DIAGNÒSTIC DEL PLA DIRECTOR DE COOPERACIÓ I ... · Web viewAquest apoderament local, però,...

DIAGNÒSTIC DEL PLA DIRECTOR DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT 2018-2022

DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA

Contingut

1. Context de Santa Perpètua de Mogoda i importància d’un Pla Director de Cooperació al Desenvolupament........................................................................................................................3

2. Objecte de la proposta i metodologia..................................................................................4

3. Marc jurídic i institucional de la cooperació al desenvolupament dels ens locals................5

4. Diagnòstic de la cooperació al desenvolupament a Santa Perpètua de Mogoda.................7

4.1 Anàlisi de context.........................................................................................................7

4.1.1 Anàlisi demogràfica de Santa Perpètua de Mogoda: el pes de la immigració......7

4.1.2 L’acció de cooperació al desenvolupament de l’Ajuntament de Santa Perpètua. 9

4.1.3 Les entitats socials de cooperació presents a la ciutat.......................................18

4.1.4 Sensibilització i educació pel desenvolupament: les escoles de la ciutat i altres oportunitats.......................................................................................................................20

4.1.5 La participació del sector privat: el teixit empresarial........................................23

4.1.6 Els Objectius de Desenvolupament Sostenible...................................................24

4.1.7 Comunicació de les accions de cooperació i solidaritat......................................25

4.2 Anàlisi DAFO...............................................................................................................26

4.2.1 Fortaleses...........................................................................................................27

4.2.2 Debilitats............................................................................................................29

4.2.3 Oportunitats.......................................................................................................32

4.2.4 Amenaces...........................................................................................................34

5. Relació de persones que han participat a les entrevistes i institució que representen......35

6. Bibliografia.........................................................................................................................36

2Diagnòstic del Pla Director de Cooperació i Solidaritat de Santa Perpètua de Mogoda

1. Context de Santa Perpètua de Mogoda i importància d’un Pla Director de Cooperació al Desenvolupament

La cooperació al desenvolupament ha tingut una presència rellevant en la política municipal de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, convençut de la responsabilitat de les societats del Nord en la situació de vulnerabilitat que pateixen moltes de les societats del Sud. Per aquest motiu la ciutat ja fa 20 anys que compta amb una política de cooperació al desenvolupament i existeix una Regidoria de Cooperació que s’encarrega d’implementar-la. A més, es va crear una estructura de governança específica, el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat Internacional, i es va aprovar el Pla Director de Cooperació i Solidaritat de Santa Perpètua de Mogoda 2012-2016.

De tot aquest esforç han sortit convocatòries per a projectes de cooperació indirecta, a través d’entitats, a Marroc, Gàmbia, Senegal, Mauritània i l’Índia. També s’han dut a terme actuacions d’ajut humanitari a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (com un projecte d’ajut a refugiats a la Bekaa, al Líban), així com accions de sensibilització i educació pel desenvolupament. El pressupost total destinat a les accions de cooperació ha estat durant diversos anys al voltant del 0,7% del pressupost consistorial total.

Això no obstant, de l’informe d’avaluació a mig període del Pla 2012-2016 es perceben certes mancances a les quals aquest Pla Director de Cooperació i Solidaritat aspira a posar remei. Així, el nou Pla determinarà les principals línies estratègiques sobre les quals es fonamentarà la política municipal de cooperació i solidaritat de la ciutat en els propers anys com a continuació del Pla Director de Cooperació i Solidaritat que està a punt de finalitzar.

Un cop realitzada la diagnosi de l’acció de cooperació al territori, es pot afirmar grosso modo que el nou Pla prioritzarà l’enfortiment de les accions de sensibilització a fi d’avançar més en el desenvolupament d’una consciència crítica i socialment responsable. Aquí serà essencial la implicació de la comunitat nouvinguda, especialment la provinent dels països del Magreb i l’Àfrica subsahariana, aprofitant el valor afegit que tenen aquests col·lectius en el codesenvolupament dels territoris tant d’origen com d’arribada i la implicació que ja han anat demostrant al llarg dels anys.

També es revisaran els agermanaments informals actuals amb Cuba i el Sàhara a fi de comprendre si l’aliança continua tenint sentit en ambdós casos, i si hi ha altres territoris amb els quals tindria valor col·laborar. L’impuls de la cooperació directa de l’Ajuntament, a nivell individual i en actuacions conjuntes amb altres ajuntaments, serà també un dels elements clau del nou Pla. Per a això, a més, serà imprescindible aconseguir la transversalitat de la política de cooperació, és a dir, incorporar tots els departaments de l’Ajuntament i aconseguir que els valors de cooperació i solidaritat no quedin aïllats únicament a la Regidoria de Cooperació.


Aquesta transversalitat haurà d’anar molt lligada amb la coherència de polítiques per al desenvolupament, és a dir, amb la integració de la perspectiva del desenvolupament en el disseny, la implementació i l’avaluació de totes les polítiques públiques del govern local, complementada amb l’acció de la resta d’actors del territori (OSC, sector privat, altres administracions). I tot això, incardinant-ho amb altres principis de l’àmbit de la cooperació, com la sostenibilitat, l’enfocament de gènere, el respecte i la promoció dels drets humans, i la consecució de la pau.

El nou Pla també serà una ocasió molt adient per a la implementació dels Objectius del Desenvolupament Sostenible de manera transversal en totes les esferes de l’Ajuntament, i no només en el pla de la cooperació. Igualment, s’analitzarà el funcionament del Consell de Cooperació a fi de casar millor l’actuació de l’Ajuntament i la resta d’actors (altres organitzacions de la societat civil i ONG, el sector privat, etc.) amb les necessitats i possibilitats reals en l’àmbit de la cooperació tant a nivell local com a nivell internacional.

Finalment, s’apuntarà la necessitat de dissenyar uns mecanismes de seguiment i avaluació efectius, que permetin durant la vigència del Pla poder comprovar que tot evoluciona com s’havia planificat, i rectificar i redreçar en la mesura que es pugui allò que es desviï del previst.

2. Objecte de la proposta i metodologia

El Pla Director de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, que es prepararà basant-se en aquest diagnòstic, té com a objectiu general establir les directrius estratègiques de la política de cooperació i solidaritat de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda per tal de determinar les prioritats geogràfiques i sectorials dels pròxims anys, així com els objectius estratègics, les línies d’actuació, les activitats concretes, els mecanismes de coordinació i de col·laboració amb els agents públics i privats del municipi, el cronograma d’execució i els recursos necessaris per poder assolir els objectius.

Pel que fa a la metodologia emprada, aquest Pla està concebut sobre la base de dues fases diferenciades: el diagnòstic i el Pla en si. En l’elaboració del Pla serà imprescindible involucrar tots els departament de l’Ajuntament tant en la fase de diagnosi com durant la fase de planificació del Pla, i s’espera que així sigui, també, durant tot el període d’implementació i avaluació. Així mateix, està sent un element clau la participació de la resta d’actors del municipi, és a dir, les organitzacions de la societat civil, incloses les ONG, el sector privat, el centres de recerca, etc. i la ciutadania en general.

En l’elaboració del diagnòstic (format per l’anàlisi de context i l’anàlisi DAFO) s’han utilitzat diverses fonts a fi de recollir la informació necessària. En primer lloc, s’ha dut a terme una anàlisi exhaustiva del Pla 2012-2016, els instruments dissenyats per implementar-lo i els resultats recollits a l’informe d’avaluació a mig termini. D’acord amb les aportacions realitzades durant les entrevistes presencials mantingudes amb els representants de l’Ajuntament (en l’àmbit de la cooperació i en altres àmbits) i amb els actors de la ciutat, així


com amb la documentació aportada per les persones entrevistades, s’han analitzat les experiències i bones pràctiques en matèria de cooperació i solidaritat, els programes de cooperació directa, els instruments de treball amb les ONG, la col·laboració amb altres institucions com el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament com també les accions d’implementació dels ODS al territori, del respecte i la promoció dels drets humans i del foment de la pau.

També s’ha identificat el valor afegit de la solidaritat i la capacitat de cooperació de la població perpetuenca, i especialment el rol del col·lectiu immigrat, amb una gran capacitat d’implicació en la cooperació i el codesenvolupament, així com els vincles generats des de l’Ajuntament amb les institucions de la ciutat que duen a terme accions de cooperació al desenvolupament i els instruments posats en funcionament per tal de potenciar-los.

Amb tota aquesta informació, s’ha elaborat una anàlisi DAFO basada en les limitacions i els obstacles existents, així com en les oportunitats i les fortaleses de portar a terme accions de cooperació al desenvolupament des de l’Ajuntament i dels agents i actors locals, i les sinergies possibles que es poden dur a terme. L’anàlisi de context i l’anàlisi DAFO es presenten ara als treballadors de l’Ajuntament i als actors locals en un espai participatiu de diàleg, debat i consens, i les propostes i comentaris resultants s’incorporaran a la versió final d’aquest document.

Quant a l’elaboració del Pla, es definiran pròpiament els eixos prioritaris al voltant dels quals s’estructuraran les accions de cooperació al desenvolupament i solidaritat, així com les activitats associades a cadascun d’ells, les funcions i les responsabilitats dels diferents agents en la seva execució. Per últim es fixaran els sistemes de seguiment i avaluació. El paper del Govern municipal i dels altres agents de la cooperació al desenvolupament es contrastarà amb els actors del municipi altre cop, i els fruits d’aquestes sessions participatives s’incorporaran a la versió final del Pla.

3. Marc jurídic i institucional de la cooperació al desenvolupament dels ens locals

Les Nacions Unides defineixen la cooperació al desenvolupament com aquella activitat que té com a finalitat el desenvolupament nacional o internacional i que es duu a terme a través de relacions cooperatives sense ànim de lucre i en favor dels països en vies de desenvolupament1. Això no obstant, des dels anys noranta la cooperació al desenvolupament ha evolucionat enormement. S’han diversificat els actors de la cooperació amb un rol creixent dels ens locals, però també de les ONG, les fundacions, les empreses, les universitats i els sindicats, entre d’altres, i s’han abandonat la idea que la cooperació es redueix a la transferència de diners del Nord cap al Sud, amb la qual cosa també ha crescut el nombre d’activitats (transferència de

1 What is development cooperation? By José Antonio Alonso and Jonathan Glennie. 2016 Development Cooperation Forum Policy Briefs. February 2015, No. 1 http://www.un.org/en/ecosoc/newfunct/pdf15/2016_dcf_policy_brief_no.1.pdf


http://www.un.org/en/ecosoc/newfunct/pdf15/2016_dcf_policy_brief_no.1.pdf

coneixement, intercanvi d’experiències...) i instruments (relacions Sud-Sud o triangulars, xarxes de ciutats, etc.). Ara, a més, la universalitat i la globalitat dels Objectius de Desenvolupament Sostenible demostren que cada cop és més difícil distingir les accions de cooperació al desenvolupament d’aquelles accions que contribueixen al bé del planeta o al compliment dels objectius del territori, cosa que atorga un valor més transversal a la cooperació al desenvolupament.

La cooperació al desenvolupament ve avalada, a nivell legislatiu, per diversos instruments d’àmbit català, espanyol i supranacional. La Carta Europea de l’Autonomia Local, aprovada pel Consell d’Europa l’any 1985 i ratificada per Espanya el 1988, promou la cooperació al desenvolupament en tant que estableix que “les entitats locals poden, en les condicions eventualment previstes per la llei, cooperar amb institucions d’altres Estats” (article 10.3).

A Espanya, la Llei 23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional al desenvolupament i, en particular, l’article 20 disposa que “la acción de dichas entidades en la cooperación para el desarrollo se basa en los principios de autonomía presupuestaria y autorresponsabilidad en su desarrollo y ejecución, debiendo respetar las líneas generales y directrices básicas establecidas por el Congreso de los Diputados a que se refiere el artículo 15.1 de la presente Ley y el principio de colaboración entre Administraciones públicas en cuanto al acceso y participación de la información”.

A Catalunya, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya promou l’acció exterior dels ens locals catalans a l’article 199: “la Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin”. Específicament en l’àmbit de la cooperació, la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea (art. 10) reconeix als governs locals la potestat d’actuar en altres països i/o amb altres països:

“1. El Govern, en el marc competencial propi, i respectant el principi d’autonomia local, coordina les actuacions dels ens locals en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea i els presta suport per a dur-les a terme.

