Diari de Sant Cugat 732

Divendres, 10 d’octubre del 2008

Inclou el pòster de La vinya i l’oliveraInterior

La mobilitat és el principal problema dels habitants del centre, segons una enquesta

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 8 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 32 | Cultura_PÀG. 46 | Passatemps_PÀG. 54

a Fons _PÀG. 4-5-6

Oliveres: “Assolida la maduresa, cal que la UAB se situï davant dels reptes exigits pel moment actual” Opinió _PÀG. 18

DiarideSantCugatGUANYA UN SOPAR PER A DUES PERSONES AL RESTAURANT JAPONÉS HAIKU

CLUB DEL SUBSCRIPTOR _PÀG. 55

centre, segons una enquesta

Premsa Local Sant Cugat obté la ISO a la Qualitat que atorga AENOR

Economia _PÀG. 26Economia _PÀG. 24

El grup farmacèutic Grífols s’instal·larà a l’edifi ci Trioparc de Can Sant Joan

Un aula de secundària de l’Institut Angeleta Ferrer. #LLUÍS LLEBOT

Inferior L’índex als IES de Sant Cugat no arriba al 10%, mentre que la mitjana catalana és del 30% Adaptació La clau de l’èxit és l’adaptació als ritmes d’aprenentatge dels alumnes que tenen un rendiment més baix

el Poble _PÀG. 8

SETMANARI INDEPENDENT DE L’ACTUALITAT SANTCUGATENCA www.diaridesantcugat.cat 1,95 €NÚM. 732 ANY XVI

Roger Roca i Mireia Sosa guanyen la 25a Mitja Marató, amb més de 1.200 atletes

Esports _PÀG. 32-33

El fracàs escolar de la ciutat està per sota de la mitjana del país

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Editorial | a fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 32 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54 | 3

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

L’aposta per la qualitat

Aquest dimecres, l’equip que editem el DIARI DE SANT CUGAT hem rebut d’AENOR la certifi ca-ció ISO 9001-2000 en la gestió de la qualitat en tots els processos de

l’empresa. No és només una bona notícia de portes endins, la volem compartir amb tots vosaltres per diversos motius. Qui coneix l’esforç que representa aconseguir-ho, sap que no és gens fàcil. La implicació de tot l’equip de Premsa Local ha estat imprescin-dible. També ens fa especial il·lusió ser la pri-mera empresa de comunicació local a acon-seguir-ho a nivell estatal. Són moments molt difícils per a tots els sectors productius i eco-nòmics del país, també per al nostre, i cre-iem fermament en l’aposta per la qualitat com a forma de fer i com a valor sòlid per sus-tentar qualsevol activitat empresarial, en el nostre cas, per oferir productes a l’alça-da de les necessitats dels ciutadans i ciuta-danes de Sant Cugat. Creiem que les difi cul-tats que d’una manera o altra representen aquest moment d’incertesa per a les econo-mies del país només es poden superar amb la ferma aposta per la millora contínua de la qualitat en tots els processos de treball. Les crisis poden representar també noves opor-tunitats, però només un treball de qualitat orientat a la satisfacció dels clients i lectors, amb la voluntat de ser més rigorosos, inno-vadors i professionals, obrint bé els ulls a les noves possibilitats de futur, pot representar una bona recepta per superar aquesta situ-ació. Ho creiem i volem compartir la il·lusió d’aquest nou pas amb tots vosaltres, que ens doneu el vostre suport i la vostra confi an-ça, tot i que som conscients que l’hem d’anar renovant cada setmana, edició rere edició. •

La 25a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat ha complert les expectatives. Al voltant de 1.300 atletes –van arribar a la meta 1.223– pre-nien part, diumenge 5 d’octubre, en aquesta diada de l’esport, prova que enguany també ha estat Campionat de Catalunya. Els guanya-dors masculí i femení van ser Roger Roca i Mireia Sosa, i els millors atletes locals van ser Oriol Cascalló i Ester Ramos. •

Prop de 1.300 atletes participen en la 25a Mitja Marató de Sant Cugat

PROVA PILOTESTALVI EN EL REG DE JARDINS

Sant Cugat ha desvelat les dades de la prova pilot que s’ha fet durant dos anys al jardí de set habitatges unifamiliars de Mira-sol. A través d’un sistema que mesura la humitat al sòl i que després regula el reg en funció de les necessitats de les plantes, s’ha arribat a reduir un 21% el consum d’aigua. Ara només falta que els ciutadans optin per instal·lar aquest sistema d’ecoefi ciència.

En una xerrada sobre el canvi climàtic a l’Arxiu Nacional de Catalunya, el meteoròleg Francesc Mau-ri va posar de manifest que Sant Cugat és un dels municipis del Vallès amb la pitjor taxa de reciclat-ge. Tot i l’alt nivell cultu-ral dels ciutadans de la ciu-tat, encara hem d’apren-dre dels habitants de Matadepera, primer muni-cipi del Vallès en el ràn-quing del reciclatge.

RECICLATGEPITJOR MUNICIPI DEL VALLÈS

caçadors d’imatges

l’ascensor

editorial


per Efrén efren@musicografi a.com

K-Gat per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Pere Fernández, Sara Bella, Núria Gutiérrez i Carolina Mercader Correcció: Susanna Turon i Elisabet Kamal Departament comercial: Cristina Fernández, Núria Olivé, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Lluís Llebot, Efrén Montoya i David Fernández Col·laboradors: Àlex Barnils, Àngels Solé, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Carme Larraburu, Christian Treceño, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Jové, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Ivanovitx, Jaume Clavell, Joan Ramon Armadàs, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Martí Olaya, Montse Sant, Miquel Herrada, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Quim Pla, Rogeli Pedró, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Canals Galeria d’Art, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Grup XXI, Olímpic La Floresta, Òmnium Cultural Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca, Penya Blaugrana Sant Cugat i Junior FC EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA ÚNICAMENT LA SEVA OPINIÓ EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.


4 | Editorial_ 3 | a Fons | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 32 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54

NUCLI INTRANSITABLE

És evident que avui dia la gestió de la mobilitat és un dels reptes més impor-tants de les societats con-temporànies, perquè és un factor clau en el des-envolupament de les ciu-tats. Aquesta és una

qüestió que preocupa els ciutadans de Sant Cugat i, especialment, els residents del centre, que troben que es tracta del problema principal que té la ciutat actu-alment. Segons han assenyalat prop del 60% dels habitants del nucli urbà en una enquesta elaborada per l’empresa de son-

dejos Time Consultants a petició d’aquest setmanari, la mobilitat és un veritable problema en la seva vida quotidiana a la població. I entre els diferents aspectes que engloba la mobilitat, els ciutadans asse-nyalen especialment l’aparcament com la primera qüestió que s’ha de resoldre: el 31% dels santcugatencs del centre cre-uen que el de l’aparcament és el problema principal amb què s’enfronten cada dia. I és que el nombre de carrers que formen el nucli del municipi no ha augmentat amb els anys, però sí que ho ha fet el nombre de persones que tenen cotxe. Segons l’en-questa, la majoria dels habitants de Sant

Cugat, prop del 65%, fa servir el cotxe com a mitjà de transport habitual. Per tal de dinamitzar l’aparcament, Sant Cugat ha esdevingut, des del 2001, una de les ciutats catalanes que disposen de zona blava.D’altra banda, el trànsit és la segona preo-cupació dels habitants, amb una menció del 14,4% dels enquestats, seguit de la manca de transport públic, un aspecte que indiquen el 7,4% dels habitants del nucli com a preocu-pació principal. Finalment, la mobilitat en general se situa en quart lloc en el rànquing de problemes de la ciutat, amb un 7%. Si analitzem el conjunt de la població, la mobilitat també destaca entre els primers

llocs dels aspectes que generen crítiques entre la ciutadania, tot i que els percen-tatges són més baixos (35,3%). Aquest fet demostra que els que viuen al centre són els que pateixen més aquest problema. Menys esmentats són els problemes de la neteja dels carrers (5,6%), els serveis sanitaris (4,2%), la falta de seguretat (3,7%) i la manca d’es-pais d’oci (3,5%).Tot i ser el problema més assenyalat pels santcugatencs, la mobilitat es valora amb una nota de 5,3, és a dir, que els ciutadans aproven aquest aspecte, malgrat que amb prou feines supera l’aprovat.Val a dir que a l’enquesta, els residents

LA MOBILITAT, I ESPECIALMENT L’APARCAMENT I EL TRÀNSIT, ÉS EL PROBLEMA PRINCIPAL QUE PATEIX EL NUCLI DE LA CIUTAT, SEGONS MANIFESTEN EL 60% DELS HABITANTS D’AQUESTA ZONA, UNS CIUTADANS CARACTERITZATS PEL SEU ALT NIVELL D’IDENTIFICACIÓ AMB EL MUNICIPI

a Fons Enquesta de districtes: el centre

Els ciutadans del centre de la ciutat pateixen diàriament problemes de mobilitat, com ara falta

d’aparcament i el trànsit. #LLUÍS LLEBOT


#FOTOGRAFIA:

Lluís Llebot Güell#TEXT:

Núria Gutiérrez


d’aquest sector de la població no suspenen cap aspecte concret de Sant Cugat, tot i que cap de les qüestions que se’ls ha fet valorar a l’enquesta supera el 7 de mitjana. Als habi-tants del centre els agrada viure al nucli urbà i el que valoren més és la qualitat de vida, l’oferta comercial i l’oferta cultural que hi ha, aspectes que puntuen amb notes de 6,9, 6,8 i 6,6, respectivament. I és que Sant Cugat concentra la majoria de l’oferta comercial al centre de la ciutat, cosa que obliga a despla-çar-s’hi ciutadans d’altres districtes. Pel que fa a la cultura, és una ciutat amb una ofer-ta extensa, diversa i de qualitat, que ha arri-bat a esdevenir una de les capdavanteres de Catalunya, atenent al volum de població. Per contra, els aspectes més mal valorats són, a més de la mobilitat, l’habitatge –amb un 5,2– i el transport públic –amb una nota de 5,4.

L’evolució del nucli urbàSant Cugat ha crescut de manera espec-tacular els darrers anys, ja que durant les dues últimes dècades ha duplicat la pobla-ció. Aquest creixement, que encara no s’ha acabat, s’ha traduït en més habitatges i més equipaments, que actualment s’estan projec-tant en el procés d’elaboració del Pla d’Equi-paments, que ha de determinar els espais que necessitarà la ciutat d’aquí a deu anys. Els ciutadans del centre valoren de mane-ra positiva aquest creixement quan miren

enrere: a l’hora de fer balanç i valorar com ha canviat la ciutat, especialment el nucli, en els darrers deu anys, una gran majoria dels enquestats (prop del 70%) coincidei-xen a afirmar que el nucli ha millorat molt o força. Aquesta consideració és més evi-dent entre els habitants més grans i entre els que tenen un estatus social baix o mitjà-baix. Pel que fa a les opcions polítiques, els més complaguts amb l’evolució del centre en aquest període de temps són els votants de Convergència i Unió, els del Partit Popu-lar de Catalunya i els de Ciutadans. També estan d’acord amb aquesta afirmació, tot i que en menor mesura, els partidaris d’Ini-ciativa, Esquerra Republicana i del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Sobre l’actuació de l’AjuntamentLa majoria dels ciutadans que viuen al cen-tre, un 64,9%, estan satisfets amb la tasca que porta a terme l’Ajuntament. Opinen que la seva actuació al nucli del munici-pi és molt o força positiva. Els ciutadans més grans són els més positius, de manera significativa, respecte a la resta de grups d’edat. A l’altra banda se situen un 12% dels entrevistats, que assenyalen que la feina feta des del consistori ha estat nega-tiva o molt negativa, i un 12,9% que valoren tèbiament la seva política envers el centre de la població.

Els gràfics recullen les dades extretes de l’enques-ta de Time Consultants. #SERGI FELIP

4

Una gran majoria dels habitants del centre del municipi, el 70%, creuen que aquesta zona ha millorat molt o força en els darrers deu anys


Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �


Identificació amb la ciutatLa població del centre, en termes generals, és vista com a més autòctona, arrelada i partici-pativa. Se sol considerar que té un concepte de cultura més lligat a les activitats tradici-onals i populars, a les entitats més establer-tes, a les propostes locals, etc. Això comporta un alt índex d’identificació amb el territori. A l’enquesta es posa de manifest que la pobla-ció que viu als barris del centre se sent forta-ment identificada amb la ciutat on viu. Par-lem d’un percentatge superior que el que es manifesta en el conjunt de la població. Més del 81% dels residents del nucli se senten molt o força identificats amb la seva ciutat, mentre que la dada en el conjunt de la població és d’un 76,4%. Els majors de 65 anys són els que s’hi senten més identificats, i aquest sentiment disminueix a mesura que ho fa l’edat, sobre-tot entre els joves (entre 18 i 24 anys).Respecte a l’opinió pel que fa a la resta de districtes, prop del 50% creuen que l’Ajunta-ment deixa de banda els districtes que estan més allunyats del centre, i se solidaritzen amb ells en relació amb les contribucions especials per urbanitzar els carrers: un 55% dels enquestats no creuen raonable que els seus veïns més allunyats hagin de pagar una contribució especial per urbanitzar els car-rers de la zona. Preguntats per la singulari-tat de l’Entitat Municipal Descentralitzada que governa a Valldoreix, el 49% dels habi-tants del centre no creuen que cada distric-te hagi de tenir un òrgan similar, tot i que un significant 36,4% hi està molt o força d’acord –aquesta opinió, en canvi, sí que és ben vista en districtes com les Planes i la Floresta.Amb aquest A fons es tanca el cicle de repor-tatges sobre l’estat d’opinió dels districtes que el DIARI DE SANT CUGAT ha anat publi-cant els últims mesos. L’empresa de sondejos Time Consultants va elaborar l’estudi d’opi-nió al mes d’abril, amb una mostra de 800 ciu-tadans de més de 18 anys, mitjançant entre-vistes telefòniques. L’enquesta té un marge d’error estadístic de +/– 3,5% i un nivell de confiança del 95,5%. L’oferta comercial és un dels aspectes que més valoren els que viuen al nucli del municipi. #LLUÍS LLEBOT

Divendres, 10 doctubre del 2008

� | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

a Fons_ enqueSta de diStriCteS: eL Centre


Publicitat | �



L’expresident de la Generalitat inaugura el nou curs de l’Aula d’Extensió per a la Gent Gran amb una conferència sobre els reptes de Catalunya

Jordi Pujol _PÀG. 10

Passarà la setmana que ve:Primera Trobada d’Educadors Ambientals d’Horts Escolars | 18 d’octubre, al Casal TorreBlanca

el Poble Jordi Pujol

8 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 32 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54


EDUCACIÓ. El concepte de fracàs escolar, difós àmplia-ment en nombrosos informes i estudis sobre educació, el primer dels quals va ser l’In-forme PISA, no nota als ins-tituts de la nostra ciutat. Els IES del municipi trenquen la tendència al fracàs dels alumnes instaurada al país i, fi ns i tot, milloren els seus resultats.

Mentre que el nivell de fra-càs escolar en l’educació obli-gatòria a Catalunya se situa al voltant d’un 30%, en el cas de Sant Cugat aquesta xifra és inferior al 10%. Una mitja-na del 90% dels alumnes dels quatre instituts del municipi aconsegueix graduar-se dels estudis obligatoris.

Enguany, tots els alum-nes de quart d’ESO de l’IES Joaquim Pla i Farreras han aconseguit graduar-se de l’educació secundària obli-gatòria (ESO). L’índex de gra-duats de l’Angeleta Ferrer és del 90%. Pel que fa a l’Arnau Cadell, una mitjana del 85% dels alumnes es graduen de l’educació obligatòria i, en el cas del Leonardo da Vinci, el percentatge és del 94%.

La regidora d’Educació i Joventut, Esther Salat, assenyala que l’èxit escolar dels alumnes d’ESO al municipi és fruit de la suma de diferents factors, un dels quals és que el nivell socioeconòmic i culturals dels habitants de la ciutat és alt i mitjà-alt. La regidora també indica que el nivell d’excel·lència de les escoles de primària permet als alumnes arribar amb un bon nivell educatiu als instituts. Així mateix, també hi infl ueix el fet que al municipi hi ha molts altres agents educatius, com ara esportius i musicals, “que permeten inculcar als alumnes valors com el de la cultura de l’esforç”, assenyala la regidora.

La ciutat registra un nivell baix de fracàs escolar

Superior. Sant Cugat supera la mitjana catalana d’alumnes que es graduen de l’educació obligatòria: mentre que a Catalunya l’índex és del 70%, la mitjana de la ciutat és del 90%

La clau és l’adaptació als ritmes d’aprenentatgeTambé hi infl ueixen el nivell socioeconòmic i cultural de la ciutat

Alumnes d’una classe de secundària de l’Institut Angeleta Ferrer. #LLUÍS LLEBOT

Ritme adaptatAquestes dades positives no estan motivades només en factors externs. “La clau de l’èxit del rendiment dels menors és el tractament individualitzat als centres i l’adaptació als ritmes d’aprenentatge”, explica Salat.

L’Angeleta Ferrer va posar en marxa fa uns anys un ritme d’aprenentatge més lent per a alguns alumnes, per reforçar les qüestions més bàsiques. La directora de l’Arnau Cadell, Maria Valls, explica que al seu centre també ofereixen aquestes classes a alumnes amb un nivell més baix o que tenen altres interessos amb vista al seu futur, alumnes que no volen estudiar una carrera, per exemple. “Es fa un currículum més bàsic, amb una velocitat més lenta”, diu Valls, que és “fonamental”, en el seu èxit. Aquests tipus d’ensenyament adaptat també existeix al Joaquima Pla i Farreras i al Leonardo da Vinci.

D’altra banda, existeixen aules d’estudi assistit, on es fa reforç i uns monitors ajuden a fer els deures als joves fora de l’horari lectiu. Aquestes aules estan emmarcades dins del Pla Educatiu d’Entorn. A Sant Cugat n’hi ha dos: el del barri de Sant Francesc i el de la Floresta i les Planes.

Tot i aquests baixos nivells de fracàs, per al director del Joaquima Pla i Farreras, Oriol Rodon, caldria defi nir més bé aquest concepte, ja que creu que també és un fracàs que els alumnes no continuïn estudiant més enllà de l’educació obligatòria. •

EDUCACIÓ. La santcuga-tenca Victòria Camps, pro-fessora de fi losofi a moral i política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), acaba de publicar el seu darrer llibre, Creure en l’educació. L’assignatu-ra pendent (Edicions 62), que resumeix els proble-mes principals amb què es troba l’educació avui dia i en què l’autora aporta les claus per resoldre’ls.

Escrit en un llenguat-ge entenedor i amè, el lli-bre diagnostica la situació actual de l’educació, de la qual diu que “ha perdut el nord”, i recomana un canvi de perspectiva a un model educatiu que no s’inhibei-xi de la formació de la per-sonalitat. En aquest sentit, Camps creu que la família tendeix a culpabilitzar l’es-cola, però ha de quedar clar que el primer agent educa-tiu són els pares.

Segons Camps, actual-ment “cal tornar a creure en valors com el respecte, la convivència, l’esforç o la utilització raonable de la llibertat”. Per a ella, cal canviar de perspectiva, eli-minar prejudicis i creure que aquests valors es poden ensenyar.

L’autora del llibre tam-bé és presidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, va ser senadora socialista i ha escrit diversos llibres sobre ètica, religió, femi-nisme i educació.

_N. Gutiérrez Bonet

Camps apel·la a valors com la disciplina en l’educació

Victòria Camps. #ARXIU / LL.LL.

Núria Gutiérrez [email protected]

Xifres

100%J. Pla i FarrerasEnguany s’han graduat tots els alumnes de quart d’ESO de l’institut

90%Angeleta FerrerEn els últims anys, l’institut ha mantingut aquest nivell d’aprovats a quart d’ESO

94%Leonardo da VinciÉs la mitjana dels últims anys d’estudiants que han superat l’educació obligatòria

85%Arnau CadellTot i que fl uctua d’un any a l’altre, l’IES manté aquesta mitjana de graduats

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 10 d’octubre del 2008

Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 9

EDUCACIÓ. L’Ajuntament ha instal·lat dipòsits de recollida d’aigües plu-vials en sis escoles de la ciutat i al Casal de Joves TorreBlanca, i té previst instal·lar-ne dos més prò-ximament. A l’hora de fer la instal·lació, es va valorar tant la capacitat de recolli-da de cada edifi ci, com les possibilitats tècniques de la instal·lació i la superfí-

cie d’ús posterior de l’aigua. Cada dipòsit té una capaci-tat d’entre 300 i 520 litres. Els CEIP que disposen d’un dipò-sit són: Gerbert d’Orlhac, La Floresta, L’Olivera, Turó de Can Mates i les esco-les bressol Gargot i Cavall Fort.

Està previst que aviat s’instal·lin quatre dipòsits de 300 litres cadascun al CEIP Pins del Vallès i dos al CEIP Pi d’en Xandri.

L’ a i g u a r e c o l l i d a e n aquests recipients es desti-narà al reg de les zones enjar-dinades de les escoles i als horts escolars que han instal·-lat alguns centres. Segons la tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Marta Subirà, els dipòsits permetran consci-enciar els alumnes sobre la importància de reutilitzar l’aigua de pluja.

Aquesta iniciativa està e m m a r c a d a d i n s d e l a campanya municipal d’es-talvi energètic i d’aigua i del projecte educatiu Ciutat Sostenible. •

Sis escoles del municipi emmagatzemaran aigües pluvials en dipòsits

Dipòsit d’una de les escoles. #LLUÍS LLEBOT

Es vol conscienciar els nens sobre la reutilització de l’aigua


El Teatre-Auditori, iniciativa municipal

Escriu Ignasi Roda en un article publi-cat al DIARI DE SANT CUGAT

de la setmana passa-da que el Teatre-Audito-ri va ser impulsat i fi nan-çat per la Generalitat. No sé d’on ha sortit aques-ta informació, però amb tot l’afecte crec necessa-ri aclarir que el Teatre-Auditori el va impulsar i fi nançar l’Ajuntament de Sant Cugat. La Generali-tat només va fer una peti-ta aportació. Voldria des-tacar també que l’alcal-de Joan Aymerich va ser molt sensible a la reivin-dicació ciutadana que demanava un teatre per al poble, i va apostar per un equipament d’una qua-litat tècnica indiscuti-ble per part de Tom Seix. Podeu estar segurs que no ho va fer per obligació, atès que hi havia altres reivindicacions ciutada-nes i necessitats d’equipa-ments i calia prioritzar-ne alguna. Joan Aymerich va escollir el Teatre-Audi-tori i crec modestament que mereix tot el nostre reconeixement. Aquest equipament ha contri-buït de manera ineludi-ble al desenvolupament d’una identitat cultural pròpia per a Sant Cugat, amb una enorme projec-ció dins i fora de la nostra ciutat. Quant a la celebra-ció del quinzè aniversari, certament, haurien pogut pujar a l’escenari Dolors Vilarasau i altres actors i actrius de Sant Cugat, els tècnics del teatre i, sobretot, el públic, però interpretar la seva absèn-cia com un error ho tro-bo desmesurat. Sembla que es va optar per un for-mat més discret, tenint en compte que el discurs de l’alcalde va ser molt explí-cit en els agraïments. En to positiu, celebrem el que tenim i vetllem tots, ciutadans i entitats, per-què continuï sent un refe-rent cultural. •[email protected]

carrer majorcarrer majorcarrer majorcarrer majorcarrer majorÀNGELSSOLÉ

La desaparició de quatre nens mobilitza dues hores la Policia

ENSURT. Quatre nens d’entre 4 i 12 anys es van perdre en les immediacions del camí de Can Borrell diumenge passat, i van ser rescatats dues hores des-prés pels cossos de seguretat. Els fets van ocórrer a primera hora de la tarda, quan els pares van perdre el contacte amb els nens, que estaven jugant a la zona del Pi d’en Xandri. Des-prés de buscar-los durant vint minuts, els pares van avisar la Policia. En l’operació de recerca es van mobilitzar les policies locals de Sant Cugat i Cerdanyola, tres unitats dels Mossos d’Esquadra i dues uni-tats del Patronat de Collsero-la. Dues hores més tard es van localitzar els menors a la car-retera d’Horta, a Cerdanyola, a la zona de Can Coll.

_Redacció

ENTITATS. La comissió de la Festa de Tardor, que tindrà lloc els dies 8 i 9 de novem-bre, ha decidit que el lema de la trenta-dosena edi-ció de la festa sigui Equi-paments i cultura popular. Per un Sant Cugat social-ment inclusiu.

Segons un comunicat de la comissió, el lema de la festa d’enguany és la sín-tesi de diverses propostes, i s’han volgut recollir en un sol lema qüestions diver-ses per trobar un punt d’en-contre sòlid de la pluralitat associativa de la ciutat.

Aquest any es vol expres-sar la necessitat que del Pla d’Equipaments, en procés d’elaboració, en surti una proposta que respongui a les necessitats actuals i futures de Sant Cugat. La comissió demana els equi-paments per fer activitats culturals a la ciutat que no estiguin fragmentades en cultures diverses i con-frontades.

Segons els membres de la comissió, “hem de ser capa-ços de forjar un imagina-ri col·lectiu, amb el català com a element cohesiona-dor, en què ens sentim tots identificats. La ciutat és un projecte que ha de tenir la voluntat d’incorporar-hi tothom. Precisament per aquesta raó ha de ser un projecte inclusiu.

Imatge de l’última edició de la Festa de Tardor. #ARXIU

_Redacció

Els equipaments, lema de la Festa de Tardor DELICTE. Els Mossos d’Esqua-

dra van detenir dissabte pas-sat quatre persones d’origen romanès pel presumpte delic-te de robatori en una ferralle-ria del carrer de la Cendrera.

El propietari del comerç va donar l’alarma a la poli-cia a les onze del matí i, grà-cies a les seves indicacions, els Mossos van poder localitzar, al quilòmetre 7 de la carretera BP-1417, els quatre sospitosos, que havien fugit amb una fur-goneta blanca, i els van dete-nir. Els agents van confi scar

400 quilos d’acer inoxidable, 200 quilos de fi l de coure, 30 quilos de llautó i diverses eines que feien servir per dur a terme els robatoris. El valor de la merca-deria al mercat és de 1.000 euros, aproximadament.

Segons fonts dels Mossos d’Esquadra, els detinguts, qua-

tre homes d’entre 20 i 34 anys sense antecedents penals, van accedir al local descargolant-ne la tanca. Tots quatre van passar a disposició judicial l’endemà.

Els Mossos investiguen la possible vinculació dels detinguts amb altres roba-toris similars. •

Quatre detinguts per un robatori en una ferralleriaLa policia autonòmica va confi scar 600 kg d’acer i fi l de coure


Imatge del material confiscat d’un robatori a Barberà l’any passat. #CEDIDA

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 10 d’octubre del 2008

10 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

L’ombra del xiprer és allargada

El xiprer de Can Quitèria està malalt. Els experts diuen que pateix

una severa plaga de fongs i de pugó. Des de temps immemorials els xiprers han simbolitzat la unió entre el cel i la terra i, gràcies a la seva longevitat i la seva verdor persistent, s’han arribat a considerar “l’arbre de la vida”.Quantes delicioses històries d’amor deu haver presenciat des de la seva majestàtica quietud? I quantes guerres sagnants deuen haver tacat la seva escorça endurida? Cada xiprer representa la memòria vegetal de tot un poble... Perquè Sant Cugat és la seva gent, però

també les seves presències constants, les seves places, els seus carrerons, els seus arbres. Però sembla que vivim abocats al precipici de l’oblit, al culte a la velocitat, a la substitució i el reemplaçament immediats de tot i per tot. Segurament per això, si l’excels arbre desapareix, potser serem ben pocs els qui ens n’adonarem, mentre calculem quin és el pes emocional de la seva absència. Sabem que aquesta conífera està catalogada com a patrimoni de la ciutat (de la mateixa manera que ho estan alguns monuments i certes construccions), però el dia que desaparegui per sempre també marxaran amb ell tots els paisatges i els records que ha anat acumulant, al llarg de tants segles. Perquè un arbre són les seves arrels, però també la seva mirada cap a l’infi nit, l’origen del passat i la projecció de futur. •

Llarga vida al xiprer de Can Quitèria, és a dir, a la memòria de tots nosaltres!

[email protected]

good newsgood newsgood newsgood newsgood newsDAVID ESCAMILLA

www.davidescamilla.com

LLEURE. La trobada d’inter-canvi de cromos de diumen-ge passat, 5 d’octubre, una iniciativa de l’Institut de la Infància de Barcelona a través de la seva delegació santcugatenca, va aplegar un total de 140 persones al Parc Central, entre pares, avis i nens.

Des de l’organització s’ha avaluat de manera molt positiva l’experièn-cia, ja que s’ha aconseguit l’objectiu d’oferir un espai de trobada que permeti als

infants de la població conèi-xer-se més bé i, a les famí-lies, compartir interessos comuns en espais públics de la ciutat.

La delegació de Sant Cugat de l’Institut de la Infància ha anunciat que garantirà la continuïtat d’aquesta acti-vitat i impulsarà noves ide-es, que es desenvoluparan al llarg del trimestre.

D’altra banda, el grup for-mat per aquesta delegació està organitzant una acti-vitat per als infants el prò-xim 8 de novembre, dins del marc de la Festa de Tardor, en què s’introduiran conceptes de reciclatge.

Els nens tenen un espai per canviar cromos al Parc Central. #CEDIDA

_Redacció

L’espai d’intercanvi de cromos aplega 140 persones

L’Institut de la Infància garantirà la continuïtat de l’activitat

és a dir, que l’ha causat l’acció de l’home.Ara que el llop ja és aquí, no podem empitjorar la situació i per això cal que tots aportem “gra-nets de sorra”, en paraules del meteoròleg, com poden ser el reciclatge o l’ús racional del cotxe. La mesura de limitar a 80 km/h la veloci-tat als accessos a Barcelona ja està sent efecti-va, segons Mauri. “Jo també delinqueixo medi-ambientalment, perquè faig servir el cotxe per anar a treballar”, deia, però va indicar que, en aquest cas, s’ha de mirar de triar el vehicle amb què farem menys mal.Pel que fa al reciclatge, el conferenciant va donar un toc d’atenció a la nostra ciutat. Tot i ser un municipi amb un alt nivell cultural, Sant Cugat és la ciutat del Vallès amb les pit-jors taxes de reciclatge. •

Normalment, parlar del temps serveix per omplir conver-ses buides quan no sabem què dir, però quan Francesc Mau-ri parla del temps no només

és interessant per l’entusiasme que hi posa, sinó també per la quantitat d’informació que aporta. Aquest meteoròleg de TV3 i Catalunya Ràdio va inaugurar, el 2 d’octubre, el nou curs de conferències del Club Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat aportant llums i ombres sobre el fenomen del canvi climàtic, un fenomen del qual pocs feien cas quan ens deien que vindria el llop, però que, tal com va assegurar Mauri, ja és una reali-tat: “El llop ja és aquí”.I on el podem veure? El geògraf va dir que ara el clima del Vallès tendeix cada vegada més a la irregularitat, i això no és bo. Tot i que no ho sembli, al Vallès plou menys, però plou pitjor. Si abans a la nostra comarca plovia més a l’hi-vern i menys a l’estiu, ara els papers han can-viat, així que l’estació més plujosa és l’estiu i la menys plujosa és la primavera. Per Mau-ri, això és negatiu per a la vegetació i per a la gestió de l’aigua, com s’ha demostrat aques-ta primavera amb la sequera, per la qual cosa tornen a ser necessaris els antics dipòsits d’aigües pluvials. El meteoròleg va assenya-lar que la irregularitat dels fenòmens meteo-rològics és fruit de l’escalfament del planeta,

Conferència. Canvi climàtic

Quan el llop ja és aquíEl meteoròleg Francesc Mauri inaugura el curs del Club Amics de la Unesco parlant de l’escalfament del planeta

El meteoròleg Francesc Mauri va obrir el curs del Club d’Amics de la Unesco. #DAVID FERNÁNDEZ


XERRADA. L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar, el dimarts 7 d’octubre, el nou curs de l’Aula d’Extensió Universitària per a Gent Gran de Sant Cugat, al Teatre-Auditori, amb una conferència en què va analitzar la situació actual de Catalunya, tot i que el títol inicial de la xerrada era La meva visió prospectiva de Catalunya.

