El món dels bolets

per Ferran Arizcun Arizcun

IntroduccióIntroduccióLa gran varietat La gran varietat morfològica de les morfològica de les terres de Catalunya terres de Catalunya ha donat lloc a una ha donat lloc a una gran diversitat de gran diversitat de climes i, en conse-climes i, en conse-qüència, de vegeta-qüència, de vegeta-ció. Trobem des de ció. Trobem des de boscos d’arbres tí-boscos d’arbres tí-picament mediter-picament mediter-ranis fins a prats ranis fins a prats alpins.alpins.

Els bolets, la majoria dels quals viuen asso-ciats a aquesta rica vegetació, també estan molt diversificats. Po-dem trobar-los des del litoral fins a les terres pirinenques i gairebé durant tot l’any, si bé la estació boletaire per excel·lència és la tar-dor.

Índex de la sessióÍndex de la sessióQuè és un bolet?Què és un bolet?Estructura bàsica d’un boletEstructura bàsica d’un boletDesenvolupament d’un boletDesenvolupament d’un boletCom cal collir-los?Com cal collir-los?Prevenció d’accidentsPrevenció d’accidentsAlguns dels bolets més buscatsAlguns dels bolets més buscatsAltres bolets bonsAltres bolets bonsBolets tòxics més comunsBolets tòxics més comunsConservació de boletsConservació de boletsComprova els teus coneixementsComprova els teus coneixements

Què és un bolet?Què és un bolet?

Els bolets són l’òrgan repro-Els bolets són l’òrgan repro-ductor dels micel·lis, que ductor dels micel·lis, que constitueixen els fongs.constitueixen els fongs.

La major part de la com-La major part de la com-posició del bolet és aigua i posició del bolet és aigua i el seu contingut en el seu contingut en proteïnes, glúcids i altres proteïnes, glúcids i altres substàncies és molt baix en substàncies és molt baix en general.general.

Estructura bàsica d’un boletEstructura bàsica d’un bolet

Els elements més co-Els elements més co-muns d’un bolet són: muns d’un bolet són: el el capell o barretcapell o barret; ; l’l’himenihimeni (en forma de (en forma de làmines, tubs, làmines, tubs, agulles, rugositats...); agulles, rugositats...); el el peupeu; el ; el micel·limicel·li..

Alguns bolets Alguns bolets presen-ten presen-ten anellanell i i volvavolva..

El El capell o barretcapell o barret és és fonamental per la iden-fonamental per la iden-tificació del bolet. La seva tificació del bolet. La seva mida i la seva forma varien mida i la seva forma varien notablement i quan és jove notablement i quan és jove acostuma a estar tancat al acostuma a estar tancat al voltant del peu. La pell que voltant del peu. La pell que el cobreix s’anomena cutí-el cobreix s’anomena cutí-cula i pot presentar diver-cula i pot presentar diver-sos aspectes. Es tracta en sos aspectes. Es tracta en realitat de la resta del vel realitat de la resta del vel general que el cobria en general que el cobria en estat jove. estat jove.

Estructura bàsica d’un bolet

L’L’himenihimeni és la part repro- és la part repro-ductora del fong. Es tracta ductora del fong. Es tracta d’un teixit molt fi que pot d’un teixit molt fi que pot presentar estruc-tura presentar estruc-tura laminar, de tubs, arrugues laminar, de tubs, arrugues o venositats i d’agullons.o venositats i d’agullons.El El peupeu és la part que és la part que aguanta el barret. Gene-aguanta el barret. Gene-ralment té forma cilín-ralment té forma cilín-drica i és important per drica i és important per identificar l’espècie, se-identificar l’espècie, se-gons la seva forma, sepa-gons la seva forma, sepa-rabilitat, ornamentació, rabilitat, ornamentació, col·locació, el seu interior col·locació, el seu interior i la consistència.i la consistència.


Estructura bàsica d’un boletL’anell que presenten alguns bolets és en realitat la resta del vel parcial que protegeix l’himeni del bolet jove i que queda enganxat al voltant del peu. Pot estar situat a la zona alta, a mitja alçada o relativament baix.

La volva, en forma de sac o funda, és la resta del vel general que cobreix algunes espècies de bolets i que es trenca per deixar pas al capell.

