DIUMENGE ES FA LA 40 MARXA INFANTIL DE REGULARITAT, ORGANITZADA PEL CLUB MUNTANYENC - PÀGINA 171 ED'ITORIAL

HS 4 CANTONS Divendres, >.Ui octubre de 199S

El "diari" de Sant Cugat

Núm. 259 Any VI

225 ptes.

S UMARI El carrer Alfons Sala passarà a dir-se Lluís

Companys en un termini de sis mesos

Pàgina 7

El Ministeri de Foment concedeix l'estació del

Tren de Gran Velocitat a Sant Cugat

Pàgina 15

Lucas Sant Cugat recupera la seva força

a Europa amb una nova injecció de capital

Pàgina 30

La UE Sant Cugat treballa amb confiança després de derrotar el

CB Castelldefels Pàgina 41

Amà s'inicia la reedició del col·hccionable "20 itineraris per Coüserola a peu".

Amb Vexemplar d'avui, les tapes i dues fitxes.

en la compra de

LLENYA o

CARBÓ a la benzinera

l.ti concentrada va obligui a interrompre el ple una estona I- ()i(); X. L.

El rebuig a les obres a la Costa del Golf omple a vessar la plaça Barcelona

Més de 500 persones demanen Paturada dels atacs eco/ògics

Pàgina 14

Tret de sortida a l'última gran urbanització de Sant Cugat

D'aprovar-se tot el projecte, la ciutat podria rebre 20.000 nous habitants m~í

El darrer gran espai que queda per urbanitzar a Sant Cugat s'escampa entre l'Arxiu Nacional de Catalunya i Catalana Occidente. FOTO: XAVI LARROSA

Pàgina 14

Tant si vostè és a casa com si no hi és AUX.VYD

contínua vetllant per la seva llar

SISTEMES DE

SEGURETAT

SiSIEMES DE SEGUÍEU! :D»r:;«íMsco»o>Bi[ïicEoo

Prestigi, Seguretat i Servei Av. Alfons Sala, 50-Tel. 93 589 17 99-Sant Cugat del Vallès

sigui més rendible?

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució. DIMONI acaba de llançar al mercat la Sèrie 99 en Windows, í de Gestió Econòmica, Comptable, Industrial i de Punt de Ven se segons les seves necessitats, absolutament innovador, < modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics reinstal·lar dades. I naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L' ENTRADA DE. L'EURO.

Només pel fet de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soc dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, tecnologies.

Truqui'ns ara o visiti la nostra web per demanar informat? Jeog-99

¥ Cirup de Serveis Jnte^mls SAIEST. S.L. B. FOSAI.B» I «aociados Sani Mart. 32 Ento. 061 SO Sant Cugat <W VUès • T«l. 93 589 2313 • Fax 93 58914 31 • e-mai 4g*ttiMa)nt.«

A L U M I N I i V I D R E

EXPOSICIÓ i VENDA: PI. Ajuntament / C. Xerric, 2 - Tel. 93 675 29 02-Fax 93 675 28 61

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

LA CARPA: Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

CINESA: Sessions golfes de franc

Podeu reservar les vostres entrades per telè­fon, trucant a la redacció del diari, o bé pas-sar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuï­ta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

i Griful Oil, s L. Servei Estació

GRIFUL OIL, S.L.: Atractius descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

son DISON Estilistes i Perruquers :

Descomptes del 10 % i el 15 % en serveis de perruqueria i estètica

Tots els dimarts i els dijous els subscriptors tenen un l()'/r de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dime­cres un 159Í de descompte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!

A a l * i * l l L j

LES COVES DEL SALMTRE HORARI

(només caps de setmana i festius) de 10.45 a 13.15 i de 16.45 a 18.15

Les coves de Salnitre són dins la mun­tanya màgia de Montserrat. Al llarg d' una hora, el visitant cami­narà pels 549 mm. enlluernats i a 15 graus de temperatura tant a l'hivern com a T estiu. Durant el sorprenent recorregut es poden observar gran quantitat d' esta-lagmites i estalactites així com un petit llaç i uns quants rat-penats. Més d' un milió de persones ja les coneixen! Podeu disfrutar d'un magnífic dia amb la familia ja que a fora hi han taules, una font, barbacoes...

ELS NOSTRES SUBSCRIPTORS GAUDEIXEN DE DUES ENTRADES GRATUÏTES PER ANAR A LES COVES DE SALNI­TRE, EN PRESENTAR EL CARNET A LES TAQUILLES.

HORARI Dissabtes a les 22.30 h i diumenges a les 19

h. al Casal de Cultura de Valldoreix.

El grup de Teatre Espiral organitza la 5a. Mostra de Teatre a Valldoreix.

El proper dissabte dia 24 i diumen­ge 25 la companyia Sogtulakk

representarà "KRÀMPACK" de Jordi Sànchez. Els primers subscrip­

tors del setmanari tenen 1' entrada gratuïta. Cal passar a recollir les

entrades a la redacció.

Forn {Pastisseria Degustació

No tanquem al migdia Obert tots els dies

PI. Mas Roig, 3 • Valldoreix Tel. 93 674 11 37

«a»

TjJJp Selecció de Personal

sepal Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, cor administratiu vostè podrà c

PI. Unió, 1B. Tel. 93 589 5" E-mail seoaKÉ

nercials,encarregats, dependents, s i tot tipusde persones amb qui onfiar i la seva empresa créixer.

Sant Cugat del Vallès 7 55 • Fax 93 589 58 15 Ssumi.es

Preparem la Castanyada

Francesc Moragas, 28 • Tel 93 589 83 83 08190 Sant Cugat del Vallès

sec i dolç Venem tots els

ingredients necessaris per a

fer panellets a casa.

Santa Maria, 45 08190 • Sant Cugat del Vallès Tel. 93 674 12 53

HS4CANTONB

^ ^ ^ * M El tema de la

hetmana Divendres, J.1 d'octubre de 19')H

mm 3

P FI O M U S A

La promotora municipal facilita casa a ciutadans amb poca renda Es una iniciativa oberta als santcugatencs majors d'edat

GLÒRIA FRANCOLÍ

El desig de molts santcugatencs de poder continuar vivint a la seva ciutat fa deus anys que comença a ser més fàcil de complir. El 20 d'octubre de 1988 va fundar-se PROMUSA i al cap d'un any 196 famílies ja tenien casa en propie­tat a Sant Cugat. PROMUSA és l'empresa municipal constituïda per l'Ajuntament ara fa deu anys amb la intenció de facilitar l'ac­cés a l'habitatge a persones em­padronades des de fa temps a la ciutat.

Durant aquesta dècada l'Ajun­tament ha facilitat vivenda a baix preu a 711 famílies de la ciutat, en total un 5% de la població. La incidència de PROMUSA al mer­cat immobiliari local ha estat de més del 8%.

Les bases de la propietat

Els habitatges de protecció oficial s'adjudiquen a partir d'un barem que puntua el perfil de cada sol·li­citant. Es imprescindible que l'as­pirant a propietari tingui més de

18 anys, que no disposi de cap ha­bitatge en propietat i que porti més de 5 anys en el cens santcu-gatenc. La primera promoció de pisos de Sant Cugat anava només dirigida a gent jove, però des de la promoció de 1992 poden ser tam­bé candidates les famílies amb renda modesta. Així, si es vol com­prar un pis de règim especial, en el qual s'estalvia un 60% del preu

PROMUSA redueix

l'import dels

immobles entre un

32% i un 60%

que tindria el mateix immoble al mercat privat, cal que el compra­dor cobri una renda dues vegades i mitja per sota del salari mínim in terprofess ional p o n d e r a t (SMIP) , q u e cobri menys de 4.400.000 pessetes l'any. Per poder comprar un pis a meitat de preu cal fer-se amb un habitatge de rè­gim general. Els habitatges de lliu­

re taxat ofereixen un 32% de des­compte. En aquests dos últims casos el comprador no pot cobrar més de 5 vegades i mitja l'SPMI.

La promotra municipal ha pro-mocionat també el comerç i els serveis santcugatencs construint 150 espais dedicats al moviment econòmic de la ciutat. Els aparca­ments han estat un altre punt de mira de PROMUSA: en aquests deu anys s'han construït 250 pla­ces privades i un pàrquing públic amb capacitat per a 130 cotxes. PROMUSA també s'ha encarre­gat d'urbanitzar i gestionar el sec­tors Sant Domènech-El Colomer i Coll Fava. El passat mes de març van lliurar-se 29 habitatges distri­buïts entre Roquetes i Torre­blanca i es preveu que a principis de 1999 se'n donaran uns quants més. El lloguer d'habitatges i la restauració d'immobles són pro­jectes que PROMUSA encara no té previst tirar endavant.

Les principals raons que van pro­moure la construcció d'habitatges de protecció van ser en primer lloc l'elevat preu dels habitatges l'any 1988, la poca oferta de pisos aca­bats, de superfícies grans que aco-

Promocions

Prornoció-ííS

Fpnoció-92

t|ornoció«§4

Q W 40 m 80 190

Règim Lliura

Gairebé la meitat e/e/i pisos \ón di R/gim Oi riera/ FOS i. PROMl S I

Hissin comerços, l'elevat tipus d'in­terès del mercat hipotecari i l'aug­ment de les expectatives que una dècada enrere preveia Sant Cu­gat. Durant deu anys 304 famílies han pogut comprar la seva llar a meitat de preu, 287 adjudicataris s'han quedat amb pisos de règim general lliure i els 89 restants

viuen en edificis de règim espe­cial. Pràcticament de forma bia­nual s'ha anat construint a les zo­nes del Colomer, Can Gatxet, Torre Blanca i Coll Fava. L'últi­ma promoció la trobem al carrer Vinyet91-95. PROMl SA ha in­vertit en habitatges més de 12 mil milions de pessetes.

Setmana ELS ICANTONS Divendres. 23 d'octubre de 1998

P r i m e r a p r o m o c i ó

L?alt preu dels immobles privats motivà els primers adjudicataris Satisfacció entre gairebé tots els pioners de PRO MUSA

G. F. - Sant Cugat -

Pep Martínez i Isabel Herre­ro van ser un dels 196 matri­monis que l'any 1989 van po­der comprar un dels primers pisos de PROMUSA. Malgrat ser dels últims en la primera tanda d'adjudicació, Josep Mar­tínez explica que un any més

tard van poder quedar-se amb un dels pisos situats a Can Magí "perquè altres persones van re­nunciar-hi". El fet de poder ac­cedir a la compra d'un pis de protecció oficial va ser Túnica manera que aquest matrimoni tenia de poder continuar vivint a Sant Cuga t . "E ls pisos en aquella època eren molt cars. Si no haguéssim pogut comprar la

nostra llar a la promotora mu­nicipal hauríem hagut de mar­xar de la ciutat".

Tenint en compte algunes ex­cepcions, la majoria de les fa­mílies que viuen en habitatges de PROMUSA estan contentes de la construcció dels pisos. Pep Martínez n'és un bon exemple: "És remarcable la qualitat d'e­dificació dels pisos Estan molt

Pep Martina er un dels adjudicataris de la primera promoció de PROMUSA. FOTO: XA VI I.ARROSA

aïllats, tenen calefacció per te­rra i els vidres dobles. Casa nos­tra és molt confortable i pràcti­ca. D e fet , t o t s e ls v e ï n s n 'es tem contents".

I això Martínez ho sap perquè la comunicació i relació entre els veïns és remarcable en els edificis de PROMUSA: "El fet que tots els veïns de l'immoble fóssim de la mateixa edat ha fa­cilitat molt les coses. En ser jo­ves, teníem els interessos molt semblants. Al cap d'un temps d'estar instal·lats, per exemple, vam sol·licitar que l'Ajuntament construís un parc. Dos anys més tard ja el teníem". El parc ha estat important en aquesta zona de la ciutat perquè durant els últims deu anys ha augmentat molt la població infantil. "Quan vam entrar a viure en aquesta casa -explica Pep Martínez— érem els únics que teníem fills. Ara, si a cada edifici hi viuen 8 famílies, hi ha de 8 a 10 nens per escala. No s'ha doblat la po­blació, però gairebé".

Aquest veí del carrer Magí es mostra també content quan ex­plica que els voltants de l'edi­fici on fa vuit anys que viu s'es­tan u r b a n i t z a n t . L ' ún i c problema que troben els veïns de Can Magí és que al costat de l ' immoble hi ha l'escorxa­dor. Tots confien que al final l 'ajuntament traslladarà aques­tes instal·lacions a un lloc on les males olors i els brams del bes­tiar no molestin.

Quan les coses no són de color de rosa

G. F.

La cara menys amable de PRO­MUSA la pateixen tots els aspi­rants a adjudicataris que no han pogut comprar cap immoble dels que ofereix aquesta entitat. En l'última promoció, per exemple, van rebre's 278 sol·licituds però només van poder-se'n admetre 264. Les persones que ja han tra­mitat papers però que fins ara no han pogut beneficiar-se dels trac­tes de PROMl 'SA passen a for­mar part d'una llista d'espera. La promotora guarda les dades del possible comprador i si algun dels propietaris canvia d'opinió a úl­tima hora renunciant al pis un cop ja se li ha concedit, és l'enti­tat qui. decideix el nom del nou afortunat. VM cas que l'adjudica­tari vulgui vendre's el pis, PRO­MUSA pot disposar-ne fins 10 anys després d'haver-lo facilitat a aquest client. Els que no formen part ni de la llista d'espera són persones que incompleixen al­guna de les característiques im­prescindibles per tal de poder ac­cedir a la compra d'un pis de protecció oficial santeugatenc.

L ' ú l t i m a p r o m o c i ó

La il·lusió caracteritza els propietaris dels últims pisos

facilitats per PROMUSA G.F.

- Sant Cugat -

L'alta puntuació és l'única ma­nera de poder comprar amb ra-p i d e s a algi in d e l s p i sos de PROMUSA. Aquest és el cas del matrimoni format per Xa­vier Onate i la seva esposa Mi­reia. En el moment de sol·lici­tar el pis tots dos t en i en 31 anys, vivien de lloguer i feia més de 5 anys que estaven em­padronats a Sant Cugat, l 'n cop entregada la declaració de ren­da i superats tots els t ràmits previs van obtenir molts punts, de manera que van ser dels pri­mers a poder escollir un dels habitatges edificats al Pla del Yinyet - la darrera promoció

que ha fet P R O M U S A - . "Es com si ens hagués tocat la lo­teria -explica Xavier Ona te - , ara estem pagant una hipoteca pel mateix valor que el lloguer de l'antic pis on vivíem".

Onate compara la seva antiga vivenda amb l 'actual : "Casa nostra tenia només tres habita­cions, estava situada a una zona mol t sorollosa de la c iu ta t i sempre plena de cotxes. Ara, en canvi, gaudim de 4 habita­cions. el [iis és tot exterior i es­tem al costat de l'Auditori, una de Ics /ones més tranquil·les de Sant (lugat".

Parlant de la qualitat de les construccions aquest nou pro­pietari d 'un dels últims habi­tatges de PROMUSA assegu-

Xoiiei Onate ha telmt un />h ilt In pumimní d'aquest intubre !• :X. I.ARROSA

molt bona". L'equipament d'a­questes llars és també complet. Els Onate van trobar en la seva

ra q u e ten in t en compte el baix preu dels pisos -en aques­ta última promoció s'oferien pi­sos per menys de 15 milions de pessetes- la relació entre el que estem pagant per l 'habitatge i

nova casa la calefacció munta­da i tota la instal·lació necessà­ria per poder connectar la ren-

la qualitat en la construcció és t ado ra , l ' a s s e c a d o r a i el

rentavaixelles. Disposen d'una cuina moblada amb forn i fo­gons. "Una joia". Davant tanta alegria Xavier Onate s'explica: "A vegades la gent es queixa sense raó", i continua: "Nosal­tres voldríem viure a Sant Cu­gat per sempre més, però da­v a n t l ' e l e v a t p r e u d e l s habitatges privats de la pobla­ció vam haver de plantejar-nos si a b a n d o n à v e m la c i u t a t " . P R O M U S A va solucionar el problema i ara la confiança i l 'optimisme omplen les parau­les d'aquest propietari: "Tenim previst passar-hi molts anys. però mai se sap". Aquesta immobiliària munici­

pal ha il·lusionat totes les pa­relles joves o bé amb pocs re­cursos que han volgut continuar gaud in t "de la mun tanya , la tranquil·litat i la qualitat de vida que ens ofereix Sant Cugat" , explica Xavier Onate; i afegeix: "Fins i tot els nens estan molt contents perquè ara tenen una habitació només per jugar".

CENTRE DE LA IMATGE

NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10,

FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

Í9 ABSXBD. OFERTA:

Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de

[ en rodets de 135mm (el rodet tradicional)

o unVl*JHl*l en APS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor labo­ratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el

més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS *t

FLS ./CANTONS Divendres, i.? d'octubre de 1998 Setmana

A la comarca hi ha altres 4 promotores municipals

G. F. -Sant Cugat-

El Vallès Occidental té qua­tre p romoto res munic ipa l s distribuïdes en diferents ciu­tats. A més de P R O M H S A a Sant Cugat se 'n troben tam­bé a Rubí, Sabadell i Terras­sa.

A Catalunya moltes ciutats han decidit acostar els habi­tatges de protecció oficial als qui tenen problemes per ac­cedir al mercat privat immo­biliari. Prova d'això la trobem en l'existència de l'Associació de Promotores Públ iques de Catalunya. El seu president, Josep Lluís Solé, explica que cal ten i r p r e sen t que cada promotora és una realitat di­ferent, un sistema que fun­ciona al m a t e i x r i tme q u e l'activitat immobiliària i ur-banitzadora privada de cada ciutat. Així, les promotores que formin part del teixit so­cial d ' u n a gran m e t r ò p o l i amb molta activitat econò­mica t i nd ran t a m b é mol ta més feina que les promoto­res modestes.

Aquestes van ser algunes de­ies explicacions que van sen­tir-se en el transcurs de les jo rnades sobre l ' h ab i t a tge p r o t e g i t q u e van fer-se a Sant Cuga t fa un parell de setmanes. D'aquesta mane­ra, es poden observar nota­bles diferències fins i tot en les promotores d 'una matei­xa comarca. Així, mentre que P R O M l ' S A a Sant Cugat es dedica bàsicament a la venda d 'habitatges a preus reduïts, en el cas de Rubí la promotra municipal que hi opera ofe­reix els mateixos preus que el mercat privat. Kn aquest cas, la seva tasca principal és gestionar aparcaments.

J o a n A y m e r i c h . President de PROMUSA

"PROMUSA sempre serà necessària però en el futur no caldrà fer tants pisos"

Ai RA COSTA

Dimarts d'aquesta setmana va fer 10 anys que es va fundar PROME­SA, la promotora municipal de l'ha­bitatge i el projecte més important de la primera legislatura de Joan Ay­merich. El president de la promotora fa un repàs a aquesta dècada de construccions i adjudicacions.

- Primera pregunta obligada: qirin balanç fa d'aquests 10 anys de PROMLSA? - Un de molt positiu, tenint en

compte que els ajuntaments no te­nim cap obligació de fer habitatges. Des que vam accedir a l'acaldia el 1987, però, vam tenir molt clar que havíem de fer alguna cosa perquè les expectatives de creixement i el preu del sòl no permetien als joves trobar habitatge a un preu accepta­ble. Així és que tot just vam gua­nyar les eleccions vam posar en mar­xa aquest projecte que ha permès construir 711 pisos, molts metres quadrats de locals comercials i molts aparcaments, a banda de gestionar la construcció del Parc Central i la de la Carretera de Roquetes.

- Sens dubte s'ha col·laborat a fer créixer la ciutat, a expandir-la. Tem rpie li bo retreguin?

- Crec que no. A Sant Cugat ens vam trobar amb un Pla Generat Me­tropolità que fixava el sostre d'ha­bitants en 200.000 persones. HI que PROMl 'SA ha fet és baixar el sos­tre edificable i facilitar un pis a un 5% de la població de la ciutat. A més, la mitjana d'edat dels adjudi­cataris és de 30-35 anys, i per tant hem aconseguit allò que preteníem: donar més opcions als joves. Cal des­tacar que PROMl'SA ha rebaixat molt el preu de l'habitatge: les 204.000 pts/nr que va arribar a cos­tar el sòl en el sector privat, s'han reduït en un 130% en el cas dels ha­bitatges de règim especial, en un 92% pels de règim general i un 41 % menys en el cas dels pisos de lliure taxat. 'Por això no tan sols no pot val­

dré una crítica, sinó que hauria de merèixer un elogi. - Queda clar que els adjudicata­

ris hi han sortit guanyant econò­micament. Però, i la promotora municipal, és rendible?

- Quan la vam crear no ho vam fer per obtenir beneficis, sinó més aviat com a obra social. Ara, és cert que des del principi vam tenir molt clar que PROM USA no havia de gene­rar dèficit i, en aquests moments,

Ml SA no és el mateix que com­prar-lo al sector privat. Els adjudi­cataris, per exemple, no poden llo­gar el pis, ni vendre'l en menys de 10 anys, si no és a la mateixa pro­motora municipal, i aquests petits inconvenients han fet veure a les immobiliàries que no competim amb elles, sinó que fem unes pro­mocions de protecció oficial que elles no ofereixen.

- Permetria mai que gent de fora

Segons Axwerich, PROMl S'l •.'nbiiiti a noves tirtkiitits. F()T():X. I.. estic molt orgullós de poder dir que avui aquesta empresa té superàvit, encara que petit, i que ja pot com­prar terrenys, tot i que a un preu més barat que el del mercat privat. D'altra banda, durant aquesta dè­cada, s'ha invertit un total de 12.162.701.028 de pessetes, i això vol dir que quant a activitat econò­mica aquesta empresa ha generat una quantitat d'inversió molt im­portant al municipi.

- Quina diria que és la visió del sector privat respecte de les ac­tuacions de la promotora? - En principi van sentir-se veus en

el sentit que PROMl'SA podia fer la competència al sector privat però penso que a hores d'ara absoluta­ment ningú pensa que s'està fent res que perjudiqui aquest sector. sinó que més aviat s'està fent una feina complementària. Cal tenir en compte que comprar un pis a PRO-

de Sant Cugat tingués accés als ha­bitatges de PROMl SA? - Quan vam fer les normes d'ad­

judicació vam meditar-les molt. No, no podem permetre que tothom qui vulgui pugui optar a PROMl'SA, perquè aleshores podria passar que gent de Barcelona que volgués viu­re a Sanr (àigat sol·licités un pis de protecció oficial i que se li adjudi­qués, abans fins i tot que pogués ve­nir a viure-hi. Això suposaria un per­judici per a la gent que viu aquí. i no seria correcte.

- Quina esperança de vida preveu per a aquesta empresa? - Per a mi P ROM USA sempre serà

necessària, però seguramentt en el futur no caldrà que faci tants pisos. L'any 19%, per exemple, vam fer una promoció d'uns 200 habitatges de la qual van quedar-ne 29 per ad­judicar. L'interès bancari es va re­duir molt i per tant a la gent li va co­

mençar a ser més fàcil comprar en el mercat privat, i això va produir el descens de peticions d'habitatges protegits. PROMl'SA però sempre tindrà motius per existir per la di­ferència de preus i pel sector de gent jove necessitats d'un primer habi­tatge. Amb tot, el futur d'aquesta empresa segurament passa pet fer al­tres tipus d'actuacions, com ara obra pública o rehabilitacions d'edificis municipals.

- Un dels serrells pendents són els habitatges de lloguer. Per què no s'ha entrat en aquest camp?

-Si haguéssim fet pisos de lloguer PROMUSA avui potser no existi­ria, perquè construir pisos de lloguer vol dir fer tota una inversió i no re­cuperar-la en molts anys. Aleshores, o tens una empresa amb un capital molt important per poder aguantar i pagar ets interessos, o ja pots ple­gar. Tot i així, no descarto que PRO­MUSA faci algun dia pisos de llo­guer. encara que haurà de ser en quantitats molt petites.

- Els joves es queixen que les condicions per accedir als pisos de protecció oficial són massa du­res. .. - Potser sí, jo mateix he plantejat

darrerament la possibilitat de fer canvis en les bases que es van fixar el 1988. perquè si no estan molt ben fetes pot donar-se la picaresca. Per exemple, quan es demana que el sol·licitant disposi del sou mínim in-terprofessional. la persona pot pa­gar la seguretat social i ter veure que té una feina, i aleshores nosaltres no podem fer res per descobrir que no és cert que aquella persona treballi. El mateix passa amb les propietats, com podem estar segurs que els sol·licitants no disposen d'altres pro­pietats fora de Sant Cugat? Són pi­caresques que no podem evitar. El que sí que puc assegurar és que el control administratiu és molt rigo­rós. Les adjudicacions de PRO­MUSA sempre es fan per unanimi­tat, i si alguna cosa puc garantir és que no regalem pisos a ningú.

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

93-726 €8 48 Polígon Industrial de Can Roqueta

C. Can Camps s/ne

08202 - Sabadell (Barcelona) Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17

PAN SIN F R 0 N T E R A S

PA SENSE FRONTERES

Setmana ELS /OUVTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

L ' e n q u e s t a

Què en pensa de la gestió de Promusa durant aquests 1 0 anys?

- Sant Cugat -

Sant Cugat, per la seva situació geogràfica prop de Barcelona i envoltat de boscos i muntanyes, i per la seva fàci l comunicació amb la gran ciutat, ha estat durant anys la terra promesa per a molts dels barcelonins que se sentien prou constrets per la massif icació de Barcelona i, al mateix temps, no se'n podien allunyar per la seva feina o els seus negocis. Des dels anys setanta Sant Cugat ha experimentat una onada de construcció, paro l'es­

peculació del sòl i els preus dels habitatges feien difíci l que hi accedissin els joves nascuts a Sant Cugat que començaven la seva aventura d' inde­pendència familiar. Per això es va crear Promusa, una empresa municipal que construeix habitatges de preus més accessibles i que adjudica mit­jançant un sistema de concurs per punts, en quò es prioritza aquests joves de Sant Cugat perquè la joventut no hagi d'allunyar-se d 'aqui . / M. S.

VÍCTOR KERNÀNDEZ

42 ANYS ENGINYER TÈCNIC

"És força necessària una em­presa d'aquestes característi­ques per donar oportunitat als joves del municipi. Jo vaig con­cursar, però no em va tocar."

CARME COSTAS

53 ANYS

PROFESSORA UNIVERSITÀRIA

"Mentre el joc sigui net i de ve­ritat els habitatges de Promusa donin l'oportunitat de continuar a Sant Cugat als joves que co­mencen i amb pocs recursos, la gestió em sembla bé."

ANTON 10 GONZÀLEZ

36 ANYS

COMERCIAL

"No conec massa de prop la gestió de Promusa, però m'han exlicat que no va del tot bé i que hi ha favoritismes a l'hora d'accedir a un pis."

FLORA CASTILLO

48 ANYS

MESTRA

"Em sembla molt bé. La idea de donar facilitats als joves per accedir a habitatges dintre del poble és perfecta, i la gestió de Promusa durant aquests anys crec que ha estat bona."

XAVIER ARAUJO

22 ANYS

ESTUDIANT

"Jo estic a favor de la gestió de Promusa sempre que realment les coses es facin bé i l'adjudi­cació d'habitatges sigui neta."

MARTIN CORELLA

56 ANYS

SIDERÚRGIC

"Crec que els primers pisos de Promusa no eren de tanta qua­litat com els d'ara, però... crec que ara hi ha una certa 'reco­manació'."

TERESA PALAU

46 ANYS

MESTRA

"Crec que la relació preu-qua-litat dels pisos és la idònia i tam­bé que van a les persones adients. És una gestió correcta i dóna oportunitat als joves."

MIREIA CASAMITJANA

38 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Jo he vist com tot just entrar als pisos hi fan obres i reformes costoses; crec que si poden per­metre's això és que tenen di­ners sobrers i no és just que ac­cedeixin a pisos de promoció."

XAVIER SALVANS

38 ANYS

CONSERGE

"Encara no conec els preus de la nova promoció, però si han pujat molt, a quatre o cinc mi­lions d'entrada, són massa cars per ser de promoció municipal. Jo no puc pagar-los!"

MIQUEL BALDI

35 ANYS

ENGINYER AGRÍCOLA

"No la conec a fons, però en ge­neral crec que és una gestió força correcta i els criteris de se­lecció que fa són molt estrictes i ben fets."

S A N T

El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar

-p ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 I al costat de Mobil Center.

EIS4C4N1WS

Política Divendres, JJ d'octubre de /VAS' 7

P / e m u #i i c i p a I

Sis mesos per a Lluís Companys PP i ERCpolemitzen sobre Facord per canviar de nom Alfons Sala

ALBKRT BAI.ANZÀ

- Sant Cugat -

La transformació urbanística de l 'avinguda Alfons Sala es combinarà amb la recuperació de la memòria històrica el proper mes de març amb el canvi ma­teix del nom del carrer pel d'A­vinguda Lluís Companys i Jo­ver, qui va ser president de la Generalitat republicana, defen­sor de les llibertats democràti­ques de Catalunya i afusellat en conseqüència per les tropes fran­quistes el 15 d'octubre de 1940 al castell de Montjuïc. Seguint una moció presentada per ERC, l'acord subscrit per tots els grups municipals, amb excepció del

PP, disposa un període de sis mesos per comunicar als veïns el canvi de nomenclatura i de­mana a Correus que en un ter­mini d'un any faci efectives les dues denominacions..

L'acord, però, no va ser fàcil. El Partit Popular va fer entrar dimarts al matí una moció alter­nativa a la discutida i consen-suada principalment per ERC i CiU. La proposta dels populars proposava des ignar passatge Lluís Companys a la curta via que dóna accés a la Casa Aymat. Alhora enaltia la personali tat d'Alfons Sala com a dinamitza-dor de l'economia de la comar­ca i considerava "controvertida" la figura del p res ident Com­panys per "la gravíssima decisió

d'entregar armes als grups ex­tremistes i propiciar l'estat del terror" el 17 de juliol de 1936.

La moció d 'ERC, òbviament, va anar en un sentit molt dife­rent. El portaveu municipal Da­vid Sempere va recordar la subs­t i t uc ió el 1980 de n o m s de carrers imposats per la dictadu­ra com 18 de julio (L'endevalla-da), la plaça del Generalísimo (Els Quatre Cantons) o el carrer José Antonio (Xerric) i va consi­derar com a "cas paradigmàtic" que Lluís Companys encara no tingui cap carrer dedicat, quan altres personalitats com Carles Riba o Manuel Carrasco i For-miguera ja el tenen. Respecte a Alfons Sala, Sempere va incidir en el seu anticatalanisme com a

D i s t r i c t e s

La Caserna de la Guàrdia Civil

centra el debat al consell de Mira-sol El carril bici del vial perifèric s'aprova inicialment

A. B. - M í r a - s o l -

El consell de districte de Mira-sol va evidenciar dilluns la necessitar de recuperació d'aquests òrgans de participació ciutadana per la quantitat de temes que van sortir a discussió, entre els quals van destacar sobretot el futur de la ca­serna de la Guàrdia Civil i l'anti­ga reivindicació de les desafecta-cions d'una desena de carrers del districte. Com a notícia positiva, el ple del consell va anunciar l'a­provació inicial (executada en el ple municipal de l'endemà a Sant Cugat) del carril bici del vial pe­rifèric de Mira-sol per expropia­ció forçosa d'una finca que fins ara impedia el projecte.

Sota /a presidència del regidor de descen t ra l i t zac ió , Xavier Cortès, el nou consell ha quedat composat per Eduard Castaneda (vicepresident) , Enric Renau (CI)C), Francesc Serra (PSC), Francesc Godàs (K • ). I )avid Sem­pere (ERC) i els representants

veïnals Jordi Brustenga i Xavier Martí (APV Mas Janer), Soledad Varela i Josep Maria Àngel (AV Sant Joan). Francesc Llahí i Jordi Badia (AV Verge del Carme) i Marta Munoz i Joaquim Arnal (AI'V Mira-sol).

I -a caserna, abandonada des del Xadal de l'any passat, està regis-

Els grups de treball de pressupostos i

de cultura seran els primers a començar

les reunions

trada sota titularitat de l'Estat i els veïns pretenen crear una comissió específica que estudiï les gestions que s'han de fer perquè es cedei­xi l'immoble al municipi i se'n de­cideixi una utilitat.

El president del consell, Xavier Cortès, va demanar durant la reu­nió "calma i cautela" davant Ics gestions i el preu que pugui de­

manar l'Estat. "I ,a caserna, a mes, està en mal estat", va afegir, mal­grat la neteja interior a què l'ha sotmès l'Ajuntament. El portaveu de l'AV Sant Joan'de Mira-sol, Jo­sep Maria Àngel, va demanar la "pressió" de l'equip de govern per a les negociacions "bastant dures que s'han de fer".

L'històric debat sobre les des'a-fectacions va recuperar-se amb la demanda d'un altre grup de tre­ball. Aquest tema implica una de­sena de carrers del districte que haurien de ser modificats segons el Pla General Metropolità però, com va afirmar Cortès, a'xò obli­garia a "partir cases per la meitat" i per tant, cal demanar que la di­recció general d 'Urbanisme de la General i ta t es pronunciï a favor de l'excepció. Altres pro­postes van referir-se a la crea­ció de grups de pressupostos, el m a n t e n i m e n t del grup de trànsit i la convocatòria del de cultura. També es va demanar fer un seguiment de l'Eix Ver-tebrador, que pot tocar a Mira-sol per la zona de l 'Estació.

creador del somatent local i com a col·laborador de Primo de Ri-vera desmantellant la Manco­munitat de Catalunya. El porta­veu dels independent i s tes va considerar finalment "idoni" el canvi de noms, atesa la transfor­mació urbanística del carrer.

El PP indigna ERC

Amb aquesta divergència de plantejaments la polèmica esta­va pràc t icament assegurada . Sempere va respondre indignat la moció alternativa del PP i va acusar els seus representants de "posar a la mateixa cistella un president de Catalunya elegit democràticament i la mà dreta executora de la dictadura de Pri­mo de Rivera" . "Vostès tergiver­sen la història i in­sulten els milers de catalans exi­liats, afusellats i reprimits pel fran­quisme", va criti­car. El portaveu municipal del PP, Jaume Tarragó, va desautoritzar Sempere per tit­llat-los d ' " a n t i -demòcrates" i va defensar que la història presenta "llibres escrits de totes les maneres".

La resta de grups \a arenipe-rar la discussió. El portaveu de CiU, Pasqual d'Ossó, va rebut­jar la proposta alternativa per considerar-la "poc exemplarit-zant" i el seu homòleg del PSC, Àngel Casas, va convidar a fer el canvi de nomenclatura "per raons polítiques". Més dur va ser el regidor d'IC, Joan Martí Balada, que va qualif icar de "broma" la contraproposta de carrer del PP i va criticar l'ex­

pos ic ió de raons en t e r m e s d'"atac al saber històric". "Com­panys va intentat en tot moment reconduir la situació de guerra" va recordar.

Veïns i comerciants, a favor

Per la seva banda, els princi­pals implicats en la mesura, els veïns i comerciants d 'Alfons Saja, han respost majoritària­ment a favor de la resolució mu­nicipal. Una consulta aleatòria ha evidenciat que entre les dues personalitats pteval l'opinió fa­vorable que tenen els veïns i els comerciants sobre Companys. El termini d'informació i sobre­tot la validesa de les dues de­nominacions durant un any, a

efectes de co­r reu , t a m b é han rebut l'a­provació . E ls p a r t i d a r i s d e m a n t e n i r el nom actual han

modificació i els terminis d'adaptació

Els comerciants i els veïns afectats

pel canvi de nomenclatura del carrer aproven la raonat els pr0~

b l e m e s en el canvi ob l iga t de factures, tar­getes o bosses dels comerços. El propietari

de la Tabaque-ria, Joan Ubiíïa,

ha aprovat el canvi i ha consi­derat que "l'enrenou es produirà pera la gent que vingui de fora i busqui cl carrer Alfons Sala". "Per la correspondència, no; Co­rreus continuarà funcionant tan malament com sempre", ha in­dicat.

El propietari de la fruiteria Los Nitos, Ramon Pérez, ha trobat negatiu el canvi: "a mi m'afecta, perquè acabo d'encarregar cent mil bosses amb el nom d'Alfons Sala i en el termini d'adaptació no les hauré acabat".

SANT CUOT ESPORTS Rbla.delCeller,23·Tel.936747215

Pl.QuatreCantons,s/n·Tel.936743081

8 Política ELS /CANTONS Divendres. J.i d'octubre de 1998

E l e c c i o n s p r i m à r i e s

Menéndez veí t/imitr !u companya en to (Tetlceildable. FOTO: X. IARROSA

El PSC decideix entre el canvi de Menéndez i el continuisme de Gaya

A.B.

La recta fina] de les eleccions primàries del PSC ha servit per­què els dos candidats en lliça, Jordi Menéndez i Joan (Java, afermin els seus suports i el seu tarannà i alhora s'acostin en els programes, un fet que ja van ad­vertir tots dos a l'inici del procés. Davant la votació d'aquest dis­sabte, que abocarà l'alcaldable socialista que s'enfrontarà possi­blement a Lluís Recoder (CDC), Menéndez i Gaya han triat es­tratègies diferents: el primer, amb una campanya efectista en to d'alcaldable i amb el suport d'as­sociacions i prohoms de la socie­tat santeugatenca; el segon, re­c l a m a n t - s e com a h e r e u i continuador de l'experiència mu-nicipalista comandada fins ara per Àngel Casas i amb el suport de la majoria de regidors i de bona part de l'Executiva local.

Tots dos van enfilar diumenge el tram final de campanya amb la consigna que el resulcat serà molt ajustat ("vint amunt vint avall", segons Gaya) i que, des­prés dels comicis, poden canviar moltes coses al PSC. De fet, el primer secretari ja ha anunciat que renunciarà al càrrec actual si surt escollit per a alcaldable. Els dos candidats s'han trobat els úl­tims dies amb els veïns dels ba­rris i dels districtes: Menéndez a

la plaça d'en Coll i Gaya al po-liesportiu de les Planes, però tam­bé han fet "campanya en privat".

Si la setmana passada va ser Gaya qui, amb els seus primers espases, va fer el seu acte cen­tral a la Casa.de Cultura, aquest dimarts ha estat el torn de Me­néndez. Amb una acurada esce­nografia i al compàs de la sinto­nia característica del PSOE, el "candidat a alcalde de Sant Cu­gat" -com resen els seus tríptics electorals- va animar els militants a "no resignar-se" a que les elec­cions munic ipals Ics hagi de guanyar Cill . Menéndez va fer un repàs crític de la gestió na­cionalista a Sant Cugat on, al seu parer, "no hi ha un bon balanç en serveis, economia i tracte amb la gent". Així, va apel·lar al "dret a somniar" perquè el municipi sigui conegut, a banda de l'urba­nisme, per una bona xarxa edu­cativa, per la implantació de les noves tecnologies i pel poder del teixit associatiu No obstant això, va considerar aquest urbanisme com a "insatisfactori i menyste-nidor" cap a les propostes de l'o­posició.

Confirmada la no celebració d 'un acte conjunt de final de campanya, els candidats se sot­metran aquest dissabte a la de­cisió dels gairebé 160 militants i dels vora 600 simpatitzants que fins ara s'han inscrit per decidir el nou alcaldable.

P a c t e m u n i c i p a l

Les friccions entre CDC i UDC desvirtuen P enquesta de Vilaweb

EI vot múltiple proclama Recasens com a alcalde virtual

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

I lan estat finalment 747 vots els que han tancat després de quin­ze dies l 'enquesta de Vilaweb Sant Cugat, el diari virtual d'F. Is 4Cantons, i han proclamat el can­didat d 'UDC Joan Recasens com a alcalde virtual. L'alt nombre de sufragis que han contestat la pre­gunta Qui creu que serà el pròxim al­calde de Sant Cugat? no s'han co­rrespost , però , amb un igual nombre de participants i el vot múltiple, doncs, ha acabat des­virtuant la consulta. Els sistemes de control de Vilaweb sobre la votació han detectat diversos ser­vidors que, per exemple, han vo­tat més de 80 vegades a qualse­vol dels .dotze candidats i han fet possible aquest resultat.

L'enquesta va iniciar-se amb un interessant frec a frec entre els cand ida t s vir tuals de C D C i UDC, Lluís Recoder i Joan Re­casens, els quals van compartir aquests primers sufragis amb al­tres noms com Jaume Busquets

Tots'els , yots de Penquesta

Recasens (CiU)

n°vot& %

Recasens (CiU) IOT

Recoder (CIU) 176 •ïR^BB Gaya (PSC) 128 • | | Ï1É| Busquets (ERC) 14 ! B i l i la l · l WH Sèmpere(£RC) 7 IBllI^EllllB Godàsfld 4 B l ' i í l i M MotafEUiAr ' Kí 4 » \ K : W B Sagalés (UHtS| . v ^ 3 • :: • MoRóndeiíPSCr 2 • L • Pardo (Pi) , 1 • ! •

-tk *- „, .Z.J.'.t*.&"" "

(ERC) o José Fernando Mota (EUiA). Superat el primer cen­tenar de vots, però, les dades es van disparar en els dos primers llocs i han acabat desvirtuant en la seva totalitat qualsevol resultat fidedigne que pogués abocar la consulta. El resultat final: Reca­sens (407), Recoder (176) i Gaya

(128) contrasta amb la resta en­capçalada per Busquets (14) i coincideixen amb l'estira-i-arron-sa que C D C i UDC mantenen per concretar el pacte municipal, fet que s'ha evidenciat també a Internet . Cal destacar que els candidats del PP són els únics .que no han obtingut cap vot.

a u i P a i s B a s c

Un fundador d'ETA reclama a RSC un procés 'sense condicions9 a Euskadi Julen Madariaga critica la reacció dels partits estatals

A. B.

L'advocat i fundador d'ETA Julen Madariaga va advocar dilluns a Rà­dio Sant Cugat per un procés de negociació "sense condicions" en­tre el govern espanyol i el País Basc, "tal com s'ha fet a Irlanda del Nord". Convidat a l'informariu Primera Plana, l'exdirigent de l'or­ganització armada i un dels teòrics de referència de l'abertzalisme d'esquerres va considerar "lamen­tables i decebedores" les respostes que els partits estatals estan do­nant en l'actual clima de campa­nya electoral davant l'alto-cl-foc anunciat per ETA el passat 16 de

setembre. "ETA segueix amb lupa tot el que s'està dient aquests dies", va assegurar Madariaga, que va desvincular alhora els resultats del 25 d'octubre de la decisió de l'organització. Madariaga va apun­tar a una "qüestió evolutiva i l'a­llunyament respecte de la voluntat del poble a causa de la clandesti­nitat", com les raons de l'organit­zació per proposar l'alto el foc, tot i que va admetre que les reaccions al País Basc a la mort de Miguel Àngel Blanco i l'acord de pau a Ir­landa també han pesat.

Madariaga va dirigir anys enrere un fòmm de diàleg que va reunir-se diverses vegades al monestir d'Arantzazu, lloc d'on va sorgir la

idea de l'organ de decisió basc que ara propugna Euskal Herritarrok. Segons el fundador d'ETA, amb el previ exercici del dret d'auto­determinació, l'acord sobre aques­ta assemblea constituent compor­taria la designació d'una autoritat que s'asseuria en una mesa de ne­gociacions amb l'Estat espanyol i el francès i a qui ETA, en el seu moment, li lliuraria les armes.

Pel que fa als presos, Madariaga també va aprofitar per carregar con­tra la política penitenciària del PSOE i del PP, "que considera els presos polítics com a comuns, però no aplica la llei amb els 120 presos que ja han complert tres quartes parts de la condemna".

GAS O i Ports gratuïts

C? >*\ S s*\

Contestador les 24 h

Tel. 93 580 77 62 ESH0 Distribuïdor oficial

Sant Cugat del Vallès 23v 24 i 25 d'octubre

de 1998

XLII Assemblea Intercomarcal

d'Estudiosos

IAINICI A r x t u Nac iona l de Catalunya

C/ Jaume I. 33-51

•08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 589 77 88 Amics de la UNESCO

VALLDOREIX - SANT CUGAT

Organitzen.

<ífe

A j u n t a m e n t d e Arxiu Nari»n»i de c·uiun.a S a n t C u g a t d e l V a l l è s

Am ics de la U N E S C O

VALLDOREIX • SANT CUGAT

C o l · l a b o r e n :

ijgààf

Generalitat de Catalunya nin-it**.* Departament de Cultura •"»»***>

A m b e l s u p o r t d e :

í*1

4L* de Barcelona EMDV

Agraïments:

• La Caixa

- La Caixa de Terrassa

XLII ASSEMBLE^tm0È3^meC^.W^&^èl Sant Cugat del laf ig, | 3 -::2S:<fdÍ|ül|e | | í Í 9 Í í | |

T>v^i§s,;23 d!0c|Íbt#L '%

; i 6 . 0 | r i . % l ^ ^ i | : d é í ^ i « r ^ t s ' | l | i » S ^ ^ r t t

, | . < f e c t i d e ^ í a f c . -;:..,

í f . 1 | ï h . i * I í í | u ^ « r a i í 4 a é à # c t f e l 'Éàn . 1

" • ; . S # í f c a n A ^ e t ó ï i A í p c S i A l c a l d e d e

'• ;Sàj i t C í ^ a * ; d # V à f e $ . . i d e J o s e p M a r i a S a n s i '.-:•,

; Í r awé , j í r e s í d e f l l d e l ' A s s e m b l e a .