2. El Govern i l’Administració de la Generalitat han d’aprofitar l’experiència derivada de les accions exteriors de la resta d’administracions públiques de Catalunya i, conseqüentment, han d’impulsar la col·laboració amb els ens locals per a generar sinergies positives, concertar espais d’intercanvi d’informació que permetin definir estratègies compartides, evitar duplicitats o actuacions contradictòries i disposar amb la màxima eficiència dels recursos disponibles, amb la finalitat de millorar l’efectivitat de l’acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea.”

A nivell institucional, l’acció de cooperació al desenvolupament dels ens locals catalans ha de complementar-se i crear sinèrgies amb l’acció d’altres governs locals del territori, així com d’altres nivells de govern, com el comarcal, el provincial, el català i l’estatal.


La Diputació de Barcelona és des de fa anys un actor local molt fort en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, i ofereix suport tècnic i financer a les actuacions dels governs locals i la societat civil en el marc de les seves competències. D’altra banda, Santa Perpètua és membre de la Federació de Municipis de Catalunya i de l’Associació de Municipis de Catalunya, així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (com també ho és el Consell Comarcal del Vallès Occidental). També és remarcable la trajectòria de la Generalitat de Catalunya, a través especialment de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, en aquest àmbit, i ja a nivell estatal l’agència AECID. Cal no oblidar, a més, la importància de la Unió Europea i les diferents línies de co-finançament que posa a disposició dels ens locals i les organitzacions de la societat civil per a les seves activitats de cooperació i solidaritat.

4. Diagnòstic de la cooperació al desenvolupament a Santa Perpètua de Mogoda

4.1 Anàlisi de context

L’anàlisi de context del diagnòstic posa en relleu tots aquells elements característics de la ciutat i dels seus actors, de la cooperació al desenvolupament però també d’altres àmbits relacionats (escoles, sector privat, etc.), que són rellevants per a l’elaboració i la implementació del Pla Director, incloent-hi prèviament una anàlisi demogràfica de la ciutat.

4.1.1 Anàlisi demogràfica de Santa Perpètua de Mogoda: el pes de la immigració

Santa Perpètua de Mogoda compta, segons dades del portal HERMES de la Diputació de Barcelona, amb una població total de 25.556 habitants (any 2016). Un total de 2.153 persones són estrangeres (un 8,4%), de les quals 1.034 (un 48%) provenen d’Àfrica; 466 (un 21,6%), d’Amèrica Llatina, i 326 (un 15,1%), de la Unió Europea.

És notable el fet que un 25% de la població estrangera provingui del Marroc, com també l’augment de població arribada de Gàmbia, atès que d’acord amb el Pla Estratègic Santa Perpètua de Mogoda 2010-2025 l’any 2012 no es registraven ciutadans gambians entre les deu nacionalitats més nombroses a Santa Perpètua. Un tercer fet destacable és que la major part de població immigrada provinent d’Amèrica Llatina són dones (174 homes per 292 dones –sense comptar el concepte “altres nacionalitats”–), mentre que en el còmput total es registren 1.184 homes estrangers per 969 dones.

Àmbit geogràfic Homes Dones Total Àmbit

geogràfic Homes Dones Total

Espanya 11.736 11.667 23.403 Ucraïna 10 12 22Marroc 310 235 545 Hondures 2 20 22Gàmbia 96 50 146 Veneçuela 2 17 19


Romania 73 70 143 Nicaragua 2 17 19Mali 122 7 129 Uruguai 7 10 17Xina 56 48 104 Cuba 9 7 16

Colòmbia 36 46 82 Alemanya 9 6 15Perú 42 32 74 Geòrgia 7 8 15

Mauritània 51 21 72 Armènia 7 7 14

Nigèria 32 30 62 Guinea Equatorial 7 7 14

Bolívia 25 36 61 Paraguai 1 11 12Pakistan 35 18 53 Regne Unit 7 2 9

Itàlia 33 15 48 Polònia 6 2 8Dominicana,

República 12 33 45 Bèlgica 5 3 8

Equador 12 24 36 Guinea 3 3 6Índia 19 16 35 Xile 4 1 5

França 16 18 34 Països Baixos 3 1 4

Algèria 17 16 33 Ghana 2 2 4Bulgària 18 13 31 Dominica 2 2 4

Brasil 7 24 31 Altres Nacionalitats 21 31 52

Rússia 12 16 28 Total espanyols 11.736 11.667 23.403

Argentina 13 14 27 Total estrangers 1.184 969 2.153

Portugal 16 10 26 Total població 12.920 12.636 25.556

Senegal 15 8 23Font: Hermes. Diputació de Barcelona

Per edats, existeix un grup molt nombrós de migrants d’entre 25 i 29 anys, atès que representen el 18% de la migració total a Santa Perpètua, i el grup de 10 a 39 anys representa el 15%.

L’Ajuntament de Santa Perpètua ha estat molt bolcat en el foment de la cohesió social amb els diversos grups de migrants que han anat arribant al llarg dels anys i els resultats han estat força rellevants fins al punt que la integració d’aquest col·lectiu no ha originat friccions importants entre la ciutadania. La tasca de l’Ajuntament amb el col·lectiu s’ha dut a terme de manera transversal, entre d’altres, des de Benestar Social, Joventut o Promoció Econòmica.

Cal destacar l’existència de l’associació de la comunitat musulmana al municipi, molts dels membres de la qual (especialment els provinents de Mauritània, Senegal i Gàmbia) estan implicats en la cooperació i el codesenvolupament a través de l’ONG Santa Perpètua Solidària, de què alguns d’ells són també vocals (vegeu més avall). L’interès d’aquest col·lectiu pel treball conjunt amb l’Ajuntament i les entitats s’ha fet palès en diverses ocasions, com per exemple


en la participació en diverses edicions del gran recapte d’aliments, la creació d’altres associacions i la participació en les fires del municipi. També s’ha constatat especialment en les dues edicions del curs sobre codesenvolupament de 80h cadascuna que s’han realitzat al territori, mentre que no es pot afirmar aquest grau de compromís per part del col·lectiu magrebí i, encara menys, del col·lectiu llatinoamericà (peruà, colombià, dominicà).

D’altra banda dins de les idiosincràsies de cada grup de migrants, cal remarcar l’existència de la primera associació de dones al municipi, impulsada pel col·lectiu de dones marroquines, així com la presència d’un grup de dones amb problemes d’integració al territori (en temes de sanitat, escolarització, formació, inserció al món laboral), amb les quals el servei de Promoció Econòmica de l’Ajuntament ha treballat per promoure aquesta integració. D’altra banda, un grup de dones subsaharianes ha creat recentment la primera associació de dones de la ciutat.

Amb la Taula de la Diversitat, encara incipient, es pretén donar veu a totes les associacions, també de migrants, per aconseguir ajuntar esforços i crear projectes més grans i coherents al municipi, sempre des de l’òptica de les entitats socials i ciutadanes.

4.1.2 L’acció de cooperació al desenvolupament de l’Ajuntament de Santa Perpètua

L’Ajuntament de Santa Perpètua ja fa gairebé 20 anys que dóna suport a les iniciatives de cooperació al desenvolupament que s’originen al seu territori, especialment a través de la cooperació indirecta (subvencions a les entitats). A continuació s’analitzen els diversos elements que composen l’acció de cooperació al desenvolupament que ha desenvolupat l’Ajuntament de Santa Perpètua en els últims anys.

El compromís pressupostari del 0,7%

El Pla Director 2012-2016 plantejava el compromís de no renunciar al 0,7% com a mínim, dels ingressos propis destinats a cooperació. En èpoques de bonança econòmica, el pressupost destinat a cooperació va arribar fins a aquest 0,7% en diverses anualitats. De l’Informe d’avaluació a mig termini del Pla s’extreu que l’any 2012 el pressupost destinat a cooperació representava efectivament el 0,7% del pressupost total de l’Ajuntament, igual que l’any 2013. En els últims anys, el pressupost no ha arribat al 0,7% del pressupost total tot i que ara, després de dos anys (2014 i 2015) en què el percentatge es trobava al voltant del 0,5%, ha remuntat fins al 0,6% i la voluntat de l’Ajuntament és que segueixi creixent. Ha estat el següent:

AnyPressupost destinat a

CooperacióPercentatge del pressupost

total

2014 159.440,84€ 0,53%

2015 133.379,14€ 0,44%

2016 186.468,98€ 0,60%


2017 186.726,64€ 0,60%

Atesa la crisi econòmica que ha afectat el país en l’última dècada, el pressupost destinat a cooperació s’ha vist afectat. En qualsevol cas, la subvenció d’actuacions de les entitats locals s’ha confirmat com la principal via d’actuació de la cooperació al municipi. Malgrat que el percentatge destinat a la cooperació indirecta ha estat constant (al voltant d’un 45-47%), l’any 2016 es va decidir destinar-hi, en relació amb 2015, 23.574€ més (que van ser 32.959€ més un cop van ser atorgades les subvencions). La prioritat del consistori és, doncs, la cooperació indirecta mentre que les accions de cooperació directa són una via que cal explorar més a fons.

Per al període 2012-2016 es va decidir posar ordre i coherència a l’acció de cooperació per mitjà de l’aprovació del primer Pla Director de Cooperació i Solidaritat del municipi. El Pla marcava com a sectors prioritaris l’apoderament de la dona, el poder local i l’enfortiment de la governança local i la prestació de serveis públics. També feia un èmfasi especial en les accions de sensibilització i educació pel desenvolupament, tot definint com a línies transversals l’equitat de gènere, la participació, els drets humans i el desenvolupament sostenible. Pel que fa a les zones geogràfiques prioritàries eren: el Sàhara i els països emissors de migrants residents a la ciutat.

A continuació es fa una valoració del Pla Director de Cooperació i Solidaritat 2012-2016.

La línia estratègica principal: les convocatòries de subvencions i els projectes finançats

En el marc del Pla Director de Cooperació 2012-2016 l’Ajuntament ha publicat anualment una convocatòria de subvencions, el pressupost atorgat en el marc de les quals ha variat significativament: per exemple, l’any 2012 va ser de 134.112€ (la xifra més alta des d’aquell any) mentre que l’any 2015 s’hi van destinar 42.001€ (la xifra més baixa des de 2012). El quadre següent reflecteix els projectes que han estat cofinançats per l’Ajuntament en els últims anys:

Institució Projecte Subvenció atorgadaAny 2012

Hijas de la Caridad Aliments per a l’obra social a Driouch (Marroc) 8.900€

Santa Perpètua Solidària

Dafort aigua (2012-2013) (Mauritània) 88.012€Magatzem agrícola N’Diao (Mauritània) 17.200€

Fundació Vicente Ferrer

Millora de la qualitat de l’ensenyament a Kanaganapalli (Índia) 20.000€

Total 2012 134.112€Any 2013



Vacances en pau. Catalunya amb el Sàhara 4.064€Hort comunitari de dones (Mauritània) 12.184,46€

Fundació Vicente Impulsant el dret a l’educació (Índia) 20.000€


FerrerTotal 2013 48.748€

Any 2014



Cuidem les nostres mares a Tachott (Mauritània) 25.000€

Vacances en pau. Catalunya amb el Sàhara 6.104,50€Fundació Vicente

FerrerMillora de la salut de les dones de la regió

de Bathalapalli (Índia) 20.000€

Al Karia Estimular l’apoderament de les dones en la cooperativa agrícola d’Afanour (Marroc) 7.750€

Total 2014 70.854,50€Any 2015


Al Karia Estimular l’apoderament econòmic de les dones d’Afanour (Marroc) 10.600€


Vacances en Pau 3.910€Cuidem les nostres mares II a Tachott

(Mauritània) 15.491€

Total 2015 42.001€Any 2016


Al Karia

Estimular l’apoderament econòmic de les dones d’Afanour (Marroc) 2.900€

Reforçament de les capacitats productives de les associacions de dones de la

província d’Azuay (Equador)20.000€


Vacances en Pau 5.030,94€Suficiència alimentària. Soumpou,

cooperativa agrícola de dones (Mauritània)

35.000€

Total 2016 74.960,94€

Dels requisits formals establerts a les convocatòries destaca que les entitats que es vulguin presentar han de disposar d'una seu o delegació permanent al municipi de Santa Perpètua i estar representades, per mitjà d’un portaveu presencial, al Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat Internacional (secundàriament es poden presentar aquelles entitats socials o ciutadanes que, tot i no tenir com a objectiu la cooperació, es plantegen el treball de solidaritat, especialment amb entitats homòlogues). Amb aquesta mesura es pretén aconseguir que les entitats que fan cooperació tinguin arrelament a Santa Perpètua i contribueixin a enfortir el teixit ciutadà i associatiu. A més, es possibilita així a entitats normalment de mida petita i mitjana aconseguir cofinançament per als seus projectes.