En aquesta anàlisi, Pujol va assegurar que la relació entre Catalunya i Espanya “és la més

dolenta que hi ha hagut mai”, en part per la petulància que s’ha respirat a l’Estat en els últims 15 anys de bonança econòmica. L’expresident va afi rmar que aquesta mentalitat “de nou ric” és perillosa i s’ha traduït en una gran hostilitat contra Catalunya, que es manifesta en la premsa i en el món polític i intel·lectual. Per Pujol, aquesta situació “no ha d’obsessionar els catalans” i s’ha de superar amb un procés d’enfortiment intern i sense buscar la confrontació amb l’Estat.

A més de la relació amb Espanya, va indicar que Catalunya té altres reptes de futur –les noves tecnologies, la globalització i la immigració– i va donar la clau per afrontar tots aquests reptes: la serietat. “Si tenim confiança en els nostres actius i som seriosos, ho podrem fer bé”, va assenyalar Pujol. Entre aquests actius va destacar la capacitat exportadora de Catalunya (28% de les exportacions de l’Estat), la cultura i la recerca i el desenvolupament. Respecte

Pujol analitza els reptes del país en la inauguració del curs de l’Aula d’Extensió

Pujol, Recoder i Pere Narbona durant la conferència. #LLUÍS LLEBOT

“Per sortir-nos-en hem de confi ar en els actius”

a aquest últim aspecte, Pujol va destacar que “Sant Cugat ha fet els deures”, amb referència a la candidatura de la ciutat per acollir la seu de l’IEIT (Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia), tot i que finalment va ser descartada, i va fer referència a la construcció del sincrotró europeu a Cerdanyola.

L’expresident es va disculpar amb els responsables de l’Aula per no parlar del que anunciava el títol de la conferència i va prometre tornar l’any vinent per continuar la xerrada amb una anàlisi prospectiva del país, “ja que”, va ironitzar, “aquesta xerrada només ha estat una introducció”.

Pròxima xerradaL’ Au l a d e S a n t C u g a t continuarà el curs amb una conferència de l’historiador Ramon Alquelar sobre el setanta-cinquè aniversari de la mort de Francesc Macià, el 14 d’octubre, a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

_N. Gutiérrez Bonet



La plaça d’Octavià acull un jardí simbòlic per celebrar el Dia de la Gent Gran

homenatge. Més d’un miler de persones van pas-sar, el dissabte 4 d’octubre, per la plaça d’Octavià, per commemorar el Dia Inter-nacional de la Gent Gran. La celebració s’emmarca-va en els actes d’homenat-ge de l’Any Rodoreda, amb motiu del centenari del seu naixement.

Transformada en un sim-bòlic jardí de flors, que evo-cava el llibre de l’escripto-ra Viatges i flors, la plaça va acollir, al llarg de tot el dia, centenars de persones

de totes les edats, gràcies a les activitats intergeneracio-nals que s’hi van organitzar, en què s’hi van implicar, de manera transversal, diver-ses àrees de l’Ajuntament. També van participar en

les activitats les residènci-es geriàtriques de la ciutat, el Col·lectiu de Gent Gran de Sant Cugat, el de Mira-sol i el de la Floresta, el Casal d’Avis de Valldoreix, el Col·-lectiu el Racó de l’Amistat

activitats. Més d’un miler de persones van participar en els actes de commemoració d’aquest dia

de les Planes, Els Marxo-sos, la Llar d’Avis de la Par-ròquia, CAVIS, Delta Gent Activa i l’Aula d’Extensió Universitària.

Les catorze carpes van rebre moltes visites, sobre-tot l’estand Un viatge a tra-vés dels sentits i el Vine a plantar. La representació teatral Sóc jo, Mercè Rodo-reda, interpretada pels Mar-xosos, també va registrar un alt nombre d’espectadors, a banda de les zones de taller i de jocs infantils. Al mig-dia, el passeig dels Plàtans va acollir un dinar popu-lar en què van participar 300 persones.

Segons la tinenta d’alcal-de de Serveis a la Ciutada-nia, Carmela Fortuny, “la gent gran de Sant Cugat ha expressat aquest dia la seva expertesa, els seus valors, les seves capacitats i, sobre-tot, les ganes de compartir i donar a conèixer els seus projectes”. Fortuny també ha destacat que “han estat mesos de molta feina per part de les entitats i dels casals, una feina recompensada amb l’èxit de participació i amb la qualitat dels tallers, les acti-vitats, les carpes, les lectures i les actuacions que la gent gran de la nostra ciutat ha volgut compartir amb tota la ciutadania”. •

La gent gran va omplir la plaça per celebrar el seu dia. #EFRÉN MONTOYA

Diverses entitats van donar a conèixer els seus projectes

Redacció[email protected]

ERC veu mancances en la diagnosi del Pla d’Equipaments

CrítiCa. El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha demanat que es millori i es complemen-ti la diagnosi del Pla d’Equipa-ments elaborada per l’Ajunta-ment abans de l’estiu. El pla, en fase d’elaboració, és un document que determinarà els equipaments municipals que necessita la ciutat per als pròxims deu anys.

Segons aquest partit, la diagnosi no fa referència als equipaments transmunicipals, supramunicipals ni al patri-moni de la ciutat, i no ha tin-gut en compte la mobilitat del municipi l’any 2018, aspectes que permetrien determinar millor les necessitats de la ciu-tat i fomentar la utilització de totes les infraestructures públi-ques disponibles.

A més, el regidor republicà Toni Ramon ha afirmat que

l’Ajuntament fa servir el pla com a excusa pels retards dels projectes planificats.

ERC ha posat de manifest aquestes mancances uns dies després que es tanqués el pro-cés de participació ciutadana del pla, en què han exposat els seus suggeriments 400 perso-nes, i demanarà que s’actualit-zi la diagnosi en la segona fase del procés participatiu.

_N. G.B.

Creu que el consistori no ha tingut en compte altres equipaments

toni ramon i ignasi millet. #CEDIDA



da de les Planes. En aquest barri se l’apre-ciava molt pel bé que feia i la senzillesa de vida que sempre portava. Fou un home que tothom estimava, però era home de fi nesa d’esperit, de detalls vers els seus amics i els seus escolans, ja que no els faltava mai un petit obsequi pel seu sant.Provenia de la diòcesi de Vic, nascut a Olost de Lluçanès el 18 de setembre del 1888. Estu-dià al seminari de Vic, on al seu expedi-ent consta que hi obtingué sobresaliente en totes les assignatures. L’austeritat apresa d’aquell temps no l’abandonaria mai i tam-Trauré alguns paràgrafs de l’es-

crit esmentat pel seu valor his-tòric. A més de viure a la nostra ciutat, aquest bon sacerdot va fer molta vida també a la barria-

bé alguna seqüela de la seva salut. L’any 1928 el metge Guitar certifi ca que sofreix un estat de debilitat general i li aconsellar que passi uns mesos al camp, ja que resta-va a Barcelona des de l’any 1915. El primer càrrec que hi va tenir fou de sustentor del cor de Sant Pere de les Puelles (1916). El 1925 passà a ser capellà de les Religioses Carme-lites de la Colònia Trinxet, i després va pas-sar a segon capellà del monestir de Santa Clara. Amb motiu de la Guerra Civil va mar-xar de Barcelona, el 9 de juliol del 1937. Des-prés de passar dos mesos a Pamplona, va

Mossèn Arderiu

Personatges santcugatencs. Mossèn Arderiu

Mentre fullejava un butlletí publicat a les Planes l’any 1972, m’ha cridat l’atenció un escrit de mossèn Jordi Piquer sobre mossèn Arderiu, sacerdot que va exercir molts anys a Sant Cugat

residir a Estorga i va desenvolupar el càr-rec de salmista de la catedral i professor de cant gregorià del seminari fi ns al 1939. Molts anys de la seva vida els va passar a la nostra ciutat. El bisbe de Vic –el pare Pere-lló– li donà permís per prendre possessió de les germanes franciscanes missioneres de la Immaculada Concepció de Sant Cugat del Vallès. Aquest càrrec el va dur a terme fi ns a la seva mort. Vivia amb uns familiars seus. Es tractà amb monsenyor Antoni Griera i Gaja, també sacerdot oriünd de les terres de Vic, com mossèn Arderiu, il·lustre fi lòleg i autor de moltes obres de lingüística catala-na. Mossèn Arderiu fou íntim amic de l’ar-quitecte Gaudí, que l’apreciava molt, sobre-tot per la seva austeritat.Mossèn Arderiu va repartir la seva vida entre Sant Cugat i les Planes, on va cui-dar de la parròquia de la barriada més de trenta anys sense deixar la seva ocupació

davant de les inclemències del temps, per atendre la petita comunitat cristiana del santuari de Nostra Senyora de la Salut.Va exercir aquest postulat fi ns que la seva edat i salut l’hi van permetre. Durant aquest temps va passar moltes hores al Foment de Pietat, el que avui nomenem la Balmesiana, en ple centre de Barcelona, al número 9 del carrer Duran i Bas, al costat del Portal de l’Àngel. Allà hi va treballar els matins de nou a dues, generalment.Va deixar molta obra coral gregoriana, a part de moltes traduccions de prosa i vers del francès, l’italià, el llatí i l’alemany. El domini de diversos idiomes en aquell temps dóna a comprendre la seva cultura extraordinària.Mossèn Arderiu va morir a Sant Cugat als 81 anys, el 28 de febrer del 1971. A tothom donà testimoni d’una conducta irreprot-xable. Fidel a les seves idees, no es vengué a res ni a ningú.Home discret. Parlava poc. Fou pobre i caritatiu. Estimava apassionadament la naturalesa, els ocells, les fl ors... Fou un home de poble que visqué en un poble tota la seva vida. •

Mossèn Arderiu fou íntim amic de l’arquitecte Gaudí, que l’apreciava molt

Una imatge de les Planes #ARXIU

Tomàs [email protected]@[email protected]

Agenda de l’EMD de Valldoreix

Dissabte 11

Final de la Lliga Catalana de Pentatló Modern.11.00 h. – Pavelló Esportiu, piscina del Complex Esportiu de l’EMD-Valldoreix i circuït urbà (C/ Brollador)Proves de natació, tir i cursa. Org.: Federació Catalana de Pentatló Modern amb la col·laboració de l’EMD-Valldoreix

Diumenge 12

Aplec de la SalutConcurs de bitllesJocs familiars

Santa missaVisita comentada a l’Ermita de la SalutSardanes amb la Cobla IluroXII Concurs de paelles10.00h - Ermita de la SalutOrg.: EMD Valldoreix

Dilluns 13

Grup de lectura amb l’obra ‘Ebano’ de Ryszard Kapucinski19.30h – Biblio@ccés Vall d’Or Llegim i comentem mensualment un llibre. Inscripció al Casal de Cultura de Valldoreix. Telf: 93.589.82.69Org.: EMD-Valldoreix



CELEBRACIÓ. La festa del bar-ri del Monestir ha estat quali-fi cada d’èxit per l’Associació de Veïns, que ha quantifi cat en prop de dues mil les per-sones que han participat en les activitats programades el cap de setmana passat.

Les activitats que van aplegar més gent van ser la botifarrada, que va reunir unes 300 persones, i la paella popular de diumenge, actes

que es van celebrar a la plaça de Sant Francesc.

Les activitats infantils, entre les quals destaquen l’infl able de la plaça de Sant Francesc o diferents especta-cles d’animació infantil, també van ser molt concorregudes.

Una de les novetats d’en-guany ha estat l’exposició de cases i monuments en minia-tura fets amb suro i material reciclat, que han dut a terme dos veïns del barri i que es va poder veure durant quatre dies a la Casa de Cultura.

El tret de sortida de la fes-ta el va donar una conferèn-cia sobre violència de gènere a la Casa de Cultura, que va aplegar una setantena de per-sones, entre elles nombrosos membres de forces de segure-tat de la ciutat.

El president de l’associació veïnal, Andrés Ares, ha desta-cat que durant la festa han cap-tat 14 nous socis i ha animat tots els barris del municipi a orga-nitzar les seves festes “per cohe-sionar la ciutadania i implicar-la amb els barris”. •

Prop de 2.000 persones participen en la Festa Major del barri del Monestir

Es van organitzar nombroses activitats per als nens . #EFRÉN MONTOYA

La botifarrada va reunir unes 300 persones


VISITA. Dissabte passat, l’APAC i la Penya Regalès-sia van fer una visita cultu-ral al Museu del Castell de Peralada. Aquestes dues asso-ciacions germanes han volgut conèixer de primera mà com s’hi celebra el bicentenari de la Guerra del Francès i l’ex-posició que s’hi ha organit-zat, amb documents, gravats i manuscrits, complementats amb peces del museu, com armes, peces de vidre i de la col·lecció de numismàtica, d’importància excepcional.

El museu, situat a l’antic convent del Carme de Peralada, té ben catalogades 80.000 peces. També s’ha de remarcar una col·lecció molt important d’objectes de vidre, com càn-tirs datats des del segle XV, ger-res, porrons, etc. També guar-den dos manuscrits molt valuo-

sos procedents del Monestir de Sant Cugat, i una clau de volta de pedra molt grossa que tenen exposada al claustre del con-vent. Es creu que aquesta peça pertanyia a l’edifi ci de la desa-pareguda i important bibliote-ca que existia al palau abacial de l’església. •

L’APAC i Regalèssia visiten el Museu de PeraladaL’equipament conté manuscrits del Monestir

Tomàs Grau [email protected]

Clau de volta del Monestir exposada al Museu de Peralada. #CEDIDA

S’edita una guia per tractar malalts neurològics

INFORMACIÓ. L’Ajuntament distribuirà dues mil guies per sensibilitzar la població sobre com adreçar-se i tractar perso-nes amb malalties neurològi-ques i degeneratives. Amb un format senzill i aclaridor, la guia vol facilitar informació i con-sells sobre les malalties neuro-lògiques i degeneratives més generalitzades, com l’Alzhei-mer, el Parkinson, l’ictus, l’es-clerosi múltiple i la fi bromiàl-gia. La guia es distribuirà als edifi cis municipals, als centres cívics i en col·lectius de profes-sionals, com la Policia. La dis-tribució anirà acompanyada d’una xerrada pedagògica, per-què els agents de seguretat sàpi-guen com adreçar-se a una per-sona amb una malaltia d’aquest tipus i com tractar-la.

_Redacció

INTERNETAmpliat el termini per participar en el concurs de vídeo a YouTubeL’Ajuntament ha ampliat fi ns al 31 d’octubre el ter-mini per participar en el Primer Concurs de Víde-os d’Estiu del canal You-Tube Sant Cugat. El vídeo, que no pot durar més d’un minut, ha d’incorporar, en algun moment, la fra-se identifi cativa “Em dic (nom de l’autor) i sóc de Sant Cugat”. De moment al Canal s’hi han penjat 12 vídeos, que han rebut més de 1.865 visites.

ARQUITECTURATaller d’interioris-me al Sant Cugat HotelEl Sant Cugat Hotel acull a partir d’avui, 10 d’octu-bre, un taller pràctic d’in-teriorisme a càrrec de la directora del consulto-ri d’arquitectura Puzzle, Gabriela Rojman. L’objec-tiu és transmetre mètodes per resoldre els problemes quotidians d’espai.

ACCIDENTSet quilòmetres de retencions per un xoc a l’AP-7Un accident múltiple dimarts al matí, entre un camió i quatre turismes a Sant Cugat, va causar retencions de fins a set quilòmetres a l’AP-7, segons va informar el Servei Català de Trànsit (SCT). El xoc va passar a dos quarts de vuit al quilòme-tre 159 de l’AP-7, en sen-tit sud cap a Martorell, i a conseqüència de la col·-lisió es van haver de tallar tres dels quatres carrils de circulació.

pinyons

DRETXERRADA SOBRE ALZHEIMER14 D’OCTUBRE19 h Casa de Cultura

L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer orga-nitzarà una xerrada, a càrrec de l’advocat Jorge Raventós, sobre els mecanismes legals per a la protecció de perso-nes amb Alzheimer.

Dansa al carrer

Dissabte vaig assistir a la pre-sentació del SantCu. Aquell

munt de jugadors i juga-dores, amb la samarre-ta vermella i negra, asse-guraven el futur d’una entitat quasi centenària. Dimarts vaig anar a la primera classe de dansa de l’Esbart i la compara-ció va ser inevitable. Tot i que l’Esbart el formen prop de 400 nens i nenes, la dansa no disposa d’un marc públic com tenen l’esport i la música. Les instal·lacions no són les adequades, hi ha una manca evident d’espai per acollir els alumnes i els acompanyants. Sen-se parlar de l’espai ínfi m de la secretaria o la peti-ta sala de mestres. Però

la situació de l’Esbart va molt més enllà, ja que fa tres anys disposava d’un local ampli i condi-cionat, però l’especula-ció immobiliària va fer que, de sobte, es trobés al carrer buscant un lloc per continuar treballant. La tasca no va ser fàcil, però la situació era tem-poral, s’havia aconseguit un acord amb l’empresa constructora per tornar a l’espai on havia nascut i crescut l’entitat. El pro-blema ha vingut quan la bombolla immobiliària ha explotat, ara ja no hi ha acords, la constructo-ra diu que no té diners i, mentre l’Esbart intenta anar fent en un soterrani llogat i poc condicionat, l’Ajuntament s’ho mira. Esperarem que l’Esbart tanqui per lamentar que sigui el mercat qui regu-li les activitats socials del poble? O potser ho veurem abans i tots ple-gats hi trobarem una solució? El temps dirà... Força SantCu! Força Esbart! •

La dansa no disposa d’un marc públic com tenen l’esport o la música

[email protected]

per llogar-hi cadires

QUIMPLA

P e r a q u a l s e v o l c o n s u l t a i c o m a n d e s :Te l . : 9 3 6 7 4 1 2 8 5 - F a x 9 3 6 7 5 1 2 9 4w w w. t u b a u . c o m - t u b a u @ t u b a u . c o m

SEMPREOBERT

��

Pla del Vinyet, loc. 10 (davant Cinesa)

Tel. 93 587 94 81

Saló privat per a grups



INFORMACIÓLluita contra les malalties neuro- degenerativesL’Ajuntament ha editat una guia amb el suport de les entitats que treballen en l’àmbit d’aquestes malalti-es. Amb aquesta eina es vol donar suport i respostes a les persones, els familiars i els cuidadors que viuen de prop patologies com l’ictus, la fri-bromiàlgia o el Parkinson.

CAMPANYACom prevenir el mal d’esquenaL’Ajuntament ha endegat una campanya informativa i preventiva dels mals d’es-quena, les lesions i les des-viacions de la columna ver-tebral entre la població més jove del municipi. Aquesta acció s’emmarca en una de les línies estratègiques pro-posades per l’actual mandat.

píndoles

SOLIDARITATMARATÓ DE DONACIÓ DE SANG8 DE NOVEMBREDe 10 a 22 h, vestíbul de l’Ajuntament

Creu Roja Sant Cugat - Rubí organitza una nova marató de donació de sang perquè, com diu l’eslògan, Amb una vegada no n’hi ha prou. Vine a donar sang.

PREvENCIÓ. Els centres d’aten-ció primària de Catalunya han iniciat la campanya de vacu-nació per prevenir el virus de la grip. Durant aquest període està previst que s’apliquin 1,5 milions de dosis, unes 250.000 més que en l’anterior. La vacu-na està recomanada especi-alment als col·lectius que són més vulnerables al virus, entre els quals hi ha persones de més de 60 anys i els afectats per malalties pulmonars o crò-niques. Aquest any també es vol incrementar la vacuna-ció del personal sanitari, que l’any passat va ser només del 25%, i de dones embarassa-des que estiguin en el segon o el tercer trimestre de ges-tació. Les previsions són que aquest hivern el virus tingui un impacte moderat.

Les autoritats sanitàries adverteixen que la grip és una malaltia infecciosa que pot ser greu en el cas de per-sones debilitades, ja sigui per l’edat o bé perquè pateixen malalties cròniques cardio-vasculars i renals. En aquest darrer cas, la complicació del virus pot comportar l’ingrés hospitalari i, en els casos més greus, fins i tot pot ser cau-sa de mort. La vacuna tam-bé està recomanada al perso-nal sanitari. La intenció del Departament de Salut és que la vacunació d’aquests pro-fessionals es pugui incremen-tar fins al 30% (per compara-ció al 27% del 2007), tant per reduir les transmissions com per evitar baixes en el sec-tor sanitari, un servei bàsic quan comencen a aparèixer els casos de contagi, entre els mesos de gener i març.

_Redacció

Comença la campanya de vacunació contra la grip

SANITAT. Capio Hospital General de Catalunya, en el transcurs dels quasi primers vint-i-cinc anys de vida al districte santcugatenc de Mira-sol, ha estat oferint els seus serveis a un gran nombre d’usuaris de la població catalana i, especialment, a Sant Cugat i rodalia. En el seu afany d’ampliar l’oferta sanitària, ha arribat a un acord de col·laboració amb l’Hospital Sant Joan de Déu per poder assolir un nivell més elevat d’assistència dels pacients pediàtrics de la seva zona d’influència, a més d’establir un plantejament estratègic.

Anualment, el Servei de Pediatria de l’Hospital General de Catalunya atén 45.000 nens a urgències, 300 neonatals, més de 1.000 nens en l’àrea d’hospitalització i 2.300 parts.

El conveni que han signat Capio Hospital General de

Catalunya (HGC) i l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) pretén regular la col·laboració entre ambdues entitats en tres àmbits: l’assistencial, el docent i el de la recerca.

C o n c r e t a m e n t , e n matèria assistencial, l’HSJD donarà suport a l’HGC en l’organització d’una unitat de cures intensives pediàtrica amb quatre llits, que el centre hospitalari de Sant Cugat posarà en marxa a causa del volum d’activitat creixent que està registrant darrerament en

l’àmbit dels pacients crítics. Alhora, l’acord estableix que l’HSJD es converteixi en un centre de referència per a Capio HGC respecte dels pacients pediàtrics i neonats.

El centre hospitalari d ’ E s p l u g u e s t a m b é col·laborarà en la formació dels MIR de pediatria de Capio HGC, quan l’hospital hagi obtingut l’acreditació necessària. Dins de l’àmbit de la formació, el conveni preveu que els professionals d e C a p i o H G C p u g u i n

participar en les sessions clíniques de l’HSJD i en sessions de videoconferència. Aquesta col·laboració entre professionals d’ambdós centres també s’estendrà al camp de la recerca.

Amb una trajectòria de més de 130 anys, l’Hospital de Sant Joan de Déu actualment és un dels principals referents, dins i fora de Catalunya, en pediatria i en àrees d’alta especialització, com les neurociències, la neonatologia, l’oncologia o la cardiocirurgia. •

Treballen l’assistència, la recerca i la docènciaTambé col·laboraran en la formació dels MIR de l’HGC


L’Hospital General de Catalunya atén 45.000 urgències pediàtriques a l’anyConveni. L’HGC i l’Hospital de Sant Joan de Déu signen un acord per regular la col·laboració en tres àmbits: assistencial, docent i de recerca

L’Hospital General de Catalunya està a punt de celebrar el vint-i-cinquè aniversari . #ARXIU

ESPECIAL SALUT



Només us heu de submergir en una banyera d’aïllament sensorial o tanc de flotació, tancar els ulls, flotar i gaudir d’una hora en aquest oasi

aquàtic meravellós.John Lilly, un neurofisiòleg nord-americà, va inventar aquesta gran banyera que permet aconseguir un estat de relaxació profund, molt eficaç per combatre l’estrès i les seves conseqüències.El tanc de flotació, també anomenat flotari, recorda una nau espacial d’uns 2,5 metres de llargada i 1,6 d’amplada, i conté una solució de 600 litres d’aigua i 300 quilos de sals d’Epsom (sulfat de magnesi). La temperatura de l’aigua és de 35,5 ºC.

Relaxació profundaLes sals són d’una densitat similar a la de la mar Morta, cosa que fa que el cos floti sense cap esforç i perdi la noció del propi pes. És impossible enfonsar-se.Amb la supressió de la llum, el so, la gravetat i el tacte, s’aconsegueix aïllar la ment i el cos dels estímuls externs, s’eliminen el 90% dels senyals enviats des del sistema nerviós al cervell i, per tant, immediatament es genera un estat molt profund de relaxació física, nerviosa i mental. Es passa a un estat similar al que s’aconsegueix amb la meditació, cosa que pot estimular el sistema immunitari i optimitzar l’autocuració.És probable que en la primera sessió necessitem un període d’adaptació i no puguem tancar la porta de la banyera fins que guanyem confiança i eliminem

Un regal per a la salut

Teràpia de flotació. Un munt de beneficis per al cos i la ment

Us imagineu flotant com si no existís la gravetat, allunyats del soroll i la llum, sense sentir fred ni calor i, sobretot, sense haver de fer cap esforç per aguantar el pes del cos?

una possible sensació claustrofòbica (es pot flotar perfectament amb la porta oberta, amb llum i amb música). Els comandaments del flotari són dins, així que cadascú decideix com vol fer la sessió.

Els beneficis de flotarRedueix l’estrès, la tensió muscular, el nerviosisme, el ritme cardíac i respiratori, l’insomni, la depressió, l’ansietat, el dolor premenstrual, el jet lag, els dolors crònics (migranyes, asma, dolor d’esquena, artritis, trastorns cardiovasculars), ja que mentre es flota el cos emet endorfines, substàncies naturals que arriben a ser més potents que drogues com la morfina.Millora la circulació sanguínia i limfàtica del metabolisme cel·lular, la capacitat d’aprenentatge i concentració i dolences de la pell (psoriasi, dermatitis).Estimula la creativitat i la imaginació, ja que es redueix l’activitat del costat esquerre del cervell (lògica) i s’incrementa l’activitat del costat dret (creativitat).Accelera la recuperació física després de fer esport (el plusmarquista Carl Lewis, medalla d’or a les Olimpíades del 1984, feia servir un tanc de flotació després de cada prova), la rehabilitació en lesions i malalties i la superació d’hàbits nocius, fòbies i addiccions (tabac, alcohol). •

Imatge de la banyera d’aïllament sensorial o tanc de flotació. #CEDIDA

Anna [email protected]

És compatible amb els fàrmacs convencionals? Sí.És compatible amb altres teràpies? Sí.Quantes sessions calen? Una sessió pot ser de molta ajuda per a dolences agudes relacionades amb l’estrès. Els problemes crònics poden requerir mesos de teràpia de flotació.

Aprofiteu al màxim la flotacióDeixeu passar com a mínim una hora entre qualsevol àpat pesat i la sessió de flotació.Eviteu estimulants com el cafè i l’alcohol unes quantes hores abans de la sessió.No us afaiteu ni us depileu 24 hores abans de la sessió.No us mogueu bruscament dins de la banyera, ja que si esquitxeu els ulls, cou.Beveu molta aigua després de la teràpia.

Altres dades per tenir en compte

ESPECIAL SALUT


16 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 32 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografi ades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de retallar-ne el text, així com de publicar-les en aquesta pàgina.