:1a P ^ è t S c i à í

i: S a n t í C u g a t í * la h i s t o r i og ra f i a .

•i P é r fieis F o n t a n a l s i J a u m à , h i s t o r i a d o r a i a r x i \ t e í a · i

1É3 í> :h . D e s c a n s

»8<45t>, O ó r B u r » c a c i o n s

D i s s a b t e , 2 4 d ' o c t u b r e

1*1.0© h. %• 2 a P o n è n c i a

A r q u e o l o g i a i h i s tò r i a d e l 'ant ic M o n e s t i r ss:,

d e S a n t C u g a t d ' O c t a v i à o d e l VaSès t^eÈj t :

e s t a b l i m e n t s q u e e l p reced i rens

P e r E d u a r d R i u - B a r r e r a , h i $ t p r ^ o r í a r q u » é | S 5 J | | : ;

: t . i . } S h , D e s c a n s

: í : J . 3 0 h . C o m u n i c a c i o n s

Si&OO h. 3a P o n è n c i a

H i s tò r i a de l M o n e s t i r d a S à n f & i g à t « I

Pe r D o m è n e c M i q u e l , h i s to r i ado r . » * .

1 6 . 3 0 h. V i s i t a a l M o n e s t i r d e S a n t C u g a t o ; A > x Ü Í 3 | v í n b

A r x i u N a c i o n a l d e C a t a l u n y a .

1 8 . 0 0 h. 4 a P o n è n c i a

S a n t C u g a t : una vi la a r e d ó s d ' u n a io rS lsÉ i ; :

Pe r M o n t s e r r a t R u m b a u i S e r r a , h N f i ^ d i S a .

1 9 . 0 0 h . D e s c a n s

1 9 . 1 5 h . C o m u n i c a c i o n s

2 2 . 0 0 h. A c t e a r t í s t i co -cu l t u ra l o f e r t p e r r i l · l r t ( | : í | i | ) t à | | e ^ i

d e S a n t C u g a t de l V a l l è s a f E s g l f c i è i d B Ï É r f ó i e s t i r

D i u m e n g e . 2 5 d ' o c t u b r e

10 15 h.

11.15 h. 11.30 h. 12.30h.

14.00 h.

5a Ponència Sant Cugat i lesSeves transformacionsi| les darreres dècades. Per Jaume Busquets, geògraff •;?•' Descans Comunicacions C o n c l u s i o n s

P e r J o s e p M a r i a S a n s i T ravé . p r e s i d e n t d e

l ' A s s e m b l e a .

C l a u s u r a a c à r r e c d e l 'Hb le . Sr. J o a n M a r i a P t | a l s

i Va l l vè . C o n s e l l e r de C u l t u r a .

Dinar de comiat

(Els comunicants tindran 15 minuts per a esposar el seu treballi

Divendres. 23 d'octubre, de 18.45 h a 20.20 h

• La pnmitrva església romànica de Sani Cebnà de Valldoreix. Per Juan José Cortés Garcia historiador, IEM (UAB)

• El capitell romànic de l'església de Sani Cebrià de Valldoreix Per Francesc Ornols. historiador de l'art

• Les masies de Valkloreix (s, XVI-XIX) Per Miquel Àngel Santos i Manolo Pelayo historiadors

'• La necròpolis visigòtica de Valldoreix. Per Anna Saorin Casado, llicenciada en Història Antiga

• Can Cabassa. apunts sobre la història d'un mas. Per Alba Rodríguez Làzarc, llicenciada en Ftosofia i Lletres

• L'heràldica muncipal al Valies Occidental Per Armand de Fluvià i Escorsa. heraldista

• Estudi geològic de l'estructura circular de Collserola. Per E Sunyer i Coma. professor de l'Institut de GeotogüBanelàna de la Unrversrté Europeenne.

• Els goigs a Sant Cugat del Vallès Per Ignasi Mofeta i íusquets, historiador

• L'ermita de Sant Adjutori i el Forn Ibèric de Sant Cugat del Valès. i el Club Excursionista de Gràcia. Per Joan Cervera i Batariu historiador

' La Capete Musical del Palau de \a Comtessa Per Cèsar Alcalà, historiador

• El Museu Cavall Bernat de Sant Cugat del Vallès. Per Jaume Ramon i MOTOS, director de l'Arxiu Bibliogràfic Exnraonsta de la UEC

• Senyors i pagesos a la quadra de Vilanova, del Baró Palou o de Sant Pere d'Octavià Per Jordi Agueb Mas, historiador

» Inventari de les capelles de Sant Cugat del Vallès. Per Josep Maria Gavin, historiador i director de l'Arxiu Gavií.

• L'Arxiu Naconal de Calalunya, una institució cultural ans de Sant Cugat. Per Josep Maria Sans i Travè. historiador i director de VANC.

Dissabte 24d'octubre.d'l 1.30ha 1245h

• Les pintures del claustre dd Monestir de Sant Cugat del Valès.Segle XII. Per Montserrat Pagès i Paretas. historiadora de I art i conservadora del MNAC

• Un crucifix del MNAC suposadament procedent del Monestir de Sant Curjat del Vallès Per Jordi Camps i Sòria, historiador i conservador del MNAC

• El missal de Sant Cugat i les diferents personalitats artístiques que intervingueren en la seva it-luminació. Per Josefina Planas Badenas professora (fHrSlòna de I Art de la Uriveretot de Lleida

• Els tapissos 'Mercat del Vidre' i l'arribada dels consellers d'LÜIramar" realuats per la Casa Aymat Per Andrés Oengra i Carayol historiador de fart.

• Estudi eonogréfic del retaule de Tots els Sants del Mones» de Sant Cugat del Vallès, Per Mireia Navarra Munvera. historiadora de I art

• Noves aportacions al retaule de Tots els Sants de Pere Serra. Per Francesc Rua i Quesada, historiador de I art, conservador d'Ari Gòte del MNAC

• Els darrers col laboradors de Pere Serra en el retaule de Tots efe Sants de Sant Cugat

Per Rosa Alcoy Pedrós, professora de la Facultat d'Història i Història de l'Art de la UB

• Sincrasi de Sta. Fe, màrtir del s IV amb el Monestir de Sant Cugat els benedictins els camins dels pelegrins

Per Josefina de Silva i Fèlx Mestres Puq de la Belacasa, historiadors

> L'expansió patrimonial del Monestir de Sant Cugat i la seva administració Per Antoni Pladevall i Font, historiador i membre de l'Institut d'Estudis Catalans,

• El Monestir i el terme de Sant Cugat en la conhguració ramitarpatrimonial de l'oligarquia barcelonina del segle XVI Per Mana Adela Fargas Peflarrocha, historiadora

• Aspectes de Sant Cugat en el s XII Per Fbcel Sabaté i Curull, professor d'Històna de la universitat de Lteida

' Petita rniscel lània del Monestir, Per Enric Bagana Perpiha, enginyer tècnic i advocat.

Dissabte, 24 d'octubre, de 19 15 h a 21 10 h

• FJ Ions documental de f Arxiu Histònc Murucçal de Sant Cugat: propostes per a la recerca histònca sobre el municipi Per Gemma Foj i Afvrra, liistoriadora i directora de l'Arxiu Munictal de SantCugat.

• Larr«fcienaciaialaSantCijo^ldelVallès(1B33l843). Per Ferran Ayala i Lourdes Martínez, historiadors

• La desamortittació del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Un projecte d'estudi. Per Jordi Motner Rodríguez, historiador

• Relacions del Vallès amb la capital arran de l'aparició del ferrocarril Per Josep Mvqud Solé, historiador

• Unes notes sobre la funció urbana, comarcal i metropolitana de Sant Curjat del Vallès v

Per Joan Tort i Donada. Dept. de Geografia FiSKa i Anàlisi Geografia Regional

• Auro invento, topònim limítrof amb propietat santcugatenca Per Pere Català i Roca i Joan GaB i Fenàndez historiadors

•Les transformacions del Monestir de Sant Cugal als voltants de l'any mil Per Joan Ruiz Cutell historiador

• Les "Memòries del Monasterio de San Octaviano de San Cuculale de la Orden de San Benito" i el "Pleito del 1762" entre l'abat del Monestir i el bisbe de Barcelona, fonts conservades a la Btrtoteca Borja de Sant Cugat del Vallès. Per Antoni Borràs i Feliu, historiador, director de la Biblioteca Botja i de l'Arxiu del Palau de Recasens

• La justícia de Sant Cugat (1231 1260) Per Pere Benito i Monclús, historiador.

• El domini senyonal del Moneshr de Sant Cugat al territori de Sant Marçal (segles XXVI) Una aproximació al problema de les jurisdecxins compartides Per Miquel Sanchez Gonzàte. historiador

• Notariat i Monestir de Sant Cugat (Privilegi de concessió de notaria) Per Mana Teresa Ferrer i MalW, historiadora

• Sant Cugat i el seu patrimoni dispers a I Alt Camp a l'època moderna. Per Francesc Olivé i Ollé. cap del S e ™ d'Arxius de la DG del Patrimoni Cultural

• El Monestir de Sant Cugat i la noblesa dels segles Xl-X» Per Josep Mara Salrach historiador

• FJ casal comtal de Barcelona i el Monestir de Sant Cugat del Vallès: la seva vinculació amb Ermessenda de Carcassona (c 975-c 1058). Per Xavier Gil i Roman, historiador

• Les corts de Sant Cugat del Vallès el 1419 Per Ernest Belenguer i Cebrià professor d'Història Moderna de la UB

• Famies, llinatges i parenteles al Cartotal de Sant Cugat del Vallès (904-1249) Per Juan José Cortés Garca. historiador. IEM de la UAB

• Tamiia' i clientela al Monestir de Sant Cugat Per Mercè Aventin historiadora i professora dHstòna Medieval de la UB

• FJs Claramunt i el Monestir de Sani Cugat del Valès (s X-XJI). Per Francesc Rodriguez-Bernal. historiador

Dimenrje,25d'octubre d'11 30ha 12.25h

• L'arquitectura del Monestir de Sant Cugat en els segles XI i XI. Per Joan Cabestany i Fort, historiador

• FJ claustre de Sant Cugat Per Imma Lorés i Otzet, prof. d'Historia de l'Art de la Universitat de Ueida

• Continuïtat de forma urbana en l'arquitectura del Monestir de Sant Cugat Per Magda Saura i Carulla, historiadora de l'art i de l'arquitectura

' | :e s* l 0 aa? , s ' 'Monest i r de Sant Cugat problemes d'interpretació. PerNuna GrauOwxja, Dept d'Històna, Geografia. Universitat Rovira i Virat

• Lab*4iotecaó^Vtor^A*<teÇjaAtOí(jarenelsegleXVI». Per Jaume Riera i Sans. historiador i arxiver de CACA

• L •scriptorium" i la bfctoteca del Monestir de Sant Cugat 8 l'època medieval Per Jesús Ahuro i Perucbo, historiador i prof de la UAB.

• Les oblidades capelles del claustre en el s XIV XV Per Joan Auladett Serrabogunyà. fcenciat en Ciències.

• La construcció del claustre superior. Dades documentals (1560-1584). Per Joan Aidadell Serrabogunyà. llicenciat en Ciències.

" D Monestir de Sant Cugal d'Octavià i la formalització del monestir claustral a la Catalunya del s XI. Per Joan-Abert Adel i Gisbert. arquitecte

EISJ CANTON

10 On

^ ^ ^ ^ Dtvet nuo Divendres, 23 /l'octubre de 1998

ELS CALYIÜNS Scinunai i independent de Sjnt ( . l íc i t del Vallès

* Premsa Local ó% Sant Cugat, S.L. . I,.,iv" Hhl^J SJIII tamjt del \.illes

J..sc|

Consell d 'Administració Rdinon í í r j i i (president!

i M ( ' jhrcn/o. l'c re l\M|iicrdj i \ a \ ler L i m c l l i (cditnr dclct; j t)

D i r e c t o r a AtiraCmu

Redacció Tema i le In M-tiuaiia: ( i lòri . i I uncu l í ; Ffklí l ira/ Kcinui in ia: A lhcn B.iUn/a.

K i i lo r i t /O| i i i im: Aur.i Costa, Sm-ietul: I M I J I K U l'armes; L u h u r n : Jusep M j r u Min'>.

Fj*[M»rl*: A le \ L>'|xv. Radiograf ia i f i t4 | i i r * l f l : Montse Sant;

Sol idar i tat : MunicJ hernalié, l)wir ir l«*»: Alieia I ) . Buj i W i i V u RIUS.

Comercial A n n j j i u n o l i

Consell Editorial l·Limun í i r j n (president)

J'»cp M. < !dl· ien/i) (\ icepresident 1 \ I Í t" f \ lc\ . indre, l · r j [KL·sf ( larlxi, Jordi Casas.

NdKÍs (:.istjni.cr. Albert De l'al·l·i. Pere Ksqucrdu. X . I M C I l 'otnelK, Kristiau HerNi l /hc imcr .

l í . ^ c h Pedró. Kamon Prns. Unís l 'u i^ . Kmil i Refié. Marta Niilm.i. I·ac·i Soler, Josep A. ïeixidó,

IDJ I I lortosa. J<iiep M. Sans Travé. Joan Trovano, Jaume l í i lx iu. Mector \ J I I , N ú r u Zanala

Aura Costa isetretària)

Subscr ipcions Laura Xl·inter

Fotografia \ a \ i Larrosa

Disseny 1 maquetedó ( i e m m j Jurado

Correcció A l \ j r Masllorens

Impressió Rmimprcs (972) 40.05.45

Distribució M j i l m n Valies S.L. Tel . 5iW.23.71

Dipòsit lepal; (JMOS-W

4 < .mimis c\pri.-%-,j nuí jnici ir |j ser j 0)1111111 cu els cdifofulv Kls inicies Siglua

cïpnnvrn l'upmió liebscin

( i ) A C P C ^••«.i«fi.«^»»~f» A s s o c i a c i ó , * v ' ncieMJr«n>cnt

l'ubií,.»..' «ih,-r>.l.t J. C a l 1 I 4 n a de la PTCITINJ

E d i t o r i a l

C/ Santo DonÉw, 10 kmos W. ta 51123 71

SaüCugot Distribució d'iV-S 4 CANTONS als subscriptors

El TGV, un problema psicològic E l t raçat del Tren de

Gran Velocitat, en es­panyol AVE, i la seva

estació al Vallès ha tornat a ser notícia aquesta setmana. Les deliberacions del ministre de Foment donant per fet una es­tació del TGV a Sant Cugat ha tomat a aixecar polseguera a l'e­ra socialista. Des de l'Ajunta­ment de Barcelona han sortit declaracions esgarrifades sobre el fet. Com pot ser que l'esta­ció del TGV se situï ran lluny del centre de Barcelona, es pre­guntava un alt dirigent del PSC. Des del partit s'ha intentat cre­ar una quintacolumna vallesa-na per tal de donar una sensa­ció de rebuig generalitzat al

Ja la tornem a tenir aquí i enguany podem dir allò de Fa vint anys que té vint anys. darxa Infantil de Regulari­

tat, organitzada pel Club Mun­tanyenc, arriba enguany a la seva 40 edició amb aires de can­vi. La transformació total que ha patit l'equip organitzador ha comportat diferents canvis en el desenvolupament de la com­petició, que caldrà veure quina

ramal vallesà del TGV. D'altra banda, des del Consistori bar­celoní es critica el retard de l'o­bra. No serà la primera vegada i, segurament, tampoc l'última que dediquem un editorial d'a­quest setmanari al tema.

Sant Cugat, o Rubí o Cerda­nyola tenen una centralitat pel que fa al país molt superior a la Sagrera de Barcelona. La cruï­lla de Catalunya, s'ha dit mol­tes vegades, la defineix l'en­creuament entre l'autopista A-7 i l'Eix del Llobregat. És lògic que el TGV tingui entrada a Barcelona i no és menys lògic que es plantegi una estació va-llesana.

Des de les comarques de la

Catalunya central, des de l'A­noia, des del Penedès i des de parts del Maresme i el Baix Llobregat i, evidentment, des dels dos Vallès, l'estació de Sant Cugat té més proximitat que no pas la de Barcelona. Per què es nega aquesta evidència? El volum de població i d'activitat econòmica són equiparables i, potser superiors al que repre­senta el Barcelonès. Diríem que és un problema psicològic derivat d'una visió barcelonit-zada del país, una visió on les coses només passen si passen a Barcelona.

Des del Vallès, ningú posa en dubte una estació a Barcelona. Per què des del cap i casal de

Una nova Marxa resposta tenen. És bo que les coses i la gent es vagin reno­vant, que s'aportin noves ide­es, però quan es tracta de cites amb tants anys de tradició, de vegades la resposta no és l'es­perada. El temps ens dirà si el poble ha rebut amb bons ulls les modificacions. La feina de la comissió organitzadora serà es­tar al cas d'aquesta resposta per, amb vista a l'anv vinent, anar

polint els detalls fins a aconse­guir l'èxit assolit per l'equip pre­decessor. Sí que volem aplaudir directa­

ment la iniciativa del Centre d'E­cologia i Projectes Alternatius que en la marxa d'enguany re­partirà gots reutilitzables perquè els nens consumeixin els refres­cos, i ha utilitzat paper reciclat per a la documentació de la com­petició. Sincerament, no se'ns

Catalunya es qüestiona una es­tació a Sant Cuga t? C o m dèiem, un problema psicològic.

Ens agradaria saber si l'alcal­de socialista de Terrassa, Ma­nel Royes, accepta la posició de l'Ajuntament de Barcelona. Com ho explicaria a la C E C O T o a les cambres de comerç? So­bre retards el PSC poca cosa te a dir. Hi havia uns quants mi­nistres, representants del so­cialisme català en el govern de l'Estat quan es va prendre la decisió de la construcció de la línia Madrid-Sevilla. En aque­lla època , al c a p d a v a n t de R E N F E hi havia un altre membre distingit del PSC, la senyora Mercè Sala.

acut millor manera de retre un homenatge a la natura - q u e d'això és del que tracta en gran mesura aquesta competició-, que donant als infants classes pràctiques de com respectar-la. Amb la incògnita del canvis i

la bona iniciativa ecologista con­fiem que aquesta 40 marxa in­fantil assoleixi com a mínim el mateix èxit que les seves edi­cions anteriors.

£ / l e c t o r e s c r i u

Kls textos tramesos j aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. 1,'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signac i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de l ) \ l o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Els lloguers de Sant Cugat són impossibles de pagar

Aquest estiu passat vaig passar-me un mes buscant pis a aquesta ciutat. Al punt d'informació jove van donar-me set o vuit telèfons de persones que estaven dispo­sades a llogar part de la seva casa o bé que tenien un pis en pro­pietat del qual volien treure'n ren­diment. El preu mig de les habi­tacions que vaig mirar-me en les cases particulars era d'unes 50.000 pessetes al mes amb dret a cuina. És a dir, pagant aquests diners po­dia fer-me el dinar amb l'oli dels amos, podia netejar-me l'habitació amb l'escombra del propietari i podia dutxar-me amb l'aigua ca­lenta "que nosaltres paguem* em deien per telèfon. Però quina ba­rra! Com es pot pretendre cobrar tants diners per una habitació on ni tan sols pots disposar de bany • propi? Em sembla abusiu i con­sidero que aquesta gent són uns

i m p r e s e n t a b l c s . A part que aquests diners no deixen de ser un sobresou il·legal, s'aprofiten de la teva innocència i acaben, a més, cobrant-te una part propor­cional de la factura de la llum per­què et passes moltes nits estu­diant i sempre tens la música posada. Penso que cl punt jove hauria de seleccionar els anuncis que deixa penjar a Ics seves car-telleres. Entre altres coses perquè qui pugui pagar 50.000 pessetes segurament ja s'espavila per una altra banda on li ofereixin millors condicions. En aquest cas, la re­lació qualitat-preu no compensa de cap manera./ FAMANA SOLER (Les Planes).

Ja n'hi ha prou d'urbanitzar!

La ciutat creix, volem que vingui més gent, que arribem als 80.000 habitants... però per què? (>al créi­xer tan ràpidament? Cal que esti­guem construint dia i nit? Si en­cara hi ha pisos i cases en construcció, per què en volem fer més? I encara vull anar més enllà. Si en un futur no massa llunyà hem d'incrementar tant la pobla­ció, potser convindria mantenir els espais verds que envolten la ciutat, ü no?

On ens porten totes aquestes dis­quisicions i preguntes? Doncs a

concloure que ja n'hi ha prou d'ur­banitzar. Deixem tranquil·la la (]osta del Golf, deixem tranquil·la (ÀMIserola i d'aquesta manera tam­bé respirarem millor tots plegats! / MARC CIURANA (Sant Cugat)

Finalment anem per bon camí

La setmana passada em vaig en­dur una gran alegria en descobrir que la crisi econòmica no és tan forta com ens la pinten. El motiu de la meva alegria va ser llegir en un diari d 'àmbit nacional que l'empresa Lucas invertiria ni més ni menys que 30.000 milions de pessetes entre el 2000 i el 2005.

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A,

BELL&

«IP1

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17* Tel. 93 67417 84* Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

No tinc cap interès especial per aquesta empresa, però la notícia em va alegrar molt. I aquesta sa­tisfacció em va sorprendre a mi mateixa. Un cop feta la pertinent sessió de psicoanàlisi, em vaig ado­nar que tot plegat venia pel que significava de fons aquest fet: si hi ha inversió no hi ha crisi, i menys si la quantitat que es des­tina a la producció d'aquest siste­ma d'injecció revolucionari és de 30.000 milions de pessetes. 30.000 milions! Com pot dir algú que es­tem en època de crisi? / MARIA JOSEPA FORN (Valldoreix)

Fe d'errades

En el número del 9 d'octubre s'afirmava que el militant de Mau-lets Bernat Pros "va ser acusat pel PP de pintar la façana de la seva secció local i que posteriorment va ser absolt" quan havia de dir "va ser acusat per dos testimonis de pintar la façana...".

H S /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998 Opinió 11

La l l o t j a

Cap a on anem les dones? MONTSERRAT RUMB.AU

Fa poc, l'escriptora Júlia Àlvarez , pa r lan t de la seva última obra en una

entrevista, explicava la seva ex­periència com a dona, i exposa­va els valors de la dona dels no­ranta, uns valors del tot diferents i allunyats dels de la generació precedent. Comentava que te­nir una casa, quedar-se emba­rassada i cuidar els fills no eren els seus valors, no podia com­partir aquests valors, ni ella, ni les seves amigues, tot i que els respectaven. La seva generació es va veure amb la necessitat de crear-ne uns altres.

Fs cert, el rol de la dona, dins del món de la cultura occiden­tal, ha canviat i està canviant a un ritme vertiginós. El paper de la dona actual no té res a veure, no tan sols amb el de la genera­ció anterior, sinó amb el que ha tingut assignat durant segles. Al llarg de l 'Edat Mitjana, la dona es casava o anava a un convent, una dona soltera era un fet to­talment excepcional. De lliber­tat no en tenia cap, ja que era propietat de l'home, primer del pare, o dels germans, després del marit. L'home, com a cap de casa, podia impartir justícia a casa seva. La dona maltractada existia, però no tenia veu. I, de fet, la situació de la dona no ha

canviat fins fa molt poc, quan la dona ha pogut intervenir en el control de la natalitat, sent lliu­re de triar quan volia tenir un fill i quan no. Aquesta llibertat,

cernir que es el que esta pas­sant realment.

M ' h a sorprès , ú l t i m a m e n t , veure les protagonistes de dues pel·lícules d'aquestes que són

te físic semblant, molt primes, podríem dir que excessivament primes, de caràcter més aviat antipàtic i dur, una és més jove que l'altra. La joveneta, a més,

des del meu punt de vista, ha accelerat la transformació del rol de la dona en la nostra societat.

Però, com a dona, em pregun­to, cap a on anem, ara?

En tot procés de canvi, i molt més encara quan aquests canvis són tan ràpids, és difícil de dis-

IL·LL'SIUM.I'J. LÍDIA IZAOIJ.

molt taquilleres, d'aquestes que, tard o d'hora, acabem per veu-re-les: 6 díasy 7 noches i El horn-bre que susurraba a los caballos. Tant en una pel·lícula com en l'altra, les protagonistes són dues executives agressives, superefi-cients en la seva feina, d'aspec-

resulta força impert inent . En definitiva, un model de dona que no té res a veure amb el que fins ara ens ensenyaven . Per contra, els protagonistes mas­culins, tant en una com en l'al­tra pel·lícula, no trenquen els esquemes establerts , són dos

homes madurs i varonils, tots dos (Harrison Ford i Rober t Redford) amb un sex-appeal força considerable, tot i la seva edat.

Interpreto la coincidència dels models d'aquestes dues prota-;onistes com un exemple d'a-|uest canvi tan ràpid que s'està >roduint en el món de la dona.

I torno a repetir la pregunta an-'erior, cap a on anem? Hem d'a-;afar el model dels homes? La eva agressivitat, la seva racio-lalitat... Quins valors hem de eguir? Per poder competir, per

poder estar en iguals condicions :n la nostra societat que els ho­

mes, hem de renunciar o pres-indir de les "qualitats" o ca-acterístiques que com a dones

icnim? L'experiència de tenir un fill és una experiència úni­ca, però ho valora algú, avui dia? És compatible, o serà compati­ble, la maternitat amb aquest món tan frenètic i competi t iu en què vivim? I quines reper­cussions pot tenir aquesta evo­lució de la dona dins del món biològic del qual formem part, em refereixo a quina pot ser la transcendència d 'aquests can­vis dins l'espècie humana? Són preguntes que em faig com a dona, i a les quals em costa tro­bar respostes.

El S e v e r e n T i t o El p o r x o

Campi qui pugui

La tragèdia de Banyoles m'ha fet pensar una vega­da més que vivim en un

país d'opereta (molt semblant al de la pel·lícula Sopa de ganso) si no fos que aquí les conseqüències han estat tràgiques. Quan es rasca una mica comencen a sortir una seria d'incompetències, de deixa­desa de funcions i de tantsemen-fotismes que t'esgarrifen. Això sense comptar les corrupcions que es posen de manifest cada vegada més sovint. EI càmping de Bies-cas. El trencament de la presa de València. Autocars que no seguei­xen les normes. I ara, 20 morts a Banyoles per una sèrie d'incom­pliments en cadena justificats no­més per obtenir el màxim benefi­ci amb el mínim esforç a força d'anar estirant una corda que a la fi s'ha trencat. També dones mor­tes per marits que han sortit de la presó per la seva "bona conduc­ta" O un violador deixat en lli­bertat després de 14 anys dels qua­si 600 que tenia de pena i, a més, compensant-li amb una paga men­sual que molts honrats ciutadans voldrien tenir... en fi, per posar-se

FONTUBKRTA

a tremolar. En mans de qui estem? Banyoles. Jo em pregunto, com

és possible que unes embarcacions dedicades al transport de turistes puguin navegar sense permisos i sense que ningú controli els can­vis d'estructura o el nombre de passatgers. Qui ho ha de fer? I a so­bre la Capitania Marítima de Pa­lamós, responsable d'autoritzar les embarcacions de la zona, diu que ells ignoraven que es navegués per Banyoles i que tots els vaixells anomenats ecològics estaven ofi­cialment en període de construc­ció. Com es pot ignorar un fet que tothom podia veure? Mandra. Dei­xadesa de funcions. I sobretot l'ac­titud que ha adoptat la majoria de funcionaris del nostre país. No es mouen si no hi ha denúncia. Una amenaça diuen que no vol dir res, i esperen que les amenaces es compleixin perquè aleshores sí que hi ha delicte i s'actua. Però aleshores la dona ja és morta. A Banyoles ha passat el mateix. Veuen vaixells que naveguen amb gent i a ningú se li acut revisar-los, veure si tenen els papers en regla, si hi ha excés de pes o si el patró

té llicència. Increïble! És possible que cap funcionari hagués pensat que hi podia haver alguna irregu­laritat? No m'ho acabo de creure.

Ara resulta que, oficialment i se­gons la Capitania de Marina, no consta tampoc que al llac de Ba­nyoles navegués cap vaixell, i se­gons les fonts turístiques es trans­portaven 90.000 passatgers per any al llac. No és això propi d'un país d 'opere ta? Ara, com a conse­qüència del succés de Banyoles, s'han començat a suspendre un increïble nombre de creuers de tot tipus per llacs, embassaments o mar obert d'arreu de Catalunya. Ha començat a fer-se públic que és normal que s'incompleixin sis­temàticament normes de segure­tat a les temporades turístiques al­tes. Jo creia fins ara que aquests problemes eren propis de països del Tercer Món, però veignue no­saltres potser només tenim un ver­nís que emmascara realitats molt similars a les d'aquells països. Cada vegada estic més convençut que estem en un país de campi qui pu­gui, d'opereta.

12 Opinió ELS /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

C a r t e s d ' u n s a n t c u g a t e n c des d e . . .

Frankfurt (i IV): passat i present JOSEP M. TAUMÀ

Al barri on visc, el 70% de la població és immigrada; la majoria són turcs. A l'esta­

ció del metro s'hi troben força pòs­ters en turc, normalment (suposo) de tema polític, o reivindicant al­guna qüestió: "Turkei power!". També el govern alemany escam­pa una gran profusió de cartells per afavorir la integració: "Aquesta és la meva ciutat...: el meu barri..." Els grafits més o menys anàrquics, de protesta, no hi falten, és clar: "Eure Kriege hàsse ich sehr" (Com odio les vostres guerres), a més de les misterioses i inevitables ins­cripcions en aquest estrany alfa­bet que no sé pas com s'ha estès tant pertot.

Veig anunciat que a l'església lu­terana hi projectaran un docu­mental sobre els camps d'exter­mini. Hi vaig; som quatre gats. La pel·lícula tracta dels molts gitanos que hi van ser internats i hi van morir. Una àvia parla de la seva ex­periència com a presonera: com van ser transportats durant sis dies en vagons de bestiar, sense deixar-los sortir per a res; de la crueltat amb què tractaven fins a les cria­

tures... Al final ens adreça unes quantes preguntes: Com és que no sentim mai la versió dels qui les van fer, aquestes coses? Que ens expliquessin per què les feien. Per què amb prou feines es parla de les dones, que també hi parti­cipaven, sovint voluntàriament (eren casades amb els SS), i que eren tan cruels com els seus marits? Al col·loqui m'assabento que, en

aquest mateix barri, s'hi publicarà un llibre amb els noms i les adre­ces de tots els jueus de Frankfurt, a fi de boicotejar-los més ficaç-ment El qui va compilar el llibre encara viu aquí, però es nega a par­lar-ne. La gent gran de l'església -explica la pastora- també es nega a parlar d'aquells fets. Com a mà­xim repliquen: "No vam ser pas els únics" o "Teníem les nostres raons per fer el que vam fer"... A un barri veí, igualment de for­

ta immigració, m'assabento que el capellà catòlic i el protestant tre­ballen junts en molts projectes. Em sembla magnífic. Aquesta ciutat (com, segurament,

totes) té tantes cares! Per una ban­da, hi ha l'estructura social rígida;

els tres tipus d'escola on pot assis­tir un nen marquen, pràcticament, la seva vida. Serà obrer, oficinista o professional segons hagi estat as­signat, als 11 anys (mitjançant un examen), a una escola o altra. Ho trobo un disbarat. Hi ha classes on la gran majoria dels alumnes són turcs. Espero que els mestres (a diferència dels nostres amb els ma-grebís) hagin estat preparats, com a mínim, per a això.

En d'altres esferes de la vida to­pes també amb una rigidesa sem­blant; pobre de tu que t'atreveixis a creuar un semàfor en vermell! Jo anava distret per un carril de bicis: va ser com si hagués comès un de­licte. La senyora de la guixeta de l'estació et parla com ho faria un sergent del cigró, i l'empleada dels grans magatzems, també. Fins i tot el porter de la biblioteca de la uni­versitat. ("A la biblioteca s'hi ha de venir sempre amb canvi de mo­nedes per al telèfon!" !?).

Mentrestant, al centre de la ciu­tat hi trobes sempre un bon gra­pat d'indigents en estat llastimós. Però també hi ha l'altra cara: al te­atre de sàtira contra la pròpia so­

cietat, el públic i els actors es com­porten amb una espontaneïtat com no l'he vista mai entre nosaltres. I la vida, en general, m'apareix força menys frenètica que la nostra. I els museus! A més del d'art mo­

dern, Frankfurt en té de magní­fics. Us recomano el de pintura, on la història de l'art europeu és explicada de manera exemplar. O el museu jueu, on descobreixes que, durant segles, els diumenges i festes els tancaven les portes del barri perquè no poguessin sortir ni a passejar; en una ocasió, al segle XIV, els van assassinar a tots. Hi ha també un museu del cine; mai no havia vist aquestes pel·lícules genials del pioner Mèlies: com, aprofitant els trucs que el cine per­met, ell sol va omplint totes les ca­dires i toca tots els instruments d'u­na orquestra, o com es va desmuntant peça a peça. Què cos­taria tenir un museu com aquest a cada ciutat? Mèlies mateix, però, fou incomprès, s'arruinà i acabà ve­nent joguines en una barraca de fires. Frankfurt vol dir camí lliure, i ja se sap que els camins lliures poden conduir qui sap on.

El s o t e r r a n i

L'ONU: poc coneguda i valorada FAf^HAD ARIOMANDI

Demà se celebra el Dia de les Nacions Unides (NNUU). Novament se

suscitarà la vella discussió al vol­tant d'aquesta organització: els defensors i detractors tractaran de demostrar la veritat de les se­ves tesis sobre el bon i mal fun­cionament de l'ONU. Seran principalment els experts,

acadèmics i formadors d'opinió els qui posaran a examen les bon­dats i imperfeccions de la que és, avui en dia, l'única entitat sòlida amb què compta la humanitat per acarar els desafiaments als quals fem front com a ciutadans d'un món bigarrat i extremada­ment interdependent.

Amb les meves darreres parau­les ja haurà percebut el lector que seré d'aquells que defensaran les NNUU en el seu proper aniver­sari. És cert que aquest organis­me gaudeix de molts i grans de­fectes; però no són menys certs els grans avenços d'aquesta or­ganització, que engloba quasi to­tes les nacions del planeta. Fóra just aturar-se a analitzar amb de­teniment els èxits de l'ONU en aquests 53 anys de la seva existència; però la limitada ex­tensió d'aquestes ratlles difícil­ment permetran tal exercici. Ara bé, sí que m'agradaria assenya­lar un punt important sobre el tema en qüestió: la tasca de

lesNNUU és poc coneguda i va­lorada pels ciutadans. Sembla clar que el futur proper

de la humanitat el forjaran dos actors principals; d'una banda els governs -especialment aquells que hagin estat legítimament es­collits pels ciutadans- i, d'un al­tra, els pobles que, mitjançant les organitzacions de la societat civil ja han donat mostres clares de la seva determinació per influir en la vida política, econòmica i social del planeta. Mostra evident d'això són els Fòrums d'ONG que s'han estat reunint i expres­sant paral·lelament a les Cameres Governamentals de les darreres Conferències Mundials que han

organitzat les NNUU sobre els grans temes de finals de segle. Aquí trobem la necessitat que la

ciutadania responsable requerei­xi una millor informació sobre la ingent tasca de les NNUU, mal­grat les grans dificultats de tota mena que aquesta ha anat trobant al seu pas. En aquest aniversari reclamen, per tant, estratègies educatives perquè els nostres nens coneiguin i valorin millor la tasca de les NNUU. Sens dubte, la tasca de l'ONU

continuarà sent primordial, com fins ara, per a una humanitat que camina, entre cega i conscient, en la seva llarga marxa cap a la ine­vitable planetització de la Terra.

L ' e i x i d a

Autònomes ÀLVAR MASLLORENS

El fet que encara quedin treballa­dors més o menys desprotegits o poc emparats, no crec que sigui una novetat per a ningú. Que en­tre els treballadors hi ha un col·lec­tiu que, sovint, no té una legislació efectiva al darrere que li atorgui els mateixos drets que a la resta, també és una realitat a bastament coneguda. I, malauradament, en­cara a aquestes alçades, en qual­sevol col·lectiu hi ha sempre una meitat -quan aquesta meitat és as­solible-, que sol patir tots els de­savantatges imaginables en major proporció: la dona treballadora -com, d'altra banda, la dona en ge­neral, en la majoria d'àmbits. Entre els treballadors autònoms

n'hi ha que lloguen la seva força de treball per a diversos llocs al­hora. Es cert que entre aquests hi ha molts professionals liberals que compten amb una bona estructu­ra que els permet d'anar endavant sense massa problemes. Com sem­pre, però, cal tenir la sensibilitat adient per contemplar com els va a aquells a qui no els va tot tan bé com alguns ens voldrien fer creu­re. Cap país no pot anar bé mentre es pot deixar sense feina, impu­nement, una dona després d'ha­ver donat a llum, sense cap mena d'avís previ; i això passa a Cata­lunya, més sovint del que fóra de­sitjable. Bé és cert tanmateix que els serveis que presta a voltes un treballador autònom no estan sub­jectes a contracte, però també és cert que una relació continuada lli­ga, a ulls de la llei, d'una forma efectiva. Tot i això que acabo d'es­mentar, la situació d'acomiadament disfressada de no precisió d'aquests serveis continua produint-se en el cas (entre altres d'igualment fla­grants) de maternitat: com sempre, la injustícia i la discriminació con­tinua rabejant-se contra la dona malgrat que tots plegats (o encara no tots, com és evident) rebutgem públicament una discriminació que a la vista aliena podria ser suspec­ta de "políticament incorrecta" i. doncs, blasmable. Però no fem res per solventar-ho.

ELS4CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998 Opinió 13

<o

A g r a n s t r e t s

Ramon Guix Un seductor de la vida

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'aquest artesà sant-cugatenc, que durant tants anys ha fabricat culs de ca­dira. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

LKJ^vt

Una gran amabilitat, en­cant i seducció són qua­litats que utilitza e'l se­

nyor Ramon Guix per captar l'atenció del seu entorn. Li resulta molt agradable pas­

sar desapercebut i, de fet, posse­eix recursos de sobra per acon­seguir-ho per les bones. Amb tot, en ocasions puntuals, quan s'en­fada, pot intentar fer-ho per les males, podent sorprendre per la seva contundència verbal. L'entorn familiar ha marcat pro­

fundament la personalitat del senyor Guix i ha contribuït a con­vertir-lo en una persona molt exi­gent amb ella mateixa. Es un home treballador i que viu ple­nament allò que realitza, encara que pugui semblar insignificant.

Un altre aspecte del seu caràc­ter és la seva facilitat per deixar

volar la imaginació. En aquest sentit pot ser bastant imprevisi­ble, ja que només els aspectes de tipus pràctics, importants per a ell, el fan baixardels núvols, tocar de peus a terra i aferrar-se a allò quotidià.

Busca amb premeditació donar una imatge de seguretat. No su­porta el fracàs i per això està sem­pre molt pendent de tot el que l'afecta.

És un home a qui li agrada gau­dir de la vida i passar per ella dei­xant petjada. Amh la col·l.iboració:

02JPJ SELECCIÓ - FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3Q - 08011 Barcelona fel 93 451 CM 39* • Fax 93 451 73 96

R e t r a t d e l C e n t r e C u l t u r a l

Summertime and the livin|* is easy

Fish a r e jumping and the cotton is high

Oh, your daddy's Tich

And your Mamma'S good-looking

So hush, little baby, don't you cry

One of t h e s e mornings

you're gonna rise up singing

Yes, you spread your Wings

And you take to the sky

But till that mornlng

There's nothing can harm you

Sweet Daddy and Mammy standiÜg by

Temps d'estiu i la vida és tranquil·la

Salten els peixos i el cotó està alt

Papà és ric

i Mamà és molt guapa

Tranquil, criatura, deixa de plorar

Hi haurà un dia

Que t'aixecaràs cantant

Obriràs les ales

I t'alçaràs cap al cel

Però fins aquell dia

Ningú no et farà mal

Papà i Mamà tot fent-te costat

Música: George Gershwin Lletra - Dubose Heyward & Ira Gershwin

EIS 4 CANTONS

14 Entorn

Divendres, 23 d'octubre de 1998

P r o j e c t e s

Es mouen els fils per urbanitzar el darrer gran espai de la ciutat

Es preveu construir 6.000 habitatges nous Aquesta setmana s'ha posat la primera pe­dra -almenys políticament parlant- del que serà l'última gran urbanització de Sant Cu­gat. Un projecte en el qual l'equip de govern treballa des de fa més de dos anys i que si supera tots els tràmits i és aprovat compor­tarà la urbanització de tota l'àrea compresa entre l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'em­presa Catalana Occidente. L'executiu local va dur dimarts al ple municipal els Plans Parcials

(PP) i els Programes d'Actuació Urbanística (PAU) que s'han d'aprovar per engegar el projecte. Només el Partit Popular ha donat suport - i tan sols en part- al govern de CiU. Ara per ara, tot just s'ha aprovat l'aplicació del tràmit 125 que permetrà modificar el PGM d'aquesta àrea -l'àmbit central del Camí dels Monjos-. El PAU i el PP del sector de Can Ametller també han obtingut la llum ver­da de convergents i populars.

Ai'RA C O S T A

L'àrea (|iie es proposa urbanitzar comprèn quatre sectors: el de La Guinardera- Can Canyameres-(lan Vailet, el de ('.an Ametller, el de Can Vullpalleres Oest i el sec­tor Turó de Can Mates. "Aquesta zona es troba en una situació molt complexa : està desordenada i hi ha propietats de moltes persones di­ferents", va sentenciar el cap d'ur­banisme Joan Aymerich quan de­fensava el projecte davant l'oposició. "El nostre repte actual és ordenar aquest sector per acabar d'estructurar la ciutat." Aciuesta estructuració representaria la cons­trucció de prop de 6.(MK) habitatges

nous, que podrien aportar una po­blació extra de 20.000 ciutadans. L'àrea inclouria, a més. una zona destinada a serveis, una gran quan­titat d'espais verds i una setantena d'equipaments, encara per deter­minar.

Tots els grups amb representació a l'Ajuntament van coincidir a va­lorar la proposta com un projecte de "gran envergadura". I, precisa­ment aquest aspecte, ha estat el principal handicap a l'hora de ti­rar la proposta endavant. KRC, IC i PSC van demanar que els PAUS i els PP presentats es deixessin da­munt la taula "per la complexitat d'un projecte que condicionarà l'acció de govern futura", segons va assenyalar el regidor d'IC. Joan

Martí Balada. KRC va anar més enllà en les peticions. El regidor David Sampere va demanar a l'e-

CIU i PP voten

favorablement /'inici

dels tràmits per

modificar el PGM de

la zona afectada

quip de govern que es constituei­xi una comissió per debatre el tema en profunditat. La principal ob­jecció a la proposta va venir de la mà del grup socialista. El portaveu

l.a zona en qüestió abasta quatre grans

d'urbanisme, Joan Gaya, va re­treure la manca d'estudis sociolò­gics, sobre serveis i sobre equipa­ments i va sentenciar: "Sense aquests estudis previs, el projecte que es planteja no dóna cap ga­rantia que hi haurà un creixement equilibrat".

L'alcalde, Joan Aymerich, tot i re­conèixer la complexitat del pro­jecte, va rebatre el retard que l'o-pisició demanava, "Si s'aprova el tràmit 125 - d e modificació del PGM del sector en qüest ió- va aclarir Aymerich, tindrem entre 3 i 4 mesos per debatre, estudiar i analitzar la proposta tantes vega­des com creguem necessari". El PP devia quedar convençut per-

sectors de Sant Cugat. FOTO: X. /..

què gràcies als seus vots va poder aprovar-se aquest tràmit i, a més, es va donar també llum verda als plans d'etapes i al PAU necessaris per començar a projectar el sector de Can Ametller.

Pel que fa als altres tres sectors afectats per aquest gran projecte, la majoria plenària va decidir deixar-los damunt la taula, de manera que s'hauran de presentar en un prò­xim ple. Tot i així, Aymerich ha advertit que es reserva el dret de fer personalment l'aprovació ini­cial dels plans d'aquests tres sectors -la llei li ho permet- si abans de 60 dies no se'ls ha donat llum verda "per evitar que se'ns sancioni per danys i prejudicis".

P r e s e r v a c i o e s p a i s

Mig miler de persones es manifesten contra les

obres de la Costa del Golf A.C.

Prop de 500 persones van con­centrar-se aquest dimarts a la plaça Barcelona en protesta per les obres d'urbanització a la Cos­ta del Golf i la demora en el pro­cés de preservació de Torre Ne­gra. Amb crits de "La Costa del Golf també és Torre Negra" i "Prou agressions ja" els ciutadans van estar clamant pels seus ideals ecologistes durant més d 'una hora. Mentre, a l'altre cantó de la plaça, a l 'Ajuntament, se cele­brava el ple municipal correspo­nent al mes d'octubre, una ses­sió que va haver de suspendre's durant 10 minuts pel gran alda­rull que arribava des del carrer.

La concentració va ser convoca­

da per la Plataforma Cívica en Defensa de Torre Negra i Rodals, com a part d'una campanya de protesta engegada quan es va conèixer el projecte d'urbanitza­ció a la Costa del Golf. Els orga­nitzadors de la concentració van reconèixer estar "molt Contents" de la resposta de la ciutadania, encara que mantenen el seu de­sencant pel que fa "a la manca de respostes de l'Ajuntament". "De fet - comentava Kristian Her-bolzheimer, portaveu de la Pla­taforma Cívica- el manifest que vam llegir a la concentració va ser ideat com a resposta a l'argu­mentació típica que manté l'A­juntament des del principi d'a­questa lluita".