El El micel·limicel·li és la part és la part vegetativa del bolet, i és vegetativa del bolet, i és en realitat l’autèntic en realitat l’autèntic fong. La seva missió és fong. La seva missió és prendre del sòl els prendre del sòl els diversos com-postos diversos com-postos orgànics per ali-mentar-orgànics per ali-mentar-se. En ocasions po-den se. En ocasions po-den semblar falses arrels. semblar falses arrels. Generalment és de color Generalment és de color blanc i pot arribar a blanc i pot arribar a tenir molta llargada.tenir molta llargada.


DesenvolupamentDesenvolupament d’un d’un boletbolet

Desenvolupament d’un Desenvolupament d’un boletbolet

En els fongs hi ha dues parts ben diferenciades; la primera és la que En els fongs hi ha dues parts ben diferenciades; la primera és la que coneixem popularment com a bolet, perfectament visible, i l’altre coneixem popularment com a bolet, perfectament visible, i l’altre part és subterrània i està formada per l’anomenat micel·li, aparell part és subterrània i està formada per l’anomenat micel·li, aparell vegetatiu del fong. El micel·li es crea d’una espora que ha germinat. vegetatiu del fong. El micel·li es crea d’una espora que ha germinat. Aquesta espora s’esquinça en forma de petita obertura i per ella Aquesta espora s’esquinça en forma de petita obertura i per ella

van sortint uns van sortint uns llargs i prims filaments anomenats llargs i prims filaments anomenats filaments primaris. filaments primaris.

Aquests filaments Aquests filaments s’ajunten formant s’ajunten formant els filaments se-els filaments se-cundaris, més grui-cundaris, més grui-xuts, que són els xuts, que són els que poden donar que poden donar lloc al naixement lloc al naixement del bolet.del bolet.

Com cal collir-los?Com cal collir-los?Talleu-los amb un ganivet arran de terra o Talleu-los amb un ganivet arran de terra o arrenqueu-los sense malmetre el micel·li.arrenqueu-los sense malmetre el micel·li.

No feu servir mai rasclets, ja que faríeu malbé el No feu servir mai rasclets, ja que faríeu malbé el micel·li.micel·li.

Recolliu-los en cistells i no en bosses de plàstic; Recolliu-los en cistells i no en bosses de plàstic; d’aquesta manera les espores són recuperades d’aquesta manera les espores són recuperades pel bosc i els bolets no es fan malbé. El cistell és pel bosc i els bolets no es fan malbé. El cistell és la millor manera de conservar-los ben sencers.la millor manera de conservar-los ben sencers.

No agafeu ni esclafeu cap bolet que no es No agafeu ni esclafeu cap bolet que no es conegui.conegui.

Prevenció d’accidentsPrevenció d’accidents

Poseu al cistell única-Poseu al cistell única-ment aquells bolets que ment aquells bolets que identifiqueu sense cap identifiqueu sense cap mena de dubte. En tot mena de dubte. En tot cas, consulteu amb un cas, consulteu amb un expert.expert.No us refieu mai del seu No us refieu mai del seu aspecte ni de les proves aspecte ni de les proves casolanes.casolanes.Tingueu molta cura amb Tingueu molta cura amb els bolets comestibles els bolets comestibles semblants a d’altres de semblants a d’altres de tòxics. Desconfieu da-tòxics. Desconfieu da-vant el mínim dubte.vant el mínim dubte.

Alguns dels bolets més buscatsAlguns dels bolets més buscats

Pinetell Pinetell (lactarius (lactarius

deliciosus)deliciosus)

RossinyoRossinyol l (vaqueta)(vaqueta) (cantharellus (cantharellus cibarius)cibarius)

Viu associat als pins des Viu associat als pins des de finals de l’estiu fins de finals de l’estiu fins als primers freds. Es als primers freds. Es troba des del litoral fins troba des del litoral fins al Pirineu. Comestible al Pirineu. Comestible de gran qualitat.de gran qualitat.

Associat a planifolis i a Associat a planifolis i a coníferes, en tota mena coníferes, en tota mena de sòls. Des de l’estiu de sòls. Des de l’estiu fins a finals de la tardor. fins a finals de la tardor. Es troba des del litoral Es troba des del litoral fins al Pirineu. Molt bon fins al Pirineu. Molt bon comestible.comestible.

