DISSABTE · 14 de juliol del 2018. Any XLIII. Núm. 14697 - AVUI / Any XL. Núm. 13567 - EL PUNT

1,50€

La derrotade l’EstatGermà Capdevila Hèctor López Bofill

El dret al’autodeterminació

El TS comunicala suspensió delsdiputats imputats

Rebels sensearmes?

3539

26-1

1430

82w

Farmàcia iOrtopèdia a mida

(plantilles, mitges...)

M.P. Roca i AlberoORTOPÈDIA - HOMEOPATIA - DIETÈTICA - DERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALS - ANÀLISIS DE SANG

C/ Nou, 1 / La Riera, 78 - 08301 MATARÓ - Tel. 93 790 19 57

1805

96-1

1355

15w

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

Els advocats dels nou presos polítics van presentar ahir la propera iniciativa per reclamar-ne la llibertat, un cop Alemanya ha descartat la rebel·lió ■ ORIOL DURAN

Ni presó ni exiliCANVI · Els advocats dels presospolítics insten la fiscalia a recuperarel prestigi permetent-ne la llibertat

AVUI · Una gran manifestaciótornarà a reclamar la sevallibertat i el retorn dels exiliats

IMPULS · Tots presentaran unapetició d’alliberament a partir de dilluns al Tribunal Suprem

P6-10

EUROPA-MÓN P18,19

Trump rectifica iara lloa la relacióamb el Regne UnitEl president dels Estats Units nega havercriticat la primera ministra britànica i acusael diari ‘The Sun’ de publicar ‘fake news’

NACIONAL P14

Grífols presentala recuperadaAigua deVilajuïgaLes ampolles, amb noudisseny, es distribuiran apartir de la tardor vinent

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE JULIOL DEL 2018

ls alemanys sónd’una precisió im-

pressionant. Encaraem pessigo davantd’una de les joies queestà oferint el Festival

Grec de Barcelona 2018, i el seu directorFrancesc Casadesús, que ens n’ofereixmoltes. Potser és que som davant de laperla del festival, que ha sigut aquestaOmbra (parla Eurídice) dels alemanys del’Schaubühne, basada en l’obra de la No-bel de literatura Elfriede Jelinek, dirigitsper la britànica Katie Mitchell. La propos-ta escènica la desenvolupen, a més d’ac-trius i actors, un director de cinema i unequip de càmeres i tècnics de so que fanel somni impossible: la barreja de cine iteatre, de manera simultània i en directe.La barreja dels dos llenguatges artístics.Vaig veure l’ombra just després de mo-derar una conversa entre usuaris de bi-blioteques i Sílvia Munt, que dirigeix Laresposta al Teatre Goya (un altre dels en-certs del Grec), i una part del debat vaderivar cap al clàssic cine-teatre i virtutsd’un o altre medi. Potser hi vam anar apetar després de reflexionar sobre les di-ferències dels lligams entre mares i filles iels que hi ha entre pares i filles. L’efecte

del primer pla i els rostres dels actors iactrius, la tria del muntatge, els detalls, elpunt de vista subjectiu, que són aspec-tes lligats al cine, contra la vivesa, l’auten-ticitat, la idea de ser davant d’un mo-ment únic, irrepetible, que té el teatre. Larepresentació tant en un lloc com a l’altrese sumen a l’Ombra. S’encavalquen iacaben fent un gènere nou. No hi ha capmitjà que quedi a l’ombra de l’altre. Eltext presenta una moderna Eurídice, l’en-amorada d’Orfeu, que mor, com al mite,per la picada d’un escurçó. Orfeu la vol-drà recuperar de l’infern, de l’Hades, su-perant els entrebancs de Caront, queaquí no duu barca, sinó que es mou entreascensors i túnels que creua amb el clàs-sic escarabat de Volkswagen. I tambéaquí la condició és que Orfeu no pot con-templar Eurídice si no la vol perdre persempre. La relectura aporta la reflexiósobre què interessa més a aquesta Eurí-dice (escriptora) que viu a l’ombra del’Orfeu (estrella del rock), una vida d’ofeci anul·lada, o ser lliure i plena al regne deles ombres. Gairebé se’m va escolar eldebat sobre les ordres d’extradició i lesombres de Llarena, però aquesta ja ésuna altra pel·lícula.

E

Keep calmXavier Graset

Ombres

El text presenta unamoderna Eurídice que mor,com al mite, per la picadad’un escurçó

empre que vaig per la part de Gi-rona i m’entaulo en un lloc público privat se m’ofereix ratafia, el

digestiu que el president Torra, que ésveí de Santa Coloma de Farners, va re-galar a Pedro Sánchez en la reunió lu-brificant que els dos presidents vanmantenir dilluns d’aquesta setmana.Santa Coloma de Farners té anomena-da també per les galetes. En realitat,on hi ha un licor hi ha galetes per su-car-hi, i qui diu galetes diu carquinyo-lis o diu borregos com els que elaborena Cardedeu. El president Torra no vacompletar l’obsequi amb galetes. Quanvaig per Girona i m’ofereixen ratafiatampoc no me’n serveixen. Deuen pen-sar que el licor ja engreixa prou, o quepracticar el suca-mulla fa vell, com elsdos ancians que il·lustren una marcade galetes de Santa Coloma. Torra ha-via dit prèviament que la ratafia éscom l’essència de Catalunya. Els giro-nins són en això sempre abusius. Si elpresident fos empadronat al BaixCamp, no hauria dit que les essèncieses troben en els vermuts que elaborena Reus? I si fos de Badalona, no les si-tuaria a l’Anís del Mono? A Sitges hau-

S

ria de triar: la malvasia? el Bacardí?Com s’hauria acabat la diplomàtica re-unió amb una ampolla de rom de res-sons colonials? Al Maresme havíemtingut el Calisay, destil·lat a Arenys deMar. Les ampolles feien forma de bom-batxos modernistes i a cada casa n’hihavia una. Quan s’anava “de visita”,sortia el Calisay del bufet, amb les qua-tre galetetes preceptives. Es va deixarde fabricar. Alguns em diuen que no,que encara es fa en un lloc remot d’Es-panya, però tots cuiten a afegir que jano és el que era. Si no és el que era, men’abstinc. Vaig saber el que era el diaque amb el col·legi vam fer una visita a

les destil·leries. A la sortida, ens vanregalar unes ampolles minúscules. Detornada en vaig tastar el contingut.Em va agradar, tan dolç, i me’l vaigacabar. Vaig arribar a casa que no sa-bia el que em deia ni el que em feia, nia què atribuir-ho. Potser m’havia ma-rejat l’autobús? La fàbrica Calisay ésara un centre cultural. Encara fa olorde licor. Si no és l’essència de Catalu-nya en manté alguna de la infantesa.

En Marc Colomer em recorda el li-cor Sant Jordi d’Arenys de Munt. I enPere Pascual, el Quina Momo d’Argen-tona. Al Masnou situo aquell licord’èxit fulgurant i efímer que es va dirMelody’s i que era de crema catalana.L’han de recordar perquè també era acada casa, en temps de Jordi Pujol. Iels Aromes de Montserrat? Ja no sónl’essència de Catalunya? Tarradellasva protegir Poblet, on hi ha grans fà-briques de galetes, reminiscència dels“panicers dels frares”. Pujol va sermontserratí. La ratafia indica que l’eixs’ha desplaçat a Santa Coloma de Far-ners, que no s’ha de confondre amb lade Gramenet, on no es fan licors peròés també essencial.

