PROGRAMACIÓ

Dijous 10 de junyTeatre Metropol

19.00 h:

Taula rodona amb músics, promotors,discogràfiques i periodistes

21.30 - 1.00 h:

Tujiko Noriko Electrònica experimental, Japó

AnímicFolk, Barcelona

Lydia LunchPerformance multimèdia, Estats Units

Divendres 11 junyTeatre Metropol

19.00 h:

Taula rodona amb músics, promotors,discogràfiques i periodistes

21.30 - 1.00 h:

Teeth & TongueRock, Austràlia

Maria ComaFolk, Barcelona

Dawn LandesFolk-pop, EUA

Dissabte 13 junyParc Francolí

20.30 - 5.30 h:

Le CirkePop, Tarragona

CharadesPop psicodèlic, Madrid

BigottCountry-rock, Saragossa

The Wave PicturesPop, Regne Unit

LügerKrautrock, Madrid

Fantastikoi HkxoiElectrònica, Grècia

DJ La MejorSoul, sixties i psicodèlia, Saragossa

PauDeBanyolesSoul, funk i latin, Tarragona

Diumenge 13 junyTeatre Metropol

21.30 h:

Roger MasFolk, Solsona

VENDA D’ENTRADES

Preus

· Preu dijous: 12 euros· Preu divendres: 12 euros· Preu dissabte: gratuït· Preu diumenge: 10 / 12 euros· Abonament dijous + divendres: 20 euros· Descompte pels socis del club TR3SCi amb el Carnet Jove

Punts de venda

· Taquilles del Teatre Metropol· Les 24 hores als terminals de ServiCaixa, al telèfon 902 332 211 i al web www.servicaixa.com

NOTA DE PREMSA

Lydia Lunch, Roger Mas, The Wave Pictures i Dawn Landes, caps de cartell del Festival Gea 2010

· La segona edició de Gea portarà a la ciutat setze artistes de Catalunya, Espanya, Estats Units, Regne Unit, Japó, Austràlia i Grècia entre el 10 i el 13 de maig

· La nit gratuïta a l’aire lliure, dissabte, passa del Parc Francolí al Camp de Mart i el festival guanya un dia d’actuacions, diumenge, fins a arribar a quatre

· Les dones continuen tenint un lloc important a Gea, liderant o formant part d’onze de les propostes

La segona edició de Gea, el Festival de Música Independent de Tarragona, se celebrarà del 10 al 13 de maig. Hi prendran part setze artistes procedents dels Estats Units, el Regne Unit, Japó, Austràlia i Grècia, així com de Catalunya i de la resta de l’Estat. Les principals novetats d’enguany seran un dia més de concerts (diumenge); el canvi d’espai a l’aire lliure, del Parc Francolí al Camp de Mart; i que cada nit tindrà un clar cap de cartell.

Gea continua, doncs, apostant pel mateix model de festival. Un festival en què es posa en valor la comoditat del públic, amb poques actuacions cada nit i ubicant tres de les nits al Teatre Metropol, un teatre modernista ideal per prestar atenció a la música. Això no treu, però, la celebració d’una nit més festiva, dissabte, a l’aire lliure i amb entrada gratuïta, amb nou hores de música protagonitzades per sis grups i dos discjòqueis

El cartell està format per una acurada selecció d’artistes que transiten per estils com el folk, el rock, el pop, l’electrònica o la música experimental i d’avantguarda, sempre amb un component de risc, de contemporaneïtat i de no subjecció a la comercialitat en les seves carreres. A més, com l’any passat, Gea posa un especial èmfasi en les dones creadores, que en aquesta ocasió lideren o formen part d’onze de les setze propostes participants en el festival.

Dijous actuarà al Teatre Metropol Lydia Lunch, representant de la no wave sorgida a Nova York entre finals dels 70 i principis dels 80 i una de les artistes més influents de les últimes tres dècades, que ha col·laborat amb músics com Foetus, Swans, Nick Cave, Einstürzende Neubauten, Sonic Youth o Omar

Rodríguez-López. La carrera de Lunch va més enllà de la música, abastant disciplines com la performance o la poesia. Presentarà Sick with desire, una performance multimèdia en què els paisatges sonors i el vídeo enfatitzen la seva lírica, que parla de la pèrdua, la venjança, la ira i la supervivència. Completaran la nit la japonesa Tujiko Noriko i els catalans Anímic.Divendres, també al Teatre Metropol, la cap de cartell serà Dawn Landes, cantautora resident a Nova York que construeix ponts entre el pop i les músiques tradicionals nord-americanes. També passaran per l’escenari del teatre tarragoní Maria Coma, 50% del grup u_mä, que comptarà amb el suport de Pau Vallvé (Estanislau Verdet); i l’australiana Teeth & Tongue.