Un tallat, si us plauMolts cops al dia som testimonis de la submissió lingüística que els catalans tenim davant del castellà quan ens dobleguem sistemàticament, de manera automàtica, a la llengua de l’in-terlocutor.En el fons, cada dia, estem renunciant a la nostra identitat i amaguem el que som.És una conseqüència que s’ar-rossega des de quan vam per-dre les nostres llibertats, pas-sant per la dura repressió fran-quista, quan parlar en català era castigat a les escoles o als llocs públics, arribant fi ns i tot a la burla i l’agressió física.És evident que aquestes expe-riències ens van deixar una empremta psicològica molt arrelada que ha produït aques-ta submissió actual, que ens pot conduir, sense cap dubte, a la desaparició del català a mit-jà termini.La solució implica que cadascú de nosaltres ens mentalitzem que parlar en català és un dret legítim que tenim, que no passa res, no existeix cap llei ni persona que ens pugui forçar a parlar en una altra llengua.Començar a incrementar la fi de-litat al català no és una feina fàcil, però cada dia podem fer un petit pas i puc assegurar-vos que en poc temps us quedareu sor-presos dels resultats.Podem començar d’una mane-ra progressiva, amb aquelles frases o converses que us resul-tin més còmodes o quotidia-nes, per exemple: “Un tallat, si us plau”.JAUME MASSANÉS I PAPELL

Carta oberta a l’Ajuntament de Sant Cugat

Us escric com a president de la comunitat de propietaris de la rambla del Celler, 55, fi nca en la qual l’Ajuntament té un local en venda (amb accés pel carrer del Vallès).Amb aquest escrit vull manifes-tar diferents queixes, comenta-ris i propostes relacionades amb l’entorn de la fi nca:- Poseu nom al carrer/carreró

que uneix la rambla del Celler amb el carrer del Vallès, just pel lateral de Francesc Macià. Des que es va fer, no ha tingut mai nom.- En aquest carrer X, hi ha un contenidor d’escombraries, que pensàvem que seria soterrat..., però segueix ben bé al mig de la vorera, i la converteix en una deixalleria il·legal, pel poc civis-me d’alguns veïns que mai no han estat sancionats, i que por-ten deixalles de tallers, bars, cases... Si us plau, ubiqueu ade-quadament aquest contenidor i feu respectar les ordenances municipals.- Zona verda del carrer X: des de fa molt de temps, les briga-des dels jardins han oblidat cui-dar la zona verda que hi ha justa-ment al costat d’aquest conte-nidor, que ara està sense herba ni aigua i amb part de la terra escampada sobre la vorera infe-rior, que ningú mai no escom-bra. La prova és que encara hi ha restes de vidre d’ampolles tren-cades durant la Festa Major de Sant Pere.- Tot això és molt curiós, tenint en compte que ens trobem al costat de l’edifi ci des d’on surten cada matí, una mica abans de les vuit, tots els treballadors de les brigades municipals...- Quant al local que teniu en ven-da, fóra adequat que en revisés-siu el preu que heu fi xat, ja que a la subhasta no s’hi va presentar ningú, i algun veí a qui l’heu ofert també ha quedat molt lluny del

que demaneu. Mentrestant, una mica de neteja no aniria malament.- La façana de la fi nca dóna a un voral que permet l’accés als pàr-quings. En aquest voral, s’han mogut diverses vegades les enormes jardineres que impedi-en l’aparcament, s’han trencat pilons i es continua aparcant de manera habitual. Es podria revi-sar això? És que és un espai al costat d’un parc infantil, i el perill del pas i l’aparcament de més vehicles dels que tenen lloc als aparcaments és elevat.- Ús nocturn del parc infan-til i rodalies: és habitual tenir-hi colles de nois i noies més o menys reduïdes consumint tabac, alcohol o tabac acom-panyat de substàncies il·legals, amb total impunitat. Com a resultat, a part del soroll noc-turn, el parc queda amb les res-tes de les festes, o sia, burilles, llaunes i ampolles...- Pont de Francesc Macià, de la nostra fi nca cap a La Bolera: hi ha una manca total i absoluta de manteniment, amb llums tren-cats, pedres caigudes, vidres...Agraint per endavant l’interès que hi pugueu posar i les accions que poseu en marxa, rebeu una cordial salutació.TONI MONTSERRAT

Sempre paguem els mateixosFa uns quants dies que tot gira

entorn de l’anunciada crisi i les seves repercussions econòmi-ques, les solucions es busquen, però fi ns ara tot el que es veu és una clara intencionalitat de bus-car caps de turc per dir que han fet quelcom. Però la realitat és una altra, l’atur arriba a les cotes del 1997, el governador del Banc d’Espanya demana modera-ció salarial i abaratiment dels acomiadaments, els dirigents patronals demanen una refor-ma laboral que permeti uns acomiadaments més econò-mics que ara, els grans inversors demanen ajudes per salvar els seus negocis amb diners públics i, així, rectifi car els seus errors.I els treballadors, què dema-nen? Un salari que els perme-ti fer front a l’encariment de la vida, uns interessos bancaris que no siguin la seva condem-na, una estabilitat laboral ine-xistent, ja que si tens un acci-dent i quedes impossibilitat temporalment t’acomiaden, si durant els anys de treball et fas una lesió i al fi nal et limita la fei-na, al·leguen una incapacitat sobrevinguda i al carrer, i així un

Vull dirigir-me a qui correspongui i tingui el poder de deci-dir sobre el que ens subvencionen o no, el govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya... Tothom sap que en odonto-logia només tens dret a extraccions; si tens una periodonti-tis (malaltia de les genives) i necessites fer un tractament de cura periòdicament, te l’has de pagar de la teva butxaca. Si a causa d’una altra malaltia –Parkinson– se t’agreuja fi ns a l’extrem de quedar-te sense dentadura, tampoc no t’ajuden a posar-te’n una perquè puguis menjar sense haver d’engo-lir, augmentant així el risc d’ennuegar-te, una de les causes de mort en els malalts de Parkinson, però això no ho tenen en compte. No obstant això, hi ha comunitats que subvenci-onen operacions de canvi de sexe, el cost de les quals és molt superior. Els malalts de Parkinson fa anys que demanem una rehabilitació específi ca, una millor qualitat de vida i el dret a una dentadura amb la qual poder mastegar i no augmentar el risc de morir per ofec. Vostès que poden, ajudi’ns...CONSOL TORRENTEMALALTA DE PARKINSON

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

PER CORREU TRADICIONAL: Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

Subvencions i ajudes


els cugatitus per Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

DEDICAT A TOTS ELS QUI VAN INTERVENIR EN L’OBRA HISTÒRIES DE SANT CUGAT, ESTRENADA EN LA INAUGURACIÓ DEL

TEATRE-AUDITORI. EN QUINZE ANYS MAI NO HE TORNAT A EMOCIONAR-ME TANT COM AQUELLA NIT.

munt d’excuses més per des-fer-se dels treballadors quan ja no interessen. Algun agosa-rat fi ns i tot ha arribat a dema-nar l’acomiadament lliure. Per-doneu-li la ignorància, perquè ja existeix, el que passa és que no és gratuït, i això és el que volen molts d’aquests que, amb la seva fal·lera de riquesa i osten-tació, ens han dut a aquesta cri-si, que, com sempre, pagarem els mateixos. Les classes més desafavorides.XAVIER SANS I CORDOMILA FLORESTA (SANT CUGAT DEL VALLÈS)

Ajuntament insensible als problemes de mobilitatQuan encara ens trobem en una situació en què el nostre Ajunta-ment és incapaç de fer complir la prohibició de circular els cot-xes per les zones de vianants i de fer funcionar els pilons de la zona Centre-Estació, l’estiu ens sor-prèn amb noves mesures “ori-

entades a millorar la mobili-tat”?, com la instal·lació d’un nou semàfor a la cantonada Viñolas/rambla de Ribatallada per facili-tar l’accés al pàrquing de la plaça de Can Quitèria (no volíem dis-suadir els habitants d’emprar el cotxe?), i que està provocant uns embussos enormes als carrers d’Àngel Guimerà i dels Safareigs. Canvis en el sentit de la circula-ció del carrer de Valldoreix en el seu tram de Sant Antoni a Muri-llo, de manera que per accedir al pàrquing del carrer Riera hem de passar per la rambla de Can Mora, amb el risc d’aixafar nens del Patufet!Reconec que se’m fa difícil pen-sar que aquestes solucions les idea algú que es passegi pel nos-tre centre. Si és així, m’agra-daria que primer solucionés-sim els problemes de mobilitat que tenim abans de donar una imatge falsa que l’Ajuntament es preocupa dels problemes dels seus ciutadans. Algú ha vist algun policia recriminant cotxes no autoritzats circulant per les zones de vianants?MIQUEL URSUL


Publicitat | 17



18 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 32 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54

Volem que el Mercat de Pere San torni a ser el motor comercial de la zona. Demanarem que obri quatre tardes a la setmana”Opinió

Quaranta anys de la Universitat Autònoma

rentment volen assenyalar els seus princi-pis orientatius.

També caldrà insistir en una mirada inter-nacional no únicament centrada en Europa i l’Amèrica del Nord, així com també resul-tarà imprescindible posar defi nitivament en marxa les previsions, reconegudes en els estatuts, de transferències de tecnologia envers els països del sud. No es pot oblidar tampoc la necessitat d’intensifi car la pre-sència i la voluntat d’incidència en l’àmbit social. I fi nalment, seria recomanable, d’una manera especial i en moments de crisi, reac-tualitzar el Manifest de Bellaterra i esti-mular un canvi de sistema socioeconòmic que a hores d’ara sembla, potser per sort, irrecuperable. •

Sant Cugat s’ha sentit sem-pre propera a la Universi-tat Autònoma de Barcelona (UAB): es troba a molt pocs quilòmetres de la població, molts dels seus treballa-dors hi viuen i fi ns i tot en els primers anys la Facultat

de Lletres s’ubicà al costat del Monestir.

Ara la UAB –simbòlicament nascuda l’any 1968– compleix quaranta anys. Les cele-bracions començaren el dia 26 de setem-bre, amb la lliçó inaugural del curs a càr-rec d’un antic i estimat rector, el professor Antoni Serra Ramoneda, que ens retornà als orígens del projecte universitari, lide-rat en aquells moments per qui en seria el primer rector, Vicente Villar Palasí.

La UAB fou una veritable illa de llibertat en els darrers anys de la dictadura. Es recu-perà, amb encert, el nom d’Autònoma que havia fet servir la Universitat de Barcelona durant el període de la República. Es pro-duïren moments dignes de ser recordats, com el Manifest de Bellaterra, l’any 1975, en què es proposà una universitat inserida en la societat, no reproductora de la ideologia dominant, autogestionada i amb una for-ta presència cultural. També es visqueren, sobretot amb multitudinaris recitals musi-cals, intenses afi rmacions antifranquistes. Aquest esperit reaparegué, ni que fos per un moment, quan fa pocs anys el claustre va tenir l’engrescadora idea de nomenar en José M. Aznar persona non grata.

Ara, però, assolida la maduresa dels qua-ranta anys, cal que la UAB se situï davant dels reptes exigits pel moment actual.

S’ha fet una opció per la recerca i per la internacionalització, que evidentment no es pot pas negar a una institució universi-tària. Caldrà, però, aprofundir en la docèn-cia, que és la seva principal raó d’existir, tot i que a voltes sembla bastant oblida-da. Malgrat els aparents bons desitjos, es té més aviat la impressió que la implanta-ció de l’anomenat Espai Europeu d’Educa-ció Superior (dit Pla Bolonya) i les dosis de mercantilització que l’acompanyen cami-nen justament en la direcció contrària al bon aprenentatge, a la multidisciplinari-etat i a la universitat per a tots que apa-

PRESIDENT DEL PATRONAT DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU DE SANT [email protected]

JOSEP ROMEROREGIDOR DE COMERÇ I OBRES

Arcadi Oliveres. Universitat Autònona de Barcelona (UAB)

Cal aprofundir en la docència, que és la seva principal raó d’existir, tot i que a voltes sembla bastant oblidada

[email protected]

Economia _PÀG. 28


És època de turbulències fi nanceres, de titulars apocalíptics a la premsa i de gestos polítics per intentar transmetre confi ança als ciutadans –uns menys creïbles que d’altres.

El lideratge polític no es demostra passant la mà per la cara als qui avui tenen problemes. L’optimista Rodríguez Zapatero va anar a Nova York, al cor de la crisi, a assegurar que el sistema fi nancer espanyol és dels més segurs i que l’Estat supera en renda per càpita Itàlia i va en camí d’atrapar França. Quan la crisi fi nancera arriba a Europa, Espanya se’n declara immunitzada però després s’escandalitza quan els grans no compten amb ella per buscar una sortida.El govern espanyol, com tots els europeus, ha hagut d’acabar garantint fi ns a 100.000 euros dels estalvis que es dipositin en entitats bancàries. Aquest gest, en teoria per a tranquil·litat dels petits estalviadors, és també un missatge de calma per a la banca. A mig Europa s’havien començat a detectar traspassos de capitals de països on es garantien pocs dipòsits cap a aquells (Irlanda o Alemanya) que s’havien compromès amb garanties del 100%. A l’Estat espanyol encara no ha començat la fugida de diners, però sí que hi ha moviments per repartir els estalvis entre entitats diferents per si alguna entra en crisi. És veritat que el Banc Central d’Espanya ha estat prudent durant aquests anys, però l’economia de l’Estat no va bé. Potser els grans bancs s’escaparan de l’efecte devastador de les hipoteques subprime, però més d’una entitat petita podria quedar entrampada per les difi cultats de pagar les nostres hipoteques, tan sanejades i alhora tan sobrevalorades. L’altre dia vaig veure un bloc de pisos en venda a Sant Cugat amb un gran rètol que deia: “El BBVA és el nou propietari d’aquest edifi ci”. Ara és l’entitat qui s’haurà d’espavilar a vendre els habitatges de nova construcció per no perdre-hi més diners. Els anglesos diuen que la confi ança arriba a peu i fuig a cavall. Estem en ple descrèdit dels mercats, en plena desconfi ança mútua entre entitats fi nanceres i entre líders polítics que intenten salvar individualment la seva credibilitat. •

Crisi de confi ança

CARME [email protected]

dèries


Crisi? Innovació!

Avui, quinze anys més tard, Finlàndia és un dels països capdavanters del món: amb un PIB anual per càpita dels més elevats, és un país que lidera la majoria de rànquings tec-nològics (nombre de mòbils i ordinadors per habitant, connexions de banda ampla, alfa-betització digital, etc.) i és considerat pel Fòrum Econòmic Mundial i per l’Institut Internacional de Desenvolupament el ter-cer país més competitiu del planeta.

I com s’ho van fer? Doncs en primer lloc l’Estat va donar un fort impuls a les inversions en ciència i tèc-nica, un fet que va permetre engreixar els sistemes d’investigació, modernització i innovació tecnològica del país. Per posar un exemple, les partides de ciència i tècni-ca dels pressupostos de les administraci-ons públiques d’aquella època van créixer de manera exponencial, fent que la inversió fi nlandesa en innovació tecnològica passés de l’1,8% del PIB al 3,5%.La segona cosa que va fer el govern fi nlan-dès va ser invertir seriosament en el sistema educatiu. Per cert, un sistema que actual-ment és un referent, segons tots els estudis

Ja no hi ha ningú que tingui nas-sos de negar la crisi. Fins i tot aquells que fa poc parlaven de frenazo o de desaceleración ara ens proposen tot un reguitzell de mesures anticrisi. Final-ment, sembla ser que el malalt ha acceptat, obligadament o resig-

nadament, la seva malaltia. És, per tant, el moment dels tractaments, les teràpi-es i les vacunes. Els xinesos i els japone-sos ens dirien que en la seva llengua la paraula crisi és un concepte compost per dos signogrames: el primer signifi ca ‘pro-blema’ i el segon ‘oportunitat’. Va ser pre-cisament l’esperit d’aquest lema el que va ajudar els fi nlandesos, a principis dels noranta, a sortir d’una de les pitjors cri-sis econòmiques de la seva història recent.

Una crisi provocada, sobretot, per l’es-fondrament del seu principal soci d’aque-lla època, l’URSS: les empreses més importants van fer fallida o van entrar en suspensió de pagaments, l’atur va arribar a nivells del 20% i el sistema bancari va estar a punt del col·lapse.

REGIDOR DE COMUNICACIÓ, INNOVACIÓ I SERVEIS [email protected]

L’exprofessor de política d’empresa d’IESE i autor del text La crisi Ninja, Leopoldo Aba-día, serà el pròxim ponent del fòrum empre-sarial Santcugatribuna.Un cop publicat el text de La crisi Ninja al seu bloc (www.leopoldoabadia.blogspot.com), ha rebut més de 170.000 visites.

SANTCUGATRIBUNA 24 D’OCTUBREA les 13.30 h a l’hotel QGAT Vallès

Per crear opinió JOSEP MARIA VALLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

i els informes de la Unió Europea en matè-ria d’educació.En època de crisi els polítics finlandesos de diferents nivells de responsabilitat (naci-onals i locals) van prendre la determinació d’augmentar les partides pressupostàries d’innovació, ciència i educació. En defi niti-va, van fer una aposta decidida per la soci-etat del coneixement.

Per concloure, benvingudes siguin les mesu-res a curt termini, per tapar forats, que ara ens proposen ministres, consellers i regidors d’Economia i Finances de les diferents admi-nistracions públiques. Però aquestes mesures quedaran en no res si no van acompanyades per increments pressupostaris i d’inversions en educació, formació i innovació tecnològica. Si això no es fa, desaprofi tarem l’oportunitat de què parlen xinesos i japonesos.

Quan la tempesta hagi passat, aquelles ciutats i nacions que hagin fet els deures podran aspirar a ser Finlàndia. Les que s’ha-gin limitat a tapar forats romandran, un cop més, al vagó de cua d’aquesta locomotora anomenada progrés. •

Jordi Puigneró. Ciència i economia

No existeix cap demanda social

Durant molt de temps ens han fet creure que l’avortament no és matar i moltes noies, amb pocs coneixements al respecte, han

estat víctimes d’aquesta intervenció, a què s’han sotmès sense saber realment el que feien, i sense poder escollir entre altres opcions, ja que mai ningú no els les ha plantejat.A la nostra societat, ens volen incul-car una mentalitat que la comoditat i

BERTA RODRÍGUEZ PORTAVEU GRUP MUNICIPAL DEL PP

el faristoll’egoisme és modernitat, i no és pas així. Diuen que hi ha una gran demanda soci-al, però això no és cert, perquè realment, si analitzem cada situació existent, veu-rem com moltes de les dones que avor-ten justifi quen la seva actuació dient que millor que mori un nen que no pas que hi sigui en un orfenat. I les dones que adop-ten fi lls? I les famílies que estarien dis-posades a acollir un nen per poder sal-var-li la vida? Per què no s’ho plantegen, doncs?Va ser vergonyós veure ahir com un par-tit que es proclama demòcrata cristià calla, i suposadament es reprimeix de denunciar la reforma de l’avortament. Però el cert és que tampoc no és estrany, ja que amb la aprovació de l’Estatut, CiU va col·laborar a fer que l’avortament es consideri un dret i, per tant, la seva lega-litat només seria un pas més i ben cohe-rent amb la mentalitat dels socialistes

catalans i la del govern espanyol, jun-tament amb la de tots aquells que els acompanyen amb el seu silenci.Invito realment a fer un debat sobre aquest tema, per informar correcta-ment i rigorosament tota la població. Un debat obert que s’ha fet en altres paï-sos i que aquí, per qüestions electorals, al Sr. Zapatero mai no li ha interessat fer. D’aquí que, ara, sense cap referèn-dum ni buscant l’opinió pública, modi-fi ca i reinventa lleis establertes, segons les seves prioritats i preferències, sen-se buscar el suport de la població i dels seus votants, que un cert dia li van donar la seva confi ança. Potser ara ja no la tindria, o no el reconeixerien.Ens vam quedar sols al Congrés rebut-jant aquesta reforma, però sabem que la major part de la població ens acompa-nya. No és qüestió de religiositat o no, sinó de valors humans i morals. •


Parlo sovint amb polítics i gairebé sempre veig que no acaben d’entendre la raó per la qual la ciutada-nia se’ls mira com si fossin gent diferent, talment com persones que visquessin en

un altre món. I no em refereixo només a consellers o a diputats, també molts dels qui es dediquen a la política munici-pal en tenen la mateixa percepció. Supo-so que la clau de tot plegat rau en la dife-rència conceptual que ciutadans i polí-tics tenen del temps. Mentre l’horitzó dels primers abasta tota una vida, el dels segons no va mai més enllà de qua-tre anys. I és que la probabilitat que en la propera legislatura sigui un altre qui ocupi el seu lloc els empeny a comparti-mentar la seva vida en períodes limitats i a mirar de rendibilitzar electoralment no ja les accions de govern, que té la seva

lògica, sinó fi ns i tot cadascuna de les seves activitats o declaracions. No fa gai-re, amb la celebració del quinzè aniver-sari del Teatre-Auditori de Sant Cugat, n’hem tingut una mostra amb l’omissió del nom de la veritable ànima del projec-te, Dolors Vilarasau. Una omissió que l’Ignasi Roda, en aquest mateix DIA-RI, qualifi cava d’“oblit imperdonable”. No és la meva intenció restar mèrits a l’exalcalde Joan Aymerich, però crec que les autoritats municipals es van equivocar atribuint-li la paternitat d’aquest equipament cultural a fi de ren-dibilitzar en clau electoral la celebració d’un projecte que inicialment va sorgir de la ciutadania i no pas dels despatxos consistorials. És una llàstima que passin aquestes coses. I no sols per l’omissió en si mateixa, sinó pel distanciament que es crea entre la classe política i la ciu-tadania. Per això, com a escriptor, amb aquestes línies vull retre un petit home-natge a Dolors Vilarasau i a totes aque-lles persones que van lluitar perquè el Teatre-Auditori fos una realitat. •

Teatre-Auditori, celebració incompleta

Les autoritats municipals es van equivocar atribuint a Joan Aymerich la paternitat del Teatre-Auditori

l’horitzóVÍCTOR ALEXANDREwww.victoralexandre.cat



Un sistema de medició d’humitat del sòl, permet baixar un 21% el consum d’aigua al jardí

Prova pilot _PÀG.23

Passarà aquesta setmana:La JSC organitza la IV Escola de Formació Àngel Casas, del dijous 9 al dissabte 11, a la seu del PSC

la Ciutat20 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat | Economia_ 24 | Esports_ 32 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54


RÈPLICA. El president de l’Associació Administrati-va de Contribuents del Sec-tor 2-5 de la Floresta, José Augusto Ribeiro, assegu-ra que l’Ajuntament hau-rà de tornar els diners que els veïns van aportar per urbanitzar l’entorn del Centre Social i Sanitari de la Floresta. Ribeiro, que a més és l’advocat que ha por-tat el cas que ha enfrontat durant sis anys els veïns de la zona amb l’ens local, sosté que l’Àrea d’Econo-mia de l’Ajuntament no té cap possibilitat de tor-nar a cobrar les obres, que ascendeixen a uns 500.000 euros.

En aquesta línia ha recor-dat que la Sala Contenciosa Administrativa del Tribu-nal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decla-rar “nul·les a ple dret” els impostos especials el maig del 2007. El fl orestà ha argu-mentat que no es podrà tor-nar a demanar cap contribu-ció especial, ni cap tipus de quota urbanística per fi nan-çar l’obra i s’ha mostrat con-

fi at que l’Ajuntament retor-narà als 87 veïns deman-dants el que van aportar per fi nançar l’asfaltat dels car-rers, perquè després de gai-rebé un any i mig encara no han cobrat. “Les sentènci-es judicials són, per mandat constitucional, de compli-ment obligatori”, ha asse-nyalat. Ribeiro ha replicat així el tinent d’alcalde d’Eco-nomia, Jordi Joly, que en el ple anterior va deixar entre-veure la intenció de l’Ajun-tament de recuperar el preu de la urbanització, encara que no va puntualitzar qui-

na fórmula fi scal adoptaria el consistori per cobrar aquest gravamen. Joly va exposar que “l’Ajuntament té el dret i l’obligació de cobrar aquests impostos”.

Actitud “prepotent”El lletrat manté que qualsevol acte de cobrament per arranjar els carrers ha de ser previ a l’inici d’obres i ha volgut posar de relleu que les intervencions a la zona centre de la Floresta “fa sis anys que estan fetes i no es poden fer desaparèixer”.

Ribeiro ha catalogat de

La Floresta vol recuperar els 500.000 € d’urbanització

Litigi. L’Ajuntament haurà de costejar la urbanització del sector 2-5 de la Floresta. L’advocat dels recurrents recorda que la sentència declara nul aquest impost, cosa que impossibilita que es cobri la urbanització, ni amb quotes urbanístiques

Els veïns demanen que l’ens local compleixi i els torni els dinersEl lletrat acusa els gestors públics “d’incompetents”

El passatge de la Salut ha estat una de les vies de la Floresta que van ser urbanitzades ara fa sis anys. #LLUÍS LLEBOT

“prepotent” la postura que ha pres l’equip de govern en aquest procés, perquè “no ens van reconèixer com a associació administrativa de contribuents i perquè

mai no vam poder negociar el coefi cient de les aportaci-ons”. El president de l’asso-ciació ha manifestat final-ment que està dolgut com a contribuent, perquè “per cul-

pa de la incompetència dels gestors públics, la tresoreria municipal es veu privada dels ingressos necessaris per a la prestació de serveis públics”, i ha volgut fer una especial

atenció al fet que “aquesta responsabilitat” en cap cas és dels ciutadans que han defensat els seus interes-sos, sinó que és “de l’equip de govern”. •

Mariona Sagalé[email protected]

“Les sentències judicials són, per mandat constitucional, de compliment obligatori”

JOSÉ AUGUSTO RIBEIRO PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ADMINISTRATIVA DE CONTRIBUENTS DEL SECTOR 2-5 DE LA FLORESTA



Crisi

Que estem en crisi ja no ho discuteix ningú. Ara tots els experts diuen que l’esclat de la bombo-lla era inevitable i que es veia a venir. El que es discuteix és la profunditat i la durada de la cri-

si, i les opinions són variades. Un catedràtic d’economia ha expressat que el pitjor començarà a mitjans del 2010 i que la crisi, entre unes coses i altres, durarà uns deu anys. Ha començat al cor de l’imperi, però Europa no se n’esca-pa: s’aboquen diners públics per salvar els bancs, França acaba d’admetre que ha entrat en recessió econòmica i aquí Seat ha presentat un expedient de regulació d’ocupa-ció. Paral·lelament, i com a conseqüència d’una convocatò-ria programada des de fa mesos, el dia que escric aquestes ratlles es produeix la primera mobilització sindical a esca-la mundial, sota el lema Un treball digne per a tothom. La convocatòria i el moment no podien ser més oportuns. La situació és tal que fi ns i tot caps d’estat i de govern gens suspectes d’idees socialitzants estan parlant de refundar les bases del capitalisme i avançar vers un sistema menys especulatiu i més productiu. Que l’especulació i l’afany de diner fàcil és el que ens ha enfonsat és fora de tot dubte. La construcció n’ha estat el paradigma. Que la construcció ha estat un negoci –per a uns quants, naturalment–, més que no pas una activitat destinada a cobrir les necessitats en matèria d’habitatge, també sembla bastant evident. Això ens ha portat a una situació quasi surrealista. Tenim un enorme estoc d’habitatges de promoció privada per ven-dre, i Sant Cugat n’és un bon exemple: passegeu, passegeu per Can Mates i Can Vulpalleres! Però els preus continu-en estant pels núvols, les darreres dades ens situen com la segona ciutat més cara de Catalunya. Mentrestant, algu-nes persones que han tingut la sort d’accedir a un habi-tatge de Promusa han de renunciar-hi perquè no hi ha cap entitat fi nancera que els concedeixi una hipoteca. Els mateixos bancs i caixes que van donar crèdits als construc-tors perquè construïssin a dojo, i de pas molts d’ells caves-sin la seva tomba, avui neguen crèdits a les persones que podrien esmorteir l’impacte de l’ensulsiada constructiva. En defi nitiva, sempre guanyen i perden els mateixos. Pot-ser sí que haurem de canviar això del capitalisme. •

l’EstirabotJORDI [email protected]

POLÍTICA. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha entrat a formar part del renovat Secretariat Per-manent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), amb una quinzena d’alts càrrecs més del par-tit. Aquest òrgan és el nucli

dur del secretari general de CDC, Artur Mas, també cone-gut com el pinyol.

Recoder, president del Con-sell Municipal de CDC, està acompanyat, al Secretari-at Permanent del partit, per Felip Puig, David Madí, Llu-ís M. Corominas, Marta Alòs, Josep M. Cullell, Maite Fan-dos, Josep Rull i Xavier Tri-as, entre d’altres.

Noves idees i actitudsLluís Recoder, en declara-cions al DIARI DE SANT CUGAT, ha explicat que se sent satisfet de tornar a la direcció nacional de CDC perquè podrà aportar idees, actituds i “ganes de situar Convergència Democràtica de Catalunya en el punt que el país necessita que se situï

el partit”. El dirigent sant-cugatenc considera que avui Catalunya està en una situa-ció “complicada, amb manca d’il·lusió i de lideratge”. Reco-der fa responsable d’aquesta situació, en bona part, l’actu-al govern de la Generalitat, que presideix José Montilla: “Nacionalment els nostres horitzons no estan gens clars i tenim un govern que gesti-ona el dia a dia, però que no dibuixa un projecte que pugui convidar el país a afegir-s’hi”. La crítica del dirigent de CDC va acompanyada d’una alter-nativa clara al tripartit: “És més necessari que mai que els ciutadans ens vegin com una alternativa que té les idees clares, que té seny, que sap on vol portar aquest país i que, a més, té il·lusió”.

A partir d’ara, doncs, Reco-der tindrà més activitat políti-ca, a banda de la que té a Sant Cugat, que no és poca. En tant que membre de la direcció i del pinyol de CDC, tindrà una reunió setmanal per elaborar l’estratègia nacional del par-tit: “El dia a dia veurà quins són els fruits de la nostra fei-na, que espero que siguin molt positius i visibles”. •

Recoder, en el darrer congrés de Convergència Democràtica de Catalunya. #ARXIU / E. MONTOYA

Josep M. Vallè[email protected]

Recoder entra a formar part del nucli dur d’Artur MasRenovació. El polític santcugatenc aconsegueix que la nova direcció permanent de Convergència Democràtica s’apropi més al territori



Cotxes

Em deia l’altre dia un amic que havia vist publi-cada fa uns dies

la fotografi a de la pla-ça de Sant Jaume de Barcelona plena de cot-xes ofi cials, amb motiu d’un acte celebrat al palau de la Generali-tat. La denúncia la feien els veïns del barri, que manifestaven la seva indignació perquè a ells se’ls impedia aparcar pràcticament a tot arreu i, en canvi, quan es feia un acte polític, la per-missibilitat era absoluta, encara que els vehicles impedissin el pas dels vianants que passegen per l’indret, sempre molt concorregut. Aquesta acció, mostra d’una crí-tica visual innegable, es

pot reproduir a la nos-tra ciutat, on, a pesar de les denúncies dels usua-ris, no es busquen solu-cions per possibilitar els aparcaments en alguns sectors, com Can Cal-ders, per exemple, ans al contrari. Els treballa-dors van a aparcar on poden, però, ai si el cot-xe trepitja, que no enva-eix, el carril bici, perquè aleshores té el risc, pràc-ticament segur, que la grua, ufanosa per com-plir el seu deure, retiri el vehicle sense pal·liatius. Per acabar-ho d’adobar, les obres interminables de la nova rotonda de les Corts Catalanes posen aquell punt musical que mancava al barri: con-cert de clàxons diaris en do major, no impor-ta l’hora, obert a tots els públics. Deuen ser, pen-so, incongruències del sistema, com la de l’ocu-pació per cotxes de tota mena, el dia de l’aniver-sari del Teatre-Auditori, del Parc de l’Arborètum. O és que aquesta zona no és zona verda? •www.torresadvocats.com

Les obres de la rotonda posen aquell punt musical

la togaEDUARDTORRES

Iniciativa redefi nirà l’estratègia de partit en la seva novena Assemblea NacionalReunió. La trobada se celebrarà a Sabadell els dies 21, 22 i 23 de novembre, i se centrarà en les polítiques d’austeritat i en una aposta per la política a Europa

CONSELL. “Amb un missat-ge clar i comprensiu, parti-cipant en el moviment soci-al i marcant el perfi l i l’estil dins del govern”. Basant-se en aquests tres fonaments, ICV-EUiA encararà, els dies 21, 22 i 23 de novembre, la IX Assemblea Nacional del partit, tal com ha explicat el secretari general, Jordi Gui-llot, que ha visitat la ciutat per repassar el que signifi -carà aquesta trobada per als ecosocialistes.

Ser més austersAcompanyat de la membre de l’executiva local d’ICV Àssun Reyes, Guillot ha assegurat que quan s’aca-bi l’assemblea Iniciativa sortirà més reforçada que mai, ja que, durant els tres dies en què es portaran a ter-me les reunions, es redibui-xaran les estratègies de la

formació política. El mem-bre d’ICV ha volgut exposar que el grup també té propos-tes per fer front a la crisi, i en aquesta direcció ha assenya-lat que tenir més governan-ça, que es propiciarà a tra-vés d’una aposta política per Europa, i elaborar un seguit de projectes de sostenibilitat, gràcies a l’aplicació de mesu-res més austeres, ajudarà a pal·liar els efectes del canvi de cicle econòmic. “L’auste-ritat entesa com una aposta ètica, moral, mediambien-tal, fi nancera i econòmica, ja que aquest món està molt per sobre de les seves possibili-tats. Els excessos no només generen desigualtat social, sinó també una insostenibi-litat mediambiental tremen-da”. Igualment, des d’ICV s’ha argumentat que el model de finançament i el desplega-ment de l’Estatut seran dos dels reptes del futur.

Més de mil personesEl polític ha manifestat, a més, que per fer front a la crisi fi nancera cal invertir en des-pesa social i rellançar noves pautes de consum, consells que també es debatran en la reunió, segons ha puntualit-zat. Sant Cugat aportarà l’1% dels delegats que participaran

en aquesta novena assemblea, amb un total de set membres de l’executiu local. Segons les dades de què disposa Gui-llot, en la trobada nacional s’hi aplegaran més de 700 dele-gats, a més d’un gruix de 300 convidats, xifra que conferi-rà un univers format per més d’un miler de persones.

Guillot ha apuntat que tots aquests canvis s’hauran d’in-troduir a l’agenda política, i ha admès que les propostes es traslladaran al govern català, en una acció que ha catalogat de “fonamental”. •

El fi nançament i el desplegament de l’Estatut, dos reptes“L’assemblea servirà perquè ICV surti més reforçada”, diu Guillot


Amb la companyia de Reyes, Guillot va explicar l’Assemblea Nacional d’Iniciativa . #LLUÍS LLEBOT

FORMACIÓ. La JSC de Sant Cugat posarà en marxa, per quart any consecutiu, l’Escola de Formació Àngel Casas. Aquesta jornada for-mativa s’està fent a la seu que el PSC té a Sant Cugat des d’aquest dijous, 9 d’oc-tubre, fi ns demà dissabte, dia 11.