“S’ha fet famosala ratafia queTorra va regalara Sánchez

Vuits i nous

Licors essencialsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

i presó ni exili, us volem acasa!” És el lema de la ma-nifestació d’avui a Barcelo-

na (a les set de la tarda, a la cruïlla en-tre els carrers Tarragona i Diputació)per demanar allò que és obvi: que no hiha dret que hi hagi presos polítics, ique els polítics que se’n van anar al’exili han de poder tornar a casa sevaamb tota normalitat. Ni presó, ni exili,ni extradició, ni trasllats, ni processa-ments, ni investigats, ni interrogats nires de tot això, res no hi hauria d’ha-ver. Però hi és. I malgrat les victòriesjudicials externes, que hi són, la re-pressió continua predominant per so-bre del seny. I és per això que avuil’ANC, Òmnium i l’Associació Catalanapels Drets Civils (que és l’associacióque agrupa els familiars dels presos iels exiliats) ens han convocat a sortiral carrer. Sí, a tornar a sortir al carrer.Com ja ho hem fet en d’altres ocasionsi ho tornarem a fer per la Diada. Però

“N “Avui no vad’independència, nide república; va dedignitat i de justícia

en aquesta ocasió és diferent. Aques-ta, la d’avui, no és una manifestacióper demanar la independència, ni tansols per fer república, és simplementper reclamar justícia; i, no ens enga-nyem, per si han decidit no aplicar jus-tícia, perquè en aquest mentrestantcom a mínim tinguin un pèl d’humani-tat. Perquè és inhumà el que estanfent, com han estat tibant i tibant lescostures de l’Estat fins a rebentar-les,

amb el silenci i la complicitat d’aquellsqui haurien de vetllar justament per-què això no passés. No és, deia, (o no ésfonamentalment) una manifestació in-dependentista. Avui del que es tractaés d’ensenyar al món (de tornar a ense-nyar, vaja) quina democràcia és la quehi ha a Espanya, que manté en presópreventiva i amb l’amenaça de condem-nes desorbitades i injustes nou presospolítics per uns fets que les justíciesalemanya i belga (i aviat l’escocesa)consideren inexistents. Avui no va d’in-dependència, va de dignitat i de justí-cia, i per això hi hauria de ser presenttot l’arc parlamentari. Més que mai.Perquè ara, vistos els fets d’aquestasetmana, per si els en faltaven, hi hamés arguments que mai. Ningú hauriade ser a l’exili (que no deixa de ser unapresó més gran) ni el trasllat a presonscatalanes hauria de ser cap consol. Per-què, siguin catalanes o espanyoles, unapresó és una presó.

Ni presó ni exiliXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Barcelona viurà aquesta tar-da una nova manifestació

que es preveu multitudinària perexigir l’alliberament dels presos po-lítics catalans, encapçalada pel le-ma “Ni presó ni exili, us volem a ca-sa”. No és ni de bon tros la primeramobilització des que es va iniciar elprocés judicial contra els dirigentspolítics i socials republicans. A to-car del mateix punt que començaràla d’avui es va fer la darrera que vaomplir tota l’avinguda Paral·lel de lacapital catalana i els carrers adja-cents. I una de les primeres tambéva omplir tot el llarg carrer Marina.La societat catalana ha tingut desdel primer dia una extraordinàriaresposta de solidaritat amb els pre-sos i les preses sobiranistes, amb elllaç groc com a símbol.

La manifestació d’avui voliadeixar clar que el trasllat a les pre-sons catalanes és una mesura dellei però no de justícia. Perquè l’únicfet just és que tots ells puguin estara casa seva amb les seves famílies.Però ara, la convocatòria es tornamés oportuna que mai i arriba justdesprés del dictamen de la justíciaalemanya sobre l’extradició del pre-sident Puigdemont que determinala inexistència del delicte de rebel-lió. Sense l’acusació d’aquest delic-te, sostingut sobre una inventadaviolència que no va existir mai, eljutge del Suprem Pablo Llarena nopodria mantenir la que des del prin-cipi és una desproporcionada i abu-siva presó provisional dels afectats.Després de la resolució alemanyaés hora que l’Estat espanyol rectifi-qui, aturi la repressió, elimini acusa-cions de delictes inexistents, allibe-ri tots els encausats i encausades ipermeti que els exiliats puguin tor-nar sense por a ser empresonats.Per això aquesta tarda a Barcelonatoca reclamar amb més força, i mésarguments que mai, l’alliberamentdels presos polítics.

Manifestaciópels presos,més que mai

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El cantant i compositor saltenc presenta aquestanit al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu deGuíxols Enriu-te’n fins que el cor et digui prou, “unaobra evolutiva” que només alguns afortunats po-dran aconseguir avui en CD amb una aquarel·lad’aquest artista indomable, sempre sorprenent.

CONSELLER DELEGAT DE GRÍFOLS

L’artista indomable

La recuperació de les Aigües de Vilajuïga és unabona notícia, pel que significa el rescat d’una mar-ca històrica a l’Empordà i d’una planta embotella-dora que havia deixat de funcionar. En aquestsentit és d’elogiar l’aposta de Víctor Grífols, expre-sident de la farmacèutica, i els seus continuadors.

-+=

-+=

Imatges xocantsJean Claude Junker

Aigües emblemàtiquesRaimon Grífols Roura

-+=

Adrià Puntí

A la recta final del seu mandat (2019) revifen elsdubtes sobre la capacitat del president de la CE perseguir el ritme del seu càrrec. Sigui per la ciàtica(versió oficial) o pel seu comentat alcoholisme, lesimatges a la cimera de l’OTAN (ensopegades, pro-blemes per mantenir-se dret) van ser molt xocants.

PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EUROPEA

MÚSIC

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE JULIOL DEL 2018 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Tres morts

l van cosir a trets. Van ser 44 en total. Però la cosa noera només liquidar-lo, no. El volien humiliar. Es van

acarnissar amb el seu cos, sobretot amb les seves mansi amb la seva boca: les hi van destrossar perquè nomorís sense saber que mai més podria tornar a utilitzarles armes que més detestaven, i temien, els seusexterminadors: la guitarra i la veu. Les armes d’un poblecontra el feixisme. Han hagut de passar 45 anys perquèes comenci a fer justícia. Que tard, que trist, que injust.Un tribunal de Xile ha condemnat nou militars retirats

per l’assassinat del cantautor VíctorJara. Una victòria, malgrat tot.Mentrestant, a Espanya, el silencientorn la mort del poeta FedericoGarcía Lorca és eixordador. Vuitdècades després, quatre ensuposada democràcia, no s’ha dut aterme cap investigació oficial peraclarir el seu tràgic final i per

localitzar el lloc on va ser enterrat. Cap polític (quinaestafa d’esquerres espanyoles) ni cap jutge ha tingut lavalentia i la voluntat de resoldre-ho. Tota la recerca, queés molta i molt lloable, l’han liderat persistentsperiodistes i historiadors, que no defalleixen.Recentment han trobat proves fins i tot científiques queporten directament a les restes del poeta que simbolitzatots els morts del franquisme. La Junta d’Andalusiasembla que vol actuar, per primer cop. Sembla. MentreFranco continua exultant en el seu mausoleu, la veritatde Lorca continua sepultada. Que això no és Xile.

E

Francocontinuaexultant alseu mausoleui Lorca,sepultat

http://epa.cat/c/44xx3s

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert(Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El president de la Generalitat,Carles Puigdemont, presentaràavui l’executiu que afrontarà larecta final cap al referèndum del’1 d’octubre.

10anys

20anys

Artur Mas enterra el rancorper tornar al govern. Llança elnou projecte “sense revenja niressentiment” pel pas al’oposició.

El president del governespanyol, José Maria Aznar,contraposa la Constitució a lamegalomania vilatjana delnacionalisme.