Les múltiples reivindicacions de la Plataforma es podrien resu-

Els manifestants van recórrer els carrers de la ciutat cridant consignes contra

mir en una de les preguntes que recollia el manifest que van llegir a la concentració: "Per què no apliqueu el mateix criteri de con­sens per urbanitzar que per pro­tegir?". Davant les inevitables comparacions, els membres de la Plataforma es pregunten com és que la protecció de Torre Negra "es demora tant", mentre que els processos urbanitzadors als espais

naturals "avancen ignorant com­promisos públics i sense tenir en compte l'opinió pública".

La Plataforma Cívica va cloure l'acte demanant que es comen­cin a fer els estudis necessaris per protegir la resta de terrenys dels àmbits de protecció integral i se­lectiva de Collserola i que es con­creti un calendari de treball amb vista a l'aprovació provisional del

les obres. FOTO: XAVILARROSA procés de protecció de Torre Ne­gra. Pel que fa a la zona origen del conflicte, la Costa del Golf, els ecologistes es mostren reti­cents a tirar la tovallola. Ja s'han tallat molts arbres i el mal ja està fet, però segons Herbolzheimer, "L'equip de govern encara pot buscar mecanismes per aturar l'a­gressió a la Costa del Golf. És una decisió que depèn d'ell".

ELS /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998 Entorn 15

T r a n s p o r t s

El TGV passarà per Sant Cugat Set alcaldes del Vallès presenten un recurs contra la decisió del Ministeri de Foment Triomf santcugatenc damunt Rubí i Cerdanyola. El Ministeri de Foment ha anunciat que el Tren de Gran Velocitat (TGV) passarà pel Vallòs i que Sant Cugat serà la ciutat on s'hi emplaçarà l 'estació. La notícia ha calat en la població, i especialment en l 'equip de govern i el sector comercia l , de manera excel· lent. L'alegria encara cont inguda d'uns contrasta aquests dies amb el despit de set alcaldes del Vallès que han presentat un recurs contenciós adminis­trat iu davant el Tribunal Superior de Justícia en contra del pas del TGV per la comarca.

AURA COSTA

Santa Perpètua de Mogoda, Cas­tellbisbal, Ripollet, Montcada i Reixach, Barberà, La Llagosta i Mollet són les set poblacions que han donat el contrapunt a l'ale­gria que es viu aquests dies a Sant Cugat. Els seus màxims dirigents han acordat fer front comú per evitar que el TGV passi pel Vallès. Argumenten que la Generalitat no té competència per fer la re­serva de sòl necessària per a aquesta infraestructura i dema­nen que el Ministeri de Foment aposti per la construcció del traçat del TGV per l'interior de Barce­lona.

L'alcalde de Sant Cugat, un dels màxims impulsors del pas del tren

pel Vallès, s'ha volgut mantenir al marge de la polèmica. I és que aquests són moments de glòria per a ell. Tot i així, Aymerich ha re­conegut la legitimitat de l'acció dels seus homòlegs: "Cada alcal­de ha d'assumir la responsabilitat que té i, per tant, si considera que el pas del TGV no és bo per al seu municipi té tota la legitimitat de presentar el recurs que cregui oportú".

Per descomptat, la decisió del ministeri sí que és bona per a Sant Cugat, segons l'alcalde, "perquè suposarà un fort impuls del mu­nicipi".

Un emplaçament estratègic

L'estació del TGV a Sant Cugat s'emplaçarà a Can Fontanals, uns

Es preveu que l'estació santcugatenca del TGV estigui construïda l'any 20Ò4. FOTO: CEDIDA

terrenys pròxims a l'Hospital Ge­neral de Catalunya. En un principi s'havia considerat l'antiga estació de Renfe, però aquesta possibili­tat va haver de descartar-se perquè la corbatura del traçat de la via no era la necessària per al TGV.

La ubicació de l'estació, als afo­res de la ciutat, ha estat conside­rada del tot òptima: "Aquest traçat no afectarà la trama urbana ni l'en­

torn que tenim dibuixat com a model de ciutat", ha constatat Ay­merich.Tot i així, es farà un estu­di d'impacte ambiental, un cop s'hagi establert el traçat definitiu del TGV. Tot i que ja s'ha fet l'anunci ofi­

cial, encara no s'ha parlat de ca­lendaris. Amb una cautela extre­ma, el Ministeri de Foment ha deixat entreveure que l'estació de Sant Cugat podria estar enllestida

corredor del Besòs, que passarà pel Vallès, i el del Llobregat- el que ha de discórrer per la nostra comarca tindria prioritat. Aquest fet ha aixecat les suspicàcies de Barcelona, que no veu amb bons ulls la preeminença que això do­naria, inicialment, al Vallès. L'al­calde de Sant Cugat, Joan Ayme­rich, ha volgut respondre de la següent manera: "La decisió de fer primer el tram del Vallès és

C o m u n i c a c i o n s

El tercer carril de PA-7 suposarà

una inversió de 2 . 0 0 0 milions La concessionària ACESA assumirà el cost de les obres

A.C.

La concessionària ACESA, com­panyia que explota l'autopista A-7, s'ha compromès davant el Mi­nisteri de Foment a invertir prop de 2.000 milions de pessetes en la construcció -que ja va anun­ciar setmanes enrere- del tercer carril d'aquesta via. El nou tram, que discorrerà entre Sant Cugat i Barberà del Vallès tindrà una ex­tensió d'aproximadament uns 10 quilòmetres, i servirà per aug­mentar la capacitat d'aquesta via. Tot i que la concessionària en­

cara no ha avançat quan pensa començar les obres d'ampliació

de l'autopista, sí que ha assenya­lat que durà a terme la inversió de 2.000 milions en un període de

Lempresa ha

anunciat que la

inversió es durà a

terme en un termini

de dos anys

2 anys a partir del moment en què se suprimeixin les dues cruï­lles de la B-30 que actualment estan regulades per semàfors. I

és que una altra de les modifica­cions que s'ha previst per a aques­ta carretera és l'eliminació d'a­quests dos semàfors que en hores punta provoquen importants em­bussos. ACESA espera que amb aques­

ta forta inversió i la rebaixa del 50% que va fer sobre el preu del peatge a Sant Cugat fa unes set­manes, "s'aconsegueixi afavorir la descongestió de la B-30" -els laterals lliures de pagament de l'A-7. Aquesta via alternativa su­porta diàriament un trànsit de 70.000 vehicles, davant els 22.000 que absorbeix l'autopista. L'em­presa busca que ambdues xifres s'intercanviïn.

{] La visió deb comerciants *, Xkt dels c0}.te$&& m& as» skmtiti jpefclç. Sens dubte U «iÉnt» per la eo&Kmceió* de liwació del TGV* Sant Cu-

«jpottar&mei&i vida, també «iÉnt» per la eo&Kmceió* de liwació del TGV* Sant Cu- et&ftòtnle»'', te profetitzat 1$k.%* « t a t el d#b còrner- }mtte%famt president de <$m$. I és que a aíngd «e li Saa* Ottgà* Cetaerç. Davant eséana que aquesta ggan in- d'aquest ttgjm, i'towtKàaàkS de &fe#yuawage«ci»ràwngrao comerciants té mofo clar que Orfx de gent i, en cot&eqüèn- "ara no podem quedar-nos <ia> de consum i de ocgoel fora". Ifògu ja i»» avançat que Diverses veu» han apuntat ja «eseonstruefct una nova zona

& fdssibte creació d*t*n parc ^È&ercial vota fe fot»» estació

cometcò!, "cleoraerç de Sant & fdssibte creació d*t*n parc ^È&ercial vota fe fot»» estació Cí wcatï»bélwi«ÍdíàseríMP&-^inclouria hotels, eosftergos. m*t*. Amb tot, ei president $*ÉÉ& hoteler* i gtaas cora- de SfmC^Coaiesc diu te-|'*(Ma> deï aet^octq^tei Pa- vk màt efer qa© dl eeatre de i«É|ip*<{uc$t tem dftqpcrtu- Bmtkif&w^vMiimtàí l f | | | bones $e*9$$«m$s vi&'^li^mmmw& |yS?33K& «&M$pMt t& m quedi

| H m 6mm'$%mmfat>>

cap a l'any 2004 perquè aquesta -la parada santcugatenca- "serà l'estació inicial per posaren servei el TGV". Això implicaria que dels dos trams del TGV a construir-el

una decisió política i tècnica de Madrid i la Conselleria. Però és que a més, és més fàcil fer un tram directe Madrid-Frontera passant pel Vallès que no per la Sagrera."

Gel

Premsa

Gelats

Gasoil

calefacció

Carbó

Llenya

Butà

TW 93589 45

Grif ui Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Premsa Gelats Pa les 24 h Entrepans Accessoris Gel ' Congelats

16 Entorn ÏLS4CA1VIWB Divendres, .'3 d'octubre de 1998

El Patronat de Collserola fa unes jornades sobre recerca

A.C.

Avui es tanquen les primeres jor­nades sobre la Recerca en e/s .sis/e­mes naturals de Collserola que. du­rant dos dies, ha fet el Patronat de Collserola al ("entre d'Kduca-ció ambiental de (Cerdanyola. Du­rant tot el matí es presentaran les darreres comunicacions orals i a mitja tarda es faran les conclu­sions finals dels treballs.

Durant aquestes dues jornades s'hauran presentat, en total, una cinquantena de comunicacions o estudis sobre diversos tenies relacionats amb la fauna, la flora o algun altre aspecte mediam-biental de la serra de (Collserola. Kn referència a la /.ona del parc que es troba dins el terme mu­nicipal de Sant (Cugat s'han pre­sentat tres treballs: "/.tigestió in­tegral'dels espais oberts de qualitat: Proposta de gestió di -lparc na ~al de la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès", "Estratègies de protecció i de gestió dels espais na tu rals en àm­bits metropolitans. El cas dels m-dals de la lo/re Negra a Sant Cu­gat del Vallès" i "Temporalitat i contaminació, claus per explicar la biodtversitat de maeminvertebrats en un riera mediterrània (riera de Sant Cugat)".

El congrés, adreçat a universi­taris, naturalistes i tothom qui hi estigui intetessat, s'ha convocat "amb l'objectiu d'aplegar i do­nar a conèixer els treballs desti­nats a millorar la gestió del pa­trimoni natural de Collserola", segons ha dit Heleni Munujos.

I n s t a l l a c i o n s

Pomes posa la primera pedra d'un parc de bombers molt reivindicat Les instal·lacions s'inauguraran el pròxim mes de maig

Ai-RA COSTA

- Sant Cugat/ Rubí -

"Avui paguem el deute que te­níem amb uns professionals que durant massa anys han desen­volupat la seva tasca en unes condicions que no són les idò­nies". Paraules de perdó i hu­militat són les que va utilitzar el conseller de governació, Xavier Pomes, en l'acte de col·locació de la primera pedra del que serà el nou parc de bombers Rubí-Sant Cugat. L'inici simbòlic de les obres va tenir lloc aquest di­mecres en un marc de satisfacció i bona entesa entre totes les ad­ministracions presents. (Conse­lleria de governació, alcaldies de Sant (Cugat i de Rubí van coin­cidir a celebrar la creació d'a­questes instal·lacions, "fruit del treball conjunt i de la sensibili­tat compartida per totes les parts implicades en el projecte", va manifestar l 'acalde de Rubí, Eduard Pallejà.

El nou parc de bombers Rubí-Sant Cugat s'aixecarà a l'avin­guda Electricitat, en uns terrenys situats a cent metres de l'Hos­pital Genera l de Ca ta lunya . Aquest emplaçament, segons, Joan Aymerich, serà especial­ment beneficiós per a la nostra ciutat: "La ubicació de les no­ves instal·lacions és molt impor­tant petquè ens les acosta molt més al nostre municipi". Aquest fet, lligat amb l'important nus

Clima de cordialitat i sati •.lattw i ompaiTida ; an mai < ai l'ai te de i oi loianó de la pnmeia />edra del nou pati.. EO'I'() V /

de connexions que envolten el futur equipament posa en una situació privilegiada els residents a Mira-sol, la zona més propera a les noves ins­tal·lacions i, per tant, millor prote­gida davant possi­bles incendis.

Els 29 bombers que cobreixen la nostra zona són potser els que més han gaudit de la notícia. El seu mà-xim responsable, Jordi Pallejà, ha declarat: "Feia mo l t s anys q u e e s p e r à v e m aquestes instal·lacions i final­ment ens les han concedit tal

El conseller deixa la

porta oberta a

rampliació tècnica i

humana del parc

santeugatenc

com les volíem". Millores que representaran els nous equipa­ments? "No es pot ni comparar a m b l ' a c tua l " , diu Pal le jà ,

"aquest parc ens garantirà una mi­llor col·locació de material, una mi­llor e s t ada del p e r s o n a l i to t això d e s e m b o ­carà, pe r d e s ­comptat , en un millor servei".

Ningú pot ne­gar que les con­

dicions de treball per a aquest col·lectiu de 29 homes canvia­ran considerablement. El pro­jecte del nou parc de bombers

contempla la construcció de dor­mitoris, menjadors, cuina, sala d'estar i fins i tot d'un gimnàs. No en va, es destinaran 87'5 milions de pessetes per aconseguir unes instal·lacions còmodes i d'alta tec­nologia que permetin donar a la ciutadania "les millors cotes de seguretat i d'atenció", segons pa­raules del conseller de governa­ció. Pomes va tancar l'acte donant un vot d'esperança encara més gran: "Aquesta instal·lació neix amb una visió de futur per les pos­sibles necessitats d'ampliació que pugui haver-hi, tant en recursos tècnics com sobretot en recursos humans". El cap de bombers de Rubí-Sant Cugat va assegurar que li prenia la paraula.

A L U M I N I i V I D R E EXPOSICIÓ i VENDA:

PI. Ajuntament O Xerric. 2 Tel. 93 675 29 02 Fax93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres OValldoreix, 53 Tel 93 590 00 25

"^Disseny Ordinador

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

D I S S E N Y A S S I S T I T

I M P C r k l V c/sani uomenec D O O L N X Tel. 93 589 78 86

— SANT CUGAT DEL VALLÈS Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

M O D A I N F A N T I L indovallada, 12 • Tel. 93 589 64 16 • 08190 Sant Cugat del Vallès

C o n t a m i n a c i ó a m b i e n t a l

Bfgoodrich encarregarà nous estudis

sobre la composició dels fums emesos Els veïns continuen volent la garantia de VAdministració

A. C.

- Sant Cagat -

Represen tan ts de l 'empresa química Bfgoodrich i de l'asso­ciació de veïns de la plaça d 'en Coll-Monest ir-Sant Francesc s 'han reunit aquesta setmana per acostar posicions i trobar una solució amistosa al conflic­te q u e han causa t les males olors despreses per la factoria. La trobada s'ha desenvolupat en un ambient "de cordialitat i molt bona voluntat", segons ha definit el president de l'entitat veïnal, Jordi Molgó.

L'empresa ha donat als amoï­nats veïns totes les explicacions referents a les mesures de se­guretat que s'adopten per evi­

tar accidents, així com els dis­positius que s'aplicaran al de­sembre per "mitigar definitiva­m e n t la p u d o r de les emanacions" . Segons explica Jordi Molgó, Bfgoodrich s'ha compromès, a més, a encarre­gar una nova anàlisi dels fums emesos per garantir definitiva­ment la seva no toxicitat. Una Empresa Col· labradora de la Generalitat (ECA) serà l'encar­regada de fer les noves inspec­cions que, en aquest cas, seran nocturnes. Molgó ha assenya­lat: "El fet que sigui una ECA ens mereix més confiança per­què no creiem que aquesta fal­segi els resultats". Tot i així, la batalla no ha acabat encara. Els ciutadans afectats cont inuen

demanant que l'Administració -Ajuntament local o Generali­t a t - "es faci responsable de la situació, continuï fent controls regulars i ens certifiqui que po­dem deixar de patir definitiva­ment", ha explicat el represen­tant veïnal. En aquest sentit, l'associació de veïns de la plaça d'en Coll-Monestir-Sant Fran­cesc es reunirà aquest vespre per determinar les demandes concretes que vol fer a l'Ajun­tament.

Es previst que ens els pròxims dies la factoria química man­tingui una trobada de similars característiques amb l'Associa­ció de Veïns de Coll Fava, l'al-tre col · lect iu afectat per les emanacions de la indústria.

HS4CANTO\S

Societat Divendres, 23 d'octubre de 199X "17

M a r x a i n f a n t i l

Per primer cop, s'emprarem gots reutilitzables. F: XAVI LARROSA Ce/minar per la muntanya es eonverteix en una festa i un repte per als nens durant aquest e/ia. F: XAVI 1.ARR0SA

Gairebé 2 . 0 0 0 nens a la Marxa Per primer cop, la preservació del medi ambient plana sobre la diada festiva Aquest diumenge, més de 2.000 nens passejaran per la muntanya en un re­corregut que començarà a la plaça Bar­celona a partir de les nou del matí i continuarà per Sol-i-aire per dirigir-se a Can Jané; des d'aquest punt, els més petits baixaran cap a Sant Medn- per * nar, mentre que els grans hauran d'ar­

ribar fins a la Font Groga, un afegit que els representarà una hora més de ca­minar. Després de dinar, tornaran a Sant Cugat passant per Can Borrell. El motiu d'aquest passeig serà la par ticipació en la 40a Marxa Infantil de Regularitat que, per primer cop, s'ha di­vidit en dos grups de participants: un

per als nens i nenes més petits, d'en­tre 6 i 10 anys, i un attre per als de 10 a 14 anys. D'aquesta manera, s'afa­vorirà els més petits, que no tan sols fa­ran un recorregut més curt -que serà de 14 quilòmetres, menti e que els més grans en faran 18- sinó que també sor­tiran mitja hora més tard. Una altra de

les novetats és la important campanya de preservació del medi ambient pro­moguda pel Cepa, que inclou l'ús dels gots reutilitzables de l'Ajuntament o del paper reciclat lliure de clor per a la documentació, entre altres mesures que s'han pres per fer compatible la marxa i el medi ambient.

IOLANDA P À M I E S

- Sant Cugat -

Diuen que la muntanya és un lloc t ranqui l , on trobar pau i respirar placidesa, però aquest d iumenge gairebé 2.000 nens trencaran aquest tòpic amb la seva il·lusió, la seva alegria i les ganes de passar-ho bé du­rant un dia sense els pares a prop i caminant enmig de la na tu ra n o m é s a m b els s eus companys de Marxa. I és que al tancament d'aquesta edició, els organitzadors ja tenien ins­crites 800 parelles i esperaven que se n 'apuntess in 200 més. Si les previsions es fan realitat, uns 2.000 nens participaran en l 'edició d 'enguany, una xifra que satisfà molt els membres de la nova organització, que enguany han introduït diver­ses novetats.

Lina de les qüestions que s'i­nicien en aques t a ed ic ió és que d iumenge caminar per la m u n t a n y a i p a r t i c i p a r en a q u e s t a 40a Marxa In fan t i l serà compatible amb l'ecologia i la preservació de l 'entorn. I és que des del Cepa s'han fet

algunes propostes per tal que els centenars de persones que part icipen en aques t acte no embrut in l 'entorn. En aquest sentit, quan potser es farà més palès aquest fet serà a la tarda, en el rhoment que els marxis­tes vagin a r r ibant a la plaça Barcelona. I és que en aquest punt , com cada any, es repar­tiran begudes als participants;

però aquest cop els gots no es llençaran, sinó que se 'n servi­ran uns de plàstic dur reutilit­zables de l 'Ajuntament; i s'ex­plicarà a la canalla que no han de llençar el got, sinó tornar-lo "i això farà que s'ho plantegin en un dia festiu i especial per­què caminen pel bosc i estan en contac te amb la na tura" , explica Imma Casajoana, res­

ponsable del Cepa, qui confia en l'impacte que aquesta cam­panya pot teni r en els joves par t ic ipants . D ' a q u e s t a ma­nera , a m é s de p rese rva r e l medi ambien t t ambé es farà una impor tan t tasca d' infor­mació en t re la població més jove.

A més d 'aquesta , s'han pres més mesures que ajudaran en

Recomanacions de Vorga

CO*

algunes die les recomanacions de

esmenes: çea&fc potser m es­crivim ei mm, i s'í» de ser im»

crols: "AJgna» m <&»!«& p w # de passar-hi i se'ls saltaven o.bé es perdien i se'& s^taven**. « No heu de cmmtm esborrar les marques existents en el re-

perquè enguany hi hsudos recor­reguts 3 es pot enviar els nens a un altre licc". •És una marxa excursionista i cal pomr ïa yestímenta i el calçat adient, Í ne massa pes a la mot-xila: *Durtxwes d'ej&uïsió i no vambes o sabates perquè si el terreny està rugilat poden reli í s-car i fer-se mé, i k roba ha de ser còmoda i no aclaparar". Quant al pes: *Si van més lleu­gers en poden gaudir més". - No porteu objectes que moles­tin els altres participants: "Els wafàmms> per exemple, que por-

fer més agraiable la podien proposar dis*-

mtre eüs*» t acompanyar ningú

marxa que no hi parti-itdels vostreseompanys

lle$>ca£a,s£sa.N0 e lbosc -Té r^p t -eoses a terra ï n ó p o t

avis i amics tindran un recorregut aftefflatHi a peu que còmodament eïs porntò al lloc de dinar perquè us trobeu amb ells, que serà Sant MedirJ I. P.

aquesta finalitat, com el fet de servir les begudes en ampo­lles de vidre, editar en paper reciclat lliure de clor tota la documentació , que anirà dins d ' u n a bossa de roba i no de plàstic. D'altra banda, es re­comana als par t ic ipants que no portin llaunes ni brics per a les begudes sinó que les du­guin a la cantimplora; i que no emboliquin els entrepans amb paper d'alumini sinó que usin una carmanyola o bé paper en-cerat.

D'altra banda, els marxadors tindran també un moment per a la diversió, el lleure i el des­cans enmig del trajecte: serà l 'animació del grup Llunàt ics i la P runa , del ma te ix C l u b M u n t a n y e n c , que oferiran a Sant Medir, on participants i amics i familiars es reuniran per dinar. I els guanyadors de

cada categoria —que seran els nens i nenes que hagin fet una marxa més regular i, per tant, hagin t ingut menys punts de penal i tzació- rebran el premi el proper dia 8 de novembre, dins els actes de la Festa de Tardor.

18 Societat ELS /CAIVTONS Divendres, JJ d'octubre de 1998

S e r v e i s s o c i a l s

8 0 santcugatencs es tracten per drogoaddicció al CASD de Rubí

La majoria de consultes són per alcoholisme IOLANDA PAMII-.S

-Sant Cugat -

Els santcugatencs amb alguna drogoaddicció tenen dues possi­bilitats si volen tractar-se: o bé escullen el sistema sanitari pú­blic, i en aquest cas han de diri­gir-se al CASD (el Centre d'A­tenc ió i S e g u i m e n t de Drogodependències) de Rubí, o bé el privat, i aleshores poden se­guir el tractament a l'Institut Psi­co t ècn ic de Sant C u g a t ; en aquest darrer, però, hi acostumen a anar més pacients de fora de la ciutat, segons comenta el doctor Serrano, metge de l'Institut, per­què "aquest tipus de problemes, la gent se'n va a ventilar-los fora de casa". Kn tots dos centres, però, el motiu de tractament més freqüent és l'alcohol, seguit de l'heroïna i la cocaïna. Ara bé, el doctor Serrano també explica que es veuen niés casos tic cocaïnò­mans als centres privats que als públics ja que "aquestes persones no s ' identifiquen amb els pa­cients que van als centres públics pequè no tenen In concepció de ser toxicòmans". D'altra banda,

Víctor Martí, coordinador del CASD de Rubí, que està inte­grat al Centre d'Orientació Sa­nitària Ferran Salses i Roig d'a­questa localitat, comenta que

El 64,7% dels

heroïnòmans en

tractament tenen

entre 15 i 30 anys

amb els anys s'han anat diversi­ficant les toxicomanies i que "va augmentant el consum de dro­gues estimulants".

Les xifres

Kntreel 1996 i el 97 el CASD de Rubí va atendre 700 pacients, dels quals 140 (un 2()fí) eren de Sant Cugat. Actualment, hi ha 80 santcugatencs en tractament, 31 ilels quals van iniciar-lo el 1997, any en què van començar un to­tal de 139 persones el tractament a Rubí. Això representa que en

aquest any, un 22,3% dels pa­cients que iniciaven el procés eren de la nostra ciutat. En aquest sentit, Víctor Martí comenta que hi ha un augment en el nombre de pacients de Sant Cugat "per­què ara ens coneixen més i tam­bé perquè hi ha més derivació tant dels Serveis Socials de l'A­juntament com dels metges de capçalera".

El perfil

Sobre les dues toxicomanies més freqüents, les estadístiques dels pacients que es tracten al CASD de Rubí mostren, a grans trets, que el pacient amb proble­mes d'alcohol és un home gran, amb estudis primaris i contracte indefinit que va al CASD derivat pel seu metge de capçalera. L'he-roïnòman, en canvi, majoritària­ment decideix tractar-se per ini­ciativa pròpia, és un home jove, té estudis primaris i està aturat. La principal diferència entre ells és l'edat, ja < |ue mentre la majoria d'alcohòlics tenen entre 30 i 45 anys, en heroïna, un 64.7% dels pacients es troba a la franja de 15

Altres

l l i s

'SWIWS^P

PNttflhHIBHHBI^W'V

FONT: CASD RUBÍ

a 30. Sobre aquest fet, Martí apun­ta que cal tenir en compte que els efectes de l'alcohol molts cops no es manifesten fins al cap de 20 anys, mentre que els de l'heroïna poden aflorar amb una mitjana d'entre 3 i 5 anys de consum. D'al­tra banda, l'alcohol és una droga social que està molt introduïda en la nostra societat. Ara bé, el doctor Serrano adverteix que la capaci­tat de destrucció del cos de l'al­cohol se situa en 20 gr per als ho­mes i 40 per a les dones, que correspon a uns dos gots al dia.

Quant als heroïnòmans, Serra­no també comenta que la majo­ria de joves consumeixen aques­

ta substància fumada, i no per via intravenosa com els seus prede­cessors, per por a l'agulla o, millor dit, a les malalties que pot portar. com la sida o l'hepatitis.

En referència al cocaïnòman, el doctor Serrano explica que es tracta d'un perfil molt variat però que en general són persones de-classe mitjana que l'usen de ma­nera normal i recreativa, en una festa, per exemple, fins que s'a­caben enganxant, i adverteix que "la cocaïna deriva en una de­pendència més bèstia que altres perquè genera trastorns depres­sius i psicòtics amb quadres més complexos".

S u d a n

Vicenç Fisas: uLa fam és una

estratègia de guerra"

/•.'/ menjar arriba a través dels ni ions d'ajuda humanitària. K: CEDIDA

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

VENDA D INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc. QBaJmes, 11 - Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

I. P. - Sant Cugat -

"Quedar-se només amb l'ajuda humanitària és perpetuar el con­flicte". Així de contundent és el santeugatenc Vicenç Fisas res­pecte de la situació que es viu al Sudan, on ha estat amb Metges Sense Fronteres per elaborar-ne un informe i on va arribar des­prés de diversos problemes amb les avionetes que l'hi havien de dur, que el van obligar a passar una setmana a la frontera amb Kènia: "una no anava, a l'altra no li funcionava la ràdio, a l'al­tra se li cremava alguna cosa, un altre dia hi havia tempesta, i un altre dia el govern del Sudan va prohibir l 'entrada d'avionetes humanitàries", explica Fisas. I com que és el govern de Har-tum qui ha d'autoritzar l'entra­da, "has d'estar dos dies perquè et tornin a fer els papers".

L'ajuda humanitàr ia

"Mai no havia vist una base d'operacions humanitàries tan gran, amb més de 400 persones fixes treballant-hi, on s'ha creat

un càmping de luxe per als pi­lots, amb prostitució,..." con­fessa Fisas, mentre recorda que ja fa deu anys que es porta aju­da humanitària en aquesta zona. Aquest fet implica tirar el men­jar des dels avions perquè no hi ha carreteres, i per tant que l'a­juda estigui sempre al servei del govern o les guerrilles; una aju­da que costa més d'un milió de

,4 la base d'operacions

humanitàries s'hi ha

creat un càmping de

luxe amb prostitució

dòlars diari. Per aquest motiu, el titular de la càtedra l 'nesco sobre Pau i Drets Humans, ex­plica que algunes associacions han decidit donar a conèixer que hi ha fam perquè hi ha guerra, i encara més, que "la fam és una-estratègia de guerra que dóna poder als factors bèl·lics".

Per pressionar la comunitat in­ternacional i que es busquin so­lucions polítiques al conflicte,

Fisas explica que cinc ()N(i , en­tre elles Metges Sense Fronte­res, debaten a Brussel·les un do­c u m e n t amb recomanac ions sobre la possible solució del con­flicte. Un text que posterior­ment portaran al Consell de Se­guretat de les Nacions Unides. a Nova York.

Les recomanacions

I és que , segons explica, en aquest conflicte hi ha diferents punts "que estan en un cul-de-sac", com ara si es dóna o no au­tonomia o independència al sud; com organitzar un govern de transició més plural, què passa amb-les zones riques en petroli que estan en disputa, i un punt molt important: la separació en­tre església i estat, ja que el nord és islamista i el sud cristià, "i s 'es tà fent una is lami tzac ió forçada". Per aquest motiu, ex­plica que les O N G faran un se­guit de recomanacions, que pas­sen per discutir "si cal fer dos països, una confederació..." i que­ia Unió Europea i les Nacions Unides pressionin el govern i les guerrilles.

ELS/CAMIONS Divendres, 23 d'octubre de 1998 19

Carrer de la Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

f

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

C U R S 98 - 99

• Selectivitat

•Accés Majors 25 anys

• Accés mòduls

• Prova maduresa: aux. administratiu i aux. guarderia

• Classes repàs (primària, ESO,

Batxillerats, COU i FP)

• Lecto-escriptura

• Diagnòstics i reeducacions

psicopedagògiques

C. Villa, 22 Tel. 93 589 21 15

M O D A

ccn HOME DONA

C/ Major, 16 • Tel. 93 675 02 69 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

40 a Marxa Infantil de Sant Cugat del Vallès 25 d'octubre de 1998

Per a nens i nenes de 6 a 14 anys Inscripcions al Club Muntanyenc,

del 13 al 22 d'octubre de 6 a 9 del vespre.

El diari de casa. NNMMMMNMBNMMM

C. Sant Antoni, 15, baixos

08190 Sant Cugat del Vallès

<& Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

v^riTCu G * isapy wftiiy D "la Caixa"

JUGUETERIA LUDOTECA

C/ Xerric, 8 Tel. 93 590 51 89

Sant Cugat del Vallès

• PIJAMES

• XANDALLS

• SAMARRETES

• MITJONS

PER

TOTA

LA FAMÍLIA

C/MAJOR, 3

TEL. 93 674 01 39

08190

SANT CUGAT DEL VALLÈS

20 Societat ELS 4 CArYTOiVS Divendres, J.l d'octubre de 1998

C o l · l e c c i o n a b i e s

Nova oportunitat per descobrir Collserola amb 'Els 4 Cantons'

A partir d'avui el diari torna a oferir el col·leccionable i. p.

• Sant Cagat -

Collserola és un dels paratges verds més importants no tan sols de Sant Cugat sinó de tota la comarca, un pulmó d'oxigen però també una zona que inci­ta a passejar i gaudir de la na­tura, a més de permetre conèi­xer una part de la història de Sant Cugat. És per aquest mo­tiu que conèixer-la s'ha con­vertit no tan sols en un acte lú­dic sinó també històric. Amb el nou lliurament dels col·lec­cionabies que va editar Els 4 Cantons, s 'o fere ix a tots els santcugatencs i santcugaten-ques una altra oportunitat per

poder-se endinsar per aquesta zona a través de 21 itineraris.

Francesc Carbó és un dels au­tors del col.leccionable, junta­m e n t amb P e p e Rodr íguez i Jordi Roca, i assenyala que amb aquest nou lliurament "es con­firma una necessitat que hi ha­via al poble referent al conei­x e m e n t de C o l l s e r o l a " . La demanda ciutadana, així com la b o n a a c o l l i d a d ' a q u e s t col·leccionable, han provocat aquesta nova entrega. I és que aques t s i t ineraris " s ' apa r t en dels que es fan tradicionalment per Collserola i permeten des­cobrir zones que potser no es cone ix ien" , segons comen ta Carbó, qui exemplifica aques­

ta afirmació de la següent ma­nera: "tothom ha estat a Sant Medir, però segurament mol­ta gent no havia descobert les fonts".

L'èxit que les fitxes han tin­gut entre la gent el confirmen persones com Fèlix Mestres , qui en destaca la informació his tor icocul tura l q u e t a m b é aporten, a més del fet que les rutes siguin curtes i factibles. Sobre aquest darrer punt, Fran­cesc Carbó comenta que mol­tes persones agraeixen que els itineraris es puguin fer en una tarda, per exemple, ja que per­met que tothom pugui realit­zar-los. D'altra banda, France Buyle explica que "ens agrada

«tïH'»,

L'èxit del primer lliurament d'aquests itineraris n 'ha provocat el segon. E: X. L.

perquè ens va molt bé la in­formació pràctica que es dóna de si és al sol, a l 'ombra, del t e m p s q u e cal per r ecó r r e r aquell itinerari... i a més, a no­saltres, que no coneixem la co­marca, ens dóna idees". Tam­

bé Manuela Berrocal i Yolan-da Mongay han parlat molt po­sitivament d 'aquest col·leccio­nable que es torna a repartir a partir d'avui amb Els 4 Cantons i que es lliurarà també a tots els nous subscriptors.

Vídeo

Amb la venda de la pel·lícula de 'Titànic' retorna la llegenda

Gaireé tots els videoclubs esgoten la cinta el primer dia

\.w

Sigui per una bona campanya de màrqueting, sigui perquè la pel·lí­cula ha tocat la fibra d'un gran nombre d'espectadors o perquè es tracta d'un bon film, el cas és que Sant Cugat no ha estat l'ex­cepció d'aquest fenomen que ja es coneix amb cl nom de Tttaniana-nia. I és que a hores d'ara no és fà­cil trobar la pel·lícula als video­clubs de Sant Cugat.

I ,a cinta es va posar a la venda el passat 14 d'octubre i el mateix dia es va esgotar en gairebé tots els videoclubs de la ciutat, molts dels quals fins i tot tenien llistes de re­serva. Aquesta setmana, el feno­men s'ha repetit però a més peti­ta escala, i és que la majoria de botigues havien de rebre més cin­tes a principi de setmana i la ma­joria encara no les tenien en el moment de tancar aquesta edi­ció. Sigui com sigui, per a aques­ta segona tramesa també s'havien fet algunes llistes de comandes força espectaculars, com la que

tenien al Vídeo Club Sant Cugat, de més de cent persones, segons comentava un dels propietaris, Lluís Galvany, qui la setmana pas­sada va veure com cada dia tenia llogades, també, les 35 cintes de Titànic.

Els responsables dels videoclubs santcugatencs consideren que es

Corren rumors que

es farà una nina

amb la protagonista

del film

tracta d'un fenomen que potser s'havia produït amb altres pel·lí­cules com Jurassic Park o El try León, però a una escala més peti­ta. De fet, hi havia algú, com Eva Montoro, dependenta del Vídeo-Club 2001, que explicaven que el cap de setmana "havia estat una bogeria i s'havien llogat totes les cintes". "Sembla que no hi hagi

cap més pel·lícula", manifestava Lluís Galvany. Per la seva banda, Carol Bayona, encarregada a Ser-vi-home, comentava que no se n'han pogut vendre més "una mica per error de la Fox" que no ha fet arribar prou cintes.

Per la seva banda, Isabel Sàez, crítica de cinema i professora de guionatge, està convençuda que "es tracta del típic fenomen de màrqueting que ja es va fer amb Jurassic Park". Ara bé, dit això, també apunta que hi ha diversos elements que fan de Titànic una pel·lícula atractiva. D'una banda, el fet que considera cl film "un exemple clar del fracàs de l'ho­me quan va més enllà d'on li per­meten les seves possibilitats", de l'altra el fenomen 1 ,eo Di Caprio que "en un altre estil, s'ha con­vertit en un James Dean i es per­fila com el nou mite jove i rebel". Ara bé, Sàez considera que se n'a­busa, de tot plegat, "i fins i tot ens fan avorrir la pel·lícula i la música". I és que "fins i tot, sonen campa­nes que en volen fer una nina que es contraposi a la Barbie".

C o l · l e c t i u s

Dolors Renau iniciarà les xerrades del recent nascut grup de Dones a P Ateneu

I.P. - Sant Cugat -

S'han constituït per poder te­nir una plataforma des de la qual parlar, reunir-se i debatre "temes socials i econòmics que tinguin incidència en la dona, com el treball, l'educació, la sa­nitat o la seva participació en la societat". És Carmen S. Larra-buru, membre d'aquest col·lec­tiu, qui fa aquesta explicació i qui afegeix que "inicialment, es tracta de recuperar la tradició, perquè fa molts anys ja hi havia un grup de dones, i de tenir una cèl·lula de reflexió, un punt de trobada, de debat i d'opinió".

Ara bé, la membre del recent creat grup de Dones a l'Ateneu remarca el fet que els t emps han canviat i, per tant, aquest grup no és de caire reivindica­tiu, com podia ocórrer en altres dècades, "perquè ara, en de ­mocràcia, continua havent-hi problemes no resolts però la si­tuació és diferent". A més, co­menta que es tracta d 'un grup

"no excloent i obert a tothom, fins i tot a senyors que hi esti­guin interessats".

Carmen Larraburu explica que amb aquest grup de treball pre­tenen tenir una major incidèn­cia en aquells temes que afec­t e n les d o n e s , " q u e , en definitiva, són la base de la fa­mília i, per tant, a través d'elles pot canviar tot i ser millor".

El primer acte públic que han organitzat serà el proper dimarts dia 27, a dos quarts de deu del vespre, a l 'Ateneu, on Dolors Renau parlarà sobre la seva ex­periència amb grups de dones bosnianes. Renau, que viu a Mira-sol, és cap del Gabinet d'Integració Europea i Solida­ritat de la Diputació de Barce­lona i, segons comenta Larra­buru, "la seva trajectòria està molt vinculada als problemes de la dona".

Finalment, la component de Dones a l 'Ateneu comenta que els agradarà molt que el Grup de Dones de les Planes també participi en aquesta iniciativa.

JMUNL l«||lMM*j|^bdUÉ^^k

Compra - venta de antigüedades y Iralamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

u Floresta '

Miguel Tel. 93 590 61 22 L a F l o r e s t a

" P o n t . del Diari , •• • Estación

.,-• ^ L a Floresta

cMargarrt.6

TORRE

dilluns-divendres: 9:30 a 19:30

dissabtes: 9:00 a 14:00

APARCAMENT GRATUÏT NO TANQUEM AL MIGDIA

M a r t o r e l l , 12 • T e l . 9 3 5 8 9 5 6 5 7 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t d e l V a l i e s

Texidoo-ptica Sant Jordi, 30

08190 Sant Cugat del Vallòs Tel. • Fax 93 589 44 95

E1S /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998 Societat 21

C a s t e l l e r s

Èxit de participació i de públic en la 7ena trobada castellera Aymerich elogia F esforç de la colla santcugatenca

ALI'CIA.D.BUJ.

- Sant Cugat -

"Aquesta trobada s'ha pogut fer a Sant Cugat gràcies a una colla que només en dos anys ha arribat molt amunt, com es diu en el món c a s t e l l e r " . A m b aquestes paraules de lloança i elogi a l'esforç de la colla local l 'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va acomiadar d iu ­menge a la tarda la Setena Tro­bada de colles castelleres del Vallès. Una trobada amb èxit de participació i de públic que en l 'edició d ' enguany ha t ingut Sant Cugat com a capital caste­llera.

Les const ruccions de 7 van predominar en l'actuació a plaça que diumenge, a les dotze del matí, van protagonitzar els cas­tellers de Montcada, Sabadell, Sant Cugat i Terrassa. "Pel que fa als castells, la participació ha estat bastant bona. Les colles han pogut fer tot allò que ha­vien previst", afirma Marc Mai-mó, segon cap de la colla local.

Els castellers de Montcada i Reixac van ser els encarregats d'engegar l'actuació castellera a la Creu d'en Terme amb un pi­lar de 4 en memòria d 'un com­pany de la colla, Sergio Gómez de 25 anys, que dimarts va mo­rir d'un atac de cor. Per la seva banda els amfitrions de la tro­bada, els castellers de Sant Cu­

gat, no van poder repetir l'èxit de l'actuació de fa dues setma-nas a Alcover (Alt Camp) en fer llenya dues vegades el 4 de 7 amb agulla. No així els terras-sencs que amb el 4 de 8 van des­carregar el castell més alt del matí. La setena trobada es va inaugurar dissabte a la tarda, a la Casa de Cultura, amb una tau- Z iri t instruccions de 7 van predominar en l'actuació de diumenge. F.-.E4C

Eh castellers no tenen sort a la Trobada • L'ambiciós plantejament que Java amb molta seguretat. La <&m canviar el programa d'ao te comissió tècnica dels caste­ colla va afectada anímicament d||§fj i els castellers van acabar llers tenk preparat per a la Hb- per la caiguda, però els caste­ aSÉJ fina torre de sis molt segu­bada no es va poder acomplir. llers vart poder remuntar Tac- ra ¥%& pilar de quatrede comiat, La colia4 volia fer a Sara Cugat tuaeidamb un bonic tres de set, IÉfeCasteliers de Terrassa van Ja millor actuació de la seva castell que es va descarregar sef^colla que millor actuació va història; descarregaré! tres, el sense massa problemes. fejfiescarregant el quatre de quatre amb fag^tüa i eleïne de En tercera oportunitat, i amb - vtifc-e! tres de set aixecat per set Els castellers van començar més moral per haver descarre­ J carregant la torre de set. amb un intent del quatre de set gat el tres de set, la Colla va de­ ISasteliers de Sabadell van

; • amb f afttü», emfeél qpe la co­ cidir totaar amb el quatre de fel ps seguis tres i quatre de missió tècnica va diecidir fer en set amb Psgulla, que va fer lle­ $pta torre de sís, mentre que

• prini^U^ per <Í6nar confiança nya per. problemes a dalt del d$|||Montcada van descarregar a ta colfa, perfc'vi,!** llenya castell,, quan aqiíest torrava a eMps i ei quatre de sis i feien 'quan PerççaïKfeàí ià test» del estar molt parat En aquest mo­ unHent de torre de sis/ÀLBX quatre, tot i que dl castell pu~ . ment, els caps de colla van de- C^ÜLLARNAU,

la rodona sobre "El futur dels castel ls al Vallès". Un deba t obert a càrrec de Josep Barga-lló, diputat al parlament de Ca­talunya, Isidre Virgili, advocat i periodista i Rafael Català, his­toriador i casteller de Terrassa, on es va reflexionar sobre el món dels castells però no com un fet tècnic sinó com un fet so­cial.

Diumenge al matí, amb les ma­tinades dels grallers de les deu colles i la cercavila anunciant la trobada pels carrers de la ciutat, es va recuperar part de la litúr­gia castellera perduda després de més de doscents anys d'his­tòria de castells. v

Guardons

Maria Fabre guanya el Concurs de

Cartells de la Festa de Tardor

El segon classificat és Juli De No, estudiant de disseny

I.P.

Una pintura de Maria Fabre il·lustra el cartell de la Festa de Tardor, ja que l'artista ha guanyat el concurs de cartells. Es tracta d'un quadre basat en el lema, Par-letn de barris, districtes, poble i ciutat, Fabre explica que al mig hi ha un barri i al seu voltant el districte, el poble i la ciutat. I remarca que mentre que al poble hi ha uns ni­nots amb boca i ulls, "perquè en ser més petit es coneixen", a la ciutat això no passa i els ninots no tenen aquests elements.

Carme Talleda, membre de la Comissió organitzadora de la fes­ta, comenta que s'ha triat perquè "era el que resumia millor què és la festa i està d'acord amb el con­cepte d'arts gràfiques d'avui".

Quant al segon classificat, Juli De No, Talleda explica que "és més figuratiu i parla molt de la comunicació"; l'autor és un jove santeugatenc estudiant de dis­seny industrial-gràfic a l'Escola Massana.

Q&L·4,j&£

El quadre il·lustra el cartell de la Festa de Tardor. F.XAVI LARROSA

festes

La Carpa de Sant Cugat celebra la segona nit

del cotxe clàssic

ALÍCIA D.BUJ

- Sant Cugat -

Des d'un espectacular Cadi­llac blanc sèrie 61, de 1959, fins a un Buick model de 1943 es van poder veure en la segona nit del cotxe clàssic que La Carpa de Sant Cugat va cele­

brar divendres, per segon any consecutiu. Un total de vint-i-dos vehicles de col·leccionista es van reunir en una concen­tració que segons afirma el re­lacions públiques de La Car­pa, Fernando García, "aquest any ha rebut una qualificació de vuit sobre deu".

CENTRO I •*&£" \ N ' 7

f IHWI.M.AJR\

ANOW.UZ

Si Ud. desea aprender bailar sevillanas visítenos. Se dan clases para infantiles y adultos,

principiantes y avanzados. Horarios a convenir, martes y viemes. No se cobra matrícula de inscripción.

Importe mensual 2.500 Ptas.

