Després de dotze anys de captiveri dins la inexpugnable fortalesad’Azkaban, un mal dia l’infame Sirius Black s’escapa de la presó.Condemnat per haver mort tretze persones mitjançant un malefici, elfugitiuestàcridataserl’hereudeVoldermort,elSenyordelesforcesdelmal. Sirius desapareix per sorpresa, deixant poques pistes rere seu.HarryPotternolestétotes,nitansolssesentprotegitentreelsmursdel’escolademàgiaonestudia,envoltatpelsseusamics.Persitotaixòfospoc,semblaqueund’ellsestàdisposatatrair-lo…

J.K.Rowling

HarryPotterielpresd’AzkabanHarryPotter-3

ePUBv2.0Raticulina11.11.13

Títoloriginal:HarryPotterandthePrisonerofAzkabanJ.K.Rowling,1999Traducció:LauraEscorihuela,2000

Ediciódigital:Raticulina(v1.0)Segonaedició:EpubCat(v2.0)Digitalització:Raticulina

ePUBCatbaser1.3

AJillPrewettiAineKiely,lespadrinesdelswing

1.Elcorreupermussol

ElHarry Potter no era un noi normal permoltes raons. Per començar, perquèl’època de l’any que menys li agradava eren les vacances d’estiu. Després,perquèteniamoltesganesdeferelsdeuresquelihavienposat,peròelshaviadeferensecret,benentradalanit.Amés,erabruixot.

Eragairebémitjanit,elHarryeraalllit,estiratdebocaterrosaamblesmantespersobreelcapfentcomdetendadecampanya,ambunallanternaalamàiunllibreambcobertesdepellqueesdeiaHistòriadelamàgia,deDolorsPlorós,obert sobre el coixí. El Harry resseguia la pàgina amb la punta d’una plomad’àguila,amblescellesarrufades,buscantalgunacosaquel’ajudésaescriurelaredacció que li havien posat de deures: «Argumenteu per què la crema debruixesalsegleXIVeratotalmentabsurda».

Va aturar la ploma a l’inici d’un paràgraf que semblava interessant.Es vacol·locarbélesulleres,vaacostarlallanternaalllibreivallegir:

A l’edatmitjana, les persones que no podien fermàgia (popularment conegudes amb el nom demuggles)tenienmoltapordelabruixeria,perònosabienreconèixer-la.Enlescomptadesocasionsen què enxampaven una bruixa o un bruixot de debò, la crema no tenia cap mena d’efecte: lapersona enxampada feia un sortilegi refredador de flames i llavors feia veure que s’encongia dedolor mentre que l’únic que sentia eren unes pessigolletes molt agradables. Per exemple, Annal’Estranyas’hopassavatanbéquanlacremaven,quevadeixarquel’enxampessinmésdequaranta-setvegadesdisfressadadediferentsmaneres.

ElHarryesvaposar laplomaalabocaivatreureunaampolletadetinta iunrotlledepergamídesotaelcoixí.Vaobrirl’ampolletaapocapociambmoltacura,hivasucarlaplomaivacomençaraescriure,aturant-sedetantentantperpararl’orella,perquèsialgundelsDursleysentiaelsorolldelaplomaanantcapallavaboprobablementacabariatancatal’armaridesotalesescaleslarestadel’estiu.

LafamíliaDursley,queviviaalcarrerPrivetnúmero4,eralaraóperlaqualalHarrynoliagradavenlesvacancesd’estiu.EltietVernon,latietaPetúniaiel

seu fillDudley eren els únics parents que li quedaven.Erenmuggles, i tenienunaactitudmoltmedievalenverslamàgia.Acasasevanoesparlavamaidelspares delHarry, que havien estat bruixots i erenmorts.Durantmolts anys, latieta Petúnia i el tiet Vernon havien tingut l’esperança que oprimint el Harryacabarienamblamàgiaqueportavadins.Perdesgràciaseva,nohaviaestataixí,ivivienamblaporquealgúdescobrísqueelHarryhaviapassatgranpartdelsdosdarrersanysal’EscoladeBruixeriaHogwarts.Arribataquellpuntl’únicquepodien fer era tancar sota clau els llibres de text, la vareta, la marmita il’escombravoladoradelHarryalprincipidelesvacancesiprohibir-liqueparlésambelsveïns.

ElfetdenopoderaccediralsllibresdetexthaviaestatungranproblemaperalHarry,perquèelsprofessors lihavienposatunmuntdedeurespera l’estiu.Undels treballsmésdifícilsquehaviade fer anava sobrepocionsper reduir il’hihaviaposatelprofessorquemenysliagradava,SeverusSnape,queestariaencantadíssimdetenirunaexcusapercastigar-lototunmes.AixíqueelHarryhaviaaprofitat l’oportunitatqueselihaviapresentatdurantlaprimerasetmanadevacances:eltietVernon,latietaPetúniaielDudleyhaviensortitaljardídeldavantper admirar (ambmolts escarafalls perquè el veïnat els sentís) el cotxenouquelihaviadonatl’empresaaltietVernon,ielHarryvabaixarlesescalesdepuntetes,vaobrirelcadenatde l’armaridesota lesescalesambunclip,vaagafarunsquantsllibresielsvaamagaralasevahabitació.Mentrenotaquéselsllençolsdetinta,elsDursleynos’assabentarienqueestudiavamàgiaalesnits.

AquellsdieselHarryevitavaqualsevolmenadeconflicteambelsseustiets,que jaestavenprouenfadatsambellperquè laprimerasetmanadevacances lihaviatrucatuncompanydel’escoladebruixeria.

El Ron Weasley, que era un dels millors amics que el Harry tenia aHogwarts,veniad’unafamíliademoltesgeneracionsdebruixots.PeraixòsabiamoltescosesqueelHarrydesconeixia,peròmainohaviafetserviruntelèfon.Desgraciadament,haviaestateltietVernonquihaviadespenjatl’auricular.

—Mani?El Harry, que casualment era a la sala en aquells moments, es va quedar

glaçatquanvasentirlaveudelRoncontestar:—Hola?Hola?Queemsent?Vull.Parlar.Amb.El.Harry.Potter.El Ron cridava tan fort que el tiet Vernon va fer un bot, es va allunyar

l’auricular un pam de l’orella i se’l va quedarmirant amb una expressiómigdesconcertada,migfuriosa.

—Quieldemana?—vabramaral’auricular—.Quiets,tu?—ElRon.Weasley—vacontinuarcridantelRon,comsieltietVernoniell

esparlessindebandaabandad’uncampdefutbol—.Sóc.Unamic.DelHarry.

Del’escola.EltietVernonvamirarelHarry,ques’haviaquedatdepedra.—AquínohihacapHarryPotter!—varugir, ivaallunyar l’auricular tant

com va poder, com si tingués por que explotés—.No sé de quina escola emparles,noi!Notornisatrucar!Not’acostisalamevafamília!

Ivapenjareltelèfoncomsifosunaaranyaverinosa.L’esbroncadaquelivacaurealHarrydesprésd’allòvaserunadelespitjors

quehaviarebutmai.—Comse’tpothaveracuditdonaraquestnúmeroagent…?Agentcomtu!

—vabramareltietVernon,esquitxantelHarrydesaliva.Era evident que elRon s’havia adonat que havia ficat elHarry en un bon

embolic, perquè no va tornar a trucar. L’Hermione Granger, la terceracomponent del trio d’amics deHogwarts, tampoc no li havia trucat. ElHarrysuposavaqueelRonlihaviaadvertitquenohofes,laqualcosaeraunallàstima,perquè l’Hermione, que era la noia més intel·ligent de la classe, era filla demuggles, sabia perfectament com fer servir un telèfon i probablement hauriatingutprousenypernodirqueanavaaHogwarts.

AixíqueelHarrynohaviaparlatambcapdelsseusamicsbruixotsencincsetmanes i aquell estiu s’estava fent tan insuportable com l’anterior. Noméshaviamilloratenunacosa,enunapetitacosa:desprésdefer-liprometrequenola faria servirperenviarcartesals seusamics, alHarry livanpermetredeixaranarlasevaòlibaHedwigalesnits.EltietVernonhihaviaacceditperlafressaquelaHedwigfeiasis’estavasempretancadaalagàbia.

El Harry va acabar d’escriure sobre Anna l’Estranya i va tornar a pararl’orella.L’únicacosaquetrencavaelsilencienlafoscordelacasaerenelsroncsdistants del seu enorme cosí Dudley. Però al Harry li picaven els ulls decansament, i va pensar que devia ser molt tard i que ja acabaria la redacciól’endemà…Vatancarl’ampolletadetinta,vatreureunafundadecoixívelladesotaelllit,hivaposarlallanterna,laHistòriadelamàgia,laredacció,laplomailatinta,vasortirdelllitivaamagar-hototsotauntaulódesclavatdelterraquehihaviasotaelllit.Enacabatesvaposardret,vaestirarelcosivamirarl’horaaldespertadorquehihaviaalatauletadenit.

Era launade lamatinada.El cor li va ferunbot.Feiaunahoraque teniatretzeanysinosen’haviaadonat.

UnaaltradelescosesquefeiaqueelHarryfosunnoipocnormaleraquenoesperavaeldiadelseuaniversariambil·lusió.Mainohaviarebutcappostaldefelicitació.ElsDursleyhavienpassatperaltelsseusdosúltimsaniversaris,inoteniacapmotiuperpensarqueaquellanynofarienelmateix.

ElHarryvacreuar l’habitació,vapassarpel costatde lagàbiabuidade la

Hedwigivaarribaralafinestra,queeraoberta.Esvarecolzaral’ampit,sential’airefrescdelanitalacara,moltagradabledesprésdepassartantaestonasotalesmantes.FeiaduesnitsquelaHedwigerafora.Allònol’amoïnava,perquèjahaviapassataltresvegades,peròteniaganesquetornés.Ellaeral’únicacriaturaviventd’aquellacasaquenos’espantavaenveure’l.

ElHarry, quecontinuava sentbaixet i primper la sevaedat, havia crescuttresoquatreditsenunany.Encanvi,elscabellsnegresatzabejaelsteniacomsempre:embullatsambobstinació,feselquefes.Rerelesulleresteniaunsullsverds brillants i, al front, clarament visible a través dels cabells, tenia unacicatriufinaenformadellamp.

De les coses anormals que caracteritzaven elHarry, aquella cicatriu era lamésextraordinàriadetotes.Noera,comlihavienvolgutfercreureelsDursleydurantdeuanys,un recordde l’accidentdecotxeenquèhavienmort els seuspares,perquèlaLilyielJamesPotternohavienmortenunaccident.Elshaviaassassinat Lord Voldemort, el bruixot de les forces del mal més temut delsdarrerscentanys.ElHarryhaviasortitil·lèsd’aquellatac,nomésamblacicatriualfrontquelihaviaproduïtelmaleficideVoldemort,que,enllocdematar-lo,havia rebotat cap al seu creador. Més mort que viu, Voldemort vadesaparèixer…

AHogwarts el Harry s’havia trobat cara a cara amb ell. Observant la nitfosca a través de la finestra, va recordar l’últim cop que s’havien trobat i vahaverd’admetrequeeraunasortquehaguésarribataferelstretzeanys.

Va escodrinyar el cel estelat cercant la Hedwig, que potser en aquellsmoments anava cap a ell ambun ratolímort al bec, delerosa d’atenció.Es vaquedarencantatmirantpersobrelesteuladesivanpassarunssegonsabansnos’adonésqueallàhihaviaalgunacosaanormal.

Enlallunadeplataesdibuixavalasiluetad’ungranésserviuestranyamenttort,quecreixiaamesuraquevolavacapalHarry.Immòbil,vaobservarl’ésserques’apropava.Durantuninstantvadubtar,amblamàalabaldadelafinestra,preguntant-sesifariabédetancar-la,peròllavorsl’ésserestrambòticvapassarper sobre d’un dels fanals del carrer Privet, elHarry va veure què era i es vaapartardelafinestraperdeixar-lipas.

Tres mussols van entrar a l’habitació, dos d’ells carregant el tercer, quesemblava inconscient.Vanaterrarsobreel llitdelHarryambunplofsuau ielmussoldelmig,queeragrosigris,vacauredecostatiesvaquedarrígid.Alespotesduialligatunpaquetgran.

El Harry va reconèixer el mussol inconscient a l’acte: es deia Errol ipertanyiaalafamíliaWeasley,aixíquevaanarcapalllitd’unarevolada,livadesferelsnusosdelacorda,livatreureelpaquetielvaportaralagàbiadela

Hedwig.L’Errolvaobrirunull,vaesgariparensenyald’agraïmentiesvaposarabeureaigua.

ElHarryvatornarambelsmussolsquequedaven.Und’ells,l’òlibablanca,era lasevaHedwig.Ella tambéduiaunpaquet isemblavaestarmoltorgullosade simateixa.Va picar elHarry afectuosamentmentre ell la deslliurava de lacàrrega,ise’nvaanarvolantcapal’Errol.

El Harry no va reconèixer el tercer mussol, un de tigrat preciós, però deseguidavasaberd’onveniaperquèamésd’untercerpaquetduiaunacartaambl’escutdeHogwarts.QuanelHarryelvadeslliurardelcorreuqueportava,vaarrufarelplomatgedonant-seairesd’importància,vaobrirlesalesise’nvaanarperlafinestra.

ElHarryesvaasseureal llit,vaagafarelpaquetde l’Errol,vaarrencarelpaperd’embalarivadescobrirunregalembolicatambpaperdauratilaprimerapostal de felicitacióque rebia a lavida.Amb lesmans tremoloses, vaobrir elsobre.Adinshihaviadosfullsdepaper:unacartaiunretalldediari.

Era clar que el retall provenia del diari dels bruixots, elPeriòdicProfètic,perquèlagentquehihaviaalafotografiaenblancinegreesmovia.ElHarryvaagafarelretall,elvaaplanarivallegir:

UNEMPLEATDELACONSELLERIAD’AFERSMÀGICSGUANYAELSORTEIGDELPERIÒDICPROFÈTIC

ArthurWeasley, cap del Departament de Control de l’Ús Indegut d’Objectes deMuggles de laConselleriad’AfersMàgics,haguanyatelprimerpremidelsorteiganualdelPeriòdicProfètic.

Weasley,queestavaentusiasmat,vadeclararaaquestdiari:«Hempensatdegastar-nos l’ordelpremienunviatgeaEgipte,onhihaelBill,elnostrefillgran,quetreballadedesembruixadorperalBancdeBruixotsGringotts».

La famíliaWeasleypassaràunmesaEgipte i tornaràa finalsd’agostperquècincdelsseus fillspuguincomençaratempselcursescolaraHogwarts.

ElHarryvaobservarlafotografiadelsnouWeasleydavantd’unapiràmideivasomriure quan va veure que el saludaven afectuosament. Hi havia la senyoraWeasley,baixetairabassuda,elsenyorWeasley,altimigcalb,elssisfillsilafilla, tots(encaraquealafotografiaenblancinegrenos’apreciava)pèl-rojos.AlbellmighihaviaelRon,altiprim,amblasevarataScabbersal’espatllaielbraçpersobrelaGinny,lasevagermanapetita.

ElHarryvapensarquenohihavianingúqueesmereixéstantguanyarunabonapilad’orcomelsWeasley,queerenunagentencantadora,imoltpobra.VaagafarlacartadelRonilavaobrir.

EstimatHarry,

Permoltsanys!

Emsapmoltgreuelquevapassaramblatrucada.Esperoqueelsmugglesnos’enfadessingaireambtu.L’hivaigcomentaralpare,iellcreuqueseguramentnohauriad’havercridat.

Egipteésxulíssim.ElBillenshaportatperlespiràmidesinoetpotsimaginarquinsencanterisquehivanferelsbruixotsegipcis.LamarenovadeixarquelaGinnyentrésal’últimaquevamvisitar.Pertotarreuhihaviaesqueletsmutantsdelsmugglesquehihavienaconseguitentrar.Elshaviencrescutméscapsicosesrares.

Va ser increïble que el pare guanyés el sorteig del “Periòdic Profètic”: set-cents galeons! Lamajoria ens els hemgastat en el viatge, però els paresm’handit que emcompraranuna varetanova.

ElHarryrecordavaperfectamentcomselihaviatrencat lavaretavellaalRon.VaserquanelcotxeenquèellsdoshavienvolatcapaHogwartsesvaestavellarcontraunarbrealsjardinsdel’escola.

TornaremmésomenysunasetmanaabansquecomencielcursianiremaLondresacomprarelsllibresilamevavareta.Estariabétrobar-nosallà.

Nodeixisqueelsmugglest’espatllinlesvacances!

EsperoqueetdeixinanaraLondres.

RON

P.S.:AlPercyl’hanfetcapdemonitors.L’hivandirlasetmanapassadapercarta.

ElHarryvatornaramirarlafotografia.ElPercy,queestavaapuntdecomençarel setè i últimcurs aHogwarts, feiaunposatmésvanitósquemai.Portava lainsígniadecapdemonitorsalfesqueorgullosamentduiaalcapilesulleresdepastalibrillavensotaelsolegipci.

AleshoreselHarryvacentrarlasevaatencióenelregal.Elvadesembolicar,eraunamenadebaldufetadevidre.AnavaambunaaltranotadelRon.

Harry,aixòésundolentoscopidebutxaca.Sesuposaques’encénifavoltesquanésapropd’algúque témales intencions.ElBilldiuqueésunaenganyifapera turistesbruixots iquenos’hipotconfiar,perquèahiralanitmentresopàvemvaestartotal’estonaencès.ElquenosapésqueelFredielGeorgelihavienposatescarabatsalasopa.

Finsaviat,

RON

El Harry va posar el dolentoscopi de butxaca a la tauleta de nit, i allà es vaquedarquiet,enequilibri,reflectintlesbusquesfluorescentsdelseudespertador.ElHarry se’lvaquedarmirantunmoment i llavorsvaagafar elpaquetque lihaviaportatlaHedwig.

Dins d’aquell paquet hi havia un altre regal, una postal i una carta, aquest

copdel’Hermione.

EstimatHarry,

ElRon em va escriure i em va explicar la història de la trucada al teu tiet Vernon.Espero queestiguisbé.

AraesticdevacancesaFrançainosabiacomenviar-teaixò.(Quèhauriapassatsihohaguessinobert a la duana?), i llavors va aparèixer la Hedwig! Em sembla que es volia assegurar querebessis alguna cosa pel teu aniversari.Vaig comprar-te el regal per correu permussol, el vaigveureenunanuncial“PeriòdicProfètic”(m’hihesubscrit,novoliaperdreelcontacteambelmóndelsbruixots).Vasveure la fotodelRon i la seva famíliaqueva sortir la setmanapassada?Elsbruixotsdel’AnticEgipteerenfascinants,segurqueestàaprenentunmuntdecoses,emfamoltaenveja.

Aquí també hi ha unamica d’història de bruixeria local.He refet tot el treball d’Història de laMàgiaperincloure-hialgunesdelescosesqueheesbrinataquí.Esperoquenosiguimassallarg,fadosrotllesdepergamímésdelquevademanarelprofessorBinns.

ElRondiuqueseràaLondresl’últimasetmanad’agost.Quehipodràsanar?Etdeixaranvenirelsteustiets?Esperoquesí.Sino,jaensveureml’1desetembrealHogwartsExpress!

Petons,

HERMIONE

P.S.: El Ron m’ha dit que el Percy serà cap de monitors. Suposo que el Percy deu estar moltcontent.EncanvielRonnosemblavaquehoestiguésgaire.

ElHarryvariure,vadeixarlacartadel’Hermioneivaagafarelregal.Pesavamolt. Com que la coneixia, va pensar que seria un llibremolt gruixut ple desortilegis complicadíssims; però no ho era. El cor li va fer un bot quan vaestripar el paper i va veure un maletí de pell negra molt elegant amb lletresplatejadesquedeien:EINESPERAL’ESCOMBRA.

—Carai,Hermione!—vamurmurarelHarry,ivaobrirelmaletí.Adinshihaviauna llaunagrand’AbrillantadorVolveloçd’acabatperfecte

per a mànecs, un parell de tisores de tallar branquillons d’escombra, unaminibrúixolade llautóambunaccessoriperacoblar-laa l’escombraenviatgesllargsiunmanualperalmantenimentd’escombres.

Amésdelsamics,elqueelHarry trobavamésa faltardeHogwartseraelquidditch,l’esportméspracticatenelmóndelsbruixots:unesportmoltperillós,molt emocionant, que es juga sobre escombres voladores. El Harry era unjugador de quidditch excel·lent, havia estat el jugador més jove que haviaaconseguitarribaral’equipd’unadelesresidènciesdeHogwartsenelsdarrerscentanys.Iunadelessevespossessionsmésvaluoseseralasevaescombradecarreres,unaNimbus2000.

ElHarryvadeixarelmaletídepellsobreelllitivaagafarl’últimpaquet.Deseguida va reconèixer els gargots que hi havia al paper d’embalar: eren del

Hagrid, el guardabosc deHogwarts.Va estripar la primera capa de paper i vaveurequeasotahihaviaalgunacosacomdepellverda,peròabansquepoguésdesembolicar-lodel tot,elpaquetvavibrarestranyament ielquehihaviadinsvaferunadentada,comsitinguésboca.

ElHarryesvaespantar.SabiaqueelHagridmainolienviariaresperillósaposta, però també sabia que el concepte que tenia el Hagrid de «perillós» nocoincidia gaire amb el de la resta de la gent. El Hagrid era amic d’aranyesgegants.Uncophaviacompratungosdetrescapsaundesconegutenunpubihaviacovatunoudedracil·legalalasevacabana.

Totnerviós,elHarryvaatansar-hiundit.Lacosavaferunaaltradentada.ElHarryvaagafarelllumdelatauletadenit,elvaaixecar,apuntperdefensar-se,iacontinuacióvaestirarelpaperquequedavaambl’altramà.

I va aparèixer…un llibre.ElHarry tot just va tenir tempsde copsar-ne lapreciosacobertaverdaambeltítolgravatenor,Elllibre-monstredelsmonstres,abansqueesposésdreticomencésacaminarapassetscurtsiràpidscomsifosuncrancmoltpeculiar.

—Ai,ai!—vaferelHarry.Elllibrevacauredelllitambunfortpataplufivacomençaraarrossegar-se

veloçment per l’habitació. El Harry el va seguir de puntetes. El llibre es vaamagar al racó fosc de sota l’escriptori.Resant perquè elsDursley estiguessinprofundament adormits, el Harry es va posar de quatre grapes i va intentaragafar-lo.

El llibre el va mossegar i se’n va anar agitat, a pas de cranc sobre lescobertes.ElHarryelvaperseguirdequatregrapespelterra,finsquefinalments’hivallançaraldamuntivaaconseguirposar-lopla.Al’habitaciódelcostateltietVernonvadeixaranarunfortgrunyitenmigdelson.

LaHedwigil’Errolvanobservarmoltinteressatscoms’hofeiaelHarrypersubjectar amb força el llibre entre els braços, que lluitava per desempallegar-se’n, mentre s’apressava cap a la calaixera i treia un cinturó per lligar-lo. Elllibre-monstre es va convulsionar tot enfadat, però com que ja no podiamossegar,elHarryelvallençarsobreelllitivaagafarlapostaldelHagrid.

EstimatHarry,

Permoltsanys!

Hepensatqueaixòpotsertefariaserveielcursvinent.Notepucdirremésaquí.Jat’hoexplicaréquanensveiem.

Esperoqueelsmugglestetractinbé.

Unaabraçada,

HAGRID

ElHarryvapensarqueallòqueelHagridpensésqueun llibrequemossega lipodriaserútilelcursvinenteraunmalsenyal,peròvaposarlapostaldelHagridal costat de les del Ron i l’Hermione i va fer un gran somriure. Ja només liquedavaobrirlacartadeHogwarts.

Va notar que eramés gruixuda del que era habitual, va obrir el sobre, vatreureelprimertrosdepergamíivallegir:

BenvolgutsenyorPotter,

Us comuniquemque el curs escolar començarà l’1 de setembre.ElHogwartsExpress sortirà del’estaciódeKing’sCross,andananouitresquarts,ales11delmatí.

En determinats caps de setmana, als alumnes de tercer se’ls permetrà visitar la població deHogsmeade,peralaqualcosahaureudeportarelpermísadjuntsignatpelsparesotutors.

Tambétrobareuadjuntalallistadellibresdetextperalnoucurs.

Atentament,

PROFESSORAM.MCGONAGALLSubdirectora

ElHarryvatreureelfulldepermíspervisitarHogsmeadeise’lvamirar;haviadeixatdesomriure.VapensarqueseriameravellósanaraHogsmeadeelscapsdesetmana,sabiaqueeraunpobleonnomésvivienbruixotsinohihaviaestatmai.Però,coms’hofariaperconvèncereltietVernonolatietaPetúniaperquèlisignessinelpermís?

Vamirareldespertador,jaerenlesduesdelamatinada.VadecidirquejapensariaenelpermísperanaraHogsmeadel’endemà;es

vaesmunyirdinselllitivaestirarelbraçperratllarunaltrediaenelcalendariques’haviafetambelsdiesqueliquedavenpertornaraHogwarts.Enacabat,esvatreurelesulleresiesvaestirar,ambelsullsoberts,decaraalestrespostalsdefelicitació.

Totiquenoeraunnoinormal,enaquellmomentelHarryPottersesentiacomqualsevolaltre:content,perprimercopalavida,quefoselseuaniversari.

2.ElgranerrordelatietaMarge

L’endemàelHarryvabaixaraesmorzarivatrobar-seelstresDursleyassegutsalvoltantdelatauladelacuina.Estavenmiranteltelevisornou,unregalquelihavien fet al Dudley de benvinguda a casa per les vacances d’estiu, perquèprèviaments’haviaestatqueixantqueelcamíentrelaneveraieltelevisordelasala eramassa llarg.Aixíqueaquell estiu elDudley se’lvapassar a la cuina,ambelsullsdeporquetenganxatsalapantallaimenjantsenseparar.

ElHarryesvaasseureentreelDudleyieltietVernon,unhomegrosifortque tenia poc coll i molt de bigoti. Els Dursley no van felicitar el Harry, alcontrari, van fer com si no hagués arribat ningú, però ell ja hi estava massaacostumatperquè tot allò l’afectés.Esva serviruna torrada iva fixar-seenelpresentadordel telenotícies,que informavasobreunhomeques’haviaescapatdelapresó.

—AdvertimalsteleespectadorsqueBlackvaarmatiqueésunassassímoltperillós.Lapoliciahaposatenfuncionamentunalíniadetelèfonespecialperaaquestcas.Qualsevolpersonaquecreguihaver-lovistquehitruquisensfalta.

—Nohauriaditmaiqueaquesthomefosuncriminal—vadireltietVernonamb sorna,mirant el pres per sobre el diari—.Mireu comvade brut, elmoltdropo!Mireuquinscabells!Aleshoresvamirardecuad’ullelHarry,elscabellsesbullatsdelqualsemprehavienestatfontdeconflicteenaquellacasa.Detotesmaneres, comparat amb l’home que sortia a la televisió, que semblava uncadàveriduiaunesgrenyesqueliarribavenfinsalscolzes,elHarryvapensarqueellanavamoltbenpentinat.

Elpresentadorvatornaralapantalla.—Aquestatardaelconsellerd’AgriculturaiPescaanunciarà…—Para el carro! —va grunyir el tiet Vernon, mirant furiosament el

presentador—.Noenshasditdequinapresós’haescapatelboigaquest!Dequèensserveixelquehasexplicat?Elllunàticaquestpodriaseralaportadecasaenaquestsmoments!

LatietaPetúnia,queeraunsacd’ossositeniacaradecavall,esvagirarpermirarelcarrera travésde la finestrade lacuina.ElHarry sabiaquea la tietaPetúnialiencantariaserlaprimeraatrucaralalíniadetelèfonespecial.Eraladonaméstafaneradelmóniespassavalamajorpartdeltempsespiantelsseusrespectablesiavorritsveïns.

—Quanaprendran—vapreguntareltietVernonclavantuncopdepunyalataula—queelques’hadeferambaquestamenadegentéspenjar-los?

—Oh, i tant —va dir la tieta Petúnia, que continuava escrutant lesmongeteresdelsveïnsdelcostat.

EltietVernonesvaacabarlatassadete,vadonarunaulladaalrellotgeivadir:

—Valmésquecomenciapassar,eltrendelaMargearribaalesdeu.El Harry, que tenia el pensament a dalt amb el maletí d’eines per a

l’escombra,vaaterrardecop.—La tietaMarge?—se li va escapar alHarry—.Nodeu tenir intencióde

quedar-se,oi?LatietaMargeeragermanadeltietVernon.Encaraquenofosrealmenttieta

del Harry (perquè la sevamare era germana de la tieta Petúnia), tota la vidal’havienobligatadir-li«tieta».LatietaMargeviviaalcamp,enunacasaambunjardímoltgran,oncriavabuldogs.NovisitavaelcarrerPrivetgairesovint,perquè no podia suportar abandonar els seus estimats gossos, però el Harryrecordavaambhorrorcadaunadelessevesestades.

AlafestadelcinquèaniversaridelDudley,latietaMargelihaviadonatuncopdebastóalestíbiesperevitarqueguanyésalseunebotaljocdelescadires.Uns anys després hi havia anat a passar el dia de Nadal; al Dudley li haviaregalatunrobotialHarryunacapsadegaletesperagossos.Enl’últimavisitaqueelshaviafet,l’anyabansquesen’anésaHogwarts,elHarryhaviatrepitjatsense voler el gos preferit de la tieta Marge. El Sanguinari, el gos, l’haviaperseguit per tot el jardí i elHarry havia hagut de refugiar-se en un arbre.LatietaMarge no havia cridat el gos fins passada la mitjanit. El Dudley encaraploravaderiurecadavegadaquerecordavaaquellincident.

—LaMargeveapassarunasetmana—varugireltietVernon—.Ijaqueenparlem —va assenyalar el Harry amenaçadorament amb un dels seus ditsgruixuts—,hemd’aclarirunsquantspuntsabansquelavagiabuscar.

ElDudleyvafercaradesatisfaccióivaapartarlavistadeltelevisor.MirarcomeltietVernonesbroncavaelHarryeraelseupassatempspreferit.

—U—vagrunyireltietVernon—:seràseducatquanparlisambella.—D’acord—vareplicarelHarryambamargor—,perònoméssiellahoés

ambmi.

—Dos —va continuar el tiet Vernon, fent com si no hagués sentit elcomentari del Harry—: com que la Marge no en sap res, de la teva«anormalitat»,novull…Novullres«estrany»mentreellasiguiaquí.Aixíquecomporta’tbé,oiquem’entens?

—Hofarésiellahofa—vadirelHarryentredents.—Itres—vadireltietVernon,amblacaramoradaielsullsmigtancats—:

lihemditalaMargequet’heminternatalSantBrutus,reformatoriperamenorsirreformables.

—On?—vapreguntarelHarry.—Aixíquevalmésqueavalislanostrahistòria,perquèsino…—vacridar

eltietVernon.ElHarryesvaquedargarratibatalacadira,amblacarablanca,furiósiamb

elsullsfixoseneltietVernon.Nos’hopodiacreure…LatietaMargeanavaapassar-hiunasetmanasencera…Eraelpitjorregald’aniversariqueelsDursleylihavienfetmai,iaixòqueunanylihavienregalatunparelldemitjonsvellsdeltietVernon.

—Bé,Petúnia—vadireltietVernon,iesvaaixecar—,arasíqueme’nvaigcapal’estació.Volsvenir,Dudy?

—No—vaferelDudley,quetornavaaestarenganxataltelevisordesqueeltietVernonhaviadeixatd’amenaçarelHarry.

—ElDudleyós’hadeposarbenguapoperrebre la tietaMarge—vadir latietaPetúniaaixafant-lialDudleyelsgruixutscabellsrossos—.Lamamàlihacompratunacorbatadellaçpreciosa.

EltietVernonvadonarunscopetsal’espatllacomdeporquetdelseufill.—Bé,doncs,finsara—vadir,ivasortirdelacuina.El Harry, que estava assegut a la cadira horroritzat, de sobte va tenir una

idea.Vadeixarlatorrada,esvaaixecarivasortircomunllampabuscareltietVernon,queeraalaportad’entrada.

EltietVernons’estavaposantlagavardina.—Atuno t’hipensoportar—vadeixaranarquanesva tombar ivaveure

queelHarryelmirava.—Com si hi volgués anar…—va dir el Harry impàvid—. Només et vull

demanarunacosa.EltietVernonse’lvamirarmalfiant-se’n.—AlsalumnesdetercerdeHog…delamevaescola,se’lspermetbaixaral

pobledevegades—vadirelHarry.—I?—vafereltietVernon,agafantlesclausdelcotxed’unpenjaclausque

hihaviaalcostatdelaporta.—Necessitoqueemfirmeuelpermís—vadirdepressaelHarry.

—I per què te l’hauríem de firmar? —va preguntar amb desdeny el tietVernon.

—Bé—vacomençarelHarry,escollintlesparaulesambcura—,seràdifícilfer-licreurealatietaMargequevaigalSantElquesigui…

—AlSantBrutus,reformatoriperamenorsirreformables!—vacridareltietVernon,ielHarryesvaalegrardenotar-liunlleugerpànicalaveu.

—Això—vadirelHarry,mirantserenamentl’enormecaramoradadel tietVernon—.M’hauré de concentrar molt, perquè haurà de ser creïble, oi? Quèpassariasisem’escapésalgunacosa?

—Que t’estovaria a cops—va rugir el tietVernon, avançant cap alHarryambelpunyalçat.ElHarrynoesvamoure.

—Estovar-meacopsnolifariaoblidarresalatietaMarge—vadirelHarryimpertèrrit.

El tietVernonesvaaturar,ambelpunyalçat i lacarad’unmoratblavencmoltlleig.

—Peròsiemfirmeuelpermís—vaapressar-seaafegirelHarry—,prometoque recordaré a quina escola se suposa que vaig, i em comportaré com unmug…,comsifosnormal.

ElHarryvanotarqueeltietVernons’hoestavapensant,encaraquetinguéslesdentsserradesiunavenalipalpitésalatempla.

—D’acord—vaferalfinal—.Vigilaréatentamentcometcomportesdurantl’estadadelatietaMarge.Siquanmarxihascomplertlatevapartdeltracte,jocomplirélamevaietfirmaréelteucoidepermís.

Esvagirar,vaobrirlaportad’entradailavatancarambuncoptanfortqueundelspetitsvidresdelapartdedaltvacaure.

El Harry no va tornar a la cuina. Se’n va anar a l’habitació. Si havia decomportar-se com un muggle de debò, valia més que comencés a fer-ho enaquellmoment.Apocapociambtristesa,varecollirelsregalsilespostalsdefelicitació i les va amagar sota el tauló desclavat del terra amb els deures.Llavors se’n va anar cap a la gàbia de la Hedwig. Semblava que l’Errol jas’haviarecuperat,totsdosdormienambelcapsotal’ala.ElHarryvasospirarielsvadespertarambdelicadesa.

—Hedwig—vadirtottrist—,hauriesdeserforadurantunasetmana.Vés-te’nambl’Errol,elRontindràcuradetu.Liescriuréunanotaperexplicar-l’hi.Inoemmirisaixí—elsgransullsdecolorambredelaHedwigexpressavenretret—,noésculpameva.Ésl’únicamaneraqueemdeixinanaraHogsmeadeambelRonil’Hermione.

Deuminutsdesprés,l’ErrolilaHedwig(queduialanotaperalRonlligadaenunapota)vansortirperlafinestraivandesaparèixer.ElHarry,quesesentia

terriblementafligit,vaguardarlagàbiabuidadinsl’armari.Perònovatenirtempsdecapbussar-seenelsseuspensaments.Enuntresi

no res la tieta Petúnia el va cridar des del replà de l’escala perquè baixés apreparar-seperdonarlabenvingudaalaconvidada.

—Arregla’telscabells!—vaxisclarlatietaPetúniaquanelHarryvaarribarabaix.

ElHarrynoenteniaquinsentitteniaesforçar-seaaplanar-seelscabells.AlatietaMargeliencantavacriticar-lo,aixíquecommésdescuratanés,mésbés’hopassariaella.

BenaviatesvasentirelcruixitdelagravaqueindicavaqueeltietVernonentravaalgaratge.Lesportesdelcotxeesvantancarivasentirunspassosques’apropavenalacasa.

—Vésaobrirlaporta!—livaordenarlatietaPetúniademalamanera.Abatut,elHarryvaobrirlaporta.AllàalllindardelaportahihavialatietaMarge.S’assemblavamoltaltiet

Vernon:eragrossa,fortaitenialacaraigualdevermellaqueelseugermà,ifinsitotteniabigoti,ésclarquenotantcomell.Enunamàduiaunamaletaenorme,ambl’altrasubjectavaunbuldogvellimalcarat.

—OnéselmeuDudy?—vaxisclarlatietaMarge—.Onéselmeunebodet?El Dudley va arribar caminant com un ànec amb els cabells rossos ben

enganxifatsalasevacaradepadequiloilacorbatadellaçapenesvisiblesotalapapada.LatietaMargevallançarlamaletadirectaal’estómacdelHarryielva deixar sense respiració.A continuació va fer una forta abraçada alDudleyambunsolbraçilivaplantarunpetonàsalagalta.

ElHarrysabiaperfectamentqueelDudleynoméssuportavalesabraçadesdelatietaMargeperquèleshipagavamoltbéi,evidentment,quanesvanseparar,elDudleyduiaunbitlletdevintlliuresnouaferratalpuny.

—Petúnia!—vacridarlatietaMarge,ivapassarperdavantdelHarrycomsifosunpenja-robes.LatietaMargeilatietaPetúniaesvanferunpetó,o,mésaviat,latietaMargevaclavarlasevagranmandíbulaalagaltasecadelatietaPetúnia.

EltietVernonvaentraralacasasomrientalegrementivatancarlaporta.—Vols prendre un te, Marge? —va preguntar—. I el Sanguinari, què

prendrà?—Beuràunamicadelmeute—varespondrelatietaMarge,ise’nvananar

totscapalacuina.ElHarryesvaquedarsolalrebedoramblamaleta,perònolivaimportar:qualsevolexcusapernoestaramblatietaMargeerabona,aixíqueva començar a arrossegar la maleta escales amunt per dur-la a l’habitació deconvidatsesmerçant-hitantdetempscomvapoder.

Quanvaarribaralacuina,alatietaMargejalihavienservitelteiuntrosdeplum-cake,ielSanguinarieraenunracóxarrupantelseute.ElHarryvanotarquelatietaPetúnias’esgarrifavadeveurelesgotesdeteidesalivaesquitxar-lielterranet.LatietaPetúniaodiavaelsanimals.

—Marge,quis’ocupadelsaltresgossos?—vapreguntareltietVernon.—ElCoronelFubster—varespondrelatietaMarge—.Estàjubilat,livabé

teniralgunacosaperfer.Perònopodiadeixar-lielvellSanguinari.Esmordepenasimen’allunyo.

QuanelHarryesvaasseureelSanguinarivagrunyiriaixòvaferquelatietaMargeremarquéslasevapresènciaperprimercop.

—Aixíqueencaraetsaquí,eh?—vadirentoamenaçador.—Sí—vaferelHarry.—Noemcontestisenaquesttodedesagraït!—livaengegarlatietaMarge

—.ElVernonilaPetúnias’hanportatmoltbéacollint-teacasaseva.Jonohohauriafet.Sit’haguessindeixatalllindardelamevaporta,hauriesanatdirecteal’orfenat.

ElHarryesmoriadeganesdedir-liqueprefeririaviureenunorfenatqueambelsDursley,peròvapensarenelpermísperanaraHogsmeadeiallòelvaaturar.Esvaforçaraferundoloróssomriure.

—Iaranoemsomriguisambaquestsaires!—vadirambveudetrolatietaMarge—. Javeigquenohasmilloratgensd’ençàqueetvaigveureperúltimcop.Tenial’esperançaquet’inculquessinbonesmaneresal’escola.—Vaferungranglopdete,esvaeixugarelbigotiivadir—:Comesdiuelllocaquestonl’heuenviat,Vernon?

—Sant Brutus —va respondre el tiet Vernon ràpidament—. És tota unainstitucióeneltractamentdecasossenseremei.

—Jahoveig—vaferlatietaMarge—.Noi,queuspiquenambelbastó,alSantBrutus?—livarugiralHarrydesdel’altrapuntadelataula.

—Mmm…DarrerelatietaMarge,eltietVernonlivaferunbruscgestafirmatiuambel

cap.—Sí—vadirelHarry.Llavorsvapensarque,posatsafer,farialescosesbé,

ivaafegir—:Molt.—Benfet—vadirlatietaMarge—.Nosuportolesteoriessentimentaloides

depasucatamboliquepretenenquenos’hadepegarmaigentques’homereix.En el noranta-nou per cent dels casos, tot se soluciona amb una bonaestomacada.Iatu,t’hanpicatmai?

—Itant!—vadirelHarry—.Moltscops.LatietaMargeelvamirardefitafit.

—Doncs continua sense agradar-me el to que fas servir—va dir—. Si enparlesaixí,comsires,ésobviquenoetpeguenproufort.Petúnia,jodetuelsescriuria.Quesàpiguenqueaprovesl’úsdelaforçaenelcasd’aquestnoi.

PotsereltietVernonteniaporqueelHarryoblidéseltractequehavienfet,perquèdesobtevacanviardetema.

—Marge,hassentitlesnotíciesaquestmatí?Hassentitallòdelpresques’haescapat?

Apocapoc,latietaMargeesvacomençarasentircomacasaielHarrygairebétrobava a faltar la vida al número quatre del carrer Privet d’abans que ellaarribés.EltietVernonilatietaPetúniaacostumavenadir-liquedesapareguésdela vista, la qual cosa elHarry estava encantat de fer.En canvi, la tietaMargesemprevoliaqueelHarryestiguésbenapropperpodersuggerir-limaneresdemillorar. Li agradava comparar elHarry amb elDudley i fruïa comprant-li alDudleyregalscaríssimsmentreesmiravaelHarrycomsilipreguntésperquèaellnolifeienregals.Inoparavademencionar-lielsmotiuspelsqualselleratandesagradable.

—Vernon,tunotenscapculpaqueelnoihagisortitaixí—vadirel tercerdiaal’horadedinar—.Quanalgúestàpodritperdins,nos’hipotferres.

ElHarryvaintentarconcentrar-seenelmenjar, lesmansli tremolaveni lacaralicomençavaacremarderàbia.«Recordaelpermís»,esvadir.«PensaenHogsmeade.Nodiguisres.No…».

LatietaMargevaagafarlacopadevi.—Ésunadelesreglesbàsiquesdelacriançad’animals—vadir—.Ambels

gossospassaelmateix.Silagossaestàtocada,elcadelltambéhoestarà…Desobte,lacopadevilivaesclataralesmans.Elsfragmentsdevidrevan

sortirdisparatsilatietaMargevaquedarbocabadada,pestanyejant,amblacaravermellatotamullada.

—Marge!—vaxisclarlatietaPetúnia—.Marge,estàsbé?—No és res—va dir ella sense donar-hi importància, eixugant-se la cara

ambeltovalló—.Ladechaveragafatmassafort.L’altrediaacasadelCoronelFubster em va passar el mateix. No t’esveris, Petúnia, no controlo la mevaforça…

PeròeltietVernonilatietaPetúniamiravenelHarryambrecel,aixíquevadecidirqueseriamillorsaltar-seelpúding ivafugirde taula tanaviatcomvapoder.

Un cop al rebedor, es va recolzar contra la paret i va respirar fondo. Feiamoltde tempsquenoperdiaelcontrold’aquellamanera i feiaexplotaralgunacosa.Noespodiapermetreelluxequelitornésapassar.Nonomésesjugavael

permís per anar a Hogsmeade… Si seguia així, tindria problemes amb laConselleriad’AfersMàgics.

ElHarryencaraeramenord’edatilalleidelsbruixotsliprohibiafermàgiaforade l’escola.Amés, ja li havienobertunexpedient.L’estiu anteriorhaviarebutunavísoficialquedeixavabenclarquesilaConselleriarebianotíciesques’haviatornatafermàgiaalcarrerPrivet,l’expulsariendeHogwarts.VasentirqueelsDursleys’aixecavendetaulaivadesaparèixerescalesamunt.

ElHarryvaaconseguirpassarelstresdiessegüentssenseproblemesobligant-sea pensar en elmanual per almanteniment d’escombres quan la tietaMarge libuscavalespessigolles.Latècnicalifuncionavabastantbé,peròseguramentlidonava un aire absent, perquè la tietaMarge va començar a dir que semblavasubnormal.

Per sort, finalment va arribar l’últimanit de l’estada de la tietaMarge.Latieta Petúnia va fer un sopar de festa i el tiet Vernon va obrir unes quantesampollesdevi.Vanferelshonorsalasopaialsalmósenseunasolamencióalsdefectes del Harry; mentre menjaven el pastís de llimona i merenga el tietVernonelsvaavorriratotsambunllargdiscurssobreGrunnings,l’empresadebroquesquedirigia.Enacabat,latietaPetúniavaferelcafèieltietVernonvatreureunaampolladeconyac.

—Marge,unacopa?LatietaMargejahaviapresmassavi.Tenialacaramoltvermella.—Bé, però no me’n posis gaire —i va deixar anar una rialleta—. Una

miquetamés,unamiquetamés…Quinnoitanbufó.ElDudleys’estavamenjantelquarttrosdepastís.LatietaPetúniaxarrupava

cafè amb el dit petit sortit enfora. El Harry ja en tenia prou i volia pujar al’habitació,peròesvatrobaramblamiradadesaprovadoradeltietVernonivacomprendreques’hauriadequedarallà.

—Aah—vafer la tietaMarge, llepant-seelsbigotis, ivadeixarlacopadeconyac buida a la taula—. Un sopar excel·lent, Petúnia. Jo a la nit em faigqualsevolcosa,elsdotzegossosemdonentantafeina…—Vaferungranrotiesva fregar l’estómac—. Perdó. M’agrada tant veure un noi sa i fort —vacontinuar,fent-liunsomriurealDudley—.Dudy,seràsunhomefort,comelteupare.Vernon,posa’munamiquetamésdeconyac…

»Encanvi,aquestd’aquí…Va assenyalar elHarry amb el cap i a ell se li va encongir l’estómac. «El

manual»,vapensarràpidament.—Aquestestàescarransit.Entoteslesventradesacostumaasortiruncadell

així. L’any passat vaig fer que el Coronel Fubster n’ofegués un. Era nan i

malaltís,feble,malparit.ElHarrymiravade recordar quèdeia la pàgina dotze del llibre: «Sortilegi

perrepararlamarxaenrere».—Comdeial’altredia,aixòvedesang.Ilamalasangnoespotamagar.No

parlode la teva família,Petúnia.—Vaposar la sevamàmolsuda sobre lamàossudadelatietaPetúniailivadonarunscopets—.Latevagermanaeraunouxarbot.Ensurtenalesmillorsfamílies.Iasobreesvaescaparambundesgraciatielresultatd’allòeltenimaquídavant.

ElHarryestavaconcentratenelplat,sentiaunbrunzitestranyalesorelles.«Agafeu l’escombra amb força per la cua», va pensar. Però no recordava quèveniadesprés.LaveudelatietaMargeliperforavalesorellescomsifosunadelesbroquesdeltietVernon.

—ElPotteraquest—vacontinuar la tietaMargegairebécridant.Vaagafarl’ampollade conyac i se’nvaposarmés, esquitxant les estovalles—, aquè esdedicava?

EltietVernonilatietaPetúniaestavenmolttensos.ElDudleyfinsitotvaapartarlavistadelpastíspermirarelsseuspares.

—No…Nofeiares—vadireltietVernon,mirantdecuad’ullelHarry—.Estavaal’atur.

—Hosabia!—vaexclamarlatietaMarge.Vaferungranglopdeconyaciesvaeixugarelsllavisamblamàniga—.Eraungandul,unpenques,unparàsitdelasocietat…

—No ho era!—va esclatar el Harry. La taula va quedar muda. El Harryestavatremolant.Mainohaviaestattanenfadat.

—Més conyac! —va cantar el tiet Vernon, que estava pàl·lid. Va buidarl’ampollaalacopadelatietaMarge—.Noi—livacridaralHarry—,vés-te’nalllit,fuig…

—No,Vernon—va farfallejar la tietaMarge, aixecant lamà, amb els ullsvermellsclavatsenelHarry—.Continua,noi,continua.Estàsorgullósdelsteuspares,oi?Esvanmatarenunaccidentdecotxe(borratxos,suposo)…

—Novanmorirenunaccidentdecotxe!—vaexclamarelHarry,quesenseser-neconscients’haviaposatdret.

—Síquevanmorirenunaccidentdecotxe,ratamentidera,ietvanconvertirenunacàrregaperalsteustiets,quesónunstreballadorshonrats!—vacridarlatietaMargeinflant-sedefuria—.Etsuninsolent,undesagraït…

PeròdesobtelatietaMargevadeixardeparlar.Durantuninstantvanpensarque s’havia quedat sense parla. Semblava que s’inflava de ràbia continguda…Perònoparavad’inflar-se.Lagrancaravermellaselivacomençaraexpandir,els ulls petits li sortien de les òrbites i la boca li tibava tant que ja no podia

parlar.Enuninstantlivansaltarunsquantsbotonsdelajaquetadexeviotqueduia, que van anar a petar contra la paret: s’estava inflant com un globusmonstruós, l’estómac li sortia de la cinturade la faldilla i els dits se li havienposatcombotifarres…

—Marge!—vancridarel tietVernon i la tietaPetúniaalhoraquan la tietaMargeesvaenlairar.S’haviaconvertitenunapilota,semblavaunaboiaviventamb ulls de truja de la qual sortien estranyament unes mans i uns peus, queflotavacapalsostre,petarrejantenunatacd’apoplexia.ElSanguinarivaentrarcorrentsalmenjador,bordantcomunboig.

—Nooooooo!EltietVernonvaagafarlatietaMargepelspeusivaintentarbaixar-la,però

va estar a punt d’enlairar-se ell també. El Sanguinari s’hi va abalançar i li vaclavarelsullalsalacama.

ElHarryvasortircorrentsd’allàabansquealgúelpoguésaturar i se’nvaanardirecteal’armaridesotalesescales.Quanhivaarribar,laportaesvaobrirperartdemàgia.Enuninstantvahaverarrossegatelbagulalaportad’entrada.Vapujarlesescalescomunabalaiesvallançarsotaelllit,vaaixecareltaulódesclavativaagafarlafundadecoixíambelsllibresielsregalsd’aniversari.Esvaalçar,vaagafarlagàbiabuidadelaHedwigivatornard’unarevoladaambelbaguljustenelmomentenquèeltietVernonsortiadelmenjadorambelcarnaldelpantalóespellifatipledesang.

—Vine!—vacridar—.Vinealmenjadorifesquetorniasernormal!PeròelHarryestavaencegatper la ira.Vaobrirelbaguld’unapuntadade

peu,vatreurelavaretaivaapuntarcapaltietVernon.—S’homereixia—vadir,amblarespiracióaccelerada—.Esmereixiaelque

lihapassat.Itumantingue’tallunyatdemi.Vagrapejard’esquenalaportabuscantelpom.—Me’nvaig—vadir—.Jaentincprou.Iuninstantdespréseraalcarrerfoscisilenciós,arrossegantelbaguldarrere

seu,amblagàbiadelaHedwigsotaelbraç.

3.ElNitrèpidbus

QuanelHarryjaeraunsquantscarrersenllàvacaureesgotatsobreunmuretdelaplacetadelesMagnòlies,esbufegantperl’esforçquehaviadeferpercarregarel bagul. Es va quedar assegut allà, immòbil, encara ple de ràbia, escoltant elbategarfrenèticdelseucor.

Peròdesprésdedeuminutsd’estarsolenaquellcarrerfosclivasobrevenirunanovasensació:elpànic.S’homiréscoms’homirés,nohaviaestatmaienuna situació pitjor. S’havia quedat tirat, sol, en unmóndemuggles fosc, i nopodiaanarenlloc.Ielpitjordetoteraqueacabavadefermàgiatemerària,aixíque era gairebé segur que l’expulsarien de Hogwarts. Havia desobeït tandescaradamentelDecretderegulacióde l’accésdelsmenorsd’edata lamàgiaquesesorpreniadenotenirelsfuncionarisdelaConselleriad’AfersMàgicsallàmateix.EsvaposaratremolarivarepassarlaplacetadelesMagnòliesamblamirada.Espreguntavaquèlipassaria.L’arrestarien,osimplementelfarienforadel món dels bruixots? Va pensar en el Ron i l’Hermione i encara se li vaencongirméselcor.Estavaconvençutque,tantsieraculpablecominnocent,elRonil’Hermioneestariendisposatsaajudar-lo,peròtotsdoserenforadelpaísenaquellsmomentsisenselaHedwignoteniamaneradecontactarambells.

Amés,noteniamonedademuggles.Hihaviaunamicad’ordebruixotsalmoneder que tenia al fons del bagul, però la resta de la fortuna que li haviendeixat els seus pares estava guardada en una cambra de seguretat al Banc deBruixots Gringotts, a Londres. No podia arrossegar el bagul fins allà. Llevatque…

Es va mirar la vareta, que encara tenia aferrada a la mà. Com quel’expulsarienigualment(enpensaraixòelcorselivaaccelerar tantquelifeiamal),tanterasifeiaunamicamésdemàgia.Tenialacapaquefainvisiblequehaviaheretatdelseupare…Isiencantavaelbagulperfer-loingràvid,ellligavaa l’escombra,es tapavaamblacapa ivolavafinsaLondres?Aleshorespodriatreure la restadelsdinersdelbanc i…començarunavidadeproscrit.Erauna

perspectivahorrible,perònoespodiaquedarallà assegut almuretper sempreperquèacabariahaventd’explicara lapoliciamuggleperquèeraalcarrerbenentradalanitambunbagulpledellibresdemàgiaiunaescombravoladora.

Vatornaraobrirelbagulivaremenar-hibuscantlacapaquefainvisible…Peròabansdetrobar-laesvaalçarpermiraralseuvoltantunaltrecop.

Havia notat un formigueig estrany al clatell que li havia fet pensar quel’estavenobservant,peròelcarrersemblavadesertinohihaviacapllumencèsalesgranscasesquadradesquel’envoltaven.

Es va tornar a inclinar sobre el bagul, però es va redreçar immediatament,empunyantlavareta.Mésquesentir-ho,hohavianotat:al’espaiestretentreelgaratge i la tancaqueteniaaldarrerehihaviaalgúoalgunacosa.ElHarryvaescodrinyarelcarrerófosc.Nomésqueallòesmoguéssabriasinoméseraungato…algunaaltracosa.

—Lumos!—vamurmurar,ialapuntadelavaretavaaparèixerunallumquegairebéelvaenlluernar.Vaenlairar lavareta ielsmursdecòdolsdelnúmerodosde laplaçavanbrillaren la foscor, laportadelgaratgeva resplendir i, enl’espaibuitquehihaviaentretotesduescoses,elHarryvaveureclaramentunasiluetaimmensad’algunacosapesantqueteniaunsullsgransiradiants.

ElHarryvaferunapassaenrere.Vaxocarcontraelbagulivaensopegar.Vaestirarunbraçperamortirlacaigudailavaretalivasortirdisparadaalmateixtempsqueellqueiaplasobrel’asfalt.

EsvasentirunesclatensordidorielHarryesvataparelsullsamblesmansperprotegir-sed’unallumencegadoraquehaviaaparegutdesobte.

Vaferuncrit,varodolarperlacalçadaivapujaralavorerajustatemps.Uninstantdesprés,unparellderodesidellumsdecotxegegantescosvanfrenaralllocexacteonelHarryhaviaestatestirat.Quanvaaixecarelcap,elHarryvaveurequepertanyienaunautobúsdetrespisosd’uncolorvioletallampantquehaviasortitdelno-res.Alparabrisahihaviaescritamblletresdaurades:NITRÈPIDBUS.

DurantunssegonselHarryesvaestarpreguntantsinoesdeviahaverquedatximpleperculpadelcop.Peròllavorsl’acompanyantdelxofer,queportavaununiformedecolorvioleta,vabaixarde l’autobús iesvaposaraparlarenveualtacapalcel.

—Benvingut al Nitrèpid Buz, tranzport d’emergènzia per a bruixotz. Tanzolz ha d’enlairar la mà amb què agafa la vareta i pujar a l’autobúz, quenozaltrez el durem allà on vulgui anar. Em dic Ztan Zenzpagà i zócl’acompanyantdeviatged’aqueztan…

Tot d’una, l’acompanyant va deixar de parlar. Acabava de fixar-se en elHarry,queencaraeraaterra.ElHarryvaagafarlavaretaiesvaposardret.Un

copaprop,vaveurequel’StanSenspagàteniapocsanysmésqueell,divuitodinoucomamàxim,iquetenialesorellesprotuberantsiunamicad’acne.

—Què coi feiez a terra?—vapreguntar l’Stan abandonant el seu posat deprofessional.

—Hecaigut—varespondreelHarry.—Iperquèhazcaigut?—vadirl’Stanfotent-se’n.—Nohohefetexpressament—vadirelHarry,molest.S’haviafetuntrau

als texans a l’alçada del genoll i li sagnava la mà amb què havia amortit lacaiguda.Decopivoltavarecordarperquèhaviacaigutiesvagirarpermirarelcarreró que hi havia entre el garatge i la tanca. Els fars del Nitrèpid Busl’ompliendellum;erabuit.

—Quèmirez?—vapreguntarl’Stan.—Allàhihaviaunacosanegraenorme—vadirelHarry,assenyalantl’espai

buit—.Comsifosungos,peròmonstruós…Esvagirarcapal’Stan,queelmiravabocabadat,vaveureques’haviafixat

enlacicatriuiesvasentirincòmode.—Què’zaixòquetenzalcap?—vapreguntarl’Stansenseembuts.—Res—va contestar el Harry ràpidament, i es va aixafar els cabells del

front.Encasqueelsde laConselleriad’AfersMàgics el busquessin,novoliaposar-los-homassafàcil.

—Comtediuz?—vainsistirl’Stan.—Neville Longbottom—va dir el Harry. Era el primer nom que li havia

vingutalcap—.Aixíque…Aixíqueaquestautobús—vaprosseguir,esperantdistreurel’Stan—,diusqueempotduronvulgui?

—Zí—vaferl’Stantotorgullós—.Allàonvulguiz,mentreziguidinzl’illa.Nopodem‘narzotal’aigua.Però,ezcolta—vacontinuar,unaltrecoprecelós—,enzhazcridat,oi?Hazaixecatlamàdelavareta…

—Sí,sí—vaferelHarry—.IquantemcostariaanaraLondres?—Onzezickles—vadir l’Stan—,peròper tretzeetdonemunatazadellet

calentaambxocolata iperquinzeaméztenzunaampollad’aiguacalenta iunrazpalldedentzdelcolorquevulguiz.

ElHarryvatornararegirarelbagul,vatreureelmonederilivaposarunesmonedesdeplataa lamà.Llavorsentreelsdosvanpujara l’autobúselbagulamblagàbiadelaHedwigfentequilibrisaldamunt.

Adins, rere lescortinesque tapaven les finestres,encomptesdeseientshihaviamitja dotzena de llits antics de llautó. Al costat dels llits hi havia unesespelmesqueil·luminavenlesparetsaplacadesdefusta.Alfonsdel’autobús,unbruixotpetitetqueduiaunagorradedormirvamussitarensomnis:«No,arano,gràcies.Esticmarinantunsllimacs»,iesvatornaraadormir.

—Poza’taquí—vaxiuxiuejarl’Stan,ivaarrossegarelbaguldelHarrysotael llit que hi havia just rere el conductor, que estava assegut en una butaca alvolant—. Neville, et prezento el conductor. Ernezt Eztropey, NevilleLongbottom.

L’Ernest Estropey, que era un bruixot gran que duia unes ulleres moltgruixudes,livaferungestambelcap.ElHarryvatornaraaixafar-selaclenxadelscabellsiesvaasseurealllit.

—Endavant!—vadirl’Stan,iesvaasseurealabutacaquehihaviaalcostatdeladel’Ernest.

EsvasentirunaaltraexplosiótremendaielHarryvacaured’esquenaalllita causa de la velocitat que havia agafat elNitrèpidBus. Es va incorporar, vamirarperlafinestraivaveurequerodavenperuncarrercompletamentdiferentald’abans.L’StanvaadvertirlacaradesorpresaquefeiaelHarryiesvaposarariure.

—Aquí éz on érem abanz que enz atureziz—va dir—.On zom, Erny?AGal·lez?

—Sí—vaferl’Ernest.—Icomésqueelsmugglesnosentenl’autobús?—vapreguntarelHarry.—Elzmugglez!—vaexclamarl’Stanambdesdeny—.Noezcoltencomcal.

Tampocnomirencomcal,oi?Mainoz’adonendere.—Stan,valmésquevagisadespertarlasenyoraMarsh—vadirl’Ernest—.

D’aquíanoresarribaremaAbergavenny.L’StanvapassarpelcostatdelllitoneraelHarryivadesaparèixerperuna

escaleta de fusta. El Harry continuava mirant per la finestra, cada cop mésnerviós. L’Ernest no controlava gaire el volant: el Nitrèpid Bus no parava depujaralavorera,encaraquenoxocavamaicontrares;elsfanals,lesbústiesilespapereress’apartavenenveure’lveniritornavenalseullocuncophaviapassat.

L’Stanvabaixarlesescalesseguitd’unabruixaamblacaraverdosadetanmarejadacomestava,queanavaembolicadaambunacapadeviatge.

—Jahizom,zenyoraMarsh—vadirl’Stanambunsomriurequanl’Ernestvafrenardecop,cosaquevaferqueelsllitspatinessinunpamcapendavant.LasenyoraMarshesvataparlabocaambunmocadorivabaixardel’autobúsambpasvacil·lant.L’Stan liva llançar labossa iva tancar lesportesdecop.Esvaproduir una altra explosió i tot seguit corrien per una carretereta i els arbress’apartavenalseupas.

ElHarrynohauriapogutdormirnique l’autobúsnohaguésanat fentpetseixordadorsnisaltsdecentenarsdequilòmetres,perquèseliencongial’estómacquanpensavaenlamenadefuturquel’esperavaiespreguntavasielsDursleyjahaurienpogutbaixarlatietaMargedelsostre.

L’StanhaviatretunexemplardelPeriòdicProfèticis’haviaposatallegir-loensenyant la llengua. A la primera plana hi havia la fotografia d’un homedemacratigrenyutquedissimuladamentfeial’ulletalHarry.Aquellhomelierafamiliar.

—Ei!—vaexclamarelHarry,iperunmomentvaoblidarelquel’amoïnava—.Aquesthomehasortitaltelenotíciesdelsmuggles!

L’Stanleyvatornaralaprimerapàginaivariurepersotaelnas.—El Ziriuz Black? —va dir, movent el cap—. Éz clar que ha zortit al

telenotíziezdelzmugglez,Neville.Enquinmónviuz?Davant la cara de perplexitat del Harry, va deixar anar una rialleta de

superioritat,vasepararelprimerfulldeldiariil’hivadonaralHarry.—Neville,detantentanthauriezdellegireldiari.ElHarryvaaixecarelfullcapalallumdel’espelmaivallegir:

BLACKCONTINUALLIURE

SiriusBlack,probablementelpresmésinfamequehaestatmaitancatalapresód’altaseguretatd’Azkaban,continualliure,segonshaconfirmatavuilaConselleriad’AfersMàgics.

«EstemfenttotelquepodempercapturarBlack,aixíquepreguemalacomunitatmàgicaquenoperdilacalma»,haafirmataquestmatíCorneliusFudge,consellerd’AfersMàgics.

Fudgeharebutcrítiquesperpartd’algunsmembresdelaConfederacióInternacionaldeBruixotsperhaverinformatelPrimerMinistrebritànicsobrel’afer.

Fudge,visiblementmolest,hareplicatquehohaviahagutdeferperquèBlackésboigiésunperillper a qualsevol que topi amb ell, sigui mag omuggle. El conseller ha assegurat que el PrimerMinistrelihaviadonatlasevaparaulaquenorevelariaaningúlaveritableidentitatdeBlackihaafegit:«Iencaraquehofes,siguemrealistes,quielcreuria?».

Alsmugglesse’lshaditqueBlackportaunapistola(unamenadevaretamàgicademetallqueellsusenpermatar-seelsunsalsaltres),mentrequelacomunitatmàgicatemqueespuguirepetirunamassacrecomlaquevatenirllocfadotzeanys,quanBlackvaassassinartretzepersonesambunsolsortilegi.

ElHarry va observar els ulls enfonsats del SiriusBlack, que eren l’única partd’aquella carademacradaque semblavaviva.Nohavia vistmai unvampir endirecte,peròn’haviavistfotografiesalesclassesdeDefensaContralesForcesdelMal, i va pensar que, amb aquella pell blanca com la cera, s’assemblavenmoltalBlack.

—Faporaquest tio,oi?—vadir l’Stan,quehaviaestatobservantelHarrymentrellegia.

—Vamatartretzepersones?—vapreguntarelHarry,ilivatornarlapàginaal’Stan—.Ambunsolsortilegi?

—Zí—vaferl’Stan—.Davantunmuntdeteztimoniz.Aplenallumdeldia.

Vaorganitzarunmerderimprezionant,oi,Erny?—Oh,itant!—vaferl’Ernest,pesarós.L’Stanesvagirarivapassarelsbraçospersobreelseientperveuremillorel

Harry.—ElBlackeztavadebandadel’Innominable—vadir.—Dequi?DeVoldemort?—vadirelHarrysensepensar.Al’Stanselivanposarblancsfinsitotelsgrans;l’Ernestvaferuncopde

volanttanbruscqueunagranjasenceravahaverd’apartar-sepernoxocarambl’autobús.

—Però tueztàzpiratoquè?—vaxisclar l’Stan—.Perquècoin’hazditelnom?

—Perdona—esvadisculparelHarryal’acte—.Perdona,heoblidatque…—Ten’hazoblidat!—vadirl’Stanambunfildeveu—.Renoi,elcoremva

azent!—Aixíque…AixíqueelBlackestavadebandadel’Innominable?—vadir

elHarryentodedisculpa.—Zí—vaferl’Stan,sensetreure’slamàdelpit—.Zí,diuenqueeraundelz

íntimzdel’Innominable…ÉzclarquequanelpetitHarryPottervaacabarambell—elHarry,totnerviós,esvatornaraaixafarlaclenxa—vanfitxarelzquelihavien fet coztat, oi que zí, Erny? La majoria ez va adonar que amb ladezapariziódel’Innominabletotz’haviaacabativanquedar-zequietetz.PeròelZiriuz Black, no. Diuen que ez penzava que zeria el zegon de bord un copl’Innominablearribézalpoder.

