CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

44
Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CGT DE CATALUNYA

description

CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Transcript of CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Page 1: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Ni LOMCE, ni LEC,

ni retallades

FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CGT DE CATALUNYA

Page 2: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

La LOMCE és:1. Neoliberal, com la LEC, però pitjor: (diapositives 3 a 20)

* Amb diferents mentides argumentals* Mesures semblants, però agreujades:

-Ampliació de concerts -Gestió privada dels centres públics amb el model d’autonomia britànic que augmenta les desigualtats, professionalitza les direccions

deixant en les seves mans al professorat -a qui responsabilitza de la poca qualitat de l’educació- i l’entrada de sponsors als centres públics

* L’afegit del model alemany pro-empresarial de la FP dual2. Amb una recentralització ideològica reaccionària: (diapositives 21 a 33)

* Currículum centralitzat reduït al “bàsic”* Menyspreu de les llengües cooficials i prohibició expressa de la immersió* Pes de l’Església Catòlica

3. I en temps de crisi... els diners públics han d’anar a pagar el deute : (diapositives 33-44)* Sistema educatiu segregador, amb revàlides i itineraris.* Les famílies reduïdes a usuàries* Que aprofiti les retallades als nostres sous i condicions laborals.* Ser barata: una reforma low cost amb ERO a la Secundària.* Reduir la inversió pública educativa. per a poder pagar el deute als bancs

Ni LOMCE, ni LEC ni retallades! (diapo. 42)

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 3: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjorMentides argumentals diferents:

- LEC: portar totes les escoles a l’excel·lència, copiant la concertada -que deien era l’excel·lència-

-LOMCE: reduir el fracàs i aconseguir més alumnes d’excel·lència

Mesures iguals, agreujades a la LOMCE:- Ampliar concerts- Aplicar el model britànic segregador i elitista:

- Més competitivitat i concerts amb la pública- Gestió privada de centres públics- Sponsors per completar finançament públic

Amb la mateixa coartada: l’autonomia de centres que facilita la jerarquització amb directors professionals i un professorat sotmès a la seva arbitrarietat

com responsable de la poca qualitat educativa (amb l’anunci de la reforma de la funció docent que s'adeqüi a la LOMCE) .

La LOMCE afegeix el model alemany pro-empresarial de la FP dual.

A cap2 Federació d’Ensenyament de CGT

Page 4: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

A la LEC es buscava, deien, l’excel·lència de la concertada.

Vam demostrar llavors que qui més feia pujar el nivell acadèmica de l’alumnat, era la pública que era qui atenia als nens i nenes amb pitjor situació socioeconòmica (ESCS al PISA) i els portava a un nivell superior al de l’OCDE, i que en canvi la privada, concertada o no, que atén als alumnes amb més nivell econòmic no arriba a la mitjana de l’OCDE.

Avui el Departament ho recull, malgrat hauria d’explicar com tenint més concerts que la mitjana espanyola, els resultats del tram més benestant és igual a la resta de l’estat.

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

a inici Cap 1 Federació d’Ensenyament de CGT

Page 5: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

A la LOMCE es diu que:

“Los principales objetivos que persigue la reforma son reducir la tasa de abandono temprano de la educación, mejorar los resultados educativos de acuerdo con criterios internacionales, tanto en la tasa comparativa de alumnos excelentes, como la de titulados en Educación Secundaria Obligatoria, y mejorar la empleabilidad y estimular el espíritu emprendedor de los estudiantes.”

1. LOMCE és neoliberal,com la LEC, però pitjor

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 6: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

PISA 2009 analitza que hi ha un percentatge

d’alumnes de baix nivell socioeconòmic, que

aconsegueix més rendiment del que correspondria, i fins i tot arriba a l’excel·lència

–alt rendiment-: se'ls anomena alumnes

resilients.

Aquest alumnat està a la pública, igual que els de

baix rendiment. O sigui que, en qualsevol cas, la LOMCE

hauria de prioritzar la pública per reduir el fracàs i

ampliar els resilients i els d’alt rendiment.

En el seu lloc es copia el model britànic amb menys

resilients

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

a inici Cap 1 Federació d’Ensenyament de CGT

Page 7: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

LEC

En lloc de millorar la pública, tant la LEC com la LOMCE comencen per afeblir-la, tot desviant més diners públics a la concertada nascuda amb la LODE al 1985.