Camino de la Cruz, 5

08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS

La junta directiva

Tel. 589 16 74

Tel. yFax Oficina 589 41 35

II Societat H L S - M A N H N N S n,z,>,</„•, ' tl'urtubrr tir IWfi

E n t i t a t s

Dilluns, li nu i/nl·iriiit t/r /nvrs xiin assistir til primn tiiti del ta llet t/t iiaini I 010 A l l / / \KRO.S 1

Asdi comença les activitats de

la temporada a la nova casa La construcció ha costat més de 40 milions de pessetes

S u c c e s s o s

1.1' - Sant Cugat -

Tot i que encara hi manquen alguns detalls i no es tarà la inau­gurac ió fins a l ' any v i n e n t , aquesta se tmana Asdi ha co­mençat les activitats, i ho ha fet a la nova casa. La construcció, que ha costat més de 40 milions, ha estat possible gràcies als di­ners recollits amb la promoció de la caseta que l'associació te­nia a la carretera de Cerdanyola, les quotes dels socis, els diners que s'han obtingut dels sopars i els que han aportat tant algunes fundacions com l'Ajuntament, s egons exp l i ca E n r i q u e t a Guarch, presidenta d'Asdi. Es

tracta d'una construcció de dues plantes; a peu pla hi ha quatre sales "amb parets movibles que es poden convertir en una, dues o tres", explica Guarch, la cui­na i els serveis; i al primer pis s'hi han instal·lat els despatxos i l'oficina.

Guarch comenta que hi ha al­gunes coses que no es podran fer per manca de diners, com ara l'enrajolament de l'entrada i les terrasses, mentre que altres en­cara s'han d'acabar de polir, com les portes o la pintura. Ara bé, remarca el fet que "el més gros ja està fet".

De fet, d i l luns ja hi va co­mençar el primer taller d'aquesta nova temporada, el de cuina,

"que, des que no érem a la nos­tra casa, no podíem fer-lo per­què a la Creu Roja no hi havia cuina", segons Guarch. D'altra banda, dimarts es van iniciar les manualitats, dijous la musico-teràpia, demà es farà la piscina i diumenge activitats diverses. A més, cal tenir en compte també Asdi 2, un grup "d'autònoms" que es programen ells mateixos les activitats. Per tal de dur a ter­me totes aquestes accions, Asdi compta amb l'ajuda de volunta­ris; en aquest aspecte Guarch co­menta que enguany hi ha molta gent nova i jove, sobretot entre setmana, però que encara els ca­len més voluntaris per als caps de setmana.

A n i v e r s a r i s

El Cafè Auditori celebra els seus cinc anys d'aniversari

Vuit-centes persones van assistir a la festa de dissabte

A u n \ D . Bi.i - Sant Cagat -

l'na copa de cava i un "cinc" de dos metres i mig dibuixat amb globus blaus van donar la benvinguda a les vuit-centes persones que es van acos­tar dissabte a la nit fins al Cafè Au­ditori per celebrar els seu cinquè ani­versari. La vetllada la va amenitzar la músi­ca del pianista Lucky Gury, l'anima­ció de dos components de la Fura dels Baus, el sorteig d'un viatge per! a dues persones a Mallorca, a més d'un gran pastís d'aniversari. Fer de l'Auditori una cafeteria ex­quisida de tardes i un bar de punt de trobada divendres i dissabtes són dos dels projectes de la nova temporada.

S'investiguen les causes que van provocar un

accident mortal dissabte i. p.

- Sant Cugat -

Una jove santeugatenca, Olga Bartolí Santiago, de 21 anys, va morir dissabte a la matinada a causa d'un accident de cotxe, ment re que el conductor del vehicle en el qual anava, David P. II., de 24 anys i també veí de Sant (aigat, va sortir-ne il·lès. El cas es troba actualment al jutjat número 2 de Rubí on s'investi­guen les causes de l'accident I és que hores d'ara encara no és clar el motiu pel qual el Volvo 740 de color verd i amb matrícula B-3045-KX es va estavellar contra un fanal, va arrencat-lo i el va

arrossegar fins a xocar contra uns arbres; finalment, el vehicle va bolcar. L'accident es va produir a dos quarts de set del matí a l'a­vinguda de les Corts Catalanes, davant de Can Solà.

Al vehicle, hi anava una altra noia, segons el testimoni de la qual el vehicle -que sortia de I ,a Carpa- anava a molta velocitat. D'altra banda, el conductor va donar positiu en el test d'alco-holèmia. A més, tot apunta al fet que la noia no duia posat el cin­turó de seguretat. Pet aquest mo­tiu, quan el turisme va col·lisio-nar contra un arbre, va sortir disparada per la finestra oberta del vehicle i va morir a l'instant.

D e f u n c i o n s

Ha mort el pintor Isaac Noblon als 7 5 anys, fruit d'una malaltia

I.P.

El pintor santeugatenc Isaac Noblon ha mort als 75 anys, fruit d'una malaltia. Membre de Fi-rart gairebé des dels inicis, Be-gofta Valcàrcel, m e m b r e d'a­ques t col·lectiu d 'ar t is tes , el qualifica com "un dels socis més fidels i exemplars". I és que No­blon sempre participava en els mercats dels d iumenges a la plaça Octavià, on "s'apuntava a tot per ajudar, i com que era molt modest, feia el que li de­manàvem", recorda Valcàrcel. I afegeix que "es posava molt c o n t e n t q u a n venia a lguna cosa".

Isaac Noblon centrava el seu treball artístic en la pintura a l'o­li, de línia figurativa, amb nom­brosos paisatges, entre els quals en destacaven alguns de la po­blació i, en especial, el Mones­tir, "que li agradava bastant fer-lo" , c o m e n t a Valcàrcel, qui també recorda que Noblon ha­via mostrat la seva obra en totes les exposicions anuals de Firart a l'Ateneu.

De la seva personalitat, Valcàr­cel en remarca "la seva afabilitat, perquè era un senyor encanta­dor, que sempre estava content i no cridava mai més que nin­gú". I manifesta que: "Suposo que la gent que passeja per la plaça el trobarà a faltar".

La festa d'aniversari va allargar-se fins a la matinada. FOTO: X.l.

C o n d e c o r a c i o n s

Francisco de P. Llatjós rep la Creu al Mèrit Policial

amb Distintiu Blanc

I.P. - Sant Cugat -

El ministre d 'Interior ha de­c id i t a torgar a F r a n c i s c o P. Llatjós la Creu al Mèri t Poli­cial a m b D i s t i n t i u B l a n c . Aquesta condecoració li arri­ba en r e c o n e i x e m e n t al seu interès en la construcció de

la comissaria de policia local en la seva època d 'alcalde.

A més, t ambé es remarquen les n o m b r o s e s ocas ions du­r a n t l e s q u a l s L l a t j ó s va col · laborar a m b el Cos N a ­cional d e Policia en impor­tants serveis de lluita contra la d e l i n q ü è n c i a a la nos t ra ciutat .

EIS4CANT0NS

MlfíMXMímm Fundació Sant Cugat t Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat

Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès

e-mall: secretaria Fundació: secrelarla0stcugat.org organització Congrés: congrss9stcugat.org

web'. http://stcugat.oro/

Albert De Pablo i Joan Aymerich, en l'obertura del Congrés. FOTO: MANÉ ESPINOSA

La nostra ciutat, educa? Redacció

"La societat del coneixement, al contrari que la basada únicament en el consum de matèria, energia i temps dels homes, té un alt valor econòmic real, no contamina, no es­clavitza, no ocupa territori, no consumeix re­cursos naturals, no genera residus, no mal­barata energia i afavoreix la cooperació davant la competitivitat salvatge". Amb aquesta imatge tan gràfica va acabar

Albert de Pablo el seu parlament d'inaugu­ració del Congrés de la Ciutat divendres pas­sat, que compta amb la participació de 182 persones. Un discurs durant el qual va apro­fitar per explicar que abans de finalitzar l'any la Fundació es podrà inscriure en el registre de fundacions de la Generalitat. Per la seva banda, l'alcalde Joan Aymerich destacava la importància que, per fer ciutat, treballin con­juntament ciutadans, entitats i associacions.

Aquests dos parlaments donaven pas a la

primera taula rodona del Congrés, que es va centrar en el paper de la ciutat com a eina educadora. Abans, però, Albert de Pablo va constatar un fet "que no hauríem de deixar passar com a anecdòtic", va remarcar, i és "l'absència de dones i joves entre els po-

Gairín va remarcar que

en el futur cal replantejar

el concepte d'escola

nents". De fet, Túnica dona present a la tau­la va ser Pepa Sala, com a representant de l'Esbart, que va començar posant especial èmfasi en saber "ón són, on viuen i on tenen el seu cau" els nois i noies entre 16 i 25 anys, un fet que va considerar vital perquè "veig jo­

ves que no se senten massa bé i no saben gai­re on són". Ara bé, el tema central de les ponències va

ser l'educació, no en va, aquesta primera tau­la rodona es proposava amb el títol d'Educar la ciutat, un aspecte que es va analitzar des de la vessant de la família, l'escola, l'espai urbà, la cultura i la xarxa social. Jesús A. Prieto, professor de l'Escola Mas-

sana, es va centrar en l'evolució del concep­te de família al llarg dels anys i va posar de relleu el paper de l'educació dins d'aquest nucli. D'aquesta manera va arribar a una pre­gunta clau: "Per què li costa tant a la família actual educar la prole?" Per la seva banda, Joaquim Gairín, del de­

partament de Pedagogia Aplicada de la UAB, va parlar de l'escola, i va concloure mani­festant que caldria "recontextualitzar-ne el concepte" i considerar que ho és tot centre de formació, ja que els joves no aprenen tan sols

als col·legis. D'aquesta manera, proposava una pregunta als assistents. "Quin model d'es­cola volem a Sant Cugat? Que competeixin entre elles o que col·laborin? Quina relació han de tenir amb altres contextos?"

Per la seva banda. Lluís Forteza, professor de l'Escola d'Arquitectura de Sant Cugat, va diferenciar el paper educador de la ciutat en l'àmbit social i en l'urbanístic; en aquest da­rrer punt, va posar especial èmfasi en la di­ficultat de reconèixer-se en una ciutat en cons­tant creixement; un engrandiment "inorgànic i no harmoniós" que es produeix en una vila

"Sant Cugat és el

contrapunt de Barcelona",

va dir Ignasi Riera

"en plena adolescència" i que, per tant, "en aquest moment és poc educadora", va asse­gurar. Referent a l'àmbit social, va remarcar la importància de la integració: "sentir-se admès i part activa d'un col·lectiu -una ciu­tat- és educatiu", i va afegir que aquest pa­per educatiu de la ciutat rau "en conservar l'hàbit de la convivència" i a Sant Cugat, as­segurava, la població "es troba fora de con­trol" i el seu perfil "no respon al d'una co­munitat humana que va creixent", fet que produeix la no integració dels nouvinguts. Aquest punt va ser motiu de comentari, tam­bé, per part d'Ignasi Riera, parlamentari al Parlament de Catalunya que, en un discurs en­ginyós i irònic que va aixecar el riure gene­ral, va posar de manifest que molts cops un té "el títol d'estranger" per molts anys que vis­qui en un lloc. Riera va acabar la seva xerra­da parlant dels nous conceptes d'associacio­nisme basats en "pensar el món a l'inrevés", però durant tota la seva al·locució va fer di­verses referències a Sant Cugat, on havia vis­cut durant una època. I després de posar de relleu que la nostra ciutat és "el contrapunt o l'altra manera de veure Barcelona", es mos­trava convençut que allò que defineix una ciutat és el seu "punt d'encontre".

L ' A T E N E U Ateneu Santcug atenc- Plaça de Pep Ventura, 1 - 08190 - Sant Cugat del Vallès

T e l . 93 6 7 4 51 95 - > rVeb: h t t p : / / w w w . a t e n e u . o r g - e - m a i l : s a n t c u g a t @ a t e n e u . o r g

AMB EL C O N G R É S DE LA CIUTAT

F e r r e t e r i a E L P O N T

Amb el suport de: T o r r o n s A r t e s a n s P a p e r e r i a

J O A N P R O S E L C L I P

EIS4CANTON5

# Oberta Núm. 3 octubre de 1998

Repensar la funció educadora d'un municipi en creixement

El passat divendres dia 16 es \a celebrar la primera sessió del Congres amb la taula rodona Educar la Ciutat. Aquesta taula rodona no pretenia trobar solucions ni arri­bar a grans conclusions, pretenia tan sols identificar problemes i obrir un debat en­tre els congressistes. L'educació ho abas­ta tot. i per això. educar la ciutat és un tema transversal que uneix la. família, l'es­cola. l'espai urbà. la cultura i la vida as­sociativa. Malgrat no voler treure conclusions, hi ha

temes que apareixen i que generen con­sens. Són temes importants, que val la pena dir-los i tenir-los en compte. El proper conflicte social és el gene-

racional. No és sensat que els joves no puguin accedir al treball i a la inde­pendència econòmica. i retardin indefini­dament la seva emancipació. A Sant Cu­gat, això està accentuat pel caràcter de classe mitja-alta de la majoria de la seva població. La família trasllada la responsabilitat de

l'educació a l'escola i la societat traslla­da els problemes de convivència a l'es­cola. Però l'escola no està pensada per re­soldre en solitari tot això. Com a molt, l'escola té un 25% de la força necessària. L'altre 75% el té la família, el grup de re­lacions en què es mou el jove. i els mass-media.

L'escola no sap quins seran els oficis de demà i com ha de preparar els alum­

nes. Està fent un canvi cap a proporcionar "l'aprendre a ser", perquè els joves fun­cionin amb menys angoixa i menys por que la que tenim els adults. Cal repen­sar el model d'escola a Sant Cugat, ru­ral o urbana, ampliant el concepte "esco­la" a les acadèmies d'idiomes, als centres de formació professional i ocupacional, als esplais, i redefinir les relacions amb el poder municipal. El sentiment d'apropiació del territori és

una primera necessitat. Sant Cugat és avui una ciutat adolescent amb un crei­xement descontrolat que no permet fer-la teva. Hi ha canvis continus i no hi ha un model extern que ens orienti. Els fills dels santcugatencs, que són més santcugatencs que els seus pares, se'n van a fora a bus­car les coses. On són els joves de 16 a 25 anys? Ens contamina Barcelona amb les tribus urbanes i altres vicis de gran ciutat? Per tal que Sant Cugat esdevingui una

ciutat educadora, en l'ampli sentit de là paraula, cal treballar en aspectes de la fa­mília. les institucions escolars, l'urbanis­me, els centres culturals i les associacions. Els poders públics tenen molt a dir i a fer, però la societat civil és més forta que els poders públics i hem d'estirar i pressionar. Curiosament, els ponents de Sant Cugat

han volgut aixecar el nivell i parlar d'idees generals, i els ponents que viuen fora, però coneixen Sant Cugat, ens han definit la nostra ciutat: Sant Cugat és una ciutat ado-

La i>iii)ic)u \t.\ut> iu uple^ar prop de 200 persones. FOTO: MANÉ ESPINOSA

lescent i Sant Cugat és TVE2. Val la pena fer cas a la gent que ens veu des de fora. En resum, els ponents del Congrés van dir el següent:

En el debat, és va fer palès l'absència de dones i que quan la dona ha sortit a la cosa pública ha fet canviar la dinàmica de tota la societat. Si la dona tingués més veu a Sant Cugat, faríem una altra es­tructura de ciutat, amb més facilitat per passejar cotxets de nens, nens petits i vells. Hi ha qui demana resignació davant el gran planificador, que és el mercat i el nou modus vivendi i qui la demana da­vant l'inevitabilitat de ser 200.000 habi­tants, amb estació de TGV i Torre Negra urbanitzada. Hi ha qui no s'hi conforma i demana associar-nos per la subversió i per recuperar la identitat. De tota manera, la gent ve a Sant Cugat

perquè li agrada. Tenim un punt de par­tida de privilegi, que té un punt dèbil en els joves, que se senten discriminats per motius econòmics. Sant Cugat és molt car en tot. A Sant Cugat tenim un ampli i bon tei­

xit associatiu, amb moltes entitats, amb la marxa infantil, amb plataformes pel 0,7%, etc. Per esdevenir una ciutat edu­cadora, cal donar lligam a totes aques­tes entitats i cal buscar la ciutat com a lloc de trobada afectiva, no per estar-hi sinó per trobar-s'hi bé. Cal actuar dins d'associacions, però cal

també conservar la identitat com a perso­na. Tots els membres d'un partit, d'una associació, no són iguals.

Ramon Palacio, coordinador de la sessió "Educar la ciutat"

La ciutat i el territori La segona sessió del Congrés de la ciutat proposa una reflexió sobre la

implantació urbana al territori de Sant Cugat del Vallès, territori que s'ha de considerar a la vegada com un espai obert que forma part d'un context metropolità, i com un espai amb una identitat pròpia que configura un substrat geogràfic i urbà en un sentit ampli. El pes impressionant que representa la proximitat a Barcelona i la co-

nurbació del seu entorn, el fet de disposar encara d'uns terrenys poten­cialment urbanitzables, juntament a la bona accessibilitat del municipi (el més ben comunicat de Catalunya), indueixen un creixement urbà d'una di­mensió i característiques que transfiguren el caràcter i en certa manera la identitat del poble. La ubicació en el corredor de la Depressió Pre-Litoral, entre els nuclis ur­

bans de Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola, d'un gran nombre d'indústries de tecnologia neta, activitats terciàries i equipaments d'abast metropolità o na­cional, posa de manifest una tendència de creixement: L'Hospital Gene­ral de Catalunya, L'Arxiu Nacional de Catalunya, Televisió Espanyola, l'Escola d'Arquitectura del Vallès, el Deutsche Bank, La Universitat Autò­noma, el Parc Tecnològic, la SHARP, la Hewlett Packard, la Boehringer, etc. Aquestes activitats es comporten com a factors catalitzadors d'un crei­xement de característiques similars i a la vegada també com a inductors en part d'un tipus d'assentament residencial. La pressió d'un creixement residencial a Sant Cugat, provocat per aquest

entom metropolità, és de tal dimensió que ultrapassa la capacitat del terri­tori per absorbir-la Pressió que caracteritza un tipus d'assentament residencial de cost mitjà i alt que provoca l'expulsió de determinats sectors socials cap als municipis de l'entorn, creant un greu problema social sobretot a la jo­ventut, que ha d'abandonar el seu context familiar i social. Les autopistes, els Ferrocarrils de la Generalitat, la prevista ubicació d'una estació del tren d'alta velocitat i la proximitat a l'aeroport, configuren un bon sistema de comunicacions que augmenta la pressió de creixement sobre els terrenys potencialment urbanitzables. Davant la lògica que imposa el sistema urbà metropolità, tenim el sistema urbà i l'ecosistema local, el propi territori on vivim, on es desenvolupa gran part de la nostra vida quotidiana, individual

i col·lectiva.

Aquest ecosistema local té una configuració pròpia (la topografia del ter­reny, la riera, els turons, el sistema urbà amb l'ocupació del territori, els ei­xos de comunicacions i les barreres que generen, el sistema d'espais verds amb la gran presència del Parc de Collserola, etc.) que s'altera per l'impacte que suposa l'assentament urbà. L'estructura bàsica de comunicacions del sistema metropolità ha trossejat el territori. No ens pensem que tot el mal ja ha passat: encara resten per construir dos túnels que travessen Collse­rola i una autovia de cornisa que destrossa tota la falda de la serra. De mo­ment està prevista en la planificació vigent. L'amenaça als entorns naturals encara existents és ben palesa. L'expan­

sió del creixement residencial va mossegant els indrets naturals: el cas de Torre Negra i Costa del Golf (que podria tractar-se en una sessió extraor­dinària i específica del Congrés de la Ciutat) posa de manifest la tendèn­cia a la degradació del nostre entom. Cal conèixer bé aquests processos d'ex­pansió urbana en el territori que es produeixen a voltes sobtadament i a vegades de manera lenta i progressiva.

A Sant Cugat s'esta produint de manera sobtada: aquests dies es porta a aprovació l'ordenació i programació de l'actuació en la resta del territori urbanitzable; tot el terreny que queda entre el nucli urbà de Sant Cugat i Rubí, 1.400.000 m! de sòl per urbanitzar, amb modificacions del planeja­ment i canvis d'usos terciaris a residencials en relació amb la previsió exis­tent, la qual cosa suposa una major densificació del municipi. No es tracta de negar la realitat del fenomen metropolità que ultrapassa

l'interès i la competència municipal, però tampoc s'ha d'ignorar el context local on vivim els santcugatencs. L'equilibri en la intersecció d'aquesta dua­litat de contextos és el que s'ha d'aconseguir. En aquest sentit, la lògica de les decisions polítiques locals sovint poden estar sotmeses al clientelisme de les forces polítiques i econòmiques d'àmbit superior i que responen a la lògica metropolitana o ignoren l'interès local. La participació ciutadana en totes les seves vessants ha de servir de con­

trapès en aquest procés de decisions. Des de l'òptica local s'ha de vetllar per un creixement equilibrat valorant la qualitat de l'espai urbà i del seu en­torn natural.

Antoni Fierro Girbau, arquitecte

"Sant Cugat és el

municipi més ben

comunicat de

Catalunya "

"Les bones

comunicacions

augmenten L· pressió

urbanitzadora "

"La Costa del Golf

mostra la tendència

a la degradació del

nostre entorn"

EIS4CANTONS

ISXSMHKÍMHMÍMNNÍ g

Núm. 3 octubre de 1996

L antena

Inauguració El Congrés ja és un fet, segons

m'explica el meu informant. De tota manera, em fa avinent que no pot entrar en detalls ja que va "patir" la primera sessió des de l'organització administrati­va. Però algunes coses va cop­sar. En primer lloc. i no és poca cosa des d'un punt de vista so­ciològic. el fet que els humans (almenys els santcugatencs) se­guim confiant en l'últim mo­ment. Efectivament, un terç dels congressistes s'inscrigue-ren el darrer dia i. en molts ca­sos. els darrers minuts. Ells s'ho van perdre perquè, segons li van dir al meu informant, els dis­cursos inicials foren sonats, es­pecialment el de l'Il·lustríssim Alcalde. Segons sembla, fent ús de la generositat intel·lec­tual i l'amplitud de mires que el caracteritzen, va fer un elogi al caràcter crític que. sens dubte, ha de tenir tot Congrés com aquest envers els poders pú­blics. Aquestes coses sempre són d'agrair. Esperem que l'en­carregat de la cloenda estigui també a l'altura de les cir­cumstàncies.

()lí'!>ui'r Bardissa

Programa lài^siólaf d%>etubre a

Conferència:

Sant Cugat: una peça en elpuzle

de la Regió Metropolitana

SALVADOR RUEDA, Ecò-

leg urbà responsable de l'expo­

sició "La ciutat sostenible" al

CCCB. Taula rodona:

El consum del territori

AGUSTÍ JOVÉ, Economista.

Vocal d'Ordenació del Territo­

ri del Col·legi d'Economistes

de Catalunya. La mobilitat i l'accessibilitat MIQUEL LLEVAT, Enginyer

de camins. Director General de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Els serveis i les infraestruc-

tures territorials RAMON ALBAREDA, Di­

rector del Vallès de SOREA. El medi natural MANEL CUNILL, Associa­

ció de Defensa dels Espais Na­turals de Catalunya (ADENC) de Sabadell. Moderador:

ANTONI FIERRO, Arquitecte urbanista.

L ' e n t r e v i s t a

Jesús A. Prieto. Professor de VEscola Massana de Barcelona.

"Em preocupa que Sant Cugat es converteixi en una ciutat marcada per Poci i el consum"

AMANIM SANS

- Sant Cugat -

Jesús Prieto, un asturià que va triar Sant Cugat com a lloc de residència, es un pro­fessional de la imatge -ha fet cinema i televisió- i de l'ensenyament -dóna clas­ses a l'Escola Massana de Barcelona-. Prieto va moderar la taula rodona de la primera sessió del congrés que va tractar sobre l'educació, l'n tema sobre el qual té moltes coses a dir.

- Com a professional de l'ensenyament, quina és la seva opinió sobre el funcio­nament de l'educació a Sant Cugat? - Sant Cugat és una ciutat que ha mostrat

sempre una sensibilitat molt alta en el tema de l'educació. Té un sistema educatiu molt complet, amb una atenció particular sobre el sector públic i amb un sector privat força important. Tot això és un segell d'identitat de la ciutat, però també és cert que aquest prestigi s'ha de continuar treballant. I des de la Fundació ho volem aconseguir amb un model que vagi més enllà de l'estricte sis­tema educatiu.

- En quin sentit? - La idea que volem transmetre és que el

concepte d'educació ha d'involucrar a tota la societat. Volem deixar clar que no és tan sols un problema dels mestres i dels pares. L'educació és un procés continuat i la ciu­tat, amb tota la seva riquesa, ja sigui cul­tural, institucional o de xarxes associati­ves, forma part d'aquest sistema educatiu. Per tant, quan sorgeixen problemes rela­cionats amb la joventut no es poden atri­buir les responsabilitats només a l'escola o als pares.

- 1 com a professional de la imatge, com veu la salut de les arts plàstiques a la ciu­tat? - És un dels pocs municipis de Catalunya

que té una escola d'art pròpia. En aquests moments està començant una carrera dins l'aplicació de la Logse amb cicles forma­tius, cosa que és molt important. Espero també que el batxillerat artístic, que co­mença aquest any a l'Institut Angeleta Fer­rer, s'impliqui molt en la tradició de l'escola d'art i que es converteixi en un punt de re­ferència. Tampoc s'ha d'oblidar l'aprenen­tatge estètic i plàstic que s'ha fet des d'es­coles d'expressió per a nens petits, com per exemple des de Triangle, que és un dels ta­llers amb més prestigi de Catalunya. - Per què va decidir embarcar-se en el

projecte de la Fundació? - Quan jo vaig arribar aquí, Sant Cugat

era un poble. A poc a poc s'ha anat con­vertint en una ciutat, però pel camí ha per­dut moltes coses. Tenim una qualitat de vida molt alta i ens envolta molta natura, però la ciutat està anant més enllà dels lí­mits que s'havia marcat. Em quedo de pe­dra cada cop que agafo el cotxe per la Ra-bassada i veig la quantitat de màquines que hi treballen. Em preocupa que el model de ciutat no s'hagi discutit entre tots, ja que

Jesús A. Prieto. FOTOGRAFIA: XAVI LARROSA.

això ha provocat que Sant Cugat hagi per­dut el caliu que tenia i que s'estigui con­vertint en una ciutat anodina, freda, mar­cada només per les possibilitats de l'oci i del consum i no per les de la vida ciutadana. Per això trobo molt important que la so­cietat civil s'agrupi per dialogar i per de­batre cl model de ciutat que tenim. - Vostè és professor d'Història i Teoria

de l'Art i del Disseny a l'Escola Massa­na. Està satisfet de l'aplicació que s'ha fet a Catalunya dels ensenyaments artístics? - Amb la Logse a la mà, he de dir que

aquests ensenyaments han patit fonamen­talment dos fets: en primer lloc, la manca de diàleg amb el sector professional. Els

Perfil

Jesús p •lo. asliu a Sani ('

l'iorestà. 1-

ucuica nrok'^ionai

tot tipus, l'orinant euam amb el di­rector de c inema de Valldoreix Romà (fiLiidicl ha rcahi/at diver­sos eurtmcü >ao.es. la sèrie de tele­visió de TV ; lat (jiicdíi (••! família. que va suposar cl debut icle\ isiu de l'actor de Saat Cugat Jordi Bosch. i dos llargmetratges basals en l'obra Solitud de Víctor (";ilala. els drets dels quals acaben de ser comprats per lil Televisió de Catalunya. ,\ mes. Prieto és membre do l'equip directiu de l 'bscola Mass.m.i de Barcelona, on desenvolupa una tas­ca pedagògica com a professor do classes d'Història i Teoria de l'Art i del Dtssenv.

professors, els artistes i' els dissenyadors que estem a les escoles d'art hem constatat que no hi hagut cap mena de diàleg. Se'ns ha parlat molt poc i no se'ns ha preguntat res. En segon lloc, el departament d'En­senyament de la Generalitat no s'ha preo­cupat del fet que hi hagi un lideratge en l'aplicació d'aquests ensenyaments. En aquest sentit, estem molt endarrerits. - Però també és cert que Catalunya con­

tinua essent un punt de referència en el món de l 'art i el disseny. - Sí, és cert. Tenim un país molt ric en es­

coles d'art, més de vint. Però a hores d'a­ra no tirem endavant. Per exemple, hi ha una diplomatura d'art i disseny aprovada que de moment no podem aplicar. No hem tingut el coratge de ser els pioners en aques­ta matèria. Mantenim el punt de referència i el prestigi, però s'està deixant de banda l'educació. Els polítics creuen que els.ar­tistes neixen com a tal i que no hi ha cap ne­cessitat d'invertir diners en la seva forma­ció. I això és un error. L'educació és un planter bàsic. - El disseny gràfic s'ha convertit en la

manifestació artística del segle XX? - La comunicació gràfica té una im­

portància fonamental, però és a causa de la demanda d'ús. Fent la valoració cultural del que ha passat al llarg del segle XX, no sé si pesaran més quatre bons quadres que tota l'obra gràfica que s'ha fet. - 1 en el món d'avui dia, on segons sem­

bla tot està controlat, és vostè dels qui crevi syi-fc V» l ia l l iber ta t d" e x p r e s s i ó p l à s ­

t i c a ?

- Sí, n'hi ha però és complicat. Pots dir el que vols. Una altra cosa és que els mitjans de comunicació o els de distribució, com ara les galeries, et dediquin un espai. No hi ha una censura oberta, però hi ha una censura tàcita.

26 Societat ELS /CAIVIWiS Divendres, S.i d'octubre de 199H

L A S E T M A N A EN IMATGES

EL RETORN D'UN CONSELL DE

DISTRICTE NECESSARI Van ser diversos els temes que veïns i responsables del

govern municipal van discutir en aquest primer Consell de Districte, el de Mira-sol. V, eterna reivindicació sobre el

futur de la Caserna de la Guàrdia Civil va centrar aquesta primera sessió, també marcada per les desafectaciotis

d'alguns carrers. Pàgina: 7. Foto: XAVILARROSA

MÉS VAL TARD QUE MAI El Conseller de Governació, Xavier Pomes, va reconèixer

que la nova seu del Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat arriba tard. Però ja sabem allò que més val tard que mai... I finalment dimecres es va posar la primera pedra d'aquest nou parc. Però la cosa no va quedar aquí, perquè Pomes va

deixar la porta oberta a una possible ampliació de la infraestructura, i també del personal. Pàgina: 16. Foto: XAVI LARROSA

LLUÍS COMPANYS VERSUS ALFONS SALA D'aquí a sis mesos, el president de la Generalitat republicana prendrà el relleu a Alfons Sala en un carrer de Sant Cugat després de llargues discussions sobre

les virtuts i els defectes dels dos personatges històrics. Pàgina: 7. Foto: XAVI LARROSA

LA CRISI D'UNA PSIQUIATRA Aquest és el tema central de la novel·la El trastorn de Polt, amb la qual Imma Monsó ha guanyat el premi Prudenci Bertrana. Una obra en la qual s'intenta

trobar el límit entre el deliri patològic i el creador. Tot un regal per als aficionats a la lectura, que en podran gaudir tan aviat com Edicions 62 la

tregui al carrer. Pàgina: 41. Foto: XAVI LARROSA

I L S /CATVION5 Divendres, 23 d'octubre de 1998 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

TAMBÉ HI HA MANERES LÚDIQUES DE MANIFESTAR-SE! Van sortir del Monestir i van dirigir-se a la plaça Barcelona, on van romandre entre una hora i una hora i mitja. Eren les 500 persones que es manifestaven contra la urbanització a la Costa del Golf i a favor de la preservació de l'entorn i de la serra de Collserola. I va fer-se de manera lúdica, com espot apreciar a la fotografia. I és que la diversió també pot

ser una bona manera de manifestar-se! Pàgina: 14. Foto: XAVILARROSA

CAUEN LES DIVES El Teatre-Auditori no va vibrar amb la història sobre la

decadència d'una diva, interpretada per la Nina. La barreja de música, teatre i dansa va combinar molt bé amb el treball visual que oferia l'espectacle. Sembla que l'època

de les dives ha passat de moda! Pàgina: 44. Foto: XAVI LARROSA

LA BELLESA DEL PASSAT Els cotxes d'ara són més ràpids i còmodes que els d'abans, però evidentment no tenen la bellesa de tot el que és antic. Divendres passat, La Carpa va celebrar la segona nit del cotxe clàssic i els assistents van poder gaudir de vint-i-dos vehicles d'època que va

fer les delícies de tothom. Pàgina: 21. Foto: CEDIDA

AMUNT i FORA! Crits, nervis, plors i rialles es barregen en tota trobada

castellera enmig d'èxits i fracassos. I la de Sant Cugat no va ser una excepció. I és que no tot van ser flors i violes, encara

que es van veure bones construccions. Pàgina: 21. Foto: XAVI LARROSA

28 Societat HJS /CANTONS Divendres, 23 ri'octubre de 1998

La r a d i o g r a f i a

ASSOCIACIÓ CULTURAL FACTOR JOVE

Tallers, cursos i activitats

obertes per als joves són

fonamentals per a Factor

Jove

Música i tallers MONTSE SANT

moimf Entitat: Factor Jove. Any de fundació: 1997. \]maris:J2.00P l'any. Seu: Casa de Cultura. Jardins del Monestir, s/n.

L'associació d'educadors i mo­nitors socioculturals Factor Jove és relativament nova. Només fa un any que funciona, però els nou monitors i educadors que el formen tenen un gran bagat­ge i experiència en aquest tipus de feina. Són ells qui gestionen L'Espai Jove de la Casa de Cul­tura, un dels espais més vius i sol·licitats del local.

Factor Jove està especialment dedicat als joves entre 14 i 25 anys, i mostra una evident pre­ocupació per tot allò que pot amoinar o agradar aquest col·lec­tiu. I no rebutgen ningú si té un

esperit jove i ganes de fer co­ses.

Els "nois del Factor Jove", com se'ls coneix dins la Casa, són els que gestionen i organitzen els tallers, les activitats i els pro­jectes, així com el Servei d'In­formació Juvenil, les activitats obertes i l'Espai Obert de "l'Es­pai Jove". Les tasques d'aquest grup en­

globen la contractació de mes­tres i directors dels tallers que es programen durant tot el curs; ta­llers de durada trimestral que comprenen des de l'oferta més clàssica de tallers de fotografia, aeromodelisme o teatre, fins a altres tan innovadors com un de Dj's, on es pot aprendre a "pun­

xar discos", o el "labo-club", un laboratori fotogràfic obert a tots els joves que vulguin fer pro­cessos de laboratori fotogràfic i revelatge de les seves fotogra­fies, lliurement i amb l'assesso­rament d'un fotògraf professio­nal.

D'entre els tallers, els més co­neguts són, però, els tallers de música moderna, que compre­nen tallers de guitarra elèctrica i espanyola, bateria, solfeig i, so­bretot, els tallers de combos: unes sessions especials en les quals uns joves que saben tocar diferents instruments aprenen a fer-ho en grup, coordinats, sota les indicacions d'un professor.

Una altra de les activitas noves

d'enguany és la creació d'un grup de teatre d'aficionats per ajoves.

Factor Jove facilitarà als joves actors un director teatral, que en aquçst cas serà l'Oriol Brog-gi, així com l'espai per assajar i el material necessari per repre­sentar l'obra escollida. I, si la cosa tira endavant, també els fa­cilitaran la sala d'actes de la Casa de Cultura per poder-hi dur a terme l'estrena.

També per al grup de combos organitza un concert obert de fi de curs, per tal de donar a conèi­xer com sona l'agrupació nova i la feina de conjunció que s'ha desenvolupat durant els tres mesos de curs.

ELS-Í CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998 Societat 29

La r a d i o g r a f i a

ASSOCIACIÓ CULTURAL FACTOR JOVE

«um**>3: Poder oferir nous tallers i

projectes depèn

directament del que

demanin els joves

Un mon per a joves i adolescents M. S.

- Sant Cugat -

El Servei d'Informació Juve­nil esdevé una de les eines més importants per treballar amb els joves.

En a que s t serve i , q u e es tà obert totes les tardes de dilluns a divendres de 4 a 8, els joves poden trobar assessorament de tota mena: des de pisos i habi­tacions per a estudiants fins a què fer en cas de presentar-se com a ubjetors de consciència. A la viatgeteca s'hi troba informa­ció d'arreu del món i a través de les pàgines d'internet es pot ac­cedir a qualsevol informació so­bre viatges. Com i què fer: això

és el que pots trobar al servei tant si vols fer un viatge, un curs o trobar un lloc per viure prop de la Universitat. Factor Jove també gestiona i

organitza Activitats Obertes, ac­tivitats gratuïtes i de lliure ac­cés que poden englobar des de cinema fins a concerts, passant per xerrades, exposicions i mos­tres, com ara la Mostra d'esports d'hivern, que s'organitzarà du­rant els mesos de novembre i desembre i on s'hi podrà trobar tot allò relacionat amb els es­ports de neu: des d'activitats d'esquí fins a informació de viat­ges i estacions de neu.

També el mes de juny s'orga­nitza una mostra de viatges per

a joves, on es pot trobar tot allò que estigui relacionat amb les vacances per als joves.

El Factor Jove també gestiona /'Espai Obert, un espai obert i plural que és obert de dilluns a dissabte, de 16a21h, on poden assistir lliurement tots els joves i on un educador copça quines són les necessitats sociocultu-rals dels joves usuaris; aquest educador, juntament amb l'or­ganització, canalitza aquestes necessitats per tal d'oferir als jo­ves un ventall d'opcions que, a més d 'educat ives socialment, són distretes i lúdiques per edu­car els joves en l'ús del lleure.

En aquest espai els joves po­den trobar des de jocs socials i

de taula fins a un lloc adient per xerrar, o opor tun i t a t s de fer amics i descobrir noves aficions i iniciatives.

La idea primordial és la d'es­tablir una estreta col·laboració entre joves i organització, per tal de donar una oferta comple­ta per als joves. E n aquesta línia, Factor Jove també intenta fo­mentar l'associacionisme i vol oferir, a totes les associacions de joves que ho demanin, l'ús d'u­na saía i un dia per poder reunir-se i establir la seva associació.

Les activitats, sobretot dels ta­llers, s'organitzen de manera tri­mestral per tal de poder facilitar un millor servei i aconseguir una in tegració més senzi l la de ls

alumnes i els respectius tallers. Com altres associacions de Sant

Cugat, Factor Jove també col·la­bora amb les festes del poble a través de la programació d'acti­vitats, com durant la Festa Ma­jor amb la projecció als Jardins del Monestir de la pel·lícula Tor-rente, o els concerts oberts per a nous grups.

Factor Jove vol, però, col·labo­rar directament amb tots els jo­ves per tal d'oferir tot allò que els interessi, i per això els invi­ta a portar els seus projectes de tallers per tal de poder oferir nous ta l lers i cursos de tota mena, s empre q u e trobin un grup suficient de nois interes­sats a fer-ho.

US i CANTON

Economia 30 Dkf/iefm. J.i d'octubre de 1998

Empreses

Lucas Diesel duplicarà la inversió Fonts de la multinacional matisen els 30.000 milions anunciats per la premsa

A L K K K T B A I . A N / À

- Sant Cugat -

Lucas Diesel System, filial santeugatenca de la mult ina­cional nord-americana Lucas Varity, no ha confirmat ni des­ment i t la inversió de 30.000 milions de pessetes durant el període 2000-2005 anunciada dissabte pel diari La Xanguar-dia, p e rò ha a d m è s q u e les quatre fases de producció del sistema d'injecció commou rail rebran una inversió total "bas­t a n t m é s e l e v a d a " q u e e l s 6.000 mi l ions r e c u p e r a t s al maig i que almenys es dupli­carà fins als 12.000. La pro­ducció del common rail, que s'iniciarà l'estiu del 2000, per­met rà p r à c t i c a m e n t q u e els vehicles tinguin una resposta de gasolina amb consum diè­sel . F o n t s de L u c a s D i e s e l han valorat positivament el re­torn de la confiança de la di­visió enve r s Sant Cuga t i s'­h a n f e l i c i t a t p e r la col·laboració dels sindicats a l'hora de superar el conflicte

La factoria cometien a mvperarla inversiói la confiança del'grup, després de /'annus \\omb\X\sviscutel 1997. FOTO.X. L.

viscut al llarg de 1997. En la reunió internacional de

direcció de Lucas Varity cele­brada ara fa qu inze dies a Pa­rís, la planta santeugatenca va rebre l 'encàrrec de construir exc lus ivament la bomba i el rail de l c o n j u n t in jec tor de motors dièsel. La resta d 'e le­

ments es produiran en altres fàbriques del grup i s 'envia­ran c o n j u n t a m e n t als fabri­can t s d ' a u t o m ò b i l s , a m b la qual cosa Lucas vol reduir cos­tos i simplificar el mun ta tge de les peces.

La base de fabricació del com­mon rail ha quedat establerta

en quatre mòduls de mig mi­lió de bombes i rails cada any fins al 2005, i suposarà mult i ­plicar per quatre la producció actual de bombes indirectes o DPC. Tot i que actualment ja hi ha prototips inicials mun­tats, la línia de fabricació no començarà a funcionar fins al

juny de l'any que ve, i l 'any 2000 serà el de l'inici de la dis­tribució als clients. En conse­qüènc ia , les D P C aniran re­d u i n t p r o g r e s s i v a m e n t la producció també en funció de la demanda .

Activi tat en d i ssab te

Lucas Varity ha condicionat l ' augment de producció a "la màxima utilització de les ins­ta l · lac ions , en base a incre­mentar els dies de treball fins a 289 anuals", fet que implica treballar en dissabte. La pro­posta en estudi , que serà con­sultada pròximament als tre­b a l l a d o r s , no i m p l i c a r à un augmen t d 'hores , sinó la cre­ació d 'un quart torn i la rees­tructuració del sistema de for­ma rotatòria respec te al sisè dia de la setmana. La quatr i-plicació de la producció, se­gons les fonts consultades, no implicarà un augment de plan­tilla, ja que les noves bombes seran més complexes però tin­dran moltes menys peces.

C o m u n i c a c i o n s

Sant Cugat s'adhereix a la Declaració de Gelida per la revisió del peatge de les autopistes

Els partits subscriuen una moció institucional en aquest sentit A. B.

Els partits polítics amb repre­sentació a l'Ajuntament van unir forces dimarts per adherir-se a l'a­liança d'una quinzena de consis­toris, quatre consells comarcals i dues entitats municipalistes, en­tre altres institucions, per rebutjar el pacte d'abaratiment dels peatges assolit entre el Ministeri de Fo­ment, Generalitat i la conces­sionària Acesa i instar-los a la re-negociaeió. Tal com va avançar Ek 4 Cantons la setmana passada, l'al­calde Joan Aymerich va decidir portar al ple aquesta adhesió en clau de moció institucional per con­tinuar demanant la supressió del

peatge de Sant Cugat. La rebaixa del 50% del peatge de la B-30, se­gons l'acord entre l'administració i la concessionària, entrarà en vi­gor aquest dissabte amb un preu de 105 pessetes.

La declaració signada el 7 d'oc­tubre a Gelida sol·licita l'elimina­ció dels peatges en els accessos a les capitals catalanes i reclama una reducció i un reequilibri amb cri­teris de solidaritat territorial, fet que Acesa només ha complert en part. Entre les adhesions a la de­claració destaquen les cambres de comerç de Terrassa i Sabadell, el Consell Comarcal del Vallès Occi­dental, l'Ajuntament de Terrassa i ara el de Sant Cugat.

Tot i que cadascun va fer la seva

interpretació, els partits van aplau­dir la mesura com a primer pas per seguir negociant fins a l'elimina­ció del pagament en l'anomenat Tercer Cinturó.

El portaveu de CiU, Pasqual d'Os­só. va considerar "assenyada" la intenció de la plataforma d'insti­tucions amb el manifest i va posar èmfasi en els baixos interessos per aconseguir la renegociació amb Acesa. "La reducció d'interessos ha fet augmentar beneficis a les concessionàries. Això fa possible que la Declaració es porti a ter­me", va afirmar. El portaveu mu­nicipal del PSC, Àngel Casas, pre­sent a Gel ida en qual i ta t de president del Consell Comarcal, va incidir en els beneficis de les

autopistes, que com a servei pú­blic no queden justificats i que cal revertir en els usuaris". El Partit Popular, per boca del seu porta­veu Jaume Tarragó, va recordar que el govern de l'Estat també ha assolit la rebaixa de l'IVA, malgrat l'allargament de concessions, quan "anteriors governs les han allargat sense rebaixes", en referència al PSOE. Francesc Godàs, d'IC, va ironitzar sobre els peatges com l'"autèntic fet diferencial" i va dis­crepar amb l'al·lusió que fa la de­claració a la potenciació de vies com el Quart Cinturó. El portaveu d'ERC, David Sempere, va criti­car els pagaments com a símbol de la "dependència fiscal i l'espolia­ció a què ens sotmet Madrid".