Destaca també el fet que a les convocatòries s’hi estableixin prioritats temàtiques (o “sectors prioritaris”: apoderament de les dones, poder local, sensibilització i educació al desenvolupament...) però no prioritats geogràfiques. En efecte, les “àrees prioritàries” de la convocatòria (“països i zones principals d’origen de la immigració al municipi; compromís amb els grups, països amb un IDH més baix; [...] països, pobles i zones geogràfiques amb les quals Santa Perpètua de Mogoda ha desenvolupat una llarga trajectòria de cooperació”) no són un criteri d’exclusió sinó un dels diversos criteris d’avaluació de les propostes, com també ho són el vincle amb accions de sensibilització a Santa Perpètua o l’existència d’indicadors i mecanismes de seguiment.

Fins ara, com es pot comprovar en el quadre anterior, hi ha hagut una especialització territorial important d’acord amb les zones d’actuació de les ONG del territori. Així, com es veurà més endavant a la secció 4.1.3, la col·laboració amb Mauritània ha estat duta a terme per l’ONG Santa Perpètua Solidària, que també ha estat l’organitzadora del projecte Vacances en Pau des de fa uns anys i ha treballat en altres territoris de Gàmbia i Senegal; el treball a l’Índia era realitzat per la Fundació Vicente Ferrer, i Hijas de la Caridad de Sant Vicenç de Paül centra el seu projecte al Marroc. Recentment han sorgit noves entitats a Santa Perpètua com Al Karia, que gràcies al suport de l’Ajuntament ha pogut executar diversos projectes al Marroc i a l’Equador. Tot i que Santa Perpètua Solidària treballa amb territoris que són origen de bona part de la població migrant de Santa Perpètua, ni l’Ajuntament ni la resta d’ONG de la ciutat ho fan de manera clara.

Tornant a les temàtiques dels projectes, des de l’any 2012 s’aprecia una priorització del suport al col·lectiu femení, des del prisma de l’atenció sòcio-sanitària (projectes Cuidem les nostres mares i Millora de la salut de les dones de la regió de Bathalapalli), l’apoderament econòmic i empresarial (projectes Estimular l’apoderament econòmic de les dones d’Afanour, Hort comunitari de dones, Reforçament de les capacitats productives de les associacions de dones de la província d’Azuay, etc.) i l’educació i la formació (projecte Aliments per a l’obra social a Driouch), entre d’altres. Tampoc podem oblidar el suport a la infància i la joventut que es dóna des de fa anys a través del projecte Vacances en pau, gràcies al qual s’organitzen colònies per a infants refugiats dels campaments saharauis, del projecte Millora de la qualitat de l’ensenyament a Kanaganapalli, i del projecte Aliments per a l’obra social a Driouch, entre d’altres.

Agermanaments

Santa Perpètua manté agermanaments informals amb San Germán (Holguín, Cuba), que es troba aturat, i amb Tifariti (Sàhara). En el primer cas, l’agermanament va sorgir d’un projecte dels Brigadistes de l’any 2006 destinat a habilitar una biblioteca, amb un cost total del projecte de 12.000€. Aquest projecte, tot i ser puntual, va tenir un impacte en la ciutat atès que s’hi van realitzar diferents activitats de sensibilització sobre la realitat a Cuba i la importància del projecte (exposicions fotogràfiques, xerrades informatives, classes de salsa, etc.). En el segon cas es remunta a la bona relació entre Santa Perpètua i diversos campaments de refugiats saharauis, especialment gràcies al suport que reben per mitjà del projecte Vacances en pau. Malgrat que ambdós agermanaments tenen un cert reconeixement a la ciutat, no s’observa


que responguin a una estratègia ben definida. En canvi, podria obrir-se una via de col·laboració estable amb Tachott atesa la col·laboració establerta amb les contraparts mauritanes a través dels projectes de Santa Perpètua Solidària.

Participació en entitats i xarxes supramunicipals

A més d’aquestes relacions bilaterals, l’Ajuntament duu a terme accions de cooperació a través d’entitats supramunicipals. En primer lloc, és membre del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, entitat que va contribuir a fundar. Treballa activament en les accions d’ajut humanitari i emergències i, a més, participa a la Comissió de Pau i Drets Humans. Mitjançant el Fons, Santa Perpètua ha donat suport a diversos projectes al llarg dels anys, com la construcció de l’Hospital Catalunya, situat a Rabouni (Tindouf, Algèria), accions humanitàries per atendre la població afectada per un terratrèmol al Nepal, campanyes d’emergència davant les inundacions a l’Equador, la construcció d’un centre de promoció i capacitació socioeconòmica a Douar Izafzafen (Marroc), o la cobertura de necessitats bàsiques en aigua i sanejament per a dones i infants afectats per les inundacions al Pakistan. La quota de participació al Fons és, actualment, de 1.100€ anual.

L’Ajuntament també forma part de la xarxa Alcaldes per la Pau (que treballa amb fons de la Unió Europea), marc en el qual ha començat a establir contactes amb els municipis del voltant de cara a futures col·laboracions. També és membre de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Saharaui CCASPS (a la qual aporta una quota anual de 287€).

A través d’un conveni amb Santa Perpètua Solidària i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament va endegar l’any 2011 un projecte de codesenvolupament, amb una primera fase de formació i capacitació dels migrants residents a Catalunya amb els quals es vol comptar per a futurs projectes, és a dir, perquè facin projectes en els seus països d’origen, tot contribuint al seu desenvolupament i establint llaços forts entre ambdues comunitats, d’origen i de destí. El projecte incloïa la identificació de dos projectes sobre el terreny, un a Mauritània i l’altre al Senegal. Els beneficiaris van ser 64 persones (43 homes i 21 dones), que van rebre la formació de Santa Perpètua Solidària i AVALUEM durant 10 mesos. El pressupost va ser de 39.770 euros subvencionats per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Cooperació directa

L’Ajuntament de Santa Perpètua està realitzant actualment un projecte de cooperació directa: Dóna veu als infants sahrauís. El projecte, que ha comptat amb la participació de Santa Perpètua Solidària, té la finalitat de fer un tancament de l'anuari Objectiu Refugiats Sàhara 2016, per tal que el municipi visqui in situ les conseqüències que pateix aquest poble i, en concret, els infants refugiats a Smara que acudeixen a l’Escola València de Tifariti. Les línies d’intercanvi han inclòs: la interacció a través de correspondència entre els menors en llengua castellana, mitjançant cartes, via postal o correu electrònic; l'intercanvi d'elements elaborats de manera plàstica com dibuixos, murals, bijuteria o contes populars perquè uns i altres


coneguin la identitat cultural de cada poble, i la realització un taller de creació d'una cançó protesta amb un cantant de rap saharaui, en què també hi participen dues membres del grup de joves Brigadistes. A més de la participació directa dels 45 alumnes de l’escola saharaui i dels 45 de l’escola de Santa Perpètua, l’impacte del projecte ha arribat, almenys, a 270 persones.

Els contactes amb les entitats públiques d’altres països s’han establert sempre per mitjà de les ONG del municipi o per mitjà de les entitats supramunicipals mencionades anteriorment. La cooperació directa és, doncs, una via que podria ser explorada de manera més intensa en el procés de redacció d’aquest Pla, de forma especial en tot allò que té a veure amb la cooperació tècnica, un tipus de cooperació que s’ha demostrat molt eficient i que és una de les principals eines de la política de cooperació de molts municipis catalans i europeus. De moment, el pressupost de l’Ajuntament per a l’any 2017 ha reservat una partida de 9.000€ per a la cooperació directa.

De tota manera, la definició d’una estratègia de cooperació directa no és un exercici senzill i pot topar amb fortes resistències per part de diferents actors de l’Ajuntament (en especial la tecnoestructura) i la ciutat (algunes entitats s’hi poden mostrar contràries). Caldria, doncs, obrir espais de diàleg i reflexió conjunta per tal de demostrar la pertinença d’aquest tipus de cooperació, el seu cost limitat (la cooperació tècnica requereix un pressupost mínim) i l’eficiència en termes d’impacte en la millora de les capacitats institucionals i operatives dels governs locals socis amb qui es treballa.

La governança de la cooperació a l’Ajuntament

El Govern municipal s’estructura entorn de quatre àrees: l’Àrea d’Organització i Economia, l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, l’Àrea de Ciutadania i Promoció Local, i l’Àrea de Presidència i Desenvolupament Local.

La Regidoria de Solidaritat i Cooperació Internacional es troba inclosa a l’Àrea de Ciutadania i Promoció Local a càrrec del regidor Sergi Hernández Castellano, responsable, a més, de Convivència i Ciutadania. El Govern municipal es reparteix entre tres àrees presidides per ICV i una pel PSC (Ciutadania i Promoció Local).

L’Ajuntament de Santa Perpètua compta amb el Consell de Cooperació i Solidaritat Internacional, que té per objectiu promoure la participació de la ciutadania especialment implicada en assumptes del municipi que estan relacionats amb l’àmbit de la solidaritat internacional i de la cooperació al desenvolupament. Al si del Consell, l’Ajuntament i les entitats (tant ONGD com altres entitats) i ciutadania del territori debaten sobre les prioritats, els mitjans i els mecanismes de les accions de cooperació que es desenvolupen. D’acord amb els estatuts, el Consell s’ha de reunir, com a mínim, dos cops l’any.

D’acord amb el web de l’Ajuntament, el Consell està integrat per:

- Presidència: Isabel Garcia Ripoll (alcaldessa)- Vicepresidència: Sergi Hernández Castellano (regidor de Cooperació i Solidaritat

Internacional)


- Representació de cada grup polític: José Ramón Bonilla Acacio (ICV), Carmen Garrido Fernández (PSC), Glòria Rabassó Padrós (ERC), Isabel Fernández Caparrós (Plataforma Cívica), Manel Quesada Valderrama (Ciutadans), i Aureli Álvarez Tejeda (CUP)

- Representació d’entitats: Josep M. Matute Díaz (Asociación de Ayuda Solidaria), Youssef Douha Houti (Asociación de Paz de Santa Perpètua de Mogoda), Marcos Iván Rodríguez Puente (Associació de Voluntaris de Protecció Civil), Lídia Aymerich Cuní (Santa Perpètua Solidària), Modest Beltran Petter’s (Mercatalònia Solidària), Juan Soley Vila (Hijas de la Caridad de Dar Driouch), Sidah Sidhamed Abdelhay (Associació Saguia Alhamra), Ana Becerra Torné (Fundación Vicente Ferrer), Mariona Selga Guibernau (ONGD Al Karia), Kelly Chele Rope (Barcelona All the Children), Montserrat Vallsmadella (Centre Vila)

La Regidoria de Solidaritat i Cooperació defineix anualment un programa de treball sobre una temàtica concreta, que es transversalitza al si de les diverses regidories (que hi col·laboren per mitjà d’activitats diverses). Aquesta temàtica, consensuada amb el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat Internacional, l’any 2016 va ser el suport als refugiats del Sàhara, mentre que aquest 2017 ha estat la problemàtica al voltant de l’Orient Mitjà.

D’acord amb les entrevistes realitzades, existeix certa percepció entre els participants del Consell que aquesta instància hauria de ser més participativa i no tant informativa. El Consell es reuneix dues vegades l’any. La primera reunió se centra en l’aprovació de la convocatòria mentre que la segona focalitza en la seva resolució. Així, malgrat que durant les sessions es presenten alguns projectes de les entitats, es creu que s’hi podrien incloure altres temàtiques relacionades amb la cooperació. D’altra banda, l’aposta del consistori per l’enfortiment del teixit associatiu a la ciutat més enllà de la cooperació s’ha de seguir impulsant a fi d’obtenir els resultats esperats.

Ètica, sostenibilitat i proximitat

D’altra banda, l’Ajuntament de Santa Perpètua, compromès amb la defensa dels valors ètics, la sostenibilitat, el benestar social i la solidaritat, ha començat a treballar amb l’entitat financera Fiare, banca ètica especialitzada en l'impuls de l'economia social i solidària en el propi territori, per gestionar la partida municipal de solidaritat i cooperació. Fiare és una banca que finança projectes sostenibles ambientalment, socialment responsables i que contribueixen a la cultura del territori; d’acord amb els responsables del projecte, els projectes d’aquesta banca cooperativa i descentralitzada no tenen només el vist i plau dels tècnics, sinó que la comissió dels socis dóna o no la conformitat als projectes, sempre d'acord amb els criteris d'ètica i responsabilitat. Els resultats fins ara han estat molt positius, i la voluntat és continuar treballant i ampliar en la mesura de les possibilitats aquesta col·laboració.