»Total,quevanarraconarelBlackenuncarrerpledemuggleziellvatreurelavaretaivaferzaltarpelzairezmigcarrer.Vamatarunbruixotiunadotzenademugglez.Horrible, oi? I, zaps què va fer el Black llavorz?—va continuarl’Stanxiuxiuejantteatralment.

—Què?—vapreguntarelHarry.—Ezvapozarariure!—vaexclamarl’Stan—.Ezvaquedarquiet,rient.I,

quan van arribar elz reforzoz de la Conzelleria d’AferzMàgicz, ez va deixaragafarcomzire,zenzedeixarderiurecomunboig.Perquèeztàpirat,oi,Erny?Oiquezí,Erny?

—IsinohoestavaquanelvanportaraAzkaban,arasegurquehoestà—vadirl’Ernestamblasevaveutranquil·la—.Joemtirariauntretabansdeposarunpeuenaquelllloc.Peròliestàbé,desprésdelquevafer…

—Van tenir una feinada per dizimular-ho tot, oi, Erny?—va dir l’Stan—.Mig carrer enlaire i totz aquellz mugglezmortz. Què va zer que van dir quehaviapazat,Erny?

—Explosiódegas—varondinarl’Ernest.

—I ara aquest tio z’ha ezcapat—va dir l’Stan, examinant de nou la carademacradadelBlacka la fotografiadeldiari—.Mainoz’haviaezcapatningúd’Azkaban,oi,Erny?Empreguntocomz’hovafer.Fapornomézdepenzar-hi,oi?Perquèteniapoquezpozibilitatzcontraelzguardezd’Azkaban,oi,Erny?

Al’Ernestdesobtelivaveniruncalfred.—Stan, et fa res canviar de tema? Els guardes d’Azkaban em fan venir

cagarrines.L’StanvaguardareldiariacontracorielHarryesvarecolzaralafinestra

delNitrèpidBus; se sentiapitjorquemai.Novapoder evitar imaginar elquel’Stanelsdiriaalspassatgersunesnitsdesprés.

«HanzentitallòdelHarryPotter?Vainflarlazevatietacomunglobuz!ElvamteniraquíalNitrèpidBuz,oi,Erny?Intentavaezcapar…».

El Harry havia violat la llei dels bruixots, exactament igual que el SiriusBlack.InflarlatietaMargeeraproudolentperquèeltanquessinaAzkaban?ElHarrynoensabiares,de lapresódelsbruixots,peròtothomaquihaviasentitparlar-nehohaviafetenaquellmateixtod’horror.ElHagrid,elguardaboscdeHogwarts, havia hagut de passar-hi dos mesos el curs anterior. Al Harry licostariamoltoblidarl’expressiódeterrorquehaviafetquanlihavienditonelportaven,iaixòqueelHagrideraunadelespersonesmésvalentesqueconeixia.

ElNitrèpidBusrodavaenlafoscorescampantalseupasarbustos,senyalsdetrànsit,cabinesdetelèfoniarbres,mentreelHarry,estiratalmatalàsdeplomes,se sentia intranquil i desgraciat. Una estona després l’Stan va recordar que elHarryhaviapagatper la tassade lletcalentaambxocolata,peròcomsinohohagués fet, perquè l’hi va tirar per sobre el coixí quan l’autobús va anard’AngleseaaAberdeend’unasotragada.Unperun,lesbruixesielsbruixotsquehihaviaalspisosdedaltvananarbaixantencamisadedormirisabatilles.Totsestavenmoltcontentsdesortird’allà.

FinalmentnomésvaquedarelHarry.—I bé, Neville —va dir l’Stan fregant-se les mans—, on et deixem de

Londrez?—Alarondad’Alla—vadirelHarry.—Zom-hi,donz—vadirl’Stan—.Agafa’tfort!Bum!Itotd’unajaerenaOxfordStreet.ElHarryesvaincorporariesvaposara

mirar comels edificis i els bancsdel carrerobrienpas alNitrèpidBus.El cels’estava aclarint. S’esperaria un parell d’hores, aniria a Gringotts a l’horad’obrir,icomençariaafercamí…Sensedirecció.

L’ErnestvatrepitjarelfreielNitrèpidBusesvaaturardecopdavantdeLaMarmitaForadada,unpubpetititronatrereelqualhihavial’entradamàgicaa

larondad’Alla.—Gràcies—livadirelHarryal’Ernest.Va saltar els esglaons i des de terra va ajudar l’Stan a baixar el bagul i la

gàbiadelaHedwig.—Bé,doncs—vadirelHarry—,finsunaaltra!Peròl’Stannoestavaperell.S’haviaquedatimmòbilalaportadel’autobús,

ambelsullsclavatsenl’entradaaLaMarmitaForadada.—Perfiettrobo,Harry!—vadirunaveu.Abansqueespoguéstombar,vasentirunamàquel’agafavaperl’espatlla.

L’Stanvacridar:—Renoi!Erny,vine!Ràpid!ElHarryvaaixecarlavistaperesbrinarquieral’amodelamàqueteniaa

l’espatllaiesvaquedarglaçat:haviatopatambelCorneliusFudge,elconsellerd’AfersMàgicsenpersona.

L’Stanvabaixaralavoreraiesvaposaralseucostat.—Zenyorconzeller,ambquinnomhacridatelNeville?—vapreguntar tot

exaltat.ElFudge,unhomebaixetigrasqueduiaunacapaderatllesmoltllarga,feia

caradetenirfredid’estarexhaust.—Neville?—varepetir,arrufantlescelles—.AquestéselHarryPotter.—Ho zabia!—va exclamar l’Stan ple de joia—. Erny! Erny! A veure zi

endevinezquiézelNeville?ÉzelHarryPotter!Liveiglazicatriu!—Molt bé—va fer el Fudge, irritat—.M’alegro que elNitrèpidBus hagi

recollitelHarry,peròaraellijohemd’anaraLaMarmitaForadada.ElFudgevaaugmentarlapressióquelifeiaalHarryal’espatllaielvafer

entrardinselpub.Unafiguracorbadaqueduiaunfanalvaaparèixerperlaportaquehihaviarerelabarra.EraelTom,unhomeescarransitisensedentsqueeral’amodelbar.

—Jaelté,senyorconseller!—vaexclamarelTom—.Volenprendrealgunacosa?Unacervesa,unconyac?

—Emsemblaquefaremambunparelldetassesdete—vadirelFudge,queencarasubjectavaelHarryperl’espatlla.

Vansentirmoltd’enrenouiunsesbufecsrereseuqueanunciavenl’arribadadel’Stanil’ErnambelbaguldelHarryilagàbiadelaHedwig.Enentrarvanmiraralseuvoltantexaltats.

—Neville,comézquenoenzhazditquierez?—vadirl’Stan,somrientalHarry,alhoraquelacarademussoldel’Ernestapareixiaencuriosidapersobrel’espatlladel’Stan.

—Iunasaletaprivada,sisplau,Tom—vaafegirelFudgetallant.

—Adéu—va acomiadar-se el Harry amb aire abatut mentre el Tom feiapassarelCorneliusFudgecapalcorredorquesortiadedarrerelabarra.

—Adéu,Neville!—vacridarl’Stan.RereelTomielfanal,elFudgevaarrossegarelHarrypelcorredorestretiel

vaferentrarenunasaleta.ElTomvapetarelsdits,alallarvaaparèixerunfocpreciósiacontinuacióesvaretirarambunapetitareverència.

—Seu,Harry—vaordenarelFudge,assenyalantunacadiraquehihaviaalcostatdelfoc.

ElHarryesvaasseureamb lapelldegallinamalgrat l’escalfordel foc.ElFudgeesvatreurelacaparadiadailavadeixarauncostat.LlavorsesvapinçarelspantalonsdecolorverdbotellaiesvaasseuredecaraalHarry.

—Harry,sócelCorneliusFudge,elconsellerd’AfersMàgics.ElHarryjahosabia,ésclar;haviavistelFudgeunavegada,peròcomque

duiaposadalacapaquefainvisibledelseupare,elFudgenohosabia.ElTomvatornaraentraralasaleta.Duiaundavantalpersobrelacamisade

dormir i una safata amb te i panets.Va posar la safata almig de la taula, vasortir,vatancarlaportaivamarxar.

—Harry—vacomençaradirelFudge,servintelte—,enshastingutatotsambl’aialcor,hohedereconèixer.Miraqueescapar-tedecasadelsteustietsd’aquestamanera!Jacreiaque…Peròvaja,estàsbé,iaixòéselquecompta.

ElFudgeesvauntarunpanetambmantegailivaacostarelplatalHarry.—Menja,Harry,quesemblesunmortvivent.Suposoqueestaràscontentde

saberquejahemarreglatladesafortunadainflordelasenyoraMarjorieDursley.FauneshoresquehemenviatdosfuncionarisdelDepartamentdeReversiódeMàgiaAccidentalalcarrerPrivet.HanpunxatlasenyoraDursleyperdesinflar-lailihanmodificatlamemòria.Ahoresd’aranorecordaresdel’incident.Aixíqueassumpteresolt.

ElFudgevasomriurepersobreelribetdelatassadetecomsifosunonclequevigilaelseunebotpreferit.ElHarry,quenopodiacreureelquesentia,vaobrirlaboca,i,comquenovatrobarresadir,lavatornaratancar.

—Ah,estàsamoïnatpercomreaccionaranels teus tiets?—vadirelFudge—. Bé, no puc negar que estanmolt enfadats, però t’acolliran a casa seva elproperestiusiperNadaliSetmanaSantaetquedesaHogwarts.

Finalment,elHarryvatrobarlaparla.—SempreemquedoaHogwartsperNadaliSetmanaSanta—vadir—,ial

carrerPrivetnohivulltornarmaimés.—Tranquil,Harry,esticconvençutquehoveuràsd’unaaltramanerauncop

t’hagis tranquil·litzat—vadirelFudge,amoïnat—.Alcap ia la fisón la tevafamília,iesticsegurqueenelfonsusaprecieu…Niquesiguimoltenelfons.

AlHarry ni li va passar pel cap corregir el Fudge. Encara estava esperantsentirquèlipassariadesprésd’allò.

—Janomésquedadecidir—vacontinuarelFudge,untant-sedemantegaunaltrepanet—onpassaràsaquestesduesúltimessetmanesdelesvacancesd’estiu.EtsuggereixoquelloguisunahabitacióaquíaLaMarmitaForadadaique…

—Unmoment—vadeixarescaparelHarry—.Ielmeucàstig?ElFudgeesvaquedarparat.—Quincàstig?—Hedesobeïtlallei!—vadirelHarry—.ElDecretderegulaciódel’accés

delsmenorsd’edatalamàgia!—Però noi, no deus voler que et castiguem per aquesta fotesa! —va

exclamarelFudge,movent elpanet amb impaciència—.Haestatunaccident!NotanquemlagentaAzkabannomésperhaverinflatunatieta!

Peròallòno lligavagensamb l’experiènciaqueprèviamenthavia tingut elHarryamblaConselleria.

—Peròsi l’anypassatemvanenviarunaadvertènciaoficialnomésperquèunelfdomèsticva esclafarunpastís a casadelsmeus tiets!—vadir elHarryarrufantlescelles—.LaConselleriad’AfersMàgicsvadirquem’expulsariendeHogwartssifeiamésmàgia!

Sielsullsnol’enganyaven,elFudges’haviacomençatasentirincòmode.—Harry,devegades lescircumstànciescanvien…Hemde tenirencompte

que…Enlasituacióactual…Tunovolsquet’expulsin,oi?—Ésclarqueno—vadirelHarry.—Doncs llavors per què et queixes? —va preguntar rient amb aire

desenfadatelFudge—.Vinga,Harry,menja’tunpanetmentrevaigaveuresielTomtéunahabitaciólliureperatu.

El Fudge va sortir de la saleta amb pas decidit i el Harry se’l va quedarmirant. Allà passava alguna cosa estranya. Per què el Fudge l’havia estatesperant a La Marmita Foradada, si no era per castigar-lo? I a més, no lisemblavagairenormalqueelconsellerd’AfersMàgicsenpersonas’encarreguésdelsmenorsquefeienmàgiail·legalment.

ElFudgevatornaracompanyatdelTom.—L’habitació onze està lliure, Harry —va dir el Fudge—. Crec que t’hi

trobaràs a gust. Tan sols t’he de demanar una cosa més, que segur quecomprendràs:novullqueetpassegispelLondresdelsmuggles.Nosurtisdelarondad’Alla,d’acord?Ihasdeseraquíabansqueesfacifosc.Hoentens,oi?LiheditalTomqueetvigilipermi.

—D’acord—vadirelHarryapocapoc—,però,perquè…?—Noetvull tornaraperdre—vadirelFudgeambunarialla—.No,no…

Valmésquesapiguemonets…Vaja,que…El Fudge es va aclarir la gola sorollosament i va agafar la seva capa de

ratlles.—Iaramen’hed’anar,Harry,tincmoltescosesafer.—EncaranohantrobatelBlack?—vapreguntarelHarry.AlFudgeselivaencallarlacremalleraplatejadadelacapa.—Què? Ah, que n’has sentit a parlar… No, encara no, però no trigarem

gaire.Elsguardesd’Azkabannohanfallatunsolcop…Ijomainoelshaviavisttanfuriosos.

ElFudgevasentirunlleugercalfred.—Bé,doncs,arasíqueme’nvaig.LivadonarlamàidesobteelHarryvatenirunaidea.—Mmm…Conseller,quelipucdemanarunfavor?—Ésclar—vadirelFudgeambunsomriure.—EsquealsalumnesdetercerensdeixenanaraHogsmeade,peròelsmeus

tietsnoemvansignarelpermís.Queme’lpodriasignarvostè?ElFudgesemblavaincòmode.—Ah—vafer—.No,Harry,hosento,però jonosócel teupare,niel teu

tutor…—Però és el conseller d’AfersMàgics—va dir el Harry esperançat—. Si

vostèemdonéspermís…—No,Harry,nopuc.Hosento,peròlesnormessónlesnormes—vadirel

Fudge,ferm—.Jahianiràsl’anyvinent.Defet,crecqueésmillorque…Sí…Bé,Harry,me’nvaig.Cuida’t.

Iambunúltimsomriureiunaaltraencaixadademans,elFudgevasortirdelasaleta.LlavorsvaentrarelTomsomrient.

—Siéstanamabled’acompanyar-me,senyorPotter—vadir—.Jalihepujatlescosesadalt…

ElHarryvaseguirelTomperunaescaladefustapreciosaivanarribaraunaportaambunnúmeroonzede llautó,que l’amode l’hostalvaobrirperdeixarpasalHarry.

Adinshihaviaunllitquefeiacaradesermoltcòmode,algunsmoblesderourebenlluents,unfocradianti,enunabarrasobrel’armari…

—Hedwig!—vaexclamarelHarry.L’òlibavaferespetegar la llenguaivaaletejarperposar-sea l’espatlladel

Harry.—Té una òliba molt intel·ligent—va dir el Tom amb un somriure—. Ha

arribatcincminutsdesprésquevostè.Doncsres,sinecessitaalgunacosa,senyorPotter,jasaponsóc.

Vaferunaaltrareverènciaivamarxar.ElHarryesvaasseurealllitiesvaestarunabonaestonaabsortenelsseus

pensaments,acariciantlaHedwig.Al’altrabandadelafinestraelcelvapassarràpidamentd’unblaudenscomdevellutaungrismetàl·licfred,idesprés,apoca poc, va anar prenent un to rosat amb pinzellades daurades. El Harry no espodiacreurequenomésfesuneshoresquehaviadeixatelcarrerPrivet,quenol’haguessinexpulsatiquel’esperessinduessetmanessenseelsDursley.

—Unanitbenestranya,Hedwig—vadirelHarrybadallant.Isensenitansolstreure’slesulleres,esvadeixarcauresobreelscoixinsies

vaquedaradormit.

4.LaMarmitaForadada

AlHarrylivacostarunsquantsdiesacostumar-seaaquellanovallibertat.Maialavidanohaviapogutllevar-seal’horaquevolia,nimenjarelqueliveniadegust. Fins i tot podia anar on li donés la gana, mentre no sortís de la rondad’Alla,icomquealllargcarrerllambordathihavialesbotiguesdemàgiamésfascinantsdelmón,elHarrymainoesvasentirtemptatdesortiralmónmuggleitrencarlapromesaquehaviafetalFudge.

Cada matí esmorzava a La Marmita Foradada i s’ho passava molt béobservant els altres hostes: bruixetes simpàtiques que venien del camp a fercompres, bruixots d’aspecte venerable que discutien sobre el darrer articlepublicataTemesdeTransfiguració,sortillersestranys,nansescandalosos i,uncop,unadonaquefeiatotalapintadeserunafetilleraiquevademanarunplatdefetgecrusensetreure’selpassamuntanyesdellanagruixudaqueduia.

Desprésd’esmorzarsen’anavaalpatideldarrere, treia lavareta,picavaaltercermaóal’esquerradelcubelld’escombrariesis’esperavaques’obrísalmurl’arcadaquedonavapasalarondad’Alla.

ElHarry es va passar aquells llargs i assolellats dies d’estiu explorant lesbotigues.Dinavasotaelspara-solsdecolorsviusd’algunaterrassaiobservavaelsaltrescomensals,ques’ensenyavenlescompresquehavienfet(«Noi,m’hecompratunlunascopi.S’haacabataixòdebarallar-seamblescarteslunars»)opotserparlavendel’aferdelSiriusBlack(«DoncsjonopensodeixarsortirelsnenssolsfinsqueelBlacknotorniaseraAzkaban»).ElHarryjanohaviadeferelsdeuressotalesmantesalallumd’unallanterna,sinóquepodiaasseure’salsolalaterrassadelagelateriadelFloreanFortescueaacabarlesredaccionsamb l’ajut ocasional del Florean Fortescue en persona, que, a part de sabermoltes coses sobre la cremadebruixes a l’edatmitjana, li donavaungelatdefranccadamitjahora.

UncopelHarryesvaomplirelmonederdegaleonsd’or,sicklesdeplataiknuts de bronze a la seva cambra de seguretat de Gringotts, va haver de

controlar-se molt per no gastar-s’ho tot en un dia. S’havia de recordarconstantmentqueencarahaviad’estarcincanysmésaHogwartsipensarenquèpassariasihaviadedemanardinersalsDursleypercomprarllibresdemàgia,pernocomprar-secosescomaraunconjuntdeboletesd’ormassíspreciósperjugarabalabaves(unjocdebruixotsmoltsemblantal jocdebales,enquèlesbalesllancenun líquidpudenta lacarade l’adversariquanperdunpunt).Tambéeltemptavamoltunagranboladecristallqueconteniaunareproduccióexactaienmoviment de la galàxia, amb la qual ja no li haurien calgut més classesd’Astronomia. Però l’objecte que més a prova posava els bons propòsits delHarry va arribar al seu establiment preferit, La Botiga del Quidditch, unasetmanadesprésques’instal·lésaLaMarmitaForadada.

Encuriosit per saber què mirava la gentada que s’havia acumulat dins labotiga,elHarryhivaentrar iesvaesmunyirentrebruixes ibruixotsadmiratsfinsquevaveureunpòdiuminstal·latperal’ocasióonreposaval’escombramésmeravellosaquehaviavistmai.

—L’acabendetreure…Ésunprototip…—vadirunbruixotdemandíbulesprominentsalseuacompanyant.

—Oiqueésl’escombramésràpidadelmón,pare?—vapreguntarunnendeveuagudaalseupareestirant-lilamàniga.

—La selecció irlandesa de quidditch ja ha encarregat set d’aquestesmeravelles!—vadirelpropietaride labotigaa lagentquemirava—.SónelsfavoritsperguanyarelCampionatdelMón!

LabruixagrossaqueelHarryteniaaldavantse’nvaanarillavorsvapoderllegirelcartellquehihaviaalcostatdel’escombra:

RAIGDEFOC

Aquestaescombradecarreresd’últimageneraciótéunmànecdefreixemoltlleugeriaerodinàmicquehaestatpolitambunasubstànciaduracomeldiamantiportaunnúmerodesèriegravatamà.Els branquillons de bedoll que formen la cua han estat seleccionats un per un i modelats fins adonar-loslaformaperfecta,laqualcosadónaalaRaigdefocunequilibriinigualableiunaprecisiómil·limètrica.LaRaigdefocaccelerade0a250km/hen10segonsiportaincorporatunsortilegidefrenadairrompible.Demaninelpreual’encarregat.

Demaninelpreual’encarregat…ElHarrynovolianisaberquantd’orcostavalaRaigdefoc.Maidelavidanohaviadesitjattantunacosa…PeròmainohaviaperdutunpartitdequidditchamblasevaNimbus2000.QuinsentitteniabuidarlasevacambradeseguretatdeGringottspercomprarlaRaigdefoc,sijaposseïaunaescombramoltbona?AixíqueelHarrynovapreguntar-neelpreu,peròvatornaralabotigagairebécadadianoméspercontemplar-la.

En canvi, hi havia coses que sí que necessitava. Va anar a l’apotecaria acomprar els ingredients per fer pocions que se li havien acabat, i, com quel’uniformedel’escolalianavacurt,se’nvaanaraMadameMalkin,VestitsperaTotes les Ocasions i se’n va comprar un de nou. I el que eramés important,s’haviadecomprarelsllibresdetext,inclososelsdelesduesassignaturesnoves:CriançadeCriaturesMàgiquesiFuturologia.

ElHarryesvasorprendremoltquanvaveure l’aparadorde la llibreria.Enlloc dels habituals llibres de màgia enquadernats amb pa d’or de la mida delàpides,hihaviaunagrangàbiadeferroqueconteniaunscentexemplarsd’Elllibre-monstredelsmonstres.Elsllibreshavienorganitzatunabatallacampal,esmossegaven els uns als altres amb fúria i ho havien omplert tot de fullsesquinçats.

ElHarry esva treure la llistade llibresde labutxaca i lava consultarperprimer cop.El llibre-monstredelsmonstres era el llibrede text deCriançadeCriaturesMàgiques ialeshoreselHarryvaentendreperquèelHagrid lihaviaditquepotserlifariaserveidurantelcurs.Esvasentiralleugerit;s’haviaestatpreguntantsielHagridpreteniaquel’ajudésatenircurad’algunnouanimaldecompanyiaterroríficdelsseus.

QuanvaentraraGargotsiNibres,l’encarregatesvaapressaraatendre’l.—Hogwarts?—va preguntar, sense més preàmbuls—. Vols els llibres de

text?—Sí—vadirelHarry—.Necessito…—Aparta’t—va fer l’encarregat amb impaciència, i va empènyer elHarry

sensevoler.Esvaposarunparell deguantsmolt gruixuts, va agafarunbastóllargise’nvaanarcapalaportadelagàbiadelsllibres-monstre.

—Unmoment—vaaturar-loelHarry—.Aquestjaeltinc.—Jaeltens?—Al’encarregatlivasobrevenirunasensaciód’alleujament—.

GràciesaDéu!Aquestmatíjam’hanmossegatcinccops…De sobte es va sentir un pet molt fort. Dos dels llibres-monstre n’havien

agafatunterceril’havienestripat.—Pareu! Pareu!—va cridar l’encarregat, i va introduir el bastó entre els

barrots i va separar els llibres a cops—.Maimés no tornaré a vendre aquestsllibres,maimés!Això sembla una casa de bojos! I jo que empensava que jahavíemvistelpitjorquanvamcomprardos-centsexemplarsd’Elllibreinvisibledelainvisibilitat…Vancostarunafortunainoelsvamarribara trobarmai…Bé,etpucajudarenalgunaaltracosa?

—Sí—vadir elHarry, i va repassar la llista—.NecessitoDesemboirar elfutur,deCassandraVablatsky.

—Ah, aquest any comences Futurologia, oi?—va dir l’encarregat. Es va

treureelsguantsivaportarelHarrycapalfonsdelabotiga,onhihaviaunracódedicatalaciènciad’endevinarelfutur.Allàhihaviaunatauletaplenadellibrescom Predir l’impredictible: com protegir-se contra les sorpreses o Bolestrencades:quèpassaquanelfuturésnegre.

—Aquíel tens—vadir l’encarregat,que s’haviaenfilat aunaescaletaperagafar un llibre gruixut de tapes negres—.Desemboirar el futur. És una bonaintroduccióalsmètodesbàsicsd’endevinarel futur: laquiromància, laboladecristall,lesentranyesd’ocells…

PeròelHarrynol’escoltava.Lavistasen’hihaviaanatcapaunaltrellibrequeerasobrelatauleta:Elspresagisdemort:quèhemdeferquansabemqueelpitjors’acosta?

—Jodetunollegiriaaquestllibre—vadirl’encarregatamitjaveu,quanvadescobrir quèmirava elHarry—.Començaries a veure presagis demort a totarreuiambaixòn’hihaproupermatardeporaqualsevol.

PeròelHarrynovatreureelsullsdelacobertadelllibre,enquèhihaviaungosnegred’ullsbrillantsgroscomunósqueliresultavafamiliar…

L’encarregatlivaposarDesemboirarelfuturalesmans.—Algunacosamés?—vapreguntar.—Sí—vaferelHarry.Vaapartarelsullsdelgosi,atordit,vaconsultarla

llistadellibres—.Mmm…TransfiguracióperainiciatsielLlibred’encanterisdelnivelltres.

Deuminutsmés tardelHarryvasortirdeGargots iNibresambels llibresnous sota el braç i va fer camí cap a LaMarmita Foradada gairebé sense serconscientd’onanavaitopantamblagent.

Esvaarrossegarescalesamunt,vaentraralasevahabitacióivallançarelsllibres sobre el llit. Algú hi havia anat a arreglar-l’hi; les finestres estavenobertes i entrava la llum del sol. Sentia el soroll que feien darrere seu elsautobusos en passar pel carrer muggle que no veia i el brogit de la munióinvisibledegentabaixalarondad’Alla.Esvaveurereflectitalmirallquehihaviasobrelapica.

—No pot haver estat un presagi de mort—va dir a la seva imatge en todesafiant—. Estava mort de por quan vaig veure allò a la placeta de lesMagnòlies.Segurqueeraungosnormalicorrent…

Mecànicament,vaposar-selamàalcapivaintentaraplanar-seelscabells.—Ésunabatallaperduda,noi—vadirelmirallambveuaflautada.

Amesuraquevananarpassantelsdies,elHarryvacomençarabuscarelsseusamicsRoniHermioneentrelagentada.Comquel’inicidecurss’apropava, laronda d’Alla s’havia omplert d’alumnes deHogwarts. Es va trobar el Seamus

FinniganielDeanThomas,dosdelsseuscompanysd’habitació,alabotigadelquidditch,admirant,ellstambé,laRaigdefoc.AlaportadeGargotsiNibresesvatrobarelNevilleLongbottomdeveritat,unnoidecararodonaquenosabiamaionteniaelcap.ElHarrynoesvaaturaraxerrarambell;lasevaàvia,unadonaformidable,l’estavaesbroncantperquèhaviaperdutlallistadelsllibres.ElHarryvadesitjar que l’àvia delNeville no arribés a sabermai que s’havia fetpassarpelseunétquanfugiadelaConselleriad’AfersMàgics.

L’últimdia de vacances, elHarry es va despertar pensant que comamolttardveuriaelRonil’Hermionel’endemà,alHogwartsExpress.Elsvallevar,esvavestir,se’nvaanaramirarlaRaigdefocperúltimcopitotjustespreguntavaonaniriaadinarquealgúelvacridariellesvagirar.

—Harry!Harry!Allà els tenia, tots dos asseguts a la terrassa de la gelateria del Florean

Fortescue; el Ron increïblement pigat i l’Hermionemolt morena. Tots dos elsaludavenamblamàentusiasmats.

—Perfi!—vaexclamarelRon,ilivaferunsomriurealHarryquanesvaasseureambells—.HemanataLaMarmitaForadada,peròenshanditque jahavies sortit. Llavors hem anat a Gargots i Nibres, a la botiga de MadameMallan,a…

—Les coses per l’escola jame les vaig comprar la setmana passada—vaexplicar-seelHarry—.Icomsabíeuquem’esticaLaMarmitaForadada?

—Pel meu pare—va dir el Ron. El senyor Weasley, que treballava a laConselleria d’AfersMàgics, segur que havia sentit la història del que li haviapassatalatietaMarge.

—Harry, de debò que vas inflar la teva tieta?—va preguntar l’Hermioneambposatseriós.

—Nohovaigferexpressament—vadirelHarry,mentreelRonesfeiaunpanxóderiure—.Vaig…Vaigperdreelcontrol.

—Ron,notécapgràcia—vadirl’Hermionetallant—.Laveritat,emsorprènquenoexpulsessinelHarrydel’escola.

—I a mi —va admetre el Harry—. I encara més, em pensava que emdetindrien.—VamirarelRon—.PotserqueelteuparesàpigaperquèelFudgeemvadeixaranar?

—Doncsprobablementperquèetsquiets—vadirelRon,queencara reia,arronsantlesespatlles—.ElfamósHarryPotter,ésclar…Novullnisaberquèm’hauriafetamilaConselleriasihaguésinflatunatieta.Ésclarquem’haurienhagut de desenterrar abans, perquè lamarem’hauriamatat.De totesmaneres,l’hipotspreguntartumateixaquestvespre.NosaltrestambépassaremlanitaLaMarmitaForadada!AixíquedemàaniremjuntsaKing’sCrossaagafareltren!I

l’Hermionetambés’hiqueda!L’Hermionevaferungestafirmatiuambelcapivasomriure.—Els meus pares m’han portat i m’han deixat aquí aquest matí amb

l’equipatge.—Quebé!—vadirelHarryentusiasmat—.Iquè,jateniuelsllibresitotala

pesca?—Mira això, Harry —va dir el Ron, i d’una bossa va treure una capsa

allargada.Lavaobrir—.Unavaretanovadetrinca.Unpamitresquarts,salze,contéunúnicpèld’unicorn.Itambétenimelsllibres—ivaassenyalarunagranbossa que tenia sota la cadira—. Què et semblen els llibres-monstre?L’encarregatgairebés’haposataplorarquanlihemditqueenvolíemdos.

—Hermione,quèéstotaixò?—vapreguntarelHarry,referint-se,noauna,sinóalestresbossesplenesavessarquehihaviaalcostatdelasevacadira.

—Res, que jo faigmés assignatures que vosaltres—va dir l’Hermione—.Són els llibres de Magimàtica, Criança de Criatures Màgiques, Futurologia,Runesantigues,Muggleologia…

—ItuperquèfasMuggleologia?—vapreguntarelRon,mirantincrèdulelHarry—.Peròsietsfillademuggles!Elsteusparessónmuggles!Jahosapstotsobreelsmuggles!

—Ja,peròseràfascinantestudiar-losdesdelpuntdevistadelsbruixots—vadirl’Hermionemoltseriosa.

—Hermione, creus que tindràs temps d’anar a pixar aquest any? —li vapreguntarelHarry,ielRonesvaposarariure.

L’Hermioneelsvaignorarcompletament.—Encara em queden deu galeons—va dir, mirant dins el moneder—. El

meuaniversariésalsetembre,ielsparesm’handonatdinersperquèemcompriunregalperavançat.

—Perquènoetcompresunllibre?—vadirelRonambaireinnocent.—No, gràcies—va dir l’Hermione sense immutar-se—.El que vull és un

mussol.ElHarrytélaHedwigitutensl’Errol.—No,l’Errolnoésmeu—vadirelRon—.L’Erroléselmussolfamiliar.Jo

noméstincl’Scabbers.—Esvatreurelaratadelabutxaca—.Im’agradariaqueli donessin un cop d’ull —va afegir, i va posar l’Scabbers a la taula—. EmsemblaqueelviatgeaEgiptenolihaprovatgens.

L’Scabbersestavamésprimquedecostumiteniaelsbigotiscaiguts.—Aquí davant hi ha una botiga d’animals màgics—va dir el Harry, que

aleshores jaconeixiabélarondad’Alla—.Allàpotser tenenalgunacosaperal’Scabbers,il’Hermioneespotcomprarelmussol.

Aixídoncs,vanpagarelsgelatsivancreuarelcarrerperanaraLaCasade

lesFeres.La botiga estavamolt atapeïda. Les parets eren plenes fins dalt de gàbies.

Feiaunaolormoltfortaieramoltsorollosaperquèdelesgàbiesnoparavendesortirxiscles,udols,esgaripsiesgüells.Labruixaquehihaviadarrereeltaulelldonavaconsellsaunbruixotsobrecomtenircurad’untritódeduescues,aixíqueelHarry,elRonil’Hermioneesvanesperarqueacabésmirantelsanimals.

Hihaviaunparelldegripausenormesdecolorvioletaqueobrienitancavenlabocaparsimoniosamentdavantd’unfestídemosquessaballoneresmortes.Apropdel’aparadorhihaviaunatortugagegantambjoiesincrustadesalaclosca.Uns cargols verinosos de color taronja lliscaven en un mar de baves per lesparetsd’unaquariiunconillgrasdecolorblancestransformavacontínuamentenunbarretdecopadesedaiunaltrecopenconilltotfentpop.Tambéhihaviagatsde totselscolors,unagàbiadecorbsescandalosos,unacistellaambunesboles peludes de color crema estranyes que brunzien amb força i, a sobre deltaulell,unagrangàbiaambunesratesnegresdepellsuauquejugavenasaltaracordaamblescues.

Elbruixotdeltritódeduescuesse’nvaanarielRonesvaacostaraltaulell.—Emsemblaque lamevarataestàmalalta—vadira labruixa—.D’ençà

quevamanaraEgiptequeestàunamicapàl·lida.—Posa-laal taulell—vadir labruixa, iesva treureunesulleresdeculde

gotnegresdelabutxaca.ElRon també es va treure l’Scabbers de la butxaca i el va posar sobre el

taulell,alcostatdelagàbiadelessevescompanyes,quevandeixardesaltaracordaiesvanaproparalsbarrotsperveure-homésbé.

Com gairebé tot el que tenia el Ron, la rata Scabbers era de segona mà(abanshaviaestatdelseugermàPercy)iestavaunamicaatrotinada.Alcostatdelesratesformosesquehihaviaalagàbia,selaveiaespecialmentmalaltissa.

—Mmm…—vaferlabruixaquanvaaixecarl’Scabbers—.Quantsanysté,aquestarata?

—Nohosé—va respondreelRon—.Ésbastantvella.Abanseradelmeugermà.

—Quinspodersté?—vapreguntarlabruixa,examinantl’Scabbersdemésaprop.

—Mmm…—va fer el Ron. La veritat era que l’Scabbers mai no haviamostrat el més petit senyal de tenir cap poder interessant. La bruixa li vaexaminarl’orellaesquerra,queestavarebregada,idespréslespotetesdeldavant,enunadelesqualsfaltavaundit,ivafertut,tut.

—Aquestan’hapassatdetotscolors,oi?—vadir.—Ja estava així quan el Percyme la va donar—va contestar elRon, a la

defensiva.—Unaratadejardíoratacomunanormalmentnoviumésdetresanys—va

dirlabruixa—.Sivolsunarataqueetdurimés,etrecomanounad’aquestes…Ivaassenyalarlesratesnegres,quediligentmentesvanposarajugardenou

asaltaracorda.—Fatxendes—vamurmurarelRon.—Però si no en vols una de nova, pots provar amb un reconstituent per a

rates—vadir labruixa,queesvaajupir ivatreureunaampolletavermelladesotaeltaulell.

—D’acord—vaferelRon—.Quantli…?Au!ElRonesvaencongir;algunabèstiaenormedecolortaronjahaviasaltatdes

de la gàbiamés alta i li havia aterrat al cap i després s’havia abalançat sobrel’Scabbersesbufegantcomunaboja.

—Malifet, no!—vaxisclar la bruixa, però l’Scabbers li va relliscar de lesmanscomsifosunapastilladesabó,vacaureaterraplaivasortircomuncoetcapalaporta.

—Scabbers!—vacridarelRon,ise’nvaanarcorrentrerelarata;elHarryelvaseguir.

Elsvacostarpropdedeuminutstrobarl’Scabbers,ques’haviarefugiatsotauna paperera que hi havia a l’entrada de LaBotiga delQuidditch. El Ron vaentaforar-selaratatremolosaalabutxaca,esvaalçariesvafregarelcap.

—Quècoieraallò?—Nohosé.Oungatbestial,ountigrepetit—vadirelHarry.—Il’Hermione?—Probablementalabotiga,comprant-seelmussol.VanreferelcamícapaLaCasadelesFeres.Quanvanarribar,l’Hermione

jaensortia,perònoambunmussol,sinóambl’enormegatpèl-roig.—T’hascomprataquestmonstre?—livapreguntarelRon,incrèdul.—Éspreciós,oi?—vadirl’Hermione,radiant.«Totésqüestiód’opinions»,vapensarelHarry.Elgat teniaunpèl taronja

abundósisuau,peròeraclaramentgarrellimalcaratitenialacaraaixafada,comsisel’haguésesclafatcontraunmur.Peròaraquel’Scabbersjanoeraalavista,esvaposararoncarsatisfetalsbraçosdel’Hermione.

—Hermione,aquestabèstiaperpocnom’obreelcap!—vagrunyirelRon.—Nohohafetexpressament,oiqueno,Malifet?—vadirl’Hermione.—I què passa amb l’Scabbers?—va rondinar el Ron, assenyalant el bony

queteniaalabutxacadelacamisa—.Necessitarepòsitranquil·litat!Comvolsquedescansiambaquestacosaaprop?

—Percert,quet’hasdeixatelreconstituentperarates—vadirl’Hermione,i

livaposarl’ampolletavermellaalamà—.Ifeselfavordedeixardepreocupar-te.ElMalifetdormiràalmeudormitori i l’Scabbersal teu,aixíquenohiveigcapproblema.PobreMalifet,aquelladonam’haditquefeiaanysqueelteniaalabotigaiqueningúnose’lvoliaquedar.

—Perquèdeuser?—vadirelRonambsarcasme,ivancomençaratirarcapaLaMarmitaForadada.

AllàvantrobarelsenyorWeasleyassegutalpub,llegintelPeriòdicProfètic.—Harry!—vaexclamarsomrientquanvaaixecarlavista—.Comestàs?—Moltbé,gràcies—varespondreelHarry,itotstresesvanasseurealseu

voltantamblescompres.El senyor Weasley va tancar el diari i el Harry va veure la fotografia ja

familiardelSiriusBlackalaportada,queelmirava.—Aixíqueencaranol’hanagafat,oi?—vapreguntar.—No—va fer el senyorWeasley, preocupat—.Tots els treballadors de la

Conselleria hem hagut de deixar la nostra feina habitual per buscar-lo, peròencaranohihahagutsort.

—Que ens donarienuna recompensa, si l’enxampéssim?—vapreguntar elRon—.Ensanirienmoltbéunsdinersdemés…

—No siguis ximple, Ron —va dir el senyor Weasley, que vist de propsemblava molt tens—. Al Black no l’agafarà un bruixot de tretze anys, t’hoasseguro.Eldetindranelsguardesd’Azkaban,isino,jam’hodiràs.

EnaquellmomentlasenyoraWeasleyvaentraralpubcarregadadebosses,seguida del Fred i elGeorge, els bessons, que estaven a punt de començar elcinquècursaHogwarts;delPercy,aquiacabavendenomenarcapdemonitors,idelaGinny,lafillapetitadelsWeasley,queaméseral’únicanoia.

LaGinny,quesempres’haviasentitatretapelHarry,esva torbarmésquemaienveure’l,potserperquèelllihaviasalvatlavidal’últimtrimestredelcursanterior.Esvaposarmoltvermella ielvasaludarsensemirar-loa lacara.Encanvi,elPercylivaallargarlamàd’unamaneramoltsolemne,comsielHarryiellnoesconeguessin,ilivadir:

—Ésunplaer.—Hola,Percy—vadirelHarry,intentantquenoseliescapéselriure.—Comva tot?—vapreguntar elPercypomposamentquanencaixaven les

mans.Semblavaqueliestiguessinpresentantl’alcalde.—Bé,gràçies…—Harry!—vacridarelFred,quevaapartarelPercyambuncopdecolzeili

vaferunagranreverènciaalHarry—.Ésmeravellóstornar-teaveure,noi…—Encisador—vaferelGeorge,empenyentelFredcapauncostatiagafant-

lilamàalHarry—.Totalmentespaterrant.

ElPercyvaarrufarelnas.—Jan’hihaprou,nois—varondinarlasenyoraWeasley.—Mare!—vaexclamarelFred,comsil’acabésdeveure,ilivadonarlamà

aellatambé—.Quecontentqueesticdeveure’t!—Heditque jan’hihaprou!—vadir la senyoraWeasley, i vadeixar les

sevescompresasobred’unacadirabuida—.Comestàs,Harry,rei?Suposoquejaetdeuenhaverexplicatlesbonesnotícies.—Vaassenyalarlainsígniadeplatanovaqueduia elPercyalpit—.El segoncapdemonitorsde la família!—vaexclamar,inflant-sed’orgull.

—Il’últim—vadirelFredamitjaveu.—Nohodubto—vadir lasenyoraWeasley,arrufant lescelles—.Jam’he

adonatqueavosaltresdosnoushanfetmonitors.—Iperquèhauríemdevoler sermonitors?—vadir elGeorge,que sentia

repugnàncianomésdepensar-hi—.Litrauriatotalagràciaalavida.LaGinnynovapoderaguantar-seelriure.—Voleuferelfavordeserunbonexempleperalavostragermana!—vadir

malhumoradalasenyoraWeasley.—Mare,laGinnyjatéaltresgermansquelisónunbonexemple—vadirel

Percyaltiu—.Me’nvaigadaltacanviar-mepersopar…ElPercyvadesaparèixerielGeorgevasospirar.—Vamintentartancar-loenunapiràmide—vadiralHarry—.Peròlamare

ensvaenxampar.Elsopard’aquellanitvasermoltagradable.ElTom, l’amode l’hostal,va

ajuntartrestaulesperalssetWeasley,elHarryil’Hermioneielsvaservircincplatsdeliciosos.

—Pare, com anirem aKing’sCross demà?—va preguntar el Fredmentregaudiend’unpúdingdexocolatasumptuós.

—LaConselleriaensposaràunparelldecotxes—vadirelsenyorWeasley.Totsvanaixecarlavistadelplat.—Perquè?—vapreguntarelPercyencuriosit.—Són per tu, Percy —va dir el George amb posat seriós—. I al capó

portaranbanderetesamblesinicialsCM…—De«capdemico»—vadirelFred.Totsesvanposarariure,excepteelPercyilasenyoraWeasley.—Però, pare, per què ens posarà uns cotxes, laConselleria?—va tornar a

preguntarelPercyentosolemne.—Perquè nosaltres ja no en tenim—va respondre el senyorWeasley—, i

comquejohitreballo,m’hanfetaquestfavor…Elseutoeradespreocupat,peròelHarryvanotarquelesorellesselihavien

posatvermelles,exactamentigualquelipassavaalRonquanestavasotapressió.—Doncshanfetbé—vadirlasenyoraWeasleyambfermesa—.Usadoneu

dequant d’equipatge porteu entre tots?Seríem tot un espectacle almetro delsmuggles…Percert,jahoteniutotapunt?

—ElRonencaranohaposatlescosesnovesalbagul—vadirelPercy,ambveudemàrtir—.Leshadeixatescampadesalmeullit.

—Ron,valmésquepugisaarreglar-hotot,perquèdemàalmatínotindremgairetemps—livaordenarlasenyoraWeasleydesdel’altrabandadelataula.ElRonlivallançaralPercyunamiradaassassina.

Enacabatdesopartotsestavenmoltplensiadormissats.Unperunvananarcaient i van pujar a les habitacions per acabar de fer-se l’equipatge per al’endemà.ElHarrytotjustacabavadetancarambpanyiclauelseubagulquevasentirunadiscussióal’habitaciódelcostat,laqueocupavenelRonielPercy,isen’hivaanaraveurequèpassava.

La porta de l’habitació dotze estava oberta de bat a bat i a dins el Percyparlavaacrits.

—Eraaquí,alatauletadenit.Mel’hetretperpolir-la…—Jonol’hetocat,sents?—vareplicarelRon,tambécridant.—Quèpassa?—vapreguntarelHarry.—Lameva insígnia de cap demonitors ha desaparegut—va dir el Percy,

girant-secapalHarry.—Ielreconstituentperal’Scabberstambé—vadirelRon,regirantelbagul

perveuresieltrobava—.Emsemblaquemel’hedeixatabaix…—Tunovasenllocfinsquenohagistrobatlamevainsígnia!—vacridarel

Percy.—Jahivaigjo.Jaheacabatdefer-melabossa—livadirelHarryalRon,i

se’nvaanarcapabaix.Amigcamícapalpub,queestavatotfosc,elHarryvasentirunaltreparell

deveusaïradesquesortiend’unadelessaletes.Enuninstantlesvareconèixer:erenelssenyorsWeasley.Nosabiasicontinuarendavant,novoliaquesabessinqueelshaviasentitdiscutir,peròllavorsvasentirelseunomiesvaaproparalaporta.

—No té cap sentit amagar-l’hi—va dir el senyorWeasley acalorat—. ElHarrytédretasaber-ho.Heintentatraonar-hoambelFudge,peròellinsisteixatractarelHarrycomsifosunacriatura.Jatétretzeanys…

—Arthur, laveritat l’aterriria!—vaxisclar lasenyoraWeasley—.DedebòquevolsqueelHarryse’nvagial’escolaambaquestpesasobre?Perl’amordeDéu,araésfeliç!

—Jo no vull amargar-li l’existència, vull que estigui alerta!—va replicar

molest el senyorWeasley—. Ja saps com són elHarry i elRon…Se’nvan al’aventura…JahanacabatalBoscProhibitdoscops!InopotserqueelHarryfaciaquestescosesaquestany!Pensaenelquelihauriapogutpassarlanitquees va escapar de casa! Si no hagués pujat al Nitrèpid Bus, segur que a horesd’araseriamort.

—Perònoésmort,estàbé,aixíquenoveigperquè…—Molly,diuenqueelSiriusBlackésboig,ipotserhoés,peròvatenirprou

cervell per escapar-se d’Azkaban, i se suposa que és impossible. Ja fa tressetmanesd’aixòiningúnolihavistelpèl.TantsevalelqueelFudgediguialsdelPeriòdicProfètic,perquèséquenoestemmésapropdetrobarelBlackqued’inventarvaretesquefacinsortilegissoles.L’únicquesabemdelcertésquinesintencionsté…

—PeròelHarryestaràtotalmentseguraHogwarts.—TambéenspensàvemqueAzkabaneratotalmentsegur.Isivapodersortir

d’allà,tambépodràentraraHogwarts.—Arthur,nitansolssabeusiéscertqueelBlackvagidarrereelHarry…Es va sentir un cop sobre fusta. El Harry estava convençut que el senyor

Weasleyhaviadonatuncopdepunyalataula.—Molly,quantesvegadest’hohaurédedir?Nohasortitalapremsaperquè

elFudgenovoliaquesesabés.VaanaraAzkabanlanitenquèelBlackesvaescapar i els guardes li van dir que havia estat parlant en somnis, que sempredeiaelmateix:«ÉsaHogwarts…ÉsaHogwarts».Molly,elBlacknoestàbédel cap, i vol el Harry mort. Jo crec que es pensa que si mata el Harry,l’Innominabletornaràalpoder.ElBlackhovaperdretotlanitenquèelHarryvaaturar-lo,ifadotzeanysquecovalavenjança…

Esvaferunsilenci.ElHarryesvaacostarencaramésalaporta,desesperatpersentirméscoses.

—Bé,Arthur, fes el que creguis que has de fer. Però t’oblides de l’AlbusDumbledore.NocrecquelipuguipassarresdedolentalHarrymentreellsiguieldirectordeHogwarts.Suposoquel’heuinformat.

—Ésclarque l’heminformat.Livamhaverdedemanarpermísperquèelsguardesd’Azkabans’instal·lessinalesentradesdel’escola.Nolivafergensdegràcia,peròhivaaccedir.

—No li va fer gràcia? I per què no n’hi va fer, si hi són per capturar elBlack?

—AlDumbledore no li agraden els guardes d’Azkaban—va dir el senyorWeasleypesarós—.Ésclarqueamitampoc…Peròquanestractad’unbruixotcomelBlack,devegadeshasd’ajuntarforcesfinsitotambquinovols.

—SisalvenelHarry…

—Llavorsnotornaréadirunasolaparaulaencontraseva—vadirelsenyorWeasleyesgotat—.Molly,ésmolttard,valmésqueanemadormir…

ElHarryvasentirfressadecadires.Tansilenciosamentcomvapoder,se’nvaanarpelpassadísendireccióalpubivadesaparèixer.Laportadelasaletaesva obrir i uns segonsmés tard va sentir les passes dels senyorsWeasley quepujavenlesescales.

L’ampolletadereconstituentperarateserasotalataulaons’havienassegutabansdesopar.ElHarryvaesperarqueelssenyorsWeasleytanquessinlaportadel’habitacióillavorsvapujarambl’ampolleta.

Amagats en lesombresdel replàde l’escalava trobar elFred i elGeorge,ques’estavenfentuntipderiuredesentirelPercyqueposavadecapperavalll’habitacióquecompartiaambelRonbuscantlasevainsígnia.

—Latenimnosaltres—livaxiuxiuejarelFredalHarry—.L’hemmillorat.Alainsígnia,arahideia«capdemico».El Harry va forçar una rialla i va anar a donar-li al Ron el reconstituent.

Llavorsesvatancaral’habitacióiesvaestiraralllit.AixíqueenSiriusBlackelbuscava.Allòhoexplicava tot.ElFudgehavia

estatcondescendentambellperquèsesentiaalleugeritperhaver-lotrobatviu.Lihavia fet prometre que no sortiria de la ronda d’Alla, on hi havia unmunt debruixotspervigilar-lo.IhaviaenviatdoscotxesdelaConselleriaperdur-losal’estaciópertalqueelsWeasleypoguessintenircurad’ellfinsquefosaltren.

ElHarry estava estirat al llit escoltant la cridòria esmorteïda que sortia del’habitaciódelcostatiespreguntavacomeraquenoteniapor.ElSiriusBlackhavia matat tretze persones amb un sol sortilegi, i era obvi que els senyorsWeasleypensavenqueelHarrys’esgarrifariasisabéslaveritat.PeròencanvielHarryestavatotalmentd’acordamblasenyoraWeasleyenquèelllocméssegurdel món era allà on es trobés l’Albus Dumbledore. No deia la gent que elDumbledore era l’única persona que intimidava Lord Voldemort? DoncsseguramentelBlack,l’homedeconfiançadeVoldemort,tambéeltemia.

Amés,hihaviaelsguardesd’Azkabandelsqualstothomparlava,quefeienestremir la gent de por. Si estaven situats tot al voltant de l’escola, lespossibilitatsqueelBlackhientréserenremotes.

Total,queelqueméspreocupavaelHarryeraque,amballò,lespossibilitatsqueeldeixessinanaraHogsmeadequedavenreduïdesazero.NingúnodeixariaqueabandonéslaseguretatdelcastellfinsquenocapturessinelBlack;defet,elHarry sospitava que tots els seusmoviments serien vigilats fins que passés elperill.

Davant d’aquell fosc panorama, el Harry va arrufar el nas. Potser espensaven que no podia cuidar-se sol? Havia escapat de Lord Voldemort tres

vegades,noerauninútiltotal…De cop i volta, la imatge de la bèstia que s’amagava en les ombres de la

placetadelesMagnòlieslivapassarperlament.Quèhemdeferquansabemqueelpitjors’acosta?—Noemmataran—vadirelHarryenveualta.—Bendit,noi—vadirelmirall,migadormit.

5.Eldemèntor

L’endemà,elTomvadespertarelHarryambelseuhabitualsomriuredesdentatiunatassadetealesmans.ElHarryesvavestiri,totjustacabavadepersuadirunaHedwigcontrariadaperquètornésalagàbia,queelRonvaentraralasevahabitaciómalhumoratpassant-seunjerseipelcap.

—Com més aviat pugem al tren, millor —va dir—. Com a mínim aHogwartsempodrédesferdelPercy.Aram’acusad’havertacatdetelafotodelaPenèlopeAiguaclara. Ja saps—i va fer una ganyota—, la seva nòvia. S’haamagatsotaelmarcperquèselihatacatelnas…

—T’hed’explicarunacosa—vacomençaradirelHarry,peròelFredielGeorge van entrar a felicitar el Ron per haver fet empipar el Percy i el vaninterrompre.

Vanbaixaraesmorzar iesvan trobarel senyorWeasley llegint laprimeraplana del Periòdic Profètic amb les celles arrufades. La senyora Weasleyexplicavaal’HermioneilaGinnylahistòriadelapociódel’amorquehaviafetquanerajove.Totestresreiencomximpletes.

—Quèemvoliesdir,abans?—livapreguntarelRonalHarryquanesvanasseure.

—Després t’hoexplico—vamurmurarelHarry.ElPercyhaviaentrata lasala.

Ambl’enrenoudel’anadaelHarrynovateniroportunitatdeparlarambelRon i l’Hermione. Van haver de baixar tots els baguls per l’escaleta de LaMarmita Foradada i apilar-los a l’entrada, juntament amb les gàbies de laHedwig i l’Hermes, el mussol tigrat del Percy. Al costat de la muntanya debagulshihaviaunacistelladevímetquetancavaunabèstiaqueesgarrapava.

—No passa res,Malifet—va dir l’Hermione amb veu tranquil·litzadora atravésdelvímet—.Altrenetdeixarésortir.

—Ah,no!—vaetzibarelRon—.IelpobreScabbers,què?Esvaassenyalarelpit,onungranbonyindicavaquel’Scabbersselihavia

fetunabolaalabutxaca.ElsenyorWeasley,queeraalcarreresperantelscotxesdelaConselleria,va

treureelcap.—Jahanarribat—vadir—.Harry,som-hi!ElsenyorWeasleyvadurelHarrypeltrossetdevoreraquehihaviafinsal

primerdelsdoscotxesanticsdecolorverdfosc,cadaundelsqualselconduïaunbruixotdemiradafurtivaqueduiaunconjuntdejaquetaipantalonsdevellutdecolormaragda.

—Entra, Harry—va dir el senyorWeasley, escodrinyant el carrer ple degent.

ElHarryvaentraralapartdeldarreredelcotxeipocdespréselvanseguirl’Hermione,elRoni,perdesgràciadelRon,elPercy.

Eltrajectefinsal’estacióvasermolttranquilencomparacióambelviatgequeelHarryhaviafetambelNitrèpidBus.ElscotxesdelaConselleriad’AfersMàgics semblavengairebénormals, tot i queelHarryvanotarqueesmovienentreelscotxesd’unamaneraquecertament lihauriaestat impossiblealcotxed’empresadeltietVernon.VanarribaraKing’sCrossquetenienvintminutsdetempsabansd’agafarel tren;elsxofersde laConselleriavananarabuscarelscarretons,vandescarregarelscotxes, livan ferunapetita reverènciaal senyorWeasley iquanvanmarxar se lesvanarreglar,nosesapcom,perposar-sealprincipid’unacuadecotxesqueestavaaturadadavantd’unsemàfor.

ElsenyorWeasleynoesvadesenganxardelHarryentotelcamíquevanferperl’estació.

—Bé, doncs —va dir, mirant al seu voltant—, val més que ho fem perparellesperquèsommolts.JoaniréprimerambelHarry.

El senyor Weasley es va dirigir cap a la barrera que hi havia entre lesandanesnouideuempenyentelcarretódelHarryiaparentmentmoltinteressaten l’Intercity125queacabavad’arribara l’andananou.Liva ferunsenyalalHarry i es va llançar suaument contra la barrera. El Harry el va imitar. Acteseguitvanaparèixeral’andananouitresquarts.VanaixecarlavistaivanveureelHogwartsExpress,unamàquinadevapordecolorescarlataquedeixavaanarfumenunaandanaplenaavessardebruixesibruixotsques’acomiadavendelsseusfills.

Desobte,elPercyilaGinnyvanaparèixerrereelHarry,esbufegant.Pelquesemblava,havientravessatlabarreracorrent.

—JaveiglaPenèlope!—vaexclamarelPercy,queesvaarreglarelscabellsi totd’una livanpujarelscolors.Lesmiradesde laGinny idelHarryesvanencreuaritotsdosesvanhaverdegirarperamagar-seelriure,mentreelPercysen’anavacapaunanoiadecabellsllargsiarrissats,caminantambpasdeciditi

traientelpitdemaneraqueellanopoguésdeixardeveurelainsígnia.Uncopse’lsvanafegirelsWeasleyquequedavenil’Hermione,elHarryiel

senyor Weasley van conduir el grup cap al final del tren, passant percompartimentsplensdegomagom, finsaarribaraunvagóonhihaviapocagent. Els nois van pujar els baguls, van posar la Hedwig i el Malifet alsprestatgesperal’equipatgeivantornarabaixarperacomiadar-sedelssenyorsWeasley.

La senyora Weasley va fer petons a tots els seus fills, a l’Hermione i,finalment,alHarry.Aelllivaferunamicadevergonya,peròlivaagradarmoltqueaméslifesunaabraçada.

—Harry,cuida’tmolt—livadirquanesvadreçarambelsullsestranyamentbrillants. Llavors va obrir l’enorme bossa que portava i va afegir—: He fetentrepansperatothom.Té,Ron…No,nosónd’embotitdebou…Fred?OnéselFred?Té,rei…

—Harry—vadirelsenyorWeasleybaixet—,vineunmoment,sisplau.Ambelcapvaindicar-liqueanavarereunacolumna;elHarryelvaseguiri

vandeixarelsaltresentretingutsalvoltantdelasenyoraWeasley.—Harry, abans que te’n vagis t’he d’explicar una cosa—va dir el senyor

Weasleytottens.—Nocal,senyorWeasley—vadirelHarry—.Jahosé.—Jahosaps?Comésquehosaps?—Ahiralanitvaigsentirlaconversaquevateniramblasevadona.Noho

vaigpoderevitar—vaafegirràpidament—.Hosento…—Noeraaquestalamaneracomjovoliaquehosabessis—vadirelsenyor

Weasleyansiós.—Nopassares.Aixívostènofaltaalaparaulaquelivadonaralconseller,i

josélaveritat.—Harry,deusestarmoltespantat…—No —va dir el Harry sincerament—. De debò —va afegir, perquè el

senyorWeasleysemblavaquenos’hocreia—.Noésqueemvulguiferl’heroi,peròelSiriusBlacknopotserpitjorqueVoldemort,oi?

ElsenyorWeasleyesvaestremirquanvasentirelnom,peròhovapassarperalt.

—Harry, jasabiaque…Bé,queeresmésfortdelqueespensaelFudge, ievidentmentm’alegroquenotinguispor,però…

—Arthur!—vacridar lasenyoraWeasley,que jahavia fetpujar tothomaltren—.Arthur,quèfas?Eltrenestàapuntd’anar-se’n!

—Jave,Molly!—vadirelsenyorWeasley,peròesvatombarcapalHarryiva continuar parlant en veu més baixeta i apressada—. Escolta, vull que em

prometis…—Queserébonnoiinosortirédelcastell?—vadirelHarry,trist.—Ialgunacosamés—vadirelsenyorWeasley.ElHarrymainol’haviavist

tanseriós—.Harry,promet-mequenoaniràsabuscarelBlack.ElHarryesvaquedardepedra.—Què?Esvasentirunxiuletfort.Elsguardesvancomençaratancarlesportesdel

tren.—Harry,promet-me—vadirelsenyorWeasleymésapressatencara—que

passielquepassi…—Iperquèhauriadevolerbuscaralgúqueséqueemvolmatar?—vadirel

Harrysenseacabar-hod’entendre.—Promet-mequediguinelquediguin…—Arthur!—vaxisclarlasenyoraWeasley.Deltrenjasortiaunmuntdefum,s’haviaposatenmarxa.ElHarryvacórrer

capalaportadelvagó,elRonlavaobririesvaapartarperfer-lilloc.TotsdosvantreureelcapperlafinestraiesvanacomiadardelssenyorsWeasleyamblamàfinsqueeltrenvaferunrevoltivandesaparèixer.

—Hedeparlarambvosaltresasoles—elsvadiralRonil’Hermioneenveubaixaquaneltrenvacomençaraagafarvelocitat.

—Ginny,vés-te’n—vadirelRon.—Queagradablequeets—vadirlaGinnyofesa,ivamarxar.El Harry, el Ron i l’Hermione se’n van anar corredor avall a buscar un

compartimentqueestiguésbuit,peròtotsestavenplensexceptel’últim.Aquell compartiment només tenia un ocupant, un home que estava

profundament adormit al costat de la finestra. Van comprovar que nos’equivocaven de compartiment. El Hogwarts Express estava reservat alsalumnesimainohihavienvistunadult,allà,tretdelabruixetaqueportavaelcarretódelmenjar.

L’estrany duia un vestit de bruixot molt gastat ple de sargits. Semblavamalaltiexhausti,encaraqueerajove,entreelsseuscabellscastanysclarsn’hihaviaalgunsdeblancs.

—Quiés?—vadir elRonamitjaveuuncopvan tancar laporta i esvanasseurealsseientsmésallunyatsdelafinestra.

—ElprofessorR.J.Llopin—varespondreimmediatamentl’Hermioneambunxiu-xiu.

—Comhosaps?—Hodiualamaleta—vacontestarl’Hermione,assenyalantelprestatgeque

tenial’homealdamunt,onhihaviaunamaletapetitaitronadaques’aguantava

senceragràciesaunagranquantitatdecordilllligatambmoltacura.Enuncantóduiaelnomde«ProfessorR.J.Llopin»estampatamblletrespelades.

—Què deu ensenyar? —va preguntar el Ron, mirant estranyat el rostrepàl·liddelprofessorLlopin.

—És obvi —va xiuxiuejar l’Hermione—. Només hi ha una plaça lliure:DefensaContralesForcesdelMal.

ElHarry, el Ron i l’Hermione ja havien tingut dos professors deDefensaContra les Forces del Mal diferents, i tots dos només havien durat un curs.Corrienrumorsqueaquellafeinaestavaembruixada.

—Doncsesperoquesiguibo—vadirelRonescèptic—.Ara,emsemblaqueaquestambunbonsortilegise’nvaal’altrebarri.Bé,tantés—iesvagirarcapalHarry—,quèensvoliesexplicar?

ElHarryelsvaexplicarelquehaviasentitdiralsenyorilasenyoraWeasleyil’advertimentqueliacabavadeferell.Quanvaacabar,elRonestavaatònitil’Hermioneestapavalabocaamblesmans.Finalment,lesvaabaixarperdir:

—ElSiriusBlackesvaescaparpervenjar-sedetu?Harry…Hauràsd’anarambmoltdecompte…Noetfiquisenembolics,Harry…

—Jonoemficoenembolics—vaafirmarelHarry,picat—,sónelsembolicsquem’emboliquenami.

—Hermione,creusqueelHarryéstancurtperanarabuscaruntaratqueelvolmatar?—vapreguntarelRontremolant.

S’estaven prenent l’assumptemolt pitjor del que el Harry s’havia esperat.Totsdossemblavenmoltmésespantatsdelquehoestavaell.

—Ningúnosapcomesvaescapard’Azkaban—vaassegurarelRoninquiet—.Éselprimerquehoaconsegueix.Iasobreelleraunpresmoltvigilat.

—Però el capturaran, oi?—vadir l’Hermionepreocupada—.Fins i tot elsmuggleselbusquen…

—Quèésaquestsoroll?—vapreguntarelRondesobte.D’algunllocsortiaunamenadexiuletesmorteït.Vanbuscar-nel’origenpertotelcompartiment.

—Harry,vedelteubagul—vadirelRon,i livaobrirelbagul.Uninstantdesprés va treure el dolentoscopi debutxacad’entre la robadelHarry.GiravacomunboigalpalmelldelRonibrillavamolt.

—És un dolentoscopi?—va demanar l’Hermionemolt interessada, i es vaaixecarperveure’ldemésaprop.

—Sí,perònoésgairebo—varespondreelRon—.Quanl’estavalligantalapotadel’Errolperenviar-lialHarryjaesvaposaraferelburro…

—Estaves fent res dolent en aquell moment? —va preguntar l’Hermioneastuta.

—No!Bé…Defet,nohauriahagutdeferservirl’Errol.Jasabeuquenoli

convé fer viatges llargs… Però no tenia cap més mitjà per enviar el regal alHarry…

—Torna’l a ficar al bagul—li va aconsellar elHarry, perquè el xiulet deldolentoscopieramoltmolest—,queeldespertarà.

VaferungestambelcapassenyalantelprofessorLlopin.ElRonvaficareldolentoscopi dins d’un parell de mitjons vells del tiet Vernon especialmenthorriblesperquèesmorteïssinelsoidesprésvatancarelbagul.

—Elpodem fermirar aHogsmeade—va suggerir elRon, i es va tornar aasseure—.ElFredielGeorgeemvandirqueaVarretsiHènginysvenenaquesttipusdecoses.

—SapsméscosesdeHogsmeade?—vapreguntarl’Hermioneansiosa—.Hellegitqueésl’únicapoblaciósensemugglesdetotalaGranBretanya…

—Sí,emsemblaquesí—vadirelRonsensedonar-hiimportància—,perònoésperaixòquehivullanar.JoelquevullésentraraDucsdemell.

—Quèésaixò?—vapreguntarl’Hermione.—És una botiga de llaminadures—va dir el Ron anhelant— on hi ha de

tot…Diablets Picants, que et fan treure fumper la boca… IXocoboles, unesbolesdexocolataenormesfarcidesdemoussedemaduixainata,iplomesd’ocade caramel boníssimes que pots anar llepant a classementre tothom creu queestàspensantquèescriure…

—Però Hogsmeade és un lloc molt interessant, oi? —va intervenirl’Hermionetotaentusiasmada—.AEscenarisdelahistòriadelabruixeriavaigllegirquea la fondadelpoblehivahaver elsquartersgeneralsde la rebel·liódelsgòblinsde1612,iqueCal’Alfredéslacasamésencantadadetotelpaís…

—Ibolesdepica-picabestialsquet’aixequenunpamdeterraquanlesllepes—vacontinuarelRon,quenos’escoltaval’Hermione.