Burger King obre el 1 5 0 a Sant Cugat

- Sant Cagat -

La cadena nord-americana d ' h a m b u r g u e s e r i e s Burger King ha inaugurat el restau­rant de menjar ràpid n ú m e ­ro 150 a Sant Cugat , concre­tament a l 'avinguda Augusta. E l n o u e s t a b l i m e n t s ' h a dissenyat a l'estil xalet i dis­posa d 'una zona de servi-cot-xe per als c l ients q u e deci­deixin comprar sense baixar de l vehic le . Aques t res tau­rant és el pr imer de la qu in ­zena d 'es tabl iments catalans d e la cadena que s ' inaugura fora de les capi tals de pro­víncia. L'arribada d e Burger King al munic ipi ha suposat la creació de 30 llocs d e t re­ball i una inversió super ior als 100 milions de pessetes . / A. B.

ELS / C A N T O N S Divendres, 2.i d'nrtubrt e/e ÍVÍ/.s Economia 31

La immobiliària Vicomça s'integra a Amat Finques

A.B. - Sant Cugat -

I,a immobiliària valldoreixenca Vicomça ha arribat a un acord d'in­tegració a Amat Finques, empre­sa amb seu central a Sant Just Desvern, que suposarà -a banda del lògic canvi de nom- un canvi d'imatge, una ampliació de les ins­tal·lacions i una potenciació de l 'administració de finques en l'àmbit de Sant Cugat i els seus districtes.

Les dues empreses. Amat des de 1948 i Vicomça des de 1963, tenen una parcel·la de venda similar a cau­sa de la semblança de mercat entre Sant Just i Sant Cugat. Aquest fet, segons les respectives direccions, ha facilitat l'entesa. "És una entesa per afinitat en el tarannà i repre­senta una continuïtat millorada", as­segura el gerent de Vicomça, Joan Fisas, que continuarà fent-se càrrec de l'oficina santeugatenca. La co-gerent d'Amat Finques, Immacu­lada Amat, ha vinculat l'adquisició a la "consolidació del grup en un tram del mercat que, a més, ens per­met aprofitar el nostre knewhow en una altra zona". Les dues empreses, ara ja sota la denominació d'Amat Finques, van començar a col·labo­rar anys enrere a través del Cen­tre d'Informació Immobiliària (OI) i han estat dos dels impulsors de la fusió d'aquest grup de professio­nals immobiliaris de Catalunya amb el Grupo CEI de Consulto­res Immobiliarios, que donarà pas els propers mesos a una única as­sociació estatal de professionals amb seu a Barcelona.

LES EMPRESES: NEftIS Anys i panys després de fer-se un lloc a l'Endavallada, aquesta Itouga de roba infantil lia inicial fa un any una no\a etapa amb la volun­tat d'oferir més del que es veu a primer cop d'ull, com aquella peça que no es troba, jierò que es pot buscar. IVr exjH'riència i en con­tra del que es podria pensar, a Sant Cugat, Nens constata que la fimcionalitat és el que prima en una compra en què els nens manen molt.

Violeta Prieto. Propietària

íí Les mares ja no decideixen la roba dels seus fills"

Al.BKRT B.M.AN7À - Sant Cugat -

- Q u è pot oferir de nou i de bo una botiga de nens com la vostra a Sant Cugat?

- É s molt difícil oferir alguna cosa diferent, perquè sembla que en el sector ja estigui tot inventat. F,l que fem, però, és intentar trobar el que la gent no troba: a banda del que hi ha ex­posat, hi ha gent que demana coses específiques i les inten­tem trobar. A més, crec que la relació qualitat-preu que tenim és bastant bona. També tenim un apartat de roba de dansa, perquè les escoles també es no­dreixin d 'aquest servei.

-Reivindiqueu, doncs, que hi ha més oferta fora de l'estricta de l'aparador.

-L'aparador es faria petit, per­què de fet no hi ha tot el que podr i a h a v e r . S e g u r q u e el client busca una cosa que no veu, però que li podem trobar.

- I quina raresa us han de­manat i us ha deixat perple­xos?

-Una senyora va demanar-me un pi jama-manta , que se sol posar als nens petits per si es destapen a la nit, però me' l va demanar per a ella. Ho vaig buscar pertot arreu fins a trobar una talla 16. Al final, la senyo­ra se'l va quedar, però per a la seva filla.

—I a Sant Cugat , p r ima més l ' e s tè t i ca o la funcional i ta t?

- F l s dies de cada dia prima més la funcionalitat, per a l'es­cola... Ara, a més, les marcs ja no poden vestir com voldrien els seus fills, perquè a l 'esco­la els diuen que el xandall és el més còmode. I els dies de festa, si van a la muntanya o al camp, també opten niés per portar peces còmodes.

—Com es p o r t e n els nens a l ' h o r a de c o m p r a r ?

-Normalment el gust del nen i de la mare no coincideixen: la mare tria un xandall i el nen en tria un altre. Él nen es dei­xa impactar pels colors o pels dibuixos i acaba tenint poder de decisió. Diuen: "Mamà, no m'ho posaré", sobretot a par­tir dels 6 anys. Manen molt.

- S ó n presumits? - E l s nens es miren molt al

mirall i són les nenes les qui a vegades passen més. Ara, tam­bé hi ha les que jo dic les ne-nes-nenes , que sempre volen portar faldilla i mitges.

- Q u e després por taran pan­talons.

-Segurament . Són les nenes que després fan el canvi dràstric, les que després no volen saber res més de faldilla i mitges. -B lau p e r a nens , rosa p e r a n e n e s . E n c a r a ?

-A l'hora de fer un regal en­cara està molt definit així i en

Violeta l'nit» >'ha posatdarrere eltaulellde Nens des defa un any. FOTO.X. L.

to clàssic. Jo, al principi, tenia que te la demanaran. I et diuen roba més informal de pe t i t s per trencar una mica, però vaig veure que les peces clàssiques encara són les que més s 'em­porta el client.

- L e s marques potser han condic ionat també el mer­cat infantil, quan abans sem­blaven patrimoni dels adults. - E s roba molt maca, però és

cert que el preu amb marca es dispara una mica, i més si pen­ses que és roba de mesos, per­què els nens creixen ràpid. Ara, penso que la meva clientela no està tan pendent de la marca, i sí de la funcionalitat, fins i tot gent que per l 'estereotip creus

s incerament : penso q u e és una vergonya haver de pagar per una marca". Els nens, per la seva banda, reitero, es dei­xen impactar t a m b é per les marques i això esdevé un ne­guit a cada casa. —En quina mesura la roba

d e nen es tà imitant la dels adults? - E n molta. Moltes mares es

q u e i x e n d 'a ixò . Al pr incipi , volen vestir el seu fill més de bebè i veuen que aquesta roba s'està perdent. Trobar roba tan clàssica com abans és difícil i el client es veu condicionat a la roba dels grans.

O F E R T A O E T R E B A L L

BEQUES, A J U T S , PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, d'Estades d'investigadors espanyols a centres d'investigació estrangers i dins del Programa Salvador de Madariaga d'estades temporals a l'Institut Universitari Europeu de Florència. Solúlicituds: entre els mesos d'octubre de 1998 i el marc del 1999.

Convocatòria del Ministeri d'Educació í Cultura, del Subprograma de Beques de perfeccionament per a doctors i tecnoiegs a l'estranger. Sol·licituds: «ris al 25 d'octubre de 199, ai carrer Serrano, núm. 160,28071 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, del Subprograma MEC/Fulbright de Beques als EUA per al perfeccionament de doctors. Sol·licituds: fins al 25 d'octubre de 1998, al carrer Serrano, núm. 1§50,28071 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, d'Ajuts per a estades breus a l'estranger dels becaris del programa de formació de personal investigador. Sol·licituds: fins al31 de març de 1999, al carrer Serrano, núm. 150, 28071 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, del Programa de Beques de formació del personal Investigador, FPI, de formació del professorat universitari (FPU). Sol·licituds: ir is al 30 d'octubre de 1998, ai carrer Serrano, núm. 150,28071 Madrid.

Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, del Programa de Beques de formació del personal investigador, FPI, de formació del professorat universitari (FPU). Sol·licituds: fins al 30 d'octubre de 1998, al carrer Serrano, núm. 150, 28071 Madrid.

Convocatòria dei Ministeri d'Educació i Guitura, CSIC, Fundació Bancaixa, de Beques CSIC - Fundació Bancaixa. Sol·licituds: fins ai 30 d'octubre de 1998, a $a Piàça Tetuan, núm. 23,

Convocatòria del Ministeri de Sanitat i Consum, de Beques per al programa de treball del Consell de Consumidors i Usuaris. Sol·licituds: fins al 21 d'octubre de 1998, al carrer Príncep de Vergara, núm. 54, 28006, Madrid.

Convocatòria de ilnaSput Universitari Europeu. Acadèmic SjSrvice, de Beques Jean Monet d'irtvesügïKïió convocades per l'Institut Universttarf Europeu a Florència. , ;

Sol·licituds: fins ai 3t,ide gener de 1999, aBadia Fiesolana, Viàdei Roccettini, núm. 9.1-50016 San-Cfemenico, Fi, Itàlia. Telèfon: +39-055.488J5373. Fax: +39-055.4685444.

CONSTITUCIONS I CONVO­CATÒRIA DE JUNTES

Sant Quirze del Vallès: Constitució de l'empresa Montajes Sant Quirze, SL Objecte social: manipulat, venda i colúlocació de tota classe de vidres i cristalls, fabricació de fusteria metàl·lica, d'alumini, etc. (BORME núm. 195/9-10-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa inversiones Patrimortiaies Almirall, SL Objecte social: adquisició i tinença per compte propi d'accions i participacions d'altres societats, ja siguin anònimes o limitades, etc. {BORME núm. 195/9-10-98)

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Gros 98, SL. Objecte social: la construcció'i edificació completa d'obres. (BORME núm. 195/9-10-98)

Sant Cugat; Constitució de i'empresa Aplicació Integral d'Obres i Serveis, SL. Objecte social: tes obres i construcció d'immobles i compra - venda i arrendament excepte el financer, dels mateixos serveis, etc. (BORME núm. 195/9-10-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Sopla Envàs, SL Objecte social: activitats industrials, comercials pròpies del sector dels productes i derivats dels plàstics i els propis dels sectors de cosmètica, etc. (BORME núm. 195/9-10-98)

Selecció d'Informació Oficial

EIS IC4NTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS

• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés. 15 D 93 674 44 69

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54

ALIMENTACIÓ

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 9 3 5 8 9 2 9 2 9 93 589 35 35

• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93589 35 82

ANTENES PARABOLIQUE!

• ANTENEX Àngel Guimerà, 2 9 3 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA

• J O R D I M E R C A D É

Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6) 908 49 45 Í9

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 675 11 15

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r1a 93 675 18 03

•GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 9 3 5 8 9 4 4 * *

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 0*

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 41 47

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2' 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• M* DEL MAR EJAROUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 5 8 9 3 0 6 5

• R A M O N S A S T R E

Escola d'Arquitectu­

ra Pere Serra s/n

93 401 73 SO

• ARXIU GAVlN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 93 589 07 12 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

ASSEGURANCES • D.Q. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95. 93 675 42 03

• J.G. ASSOCIATS

PI. Barcelona, 9-B 93675 3 0 * 2

• MEDrFIATC

Seguro de assistèn­cia mèdica Rbla. del Celler, 25. 9358934 82

ASSESSORIES

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 93 589 8366

• J . P I N Y O L

A S S E S S O R S

Manel Farrés, 15 D 936744469

AUTOESCOLES

• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes. 32 93 589 41 71

AUTOMÒBILS

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 33 589 20 ° 0

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 s 785 93 00^

BELLES ARTS

• CABANAS Santiago Rusiftol, 54 93 6 7 4 0 6 4 9

93 674 74 49

• CUGART Torrent de la Bomba, 14 9 3 6 7 4 4 3 9 0

BICICLETES • B I C I C L E T E S

S A N T C U G A T

Xerric, 9

93 67406 53

• CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 * 5 0 9

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 5 8 9 * 7 5 7

CARNISSERIES

• MERCAT TORREBLANCA Parades 1.6-1.7 93 6 7 5 3 0 6 5

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 5 8 9 * 4 * 8

• SAGARRA Endavallada, 22 9 3 6 7 4 0 * 6 0

•TUBAU La Torre, 14 9 3 6 7 4 * 2 8 6

•PAPIOL Venda i neteja CanovasdelCastlo,4 93 674 65 00

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 9 3 6 7 4 5 0 4 8

CERÀMIQUES •V1CAT-3ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 93589 54 43

COPISTERIES

• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 7442 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 9 3 6 7 5 3 6 5 3 • OFINOVA Alfons Sala, 18 9 3 6 7 5 2 3 73

CONSTRUCCIONS

• BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Tet 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E-mot betsconxxi@nwto.es • F O A P S.A. B A N Y S

Rius i Taulet, 27

93 6740503 93 675 5854 • SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c /1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 49

CRISTALLERIES

•GALVANY Alfons Sala, 29

93 6 7 4 * 3 9 8

DECORACIÓ

• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc, Moragas, 4

936743892

ELECTRICITAT • N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T

Rbla. del Celler, 91

93 6752502

ELECTRODOMÈSTICS

• PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7 *64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusiftol, 49 9 3 6 7 4 0 6 5 7 • VILAR ELECTROLLAR, SJL Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT

ÀGORA PREESCOLAJt EGB BUP-COL

Femer i GuàrrJu. >Jn TeL 93 5890001 Fix YTS74 24 (U. Ü8IW Sant Cufti I davant de T V I l

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 93675 44 58 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Cànovasdel Castillo, 20 9 3 5 8 9 2 8 * 9 •NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93674 03 8* • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 6 7 4 * 2 3? • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 58922 64 • TRINITY Rbla. Can Mora. 18 93675 22 0* • WAY-IN Rius i Taulet 2. pral Sant Cugat 93 674 82 *5

• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler, 17

ESCOLA THAU

SANT CUGAT t'SCOU THAU SANTCVGAT.

DES DELS 3 ANYS HV5 ALS I6AMÍS.

ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES.

SERVEI DE TRANSPORT I

TALLERS DE RELAT I

G U O O - Y W W F I C

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de PAngel, 1, 3er pis (Barcelona) 4*2*939 935749435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 674 * 4 ^ 3 • G I M N À S E S C O L A

S A N T C U G A T

Elisenda, 11

33 674 6* 72 • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 675 03 5* • S A N T C U G A T

E S P O R T S S .L .

Pça . Quatre Cantons

s/n

93674 308* • S O U A S H

S A N T C U G A T

Sant Jordi, 3 3 - 3 5

93674 98 62 • U E S C

Cànovas del

Castillo, 9

93 675 2390

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 6 7 4 0 3 0 8 • ESTANC M O N E S T R

Plaça Octavià , 3

93 674 0*74

FERRETERIES

• EL PONT Girona, 3 93 6 7 5 0 * 7 5 •EUROPA Alfons Sala, 24 !M«7KSgfiO

JJJi • FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 9 3 6 7 4 * 3 8 * 9 3 6 7 5 * 8 2 0 • FLORISTERtA SANT JORDI Sant Jordi, 39 9 3 6 7 4 * 0 5 3 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 9358964 75

mai • MIRA-SOL-MARt FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 * 5 4 6

• LA LIONESA Valldoreix, 79 9 3 6 7 4 0 7 7 *

mmmm\i*\ • F O T O V W E O F.R.

Rbla. del Celler, 93 936747968 • J . Valldoreix, 14 9 3 6 7 4 0 3 9 3 • Z O O M Centre de la Imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

• FUSTERIA EBENISTERIA 9 3 0 9 9 6 7 4 8 93674 7068 • F U S T E R I A

E B E N I S T E R I A L S

Camí d e la Creu , 14 -

baixos 1 a

93589 4753

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882 • J . MIRET Mercat de Torreblan­

ca, parada 1 -42 93675 53 53

HERBOLARIS DIETÈTIC/1

• GERD Plaça Pere San, 9 93 67400 60 • SUPER-NATÜRAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93675 5953

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98

HíS! • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93589 00 45 • HÍPICA SANT CU­GAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93674 83 85 • H Í P I C A S E V E R I N O

P g . Calado, 12

93 674 11 40

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 66 • FINQUES BACHS Hospital. 41 93589 03 07 Eu90-589_1104 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 72 54 • Ò R G A N

Plaça Octavià, 7

936743208 •101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74

& Fincas

Sant Cugat Mministrüción de fincas

A.P.l

COMPRAS

VENTAS

A1QUIIERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO

Doctor Murillo, 14 . Tel. 93 674 Oi 97

INFORMÀTICA

• A P P L E C E N T E R

Plaça Unió, 3

93_5893300 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 675*5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 33 589 23*3. • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla. Celler,29 L1 935906*96 • K M T I E N D A S

Xerric, 27

9 3 5 9 0 0 3 2 0

JARDINERIES • G A R D E N

R O C A M O R A

Uaceres, 12 93674 3694

MARGA Sta Maria, 44 93 6 7 4 * 5 3 2 • JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 * 3 9 6

•AUGUET Santiago Rusinol,40 93 674 M 54 •FUSET Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93674 99 40 •SPADA Balmes, 39 -1 rd ta 93589__55_49 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 67445 7*

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 9 3 5 8 9 4 7 4 2 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93674 0 * 7 4

LLARS D'AVIS • C A S A L D'AVIS D E

M I R A - S O L

Victòria, 48

9358920*8 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7800 93589 7860 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES

9 3 6 7 5 5 * 0 6

• MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Carnpoarnor,12 - Nau 3 9 3 6 7 5 5 * 0 8

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * • MES MARCS Enric Granados, 15

93 589*4 29

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

9 3 5 8 9 3 2 8 9

i MAT. CONSTRUCCIÓ

• A P Rius i Taulet, 27 93674 05 03 • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107 .

93674*4 90

MISSATGERS

• MRW Ildefons Cerdà, 4 local 11

93 675*0**

MERCERIES

• L A P E R L A

Major, 3

93 6740*38

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragutl,9-19 93 589 0023

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTrQUE Elies Rogent 52 93 5 8 9 6 * 6 3 • BÉNETTON Santa Maria, 21 93 67485 02 • BLUE M O O N

Major, 16. Horari:

9 .30-13.30 h

16.30-20.30 h 93675 02 67 • CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 674*4 82 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 • TOT PUNT Sant Antoni, 19 93674 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni. 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5

JOGUINES • J O G U I N E S

MOBLES DECORACIÓ

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 6740995 93 6 7 4 * 5 50 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 9358922 32 •EGA MOBLES Cànovas del Castth. 2 9 3 5 8 9 0 0 * 4 • MAJIK Sant Jordi, 29

93589 02 66

iraffl; • M O T O S ÀLVAREZ

Sant D o m è n e c h , 2 8

93 674 0636

• R E N A U L T - A C E R S A

Ctra. Cerdanyola, 55

93 5892649 • Ï .M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax

•T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3

• MUSICAL SANT CUGAT. Alfons SaJal 8-20

936754757

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 6 7 5 5 7 5 5 • VALLÈS N É T " Sant Ramon, 4 9 3 6 7 4 8 9 * 8

OBJ. REGAL FESTA

•FIOTTO SantJordL32 93 5 8 9 0 6 0 5 •LA FESTA Sanfiago Rueirici, 8 9 3 6 7 5 3 3 0 4 • O N A Major, 18 9 3 6 7 5 6 9 2 * MAVI

Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

93 675 04 54

W:IW.!W;IIWI.l.'U •CONSTRUALPA Sia Maria, 9-1r 1a 93589 0*5* •D4 CONSTRUC­CIONS Valldoreix, 10 93 6746596 _ _ • MARCOVE Sant Esteve, 29 93674 CB07 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 * 7 3 2 • SERRALLERIA TE­RRA I COMAS C A Mozart.9. Barcelona 9 3 2 * 8 * 9 96

ÒPTIQUES

• T E X I D Ó Ò P T I C A

Sant Jordi, 3 0

9358944 95

PASTISSERIES

•SALVAT Santiago Rusinyol, 46

9 3 6 7 5 * 2 9 9

PAPELERIES

•PAPELERIALUFA C(Vatdoreix,23

9a 59a 61.19

PARAMENT DE LA LLAR

•GENEVEVELETHU Vtó.6

9 3 6 7 4 0 3 * 6

PERRUQUERIES

•ANA Cami de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 9 3 5 8 9 3 5 8 9 _ •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88 •FORMAS Eles Rogent, 18 A 93 6 7 5 4 0 0 6 •LOURDES Monestr 33, entresol 4 9 3 6 7 4 4 0 2 6 •NUEVAMAGÜEN ANA Y ENCARNA Depíaciones, (mpieza arornaterapia StUorenç,7 93 6 7 4 6 2 8 8 •SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20

9 3 5 8 9 4 7 * * •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93589 5785 •DtSONESTUSTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA

I LLEGUM

•SALUMS

Sant Antoni, 50 936745752

PERSIANES

Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 9 3 5 8 9 8 * 2 9 9 0 8 9 9 6 3 8 *

• FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7 • P B C M E S SANT CUGAT Enric Granados, 10

935892529

• P O L L E R I A

S A N T C U G A T

Mercat Torreblanca,

prJa.1-5

93675*389

• WSTALACtONESA ZAMORA, SJ-Moesèn Critor Verda­guer, 1a 9 3 5 8 9 2 6 3 8 • MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 9 3 6 7 4 6 0 5 8

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L Sant Domènec, 10-baixos 93 58923 7*

ROBAINFANTII

•CUCARRÓ Santiago Rusiftol, 30 93 674 5 5 8 0 •NENS Endevateda.12

9 3 5 8 9 6 4 * 6

ROBA PER ALA LLAR

• F A L G U E R A

VHà.1 93 67524 0*

• P E R Y B E N

VaWoreix, 45-47 93 674 53 35 936745*04

SABATERIES

• REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE

CLAUS 9 3 6 7 4 0 0 * 4 • REPARACIÓ DB. CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 675 32 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16

9367490 97 • T A T E R S

Sant Antoni, 62

93675 55 06

SEGURETAT

•AUX-VYD Alfons Sate, 50 93 5 8 9 * 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

• TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 6743688 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Sarrt Llorenç, 27 9367463 62 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 69 50 •TALLERESMENA Passeig Torrebianca13 93 674 5 3 0 *

TELEFONIA

• A R TELECOM

Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola 49 9 3 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES

•TMTORERIASANT CUGAT

Sant Anton, 1 9 3 6 7 4 * * 8 2

•TMTORERIASANT

CUGAT

Santiago Rusnol, 35 9 3 6 7 4 * * 8 3

•TMTORERIASANT

CUGAT

RbtaRtxatalade,34 936752228 • TMTORERIASANT

CUGAT

Alfons Saba, 2 936744*67

TRANSPORTS

• ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI 9 3 5 8 9 4 4 2 2 9 3 6 7 5 5 * 5 *

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. Sabadell, 23. Obert nit i festius 93674 6945 Tel. urgències 90889 8 * 3 6 93 67469 45 • LA F A U N A

Rb la del Celler, 35-37

93674*305 • M A S K O T A

Villa, 5

93 675 0*52

• VETERINOS Rius i Taulet,31 93589 7 * 4 *

• USSIATOURS Plana Hospital, 10 9 3 5 8 9 6 * 5 0 Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 9 3 6 7 4 0 8 8 *

ELS4CANTONS Classificats

;|!É|;OÍIfÍ ;;;: Ü l l l l l Mki

A R E N A S A N K S A

• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 112 m2. 4 hab.(1 suite), 2 bafïos, amplio salón -comedor, cocina-office, tot exterior, armarios y focos empotrados, calef.gas natural, pàrking, solo 6 vecinos, última planta baja con jardín de 92 m2. Alquiler: Desde 95.000, ptas. 93 589 45 66

• PISOS A ESTRENAR

Coll-Favà. 3 y 4 habitaciones, 2 banos, calefacción, gas,

parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona

comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas mes.

9358945 66

O i P I S O S -GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

-Pisos de 2 hab. desde 70.000 ptas /mes (PK incluido)

-Pisos, Adosadas y Unifamiliares de Alto Standing.

GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES ALTO STANDING II GRANDES OCASIONES I!

- Valldoreix- Estación, unif. 700 m2 solar, 400 m2 construidos ( estilo modemo), piscina, inmejorable zona, sol T/D, 4 plazas de PK.: 69 Mill.

- Zona Olabarria, piso de 140 m2 útiles, 2 tzas, 4 hab., 2 banos, sol T/D, calefacción, 2 plazas de PK, Zona Comunitària y Piscina: 39 Mill!!

"Recuerde.... H a v l U l l viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81 -61 F I I M C A S S A N T C U G A T

PISOS EN ALQUILER EN VARIAS ZONAS :

•JUNTO ESTACIÓN Piso amueblado de 75 m2, 3 hab., en perfecto estado, calefacción. Precio:74.000 ptas/mes, comunidad incluida. Otro piso sin muebles de 120 m2, 4 hab., 2 banos completes. Precio: 80.000 ptas/m/re, comunidad incluida

•COLL FAVA. „ _, Piso nuevo a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 baftos completos. Calefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardín comunitario. Precio: 100.000 ptas/mes, comunidad incluida. 93 674 08 97

• MERCADO NUEVO Torre adosada de 120 m2, 3 hab., (2 dobles), salon-comedor de 25 m2, cocina-office, un bano completo y aseo. Parket. Calefacción. Plaza de pàrking. Jardín privado y comunitario. Precio: 120.000 ptas j/mes 93 674 06 97

• MIRASOL Torre individual de 160 m2 4 hab.(2 dobles), salón-comedor de 30 m2, cocina-office, 2 banos complefos. Calefacción. Garage para dos coches. Jardín con piscina. Precio: 150.000 mes 93 674 0897 • JUNTO ESTACIÓN Local en c/ Gerona de 40-45 m2. Precio: 100.000 ptas/mes. Otro local en c/ Gerona de 132 m2. Precio: 150.000 ptas/mes. 93_674 08 97 _ _ _

JUNTO ESTACIÓN. • JUNTO E5TACION. Àtico dúplex de 100 m2. En planta baia consta de salón' comedor, cocina americana (nueva), una hab. doble y un aseo con ducha. En la planta piso consta de un saloncrto y una "suite" (bano nuevo). Terracita. Parket. Carpintena de aluminio con dimalit. Calefacción. Precio: 23 Mill. 936740897

• ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de lujo, 160 m2, 4 hab. dobles, salon-comedor de 45 m2, 2 baftos completos, cocina office. Perfecto estado. Dos piscinas y jardín comuntario. Precio : 32,5 Mil. W6740S97_..

• LA FLORESTA (Ideal con inversión) Casa individual (con inquiinos) de dos plantas. En cada planta hay una vivienda. Una consta de 4 hab. dobles y la otra consta de 3 hab. dobles. Ademàs cada una de ©Has tiene salón-comedor, cocina y un bano comleto. Precio: 30 Mill. 93674 0___?7

•PLADELVINYET Torre adosada de 180 m2. 3 hab. (2 dobles), salón-comedor de 25 m2, cocina-office, 2 banos completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero. PjeçioiOMi\lM674 0e97

• P° VALLDOREIX Casa individual estilo inglés con 500 m2 de jardtn , 6 hab. (una "suite"), salón-comedor a dos niveles, cocina-office, 4 banos completos. Estudio. Càrnara frigorífica. Garage para dos coches. Precio: 67 Mill. 93 674 06 97

VENTAS:

F I N Q U E S G I R O N E L L A • TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitorios, amplio comedor-salon, cocina-office, 2 banos completos, terraza. estudio., jardm 40pm2. TODO REFORMADO. MUCHÀ LUZ Y SOL.'37.000.000 Ptas. 93 674 72 54

•ZONA GOLF 4 dormitorios. comedor-salon con parquet, cocina-office, lavadero, 2 banos completos. amplia terraza. Zona comunitària con piscina. 29.000.000 Ptas. 93674 7254

• ZONA RESIDENCIAL . 3 dormitorios, comedor-salon 30 m2, cocina, lavadero, 2 banos completos, armarios empotrados terraza, calefacción. Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL, EXCELENTES VIST AS. 21.000.000 Ptas. 93 674 72 54

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 amplios dormitorios con armarios, comedor-salon.cocina-office, 2 banos completos, calefacción terraza Pàrking. Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ptas. 93 674 72 54

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón. cocina-office, lavadero, 2 bafïos, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000 000 Ptas. 93 674 72 54 • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, bano completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93 674 7254 • C. VALLÈS. ATICO _, . 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA 21.000.000 Ptas. 9367*7254

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDÍN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254

• ZONA TRANQUILA

Sup. 110 m2+15 m2 de terraza, salón-comedor 35 m2, cocina, 3 H. Dob., 2 b., calefac., 2 p.p.. piscina comunit., 3 arios, todo exterior. Precio_30_5 Mill. 93 675 33 55. £-686

• ZONA MONASTERIO

Ocasión, sup. 74 m2, comedor, cocina, 3 hab., 1 b., ascensor, gasnatural, Precio: 9'650_ mill. 936753355. E-68T

• JUNTO ESTACIÓN

Reformado, superfície 65 m2, comedor cocina, 3 dormitorios,

1 bano, buen estado, 12 6 mill. 936753355. £-738

•MIRASOL Torre de 100 m2 const., solar 390 m2, TOTALMENTE REFORMADA, salón con chimenea, cocina, 3 h. 1 b., calefac, buenos acabados. admite ampliación, 27'825 mill. 93 67533 55. £-737

• SOLAR, ZONA ARCHIVO Superfície 600 m2, llano, vistas, calles asfaltadas, luz, agua, gas y teJL_apie.de parcela, 315 mill. 936753355. B-731

• ADOSADA El Colomer, sup., 230 m2, garaje 2 c, zona de lavado, salón con chim., cocina office, 4 h„ 2 b., 1 a., zona oomuniL con piscina. Precio: 51,5 Mill. 93 675 33 55. E-S98

• ZONA MERCADO NUEVO

Sup. 80 m2, comedor, cocina, 2 hab., 1 bano, parquet,

calefac, aire acond., ant. 6 aíios, periectisimo estado, 18,375

mill. 93675 33 55. E-734

• RBLA. RIBATALLADA

95 rr\2, salón con chimenea, cocina, 4 h. con arm. emp,, \ b.,

1 aseo, calefac, ascensor, todo exterior, perfecto estado.

Precio: 21 Mill. 935892643. E-S94

• ZONA ESTACIÓN Torre de 250 m2, garaje 3 c , Amplia zona de lavado y plancha, salón-comedor con chimenea, cocina-office, 4 h., estudio con terraza, 2 b., 1 a, estudio, parquet, calefac., perfectísimo estado. Precio: 55,5 Mill. 93675 33 55. £-564

• SOLAR EN MIRASOL Sup. 608 m2, fachada 23 mts., calle asfaltada, luz, agua, gi y teff. a pie de parcela, Precio: 24,5 Mill. 93 675 3355. £-682

Ò R G A N • ZONA GOLF Atico 90 m2, 2 dor., 2 baftos, amplio salón-comedor, gran terraza. Magníficas vistas. Acabados de alta calidad. 46, 4 Mill. 93 674 32 06

• RESID. ARRABASSADA Sup. 130 m2., salón-comedor con chimenea. hog. 4 dormitorios. cocina-office, 2 banos, 1 aseo, gran terraza, 132 m2, 2 pk.. arm. empot. 36,5 Mill. 936743208

• ZONA CENTRO Sup. 158 m2, 4 dormitorios, 2 bafïos, amplio al-comedor, cocina-office, lavadero, parket. Precio : 26 MiU. 93 674 32 08

• COU. FAVA Pract. nuevo, sup. 86 m2, sal-comedor, cocina, 3 dormitorios, 2 banos, 1 pk. doble jard. comun. pisc. Precio : 24,2 MiU 93 674 32 08

• ZONA CENTRO Sup. 100 m2., 4 dormitorios, 1 bafio, 1 as. con ducha, sal-comedor, cocina. Todo reformado. Precio 22 Mill. 93 674 32 08

© F E R T E S • DIPLOMADA DÓNA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'examen OELF (Institut Francès) 93580 7288 _ _ _ _ _

ESCOLA D'EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.

• MONTSENY, 18 Llogo local de 50 m2 MOLTA LLUM. Hoc tranquil, fàcil apar­cament, ideal per a estudi. Preu: 60.000 pt.es. mensuals Oficina93 67472 06

• LLICENCIADA FA CLASSES DE LLATÍ, GREC, CATALÀ I CASTELLÀ. També repàs d' E.S.O. Núria 93 674 2312

• RIUS I TAULET Bien cuidado, 100 m2 sup. 3 dormitorios. do. 2 bafïos, amplio sal-comedor. Magníficas vistas. Jardín comunitario, piscina. 21 Mill. « 6 7 4 3 2 0 8

• PARC. POLLANCRADA Atico 100 m2, 4 dormitorios, amplia cocina-office, sal-comedor, con chimenea hogar, gran terraza, 44 m2., a refor. 20 Mill. « 6 7 4 3 2 0 8

• TORREBLANCA Apartamento de 65 m2, 1 dormitorio doble, amplio salón-comedor, cocina americana, i bano, 1 pk. Trastero. Precio: 11 Mill 9367432 08

•MIRASOL Torre unifamiliar, solar 754 m2 , sup. const. 150 m2. 4 dormitorios, cocina-office, sal-comedor con chim-hog. 2 banos, piscina, rieg. aut., 2 pk. sala con barbacoa. Precio : 40 Mill. 93674320JL

• LA FLORESTA Unifam,, parcela 1.019 m2, sup. cons. 130 m2, 3 dormitorios, 1 bano. 1 aseo con ducha, sal-comedor con chim.hog., cocina, terraza, 2 pk. Totalmente reformada. Precio : 29 Mill. 936743208

D E M A N I I E S • TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial. 50m; lloguer baix. 93 589 64 16 (matins)

• OPOHTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93675 14 53

• PERRUQUERIA DISON, necessita estudiants/ tes i oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel ca­rrer Martorell, 12.

• ESTUDIANT AMB EXPERIÈNCIA s'ofereix per fer de cangur tardes i nits

BLANCA 93 674 11 28

• AMPURIA BRAVA 1* línia mar, lloguer Apt. nou, 3 habitacions, 10.000 Ptes. P/Setmana. 939 776896-97245 42 57

PINATELLS COL·LABORA : M. Àngels Quadras

Ingredients : El tall rodó és millor que sigui de conill.

Preparació: Lliguem el tall rodó de vedella amb un cordill i el posem en una cassola amb una mica de llard i oli d'oliva. El daurem a volta i volta. Després amb foc regular es cou 10 minuts. S'hi afegeixen alls, ceba i pastanagues a trossos. Cinc minuts després, s'hi afegeix el cor de les carxofes ben tendres (sense pèl ni fulles). Hem de procurar que la carn quedi ben cuita per dintre. 1/4 d'hora abans d'acabar, hi posem els rovellonr o pinatells (si són petits, sencers, i si són grans, a trossos). Mentre els bolets, les carxofes i la carn es van coent, triturem, un cop cuits, els alls, les cebes i les pastanagues. Tirem una copeta de conyac sobre el rostit. Fem la reducció. Perquè la salsa que hem triturat no quedi tan espessa, podem afegir-hi aigua o millor una mica de brou. Traiem el cordill del tall rodó i l'hi fem talls prims. Salem la carn i la salsa.

Consell: És important que la carn quedi ben cuita per dins i això ho sabrem punxant-la. La salsa, ni poc ni massa.

Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació

FONS SOCIAL

EUROPEU

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 2211 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei

Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

AJUDANT/A DE PE RRUQUBR/A

Edat: de 18 a 45 anys.

Sou brut anual aproximat 1.700.000

Municipi; El Pont Major (Qtrones).

weftietna» ESTILISTA

pera perruqueria Edat: de 28 a 40 anys. 2 anys d'experiència en ai sector. Sou brut anual aproximat: 1.900.000 Municipi: Banyote«{Pla de l'Estany).

Wafc«H03« CrPEIlARVÀRlADEMANTENBWENT^

I INSTAL·LACIÓ OC P ISTES D'ESQUÍ per a gran complex turístic i d'oci

Edst. de 25 • 46 anys. Jornada laboral en regim de tom». Sou brut anual apraxirnat 1.900.000 Comarca: Alta Ribagorça.

W a f : f 1 7 t 3 B U G A D 0 V A

per treballar en una Bar de Jubilat*

Sou brut anual aproximat 2.000.000

Muntòpt: d i a n a (AHUrgel).

W e f t i m 4 » AJUDAMT'AD'ESTETICSSTA

per a empresa de be iesa de Rubi Edat: de 19 a 22 anys. Formació: FP1 (estàtica). Residència al Vallés Ocddantal. Jornada completa. Contracta de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.900.000

R e f t l · l e e e -Centred'eatètícaoeroa

EXPERT/A E N n S t C è V O , ^ T A T U A T G E S IMKSROPtOMCNTAC·Ò

FormaciòiexperièrKiiaenrrifreroplgmentaclo. vatorabie*. Horari a convenir. Sou brut anual aproximat 1.400.000 Municipi: Calella (Maresme).

ans.irm*... PERRUQUER/A

Edat: de 19 a 26 anys.

1 any d'experiència en el sector.

Sou brut anual aproximat: 1.700.000

Municipi: Banyoles (Pia de TEatany).

Ret: 190034 Centre d'estètica cerca

EXPERT/A E N M A M C U R A t U N G L E S DE P O R C E L L A N A

FormaeJoiexperienciaen manicura, valorabie». Horari a convenir. Sou brut anual aproximat 1.400.000 Municipi: Calella (Maresme).

R e f t l 7

MANIPULADOR/A DC FRUITA per a cadena d'envasat

Edat: de 20 a 3 0 anys. Mitjà de transport propi Residència a f Urgell. Sou brut anual aproximat: 1.800.000 Municipi: BeHpuig.

Ref:19P>40

CUINER/A per «restaurant d'hotel

Experiència en e l sector. Residència a l'Alt Empordà. Sou brut anual aproximat. 1 960.000 Municipi: Cadaqués.

Ref: 190041 C A M B R E R »

5 anys d'experiència en el «actor.

Residència a l'A» Empordà

Sou brut anual aproxim a t 1.690.000

Municipi: Empuriabrava^asta·ód'Emoúri·e.

Re f :1 C U M E R M

S anys d'experiència en el sector. Residència a l'Art Empordè. Contracte indefinit Sou brut anual aproximat 2.100 000 Municipi: Empuriabrava-Cattsllft tfBnpünea.

R e f c l T e W T

E d a t de 25 a 4 0 anys. 2 anyad experiència en el aector. Carnet B1 i vehicle propi. Residència a l'Alt Empordà. Contracte indefinit Sou brut anual aproximat 1.680.000 Municipi: Fortià

Raf: 17 *812 E N C A R R E O A T M D A O E RESTAURANT

Experiència en el sector.

Residència a l'A* Empordè.

Sou brut anual aproximat: 2.100.000

MurúóptErnpurlabrava

Ref: 179590 P ISTER/ASOCORRtSTA

pera pistesd'eequf

1 any d'experiència en el sector.

Jornada completa.

Sou brut anual aproximat 2.000.000

Comarca: Alta Ribagorça. Ref: 19199»

8 P E O N S HORTKTULTORS/ES par a l a recol·lecció de cebes

Edat: de 2 0 a 30 anys. Mlttè de transport propi. Residència al Pla d Urge» Sou brut anual aproximat 1.800.000 Municipi: Miralcamp.

Ref: 190389

•m pera ese^ad'trrformèBcadeBarcelona Experiència en la doeèncas. valorable. Possibilitat dímpartir ela» »eirfallreaproBra»i<eB oespeciolitats. _ t

Jornada de dilluns a divendres (de 18h a 20h). Sou brut anual aproximat 2.400.000

rUt.HHW TECNKVA EN ASSESSORAlBBíTPROFESSIONAI.

E d a t de 25 a 50 anys. Lsoanctatura en psicologia o pedagogia. Expetlènciaenorierttaclotaseaaaoramant professional, valorable. Curaopostgrauo> t e c * * en rxlertac» professional Sou brut anual aproximat: 2.900.000 Municipi: Badalona (Barcelonès).

ttèfimm PROFESSOR/A DE C U P P S R

pera eacotetf informèfioa Experiència en la docència, valorabte. Possibilitat d'impartir d e s * * * d'altre» programes o especialitats Sou brut anual aproximat 2.400.000 Municipi: Barcelona.

Ref: 191799 PROFESSOR/A O t L ' À R E A D E TECNOLOGIA

d'ensenyament lacundari obligatori

Sou brut anual aproximat 1 960 000

Municipi: Lleida

Raf i191893

MECANIC/A Formació: FP2 (mecànica), Coneixement superior d'anglèsid'Acoess. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: Mataró (Maresme).

Ref: 1 8 1 4 — DELINEANT INDUSTRIAL

Edat de 25 a 36 anys Formació: FP2 (delineació) 2 anys d'experiència en el sector. Residència al Vai let Occidental. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Rubí.

Ref: 181808

ELECTRICISTA d'alta i baixa tensió

C a m e t B I . Residència al Ban Ebre. Jornada completa. Contracte per obra o servei. Sou brut anua) aproximat: 2.380.000 Municipi: Tortosa.

SERRALLER/A 2 anys d'experiència en el sector. Residència al Segrià. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 1.500.000 Municipi: Lleida

177328

Formació: FP2(ehii,liMtt»l), 2 anys d'experiència en SI sector. CametBI. Residència at Sagna. Contrada de 3 mesos, prorrogat*». Sou brut anual aproxima!: 1.900.000 Municipi-Lleida.

Ref: 177322 M U N T A O O R / A D E Q U A D R E S E L È C T R K »

O E M A N I O B R A I CONTROL E d a t de 21 a 3 1 anys. Formació: PP2 o simoar. Experiència en muntatges d'armaris elèctrics, pneumàtica, ete. Residència al Baix Penedès. Sou brut anual aproximat 1.800.000 MunicfphL'Arboç.

ENOOMADOR/A per s empresa d'arts gràfiques de Terrassa

E d a t d » 3 0 a 6 5 anys 3 anys d'experiència en el sector. C a m e t B I . Residència al Vallès Occidental. Sou brut anual aproximat 2.500.000

Ref: 181490

M a r q u e t i r u i .

VENEDOR/A per a empresa de publicitat

Edet: d e 25 a 4 0 anys. Vehide propi. Sou brut anual aproximat 2.100.000 Municipi: Víla-eecra (AM Empordè).

Ref: 190924 A S S E 3 S O R / A C O M E R C I A L

per a la venda de cursos d'anglès E d a t de 2 3 a 55 anys. Ckxwixerner^ d'angles, vatorabtes Vehide propi. Ck>ntracte mercantil. Sou brut anual aproximat 2.800.000 Municipi: Banyoles (Pla de l'Estany)

RWTT tq03>B

4 A O E N T S D 'ASSEGURANCES E d a t de 25 a 45 anys F«TT«ció.COUoequtvalent. JornajckiQompfeta. Formació a càrrec de l'empresa Sou brut anual aproximat 3.000.000 Comarques: Osona lR ipoMs.

R»f :1T9733

COMERCIAL par a empresa de productes de perruqueria

E d a t de 25 a 4 S anys Vehicle propi. Sou brut anual aproximat 2.100.000 Municipi: Figuera* (AH Empordà).

Empresa de transports de Figueres (Alt Empordà)

XOFER/A E d a t de 25 a 4 0 anys. Carnet C 1 Vehide propi. Sou bruFanual aproximat 1.900.000

ffrtr;,no*»i,

IMPRESSOR/A. de planografia offset monoootor

Edat de 23 a 50 anys. 1 any d'experiència en el sector. C a m e t B I . Residència al Vallès Occidental. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Terrassa

Ref: 1818

TORNER/A Edat màxima: 40 anys. Experiència en loc similar. Residència al Montsià. Sou brut anual aproximat 2.030.000 Municipi: Amposta

Ref: 179420

X O F E R / A D E C A M I Ó per a empresa de transports de Terrassa

E d a t d e 18 a 3 0 anys. Formació: EOB. 1 any d'experiència en el sector. Ç a m e t C I . Residència al Vallès Occidental Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou bru» anual aproximat: 2.000.000

- - i S i a "

L U C E N C I A T / A D A E N P S I C O L O G I A Edat: de 26 a 45 anys. 1 any d'experiència en el sector. Jomadaeompleta. Sou brut anual aproximat 2.576.000 MunkSpfc Ueida.

« • f t 180827

SOLDADOR/A peraempresade maquinària de Manresa

Edat: de 25 a 45 anys. 5 anys d'experiència en et sector. C a m e t B I . Residència al Bages. Tom nocturn. Sou brut anual aproximat 2.500.000

Ref: 181879

Empresa del sector energètic de Barcelona cerca M F O f W A T I C / A

d*ap»cacr0ris tècniques i industrials 3 anys d'experiència. Domini del aenguatgeC. ConebcernenteoTentomvisuel.aisteniesoperatius rnuUuaKXv^apasarioncenterrvsieal.vaiorables. Sou brut anual aproximat 4.000.000

PLANXISTA D 'AUTOMÒBILS Experiència en Hoc similar,

Sou brut anual aproximat: 2.400.000

Municipi: Lleida.

•íefcimji

FUSTER/A EBENISTA Edat: d e 2 5 * 4 0 anys. Experiència, vatorabie. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: VttaWarefx<Gironè»)

Reft 179939

\S wWL SANT CUGAT & Ajuntament de (|f| Sant Cugat del

15 MANIPULADORES

Per a ETT amb contracte a Barberà del Vaflès. Tasques variades com a operaries Es valorarà la tenença de vehicle per a transport individua

fins el lloc de treball. Possibilitat de diierents toms intensius.

Contracte de sis mesos. Retribució: 90.000 netes mensuals.

4 MOSSOS OE MAGATZEM

Per a ETT amb contracte a Barberà del Vallès. Es valorarà tenença de vehicle propi per a transport individual al

lloc de treball Possibilitat de diferents toms intensius. Contracte de sis mesos.