Durant els tres dies que durarà l’Escola de Forma-ció Àngel Casas s’alterna-ran diverses ponències i taules rodones, i se celebra-ran sopars i dinars relaci-

onals. El curs d’aquest any gira al voltant de l’economia i l’economia política.

Així doncs, en les ponèn-cies de dijous hi van interve-nir l’assessor d’economia del president de la Generalitat, Ciriaco Hidalgo, i el director general de l’Agència d’Inver-sors Estrangers de Portugal. Aquest divendres és el torn del curs d’economia políti-ca, que s’allargarà fi ns dis-sabte. Justament el dia de la clausura intervindran en la taula rodona sobre econo-mia a Sant Cugat l’exregidor del PSC Pau Calsamiglia i el primer secretari del PSC, Ferran Villaseñor.

Una imatge de l’edició anterior. #ARXIU

_M.S.M.

S’inicia la quarta edició de l’Escola Àngel Casas

Les jornades docents s’allargaran de dijous a dissabte

Les JERC denuncien l’immobilisme que practica el govern

C O M M E M O R A C I Ó . L e s Joventuts d ’Esquer ra Republicana de Catalunya (JERC) denuncien l’immo-bilisme del govern espanyol envers Catalunya, indepen-dentment del color polític que governi a l’Estat.

La secció local dels joves independentistes eviden-cia, a través d’un comuni-cat, l’actitud de falta de res-pecte del govern central pel que fa a la llengua, la cul-tura i el sistema institucio-nal català, i assenyala que aquest fet denota “una fal-ta de respecte que frega gairebé una actitud burles-

ca vers la nació catalana”. Amb aquesta denúncia la secció jove d’ERC rememo-ra el setanta-quatrè aniver-sari de la proclamació de l’Es-tat català. Les JERC recorden que l’any 1934, durant unes hores Catalunya es va pro-clamar independent de l’Es-tat espanyol. La declaració de Catalunya com a estat inde-pendent va comportar l’em-presonament del govern de la Generalitat i el seu president, Lluís Companys, la suspensió de l’Estatut d’Autonomia i l’aturada de les reformes aconseguides fins alesho-res. Les JERC, a més, lamen-ten que aleshores s’optés per aquestes mesures impositi-ves, que “no eren pròpies d’un sistema democràtic”.

_Redacció

Les joventuts d’ERC celebren els 74 anys de l’Estat català

“Els excessos d’aquest món no només generen desigualtat social, sinó també insostenibilitat”JORDI GUILLOT SECRETARI GENERAL D’ICV-EUIA

750delegatsDels quals l’executiva local aportarà set membres, un 1% de la participació.



SoStenibilitat. En èpo-ques de sequera l’estalvi de l’aigua és el millor antí-dot per combatre-la, i ara, en plena crisi econòmica, rebaixar-ne el consum aju-da a aconseguir una econo-mia més sanejada.

R e d u i r l a d e s p e s a d’aquest recurs és el que han aconseguit les set famí-lies que van acceptar, ara fa tres anys, participar en la segona fase de la cam-panya Sant Cugat estal-via aigua. Amb una prova pilot han vist com el con-sum d’aigua al jardí, que és el lloc on més es gasta aquest recurs hídric, s’ha rebaixat de manera notò-ria, fins a situar-se, de mit-jana, en un 21%.

Abúndia Orti, partici-pant de la campanya, que s’ha fet entre el 2005 i el 2007

en diverses cases unifamili-ars de Mira-sol, ha explicat que durant l’estiu de l’any passat la seva factura de Sorea es va situar al voltant dels 400 euros, i que durant les vacances d’aquest any, en canvi, el mateix rebut li ha costat uns 170 euros, grà-cies a la instal·lació del reg intel·ligent.

Aconseguir l’ecoeficiènciaLa clau d’aquesta rebaixa en la facturació de l’aigua rau en un sistema innovador d ’ e s t a l v i d ’ a i g u a q u e, mesurant el grau d’humitat que hi ha a la terra, permet programar el sistema de reg, de manera que s’ajusta a les necessitats de cada jardí i , a més, s’adequa als períodes de pluja o de sequera. Així ho ha explicat el professor de la Universitat Rovira i Virgili i enginyer de l’empresa Solfranc –que ha dissenyat els aparells mesuradors d’humitat– Pep Oncins. “Quan vam haver instal·lat sensors d’humitat en diversos jardins, vam desenvolupar un prototip de dispositiu que servia per evitar el reg programat en cas que es detectés que el terreny ja era prou humit.”

Per la seva banda, Agustí Solé, membre de l’ONG Ecolo-gistes en Acció, que ha partici-pat en la iniciativa, ha defen-sat els beneficis que aporta l’aplicació de la xerojardine-ria en les zones verdes, tant d’àmbit privat com públic, ja que “hem aconseguit introdu-ir eines per regular la progra-mació del reg dels jardins”.

Ajudes pràctiquesFinalment, la tinenta d’alcalde de Medi Ambient, Marta Subirà, ha remarcat que els objectius de la campanya “han estat cons-cienciar la ciutadania que l’ai-gua és un recurs escàs i que, per tant, cal adequar el comporta-ment a aquest concepte”.

D’aquesta manera, i per “estimular el desenvolupa-ment de comportaments ecoeficients entre la pobla-ció”, Subirà ha argumen-tat que des del consistori se subvencionaran pràctiques que comportin una reduc-ció del consum d’aigua a les llars santcugatenques. Igual-ment, Subirà ha explicat que la pràctica del reg intel·-ligent s’està duent a terme al parc de Can Mates i en algu-nes rotondes, i que la idea és estendre-la a tots els parcs i jardins de la ciutat. •

Amb un estalvi del 21%Pràctica. La prova pilot que Medi Ambient ha fet amb el reg de set cases unifamiliars posa de relleu que un sistema per mesurar la humitat del terra permet regar en funció de les necessitats i reduir de manera notòria el consum d’aigua

D’esquerra a dreta, Solé, oncins (ensenyant el sensor encarregat de mesurar la humitat) i Subirà. #LL. LLEBOT

“Hem introduït eines per regular la programació del reg”L’Ajuntament continua subvencionant sistemes d’estalvi

M. S. [email protected]


Passarà aquesta setmana:La delegació santcugatenca de la Cambra ha iniciat aquesta setmana el curs NORD de direcció comercial

Economia24 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia | Esports_ 32 | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54

la Xifra

3empreses de Sant Cugat competeixen per ser guardonades als premis La Nit de l’Empresari, que atorga la patronal Cecot


CaNvi. El grup farmacèutic Grífols traslladarà la seu cor-porativa de Parets del Vallès a Sant Cugat. L’empresa ha adquirit l’edifici Trioparc, que Caixa Sabadell havia posat a la venda i que està situat al parc empresarial de Can Sant Joan.

La marca de fàrmacs adquireix l’immoble en ple-na crisi del sector immobili-ari i passa a ampliar el parc de farmacèutiques que coe-xisteixen al municipi, i que formen Boehringer Ingel-

heim, Ferrer Internacional i Roche.

A inicis d’aquesta setma-na, Caixa Sabadell es va des-fer d’aquest complex empre-sarial per un valor que la

La farmacèutica Grífols s’instal·la a Can Sant Joan

Concentració. La ciutat aglutina un dels entramats més grans que hi ha en el sector dels fàrmacs a través de grans empreses, com Boehringer Ingelheim, Ferrer Internacional, Roche i, pròximament, Grífols

El complex, conegut com a Trioparc, disposa de 17.500 m2

L’empresa compra l’edifici d’oficines a Caixa Sabadell

financera no ha volgut fer públic, i que segons EFE se situa al voltant dels 40 mili-ons d’euros. L’entitat d’es-talvi havia anunciat que les perspectives que tenia reser-

ble trasllat de Caixa Sabadell al parc d’activitats econòmi-ques santcugatenc.

17.00 m2 de dissenyDissenyat pel despatx de l’ar-quitecte Joan Trias de Bes, Trioparc consta de tres edi-ficis d’oficines, que repre-

senten 17.500 m2, una zona d’aparcament amb capaci-tat per a 400 vehicles i una gran zona verda de 8.000 m2. El complex, que es caracterit-zarà per la seva estètica d’edi-ficis de vidre, va ser impulsat per la promotora de la finan-cera, Provasa, i econòmica-ment va suposar per a Caixa Sabadell una suma que ronda els 45 milions d’euros.

El primer semestre del 2008 el benefici net de Grífols es va situar en 62,2 milions d’eu-ros, un 36,8% més que en el mateix període de l’any ante-rior. L’augment de la factu-ració de l’empresa durant aquest inici d’any va estar causat per un creixement en les vendes del 20,8%. Actual-ment, la marca està especia-litzada en el sector farmacèu-tic i hospitalari, i és una de les companyies líders al món en la producció d’hemoderivats. El negoci de Grífols se centra en tres divisions: Bioscience, especialitzada en la recerca, el desenvolupament, la pro-ducció i la comercialització d’hemoderivats; Diagnòstic, que es basa en el desenvolu-pament de productes de diag-nosi in vitro per a anàlisis de laboratoris, i Hospital, que comercialitza una gamma de productes que es fan servir a les farmàcies d’hospitals, en cirurgia, nutrició clínica i flui-doteràpia. La multinacional catalana cotitza a l’IBEX 35 de la borsa espanyola.•

Trioparc, situat darrere la seu de BancSabadell, està actualment en fase de construcció. #LL. LLEBOT

vades per a Trioparc, que es va començar a construir l’any passat, eren vendre-la a una corporació impor-tant, cosa que va descartar de manera immediata un possi-

Mariona Sagalé[email protected] 45

milions d’eurosés el que va pagar Caixa Sabadell per la construcció del complex Trioparc


Publicitat | 25

TOTFOTOPORTADA

BASES

PORTA LA TEVA FOTOABANS DEL 15 DE DESEMBREDEL 2008!

11è CONCURS




jornada. Sota el títol La inter-nacionalització: una oportu-nitat de creixement per a les empreses, Pimec Vallès Sud va organitzar una sessió infor-mativa per donar a conèixer entre l’empresariat vallesà els beneficis i les oportunitats que aporta a les empreses aquest fenomen. La sessió informati-va se celebrarà el dimecres 15 d’octubre al SC Trade Center, i durant tres hores s’exposaran les possibilitats i les exigènci-es que poden comportar pro-fessionalment els processos d’internacionalització.

L’acte arrencarà a les cinc de la tarda, amb la presenta-ció, per part del director del Departament Internacional de Pimec, Joaquim Ferrer, aquesta secció de la patro-nal, que té per objectiu asses-sorar en matèria d’internaci-onalització. Després s’impar-tirà la conferència L’efecte en les pimes dels canvis al món, a càrrec del gerent de l’Escola Superior de Comerç Internaci-onal (ESCI) de la UPF, Antoni Rovira. Més tard, el respon-sable internacional de Cai-xa Penedès parlarà sobre El finançament de les exportaci-ons en les pimes. Tancarà la jornada una taula rodona en què es donaran les claus per augmentar les vendes en els mercats internacionals, a tra-vés de les experiències empre-sarials a l’Europa de l’est, el nord d’Àfrica i el golf Pèrsic.

Taxa d’aturA banda, Pimec ha emès un comunicat en què valora de manera molt negativa els resultats de l’atur del setem-bre, que a Catalunya va ser de 12.133 persones més que a l’agost, xifra que implica que el total d’aturats registrats a l’INEM és de 354.215 persones. L’entitat evidencia la seva pre-ocupació perquè “l’atur s’incre-menta mes rere mes en tots els sectors, i tot apunta que enca-ra estem lluny del fons.” Pimec recomana mesures orientades a restablir la confiança, desen-volupar polítiques actives que creïn ocupació i eliminar res-triccions creditícies.

_Redacció

Un acte de Pimec. #ARXIU

Pimec explica com vendre en el mercat internacional

rEConEixEmEnt. Han cal-gut divuit mesos de fei-na intensa perquè el grup Premsa Local Sant Cugat, que agrupa les publicaci-ons TOT Sant Cugat, DIA-RI DE SANT CUGAT, B30, les guies locals, l’Opiverd i l’agència Comunicació Cor-porativa P, a més d’altres pro-ductes informatius, gràfics i multimèdia, hagi estat reco-negut amb el certificat ISO 9001:2000 de Qualitat.

Aquesta catalogació, que atorga AENOR, certifica Premsa Local com el primer grup de comunicació local de l’Estat que obté aquest regis-tre, una garantia de la quali-tat que l’empresa aplica en tots els seus processos.

En un acte a la delegació de la Cambra de Comerç de Terrassa a Sant Cugat, el director comercial d’AENOR a Catalunya, Carles Villar-roya, va entregar al presi-dent del grup Premsa Local, Ramon Grau, la certificació

que reconeix la tasca de l’em-presa santcugatenca. En el lliurament d’aquesta norma-tiva, a més d’amics, clients i treballadors del grup de comu-nicació, també hi van assis-tir el delegat de la subseu de la Cambra, David Chaler, el

vicepresident de l’Associació Empresarial de Sant Cugat, Juanjo Martínez, el president de Pimec, Francesc Elías, i l’alcalde, Lluís Recoder, que va descriure Premsa Local com “una empresa puntera”. El polític va fer una menció especial al producte estrella de Premsa Local, el TOT, cre-at ara fa 23 anys, que l’alcalde va catalogar com “un referent a Catalunya”.

La qualitat com a feinaGrau es va mostrar molt satis-fet per haver aconseguit la qualificació ISO i va manifes-tar que a partir d’ara “la cata-logació dóna eines metodolò-giques per continuar oferint productes i serveis de màxi-ma qualitat als nostres clients i als nostres lectors”. Per la seva banda, Villarroya va elo-giar la tasca de Premsa Local per “voler ser pioners”, i el president de l’organització va respondre que, “en l’em-presa que lidero creiem fer-mament en la qualitat com a manera de fer i treballar, i com a fet diferencial i valor sòlid per sustentar una acti-vitat empresarial”.

Chaler, per part seva, va posar la nota distesa a l’acte dient que després de la certi-ficació ISO a la qualitat el prò-xim repte és la de Medi Ambi-ent, i va voler fer referència a l’actual situació del mercat.

L’efecte de la crisiEl membre de la Cambra de Comerç va dir que, en un can-vi de cicle econòmic com el que estem vivint, si els bancs no obren l’aixeta “estem perduts”, mentre que Grau va recordar que en els moments econòmi-cament més difícils la certifica-ció ISO “és una notícia positi-va d’aposta i treball per asso-lir objectius de millora en la qualitat, és un fet destacat. Les dificultats també representen

noves oportunitats, i la quali-tat és un valor segur”.

L’alcalde de la ciutat tam-bé es va sumar a aquest punt de vista i va recalcar que “en aquesta fase de turbulències, hi ha qui està en més bones condicions per afrontar la cri-si”. Recoder va continuar la seva intervenció en aquesta direcció al·legant que “amb qualitat, esforç i feina ben feta es passa més bé una crisi”.

Finalment, Grau també va tenir unes paraules per a l’equip que ha aconseguit que el certificat fos una rea-litat, i va fer constar la “gran vàlua humana i professional” dels seixanta treballadors que actualment formen la planti-lla de Premsa Local. •

Villarroya lliura la certificació iSo al president de Premsa Local, amb la companyia de Chaler i recoder. #LLUÍS LLEBOT

L’empresa agrupa diverses revistes i publicacionsEl director comercial d’AENOR a Catalunya elogia la tasca del grup

M. Sagalé[email protected]

Premsa Local, certificada amb la ISO de QualitatPioners. AENOR certifica la catalogació en els processos del grup de comunicació i el converteix en la primera empresa local distingida amb aquesta garantia, resultat d’una aposta per la millora contínua

“Creiem fermament en la qualitat com a manera de fer i treballar, i com a fet diferencial i valor sòlid per sustentar una activitat”ramon GraU presiDent Del grup premsa local

Frases

“El ‘TOT Sant Cugat’, que es va crear ara fa 23 anys, és un referent a Catalunya”

LLUíS rECodEr alcalDe De sant cugat


Publicitat | 27




Es posa a rodar el rescat financer

F inalment es va aprovar el pla de saneja-ment d’actius

danyats (TARP) als EUA. Una mesura necessària, malgrat que el mercat l’ha aco-llit amb escepticis-me, ja que el rebuig del TARP hagués supo-sat una pressió addici-onal sobre la confian-ça. Al final la mesura ha resultat clau per fre-nar el deteriorament de les primes de risc en tots els mercats. I això perquè conèixer com es valoraran els actius, així com avaluar la via-bilitat de les mesures i la seva correcta imple-mentació, alleugeriran en gran mesura les tensions als mer-cats de finançament majoristes. D’altra banda, s’estan vivint jornades d’incer-tesa per la persistència de dificultats en enti-tats financeres a Euro-pa, augmentant el risc sistèmic. És positiva la velocitat amb què estan reaccionant les autoritats. No haver-ho fet perllongaria més la paràlisi virtual del mercat monetari, amb implicacions nefastes sobre la concessió de crèdit. D’aquesta manera, per exemple, s’ha produït l’ampliació del volum de les subhastes (TAF) per la Fed, i la remu-neració de les reserves bancàries mantingudes al banc central. Però el mercat no es conforma amb aquestes mesures instrumentals i dema-na una actuació coor-dinada en forma de baixades de tipus. En aquesta línia ha actuat l’autoritat australiana, amb un inesperat retall de tipus de 100 pb, fins al 6,0%, el primer movi-ment d’aquesta magni-tud des del 1992. •[email protected]

en global

HP adquireix la firma LeftHand Networks

La seu de Can Sant Joan. #LL.LL.

alment, LeftHand Networks té una plantilla formada per 200 treballadors, i amb aques-ta compra HP espera millorar l’intercanvi d’informació entre la seva comunicació interna i la d’altres companyies. •

ExpanSió. La nord-america-na Hewlett-Packard (HP) té previst comprar els actius de LeftHand Networks per un

valor de 260 milions d’euros. La transacció econòmica per com-prar l’empresa d’emmagatze-matge virtual per part de HP es tancarà a principis del 2009, quan s’enllesteixi un ajusta-ment del preu de compra. Actu-


Rieter centra la seva activitat a Valldoreix

C o n t i n u ï tat. R i e t e r, empresa dedicada al món de l’automoció i del tèxtil, centrarà la seva activitat empresarial a la seu que té a Valldoreix. L’aposta per la planta santcugatenca implicarà el tancament de les altres filials que el grup té repartides per Catalunya. El trasllat fins a Valldoreix es completarà al juny del 2010 i s’iniciarà en les pròxi-mes setmanes. Amb aques-ta acció la multinacional espera optimitzar la logís-tica i millorar la rendibilitat de l’empresa.

Rieter va facturar, l’any passat, uns 2.400 milions d’euros, i disposa d’una plantilla formada per més de 15.000 empleats.

_M.S.

REbaixES. Els comerciants del centre s’han ajudat de la jornada del Fora Stocks d’aquest any per desfer-se de les últimes peces de tempora-da. La diada de rebaixes, que es fa coincidint amb el primer cap de setmana d’octubre, ha evidenciat poc els efectes de la crisi en el nombre de com-pres, ja que aquest any, con-tradictòriament, han estat més elevades que en l’edició anterior, segons ha assegu-rat el president de la Fede-ració de Comerciants, Josep Lluís Galvany, que ha afegit que aquesta festa del comerç “ha estat ben concorregu-da, encara que hi ha hagut menys comerços”.

El sol de dissabte va aju-dar a fer que el matí fos el moment més intens del dia i, tot i que a la tarda l’activi-tat va disminuir, a darrera hora es va viure un repunt de l’activitat comercial.

_Redacció

El comerç no nota l’efecte de la crisi al Fora Stocks

una imatge de la jornada. #E.M.

REmodELaCió. Les obres que han de millorar les instal·-lacions del mercat munici-pal de Pere San comença-ran a l’estiu de l’any que ve. Ho ha confirmat el regidor de Comerç, Josep Romero, que ha informat que l’àrea que lidera manté converses

amb els paradistes per conèi-xer quines són les necessitats principals dels comerciants.

A través d’aquesta roda d’entrevistes amb els boti-guers, s’estan definint algu-nes de les intervencions que s’han de dur a terme a Pere San, d’acord amb les acci-ons que els paradistes preve-uen com a imprescindibles per millorar el rendiment i

el funcionament del mercat, i respectant aquest edifici, que està catalogat.

Projecte Pere SanSegons ha explicat Romero, les obres de remodelació con-sistiran a instal·lar un petit supermercat a la planta bai-xa del mercat, disminuir el nombre de parades a la planta superior per ampliar alguns

dels comerços, dotar el mer-cat d’un sistema de climatit-zació i habilitar una entrada per l’avinguda de Catalunya. “Volem que el mercat torni a ser el motor comercial de la zona, i per això demana-rem que, com a mínim, obri quatre tardes a la setmana, perquè ara només està obert una tarda”.

Edifici catalogatEl mercat de Pere San es va construir l’any 1911 sobre els terrenys que havien ocupat l’an-tiga església de Sant Pere d’Oc-tavià, enderrocada a finals del segle xix pel mal estat de con-servació en què es trobava, i on s’havia celebrat des de temps immemorials el mercat de Sant Cugat. El 1926 es va ampliar amb una nau igual que la prime-ra i es van aixecar el porxo i la marquesina de vidre del davant, en unes obres que va dirigir l’arquitecte Enric Mora. D’es-til modernista i noucentista, el mercat és obra de Ferran Cels i forma l’arquitectura modernis-ta catalana més destacada que hi ha a la ciutat, juntament amb edificis protegits, com el Celler Cooperatiu, la casa Armet o la casa Lluch. •

Les obres s’iniciaran d’aquí a nou mesos i canviaran de manera substancial l’interior del mercat . #LL.LL.

M. [email protected]

La reforma del mercat de Pere San s’iniciarà l’estiu que veReadaptació. A la planta baixa de l’equipament municipal s’instal·larà un supermercat, mentre a l’avinguda de Catalunya s’habilitarà una entrada



Joly va presentar el conjunt d’iniciatives en una roda de premsa a l’Ajuntament. #DAVID FERNÁNDEZ

CICLE. Un viver d’empreses públic-privat al qual tindran accés emprenedors i empresa-ris i que impulsaran la Cambra de Comerç, el SC Trade Cen-ter i l’Ajuntament. Aquesta és només una de les dotze propos-tes que ha ideat l’Àrea d’Econo-mia de l’Ajuntament en com-binació amb diversos agents socioeconòmics de Sant Cugat per combatre la crisi monetà-ria en l’àmbit local. En l’ela-boració d’aquest full de ruta,

a més dels sindicats hi ha par-ticipat l’AESC, la Federació de Comerciants, el Gremi de Res-tauradors, la Pimec, el SC Tra-de Center, les Escoles Universi-tàries Gimbernat i la Superior d’Arquitectura. “Aquests són els compromisos amb les mesu-res concretes i pactades”, ha dit el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Jordi Joly, que ha afegit que les actuacions per pal·-liar els efectes de la crisi que-daran instaurades al municipi les pròximes setmanes i quan el canvi de cicle hagi acabat.

Pla en tots els estratsEntre les altres propostes pre-vistes destaca el Programa des de zero, que vol fer accessi-ble Creàpolis i finançar “una part important” als emprene-dors dels projectes amb un bon potencial de creixement, con-vertir Sant Cugat en un centre

de convencions, amb els seus equipaments públics, fomen-tar campanyes de comerç local i simplifi car els tràmits adminis-tratius quan es creïn empreses. El pacte també recull un acord a què han arribat el consistori i Caja Navarra per oferir crèdits a emprenedors sense avals, i la promoció de canals d’informa-ció que tinguin una actitud posi-tiva envers la crisi, per ajudar a superar el cicle. A més, es crea-rà una mesa de la formació pro-fessional per promoure aquest grau docent, adaptat a les neces-sitats reals de les activitats eco-nòmiques que es desenvolupen a Sant Cugat. Joly ha explicat que per aconseguir noves vies de fi nançament optaran al Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) amb el pro-jecte del viver d’empreses, l’IEIT Júnior i el Catalonia Innovati-on Triangle (CIT). •

Les propostes s’han consensuat amb sindicats i associacionsEntre d’altres, es preveu fer de Sant Cugat un centre de convencions


L’Ajuntament posa en funcionament un viver d’empresesPla de xoc. La iniciativa forma part d’un paquet de dotze mesures que pretén capejar la crisi econòmica

Grup XXI es desfà de la seva secció aeronàuticaCompra. Els tres jets de l’empresa santcugatenca els adquireix Acinipo 07, que ja va comprar la part de Celo

INVERSIÓ. Grup XXI s’ha des-près de la seva àrea d’aviació corporativa, que es coneixia amb el nom de Corporajets XXI i que estava integrada per tres jets privats. Amb la venda d’aquesta secció, l’em-presa, que està situada al car-rer d’Amposta de la ciutat, es queda només amb l’acti-vitat immobiliària, l’hote-lera i la sanitària. La divisió aeronàutica de Grup XXI ha estat adquirida per Acinipo, que al mes de juliol va com-prar la secció amb què Grup XXI pretenia cotitzar a bor-sa, Celo. Acinipo 07 està for-

mada per un grup d’inversors, entre els quals hi ha l’excon-seller delegat de Repsol-YPF José Ramón Blanco. Encara que no s’ha fet pública la quan-titat que ha desemborsat Aci-nipo per comprar Corporajets, en l’adquisició de dues de les tres aeronaus que tenia Grup XXI, aquesta empresa va arri-bar a pagar 30 milions d’eu-ros, mentre que la compra del tercer jet va suposar al grup santcugatenc un cost de fi ns a 7,9 milions d’euros. Tot i això, Grup XXI continua sent, en un 60%, del conseller delegat de l’empresa, Santiago Vila, i l’al-tre 40% correspon a la família Rodríguez Domínguez, pro-pietària de la rellotgera Fes-tina-Lotus.

El grup conserva les seccions sanitària, hotelera i immobiliària

Una de les aeronaus que s’han venut a través de Corporajets. #CEDIDA

_M.S.M.

Gol de Bin Laden

L’ Ossama deu estar ben content al seu cau de

les muntanyes. Sens dubte, està aconseguint el que volia. L’11-S Al Qaida va atacar el poder polític (la Casa Blanca), el militar (Pentàgon) i el fi nancer (WTC) per desestabilitzar els tres eixos angulars del poder nord-americà. No ho va aconseguir en primera instància. Però el terror que va instaurar va aconseguir esbiaixar la política induint una guerra injusta, sagnant i econòmicament insostenible i instaurant en un dels temples mundials de la democràcia la disjuntiva del blanc o negre, l’amb mi o en contra meva. Només així s’entén que el poble hagi avalat un govern hostatge indiscutible dels lobbies armamentístic, petrolier i fi nancer, que ha estat capaç de permetre la deriva de milers de milions de dòlars des dels consumidors i els contribuents cap als patrons d’algunes de les principals empreses del país. I no m’estic referint al recent pla de salvament. El terror econòmic no és inofensiu. Destapa la desconfi ança innata i l’eleva a la condició de categoria. I ja se sap: l’economia és un sistema fi duciari, basat en la confi ança. Això és el que vol atacar Al Qaida, la nostra seguretat, la nostra confi ança. Ara ens debatem entre el manteniment de les essències liberals i el retorn a la praxi keynesiana. En el centre hi ha la sortida, en la mitització dels grisos. Jo hi confi o, ens en sortirem amb poques ferides i el gol de l’Ossama, si fem les coses mitjanament bé, quedarà en un no res. •[email protected]

econogrescaeconogrescaeconogrescaeconogrescaeconogrescaCARLESBRUGAROLAS

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa


30 | Publicitat



Publicitat | 31



ATLETISME. Més de 1.200 atle-tes, 25 edicions de la Mitja Marató de Sant Cugat i Cam-pionat de Catalunya. Amb aquest cartell es presentava la cursa popular per excel·-lència de Sant Cugat, la Mit-ja Marató. D’entre tots els atle-tes, Roger Roca en la catego-ria masculina i Mireia Sosa en la femenina es corona-ven, diumenge, nous campi-ons de Catalunya. Oriol Cas-calló i Ester Ramos van ser els millors atletes locals.

Roger Roca, del club Rayet Guadalajara, és l’atleta cata-là que més vegades –un total de cinc– ha guanyat el Cam-pionat de Catalunya de Mitja Marató, del qual enguany s’ha fet la dissetena edició. Roca va fer un temps d’1 h, 8 min i 42 s, lluny, però, de la seva marca personal, que és d’1 h, 3 min i 57 s. L’atleta igualadí va guanyar molt còmodament la 25a Mitja Marató de Sant Cugat, tot i que el dia anterior havia participat en un duatló a França. Des del primer quilò-metre de la cursa, aquest atle-ta de trenta anys no va tenir

El Junior FC va retre un sentit homenatge als seus olímpics: Maria Romagosa, Júlia Menéndez i Pablo Negre

Reconeixement _PÀG. 35Esports32 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports | Cultura_ 46 | Passatemps_ 54


Àlex López [email protected]

Passarà aquest dissabte, 11 d’octubre:La Final de la Lliga Catalana de Pentatló Modern, a les 11 h, a la zona esportiva de Valldoreix

Una Mitja de rècord Participació. La 25a edició ha estat una de les que ha tingut una participació més nombrosa, amb prop de 1.300 corredors. Roger Roca, amb un temps d’1 h, 8 min i 42 s, va completar una de les mitges més ràpides

Mireia Sosa va ser la primera classifi cada en categoria femeninaOriol Cascalló i Ester Ramos, 14è i 13a, els millors locals

ens havíem proposat. Més de 1.200 atletes és una gran parti-cipació”. Amador va assenya-lar que l’organització de la Mit-ja Marató de Sant Cugat conti-nuarà treballant “en la mateixa línia, però volem que la ciutat s’hi impliqui més”. Amador aposta per donar continuïtat al circuit i vol que “augmenti la participació atlètica i ciuta-dana”. Finalment, el regidor també va avançar que aviat es farà un homenatge als funda-dors de la Mitja Marató de Sant Cugat i una exposició a la Casa de Cultura.

Per últim, Romà Cuyàs, pre-sident de la Federació Catala-na d’Atletisme, va assenyalar que “ha estat una gran festa de l’esport, amb una gran par-ticipació popular i on, a més, ha guanyat el millor atleta de Catalunya en aquest moment, que és Roger Roca”. Cuyàs va aprofi tar l’ocasió per recordar que “no trigarem a tenir la pis-ta d’atletisme que Sant Cugat necessita, de manera que es consolidi com la ciutat atlèti-ca que és”.

Atletes localsEl millor atleta santcugatenc va ser Oriol Cascalló (Ripollet Unió Atlètica), que va acabar en un excel·lent catorzè lloc, amb un temps d’1 h, 14 min i 5 s. Tot i que Cascalló, de 25 anys, ja s’imaginava que formaria part del grup capdavanter de la Mit-ja Marató, després de la prova va explicar: “Estic molt satis-fet. És la meva primera mitja i la volia córrer a casa”.

La millor atleta local, per la seva banda, va ser Ester Ramos, que va arribar tretzena. La vall-doreixenca, corredora de l’AE Blanc-i-Blau, va fer un temps d’1 h, 34 min i 53 s, 20 segons menys que Ana Brito, que inici-alment es considerava la millor corredora local. •

oposició. “Sabia que podia gua-nyar, però pensava que seria més difícil”, va assenyalar el dorsal 1368. Roger Roca tam-bé va detallar que “m’ha sor-près molt el circuit, realment és molt atractiu, tot i que m’ha sobtat que hi hagués tan poca gent als carrers”.