L’HermioneesvagirarcapalHarry.—Oiqueseràxulosortirdel’escolaunaestonaidescobrirHogsmeade?—Suposoquesí—vadirelHarry—.Jam’hodireu.—Quèvolsdir?—vapreguntarelRon.—Quejonohipucanar.ElsDursleynoemvanfirmarelpermís,ielFudge

tampocnovavoler.ElRonestavahorroritzat.—Que no podràs venir? Però… No pot ser… La McGonagall o algú et

donaràpermís…ElHarryesvaposarariure.LaprofessoraMcGonagall,capdelaresidència

deGryffindor,eramoltestricta.—I si no, ho podem preguntar al Fred i al George. Ells coneixen tots els

passadissossecretspersortirdel’escola…

—Ron!—vaexclamarl’Hermioneentodereprovació—.EmsemblaqueelHarrynohauriadesortirdel’escolad’amagatambelBlackalcarrer…

—Sí, és clar, suposo que la McGonagall dirà el mateix quan li demanipermís—vadirelHarryamargament.

—Peròsinosaltresanemambell—vainsinuarelRonesperonat—,elBlacknos’atrevirà…

—Però què t’empatolles, Ron? —va engegar l’Hermione—. El Black vamatarunmuntdegentenuncarrerpledegomagom.DedebòcreusquenoatacaràelHarrynomésperquènosaltressiguemallà?

Mentreparlava,jugavaamblescorretgesdelacistelladelMalifet.—Noeldeixisanar!—vaprotestarelRon,peròjaeramassatard.ElMalifet

va sortir de la cistella, es va estirar el cos, va badallar i se li va abalançar alsgenolls.Elbonyque tenia a labutxaca esva estremir i elRonesva treure elMalifetdesobretotenfadat.

—Deixa’lenpau!—Ron,no!—vacridarl’Hermionedisgustada.El Ron estava a punt de replicar-li, però en aquell moment el professor

Llopinesvamoure.Totstresse’lvanquedarmirant,expectants,peròelltansolsvagirarelcap,amblabocaunamicaoberta,ivacontinuardormint.

ElHogwartsExpressfeiaviacapalnordielpaisatgequeesveiaatravésdela finestra s’anava fent cadacopmés feréstec iombrívol, i elsnúvols es feienmés espessos.Lagent anava amunt i avall del tren i passavaper davant de laportadelcompartiment.ElMalifetesvainstal·larenunseientbuit,amblacaraaixafada mirant cap al Ron i els ulls grocs clavats en la butxaca de la sevacamisa.

Alaunaenpuntvaaparèixerlabruixetarabassudaqueportavaelcarretódelmenjar.

—Creieu que l’hauríem de despertar? —va preguntar el Ron violentat,assenyalant el professor Llopin amb el cap—. Crec que no li aniria gensmalamentmenjar.

L’HermioneesvaacostaralprofessorLlopincautelosament.—Professor!—vaxiuxiuejar—.Perdoni,senyorprofessor…Elprofessorno

esvamoureenabsolut.—No et preocupis, xata—va dir la bruixamentre li donava alHarry una

granbossadeDolçosLaMarmita—.Sitéganaquanesdesperti,seréalacabinadelconductor.

—Hem de suposar que està adormit—va dir el Ron quan la bruixeta vatancarlaportadelcompartiment—,perquètambépodriaestarmort…

—No, no; respira —va xiuxiuejar l’Hermione, i va agafar el dolç que li

passavaelHarry.Potsernoerauncompanydeviatgedivertit,peròlapresènciadelprofessor

Llopinalcompartimentelsvaresultarpràctica.Amitjatarda,justquanlaplujavacomençar a entelar les finestres, van tornar a sentir passos al corredor i lestrespersonesquemenysganesteniendeveurevanaparèixeralaporta:elDracoMalfoy,escortatpelsseusinseparablesamiguets,elVincentCrabbeielGregoryGoyle.

El DracoMalfoy i el Harry eren enemics d’ençà que s’havien conegut alprimer viatge en tren a Hogwarts. El Malfoy, que tenia un rostre pàl·lid ipunxegut i l’expressió altiva, jugava de caçador a l’equip de quidditch de laresidènciadeSlytherin, lamateixaposicióqueelHarryocupavaen l’equipdeGryffindor. El Crabbe i el Goyle vivien per obeir el Malfoy. Tots dos erengrossos i forts; el Crabbe era el més alt, tenia el coll molt gruixut i duia elscabells en formadecasquet, elGoyle teniaunsbraçosdegoril·la i els cabellscurtsigruixuts.

—Mireuquitenimaquí—vadirelMalfoyquanvaobrirlaportaambelseuhabitualparlarlentiafectat—.ElGuarriielRonyes!

ElCrabbeielGoylevanriurepersotaelnascomunparelldetrolls.—Diuenqueperfielteuparevatocarunamicad’oraquestestiu,Weasley

—vadirelMalfoy—.Latevamarenovamorirdelxoc?ElRonesvaaixecarambtantaenergiaquevatirarlacistelladelMalifeta

terra.ElprofessorLlopinvaferunronc.—Qui és aquell? —va preguntar el Malfoy, i automàticament va fer una

passaenrerequanvaveureelLlopin.—Unprofessornou—va respondreelHarry,que tambés’haviaposatdret

persidecashaviadesubjectarelRon—.Quèdeies,Malfoy?ElMalfoy treia foc pels ulls; no era tan ximple per començar una baralla

davantdelsnassosd’unprofessor.—Anem—els va xiuxiuejar empipat al Crabbe i al Goyle, i tots tres van

desaparèixer.ElHarryielRonvantornaraseure;elRonpetant-seelsnusosdelamà.—Aquestanynopensodeixar-n’hipassarniuna—vaassegurar,empipat—.

Dedebò.Sifaunaltrecomentariestúpidsobrelamevafamília,l’agafarépelcapi…

ElRonvaferungestviolentamblesmans.—Ron—vamurmurarl’Hermione,assenyalantelLlopin—,compte…PeròelprofessorLlopincontinuavaprofundamentadormit.Laplujas’anava

fentcadacopmés fortaamesuraqueanavencapalnord; les finestres jaerend’ungris dens i lluent que es va anar enfosquint fins que es van encendre els

llumsd’olidelcorredoridesobreelsprestatgesdelscompartiments.Sesentialafragordel tren,elmartelleigde lapluja ielsbramsdelvent,peròelprofessorLlopinvaseguirdormint.

—Jadevemestarapuntd’arribar—vaanunciarelRon,iesvainclinarpersobre del professor Llopin per mirar per la finestra, que ja era completamentnegra.

Totjustacabavadediraquestesparaulesqueeltrenvacomençarafrenar.—Perfecte—vaferelRon,queesvaaixecarivapassarambmoltdecompte

arran del professor Llopin per intentar veure què passava a fora—. M’esticmorintdegana,tincganesquecomencielbanquet…

—Nopotserquejahaguemarribat—vadirl’Hermione,mirantelrellotge.—Illavorsperquèensaturem?Eltrencontinuavaperdentvelocitat.Quanelsodelsèmbolsesvaapagar,el

brogitdelventilaplujaquepicavencontralafinestraesvafermésintens.ElHarry, que era el que estavamés a prop de la porta, es va aixecar per

mirarpelpassadís.Vaveureunmuntdecapsquesobresortienperlesportesdelscompartimentstotalllargdelvagó.

Eltrenesvaaturarambunsotraciunsquantspofsipatapufsdistantselsvanfersaberquepartdel’equipatgehaviacaigutaterra.Totseguit,elsllumsesvanapagarsenseavisariesvantrobarsubmergitsenunafoscortotal.

—Quèpassa?—vadirlaveudelRondarrereelHarry.—Au!—vaprotestarl’Hermione—.Ron,m’hastrepitjat!ElHarryvatornaralseuseientalespalpentes.—Creusquehemtingutunaavaria?—Nohosé…Esvasentirunsorollestrident,ielHarryvaveurelasiluetanegradelRon

netejantuntrosdefinestrapermirar-hiatravés.—Allàforahihaalgunacosaqueesmou—vadirelRon—.Emsemblaque

algúpujaaltren.De sobte es va obrir la porta del compartiment i algú va caure sobre les

camesdelHarry.—Perdona!Sabeuquèestàpassant?Au!Perdona!—Hola,Neville—elva saludar elHarrypalpant a les fosques finsqueva

trobarelNevilleielvaaixecarperlacapa.—Harry?Etstu?Quèpassa?—Nohosé!Seu…Esva sentir un rugit i un crit de dolor; elNeville s’havia assegut sobre el

Malifet.—Me’nvaigapreguntarquèpassaalconductor—esva sentirquedeia la

veudel’Hermione.ElHarryvanotarquelipassavapelcostat,queobrialaportaillavorsvasentiruncopfortidosxiscletsagutsdedolor.

—Quiets?—Quietstu?—Ginny?—Hermione?—Quèfasaquí?—HevingutabuscarelRon…—Entraiseu…—Aquíno!—vadirelHarryal’acte—.Hisócjo!—Au!—vaferelNeville.—Callin!—vaferunaveuprofundadesobte.Finalment el professor Llopin s’havia despertat. Al seu racó se sentia

moviment.Ningúnovadirres.Van sentir un esclafit i una llum tremolosa va omplir el compartiment. El

professor Llopin duia un foc a les mans que li il·luminava la cara, grisa icansada,ienestatd’alerta.

—No es moguin —va dir amb la mateixa veu profunda, i es va aixecarlentamentambelfocdavantseu.

PeròlaportaesvaobrirapocapocabansqueelLlopinhiarribés.Alllindar,il·luminadaperlesflamestremolosesqueelLlopinteniaalamà,

hihavialasiluetad’algúqueportavaunacapaiquetocavaalsostre.Lacaputxaliamagavacompletamentlacara.ElHarryvaabaixarelsullsielquevaveureliva encongir l’estómac.D’unade lesmànigues sortiaunamàgrisa, llefiscosa iplenadecrostes,comd’unmortdescompostenaigua…

Noméslavaveureunadècimadesegon,perquèlamàvadesaparèixerentreelsplecsderobanegracomsil’ésserquehihaviasotalacapahaguésnotatlamiradadelHarry.

Aleshoreslacriaturaquehihaviasotalacaputxa,foselquefos,vainspirarprofundament,comsivolguésxuclaralgunacosamésqueaire.

Un fred intens els va embolcallar. El Harry va sentir que se li glaçava larespiració. La fredor li va travessar la pell. La va sentir al pit, la va sentir alcor…

Els ulls se li van emboirar.No veia res. S’ofegava en unmar de fred.Vasentircomunesquitxviolentd’aigua.Sentiaquel’arrossegavencapalfons,elsbramsesfeieninsuportables…

I llavors va sentir en la llunyania uns crits terribles, esgarrifosos, quedemanaven clemència.Volia ajudar qui cridava, va intentarmoure els braços,perònovapoder…Unremolídeboiraespessal’envoltava,s’apoderavad’ell…

—Harry!Harry!Estàsbé?Algúelbufetejava.—Quèpassa?ElHarryvaobrir els ulls.Adalt, vaveure els llumsd’oli; a baix, el terra

tremolava…ElHogwartsExpressestavaenmarxaielsllumss’havientornataencendre.Havia relliscatdel seient ihaviacaiguta terra.ElRon i l’Hermioneestaven agenollats al seu costat; darrere seu va veure elNeville i el professorLlopin que l’observaven.Estavamarejat i, quan es va posar bé les ulleres, vanotarquetenialacaramulladad’unasuorfreda.

ElRonil’Hermioneelvanaixecarielvanasseurealseient.—Estàsbé?—vapreguntarelRonansiós.—Sí —va dir el Harry, i va fer una mirada ràpida a la porta. L’ésser

encaputxathaviadesaparegut—.Quèhapassat?Onésaquell…,aquellacosa?Quicridava?

—Nohacridatningú—vadirelRon,encaramésnerviós.ElHarryvamiraralseuvoltant.LaGinnyielNevilleelmiraven,totsdos

estavenmoltpàl·lids.—Peròjohesentitunscrits…Un espetec els va fer saltar a tots del seient. El professor Llopin estava

trencantunagranrajoladexocolataenpreses.—Tingui—vadir alHarry, i li vadonar lamésgrossa—.Mengi-se-la.Li

aniràbé.ElHarryvaagafarlaxocolataperònoselavamenjar.—Quèeraallò?—livapreguntaralLlopin.—Undemèntor—vadirelLlopin,quehaviacomençatadonarxocolataa

tothom—.Undelsdemèntorsd’Azkaban.Totsse’lvanquedarmirant.ElprofessorLlopinvaferunabolaambelpaper

delaxocolataiselavaposaralabutxaca.—Mengin—va tornar a dir—. Els ajudarà. I ara excusin-me, he d’anar a

parlarambelconductor…Ivadesaparèixerpelcorredoragranspasses.—Harry,estàssegurqueettrobesbé?—vapreguntarl’Hermione,mirantel

Harryamoïnada.—Noentencres…Quèhapassat?—vadirelHarry,eixugant-selasuordel

front.—Bé,doncsque…Aquellacosa…Eldemèntor…S’haplantatalaportaiha

miratdinselcompartiment (bé,crecqueésaixòelqueha fet,perquènose liveialacara), i tu…tu…M’hepensatquet’haviaagafatunatacoalgunacosarara—vadirelRon,queencaraestavaespantat—.T’hasposatcomrígid,has

caigutaterraihascomençatarecargolar-tecomunboig…—I llavors elprofessorLlopinhapassatper sobre teu, sen’haanat capal

demèntor i ha tret la vareta—vacontinuar l’Hermione—. I li hadit: «CapdenosaltresamagaelSiriusBlacksotalacapa.Vés-te’n».Peròeldemèntornos’hamogut, així que el Llopin ha xiuxiuejat no sé què i li ha sortit alguna cosaplatejadadelavaretaquehacaigutsobreeldemèntor,ieldemèntorhagiratcuaisen’haanat…

—Haestathorrible—vadirelNevilleambunaveumésaltadelquelierahabitual—.¿Heunotatquinfredquefeiaquanhaentrat?

—Jo he tingut una sensació molt estranya —va dir el Ron, movent lesespatlles,incòmode—.Comsimaimésnohaguésdetornaraserfeliç…

LaGinny, que estava feta una boleta en un racó i tenia pinta de trobar-segairebétanmalamentcomelHarry,vasanglotar;l’Hermioneselivaacostarilivaposarlamàal’espatllaperreconfortar-la.

—I cap de vosaltres ha caigut del seient? —va preguntar el Harrytímidament.

—No—varespondreelRon,ise’lvatornaramirarpreocupat—.LaGinnys’haposatatremolarcomunaboja,però.

ElHarry no entenia res. Se sentia dèbil i tenia calfreds, com si s’estiguésrecuperantd’unagripmolt forta;amés,començavaa tenirvergonya.¿Perquèells’haviaesfondratd’aquellamanera,sianingúméslihaviapassat?

ElprofessorLlopinva tornar.Esvaaturar a laporta, elsvamirar ivadirambunsomriure:

—Noheenverinatlaxocolata…ElHarryenvamenjarunmosisorprenentmentvasentirunaescalforetaque

seliesteniapertotelcosfinsalespuntesdelsditsdelesmansielspeus.—D’aquí a deuminuts serem aHogwarts—va dir el professor Llopin—.

Comestroba,senyorPotter?ElHarrynolivapreguntarcomeraquesabiaelseunom.—Bé—vadirambunfildeveu,avergonyit.Novanparlargairedurantelquerestavadetrajecte.Finalment,eltrenesva

aturar a la petita estació de Hogsmeade. Quan tots van baixar del tren es vaorganitzar un bon guirigall: els mussols esgaripaven, els gats miolaven i elgripaudomèsticdelNevilleraucavafortsotaelbarretdelseuamo.Al’andanafeiaunfredquepelava,lesgotesdeplujaestavenglaçades.

—Alumnesdeprimer, per aquí!—cridavaunaveu coneguda.ElHarry, elRonil’HermioneesvangirarivanveurelasiluetaenormedelHagridal’altreextremdel’andana,quefeiasenyalsalsatemoritsalumnesdeprimerperquèelseguissinenlatradicionalexcursióatravésdelllac.

—Vosaltrestres,totbé?—vacridarelHagridpersobreelscapsdelagent.Elvansaludaramblamà,perònovanpoderparlarambellperquèlamuniódegent que els envoltava els arrossegava en sentit contrari. El Harry, el Ron il’Hermionevanseguirlarestadel’escolafinsaarribarauncamífangósonelsesperavencomamínimuncentenardecarruatgestiratspercavallsinvisibles,vasuposarelHarry,perquèenpujar-hielscarruatgesvancomençaramoure’ssols,sotraguejantibalancejant-seenprocessó.

El carruatge feia una lleugera pudor de verdet i palla. Després d’haver-semenjatlaxocolata,elHarryestrobavamoltmillor,peròencarasesentiafeble.ElRonil’Hermionenovandeixardemirar-lodecuad’ull,comsitemessinquelipoguéstornaraagafarl’atac.

Quanelcarruatgevaserapropdelesmagnífiquesportesdeferrocolatdel’escola, flanquejades amb dues columnes de pedra coronades amb un porcsenglaralat,elHarryvaveuredosdemèntorsencaputxatsmésquefeienguàrdiaabandaibandadelesportes.Unaonadadefredelvaamenaçard’empassar-se’ldenou;esvarecolzaralseientbonyegutivamantenirelsullstancatsfinsquevan haver passat per les portes.Aleshores el carruatge va agafar unamica develocitatpelcamídelpasseigquepujavaalcastell;l’Hermionevatreureelcapper la finestreta per contemplar les torres i els torricons que s’acostaven. Alfinal,elcarruatgeesvaaturarensecil’HermioneielRonvanbaixar.

QuanelHarryvaposarelspeusaterra,unaveuafectadaijoiosalivaparlaral’orella.

—Potter,t’hasdesmaiat?ÉscertelquediuelLongbottom?T’hasdesmaiat?ElMalfoyvaavançarl’Hermioneacopsdecolzeperbarrar-lielpasalHarry

a les escalesdepedraqueportavenal castell.A la caraduiaunaexpressiódejoiaielsullslibrillavenmaliciosament.

—Malfoy,fotelcamp—vadirelRonamblamandíbuladesencaixada.—Weasley, tu també t’hasdesmaiat?—vacridar elMalfoy—.A tu també

t’haespantateldemèntor,Weasley?—Quèpassaaquí?—vadirunaveuserena.ElprofessorLlopinacabavade

baixardelcarruatgesegüent.ElMalfoyesvamirarinsolentmentelprofessorLlopin,elssargitsilamaleta

tronada,iambunbridesarcasmealaveuvadir:—Res…,«professor».Va somriure amb arrogància al Crabbe i alGoyle i se’ls va endur escales

amuntcapalcastell.L’HermionelivaferunsenyalambelditalRonperindicar-liques’afanyés

ielstresamicsesvanafegiralamultitudquepujavalesescales.Vantraspassarles gegantines portes de roure i van entrar al vestíbul cavernós il·luminat per

torxes, des d’on sortien unes escales demarbremagnífiques que portaven alspisossuperiors.

LaportadelGranSalóeraoberta;elHarryvaseguir lagentadaqueanavacapallà,però tot justdonava laprimeraulladaal cel encantat, queaquellanitestavanegreiennuvolat,quevasentirunaveucridar:

—Potter!Granger!Hedeparlarambvostès!ElHarry i l’Hermione es van girar, sorpresos. La professoraMcGonagall,

que ensenyava Transfiguració i era la cap de la residència de Gryffindor, elscridava per sobre els caps dels alumnes.Era una bruixa demirada severa queduiaelscabellssemprerecollitsenunmonyoielsullspenetrantsemmarcatsperunesulleresquadrades.ElHarryesvaobrirpasentrelagenttementelpitjor;laprofessoraMcGonagall tenialacapacitatdefer-losentircomsihaguésfetunadolenteria.

—Nocalquefacinaquestacara…Nomésvullparlarambvostèsenprivat—elsvadir—.Weasley,torniambelsaltres.

ElRonesvaquedarmirantcomlaprofessoraMcGonagalls’enduiaelHarryi l’Hermione llunyde lacridòria;ells lavanseguirper lesescalesdemarbre idesprésperunpassadís.

Un cop van ser al seu despatx, una habitació petita amb un foc granmoltacollidor,laprofessoraMcGonagallelsvaindicarques’asseguessin.Ellaesvainstal·larrerel’escriptoriivadirsenseméspreàmbuls:

—Potter, el professor Llopin ha enviat un mussol per comunicar-nos ques’haposatmalaltaltren.

Abans que el Harry pogués respondre, van picar a la porta i MadamePomfrey,lainfermera,vaentrarambpasdecidit.

ElHarryvanotarques’estavaposantvermell.Jaeraprouempipadorhaver-se desmaiat, o el que fos que li havia passat, sense que tothom en fes unespectacle.

—Esticbé—vadir—.Nonecessitores…—Haviadeservostè—vadirMadamePomfrey,ignorantelquehaviaditel

Harryiinclinant-seperveure’lmillor—.Suposoquejaendeuhaverfetalgunadegrossa…

—Poppy,haestatundemèntor—vadirlaprofessoraMcGonagall.Es van mirar enutjades i Madame Pomfrey va cloquejar en senyal de

desaprovació.—Mira que posar demèntors als voltants de l’escola —va murmurar,

apartant-lielscabellsdelfrontpertocar-l’hi—.Noseràl’últimqueesdesmaia.Estàsuós.Sónunséssersterribles…Il’efectequetenenenlagentdelicada…

—Jonosócdelicat!—vaprotestarelHarry.

—Ésclarqueno—vadirMadamePomfreyabsent,prenent-lielpols.—Què hem de fer? —va preguntar la professora McGonagall seca—.

L’enviemalllit?Opotserhauriadepassarlanitalainfermeria?—Estic bé!—va exclamar elHarry, saltant de la cadira. El que el posava

malalterapensarquèdiriaelDracoMalfoysihaviad’anaralainfermeria.—Bé, com a mínim hauria de prendre una mica de xocolata —va dir

MadamePomfrey,examinant-lielsulls.—Jan’hepres—vadirelHarry—.Men’hadonatelprofessorLlopin.Ens

n’hadonatatots.—Els ha donat xocolata? —va dir Madame Pomfrey amb un gest

d’aprovació—. Veig que finalment tenim un professor de Defensa Contra lesForcesdelMalquesapelquefa.

—Potter, està segur que es troba bé? —va preguntar la professoraMcGonagallseverament.

—Sí—vaferelHarry.—Molt bé, doncs si és tan amable, esperi’s fora unmomentmentre parlo

amblasenyoretaGrangersobreelseuhorari,quedesprésbaixaremalafesta.ElHarryvasortiralpassadísambMadamePomfrey,quese’nvaanarcapa

lainfermeriarondinant.Nomésesvahaverd’esperarunsminutsideseguidavasortir laprofessoraMcGonagallambl’Hermione,queestavamoltcontentaperalgunmotiu,itotstresvanreferelcamíjunts.

ElGranSalóeraunmardebarretspunxegutsdecolornegre;lestaulesdelesquatre residències estaven flanquejades per alumnes les cares dels qualsresplendiena la llumdemilersd’espelmesque flotavenen l’aire.ElprofessorFlitwick,que eraunbruixotpetitet ambun flocde cabellsblancs, sortiade lasalaambunbarretvelliuntamboretdetrespotes.

—Apa—vadir l’Hermioneenveubaixeta—,enshemperdut lacerimòniadelatria!

ElBarretqueTriadistribuïaelsalumnesnousenresidències.Quanarribavena Hogwarts se l’havien d’emprovar perquè el barret digués en veu alta per aquina residència (Gryffindor, Ravenclaw, Hufflepuff o Slytherin) eren mésindicats.LaprofessoraMcGonagallse’nvaanaragranspassescapalseuseientalatauladelsprofessorsielHarryil’Hermionevananarensentitcontraricapala taula deGryffindor tan discretament comvan poder.La gent elsmirava enpassarialgunsassenyalavenelHarry.Tanràpids’haviaescampatlahistòriadelseudesmaidavanteldemèntor?

L’HermioneiellesvanasseurecadaunauncostatdelRon,queelshaviaguardatlloc.

—Quèvolia?—livapreguntaralHarryal’orella.

ElHarryvacomençaraexplicar-l’hienveubaixa,peròenaquellinstanteldirectoresvaaixecarperparlar,ivacallar.

ElprofessorDumbledore,totiqueeramoltvell,eramoltenèrgic.Teniaunscabellsiunabarbaplatejatsquefeienunsquantspamsdellarg,unnasmolttort,iduiaunesulleresdemitjalluna.Deienqueeraelbruixotmésgrandel’època,perònoeraperallòqueelHarryelrespectava,sinóperquèl’AlbusDumbledoreinspiravaconfiança,aixíquequanelHarryelvaveuresomriurealsalumnes,esva sentir totalment assossegat per primer cop d’ençà que el demèntor haviaentratalcompartiment.

—Benvinguts!—vaexclamarelDumbledore; la llumde lesespelmesse lireflectiaalabarba—.BenvingutsalnoucursdeHogwarts!Elshedecomunicaralgunescosesi,comquen’hihaunaqueésmoltseriosa,valmésquel’enllestimabansqueperdinelcapambaquestexcel·lentbanquet…

ElDumbledoreesvaaclarirlagolaivacontinuar:—Com jadeuen saber tots d’ençàquehan regirat elHogwartsExpress, la

nostraescolaacullalgunsdemèntorsd’Azkaban,quehanvingutperencàrrecdelaConselleriad’AfersMàgics.

Vaferunapausa ielHarryvarecordarelquehaviaditelsenyorWeasleysobre el fet que al Dumbledore no li agradava que els demèntors vigilessinl’escola.

—N’hi ha un parell a totes les entrades de l’escola —va continuar elDumbledore—imentre siguinambnosaltresvullquequediclarqueningúnopot sortir sense permís. Els recomano que no intentin enganyar els demèntorsambcapmenadetrucnidedisfressa…Nitampocambcapesquefaninvisible—va afegir com si res, i elHarry i el Ron es vanmirar—.Els demèntors noentenennid’excusesnidesúpliques,aixíqueelsavisoatotsquevalmésquenoelsdonincapmotiuperfer-losmal.Elsmonitorsielsdosnouscapsdemonitorss’encarregaranqueningúnoirritielsdemèntors.

ElPercy, que estava aunesquantes cadiresdelHarry, va inflar el pit i vamiraralseuvoltantperimpressionar.ElDumbledorevaferunaaltrapausaivamirarelsalumnesmoltseriós;tothomvarestarquieticallat.

—D’altra banda —va continuar—, estic orgullós de poder donar labenvingudaadosprofessorsnous.

»Per començar, al professor Llopin, que molt amablement ha accedit aomplirlavacantdeprofessordeDefensaContralesForcesdelMal.

Esvansentiralgunsaplaudimentsaïllatsisensegaireentusiasme.Noméselsquehavienestatambellalcompartimentdeltrenvanpicarfort,ielHarryeraund’ells.Alcostatdelsaltresprofessors,queduienlesmillorsrobesquetenien,alprofessorLlopinencarase’lveiamésespellifat.

—Miral’Snape!—livadirelRonalHarryacaud’orella.ElprofessorSnape,elmestredePocions,miravaelprofessorLlopindesde

l’altrapuntadela tauladeprofessors.Tothomsabiaquel’Snapevolia laplaçadeprofessordeDefensaContralesForcesdelMal,peròfinsitotelHarry,quedetestava l’Snape, es va sorprendre en veure l’expressió que li deformava lacara. Eramoltmés que de ressentiment; era d’odi. ElHarry coneixiamolt béaquellaexpressió:eralamateixaquefeiacadacopqueelveiaaell.

—I pel que fa al segon nomenament —va seguir el Dumbledore quanl’aplaudimentmésaviatfredquehaviarebutelprofessorLlopinesvaapagardeltot—,bé,elshed’informarquemoltadesgratmeuelprofessorEldeSastre,elmestredeCriançadeCriaturesMàgiques, esva jubilar al finaldel curspassatpertenirméstempspercuidarelspocsanimalsqueliquedaven.Totiaixí,esticencantat de comunicar-los que el seu lloc l’ocuparà ni més ni menys que elRubeusHagrid,que realitzarà la feinadeprofessoramésde les seves tasqueshabitualsdeguardabosc.

El Harry, el Ron i l’Hermione es van mirar bocabadats i es van afegir al’aplaudimentgeneral,quealatauladeGryffindoreraespecialmenttumultuós.El Harry es va aixecar unamica per veure el Hagrid, que s’havia posatmoltvermell i es mirava les seves mans gegantines amb un somriure immens queamagavasotalabarba.

—Enshohauríemhagutd’imaginar!—vaexclamarelRon,donantcopsalataula—.Quimésenspodriahaverfetcomprarunllibrequemossega?

ElHarry,elRonil’Hermionevanserelsúltimsaparard’aplaudiri,quanelprofessorDumbledore va començar a parlar de nou, van veure que el Hagrids’estavaeixugantelsullsamblesestovalles.

—Emsemblaqueaixòéstot—vadir—.Quecomencilafesta!Tot d’una, els plats i les copesd’or que tenien al davant es vanomplir de

menjaridebeguda.ElHarry,quedesobtesesentiafamèlic,esvaservirdetotivacomençaramenjar.Vaserunbanquetdeliciós;elGranSalóesvaomplirdeconverses,riallesideladringadissadeforquillesiganivets.Detotesmaneres,elHarry, elRon i l’Hermione tenien ganes que s’acabés per poder anar a parlarambelHagrid.Erenconscientsdelquesignificavaperaellquel’haguessinfetprofessor,perquèelHagridnohaviaacabatelsestudisa l’escoladebruixeria:l’havien expulsat de Hogwarts quan feia tercer per un delicte que no haviacomès.Afortunadament, el curs anterior elHarry, elRon i l’Hermione havienprovatqueerainnocentielseunomhaviaquedatnet.

Perfi,quanelsúltimstrossosdepastísdecarabassavandesaparèixerdelessafates,elDumbledorevaintervenirperdirquejaeral’horad’anar-se’nalllitiellstresvanaprofitarl’oportunitat.

—Felicitats,Hagrid!—vaxisclarl’Hermionequanvanarribaralatauladeprofessors.

—Totésgràciesavosaltres—vadirelHagrid,eixugant-se labocaambeltovalló,ambcaradefelicitat—.Encaranom’hopuccreure…ElDumbledoreésungranhome…VavenirdirectamentalamevacabanaquanelprofessorEldeSastrelivadirquejaenteniaprou…Éslail·lusiódelamevavida…

Transportat per l’emoció, va enfonsar la cara al tovalló i la professoraMcGonagallelsvaindicarambungestquesen’anessin.

El Harry, el Ron i l’Hermione es van afegir a la resta d’alumnes deGryffindor que pujaven les escales de marbre. Cansats, van recórrer méspassadissosimésescalesfinsaarribaral’entradasecretaqueduiaalatorredeGryffindor. Un retrat enorme d’una dona grassa amb un vestit rosa els vapreguntar:

—Contrasenya?—Javinc,javinc!—vacridarelPercyobrint-sepasentrelagentada—.La

contrasenyanovaés«Fortunamajor!».—Oh,no!—vaferelNevilleLongbottomcompungit.Sempreteniaproblemesamblescontrasenyes.Tots van travessar el forat que hi havia rere el retrat i, un cop a la sala

comuna, els nois i les noies es van separar per anar als seus respectiusdormitoris. El Harry va pujar les escales de cargol sense pensar en res mésexcepte que estavamolt content de tornar a ser allà. Van arribar al dormitoricircularambcincllitsambbaldaquíqueelseratanfamiliar;elHarryvamiraralseuvoltantivasentirqueperfieraacasa.

6.Pòsitipotes

L’endemàalmatí,elHarry,elRonil’HermionevanbaixaraesmorzaralGranSalóielprimerquevanveurevaserelDracoMalfoyexplicantaungrangrupd’alumnesdeSlytherinunahistòriaaparentmentmoltdivertida.Quanvanpassarpelseucostat,elMalfoyvaferveurequeesdesmaiavai tothomesvaposarariure.

—No li facis cas —va dir l’Hermione, que anava darrere el Harry—.Ignora’l,novallapena…

—Ei,Potter!—vaxisclarlaPansyParkinson,unanoiadeSlytherinqueteniacaradebuldog—.Potter,quevénenelsdemèntors!

ElHarryesvadeixarcaureenunacadiradelatauladeGryffindor,alcostatdelGeorgeWeasley.

—Elshorarisdetercer—vadirelGeorge,passant-loscapalfinaldelataula—.Harry,quèetpassa?

—ElMalfoy—vadirelRon,iesvaasseureal’altrecostatdelGeorgesensetreureelsullsdelatauladeSlytherin.

ElGeorgevaaixecarlavistajustatempsdeveureelMalfoyfentveurequeesdesmaiavaunaltrecop.

—Quin imbècil —va dir sense donar-hi importància—. Ahir a la nit, encanvi,nofeiaelgalletquanelsdemèntorsvanpujaralvagóonéremnosaltres.Vaentrarcorrentsalnostrecompartiment,oi,Fred?

—Cagat de por, per cert —va assegurar el Fred, mirant amb desdeny elMalfoy.

—Jolaveritatésquetampocnolesteniatotes—vareconèixerelGeorge—.Sónunséssershorribles,aquestsdemèntors…

—Éscomsietglacessinlesentranyes—vadirelFred.—Peròvosaltresnousvaudesmaiar,oi?—vadirelHarrydesanimat.—Harry,nohidonismésvoltes—vadirelGeorgeentocomprensiu—.Un

copelparevahaverd’anaraAzkaban,te’nrecordes,Fred?Vadirqueeraellloc

més horripilant que havia trepitjat mai. Va tornar tot dèbil i tremolós… Elsdemèntors xuclen l’alegria dels llocs. La majoria dels presos d’Azkaban estornenbojos.

—En tot cas, ja veurem si elMalfoy està tan content després del partit dequidditch—vadir elFred—.Primerpartit de la temporada,Gryffindor contraSlytherin.

L’únicavegadaqueelMalfoy ielHarrys’havienenfrontatenunpartitdequidditch,elMalfoyn’haviasortitclaramentderrotat,aixíque,jaunamicamésanimat,elHarryesvaservirsalsitxesitomàquetsfregits.

L’Hermionerepassavaelseuhorari.—Que bé, avui ja comencem algunes assignatures noves —va dir tota

contenta.—Hermione—vadirelRon,mirant l’horaride lanoia iarrufant lescelles

—, es deuen haver equivocat amb el teu horari. Mira… T’han posat deuassignaturesaldia.Nohihatempsmaterialperfer-les.

—Me’nsortiré.JahoheparlatamblaprofessoraMcGonagall.—Peròfixa’t—vainsistirelRon,rient—,hasvistelquehasdeferaquest

matí? Aquí diu que «a les nou, Futurologia». I a sota posa «a les nou,Muggleologia». I —el Ron es va acostar a l’horari, incrèdul— mira, a sotad’això encara diu «a les nou, Magimàtica». Dona, ja sé que ets una bonaestudiant,peròtant…Comt’hofaràsperseratresclassesalhora?

—No siguis burro—vadir l’Hermione tallant—.És clar quenopuc ser atresclassesalhora.

—Idoncs…—Passa’mlamelmelada—vadirl’Hermione.—Però…—Ron,quèn’hasdefersitincunhorariunamicaatapeït?—vadeixaranar

l’Hermione—.Jat’hohedit,hoheparlatamblaprofessoraMcGonagalliestàtotarreglat.

Justllavors,elHagridvaentraralGranSaló.Duiaelseuabricdepelldetalpiunafuramortaalamà,quefeiagronxar,absent.Esvaaturardecamícapalatauladeprofessorsielsvadirmoltanimat:

—Comva?Us tindré a laprimera classede lamevavida! Just desprésdedinar!M’hellevatalescincdelmatíperpreparar-hotot…Esperoquevagibé…Jo,fentclasse…Dedebòque…

Els va fer un gran somriure i se’n va anar cap a la taula de professorsgronxantlafura.

—Em pregunto què deu haver preparat… —va dir el Ron amb un certnerviosismealaveu.

ElGranSalós’haviacomençatabuidarperquèelsalumnesjadesfilavencapalaprimeraclassedelcurs.ElRonvadonarunaulladaalseuhorari.

—Valmésqueanemtirant.Mireu,l’auladeFuturologiaésadaltdetotdelaTorreNord.Enscaldrancomamínimdeuminutsperarribar-hi…

Van acabar-se l’esmorzar precipitadament, es van acomiadar del Fred i elGeorge i van creuar elGranSaló.Quanpassavenper la taula deSlytherin, elMalfoyva tornara fercomqueesdesmaiava.LesriallesqueallòvaprovocarvanacompanyarelHarryduranttotelcamífinsalvestíbul.

EltrajectefinsalaTorreNorderallarg.AmbdosanysaHogwartsencaranoconeixiendeltotelcastelli,amés,eralaprimeravegadaqueanavenalaTorreNord.

—Hi… Ha… D’haver… Una… Drecera… —va dir el Ron esbufegantdesprés de pujar el setè tram d’escala, que els va dur a un replà que els eradesconegutionnoméshihaviaungranquadred’untrosd’herbabuitpenjatalmurdepedra.

—Emsemblaqueésperallà—vadir l’Hermione,escodrinyantelpassadísdesertquetenienaladreta.

—Nopotser—vadirelRon—.Allòvaalsud.Mireu,esveuuntrosdellacperlafinestra…

ElHarry estava contemplant el quadre.Un cavall rabassut i clapat de grishavia aparegut xano-xano a l’herba i s’havia posat amenjar despreocupat. ElHarry ja estava acostumat que els personatges dels quadres de Hogwarts esmoguessiniesvisitessinelsunsalsaltres,peròigualmentelfascinavamirar-los.Pocdesprés,vaaparèixeruncavallertambérabassutqueportavaunaarmaduraiquebuscavaelseucavall.Perlestaquesd’herbaqueduiaalsgenolls,elHarryvadeduirqueacabavadecauredelcavall.

—Ahà!—vaferelcavaller,quanvaveureelHarry,elRonil’Hermione—.Qui són aquests brivalls que gosen travessar lesmeves terres?Vinguéreu, perventura,aferescarnidelamevacaiguda?Desembeineulesespases,oh,pòtols!

Es van quedar perplexos observant com el petit cavaller desembeinaval’espasa i començava a moure-la amb fúria, saltironejant. Però l’espasa eramassa llarga; un viratge especialment violent li va fer perdre l’equilibri i vacauredebocaterrosaal’herba.

—Estrobabé?—vapreguntarelHarry,acostant-sealquadre.—Nousacostéssiu,bergantescorbútic!Enrere,galifardeu!El cavaller va tornar a agafar l’espasa i s’hi va recolzar per incorporar-se,

peròlafullaesvaenfonsaraterrai,permoltquevaestirarambtoteslessevesforces,novaaconseguir treure-la.Al finalesvadeixarcaurea l’herba iesvaaixecarlaviserapereixugar-selasuordelacara.

—Senyorcavaller—vadirelHarry,aprofitantqueelcavallerestavaexhaust—,busquemlaTorreNord.Quepotsersapcomarribar-hi?

—Unamissió!—lairadelcavalleresvaesvairinstantàniament.Esvaposardret ivaexclamar—:Seguiu-medoncs,benvolgutsamics, idurem lamissióabonport,omoriremambhonorenl’intent!

Va clavar una altra estrebada infructuosa a l’espasa, va intentarmuntar elcavallgrassenseèxitillavorsvacridar:

—Siguiapeu,doncs,bonssenyorsibelladama!Esvaposaracórrer(l’armaduraligrinyolava)capal’esquerradelquadre,i

vadesaparèixer.Esvanafanyaraseguir-lopelpassadís,seguintelgrinyoldel’armadura.De

tantentantelveienpassardellunyperunquadre.—Aneu fent el cor fort, que el pitjor encara ha d’arribar! —va cridar el

cavaller, i el van veure reaparèixer enmig d’un grup de dones en mirinyacalarmades,el retratde lesqualsestavapenjata laparetd’unaescaladecargolmoltestreta.

ElHarry,elRonil’Hermionevanpujarelsesglaonsenespiralesbufegantimarejant-se, finsque finalmentvan sentir unmurmuri deveusper sobre seu ivansaberqueerenapropdel’aula.

—Areveure!—vaferelcavaller,traientelcapperunquadred’unsmonjossinistres—. A reveure, companys d’armes! Si mai necessitéssiu algú de cornobleideterminaciófèrria,crideuSirCadogan!

—Sí,elcridarem—vadirelRonamitjaveuquanelcavallervamarxar—,simainecessitemcapboig.

Vanpujarelsdarrersesglaonsquequedavenivansortiraunreplàpetitonjahihavialamajoriadelscompanysdeclasse.Allànohihaviacapporta;elRonlivadonaruncopdecolzealHarryilivaassenyalarelsostre,alpuntonhihaviaunatrapacircularambunaplacadellautó.

—Sybill Trelawney, professora de Futurologia—hi va llegir elHarry—. Icomsesuposaquehemdepujarfinsallà?

Comsiresponguésalapregunta,decopivoltalatrapaesvaobririvatreureunaescaletaplatejadaquevabaixarfinsalspeusdelHarry.Tothomvaquedarparat.

—Tuprimer—vadir elRonambunsomriure, aixíqueelHarryva serelprimerdepujarperl’escala.Alfinaldel’escalahihavial’aulamésestranyaquehaviavistmai.Defet,nosemblavaunaclasse;eramésaviatunhíbridentreunesgolfes i una teteria antiga. Com a mínim hi havia entaforades vint tauletesrodonesenvoltadesdebutaquesd’indiana idepufs.Lasalaestava il·luminadaamb una llum tènue de color carmesí; les cortines estaven corregudes i els

nombrosos llums, embolicats amb roba d’un vermell pujat. Hi feia una calorasfixiantiunperfumdensimarejantemanavadelallardefoconcremavaunagranteteradecoure.Aleslleixesquehihaviapenjadesalesparetscircularsdel’habitaciós’apilonavenplomescobertesdepolsim,puntesd’espelmacremades,jocsdecartesatrotinats,innombrablesbolesdecristalliunmuntdetassesdete.

ElRonvapujarrereelHarryilarestadelaclasses’hivaafegir,totsparlantamitjaveu.

—Onés?—vapreguntarelRon.Desobteunaveuvasortirdelapenombra,unaveusuauiprofunda.—Benvinguts—vadir laveu—.Quinaalegria trobar-los finalmentalmón

físic!ElprimerquevapensarelHarryvaserquesemblavauninsectedesmesurat.

LaprofessoraTrelawneyesvaacostaralfocivannotarqueeramoltprima;duiaunes ulleres gruixudes que li ampliaven la mida dels ulls diverses vegades ianavaembolicadaambunxalbrillanttranslúcid.Alcollesprimatxat,hiportavamoltscollaretsipenjolls,ielsbraçosilesmanselsteniaincrustatsdebraçaletsianells.

—Seguin,fillsmeus,seguin—vadir.Algunsesvanasseuregraponeramentalesbutaques,elsaltresesvanenfonsaralspufs.ElHarry,elRonil’Hermioneesvanasseurealamateixataula—.BenvingutsaFuturologia—vaprosseguir,ies va asseure en una butaca amb orelles davant del foc—. Sóc la professoraTrelawney. És possible que no m’hagin vist mai; però és que si passo gaireestonaenelguirigalldel’escola,sem’emboiral’ullinterior.

Ningú no va dir res en resposta a aquella extraordinària afirmació. LaprofessoraTrelawneyesvaarranjarelxaldelicadamentivacontinuar:

—Així que han triat estudiar Futurologia, la més difícil de totes les artsmàgiques.Els he d’advertir des d’un bon començament que si no tenen vista,pocelspodréensenyar.Enaquestcamp,notots’extreudelsllibres…

Ensentiraquestesparaules,tantelHarrycomelRonesvangirarpermirarl’Hermione,queesvaalarmardesentirqueenaquellaassignaturaelsllibreslifarienpocservei.

—Moltes bruixes i bruixots amb talent en el camp de les explosions, lesoloretesilesdesaparicionssónincapaçosdepenetrarelsmisterisocultsdelfutur—va continuar la professora Trelawney, passejant la mirada per les caresneguitosesdelsseusalumnes—.Aquestésundoquepocstenen.Aviam,noi—livadirdecopivoltaalNeville,quegairebévacauredelpufonseia—,comestrobalasevaàvia?

—Empensoquebé—vadirelNevilletremolant.—Jodevostènon’estaria tan segur—vadir laprofessoraTrelawney.Les

arracades de maragda li brillaven a la llum del foc. El Neville va empassarsaliva.LaprofessoraTrelawneyvacontinuar, impassible—:Aquestcursfaremuna introducció als mètodes bàsics de la Futurologia. El primer trimestre eldedicaremallegirfullesdete.Elproperfaremquiromància.Percert,xata—livadirdesobtealaParvatiPatil—,malfiï’sd’unhomepèl-roig.

LaParvativamirarambespantelRon,queerajustdarrereseu,ivaallunyarlacadira.

—Al trimestre d’estiu —va continuar la professora Trelawney—, ensendinsaremenlalecturadelaboladecristall,siésquehemacabatelsaugurisde foc, és clar.Desgraciadament, al febrer s’alentirà lamarxa de les classes aconseqüència d’una passa de grip. Jo mateixa perdré la veu. I pels volts deSetmanaSanta,undenosaltresensdeixaràpersempre.

Unsilencimolttensvaseguiraquellanunci,peròlaprofessoraTrelawneynovasemblaradonar-se’n.

—Vostè—livadiralaLavenderBrown,queeral’alumnaqueteniamésaprop.LaLavenderesvatirarenreredel’ensurt—,seriatanamabled’acostar-melateteraplatejadamésgrandetotes?

Alleugerida, la Lavender es va aixecar, va agafar una tetera enorme d’unprestatge i la va posar a la tauleta que hi havia davant de la professoraTrelawney.

—Gràcies, preciosa. Per cert, allò que tem… Passarà el divendres setzed’octubre.

LaLavenderesvaposaratremolar.—Iara,posin-seperparelles.Agafinunatassadetedelprestatgeivinguin

aquíperquèjoelsl’ompli.Llavorspodranseureibeure’selte;beguinfinsquenomésenquedielpòsit.Amblamàesquerra,facin-logirarperlatassatrescops,tombinlatassaalplat,esperinqueeltes’hagiescorregutidoninlatassaalseucompanyperquèlallegeixi.Elsdibuixoselshand’interpretarambl’ajutdelespàgines cinc i sis deDesemboirar el futur. Jo em passejaré per les taules perajudar-losidonar-losconsells.Iaraquehipenso—vaagafarelNevillepelbraçquanells’aixecavadelataula—,noi,uncophagitrencatlaprimeratassadete,lifariaresagafar-neunadeblava?Ésquelesrosesm’agradenmés.

Iésclar,tanbonpuntelNevillevaarribaralprestatgeonhihavialestasses,esvasentirunatrencadissadeceràmica.LaprofessoraTrelawneys’hivaacostarambunaescombraiunrecollidorivadir:

—Sisplau,noi,araagafi’nunadeblava,sinolifares…Gràcies…Quanvantenirlestassesplenes,elHarryielRonvantornaralasevataulai

vanintentarbeure’seltebullenttanràpidcomvanpoder.Vanfergirarelpòsittrescops,talcomhaviaindicatlaprofessoraTrelawney,vanescórrerlestassesi

lesvanintercanviar.—Som-hi—vadirelRon,itotsdosvanobrirelllibreperlespàginescinci

sis—.Tuquèhiveusalameva?—Unmuntdefullesmarronsmullades—vadirelHarry.Elfumfortamentperfumatdel’habitaciól’atordiailifeiavenirson.—Obrinlesmentsipermetinqueelsullsveginmésenllàdelqueésmundà!

—vaexclamarlaprofessoraTrelawneyenlapenombra.ElHarryvamirardecontrolar-se.—Bé, doncs aquí hi ha com una creu torta… —va dir, i va consultar

Desemboirar el futur—.Això vol dir que tindràs «preocupacions i patiment».Ho sento… Ara, aquí hi ha una cosa que podria ser el sol. Espera… Aixòsignifica«felicitat».Osigui,quepatiràsperòseràsmoltfeliç.

—Amiemsemblaquet’hasdefermirarl’ullinterior—vadirelRon,itotsdosesvanhaverd’aguantarelriureperquèlaprofessoraTrelawneyesvagirarcapaells.

—Araemtocaami—elRonvaclavarelsullsalatassadelHarry.Selivaarrufarelfrontdel’esforçquefeia—.Aquíhihaunatacaquesemblaunbarretrodó—vadir—.PotserésquetreballaràsperalaConselleriad’AfersMàgics…

Vagirarlatassadelrevés.—Peròvistaixí,semblamésaviatunaglà…Iaixòquèvoldir?—vabuscar

la resposta a Desemboirar el futur—. «Una suma de diners inesperada».Perfecte,me’npodràsdeixarunsquants.Iaquíhihaunacosa…—vatornaragirarlatassa—,quesemblaunanimal.Sí,siaixòéselcap…Semblaunhipo…No,unaovella…

AlHarryselivaescaparunariallailaprofessoraTrelawneyesvagirar.—Deixi’mveure—livadiralRonentodereprovació,ilivaagafarlatassa.

Tothomesvaaturaramirar.La professora Trelawney examinava la tassamentre la feia girar en sentit

contrarialesbusquesdelrellotge.—ElFalcó…Ai,Senyor,téunenemicmortal.—Aixòjahosabíem—vadirl’Hermioneenveumassaforta.Laprofessora

Trelawney se la va mirar de fit a fit—. Tothom sap la història del Harry il’Innominable.

El Harry i el Ron se la van quedar mirant amb una barreja de sorpresa iadmiració. Mai no havien sentit l’Hermione parlar-li així a un professor. Laprofessora Trelawney va preferir no contestar. Va tornar a dirigir els seusenormesullscapalatassadelHarryivaseguirgirant-la.

—El Garrot… Un atac. Senyor, senyor, aquesta no és la tassa de lafelicitat…

—Jocreiaqueaixòeraunbarret—vadirelRonmigavergonyit.—LaCalavera…Téunperillalcamí…Totsestavenespantats imiraven fixament laprofessoraTrelawney,queva

girarlatassaperúltimcop,vaesbufegarivadeixaranaruncrit.Es va sentir una altra trencadissa de ceràmica; el Neville havia trencat la

segonatassa.LaprofessoraTrelawneyesvaenfonsarenunabutacaqueestavabuida,amblamàalcorielsullstancats.

—Ai,Senyor,pobrenoi…Valmésquenoelshodigui…Valmésquenoempreguntin…

—Quèésprofessora?—vapreguntarelDeanThomasal’acte.Totss’havienaixecatiapocapocs’havienanatapilotantalvoltantdelatauladelHarryielRon,empenyent labutacade laprofessoraTrelawneyper tenirmésbonavisiódelatassadelHarry.

—Ai,Senyor—laprofessoraTrelawneyvaobrirelsullsteatralment—,tenselLúgubre.

—Elquè?—vaferelHarry.Deseguidavaveurequenoeral’únicquenohohaviaentès;elDeanThomaselvamirariesvaencongird’espatlles,laLavenderBrownsemblavadesconcertada,perògairebétotselsaltresesvantaparlabocaamblesmans,horroritzats.

—El Lúgubre, noi, el Lúgubre!—va xisclar la professora Trelawney, queestavamoltsorpresaqueelHarrynohoentengués—.Elgosimmensiespectralque es passeja pels cementiris! Xato, és un presagi… El pitjor presagi… Unpresagidemort!

AlHarryselivaglaçarlasangalesvenes.Elgosquehihaviaalaportadad’ElspresagisdemortaGargotsiNibres…ElgosquehaviavistalaplacetadelesMagnòlies…LaLavenderBrown tambéesva tapar labocaamb lesmans.TothommiravaelHarryexceptel’Hermione,ques’haviaaixecatiesdirigiaalrespatllerdelabutacadelaprofessoraTrelawney.

—DoncsjonocrecquesiguiunLúgubre—vaafirmarambrotunditat.LaprofessoraTrelawneyesvamirarl’Hermioneambantipatiacreixent.—Emperdonaràpelquelihededir,peròpercebomoltpoquesvibracionsen

vostè.Moltpocareceptivitatalesressonànciesdel’avenir.ElSeamusFinniganinclinavaelcapcapauncostaticapal’altre.—AixísemblaunLúgubre—vadir,ambelsullsgairebéclosos—,peròaixà

semblamésaviatunburro—vasuggerir,inclinantelcapal’esquerra.—Doncs quan hagueu decidit si m’he demorir o no, ja m’ho direu—va

deixaranarelHarry,ifinsitotellesvasorprendre.Tothomevitavamirar-loalsulls.

—Crec que val més que deixem la classe aquí —va dir la professora

Trelawneyambveudelicada—.Sí…Sisplau,recullin…Li van portar les tasses en silenci, van recollir els llibres i van tancar les

carteres.FinsitotelRonevitavalamiradadelHarry.—Elsdesitjobonasort—vadirlaprofessoraTrelawney—.Noi—livadiral

Neville—,faràtardalaproperaclasse,aixíquenos’oblidideferelsdeures;sino,perdràelritme.

El Harry, el Ron i l’Hermione van baixar l’escaleta de la professoraTrelawney i l’escala de cargol en silenci i van fer camí cap a la classe deTransfiguraciódelaprofessoraMcGonagall.Vantrigartantatrobarl’aulaque,finsitothaventsortitd’horadeFuturologia,hivanarribarjustatemps.

ElHarryesvaasseurealfinaldelaclasse,peròsesentiacomsiestiguéssotaunfocus,perquèelsseuscompanysnovanparardemirar-lofurtivament,comsiesperessinquehaguésdecauremortenqualsevolmoment.Gairebénovasentirres de l’explicació de la professoraMcGonagall sobre els animàgics (bruixotsque poden transformar-se en animals a voluntat) i ni tan sols l’estava mirantquanesvatransformarenungattigratamblesmarquesdelesulleresalvoltantdelsulls.

—Quèelspassa?—vadir laprofessoraMcGonagallmirant-losa totsquanes va tornar a convertir en persona ambun suau pop—.No és quem’importigaire,peròéselprimercopqueaquestatransformaciónorepl’aplaudimentdelsalumnes.

Tots els caps es van girar cap alHarry, però ningú no va dir res. Llavorsl’Hermionevaaixecarlamà.

—Professora McGonagall, és que acabem de tenir la primera classe deFuturologia.Hemllegitelpòsitdeltei…

—Arahoentenc—vadirlaprofessoraMcGonagallarrufantlescelles—.Nocalqueemdigui resmés, senyoretaGranger.Noméspercuriositat,quiésquemoriràaquestany?

Totsselavanquedarmirantestupefactes.—Jo—vadirfinalmentelHarry.—Vaja —va dir la professora McGonagall, i li va clavar els seus ulls

brillants—.Bé,doncs suposoque li agradarà saber, senyorPotter, que,d’ençàqueva arribar a l’escola, laSybillTrelawney cada anyha predit lamort d’unalumne. I capd’ellsnohamort, encara.Semblaqueveureunpresagidemortsiguilasevamanerapreferidadedonarlabenvingudaaungrupd’alumnes.Sino fos que no tinc per costum parlar malament dels meus col·legues…—LaprofessoraMcGonagallesvaaturarielsalumnesvannotarqueelsnariusseliposavenblancs.Pocdesprésvacontinuar, jamés tranquil·la—:LaFuturologiaésunade lesbranquesmés imprecisesde lamàgia.Noelspucamagarquehi

tinc molt poca fe. Són molt pocs els que hi veuen de veritat, i la professoraTrelawney…

Vatornaraaturar-sei,quanvacontinuar,vadirserenament:—Potter, a mi em sembla que fa molt bona cara, així que perdoni si no

l’excusodeferelsdeuresd’avui.Peròliprometoque,siesmor,nome’lshauràd’entregar.

L’Hermione va riure. El Harry es va sentir una mica millor. Lluny de latènue llum vermella i del perfum embriagador de la classe de la professoraTrelawney,eramoltmésdifícil tenirpord’unesquantes fullesde temullades.Però no tothom n’estava tan convençut. El Ron encara estava preocupat, i laLavendervamurmurar:

—Però,ilatassadelNeville,què?QuanesvaacabarlaclassedeTransfiguració,totsesvanafegiralamunió

quebaixavatumultuosamentadinaralGranSaló.—Ron, anima’t—va dir l’Hermione acostant-li la safata de l’estofat—. Ja

hassentitquèhaditlaprofessoraMcGonagall.ElRonesvaposarunamicad’estofatalplativaagafarlaforquilla,peròno

envatastar.—Harry—va dir en veu baixa molt seriós—, no has vist cap gos negre

enormeenlloc,oiqueno?—Doncssí—vaferelHarry—.Envaigveureunlanitqueemvaigescapar

decasadelsDursley.AlRonlivacaurelaforquilla.—Segurqueeraungosabandonat—vadirl’Hermionesenseimmutar-se.ElRonselavamirarcomsipensésques’haviatornatboja.—Hermione,sielHarryhavistunLúgubre,aixòésunmalsenyal…—va

assegurar—.ElmeutietBiliusenvaveureuni…Ivamorirvint-i-quatrehoresdesprés!

—Puracoincidència—vareplicarl’Hermioneimpassible,iesvaservirsucdecarabassa.

—Nosapselqueetdius!—vaexclamarelRon,ques’estavacomençantaenfadar—.LamajoriadebruixotsesmorendeporquanveuenunLúgubre!

—Tuhohasdit—vadir l’Hermioneambairesdesuperioritat—.VeuenelLúgubreiesmorendepor.ElLúgubrenoésunpresagi,éslacausadelamort!IelHarryencaraésambnosaltresperquènoéstanburroperveure’nunipensarquevalmésquetanquilaparadeta.

ElRonvadiralgunacosaincomprensibleil’Hermionevaobrirlacartera,vatreureelllibredeMagimàtica,elvaobririelvarecolzarcontralagerradesuc.

—EmsemblaqueaixòdelaFuturologiaésunacosaunamicatèrbola—va

dirpassantpàgines—.Moltaximpleriaipocateca.—ElLúgubrequehi havia a la tassano eragens tèrbol!—vaexclamar el

Ron.—Non’estavestanconvençutquanlihasditalHarryqueeraunaovella—

vacontestarl’Hermionecomsires.—LaprofessoraTrelawneyhaditquenoteniesbonesvibracions.Atuelque

etpassaésquenot’agradadeixardeserlamillor!Haviaposatelditalanafra.L’Hermionevatancarel llibredeMagimàtica

ambuncoptanfortqueelstrossosdecarnidepastanagadel’estofatvansortirvolant.

—SiperserbonaenFuturologiahedeferveurequeveigpresagisdemortenfullesdete,emsemblaquedeixarél’assignaturabenaviat!Lalliçód’avuihaestatunaautènticaporqueriacomparadaamblaclassedeMagimàtica.

Vaagafarlacarteraise’nvaanarambpasdecidit.ElRonvaarrufarlescelles.—Quèdiu?—livapreguntaralHarry—.Peròsiencaranohaanataclasse

deMagimàtica!

ElHarryvaestarmoltcontentdesortirdelcastelldesprésdedinar.Laplujadeldiaanteriorhaviadeixatpasaundiaserè,grispàl·lid,ilagespaelscruixiaalspeus, humida, quan creuaven els jardins per anar a la seva primera classe deCriançadeCriaturesMàgiques.

ElRonil’Hermionehaviendeixatdeparlar-se.ElHarrycaminavaalcostatd’ellsensilencimentreesdirigiencapalacabanadelHagrid,queeraatocardelBoscProhibit.Illavors,quanvaveuretresesquenesconegudesenladistància,elHarryesvaadonarquetenienclasseambelsdeSlytherin.ElMalfoyparlavaanimadament amb el Crabbe i el Goyle, que reien com uns beneits. ElHarryestavaconvençutquesabiadequèparlaven.

ElHagridesperavaelsalumnesalaportadelacabanaambelseuabricdepelldetalpil’Ullal,elgrandanès,alspeus.Feiacaradetenirmoltesganesdecomençar.

—Vinga,nois, som-hi!—elsvacridarquanerenaprop—.Elshepreparatuna sorpresa! Ja veuran com els agradarà! Ja hi som tots? Doncs som-hi,segueixin-me!

Perunmoment,elHarryvatémerqueelsportésalBoscProhibit,iésquejahaviatingutprouexperiènciesdesagradablesallàdins.Peròno,elHagridelsvafercaminarperlavoradelboscicincminutsdesprésvanarribarauntancatonnohihaviares.

—Col·loquin-se al voltant de la tanca! —va cridar—. Així, molt bé, que

tothomhivegibé.Iara,obrinelsllibres…—Ah,sí?Icom?—vaferlaveufredaiafectadadelMalfoy.—Què?—vapreguntarelHagrid.—Quecomvolqueobrimelsllibres—livaexplicarelMalfoy.Vatreureel

seuexemplard’Elllibre-monstredelsmonstres,queduialligatambunacorda.Els altres també van treure els llibres.Alguns, com elHarry, els havien lligatambuncinturó,altreselshavienentaforatdinsunabossadelamidaexactadelllibreoelshaviengrapat.

—Ningú…?Ningúnohapogutobrirelllibre?—vadirelHagridperplex.Totsvanferquenoambelcap.—Elshaviend’acariciar—vadirelHagridcomsifoslacosamésòbvia—.

Mirin…Va agafar el llibre de l’Hermione i li va treure el cel·lo que el lligava. El

llibreelvaintentarmossegar,peròelHagridlivapassarund’aquellsenormesdits seus pel llom, el llibre es va estremir i llavors es va obrir i es va quedarquiet.

—Queburrosquesom!—vaexclamarelMalfoyambsorna—.Elshavíemd’«acariciar»!Miraquenosaber-ho!

—Em…Em pensava que els trobarien graciosos—li va dir farfallejant al’Hermione.

—Sí,moltgraciosos!—vainsistirelMalfoy—.Moltintel·ligent,aixòdefer-noscomprarunllibrequevolarrencar-noslesmans!

—Malfoy,calla—livadirelHarryserenament.AlHagridse’lveiaabatutielHarryvoliaquelasevaprimeraclassefosunèxit.

—Bé,doncs—vaferelHagrid,quesemblavahaverperdutelfil—.Ja…Jatenenels llibres i… I…Araens calen les criaturesmàgiques.Leshed’anar abuscar.Esperinaquíunmoment.

Se’nvaanarcapalBoscProhibitivadesaparèixer.—Aquesta escola ja no és el que era —va dir el Malfoy en veu alta—.

Aquestbabaufentclasse…Quanlihodiguialmeupareliagafaràunatac…—Malfoy,calla—vatornaradirelHarry.—Compte,Potter,tensundemèntoraldarrere!—Ooooooh!—vaferlaLavenderBrown,assenyalantcapal’altrabandadel

tancat.UnadotzenadelesbèstiesmésestranyesqueelHarryhaviavistmaitrotava

capaells.Tenienelcos, lespotesdeldarrerei lacuadecavall,peròlespotesdel davant, les ales i el cap eren d’àliga, i, amés, tenien un bec com d’acer,despietat,iunsullsenormesdecolortaronja.Lesurpesdelespotesdeldavantelsfeienmigpamdellarg,erenferotges.Lesbèstiesportavenalcolluncollar

gruixutdepelllligataunacadenaqueelHagridsubjectavadel’altreextrem.—Capallà!—elsvacridarsacsejantlescadenesidirigintlesbèstiescapal

tancat.Lesvalligarapropdelsalumnesitotsesvanenretirarlleugerament—.Hipogrifs!—vaexclamarllavors,totcontent—.Oiquesónpreciosos?

ElHarryintuïaquèvoliadirelHagrid.Uncopunsesobreposavadelxocdeveureunésserqueeramigcavall,migocell,començavaaapreciarlabellesadelesplomesque es convertien imperceptiblement enpell.Hihaviahipogrifs detotscolors:grismetal·litzat,bronze,vermelltirantarosa,castanylluentinegreatzabeja.

—Què—vadir elHagrid, fregant-se lesmans i somrient—, no s’hi volenapropar?

Ningúnogosava.PeròelHarry,elRon i l’Hermiones’hivanacostarambcautela.

—Elprimerquehandesabersobreelshipogrifsésquesónmoltorgullosos—va explicar el Hagrid—. S’ofenen amb un nores. No n’ofenguin mai cap,perquèpotserésl’últimacosaquefan.

ElMalfoy,elCrabbeielGoylenol’escoltaven.ParlavenenveubaixaielHarryvatenirlasensacióquetramavenlamaneradesabotejarlaclasse.

—Semprehand’esperarquel’hipogriffacielprimergest—vacontinuarelHagrid—.Elsagradaquesesiguieducatambells.Aixíques’hihand’acostar,fer-los una petita reverència i esperar. Si l’hipogrif els torna la reverència, elpodentocar.Sino,valmésquecorrin,perquèaquestesurpesfanmal.

»Vinga,quihovolintentar?Lamajoriadelsalumnesesvanenretirarencaramés.NielHarry,nielRon

ni l’Hermione ho veien gens clar. Els hipogrifs tiraven el cap enrere iflexionaven les ales potents; no semblava que els agradés gaire estar lligatsd’aquellamanera.

—Ningú?—vaferelHagridambmiradasuplicant.—Jo—vaferelHarry.Elsseuscompanysvanagafaraire i laLavender i laParvativanmurmurar

alhora:—Harry,nohofacis.Pensaenlesfullesdete.PeròelHarrynoelsvafercasivasaltarlatanca.—Molt bé, Harry! —va exclamar el Hagrid—. Vejam què fas amb el

Becbrau.Vadeslligarunade lescadenes,vaapartar l’hipogrifgrisdelsaltres i liva

treure el collar de pell.Els companysdelHarry s’aguantaven la respiració.ElMalfoys’homiravamaliciosament.

—Tranquil,Harry—vadirelHagridbaixet—.Mira’lalsullsiprovadeno

pestanyejar.L’hipogrifetperdràlaconfiançasipestanyegesmassa…Immediatament al Harry li van començar a plorar els ulls, però no els va

tancar.ElBecbrauhaviagiratelcapise’lmiravaambunulltaronjaferotge.—Molt bé, Harry—va dir el Hagrid—.Molt bé… I ara, ja pots fer-li la

reverència.ElHarrynoteniacapganesd’exposarelclatellalBecbrau,peròvaobeir:va

ferunapetitareverènciaiesvatornaraposarrecte.L’hipogrifvacontinuarmirant-loorgullosamentinoesvamoure.—Oh—vaferelHagrid,preocupat—.Harry,enretira’t,apocapoc…Peròllavors,ambgransorpresaperpartdelHarry, l’hipogrifvavinclar les

escamoses potes del davant i es va agenollar, demanera que no hi havia capdubtequeliestavafentunareverència.