Retribució de 105.000 netes mensuals. Ret.501

1 ADMINISTRATIU Per a Fundació a Barcelona.

Tasques: Tràmit de correspondència urgent, Recepció i atenció telefònica, ensobratge ràpid.

Coneixement de Word Excel i Accés. Cal tenir incapacitat motriu amb certificat oficial. Contracte d'un any.

Ref: 505

INTERINA Per a casa particular a Valldoreix.

Caldrà fer feines de la llar i dormir a la casa Sexe dona Edat Indiferent.

Règim d' empleats de la llar Retribució de 90 000-100.000 neles al mes

Ref: 504

OPERARI DE CADENA DE MUNTATGE Per a ETT amb contracte a Cerdanyola

Per classificar i empaquetar peces de ceràmica. Formació FP o simiar. Sexe: Home. Edat entre 18 i 25 anys. Jornada de

40 hores amb toms rotatius Retrbució: 105.000 netes/mes

Ref: 496

2 CAIXERES

Per a gran superfície situada a Sant Cugat del Valès.

NO cal experiència.

Horari, dijous tarde, divendres i dissabtes.

Contracte eventual de 20 h., fins al 31 de gener. Retribució de 55.000 bruteeAnes.

REr498

Servei d'Ocupació Municipal

éAjuntament de Sant Cugat del Vailet

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del

C l u b d ' O c u p a c i ó , truca'ns.

Et podem presentar com a candidat/ta

Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d 'Ocupació Municipal)

Rambla Can Mora, 11 , 3r 0 8 Í 9 0 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EISÍCANTONS

Divendres, 23 d'octubre de 1WH 35

B à s q u e t

Primer triomf de la UE Sant Cugat a Segona Catalana

Joan Rama: "Aquest triomf ens donarà tranquil·litat per treballar" L'equip masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat ja sap el que és guanyar un partit de lliga en la present tempo­rada després que dissabte s'imposés a

À.L - Sant Cugat -

L'equip masculí de bàsquet de la l'K Sant Cugat va acon­seguir dissabte la primera victò­ria a la lliga en la present tem­porada, després de la disputa de la quarta jornada de lliga de Segona Catalana. Kl conjunt vermell-i-negre va desfer-se del CB Castelldefels per 83 punts a 65. Aquesta també ha estat la primera victòria en competició oficial de l'entrenador santcu-gatcnc Joan Rama com a mà­xim responsable del sènior mas-culí, que s'ha mostrat molt satisfet per aquest fet. Kl més important, segons Rama, és que "aquest triomf ens donarà tran­quil·litat per continuar treba­llant" i ha reconegut que "és molt difícil aixecar la moral dels jugadors quan s'encaixa una de­rrota darrere una altra". L'en­trenador ha explicat que el seu equip està fent un bon treball a les sessions preparatòries i que "la línia ascendent en el joc que vam encetar a casa amb el Bàs­quet Ribes i que va continuar fa dues setmanes a la pista del Reus Deportiu ha tingut final­ment el seu fruit". Respecte de l'últim partit davant el CB Cas­telldefels, Joan Rama ha des­tacat "els molts punts anotats i

la Sala Escolar al CB Castelldefels per 83 punts a 65. Tothom és conscient de la importància que té aquesta lliga on els primers vuit classificats assoliran

l'ascens a Primera Catalana. L'entre­nador Joan Rama ha aconseguit la pri­mera victòria en enfrontament oficial com a tècnic santeugatenc.

L'equip masculí de bàsquet de la UE Sant Cugat va sumar la primera victòria de la present taantrada. Foto: XXVIUMOSA

els pocs rebuts, l'esperit de sa­crifici dels jugadors i la con­centració d'aquests al llarg dels quaranta minuts de partit".

Entre els vuit primers

Com ja és sabut, els vuit pri­mers classificats pujaran a Pri­

mera Catalana, a causa dels can­vis d'estructuració de categories previstos per a la campanya 1999/2000. Malgrat que en aquests moments la UE Sant Cugat no sigui entre els primers de la taula, Rama apunta que "per la qualitat dels nostres ju­gadors podem assolir l'ascens".

A Rama però, el que més el pre­ocupa ara mateix és que l'equip santeugatenc "consolidi aques­ta línia ascendent en el joc per poder escalar llocs a la taula". La millor manera per consoli­dar aquest bon moment seria vèncer diumenge a la pista del Maragall.

Un inici excel·lent

• Despit dWer mdk ta ten> porada passada l'ascens de cate­goria passant per un meraorabíe

Esportiva Sant Cugat fra encetat

una

mm va ser ei CB íawaa -84 a 60-, d segon l'Associació Espor­tiva Sant Martí Espot -35 a 51-i enkdàam jornada l'equip ver­mell-i-negre ha derrotat «1CBP Línia Hogar a la Saia Escolar per 76 punts a 57. En aquest xoc en-tre les santeugatenques i les de Vilanova i la Geltrú hi havia en joc et liderat, que finalment ha estat per a les jugadores que aquesta temporada dirigeix Oscar Pedroche. El tècnic ha valorat "molt positivament" aquest co­mençament de lliga, tot i que ha assegurat que l'objectiu d'en­guany contínua sent, malgrat els bons resultats obtinguts, el de "mantenir k categoria". De fet, el tècnic ha assegurat que nosera fins a la vuitena o novena jornada quan es podrà començar a valo­rar el futur del seu equtp a la com­petició de lliga. Oscar Pedroche ha explicat que "Peqiïíp encara és en fase de rodatge i d'acoblament al nou sistema" i ha afegit també que "en aquests moments som només a un 60% de les nostres possibilitats", L'entrenador del primer equip femení ha recone­gut que disposa d'una "plantilla curta" i ha explicat que no tanca lesportesaanapossible incorpo­ració. Diumenge a partir de dos quarts de deu del matí, la UE Sant Cugat visita ia pista de L'­Hospitalet "B", un dels conjunts que, segons Pedroche, seran a la part alta de la classificació. /À.L.

H a n d b o l

Primera derrota de la UE Sant Cugat a casa en un any i mig L equip santeugatenc visita VHandbol Bordils

À.L'. - Sant Cugat -

L'equip d'handbol deia XV. Sant Cugat no va poder supe­rar el Kemac Castelló diu­menge al pavelló municipal i va acabar cedint per 22 gols a 24 la primera derrota a casa de la present temporada. A

més, aquesta desfeta és la pri­mera que encaixa en un any i mig l'equip santeugatenc com a equip local. Així, mentre el Castelló, que és líder amb 6 punts, continua sense conèi­xer la derrota a la lliga, tot i que ha jugat un partit menys, l 'equip vermell- i-negre és novè amb 4 punts. En aquest

partit, la l 'E Sant Cugat no va mostrar-se ni molt menvs inferior a l'equip visitant. La c inquena jornada del

campionat de lliga a Primera Nacional durà el conjunt que entrena Joan Sancho a la pis­ta de l'Handbol Bordils, que en aquests moments és desè a la classificació. UUESantCufatva F·teXWlUUMSA

36 Esports ELS ICANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

Voleibol

El C V Sant Cugat guanya a Santa Coloma i ja és tercer

Zoran Nikolovski: "Jo sempre he confiat en les meves jugadores" Dos partits a Primera Divisió Nacional s'han acabat traduint en dos triomfs del sènior femení del CV Sant Cugat da­vant el CV Terol i el CV Santa Coloma.

Aquest excel·lent debut a la lliga ha fa­cilitat que l'equip que dirigeix Zoran Ni­kolovski passi a ocupar la tercera po­sició a la taula, però amb els mateixos

punts que els dos primers: el Winterthur Barcelona i el CV L'Illa Jordi de Caste­lló. Aquest cap de setmana, el CV Sant Cugat rep el CV Quart de València

Al.KX Lol 'KZ - Sant Cugat -

Kl sènior femení del CA Sant ( 'ugat va sumar dissabte passat la segona victòria de Primera Na­cional en imposar-se a Santa Co­loma per 1 set a 3, amb parcials de 15-12, 4-15. 12-15 i 7-15. Aquesta ha significat la segona victòria a la lliga. Kl conjunt sant-cugatenc, que ja és tercer, va per­dre el primer set amb el Denver CV Santa Coloma, però va refer-se i es va acabar imposant amb claredat. Kl tècnic Zoran Niko­lovski ha ressaltat aquest fet ex­plicant que "l'equip ha demostrat que també pot remuntar un par­tit quan les coses se li posen d'es­quena, i això és perquè tenen qua­litat per fer-ho". L'entrenador ha destacat per sobre de tot l'entre-ga de les seves jugadores, que "han incomodat en tot moment l'adversari i no han donat cap punt per perdut". Després del baix ren­diment del CV Sant Cugat a la pretemporada, on es va haver de conformar amb un quart lloc a la Lliga Catalana, el sènior femení està oferint un bon nivell en aquest començament de tempo­rada. Nikolovski, però, matisa que

"jo sempre he confiat amb Ics me­ves jugadores i per això sí que m'esperava que juguessin a un alt nivell de joc".

Vol la tercera

Zoran Nikolovski creu que és vi­tal guanyar el partit de dissabte a les sis de la tarda al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix davant el CV Quart de València, que ara mateix ocupa l'onzena i penúltima posició a la taula amb dos punts, i sense conèixer encara la victòria en la present temporada. Pel tècnic santeugatenc l'actual classificació de Fequip visitant no té cap tipus d'importància perquè "cada partit és diferent". El que sí que té molt clar és que "si no baixem el nostre nivell sóc optimista amb vista a aquest xoc". Nikolovski també ha reconegut que no té referències del rival. Per a aquest partit, Ni­kolovski no podrà comptar amb les germanes Santamaría, Carlota i Sa-manta, que per motius personals no podran ser al panit. El tècnic ha explicat que "són dues baixes importants". A qui podrà recuperar per a aquest partit serà Ainhoa Mena, que torna a l'equip. Des­prés de jugar davant el CV Quart, el conjunt santeugatenc haurà d'a-

rtarip hiiMi M CV tat daM ta W H MM NtieptraajL raiKnc

frontar, segons Nikolovski, tres par­tits clau: a la pista de l'Hortons, a casa amb el Winterthur Barcelona i a Castelló amb el CV L'Illa Jordi. Aquest bloc de tres partits, el tèc­nic els ha qualificat "de molt com­plicat", tot i que espera treure'n un balanç positiu. Divendres passat, es va celebrar la

IV Nit del Voleivol Català i el CV Sant Cugat va rebre dos trofeus: el sènior masculí per haver assolit l'as­cens a Segona Divisió i el femení per haver aconseguit la tempora­da passada la Lliga Catalana. Car­les Castro ha confirmat que dimarts s'inicien les proves del Centre de Tecnificació.

Futbol sala

L'Olímpyc cau a Mallorca i se situa penúltim

À.L. - Sant Cugat -

La derrota de l'Olímpyc en l'úl­tima jornada de lliga a la pista de l'Elèctrica Ciem per 6 gols a 1 ha provocat que el conjunt florestà passi a ocupar la penúltima posi­ció del grup sisè de Primera Na­cional A. Els jugadors d'Angel Ruiz encara no coneixen el triomf. després d'empatar els altres dos partits disputats. Demà. a partir d'un quart de sis de la tarda, l'O­límpvc rep l'Hospitalet.

P a t i n a t g e

L'EPA celebra més èxits

• Moaat/ Sant Cugat -

Laura Palomo, Carlota García i Núria Carrera, de l'EPA, van su­perar dissabte a Mollet la prova del certificat. D'aquesta manera, s'han classificat per prendre part al Campionat de Barcelona de de­butants, que se celebrarà al de­sembre. Amb aquestes, ja seran vuit les patinadores que repre­sentaran l'EPA Sant Cugat en les competicions de Barcelona, Ca­talunya i Espanya en la present temporada. /À.L.

Jocs Esportius Escolars

Els Jocs comencen demà amb més participació que mai

La competició local començarà el dia 31 À L .

La XVIII edició dels Jocs Espor­tius Escolars comença demà al matí, quan els conjunts santeugatencs que prenen part en competició co­marcal afrontaran la primera jorna­da. La resta d'equips que partici­pen en la lliga de Sant Cugat i Rubí ho faran tot just una setmana més tard, excepte el voleivol femení ale-ví, que ho farà el 7 de novembre. Els esports i les categories que de­butaran demà són: bàsquet femení i masculí infantil, voleibol femení cadet, voleibol femení infantil, vo­leibol femení juvenil, voleibol mas­culí infantil, futbol 7 en totes les categories i finalment futbol 11 tam­

bé en totes les categories. En total, 29 equips locals prendran part en competició comarcal, mentre que 44 ho faran entre Sant Cugat i Rubí.

Més participació

L'Organització dels Jocs Esportius Escolars a Sant Cugat, l'OMET (Oficina Municipal de l'Esport per a Tothom), ja ha fet públic que la xi­fra de més de 1.000 participants en la passada edició es veurà superada enguany. El fet principal que ha causat aquest fet ha estat la preins-cripció oberta abans de l'estiu i tam­bé ha influït molt les Setmanes Obertes, una promoció a les esco­les públiques que ha aconseguit copsar l'interès dels més petits pels

Jocs. Jordi Tomàs, coordinador dels Jocs Esportius Escolars a Sant Cu­gat apunta que "sí que és cert que hi ha hagut un augment en la par­ticipació respecte de la temporada passada" i afegeix que la inscripció resta oberta tot l'any. Quant a les escoles que hi participen, tant les privades com les públiques hi apor­ten el mateix nombre de partici­pants. El bàsquet és l'esport amb demanda. Enguany, hi participaran dues noves escoles que fins ara no ho feien, que són el Viaró, en hand­bol aleví, i l'Europa, en futbol sala aleví. Les entitats que col·laboren als Jocs són el CVSant Cugat, el Futbol Sala Sant Cugat i la Unió Esportiva Sant Cugat, en handbol, bàsquet i tennis taula. Els JKS Espirin Esettars tmmtm anri. Fita: XWIUMMU

E1S4 CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998 Esports 37

Hoquei herba

L'excel·lent inici del Júnior femení el situa entre els millors

Prova de foc de l'equip santcugatenc al camp del Sardinero Les victòries davant la Reial Societat a Sant Sebastià i l'Atlètic de Terrassa a Sant Cugat han facilitat que l'equip fe­mení del Júnior ocupi la segona posi­ció a la taula, compartint el liderat amb

AI.KX LÓPKZ

- Sant Cugat-

el CD Terrassa. Així, el conjunt que di­rigeix la jugadora-entrenadora Núria Olivé és dins l'objectiu que s'ha mar­cat aquesta temporada: acabar la lli­ga entre els cinc primers. Aquest cap

de setmana les jugadores del Júnior es desplacen a Santander per jugar da­vant el Caja Cantàbria Sardinero, quart classificat, i un dels equips que millor coneix la categoria.

L'equip femení del Júnior con­tinua compartint el liderat de la Divisió d'Honor femenina, però ara passa a ocupar la segona posi­ció amb els mateixos punts que el Club Deportin Terrassa. que en té quatre. L'equip santcuga­tenc ha sumat dues victòries en les dues primeres jornades del campionat, evidenciant així el bon moment que travessen les juga­dores de Núria Olivé. Kl Júnior va imposar-se a l'Atlètic de Ter­rassa per 4 gols a 1 i s'afiança així a la part alta de la classificació. "Kn aquest inici del campionat, les coses ens estan sortint molt bé", ha reconegut Olivé, que ha destacat per sobre de tot "l'ex­cel·lent treball" de les jugadores que dirigeix. L'entrenadora-juga-dora del Júnior ha ressaltat que el fet d'imposar-se al primer partit al camp de la Reial Societat, l'ac­tual campió de lliga, "ha donat molta moral a l'equip".

L'equip femení del Júnior està acomplint a la perfecció l'objectiu que s'ha marcat per a aquesta temporada: situar-se entre els cinc primers classificats. Malgrat tot, Olivé ha recordat que "la lliga tot just acaba de començar i la nostra

MMStaésUpbRtHUMJMirftiMMqM·qMsbtgnpmdista F0TB.E4C

és una categoria en què els equips tenen un nivell molt semblant". Aquest cap de setmana, l'equip blau-i-negre es desplaça a San­tander per enfrontar-se al Sardi­nero, un dels equips que més co­neix la Divisió d'Honor i, segons Olivé, on guanyar serà molt difí­cil. L'equip de Santander ocupa

la quarta plaça amb 3 punts, amb una victòria i un empat. Per a aquest xoc, el Júnior no presenta cap baixa.

No aixequen cap

Quan ja s'han disputat quatre jornades del Campionat de Cata­

lunya i ja tan sols en resten tres perquè acabi, l'equip masculí del Júnior encara no ha puntuat en aquesta competició. En la darre­ra jornada, els d'Andrés Barrien-tos van perdre a Barcelona amb el RC Polo per 3 gols a 2. El pro­per adversari de l'equip mascu­lí és el FC Barcelona.

F u t b o l

El Sant Cugat continua sense guanyar a casa en

empatar amb L'Hospitalet

- Sant Cugat -

El Sant Cugat Esport, que a fal­ta de cinc minuts vencia L'Hos­pitalet per 1 gol a 0, va acabar em­patant el partit a un gol després que el conjunt visitant transfor­més un penal. A més a més, amb empat a 0 gols, el santcugatenc Bayo va errar un penal. Centre -nador-jugador del Sant Cugat, Hans Schónhofer, s'ha mostrat preocupat per les errades defen­sives que comet el seu equip en ocasions puntuals, que acaben fa­cilitant gols a l'equip visitant. D'a­questa manera, Schónhofer ha de­clarat que "estem pagant molt car les errades defensives que come­tem i en aquest partit en concret vam deixar escapar dos punts per

innocents". Tenint en compte que l'Hospitalet és a priori un dels adversaris directes per el·ludir el descens, el tècnic vermell-i-ne-gre ha reconegut que aquest en­frontament "era molt important guanyar-lo". Així, el conjunt sant­cugatenc ha sumat el segon empat consecutiu al camp municipal d'Esports i continua sense conèi­xer la victòria a casa. Els dos pro­pers partits de lliga són davant el Barceloneta i el Ripollet, dos equips que podrien barallar-se a fi­nals del campionat per no perdre la categoria. Hans Schónhofer te­nia previst sumar 6 o 7 punts en aquests tres xocs. Diumenge al matí, l'equip vermell-iTnegre juga al camp de la Barceloneta amb les baixes ja conegudes de Gó­mez, Pujol i Bruno. /À.L.

Futbol s a l a

El Winterthur, novè a la taula, podria incorporar

molt aviat Isaac

- Sant Cagat -

L'entrenador del Winterthur Sant Cugat, José Luis Quiiïoà, podria incorporar en breu Isaac, un ju­gador que prové del Català Babar i que dilluns ja va començar a en­trenar amb els qui a partir d'ara podrien ser els seus nous com­panys. A l'hora de tancar aques­ta edició, encara no s'havia con­cretat el fitxatge però si finalment s'incorporés a la disciplina ver-mell-i-negre fins i tot podria ju­gar aquest diumenge al matí da­vant el Maxon "B".

El Winterthur, amb equipatge nou, va empatar a 1 gol dissabte amb el líder del grup, l'Èpic Ver­salles de Terrassa, un equip que la temporada passada militava a

Divisió de Plata amb els santeu-gatencs. "Respecte els dos úl­tims partits, hem millorat en de­fensa i en actitud", ha declarat Quifioà, que s'ha mostrat insa­tisfet per "haver errat tantes oca­sions de gol". Després de la quar­ta jornada de lliga, el FS Sant Cugat és novè a la taula amb 5 punts, a cinc dels quatre primers llocs de la classificació. Diumen­ge a les onze del matí, el conjunt vermell-i-negre visita la pista del Maxon "B", filial de l'equip que milita a plata. El rival dels ver-me/l-i-negre és setè a la taula amb un punt més. L'entrenador santcugatenc José Luis Quifioà ha assegurat que "en cada partit que juguem tan sols ens val la victòria" i ha afegit que "m'en­canta aquesta pressió". /A.L.

Futbol

Els derbis, per a la PB Sant Cugat i el Mira-sol

À.L. - Sart Cugat -

En la quarta jornada de lliga del grup catorzè de Tercera Regional que es va celebrar diumenge, es van disputar dos derbis locals. D'una banda, la PB Sant (Jugat va imposar-se a Can Magí davant el I /i Farga per 2 gols a 1, mentre que la l ' D Mira-sol Adesa Bacó apallissava el Júnior per 6 gols a 0. Quant a la classificació, el millor equip santcugatenc és el Mira-sol, que és sisè amb 7 punts però a tan sols tres del líder en solitari, el les Fonts. Kl conjunt que dirigeix en­guany Enrique Fortes compta amb un balanç a la lliga de dues victòries -Can Boada i Júnior-, un empat -Pena San Pedró- i una de­rrota -Montserrat-. Fortes ha de­clarat mostrar-se satisfet amb el seu equip, tot i que ha assegurat que no és "ni a un 40% de les se­ves possibilitats". Pel que fa a la Segona Regional, el primer equip de la Farga va perdre a Barberà, que és líder, per 3 gols a 1. Un cop celebrada la darrera jornada, aquest equip és onzè de divuit equips, amb 7 punts.

K à r t i n g

Campos vol fer-se amb el Fórmula

La setena i penúltima prova del Campionat Fórmula Catalunya de Karts se celebrarà diumenge al circuit de la Seu d'Urgell i tindrà com a principal al·licient que pun-tuarà un 50% més que la resta de curses. El pilot santcugatenc amb més possibilitats d'acabar ocu­pant la primera posició final és Oliver Campos, que en la cate­goria cadet és segon a nou punts del primer, Alfredo Saldón. El seu germà Daniel, també en catego­ria cadet, és onzè a la general. En categoria júnior, Jordi Monserrat és quart i lluitarà per fer-se amb una de les tres primeres posicions. Finalment, en categoria de 125 c.c, Xavier Illa, onzè classificat, provarà de remuntar posicions, mentre Sandra Bel ha confirmat que no participarà en aquesta cur­sa. Aquest Campionat Fórmula Catalunya posarà el seu punt i fi­nal el 15 de novembre, quan es disputarà l'última prova i es de­cidiran els vencedors. /À.L.

38 Esports EIS4CA1VIWS Divendres, >J d'ortubrede 1998

Hoquei p a t i n s

Els equips sèniors del PH Sant Cugat, per bon camí Tots dos conjunts ocupen els primers llocs a la classificació

Els dos equips sèniors que presenta el Pati Hoquei Sant Cugat per a aquesta temporada han fet un excel·lent inici a la • g a . Desprès de la disputa de les dues pri­meres jornades, el primer equip compta

Àl.KX LÓI'KZ

- Sant Cugat-

Un cop celebrades les dues pri­meres jornades de Segona Cata­lana, els dos conjunts sèniors del Patí Hoquei Sant Cugat han fet un bon inici de campionat. Tots dos equips són entre els primers llocs dels seus respectius grups després d'imposar-se el sènior A a Santa Perpètua per 4 gols a 5 i el segon equip al pavelló municipal davant el Sant Ramon per 8 a 5. Quant al sènior A, que aquesta temporada s'ha fixat com a ob­jectiu l'ascens a Segona Catalana, va derrotar un conjunt que, se­gons el tècnic Lluís Sànchez, és un dels candidats a l'ascens. L'e­quip santeugatenc, que perdia per 3 a 0 va arribar al descans amb un 3 a 2 i finalment va assolir el defi­nitiu 4 gols a 5 que donava el pri­mer triomfa la lliga als vermell-i-negre després d'empatar amb el Santa Isabel en la primera jorna­da. "El triomfa la pista del Santa Perpètua ens donarà molta mo­ral", ha comentat Lluís Sànchez, després d'ensopegar amb el San­ta Isabel en la primera jornada. Diumenge, a partir de dos quarts d'una del migdia, el primer equip del PH Sant Cugat s'enfronta al Sentmenat, un equip que la tem-

amb un balanç a la lliga d'un empat i una victòria amb el Santa Isabel i el Santa Perpètua, mentre que el sènior B ha der­rotat l'Esplugues i el Sant Ramon. A m b aquests bons resultats, els dos equips

vermell-i-negre ocupen les primeres po­sicions a la taula que provaran de con­solidar aquest cap de setmana. El primer equip rep el Sentmenat diumenge al matí i el segon visita aquesta nit el Congrés.

í \ ;•:>?•

i^mgM^ ÇXJÚOtt%

I M Mat alt

porada passada va endur-se el triomfen ia seva visita al pavelló municipal per 3 gols a 5. A Sent­menat, però, els de Lluís Sànchez van vèncer per un contundent 1 a 8. "Guanyar aquest partit és clau, no podem deixar escapar cap punt a casa", ha matisat l'entrenador vermell-i-negre.

N U

El sènior B, una sorpresa

El magnífic inici al campionat del segon equip de l'entitat ha encoratjat de valent els jugadors júniors que integren aquest equip i que juguen en ambdues categories, la sènior i la júnior. Sànchez, que també dirigeix

NltHC

aquest conjunt, ha declarat que "per a mi aquest començament de lliga no és cap sorpresa" i ha explicat que no descarta que aquest conjunt "se situï entre els millors del seu grup". El sè­nior B es desplaça diumenge a Barcelona per enfrontar-se al Congrés.

E s q u a i x

Annandale guanya al circuit infantil

À.L. - Barcelona / Sant Cugat -

El jugador de l'Esquaix Sant Cugat Philip Annandale es va proclamar el passat cap de set­mana campió de l'última prova del circuit català infantil d'es-quaix, que es va celebrar a les instal·lacions barcelonines de l'Esquaix Rocafort. En categoria sub-16, Philip va derrotar el seu germà Alex en la final d'aques­ta prova per 3 sets a 2. Després d'assolir aquest resultat tan po­sitiu, els germans Annandale s'­han classificat per disputar el Màster català el proper 21 de no­vembre a l'Esquaix Blanes, on prendran part els millors d'a­questa categoria i serà llavors quan quedarà decidit qui és el millor en sub-16.

Aquest cap de setmana es dis­puta a l'Esquaix Castellana de Madrid l'Spanish Júnior Open, una de les proves en categoria sub-15 del circuit europeu. Els santeugatencs que hi prendran part seran els germans Annan­dale i Pablo Artieda. D'altra ban­da, també se celebra, però a l'Es­quaix Stadium de l'Hospitalet, el Campionat de Catalunya d'in­dividuals de Segona i Tercera Categoria amb participació de jugadors locals. De segona, hi jugaran Santi Grau, cap de sèrie número tres, Joan Casas, Carles Juncosa, Paco Rueda i Dani Guerrero, i de tercera Raül Ar­tigas, cap de sèrie número 1.

Casal dels Infants del Raval Entitat: 2100 - "la Caixa"

Oficina: 3001 Núm. compte:

62-2500027078

Amnist ia Internacional Entitat: 2013-

Caixa de Catalunya Oficina: 0618 Núm. compte:

70-0200417948

Grup Cristià d'Ajuda (Caputxins de Sarrià)

Entitat: 2013 -Caixa de Catalunya

Oficina: 0100 Núm. compte:

57-0200662441

tntermón Entitat: 2100 - "la Caixa"

Oficina: 0765 Núm. compte:

81-0200111t28

Justícia i Pau Entitat: 2100 - "la Caixa"

Oficina: 3200 Núm. compte:

91-250000185*

Mans Unides Sant Cugat Entitat: 2013-

Caixa de Catalunya Oficina: 0492 Núm. compte:

09-0200046502

Metges Sense Fronteres Entitat: 0182 -

Banco Bilbao Vizcaya Oficina: 5734 Núm. compte: 37-000748701

Unicef Entitat: 0081 -

Banc de Sabadell Oficina: 0025 Núm. compte:

22-0001382541

Col.labora-hi!

ELS í CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998 Esports 39

l a Divisió Alevi 15,00 Sat» CristóbiJl*SantCag»t {D!*.) 10.45 Ripoüet-PB &n»t€ttist (DàÜ 11,30 M«a-*>1 AtfesaCa» ft»U (JDis.)

2a Divisió aleví 10.00 Vedrana-PB Sant Cugat iDis.) lODOStCugat-San ï>edr<> Lumen í Diu.) 13,00 Júnior-Cao Fat# <Di&)

2a Divisió Femení 18.00 PB Saat Cugat-Aadateia (Dis.)

Segona Divisió "A** 17.00 VMí*X*-Oilmpyc Floresta (D*.}

Segona Divisió "Bw

18.00 A%*»fr^a-MasJtuier<Dk.)

Primera Divisió fem* 19.00 Nayardesf-yas Janer (Dis.)

Segona Div. "B" fem. 12M úimtiU MC-Les Planes (Dia.) 11.30 Ma* Janer-Martotelics {Diu.)

Juvenil 2a Divisió 1&30 VBíamar.W. Sant Cugat (Dís.) 11.45 Ctón^yc Floresta-Pa rets (Diu.)

Cadet 1a Divisió 12.1$ ínMseías Gareta-Olímpyc (Dis.)

Cadet 2a Divisió 17.30 DMSSaml-W Sant Cugat (Dís.)

Infantil

Primera Catalana 12JJ0 Barceloneta-Sant Cugat <Di«.)

FUTBm

12,00 L« F3ígí^»P«dtoLume«<CKw.)

Tercera Regional 16.00 Matedepereac-PB St Cugat (D».) 10.00 La Farga Castellar (Dia,) 12.00 Car» Fatjó-Mira-sol Atlesa (Da>.) 15.00 Juníor-San Pedto (Dis.)

Veterans 17.00 Sant Roe-Sant Cugat (Dis.)

l a Divisió Juvenil 11.4S Sant Pedtol HtKSíj-StCiigat (Diu.)

2a Divisió Juvenil 11.00 EF SabadeU-Jóaior(Diu.) 11.30 San Lorenzo-Sant Cugat (Diu.) 18.00 Sant Cugat-Rutó (Dís.) 10.00 PB Sant Cugat-PB R. Uorenç (Diu.) 11.45 San C«*hriet-.Vlira.-sot Adesa (DÍIL)

1a Divisió Cadet 12.00 Sant Cugat-Barberà (Dia.) 11.00 Jún«>t-Mata<k!pçía (Diu.)

2a Divisió Cadet CEP Sant Cugat (Descansa)

11.30 Pajariï-PB Saat Cugat (Dis.) 16.15 Saiesians-Sant Cugat ÍDï$.)

1a Divisió infantil 16.15 Sabadetl-CEF Sant Cugat (Dis.) {#.30EFSabadeIÍ*B&rit Cugat <Díu.) 09.00 Sant Cugat-Batbera (Dts.) 13.30 Sant Quíree-jüniar <Dis.)

2a Divisió Infantil 10.00 Mira-soJ-lx*. Mere«gaes<Dïs.) 16.00 PB St Cugat-Sao hüremo (Dís.) 11.30 Vjladecavalls-Sani Cugat {Dts.)

17.00 Matag*H-DE Saat Cagat (Diu.)

Segona Cat. fam. 1030 UHwpitalet-DE SantÒigat $>i«.)

Sub20

Júnior ' 19,30 1PS1-ÜE Sant Cugat (Dís.)

Júnior femení 19.00 Vfta&cans-UE Sant Cugat (Ois.)

Cadet U£ StCugse-CN Sabadell (Dk}

Cadet femení l|E Sant Cugat (Descansa) UE Sant Gngai?MtuSst$s Rubí

rUtmUi*; 9MfM

1a Nacional A 11.00 Maxco-W. Sant Cagat {DÍ«.) 17,15 diírrçíyc-UHosaitsÉK ÍDis.)

Primera Divisió 16.00 C(j«ss-Fi»qaes Inter (Dís.) 20.30 PB SantCugat-Ràdto/TV IO{Dts.)

faristes Santv (Dis.) 16.00 CNSsbadefl-W. Sant Cugat (Dts.)

Alevi 15.45 Estrtçutas Arque-Olümpyc (.Dis.)

1a Nacional fem. 18.00~CVSant C«gat-CVQuart (Dís.)

Segona Dhristó à>gat<I)ts.)

Juvenil fem, C. Cat. 16,00€VSa»tC*>gat-SantMartt(Dis)

Cadet fem» Camp. Cat* 20.00 CVSantCagat-Cranollefs (Dis.)

ta 1ÍU5 BardflMJE Sant Cugat (Dis,)

3a Catalana Parador-UE Sant Cagat

Juvenil 2a Catalana 20 JO (JE Sa»€ïugat-C«mdlà (Dis.)

Cadet 2a Catalana 19.00 U£ SancC^spSant Andreu £Dk)

Cadet Lliga Catalana Canovelfes-Dï£ Saat Cugat

.Cadet 2a Cat. fem. Sant Esteve-VEgà* Cugat

C. Catalunya Masc. 13.00 Júaior-FÇlfeïcetorta (Diu.)

Divisió #üonor fem. 13.00 SardÍAet< í oíot (Diu.)

Segona Catalana 12.30 m &Xk&"A"&mimKljm UM Qm^às^U St Cugat *B" (Dia.)

Fómines M00CortgtS5s ^-PHSamCugatíDia.)

Júnior ; 11.00 PH SS0*0ugac-fvto!let (Diu.)

J|L30 PU SaatCugat-Mollet (Dis.)

Infantil 14*00 PH Sa«tCugat-MoHet (Dis.)

i i r >TÏ -H

AleVl wm

12,00 PHSantCugst-CapelkífesíDk)

Prebenjamf "A" 11.00 PH SantCtigat-CapeÜatfe (Dts.)

Prebenjamí "B" 16.45 ÍPíota-PH Saat Cugat ÇDjs.}

TS-NNiS TAULA

Primera Categoria 1L00UE S^€^gat*Moa<onae*<Dí».)

Tercera Categoria EfcSGamga-UE Sant Cugat

Comarcal 11.00 UE SaatCugat-L*A)iaaça (Diu.)

PETMNCA

3a Divisió Sant Cugat-La Mtna

4a Divisió fam. S&eSÍavj$ta-Mita*i<>}

5a Divisió Sast Prancesc-Atteric Sa Mmh&$~bik$m <fas Rei

Sa Divisió fam.

Vilanova dtei Caml-Sant Cagat ArlfctíeSaffïCuffat·^uatre Barre* Ca An^aàaSímt Francesc

Jaan XHI-Escola Thau San LofCttzo-Avctiç "A" San Lorenzo-Avenç rtBM

Alevf Aveeç.G<>l.Í«gï El Cim

Aveaç«At«au Cadell *A" Pureza Maria-IES Sabadell

Prebenjamí Àgora-Viladecavalls Ca«tcHbJsbal'Àgora

Benjamí Infantil Masculí Col·legit Martí " 8 " -Centre Obert

Col·legí Mard "A"-Arnau Cadell Angeleta Fertçf-IKS Rtb»t i Serra.

WGUEtB&L

Infantil Femení I E.S "tent» Eaülia-CV Sant CUR.U

Juvenil Femení

Aieví Femení Castellbisfeal·ï'ureza de Marta

Infantil Masculí

.Saat Jordx-UE Saat Cugar *B" j Cipltegt Tecnos-^eritre Obert À^ftaç-Escola Pia Àp*a-Col.legÍ Vedruna

'Caíitelíbisbal-ÜE Saat Cugat "A"

Infantil Femení Ckime Obert-Torre del Palau A^SBÇ-iF'S Santa Eulàlia

Mans Unides DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 090200046502

o per internet: www.lacaixa.es Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Directe al Tercer Món

40 Esports ELS ÍCAIYTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

FUTSOt

Primera Catalana

Japiter-Bareeioneta ...l-S

Igualada-Palafrugetl

Olot-Masnou 0*2

Cornelia-Valk.... ..6-2

Perelada-Gramanet..... 4-1

Manresa-Girona .0-1

Gufxots-Granollers „...„„.3-Z

Ripolkt-Prat. 0-1

Sant Cugat-L'Hospitalet 1-1

fc**p *J Hi m »P or «c pa** («nina í 0 1 0 t4 i IV

Píbfrutsill 7 5 l t I» 4 t<i

Sfasn«u 7 4 2 I l i 4 14

«'.ometia 7 4 I i tt K 13

igualada 7 4 (I } tO S 12

Prai 7 3 . t 10 tt 12

{«iftots 7 4 0 í V « 1 2

l'cretada 7 3 1 3 V i> to

(iiamaaeaí 7 1 1 3 tt 10 10

KoiH 6 2 5 1 tJ l i V

Tiemp 7 2 - 2 3 9 I» K

tiiímifen 7 2 2 \ II 12 K

Sanierçirt 7 3 2 » 7 l « H

júpitn f. : : i <> v s

VaB* 7 2 i * 12 t»i K

RaRclwnctí 7 2 0 3 K Ifi f>

KipoHw 7 1 2 4 ', IS "i

\tutfraa (, i I 4 f. <J 4

LHot.pnafc· 7 0 4 ^ X H 4

íMnt 6 t (t S i 10 1

La propera (25 d'octubre):

Barccioncta-Sant Cugat; Palafrugell*

Júpiter; Masnou-Igualada: Valis-

Olot; Gramanct-Comcllà; Rubí-Pe-

reiada; Girona-Trcmp;

Granollcrs-Manresa; Prat-Guíxols;

L'Hospitakt-Ripoltct.

Segona Regional

G R U P S

C. Montbuí-Sabadell -1-2

Juventud-Mil·lenari... .....4-0

Barberà-La Farga. ..3-1

Lumen-Rémulo Tronchoní..2-2

Can Oriol-Rubí 1-4

Merengues-San Lorenzo 3-1

Can Rull-Maurina Kgara,....3-0

Badia-La Planada. 1-2

Tibidabo-Llano l-l

4p*)p PJ PG P ï PP GF GC Pums

SrtO-tot 0 t 0 5 183

íldrtiers 6 h 0 II t,\ 4 1K

(.' Nt-mtlH» 6 4 1 t 21 I I n

Merengues 6 4 t t 14 y H

IJ-lfe> tJ 3 2 t I» 4 tt

NjI«kl,.<lJ b ï ! 2 l l i 7 to

1 uitien h 1 1 2 ts n to

( m Kull 6 .! 1 2 1) * !« Jtn-ennkl ^ } 0 * 16 n <> I lhulj l io Í> 2 3 t «I x V

Hnniuií» n j > > IS i» s

\* Fai-gn 6 1 l ) 12 13 7

La iMan^in ft i 1 i 11 H T

Sjn ï.oréíi7t fi 2 0 4 10 is fi

Maurin-i fi Ï 0 4 • to 16 6

Bjitrj fi 1 > í H l i 3

Mil·lenari 6 l 1 4 fi 20 4

Ritbí íl 1 0 5 to tv 3

La propera (25 d'octubre):

Oaldes Mombuí-Juventud 23 Sep-

riembre; MiMenari-Barbera; La Far-

ga-San Pedró Lumen: Rornulo íroftr

cboai-Can Oriol; Rubí-Pefta Los

McKa»gBcs;$i*n Lorenzo-Can Rull;

Maariaa Egara-Bad'ta;La Planada-

Tibidabo; Sabadell-Llano.

Tercera Regional

G E U P 1 4

P.Nuevo-Can Boada....(8U8j>ès)

Juan XXIII-Matadeperene.9-i

PBSC-La Farga...«~....(no aca­

bat)' :'.

GasteBar-E«pronçéda..íno aca­

bat)

l Wa*treIi-B.Cerdanyola....,.3-2

Les Fonts-Can Fafeo*

Mira-sol A4e«»-Jw9ioi·,...^.....6-0

San Pedro-Montserrat.....«..„....4-

1

(*•> M H M * # O C P M .

IJKFÍWO 4 4 í 0 V 5 10

E,Cjmíravut«4 i S 1 J O 8 ' <i

tutóXXttï f 1 0 1 » 7 9

SjaPedto 4 2 2 © ! ! 5 K

Mi»<«l « S I 1 11 6 7

c»<eH*f í~ i a i 7 .i '.

Esp«sn<x<lí i í 0 t 6 í D

MorusoiK 4 Z tt 'i f » <>

Maudep. 4 i I 2 ft l'> 4

psatij^aS t « i -t s » Jutdor 4 I * í * 13 2

(.411 FJÍJA ' ï , t a Í 9 12 i

OnBmd» i t 9 2 6 * i

HNue*» J 5 O 2 4 fc t

IFtfaswril 4 1 0 3 7 Ï4

£>; •>«• 9 « I 2 7 14 I

L a propera (25 d'octubre):

Puéblb·Naevo-jBan XXIII; Nfata-

deperenç-PBSatat Cugat; La Farga-

Cawdfeíí E^pfowédavUllastretl; Es-

coia Cer^àByola-Les Fonrs; Can

F*t S; NSra-soI-Adesa: Júnior-Pcft*

San Pedró; Can Boada-Montserrat

Terrassa.

BÀSQUET

Segona Catalana

Grup 3

Corneltà-Sant Medír 78-88

Caudf-L'Hoapitalet 67-55

Valts-Sant Jordi 67-56

Almeda-MaragaU ..62-63

l FBSC-CasteUdefels .83-65

Casal VHafratw>a-Reu»...91-82

Gelída-Ríbes 86-100

Horta-Ripollet 64-75

« w * . í ! l *>.*? "» P e p » »

Vihifcwa 4 4 0 3K4 íjn -

MíHgütl 4 1 » 3 f l • ? l >.

SJOIMCIÍ» 4 } I » i * I

KipctSet 4 3 í U» 2® ~>

«be» 4 } 1 369 JSí 7 ï,"Hos())t»fet 4 l Z » 7 í » * ÍÍWtíwd't 4 2 l 27Ï Z73 « ^ n w f f i í 4 2 2 30* m f>

tlw>t*fclïlb 4 í 266 303 5

Valte ï . J 1 » Í07 5

l I K S t « i » w « t S S W w* S

Ciitotlí 4 J 8 * m 5

t^.tnd!d 4 J 3*t 35J 5

H<ma 4 3 Í71 315 5

Rc^s 4 2 m 248 4

(k-l i i l , 4 ff 4 2&ï .163 4

La proper» (25 d'octubre).

Sant Jçidï-Bàskçt Aimeda; (]çtïtrç

Catòlie UHosqpitaiet-Vklls; OwneKà-

Cíaud^Bfequet-Ribes-Horta; Reus

IíepoütftfrCJeiïds; Castclldefels-(]a-

sal Vilafranca; Mar^ali-l! K Sant Cu­

gat; Sant Medír-RipoÜet.

H0QUEtS06R£W3«A

Di\T8»> d*tfc«nor femenina

U. Stvilla-Real Sociedad 0-3

Atara-San Pablo Valdeluz...0-3

R C Polo-CDT«rraaMu 1-5

Club Ckrapo-Sardíner».„.......Ü-Í

JúnSor-Attètie Terrassa.... 4-1

•*ttHf,. . - F í ?ftv.JSL^HF.—Sí- ^ runu

t:DTena»a 2 2 ft ' 6 }3 4 4

Mofar 2 3 # , # 7 S t

V4Mel» 2 1 1 0 4 1 3

SitAneíO í 1 t 0 2 i 3

«.Sociedad 2 3 « . 1 5 3 2

AtRriç 2 1 0 1 3 * 4 2

f, Sevilla 2 0 i t i 4 1

RCPok. 2 0 í t 2 A 1

f. ( « n i » 2 « 0 í 0 1 0

•\MÍ* 2 0 ft í 3 II 0

La propera (25 d'octubre):

Univçrsidad de Sevilla-Aiara; San

Pablo Wúém RC Polo; CD Te*

«a<Kà-C3ttbde Campo; Caja t>anta-

bria SaídiBcro-Janior; Rea! Sotie-

dad«A^tic de Terrassa.

HANDBOL

Primera l·.sfutal

(JRl l ' C

Sarrià Ter-Gavà 25-24 La Roca-OAR ííràcia 29-30

GEiEG-F'ardirnes 30-19

Manyanet-Sanl Quirze....28-19

P. Sagunto-Sant Ksteve..20-28

Telde-Bordils 31-18

U B Sant Cugat-Castelió.22-24

tv*, P4 PG PS PP

Cuttllrt ï 0

CiKiH. 4 i

MJIIVJUC" A ^

IMRIirVu 4 5

VIHIJ lt-i 4 2

I J R I I J 4 2

Il·lilc- i I

Sant F-tcrt; 4 2

l K Sí < Mtpa 4 2

R.>r<)íl. 4 2

V S-guiuu 4 t

W

I IIJlí ^7

i nu '»

I !>., 112

1 111 ')«

I 1(17 IIKI

I 8 1 M

1 va >« 2 ÍOl 9V

2 »7 1(12

i «í lf!7

SmQmm 4 | « } 31 * Í : j

6» t4 4 0 » 4 92 ï »

4 0 0 4 72 m $

l ,a propera í2Sd'oetubre):

GEiEG-Maayaaet; Sant Qutrze-

Puen» Ss^nn*>; Saat Esteve Sesro-

vjres-Tcíde; Bordífe-UESantCugat;

<íastelldn-S8iTÍ*ík Ten Pakutorde-

ra-La Roca; Pasdínyes-OAR Gracia.