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 8: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Més concerts

Cincuenta y cinco. …: “Artículo 116. Conciertos. 3. (…) el concierto educativo tendrá una duración mínima de 6 años en el caso de Educación Primaria, y de 4 años en el resto de los casos. (Ara son 4 i 2 respectivament)

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 9: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

* Més concerts

Cincuenta y cinco. …: “Artículo 116. Conciertos. 1.enseñanzas declaradas gratuitas (…)6. (…) podrán concertar, con carácter preferente, los ciclos de Formación Profesional Básica (…). Dichos conciertos tendrán carácter general. (Abans tenien carácter singular, com els de les postobligatòries que es manté al punt 7)

La LEC fa el mateix establint la xarxa única del Servei d’Educació de Catalunya, d’interès públic, dient que eliminava la doble xarxa, però per contra, utilitzant-ho, per a traspassar més diners a la concertada en nom de l’equiparació, però respectant-li el caràcter privat per a fixar ideari, contractar i acomiadar, cobrar quotes “voluntàries” i fer beneficis. I ja contemplava el concert amb tots els ensenyaments gratuïts, i obria la porta a d’altres que es declaressin “d’interès públic”. També millorava concerts amb el criteri pressupostari de “suficiència”

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 10: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Fuente: INE. Ministerio Educación. El País

Privada no C:46.000 €/any

BENEFICIS MITJANS

PER CENTREConcertada:78.000 €/any

Per tant:* Més concerts

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 11: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

La LEC ja creava noves línies, per “disposicions pressupostàries” i al gener 2011, Rigau ampliava concerts a Xaloc de L’Hospitalet, de l’OPUS –de les que segreguen nens i nenes- “en funció de la demanda”, igual que en el 2010, el tripartit tancava línies de batxillerat i centres públics, mentre mantenia i/o ampliava les línies concertades veïnes “per demanda”.

La LOMCE crea noves línies concertades per “economia” i “demanda social”: Cincuenta y tres…: “Artículo 109. Programación de la red de centros.2. Las Administraciones educativas programarán la oferta educativa (…) gratuitas teniendo en cuenta (…) el principio de economía y eficiencia en el uso de los recursos públicos, (…) la oferta existente de centros públicos y privados concertados y la demanda social.I com es veu més endavant, inclou els que segreguen nens i nenes. Però com és llei marc facilita que les seves concrecions tornin a anar més lluny.

* Més concerts

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

a inici Cap 1 Federació d’Ensenyament de CGT

Page 12: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

El sistema britànic privatitza i segrega a través de la gestió dels centres públics: a partir de sponsors que completin el finançament públic.El paradigma són les “academies” britàniques: finançades públicament, passen a gestió privada amb un màxim d’un 10% de fons de l’sponsor, que passa a determinar currículums, directors, personal, seleccionar alumnat segons rendiment acadèmic. (diuen que s’ha passat de la llibertat de les famílies de triar centre, a la de les “academy” de triar alumnes).. I constitueixen autèntiques cadenes de centres. Han passat de 203 en el 2010, a 2.309 en 2012. Les escoles de primària o secundària públiques poden ser obligades pel Departament a convertir-se en “academy”

Model britànic: Gestió privada de centres públics

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 13: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

La LOMCE manté el redactat de la LOE, que ja havia permès les privatitzacions de E. Aguirre a Madrid, i el seu desenvolupament a la LEC. Primer a partir de municipalitzacions, com les d’escoles bressol, però desprès ja per trams obligatoris –com el M.A. Blanco de El Álamo de Madrid, avui suprimit per haver perdut 2 vegades en el TSJ de Madrid, però recorregut per la CCAA-.

Deixa oberta la porta d’entrada de les grans empreses de serveis: és el cas d’Eulen –des de serveis socio-sanitaris, a seguretat privada o ETTs, a nivell estatal i internacional-, que ja gestiona 50 llars d’infants senceres i serveis diversos (des de neteja a activitats complementàries) en al voltant de 1.000 centres en tot l’Estat.