Nou govern El projecte de Mas Paraula d’AznarTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE JULIOL DEL 20184 | Punt de Vista |

o cal ser un set-ciències per pre-

dir que un acord amis-tós i negociat de ma-nera oberta i lleial ambl’Estat espanyol per

fer efectiva l’autodeterminació de Cata-lunya és un escenari altament improba-ble. Governi qui governi a Madrid, po-dem esperar canvis en les formes –queno és poca cosa, cal dir-ho–, però nopas en el fons: la unitat sempiterna dela pàtria espanyola és un valor suprem itransversal. Sigui com sigui, l’indepen-dentisme ha de preparar-se per tornara intentar-ho més d’hora que tard. Lesproperes convocatòries electorals es-devindran noves finestres d’oportunitatper consagrar de manera definitiva unamajoria absoluta i democràtica a favorde la República. Al davant tindrem unEstat que ens ha mostrat la seva caramés agra –disposat a fer servir la vio-lència i la repressió per frustrar la vo-luntat democràtica dels catalans– peròtambé les limitacions de les estratègiespolicial i judicial a les quals va confiar lasolució definitiva del conflicte. La res-

posta de la justícia alemanya, sumada ala belga, la suïssa i –presumiblement–l’escocesa, deixa ferida de mort laconstrucció jurídica destinada a anor-rear l’independentisme, basada en larebel·lió, la violència i la malversació.L’Estat s’ha ficat ell mateix en un carre-ró sense sortida. Si accepta l’extradicióde Puigdemont, es trobaria en la situa-ció injustificable de jutjar per fets gra-víssims tothom menys el líder visibledels fets en qüestió. De la mateixa ma-nera, si Llarena opta per renunciar al’extradició, acabaria condemnant unslíders independentistes i renunciant aperseguir els altres. En l’àmbit espanyols’aguantaria amb pinces, però tan bonpunt la causa passés a instàncies euro-pees es desfaria com un glaçó al sol.Imagineu-vos un Estat que després dejugar a fons les cartes de la violènciapolicial i la repressió judicial, es trobésamb una Catalunya més ferma i con-vençuda que abans, i a punt de tornar afer el pas definitiu.

N

Full de rutaGermà Capdevila

La derrota del’Estat

Imagineu-vos un Estat quedesprés de jugar a fons lescartes de la violència policiali la repressió judicial, estrobés amb una Catalunyamés ferma i convençuda queabans

e la Primera a la Segona GuerraMundial es varen viure més detrenta anys de depressió econò-

mica, guerres, feixismes, la consolida-ció de la Unió Soviètica (i després elsseus satèl·lits). I tot això va desembo-car, tant a Europa com als EUA, en unconsens entre les classes capitalistesque el manteniment de l’estabilitat i laconsolidació del capitalisme requerienmecanismes de control per evitar elsexcessos d’un sistema econòmic basaten la competència com a característicaendògena del capital.

A PARTIR DE LA DÈCADA del 1970, la com-petència capitalista que acompanya elneoliberalisme i el desenvolupament delcapital oligopolista i financer fa florir denou les tendències autoritàries del modede producció capitalista. S’implementenpolítiques actives per facilitar el podercol·lectiu del capital i limitar el poder col-lectiu del treball. Es limiten les possibili-tats d’actuació i intervenció dels governsa les esferes econòmica, social i política.En l’actualitat és difícil trobar un paísavançat en què les institucions democrà-

D tiques no estiguin sota pressió i en moltscasos sota un atac agressiu.

A L’ÈPOCA DEL NEW DEAL als EUA i de la so-cialdemocràcia a Europa els governs re-gulaven el capital, tot incloent-hi elsdrets sindicals a limitar la competènciaen el mercat de treball, lleis antimonopolii altres restriccions per impedir la con-centració del poder empresarial, restric-cions estrictes als moviments del capitalfinancer. Ara, en l’era neoliberal, el capi-tal regula els governs amb un objectiu pri-mordial: impedir que les polítiques eco-nòmiques estiguin sota el control demo-cràtic i que es puguin desviar dels princi-pis de l’economia marginalista/neoclàs-sica. La ideologia de l’ordoliberalisme ale-many, clarament hegemònica avui a Eu-ropa, n’és un bon exemple. Estem davantd’un sistema de governança explícita-ment antidemocràtic, autoritari, quepretén afeblir els sindicats i altres orga-nitzacions i moviments populars, conso-lidar el control dels mitjans de comunica-ció i dels aparells ideològics de l’estat, en-fortir la llibertat individual i dels mer-cats. Però, bàsicament, el neoliberalisme

vol establir restriccions al que poden ferels governs nacionals, i més concreta-ment vol evitar que hi hagi qualsevol limi-tació als moviments internacionals debéns, serveis, persones i, molt principal-ment, de capitals. Per tant, es tractad’impedir que els estats nacionals puguindur a terme qualsevol mena de políticaeconòmica sobirana, i molt específica-ment les polítiques fiscal, monetària i degestió del tipus de canvi de la moneda.

LA DEMOCRÀCIA no és possible si es deixacréixer el poder del capital privat fins aun punt en què es fa més fort que el ma-teix estat democràtic. La lluita per la de-mocràcia avui és la lluita contra la libera-lització del capital que ha d’estar regulat isupervisat. I implica actuacions que avuisemblen quasi revolucionàries: la possi-bilitat que els estats nacionals duguin aterme polítiques econòmiques i socialssobiranes; el control i la propietat públicade les empreses més importants dels sec-tors estratègics pel país; la recuperaciódels salaris i els drets laborals i sindicalsque han estat aixafats per les reformes la-borals.

Antoni Soy. Professor de la Universitat de Barcelona

Capitalisme i autoritarismeTribuna

Oblidem Francouna vegada pertotesb Una bona notícia. Finalmenttrauran el cos del dictador delValle de los Caídos, un tètricmausoleu on hi van deixar lavida milers de presos. Encarahem de fer més. La FundaciónFrancisco Franco, a través delValle de los Caídos, rep unagran quantitat de diners pú-blics. Amb tot, Aznar haviadeixat en 0 € el pressupost dela Memòria Històrica. El 2015,en una entrevista de TVE a Ra-joy, en preguntar-li sobre lessubvencions a la FundaciónFrancisco Franco, va dir queno en sabia res (?), ignorantque el seu govern ha repartitmés d’un milió d’euros entreassociacions homòfobes i ul-tracatòliques. Ara és el mo-ment d’acabar la malversacióde fons públics per manteniraquesta nefasta fundació. Nos’hi val a dir que la Fundaciónha de custodiar els docu-

ments de Franco. La informa-ció ha de ser als arxius públicsperquè tingui una lectura ob-jectiva, lluny de les idees d’undictador feixista que va edifi-car el seu imperi sobre milersde fosses comunes.ALEGRIA JULIÀ I DANÉSBarcelona

Soraya il’‘apartheid’b L’apartheid, el sistema desegregació racial a Sud-àfricainstaurat per la minoria domi-nant de raça blanca, compor-tava la discriminació i el confi-nament dels qui no erenblancs. Amb la finalitat de pre-servar la raça ària, l’holocaustnazi va exterminar 6 milionsde persones. Avui, alguns polí-tics titllen de nazis els cata-lans independentistes i So-raya Sáenz de Santamaríaafirma sense embuts que aCatalunya es practica l’apart-heid. Tots busquen el millor ti-tular als mitjans que els són fi-

dels. L’insult és part de la sevacultura, malgrat que hagin tra-vessat la línia vermella. Un jo-ve es creua amb una senyoragran que llueix un llacet groc.El noi la mira i li crida: “Nazi!”Des d’on es fomenta l’odi?JOSEP MARIA NINBarcelona