Alguns dels bolets més buscats Alguns dels bolets més buscats Associats als pins en tot Associats als pins en tot tipus de sòls. Des de la tipus de sòls. Des de la tardor fins als primers tardor fins als primers freds. Comú i abundant a freds. Comú i abundant a la terra baixa. Excel·lent la terra baixa. Excel·lent comestible.comestible.

Associats sobre tot amb Associats sobre tot amb alzines. Fructifica a la alzines. Fructifica a la tardor i apareix formant tardor i apareix formant “clapades”. Abundant en “clapades”. Abundant en alzinars litorals i mun-alzinars litorals i mun-tanyencs. Comestible for-tanyencs. Comestible for-ça apreciat en alguns llocs.ça apreciat en alguns llocs.

Rovelló Rovelló (lactarius (lactarius sanguifluus)sanguifluus)

Escarlet Escarlet vermell vermell (escarlot, (escarlot, carlet)carlet) (hygrophorus (hygrophorus purpurascens)purpurascens)


Ou Ou de de ReigReig (amanita (amanita caesarea)caesarea)

Cep Cep (boletus (boletus edulis)edulis)

Associat bàsicament amb Associat bàsicament amb suros, alzines i suros, alzines i castanyers. Des de la castanyers. Des de la primavera a comença-primavera a comença-ments de la tardor. Es ments de la tardor. Es troba a la terra baixa. troba a la terra baixa. Alguns el considerem com Alguns el considerem com el millor bolet co-mestible.el millor bolet co-mestible.

Associat a planifolis i Associat a planifolis i coníferes, en sòls silicis, a coníferes, en sòls silicis, a l’estiu i a la tardor. l’estiu i a la tardor. Preferentment en mit-jana Preferentment en mit-jana i alta muntanya. i alta muntanya. Excel·lent comestible.Excel·lent comestible.

Alguns dels bolets més Alguns dels bolets més buscatsbuscats

Camasec Camasec (marasmius oreades)(marasmius oreades)

Rossinyol Rossinyol de pide pi (camagroc, (camagroc, rossinyolic)rossinyolic) (cantharellus lutescens)(cantharellus lutescens)

Viu enmig de l’herba, prats, Viu enmig de l’herba, prats, clarianes herboses. Des de la clarianes herboses. Des de la primavera fins a l’hivern en primavera fins a l’hivern en grups molt abundants. Molt grups molt abundants. Molt comú a les comarques comú a les comarques muntanyenques. Comestible muntanyenques. Comestible força bo.força bo.

Es dóna en boscos humits i Es dóna en boscos humits i ombrívols de coníferes. Des ombrívols de coníferes. Des de l’estiu fins a l’hi-vern, de l’estiu fins a l’hi-vern, formant grups abun-dants. formant grups abun-dants. Des del litoral fins al Pirineu. Des del litoral fins al Pirineu. Molt bon comes-tible.Molt bon comes-tible.


Siureny Siureny (boletus (boletus aereus)aereus)

Trompeta de Trompeta de la mort la mort (craterellus (craterellus cornucopioides)cornucopioides)

Associat a suros, alzines i Associat a suros, alzines i castanyers. Des de l’es-tiu a castanyers. Des de l’es-tiu a la tardor. Es troba a l’alta i la tardor. Es troba a l’alta i mitjana muntanya. mitjana muntanya. Comestible molt bo.Comestible molt bo.

En boscos de planifolis, En boscos de planifolis, preferentment humits. Des de preferentment humits. Des de l’estiu a la tardor. Acostumen l’estiu a la tardor. Acostumen a formar abundants grups a formar abundants grups units pel peu. A la terra baixa units pel peu. A la terra baixa i muntanya mitjana. Co-i muntanya mitjana. Co-mestible força apreciat.mestible força apreciat.


Paloma Paloma (coloma, (coloma,

cogomella...)cogomella...) (macrolepiota (macrolepiota procera)procera)

Negrito Negrito (fredolic, (fredolic,

fredeluc)fredeluc) (tricholoma (tricholoma terreum)terreum)

En tota mena de boscos, en En tota mena de boscos, en clarianes i marges herbosos. clarianes i marges herbosos. Des de la pri-mavera fins a la Des de la pri-mavera fins a la tardor. Des del litoral fins al tardor. Des del litoral fins al Pirineu. Comestible bo.Pirineu. Comestible bo.