Model britànic:Gestió privada de centres públics

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 14: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

El capital-risc -private equity- ja està als sistemes educatius d’EUA, Gran Bretanya i recentment Àsia. Aquí les porta a interessar-se per la concertada –diuen que per les facilitats, avui convé Madrid-, en algunes universitats, i en col·legis d’elit.

Les empreses de capital-risc Dinamia i N+1 son propietàries dels Colegios Laude (7 centres a l’estat espanyol i 1 a Gran Bretanya), amb 5.300 alumnes i una facturació anual conjunta de 40 milions d’euros).

Ara, amb les oscil·lacions dels mercats, sembla que són més les empreses d’aquest tipus interessades en ficar mà en el món educatiu.

Model britànic: Gestió privada de centres públics

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 15: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

La LOMCE, com la LEC, aposten pel model britànic que no busca l’alt rendiment en base a alumnes resilients, sinó en base a l’elit de classes altes, la segregació i la gestió privatitzada dels centres públics impulsant la competitivitat entre centres –per tant també la guetització-: no introdueixen l’oficina de matriculació, concerten finançament amb la pública –com amb la privada-segons projecte i resultats –Sesenta, art. 122.2-, obren la porta a sponsors a la pública –Sesenta, art. 122.3- i donen “total” llibertat a les famílies.

Model britànic: concertar els públics per resultats

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 16: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Federació d’Ensenyament de CGT

La LOMCE, però, dona un pas més fent pública la classificació de centres per rendiments ja a ensenyaments obligatoris (eliminació del punt 2 de l’art. 140 de la LOE), i afegeix:

“Cuarenta y nueve. El apartado 2 del artículo 84 : … reconocida una especialización curricular (…), podrán reservar al criterio del rendimiento académico del alumno hasta un 20% de la puntuación asignada a las solicitudes de admisión a enseñanzas postobligatorias.”

La variació de resultats entre centres es dispara i l’equitat social empitjora substancialment.

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjorModel britànic: concertar els públics per resultats

a inici Cap 1

Page 17: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Les famílies només per a triar “lliurament” els centres i per tant determinar la “demanda”.

Si ja era minso el paper de famílies i professorat en la pressa de decisions, ara s'elimina el punt 2 que deia “2. La comunidad educativa participará en el gobierno de los centros a través del Consejo Escolar” (Art. 119.2 de la LOE)

A la LEC es diu explícitament que el Consell Escolar és consultiu. La LOMCE ho fa sense dir-ho: elimina el caràcter resolutiu que encara li quedava a la LOE a l’eliminar que pot aprovar projectes, normes i programació general del centre. Fa una modificació només per a treure aquesta paraula (Art. 127), qui aprova o rectifica és la direcció.

I ja hem comentat que es redueix encara més el seu paper a la selecció de director.

Com a la LOE, a la LEC i la LOMCE, l’únic paper del Claustre de professors té caire pedagògic i curricular.

3. ... I en temps de crisiFamílies reduïdes a usuàries

a inici Cap 3

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 18: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

És la coartada, tant de la LOMCE com de la LEC, barrejant tots els tipus, per a copiar els britànics.

Mitjanes amb privada concertada o no.On quasi no hi ha privada –GB, Finlàndia-, cal entendre que són els públics

Sesenta y uno. Se añade “Artículo 122.bis. Acciones destinadas a fomentar la calidad (…) que deberán ser competitivas, supondrán para los centros docentes la autonomía para su ejecución, tanto desde el punto de vista de la gestión de los recursos humanos como de los recursos materiales y financieros”.

La coartada de l’autonomia

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

a inici Cap 1 Federació d’Ensenyament de CGT

Page 19: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Cap un cos de directors, com en el franquisme:

•La comissió que selecciona el director queda absolutament en mans de l’Administració, reduint a la mínima expressió el pes de famílies i professorat que estaran representats “en una proporción mayor del treinta y menor del cincuenta por ciento, (…). De estos últimos, al

Jerarquització

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

• menos el cincuenta por ciento lo serán del Claustro de profesores…” (sesenta y ocho. Art 135.2) –a la LOE era 1/3 de cada estament-

• S’elimina la prioritat dels candidats del centre que establia la LOE (Art. 135.5) afavorint exclusivament els mèrits com a director,

