Diari de Sant Cugat 052

ELS 0CANTO c i. c • ï •(.*. ï i ï ( -ï í (<- c ' / \ ' ( / / / ( v

Any II. N952 PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ

Divendres 3 de juny de 1994 I SERVEIS to. 100 Pies.

Els Sant Jordi de Cinema reuneixen gent de la faràndula i de la política

El Teatre Auditori del Centre Cultural es va vestir de gala dilluns a la nit amb motiu del lliurament dels XXVIII premis Sant Jordi de Cinematografia. La vetllada va aplegar actors i directors, com ara Juan Echanove, Emma Suàrez, Àlex Casanovas, personalitats de la cultura i dels mitjans de comunicació i representants polítics, entre els qualsla ministressa de Cultura Carmen Alborch. Pàqines 3 i 4

í í

El remodelatge del claustre del monestir arriba a l'última fase: l'enjardinament donarà rellevància a l'arquitectura Pàgina 5

La companyia Teatre de Capvespre presenta aquest cap de setmana ha gavina de Txèkhov: el públic veurà l'obra des de l'escenari Pàgina 31

Els ecologistes es manifesten contra el Quart Cinturó

Al voltant de quatre mil persones van fer una marxa contra la construcció del Quart Cinturó que ha d'unir les ciutats de Mataró i Vilanova.

A la manifestació, que es va fer el diumenge en el bosc sabadellenc de Can Deu, que quedarà afectat per les obres, hi va participar el Grup Natura del Club Muntanyenc. El grup ecologista va aprofitar l'acte per incre

mentar les signatures a favor de la preservació del paratge natural de la Torre Negra.

Els organitzadors van llegir un manifest conjunt on feien públic el rebuig a aquest nou cinturó de Barcelona perquè consideren excessiu l'impacte que tindrà sobre el medi natural i especialment sobre els escassos boscos que encara resten en el Vallès.

Pàgina 6

LÍNIES DE FINANÇAMENT PREFERENCIAL PER A L'EMPRESA I EL COMERÇ

fins

I * Interès nominal (7.80% TAE) Tipus d'interès fixat setmanalment per l'Institut de Crèdit Oficial.

INFORMEU-VOS A QUALSEVOL OFICINA

CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES. 3 DE JUNY 1994

P O L I C L I N I C TORREBLANCA S A N T C U Ü A T

e l s i n f o r m a d e l es

Farmàcies deTorn D e l 3 «al 1 0 - 0 6 - 9 4

1 Divendres c Dissabte

ï 4 Diumenge * Dilluns T Dimarts

F

• 3 c Dissabte

ï 4 ï 5 l 6 í 7 N Sta. Maria, 27

•s Tel. 674 15 31 I ' Pg. Diputació, 1

Tel. 674 03 64

A Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

R S. Rusinol, 38 T Tel. 674 06 45

D Rbl. del Celler, 97

° Tel. 674 77 49

v Dimecres Dijous " Divendres Els dissabtes tot el dia i diumenges al

' O Dijous

: JA matí, també resten obertes:

N 8 K 9 N l U Pintó de Valldoreix, c; Església, 3 -

í: V

1 Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

A W 1 Sta. Teresa. 40

Tel. 675 33 44

K • V

C Sant Magí, 50 H Tel. 674 33 53

Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol, Pg. Baixador. 78-Tel. 674 23 72

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

Horari Autobusos 1 1

M M I \ l . \ l M I K V M I Í \ 1 M , I \ S | K Iksd, M \ s . | \ M K i ,.].. . ii- ,|. • , .1,

. ni..' i [. iM.MMll [ ull v.'i'.,' [i.: ::,<,u' seu ri'.urrcnil .1

I.I. • .'; ! i ' i .• \ i v i ne... Dissabtes i festius l,i S.ifl.da:

"' I l'I- M l I . • " . K . · i · . . l . l . · i i . I . ! ' ' ! ! . I . - i : M l I lllll '".

•.-I.L-! I . ' : . i l : : / . i i · | -t-_ A . • ! • . . , ' i M l . i , M i l k ( KW S . e i M n . i l

Sortides de.de \ \ . AI.HISS S U.A I I·IIILTS excepte cliss.mics I.: S.'liel.l M l ' ÍTMill I ,|k S,| " l l im. J, ..I.i.; P,>rj fills li's

ell MMtissabtiM festius i M. r,:i:,i r ;i l s ; i f .tls SI) nunlus

.!. ..-i:, ' . i 'in I. ;• ;i h KIHIRRK.I | - \ l , .u.'i \ •:.,

XI : -i I . I ' ' . . . : l j j e i u . r - ' i . ' v : : i V . ' . , I , . : i M t e s i. i V I '

\ . ' i II. V i . I ' :' I i l . l l i I :., M . ' 1 . _|I.-_• -

1 : M C L I I K I U D K S W I Cl C U

DeslkSXM DOMfNK' i -.Ti.L i»>> "Mtïi i , , r-; 4f

.iniiiii- .1. Lii.i ' , í , . 'n i ' i · l s^ Mi Dissabtes i festius. |., ,\in,Jj.

N ''i IN -',r ' ,i|. I fs i 4(i nnnlus ,le u j j •snr.i rins Ics è~~ ' r-h

Sortides des de SANT KRAM'KSC 1 eme-s excepte Jos^ic- ! j

SH:I.I..I» -1! .*. M I i , i s : : - : • vns d e . 1,1.1 S u m i s lis

.'.' M: Dissabtes i festius I, vn,:.i Í « I ; ; i<:s'-h i K ; i | \ ;

Siirtidesdesdel.'KS'IAI 1(1 Ki( lema- .vs.-pti- dissolts. | j Sin.L MM (í-. Mi i,iis IM "s- •!iiii;iis.k'..id.ihi.Li!nisk's : : M: Dissabtes i rcsitus l„ \ ,••.!., r<i;;s usísi , i j , n 5 i 3 5 •'ini'ii ,1. ...l'.iin'.il - s . . . : : Mi RH'(»RRK(,rr:SjntDiiraeniv.

M '••ui I ' . ' i-i •' i .'.I \ l 1...1 I. r. HLIIL.1. MenestT, Hsuci.'

l'i 1 , 'li : \ l i ' s i n , " , '

1-3

s \ M ( ( t , \ l -I \ h I < >K1 SI \ - l.h S l·l \NKS

Des dr l I OH)\l M i l , . , l ' i ' i ml i

!:• ! • i M , ' v i , , | : ,:!••, ' , : . . . . . . ; : . • • ;

Dl's lli l'I SI U II) s, • ,•,„. : ... , : , , , ,

Rll l iRKIU I:

REFRANYER CATALÀ del llibre

•»*T> so*.. ..iv, n

Joan Amades

X > M M I I i ,M Rl HI II.RRVSM

\-S M \ i i I l , \ l • l',\K( II ON\

1)1 lixKI H O S v \ s x M ( I, ( , l l : l ' .

Fer moros Estafar, fer comptes bruts i tèrbols

Recorda la convivència del nostre poble amb el musu lmà invasor, molt més ric que nosaltres, líls crist ians molt sovint havien d 'anar a manllevar diners als alarbs. A l'hora d'aclarir els comptes, sorgien en t rebancs i no es desenrotllaven amb la deguda correcció i justícia, i sempre tocava la part pitjor als alarbs, els quals , altrament, no podien recórrer a les autor i ta ts en cerca de justícia. ja que aquestes , francament parcials. anaven a lavor dels crist ians. Ens dona una bella idea d'aquest sentit u n proverbi més explícit, que diu: Com mes moros més ganàneia.

I Tendència per al cap de setmana Calors altes, de ple estiu, que durant el eap de setmana provo earan algunes tempestev als Pirineus i /one-s de l'interior. canvi de temps previst per al: pruners ilio de la propera Netmana podrien auincair-se i donar inestabilitat arreu del Principat.

Vents de ponent que mantindran fortes temperatures.

P E R R U Q U E R I A

SALÓ D ' E S T È T I C A

h|Q]tfj:'3-s3s, SÍIDÍJSÍJ 3 mm

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

•/ &s Ï^-AJ-V^X- 'vtffy \Y4ü'S,^, i

TELÈFONS D'INTERES SKRVK1S

A'iihuiM'M Les Planes

Bombers Bclkilerra

HIUI'ÍXTS (Mii'ralikit...

BnmVrsRiíh'

( \ I M rijirr. 's

< JSJ J j C ü l l u r . :

-C'asai Valldoreix - Cunkina de Gas

( iTM'CiMi lal·li iresb

Cei"re Cívic k.'s Pianes

- Centre Cultural Mira-Sol

- Cinemes Sani Curat [Reserves).

Cnrreus

Ciej Ri'iaSan'. Ctipl

Cre.iKi'.jaV,.|Ji'.re!\.

I)!s|xi·isap ka H e n v a

l'i'i MÜII ,i|\'J i)'.-sMiii!.i|r/a,ki

i M!'k k.il- i I l'i *• '•, l,l',( .("

...5H9 22 88

.675 5105

.692 HO 80

085

699 8080

5891122

589 44 55

.589 13 82

.67445 99 725 29 44

. 589118 47

.675 5105

.5892018

.5890941

.6747096 674 12 34 674 24 59

674 76 15 674 27 19

699 18 92

589 12 26 674 19 .34 67405 25

.674.33 71 ,674 23 79

5891155

. 6 7 4 66 96

. .589 08 47

.6741163

.20475 03

.67405 69

675 40 55

-SAl'RlAigüesi

-Valldoreix Iparadai.. .58900 21

67411 II

irriLS • Aiüües La Horesla - AÀPP i VV Mira-sol

AAVV Verge Carme Mira-Sol....

-AAVV Saní Joan Mira-Sol

AÀPP i VV Valldoreix

. 674 20

..674 20

.674 10

.67471

.674 21

- AAPP i VV Colònia Montserrat Vall. .674 21

- AAPP i VV Can Majó Valldoreix 674 50

AA, Prop. i Veins La Floresta 674 20

- AAVV Aiguallonga La Floresta 674 51

- Ass. Consumidors 26845

- Alcohòlics Anònims 317 77

- D.N.l iCita prèviai 589 30

-Creenpeace (91t 54347

l'UM'l ' I , ,

- íll'11,1

•(i CinKMira-soh

Hisenda

- J.iljat - Oficina Municipal La Floresta

- Parròquia Sant Pere Octavià...

• Parròquia Les Planes

- Parròquia Valldoreix

P'scina Municipal Valldoreix

- Cuerpu Nacional de Policia 674 78 58 • Crgències 091

- Policia Municipal 092

- Voluntaris Protecció civil 092

- Policia Municipal \ al ikir.ix 908 79 51 25

-Comissaria de Policia 674 76 12

:avis,parada 674 09 97

• M l •• l o , 5894422

•: i's' iin'., 674 15X0

U . i ni .i 6-MII3 22

-II General de Calalunsa 58912 -H.ValldHehr.vi ' 427 20

-II Sani Joan de IVu 203 40

I niial Coronaria 24810

Tel de!Tsperanva 41448 h i . Carreteres 204 22

Ini'. Aeroport 478 50 -Ini' RfiMi: 49002 -tuf l'un 318 87

-OMIC 589 31

- Polielínií Torreblanca 589 18 -PROMUSA 584

F.NTITATS

- ASD1

- Arxiu Ciaxin

-Casal d'AvisS.C

- Llar d'Avis Parròquia

- Cluh Munlanvcnc -Coral La l nio

- Esbart Sani Cugat

- hi Tol Sani Cugat

-Grup Sup Immigrants

- Radio Sani Cugat

- Televisi,'' San! Cu;al i 'MCan ' .ms

..675

.674 589

.589

674 ,674 .675 .674 .674

675

.589

589

35 03

25 70

16 38

05 98

53 96

1006

26 52

86 61

93 14

59 59

04 38

14 01

f'j'ï'l 589 44 22 SANT 6749212 C U G A T SERVEI DIA I NIT -servei de Grua-

I VALLDOREIX Cobrament amb Targetes de Crèdit i Tetetac

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

Servei Recollida de Voluminosos 589 28 17

MIQUEL RAMS I ELECTRICITAT - AIGUA - GAS

I AIRE CONDICIONAT - CALEFACCIÓ

I INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

C ' . I I Ï V ( an Matas, h s , \ \ l t V( i \ l i cK. 674 80 39 ni.ii-.il 9(18 897882

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P.

•7 'V

^r 674 95 84 - 674 9612 CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUAUFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

Mn.il

ni.ii-.il

DIVENDRES, 3 JUNY 1994 A PORTADA ELS 4 CANTONS 3

XXXVIII Premis Sant Jordi, al Centre Cultural

Presències i absències d'una vetllada cinematogràfica Dilluns a la nit, al vestíbul de l'Auditori es podien

veure molts rostres coneguts, i alguns que van lluir per la seva absència. L'Auditori havia tret les millors gales per acollir el lliurament dels XXXVIII

Premis Sant Jordi de Cinematografia. Fins la policia municipal es va vestir per a l'ocasió, amb casaques vermelles i els cascs plomats. Al vestíbul, s'aplegava una mostra diversa de membres del món català de la

producció cinematogràfica, representants de la jet-set santcugatenca i periodistes esperaven l'arribada de les personalitats artístiques i polítiques que l'organització havia promès.

Xavier Borràs Fotos: Mané i J. A. Mula

Els primers d'arribar, envoltats per l'inevitable vesper de fotògrafs, van ser els actors, tots juntets en pinya: Juan Echano-ve, vestit amb texans, amb el seu etern aire d'osset de peluix desvalgut; Alex Casanovas, més elegant, anava vestit d'esmò-quing. Verònica Forqué, en canvi, anava de supervivent de l'era hippie, en consonància amb Em-ma Suàrez, que semblava alguna xicota de les que Jim Morrison va festejar abans de dinyar-la. Al seu costat anava Julio Me-dem, un dels enfants terribles del cinema basc, que va aixecar entre la concurrència comentaris del tipus: «No pot ser!», «sembla molt jove, no?», i és que Medem no encaixa gens amb la imatge de barbut canós, madur i preferiblement panxut que la imaginació popular identifica amb un director de cinema: amb els seus vint-i-pocs anys, alt, ben plantat i ben afaitat, Medem sembla un actor galant més que no pas un dels directors més prometedors del cinema peninsular.

Entre el públic es podien veure altres rostres coneguts: el cronista de gresques i saraus Josep Sandoval, tant en el seu ambient com un peix tropical dins un aquari climatitzat; l'actriu Carme Conesa, potser recordant els temps de quan encara no era

una noia d'avui dia i es passejava per Sant Cugat amb un Dos Cavalls atrotinat; el discret Pere Ponce i els seus escandalosos companys de Pinnic, el programa infantil de TVE. Fins i tot s'hi va deixar caure Javier To-meo, l'escriptor amb aspecte de vell boxador retirat.

Les personalitats polítiques es van fer esperar una mica més: una regla no formulada i no escrita a cap llibre de protocol diu que la personalitat més important és sempre la que fa més tard. En la pràctica, això es tradueix en un lent degoteig d'entrades fora d'hores. El més puntual va ser el director de Ràdio Nacional, Diego Carcedo. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, el seguia de prop. La darrera a arribar va ser, evidentment, la ministressa de Cultura, Carmen Alborch.

Curiositats bilingües A la cerimònia pròpiament

dita, la primera absència destacada va ser la del mateix presentador, Constantino Romero, que va ser substituït per Lorenzo Milà, acompanyat per Pilar Sampietro. Va ser la seva una presentació peculiarment bilingüe, com d'altra banda ho va ser tota la cerimònia. Alternaven les frases, en castellà ell i en català ella. El director de RNE a Catalunya, Josep Maria Balcells, també es va posar bilingüe quan al discurs introductori va can-

A l'esquerra, Verònica Forqué amb Àlex Casanovas, protagonistes de la pel·lícula Kika. Al mig, Juan Echanove recollint el guardó. A la dreta, Emma Suàrez, premiada com a millor actriu espanyola. Sobre

aquestes línies, la ministressa Carmen Alborch, acompanyada per l'alcalde, Joan Aymerich, Diego Carcedo, director de RNE i Josep M. Balcells, director de RNE a Catalunya, entre altres.

viar del català al castellà per expressar els agraïments públics a la ministressa (la qual després, a la miniconferència de premsa, es va expressar en un català txe fluid i correcte).

També hi va haver bilingüisme a la recollida del premi Rosa de Sant Jordi (atorgat pels oients de RNE a Catalunya) a la millor pel·lícula espanyola, que va correspondre a Kika, i el van recollir Verònica Forqué (que va donar les gràcies en castellà) i Àlex Casanovas (que les va donar en català) en nom del director, Almodóvar. «Pedró no ha podido venir, porque està en su pueblo, Calzada de Calatrava, con su madre»,va explicar la Forqué. Tampoc no va venir Je-remy Irons, Sant Jordi al millor actor estranger, ni Juliette Bino-che, Sant Jordi a la millor actriu estrangera, ni Kenneth Branagh, director de Los amigos de

Ho sap el ministre? En la conversa amb els periodistes, la ministressa Carmen Al

borch va dedicar elogis a Julio Medem, el qual va qualificar de representant de les noves generacions de cineastes espanyols, i va haver de defensar la llei de foment a la cinematografia (precisament coneguda com a llei Alborch); «Alguns exhibidors i distribuïdors hi han mostrat algun desacord» —va dir, fent referència a les protestes contra aspectes de la llei que han sortit darrerament d'aquests sectors— «però nosaltres la tirarem endavant». La ministressa també va parlar del sistema de subvencions, que serà revisat, i de la línia de crèdit que el ministeri ha signat amb el Banco Exterior per cobrir-les.

Un dels aspectes més polèmics de la llei és que atorga la facultat de concessió de llicències de doblatge als governs autonòmics, cosa que s'ha interpretat en alguns sectors com una via oberta per a la utilització política d'aquestes concessions, sobretot en relació amb la qüestió de la normalització llingüística. «De vegades, a alguna gent li costa d'entendre que l'estat espanyol, segons la nostra Constitució, és un estat de les autonomies» va dir la ministressa en referir-se a aquestes protestes. Quan va ser preguntada per la ja antiga aspiració de l'Arxiu General de Catalunya (instal·lat a Sant Cugat) d'integrar el fons de l'Arxiu Republicà de Salamanca, la ministressa hi va adduir —vagament— que la qüestió encara es trobava en fase de converses.

4 ELS 4 CANTONS A PORTADA DIVENDRES, 3 JUNY 1994

Peter, Rosa de Sant Jordi a la millor pel.lícula estrangera, ni Krzystof Kieslowski. director d'Azul, Sant Jordi a la millor pel·lícula estrangera. «Desllueix molt l'acte que no vingui el premiat a recollir el guardó», em comentà a cau d'orella en Marc de Semir, el nostre director, que seia al meu costat al pati de butaques. Ben mirat, tenia raó: veure un anònim executiu d'una distribuïdora pujar en representació d'alguna i·lamourosa estrella té quelcom d'anticlímax, de coiius intcrruptu.s. Hi havia Lina absència, però. justificadíssmia: la del malaurat Josep Lluís (iuarner. Crític i autor de llibres sobre cinema, guionista i impulsor del Festival Internacional de Cinema de Barcelona. Sant Jordi pòstum per la se\a aportació al l'el cinematogràfic, que va recollir la seva \ ídua.

Fls que si que van recollí!" el premi personalment van ^er ,lu ho Medem (SlJ millor pel.i:

La ardilla roja) Emma Suàrez (StJ millor actriu espanyola) i Juan Echanove (StJ millor actor espanyol). «Esta ciudad es para mi muy importante», va dir en rebre l'estatueta i gairebé es podien sentir els ronroneigs de satisfacció d'algun santeugatenc integrista —que n'hi ha, no ho dubteu— «porque me ha acogi-do mucho mejor que lo que yo merecía de ella» —lleugera perplexitat entre els santeugatistes, que no recordaven cap rebuda triomfal d'Echanove a Sant Cugat. però encara sel's sentia ron-ronejar—. «Quiero dedicar este premio a la ciudad de Barcelona». — Què'.', com' ' És que aquest no sap que això és Sant Cugat i que som una nació, perdó. una ciutat'.'—. Bramulaven

ats eK integristes santeugatistes. Què en sabia el pobre home.

del passeig de Gràcia l'havien portal fins allà en un autobús pels túnels, sense deixar-lo tenir

urbà per entrar en un altre. I encara després, a l'hora dels canapès, algun dels integristes anava remugant .sono voce la seva pròpia versió del cant dels Segadors: «Sant Cugat triomfant/ tornarà a ser rica i plena/ endarrera aquesta gent (de Barcelona)/ tan ufana i tan superba» . Pobre Echanove, la que va embolicar sense saber-ho.

Fi de festa Fem una mica de safareig. A

l'hora dels canapès, a la barra del cafè auditori, el nostre regidor de Cultura, Jordi Franquesa, va ser en animada —i perllonga-da— conversa amb l 'actr iu Verònica Forqué. De què devien parlar'.' Aquesta era la pregunta

que ens fèiem alguns periodistes locals i alguns regidors de l'Ajuntament de Sant Cugat, que ens ho miràvem de lluny. Lamento dir que no he pogut esbrinar el contingut de la conversa.

Per acabar l'acte. es va projec tar la pel · l ícula Bufons i Reis, opera prima del director i guionista Lluís Zayas, que per seguir la tònica bilingüe de l'acte es va projectar en versió original catalana subtitulada en castellà. Tradicionalment , dels premis Sant Jordi n'hi ha un dedicat a la mil lor opera prima, que enguany ha estat declarat desert. Si no tenien res millor per premiar en aquest apartat que aquesta enèsima versió-variant de La noche americana filmada amb

un Cinexín, és comprensible la decisió del jurat. Les desercions d'espectadors al llarg de la projecció van sovintejar i segurament jo vaig ser l'únic representant de la premsa que va veure l'escena de l'estriptís i la de l'intent de violació. I el final, que té trampa, però no us l'explicaré pas. Per cert, parlant de finals: abans, en la cloenda de l'acte dels premis, el director de RNE, Diego Carcedo, es va acomiadar dient: «os convoco a todos aquí mismo dentro de doce meses». Era una frase feta, és clar. Dels XXXIX premis Sant Jordi encara no hi ha res decidit, però... tomarà a vestir-se de gala el Te-atre-Auditori? la solució, d'aquí a dotze mesos. •

consciència que sortia d'un nucli

A sota. els actors Josep Linuesa i Carme Conesa. A la dreta, l'alcalde Aymerich i J. M. Balcells. Carmen Alborch adreçant-se al públic que omplia l'Auditori; a sota a la dreta,la cantant Nina

l'actor Miquel Cors, residents a Valldoreix.

Més bufons que no pas reis Aquest país petit no deixa de do

nar nos sorpreses. Som capaços d'instituir i ir.an'.cnir duiani trentu-\uit ÜIIVN uns premis cnicnialograíics atorgats per un jurat que. en un exemple lloable d oblidar ditereneies i competències i embarcant se en una lema coniunta. és format per crítics de la maioria de mitjans de comunicació del petit país. Soni capaços d'organitzar la festa, uns petits Oscar nostrats, amb tota la posada en escena que requereix l'esdeveniment i el corresponent desplegament de premsa, ràdios i teles. Som capaços de gairebé omplir de públic alï al cinema un Teatre Auditori com el nostre. Som capaços de reunir els vips nostrats i seminostrats. gent de la laraiidula del cel·luloide, personalitats diverses, cares conegudes i no tan conegudes de la Televisió que te els estudis a la nostra ciutat, que té abast estatal i cada cop menys nacional Som capaços, no ho oblidem, de ••descentralitzar" l'acte de lliurament dels premis, obrint finestres, i que

RNF a Catalunya trií Sant Cagat i valori, justament, que el leatre Auditori és un escenari immillorable per fer-ho. Som capaços de congregar polítics locals i polítics del petit país i fins i lot tenir la presència de la somrient i simpàtica ministressa de Cultura del país veí. Semblava tot de veritat. Segurament ho eia. Potser de mida petita, però ho era.

Per acabar l'acte hi havia programada una pel·lícula. Xopem prima de I.hu's Zuvas. Rufoii·. i reis. Abans de la projecció, un grup en representació de lot l'equip va pujar a 1 escenari per presentar la pel·lícula. Desprès de lamentar que la ministressa ja havia marxat, ens van assabentar que cap d'ells no havia cobrat ni un ral per la feina i de totes les dificultats que havien passat, de manera que van deixar l'auditori molt ben predisposat a mirar-se de bon ull el film, a ser benèvol en els judicis. La projecció va anar buidant la sala. que omplia. recordem-ho. gent afí al món ci-nemaloíiràfic. I si no marxaven, dor

mien o aguantaven estoicament la sessió i la butaca per connivencia gremial. Però. si us plau. és que no sabem fer-ho millor'.' l a idea del film ÜK) es dolenta, fs el típic joc de realitats sobreposades una historia de ficció, una pel·lícula que roden, barrejada amb el mateix rodatge de la pel·lícula. Però. en lloc de ser un joc seductor d'ambigüitats, d'ara em pensava que era la pel·lícula i resulta que es la realitat, la barreja es fon en una massa informe en que naveguem de principi a li. Personatges i persones fornien un caos soporífer amb comptats atractius. Si es que se salva. és gràcies a la tema dels actors. l'únic que no admet discussió. 1:1 director no ía mai fullet, no juga amb una estructura en principi bona, no ens fa creure que som en un nivell tel film que roden, per exemple) i ens deixa anar un detallet perquè pensem que som en un altre (la realitat dels actors i, tot queda en un conglomerat sense nord que perd tota gràcia perquè, senzillament, ja no sa

bem on som i ens immergim en la podridura d'uns personatges que no son precisament persones psicològicament sanes (hauria pogut ser una altra veta a seguir d'una manera ben elaborada). Impossible de projectar en una sala comercial, per descomptat. Quina llàstima. Tant d'esforç...

Aquest país petit sempre es queixa de desemparat i dins el país els desemparats es queixen del mateix. Amb tota la raó. Per això és benvinguda la nova llei de cinematografia de la ministressa Alborch. Però. si us plau. és que sense subvencions no es poden pagar bons guionistes? Fals. Igual que els bons actors i els bons realitzadors, els bons guionistes també van dalt del carro i s'arrisquen com tothom. Com voleu que la inexistent indústria cinematogràfica funcioni? Fs que només sabem fer coniedicles amb regust nostrat? Hi falta imaginació, hi falten idees, possiblement temps per deixar-les reposar i desem olupar-les, hi falla sensibilitat. També hi falten diners, és

clar. Però amb el mateix deute amb què ara s'ha quedal el director haurien pogut fer un producte vendible. No és tirar-se pedres al propi terral?

Aquest petit país. a més del seny i la rauxa, també es caracteritza per l'autopena. És veritat en molts aspectes ningú no diria que som Europa, que la gent amb capacitat i iniciativa és obligada a desistir de tirar endavant perquè no troba cap suport. Però els agosarats que s'hi arrisquen. no valdria la pena que elaboressin un producte per fer pensar a l'auditori: té raó. és un menyspreu que la ministressa no s'hagi quedat a veure la pel·lícula, mireu què som capaços de fer pels nostres propis mitjans, com és possible que l'Administració es desentengui d'uns projectes tan engrescadors? Tot el contrari. Aquest país petit sembla que ho faci expressament. de continuar sent petit i no estimat, cada cop més desemparats els desemparats. 0 és que potser és una tàctica subtil que no hem entès'.'