En la mateixa línia, l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda s’ha fet soci de Som Energia, una cooperativa de consum d’energia verda sense ànim de lucre, a fi de col·laborar en el compromís d’impulsar un canvi del model energètic actual per assolir un model 100% renovable. En el marc d’aquesta decisió, l’Ajuntament organitzarà campanyes, tallers i


activitats per conscienciar i sensibilitzar la ciutadania amb l’eficiència energètica i l’energia renovable a fi de frenar el canvi climàtic.

Grau d’acompliment de les funcions que determina la missió, els sectors prioritaris i les fites i objectius que estableix el Pla Director de Santa Perpètua de Mogoda 2012-2016

Si ens basem en el quadre-resum del grau d’acompliment del Pla Director 2012-2016 inclòs en l’Informe d’avaluació a mig període (juliol 2014) i en tot el que ha estat ressenyat en els apartats precedents d’aquesta diagnosi, podem afirmar que des de la publicació de l’Informe fins ara no hi ha hagut canvis marcadament significatius en la implementació de la política de cooperació del municipi, tot i que sí que s’aprecien algunes millores que cal analitzar.

Així, segons l’opinió d’algunes de les persones entrevistades segueix mancant una estratègia més forta per desenvolupar una consciència ciutadana crítica i socialment responsable a través de la sensibilització i l’educació pel desenvolupament, fins al punt que fins i tot l’Ajuntament ha apreciat una participació decreixent en les activitats que organitza en aquest àmbit per part d’algunes entitats. Igualment, alguns grups de l’oposició, malgrat no oposar-s’hi completament, dubten del valor i l’impacte positiu de la cooperació al desenvolupament, tant al territori de Santa Perpètua com al territori del Sud.

La prioritat consistent a impulsar iniciatives de cooperació directa des de l’Ajuntament, tot reservant-los un percentatge del pressupost de cooperació, ha tingut un recorregut limitat (l’any 2017 és el primer en què es reserva un pressupost específic –de 9.000€– a la cooperació directa) atès que el consistori ha decidit apostar completament per la cooperació indirecta a través de les entitats. Pel que fa a les iniciatives de cooperació amb altres ajuntaments, durant els últims mesos de la segona fase d’implementació del Pla Director 2012-2016 s’han començat a realitzar trobades i negociacions amb els consistoris dels municipis propers, a banda de les col·laboracions tradicionals a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. El pressupost municipal dedicat a Cooperació no ha arribat a l’esperat 0,7%, tot i que la tendència apunta a l’acostament, i fins i tot superació, d’aquesta xifra.

Les mancances apuntades, però, contrasten amb la positiva consolidació dels elements troncals de la cooperació impulsada des de la ciutat, així com la millora d’alguns aspectes concrets. Pel que fa a les funcions que contribueixen a aconseguir la missió marcada pel Pla 2012-2015, cal remarcar especialment que s’han facilitat les iniciatives dels agents locals de la cooperació municipal. Així, durant la segona fase d’implementació del Pla Director han entrat a treballar al municipi noves ONG com Al Karia, molt activa tant en la cooperació indirecta com en la sensibilització i educació pel desenvolupament, i BCN All the Children, ambdues presents al Consell de Cooperació i predisposades a involucrar-se més en la tasca de cooperació. A més, l’èxit del codesenvolupament demostra que s’ha fomentat la implicació de les entitats del teixit associatiu local, s’han inserit els immigrants en la participació ciutadana i això ha contribuït a la cohesió social. En tercer lloc, els projectes i les col·laboracions s’han dut a terme en els sectors i les zones geogràfiques marcats com a prioritaris (excepte en l’àmbit de l’enfortiment de la governança local), confirmant també la necessària coherència de polítiques.


D’altra banda, però, la implicació del sector privat en iniciatives de cooperació al desenvolupament segueix essent gairebé inexistent, més enllà de la participació de dues entitats (Worldcoo i Alstom) de manera esporàdica (vegeu la secció 4.1.5). D’aquesta manera, no es pot afirmar completament que la coordinació de tots els agents que intervenen en el municipi (que s’inclou en el Pla Director com a quarta missió) s’hagi acomplert amb escreix.

La relació amb la Diputació de Barcelona era una assignatura pendent que s’ha materialitzat amb èxit, fins al punt que el contacte amb la Direcció de Relacions Internacionals és ara freqüent i fluït i aquest nou Pla Director de Cooperació ha estat cofinançat per la institució supramunicipal. Pel que fa a la resta de funcions, han continuat tenint resultats positius: la priorització d’una temàtica anual (Sàhara l’any 2016, crisi dels refugiats l’any 2017...) ha estat coherent i coordinada, la comunitat immigrada ha seguit mostrant-se interessada i partícip de les accions de codesenvolupament tant de manera individual com a través de les associacions, i s’ha acabat de consolidar el Consell de Cooperació, tot i que caldrà fer-hi alguns ajustaments de cara a aquest nou Pla Director, com es veurà.

D’acord amb tot el que s’ha apuntat, el quadre-resum del grau d’acompliment de les funcions incloses al Pla Director anterior queda de la següent manera:

MISSIÓFacilitar les iniciatives dels agents locals de la cooperació municipal Impulsar iniciatives per als sectors i zones geogràfiques que siguioportú intervenir-hi, com processos de formació en codesenvolupament Fomentar la implicació de les entitats del teixit associatiu Coordinar tots els agents que intervenen en el municipi SECTORS PRIORITARISApoderament de les dones Poder local Sensibilització i educació pel desenvolupament FITES I OBJECTIUS DEL PLA DIRECTORA) Millora de la qualitat de la cooperació municipalAconseguir la concentració geogràfica i sectorial de la cooperació municipal Implementar la metodologia basada en l'avaluació i la millora continuada dels projectes Contribuir al desenvolupament d'una consciència crítica i socialment responsable B) Reforçar el paper de l'Ajuntament com a agent de cooperacióImpulsar iniciatives de cooperació directa i suport tècnic per a la bona governança Impulsar iniciatives d'educació al desenvolupament directa de l'Ajuntament Desenvolupar iniciatives de formació per a agents de la cooperació Consolidar una informació i comunicació constant i fluida, i un rendiment de comptes C) Impulsar la coordinació amb la resta d'agents de la cooperacióConsolidar el Consell Municipal de Cooperació Coordinar iniciatives amb altres ajuntaments Coordinar iniciatives amb entitats supramunicipals


Facilitar la participació d'altres agents i d'institucions privades Impulsar i facilitar la participació d'organitzacions de base i d'associacions d'immigrants D) Mantenir el compromís pressupostari municipal en el finançamentMantenir l'1% - 0,7% dels ingressos propis de l'Ajuntament segons possibilitats econòmiques i pressupostàries Reservar a accions de cooperació directa un percentatge del pressupost de cooperació

Llegenda:Assoliment completAssoliment mitjàAssoliment incomplet

4.1.3 Les entitats socials de cooperació presents a la ciutat

Com s’ha ressenyat anteriorment, Santa Perpètua compta amb un nombre important d’entitats del tercer sector especialitzades en cooperació al desenvolupament, algunes de les quals participen al Consell de Cooperació i Solidaritat Internacional. A continuació s’apunten els factors més rellevants que caracteritzen l’acció duta a terme per les principals entitats de la ciutat.

Santa Perpètua Solidària és, sens dubte, l’entitat de cooperació més activa i amb més recorregut al territori. És una institució referent a Catalunya en matèria de codesenvolupament: participa a la Taula Catalana de Codesenvolupament (presidida per un dels vocals de l’entitat, Manel Llord) i ha participat en l’elaboració del llibre verd i el llibre blanc de codesenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

L’entitat, que és una suma d’entitats de cooperació i altres entitats ciutadanes del tercer sector (també de fora de Santa Perpètua: Mauritània, Senegal, Gàmbia), compta amb el suport de terceres entitats com associacions de veïns, l’escola de música i les entitats juvenils. És molt important la implicació de tota la ciutadania i, especialment, la nouvinguda i les segones generacions: l’associació Kanji (els antics Brigadistes), per exemple, és presidida actualment per la filla d’una parella de senegalesos arribats fa uns anys a Santa Perpètua. L’ONG focalitza la seva feina de cooperació a Mauritània, Senegal i Gàmbia, tot i que també ha dut a terme projectes al Sàhara, Cuba, l’Equador i el Perú al llarg dels vint anys d’història de l’entitat. Duen a terme projectes d’apoderament local en els àmbits de l’aigua (projecte de construcció d’un pou, projecte d’horts comunitaris), la sanitat (projecte sobre salut materno-infantil, i de construcció d’un centre d’atenció primària) i l’educació principalment, amb un enfocament especial en les dones. Els projectes s’inicien per mitjà de peticions d’associacions constituïdes legalment dels països beneficiaris (les seves contraparts acostumen a ser els consells de caps de família, que sovint tenen més pes que l’ajuntament corresponent –o figura homòloga), i la implicació dels governs locals i/o nacionals d’allà acostuma a produir-se com a conseqüència de l’endegament del projecte.


Un dels projectes recents ha estat l’anomenat Cuidem les nostres mares, que s’ha executat en el període 2014-2016. El projecte és una prova de l’èxit del codesenvolupament, atès que ha estat dissenyat i aprovat pel col·lectiu d’immigrants de Tachott (Mauritània) que viuen a les comarques del Vallès Occidental i Oriental després d’haver rebut la petició dels seus familiars del Sud. El projecte és, doncs, una petició directa de la població del Sud; en aquest cas, del grup de dones de Tachott, organitzat al voltant dels horts comunitaris. El projecte té com a finalitat l’atenció integral de les dones en edat fèrtil i els nadons fins a 5 anys de la comuna de 20.000 habitants (dels quals la meitat són dones en edat fèrtil) a partir de la reconstrucció del centre d’assistència mèdica amb un espai dedicat exclusivament a l’atenció ginecològica i pediàtrica, amb personal especialitzat i creant un grup de dones-antena, per al suport i la difusió. També es té en compte la formació del personal d’atenció, llevadora i auxiliar de llevadora.

A més, a Catalunya han dut a terme diversos projectes de sensibilització i educació pel desenvolupament. Només l’any 2016 van participar amb activitats el dia de Sant Jordi, durant la mostra d’entitats, durant la festa dels infants saharauis a Catalunya i en el marc de la fira de Nadal. Paral·lelament, el projecte Vacances en Pau, gènesi de la institució, ha permès any rere any que nens i nenes saharauis passin uns dies d’estiu en una família d’acollida del municipi. El valor afegit d’aquesta entitat és, sens dubte, la capacitat que ha tingut d’implicar els migrants instal·lats a Santa Perpètua, que adquireixen el rol de mediadors entre una comunitat i l’altra.

Hijas de la Caridad de Sant Vicenç de Paül ja fa uns anys que desenvolupa un projecte de suport a un menjador d’una escola a Driouch, el Marroc, en el marc d’un projecte més ampli d’educació infantil i primària i d’apoderament de les dones. L’associació ha aconseguit l’aprovació del govern local marroquí, però no n’obté cap suport financer o logístic.

L’Associació Catalana de Solidaritat i Cooperació Internacional pel Desenvolupament, ONGD Al Karia té com a finalitat acompanyar les poblacions rurals no industrialitzades dels països en vies de desenvolupament a través de projectes educatius, culturals i econòmics en aquests territoris (de moment, Marroc, Senegal, Perú i Equador). Els seus projectes es focalitzen en poblacions rurals indígenes: a Marroc treballen amb la població amazic, i a Equador amb els quechua, per exemple. Se centren en l’apoderament de la dona a nivell social i econòmic i en l’educació d’infants i joves, tant a les escoles com en la formació professional: per exemple, han ofert formacions de guia d’espeleologia, formacions de professorat d’activitats de lleure amb noves metodologies, i formació a paletes de 18-28 anys. També treballen per sensibilitzar la infància i la joventut catalana en l’àmbit de la solidaritat i la cooperació. Té la central a Barcelona, i la seu del Vallès a Santa Perpètua des de fa 5 anys (a l’Ajuntament de Santa Perpètua hi ha presentat quatre projectes). Es creu que la cooperació directa és molt important, tot i que estigui a la baixa per por dels Ajuntaments.