• Es fa obligatori un curs previ (Art 134, 1.c) –abans era posterior a haver estat seleccionat la primera vegada-, que, com diu “refuerza la idea de la profesionalización de la función directiva” (l’Exposición de Motivos, VII)

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 20: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Selecció de professorat, fusible si baixa la qualitat:Sesenta y uno. Se añade “Artículo 122.bis. Acciones destinadas a fomentar la calidad (…) el director del centro dispondrá de autonomía… para:

• Establecer requisitos y méritos específicos para los puestos ofertados de personal funcionario docente, así como para la ocupación de puestos en interinidad. • Rechazar, mediante decisión motivada, la incorporación a puestos en interinidad

de personal docente procedente de las listas centralizadas. • Cuando exista vacante y financiación adecuada y suficiente, proponer de forma

motivada el nombramiento de profesores …

Determinació de pressupostos i sponsors:Sesenta. “Artículo 122. Recursos. 3. Los centros docentes públicos podrán obtener recursos complementarios, previa aprobación del director,(…)

Eleva a llei marc el que deia la LEC per als PEC -i va un pas més enllà al permetre triar alumnat en centres especialitzats-, i tanca la llei amb l’avís de que l’Estatuto de la Función Pública Docente s’ajustarà a la LOMCE.

Jerarquització

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

a inici Cap 1 Federació d’Ensenyament de CGT

Page 21: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

FP dual: el toc alemany per passar diners públics a les empreses

“Treinta y dos: Artículo 42 bis. Formación Profesional Dual.” Desenvolupada en el Real Decreto 1529/2012, de 8 de noviembre –junt al contracte per a la formació i l’aprenentatge-, per aconseguir, entre d’altres, “la coparticipación de los centros educativos y las empresas” (art. 28) “a través de un convenio con la empresa colaboradora” (art. 31) amb “un mínimo del 33% de las horas de formación establecidas en el título con participación de la empresa”(art. 30.2) amb el seus formadors que per tant donaran matèries curriculars d’un ensenyament reglat.

Això a part dels diners a concerts de la nova FP Bàsica ja assenyalats, i dels fons públics que passaven a empreses i sindicats amb la unificació de titulacions de FP del 2002 dels sistemes reglat, compensatori i ocupacional.

En teoria seria per reduir l’atur i l’abandonament escolar. El Govern Basc va fer una experiència similar amb “Ikasi eta Lan” (Estudiar i Treballar) entre 2008-2012 (2 promocions de 3 anys, amb un finançament de 7.250€ per alumne lliurats a l’empresa i cobrant els alumnes, segons jornada a preu de conveni). Va acabar de cop ja que les empreses, tancant i amb EROs, ni així s’oferien.

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor

a inici Cap 1 Federació d’Ensenyament de CGT

Page 22: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

2. Ideologia recentralitzadora i reaccionària

Com a mitjà per aconseguir tot lo anterior, la LOMCE tria:

Una recentralització amb ma de ferro per reduir –diu- costos, però essencialment perquè ideològicament consolida el sector de la burgesia espanyola més rància que li farà costat en el bonapartisme repressiu que li cal a l’Estat, dins i fora de l’escola:

• Amb control absolut de currículums reduïts al “bàsic”.

• Amb menyspreu a les llengües cooficials i especialment enfrontat a que qualsevol llengua que no sigui el castellà –en aquest cas el català- pugui ser vehicular de l’ensenyament.

• Avançant en el pes de l'Església catòlica.

A Cap 3Federació d’Ensenyament de CGT

Page 23: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

2. Recentralització ideològica i reaccionària...i sense fisures, centralitzat...

Cinco. Se añade un nuevo artículo 6.bis, dentro del capítulo III del título preliminar,(…) “Artículo 6.bis. Distribución de competencias. … 2. En Educación Primaria, en ESO, y en Bachillerato, las asignaturas se agruparán en tres bloques, (…) a) Corresponderá a Administración General del Estado: 1º) Determinar los contenidos y el horario mínimo del bloque de asignaturas Troncales (…) -que representaran el 50% del temps-3º) Determinar los criterios de evaluación (…)de los bloques de asignaturas troncales y específicas 4º) Determinar el horario máximo del bloque de asignaturas específicas –que junt a les d’especialitat on estan les llengües cooficials, representaran l’altre 50% de temps-