M. (lUisado

DIVENDRES, 3 JUNY 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 5

Les obres del claustre entren a la recta final La nova concepció de la decoració dels jardins del claustre serà la d'un espai poc arbrat, una gran superfície de gespa que doni una visibilitat més grans de les línies arquitectòniques

Montse Sant

L'espai enjardinat consta de un passeig perimetral de pedra que a més d' ordenar el pas té la missió de defensar de l'aigua els fomaments dels arcs, i uns camins de lloses de pedra que condueixen al brollador del centre. Una mitja part del jardí però, el que conté les restes de l'antiga església estarà, arrelat de manera que aquesta es podrà veure en tot el seu perímetre marcant tan l'absis com la cambra funerària que estaran enfonsades respectant la fondària del seu primer paviment

L'enjardinament remarca l'arquitectura

El passeig de pedra perimetral recull les aigües que baixen de la teulada i les condueix a un clavegueró que també recorre perimetralment el claustre i que la porta directament a la claveguera evitant que l'aigua es filtri a terra fent malbé els fonaments.

Tres camins de lloses conduiran al brollador central

L'enjardinament serà fet de gespa respectant els tres grans xipressos de l'angle nord-est. Aquest tipus d'enjardinament es fa per dues raons fonamentals: una per disminuir en gran part les humitats i els espais d'ombre que creen els arbres facilititant als fongs atacar les pedres i d'altre banda aquests tipus d'enjardinament recrea més el que

era l'antic claustre i facilita la visió de les línies arquitectòniques del conjunt. Aquesta remo-delació del claustre respecta i remarca el perímetre de l'antiga basílica que quedarà descoberta i soterrada a una alçada d'uns vuitanta centímetres que és la alçada que es troba el primitiu paviment del qual s'ha trobat un petit residu que es marcarà amb unes graves de colors, marcant també els diferents estrats ja que l'església va sofrir vàries modificacions al llarg dels anys. Tot el conjunt estarà envoltat per un muret de baixa alçada i color diferent que permetrà veure de un sol cop d'ull la forma de la primitiva església.

El conjut arqueològic serà complementat per plafons explicatius Els murs de la primitiva església es conservaven de manera més o menys irregulars i és per això que en principi pot sobtar una mica el veure que alguna part del conjunt està formada per un mur emblanquinat que marca el primitiu perímetre ja que a la banda nord només es conserven els fonaments de l'església.

Facilitats per admirar el conjunt

El gran repte és adequar el recinte per poder admirar més bé tot el conjunt. Per aquesta raó la nova escala que puja al claustre superior es fa en el mateix lloc i respectant les mides de l'antiga, molt malmesa i irre-

A dalt, un aspecte de les obres del claustre. A sota, marcada al plànol l'antiga basílica del segle VI i la cambra funerària adjunta, al claustre.

cuperable, però deixant descoberta la volta sota l'escala. Igualment la petita cambra del caustre superior que servia per a golfes i que estava feta aprofitant un fals sostre que es va construir al segle XVI i es con

verteix en un petit mirador que permetrà veure el recuperat arc de la primitiva sagristia tant des de l'interior de l'església com des d'aquesta alçada.

També la torre de guaita i l'escala de cargol sobre l'absi-

diola seran restaurades en part però no podran restar obertes al públic per ser espais que comuniquen amb l'església ara ta-piats, i que fa més difícil el seu accés i tenen un interès força relatiu per al públic en general. •

Estudiant universitari

d'informàtica desenvoluparia aplicacions en C++, Assembler,

Cobol, SQL, Pascal i Clipper en

concepte de pràctiques

Truqueu al telèfon 674 96 25

TODO EN CARPINTERIA

DE ALUMINIO Y PVC Fabricación pròpia

VISITE NUESTRA EXPOSICION EN SANT CUGAT

c/. de la Torre, 1 (Plaça del Monestir) Tel. 6 7 4 1 5 02

PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

D M. LOMENA tnissA

S.L.

RKPARUIO I \ I:\DA ni.

\l\Ql INARIA l'ORiUïl. ARTK LFS ])K i FRR1 TFR1A

Taller, Exposició i Venda: PI. Pep Ventura (cant. carrer Sallés)

Tel. i Fax 674 96 78 - 08190 Sant Cugat

SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24-Fox. 788 07 19 EXPOSICION: Arquímedes. 150 Tel. 73314 05 TERRASSA-

PELUQUERIA J. G A R C I A

CABALLER0S

C/Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

H N O S MARTIN DEL VALLÈS S . L .

«<s» MARMOLES GUIMAR

Strawinsky, i (Pel. Ind. Ca', jardí) REÍ Tel. 588 05 01

ELECTRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ

lar, comunitats I empreses Insta l · lac ió I manteniment

INSTAL·LACIONS MINGO. .S.C.P

demani'ns pressupost Tel, 6 7 4 4 1 4 4 SERVEI TÈCNIC gTQ

AUTORITZAT %&

6 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 3 JUNY 1994

La marxa contra el Quart Cinturó aplega quatre mil manifestants ADENC valora la marxa com un dels principals actes ecologistes al Vallès

IVtKYAI., UARUaTCINTURO

\;ivi ( a \a

l'iop tic quatre nul persones van par t ic ipar en la "Marxa contra el Quart Cinturó" convocada per 1' Associació per a la Defensa i LV tinti de la Natura lADHNC). HRC. Unió de Pagesos i el Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat. entre d'altres. La manifestació \a convocar participants de tot el Vallès en les proximitats del bosc de Can Deu. un dels indrets que s'espera es \euran afectats pel quart cinturó.

Manel Cunill . portaveu d'ADLNC. es va mostrar satisfet per l'èxit de la convocatòr ia . que v a qual i ficar com una de les accions mès importants del ecologisme v al lesa dels últ ims anys. \mb aquest acte, Cunill con

sidera que la comarca ha

mostrat I a se va posi e ió contraria a la construcció de l'autovia del Quart Cinturó. Sobre la presència d'entitats polítiques, el representat d'ADLNC va expressar el seu desig que s'ampliï a d'altres a part d'hsquerra Republicana. Kntre els participants a l'aete es trobava el secretari general d'KRC. Àngel Colom, i el cap de llista a les eleccions europees d'aquesta formació. Max Cahner.

Manifest unitari

Hls organitzadors van llegir un manifest conjunt on feien públic el seu rebuig a la construcció del Quart Cinturó, i es declaraven a favor del transport públic i la millora de les infraestructures viàries ja exis tents . També es va procedir a la lectura del conjunt d'entitats adherides a la

marxa, que arribav en a les setanta. A continuació lots els manifestants es van mobilitzar per formar un "NO" gegant que va ser fotografiat per una avioneta que sobre -v olava la zona. Hn principi s'esperava enlairar un globus aerostàtic per fer la fotografia. però aquest acte no es va poder realitzar per dificultats tècniques.

HI Quart Cinturó es una autovia que ha de travessar el Vallès, unint les poblacions de Granollers. Sabadell i Terrassa fins enllaçar amb l'autopista A-7. Hls ecologistes consideren excessiu l'impacte sobre el medi ambient i especialment les escasses masses forestals del Vallès que suposaria el Quart Cinturó. Com alternativa proposen millorar les vies de comunicació ja existents i potenciar l'ús del transport públic. •

Pocs santeugatenes, però molt actius

x.c. Els manifestants provi-

nents de Sant Cugat van tenir una presència destacada als actes realitzats durant la marxa contra el Quart Cinturó. HI Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat formava part del grup d'entitats

•que havien organitzat la convocatòria popular. Com també varen fer diverses associacions i entitats, el Grup de Natura i la Plataforma Torre Negra aprofitaren el marc del bosc de Can Deu i la presencia de milers de vallesans per fer conèixer les seves activitats. Al costat dels stands d'Hsquerra Republicana de Catalunya. ADENC o Sola-vent, enemics alternatives.

la Plataforma disposà del seu espai on explicaven la problemàtica de la Torre Negra i demanaven signatures en contra de la seva urbanització a tots els curiosos que s'hi apropaven.

Els membres d'Esquerra Republicana de Sant Cugat també eren presents com a membres de la Plataforma i acompanyant el secretari general del partit. Àngel Colom.

Dissortadament, el nombre tle manifestants de Sant Cugat que es van afegir a la marxa sense portar a terme cap altra activitat fou molt reduït. La presència de santeugatenes per tant va ser destacada, si no en quantitat, si en qualitat. •

Nova campanya per a la prevenció del càncer de mama Redacció

HI Centre de Salut Policlí-nic. complementant la seva activitat habitual, s'ha proposat com un dels propers objectius el patrocini de noves campanyes preventives o informatives d'interès soeiosanitari adreçades a la població en general. Aquesta línia de treball s'inicia amb un primet estudi epidemiològic i de consells de salut gratuïts, dirigits a la prevenció del càncer de mama.

Aquest estudi consistirà en una visita al metge especialis

ta. on s'omplirà un qüestionari epidemiològic. amb la finalitat de conèixer els factors familiars. ambientals o personals que permetin identificar les persones amb més risc. A més hi haurà una exploració física mamaria i un consell orienta-tiu de salut individual en funció dels resultats.

Aquest estudi també té un interès col·lectiu, perquè permetrà d'obtenir dades epide-miològiques sobre el càncer de mama, com ara la seva incidència i els nivells de risc a la nostre població. •

c o n H e n T I O N

ESCOLA D'ANGLÈS Cl IRSOS INTENSIUS

A l . JULIOL

• IV .1 . u l l l l l v | , i \ i ' s 1 IL-íls

• R,- U j V I . k • Id l l - pel .: I 'N, e l . U N

! \ l )k \ l \ [1 \ \ l il : ! 1 i ' \

675 21 06 S 1111 [ V ' ü k T K Y . ' i 1 . \ l

Els 4 Cantons

589 14 01

Noves promocions d'habitatges 1994

<

s; PROMUSA PROMOCIONS MUNICIPALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS S.A.

Habitatges de Protecció Oficial i Lliures u preu Taxat

Inhumació i Suj.lieitiklv

I) \ LLS; del lf> de maig al 22 deguin

IIOR \RI: dilliiiiNadivi-ndre-.de1) a 14 di jn i iN d e I ' ' a I ()

LLOC: \ \ d a loire-Blanea 2-8, local planta baixa al costat de Saur

THLHHON: 589 44 1)6

Imprescindible acreditar un mínim de 5 anys d'empadronament al Municipi de Sant Cugat del Vallès

CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-RICOMÀ wFïnni / ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

\ C/ Balmes, 11 - Sant Cugat *E2 674 5 8 62y

CRI.-VCIO I DISShN'i

OCTAVIO SARDA

„ ~ „ PRI-SSUPOSTOS SHNSI-: COMPROMÍS JOIERS-TALLERS PROPIS RLLLOTGLS D'ACTUALITAT AMB

LES MILLORS MÀRQl'f-S

**&* *% K MEGA A

BREITLING #)atimt011 KRONOS #JUNCHANS (Tlourice Locroix >88A

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

dilliiiiNadivi-ndre-.de1

DIVENDRES, 3 JUNY 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 7

Festa del Soci a La Unió Santcugatenca CAVIS, ajuda a la 3* edat Van ser homenatjats els socis amb 25 anys d'antiguitat. Paella i cançons van donar alegria a la festa i Jordi Morral alertà de la manca de jovent a l'entitat

La coordinadora va regularitzar els seus estatuts

M. Sant Josep M. Cabrerizo

El diumenge passat es va celebrar, als locals de la Societat Coral La Unió Santcugatenca, la III Festa del Soci de l'entitat santcugatenca. La festa, amb una organització perfecta, es va iniciar amb un dinar de germanor que va aplegar més de dues-centes persones per a gaudir d'un menú ja habitual en aquesta data: paella gegantina. Una paella per a més de dues-centes persones amb amanida, cava, postres i cafè. Les postres, un impressionant "braç de gitano" preparat per la Pastisseria Mora. El mateix pastisser va tenir cura de tallar els dos metres i mig que feia el pastís.

En el decurs del dinar, foren homanetjats els socis amb vint i cinc anys d'antiguitat a la societat. Aquest any. en total, eren set els socis que varen rebre la medalla de l'entitat santcugatenca. Josep Canals i Gual, que va haver de dispensar la seva assistència per impossibilitat de ser-hi present. Josep Espanol i Palau, Tomàs Pérez i Caldes, Carles Cabanas i Rosell. Joan Mata i Prat, Esperança Bienes i Man/ano. i Montserrat Aràs i Bienes. Tots ells varen pujar a l'escenari, on de mans del membre de la junta de la Societat varen rebre la medalla commemorativa.

El president de la Societat

Coral La Unió Santcugatenca, va fer el parlament d'agraïment i benvinguda a tots els assistents a Tacte, i donà pas, tot seguit, a les actuacions de la Secció Coral. Fila Zero, que va escenificar dos petits esquetxos, i com a cloenda de la festa, una cantada d'havaneres del Grup Tardor.

Cal destacar les paraules que el director de la Secció Coral, Jordi Morral, va adreçar al públic. Les seves paraules foren un crit d'alerta als assistents en pro de l'entitat, a causa de la manca de gent jove que hom pot veure a la "Unió". Segons Jordi Morral, cal obrir noves expectatives perquè els joves donin continuï

tat a una de les entitats més antigues de Sant Cugat. Per a cloure la diada, el grup d'havaneres Tardor, va oferir tot un recital de cançons que varen engrescar la festa. El públic va seguir amb entusiasme cançons com "El Canó de Palamós", "El meu avi", "La bella Lola", que va omplir de mocadors la sala i que varen servir també per eixugar alguna o altra llagrimeta. Amb cançons, i algun acudit el grup Tardor va fer passar una estona molt agradable als assistents a la III Festa del Soci. Els 4 Cantons desitja al grup un bon viatge i molts d'èxits en la seva "tour-neé" per Europa. •

Club Rotari Sant Cugat celebra la seva nit rotaria Redacció

Un any més el Club Rotari Sant Cugat celebra el seu tradicional sopar en el qual atorgarà el guardó La Venus de Sant Cugat i la distinció "Paul Hams". Aquest Club és una associació de professionals, executius i empresaris que cultiven l'amistat i comparteixen els objectius de servir la humanitat, de practicar i difondre en totes les activitats normes ètiques inspirades en els principis de la llei natural. i de promoure la bona voluntat i la pau entre els homes.

El primer premi recau entre aquells candidats que hagin tingut iniciatives o activitats de notable interès social o cívic, tant en ocasió d'episodis de singular importància, com també per raó d'actuacions senzilles i discretes, però contínues o freqüents.

El premi està representat per una escultura en bronze titulada "Venus de Sant Cugat" pel seu autor, l'escultor i fundador del club, Ricard Sala.

El Sr. Sàbat va rebre, en l'última Harris" de mans de Jesús Ruiz,

La distinció Paul Harris commemora el fundador del ro-tarisme, i s'atorga cada any als candidats que hagin tingut iniciatives de notable qualitat professional.

Enguany el dos guardonats han estat: el Club Muntanyec, per ser un motor social de múltiples iniciatives, qie rebrà el premi La Venus de Sant Cugat. A Jesús Serra li serà atorgat la

nit rotaria, la distinció "Paul president del darrer any. distinció "Paul Harris" per les darreres aportacions i col·laboracions a Sant Cugat com la restauració del Monestir de Sant Cugat, la construcció de l'edifici de la Bilblioteca Cultural, el Centre Cultural, l'orquestra de Cambra de Sant Cugat i la col·laboració del 50 aniversari del Club Muntanyec Sant Cugat. •

Anna Cabassa

Dos anys després de la seva creació, la coordinadora in-terinstitucional d'atenció a la tercera edat CAVIS va formalitzar el passat dilluns, dia 30 de maig, els seus estatuts. Amb un acte notarial, al qual assistiren una vintena de persones, aquesta coordinadora ha passat a ser una institució formal i alhora una de les primeres del nostre país que s'ocupa exclusiva i àmpliament de la gent gran.

Els estatuts defineixen clarament quines seran, i quines han estat, de fet, les tasques de CAVIS. Entre d'altres, millorar la situació de la tercera edat al nostre municipi, conèixer les necessitats de les persones grans menys afavorides o formar voluntariat.

Sis entitats han estat les creadores i reguladores d'aquesta coordinadora: les Creus Roges de Sant Cugat-Rubí i de Valldoreix, Càrites de les parròquies de Sant Cugat i Valldoreix, la Llar d'avis de la parròquia i l'empresa GERS, encarregada de la gestió de la residència d'Avis de Sant Cugat.

Vicens Trius, impulsor de la coordinadora, fou nomenat alhora president de la institu

ció. També va institucionalitzar-se un consell directiu format per representants de les diverses entitats coordinades a CAVIS.

Dos anys en acció

Vicens Trius va dir al finalitzar l'acte que l'objectiu de CAVIS era poder solucionar tots aquells problemes que afectessin la tercera edat. "Ens agradaria poder instal·lar un telèfon de l'esperança on tothom que tingui problemes pugui trucar", va dir Trius.

El recent nombrat president també féu una breu memòria de la tasca realitzada al llarg dels dos anys de vida de CAVIS. En total s'han realitzat 1056 coordinacions, s'ha atès a 76 persones, amb una inverssió de mig milió de pessetes i amb un voluntariat format per 45 persones.

Per part de l'Ajuntament la regidora Sílvia Fluri va mostrar el seu agraïment per tots aquells que han fet possible que la coordinadora anés endavant. "Espero que la col·laboració de l'administració amb entitats sense ànim de lucre, com ara CAVIS, sigui cada cop més important", va finalitzar la tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Socials. •

DECORACIÓ mobiliari -confecció - tapisseria - teles

AMBIENTACIÓ AMB ESTIL PROPI

DI&SENY 1 FABRICACIÓ PRÒPIA

DE MOBLE EN FERRO EORJAT

PROMOCIONS QUINZENALS Aquesta setmana:

'CORTINES PLEGABLES I ENROLLABLES tots estils - tots models - tots els sistemes

i també...

ARTICLES DE REGAL 50%dte. ROBA DE CASA 30 % dte. FLOR SECA 20 % dte.

*to> u& 6& feendect !!

XERRIC, 25 Tel. 589 45 36 SANT CUGAT

8 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 3 JUNY 1 9 9 4

EDITORIAL Punt i seguit

L 'empresa editora que continuarà amb la responsabilitat de tirar endavant aquest engrescador projecte d'Els 4

Cantons neix amb la il·lusió de creure que així) es possible, que cal que ho sigui, que s'ha arribat lluny i s'ha fet prou camí per no tirar enrere. Pel ciimi \ 'han quedat massa projectes <nrrcgals de voluntats, d'esforç de sacrificis i de desgast personal i econòmic.

Aquestii ciutat mereix un mitjà de contingut informatiu i d'opinió) de caire periòdic com el í/itc teniu a les mans. amb la voluntat </(• créixer i millorar i amb la clara vocació d'arribar a ser cl futur diari de Stint Cugat ÍJUC cl nou segle demana. Cal treballar per-ijuc els somnis siguin reeditat.

En aquest projecte d'un mitja oberti plural. amb el clar objectiu de ser una eina di-namit:adora i d'integictcto, un mitjà respectuós amb les persones i institucions, dc-mocratic i català, en aquest mitjà que creu en la diversitat d'una ciutat que arriba des de Collserola fins a Can Barata, des de les l'iancs fins a Cerdanyola, tothom hi te cabuda, tothom que accepti, evidentment, (uptesies regles tic joc ipie són i seran les nostres línies editorials.

Iot/tom hi te cabuda, perquè volem integrar, sumar, actituds positives, construir el futur de cada dia, créixer en tots sentits amb aquesta ciutat i els seus ciutadans, als quals ens devem des del primer dia en què el mitjà va sortir (d carrer.

Tots sense exclusió han de trobar en Els 4 Cantons una finestra oberta a les seves inquietuds, un mitjà proper. Nosaltres no n'exclourem ningú ni cap opinió) a banda que algú, premeditadament, vulgui restar

fora de joc; això també estem disposats a acceptar-ho, fins i tot els judicis de valor anticipats. Nosaltres som dels que creiem que el producte és el que cal valorar! aquest és el que arribarà setmana rera setmana. El lector, en definitiva el ciutadà, serà qui lliurement decidirà, apostant-hi o no.

Com que sumar és el nostre tarannà, sumarem, en aquesta nova etapa, l'esforç dels qui van creure-hi des del primer dia, els qui van fer-ho possible, en Josep Maria Cabre -rizo i l'equip de col·laboradors que li han fet costat. El seu esforç i la il·lusió en el projecte seran la llavor de l'etapa que avui comença, i que cristal·litzarà amb un re-llançament del mitjà, a partir del setembre, amb noves incorporacions, més col·laboradors. nova maqueta i una campanya de promoció. En aquest projecte, hi treballem des d'ara i. evidentment, comptem amb la fidelitat dels qui fins avui són lectors i anunciants. En definitiva, amb tots aquells que han cregut fins avui en el mitjà, a tots ells, els demanem novament la seva confiança.Comptem amb la ciutat, amb les entitats, amb les institucions. De tots depèn l'arrelament i el futur del mitjà. Un pas en fals i el fracàs d'aiptest projecte seria nefast per a la construccit'i de la ciutat que tots volem. Una ensopegada més, afegida a tantes i tantes iniciatives periodístiques en premsa local que amb més o menys vida resten tan sols en la nostra memòria col·lectiva, seria una errada imperdonable. Un dels passos més difícils ja ha estat fet, aconseguir celebrar una cinquantena d'edicions és més que garantia de futur. Ara depèn de tots nosaltres que n'assolim la consolidació) definitiva.

Mercedites, Mercedites Josep M. Cabrerizo

Fins no fa pas gaire quasi ningú no s'havia assabentat que érem en plena campanya de les properes eleccions al Parlament d'Europa.

Potser perquè encara durava la ressaca del Barca o perquè no tenim gaire costum de parlar d'Europa.

Sigui per una cosa o una altra l'ambient era d'allò més fred i calia una escalfadeta per a moure el personal. Vet aquí que la «Merceditas de los madriles». ens fa un numeret i dóna el caliu necessari. Més barat, impossible. No van caldre espots publicitaris ni gastar-se gaires ..peles»., que diu Cruyff, empastifant parets i penjant cartells per a fer moure els culs dels electors.

Per primera vegada en molts mesos les ..teles.' van passar a segon terme... Què ha dit aquesta ..Agustina de Madrid» per encendre'ns els cors als catalans'.' Çjuò va dir la Mercedes de la Merced que no haguessin dit altres sobre la Generalitat i els catalans que tant ens ha molestat'.' Doncs va venir a dir que a la Genrealitat ara hi ha Jordi Pujol, però que qualsevol dia hi pot haver un boig. Volent dir que a la Generalitat de Catalunya tant hi pot arribar un assenyat com un tocat del bolet... Virgen Santísima, |pero qué cosas dices Merceditas!

La nena. tic trenta-i-pocs anys. no va conèixer Eranco. diu ella. Però segur que va veure la pel·lícula. «Eranco. ese nombre». Ella no es pensava que Ics seves impertinències poguessin arribar tan lluny, fins i tol a Catalunya... o potser sí que s'ho pensava i per aiv.ò ho \a dir'.'... ,ay. ay. ay. Merceditas!

l.a -nena- , que no deu conèixer els catalans i menys la nostra Història, va en tercer lloc de la llista del PP a Madrid. No sé si això és gaire significatiu o no. però tenir idees tan «lluminoses.- com les que va tenir la Merceditas i ocupar el tercer lloc de la llista. es com a mínim inquietant. Tant per la proximitat amb el cap de llisi.a com per la llunyayia de la cua. Pensem una mica quina pot ser la manera de pensar dels últims.

Mai les campanyes de publicitat d'unes eleccions hauran costat tan pocs diners, als contribuents, com en aquestes europees. No caldrà embrutar parets i parets per engrescar els votants, ni per motivar-los. És evident que l'invent és fantàstic.

Sens dubte que amb aquestes iniciatives tan poc assenyades, ai.xò sí que és de bojos, el cost serà un altre ben diferent, que ben mirat, serà més al que no pas el de les ..peles». Estic convençut que la factura, dels electors, la pasaran el 12 de juny. •

•'•. •_ .'.... •_' Els arbres plataners de la sortida de Sant Cugat en direcció a Rubí, en primor pla de la fotografia. A la dreta, els camps conreats que donaven la imatge de poble de pagesia. Eren els anys seixanta i els canvis encara havien d'arribar.

È\.$Ji; Imatge actual amb els camps ermots i els arbres més esquifits. Al fons de la fotografia, la transformació del poble en ciutat. Fins i tot la via del tren ha canviat. La casa del senyor Cortina i el Collserola es mantenen igual que el primer dia.

DIVENDRES, 3 JUNY 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 9

Cartas del diablo

Un gest cap a l'aliança? Carmen Perdices

La trobada entre els líders del PP i del PNB aquesta setmana és una bona notícia en si mateixa. El fet que el Partit Popular surti

del seu habitual aïllament és positiu. Aquesta iniciativa és més positiva encara si te

nim en compte que és, precisament, una formació nacionalista la que el PP ha escollit per a iniciar les converses, cosa no gaire freqüent.

El PNB va acceptar la proposta feta pel PP de mantenir una reunió conjunta -cosa igualment infreqüent- que finalment es va dur a terme, això sí, amb la fredor pròpia d'aquell que se sent una mica obligat per les circumstàncies.

Es evident que si el PP guanyés unes eleccions amb majoria simple -el més problable- hauria d'establir els pactes necessaris per a permetre'l governar amb una certa estabilitat. Difícilment aquesta pactes podrien assolir-se amb cap altre partit polític que no fos el PNB o CiU, ja que són els únics partits de dretes capaços d'aglutinar prou suport electoral.

Les circumstàncies que podrien obligar a uns i altres no són exactament les mateixes, però si que guarden un cert paral·lelisme, ja que ambdues formacions s'han de preparar per a l'eventualitat que properes eleccions canviïn la correl.lació actual de forces a l'arc parlamentari, tant nacional com autonòmic. Aquesta és una possibilitat que afectaria els dos partits directament i comunment, i per a la qual es preparen ja.

Una de les principals acusacions que rep el PP és la de mantenir-se aïllat de la resta de partits polítics de l'estat. És innegable que això ha estat una constant del PP en els darrers temps i aquesta no és la imatge que els populars volen marcar envers les properes eleccions europees, cosa d'altra ban

da, perfectament normal. Aquest apropament amb el PNB es produeix, per tant, en un moment especialment oportú.

Pel que fa als nacionalistes bascos, la situació no és ben bé la mateixa. D'una banda, l'acusació més freqüent que reben en el PNB (curiosament del PP) és la de donar massa suport al govern del PSOE, cosa que sembla beneficiar-los ben poc. Per tant, aquest contacte amb l'oposició li serveix, al PNB, per a demostrar la seva independència envers el PSOE.

D'altra banda, els nacionalistes bascos preveuen quina seria la situació si després d'uns resultats electorals es veiessin obligats a pactar un govern autònom amb el PP.

Això, que no sembla molt possible, de moment, podria arribar a succeir, i aquesta és una bona manera de deixar portes obertes.

Però hi ha un dubte: per què no han iniciat converses amb el partit que, ara per ara, representa - si més no numèricament- l'únic capaç de donar suport a un govern de majoria simple? La resposta potser té a veure amb algunes de les darreres posicions mantingudes del PP a Catalunya, però potser no és només per això, ja que els atacs del PP cap a CiU són constants, agres i, fins i tot, grollers -clar que aquesta actitud no la mantenen exclusivament amb CiU-.

Cal dir que la notícia és bona perquè contribueix a normalitzar unes relacions entre els diferents partits que ara no existeixen. Però d'això ja en parlarem quan hagin passat les eleccions, moment adient per a veure si aquesta posició d'apropament amaga al darrera alguna cosa més que un simple gest electoral. I per a veure per on tira cadascú a l'hora de la veritat, caldrà esperar la victòria del PP, no al parlament europeu, sinó al parlament espanyol. •

Compte, que ningú no perdi protagonisme Francesc Carbó

Cada vegada hom té més la impressió que el sentit 4el protagonisme

s'està arrelant massa a la societat.

I no estic parlant només dels polítics sinó de persones que ocupen llocs de decisió i que sovint s'obliden que al seu voltant tenen molts i moltes col·laboradores, que gràcies a ells poden sortir a la foto, tenir la feina a punt, i solucionar qualsevol imprevist que pugui sortir.