Dissabte l’acció passarà al Camp de Mart. Les actuacions començaran a dos quarts de nou del vespre i s’allargaran fins dos quarts de sis de la matinada. El llistat d’artistes estarà encapçalat pels anglesos The Wave Pictures (que han estat banda d’acompanyament de Darren Hayman i d’Stanley Brinks), però compta amb altres noms rellevants com Bigott, Charades, Lüger, Fantastikoi Hxoi i Le Cirke, guanyadors del concurs DO Tarragona 2009. Tancaran la nit dos discjòqueis, la saragossana La Mejor i el tarragoní PauDeBanyoles.

El Gea 2010 finalitzarà diumenge, de nou al Metropol, amb el cantautor Solsonès Roger Mas, que presentarà el setè àlbum de la seva carrera, Roger Mas a la casa d’enlloc.

* Els mitjans trobareu fotografies a alta resolució i mp3 dels artistes participants al web www.tren-k.com/premsa

Lydia Lunch (performance multimèdia, Estats Units)http://www.myspace.com/lydialunch

Teeth & Tongue (rock, Austràlia)http://www.myspace.com/teethandtongue

DiscografiaQueen of Siam (Triple X, 1980)Live (Roir, 1981)13 13 (1982)Hard rock (Ecstatic Peace!, 1984)The uncensored Lydia Lunch (Widowspeak, 1985)Honeymoon in red (Atavistic, 1987)Stinkfist (Widowspeak, 1987)Drowning in Limbo (Widowspeak, 1989)Oral fixation (Widowspeak, 1989)Shotgun wedding (Triple X, 1991)Our fathers who (Widowspeak, 1993)Crimes against nature (Atavistic, 1994)Conspiracy of women (C.O.W.) (Widowspeak, 1995)Lydia Lunch (Line, 1995)Rude hieroglyphics (Rykodisc, 1995)Stinkfist & the crumb (Atavistic, 1996)Universal infiltrators (Atavistic, 1996)8 eyed spy (Atavistic, 1997)The devil’s racetrack (Absolute, 2000)Hangover Hotel (Widowspeak, 2001)Memory and madness (Sartorial, 2003)Paradoxia (Cosmosodomistic, 2004)Smoke in the shadows (Atavistic, 2004)Touch my evil (Widowspeak, 2006)Ghosts of Spain (Widowspeak, 2008)Shut up and bleed (Atavistic, 2008)

DiscografiaMonobasic (Crystal Chain, 2008)

La vida de Lydia Lunch ha estat un continu fugir de les definicions i les categories a través de discos, concerts, llibres, spoken word, vídeo, fotografia i poesia. Tot va començar el 1976, quan Lydia tenia 16 anys i va entrar a formar part del grup Teenage Jesus and the Jerks, un dels representants del moviment no-wave de Nova York juntament amb The Contortions, DNA, Glenn Branca o Mars. El 1980 va debutar en solitari amb Queen of Siam i la resta ja és història: les col·laboracions amb Foetus, Swans, Nick Cave, Einstürzende Neubauten, Sonic Youth o Omar Rodríguez-López només són el resultat de l’estatus assolit, el d’una de les artistes més influents dels últims 30 anys (citem New York Times i Time Out New York). Lydia Lunch arriba a Tarragona per presentar l’espectacle Sick with desire, una performance multimèdia en què els paisatges sonors i el vídeo emfatitzen la seva lírica, que parla de la pèrdua, la venjança, la ira i la supervivència.

Jess Cornelius és una cantautora nascuda a Nova Zelanda i resident a Melbourne, Austràlia. És en aquest segon país oceànic on va començar la seva carrera musical, participant en multitud de projectes abans de formar Teeth & Tongue, amb qui es va estrenar discogràficament el 2008 amb un àlbum produït per Casey Rice (The Dirty Three), Monobasic. Les cançons de Cornelius són balades crues i fosques, sorgides directament del cor i gravades amb encant lo-fi. La premsa l’ha definit com una combinació de PJ Harvey, Patti Smith i Kate Bush, però tampoc costa rastrejar les melodies vocals de Cat Power o l’electricitat de Kim Deal (Pixies, Breeders). El seu segon àlbum s’editarà aquest mes de juny.