—Moltbé,Harry!—vaexclamarelHagridenèxtasi—.Arajaelpotstocar!Vinga,acaricia-lielbec!

Pensantquelamillorrecompensahauriaestatquel’haguésdeixatmarxar,elHarryesvaacostarlentamental’hipogrifihivaallargarlamà.Livaacariciarelbecunesquantesvegadesil’hipogrifvatancarelsullsperesosament,comsiliagradésmolt.

Tothom va aplaudir, tots excepte el Malfoy, el Crabbe i el Goyle, queestavenmoltdecebuts.

—Moltbé,Harry—vadirelHagrid—.Emsemblaquearatedeixaràqueelmuntis!

Allò superava amb escreix les pretensions del Harry. Estava acostumat avolarenescombra,peròestavaconvençutquevolarambunhipogrifnoseriaelmateix.

—Enfila’taquí,justal’articulaciódel’ala—livaaconsellarelHagrid—.Icomptenoliarrenquiscapploma…Noliagradariagens…

ElHarryvaposarelpeual’aladelBecbrauihivapujar.ElBecbrauesvaalçar.ElHarry no sabia on agafar-se; tot el que tenia davant estava cobert deplomes.

—Endavant!—vacridarelHagrid, i livadonarunscopetsa l’hipogrifalsquartersdeldarrere.

Tot d’una, unes ales de tresmetres i mig de llarg es van obrir a tots doscostatsdelHarryielltotjustvatenirtempsd’aferrar-sealcolldel’animalabansques’enlairés.Allònos’assemblavagensavolarenescombra,ielHarryteniaclarquèpreferia; labatudad’alesde l’hipogrif li eramolt incòmodaperquè lifregavalescamesilifeiavenirlasensacióqueestavaapuntdecaure,lesmanslirelliscavenperlesplomesllisesinogosavaaferrar-s’himés;elmovimentdela seva Nimbus 2000 era suau, en canvi l’hipogrif el llançava endavant i

endarrerealcompàsdelmovimentdelespotesilesales.El Becbrau va fer una volta per sobre el tancat i va tornar cap a terra.

L’aterratgeeralapartqueelHarryhaviaestattement.L’hipogrifvainclinarelcoll i el Harry s’hi va abalançar amb por de lliscar per sobre. Finalment lesquatrepotesvariadesdel’hipogrifvantocaraterraambunfortcop,elHarryvaaconseguirnocaureivabaixardel’animal.

—Perfecte, Harry! —va exclamar el Hagrid, mentre la resta, excepte elMalfoy,elCrabbeielGoyle,cridavend’entusiasme.

Encoratjats per l’èxit del Harry, tots els altres van saltar la tanca ambprecaució.ElHagridvadeslligarelshipogrifsunperunibenaviattotsestavenfentreverències.ElNevillevahaverd’allunyar-sedelseuunmuntdevegadesperquè no hi havia manera que s’agenollés. El Ron i l’Hermione practicavenambeldecolorcastanymentreelHarrys’homirava.

ElMalfoy,elCrabbeielGoylehavientriatelBecbrau.L’hipogrifjalihaviafetlareverènciaalMalfoy,quearaliacariciavaelbecambdesdeny.

—Aixòésmoltfàcil—vadirelMalfoyamblasevaveuetaafectada,proualtperquè el Harry el sentís—. Per força ho havia de ser, si el Potter ho haaconseguit…Segurquenoetsgensperillós,oiqueno?—livadiral’hipogrif—.Oiqueno,bèstiaimmunda?

Totvasucceirenunflaixd’urpesmetàl·liques;elMalfoyvadeixaranaruncritensordidoriimmediatamentelHagridesvaposaralluitarcontraelBecbrauperposar-lielcollarmentrelabèstiase’nvoliadesferperatacarelMalfoy,queeraaterracargolatamblarobaplenadesang.

—Queemmoro!—vacridarelMalfoy,ilaclasseesvaespantar—.Mireu,m’esticmorint!M’hamort!

—Què s’ha de morir! —va dir el Hagrid, que estava blanc—. Que algúm’ajudi…L’hemdetreured’aquí…

L’Hermioneva córrer a obrir la tanca i elHagrid va aixecar elMalfoydeterracomsi fosunaploma.Quanvanpassarpel seucostat, elHarryvaveurequeteniauntallllargiprofundalbraçquetacavaelterradesang.ElHagridse’lvaendurcorrentspendentamuntcapalcastell.

Commoguts,larestadelsalumnesdeCriançadeCriaturesMàgiqueselsvaseguircaminant.ElsdeSlytherinesvanposaracriticarelHagrid.

—L’hauriendeferforaavuimateix!—vaexclamarlaPansyParkinson,queestavaplorant.

—HaestatculpadelMalfoy!—vareplicarelDeanThomas.ElCrabbeielGoylevantensarelsmúsculsamenaçadorament.

Vanpujarperlesescalesdepedraivanentraralvestíbul.—Vaigaveurecomestroba—vadirlaPansyitotsselavanquedarmirant

mentrepujava les escalesdemarbre.ElsdeSlytherin, que seguien criticant elHagridper sotaelnas, se’nvananarcapa la seva salacomuna,queeraa lesmasmorres.ElHarry,elRonil’HermionevanpujarlesescalesperanarcapalaTorredeGryffindor.

—Creieuqueesrecuperarà?—vapreguntarl’Hermioneangoixada.—Iés clar.MadamePomfreycuraels talls enun segon—va respondreel

Harry,aquilainfermeralihaviacuratambmàgiaferidesmoltmésgreus.—ÉsundesastrequehagipassataixòalaprimeraclassedelHagrid—vadir

elRon,preocupat—.HaviadeserelMalfoyquihoengeguéstotarodar…A l’horade sopar van ser dels primers a arriar alGranSalóperquè tenien

l’esperançadetrobar-s’hielHagrid,perònohiera.—Noelfaranfora,oiqueno?—vademanarl’Hermioneansiosa,sensetocar

elpastísdecamqueteniaalplat.—Valmésqueno—varespondreelRon,quetampocnohaviamenjatres.ElHarryobservavalatauladeSlytherin.Ungrupnombrósd’alumnes,entre

els quals hi havia elCrabbe i elCoyle, s’apinyaven per sentir la conversa.ElHarry estava convençut que estaven maquinant la seva pròpia versió de coms’haviafetmalelMalfoy.

—La veritat és que no es pot dir que no hagi estat un primer dia de cursinteressant—vadirelRon,desesperat.

DesprésdesoparvanpujaralasalacomunadeGryffindor,queestavaplena,ivanintentarferelsdeuresqueelshaviaposatlaprofessoraMcGonagall,perònoparavend’aixecarelcapdelafeinapermirarperlafinestra.

—HihallumalafinestradelHagrid—vadirelHarrydecopivolta.ElRonesvamirarelrellotge.—Si ens afanyem, tenim temps de baixar i parlar amb ell. Encara és

d’hora…—Nohosé—vadirl’Hermionereflexiva,ielHarryvanotarqueelmirava.—Tincpermíspercaminarpeljardí—vadir,llegint-lielpensament—.Que

josàpiga,elSiriusBlacknohaeluditlavigilànciadelsdemèntors…Aixíquevanguardarlescosesivansortirpelforatdelretrat.Esvanalegrar

denotrobar-seningúpelcamícapalaportadesortida,perquèdefetnoestavensegursquecapd’ellspoguéssortirenaquellahora.

La gespa encara estava humida i semblava negra a la llum del crepuscle.QuanvanarribaralacabanadelHagridvanpicaralaportaiunaveuvagrunyir:

—Entreu.ElHagridestavaassegutenmàniguesdecamisaalcostatdelatauladefusta

atrotinadaiteniaelcapdel’Ullal,elgrandanès,recolzatalafalda.Deseguidaes van adonar que el Hagrid havia begut molt; al davant tenia una gerra

metàl·licagairebé tangrancomunpoal, i semblavaque tinguésdificultatsperenfocar-losbéamblavista.

—Suposo que he batut el rècord—va dir amb la veu espessa quan els vareconèixer—.Nocrecquemaihihagihagutunprofessorquenomésdurésundia.

—Hagrid,peròsinot’hanfetfora!—vaexclamarl’Hermione.—Encarano—vadirelHagriddesconsolat,ivaferunglopdelquehihavia

a la gerra—. Però només és qüestió de temps, després del que li ha passat alMalfoy…

—Comestà?—vapreguntarelRon,iesvanasseure—.Noésgreu,oi?—MadamePomfreylihacuratlaferidatanbécomhapogut—varespondre

senseesma—,peròelldiuqueencara li famoltdemal…Va totembenat iesqueixamolt.

—Fingeix—vadirelHarryal’acte—.MadamePomfreyhocuratot.L’anypassatemvafercréixerunmuntd’ossos.Ara,coneixent-lo,elMalfoysegurqueintentaràtreure’nelmàximprofit…

—Han informat els governadors de l’escola, és clar —els va explicar elHagrid afligit—. Creuen que vaig començar massa fort. Que hauria hagut dedeixar els hipogrifs permés endavant i haver fet cucsbruts o alguna cosa perl’estil…Nomésvoliacomençarbéelcurs…Tothaestatculpameva…

—Hagrid,totésculpadelMalfoy!—vadirl’Hermionemoltseriosa.—Ensomtestimonis,Hagrid—vaafirmarelHarry—.Tuhasdeixatbenclar

queelshipogrifst’ataquensielsofens.Ésproblemaseusinot’estavaescoltant.AniremalDumbledoreiliexplicaremlaveritat.

—Noetpreocupis,Hagrid,etfaremcostat—vadirelRon.AlHagridlivancomençaracaurelesllàgrimes.EsvaacostarelHarryiel

Ronambelsbraçosielsvaferunaabraçadatrencaossos.—Hagrid, em sembla que ja has begut prou—va opinar l’Hermione amb

convenciment.Vaagafarlagerradelataulaivasortirabuidar-la.—Potsersíquetensraó—vareconèixerelHagrid,ivadeixaranarelHarryi

elRon,quevanvacil·larenrereamblesmansalescostelles.LlavorselHagridesvaaixecardelacadira,se’nvaanarcapaforaambl’Hermioneivansentirunafortaesquitxada.

—Quèhafet?—vapreguntarelHarrypreocupatquanl’Hermionevatornaramblagerrabuida.

—Ficarelcapalabassad’aigua—varespondrel’Hermione,ivaguardarlagerra.

ElHagridvatornarambelscabellsilabarbaxops,eixugant-sel’aiguadelsulls.

—Araemsentomoltmillor—vadir,sacsejantelcapcomungosimullant-losatots—.Usagraeixomoltquehagueuvingutaveure’m,dedebòque…

DesobteelHagridesvaquedarmut,ambelsullsclavatsenelHarrycomsis’acabésd’adonarqueeraallà.

—Peròtuquèfasaquí?!—varugirtansobtadamentqueelstresnoisvanferunbot—.Harry,quenoveusquenopotsserforadel’escolaquanesfadenit?Ivosaltresdos,comésquelihoheupermès?

ElHagridesvaacostaralHarry,elvaagafarfortpelbraçielvaarrossegarcapalaporta.

—Vinga!—vacridarmoltenfadat—.Aramateixusportoa l’escola, iquenoustorniaveureperaquíquans’hafetdenit.Novalclapena!

7.Unimpostorusal’armari

ElMalfoynovaaparèixerperclassefinsdijousalmatí,quanelsdeSlytherinielsdeGryffindor teniendueshoresdePocions junts.Vaentraraltivamenta lamasmorraamitjaclasseambelbraçdretembenatisubjectatambuncabestrell,actuant, en opinió del Harry, com si fos l’heroic supervivent d’una batallacruenta.

—Com et trobes, Malfoy? —li va preguntar la Pansy Parkinson amb unsomriureximplet—.Etfamoltdemal?

—Sí—vaferelMalfoyambcarad’estar-seaguantanteldolorvalerosament.Peròquan laPansyesvagirar, elHarryvaveurequeelMalfoy feia l’ullet alCrabbeielGoyle.

—Segui,senyorMalfoy—vadirelprofessorSnape,abstret.ElHarryielRonesvanmirar,irritats.Aellsnoelshauriaditqueseguessin

d’aquellamanera,mésaviatelshauriacastigat.PeròelMalfoyfeiaelquevoliaales classes de l’Snape; l’Snape era el professor encarregat de Slytherin inormalmentafavoriaelsseusalumnes.

Aquelldiahavienaprèsunapociónova,laDissoluciódelaDisminució.ElMalfoyvaposarlasevamarmitaalcostatdelesdelHarryielRon,demaneraquehaviendeprepararelsingredientsalamateixataula.

—Senyorprofessor—vadirelMalfoy—,ambaquestbraçnopuctallarlesarrelsdemargarida…

—Weasley, talli-li les arrels al Malfoy —va dir l’Snape sense aixecar lavista.

ElRonesvaposarvermellcomuntomàquet.—Etsuncomediant—livadiralMalfoyamitjaveu.ElMalfoyvasomriureambarrogància.—Weasley,jahassentitelquehaditelprofessorSnape,talla’mlesarrels.ElRonvaagafarelganivetilesarrelsdelMalfoyivacomençaratallar-les

rudement,demaneraque,quanvaacabar,cadatroserad’unamidadiferent.

—Professor—va ferelMalfoyamb la sevaveuetaafectada—,elWeasleym’hafetmalbélesarrels.

L’Snape es va apropar a la taula on eren, vamirar les arrels i li va fer unsomriuredesagradablealRon.

—Weasley,donilessevesarrelsalMalfoyivostèquedi’samblesd’ell.—Però senyor…! El Ron s’havia passat un quart d’hora tallant les seves

arrelsambmoltacuraperquètotesfossindelamateixamida.—Jam’hasentit!—vaferl’Snapeambunaveuquefeiapor.ElRonlivadonarlessevesarrelsmagníficamentbentalladesalMalfoyamb

unmalgestivatornaraagafarelganivet.—Professor,tampocnopucpelarlesfiguesseques—vadirelMalfoyamb

unsomriuremaliciós.—Potter,pelilesfiguesdelMalfoy—vadirl’Snapeambaquellamiradade

fàsticquenomésfeiaservirpermirar-loaell.ElHarry va agafar les figues seques delMalfoymentre elRonmirava de

reparareldanyquehaviafetalesarrelsdelMalfoyquehaviadeferservirell.ElHarryvapelarlesfiguestanràpidamentcomvapoderilesvatornaralMalfoysense dir-li paraula. El Malfoy somreia amb un posat més arrogant que decostum.

—Heu vist el vostre amic Hagrid últimament?—els va preguntar a mitjaveu.

—No és assumpte teu—li va contestar el Ron esquerp, sense aixecar lavista.

—Emsemblaquenoduraràgaire,comaprofessor—vainsinuarelMalfoyenuntodetristesasorneguer—.Almeuparenolihaagradatgenslahistòriadelaferida…

—Malfoy,sidiusresmés,etfaréunaferidadeveritat—varugirelRon.—S’ha queixat als governadors de l’escola. I a la Conselleria d’Afers

Màgics.Elmeupare témolta influència,sabeu?Iunaferidacomaquesta,quetindrétotalavida…—vafingirunsospir—.Quisapsinoemquedaranseqüelespersempre…

—Aixíqueésperaixòque fingeixes…—vadirelHarry, i sensevolervaescapçarunaerugamortaperquèlamàlitremolavaderàbia—,perquèfacinforaelHagrid.

—Home—va dir elMalfoy en veu baixa—, en part sí. Però obtinc altresavantatges.Weasley,talla’mleserugues.

Unesquantesmarmitesmésenllà,elNevilleteniaproblemes.NormalmentelNevilles’esfondravaaclassedePocions,eral’assignaturaquelianavapitjor,iel fetque tingués tantapora l’Snapeencaraagreujava lescoses.Lapocióque

haviafetaquelldia,quesesuposavaquehaviadeserd’uncolorverdpoma,lihaviasortit…

—Taronja,Longbottom—vagrunyirl’Snape.Envaagafarunaculleradailavafervessarunaltrecopalamarmitaperquètothomhoveiés—.Taronja.Esticencuriosit,noi.Digui’m,noliarribaresalcervell,detanespès?Quepotsernom’hasentitquanheditquenoméscaliaafegir-hiunamelsaderata?Quenoheexplicatprouclaramentqueunaculleradadesucdelitxierasuficient?Quèhedeferperquèfacielquedic,Longbottom?

El Neville s’havia posat molt vermell i estava tremolant. Semblava queestiguésapuntdeplorar.

—Sisplau, senyorprofessor—vadir l’Hermione—, jo l’ajudaréa arreglar-ho…

—SenyoretaGranger,emsemblaqueningúnolihademanatqueesfacilallesta—vadirl’Snapefredament,il’HermioneesvaposartanvermellacomelNeville—. Longbottom quan s’acabi la classe li donarem unes quantes gotesd’aquesta poció al seugripau a veure quèpassa.Potser així el proper dia s’hiesforçaràmés.

L’Snapese’nvaanarcapaunaaltrabandaielNevilleesvaquedarmortdepor.

—Ajuda’m—livaxiuxiuejaral’Hermione.—Ei,Harry—vadir el SeamusFinnigan, que s’hi havia acostat perquè el

Harrylideixéseljocdepesosdellautó—,hasvistquèdeiaelPeriòdicProfèticaquestmatí?DiuenquehanvistelSiriusBlack.

—On?—vanpreguntarelHarryielRonal’acte.Al’altrabandadelataulaelMalfoyvaaixecarlavistaivapararl’orella.

—Nogaire llunyd’aquí—vaassegurarelSeamusexaltat—.L’havistunamuggle.Ésclarqueellanosabiadequèanavalacosa.Elsmugglesespensenque és un criminal comú, no? Es veu que ha trucat a la línia directa que vanposar,peròquan laConselleriad’AfersMàgicshihaarribat,elBlack janohiera.

—No gaire lluny d’aquí… —va repetir el Ron, i va fer una miradasignificativaalHarry.LlavorsesvagirarivaveurequeelMalfoyelsmirava—.Quèvols,Malfoy?Necessitesqueetpelemalgunacosamés?

ElMalfoyteniaelsullsclavatsenelHarryilibrillavenambmalícia.Esvainclinarpersobrelataula.

—Què,Potter,volscapturarelBlacktusolet?—Doncssí—vadirelHarryimpertèrrit.ElMalfoylivaferunsomriureantipàtic.—Ésclarquejodetu—vadirenveubaixa—jahauriacomençataactuar.

Nom’estariaaquíal’escolacomunnenbo.Jahauriasortitabuscar-lo.—Quèt’empatolles,Malfoy?—vapreguntarelRonirritat.—Quenohosaps,Potter?—vaxiuxiuejarelMalfoyambmalícia.—Elquè?ElMalfoyvadeixaranarunariallademenyspreu.—T’estimes més no arriscar el coll —va dir—, ja t’està bé que se

n’encarreguin els demèntors, oi? Jo, en canvi, voldria venjança. Voldriacapturar-lojomateix.

—Es pot saber de què parles?—va preguntar el Harry empipat, però enaquellmomentl’Snapevainterromprelaconversa.

—Ahores d’ara ja haurien d’haver acabat la poció.Abans de fer-la servirl’han de deixar bullir a foc lent una estona, així que recullinmentre bull, quedesprésprovaremladelLongbottom…

El Crabbe i el Goyle van mirar el Neville, que remenava la pociófervorosament,totsuat,iesvanposarariure.L’Hermionelidonavainstruccionsenveubaixaisensemoureelsllavisperquènohoveiésl’Snape.ElHarryielRonvanrecollirelsingredientsquenohavienfetservirivananararentar-selesmansielsestrisalapicadepedraquehihaviaenunracódell’aula.

—Què ha volgut dir el Malfoy?—li va xiuxiuejar el Harry al Ron quanposavalesmanssotaelraigd’aiguaglaçadaquesortiadelagàrgola—.Perquèhauriadevolervenjar-med’enBlack?Nom’hafetres…Encara…

—S’hoha inventat—vadir elRonambmenyspreu—,et volpicarperquèfacisalgunabestiesa…

Quan laclasseestavaapuntd’acabar, l’Snapese’nvaanarcapalNeville,quetremolavaalcostatdelasevamarmita.

—Acostin-se—vaordenarl’Snapeambelsullsradiants—,queveuranquèlipassa al gripau del Longbottom. Si ha aconseguit fer una Dissolució de laDisminució,esconvertiràenuncapgròs.Si,comésevident,hohafetmalament,elgripaus’enverinarà.

Totss’hivanacostar,elsdeGryffindorpatint,elsdeSlytherinentusiasmats.L’Snape va agafar el Pau-el-gripau amb la mà esquerra, va agafar unaculleradetadelapociódelNeville,queenaquellsmomentsjaeraverda,in’hivadonarabeureunesgotes.

Durant els segons que el Pau va trigar a empassar-se-les, hi va haver unsilenci total. Llavors es va sentir un pop i al palmell de lamà de l’Snape vaaparèixerelPau-el-capgròs.

ElsdeGryffindorvanesclatard’alegria.L’Snape,empipat,esvatreureunaampolleta de la butxaca del vestit i va vessar unes gotes sobre el Pau, que vatornaraconvertir-seenungripau.

—CincpuntsmenysperaGryffindor—vadirl’Snape.Allòvaesvairlasevaalegria—.SenyoretaGranger,liheditquenol’ajudés.S’haacabatlaclasse.

ElHarry,elRonil’Hermionevanpujarlesescalesqueduienalvestíbul.ElHarryseguiapensantenelquehaviaditelMalfoy,elRonestavaenrabiatambl’Snape.

—CincpuntsmenysperaGryffindorperquèlapocióestavabé!Hermione,per què no t’has defensat? Li hauries hagut de dir que el Neville ho haviaaconseguitellsolet.

L’Hermionenovacontestar.ElRonesvagirarcapaella.—Onés?ElHarry tambéesvagirar.Erenal finalde lesescales,esvanaturar ivan

deixarquetotselsqueanavenadinaralGranSalóelsavancessin.—Eraaquí,justdarrerenostre—vadirelRondesconcertat.LlavorsvapassarelMalfoy,ambelCrabbeauncostatielGoyleal’altre.Li

vaferunsomriurearrogantalHarryivadesaparèixer.—Mira-la—vaferelHarry.L’Hermione pujava les escales corrent, esbufegant lleugerament.Amb una

màduialacartera,ambl’altraesficavaalgunacosasotaelcolldelvestit.—Comt’hohasfet?—vapreguntarelRon.—Elquè?—vadirl’Hermione.—Faunsegoneresaquíambnosaltres ide sobteapareixesunaltrecopal

principidelesescales.—Què?—vaferl’Hermioneestranyada—.Ah,ésquehehagutdetornara

buscarunacosa.Oh,no!Al’Hermioneselihaviatrencatunacorretjadelacartera.AlHarrynoliva

sorprendre,comamínimportavaunadotzenadellibresenormesimoltpesants.—Hermione,perquèportestantsllibres?—livapreguntarelRon.—Perquè faigmoltes assignatures—va respondre l’Hermione sense alè—.

Empotsaguantaraixòunmoment?—Però —el Ron s’havia posat a mirar els llibres que li havia donat

l’Hermione perquè els hi aguantés—, si avui no tens cap d’aquestes classes!AquestatardanoméstenimDefensaContralesForcesdelMal.

—Ja—vaferl’Hermionedistreta,ivatornaraposarelsllibresalacarteracomsires—.Esperoqueeldinarsiguibo,m’esticmorintdegana—vaafegir,ise’nvaanarcapalGranSaló.

—No tens la sensació que l’Hermione ens amaga alguna cosa? —li vapreguntarelRonalHarry.

Quan van arribar a classe deDefensaContra les Forces delMal, el professor

Llopinencaranohaviaarribat.Esvanasseure,vantreureelsllibres,lesplomesielpergamíi,quanfinalmentvaentrarperlaporta,se’lsvatrobaratotsxerrant.ElLlopinvasomriureunamicaivadeixarunmaletíatrotinatsobrelatauladelprofessor.Anavatanespellifatcomsempre,peròfeiamésbonacaraquealtren,comsiunsquantsbonsàpatslihaguessinfetefecte.

—Bonatarda—vadir—.Sisplau,guardinelsllibres.Avuifaremunaclassepràctica.Nomésnecessitaranlavareta.

Elsalumnesesvanmirarencuriositsivanguardarelsllibres.FinsaleshoresmainohavienfetunaclassepràcticadeDefensaContralesForcesdelMal,ambexcepció d’aquella lliçó memorable del curs anterior en què el professor quetenien llavorshaviaportataclasseunacaixaplenadefollets ielshaviadeixatanar.

—Bé, doncs —va fer el professor Llopin quan tots van estar a punt—,segueixin-me.

Intrigats, es van aixecar dels pupitres i van sortir de l’aula. El professorLlopin els va conduir pel corredor desert, els va fer tombar una cantonada illavorsesvan trobarambelPeeves, l’esperit entremaliat,que flotavaen l’airecapperavalliestavaomplintdexicletelpanyd’unaporta.

ElPeevesnovadeixardeferelquefeiafinsqueelprofessorLlopinvaseramigmetred’ell.Aleshoresvacomençarabellugarelsditsdelpeuiesvaposaracantar:

—Llopin, llaminer llunàtic; Llopin, llaminer llunàtic; Llopin, llaminerllunàtic…

ElPeeveseraunmaleducatinsofrible,peròacostumavaamostrarrespectepels professors. Tots es van girar cap al professor Llopin per veure com s’hopreniaiesvansorprendremoltdeveurequeseguiasomrient.

—Peeves,jodetutrauriaelxicletdelpany—livadireducadament—.Sino,elsenyorFilchnopodràtreureelsestrisdeneteja.

Filch era l’encarregat de manteniment de Hogwarts, un bruixot frustrat imalcarat que estava en lluita permanent contra els alumnes i, de fet, tambécontraelPeeves.Però tot iaixí,elPeevesnovafercasde larecomanaciódelprofessorLlopiniamésvaferunabombolladexicletdemaduixa.

ElprofessorLlopinvasospirarivatreurelavareta.—Unpetitsortilegimoltpràctic—elsvadiralsalumnes—.Estiguinatents.Vaaixecarlavaretaal’alturadel’espatlla,vaapuntarcapalPeevesivadir:—Desbrossatus!Laboladexicletvasortirdelpanycomsifosunabalaivaanarapararjust

al nariu esquerre delPeeves, que va sortir en espiral cap a dalt i se’n va anarvolant,maleint-lo.

—Bestial,senyorprofessor!—vadirelDeanThomasal·lucinat.—Gràcies,Dean—va dir el professor Llopin, i va guardar-se la vareta—.

Som-hi?Esvantornaraposarenmarxa;elrespectequesentienperaquellprofessor

espellifatanavaenaugment.Elsvaportarperunaltrepassadísifinalmentesvaaturardavantdelaportadelasaladeprofessors.

—Passin—vadir,desprésd’obrirlaportaifer-seauncostat.Lasaladeprofessors,unahabitacióallargadarecobertaambplafonsdefusta

onhihaviaunmuntde cadires totesdiferents, estavagairebébuida,noméshihavia un professor: l’Snape, que estava assegut en una butaca baixa, i que vaaixecar la vista quan tothomva entrar. Li brillaven els ulls i feia un somriuredesagradable.Quan el professorLlopin va entrar a la sala i va fer el gest pertancarlaporta,elprofessorSnapevadir:

—Deixeu-laoberta,Llopin.Notincganesdepresenciarl’espectacle.Es va aixecar i va creuar la sala amb pas decidit entremig dels alumnes.

Quanvaarribaralaporta,esvagirarivadir:—Llopin,seguramentningúnoushaadvertitqueenaquestaclassehihael

Neville Longbottom.Us recomano que no li feu fer res difícil si la senyoretaGrangernolipotdonarinstruccionsacaud’orella.

ElNevilleesvaposardecolorescarlata.ElHarryesvamirarl’Snapetraientfoc pels ulls: ja era proumalèvol que el posés en ridícul a les seves pròpiesclasses,iaraasobrehofeiadavantd’altresprofessors.

ElprofessorLlopinvaalçarlescelles.—Vaja, doncs jo volia que el Neville m’ajudés en la primera part de

l’operació—vadir—,iesticconvençutquehofaràadmirablement.ElNevilleesvaposarencaramésvermell,siésqueerapossible.L’Snapeva

ferunaganyota,peròse’nvaanarsensedirresivatancarlaportaambuncopfort.

—Bé,doncsjapodemcomençar—vaanunciarelprofessorLlopin,ielsvaferungestperquèelseguissincapalfonsdelasala,onnoméshihavial’armarivell on els professors guardaven els vestits de feina.Quan el professorLlopins’hivaacostar,l’armariesvacomençarasacsejariaclavarcopscontralaparet.

—No es preocupin —va dir el professor Llopin tranquil·lament, perquèalgunshavienfetunbotenreredel’ensurt—,adinshihaunimpostorus.

La majoria dels alumnes van pensar que allò era un veritable motiu depreocupació. El Neville va mirar el professor Llopin amb cara de pànic i elSeamusFinniganvaclavarelsullsenelpomdelaportadel’armari,ques’haviaposatavibrar.

—Alsimpostoruselsagradenelsespaistancatsifoscos—vadirelprofessor

Llopin—.Elsarmarisdelaroba,lescalaixeres,l’espaiquequedasotaelllit…Uncopenvaigtrobarunamagatenunrellotgedepèndol.Aquestquehihaaquívaaparèixerahiralvespreieldirectoremvadonarpermísperconservar-lofinsavuiperpoderpracticarambvosaltres.Totaixòestàmoltbé,però,algúemsapdirquèésunimpostorus?

L’Hermionevaalçarlamà.—Ésunéssercamaleònic—vadir—.Prenlaformad’allòquepensaqueens

faràméspor.—Jo mateix no ho hauria explicat millor —va dir el professor Llopin, i

l’Hermioneesvaposarvermella—.L’impostorusquehihaaquídinsencaranotéformaperquènosapquitrobaràquanobrimlaporta,niquèéslacosaquemésespantaaquestapersona.Ningúnosapquinaformatéunimpostorusquanestàsol,peròquanobrilaportaesconvertiràenallòqueensfaméspor.Iaixòvoldir—va continuar el professorLlopin, ignorant deliberadament l’expressió deterrorque teniaelNeville—queens trobemensituaciód’avantatgerespecteal’impostorusjaabansdecomençar.Sapsperquè,Harry?

Intentarcontestarunapreguntaambl’Hermionealcostatfentsaltironetsamblamàenlaireeradesesperant,peròelHarryhovaaconseguir.

—Mmm…Potserperquècomquesommoltsnosabràquinaformaprendre?—Exacte—vadirelprofessorLlopin, i l’Hermionevaabaixarelbraçuna

mica decebuda—.Quanun s’ha d’enfrontar a un impostorus sempre ésmilloranar acompanyat, perquè es desconcerta. No sap si s’ha de convertir en undecapitat o en un llimac gegant. Un cop vaig veure un impostorus cometreaquesterror:vaintentarespantarduespersonesalhoraiesvaconvertirenmigllimac.Nofeiagensdepor.

»Elsortilegiqueanul·lal’impostoruséssimple,peròrequereixforçamental.Arabé,elqueacabadefinitivamentambelléselriure.Aixíqueelquehandeferésforçar-loaprendreunaformaquetrobindivertida.

»Primer practicarem el sortilegi sense varetes. Repeteixin amb mi…Ridiculus!

—Ridiculus!—vaferlaclasseal’uníson.—Bé!—va fer el professorLlopin—.Molt bé!És clar que aquesta era la

partfàcil,perquèamblaparaulanon’hihaprou.Iaquíésonentravostè,senyorLongbottom.

L’armari es va tornar a sacsejar, però tot i així no tremolava tant com elNeville,ques’hivaacostarcomsianésalaforca.

—Moltbé,Neville—vadir elprofessorLlopin—.Ara,valméscomençarpelcomençament:quinacreuqueéslacosaquemésporlifa?

ElNevillevamoureelsllavis,perònolivansortirlesparaules.

—Perdoni Neville, però no l’he sentit —va dir el professor Llopinanimadament.

ElNevillevamiraralseuvoltantaterrit,comsuplicantquealgúl’ajudés, illavorsvadirambunfildeveu:

—ElprofessorSnape.Tots es van posar a riure. Fins i tot elNeville va somriure comdemanant

disculpes.Encanvi,elprofessorLlopincavil·lava.—ElprofessorSnape…Mmm…Neville,oiquevostèviuamblasevaàvia?—Sssí…—vaferelNevillenerviós—.Però…Peròtampocnovullquees

converteixienella…—No,no;noésaixòelquevoliadir—vadirelprofessorLlopinsomrient—.

No,tansolsvoliasabersienspotdirquinamenaderobaacostumaaportarella.ElNevilleesvasorprendre.—Sempreportaelmateixbarret.Ésunbarretpunxegutquetéunvoltorde

peluix a la punta. I un vestit llarg, normalment verd… I de vegades duu unabufandadepelldeguineu.

—Noportabossa?—elvaajudarelprofessorLlopin.—Sí,unadevermellamoltgran—varespondreelNeville.—Bé,doncs—vadirelprofessorLlopin—.Neville,espotferunaimatgede

totaixòalcap?Veulaimatge?—Sí—vaferelNevilleinsegur,preguntant-sequèvindriadesprés.—Neville,quan l’impostorus surtide l’armari i elvegi, esconvertiràenel

professor Snape —va explicar-li el Llopin—. Llavors vostè ha d’aixecar lavaretaaixícomfaigjo,cridar«Ridiculus!»iconcentrar-semoltenlarobadelasevaàvia.Sitotvabé,elprofessorSnape-impostoruspassaràaportarunvestitverd,unabossavermellaialcapduràunbarretambunvoltor.

Totsesvancargolarderiure.L’armariesvasacsejarambviolència.—Si elNeville se’n surt, segurament l’impostorus desviarà l’atenció cap a

nosaltres—va continuar el professor Llopin—, així que m’agradaria que aradediquessinunaestonaapensarquèéselqueméselsespantaicompodenferqueestornicòmic…

Tothomesvaposarapensarensilenci.ElHarryesvapreguntarquèeraelquemésporlifeia.

VapensarenLordVoldemort,unVoldemortquetornésatenirplenituddepoders. Però abans que es posés a planejar com contrarestar un Voldemort-impostorus,unaimatgeterriblelivaveniralcap…

Unamà descomposta, llefiscosa, que s’amagava en una capa negra…Unaboca oculta que inspirava profundament… I llavors un fred tan penetrant queofegava…

El Harry va tremolar; va mirar al seu voltant desitjant que ningú no hohaguésvist.Moltstenienelsullstancats.ElRonmurmurava:«Sensepotes».ElHarrysabiaaquèesreferia.ElquemésporlifeiaalRonerenlesaranyes.

—Totsapunt?—vapreguntarelprofessorLlopin.ElHarry esva esgarrifar.Noestava apunt.Compodia aconseguirqueun

demèntor no fes tanta por? Però no va voler demanar més temps; els altreshaviencontestatquesíambelcapijas’arromangaven.

—Neville, nosaltres ens apartarem unamica per donar-te llibertat d’acció,d’acord?—vaavisar-loelprofessorLlopin—.Jacridarélasegüentpersonaquehagi de passar davant… Vinga, tots enrere perquè el Neville tingui el camplliure…

TotsesvanenretirarcapalesparetsivandeixarelNevillesolalcostatdel’armari. Estava pàl·lid i tenia por, però s’havia arromangat i tenia la varetapreparada.

—Comptaréfinsatres,Neville—vadirelprofessorLlopin,queapuntavalasevavaretacapalpomdelaporta—.Un…Dos…Tres…Ja!

De la vareta li va sortir un raig d’espumes que va anar a parar al pom.L’armariesvaobrirdebatabatidedinsvasortirelprofessorSnape,ambelseunasdegarfiielsullsclavatsenelNevilledemaneraintimidadora.

ElNevillevaferunspassosenrereamblavaretaenlaire,moventels llavissensedirparaula.L’Snapeelseguiaamenaçador,furgantdinselvestit.

—R-r-ridiculis!—vaxisclarelNeville.Es va sentir com una fuetada. L’Snape va trontollar, de sobte portava un

vestitllargd’encaix,unbarretaltambunvoltoramatasobreiunabossagrandecolorcarmesí.

Els alumnes van rebentar de riure, l’impostorus es va aturar, confós, i elprofessorLlopinvacridar:

—Parvati,endavant!Bendeterminada, laParvativaferunapassaendavant.L’Snapeesvagirar

cap a ella. Es va sentir una altra fuetada i allà on hi havia hagut l’Snape vaaparèixerunamòmiatacadadesangqueesvaposaracaminarcapaellaapocapoc,arrossegantelspeus,ambelsbraçosalçats…

—Ridiculus!—vaexclamarlaParvati.Alamòmiaselivadesembenarunabenadelpeu,selivaenredar,vacaure

debocaterrosaielcaplivasortirrodolant.—Seamus!—vacridarelprofessorLlopin.El Seamus es va posar al lloc de la Parvati ràpidament. I zas, una altra

fuetada!Allàonhihaviahagutlamòmiavaaparèixerunadonaambelscabellsnegresqueliarribavenfinsaterra,amblacaraesquelèticaidecolorverdós…

Eraunafetillera.LadonavaobrirlabocaiesvasentiruncritagutipenetrantsobrenaturalquevaferquealHarryseliericessinelscabellsdelclatell…

—Ridiculus!—vaferelSeamus.Lafetilleravagrunyiriesvaposarlamàalagola;s’haviaquedatsenseveu.

Zas!Lafetilleraesvaconvertirenunarataquegiravaencerclesperseguint lasevapròpiacuaitotseguit…Zas!Esvaconvertirenunaserpdecascavellquelliscavaperterraiesretorçava…Zas!Esvaconvertirenunsolglobusd’ullpledesang…

—Estàconfós!—vacridarelLlopin—.Enshiacostem!Dean!ElDeanhivaanarcorrent.Zas!Elglobusd’ullesvaconvertirenunamà

escapçadaqueesvatombariesvaposaracaminarperterracomuncranc.—Ridiculus!—vaexclamarelDean.Vaaparèixerunarateraiclac,lamàhivaquedaratrapada.—Moltbo!Ron,aratu!ElRonvasortirendavant.Zas!Unsquantsesvanposaracridar.Unaaranyapeludagegant,dedosmetres

d’alçada,avançavacapalRon,garranyigantamb lespincesamenaçadorament.DurantuninstantelHarryvapensarqueelRons’haviaquedatgarratibat.Peròno.

—Ridiculus!—vacridarelRonambveuprofunda, i lescamesdel’aranyavandesaparèixer.Elcosvarodolarperterra;laLavenderBrownvadeixaranarunxiscletiesvaapartar.ElcosesvaaturaralspeusdelHarry,quevaaixecarlavareta,preparat,però…

—Aquí!—vacridarelprofessorLlopindesobte,ise’nvaanarcorrentcapallà.

Zas!L’aranya sense potes va desaparèixer. Per un instant tots vanmirar al seu

voltantespantatsperquènoveienonhaviaanatl’impostorus.Llavorsvanveureuna esfera platejada que flotava en l’aire a sobre del Llopin, que va dir«Ridiculus!»gairebéambmandra.

Zas!—Endavant, Neville, ja pots acabar amb ell! —va dir el Llopin quan

l’impostorusvacaureaterraambformadecuca.Zas! L’Snape havia tornat. Aquest cop el Neville va sortir endavant amb

determinació.—Ridiculus!—vacridar, ivanveure l’Snapeambelvestitd’encaixdurant

una dècima de segon abans que el Neville es posés a riure. L’impostorus vaexplotar,esvaferfumiesvavolatilitzar.

—Perfecte!—vacridarelprofessorLlopin;larestadelaclassevaaplaudir—.Perfecte,Neville!Hohasfetmoltbé.Iara…CincpuntsperaGryffindorpercadapersonaques’haencaratambl’impostorus…DeuperalNeville,quehohafetdoscops…Icincmésperal’HermioneielHarry.

—Peròsijonohefetres!—vaexclamarelHarry.—Vostè i la senyoreta Granger han contestat les meves preguntes

correctamentalprincipidelaclasse—vadirelLlopin—.Elsfelicitoatots, lalliçóhaanatmoltbé.Deures:llegeixinelcapítolsobreimpostorusquehihaalllibreiresumeixin-me’l…Perdilluns.Aixòéstot.

Elsalumnesvansortirdelasaladeprofessorsexaltats.Encanvi,elHarrynoestava gens animat. Per què el professor Llopin li havia impedit encarar-se al’impostorus deliberadament? Era perquè l’havia vist desmaiar-se al tren ipensava que no valia gran cosa? O potser havia pensat que es tornaria adesmaiar?

Peròningúmésnosemblavahavernotatres.—Heuvistquèlihefetalafetillera?—vacridarelSeamus.—Ijoalamà?—vapreguntarelDean,fentungestamblaseva.—Il’Snapeambaquellbarret,què?—Ilamevamòmia?—EmpreguntoperquèalprofessorLlopinlifanporlesbolesdecristall…

—vadirlaLavenderpensarosa.—Hasigut lamillorclassedeDefensaContra lesForcesdelMalquehem

tingutmai,oi?—vadirelRonentusiasmat,mentretornavenal’aulaperagafarlesbosses.

—Semblamoltbonprofessor—vadirl’Hermioneambungestd’aprovació—.Peròm’hauriaagradatpracticarambl’impostorus…

—Enquèset’hauriaconvertit?—vapreguntarelRon,ivaafegirrient—:Enunexamenambunnou,encomptesd’undeu?

8.Elvoldelasenyoragrassa

EnpoctempslesclassesdeDefensaContralesForcesdelMalvanpassaraserles preferides de tothom.Només el DracoMalfoy i la seva banda de gent deSlytherincriticavenelprofessorLlopin.

—Peròmireuquinarobaporta—acostumavaadirelMalfoyambunxiu-xiumassa alt quan el professor Llopin li passava a la vora—. Vesteix com l’elfdomèsticqueteníemabansacasa.

Peròaningúmésnoli importavaquelarobadelprofessorLlopinestiguésespellifadaisargida.Lesclassesqueelsvaferdesprésvanser taninteressantscom la primera. Després dels impostorus van fer els capells vermells, unesbestiolesdesagradablesques’assemblenalsgòblinsiquepul·lulenperallàonhihahagutalgunacarnisseria:a lesmasmorresdelscastells,alscampsdebatalladeserts; esperant per donar cops de porra als que han perdut. Dels capellsvermellsvanpassaralskappes,unséssersesfereïdorsquesóncommonesambescatesilesextremitatspalmadesiqueviuenal’aigua,delerososd’estrangularaquellsquegosenentrarirreflexivamentalsestanysonestroben.

AlHarry li hauria agradat passar-s’ho igual de bé en algunes de les altresclasses.LapitjordetoteseraPocions:aquellsdiesl’Snapeestavaespecialmentvenjatiu, i tothomsabiaper què.Lahistòria de l’impostorusquehaviapres lasevaforma,ilamaneracomelNevillel’haviavestitamblarobadelasevaàvia,s’haviaestèscomel focper tota l’escola. I l’Snapenoho trobavagraciós.Elsulls li guspirejaven amenaçadorament només de sentir el nom del professorLlopin,iaclasseridiculitzavaelNevillemésquemai.

Amés,elHarryvacomençaratémerleshoresquehaviadepassaral’aulasufocant de la professora Trelawney a dalt de la torre, desxifrant formes isímbolsestranysimirantd’ignorarelfetqueaellaseliomplienaquellsenormesullsdellàgrimescadavegadaqueelmirava.Nopodiaevitar-ho,noliagradavalaprofessoraTrelawneypermoltquelamajoriadelsseuscompanyslatractessinambunrespectequefregavalareverència.LaParvatiPatililaLavenderBrown

haviencomençatafreqüentarlaprofessoraTrelawneyal’horadedinarisempretornaven amb la mirada altiva, com si sabessin alguna cosa que els altres nosabien.TambévancomençaraparlaralHarryambxiu-xius,comsiestiguésalllitdemort.

A ningú no li agradava Criança de Criatures Màgiques perquè, desprésd’aquellaprimeraclassetanplenad’acció,s’haviafetmoltavorrida.ElHagridhaviaperdut laconfiançaenellmateix i apartirde llavors s’havienpassat lesclassesaprenentatenircuradelscucsbruts,queerenlesbestiolesmésensopidesdelacreació.

—Iaqui li importa comes cuiden?—esvaqueixar elRondesprésd’unaaltrahorad’entaforarenciamtallatperlagolallefiscosadelscucsbruts.

Peròacomençamentd’octubreelHarryvacomençarateniralgunacosamésdequèocupar-se,unaactivitatqueliagradavatantquecompensavalesclassesinsatisfactòriesquetenia:latemporadadequidditchs’apropavaielMarcRoure,elcapitàdel’equipdeGryffindor,vareunirelsjugadorsundijousalvespreperdiscutirlesnovestàctiques.

Enunequipdequidditchhihasetjugadors:tresencistelladors,lafeinadelsquals consisteix a marcar punts a còpia de fer passar la bomba (una bolavermelladelamidad’unapilotadefutbol)perundelscèrcolsquecoronenlestresperxesde15metxesd’alturaquehihaacadaextremdelcampdejoc;dosbatedors, que van equipats amb grans bats per colpejar les bales (dues bolesnegres pesants que volen a granvelocitat rere els jugadors amb la intenció defer-loscaure);unporter,quedefensaelscèrcols,iuncaçador,queéselquetélatascamésdifícildetotes,ladecapturarlapapallonadaurada,unaboletaaladadelamida d’una nou, la captura de la qual acaba amb el joc i dóna 150punts al’equipdelcaçadorquehoaconsegueix.

ElMarcRoure era un adolescent fort de disset anys que feia setè, l’últimcursdel’escola.Aquelldiaerenalsvestuarisglaçatsdel’estadidequidditchiesdirigiaalsseussiscompanysd’equipambunlleugertodedesesperacióalaveu.

—Aquesta és la nostra últimaoportunitat…Lamevaúltimaoportunitat…,deguanyarelcampionatdequidditch—elsvadir,caminantamuntiavalldelsvestuaris—.Aquestanyacabol’escola.Maimésnotindréocasiód’aconseguir-ho.FasetanysqueGryffindornoguanyaelcampionat.Éscertquehemtingutunasortnefasta…Lesions…Elcurspassatelcampionatesvacancel·lar…—ElRourevaempassarsaliva,comsielrecordencaraelfesennuegar—.Peròsabemquesomelmillorequipdel’escola—vadir,picant-selamàambelpunyiambl’expressióeufòrica—.Tenimtresencistelladoresmagnífiques.

ElRourevaassenyalarl’AlíciaSpinnet,l’AngelinaJohnsonilaKatieBell.—Tenimdosbatedorsimbatibles.

—Roure, para, que ens posarem vermells —van dir el Fred i el GeorgeWeasley,fentveurequeestaventorbats.

—Itenimuncaçadorquemainohaperdutunpartit!—vaexclamarelRouremirant fixament elHarry amb orgull superlatiu—. I jo—va afegir, com si sen’haguésoblidat.

—Marc,tutambéhofasmoltbé—vadirelGeorge.—Unporterprodigiós—vadirelFred.—Elcasésque—vacontinuarelRoure,quedenouanavaamuntiavall—

aquestsdosdarrersanyshauríemhagutdeguanyarelcampionat.D’ençàqueelHarry va arribar a l’equip quepensoque el tenimal sac. Però encara nohemguanyat,iaquestanyésl’últimaoportunitatquetenimdeposarelsnostresnomsalacopa…

ElRoureestavatantristquefinsitotelFredielGeorgeesvansolidaritzarambell.

—Marc,aquestanyserànostre—vadirelFred.—Hoaconseguirem,Marc!—vadirl’Angelina.—Descarat—vaafegirelHarry.Aixíquel’equipvacomençaraentrenar-setrescopsalasetmanatotalment

determinataguanyar.Cadavegadafeiamésfred,ploviaméssovintiesfeiadenitmésd’hora,peròelfang,elventilaplujanoaconseguienentelarlaimatgequeelHarrys’havia fetdelmomentenquè finalmentalçaven lagrancopadeplata.

Un vespre, després d’entrenar-se, el Harry va arribar a la sala comuna deGryffindor glaçat i entumit, però content de com havia anat la sessió, i es vatrobarlagentesvalotada.

—Quèpassa?—elsvapreguntaralRonil’Hermione,queestavenassegutsen dues de les millors butaques, al costat del foc, acabant de fer unes cartescelestesperaAstrologia.

—Han anunciat el primer cap de setmana a Hogsmeade—va dir el Ron,assenyalantunpaperquehihaviapenjatalvelliatrotinattaulelld’anuncis—.Alfinald’octubre,perHalloween.

—Deconya—vadirelFred,quehaviapassatelforatdelretratrereelHarry—.Hed’anaraZonko’s,esticapuntd’acabarelsperdigonspudents.

Desanimat, el Harry es va deixar caure en una butaca al costat del Ron.L’Hermionelivallegirelpensament.

—Harry,noetpreocupis,segurqueelpropercophipodràsanar—vadir—.EstanapuntdecapturarelBlack,jaeltenenlocalitzat.

—ElBlacknoés tancurtper intentarresaHogsmeade—vadirelRon—.Demana-lipermísa laMcGonagallperanar-hiaquestcop,potserelproperno

seràfinsd’aquíasegles…—Ron!—vaferl’Hermione—.ElHarrynopotsortirdel’escola…—Perònopotser l’únicde tercerquenohivagi!—vaprotestarelRon—.

Vinga,Harry,pregunta-lialaMcGonagall…—Sí,empensoquelihodemanaré—vadirelHarrydecidit.L’Hermionevaobrirlabocaperdiscutir-los-ho,peròelMalifetlivasaltara

lafaldaambunaaranyamortaalabocailavainterrompre.—Calqueesmengiaixòaquídavantnostre?—vapreguntarelRonarrufant

lescelles.—Quellestqueets,Malifet.L’hascaçattusolet?—vadirl’Hermione.ElMalifetesvamenjarl’aranyaambelsullsclavatsinsolentmentenelRon.—Doncsmantingue’l allunyat—va ordenar-li el Ron irritat, i va tornar a

fixarl’atencióenlacartaceleste—.L’Scabbersestàadormitalabossa.ElHarryvabadallar.Voliaanar-se’nadormir,peròencarahaviade fer la

sevacarta.Vaagafarlacartera,vatreureelpergamí,latintailaplomaiesvaposaratreballar.

—Sivols,etpotscopiarlameva—livadirelRon,quevaposarelnomal’últimaestrellaambunafloriturail’hivadonar.

L’Hermione,quereprovavaquelagentcopiés,vaferunaganyotaperònovadirres.ElMalifetcontinuavamirantfixamentelRon,moventlacuapeluda.Idecopivolta,esvallançarsobrelabossa.

—Ei!—varugirelRon,ivaagafarlabossajustquanelMalifethiclavavales urpes i començava a esgarrapar-la salvatgement—. Fuig d’aquí, tros debèstia!

ElRon va intentar treure-li la bossa alMalifet, però ell s’hi aferrava fort,esquitxantsalivaiesgarrapant.

—Ron,no li facismal!—vaxisclar l’Hermione.Tothomquehihaviaa lasala els mirava; el Ron va fer giravoltar la bossa amb el Malifet penjant il’Scabbersvasortirdisparatdedins.

—Atrapeuelgat!—vacridarelRonquanelMalifetesvadeixaranardelabossa,esvallançaralataulaiesvaposaraperseguirl’atemoritScabbers.

El George Weasley ho va intentar, però se li va escapar. L’Scabbers vapassar com un llamp entre vint parells de cames i es va amagar sota unacalaixeravella.ElMalifetesvaaturaraldavant,s’hivaamorrarivacomençaraclavarurpadesfuriosamentsotalacalaixeraamblespotesdeldavant.

ElRon i l’Hermionevancórrercapa lacalaixera; l’HermionevaagafarelMalifet per la panxa i se’l va endur, el Ron es va estirar a terra i, amb grandificultat,vatreurel’Scabbersperlacua.

—Mira’l!—livadirfuriósal’Hermione,balancejantl’Scabbersdavantels

seusnassos—.Estàmortdepor!ValmésqueelMalifetnos’hitorniaacostar!—El Malifet no entén que fa mal fet! —va dir l’Hermione, tremolant—.

Ron,elsgatspersegueixenlesrates!—No, el teu gat és una mala bèstia! —va dir el Ron, intentant ficar-se

l’Scabbers, que es bellugava frenèticament, a la butxaca—.Ha sentit que deiaquel’Scabberseraalamevabossa!

—Però què t’empatolles! —va exclamar l’Hermione exaltada—. Ron, elMalifetl’haolorat;comvolsque…

—El teugat téunadèriaper l’Scabbers!—vaprotestarelRon, ignorant lagent que els envoltava, que ja no es podien aguantar el riure—. I ja ho saps,l’Scabbershieraprimeri,amés,estàmalalt!

El Ron va creuar la sala comuna i va desaparèixer escales amunt cap aldormitoridelsnois.

L’endemàelRonseguiaenfadatambl’Hermione.GairebénolivaparlarentotalaclassedeBotànica, iaixòquevanestar treballant junts,ambelHarry,en lamateixapetatavella.

—Com està l’Scabbers?—li va preguntar l’Hermione tímidament mentretallavenlesenormestavellesrosesdelesplantesilesbuidavendellavorsenunpoaldefusta.

—Estàamagatsotaelmeullit,tremolant—vadirelRonmalhumorat.Novaencertarelpoalilivancauretoteslesllavorsaterra.

—Vagiambcompte,senyorWeasley!—vaexclamarlaprofessoraColiflormentrelesllavorss’obrieniesconvertienenunaplantadavantelsseusulls.

Desprésd’aquella classe tenienTransfiguració.ElHarry,quehaviadeciditquequans’acabéslalliçólipreguntariaalaprofessoraMcGonagallsilidonavapermísperanaraHogsmeadeambelsaltres,esvauniralgrupdegentquefeiacua davant de l’aula buscant arguments per convèncer-la. Però el va distreureunacommocióques’haviaoriginatalprincipidelacua.

LaLavenderBrownestavaplorant.LaParvatil’abraçavaiexplicavaalgunacosaalSeamusFinniganialDeanThomas,ques’havienposatmoltseriosos.

—Quèetpassa,Lavender?—vapreguntarl’Hermionepreocupadaquanella,elHarryielRonesvanafegiralgrup.

—Aquestmatíharebutunacartadelsseuspares—vaxiuxiuejarlaParvati—.UnaguineuhamatatelseuconillBinky.

—Oh—vaferl’Hermione—.Hosento,Lavender.—Ho hauria hagut de saber! Hauria hagut de saber que passaria! —va

exclamarlaLavenderenuntotràgic—.Sapsquindiasom,avui?—Mmm…

—Setzed’octubre!«Allòquetem,passaràeldivendressetzed’octubre».Usenrecordeu?Ellateniaraó,teniaraó!

EnaquellsmomentstotalaclasseenvoltavalaLavender.ElSeamusmoviaelcappensarós.L’Hermionevatitubejarifinalmentvadir:

—Tenies…?TeniesporqueunaguineumatéselBinky?—Dona, no necessàriament una guineu… —va dir la Lavender, que va

aixecarlavistaivamirarl’Hermioneambelsullsplorosos—.Peròésclarqueteniaporquemorís.

—Ah—vaferl’Hermione.Vaferunaaltrapausa,illavorsvacontinuar—:Eravell,elBinky?

—N-no!—vadirlaLavenderentreplors—.Erapetitó!LaParvatilavaestrènyerentreelsseusbraços.—Doncsllavors,perquèteniesporquemorís?—vapreguntarl’Hermione.LaParvatiselavamirardefitafit.—Penseu-ho lògicament—va dir l’Hermione, girant-se cap a la resta del

grup—.ElBinky no hamort avui, oi?Avui hem sabut que haviamort.—LaLavender va gemegar—. I no pot ser que ella temés que es morís, perquè lanotícialihaprovocatunxoc…

—Lavender,nolifaciscasal’Hermione—vadirelRonenveualta—.Lesmascotesdelsaltresliimportenbenpoc.

JustenaquellmomentlaprofessoraMcGonagallvaobrirlaportadel’aula,cosaque seguramentva ser una sort; l’Hermione i elRon s’estaven fulminantamblamirada.Vanentrar,esvanasseurecadaunauncostatdelHarryinoesvanparlarentotalaclasse.

Quanvatocarlacampana,elHarryencaranohaviadeciditquèlidiriaalaprofessora McGonagall i afortunadament ella abans va treure el tema deHogsmeade.

—Unmoment,sisplau!—vacridar,quantothomjas’aixecavapermarxar—.Aprofito que tots s’estan a la meva residència per comunicar-los que m’hand’entregarelpermísperanaraHogsmeadeabansdeldiadeHalloween.Quinom’hagilliuratelpermísnopodràanaraHogsmeade,aixíquenosen’oblidin!

ElNevillevaaixecarlamà.—Perdoni,professora,peròésquecrecqueheperdut…—Lasevaàviame’lvaferarribardirectament,senyorLongbottom—vadir

laprofessoraMcGonagall—.Deviapensarqueseriaméssegur.Aixòés tot, japodenmarxar.

—Pregunta-li-hoara—livaxiuxiuejarelRonalHarry.—Però…—vacomençaradirl’Hermione.—Vinga,Harry—vaferelRon,tossut.

ElHarryvaesperarquetothomhaguéssortitdel’aulaillavorsse’nvaanar,nerviós,capalatauladelaprofessoraMcGonagall.

—Digui,senyorPotter.ElHarryvaagafaraire.—Professora, els meus tiets… Mmm… Es van oblidar de firmar-me el

permís—vadir.La professora McGonagall el va mirar per sobre de les seves ulleres

quadrades,perònovadirres.—Aixíque…Mmm…Creuquepodriaanar…?Vulldir,siemdeixariaanar

aHogsmeade…LaprofessoraMcGonagallvaabaixar lavista ivacomençaraendreçarels

papersqueteniaal’escriptori.—Emtemomoltqueno,senyorPotter—vadir—.Jahasentitelquehedit.

SensepermísningúnopotanaraHogsmeade.Sónlesnormes.—Però, professora… Els meus tiets són muggles… No entenen res de

Hogwartsnidepermisos…—vainsistirelHarry,mentreelRonl’animavaambgestos—.Sivostèemdonéspermís…

—Perònon’hidono—vadirlaprofessoraMcGonagall,queesvaaixecarivaguardar elspapersbenendreçats enuncalaix—.Alpaperhidiu claramentquesónelsparesoels tutorsquihandedonarelpermís.—Se’lvamirarambunaexpressióestranya.Podiaserquefosdepena?—.Hosento,Potter,aixòéstotelquelipucdir.Iaraafanyi’s,quefaràtardalaproperaclasse.

Nos’hipodiaferres.ElRonvadeixarlaprofessoraMcGonagallcomundrapbrut,cosaqueal’Hermionenolivaagradargens;perlasevabandal’Hermionevaadoptarunaexpressióde«hofapelseubé»queencaraempipavaméselRon,i el Harry va haver de suportar que tots els seus companys parlessinanimadamentdelquefarienuncoparribessinaHogsmeade.

—Comamínimtenslafesta—vadirelRon,esforçant-seaanimarelHarry—.Lafesta,lafestadeHalloween,alanit.

—Ah,sí—vaferelHarrytottrist—,fantàstic.TenirlafestadeHalloweeneraunacosabona,peròhauriaestatmoltmillor

anar-hidesprésdetotundiaaHogsmeadeambelsamics.Resdelquelivandirelvafersentirmillor.ElDeanThomas,queeraboamblaploma,esvaoferirperfalsificarlasignaturadeltietVernonalpermís,peròcomqueelHarryjalihaviaditalaprofessoraMcGonagallquenol’hihavienfirmat,allònoserviriade res. El Ron va suggerir, gairebé sense gosar, que fes servir la capa de lainvisibilitat, però l’Hermione s’hi va negar en rodó i li va recordar que elDumbledorehaviaditqueelsdemèntorshipodienveureatravés.IelPercyliva

dirlesparaulesmenysreconfortantsqueselipodienhaveracudit.—Enfanungramassa,d’aixòd’anaraHogsmeade,Harry,inon’hihaper

tant—vadirtotseriós—.D’acordquelabotigadellaminaduresestàbastantbé,i que a Zonko’s, Palau del Bromista hi ha coses increïbles, i sí, és cert, Cal’Alfredesmereixunavisita,peròdedebò,Harry,apartd’això,noetperdsres.

EldiadeHalloweenelHarryesva llevar ivabaixaraesmorzarambelsseuscompanys.Estavamoltafligit,peròesvaesforçarperquènoesnotés.

—Harry, et portarem moltes llaminadures de Ducsdemel —va dirl’Hermione,aquisabiamoltdegreulasituaciódelseucompany.

—Sí,moltes—vadir elRon.L’Hermione i ell finalmenthavienoblidat lapicabarallasobreelMalifetperfercostatalHarry.

—Nopatiupermi—vadirelHarryenuntoquepreteniaserdespreocupat—.Jaensveuremalafesta.Passeu-vos-hobé.

Elsvaacompanyaralvestíbul.ElFilch, l’encarregatdemanteniment,eraala porta principal comprovant que tots els que volien sortir fossin a la llista,escrutant cada cara recelosament i assegurant-se que ningú que no hagués desortirtravesséslaporta.

—QuèPotter, et quedes aquí?—va cridar elMalfoy, que feia cua amb elCrabbeielGoyle—.Tenspordeveureelsdemèntors?

ElHarrynolivafercas,vapujar l’escalademarbreensolitari iva tornarcapalaTorredeGryffindorpelspassadissosdeserts.

—Contrasenya?—vademanarlaSenyoraGrassa,despertantdelamigdiada.—Fortunamajor—vadirelHarryapàtic.El retrat es va enretirar i el Harry va travessar el forat del mur. La sala

comuna era plena d’alumnes de primer i segon i d’alguns de més grans queevidentment havien anat tantes vegades aHogsmeade que ja hi havien perdutl’interès.

—Harry!Harry!Ei,Harry!EraelPauParra,unalumnedesegonquesentiareverènciapelHarryique

mainodeixavaescaparunaoportunitatdeparlarambell.—Harry,quenovasaHogsmeade?Comésquenohivas?Ei—elPauva

mirarelsseusamicsentusiasmat—,potsseureaquíambnosaltres,sivols.—Mmm…Nogràcies,Pau—vadirelHarry,quenoliveniagensdegust

estarenvoltatd’ungrupdegentquelimiravalacicatriudescaradament—.Men’hed’anar…Men’hed’anaralabiblioteca,tincunamicadefeina.

Desprésd’allònoteniacapmésopcióquegirar-seianar-se’nperonhaviavingut.

—Iperaaixòm’hasdespertat?—livacridaral’esquenalaSenyoraGrassa,

malhumorada,mentreellsen’anava.Senseesma,elHarryvafercapalabiblioteca,peròamigcamívacanviar

d’opinió;noteniaganesdetreballar.Vafermitjavoltaiesvatrobarcaraacaraamb el Filch, que òbviament acabava d’acomiadar-se dels últims visitants deHogsmeade.

—Quèfas?—varugirelFilch,desconfiat.—Res—vadirelHarrysincerament.—Res!—vaexclamarelFilchamblesmandíbulestremoloses—.Ivolsque

m’ho cregui? Passejant-te furtivament per l’escola tot sol… Per què no ets aHogsmeade amb els teus companys comprant perdigons pudents, pols que fasaltarieruguesqueesclatencomlarestadelsteusrepugnantsamiguets?

ElHarryvaarronsarlesespatlles.—Japots tornararamateixa la salacomunade la teva residència!—liva

engegarelFilch,queesvaquedarmirantelHarryfinsquevadesaparèixer.PeròelHarrynovatornaralasalacomuna;vapujarunaescalaamblaidea

d’anaralamussolerissaaveurelaHedwig,ifeiacamíperunaltrepassadísquandesd’unasalaalgúelvacridar:

—Harry?ElHarry es va tombar per veure qui el cridava i es va trobar el professor

Llopin,quetreiaelcapperlaportadelseudespatx.—Quèfas?—vapreguntar-lielLlopin,enuntomoltdiferentdelquehavia

fetservirelFilch—.OnsónelRonil’Hermione?—AHogsmeade—vadirelHarryambveupretesamentdespreocupada.—Ah—va fer el Llopin. Se’l va quedar mirant un instant—. Per què no

entres?M’acabad’arribarunganyotusquevaig encarregarper a la lliçóde lasetmanaqueve.

—Unquè?—vaferelHarry.Va entrar al despatx del Llopin. En un racó hi havia un gran aquari que

conteniaunabèstiad’uncolorverdfastigósambunesbanyetespunxegudes,quepremia la cara contra el vidre, feia ganyotes i movia uns dits llargs iesprimatxats.

—Undimonid’aigua—vadirelLlopinobservantmeditabundelganyotus—. No crec que ens doni gaires problemes, sobretot després d’haver fet elskappes.L’estratagemaconsisteixainutilitzar-lilesmans.Hasvistquinsditstananormalmentllargsqueté?Sónmoltforts,peròmoltfràgils.

Elganyotuselsvamostrarlesdentsverdesiesvaamagarenunracórereunmatolld’algues.

—Etvedegustunte?—livapreguntarelLlopin,buscantlateteraamblamirada—.Estavaapuntdefer-me’nun.

—Sí,gràcies—vadirelHarryunamicaincòmode.ElLlopinvadonarunscopetsdevaretaalateteraitotd’unavasortirvapor

delbroc.—Seu—va dir elLlopin.Va agafar una capsametàl·lica i en va treure la

tapa—.Hosento,detenomésentincenbossetes.Ésclarque…M’equivocosidicquejan’hastingutprou,deteenfulla?

ElHarryse’lvaquedarmirant.AlLlopinlibrillavenelsulls.—Comhosap?—vapreguntarelHarry.—M’ho va explicar la professora McGonagall—va dir el Llopin, i li va

donaralHarryunatassaescantellada—.Not’amoïna,oi?—No—vadirelHarry.Vapensard’explicar-liallòdelgosquehaviavista

la placeta de lesMagnòlies, però al final va decidir que no. No volia que elLlopin es pensés que era un covard, imoltmenys després que el professor jahagués posat de manifest que creia que el Harry no es podia enfrontar a unimpostorus.