Aquests col·laboradors són els que pateixen el fet de col·lo

car els logos, de qui parlarà primer, qui entregarà els obsequis en darrer lloc, què es posarà a la pancarta, i tantes altres coses que molt sovint tanta formalitat fan perdre el nord del que volem perseguir. En defintiva es tracta que el Poble, el País o Europa funcionin millor, que les Institucions col·laborin entre elles, que una Entitat cultural, recreativa, de jovent o esportiva atengui les demandes dels seus associats.

I si dic això, és perquè pensava en aquest cap de setmana en motiu de la Marxa de Regularitat de Catalunya. Penso que hi ha hagut una persona que amb el seu equip ha treballat

perquè tot arribés a bon port. La feina del Grup de Mun

tanya del CMSC i sobretot d'en Ramon Costa, ha estat, callada i constant. Des de fa més d'un any i mig sabien l'objectiu que perseguien, i de ben segur l'han aconseguit. El dia 29 però, al Ramon i al seu grup de col·laboradors gairebé no se'l veié, si bé puc assegurar que estaven a tot arreu.

I es que quan arriba el dia del míting, del sopar, de l'acte, o, si em permeteu, la sortida del diari al carrer, la feina ja està feta i cal pensar que darrera hi ha hagut molta gent que hi ha posat el seu gra de sorra. •

El còmic

— La Primmirada — Europa (1)

Fina Pérez

«L'homme est né libre, et partout il est dans les fers.» —Jean-Jacques Rousseau

La gràcia del francès és que, a vegades, ni cal traduir-lo. Estirant per aquí, s'assembla prou al català i, per allà, prou al castellà; i al final l'endevi

nem, encara que siguem incapaços de crear d'entrada la frase en francès. De manera que no deixa de ser una cosa molt distinta. Distinta, però semblant.

A l'igual dels països d'Europa. Distints, però semblants. Distints com els mateixos ciutadans que la componen, i semblants en les mateixes manifestacions productives i artístiques que, des dels seus inicis, caracteritzen les seves aspiracions més comunes, més compartides. Ara, aquest mes de juny precisament, Europa viu una conjuntura on es destaca la presència de tres coses ben significatives: el fracàs, l'esperança, la memòria.

El fracàs: la guerra a l'ex-Iugoslàvia. L'agressió bèl·lica —-és a dir, tot el que representa: la intolerància, la xenofòbia, el postulat del «jo» més grandiós de tots—, aquesta mena d'ofensiva hiperracionalitzada en contra dels altres, ha estat sempre a l'origen de tota idea d'Europa fracassada. I mai no hi han faltat partidaris, ni mai — o bé molt poques vegades— topa amb una resistència prou contundent.

L'esperança: les eleccions del dia dotze, és a dir, l'Europa unida pacíficament i democràtica. I són precisament aquestes paraules —pacíficament i democràtica— les que distingeixen el projecte de l'Europa Unida d'altres projectes «d'unificació» que s'alimenten a base de la mena d'ofensiva amunt esmentada, i més coses semblants, que no porten sinó a l'Europa fracassada... l'Europa del senyor Milosevic, i d'altres senyors per l'estil.

La memòria: el sis de juny del 1944, les platges de Normandia o, el preu de la llibertat. Per cert, aquests dies de campanya electoral europea, els francesos debaten a fons la qüestió del compromís comunitari respecte a Bòsnia. Potser, vés a saber, perquè fa cinquanta anys que els francesos també tenien, a casa seva, una situació anàloga: hi tenien, ells també, una espècie de senyor Milosevic. I els que fan memòria saben que els Milosevic solen fer pagar molt cara la llibertat. La memòria d'Europa sap que les coses de valor difícilment es regalen... •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat. S.L Rambla del Celler, 91

08190 Sant Cugat del Vallès CIF: B60281367

Director en funcions: J. Marc de Semir

Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit Legal: GI-1.405-93 Filmació: Casas (Girona) Impressió: Rotimpres (Girona)

Col·laboradors: Josep M. Cabrerizo, Emma Ansola. Pere

Pich. Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf, Anna Borau.Núria de Mas. Fina Pérez, N.

Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant. Xavier Cava, Carmen Perdices, Pep Català.

Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès, M. Espinosa, M. Sant Redacció: 589 14 01 PubUcitat: Tel i Fax 674 02 04 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

M e m b r e d e l ' A s s o c i a c i ó C a t a l a n a d e l a P r e m s a C o m a r c a l Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de les quals són responsables. Per respecte a la pluralitat. Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre que s'ajustin a l'estricte respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 589 14 OI

Telèfon publicitat 674 02 04

1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 3 JUNY 1994

CARTES DELS LECTORS

Han atropellat el nostre pare

Ho varen fer mentre passejàvem pel Pg. Valldoreix, un carrer que travessa una /ona residencial amh límit de velocitat de 4(1 km/h. I 11 carrer per on els veïns del h a m sempre hem caminat molt amples. Pa pocs anys. amh l 'c iupar dels forats que tenia, ho fèiem amh tota seguretat, atès que els cotxes no podien córrer. Però des que l'han asfaltat, pocs conductors respecten el límit de velocitat, fils nombrosos c iu t adans que ens hi solem passejar, a peu o en bicicleta, patim per aquesta situació, i l'Ajuntament ho sap.

Han atropellat el nostre pare! Curiosament era justament ell qui, des de fa uns quants anys. liderava les reclamacions veïnals perquè es controlés la velocitat dels coixes. sobretot al Pg. Olaharría. Pncara no ha pogut fer entendre als tècnics i als polítics municipals que les urbanitzacions dels carrers de Sant Cugat estan pensades més per als cotxes que per a les persones. Quants carrers de Sant Cugat no tenen un espai còmode per als vehicles, i una vorera ridícula per als vianants, que sovint està ocupada per cotxes aparcats.'

Han atropellat els notre pare! la conductor que ho va l'ei no era un boig del volant, lira una persona com qua l sevo l de nosa l t r e s . que per un error humà no va veure que el meu pare estava al mig del carrer, intentant aturar el nostre gos. que se 'ns havia escapat.

Han atropellat el nostre pare! l'n miracle l'ha salvat. De la mateixa manera que n 'ha sortit força ben parat, hi hagués pogut morir. Parà talla que mori una persona perquè els responsables municipals se n'adonin que per les /ones de trànsit veïnal calen uns carrers que estiguin dissenyats perquè els vianants i ciclistes hi tinguin preferència?. Que cal impedir físicament una velocitat de circulació superior als 20 km/h.' Sant Cugat no serà mai la ciutat model que molts pretenen que es. mentre els criteris d ' u rban i t / a e io no siguin realment moderns.

Karin i Kristian Herbol/heimer

Com queda l'edifici fantasma?

Sóc un veí de la zona on es troba el mal anomenat edifici fantasma. Pncara que jo en diria l'edi-fi abandonat. Abandonat de la mà de tots des de fa anys.

El passat cap de setmana passejant per aquell indret em vaig apropar per prendre unes cerveses ja que la iniciativa era força interessant.

M 'ag rada r i a , si és pos s ib l e . que vostès des d'aquest mitjà fessin alguna indagació sobre el tema de l'abandonament que pateix l'editi del parc de la Torre Blanca. Se que en una ocasió van fer alguns escrits sobre el tema però no s 'ha pa r la t més d ' a q u e s t a p ro blemàtica i m'extranya que si l'Ajuntament no hi té competències. es pugui permetre de fer-hi actes

com l'esmentat. Potser és perquè sí que hi té

c o m p e t è n c i e s i a lguna cosa ha canviat en els últims mesos. Valdria la pena que. vostès que estan assabentats de tot. intentessin esbrinar-ho. Si ho fan. els veïns de la zona els estarem molt agraïts.

Juan Clos Adell

Valldoreix no és tan sols un barri de

Sant Cugat Sr. director, gràcies per perme

tre'm dir la meva opinió en aquesta secció, penso que és de les coses que més falta fa en aquesta ciutat "diàleg entre ciutadans". Això es pot fer des d'aquest mitjà, per això altre cop li dono les gràcies. No voldria ferir ningú la seva particular forma de veure a Valldoreix com un barri més de Sant Cugat. Soc veí des de fa més de quaranta anys i sempre he vingut de Barcelona Valldoreix. Mai de Barcelona a Sant Cugat. Això. vulguin o no, és una mostra que a Valldoreix hi tenim una identitat pròpia que ens ha donat els anys.

Altres qüestions són les que la política i els polítics fan i desfan. Moltes vegades sense tenir prou en compte l'opinió dels mateixos veïns. Com a veí de Valldoreix demanaria una enquesta molt ben feta del que pensem tots el valldoreixencs i potser a partir d'ella es podrien treure conclusions prou interessants per saber el que pensem alguns ciutadans.

A.R.

VeiJv Vcillil,ir,-ix iti-\ •/<• l'imvIWV

# • # • » <* •

Aquest espai ha estat pensat per recollir, a tall de flash, aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar t'atencio de petits lets, no forçosament amb ànim tan sols de crítica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana Aquesta secció és oberta a tots els lectors que aesitgin fer -hi les seves observacions.

Els gats del carrer

D ies enrera, en una carta dels lectors, vam parlar de la gran quantitat de gats que hi ha per alguns carrers dels districtes. Aquesta fotografia està feta fa unes setmanes a la Floresta i

demostra que és cert. En un carrer en concret els gats es concentren a l'hora de menjar, en grups. És cert que de manera ordenada i tranquil·la. Si en tornem a parlar, és perquè em van dir que era incert. Nosaltres no posem ni en trèiem res i menys de gats.

Associacions i Entitats escriuen a

«Els 4 Cantons» Carta oberta a l'Alcalde de Sant Cugat

Les associacions de veïns i propietaris de Mira-sol hem seguit les informacions contradictòries que els diaris han anat publicant i que fan referència a la planta de tractament de residus sanitaris instal·lada en un soterrani de PHospítal General de Catalunya. Hem mantingut també, una reunió de treball amb els regidors Sr. Pranquesa, Sr. Recasens i Sr. Romero, i hem consultat la documentació que la Junta de Residus ha presentat a l'Ajuntament perquè li fos concedida a CESPA la corresponent llicència municipal. Així mateix, hem consultat la legislació que fa referència als residus: Llei de Residus industrials (2/1991 de 18 de març). Llei de Residus Sanitaris (300/1992 de 24 de novembre). Llei de Residus (6/1993 de 15 de juliol), així com les directrius 91/1956 i 91/6X9 de la Comunitat Econòmica Europea.

Analitzada i valorada tota la documentació, ens sentim obligats com a representants de les associacions sotasignades a expressar-li a vostè, com a màxim representant polític, i a l'opinió pública en general, la nostra més gran preocupació.

Aquesta preocupació es fonamenta en les raons següents:

1. Els residus a tractar pertanyen al grup 111, definits com a residus d'alt risc en el Decret 300/92 de la Generalitat de Catalunya. Comprenen: residus sanitaris infecciosos, residus anatomies, sang i hemoderivats en forma líquida. agulles i material punyent i tallant, i vacunes vives i atenuades. Poden transmetre 19 malalties infeccioses i que es relacionen en l'annex al Decret: còlera, hepatitis vírica, meningitis, poliomelitis, ràbia, sida... És del tot evident. i així està reconegut en tots els estudis, entre ells el projecte CLIN-HOS, que els residus biosanitaris especials suposen un risc d'infecció tant a l'interior dels centres sanitaris, com a l'exterior quan són transportats i emmagatzemats per a ser tractats.

En conseqüència, aquests residus són considerats com a PERILLOSOS per la directiva 91/689 de la CEF. i ensems per la mateixa legislació catalana. Vegi's l'annex 1 A que inclou les substàncies anatòmiques, els residus hospitalaris i clínics com a productes PERILLOSOS.

Sembla contradictori que la PONÈNCIA TÈCNICA D'ACTIVITATS CLASSIFICADES no els doni aquesta consideració, la qual cosa significaria un incompliment, no només de les directrius de la CEE. sinó també de la pròpia llei de residus sanitaris.

2 . En la sol·licitud de la llicència presentada per CESPA i que va sortir a informació pública entre el 20 i el 30 de setembre del 1993, es parla expressament que la planta tindrà una capacitat màxima de 109 tones per any. En el projecte modificat, i es modifica perquè canvia la tecnologia, i que fou aprovat el 2 de maig. es parla d'una capacitat màxima autoritzada de 504 kg. hora. i d'una producció anual de 1.000 tones any. D'aquesta modificació n'hem tingut coneixement perquè la notícia fou filtrada a la premsa i per les declaracions de l'Alcalde, Sr. Aymerich. En cap moment aquesta modificació que considerem substancial, ha passat a informació pública, tràmit que és d'obligat compliment.

En el PROGRAMA DE GESTIÓ DELS RESIDUS ESPECIALS A CATALUNYA i en la seva lletra "g". es fa referència al principi de la transparència en la informació per l'elevat i creixent grau de conscienciació ecològica del teixit social.

Com és possible que es passi per alt una qüestió tan important com donar informació d'una planta que tracta matèries perilloses i amb un alt risc infecciós?

3 . El fet que existeixi en l'organigrama municipal una àrea de MEDI AMBIENT, ens ha fet pensar en la conveniència de la redacció d'un estudi d'avaluació d'impacte, malgrat que la producció de la planta, per sota de les 300 tones diàries, no el faci obligatori.

Aquest estudi hauria d'incloure: anàlisis detallada de l'indret on es preveu l'obra i del seu entorn, avaluació dels efectes previsibles directes i indirectes sobre la població, etc. etc. (Art. 2 del Decret 114/1988).

Ens preocupa enormement el risc que suposa el transport, emmagatzematge i tractament dels residus sanitaris perillosos en una

àrea on els habitatges són a tan poca distància. Aquest sol fet ens sembla motiu suficient per a exigir que l'Area de Me

di Ambient en faci la seva avaluació. Així mateix, pensem nosaltres, i està reconegut per tothom que ha trac

tat la matèria, que la informació és una peça clau. Pis Consells de Districte, més enllà de la discussió sobre les competèn

cies. foren creats per apropar la gestió i la informació als ciutadans. La presa en sonsideració de l'opinió dels membres del Consell ens sembla inel.lu-dible. I el Consell no ha tingut l'oportunitat de poder-se pronunciar.

4 . Donem suport a l'Ajuntament de Sant Cugat quan presenta un recurs contenciós-administratiu. entenent que aquest recurs s'ha presentat per l'incompliment de CESPA en multiplicar per deu la capacitat autoritzada. I demanem que l'Alcalde, representant la voluntat de tot el Consistori, faci respectar els acords que CESPA i la Junta de Residus varen establir inicialment amb l'Ajuntament de Sant Cugat.

Preguem que atenent aquestes consideracions i fins l'aclariment de tot el contenciós, i amh tota l'autoritat, ordeni paralitzar el muntatge d'aquesta perillosa indústria. 1 que tenint en compte la sensibilitat dels ciutadans als quals representem, molt preocupats pels probables perills a què poden ser sotmesos, convoqui amh la màxima urgència als representants de les Associacions de Veïns.

Mentretant, rebeu una cordial salutació,.signen la carta:

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I PROPIETARIS DE MIRA-SOL ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I VEÏNS DE MAS JANER ASSOCIACIÓ DE VEÏNS SANT JOAN DE MIRA-SOL ASSOCIACIÓ DE VEÏNS VERGE DEL CARME

DIVENDRES, 3 JUNY 1994 ELS 4 CANTONS 1 1

Bellesa, estètica i salut

La bellesa del cos

Sílvia Cartoixà Nova Estètica

La moda és un factor determinant per a modif icar eis nostre hàbits dels menjars:

1-Podem incloure l'aigua-mel per a mineralitzar el cos i tenir cura de la pell amb ai-guamels microestallades.

2-Amb la remodelació corporal («stretching») aconseguirem una major flexibilitat, est i rament del nostre cos amb equilibri i bellesa.

«Stretching» - «Callame-t ics», nous sistemes per a estirar tot el cos.

3-EI Ioga està comprovat que actualment és la tècnica per donar bellesa, tranquil·litzar i serenar sempre, augmentant i equi l ibrant energies.

s

^ — ^

s ]Ç&[

s"

Tractaments corporals i facials (SL)K-

Diagnòstic gratuït de la pell f i = a^ p Carrer del Carme, 37 j rTC *>1 ; c [ Ü

(junt Santiago Russinyol) " 0 / 5 2 1 5 5 I r

> -'43

. « w - i

«ta&^<>«l%íW -*

M*- MMe-arn»

S4UNAS P t L Ü O U í H O

Dona • Home - Nens Estètica

Sant Jordi, 25 Tel. 674 8 9 15

Sant Cugat

LA PELVQVERIA

W^ difusión

Sant Jordi , 33

Tel. 675 33 01 Sant Cugat

Tel. 589 33 62

SANT JORDI, 19 SANT CUGAT

\ \

NOVA ESTÈTICA SÍLVIA CARTOIXÀ

,. Gimnàs Ioga

Centre d'estètica

SL Domènec, 22 Tal. 589 25 80

ROSARA su BELLKZA

Dos de Maig, 22 2° 2"

Tel. 674 43 47

Sant Cugat

ID © N N A Centre d'Estètica

D I A Major, 36 1er Tel. 6 7 5 5 2 5 4 Sant Cugat

Quiromasajistas diplomados JUAN MONTERO AURORA BUXADÉ

ESTETICISTA DEPILACION ELÈCTRICA INDOLORA

DRENAJE LINFATICO MANUAL

JAQUECAS-CELULITIS

STRESS • LINFOTERAPIA

Hospital, 25 3° 2a- Sant Cugat Tel. 674 94 25

^MA^VEI^ M" Luisa Vera Romeo

Paseo Rubí. 110 Tel. 589 18 26

Valldoreix ínt (~!i inat

COA+U t SouL p e r f u q u e r s

Solàrium UVA alta pressió

Depiloció higiènica Jradaments hciols

Diagnòstic i tractaments copií.lars personalitzats HORES CONVINGUDES

Francesc Moragas, 23 bis, 1er

Tel . 674 08 83 Sant Cugat

PERRUQUERIA - SALÓ D ESTÈTICA

Dilluns tarda obert - Descomptes 3a edat i Carnet Jove

Montïïll Alfons Sala, 23 baixos -Sant Cugat-Tel. 675 16 51

&BZk, CUIDADOS DE BELLEZA Y ESTÈTICA

Pous, 10. bajos 2." Tel. 674 50 54 (Horas a conven ir ) 0S190 SANT CUGAT I>EL VALLftS

/ % * * .*>/%.

\

1 2 ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES, 3 JUNY 1994

Sant Cugat podria tornar a tenir catifes de flors

Una tradició per recuperar...? Josep M. t'abreri/o - fotos C'abanas

La fesiti dt Corpus a Sani Cugat va esdevenir durant els anys 50 i 60 una tradi-eio ami) molla solera. I ins t tol competia timh les tradicionals catifes de Sitges tan i unegutles arreu de Catalunya. A\ui Sitges amb Ics catifes i Arbúcies amb les seves enramades son visittulcs per milers tic curiosos que es desplat en per contemplar els treballs t/tie durant unes hores tiigtiltinen els seus carrers. At/iicsta tradició a Sant Cugat Jeia t/itt molts veïns s' aplegessin en colles i competien per deixar el carre mes ii\l(>s. Podríem dir c/ue la festa comeuctt\ti un mes abans per preparar dibuixos i la rei crea del material. Cim sia. clavelh i serradures eren la part bàsica per convertir els carrers en impressiontints cantes c/ue eren visittulcs per gent de tota la coma reti.

Aquesta festa es va deixar dt fer ti Sttnt Cugat durant els tinvs setanta, per qüestions que iivtii la gent tlel poble no liti entès gaire. Per això i per recuperar en certa manera iit/uclla tradició, alguns veïns, han volgut reprendre altre < op aquesta festa i reviure amb la gent mes ji>vc i nova tic Sant Cugat les califes per Corpus, però la manca tic temps suficient, enguanv. liti impossibilitat tirar endavant titjuesta iniciativa t/ue podria ser una realitat en un futur. U

Carrer de Sant Antoni als anys 60. A la fotografia podem observar la qualitat dels treballs que tenien les catifes a Sant Cugat, reconegudes en la comarca com de les més impressionants junt amb les de Sitges.

Els veïns del carrer Valldoreix fent la seva catifa als anys 50 - Fotografia publicada en el Tot Sant Cugat el juny de 1990 i cedida per Francisco Martínez. Les colles de veïns esperaven aquestes celebracions per retrobar-se i compartir activitats plegats.

A la plaça de Barcelona s'hi feia I acte més important de la festa D' altra banda, en el centre de la plaça, " l'ou com balla " era I' atracció de les mirades dels curiosos esperant que aquest caigués d' un moment a I' altre.

"I i r\ O. í

Membre de l'E.F.M.D. (European Foundation for Management Development). Vinculat a la Universitat de Carolina del Sud.

Adscrit a la Universitat de Gal·les

CURS 1994/95

Bachelor of Science in Business Administration Carrera en Ciències d'Administració de Negocis

TÍTOL OFICIAL BRITÀNIC atorgat per la CARDIFF BUSINESS SCHOOL (UNIVERSITY OF WALES)

avalat també per la UNIVERSITY OF SOUTH CAROLINA

PUNTS FORTS D'AQUESTA CARRERA:

• Proporciona una formació multidisciplinar: comptabilitat, finances, marketing i relacions internacionals.

• Nombre reduït d'alumnes per curs.

• Atenció i orientació personalitzada.

• S'aconsegueix un ampli domini de l'idioma anglès.

• Es desenvolupa en un entorn acadèmic confortable.

• Compta amb l'aval i supervisió de la Cardiff Business School (University of Wales).

• Permet ampliar els estudis a les universitats amb les què estem vinculats (University of Wales i University of South Carolina).

• Ofereix còmodes possibilitats de finançament.

• Carrera becada parcialment per la Caixa de Terrassa.

• Té bones sortides al mercat laboral.

1 4 ELS 4 CANTONS D I S T R I C T E S DIVENDRES, 3 JUNY 1994

L'esterilitzadora de l'Hospital General podrà tractar més de tres mil tones El director del HGC defensa la planta com a una instal·lació més neta Joan-Marc do Sumir

Valldoreix

L'EMD vol aclariments sobre la proposta de resolució de Governació

1 .a di recció de l 'Hospital General de Catalunya (HGC) \ a obrir, el passat 2^ de maig. les porles als mitajans de comunicació de la quasi acabada planta de liaclamcnl de residus conlaminanis.

I cslci Mil /adoi a oMa llis lal.lada als soicrranis del een He sanitari i podia Iraci.ir uns 501) kilos pci hora. que repre senta mes de tres mil tones anuals, lot i aquesla capacitat. el departament de Medi Ambient de la Generalitat només li ha donat el permís per tractar mil tones per any. I .'activ i-tat s'iniciara tan bon punt es solucionin els problemes burocràtics sorgits entre la empresa Cepsa que gestionarà la planta i l 'A|untament de Sant Cugat.

Com ens va explicar el director de l'Hospital General de C a t a l u n y a . J o s e p Lan/ .ó. el centre sani tar i va optar per l ' es te r i l i ta /ac io dels res idus contaminants que fins ara incinerava en una inc ine radora pròpia i que ha funcionat des dels inicis de l 'activitat del centre.

Joan-Marc de Semir

Després de la reunió amb els veïns. ITaitilal Municipal Descentralitzada de Valldoreix acceptarà la proposta de resolució de la Conselleria de Governació respecte al seu marc eonipeten-cial però demanarà uns aclariment-- sobre uns temes puntuals de tons.

I.U problemes essencials . que van ser de forma i escriptura ilel text. son producte de la

incertesa que tenen certs veïns i els membres de l'equip de govern respecte a la delegació de les competències -especialment les d'urbanisme- per part de l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich.

l'anuileón de Miguel, membre del l'anit Popular, va assegurar que els regidors de Sant Cugat no v otai ien a lav or del lexi en el ple de l'Ajuntament de Sani Cti'jat. •

Lanzó va ensenyar la planta als I.anzo va defensar la nova

planta per considerar- la mes neta i sense cap perill per als habitants de la zona. Recordem que algunes restes de residus risc que es tractaran són per exemple, sang. xeringues i restes anatòmiques.

LI director de l'HGC va reconè ixer que tenia cone ixement des del principi que la planta tractaria, no només els residus propis de l'HGC sinó també els d'altres centres sanitaris.

En contrapartida a la construcció de la planta a les seves in s t a l · l ac ions , l 'HGC podrà

mitjans de comunicació tractar de manera gratuïta els seus residus, eliminant de les seves despeses el cost que això suposa.

La p lan ta que es podr ia inaugurar aquest mateix mes. ocupa uns 220 metres quadrats i està formada per una sala amb capacitat per emmagatzemar uns 7.200 kilos i una cambra d ' e s t e r i l i t azac ió que no produeix ni fums ni cap tipus de contaminació. Una puntua-lit/.ació que cal fer és que l'esteril i tzació és un procés que clou el tractament dels residus amb la qual cosa s'evita la incineració. •

La urbanització de La Miranda-Can Enric costarà uns 50 milions J-M de S.

L'EMD de Val ldore ix va aprovar el dijous 26 de maig la imposició de les contribucions especials pel finançament de l'obra d'urbanització de la zona de La Miranda-Can Hnric. HI cost total de l 'obra arr iba als 50.648.000 pessetes de les quals els veïns hauran d'aportar el 90 per cent. és a dir. gairebé 47 milions.

Després de la sessió plenària. Carme Pérez, vocal a l'equip de govern de l'KMD i membre de la Candidatura de Progrés va puntualitzar que aquesta continuava treballant, "fins i tot millor que abans". La polèmica arribava quan en Jordi Casas. regidor per \C a l'Ajuntament de Sant Cugat, va manifestar que el seu grup polític es deslligaria de la Candidatura. Això, finalment no ha estat així. •

Som-hi! Vota

Iniciativa per Catalunya COALICIÓ IZQUIFRDA UNIDA-INICIATIVA PER CATALUNYA

ACTES ELECTORALS CASA DE CULTURA

* JOVES AMB INICIATIVA Dimarts dia 7 a les 8 del vespre Parlarà: JOSEP VENDRELL

Coordinador General de Joves amb Iniciativa * I.C. Dimecres dia 8 a les 8 del vesore Parlarà: RAMON ESPASA

Diputat al Parlament Espanyol

DIVENDRES, 3 JUNY 1994 v r.?

ELS 4 CANTONS 1 5

Compta a Sant Cugat. Cada botiga, un amic

Pla del Vinyet, modern i actiu

Av. Torreblanca, 2-8 (costat Pàrking)

Tintoreria Ràpida

La Qualitat en una Hora

Elies Rogent, 52 b (Al costat Mercat Torre Blanca)

Tel. 675 27 06

PAPERERIA

GfiLH QUIOSC

Mercat TorreBlanca Local 2-15 Telèfon 589 01 99

ESPECIALITATS MEXICANAS

Elies Rogent, Tel. 589 38 23

RACS

El nostre lema sempre serà el mateix: El millor per al client.

A DRACS li oferim una àmplia selecció de departaments per escollir: - DISC - CD - CASSETTES - VÍDEOS - LLIBRERIA -PREMSA (diaris, revistes, col·leccions) - LLAMINADURES (preparem bosses per a aniversaris) - REGALS (de tota mena per a grans i petits, ho mes i dones i de tots els preus) - PAPERERIA (servei de fax, fotocòpies, plastif cats, enquadernacions, material escolar, tècnic, d'oficina, segells de goma i servei d'impremta) DRACS li dóna un tracte personalitzat que farà que es trobi com a casa seva, sempre atès per professionals al seu servei. VINGUI A CONÈIXER-NOS Hi han promocions i ofertes espectaculars.

ESPEREM LA SEVA VISITA.