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 24: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

2. Recentralització ideològica i reaccionària

Font El Pais, 9 desembre 2012

a inici Cap 2

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 25: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

2. Recentralització ideològica i reaccionària

Font El Pais, 9 desembre 2012

a inici Cap 2Federació d’Ensenyament de CGT

Page 26: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

2. Recentralització ideològica i reaccionàriaL’atac a les llengües, i en concret a la immersió, és merament ideològic: ni pedagògica, ni de resultats cognitius ni competencials, ni tan sols en castellà

Però diu la LOMCE: Ochenta y dos. Se añade una nueva …“Disposición adicional trigésima novena. Lengua castellana y lengua vehicular de la enseñanza. 1. Las Administraciones educativas garantizaran el derecho de los alumnos a recibir las enseñanzas en castellano, lengua oficial del Estado. (…)

El gràfic d’ESO és idèntic

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 27: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

2. Recentralització ideològica i reaccionària

L’atac a la immersió té conseqüències en la supervivència d’una llengua minoritzada com el català. Comparem els resultats de vitalitat amb el model que proposa el PP –i que a València ve imposant des del 1995, i el de la immersió:

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 28: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

… però LEC no és identificable amb immersió

Amb l’Estatut de 1979 el català tornava a ensenyar-se a les escoles; i es va desenvolupar amb la Llei 7/1983 de normalització lingüística.

La primera aplicació del Programa d'Immersió Lingüística (PIL) es dugué a terme el curs 1983-84, a dinou escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet –seguint el model del Quebec pel francès-. Es va estendre progressivament -amb moltes mesures molt discutibles per part de CiU-, i a partir del curs 1992-1993 l’escola en català es va convertir en el model d’ensenyament a tot Catalunya.

No hi havia llei catalana d’educació, sinó un marc estatal i unes competències que ho permetien. Dins d’això, és una opció de política educativa, cap altre CCAA amb llengua pròpia ho va fer: a Euskadi, com a València, la família tria la llengua vehicular i en funció d’això es separen els grups (en línies o en centres), a Galiza es dona una part de matèries en cada llengua.

L’essència radica en la definició de la llengua minoritzada com a vehicular d’ensenyament. Per això, la LOMCE, menyspreant totes les llengües cooficials com de tercera, esborra especialment qualsevol possibilitat d’immersió ja que defineix el castellà com la vehicular.

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 29: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

2. Recentralització ideològica i reaccionària

Ochenta y dos. “Disposición adicional trigésima novena. Lengua castellana y lengua vehicular de la enseñanza. d) … los padres o tutores tendrán derecho a escoger la lengua vehicular de la enseñanza que reciban sus hijos. Cuando, como consecuencia de dicha falta de determinación, no exista oferta docente pública o concertada en la lengua vehicular elegida en la localidad de residencia de los alumnos, los padres o tutores podrán optar por escolarizar a sus hijos en centros privados, correspondiendo a la administración educativa sufragar los gastos de escolarización. (…)

Per acabar-ho de reblar, i mentre la llengua vehicular no sigui el castellà i s’accepti repartir hores en forma “raonable” amb les cooficials, ...

a inici Cap 2

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 30: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

2. Recentralització ideològica i reaccionària

Però a més en la Disposición adicional segunda se li dona capacitat curricular al Bisbat en una matèria obligatòria, i se li garanteix càrrega horària: 3. La determinación del currículo (…) será competencia de las respectivas autoridades religiosas.

4. La asignatura de Religión, así como las asignaturas de Valores Culturales y Sociales en Educación Primaria y de Valores Éticos en Educación Secundaria Obligatoria, tendrá (…) una carga horaria equivalente a la carga horaria media del resto de asignaturas ofrecidas en el bloque de asignaturas específicas.”

La religió passa a ser asignatura específica (Religión, o Valores Éticos, a elección de los padres o tutores) obligatòria a tots els nivell de l’educació obligatòria i la seva alternativa és avaluable –encara que no a les revàlides-, tal com exigia la Conferència Episcopal.