Elquepensavaselidevianotaralacara,perquèelLlopinvadir:—Etpreocupaalgunacosa?—No—vamentirelHarry.Vaferunglopdeteiesvamirarelganyotus,

quel’amenaçavaambelpuny—.Sí—varectificardesobte,ivadeixarlatassaal’escriptoridelLlopin.

—Recordaeldiaquevamenfrontar-nosal’impostorus?—Sí—vaferelLlopintranquil.—Per què no va deixar que m’hi enfrontés? —va preguntar el Harry

abruptament.ElLlopinvaalçarlescelles.—Empensavaqueeraevident,Harry—vadirunamicasorprès.ElHarry,queesperavaqueelLlopinneguéshaverfettalcosa,esvaquedar

parat.—Perquè?—vatornarapreguntar.—Doncsperquè—vadirelLlopin,arrufant lleugerament lescelles—vaig

suposarquesiencaravesl’impostorus,esconvertiriaenLordVoldemort.ElHarry es va quedar estupefacte.Nonomés aquella era l’última resposta

que esperava, sinó que, amés, el Llopin havia anomenatVoldemort pel nom.L’única persona que el Harry havia sentit fer-ho (a part d’ell mateix) era elprofessorDumbledore.

—Javeigquenoeratanevident—vadirelLlopin,quecontinuavaamblescelles arrufades—. Bé, el cas és que vaig pensar que no seria bo que LordVoldemort aparegués a la sala de professors en aquellsmoments, perquè a lagentlientrariaelpànic.

—És cert que primer vaig pensar en Voldemort —va dir el Harryhonestament—,peròllavorsvaigrecordarelsdemèntors…

—Mmm…—vaferelLlopinreflexiu—.Vaja,vaja,esticimpressionat.—IvasomriureenveurelacaradesorpresaquefeiaelHarry—.Aixòindicaqueelqueetfamésporés…Lapor.Moltassenyat,Harry.

ElHarrynosabiaquèdir-li,aixíquevaferunaltreglopdete.—Però tu has estat pensant que no et creia capaç d’enfrontar-te amb

l’impostorus…—vainsinuarelLlopinambperspicàcia.—Doncs sí —va reconèixer el Harry, que ja se sentia molt millor—.

ProfessorLlopin,elsdemèntors…Algúvapicaralaportaielvainterrompre.—Endavant—vadirelLlopin.Era l’Snape.Portavaunacopaque treia fum iesvaquedarclavatquanva

veureelHarryallà.—Ah, Severus —va fer el Llopin amb un somriure—. Moltes gràcies.

Sisplau, que me la podeu deixar a l’escriptori? L’Snape va deixar la copafumejantal’escriptoriiesvamirarelHarryielLlopin.

—Li estava ensenyant el ganyotus al Harry —va explicar-li el Llopinafablement,assenyalanteldipòsitd’aigua.

—Fascinant—vadirl’Snapesensemirar-se’l—.Allòushohauríeudebeureal’instant.

—Sí,sí,aramateix—vaferelLlopin.—N’hefetunamarmitasencera—vacontinuarl’Snape—.Siennecessiteu

més…—Probablement demàme n’hagi de beure una altra copa.Moltes gràcies,

Severus.—Deres—vadirl’Snape,peròalasevamiradahihaviaalgunacosaqueal

Harrynolivaagradargens.L’Snapese’nvaanarseriósidesconfiat.ElHarryesvamirarlacopaencuriosit.ElLlopinvasomriure.—ElprofessorSnapehaestatmoltamabledeconfeccionaraquestapocióper

a mi —va dir—. Les pocions no han estat mai el meu fort i aquesta ésespecialment complexa.—Va agafar la copa i la va olorar—.És una llàstimaqueelsucrelifaciperdretoteslesqualitats—vaafegir.Envaferunglopivasentiruncalfred.

—Per què…? —va començar a dir el Harry. El Llopin el va mirar i varespondrelapreguntainacabada.

—No em trobo gaire bé últimament—li va explicar— i aquesta poció ésl’únic que funciona. Tinc molta sort de treballar amb algú com el professorSnape:nohihagairesbruixotsquesàpiguenfer-la.

El professor Llopin en va fer un altre glop i elHarry va sentir un impulsirreprimibledellançar-lapelsaires.

—El professor Snape s’interessa molt per les forces del mal—va deixarcaure.

—Ah, sí?—vadir elLlopin, sensedonar-hi gaire importància, i va fer unaltreglopdepoció.

—Hi ha gent que diu que…—el Harry va dubtar, però finalment ho vadeixar anar—. Hi ha gent que diu que faria qualsevol cosa per aconseguir lafeinadeprofessordeDefensaContralesForcesdelMal.

ElLlopinesvaacabarlacopaivaferunaganyota.—Ésfastigós,això—vadir—.Bé,Harry,valmésquetornialafeina.Ens

veuremméstardalafesta.—Moltbé—vaferelHarry,ivadeixarlatassadetesobrelataula.Lacopabuidaencarafumejava.

—Aquítens—vadirelRon—.T’hemportattotelquehempogut.Al Harry li va caure una cascada de llaminadures de colors brillants a la

falda.Jaera fosc,elRon i l’Hermioneacabavende tornardeHogsmeadeamblesgaltes rosadesacausadelvent fred i ambcarad’haver-s’hopassatmésbéquemai.

—Gràcies—vadirelHarry,ivaagafarunpaquetdeDiabletsPicants.ComésHogsmeade?Onheuanat?

Pel que explicaven, a tot arreu. A Vàrrets i Hènginys Equipament per alBruixot d’Avui; a Zonko’s, Palau del Bromista; a Les Tres Escombres, ons’havienpresunagerradebatutdebescuitbullent,iamoltsaltresllocs.

—Harry,l’oficinadecorreusésincreïble!Teniencomunsdos-centsmussolsdistribuïtspercolorsenfunciódelavelocitatambquèvolsquevagilacarta!

—ADucsdemel tenenunnogatnou.Endonavena tastar i ten’hemportatunamica,té…

—ALesTresEscombresenshasemblatveureunogre.Dedebò,esveuquen’hihasovint…

—Enshauriaagradatpoder-teportarbatutdebescuit.Etdeixanou…—Ituquèhasfet?Hasavançatfeina?—vapreguntarl’Hermioneunamica

ansiosa.—No—va fer elHarry—.El Llopinm’ha convidat a te al seu despatx. I

despréshaaparegutl’Snape…Elsvaexplicarlahistòriadelacopa.ElRonvaquedarbocabadat.—IelLlopins’hohabegut?—vadirtotpreocupatelRon—.Estàboig?L’Hermionevamirarelrellotge.

—Valmésqueanempassant,lafestacomençad’aquíacincminuts…Esvanapressaratravessarelforatdelretratiesvanafegiralagentadaque

anavacapalGranSalómentreseguienparlantdel’Snape.—Però si…—l’Hermione va abaixar la veu i va mirar neguitosa al seu

voltant—, si realment volia…Si volia enverinar el Llopin… no ho hauria fetdavantelHarry.

—Ja,potsertensraó—vadirelHarryquanvancreuarelvestíbul.ElGranSalóestavadecoratambcentenarsdecarabassesbuidesambespelmesadins,unnúvol de ratpenats aletejant i un munt de serpentines de color taronja quenedaventranquil·lamentpelceldetempestacomserpsd’aiguabrillants.

Elmenjareradeliciós;finsitotl’HermioneielRon,ques’havienafartatdellaminaduresdeDucsdemel,vanrepetirdetot.ElHarrynovadeixardemirarlataula dels professors. Al professor Llopin se’l veia alegre i semblava que estrobés tan bé com sempre. Parlava animadament amb el professorFlitwick, elmestred’Encanteris.ElHarryvapassejarlamiradaperlataulafinsonhihaviaelprofessorSnape.Erenimaginacionsseves,obél’SnapemiravaelLlopinméssovintquedecostum?

La festa es va acabar amb un espectacle que van fer els fantasmes deHogwarts.Vanaparèixer a travésde lesparets i les taules i van ferunapetitacoreografiaenl’aire;elNick-de-poc-sense-cap,elfantasmadeGryffindor,vaferunarepresentaciódecomlihavientallatelcapmaldestramentquevatenirmoltd’èxit.

ElHarrys’hovapassartanbéquenitansolselMalfoylivaespatllarelbonhumorquanva cridar, entre la gentadaque abandonava elGranSaló: «Potter,unaabraçadadepartdelsdemèntors!».

ElHarry,elRonil’Hermionevanseguirlarestad’alumnesdeGryffindordecamícapalatorre,però,quanvanarribaralpassadísonhihaviaelretratdelaSenyoraGrassa,elvantrobarobstruïtdegent.

—Perquènoentren?—vapreguntarelRonencuriosit.ElHarryvamirarpersobreelscapsdelsseuscompanys.Elretratestavatancat.

—Deixeu-me passar, sisplau—van sentir que deia el Percy, i es va obrircamíentrelagentambairesd’importància—.Perquèesteutotsaturats?Nopotser que tots hagueu oblidat la contrasenya…Deixeu-me passar, sóc el cap demonitors…

Illavorselsquehihaviaaldavantvanquedarmuts.Elsilenciesvaestendreperlamultitudcomsifosunaonadadefred.VansentirelPercydirenunaveusobtadamentseca:

—Ràpid,quealgúvagiabuscarelprofessorDumbledore.Tothomesvagiraramirar,elsquehihaviaalfonsesvanposardepuntetes.

—Quèpassa?—vapreguntarlaGinny,queacabavad’arribar.PocdesprésvaaparèixerelprofessorDumbledore;elsdeGryffindoresvan

enretirarperdeixar-lipasielHarry,elRonil’Hermionevanaprofitarperpassaraldavantiveurequèsucceïa.

—Déumeu!—vaxisclarl’Hermione,iesvaaferraralbraçdelHarry.El retrat estava destrossat: havia estat ganivetat salvatgement; alguns

fragmentsestaven totalmentesquinçats iel terraestavaplede trossosde llenç.LaSenyoraGrassahaviadesaparegutdelretrat.

El Dumbledore li va donar una ullada i es va girar consternat cap a laprofessora McGonagall, el professor Llopin i el professor Snape, que havienarribatcorrent.

—Hem de trobar-la —va dir el Dumbledore—. Professora McGonagall,seríeutanamabled’anaracercarelsenyorFilchidir-liquebusqui laSenyoraGrassaatotselsretratsdelcastell?

—Tindreusortsilatrobeu!—vadirunaveuetadegallina.EraelPeeves,l’esperitentremaliat,queflotavapersobreelscapsdelagenti

estavaencantat,comsemprequepercebiadesassossecoveiadestrosses.—Què vols dir, Peeves?—va preguntar-li elDumbledore serenament, i al

Peeves se li va esvair una mica el somriure. Del Dumbledore no gosava ferescarni,aixíquevaadoptarunaveuoliosaquenoeramillorquelasevaveudegallina.

—Està avergonyida, senyor director. No vol que la vegin. Es troba en unestatlamentable.L’hevistcórrerperunpaisatgeadaltalquartpis,amagant-seentre els arbres. Cridava coses horribles—va dir tot content—. Pobreta—vaafegir,pocconvincent.

—Haditquihohaviafet?—livapreguntarelDumbledoreambcalma.—Sí, senyor—va dir el Peeves amb un posat de qui sap què, a punt de

deixar caure una notícia bomba—. S’ha enfadatmolt quan ella no l’ha deixatentrar,sap?—ElPeevesvaferunatombarellaivasomriurealDumbledoreperentrelescames—.Téuntemperamentterrible,aquestSiriusBlack.

9.Lúgubrederrota

El professorDumbledore va fer tornar tots els alumnes deGryffindor alGranSaló i deu minuts després hi van aparèixer els de Hufflepuff, Ravenclaw iSlytherin,totsmoltestranyats.

—Elsprofessorsijohemd’escorcollarelcastellafons—elsvadiratotsuncoplaprofessoraMcGonagallielprofessorFlitwickvantancarlesportes—.Emtemomolt que, per la seva seguretat, hauran de passar la nit aquí al saló. Elsmonitorsfaranguàrdiaalesentradesielscapsquedenencarregatsdetot.Encasquesorgíscapproblema,sisplau,comuniqui-me’limmediatament—livadiralPercy, que se sentiamolt orgullós i important—. Enviï una nota amb un delsfantasmes.

ElprofessorDumbledorevaferunapausa,jaestavaapuntdesortirdelGranSalóquanvaafegir:

—Ah,sí,emsemblaquenecessitaran…—Vaferungestdevaretasenzillilesquatregranstaulesesvanenretirarcapalesparets;unaltregestielterravaquedarcobertdesacsdedormirdecolorvioleta.

—Quedorminbé—vadirelprofessorDumbledoreabansdemarxar.ElGranSalóesvaconvertirimmediatamentenungalliner.ElsdeGryffindorexplicavenalarestaelquehaviapassat.—Totsalssacsdedormir!—vacridarelPercy—.Vinga,jan’hihaproude

xerrameca!D’aquíadeuminutsapagaréelsllums!—Som-hi—va dir el Ron alHarry i l’Hermione.Van agafar tres sacs de

dormiriesvanposarenunracó.—Creieu que elBlack encara és al castell?—els va preguntar l’Hermione

ambunxiu-xiu.—ÉsobviqueelDumbledorepensaqueéspossible—vadirelRon.—És una sort que hagi triat la nit d’avui—va dir l’Hermione mentre es

ficaven vestits als sacs. Es van repenjar en els colzes per seguir parlant—.L’únicanitquenoéremalatorre…

—Deuhaverperdutlanociódeltemps,tantsanysallàtancat—vadirelRon—.Nosen’haadonatqueeraHalloween,sinohauriavingutdirectecapaquí.

L’Hermioneesvaestremir.Al seu voltant tothom es feia la mateixa pregunta: «Com s’ho ha fet per

entrar?».—Potserésquesapcomaparetre—vadirunanoiadeRavenclawmigmetre

enllà—.Aparèixerdelno-res,vaja.—Probablement s’ha disfressat —va dir un noi de Hufflepuff que feia

cinquè.—Potserhavingutvolant—vasuggerirelDeanThomas.—Però,quèpassa?Ésquesócl’únicaques’hallegitHogwarts,lahistòria?

—elsvapreguntarl’HermioneirritadaalHarryialRon.—Ésbastantprobable—vadirelRon—.Perquèhodius?—Doncsperquèelcastellestàprotegitpermoltesméscosesquenomurs—

vaexplicarl’Hermione—.Hihaunmuntd’encanterisperevitarques’hipuguientrar d’amagat.No pots aparèixer aquí com si res. Im’agradaria saber quinadisfressapothaverenganyatelsdemèntors.Vigilentoteslesentradesalsjardins;itambél’haurienvistarribarvolant.Amés,elFilchconeixtotselspassadissossecretsperentraralcastell,segurqueelstécontrolats…

—S’apaguen els llums!—va cridar el Percy—. Tothom als sacs i res deparlar!

Totes les espelmes es van apagar a l’instant. A partir d’aquell momentl’únicallumquehihaviaalasalaeralaqueemetienelsfantasmes,queanavenflotantd’unllocal’altreparlantentoseriósambelsmonitors,ilaqueveniadelsostreencantat,queestavacobertd’estels,igualqueelceldefora.Entreaixòielmurmuri que encara omplia la sala i que semblava el vent, el Harry tenia lasensaciód’estarfentbivac.

Cadahoraapareixiaunprofessorpercomprovarquetotanavabé.Capalestresdelamatinada,quanlamajoriadelsalumnesjas’havienquedatadormits,vaentrarelprofessorDumbledore.ElHarryvaveurequeanavaabuscarelPercy,queespassejavaentreelssacsdientalagentquecallés.ElPercyeraapropd’onerenelHarry,elRonil’HermioneiràpidamentesvanferelsadormitsquanvansentirlespassesdelDumbledoreacostant-s’hi.

—Capnovetat,professor?—vapreguntarelPercyambunxiu-xiu.—No.Totbé,aquí?—Estàtotsotacontrol,senyor.—Moltbé.Notécapsentitfer-losmoureara.Hetrobatunvigilanttemporal

alretratquetapaelforatd’entradaaGryffindor.Demàjapodrantornar-hi.—IlaSenyoraGrassa?

—Estàamagadaenunmapad’Argyllshirealasegonaplanta.Pelqueesveus’hanegatadeixarpassarelBlacksenselacontrasenyaielll’haatacat.Encaraestàsotaelsefectesdelxoc,peròuncops’hagicalmatfaréqueelsenyorFilchlarestauri.

La porta d’entrada es va obrir de nou, el Harry va sentir uns passos ques’apropaven.

—Senyordirector?—Eral’Snape.ElHarryvarestarimmòbil,forçantl’oïda—.Hemacabatd’escorcollareltercerpisinol’hemtrobat.ElFilchhabuscatalesmasmorresitampocnohihatrobatres.

—Què en sap, de la Torre d’Astronomia? I la sala de la professoraTrelawney?Ilamussolerissa?

—Jaestàtotescorcollat…—Molt bé, Severus. De fet no esperava que el Black s’hagués quedat

pul·lulantperaquí.—Professor, té cap idea de com ha aconseguit entrar? —va preguntar

l’Snape.ElHarryvaalçarlleugeramentelcapperdeixarlliurel’altraorella.—Moltes,Severus,itotesiguald’improbables.El Harry va obrir els ulls durant una fracció de segon i va forçar-los per

veure-s’hien la foscor;elDumbledore lidonava l’esquena,peròalPercy,queestavadecara,elvaveuremoltatentescoltantlaconversaial’Snape,deperfil,se’lveiamalhumorat.

—Senyordirector,recordeulaconversaquevamtenirjustabansque…?Quecomencéselcurs?—vapreguntarl’Snapegairebésensemoureelsllavis,comsinovolguésqueelPercyelsentís.

—La recordo, Severus —va dir el Dumbledore, amb un lleuger tod’advertènciaalaveu.

—Sembla… Sembla ja gairebé impossible que el Black hagi pogut entrarsense ajuda des de l’interior. Ja vaig expressar els meus dubtes quan vanomenar…

—Severus, estic totalment convençut que ningú no ha ajudat a entrar elBlack—vadirelDumbledoreenuntodeveuquedeixavatanclarqueeltemaestava fora de discussió, que l’Snapenova replicar—. I ara permeteu-mequevagiaparlarambelsdemèntors—vaafegirelDumbledore—.Elsheditqueelsinformariadelsresultatsdel’escorcoll.

—Inohanvolgutajudar,senyor?—vapreguntarelPercy.—Oh,i tant—vadirelDumbledorefredament—.Hosentomolt,peròcap

demèntorentraràenaquestcastellmentrejosiguieldirectordel’escola.El Percy es va sentir avergonyit. El Dumbledore va sortir del Gran Saló

caminant de pressa i sense fer soroll. L’Snape es va quedar aturat un instantobservant el director amb una expressió de profund ressentiment a la cara illavorselltambévamarxar.

ElHarryvagirarelcapendireccióalRonil’Hermione.Totsdostenienelsullsbenobertsireflectienelcelestelat.

—Quèhapassat?—vapreguntarelRonambunmurmuri.

Durantunsquantsdiesal’escolanoesvaparlarderesmésquedelSiriusBlack.Les teories sobre com havia entrat a l’escola s’anaven fent cada cop mésesbojarrades.LaHannahAbbott,unanoiadeHufflepuff,esvapassargranpartdelaclassedeBotànicaexplicantatothomquelavolguésescoltarqueelBlackpodiaconvertir-seenunarbustenflor.

El llençesquinçatdelaSenyoraGrassahaviaestatreemplaçatpelretratdeSir Cadogan i el seu cavall gris rabassut. Allò no li va agradar a ningú. SirCadogan es passava gran part del temps desafiant els alumnes a un duel, i laresta inventant-se unes contrasenyes absurdament complicades, que canviavadoscopsaldia.

—Seli’nvaelcap—livadirelSeamusFinnigantotenfadatalPercy—.Nohipodrienposaralgúaltre?

—Capdelsaltresretratsnohavolgutlafeina—vadirelPercy—.ElsfaporelquelivapassaralaSenyoraGrassa.SirCadoganésl’únicquehaestatprouvalentperacceptar-la.

ÉsclarquealHarry l’últimque lipreocupavaeraSirCadogan.Tothomelvigilavadeprop.Elsprofessorssempretrobavenalgunaexcusaperacompanyar-loallàonanésielPercyWeasley(elHarrysospitavaqueactuantperordredelasevamare) el seguia a tot arreu com si fos un gos extremament pompós. Peracabar-hod’adobar, laprofessoraMcGonagall el va cridar al seudespatx ambunaexpressiótanfoscaqueelHarryesvapensarques’haviamortalgú.

—Senyor Potter, ja no li ho podem amagar per més temps—va dir moltseriosa—.Séqueaixòseràunxocperavostè,peròésqueresultaqueelSiriusBlack…

—Jaséqueemvaaldarrere—vadirelHarry,queestavacansatdeltema—.VaigsentirelparedelRondir-hoalasevamare.ElsenyorWeasleytreballaalaConselleriad’AfersMàgics.

LaprofessoraMcGonagallesvaquedarestupefacta.EsvamirarelHarryunmomentidesprésvadir:

—Vaja.Bé,doncsllavors,senyorPotter,suposoqueentendràquepensiqueésmassa arriscat que entreni a quidditch els vespres. No pot estar allà sol alcamp,nomésambelsseuscompanysd’equip…

—Peròsieldissabtetenimelprimerpartit!—vadirelHarryindignat—.Hed’entrenar!

LaprofessoraMcGonagallelvaobservaratentament.ElHarrysabiaqueellateniamoltd’interèsen lamarxade l’equip;al cap i a la fihaviaestat ellaquil’haviaproposatcomacaçador.

ElHarryvaesperar,aguantant-selarespiració.—Mmm…—LaprofessoraMcGonagallesvaaixecarivamirarl’estadide

quidditch,apenesvisibleperculpadelapluja,atravésdelafinestra—.Déusapcomm’agradariaqueguanyéssimelcampionatd’unavegada…Però tot iaixí,Potter…Quedariamoltméstranquil·lasihihaguésunprofessorambvostès.LidemanaréaMadameHoochquesupervisielsseusentrenaments.

A mesura que s’anava acostant el dia del partit el temps empitjorava, peròl’equipdeGryffindornoesvadeixardesanimarperallòis’entrenavamésquemaisota lavigilànciadeMadameHooch.Durant l’últimentrenament,elMarcRourevadonarmalesnotíciesal’equip.

—DemànojugaremcontraSlytherin—elsvadirmoltenfadat—.AcabodeparlarambelFlint.JugaremcontraHufflepuff.

—Perquè?—vanferelsjugadors.—L’excusaquem’hadonatésqueelseucaçadorencaranoestàrecuperatde

lalesióalbraç—vadirelRoureamblesmandíbulesclosesdefúria—.Peròésevidentqueenrealitatnovolenjugarperculpadelmaltemps.Deuenpensarqueelsperjudica…

Haviaploguttoteldia,feiamoltdeventimentreelRoureparlavavansentiruntrollunyà.

—El Malfoy no té res al braç! —va exclamar el Harry, furiós—. És uncomediant!

—Jahosé,perònohopodemdemostrar—vadirelRoureamargament—.HemestatpracticantlesjugadespensantquejugaríemcontraSlytheriniaraensfan jugar contraHufflepuff. La sevamanera de jugar ésmolt diferent.Améstenenuncapitàicaçadornou,elCedricDiggory.

L’Angelina,l’AlíciailaKateesvandonarcopsdecolzeivanriure.—Què passa? —va preguntar el Roure, que desaprovava aquell

comportamentdespreocupat.—Ésaquellnoialttanguapo,oi?—vadirl’Angelina.—Forticallat—vadirlaKatie,itotestresvantornarariure.—És callat perquè és tan curt que no sap dir dues paraules seguides—va

intervenir el Fred irritat—.Marc, no entenc per què estàs tan amoïnat, contraHufflepuff serà bufar i fer ampolles.L’últim copque vam jugar contra ells el

Harryvacapturarlapapallonaencincminuts,te’nrecordes?—Peròaquestcopseràmoltdiferent!—vacridarelRoureambelsullsfora

delesòrbites—.ElDiggoryhamuntatunbonequip!Iellésunboncaçador!Amielqueemfeiaporeraqueushoprenguéssiuaixí.Noenspodemrelaxar!Noens podem desconcentrar! Els de Slytherin ens volen fer la traveta! Hem deguanyar!

—Tranquil·litza’t,Marc—vadirelFredunamicaalarmat—.EnsprenemalsdeHufflepuffmoltseriosamentDedebò.

El dia abans del partit el vent bufava més fort que mai i plovia a bots ibarrals. Les aules i els passadissos estaven tan foscos que es van haverd’encendre més torxes. Realment l’equip de Slytherin es comportava ambarrogància,icapdelsseuscomponentsmésqueelMalfoy.

—Tant de bo pogués jugar demà —sospirava mentre el vendaval feiatremolarlesfinestres.

ElHarrynoteniaresalcapquenofoselpartitdel’endemà.ElMarcRoureesvapassareldiadonant-liconsellsentreclasseiclasse.Eltercercopquehovafer, el Roure va parlar tant que de sobte el Harry es va adonar que feia deuminutstardaclassedeDefensaContralesForcesdelMalivasortircorrent,ielRouredarrereseu,cridant-li:

—El Diggory té una virada molt ràpida, Harry, així que potser hauriesd’intentarencerclar-lo…

El Harry es va aturar davant de la porta de l’aula de Defensa Contra lesForcesdelMal,lavaobriris’hivaesmunyir.

—Perdoniquefacitard,professorLlopin,ésque…PerònovaserelprofessorLlopinquivaaixecarelcapdesde l’escriptori.

Eral’Snape.—SenyorPotter,aquestaclassefadeuminutsquehacomençat,aixíquedeu

puntsmenysperaGryffindor.Segui.PeròelHarrynoesvamoure.—OnéselprofessorLlopin?—vapreguntar.—Noestrobagairefiavuiihapreferitnoferclasse—vadir l’Snapeamb

unaganyota—.Emsemblaqueliheditques’assegués.PeròelHarryesvaquedaronera.—Quèté?Al’Snapelibrillavenelsulls.—Resdegreu—vadir,ambcaraqueliagradariaquefosaixí—.Cincpunts

menys per a Gryffindor, i si li he de tornar a dir que s’assegui, en serancinquanta.

El Harry se’n va anar a poc a poc cap al seu pupitre i s’hi va asseure.L’Snapevamirarelsalumnes.

—Comdeia abans quem’interrompés el Potter, el professor Llopin no hadeixatescritquinstemeshantocataclasse…

—Senyorprofessor,hemfetimpostorus,capellsvermells,kappesiganyotus—vadirl’Hermioneal’acte—,iaraanàvemacomençar…

—Silenci!—vaferl’Snapetallant—.Nohepreguntatres.Noméscomentavalamancad’organitzaciódelprofessorLlopin.

—Doncs és elmillor professor deDefensaContra les Forces delMal quehemtingutmai—vadeixaranarelDeanThomasambvalentia, i larestadelaclasse va mostrar que hi estava d’acord. L’Snape va adoptar un posat mésamenaçadorquemai.

—Veigqueesconformenambpoc.Certament,noespotdirqueelprofessorLlopin els exigeixi gaire… ganyotus i capells vermells…Això ja ho haurienhagutdeferaprimer.Avuifarem…

L’Snapeesvaposarafullejarelllibredetextialfinalesvaaturaral’últimcapítol,totiquesabiaperfectamentquenohihavienarribat.

—Elshomesllop—vadirl’Snape.—Però, senyorprofessor—vaprotestar l’Hermione,que semblava incapaç

decontenir-se—,elshomesllopnotoquenfinsmésendavant.Avuihavíemdeferelsdespistaires…

—Senyoreta Granger —va dir l’Snape tan lentament que feia por—, empensavaque la classe la feia jo, i novostè. I jo elsordenoquevagin tots a lapàgina tres-cents noranta-quatre del llibre.—Va tornar amirar els alumnes—.Aramateix!

Elsalumneselvanobeirmirant-sed’esquitllentesiparlantentredents.—Quiempotdircomesdistingeixunhomellopd’unllop?—vapreguntar

l’Snape.Totsesvanquedarquietsiensilenci,totsexceptel’Hermione,que,comera

habitual,vaaixecarlamàimmediatament.—Ningú?—vaferl’Snape,ignorantl’Hermione.Vatornaraferunaganyota

—. M’estan dient que el professor Llopin ni tan sols els ha ensenyat lesdiferènciesbàsiquesentre…

—Jal’hihemdit—vaprotestardesobtelaParvati—,encaranohemarribatalshomesllop,estemfent…

—Silenci!—varugirl’Snape—.Vaja,vaja,vaja,mainom’hauriaimaginatquetrobariaungrupd’alumnesdetercerquenosapreconèixerelshomesllop.InformaréelprofessorDumbledoredecomvand’endarrerits…

—Senyorprofessor—vadirl’Hermione,queencaratenialamàalçada—,hihauna sèriede tretsquedistingeixenel llopde l’home llop.Per començar, elmorrodel’homellop…

—Senyoreta Granger, ja és el segon cop que parla fora de torn—va dirl’Snape amb menyspreu—. Cinc punts menys per a Gryffindor per ser unainsuportablesetciències.

L’Hermioneesvaposarcomuntomàquet,vaabaixarlamàiesvaposaramirarelterraambelsullsplorosos.Tothomesvamirarl’Snapeambfúriaiallòvaserunamostradecomeldetestaven,perquètotshavienditquel’Hermioneeraunasetciènciesalguncop,ielRon,quelihodeiaalacaracomamínimdoscopsalasetmana,vasaltarivadir:

—Ensha fet unapregunta i ella en sap la resposta!Perquè l’ha fet, si novoliaquelahicontestéssim?

Totsesvanadonaral’actequeelRons’haviapassatdelaratlla.L’Snapevaavançarcapaellapaslent,larestavaaguantarlarespiració.

—Queda castigat, senyor Weasley! —va exclamar l’Snape, inclinant-sesobreelRon—.Isimaitornaacriticarlamaneracomfaigclasse,se’npenediràprofundament.

Ningú no va dir resmés en tota l’hora.Van estarmolt quiets, resumint elcapítolsobrehomesllopdelllibre,mentrel’SnapeespassejavaentreelspupitresexaminantlafeinaquehavienfetambelprofessorLlopin.

—Aquest treball és incomplet…Això és incorrecte.El kappa ésmoltméscomú aMongòlia… I el professor Llopin li va posar un vuit? Jo no li hauriaposatniuntres…

Quanfinalmentvasonarlacampana,l’Snapeelsvaretenir.—Perdilluns almatím’hande fer una redacció sobre comes reconeixun

home llop i lesmanerespermatar-lo.Vulldos rotllesdepergamí. Ja erahoraquealgúprenguéslesregnesd’aquestaclasse.Weasley,nomarxi,hemdeparlardelseucàstig.

ElHarryi l’Hermionevansortirdel’aulaambelsseuscompanys,que,tanbonpuntvanserproullunyperquènoelssentís,vancomençaradirpestesdel’Snape.

—L’Snapemainos’haviacomportataixíambcapdelsaltresprofessorsdeDefensaContralesForcesdelMal,permoltquevolguéslafeina—livadirelHarryal’Hermione—.PerquèlitétantatírriaalLlopin?Creusqueéspelquevapassarambl’impostorus?

—No ho sé —va dir l’Hermione meditabunda—. Però espero que elprofessorLlopinesposibéaviat…

El Ron s’hi va afegir cinc minuts després; estava que s’enfilava per lesparets.

—Sabeu què em fa fer aquest…? —Va dir una cosa que va fer quel’Hermioneexclamés«Ron!»—.Volquenetegitotselsorinalsdelainfermeria.

Isensemàgia!—Respiravaprofundamentambelspunysserrats—.LaveritatésqueelBlackenshauria fetun favora totssi se l’haguéscarregateldiaaquellquevaentraral’escola!

L’endemàelHarryesvadespertarmoltd’hora;tand’horaqueencaraeradenit.Durantun instant esvapensarque l’haviendespertat els bramsdel vent, peròllavorsvasentirunabrisafredaalclatelliesvaincorporar…ElPeeves,l’esperitentremaliat,lihaviabufatl’orella.

—Quèhifastu,aquí?!—vaexclamarelHarryfuriós.El Peeves va petarrellejar amb la boca i se’n va anar de l’habitació

cloquejantcomsifosunagallina.ElHarryvabuscareldespertadora lespalpentespermirarquinahoraera.

Eren dos quarts de cinc. Maleint el Peeves, es va tombar al llit i va provard’adormir-se de nou, però un cop despert li resultava molt difícil ignorar elsbramsdelatempesta,lesfuetadesdelventcontraelsmursdelcastellielcruixitdistant dels arbres del Bosc Prohibit. Al cap de poques hores havia de ser alcampdequidditch,batallantcontralaventada.Finalmentvaperdrel’esperançadetornaraadormir-seiesvallevar,esvavestir,vaagafarlaNimbus2000ivasortirdeldormitorisilenciosament.Quanvaobrir laportavasentirquealgunacosapeludalifregavalescames.Esvaajupirjustatempsd’enxamparelMalifetperlacuaielvatreurefora.

—SapsquecomençoapensarqueelRonteniaraó?—livadiralgat,recelós—.Hihaunmuntderatolinsenaquestcastell,vésaperseguir-los.Vinga!—vaafegir,empenyentelMalifetescalesavallambelpeu—.Va,deixal’Scabbersenpau!

A la sala comuna el fragor de la tempesta encara eramés fort.Malgrat eltempsquefeia,elHarrysabiaquehauriadejugar:elspartitsdequidditchnoescancel·lavenperfotesesclimatològiques.IelHarryhaviacomençatapreocupar-se. El Marc Roure li havia mostrat de lluny qui era el Cedric Diggory; elDiggoryeraunalumnedecinquèmoltmésdesenvolupatqueelHarry.Totiquenormalmentelscaçadorseren lleugers i ràpids,ambelventquefeiaelpesdelDiggoryjugariaafavorseuperquènoliresultariatandifícilmantenirlaposició.

ElHarryvadeixarpassareltempsassegutdavantdelfoc,aixecant-sedetantentantperevitarqueelMalifets’esmunyísunaltrecopperl’escalaqueduiaaldormitori dels nois. Finalment el Harry va pensar que ja devia ser l’horad’esmorzar,aixíquese’nvaanarcapalforatdelretrattotsol.

—Alceulesarmesilluiteu,gosdecarrer!—vacridarSirCadogan.—Nom’atabalis—vadirelHarryambunbadall.Esvamenjarunboldefarinetesenormequeelvarevifarunamica,iquanja

passavaalestorradesvaaparèixerlarestadel’equip.—Seràunpartitdur—vaanunciarelRoure,quenomenjavares.—Marc,sisplau,deixad’amoïnar-te—vadir l’Alíciaentotranquil·litzador

—.Noensfaressicauunamicadexim-xim.Peròallòeramoltmésquexim-xim.Totiaixí,l’aficiópelquidditcheratan

granquetotal’escolavabaixaraveureelpartitcomsempre.Aixòsí, totsvancórrercapal’estadidequidditchambelcapacotxatcontraelventferotgeielsparaigüesquese’lsescapavende lesmans.Justabansd’entraralsvestidors,elHarry va veure el Malfoy, el Crabbe i el Goyle arrecerats sota un paraiguagrandiós,quel’assenyalaveniesreiend’ellanantcapal’estadi.

Tots els components de l’equip es van canviar i es van asseure a esperarl’habitualdiscursqueelsfeiaelRoureabansdecadapartit,perònovaarribar.ElRourevaintentarparlarunsquantscops,migesvaennuegar,vaferquenoamb el cap en senyal de desesperació i finalment els va fer un gest perquè elseguissin.

El vent bufava tan fort que gairebé els feia caure de costat mentre ellsintentaven creuar el camp. No sabien si la munió de gent que hi havia a lagraderiaelsanimavaono,perquènosentienmésqueelstrons.AlHarrylaplujaliesquitxava lesulleres ino lideixavaveure res.Comvolienques’hofespercaçarlapapallonaenaquellestat?

L’equip de Hufflepuff, vestit de groc canari, s’acostava al centre des del’altrabandadelcamp.Elscapitansdelsdosequipsesvantrobarivanferunaencaixadademans.ElDiggorylivaferunsomriurealRoure,peròaparentmentalRourelihaviaagafatunaparàlisialabocaiesvalimitaraferungestambelcap. El Harry va llegir als llavis de Madame Hooch «Ja poden muntar lesescombres»,aixíquevatreurelacamadretadelfangilavapassarpersobrelaNimbus2000.MadameHoochesvadurelxiuletalsllavisivabufar.Elsovasemblaragutidistant…Jaerenadalt.

El Harry es va enlairar veloç, encara que la Nimbus 2000 se li desviavalleugerament per l’efecte del vent. La va redreçar com va poder i va girar,escodrinyantl’aireentrelapluja.AlcapdecincminutselHarryjaestavatotxopi mort de fred; gairebé no veia ni els companys d’equip, i encara menys lapapallona.Volava amunt i avall del camp, veia unes formesboiroses de colorvermellogroc,inotenianilaméspetitaideadelquepassavaaljoc.Elventliimpedia sentir el comentarista. Els espectadors s’amagaven sota un mar decaputxesiparaigüesatrotinats.Unabalavaestarapuntdefer-locauredoscops;laplujalientelavalesulleresdetalmaneraquenol’haviavistvenir.

Va perdre la noció del temps. Cada cop se li feia més difícil controlarl’escombra. El cel s’anava enfosquint, com si s’estigués fent de nit quan no

tocava.Perpocnovaxocarcontraunjugador,initansolsvasabersieradelseuequipodelcontrari;tothomanavatanmoll,ilaplujaeratandensa,quegairebénoelsdistingia…

AmbelprimerllampvaarribarelxiuletdeMadameHooch.AlHarrylivacostarendevinarlasiluetadelRourequelifeiagestosperquèaterrés.L’equipvatocarterraiesvanesquitxartotsdefang.

—Hedemanattempsmort!—elsvacridarelRoure—.Veniucapaquí!Esvanapinyarsotaunparaiguaalmargedelcamp;elHarryesvatreureles

ulleresiselesvanetejarambelvestit.—Comanem?—Guanyemdecinquanta—vadirelRoure—,peròsinocapturemaviatla

papallonase’nsfaràdenit.—Doncs tal com està això, ho tenim clar —va dir el Harry exasperat,

sacsejantlesulleres.Justenaquellmomentvaaparèixerl’Hermioneperdarrere;escobriaelcap

amblacapaisomreiainexplicablement.—Tincunaidea,Harry!Dóna’mlesulleres,ràpid!ElHarryleshivaallargaril’Hermioneelsvadonarunscopetsamblavareta

ivadir«Impervius!»,mentrelarestadelsdel’equips’homiravenfascinats.—Ja està!—va dir ella, i va tornar les ulleres al Harry—. A partir d’ara

escopiranl’aigua.ElRoureesvaposarquesemblavaquelianavaaferunpetó.—Genial!—livacridar amb laveu roncamentre elladesapareixiadenou

entrelagentada—.Som-hi,equip,endavant!El sortilegi de l’Hermione havia aconseguit el seu propòsit. El Harry

continuavaentumitpelfredimésxopquemai,peròaracomamínims’hiveia.Amb determinació renovada, va fer volar l’escombra veloçment per l’aireturbulent,mirantentotesdireccionsbuscantlapapallona,araesquivantunabala,arapassantpersotaelDiggory,quesen’anavaescapatendirecciócontrària…

Va caure un llamp espectacular i immediatament es va sentir petar el tro.Allò estava sent cada cop més perillós. Com abans capturés la papallona,millor…

Va fer girar l’escombra per dirigir-se al centre del camp, però llavors vacaureunaltrellampquevail·luminarlagraderiaielqueelHarryhivaveurelivaferperdreelmóndevista.Contraelcelesdibuixavaambclaredatlasiluetad’unimmensgospelutdecolornegre,immòbilalafileradeseientsmésaltadetotes,queerabuida.

Livanlliscarlesmansentumidespelmànecdel’escombrailaNimbus2000vaperdreunsquantsmetresd’altura.Esvaapartarelflocdecabellsmollsqueli

tapavenelsullsivatornaramirarcapalagraderia.Elgoss’haviaesvaït.—Harry!—vacridarelRoureangoixatdesde lesperxesdeGryffindor—.

Harry,darrereteu!ElHarryvamiraral seuvoltant totalmentdesconcertat.ElCedricDiggory

volavacomunabalacapadaltiunacosetadauradaaletejavaalbellmigdelacortinad’aiguaqueelsseparava…

Horroritzat,elHarryesva llançarsobreelmànecde l’escombra ivasortirdisparatcapalapapallona.

—Vinga!—livadiralaNimbusmentrelaplujalifuetejavalacara—.Mésràpid!

Peròallàpassavaalgunacosaestranya.Unsilenciaterridoresvafer l’amodel camp. El vent, que bufava amb tanta força com abans, s’havia oblidat debramar.Eracomsidesobtealgúhaguéstretelvolum,comsielHarrydecopivoltas’haguéstornatsord…Quèpassava?

Illavorsunaonadadefredhorriblementfamiliaresvaapoderard’ell,selivaficarbenendins,justquanesvaadonarquealgunacosaesmoviaaterra…

Sensepensar,elHarryvaabandonarlapapallonaivamirarabaix.Allàasotahihaviacomamínimuncentenardedemèntors,totsambelcap

cobertalçatcapaell.Vasentircomsitinguésunafontd’aiguaglaçadaalpitquelitravessavalesentranyes.Ialeshoreshovatornarasentir…Algúquecridava,quecridavadinselseucap…Unadona…

—No,elHarryno,sisplau;elHarryno!—Surtdelmig,nenatonta…Surtdelmigaramateix…—No,elHarryno.Sisplau,mateu-meami,perònoaell…Unaboiraespessalivaenterbolirelcap.Quèfeiaallàdalt?Perquèvolava?

El que havia de fer era ajudar-la… La dona moriria… Estaven a puntd’assassinar-la…

Queia,queiaenlaboiraglaçada.—Sisplau,elHarryno!Tingueupietat!Tingueupietat!Vasentirunriureesgarrifós,ladonaxisclava,iallàesvaacabartot.—Sortqueelterraestavatantou.—Estavaconvençutques’haviamatat.—Iencanvi,nitansolss’hatrencatlesulleres.ElHarrysentiamurmurisalseuvoltant,perònoenteniaresderes.Notenia

lamés remota idead’on era, ni de comhi havia arribat, ni dequè estava fentabansd’arribarallà.Noméssabiaque li feiamal totelcos,comsi l’haguessinapallissat.

—Haestatlacosamésespantosaquehevistalavida.Lacosamésespantosa…Mésespantosa…Unesfiguresencaputxades…El

fred…Unscrits…ElHarryvaobrirelsulls.Eraenunllitalainfermeria.L’equipdequidditch

deGryffindor, cobertde fangdecapapeus, l’envoltava.ElRon i l’Hermionetambéerenallà;feientotalapintad’havercaigutenunapiscinavestits.

—Harry!—vaexclamarelFred,queestavapàl·lidmalgratelfang—.Comettrobes?

ElHarryvatenirlasensacióquelamemòriaselirebobinava.Elllamp…ElLúgubre…Lapapallona…Ielsdemèntors…

—Quèhapassat?—iesvaincorporartandesobtequetotsesvanespantar.—Hascaigutde l’escombra—vadirelFred—.Quèdevienser…?Quinze

metres?—Enspensàvemquet’haviesmatat—vadirl’Alícia,tremolant.L’Hermioneesvaestremir.Teniaelsullsvermells.—Però, i el partit? —va preguntar el Harry—. Què ha passat? L’han

anul·lat?Novarespondreningú.LaterribleveritatvacaurealdamuntdelHarrycom

unallosa.—Hem…?Hemperdut?—ElDiggoryhacapturatlapapallona—vadirelGeorge—.Justdesprésque

caiguessis.Nos’haviaadonatdelquehaviapassat.Quans’hagiratit’havistaterrahademanatqueanul·lessinelpartit,voliaqueestornésajugar.Peròhavienguanyatambjustícia…FinsitotelRourehoreconeix.

—Ionés?—vapreguntarelHarry,quede sobte s’haviaadonatquenohiera.

—Aladutxa—vadirelFred—.Emsemblaqueesvolofegar.El Harry es va amagar la cara als genolls i amb les mans s’agafava dels

cabells.ElFredlivaposarlamàal’espatllaielvasacsejarsuaument.—Escolta,Harry,éslaprimeravegadaquenocaptureslapapallona.—Haviadepassaralguncop,no?—vadirelGeorge.—Noestàtotperdut—vadirelFred—.Enshanguanyatdecentpunts,així

quesiHufflepuffperdcontraRavenclaw inosaltresguanyemaRavenclaw iaSlytherin…

—Hufflepuff hauria de perdre com amínim de dos-cents—va apuntar elGeorge.

—Sí,peròsiguanyenaRavenclaw…—Impossible, els de Ravenclaw sónmassa bons. Però si Slytherin perdés

contraHufflepuff…—Totdepèndeladiferènciadepunts…Centpuntsamuntoavall…ElHarryestavaimmòbil,nodeiaparaula.Havienperdut…Perprimercopa

lavida,haviaperdutunpartitdequidditch.Unsdeuminutsdesprés,MadamePomfreyvaentrarperdir-losqueelHarry

haviadedescansar.—Ja tornarem després —li va dir el Fred—. I no et torturis, Harry, que

continuessentelmillorcaçadorquehemtingutmai.Vansortirtotsapatollsivandeixartotunrastredefangrereseu.Madame

Pomfreyvatancarlaportais’hovamirarambreprovació.ElRonil’HermioneesvanacostaralllitdelHarry.

—El Dumbledore estava molt enfadat —va dir l’Hermione amb veutremolosa—.Maino l’haviavist així.Quanhas caigutde l’escombraha sortitcorrentalcamp,hafetunmovimentdevaretaabansquetoquessisaterraihasaterratméssuaument.Llavorshaapuntatcapalsdemèntors.Elshallançatunacosacomplatejadaihanfugitdel’estadi…Estavafuriósperquèhavienentratal’escola…

—Llavors ha fet aparèixer una llitera —va continuar el Ron—, i l’haencantat perquè et pugés cap al castell solamentre ell caminava al teu costat.Tothoms’hapensatqueestaves…

El Ron es va quedar sense veu, però el Harry no se’n va adonar. Estavapensantenelquelihavienfetelsdemèntors…Enlaveuquecridava.Vaaixecarla vista i va veure que el Ron i l’Hermione el miraven tan angoixats que vaintentarcanviardetema.

—HeuagafatlamevaNimbus?ElRonil’Hermioneesvanmirarsensesaberquèdir.—Quèpassa?—vaferelHarry,mirant-se’ls.—Bé, és que resulta que quan has caigut se l’ha endut el vent —va dir

l’Hermioneinsegura.—I?—I ha xocat contra… Ha xocat contra… Harry… Ha xocat contra el pi

cabaralla.AlHarryselivaencongirl’estómac.Elpicabarallaeraunarbremoltviolent

quehihaviaalbellmigdeljardí.—I?—vafer,tementlaresposta.—Jaconeixeselpicabaralla—vadirelRon—.No…Noliagradagaireque

xoquincontraell.—ElprofessorFlitwickensl’haportatjustabansqueetdespertessis—vadir

l’Hermioneambunfildeveu.Moltapocapoc,vaagafarunabossaque teniaalspeus, lava tombar i a

sobredel llitvancaureunmuntde trossosdefustaestellada ielsbranquillonsqueabansconstituïenelraspall;eratotelquequedavadelafidelescombradel

Harry,finalmentvençuda.

10.ElmapadeMagatotis

MadamePomfreyvaobligarelHarryaquedar-sea la infermeria totelcapdesetmana.Ellnolihovadiscutir,nitansolsesvaqueixar,perònovadeixarqueli llencés a les escombraries els trossos estellats que quedaven de la Nimbus2000.ElHarrysabiaques’estavacomportantcomunbeneit,quel’escombranoespodiaarreglar,perònohovapoderevitar;sesentiaigualquesihaguésperdutundelsseusmillorsamics.

Livanferunmuntdevisites,tothomvoliaanimar-lo.ElHagridlivaenviarun ramde flors infestadesde tisoretesquesemblavencolsgrogues, i laGinnyWeasleyvaaparèixervermellacomuntomàquetambunapostalde«posa’tbé»quehaviafetellaiquecantavaenuntoestridentquanelHarrynolaposavasotaelpesdelbolde fruita.Elscomponentsde l’equipdequidditchdeGryffindorvantornareldiumengealmatí,aquestcopambelRoure,quelivadiralHarryambunaveuprofunda,comdemort,quenoelculpavagensnimica.ElRonil’HermionenomésvanabandonarelllitdelHarryalanit.Peròresdelquevadirovaferningúnovaaconseguirquesesentísmillor,perquècapd’ellssabiaquèeraelqueenrealitatelpreocupava.

No havia explicat a ningú la història del Lúgubre, ni tan sols al Ron i al’Hermione,perquèsabiaqueells’esverariaiqueellase’nriuria.Foscomfos,elfeteraquejaselihaviaaparegutdoscops,iquetotesduesaparicionshavienanat seguides d’accidents gairebé fatals: la primera vegada quasi l’atropella elNitrèpidBus; lasegona,haviacaigutdel’escombradesd’unaalturadequinzemetres.ÉsquepotserelLúgubreelperseguiriafinsquefinalmentesmatés?Espassarialarestadelavidamirantenrerebuscantlabèstia?

I améshi havia allò dels demèntors.Es posavamalalt, se sentia humiliat,cadacopquehipensava.Tothomdeiaqueerenesgarrifosos,peròningúmésnoesdesmaiavaquanelsteniaaprop…Ningúmésnosentialaveudelsseusparesjustabansdemorir.

PerquèaraelHarryjasabiaaquipertanyialaveuquecridava.Haviasentit

elquedeia, s’havia repetitun ialtrecop lessevesparaulesdurant lesnitsquehaviapassatenblancalainfermeriamirantelsraigsdellunaqueentravenperlafinestra.Quanundemèntorseliacostava,sentiaelsdarrersmomentsdelavidadelasevamare,elsseusintentsperprotegir-lodeLordVoldemort,ilariotaquehaviafetellabansdematar-la…Iquanfinalments’adormia,elHarryqueiaenun son lleuger, somiava en mans llefiscoses i putrefactes, en uns precspetrificants,esdespertavasobresaltatiestornavaaadormirpersentirlaveudelasevamare.

Eldillunsalmatívatornaralagatzaradel’escola,ivaagrairquelavidadiàriael forcésapensarenaltrescoses,encaraquehaguésdesuportarelburletadelDracoMalfoy.ElDracogairebés’haviatornatboigd’alegriaambladerrotadeGryffindor.Finalments’haviatretl’embenatgeicelebravaquejapodiatornaraferservirelsdosbraçosimitantelHarryquanqueiadel’escombra.Esvapassarla classe de Pocions fent veure que era un demèntor que es passejava per lamasmorra i al final va aconseguir que el Ron esclatés i li llancés un cor decocodril a la cara, per la qual cosa l’Snape va descomptar cinquanta punts aGryffindor.

—Si l’Snapeens tornaa ferDefensaContra lesForcesdelMal, faréveurequeesticmalalt—vadirelRonquanesdirigienalaclassedelLlopindesprésdedinar—.Hermione,miraaveurequihiha.

L’Hermionevatreureelcapperlaportadel’aula.—Potspassar!ElprofessorLlopinhaviatornatalafeina.Certament,feiapintad’haverestat

malalt.Elvestitespellifatlianavamésgranquemaiiteniabossesalsulls,peròtot i així va somriure als alumnes quan es van asseure als pupitres. Ells vanesclatarenqueixessobreelcomportamentdel’SnapeeldiaqueelLlopinhaviaestatmalalt.

—Noésjust,noméselsubstituïa,perquèenshaviadeposardeures?—Nosabemressobreelshomesllop…—Dosrotllesdepergamí!—InolivandiralprofessorSnapequeencaranoelshavíemestudiat?—va

preguntarelLlopin,arrufantlleugeramentlescelles.Hivatornarahavermoltdexivarri.—Sí,peròellvadirquenopodiaserqueanéssimtanendarrerits…—Noensvavolerescoltar…—Dosrotllesdepergamí!Davantlacarad’indignacióquefeientots,elprofessorLlopinvasomriure.—Noespreocupin.Parlaré ambel professorSnape.Elsdispensode fer el

treball.—Oh,no!—vaferl’Hermione,moltdecebuda—.Jojal’heacabat!Va ser una classe molt divertida. El professor Llopin havia portat un

contenidordevidreambundespistaire,unésserambunacamaquesemblavafetdefum.Se’lveiabastantdelicatiinofensiu.

—Atrau els viatgers cap a terrenys fangosos—va dir el professor Llopinmentreelsalumnesprenienapunts—.Veuenelfanalqueportaalamà?Lagentsegueixlallumillavors…

El despistaire va fer un soroll repulsiu com si hagués esclafat alguna cosacontraelvidre.

Quanva sonar la campana totsvan recollir les sevescoses i se’nvananarcapalaporta.ElHarrytambé,però…

—Note’nvagis,Harry—vadirelLlopin—,m’agradariaparlarambtu.ElHarryesvagirarivaesperarqueelprofessorLlopintapéselcontenidor

deldespistaireambuntrosderoba.—M’hanexplicatelquevasucceiralpartit—vadirelLlopin,quese’nva

anarcapal’escriptoriiesvaposaraguardarelsllibresalmaletí—.Sentomoltel que li va passar a la teva escombra. Hi ha cap possibilitat que es puguiarreglar?

—No—vadirelHarry—.Elpicabarallalavadestrossar.ElLlopinvasospirar.—Elpicabarallaelvanplantarl’anyquejovaigarribaraHogwarts.Lagent

vacomençarajugaraveurequiaconseguiatocar-lieltronc,finsqueunnoiqueesdeiaDaveyGudgeonvaestarapuntdeperdreunull iarrand’aixòensvanprohibir acostar-nos a l’arbre. És evident que cap escombra hauria pogutsobreviure.

—Lihanexplicatelquevapassarambelsdemèntors?—vadirelHarryambcertesdificultatsperparlar.

ElLlopinlivallançarunamirada.—Sí.EmsemblaqueningúnohaviavistmaielprofessorDumbledore tan

enfadat. S’estan posant molt nerviosos… Estan furiosos perquè no els deixaentraral’escola…Vaserlasevapresènciaelqueetvafercauredel’escombra,oi?

—Sí —va fer el Harry. S’ho va pensar, i llavors la pregunta que elturmentavalivacauresensequepoguésaturar-la—:Perquè?Perquèm’afectentant?Ésquesócun…

—No, no té res a veure amb la valentia—va dir el professor Llopin ambfermesa, com si li hagués llegit el pensament—. Els demèntors t’afectenmésperquèatut’hanpassatcoseshorriblesialsaltresno.

Unraigdesold’hivemvaentrara l’aula ivail·luminarelscabellsgrisosilesarruguesd’aquellajovecara.

—Els demèntors són uns dels éssers més abominables que hi ha sobre lacapade la terra.Creixenenels llocsmésobscurs i immunds,gaudeixende laputrefaccióiladesesperació,esbeuenfinsal’últimagotadepau,d’esperançaidefelicitatquehihaenl’airequeelsenvolta.Encaraquenoelsveuen,finsitotelsmugglesennotenlapresència.Sit’acostesmassaaundemèntor,etxuclatotselsbonssentiments,totselsrecordsfeliços.Eldemèntorintentaalimentar-sedetufinsaconvertir-teenalgunacosasemblantaellmateix:unéssersenseànimaidespietat. Et buida i no et deixa resmés que les pitjors experiències que hastingutenlavida.Ielpitjorquet’hapassatatu,Harry,éssuficientperfercaurequalsevoldel’escombra.Not’hasd’avergonyirderes…

—Quansem’acosten—elHarrymiravaabsentl’escriptoridelLlopin,teniaunnusa lagola—,sento lesveusdeLordVoldemort ide lamevamare lanitquelavamatar.

ElLlopinva ferungestambelbraç,comsianésaabraçarelHarry,peròs’ho va repensar. Hi va haver un moment de silenci i després el Harry vacontinuar:

—Perquèvanhaverd’aparèixeralpartit?—vapreguntarambamargoralaveu.

—Tenen gana —va dir el Llopin, i va tancar el maletí de cop—. ElDumbledorenoelsdeixaentraral’escola,aixíques’hanquedatsensepreses…Suposo que no van poder resistir-ho quan van veure tota aquella gentada al’estadidequidditch,l’exaltació,lesemocionsaflordepell…Elsdeviasemblartotunbanquet.

—Azkabandeuserterrible—vamormolarelHarry.ElLlopinvaferungestafirmatiuambpesar.

—Lafortalesaestrobaenunailletamarendins,perònoelscalennielsmursni l’aigua per retenir els presos, perquè tots són presoners dels seus propispensaments,incapaçosdetenir-necapquesiguiunamicaalegre.Lamajoriaestornenbojosenunessetmanes.

—Però Sirius Black es va escapar—va dir el Harry pensarós—. Se’n vasortir…

Al Llopin li va caure el maletí de l’escriptori i es va haver d’ajupirràpidamentperagafar-loabansques’esclafésalterra.

—Sí—vareconèixer,incorporant-se—.Blackdeuhavertrobatlamaneradecombatre’ls.Mainom’hauriaimaginatqueaixòfospossible.Sesuposaqueelsdemèntorsesgotenelspodersd’unbruixotsipassagairetempsambells…

—Vostè va fer recular aquell demèntor del tren—va recordar de sobte el

Harry.—Bé,ésquehiha…algunsmecanismesperdefensar-se’n—vadirelLlopin

—.Peròal trennoméshihaviaundemèntor.Commésn’hiha,mésdifícil ésoposar-hiresistència.

—Quinssónaquestsmecanismes?—vapreguntarelHarryal’acte—.Me’lspodriaensenyar?

—Harry,jonosóccapexpertendemèntors…Alcontrari…—Peròsielsdemèntorstornenaveniraunaltrepartitdequidditch,hedeser

capaçdedefensar-me…El Llopin es vamirar la cara de determinació delHarry, s’ho va pensar i

llavorsvadir:—D’acord, intentaré ajudar-lo. Però em temo molt que no podrà ser fins

després de les vacances. Ara tinc molta feina endarrerida, vaig triar un malmomentperposar-memalalt.GràciesalapromesaquelihaviafetelLlopindedonar-li lliçonsperdefensar-sedelsdemèntors,que li feiapensarquemaimésnohauriadetornarasentircomvamorirlasevamare,ialfetqueRavenclawvaapallissarHufflepuffalpartitdequidditchquevanjugaralfinaldenovembre,elHarryesvatornaraanimar.ElsdeGryffindornohotenientotperdut,arabé,noespodienpermetreelluxedeperdreunaltrepartit.ElRourevarecuperarlasevaenergiafrenèticaifeiaentrenarl’equipmésduramentquemaisotalacortinadeplujaglaçadaquenovadeixardecauredurantelmesdedesembre.ElHarrynovaveureelméspetitindicidelapresènciadedemèntorsalsjardinsdel’escola.LacòleradelDumbledoreelsmanteniaalsllocsdevigilànciaalesentrades.

Duessetmanesabansques’acabéseltrimestre,elcelesvatornard’unblancopalí enlluernador i un matí els jardins fangosos van aparèixer coberts d’ungebre brillant. A dins el castell es començava a respirar un aire nadalenc. Elprofessor Flitwick, el mestre d’Encanteris, va decorar la seva aula amb unsllumets tornassolats que van resultar ser fades de debò. Tots els alumnesparlaven animadament dels plans que tenien per a les vacances. El Ron il’Hermione havien decidit quedar-se a Hogwarts, però, per molt que el RondiguésquehofeiaperquènopodriaresistirduessetmanesacasaambelPercyipermoltquel’Hermioneinsistísquenecessitavaelsserveisdelabiblioteca,novan aconseguir enganyar elHarry: es quedaven per fer-li companyia, i ell elsestavamoltagraït.

Per delícia de tothom excepte del Harry, hi havia una altra excursió aHogsmeadel’últimcapdesetmanadeltrimestre.

—PodremanaracomprarelsregalsdeNadal!—vaexclamarl’Hermione—.AlsmeuspareselsencantaranelsEscuradentsdeMentadeDucsdemel!

Totalment resignat a tornar a ser l’únicalumnede tercerqueesquedavaa

l’escola,elHarry livademanarprestatalRoureeldarrernúmerode larevistaTotEscombraamblaintenciódepassar-seeldiarepassantlesdiferentsmarquesque hi havia al mercat. Als entrenaments havia fet servir una escombra del’escola,unaEstelFugaçvellaqueeramolt lenta iesmoviaabatzegades;eraevidentquenecessitavacomprar-seunaescombranova.

Elmatídeldissabtedel’excursióaHogsmeade,elHarryesvaacomiadardelRonidel’Hermione,queanavenbenabrigatsamblacapailabufanda,vapujarl’escala demarbre tot sol i es va dirigir cap a la Torre deGryffindor.A forahaviacomençatanevarialcastellregnavaelsilenci.

—Psst…Harry!Esvaaturarenmigdelcorredordeltercerpis,esvagirarivaveureelFredi

elGeorge,quetreienelcapdedarrered’unaestàtuad’unabruixageperudaambunsolull.

—Quèfeuaquí?—vapreguntarelHarryencuriosit—.ComésquenoheuanataHogsmeade?

—Hemvingutadonar-teunaalegriaabansdemarxar—vadirelFred,ilivapicarl’ulletambairedemisteri—.Vine…

Livaassenyalarunaaulabuidaquehihaviaal’esquerradel’estàtuabòrnia.ElFredielGeorgehivanentrarielHarryelsvaseguir.ElGeorgevatancarlaportaambmoltdecompteillavorsesvagirarcapalHarryambunsomriure.

—Harry,t’hemportatunregaldeNadalavançat—vadir.ElFred es va treure alguna cosa de la capa ambungest ampul·lós i la va

posarsobreundelspupitres.Erauntrosdepergamígran,quadratimoltgastatenquènohihaviaresescrit.ElHarry,ques’esperavaalgunadelesbromesdelFredielGeorge,se’lvamirar.

—Quèésaixò?—Harry,aixòéselsecretdelnostreèxit—vadirelGeorge,acaricianteltros

depergamíensenyaldegratitud.—Enscostamoltdesprendre’ns-en—vadirelFred—,peròahiralanitens

vamdecidir;tuelnecessitesmoltmésquenosaltres.—I amés, ja ens el sabem dememòria—va assegurar el George—. Te’l

deixemenherència.Defetnosaltresjanoelnecessitem.—Ijoperaquèvulluntrosdepergamívell?—vapreguntarelHarry.—Untrosdepergamívell!—vaexclamarelFredtancantelsullscomsiel

Harryl’haguésofèsprofundament—.George,explica-li-ho.—Doncs resulta que quan fèiem primer i érem joves, despreocupats i

innocents…ElHarryesvaposarariure.DubtavamoltqueelFredielGeorgehaguessin

estatmaiinnocents.

—Bé,més innocents del que somara, si vols…Ens vam ficar en unpetitembolicambelFilch…

—Vamllançarunabombafètidaenunpassadísiperalgunmotiuallònolivaagradar…

—Aixíqueensvaarrossegarcapalseudespatxivacomençaraamenaçar-nosambelseuhabitual…

—Fàstic…—Decàstig…—Inovampoderevitarfixar-nosenundelscalaixosdelsseusarxivadorson

deia«Confiscat:Moltperillós».—Vesperon…—vadirelHarry,quecomençavaadivertir-se.—Tuquèhauriesfet,enuncasaixí?—vapreguntar-lielFred—.Doncsel

Georgevallençarunaaltrabombafètidaperdistreure’l,jovaigobrirelcalaixivaigtrobar-meamb…Això.

—No és tan terrible com sembla —va dir el George—. El Filch deviasospitarquèera,perquèsinonol’hauriaconfiscat,peròcreiemquenovaarribarasabermaicomfer-loservir.

—Ivosaltressíquesabeucomfer-loservir?—Ésclar—vaassegurarelFredambunsomriuresatisfet—.Aquestapetita

meravellaenshaensenyatmésquetotselsprofessorsdel’escolajunts.—M’esteu prenent el pèl—va dir el Harry, mirant-se el tros de pergamí

gastat.—Ahsí?—vaferelGeorge.Vatreurelavareta,vadonarunscopetsalpergamíivadir:—Prometosolemnementquevullferunamalifeta.Iunesfineslíniesdetintaesvancomençaraescamparpelpergamícomuna

teranyina des del punt en què elGeorge l’havia tocat amb la vareta. S’unien,s’entrecreuaven, es distribuïen per tot l’espai; llavors van aparèixer unesparaulesal’encapçalament,unesparaulesamblletresgrans,verdesionduladesquedeien:

ElssenyorsEnllunat,Cuapelada,LladruciForcat,proveïdorsd’ajudaperalesmalifetesmàgiques,

uspresenten:

ELMAPADEMAGATOTIS

Eraunmapaenquèhihaviadibuixat aldetall el castelldeHogwarts ambelsjardinsquel’envoltaven.Peròelqueeraextraordinarierenelspuntsnegresqueesmovienper lasuperfície,cadaund’ellsmarcatambunnomescritambuna

lletraminúscula.ElHarrys’hivaacostaral·lucinat.Undelspuntsquehihaviaala cantonada superior esquerra indicava que elDumbledore caminava amunt iavallpelseuestudi; laSenyoraNorris, lagatadel’encarregatdemanteniment,anava pel segon pis, i el Peeves, l’esperit entremaliat, botava per la sala delstrofeus.Amés,enpassejarelsullspelspassadissosquelierentanfamiliars,elHarryvanotarquehihaviaalgunacosamés.

Elmapamostravaunasèriedepassatgesonellmainohaviaposatelspeus.Ialgunsportaven…

—DirectamentaHogsmeade—vadirelFred,repassant-neunambeldit—.Entotaln’hihaset.ElFilchconeixaquestsquatre.—Ielsvaassenyalar—.Peròestemsegursquenosaltres somelsúnicsqueconeixemaquestsaltres.Ambelquehiharereelmiralldelquartpisnocalquet’hiescarrassis,nosaltreselvamferservirfinsal’hivernpassat,peròs’haesfondrat…Nohihamaneradepassar.I aquest altre no el deu haver fet servirmai ningú, perquè el pi cabaralla estàplantat just sobre l’entrada. Però aquest d’aquí, aquest va directe al celler deDucsdemel. L’hem usat un munt de vegades. I, com ja deus haver notat,l’entradaésjustaquíafora,darrerelavellabòrniaigeperuda.