Elies Rogent, L-14 Telèfon 589 50 54

Bang & Olufsen Sant Cugat

HI - FI T.V.

VÍDEO TELEFONIA

PARABÒLIC AS Av. Torreblanca, 2-8 local 15

(Junto Pàrking) Tel. 589 00 37

Lft FLAUTR

i ara, tota eia migdies - MENÚ ESPECIAL * PLATS COMBINATS - TAPES

Elies Rogent, 56

encarrega els teus entrepans

589 26 60

ERCAT TORREBLANC

dissabte 4 de juny a partir de les 11 h.

del matí HAVANERES VENTRÍCOL

PA AMB TOMÀQUET per a tothom

Us esperem!!

1 6 ELS 4 CANTONS D I S T R I C T E S DIVENDRES, 3 JUNY 1994

Mira-Sol

La festa del Casal reivindica la piscina pública de Sant Cugat

M. Sant IVp Català

I al n n i i ha\ ien preparat ol^ i n t e g r a n t s de 1' A S M H utcio de Vcíiis ile Sani Joan. la festa del Cas»)! d ' enguany ha rciv indicat la construcció ilc la piscina nin nicipal ile Sant Cuga t a Mira-Sol, promesa per l 'a lcalde Joan Avmericli la ilos an\ s,

La sorpresa de l'aete ivi\ indicat iu va ser la petita piscina simbòlica i|ue es \ a posar a l 'espai on es tà p r e v i s i . s e g o n s el projecte realii /at i a p r o \ a i . però que encara trigarà a posar-se en m a r x a p e r q u è no es è p o c a de vaques g r a s s e s . \ a m a n i f e s t a r Josep Maria Àngel . president de l 'associació \ eïnal.

\ngc l \ a destacat que. malgrat I|ÜC els temps economies no eren gaire l a \o rab les . es leia necessària la construcció de la pisc i n a p e r q u è e l s e q u i p a m e n t s dels quals disposava Sant Cugat quant a na t ac ió i e q u i p a m e n t s per a practicar-ho són moll flui-XOs.

LI president de l 'A. VV. va s u b r a t l l a r que el lloc per a la piscina ja estava marcat als plànols del projecte global del Casal i q u e Mi ra -So l era un bon Hoc, sense desmerè ixe r cap altre. L ' equ ipamen t previst per a l 'Arca d ' U r b a n i s m e se situa al costat del Casal de Mira-Sol .

La idea que defensa la junta e n c a p ç a l a d a per J o s e p M a r t a À n g e l sob re el t i pus de c o m

p l e x . p a s s a per le r una m e n a d ' i n s t a l · l a c i o n s s e m b l a n t s a la Bassa de Sabadell . Cua piscina a m b / o n a e n j a r d i n a d a i l l oc s d 'esbar jo .

Bona participació

l.a festa va comptar amb una b o n a p a r t e i p a e i ó s e g o n s Jord i Bachs, membre de la jun ta veïnal. Va començar a les dotze del migdia amb unes activitats destinades per als més petits.

D e s p r é s es van fer les deu paelles de cinquanta racions per les persones que prèviament ha-\ ien pagat els seus t iquets per assistir al dinar.

A partir de les cinc de la tarda es va fer el ball ambientat per "Min ig rup" , un home-orques t ra que posa la música cada any.

A la mitja part del ball, es van c o n c e d i r e ls t res p r e m i s a les millors fotografies que s 'havien presentat al concurs o rganitzat per enguany. Aquesta edició va comptar amb la participac i ó d e 2 9 i m a t g e s . L e s t r e s guanyadores quedaran e x p o s a des du ran t a q u e s t a s e t m a n a al Casa l i d e s p r é s pas sa ran a ser patr imoni del consell de districte per si es fa a lguna vegada una mos t ra re t rospec t iva de les div e r s e s c o n v o c a t ò r i e s , s e g o n s Bachs. •

AIGÜES DE LA FLORESTA REUNIÓ GENERAL PEARSON ORDINÀRIA

Societat Cooperativa Catalana Ltda. La Junta Rectora d'aquesta Cooperativa

Plaça Aigüallonga, 1 convoca tots els socis a la Reunió General Ordinària que tindrà lloc en el nostre local social el dissabte 11 de juny a les

ORDRE DEL DIA 10,30 hores en primera convocatòria i

1 Lectura i aprovació si s'escau de l'Acta anterior mitja hora més tard en segona, per tractar

2 Balanç i aprovació si s'escau els assumptes anotats al marge

3 Memòria de l'exercici anterior 41 Proposta de destinació dels bens de la Cooperativa 5e Nomenament censors de comptes 6° Precs i preguntes Seguidament:

REUNIÓ GENERAL EX TRAORDINÀRIA

A dos quart d'una ORDRE DEL DIA PUNT ÚNIC:

Modificiació dels Estatut s de la Cooperativa

EMILI RENE

Juny 199 4 Secretari

Els veïns de Mira-Sol anuncien mobilitzacions contra la planta incineradora Pep Català - Loto Mané Hspenisa

L k veïns de Mira-Sol s' han p reocupa t molt en conè ixe r la construcció d'una planla de tractament de residus sanitaris de risc a l'Hospital (ieneral de Catalunva (H( ">('). Des del inoineiii que \ ari eonèiver la noticia. \ an convocar un,i reunió ingent amb l'Ajunta ment per a conèixer quin era el projecte concret . La reunió \ a celebrar-se el dijous passat.

Josep Mana Àngel, president de I'Associació de veïns de Sani Joan . assegura que sempre "es perillós amagar l'ou. i a i \ o és el que ha fet l 'Ajuntament. Cal pensar que la llicència per construir i.t planta es va demanar la un any i iiinüú no s'ha assabentat d'això.

ment poc més de mil t ones a l'any. LI representant veïnal posa l'accent en la desfilada de camionetes amb aquest tipus de residus potencialment molt perillós que passaria per Mira Sol. Àngel subratlla que el cost d ' inversió no es car. uns quaranta milions de pessetes, i assenyala que es podria plantejar instal·lar una planta a cada hospital, amb la finalitat que cadascú tractés els seus residus.

Respecte del recurs presentat per l 'A jun tamen t . Josep Maria Àngel va subratllar que la llicència que havia donat la un anv el Consistori incloïa el tractament del milió de tones i no només les I 0') tones de l ' i n fo rme que va anunciar l 'alcalde als mitjans de

malgrat la informació del Consistori sobre el tràmit d ' expos ic ió pública a què es va sotmetre".

La primera cosa feta pels representants veïnals ha estat estudiar la documentació que els ha passat l 'Ajuntament i pensen que hi haurà mobiltzaeions, però encara no s'han concretat.

Josep Maria Àngel va puntuali tzar que no es t r ac tava de la planta de tractament en si mateixa, sinó del volum de residus previstos que passarien per ella.

La Junta de Residus ha considerat dues plantes a tot Catalunya. una a Constantí, Tarragona, i altre a LHGC. per tractar els residus sani tar is de risc de tots els centre hospitalaris del Principat. A L H G C correspondr ia de mo-

comunicació. Aquesta dada l'havia comprovat ell mateix en consultar la documentació del permís municipal.

Ajudí la econòmica El president de l 'A. VV. de

Sant Joan apunta que la llicència serveix per donar un cop de mà a l 'activitat de LHGC per recuperar-se e c o n ò m i c a m e n t a t ravés d 'o fer i r les seves ins ta l · lacions per a d i v e r s e s a c t u a c i o n s . En aquests cas la planta s 'ubiearà a uns soterranis.

"Ens fa por que això es tracti de l'inici d 'un canvi en els serveis que ofereix l'hospital, ja que s e m b l a ser q u e no té un futur molt brillant", va destacar Josep Maria Àngel. •

Els consells de districte es faran després de les eleccions europees p. c.

Els vocals dels tres consells de dis t r ic te de Sant Cuga t han rebut els propassats dies una carta del tinent d 'alcalde de l 'Àrea de Descentralitazació. Josep Romero. president d 'aques ts organismes, on se ' ls comunicava que els consells de districte ajornaven per a la setmana després de les eleccions europees.

La raó d 'aquest retardament és purament tècnica, segons Ro

mero, j a que no volien trepitjar cap acte electoral que es pugui convocar en aquests dies. ni que ningú no pensés que era per por de po l i t i t za r les r eun ions de ls consells.

En altres ocasions, ja s 'havia produï t aques ta co inc idènc i a i havia creat un cert malestar i per a ixò es p ren ia aques ta mesura cada vegada que hi havia aquesta coincidència , va puntuali tzar el tinent d 'alcalde. •


— ESPECIAL ELECCIONS •—

Europa, un projecte polític i econòmic La Unió Europea està integrada

per dotze Estats democràtics amb un projecte polític d'unificació, configurant d'aquesta manera la major agrupació voluntària i pacífica (345 milions de ciutadans) per a respondre en comú als grans desafiaments de la nostra època.

La Unió Europea exerceix poders en àmbits en què els estats membres han anat transferint les seves competències, primer de caràcter econòmic i. des del Tractat de la Unió Europea, també polític. Entre els objectius de la UE cal destacar:

-La defensa de la l l ibertat , la democràcia, el respecte dels drets humans, les llibertats fonamentals i l'Estat de Dret.

-La creació d'una unió econòmica i monetària que inclou una moneda estable i única.

-El suport a la solidaritat entre els pobles

-La promoció del progrés social i econòmic

-La creació d'una ciutadania comuna.

-El desenvolupament d'una política exterior i de seguretat comuna

-La col·laboració sobre justícia i assumptes d'interior.

Per aconseguir aquests objectius, la Unió Europea s'ha dotat d'institucions com són: el Parlament Europeu, Cosell de la Unió Europea, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes Europeu.

EL PARLAMENT Actualment el parlament Europeu

està integrat per 518 diputats, elegits per sufragi universal directe des de 1979 per un període de cinc anys. A causa de la unificació alemanya enguany el parlament compta amb 567 diputats. El parlament exerceix el control polític, participa en el procés legislatiu comunitari i té competències pressupostàries. En definitiva, exerceix un control democràtic sobre el funcionament general de la Unió.

Competències Els tres poders fonamentals del

Parlament Europeu són: Participar en l'activitat legislativa

de la Unió Europea. Aprovar el pressupost de la Unió

Europea, després de haver-lo establert conjuntament amb el Consell.

Exercir un control democràtic sobre les activitats de les institucions comunitàries.

Fins ara ha estat el poder pressupostari el que més desenvolupament ha tingut. El Parlament Europeu té l'última paraula en les anomenades despeses no obligatòries.

Defensor del poble El parlament europeu designa un

defensor del poble europeu al qual podran recórrer els ciutadans de la Unió.

El parlament actua com la veu i la consciència d'Europa i treballa per tal que els contactes diplomàtics intentin solucionar situacions conflictives o injustes.

Estrasburg, Luxemburg i Brussel·les

El Parlament europeu té la seva seu de treball a Luxemburg, Brusel.les i Estrasburg. La seu del Parlament Europeu ha estat fixada a Estrasburg, ciutat en què es celebren, una setmana al mes, les sessions plenàries ordinàries. Les sessions plenàries addicionals es celebren a Brusel.les, així com les comissions i el grups polítics. La Secretaria General del Parlament es troba a Luxemburg.

El treball del Parlament està organitzat per la Mesa, (composta pel President del Parlament i els 14 vice-pre-sidents elegits pel president) en col·laboració amb els presidents dels grups

polítics. Tots els documents de treball estan i els debats estan traduïts i interpretats en les nou llengües oficials de la Comunitat( espanyol, danès, alemany, grec, anglès, francès, italià, ne

erlandès i portuguès). En el ple d'Estrasburg es discuteix i es vota sobre la política comunitària o sobre matèries com l'ajut al desenvolupament, drets humans i altres temes d'actualitat. •

/

/ • . . .

w • • • - —

/ SL j^0 f i

^ • ^ w / - « *̂̂ ^ /

* /

• * /

4 f i ^ p F ^r^ ^ ^ ^ 7/

4

JI 9 ^"

- v — i

\*

'A*

Estats membres Ciutadans Diputats Estats membres Ciutadans Diputats

Alemanya Bèlgica Dinamarca Grècia Espanya França

80.600.000 10.000.000 5.200.000

10.200.000 39.100.000 57.500.000

99 Irlanda 25 Itàlia 16 Luxemburg 25 Països Baixos 64 Portugal 87 Regne Unit

3.500.000 57.500.00

390.000 15.100.000 9.800.000

57.600.000

15 87

6 3

25 87

ans Diputats Estats membres Ciutadans Diputats

)00 )00 )00 )00 )00 )00

99 Irlanda 25 Itàlia 16 Luxemburg 25 Països Baixos 64 Portugal 87 Regne Unit

3.500.000 57.500.00

390.000 15.100.000 9.800.000

57.600.000

15 87

6 3

25 87

1 8 ELS 4 CANTONS DIVENDRES, 3 JUNY 1994

ESPECIAL ELECCIONS

CiU Joan Aymerich

IC Jordi Casas

PP Francesc LIatjós

Quina és la v is ió que té d'Europa el vostre part i t?

Catalunya, des de sempre, ha tingut vocació europea. C iU , força hegemònica del catalanisme polít ic, ha traduït eficaçment els anhels del pob le català. CiU vol una Europa dels pobles, i no dels estats. Una Europa on el nostre pais hi faci sentir la seva veu. CiU desitja una Europa federal que reconegui la diversitat dels pob les que la componen. Vo lem una Europa equi l ibrada econòmicament i socialment, tolerant, sol idària i suma de totes les diferències culturals que li donen r iquesa.

Quines propostes presenteu amb v is tes al futur de la Unió Europea?

Des de Ciu, el que pensem és que la Unió Europea s'ha de consol idar polít icament. S'han de reformar les institucions, que es democrat i tz in i que el Parlament legisl i . Vo lem una Unió Europea que apl ici el principi de subsidiaritat. Demanem la ciutadania europea, que ajudarà a superar els recels nacionals. Proposem mesures per avançar en la unitat econòmica i monetàr ia. Que es mantingui el que s'anomena «estat assisten-cial». Proposem, per a i xò , polítiques contra els desequil ibris regionals a la Unió.

Com va lo reu els efectes que t indrà el Mercat Únic?

Ja n'ha tingut. Cata lunya, ve r teb rada políticament per C iU , ha estat capaç de suportar en millors condicions els reajus-taments del Mercat Únic, gràcies a una polí t ica de moderni tzació que duem a terme des de fa anys en tots els sectors econòmics del país. La lluita a favor de la competi t iv i tat, el creixement i l'ocupa-ciò són . seran els e ixos de la nostra política econòmica.

Per Iniciativa per Catalunya, Europa es una qüestió molt important. N o es pot concebre la reali tat catalana i l'espanyo la , al marge d'Europa per diversos motius, Les eleccions europees són decisives perquè ens hi juguem que la futura conf iguració de la Unió Europea tingui un sentit o un altre.

Les nostres propostes són a tres nivells. Plantegem la necessitat de democratitzar més les institucions europees. A i x ò vol dir ampliar la capacitat legislat iva del Parlament europeu perquè sigui un organisme realment legislatiu, i que la Comissió Europea actuï com d'execut iu aplicant el marc legislatiu desenvolupat pel Parlament. En aquest procés de traspàs de competències dels estats a Europa, nosaltres plantegem la necessitat d'un protagonisme més gran de les regions i dels municipis. Pel que fa a la qüestió ambiental defensem un model que es basi en un creixement sostenible,

Un dels possibles efectes del Mercat Únic és l 'agreujament dels desequil ibr is territorials i de les desigualtats socials. La Unió Europea no pot ser tan sols un Merca t Únic, sinó que ha de ser una unió po l í t ica en un marc on hi hagi una cohesió econòmica i social.

La visió d'Europa és una visió general que hauríem de compart i r amb un con-|unt de països que integressin un ens que els unís tots per fer mès força en la qüestió econòmica, cultural i militar.

Les propostes del nostre partit són recollides al nostre programa «Forts a Europa», preparat per a aquestes eleccions.

A la l larga hi haurà més efectes positius que negatius. Estem convençuts que serà una cosa positiva per al pais i per a la gent, només cal veure el nostre programa.

ERC David Sampere

PSC-PSOE Maria Sansa

Per necessitats econòmiques i fàctiques, Europa s'ha dirigit vers una constitució federal entre els diversos estats. D'altra banda, cal estrènyer els l laços dins una Europa que sigui respectuosa també amb les petites nacionalitats.

ERC sempre ha estat molt sensible a la qüestió del medi natural, cal augmentar els minims de qualitat ambiental . Quant a propostes socioculturals, volem accedir a una Unió Europea que respect i les diverses cultures, també les més petites. En tercer lloc, nosaltres estem a favor del procés d'unió i de la cessió de sobirania, ara bè, vo lem que Cata lunya tingui l 'autonomia que tenen els grans estats en aquesta futura Europea. Finalment, creiem que cal potenciar un nivell d'especia l i tzació industrial e levat per aconseguir una compet i t iv i tat més gran en determinats productes.

Un efecte positiu ha de ser aconseguir una Europa que sigui referent de l l ibertat i de convivència. Ens fa por que Europa es mercantilitzi massa i no respecti els drets dels treballadors.

Nosaltres pensem que Europa es va configurant com un estat de nacions. Som en una fase compl icada però pensem que cada v e g a d a hem d'anar caminant cap a la línia de configurar aquesta situació interestatal de nacions per poder competir amb els grans mercats internacionals.

Fonamentalment, una re lació cada vegada mes interestatal i internacional. S'ha de prepara l 'entrada a Europa de països que en aquest moment no hi són, hi ha quatre que són a punt d'entrar-hi. És evident que el procés que es doni de Mercat Únic amb l 'entrada de tots aquests nous països ha de ser una visió molt oberta.

A l Mercat Únic ja hi som des de l'any 86 gràcies al partit socialista. S'han obtingut molts avantatges per a aquest país, com ara ajudes econòmiques, fons socials, ecus que vénen d'Europa per a plans ocupacionals, tot un t rebal l conjunt amb altres nacions, com també el manifest conjunt amb tots els partits socialistes de tot Europa per un mercat de trebal l , com |a he dit abans, per a tots els europeus. D'efectes negatius, no n'hi veig cap, el millor que podem fer és ser-hi.


ESPECIAL ELECCIONS Com valoreu la posició de la Unió Europea en el conflicte de l'ex-lugoslàvia?

Hem de reconèixer, en aquest punt, el fracàs de la Unió Europea. Pensem que ha fracassat precisament per la seva configuració estatal, incapaç de reconèixer les diferències nacionals dels pobles. El seu silenci, la seva inhibició han donat ales als agressors. Aquesta visió estatalista ha permès la divisió ètnica com a solució. El conflicte a l'ex-lugoslàvia és una taca en la història de la UE. Els nacionalismes oberts, tolerants i democràtics, com el que representa CiU, podem aportar una sensibilitat diferent a Europa.

Segons el vostre parer, quin paper tindrà Catalunya dins Europa?

Catalunya tindrà el paper que els catalans vulguin que tingui. Si trien opcions estatals que només ens representen parcialment o de vegades gens, poca cosa hi tindrem a dir. Si els ciutadans opten per CiU, saran que seran representats amb força a Europa. CiU serà la seva veu, sense mitjancers.

Digueu-nos dos motius pels quals el ciutadà ha d'anar a votar.

El ciutadà és, evidentment, lliure. Pot fer el que vulgui: votar o no votar. Però, si no ho fa, d'altres votaran per ell, decidiran per ell. Aquestes eleccions són crucials per a Catalunya. El 1996 amb la revisió del tractat, hi ha previst el naixement de la primera Constitució europea. Els catalans no podem passar-hi desapercebuts. Catalunya és la gran raó.

Quin impacte tindran els darrers casos de corrupció política en les votacions?

Segurament en tindran. Però el ciutadà ha de saber separar el gra de la palla. N o es pot posar tot al mateix sac. El ciutadà pot practicar el vot de càstig, és totalment lícit. Però els corruptes tenen nom i cognoms.

El nostre judici respecte a la intervenció de la Unió Europea en el conflicte a l'ex-lugoslàvia és molt negatiu. Som partidaris d'un compromís ferm del nostre país i de la Unió Europea, dins el marc de les Nacions Unides, per frenar aquest conflicte bèl·lic. La Unió Europea ha de tenir una política exterior amb mecanismes d'intervenció que garanteixi la pau.

Catalunya és una de les regions d'Europa més dinàmiques a nivell econòmic i pot tenir-hi un paper molt important. Plantegem el reforçament de la institucions que defineixen la presència de les regions d'Europa.

En primer lloc, perquè l'abstenció no resol res. Els ciutadans s'han de comprometre i implicar-s'hi votant. I en segon lloc, perquè uns elevats índexs d'abstencionisme juntament amb altres factors que tots coneixem poden ser un element de descrèdit de la credibilitat de les institucions europees.

Els casos de corrupció són un element de desànim del ciutadà a l'hora de sentir la necessitat de participar en la vida política a través del vot.

Europa s'ha d'unir i ha de tenir més força per poder fer intervencions més categòriques i evitar desastres com els que es produeixen a l'ex-lugoslàvia. Davant els nacíonalimes que ressorgeixen a Europa, hem d'intentar moderar-los dins una convivència democràtica.

S'ha d'escoltar Catalunya i totes les minories a través del Comitè de Regions i Municipis d'Europa.

El ciutadà té l'obligació d'exercir el dret de vot en totes les eleccions. Si després vol demanar responsabiliats, cal que elegeixi aquells candidats que consideri més idonis.

Els casos de corrupció política han estat una desgràcia perquè han afectat institucions tan fortes com el Banc d'Espanya, la guàrdia civil, la Creu Roja. Aquests escàndols han desanimat la gent i han fet que perdi la fe en la política.

És molt clar, la Unió Europea hauria d'haver evitat amb forces d'interposició la neteja ètnica a l'ex-lugoslàvia. Tot i que nosaltres volem que desapareguin els exèrcits en un futur, ara com ara són necessaris i volem una Europa forta i no tan supeditada a l'OTAN.

Catalunya sempre ha tingut una vocació europea que ara cal continuar i ha de tenir el dret de ser representada a Europa al mateix nivell que els altres estats.

La primera, la importància de participar en la democràcia í*reforçar-la. La segona, participar-hi per mostrar la defensa de la catalanitat -

Si hi ha un efecte clar dels darrers casos de corrupció és l'augment que es preveu de l'abstenció. Per combatre-la cal donar impuls des de les bases als partits polítics perquè vehiculin realment els interessos dels ciutadans.

Si alguna cosa no té resolta la Comunitat Europea és precisament la situació dels Balcans i els nacionalismes que han sorgit allà. En tot cas és un repte de futur intentar no tan sols evitar les guerres sinó que a més, sigui una economia de treball per a tots els europeus. Els Balcans sempre han estat una zona conflictiva, a més de ser una zona de molts interessos. Allà hi ha les empreses d'armes més importants d'Europa i gairebé del món.

Catalunya té el mateix paper que té Espanya. És evident que Catalunya no hi entrarà sense Espanya ni Espanya sense Catalunya; per tant, tot el que ja he dit que era bo per al país, ho és per a la nació.

Fonamentalment hem de tenir capacitat per convèncer el ciutadà que és europeu. Ser català és el mateix que ser espanyol i exactament el mateix que ser europeu i si ens sentim identificats amb Europa és evident que hem de complir amb l'obligació de dir qui regeix els destins d'Europa.

Crec que la corrupció, desgraciadament, és innata en el gènere humà i és lamentable. En aquest moment tenim la sort que els mitjans de comunicació fan aflorar els casos de corrupció i els fan públics, i el ciutadà hauria de saber que això no té res a veure amb la seva votació per a Europa.

2 0 ELS 4 CANTONS DIVENDRES. :>, JUNY 1994

ESPECIAL ELECCIONS

Àngel Colom i Max Cahner demanen el vot per a ERC Ixi secció local d'ERC es volea en la campanya de les eleccions europees

JA.Mula

\ m m ( a h a s s a \ n g c l C o l o m , , k " m p a i i v al inspriada per doctrines ullrulibe de d u s c a n d i d a t s de ia l l i s t a ralisles. que Colom va conside

I i se i ie i .a i -.vicial d ' f sque d T I R C Conxi ta l.loieiis , Josep rai" negatives per aconseguir una

ii.i Ivepah'K ai:,i de ( a tabalo a, \ l . ux . sa comença : I aele de di major igualtat entre els di\ ersos \ngc l Colom. i i'l pnir.ei candi marts lent nieneio al model en països.

•A,\\ i. .il. il .i de :a i • die 'o I uiop.i ropeu que del en sa ., ,. < ,.iL,cio Abans que ( i d o n i ahando-de li''- Li-. ,o i M. i \ l a tmer . 1 u r o p a de !e-. V u l·iis" q u e nes la nostra eiutai pei continuar -an v.del·i,ii el p.iss.ii d i m a r t s fornia el seu paït : ; aiuh \ c e i o la mara lon iana c a m p a n s a elee .iii.i n'nies- ,iv'. eleetoral nrça C a t a l a n a ' I .isko Mkailasuna. torni, el eap de la seee io local in:/.il pei ..i ^ \ 0 " loeal d'l RC d ' h R C , David Sampere . va de

•';e S l i , ; < n.Mi. ai Ihng del quai | ) i \1Í' |K'1 H<> l'KlimnH manar- l i la seva s igna tura pel Max C a h n e r i David S a m p e r e en un m o m e n t d e l ' ac te d e '.ni demanat el vol per a les pro Ull. d 11 -UI \)d manifes t con t ra la c o n s t r u c c i ó d i m a r t s p a s s a t [K'ies eleieioiis euiopees Colom dí? l tS IIÜCÍOIIS de vivend.es a la /ona de la l'o •.a \o le r leltetiai els seus niem "l.a nostra coalició le un oh- n e Negra.

e ies pur la unpoii.iiii eampaaiva jec l iu e la r q u e es d e l e i ' s a r la la coalieió amb Carlos ( laruiko n i i rCahner . que e l.ui de -ens oii,p,mi ai nos nos t ra n a e i o . e ls l ' . ih, . ' . ( a l a A hUTC)p3 COl·ll <l CtltillHIlS elvea. va ler un repàs al progra- D i n s la s e v a i n t e r v e n c i ó . :,' i ' n e :p-. :ol : que Li eani Litis, dins el model de l'I .uopa Minu t s desp rès de hi inler nia que defensen per a les elee Ylux Cahner no va estalvia: en

I'.,i.', i ilel n --.i!.' p .u ' r es en ge de la n a c i o n s ' . \ . : d r ( o l o m . veucio d'Àngel Colom, a rnbava e i o n s del p r o p e r 12 d e p i n y . liqües per a aquells polities cuc . nei li au a i i · idea . i oi.atti a mil "una l·luropa que h.i de lei una Max C a h n e r . p r i m e r c a n d i d a t ' ' V o l e m una I .u ropa soe ia l on segons va dir. només volen - e .in- a i . v i i i . i a rees'l ik ' .a iaeio leni > : al i poll ea'.ala de la e o a l i e i o . ' C o m a tols els e iu tadans t inguin asse- al l 'arlamenl I uropeu com a fila

\ ui' i i.' C a . de diteieik la liea pei tal que les U.KII 'US. que candida ' vull deleiisai una luii.i eiuudu una existència digu.-,. una de la seva, carrera prolession.i l . ..ai a ' - i h a i . pi"'i . . : \ f ' v ( ' . , . i,na nosaltres, no tenen '. a.i' [M mol: L Iaia '. v a c xplic ai ( 'al ineí. L iaopa 'espec luos.i amb cl medi "Nosa l t res serem al parlen en:.