L’associació, però, sí que treballa amb els Ajuntaments del Sud com a primer contacte en aquests territoris, atès que ofereixen garanties institucionals i capacitat tècnica, i un cop establert aquest vincle entra en contacte amb les poblacions d’allà. L’associació també opina que les prioritats temàtiques són importants, però que un Ajuntament no hauria de determinar prioritats geogràfiques sinó ser més flexible. La seva feina assegura la sostenibilitat


dels projectes, atès que durant els dos anys posteriors a la finalització del projecte subvencionat l’associació en fa el seguiment amb fons propis. Finalment, es creu que la feina al Consell de Cooperació a vegades és complicada atesos els nous requeriments legals i que caldria més autocrítica dins l’Ajuntament i donar més capacitat d’opinió a les entitats.

L’associació BCN All the Children promou un projecte de centre educatiu a Nigèria adreçat a nens, sobretot bebès abandonats, i les seves mares adolescents, normalment repudiades, víctimes del terror de Boko Haram. El projecte fa dos anys que es manté gràcies a les aportacions voluntàries de la població de Santa Perpètua i d’altres indrets, però l’associació encara no ha rebut fons de l’Ajuntament. L’associació ha mostrat interès a col·laborar amb l’Ajuntament en les accions de sensibilització i educació pel desenvolupament.

Mercatalònia Solidària per la dona de l’Àfrica neix l’any 2010, tot i que el seu màxim responsable porta realitzant projectes socials en aquest continent des de 1971. L’objectiu principal d’aquesta organització és aconseguir la transversalitat de gènere en la política i la societat del continent africà. Projectes com Afromanioc (transformació del rebuig de l’agricultura en biocarburant i bioetanol) i Cuina Neta (abastiment de cuines de bioetanol a camps de refugiats de Kènia i Somàlia a fi que les dones tinguin més temps per a altres fins i es redueixin les malalties causades per la llenya i el risc de violència durant el camí cap a la cerca de llenya) estan clarament en aquesta línia. El responsable de la institució és el representant de la ciutat de Bangui (capital de la República Centreafricana) a Espanya, i fa uns anys va promoure un agermanament cultural entre aquesta ciutat i Girona. Participa al Consell de Cooperació de l’Ajuntament però no es presenta a les convocatòries, i el finançament dels seus projectes el busca a altres institucions com el Banc Africà de Desenvolupament, els governs nacionals de l’Àfrica subsahariana (i altres) i fundacions diverses. Ha fet xerrades sobre cooperació al territori de Santa Perpètua de la mà de la Universitat Rovira i Virgili. Durant l’entrevista realitzada, el representant de l’entitat va insistir en el fet que l’Ajuntament hauria de reservar un pressupost major a emergències i ajut humanitari (i actuar, així, també en zones de conflicte directament), treballar amb prioritats temàtiques però no geogràfiques, i assegurar la sostenibilitat dels projectes que es financen a fi que no es quedin com accions aïllades que, després de la marxa de la institució catalana, poden fins i tot empitjorar la situació inicial al territori del Sud.

4.1.4 Sensibilització i educació pel desenvolupament: les escoles de la ciutat i altres oportunitats

La generació d’una consciència crítica sobre el que passa al món, més enllà del nostre entorn més immediat, requereix d’unes accions de sensibilització i educació pel desenvolupament. Aquestes accions, que apunten a un canvi social cap al desenvolupament humà just, igualitari i sostenible, s’han de dur a terme posant la ciutadania al centre, i involucrant-la des de les etapes més primerenques de la vida. Per aquest motiu, comptar amb el suport dels centres escolars és crucial.

A Santa Perpètua existeix una població en edat escolar (de 3 a 16 anys) de 4.215 persones, es i compta amb 14 centres d’ensenyament: tres llars d’infants (Llar d'infants Can Folguera, Llar


d'infants Els Pins i Llar d’infants L’Espiga) i onze centres d’educació primària i secundària (CEIP Bernat de Mogoda, Escola La Florida, Escola Santa Perpètua, Escola Santiga, Escola Els Aigüerols, Col·legi Sagrada Família, Escola Tabor, Institut Estela Ibèrica (de formació professional reglada), Institut Rovira-Forns, Escola d’Adults Can Folguera, Escola Barcanova).

A més, la ciutat compta amb diversos equipaments públics (sis centres cívics, una biblioteca, un museu, un recinte firal, equipaments esportius diversos) on es poden realitzar les activitats de sensibilització adreçades a un públic més ampli, en forma de xerrades, conferències, taules rodones o altres activitats.

En el món de la cooperació és important tenir una programació d’accions de sensibilització coherent i planificada, a la vegada que flexible, tal com té l’Ajuntament de Santa Perpètua. La programació estable s’ha pogut elaborar gràcies a la col·laboració amb els agents les entitats del territori (les que consten a l’epígraf anterior i d’altres entitats del tercer sector), tot i que potser no s’ha fet amb la mateixa facilitat amb què es col·labora per a les accions de cooperació indirecta. El treball amb les entitats del tercer sector del territori resta, doncs, pendent.

L’objectiu de l’Ajuntament en matèria de sensibilització és dedicar anualment la programació a una temàtica consensuada amb el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat Internacional. Per exemple, la campanya Objectiu Refugiats Sàhara 2016 va estar dedicada a la causa saharaui tot coincidint amb la commemoració, el 2015, del 40è aniversari de la Marxa Verda i, el 27 de febrer de 2016, dels 40 anys de la proclamació de la República Àrab Saharaui Democràtica. Va ser coorganitzada amb Santa Perpètua Solidària i l’associació Saquia Alhambra i va incloure xerrades temàtiques, taules rodones, cinefòrums, exposicions i un concurs infantil de cartells.

L’any 2017 la programació ha estat dedicada a l’Orient Mitjà sota el títol “Objectiu refugiats, Viatge obligat, viatge odiat”. Ha comptat, al llarg de l’any, amb l’exposició Els murs de la vergonya; l’obra de teatre de la companyia Frec a Frec amb el propòsit d'utilitzar l'experiència teatral com a eina per a l'educació en valors i la transformació social i personal; el concert solidari d’ Yslem Hijo del desierto y La Tía Tomasa, i la xerrada-col·loqui en el marc del cinema a la fresca, amb la projecció d’At the Syrian Border + La llum d’Elna a càrrec de Mare Mortum i Jordi Oriola.

El treball específic amb els centres educatius en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament s’ha canalitzat per la via d’accions com:

- Projecció dels documentals Camí a l’escola (2016) i La sal de la terra (2017) als instituts del territori

- Presentació als alumnes de 6è de primària per part de l’alcaldessa d’un poble del Sàhara (en el marc d’un projecte de Santa Perpètua Solidària)

- Recollida de roba per a un camp de refugiats a França- Alguna activitat d’educació pel desenvolupament inclosa en la programació estable de

150 activitats que l’Ajuntament ofereix a les escoles (i aquestes decideixen si volen fer


o no): joc de taula i simulació i joc de rol per entendre el món. Altres activitats incloses en la programació estable són fàcilment alineables als Objectius de Desenvolupament Sostenible (vegeu més avall), especialment les de medi ambient; economia i consum; promoció de la salut; història i patrimoni, etc.

- Previsió: xerrada de l’ONG Stop Mare Mortum, que treballa per la reducció de l’impacte de la crisi dels refugiats

- Previsió: participació a la xarxa Ciutats Educadores

En aquest punt també és essencial connectar les actuacions de sensibilització i educació pel desenvolupament amb les accions de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament, en un enfoc basat en la coherència de polítiques, atès que el contacte amb la societat i, especialment, amb el col·lectiu immigrant és constant i les accions d’aquesta Regidoria, nombroses. Fins ara, per exemple, aquesta Regidoria ha dut a terme una exposició de dones del Sàhara en el marc de la campanya Objectiu Refugiats Sàhara 2016 de la Regidoria de Solidaritat; dóna suport als migrants (i no migrants) a través del Centre d’Informació i Recursos per la Igualtat en àmbits com la igualtat home-dona, LGBTI, el bullying i el racisme i té un Consell propi en què es reuneixen representants de l’Ajuntament amb representants de la societat civil i les associacions del territori. També és important lligar aquestes actuacions a les d’altres àmbits de l’Ajuntament com el de Salut Pública i Consum, que actualment està elaborant un protocol sobre mutilació femenina; Joventut, amb qui ja han realitzat alguna acció com el concert d’un activista saharaui organitzat juntament amb la Comissió de Joves, o amb Cultura, amb alguna participació a les sessions del Cinema a la Fresca, com la recent projecció del documental mencionat sobre el Sàhara que, segons informa el regidor de Cultura, no va acabar de tenir èxit.

Des de l’Ajuntament es creu necessari fer un esforç suplementari per involucrar les entitats de la ciutat i la ciutadania. L’Ajuntament, per exemple, ha treballat, sense gaire èxit segons el mateix consistori, amb l’associació Cineclub en l’organització de cicles de cinema i debat, però seria necessari tornar a intentar potenciar aquesta línia, cercant més fons i portant ONG del territori a fi que es converteixi en un veritable cicle de cinema i la ciutadania hi acudeixi en major nombre. En un altre àmbit, l’Ajuntament comenta que els aspectes de cooperació no han estat suficientment potenciats en esdeveniments especials com les festes populars, més enllà de la recaptació d’1€ per got utilitzat durant la Festa Major per finançar una ambulància que es va enviar a Mauritània. Així, segons s’apunta des del consistori, malgrat que es dóna l’oportunitat a les entitats perquè posin un estand a la Fira de Santa Llúcia i es donin a conèixer, només ho fan una o dues, sense que aquesta acció tingui gaire impacte. Per altra banda, una campanya de comerç just impulsada per l’Ajuntament fa uns anys no va tenir gaire resultats d’acord amb el que es comenta des de l’Ajuntament. Si bé Santa Perpètua Solidària també va endegar en el passat algun projecte basat en la venda de productes de comerç just, tampoc va assolir maduresa i continuïtat. Les associacions de veïns fan una tasca important en la integració dels col·lectius migrats, cosa que seria molt interessant de lligar amb la cooperació, especialment pel que fa a la integració de les segones generacions i la seva participació en la vida social i cooperativa. Per exemple, l’associació de veïns de Can Folguera (on es troba la mesquita de Santa Perpètua i s’han detectat alguns problemes, menors, de


convivència) ha treballat amb Santa Perpètua Solidària en la creació d’activitats adreçades a la gent jove. Com s’ha mencionat, la Taula de la Diversitat, encara incipient, apunta a treballar tots aquests temes i pot ser una plataforma per a la inclusió dels col·lectius migrats en l’acció de cooperació del municipi.

En l’àmbit de la contractació pública i els drets humans, el consistori encara no ha dut a terme cap actuació específica tot i que estan a l’espera de l’aprovació de diverses guies del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i altres institucions per posar-se a treballar en aquest àmbit. D’altra banda, pel que fa als factors socials, en alguna ocasió s’han introduït clàusules socials que van més enllà dels requeriments establerts legalment en aquest sentit, la qual cosa demostra el compromís del consistori per a la consecució d’un món més sostenible econòmicament, socialment i ambientalment. A tall d’exemple, es poden mencionar:

Com a clàusules generals, l’Ajuntament ofereix un avantatge a les proposicions d’empreses o les entitats reconegudes com a organitzacions de comerç just, quan en els productes objecte del contracte existeixi una alternativa en aquest sentit

També atorga prioritat a les proposicions presentades per les empreses que, en el moment d’acreditar la seva solvència tècnica o professional, compleixin les directrius i mesures que es determinin tendents a promoure la igualtat efectiva entre dones i homes en el mercat de treball, d’acord amb la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes

D’altra banda, en certs casos no es valora cap oferta econòmica que presenti minoració en els sous de personal per sota del que disposa el plec tècnic ni per sota del que estableix el conveni d’aplicació (per exemple, s’ha aplicat en relació amb el conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya)

Les empreses que acreditin que són d’inserció social i que en la seva plantilla es disposa d’un mínim del 30 % de treballadors discapacitats també tenen prioritat

Els plecs també estableixen en ocasions que la formació continuada dels treballadors ha de ser una preocupació i una responsabilitat pròpies de l'adjudicatari, que haurà de posar els mitjans necessaris per fer-la efectiva

En la licitació per a la contractació Projecte de dinamització lectura de la biblioteca, l’any 2017 s’ha inclòs, dins de l’apartat “Criteris, la quantificació dels quals depèn d’un judici de valor”, el criteri “inclusió de contes i tallers que fomentin la coeducació, la diversitat i els valors”

4.1.5 La participació del sector privat: el teixit empresarial

Santa Perpètua compta amb 946 empreses al municipi (dades del 2n trimestre de 2017), de les quals 7 pertanyen al sector de l’agricultura; 232, al de la indústria; 60, al de la construcció, i 647, al dels serveis, i amb un total d’ocupacions d’alt contingut tecnològic de 2.841 persones. Hi són establertes algunes empreses grans, com Montesa Honda (426 treballadors), Draka (335


treballadors), Lípidos Santiga (102), Transportes La Guipuzcoana (265 treballadors), Laminados Oviedo (270 treballadors), Cayfosa Quebecor (287 treballadors) o Zambon Pharma (210 treballadors).