—Enllunat,Cuapelada,Lladruc iForcat—vadirambunsospirelGeorge,acariciantl’encapçalamentdelmapa—.Elsdevemtant…

—Homesnoblesquetreballendesolasolperajudarunanovageneraciódetransgressorsdelallei—vadirelFredsolemnement.

—Sí senyor—va dir el George, que anava per feina—, però no t’oblidisd’esborrarelmapaquanhagisacabatdefer-loservir…

—Oelpodràllegirtothom—livaadvertirelFred.—Noméslihasdedonarunscopetsdevaretaidir«Malifetafeta!»,itornarà

aquedarblanc.—Bé,jove—vadirelFred,imitantelPercyalaperfecció—,esperoqueet

portisbé.—EnsveiemaDucsdemel—vadirelGeorge,ilivaferl’ullet.Vanabandonarl’aulasomrientisatisfets.ElHarry es va quedar allà palplantat, amb els ulls clavats en aquellmapa

miraculós.ElpuntetdelaSenyoraNorrisvatombarunacantonadaal’esquerraiesvaaturaraoloraralgunacosaquehihaviaaterra.SieracertqueelFilchnoensabiares…Nohaviadetrobar-seambelsdemèntorsperres…

Però llavors, en ple estat d’exaltació, va recordar una frase que el senyorWeasleyhaviadituncop.

«Mainoconfiïsenresquepensipersimateixsinoveusontéelcervell».Aquellmapaeraundelsobjectesmàgicsperillososcontraelsqualselshavia

advertit el senyorWeasley…«Ajuda per a lesmalifetesmàgiques»…És clar

queellnovoliarobarresnifermalaningú,tansolsvoliaanaraHogsmeade…Amés,elFredielGeorgel’havienestatusantdurantanysinohaviapassatresdel’altremón…

ElHarryvarepassarelpassatgesecretqueduiaaDucsdemelambeldit.Llavors,totd’una,comsiseguíslesordresd’algú,vaenrotllarelmapa,se’l

vaamagardinselvestitise’nvaanarcapalaporta.Lavaobrirunscentímetres;a foranohihavianingú.Va sortir de l’auladepuntetes i esvaesmunyir rerel’estàtuadelabruixabòrnia.

Iara,què?,vapensar.Vatreureelmapaiesvasorprendremoltdeveurequehi havia una altra figura negra amb una etiqueta que deia «Harry Potter». LafiguraerajustoneraelHarrydeveritat:alcorredordeltercerpis.ElHarrys’hovamirarexpectant.Elseujopetitetdetintanegradonavaunscopetsalabruixaamb lavareta.ElHarryva treure lavareta ràpidament ivadonarunscopetsal’estàtua,perònovapassarres.Vatornaramirarelmapa.Alcostatdelafigurahaviaaparegutunglobusdiminutquedeia«Dissendium».

—Dissendium!—vamurmurarelHarry,ivatornaradonarunscopetsalabruixadepedra.

La gepa de l’estàtua es va obrir a l’acte i va deixar un forat prou ampleperquèhipassésunapersonarelativamentprima.ElHarryvamiraraunabandaia l’altradelcorredor,esvaguardarelmapa,va ficarelcapal forat i s’hivallançar.

Va baixar un bon tros per una rampa que semblava de pedra i al final vacaure sobre una terra humida i freda. Es va aixecar i vamirar al seu voltant.Estava completament fosc.Va alçar la vareta, vadir «Lumos!» enveubaixa illavorsvaveurequeeraenunpassatgeestret,depocaaltura,oberten laroca.Vatreureelmapa,livadonarunscopetsamblavaretaivadir«Malifetafeta!».Elmapavaquedarenblancal’instant.Elvaplegarambcura,se’lvaguardaralvestitialeshores,ambelcoracentd’excitacióidepor,vacomençaracaminar.

El passatge serpentejava, semblava el cau d’un conill gegant. El Harrycaminavadepressaidetantentantensopegavaamblesirregularitatsdelterra,peròmantenialavaretaalçadaperil·luminarelcamí.

El recorregutse livacomençara fer interminable,peròel fetdepensarenDucsdemell’animavaaseguir.Livasemblarquepassavaunahoraabansqueelpassatgenocomençavaapujar.AleshoreselHarryvaaccelerarlamarxa;tenialacaracalenta,elspeusfredsiesbufegava.

Deu minuts més tard va arribar als peus d’una escala de pedra amb elsesglaonsgastats,elfinaldelaqualesperdiaenlafoscor.Ambmoltdecomptede no fer cap soroll, el Harry va començar a pujar. Cent esglaons, dos-centsesglaons,vaacabarperdentelcompte;ellpujavamirant-seelspeus…Finsque

vaxocarambelcapcontraalgunacosadura.Semblavaunatrapa.ElHarryesvaaturaraescoltarmentreesfregavaelcap.

Al’altrabandadelatrapanosesentiares.Lavaobrirapocapocivatreureelcappermirar.

Vaveureuncellerpledecaixesdefusta.ElHarryvatraspassarlatrapailava tancar. Encaixava tan bé en el terra polsós que era impossible detectar-la.Se’nvaanardepuntetescapa l’escaladefustaqueduiaadalt.Allàsíquevasentir veus, i la campaneta que sonava quan s’obria i es tancava la porta delcarrer.

Estavameditantquèhaviadeferquanvasentirobrir-seunaportamoltmésalavora;algúesdisposavaabaixarlesescales.

—I porta una altra capsa de Cucs de Sucre, que gairebé ens han deixatsense…—vadirunaveufemenina.

Unparelldepeusvacomençarabaixar lesescales.ElHarryesvaamagarrereuna caixa enorme i va esperar que els passos s’allunyessin.Va sentir quel’homemoviaunes caixes a l’altrabandadel celler.Potserno tindria capmésoportunitat…

El Harry va sortir de l’amagatall i va pujar les escales ràpidament i ensilenci;esvaaturaruninstantpermirarenrereivaveureunaespatllaenormeiun cap calb enfonsat en una caixa.Va continuar i va arribar a la porta que hihavia al final de les escales. S’hi va esmunyir i va aparèixer rere el taulell deDucsdemel…Esvaajupir,vacaminardequatregrapesfinsal’extremillavorsesvaalçar.

Ducsdemelestava tanpled’alumnesdeHogwartsqueningúnoesvafixarenell.S’hivaobrirpasmirantalseuvoltantivahaverdecontenirelriurequanesvaimaginarlacaradeporquetquefariaelDudleysiveiésonestrobavaenaquellsmoments.

Hihaviaprestatgesimésprestatgesplensdelesllaminaduresméssuculentesqueunespotarribara imaginar:nogatacabatdefer,cubsdegeldecocorosafumejants, sucosos toffees de color de mel, centenars de tipus diferents dexocolata en rajoles disposades curosament, un tonell enorme de Caramels deTotselsGustos iunaltredeBalesBrunzidores, lesbolesdepica-picaque fanaixecarunpamdeterraquehaviamencionatelRon.Enunaaltraparethihaviales llaminadures amb «efectes especials»: Drooble, el Millor Xiclet per FerBombolles(quedeixaellloconte’lsmengespledebombollesdecolorblauqueno es desinflen fins al cap d’uns dies), aquells estranysEscuradents deMentaestellosos,elspetitsDiabletsPicantsdecolornegre(«Treguifocperlabocadedebò!»),UrodelsdeGel(«Lifarangrinyolarlesdents!»),caramelsdementaenforma de gripaus («Salten a l’estómac!»), delicades plomes d’oca de sucre i

bombonsexplosius.ElHarryvapassarcomvapoderentreungrupd’alumnesdesisèienunracó

al final de la botigavaveureun cartell quedeia: «Gustos inusuals».ElRon il’Hermioneerenjustasota,mirantunasafatadepiruletesambgustdesang.ElHarrys’hivaposardarrere.

—Ecs, no! Al Harry no li agradaran, deuen ser per a vampirs —deial’Hermioneenaquellsmoments.

—Iaquests?—vapreguntarelRon,ilivaposarunagerradecrocantdecucadavantdelnas.

—Tampoc—vadirelHarry.AlRonvaestarapuntdecaure-lilagerraaterra.—Harry!—vaxisclarl’Hermione—.Quèfasaquí?Comhas…?—Carai!—vaferelRonimpressionat—.Hasaprèsaaparèixer!—Iésclarqueno—vadirelHarry.Vaabaixarlaveuperquènoelsentissin

elsalumnesdesisèielsvaexplicarlahistòriadelMapadeMagatotis.—IcomésqueelFredielGeorgenomel’handonatami?—vapreguntar-

seelRontotofès—.Sócelseugermà!—PeròelHarrynose’lquedarà—vadirl’Hermione,comdonantperentès

que fer-ho seria absurd—. Li donarà a la professora McGonagall, oi que sí,Harry?

—Niparlar-ne!—vaexclamarelHarry.—Estàsboja?—vaferelRonmirant-sel’Hermioneambelsullsforadeles

òrbites—.Donar-liaquestajoia?—Si l’hi dono, li hauré d’explicar d’on l’he tret! I encara que no ho hagi

d’explicar,elFilchs’adonariaquevanserelFred ielGeorgeelsque l’hivanpispar!

—Però, i el Sirius Black?—va xiuxiuejar l’Hermione—. Podria haver fetservirundelspassatgessecretsperentraralcastell!Elsprofessorshandesaberonsón!

—No,nopothaverfetservircapdelspassatges—vareplicarelHarry—.Almapahihasettúnelssecrets.ElFredielGeorgepensenqueelFilchenconeixquatre. Ipelquefaalsaltres tres…Uns’haesfondrat inos’hipotpassar.Unaltre té la sortida sota el pi cabaralla, així que també està inutilitzat. I el queacabod’usar…Bé…Ésgairebéimpossibleveurel’entradaquehihaalceller…Aixíqueexceptequelaconegués…

ElHarryvavacil·lar.IsielBlacksabiaqueallàhihaviaunpassatge?PeròllavorselRonvaaclarir-selagolasignificativamentivaassenyalarunavísquehihaviapenjatalaportadelabotigadellaminadures.

PERORDREDELACONSELLERIAD’AFERSMÀGICS

Recordemalsnostresclientsque,finsanouavís,ungrupdedemèntorspatrullaranpelscarrersdeHogsmeade des de la posta de sol. Aquesta mesura s’ha adoptat per garantir la seguretat delsresidents de Hogsmeade i serà aixecada un cop es capturi Sirius Black. D’acord amb això, elsrecomanemquefinalitzinlessevescompresbenabansqueesfacidenit.

ElsdesitgemquepassinunbonNadal!

—Hoveus?—vadirelRonenveubaixa—.M’agradariasabercoms’hopotfer el Black per entrar a Ducsdemel de nit amb una colla de demèntors fentpatrullapelpoble.Amés,elsamoselsentirien.Viuenaquísobre!

—Sí, però…—l’Hermione s’esforçavaper trobarun altre argument—.Detotesmaneres,elHarrynohauriadeveniraHogsmeade,notépermís!Sialgúsen’assabentaesficaràenunbonembolic!Iaraencaranoésdenit…IsielSiriusBlackapareixavui?Ara?

—Li costaria una mica trobar el Harry aquí dins—va dir el Ron, i li vaassenyalar amb el cap la neu densa que queia a l’altra banda de l’aparador—.Vinga,Hermione,ésNadal,elHarryesmereixunamicadepau.

L’Hermioneesvamossegarelllavi,selaveiamoltpreocupada.—Què,pensesdelatar-me?—livapreguntarelHarryambunsomriure.—Iésclarqueno!Peròdedebò,Harry…—Harry,hasvistlesBalesBrunzidores?—vadirelRon,ielvaagafarpel

braç i se’l va endur cap al tonell on eren—. I els Cucs de Sucre? I els PetsÀcids?ElFredme’nvadonarunquanteniasetanys…Emvaferunforatalallengua.Me’nrecordoquelamareelvaperseguirambl’escombra.—ElRonesva quedar absort mirant els Pets Àcids—. Creieu que el Fred es menjaria elcrocantdecucasilidiguésqueésdecacauets?

Després que elRon i l’Hermione paguessin les llaminadures, tots tres vansortirdeDucsdemeliesvanendinsarenlatempestadeneu.

Hogsmeadesemblavaunafelicitaciónadalenca;lescasetesilesbotiguesdesostre de palla estaven cobertes amb una capa de neu fresca; de les portespenjavengarlandesdegrèvolidelsarbrescadenetesd’espelmesembruixades.

ElHarrytremolavadefred;adiferènciadelsaltresdos,ellnoportavacapa.Van pujar un carrer amb els caps acotxats per culpa del vent; el Ron il’Hermioneanavencridantatravésdelabufanda:

—Allòésl’oficinadecorreus…—Zonko’sésallàdalt…—PodríemanaraCal’Alfred…—Escolteu—vasuggerirelRon,amblesdentsquelipetaven—,perquèno

anemaLesTresEscombresaferunbatutdebescuit?

ElHarry hi va estarmés que d’acord; el vent era ferotge i tenia lesmansglaçades,aixíquevantravessarelcarrerienpocsminutsvanserdinslaposada.

Estavaplenaavessardegent,defumidesoroll ihi feiamoltacalor.Unadona ben plantada i molt bonica estava servint uns encantadors que hi haviaassegutsalabarra.

—És Madame Rosmerta —va dir el Ron—. Vaig a buscar les begudes,d’acord?—vaafegir,iesvaposarlleugeramentvermell.

ElHarryi l’Hermionese’nvananarcapalfonsdelasala,onhihaviaunatauletalliureentrelafinestraiunarbredeNadalpreciósquehihaviaalcostatdelallardefoc.ElRonvaarribarcincminutsdesprésambtresgerresescumosesdebatutdebescuitcalent.

—BonNadal!—vadirtotcontent,aixecantlasevagerra.ElHarryenva ferunbonglop.Era la cosamésdeliciosaquehavia tastat

maiilivaescalfarfinsal’últimracódelcos.Unabrisainesperadalivaaixecarelscabells.LaportadeLesTresEscombress’haviatornataobrir.ElHarryvamirarpersobrelavoradelagerraiesvaennuegar.

LaprofessoraMcGonagall i elprofessorFlitwickacabavend’entrar alpubcobertsdeflocsdeneu,seguitsdeproppelHagrid,quemanteniaunaconversamolt intensaambunhome rabassutqueduiaunbarretdeboletverd llimona iuna capa a ratlles: era el Cornelius Fudge, el conseller d’Afers Màgics.Immediatament,elRonil’HermionevanposarlesmansalcapdelHarryielvanforçaraamagar-sesotalataula.Tacatdebatutdebescuitifetunaboleta,esvaaferrara lagerrabuida ivaobservarcomelspeusdelsprofessors idelFudgeanavencapalabarra,s’aturaven,giraveni,finalment,caminavencapaoneraell.

Persobreseu,l’Hermionevaxiuxiuejar:—Mobiliarbus!L’arbredeNadalquetenienatocaresvaaixecarunscentímetresdeterra,es

vamouredecostat,vacauresuaumentdavantdelasevataulaielsvaamagar.Perentremigdelesdensesbranquesmésbaixes,elHarryvaveurequatregrupsdepotesdecadiraques’enretiravendelataulaqueteniaaldavantivasentirelssorollsquevanferelsprofessorsielconsellerenseure.

Llavorsse’lsvaacostarunaltreparelldepeusqueduienunessabatesdetalóaltdecolorturquesabrillantivasentirlaveud’unadona.

—Unaaiguadeflorspetita…—Perami—vadirlaveudelaprofessoraMcGonagall.—Quatregerresdevicalentd’espèciesimel…—Exacte,Rosmerta—vadirelHagrid.—Unbatutdecireraisodaambgeliparaigua…

—Mmm!—vaferelprofessorFlitwick,llepant-seelsllavis.—Iperavostèelromambgrosella,oi,senyorconseller?—Sí, sisplau, Rosmerta —va dir la veu del Fudge—. Estic encantat de

tornar-vosaveure.Seieuaprendreunacopaambnosaltres…—Moltesgràcies,senyorconseller.ElHarryvaobservarelstalonsbrillants

ques’allunyavenis’apropavendenou.Elcorlianavaacent.Comnoselihaviaacudit abans que per als professors aquell també era l’últim cap de setmanaabansdeNadal?Quantdetempss’hiestarien,allà?Haviad’arribaraDucsdemelabans que tanquessin, si volia tornar a l’escola aquella nit… Al seu costatl’Hermionemovialacama,nerviosa.

—Idoncs,quèl’haportataaquestabandadelmón,senyorconseller?—vapreguntarlaveudeMadameRosmerta.

ElHarryvaveurelapartinferiordelcosvoluminósdelFudgequeesgiravaalacadira,comsicomprovésquenoelsescoltavaningú.Illavorsvadirenveubaixa:

—Quèpodriaser,Rosmerta,sinol’aferSiriusBlack?M’imaginoquedeveuhaversentitadirelquevapassaral’escolaperHalloween.

—Certament,hesentitalgunrumor—vaadmetreMadameRosmerta.—Hagrid, que ho vas explicar a tot el pub? —va dir la professora

McGonagallexasperada.—Senyorconseller,creuqueelBlackencararondaperaquí?—vamurmurar

MadameRosmerta.—N’esticconvençut—vamanifestarelFudgetaxatiu.—Sap que els demèntors m’han escorcollat el pub dues vegades?—li va

reprovar Madame Rosmerta—. Em van espantar tots els clients… Això noafavoreixelscomerços,senyorconseller.

—Rosmerta,amiemfantanpocagràciacomavós—vaassegurarelFudgeincòmode—.Peròésunaprecauciónecessària…Desgraciadament, elshemdesuportar…Aramateixhe tingutuna trobadaambells.Estan furiososcontraelDumbledoreperquènoelsdeixaentraralsjardinsdel’escola…

—Iésclarqueno!—vaexclamarlaprofessoraMcGonagallambduresa—.Nodeuvolerque femclasseambaquellesbèstieshorripilantspassejant-sepertotarreu?

—Totalmentd’acord!—vaxisclarelprofessorFlitwick,aquilipenjavenelspeusaunpamdeterra.

—Siguicomsigui—vaobjectarelFudge—,sónaquíperprotegir-vosd’unacosamoltpitjor…TotssabemdequèéscapaçelBlack…

—Doncs jo encara no m’ho acabo de creure —va reconèixer MadameRosmertameditabunda—.Detotselsqueespodienhaverpassatalcostatdeles

forcesdelmal,elSiriusBlackésdequimenysm’hohauriaimaginat…Recordoquaneraunnoi ianavaaHogwarts.Sienaquellaèpocaalgúm’haguésditenquèesconvertiria,lihauriarespostquehaviabegutmassavi.

—Iaixòquenosabeulameitatdelahistòria—vadirelFudge,brusc—.Lamajoriadegentdesconeixelpitjorquevafer.

—Elpitjor?—va ferMadameRosmertaencuriosida—.Voldirqueencaravaferalgunacosapitjorquematartotaaquellapobragent?

—Certament—vaassegurarelFudge.—Nom’hopuccreure.Quèpodriahaverfetdepitjor?—Rosmerta, dieu que recordeu el Black quan era a Hogwarts, oi? —va

intervenirlaprofessoraMcGonagallambunxiu-xiu—.Recordeuquieraelseumilloramic?

—Oh, i tant!—va ferMadame Rosmerta somrient—.Mai no vèiem l’unsense l’altre!Venien aquí sovint…Oh, com em feien riure!Quina parella, elSiriusBlackielJamesPotter!

Pum!AlHarrylihaviacaigutlagerradelesmans.ElRonlivadonaruncopdepeu.

—Exacte —va dir la professora McGonagall—. El Black i el Potter. Elslídersde labanda.Totsdos erenmolt intel·ligents, és clar…Excepcionalmentintel·ligents,diriajo…Ara,emsemblaquemainohemtornatatenirunparelldebrivallsigual…

—Nohosé—vaopinarelHagridrientpersotaelnas—.EmsemblaqueelFredielGeorgeWeasleyelspodrienferlacompetència.

—El Black i el Potter semblaven germans! —va exclamar el professorFlitwick—.Ereninseparables!

—Oh, i tantquehoeren—vaafirmarelFudge—.ElPotterconfiavaenelBlackmésqueencapaltredelsseusamics.Iresnovacanviarquanvansortirdel’escola.ElBlackva ferde testimoniquanelPotteresvacasaramb laLily. IdespréselvanferpadrídelHarry.ElHarrynohosap,ésclar.Imagineu-voscomelturmentarialaidea.

—QueelBlacks’haguésaliatambl’Innominable?—vaxiuxiuejarMadameRosmerta.

—Pitjorqueaixò,Rosmerta,moltpitjorqueaixò.—ElFudgevaabaixarlaveu i va continuar amb un murmuri—: Poca gent sap que els Potter erenconscientsque l’Innominableelsanavaaldarrere.ElDumbledore,quecom jasabeu lluitava infatigablement contra ell, tenia alguns espies molt útils, i und’ellshovaesbrinar.LlavorselDumbledorevaadvertirelJamesilaLilyielsva aconsellar que s’amaguessin. Però, és clar, no era fàcil amagar-se del’Innominable.ElDumbledoreelsvarecomanarl’EncanteridelaFidelitat.

—I en què consisteix? —va preguntar Madame Rosmerta amb moltd’interès.ElprofessorFlitwickesvaaclarirlagola.

—És un encanteri enormement complex —va dir amb veu aguda—mitjançant el qual se segella un secret dins una persona.La informació quedaamagadadinslapersonaescollida,elguardasecret,iperconsegüentjanoespottrobar. Excepte, és clar, que el guardasecret vulgui difondre-la. Mentre elguardasecret s’haguésmantingut en silenci, l’Innominablehauria pogut regirardedaltabaixelpobleonestrobavenlaLilyielJamesdurantanys,quenoelshauria trobatencaraquehaguésaixafatelnascontra la finestrade lasevasalad’estar!

—I el Black va ser el guardasecret dels Potter? —va preguntar MadameRosmertaambunxiu-xiu.

—Naturalment—vadir laprofessoraMcGonagall—.El JamesPotter livadiralDumbledorequeelBlackesdeixariamatarabansderevelarelsecret,queelBlacktambéteniapensatd’amagar-se…ItotiaixíelDumbledorenon’estavaconvençut.Recordoquelivaoferirserelseuguardasecret.

—SospitavadelBlack?—vapreguntarMadameRosmertasobresaltada.—Estava convençut que algúmolt proper als Potter havia estat informant

l’Innominable de tots els seus moviments —va prosseguir la professoraMcGonagall afligida—.De fet, ja feia tempsque sospitavaquehihaviaalguntraïdor al nostre bàndol que estava passant un munt d’informació al’Innominable.

—PeròelJamesPottervainsistiraconfiarenelBlack?—Sí—vaferelFudgepesarós—.Ialeshores,quantotjustfeiaunasetmana

ques’haviarealitzatl’EncanteridelaFidelitat…—ElBlackelsvatrair—vadirMadameRosmertasensealè.—Efectivament.ElBlackestavacansatdelseupaperd’agentdoble,estava

deciditadeclararobertamentqueestavaafavordel’Innominable,i,pelqueesveu, havia planejat fer-ho públic després de lamort dels Potter. Però, com éssabut, l’Innominableva trobar lasevaperdicióenelpetitHarry.Sensepoder imolt debilitat, va desaparèixer. I allò va deixar el Black en una posició moltincòmoda.Elseusenyorhaviaestatvençutjustenelmomentenquèells’haviamostrattalcomera:untraïdor.Noteniacapmésopció…

—Caragiratfastigósipudent!—vaexclamarelHagridtanfortquemigpubvaquedarmut.

—Xxxt!—vaferlaprofessoraMcGonagall.—Joelvaigveureaquelldia!—vagrunyirelHagrid—.Seguramentvaigser

l’últim que el va veure abans quematés tota aquella gent! Jo vaig rescatar elHarrydesprésquematessinlaLilyielJames!L’acabavadetreuredelesrunes,

pobra coseta, amb aquell tall al front, i els seus paresmorts… I llavòrens vaaparèixer el Sirius Black amb la sevamoto voladora.Mai no se’m va acudirpreguntar-mequèhifeia,allà.NosabiaqueelleraelguardasecretdelaLilyielJames.Vaig pensar que s’havia assabentat de l’atac de l’Innominable i que hihaviaanatperveuresipodiaajudaren res.Elpaioestavablanc i tremolava. Isabenquèvaigfer?Vaigconsolareltraïdorassassí!—vabramarelHagrid.

—Sisplau, Hagrid!—va exclamar la professoraMcGonagall—. Parlamésbaix!

—IjocompodiasaberquenoeraperlaLilyielJamesquepatia!Eraperl’Innominable! I llavòrens em va dir: «Dóna’m el Harry, Hagrid. Sóc el seupadrí, jo el cuidaré».Ha!Perquè jo teniaordresdelprofessorDumbledore i livaig dir alBlack que no, que el professorDumbledore havia dit que elHarryhaviad’anaraviureambelsseustiets.ElBlackm’hovadiscutir,peròalfinalvacedir.Emvadirqueagafés lasevamotoperportarelHarryallà.«Jo jano lanecessitaré»,emvadir.

»Hauriahagutd’adonar-mequeallòeraunamicaestrany.Liagradavamoltaquellamoto, per què emvadir que l’agafés?Perquè emvadir que jano lanecessitaria?Doncsperquèeramassafàcilseguir-li lapistaambaquellamoto.ElDumbledoresabiaqueelleraelguardasecretdelsPotterielBlacksabiaques’haviad’escapar aquellanit, sabiaque tindria laConselleria rere els talons alcapdepoqueshores.

»Però,quèhauriapassat si lihaguésdonat elHarry?Me jugoelque siguiquel’hauriallançatdelamotoenaltamar.Elfilldelseumilloramic!Peròquanunbruixotsepassaalcantóde les forcesdelmal,nohiha resniningúque liimportiunrave…

DesprésdelahistòriadelHagridhivahaverunllargsilenci.LlavorsMadameRosmertavadirambunalleugerasatisfacció:—Però no va aconseguir escapar! La Conselleria d’Afers Màgics el va

capturarl’endemà!—Tantdebohohaguéssimfet—vadirelFudgeambamargor—.Novam

sernosaltresquielvamcapturar.VaserelBenBabbaw…UnaltredelsamicsdelsPotter.Nohihadubtequevaembogirdedolori,sabentqueelBlackhaviaestatelguardasecretdelPotter,se’nvaanaracercar-lototsol.

—Babbaw…Aquellnoigrassonetquesempreelsseguiaallàonanaven?—vapreguntarMadameRosmerta.

—Tenia el Black i el Potter per uns herois —va dir la professoraMcGonagall—. No estava a la seva alçada, pel que fa a intel·ligència. Joacostumava a ser bastant severa ambell. Ja es poden imaginar com sentoqueara…

—Minerva—va dir el Fudge afablement—, el Babbaw va morir com unheroi.Elstestimonis(erenmugglesi,ésclar,despréselsvamhaverd’esborrarelrecord)ensvanexplicarquevaacorralarelBlack.Vandirqueploravaicridava:«LaLilyielJames,Sirius,comhaspogut?».Iquevatreurelavareta,però,ésclar,elBlackvasermésràpid.Elvafervolarpelsaires…

LaprofessoraMcGonagallesvamocarivadir.—Beneit…Esbojarrat…Semprehaviaestatmoltdolentenduel…Hohauria

hagutdedeixarenmansdelaConselleria…—Sijom’haguéstrobatambelBlackabansqueelBabbaw,nohauriafetel

ximple amb la vareta…Li hauria arrencat la pell directament—va grunyir elHagrid.

—Hagrid,nosapsdequèparles—vaafirmarelFudgetallant—.Nomésuncomando especial del cos de policia màgica hauria tingut alguna possibilitatcontraelBlackuncopvaseracorralat.EnaquellaèpocajoeradirectorgeneraldelDepartamentdeCatàstrofesMàgiquesivaigserundelsprimersaarribarallloc dels fets. Mai no ho oblidaré. De vegades, encara hi somio. Al mig delcarrerhihaviaunsottanprofundquefinsitothaviaesquerdatelclavegueram.Hihaviacossosdestrossatspertotarreu.Elsmugglescridaven.IelBlackestavaallà palplantat, rient, amb el que quedava delBabbaw als peus…Una pila derobatacadadesangiunsguants…,unsquantsfragments…

ElFudgeesvaaturardesobte.Cincnassosesvanmocar.—Aquesta és lahistòria,Rosmerta—vadir elFudgeafligit—.Vancaldre

vintmembresd’unapatrulladepoliciamàgicaperendur-seelBlack.ElBabbawvarebrel’OrdedeMerlídeprimeraclasse,queesperoqueservísdeconsolalasevapobramare,ielBlackhaestataAzkaband’ençàd’aquelldia.

MadameRosmertavadeixaranarunsospir.—Éscertqueestàboig,senyorconseller?—M’agradaria poder dir que sí —va declarar el Fudge cavil·lés—. Estic

convençut que la desfeta del seu senyor el va trastornar durant un temps.L’assassinat del Babbaw i de tots aquells muggles va ser l’acte d’un homeacorralat,d’unhomedesesperat:cruelisensesentit.Peròenl’últimainspeccióquevaigferaAzkabanvaigvisitarelBlack.Jasabenquelamajoriadelspresosque hi ha es passen el dia parlant per a ellsmateixos en la foscor, que no hitoquen…IperaixòemvasorprendrequeelBlacksembléstan«normal».Emvaparlardemaneraforçaassenyada.Feiapor.Semblavaqueestiguéssimplementavorrit…Emvapreguntarsim’haviaacabatdellegireldiari,perquè,segonsvadir,trobavaafaltarelsmotsencreuats.Comsires.Sí,emvaimpressionarquepoc l’afectavenelsdemèntors…Iaixòqueell eraundelspresosmésvigilats.Teniademèntorsalaportadiainit.

—I per què creu que s’ha escapat?—va preguntar Madame Rosmerta—.Déumeu,senyorconseller,nodeuvolerretrobar-seambl’Innominable,oi?

—Possiblement aquesta és…mmm… la seva intenció—va dir el Fudge,evasiu—. Però esperem capturar-lo molt abans que ho faci. Perquè, és clar,l’Innominablesolisensesuportdeningúésunacosa…Peròsirecuperaelseuservidormésdevot…M’esgarrifapensarqueràpidquepodriatornaralpoder…

Esvasentiruncopdevidrecontrafusta.Algúhaviadeixatlacopaalataula.—Cornelius, si heu de sopar amb el director, em sembla que valmés que

anemtornantcapal’escola—vaindicarlaprofessoraMcGonagall.Un per un, els parells de peus que el Harry tenia al davant van tornar a

suportarelpesdelsseuspropietaris;lesvoresdelescapesvanaparèixeralseucampde visió i les sabates de taló alt deMadameRosmerta van desaparèixerrerelabarradelpub.LaportadeLesTresEscombresesvaobrirdenou,hivaentrarunaaltraràfegadeneuielsprofessorsvanmarxar.

—Harry?LescaresdelRonidel’Hermionevanaparèixersotalataula.Totsdoselvan

mirarambelsullsbenobertssensepoderdirparaula.

11.LaRaigdefoc

El Harry no era conscient de com s’ho havia fet per arribar fins al celler deDucsdemel,recórrereltúnelientrardenoualcastell.Noméssabiaqueelcamídetornadaselihaviafetmoltcurtiquegairebénos’haviaadonatdelquefeiaperquèalcapnoméshiteniaunacosa:laconversaqueacabavadesentir.

Perquènolihohaviaexplicatmainingú?NielDumbledore,nielHagrid,niel senyorWeasley,nielCorneliusFudge…Perquèningúno lihaviaexplicatmaiqueelsseuspareshavienmortperquèelseumilloramicelshaviatraït?

El Ron i l’Hermione van estar observant el Harry ansiosos durant tot elsopar, sense atrevir-se a parlar-li sobre el que havien sentit perquè el Percys’haviaassegutapropseu.Quanvanpujaralasalacomunavantrobar-sequeelFred i elGeorgehi havien llançatmitjadotzenadebombes fètides enun atacd’alegria de fi de trimestre. ElHarry, que no volia que el Fred i elGeorge lipreguntessinsihaviaarribataHogsmeadeono,esvaescapolircapaldormitoriise’nvaanardirectealatauletadenit.Vaapartarelsllibresibenaviatvatrobarelquebuscava:l’àlbumambcobertesdepellquelihaviaregalatelHagridfeiadosanys,queestavapledefotografiesdelsseuspares.Esvaasseurealllit,vacórrerlescortinesdelbaldaquíivacomençarapassarpàginesfinsque…

Esvaaturarenunafotografiadelcasamentdelsseuspares.Hihaviaelseupare,queelsaludavaamblamàilisomreia,ambaquellscabellsnegresesbullatsqueelHarryhaviaheretat.Anavaagafatdebracetdelasevamare,queradiavafelicitat.Itambé…Aquelldeviaserell…Eltestimoni…ElHarrynos’hihaviafixatmai.

Sinohaguéssabutqueeralamateixapersona,mainoselihauriaacuditqueaquellhomedelavellafotografiapoguésserelBlack.Nosemblavauncadàver,sinóqueeraatractiu iestavapledevida. Ja treballavaperaVoldemortaquelldia?Japlanejavalamortdelesduespersonesquehihaviaalseucostat?Sabiaquel’esperavendotzeanysaAzkaban,dotzeanysqueelfarienirreconeixible?

«Els demèntors no l’afecten», va pensar el Harry, amb els ulls clavats en

aquellacaraatractivaquesomreia.«Ellnosentcridar lamevamarequanse liacosten…».

ElHarryva tancar l’àlbum,vaallargarelbraç ielva tornaraguardara latauleta,esvatreurelarobailesulleres,vacomprovarquelescortineseltapaveniesvaficaralllit.

Laportadeldormitoriesvaobrir.—Harry?—vadirlaveudelRontitubejant.PeròelHarryvaferveurequedormia.VasentirqueelRonsen’anavaies

vatombard’esquena,ambelsullsbenoberts.Unsentimentd’odiprofundseliestavaescampantpertotelcoscomsifosverí.VeiaelBlackqueesreiad’ellenla foscor, com si algú li hagués enganxat la fotografia de l’àlbumals ulls.Vacontemplar, com si es tractés d’una pel·lícula, l’escena en què el SiriusBlackfeiaamiqueselBenBabbaw(queli recordavaelNevilleLongbottom).Sentia(totiquenotenianiideadecomsonavalaveudelBlack)unmurmuriexaltatque deia: «Ho he aconseguit, senyor… Els Potter m’han nomenatguardasecret…».Illavorssentiaunaaltraveu,ambunriureaterridor,elmateixriurequesentiaquanseliacostavenelsdemèntors…

—Harry,fasunacarahorrible.ElHarrynohaviaaconseguitadormir-sefinsal’albaiquanesvadespertar

vatrobareldormitoridesert.Esvavestirivabaixarlesescalesenespiral.AlasalacomunanoméshihaviaelRon,ques’estavamenjantungripaudementaiesfeiaunmassatgea l’estómac; i l’Hermione,quehaviaescampat lafeinapertrestaules.

—Onéslagent?—vapreguntarelHarry.—Sen’hananat!Avuiéselprimerdiadevacances,saps?—vadirelRon,

observant atentament elHarry—.Gairebé és l’hora de dinar, estava a punt depujaradespertar-te.

ElHarryesvadeixarcaureenunabutacaalcostatdelfoc.Aforadelcastellcontinuava nevant. ElMalifet estava escarxofat davant la llar de manera quesemblavaunacatifataronjamoltpeluda.

—Realment, fas una cara horrible —va dir l’Hermione, mirant-se’l ambansietat.

—Noésres—vaferelHarry.—Harry—vadir l’Hermione, intercanviantmiradesambelRon—,suposo

quedeusestarmoltafectatpelquevamsentirahir…Però…Perònofaciscapbajanada.

—Capbajanada?Comara?—vapreguntarelHarry.—ComaraanarabuscarelBlack—varespondreelRonseverament.

ElHarryesvaadonarquehavienparlatd’allòmentredormia.Novadirres.—Oiquenohofaràs,Harry?—vainsistirl’Hermione.—NovallapenamorirpelBlack—vadirelRon.ElHarryse’lsvamirar.Noentenienres.—Sabeu què veig i què sento quan un demèntor sem’acosta?—ElRon i

l’Hermionevanferquenoambelcap,preocupats—.SentolamevamarecridantisuplicantaVoldemort.Sivosaltreshaguéssiusentitcridarlavostramaredelamateixamanera, just abansde ser assassinada,nohooblidaríeu fàcilment. I sihaguéssiu esbrinat que algú que se suposava que era amic seu l’havia traït il’haviaentregataVoldemort…

—Harry, no pots fer-hi res! —va exclamar l’Hermione, que estava moltafectada—.Elsdemèntors capturaran elBlack i se l’enduranaAzkaban i… liestaràmoltbé!

—Ja vau sentir què va dir el Fudge. Al Black no l’afecta Azkaban de lamateixamaneraqueafectalagentnormal.Peraellnoéselcàstigqueésperalsaltres.

—I què vols dir amb això?—va preguntar el Ron,molt tens—.Que volsmatarelBlack?

—Nosiguisburro—vadirl’Hermioneespantada—.ElHarrynovolmatarningú,oiqueno,Harry?

Esvaquedarmutunaltrecop.Nosabiaquèvoliafer.L’únicquesabiaeraque no podia suportar la idea d’estar amb els braços plegatsmentre el Blackestavaenllibertat.

—ElMalfoyhosap—vadirdesobte—.RecordeuquèemvadiraclassedePocions?«Jovoldriacapturar-lopermimateix…Voldriavenjança».

—I penses seguir els consells delMalfoy, en comptes dels nostres?—vaengegar-lielRon,furiós—.Mira,sapsquèvarebrelamaredelBabbawdesprésque ell s’enfrontés al Black?M’ho va dir elmeu pare…L’Orde deMerlí deprimeraclasse,ielditdelseufillenunacapsa.Novantrobarresmés.Harry,elBlackésboig,iésperillós…

—AlMalfoy li hodeuhaver dit el seupare—vadir elHarry, ignorant elRon—.EllerauníntimdeVoldemort…

—Digues«l’Innominable»!—elvainterrompreelRon.—Aixíqueés evidentqueelsMalfoy sabienqueelBlack treballavaper a

Voldemort…—I al Malfoy li encantaria veure’t saltar pels aires, com li va passar al

Babbaw!Harry,desperta!L’únicquevolelMalfoyésqueetfacismatarabansques’hagid’enfrontarambtuaquidditch!

—Harry,sisplau—vaintervenirl’Hermioneambelsullsplorosos—,sigues

sensat.ElBlackvaferunacosahorrible,espantosa,perònot’arrisquis:éselqueellvol…Acabariesalessevesmanssil’anessisabuscar.Alsteusparesnoelsagradariaqueetpassésres,oi?Creusquevoldrienqueanessisabuscar-lo?!

—Mainosabréquèhaurienvolgutperquè,gràciesaell,nopucparlarambelsmeuspares—vadirelHarrytaxatiu.

Hi va haver un silenci, enmig del qual el Malifet va estirar el cos ambmandraivamourelesurpes.LabutxacadelRonvatremolar.

—Escolta—vadirelRon,quevoliacanviardetema—,estemdevacances!D’aquíapocseràNadal!Perquèno…?PerquènoanemaveureelHagrid?Famoltquenoelveiem!

—Nopot ser!—va exclamar l’Hermione a l’acte—.Ron, elHarry no potsortirdelcastell…

—Sí,anem-hi—vadirelHarry,iesvaposardret—,aixípodrépreguntar-licomésquenoemvadirresdelBlackquanemvaexplicarlahistòriadelsmeuspares!

Eraevidentquel’últimquevoliaelRoneraseguiramblaconversasobreelBlack.

—Tambépodemjugaraescacs—vaafegirimmediatament—,oabalabaves.ElPercyemvadeixarunjoc…

—No,anemaveureelHagrid—vainsistirelHarry,ferm.Així quevan agafar les capesdel dormitori i van sortir pel forat del retrat

(«Alceulesarmesilluiteu,gossossarnosos!»),vantravessarelcastellbuitivansortirperlaportaladaderoure.

Vancreuarelsjardinsapocapocdeixantunrastrefialaneucentellejant.Elsmitjonsi lavoradelacapaelsvanquedarxopsiglaçats.ElBoscProhibitestava com encantat, amb els arbres coberts de neu, i la cabana del Hagridsemblavaunpastísdenata.

ElRonvapicaralaporta,perònovaobtenirresposta.—Nopotserquehagimarxat,oi?—vaferl’Hermione,queestavatremolant

defred.ElRontenial’orellaclavadaalaporta.—Sentounsorollestrany—vadir—.Emsemblaqueésl’Ullal.ElHarryil’Hermionetambévanposarl’orellaalaporta.Dedinslacabana

sortienunsgemecssincopats.—Creieu que hauríem d’anar a buscar algú? —va preguntar el Ron tot

nerviós.—Hagrid! —va cridar el Harry mentre colpejava la porta—. Hagrid, ets

aquí?Vansentirunspassos i llavors laportaesvaobrir.ElHagrid teniaelsulls

vermellsiinflats,il’armillaplenadellàgrimes.—Què,hosabeu,ja?—vadirentreplors,iesvallançaralsbraçosdelHarry.IcomqueelHagrideraeldobledegrosqueunhomenormal,allònoeracap

broma.ElRon i l’Hermionevanhaverde rescatarelHarry,queestavaapuntd’enfonsar-sesotaelpesdelHagrid:vanagafar-locadaunperunbraçielvanempènyer,ambajudadelHarry,capadinsdelacabana.ElHagridvadeixarqueel duguessin a una cadira i es va recolzar sobre la taula, plorantdesconsoladament,amblacaracobertadellàgrimesqueliqueienperlabarba.

—Hagrid,quètens?—vadirl’Hermioneesverada.ElHarryvaveureunacartaoficialobertasobrelataula.—Hagrid,quèésaixò?ElHagridesvaposaraplorarencaraambmésforçailivaacostarlacartaal

Harry,quelavaagafarilavallegirenveualta:

SenyorHagrid,

Enrelacióambl’assumptedel’hipogrifquevaatacarundelsvostresalumnes,uscomuniquemquehemacceptatlesgarantiesqueensvadonarelprofessorDumbledoreconformevósnoteníeucapmenaderesponsabilitatenelmalaurataccident.

—Doncsjaestà,Hagrid!—vadirelRon,ilivadonarunscopetsamistososa l’espatlla. Però elHagrid no va deixar de plorar i li va fer un gest alHarryperquècontinuésllegint.

Tanmateix, no podemdeixar demanifestar la nostra preocupació per l’hipogrif en qüestió.HemdeciditdonarsuportalaquerellapresentadapelsenyorLuciusMalfoyipertantaquestassumpteseràelevatalComitèperal’EliminaciódeBèstiesPerilloses.Eljudicitindràlloceldia10d’abrilalesoficinescentralsdelComitèaLondres,onusheudepersonaracompanyatdelvostrehipogrif.Usadvertimquementrestantl’hipogrifhad’estarlligatiisolat.

Atentament…

Seguialallistadelsgovernadorsdel’escola.—Oh!—vaferelRon—.PeròHagrid, tuvasdirqueelBecbraunoésun

hipogrifdolent.Segurquese’nsurt…—No saps com són aquesta gent delComitè per a l’Eliminació deBèsties

Perilloses!—vadirelHagridmigennuegant-seieixugant-selesllàgrimesalamàniga—.Latenenvotadaalesbèstiesapassionants!

Unsosobtatprovinentd’unracódelacabanavaferqueelHarry,elRonil’Hermione es giressin. Era l’hipogrif Becbrau, que estava estirat, mastegantalgunacosaquetacavaelterradesang.

—Noelpodiadeixarallàtotsollligatalaneu!—vagemegarelHagrid—.

ÉsNadal!ElHarry,elRonil’Hermioneesvanmirar.Mainohavienacabatd’entendre

la dèria del Hagrid d’anomenar «bèsties apassionants» el que els altresanomenaven «monstres terrorífics». Però, d’altra banda, no semblava que elBecbraufosdolent.Defet,comparatambelqueelsteniaacostumatselHagrid,finsitoterabonic.

—Hagrid,l’hauràsdedefensarbé—vadirl’Hermione,queesvaasseureiliva posar una mà al braç—. Estic convençuda que podràs demostrar que elBecbrauésinofensiu.

—Noserviràderes!—vaexclamarelHagridplorós—.ElLuciusMalfoytéalabutxacatotsaquellsdimonisencarregatsdeldespatxdelesbèsties!Litenenpor!Isiperdoeljudici…

ElHagridesvapassarelditperlagola,vaferuncritdedoloriesvaamagarelcapentreelsbraços.

—IelDumbledore?—vapreguntarelHarry.—Jahafetproupermi—vagemegarelHagrid—.Ijatéprouproblemesper

mantenirelsdemèntorsaratllaambelSiriusBlackpul·lulantperaquí…Al’acte,elRoni l’HermionevanmirarelHarry,esperantquecomencésa

esbroncarelHagridpernohaver-liditlaveritatsobreelBlack.PeròelHarrynoesvaveureambcordefer-hoenaquellmomentenquèelHagridestavatantristiespantat.

—Escolta,Hagrid—va dir—, no pots donar-te per vençut. L’Hermione téraó, el que necessites és una bona defensa. I nosaltres et podem fer detestimonis…

—Noséonvaigllegirelcasd’unhipogrifquevaserportatajudici—vadirl’Hermionereflexionant—iqueesvasalvar.Te’lbuscaré,Hagrid,iveuremquèvapassar.

ElHagrid es vaposar a sanglotar desesperadament.ElHarry i l’HermionevanmirarelRonperquèelsajudés.

—Mmm…Volsunatassadete?—livapreguntarelRon.ElHarryse’lvaquedarmirant.—És el que fa lamevamare quan algú està trist—va xiuxiuejar el Ron,

arronsantlesespatlles.Finalment, després de molts més oferiments d’ajuda, amb una tassa de te

fumejantdavantseu,elHagridesvamocarambunmocadordelamidad’unesestovallesivadir:

—Teniuraó.Noempucesfondrard’aquestamanera.M’hed’animar…L’Ullalvasortirtímidamentdesotalataulaivarecolzar-lielcapalafalda.—Fatempsquenosócjo—vadirelHagrid,acariciantl’Ullalambunamài

eixugant-selacaraambl’altra—.HeestatmassapreocupatpelBecbrauiperquèaningúnoliagradenlesmevesclasses…

—Anosaltresensagraden!—vamentirràpidamentl’Hermione.—Sí,estanmoltbé!—vaafegirelRon,creuantelsditssotalataula—.Com

estanelscucsbruts?—Morts—vadirelHagridafligit—.Esvanempatxard’enciam.—Vaja!—vaferelRon,mossegant-seelllavi.—Iaméselsdemèntorsemfansentirfatal—vadirelHagridambuncalfred

—.HedepassarpelseucostatcadavegadaquevullanaraLesTresEscombresaprendrealgunacosa.EmsentocomsitornésaseraAzkaban…

Esvaquedarcallativaferunglopdete.ElHarry,elRonil’Hermionese’lvanmirarambelcorencongit.MainoelshaviaparlatdelasevabreuestadaaAzkaban.Desprésd’unaestona,l’Hermionevatrencarelsilenciivadir:

—Hagrid,éscertqueésunllochorrible?—Noushopodeuimaginar—varespondreelHagridambunfildeveu—.

Mainohaviaestatenunllocaixí.Empensavaquemetornariaboig.Nopodiadeixar de pensar en coses terribles… En el dia que em van expulsar deHogwarts…Eneldiaquevamorirelmeupare…EneldiaquevaighaverdedeixaranarelNorbert…

Selivanomplirelsullsdellàgrimes.ElNorberteralacriadedracqueuncophaviaguanyatjugantacartes.

—Alcapd’untempsjanosapsquiets.Lavidadeixadetenirsentit.L’únicquevoliaeraquedar-meadormitinodespertar-memaimés.Quanmevandeixarlliure,vaigsentirquetornavaanéixer.Totselsbonsrecordsvantornaramicomun riu, va ser un sentiment meravellós. Ara, als demèntors no els va fer capgràciahaver-mededeixaranar…

—Peròsieresinnocent!—vaexclamarl’Hermione.ElHagridvaesbufegar.—Ietpensesqueaixòels importa?Aells tant se’lsen fot.Mentre tinguin

uns quants centenars d’humans allà tancats per poder-los xuclar l’alegria, elsimportaunravequesiguinculpablesoinnocents.

El Hagrid es va aturar un moment i es va quedar mirant la tassa de te.Llavorsvacontinuarapocapoc:

—VaigpensaradeixaranarelBecbrauiques’escapésvolant…Però,comliexpliques a un hipogrif que s’ha d’amagar? A més, tenia por de desobeir lallei…—Elsvamirar,ploravadenou—.NovullhaverdetornaraAzkabanmaimés.

Encaraque lavisitaalHagridnovasergensanimada,va tenir l’efectequeel

Ron i l’Hermione desitjaven: el Harry, que ni de bon tros havia oblidat lahistòria del Black, no podia estar pensant permanentment com venjar-se’n sivoliaajudarelHagridaguanyareljudicicontraelComitèperal’EliminaciódeBèstiesPerilloses.L’endemà,ell,elRonil’HermionevananaralabibliotecaivansortircarregatsdellibresqueelspoguessinajudaraprepararladefensadelBecbrau.Esvaninstal·lardavantdelfocalasalacomuna,queerabuida,iesvanposar a fullejar aquells llibres empolsimats sobre casos famosos de bèstiesindesitjables i només parlaven de tant en tant, quan trobaven alguna cosa quesemblavaútil.

—Aquí… El 1722 hi va haver un cas similar. No, no ens serveix, vancondemnarl’hipogrif…Ecs!Mireuquèlivanfer.Ésfastigós!

—Aixòenspodria ajudar…El1296unamantícorava atacar salvatgementalgúinolavansacrificar.Oh,no,vaserperquèningúnoesvaatreviraacostar-s’hi!

Mentrestant,larestadelcastellestavadecoratambornamentsnadalencsamblamagnificènciadesempre,malgratquequedavenmoltpocsalumnesal’escolaper gaudir-ne. Els passadissos estaven engalanats amb garlandes de vesc i degrèvol,delesarmaduressortiaunallummisteriosaialGranSalóhihavia,comsempre,dotzearbresdeNadalquebrillavenambestrellesdaurades.Amés,elspassadissos s’havien començat a omplir d’una olor demenjar deliciosa que laNitdeNadalesvafertanintensaquefinsitotl’ScabbersvatreureelnasdelabutxacadelRononesrefugiavaperolorarl’aireambdelit.

EldiadeNadalelRonvadespertarelHarryllançant-liuncoixíalacara.—Ésl’horadelsregals!ElHarryvaagafarlesulleresdelatauletadenitiselesvaposar.Vamirar

enlapenombracapalspeusdelllitivaveurequehiteniaunpilonetdepaquets.ElRonjaestavadesembolicantelsseus.

—Comsempre,unjerseidelamevamare…Comsempre,marró…Miraaveuresitutambéentensun.

I sí, en tenia un. La senyora Weasley li havia enviat un jersei de colorescarlata amb un lleó deGryffindor brodat al davant, i també una dotzena depastissetsdefruitssecs,unpúdingdeNadaliunacapsadecrocantd’avellanes.Uncopdesembolicattotallò,vaveurequeasotahihaviaunpaquetmoltllargiprim.

—Què deu ser, això? —va preguntar el Ron amb un parell de mitjonsmarronsacabatsdedesembolicaralamà.

—Nohosé…ElHarryvadesembolicarelpaquetivadeixaranarunxiscletquanvaveure

queeraunaescombraexcepcional.ElRonvadeixarestarelsmitjonsivasaltar

persobreelllitperveure-lademésaprop.—Nopotser—vadirincrèdul.Eral’escombradelsseussomnis;unaRaigdefocidènticaalaquehaviaanat

acontemplarcadadiaalabotigadelarondad’Alla.Lavaalçar,teniaunmànecresplendent.Vasentirquel’escombravibravailavadeixaranar;l’escombraesvaquedarflotantenl’aire,senseresquelasubjectés,al’alturaexactaperquèelHarry lamuntés.Se lavamirardedaltabaix,desdelnúmerodesèriedauratque tenia a l’extrem superior fins als branquillons de bedoll perfectamentaerodinàmicsqueconstituïenlacua.

—Quitel’haenviat?—vapreguntarelRonambunfildeveu.—Miraaveuresitrobescaptargeta—livadirelHarry.ElRonvaregirartotl’embalatgedelaRaigdefoc.—Res!Carai, i qui creusque espot havergastat tants dinersper fer-te un

regal?—Una cosa és segura: no han estat els Dursley —va dir el Harry

completamentdescol·locat.—DoncsjocrecquehaestatelDumbledore—vaopinarelRon,passejantal

voltant de la Raigdefoc, examinant de cap a peus aquella meravella—. Et vaenviarlacapaquefainvisibleanònimament…

—Però la capaeradelmeupare—vaobjectar elHarry—.ElDumbledorel’únicqueva fervaserdonar-me-la.Noespotgastarcentenarsdegaleonsenmi.Nopotanarregalantalsalumnescosescomaquesta…

—Ésperaixòquenohavolgutdirqueveniad’ell!—vaexclamarelRon—.PerquècapidiotacomelMalfoynopuguidirqueésfavoritisme.Ostres,Harry!—ElRonesvaposarariure—.ElMalfoy!Lacaraquefaràquanetvegiambaixò!Esposaràmalaltderàbia!Ei,queaixòésunaescombradecompetició!

—Nopotser—vamurmurarelHarry,acariciantlaRaigdefocmentreelRonesllançavaalllitdelHarry,pixant-sederiuredepensarenelMalfoy—.Qui…?

—Ja ho tinc!—va fer el Ron, una mica més serè—. Ja sé qui pot haverestat…ElLlopin!

—Quèdius?!—vaexclamarelHarry,que tambéesvaposara riure—.ElLlopin?!Iara!Sitinguésdinerspercompraraixònoaniriatanespellifatcomva.

—Home, però t’aprecia —va dir el Ron—. Era fora quan la Nimbus vaquedar destrossada. És possible que li expliquessin el que va passar i que hoaprofitésperpassarperlarondad’Allaacomprar-teaixò…

—Quèvolsdirque«erafora»?—vapreguntarelHarry—.Estavamalalteldiadelpartitaquell.

—Doncsnohiera,alainfermeria—vadirelRon—.Jovaighaverd’anar-hianetejarelsorinals.L’Snapem’haviacastigat,recordes?

ElHarryvaarrufarlescelles.—ÉsimpossiblequeelLlopinpuguicomprarunacosatancara.—De què rieu? L’Hermione acabava d’entrar a l’habitació en camisa de

dormirialsbraçosduiaelMalifetdemalhumorambunagarlandadeNadalalcoll.

—Noelpugisaquí!—vacridarelRon,iesvaapressaratreurel’Scabbersde les profunditats del seu llit per posar-se’l a la butxaca del pijama. Peròl’Hermione no li va fer cap cas. Va deixar caure el Malifet sobre el llit delSeamusFinniganqueerabuitiesvaquedarmirantbocabadadalaRaigdefoc.

—Harry!Quit’hoharegalat?—Nohosé—vadirelHarry—.Noduiacaptargetanires.PergransorpresadelHarry,l’Hermionenosemblavaniexaltadaniintrigada

perlanotícia.Alcontrari,estavapreocupadaiesmossegavaelllavi.—Quètens?—livapreguntarelRon.—Nohosé—vaferl’Hermionearrossegantlesparaules—,peròemsembla

unamicaestrany,això.Perquè,vaja,ésunaescombrabastantbona,no?ElRonvaesbufegarexasperat.—Hermione,éslamillorescombradelmón—vadir.—Aixíquedeusermoltcara…—Probablement val més diners que totes les escombres dels de Slytherin

juntes—vaapuntarelRontotcontent.—Idoncs,quilipothaverenviatalHarryunregaltancarsensedirquiés?

—vapreguntar-sel’Hermioneenveualta.—Tantés!—vaferelRon,nerviós—.Harry,m’hideixaràspujar?Sisplau…—Crecquedemomentnohauríeudevolarambaquestaescombra—vadir

l’Hermioneamblasevaveud’espinguet.ElHarryielRonselavanquedarmirant,estupefactes.—Iquècreusquen’hadeferelHarry?Escombrarelterra?—vaproposarel

Ron.Peròabansquel’Hermionepoguéscontestar,elMalifetvasaltardelllitdel

SeamusdirectecapalpitdelRon.—Treu. Aquesta. Bèstia. D’aquí!—va cridar. ElMalifet li esgarrapava el

pijama i l’Scabbers intentava fugir per l’espatlla. ElRon va agafar l’ScabbersperlacuailivaclavaruncopdepeualMalifet,peròvafallarienllocdelgatvatocarelbaguldelHarry,queesvaobrirdecop,mentreelRonsaltironejavaambunacamaicridavadedoloragafant-sel’altra.

DesobtealMalifetse livaeriçarelpèl.Unxiuletagut ipenetrantomplial’habitació. El dolentoscopi de butxaca havia sortit dels mitjons vells del tietVernonis’haviaposatapampalluguejariarodarperterra.

—Ja me n’havia oblidat! —va dir el Harry, que es va ajupir a agafar eldolentoscopi—.Comquesipucnoportomaiaquestsmitjons…

EldolentoscopiseguiaxisclantirodantalpalmelldelHarry.ElMalifetfeiamarrameusilillançavasaliva.

—Hermione,valmésque treguis aquestgatd’aquí—vadir elRon furiós;estavaassegutalllitdelHarryfent-seunmassatgealditpetitdelpeu—.Nopotsferquecalliaquestacosa?—livadeixaranaralHarrymentrel’Hermionesortiadel dormitori a grans passos amb el Malifet, que no va deixar de mirarmaliciosamentelRon.

ElHarryvatornaraficareldolentoscopialsmitjonsielvallançaralbagul.Apartirde llavors janomésesvansentirelsgemecsdedolor i ràbiadelRon.L’Scabbersse lihaviaquedatarraulita lesmans.Feiabastantde tempsqueelHarry no el veia fora de la butxaca del seu amo i es va sorprendredesagradablement de veure que aquella rata que un cop havia estat grassa enaquellsmomentsestavamoltprimaiaméss’estavaquedantsensepèl.

—Nofagairebonapinta,oi?—vainsinuarelHarry.—Ésl’estrès!—vaexclamarelRon—.Estariabésiaquellamaleïdabolade

pèleldeixésenpau!PeròelHarryvarecordarqueladonadeLaCasadelesFereshaviaditque

les rates comunes nomésviuen tres anys, així que, tret que l’Scabbers tinguéspoders quemai nohaviamostrat, estava arribant al final dels seus dies. I, permolt que el Ron es queixés amb freqüència que l’Scabbers era un sonso i uninútil, estava convençut que es posaria molt trist si es morís. Definitivament,aquell matí a la sala comuna l’esperit nadalenc s’arrossegava per terra.L’HermionehaviatancatelMalifetalseudormitori,peròestavafuriosaambelRon perquè havia intentat donar-li un cop de peu i el Ron continuava moltenfadatperquèelMalifethavia intentatcruspir-se l’Scabbersdenou.ElHarryvaveurequenoaconseguiriaqueesparlessin iesvadedicarencos iànimaaexaminar la Raigdefoc. Per alguna raó desconeguda, allò també empipaval’Hermione,que,encaraquenovadirres,nodeixavademirarl’escombraambmalacara,comsitambéhaguésestatcriticantelseugat.

Al’horadedinarvanbaixaralGranSalóivantrobarquelestaulesdelesresidènciestornavenaestarcontralaparetiquenoméshihaviaunataulaalmigpreparadaperadotze.AlvoltanthihaviaassegutselsprofessorsDumbledore,SnapeiFlitwick,lesprofessoresMcGonagalliColiflorielFilch,l’encarregatdemanteniment,que s’havia tret labatamarróque sempreportava iduiaun fracmoltvellquesemblavaflorit.Noméshihaviatresalumnesmés:dosdeprimerqueestavenmoltnerviososiundecinquèdeSlytherinambunaexpressiómoltdesagradable.

—BonNadal!—va saludar el Dumbledore al Harry, el Ron i l’Hermionequan es van apropar a la taula—.Comque érem tan pocs, ens ha semblat deximplesferservirlestaulesnormals…Seguin,seguin!

El Harry, el Ron i l’Hermione es van asseure junts a l’altre extrem de lataula.

—Bombes!—vaexclamarelDumbledoreentusiasmat,ilivaoferirl’extremd’unaal’Snape,queelvaagafaradesgratielvaestirar.Labombavaesclataramb un fort bang com el d’una pistola i de dins va sortir un barret de bruixapunxegutambunvoltordepeluixalapunta.

ElHarry,queesvarecordardel’impostorus,vamirarelRonitotsdosvansomriure; l’Snapevaferunaganyota ivaapartarelbarretcapalDumbledore,quese’lvacanviarpelseual’acte.

—Japodemcomençar!—vaanunciaralscomensalsambunsomriure.Mentre elHarry se servia patates rostides, les portes delGranSaló es van

tornar a obrir. Era la professora Trelawney, que caminava cap a ells tansuaument comsi portés rodes.Duiaunvestit de lluentonsde color verdper al’ocasió que feia que semblés més que mai una libèl·lula brillant que haviacrescutmassa.

—Sybill,quinasorpresatanagradable!—vaferelDumbledore,ques’haviaaixecatdelacadira.

—Senyor director, estava mirant la bola de cristall —va explicar laprofessora Trelawney amb la veu més pastosa i llunyana que mai— i, persorpresameva,hevistquedeixavaelmeudinarsolitariperunir-meavosaltres.Iqui sóc jo per actuar en contra dels desitjós del destí?Així que he abandonatimmediatamentlamevatorreielspregoquedisculpinlamevatardança…

—Ésclar,ésclar—vaferelDumbledoreambelsullsbrillants—.Usfaremunllocperseure…

Icertamentque l’hi va fer: va agafar la vareta i vadibuixaruna cadira enl’airequevagirarunssegonsfinsacauresuaumententreelprofessorSnapeilaprofessoraMcGonagall.PeròlaprofessoraTrelawneynos’hivaasseure;haviaestat passejant els seus enormes ulls per la taula i de sobte se li va tallar larespiració.

—Noempucasseure,senyordirector!Sihofaigseremtretze!Nohiharesqueportimésmalasort!Nooblideuquequantretzepersonesmengenplegades,laprimerad’aixecar-seéslaprimerademorir!

—Assumimel risc,Sybill—vadir laprofessoraMcGonagall impacient—.Segui,sisplau,elgalldindis’estàrefredant.

LaprofessoraTrelawneys’hovapensarifinalmentesvaasseurealacadirabuidaambelsullsilabocatancada,comsis’esperésqueunraigcaiguésdamunt

lataula.LaprofessoraMcGonagallvaintroduiruncullerotalasoperaqueteniamésalavora.

—Voleutripada,Sybill?La professora Trelawney no li va fer cas. Amb els ulls oberts de nou, va

miraralseuvoltantunaltrecopivapreguntar:—Onésl’encantadorprofessorLlopin?—Emtemoqueelpobretornaaestarmalalt—varespondreelDumbledore,

ivaferunsenyalperquètothomescomencésaservir—.Quinamalasort,eldiadeNadal!

—Ésclarquevósjahosabíeu,oiSybill?—vadirlaprofessoraMcGonagallalçantlescelles.

LaprofessoraTrelawneyselavamirarambduresa.—Certament,Minerva—vadirsuau—.Perònom’agradaferostentaciódel

fetquehosétot.Ambfreqüènciaactuocomsinoposseísunullinteriorpernoposarnerviososelsaltres.

—Aixòhoexplicatot—vadirlaprofessoraMcGonagallàcidament.Desobte,laveudelaprofessoraTrelawneyesvatornarmenyspastosa.—Ja que us interessa tant, Minerva, us faig saber que el pobre professor

Llopinnoseràambnosaltresdurantgairetemps.Ellmateixs’adonaqueliquedapoc.Esvanegarenrodóquelillegíselfuturalaboladecristall…

—Queestrany—vadirlaprofessoraMcGonagallambironia.—Em sembla —va intervenir el Dumbledore amb una veu alegre però

lleugeramentaltaquevaposarfialaconversaentrelaprofessoraMcGonagallilaprofessoraTrelawney—quenoenscalpatirpelprofessorLlopin.Severus,liheupreparatlapoció?

—Sí,senyordirector—vaferl’Snape.—Perfecte—vadir elDumbledore—.Llavors es recuperarà i tornarà amb

nosaltresenuntresino-res.Derek,hastastatlessalsitxetes?Sónmoltbones.El noi de primer es va posar vermell en sentir que el Dumbledore se li

adreçavadirectamentivaagafarlaplatadelessalsitxesambmanstremoloses.LaprofessoraTrelawneyesvacomportardemaneragairebénormalfinsque

es va acabar el dinar deNadal dues horesmés tard.Després d’haver-se atipatcom lladres i sense treure’s els barrets que els havien sortit a les bombes, elHarry i el Ron van ser els primers a aixecar-se de taula i ella es va posar axisclar.

—Déumeu!Quindelsdoss’haaixecatabans?Quin?—Nohosé…—vaferelRon,mirantelHarryviolentat.—Dubto que tingui importància —va dir la professora McGonagall

bruscament—, tret que hi hagi un boig amb una destral esperant a fora per

decapitarelprimerqueentrialvestíbul.FinsitotelRonvariure.LaprofessoraTrelawneyesvaofendremolt.—Véns?—livapreguntarelHarryal’Hermione.—No—va fer l’Hermione—.He de parlar unmoment amb la professora

McGonagall.—Deu voler preguntar-li si pot agafar més assignatures —va dir el Ron

badallantquanvanentraralvestíbul,onnohihaviacapboigambunadestral.Quan van arribar al forat del retrat es van trobar amb Sir Cadogan, que

estavacelebrantelNadalambunparelldemonjos,unsquantsanticsdirectorsdeHogwartsielseucavallrabassut.Esvaalçarlaviserailagerradevicalentambespècies.