Ull i .f pi e - M.. v • : ' : • ' ! . ' .: guui Km i he eik. ibu s ai ' n o s a l t r e s v oi ei li ser a 1 .uropa .uiibicnl. ou regni la pau i !a so ; v : o per treball ar". va dir el eap < i II, • d. I •. a na V i l . , Mm, ' . ,'ii LI seeretan d I R( •..•du que . om a ea la lans . \ o iem sortir al l idanlal . ia democràcia i ,. I n •,, : \ i o ( 'at . ihma. de la nostra ui ,i ' i , T •• • . . I • d, a - del un del s p u n t s ik" ' : e i ik la mapa d'l'I u ropa eoni una naeio i al i s ine. i sobre tot volent i 'h . oa . u a i i pie es pel i la. se'n ü i : ii C a 1 . ai. i , .l 'l·i.i; I nio 1 amipea es que . • v-..i,-h mes '. S e g n i d a m e n ; el eand.ulal Països Catalans lliures i sobnans senlua a pai laC •

." - ' 'i ' , ' i i . u i ia ''i'h." u el domini iL Is eiai 's , •A.-.l·- o l . i c. ilaLi. que encàpe. ua la 111 -,1a de dins la C m o kuropca" . \ a resti-

Duran i Lleida reclama estabilitat política I m m a \ i i snla

I | ' i , sio.eut del t '"milè de govern de1

pa: lli i nio I Cuioei uiea de Catalunv a. J \ Du;.ui i I leida. ,u v is i iarel Deitstehe li,ad. en e paic d a. i", ilal-, eeononuques ( '.ni Sau1 L MII el :,i - j ; ] de juny per lal de . oiieivei el i'Lii. Iisk i c ooperudor de le-. a, li •, 11 als ,i ( ala, Ull va i 1 spanv a en Ull •nomeni eu que es discuteix el transvasa •ueu's empres.irie.ls d .k t iv i ta t s europees. Daiai es mos;;a gialanienl sorprès i va : ' i , u i l , s i u que la sev a visita hav ia esta:

I, u \ a positiva al veure les realitats em pu sai ial s i eompiov ai que el projeete curi 'peu . ouiplaif

1 n eop aeahada la visita es va realit-/.u una roda de pienisa al ca le -audi ton de Saait < 'iie.it amb la presencia dels mil-l·iiis de comunicació . Duran va començar la i oda de preuis.i eondeiiinant els actes l·iioiisies q u e s 'hav ien p i o d u ï ! h o r e s abans < va lei una cr ida als p r inc ipa l s ;>,ui'ls polítics de l'eslal ciuc amb els seus Oebals e le i lo ia ls estan pet |udicant la re-eupeiaeio econòmica del país, ja que les ."•,!'.', Meves ex lenois del mercat es con lumen eu Uincio de fcsiabilital política

7.v i i iden! que cl govern actual. del (/mil son responsables els

SÍ'I nilisies, [Hiiei.x un desgast notori i íil mateix temps les actituds

de dirigents del Partit Popular no creen tampoc expectatives

positives".

Duran t ambé va mani fes ta r que "la coal ic ió Ci l es qui realment projecta a l'interior i a l'exterior un missatge de confiança. i una setuiretal de cara al futur".

I u el ' " n ce l 'iceuiitcs. I Huan i I .leida va explica; que "la fe en la const iuc-i ii ',1'opca s ' incrementarà a mesura que s u c c c i x i n dos l a c t o i s . p n m e r q u e e C responsables polítics i economies siguin c a p u ç i ' s d c x p ' i c i; •ei' que t o n s i s t e i x . exac ia i ' i ' . ' : . e. c'oK'etc europeu i en sc-eon tv"ii '• -.ji.c i aiopa sigui capaç de do-ii.ii i .••-;•''s'.a els p rob lemes g lobals que al d. lei .1 • pobles' ,

I > ,1 ,i:i i 1 leida no va voler mantenir e' i" d. . ' inques que s'han anat succeint i: .l.ug de la campanya electoral però si

q'h v a alií mar que:

"I D(' no es í/itedaiíi amb els

braços ereiiat'·: veient com, una

vedada nux, (7 l'SOÍ:

incompleix els sens compromisos

en política autonòmica."

i que continuarà reclamant del partit socialista cuc Li gov e:Habilitat que garantim sigui per pintar a la practica una acció de gov ei r que incrementi el suport a l 'ecoiionna pioduUi ' . a. però que. abans . de manera coiiciei.. i runil est i la, s.-va voluntat pohlica eu cl desenvolupament autonòmic

Respecte a la diversitat

lli model europeu d 'CDC es el model de la diversi tat , de l l l i i ropa federal per sobre dels estats que es fonamenti en la diversitat euiopea i per tant compor t i , a par t i r del p r inc ip i de s u b s i d i a n t a t . un protagonis ine a les realitats que no son estats en el procés de construcció i execució de les decisions europees. •

VOTA EUROPA PEL FUTUR DE CATALUNYA PEL FUTUR D'ESPANYA

Dilluns dia 6 a les 2 0 hores

a la CASA DE CULTURA Parlaran: JOSÉ MONTILLA

JOAN COLOM

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC-PSOE)

AGRUPACIÓ SANT CUGAT DEL VALLÈS

P S C - P S O E |la Floresta, Valldoreix, Les Planes, Mira-Sol)

vivend.es

prolession.il

'iie.it

2 1 ELS 4 CANTONS DIVENDRES, 3 JUNY 1994

ELECCIONS

«Nosaltres no hem abandonat mai la bandera de l'ètica» Antoni Gutiérrez va recordar a Rubí que IC-IU era l'esquerra que compleix

Pep Català

"La bandera de l'etica sempre ha estat en mans de l'esquerra. Nosaltres no l'hem abandonat mai", va subratllar el candidat d'IC-IU al Parlament europeu, durant el míting que va protagonitzar a Rubí el passat divendres a la nit.

En cap moment no va mencionar explícitament cap partit ni cap altre candidat, tal com va destacar ell mateix, però tothom sabia a qui es referia quan va deixar caure aquesta sentència i en el moment que va recordar que un mitjà de comunicació havia destacat els parlamentaris d'IC-IU com els més treballadors, dins dels representants espanyols.

Al llarg del seu míting, Gutiérrez va destacar la importància de la política europea dels municipis, la coherència política dels parlamentaris europeus del grup d'IC-IU i la necessitat de construir l'Europa social.

"Repelente níno Vicente" Antoni Gutiérrez va iniciar

la seva intervenció subrallant que se sentia com el "repelente nino Vicente" després de l'in-forme que havia sorgit a la premsa sobre el treball parlamentari dels eurodiputats espanyols. La llista estava encapçalada per Antoni Gutiérrez, amb el 99 per cent d'assitència, seguit de prop d'altres companys de la seva formació política i més allunyats els altres representants polítics. Però va ressaltar que això feia bo el lema de la seva formació "L'esquerra que compleix".

Va assenyalar la importància dels poders locals a la política europea. El candidat d'IC-IU va ressaltar que els estats són massa petits per al món actual, però al mateix temps massa grans per als ciutadans, i per això es nece-sari votar el seu grup que havia fet una tasca important per desenvolupar una política de suport als municipis.

Gutiérrez va enumerar tota l'activitat que els eurodiputats d'IC-IU havien fet al llarg dels cinc anys de legislatura per demostrar la seva coherència polí

tica: deúncies de les situacions del Marroc, a l'Amèrica Central, del bloqueig de Cuba. l'oposició a la guerra del Golf; protesta per la política negativa de la Unió Europea cap a Iugoslàvia i l'avanç en la igualtat home-dona, entre d'altres.

En darrer terme, va puntualitzar que ara era el moment de treballar i apuntalar les bases per l'Europa social, sinó es quedarà en un espai econòmic de lliure canvi, convertint-se en l'Europa dels mercaders.

La forma d'aconseguir que l'UE apliqui una política en bé de tots els ciutadans i treballadors és que tothom s'impliqui en aquestes eleccions, sobretot les clases populars, votant a IC-IU, va demanar Antoni Gutiérrez. Va acabar subratllant que si no s'optava per una formació d'esquerres que complia, la nau europea la portarian els representants de les clases dominants en detriment de les treballadors i ciutadans.

Nou alcalde A Tacte també van parlar el

nou alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, i el diputat al Parlament per IC, Roc Fuentes. El primer, en la seva primera intervenció pública deprés d'accedir a l'alcaldia, va destacar la necessitat de millorar la democràcia i d'apropar-se al coneixement d'Europa ja que estava molt present als municipis a través del suport per desenvolupar pro

jectes com eren els de promoció social i econòmica, la salut pública i la joventut. Roc Fuentes, per la seva banda va recordar, que les eleccions europees eren importants per si mateixes i que no s'havia de caure en la trampa dels que pretenien fer-les passar com unes eleccions generals fal-sificades. •

Miquel Roca inaugura oficialment el local de CDC a Rubí fa un crit contra l'abstenció Pep Català

El portaveu de Convergència i Unió (CiU) al Congrés del Diputats de Madrid i secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Miquel Roca, va ser l'invitat d'honor per inaugurar la seu de CDC a Rubí. Roca va aprofitar el moment per animar els simpatizants i persones invitades a l'acte a votar en les properes eleccions europees i, evidentment, per la coalicció on s'integra el seu partit, CiU. L'acte es va fer el passat divendres.

Roca aprofità l'ocasió per demanar als presents que anessin a votar i fessin de caixa de ressonància entre la resta de la població, en un crit per

abaixar el percentatge d'abstenció que hi ha en aquests comicis. El dirigent convergent subratllà que cal interessar els votants en aquests comicis perquè s'hi juga molt en la propera legislatura europea. També va assenyalar que si a més de votar, ho feien per la coalicció CiU, millor que millor.

Miquel Roca no va ser l'únic orador de la tarda. Pere Torres, president local de CDC, i Lluís Ridao, portaveu municipal de CiU i secretari general local, també van aportar les seves dosis discursives. Aquest últim, va centrar el seu míting a l'àmbit local, com preparant l'ambient de cara a les següents eleccions municipals, previstes per a la primavera del 95.

Bons resultats La campanya electoral per a Euro

pa no feia ni vint-i-quatre hores que havia començat i Miquel Roca no va perdre l'oportunitat d'assegurar que obtendrien bons resultats als comicis, en un apart amb els mitjans de comunicació locals i comarcals.

Va titllar de tendencioses i interessades les interpretacions de possible ruptura del pacte entre CiU i PSOE a nivell de govern central, com a conseqüència de les paraules de Pujol a l'inici d'aquesta campanya electoral sobre la possibilitat d'abandonar el PSOE si els votants variaven substancialment el seu vot cap al PP. Roca va assegurar que la decisió presa després

de les eleccions generals de juny del 93 es va prendre amb serenor i va subratllar que CiU no eren dels que canviaven els seus compromisos.

El dirigent de CDC va canviar el sentit de les critiques que rep la seva coalicció per seure els seus representants amb grups diferents al Parlament Europeu (els diputats de CDC amb el grup liberal i els d'Unió amb el grup popular, juntament amb els del PP i del PNB). Roca va dir que el fet d'anar a grups diferents doblava l'efectivitat de la defensa dels interessos de Catalunya en comptes de minsar-la.

Satisfets amb la llei de cinema Miquel Roca va destacar que les informacions

sorgides sobre el malestar de CiU per la rectificació sofrida per la llei de cinema, eren falses i que els seu grup estava satisfet perquè el contingut final recollia les esmenes de CiU i era el text que havien pactat i convingut amb anterioritat.

El dirigent de CiU va recordar somrient que si el partit s'ho demanés, no posaria cap impediment per presentar-se a l'alcaldia de Barcelona. •

DAILY FAMILY

S O L O 1.900.000 V E N T A J A S 1 7 m' de capacidad. >3. l70KgdePMA. • Motor de 2,5 L y 75 CV. > Inyección directa, cinco velocidades. ' Frenos delanteros de disco

y posteriores de tambor. • Dirección servo-asistida de sèrie. • 6 cómodos asientos con segunda

fila fàcilmente desmontable.

• Tapizado integral de paredes y techo en cabina.

• Revestimiento en zona de carga. • Sistema de calefacción y aireación

de tres velocidades. • Etc, etc. • Y todo, por solo 1.900.000 ptas.

(todo incluido excepto IVA, matriculación y transporte).

Concasionario oficial

IVECO Ctra. de Montcada, 591 - Telf. 785 23 00* - TERRASSA

Sepauto/SA ^ ^ I V E C O IASSA y Servicios/ W^ Camí Can Calders, 1 - Tal. (

IVECO EL GRAN SALTO

T. Reparac . 674 34 75 • Sant Cugat del Valies

.G. Ió, S.L.

2 2 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES, 3 JUNY 1994

Els patinadors d'El Prat varen dominar la Marató Ixi primera Mitja Marató sobre patins en línia de Sant Cu^at, va iieahiir amb un triomf absolut dels membres de l'equip del Cluh de Patins d'El Prat; els seus membres varen aconseguir els dos primers lloes de la classi-fieaeii) ^enerid femenina i masculina, c/ue foren per a Yolanda García Giménez {la. General femenina), 'l'oni Pla liordas 12a. í>enend femenina). Carles Bial Golds-lein (Ir. masculí) i Aní>cl Cortes Quiros {2n. masculí). Quatre membres en els quatre primers llocs no està í;ens midument per a un cc/uip que va participar amb cinc <o-rredors. També hi varen participar patinadors i ec/uips d'altres iiulrcls, entre ells Vilanova, Premia de Mar. 17-lassitr. CastelUtr del Vallès, Granollers. Alella. Sabadell, Terrassa i ('erdanvola.

Xavier Borràs

A los on/e del matí del diumenge 24 sortien els 1 16 participants de la meta, instal·lada al Passeig de la Torreblanca, per a recórrer els 21 quilòmetres de la cursa, que els va portar en un recorregut serpentejant entre el Passeig de la To,.e-blanca, P Avinguda Pla del Vinyet, la Carretera de Cerdanyola. l'Avinguda Ra-gull. Can Vullpalleres. el Vial Nord i la Rotonda de la Carretera de Rubí, entre d'altres indrets. Kl grup compacte del principi aviat es va dispersar, i els homes del Club d'HI Prat varen assolir un avantatge que no varen perdre en cap moment. Carles Bial. el primer en creuar la línia de meta, ho va fer en 42 minuts.

Carles Bial i es de L'Hospitalet de Llobregat, té vint-i-dos anys i és ex-juga-dor de hoquei, "però era força dolent" -diu- "ho vaig deixar pels estudis. Però vaig començar a veure la gent que patinava pel carrer, i em va fer gràcia. Vaig començar a sortit al carrer amb els patins d'hoquei, però anaven fatal.

Aleshores me'n varen deixar uns de rodes en línia i vaig quedar encisat. Me'n vaig comprar uns dels de quatre rodes en línia". Carles Bial, com els seus companys d'equip, porten patins de velocitat, amb cinc rodes en línia, en les competicions de velocitat el va introduir, diu, el propietari de la botiga "Passa two bé", que el va fer federar-se (ara fa dos mesos), li va finançar el material i el va ins

criure en tot tipus de curses populars. "1 bé. carrer que participava, carrer que arrasava... no vull semblar un fantasma, però és que és la veritat". Entre d'altres. ha guanyat la cursa de la Vila Olímpica i la d'Horta, que s'havia celebrat el dia anterior. Àngel Cortés, el segon classificat. del mateix club que en Carles Bial. té disset anys i al llarg de gairebé tota la cursa va córrer costat per costat amb ell. Només en el tram final va quedar-se endarrerit. El tercer classificat fou Carles Atmella, un "amateur" de Barcelona. "És la primera cursa que faig" -confessa, i ni federat ni res-, "Què va", -bromeja- "sóc un patxanguero . Que què faig a la vida real? res: estic en el puto paro " però diu estar molt animat per a participar en d'altres curses, a la vista dels bons resultats aconseguits en aquesta primera.

La jornada, que es va cloure amb el lliurament dels premis, per part del Regidor de Cultura, Jordi Franquesa, va transcórrer sense cap incident digne d'esmentar, fora d'algun problema de senyalització del recorregut que va originar algun moment de confusió a l'alçada de la benzi-nera del carrer Rius i Taulet i a

la cruïlla Passeig de la Torreblanca-Pla del Vinyet. L'n altre problema foren els pitrals; la seva deficient subjecció va provocar algunes dificultats per a identificar els corredors a la línia d'entrada. Foren les úniques deficiències en una jornada que, en general, es va desenvolupar amb una gran normalitat. Aquesta Mitja Marató ha estat organitzada per "Esports Sant Cugat" i la "Unió Esportiva Sant Cugat". que s'han manifestat molt satisfets amb l'experiència, que pensen repetir el proper any. •

CLASSIFICATS DE LA MITJA MARATÓ

Ordre Temps 1 0:45:05 2 0:45:52

3 0:47:01 4 0:48:27 5 0:50:23

6 0:51:18 7 0:53:05

8 0:53:51 9 0:54:10 10 0:54:47

Nom Categ. Bial Goldstein. Carles G Cortés Quirós, Àngel C Admetlla Salvatella, Carles G Peirats Pons. Javier G Melénde/. Pere G Momuril Andihach. Gerard G Garcia Giménez, Yolanda D Castané Panella, Jordi C Val Figueras, Jordi G De Vega Rocarias, Oscar C

Torreblanca és Califòrnia X.B

A l'esplanada del Centre Cultural sempre hi ha penya de dalerosos dels patins, sobretot els matins de diumenge, sobretot si són tan assolellats com aquell. Però es notava diferència: El tam-tam del "mundillo" s'havia encarregat d'escampar la notícia que se celebrava una cursa a un lloc que es deia Sant Cugat, i la presència de patinadors forasters era extensa i evident. Molts eren federats, preparats i professionals, però també hi havia molts afeccionats que patinaven pel simple gust de patinar, fanàtics de la velocitat sota els peus. que passen tot el temps lliure que poden entre la Vila Olímpica, l'esplanada de la Catedral de Barcelona i el passeig marítim de Sitges. A partir d'ara, el Passeig Torreblanca de Sant Cugat haurà quedat definitivament inscrit entre el mapa dels grans circuits urbans de patinatge de Barcelona i rodalies.

A l'esplanada, una furgoneta d'una coneguda marca de fabricants de patins. deixava provar els seus productes a tots

aquells curiosos que volguessin tastar el vertigen de les quatre rodes sota els peus: vint minuts de franc, i si te n'anaves de lloros, allà hi havia l'ambulància de la Creu Roja per a posar-t'hi merero-mina: en varen posar una certa quantitat. però a part d'això no varen tenir gaire feina. Entre la concurrència hi havia molts "cossos Danone" ben treballats al gimnàs i lubricats per a l'ocasió amb força crema solar -la sentor es notava a l'aire- i alguna dona de físic es-paterrant, embotida dins malles arrapades com la pell d'un raïm; moltes cameres fotogràfiques i de vídeo, molta gorra de beisbol i molta samarreta de colors -el regidor Jordi Franquesa, impecable amb el seu vestit color crema i la seva corbata, quedava tan evident com una mosca al mig d'un plat de nata- li donaven al conjunt un aire entre festiu i californià.

Sembla que no hi ha remei: el Passeig Torre Blanca s'està convertint en !a "Venice Beach" de Sant Cugat. Per a ser perfecte, només li cal el mar. A veure si l'Ajuntament s'anima i el porta!

DIVENDRES, 3 JUNY 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 3

Una nova modalitat de motociclisme arriba a Sant Cugat Competició de dirt-track, aquest dissabte al camp de futbol Redacció

Aquest dissabte, de les 16h i fins a les 22h, els amants de les motos podran gaudir d'un magnífic espectacle de dirt-track al Camp d 'Espor t s de la nostra ciutat.

Aquesta és la primera de les cinc proves que conformen el Campionat de motos de Catalunya, entre les quals figuren les Sis hores de resistència de

Calafat que es disputarà amb motos clàssiques.

Els participants en aquesta cursa de dirt-track hauran de córrer 12 voltes classificadores al llarg d'un circuit oval de 300 metres. La prova es dividirà en dues categories: una per a cadets en la modalitat de 80 ce i una altra per a 125 i 250 ce.

Es conced i r an p remis de 50000, 30000 i 20000 ptes per als tres millors classificats. A

més, l'Ajuntament premiarà el millor dels quatre corredors locals participants.

L'organització de la prova compta amb la col·laboració de l 'Assoc iac ió Motos -Club de Sant Cugat. El preu de l'entrada serà de 1000 ptes , amb descomptes de 500 ptes per als menors de 14 anys. Per als menors de 6 anys, l'accés serà gratuït. Es previst que hi assisteixen unes 1000 persones. •

QUÈ ÉS EL DIRT-TRACK? El Dirt-track és una modalitat motociclista que va

néixer als Estats Units a mitjans de segle i des de llavors s'ha anat popularitzant fins a convertir-se en cita obligatòria per a la majoria de pilots nord-americans.

La idea és molt simple i d'aquí en ve precisament l'èxit. Es treata d'una cursa en un circuit oval, dues rectes unides per dos revolts de radi molt ampli, de cendra o de terra, de tal manera que s'hagin de traçar derrapant i normalment en un estadi tancat.

El dirt-track és una modalitat molt jove a l'estat espanyol, però ja fa furor entre els pilots de totes les especialitats, perquè és un exercici excel·lent i ajuda a dominar la moto i a millorar els reflexos. De fet, els grans monstres nord-americans de la velocitat, Kevin Schwantz, Wayne Rainey, John Kocinski i també l'australià Michael Doohan, són grans especialistes de dirt-track, i es diu que tenen avantatge en l'art del de-rrapatge controlat gràcies al domini d'aquesta especialitat.

Originàriament, les motos que s'utilitzaven eren les Harley-Davidson, tot i que els anys seixanta unes de les millors màquines eren les Bultaco made in Spain. A aquestes motos els treien els frens i d'aquesta manera els pilots havien d'entrar en els revolts creuant la moto i derrapant. Actualment, a causa de

les prestacions més grans de les motos d'avui dia, hi és permès l'ús de fre del darrere, però hi és totalment prohibit el davanter. D'aquesta manera, per entrar en un revolt, el pilot ha de derrapar necessàriament per minvar la velocitat.

Actualment, les motos que hi poden participar són les de cross, tot terreny o trail, monocilíndriques de quatre o de dos temps amb preparació lliure, sense frens davanters i amb pneumàtics de carretera, perquè els pneumàtics de tac hi són totalment prohibits.

La fórmula de competició és molt simple. Es fan una sèrie de mànegues classificadores amb un nombre de pilots que va de sis a vuit, i en van quedant eliminats els darrers classificats. Els pilots classificats en aquestes mànegues es reparteixen en dues mànegues de semifinal i, finalment, els dotze millors corren la gran final, que decideix el vencedor de la prova.

L'espectacularitat i l'emoció són garantides amb el dirt-track, i estem segurs que els espectadors s'ho passaran molt bé amb els derrapatges continus i les passades al límit, perquè el camp de futbol santeuga-tenc és un escenari immillorable per a aquest I dirt-track de Sant Cugat.

Carles Humet- Moto Club Sant Cugat

El CMSC organitza la 58a Marxa de Regularitat de Catalunya

Al Refugi de Cap del Rec s'aplegaren més de 500persones en un èxit d'organització i participació. Redacció

Dins del actes del cinquante-nari de la fundació del Club Mun tanyenc Sant Cugat , el Grup de Muntanya d'aquesta Entitat, coordinat per en Ramon Costa, va organitzar aquesta tradicional prova muntanyenca que cada any duu a terme una entitat excursionista del país.

Amb sortida i arr ibada al Refugi de Cap del Rec, que regenta el mateix Club, excursionistes de totes les edats van recórrer gairebé 20 quilòmetres per terres ceretanes enmig d'uns meravellosos paisatges. L'estany de l'Orri, la cabana dels caçadors, i la preciosa Vall de la Llosa formaren part d'un itinerari que travesà el poble de Vilella dins el terme municipal de Lles. L'organització havia previst 17 controls, amb els d'esmorzar i dinar que es féu en el punt més baix del recorregut, que tenia gairebé 500 metres de desnivell.

En un dia magnífic, la pri-

** " , —f íV?*'.

g» JBSL-'·

:r\tv-

mera parella sortí a les 8.30 i la darrera creuà l 'arribada a les 16.00. L'organització a través d'un ampli equip de col·laboradors preparà un final de festa on hi tingué cabuda la participació dels acordeonistes d'Arseguel, una parada de menjar típic de la Cerdanya, i el repartiment de premis amb l'assistència de l'Alcalde de Lles, els Srs Rueda i

Figueras regidors de l'Ajuntament de Sant Cugat, representants de le Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, i el President del CMSC Sr. Eduard Solé. La Unió Excursionista de Sabadell fou l'Entitat que aportà més equips i també una de les seves parelles, en Ricard Urgell i en Jordi Massip quedaren classificats en primer lloc. •

CASALS D'ESTIU

EP. PLA i FARRERAS Taller • Jocs organitzats • Estudi • Jocs d'aigua •

Pisicina

Dies: Del 4 al 15 de Juliol i del 18 al 29 de Juliol

NENS I NENES de 3 a 14 anys de 9 a 14 hores.

PREU: 10.000 ptes. (torn) Informació i inscripcions Fins al 10 de Juny. Els matins de 9 a 11 h. ESCOLA PLA i FARRERAS. Av. Ragull, s/n Organitza: A.P.A. del PLA i FARRERAS

F R E S T A U R A N T M

E La Nansa R

R •dsW·fcUMTJriM:lkM»M R 1 IIISISBÍIHNWRMA >

ESPECIALIDADES -PAELLA DE PESCADO Y MARISCO 900 -ARROZ NEGRO 1.250 - SUQUET DE PESCADORES 2.900 - ZARZUELA DE PESCADO 2.900 - ESPECIAL LA NANSA 3.000

(Mejillones, Cafíaillas, Bocas, Gambas, Cuerpo, Chocos, Langostineras y Calamares)

-PARRILLADA 2.700 (Rape, Merluza, Salmón, Gambas, Cigalas,

Sèpia, Calamar, Chirlas y Mejillones) -MARISCADA 3.800

(Centollo, Boca, Nécora, Cafíaillas, Percebes, Almejas, Gambas y Cigalas]

Cerrado martes nodic y miércoles todo el dia. AGOSTO ABIERT0

699 1 1 52 Mútua )

2 4 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES. 3 JUNY 1994

Ciclisme femení

El Campionat de Catalunya s'organitza, demà dissabte, a La Floresta Demà dissabte 4 de juny tindrà lloc a ha Floresta el Campionat de Catalunya de Ciclisme femení., organitzat en aquesta edició pel Club Ciclista fermin Torres Gil. La prova, que començarà a les tres de la tarda, comptarà amb la participació de les corredores més destacades d'aquesta modalitat. Redacció

Demà dissabte LI partir de les ties de la tarda tindrà lloc el Campionat de Catalunya de Ciclisme femení. L'edició d'enguany IILI estat organitzada pel club tic La l·loresta Fermin folres (lil. entitat ..írgida de l'antiga secció de I IKI- (Unió Recreativa i d'Lsports).

La piov LI comptarà amb la participació de les millors corredores en pista d'aquest esport i estarà dividida en tres categories: les Cadets que correran 30 quilòmetres, les Juvenils que en faran 60 i les amateurs que hauran de recórrer 90 quilòmetres.

LI circuit presentat pel club florestà sortirà del Carrer Mar-

DK I A <" t I N S / \

MÏTA

Perfil del recorregut del Campionat

garit de La Floresta i passarà per yola i Sant Cugat per arribar a la Valldoreix, Mira-sol. Rubí , meta situada també a La Flores-Sant Quirze. Bellaterra, Cerdan- ta. •

Tennis

Es disputen amb èxit les 12 hores infantils del Club Set Ball Redacció

LI proppassat diumenge 29 de maig van tenir lloc al Club Set Ball les tradicionals 12 hores de tennis infantil. Aquesta edició, a l'igual que les anteriors. ha estat tot un èxit i més que una prova esportiva ha estat tota una festa.