A banda d’aquestes empreses, però, també el teixit de petits comerços i empreses de serveis del territori té un paper essencial en la promoció dels valors de la cooperació i en la participació dels diversos projectes que es desenvolupen en aquest marc. De moment, segons consta a l’Informe a mig termini del Pla, només es té constància de la participació d’una entitat del sector privat (Worldcoo, una plataforma que permet al sector privat invertir en projectes concrets proposats per ONG), així com de la cessió d’una ambulància a N’Diao per part d’Alstom.

Caldrà, doncs, revisar quin ha de ser el paper del sector privat en la política de cooperació que impulsa el municipi, determinar en quins àmbits es pot col·laborar i veure quins temes es poden abordar. Les estratègies de responsabilitat social corporativa de les empreses poden ser una bona porta d’entrada, però caldrà anar més enllà i analitzar de quina manera se les pot implicar en les dinàmiques de sensibilització i educació pel desenvolupament, si és possible obrir debats sobre ètica i corresponsabilitat empresarial o quin vincle poden tenir amb la nova Agenda de Desenvolupament Sostenible. Caldrà, també, analitzar si es pot vincular el sector productiu amb les estratègies de cooperació en els països en què treballen les ONG de la ciutat o en altres territoris en què es puguin construir aliances en clau de cooperació directa.

4.1.6 Els Objectius de Desenvolupament Sostenible

El setembre de 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la nova Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, una agenda de caràcter universal i integral que s’estructura sobre la base de 17 objectius i 169 metes.

Existeix un consens generalitzat sobre el fet que l’Agenda només podrà implementar-se plenament si els ens locals hi poden contribuir amb totes les seves capacitats i recursos a través del que s’ha anomenat procés de localització. De fet, la inclusió d’un objectiu específic centrat en el desenvolupament sostenible a les ciutats, l’ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles), és una bona mostra de la importància que la Agenda confereix als reptes urbans. Però més enllà de l’ODS 11, la major part dels objectius i les metes definits es vinculen de forma directa amb les competències que, en la majoria de països del món, tenen reconegudes els governs locals en àmbits tan sensibles com el transport, la gestió dels residus, l’aigua i el sanejament o el desenvolupament econòmic, entre molts d’altres.

La implementació de l’Agenda per part dels governs locals implica alinear els seus plans de desenvolupament (ja siguin de govern, de mandat, estratègics o sectorials), les accions que s’hi vinculen i els pressupostos i recursos disponibles amb els ODS i les metes definides per realitzar-los. Cal subratllar, però, que malgrat el procés d’alineació representa una oportunitat per revisar les estratègies i les polítiques de desenvolupament sostenible dels governs locals no ha d’implicar, en absolut, la necessitat de redefinir-les. Es tracta d’orientar el que es fa a la nova agenda i visibilitzar la contribució al desenvolupament sostenible.


L’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, tot i que de ben segur que en el seu dia a dia contribueix enormement a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, no ha dut a terme cap acció específica en aquest marc. Així, no ha realitzat cap exercici de portes endins per alinear les seves polítiques, plans i actuacions amb els Objectius. Tampoc ha dut a terme cap acció de sensibilització cap a la ciutadania, especialment a les escoles, sobre la rellevància que tenen aquests Objectius per a la consecució d’un món millor.

Com s’ha dit, els Objectius de Desenvolupament Sostenible han de ser vistos com uns objectius transversals, als quals contribueixin totes les àrees i els departaments de l’Ajuntament (així com els actors de la ciutat). Atès aquest caràcter transversal, és important que la Regidoria de Cooperació i Solidaritat vinculi la política de cooperació als ODS, i que segueixi treballant, entre d’altres, en l’apoderament de la dona (ODS 5), la provisió d’aigua i sanejament (ODS 6) i l’educació i la formació (ODS 4) en els territoris més necessitats, i en les accions de sensibilització i educació pel desenvolupament a Santa Perpètua. I és important que ho faci de manera integral, tot coordinant i assegurant la coherència de polítiques al si del consistori.

4.1.7 Comunicació de les accions de cooperació i solidaritat

L’Ajuntament de Santa Perpètua, des del seu servei de Comunicació, té molts mitjans per fer promoció de la cooperació que es realitza des del municipi:

- Xarxes socials- Informatiu quinzenal imprès que s’envia als domicilis particulars- Informatiu digital diari- Web municipal- Ràdio municipal

El regidor de Cooperació té un espai a la ràdio municipal (Magazín matinal) un cop al mes, estona durant la qual presenta les últimes novetats de la cooperació al municipi, tant les actuacions que duu a terme el consistori com les de les diverses entitats i esdeveniments rellevants com per exemple la crisi dels refugiats. A més, notícies periòdiques sobre cooperació apareixen als diversos informatius, al web i a les xarxes socials del consistori. Malgrat això, es creu que el contacte entre Cooperació i Comunicació hauria de ser més regular, atès que no existeix un intercanvi estable d’informació. A més, es poden utilitzar altres canals i programes habilitats, com per exemple el programa adreçat a la joventut, per incloure-hi activitats de cooperació. Per últim, es desconeix l’impacte d’aquestes accions de comunicació en la ciutadania, ja que no existeixen mecanismes de seguiment i avaluació. Tot i això, l’Ajuntament (tant des de la Regidoria de Cooperació com des de Comunicació) és conscient que cal connectar amb la ciutadania, i que s’ha de fer per mitjà de nous formats adaptats als temps actuals.


4.2 Anàlisi DAFO

Les dades exposades en l’anàlisi de context realitzada anteriorment permet elaborar una anàlisi seguint la metodologia DAFO. Aquesta anàlisi permetrà reflexionar sobre les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de l’acció de cooperació al desenvolupament de l’Ajuntament de Santa Perpètua i del posicionament de la ciutat en el seu entorn local, nacional i internacional en aquest àmbit.

A continuació s’inclou un quadre-resum de les principals fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces, que seran desenvolupades posteriorment.

Fortaleses Oportunitats- Teixit associatiu solidari molt dinàmic,

projectes reeixits de la cooperació indirecta, tant a través de les entitats més tradicionals com a través d’ONG de nova creació, i lideratge del codesenvolupament

- Política de cooperació assentada al territori, voluntat de l’Ajuntament de dissenyar un nou Pla Director de Cooperació, i col·laboracions fructíferes entre Cooperació i altres departaments i àrees

- Participació històrica al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

- Dinamisme en l’acció de sensibilització de l’Ajuntament

- Possibilitat de redefinir i donar un impuls al Consell de Cooperació

- Resultats positius de les accions de cooperació de la Diputació de Barcelona i el FCCD que poden ser aprofitats per Santa Perpètua

- Negociacions en marxa amb municipis del voltant en l’àmbit de la cooperació, i voluntat d’adherir-se a les xarxes Alcaldes per la Pau i Ciutats Educadores

- Oportunitat que presenten els ODS per adonar-se dels problemes globals i fer-hi front a través de la cooperació al desenvolupament i de l’alineació de les polítiques públiques de l’Ajuntament als ODS

- La contractació pública i la protecció i la realització dels drets humans: un camp d’interès creixent

Debilitats Amenaces- Dificultats en la tramitació de les

subvencions- Sectors prioritaris: dilució de temàtiques

crucials com la governança local en comparació amb altres sectors

- Zones geogràfiques prioritàries poc definides

- Trajectòria limitada en l’àmbit de la cooperació directa i, especialment, la cooperació tècnica

- Agermanaments informals i no estratègics Comunicació interna poc fluïda i no transversal en l’àmbit de la cooperació

- Incertesa sobre l’impacte de la comunicació externa de la cooperació, amb un èmfasi posat en les accions de

- Incertesa política a nivell nacional - Aparició esporàdica d’accions de caire

xenòfob- Minva del compromís solidari de part de la

població


sensibilització i educació pel desenvolupament

- Articulació limitada amb les entitats en matèria de sensibilització i baix impacte de les accions en aquest àmbit en la ciutadania

- Falta de participació del sector privat en la cooperació

- Estancament del Consell de Cooperació

4.2.1 Fortaleses

Teixit associatiu solidari molt dinàmic, projectes reeixits de la cooperació indirecta, tant a través de les entitats més tradicionals com a través d’ONG de nova creació, i lideratge del codesenvolupament

Si la cooperació al desenvolupament a Santa Perpètua ha tingut tant d’èxit des de fa més de 20 anys ha estat, en bona part, gràcies a les entitats socials que hi han dedicat temps i esforç. La ciutat compta amb una institució molt sòlida, Santa Perpètua Solidària, que fa anys que actua en territoris amb un vincle, històric o actual, molt important amb la ciutat, com també amb Hijas de la Caridad i la seva actuació permanent al Marroc.

Santa Perpètua Solidària ha impulsat el codesenvolupament en el marc de la cooperació. Institució referent a Catalunya en matèria de codesenvolupament, participa a la Taula Catalana de Codesenvolupament (presidida per un dels vocals de l’entitat, Manel Llord) i ha participat en l’elaboració del llibre verd i el llibre blanc de codesenvolupament de la Generalitat de Catalunya.

Així, el caràcter essencial del codesenvolupament impulsat per Santa Perpètua Solidària confereix un valor afegit molt important per a la ciutat per diversos motius: la integració de la població migrada a la vida pública de la ciutat, la creació de partenariats entre els territoris emissors de migrants i Santa Perpètua com a receptora, l’endegament de projectes de cooperació descentralitzada que sorgeixen de les necessitats veritables d’ambdós territoris i que, consegüentment, els beneficien als dos, etc.

A banda de Santa Perpètua Solidària, altres ONG s’estan fent un lloc en la vida solidària de la ciutat, com l’activa Al Karia o BCN All the Children, que s’han ofert per fer col·laboracions amb l’Ajuntament en l’àmbit de la sensibilització i l’educació pel desenvolupament. Es pot afirmar, doncs, que el teixit associatiu solidari de la ciutat està més que consolidat. Tanmateix, des de l’Ajuntament s’anima les entitats perquè aprofitin millor els canals que es posen a la seva disposició a fi de guanyar visibilitat, com per exemple la instal·lació d’un estand en el marc d’esdeveniments festius a la ciutat, cosa que fins ara no sembla que hagin aprofitat prou.

En el marc del Pla Director anterior, es marcaven unes prioritats temàtiques que tenen coherència amb el món i les competències locals (el que al Pla s’anomenava “poder local”), com poden ser l’apoderament de les dones, l’enfortiment dels serveis públics (servei d’aigua,


sanitat) o l’educació. Aquest apoderament local, però, s’hauria d’enfortir de cara al futur amb més accions de reforç de la governança local, tot sumant-hi les grans capacitats que pot tenir l’Ajuntament de Santa Perpètua en la cooperació directa.

Política de cooperació assentada al territori, voluntat de l’Ajuntament de dissenyar un nou Pla Director de Cooperació, i col·laboracions fructíferes entre Cooperació i altres departaments i àrees

La voluntat de la Regidoria de Cooperació de dissenyar un nou Pla Director de Cooperació que impliqui totes les àrees de l’Ajuntament i les entitats, tot enfortint els èxits aconseguits en el marc del Pla anterior i superant els obstacles trobats en el camí, no fa sinó reforçar la idea que la cooperació segueix sent un element essencial, no només de l’activitat de l’Ajuntament, sinó també de la idiosincràsia de la ciutat. I és que ja fa molts anys que Santa Perpètua treballa per la cooperació i per aconseguir un món més solidari i just. A més, malgrat la crisi econòmica, l’Ajuntament ha sabut mantenir l’aposta per la cooperació: si el pressupost destinat a cooperació va baixar fa uns anys, la voluntat perquè remunti i torni a arribar al 0,7% és patent en els últims anys. L’Ajuntament també ha pres altres decisions que, no estant estrictament relacionades amb la cooperació, contribueixen a la sostenibilitat del planeta, com és la contractació dels serveis d’una banca ètica per gestionar el pressupost de la Regidoria de Cooperació (Fiare) i de Som Energia.