Tujiko Noriko (electrònica experimental, Japó)http://www.myspace.com/tujikonoriko

Anímic (folk, Barcelona)http://www.myspace.com/animicblog

DiscografiaKeshou to heitai (2000)Shojo Toshi (Mego, 2001)Hard ni sasete (Mego, 2002)From Tokyo to Naiagara (Tomlab, 2003)Blurred in my mirror (Room40, 2005)28 (Fat Cat, 2005)Solo (eMego, 2007)Trust (Kurage, 2008)

DiscografiaTeràpia musical (2004)Niu-Núvol (PAE, 2005)Hau o Hïu (Autoeditados, 2007)Himalaya (Les Petites Coses / Error! Lo-Fi , 2009)

Tujiko Noriko és una cantant, compositora i directora de cinema nascuda a Osaka, Japó, i resident a París. Va començar a cantar a finals dels anys 80, però no va gravar per primer cop fins deu anys després. Entre l’electro-pop, el trip-hop i les composicions experimentals, la seva música està formada per uns ritmes repetitius al voltant dels quals s’organitzen samples i melodies que creen una música aparentment austera però al mateix temps complexa, amb variacions graduals, moments d’intensitat i, també, silencis. Com perles electròniques en un núvol de so. Al llarg d’aquests anys, Tujiko Noriko ha col·laborat amb artistes de la talla de Peter “Pita” Rehberg –company de fatigues de Fennesz i Jim O’Rourke- i gravat pel prestigiós segell Mego.

Anímic viuen junts a peu de la muntanya de Montserrat, en un petit poble anomenat Colbató. Des del 2003 han menyspreat la idea de formar part de companyies discogràfiques i han intentat seguir fidels a una filosofia DIY (de do it yourself, fes-t’ho tu mateix), desfent-se del concepte “maqueta” i convertint tot el seu treball en discs autoproduïts. Tenen al voltant de deu àlbums gravats a casa, dels quals quatre han estat autoeditats. El seu últim treball, Himalaya, coproduït juntament amb l’omnipresent Ricky Falkner, ha rebut excel·lents crítiques de la premsa nacional. Són coneguts arreu com “una família d’amics que fan místiques cançons de bressol seguint les seves pròpies lleis”.

ARTISTES

Charades (pop psicodèlic, Madrid)http://www.myspace.com/lascharades

Bigott (country-rock, Saragossa)http://www.myspace.com/myspacebigott

The Wave Pictures (pop, Regne Unit)http://www.myspace.com/thewavepictures

DiscografiaTracks and fields (Kill Rock Stars, 2004)When shining blue (Corea Discos, 2006)We hate the underground (Holy Cobra Society, 2006)En ningún lugar (BCore, 2008)Revolución solar (BCore, 2010)

DiscografiaThat sentimental sandwich (King of Patio, 2005)What a lovely day today (2007)What a lovely day today (2008)Fin (Grabaciones en el Mar, 2009)This is the begining of a beautiful friendship (Grabaciones en el Mar, 2010)

DiscografiaStreets of Philadelphia (2003)The airplanes at Brescia (2004)The Hawaiian open mic night (2005)Sophie (2005)Catching light. The songs of André Herman Düne (2006)Instant coffee baby (Moshi Moshi, 2008)If you leave it alone (Moshi Moshi, 2009)Susan rode the cyclone (Moshi Moshi, 2010)

Temps de canvis per Charades. Després d’un inici fulgurant (el recopilatori Tracks and fields, editat pel segell nord-americà Kill Rock Stars i compartit amb Sonic Youth, Billy Childish, Decemberists i Gossip), la banda va anar creixent fins arribar a En ningún lugar, disc que va generar una gran activitat, amb concerts a festivals com Faraday, Sant Feliu Fest, Let’s Festival, Cream Pop, Indyspensable o Cultura Pop, i que es va cobrar la baixa d’una de les components, Maria. La seva sortida ha estat compensada amb l’entrada d’Antía (veus, percussions, xilòfon) i Toño (baix), que formen part del nou quintet. Els cinc es van posar a les ordres de Sant García per gravar Revolución solar, un àlbum que manté l’essència dels madrilenys, el pop lluminós i assolellat, però que també significa un valent pas endavant que s’endinsa en terrenys més experimentals, seguint el camí de la psicodèlia dels 60 i deixant-se influenciar per les brillants carreres de Brian Wilson i Love.