Associat a coníferes i, a Associat a coníferes i, a vegades, a planifolis. For-ma vegades, a planifolis. For-ma grups molt nombrosos, a la grups molt nombrosos, a la tardor i hivern. Des del litoral tardor i hivern. Des del litoral fins al Pirineu. Bon fins al Pirineu. Bon comestible.comestible.


Llenega Llenega (hygrophorus (hygrophorus latitabundus)latitabundus)

Camperol Camperol (xampinyó)(xampinyó) (agaricus campestris)(agaricus campestris)

Associat sobretot amb suros Associat sobretot amb suros i alzines. Fructifica a la i alzines. Fructifica a la tardor. Es troba a la terra tardor. Es troba a la terra baixa i a la mun-tanya baixa i a la mun-tanya mitjana. Apreciat en mitjana. Apreciat en algunes comarques.algunes comarques.

Viu en camps, prats i Viu en camps, prats i camins. Des de la pri-camins. Des de la pri-mavera a la tardor. En terra mavera a la tardor. En terra baixa fins la muntanya. baixa fins la muntanya. Comestible bo.Comestible bo.


Gírgola Gírgola (pleurotus (pleurotus ostreatus)ostreatus)

Cualbra Cualbra llora llora (llorell)(llorell) (russula (russula virescens)virescens)

Viu en soques i branques de planifolis morts o debilitats. És propi de l’estiu i de la tardor i es troba des del litoral fins al Pirineu. Comes-tible bo.

Propi de boscos de plani-folis, en sòls silicis. Es troba des de la primavera fins a principis de la tardor. Al litoral prefereix les suredes i a l’interior els alzinars i les castanyedes. Bon comestible.


Múrgula Múrgula (morchella (morchella esculenta)esculenta)

Llengua Llengua de bou de bou (hydnum (hydnum repandum)repandum)

Es troba en boscos de coníferes, carboneres i llocs cremats. També en horts, pomeres, jardins... Fructifica des de l’hivern, a la terra baixa, fins començaments d’estiu a la muntanya. Ex-cel·lent comestible.

Propi de tota mena de boscos, encara que prefereix els planifolis. Es troba a l’estiu i a la tardor, formant clapades, des del litoral fins als Pirineus. Bon comestible.

Altres bolets bonsAltres bolets bons

Cualbra Cualbra retgera retgera (llorell)(llorell) (russula (russula aurea)aurea)

Bolet de Bolet de tinta tinta (coprinus comatus)(coprinus comatus)

Viu en boscos de planifolis Viu en boscos de planifolis i coníferes, des de la pri-i coníferes, des de la pri-mavera fins a la tardor. És mavera fins a la tardor. És força abundant. Bon co-força abundant. Bon co-mestible.mestible.

Apareix en camps i prats, i Apareix en camps i prats, i en marges de bosc i vores en marges de bosc i vores del camí. Fructifica des de del camí. Fructifica des de la primavera fins a la la primavera fins a la tardor. És molt comú, des tardor. És molt comú, des del litoral fins als Pirineus. del litoral fins als Pirineus. Bon comestible de jove.Bon comestible de jove.


Mataparent (bo) Mataparent (bo) (boletus erythropus)(boletus erythropus)

Cualbra Cualbra llora llora (llorell)(llorell) (russula cyanoxantha)(russula cyanoxantha)

Viu en boscos de Viu en boscos de planifolis i coníferes, planifolis i coníferes, des de finals de la des de finals de la primavera fins a la primavera fins a la tardor. És comú a l’alta tardor. És comú a l’alta i mitjana muntanya. i mitjana muntanya. Bon comestible.Bon comestible.

Es dóna en tot tipus de Es dóna en tot tipus de sòls, des de la sòls, des de la primavera fins a la primavera fins a la tardor i des del litoral tardor i des del litoral fins els Pirineus. fins els Pirineus. Comestible força bo.Comestible força bo.


Rovellona Rovellona (pinetella, (pinetella, mare del mare del

pinetell)pinetell) (lactarius deliciosus)(lactarius deliciosus)

Escarlet Escarlet blanc blanc (escarlot blanc)(escarlot blanc) (hygrophorus (hygrophorus penarius) penarius)

Es tracta d’un Es tracta d’un pinetell parasitat. pinetell parasitat. Neix asso-ciat als Neix asso-ciat als pins a finals de la pins a finals de la tardor, des del tardor, des del litoral fins als Piri-litoral fins als Piri-neus. No és comú. neus. No és comú. Bon comestible.Bon comestible.