—BonNadal!Contrasenya?—Gossarnós!—vadirelRon.—Elmateixusdic,senyor!—vaexclamarSirCadoganquanelquadreesva

enretirarperdeixar-lospas.ElHarryse’nvaanardirectealdormitori,vaagafarlaRaigdefocielmaletí

d’einesperal’escombraquelihaviaregalatl’Hermionepelseuaniversari,hovabaixartotalasalacomunaiesvaposaramirarquèlipodiaferalaRaigdefoc.Però no tenia cap branquilló tort per reparar i el mànec brillava tant que eraabsurdpolir-lomés,aixíqueell ielRonvanestarsimplementcontemplant-la,desdetotselsanglespossibles,finsqueelforatdelretratesvaobririvaentrarl’Hermione,seguidadelaprofessoraMcGonagall.

TotiquelaprofessoraMcGonagalleralacapdelaresidènciadeGryffindor,el Harry només l’havia vista a la sala comuna una vegada, i havia estat perparlar-los d’un assumpte molt seriós. El Ron i ell se la van quedar mirant,subjectant laRaigdefoc.L’Hermioneelsvapassarpel costat, esva asseure enunabutaca,vaagafarelllibrequeteniamésalavoraihivaamagarelcap.

—Ésaquesta,oi?—vadir laprofessoraMcGonagallambelsullsbrillants.Es va acostar a ells i es vamirar la Raigdefoc—. Senyor Potter, la senyoretaGrangerm’acabad’informarquelihanregalatunaescombra.

ElHarry ielRonvanmirar l’Hermione.Persobreel llibre,queestavadelrevés,lisobresortiauntrosdefrontques’estavaposantvermell.

—Em permeten? —va preguntar la professora McGonagall, però no vaesperar que li responguessin per treure’ls la Raigdefoc de les mans. La vaexaminar atentamentd’unapunta a l’altra—.Mmm…Inoduia cap targetanicapnota?Capmenademissatge?

—No—vadirelHarrysensemésexplicacions.—Vaja…—va fer la professoraMcGonagall—. Bé, doncs ho sentomolt,

Potter,peròmel’hauréd’endur.

—Què?—vadirelHarry,iesvaposardretd’unbot—.Perquè?—Percomprovarquenolihanfetcapmalefici—vacontestarlaprofessora

McGonagall—. Jo no en sóc una experta, però crec queMadameHooch i elprofessorFlitwicksabrandesmuntar-la…

—Desmuntar-la? —va repetir el Ron, com si la professora McGonagalls’haguéstornatboja.

—Crec que d’aquí a un parell de setmanes estarà a punt —va dir laprofessora McGonagall—. La hi tornarem quan estiguem segurs que tot éscorrecte.

—Peròsinotéres!—vaassegurarelHarryambveutremolosa—.Dedebò,professora…

—Potter,aixònoespotsaber—vadirlaprofessoraMcGonagallambforçaamabilitat— fins que no hi voli, i, ho sento molt, però li ho prohibeixoterminantmentfinsquenoestiguemsegursquenol’hanembruixat.Elmantindréinformatsobreeltema.

La professora McGonagall es va girar sobre els talons i es va endur laRaigdefoc pel forat del retrat, que es va tancar un cop ella va haver sortit. ElHarry se la va quedarmirant amb la llauna d’AbrillantadorVolveloç d’acabatperfecteperamànecsalamà.Encanvi,elRonesvadirigircapal’Hermione.

—Perquèl’hihashagutdediralaMcGonagall?!L’Hermionevadeixarelllibre.Encaraestavavermella,peròesvaaixecari

vaencararelRondesafiant.—Doncsperquècrec,ilaprofessoraMcGonagallestàd’acordambmi,que

éspossiblequeaquestaescombravinguidelSiriusBlack!

12.Elpatronus

ElHarrysabiaquel’Hermionehaviaactuatdebonafe,peròaixònovaimpedirque s’enfadés amb ella. Havia estat propietari de lamillor escombra delmóndurantuneshoresiara,perculpad’ella,nosabiasilatornariaaveuremaimés.EstavaconvençutquealaRaigdefocnolipassavares,però,enquinestatlahitornarienuncopl’haguessinsotmèsatottipusdeprovesantiencanteris?

ElRontambéestavamoltenfadatambl’Hermione.Peraell,desmuntarunaRaigdefoc nova era poc menys que un crim. L’Hermione, que seguiaconvençudaquehaviaactuatenbédelHarry,evitavaestaralasalacomuna.ElHarry i elRon van suposar que es refugiava a la biblioteca, i no van intentarpersuadir-laperquètornés.Entreunacosail’altra,esvanalegrarquepassatCapd’Any la restadelscompanys tornessina l’escola ique laTorredeGryffindorfosunaltrecopelllocalegreisorollósdesempre.

Lanitabansquecomencéselnoutrimestre,elRourevaparlarambelHarry.—QuètalelNadal?—livapreguntar,illavors,senseesperarresposta,esva

asseure i va continuar en veu baixa—:Harry, he estat reflexionant durant lesvacances. Sobre el que va passar a l’últim partit… És que si els demèntorstornenaaparèixeralproper…Vulldirque…Noenspodempermetrequetu…Vajaque…

ElRoureesvaaturar,eraevidentquesesentiaincòmode.—Hiestictreballant—vadirelHarryràpidament—.ElprofessorLlopinem

vadirquem’ensenyariaaenfrontar-mealsdemèntors.Suposoquecomençaremaquestasetmana;vadirquedesprésdeNadaltindriatemps.

—Ah—vaferelRoureméstranquil—.Bé,doncsenaquestcas…Defet,noem feia cap gràcia que deixessis de ser el nostre caçador. Ja has encarregatl’escombra?

—No—vaferelHarry.—Què? Doncs ja et pots espavilar! No pots jugar contra Ravenclaw amb

aquellaEstelFugaç!

—PerNadallivanregalarunaRaigdefoc—vadirelRon.—UnaRaigdefoc?!Quèdius?!UnaRaigdefoc,Raigdefoc?—No t’emocionis,Marc—vadir elHarry trist—. Jano la tinc,me lavan

confiscar. —I li va explicar que a la Raigdefoc li estaven fent provesantiencanterisitotalapesca.

—Quepotestarmaleïda?Comvolenqueestiguimaleïda?—PelSiriusBlack—varespondreelHarry,fartdeltema—.Diuenqueem

busca.AixíquelaMcGonagallcreuquemelavaenviarell.FentcasomísdelfetqueunassassífamósbusquéselHarry,elRourevadir:—PeròcomvolenqueelBlackhagicompratunaRaigdefoc?!Ésunfugitiu!

Totelpaíselbusca!Quèespensen,quepotentraraLaBotigadelQuidditchicomprarunaescombracomsires?

—Ja—vaferelHarry—,peròtotiaixílaMcGonagalllavoldesmuntar…ElRourevaempal·lidir.—Harry,etprometoqueaniréaparlarambella.Lafaréentrarenraó…Una

Raigdefoc… El nostre equip, amb una Raigdefoc de veritat… Ella té tantesganes que Gryffindor guanyi com nosaltres… Li ho faré entendre… UnaRaigdefoc…

L’endemàvancomençarlesclasses.L’últimqueelsveniadegustferaquellcrumatídegenererapassar-sedueshoresal jardí,peròelHagridhivaferunfocpreciós ple de salamandres i van tenir una lliçó inhabitualment agradablerecollintfustasecaifullespermantenirelfoc,mentreaquellsamfibisamantsdelfocsaltironejavenentreelstroncsincandescents.Encanvi,laprimeraclassedeFuturologiadel trimestrevasermoltmenysdivertida; laprofessoraTrelawneyhaviacomençataensenyar-losquiromànciainovatrigarnicincminutsadir-lialHarryquetenialeslíniesdelavidaméscurtesquehaviavistmai.

PeròlaclassequeestavaesperantelHarryeraDefensaContralesForcesdelMal.Desprésde la conversaquehavia tingut ambelRoure, volia començar aaprendreadefensar-sedelsdemèntorscomabansmillor.

—Ah,sí—vadirelLlopinquanalfinaldelaclasseelHarrylivarecordarlapromesa que li havia fet—.A veure…Què et sembla el dijous a les vuit delvespre?Crecquel’aulad’HistòriadelaMàgiaseràprougran…Haurédepensarcomhopodemfer,perquènopodemportarundemèntordedebòalcastellperpracticar…

—Nofagairebonacara,oi?—vadirelRonmentrebaixavenasopar—.Quèdeutenir?

Darrere seu algú va fer un tat-tat de desdeny. Era l’Hermione, que estavaassegudaalspeusd’unaarmaduraorganitzant-se labossa,quede tanplenade

llibresnoespodiatancar.—Perquèhasfet«tat-tat»?—vapreguntar-lielRonirritat.—Per res—va dir l’Hermione amb aires de superioritat i es va penjar la

bossaal’espatlla.—No,perres,no—vainsistirelRon—.Jom’hepreguntatquèlideupassar

alLlopinitu…—Peròsiésobvi!—vaexclamarl’Hermionealtiva.—Sinoenshovolsdir,calla—livaengegarelRon.—D’acord—vadirl’Hermioneorgullosa,ise’nvaanarambpasdecidit.—Noenténiidea—vadirelRon,mirantressentitcomellas’allunyava—.

Noméshohaditperquèparlemambella.

Eldijousa lesvuitdelvespreelHarryvasortirde laTorredeGryffindorperanaral’aulad’HistòriadelaMàgia.Quanhivaarribarestavafoscaibuida,aixíquevaencendreelsllumsamblavareta.QuanfeiacincminutsqueesperavavaarribarelprofessorLlopinambunagrancaixaquevaposarasobredelatauladelprofessorBinns.

—Quèés?—vapreguntarelHarry.—Unaltre impostorus—vadirelLlopinmentrees treia lacapa—.Desde

dimarts que escorcollo el castell i afortunadament he trobat aquest amagat al’arxivador del senyor Filch. És el que més es pot acostar a un demèntor deveritat.Quanl’impostorusetvegi,esconvertiràenundemèntorillavorspodrempracticar. El puc guardar al meu despatx entre pràctica i pràctica, tinc unacalaixerasotaelmeuescriptoriqueliagradarà.

—D’acord—vadirelHarry,esforçant-seaferveurequenoteniaporiqueestava molt content que el Llopin hagués trobat un substitut tan bo per aldemèntordeveritat.

—Bé…—ElprofessorLlopinesvatreurelavaretai livaindicaralHarryquefeselmateix—.Harry, l’encanterique t’hed’ensenyarestàmoltpersobredelnivelldeGNOM,ésgairebédeMAG.Se’lconeixambelnomd’EncanteridelPatronus.

—Icomfunciona?—vapreguntarelHarrynerviós.—Quan funciona, conjuraunpatronus—vaexplicar-li elLlopin—,queés

unaespèciederepel·lentdedemèntors…Éscomunguardaqueetprotegeixdeldemèntor.

El Harry es va imaginar amagat rere algú de la mida del Hagrid quesubjectavaungarrotenorme.ElprofessorLlopinvacontinuarparlant:

—Elpatronusésunamenadeforçapositiva,unaprojeccióde lescosesdeles quals es nodreix un demèntor: esperança, alegria, el desig de sobreviure…

Perònosenttristesacomelshumans,aixíqueelsdemèntorsnolipodenfermal.Però t’hed’advertir,Harry,queaquest sortilegipot serque siguimassadifícilperatu.Amoltsbruixotsdiplomatselscostadefer.

—Iquinaformaté,elpatronus?—vapreguntarelHarryencuriosit.—Depèndelbruixotqueelconjuri.—Icomesconjura?—Ambunsortilegiquenomésfuncionasietconcentresambtoteslesteves

forcesenunúnicrecordfeliç.ElHarryvabuscarunrecordfeliçalamemòria.Perdescomptat,resdelque

lihaviapassatambelsDursleypodiafuncionar.Finalmentvatriareldiaquevamuntarperprimercopunaescombra.

—A punt —va dir, esforçant-se per recordar exactament la meravellosasensaciódevertigenquehaviasentital’estómac.

—Elsortilegiés—ielLlopinesvaaclarirlagola—:Expectopatronum!—Expecto patronum —va repetir el Harry per a si mateix—, expecto

patronum.—Estàsbenconcentratenelrecordfeliç?—Oh…Sí…—vaferelHarry,ivaforçarelpensamentperquètornésràpid

alprimervolambescombra—.Expectopatrono…Perdó,patronum…Expectopatronum,expectopatronum…

Desobtealgunacosalivasortirdisparadadelavareta;eracomunfildegasplatejat.

—Hohavist?!—vaexclamarelHarryexaltat—.Hasortitalgunacosa!—Perfecte—vadir elLlopin somrient—.Som-hi, doncs.Estàs a punt per

provar-hoambeldemèntor?—Sí—vaferelHarry,iagafantambforçalavaretase’nvaanarcapalmig

del’auladeserta.S’esforçavaamantenirelcapconcentratenelvol,peròalgunacosa s’hi immiscia…En qualsevolmoment podia tornar a sentir la veu de lasevamare…Ésclarquesihipensavallavorssegurquelasentiria,inovolia…Osíquevolia?

ElLlopinvaaixecarlatapa.De la caixa va començar a sortir a poc a poc un demèntor amb la cara

encaputxadamirant cap alHarry i una d’aquellesmans llefiscoses i plenes decrostesaferradaalacapa.Elsllumsquehihaviaal’aulavanpampalluguejariesvanapagar.EldemèntorvasortirdelacaixaiesvaarrossegarcapalHarryensilenci,respirantprofundament,acompanyatd’unaonadadefredestremidor…

—Expectopatronum!—vacridarelHarry—.Expectopatronum!Expecto…Peròl’aulaieldemèntoresdifuminaven…ElHarryvatornaracaureenun

poudeboiraespessaisentialaveudelasevamaremésfortaquemai…

—ElHarryno!ElHarryno!Sisplau…Faréelquesigui…—Surtdelmig…Surtdelmig,nena…—Harry!ElHarryvarecuperarlaconsciènciasobresaltat.Estavaplaaterra,depanxa

enlaire.Els llumsde l’aula tornavenaestarencesos.Novahaverdepreguntarquèhaviapassat.

—Hosento—vamurmurar,iesvaincorporar,cobertambunasuorfreda.—Ettrobesbé?—livapreguntarelLlopin.—Sí…—ElHarryesvaalçardeterraiesvarecolzarenunpupitre.—Té.—ElLlopinlivadonarunagranotadexocolata.Menja-te-laabansde

tornar-ho a intentar. És normal que no t’hagi sortit el primer cop. De fet,m’hauriaquedatbenparatsihohaguessisaconseguit.

—Estàempitjorant—vamurmurarelHarry, ivadecapitar lagranotad’unmos—.Hesentitelscritsdelamevamaremésfortquemai…Ielsd’ell…DeVoldemort…

ElLlopinestavaméspàl·liddelqueerahabitual.—Harry,sinovolsseguir,hoentendréperfectament…—Sí que vull!—va exclamar el Harry amb determinació, i es va ficar la

resta de la granota de xocolata a la boca—. He de seguir! Si els demèntorsapareixenalpartitcontraRavenclaw?Noempuctornaradesmaiar.Siperdemaquestpartit,perdemelcampionat!

—Com vulguis…—va dir el Llopin—. Potser hauries de buscar un altrerecord, vull dir, un altre record feliç, és clar… Aquell no sembla tenir prouforça…

ElHarryvareflexionarintensamentivadecidirqueelquehaviasentitquanGryffindorhaviaguanyatlaCopaInterresidènciesl’anyanteriordefinitivamentespodiaconsiderarunrecordfeliç.Vatornaraagafarlavaretaambforçaivaprendreposicióalmigdelaclasse.

—Apunt?—vadirelLlopin,amblamàalatapa.—Sí —va fer el Harry concentrant-se en el sentiment de felicitat que li

produïa que Gryffindor guanyés, i no en pensaments obscurs sobre el quepassariaquans’obríslacaixa.

—Ja!—vaexclamarelLlopin,ivaaixecarlatapa.L’aulaesvarefredarielsllumsesvanapagarunaltrecop.Eldemèntors’arrossegavacapalHarryamblamàestesa,respirantprofundament…

—Expectopatronum!—vacridarell—.Expectopatronum!Expectopatro…Una boira blanca li va cobrir els sentits…Al seu voltant esmovien unes

figures difuminades… I llavors va sentir una veu nova, una veu d’home, quecridavaaterrit…

—Lily,agafaelHarryifuig!Ésell!Corre!Jol’entretindré…Vasentirunfortenrenoual’habitaciódelcostat…Unaportaqueesvaobrir

decop…Unariallaesgarrifosa…—Harry!Harry…Desperta…El Llopin l’estava sacsejant. Aquest cop va passar unminut abans que el

Harryentenguésperquèestavaestiratalterrapolsósd’unaaula.—He sentit elmeupare—vamurmurar elHarry—.És el primer cop a la

vidaqueelsento…Vaencarar-seaVoldemorttotsolperdonartempsdefugiralamevamare…

De sobte el Harry es va adonar que, barrejades amb la suor, li lliscavenllàgrimesperlacara.Esvareclinartantcomvapoderpereixugar-se-lesalvestitfentveurequeescordavalessabates,perquèelLlopinnohoveiés.

—HassentitelJames?—vapreguntarelLlopinambunaveuestranya.—Sí.—I ja amb la cara seca, elHarryva alçar el cap—.Per què…?Que

coneixiaelmeupare?—Mmm…Sí,elconeixia—vadirelLlopin—.VamseramicsaHogwarts.

Escolta, Harry, em sembla que ja n’hi ha prou per avui. Aquest encanteri ésabsurdamentdifícil…Nohauriahagutdefer-tepassarperaixò…

—No!—vaferelHarry.Esvatornaraaixecar—.Hotornaréaintentar!Elproblemaésquenoemvénenalcaprecordsproufeliços…Hedepensarmés…

Es va esprémer el cervell. Un record feliç, un record feliç de debò…Unrecordqueespoguésconvertirenunpatronusgranifort…

El dia que va saber que era bruixot i que aniria aHogwarts i no s’hauriad’estarambelsDursley!Siallònoeraunrecordfeliç,nosabiaquèpodiaser-ho…Esvaconcentrarmoltencoms’haviasentitquanvasaberqueabandonariaelcarrerPrivetiesvaaixecarperencarar-sealacaixaunaltrecop.

—A punt? —va preguntar el Llopin, que feia cara de ser conscient queactuavaencontradelsentitcomú—.Estàsconcentrat?Endavant!

Va aixecar la tapa de la caixa per tercer cop i va tornar a sortir-ne undemèntor;l’habitacióesvarefredarielsllumsesvanapagar…

—Expecto patronum! —va cridar el Harry de nou—. Expecto patronum!Expectopatronum!

El Harry va tornar a sentir els crits, però aquella vegada semblava quevinguessind’unaràdiomalsintonitzada.Elssentiaarabaix,araalt,araunaltrecopbaix…Iseguiaveienteldemèntor,quedesobteesvaaturar…Illavors,delapuntadelavareta,livasortirungrannúvolplatejatqueesvainterposarentreell i el demèntor. Les cames li feien figa i no sabia quant de temps podriaresistir-ho,peròcomamínimestavadret…

—Ridiculus!—vacridarelLlopinid’unavoladavaferunsaltendavant.

Es va sentir un fort zas i el patronus va desaparèixer juntament amb eldemèntor.ElHarryesvadeixarcauresobreunacadira,litremolavenlescamesisesentiacomsiacabésdecórrerunparelldequilòmetres.Decuad’ullvaveurequeamblavaretaelprofessorLlopinobligaval’impostorus,quedenous’haviaconvertitenunesferaplatejada,atornaralacaixa.

—Perfecte!—vadirelLlopinmentres’acostavaalHarry—.Moltbé,Harry!Uncomençamentexcel·lent!

—Hopuctornaraintentar?Va,nomésuncop…—No,Harry,avuino—vadirelLlopinambfermesa—.Jan’hastingutprou

peravui.Té…IlivadonaralHarryunarajoladelamillorxocolatadeDucsdemel.—Menja-te-la tota, que si no Madame Pomfrey m’estirarà les orelles.

Quedemd’aquíaunasetmanaalamateixahora?—D’acord—vadirelHarry.Vaferunmosdexocolataivaestarmirantel

Llopin mentre apagava els llums, que s’havien encès amb la desaparició deldemèntor.Llavorsselivaacudirunacosa.

—Professor Llopin —va dir—, si coneixia el meu pare, també deviaconèixerelSiriusBlack,oi?

ElLlopinesvagiraral’acte.—Perquè?—vapreguntarrígid.—No,perres…Nomésquecomqueerenamics…ElLlopinesvatranquil·litzar.—Sí,elconeixia—vadirelLlopin—.Oempensavaqueelconeixia.Harry,

valmésquevagistirant,éstard.ElHarryvasortirdel’aula,vaseguirunpassadís,vatombarunacantonadai

llavors es va aturar al costat d’una armadura i s’hi va asseure a la base peracabar-selaxocolata.VapensarquehauriaestatmillornomencionarelBlack,perquè era evident que al Llopin no li feia gràcia el tema. Aleshores elpensamentseli’nvaanarcapalsseuspares…

Sesentiadèbiliestranyamentbuit,permoltpledexocolataqueestigués.Erahorriblequese li reproduïssinalcapelsúltimsmomentsquehavienviscutelspares; i alhora era l’única oportunitat que havia tingut de sentir la veu d’ellsd’ençà que era un bebè. Si continuava mig desitjant sentir-los, mai noaconseguiriaproduirunpatronuscomcal…

«Sónmorts», esvadir a simateix amb tossuderia. «Estanmorts i escoltarl’ecode les seves veus no els tornarà a la vida.Valmés que espavilis si volsguanyarelcampionatdequidditch».

Esvaaixecar,esvaposarl’últimapresadexocolataalabocaise’nvaanarcapalaTorredeGryffindor.

Una setmana després que comencés el trimestre, Ravenclaw va jugar contraSlytherin.Va guanyar Slytherin, però per unmarge estret de punts. Segons elRoure, això era bo per a ells, perquè es posarien en segon lloc si ells tambéguanyavencontraRavenclaw,aixíquevadecidiraugmentarlaperiodicitatdelsentrenaments. Amb cinc tardes a la setmana de quidditch i les classes perprotegir-sedelsdemèntorsdelLlopin,queelcansavenmésquesisentrenamentsdequidditch,alHarrynomesn’hiquedavaunaperferelsdeures.Totiaixí,noanava tan estressat com l’Hermione, que semblava que estava a punt decol·lapsar-seambtantafeina.Cadanitsensfalta,l’Hermiones’asseiaenunracóde la sala comuna envoltada de llibres, diccionaris, taules de magimàtiques,diagramesiunmuntd’apunts;gairebénoparlavaambningúigrunyiaquanalgúlainterrompia.

—Coms’hofa?—livapreguntarelRonalHarryunvesprementreelHarryfeiauntreballmoltcomplicatsobreverinsquenodeixentraçaperal’Snape.ElHarryvaaixecarlavista.L’Hermioneestavaamagadadarrereunmuntdepilesdellibresamuntegatsenunequilibrifràgil.

—Elquè?—Peranaratoteslesclasses!—vaexclamarelRon—.Aquestmatíl’hevist

amblaprofessoraVector,labruixaquefaMagimàtiques.Parlavendelaclassed’ahir, però l’Hermione no hi podia haver assistit perquè era amb nosaltres aCriançadeCriaturesMàgiques!Amés,l’ErnieMacMillanemvadirquenohafaltat a cap classe de Muggleologia i això que la meitat de les hores licoincideixenamblaclassedeFuturologia,alaqualtampocnohafaltatmai!

Però en aquell moment el Harry no tenia temps per elucubracions sobrel’horariimpossibledel’Hermione,haviadefereltreballperal’Snapesensfalta.Dosminutsdespréselvantornarainterrompre,aquestcopelRoure.

—Males notícies, Harry. Acabo de parlar amb la professora McGonagallsobrelaRaigdefoc.Haestatunamica…mmm…desagradableambmi…M’haditque teniaunaescaladevalors equivocadaperquè segonsella empreocupomésperguanyarelcampionatdequidditchqueperlatevavida,itotperquèliheditquetantmefeiasi l’escombraet llançavaa terrasidecamíenxampaves lapapallona.—ElRoureva fer ungest d’incredulitat—…M’haesbroncat d’unamanera…Qualsevol diria que he dit una cosa terrible.Llavors li he preguntatquequantdetempsmésselaquedarien…—IelRourevaferunaganyotaivaimitarel todeveuseverde laprofessoraMcGonagall—:«Tantde tempscomsigui necessari, Roure…». Em sembla que t’hauràs de comprar una altraescombra,Harry.Potsferservirl’ordredecompraquehihaalacontracobertadeTotEscombra.QuèetsemblaunaNimbus2001comlaquetéelMalfoy?

—NoempensocomprarresqueliagradialMalfoy—vaetzibarelHarry.Demanera imperceptible, elmes de gener va deixar pas almes de febrer

sense que el tempsmillorés en absolut. El partit contraRavenclaw s’acostavaperillosament i el Harry encara no s’havia comprat una altra escombra. Vacomençar a demanar notícies sobre la Raigdefoc a la professoraMcGonagalldesprés de cada classe de Transfiguració, amb el Ron esperançat a la vora il’Hermionequeelspassavaapressadapelcostatmirantcapaunaaltrabanda.

—No, Potter, encara no la hi podem tornar —li va dir la professoraMcGonagall l’enèsimavegadaquevapassar això, abansque elHarryobrís laboca—.Jahemcomprovatquenolihanfetcapdelssortilegismésusuals,peròel professor Flitwick pensa que potser porta un Malefici de Catapulta. Quanacabemlarevisió,jalihocomunicaré,aixíque,sisplau,nohiinsisteiximés.

Peracabard’empitjorarlescoses,lesclassesperprotegir-sedelsdemèntorsnoanaventanbécomelHarrycreiaqueanirien.Desdefeiaunessetmanes,elHarry aconseguia conjurar un núvol platejat informe cada vegada que eldemèntor-impostorus se li acostava, però el patronus era massa feble perforagitareldemèntor.L’únicquefeiaeraflotarenl’airei,enintentarmantenir-lo,deixarelHarrysenseenergia.ElHarrysesentiamalamentambellmateix,culpablededesitjarensecrettornarasentirlaveudelsseuspares.

—Harry, et demanes massa a tu mateix—va afirmar el professor Llopinmolt seriós durant la quarta setmana de pràctica—. Per a un bruixot de tretzeanys,ferunpatronus,niquesiguifeble,ésungranèxit.Janoetdesmaies,iaixòésmolt.

—Empensavaqueelpatronuscarregariacontraeldemèntoroalgunacosaaixí—vadirelHarrydescoratjat—.Queelfariadesaparèixer…

—Unpatronusdeveritathofa—vadirelLlopin—.Detotesmaneres,hasaconseguitavançarmoltenmoltpoctemps.Sielsdemèntorsapareixenalproperpartitdequidditch,elspodràsmanteniraratllaprouestonaperaterrar.

—Però vostè va dir que quan n’hi hamolts ésmés difícil—va al·legar elHarry.

—Tincplenaconfiançaentu—vadirelLlopinsomrient—.Iara…Anemacelebrar-ho. He portat una beguda de Les Tres Escombres, no la deus havertastat…

Ivatreureduesampollesdelmaletí.—Batut de bescuit! —va exclamar el Harry, sense pensar—. Que bé,

m’agradamolt!ElLlopinvaalçarunacella.—Ee…ésqueelRoni l’Hermioneme’nvanportaruncop—vamentirel

Harryal’instant.

—És clar—va dir el Llopin, lleugerament recelós—.Bé, alcem les copesperquèGryffindorguanyiRavenclaw!Ésclarquecomaprofessornohauriadeprendrepartit…—vaafegirdepressa.

VanestarbeventensilencifinsqueelHarryvaexpressarundubtequefeiatempsquetenia.

—Quètenenelsdemèntorssotalacaputxa?ElprofessorLlopinvaabaixarl’ampollareflexionant.—Mmm…Defet,elsúnicsquehosabennoestanencondicionsd’explicar-

nos-ho.Iésqueelsdemèntorsnomésestreuenlacaputxaquanhandeferservirl’últimimésterriblerecursqueposseeixen.

—Iquinés?—Éselpetódeldemèntor—varespondreelLlopinambunaganyota—.És

elquefanaaquellsquevolenanihilar.Suposoquedeuenteniralgunaespèciedebocasotalacaputxa,perquèclavenlesmandíbulesalabocadelavíctimai…lixuclenl’ànima.

ElHarryvaescopirunamicadebatutdebescuitsensevoler.—Els…?Elsmaten?—No, no —va fer el Llopin—. Molt pitjor que això. Mentre el cor i el

cervelletfuncionin,potsviuresenseànima.Peròdeixesdesaberquiets,perdselsrecords…Hoperdstot.Inohihacapmaneraderecuperar-ho.Etlimitesa…existir. Com si fossis una closca buida. Imaimés no recuperes l’ànima.Maimés.

ElLlopinvaferunglopdebatutdebescuitillavorsvadir:—Això és el que li espera al Sirius Black. Ho deia el Periòdic Profètic

d’avui.LaConselleriahadonatpermísalsdemèntorsperfer-li-hoquaneltrobin.ElHarryesvaquedarparatunaestona,meditanthorroritzatsobreelfetque

a algú li poguessin xuclar l’ànima per la boca. Però llavors va pensar en elBlack.

—S’homereix—vadirdesobte.—Ahsí?—vaferelLlopin—.Dedebòcreusquealgúesmereixquelifacin

unacosaaixí?—Sí—vaafirmarelHarrydesafiant—.Per…Permoltesraons…Lihauriaagradatexplicar-lialLlopin laconversaquehaviasentit sobreel

BlackaLesTresEscombres,explicar-liqueelBlackhaviatraïtelsseuspares,peròllavorslihauriahagutderevelarquehaviaanataHogsmeadesensepermís,isabiaquealLlopinallònolifariagensdegràcia.Aixíqueesvaacabarelbatutdebescuit,livadonarlesgràciesivamarxardel’aulad’HistòriadelaMàgia.

El Harry es penedia d’haver preguntat què hi havia sota la caputxa delsdemèntorsperquèlarespostahaviaestattanesfereïdoraqueelcapseli’nvaanar

en pensaments molt desagradables sobre què es devia sentir quan et xuclenl’ànima,ivaxocarcontralaprofessoraMcGonagallamitjaescala.

—Potter,vigiliperonva!—Hosento,professora…—Heanatabuscar-loalasalacomunadeGryffindor.Bé,doncsjaestà,hem

provat tot el que se’ns ha acudit i no sembla que hi hagi res estrany…Té unamicmoltgenerósenalgunapartdelmón…

El Harry va quedar bocabadat. La professora McGonagall li va oferir laRaigdefoc,igualdesuperbaqueabans.

—Melatorna?—vadirelHarryambunfildeveu—.Dedebò?—De debò—va dir la professoraMcGonagall, somrient—. Suposo que li

hauràd’agafarel tacteabansdelpartitdedissabte,no?Potter, sisplau,mirideguanyar, perquè si no perdrem tota opció al títol per vuitè any consecutiu, talcomemvarecordarmoltamablementahirelprofessorSnape…

Incapaçdepronunciarparaula,elHarryvaseguirpujantlesescalescapalaTorredeGryffindoramblaRaigdefocal’espatlla.VatombarunacantonadaivaveurequeelRoncorriacapaellambunsomriured’orellaaorella.

—Tel’hadonat?Magnífic!Podrépujar-hi?Demà?—Sí…Elquevulguis…—vadirelHarry,perprimercopdescansatdesde

feiaunmes—.Sapsquè?Quecrecquehauríemdeferlespausambl’Hermione.Nomésestavapreocupada…

—Com vulguis—va fer el Ron—. És a la sala comuna…Treballant, pervariar.

Van seguir cap a la Torre de Gryffindor i es van trobar el NevilleLongbottomsuplicantaSirCadoganqueeldeixésentrar.

—Melesvaigapuntar—deiaelNevilleplorós—,peròlesheperdut!—Quin conte de fades!—va rugir Sir Cadogan. Però llavors va veure el

Harry i elRon en la distància i va exclamar—:Bona nit, joves!Aveure si lipodeuferentendreaaquestbabauquenopotentrarperlaforçaalacambra!

—Calla—vaferelRon,quanhivanseraprop.—He perdut les contrasenyes! —els va dir el Neville desolat—. Li vaig

demanarqueemdiguésquinescontrasenyesfariaserviraquestasetmanaperquènoparadecanviar-les,inoséonheposatelpaper!

—Caraculus!—vadirelHarryaSirCadogan,quevaquedarmoltdecebutiesvahaverd’apartarperdeixar-lospassaracontracor.Vanpassarpelforatdelretrat i totselscapsesvangirarcapaells.Vaesclatarun fortmurmuri i acteseguitelHarryestavaenvoltatdegentqueadmiravalaRaigdefoc.

—Harry,d’onl’hastret?—Meladeixaràsprovar?

—L’hasmuntatmai?—ElsdeRavenclawhotenencru,totsportenunaSensepols7.—Emdeixestocar-la,Harry?DesprésdedeuminutsenquèlaRaigdefocvapassardemàenmàivaser

admiradadesdetotselspuntsdevista,lagentesvadispersarielHarryielRonvan veure l’Hermione —l’única persona que no se’ls havia tirat a sobre—inclinada sobre la feina, evitantmirar-los.ElHarry i elRon s’hivanacostar ifinalmentellavaalçarelsulls.

—Me l’han tornat —li va dir el Harry amb un somriure, mostrant-li laRaigdefoc.

—Veus,Hermione?Noteniares!—vadirelRon.—D’acord,peròpodiahaverestatal revés!—vadir l’Hermione—.Coma

mínimaran’estemsegurs!—Suposoquesí—vaacceptarelHarry—.Valmésquelaguardiadalt.—Ja la pujo jo! —va exclamar el Ron entusiasmat—. Li he de donar el

reconstituentperaratesal’Scabbers.Va agafar la Raigdefoc i, subjectant-la com si fos d’or, la va pujar al

dormitoridelsnois.—Empucasseureaquí?—livademanarelHarryal’Hermione.—Perquèno?—vaferella,ivatreureunapiladepergamíquehihaviaen

unacadira.ElHarryesvamirarlataulaatapeïdadecosesenquètreballaval’Hermione,

la llargaredaccióperaMagimàticaambla tintafresca, laredaccióencaramésllarga per a Muggleologia («Expliqui per què els muggles necessitenelectricitat»), i la transcripció d’un text antic per a Runes que estava fent enaquellsmoments.

—Comt’hofasperseguirelritme?—livapreguntarelHarry.—Treballantmolt…—vaferl’Hermione.Deprop,elHarryvapercebreque

semblavagairebétanexhaustacomelLlopin.—Iperquènodeixesunparelld’assignatures?—vainsistirelHarrymentre

l’Hermionebuscavaundiccionarientrelapiladellibres.—Maidelavida!—vaexclamarl’Hermioneescandalitzada.—AixòdeMagimàticafaunapintahorrible—vadirelHarrymirant-seuna

tauladefórmulesquesemblavamoltcomplicada.—Quèdius,estàmoltbé!—vaassegurarl’Hermione—.Ésl’assignaturaque

m’agradamés!És…Però el Harry mai no va arribar a saber què era el que meravellava

l’HermionedelaMagimàticaperquèenaquellmomentuncritagutvaressonaral’escalaqueduiaalsdormitorisdelsnois.Totsesvanquedarglaçatsambelsulls

clavatsenlaporta.VansentirunspassosquebaixavencorrentsillavorselRonvaaparèixerambunllençolalesmans.

—Hasvistaixò?!—vacridarmentrecorriacapalataulaoneral’Hermione—.Mira!—vatornaracridar,posant-lielllençolalacara.

—Ron,què…?—L’Scabbers!L’Hermionevaferunapassaenrere,estavatotalmentperplexa.ElHarryva

mirarelllençolqueduiaelRon.Teniaunatacavermella.Unatacaquesemblavade…

—Sang!—va cridar el Ron trencant el silenci de perplexitat—.No hi és!Sapsquèhihaviaaterra?

—N-no—vatitubejarl’Hermione.El Ron va llançar alguna cosa sobre la transcripció de l’Hermione.

L’HermioneielHarrys’hivaninclinarperesbrinarquèera.Sobreelssímbolsestranysdelpergamívanveureunsquantspèlstaronjadegat.

13.GryffindorcontraRavenclaw

Semblavaqueallòseriaelfinaldel’amistatentreelRonil’Hermione.Estaventanenfadatsl’unambl’altrequeelHarrynoveiacomhopodrienarreglar.

ElRonestavafuriósperquèl’Hermionemainos’haviapresseriosamentelsintentsdelMalifetdemenjar-sel’Scabbers,perquènos’haviamolestatavigilar-lo prou i perquè li va suggerir que busqués l’Scabbers sota tots els llits deldormitori,ésadir,queencarapreteniaqueerainnocent.Alseutorn,l’Hermionesostenia amb fermesa que el Ron no tenia cap prova que elMalifet s’haguésmenjatl’Scabbers,queelspèlsdelgatpodienhaverestatallàdesdeNadaliqueelRondetestavaelMalifetd’ençàque li havia caigut al capaLaCasade lesFeresiquepertantnoeraimparcial.

Dins seu, el Harry estava convençut que el Malifet s’havia menjatl’Scabbers,peròquanlivasuggeriral’Hermionequetotselsindicisrecolzavenaquestahipòtesi,ellatambéesvaenfadarambelHarry.

—Molt bé, et poses de part del Ron. Ja sabia que ho faries!—va xisclarl’Hermione—.PrimervaserlaRaigdefoc,aral’Scabbers,totésculpameva,oi?Deixa’menpau,Harry,tincmoltafeina!

La veritat era que el Ron s’havia pres la pèrdua de l’Scabbers moltmalament.

—Vinga,Ron, et passaves el dia dient que l’Scabbers era un ensopit—vaintentar reconfortar-loelFred—.Amés, feiaunmuntde tempsque feiamalacara,s’estavaapagant.Eraelmillorquelipodiapassar.Unamortràpida…Nise’nvaadonar.

—Fred!—vaexclamarlaGinnyindignada.—L’únic que feia era menjar i dormir, Ron, tu mateix ho deies —va

assenyalarelGeorge.—Un cop va mossegar el Goyle per defensar-nos! —va replicar el Ron

afligit—.Te’nrecordes,Harry?—Ésveritat—vaferelHarry.

—Unagrangesta—vadirelFred,apuntd’escapar-se-lielriure—.QuelacicatriualditdelGoylesiguiuneterntributalasevamemòria!Vinga,Ron,vésaHogsmeadeicompra’tunaratanova.Dequèserveixlamentar-se?

Enundarrerintentdesesperatd’animarelRon,elHarrylivaproposarquebaixés a veure l’últim entrenament de l’equip de Gryffindor abans del partitcontra Ravenclaw, que després podria fer un volt amb la Raigdefoc. I,efectivament, allò va aconseguir que el Ron deixés de pensar en l’Scabbers(«Genial!Emdeixaràs ferunescistelles?»),aixíquevansortircapalcampdequidditchjunts.

MadameHooch, que continuava supervisant els entrenaments de quidditchpernoperdreelHarrydevista,vaquedartanimpressionadaamblaRaigdefoccomtothom.Lavaagafarienvadonarlasevaopiniód’experta.

—Mirinquinequilibri!Si se lipot trobarcapdefectea la sèrieNimbusésprecisament que s’inclina una mica per la cua… Amb el temps perdenaerodinamisme.Veigquetambéhanmilloratelmànec…Ésunamicamésfiqueelde lesSensepols,emrecordaelde lesvellesFletxes…Una llàstimaque leshagin deixat de fer, jo vaig aprendre a volar amb una Fletxa, i era una bonaescombra.

Vacontinuaraixídurantunaestona,finsqueelRourevadir:—Mmm…MadameHooch,quelipodriatornarl’escombraalHarry?Ésque

hemd’entrenar…—Ah…Sí…Tingui,senyorPotter—vaferMadameHooch—.ElWeasleyi

joseuremallà…ElRoniellavansortirdelcampiesvanasseurea lagraderia.L’equipde

GryffindorvaenvoltarelRoureperquèelsdonéslesúltimesinstruccionsabansdelpartitdel’endemà.

—Harry,m’acabod’assabentardequi jugaràdemàdecaçadora l’equipdeRavenclaw:laXoXang,unanoiadequartqueésbastantbona.Joesperavaqueno s’hagués recuperat de la lesió…—ElRoure va fer una ganyota en senyald’enuigivacontinuar—:PeròalnostrefavortenimqueellavaambunaCometa260, que semblarà de firetes al costat de la Raigdefoc. —I es va mirarl’escombradelHarryambadmiraciófervorosa—.Apunt?Doncssom-hi!

IfinalmentelHarryvamuntarlaRaigdefociesvaenlairar.LaRaigdefocvolavamoltmillorfinsitotdelqueelHarrys’haviaimaginat.

Giravaalméspetitmoviment,semblavaqueliobeíselspensaments,mésquelaforça.ElHarryva creuar el terrenyde joc a tantavelocitat, que l’estadi es vaconvertirenunatacaboirosaverdaigrisa;vaferungirtantancatquel’AlíciaSpinnetnovapoderevitarxisclar,ialeshoresesvallançaraterraenunvolenpicatperfectamentcontrolat,vafregarlagespaambelsditsdelpeuivatornara

enlairar-sedeu,dotze,quinzemetres…—Harry,deixoanarlapapallona!—vacridar-lielRoure.El Harry va girar i es va posar a fer una carrera amb una bala fins a les

perxes.Lavaguanyarambfacilitat.Vaveure lapapallonaquesortiacomunafletxadelesmansdelRoureilavacapturarendeusegons.

L’equip va xisclar entusiasmat. El Harry va deixar anar la papallona, vaesperarunminutques’allunyésivasortirdisparatabuscar-lazigzaguejantentreels companys. La va veure aletejar a l’alçada del genoll de la Katie Bell, vaesquivarlasevacompanyaambfacilitativatornaracapturarlapapallona.

Vaserelmillorentrenamentquehavienfetmai.Inspiratsperlapresènciadela Raigdefoc, tots els membres de l’equip van posar en pràctica els seusmovimentsalaperfecciói,quanvantornaraterra,elRourenovapoderfercapcrítica,laqualcosa,talcomvaassenyalarelGeorge,eratotaunanovetat.

—No veig qui ens pot aturar demà!—va exclamar el Roure—.Només…Harry,hassolucionatelproblemaqueteniesambelsdemèntors,oi?

—Sí—va fer elHarry,queperdinsdesitjavaqueels seuspatronus fossinunamicaméssòlids.

—Marc, els demèntors no tornaran. El Dumbledore s’enfilaria per lesparets…—vaassegurarelFred.

—Bé,esperemqueno tornin—vadir elRoure—.Gent, avuiheu treballattotsmoltbé!PeròaravalmésquetornemalaTorredeGryffindor…Demàenshemdellevard’hora…

—Joemquedaréunaestona.ElRontéganesdeferunvoltamblaRaigdefoc—livadirelHarryi,mentrelarestadel’equipsen’anavacapalsvestuaris,ellvafercapalRon,quevasaltarlabarreraivaanaratrobar-lo.MadameHoochs’haviaquedatadormidaalseient.

—Té—vadirelHarry,oferint-lilaRaigdefoc.ElRonvamuntarl’escombraambunaexpressiód’èxtasiiesvaenlairarcap

a la foscorde lanit que anava caientmentre elHarry caminava al voltant delcamp, observant-lo.QuanMadameHooch es va despertar ja era ben fosc; vaesbroncar el Harry i el Ron per haver-la deixat dormir tanta estona i els vaobligaratornaralcastell.

El Harry es va posar la Raigdefoc a l’espatlla i va sortir amb el Ron del’estadienpenombraxerrantsobreelsuauvoldel’escombra,lasevaacceleracióvertiginosa i els seus girs impecables. Però amig camí elHarry va veure unacosaquelivaaturarelcor:unparelld’ullsquebrillavenenlafoscor.

ElHarryesvaaturardecopambelcoracent.—Quèpassa?—vapreguntarelRon.ElHarryvaassenyalar-lielsulls.ElRonvatreurelavaretaivafer:

—Lumos!Unraigdellumvacauresobrelagespa,vaanarapetaraltroncd’unarbrei

envail·luminarlesbranques;allà,al’aguaitentrelesfullesincipients,hihaviaelMalifet.

—Fuig!—vacridarelRoniesvaajupirperagafarunapedraquehihaviaalagespa,perònovatenir tempsdeferresmésqueelgat jahaviadesaparegutfuetejantlallargacuaataronjadaenl’aire.

—Hoveus?—vadirfurióselRon,ivadeixarcaurelapedra—.L’Hermionecontinua deixant-lo passejar per on vol… Probablement ara està fent baixarl’Scabbersambunparelld’ocells…

ElHarrynovadirres.Varespirarfondo,unsentimentd’alleujamentselivaestendrepertotelcos;perunmomenthaviapensatqueaquellsullspertanyienalLúgubre. Van prosseguir la marxa cap al castell. El Harry estava una micaavergonyitperaquestinstantdepànicinolivadirresalRon…Peròtampocnovadesviarlamiradadelcamífinsquenovanentraralvestíbulbenil·luminat.

L’endemà al matí, el Harry va baixar a esmorzar amb tots els companys dedormitori, que, aparentment, havien decidit que la Raigdefoc es mereixia unseguici.QuanelHarryvaentrar alGranSaló, tots els capsesvangirar capal’escombraqueduia i unmurmurid’excitacióesvaestendreper la sala.Ambgransatisfacció,elHarryvaveurequeelsdel’equipdequidditchdeSlytherins’havienquedattotsglaçats.

—Lihasvistlacara?—vadirelRonexultant,iesvagirarpertornaramirarelMalfoy—.S’haquedatdepedra!Aixòésgenial!

ElRouretambégaudiadel’admiraciógeneralperlaRaigdefoc.—Posa-laaquí,Harry—livadir,ivaposarl’escombraalcentredelataulai

la va girar de manera que se’n veiés bé el nom. Alguns de les taules deRavenclawiHufflepuffesvanaixecarperveure-ladeprop.ElCedricDiggoryva felicitar el Harry per haver trobat una substituta tan esplèndida per a laNimbus,ilaPenèlopeAiguaclara,lanòviadelPercy,queeradeRavenclaw,livapreguntarsilahideixavateniralesmans.

—Penny, que et veig, prohibit sabotejar-la!—va dir el Percymolt alegre,mentreellaexaminavalaRaigdefoc—.LaPenèlopeijohemfetunaaposta—livadiral’equip—.Deugaleonsperquiguanyielpartit!

La Penèlope va tornar a deixar l’escombra sobre la taula, li va donar lesgràciesalHarryivatornarambelsdeRavenclaw.

—Harry,hasdeguanyar—livadirelPercyacaud’orella—.Noels tinc!Aravinc,Penny!—Ise’nvaanaramblaninetadelsseusulls.

—Potter, estàs segur que pots amb aquesta escombra? —va dir una veu

afectadadarrereseu.—Empensoquesí—vadirelHarrysenseimmutar-se.—Téunmuntdeprestacions,¿oi?—vacontinuarelMalfoyamblamirada

maliciosa—.Ara,ésunapenaquenoportiincorporatunparacaigudes…Persidecasundemèntorset’acostésmassa…

ElCrabbeielGoylevanriureambdesdeny.—Méspenaésquetunopuguis incorporarunbraça la teva,Malfoy—va

direlHarry—.Aixípodriacaçarlapapallonapertu.Elsdel’equipdeGryffindorvanriuredevalent.ElMalfoyelsvamiraramb

miradaassassinaise’nvaanarambpasdeciditcapalsdelseuequip,queselivanacostardeseguida,sensdubteperpreguntar-lisi l’escombradelHarryerarealmentunaRaigdefoc.

A tres quarts d’onze l’equip deGryffindor se’n va anar cap als vestidors.FeiaundiacompletamentdiferentaldelpartitcontraHufflepuff:eraclarifrescibufavaunabrisaagradable;aquellcopnohihauriaproblemesdevisibilitatielHarry, tot i que estava nerviós, va començar a sentir l’excitació que nomésprodueix un partit de quidditch. Des dels vestidors sentien com la resta del’escolas’anavainstal·lantalagraderia.ElHarryesvatreureelvestitnegredebruixot, va agafar la vareta de la butxaca i se la va ficar per la samarreta queportariasotal’uniformedequidditch.Tansolsdesitjavanohaverd’usar-la.DesobteesvapreguntarsielprofessorLlopinseriaentrelagentadamirantelpartit.

—Jasabeuquèheudefer—elsvadirelRourequanestavenapuntdesortirdelsvestidors—.Siperdemaquestpartit,s’haacabat.L’únicqueheudeferésvolarcomhovauferahiral’entrenament,ijaestà!

Van sortir al terreny de joc i van ser rebuts amb un fort aplaudiment. Alcentredel camp jahi havia l’equipdeRavenclaw,que anavadeblau i nomésteniaunanoia:XoXang,lacaçadora.ElHarrylitreiauncapd’alçadai,encaraqueestavanerviós,esvaadonarqueeramoltbonica.Ellalivaferunsomriurequan els dos equips es van encarar rere els seus capitans i ell va sentir unaestranyasensacióal’estómacquenoteniaresaveureambelsnervis.

—RoureiDavis,encaixin—vadirMadameHoochvigorosament,ielRoureielcapitàdeRavenclawesvandonarlamà—.Muntinlesescombresiesperinquexiuli.Tres…Dos…Un…

ElHarry va sortir disparat, la Raigdefoc volavamés ràpida que qualsevolaltra escombra; va fer una volta al camp i va començar a buscar la papallonamentreescoltavalalocuciódelpartit,queanavaacàrrecdeLeeJordan,l’amicdelsbessonsWeasley.

—El partit ha començat, i l’atenció se centra en la Raigdefoc que duu elHarryPotterperl’equipdeGryffindor.SegonsTotEscombra,laRaigdefocserà

l’escombra oficial del Campionat delMón de quidditch que se celebra aquestany…

—Jordan,lifariaresdir-nosquèpassaalterrenydejoc?—elvainterromprelaprofessoraMcGonagall.

—Hosento,professora,nomésdonavaunamicad’informaciósuplementària.Percert,quelaRaigdefocportaincorporatunsistemadefreautomàtici…

—Jordan!—D’acord… Gryffindor té la pilota. La Katie Bell, encistelladora dels

vermells,se’nvadirectacapalesperxes…ElHarryvapassarpelcostatde laKatieendirecciócontràriaescodrinyant

l’aireibuscantunaespumad’oriesvaadonarquelaXoXangelseguiadeprop.Nohihaviacapdubtequevolavamoltbé;nodeixavadecreuar-se-liideforçar-loacanviardedirecció.

—Harry,mostra-lilatevaacceleració!—livacridarelFred,queelvapassarcomunllampperseguintunabalaqueanavacapal’Alícia.

ElHarryvaferaccelerarlaRaigdefocdesprésdeferlavoltaalesperxesdeRavenclawilaXoelvaseguir.JustquanlaKatievaferlaprimeracistelladelpartitilazonadelagraderiaenquèhihaviaelsdeGryffindorestornavaboja,lavaveure…Lapapallonaeraapropdeterra,aletejantalcostatd’unabarrera.

ElHarrys’hivallançarenpicat;laXose’nvaadonarivasortiraldarrere.ElHarryagafavacadacopmésvelocitat,pled’exaltació;llançar-sealbuiteralasevaespecialitat.Tansolsfaltaventresmetres…

Llavorsdelno-resvaaparèixerunabalaquehaviaestatcolpejadaperundelsbatedors de Ravenclaw; el Harry va virar i la va esquivar per només unscentímetresienaquellspocssegonscrucials,lapapallonavadesaparèixer.

ElsseguidorsdeGryffindorvanferungran«Ooooooh»dedecepció,ielsdeRavenclawvanaplaudirmoltelseubatedor.ElGeorgeWeasleyse’nvavenjarcolpejant l’altrabalacapaell ielbatedorculpablevahaverdeferunapiruetaperesquivar-la.

—Gryffindorguanyapervuitantapuntsazero,imireucomvalaRaigdefoc!Realment el Potter l’està posant a prova.Mireu com gira…LaCometa de laXang no té res a fer. L’estabilitat de la Raigdefoc queda palesa en aquestsllargs…

—Jordan!QueelpaguenperferpropagandadelaRaigdefoc?Segueixiamblalocució!

Els de Ravenclaw estaven remuntant; havien fet tres cistelles i per tantGryffindornomésguanyavadecinquantapunts…SilaXocaçavalapapallonaabans que elHarry,Ravenclawguanyaria el partit. ElHarry va descendir unamica, va esquivar un encistellador de Ravenclaw pels pèls; escrutava l’aire

frenèticament. Va veure un esclat daurat, unes aletes que es movien… LapapallonavolavapelsvoltantsdelesperxesdeGryffindor…

El Harry va accelerar, amb els ulls clavats en l’esclat d’or que tenia aldavant…PeròimmediatamentvaaparèixerlaXonosesapd’onilivablocarelpas…

—Harry,aquestnoéselmomentdeportar-secomuncavaller!—livarugirelRourequanelHarryvavirarbruscamentperevitarelxoc—.Si l’hasdefercauredel’escombra,hofas!

ElHarry es va tombar i va veure laXo, ella somreia. La papallona haviatornat a desaparèixer. El Harry va fer pujar la Raigdefoc i ben aviat era sismetresperdamuntdeljoc.DereüllvaveurequelaXolitrepitjavaelstalons…Pelqueesveia,haviadeciditmarcar-loencomptesdebuscarlapapallonapersimateixa. Bé, doncs… Si volia seguir-lo, hauria d’acceptar-ne lesconseqüències…

EsvatornarallançarenpicatilaXo,pensant-sequehaviavistlapapallona,vamirardeseguir-lo,peròllavorselHarryvaremuntarelvolbruscamentiellava continuar caient. ElHarry s’enlairava veloç un altre cop, i aleshores la vaveurepertercercop:lapapallonavolavamoltpersobredelcamp,enterrenydeRavenclaw.

ElHarryesvaembalar,ielmateixvaferlaXo,bastantsmetrespersota.Liprenia terreny, cada segon que passava era més a prop de la papallona… Illavors…

—Oh!—vaxisclarlaXo,assenyalantalgunacosa.ElHarryesvadistreureivamirarabaix.Tres demèntors, tres demèntors alts, encaputxats i vestits de negre, se’l

miravendesdelterra.No s’hova pensar dos cops; va ficar-se lamàpel coll de la samarreta, va

treurelavaretaivaexclamar:—Expectopatronum!Un núvol fantàstic de color blanc perla va sorgir de la vareta. Sabia que

haviacaigutdirectesobreelsdemèntors,perònoesvaaturaracontemplar-ho;ambelcapmiraculosamentlúcid,vamirarendavant…Estavaapuntd’arribar.Va allargar la mà amb què encara subjectava la vareta i va tancar-la com vapoderpercaçarlapapallona.

MadameHoochvaxiularelfinaldelpartit,elHarryesvatombarivaveuresistaquesdecolorescarlataqueanavencapaell.Uninstantdesprés,selihavienllançat a sobre per abraçarlo amb tant ímpetu, que van estar a punt de fer-locauredel’escombra.Abaixalagraderia,elsdeGryffindorhavienembogit.

—AquestéselmeuHarry!—noparavadecridarelRoure.

L’Alícia,l’AngelinailaKatieelvanpetonejar,ielFredelvaagafartanfortpelcap,queelHarryvapensarquel’hiarrencaria.Finalmentl’equipvadirigir-seaterraencompletdesordre.ElHarryvabaixardel’escombraivaveureunamuniódeseguidorsdeGryffindorquesaltavaalcamp,elprimerdelsqualseraelRon.Ienuntresinores,elvanenvoltar.

—Visca!—vacridarelRon,alçantelbraçdelHarry—.Visca,visca,visca!—Genial,Harry!—vadirelPercy,entusiasmat—.Heguanyatdeugaleons!

Deixeu-mepassar…HedetrobarlaPenèlope…—Harry,etselmillor!—vacridarelSeamusFinnigandeixant-s’hilaveu.—Fantàstic!—vaesclatarelHagridpersobredelscapsdelagentada.—Unpatronusgensmenyspreable—vadirunaveual’orelladelHarry.Es va girar i va veure el professor Llopin, que estava tan destarotat com

content.—Elsdemèntorsnom’hanafectatgens!—vaexclamarelHarryexultant—.

Nohesentitres!—Això potser es deu al fet…mmm…que no eren demèntors—va dir el

professorLlopin—.Vine…Va treure elHarry de la gentada i llavors van poder veure elsmarges del

camp.—LihasdonatunbonensurtalMalfoy—vadirelLlopin.ElHarryesvaquedarperplex.Aterra,fetsunmanyoc,hihaviaelMalfoy,el

Crabbe,elGoyleielMikeFlint,elcapitàdel’equipdequidditchdeSlytherin,lluitant per desempallegar-se d’uns vestits negres amb caputxa molt llargs.SemblavacomsielGoylehaguésportatelMalfoyacollibè.Dretaalseucostat,ambexpressiódefúria,hihavialaprofessoraMcGonagall.

—Això és una jugada molt baixa! —els cridava—. Un intent indigne icovard de sabotejar el caçador de Gryffindor! Els castigarem tots quatre, icinquantapuntsmenysperaSlytherin! InformaréelprofessorDumbledoredelquehasucceït,nohodubtin!Ah,jaeltenimaquí!

Si hi havia res quepogués arrodonir la victòria deGryffindor, era allò.ElRon, que també s’havia obert camí entre la gentada, va caure rient a terra deveurecomelMalfoylluitavadebadesperalliberar-sedelvestitenquètambéhihaviaelGoyle.

—Vinga, Harry!—va exclamar el George, envoltat d’unmunt de gent—.Començalafesta!AnemalasalacomunadeGryffindor!

—D’acord—vaferelHarry,i,contentcomnohohaviaestatfeiamesos,elli larestadel’equipvansortirdel’estadiper tornaralcastell,encaravestitsdequidditch,ambunamultituddegentaldarrere.

Semblavacomsijahaguessinguanyatelcampionat,lafestavadurartotel

dia i finsben entrada lanit.ElFred i elGeorgevandesaparèixerdurantuneshores i van tornar amb una carretada d’ampolles de batut de bescuit, soda decarabassaiunesquantesbossesplenesdellaminaduresdeDucsdemel.

—Comheuaconseguittotaixò?—vapreguntarl’AngelinaJohnsonquanelGeorgevacomençarallançargranotesdementaalagent.

—Ambl’ajudad’Enllunat,Cuapelada,LladruciForcat—livadirelFredalHarryacaud’orella.

Només una persona no participava en la festa. Increïblement, l’Hermioneestava asseguda en un racó intentant llegir un llibre gruixudíssim que es deiaVida familiar i hàbits socials delsmuggles de laGranBretanya. ElHarry vaabandonar la taula en què el Fred i el George havien començat a fer jocsmalabarsamblesampollesdebatutdebescuitise’nvaanarcapaella.

—Hasvingutalpartit?—livapreguntar.—Ésclarquesí—vadirl’Hermioneambunaveuinusualmentaguda,sense

alçarlavista—.Iesticmoltcontentaquehaguemguanyat,icrecquetuhasjugatmoltbé,peròm’hedellegiraixòperdilluns.

—Vinga, Hermione, vine a menjar alguna cosa amb nosaltres —li vaproposarelHarry,ivamirarelRon,preguntant-sesiestariadeproubonhumorperferlespaus.

—Nopuc,Harry,encaraemquedenquatre-centesvint-i-duespàgines!—vadirl’Hermione,unamicahistèrica—.Amés—ellatambévamirarelRon—,ellnovolquevinguialafesta.

Allòeraindubtable,perquèjustenaquellmomentelRonvadir:—Si algú no se l’hagués cruspit, ara l’Scabbers es menjaria aquestes

mosquesdecaramel,queliagradavenmolt…L’Hermioneesvaposaraplorari,sensedonartempsalHarrydereaccionar,

vatancarelllibreise’nvaanarcorrentescalesamuntcapalsdormitorisdelesnoies.

—Perquènodeixesdeburxar-la?—livasuggerirelHarryalRonamitjaveu.

—Perquèno—vadirelRontallant—.Sicomamínimfesveurequelisapgreu… Però no, ella mai no admet que s’ha equivocat. Es comporta com sil’Scabberssen’haguésanataferunvolt.

La festa de Gryffindor es va acabar quan la professora McGonagall vaaparèixeralaunadelamatinadaamblasevabatadequadresescocesosielretalmonyoielsvaobligaraanar-se’nadormir.ElHarryielRonvanpujar lesescales que els duien al dormitori xerrant sobre el partit. Finalment, elHarry,exhaust,vaentraralllit,vacórrerlescortinesdelbaldaquípertapar-sed’unraigdelluna,esvaestirariesvaquedaradormital’acte.

Vatenirunsomnimoltestrany.CaminavaperunboscamblaRaigdefocal’espatlla,seguintalgunacosaplatejada.Lacosas’obriacamíentreelsarbresiell només l’entreveia perquè la tapaven les fulles. Ansiós per atrapar-la, vacomençar a caminarmés ràpid, però commés ràpid anava ell,més ho feia lapresa.ElHarryesvaposaracórrer idavantseuvasentirsorolldecascosqueprenienvelocitat.ElHarrycorriatantcompodia,idavantgalopaven.Llavorsvaarribaraunaclarianai…

—Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!Nooooooooooooooooooooooooo!

ElHarryesvadespertartandesobtecomsilihaguessinventatunabufetada.Desorientatenlafoscor,vagrapejarlescortines…SentiasorolldemovimentalseuvoltantilaveudelSeamusFinniganquepreguntava:

—Quèpassa?ElHarryvatenirlaimpressióquehaviasentittancar-selaporta.Finalment

vatrobarlaseparacióentrelescortinesilesvadescórreralmateixmomentqueelDeanThomasenceniaelllum.

ElRonestavaassegutalllit,ambunadelescortinesesquinçadaitotalmenthorroritzat.

—EraelBlack!ElSiriusBlack!Iduiaunganivet!—Què?—Aquí!Ara!Hadestrossatlescortinesim’hadespertat!—Volsdirquenoeraunsomni,Ron?—livapreguntarelDean.—Miralescortines!Dedebò,eraaquí!Vansortirtotscorrentdelllit;elHarryvaobrirlaportadeldormitoriivan

baixartotsescapats.Rereseuesvanobriralgunesportesiesvansentirveus.—Quihacridat?—Quèfeu?Alasalacomunas’hiveiagràciesalaresplendordelesbrasesdelallarde

foc;escampadespertotarreu,hihavialesdeixallesdelafesta.Perònohihavianingú.

—Ron,estàssegurquenoeraunsomni?—Queno!Quel’hevist!—Quèésaquestenrenou?—LaprofessoraMcGonagallenshaditqueanéssimadormir!Algunesnoieshavienaparegutalasalacomuna,enbataibadallant.Elsnois

tambécomençavenabaixar-hi.—Genial.Continuemlafesta?—vasuggerirelFredWeasleyengrescat.—Tothom a les habitacions! —va cridar el Percy, que havia baixat les

escalescorrentis’estavaclavantlainsígniadecapdemonitorsalpijamamentre

parlava.—Percy…ElSiriusBlack,l’hevist!—vadirelRonambunfildeveu—.Al

nostredormitori!Duiaunganivet!Im’hadespertat!Tothomvaquedarmut.—Síhome!—vaferelPercy,moltsorprès—.Ron,deviaserunmalson…

Hasmenjatmassa…—Queno…—Però,quèésaixò?LaprofessoraMcGonagallhaviatornat.Vatancarelretratd’uncopielsva

miraratotsseverament.—EsticmoltcontentaqueGryffindorhagiguanyatelpartit,peròn’esteufent

ungramassa!Percy,nom’esperavaaixòdevostè!—Professora,potestarseguraquejonohoheautoritzat!—vadirelPercy

inflantelpit—.Justamentaraelsdeiaque tornessin totsal llit.ÉsqueelmeugermàRonhatingutunmalson…

—Que us dic que no era un malson! —va cridar el Ron—. ProfessoraMcGonagall,m’hedespertatiteniaelSiriusBlackasobreambunganivetalamà!

LaprofessoraMcGonagallesvaquedardepedra.—Nosiguiximple,Weasley.ComvolqueelBlackhagipassatpelforatdel

retrat?—Pregunti-li-hoaSirCadogan!—vareplicarelRon,assenyalantambeldit

tremolóselreversdelretrat—.Pregunti-lisihavist…Mirant-seelRonambdesconfiança,laprofessoraMcGonagallvaempènyer

elretratenforaivasortir.Adinstotss’aguantavenlarespiració.—Digui’m, Sir Cadogan, acaba de deixar entrar un home a la Torre de

Gryffindor?—Sí,senyora!—vaexclamarSirCadogan.Tantdinscomforadelasalacomuna,tothomvaquedaratònit.—L’ha deixat entrar? —va fer la professora McGonagall—. Però, i la

contrasenya?—Lasabia!—vaassegurarSirCadogan—.Se sabia totes les contrasenyes

delasetmana!Lesteniaapuntadesenunpaper!La professoraMcGonagall va tornar a travessar el forat del retrat i es va

dirigiralsatorditsalumnes.Estavablancacomelguix.—Quihaestat?—vapreguntarambveutremolosa.Quihaestatelnecique

haescrittoteslescontrasenyesdelasetmanaenunpaperil’hallençat?Elsilenciabsolutqueregnavaa lasalaelvatrencarunxiscletd’horror.El

NevilleLongbottom,tremolantdecapapeus,vaaixecarlamà.

14.Elressentimentdel’Snape

Aquella nit no va dormir ningú a la Torre deGryffindor. Sabien que estavenescorcollantdenouelcastell i tothomesvaquedara lasalacomuna,esperantque els diguessin si havien enxampat el Black. La professoraMcGonagall vatornaral’albaperdir-losques’haviatornataescapar.

L’endemà es va desplegar tot un dispositiu de seguretat al castell: elprofessorFlitwickesvaposaraensenyaruna fotografiadelSiriusBlacka lesportes d’entrada perquè el reconeguessin, el Filch anava amunt i avall clavanttaulonsdefustaatotarreu,tapantfinsitotlesméspetitesescletxesquetrobavaalsmursialscausdelsratolins.VanacomiadarSirCadoganivanportarelseuretrat al replà solitari del setèpis.LaSenyoraGrassava tornar, completamentrestaurada, i encara molt nerviosa. Havia accedit a tornar a la feina amb lacondició que li posessin vigilància, així que van llogar uns quants trolls deseguretat malcarats per protegir-la. Els trolls patrullaven el corredor amb aireamenaçador,parlantagrunysicomparantlamidadelsseusgarrots.