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 31: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

… però LEC no és identificable amb laïcitat

Malgrat s’afirma el caràcter laïc en el preàmbul, la contemplava com “d’oferta obligada” pels centres i opcional per les famílies: “El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions” (Art. 2.1. p), tal com afirmava la LOE del PSOE a nivell estatal.

Però al no ser avaluable la seva alternativa, no es pressionava a alumnes i famílies amb una nota fàcil per a completar currículum. Això feia que moltes classes de religió estesin mig buides (segons el professorat de religió, aquest curs, només 1 de cada 3 alumnes a la pública demana religió), o que no s’arribessin a completar horaris del professorat.

Això, junt a les retallades continuades, han anat ampliant les classes d’altres matèries que dona el professorat de religió, malgrat seguir sent algú nomenat a dit pel Bisbat.

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 32: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Cincuenta. El apartado 3 del artículo 84 queda redactado de la siguiente manera: “3. En ningún caso habrá discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social. No constituye discriminación la admisión de alumnos o la organización de la enseñanza diferenciada por sexos, (…) En ningún caso, la elección de la educación diferenciada por sexos podrá implicar para las familias, alumnos y centros correspondientes un trato menos favorable ni una desventaja a la hora de suscribir conciertos (…)”

2. Recentralització ideològica i reaccionàriaLa submissió a la religió –i a les vessants més reaccionàries del gran capital, com l’OPUS- és absoluta quan es fa explícit, contra la sentència del Tribunal Constitucional que prohibia els concerts als centres que separin per sexe:

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 33: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

… però la LEC també permet concertar amb escoles que separen nens i nenes

A la LEC, ni l’educació mixta ni la coeducació són condició pel concert (Art. 205. 3 i 4), malgrat ser un principi rector de l’ensenyament (Art.2.m.). Va ser una de les raons d’IC per a no votar la LEC, malgrat havia votat la LOE.

Els concerts de centres que separen per sexe és anterior a la LOE i la LEC, van ser al 2001, amb Carme Laura de CiU de Consellera (Xaloc, La Vall, la Escolania de Montserrat, Viaró, La Farga, Monclà… fins a 10).

El tripartit els va ampliar a infantil per resolució del TSJ, però per si quedaven dubtes, davant la sentència del Constitucional prohibint-los, el Departament de Rigau es va negar a retirar els concerts de les escoles de l’OPUS que segregaven per sexe, malgrat que, ja estàvem ja en plenes retallades a la pública. I més enrera ja hem citat que fins i tot els hi va augmentar línies “en funció de la demanda”

a inici Cap 2

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 34: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

3. ...I en temps de crisi, en que tots els diners han d’anar a pagar el deute

Això vol dir que la LOMCE:

- Com qualsevol sistema educatiu, ha d’aportar la justificació de la reproducció de les classes socials, només que aquest cop, en plena crisi econòmica i un atur de 6 milions de persones, cal especialment la seva docilitat amb la “letra con sangre entra” o ara amb “la cultura de l’esforç”, que li permeti una segregació ràpida i sense excepcions de l’alumnat que des de ben aviat preparin per un futur de mà d’obra aturada o precària super-barata.

- Les famílies reduïdes a usuàries i excloses de qualsevol paper decisori en el centre

- Que aprofiti les retallades als nostres sous i condicions laborals, que ha anat “justificant” per la crisi a cop de decret.

- Ser barata: una reforma low cost amb ERO a la Secundària.. per a que els diners públics paguin el deute amb els bancs

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 35: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

3. ... I en temps de crisiSegregació accelerada de les classes socials

L’OCDE 2010, forçada per les estadístiques, ha de reconèixer que per reduir el fracàs escolar i aconseguir titulacions de secundària mitja, cal “Evitar políticas del sistema que provoquen el fracaso escolar y estudiantil” i insisteix en “Eliminar los obstáculos a nivel de sistema...”

L’OCDE recomana:“2. Evitar la separación temprana y posponer la selección de estudiantes hasta la educación media superior… “.

I també que cal:“3. Administrar la elección de escuela para evitar la segre-gación y el aumento de las desigualdades. Proporcionar plena libertad de elección de escuela a los padres puede resultar en segregación según competencias académicas y entornos socioeconómicos, y generar mayores desigualda- des en los sistemas educativos.”