Surt en boscos Surt en boscos d’alzi-nes i roures, d’alzi-nes i roures, prefe-rentment a la prefe-rentment a la tardor. Propi de la tardor. Propi de la terra bai-xa. terra bai-xa. Comestible força bo.Comestible força bo.


Sense nom popularSense nom popular (amanita rubescens)(amanita rubescens)

Cassoleta Cassoleta (taronja)(taronja) (aleuria aurantia)(aleuria aurantia)

Viu en tota mena de Viu en tota mena de boscos i de sòls, des de boscos i de sòls, des de la primavera fins a la la primavera fins a la tardor. Es troba des del tardor. Es troba des del litoral fins als Pirineus. litoral fins als Pirineus. Molt bon co-mestible.Molt bon co-mestible.

Sol viure en vores de Sol viure en vores de camins i pistes ober-tes camins i pistes ober-tes en boscos, on s’hagi en boscos, on s’hagi remogut la terra. Des de remogut la terra. Des de finals de l’estiu a la finals de l’estiu a la tardor. És poc comú. tardor. És poc comú. Comestible.Comestible.


Peu de rata Peu de rata grocgroc (ramaria flava)(ramaria flava)

Peu de rata Peu de rata vermellvermell (ramaria botrytis)(ramaria botrytis)

En tota mena de bos-En tota mena de bos-cos, però més habitual cos, però més habitual en fagedes i alzinars. en fagedes i alzinars. Fructifica a la tardor i és Fructifica a la tardor i és força comú. Propi de la força comú. Propi de la terra baixa i muntanya terra baixa i muntanya mitjana. Bon mitjana. Bon comestible.comestible.

Viu en boscos de plani-Viu en boscos de plani-folis i coníferes, a la folis i coníferes, a la tardor. Sobretot surt a tardor. Sobretot surt a la muntanya mitjana. la muntanya mitjana. Comestible bo.Comestible bo.


Candela Candela (Clitocybe (Clitocybe costata)costata)

Cama Cama de de perdiuperdiu (Chroogomphus (Chroogomphus rutilus)rutilus)

Viu en alzinars, suredes i Viu en alzinars, suredes i pinedes. Propi de la pinedes. Propi de la tardor, encara que també tardor, encara que també pot sor-tir a la primavera. pot sor-tir a la primavera. Es troba a la terra baixa, Es troba a la terra baixa, però tam-bé es pot però tam-bé es pot trobar a mun-tanya. Bon trobar a mun-tanya. Bon comestible.comestible.

Viu associat als pins, en Viu associat als pins, en tota mena de sòls. Fruc-tota mena de sòls. Fruc-tifica a finals de l’estiu i a tifica a finals de l’estiu i a la tardor. Molt comú, des la tardor. Molt comú, des del litoral fins al Pirineu. del litoral fins al Pirineu. Comestible de poca Comestible de poca quali-tat.quali-tat.


Pimpinela Pimpinela morada morada (lepista nuda)(lepista nuda)

Sense nom Sense nom popular popular (boletus (boletus pinicola)pinicola)

Viu en tota mena de Viu en tota mena de boscos, en sòls molt boscos, en sòls molt humífers. Fructifica humífers. Fructifica des de la primavera a des de la primavera a la tardor, formant la tardor, formant rotllanes i grups. Bon rotllanes i grups. Bon comestible.comestible.

Surt a la muntanya, Surt a la muntanya, associat al pi, a l’estiu associat al pi, a l’estiu i tardor. Molt bon co-i tardor. Molt bon co-mestible.mestible.

TerrandóTerrandós s (pebràs)(pebràs) (russula delica)(russula delica)

Modeguí Modeguí (boletus (boletus impolutus)impolutus)

Altres bolets bonsAltres bolets bonsEn boscos caducifolis i En boscos caducifolis i de coníferes, en tot de coníferes, en tot tipus de sòls. Fructifica tipus de sòls. Fructifica des de finals de la des de finals de la primavera fins al final primavera fins al final de la tardor. Abundant de la tardor. Abundant des del litoral als des del litoral als Pirineus. Sense interès Pirineus. Sense interès culinari. culinari.

Viu principalment en Viu principalment en boscos d’alzinars i boscos d’alzinars i suros, en tota mena de suros, en tota mena de sòls. Fructifica, de forma sòls. Fructifica, de forma tardana a la tardor i fins tardana a la tardor i fins a principis d’hivern. Es a principis d’hivern. Es troba a la terra baixa. troba a la terra baixa. Bon comestible.Bon comestible.

