Dimensióbiològica,cultural ipersonal

1.3 L'evolució de l'ésser humà

La ciència ha anat precisant els esglaons del procés d'evolució.

PrimatesAntropoi

desCercopitecs

Hominoiideus

Homínids

Ardipithecus ramidus

Australopithecus afarensis

Pongids

Australopithecus robustus Homo

Homo habilis

Homo erectusHomo

sapiensHomo sapiens

sapiensXimpanzé

Goril·laOrangutan

Al llarg del temps han sorgit dues teories per respondre al misteri de com i on va sorgir la nostra espècie:

La teoria del canelobre

La teoria de l’arca de Noè

Wolpoff Stringer i Andrews

• origen de l'ésser humà -> multiregional

• es recolza en elf fòssils trobats a diverses parts del mon que semblen indicar una escala continua fins a l’esser humà actual

• origen de l'ésser humà -> únic (emigració des de Africa)

• Es recolza en els indicis nombrosos que demostren que l’esser humà evoluciona de l' Homo sapiens arcaic que es va originar a Africa.

1.4 L'hominització

• Posició erecta

• Alliberament de les extremitats superiors

• Desenvolupament cerebral

-capacitat tècnica - capacitat de fabricar i utilitzar instruments per a modificar l’entorn

-capacitat simbòlica - capacitat de crear i d’expressar-se per mitjà de símbols

-els símbols - la relació es establerta per persones

1.5 El llenguatge i la capacitat simbòlica

El llenguatge articulat es un tret específic dels humans.Se suposa que ha derivat d’un llenguatge gestual.

Hi ha diferents hipòtesis sobre això:

• Una mutació genètica hauria estat la causa d’aquesta especialització.

• Un increment progressiu de la intel·ligència general afavoriria l'aparició i el creixement de la capacitat simbòlica lingüística.

• La generalització de senyals gestuals d’alarma o d'avís s’aniria combinant gradualment amb senyals vocals.

Es possible que les tres teories anteriors siguin complementàries.

2. Cultura2.1 Cultura com a factor humanitzador

Procés evolutiu -> hominització (aparició del gènere Homo)

humanització (aparició de les especies que es poden considerar humanes)

Dimensió cultural: tot allò adquirit socialment (coneixements, tècniques, hàbits, normes i formes de vida)

Cultura: conjunt d’informacions adquirides per aprenentatge social

Cultura animal Cultura humana

• Formada pel conjunt d’informacions socials.

• Forma d’aprenentatge i transmissió: imitació.

• Conseqüències: Necessitat de contacte directe en la transmissió de la informació

Caràcter fragmentari i restringit de la cultura.

• Formada pel conjunt d’informacions socials.

• Forma d’aprenentatge i transmissió: mitjançant el llenguatge.

• Conseqüències: Possibilitat de transmissió de la informació a distància.

Caràcter acumulatiu de la cultura.

Dinamisme, varietat i riquesa cultural.

2.2 Continguts fonamentals de la cultura humana

La cultura resideix en els individus. Les informacions culturals que cada individu posseeix son compartides pels diversos membres d’un mateix grup. => cultura col·lectiva.

Tipus d'informació que es distingeix en la cultura humana segons Jesús Mosterin:

Descriptiva:• Expliquen i representen la realitat.• Permeten comprendre el funcionament i les característiques del nostre entorn.• Es poden agrupar en diversos tipus, segons el grau de certesa i d’objectivitat que

proporcionen: ciència, mites, llegendes...

Pràctica:• Proporciona pautes per a l'acció.• Ensenyen a dur a terme les tasques de forma eficaç.• Capaciten per al desenvolupament de tècniques de modificació de l’entorn.

Valorativa:• Originen sentiments d'atracció o de rebuig envers de que ens envolta• Permeten de valorar el que ens envolta com a bens desitjables, o tot el contrari.• Possibiliten la possessió de normes, prejudicis i valoracions ètiques i polítiques.

2.3 Diversitat cultural

Varietat de cultures -> conseqüència de que l'ésser humà es un ésser obert posseeix llibertat per determinar la seva conducta

L'aïllament ha afavorit la diferenciació i la diversitat.

Actituds davant la diversitat cultural:

• Etnocentrisme Jutjar i valorar la cultura d’altres grups des de criteris o creences de la pròpia cultura

• RacismeCreença, actitud o conducta que es basa en la consideració que hi ha unes races superiors a unes altres.

• XenofòbiaActitud de menyspreu i rebuig envers el que es estranger, diferent o estrany.

• Relativisme culturalEs basa en la creença que qualsevol cultura te valor en ella mateixa.