Després de 12 hores jugant a tennis. els SS jugadors que formaven els 4 equips que hi participaven van rebre els respectius trofeus, seguint la següent classificació: equip vermell (2s4 punts), equip blau (244). equip verd i 226) i per últim l'equip groc amb 2 1 7 punts. •

Hoquei herba femení

El Júnior perd amb el Gavà i es queda a les semifinals

Júnior 0 - Gavà 1 Idfíie T.

Les noies del Júnior només van poder arribar fins a la semifinal del Campionat de Catalunya. on el Gavà les va vèncer per la mínima, O-l.

El partit, però. va ser dominat totalment per les santeuga-tenques que tot i atacar durant tot l'encontre no van aconseguir materialitzar cap gol. Al descans encara continuava l'empat a zero.

A la represa, tot va seguir de la mateixa manera. El Jú

nior atacant i el Gavà manté-nint-sc tancat a la defensa i aprofitant, només de vegades per a sortir al contracop. En un d'aquests contratacs, ja ben entrada la segona meitat va ser quan l'equip visitant feia el gol que li donaria la victòria i el passi a la final.

La final, pel Polo Va ser el Reial Club de Po

lo qui s'adjudicà el Campionat d'enguany, vencent el botxí de les santeugatenques. el Gavà. per un contundent 4-0. •

Voleibol femení

Sant Cugat i Esplugues es trobaran a la final catalana

C.V. Sant Cugat 3- Olot O Raubó

El Club Voleibol Sant Cugat s'ha plantat a la final del Campionat de Catalunya d'aquesta edició del 94'.

Superar el Club Voleibol Olot no va ser gens difícil. Les noies de Víctor Hugo Rupill ho van tenir d'allò més fàcil per a vèncer les seves visitants, tot i que aquestes van plantejar una seriosa defensa basada en la bona recepció.

Malgrat això. el primer set se l'adjudicaria el Sant Cugat. per un parcial de 15-11. El segon set va ser una altra història, tota l'oposició que les d'Olot havien ofert fins aleshores va quedar esborrada per una reacció del Sant Cugat que guanyaria els darrers dos sets per 15-7 i 15-4. Així doncs, el Club Voleibol Sant Cugat dis

putarà la final del Campionat de Catalunya on trobarà un xic més de resistència que en aquest darrer partit.

La final, una incògnita

La final d'aquest Campionat de Catalunya planteja una seriosa incògnita que no serà desvetiiada fins al final: aconseguiran vèncer les santeugatenques el seu etern rival?

Fins ara tot sembla indicar que ho tindran d'allò més difícil, més encara si tenim en compte el que ha estat fins ara un gran duel, marcat per la superioritat general (al menys en els resultats) de les d'Esplugues. La final oferirà a les de Sant Cugat posar remei i provar de guanyar l'equip que fins ara ha estat el seu etern botxí d'aquesta temporada. •

T V S r /*A Jtoàtea Divend,es a les 21 horos 1 Per als abonats a •AmiiiH'mamaiiii LA REDACCIÓ en di-

La Pel·lícula

" JO, QUE FAMÍLIA"

Repetició a les 10.00 - 14.00 - 21.00 - 24.00 dissabte, diumenge i dilluns

Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47

Si vostè és abonat a Canal Plus ara en pot gaudir a tots els aparells de televisió de la seva llar.

informació

« 589 0438 L'actor Juan Echanove entrevistat per TV Sant Cugat

3 JUNY 1994

0 w Antoni Llaveria

ELS 4 CANTONS 2 5

• • • • E N LA GAMA D E L OCTAVO DE LITRO, LA NSR 125R

ENCARNA LA OPCIÓN MAS MODERNA Y DEPORTIVA. LAS

NUEVAS VERSIONES DEL 9 4 LE IMPRIMEN UN CARÀC

TER TODAVÍA MAS JOVEN Y ENÉRGICO. POR LA POTEN

CIA E Q U I L I B R A D A DE SU MOTOR LA N S R 1 2 5 R SE

CONVIERTE EN UNA MOTO DE ALTO NIVEL TANTO EN

CIUDAD COMO EN CUALQUIER TIPO DE CARRETERA.

MOTOR MONOC1LÍNDRICO DE 2 TIEMPOS REFRIGE-

RADO POR AGUA. 1 2 4 CC. Y 2 B , 5 C V DE POTENCIA A

1 0 . 0 0 0 R.P.M.

C A M B I O DE 6 V E L O C I D A D E S Y T R A N S M I S l Ó N

POR CADENA.

SUSPENSIÓN DELANTERA. HORQU1LLA TELESCÒ

PICA DE 3 S MM. DE D1ÀMETRO Y POSTERIOR, BASCU-

LANTE "PRO-LINK".

F R E N O S D E L A N T E R O Y T R A S E R O DE D I S C O

H I D R À U L I C O . CAPAC1DAD DE DEPÓSITO DE 1 3 LT. Y

PESO EN SECO DE 1 3 0 KG.

ARRANQUE ELÉCTRICO Y ENCENOIDO ELECTRÓNI-

C O C D I . * ^ m

V4STA D£L CUAOIÏO OC INSTRUMENTOS

;EJOS PATROCINA

SERVEIS ADMINISTRATIUS Ctra. Cerdanyola, 24-26

Tels. 674 52 16/66 Fax.589 07 32 SIMÓN, S.L.

CONDUCCION NOCTURNA Al anochecer puede ser una buena hora para emprender un largo viaje, ya que las ca-rreteras y autopistasos sue-len quedar libres de tan molestos atascos.

La conducción puede ser mas tranquila y, ya en fechas próximas al verano como la de esta època, no deja de ser agradable conducir con cierto frescor.

No obstante, las condiciones físicas del conductor pueden resultar mermadas durante la noche (sueno) y tam-bién el estado de la carretera y la visibilidad (deslumbramientos), pueden ser situaciones potenciales de riesgo. Procure hacer paradas con cierta frecuencia para estirar las piernas,

refrescarse la cara y tomar lí-quidos (no alcohólicos). De-be evitar conducir después de una cena copiosa, evitarà digestiones pesadas que le provocarían sueno. En cuanto al deslumbramien-to, empiece por circular con los cristales limpios, los faros correctamente reglados (evitarà el deslumbramiento a los demàs), y al cruzarse con los demàs vehículos, reduz-ca la velocidad y no mire di-rectamente a los faros del vehículo que se le acerca, desvíe la vista hacia las líne-as de la calzada.B

• • • treves ••• El próximo otono, en el Salón del Automóvil de

París, VolksWagen presentarà la nueva gama de Polos. Su producción ya se ha iniciado en la fàbrica de Landaben (Pamplona), empezàndose su co-mercia l ización por toda Europa acto seguido a su presentación. La carroce-ría se ofrecerà en 3 y 5 puertas y el repertorio de motorizaciones serà muy

amplio, incluso una de 1.6 litros con 16 v. y 100 cv.

de potencia.

La Asociación Aragonesa de Clàsicos De-portivos orga-niza en Zarago-za una concen-tración para co-

ches fabricados en Esta-dos Unidos los días 25/26 de Junio. Para informarse sobre dicha concentración llamar al telefono 976-38 62 12. •

PRO-MO T.V. PROMOCIONES

PUBLICITARIAS EN TELEVISIONES LOCALES

TEL. 674 83 42

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

TODAS LAS COMPANIAS Rambla del Celler, 95 TODO TIPO DE S1GUR0S (lado Farmacia)

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES Tel. 6 7 5 4 2 0 3

PAGO FRACCIONADO Fax. 589 48 02 SE RESPETAN BONIFICACIONES SANT CUGAT DEL VALLÈS

classificats l ^ r f l ADMINISTRACIól i ^

| £ ] DE FINQUES! £ S U Z U K I AR'HdF

Pí-vg-rras. 5 Es-

568 í' 38

4 =JBI

7A5AS 6"4 15S6

Ahns So 3 22 na •as2cr

5AKAF-VXES

valdo-ei» 60

- un repte -

J. Guix 674 0910-5891310

CONSTRUCCIONS]

MATERIALS

SUMIN STROS VAJ/DORElX 674 14 90

Mossec Jac nt Verdaguer 107

FOTOGRAFIA VÍDEO

DOLCERIES

AIFA

Clra Cerdanyola 18

FC"C VÍDEO F R 674 79 53

Fanb·anelCc-le·. 93

fr.GLFs GIRONELLA 674 72 54 Francesc Moragas, 42 p a r a Hospital 1 : i _

j 08190 Sant Cugat SER.N 674 12 34 L

P Aucsta 4 VILARASAd C 'PCE'J 674 73 21

DOLCETS....

Alfons Sala. 20

5744282 VÍDEO CLLBSTCdGAT. 674 66 43

A I - O I Í Sala, 52

E NG-..E5 ·,·AL-.-ONRAT 388 54 99

Ps3 c r à - / í - c M a : a 60 RdBI

F-arcesc Mcagas 1 '

DROGUERIES ZOOM

Santa Maria, 14

WP i n F o ^ m A v ï C i

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

LOGIC Mb r o t í i e r

CONTROL ,V,:,;Í:,::::;;,;!I;^T,

Rosse l ló , 32 l-utixus.

0X190 Sant Cugat

Te l . 6 7 5 19 11

Fax. 675 37 11

MARCS O P T i g U E S

ATELIERBLAU ,

A. *3n=D:ónca 2

58919 3'

MATALASSERIES

SOLSONA..

Rosselló. 2

675 56 74

MEDECINAl

FISIOTERÀPIA

V'CCMÇA

5ai- Ar 'or

674 76 50

ADVOCATS1

AUTOSERVEIS

ALIMENTACIÓ

A R OROG CAN VCPA 675 3052

Rambla Car Mona. 9 FUSTERIES

VA_.ES TECNOLÒGIC SA 589 33 30 SJSANNA NICOLETTI 674 74 37

Plara Unió 3 San; Aniom 74sa.xos!F!Soterapia;

RUBIO

Villa. 1 Local 5 ELECTRODOMÈSTICS

ALTA FIDELITAT

JAUME SOBREGRAd 674 03 "6

Mina 53

INSTRUMENTS DE

MÚSICA

^ ^ MISSATGERS

CU CENTRE ÒPTIC S A L D O N 1 9 5 6

Especialistes en

lents d'alta definició

francesc MO.UÜJS. 4 TL·I. (i75 07 54

(iSl^OSantfu.jt

PEIXATERIES,

MRW

Sart Caga;

675 1C-1

BARS

CAFETERIES V _AR TCBE..A ,,674 36 57 FRUITERIES

TALLEDARiCOMA,,

B a i n e s . ' '

674 58 62

• • • ' BiSTFC ALUMINI - VIDRES Rarba cel Gené- 67

7| ASSJMPCIO

MOBLES - DECORACIÓ I Monestr 33

V _A E.ECTPCLLAP S A 5f <•- C

San!a Mana 4C

58919 72

ara - j i c U ' 35-57

BELLES ARTS

ENSENYAMENT

ANTONI CAMPOS..

Francesc Moragas. 21

J MIRET 676 53 53 r

Wercal Torreb-i-irci narada '-42 !

JARDINERIA

AMBULÀNCIES :-TS CABANAS 5 - 36 45 ~A_._Ej4- =

Balrres 11

574 58 62 JOSEFRdITS

Mercat Pere Sanrjaraaa 123

589 44 61

" J T A F ~

37rir-er ae _a Crec

674 '9 95

ANIMALS •

VETERINARIS

ANIMALS Perruqueria 58913 29

Carrer de la Creu. 33 Local 2

GPJPV. 3EL.ES APTS 675 20 01

Von;„errat 31

BICICLETES

3 CENTRE 'SL! AUTORITZAT

* 3 MÈTODE

CCLES CARDONA 67

Valldoreix 41

SANT CJG 675 05 12

ARTS GRÀFIQUES

COPISTERIES m

•O'ü' 3 r;

4'i -Slc *3i:

IRENEU SEGARRA

Cànovas del

GAS - ELECTRICITAT

R, O'JERAL. E-ECTR CITA-,,674 55 47

Av Castelló' 73 -VALLDOREIX-

MINGO S C P

INDUBRUC

CASAJUANA

GALERIES SANT JORDI

' / C O i G S 3 Í 3 I . : : Í ' - " I C :';

Mooiesdecdna ?. -nca

Matalassos Sorieis

PCSr.A 3

Pg Fub 113 -VALLDCFEIX-

PERRL'gUERIES

FORMAS

Elías Rogent. 18-A

=PESENZA 589 46 5'

".-rj-'··-GP.íP 7

-in Matas *

'OP. IMATGE

BODEGUES VINS

H 3 33

CALEFACCIÓ!

5" Castillo, 14 tí~^ Tel. 675 1194

ESPORTS - GIMNASOS

m̂ ARTSENAL

V7;h.rc-'X 53

SA.A RUSINOL

Sactiaga Res en

GALERIES D'ART JOGUINES

DECMO DECORACIÓ 674 3892 Crancesc Moragas 4

CASA DE LES CORT-\ES 697 20 71

Víctor Balaque', 26. RJB1

FALGUERA

Villa. 1 local 2

MARVER 58918 26

Pg R.t-' " 0 - V A L . D O R E ; X -

PERSIANES

589 OC 67 JOGL NES MARGA 53"i 15 32

Sarta Mana. 44

MODA I CONFECCIÓ

675 47 51

MINGO S C P

- A - Ú J E . ; , E . . E R 58S37C2 Onen;. 4'

67 i41 44

DIDO JOGUINES..

Vlnyotes. 10 C A W A N Y

CLARAMÜrT INST YOGA 6"4 2-- 33

Rera, 15 baixos

ASSEGURANCES]

D.G. D'ASSEGURANCES ...675 42 03

Rambla del celler. 95

CARBONERIES

CARBONERIA NURI S.L.

f/ADFRE

-.- Tr.··.-b.iri.i

' L J ^ L R A F - A N C I N C

Í - Í - I : . . • - . -MI/ ,gas ' - ' ' 7

ASSOCA'S

•/:•" •)-!-. J n a "

- C I . M I I I S A I C

l 'e l rok

Senet .1 domic i l i G R A T L ' I T

jmH o.mion··-cistenia 1 jnib

jupyjur de litres

675 3C • : -Carbons 1 lienves de Wta meruí

G VNAs C-. \ ° C

Ai A' tcrsSaa 29 5

SAN* CUGAT ESPORTS 57472-5

Ra-in-a oe cel er, 23

SQUASH SANT CUGAT 674 98 62

Sant Jordi. 33-35 I

CANA.,3 GALERIA C ART 575 49 32

Ca/e- ne la Cre. 16

HERBOLARIS DIETÈTICA

GERD SANTIVERI 674 -DO 53

Placa "ere San, 3

JOIERIES

RELLOTGERIES MOTOS

PNEUMÀTICS

JO ERIA TOLS 675 52 52

Ro a R .tataliada 24 C

TREN SANT MAG' 674C3 02

CASTELLVÍ hONDA 589 32 11 Estape 2

Possellc, 15

MOTO TRÀFIC

AltonsoSala.2

674 07 73

•

ED HIDROCULTIUS

ESTANCS

AUGdET

Santiag: Rcsinoi 40

SANBEF-5

Arsel~i Clace 20

PUBLICITAT

674 5S 54

MO T 0 77 SANT CUGAT 67417 59

Caste'lvi 27 ELS 4 CANTONS,.

Rbla. del Celler. 91

ASSESSORIES GESTORIES

GTOlm.32-5800018 C/Sana M m s/n-692 06 94 ' s ^ ^ - f ^

08290 CERDANYOLA I ''dy"^a'"> '

H I D R C C L O R 674 75 98

A. acac Ber-as 5-4 -VALLL7CFEIX-

NETEGES

iSTELLV Se-.e.s Aj~ts 674 12 41

RusiTauiet 4

G.C.I. CONSULTING 675 49 05

San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

H I P i g U E S

LOTERIES

CARNISSERIES

POLLASTRERIES

ESTÈTICA ADMiNISTRAClON 2 674 C" 74

HÍPICA SEVERINO 6 7 4 ' 1 4 0 Maior, 33 Ijunl Moneslir)

Pg Caladc,!2

PAMOBE S.L..

Sort. 32 ler. 1

VALLÈS NET 6748918

Sant Ramon 4

O Í Í I Í B W ^ : ^ 7 : ^

GESTORIA CASAS

OBRES I

CONSTRUCCIONS

AUTOESCOLES EL CATIFES

ET INFORMÀTICA

MARBRES

PEDRA ARTIFICIAL

A L " - E S C 7 I . A :

Maro-f-l 4 7

">A"' CL-v'ENDA I NE_E„A- 674 55 3C

7 iccvas 1e Castl'O 4

PROMUSA.

Av Torreblanca. 2-8

58917 32

FERRETERIES

MAQUINÀRIA

AUTOMÒBILS ^

EL =ON*

--accés: '.'o-acas, 44

CISTELLERIES

Hàmmm\

FORNS DE PA!

_ a / e ' ::t. . ;cr- in

ABAIXADA CONSULTORIS ( , - , r - p . , a , n

DISPENSARIS

CL. DENTAL BANARES 67418 77

Francesc Moragas. 8 2on.

- L E C A ...AL_ J O R 674 21 43

'•\-M V.j-5èn 3-10 '..'e-aaccer 21 '.7,

ORDINASOFÏ Informàtica d Empresa

"Hardware. Software i G implementi IfiumiaiijC

RDia. Can Mona. 3

Tel. 1 F.ax: 675 32 03

Ap t .Cc re js 35C

0319C 5 a - C c g a l d e Valies

EUBORACION EN

MÀRMOLES Y GRANITOS

NATURALES

"S 699 38 98 Fax- 588 24 53

í \\\ ivlcr.i de 'l'errjssLi. lí7

OX1 UI Rl /BI

REFORMAS INTEGRALESDE

LA VIVIENDA

BANO - COCINAS PARQUETS I MOQUETAS CERÀMICA

Presupuestos sin compromiso

Tel. 674 05 07 Sr. Ferran

S89 04 38

ELS 4 CANTONS publicitat

Tel. 589 08 46

Fax. 674 02 04

VA_.ES

674 02 04 JUNY 1994

PUNTS DE SERVEI FECSA

REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

V-AfAi-w-f s.l A^MtAjes ér-lécrricos

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

Carrer dos de Maig , 25-Local 4A

Tels. 675 5010 908 89 79 50 (mèvil)

08190 Sant Cugat del Vallès

Fax675 5058

MAILING VALLÈS, S.L 589 23 71 Sant Domènech, 10 • baixos

SABATERIES

TATERS 6755506 Sant Antoni, 62

n n TALLERS MECÀNICS

TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 63 Santiago Rusinol, 35

TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 82 Sant Antoni, 1

TINTORERIA SANT CUGAT..675 22 28 Rambla Ribatallada, 34

TINTORERIA SANT CUGAT..674 41 67 Alfons Sala, 21

TRANSPORTS

INSTALACIONES ZAMORA ..589 26 38 Mossèn Cinto Verdaguer, 18. Valldoreix

MANTSERV,S.A 674 6058 Av. Catalunya, 18

DANVIL MOTOS, S.L 6751606 Sabadell. 32 B

PERE CANALS 674 6362 Sant Llorenç, 27

TALLERESMENA 674 5301 passeig Torreblanca, 13

F.X. Servei Of. BOSCH 674 56 78 Castellví, 25

RESTAURANTS TELEFONIA

42EZ7 WOM.DWIDE COURIES

ENVIOS URBANOS, NACIONALES EINTERNACIONALES

Paqueteria urgente a toda Espana

l l l l l-VINMOII-IIIO

LABOLERA 67416 75 Baixada de L'Alba, 20

CASABLANCA 674 53 07 Sabadell, 47

ELMESON 6741047 P. Octavià, 5

LINEA DIRECTA 5890374 Enrique Granados, 15 • Local 8 XARCUTERIES

TINTORERIES CAFÈS PERE BUSCALLA 674 15 24 Francesc Moragas, 5

S a - N E T 6744149 P. Torreblanca, 52

INDEX de SECCIONS

* * a# a«Cadas^t^ra#Csà »t~v • " < : • > m # « r J # fí-*tm»i • Cííaastn na·OíM - •

3 - i » ' " j setf < ) « • a • " " : i ' * 1 • • **-"H<i #

• <"• i j • i-<ti i sr>a#Cad·3SC'·̂ r • ·CCa j« -T #

# v l < • ' • - , . , - . * # *

01 Administració Finques

02 Advocats

03 Alumini - Vidres

04 Ambulàncies

05 Animals i Veterinaris

06 Arts Gràfiques-Copisteries

07 Assegurances

08 Assessories Gestories

09 Autoescoles

10 Automòbils

11 Alimentació

12 Bars - Cafeteries

13 Belles Arts

14 Bicicletes

15 Bodegues - Vins

16 Calefacció

17 Carboneries

18 Carniceries

19 Catifes

20 Cistelleries

21 Consultoris - Dispensaris

22 Construccions-Materials

23 Oolceries

24 Drogueries

25 Electrodomèstics-Alta Fidelitat

26 Ensenyament

27 Esports - Gimnasos

28 Estancs

29 Estètica

30 Ferreteries • Maquinaria

31 Forns de Pà

32 Fotografio i Vídeo

33 Fusteries

34 Fruiteries

35 Gas - Electricitat

36 Galeries d'Art

37 Herbolaris • Dietètica

38 Hidrocultius

39 Hípiques

40 Informàtica

41 Instruments Música

42 Jardineria

43 Joguines

44 Joieries • Rellotgeries

45 Loteries

46 Marbres - Pedra Artificial

47 Marcs

48 Motalasseries

49 Metges

50 Missatgers

51 Mobles i Decoració

52 Moda i Confecció

53 Motos

54 Netejes

55 Obres • Construccions

56 Òptiques

57 Peixateries

58 Perruqueries

59 Persianes

60 Pneumàtics

61 Publicitat

62 Punts de servei FECSA

63 Restaurants

64 Repartidors correspondència

65 Sabateries

66 Tallers Mecànics

67 Telefonia

68 Tintoreries

69 Transports

70 Xarcuteries

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar ^

alimentació

3bsefruits Mercat Pere San

Parada 123

SERVEI GRATUÏT A DOMICILI

Telèfon 589 44 81

SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82

Menjars Preparats TASTA'M 589 29 29 - 589 35 35

vans

CONSTRUCCIONES Reformas Torres - Nuevas 6746308

mm t: C • v d -SP •SP1'

BORSA DEL TREBALL ofertes

Se ofrece chica para tungaros. Sra. Pilar. Tel. 674 87 88 (Noches)

icats LLOGUERS-VENDES Alquilo piso en Rambla del Celler, 80mJ, 3hab., bano, aseo, calefacción, telefono, pàr-quing. Impecable. Tel. 674 94 97

Se dan clases de Francés, nivel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE

El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

Noia s'ofereix per fer cangurs de dilluns a divendres. També dóna classes d'Alemany. Nicole Gonzàlez. Tel. 775 08 87

Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes (Matí, tarda, nit) Tel. 674 40 08 FRINE

DIVERSOS OPORTUNITAT. Es traspassa Joieria-Rellotgeria al mercat Torre Blanca. Tel. 674 00 14

Venc piano Estela Bergareggi. 100.000 Ptes. Color negre, antic. T 675 24 42 i 675 27 37

LOCAL COMERCIAL Planta baixa de 105 m2

Accés directe pel carrer Pere Serra, 30 (Davant Escola d'Arquitectura

Adequat per: OFICINES-TENDA-CAFETERIA Facilitat d'aparcament

Tel. 674 28 51

Se vende Lavadora OTSEIN carga alta. Tel. 589 01 65

PISO EN ALQUILER, Rambla del Celler (frente zona deportiva) 80 m2, 3 hab. Salón-comedor, 1 bano 1 aseo Cocina office SOL calef. gas tel. 75.000.- pàrking opcional Tel. 674 94 97

Es lloga DESPATX, a estrenar. Zona cèntrica, en els 4 Cantons. 42m:. 60.000 Ptes/mes. Tel. 589 48 22. De 19 a 22 hores.

pàrquings Plaza de pàrquing con trastero, adosada. En venta, buen precio. Tel. 675 10 92

m m m m m m

moailiQ

VICOMCA XPI

674 78 50 - 674 91 61

TORRES EN VENDA Sant CugiU - \ ;ilidiirt'i\.:i. io~i.il ilc i . ' ~ [ . i . l , l·l C l ' . ' ' I . T i \ SUI l lli . '.MIL-

!tKi in , ni.-i',! s.il.i JV-^l.ir '~ii m . aii

li.:, - h.1'1 ^ 'i,m.~ L i de hv. ,>[k'r!.i

. I - I I ; - : Í S Í \ > ( I Icnl-

Sani ( u y a t • V a l l d u r m AMI.; I'.i~ v i u RuN n.m- ! in I·I . k-ïivn> 'Mil in . üK-ni.uli'i. --.i..i .i i'~i..u i .i i'.i ,>l! ,c : iluninl·ii ~. 2 ^.in\ •-. .'slmli. .ni. '

U n i u . I Ml'l -t Mil I Sani Cugat -\ alldorm, /on.: \l.i~ K.II.ÇJ. DI 'OKH M l \ l K n / i v . l ' o ^ •)'. ' d l ' . ' ' l l i n i , , n i p l : . r > I C - , i : iL l ! l . :

,1c,i -..IL.I , ! . . - . ; . , i . , \ I T . ; : ' i . i" , h . u r , .

~ ' .L. ' ' ,K, 'h ' , II . . . ' .c: p i s . ,r,.i .illlh d c p u -

1.1.1,0.1

Sani l'u(;a(, /ona d. Cranollers. lo in .KIOS-.HL, Liiiloik-ia. -4M in . mi'n

I .HC' .l·in.i in 'ii.1 -.:!., .IVsi.ir SII :i: . 4 Jc l l l i l l i ' l l s . I M.lk' '. ,!o~ h. l l l ' .v Ull

si'iM'i. .li. . t m i n . h.ili . pl.inv.r lr.i~ '.-i. .mil prunl .iiiih pis. in.: Sani Cugat - \al ldi>ri i \ , .' n.: K.un 'íl.i W'rd.yiu'i civir, ! I ; i in lonv

J ÍU III . I l l ; " l , . u l c i l v r . l .i . '~ l . i l - ' I I 'l .

. ' . h ' l . : o ! l 1: .' .' | l l i p , t , . l , : i d o l [ l l l t o l l~

San Cimat - Mas Janrr icnvin "Hi ni , lonc 'íd in i·u'iii.i.l·.·i -illa d'-Mar, . l.l'l.l : ', |ll!p.l.:.;, ;K ~ ' h P . h . l in I lí.l~

ui Sani ( n u a t • /.una Kl ( oliinur lonv . , , : . - , . H I . I ' - n u :i- ' i \ T | . i , l o i ~, i l , , i l ' . ' ~

l.:l : l l i ' l . : o l l k .' S l',:l ' , , 1:1',1 ~ I I |U ' '

•~.l'.. : l ' . ' ~ l . i l ' I : ' - I' . 1 " , - ~.' M l l '~IU:l l

, i : , l > „ . | o . | : i . , i ' i ' , . i M ~ . T . , I - I . I I . , i l I '

; . ' . ' I - l ~ | . 1 ' , , : - I , ' : „ ' •. i . l . - . l ' . .!

•. " H i

Sani ( iiLi.il - / o n a C. Di 'nunli . i . . , -• , :

Sani < 'iiuul • \ . i l ldurm. •'• 'i.i K

PISOS EN VENDfi / i ,na M i ioa l I cu l i ' l i l .nna.