FUT801SAU

Prímera Nacional A

G R U P S

F.Martin«P,AjTdorra....„.„.4-3

F C Bat5celorta-TàrT«gíu„.^íJ[

L*AmerJla-lndu8trÍa«......,«S·J

T. Cortada-PB Morí«erratí4-5

CenteBes-Vilassar $$m*J&4 '

Rubí-Alfa 5

La Murga-Maxon.. ,—^M^J^4

W. St Cugat-Èrnc Vemiltes

tipk<ii«»o 4 3 Jt 8 ,Í9 , 7 <«t

FCBat«Si3»»4 3 t 8 it 10 ' » ;

AH»S 4 3 i * S8 ' ÏZ % Frvra»Martl))4 3 i a !7 t t m Tí Andorra 4 Z t i Í4 I í ' i

Pl3Mortse*Mf4 t 6 2 14 » "6

Vtaxoo 4 z « l 13 26 * (Sjntete . 4 i 2 í 20 t» S

W. SlCupH * l 2 I 14 12 5

Tamíiïa 4 i i - J » 14 5

(,»\fefga

4

ImtòKrfc»

4 t J 2 to 2» (,»\fefga

4

ImtòKrfc» 4 t i i S3, 15 4

ViistKSM Maf 4 t i z it Í4 4

l.'ArfKttta 4 l. a $ 12 14 » T. Cortada 4 0 e 4 7 14 a Robi 4 0 -4 --4 t IB • «

La propera {24 d'octubre);

Fmtas Martíti-^G Pat&&cmi Ç-at***;

ras Lepanto-L'Arttftttia Merob; l>i-

dústrias Garcta-Tallett»C3oitasda; PB

Montsertat-Cea«tlles; VSbmr de

Mar-Rubí; Alík &>PeM* L* Matga;

MíüÉon- Wtateiïhttf Saa t Cagatj Po»

ívo Aadorra^Èetc Versalles.

'<?*

+ • • + • • « O ' · í J

. J P 8

4 J 0 1 9 16 . 3

3 0 2 1 7 U *

ÏBpoUet 4 0 0 4 41 20 0

La fwopen» (24 d'octubre):

Beaica8Í6>Electrica Ciera; OHnapyc

Fteesta-L'FlospttaJct; Prosperitat-

Ca^alè-Babair; Llopart-Ripollet; CN

Sabadell-CN Caldes; Manresa-Giro-

na; CalvSt-Playaíí de Castellon; Cam­

brils (desca«fía;>.

VOLEeOt.

la Nacional femenina

Esplugues-Sant Martí. 2-3 Algar S»rraenor-Olot........3-Ï

•L'IUa Jordi .0-3 .....3-0

Sattta Colorna-Sant Cugat... 1-3 0-3

«•*»,.. N Kt » » » Pau.

SfcKaKÇJona· 2 2 0 6 fi 4

ÍT8*J<*£ í 2 0 fi (i 2

Cf&MkOjyiitt 2 0 6 2 4

&WÍ*Htí 2 2 0 6 2

'd**! '"'' 2 1 1 4 3

Ei^fcpèí í <> 2 I 1 5 4

í-AJSftSwtiwtte 2 1 i s 4

<3u(*S«ttir Z I t 3 5 3

< S « ' 2 0 2 2 6 2

8Mt*€oie«i» 2 9 2 1 6 2

Ouaa .. . 2 0 2 0 6 2

tfetttBM 2 0 2 (i 6 2

L a ptopíw» Í24 d'octubre): SantMaatí-Wl Barcelona; UI lla Jor­di; rlonoss; OlüC-Tefol; CV Sant Cu-pt-Quart; Ciatadella-Santa Coloma; Espluges-Algar Surmenor.

HOOIEI J-ATWSÍ:

Segona Catalana

GRUP 3

GRUP 6

Elèctrica Cfern-Olimpyc.

L'Hospitalet-Monsant....

Català-Babar-Llopart....

RipoUet-CN Sabadell

C N Caldes-Manresa.....

(í irona-Galvià..,.»....,.......

P.t^astellón-Canïbnls.....

Benic artó.. .,

Kp4p M W « f f f W

<:s<:jkk·. 4 4

MiniV'nl 4 3

íki>ft..-irlA 3 2

l.'H<«pttoi«f 4 2

V (,üMe«6n 3 2

(ïltoiia 3 2

í.aíala-Babaf 4 1

KUtino 4 I

\lt>ïtsant 4 I

( atví j 4 1

CNSjlKMtell 4 I

Iptupun 4 0

20

23

9

14

tl

<í

ií»

IS

14

. 3

iO

9

« c p » w t

13 12

» Ò

4 7

tl 7

» 0

ft O

13

14

«

. H

5-4

»2-lS

P«rpètua>PHSC "A".„4-

^eliu-Sant Joon......,.....8-2

Isabel-Folgueroles....... 7-9

-Laietà 3-2

- *4 w w w w ae Pt>M>

2 2 9 0 22 i 4

Ft&tttwte* 2 2 0 0 18 x 4

2 2 V> 0 1 0 3 4

*•** *, i i O 9 8 3

8t»r*Bj»«ua 2 f 0 t 10 S 2

Seaoïteaai 2 1 0 i A « 2

SsotJosSl 2 1 0 1 s It 2

2 J . 0 t H II 2

tstbei 2 O 1 ) II 13 i

ía'-2 9 0 2 «. 7 0

, t^i-p» i /í 2 - 9 0 2 2 9 Q

2 f) (I 2 ? 24 (i

L * propera {25 d'oíG*ubre):

Masqaefe-'UBivcmtari: Caldcs-Santa

Isabel; Polgueiolcs-Santa Perpetua;

•'ffl SaritCÍBgat-Sentmenar; Laieta-

Stot FeBu Codines; Cerdanyola-Sant

Joan.

HS4CANTONS

Espectacles

Divendres, 23 d'octubre de 1998 41

T e l e v i s i ó

Sílvia Servan participarà en la nova sèrie de La Cubana

Els enregistraments començaran a partir de gener

JOSKP MARIA MIRÓ

- Sant Cugat -

L'actriu santcugatenca Sílvia Servan ha estat seleccionada per participar en la nova sèrie de La Cubana, que començarà a enregistrar-se a mitjan gener de l'any vinent, tot i que ja han començat els assajos. Aquesta producció tindrà, inicialment, 13 capítols i s'emetrà a tot l'Estat. Sílvia Servan farà di­ferents papers en el transcurs d'aquesta sèrie. De moment, la companyia encara no ha des­vetllat ni el contingut ni el ca­nal pel qual es podrà veure la sèrie. En funció de l'èxit, La Cubana podria doblar el nom­bre de capítols. L'actriu s'ha mostrat molt il·lusionada amb

aquest projecte i de poder tre­ballar amb La Cubana que ha qualificat com "una companyia amb gent molt maca, molt hu­mans" .

Servan va enviar un currícu­lum a La Cubana fa més de cinc anys, quan acabava de sor­tir de l'Institut del Teatre i la companyia encara no havia es­trenat el conegut muntatge Ce-gada de amor. Passat aquest temps, la formació teatral va citar-la amb el pretext que vo­lien conèixer tota aquella gent que els havien fet arribar els seus currículums i que en el seu moment no van poder atendre. Després d'una pri­mera entrevista van començar les proves, en les quals l'ac­triu santcugatenca va ser se­

leccionada per la companyia. Sílvia Servan ja ha començat els assajos amb La Cubana i també tot el procés de carac­terització i vestuari.

La Cubana ha finaliczat re-centement la seva gira per l'Amèrica del sud de Cegada de amor. Aquest tour va començar poc després que la companyia arribés al milió d'espectadors a l'Estat espanyol. Les últimes representacions de Cegada de amor es van fer precisament al Teatre Auditori de Sant Cu­gat, on van oferir onze fun­cions. A més de la sèrie, la companyia començarà a treba­llar en breu en un nou espec­tacle.

Actualment Sílvia Servan també imparteix cursos de te-

L'aariu, Sí/via Servan, treballarà amb La Cubana. FOTO.XAVI LARROSA

atre per a totes les edats a la Unió santcugatenca. L'obra de monòlegs Trilogia de minyones, Ocho mujeres o, Un paseo por el alma de Federico són alguns dels últims muntatges de Síl­via Servan. "He treballat sola en molts muntatges i ara em venia de gust formar part d'u­

na companyia", explica. Sílvia Servan ja havia treballat ante­riorment a televisió tot i que afirma sentir-se més a gust fent teatre. "La possibilitat de treballar amb La Cubana és un dels únics projectes que real­ment em motiven actualment en televisió".

L i t e r a t u r a

Imma Monsó guanya el Prudenci

Bertrana amb 'El trastorn de Polt'

La novel·la tracta sobre una psiquiatra en crisi vocacional

tològic i el deliri creador. Un deliri que, per Monsó, "és útil per tal de mantenir la salut mental". Imma Monsó, de 39 anys, viu

a Sant Cugat tot i haver nascut a Lleida. L'escriptora és lli­cenciada en filologia romànica i va ser considerada com una

J. M. M. - Sant Cugat -

L'escriptora santcugatenca Imma Monsó ha estat la guan­yadora de la 31a edició del Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la El trastorn de Polt. El guardó es va llirar diven­dres passat en el marc dels Premis Literaris de Girona. El premi, dotat amb cinc milions de pessetes, l'atorguen la Fun­dació Bertrana i Edicions 62, que editarà la novel·la. L'obra de l'escriptora santcugatenca va ser seleccionada d'entre les 24 que es van presentar al cer­

tamen. Imma Monsó va mos­trar-se satisfeta per haver re­but aquest guardó i per la tas­ca de "promocionar autors novells". El trastorn de Polt tracta so­

bre la història d'una psiquiatra en crisi vocacional que es pren un any amb l'objectiu de tro­bar el pacient ideal. En la tra­ma, situada en una granja de Normandia, també hi ha una història d'amor i un segon per­sonatge, Polt, que té una fò­bia a les repe t i c ions . En aquesta novel·la, segons ha ex­plicat la seva autora, tracta so­bre el límit entre el deliri pa- ^ >mt' \ J^flHfir'^.V

Imma Monsó ha rebut elpiemi Prudenci Bertrana I O/o £417 LARROSA

nova promesa en la literatura catalana el 1996 quan va pu­blicar No se sap mai i el relat de contes Si és no és. Imma Monsó ja ha rebut altre pre­mis en el camp literari com el de Narrativa Ribera d'Ebra per Si és no és.

Altres premiats

El segon premi més ben dotat de la nit és el Ramon Munta­ner de literatura juveni l , 1.250.000 pessetes, que en­guany va ser per al periodista i escriptor Joan Barril i l'obra Danubi que es publicarà sota el títol de Tots els ports es diuen Helena. En aquests premis li­teraris de Girona també van ser premiats els escriptors Albert Roig, amb el premi Miquel de Palol de poesia, Joan Reba-gliato amb el Carles Rahola d'assaig i David Escamilla i Al­bert Garcia amb el Premi Cer-verí de lletra per a cançó.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

_ W R I i y Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sonfr Cugat del Vallès - (Barcelona)

Lucas

42 Cultura ELS/CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

Patrimoni

La campanya per recuperar el cimbori rep aportacions modestes Els Amics de la UNESCO recullen més de 110.000pessetes

l'entitat iti repartir nies f/e 100 guardioles per tota L·i tintat. EO'/'O: X. /..

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

Els'Amics de la UNESCO Vall­doreix-Sant Cugat han aconse­guit poc més de 170.000 pesse­tes en la campanya per recuperar el cimbori del Monestir. "No es pot dir que hagi estat un fracàs, perquè el resultat sempre és di­fícil de preveure, però ens es­peràvem més aportacions", ha explicat la presidenta de l'enti­tat, Anna Domènech. "Es una quantitat que no és molt eleva­da però que és útil. a més cal re­cordar que prové de la pròpia so­cietat civil'', afegeix.

La campanya es va iniciar a

principis del mes de juny des­prés que el mossèn de la parrò­quia de Sant Pere Octavià, Blai Blanquer, alertés sobre el dete­r iorament de l 'estructura del Monestir. A partir d'aquí el tema va passar a l'Ajuntament de la ciutat i a Patrimoni Cultural. Per això, els amics de la U N E S C O Valldoreix-Sant Cugat van re­partir més de cent guardioles per comerços de tota la ciutat. Tot i que la campanya ja es dóna per pràcticament tancada, l'entitat ha guardat dues guardioles que es dipositaran en l'espai que te­nen reservat en la pròxima edi­ció de la Festa de Tardor que se celebrarà el primer cap de set­

mana del mes de novembre.

Converses amb la Generalitat

L'entitat santeugatenca també ha iniciat contactes amb Patri­moni Cultural de la Cïeneralitat per acordar què cal fer amb els d iners que s 'han recol l i t en aquesta campanya. "L'objectiu és que es faci una intervenció immediata perquè la gent pugui veure com s'han administrat els diners de la campanya", ha expli­cat Anna Domènech. En aquests moments . Patrimoni Cultural treballa en l'elaboració d'un es­tudi sobre l'estat de conservació del cimbori del Monestir.

T e a t r e

La companyia de teatre En crisi estrena

'Supertot' de Benet i Jornet a La Unió Uobra conté nombrosos referents del món del còmic

J.M.M. - Sani Cugat -

La companyia de Teatre sant­eugatenca En Crisi Cia. de Te­atre estrenarà cl pròxim 10 de novembre l'obra Supertot del dramaturg i guionista de televi­sió Josep Maria Benet i Jornet, a La Unió Santeugatenca. El muntatge, destinat al públic ju­veni l , és una obra de còmic adaptada al teatre, on es fa una crítica al superheroi americà. El protagonista de la història és l'heroi Supertot, una barreja de Superman i el capità Marvel, creat per un gran empresari per als seus propis interessos comer­cials."Es una obra molt divertida, adaptada al temps en què ens ha tocat viure i que es presenta amb un ritme molt ràpid i frenètic", explica l'actor santeugatenc Pe-ter Cladera. "És una obra molt visual, amb un rerefons amb una crítica ferotge al consumisme, perquè també pugui interessar als adults", afegeix.

El muntatge, amb nombrosos

El vestuari i l'escenografia de l'obra

referents al món del còmic (tan en l 'escenografia com el ves­tuari) hi participen Peter Cla­dera, Vanessa Segura, Anna Oli­ver i Pep Ferrer, sota la direcció de Merche Ochoa. Els quatre actors doblen papers i fan entre tres i quatre personatges, ja que a l'obra n'hi ha una quinzena.

es basen en els còmics. FOTO: CEDIDA

Després de la representació a La Unió Santeugatenca, Super­tot està previst que es representi en altres poblacions d'arreu de Catalunya. En un futur, a més, hi ha la possibilitat que l'obra estigui en cartell per uns sis me­sos. La preestrena de l'obra es va fer el passat diumenge.

Espectacles

Música, teatre i poesia es reuneixen en la 2 6 edició

del Cafè de les arts

ALÍCIA D. Buj.

- La Floresta-

"El cafè de les arts" organit­zat pel grup l'Ocell Radiant de la Floresta i la UREF va arribar d iumenge a la tarda a la seva 26ena edició. Un cafè que cada dos mesos vol por tar fins a aquest districte "una petita re­presentació del màxim de les expressions artístiques", segons afirma Jordi Traperho, membre del grup florestà.

La música pop, folklòrica i de cantautor, el teatre i la poesia van ser els protagonistes d'una tarda on la gran absent va ser la música clàssica present en les vint-i-cinc edicions anteriors.

L'objectiu del Cafè de les Arts és "fer una activitat que doni cabuda al màxim de persones que vulguin participar per co­municar el que creen", explica Traperho , qui afegeix que "l'O­cell Radiant seria com una pla­taforma de llançament per als nous artistes".

F>n aquesta 26ena edició el

tema del cafè era totalment lliu­re. Així la música pop es va dei­xar sentir jun tament amb els boleros interpretats per la me­xicana C a r m e n Rivera i les cançons de diferents cantautors com Lluís Llac i Joan Manel Serrat, amb la veu i la guitarra de la jove Pilar Lozano.

El tradicional recital de poe­sia de creació i d'autor va arribar de la mà de Jordi Traperho i del rapsoda Juan Reverte. Els re­lats curts de Juanjo Aguar i els monòlegs teatrals d ' E d u a r d Araujo van completar una tar­da de cafè que va aprofitar l'o­casió per acomiadar l'exposició de la pintora Sacristà al mateix local de la UREF.

Jordi Traperho va fer una va­loració molt positiva d 'aquest acte "perquè hem resistit vint-i-sis cafès, des d 'oc tubre del 96".

Entre els projectes de futur destaca la col·laboració que l'O­cell radiant farà en una trobada amb l 'Ateneu de Sant Cugat l'últim diumenge de novembre.

• CATALONIA .i.yjgflfa,!

Ora. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3 Tel. 9 3 5 8 0 15 0 0 OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

Cultura 45 ELS4CAIVIÜN3 Divendres, 23 d'octubre de 1998

Josep Maria Domènech. Secretari de la comissió permanent de TAssemblea Intercomarcal d'Estudiosos

"Els catalans de comarques h e m d'evitar el

central isme cultural de Barce lona"

JOSEP MARIA MIRÓ

Josep Maria Domènech és se­cretari de la comissió permanent de l'Assemblea intercomarcal d'es­tudiosos, que cada any es fa en una població diferent de Cata­lunya, però també un dels seus membres fundadors. Aquest cap de setmana l'ANC de Sant Cugat acollirà l'edició d'enguany, que se centrarà en la ciutat i el Monestir. -Què és l 'assemblea interco­

marcal d'estudiosos? - É s un pont de diàleg entre els

erudits locals, de formació auto­didacta, i els estudiosos amb for­mació universitària sense que es creï una incomprensió entre dos móns. Les assembles intercomar-cals d'estudiosos se celebren des de l'any 1950. La primera va fer-se a Martorell sota el nom de Pri­mera asamblea intercomarcal de in­vestigadores del Penedès y Conca de Odena. La idea va ser promoguda per un jove professor de la UB, Dr. Joan Mercader i Riba. Aque­lla primera trobada va tenir conti­nuïtat en altres poblacions de Ca­talunya.

-Quina és la filosofia? -Neix de la reivindicacio.de la

cultura comarcal catalana. Aques­tes assemblees s'han fet a tot arreu però mai a Barcelona ciutat. Els catalans de comarques hem de fu­gir del centralisme cultural de Bar­celona i tenir la pròpia cultura co­marcal. Ningú com la mateixa gent de comarques defensarem els pro­pis valors. Cal fugir del centralis­me de Barcelona de la mateixa manera que els catalans ho fem del de Madrid.

- I com ho aconsegueixen les as­semblees? -Es una afirmació dins de la co­marca i, si no, fixem-nos amb to­tes les comunicacions que es re­ben cada any. En el cas de Sant Cugat, per exemple, amb les que s'han rebut hi haurà una quantitat d'informació que, de no ser així, ra­rament es podria obtenir. -Ni més ni menys que cinquan-ta-dues comunicacions. -És un nombre realment impor­tant. En un municipi com Sant Cugat, amb tanta història, hi po­den haver moltes comunicacions. -Encara que sigui així, Sant Cu­

gat, per la seva proximitat, tam-

EI secretari de l'assemblea, Jo^ep Mana bé es podria haver convertit en una víctima del centralisme de Barcelona, que parlàvem abans.

-Les ciutats properes a Barcelo­na corren el risc de convertir-se en ciutat dormitori, però totes les po­blacions tenen vida i hi ha gent que té inquietuds. Això fa que s'integrin en centres d'estudis.

Domènech. FOTO: XAVf LARROSA Precisament, un dels objectius de l'assemblea és aglutinar les perso­nes per crear-los. Després de l'as­semblea, Sant Cugat, amb la po­blació i l'inquietud que té, tindrà continuïtat ja sigui d'una forma o altra. A més amb l'assemblea s'as­segura la publicació de les comu­nicacions que s'hi presenten.

-Amb 4 2 anys d'assemblees, marcades també pel catalanis­me, la història ha donat moltes voltes. Amb el franquisme, els inicis devien ser complicats. -L'assemblea va néixer com una arma de defensa i afirmació de la cultura catalana. La primera as­semblea a Martorell, per exemple, es va fer íntegrament en català... —...i això en temps de la dicta­

dura? -

-Si, hi ha l'anècdota que l'en­demà passat de fer-se, el gover­nador va cridar l'alcalde de Mar­torell, Vicenç Ros, i li va preguntar si era cert que s'havia fet una as­semblea en català. En Vicenç, amb tota la valentia, va dir-li que sí, que havia estat sota la seva res­ponsabilitat. El governador li va dir que això no podia ser i ell va contestar-li: "si això no pot ser, aquí té la bara d'alcalde". - I després de tantes edicions,

com es fa front al futur des de l'assemblea?

-Tot ha canviat. Al principi hi ha­via molts estudiosos i pocs llicen-ciciats. Ara pràcticament tots els estudiosos són llicenciats, i això vol dir que s'ha guanyat en cul­tura. Avui hi ha més competèn­cia i els treballs poden ser més aprofundits. Ara volem que la co­missió permanent, que és privada, es converteixi en una associació de caràcter no lucratiu i que per­metria que es rebessin subven­cions.

A r q u e o l o g i a

Patrimoni Cultural enterrarà les

restes dels monjos del Monestir Es farà en breu però la data encara està per determinar

J. M. M. - Sant Cugat -

La direcció general de patri­moni cultural de la Generali­tat ha decidit que les restes ar­queològiques dels monjos del Monestir s'enterraran en el ter­mini de temps més breu possi­ble. L'organisme del govern ca­talà i el mossèn de la parròquia de S a n t P e r e O c t a v i à , Blai Blanquer, han iniciat conver­ses per decidir on s 'ubicaran aquestes restes. En principi, els ossos dels monjos del Mo­nestir s'enterraran a la mateixa església, tot i que si tècnica­m e n t fos compl ica t hi ha la possibilitat que es faci al Claus­tre.

Inic ia lment aques tes restes es trobaven a la Sala Capitular del Monestir, d'on es van treu­re entre els anys 1993 i 1994 a causa de les excavacions que van fer-se per la restauració del claustre. Des d'aquell moment i fins a l ' ac tual i ta t els ossos s'han conservat en caixes a una

d e les t o r r e s d'e l ' e d i f i c i . Aquests ossos corresponen a la fossa comuna que va fer l'abat Cayola i on hi havia monjos de diverses èpoques fins al segle XVIII. L'estat d 'aquestes res­tes va provocar les queixes dels historiadors locals Joan Aula-dell i Montserrat Rumbau i de

üorganisme de la Generalitat i mossèn Blai

Blanquer han iniciat converses sobre quina serà

la ubicació de les restes

mossèn Blai Blanquer, que van demanar que fossin enterrades. La coordinadora territorial de Barcelona del Departament de C u l t u r a d e la G e n e r a l i t a t , Guiomar Aumell , ha explicat que amb l 'enterrament de les res tes es vol tancar a q u e s t a polèmica i que "no es doni pas a més especulacions", ja que

en aquest cas "s 'han produït diferències en t re criteris ar­queològics i eclesiàstics". Au­mell, però, considera que en cap dels casos hi ha hagut "una irreverència ni una falta de res­pec t e envers les res tes d 'a­quests monjos".

P r o c é s habi tual

La coordinadora territorial de Barcelona de Patrimoni Cul­tural de la Generalitat també ha explicat que el procediment que s'ha seguit amb les restes dels monjos del Monest i r és habitual. "No es tracta d'un cas extraordinari ja que s'ha pro­duït en moltes excavacions que s'han fet arreu de Catalunya", explica. Guiomar Aumell ha volgut destacar que mai hi ha hagut una voluntat de "faltar al respecte d 'aquestes restes", sinó que "el procés sovint és lent i hi ha tasques que que­den aparcades, tot i que això no vol dir que no es tinguin en compte" .

Les restes dels monjos del Monestir seran enterrades de nou. F: X. IARROSA

44 Cultura ÜS-íCANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998

Teatre

'Danny i Roberta ' enceta la V Mostra de Teatre de Valldoreix

Valldoreix ofereix teatre amateur de qualitat

E s p e c tactes

VICTÒRIA R Í O S

- Valldoreix -

Danny y Roberta ha estat l 'es­pectac le q u e acjLicst cap de setmana ha obert la V" Mostra de Teatre de Valldoreix, que organitza el Grup de Tea t r e Kspiral al Casal de C u l t u r a d 'aquest districte. Kl munta t ­ge, basat en una obra de John Fatrick, ha estat representa t per la companyia Tea t r e de l 'Ombra i t racta d ' u n d r a m a urbà en el qual s'hi veuen im-mersos dos joves del Bronx de Nova York, Danny i Roberta. Els personatges es t roben ca­sua lment en un bar precisa­ment quan tots dos, cansats de sentir-se maltractas per la vida, havien pensat a suïcidar-

se. Al llarg de l'obra els joves s 'expliquen les seves frustra­cions i el seu drama personal fins que coneixent-se arriben a enamorar-se.

"L 'amor com a solució a la foscor vital dels personatges" és, segons Ramon Camprubí , director de la companyia , el missatge que cal ex t reure del text.

Danny y Roberta ha tingut una forta acceptació per part dels e s p e c t a d o r s p e r q u è s e g o n s Trini Escr ihue la , organi tza­dora d ' aques t a V Mostra de Teatre , "cal portar obres que tinguin un bon contingut , un bon missatge i un bon nivell de treball" ja q u e "el públic espera trobar a la Mostra de Valldoreix un teatre amateur,

però de qualitat". L'espectacle vainterpretar-se tant dissabte com d i u m e n g e aconsegu in t convocar prop d'una cincuan-tena de persones , un públic que va fer iniciar la mostra te­atral amb bon peu.

Durant la V7 Mostra de Tea­tre, que es fa al Casal de Cul­tura de Valldoreix, es podran veure al tres quat re espec ta ­cles interpretats per diferents companyies de la comarca. El pròxim cap de setmana serà el torn del grup Sogtulakk que escenificarà Kràmpack, de Jor­di Sànchez. La seguiran Teatre Breu, interpretat pel Grup de Teatre l 'Espiral, Todas hijas de su madre, escenificada per Atr Teatre i El verí del teatre que tancarà la mostra d 'enguany.

Teatre

El muntatge multidisciplinari de Teatre Arca obre la nova temporada de Xarxa

Més de 800persones assisteixen al Teatre-Auditori J. M. M.

- Sant Cugat -

L'original posada en escena de l 'espectacle infantil L'ane-guet lleig de H a n s Chr i s t i an Andcrsen, a càrrec de la com­panyia s an tuga t enca T e a t r e Arca va obri r cl passat d iu ­menge la nova temporada in­fantil al Teatre-Auditori .

L ' e s p e c t a c l e va ser tot un èxit ja que més de 800 perso­nes, entre nens i pares, van as­sistir a aquesta representació. V.aneguet lleig és un espectacle que combina les ombres xi­

neses, les xanques , la dansa i el cant, fet que el convertei­xen en un munta tge pluridis-ciplinar que resulta molt ric i ent re t ingut pels menuts de la família. Pel que fa al relat, la història explica com un per­sonatge és marginat per ser di­ferent , tot i q u e a m b el pas del t e m p s a q u e s t t re t d i fe­renc ia l es conve r t i r à en un autènt ic valor.

El rerafons d e l 'obra, sens dubte , intenta t ransmetre als més petits un missatge de res­p e c t e i t o l e r à n c i a a la d i ­fe rènc ia . " É s un m u n t a t g e

molt interessant perquè és ple d'edements moralitzadors i in­cideix en t emes tant actuals com la tolerància", indica Je­sús Roche, director de la com­panyia Teatre Arca.

La pròxima representació, or­ganitzada per la Fundació Xar­xa al Teatre-Auditori , serà el proper mes de novembre . En aquella ocasió es durà a esce­na la funció Contes, de Iones-co. L'encarregada de presentar l 'espectacle serà la compan­yia Tal/eret de Salt, que inten­tarà, una vegada més, fer pas­sa una bona estona als infants.

^ ^ — ^ COORDINADORA INTERINSTITUCIONAL D'ATENCIÓ A L'ANCIANITAT (CAVIS) Mr í ( T ^ Valldoreix, núm. 9 (provisional) W ( C " 4 » J L S R 08190 Sant Cugat del Vallès • A V — / i ? Tel. 93 589 57 98

C.E.M.A Centre Educacional Malalts d'Alzheimer

Amb motiu de l'obertura del Centre d'Activitats Psicosocial&per nuj els locals de la Creu Roja Sant Cugat-Rubí, la Coordinadora CAVIS orShjtza Col·loqui a ia Casa de Cultura el dia 29/10/98 a les 18:30h de là%rdh a/rffjel Tema:

" El perquè d'un Centre d'Activitats Psicosocialsp<

Ponents: Dra. Elena Munoz, membre de Neurologia de la M Diagnòstic i Tractament de Demències. Sra. Eugènia Hervàs, Psicoterapeuta. Directora del

Gestiona: + CreaRoja Col·labé****

Truca a CAVIS t'assessorarem. TIT

Corre, corre diva explica la vida i rentorn de les dives. FOTO: XAVIIARROSA

Nina, una diva en decadència que no convenç F Auditori

J. M. M.

Nina, en el paper de diva en de­cadència que fa un repàs de la seva vida a través de conegudes cançons com La vie rose d'Edith Piaf o Bésame mucho de Sara Mon-tiel, no va acabar de convèncer les prop de 450 persones que dis­

sabte va assisirir a la funció de Cor­re, corre diva al Teatre- Auditori. El muntatge, en el qual destaca el treball visual, barreja música, te­atre i dansa.

Un cop acabada la funció, i en­cara submergida en el seu paper de diva, Nina no va voler res­pondre les preguntes dels pe­riodistes sobre l'espectacle.

Uoe iébt TmméMétoti. Ï4 él·eoçsía%qtieaqi«£taoesun

t »

La pfH8*era certesa en acabar de l«*c* potser io^t^wftieitt en~ *e«ee h »<m proposta dea Ra* ^m^tMmpm&émmm mm OBes. é> que aquesta pam- , deih tès4e|ecv:El.«5«!stissatge ta aa que va començar fa uns «gttftors iàtetè$< perè eís felbítds sense aimcíroa cantant d'orq««ï^ / ^ t w t ò j ^ ^ i ^ M c ^ i i j i o i t ! que "fmsT Ses festes majors dte Hi ha immm&étm*;W*%mi Cktdun^ésaauiwdiwtPaquè, Utp^nifm^L·a.mmmeés míqaefel&ií^tóMassfevi- tftm c8tegr^;stsaa^e<oa4 tarat dem de desmitificar, ei missatge per fe kMt c««wèÉig»ràéde Mina rebut ésqüc hem vist un esjKïçta* engp^sentfe&i^&eag&íladV ctede^^a^oataeaaeafcfc- sa m ^ t^b» aaa^dble; La re-ctó de Testreüa emergent Ho és <mà6, tmim$&$tMjtmw· cap defecte. *>fagrada fcrç» cotfi a pttH rkm wfo -m pcmihr actriuA tac« laiiffita-dïva,|ia6sj wxmeptKSpta^^^^ÈÈsi^éé^ aque^etakinïenció,dcOTíitíCcai; h<^mtétk>^l^^ímdfi,<xm' bemaeofisefusjusiBmeat^con* firmes d aivéJ^g^%Hraque trari. Una segona qüestió: ofalten fa h tecm&bptto&tè&mÉgim Mesdelgtt&o algunesdeteso* caRçx^^m^^^setiteiwny, certes havien perdut l'ordre en «I E! trcb«|tdtefe l^amà és iftagttí-deveairperrea.-enan.iensperdí- Üel'í em suposades explicacions. De «»< clàssica cançó brillant amb força i trfc&b&ft f ia000:ém^òç. %4t optimisme, fem un salt momí Scleod^ i«W9^.i^' ;è^«Om dramàtic per acabar, passats feas» J*oi,Àmhmék^L·'0al& mtí-tants minuts, amb típica apoteosi mòse, i fragments de La Traxmta de«ídf'>y/ambvedet)«»odebi de Verdi, és mokcÉtóeBada.

ELS ÍCAIYIWS Divendres, 23 d'octubre de 1998 Cultura 45

E s p e c t a c l e s

Exhaurides les entrades per a la funció d'aquesta

nit d''Els pirates'

J. VI. M. - Sant Cugat -

Els Pirates de Dagoll Dagom arri­ben aquesta nit al Teatre-Audito­ri; a principi d'aquesta setmana ja s'havien exhaurit totes les locali­tats per assistir a l'única funció que faran a la ciutat. Sota la di­recció de Joan Lluís Bozzo, un to­tal de divuit actors donen vida a un grup de pirates força particu­lars. Entre aquest repartiment des­taquen Miquel Fernàndez, Rosa Galindo, Rosa Serra, Manel Bar­celó o Enric Torné, entre altres. Els Pirates és una savoy operas (també conegut com a operetes) de Gilbert & Sullivan, en la línia

del muntatge MiL·do, que Dagoll Dagom va representar el 1986. El diretordc l'espectacle, Joan Lluís Bozzo, va dir en el moment que va estrenar-se: "Si a Mar i Cel els pi­rates feien plorar, aquí fan riure". En aques t m u n t a t g e parodia aquests personatges que no acon­segueixen mai els seus objectius.

El muntatge ha estat una llarga temporada en cartell a Barcelona al Teatre Victòria, on va estrenar-se, i al Tivoli i també s'ha pogut veure de gira per diferents pobla­cions de Catalunya. Diumenge el muntatge arribarà a Figueres i és previst que la setmana vinent es representi a València. La repre­sentació d'avui, però, serà la pri-

Els Pirates de Dugui! Dagom arriben aquesta nit e/1 Teatre-Ai/ditori. FOTO: CEDIDA

mera que es fa al Vallès Occiden­tal.

Presència santeugatenca

Entre els actors que participen en el muntatge hi ha Enric Torné, que fa el paper de guàrdia civil, i

que està estretament vinculat a Sant Cugat, on va créixer i va ini­ciar-se en la dansa a través de l'Es­bart Torné també va ser membre de les corals La Lira i del CMSC i de l'agrupació teatral Maragall, entre altres. "Aquesta obra agrada a totes les edats perquè és per riu­

re i passar-s'ho bé", afirma Tor­né. L'actor s'ha mostrat satisfet de tenir la possibilitat d'actuar al Te-atre-Auditori i que les entrades ja s'hagin exhaurit. "Pujar el teló i que el teatre estigui ple és molt re­confortant. És el millor aplaudi­ment", afirma.

M ú s i c a C o n c e r t s

L'espectacle és patrocinat per Publicitat i Edicions. FOTO: ELS 4 CANTONS

Una orquestra holandesa actua avui al Conservatori

Municipal Victòria dels Àngels

IOLANDA PÀMIES

- Sant Cugat -

La Frysk Jeugd Orkest (Or­questra de la Joventut de Frí-sia) actua avui, a partir de les set de hi tarda, a l'Aula Magna del Conserva to r i Munic ipa l Victòria dels Àngels en un es­pectacle obert i gratuït a tot­hom qui hi estigui interessat. Es tracta d 'un concert patroci­nat per Publicitat & Edicions i que organitza Carles Gonzàlez.

L'Orquestra de Joventu t de Frísia (Holanda) està formada per joves entre els 12 i els 21 anys i no té ànim de lucre, sinó que neix com a proposta de la N o o r d N e d e r l a n d s O r k e s t (l'orquestra gran de Frísia), que

dóna l'oportunitat a Gerard van der Weerd de crear aquesta or­questra de joves com a reco­n e i x e m e n t a la seva tasca . Aquest músic agafa els nois des dels 8 o 10 anys i no els deixa actuar fins als 12, ja que durant aquest temps els forma. A Sant Cugat l'orquestra actuarà amb 47 músics dir igi ts per T h e o Brouwe -ja que Gerard van der Weer ja l'ha de ixada- i oferi­ran obres de Mozart, Haydn, Sibelius i Bartok, entre altres. Si bé l'orquestra ja havia estat a Barcelona antigament, aquest és el primer cop que els actuals c o m p o n e n t s t r ep i tgen Ca ta ­lunya, on t enen altres actua­cions a més de la d'aquest ves­pre.

El Monestir acull aquest cap de setmana la trobada d'animadors de cant litúrgic

La formació coral de la parròquia es presenta en públic

J. M. M. - Sant Cugat -

El Monestir de Sant Cugat acull aquest cap de setmana la troba­da d'animadors de cant litúrgic, en la qual col·labora la parròquia de Sant Pere Octavià. La primera actuació serà demà a la nit i anirà a càrrec del Cor Albada de Gra­nollers i del Cor de Cambra del Monestir. La segona sessió d'a­questa trobada serà diumenge al migdia i s'inclourà dins de la mis­sa que es fa setmanalment.

En total seran més d'un cente­nar els cantaires que participa­ran en aquestes dues actuacions qüe es faran a l'església de Sant Pere. Els participants en aques­ta actuació són normalment for­macions novelles que dediquen part del seu temps de lleure a l ' an imació d ' ac t e s l i túrgics . Aquesta trobada arriba enguany a la seva dissetena edició. La tro­bada es divideix normalment en dues parts. L'inici és a l'estiu en unes jornades de treball que es fan a Montserrat i que se cen­tren en la perfecció de la tècni­ca vocal. Després s'escull una població de Catalunya per tor­nar-se a reunir i per fer una ac­tuació, d'entrada lliure i oberta a tot tipus de públic. El mossèn de la parròquia de Sant Pere Oc­tavià, Blai Blanquer, ha explicat que els organitzadors els van sol·licitar la possibilitat de poder actuar a Sant Cugat "i ens vam

sentir molt satisfets amb la pos­sibilitat de poder acollir aquesta trobada".

Una de les principals novetats, però, és que aquesta edició ser­virà perquè el cor de joves de la parròquia faci la seva primera ac­tuació en públic. Blai Blanquer ha destacat "l'entusiasme, l'es­

forç i la il·lusió que hi han posat aquests joves". El cor de la parrò­quia és una formació de creació recent, que encara no ha fet cap concert. Blanquer ha remarcat que "aquests joves fan una doble contribució, l'artística a través de la música, però també l'espiri­tual".

CARNICE del 22 d'octubre al 3 de novembre

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

isínol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat òd \&llès

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Tel. 93 675 47 51

46 Cultura U S í CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 199H

E x p o s i c i o n s

Les il·lustracions de la Marxa a la Casa de Cultura Hi ha més de 450 dibuixos de nenes i nens de la ciutat

J. M M . - Sant Cugat -

La Casa de ( a i l t u r a acu l l a q u e s t s d i e s una e x p o s i c i ó amb les diferents il·lustracions que nens i nenes de la ciutat van fer sobre la marxa de re­gularitat infantil i que van pre­

sentar en el concurs convocat enguany arriba a la seva 40a per tal d'il·lustrar el cartell de edició. Entre els dibuixos hi la present edició. A la mostra ha el de Sara Aragó (6 anys, hi ha més de 450 dibuixos de Escola la F lo res ta ) i Taichi nens i nenes de la ciutat, que T s u k u m o (10 anys , Esco l a van presentar -se en aques ta Collserola), que van guanyar convocatòria. L'exposició coin- el cer tamen i que il·lustren el cideix amb la marxa, que es cartell i la samarreta de la mar-farà aques t d i u m e n g e i que xa, respect ivament .

C r í t i c a d ' a r t

Tot expressat en diferents indrets

Llor: Sala Pou d'Art Autor: Fra/icisco Arrieta Obra: Olis dl tela, obra dl paper... Dates: del 10 d'octubre al 5 de novembre

Bé, entres i et sorprèn un per­sonatge anomenat "el Jardí', et sorprèn amb una mirada carre­gada de colors, no saps si vol que el mirin, però és inevita­ble, la seva força ens du direc­tament cap a ell.

Tot al teu voltant et diu que l'artista és de tot arreu i d'en­lloc. És evident que ens trobem davant d'un personatge en què la seva principal característica és la seva fàcil metamorfosi, per adaptar-se ami) tota flexibilitat a la tècnica que està tocant . l'erò, bé, prefereixo deixar-me anar amb el que vaig veure i

TATIANA BI.ANOI K

com em va sorprendre. En posar-me a escriure em vaig adonar de l'embolic mental que tenia, havia vist moltes coses, totes del mateix artista i cada una d 'el les dins una línia en concret . Q u è m'havia frapat

Francisco Arrieta és un artista que es

caracteritza per la seva fàcil

metamorfosi

més?, realment hi havia quel­com que m'havia tocat a fons? No ho sé realment, però es evi­dent que quelcom havia suc­ceït. Tot de sobte, em vaig sen­tir envoltada de colors terrossos,

tots ells sempre ben delimitats, un ordre desordenat, línies exa­gerades en la seva simplicitat iconogràfica, que fan que em pugui atrevir a comentar el fet de les possibles reminiscències en el nostre art romànic. Una avantsala, aquesta última, que actua al meu parer de pre­paratòria per endinsar-nos, tot i així, de sobte en un oceà d'o­nades desordenades, descon­certants, desenfocades i sem­pre ben carregades de colors, tots ells gruixudament pinze-llats. I és en aquest maremot d 'onades on sense ni adonar-te'n creus ofegar-te. La veritat és que tot i així és una sensació que caldria que poguéssiu compartir , perquè d ' u n a a c t i v i t a t com la q u e desprèn en Arrieta. cal pren­dre'n exemple.

E x p o s i c i o n s

La nova galeria també farà exposicions d'escultura. FOTO: CEDIDA

Paco Salas obre una nova galeria d'art, La Rosassa, on exposa com a pintor

A.D.B - Sant Cugat -

Els santeugatencs amants de l'art compten des de divendres amb una nova galeria a la ciutat. "La Rosassa", propietat del polifacè­tic i prolix artista andalús Paco Sa­las, va obrir les seves portes amb una exitosa inauguració a la qual van assistir més de dues-centes persones.

La galeria acull, en la seva pri­mera exposició, un "pessic" de la vasta obra pictòrica de l'artista Paco Salas. Un total de 39 qua­dres d'estils canviants i diferents amb què "Salas vol demostrar que a més d'escultor és pintor per la gràcia de Déu".

El més destacat de l'exposició

és el fet que Salas, a més de plas­mar la pintura en la tela, fabrica personalment el marc dels seus quadres i en relació amb ells "faig la temàtica de l'obra", assegura el pintor. Per aquesta raó Salas s'au-todefineix com "un petit mestre del Renaixement per a qui l'art és poesia".

Paco Salas, que fa més de 34 anys que viu a Sant Cugat, va ex­plicar que ha obert "La Rosassa" per necessitat "perquè jo sóc un professional que té més de mil obres entre escultures i pintures. A més, amb la meva sala espero poder contribuir a la cultura lo­cal".

La galeria d'art també mostra al­guna de les escultures que han fet famós l'artista Paco Salas.

VEH-TRA NEGOCIOS

COMPANIA ESPECIALIZADA

EN LOCALES COMERCIALES

NQ 1 EN TRASPASOS

SI QUIERE VENDER SU LOCAL O ALQUILAR SU NEGOCIO jjLLÀMENOS!!

93 590 28 00 PANADERIA-DEGUSTACION en zona comercial y residencial

de mucho paso. Local en Chaflàn. Tiene Terraza.

T/93.590.28.00

ALOUILO BAR junto Gasolinera. Sin traspaso.

Aire Acondicionado. T/ 93.590.28.00

TRASPASO BAR-COMIDAS. en Centro Cerdanyola, 70 m2,

alquiler 65.000,8 mesas, nevera. frreidora, cocina y horno.

lavavapas, cafetera, Aire Acond. T/93.590.28.00

TRASPASO BAR-RESTAURANTE en zona cèntrica de Barberà del V. 2

plantas y 250 m2. Totalmente equipado. Precio muy interesante.

Véalo. T/ 93.590.28.00

TRASPASO BAR-FRANKFURT en Barberà junto panadería y

colegto. Zona de lalleres e industrias. Campana extractora, plancha, sandwichera, homo de

convección. Tiene de todo. T/ 93.590.28.00

TRASPASO PAPELERÍA-PRENSA con Genero incluido. Mismo dueno mas de 20 anos.

Alquiler bajo. Zona muy habitada. Única en la zona. T/ 93.590.28.00

TRASPASO BAH-PIZZERIA en Barberà del Vallés. Zona peatonal de mucho paso,

Superficie:200 m2. Totalmente equipado.

T/93.590.28.00

BAR situación ideal. Zona de mucho

paso. Totalmente reformado. 71 93.590.28.00

TRASPASO BAR-GRANJA en Ripollet. Situación ideal. Muy céntríco. Totalmente equipada. Facluración demostrable. Zona

muy comercial T/ 93.590.28.00

. BAR-CAFETERIA en Sant Gervasi. Junto parada de

bus y gasolinera. T/93.590.28.00

RESIDÈNCIA 3a EDAD 19 plazas con jardín.

Ocupación 100%. T/93.590.28.00

TRASPASO RESTAURANTE en Cerdanyola, srtio ideal, 80 comensales,

fàcil aparcamiento, cocina, plancha, homo, barbacoa, cafetera, botellero,

Combi, Aire Acond.. V 93.590.28.00

Tenemos su LOCAL DE COMPRA

entre 90 y 400 m2. jLlàmenosi T/93.590.28.00

TRASPASO RESTAURANTE 40 plazas més Terraza. Pàrking

Clientes. T/93 590 28 00

TIENDA DE ÀNIM ALES en traspaso en Sant Cugat

Totalmente equipada. Muy buena facturación.

T/93 590 28 00

TRASPASO RESTAURANTE tipico Catalàn, en torre con terraza y carpa de verano, barbacoa y todo

nuevo. Por traslado T/93 59028 00

RESTAURANTE EN TRASPASO Superfície 400 m2. Zona Vallés.

T/ 93.590.28.00

TIENDA DE MODA en traspaso. En calle principal junto

Estanco. Totalmente equipada V 93.589.28.00

Se traspasa RESTAURANTE ASADOR.