Experts enintegraciób Al voltant d’un 20% de lapoblació empadronada a Ca-talunya ha nascut a l’estran-ger. És una dada informativaque em porta a pensar:“Doncs quina magnífica feina-da estem fent a l’escola públi-ca majoritàriament catalanades de fa dècades!” La histò-ria de Catalunya del darrermig segle ens ha convertit alsmestres en uns experts en in-tegració dels nouvinguts. Id’aquesta afirmació en tenimun exemple molt honorable(dit en els dos sentits delmot): l’any 2018, tenim un

conseller de la Generalitat (elSr. Chakir El Homrani Lesfar)que, tot i ser nascut a Barcelo-na, té els orígens al Marroc. Hiha, segur, altres exemples; pe-rò per mi aquest és significa-tiu per haver arribat professio-nalment al càrrec que ara os-tenta. No escatimem esforçosper aconseguir que el catalàsigui una llengua d’ús habitualper a una majoria d’aquest20% de catalans. I, per reblarel clau, els integrem del tot ala nostra cultura. O almenysaixò és el que també prete-nem. Ho fem a l’escola peròtambé com a societat, evi-dentment. És clar que hi hamolta, moltíssima feina a fer.Per això treballem els do-cents. El nostre alumnat és lanostra prioritat. La docènciadona al professorat un graude responsabilitat importanten la formació de la ciutada-nia. Ergo, en la història d’unpaís.JAUME PORTAAmposta (Montsià)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE JULIOL DEL 2018

Pere Aragonès, VICEPRESIDENT DEL GOVERN

“Una part del PSOE també vol que Puigdemont vinguiemmanillat”

La frase del dia

“Hi ha altressupòsits a banda delcolonial que obrenla porta areivindicar el dret al’autodeterminació

n ocasió de la primera entrevistaentre el president de la Generali-tat, Quim Torra, i el president del

govern espanyol, Pedro Sánchez, di-versos membres d’aquest darrer exe-cutiu han insistit en el fet que el dret al’autodeterminació dels pobles no estàreconegut a la Constitució Espanyola.Es tracta d’una proposició rotunda-ment falsa. L’Estat espanyol va ratifi-car, entre altres tractats internacio-nals que reconeixen el dret a l’autode-terminació dels pobles, el Pacte deDrets Civils i Polítics fet a Nova Yorkl’any 1966 (Article 1.1 del Pacte: “Totsels pobles tenen dret a l’autodetermi-nació. En virtut d’aquest dret determi-nen lliurement el seu estatus polític iprocuren lliurement pel seu desenvolu-pament econòmic, social i cultural”),una normativa internacional que, se-gons l’article 96.1 de la Constitució Es-panyola, forma part de l’ordenamentjurídic espanyol des de la seva publica-ció oficial a Espanya (el Pacte en qües-tió fou publicat al Butlletí Oficial del’Estat el 30 d’abril del 1977) de mane-ra que, segons l’article 10.2 de la matei-xa Constitució Espanyola, les normesrelatives als drets fonamentals s’inter-pretaran d’acord “amb els tractats iacords internacionals sobre les matei-xes matèries ratificats per Espanya”.

EN DEFINITIVA, NO TAN SOLS és que a tra-vés del Pacte de Drets Civils i Polítics eldret a l’autodeterminació estigui incor-porat en el dret espanyol, sinó que, te-nint en compte que és un text sobredrets humans, la seva interpretacióhauria de condicionar els drets fona-mentals reconeguts a la ConstitucióEspanyola. Una altra cosa seria preci-sar quina és la interpretació que sobreel dret a l’autodeterminació s’ha inferitper part de les instàncies internacio-nals i, en conseqüència, amb capacitatd’influir en el sistema constitucionalespanyol, però que el dret invocat no té

E cap rellevància en l’ordenament jurídicde l’Estat és difícilment sostenible en-cara que es tracti del discurs oficial detots els governs espanyols i de les insti-tucions centrals. La causa d’aquestaceguesa no és cap altra que l’obsessióen la defensa de la integritat territoriali la “unitat indissoluble de la nació es-panyola” tal com es proclama en el ma-teix article 2 de la Constitució que hafagocitat la interpretació de tota l’ar-quitectura constitucional espanyola alcost d’erosionar l’àmbit de llibertat auns extrems difícilment compatiblesamb un règim democràtic.

DES DE LA PERSPECTIVA del dret interna-cional, s’argumenta, per part de sec-tors contraris a tota secessió, que eldret a l’autodeterminació tan sols eraaplicable a les “colònies”, les quals, a

grans trets, es podrien definir perl’existència d’una comunitat políticageogràficament separada de l’estat ma-triu que no participa en el governd’aquest estat i que tampoc no disposad’una plena capacitat de decisió sobreaspectes de govern que la concernei-xen. Però aquesta definició de “situa-ció colonial” també és vague en el dretinternacional fins al punt que els casosmés cèlebres d’aparició del dret a l’au-todeterminació en la jurisprudènciadel Tribunal Internacional de Justícia(pensem en Timor Oriental, SàharaOccidental o Kosova) no es produeixrespecte a “autoritats colonials”, sinócontra estats amb els quals es mantéuna proximitat geogràfica i que, de fet,han promogut una ocupació sobre elterritori afectat. Per tant, no tan solssón les “colònies” les beneficiades de laregulació autodeterminista, sinó quehi ha altres supòsits que obren la portaa reivindicar el dret a l’autodetermina-ció que, essencialment, tenen a veureamb la vulneració de la capacitat d’unpoble d’exercir l’autogovern, circums-tància que sovint va unida a l’altre granfactor en el qual el dret a l’autodetermi-nació està en lliça, a saber, la violaciómassiva de drets fonamentals.

I ÉS AQUEST DARRER ASPECTE el que, ambcada nou capítol de la repressió contrael procés català, l’Estat espanyol ma-teix escriu els fonaments de l’exigènciacatalana a favor de la creació d’un estatde manera legal segons el dret interna-cional. Així, quan un membre del poderjudicial espanyol impedeix que governila majoria d’un parlament democràtic(per exemple, tot suspenent la condi-ció de diputats amb una interpretacióaberrant dels tipus penals) s’estanobrint escletxes per demostrar en elmarc del dret internacional que Cata-lunya no es pot autogovernar dins Es-panya i que només podrà fer-ho quanaccedeixi al seu estat.

Hèctor López Bofill. Professor de dret a la UPF

El dret a l’autodeterminacióTribuna

SísifJordiSoler

s sabut que quanJordi Pujol va estar

tancat a la presó deSaragossa els mursdel país es van omplird’una pintada breu i

concisa que reclamava la seva llibertat:“Pujol Catalunya”. Avui no hi ha proumurs lliures en aquest país per tantspresos polítics pels quals caldria es-tampar, amb brotxa gruixuda, una pin-tada com aquesta, tampoc per la pin-tada que amb justa mesura hauria dereclamar, una altra vegada, l’allibera-ment del mateix Pujol, autoreclòs desdel juliol de fa quatre anys, quan vaconfessar la història de la deixa, capti-veri personal que es va anar fent mésintens a mesura que anaven aparei-xent històries d’irregularitats escanda-loses comeses pels seus fills, capd’elles vinculant-lo a ell directamentperò totes elles enfonsant-lo cada ve-gada més en el silenci i l’ostracisme.