I I . | .!.,.! I':' i ^ ' l l l l l l "

/ o n a \ l t n a l I o n c l i l a i k a i ' ;

• i . , :i - ' . i ' - p . i h i i n i ' .' • M

fiPfiRTfiMENTSVENDfi \ M.l A1IIKI K\. H i nï. - n i a,

s \ \ l ( I < . \ I - I \ I I O K I . M \

TERRENYS EN VENDfi s \ M I I I, \ l /1 )N \ I \ I1IIW-\ D \ \ . "•,, ' , , . -1 ,• .'

s \ M t l I. \ I - I . I I UKl'Nl \

s \ M ( 1 ( , \ I

Í E H J , llncusaita QCK>T.*$ ;

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

= ;OS-TCPRES-LOCALS-TERRENvS

Administració de finques

L >g„e's' Comptats de Veïns

Gaone: Jurídic Agents d'Assegurances

C & F CASAS FERRERAS, S.L :;,AE "JE~ ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva Modu-s I.V A •np Societats pp Recela i Patrrnoni

ASSESSORAMENT LABORAL

Seg '̂etat Social Nòmines Autcnorrs per~sions: -JuDiacions

-V jdetat

-I _ "

Ma'ti'svai'j'a' -Conc 'acio'-s

-Acerr acaiie^'s

Ac--ENTS D ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala 22 oj. 2. Aparta: decoreus, 12 Sart Cugat de Valies

674 15 66-674 10 54

Av. Barcelona, 70

Td 699 65 48 RUBÍ

OFERTflS fiLQÜILERES

Centro del pueblo

lOOnr. 3 hab. (Isuite).

1 bani), ca lefacción,

balcón. armarios e m p o

trados. 95.000ptas /mes

1 Atico dúplex lOOm .

C7 Martorell. 4 hab., ba-

no y aseu, calefacción.

A íi minutes estación.

100.000 ptas/mes

C7 Reus, atico a estre

nar, 90nr. 2 hab.. bano

y aseo, calefacción, te-

rraza, pàrking. 110.000

ptas/mes

Cerca estación pi so

1 1 2nv, 4 hab.. baho y

aseo, exterior, amuebla-

do. 90.000 ptas/mes

TORRES Torre individual semi-

nueva, inmejorable zo

na. 250m\ 4hab.. 2 ba-

nos. 1 aseo, bodega .

pakg. buhardilla. jardín

v piscina. Hnen precio.

Torre alto s tanding

junto campo de gol! .

450in' constiuidos. sa-

lón-comedor 5 0 m \ 4

hab. dobles + I hab..

ser\ icio. 3 btinos. 2 ase-

os. jardín pri\ado. gaia

ge y piscina

construcciones

RAFAEL L0PE S.L

674 33 70-674 52 81

RESIDENCIAL CAN MAGÍ

PISOS LOCALS

I PÀRQUINGS AMB

TRASTER

Pisos de 3 i 4 dormitoris Acabats de la. qualitat. Totalment exteriors Màxim, 8 veïns per escala

VISITI PIS DE MOSTRA Av. Ragull, 32-34 (cant. Torreblanca)

Carrer La Granja, 17-21

Finques

API 674 67 15 589 33 68

PISOS EN VENDfi Zona es tac ió , i7 Vil la . 85iTV. 4h. I bany. kisiM amb dutxa, exterior, torras, par-ket. ealeta.. 16 M. Zona Mercat nou. àtic cSOin'. 40nr terrassa. }h. I bany . I aseo amb dutxa , nous. calela, parket tot el pis. 17 M. Zona Mercat nou. l)5nv. ?h. parket, calela.. Ibanv i aseos nous. En perfecte estat tot el pis. 16,5 M. Ctra. Cerdanyola , 8()m . 4h. lhanv, menj. cuina, te-rras. H M . lJ)j. Torreblanca, 7()m . íh. Ibanv. 1 aseo. calelacc. armaris encastats. 13 M.

PISOS LLOGUER Zona estació, c/ Villa, so-bre-àtic. 3h. 1 bany ext. terrassa. Tot exterior, calefa.. SO.OOtl l'tes/mcs. Zona estació. Alfons Sala. 90m-, 3h, l bany , calefa. , bon estat, so! matí. 75.000 l'te s/mes

Plana l'Hospital, 10

674 72 54 67474 66

VENDA I

LLOGUER DE:

TORRES LOCALS

TERRENYS PISOS

I APARTAMENTS (amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE

LLOGUERS:

De totes les

característiques

{Extensa cartera amb molt bones

ofertes!

Torre particular a Matadepera Informació 674 99 40

4 habitacions, 2 banys complerts, 1 aseo, menjador-sala d'estar 60m2, bodega 55m2, garatge dos cotxes. Total construït 390n¥. Acabats de primera qualitat. Terreny de 2.200n¥. Totalment ajardinat

Piso Masnou Céntrico, 4 habitaciones, todo exterior, 2 terrazas, 2 banos,

parket, calefacción. 16.000.000. Ptes. 5 5 5 5 0 1 8

NOVA FASE I NOU ESTIL A RUBÍ TERRANOVA

U

i 62m copstTuiïs - 50rr de ordí privat -4 habitoaors (Isui

te! - Menpjor i salc a ocs nivells - Cuina equipada (eiicime-

li • u: 'orni - 2 banys • Ccirn'cc- / c:t>;es i f i l t re MÍ>:G,I- Lorjn-

| '&..z i'it. rC'Jre ntuic - .Vniírr--': >:<t. olun- r (nlefcccio o

•jos |;si rndiodors

^ P reu: 1 8 . 9 0 0 . 0 0 0 p t e s .

7 Eiitiutlo: 1.900.üOC|ittrs

i rt:s|;; hipctecc 9.5 i ' us ü 15 n'Y", | i ; ; : íi ::::I]-:I i r " !

f Cd'Kn d'Estdvis tle fndunya.

^ y * A INFORMACIÓ

H H - ' I N O A L » FINQUES VALLHONRAT mm^ jUfààr p9 Francesc Mac 8c RUBI-

S J | •Jl·&mBk Tels 588 54 99 - 588 40 17

A 14Km.de FIGUERES

Molí antic restaurat 300nr\

enmig d'l hectàrea bosc centenari, riu,

camí bon estat, Gran taller artístic i

sala assolellats, 2 banys, molta aigua potable, llum, calefacció central,

telèfon, TV sat., alarma central.

Piscina coberta i pista tenis petites,

27.000.000.-Part. a part. 6 7 4 87 40

Guia immobiliària

Particulars i professionals

Venda, lloguers, traspassos.. .

Consultí els professionals

d'aquesta guia

674 02 04

io~i.il

'~l.il

iiLi.il

14Km.de

DIVENDRES, 27 MAIG 1994 CULTURA ELS 4 CANTONS 2 9

Taula rodona del cicle "Sant Cugat més de mil anys d'història"

Quatre visions de Sant Cugat Joan Aymerich defensa un model de creixement limitat del municipi

Els castellers de Terrassa actuen a la Floresta

Participants en el debat - Foto JA. Mula

Xavi Cava

Com a cloenda del cicle de conferències organitzat per l 'Associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, el passat dia 26 es va celebrar una taula rodona amb el títol "Sant Cugat vers el futur". Tot i el nom, l'acte va ser un debat sobre el passat, el present i el futur del municipi tant per part dels integrants de la taula com del públic present a la sala.

La formació de la taula pretenia oferir un ampli ventall de visions sobre Sant Cugat que aportessin la seva opinió i experiència personals com a santcugatencs. De fet la presentació dels personatges volia atendre la relació dels participants amb el municipi: un polític local, Joan Aymerich; un santcugatenc de sempre, Joan Tortosa; un santcugatenc nouvingut, Borja de Ri-quer; un tècnic, Jaume Busquets.

Una ciutat de rendes altes

El punt fort del debat van ser les successives intervencions de Borja de Riquer i Joan Aymerich. El primer va accentuar el seu discurs sobre els punts negatius del desenvolupament de Sant Cugat en els tretze anys que fa que hi viu. En aquest temps la població ha passat de trenta mil habitants a quaranta mil. A més el municipi ha patit l'increment més alt en el cost del sòl de Catalunya. Els principals beneficiats han estat aquells que disposen de rendes més altes,

la majoria dels quals provenen de fora, bàsicament de Barcelona.

Borja de Riquer creu que s'està creant un model de ciutat elitista, on els santcugatencs de sempre amb rendes més baixes es veuen obligats a cercar vivenda en altres municipis i es consolida el concepte de barri de Barcelona amb poca o nula identitat pròpia. Els nouvinguts fan la seva vida d'esquena a Sant Cugat en urbanitzacions ja existents o en projecte com podria ser la de Torre Negra, que de Riquer va qualificar com un nou "Sant Quirze Park".

Creixement limitat

Joan Aymerich va haver de canviar el seu parlament per respondre a aquesta intervenció. Per deixar clar un tema que, segons la seva opinió, ja s'ha tractat molt, l'alcalde va afirmar que la seva voluntat, així com la de l'equip de govern, és la que Torre Negra no es faci.

Pel que fa al desenvolupament de Sant Cugat, Aymerich va afirmar que segons el Pla General Metropolità el creixement previst arribava fins a dues-centes mil persones. La política del consistori ha estat limitar aquest creixement a un màxim de setanta mil habitants. per tal d'evitar que el municipi es converteixi realment en un barri de Barcelona. Això ha provocat l'encariment del sòl. Segons Aymerich, l'Ajuntament s'ha preocupat que els santcugatencs aconsegueixin habitatges al seu municipi

creant Promusa. Aquesta empresa ha construït o té en projecte fins a cinc-centes viven-des. De fet això només representa un deu per cent del creixement de Sant Cugat als darrers anys.

Aymerich també va recalcar que el consistori ha seguit una política de forta presència cultural, per tal de convertir Sant Cugat en un centre de referència en el conjunt del país. En el terreny ecològic, l'alcalde va fer esment al paper del municipi en el projecte Residu Mínim, el rebuig a la construcció del túnel central i el vial de cornisa. Responent a una pregunta del públic, va parlar de la legalització de la urbanització Sol i Aire, construïda en zona forestal, i va comentar que les persones que hi viuen tenen dret com tothom a conservar les seves vivendes.

La intervenció de Jaume Busquets es va referir a l'entorn físic del municipi i com aquest condiciona el seu desenvolupament. Sant Cugat es troba en una zona que tradicionalment ha estat un nucli de vies de comunicació, i en aquest aspecte la seva importància s'ha vist reforçada als últims anys. Per a Busquets, el futur de Sant Cugat només té dos camins: esdevenir un àrea suburbana de Barcelona o estrènyer els seus lligams amb el Vallès.

Joan Tortosa va fer el parlament més entranyable, i va evocar els temps en els quals Sant Cugat era un poble agrícola i tranquil, tot i que va reconèixer que la qualitat de vida era molt pitjor. •

Montse Sant

Dins dels actes de celebració que l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta fan per commemorar els 75 anys de la fundació, diumenge dia 29 es va fer una exhibició castellera a la plaça de l'estació de la Floresta, a càrrec de la colla "Els Castellers de Terrassa". Aquests van carregar i descarregar un tres de

set, un quatre de set, una torre de sis i un pilar de cinc.

La nit abans, a l'església de M. de D. de Montserrat, va tenir lloc un concert de la Jove Orquestra de Sant Cugat, sota la direcció d'en Josep Ferré, que va demostrar, una vegada més, la seva altíssima qualitat interpretant entre altres peces de Ci-marrosa, Abel, Strauss, Vivaldi i Xuclà. •

L'anxaneta fa l'aleta des del cim del quatre de set- Foto M. Sant

Ball del Vano i el Ram "Paga-li Joan"

ASSAIG: Lloc: Escola Pública Joan Maragall Dies: Dilluns, Dimecres i Divendres Hores: 19 hores (petits)

21 hores (grans)

APUNTEU-VOS a la secretaria del Club Muntanyenc Sant Cugat de 7 a 9 de la tarda. Telèfon 674 53 96. Inici: Dilluns dia 6 de juny

Josep Puig i Cadafalch, s/n. T. 589 24 81

250 PTES. TOTA LA NIT P à r k i n g C i n e m e s i A u d i t o r i

O b e r t les 24 h o r e s PUPIL·LATGE - S'AI "EN ABONATS

3 0 ELS 4 CANTONS C U L T U R A DIVENDRES, 3 JUNY 1994

D'art, parlem-ne

Pintures, dibuixos i escultures de Fornells-Pla Fins al 20 de juny a la Galeria Canals

Para l · l e l ament a l ' expos i c ió de Sant C u g a t .

el Palau Rober t de Barce lona , sota l ' o rgan i t za

c ió de la ( i c n e r a l i l u t de C a t a l u n y a hi ha u n a

most ra de les obres de Forne l l s -P la . art ista que

te d i f e r e n t s o b r e s p ú b l i q u e s a C a t a l u n y a , pe r

exemple a Montserrat, al Col-legi de Metges, a les

Peri' l ' ich K o s d l

Visi tar I e x p o s i c i ó de la ( l a l c r i a C a n a l s es

a d \ e r t i r les m o d i f i c a c i o n s que p r o d u e i x e n e ls

v i d i c s de c o l o r s de les e s c u l t u r e s d e Fornells-

Pla: lambe comporta gaudir dels seus mòbils, con-

\ e r l i l s en estels imposs ib l e s de t'erro a m b vidre p 1 S L I , K . s i V o r n e l l i al P a v e l l ó de Gel del F C

i units a la reahta l pei un lil. que els suspèn del B a l v c | o n a : U l m b e a d i ferents indrets de la ciutat

sostre I es escu l tu res metà l · l iques de Forne l l s - d e N i n a Y o r k ,_., , l a ] C c l u n a ar t ís t ica de Fran-

Pla t r enquen la gravetat i el pes l'erri p igmen ta t c c ^ . | . o m c | | s , (>ia o s pol i facèt ica: naixia a Bar-

a m b l a q u e s de c o l o r s , s ' e n l a i r e n c o m p l o m e s c c | ( ) n a c | , 0 2 | [ ^ ) o r m a a ) | 1 1 a r , Í M a a p a i . | s , ,( aco lo r ides . F l o r è n c i a ; p o s t e r i o r

m e n t t i n g u é una b e c a

als KUA. Fa primera ex

posició que teu a Ca ta

lunya l'ou el b )ó7 al Sa

ló del Tincl l de B a r c e

lona.

Fn la primera etapa es

va consolidar c o m a pin

tor i g r avador : t ambé \ a

t r e b a l l a r en l ' a s p e c t e

públ ic , a m b la real i tza

c ió de mura l s i \ i tralls.

Fn la dar rera època , ha

real i tzat la se\ a ú l t ima

a p o r t a c i ó p e r s o n a l .

e f e c t u a n t u n a s í n t e s i

de l s seus t r eba l l s an t e

r iors : les e s c u l t u r e s es

d e v e n e n m e s t r a t g e d e

t è c n i q u e s , p e r q u è in

co rpo ra r en les p l anxes

m e t à l · l i q u e s e l e m e n t s

g e o m è t r i c s de \ idre a la

m a n e r a d e \ i t r a l l ; p o

d e m veure aques ta me

n a d ' e s c u l t u r e s a l e s

c i u t a t s d e B a d a l o n a .

M a n r e s a i G i rona . M

Crítica de llibres

Honwnuje a Tolkien (19 relatos fantasticos) Editorial Timun Mas 442 pàgines

M o n t s e S a n t

A q u e s t licimiuin a l,>ikicn

es ei que el seu nom indica, una i e c o p i l a c i o d ' au lo í s d i \ ei 'sos una amalgama de telals curts de lema l . i i i last ic q u e es n u m e n dins de la mes pura t iadicio del L'cnere.

R e c o p i l a t s per M a r t i n H. ( i reengerg no son. com diu la presentació del llibre, una imitació del Mestre. Tolkien es inimitable. Fls relats son un homenatge d'un grup de grans autors del gènere al mestre indiscutible de la • Fantasy» amb motiu del centenari del seu naixement . Al l l i b r e t r o b e m m o l t s d e l s •<(irans». del gènere dintre d'un format, el relat curt, en el qual lots el ls es m o u e n a m b mol ta fantàstic i per als qui ja facilitat . habituats a recórrer aque

lis un l l ibre que pot serv i r mins ens hi t robarem ve

d ' in t roducc ió per a tots que mai no han recorre ; c a m i n s e s t r a n y s de l j.

aquell :ut els e n e r e es tem

sts calls co

neguts i descobrirem altres via-ranvs encara no transi tats pels nosii es peus eui u wis .

.Al llihie t robareu relats de mous nous. com el que ens presenta Andre Norton a - N u e \ e hebras de o r o - i el mes proper i quot id ià pe to ple de màgia de •• l-.l magi i - . de ("harles de I .int. relats, romàntics i misteriosos a ••FI rev del i to ic rno» i altres tan hilaranis com el que ens presenta el s e m p r e i r r eve ren t I e r r \ Pratchet al -Puen te del Trull •..

Fn resum, un llibre moll rec o m a n a b l e per a ls a d e p t e s al gènere fantàstic, si bé en aquest h o m e n a t g e hi p o d e m t robar a f a l l a r a l g u n e s d e les p l o m e s m é s s e n y e r e s d in s el g è n e r e . com l ' rsula G. Fe Guiu, Thanit F e e M a r g a r e l W e i s T r a v c y Hiekman Josep Fariner i tants altres. •

Enguany, Sant Cugat torna a ser seu inaugural de la Mostra

J.C

FI proper dia 22 d'aquest mes de juny, com a inici de la Pesta Major de Sani Cugat, tindrem no-\ a m e n t l 'opor tuni ta t de ser els amfitrions del món artístic català, en i n a u g u r a r - s e la M O S T R A D 'ART CONTFMI 'ORANI CAT A L À del imM. proposta des centralitzadora del nusire art. en la qual hi participen trenla-sel jo-\ e s c r e a d o r s , qua t r e d ' e l l s de Sant Cugat.

.Aquest acte tindrà lloc a la Casa de Cultura de la ciutat, seia presidit per l 'Alcalde de Sani Cugat. Sr. Joan Aymerich, i hi assistiran també diferents autori tats del mon cultural i polític de Catal u n y a i A n d o r r a . D e s p r é s d'aquesta exposició inaugural, la Mostra començarà el recorregut itinerant, tot passant per Sitges. Mollet del Va l l è s . Lncanip . dl Principal d 'Andorra . Sant Feliu de 1 Tohregal. elc.

Des de la primera edició, la Mostra l'et a conèixer molts artistes de la nostra ciutat. Fn aquesta edició són quatre els artistes sant-cugatencs que hi participen i que

han estat escollits per un jurat representant els diferents estaments del món de l'art. Fls artistes son: Carmen A N / . A N O . Sergi BAR-NIFS. Víctor HFRRFKÒ "GAI-XHT" i F. Xavier L O / A N O . Pintors els ires p r imers i escul luí aquest últim.

Fn uns moments preocupants per a poder difondre la mostra plàstica i malgrat les dificultats en el mon de l'art. la Mostra, que novament s ' inaugura a la .1. •":• ciutat, ens ve a demostrar la \ita- lital creativa del país i la il·lusió per a tirar endavant les ofertes artístiques nies noves.

La Mos t r a té un innegab l e prsiigi. dins els certàmens artístics de la Lnió Fairopea. ja que ha aconseguit agrupar en la seva real i tzac ió , tant els es taments públics com privats, compromesos en la promoció de l'ari litis les liles mes alies i d 'una forma descentralitzada.

Fils o rgan i tzadors d ' aques ta edició esperen obtenir una resposta positiva del món cultural, ja que a l 'exposició hi són representades tols els corrents plàstics, representatius del moment. U

|5^r^ : \ \ . R.ILUll el. Ó7S ()(i 1)4

llNDli SANT ( T'CAT DHL VAI.LFS

101

ANIVERSARI pe: celebrar aquest aniversari esperem a tots els ex-pares. mestres ; alum

nes de I escola, de la mateixa forma que els que encara hi treballen.

4/11 Juny PROGRAMA DELS ACTES DE CELEBRACIÓ

EXPOSICIÓ KOTÍMIRÀFICA A p.u'M cc 9 de juny I AIIMSÍ.'II de loloeratíes sobre eL lü anvs

dc'.escoL

PORTADA "COLLSEROLA A TOPE"

També des del 9 de juny es podran veure

es diverses propostes de portades per a la

revista COLLSEROLA A TOPE"

DEL SER EL 1Ü Des del l() fins al 19 de juny. Diàriament

es desenvolupen diversos actes i activitats

de caire intern, relacionats amb el 11) ani

versari de l'escola

GRAN SOPAR No hi xilteu I Serà el 17 de juny a "arti; de

les 4 del vespre. Hi haurà un GR \N

PASTÍS commemoratiu del llle aiv.vers.in i

acabaiem la gresca amb un BALL de butxa

ca amenitzat per I orquestra "SOLISTES

DE LA COSTA"

CLOENDA El 19 de juny començarem amb una XO

COLATADA a les I0:3(lh. Després. ES

PECTACLE INFANTIL. REPRESENTA

CIÓ TEATRAL a càrrec dels alumnes de

~c i Sé, i ballada de L'ESBART SANT CE

GAT. També PLANTAREM UN ARBRE

al pati de l'escola i es presentarà en primícia

la revista "COLLSEROLA A TOPE" 10è

anviersari.

aiv.vers.in

DIVENDRES, 3 JUNY 1994 ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 3 1

«La gavina» de Txèkhov aterra al Teatre -Auditori Teatre de Capvespre presenta aquest cap de setmana una obra per a un públic limitat que seurà a l'escenari

Anna Cabassa

Aquest cap de setmana el Centre Cultural presenta l'obra de Txèkhov "La Gavina", una peça que surt del que pot considerar-se teatre convencional. La companyia Teatre de Capvespre serà l'encarregada d'interpretar una obra que tindrà el públic molt proper. I és que l'originalitat de "La Gavina" recau precisament en un aforament limitat per a 170 persones que es seuen al mateix escenari.

El passat dimecres, el director de l'obra. Jaume Mallofré, juntament amb els actors Joan Berlanga, Joan Mallofré, l'actriu Sílvia Servan i l'escenògraf Carles Casas van oferir una conferència de premsa al cafè del Teatre-Auditori per tal de presentar l'obra al públic santcugatenc.

Inici d'una companyia "La Gavina" representa per

aquesta recent creada companyia el punt de partida, però volen continuar treballant plegats amb altres projectes. "Seria una llàstima tirar per terra tota aquesta energia que hem desplegat, cal aprofitar-la per fer més feina", va dir el director Jaume Mallofré. Tots els actors van coincidir en considerar aquesta obra una experiència molt enriquidora i sobretot van lloar la tasca de direcció de Mallofré. Aquest, que fins fa poc havia treballat com actor, enceta amb "La Gavina" la seva carrera com a director professional.

La companyia està formada amb gent de Sant Cugat, Olesa i Lloret de Mar i ha produït aquesta destacada peça del teatre rus juntament amb el Centre Cultural de la nostra ciutat.

Els actors de "La Gavina" en un moment de l'actuació

Suggeriment, intimitat i el públic a prop A.C.

Amb l'obra "La Gavina" el Teatre-Auditori estrenarà una nova modalitat de teatre, el de petit format. Per a lograr una major proximitat amb el públic s'instal.larà unes grades on només seuran 170 persones. El silenci, la intimitat, la suggeriment tenen un paper destacat en la peça i per no perdre cap d'aquests matis-sos el públic s'ha d'acostar a l'escenari.

"La Gavina", de Txèkhov, és una peça mestra del teatre rus. Representa una línia de teatre intimista i realisme poètic. "La Gavina és com una partitura, és música, amb un acabat impecable que mostra la grandesa de Txèkhov", explica Josep Mallofré. El seu ar

gument és difícil d'explicar, s'hi entortolliguen les vides de diversos personatges que pateixen per amors equivocats i acaben fracassant. "No hi ha bons i dolents, tots els personatges tenen la seva dignitat humana i tots ells amaguen un reflex de Txèkhov", diu el director.

"La Gavina" és una peça dramàtica, però troba el seu espai per a la comèdia en cada una de les situacions quotidianes que aplega. És també mostra d'un teatre senzill, però que amaga una reflexió enorme sobre el destí humà. L'escenografia es despulla de qualsevol decorat i compta tant sols amb l'efecte de diversos mobles, del vestuari, de la música i les llums. Però sobretot, és clar, el públic ha d'escoltar el text, "que és preciós".

Molt més que un grup de teatre El pare del director, Joan

Mallofré. que és alhora actor a l'obra va destacar la gran cohesió que havien lograt tots els components de la companyia. "Ha sorgit molt més que una companyia, ha sorgit una veritable amistat", va dir Mallofré.

Per la seva banda, Sílvia Servan, santcugatenca i que torna a un escenari del nostre municipi després de quatre anys d'absència, va dir que tornaria a repetir aquesta experiència tot i que a causa de l'estret pressupost amb què s'ha muntat l'obra "ningú no ha cobrat res". Sílvia Servan va traslladar-se fa quatre anys a Barcelona, des d'on ha combinat els estudis a l'Institut del Teatre amb petites col·laboracions a la televisió i al món del teatre.

En total, Teatre de Capvespre està formada per un equip d'onze actors i actrius als quals el director va voler nomenar personalment. Igual que els personatges de l'obra que comparteixen el protagonisme, Jaume Mallofré va voler que tots fossin presents en la presentació del passat dimecres, igual que la resta de persones que s'han encarregat, "amb una il·lusió increïble", de l'escenografia, el vestuari, etc.

"La Gavina" de l'autor rus Txèkhov, es representa en tres sessions al llarg del cap de setmana al Teatre-Auditori. "El fet de fer l'obra a Sant Cugat és molt important per a nosaltres", va dir Mallofré, "volem ser útils a les localitats d'on provenim i crear un model de descentralització de la cultura, fent incidència a les comarques". •

Pre-estrena del Tenorio a Sant Cugat Rafael Alvarez "el Brujo " tornarà a actuar al Teatre-Auditori Anna Cabassa- Foto: Chicho

Després de fer una primera pre-estrena a Madrid. Rafael Alvarez, més conegut com "el Brujo", tornarà a trepitjar l'escenari del Teatre-Auditori el proper dia 11 de juny. Aquesta vegada ja no serà l'espavilat Laza-rillo, sinó un personatge també molt viu dins la literatura castellana, el Tenorio.

Es tracta d'un nou monòleg d'aquest genial actor nascut a Còrdova i que aquesta vegada dirigeix ell mateix amb un text de José Luís Alonso de Santos. Un èxit assegurat que serà la nit del dia onze a la nostra ciutat i que després marxarà de gira per diversos països sudamericans. Posteriorment, el mes de setem-be, es farà l'estrena a Barcelona.

Davant d'una invisible Sor Inés, un vell actor a punt de morir en un hospital durant la post

guerra espanyola assaja el paper que sempre ha somiat el de Don Juan Tenorio. Amb aquest senzill argument arrenca una obra que com les anteriors representades pel Brujo veurà, amb tota

seguretat i amb rapidesa, el cartell de localitats esgotades.

L'espectacle amaga moltes curiositats, entre elles la rifa d'un pernil. •

La recepta Conill ofegat

Ingredients (4 persones): 1 conill, 1 ceba grosseta, 2 tomàquets, 1 got petit de vi, 1 fulla de llorer, 1 ramet de farigola i romaní, picada (ametlles, avellanes, pinyons, pa fregit, all i julivert)

En una cassola de fang es va fregint el conill a trossos. Quan estan ben rossos, es retiren. En el mateix oli es posa una ceba tallada petita i quan està ben rosseta s'hi afegeixen dos tomàquets a trossos. Es deixa el sofregit i s'hi torna a posar el conill afegint-li un got petit de vi, quan el vi s'ha evaporat s'hi afegeix una fulla de llorer i el ramet de farigola i romaní. Es remena bé i es deixa coure a foc lent. A mig fer s'hi posa sal i pebre.

3 2 ELS 4 CANTONS ESPECTACLES DIVENDRES, 3 JUNY 1994

«Roméo et Juliette», un muntatge agosarat al teatre Auditori

Montse Sant

Amb un Teatre Auditori quasi ple es va representar divendres dia 27 l'òpera en cinc actes Roméo et Juliette. de Charles (lounod.