Roca també va destacar el fet que la Mitja de Sant Cugat hagi arribat a la seva vint-i-cin-quena edició. “Ara cada cap de setmana hi ha curses, i per això mantenir-ne una durant tants anys és difícil”.

Entre el seu currículum esportiu cal destacar deu títols en diferents campionats de Catalunya i més d’una vinte-na de triomfs en mitges mara-

ser he trobat a faltar una mica més de suport de la gent”.

ValoracionsLluís Jiménez, president del Club Natació Tennis Sant Cugat i un dels fundadors de la cursa, es mostrava molt satis-fet per l’alta participació: “S’hi han inscrit prop de 1.450 corre-dors i n’han sortit prop de 1.300. Ha estat”, va assegurar, “una gran diada de l’esport sant-cugatenc”.

Xavier Amador, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, va ressaltar, un cop acabada aquesta vint-i-cin-quena edició, que “hem acon-seguit superar el miler de par-ticipants, que era la xifra que

tons. L’any 2005 també va ser campió d’Espanya de Mitja Marató.

Mireia Sosa, del Califòrnia Sports Sabadell, participava per primera vegada en el Cam-pionat de Catalunya. No espe-rava guanyar, però el seu temps d’1 h, 25 min i 31 s va ser sufi ci-ent per arribar en la primera posició: “De fet, no corria en una

Mitja Marató des del maig. Fa dues o tres setmanes que estic agafant ritme i no pensava arri-bar la primera. Venia a esforçar-me i a entrenar”. Com a bona tarragonina, Sosa es posa com a objectiu guanyar la Mitja de la seva ciutat: “Vull guanyar a Tarragona, i m’agradaria bai-xar de la meva marca personal, que és d’1 h i 18 min”.

Mireia Sosa considera que la Mitja Marató de Sant Cugat “és una cursa dura, de moltes pujades i baixades, però atrac-tiva. Ara”, afegeix, “és gairebé impossible fer marca”.

Sosa, com Roger Roca, tam-bé es lamentava del poc ambi-ent que hi havia als carrers: “He corregut molta estona sola, pot-

Més de 1.200 corredors van participar, diumenge passat, en la 25a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat. #EFRÉN MONTOYA

Pere Ferná[email protected]@premsalocal.com

“Ha estat una gran festa de l’esport, amb una gran participació popular i on ha guanyat el millor atleta de Catalunya”ROMÀ CUYÀSPRESIDENT DE LA FCA



Roger Roca i Mireia Sosa són els nous campionsCaMpionS. Roger Roca aconseguia a la Mitja Marató de Sant Cugat el seu cinquè títol de cam-pió de Catalunya. Fins aleshores, Benito Oje-da, que va ser tercer, i ell mateix, lideraven el ràn-quing amb quatre títols cadascun. Roca va fer un temps d’1 hora 8 minuts i 42 segons, es va acostar a la millor marca regis-trada en aquesta prova, que és d’1 hora i 7 minuts, la que va establir Rafael Garcia ara fa vint-i-cinc anys, tot i que no és com-parable, perquè quan va guanyar Garcia gairebé no hi havia desnivell. És per això que possiblement aquesta hagi estat una de les mitges de Sant Cugat més ràpides de la història.Mireia Sosa, del Califòr-nia Sports, debutava al Campionat de Catalunya. Havia guanyat les mitges de Sabadell i Tarragona, i havia estat tercera a la de Barcelona. Recent-ment també va ser sub-campiona de Catalunya en els 8.000 metres lli-sos. “No venia a fer mar-ca, només a córrer i a dis-frutar”, assegurava en acabar la cursa. No li va caldre fer marca per ser la número u. Va fer un temps d’1 hora, 25 minuts i 31 segons, per davant d’Estrella Ribó, que va ser segona, i Meritxell Bonet, que va ser tercera. •#FOTOGRAFIA: EFRÉN MONTOYA

1

2

oriol Cascalló s’estrena amb una victòrialoCal MaSCulí. Oriol Cascalló va ser el millor atleta local, amb un temps d’1 hora, 14 minuts i 5 segons. Amb aquest temps va aconseguir ser catorzè en la classificació general. Molt bon paper, per tant, el de l’atleta del Ripollet Unió Atlètica, que debutava en aquesta distància.Oriol Cascalló és un dels corredors habituals de Sant Cugat. Sovint cor-re al Cros de Sant Cugat i a altres proves atlètiques menors que es fan a casa nostra. •#FOTOGRAFIA: EFRÉN MONTOYA

Ester Ramos torna a guanyar un títol a la MitjaloCal FEMEnina. Ester Ramos, atleta de l’AE Blanc-i-Blau, va ser la pri-mera corredora local a arribar a la línia de meta. Amb un temps d’1 h, 34 min i 53 s, la valldorei-xenca completava la seva segona Mitja Marató de Sant Cugat. La primera la va guanyar. “Aquesta vegada venia a disfrutar-la i a acabar-la, en l’altra sí que venia a guanyar”. A la fotografia, Ramos cor-re al costat d’Abdel Ait Khamouch, recent doble medallista en els Jocs Paralímpics de Pequín. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

poc ambient als carrers

aMbiEnt. Tot i que hi ha zones on es concentra força gent, la 25a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat no ha comptat amb un suport massiu de públic. Molts atle-tes asseguraven haver corregut sols en els trams més allunyats del centre. •#FOTOGRAFIA: EFRÉN MONTOYA

El pallasso de la Mitja

Mitja. Tino Rubio corre la Mitja Marató des de fa molts anys. Aquest santcugatenc és, però, el corredor més peculiar de la cursa: sempre la corre vestit de pallasso. En aquesta edició, el corredor del Club Muntanyenc va quedar en la posició 1178. •#FOTOGRAFIA: EFRÉN MONTOYA



‘Créixer amb el SantCu’. Aquest és l’eslògan que va utilitzar el Sant Cugat Esport FC en la presentació dels 28 equips de l’entitat esportiva local. #EFRÉN MONTOYA

ZEM Jaume Tubau. Els d’An-doni Ortolá van imposar-se, per 1 gol a 0, al CE Sant Feliu Sasserra, equip que enguany estrena categoria i que, sense punts, és el cuer del grup pri-mer de la Regional Preferent. El gol local el va fer el defensa Cesar Crespo, en el minut 16 del segon temps.

Després de dues derrotes con-secutives, davant la UE Rubí (2-3) i el Palafrugell CF (1-0), el Sant Cugat Esport FC es va emportar la segona victòria al campionat.

Després de les quatre prime-res jornades de Lliga, el con-junt és novè de 18 equips, amb 6 punts, i un balanç al campionat de 2 victòries i 2 derrotes.

Aquest diumenge, 12 d’oc-tubre, a les 12 h, el Sant Cugat visita, sense conèixer la derro-ta, el camp de la UE Mollet CF, sisè classificat, amb 8 punts i un balanç en la competició de 2 vic-tòries i 2 derrotes.

D’altra banda, avui diven-dres, 10 d’octubre, a les 22 h, la junta directiva del Sant Cugat Esport FC i el primer equip de l’entitat soparan plegats. •

FUTBOL. Unes 800 persones van seguir en directe, dissab-te passat, a la ZEM Jaume Tubau, la presentació oficial dels 28 equips del Sant Cugat Esport Futbol Club, que inte-gra 425 jugadors i jugadores, una cinquantena més que la campanya anterior. Per tercer any consecutiu, aquest acte que dóna la benvinguda a la nova temporada 2008-2009 va tenir lloc de nit, en un format ja consolidat i molt atractiu per als assistents.

L’acte, que va esponsorit-zar Tous, Alien Zone i el DIA-RI DE SANT CUGAT, va està carregat de sentiments, espec-tacularitat, valors, solidaritat,

lluminositat (amb focs artifici-als inclosos) i catalanitat.

Amb l’eslògan Créixer amb el SantCu, el club espor-tiu va voler escenificar, a tra-vés d’Àlex Gomar, tècnic del benjamí A i porter del primer equip, des que un jugador entra a formar part de les categori-es de base de l’entitat fins que arriba al primer equip.

La presentació va està pre-sidida, entre altres personali-tats, per Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, Ricard Campoy, president de la Federació Cata-lana de Futbol, Josep Maldo-nado, president i fundador de l’ONG Esport Solidari Interna-cional (ESI), Charly Reixach, exjugador i exentrenador del primer equip de futbol del FC Barcelona, i Llorenç Santa-susagna, president del Sant Cugat Esport FC. També hi van ser presents represen-tants de patrocinadors i col·-laboradors del club local.

L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va assegurar en els parlaments que “pensa-va que la presentació del Sant

Cugat de l’any passat era insu-perable, però em vaig equivo-car. Aquest any, la junta s’ha tornat a superar”. Recoder també va dir que “aquest és un acte que fa club i ciutat i que sempre es recordarà”.

Ricard Campoy, president de la Federació Catalana de Futbol, va mostrar-se sorprès per la quantitat d’equips que formen part del club.

Un any més, el Sant Cugat Esport FC col·labora amb l’ONG ESI amb la donació de botes de futbol i material esportiu. Maldonado va afirmar que “Sant Cugat és la ciutat solidària per excel·lència”.

El Sant Cugat presenta els 28 equips davant 800 seguidorsSuperar-se. El club va tornar a dissenyar un acte espectacular i ple d’emocions. El president Santasusagna va lliurar a l’alcalde Lluís Recoder el carnet de soci de l’entitat esportiva local

Uns 425 jugadors componen el club, 50 més que l’any passatRodríguez: “El projecte del club és il·lusionant, ambiciós i competitiu”


“Volem donar les gràcies als pares per permetre que participem en la formació social i esportiva dels vostres fills i filles”LLORENÇ SANTASUSAGNA presiDent Del sant cugat

Frases

HOQUEI SOBRE PATINSEl Patí Hoquei Club Sant Cugat es manté en zona d’ascensel sènior masculí del patí Hoquei club sant cugat va guanyar (2-3), diumenge passat, el fins llavors líder, el cH lloret B, conjunt que en la primera jornada de lliga va apallissar el club Vilassar Hoquei. els sant-cugatencs, en zona d’as-cens, reben avui divendres, 10 d’octubre, a les 21.50 h, al pavelló 2 de la ZeM ram-bla del celler, el cp con-grés, en la tercera jornada.

BÀSQUET MASCULÍLa UE Sant Cugat ha perdut els tres primers partitsel sènior masculí 1 de bàs-quet de la ue sant cugat ha perdut els tres partits de lliga que ha disputat fins ara. Dissabte passat, els de David lizano van enso-pegar davant el salt, per 67 punts a 77. en la pròxi-ma jornada de lliga, els ver-mell-i-negres, quinzens i penúltims, visiten el segon classificat, l’arenys Bàs-quet, que ha guanyat tots els encontres.

FUTBOL SALAL’AXA FS Sant Cugat no pot guanyar el primer partit a casal’aXa Futbol sala sant cugat no va poder acon-seguir, dissabte passat, al pavelló 3, la primera victò-ria a la lliga, en el primer enfrontament al campionat com a equip local. el Mar-fil santa coloma B va impo-sar-se per 2 gols a 3. en la tercera jornada, l’aXa Fs sant cugat torna a jugar a casa, aquest dissabte 11 d’octubre (17.30 h), amb l’excavacions garriga.

xuts

CAMPIONATSEGON TORNEIG BABOLAT dE PÀdEL20-26 D’OctuBreclub esportiu Valldoreix

el segon torneig Babolat de pàdel s’endarrerirà una set-mana i tindrà lloc, finalment, del 20 al 26 d’octubre. les inscripcions per participar en aquesta competició de caràc-ter open ja estan obertes.

Llorenç Santasusagna, pre-sident del Sant Cugat Esport FC, va donar les gràcies als pares dels futbolistes “per confiar-nos els vostres fills i filles i permetre que partici-pem en la seva formació soci-al i esportiva”. Santasusagna també va fer públic el suport del Sant Cugat a la campanya A l’Esport, jo tallo amb el fum, que promou l’Ajuntament.

Alberto Rodríguez, un dels dos coordinadors del futbol base del Sant Cugat Esport FC va assenyalar que el pro-jecte del Sant Cugat “és un pro-jecte il·lusionant, ambiciós i competitiu”.

En finalitzar l’acte, Santasu-sagna va lliurar a Recoder el car-net de soci de l’entitat.

Per tercer any consecutiu, el DIARI DE SANT CUGAT ha col·laborat en la presentació del Sant Cugat Esport FC.

Primera victòria a casaEl primer equip del Sant Cugat Esport Futbol Club va aconse-guir, diumenge passat, la pri-mera victòria a la Lliga a la



R E C O N E I X E M E N T. M é s d’un centenar de persones van voler acompanyar, el 3 d’octubre, els tres olím-pics del Junior FC en l’ho-menatge que els va oferir el seu club. Júlia Menén-dez i Maria Romagosa van aconseguir, amb la selecció espanyola absoluta femeni-na, un diploma olímpic des-prés d’acabar en la setena plaça als Jocs Olímpics de Pequín, mentre que Pablo Negre, cap d’equip del com-binat estatal masculí, es va penjar la medalla de plata.

En aquest reconeixe-ment públic, tampoc no hi

van faltar els exolímpics del Junior FC, Leandro Negre (Mèxic 1968), Elena Maragall (Barcelona 1992) i Luci López (Atlanta 1996).

A l’acte hi van assistir, entre altres personalitats, Jordi Joly, tinent d’alcalde d’Economia i Organització de l’Ajuntament de Sant Cugat, Leandro Negre, president de la Federació Internacional d’Hoquei Herba, Narcís Car-rió, president de la Federa-ció Catalana d’Hoquei, Mau-rits Hendriks, seleccionador espanyol masculí, i Miquel Àngel Ranera, president del Junior FC-1917 Sport&Spa.

El club santcugatenc va lliurar als tres socis del Junior FC insígnies amb els anells olímpics i rellotges personalitzats de la firma Tous, empresa que va espon-soritzar aquest acte de reco-neixement.

Menéndez, Romagosa i Negre, homenatjats al Junior FCPassat i present. També hi van assistir els exjugadors olímpics del Junior FC: Leandro Negre, Helena Maragall i Luci López

Romagosa, Menéndez i Negre, en el seu homenatge. #D.FERNÁNDEZ

Més d’un centenar d’assistents prenen part en el reconeixement


Júlia Menéndez va asse-gurar en els parlaments: “Aquest és el millor regal que ens podíeu fer”.

Pablo Negre, cap d’equip de la selecció espanyo-la masculina en els últims quatre anys, va qualificar d’“experiència inoblidable” la seva participació en els Jocs Olímpics de Pequín.

Els valors del Junior FCEl president del Junior FC-1917 Sport&Spa, Miquel Àngel Ranera, va donar les gràcies, en els parlaments, als homenatjats, “per haver portat el nom del club i de la ciutat fins a Pequín”. Rane-ra també va explicar que “és un gran honor i orgull que gent que s’ha fet a casa nos-tra hagi assolit el màxim per a un esportista, que és parti-cipar en unes olimpíades, i hagi aconseguit una medalla de plata i un diploma olím-pic. Ens heu demostrat”, va afegir, “que els valors que volem transmetre als més petits del club, com l’es-forç, el treball i el sacrifici, sempre acaben tenint un premi”.

Aquest reconeixement públic a Júlia Menéndez, Maria Romagosa i Pablo Negre va comptar amb la col·laboració del DIARI DE SANT CUGAT. •

La final de la Lliga Catalana de Pentatló, a Valldoreix

CAMPIONAT. La final de la Lliga Catalana de Pentatló Modern tindrà lloc aquest dis-sabte, 11 d’octubre, a partir de les 11 h, a la zona esporti-va municipal de Valldoreix. La prova de tir començarà al pavelló, a les 11 h, per a les categories infantil i cadet. A les 13 h competiran els benja-mins i els alevins.

A les 11.50 h s’iniciarà la prova de natació, en les cate-gories prebenjamí, benjamí i aleví, i a les 13.30 h, en infantil i cadet. Finalment, la cursa, que tindrà lloc en un circuit urbà, començarà a les 16.30 h. El lliurament de premis tin-drà lloc a les 18.30 h.

En la final de la Lliga Cata-lana de Pentatló Modern, que organitza la Federació Cata-lana de Pentatló Modern amb la col·laboració del Club Nata-ció Valldoreix i de l’EMD, hi participaran vuit clubs: l’EE Llor, el PC Esplugues, l’UDT Pentatló Modern, el CP Per-pignan, l’US Font Romeu, el PM Sant Esteve, el PM Sant Cyprien i el CN Valldoreix.

_À. López Puig



TENIS DE TAULALa UE Sant Cugat debuta amb una victòria còmodaEl primer equip de la secció de tenis de taula de la UE Sant Cugat debuta a la Lli-ga del grup 4 de la Prime-ra Nacional amb una vic-tòria (4 punts a 1) davant del CN Mataró. Els palistes Enric Bosch, Josep Anton i Xavi Panareda s’enfronta-ran en la segona jornada del campionat amb el CBR SC Els Amics de Terrassa, que en la primera jornada van superar el CTT Ripollet per 4 a 3. La UE Sant Cugat ja és tercera.

HANDBOLEl CH Sant Cugat, l’únic equip que no ha puntuat a la LligaDesprés de tres jornades de Lliga, el primer equip del Club Handbol Sant Cugat és l’únic conjunt de la Lliga Catala-na que encara no ha puntuat. Dissabte passat, els de Jordi de la Cruz van caure derro-tats a la pista del Sant Martí Adrianenc B, per un contun-dent 31 gols a 19. Aquest diu-menge, 12 d’octubre, a les 12.30 h, el CH Sant Cugat rep, al pavelló 3, el CE La Salle Bonanova, que és setè.

xuts

vOLEIBOL. Els expresi-dents del club Carles Cas-tro i Francesc Tortosa, i el gerent de Hierros Lubesa, Enric Pérez, van rebre, el 4 d’octubre, el guardó Amic del Vòlei Sant Cugat, una distinció que el Club Volei-bol Sant Cugat atorga, en el seu vintè aniversari, a les persones que han desta-cat pel seu compromís amb l’entitat. El lliurament es va fer en l’acte de presenta-ció dels equips del club, dels nou equips i gairebé el cente-nar de noies que defensaran l’equip santcugatenc aques-ta temporada.

Miquel Martínez, pre-sident del CV Sant Cugat, va recordar que “la histò-ria del club no hauria estat la mateixa sense ells”, una història que va qualifi-car d’immillorable i de la qual se sent “especialment orgullós”. Dels tres guardo-nats en van intervenir dos, Enric Pérez i Carles Castro. Castro va agrair a Hierros Lubesa el suport que els ha donat tot aquest temps i tam-bé va dedicar unes paraules a Maria Tortosa, jugadora del primer equip.

Aquest guardó l’havien rebut, fins ara, Mati Heras

i els presidents dels equips italians Tor Sapienza i Pala-vollo Anderlini.

PresentacióD’equips n’hi ha nou: tres d’in-fantils, dos de cadets, dos de juvenils i dos de sèniors. L’al-calde, Lluís Recoder, va asse-nyalar que té “molt de valor promocionar l’esport feme-ní de la manera que ho fa el Club Voleibol Sant Cugat, i en un moment tan difícil

com el d’ara”. També hi va intervenir el director tècnic del club, Martín Fernández, que va assegurar que “des de dins es veuen les coses encara millor”, i que el gran repte del club és “formar les noies en tots els aspectes de la vida”.

Després de les presentaci-ons, el primer equip del CV Sant Cugat i el CV Vall d’He-bron van jugar un partit amis-tós, que va guanyar l’equip local per 3 sets a 0. •

El CV Sant Cugat també presenta els seus nou equipsEl primer equip venç per 3 sets a 0 el CV Vall d’Hebron

Pere Ferná[email protected]

Carles Castro i Francesc Tortosa, homenatjats. #EFRÉN MONTOYA

Homenatge a tres figures clau de la història del CVSC Guardó. Carles Castro, Francesc Tortosa i Enric Pérez van ser distingits amb un Amic del Vòlei Sant Cugat

GOLF. La santcugatenca Pau-la Martí, que acumula quatre triomfs en el seu palmarès, va acabar en la segona posi-ció al Màsters Femení de Golf de la Comunitat de Madrid, que va finalitzar el 4 d’octu-bre al CG Retamares. Martí va segellar una targeta de 212 cops (68 + 74 + 70) i ascendeix fins a la setena plaça en l’or-dre del Mèrit New Star.

La campiona va ser la francesa Gwladys Nocera, amb una targeta de 208 cops (72 + 69 + 67), que, d’aquesta

manera, es converteix en la número u d’Europa. Aques-ta jugadora, de 33 anys, suma vuit títols en la seva carrera esportiva, dels quals cinc els ha aconseguit aquesta matei-xa temporada esportiva.

A Dubai i al MarrocPaula Martí jugarà els dos pròxims tornejos a Dubai i al Marroc. Va ser al Campionat de Hassan II, al Marroc, on la temporada passada va que-dar segona.

Paula Martí, segona a la dreta de la imatge. #FERNANDO HERRANZ

_Redacció

Paula Martí, segona al màsters de Madrid

El I Trofeu Carnisseries Tubau s’acaba avui

PÀDEL. Aquest divendres, 10 d’octubre, a partir de les 18 h, es jugaran les finals absolu-ta i de consolació de la prime-ra edició del Trofeu Carnis-series Tubau de Pàdel Feme-ní, que des de l’1 d’octubre es juga a les pistes de pàdel del Club Tennis Natació Sant Cugat.

Quan s’hagin jugat les dues finals tindrà lloc el tra-

dicional repartiment de pre-mis i un pica-pica per a totes les participants.

Prop de 50 parellesL’organització d’aquesta competició, el Club Tennis Natació Sant Cugat i l’em-presa Fit Sport, ha valorat de manera molt positiva les 47 parelles que s’han inscrit en aquesta primera edició.

Aquesta és una prova de caràcter open, que permet participar-hi sense llicèn-cia federativa.

_À. López Puig

Les dues finals es jugaran, a les 18 h, al CTN Sant Cugat

FUTBOL SALA

L’Olímpyc Floresta FS va perdre, dissabte passat, davant del FS Gavà, per 6 gols a 7. Aquesta és la sego-na derrota seguida a la Lliga.



El renovat Junior FC s’estrena amb el Pedralbes HC

HOQUEI SOBRE HERBA. El Junior FC masculí torna a la competició de Lliga visi-tant un dels camps més difí-cils de Divisió d’Honor B. El Pedralbes HC, segon equip de l’RC Polo, és un dels millors de la categoria: “La veritat és que tenim un inici de Lliga molt fort, perquè el Pedralbes i el FC Barcelona –els dos pri-mers rivals– són bastant supe-

riors”, assegura l’entrenador del Junior FC, Xavi Galí. I és que la Lliga del Junior, aquest any, serà una altra. Per a l’en-trenador, aquesta tempora-da és de transició: “El nostre projecte és a llarg termini, i en aquest primer any l’objectiu que tenim és molt clar: man-tenir la categoria”.

L’equip ha patit una reestruc-turació important del planter i els està costant agafar el ritme. Són jugadors nous, entrenador nou i, en defi nitiva, molts can-vis: “De fet, arribem bastant jus-tets. Penso que ens haurien anat bé un parell o tres de setmanes més de preparació”. De totes maneres, assegura, “comen-

cen a notar-se canvis positius en el sistema de joc”.

PretemporadaEl Junior ha jugat quatre partits amistosos, a més de l’eliminatò-ria del Campionat de Catalunya, que va perdre 1-0 davant del Natació Línia 22. De la resta n’ha guanyat tres, davant del segon equip del Junior (4-0), el segon equip del CD Terrassa (3-1) i l’Atlètic de Terrassa juvenil (8-3). N’ha perdut un, 1-4, amb el Vallès Esportiu.

L’equip té jugadors nous en totes les línies. Els últims a arri-bar han estat els mitjos Declan Geraghty, que jugarà la prime-ra volta, i James Triay. El primer

Objectiu. L’entrenador, Xavi Galí, té clar que aquest any l’equip aspira exclusivament a mantenir la categoria. S’hi han incorporat fi ns a 11 jugadors nous

En la pretemporada ha guanyat tres partits i n’ha perdut dos


Junior FC masculí

NOM POSICIÓ EDAT TEMPORADA E. PROCEDÈNCIA

Marc Serrahima Porter 24 6 Junior FC

Lluc Guarro Defensa 27 7 Junior FC

Jordi Anguita Defensa 22 2 Junior FC

Albert Garcia Defensa 23 3 Junior FC

Ferran Pijoan Defensa 23 5 FC Barcelona

Armand Garcia Defensa 18 1 Juvenil Junior FC

Govert Soeters Defensa 18 1 HC KS Den Haag

Hugo Fernández Mig 31 2 Junior FC

Roger Matalonga Mig 25 1 FC Barcelona

Fran Ordeig Mig 21 3 Junior FC

Declan Geraghty Mig 26 1 Victoria Vikings

James Triay Mig 23 1 Gibraltar

Oriol Peña Davanter 28 2 RC Polo

Ignasi Pijoan Davanter 29 7 2n equip Junior FC

Ignasi Romagosa Davanter 24 6 RC Jolaseta

Iñaki Casanova Davanter 18 1 Juvenil Junior FC

Xavier Ribó Davanter 19 1 2n equip Junior FC

Xavi Galí Entrenador

és australià i el segon jugava a Gibraltar. “Són dos jugadors interessants, que donaran més consistència al mig del camp”.

També s’han incorporat a l’equip els davanters Oriol Peña i Ignasi Romagosa, que

la temporada passada van jugar a l’RC Polo i a l’RC Jolaseta, res-pectivament, Roger Matalon-ga, migcampista procedent del FC Barcelona, i els defen-ses Goevert Soeters i Ferran Pijoan. Aquest últim havia

jugat al Junior, però la tempo-rada passada ho va fer amb el FC Barcelona. La resta són dos jugadors del segon equip, Xavi Ribó i Ignasi Pijoan, i dos juga-dors juvenils, Armand Garcia i Iñaki Casanova. •



nom breus

ESQUAIXZabalbeascoa, subcampió de Catalunya sub-17El palista santcugatenc Èric Zabalbeascoa s’ha proclamat subcampió de Catalunya sub-17 d’es-quaix, competició que va tenir lloc, els dies 3 i 4 d’oc-tubre, a Valls (Tarragona). El palista del Club Ten-nis Sabadell va perdre en la fi nal davant Rodrigo Seva, del club Stadium, cap de sèrie número 1 del torneig i líder del rànquing cata-là sub-17, per un ajustat 3 sets a 2.

FUTBOLEl Junior FC A perd al camp del segon classifi catEl Junior FC A de futbol va perdre, el cap de setma-na passat, al terreny de joc del segon classifi cat al grup quart de la Primera Regio-nal, la UD San Lorenzo, per 2 gols a 1. La UD San Loren-zo ha guanyat els qua-tre partits que ha dispu-tat. En la cinquena jorna-da de Lliga, el Junior FC A, que és cinquè a la taula amb 6 punts, visita el camp del Gironella CF, que és sisè, també amb 6 punts.

xuts

ATLETISMEIX MILLA DE VALLDOREIX25 D’OCTUBRE10 h Zona esportiva de Valldoreix

Ja s’ha obert el període d’inscripció per participar en la novena edició de la Milla de Valldoreix. Les ins-cripcions es poden forma-litzar a les ofi cines del Com-plex EMD de Valldoreix.

HOQUEI SOBRE HERBA. El Junior FC femení torna a la competició de Divisió d’Ho-nor amb ganes de fer un bon paper, després de la petita decepció que va suposar la derrota a les semifi nals del Campionat de Catalunya. Les noies d’Adrian Lock van perdre, dissabte passat, per 4 gols a 2 amb el CD Terras-sa, i sense opcions de jugar la fi nal, va caure també per 2 gols a 3 amb l’RC Polo. Mal-grat tot, l’entrenador, Adri-an Lock, es mostra optimis-ta: “Hem treballat bé. A la Copa Catalunya ens ha fal-tat més encert defensiu, i ser més resolutius, però les juga-dores estan preparades”.

El CH Alcalá, primer rival del Junior aquesta tempo-rada, és, segons Lock, un equip perillós: “És perillós perquè no sabem gairebé res de l’equip i ens pot sorpren-dre. A més”, afegeix, “esta-ran molt motivades per-què és el seu primer partit a Divisió d’Honor”. Aquest equip andalús va ser cam-pió la temporada passada de Primera Divisió. A més, es tracta d’un equip molt gole-jador: sense anar més lluny, l’any passat va fer 60 gols en 18 partits, dels quals 20 els va fer la jugadora estrella, l’ar-gentina Leliana Cipriani.

Adrian Lock, però, pensa que és un partit per guanyar: “Si juguem bé no hauríem de tenir problemes, però hem d’anar en compte que no ens sorprenguin”.

PreparacióEl Junior ha preparat a cons-ciència aquesta nova tem-porada. Les jugadores que han marxat les ha substi-tuït per altres, i ara l’equip està més compensat en totes les línies: “Hem solucionat el problema del planter, ara tenim més gent, l’equip és més complet i penso que tam-

bé té més qualitat”. Les bai-xes de Nuria Cenderelli, Keli Smith, Annemarie Roozenda-al i Lucía Manes les substitu-eixen jugadores com Eulàlia Marcé, Gemma Lucas, l’ho-landesa Sem Henkelman –de qui es parla molt bé– i Hayley Brown. També s’han incor-porat a l’equip Julia Leirado, portera del Club de Campo, i les juvenils Mariona Valdés, Clara Solé, Berta Queralt i Guadalupe de San Félix. “Les juvenils”, detalla Lock, “amb un any d’experiència al primer equip, crec que ens podran aportar molt”.

A més dels partits del Cam-pionat de Catalunya, el Junior ha jugat tres partits més. Un corresponia als quarts de fi nal del Campionat de Catalunya,

El Junior FC femení no vol sorpreses en el primer partitIncògnita. L’entrenador del Junior FC, Adrian Lock, alerta de la difi cultat que té jugar contra un equip desconegut com és el CH Alcalá. L’equip andalús s’estrena a Divisió d’Honor

El partit el jugaran a casa, diumenge 12, a les 12.30 hEl Junior FC queda quart al Campionat de Catalunya


Junior FC femení

NOM POSICIÓ EDAT TEMPORADA E. PROCEDÈNCIA

“Hem de lluitar pel títol de Copa i de Lliga. Ens agradaria guanyar-ne algun, ja que en herba se’ns resisteixen”ADRIAN LOCKENTRENADOR DEL JUNIOR FC

Maria Lanfranconi Portera 20 3 Junior FC

Lucía Lanfranconi Portera 26 5 Junior FC

Julia Leirado Portera 17 1 Club de Campo

Saskia Müller Defensa 24 2 Junior FC

Janinna Casanova Defensa 21 4 Junior FC

Eulàlia Marcé Defensa 23 1 2n equip Junior FC

Mariona Valdés Defensa 18 1 Juvenil Junior FC

Gemma Lucas Defensa 25 1 Atlètic Terrassa

Júlia Menéndez Mig 23 8 Junior FC

Paula Pastor Mig 18 3 Junior FC

Andrea Puig Mig 19 3 Junior FC

Jennifer Plass Mig 23 5 Junior FC

Guadalupe de San Félix Mig 17 2 Junior FC

Maria Romagosa Davantera 23 8 Junior FC

Perla Casey Davantera 28 4 Junior FC

Clara Solé Davantera 18 1 Juvenil Junior FC

Sem Henkelman Davantera 18 1 HC Hertogenbosch

Berta Queralt Davantera 17 3 Junior FC

Hayley Brown Davantera 21 1 Canterbury LHC

Adrian Lock Entrenador 2 RC Polo

que va guanyar per 0 gols a 10 a l’Olímpia HC, i dos més davant de l’RC Polo i del Juni-or FC masculí juvenil. El pri-mer el va guanyar 3 a 0 i el segon el va perdre 0 a 4.