Tot i que, tal com s’ha apuntat anteriorment, l’acció de la Regidoria de Cooperació no és coneguda per algunes àrees del consistori, també és cert que la col·laboració amb regidories com Igualtat i Joventut en diverses ocasions ha tingut un èxit meritori i ha contribuït a la coherència de polítiques. Serà interessant, doncs, intensificar aquestes col·laboracions existents i endegar-ne de noves en el futur; actuació que passa, en primer lloc, per enfortir l’acció de comunicació de la cooperació per part de la Regidoria corresponent.

Participació històrica al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

L’Ajuntament de Santa Perpètua participa al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ja des dels seus inicis, i s’ha sumat a moltes de les seves iniciatives, tant de la cooperació al desenvolupament més clàssica com d’emergències i ajut humanitari (aquest any, per exemple, va aprovar una aportació de 3.000€ al Pla d’emergència per a les persones refugiades). A més, participa a la Comissió de Pau i Drets Humans. La participació, doncs, es pot considerar d’històrica; de totes maneres, però, se’n podria treure un major rendiment.

Dinamisme en l’acció de sensibilització de l’Ajuntament

L’Ajuntament s’ha mostrat molt actiu en la proposició d’activitats de sensibilització i educació pel desenvolupament. De fet, disposa d’una programació estable de sensibilització amb actuacions de diversa índole (concerts, exposicions, etc.) i àmbits variats com l’educació, la cultura, la salut o els drets humans. També altres departaments de l’Ajuntament han dut a terme accions de sensibilització amb un impacte important, com per exemple Educació i Medi Ambient. Aquest dinamisme en l’acció de sensibilització demostra el compromís de


l’Ajuntament per compartir coneixements que tendeixin a la transformació cap a un món millor i més sostenible econòmicament, socialment i ambientalment.

4.2.2 Debilitats

Dificultats en la tramitació de les subvencions

D’acord amb opinions de l’Ajuntament i de les pròpies entitats, els processos de convocatòries de subvencions presenten algunes mancances com, entre d’altres, les dificultats d’entesa amb Intervenció ateses les particularitats i la complexitat del món de la cooperació, la qual cosa redunda en la impracticabilitat de l’aplicació dels terminis establerts, els retards en els pagaments, la dificultat per realitzar les justificacions necessàries, etc.

Sectors prioritaris: dilució de temàtiques crucials com la governança local en comparació amb altres sectors

L’Ajuntament de Santa Perpètua s’havia marcat en el Pla 2012-2016 diversos sectors prioritaris que, sent essencialment temàtiques locals, tenien molt d’encaix en la realitat de Santa Perpètua i dels territoris beneficiaris de les accions. Els projectes realitzats en els àmbits de la seguretat alimentària, les polítiques de gènere, el desenvolupament econòmic local, la salut, la gestió de l’aigua i l’educació han seguit, doncs, una lògica i una coherència importants i han tingut un impacte no menor als territoris beneficiaris (i també al territori de Santa Perpètua).

Això no obstant, és important remarcar l’absència de projectes d’un altre sector en què els governs locals, com també les ONG del territori, tenen molt per aportar. Es tracta de la governança local, la millora de les capacitats dels governs locals i de la seva relació amb la ciutadania. Tot i tractar-se d’un sector prioritari en el Pla anterior (es va anomenar “poder local”), no s’ha dut a terme actuacions en aquesta línia, amb el desaprofitament d’oportunitats, tant en la cooperació directa com en la indirecta, que comporta aquest fet.

Zones geogràfiques prioritàries poc definides

Les convocatòries de propostes més recents estableixen com a “àrees prioritàries” els “països i zones principals d’origen de la immigració al municipi; compromís amb els grups, països amb un IDH més baix; [...] països, pobles i zones geogràfiques amb els quals Santa Perpètua de Mogoda ha desenvolupat una llarga trajectòria de cooperació”. A més, cal tenir en compte que aquestes àrees prioritàries no són un criteri d’exclusió sinó un dels diversos criteris d’avaluació de les propostes, com també ho són el vincle amb accions de sensibilització a Santa Perpètua o l’existència d’indicadors i mecanismes de seguiment.

Parlem, doncs, d’una amplitud i poca definició de les zones geogràfiques en què es pretén treballar i que ha donat lloc a projectes al Sàhara, a les comunitats d’origen dels migrants (especialment a Mauritània, Senegal i Gàmbia), a l’Índia i a l’Amèrica Llatina (Equador, Perú). Cal valorar si aquesta manca d’especificitat geogràfica és positiva i s’hauria de mantenir per a aquest període o si caldria focalitzar-se en alguns d’aquests territoris.

Trajectòria limitada en l’àmbit de la cooperació directa i, especialment, la cooperació tècnica


La cooperació indirecta a través de les entitats del municipi sempre ha estat la prioritat del consistori i ha obtingut molt bons resultats. Per contra, la cooperació descentralitzada directa, entesa en el sentit més estricte, s’ha deixat en un segon terme. Així, l’únic projecte de cooperació directa que l’Ajuntament de Santa Perpètua ha dut a terme (més enllà de projectes efectuats a través del Fons) és el projecte Dóna veu als infants sahrauís, en què ha sabut implicar-hi els més petits tant del municipi com saharauis i, a partir d’aquí, tot un conjunt de ciutadans i institucions amb un impacte gens menyspreable.

Aquest projecte ha estat, doncs, molt reeixit i ha demostrat que la implicació de l’Ajuntament és possible i, sobretot, positiva, atès que ha contribuït a crear sinèrgies amb la societat civil, ha establert ponts amb la institució homòloga saharaui (les dues alcaldesses van treballar conjuntament) i ha promogut l’apropiació del projecte per part dels membres del consistori.

Però la cooperació directa també es pot dur a terme des del consistori de manera intensa si s’impliquen les diverses àrees i apunten a l’enfortiment de les capacitats del soci homòleg. La millora de la governança dels ens locals del Sud (que constava com a prioritat de l’anterior Pla de Cooperació) és un objectiu al qual els ens locals del Nord poden contribuir enormement, a la vegada que poden aprendre també les maneres de fer del soci homòleg. Hi ha molts àmbits en què l’Ajuntament pot contribuir amb el seu expertise i que ja han estat prioritats de la cooperació, com la transversalització del gènere o la provisió del servei d’aigua potable, així com hi ha molts altres camps que podrien ser explorats, com per exemple l’enfortiment de capacitats governatives com el seguiment i l’avaluació de polítiques, la gestió de la migració, etc.

A través dels diversos projectes endegats per les entitats de cooperació del municipi, així com en el marc del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Santa Perpètua ha tingut contacte amb moltes entitats locals, amb les quals ara podria enfortir lligams a través dels projectes de cooperació directa, així com també existeix la possibilitat d’explorar nous socis). La cooperació directa i, en especial, la cooperació tècnica, resten com una via que caldrà explorar en el marc d’aquest Pla. De moment, l’assignació d’una part del pressupost de Cooperació a aquesta modalitat és un bon inici.

Agermanaments informals i no estratègics, i vincles amb altres ciutats

Santa Perpètua manté agermanaments informals amb San Germán (Holguín, Cuba), que es troba aturat, i amb Tifariti (Sàhara), com s’ha vist. Tot i que ambdós vincles tenen un cert reconeixement a la ciutat, no s’observa que responguin a una estratègia ben definida, especialment en el primer cas, de manera que no es poden concebre com a “agermanaments” en el sentit més clàssic de la paraula. En canvi, podria ser una oportunitat important aprofitar el vincle i la bona relació amb Tachott (Mauritània) establert per Santa Perpètua Solidària.

Comunicació interna poc fluïda i no transversal en l’àmbit de la cooperació

La comunicació de les accions de cooperació al si de l’Ajuntament no sembla suficientment fluïda, i alguns departaments desconeixen els projectes que es realitzen des de Cooperació. La transversalització de l’acció de cooperació, que es veurà enfortida si es duen a terme accions


de cooperació tècnica, contribueix al reforçament de la col·laboració interàrees i de l’apropiació de les accions del consistori.

La comunicació interna també fa referència, evidentment, a la comunicació entre la Regidoria de Cooperació i els serveis de comunicació de l’Ajuntament. Fins ara, la relació entre aquestes dues àrees no ha estat prou dinàmica i natural, és a dir, la transmissió de notícies als serveis de comunicació es feia amb poca regularitat, transmetent diverses notícies a la vegada que posteriorment s’han de dosificar. Cal fer un esforç per comprendre la importància de comunicar les pròpies accions i treballar perquè aquesta tasca sigui constant, inherent al bon desenvolupament de la feina i no es faci de manera esporàdica.

Incertesa sobre l’impacte de la comunicació externa de la cooperació

Seguint amb el punt anterior, seria essencial poder fer un seguiment i una avaluació de l’impacte de les accions de comunicació externa de l’Ajuntament en l’àmbit de la cooperació. El regidor de Cooperació té, un cop al mes, un espai matinal per presentar les últimes novetats en aquest àmbit però, malauradament, no és possible conèixer l’índex d’audiència d’aquesta franja ni comparar-la amb l’índex d’audiència d’altres franges dedicades a altres serveis i àrees de l’Ajuntament. El mateix es pot dir de la resta d’accions de comunicació en l’àmbit de la cooperació (a través del web de l’Ajuntament, de la revista o de les xarxes socials).

D’altra banda, l’Ajuntament de Santa Perpètua, a través del web dedicat a Cooperació, podria plantejar-se fer ressò de les activitats de les entitats del territori, encara que el consistori no hi participi directament. La bona relació amb les entitats del territori ho fa possible, i ampliant l’àmbit de divulgació de les actuacions solidàries es confereix un major valor a la cooperació.

La comunicació de les accions de cooperació a la ciutadania és essencial perquè aquesta no només estigui informada de què fa l’Ajuntament sinó que, a més, se senti partícip d’aquestes accions i s’hi vulgui implicar activament. Però també és igual d’important fer el seguiment i l’impacte d’aquestes actuacions a través de mecanismes preestablerts, cosa que no s’ha fet fins ara.

Articulació limitada amb les entitats en matèria de sensibilització i baix impacte de les accions en aquest àmbit en la ciutadania

És especialment important la comunicació en les accions de sensibilització i educació pel desenvolupament, atès que és l’eina essencial d’aquestes accions. Fins ara, s’ha comprovat que les accions que es duen a terme com a part de la programació escolar han tingut èxit i que, a més, com s’ha vist, l’Ajuntament ha elaborat una programació estable de sensibilització que inclou actuacions diverses (concerts, exposicions, etc.) que toquen àmbits com l’educació, la cultura, la salut o els drets humans, entre d’altres. Tot i aquest esforç meritori, s’ha comprovat també que el potencial d’aquestes accions podria ser major si es posessin en pràctica noves vies per arribar a la ciutadania. Així, caldrien nous mètodes d’acostament a la ciutadania, especialment a través de les noves tecnologies, per evitar situacions com l’absència de públic en el marc de la projecció d’un documental sobre el Sàhara en el cicle de cinema fa uns mesos. Facilitar les trobades entre les entitats (per exemple, les associacions de veïns, entitats


culturals, etc.), i també amb la ciutadania, així com el progrés de la Taula de la Diversitat podria dur a una major implicació de les ONG, les entitats locals i la població.

Falta de participació del sector privat en la cooperació

La participació del sector privat en les accions de cooperació de Santa Perpètua ha estat, fins ara, molt escassa, i s’ha limitat a la participació d’una entitat del sector privat (Worldcoo, una plataforma que permet al sector privat invertir en projectes concrets proposats per ONG), així com de la cessió d’una ambulància a N’Diao per part d’Alstom. Malgrat que, per a molts, la participació d’empreses en la cooperació pot aixecar suspicàcies, la seva participació pot arribar a ser molt valuosa en termes de transferència de coneixement i know how que altres actors no poden aportar. Cal introduir en les dinàmiques de la cooperació, de manera especial, les entitats del tercer sector com les cooperatives, el petit comerç, etc., que fins ara només han participat esporàdicament a través de Santa Perpètua Solidària.