Bolets tòxics més comunsBolets tòxics més comuns

Farinera Farinera borda borda (Amanita (Amanita phalloides)phalloides)

Reig bord Reig bord (Amanita muscaria)(Amanita muscaria)

És un bolet mortal. És un bolet mortal. Viu en tota mena de Viu en tota mena de boscos. Fructifica a boscos. Fructifica a l’estiu i a la tardor. l’estiu i a la tardor. Es troba a la terra Es troba a la terra baixa i a la baixa i a la muntanya mitjana.muntanya mitjana.

Viu en tota mena de Viu en tota mena de boscos a finals de boscos a finals de l’estiu i a la tardor. l’estiu i a la tardor. Molt comú a la mun-Molt comú a la mun-tanya alta i mitjana.tanya alta i mitjana.


Pixacà Pixacà (Amanita (Amanita pantherina)pantherina)

Matapa-Matapa-rent rent (dolent) (dolent) (boletus satanas)(boletus satanas)

Viu en tota mena de Viu en tota mena de boscos a finals de boscos a finals de l’es-tiu i a la tardor. l’es-tiu i a la tardor. Comú als alzinars i Comú als alzinars i suredes de la terra suredes de la terra baixa i a la muntanya baixa i a la muntanya mitjana.mitjana.

Associat a roures, Associat a roures, alzi-nes i faigs. Es alzi-nes i faigs. Es troba a finals de troba a finals de l’estiu i prin-cipis de l’estiu i prin-cipis de la tardor a la la tardor a la muntanya mitjana i muntanya mitjana i terra baixa.terra baixa.


Cabra Cabra (lleterola)(lleterola) (lactarius chrysorrheus)(lactarius chrysorrheus)

Peu de rata Peu de rata bordbord (ramaria (ramaria

formosa)formosa)

Viu en tota mena de Viu en tota mena de boscos i de sòls. Es troba boscos i de sòls. Es troba a l’estiu i a la tardor. a l’estiu i a la tardor. Comú i abundant en totes Comú i abundant en totes les comarques.les comarques.

Viu en boscos de pla-Viu en boscos de pla-nifolis i mixtos. Fructi-fica nifolis i mixtos. Fructi-fica a finals de l’estiu i durant a finals de l’estiu i durant la tardor. És comú, des la tardor. És comú, des del litoral fins als Pirineus.del litoral fins als Pirineus.

Conservació de boletsConservació de boletsCongelats(1)Congelats(1):: tots els bolets es poden tots els bolets es poden congelar. Abans s’han congelar. Abans s’han de netejar, a de netejar, a continuació es-caldar-continuació es-caldar-los, escórrer-los i los, escórrer-los i després congelar-los. A després congelar-los. A l’hora de cuinar-los, l’hora de cuinar-los, convé llançar-los a la convé llançar-los a la paella sen-se paella sen-se descongelar, per evi-tar descongelar, per evi-tar que es malmetin. que es malmetin.

Congelats(2)Congelats(2):: una bona experiència con-una bona experiència con-sisteix en congelar-los sisteix en congelar-los després de cuinar-los o després de cuinar-los o precuinar-los. D’aquesta precuinar-los. D’aquesta manera no perden tant el manera no perden tant el gust. El procés és molt gust. El procés és molt senzill: es netegen i es senzill: es netegen i es cuinen com si els anéssim a cuinen com si els anéssim a consumir en aquell mo-ment. consumir en aquell mo-ment. Un cop cuinats, es posen en Un cop cuinats, es posen en bosses de plàstic i es bosses de plàstic i es congelen. Només cal-drà congelen. Només cal-drà escalfar-los de nou, sense escalfar-los de nou, sense descongelar prèvia-ment, i descongelar prèvia-ment, i consumir-los. consumir-los.

Assecats: és un sistema molt adient per bolets com les trom-petes de la mort, rossinyols de pi, camasecs, ceps, rossinyols, múrgules, etc. S’han d’exposar estesos a temperatura ambient, col·lo-cats a sobre un paper de diari. Cal moure’ls sovint fins que quedin durs i fràgils. Un cop secs convé guardar-los en un pot tancat per con-servar el seu aroma. Per consumir-los, cal deixar-los una estona en remull.