Divisió d’HonorSegons l’entrenador del Juni-or, el nivell de Lliga serà supe-rior que el de la temporada passada. Club de Campo i RC

Polo, en principi, parteixen com a favorits. Tots dos han renovat l’equip i l’entrenador. El CD Terrassa sempre és un rival difícil, no perdem de vis-ta que és l’actual campió. I a aquests tres s’hi afegeix l’At-lètic Terrassa i la Reial Soci-etat. L’Atlètic, que ha estat el guanyador del Campionat de Catalunya, podria ser la gran sorpresa: “Han millorat, han

recuperat la seva llançadora de penals còrner i les entrena Santi Cortés, que és un gran-díssim entrenador”.

El Junior també entra dins d’aquest grup de favorits: “El nostre objectiu és lluitar per un bon lloc, tant a la Copa com a la Lliga, i lluitar pel títol. Ens agradaria guanyar-ne algun, ja que en herba se’ns resistei-xen, els títols”. •



Emocions olímpiques

El camí cap a l’or, lema de la nostra preparació olím-pica, deixava

clar quin era el nostre objectiu i la nostra men-talitat per als Jocs Olím-pics de Pequín 2008. A diferència d’altres esports, per a nosaltres els Jocs són la fi ta màxi-ma. Enguany hem estat tan a prop de l’or olím-pic que en la cerimònia de lliurament de meda-lles els jugadors van rebre l’argent amb llà-grimes als ulls. Aques-ta és la paradoxa de la medalla d’argent, que s’assoleix com una der-rota que costa de pair. Acabada la fi nal, a dife-rència del que va pas-sar després de la remun-tada èpica en semifi nals

contra Austràlia, els mitjans de comunica-ció no em van col·lapsar el telèfon mòbil per entrevistar jugadors. “Ja veuràs que demà ho sabràs valorar” o “demà aquest argent tindrà gust d’or”, ens deia la gent intentant consolar-nos, però el cert és que el temps passa i encara sento una certa decep-ció, que crec que triga-rà temps a esvair-se. De fet, no estic segur d’ha-ver processat tot el que vaig sentir llavors, però, evidentment, la balan-ça és positiva, ja que aquesta medalla està feta de moments, alguns de màgics i altres de decebedors, que m’han enriquit com a perso-na. Crec que l’encant d’uns Jocs Olímpics són les emocions i els senti-ments que es generen i s’ofereixen en estat pur, i que no desapareixen amb la fl ama olímpica. Pequín 2008 m’ha rega-lat records únics i ino-blidables, que m’acom-panyaran per sempre. •

la TribunaPABLO NEGRECAP D’EQUIP DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA ABSOLUTA MASCULINA

RUGBI. El primer equip del Club de Rugby Sant Cugat torna a la competició amb la intenció de repetir el bon paper de la temporada pas-sada, un objectiu que sembla difícil, però que l’entrenador, Diego Fucks, creu possible. Fucks podrà tornar a comp-tar amb dos equips sènior –la temporada passada, el segon equip es va donar de baixa per falta de jugadors–, i això, en certa manera, ajudarà a contrarestar les baixes: “Pot-ser no tenim tant nivell com la temporada passada, però tenim dos equips i més d’un jugador, per posició, que no teníem”.

Són baixa Pau Puigdo-llers, Ramon Argerich i Nico-lás Gómez. Per lesió són bai-xa Pau Rodríguez –que es perdrà gairebé tota la tem-porada– i el capità, Ramon Rodríguez. D’aquest últim encara no es coneix l’abast de la lesió, però també podria perdre’s bona part de la tem-porada. L’últim a causar bai-

xa ha estat Pancho Pozzi. L’ar-gentí es va trencar un os del peu i estarà, com a mínim, dos mesos sense jugar.

Pel que fa a les altes, s’han incorporat onze juvenils en el primer equip. “Confi o que farem una bona temporada, l’objectiu és quedar entre els primers, encara que serà dur”, admet Fucks.

Grup C de NacionalCom la temporada passada, el grup està confi gurat per vuit equips. L’única variació és la

incorporació del Sitges RC, que substituirà el Tecnidex València, que va baixar. Pel que fa als equips, un dels que ha sofert més canvis és, preci-sament, el primer rival del CR Sant Cugat, el FC Barcelona. Els blaugranes tenen a les seves files un gran nombre de jugadors de Divisió d’Ho-nor: “Són un equip molt fort, a la pretemporada ens van gua-nyar de molt”.

El partit tindrà lloc el dis-sabte 11 d’octubre, a les 19 h, al camp del FC Barcelona. •


El CR Sant Cugat jugarà davant d’un dels rivals durs de la categoria. #ARXIU

El Club de Rugby Sant Cugat debuta a Nacional amb el FC BarcelonaBaixes. L’entrenador, Diego Fucks, disposa de més efectius, malgrat l’absència de jugadors importants

CONVENI. L’Ajuntament de Sant Cugat i l’IES Pla i Farreras signaran, pròxi-mament, un conveni de col·-laboració –d’un any de dura-da– per a l’ús d’instal·lacions esportives en aquest centre educatiu.

Des de dilluns passat, la sec-ció de gimnàstica rítmica del Club Muntanyenc Sant Cugat s’entrena al gimnàs de l’IES Pla i Farreras, de dilluns a divendres, de 18 a 20 h.

En aquest conveni, que dimarts es va presentar en roda de premsa a la Sala Heura del consistori, hi van ser pre-sents Xavier Amador, regi-dor d’Esports, Oriol Rodon,

director de l’IES Pla i Farreras, i Marta Batllori, presidenta de la secció de gimnàstica rítmi-ca del Club Muntanyenc Sant Cugat.

Durant la roda de premsa, Amador va avançar que en les pròximes setmanes, la Regido-ria d’Esports contactarà amb els altres tres instituts de la

ciutat per signar més acords d’aquest tipus.

D’altra banda, el Campionat de Catalunya de Gimnàstica Rítmica de Conjunts (nivell III) i la primera fase de la Copa Cata-lana de Conjunts (nivells I, II i IV) tindran lloc el dissabte 18 d’octubre, al Pavelló 3.

L’Ajuntament i l’IES Pla i Farreras signen un conveniLa rítmica del CM Sant Cugat entrenarà en aquesta escola

Rodon, Amador i Batllori, durant la conferència de premsa. #LOCALPRES

_À. López Puig

GOLF PAR 3. El Torneig de Par 3 de la penya Pericos de Sant Cugat va registrar, dissabte passat, una participació de 96 golfi stes, xifra insòlita, es miri per on es miri, perquè ni la mateixa organització es pensava que seria capaç de superar el màxim de partici-pants permesos en les bases del torneig, que era de 72. A causa d’aquest èxit, Peri-cos de Sant Cugat va anun-ciar, el mateix dissabte, que l’any vinent intentarà orga-nitzar un torneig de dos dies,

de manera que tots els parti-cipants faran dues voltes al camp.

El torneig va tenir lloc el 4 d’octubre al camp de par 3 del Club de Golf Sant Cugat. A la mateixa casa-club del Par 3 es va fer una botifarrada, en la qual hi van poder participar tots els jugadors i els socis de la Penya Pericos de Sant Cugat.

Els guanyadors van ser José Javier Beteta i Rubén Díaz en handicap inferior i superi-or masculí, Colette Roberts i Esther Rams en handicap infe-rior i superior femení, i Marc Nogués en scratch. El premi d’aproximació el va guanyar José Félix Rubio.

La tercera edició del torneig va ser tot un èxit. #EFRÉN MONTOYA

_Pere Fernández

El Torneig de Par 3 de Pericos supera totes les previsions

96 jugadors es van aplegar al CG Sant Cugat

TENIS. Com els últims anys, la Fira de Comerciants de Sant Cugat, a través de la seva campanya Fora Stocks, i el Club Tennis Natació Sant Cugat es promocionen mútu-ament a través de la instal·-lació de pistes de minitenis al carrer. Aquest també és el primer dels actes paral·-lels a l’ITF Futures, que aquest any patrocina aquest setmanari.

Les pistes de minitenis es van instal·lar, el dissabte 4 d’oc-tubre, a la plaça del Rei. No ha ajudat gaire, més aviat ha per-judicat la participació, el fet que les pistes es traslladessin de la plaça d’Octavià –on s’havia fet fi ns ara– a la plaça del Rei.

El 5è Trofeu Internacio-nal de Tenis DIARI DE SANT CUGAT tindrà lloc entre els dies 17 i 26 d’octubre.

El tenis, també a l’abast dels més petits. #EFRÉN MONTOYA

_Pere Fernández

El minitenis, primera prèvia de l’ITF Futures

Els Jocs són emocions i sentiments en estat pur



Primera Nacional Grup C

Calendari · Club de Rugby Sant Cugat

UE Santboiana B - UCAM Murcia

FC Barcelona - CR Sant Cugat

Ponent RC - El Toro RC

RC Hospitalet - Sitges RC

Jornada 1 (12.10.2008)CR Sant Cugat - El Toro RC

UCAM Murcia - Sitges RC

UE Santboiana B - Ponent RC

RC Hospitalet - FC Barcelona

Jornada 5 (09.11.2008)RC Hospitalet - UCAM Murcia

UE Santboiana B - CR Sant Cugat

FC Barcelona - El Toro RC

Ponent RC - Sitges RC

Jornada 9 (11.01.2009)El Toro RC - CR Sant Cugat

Sitges RC - UCAM Murcia

Ponent RC - UE Santboiana B

FC Barcelona - RC Hospitalet

Jornada 12 (08.02.2009)

UCAM Murcia - RC Hospitalet

CR Sant Cugat - UE Santboiana B

El Toro RC - FC Barcelona

Sitges RC - Ponent RC

Jornada 2 (19.10.2008)RC Hospitalet - El Toro RC

Sitges RC - CR Sant Cugat

Ponent RC - UCAM Murcia

FC Barcelona - UE Santboiana B

Jornada 6 (23.11.2008)CR Sant Cugat - UCAM Murcia

El Toro RC - UE Santboiana B

Sitges RC - FC Barcelona

Ponent RC - RC Hospitalet

Jornada 10 (18.01.2009)El Toro RC - RC Hospitalet

CR Sant Cugat - Sitges RC

UCAM Murcia - Ponent RC

UE Santboiana B - FC Barcelona

Jornada 13 (15.02.2009)

UCAM Murcia - CR Sant Cugat

UE Santboiana B - El Toro RC

FC Barcelona - Sitges RC

RC Hospitalet - Ponent RC

Jornada 3 (26.10.2008)El Toro RC - Sitges RC

CR Sant Cugat - Ponent RC

UCAM Murcia - FC Barcelona

UE Santboiana B - RC Hospitalet

Jornada 7 (30.11.2008)RC Hospitalet - CR Sant Cugat

UCAM Murcia - El Toro RC

UE Santboiana B - Sitges RC

FC Barcelona - Ponent RC

Jornada 11 (25.01.2009)

CR Sant Cugat - RC Hospitalet

El Toro RC - UCAM Murcia

Sitges RC - UE Santboiana B

Ponent RC - FC Barcelona

Jornada 4 (02.11.2008)UCAM Murcia - UE Santboiana B

CR Sant Cugat - FC Barcelona

El Toro RC - Ponent RC

Sitges RC - RC Hospitalet

Jornada 8 (14.12.2008)

Sitges RC - El Toro RC

Ponent RC - CR Sant Cugat

FC Barcelona - UCAM Murcia

RC Hospitalet - UE Santboiana B

Jornada 14 (01.03.2009)


Publicitat | 41




Divisió d'Honor Femenina

Calendari · Junior FC femení

Club de Campo - Club Egara

Ourense HC - RC Polo

Junior FC - CH Alcalá

Atlètic Terrassa - C. Sardinero

Real Sociedad - CD Terrassa

Jornada 1 (12.10.2008)

Club Egara - Real Sociedad

RC Polo - Club de Campo

CH Alcalá - Ourense HC

C. Sardinero - Junior FC

CD Terrassa - Atlètic Terrassa

Jornada 2 (19.10.2008)

Club Egara - RC Polo

Club de Campo - CH Alcalá

Ourense HC - C. Sardinero

Junior FC - CD Terrassa

Real Sociedad - Atlètic Terrassa

Jornada 3 (26.10.2008)

RC Polo - Real Sociedad

CH Alcalá - Club Egara

C. Sardinero - Club de Campo

CD Terrassa - Ourense HC

Atlètic Terrassa - Junior FC

Jornada 4 (09.11.2008)

RC Polo - CH Alcalá

Club Egara - C. Sardinero

Club de Campo - CD Terrassa

Ourense HC - Atlètic Terrassa

Real Sociedad - Junior FC

Jornada 5 (16.11.2008)

CH Alcalá - Real Sociedad

C. Sardinero - RC Polo

CD Terrassa - Club Egara

Atlètic Terrassa - Club de Campo

Junior FC - Ourense HC

Jornada 6 (23.11.2008)

CH Alcalá - C. Sardinero

RC Polo - CD Terrassa

Club Egara - Atlètic Terrassa

Club de Campo - Junior FC

Real Sociedad - Ourense HC

Jornada 7 (30.11.2008)

Real Sociedad - C. Sardinero

CD Terrassa - CH Alcalá

Atlètic Terrassa - RC Polo

Junior FC - Club Egara

Ourense HC - Club de Campo

Jornada 8 (07.12.2008)

C. Sardinero - CD Terrassa

CH Alcalá - Atlètic Terrassa

RC Polo - Junior FC

Club Egara - Ourense HC

Club de Campo - Real Sociedad

Jornada 9 (14.12.2008)

Club Egara - Club de Campo

RC Polo - Ourense HC

CH Alcalá - Junior FC

C. Sardinero - Atlètic Terrassa

CD Terrassa - Real Sociedad

Jornada 10 (22.02.2009)

Real Sociedad - Club Egara

Club de Campo - RC Polo

Ourense HC - CH Alcalá

Junior FC - C. Sardinero

Atlètic Terrassa - CD Terrassa

Jornada 11 (01.03.2009)

RC Polo- Club Egara

CH Alcalá - Club de Campo

C. Sardinero - Ourense HC

CD Terrassa - Junior FC

Atlètic Terrassa - Real Sociedad

Jornada 12 (08.03.2009)

Real Sociedad - RC Polo

Club Egara - CH Alcalá

Club de Campo - C. Sardinero

Ourense HC - CD Terrassa

Junior FC - Atlètic Terrassa

Jornada 13 (15.03.2009)

CH Alcalá - RC Polo

C. Sardinero - Club Egara

CD Terrassa - Club de Campo

Atlètic Terrassa - Ourense HC

Junior FC - Real Sociedad

Jornada 14 (22.03.2009)

Real Sociedad - CH Alcalá

RC Polo - C. Sardinero

Club Egara - CD Terrassa

Club de Campo - Atlètic Terrassa

Ourense HC - Junior FC

Jornada 15 (29.03.2009)

C. Sardinero - CH Alcalá

CD Terrassa - RC Polo

Atlètic Terrassa - Club Egara

Junior FC - Club de Campo

Ourense HC - Real Sociedad

Jornada 16 (05.04.2009)

C. Sardinero - Real Sociedad

CH Alcalá - CD Terrassa

RC Polo - Atlètic Terrassa

Club Egara - Junior FC

Club de Campo - Ourense HC

Jornada 17 (19.04.2009)

CD Terrassa - C. Sardinero

Atlètic Terrassa - CH Alcalá

Junior FC - RC Polo

Ourense HC - Club Egara

Real Sociedad - Club de Campo

Jornada 18 (26.04.2009)


Divisió d'Honor B Masculí

Calendari · Junior FC masculí


O. València HC - Vallès Dep.

FC Barcelona - CH Barrocas

Pedralbes HC - Junior FC

Egara 1935 - Pozuelo HC

Natació-Línia 22 - C. Sardinero

Jornada 1 (12.10.2008)

Vallès Dep. - Natació-Línia 22

CH Barrocas - O. València HC

Junior FC - FC Barcelona

Pozuelo HC - Pedralbes HC

C. Sardinero - Egara 1935

Jornada 2 (19.10.2008)

Vallès Dep. - CH Barrocas

O. València HC - Junior FC

FC Barcelona - Pozuelo HC

Pedralbes HC - C. Sardinero

Natació-Línia 22 - Egara 1935

Jornada 3 (26.10.2008)

CH Barrocas - Natació-Línia 22

Junior FC - Vallès Dep.

Pozuelo HC - O. València HC

C. Sardinero - FC Barcelona

Egara 1935 - Pedralbes HC

Jornada 4 (09.11.2008)

CH Barrocas - Junior FC

Vallès Dep. - Pozuelo HC

O. València HC - C. Sardinero

FC Barcelona - Egara 1935

Natació-Línia 22 - Pedralbes HC

Jornada 5 (16.11.2008)

Junior FC - Natació-Línia 22

Pozuelo HC - CH Barrocas

C. Sardinero - Vallès Dep.

Egara 1935 - O. València HC

Pedralbes HC - FC Barcelona

Jornada 6 (23.11.2008)

Junior FC - Pozuelo HC

CH Barrocas - C. Sardinero

Vallès Dep. - Egara 1935

O. València HC - Pedralbes HC

Natació-Línia 22 - FC Barcelona

Jornada 7 (30.11.2008)

Natació-Línia 22 - Vallès Dep.

O. València HC - CH Barrocas

FC Barcelona - Junior FC

Pedralbes HC - Pozuelo HC

Egara 1935 - C. Sardinero

Jornada 11 (01.03.2009)

CH Barrocas - Vallès Dep.

Junior FC - O. València HC

Pozuelo HC - FC Barcelona

C. Sardinero - Pedralbes HC

Egara 1935 - Natació-Línia 22

Jornada 12 (15.03.2009)

Natació-Línia 22 - Pozuelo HC

C. Sardinero - Junior FC

Egara 1935 - CH Barrocas

Pedralbes HC - Vallès Dep.

FC Barcelona - O. València HC

Jornada 8 (14.12.2008)

Pozuelo HC - C. Sardinero

Junior FC - Egara 1935

CH Barrocas - Pedralbes HC

Vallès Dep. - FC Barcelona

O. València HC - Natació-Línia 22

Jornada 9 (21.12.2008)

Vallès Dep. - O. València HC

CH Barrocas - FC Barcelona

Junior FC - Pedralbes HC

Pozuelo HC - Egara 1935

C. Sardinero - Natació-Línia 22

Jornada 10 (22.02.2009)

Natació-Línia 22 - CH Barrocas

Vallès Dep. - Junior FC

O. València HC - Pozuelo HC

FC Barcelona - C. Sardinero

Pedralbes HC - Egara 1935

Jornada 13 (22.03.2009)

Junior FC - CH Barrocas

Pozuelo HC - Vallès Dep.

C. Sardinero - O. València HC

Egara 1935 - FC Barcelona

Pedralbes HC - Natació-Línia 22

Jornada 14 (29.03.2009)

Natació-Línia 22 - Junior FC

CH Barrocas - Pozuelo HC

Vallès Dep. - C. Sardinero

O. València HC - Egara 1935

FC Barcelona - Pedralbes HC

Jornada 15 (19.04.2009)

Pozuelo HC - Junior FC

C. Sardinero - CH Barrocas

Egara 1935 - Vallès Dep.

Pedralbes HC - O. València HC

FC Barcelona - Natació-Línia 22

Jornada 16 (26.04.2009)

Pozuelo HC - Natació-Línia 22

Junior FC - C. Sardinero

CH Barrocas - Egara 1935

Vallès Dep. - Pedralbes HC

O. València HC - FC Barcelona

Jornada 17 (03.05.2009)

C. Sardinero - Pozuelo HC

Egara 1935 - Junior FC

Pedralbes HC - CH Barrocas

FC Barcelona - Vallès Dep.

Natació-Línia 22 - O. València HC

Jornada 18 (10.05.2009)



44 | Publicitat


010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

10 Divendres

22 h Teatre la UnióNit de cantautorsA càrrec de Pepe Nada y Calderilla i Diego Domingo Micro obert després del concert (inscrip-ció prèvia al Casal de Joves TorreBlanca)Preu: 5 euros amb consumicióOrganitza: La Unió Santcugatenca, Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre-AuditoriTeatre. 'Estriptis. Sis directors, sis stripteases'Preu: 22 eurosOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

22.30 h Casal Cultural de Mira-solMou-te a ritme santcugatenc!

Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cugat.cat 11 Dissabte

De 10 a 20 h Plaça del ReiMercat d'artesansOrganitza: Associació d'Artesans de Sant Cugat

11 h Oficina de TurismeVisita guiada. El modernisme i mésDurada: 2 hores Preu: 8 euros (menors de set anys, gra-tuït) Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de Turisme,tel. 93 675 99 52Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Museu de Sant Cugat. MonestirVisita guiada a l’exposició 'Flors de debò'Org.: Residència Sant Salvador, Col·legi Europa, Ajuntament de Sant Cugat

17 h Casal de Joves TorreBlancaCampionat de cartes màgicOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

19 h Pl. d'OctaviàBallada de sardanesA càrrec de la cobla Ciutat de CornellàOrg.: Entitat Sardanista de Sant Cugat

20.30 h Museu de Sant Cugat. Monestir8è Festival de poesia de Sant CugatPresentació dels actes Roger Mas en con-cert: 'Les cançons tel·lúriques'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes, Cugat.cat

22 h Oficina de TurismeVisita guiada. De nit al MonestirPreu: 15 euros (menors de set anys, gra-tuït)Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de Turisme, tel. 93 675 99 52Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 Diumenge

12 h Teatre la UnióTeatre. 'Igrígor, la terra s'escalfa'Preu: adults, 7 euros. Infants, 5 eurosOrganitza: La Unió Santcugatenca

12 h Museu de Sant Cugat. MonestirVisita-itinerari. 'Els llocs de la batalla de Sant Cugat, el 1808'A càrrec de Domènec Miquel, historia-dor Dins el cicle 'La Guerra del Francès i la batalla de Sant Cugat'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, GEL

14 Dimarts

17.30 h Teatre-AuditoriConferència. 'La salut de l’esquena i exercicis per estar en forma'A càrrec de Rosa Cos, diplomada en infermeria Org.: Club 60 de Caixa Terrassa

20 h Teatre-Auditori

Parlem de... 'Madama Butterfly' amb Roger AlierOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat20 h Museu de Sant Cugat. MonestirConferència. 'Catalunya dins l'Europa napoleònica: domini, fas-cinació i insurrecció'A càrrec de Lluís Roura, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Dins el cicle 'La Guerra del Francès i la batalla de Sant Cugat'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, GEL

20.30 h Biblioteca del Mil·lenariTaller de poesia. 'La paraula amb vida'. 'La poesia a l'escenari'A càrrec de Josep PedralsInformació i inscripcions a la Biblioteca del Mil·lenari Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes

20.30 h Terra DolçaSopar-tertúlia. 'Cinc cèntims sobre el finançament'A càrrec d'Elisenda Paluzia Preu: 20 euros Venda anticipada fins al dia 12Organitza: Terra Dolça 15 Dimecres

Museu de Sant Cugat - Monestir

19.30 h Inauguració del 8è Festival de poesia de Sant CugatA càrrec del director del Festival, Francesc Parcerisas20 h Recital poètic i visita a l’exposició: 'Agustí Bartra. Ritmes i imatges'Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes

22 h El MesónPoetes entre copes

Roda informal de lectura de poemes oberta a tothomOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes, El Mesón

16 Dijous

18 h Casal de Joves TorreBlancaDia Mundial de l'AlimentacióVideofòrum, projecció de la pel·lícula 'Super size me'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d'autor. 'The Inner Life of Martin Frost'Del director Paul Uster Preu: 3 euros Venda anticipada Org.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat

19 h Mythos Llibreria'Aquesta bellesa estranya'A càrrec de Maria Josep Escrivà i Jaume PontOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes, Mythos Llibreria

20.30 h Lliberia Alexandria'Llapis, cossos, plors'A càrrec de Jordi Llavina i Glòria JuliàOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes, Llibreria Alexandria

22 h Terra DolçaSant Cugat i els seus poetesA càrrec de David Escamilla, Josep M. Jaumà, Eduard Moga, Javier Pérez Escohotado, Marta PesarrodonaOrganitza: Terra Dolça

17 Divendres

18 h Pl. d’OctaviàPoesia al carrerA càrrec d’Anna Enrich, Júlia Rodón, Martí Romaní i Sílvia ServanOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes

19 h Celler de LlibresLa neu i el silenci

Agenda octubre del 10 al 18

8è Festival de Poesia


Publicitat | 45


+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la

informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl.

Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i

fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La res-

ponsabilitat dels actes i de la informació publicada en

aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

A càrrec de Toni Clapés i Pep RosanesOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes, Celler de LlibresCol·l.: Cafè Bahia

20.30 h Llibreria PaideiaBarcelona, t’ha tocat!A càrrec de Lluís Calvo i Jordi VallsOrg.: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes, Llibreria Paideia

21 h Casal de Joves TorreBlancaJam SessionTens ganes de tocar el teu instrument i de demostrar el que saps?Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre la UnióPoesia. 'Sargit'Direcció Imma Colomer Preu: 12 euros. Abonats Teatre-Auditori, 10 euros. Socis, 7 eurosOrganitza: La Unió Santcugatenca

22.30 h UREFMou-te a ritme santcugatenc! Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cugat.cat

18 Dissabte

10 h Oficina de TurismeVisita guiada. 'El campanar, l'església i el claustre'Durada: 2 h 30 minPreu: 8 euros (menors de set anys, gratuït) Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de Turisme, tel. 93 675 99 52Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

11 Pl. d’OctaviàPoesia al carrerEspectacle poètic creat especialment per al Festival de poesia d’enguanyOrg.: Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes

D’11 a 13 h Pl. d’OctaviàVine i llegeix el teu poemaVine i llegeix-nos un poema que t’hagi tocat el cor al plató de Cugat.catOrg.: Cugat.cat12 h L’Amic ImaginariJuguem amb les paraules?Trobada poètica per als més menuts Org.: Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes, L’Amic Imaginari

13 h Museu de Sant Cugat - MonestirFormosa diu BartraRecorregut pels versos d’Agustí Bartra amb les veus de Feliu Formosa i Cinta MassipOrg.: Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes

19 h La GaLeRiaSubirachs & MargaritEncontre entre amcis amb la visita poèti-ca de Joan MargaritOrg.: Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes, La GaLeRia

22 h Teatre-AuditoriTeatre i poesiaPoeta d'honor: Feliu Formosa

Espectacle d'homenatge al poeta i home de teatre Preu: 18 euros Org.: Ajuntament de Sant Cugat

00 h Casal de Joves TorreBlancaAfter hours poètic 'Guspires de pedra foguera'A càrrec de Mireia Calafell, Joan Duran, Laia Martínez i Pau VadellOrg.: Ajuntament, Institució de les Lletres Catalanes

Exposicions a sales municipalsFins al 25 d'octubreBiblioteca del Mil·lenariExposició. 'Descobrint Feliu, coneixent Formosa'

Del 15 d'octubre al 16 de novembreMuseu de Sant Cugat - MonestirExposició. 'Agustí Bartra: ritme i imatges'

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes


suposa, la subvenció de mig milió d’euros ha estat rebuda, almenys per part meva, com una molt bona notícia”.

Un projecte ‘minimalista’Ara bé, no es pot fer el mateix amb un milió d’euros que amb mig milió. Per això el projec-te s’haurà de replantejar. En aquest sentit, Escura consi-dera que fins ara “es dona-va més importància als usos del Celler Cooperatiu que al monument”. Amb la retallada del pressupost, s’haurà d’op-tar per “un projecte minima-

lista” que, a grans trets, ens permetrà “recuperar el monu-ment, guanyar un espai públic per celebrar actes i senyalit-zar aquesta peça clau del nos-tre patrimoni cultural”.

A curt terminiFins ara, una de les possibili-tats que es tenien en compte més en ferm era convertir el Celler Cooperatiu en la quar-ta subseu del Museu de Sant Cugat. El pressupost de què es disposarà només perme-trà “recuperar el moviment i obrir-lo com una plaça públi-

PATRIMONI. “Segur que dins d’aquest mandat podrem gaudir del Celler Coopera-tiu”. Així d’optimista s’ha mostrat el tinent d’alcalde

de Cultura, Xavier Escura, respecte a la retallada de la subvenció del govern estatal destinada a la rehabilitació de l’edifi ci modernista.

Del milió d’euros que el con-sistori esperava rebre per dur a terme les obres del Celler, el Ministeri d’Habitatge només n’aportarà 584.000. Tot i això, el projecte feia tants anys que estava aturat que la inclusió d’aquesta partida en els pres-supostos generals del 2009 ha estat rebuda com la millor de les notícies des de la Regido-ria de Cultura.

“Vista la complexitat de tot el procés, que ha canvi-at de responsables durant els últims anys, passant del Ministeri de Foment al Minis-teri d’Habitatge, amb l’endar-reriment dels tràmits que això

Sara Bella Puigdomè[email protected]

Els Amics de Pedra i Sang interpreten ‘Un dia’, de Rodoreda, amb motiu dels 50 anys de l’EMD de Valldoreix

Lectura dramatitzada _PÀG. 49

Agenda _PÀG. 52diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura46 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 32 | Cultura | Passatemps_ 54

‘NIT DE CANTAUTORS’ 10 D’OCTUBRE A les 22 h, al Teatre la Unió


L’optimisme arriba al Celler

El Celler Cooperatiu és una de les joies arquitectòniques de la nostra ciutat. #ARXIU

Subvenció. Després de tres anys d’incertesa, el govern espanyol ha anunciat que els pressupostos generals del 2009 inclouen una partida de més de mig milió d’euros per al projecte de rehabilitació de l’edifi ci

ca”, però el regidor ha assegu-rat que “en cap cas serà una intervenció irreversible”.

D’aquesta manera, Escu-ra ha garantit que “l’edifi ci es rehabilitarà per obrir a la ciu-tadania una peça de l’arque-ologia industrial catalana de primer ordre sense impedir projectes que es puguin des-envolupar en el futur”.

Com sempre, les dates són el més difícil de fixar, però tot apunta que a prin-cipis del 2009 la recuperació del Celler començarà a ser una realitat. •

El futur del Celler Cooperatiu torna a agafar consistència 584

mil eurosés la partida que el govern espanyol destinarà a la rehabilitació del Celler



inauguraCió. Una vintena d’obres de mitjà i gran for-mat de l’artista santcugatenc Josep Maria Mejan omplen de color la sala d’exposici-ons de la Casa de Cultura. La mostra, que porta per títol L’estètica dels sentits, es va inaugurar dilluns passat, i es podrà visitar fins al dia 9 de novembre.

L’alcalde, Lluís Recoder, el crític d’art, Josep Maria Cadena, i l’autor de l’expo-sició, Mejan, van participar en l’acte de presentació, que va reunir una seixantena de santcugatencs.