• UniversalismeRebuig envers a les actituds endocèntriques per tal d’evitar que unes cultures s’imposin a unes altres.

• Interculturalisme i diàlegNeix del reconeixement de la pluralitat cultural com un fet enriquidor, ja que ens pot ajudar a entendre millor el mon i a nosaltres mateixos.

Cap a la convergència cultural

Actualment els medis de comunicació acaben amb l'aïllament, el contacte cultural es cada vegada mes gran, per això es diu que estem en un moment de convergència cultural...

El contacte i la proximitat entre els diversos pobles produeix un contagi cultural.

L'assimilació de trets propis d’altres pobles fa que les cultures humanes siguin mes semblants cada vegada.

2.4 Polèmica sobre postmodernitatModerns Postmoderns

• L’esser humà es lliure i racional• Existència d’una raó universal: la raó es

única i la mateixa per a tots els homes• Creença i confiança en el progrés científic i

moral• Creença en una historia comuna: tota la

humanitat te una mateixa meta, la modernització.

• Convergència cultural: apropament de totes les cultures

• La humanitat ha de tendir cap a la modernitat:

-organització de la vida al voltant del desenvolupament científic -vida econòmica basada en el liberalisme -ordre polític basat en la defensa dels drets humans i regit democràticament

• Acusen els postmoderns d’un relativisme cultural que duu a:

-la indiferència i l’abandonament dels pobles endarrerits - negar als pobles subdesenvolupats el camí del progrés econòmic, científic i de les llibertats politiques.

• No existència d’una raó única i universal: la raó es desenvolupa d’una forma especial en cada cultura

• Valor intrínsec de cada cultura: cadascuna te la seva pròpia lògica interna

• Impossibilitat de comparar cultures diferents.• Desconfiança davant la idea que hi ha una

historia comuna per a tots els homes.

• Pluralitat cultural: la diversitat es inevitable i desitjable

• La humanitat no ha de tendir cap a la modernitat: -la modernitat no es una meta valida per a totes les cultures -cada cultura te la seva pròpia meta o ideal -no hi ha una historia comuna per a tota la humanitat, cada cultura ha de seguir el seu camí propi

• Titllen als moderns d'etnocentrismes perquè: -volen fer de la cultura occidental el centre del mon -donen suport al domini de la raca blanca i la seva cultura sobre la resta del planeta.

2.5 La dinàmica de la cultura

Les informacions culturals de la humanitat han anat canviant al llarg del temps, aquestes transformacions es produeixen en un procés anomenat dinàmica de la cultura.

Hi han cinc tipus de transformacions culturals segons Mosterin:

• La mutació culturalIntroducció de continguts nous / modificacions dels ja existents.

• Transmissió culturalTransporta les informacions culturals de manera vertical o de forma horitzontal.

• La deriva culturalFragmentació d’una cultura en grups o subgrups culturals.

• Selecció naturalSucceeix quan les innovacions culturals que resulten eficaces es mantenen, ja que els membres del grup les prefereixen i les trien racionalment.

2.6 Tensió natura-cultura

L’esser humà s’enfronta al xoc entre la seva realitat biològica i la seva existència cultural. Aquest xoc genera una tensió que l’esser humà intenta equilibrar amb mes o menys èxit.

Sigmund Freud feia referència al malestar en la cultura.L’esser humà viu aferrat als avanços tècnics i les normes culturals, y això es perquè viu incòmode i insatisfet. Sovint li representa reprimir els seus instints primaris contínuament per tal d’adaptar-se millor a les normes i als prejudicis de la cultura imperant.

El moviment ecologista es el corrent mes sensibilitzat pel que fa la tensió entre natura i cultura.

3. La persona

3.1 Aproximació a la noció de persona

Antiguitat clàssicaLlatí: ‘’persona’’ = mascara Grec: ‘’prosopon’’ = a qui mira cap endavant

Edat Mitjanapersona = esser humà com a creació de Deu

Època Contemporània la persona es un fi en ella mateixa i s’insisteix en el respecte a la seva dignitat

3.2 Trets de la persona

- Valor: cada esser humà es absolutament únic i irrepetible i el seu valor es incalculable

- Dignitat: siguin quines siguin les seves circumstancies i condició mereix i ha se ser tractat amb respecte.

- Llibertat: es lliure pel que fa a les seves eleccions i les seves accions, que al mateix temps el configuren, en la mesura que les escull, per a dur a terme plenament la seva vocació individual.

- Compromís ètic: es un esser obert als altres, que busca entendre els ideals de dignitat i de llibertat a tota la humanitat.

 Linaria vulgaris(Linné)