En els últims mesos alguns han de-cidit que Pujol ha de retornar a l’esferapública, si més no a la del reconeixe-ment i homenatge per la trajectòriapersonal i política i per l’obra feta.S’han organitzat, i s’organitzaran, di-versos actes per tornar-li la veu, el dar-rer una xerrada on es va parlar de lesinfraestructures que va impulsar el seugovern. S’hi va parlar durant gairebédues hores de trens, carreteres i altresobres de ferro i de ciment, quan en unminut i amb una sola paraula n’hi hau-ria hagut prou per resumir la políticad’infraestructures dels governs de Pu-jol. Jordi Pujol va construir bàsicamentuna infraestructura, coneguda amb elnom de Catalunya, un país com unacasa de pagès, amb un himne de ben-vinguda que ben bé podria ser aquellde Jaume Sisa. I com li agrada dir almateix Pujol, una obra fruit de la sevaacció de govern però sobretot unaconsecució col·lectiva.

É

De set en setJordi Panyella

Pujol,Catalunya

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE JULIOL DEL 20186 |

Les entitatssobiranistesconvoquen aBarcelona pocdesprés del trasllat

El Parlamentestudiarà ara sielimina algundels drets delssis diputats

Avui,manifestacióper la llibertatdels presos

Torrent repl’ordre desuspendre elsprocessatsNacional

“Tenim un mínim denomi-nador comú ètic i jurídic.”Amb aquesta frase el pena-lista Xavier Melero, defen-sor de l’exconseller Joa-quim Forn, va expressarl’acord dels sis advocatsdels nou presos polítics perpresentar-se junts ahir da-vant l’opinió pública percosir esquerdes (desprésd’alguns retrets fets des del’exili per possibles pactes)i per enviar dos reptesclars a la fiscalia i a la saladel Tribunal Suprem perrecuperar la seva credibili-tat: el primer, que posin enllibertat provisional els lí-ders catalans, i el segon,que es renunciï a acusar-los del delicte de rebel·lió,després que abans-d’ahirun tribunal alemany asse-gurés que ni tan sols hi vahaver desordres públics enl’1-O.

Jordi Pina, defensordels diputats de JxCat,Jordi Turull, Josep Rull iJordi Sànchez, expresi-dent de l’ANC, va detallarque totes les defenses hanaturat els seus recursosper presentar a partir dedilluns vinent la petició dellibertat dels presos polí-tics davant la sala d’enjudi-ciament del Suprem, queara és la responsable de la

causa catalana, en acabar-se la instrucció, i a la qualva apel·lar a ser més “pru-dent” vers els drets delsprocessats i les seves ga-ranties. També va exposarque plantegen aquesta pe-tició de llibertat, la darreraabans del judici, davant lanova fiscal general de l’Es-tat, María José Segarra,perquè tingui l’o-portunitat d’evidenciar elseu tarannà progressista.

En aquest sentit, An-dreu van den Eynde, lle-trat del vicepresidentOriol Junqueras i de l’ex-conseller Raül Romeva, vaexpressar que la rectifica-ció de la fiscalia en no obs-taculitzar la posada en lli-bertat dels presos polítics ila retirada de l’acusacióper rebel·lió, “inexistentcom han expressat un cen-tenar de juristes” i ara lajustícia alemanya, és unaoportunitat per aturar “eldesprestigi internacional,que actualment viu la jus-tícia espanyola”, i de laqual es queixen els seusmembres. “És un win win”(hi guanyem tots), va asse-gurar.

L’advocada de Jordi Cui-xart, Marina Roig, tambéva voler insistir en la unitatde totes les defenses per-què “fins ara s’està crimi-nalitzant un movimentciutadà i pacífic”, i va reite-

rar que “amb l’acostamentdels presos a penals cata-lans no en tenim prou”.Roig va lamentar que elTribunal Constitucional famesos que hagi admès atràmit les seves peticionsd’empara, sense resoldre-les, un fet que els impedeixpoder anar a Estrasburgper defensar els seus drets.“El Constitucional encarano ens ha dit per què estàper sobre el dret penal delsdrets fonamentals del pre-sident d’una entitat cultu-ral”, va indicar Roig.

Vox no vol PuigdemontLes defenses dels presostambé van negar cap con-tacte amb la fiscalia per re-duir les seves penes cominformaven alguns digitalsde Madrid. “És un horitzóni possible ni desitjable”,assegurava Melero, en re-iterar que no s’han comèsels delictes, i que les penesde rebel·lió i sedició són al-tes, mentre que la de mal-versació “els podria deixararruïnats”. A banda, va re-cordar que Vox, amb la se-va acusació, els demanaràles penes més altes.

“Pel que fa als presosd’ERC, no hi ha cap via denegociació. El nostre ob-jectiu és anar a Estras-burg, tot i tenir només unapena de multa”, va senten-ciar Van den Eynde, men-

tre que Roig recordava que“no s’ha comès cap delic-te”. Amb tot, les diferèn-cies de criteri dels lletratsvan evidenciar-se quanMelero va sostenir que“confia en un judici just” alSuprem, mentre que Vanden Eynde va afirmar que“la falta de garanties idrets de defensa ha estatconstant en la instrucció”.

Els penalistes tambévan assegurar que “nomarcaran cap estratègia”sobre si els convé o no quel’expresident de la Genera-litat sigui extradit, tot i

que Pina va indicar que éspreferible que no ho sigui,perquè “la ciutadania noho entendria”, fent refe-rència a les dispars acusa-cions dels uns i els altres, jaque Carles Puigdemont nopot ser jutjat, en primerainstància, pel delicte de re-bel·lió, com ha resolt Ale-manya, mentre que el vice-president, sis consellers, lapresidenta del Parlament iels líders de les entitats so-cials, sí.

En aquest sentit, el par-tit Vox, única acusació po-pular en la causa contra els

dirigents independentis-tes, va demanar ahir al jut-ge instructor Pablo Llare-na que, en la peça quemanté oberta contra elsexiliats, retiri les ordres dedetenció i entrega interna-cionals dictades contraells si no s’autoritza l’ex-tradició per tots els delic-tes que se’ls imputen; unadecisió que el jutge Llarenasospesa després queabans-d’ahir l’Audiènciaterritorial de Schleswig-Holstein acceptés extradirl’expresident Puigdemontper malversació de fons,

Mayte PiulachsBARCELONA

Els presosrepten lafiscaliaCANVI Els advocats dels nou empresonats insten la novafiscal general a “recuperar el prestigi internacional” de lajustícia espanyola en permetre la seva llibertat PACTENeguen negociacions i esperen que no els acusi de rebel·lió

“Hem demanat juntsla llibertat dels presosi esperem que la novafiscal i el Supremsiguin més prudents”Jordi PinaADVOCAT DE SÀNCHEZ, RULL I TURULL

“És un horitzó absurd,el pacte amb la fiscalia,perquè no hi ha hagutrebel·lió, sedició nimalversació de fons”Xavier MeleroADVOCAT DE JOAQUIM FORN

“La fiscalia i elSuprem, fins ara, hanestat criminalitzant lamobilització pacíficaciutadana ”Marina RoigADVOCADA DE JORDI CUIXART

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Els advocats Xavier Melero, Marina Roig, JordiPina i Andreu van den Eynde, ahir ■ ORIOL DURAN

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE JULIOL DEL 2018

Advocats unitsL’APUNT possibles pactes amb la fiscalia. No hi ha possibilitat

de pacte, advertien ahir alguns dels advocats, perquèseria admetre haver comès la rebel·lió, i perquè la pos-sibilitat de reduir penes acceptant la malversació elsarruïnaria. Una altra cosa serà si la fiscalia s’atreveix amantenir penes pròpies de rebel·lió armada, que vore-gen els 20 anys de presó.Carles Sabaté

La compareixença dels advocats dels presos políticsva servir per exposar la nova petició de llibertat. Peròtambé per oferir una imatge d’unitat en la defensa i detreball conjunt, ara que ja els presos són a Catalunya ique s’acosta l’hora de fixar el judici. El Suprem comen-ça a buscar les dates i a quadrar-les amb les defenses ija han començat les filtracions o especulacions sobre

però no per rebel·lió.Vox es refereix tant a

Puigdemont, que és a Ale-manya, com als exconse-lleres Antoni Comín, LluísPuig i Meritxell Serret, quesón a Bèlgica; l’exconselle-ra Clara Ponsatí, a Escò-cia, i la secretària generald’ERC Marta Rovira, i l’ex-diputada de la CUP AnnaGabriel, totes dues a Su-ïssa, tot i que l’exdiputadacupaire no té cap ordre in-ternacional de detenció, jaque només és acusada dedesobediència, que no im-plica penes de presó, no-

més inhabilitació per acàrrec públic. L’objectiudel partit ultradretà és quetots els processats siguinjutjats per tots els delictesfixats en la resolució deprocessament dictada peljutge Llarena.