“Les obres que veureu a con-tinuació segueixen la tendèn-cia de sempre: intentar suggerir més que explicar. I si aconseguei-xo emocionar, encara millor”. Amb aquestes paraules i un sin-cer agraïment cap a l’alcalde i Gestió Cultural, empresa encar-regada de muntar l’exposició, l’artista va presentar aquesta mostra, inscrita dins del Cicle d’Artistes Santcugatencs. Per la seva banda, J.M. Cadena va fer un petit repàs a la trajectò-ria de Mejan. “Quan veus un dels seus quadres tens la sensació que participes de la vida”, va con-fessar. El crític també va apuntar que “les obres d’aquesta mostra suposen un canvi important en l’evolució de Mejan. Expressen

més alegria i cooperació amb els altres i transmeten confian-ça cap a la societat”.

Paisatge i naturaEls camps, el mar i la muntanya segueixen sent els temes prefe-rits de l’artista santcugatenc. En entrar a la sala d’exposici-ons, l’espectador es troba amb una desena de quadres de gran format que desprenen la llum del capvespre, a través d’una vermellor que traspassa la tela per confondre’s amb l’atmos-fera de la sala. Aquesta calide-sa contrasta amb la fredor de les obres que es reserven per al final del recorregut, on els verds i els blaus impregnen l’ambient de tristesa. •

El paisatge de Mejan, a la Casa de CulturaPromoció. La mostra, que porta per títol ‘L’estètica dels sentits’ i que es pot visitar fins al 9 de novembre, s’emmarca dins del Cicle d’Artistes Santcugatencs, organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat

J.M. Mejan amb recoder i Escura, davant d’un dels quadres de ‘L’estètica dels sentits’ . #LOCALPRES


ConfErènCia. Josep Pla-Nar-bona va posar el punt i final a la seva exposició antològica amb una xerrada autobiogrà-fica. Una cinquantena de sant-cugatencs es van acostar fins a la Casa Aymat dijous pas-sat, 2 d’octubre, per assistir a la conferència Pla-Narbona sobre Pla-Narbona. L’artista va fer un repàs cronològic a la seva trajectòria vital i professi-onal amb l’ajut d’algunes imat-ges il·lustratives. Sense perdre el sentit de l’humor, Pla-Narbo-na es va obrir al públic expli-cant, entre altres coses, la seva infantesa marcada per la mort dels seus pares i la seva precoç incursió al món laboral com a dibuixant publicitari.

Nascut el 1928 a Barcelona, Pla-Narbona va estudiar lito-grafia i gravat a l’Escola d’Arts i Oficis. Abans de fer 18 anys, va entrar al taller de Josep Artigas per fer treballs publicitaris i, posteriorment, s’incorporà a l’estudi de Ricard Fàbregas. Durant els primers anys, va col·laborar amb importants agències, com J. Uriach & Cia o Reclamo. L’any 1959 va establir

el seu estudi a Barcelona. Als sei-xanta va ser nomenat professor a l’Escola Massana de Barcelona i primer president de Grafistes Agrupació FAD, càrrec amb el qual va poder crear els premis Laus. Posteriorment, va fun-

dar i dirigir la revista Azimut i va assumir el disseny de diver-ses editorials. A finals dels setan-ta, es va centrar en el seu treball com a gravador i pintor. L’any 2004 va rebre el Premi Nacional de Disseny. •


L’artista, durant la xerrada, a la Casa aymat. #DAVID FERNÁNDEZ

Pla-Narbona fa un repàs a la seva trajectòria

Cloenda. La xerrada va servir per tancar la mostra de l’artista que ha acollit els últims mesos la Casa Aymat



El pròleg del 8è Festival de Poesia, a càrrec de Roger Mas

Preludi. El dissabte 11 d’octubre, el Claustre del Monestir acull un concert del músic solsoní, en què presentarà el seu últim disc, ‘Les cançons tel·lúriques’

Pròleg. Oficialment, el VIII Festival de Poesia de Sant Cugat comença el 15 d’octubre i s’acaba el dia 19. Tot i això, el dia 11 ja hi ha un petit tast, en què es presentarà el programa d’actes i s’oferirà un con-cert del cantautor solsoní Roger Mas, al Claustre del Monestir, a dos quarts de nou del vespre. L’entrada a l’acte és lliure, tot i que la capacitat està limitada

a 200 persones assegudes. Està previst que el Museu obri les portes al públic a les vuit del vespre. Al concert hi assistirà, entre d’altres, el tinent d’alcalde de Cul-tura, Xavier Escura.

El músic solsoní presen-tarà Les cançons tel·lúriques, que, segons ha explicat, segueixen una línia musi-cal que combina la tradició pròpia i la de la resta del món. “Despullarem la tra-dició catalana (europea) i, un cop nua, mirarem de ves-tir-la poquet, mig ensenyant

les vergonyes, amb línies de guitarra blues-rock minimal connectades amb la tradició de les ragues hindús, cants amb harmònics o similars, de tradició oriental de tipus màntrics”, assenyala Mas.

Al concert sonaran peces com Els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona o el Ball de l’àliga de la Patum de Berga, a més d’al-guns creats per l’autor, com Matinal, Records de viatge, mantres com Esplèndida o poemes de Verdaguer com Plus ultra i Caminant, musi-

cats en estil pop. Els instru-ments que acompanyen el vocalista són molt variats: guitarra, piano, baix, per-cussions, fiscorns i acordió, entre d’altres.

ReconegutRoger Mas ha rebut recent-ment l’onzè Premi Puig- Porret, que s’entrega durant el Mercat de Música Viva de Vic. Aquest guardó és un reconeixement als millors discos, concerts o gires dels Països Catalans i l’atorga la premsa especialitzada. •

el cantautor roger Mas, que actua al Claustre del Monestir, aquest dissabte, a les 20.30 h. #CEDIDA

Carolina [email protected]

Pepe Nada i Domingo, a La Unió

Façana del Teatre la Unió. #ARXIU

seva banda, Diego Domingo és un jove cantautor que, ins-pirat en Sabina, Aute o Serrat, acompanya la seva veu amb una guitarra. L’amor, l’espe-rança i l’idealisme són els seus temes més recurrents.

direCTe. Pepe Nada y Calde-rilla i Diego Domingo prota-gonitzen, avui, a partir de les 22 h, la Nit de Cantautors del Teatre la Unió. Aquesta ini-ciativa musical, en què col·-labora Cugat.cat, té com a principal objectiu donar a

conèixer els grups i els solis-tes emergents de la nostra ciu-tat. La banda de Pepe Nada, que defineix el seu estil de rock-cajón, combina l’humor amb la música oferint al públic un espectacle dinàmic, divertit i, sobretot, molt original. Per la _Redacció

Música. Amb aquest concert s’estrena la Nit de Cantautors

Un mirall fidedigne

Després de l’anul·lació de la lectura dramatitza-da programada per l’Associació Amics de Pedra i Sang, obligada per un aiguat inoportú al mes de juliol, torna ara dins de la celebració del cinquan-

tè aniversari de l’EMD de Valldoreix la darrera de les obres de Mercè Rodoreda. Alguns diuen que, quan s’acabi l’Any Rodoreda, amb l’obligatorietat de representar les seves obres teatrals o aquelles versions de tota mena (inclòs un musical) de la seva novel·lística, només quedarà l’essència i deixaran de llegir-se i/o representar-se els treballs escè-nics. Podria ser. Això passa amb tots els autors (exclòs Sha-kespeare, a qui ja fan desaparèixer els mateixos adapta-dors), però la veritat és que veient i escoltant el sucós dià-leg de la senyora Caterina amb el notari i antic amant Fontanelles (uns idonis, engrescadors i magnífics Glòria Rognoni i Jaume Pla), comprovem que és una de les esce-nes més contundents i reals de la dramatúrgia catalana del segle xx. Rodoreda no va ser coneguda com a autora de tea-tre, però ho podia haver estat (i d’èxit) si hagués perseverat en el camí que apuntaven La senyora Florentina o El maniquí.La representació del dissabte, qualificada així perquè hi havia molts moments en què els papers que portaven a les mans els actors i les actrius semblaven superflus, és un resum acurat d’Un dia i un esborrany de la novel·la Mirall trencat, una obra poètica i descarnada, sensible i cruel, que presenta a través de la feina i els comentaris de tres treballadors de mudances que han de buidar una casa del barri del Guinardó, abandonada i saquejada durant i després de la Guerra Civil, una saga de personatges que la presència dels peons conjura per fer aparèixer com a memòria viva de diferents esdeveniments que configu-

ren la clàssica evolució, des del creixement fins a la mag-nificència i decadència, humana i física, d’una família amb l’ajuda d’una guerra fratricida que ho va trasbalsar tot.Per fer-ho, Dolors Vilarasau ho ha concentrat en diferents seqüències que expliquen de manera entenedora aquests canvis, ajudats per una interpretació coral (parlem de 20 personatges) molt equilibrada i reeixida en la seva expressió corporal, amb el suport dels llums i la música adients. A part dels esmentats, Rognoni i Pla, cal destacar la sensible presència de Carla Mercader i Guillem Mariné, l’eficàcia de Sònia Guimerà com a Armanda, la gràcia de Marta Saña com a Miquela i les dues minyones de Sílvia Rull i Mònica Portillo, que amb Anna Cristina Aguilera for-men el servei de la casa on Sílvia Vilarrasa és una Sofia prototipus de la senyoreta amoral i fidel a un egoisme de classe perfectament encarnat. Marieges fa un fill adúl-ter molt real que contrasta amb el manierisme de Romera com a Eladi. Els Quintero, Fenollar, Olaya i Mariné, tenen curts papers anecdòtics i correctes, igual que la partici-pació de Marcel Palazón com el malaguanyat Jaumet. Per acabar, cal destacar el saber fer del trio format per Joan Berlanga, Àlvar Roda i Josep Bisbal, que van constru-ir el retrat d’una determinada classe treballadora, amb els seus tics característics i una conversa de tesi històrica. Quan tindrem teatre a la fresca amb tots els ets i uts? •

crítica de teatreeduaRd [email protected]

‘UN diA’, de Mercè rodoreda. Versió i Direcció: dolors Vilarasau. intèrprets: anna Cristina aguilera, joan Berlanga, josep Bisbal, Salvador Fenollar, Sònia Guimerà, Max Marieges, Guillem Mariné, Ricard Mariné, Carla Mercader, Martí Olaya, Marcel Palazón, jaume Pla, Mònica Portillo, Xavier Quintero, Àlvar Roda, Glòria Rognoni, domènec Romera, Sílvia Rull, Marta Saña i Sílvia Vilarrasa. so: jordi Portales. LLum: Genís Oroval. Vestuari: eulàlia Cortijos. escenografia: dolors Serra. LLoc i Dia: nau de Cultura de Valldoreix. 4 d’octubre

rodoreda no va ser coneguda com a autora de teatre, però ho seria si hagués perseverat en el camí de ‘La florentina’ o ‘el maniquí’



L’escenari del Teatre-Auditori acull l’‘Estriptis’ de sis directors de luxe

En cartell. L’espectacle el dirigeixen Rafael Amargo, Jaime Chávarri, Mario Gas, Andrés Lima, Carles Padrissa i Sol Picó

ESpECtaClE. Rafael Amar-go, Jaime Chávarri, Mario Gas, Andrés Lima, Carles Padrissa i Sol Picó són sis directors de luxe amb una cosa en comú: Estriptis, la proposta d’avui divendres del Teatre-Auditori.

Estriptis és un espectacle que pretén excitar sensorial-ment el públic mitjançant la nuesa progressiva del prota-gonista. A partir d’aquesta idea, aquest muntatge sug-geridor proposa l’exhibi-ció de tot tipus de nueses per excitar altres parts del nostre cervell. Les diferents propostes dels sis directors naveguen entre les aigües de la sensualitat i la poesia, de la crítica i la voluptuositat, fent servir la nuesa del cos humà com a figura metafò-

rica del jo sense màscara, del jo lliure de coaccions, de l’és-ser humà despullat de llasts o de crosses per ser revelat com una veritat, la veritat que rau dins nostre.

L’espectacle, que es va estre-nar al Festival Temporada Alta i que s’ha representat durant l’últim any a Barcelona, es podrà veure aquest vespre, a partir de les 22 h, a l’equipa-ment cultural.

Bon inici de temporadaAquest és el quart especta-cle del primer trimestre de la temporada 2008-2009 del Teatre-Auditori. L’Orques-tra Simfònica Sant Cugat, amb Donald Appert com a director convidat, el concert 15 anys, 15 cançons i el mun-tatge teatral El llibertí han passat per la sala municipal amb una resposta del públic més que positiva. •


Imatge de promoció de l’espectacle ‘Estriptis’. #CEDIDA

La lectura d’‘Un dia’ omple la Nau de Cultura de ValldoreixtEatrE. La Nau de Cultura de Valldoreix va acollir, dis-sabte passat, la representa-ció de l’obra Un dia, de Mercè Rodoreda, un esbós en format teatral de la cèlebre novel·la Mirall trencat. Es tractava de la lectura dramatitzada de l’obra que, dins del cicle Lec-tures a la Fresca, que organit-zen els Amics de Pedra i Sang, no es va poder dur a terme al juliol a causa de la pluja. Amb una sala plena de gom a gom, desafiant el partit Barça-Atlè-tic, la representació va arren-car com el primer dels actes de celebració del cinquante-nari de la creació de l’EMD de Valldoreix. La directora

aniversari. L’espectacle està emmarcat dins dels actes de celebració del cinquantenari de la creació de l’EMD

de l’espectacle va dirigir unes paraules al públic per situar la personalitat de Mercè Rodo-reda, que avui, 10 d’octubre, faria 100 anys, i va ressaltar el valor de l’obra que estava a punt de representar-se com a crítica mordaç de l’alta burge-sia barcelonina de la primera meitat del segle passat. A con-tinuació, va tenir lloc la lectura dramatitzada. Amb el text a la mà, però com si fos una repre-sentació, van anar desfilant una vintena d’actors, alguns de molt coneguts a la ciutat, com Joan Berlanga, Sílvia Vilarrasa, Àlvar Roda, Sònia Guimerà, Josep Bisbal, Car-la Mercader, Guillem Mariné, Martí Olaya… Es dóna el cas que el personatge protagonis-ta l’interpretava l’actriu Glò-ria Rognoni, en una mena de rentrée després de molts anys sense pujar dalt d’un escena-ri. L’escena que va protagonit-zar amb Jaume Pla va ser una de les més celebrades de la nit i va provocar una gran hilari-tat entre el públic.

Una de les escenes de la lectura dramatitzada, a Valldoreix. #E. MONTOYA _Redacció

‘Fauna i flora’, de J.p. Viladecans

El tema de la natura, ara transmutat en el de l’ecologia, resisteix en tota la pintura universal. L’assumpte ens preocupa i l’expressió artística és un mitjà excel·lent per afrontar-lo i provocar-

nos la reflexió. En les pintures de Joan Pere Viladecans, actualment a la galeria Canals, les formes animals i vegetals ocupen tots els suports pictòrics, ordenats de tal manera que podem connectar sense gaires dificultats amb els seus arguments humanístics sobre l’entorn natural. L’obra exposada pertany a diverses èpoques, entre el 1997 i el 2005, la majoria inèdita, englobada en la sèrie Fauna i flora, una temàtica que, segons diu Lourdes Cirlot, no deixa d’abordar, sinó que hi aprofundeix i arriba a canviar, fins i tot, els seus esquemes compositius i espacials. L’atractiu de les obres es deu tant a l’ús d’una base de pasta de paper rugós, que textura les taques de colors, com a l’energia, el rigor i la síntesi formal dels elements descrits. En l’obra Sense títol, del 2005, la silueta d’un rave, que és un vegetal petit, amb les fulles separades com si fos un ram, ocupa el centre de la composició. Tot ell està pintat d’un color vermell intens i destaca sobre l’espai blanc. Al voltant hi ha altres motius, com el contorn d’una pera sobre les llavors alineades sobre un camp de color taronja i un parell de configuracions en negre. Una fina línia emmarca aquests elements i fusiona unes ratlles ondulants llaurades sobre un terra rogenc que apareixen a la part superior dreta. L’expressió pictòrica de J.P. Viladecans ens mostra en tot moment una atenció respectuosa envers la realitat de la natura i a buscar els seus significats a través de la plàstica. •

pinzellades d’artIMMA [email protected]

‘FaUna I Flora’, Joan pErE VIladECanSLLOC: GalErIa CanalSData: Fins al 30 de novembre

Viladecans, Joan pere. Sense títol, 76 x 66 cm. #CEDIDA



El Hierro i La Palma, dues illes, dues DO

DO El Hierro. A aquesta petita illa li correspon la minúscula

DO El Hierro, amb només 240 ha de vinyes. El cultiu del raïm és conegut des del 1526, dedicat principalment a l’obtenció de l’aiguardent que embarcaven cap a Veneçuela i Cuba. L’any 1995 obtingué la DO. S’elaboren vins blancs, rosats i dolços. Destaquen, per tradició i producció, els vins rosats. Són vins frescos, afruitats i lleugers. La vinya la trobem en terrenys pronunciats, on s’han construït feixes subjectades per murs de pedra, a una alçada entre 200 i 700 metres. DO La Palma. Des del 1505 tenim referència a les vinyes en aquesta illa. Els terrenys de producció són volcànics. Zona Fuencaliente - Las Manchas: al sud de l’illa, amb vinyes que s’enfilen pels vessants de les escòries dels volcans. El conreu té forma rastrera en terrenys coberts de cendra volcànica amb un gruix que supera, a vegades, els dos metres. És espectacular observar els ceps protegits del fort vent amb murs tallavents de pedra volcànica. Els vins elaborats són principalment els blancs, com la malvasia dolça, la malvasia seca, el bujariego, blancs de barreja, però també algun negre i rosat. Zona nord-Vins de Tea: comprèn les vinyes de set municipis a unes altures entre 200 i 1.400 metres. Són coneguts com a vins de teia pel sabor peculiar de resina, a causa del temps d’estada en bóta, construïda amb la fusta de la part central (el cor) dels troncs del pi canari, d’un color més fosc i resistent. Els vins solen ser rosats. L’extensió total de les vinyes és de 1.056 ha. •

parlem de vipepblanes

[email protected]

Quatre galeristes santcugatencs aposten pel mercat d’art virtual

‘Artícula’. Més de 70 espais artístics del territori català i mig miler d’artistes configuren aquesta nova pàgina web de promoció cultural

Art PLàStiC. Quatre galeri-es santcugatenques, la Sala Rusiñol, l’Espai Lluís Ribas, la Canals Galeria d’Art i La GaLeRia, s’han sumat al pro-jecte Artícula, una fira virtu-al impulsada pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya que compta amb el suport de l’Institut Català de les Indús-tries Culturals (ICIC).

En la fira hi participen setanta galeries agremia-des d’arreu del territori, que hi exposen més d’un miler d’obres de 551 artistes, tant catalans com d’arreu del món, recollint la gran oferta que pot oferir el mercat català de l’art: des de les avantguar-des del segle xx, representa-des per autors com Picasso, Miró o Dalí, passant per artis-tes actuals consagrats, com

Miquel Barceló o Tàpies, i arri-bant fins a les noves tendènci-es del segle xxi.

Artícula neix amb l’aspira-ció de convertir-se en l’apara-dor de referència de l’art cata-là en l’àmbit internacional, mitjançant les connexions en xarxa. A través de la fira virtu-al, l’usuari podrà veure, dema-nar informació i comprar les peces d’art que s’hi mostren. La fira virtual Artícula s’adre-ça als turistes que vulguin visi-tar Catalunya i al públic cata-là, a qui atansa l’art fins a casa seva sense necessitat de visi-tar les galeries. Tanmateix, la intenció darrera d’Artícula és motivar el públic de la fira vir-tual a visitar les galeries de manera presencial per conèi-xer les obres originals que s’hi exposen.

Artícula es pot visitar a la pàgina web http://www.arti-cula.info. •

sara bella puigdomè[email protected]

imatge de la pàgina web de la fira virtual Artícula. #LLUÍS LLEBOT

inAugurACió. La Casa Aymat acull la projecció del documental La gent s’està morint d’avorriment, obra de l’artista olotí Job Ramos, des del dimecres 8, dia de la inau-guració, fins al 14 de desem-bre. La mostra, organitzada per Transversal Xarxa d’Ac-tivitats Culturals, forma part

del projecte Rodalies 2, unes exposicions d’art contempo-rani que tenen lloc simultàni-ament en deu sales de deu ciu-tats de Catalunya. Aquestes deu ciutats s’agrupen en pare-lles que intercanvien artistes locals. En el cas de Sant Cugat, l’intercanvi es fa amb Olot.

La gent s’està morint d’avor-riment és un fals documental de 26 minuts que tracta de demos-trar el sacrifici que fa la socie-tat en canviar una vida intensa per una de més segura i estable, que sovint porta a la frustració. Ramos posa d’exemple el model escandinau, paradigma d’una societat organitzada i funcio-nal. Per la seva banda, l’artista local Maria Fabre exposarà la sèrie Lligams, a la Sala 15 d’Olot, des del dia 11 fins al 30. •

El projecte artístic ‘Rodalies 2’ arriba a la Casa Aymat

un moment de la projecció que es pot veure a la Casa Aymat. #C.M.B

C. Mercader boldú[email protected]

gravació. L’artista Job Ramos presenta un documental

inFAntiLEl canvi climàtic, explicat als més petits de la ciutatEl Teatre la Unió acull, aquest diumenge, a les 12 h, l’espectacle Igrígor, la Terra s’escalfa. Es tracta d’un muntatge que, d’una manera divertida i didàcti-ca, pretén arribar al públic més jove perquè conegui i entengui què suposa el canvi climàtic.

ArtMaria Fabre exposa ‘Lligams’ a OlotL’artista santcugaten-ca i directora de la gale-ria-taller Pou d’Art, Maria Fabre, presenta, fins al 30 de novembre, la seva col·-lecció Lligams. Amb aques-ta mostra, Fabre posa en joc tensions recurrents de la pintura contemporània, com la figuració i l’abstrac-ció, la línia i el color o el pes i la lleugeresa.

tEAtrEFila Zero estrena ‘Càsting’ a La unióLa sala d’Anselm Clavé acull l’estrena de Càsting, de Fila Zero, els caps de set-mana del 18 i 19 i del 25 i 26 d’octubre. Amor, desa-mor, realitat i ficció són els temes del nou muntatge de la companyia resident del Teatre la Unió, amb la direc-ció de Teresa Canas.

CinEMAÒpera en directe, des dels YelmoEls cinemes Yelmo Sant Cugat retransmeten en directe, el 15 d’octubre, a les 20.15 h, l’òpera La son-nambula, de Bellini, que es representarà al Teatre Líric Cagliari d’Itàlia.

vitralls

ÒPErAXErrADA DE rOgEr ALiEr14 D’OCTUBRE20 h, al Cafè Auditori

L’expert en òpera Roger Alier presenta la xerrada Parlem de... Madama But-terfly. Aquest espectacle es representarà al Teatre-Auditori el dijous 30 d’oc-tubre, a les 21 h.

La Casa de Cultura acull un curs per ballar sardanes

tALLEr. Les sardanes són la dansa tradicional catala-na per antonomàsia, i cada vegada són menys els joves que s’incorporen a les rotlla-nes per ballar-les. Per aquest motiu l’Entitat Sardanista de Sant Cugat organitza un

curs d’aprenentatge obert a tots els santcugatencs i sant-cugatenques. A partir del 10 d’octubre, la Casa de Cultura acull, cada divendres, fins al 12 de desembre, de 21 a 22 h, aquest curs de sardanes.

_Redacció



Art. L’escultora santcugaten-ca Neus Colet presenta el seu últim treball al local del car-rer de la Creu de la Canals Galeria d’Art. L’exposició, que porta per nom Del ferro al paper, es podrà visitar fins al 30 de novembre. La Canals Galeria d’Art ha viscut en pri-mera persona l’evolució de l’artista santcugatenca a tra-vés de diferents exposicions. Colet treballa l’escultura i el gravat establint una relació singular entre aquestes dues disciplines. Suport, material, matriu o impressió es fonen

l’un en l’altre en una síntesi de tècniques diverses. Metall i paper actuen junts. Suport i contingut entren en un joc de mútua dependència. Els títols segueixen aquest joc i el desen-volupen. Actualment, Neus Colet afegeix una nova dimen-sió al seu treball exposant al terra les planxes de gravat, pro-veïdes de números, com si d’un joc es tractés. Amb el temps, l’artista ha anat incorporant a les seves obres significats al·lusius, irònics o evocadors dels elements representats. Aquest és un tret inalterable en l’obra de Colet, que influeix molt positivament en el resul-tat final de cada peça. •

Neus Colet presenta a la Canals l’exposició ‘Del ferro al paper’

Alguns dels gravats de Neus Colet, a la Canals. #LLUÍS LLEBOT


Polifacètica. L’artista santcugatenca combina escultura i gravat

CoNgréS. Els Castellers de Sant Cugat van actuar a la festa de cloenda del Primer Congrés de l’Associacionis-me Cultural Català, cele-brada la tarda del dissabte dia 4 a la plaça de la Cate-dral de Barcelona.

La colla local va carregar i descarregar un 3 de 7, un 3

de 6 aixecat per sota i una tor-ra de 7. En la celebració tam-bé hi van participar entitats com bastoners, geganters o diables, entre d’altres. La festa va ser presentada per actors i actrius de la Fede-ració de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya.

L’objectiu del Congrés, que va inaugurar el 2 d’oc-tubre l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, era crear un espai de reflexió i d’inter-canvi d’experiències del món associatiu a través d’unes sessions presencials a l’Es-pai Francesca Bonnemaison, a Barcelona. El president de la Generalitat, José Montilla, va ser l’encarregat de pre-sidir la cloenda, el dissabte 4 d’octubre. •

Els Castellers actuen en el primer congrés associacionista

Un pilar dels camises verdes en una actuació recent. #ARXIU

Carolina [email protected]

tradició. La colla local va actuar a Barcelona

Les paradoxes de ser lliure

L’ autor, que en la seva joventut va fer una tesi sobre l’obra de Denis Diderot, encapçala la seva obra teatral amb una frase escrita per l’enciclopedista a una dama l’any 1769: “Em

fa ràbia estar atrapat en una endimoniada filosofia que la meva intel·ligència no pot evitar d’aprovar, i el meu cor de desmentir”. Parlar d’una obra de teatre que ens mostra mitjançant sis personatges i les seves relacions durant un llarg dia aquesta contradicció permanent, que és, en definitiva, la vida, podria semblar impossi-ble, però Schmitt ho aconsegueix amb escreix. Autor que ja havíem vist al TA! amb El visitant, una obra bas-tant més difícil, on el personatge central era Freud, la seva capacitat en allò que abans se’n deia carpinteria teatral és una lliçó de construcció perfecta que funcio-na com un rellotge, en aquest cas format per 28 esce-nes en dos actes, on la forma adoptada és la del vodevil estricte. Aquesta fórmula excitant i eficaç no deixa mai de proposar preguntes i suggestions a la intel·ligència dels espectadors i també, i aquí està la gràcia, a la seva sensibilitat i sentit de l’humor. Tenim, doncs, una rara ocasió de gaudir d’un espectacle que mai no rebaixa les seves exigències intel·lectuals, però que sempre està teixint una forma que atrapa l’atenció de tothom per-què, alhora, permet diferents lectures sense deixar nin-gú fora, per defecte o excés. Producció, a més, molt ben vestida i que il·lumina amb discreció però eficàcia un

espai ben solucionat on, òbviament, hi ha dues portes que no paren de tancar-se i obrir-se tota l’estona.Aquesta veritable joia (que ja havia vist en castellà per la gent de La Abadía, amb direcció de Joaquín Hinojo-sa i interpretació d’Andrés Lima i Yolanda Ulloa) dema-na un equip d’intèrprets que li treguin el suc. Ramon Madaula ho aconsegueix: el seu Diderot es mostra juganer, intel·ligent, seductor, perplex (a vegades mas-sa), rabiüt i bocabadat a mesura que les circumstànci-es (generalment en forma de dona) el visiten. És, pro-bablement, el seu millor paper fins ara. Montse Gua-llar (que va començar quan l’obra feia força mesos que estava en cartell) no acaba de trobar el seu punt en un personatge que demana una veu de timbre dife-rent i, sobretot, una presència física, un cinisme destil·-lat i una manera d’ocupar l’escenari que ella no té. Ni en el segon acte, en un monòleg desitjable per qualse-vol actriu perquè és un bombonet, me la vaig acabar de creure. Marta Millà, l’esposa de Diderot (en el progra-ma figura equivocadament Rosa Renom), respon amb plena eficàcia la seva única aparició. Nausicaa Bonnín està esplèndida en una oscil·lació que va de l’adoles-cent a la jove procaç. Jofre Borràs compleix (potser massa gesticulant) i Paula Vives dóna molt bé el seu personatge, però cal anar en compte en la dicció. En definitiva, una obra per veure i, per què no, reveure. •

crítica de teatreeduard [email protected]

‘EL LLIBErtÍ’, d’Eric-Emmanuel Schmit. TraDucció: esteve Miralles. Direcció: joan Lluís Bozzo. inTèrpreTs: nausicaa Bonnín, jofre Borràs, Montse Guallar, ramon Madaula, Marta Millà i Paula Vives. Disseny D’espai escènic i vesTuari: Montse amenós. Disseny D’iL·Luminació: Ignasi Morros. caracTeriTzació: Liliana Pereña i Mònica núñez. iL·LusTracions musicaLs: jean Phillippe rameau. LLoc i Dia: Teatre-auditori. 2 d’octubre.

aquesta fórmula excitant i eficaç no deixa mai de proposar preguntes i suggestions a la intel·ligència dels espectadors

CANt. Els Amics de Pedra i Sang busquen cantaires santcugatencs per partici-par com a cor en la represen-tació nadalenca que reviu la mort de l’abat Biure durant la missa del gall del 1350. Els interessats han de fer una audició a l’Escola Gymel, els dies 13 i 20 d’octubre, a partir de les 20.30 h.

Es busquen noves veus per a ‘Pedra i sang’

‘Càsting’. La prova es farà a Gymel, el 13 i 20 d’octubre, a les 20.30 h

Imatge de ‘Pedra i sang’. #ARXIU _redacció



Agenda cultural

19.30 h. Poesia. Acte inaugural del Vuitè Festival de Poesia de Sant Cugat a càrrec del director de l’esdeveniment, Francesc Parcerisas, amb la presència del poeta d’honor d’enguany, Feliu Formosa.MUSEU DE SANT CUGAT JARDINS DEL MONESTIR

PLAÇA D’OCTAVIÀ

20.30 h. Poesia. Presentació dels actes del Vuitè Festival de Poesia de Sant Cugat, amb un concert de Roger Mas : Les cançons tel·lúriques.MUSEU DE SANT CUGATJARDINS DEL MONESTIR

22.00 h. Visita. Recorregut guiat De nit al Monestir per descobrir els racons del Monestir entre la foscor. Preu: 15 euros. Cal fer reserva prèvia trucant a l’Ofi cina de Turisme, tel. 93 675 99 52.MUSEU DE SANT CUGATJARDINS DEL MONESTIR

Diumenge

12.00 h. Teatre. Representació de l’obra Igrigor, la terra s’escalfa. Preu: 7 euros, 5 euros per als infants.TEATRE LA UNIÓC/ ANSELM CLAVÉ, 17

12.00 h. Visita. Itinerari Els llocs de la batalla de Sant Cugat el 1808. A càrrec de l’historiador Domènec Miquel, dins del cicle La guerra del Francès i la batalla de Sant Cugat. Organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat i el Grup d’Estudis Locals (GEL).OFICINA DE TURISMEPLAÇA D’OCTAVIÀ

Dimarts20.00 h. Xerrada. Parlem

de... Madama Butterfl y, a càrrec de Roger Alier.TEATRE-AUDITORIPL. DEL CENTRE CULTURAL, S/N

20.00 h. Conferència. Catalunya dins l’Europa napoleònica: domini, fascinació i insurrecció. A càrrec de Lluís Roura, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dins del cicle La guerra del Francès i la batalla de Sant Cugat.MUSEU DE SANT CUGATJARDINS DEL MONESTIR

20.30 h. Tertúlia. Sopar-tertúlia Cinc cèntims sobre el fi nançament. A càrrec d’Elisenda Paluzia. Preu: 20 euros, venda anticipada fi ns al dia 12.