Conservació de boletsConservació de bolets


Al bany mariaAl bany maria:: és un sistema molt és un sistema molt

adient per bolets amb molta adient per bolets amb molta carn (rovellons, pinetells, carn (rovellons, pinetells, lle-negues, rossinyols, lle-negues, rossinyols, escar-lets, etc.). Un cop nets escar-lets, etc.). Un cop nets s’han de coure una mica per s’han de coure una mica per que treguin part de l’aigua. que treguin part de l’aigua. Des-prés es deixen refredar Des-prés es deixen refredar i es fiquen en pots d’aigua i es fiquen en pots d’aigua lleu-gerament salada. lleu-gerament salada. S’afegeix una mica d’oli i es S’afegeix una mica d’oli i es tapen. Es mantenen ½ hora tapen. Es mantenen ½ hora al bany maria. Es pot afegir al bany maria. Es pot afegir una mica d’all, lloré, una mica d’all, lloré, guindilles... També es poden guindilles... També es poden conservar en oli i vinagre.conservar en oli i vinagre.

Conservació de boletsConservació de boletsConfitats:Confitats: Les conserves de bolets en Les conserves de bolets en vinagre i herbes aromàtiques constitueixen vinagre i herbes aromàtiques constitueixen ja per elles mateixes un plat a punt de ser ja per elles mateixes un plat a punt de ser consumit, però també es poden guardar per consumit, però també es poden guardar per a l'ocasió adient durant molt de temps. Els a l'ocasió adient durant molt de temps. Els bolets més adients són els més carnosos, bolets més adients són els més carnosos, com ara els rovellons i els pinetells, els com ara els rovellons i els pinetells, els escarlets, les llengües de bou acabades de escarlets, les llengües de bou acabades de sortir, etc. Un cop els bolets són ben nets, sortir, etc. Un cop els bolets són ben nets, s'escalden en aigua bullent, es colen i es s'escalden en aigua bullent, es colen i es deixen refredar. Després es posen en pots deixen refredar. Després es posen en pots de vidre prèviament escaldats. Mentrestant de vidre prèviament escaldats. Mentrestant es tria en una paella la quantitat de suc es tria en una paella la quantitat de suc suficient per a omplir els pots fins a dalt de suficient per a omplir els pots fins a dalt de tot, a raó d'una part de vinagre per dues tot, a raó d'una part de vinagre per dues iguals d'aigua. A foc lent es deixa bullir 2 o 3 iguals d'aigua. A foc lent es deixa bullir 2 o 3 minuts. Quan la barreja és freda, s'omplen minuts. Quan la barreja és freda, s'omplen els pots fins a dalt i es tanquen bé.els pots fins a dalt i es tanquen bé.

Bolets en el seu suc: Un cop nets els bolets, es fa una cocció a foc lent, amb una mica de sal perquè suïn durant uns 5 minuts. En aquesta estona el bolet haurà tret l’aigua i reduït la seva mida. Quan estiguin freds es posen en un pot de vidre adequat a la calor, s’omple el gerro de bolets i del suc que han desprès, fins uns dos centímetres abans d’arribar a la tapa. Si falta aigua se n’afegeix més per tal que el líquid cobreixi tots els bolets. S’hi posa sal tenint en compte que després s’han de menjar, i un cop tancats hermèticament i comprovat que no hi hagi cap pèrdua per la tanca, es bullen al bany maria durant 60 minuts. Aquesta conserva, segons la nostra experiència, pot durar uns 5 anys i amb totes les propietats originals.


Bolets en sal: Es netegen els bolets, es tallen a trossos i s’escalden amb una mica d’aigua i sal durant un minut. Un cop freds es posen en un gerro per capes i s’hi va afegint una dissolució de salmorra al 30% de sal per litre d’aigua. Un cop el gerro estigui ple, però no fins dalt de tot (cal deixar almenys un centímetre entre la tapa i el líquid), es tanca el pot her-mèticament.


Bolets en oli: Cal netejar i rentar els bolets. Aquests han de ser bolets amb molta carn, joves i frescos. Un cop rentats s’escalden 2 minuts en aigua bullint. Es deixen refredar. S’hi afe-geix sal i herbes aromà-tiques. Es posen en un pot i es cobreixen amb oli d’oliva.


El món dels bolets

Documents

Transcript of El món dels bolets