Pel que fa als diputatsempresonats i a l’exili deJxCat, Pina va detallar queahir van presentar un re-curs al jutge perquè noapliqui la seva suspensió,com ahir ja va comunicaral Parlament que executi,tot i que sense cap alertaque podria incórrer en un

delicte de desobediència.ERC ho demanarà dilluns.“És curiós que en la resolu-ció el jutge Llarena no facireferència a la sentènciadel 1987 del TribunalConstitucional, que limital’aplicació de l’article 384bis”, va criticar Pina.

I, finalment, ahir el grupQuerellants per la Repúbli-ca va informar que ha pre-sentat la querella contraLlarena per vulneraciódels drets individuals i col-lectius, com és el sufragiactiu, subscrita per 3.418ciutadans. ■

“No sabem quan seràel judici, tot i que s’hatancat la instruccióamb moltes presses. Elprocés va ser pacífic”Olga ArderiuADVOCADA DE CARME FORCADELL

“Amb la llibertat delspresos polítics, la fiscalté l’oportunitatd’aturar el desprestigiinternacional ”Andreu van den EyndeADVOCAT JUNQUERAS I ROMEVA

“El tribunal alemanyafirma en la resolucióque es van usarmitjans democràticsa Catalunya ”Mariano BergésADVOCAT DE DOLORS BASSA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

l recurs de la defensa dels presosi exiliats centra una part impor-tant de l’argumentari en la juris-prudència fixada fa 31 anys pel

Tribunal Constitucional amb la sentèn-cia 199/1987. Dos anys abans, els par-laments català i basc havien presentatrecurs d’inconstitucionalitat contra lallei orgànica estatal 9/1984, aprovadaen el marc de la lluita contra “bandesarmades i elements terroristes” (és adir, ETA), perquè entenien que s’exce-dia i estenia a persones implicades endelictes de rebel·lió i d’apologia la sus-pensió de drets fonamentals en princi-pi reservada a investigats per terroris-me, segons l’article 55.2 de la Constitu-ció, del qual aquesta llei precisamentsuposava el desenvolupament.

L’article 55.2 té un redactat diàfan,perquè obre l’opció que una llei orgàni-ca fixi “la forma i els casos en els quals,de forma individual i amb la necessàriaintervenció judicial i l’adequat controlparlamentari” –al·lusió que pot ser in-teressant en el debat paral·lel sobre sipreval el reglament del Parlament o lallei d’enjudiciament criminal– certsdrets fonamentals puguin ser suspesosa persones investigades per “l’actuacióde bandes armades o elements terro-ristes”. “La utilització injustificada oabusiva de les facultats reconegudes endita llei orgànica produirà responsabili-tat penal, com a violació dels drets i lli-bertats reconeguts per les lleis”, postil-la fins i tot l’article, que pretén protegiraixí d’interpretacions esbiaixades i ani-ma a perseguir els qui ho tergiversin.

En base a això, és clar, el TC va do-nar parcialment la raó als demandantsi va deixar clar que el concepte de “ban-des armades” s’ha d’interpretar “res-trictivament i en connexió, en la sevatranscendència i abast, amb el d’ele-ments terroristes”. De fet, la sentènciaes fa seva la jurisprudència penal, queja s’havia pronunciat acotant els possi-bles suspesos no tan sols a la “perma-nència i estabilitat del grup, i al seu ca-ràcter armat (amb armes de defensao de guerra, i també amb substàncies o

E

aparells explosius)”, sinó també a la se-va “entitat suficient per produir un ter-ror en la societat i un rebuig de la col-lectivitat, per la seva gran incidènciaen la seguretat ciutadana”, que com-portés un “atac a tota la societat demo-cràtica”. “Qualsevol interpretació mésàmplia –conclou el TC– no tindria lacobertura constitucional del 55.2.”

La resolució, però, va més enllà i esrefereix als rebels que la llei orgànicavolia posar al mateix sac: “Per definició,la rebel·lió es realitza per un grup queté el propòsit d’ús il·legítim d’armes deguerra o explosius, amb una finalitat deproduir la destrucció o eversió de l’or-dre constitucional.” I insisteix quequan la llei parla d’”organització rebel”ho “equipara a la integració en bandaarmada”, referint-se “a l’ús d’armes defoc, bombes, granades, substàncies oaparells explosius o mitjans incendiarisde qualsevol classe”. “Tals rebels, comque integren el concepte de banda ar-mada,” sí que veuran com “legítima-ment” els apliquen “la suspensió dedrets”, diu el TC, que el Suprem contra-diu ara quan condiera que no calen ar-mes perquè hi hagi rebel·lió. Molts ju-ristes, a més, han recordat els darrersdies que la majoria de tribunals delmón solen ser cauts a l’hora de restrin-gir drets a investigats, i més si són càr-recs representatius, perquè preval lapresumpció d’innocència. ■

Rebels sensearmes?

Òscar PalauBARCELONA

BASE · Una sentència del TC del 1987 deixa clar que noméses poden suspendre drets fonamentals a acusats d’accionsarmades 55.2 · La Constitució persegueix qui ho tergiversi

El TC ja va definir la rebel·lió el 1987 ■ ACN

El Tribunal Suprem va no-tificar ahir al president delParlament, Roger Tor-rent, la resolució del jutgePablo Llarena amb quèpretén suspendre els dipu-tats acusats encara de re-bel·lió. Per mitjà d’una car-ta certificada, la justíciaespanyola notifica a la se-gona institució del país laresolució de l’instructorde la causa sobre el procéscontra els cinc diputatsque estan en presó pre-ventiva (Oriol Junqueras,Jordi Sànchez, Jordi Tu-rull, Josep Rull i Raül Ro-meva) i l’expresident Car-les Puigdemont, exiliat aAlemanya, que no pot serjutjat per rebel·lió.

Llarena es basa en l’arti-cle 384 bis de la llei d’enju-diciament criminal (LE-Crim), que preveu que,una vegada el processa-ment sigui ferm i es decre-ti la presó preventiva per

un delicte relacionat “ambbandes armades o indivi-dus terroristes o rebels”, elprocessat que ostenti uncàrrec públic quedi “auto-màticament suspès” en elseu exercici mentre duri lasituació de presó. És clar,però, que no hi va haverbandes armades ni terro-ristes durant l’1 d’octubre,més enllà de la violènciapolicial espanyola.

La defensa dels dipu-tats perseguits (la de Jun-queras i Romeva ho faràprevisiblement dilluns) varecórrer ahir al Supremcontra la suspensió. Se-gons l’escrit dels advocatsde Rull, Turull i Sànchez,l’article 384 bis de la LE-Crim no se’ls pot aplicar, jaque el terme “individus re-bels” no es refereix a impu-tats pel delicte de rebel·lió,sinó als que formen partde bandes organitzadesarmades, terroristes i re-bels, segons una sentènciadel Tribunal Constitucio-nal que data de 1987.