Darrere un gran bigoti i l’estrany nom de Bigott s’amaga Borja Laudo, músic de Saragossa que segueix l’estela dels grans noms del country, el rock i el folk anglosaxons, com Johnny Cash, Will Oldham o Bill Callahan. La comparació més acurada, però, seria potser amb els discos de duets que Lee Hazlewood va editar amb Nancy Sinatra, paper femení que en els discos de Bigott interpreta Clara Carniver, la companya i musa de Borja Laudo. Rodejat del productor Paco Loco, Muni Camón (Maddening Flames) i Esteban Perles (Josh Rouse), Bigott ha gravat el cinquè capítol d’una carrera incorruptible que sap conjugar sinceritat i ironia, teatralitat i solemnitat.

Fins fa poc, The Wave Pictures eren aquells tres jovenetes anglesos que acompanyaven en directe i a l’estudi Darren Hayman (líder de Hefner) i Satnley Brinks (o André Herman Düne). La seva incontinència a l’hora de gravar discos (els d’aquí sota són una petita mostra de l’exèrcit de títols autoeditats, col·laboracions i discos de versions amb què compten) potser ha jugat en la seva contra, fent-los difícils de seguir i ubicar. Però tot va canviar amb Instant coffee baby i If you leave it alone, amb un so més net en contraposició al lo-fi inicial. Es tracta de dues obres mestres de pop atemporal a mig camí entre la tradició irònica i costumista britànica -The Smiths/Morrissey i Hefner/Darren Hayman- i el rock nord-americà, simple, fresc i directe, de Jonathan Richman i Violent Femmes. David Tattersall (veu i guitarra), Franic Rozycki (baix) i Jonny Helm (bateria) arriben a Tarragona amb nou disc sota el braç, Susan rode the cyclone, que s’edita a finals del mes de maig.

Maria Coma (folk, Barcelona)http://www.myspace.com/mariacoma

Dawn Landes (folk-pop, EUA)http://www.myspace.com/dawnlandes

Le Cirke (pop, Tarragona)http://www.myspace.com/lecirke

DiscografiaLinòleum (Amniòtic, 2009)

DiscografiaDawn’s music (Cooking Vinyl, 2005)Re:Live (Dawn Landes, 2005)Fireproof (Cooking Vinyl, 2008)Sweet heart rodeo (Essential Media Group, 2009)

La compositora, pianista i cantant barcelonina de 23 anys Maria Coma as dedica a fer bandes sonores per a curtmetratges i espots de publicitat. A més del projecte en solitari que ha encetat amb aquest primer àlbum, Linòleum, també forma part d’u_mä, grup compartit amb la seva parella, Pau Vallvé, més conegut com Estanislau Verdet. Després d’un any girant amb u_mä, Maria Coma ha apostat per un disc personal i introspectiu, amb una sonoritat que recorda Björk, Joanna Newsom o Hanne Hukkerlberg, entre altres. En concert presenta les cançons del disc al piano i veu, acompanyada per Pau Vallvé a la bateria i Jordi Lanuza (Inspira) al baix. La reversió de les cançons per a trio els dóna un aire molt més cru i directe, passant per estils tan diversos com el pop, la música clàssica, el jazz, la cançó d’autor o el rock.

Titular el teu tercer disc Sweet heart rodeo pot semblar calculat, però Dawn Landes assegura que no tenia el clàssic country-rock dels Byrds (Sweet heart of the Rodeo, de 1968) al cap. I llavors en què pensava? Doncs en el nuvi de la seva àvia, que va escapar en època de la Gran Depressió per unir-se al rodeo i que ha inspirat la cançó de mateix títol de Dawn Landes. Nascuda i criada a Kentucky, les seves visions de la música country i folk, però, han estat gravades a Brooklyn, Nova York, on resideix. És des d’allà des d’on construeix ponts entre el pop i les músiques tradicionals nord-americanes; des d’on agafa la maleta per girar amb artistes com The Tindersticks, Drive by Truckers, José Gonzalez o Le Tigre; i on està construint el seu propi estudi, perquè a més de cantant és enginyera de so i ja ha gravat gent com Philip Glass o Ryan Adams. A Estats Units les seves cançons ja comencen a sonar a anuncis, sèries de televisió i bandes sonores, així que probablement aquesta serà una de les últimes ocasions per veure-la tocar a prop del públic.