Estancament del Consell de Cooperació

Els consells participatius es troben, des de fa un temps, estancats, no només en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. La ciutadania (la que hi participa i que, a més, acostuma a participar en més d’un consell) està en certa manera aclaparada pel gran nombre de fòrums participatius. Els formats dels consells han quedat, de vegades, obsolets. Tot això n’ha reduït la funcionalitat i l’èxit.

Pel que fa al Consell de Cooperació, s’aprecia una manca de participació d’algunes entitats, així com un allunyament de la ciutadania. Tot i que les ONG tenen l’oportunitat de presentar els seus projectes a la resta de participants (cosa que s’hauria d’assegurar que es fa extensible a un públic més gran en la línia de millorar la comunicació mencionada anteriorment), les sessions es limiten bàsicament a presentar la nova convocatòria i, posteriorment, la seva resolució. També s’hi debaten altres temes relatius a la cooperació, malgrat que, d’acord amb algunes opinions, s’hauria d’impulsar aquests debats. El Consell és una eina adequada i necessària perquè l’Ajuntament s’apropi a les entitats i la col·laboració entre ells sigui al més fructífera possible, així que una de les prioritats del Pla ha de ser trobar les eines que el tornin a fer dinàmic i atractiu per a Ajuntament, entitats i ciutadania.

4.2.3 Oportunitats

Possibilitat de redefinir i donar un impuls al Consell de Cooperació

Aquest nou Pla Director de Cooperació és l’escenari perfecte per abordar les mancances identificades en el funcionament del Consell de Cooperació i convertir-lo en una plataforma dinàmica, que atregui l’interès no només de les ONG del territori sinó també d’altres entitats i de la ciutadania, i que sàpiga crear sinèrgies amb altres àmbits i altres consells.

Resultats positius de les accions de cooperació de la Diputació de Barcelona i el FCCD que poden ser aprofitats per Santa Perpètua


La Diputació de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament estan duent a terme una tasca d’acció humanitària molt important a la vall de la Bekaa, al Líban, per a la gestió de la crisi dels refugiats sirians (a la qual l’Ajuntament de Santa Perpètua hi ha participat). D’aquesta acció humanitària, i d’altres accions anteriors al territori, han sortit col·laboracions interessants i bones relacions com la que es manté amb la federació de municipis libanesa. L’Ajuntament de Santa Perpètua hauria d’aprofitar aquesta oportunitat i aquests contactes per emprendre nous projectes de cooperació directa amb ens locals d’una regió, la col·laboració amb la qual gaudeix d’una llarga tradició al territori català.

Negociacions en marxa amb municipis del voltant en l’àmbit de la cooperació, i voluntat d’adherir-se a les xarxes Alcaldes per la Pau i Ciutats Educadores

Recentment l’Ajuntament de Santa Perpètua ha obert negociacions amb ajuntaments de municipis propers a fi de posar en marxa projectes conjunts de cooperació al desenvolupament, tal com marca el Pla Director de Cooperació 2012-2016. És important seguir la tònica de col·laboració intermunicipal que es duu a terme en el marc de la feina de la Diputació i el Fons Català, a fi de reunir esforços i recursos i poder desenvolupar projectes de major envergadura, tot assegurant també la participació de les entitats dels municipis que hi intervenen.

A més, posar sobre la taula la participació en dues xarxes com són Alcaldes per la Pau i Ciutats Educadores demostra la voluntat de l’Ajuntament per treballar en xarxa amb altres ciutats catalanes i estrangeres i maximitzar així la feina que es fa en els àmbits del foment de la pau i l’educació. És important, a més, perquè aquestes xarxes no impliquen només la feina dels àmbits de cooperació (Alcaldes per la Pau) i educació (Ciutats Educadores), sinó que requereixen la col·laboració i el treball en equip amb altres departaments consistorials, tot reforçant la governança i la transversalitat d’aquests dos àmbits al si de l’Ajuntament.

Oportunitat que presenten els ODS per adonar-se dels problemes globals i fer-hi front a través de la cooperació al desenvolupament i de l’alineació de les polítiques públiques de l’Ajuntament als ODS

L’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, com a conjunt d’objectius globals, universals i interdependents, és una gran oportunitat perquè tant el consistori com la ciutadania i els actors del municipi s’adonin que el món és un i que els problemes dels territoris més allunyats també són, o poden ser aviat, els nostres problemes. És per aquest motiu que la cooperació al desenvolupament que dugui a terme la ciutat de Santa Perpètua ha de versar sobre problemes i reptes comuns; problemes i reptes, en la solució dels quals la ciutat tingui una experiència i un coneixement valuosos amb els quals vol contribuir.

A més, ara que els primers municipis, i ens locals en general, estan començant a implementar l’Agenda al seu territori, és el moment perquè l’Ajuntament de Santa Perpètua es coordini per fer aquest esforç col·lectiu i lideri el procés d’implementació de l’Agenda. Així, e l procés d’alineació serà una bona ocasió per revisar les estratègies i les polítiques de desenvolupament


sostenible de l’Ajuntament sense haver de redefinir-les de dalt a baix. Caldrà, doncs, orientar el que es fa a la nova Agenda i visibilitzar la contribució al desenvolupament sostenible.

Per a això, serà important veure els Objectius de Desenvolupament Sostenible com uns objectius transversals, integrals i coherents, als quals contribueixin totes les àrees i els departaments de l’Ajuntament, cosa que casa amb la coherència de polítiques que s’ha d’impulsar.

La contractació pública i la protecció i la realització dels drets humans: un camp d’interès creixent

La protecció dels drets humans es troba actualment en boca de tothom i s’ha convertit, doncs, en un tema d’interès creixent. L’Administració pública té moltes maneres de protegir aquests drets més fonamentals de la població, i una de les vies que s’està explorant amb més deteniment és la inclusió de clàusules de drets humans en la contractació pública.

L’Ajuntament de Santa Perpètua fa anys que inclou als seus plecs les clàusules socials legalment establertes i, en ocasions, també clàusules socials que no són requerides explícitament per la llei, tot demostrant el seu compromís per un món més sostenible econòmicament, socialment i ambientalment. Cal aprofitar aquesta voluntat d’anar més enllà del que requereix la legislació actual i incloure també clàusules de protecció i realització dels drets humans, tal com han fet Ajuntaments com el de Barcelona. Per a això, serà important aprofitar les diverses guies que s’estan elaborant actualment en aquesta matèria i que pretenen ajudar els ens locals catalans en la implementació d’aquestes clàusules de drets humans (Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, NOVACT, etc.).

4.2.4 Amenaces

Incertesa política a nivell nacional

Els últims esdeveniments polítics a nivell català i de l’Estat estan posicionant els ens locals en una situació complicada en què, si bé és evident que no poden deixar de dur a terme les seves tasques diàries, també és cert que la incertesa sobre els esdeveniments polítics futurs dificulta enormement el funcionament normal de l’Administració.

Aparició esporàdica d’accions de caire xenòfob

La cooperació es troba sempre en el punt de mira dels més crítics, i més en un context de sortida lenta de la crisi global. Les situacions difícils que es viuen en aquest context podrien conduir a l’aparició d’alguna acció de caire xenòfob al municipi, tot i que, probablement, de caràcter esporàdic. De moment, però, no s’ha tingut constància de cap incident en els últims anys.

Minva del compromís solidari de part de la població

La solidaritat de Santa Perpètua amb els pobles més desafavorits, com s’ha apuntat anteriorment, fa molts anys que és visible. L’Ajuntament hi treballa des de fa temps, amb un


pressupost que, en les bones èpoques, arribava al 0,7% del pressupost total municipal. Santa Perpètua Solidària és un exemple de treball horitzontal amb les dues comunitats, tot incorporant-hi la població migrada per a una major apropiació dels resultats.

Això no obstant, la cooperació al desenvolupament necessita de la implicació de la ciutadania, cosa que, en els últims anys, s’ha vist diluïda. Ho demostra el projecte emblemàtic Vacances en Pau i el fet que, a l’edició de 2016, només s’acollissin dos infants. Igualment, la participació en esdeveniments de sensibilització organitzades per l’Ajuntament i les entitats no està trobant la resposta esperada entre la ciutadania. Cal, doncs, treballar perquè l’amenaça que representa una baixa participació de la ciutadania no vagi més enllà ni obstaculitzi l’èxit de la cooperació generada al municipi.

5. Relació de persones que han participat a les entrevistes i institució que representen

Lídia Aymerich. Santa Perpètua SolidàriaJerónimo Pazo. Santa Perpètua SolidàriaLuz Gil. Santa Perpètua SolidàriaManel Llord. Santa Perpètua SolidàriaJoan Soley. Hijas de la Caridad de Sant Vicenç de PaülModest Beltran. Mercatalònia SolidàriaXavier Barreda. Al KariaKelly Chele Rope. BCN All the ChildrenTorcuato Matilla. Associació de Veïns La Florida, CONFAVCRoger Ballester. Federació de Barris de Santa Perpètua, Associació de Veïns de Can FolgueraMembres de l’associació de la comunitat musulmana de Santa Perpètua de Mogoda

Sergi Hernández Castellano. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaMònica Borrego. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaSandra Gómez. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaOscar Esteban. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaAna Maria Bajo. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaAnna Mir. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Marçal Sola. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaGemma Selvas. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaOlga Valenzuela. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaEva Cristina Domínguez. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaAntonio Egea. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaMaria del Mar Salvador. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaÚrsula Cornejo. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaEstrella Núñez. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaPol Altayó. ERCRosa Rovira. ERCIsabel Garcia. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaAnna Bori. Ajuntament de Santa Perpètua de MogodaDavid Camarena. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda


Salvador Alemany. CUPJoan Albalat. CiutadansJuan José Suárez. CiutadansYolanda Duce. Ciutadans

6. Bibliografia

Informació estadística local. Diputació de Barcelona. 2017 http://www.diba.cat/hg2/presentacioMun.asp?prId=961&idioma=cat&codi_ine=08260&codi_any=2016&tipus_consulta_demografia=PNAC&format=pantalla

Solidaritat i Cooperació Internacional. Ajuntament de Santa Perpètua. 2017 http://www.staperpetua.cat/menu-principal/serveis/ciutadania-i-promocio-local/solidaritat-i-cooperacio-internacional

XTEC - Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. Generalitat de Catalunya. 2017 http://xtec.gencat.cat/ca/

Estructura i evolució de la indústria a l’àmbit de la Riera de Caldes. 2006-2016. Observatori Socioeconòmic Associació de Municipis de l’Eix de la Riera de Caldes. 2017 http://www.staperpetua.cat/menu-principal/treball/observatori/apunts/apunts-19_estructura-i-evolucio-de-la-industria-a-la-riera-de-caldes-2006-2016.pdf

Síntesi Municipal III Santa Perpètua de Mogoda. HERMES. Diputació de Barcelona. 2017 http://www.diba.cat/hg2/informes/sintesi_municipal_3.asp?IdMenu=&mun_ambit=08260

Santa Perpètua Solidària. 2017 http://spsolidaria.org/

Al Karia. 2017 http://www.alkaria.org/

Educaentorn. Diputació de Barcelona. 2017 http://educaentorn.diba.cat/

Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2017 http://www.staperpetua.cat


http://www.staperpetua.cat/

http://educaentorn.diba.cat/

http://www.alkaria.org/

http://spsolidaria.org/

http://www.diba.cat/hg2/informes/sintesi_municipal_3.asp?IdMenu=&mun_ambit=08260

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/treball/observatori/apunts/apunts-19_estructura-i-evolucio-de-la-industria-a-la-riera-de-caldes-2006-2016.pdf

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/treball/observatori/apunts/apunts-19_estructura-i-evolucio-de-la-industria-a-la-riera-de-caldes-2006-2016.pdf

http://xtec.gencat.cat/ca/

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/serveis/ciutadania-i-promocio-local/solidaritat-i-cooperacio-internacional

http://www.staperpetua.cat/menu-principal/serveis/ciutadania-i-promocio-local/solidaritat-i-cooperacio-internacional

http://www.diba.cat/hg2/presentacioMun.asp?prId=961&idioma=cat&codi_ine=08260&codi_any=2016&tipus_consulta_demografia=PNAC&format=pantalla



DIAGNÒSTIC DEL PLA DIRECTOR DE COOPERACIÓ I ... · Web viewAquest apoderament local, però,...

Documents

Transcript of DIAGNÒSTIC DEL PLA DIRECTOR DE COOPERACIÓ I ... · Web viewAquest apoderament local, però,...