I el MECD afegeix “Los resultados de PISA su-gieren que los países que más han mejorado (…) ofertan el mismo plan de estudios para todos los alumnos de 15 años, invierten en preparación y desarro-llo del profesorado y apoyan a los centros educativos y a los alumnos con menores niveles de competencia.” MECD. PISA in focus, 2

La LOMCE afegeix

3 revàlides.

La LOMCE avança la

separació que pot començar

a 2n d’ESO.

La LOMCE dona absoluta llibertat a les famílies, amb

classificació pública de centres segons resultats de les revàlides, afavorint els

guetos.

De què els serveix dir-ho si la LOMCE fa

exactament el contrari?

Equidad y calidad de la educación: Apoyo a estudiantes y escuelas en desventaja. Resumen en español http://www.oecd.org/edu/preschoolandschool/49620052.pdf Federació d’Ensenyament de CGT

Page 36: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Amb allò de la “letra con sangre entra”, sobrecarregant a l’alumnat amb:

Hores de classe superiors a les mitjanes -270 a primària i 200 a secundària més que a Finlàndia-, aules massificades… sense professorat en 15 dies si tenen una baixa –Decret Wert-, pendents de revàlides i itineraris…

Segregació accelerada de les classes socials

3. ... I en temps de crisi

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 37: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

3. ... I en temps de crisiSegregació accelerada de les classes socials

a inici Cap 3

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 38: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Una jornada laboral llarga, amb una proporció d’hores de docència també elevades, i uns sous que podien ser bons –encara que de més hores-, però amb les successives retallades queden als nivells d’altres països de jornada molt més curta.

Amb la “novetat” del pagament per hores en sustitucions, i dedicacions i sous que

tot just superen el SMI.

3. ... I en temps de crisiLa paguem els i les treballadores

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 39: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

La paguem els i les treballadores

3. ... I en temps de crisi

a inici Cap 3Federació d’Ensenyament de CGT

Page 40: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Com els diners públics han d’anar a pagar els bancs, i la LOMCE ha de ser una eina per reduir el pressupost educatiu, la reforma és molt barata pel Ministerio que es fa càrrec de la fase d’implantació... I la despesa es traspassa a les CCAA en la fase de consolidació on es preveuen alts costos.

3. ... I en temps de crisiReforma low cost

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 41: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Un ERO a Secundària

La LOGSE va possibilitar un ERO amb tota regla dins del professorat de primària, ara que el gruix de l’augment de l’alumnat s’acosta als instituts, la LOMCE prepara un ERO a secundària amb:

•La no-obligatorietat dels instituts d’ofertar com a mínim 2 modalitats•La ampliació de ràtios possibilitant 42 alumnes per grup•La supressió d’oferta si no s’omplen els grups•La reducció de matèries...

... possibilitaran la supressió de centenars de places, i amb elles més acomiadaments d’interins.

Reforma low cost

3. ... I en temps de crisi

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 42: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

3. ... I en temps de crisiReforma low cost: ERO a Secundària

a inici Cap 3 Federació d’Ensenyament de CGT

Page 43: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

3. I en temps de crisi...

És la única manera –diuen- de, entre d’altres retallades, pagar el deute públic que arribarà al 90,5% el 2013 amb uns interessos de 38.500 milions –igual a la despesa de tots els ministeris junts-. I a més trasllada una altre retallada a les CCAA de les qui depèn ensenyament a l’exigir-les reduir el dèficit el doble que l’Estat.

Amb les retallades del 2013, i a falta de saber les d’Euskadi, Galiza, Catalunya i Astúries,

s’hauran retallat 6.300 milions dels pressupostos 2010… falten

altres 4000 en dos anys!!

El context es la previsió del Gobierno enviat a la Comissió Europea de reduir la inversió pública en educació del 4,9% del PIB a 2010 al 3,9% a 2015: 10-11.000 milions que, diuen, esperen cobriran les famílies.

... Els diners públics pels bancs

Federació d’Ensenyament de CGT

Page 44: CGT Ensenyament : Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Ni LOMCE, ni LEC ni

retallades!

Per l’educació pública de qualitat:

Ni concerts ni pagament

del deute!

Federació d’Ensenyament de CGT