El primer concert de Le Cirke els va servir per guanyar el concurs de grups novells DO Tarragona. Tota una fita que potser només l’entenen els que hi van ser presents. La banda que va pujar a l’escenari semblava tenir el rodatge suficient per apuntar a fites més elevades. La maqueta de folk minimalista que van presentar al concurs va quedar esmicolada per un concert que no entrava dins les previsions. La bateria va donar contundència a un conjunt ja de per si insultantment refrescant i desvergonyit. Si t’agraden The Flaming Lips o Arcade Fire, t’agradarà el directe de Le Cirke, que ja anuncien disc per ben aviat.

Roger Mas (folk, Solsona)http://www.myspace.com/rogermas

Roger Mas tomba novament cantonada per agafar un altre carrer. Un gir que busca la frescor de les seves primeres obres, amb lletres més senzilles i properes, petites històries amarades de poesia. Si amb Mística domèstica, el seu cinquè disc, oferia cançons pròpies i producció aliena i després, a Les cançons tel·lúriques, poemes musicats de Verdaguer i músiques tradicionals però amb producció totalment pròpia, ara, des de La casa d’enlloc, regala cançons pròpies amb producció pròpia. L’inici del disc conté també un petit homenatge als referents dels seus primers treballs (Sisa, Riba, Laguarda, Ia & Batista...) i pica l’ullet als cantautors de la Nova Cançó. Un treball per depurar el seu estil i fer-lo més definit. Roger Mas (veu i guitarra) estarà acompanyat per Xavier Guitó (piano, teclat i veus), Ivan C. Dach (guitarra elèctrica), Dani Ruiz Jones (baix) i Josep ‘Pinyu’ Martí (bateria i percussions).

DiscografiaLes flors del somni (Picap, 1997)Casafont (Picap, 1999)Roger Mas & Les Flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (Picap, 2001)dp (K Indústria Cultural, 2003)Mística domèstica (K Indústria Cultural, 2005)Les cançons tel·lúriques (K Indústria Cultural, 2008)Roger Mas a la casa d’enlloc (Satélite K, 2010)

Lüger (krautrock, Madrid)http://www.myspace.com/dieluger

Fantastikoi Hxoi (electrònica, Grècia)http://www.myspace.com/fantastikoihxoi

DJ La Mejor (soul, sixties i psicodèlia, Saragossa)

PauDeBanyoles (soul, funk i latin; Tarragona)

El rock espacial de Hawkwind, el krautrock de Neu! i Faust, el punk minimal de Trans Am i la fúria electrònica de Primal Scream es donen la mà en el disc de debut de Lüger, gravat a Cadis sota la direcció de Paco Loco. La música d’aquests madrilenys és psicodèlica, una litúrgia lisèrgica, la mística tòxica de cinc ments en expansió. Però el discurs d’aquest viatge espacial no és asèptic ni robòtic, sinó que destil·la sang i fetge i crida a la desobediència civil tant com el combat-rock. Penseu en Manta Ray o Schwarz, augmenteu les dosis de distorsió i de ritmes obsessius i estareu a prop de Lüger.

DiscografiaLP (Giradiscos, 2010)

Fantastikoi Hxoi és un peculiar projecte audiovisual que treballa sobre materials del passat per assolir una identitat pròpia i contemporània. Angelos FH treballa recontextualitzant els sons del folklore grec per portar-los d’excursió psicodèlica a través del krautrock alemany dels 70. Les seves gravacions es poden descarregar gratuïtament des del web fantastikoihxoi.blogspot.com. Les visuals que porta en directe són obra de Mickey Dreamkey.

Maria Ángeles és una artista visual i discjòquei habitual de la nit saragossana. Ha tingut l’amabilitat d’enviar-nos la seva recepta per escalfar l’escenari del Gea: 100 grams de boogaloo, una cullerada de yeyé, 1 base de funky, 2 bossetes de soul i 23 gots de psicodèlia. Barrejar tot en un recipient prèviament recobert amb cançons divertides i prendre fred i sense parar de ballar.

Banyolí de naixement i tarragoní d’adopció, PauDeBanyoles neix i creix com a DJ al Groove Bar, on descobreix i assaboreix els plaers de la música negra des de fa uns sis anys. En solitari explora el funk, el soul i els ritmes calents afins a la pista de ball amb respecte i admiració per la música envellida i curiositat per les remescles contemporànies d’aquests gèneres. Juntament amb Blai Mesa forma el col·lectiu de creació audiovisual Elastics Ultd. (www.elastics.biz), amb un llibre publicat per Arola Editors. Ha actuat a diverses sales i festivals (Groove Bar, Loop Bar, El Cau, Sala Sonic de Girona, festival Art-e...) i sempre està disposat a fer rodar els discos.

ORGANITZA

COL·LABORA