Puigdemont al·lega, amés, que no se li pot apli-car perquè no està en pre-só preventiva i que el Par-lament té l’última paraulasobre la suspensió.

El recurs de Rull, Turulli Sànchez sosté que, si éscert que el jutge va endar-rerir la suspensió per dei-xar passar la reunió entreels presidents català i es-panyol, seria “una decisióde càlcul polític, total-ment impròpia de l’admi-nistració de justícia en unsistema on regeix la divi-sió de poders”.

En tot cas, fonts parla-mentàries van assegurarque la qüestió es tractaràdimarts a la mesa del Par-lament, que dijous ja vaacordar encarregar un in-forme jurídic als lletratsde la cambra sobre la reso-lució de l’alt tribunal. Tan-mateix, i davant de la cele-bració d’un ple la setmanavinent, la notificació posauna certa pressió sobreJunts per Catalunya i ERCperquè acordin com calprocedir. El grup republi-cà manté que “en tot cas,qualsevol solució ha de ga-rantir que ningú renunciai que es manté la majoria”independentista, mentreque des de JxCat assegu-raven que no ha canviatres i que ni tan sols no ésclar que la notificació delSuprem sigui en ferm.Recorden que el recurspresentat hauria d’ajor-nar la decisió fins que noes resolgués.

En una entrevista al’agència ACN, el presi-dent Torrent va garantirque, sigui quina sigui laresposta definitiva queacabi adoptant la cambra,“es farà tot el que estigui alseu abast per defensar elsdrets polítics dels diputatsdel Parlament i per exten-sió els drets col·lectius departicipació del país”. Elrepublicà considera que lanotificació “certament noaporta res de nou del queja se sabia”, i es va mostrarprudent sobre la respostaconcreta que adoptarà elParlament: “Quan es tin-gui aquest informe, es veu-rà com procedeixen la me-sa i el Parlament.” ■

JOSEP RULLDiputat en presó

preventiva. Processat per

rebel·lió i malversació

JOAQUIM FORN Exdiputat en presó

preventiva. Processat per

rebel·lió i malversació

RAÜL ROMEVAExdiputat en presó

preventiva. Processat per rebel·lió i malversació (no

surt a la imatge perquè era de viatge)

CARLES MUNDÓ Advocat en llibertat

i processat per malversació i

desobediència

SANTI VILAPresident d’Aigües

de Banyoles. Processat per malversació i desobediència

VÍCTOR CULLELLSecretari del

govern

Un any del govern de l’1-O

CARLES PUIGDEMONTDiputat exiliat a

Alemanya. Podria ser extradit per malversació de fons públics, només. Pendent de la resposta

del Suprem

ORIOL JUNQUERASDiputat en presó

preventiva. Processat per

rebel·lió i malversació de fons

JORDI TURULL Diputat en presó

preventiva. Processat per

rebel·lió i malversació

ANTONI COMÍNDiputat exiliat a

Bèlgica. En llibertat sense fiança. Processat

per rebel·lió i malversació

MERITXELL BORRÀSExdiputada.

Processada per malversació i

desobediència

CLARA PONSATÍProfessora exiliada a la Universitat d’Edimburg.

Pendent de la resolució de la demanda d’extradició.

Processada per rebel·lió i malversació de fons

MERITXELL SERRETExdiputada exiliada a

Bèlgica. En llibertat sense fiança. Processada per

malversació i desobediència

DOLORS BASSAExdiputada en

presó preventiva. Processada per

rebel·lió i malversació

LLUÍS PUIGExdiputat exiliat a

Bèlgica. En llibertat sense fiança. Processat per

malversació i desobediència

Emili BellaBARCELONA

Suspensió notificadaa El Suprem fa arribar per correu certificat al president del Parlament la resolució de Llarena quepretén alterar la majoria sobiranista a La defensa dels diputats afectats recorre contra la decisió

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Es farà tot el queestigui al nostre abastper defensar els dretspolítics dels diputatsdel Parlament ”

Roger TorrentPRESIDENT DEL PARLAMENT

“Fins que nohi hagi ni un solpres polític al paísres no serà normala Catalunya”

Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Si un tribunal hadeixat clar que no hi vahaver ni rebel·lió, quèfem tancats a la presó,esperant judici? ”

Jordi SànchezDIPUTAT DE JUNTS PER CATALUNYA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE JULIOL DEL 20188 | Nacional |

1424

53-1

1913

94Q

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE JULIOL DEL 201810 | Nacional |

1903

19-1

1917

15Q

L’ANC, Òmnium Cultural il’Associació Catalana pelsDrets Civils (ACDC), queaplega els familiars delspolítics represaliats, con-voca aquest vespre a Bar-celona una gran manifes-tació rere el lema “Ni presóni exili, us volem a casa”,per reclamar la llibertatdels presos polítics i elsexiliats arran del procés.La mobilització s’iniciarà ales set al carrer Tarragona,a l’altura del carrer Diputa-ció, vora el parc Joan Miró,i pujarà fins a la cruïlla del’avinguda Josep Tarrade-llas amb Nicaragua. És adir, al davant de l’antigapresó Model, lloc simbòlicon se situarà l’escenari desd’on faran els parlamentsun representant de cadaentitat organitzadora.

La convocatòria es vafer fa menys de dues set-manes, quan es va saberque els presos retinguts ala comunitat de Madrid se-rien traslladats als centres

penitenciaris catalans deLledoners i el Puig de lesBasses, on ja es van fer tam-bé mobilitzacions de ben-vinguda i alhora protesta, ies va reclamar a Pedro Sán-chez que insti la fiscalia aretirar els càrrecs penals,una reivindicació que segu-rament se sentirà avui ambmés força que mai. I és queaquesta setmana dues de-cisions judicials relaciona-des han sacsejat un copmés l’actualitat i han afegitencara més interès i forçaal clam d’avui. D’una ban-da, la interlocutòria del jut-ge Pablo Llarena en quèobliga el Parlament a sus-pendre els sis diputats pro-cessats per rebel·lió; de l’al-

tra, la decisió ferma del Tri-bunal de Schleswig-Hols-tein de no extradir CarlesPuigdemont a l’Estat preci-sament ni per rebel·lió nisedició, delictes que veu in-existents.

Tant el govern com totsels partits sobiranistes, amés d’altres ens com elsCDR, han fet crides aques-ta setmana a la participacióen la marxa d’avui, ambquè les entitats també vo-len començar a escalfarmotors amb vista a la mobi-lització de la Diada a la Dia-gonal, i hi enviaran delega-cions amb els més alts re-presentants. Ja han anun-ciat que hi seran, així, elpresident de la Generalitat,Quim Torra; el del Parla-ment, Roger Torrent; el vi-cepresident, Pere Arago-nès, o la consellera de laPresidència, Elsa Artadi,entre altres consellers, di-putats i càrrecs institucio-nals. També hi seran dele-gacions d’ERC, JxCat, elPDeCAT, Demòcrates, laCUP i Catalunya en Comú-Podem. ■

a Marcada pels últims fets judicials, ANC, Òmnium i l’ACDCconvoquen avui una gran mobilització a Barcelona a Torraencapçala una nodrida representació institucional i política