Aquesta és la sego-na òpera que porten al nostre teatre Hls Amics de l'Opera de Sabadell. dintre del VI Cicle d'( )pera a Catalunya.

Va sorprendre i va desconcertar una mica l'agosarat muntatge que el director d'escena. Pau Monterde. \a fer de l'obra de Cioiinod. amb un espai escènic quasi nu. uti l i t /anl els mínims clements de muntatge i sense cap decoració, en un contrast gairebé violem amb el classicisme ilel \ est uari dels cantants I .is \ eus ilel s intèrprets son d una gran qualitat, i es \a destacar sobretot la de la |o\e so

prano coreana Sun-Eun Kim. que ens va oferir una Julieta immillorable. HI baix Stefano Pa-Iatchi, en el paper de Frère Laurent. va demostrar un cop més la meravellosa qualitat de la seva veu qualitat que ha tel que aquest cantant hagi conquerit el públic dels més importants teatres del món. El jove tenor barceloní Jordi Galofré és una de les grans promeses, tot i que encara li manca un xic de força a la veu. especialment en els aguts. Mercè Obiol va demostrar una altra vegada el seu mestratge en una veritable creació de la vella dida Gertrude .

Menció a part mereix el Cor dels Amics de l'Opera, un cor que es compara perfecta ment amb els cors lírics mes importants del moment. •

Una nit a lfòpera «Roméo et Juliette» a Sant Cugat

HELENA SANT

Tinc el cor accelerat, torno a l'òpera després de l'incendi, no és el Liceu, però... L'ambient al vestíbul és engrescador, gent de totes les edats; gran. no tan gran i també jovenalla.

L'Auditori no té ni l'escalfor ni la grandària a què jo estava acostumada, però... Els llums davallen, els músics afinen els instruments amb el seu so característic, l'ambient comença a ser familiar. S'alça el teló, la funció comença i a poc a poc l'entorn s'esborra. La sonoritat no té res a envejar al «meu» teatre, les sensacions que transmet són idèntiques. ja no és fred, tot és música.

La representació és molt digna, la posada en escena és innovadora i molt aconseguida. El vestuari, perfecte, les veus càlides, el cor molt bo.

Els segons es fan minuts, hores, i tots som immergits en la representació. El teló cau. Els aplaudiments són unànimes. Fins i tot se senten «bravos», m'ho passo molt bé i. com jo. tots els qui hem tingut el goig de ser-hi. L'òpera a Catalunya no és .morta! L'òpera neix ara a Sant Cusiat.

Cicle de Música a Valldoreix 1994

Dissabte 4 de juny Concert de Música Mediterrània

"XALOC"

Feliu Gasull (guitarra), Javier Mas (arxi-llaüt i mandolina) Àngel Pereira (marimba i vibràfon)

Música barroca a l'Ateneu Montse Sant

l:A grup de música barroca Ricercare, de Cerdanyola, va oferir dissabte passat un concert a la sala de l'Ateneu Sant-cugatenc.

Aquest grup, integrat per quatre flautes i un clavicèmbal comença a fer-se un nom dins el panorama musical tant per la seva dedicació al Barroc com pel mestratge de la inter

pretació. El concert a l'Ateneu va durar prop d'hora i mitja. un temps que va semblar molt curt per als qui vam assistir a aquest esdeveniment.

El concert constav a de cinc obres. Van interpretar, a més del Ricordaie de Palestri-na, que dóna nom al grup. la coneguda Suite Rodrigo de Handel. obres de Bach. Loei-llet i una peça anònima datada l'anv 1706. •

Av. Les Flors, 27

R U B Í

EQUIP SOCIO-SANITARI DE RUBÍ Servei d'atenció per a la Gent

Gran i Malalts a domicili

697 22 06 Per enviar missatges al ESS, marqui el 900292929. indiqui a l'operadora el número d'abonat 833 92 02 i el missatge a transmetre.

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en t hora

• Diapositives a paper en 2 hores

• Venda de material fotogràfic nou I usat

(taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax

• l ara també un nou servei: II passem

les fotos de color a blanc I negre

Sta, Maria, 14 - Sant Cugat -

Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24 Av. Catalunya, 72 Tel. 580 19 53 -Cerdanyola-

DIVENDRES, 3 JUNY 1994 AGENDA CULTURAL ELS 4 CANTONS 3 3

Divendres 3 MÚSICA A LA FLORESTA

Jordi Torrent i acústics. A les 23 hores a la UREF

Dissabte 4 MÚSICA A LA FLORESTA

Actuació d'"Estic suat Grup", funky. A les 23 hores a la UREF

Diumenge 5 EXCURSIÓ CULTURAL A SANT PERE

DE RODA I MUSEUS DE FIGUERES Obert a tothom. A l'Ateneu Santcugatenc (PI. Pep Ventura, 1). Org. Ateneu Santcugatenc

CIRCUIT DE MUSICA JOVE DEL VALLÈS OCCIDENTAL "CONNEXIÓ VO."

Actuació del grup "Normando Bulla". A les 19 hores al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Ajuntament

Dimecres 8 RES-SÒ DE PRIMAVERA A LA SALA RES Música amb Stupendams. A les 23 hores a la Sala Res (c/ Sant Domènec, 19). Org. Sala Res

Dijous 9 RES-SO DE PRIMAVERA A LA SALA RES Música amb Stupendams. A les 23 hores a

AIRE Divendres 3 i dissabte 4

TEATRE AL CENTRE CULTURAL

"La Gavina" d'A.P. Txékhov, versió de J. Oliver, i direcció de Jaume Mallofré. Interpretada per la Companyia Teatre del Capvespre. AI teatre-auditori del Centre Cultural a les 10 del vespre. Diumenge 5 de juny a les 19 hores. Venda anticipada d'entrades al c/ Francesc Mora-gas, 30 (589 22 88).Una producció del Centre Cultural, Companyia Teatre del Capvespre. Nou Teatre de la Passió d'Olesa i Teatre Joventut de l'Hospitalet.

ÀL'ÜIMU* ACTIV i t fAT* FIRA D'ART AL CARRER: "FIRART". Cada diumenge d'11 a 14 hores a la plaça Octavià.

CURS DE BALLS DE SALÓ A LES PLANES. Fins al 5 de juliol. Inf. i inscripcions al Centre Cívic Les Planes. Org. Ass. Monitors l'ESCLOP

I CURSET-TALLER DE MANUALITATS. Centres florals, policromia, etc. Fins al 30 de juliol. Inf. i inscripcions al telèfon 675 43 88. Org. Ateneu santcugatenc

I CONCURS DE CARTELLS FESTA MAJOR MIRA-SOL 94. Recollida de bases a la Casa de Cultura i al Casal Cultural de Mira-sol

CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol

XERRADES-COL.LOQUI D'EDUCACIÓ SOBRE EL MEDICAMENT. Impartides per farmacèutics de Sant Cugat, van dirigides a tota la població en general. Dies 7, 8 i 9 de juny de 15,30 a 16,30 hores a la Casa de Cultura. Org. Col·lectiu de farmacèutics de Sant Cugat

ESCOLES ESPORTIVES D'ESTIU I ACTIVITATS FÍSIQUES PER A ADULTS. Matriculació i informació a partir del 30 de maig a l'OMET (c/ Sant Antoni, 10. Tel. 589 09 73). Org. Ajuntament i ACEF

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel. 589 13 82 TALLER D'ART

L'OBRADOR Mostra de treballs. Del 6 a l'I 1 de juny.

MOSTRA DE TREBALLS DE L'ESCOLA

MUNICIPAL D'ARTS I D'OFICIS

Del 3 al 20 de juny. Org. Escola d'Art Sant Cugat

CANALS GALERIA D'ART

C/delaCreu, 16.T.675 49 02 Fornells-Pla

FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55

"Collado" Fins al 4 de juny

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52

Tel. 675 47 51 "M. Capdevila" (Olis)

Fins al 7 de juny

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53

"Jaume Gispert" (Olis) Fins al 22 de juny

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26

'Adolf (Olis i Flors). Del 10 a 13h. ide 17a20h.

A N A L Fornells-Pla GALERIA D'ART

Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 4 9 02 - Fax 6 7 5 57 6 9

Colònies de l'Esplai Pica-Roca

Lloc d'inscripcions: Davant dels Claustres del Monestir. Dies: 4 i 11 de Juny Edats: de 6 a 14 anys Dies de colònies: del 14 al 24 de juliol.. Preu: 26.000.- Ptes. Casa de colònies: C A N CARCASES-VALL-GORGUINA. (Amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat.)

GÓMEZ VELLEVE Del 9 al 28 de juny

Sala Kusffiol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

3 4 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R À D I O - T . V . DIVENDRES. 3 JUNY 1994

SALA1

Prisionero del honor ca;) t,i Kü· ' -ot i •.•:'•. -.?' cec ara: cJpabe d espionatge i va es'a-' r a r c n i .at Í la de cliab e Poc tenos desprès es aescobre x ,e e i.<tp ta no era I espia s no que el cu pable es un ^cne ano-

"lenal Esterhazv.

(Majors de 13 anys)

Horaris: 16.45,18.40, 20.35. 22.35

SALA 2 Punto de mira

.a -.-a aaci,.; L_": O I I C a Í encobel-. irsii I ; • G,r.;-r, L / l r i esca delicaciai r^cjeic-'" >[••"''. -"'• : 101 < ' " ilors agents ce la k •• •• • i • •.• i ,I"I.:H."CI es coiiipn a -

i • • , , i I , I . . ; . i - : , i , i • • - • . . .1 ' i - ' i p '

---: '|L.H- cqi. p esta rcupas* :-ei 1M jetect i i í (Apta)

Horaris: 16.20,18.30, 20.40, 22.50

SALA 3

Persecución Mortal ardv Re. i- '.Vi ^s'i :«ï :: a df- D···--.:a.rq^ t rac ta oa^Ulando los

.-, d i - ' i • c.cac F-H'-T i •••:.,, . . •• i. O-ü i -nan ;Sarah Jessica

J.. :•!.!•'.p,:i <:-u : i ' : :••-. ' 'ii ·>"""id' a q J6 erfrentarse a una cl f i ei

• • • ' r : " si. i í-i-i i,-., i s.i D-cíesioralidad y honor

(Majors de 18 anys)

Horaris: 16.35,18.35, 20.40, 22.45

«wEts :»:B O niïn n e n SALA 4

Detras de la notícia

24 hores er la vida d un diari sensasio-nalista de la n a de ferro de la cap d e-dicio Els criteris de I editora no son els mateixos que l'editor de la secció local que prefereix passar-se la vida desenterrant històries plenes de morbositat

però que arriben al coc (Apta)

Horaris: 16.15,18.25, 20.35, 22.45

DeOVfia 9.30h. "El Gall del Monestir" Revista d'informació, despertador, notícies de Sant Cugat i el Món, la tertúlia. De09.30h.a l3h. "Dies de Ràdio" El Magazine De 13h. a 13.30h. "Sant Cugat Avui" L'informatiu. De 13.30b. a 14h. "La tertúlia" (Repetició) D e l 4 h a l 5 h . "La gramola" Les cançons de la teva vida. D e l 5 k a l 9 h . "Vol de tarda" El plaer de la música i res més. De l9h .a21h . "Al lloro" La música dels 90 als 91.5. De21.10h.a21.20h."L ,esport iu" 10 minuts amb tot l'esport local i comarcal De 21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics.

Programació de nit Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistades. Dimarls. "L'estafeta" Un espai de lectura de cartes.

Dimecres. "Això es pot salvar" ^^V^k Programa d'ecologia i medi T ^ T

ambient. 'BC/" Dijous. "Una proposició IO%

indete'"" RÀDIO SANT CUGAT Propostes pel cap de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t

Programació cap de setmana Dissabte: -8.OOh. "Nosequeting" -lO.OOh. "Vallès sense fronteres" -11 .OOh. "Això és pot salvar" -12.00b. "L'estafeta1 -13.00b." Avant-Motx" -14.00H. "Un pam de món" -15.00h. Súper DJ ' -18.00h. "Marató" -23.00h. "Et sona?"

Diumenge: -8.00h. "Missa" - 9.00h. "Esports en marxa" -10.OOh. "Roda d'amics" (Racó de la poesia, Sardanes, La sarsuela, La música de sempre) -14.00h. "Esports en marxa" -15.00h. "Súper DJ" -18. OOh. "No m'agraden els dilluns" -21.OOh. "Esports en marxa" 22.30h. " Històries"

Comentari de c inema

Un poli (Taigua dolça Persecución mortal I i lul or iginal: SlirinUm: iii\hin<\

Director: Rowdy 1 Ienanyton. (•uió: Rowdy llerrington i Manin Kaplan.

Producció: Avnon Milchan. Tony Tliouiupiiulus i l l imi l.mvry

Fotografia: Marc \lhherg. Música: Brad l·iedel. Intèrprets: Krucc Willis, Sarah Jessica Parker.

Xavier Bor ràs

Bruce Willis és. juntament atuh Arnokl Schw ur/enegger i Sykester Stallone... cl propietari de la cadena de restaurants Pla-net Hollywood, on s'hi menja de pena i els nord-americans. a la cuina, són encara pitjors que els seus cosins eK anglesos, que ja és dir). No volia dir que és. juntament amb l'Arnie. i el Sly. el gran protagonista del gènere Ma-chti Movie. Físicament menys imponents que els seus col·legues (més que musculós, està ro-danxó), no li queda més remei que matar-ne menys i refiar-se més de la violència verbal . I això. en aquest gènere és un han-iliíap: matar-ne pocs i xerrar massa sembla una mariconada. segons les coordenades mentals de l'afeccionat mitjà. Potser per això Willis és el menys exitós del trio.

Retallant distàncies íengin-yiosament rebatejada pel distribuïdor espanyol Persecución Mortal, amb la finor i subtilesa

que sempre els ha caracteritzat) és un vestit fet a mula per Willis, un thri-//(•/• policíac amb cinc duros de melodrama i un assassí psicòpata lent de dolent (que estrany, oi?). La novetat és que. aquí. el policia protagonista (que es diu Thomas Mardy. com el poeta) és com els crancs: de riu isuhespècie exòtica de poli encara no explotada pels guionistes de Hollywood), que permet substituir les espectaculars persecucions en automòbil per espectaculars persecucions en motora, com a el tercer Indiana Jones i a no recordo quin James Bond (dels dolents, dels de Roger Moure).

La pel·lícula és entretinguda. més o menys, però el problema amb aquests films d'acció és que el gènere està ja tan saturat, que cal ser molt John Woo o molt Abel Ferrarà o molt Quentin Ta-rantino per aconseguir resultats mínimament interessants a partir

d'aquest tipus de material. I el rutinari director Rowdy Herrington (aquí, també guionista) és només això: un rutinari director de Films comercials. Encara que provi d'aportar un cert virtuosisme en el rodatge de les escenes d'acció, i en l'inevitable tour de force final, amb un dolent que no s'acaba de morir mai (vint minuts, triga en esqu i t l l a r - l a ! ) . I pensar que aquest artefacte de llautó daurat ocupa vint-i-tres (vint-i-tres!) sales d'estrena a Barcelona i rodalies, mentre Bad Lieutenant, de Ferrarà, espera torn des de fa més d'un any per accedir a les nostres pantalles!. •

Els 4 Cantons Telèfon de publicitat 674 02 04

De09.30h.al3h

DIVENDRES, 3 JUNY 1994 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 5

HORÒSCOP Per Lin Mithal-Hir

À R I E S (21-3/2-4) S^V La vida és un córrer constant per f\ a tu i no saps cercar la calma que V/ ara t'és tan necessària. Ningú no

pot aguantar el ritme que vols imposar al teu cos. Assossega't una mica.

T A U R E (21-4/20-5) ^ ^ No siguis babau i no et deixis ^ ^ entabanar, que a la llarga en sor-^ ^ tiràs escaldat. No vagis sempre

amb una flor a la mà. Ja saps el que es diu: "pensa malament i no erraràs".

B E S S O N S (21-5/21-6) ^^ Aquesta setmana la dualitat del I I teu signe està potenciada pels as

tres i entendre't pot arribar a ser un veritable caos per a aquells que t'envolten, ja que canviaràs de personalitat contínuament.

C R A N C (22-6/22-7) Ningú no pot ser tan fort que no

" ^ necessiti dels amics i dels companys. No siguis tan orgullós

que despreciïs allò que se t'ofereix amb bona voluntat i amb amistat. No hi pensis més i accepta l'ajut.

L L E Ó (23-7/22-8) ^ ^ Si en veure que el dia s'allarga i

rt I que la calor puja, creus de cert que arriba l'estiu. Per què doncs

no creus amb l'amistat si veus que els altres fan allò que fa un bon amic?

V E R G E (23-8/21-9) M M Vés amb compte, que les menti-\\y des moltes vegades es tornen en

contra d'aquell que les explica, i el mentider es veu tan enredat entre les seves fantasies que cau en el parany i no en pot sortir.

B A L A N Ç A (22-9/22-10) _ El temps de les pors infantils ja

•ÀL· ha passat. No siguis cagadubtes i ^ ^ enfila't, que la pujada és forta

però al final podràs aconseguir allò que tant vols i que mai no has pogut tenir. No miris enrera i continua.

E S C O R P Í (23-10/21-11) f^l El temps és favorable per a la co-ÍTlj municació. Intenta establir bons " " contactes i faràs un pas endavant en tot allò que més vols aconseguir. No tinguis por, que ell entendrà les teves raons i les teves idees.

SAGITARI (22-11/21-11) • Tens bones idees però perds el

"f^ temps garlant i explicant als altres què vols fer, sense posar-te

mai a la feina. Si segueixes per aquest camí sempre serà un projecte i mai una realitat. Comença a moure't d'una vegada.

CAPRICORNI(2 l 12/19 1) % ^ Ningú no en sap més de volar J^\ que un ocell. Per què, doncs, pre-

^ ^ tens ensenyar a volar aquells que han nascut amb ales? Sigues més modest i no vulguis saber més que aquells que ja ho saben com són.

ACUARI(21-l/18-2) Pujar dalt d'un tigre no és pas tan

«^^» difícil com poder-hi baixar sense que la fera t'esgarrapi. Es fàcil

embarcar-se en certs afers, però el difícil és sortir-ne sense quedar marcat per les seves urpes.

P E I X O S (19-2/20-3) « » Ja ho diu el refrany: qui amb ^ T porcs s'ajeu... No t'exclamis si de

tan anar amb certes persones els altres et confonen amb el que no ets. Sigues més prudent i sense deixar els amics, vigila que no t'encomanis els seus vicis.

MOTS ENCREUATS Per Jordi Alins

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

HORITZONTALS: l.Camp plantat de carbasseres.- 2.Aria de proporcions reduï-bles. Lloc de reunió.- 3.Conversa d'assumpte incoherent. Branqueta tendra. Consonant bilabial.- 4.Plural, fruit de l'ametller. Abreviatura d'ascensió recta.- 5.En números romans, cinquanta. Al revés, infinitiu que designa el fenomen metereològic que fa perdre la collita. Al revés, camp productiu.- ó.Extremitat d'un ocell. Vocal tancada. Plural, extensió d'aigua estancada.- 7.Que es redueix a no res. Població de la Franja propera a l'Essera. Vocal oberta.- 8.Prefix negatiu que va abans d'ema. Capital d'Egipte. Article contracte.- 9.Funda del peu que toca a terra. Singula, nom genèric donat a les mones.- 10.A1 revés, planeta del sistema solar que porta el nom del déu de la guerra. Pronom de tercera persona que fa la funció de complement indirecte. Sigles que acompanyen el grau de sensibilitat d'una pel·lícula fotogràfica.-ll.Donar lluentor.

VERTICALS: l.Estudiós de la llengua i cultura catalanes.- 2.Coure treballat. Al revés, crit del bou.- Terra pròxima a un riu. Lloc on serveixen begudes.- 4.Persona molt devota. Viarany.- 5.Sigles que designen un tipus d'ordinador personal. Unit amb cordes simbòliques o reals. Símbol del litre.- Color negre representat gràficament per un quadrat molt fi. Rialla que ha perdut una a.- 7.Símbol del sofre. Traçar ratlles amb un rengle. Vocal tancada i vocal oberta.- 8.Plural, ressò. Al revés, el nom d'una seu olímpica asiàtica. Abreviatura de nord.- 9.Rata. Casa de camp. Al revés, rei moro menys la darrera síl·laba.- 10.A1 revés, nota musical. Element arquitectònic de forma arrodonida. Al revés, el nom d'una malaltia respiratòria.- 11.Infinitiu que designa l'acció de passar factura per fets passats.

Prediccions biològiques per a la setmana vinent Aquests canvis de temperatura han afavorit un petit brot de grip intestinal i de malalties lleus de coll i gola. Es recomana certa prudència en el que fa al beure i menjar i es recomana, sobretot, rentar bé la fruita i la verdura abans de consumir-la. Per a aquells que tinguin mascotes, es recorda que ara és el temps de protegir-les dels paràsits, com puces i paparres, amb collars i banys, i altres mesures adients.

SOLUCIONS

a v 1 N V T 1 I | a ajv v s

T v

V H ' i H l M V a ! i v s

T v jJsB • a a

v i j v 1 j V j D

8

1

vfs Vi' I ll N \M S | í V V H ' > •

8

1

vfs Vi' I ll N

S ;D 3 H

V [ T T T É | I J wBloITiïiV

V a

1 V

IVj V IV V ^ S ' i 1 O M

a a s

rI T 1 3

1 V

IVj V

3 i a v

^ S ' i 1 O M

a a s

titov V 1 3 S V j H

a i a

V 1 a v V 3

1101 6 8 i 9 S K t l

P E L U Q Ü E R I A

F0RMAS HOMBRE - MUJER

PILAR HEREDIA ESTILISTA

LA CALVÍCIE MASCULINA (ALOPECIA) La calvície masculina es una deficiència capi-lar muy común.En el hombre el 90% de los casos se inicia entre los 20 y 30 anos, salvo la alopecia precoz que se puede manifestar 3 o 4 anos antes. La localización se produce en la zona de la coronilla. Las màs comunes se inician entre los 23 y 25 anos, llegando a la calvície total (zona epicrànea) hacia los 50 anos.

Los factores de mayor influencia son:

- HEREDITARIO GENETICO - FACTOR HORMONAL

* La pròxima semana, dada la importància que a nivel estético se le concede al cabello, vere-mos bajo una òptica realista que soiucines nos aportan los últimos avances en tratamien-tos capilares.

c/ Elías Rogent, 18A (tocant mercat Torre Blanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat

Trini Escrihuela, teatre cent per cent Aquesta santcugatenca dirigeix dos grups de teatre, dóna classes de teatre a Barcelona i actua

Anna Cabassa

Després de la primera Mostra de teatre de Valldoreix. Trini Escrihuela ha donat

un impuls important a la seva carrera professional relacionada sempre amb el món del teatre. El seu paper en aquesta primera edició d'una mostra que espera repetir-se va ser dels més destacats. Féu d'actriu, féu de directora, féu d'organitzadora...una mica de tot però. això sí, sempre a prop de l'escenari. "Abans de fer la mostra vam veure molt teatre i vam haver de triar entre diversos espectacles, però no vam portar cap obra que no ens fes el pes", explica la Trini, "sobretot hem treballat teatre intimista i de petit format".

Al casal de Valldoreix la Trini treballa amb un grup d'unes quinze persones, el grup Espiral, que cada dimarts aprenen tècniques teatrals. "Fins i tot hi ha gent que ve per perdre problemes d'inhibició, per vocalitzar, per guanyar seguretat", diu la Trini, "tampoc és necessari que surtin a l'escenari si no volen". El ventall de persones és ampli, de totes les edats, "potser hi ha menys homes i m'agradaria que s'animessin més a fer teatre".

De la darrera mostra a Valldoreix, la Trini va sortir-ne satisfeta "perquè es va veure teatre de qualitat", i només espera que en properes edicions el públic millori "no quant a qualitat, però sí quant a quantitat".

Trini Escrihuela va començar als 14 anys a introduir-se en aquest món del teatre. "Fa tants anys que ja no me'n recordo; des de sempre que m'ha agradat molt", explica, "cada cop m'hi he anat dedicant més com a professional".

Actualment, la Trini es dedica de forma exclusiva al

teatre, col.laborant amb diversos grups de Barcelona i de Valldoreix, dirigint Claca i dirigint Espiral. "El teatre que m'agrada és de caràcter intimi sta, profund, i aquest no té tanta sortida al mercat". Ella considera que el teatre és un mitjà de comunicació i com a tal ha de transmetre quelcom. Així doncs, tot i les dificultats que troba per difondre aquesta línia ella es mostra encantada de poder treballar-la, encara que no descarta un canvi de trajectòria en la seva carrera en un futur, "perquè mai no es pot dir". •

La Finestra Esteve Rodó

La setmana passada, i dins del cicle de conferències que, encertadament, ha organitzat Amics de la Unesco. es va parlar del

Sant Cugat d'ahir, d'avui i de demà. F.l tema tenia suc, així com els convidats a taula: historiadors. geògrafs, l'alcalde... Visions tècniques, polítiques. romàntiques.... totes són aprofitables; no hem de malbaratar aquestes ocasions que ens permeten mirar-nos el melic amb un esperit, això sí. obert i positiu. Com més parlem d'on venim, d'on som i d'on volem anar, més clara tindrem la ciutat que volem tots plegats. Allà es va parlar d'urbanisme, de sostre d'habitants. d'habitatges, de medi ambient, d'entorn, etc. Per cert, que una vegada més l'alcalde es va comprometre a defensar la conservació de la /ona de la Torre Negra —aquesta sí que és una bona noticia!: l'únic que ara ens falta és la definitiva modificació del Pla General, corregint l'error de l'any 75. quan. inexplicablement, aquest deixava un queixal obert a possibles promocions urbanístiques. Hn aquest tema. hem de ser clars: la Torre Negra ha de restar tal com és per a les futures generacions: tan sols una ferma presa de posició de tols plegats evitarà que els futurs santeugatencs no ens facin pujar, allà on siguem, els colors a la cara. Planificació urbanística, entorn, medi ambient, model de ciutat.... la gran majoria de ponents va posar-se d'acord que, en gran mesura, aquest model ens agrada, però que cal seguir treballant per aquest equilibri entre ciutat i ciutadà, i, en aquest equilibri. la preservació del nostre entorn que ens diferencia és fonamental. HI continent és acceptat per la gran majoria de ciutadans. ara el que hem de procurar és que el contingut no hi vagi deslligat, hi futur de San! r isat depèn, en gran mesura, de la capacitat que la mateixa ciutat tingui d'integrar la seva gent, tota, en un projecte col·lectiu que engresqui, tant el qui fa qua-tre-cents anys que hi viu com el que hi és des de ta quatres dies, a participar d'una manera activa des de les activitats que generem, com des del dia a dia de les mateixes entitats. Fa massa temps que veiem les mateixes cares portant el pes de molts dels col·lectius que. per sort, tenim: en nioits casos em consta que no és per manca de ganes de passar el relleu d'un pe.-, massa lei.xuc. D'altra banda i a tall d'exemple, el panorama pel que fa a entitats esportives no pot ser més desolador, tan sols cal veure el seguiment de les trobades esportives dels nostres colors per adonar-se del que vull dir. Tol això fa pensar que alguna cosa no funciona. HI paper de participació passiva és evident que funciona; un flamant Centre Cultural que omple dia sí dia també, uns cinemes que han fet callar veus que qüestionaven el projecte, esdeveniments ciutadans que depassen el fet cultural, esportiu o lúdic convertint-se en tota una realitat social d'integració, com és el cas de la Festa Major o la Marxa Infantil i. per sort. moltes altres coses. Però al que jo em refereixo és al paper més actiu, més implicat. A aquesta ciutat li convé aprofitar-se de les potencialitats que omplen el farcell dels qui l'escullen pel seu continent; si no és així. tan sols ens quedarem amb una bonica capsa mig buida. •

Diari de Sant Cugat 052

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 052