TERRA DOLÇAC/ ENRIC GRANADOS, 8

Dimecres19.30 h. Poesia. Inauguració del Vuitè Festival de Poesia de Sant Cugat, a càrrec del director de l’esdeveniment, Francesc Parcerisas. La trobada inclou un recital poètic i la visita a l’exposició Agustí Bartra. Ritmes i imatges.TEATRE LA UNIÓC/ ANSELM CLAVÉ, 17

22.00 h. Poesia. Poetes entre copes, roda de lectura de poemes informal oberta a tothom.RESTAURANT EL MESÓNPLAÇA D’OCTAVIÀ

Dijous19.30 i 22.00 h. Cinema. Dins del cicle Cinema d’Autor i de la programació del Vuitè Festival de Poesia de Sant Cugat, projecció de The Inner Life of Martin Frost, escrita i dirigida per Paul Auster. Preu: 3 euros.CINEMES SANT CUGATPL. DE GABRIEL FERRATER

19.00 h. Poesia. Aquesta bellesa estranya, amb Josep Maria Escrivà i Jaume Pont.MYTHOS LLIBRERIAC/ SANTA MARIA, 24

20.30 h. Poesia. Llapis, cossos, plors. Amb Jordi Llavina i Glòria Julià.LLIBRERIA ALEXANDRIAC/ VILLÀ, 10

22.00 h. Poesia. Sant Cugat i els seus poetes. Amb Anna Enrich, David Escamilla, Francesc Garriga, Josep Maria Jaumà, Eduardo Moga i Javier Pérez Escohotado. Música en directe a càrrec d’Albert Julià.TERRA DOLÇAC/ ENRIC GRANADOS, 8

Propostes per a la setmana

Divendres22.00 h. Teatre. Nit de Cantautors, a càrrec de Pepe Nada y Calderilla i Diego Domingo. Espectacle amb micro obert després del concert (amb inscripció prèvia al Casal de Joves TorreBlanca). Preu: 5 euros amb consumició.TEATRE LA UNIÓC/ ANSELM CLAVÉ, 17

22.00 h. Teatre. El Teatre Auditori acull Estriptis. Sis directors, sis striptease. Preu: 22 euros.TEATRE-AUDITORIPL. DEL CENTRE CULTURAL, S/N

22.30 h. Concert. Dins del Mou-te a ritme santcugatenc, concert de Mine i Cherish Band.CASAL CULTURAL DE MIRA-SOLC/ VICTÒRIA, 42

Dissabte10.00 h. Artesania. La plaça del Rei acull el Mercat d’Artesans, fi ns a les vuit del vespre.TEATRE LA UNIÓC/ ANSELM CLAVÉ, 17

11.00 h. Visita. Itinerari guiat El Modernisme i més per descobrir el llegat modernista a la nostra ciutat en un recorregut de dues hores. Preu: 8 euros; menors de set anys gratuït. Cal fer reserva prèvia a l’Ofi cina de Turisme , tel. 93 675 99 52.OFICINA DE TURISMEPLAÇA D’OCTAVIÀ

12.00 h. Visita. Itinerari guiat a l’exposició Flors de debò. Organitzat per la Residència Sant Salvador, el Col·legi Europa i l’Ajuntament de Sant Cugat.MUSEU DE SANT CUGATJARDINS DEL MONESTIR

19.00 h. Ball. Ballada de sardanes a càrrec de la cobla Ciutat de Cornellà. Organitzada per l’Entitat Sardanista de Sant Cugat.

per Carolina Mercader [email protected]

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

Carnet de Cultura Jove?

Les JERC demanen un Carnet de Cul-tura Jove per a Sant Cugat. Des-

comptes que de ben segur serien rebuts amb il·lusió per un bon gra-pat de joves. Crec que qualsevol iniciativa per impulsar la cultura i per crear nous públics, si està ben meditada, pot arribar a ser bona. I no és una qüestió d’època, des de sempre ha costat la cultura, i encara més acostar-la als joves. De totes maneres el jovent s’ha d’acostumar a triar i s’ha d’educar els futurs espectadors a pagar un preu per les activitats culturals. S’ha d’enten-dre que els espectacles en viu –de dansa, tea-tre, música…– són arte-sania, i que és un pro-ducte que es fa especial-ment per a la gent que està en aquell moment a la sala. Evidentment, el preu de l’entrada és car, si s’està acostumat a assistir a un concert de manera gratuïta, però més entrada la nit te’ls trobes pagant set euros per un cubata o cinc euros per una cervesa en algun altre local noc-turn, i això no ho troben car. En defi nitiva, em refereixo que acostuma a ser intrínsec en el jove la manca de calés, però cal que triï i que sàpiga on gastar-se’ls per arri-bar a fer les coses que li interessen, i també crec més sensat que més que subvencionar el preu de les entrades es destini aquest capital a poder oferir més activitats específi cament per a joves a uns preus raona-bles, ja sigui en equipa-ments municipals o com a iniciativa de les enti-tats del poble. •[email protected]

Yorich ha ditYorich ha ditCHRISTIANTRECEÑO



un tirà d’una altra dimensió que s’ha amagat durant molts anys en el cos d’Arturo, i que podria eliminar els nostres dos universos.YELMO: Dies 10-13-14-15-16: 16.50 - 18.50 - 20.45 - 22.50 h. Dies 11-12: 16.10 - 18.20 - 20.35 - 22.40 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

La Carrera de La muerte. Director: Paul W.S. Anderson. Amb: Jason Statham, Tyrese Gibson, Joan Allen. el tricampió de velocitat Jensen Ames és tot un expert a l’hora de sobreviure en el desèrtic paisatge en què s’ha convertit el país.

YELMO: Dies 10-13-14-15-16: 20.40 - 22.45 h. DiA 11: 20.40 - 22.50 h. DiA 12: 18.30 - 20.40 - 22.50 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

refLejoS. Director: Alexandre Aja. Amb: Amy Smart, Kiefer Sutherland, Paula Patton. Ben Carson treballa de vigilant nocturn a les ruïnes d’un magatzem cremat, quan un dia s’adona que hi ha alguna cosa sinistra en els miralls que decoren les parets. YELMO: Dies 10-13-14-15-16: 18.30 - 20.40 - 22.50 h. Dies 11-12: 18.15 - 20.30 - 22.45 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

aSeSinato juSto. Director: Jon Avnet. Amb: Robert De Niro, Al Pacino, John Leguizamo. els detectius de la Policia de nova York Turk i

rooster fan front a la jubilació. Però abans, els encomanen investigar l’assassinat d’un conegut proxeneta, que sembla estar vinculat a un cas resolt per ells en el passat. ciNESA: 18.10 - 20.20 - 22.30 hTelèfon reserves: 902 33 32 31YELMO: Dies 10-13-14-15-16: 18.40 - 20.45 - 22.50 h. Dies 11-12: 18.15 - 20.30 - 22.50 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

eL niño Con eL pijama de rayaS. Director: Mark Herman. Amb: David Thewlis, Vera Farmiga, Rupert Friend. narra la història fascinant d’una amistat entre dos nois

que viuen als dos costats del filat en un camp de concentració. ciNESA: 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 hsessió golfA DissABTe i vigíliA De fesTiu: 00.30 hTelèfon reserves: 902 33 32 31YELMO: Dies 10-13-14-15-16: 16.50 - 18.50 - 20.45 - 22.45 h. Dies 11-12: 16.30 - 18.30 - 20.40 - 22.40 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

tropiC thunder. Director: Ben Stiller. Amb: Ben Stiller, Jack Black, Robert Downey Jr. un grup d’actors enemistats pretenen rodar la pel·lícula bèl·lica més cara de la història. YELMO: Dies 10-13-14-16: 18.40 - 20.45 h. DiA 11: 20.40 - 22.50 h. DiA 12: 18.30 - 20.40 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

ViCky CriStina BarCeLona. Director: Woody Allen. Amb: Javier Bardem, Penélope cruz, Scarlett Johansson. Dues joves americanes, vicky i Cristina, arriben a Barcelona per passar les vacances. ciNESA: 16.00 hsessió golfA DissABTe i vigíliA De fesTiu: 00.40 hTelèfon reserves: 902 33 32 31YELMO: en CataLà: Dies 10-13-14-16: 16.45 - 22.50 h. DiA 11: 16.15 - 18.30 h. DiA 12: 16.15 - 22.50 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

atrapado en un pirado. Director: Brian Robbins. Amb: Eddie Murphy, Gabrielle Union, Elizabeth Banks. Dave Ming Chang acaba d’arribar a nova York i és, sens dubte, el visitant més perdut de tots. YELMO: Dies 10-13-14-15-16: 16.45 h. Dies 11-12: 16.00 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

Viaje aL Centro de La tierra. Director: Eric Brevig. Amb: Brendan Fraser, Josh Hutcherson, Anita Briem. Durant una expedició científica a islàndia, un científic, el seu nebot i una guia local queden atrapats en una cova. YELMO: Dies 10-13-14-15-16: 16.50 - 18.50 h. DiA 11: 16.15 - 18.30 h. DiA 12: 16.15 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

Cinema a Sant Cugat

eStrena. La ConSpiraCión deL pániCo. Director: D.J. caruso. Amb: Shia LaBeouf, Michellle Monaghan, Rosario Dawson. Jerry shaw i rachel holloman són dos desconeguts que es troben per culpa d’una misteriosa trucada de telèfon d’una dona que no coneixen. Amenaçant les seves vides i les seves famílies, aconsegueix que tots dos es fiquin en situacions cada vegada més perilloses. ciNESA: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hsessió golfA DissABTe i vigíliA De fesTiu: 01.00 hTelèfon reserves: 902 33 32 31YELMO: Dies 10-13-14-15-16: 17.15 - 19.45 - 22.35 h. Dies 11-12: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

eStrena. Quemar deSpuéS de Leer. Directors: Joel coen, Ethan coen. Amb: George clooney, John Malkovich, Frances McDormand. ozzie Cox és un agent de la CiA que està escrivint les seves memòries en un CD. Però la seva dona les agafa i, accidentalment, se les deixa en un gimnàs, on uns empleats les troben i les fan servir per fer xantatge a Cox. la CiA decideix enviar un assassí per solucionar el problema. ciNESA: 16.15 - 18.20 - 20.25 - 22.30 hsessió golfA DissABTe i vigíliA De fesTiu: 00.35 hTelèfon reserves: 902 33 32 31YELMO: Dies 10-13-14-15-16: 16.45 - 18.45 - 20.45 - 22.45 h. Dies 11-12: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

eStrena. SantoS. Director: Nicolás López. Amb: Javier Gutiérrez, Elsa Pataky, Leonardo Sbaraglia. salvador santos no sembla la persona adequada per vestir-se d’heroi. Però no té cap altra opció, sobretot des que un estrany viatger interdimensional l’adverteix que el seu millor amic, el multimilionari Arturo Antares, és en realitat nova,

eStrena. SexykiLLer. Director: Miguel Martí. Amb: Macarena Gómez, césar camino, Alejo SaurasYELMO: Dies 10-13-14-15-16: 16.55 - 18.50 - 20.40 - 22.50 h. Dies 11-12: 16.00 - 18.00 - 20.15 - 22.40 h. Telèfon De reserves: 902 22 09 22

en català

L’eSperit deL BoSC. Directors: David Rubin, Juan carlos Peña. un poderós home de negocis pretén construir una carretera, i la malvada sra. D’Abondo veu l’oportunitat perfecta per destruir el bosc. els animals han de fugir, però els talps furi i linda i el ratolí Piorno no es pensen rendir.YELMO: Dies 10-13-14-15-16: 16.45 h. Dies 11-12: 16.00 hTelèfon De reserves: 902 22 09 22

Les mil cares de la moral

la nova proposta de Jon Avnet, cineasta amb títols com Tomàquets verds fregits o 88 minuts a l’esque-na, consisteix en un thriller policíac protagonitzat per dos grans actors equipats amb tones d’ofici.

A partir de la investigació d’un assassí en sèrie, explora la faceta fosca i/o il·legal dels membres del cos policial, posant en dubte l’eficàcia de la justícia i la necessitat de complir-la fora de la llei. La relació entre els dos polici-es (companys d’ofici durant els darrers trenta anys) que condueixen la trama ens sona molt familiar, de la matei-xa manera que contemplar Pacino i De Niro ens pot fer sentir com a casa o, si més no, en un ambient emissor de quotidianitat. Tal com es comenta aquests dies, és cert que no ens trobem davant d’una parella protagonista poc comuna, però no considero aquest tret un defecte. Precisament, ens trobem davant d’una història sobre persones corrents. D’altra banda, tenint en compte l’enginy i l’originalitat de la història, hagués sobrecar-regat incloure-hi també una parella protagonista atípi-ca. Basada en un guió perfeccionat al mil·límetre, la tra-ma ens manté expectants i ens condueix segons els seus capricis a través d’una història trepidant que desdibui-xa els límits de la moral, sumint-nos en el caos absolut. La tensió i la intriga es mantenen durant tot el metrat-ge mentre riem, plorem i les nostres neurones busquen respostes. Avnet fa servir recursos moderns i crea a la perfecció l’atmosfera visual. •

crítica de cinemaDiANA [email protected]

una de les seqüències d’‘asesinato justo’. #CEDIDA

aSeSinato juSto (euA-2008). DireCTor: Jon Avnet. inTèrPreTs: Robert De Niro, Al Pacino, carla Gugino, Donnie Wahlberg, Brian Dennehy, curtis 50 Cent Jackson. MÉs info: www.asesinatojusto.com

La ConSpiraCión...16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h. sessió golfA DissABTe i vigíliA De fesTiu: 01.00 hMAJors De 13 AnYs

Quemar deSpuéS de Leer16.15 - 18.20 - 20.25 - 22.30 h. sessió golfA DissABTe i vigíliA De fesTiu: 00.35 hMAJors De 13 AnYs

eL niño Con eL pijama...16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 h. sessió golfA DissABTe i vigíliA De fesTiu: 00.30 hMAJors De 7 AnYs

ViCky CriStina ...16.00 h. sessió golfA DissABTe i vigíliA De fesTiu: 00.40 hasesinato justo: 18.10 - 20.20 - 22.30 h

EL ciNEmA DE cAsA TEvAP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit


54 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 32 | Cultura_ 46 | Passatemps


receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Passatemps

Serveis

El seu nom són dues paraules. El seu símbol es coneix arreu del món. Fa poc ha celebrat 85 anys a la nostra ciutat. Sense l’aportació de voluntaris no podria existir. Què és?Solució de la setmana anterior: La plaça de l’Alcalde Magí Bartralot

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4Al llarg d’aquests dies tindreu una mica de mala lluna, això pot derivar en uns nervis d’espant i en algun problema petit de comunicació, sort que teniu molt bones confi guracions amb els amics i aquesta situació us permetrà espais de relaxació.

Taure 21/4 al 20/5Les coses no us aniran malament, sobre-tot si tenim en compte que hi ha facilitat d’èxit en el treball i que tindreu uns dies molt sensuals. D’altra banda, heu d’anar amb compte amb el pare, últimament us observa molt i està sempre a la que salta, mireu d’escoltar-lo i fer-li cas.

Bessons 21/5 al 21/6Us comportareu molt delicadament i això està bé. En el camp de les amistats, és possible que hi trobeu algú que de-sitja tenir una aventura amb vosaltres, però l’únic que vol és sexe. Si ja teniu parella no us aconsello que feu el burro.

Cranc 22/6 al 22/7Estareu una mica de mal humor, no tin-dreu ganes de parlar amb ningú i l’ambient amb gaire gent us molestarà. Tot ve per uns aspectes astrològics que us afectaran al llarg d’aquests dies. Sort que us troba-reu bé físicament i això us donarà força.

Lleó 23/7 al 23/8Costarà molt fer-vos callar, sort que els temes de què parleu interessen. D’altra banda, tindreu molta tendència a donar ordres, i potser tindreu alguna resposta que no us penseu, sobretot per part del pare o algun home de la casa.

Verge 24/8 al 23/9Aquests dies caureu en el pou de les manies, ja que per part de la gent que us envolta us trobareu analitzats, sobretot, en l’aspecte físic. D’altra banda, heu de començar a moure la vostra vida cap a les coses que us agraden i aprendre de tot.

Balança 24/9 al 23/10Teniu un munt de coses que us donen vitalitat i valentia, ara bé, heu de fer servir aquesta força per ajudar una mica, encara que de manera simbòlica, algú que és fora o lluny de vosaltres. Hi ha moltes coses que poden canviar aquests dies.

Escorpí 24/10 al 22/11El que menys us convé aquests dies és viatjar, perquè teniu tendència a tenir ensopegades, no us fareu mal, però us enfadareu molt perquè no us sortiran les coses com voldríeu.

Sagitari 23/11 al 21/12Costarà que torneu a tenir l’oportunitat d’aquests dies relacionada amb els diners i amb l’èxit de les coses que teniu ganes de fer. Es pot portar a terme al-guna de les vostres il·lusions i a més és possible que rebeu uns diners extres.

Capricorn 22/11 al 20/1Aquests dies no seran gaire bons, sobretot a la feina, on sentireu moltes pressions per part dels directius, i la gent que comparteix la feina amb vosal-tres estarà molt esquerpa.

Aquari 21/1 al 19/2És bo que aneu amb els amics, us convé la marxa i esteu disposats a passar-vos-ho bé. D’altra banda, no feu gaire cas dels alts i baixos de moral que tingueu, és normal, perquè esteu molt nerviosos.

Peixos 20/2 al 20/3Tot i que hi ha moments en què no us sentiu a gust amb el que esteu fent, teniu aspectes molt bons al llarg d’aquests dies, com ara la feina. A més, trencareu amb la mandra.

Telèfons bàsics

Farmàcies

signesBRUIXOT REBEL. [email protected]

Poseu a bullir la llet amb el canonet de canye-lla, la pela de llimona i, opcionalment, la vai-

nilla i el sucre vainillat. Quan hagi arrencat el bull, pareu el foc i deixeu-ho refredar. Talleu el pa a llesques gruixudes i xopeu-lo amb la llet aromatit-zada refredada. Amb compte que no es trenquin, passeu les llesques molles per l’ou batut i fregiu-les amb l’oli d’oliva calent. Poseu les llesques fre-gides sobre un paper de cuina perquè absorbeixi l’excés d’oli i, ràpidament, empolseu-les amb canyella i sucre. Les tor-radetes de Santa Teresa són un plat senzill, ràpid i bonís-sim, a més de tradicional. Poden ser un berenar deliciós.

Torradetes de Santa Teresa

INGREDIENTS: Una barra de bon pa del dia abans (perquè estigui eixut), llet, la pela d’una llimona, 1 canonet de canye-lla, canyella en pols, sucre (morè o blanc), un ou, oli d’oliva.Opcional: vainilla (un tros de cano-net), sucre vainillat.

ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBÍ: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIX93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNYA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SÍNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

DÍAZ-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

LLORENSSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 9 a 22 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

ORENGARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

MORALSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIX)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9

a 22 h, tot l’any. Obert diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGO (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8 a 13.30 h i de 16 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIZ DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

Joan Carles BusquetsDirector del Casal de Joves TorreBlanca

És una persona sensible, amb una marcada vocació per les feines socials i d’ajuda als altres. La comunicació amb ell ha de ser respectuosa, ja que, precisament per aquesta sensibilitat, es pot sentir ferit si se li diuen les coses de manera brusca. Li agrada parlar, també té capacitat per escoltar i és molt observador. Les seves relacions socials són selectives: no considera amic qualsevol. Quan es planteja un objectiu lluita fi ns a aconseguir-lo. No és una persona que deixi les coses a mitges.Eugenia Barrachina, grafòloga - pèrita cal·lígrafa

per la cara

mots encreuatencs

lletres al cove

per C. Mercader

per Susanna [email protected]

1

2

3

4

5

6

7

1 2 3 4 5 6 7

HORITZONTAL: 1. Intentar descobrir. 2. Nota. Al revés, t’agrada emboli-car les coses. 3. Amb dues, anem a la dreta. Consonant novella. Mil. Frívo-la. 4. Al revés, equipatge. Suma. Al revés, de la casa. 5. Fusió vocàlica. Sona sé. 6. Al revés, companys. Consonant que de vegades necessita un reforç. Sis romans. 7. Aquesta vocal té el seu punt. Company d’en Tintín. Al revés, insuls. Mitja sorpresa. 8. Serien brillants. 9. Repetit, a punt de succeir. Al revés, arti-cle plural. Vocal. 10. Poc freqüent. VERTICAL: 1. No pot ser. 2. Al revés, pre-fi x negatiu. Mania. Al revés, emissora. 3. Victòria. Al revés, culpable d’un crim. 4. Existeix. Lligada per un parentiu. 5. Al revés, 30 dies. Al revés, contracció. Litre. Cinc-cents. 6. Televisió digital. Al revés, crit d’alerta. Al revés, fet servir. 7. Al revés, el del costat. Religiosos. 8. Color barcelonista. Imprescindibles per cosir. 9. Nom de noia. Els verds. Europea. Electrònica. 10. Respondre davant d’un fet.

SOLUCIÓ DEL NÚMERO ANTERIOR:

MOT ENCREUATENC: SantCuHORITZONTAL: 1. Abusa. Rem. 2. Ira. U. Bo. U. 3. Mite. Fe. Do. 4. Paul Newman. 5. O. Dies. Ase. 6. Suat. Tenir. 7. To. IBI. Ase. 8. Obús. Veí. F. 9. S. Acta. RNE. 10. Opa. Riell. VERTICAL: 1. Impostos. 2. Ària. Bou. O. 3. Batuda. Pau. 4. U. Elitista. 5. Us. En. B. C. 6. A. Festival. 7. Web. E. E. L. 8. Or. Manaire. 9. E. Oasi. In. 10. Referèndum.

8

9

10

8 9 10

MOT ENCREUATENC: Cursa a mitges: 3-5, 3-8, 8-7, 10-4, 4-2, 7-10

L’octubre és el mes de la fresca, del canvi horari i, a Sant Cugat, de la poesia en majúscules. Aquesta setmana comença el vuitè Festival de Poesia de Sant Cugat i el poeta d’honor és un dels grans noms de casa nostra, Feliu Formosa, un poeta capaç de parlar de la seva feina dient coses com: “Rela-ciono la meva poesia amb els esprais i cremes que alleugen els dolors reu-màtics”. Abans que comencin a caure els versos, aquí teniu un petit avan-çament del que us trobareu: El suburbi no és / el mateix. Ja no passa / un infant arraulit / que camina de pressa / (la lliçó mal apresa / i els deures a mig fer). / Han repintat ventalles / de tallers i botigues / i han afegit un pis / a algunes cases baixes. / Han deixat de combatre / l’odalisca del fi lm / i la vella sotana. / I de sobte he comprès / a tants anys de distància / per què vas desertar / de l’ofi ci de viure / en aquells anys que avui / anomenem difí-cils. (“El suburbi no és”, de Llibre de les meditacions)

Cauen poemes


Publicitat | 55

Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors

Divendres,10 d’octubre del 2008

Més ofertes!Benzina BenzineraGrifulDescomptede0,01€/litreenbenzinaPresentantelcarnetdelclub Av. de Rius i Taulet

Obsequi BoxRacing&CarWash Rentatgemanualexterior,laterals,vidres...Polígon Can Magí - Av. Corts Catalanes, 8

Obsequi MarViu ForfetRelaxMàgicSant Bartomeu, 1A

Salut SpaBenEssereDiagnòsticpersonalitzat Rbla. del Celler, 121

Consulta’ns les condicions especials de tarifes i enviaments per a empreses i col·lectius. Tel. 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

Teatre

MomentariNatsNus

Diumenge 19 d’octubre, a les 18 h, al Teatre-AuditoriPl. Centre Cultural, s/n

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Restaurant

Menúibèricpera2personesTastal’autènticsabordelaDehesa

Pl. Augusta, 3


Restaurant

Soparpera2persones,dedillunsadijous

Av. de Torre Blanca, 2-8 Local 10


Restaurant

Dinardegustaciódetapesimarisc,pera2persones,dedimartsadivendres

Av. Lluís Companys, 31-37


Restaurant

Menúpera2persones,dissabtealmigdia

Rambla del Celler, 125


Restaurant

Soparpera2persones,dedillunsadijous

Pl. d’Octavià, 6


Restaurant

Soparpera2persones,dedimartsadivendres

Av. Rius i Taulet, 120


Restaurant

MenúespecialDinarosoparpera2persones,dedillunsadijous

Av. de les Corts Catalanes, 8(planta baixa)


Bellesa - Novetat

1sessiódefotodepilaciód’aixelles

Av. Lluís Companys, 6

Fins que se n’exhaureixin les existències

Teatre

TeatreipoesiaPoetad’honor:FeliuFormosa

Dissabte 18 d’octubre, a les 22 h, al Teatre-AuditoriPl. Centre Cultural, s/n


Teatre

Càsting

Ds. 18 i 25 d’octubre,a les 21.30 h. Dg. 19 i 26 d’octubre, al Teatre la Unió. Av. Anselm Clavé, 17


Et sents còmode en aquest registre? Porto la comèdia dins meu des que vaig néixer, sem-pre m’ha agradat molt. I des de l’estrena de Els cavallers de la taula quadrada, tots ens vam convertir en fans d’aquesta gent que es deien Monty Python. Dos d’ells van convertir el guió cinema-togràfic en un musical, que es va estrenar a Broadway fa tres o quatre anys, i des

d’aleshores ha agradat a tot arreu on s’ha representat.

Musical i comèdia sempre van junts? No necessàriament. Jo no és que sigui un gran conei-xedor de musicals, però ara me’n vénen alguns al cap, com Sonrisas y lágrimas, Chicago, o la mateixa Annie, que és tot un clàssic, i cap d’aquests no són precisa-ment comèdies. Spama-lot, a banda d’una comèdia, té una bona història i una bona música.

Cantar, ballar, interpre-tar… L’actor del musical ha de tenir una formació molt completa. Una mica sí. Pensa que a l’actor, normalment, només se li demana que interpre-ti el text. Que, a més a més balli, les obres de text no t’ho requereixen, de mane-ra que és un tema que que-da pendent. I a qui li agrada cantar, s’espavila, i a qui no, ja no fa ni l’intent. Jo tota la vida havia tingut ganes de fer un musical, perquè m’agrada molt cantar.

Has tingut alguna formació? La meva formació personal d’intentar tenir la veu una mica educada, i gràcies a això la veu parlada se n’ha beneficiat. Tampoc no ho feia amb la intenció de cantar, però, de sobte, n’he tingut l’oportunitat i n’estic encantat. Crec que és el musical perfecte per les meves característiques. És una comèdia, divertidíssima, una festa, en la qual has de cantar, però sense haver de fer filigranes, i bellugar-te, però res fora de mida.

Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

“Porto la comèdia dins meu des que vaig néixer”Suposo que aquesta bar-ba no te l’has deixat créi-xer perquè sí... Per fer de rei Artús he de portar barba. En aquests espectacles que energèti-cament cremes tant, t’has de bellugar molt, i jo sóc d’aquells que sua i sua, i els postissos sempre són molt emprenyadors. En can-vi, això no molesta, i una barba natural queda molt millor que una de falsa.

A banda de la barba, com has construït el personatge? Coneixia molt bé la llegenda del rei Artús. De fet, hi ha algú que no la conegui? En el món del cinema mateix, s’han fet tantes i tantes adaptacions! És una llegenda molt universal, occidental i reconeixible. En aquest sentit, tota la fase d’assajos ha estat molt fàcil. De seguida t’hi poses a la pell, no té gaire misteri.

‘Spamalot’ es basa en la versió dels Monty Python. Aquesta pel·lícula es va estrenar fa més de 30 anys. Va ser un salt impressio-nant dins del món de l’hu-mor. Tots ens vam quedar realment astorats.

Podríem parlar d’un humor surrealista? Jo penso que és més aviat sorprenent. És a dir, que no te l’esperes.

l’Entrevista jordi bosch, actor #TEXT: sara bella #FOTOGRAFIA: Lluís Llebot

DissabteMàx. 18º Mín. 15º

DiumengeMàx. 21º Mín. 18º

Subscriptors Per la caraSaps qui és Joan Carles Busquets? Aquesta setmana desvelem la personalitat i manera de fer del director del Casal de Joves TorreBlanca.

el TempsBellesa. El Diari regala una sessió de fotodepilació al centre d’estètica Opium, fins a exhaurir-ne existències. Truca al número de telèfon 93 589 62 82.

Club del Subscriptor_PÀG. 55

10.10.2008i la setmana que ve... L’Adenc denuncia que el Club de Golf no té concessió d’aigües per regar

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 8 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 32 | Cultura_PÀG. 46 | Passatemps_PÀG. 54

De totes maneres, a Catalunya, no hi ha gaire tra-dició en el gènere musical. Els únics que van apostar pel musical fa molt de temps i que crec que s’ha de rom-pre una llança a favor seu és Dagoll Dagom. Van crear una companyia d’actors que cantaven, ballaven i actua-ven i, a sobre, en un nivell molt bo. Però van ser els pioners i els únics que s’hi van trencar el cap. Encara abans, al Paral·lel, hi havia molt moviment en aquest sentit. Però recuperar tot aquell ambient i estirar el carro amb un únic projecte, el de Dagoll Dagom, era una tasca realment difícil. Ara sembla que hi torna a haver un públic interessat en el musical, i per això els actors ens hem de posar les piles.

Per acabar, m’agradaria que fessis una valoració d’aquests 15 anys del Teatre-Auditori. Per a qualsevol teatre, complir anys sempre és una bona notícia, significa que té vida, un recorregut i una història per explicar. Això, d’entrada, és un motiu de celebració per a tots els teatres del món. I pel que fa al Teatre-Auditori en concret, estic especialment content d’aquesta última fase, que ha comptat amb en Pep Tugues com a director. És una persona que aprecio molt, i és un apassionat del teatre i de la cultura, i té un gran talent per tirar endavant aquest projecte, cosa que està demostrant. Donar vida interior a un teatre és més difícil del que sembla, i ell ho ha aconseguit. Espero que s’hi quedi molts anys, a Sant Cugat. •

Un rei Artús ‘made in’ sant cugatL’actor santcugatenc jordi bosch és el pro-tagonista de Spama-lot. amb aquest mun-tatge, Bosch s’estrena en el món dels musicals, un gènere que sempre li havia cridat l’atenció. spamalot és un especta-cle basat en la pel·lícula Els cavallers de la tau-la quadrada, dels Monty Python. El rei artús, interpretat per l’actor santcugatenc, té la divi-na missió de trobar el sant Greal, tasca que durà a terme amb una colla d’intrèpids cava-llers. L’obra es va estre-nar al Teatre Victòria de Barcelona, on s’es-tarà tota aquesta tem-porada, per començar a girar, posteriorment, pel territori català. Potser, amb una mica de sort, la podrem veure a Sant Cugat el curs vinent.

Diari de Sant Cugat 732

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 732