Ò. PalauBARCELONA

Les entitatsredoblen el clampel retorn depresos i exiliats

ANTIGA PRESÓ MODEL

ESTACIÓ DE SANTS

Parc de Joan Miró

Carrer Tarragona

Carrer d

’Aragó

Carrer Rector Triadó

Av. de Roma

Carrer R

osselló

Carrer Nicaragua

Av. d

e Jo

sep

Tarr

adel

las

Plaça d’Espanya

ARRIBADA

SORTIDA

El recorregut de la manifestació d’avui pels presos i exiliats

La manifestació unitàriad’avui coincideix amb l’inicide la campanya amb quèl’ANC vol consultar els seussocis si ratifiquen o no la deci-sió presa fa dues setmanespel secretariat nacional d’im-pulsar un procés de primàriesobertes a les principals ciu-tats catalanes, amb vista aconfigurar candidatures inde-pendentistes unitàries en leseleccions municipals de l’anyque ve. L’entitat ha fet públicaaquests dies la pregunta ofi-

100Vora un centenar d’autocarsprovinents d’arreu del país haorganitzat l’ANC per portargent a la manifestació d’avui.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

cial de la consulta, que es faràdel 22 al 25 de juliol, i dijous vaenviar a tots els socis un do-cument amb l’argumentaricomplet. L’entitat també or-ganitzarà xerrades presen-cials arreu del territori o viastreaming des de la centralper resoldre tots els dubtesque puguin sorgir, o aprofun-dir en qualsevol aspecte.

En el mateix sentit, preci-sament avui també començaa caminar la convenció Pri-màries per la República, que

té igualment l’objectiu debastir llistes unitàries trans-versals el 2019 com a primerpas “efectiu” per implemen-tar la República. Serà aquestmatí, en un acte al Teatre Au-ditori de Granollers, amb di-versos debats, ponències ipresentacions en què partici-paran, entre d’altres, els coor-dinadors Josep Manel Xime-nis i Mercè Feliu, l’impulsordel moviment a Barcelona,Jordi Graupera, o l’excandidata presidir l’ANC Adrià Alsina.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Creix la pressió per llistes unitàries en les municipals

EL PUNT AVUIDISSABTE, 14 DE JULIOL DEL 201812 | Nacional |

3829

95-1

1572

69w

FARMACOGENÈTICA, MED. PREVENTIVA

NUTRICIÓ INFANTIL• Assessorament en llets i ‘papilles’• Secció infantil ecològica (HOLLE)

DERMOFARMÀCIA• Analitzador de pell i cabell, consell personalitzat

ASSESSORAMENT NUTRICIONAL PERSONALITZATTria el nivell de personalització que millor s’adapti a tu:• Anàlisi nutrigenètica• Dietes de control de pes (COMPLET DIET)• Dietes 50plus• Dietes especials per a diferents patologies: diabetis, risc cardiovascular

• Restrenyiment

DESHABITUACIÓ TABÀQUICA• T’ajudem a deixar de fumar

CONTROLS ANALÍTICS• Perfil lipídic complet (LDL, HDL, TRIGLICÈRIDS)• Hemoglobina glicosilada• Glucosa, àcid úric, creatinina, colesterol total…• Test ràpid VIH

CONSELL DERMOONCOLÒGICElaboració pròpia de fórmules magistralsHomeopatiaFlors de BachSPD (Sistema Personalitzat Dosificació)

es idees no poden viure senseuna organització que les ordeni,difongui i defensi. I els nostres

anhels són més forts si van plegats. ElPartit Demòcrata (PDeCAT) celebraels dies 20, 21 i 22 de juliol la seva as-semblea nacional a Barcelona. Més de1.900 delegats debatrem sobre el mo-ment que viu el país a través de setdocuments que abasten des de la mi-rada europea que ens cal fins a l’orga-nització territorial més adient passantper on creiem que ha d’estar el nostrepaís en el futur. El Partit Demòcrata ésel nostre partit. I també el de milers decatalans que s’hi senten representats.El de milers d’associats que treballemdes de fa dos anys en un projecte joveque ve de lluny i que té la il·lusió d’anarencara més lluny.

Viure, i encara més en aquest mo-ment, vol dir prendre partit. Sense capenfrontament. En positiu i sumant.Amb els nostres veïns, a les nostresescoles i associacions. La nostra so-cietat, el nostre país. Des de Sant JoanDespí fins a la Sénia, des d’Aitona finsa Sabadell. Tots el catalans hem depoder perseguir el nostre somni.Aquest és el nostre ideari. Creiem enles persones i no ens importen elsnoms sinó cap a on volem anar, com apartit i com a ciutadans. Creiem en laigualtat d’oportunitats, com a partit icom a catalans.

El nostre repte és posar-nos al dia.Els darrers dos anys han estat molt in-tensos i plens de dates simbòliques,d’injustícies i també d’èxits de tots elscatalans que també reivindiquem coma nostres. Estem orgullosos de liderarel govern d’aquest país i del testimonivalent i convençut del president Puig-demont i del seu govern, dels conse-llers a l’exili o ignominiosament em-presonats. Els volem tots a casa. Si-guem-ne dignes.

Som exigents i autocrítics. Toca de-

L

batre i trobar acords. I veient-nos lescares, entenent-nos. I l’assemblea ésel moment de fer-ho. Som un partitviu, amb moltes opinions i bonesidees, un equip que perseguim les ma-teixes metes. Tenim accents i maneresde fer diferents però això no ens frena,

ens fa molt més forts.Han estat dos anys intensos i durs,

sí. Però hem assolit els nostres com-promisos en matèria de transparènciai de reconfiguració de la nostra ofertaelectoral. Estem oberts, com sempre,a sumar i explorar totes les fórmulespossibles que ens ajudin a representarla majoria de catalans i catalanes. Éstemps de fer balanç i de prendre im-puls. Tenim el millor equip i aspirem asumar el màxim i a comptar amb tot-hom. És moment d’anar junts, pel Par-tit Demòcrata i per Catalunya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

És moment d’anar junts

Senserrich, Pascal, Bonvehí i Conesa, en la presentació de l’assemblea ■ EFE

Marta Pascal, David Bonvehí, Ferran Bel, Maria Senserrich, Lluís Font, Marc Castells, MontseCandini, Lluís Soler, Vanessa Farré, Dolors Tella, Xavier Fonollosa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Toca debatre i trobar acords.I veient-nos les cares,entenent-nos. I l’assembleaés el moment de fer-ho

El Consell de Ministres vanomenar ahir Joan Herre-ra, qui va ser coordinadord’Iniciativa per CatalunyaVerds (ICV), director ge-neral de l’Institut de Di-versificació i Estalvi del’Energia (IDAE). L’orga-nisme depèn del Ministeriper a la Transició Ecològi-ca, encapçalat per la mi-nistra Teresa Ribera, queaquesta setmana ja vaanunciar la voluntat de“recuperar” la tasca quedesenvolupa l’ens. La sevamissió és aconseguir elsobjectius estatals en matè-ria d’eficiència energèticai energies renovables.

Herrera, que va ser di-putat al Congrés durantsis anys i al Parlament du-rant cinc anys més, es vaapartar de la primera líniapolítica al final del 2015pels mals resultats del par-tit i per la seva conviccióque “s’està tota la vida enpolítica, però no sempreen política institucional”.

Especialista en dret ur-banístic i del medi am-bient, va decidir repren-dre la seva carrera d’advo-cat, professió que ha exer-cit des del 2016. La feina lacompaginava amb la do-cència com a professor as-sociat a la Universitat deGirona, on actualment fe-ia el curs Teoria de les elitsa Espanya. ■

Sánchez fitxaHerrera per algovern del PSOE

RedaccióBARCELONA

a L’exportaveu d’ICV serà el directorde l’Institut d’Estalvi de l’Energia

Joan Herrera en un ple del Parlament el 2014 com a diputat ipresident del grup d’ICV-EUiA ■ ARXIU