Zona en Expansion de Rubí. Gran Terraza interior y Barbacoa. Fàcil

aparcamiento. V 93.590.28.00

Traspaso PASTELERIA-DEGUSTACIÓN

con Obrador75 m2. Todo perfecte estado Alquiler isolo 80.000 ptas.l

T/93.590J28.00

TRASPASO TENDA AUMENTAOON

en Sant Cugat. Alquiler bajo. Con Isla ;, Nevera Expositora. Digitales, Picadora, Cortadora

II 93.590.28.00

TRASPASO BAR (Bocadillos, Tapas, Pizzas.) con Zona Lúdica. Ambiente a

tope el Fin de Semana. T/ 93.590.28.00

BAR COMIDAS en Traspaso cerca FFCC de Sant

Cugat. Clientela asegurada. V 93.590.28.00

Se traspasa BAR en Zona Deportiva de Sant Cugat.

jGran Oportunidad! T/ 93.590.28.00

TRASPASO GRANJA BAR en Rubí. Excelente situación.

Con terrazay todas las Instalaciones.

T/ 93.590.28.00

TRASPASO PELUQUERIA en Zona Cèntrica. Superfície 60

m2. iOportunidad! T/ 93.590.28.00

LOCAL EN TRASPASO en Cl. Mayor de Sant Cugat.

Tiene 40 m2. y todas las instalaciones

T/ 93.590.28.00

*í8:*ïï3g?S:3*3ï?S?

M O S F I N A N G I A R 8 0 « K > D T R A S P A S O 9 3 5 9 0 2 8 O O

ELS /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998 Cultura 47

El r e p o r t a t g e

El Museu de Valldoreix és petit i humil, carregat d'humitat i de problemes, a redós de l'es­glésia parroquial. És ple de peces i d'iniciatives interessants gràcies a una vintena de vo­luntaris que hi treballen. Amb alguna sorpresa amagada.

El Museu de Valldoreix i el vas apol·l inar

"Busquem Paltre perquè no sabem qui som" (Saramago) MARIÀNGKI.A ROVIRA

- Sant Cugat-

El Museu de Valldoreix s'inau­gurà el 10 de setembre del 86 amb una exposició de goigs. Cre­at i mantingut per iniciativa ciu­tadana, un grup d'historiadors hi treballa per investigar i donar a conèixer les arrels històriques del poble i la rodalia. Tothom hi pot anar a fer consultes cada diven­dres a la tarda i els universitaris hi fan pràctiques. Tot això amb un pressupost d'unes 200.000 pes­setes, no pas mensuals sinó a-nyals. L'Ajuntament de Valldo­reix n'hi aporta 25.000.

- La imaginació supleix la falta de recursos -ens comenta qui és al davant del grup de voluntaris, el professor de la UAB Juanjo Cortés.

- Si tinguéssiu més pressupost podríeu fer... - Doncs obrir sempre, fer ad­

quisicions, publicar i difondre els estudis que fem i fer més cursos i treballs. Ens acompanyen Sergi Llonch,

Andreu Dengra i Marc Orriols, que comenten temes de les seves especialitats. Es parla de la re­cent marxa del vicari, el pare Jau­me, molt valorat, sembla que per algun conflicte, i d'una probable recollida de signatures a favor seu. Temes que no ajuden en la

situació del museu, en obres i a mig reestructurar.

El vas apol·linar

Entre les peces guardades hi ha un vas d'ofrena votiva a Apol·lo, que si fos original valdria una for­tuna: només n'hi ha quatre a tot el món, conservats a Itàlia al mu­seu de les Termes de Vicarello, on foren trobats el 1852, al nord de Roma. Són uns vasos de pla­ta de 15 centímetres d'alçada, to­talment escrits, a quatre colum­nes, amb els noms dels llocs per on passava la Via Augusta de Ca­dis a Roma. 105 estacions o pa­rades amb la distància en milles al costat, trenta a Catalunya.

De Gades a Roma i Iuncaria, passat Dertosam (Tortosa) arri­bava a Tarragonem, Palfuriana (El Vendrell), Antistirnam (Vila­franca), Ad Fines (Martorell) i Arragonem o Sabadell, on un ra­mal devia dur al Castrum Octa-vianum o com en diguessin al se­gle I. D e s d 'Ad F i n e s a Arragonem, XX milles. Ara la cò­pia d'aquest vas es pot comprar per unes 5.000 pessetes, un bon regal per recordar aquells que feien la Via Augusta i s'aturaven al poble.

Veiem les altres peces del mu­seu: el capitell i la creu (parcial) són les més notables. El capitell

és del segle XII i procedeix de la Catalunya nord, però sempre ha estat a l'església. - Diria que no va ser col·locat,

potser havia servit de model. Fins fa poc servia de pila a l'es­glésia, però es feia malbé -diu J. J. Cortés.

A la creu li falta la part superior, però tot i així presenta un treball d'orfebreria notable. Creuen que la creu no està perduda, sinó que és una de les dues que hi ha al Monestir de Sant Cugat

- Mira la fotografia, doncs la del Monestir és igual, deu ser aques­ta. Peces de culte i casulles com­

pleten la col·lecció, amb ele­ments força interessants, l 'n pe­tit cap de sant Cebrià és cl que encapçalava la porta exterior. Les vitrines desen ceràmica de la cova neolítica, que són les restes més antigues de sant Cugat.

- I aquella calavera antiga? - És un crani del segle VII, d'un

home de 30 anys i 1 '80 metres d 'a lçada , d ' una tomba de la necròpolis visigòtica de can Mon-many feta de tegulae. Es va datar per la sivella que s'han quedat al museu de Barcelona. El crani l'estan estudiant des de fa anys i encara no ens l'han tornat. No, la sivella no la tornaran pas...

Penso en el mil·liari on hi figu­ra el nom de la població, Castrum

IftJF t**TYM Mjtm

XVI

JfXMt

"" XXI tf" CA ***>>><

W T i C I M .

mm AOPAltjHXXK» 4 M A A J XXtt

M i llftl

Mkmm

AK1VAÍÍ y A L t N T l A M X X JACYNTVMW* AOMOWiJUxXft» I N T I J 1 * " * * * * * • * O i X T ó S A M X*VH J V i S A L T V M

#Af.f%.l lAlf*M!M A N T I I I I d O r l N I J AK*AC«» , « M f * o * t A N A

I V M C A * I A M . * V § N S > Y K A € N < Y M X *

COMr

ma* *m fOPVMDOMt

Inscripcions al vas apol·linar. FOTO: M.A.ROVIRA

octavicinum, que també té el Mu­seu Arqueològic i abans era ex­posat, però no recentment. No hi ha costum de retornar les pe­ces, però a Sant Cugat tampoc no hi ha museu. Els comento que a un lloc de Barcelona hi ha guar­dades unes caixes amb peces de ceràmica trobades a l'excavació de Sant Adjutori. El Club Ex­cursionista de Gràcia n'és dipo­sitari i les vol retornar.

- Sí.és clar que ens interessa, ens agradaria molt tenir-les.

Potser ja han trobat lloc, aquests fragments d'història tan antiga, restes romanes i potser alguna ibera. Visitem la sala de baix, en obres,

amb els plànols penjats a les pa­rets d'aquesta Via Augusta que passava pel Vallès per anar de Roma a Cadis i viceversa.

Camins i viaranys que recorrien els avantpassats , passant per aquestes terres fa gairebé dos mil

anys. O ells coneixien els cami-nants que hi circulaven, amb qui lligaven converses i potser fins i tot alguna amistat. Després van venir religions i mar­tiris, i relíquies que atreien la de­voció popular i que l'església cul­tivava com a mitjà d'influència.

- Aquí a Sant Cugat deien que teníem el cap de sant Joan i sant Pau i elruerpo entero de santa Fe i sant Medir. Les relíquies eren un reclam i es falsificaven i ro­baven -comenta Fèlix Mestres.

Es pot anar meditant si, en el fons, tot això ha canviat gaire... Men t r e marxem del museu i pensem tornar quan tot estigui ben posat, potser a alguna de les conferències per conèixer els nostres orígens, una mica de cul­tura que ens ensenyi alguna cosa. Que la màscara del t emps no menteixi mentre algú espera la propera lluna plena d'aquesta tar­dor o rerevera.

C r í t i c a de c i n e

Un duel amb poca alçada

Pel·lícula: "El negociador" Director: F. Gary Cray Actors: Samuel L. Jackson. Kevin Spacey Durada: 139 minuts

Oportunitat de veure a Samuel L. Jackson i Kevin Spaçey junts d e s p r é s de Tiempo de matar. Aquest reclam constitueix l'a-tractiu sense discussió iïEl ne­gociador. Ens trobem davant d'una pel·lí­

cula que es beneficia d'una di­recció convincent i un muntat­ge molt efectiu. Això permet que es deixi veure bé sense que, en realitat, sigui res d'especial. D'un argument vist cinquanta

mil vegades, el fet diferencial que li dóna un valor afegit no ha estat prou explotat. Se'ns fa creure que estem davant de dos negociadors, especialistes d'e-

I.SABEL SÀEZ

lit dins del cos de la policia, en aquest cas a la ciutat de Chica­go. Es crea una situació en què ambdós es troben enfrontats, un a cada banda de la línia que separa la llei del delicte. Aques­ta premissa ens prepara per a un duel amb força volada. Però el vol, que podria ser d'àliga, queda curt com el d 'un parell de coloms casolans. No per pro­b l emes dels actors, sinó del guionatge.

Hi ha dos bons aperitius, les respectives escenes de presen­tació de Roman (Jackson) i Sa-bian (Spacey) ; un e n t r e m i g agradable, fàcil però no menys efectiu, quan Roman ensenya a un negociador improvisat els fonaments de l'ofici, i les esce­nes d'acció resoltes amb pro-fessionalitat.

El plat fort, el duel dialèctic, queda notablement reduït a fa­

vor de la recerca del culpable de torn. Parlem d'un plat que només podria haver cuinat un autèntic expert. D'acord amb les mateixes de­

claracions del director Gary Gray, El negociador és compa­rable a Marea Roja però, afe­geix, "sense submarins". Jus­t a m e n t fa r e fe rènc ia a una pel·lícula en què la confronta­ció entre dos homes, Hackman i Washington, és impecable . Les possibilitats d'El negocia­dor apun ten cap a un desen­volupament tant o més vibrant, però el resultat no està a l'alça­da de les intencions.

Jackson i Spacey, dos actors, dos estils diferents però igual­m e n t c o n v i n c e n t s , a m b la col·laboració de la resta del re­part iment, fan bona una fun­ció que podria haver estat ex­cel·lent.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVMl Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa TK la Caixa

Carner de la Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

•

Mercat Municipal

Torreblanca "faula 1.6

Tel. 93 675 30 65

t

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

9

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

ON MENJARÍ BAR GLOPS

BAR MERMELADA

BAR PICCOLO

BAR EL MONESTIR

BARBOKATA

BO I BÉ

CA L'EUGENI

CAN CABASSA CASTANO

CAN EDO

"CAN BARATA

CAFE-BAR SOL

CELLER STA. MARIA

CASINET

CANCASOLETA

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

ELPEROLET

ELMESON

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

rfAUANS3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LA MUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA I FONDA

SQUASH

Rosselló, 2

Valldoreix, 56

Valldoreix729

Plaça Augusta, 2

Plana Hospital, 35-37

Fibla. Celler, 131

Alfons Sala, 9

Puigmal, s/n

Lleó, XIII

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15 200

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

Santa Maria. 17

Camí Can Ganxet, 47

Sant Bonaventura, 39 Baixos

Plaça Pep Ventura, 5

Sant Jordi, 39

Av. Francesc Macià, 67

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

Avda. Catalunya, 15

Plaça Monestir, 1

~SoC25

Ctra. Cerdanyola. ï 3

St. Antoni-plaça Barcelona

Alfons Sala. 24

Sant Bonaventura, 14

Raça Mas Roig, 4

Elies Rogent, 14

Rbia. Can Mora. s/r.

Sant Jordi, 33-35

93 674 36 36

93 589 11 85

93 589 11 98

93 589 54 92

93 589 19 72

93 589 8422"

93 589 19 01 "

93674 02~67~~

93692 24 24~

93697 06 52

93 674 67 21

93 675 28 97

93 589 50 83

93 675 10 33

93674 94 84

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 674 64 33

93 589 81 97

~<KT584~23 32

93 674 08 10

~93li75 35 80

93 675 52 46

93 675 15 03

93 675 09 05

93 675 00 86

93 589 38 23

93 589 26 97

93 589 14 96

Cuina cassolana

Cafetena i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Tapes casolanes

Cafeteria i entrepans

Marisqueria

Marisc, menú, cuina mera

Cuina de mercat

Carn a la brasa i calçots

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz live

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

Peix i marisc fresc •

Cuina francesa i menú diari

Amanides i entrepans

Tapes i menú diari

Braseria i cuina de mercat

Braseria

Frankfurts

Menú diari

Cafeteria i pastes

Creps, amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria

Cuina casolana

Pizzeria, crepena

Entrepans variats

Xai. entrecot a la brasa

Mexicà-menú català

Cuina catalana

Cafeteria, pizzes. menú

^X*'ft';:i:::',·'·'C'V'·'////

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta)

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (LaFloresta)

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • » # •

Centre Mèd ic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. I Sàhat fíonkh

Dr. }. Salut Santandreu Dra. ,V1. S<)hjt Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Conveni amb les principals companyies d'assegurances

mèdiques.

PEDIATRIA Dr. I. Barraran Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. I. Serra Catatau

DERMATOLOCIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. I. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOCIA Dra. /VI. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Carnets ae conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusinol, 2, entsol. 1a

TELS.

93 674 1 5 26 93 674 01 47

Guia Mèdic a Centre de Rehabilitació • SUSANAIt iCOLETt Sant Antoni. 74 «83674 74 37

Cirurgia « OR. FERNÀNDEZ LA-YOS Orugta general, apareti digestiu ASC-Previasa-Sanitas. Av. Torre­blanca, 2-B, 2n. Al Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 4 f 0 0

Consult. Centre Mèdic •CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Mediona Interna, especialitats. tí Santiago Busiftoi, 2, entol.

SMH&S» Dietètica-Nutricio

J L M . DOMINGO KfcK&ans g«r>erat, dietètica. Dl-ttufls, dírrtewes t rjjous, hora* convingudes, c/ Endavafiaíts, 2 1 . 1 * pi».

__ TAT I nCA

Dra. Anna R. Cerdà • Ora Ro­sario Sagama » Dra. Llum Garcia Consuttoria Edita Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-8. 2a planta, oesp «-9.08190 Sant Cugat » §3 5 8 9 43 57 9 3 5 8 9 4 3 58

Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia- Assistència sanita na Rate Asúsa c/ vUia 49. Sant Cugat. « 9 3 6 7 4 4 8 7 2

Geriatria • CERVAL, GERIATRIA DEL VALLÉS SL Atenció a persones grans ert el seu domicili Assessorament a llurs familiars Gestió Se Re-sWències i d'aitres recursos in­fermeria Formació cl Àngel Gumerà, 3 08190 Sant Cugat,

~J «7406 04

grans, 'CANííURS" avis I nens, control de maJate, ajuda a a 8ar, trarstoms espacials. Salut i benes a domiçK. Av. TorraWanca 2-8, 3gr,dep 11 i 12 Sant Cugat « 93

Strvaí d'ajuda a tes persones grans, matats cronios o conva­lescents, a qualsevol hora del * s o la mt Sfstew» senzill, rapía, segur i óe poc cost. Av. Torre-bfanca. 2-6, 3«f. A. ÚB190 Sant Cugat. I n f c i J f ^ 5 8 3 39 67

LABORATORIS • LABORATORI DR.ECHE-VARNE SantiatBfla»»ot.i7 « 9 3 W 8 8 0 5 5 .

Metge capçalera • JJl ESQUIROL CAUS-GeriaWa. Ay. Torreblanca, 2-8 As*v 8 * * . Aor. Mútua, SàftítBS, M.fa i6 j»ev. ,«ut H G C

•»389»W80 Urg. &A rt, domlcHi.

ilílMONTSaWATOARRIQA Metge de capçalera. VtattSAdoMi-cili-mutues. Major, 36, 2íU 8»Bt

• tNPROSS. Atencjó i companyia a persones

Mútues

Mútua d'àoçS trebainúm. 271. 3 Sani Çugat« — -Fax 93 6751008

Odontologia • CtrNtCAPARCCQíTRAt Dr. Thierry Haacoet. Odontoa» tomatología. Ora. HathK» Verg-nes-Baque.Ortodoneia. Cl Jo­an Mtró, 18. Sent Cugat. « 9 3 589 58 42 Urg. 970 2 7 9 8 5 0

• C E N T R E D E N T A L I QUIRÚRGIC Av Catalunya 21 bawos. SantÇugat « 9 3 589 0 0 0 0 Fax 93 589 03 13 . _. • C L Í N I C A DENTAL A U -TRAN Odontologia general, impiantDto-gta, pròtesis, odontopediatria. or­todòncia, mútues A\ Torreblan­ca 2-6.2a, 11. Sant Cugat « 9 3 6750803

• CL&flCA DENTAL DOCTOR BRANDT. OftodòncÍB i Odontofogà ge­nerat. C/ Santa Maila 9, ier, 2a

« 9 3 70 40

•CLÍNICA ORTODÒNCIA l WSFUNC» T6MPORO» MANOfflULAR Av. 'Bsrrebianca, 2-9,3n A, despatx 6. Sant Cugat «68903 98-«75 2212 •CÜNiCA DENTAL MA­JOR CyMej0f.»J-2511°.3o

«9387472400

• DRA. m. JAUME SAURA cartes dental W adv ,9 - l3n i t8-20h Pg Sant Marjí, 22. bai-)t0S.SantCÜgat « 93 «74 M 35

Oftalmologia DE SALUT

Oftalmologia. Conveni amb ta» principals mútues Cv San-

Marta, 10. Sant Cugat ""588 51 06

•DRRERRAN FERRAN VRA Wi«(*rtrïuf - PreVíasa - As-sSttènoía sanitària Medtfiac. Francesc Moragas 46, entr. 2a. Sant Cugat « 9 3 6 7 6 48 53

•MARIA C C 4 . 0 r ^ CALAFI Centre Mèdic Sàbat.-Santiago Rusinol,2, entsol 1a. Sant Cugat « 8 3 6 7 4 1 5 28 * 9 3 «74 01 47

Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VtNALCONGA Pedagogia, logopèdia. Proble­mes llenguatge i aprenentatge C/Vitta,5-7, tr 2a. Sant Cugat « 93 589 12 15

Pediatria

wmmmmmmmam NAS C A S A R A M 0 N A Pediatria, asma intants. Hores cohvingudes Rbla. 20.1r 3a. Sant Cugat « 93 674 7 2 1 6

• P ILAR C A N O S A Ú B E ­DA Pediatria - Medfcína adolescent Av Torreblanca, 2 - 8, 3r pis. Sant Cugat « 93 674 57 98 93 589 35 48 • DRA. ANNA PUJIBET I CALDES Pediatria. Vitalicio Sakit Mapm». Endavallada 21. 1 arpis. San» Cugat « 93 589 29 95 93 674 20 79

Podologia • JOSEP M.FRE.XEDKS MaUKiee dat peu, orteetí, plaft-utlee ortopèdiques, papSpmes, cirurgia de* peu. Hores « con­venir. « 9 3 5896313 9 » 16 9536

m • CENTRE O E PSICOLO-S l A C L Í N t C A Trastorns oTaprenentittge i de la parla Nens, adoJescanta l adults. Av Catateiy»21,3f 1«, Sant Cugat. « 9 3 6 7 4 36 73 • CENTRE PSICOTERÀ­PIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopè­dia. Plaça Dr Saltes, S, 2n, 3a Sant Cugat. « 93 589 40 51

• J O S E P M . C O R O M i -

• ORA. PALERM Psicologia Ans'elat deprestò dificultats de relació, trastorns a i'adoíescencia. osicoteràpia. Hores convingudes c/ Fran­cesc Mcagas ?5-?7 2n 1a Sant Cugat « 93 674 36 53

93 418 48 48

• INSTITUT PSICO-MÈDIC

SANtCUQAT Petcofogia elirtfca, psiquiatria. depreseíofis, ateotwftsme, toxi­comania trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre-bianca,2-S 3ar, A dasp. 11 i 12 SaptCuga*. « 9 3 5 8 8 3 7 8 7

• M A R I A D O L O R S C A ­RRERES BENNASAR Cen­tre Màdtc Sàbat. Santiagc Bo-sakil^, entsol. la. SantCugaí «936741528 «938740147

Tocoçnnecaogicl·Obsíetrícia • DR. JESÚS m9&W&. 8MEMÜ Toeogmacotogia. Hores aornAv. SUdse Av. CasatuTría, 21, 4rt la. Sant

. * i * 688 4808 t»srg(wiar:9*6747409

mg"*"™** einecèl·9,-<*s)»trWaHWoor«-fia, esteríííat, fltwíppauaa, ravt-,

Francíaewpradmi-j, 3r2a. SantCupL

Fax93S891í4S

Traumatologia L *

Iraurnsloloipa, Co1»rr«* i W> quena , . ' Av. TofreWaníia, St-9. iPoSdSMc. Sant Cugat « 93 676 57 8 6

•JOSEP PECH Traumatologia, ortoped&k As», sistèncta sanitària, PrevifaiiE» Medytec. Poüca* fttta&iMB* . 2-«.2a-in.stwtOa9»Í „ « 9 3 S 8 9 1 » « I *

• DR. FERMIN ARAM-BURO Cirurgia ortopèdica trwimaío-iógtoa. Hores convinguda*. C/ Girona, 21, tT3a.Sat«t!i « 9 3 6 7 4 4 3 -93 5880534

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència, servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,.

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars.,.

•Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. f l - ^

ELS /CANTONS Divendres, 23 d'octubre de 1998 Cultura 49

II Mi itsan Bar Restaurant Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 4 7

Com si fos de tota la vida

la xocolata... <#fvf^, els entrepans... ü^fh.

el cafè... f f v f K les pastes... - f f v f K el suís... f f v f f v

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

I I Pl. Barcelona ..Tel. 93 675 52 46

f^CPSW^ PELUQUERIA

FORMAS C/. Elias Rogent, 18A (iunto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06 - 08190 St. Cugat del Vallès

•CIMESA

Sant Cugat 1 .

Barrio 16,10-18,20-20,30-22,40

Sant Cugat 2* +

Elisabeth 16,30-19^0- 22,15

Sant Cugat 3

Et negociador 16,10-19,00-22,00

Sant Cugat 4

Crimen perfecta 16,00-18,15-20,30-22,45

Sessions golfes de dissabte

Si ant Cugat 1

Relactón mortal 00,50

Sant Cugat 2

Elisabeth 00,45

Sant Cugat 3

Te odio mi amor 00,45

Sant Cugat 4

C 01,00 C nman perfecte 01,00

«HWfisüss H A D E wemwEtmMM

•YELMO

Yelmol — — i

Crimen perfecto ,16,00-18,15-20,30-22,50

Yelmo 2

Blade 17.15-20.00-22.50

Yelmo 3

Hzo Hatloween 16.00-18.15- 20.30 -22,45

Yelmo 4

Un romance muy peBgroso

Yelmo 5

17,15-19,45- 22,50 '

El hombre que susurraba...

Yelmo 6

16.00-17.15 - 22.20

Alòs que aman 16,00

Yelmo 7

-18,15-20,30 122!50

Siempre queda ei amor 17.15-20.00 -22.45

Yelmo 8

Pequenos guerreros 16,00 -18,15-20,30 - 22,45

Ye]mo9

Salvar al soldado Ryan 16.00 • 17.15 - 22.20

• DISSABTES VARIA HORARI DE L'ÚLTIMA SESSIÓ

* Els diumenges i festius sessions matinals a les 12.00

TPARÀDÀ • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT FONBAIt RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T ï e l . 9 3 5 8 9 2 6 9 7 ïï

^ÍJÍ I

Ei diari de casa. mmÈmmmmmmtmmm

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

08190 Sant Cugat del Vallès

21» llCx 500

f Vkw a Me Omtíf I cetebn amb netattret iS.rï-L· el 30 aniversari del Big Ma?

: Sant Cugat Cwitr* Comercial ; Planta alta, tel. 93 674 46 54 obert (tunMnoN I reatkn

w SIIIS/TNT CUGAT

2a SETMANA ESTRENA

http://www.cinesa.es

2a SETMANA

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA GOLFA EN V.O.S.E.

UN CRIMEN PERFECTO

SALA 1:16,10-18,20-20,30-22,40 SALA 2:16,00-18,10-20,25-22,40 SALA 3:16,00-18,10-2020-22,30 SAU 4:16,10-19,00-22,00 GOLFA: 00,50-13 ANYS GOLFA: 00,45 APTA GOLFA: 00,45 13 ANYS GOLFA:00,45 13 ANYS

SALA 2: 00,45 DIVENDRES 16

I L Q CINESH ^W/^ /UUVERSAL 2 h 9 r a , ' G l'espectador

Pàrking D fa de 1L. .T_ l · A n n A » » n # 4

Camet Jove

S2 Camet cf estudiant

universitari © S S ^ » £g S ™„t ~.A n , . i- . _ _ « * L • _ .iiiwniwiiiii , ^ UanHanar

Venda Camet més grans Reserva per Venda les 24 h. anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa

Accessos minusvàlids

Pagament amb targeta de crèdit

Sessions numerades

Venda per telèfon

902-33 32 31

50 Cultura ELS4CANIUNS Divendres, 23 d'octubre de 1998

L A R A D I O 9 1 , ; f fP:M; | De dilluns a divendres Pasta Fullada • De 7.00 h a 8.00 h • D e 13.00 ha H.OOh El despertador, amb Salva Vallvé Avant-matx • De 8.00 ha 10.30 h • D e 14.00 ha 15.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano i Fen­ Vallès sense fronteres (repetició) trevista, amb Jofre Uombart • D e 15.00 ha 17.00h • D e 10.30 ha 13.00 h Cotton Club. amb David Villena La revista, el magazine de Vanessa Raja • D e 17.00 ha 18.30 h • D e 13.00 a 13.30 h L'estrena Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per • D e 18.30 ha 19.00h Josep M. Miró Elxip, amb Xa vi Montero • De 13.50ha H.OOh • D e 19.00 ha 21.00 h Amb molt de gust, amb Pep Blanes Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 14.00 ha 18.00 h • De 21.00 ha 22.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Esteve Llop Top 91.5, amb David Villena • D e 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé Diumenge • De 20.00 h a 20.35 h • De 8.00 h a 9.00 h l'.esportiu El dia del senyor • De 21.00 ha 22.00 h • De 9.00 h a 9.30 h l'estrena (dilluns), Pasta Fullada (di­ El racó de la poesia marts), Bon rotllo (dimecres). Buc d'assaig • De 9.30 ha 10 h. (dijous), Jazz (urea (divendres). Esport en marxa 1" edició • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) •De 10.00 ha ll.OOh El que queda del dia, amb Joan Vallvé Nostra dansa • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) • D e ll.OOh a 12.00 h Madtime, amb Núria Bonvehí. La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pallis­• De 23.00 h a 24.00 h divendres) sa Vallès sense fronteres. • D e 12.00 ha 13.30 h • De 24.00 h a 24.35 h Roda d'amics {.'esportiu (repetició) • D e 13.30 ha H.OOh • De 24.35 h a 7.00 h Esport en marxa 2" edició Música al teu costat • D e 14.00 ha 16.00 h

Tal com érem, amb J.M. Al vira Dissabte • D e 16.00 ha 19.00 h • D e 9.00 ha 10.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 19.00 ha 21.00 h • D e 10.00 ha 11.00 h Bucd'assaig, amb Carles Roca Tiramilles, el concilis • D e 21.00 ha 22.0 h • D e 11.00 ha 13.00 h Esport en marxa 3"'edició

La p r o p o s t a

La canalla ta festa grossa ama la 40ena Marxa Infantil

Rara vegada es veuen 2.000 nens anar tots a una i amb un mateix objectiu. A Sant Cugat, però, ja fa quaranta anys que la canalla té marcada la Marxa Infantil del mes d'octubre com a festa grossa. El recorregut d'aquest diumenge co­mençarà a les 9 del matí, continuarà per Sol-i-aire fins a Can Jané. Arribats a aquest punt, els participants més menuts baixaran a Sant Medir per dinar i els grans encara hauran de trobar la Font Groga, només una horeta més de camí. Després de dinar, la tornada a Sant Cugat es farà per Can Borrell. Serà una jor­nada completa: natura, gresca, llibertat sense els pares... i també preservació del medi ambient: la novetat d'aquest aniversari rodó és la campanya del CEPA per a l'ús de gots reutilitzables o l'ús de paper reciclat lliure de clor per a la do­cumentació. Un últim avís per a caminants: aquest dissabte dormirem una hora més; quan siguin les tres, seran les dues. Així que no arribeu abans d'hora.

DISSABTE

• "Retaules de mmèm*. Dirigit per Michei ra. A ie* 11 ÍJ. ais Jardfos éel Monestir. Org: Ajtí

•Tfobaàa #«B8ftadots de cant litúrgic. Coral r Església M o n e s t k Org,: Parròquia de Smz

25 persones Iiiseripció gratuïta a h Cas» de Cuito-SamCugtt.

Sers}, Cor de Cambra del Monestir. À les 21.30 L· A

OlUMKMit·:

27 DIMARTS

29 Dijors

5a TROBADA DE TEATRE A VALLDORWlt • "KRÀMPÀCK*, de Jordi Sànchez. A càrrec de y^igNttfyk Sogtulakk (Granollers). A les 22.30 b. Casa! deCul-tura de Wldóreàï. Org.; Grup de Teatre Espirat £É escriptors del setmanari tenen l'entrada gratuïta.

cANTtrrt&Kïtc - m •Trobada 4%àïBadGrs de cant litúrgic A les 12 h. Església del Monestir. Org.: Parròquia de Sant Pere

5a. TROBADA DE TEATRE A VAU-DOfuÉc •" Kràmpack", de Jordi "Sancho/.. A càrrec de la ecsftipanyia Sogtulakk (Granollers). A les 19 h. Casal de Cultura de Valldoreix Tel 93 589 82 69. Org: Grup de TaípS Espiral. Els subscriptora del setmanari tenen l'entrada graÉÉíu Cal recollir les entrades a ia redacció.

_ _ _ _ ' '<?"*

TEATRE •LosStar BrorJiers presenten: El'Sentidodrl'Aoor-{«^oorifercncid espectacle sense precedents). A ies21 h. a l'Ha­bitual (Sant Domènec, 19) ;j«£

40a . M A R X A INFANTIL .;? •Comença a les 9 h. del matí a ia Plaça Barcelona!

CONFERENCIA • "Els efectes psicològics de la diabetis". A càrrec dclSr. Josep \ l . Adell, educador en diabetis. Ales 19 h. Associa­ció de Diabetis de Catalunv a. \ les 19h. Casa de GaJtgrs. Org.: Associació de Diabètn <• de Catalunya.

M Ú S I C A •Cant al Monestir: Chantal llotanth, soprano, i Joan \mils, piano. Presentat ió del CD dedicat a Ma­nuel Blancafort. Org.: Generalitat de Catalunya. A les 19.30 h al Monestií de Sant Cugat.

T E R T Ú L I E S •Tertúlia de Sant Cugat: "Mejan". Roser Amjl$> periodista i escriptora presenta el llibre. A les I9,30h-A la Galeria Canals.

'Retaules de memòria, de Mi­chei Goday. Al Claustre del Monestir. Fins a l111 de no­vembre.

•Ramon Massip, olis. A la Casa de Cultura. F'ins al 27 d'octubre.

•Exposició de fotografia Con­curs viatgeteca. A l'Espai Jove de la Casa de Cultura. Fins al 31 d'octubre

" •Francesc Mamiecos, olis. A la a Casa de Cultura. Fins al 29 de I novembre.

I SALES PRIVADES

I • Frandsco Arrieta. Pou d'Art í (Balmes, 35) Fins al 5 de no­

vembre.

- *]osep AI. Mejan, pintures. Re-Í trospectiva i obra recent. A Ca-ï nals Galeria d'Art. Fins al 31 :; d'octubre.

ç«otr«;C«í!t«ifar

• Els pirates de W.S. Gilbert & \ . Sullivan. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Divendres 23 d'octubre a les 10 del vespre.

*Porgy &Bess, de George Gersh-win. Orquestra de Cambra Tea­tre Lliure amb 13 músics i can­tant solista.Divendres 30 d'octubre a les 10 del vespre.

¥1S /CANTONS Dk;;if/m. ll/T/u-tulm-rl,- IMS Cultura 51

Ajuntament 935892288

Bombers Betfaterra 936928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí-Sant Cugat 93 8998080

CAP 93 58911»

CAPwgències 93 5894455

CasadeOuim» 93 5891382

Centre Social i Sanitari LF 93 5897800

Casaí VatWofe« 93 674 4S 99

Catalana de Oas 93 725 J9 44

Centre Civic ta Rorasta 935890847

Centre Cívic tes Ptanes 93 6755105

Casat Cu«ufatMira*3d « 5 8 9 2 0 1 8

CfnemesSt. Cugat Peser.) 93 5 » 09 * l

Correus 93674 7096

Creu Roja Sant Ckigat 9367*1234

Creu Roja VaBdoreix 936742459

Dispensari La Floresta 936747615

Ent Municipal Descentrttlit. . 93674 2719

ENHER Rabí 93 6991892

FECSA latenctó al dient) 900737373

FECSA lavanesj 900 747474

FFCC 936741934

Funerària 935895552

G. Ovi (Míra-soí)

Hisenda

93 6742379

. 93 5891155

Jutjat 93 674 66 96

Parròquia St PereOctawà 93 6741183

Parròquia Les Planes

Parròquia VatMoreix

932047503

936740569

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de PoScia 93 674 76 58

Urgències 091

Policta Municipal i Prat C M 092

Pol. MuniapaJ (VaBdoreix) 908 795125

Comissaria de Policia 936747612

Taxis (parada) 93 6740997

Ràdio Taxi

Repsol-Butà

93 58944 22

93 6741580

SOREA 935890021

VaftJoreix (parada) 936741111

Srua 936743371

Aigüas La Rares» 936742069

AAPPjW*wa^ot 336742018

AAWVargeCtrmeMra^Oi 936741003

AAWSarrtJo*iMir»-sol 936747103

AKPPmmtaVX 936742197

AAPPiWC.Montsea*\«l.93 6742105

AWWCaf tMíü .m 936745049

AA Prop, i VeSssU Floresta 936742089

MWAígHafcBgataFk*. 936745129

Ass. Oensuwídors 93 26*4567

ON! (Cita prèvia) 935893080

Gftenpeace $1)5434704

H: General de Catatunya 935891212

H.Wd'JHebron 934272000

H. Sant Joart de Déu 932034000

Unitat CoronarÉB 932431040

Tef.de l'Esperança 934144648

Informació Carreteres 932042247

Informació Aeroport 93478 50 00

Informació RB&B. 93490O202

Informació Port 933188750

OMIC 935893188

PoticIMc Torreblanca 935891688

PROMÜSA 935891732

S3.ÜBMMÍ V í ; ; l ASCH 936753503

Arxiu Gavln 9367425 70

Casal d'Avts SC 935891638

Uar d'Avis Parròquia 935890598

CK)b Muntanyenc 93674 53 96

Coral de la Unió 9367410 06

Esbart Sant Cugat 936752652

Tot Sant Cugat 936748661

Grup Sup. Immigrants 936749314

Ràdio Sant Cugat 936755959

Ets 4 Cantons 935896282

l l i : N 'yiWil::Ilii·I,: D i v e n d r e s 2 3 • Sant Joan de Capistrano D issab te 2 4 • Sant Antoni M. Claret D i u m e n g e 2 5 • Sant Crisant D i l luns 2 6 • Sants Evarist, Marcià i Llucià D i m a r t s 2 7 • Sant Vicenç i santa Sabina D i m e c r e s 2 8 • Sant Simó i Judes Tadeu D i jous 2 9 • Sant Narcís i Maximilià D i v e n d r e s 3Q • Sant Marcel i santa Eutròpia

Sant Cugat Comerç 93 674 0322

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

* Informació i inscripcions:

Dedj f ï U M t s a d j v e n d

tfHa13h.íde17ai8h

Tel. i fax 93 589 82 69 (Casal cte Cultura.

' D issabte 3. a les 16.30 h. X O C O L A T A D A I JOCS I N ­

F A N T I L S . A la plaça del Casal de Cultura de Valldoreix.

Org. : EMD Valldoreix. Col . : EMD Valldoreix.

• D iumenge 4J,a les 17.00 h. TEATRE " L a D o l o r o s a " , a cà­

rrec dels Marxossoss del Vallès. Al Casal de Cultura de Vall­

doreix. Org . : Casal d'avis de Valldoreix. Col. : EMD Valldoreix.

' D iumenge I I , a les 19.00 h. RECITAL G A R C Í A LOR­

CA. A Casal de Cultura de Valldoreix.

Org.:Teatre Obert .

Co l . : EMD Valldoreix.

' Di l luns 12, a les I 3.00 h. S A R D A N E S APLEC DE L A SA­

L U T . A l'Ermita de la Salut.

Org . : EMD de Valldoreix. Co l . : Creu Roja de Valldoreix.

•JAZZ INFANTIL I JUVENIL •GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA • ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA I BATIKI SEDA

•JOIERIA ALA CERA PERDUDA • VITRALLS DECORATIUS • ORFEBRERIA •CANT CORAL •IOGA •ESCOLA DE MÚSICA «ANDAN­TE» •TEATRE PERA NENS I JOVES

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: O6.QOh-O7.00h-08.O0h i a les hores en punt fins a les 22.00h. t'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 ï a tes hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. . -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

£-3iW" O j j U H y ' ^líjfjiatfljlKjiilftjft

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sorüda:05'45h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'Estació.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.

Recorregut F. Colem, ia Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 0625h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h 111.55h.(feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23153 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Placa Coll, Mercat Toneblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22 10h -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40106.10H i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10h|a!s10 minuts de cada horafinsates22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

>B»«*W*l'>ttWf«W»«0»<

-Dies feiners. 1a sortida: 05,45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i aís 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festxjs.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

52 ELS4CAOT0INS Divendres.

J.i d'oftubrede IMN

Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

MARIA FALGUERA

L'imma, llicenciada en filologia romànica, va néixer a I ,leida fa 38 anys i des d'en fa tres viu a Sant Cugat. Fins fa poc, la seva vida professional pivotava al voltant de la docència i la traducció però, des del 96, comparteix les seves clas­ses de francès a Rubí amb l'es­criptura. Kdicions 62 va decidir publicar la seva primera novel·la, No se sap mai, només 24 hores des­prés de rebre el text, un fet bas­tant insòlit i premonitor de la seva carrera ascendent. Després van venir uns quants contes que li van valer diversos petits premis, entre els que hi ha el Ribera d'Ebre i, fi­nalment, aquest any l'han guar­donat amb el Prudenci Bertrana per la novel·la FA trastorn de Polt, que sortirà a la venda d'aquí a un mes.

- Contenta, oi? - Molt, perquè a més aquest any

han recuperat el sentit originari del Bertrana, que era premiar l'o­bra d'un escriptor no conegut per ajudar a promocionar-lo.

- La teva ha estat una vocació tardana. Et penedeixes, de no haver-t'hi llançat abans?

- No, al contrari. Sempre he pen­sat que per escriure, sobretot no­vel·la, has de tenir una experièn­cia i un bagatge de vivències important No entenc la gent jove que amb 30 anys es posa a escriure perquè jo a aquesta edat em veia molt immadura, encara. Tenen més pressa per ser escriptors que per escriure, que és el que real­ment els hauria d'agradar. - D'on et ve, això d'escriure? - De la necessitat que he tingut

sempre d'explicar les coses i de fer-ho de forma molt detallada, perquè sóc molt observadora. - En aquest sentit t'ha marcat

molt la teva mare... - Potser sí, perquè ella és molt

narradora i li dóna un aire singu-

Imma Monsó. Acaba de guanyar el premi Prudenci Bertrana

"Escriure és un lladronici constant"

L'Imma està satisfeta per /'acceptació de la seva obra. FOTO: X. LARROSA

lar a les coses. Suposo que si des una novel·la entre mans i que l'ha-de petita vius la vida d'una ma­nera determinada, sota una llum especial, és probable que et mar­qui. T'acostumes a veure les co­ses pe t i t e s a m b una t r ans ­cendència

via de començar i acabar. — Per sort no la vas abandonar

a mig fer... - És que quan la història et ve

d'una forma tan intensa tu et sents molt instrument

especial i amb No entenc la sent que f110 que sorgeix un nivel l de ©. * davant teu i arn-detall que no amb 30 anjS eSpOSÜ d ba un m o m e n t

v • en què ja no la

escriure, perquè jo a domines perquè

aquesta edat em veia fins'tot els Per-

és normal . Amb tot, jo sóc més observa­dora que ella i això sí q u e m'és molt útil,

sonatges avancen

molt immadura, encara sois. • * > • « * - - — La inspiració

W&Svï* existeix? - Per a mi la inspiració són imat­

ges que et vénen però que t'arri­ben de la realitat, de vivències te­ves, no inventes. La inspiració et ve quan et poses a treballar i tot va fluint. — No t'enganxa mai mirant les

mussaranyes... - A m i no. Però entenc que hi

ha gent a qui li passa i que té la ne­cessitat de prendre notes arreu.

perquè escriu- ismz,* re és observar i interioritzar les co­ses per després poder explicar­ies. - Com neix el primer Dibre? - Als 35, després d'haver escrit

coses pel meu compte però sen­se pensar mai a publicar-les. De sobte em vaig adonar que em per­seguia una idea i vaig veure que seria un projecte llarg. Llavors em vaig dir a mi mateixa que tenia

- T'estimes més escriure a mà o amb l'ordinador? - L'ordinador, de totes totes. Des

que em vaig comprar el portàtil hi ha hagut, entre nosaltres, una simbiosi perfecta perquè s'ha adaptat a la velocitat d'escriptura que jo necessitava. Quan escrivia a mà moltes vegades m'esgotava perquè el llapis no em seguia el pensament i acabava abandonant els textos.

- Quin és el millor Hoc per a es-criure? - A mi m'agrada molt el llit i, so­

bretot, amb molts coixins i amb un edredó ben gros. - A qui dones a llegir primer els

teus escrits? - Al meu company i a gent pro­

pera que no perdona, a l'hora de fer una crítica i que per a mi són una garantia. - Es important l'entorn de gent

que tinguis? - Molt Quan escrius ho deus tot

als qui t'envolten i jo tinc la sort que la gent que tinc a prop és sin­gular i em mostra móns molt ex­traordinaris. Escriure és un lla­dronici constant de frases, de gestos, de mirades, de paraules, d'idees i, per tant, és molt impor­tant de qui t'envoltes, de qui ho reps.

- La vida t'ajuda a escriure o l'escriptura et permet viure una altra vida? - Home, jo penso que escrivint

la vida se't fa més intensa perquè tot el que vius és novel·lable. I per això no cal tenir una vida gai­re agitada ni aventurera. - Si et posessin en la dicotomia

de viure de l'escriptura o de la docència, què triaries?

- És que no voldria fer només una cosa i, a més, viure de l'es­criptura suposaria haver d'accep­tar segons quins encàrrecs que no em veuria en cor de fer i ho aca­baria avorrint. A mi m'agrada es­criure i fer-ho sobre el que vull i en el termini de temps que ne­cessito.

Absolutisme IORUI CASAS

Ment re cl món canvia, aquí funcionem com si fóssim una monarquia absoluta d'origen diví (suposat, s ' en tén) . El primer enunciat és evident: per primer cop es comença a parlar seriosa­ment de posar controls financers a una globalització que ho enva­eix tot. Dels quinze països de la Unió Europea, tretze tenen go­verns d'esquerra o centreesquer-ra. Tony Blair intenta teoritzar una tercera via entre el liberalis­me i el socialisme. El govern plu­ral de França avança propostes sobre el tema de l'ocupació, al­gunes de les quals han tingut ressò europeu. A Itàlia, després d'aconseguir un nivell d'estabi­litat governamental pràcticament inèdit des de la segona guerra mundial, es nomena primer mi­nistre el secretari general del par­tit hereu del PCI d'Enrico Ber-linguer (quelcom impensable fa pocs anys). A Alemanya, els so-cialdemòcrates i els verds asso­leixen un pacte de govern, en-* tre els continguts del quals cal assenyalar la decisió d'abando­nar, sense data fixa, això sí, l'e­nergia nuclear. A Espanya, es viu amb l'esperança de l'abandó de-finitu de les armes per part d'E-TA. A Euskadi, malgrat que el 44% dels votants no diuen què votaran, sembla que l'ai al cor de la treva no afectarà perversament el caràcter del seu vot. I aquír Aquí impera l'absolutisme polí­tic. Després de passar-se per l'arc de triomf la possibilitat que si­gui el Parlament qui decideixi la seva dissolució, com s'ha pro­posat recentment, el Molt Ho­norable Sr. es despenja amb aquesta afirmació pel que fa a la data de les eleccions: "Març o setembre? Només ho sap Déu". I la seva mà dreta (la del Molt Honorable, no la de Déu), tam­bé li fot pel broc gros: "Si l'opo­sició i tot el món es posa ximple, potser finalment les farem a la tardor", que de fet és quan to­quen. I el seu soci de coalició, per no ser menys, n'etziba una com aquesta: "(les eleccions) se­ran quan convingui al president de la Generalitat". El que deia: un funcionament propi d'una monarquia absoluta d'origen diví. Però ja se sap, els camins de Déu...

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs