Diari dels Bolets - Festes dels bolets 2010

DBolets Diari dels BoletsOctubre del 2010

D Publicació Informativa del BerguedàEdició Festes dels Bolets

Número 31 | Any 5Distribució gratuïta

Edita: Bífidus Produccions

ELS TENIM!Tenim els bolets, tenim les festes, tenim els mercats i tenim les firesGUIA COMPLETA DE LES MILLORS FESTES BOLETAIRES DE CATALUNYA

BERGA P. 9 a 12

GUARDIOLA P. 13

CAL ROSAL P. 14 a 17

VILADA P. 20 i 21

CARDONA P. 22 i 23

SOLSONA P. 24

SANT ISCLE DE VALLALTA P. 25

BAGÀ P. 26

METEO |

Pronostiquen una bona temporada a la Catalunya central Els experts ideen mètodes per predir com anirà la collita P. 3 a 5

“Els boletaires també han de ser una mica homes del temps”

ENTREVISTA |

TOMÀS MOLINAMeteoròleg de TV3

P. 6 i 7

DBolets OCTUBRE DEL 2010 2


DPortada

Tècniques del centre identificant i classificant els bolets. CTFC Juan Martínez de Aragón recollint una motra de fongs. CTFC

La campanya de bolets serà bona sobretot al Berguedà i a la Catalunya central El Centre Tecnològic Forestal pronostica que la florida serà generosa però no tant com l’any passat

Redacció

De 55 a 70 quilos de bolets. Aquesta és la quantitat de bo-lets que s’espera que els boscos catalans produeixin durant la tardor. Això sí, en aquestes da-des, també s’inclouen les espè-cies que no són comestibles.

Segons les previsions del Cen-tre Tecnològic Forestal de Cata-lunya, les pluges produïdes al fi-nal de juliol i a principis d’agost han provocat que la campanya s’avanci en alguns punts de Catalunya, com per exemple al Berguedà, en què a mitjans d’agost ja es podien trobar al-guns rovellons i ceps.

En aquest sentit, s’espera que la campanya d’enguany sigui millor que la mitjana dels úl-tims 15 anys, però inferior a la de l’any passat en què la pro-ducció de bolets va arribar fins als 90 quilos per hectàrea.

Pel que fa a la proliferació de les diferents espècies és difícil de saber, ja que cada tipus de bolet necessita unes condicions específiques per formar-se, però en el cas dels rovellons, es pre-veu una producció d’entre 3 i 4 quilos per hectàrea, si plou durant els mesos de setembre i octubre.

Els investigadors remarquen que la predicció està condicio-nada pel compliment de les pre-diccions climàtiques a llarg ter-

||| Meteorologia i bolets | ESTUDI >>

mini i per altres factors com per exemple les plagues d’insectes, entre altres. Només al final de la campanya sabrem si les pre-visions s’han complert o no.

Prediccions boletairesFa quinze anys que el Centre Tecnològic Forestal realitza aquest estudi, però l’interès de la societat boletaire per es-brinar el nombre de bolets que han de produir els boscos perquè la campanya sigui sa-tisfactòria, ha provocat que els mitjans de comunicació també se’n facin ressò. “Fa molts anys que ens dediquem a l’estudi de la producció de bolets als bos-

cos catalans, però fa un any que els mitjans ens van començar a demanar que els facilitéssim els resultats”, explica Juan Martí-nez de Aragón, investigador del centre.

Formació i investigacióEl Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ubicat al muni-cipi de Solsona, té l’objectiu de contribuir a la modernització i la competitivitat del sector forestal i al desenvolupament sostenible del medi natural en l’àmbit mediterrani per mitjà de la recerca, la formació i la transferència de tecnologia a la societat.

“L’octubre està assegurat”El cap de Meteorologia de TV3, Tomàs Molina, diu que les pluges garanteixen una bona arrancada de la tem-porada de bolets, aquest mes. P. 6 i 7

90 parcel·les repartides arreu de Catalunya INVESTIGACIÓ

Per elaborar l’estudi, el Centre Tecnològic Forestal de Cata-lunya disposa d’un equip de treball de tres persones que realitzen una mostra micològi-ca en una sèrie de 90 parcel·les repartides per tot el territori català, tres de les quals estan situades entre el Berguedà i el Solsonès. Les parcel·les són zones aco-tades de 100 metres quadrats, que es troben enmig del bosc, per no modificar l’entorn natural on creixen els bolets.

“Tot i que les zones estan marcades i identificades amb un cartell informatiu sobre l’estudi que fem, alguna vegada hem trobat a persones dins de les parcel·les a punt d’emportar-se els bolets”, co-menta un dels tècnics del cen-tre, Juan Martínez de Aragón. Els investigadors recullen la mostra durant el mes d’agost i una vegada al laboratori, pesen, identifiquen i tornen a pensar en sec cadacun dels bolets.

||| Meteorologia i bolets | HIPÒTESIS >>

DBolets OCTUBRE DEL 2010 4Portada

Comprovar la previsió meteo-rològica, planificar la sortida al bosc, disposar del calçat i la roba adequats, prendre referèn-cies per no perdre’s, portar un telèfon mòbil a sobre, agafar el cistell i buscar per tots els racons del bosc per omplir el cistells de rovellons, etc. Tot aquest ritual no us servirà de res si no plou gens o les pluges són minses. Per tant, Si torneu amb les mans buides no us preocupeu, això no significa que no sigueu bons boletaires, sinó que contra la me-teorologia no s’hi pot lluitar. Si no plou i les temperatures han estat càlides, també correu el risc que els pocs bolets que hagueu trobat estiguin corcats. En aquest cas només us queda una solució: invocar els déus de la pluja!

Sense aigua no hi ha bolets

La fórmula màgica dels bolets Per realitzar la predicció del nombre de bolets que produiran els boscos catalans durant la tardor, el Centre Tecnològic Fo-restal de Catalunya ha ideat uns models matemàtics específics. Es tracta d’una fór-mula que permet saber quants quilos de bolets es faran per hectàrea, mitjançant el mostreig micològic d’unes parcel·les distribuïdes pels boscos i amb la informa-ció meteorològica recollida en aquestes àrees. Cada parcel·la té un sensor de temperatura i un pluviòmetre per recollir les dades climatològiques i mesurar la humitat del terreny. Un altre aspecte que cal tenir en compte a l’hora de formular la predicció és la densitat del bosc, és a dir, la quantitat d’arbres que hi ha a cada hectàrea i el diàmetre d’aquests. La quan-titat d’aigua acumulada de les pluges dels mesos de setembre, octubre i novembre i la mitjana de les temperatures durant aquests mesos en funció del tipus de bosc, ens donarà el nombre aproximat de quilos que els boletaires més experimen-tats podran trobar en les diverses zones forestals d’arreu de Catalunya.

Maite Flores

||| Meteorologia i bolets | HIPÒTESIS >>

DBolets OCTUBRE DEL 2010 5Portada

Si us heu deixar emportar pel so dels timbals i heu executat correctament tots els passos de la dansa de la pluja, les vostres invocacions seran escoltades per les divinitats i els agraïments es materialitzaran en forma d’aigua caiguda del cel. Tot i les precipitacions, no creieu que la feina ja està feta, perquè hi ha un altre factor que també influirà en la producció dels bolets: la temperatura. La combinació de les pluges repartides durant tota la tardor i una temperatura mitjana farà que els bolets comencin a sortir del seu amagatall. En aquesta ocasió, us podeu considerar afortunats, ja que tor-nareu a casa amb un bon cistell de bolets, encara que no serà ple del tot.

Bon temps i bona collita

La clau està en les precipitacions abundants durant la tardor. Si plou més del que és habitual, us sortiran els bolets per les orelles! Omplireu cistells, cabassos i tot allò que tingueu al vostre abast. Ara bé, ja sabeu que el clima també ajuda a la fructificació de bolets, per tant, si les temperatu-res són molt baixes i fa molt de fred, el sòl i els bolets es conge-laran, la producció s’aturarà i la temporada s’acabarà abans del previst. L’estat del vent també serà important, ja que pot produir efectes negatius sobre els bolets. Si el vent bufa molt fort, ja us po-deu acomiadar dels bolets, no en trobareu cap ni un. En canvi, si el vent és en calma, podreu seguir gaudint d’aquest preuat fong durant tota la temporada.

Deliri i èxtasi boletaire

Les inclemències meteorològiques influeixen directament en la fructificació de bolets.Tres hipòtesis, tres possibilitats d’èxit o de fracàs si ens endinsem en la cerca boletaire

||| Meteorologia i bolets | ENTREVISTA >>DBolets OCTUBRE DEL 2010 6Portada

Es lleva mirant el cel. Viu pen-dent del temps. I els ciutadans estem atents a les seves predic-cions. I ara, que és temporada de bolets, i el Berguedà n’és terra, molts boletaires n’estan més pendents que mai de la pre-visió meteorològica.

–Tot bon boletaire ha de ser una mica meteoròleg?

–Sí, per anar a buscar bolets s’ha de ser una mica meteo-ròleg, i ser una persona a qui li agradi la muntanya i la respecti perquè el boletaire no només va a buscar bolets sinó que es mou per la muntanya.

–La pluja i la temperatura són factors determinants per a què surtin bolets. Com serà aquesta tardor? Podem espe-rar una bona campanya?

–De moment si. Amb les últi-mes pluges hi ha força humitat, i per tant aquest setembre i oc-tubre jo crec que estan assegu-rats els bolets.

–Se sol parlar dels efectes del canvi climàtic a nivell mun-dial. Però també en podria tenir altres de molt concrets. El canvi climàtic pot afectar la producció de bolets?

–El tema del canvi climàtic s’entén parlant de bolets, per-què una part determinant del canvi climàtic és com ha can-viat el món, i ha canviat perquè som molta més gent. Això els bolets ho pateixen perquè hi ha més gent que en busca, en remena, n’agafa, i per tant s’acaba espatllant l’entorn i fa que hi hagi a vegades menys bolets.

–Quines recomanacions han de tenir en compte els bole-taires, meteorològicament parlant?

–El coneixement: quan es fan els bolets, com són, com es cu-llen. I el respecte: si no culls el bolet deixa’l i no l’espatllis, i no malmetis ni embrutis el bosc.

–Li agraden els bolets? És boletaire de bosc o de taula?

– Jo de taula. No m’acabo de creure que els boletaires trobin bolets perquè jo no n’he trobat mai més d’un. Quan veig bo-letaires que en porten cistells plens penso que no pot ser que els hagin trobat al bosc i que deuen haver passat per Berga en algun mercat... (riu).

–Quin bolet li agrada més?

–Sóc de rovellons, bàsicament, m’agraden molt. Però també compro camagrocs, trompetes de la mort... i els faig saltejats amb all, que són molt bons.

Tomàs MolinaCAP DE METEOROLOGIA DE TV3

“Per anar a buscar bolets, s’ha de ser una mica meteoròleg”

El meteoròleg de TV3 Tomàs Molina creu que s’ha d’estimar la muntanya per anar a buscar bolets. ARXIU/TV3

||| Meteorologia i bolets | ENTREVISTA |DBolets OCTUBRE DEL 2010 7Portada

–S’enfaden si...però jo crec que cada vegada s’enfaden menys amb nosaltres i si ho fan ja no és tan perquè no encer-tem el temps que farà sinó

per com hem dit el temps que faria. Per exemple, a vegades hem anunciat pluja i algú ens diu que ho hem fet com si s’hagués d’acabar el món, i no és que no hagi plogut, ho ha fet, però potser amb el missatge que hem donat ens hem passat. I amb el tema dels bolets també tenim dificultat perquè si en parlem molt sur-ten penyes boletaires que ens diuen que no ho diguem tant perquè després hi ha massa gent als boscos i ho espatlla tot. Però n’hem d’informar.

–Sembla que hi hagi la creença que no us podeu equi-vocar. Però no és així, oi? Quin és el principi de la predicció meteorològica? Quin mètode utilitzeu per fer les previsions, perquè siguin fiables?

–Els homes del temps sempre fallarem perquè forma part de la nostra feina, és com els por-ters de futbol, que sempre els faran un gol. El que hem de fer, això sí, és aprendre dels errors. Nosaltres tenim sistemes que són els mapes del temps, i molta tecnologia de pronòstics que hem d’usar i bé. I si ens equivoquem veure on ha estat l’error, perquè el millor home

del temps no és el que diu quin temps farà demà, sinó el que diu perquè no ha fet el temps que havia dit que faria.

–Diuen que mai plou a gust de tothom, però no es pot llui-tar contra la meteorologia... o sí? Es pot modificar?

–Els xinesos diuen que si, que són capaços de canviar el temps. Diuen que no va ploure ni a la inauguració ni a la cloenda dels Jocs Olímpics de Pequín perquè van sembrar l’atmosfera amb productes químics, i que són capaços de provocar pluja i as-segurar les collites de síndria de la Xina.

–Del temps hi ha moltes dites, però m’agrada allò de ‘el temps està boig’. Els meteo-ròlegs també? En el bon sentit eh, sou uns bojos per les bo-rrasques i els cumulonimbus?

–Som freakys, sí (riu). Tot home del temps, en general, porta a dins un freaky de la me-teorologia. Però ens ho passem molt bé, ens apassiona la nostra feina. A mi si em pregunten què vull ser de gran, dic que home del temps, claríssim.

Anna Costa

–Hi ha gent que s’enfada amb vostès, els meteoròlegs, si no encerten el temps que farà. Això ha de ser tota una càrrega...

“Amb les últimes pluges hi ha força humitat i aquest setembre i octu-bre crec que els bolets estan assegurats ”

“Jo sóc boletaire de taula, i de rovellons bàsi-ment, m’agraden molt”

“Tot home del temps porta a dins un freaky de la meteorologia, però ens apassiona la feina”

LES FRASES

Al meteoròleg Tomàs Molina (Badalona, 1963) l’apassiona ser home del temps. Llicenciat en Ciències Físiques, és el cap de meteorologia de Televisió de Catalunya.És professor de pronòstic meteorològic a la Universitat de Barcelona, president de l’Associació Internacional de Professionals de la Meteorolo-gia en Mitjans de Comunica-ció, i autor de llibres sobre la divulgació de la meteorologia i el canvi climàtic.

L’home del temps més mediàtic

PERFIL

El meteoròleg de TV3 Tomàs Molina creu que s’ha d’estimar la muntanya per anar a buscar bolets. ARXIU/TV3

8DBolets OCTUBRE DEL 2010

9DBolets

Berga s’entrega als bolets a dojoMés de 4.000 persones participaran als actes del concurs de boletaires més vetarà del país

Redacció

Bolets i més bolets. Això és el que veuran els berguedans que s’acostin fins al Pla de Puigven-tós (Castellar del Riu), el proper diumenge, dia 3 d’octubre. Els membres de la Penya Boletaire de Berga tornaran a encapçalar l’organització de la Festa dels Bolets. Es tracta d’una de les festes més concorregudes, ja que s’espera que hi assisteixin unes 4500 persones. Una de les activitats més esperades serà el tradicional concurs de bo-letaires, que enguany arriba a la cinquanta-quatrena edició. Durant el matí també es farà un esmorzar popular, un tast de bolets cuits, un concurs in-fantil de boletaires, un apara-dor amb productes de la cuina del bolet i missa. Al migdia, els actes es traslladaran a la plaça Viladomat de Berga, on s’entregaran els premis del con-curs de boletaires i es faran les jornades micològiques, a càrrec de l’Agrupació Micològica del Berguedà.

Boletaires d’honorAquest any, el títol de boletaire d’honor recaurà en quatre per-sones: Antoni Fogué, President de la Diputació de Barcelona, Sergi Roca, President del Con-sell Comarcal del Berguedà, Joan Antoni Segado, regidor de festes de Castellar del Riu i Màrius Moneo, membre de la Penya Boletaire.

DFesta||| Festa dels Bolets de Berga | PUIGVENTÓS >>

Un grup de boletaires amb l’enorme cistell que van presentar a concurs, l’any passat. RICARD CODINA

Cal Rosal estrena mascotaEl ninotaire Jaume Capdevila, Kap, dibuixa la nova icona del mercat de Cal Rosal, que torna a ser l’epicentre boletaire del país P. 14 a 17

Diumenge 3 d’octubre De 7 h a 11 h 53è Concurs de Boletaires, al pla de Puigventós (Castellar del Riu). Venda anti-cipada de tiquets per als con-cursos al Bar Sol i Confeccions Fígols (pl. Viladomat, Berga)9 h Esmorzar popular 9:30 h 5è Concurs Infantil de Boletaires. Seguidament Lliurament de premis del concurs de dibuix infantil, al pla de Puigventós10:30 h Aparador de cuina de bolet, i venda de productes de cuina del Berguedà10:30 h Santa missa11:30 h Nomenament dels boletaires d’honorTot seguit Pesada dels bolets 13 h Caravana. Sortida de la comitiva de Puigventós encap-çalada pel grup de la falla fins a la zona del Vall Seguidament En arribar a la plaça Viladomat de Berga, en-trega de premis dels concursos de boletaires, de fotografia i de micologia18:30 h Audició de sardanes al passeig de la Pau de Berga, a càrrec de la Cobla Pirineu20:15 h Castell de focs d’artifici, a càrrec de Pirotècnia Igual20:30 h Cremada de la falla amb encesa espectacular, al passeig de la Pau

Festa a Puigventós i al centre de Berga

És la veu del Pla de Puigventós. Fa més de quaranta anys que Màrius Moneo s’encarrega d’animar la Festa del bolets a través de la paraula i aquest any ha estat nomenat boletai-re d’honor. “És com un vici. Enraonar no m’ha fet mai por i ho seguiré fent mentre pugui”, explica Moneo. Durant tots aquests anys li han passat un munt d’anècdotes fent de spiker. Moneu recorda

especialment els concursos de cuina. “Fer de jurat era un comprimís perquè hi havia participants que creien que eren bons cuiners i després et feies un tip de riure amb els plats que presentaven. El cas és que els membres del jurat s’ho havien d’empassar tot i jo els animava a que comences-sin pels pitjors plats”. Ningú li podrà prendre el micròfon a Màrius Moneo.

L’‘speaker’ Màrius Moneo, boletaire d’honorRECONEIXEMENT

Màrius Mo-neo, speaker

a Puigventós. PRODUC-

CIONSMC.CAT

||| Festa dels Bolets de Berga | GASTRONOMIA >>

OCTUBRE DEL 2010 10FestaDBolets

De la cuina més tradicional a plats d’autor avantguardistesOFERTA

Plats suggerents, postres suculents... combinacions impossibles. Els restaurants adherits a la Cuina del Bolet del Berguedà han preparat menús que conviden als comensals a deixar-se portar per les aromes i la imaginació. Per exemple, el Restaurant Cal

Fuster proposa una essència de cérvol amb gules del bosc és l’aposta. Al Restaurant El Forn ‘Cal Moixó’ podreu tastar un arròs cremós de ceps amb encenalls de parmesà amb tòfona o podeu escoltar les notes que composen la simfo-nia d’amanida amb rovellons

del Restaurant La Cabana. Els amants dels dolços segur que tastaran la piruleta de xocola-ta i camagrocs del Restaurant La Nau, o les trompes de la mort amb xocolata blanca del Restaurant Sala i acabar amb un didalet de licor de ceps del Restaurant Niu Nou.

aquest any comptarà amb la participació de 19 restaurants d’arreu de la comarca, dos menys que l’any passat, que oferiran tot tipus de plats elaborats amb bolets. Els preus dels menús oscil•len entre els 26 i els 65 euros i les persones que degustin els menús, entra-ran en el sorteig d’una caixa de vi Abadal, una caixa de cava Rovellats i un cap de setmana per a dues persones al Bergue-dà. Tot i que enguany la Cuina del Bolet ha comptat amb menys recursos i subvencions que altres anys, el restaurador i membre de l’associació, Pep Pujols, ha remarcat l’esforç dels participants a la cam-panya i ha reafirmat la im-portància del Berguedà en el món boletaire. “El Berguedà és terra de bolets i no ens ho hem de deixar prendre. No ens podem adormir, hem de seguir treballant”. La campanya de la Cuina del Bolet ja ha començat i s’allargarà fins a mitjans del mes de novembre.

La Cuina del Bolet, una pro-posta culinària que té com a objectiu atraure clients als restaurants berguedans mitjançant la gastronomia bo-letaire, compleix deu anys. Per celebrar-ho, el Grup Gastronò-mic de l’associació Hostaleria i Turisme del Berguedà ha decidit crear uns guardons per reconèixer aquelles persones, institucions i entitats, que al llarg d’aquests anys han contri-buït a promocionar la cuina bo-letaire a la comarca i a fora. Es tracta del Bolet d’Or, un premi que reprodueix el logotip del Grup Gastronòmic de la Cuina del Bolet dissenyat per l’artista berguedà, Salvador Vinyes. “El món del bolet és una gran família i tots col·laborem per portar turisme a la comarca”, ha explicat el president de l’Associació Hostaleria i Turis-me del Berguedà. Declas Barat Remei Escolies, cap del Grup de Gastronomia, ha destacat l’evolució gastronòmica que han portat a terme els restau-

rants durant aquests deu anys.Els premiats de la primera edició del Bolet d’Or són el con-seller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, el xef Miquel Màrquez, la Penya Bole-taire de Berga, el Museu d’Art del Bolet de Catalunya, a Mont-major, i el programa de Tele-visió de Catalunya “Caçadors de Bolets”. L’acte d’entrega es farà el dia 8 d’octubre al Teatre Municipal de Berga. Pel que fa a la Cuina del Bolet,

Hosteleria i Turisme del Berguedà celebra deu anys de la campanya gastronòmica de tardor amb uns premis

“Tots treballem per por-tar el turisme al Bergue-dà”Toni Barat President de l’Associació Hos-taleria i Turisme del Berguedà

“La comarca és terra de bolets i no ens ho hem de deixar prendre”Pep PujolsMembre del Grup Gastronò-mic d’Hostaleria i Turisme

LES FRASES

Una dècada cuinant bolets

D’esquerra a dreta, Jordi Travé, Remei Escolies, Toni Barat i Jo-sep Pujols, d’Hostaleria i Turisme del Berguedà. MAITE FLORES

Pit de pollastre estofat amb ceps. ARXIU/SIAMEAST

Imatge promocional de la campanya. SALVADOR VINYES

OCTUBRE DEL 2010 11FestaDBolets

El conseller Huguet en una roda de premsa recent al Palau de la Generalitat. JORDI BEDMAR

Josep HuguetCONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA

“El bolet es pot explotar molt més al llarg de l’any”

–El boletaire quan va a buscar-ne és una mica incontrolable. Hi ha una sèrie d’elements his-tòrics i culturals que, aprofitant que hi ha gent que ve a Berga només pel bolet, caldria apro-fitar perquè conegui. És bo que les oficines de turisme aprofitin per vendre els altres productes que no tenen tanta requesta. El bolet és un esquer que pot ser-vir per col·locar altres productes que té el Berguedà.

–Els experts han repetit moltes vegades que el Bergue-dà compta amb els elements necessaris per sobresortir en el sector turític però que cal unificar els organismes que se’n preocupen. Per què és tan difícil aconseguir unitat d’acció?

com perquè a sobre es vagi de forma separada. Seria desit-jable que aquests organismes s’ajuntessin, comptessin amb la presència del sector privat i s’alienessin amb les polítiques que la Generalitat ha fet. Tenim patrimonis fonamentals del Berguedà com, per exemple, els dinosaures, l’Edat Mitjana i el naixement de Catalunya, el Pi-rineu comtal i el camí dels Bons Homes, la cultura popular i la Patum o l’eix del Llobregat com a centre de la industrialització i de les colònies. Ens hem de centrar en aquests temes i no marejar la perdiu.

–L’associació Hostaleria i Turisme li ha atorgat un dels premis Bolet d’Or, en reco-neixement a la promoció que

la Generalitat fa del Berguedà. Però, no li he preguntat si li agraden els bolets? Acostuma a anar-ne a buscar?

–M’agrada anar-hi de tant en quant i sobretot m’agrada molt la cuina del bolet. Des de la Generalitat en aquests úl-tims anys hem promocionat la gastronomia de Catalunya, i del Pirineu en concret. Hem promogut grups de cuiners que sobretot treballen amb produc-te de la terra i el bolet és un producte típic de la terra cata-lana. Agraeixo la distinció i con-tinuarem treballant en aquesta direcció perquè a través de la cuina del bolet aconseguim fer arribar a tot el món la cuina ca-talana i del Berguedà.

Anna Costa

La Generalitat vol potenciar el turisme a Catalunya i al Bergue-dà a través de valors intangibles com la Patum i els dinosaures de Fumanya, però a la nostra co-marca tenim un atractiu molt tangible. Són els bolets.

–Creu que els bolets s’han ex-plotat massa turísticament?

–No. És evident que el volum de boletaires és molt impor-tant, fins al punt que potser al-guns berguedans poden pensar que hi ha massa gent. Però des d’una òptica turística el bolet es pot explotar molt més al llarg de l’any. Encara queda camí per córrer si es vol.

–Caldria organitzar millor el turisme que arriba atret pels bolets?

“El bolet és un esquer que pot servir per col·locar altres produc-tes que té el Berguedà”

“Des de fora és incom-prensible que els or-ganismes turístics no s’ajuntin”

LES FRASES

–Vist des de fora i des de l’administració, a vegades és una mica incomprensible. Sóc conscient de les dificultats, quan entrem a escala local, de vèncer localismes, visions a ve-gades molt tancades, gelosies i coses d’aquestes que no aju-den gens. El Berguedà és una unitat turística, una comarca que no té pas tanta població

||| Festa dels Bolets de Berga | ENTREVISTA >>

OCTUBRE DEL 2010 12FestaDBolets ||| Festa dels Bolets de Berga | ALTRES ACTES |

Castellar del Riu organitza unes jornades sobre boletsExperts de tots els àmbits debaten al voltant de l’economia i el medi ambient

M. F.

Castellar del Riu acollirà unes jornades sobre la preservació del medi ambient i el rendi-ment econòmic dels bolets.

Serà els dies, 7 i 8 d’octubre i hi participaran experts de tots els àmbits. Durant dos dies hi haurà conferències relaciona-des amb el canvi climàtic, la gestió dels boscos, el cultiu i la indústria boletaire i el seu im-pacte en el sector econòmic i el turístic.

A la cita hi participaran ex-perts i tècnics que debatran so-

bre tots els agents que interve-nen en el món dels bolets.

Les jornades comptaran amb la participació del meteoròleg Francesc Mauri, que realitzarà una conferència sobre els efec-tes del canvi climàtic, Daniel Oliach, tècnic del Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya parlarà sobre el cultiu de la tòfona negra i Rosa Casabella, de l’empresa Casabella Natura exposarà la seva experiència en el camp de la comercialització de productes elaborats amb bo-lets. També hi haurà taules ro-dones entre els ponents.

A+

La Farsa estrena l’obra ‘Mentiders’ al al Teatre Municipal de Berga

La Bergabolet torna a omplir el Vall de parades amb productes boletaires

TEATRE>> A Mentiders, dos policies han d’anunciar un tràgic succés a una parella d’ancians, la nit de Nadal. La situació se’ls escapa de les mans i hauran d’afrontar situacions inesperades i surrealistes que els portaran al límit de la bogeria. Aquest és l’argument de l’obra que representarà l’Agrupació Teatral La Farsa, el proper dissabte, 2 d’octubre, a les 10 de la nit, al Teatre Municipal. Ferran Pujols, Francesc Marginet, Angelina Vilella, Josep Aquilina, Anna E. Puig, Albert Cols, Sònia Ferrer i Anna Freixa formen el repartiment de l’obra, sota la direcció artística de Jordi Torrabadella. La Farsa també posarà en escena el mun-tatge Revisió anual de Montserrat Cornet, el dia 16 d’octubre. Les entrades costaran 12 euros per a cada representació, però també hi ha la possibilitat d’adquirir un abonament per a les dues obres per 20 euros. La reserva d’entrades es pot fer a l’Oficina de Turisme de Berga o es poden comprar a taquilla una hora abans de l’inici de la representació.

FIRA>> La Mostra Bergabolet es consolida al calendari de fires de la ciutat. Parades de bolets, productes agroalimentaris del Ber-guedà, artesania, comerç, turisme, tastos de plats cuinats amb bolets, activitats infantils i exposició micològica, són algunes de les activitats que ompliran el passeig de la Indústria durant els dies 2 i 3 d’octubre. El certament l’organitza l’Ajuntament i l’associació Bergacomercial, que aprofitarà la mostra per presen-tar la mascota de l’entitat. FOTO: ERMÍNIA ALTARRIBA

DBolets OCTUBRE DEL 2010 13Festa||| Fira de Tots Sants de Guardiola |

Guardiola dobla les parades del seu Mercat del Bolet

M. F.

El Mercat del Bolet de Guardio-la de Berguedà gaudeix de bona salut. Enguany, el nombre de parades s’ha duplicat, ja que s’han afegit quatre noves para-des, a les quatre que hi havia l’any passat.

Es tracta d’un dels mercats boletaires amb més tradició de l’Alt Berguedà, el qual roman obert durant tres mesos, aproxi-madament.

L’alcaldessa de Guardiola, Montserrat Ribera ha explicat que cal aprofitar tots els recur-sos disponibles per tirar enda-

vant el mercat, “el Berguedà és una comarca boletaire per excel·lència i cal explotar-ho al màxim”. Ribera ha afegit que una de les particularitats del mercat és que ha aconseguit “fi-delitzar els client”.

Jornada gastronòmica Una de les dates que els cui-ners i cuineres de Guardiola han marcat al calendari és el 17 d’octubre, dia en què se cele-brarà el tradicional concurs de cuina.

El certamen és una referència al poble i, per això, ja fa setma-nes que els participants rumien amb quin plat elaborat amb bolets, podran sorprendre als membres del jurat.

Una de les condicions per participar-hi és portar la recep-ta del plat, per tal de fer-ne un recull i publicar un petit recep-tari de cuina boletaire. A més, si durant la jornada als visitants

els ronca la panxa, podran om-plir-la fent un tast d’arròs amb bolets, patates amb fredolics o una vedella amb bolets, acom-panyat de vins de la DO Pla de Bages que oferiran els restau-rants del poble, mitjançant el pagament d’un tiquet.

Panellets i bolets Guardiola també acollirà una de les fires de tardor que s’organitzen a l’Alt Bergue-dà. Serà durant la festivitat de Tots Sants. La fira és multisec-torial i combinarà tota classe d’activitats. Per exemple, a la plaça Municipal s’exposarà el bestiar i els carrers Estació i Co-merç s’ompliran de parades de roba, joieria, productes agroa-limentaris i artesania i també hi haurà un espai pel sector de l’automoció. Dalt de l’escenari del recinte, el grup Koloraines oferirà un espectacle boletaire pels menuts.Parades del Mercat del Bolet de Guardiola. AJ. GUARDIOLA

DBolets OCTUBRE DEL 2010 14Festa||| Mercat del bolet de Cal Rosal | NOVETATS >> AJUNTAMENT D’OLVAN

Cal Rosal estrena la remodelació urbana de la zona comercial Les parades quedaran encarades als comerços formant un ampli passadís pels visitants

M. F.

El Mercat del Bolet de Cal Rosal ja ha estrenat la remodelació urbana de la zona comercial. L’any passat, el mercat va ha-ver de conviure durant algunes setmanes amb les obres que s’estaven fent a la carretera per convertir-la en una travessa ur-bana. “Les obres ja han acabat i han

donat com a resultat una plaça totalment renovada i més ben condicionada per acollir les pa-rades del mercat i els visitants. La veritat és que fa molt de goig, tot plegat”, explica Montserrat Carreras, regidora de Mercats i Fires de l’Ajuntament d’Olvan.

D’aquesta manera, les parades del mercat quedaran encarades als comerços formant un ampli passadís per on podran passejar els visitants.

Enguany, el Mercat del Bolet de Cal Rosal s’ha posat en mar-

xa des del mes de setembre i mantindrà el mateix nombre de parades que l’any passat. En total seran dotze, sis de bolets i sis de productes agroalimenta-ris del Berguedà.

El rovelló misteriósDins del Mercat del Bolet de Cal Rosal s’hi ha col·lat un perso-natge misteriós, però fàcilment identificable. Es tracta d’un petit rovelló amb personalitat pròpia que s’ha convertit en la imatge corporativa del mercat.

La mascota ha estat elaborada pel ninotaire berguedà ‘Kap’, però encara no ha estat bateja-da. Per trobar un nom pel ro-velló, l’Ajuntament d’Olvan ha convocat un concurs entre les diferents escoles del Berguedà perquè facin les seves propos-tes. L’organització en seleccio-narà cinc i els visitants i els paradistes del mercat podran escollir el nom definitiu de la

mascota. “Hem convocat aquest concurs perquè volem implicar els diferents col·lectius en el mercat, ha comenta Carreras”

Consciència ecològicaEl Mercat del Bolet de Cal Rosal també aposta per conscienciar els paradistes sobre el medi ambient. En aquest sentit, les parades disposaran de cubells per recollir la matèria orgànica. A més, també s’han instal·lat un parell de contenidors per abocar les restes orgàniques i reciclar-les, posteriorment.

Més senyalització Cal Rosal disposa de diversos accessos, que de vegades, poden resultar poc visibles o confosos a causa de les múltiples roton-des que hi ha abans d’arribar-hi. Per això, els organitzadors del mercat segueixen multipli-cant i reforçant la senyalització del mercat, amb l’objectiu de

facilitar l’accés als forans.

El Mercat i la cuina del boletEn aquesta edició, el Mer-cat del Bolet ha iniciat una col·laboració amb l ’ A s s o c i a c i ó d’Hostaleria i Turisme del B e r g u e d à per promo-cionar el mercat i la cuina del bolet. Es tracta d’una iniciativa per enfortir la coopera-ció entre les diverses en-titats de la comarca.

Cal Rosal, la porta del come-rç, tornarà a romandre oberta durant els mesos de tardor i s’omplirà de bolets, ja que els experts han pronosticat una bona producció durant la cam-panya d’enguany.

Nova imatge de les parades del mercat, a la plaça de l’Estació. AJUNTAMENT D’OLVAN

El bolet és un recurs natural extremadament sensible al sol i la calor. Per això, els organitzadors del mercat han decidit facilitar un para-sol a cada parada per protegir els bolets i els productes frescos de les inclemències meteoro-lògiques.

Després de dos anys de canvis en la situació del mercat, les parades ja disposen d’una ubicació definitiva. Els estands se situaran a la recent estrenada plaça de l’Estació de Cal Rosal.

Para-sols a totes les parades de la mostra

La plaça de l’Estació acollirà el mercat

REMODELACIÓ URBANA

REMODELACIÓ URBANA

Cistells d’un dels punts de venda del Mercat del Bolet de Cal Rosal. AJ. D’OLVAN

DBolets OCTUBRE DEL 2010 15Festa||| Mercat del bolet de Cal Rosal | ACTIVITATS >> AJUNTAMENT D’OLVAN

Mascota del Mercat

del Bolet de Cal Rosal AJ.

D’OLVAN

Joviat de Man-resa, impartirà classes per ela-borar aperitius i plats creatius amb bolets.

El dia 24 d’octubre, l’últim diu-menge del mes, se celebrarà la tradicional Festa del Bolet, que inclourà el tradicio-nal esmorzar boletaire, una exposició mico-lògica i un tast de cuina amb bolets i pro-ductes autòc-tons com ara formatges, em-botits, pastes i dolços, entre altres, gràcies a la col·laboració de l’Associació de Productors Agroalimenta-ris del Bergue-dà.

Una de les novetats de la festa serà la presència del Carrilet Verd durant tot el matí. Tots els visitants podran pujar al tren i fer un recorregut que els portarà fins a Fuïves, per visitar gratuïtament la granja del ruc català.

La mainada també podrà gau-dir de tallers participatius de manualitats i cuina. En aques-ta ocasió es tornarà a repetir el taller de cistelleria, el qual va gaudir de molt èxit entre els més petits, l’any passat.

Des de setembre i fins al novembre, el mercat de Cal Rosal tornarà a oferir activitats per dinamitzar el mercat i difondre el món del bolet. Durant aquests tres mesos s’han programat propostes cada diumenge.

El mes de setem-bre es dedicarà als infants, l’octubre anirà dirigit als aficionats que vul-guin aprofundir els seus coneixe-ments micològics, i la gastronomia protagonitzarà els actes del mes de novembre.

Enguany, les xarxes socials també tindran un espai en les activitats del Mer-cat del Bolet. El proper diumenge, dia 3 d’octubre s’ha programat una activitat reservada als blocaires. La convocatòria s’adreça a blocai-res interessats en micologia i tecnologia digital.

Aquest any es tornarà a repetir la sortida al bosc amb un expert per conèixer i identificar els diferents tipus de bolets que hi ha a la zona. A més, també s’ensenyaran alguns consells i recomana-cions per no perdre’s al bosc i un concurs posarà a prova els coneixements boletaires dels

Onze diumenges de lleure Durant els mesos de setembre, octubre i novembre, Cal Rosal ha programat activitats per a tots els públics. Des de sortides al bosc fins a classes de cuina i espectacles infantils

Espectacle infantil a càrrec del grup Koloraines. AJ. D’OLVAN

Participants d’una excursió micològica al bosc. AJ. D’OLVAN

participants. Pels més gormands, també s’oferiran activitats gastronòmiques per descobrir el ventall de possibi-litats culinàries que ofereixen els bolets. Per a l’ocasió, els establiments de restauració de Cal Rosal elaboraran tapes amb bolets, perquè tothom qui vulgui pugui fer-ne una degus-tació. Si preferiu els bolets en conserva, les germanes Casabe-lla, us ensenyaran com asse-car i conservar els bolets per gaudir-ne tot l’any i l’escola

DBolets OCTUBRE DEL 2010 16Festa||| Fira de la Tòfona del Berguedà | ACTIVITATS >> AJUNTAMENT D’OLVAN

La Fira de la tòfona es trasllada al mes de febrer La mostra se celebrarà els dies 3, 5 i 6 de febrer i té l’objectiu de donar a conèixer i difonde les propietats gastronòmiques per generalitzar-ne el consum entre el públic en general

les propietats de la tòfona, Cal Rosal organitza la tercera edició de la Fira de la Tòfona del Berguedà. La novetat més destacada d’enguany és que la fira passarà a celebrar-se els dies 3, 5 i 6 de febrer, enlloc de fer-se durant el mes de desem-bre com s’havia fet fins ara. Els organitzadors de la mostra asseguren que el canvi de dates

cuiners i professionals de la restauració.

D’altra banda, les activitats del cap de setmana estaran adreçades al públic en gene-ral, amb demostracions de cuina, concurs de tòfones, certamen de joves cuiners i fira de productes agroalimentaris relacionats amb la tòfona.

Gossos tofonairesEls gossos tofonaires també seran els protagonis-tes de la fira, ja que s’organitza un concurs per demostrar la destresa d’aquests ani-mals a l’hora de cercar els fongs. La prova consis-teix en trobar cinc tòfones que estaran enterrades en una parcel·la de terreny.

El gos que aconsegueixi trobar les tòfones en el menor temps possible, es proclamarà guan-yador de la prova. De moment, el gos Troc, juntament amb el seu propietari, Josep Riera de La Garriga, han estat els vencedors de les dues edicions que s’han celebrat.

Tipus i varietats A Catalunya hi ha moltes es-pècies de tòfona. Per exemple trobem la tòfona negra, la qual és una de les tres espècies més

recol·lectades als boscos bergue-dans, juntament amb la tòfona d’hivern, també coneguda com a magenca, i la tòfona d’estiu. També existeixen altres varie-tats de tòfones com ara la tòfo-na gravada i la tòfona de petro-li, encara que la negra continua sent l’estrella. El seu color és negrenc o gris amb tons viole-tes, té forma irregular i és simi-lar a un tros de carbó.

La temporada hàbil de recol·lecció per a les

diferents espècies és del 15 de novem-

bre al 15 de març, per a la tòfona

d’hivern, i de l’1 de maig al 31 de juliol, per a la d’estiu.

Conreu eficientEl cultiu de la tòfo-

na mitjançant plan-tacions amb arbres inoculats

amb aquest fons es mostra com una solució per mantenir la producció i satisfer la deman-da actual. Aquesta activitat podria esdevenir complemen-tària als cultius agraris tradi-cionals en les zones de mitja muntanya, fet que permetria una producció més elevada i preus més econòmics per gene-ralitzar-ne el consum. Aquesta qüestió va centrar un cicle de xerrades adreçat a agricultors interessats en aquesta activitat agrària, l’any passat.

La tòfona és considerada com el diamant negre de la cuina. Tot i ser molt preuada és poc habitual trobar tòfona negra a taula si no és al sector de la restauració. Es dóna el cas que Catalunya n’és productora, però bona part de la producció es destina a l’exportació. Entre les iniciatives per donar a conèixer i divulgar

està motivat per presentar el producte en el seu mo-ment àlgid de maduresa i de qualitat.

Divulgació del consum La fira seguirà la línia d’altres anys i mantindrà un dia d’activitats adreçades als professionals, en format de classes didàctiques per a

DBolets OCTUBRE DEL 2010 17Festa||| Fira de la Tòfona del Berguedà | ACTIVITATS | AJUNTAMENT D’OLVAN

Les demostracions gastronòmiques ocuparan bona part de la pròxima Fira de la Tòfona del Berguedà, que es farà a principis de febrer del 2011. MIREIA ACARÍN

El diamant negre es col·larà en les cuines i els fogons de totes les llars La fira dedicarà una jornada a la gastronomia tofonaire amb la col·laboració de xefs reconeguts

Redacció

La tòfona a la taula. Bona part de la Fira de la Tòfona del Berguedà estarà dedicada als fogons. S’oferiran tallers gas-tronòmics mitjançant classes de cuina adreçades al públic en general.

Elegància o luxe són alguns dels adjectius que es relacionen amb la tòfona, però això no sig-nifica que la tòfona es conver-teixi en un producte accessible per a tothom. De fet, aquestes classes serveixen per promocio-nar-ne el consum i per demos-trar que “tothom pot atrevir-se a cuinar la tòfona”, explica el xef berguedà, Miquel Màrquez.

El cap de cuina del Restaurant

Sala de Berga l ’ a n o m e n a la ‘cuina del seny’ per dos motius: “d’una ban-da pel preu de la tòfona i d’altra ban-da, perquè no calen uti-litzar grans quantitats de tòfona per poder gau-dir de plats moderns i atrevits. Només amb l’aroma que desprèn ja és suficient per seduir qualsevol paladar, per molt exigent que sigui”.

Senzillesa i elegància Coca d’albergínia amb salmó i tòfona, brou de verdures i tòfona,fideus a la cassola amb tòfona, carpaccio de peix amb

v inagreta de kiwi i tòfona, con de patata amb tòfo-na, amani-da de for-matge amb anxova, co-donyat i oli de tòfona, mousse de xocolata o lionesa de nata amb t ò f o n a . . .

són alguns dels plats que es van elaborar l’any passat durant les classes de cuina del reconegut xef, que ha afirmat que la tòfo-na no és un producte difícil de

cuinar, sinó que “simplement cal saber combinar-lo amb una mica de gràcia sense la necessi-tat de fer una cuina complicada o rebuscada”.

Autoexigència Màrquez també ha destacat la importància de promoure la comarca del Berguedà com una terra pionera a l’hora de divulgar les possibilitats que ofereix la tòfona. “És necessa-ri que totes aquelles persones que passen per la comarca sà-piguen que els restaurants del Berguedà treballen amb la tòfo-na i saben treure’n tot el profit gastronòmic d’un producte que pot ser a l’abast de tothom”, ha afegit Màrquez.

El xef Miquel Màrquez a la Fira de la Tòfona. MIREIA ACARÍN

DBolets OCTUBRE DEL 2010 20Festa||| Fira dels Bolets de Vilada | ACTIVITATS >> AJUNTAMENT DE VILADA

La Fira del Bolet de Vilada estrena nova ubicació i es trasllada al centre del pobleLa festa canvia el Parc dels Gronxadors per la plaça de la Vila i el Passeig de Sant Joan

Redacció

La Fira Gastronòmica i arte-sanal de Vilada estrena nova ubicació. La plaça de la Vila i el Passeig de Sant Joan, re-centment remodelats, són els dos espais que acolliran les diferents propostes de la fira, que se celebrarà el dimarts, 12 d’octubre, coincidint amb la festivitat del Pilar. “Durant una bona colla d’anys, la fira se situava al Parc dels Gronxa-dors, just a l’entrada de Vilada,

i això ocasionava molts proble-mes d’aparcament al poble”, assegura Martí Picas, regidor de Turisme de Vilada.

El fet de traslladar la fira al poble respon a la necessitat de “millorar els serveis de la fira perquè els visitants i els para-distes se sentin més còmodes i puguin gaudir de la festa”, ha afegit Picas. En cas de mal temps, els actes es traslladaran al Local Cultural del poble, si-tuat just al costat del recinte firal actual.

L’art boletaire Aquest any, els organitzadors del certamen han decidit do-nar més èmfasi a la vessant artística dels bolets i la fira in-corporarà una exposició de bo-lets de ceràmica, a càrrec del Museu d’Art del Bolet de Cata-lunya de Montmajor.

Aquesta nova proposta completarà el gran ventall d’activitats matinals, adreça-des a l’aprofundiment dels coneixements micològics i la difusió de la consciència ecolò-

gica al bosc. A més, es tornarà a repetir el taller de bolets re-ciclats, en què pares i fills tin-dran l’oportunitat de dissenyar i construir bolets amb mate-rials reciclats.

Els dos bolets més bonics s’emportaran un obsequi: un cistell petit i una guia bole-taire. La Mostra Micològica i l’actuació de la Colla Gegan-tera de Vilada, acompanyada dels Bastoners de Berga, tan-caran les activitats matinals. D’altra banda, totes les activi-

tats de tarda es destinaran a la gastronomia. El tradicional concurs gastronòmic reunirà nous participants decidits a demostrar les seves habilitats culinàries. Posteriorment, tots els assistents podran degustar una porció de coca de bolets.

L’enigma de la firaLa mostra boletaire de Vila-da plantejarà un enigma als seus visitants. A través de l’activitat Endevina quin bolet és... els participants hauran

Tot tipus de bolets s’exhibeixen a la Mostra Micològica. J. GALERA Els visitants passegen entre les parades de la Fira del Bolet de Vilada, l’any passat. JANINA GALERA


||| Fira dels Bolets de Vilada | ACTIVITATS | AJUNTAMENT DE VILADA

Participants del Concurs Gastronòmic, preparant i elaborants diferents receptes. janina Galera

Festa

Competència als fogons viladins per guanyar el Concurs Gastronòmic GASTRONOMIA

Durant quinze edicions, Vilada ha sabut explotar i difondre la importància del Concurs Gastronòmic, fins a convertir-lo en una de les cites culinàries de referència entre els veïns i veïnes del municipi. Per aquest motiu s’ha limitat el nombre de participants a catorze. Saber combinar la carn o el peix amb els bolets adequats no és fàcil i els concursants saben que per convèncer els membres del jurat, hauran de fer ús de tots els recursos disponibles al seu abast per crear una recepta única i personal. Els concursants que vul-

guin participar al concurs s’hauran d’inscriure prèvia-ment a l’Ajuntament, per telèfon o personalment, fins al dia 8 d’octubre a les dues del migdia. En cas de quedar places lliures, ho podran fer mitja hora abans de l’inici del concurs. Un altre dels requisits serà cuinar els bolets en el mo-ment del concurs, tot i que la resta del plat pot haver estat preparat prèviament. En cas de resultar guanyador o guanyadora del concurs, caldrà entregar la recepta del plat als membres de l’organització. El jurat estarà compost pel

xef del Restaurant Sala de Berga, Miquel Màrquez, el gastrònom i comunicador Pere Tàpias, el cap de cuina del Restaurant El Jou, Àngel Marin, el trinco berguedà, Marc Marginet i el president del Grup de Teatre la Teia de Vilada, Josep Rodriguez. El jurat premiarà cinc plats. Els primers classificats de cada categoria s’enduran 120 euros, els segons 60 i haurà un premi especial al plat més original, que també serà guardonat amb 120 euros. La resta de concursants rebran una retribució de 12 euros per podran utilitzar ens els comerços de Vilada.

d’identificar el nom d’un bo-let, la imatge del qual, estarà situada en el recinte firal du-rant tota la jornada. Els parti-cipants que hagin aconseguit esbrinar l’enigma entraran en el sorteig de dos Menús del Bo-let, al Restaurant Cal Candi.

A més, també se sortejarà una cistella gastronòmica que inclourà un assortiment de productes gentilesa dels diver-sos comerços i establiments de Vilada, com ara Cal Massana, Queviures Maribel, Especiali-

tats Viñas, Cal Barri, el Forn de Vilada o el Bar l’Arç. La cistella gastronòmica també comptarà amb un parell de pollastres de pagès vius de la Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà.

La Fira del Bolet de Vila-da també comptarà amb la col·laboració del Grup Cims de Vilada, l’Associació Micològica Berguedana, l’Associació de les Dones de Fàtima, el Restaurant de Castell de l’Areny i la Dipu-tació de Barcelona.

els infants realitzen manualitats al taller de bolets recliclats. j.G.

Programa d’actes


||| Fira de la Llenega de Cardona | ACTIVITATS >>Festa

AJUNTAMENT DE CARDONA

Diumenge, 31 d’octubre Matí Llenegues, bolets i de-gustació de bolets> Venda de llenegues i altres varietats de bolets, a la plaça del mercat> Concurs de llenegues, que premiarà la llenega més grossa i la llenega més original> Exposició de bolets del país, amb l’assessorament de l’Agrupació Micològica Ber-guedana> Parades d’artesans, venda i degustació de productes arte-sanals i comerç, als diferents carrers i places de la vila> Durant tot el dia, Festival Infantil “Tocats del Bolet”De 8:30 a 11 h III Concurs infantil de bolets, per a nens i nenes de cinc a dotze anys De 9 a 11 h Recollida de les conserves a concurs. Hi haurà tres categories: en oli, sal i vinagre11:30 h xocolatada, al balcó de la firaDe 10 a 14 h Al Centre Car-dona Medieval, projecció de l’audiovisual: ‘Els Cardona, senyors de la sal’De 11a 13 h Exposició de les conserves a concursDe 11:30 a 13:30 h Degustació de plats cuinats amb llene-gues, a càrrec dels restaurants de Cardons, a la plaça de la firaTarda A la plaça de la Fira18:30 h Cantada d’havaneres a càrrec del Grup Rems, a la plaça de la fira> Per a més informació sobre la fira, consultar el web: www.cardona.cat

Exposició del concurs de llenegues, l’any passat . aj. cardona

Artesania agroalimentàriaPatés, confitats, conserves, embotits... són alguns dels pro-ductes agroalimentaris que hi haurà a les parades i els exposi-tors situats als carrers i places de la vila. El comerç del poble també traurà els seus produc-tes i serveis al carrer.

Pel que fa a la gastronomia, els restaurants del munici-pi oferiran degustacions de plats cuinats amb llenegues i tambés se celebrarà la quarta edició del concurs de conser-ves de Cardona, en el qual hi haurà tres categories: conser-ves en oli, en sal i en vinagre.

Aliments naturalsDurant tota la jornada s’han programat infinitat d’actes pels menuts que s’engloben dins del Festival Infantil “To-cats del Bolet”. Per exemple, hi haurà un concurs infantil de bolets, per a nens i nenes de cinc a dotze anys, espectacles, tallers i xocolatada.

La festa acabarà amb una can-tada d’havaneres amb el Grup Rems i s’oferirà coca i mistela a tots els assistents.

En cas de pluja, els actes de la fira de la llenega de Cardona es traslladaran al pavelló mu-nicipal.

La Fira de la llenega apostarà per la gastronomia i l’entreteniment El nucli històric de la vila s’omplirà de parades el darrer dia d’octubre

Redacció

Els bolets i, especialment, la llenega, tornaran a ser el cen-tre d’atenció de la divuitena edició de la Fira de la Llenega que organitza el municipi de Cardona, el darrer cap de set-mana del mes d’octubre.

El diumenge, dia 31, es farà el gros dels actes. Les activi-tats es repartiran durant tota la jornada, de manera que el matí es destinarà als comerços i la gastronomia, mentre que la tarda, es dedicarà al lleure i l’entreteniment.

A la plaça del Mercat, els vi-sitants podran trobar parades per comprar llenegues i altres bolets.

Amb l’assessorament de L’Agrupació Micològica Ber-guedana s’oferirà una exposi-ció de diferents varietats de bo-lets del país, entre els quals, es podran veure: rovellons, fredo-lics, camassecs, reigs, surenys, moixernons, camagrocs, car-lets, trompetes o llengües de bou.

A més, els boletaires més ex-perimentats podran participar en el concurs de llenegues que premiarà el concursant que presenti la llenega més grossa i la llenega més original. Taller d’activitats durant el festival infantil. ajunTamEnT dE cardona

DBolets OCTUBRE DEL 2010

||| Fira de la Llenega de Cardona | GASTRONOMIA >>Festa

AJUNTAMENT DE CARDONA

23

La carpa del passeig acollirà tastos de plats amb llenegues a càrrec dels restaurants. AJ. CARDONA

tots els tiquets de la degusta-ció”.

Gastronomia tradicional Per a la degustació, els restau-rants han ideat un munt de plats que combinen el produc-te autòcton amb els bolets.

Per exemple, alguna de les receptes que es varen presen-tar l’any passat van ser: vedella estofada amb llenegues, po-llastre de corral acompanyat de llenegues, calamars farcits amb llenegues, cues de llagos-tí, botifarra negra i poma, esto-fat de toro amb llenegues, ros-tit de vedella amb ceps o gelat de llenega amb un toc de mel i romaní.

Plats tradicionals, plats caso-lans, plats divertits i plats atre-vits... En definitiva, plats per a tots els gustos. Els visitants podran realitzar els tastos mi-tjançant el pagament d’un ti-quet.

Els restaurants de Cardona oferiran una degustació de plats cuinats amb llenegues Els tastos es faran en els estands dels establiments situats al llarg del passeig de la vila

Redacció

Fa anys que la llenega forma part de la cuina i la gastrono-mia cardonina. De fet, molts restaurants de la vila han in-corporat plats elaborats amb llenegues en els seus menús.

Per tal de promocionar aquest producte, els establiments del sector de la restauració del mu-nicipi bagenc oferiran degusta-cions i tastos de receptes cui-nades amb llenegues durant la fira.

En total, hi participaran una desena de restaurants, que estaran situats en una sèrie d’estands al llarg del passeig principal de Cardona.

La tècnica de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cardona, Roser de Puig ha co-mentat que es tracta d’una ini-ciativa que té molt èxit entre els visitants de la fira i, de fet “l’any passat es varen esgotar

DBolets OCTUBRE DEL 2010 24Festa||| Fira del Bolet i el Boletaire al Solsonès | CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS

Fal·lera micològica a Solsona La fira es farà el cap de setmana del 23 i el 24 d’octubre

M. F.

La Fira del Bolet i del Boletaire del Solsonès es consolida any rere any.

Només fa un parell d’anys que el Consell Comarcal del Solsonès organitza aquest cer-tament, però l’èxit aconseguit durant la primera edició va fer que l’any passat s’ampliés l’horari del mercat i es doblés el nombre de parades.

Enguany, els organitzadors aposten per seguir potenciant

la fira, ja que suposa una bona oportunitat per potenciar el sector turístic de la zona.

La Fira del Bolet i del Bole-taire del Solsonès se celebrarà el penúltim cap de setmana d’octubre, concretament els dies 23 i 24, i comptarà amb la col·laboració del Patronat Co-marcal del Solsonès.

Durant dos dies, la plaça Ma-jor de Solsona s’omplirà de parades de bolets propis de la comarca i d’altres productes agroalimentaris, com ara tota

classe d’embotits, formatges, dolços...

També s’organitzaran sor-tides per conèixer els bolets de la zona, exposicions, de-mostracions d’oficis artesans, xerrades a càrrec de tècnics i investigadors del Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya o tastos de cuina del bolet. Aquestes són activitats perquè visitants de la fira puguin gau-dir de dues jornades intenses per aprofundir el seu coneixe-ment del món boletaire.

Fira de bolets també comptarà amb una mostra de productes artesans. arXIU/ C.C DEL SOLSONÈS.

Bolets d’una de les parades de la fira de l’any passat. C.C.S.

DBolets OCTUBRE DEL 2010 25Festa||| Festa del Bolet de Sant Iscle de Vallalta | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA

d’inflables i tallers infantils. A les 12, els gegants de Sant

Iscle i els de Tordera faran una cercavila pels principals carrers i places del poble. El recorregut començarà just a davant de l’Ajuntament, des-prés passarà per la plaça Major i l’Avinguda Barcelona, conti-nuarà pel carrer Josep Maria Collet i acabarà al Parc dels Vegetals. Seguidament, Casso-les, olles i cançons, un espectacle d’animació infantil a càrrec de Carles Cubeles i Cia.

Per la tarda, la Compan-ya Vivim del Cuentu oferirà l’actuació Contes a la vora del foc i posteriorment tots els as-sistents es podran afegir a la castanyada popular. La festa clourà amb un espectacle de foc amb els Diables de Torde-ra. A més, durant tot el matí hi haurà una campanya de dona-ció de sang i l’aparcament de la festa estarà ubicat a la zona esportiva.

Menú del bolet Durant els mesos d’octubre i novembre, els restaurants de Sant Iscle de Vallalta inclouran l’elaboració de plats cuinats amb bolets, als seus menús. Una proposta gastronòmica per llepar-se els dits.

Fira de bolets i productes artesans, a l’esquerra, i alguns concursants del Ral·li Fotogràfic, a la dreta, l’any passat. aRXIU/aJ. St. ISCLE.

Bolets i castanyes al Parc dels VegetalsLa tretzena edició de la Festa del Bolet de Sant Iscle de Vallalta se celebrarà el dia 31 d’octubre, coincidint amb la vigília de la festivitat de Tots Sants

M. F.

Fa dotze anys que el municipi de Sant Iscle de Vallatla, al Ma-resme, va decidir retre home-natge als bolets. La Festa del Bolet va començar sent una exposició i s’ha convertit en una tradició que pretén mimar i admirar un recurs natural,

del qual, Sant Iscle, n’és ric en espècies.

Enguany, la Festa del Bolet se celebrarà el dia 31 d’octubre coincidint amb la festa de la castanyada, però el dia abans ja hi haurà algun acte, com per exemple, el concurs de boletai-res on els participants podran portar les cistelles de bolets a

l’Ajuntament, fins a 2/4 d’una del migdia.

Gastronomia i lleureDurant la vigília de Tots Sants, el Parc dels Vegetals, un espai natural situat al cor del poble, acollirà una jornada plena d’activitats per a tots els pú-blics.

A partir de les 9 del matí, s’obrirà la Fira de bolets i pro-ductes artesans, amb una de-gustació de tastets amb bolets i una exposició micològica.

A la mateixa hora es donarà el tret de sortida de la 4a edició del Ral·li Fotogràfic Tocats pels Bolets. Des de les 11 del matí, els nens i nenes podran gaudir


||| Cavalls del vent | ACTIVITATS >>Festa

AJUNTAMENT DE BAGÀ

| A MÉS |||

NATURA>> La ruta dels Cavalls del Vent també es pot gaudir sense la pressió de la compe-titivitat de la cursa. Pràctica-ment durant tot l’any, es pot fer el mateix recorregut però dividit en vuit etapes, que uneixen refugis de muntanya del Parc Natural Cadí-Moixeró.Qui vulgui fer aquesta ruta trepitjarà alguns dels espais naturals més espectaculars del Berguedà i la Cerdanya i podrà fer parada a diferents refugis de Bellver, Saldes, Bagà, Mon-tellà-Martinet, Guardiola de Berguedà i Riu de Cerdanya. La ruta és circular, de mane-ra que es pot començar en el punt que es desitji.

Una travessa per gaudir d’un gran entorn natural

Moixeró. Enguany, la parti-cipació està limitada a 600 persones.Es tracta d’un repte esportiu i de superació personal, al qual l’organització, que és la mar-

La cursa dels Cavalls del Vent, un repte pels corredors més valents La prova és una ruta de 84 quilòmetres amb un desnivell de 6.000 metres

Redacció

El repte és gran però promet no defraudar. La cursa dels Ca-valls del Vent, amb sortida a Bagà, torna els propers dies 2 i 3 d’octubre (dissabte i diumen-ge). Els participants hauran de recórrer una ruta circular de 84 quilòmetres que uneix vuit refugis del Parc Natural Cadí-Moixeró.La travessa és dura ja que els participants hauran de cami-nar de nit i superar un desni-vell positiu de 6.000 metres. Però, tot i l’esforç, tindran el privilegi de gaudir del paisatge impressionant del parc i fer-ho amb la peculiar companyia d’àligues reials, marmotes o qualsevol de les més de tren-ta espècies que conviuen en aquest espai natural.L’any passat 400 valents es van atrevir amb aquest desa-fiament pels camins del Cadí-

ca de roba esportiva Salomon, vol sumar-hi “valors essencials per a la conservació dels nos-tres paisatges”.La intenció de les Salomon Na-ture Trails, com la firma ano-

mena curses com la dels Ca-valls del Vent, és promoure el respecte a l’entorn, per exem-ple, utilitzant material recicla-ble i destinant part de la re-captació de les inscripcions al finançament de projectes per a la millora de l’ecosistema del parc natural i a tallers de reci-clatge.A més, el 15% de l’import de les inscripcions es destinarà a Unicef, l’agència de les Na-cions Unides que té com a objectiu vetllar pels drets dels infants. Durant el dissabte, hi haurà activitats lúdiques i solidàries, que tindran com a fil conductor la reconstrucció d’una població després d’una emergència. El punt de sortida de la cursa dels Cavalls del Vent serà la vila de Bagà. Un lloc “privile-giat”, segons l’organització, des d’on “sorgeixen innombra-bles itineraris i excursions”.

Sortida de la cursa dels Cavalls del vent, l’any passat. aj. bagà


||| Gastronomia | RESTAURANTS >>Pàgines especials

làmines d’ou dur. L’hamburguesa Bogart és una mescla d’aliments de l’hort com ara l’enciam, el tomàquet, la ceba o el pebrot verd, que es complementa amb uns talls de pernil salat i uns trossets d’ou dur. Una altra especialitat són les torrades. Immenses llesques de pa cobertes de bull blanc o negre, xoriço, pernil ibèric, formatge manxec, escalivada amb anxoves, sobrassada amb formatge gratinat o també us podeu deixar sorprendre per la torrada Bogart, una torrada que guarda un secret i que “l’haureu de desvetllar vosaltres mateixos”, explica

Columnes que s’enlairen fins al cel, columnes que es desfan quan entren en contacte amb el paladar... és l’especialitat de l’Hamburgueseria Bogart. Francesa, italiana, vegetarians, bàsica o Bogart, entre moltes altres. Cada hamburguesa és única i inimitable. Per exemple, la francesa es compon d’una base de carn de vedella cuita a la brasa i acom-panyada de formatge, ceba, bacó, xampinyons i patates fregides. La italiana conserva tota l’essència del Mediterrani mit-jançant uns bocins d’autèntic formatge parmesà, unes fulles de julivert, olives negres i unes

Montse Garrier, propietària de l’Hamburgueseria Bogart. També s’ofereixen menús diaris i de cap de setmana que inclouen entrants, primers i segons plats, postres, pa i beguda. Plats casolans i tradicionals com ara amanides, paelles, escudelles, carns i peixos que s’acompanyen amb productes de temporada, com per exem-ple, bolets. Finalment, per cloure un bon àpat, el restaurant compta amb un assortiment de postres, en-tre els quals podem trobar, per exemple, gelat, flam, iogurt, mató, pastís de nous o fruita del temps.

||| 2 | Bar restaurant Ski

Làmines primes de pebrot vermell, albergínia i ceba cuites al caliu, que es creuen amb les anxo-ves damunt d’una llesca de pa de pagès torrat i sucat amb una suau salseta de tomàquet. Sabors i aromes que conjunten amb un assortiment de rovellons que han passat per les brases del Bar Restaurant Ski. Entremesos, amanides, pasta, carns, peixos i una amplia tria d’embotits i productes de del Ber-guedà completen l’oferta gastronòmica d’aquest establiment de restauració.

Passeig de la Pau, 5 Berga 93 821 15 49

||| 1 | Restaurant Els Roures

El bolet és un recurs natural que ofereix infinitat de combinacions a l’hora de cuinar-lo. El Restaurant Els Roures coneix l’art de la gastronomia boletaire i per això ha elaborat un menú que inclou propostes sorprenents. Per exemple, els comensals es poden deixar portar per la suavitat d’una mousse de ceps que s’intercala amb la verdor d’unes fulles d’amanida. També poden gaudir d’un filet de bacallà sobre un llit de samfaina de camagrocs o d’una peça de tendre garró de porc rostit al forn amb torrat de patates amb fredolics i ceba confitada, seguit d’un cremós gelat de gerds amb cruixent de mató de bolets. El punt i final de l’àpat el posarà una copa de cava Ro-vellats gran reserva i un didalet de licor de rossinyols. Aquest menú s’inclou dins de la campanya de la Cuina del Bolet del Berguedà.

Menú del Bolet: 31euros IVA inclòs

Ctra. Rasos de Peguera, km 4 Espinalbet (Castellar del Riu) 93 821 35 61

Hamburgueseria BogartMONTSE GARRIER

||| 3 | Hotel Queralt

Endívies amb salmó i bolets a la vinagreta, canelons de bolets, saltat de bolets amb gambe-tes, ossobuco de vedella amb bolets, conill amb llenegues o tastet i botifarra amb rovellons. Tot acompanyat per una copa de cava Rovellats. Els comensals podran escollir entre una selecció de creacions que combinen diverses formes de cui-nar la carn, el peix i els bolets. D’aquesta manera, el bolet ha irromput a la cuina del Restaurant Hotel Queralt.

Menú del Bolet: 30 euros IVA inclòs

Plaça de la Creu, 4 Berga 93 821 06 11

Propostes boletaires dels millors restaurants



Espai Sant PauPEP PUJOLS

La NottaMARC PUJOLS

Finalment trobem la joia de la corona, l’església romànica que es pot visitar gratuïta-ment els dissabtes al migdia. L’Espai Sant Pau no només és un recurs turístic pel patrimo-ni cultural que posseeix, sinó també, per l’oferta gastronò-mica que ofereix. La cuina de tardor dóna resposta a la Cuina del Bolet del Berguedà, una iniciativa culinària on els bolets són els protagonistes. Per a l’ocasió, Sant Pau pre-senta un menú degustació que s’inicia amb una benvinguda que inclou un xarrupet de crema de ceps amb encenalls de llagostins, col confitada

L’Espai Sant Pau de Casserres es reinventa. L’afany de retor-nar la màgia a aquest espai ha portat als seus responsables, Pep i Marc Pujols, a impulsar un nou projecte a la zona. Actualment s’ofereix la pos-sibilitat de realitzar un àpat, previ encàrrec, a la masoveria. Aquest escenari incomparable conserva una cuina de fogons per mimar els productes de l’hort i del rebost que es trobaven a les taules de pagès antigament. L’antiga rectoria de l’espai també ha fet un pas endavant, ja que s’està restau-rant i ben aviat comptarà amb un celler rebost.

amb rovellons a la vinagreta, una torradeta de blat de moro amb foie i confitura de bolets i un caneló de pinya amb for-matge de la Quar i samfaina de bolets. El tast continua amb una ama-nida xató amb salmó, bacallà i variat de bolets escabetxats, un arròs caldós amb sofregit de carns, ceps i llagostins, i su-prema de filet de vedella amb graellada de rovellons. La seducció final de l’àpat serà un flam de mató amb fruits del bosc escarxats i melmelada de camagrocs. Tot, regat amb vins Abadal i caves Rovellats.

i l’essència del bosc en el seu paladar. “Hem volgut apropar el bosc a la taula a través del producte bergue-dà per excel·lència i que no pot passar desapercebut al restaurant”, expliquen Marc i Pep Pujols, responsables del Restaurant Pizzeria La Notta. El menú s’anomena Degustació del cistell a la taula i pretén que els comensals puguin desco-brir el veritable sabor dels bolets. El tast inclou una gran va-rietat de bolets com ara els tradicionals rovellons, les llenegues, els rossinyols, els moixerons, els camagrocs, els fredolics o els ceps, entre

Durant l’època de tardor, els dies s’escurcen, les nits s’allarguen, la temperatura cau progressivament, els ar-bres es desprenen de les seves fulles, tornen les pluges... i en els racons dels boscos apareixen uns petits fongs anomenats bolets, a punt per passar del cistell al plat. De fet, els bolets s’han convertit en un producte essencial per a la gastronomia berguedana i a la cuina del Restaurant Pizzeria La Notta ho saben. Per això disposen d’un menú original i especialment dissenyat per aquells clients que vulguin palpar l’origen

altres. Una simfonia de colors, for-mes, textures i sabors com-pletament diferents, però que es complementen entre sí en diferents plats. A banda d’aquesta delicates-sen, el restaurant continua oferint als comensals una cuina de mercat amb produc-tes de la comarca, on els dies laborables al migdia, es pot gaudir d’un menú per dotze euros. Durant les nits, el restaurant compta amb una amplia carta d’amanides, pastes, carns, pi-zzes i una gamma de postres artesans. Tu decideixes quina Notta vols!



La Volta del Rector

Caves Artium CELLER COOPERATIU D’ARTÉS

El restaurant també ofereix la possibilitat de degustar un menú que destaca per la seva senzillesa i per la forma de tractar i cuinar els produc-tes artesans de qualitat que conforma l’oferta culinària de l’establiment. En aquest sentit, s’elaboren amanides verdes, entremesos, verdures cuites o saltejades, tot tipus de pasta amb salsa bolonyesa o carbonara, fideus a la cassola... “Es tracta d’un menú variat i gens recarregat, ja que aque-lles persones que acostumen a dinar o sopar fora de casa, busquen un tipus menjar casolà, com és el que es fa a

Retornar el passat al present. La Volta del Rector és un restaurant situat en un racó del casc antic de la vila de Cardona que deu el seu nom a l’arcada medieval que con-necta l’església parroquial de Sant Miquel amb l’edifici de la rectoria.Gastronòmicament parlant, La Volta del Rector compta amb una acurada selecció d’una seixantena de tapes variades, entre les que trobem: pop a la gallega, calamars farcits de bo-tifarra negra, mandonguilles, calamars a la romana... són tapes clàssiques, però amb un toc avantguardista.

casa”, afirmen els responsa-bles del restaurant La Volta del Rector. Per mantenir un ambient càlid i acollidor, el local dispo-sa de dues plantes: una, desti-nada a aquells comensals que vulguin sopar en l’intimitat que els proporciona la foscor d’una llum suau i tènue, i una altre planta per celebrar sopars multitudinaris i gaudir de la companyia de la colla d’amics. El local disposa d’un celler amb una gran selecció de vins, que a més de proveir el restaurant, està obert al pú-blic per a la venda directa.

una producció reduïda i d’alta qualitat, esdevenint un dels impulsors de la Denominació d’Origen Pla de Bages.

L’elaboració dels vins i caves es fa seguint una acurada selecció de les varietats de raïm a l’hora de produir el vi, ja que no tots comparteixen la mateixa tècnica. Per exem-ple, hi ha vins joves i frescos que es consumeixen acabats d’elaborar, i d’altres que ma-duren lentament dins d’unes bótes de roure.

Pel que fa als caves, el celler pot presumir de ser la pri-mera cooperativa productora de cava de l’Estat espanyol, traient al mercat les primeres

Un segle de tradició i qualitat vitivinícola. Esforç, solidaritat i constància són els valors que defineixen el Celler Coope-ratiu d’Artés per aconseguir forjar una personalitat i un estil propis.

El 1908, un grup de pagesos varen sol·licitar els primers estatuts per constituir el Sindicat Agrícola d’Artés. La industrialització va suposar un punt d’inflexió per la coo-perativa, ja que la major part de les vinyes van ser substituï-des per conreus de cereals i la producció es va aturar.

Això va provocar un canvi de plantejament que es va materialitzar apostant per

ampolles de cava, l’any 1950. Amb tot, la cooperativa ha

incorporat nous productes per satisfer la demanda dels consumidors. “El gust dels clients ha variat molt, per-què ara es guien principal-ment per la marca, i abans s’interessaven més per saber els anys de criança, la varie-tat, el procés...”, explica Anna Berenguer, tècnica del Celler Cooperatiu d’Artés.

Les marques Artium i Lluís Guitart són la carta de presen-tació de la cooperativa arreu de l’estat i a nivell internacio-nal. Si vols descobrir l’art vi-nitícola, vine i visita la bodega i les caves.

Número 32. Any 5. Octubre del 2010Edita Bífidus Produccions SLAp. Correus, 30. 08600 BergaT. 938210562Coordinació general Jaume FígulsRedacció Anna Costa Maite Flores, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba SanclimensDirecció d’art Xavi RosiñolDepartament comercial Anna Casòliva, Raquel Pelfort, Josep Rodríguez Dolors Sànchez Disseny comercial Emma CostaImpressió Gráficas de Prensa DiariaBústia a bústia UnipostDistribució 20.000 exemplarsDipòsit legal B.53607-2006Publicació controlada per OJD/PGD

Amb el suport de


DOpinióBoletaireSistema d’autodefensa d’un bolet que, quan detecta que l’han trobat, es tira un pet i el gas que expulsa li serveix de propulsió pròpia per fugir volant.

MataparentPersona que té la ma-nia d’anar a buscar bolets tòxics i verinosos, ficar-los en un cistell i regalar-los a familiars propers perquè se’ls mengin i es morin.

CepSigles d’una espècie molt tòxica provinent del Penedès estesa arreu. Té forma de caixa d’estalvis, causa la ruïna per contacte i en pots fer truita si tens ous.

FÍGULSPÈDIAPer Jaume

Fíguls

Editorial

D Publicació Informativa del Berguedà

Anna E. Puig

Arriba la tardor, les primeres pluges i els primers bolets. Ah, els bolets! Què tenen els bolets

que arriben a complaure tant? És tot un esdeveniment: anar-ne a buscar, triar-los, netejar-los, cuinar-los, menjar-se’ls i, sobretot, fer la digestió.

Diria, però, que no sóc cap autoritat per parlar de bolets. Sempre que en vaig a buscar, quan m’adono que hi són és perquè ja els he aixafat. De fet, la darrera vegada que vaig anar a la recerca i captura de bolets va ser sortir del cotxe, cinturó entor-tolligat al

peu amb punt d’aterratge de mans damunt de planta d’argelaga i totes les seves punxes, hagudes i per haver. Fantàstic. No hi he tornat més!

Si, ja ho sé, us esteu pregun-tant perquè us explico aquesta anècdota que no interessa a ningú. El que vull dir és que això dels bolets és un misteri, o potser un art i no tots estem preparats per ensortir-nos-en. Això hauria de ser advertit a tots aquells, mal anomenats pixapins, que fan cues qui-lomètriques per passar una més o menys exitosa jornada micològica.

Si recuperem la idea que l’afer bolet és tot un esde-

veniment, la primera qüestió que ens hem de plantejar és si se’n fan

o no se’n fan? Quan-tes vegades l’hem

sentit aquesta pregunta? Quina dèria.

La resposta comença per l’anada a buscar bo-lets. Súper alerta! No es pot revelar mai el coneixe-

ment d’una

font abundosa de bolets, ja que als teus amics més amics també els agraden els bolets i, per tant, fins i tots ells et podrien prendre aquests fruits silvestres. S’ha d’estar molt a l’aguait. En cas de no conèixer cap d’aquests punts de naixe-ment, creixement i mort de bolets, doncs fàcil, anar al bosc i, si s’escau, perdre-s’hi, ja us buscaran. Ah i molt impor-tant, saber reconèixer quins bolets són bons i quins no! Amb els bolets, la idea que les aparences enganyen és molt manifesta i un bolet boniquís-sim no implica que també sigui un bolet boníssim sinó, només, verinosíssim, molt alerta companys!

En fi, en cas que la resposta sigui afirmativa, se’n fan, segon punt de l’ordre del dia: triar-los i netejar-los. Repe-teixo: netejar-los! Tranquils, no us amoïneu, totes les fulles de pi, tota la terra, tot el bosc que ens hem endut de més ja el tenim net, vaja que ens ha embrutat el cotxe... Ai, netejar-los, tan macos que semblaven i quan els talles per la meitat et surten tots els cucs del món, diria que n’hi ha que un cop arrencats o tallats (tot depén de la tesi boletaire que s’apliqui) n’hi ha que podrien

arribar a caminar sols.Bolets collits, bolets triats,

perfecte, ara toca cuinar-los i després menjar-se’ls. Aquí és on entra en joc la mala gestió del punt de collir-los i triar-los, com te n’hagi quedat al plat en remull algun que no hi ha-vies d’haver deixat, un cop ben guisat, un cop ben guarnit ja no hi haurà qui el reconegui. Les combinacions, les possibi-litats que ens ofereixen els bo-lets són infinites i complauen el més pintat.

Per últim i el més impor-tant de tot, pair-los, diria que aquest és el punt més delicat de tots, pair-los! La digestió boletaire pot ser realment pesada i pot acabar amb una indigestió complexa. Deixem ja de banda el menjar-se’n al-gun induïts per l’error, el més greu és la indigestió causada per l’afany tal de menjar-ne el màxim que es pugui.

En definitiva, no sé què hi trobeu als bolets, la veritat és que jo no els hi trobo cap gràcia i no em digueu que qui avisa no és traïdor però, mal-grat tot, amics, us desitjo una temporada boletaire molt fruc-tífera. Jua m’ho explicareu!

Anna E. Puig és llicenciada en Dret

Se’n fan o no se’n fan?No sóc cap autoritat en bolets: quan en vaig a buscar, els trepitjo L’últim cop, se’m va entortolligar el cinturó del cotxe al peu i vaig aterrar damunt d’un planta d’argelaga

Cuina del bolet

La campanya La cuina del bolet, que orga-nitza Hostaleria i

Turisme del Berguedà, ce-lebra una dècada aquesta tardor. Durant deu anys, una vintena llarga de res-taurants han ofert menús a preu tancat amb el bolet com a protagonista.

En aquesta dècada, ha quedat clar que els bolets són un reclam turístic de primer ordre i fins i tot han fet que la temporada alta del turisme s’hagi desplaçat a la tardor.

La campanya del Bergue-dà és un exemple per a tot el país: la cuina i el bolet com el principal motor turístic tres mesos a l’any.

ESTÈTICADE CAP A PEUS

Diari dels Bolets - Festes dels bolets 2010

Documents

Transcript of Diari dels Bolets - Festes dels bolets 2010