ElHarry va advertir que no havien barrat el pas per l’estàtua de la bruixabòrniadeltercerpisiqueningúnolavigilava.Aixídoncs,semblavaqueelFredielGeorgetenienraóquanhavienditqueells—iaratambéelHarry,elRonil’Hermione— eren els únics que coneixien el passatge secret que hi havia aldarrere.

—Creusquehohauríemdediraalgú?—livapreguntarelHarryalRon.—No. Sabem del cert que no entra per Ducsdemel —va dir el Ron,

descartant aquella possibilitat—. Si hagués forçat la botiga, ens n’hauríemassabentat.

ElHarryesvaalegrarqueelRons’hoprenguésd’aquellamanera,jaquesibarravenelpasperlabruixabòrnianopodriatornaraHogsmeade.

ElRonesvaferfamósenuntresinores.Perprimercopalavida,lagentesfixavamésenellqueenelHarryiquedavaclarqueallòliagradava.Totiqueencaraestavamoltafectatpelsesdevenimentsdelanitanterior,s’hopassavabé

explicant amb tot luxe de detalls què havia passat a qualsevol que li hopreguntés.

—Estavadormintivaigsentirunsorollcomd’algunacosaques’estripavai,ésclar,emvaigpensarquehohaviasomiat.Peròllavorsvaignotaruncorrentd’aire… Vaig obrir els ulls i vaig veure que un tros de les cortines del llitpenjava…Aixíqueemvaigtombar…Ielvaigveure.Elteniaasobre!Eracomun esquelet amb els cabellsmolt llargs i bruts…Duia un ganivet bestial quedeviaferunpamimig…Emvamirar,ijoelvaigmiraraelliemvaigposaracridariellvasortircorrent.

—Però,perquè?—livapreguntarelRonalHarryquanelgrupdenoiesdesegonqueescoltava lasevaesfereïdorahistòriavamarxar—.Perquèvasortircorrents?

ElHarrys’haviaestatpreguntantelmateix.PerquèelBlack,enadonar-seque s’havia equivocatde llit, nohavia silenciat elRon ihavia seguitbuscant?DotzeanysabanselBlackhaviademostratquenos’himiravagaireal’horadematar, i aquest cop es trobava amb cinc nois desarmats, quatre dels qualsdormien.

—Suposo que va pensar que el teu crit havia despertat la gent i que, sis’entretenia,licostariamoltescapar-se—vareflexionarenveualtaelHarry—.Hauriahagutdematar totselsalumnesdeGryffindorperpodersortirpelforatdelretrat…Idesprésencaras’hauriatrobatelsprofessors…

Mentrestant,elNevillehaviacaigutendesgràcia.LaprofessoraMcGonagallestavatanenfadadaambellquelivaretirarelpermísperanaraHogsmeade,livaposaruncàstigivaprohibiratothomquelidonéslacontrasenyaperentrarala Torre de Gryffindor, així que cada nit el pobre Neville havia d’esperar alcostat del retrat que arribés algú que el deixés entrar mentre els trolls deseguretat se’n reien desagradablement. De totes maneres, tot allò no era rescomparatambelquelasevaàvialiteniapreparat.Dosdiesdesprésdel’atacdelBlack,livaenviarlapitjorcosaqueunalumnedeHogwartspodiarebreal’horad’esmorzar:unxiulet.

Comcadamatí, elsmussols de l’escola havien entrat alGranSaló amb elcorreuielNevillegairebéesvaennuegarquanunimpressionantmussolbanyutesvaaturardavantseuambunsobrevermellalbec.ElHarryielRon,queseienjust davant seu, el van reconèixer immediatament… El curs anterior el Ronn’haviarebutundelasevamare.

—No t’ho pensis dos cops,Neville—el va advertir el Ron. I no li ho vahaverderepetir.ElNevillevaagafarelsobrecomsiestractésd’unabombaivasortircorrentcapalvestíbulmentreelsdelatauladeSlytherinreiendetotcor.DesdelGranSalóvansentirlaveudel’àviadelNevillecentcopsmésaltadel

queerahabitualxisclantquehaviadeshonratlafamíliasencera.ElHarry,queestavapatintpelNeville,noesvaadonarqueelltambétenia

carta.LaHedwiglivapicarelcanellpercridar-lil’atenció.—Au!Ai,gràcies,Hedwig…El Harry va obrir el sobre mentre la Hedwig es menjava els cereals del

Neville.Lanotaquehihaviaadinsdeia:

EstimatsHarryiRon,

Voleuveniraprendreel teacasamevaaquesta tarda,a les sis?Usvindréa recolliral castell.ESPEREU-MEALVESTÍBUL,NOPODEUSORTIRSOLS.

Finsaviat,

HAGRID

—DeuvolersentirlahistòriadelBlack!—vaexclamarelRon.Així que a les sis de la tarda, elHarry i el Ron van sortir de la Torre de

Gryffindor,vanpassarcorrentpelcostatdelstrollsdeseguretatise’nvananarcapalvestíbul.

ElHagridjaelsestavaesperant.—Què,Hagrid?—vaferelRon—.M’imaginoquevolsque t’expliquiquè

vapassardissabtealanit,oi?—Ja m’ho han explicat —va dir el Hagrid, i va obrir les portes perquè

sortissin.—Vaja—vaferelRon,decebut.El primer que van veure quan van entrar a la cabana delHagrid va ser el

Becbrau,queestavaestiratsobreelcobrellitdepatchworkamblesenormesalesplegades ibenaferradesal cos,gaudintd’unagranplàterade furesmortes.ElHarryvatreureelsullsd’aquellaescenadesangifetgeiesvafixarenunvestitd’homemarrógegantíiunacorbatataronjaigrogamoltlletjaquepenjavendelaportadel’armari.

—Hagrid,perquèhovols,això?—vapreguntarelHarry.—Pel judicidelBecbraualComitèpera l’EliminaciódeBèstiesPerilloses

—varespondreelHagrid—.Ésdivendres.Hemd’anaraLondres.JahereservatdosllitsalNitrèpidBus…

Al Harry li va sobrevenir un desagradable sentiment de culpabilitat. Ambl’arribadadelaRaigdefocnohaviatornatapensareneljudicidelBecbraui,sis’haviadejutjarperlacarad’incomoditatquefeiaelRon,elltampoc.Lihavienpromèsquel’ajudarienaprepararladefensainomésquedavenunsdies…

ElHagridelsvaservirelteielsvaoferirbunyols,quenovanvoleracceptar:coneixienmassabélacuinadelHagrid.

—Vull parlar amb vosaltres sobre una cosa—va dir elHagrid, que es vaasseureentreelsdosnoisambposatseriós.

—Quinacosa?—vapreguntarelHarry.—Elquelipassaal’Hermione—varespondreelHagrid.—Iquèlipassaal’Hermione?—vapreguntarelRon.—Doncsquenoestàbé,aixòéselque lipassa.Havingutmoltaveure’m

desdeNadal.Sesentiasola.PrimernoliparlàveuperallòdelaRaigdefoc,iaranoliparleuperquèelseugat…

—Esvamenjarl’Scabbers!—elvainterrompreelRonressentit.—Perquèelseugatvaferelquefantotselsgats—vaprosseguirelHagrid

ambfermesa—.Sem’haposataplorarunesquantesvegades,saps?Nohoestàpassant bé. Personalment, crec que ha estiratmés el braç que lamàniga, ambtotes les assignatures que fa. I tot i així encara va trobar temps per ajudar-meamb el judici delBecbrau…Ha trobat algunes coses quem’aniranmolt bé…Crecquearatémoltespossibilitatsdesalvar-se…

—Hagrid, perdona. Nosaltres també t’hauríem hagut d’ajudar… —vacomençaradirelHarry,avergonyit.

—Nousculpoderes!—vaexclamarelHagrid,quenobuscavadisculpes—.Jaanavesprouenfeinat.T’hevistentrenardiainit.Elqueusvoliadirésqueempensavaquelavostraamigasignificavamésperavosaltresqueunaescombraiunarata.Aixòéstot.

ElHarryielRonesvanmirar;sesentienincòmodes.—Ron, quan el Black et va atacar amb el ganivet, estava molt afectada.

L’Hermionetéungrancor,ivosaltresdossenseparlar-hi…—Si es desfés del gat hi tornaria a parlar!—va exclamar elRon irritat—.

Peròésqueencaraeldefensa!Éspervers,iesposaacentsil’hicritiquem!—Jasesap,Ron,lagentestornamoltximpleamblessevesmascotes—va

direlHagridsàviament.Rereseu,elBecbrauescopiaossosdefuraalcoixí.I van passar la resta de la tarda comentant les possibilitats renovades que

teniaGryffindordeguanyarelcampionatdequidditch.Alesnou,elHagridelsva acompanyar al castell.Quanvan arribar a la sala comunahi haviaungrupnombrósdegentalvoltantdeltaulelld’anuncis.

—ElcapdesetmanapodremanaraHogsmeade!—vaanunciarelRon,depuntetespersobreelscapsdelagent—.Quèenpenses?—livapreguntarenveubaixaalHarryquanesvanasseure.

—ElFilchnohabarratelpassatgequeportaaDucsdemel…—varespondreelHarryenveuencaramésbaixa.

—Harry!—livaferunaveual’orelladreta.ElHarryesvagirarivaveurel’Hermione,queeraalataulaquetenienaldarreredesmuntantlapiladellibres

quefinsllavorslatapaven.—Harry,sivasaHogsmeadelihodiréalaprofessoraMcGonagall!—elva

amenaçarl’Hermione.—Harry, tu sents alguna cosa?—va dir el Ron amb desdeny, sensemirar

l’Hermione.—Ron,compotsdeixarquehivagi?DesprésdelqueelSiriusBlacketva

estarapuntdeferatu!Hodicdedebò,lihoexpli…—AixíquearavolsqueexpulsinelHarry!—vaexclamarelRonfuriós—.

Encaranohasfetproumalaquestany?L’Hermionevaobrir labocaper replicar,peròelMalifet se liva tirara la

faldamiolant.ElRonlavamirarambunacaraesfereïdoraiellavaagafarelgatise’lvaendurcorrentaldormitoridelesnoies.

—Així, què?—va insistir elRon, com si nohagués passat res—.Va, quel’altravegadanovasveureres.EncaranohasanataZonko’s!

ElHarryvamiraralseuvoltantpercomprovarquel’Hermionenoelssentia.—D’acord—vafer—.Peròaquestcopm’endurélacapaquefainvisible.

Dissabte almatí el Harry es va posar la capa que fa invisible a la cartera, elMapadeMagatotisalabutxacaivabaixaraesmorzarambtothom.L’Hermionenovadeixardemirar-loambdesconfiançadesdel’altrapuntadelataula,peròell li va evitar lamirada, i quan tots sen’anaven cap a la porta de sortida, vaprocurarqueelveiéspujarlesescalesdemarbre.

—Adéu!—livaferalRon—.Finsalvespre!ElRonvasomriureilivaferl’ullet.El Harry es va apressar a pujar al tercer pis i va treure el mapa abans

d’arribar-hi.Esva amagar rere labruixabòrnia i el vadesplegar.Hihaviaunpuntetqueesmoviacapaell.ElHarryvaforçarelsulls.Alalletraminúsculaqueteniaalcostathideia:«NevilleLongbottom».

ElHarryvatreurelavaretad’unavolada,vaxiuxiuejar«Dissendium!»ivallançarlabossadinselforat,peròabansqueellhipoguéspassar,elNevillevaaparèixerperlacantonada.

—Harry!Nome’nrecordavaquetutampocnoanavesaHogsmeade!—Hola,Neville!—vadirelHarry.Esvaapartardel’estàtuaràpidamenties

vaficarelmapaalabutxaca—.Quèfas?—Res —va fer el Neville arronsant les espatlles—. Vols jugar a burro

explosiu?—Mmm…No,arano…Voliaanaralabibliotecaaacabareltreballsobre

elsvampirsperalLlopin…—Doncsvincambtu!—vaexclamarelNevilletotcontent—.Jotampocno

l’heacabat!—Mmm…Però,quèdic?Sielvaigacabarahiralanit!—Perfecte, així em podràs ajudar! —va dir el Neville il·lusionat—. No

entencresd’allòdel’all…Sel’handemenjaro…?Al Neville se li va tallar la respiració a mig parlar quan va veure qui

s’acostava.Eral’Snape.ElNevilleesvaamagarrereelHarry.—Què fanaquí?—vapreguntar l’Snape,aturant-seaobservar-los—.Quin

llocmésestranyperquedar…ElHarryesvaadonar,horroritzat,quel’Snapepassejavalavistaperlesdues

portesquetenienabandaibandaidesprésperlabruixabòrnia.—Nohemquedat—vadirelHarry—.Enshemcreuat.—Ahsí?—vaferl’Snape—.Doncsjosempreme’lcreuoallocsinsospitats,

i rarament hi és sense motiu… Val més que tornin tots dos a la Torre deGryffindoraramateix!

El Harry i el Neville van marxar sense dir paraula. Quan van tombar lacantonada,elHarryvamirarenrere.L’Snapepalpavaelcapdelabruixabòrniail’examinavaatentament.

ElHarryvaaconseguirdesfer-sedelNevillequanvanarribaralretratdelaSenyoraGrassa:livadirlacontrasenyaillavorsvaferveureques’haviadeixatel treballsobreelsvampirsa labiblioteca iva fermarxaenrere.Uncopesvahaverallunyatdelstrollsdeseguretat,vatornaratreureelmapaise’lvaacostaralsulls.

Al corredor del tercer pis no hi havia ningú. El Harry va examinaratentament el mapa i va veure amb gran alleujament que el puntet on deia«SeverusSnape»eraalseudespatx.

Vacórrercapalabruixabòrnia,vaobrir-lilagepa,esvaficarpelforativalliscarper labaixadadepedrafinsalfinal,onja tenia labossa.VaesborrarelmapaiesvaposaracórrercapaDucsdemel.

ElHarry,amagatsotalacapaquefainvisible,vasortirdelabotigaalallumdeldiailivadonaruncopetalRonal’esquena.

—Sócjo—livaxiuxiuejar.—Comésquehastrigattant?—vamurmurarelRon.—L’Snape,quesempreesficaonnoeldemanen…IvancomençaracaminarpelCarrerGran.—Onets?—elRonfeiaveurequeparlavaperasimateix—.Etsaquí?Se’m

famoltestrany,això…Vananaral’oficinadecorreus;elRonvademanarquèlicostariaenviarun

mussolalseugermàBillaEgipteperquèelHarrytinguéstempsdemirar-s’hototambcalma.Elsmussolsesgaripavensuaument,comamínimn’hihaviatres-cents;desdegransducsfinsamussolsmenuts(«Nomésperatrameseslocals»),queerencertamenttanpetitsquecabienenunamà.

Llavorsse’nvananaraZonko’s,queestavatanpled’alumnesdeHogwartsqueelHarryvahaverde ferequilibrispernoxocarcontraningú inocrearelpànic. Allà hi havia objectes de broma i enganyifes per satisfer fins i tot elssomnismésforassenyatsdelFredielGeorge.ElHarrylixiuxiuejavaordresalRon i li va passar diners per sota de la capa. Van sortir de Zonko’s amb elsmonedersconsiderablementméslleugersquequanhihavienentrat,peròamblesbutxaquesplenesdebombesfètides,caramelsdefetossí,sabódebavadecargoliunatassapicanàscadaun.

Feiaundiapreciós,bufavaunabrisaagradableicapdelsdosteniaganesdetancar-seenunlocal,aixíquevanpassarLesTresEscombressenseaturar-s’hiivanseguirperlapujadaqueportavaaCal’Alfred,elllocmésencantatdetotalaGranBretanya.Estavaunamicaallunyatdelarestadelpoble,ifinsitotaplenallumdeldiafeiaposarlapelldegallina,amblesfinestresbarradesambtaulonsieljardíabandonat.

—No s’hi acosten ni els fantasmes deHogwarts—va dir elRon. Estavenrecolzatsalatanca,mirant-selacasadesdebaix—.UncophovaigpreguntaralNick-de-poc-sense-cap…Emvaexplicarquehaviasentitadirqueaquívivialapúrria dels fantasmes… Ningú no hi pot entrar. El Fred i el George ho vanintentar,ésclar,peròtoteslesentradesestanbarrades…

ElHarry,ques’haviaacaloratamblapujada,s’estavaplantejant treure’s lacapa una estona, però just en aquell moment van sentir unes veus. Algús’acostava a la casa des de l’altra banda del turó; uns instants després vaaparèixer el Malfoy, seguit de ben a prop pel Crabbe i el Goyle. Parlava elMalfoy.

—D’aquíanoreshauriaderebreunmussoldelmeupare.Vahaverd’anaral judici per explicar què m’havia passat al braç… Que m’havia quedatinutilitzatduranttresmesos,itotalapesca.

ElCrabbeielGoylevanriure.—M’agradaria sentir com es defensa aquell imbècil grenyut… «Si no

l’insultes,noetfares»…L’hipogriftéelsdiescomptats…DesobteelMalfoyvaveureelRon.Lacarapàl·lidaselivatransformaramb

unsomriuremalèvol.—Quèfas,Weasley?ElMalfoyvamirarlacasaenrunes.—Suposo que t’encantaria viure aquí, oi, Weasley? Somies tenir una

habitacióperatusol?M’handitquedormiutotalafamíliaenlamateixa…Ésveritat?

ElHarryvaagafarelRonpelvestitperevitarques’hitirésasobre.—Jamen’encarregojo—livadiracaud’orella.L’oportunitateramassabonicaperdeixar-se-laperdre.ElHarryvasortirdepuntetes,vavoltarelMalfoy,elCrabbeielGoyle,es

vaajupirivaagafarunbongrapatdefangdeterra.—Estàvem parlant del teu amic Hagrid —li va dir el Malfoy al Ron—.

Intentàvemimaginar-nosquèelsdeuhaverditalsdelComitèperal’EliminaciódeBèstiesPerilloses.Creusqueploraràquanlitallinelcapal’hipo…?

Plof!ElcapdelMalfoyvacaureendavantquanlivatocarelfang;elsseuscabells

dauratss’havienomplertdebrutícia.—Què…?ElRonesvahaverd’aferraralatancapernocauredetantriure.ElMalfoy,

elCrabbe i elGoyle es van girar permirar comuns babaus al seu voltant; elMalfoymiravad’eixugar-seelscabells.

—D’onhasortitaixò?Quihohallançat?—Hi hamolts fantasmes per aquí, oi?—va dir el Ron, com si parlés del

temps.El Crabbe i el Goyle estaven espantats. Elsmúsculs no els servien de res

contraelsfantasmes.ElMalfoymiravacomunboigalno-res.ElHarry se’n va anar cap a la vora del camí, on hi havia un toll d’aigua

putrefactaquelioferiaunapasteradaverdosaquefeiaunapudornauseabunda.Xof.AquestcopelCrabbeielGoyletambéesvanembrutar.ElGoyleesvaposar

aferbotsmirantdetreure’slaporqueriadelsulls.—Havingutd’allà!—vadirelMalfoy,eixugant-selacaraimirantcapaun

puntagairebédosmetresdelHarry.ElCrabbevaanarcapallàmigacegues,ambelsbraçosestiratscomsifos

un zombi.ElHarry el va voltar, va agafar un pal de terra i el va llançar ambefecteglobuspersobredelCrabbe.ElCrabbeesvagiraramigcamíperveurequil’haviallançat,mentreelHarryesrecargolavaderiure,icomqueelRoneral’únicapersonaqueveia,se’nvaanarcapaell,peròelHarryvaestirarlacama.ElCrabbevaensopegar…IundelsseusenormespeusplansvaquedarenganxatalacapadelHarry.ElHarryvanotarunafortaestrebada,illavorslacapalivalliscarperlacara.

ElMalfoyelvaveureunadècimadesegon.—Aaaaaa!—vacridar,assenyalantelcapdelHarry.Vafermitjavoltaise’n

va anar cames ajudeu-me per on havia vingut, amb el Crabbe i el Goyle aldarrere.

ElHarryesvatornaratapar,peròelmaljaestavafet.—Harry!—vacridarelRon,ensopegantcapendavantimirantdesesperatal

lloconhi haviahagut elHarry—.Harry, valmésque corris!Si elMalfoyhoexplicaaalgú…Valmésquetornisalcastell,corre!

—Finsdesprés—vaferelHarry,isensedirresmésse’nvaanarvolantcapaHogsmeade.

Es creuria el Malfoy el que havien vist els seus ulls? Es creuria algú elMalfoy?Ningúnosabiaqueellteniaunacapaquefainvisible…NingúexcepteelDumbledore.AlHarryselivaencongirl’estómac.SielMalfoyhoexplicava,elDumbledoredeseguidaentendriaquèhaviapassat…

Ducsdemel, taulell, porta, escales, celler, trapa… El Harry es va treure lacapa,selavaposarsotaelbraçivacórrertantcomvapoderpelpassatge…ElMalfoyarribariaabansqueell…Quantdetempstrigariaatrobarunprofessor?Totiqueestavaapuntdetreureelfetgeperlaboca,elHarrynoesvaaturarfinsquenovaarribaralpendentdepedra.Vapensarqueseriamillordeixarlacapaallà,novoliaarriscar-sequelahiconfisquessinsielMalfoyhaviaadvertitalgú.La va amagar en un racó fosc i va començar a pujar tan ràpid com va podertenintencomptequelesmanslilliscavenperlesparets.Finalmentvaarribaral’interiorde lagepade labruixa, livadonarunscopetsdevareta,va treureelcapiesvaempènyercapafora;lagepaesvatancar,i,justquanelHarrysortiadedarreredel’estàtua,vasentirunspassoslleugersqueseliacostaven.

Eral’Snape,queanavacapaellambpasdecidit,ambelvestitonejant.Esvaaturardavantseu.

—Mira-te’l!—vafer.Feia un posat de triomf. El Harry es va esforçar per semblar innocent,

conscientquetenialacarasuadailesmansfangoses,aixíqueràpidamentselesvaamagaralesbutxaques.

—Segueixi’m,senyorPotter—vaordenarl’Snape.ElHarryelvaseguir,mirantdenetejar-selesmansdinselvestitsenseque

l’Snape sen’adonés.Vanbaixar les escales endirecció a lesmasmorres i vanentraraldespatxdel’Snape.

El Harry només hi havia estat una vegada, i també havia estat per unassumptemoltgreu.D’ençàd’aquellcop,l’Snapehaviaadquiritunsquantspotsmés de coses llefiscoses; els tenia sobre unes lleixes darrere l’escriptori ibrillavenamblallumdelfocd’unamaneraquecreavaunaatmosferaaterridora.

—Segui—livaordenarl’Snape.ElHarryesvaasseure.Encanvil’Snapeesvaquedardret.

—Potter,elsenyorMalfoym’acabad’explicarunahistòriasorprenent—vadirl’Snape.

ElHarrynovadirres.—Diu que anava cap a Ca l’Alfred i que s’hi ha trobat el Weasley…

Aparentmentsol.ElHarryvaseguirmut.—ElsenyorMalfoyafirmaques’haposataparlarambelliquedesobteuna

boladefanglihapicatalclatell.Téideadecompothaversucceïtunacosaaixí?ElHarryvaintentarsemblarsorprès.—No,senyorprofessor.L’Snape el mirava fixament als ulls. Allò era com intentar mantenir la

miradad’unhipogrif.ElHarryvatractardenoparpellejar.—Després d’això el senyor Malfoy ha tingut una aparició extraordinària.

Potter,s’imaginaquèhavist?—No—varespondreelHarry,aquellcopfentveurequeestavaencuriosit.—Elseucap,senyorPotter.Flotantenl’aire.Hivahaverunllargsilenci.—Potsers’hohauriadefermirar—vadiralfinalelHarry—.Siveucoses

com…—Què feia el seu cap a Hogsmeade, Potter? —va preguntar l’Snape

serenament—.ElseucapnopotanaraHogsmeade.Cappartdelseucosnotépermísperanar-hi.

—Ja ho sé—va dir el Harry, fent esforços per no semblar ni culpable niespantat—.JodiriaqueelMalfoytéal·lucina…

—ElMalfoynotéal·lucinacions—vaetzibarl’Snape,quevaposarlesmansalsbraçosdelacadiraoneraelHarryiesvainclinarsobreelldemaneraquelessevescaresestrobavenaunpamdedistància—.SielseucaperaaHogsmeade,larestadelcostambé.

—JoeraalaTorredeGryffindor—vanegarelHarry—.Comm’hadi…—Quihopotconfirmar?ElHarrynovarespondre.L’Snapevaferunsomriuredesagradable.—T’he enxampat —va fer l’Snape, i es va incorporar—. Tothom, del

conseller d’Afers Màgics en avall, ha estat intentant protegir el famós HarryPotter del Sirius Black. Però el famós Harry Potter es regeix per les sevespròpiesnormes.Deixemquelagentnormalespreocupiperell!ElfamósHarryPottervaonvol,sensepensarenlesconseqüències.

ElHarry es va quedar callat.L’Snape intentava provocar-lo perquè parlés.Perònopensavafer-ho.L’Snapenoteniaproves…Demoment.

—Potter, és igual que el seu pare—va dir l’Snape de sobte amb els ulls

encesos—.Ell també era un arrogant.Ell tambépensavaque estavaper sobredelsaltresperquèteniaunamicadetalentperjugaraquidditch.Espassejavaperl’escola tot tibat sempre envoltat dels seus amics i admiradors…S’assemblend’unamanerasorprenent.

—Elmeuparenoeraunarrogant—vadirelHarrysensepodercontenir-se—.Ijotampoc.

—Elseuparetampocnorespectavagairelesnormes—vacontinuarl’Snape,embalat,ambullsmaliciosos—,perquèlesnormeserenperalsmortals,inoperalscampionsdequidditch.Eratanvanitós…

—Calli!ElHarrys’haviaposatdret.Sentiaunaràbiacomnohaviasentitd’ençàdela

nitenquèhaviamarxatdelcarrerPrivet.Tantlifeiaquel’Snapes’haguésposatrígidiqueelsullslibrillessinperillosament.

—Quèhadit,Potter?—Li he dit que no parli delmeu pare!—va cridar elHarry—. Sé què va

passar,d’acord?Séqueelllivasalvarlavida!M’hovadirelDumbledore.Sinofospelmeupare,vostènoseriaaquíenaquestsmoments!

Lacaranormalmentgroguencadel’Snapes’haviaposatdelcolordela lletagra.

—Inolivaexplicarelsenyordirectorlescircumstànciesenquèelseupareemvasalvarlavida?—vapreguntarl’Snape—.OvaconsiderarqueelsdetallserenmassaescabrososperalesdelicadesorelletesdelsenyorPotter?

El Harry es va quedar parat. No sabia què havia passat, i no ho voliaadmetre…Peròl’Snapese’nvaadonar.

—Potter, nom’agradariaque s’enduguésuna idea equivocada sobre el seupare—vadirambunsomriuremacabre—.Espensavaquehaviaestatunacteheroic, oi? Doncs deixi que el corregeixi… El santet del seu pare i els seusamiguetsemvanferunabrometamoltgraciosaquehauriaacabatamblamevavidasielseuparenos’haguéscagatalescalcesal’últimmoment.Novaserunacte de valentia: va salvar lameva pell per salvar la seva. Si hagués portat labromafinsalfinal,l’haurienexpulsatdeHogwarts.

L’Snapelivaensenyarlesdentstortesigroguenques.—Potter,mostri’mquèportaalesbutxaques!—livacridardesobte.ElHarrynoesvamoure.Sentiaunbrunzitalesorelles.—Potter, si no m’ensenya què duu a les butxaques, anirem a veure el

director!Treguitotelqueté,Potter!Amb una suor freda, el Harry va treure lentament la bossa de bromes de

Zonko’sielMapadeMagatotis.L’Snapevaagafarlabossa.

—MelesvadonarelRon—vadirelHarry,resantperquèpoguésparlarambelRonabansquehofesl’Snape—.LesvaportardeHogsmeadel’altravegada…

—Ahsí?Ilesportaasobredesdellavors?Commovedor…Iaixòquèés?L’Snapehaviaagafatelmapa.ElHarryvaintentarambtoteslessevesforces

restarimpassible.—Untrosdepergamívell—vadirelHarryarronsantlesespatlles.L’SnapeelvatombarsensedeixardemirarelHarry.—Aixínoeldeuvolerperares—vadirl’Snape—.Nolifaresqueelllenci,

oi?Vaacostarlamàalfoc.—No!—vaxisclarelHarryal’acte.—Ah!—vaferl’Snapearrufantelnas—.Ésunaltrevaluósregaldelsenyor

Weasley?Oésunaaltracosa?Potserunacartaescritaambtintainvisible?O…indicacionsperarribaraHogsmeadesensepassarpelsdemèntors?

ElHarryvaparpellejar.L’Snapeestavaradiant.—Aviam, aviam… —va dir per a si mateix. Va aplanar el mapa sobre

l’escriptori i va treure lavareta—.Revelael secret!—livaordenar, fent-liuntoc.

No va passar res. El Harry va ajuntar les mans perquè li deixessin detremolar.

—Manifesta’t!—vatornaraordenar-li,ambunscopsbruscos.Però el mapa va romandre blanc. El Harry respirava profundament per

intentarasserenar-se.—El professor Snape, mestre d’aquesta escola, t’ordena que mostris la

informacióqueamagues!—vainsistirl’Snape,colpejantelmapaamblavareta.Ialallisasuperfíciedelmapavancomençaraaparèixerunesparaulescom

siunamàinvisiblehiestiguésescrivint.

El senyorEnllunat saluda el professor Snape i li prega que no fiqui el seumonstruós nas en elsassumptesd’altri.

L’Snapeesvaquedarparat.ElHarryesvamirarelmissatgedesconcertat.Peròlacosanoesvaaturarallà:sotaaquellafraseenvaaparèixerunaaltra:

ElsenyorForcatestàtotalmentd’acordambelsenyorEnllunatiafegeixqueelprofessorSnapeésunpallús.

Si no hagués estat perquè la situació era molt delicada, el Harry s’ho hauriapassatmoltbé.Iésqueencaran’hivahavermés:

ElsenyorLladrucvoldriaferconstarqueestàmoltsorprèsqueunidiotacomaquesthagiarribataserprofessor.

ElHarryestavatanhorroritzatquevatancarelsulls.Quanelsvatornaraobrir,elmapahaviaditlesúltimesparaules:

ElsenyorCuapeladalidesitjaalprofessorSnapequetinguiunbondia,iliaconsellaqueesrentielscabells.Porc!

ElHarryesvaprepararperaladescàrrega.—Bé…—vaferl’Snapeimpassible—.Javeuremquèenfem,d’això…Se’nvaanarcapalallardefoc,vaagafarunpessicd’unespólvoresbrillants

d’unpotquehiteniaasobreielvallençaralesflames.—Llopin!—vacridarl’Snapealfoc—.Vullparlarambvós!ElHarryesvaquedarmirantelfoccompletamentperplex.Hihaviaaparegut

una silueta que girava en espiral a molta velocitat. Uns segons després, elprofessor Llopin va sortir de la llar de foc, espolsant-se les cendres del vestitatrotinat.

—M’heucridat,Severus?—vapreguntarelLlopinambeducació.—Iésclar—vaferl’Snapei,amblacaradesfiguradaperlaràbia,vatornar

capalseuescriptori—.LiacabodedemanaralPotterqueemmostrésquèduiaalesbutxaques.N’hatretaixò.

L’Snapevaassenyalarel trosdepergamí,enquèencara lluïenlesparaulesdels senyors Enllunat, Cuapelada, Lladruc i Forcat. El Llopin va fer una caraestranya.

—Què?—vaferl’Snape.ElLlopinseguiamirantelmapafixament.ElHarryvatenirlaimpressióque

estavapensantamarxesforçades.—Què?—vatornaraferl’Snape—.Ésobviqueaquestpergamíestàplede

màgianegra, i se suposaqueensouunexpert,Llopin.D’oncreieuqueelpothavertret?

ElLlopinvaaixecarlavistaiambunasimplemiradadereüllvaadvertirelHarryquenol’interrompés.

—Pledemàgianegra?—varepetiramablement—.Voleudir,Severus?Amiemsemblaquetansolsésuntrosdepergamíqueinsultaqualsevolquemiradellegir-lo. Una criaturada; no té res de perillós. Suposo que el Harry se’l vacomprarenunabotigadebromes…

—N’esteusegur?—vapreguntarl’Snape.Tenialesmandíbulesrígidesd’ira—.Creieuqueespotcomprarunacosaaixíenunabotigadebromes?Nocreieumésprobablequel’hagiobtingut«directamentdelsfabricants»?

ElHarrynovaentendreaquèesreferiai,aparentment,elLlopintampoc.—Voleudir,delsenyorCuapeladaound’aquests?—vapreguntar—.Harry,

coneixescapd’aquestshomes?—No—vaferelHarryal’acte.—Hoveieu,Severus?—vadirelLlopintornantal’Snape—.Fatotalapinta

deserunabromadelesdeZonko’s…IjustenaquellmomentvaaparèixercorrentelRon,esbufegant.Esvaaturar

davantdel’escriptoridel’Snapeamblamàalcorfentesforçosperparlar.—Això… Li vaig… Donar… Jo… —va dir sense alè—. Ho vaig…

Comprar…AZonko’s…Fa…Segles…—Bé!—va exclamar el Llopin picant demans imirant al seu voltant tot

content—.Aixòhoaclareix tot!Severus,m’hoenduc,d’acord?—vaplegarelmapaise’lvaguardara labutxaca—.Potter,Weasley,vinguinambmi,hedeparlarambvostèssobreeltreballdelsvampirs.Disculpeu-nos…

ElHarrynoesvaatreviramirarl’Snape.Totstresvansortirdelseudespatxinovandirresfinsquenovanseralvestíbul.AleshoreselHarryesvadirigiralLlopin.

—Professor,jo…—Novullqueemdonisexplicacions—elvatallarelLlopin,quevamiraral

seuvoltantivaprosseguirenveubaixa—:SéqueelsenyorFilchvaconfiscaraquestmapafamoltsanys.Sí,séqueésunmapa—vaafegir,enveurequeelHarry i elRon se sorprenien—.Novull saber comhaanat aparar a les tevesmans.Noobstantaixò,t’hededirquenocomprenccomésquenoelvaslliurar.Especialment després del que va passar l’últim cop que un alumne va deixarinformació sobre el castell a l’abast de qualsevol.Així que no te’l puc tornar,Harry.

ElHarryjas’hohaviaimaginat, i teniamassaganesdefer-lipreguntesperprotestar.

—Perquèhaditl’Snapequeme’lpodrienhaverdonatelsfabricants?—Perquè…—ElLlopinvadubtar—.Perquèalsfabricantselshauriaagradat

ajudar-teaescapardel’escola.Hohaurientrobatmoltdivertit.—Queelsconeix?—vapreguntarelHarryadmirat.—Mésomenys—vadirsenseaclarir-lires.EsmiravaelHarrymésseriós

quemai.—Harry, no et tornaré a encobrir.No sé què fer perquè et prenguis Sirius

Blackseriosament.Laveritatésquepensavaqueelquesentsquanundemèntorset’acostat’hauriafetreflexionar:elsteusparesvandonarlavidapertu,Harry,ituelshotornesarriscantelseusacrificiperunabossadebromes.

Ise’nvaanar.Haviaposatelditalanafraiamballòhaviaaconseguitquese

sentísmoltpitjordelquel’haviafetsentirl’Snapeencapmoment.ElRoniellvan pujar arrossegant els peus per l’escala de marbre. Quan van passar perdavantdelabruixabòrnia,elHarryvapensarenlacapaquefainvisible.Encaraeraallàbaix,perònoesvaatrevirabaixarabuscar-la.

—Haestatculpameva—vadirelRondesobte—.Joetvaigconvèncerquehianessis.ElLlopintéraó,eraunabestiesa,nohohauríemhagutdefer…

Vacallar; havien arribat al corredoronpatrullaven els trolls de seguretat il’Hermioneesdirigiacapaells.Nomésdemirar-laelHarryesvaadonarquesabiaquèhaviapassat.Selivaencongirl’estómac.HodeviahaverexplicattotalaprofessoraMcGonagall?

—Hasvingutarecrear-t’hi?—livaetzibarelRonambmalabavaquanellaesvaaturardavantseu—.Oaesbroncar-nos?

—Niunacosanil’altra—vaferl’Hermione.Duiaunacartaalamàiselaveiamoltafectada—.Tansolshecregutquehohavíeudesaber…ElHagridvaperdreeljudici.ElBecbrauseràexecutat.

15.Lafinaldequidditch

—M’haenviataixò—vadirl’Hermione,ielsvamostrarlacarta.ElHarrylavaagafar.Elpergamíestavahumitipledellàgrimesquehavien

fetcórrerlatinta,demaneraqueeramoltdifícildellegir.

EstimadaHermione,

Hemperdut.Demoment,me’ldeixenteniraHogwarts.Encaranobanfixatladatadel’execució.

AlBraulihaagradatmoltLondres.

Mainooblidaréelquehasfetpernosaltres.

HAGRID

—Nopotser—vadirelHarry—.Nopotserqueelmatin,elBecbraunoésperillós.

—El pare del Malfoy ha amenaçat el Comitè perquè prengués aquestadecisió—vaexplicar l’Hermioneeixugant-seelsulls—.Jasabeucomés. Ielsdel Comitè són tots una colla de vells que repapiegen i li tenen por. Es potapel·lar,ésclar,sempreespot.Peròjoheperdutl’esperança…Totseguiràigual.

—No, tot no—va assegurar el Ron—.Aquest cop no faràs la feina sola,Hermione.Jot’ajudaré.

—Ron!L’Hermioneselivallançarasobreiesvadesferenllàgrimes.ElRon,que

va fer carad’espant, li vaacariciar el capmaldestrament.Al capd’unaestonal’Hermioneelvadeixaranar.

—Ron,sentomoltelquelivapassaral’Scabbers…—vadirentreplors.—Nohifares…Jaeravell…—vadirelRon;se’lveiamoltalleugeritque

finalmentl’Hermiones’haguésdisculpat—.Ijanoserviagaireperares.Nosesapmai,potseraraelsmeusparesemcomprenunmussol.

Lesmesuresdeseguretatquehaviendeprendreelsalumnesd’ençàqueenBlack havia entrat per segon cop al castell impedien al Harry, al Ron i a

l’HermioneanaravisitarelHagridalsvespres.L’únicapossibilitatqueteniendeparlarambelleradurantlesclassesdeCriançadeCriaturesMàgiques.

Elxocquelihaviaprovocatelveredictel’haviadeixatatordit.—Ésculpameva.Emvaig ferunembolic.Ells emmiraven totsvestitsde

negre i em vaig posar nerviós, em van caure els apunts i em vaig oblidar lesdades que m’havies buscat, Hermione. I llavòrens el Lucius Malfoy se vaaixecar,vadirelquehaviadedirielsdelComitèvanferexactamentallòqueellelshaviadit…

—Encarateniml’apel·lació!—vaapuntarelRonconvençut—.Noetdonispervençut,hiestemtreballant.

Pujavenalcastellambelscompanysdeclasse.UnamicaendavanthihaviaelMalfoy,queanavaambelCrabbeielGoyle,iesgiravacontínuament,rientambdesdeny.

—Not’hiescarrassis,Ron—vadirelHagridentristitquanvanarribaralpeude les escales—. El LuciusMalfoy els té a la butxaca. L’únic que puc fer ésassegurar-mequeelBecbrausiguifeliçelsdiesqueliqueden.Lihodec…

ElHagridesvagirarise’nvaanardepressacaplasevacabanaamblacaraenfonsadaalmocador.

—Mireucomplora!El Malfoy, el Crabbe i el Goyle s’havien quedat a les portes del castell

escoltant-los.—Quindesgraciat!—vaexclamarelMalfoy—.Isesuposaqueésprofessor

nostre!ElHarryielRons’hivanvolerllançarasobreambfúria,peròl’Hermionehi

vaarribarabans…Plaf!LihaviadonatunabufetadaalMalfoyambtoteslessevesforces.ElMalfoy

vatrontollar.ElHarry,elRon,elCrabbeielGoyleselavanmirarambunsullscomunestarongesiellavatornaraalçarlamà.

—Comt’atreveixesadirqueelHagridésundesgraciat!Emfasfàstic…Etsunpudent…

—Hermione!—va exclamar el Ron, i la va agafar pel braç quan ella vainiciarelgestperclavar-liunaaltracleca.

—Ron,deixa’m!L’Hermionevatreurelavareta.ElMalfoyvaferunapassaenrere.ElCrabbe

i el Goyle se’l van mirar esperant que els donés instruccions, completamentatordits.

—Anem—vadirelMalfoyamitjaveu,itotstresse’nvananarcorrentcapalesmasmorres.

—Hermione!—vatornaraferelRon,desconcertatiimpressionatalhora.

—Harry, val més que els guanyeu a la final de quidditch! —va xisclarl’Hermione—.PerquèsiguanyaSlytherin,emmoro!

—Ei,quetenimEncanteris!—elsvarecordarelRon,queencaraesmiraval’Hermionemoltsorprès—.Valmésqueensafanyem.

Van pujar corrent l’escala de marbre per anar a la classe del professorFlitwick.

—Fantard,nois!—vaprotestarelprofessorFlitwickquanelHarryvaobrirlaportadel’aula—.Ràpid,entrinitreguinlesvaretes,avuiestemfentBruixeriadel’Alegria.Jaenshavíemposatperparelles…

ElHarry ielRonse’nvananardepressacapaunpupitrequehihaviaalfonsdel’aulaivanobrirlacartera.ElRonvamirarenrere.

—Onésl’Hermione?El Harry també va mirar al seu voltant. L’Hermione no havia entrat a la

classeiaixòqueerarereseuquanhaviaobertlaporta.—Que estrany—va dir el Harry, mirant-se el Ron—. Deu haver anat al

lavabo…Peròl’Hermionenovaaparèixerentotalaclasse.—Doncs li hauria anat bé una mica de Bruixeria de l’Alegria… —va

insinuarelRonquanvansortirdeclasse, totssomrientdevalent.LaBruixeriadel’Alegriaelshaviaposatatotsmoltcontents.

L’Hermione tampoc no va anar a dinar. Després del pastís de poma, elsefectes de la Bruixeria de l’Alegria ja s’esvaïen i el Harry i el Ron es vancomençarapreocuparunamica.

—CreusqueelMalfoylipothaverfetalgunacosa?—vapreguntarelRonansiósquanpujavendepressacapalaTorredeGryffindor.

Vanpassarelstrollsdeseguretat,livandirlacontrasenya(Capesflorada)alaSenyoraGrassaivanentraralasalacomunapelforatdelretrat.

L’Hermione era allà, adormida sobre el llibre de Magimàtica. Se li vanasseurecadaunauncostat.ElHarrylavadespertar.

—Què passa?—va fer l’Hermione, que va alçar el cap sobresaltada i vamiraralseuvoltant—.Jaéshorad’anar-se’n?Quinaclassetenim,ara?

—Futurologia,perònocomençafinsd’aquíavintminuts—vadirelHarry—.Hermione,perquènohasvingutaEncanteris?

—Què?Oh,no!—vaferl’Hermione—.M’heoblidatd’anaraEncanteris.—Comqueten’hasoblidat?—livapreguntarelHarry—.Peròsihasvingut

ambnosaltresfinsalaporta!—No m’ho puc creure! —es va lamentar l’Hermione—. S’ha enfadat, el

professorFlitwick?ÉsculpadelMalfoy,estavapensantenellisemen’haanatdelcap!

—Hermione, saps què? —va fer el Ron, mirant-se l’enorme llibre deMagimàtica que l’Hermione havia fet servir de coixí. Que penso que t’estàstornantboja.Aixòquefasésmassa…

—Noésveritat!—vaexclamarl’Hermione,apartant-seelscabellsdelacaraperbuscardesesperadalasevabossa—.Noméshecomèsunerror,aixòéstot!Iaravalmésquevagi adisculpar-meambelprofessorFlitwick…EnsveiemaFuturologia!

Vintminutsdesprés l’Hermioneesvauniraellsalspeusde l’escaletaqueduiaal’auladelaprofessoraTrelawneyiselaveiamoltestressada.

—Ésincreïblequem’hagiperdutlaBruixeriadel’Alegria!M’hijugoelquevulgueu que sortirà a l’examen. El professor Flitwick va deixar caure unapista…

Vanpujarjuntsperl’escaletaivanentrarenaquellasalafoscaiolorosa.Acadatauletabrillavaunaboladecristallquetancavaunfumperlat.ElHarry,elRonil’Hermioneesvanasseurealamateixatauladefireta.

—Perònovadirquenofaríemboladecristallfinsalpropertrimestre?—vaxiuxiuejar el Ron, mirant al seu voltant per comprovar que la professoraTrelawneynofosaprop.

—Noetqueixis,aixòvoldirquejanofaremmésquiromància—vareplicarelHarry—.Jan’estavafartde lacaraquefeiacadavegadaqueemmirava lesmans.

—Bon dia a tots!—va dir la veu pastosa que els era tan coneguda, i laprofessoraTrelawneyvasortir tanteatralmentcomsempredelapenombra.LaParvatiilaLavenderesvanestremird’exaltació,tenienlacarail·luminadaperlaresplendorlletosadelasevaboladecristall.

—Hedeciditcomençaramblaboladecristallunamicaabansdelqueteniaprevist—vaanunciarlaprofessoraTrelawney,iesvaasseured’esquenaalfocperobservartothom—.Elsfatsm’haninformatqueal’examendejunyhaurandellegirlabolaivullqueestiguinbenpreparats.

L’Hermionevaesbufegar.—Vaja… «Els fats l’han informat»… I, doncs, qui posa l’examen? Ella!

Quinaprediccióméssorprenent!—vaexclamar,sensepreocupar-sed’abaixarlaveu.

Era difícil saber si la professoraTrelawney l’havia sentida perquè tenia lacaraalesfosques.Foscomfos,vacontinuarcomsires.

—Predirelfuturamblaboladecristalléstotunart—vaafirmarintrigant—.Noesperoquepercebinreselprimercopquemirinenlaprofunditatinfinitadel’esfera.Començarem practicant la relaxació de la part conscient de lament idelsullsexterns…—ElRonesvaposarariuredescontroladamentiesvahaver

de tapar labocaamblamàpersufocarelsoroll—.Aixíaconseguiremesclarirl’ullinternil’inconscient.Ambunamicadesort,algunspercebranalgunacosacapalfinaldelaclasse.

Ivancomençar.ElHarrysesentiaximplemirantfixamentlaboladecristalliintentantbuidarlament;sobretotquanteniaelcappledepensamentsdel’estild’«aixòsónbajanades».Inol’ajudavaelfetqueelRondeixésanarunarialletasufocadadetantentantiquel’Hermionenoparésdefertut-tut.

—Heu vist res?—els va preguntar elHarry després d’observar la bola ensilencidurantunquartd’hora.

—Sí,alataulahihaunacremada—vadirelRon,ilahivaassenyalar—.Aalgúlivacaurel’espelma.

—Això és una pèrdua de temps—va xiuxiuejar l’Hermione—.Tinc cosesmésimportantsafer.Comaraposar-mealdiaamblaBruixeriadel’Alegria…

LaprofessoraTrelawneyelsvapassarpelcostat.—Algú vol que l’ajudi a interpretar els averanys que s’amaguen a la seva

bola?—vaxiuxiuejarpersobreladringadissadelsseusbraçalets.—Aminoemcal—vamurmurarelRon—.Estàmoltclarquèvoldiraixò:

aquestanithihauràmoltaboira.ElHarryil’Hermioneesvanrecargolarderiure.—Però,quèésaixò!—vaexclamarlaprofessoraTrelawney,itotselscaps

esvangirarendireccióaells.LaParvatiilaLavenderestavenescandalitzades—.Estanfentmalbélesvibracionsdelsclarividents!Llavorsesvaacostaralasevataulaivamiraralaboladecristall.AlHarryselivaencongirl’estómac.Estavaconvençutquesabiaquèpassaria…

—Aquíhihaalgunacosa!—vamurmurarlaprofessoraTrelawneyacostant-se més a l’esfera, de manera que se li reflectia per duplicat a les ulleres—.Algunacosaqueesmou…Però,quèés?

ElHarrys’hauriapogutjugartotelquetenia,inclosalaRaigdefoc,que,foselquefos,noseriabo.Icomerad’esperar…

—Maremeva…—la professora Trelawney va inspirar profundament i vamirarelHarry—.Tornaaaparèixer,mésclarquemai…Maremeva,vacapatu,cadavegadamésgran…ElLú…

—Perl’amordeDéu!—vaexclamarl’Hermioneenveualta—.UnaltrecoplaximpleriaaquestadelLúgubreno!

LaprofessoraTrelawneyvaalçarelsseusenormesullscapal’Hermione.LaParvatilivadiralgunacosaalaLavenderacaud’orellaitotesduestambévanmirar l’Hermione.LaprofessoraTrelawneyesva incorporarobservant-lamoltenfadada.

—Em sap greu comunicar-li que des del primer dia de classe sem’ha fet

evidentquevostènotéelqueesrequereixperalnobleartd’endevinarelfutur.Defet,nocrecquemaim’hagitrobatunalumneambunamenttanvulgar.

Hivahaveruninstantdesilenci.Ialeshores…—Moltbé,doncs!—vaexclamar l’Hermionedesobte.Esvaaixecarde la

cadiraiesvaguardarDesemboirarelfuturalabossa—.Moltbé!—vatornaraexclamar,iesvapenjarlabossaal’espatllaambunmovimenttanampul·lósquegairebévafercaureelRondelacadira—.Me’nvaig!Abandono!

Ipersorpresadetotselspresents,l’Hermionese’nvaanarcapalatrapaambpasdecidit,lavaaixecarivadesaparèixerperl’escala.

Elsvacostarunsquantsminutsrecuperarl’alè.LaprofessoraTrelawneyesvaoblidarcompletamentdelLúgubre;se’nvaanarsensedirresdelatauladelHarryielRon,respirantambdificultatmentres’aferravaalseuxalbrillant.

—Oooooh!—vaferdecopivoltalaLavender,itothomesvatombarcapaella—. Professora Trelawney, me n’acabo de recordar! Vostè va veure quemarxava, oi? «Pels volts de Setmana Santa, un de nosaltres ens deixarà persempre».Hovadirfamesos,professora,alprincipidecurs!

LaprofessoraTrelawneylivaferunsomriurefeble.—Sí,éscertquesabiaquelasenyoretaGrangerensdeixaria.Però,quanveu

aquestes coses, una sempre esperahaver-se equivocat interpretant els signes…Tenirullinteriorpotarribaraserunacàrrega,sap?

La Lavender i la Parvati se la van mirar amb admiració i es van apartarperquèlaprofessoraTrelawneyespoguésasseurealasevataula.

—Quindiaquetéavuil’Hermione!—livadirelRonalHarry,impressionat.—Sí,Déun’hido…ElHarryvamirardinslaboladecristall inovaveureresmésqueaquella

boirablanca.RealmentlaprofessoraTrelawneyhaviatornataveureelLúgubre?Elveuria,ell?L’últimquelifaltavaeratenirunaltreaccident,apocsdiesdelafinaldequidditch.

LesvacancesdeSetmanaSantanovanserprecisament relaxants.Alsalumnesdetercernoelshavienposatmaitantsdeures.ElNevilleLongbottomsemblavaqueestiguésapuntdetenirunxocnerviós,inoeral’únic.

—Id’aixòendiuenvacances!—vaexclamardemalhumorundiaelSeamusFinnigan a la sala comuna—. Encara falta molt pels exàmens, què es pensa,aquestagent?

Peròningúnoteniatantafeinacoml’Hermione.FinsitotsenseFuturologia,feiamésassignaturesquequalsevolaltre.Normalmenteral’ultimad’abandonarla salacomunaa lanit, i laprimerad’arribara labibliotecaalmatí; feiaunesullerescomlesdelLlopin,isemblavaqueestiguéssempreapuntdeplorar.

El Ron havia agafat responsabilitat en el judici d’apel·lació del Becbrau.Quanno feia la seva feina, esdedicava a estudiar-sevolumsgruixudíssimsdellibrescomaraManualdepsicologiadel’hipogrifoDiableodomable?Estudidelabrutalitatdelshipogrifs.Estavatanabsortenallò,quefinsitotvaoblidar-sedeserdesagradableambelMalifet.

Al seu torn, el Harry havia de compaginar la feina amb els entrenamentsdiarisdequidditch,iaixòsensecomptarlesinterminablesdiscussionstàctiquesaquè els sotmetia el Roure. El partitGryffindor-Slytherin tindria lloc el primerdissabte després de les vacances.Els deSlytherin lideraven el campionat ambdos-centspuntsd’avantatge sobre la restad’equips.Allòvoliadir (tal comelsrecordavaelRoureconstantment)queperguanyar-lohaviendeguanyarelpartitper una diferència de punts superior.Tambévolia dir que la tasca de guanyarrequeia principalment en el Harry, perquè capturar la papallona valia centcinquantapunts.

—Noméshasdecaçarlapapallonasiguanyemdecinquantapunts—lideiaelRourealHarryunialtrecop—.Noméssiguanyemdecinquantapunts,Harry,perquèsino,guanyaremelpartitperòperdremelcampionat.Hohasentès,oi?Noméshasdecaçarlapapallonasi…

—Jahosé,Marc!—livacridaralfinalelHarry.Tots els alumnes de Gryffindor estaven obsessionats amb el partit.

Gryffindornohaviaguanyatelcampionatdequidditchd’ençàqueelllegendariCharlie Weasley (el segon fill de la família Weasley) havia deixat de ser elcaçadordel’equip.Totiaixí,elHarrydubtavaquehihaguésalgú,nitansolselRoure,quetinguésmésganesdeguanyarqueell.L’enemistatentreelMalfoyielHarryeramésforta,quemai.ElMalfoylahiteniajuradadesdel’incidentdeHogsmeadeiencaraestavamésfuriósperquèhaviaaconseguitsortir-se’nsensecàstig.ElHarrynohaviaoblidatl’intentdelMalfoydesabotejarelpartitcontraRavenclaw, però era l’assumpte del Becbrau el que més l’impulsava a volerbatre’ldavantdel’escolasencera.

Ningúnorecordavaunpartitques’haguésacostatenvoltatd’unaatmosferatancarregada.Quanesvanacabarlesvacances,latensióentreelsdosequipsiels alumnes de les respectives residències estava a punt d’esclatar. Alspassadissosesvanproduirunesquantesbatussesquevanacabarambunepisodiescabrós:unalumnedequartdeGryffindoriundesisèdeSlytherinvanhaverd’anaralainfermeriaperquèelscreixienporrosalesorelles.

IalHarry li feien lavida impossible:nopodiaanaraunaclassesensequealgúdeSlytherinliintentésferlatravetaperquèestrenquésalgunos;elCrabbei el Goyle apareixien a tot arreu on anava i se n’anaven amb el cap cot il’expressiódecebuda si se’l trobavenambalgú.ElRourehaviaordenatqueel

Harry havia d’estar sempre envoltat de gent, per si de cas els de Slytherinintentaven deixar-lo fora de joc. Tots els deGryffindor s’ho van prendre a lavalenta i li era impossible arribar a l’hora a les classes perquè sempre anavaenvoltat d’una munió de gent entusiasmada. En canvi, el Harry estava méspreocupatperlaseguretatdelaRaigdefocqueperlasevapròpia.Quannolafeiaservir,lateniatancadaalbagulambpanyiclauisovintaprofitavaelsdescansosperanaracomprovarsiencarahiera.

LanitabansdelpartitalasalacomunadeGryffindortothomvaabandonarlessevesactivitatsusuals.Finsitotl’Hermionevahaverdedeixarelsllibres.

—Noempucconcentrar!—vadirtotanerviosa.L’ambienteramoltsorollós.ElFredielGeorgeWeasleyintentavensuperar

latensióaforçadesermésescandalososquemai.ElMarcRoureeraenunracó,inclinat sobre una maqueta d’un camp de quidditch, dirigint figuretes amb lavareta iparlantambsimateix.L’Angelina, l’Alícia i laKatieesdistreienamblesbromesdelFredielGeorge.ElHarryeraambelRonil’Hermione,llunydelcentre d’atenció, mirant de no pensar en l’endemà perquè cada cop que hipensavalivenienganesdevomitar.

—Totaniràbé—elvaintentarreconfortarl’Hermione,totiqueellamateixaestavahistèrica.

—TensunaRaigdefoc!—vadirelRon.—Ja…—vaferelHarryambunnusal’estómac.VaserundescansquefinalmentelRoures’aixequésicridés:—Jugadors,alllit!

ElHarryvadormirmoltmalament.Primervasomiarques’haviaquedatadormiti que el Roure li cridava: «On eres? Hem hagut de jugar amb el Neville!».Llavors va somiar que elMalfoy i la resta de l’equip de Slytherin jugaven elpartit muntats en dracs. Volava a la velocitat del vent, intentant esquivar unaflamaradaquesortiadelabocadeldracquemuntavaelMalfoy,idesobteesvaadonar que s’havia descuidat la seva escombra.Va començar a caure, i es vadespertarsobresaltat.

VanpassarunssegonsabansqueelHarrys’adonésqueelpartitencaranos’haviajugat,queeraforadeperillalllitiquealsdel’equipdeSlytherinnoelsdeixarien jugar muntats en dracs. Tenia molta set. Va sortir del llit sense fersorollise’nvaanarabeureungotd’aiguadelagerradeplataquehihaviaalcostatdelafinestra.

Els jardins estavenquiets i silenciosos.Nohi haviavent quedestorbés lescapçadesdelsarbresdelBoscProhibit;elpicabarallaestavatranquilisemblava

innocent.Fariauntempsperfecteperalpartit.ElHarryvadeixarelgotiestavaapuntdetornaralllitperòalgunacosali

vacridarl’atenció.Algunamenad’animalespassejavafurtivamentperlagespadeplata.

ElHarryvacórrercapalatauletadenit,vaagafarlesulleres,selesvaposarivatornardepressacapalafinestra.NopodiaserquefoselLúgubre…Aquelldiano…No,justabansdelpartitno…

Vaescodrinyarels jardins, i,desprésd’unminutderecercadesesperada,elvaveure.Caminavaalavoradelbosc…NoeraelLúgubre…Eraungat…Esvaagafaral’ampitdelafinestrad’alleujamentquanvareconèixeraquellacuaenformaderaspalldenetejarampolles.NoméseraelMalifet…

EranoméselMalifet?ElHarryvaenganxarelnasalvidredelafinestraivaforçarlavista.LivasemblarqueelMalifets’aturava.Estavaconvençutquehihaviaunaaltracosaqueesmoviaenl’ombradelsarbres.

Itotseguitvasortir:ungosgegantescipelutesmoviafurtivamentpeljardíielMalifetanavaalseucostat.Quèeraallò?SielMalifettambéveiaelgos,compodiaserunpresagidelamortdelHarry?

—Ron!—vaxiuxiuejarelHarry—.Ron!Desperta!—Eh?—M’hasdedirsiveusunacosa!—Harry,esticdormint…—vamurmurarelRonmigensomnis—.Quèfas?—Allà.ElHarryvatornaramirarperlafinestra.ElMalifetielgoss’havienesvaït.ElHarryvapujaral’ampitdelafinestra

perpodermiraravallatocardelcastell,peròtampocnoelsvaveure.Onhavienanat?

UnfortronclivaindicarqueelRons’haviatornataquedaradormit.

Quan el Harry i la resta de l’equip de Gryffindor van entrar al Gran Salól’endemàal’horad’esmorzar,elsvanrebreambunfortaplaudiment.ElHarrynovapoderevitarunsomriurequanvaveurequeelsdelestaulesdeRavenclawiHufflepufftambéaplaudien.QuanvanpassarperlatauladeSlytherinelsvanxiularielHarryesvafixarqueelMalfoyestavamésblancdelqueerahabitual.

El Roure es va passar tot l’esmorzar dient als components de l’equip quemengessin,mentreellno tastava res, idespréselsva ferbaixaralcampabansque els altres haguessin acabat perquè poguessin fer-se una idea de lescondicions climàtiques en què haurien de jugar. Quan van abandonar el GranSalótothomvatornaraaplaudir.

—Bonasort,Harry!—livacridarlaXoXang.ElHarryesvaposarvermell.

—Moltbé…Nohihavent…Elsolbrillaunamicamassa,aneuambcomptequeuspotenlluernar…Elterrenyestàdur,aixòensaniràbé:podremagafarunabonaembranzida…

El Roure va fer una volta al camp mirant al seu voltant amb l’equip aldarrere.Finalmentvanveureques’obrienlesportesdelcastelliquelarestadel’escolacomençavaabaixar.

—Alsvestuaris!—vadirelRouresecament.Ningúnovadirresmentreescanviaven.ElHarryespreguntavasielsaltres

sesentienigualqueell:comsis’haguésmenjatuncucperesmorzar.Eltempslivapassarvolant;enuninstantelRourejadeia:

—Nois,alcamp!Van sortir al terreny de joc envoltats d’una cridadissa fenomenal. Tres

quartes parts de la gentada duia escarapel·les escarlates, onejava banderesescarlataambel lleódeGryffindoroalçavapancartesambeslògansquedeiencoses com «AmuntGryffindor!» o «Els lleons venceran». I en canvi, rere lesperxesdeSlytherin,dues-centespersonesanavendeverdi laserpplatejadadeSlytherin brillava a les seves banderes.El professor Snape estava assegut a laprimerafila,vestitdeverdcomlaresta,somrientdesagradablement.

—Ja surten els de Gryffindor! —va exclamar el Lee Jordan, que, comsempre, retransmetia el partit—. Potter, Bell, Johnson, Spinnet, Weasley,Weasley i Roure. Altrament coneguts com el millor equip que hi ha hagut aHogwartsenunabonapilad’anys…

LalocuciódelLeevaquedarofegadaperunbuugeneralitzatdelagraderiadeSlytherin.

—Iaquí teniml’equipdeSlytherin,encapçalatpelseucapità,Flint.Hafetalgunscanvisenl’alineacióhabitualisemblaques’hadecantatmésperlaforçaqueperlatècnica…

ElsaficionatsdeSlytherinvanrebreelcomentariambmésbuus.Encanvi,elHarryvapensarqueelLeeteniaraó.ElMalfoyeradebontroselméspetitdel’equip;elsaltreserenenormes.

—Capitans,encaixin!—vadirMadameHooch.ElFlint i elRoure es van acostar i tots dos van agafarmolt fort lamàde

l’altre;semblavaquevolguessintrencar-seelsdits.—Pugin a les escombres!—va ordenarMadame Hooch—. Tres…Dos…

Un…Elsodelxiuletesvaperdreenelbramquevan ferels seguidorsquan les

catorzeescombresesvanenlairar.ElHarrysentiaelventquelitiravaenrereelscabells;ambl’excitaciódelvollivanpassarelsnervis;vamiraralseuvoltant,vaveurequeteniaelMalfoyalspeusivaacceleraralarecercadelapapallona.

—ÉsGryffindorquitélapilota.L’AlíciaSpinnet,encistelladoradelslleons,se’nvadirectacapa lesperxesamblabomba;estàbensituada,vinga,Alícia!Oh, no…Warrington ha interceptat la bomba; l’agafa i, volant cap a l’altrabanda del camp! Bum! Una bona jugada del GeorgeWeasley amb la bala al’atura.Warrington deixa caure la bomba, que l’agafa…El Johnson, així queGryffindor torna a tenir la pilota. Som-hi, Angelina! Esquiva amb habilitat elMontague…Ajupa’t,Angelina,queetveunabala!Imarca!!!DeuazeroperaGryffindor!

L’Angelina va alçar el puny tancat enlaire, va fer la volta a les perxes deSlytherin,mentrelagraderiaescarlataembogia.

—Au!L’Angelinavaestarapuntdecauredel’escombra;elMikeFlintselihavia

tiratasobre.—Perdó!—esva excusar elFlint i la graderia va fer buu—.Ho sento, no

l’hevist!AcontinuacióelFredWeasleys’hivatornarilivaclavaruncopdebatal

clatell.ElFlintvacaureendavant,vatocarambelnasalmànecdel’escombrailivacomençarasagnar.

—Peròquèésaixò?!—vaxisclarMadameHooch,ise’nvaanarvolantcapa ells—. Penal contra Slytherin per haver xocat sense voler contra unaencistelladora de l’equip contrari! Penal contra Gryffindor per haver agreditdeliberadamentunencistelladordeSlytherin!

—És injust!—vacridarelFredWeasley,peròMadameHoochvabufarelxiuletil’Alíciavasortirvolantallançarelpenal.

—Vinga,Alícia!—varugirelLeeenmigdelsilencisepulcralqueregnavaal’estadi—.Sí!Habatutelporter!VintazeroperaGryffindor!

ElHarryvagirarlaRaigdefocbruscamentperveurecomelFlint,queencarasagnavamolt,volavacapal’altreextremdelcampperllançarelpenal.ElRoureestavaimmòbildavantlesperxesdeGryffindor,amblamandíbulaclosa.

—ÉsclarqueelRoureésunportermagnífic!—vadirelLeequanelFilchs’esperava queMadameHooch xiulés—.Magnífic! Ésmolt difícil de passar,moltdifícildedebò…Sí!Increïble!L’haaturat!

Alleugerit, el Harry se’n va anar volant, atent per si veia la papallona, iencaramésatentalesparaulesdelLee.EraessencialquemantinguéselMalfoyallunyat de la papallona fins que Gryffindor no portés cinquanta puntsd’avantatge…

—Gryffindor té la pilota, no, la hi pren Slytherin…Doncs no,Gryffindorrecupera i aquest cop és laKatieBell la que vola amb la bomba cap a l’altrabandadelcamp…Ei,aixòésfalta!

ElMontague, un dels encistelladors de Slytherin, li havia fet una entrada,però, en lloc d’agafar-li la bomba, li havia agafat el cap. LaKatie va fer unavoltade360grausivaaconseguirmantenir-sesobrel’escombra,peròlivacaurelabomba.

Madame Hooch va tornar a bufar el xiulet, va frenar en sec davant delMontague i elva escridassar.Unminutdesprés laKatiehaviamarcatunaltrepenalalporterdeSlytherin.

—Trentaazero!Usfoteu,desgraciats!—Jordan,sinopotretransmetreimparcialment…!—Peròsiéscert,professoraMcGonagall!AlHarry se li va aturar el cor.Havia vist la papallona, aletejava als peus

d’unadelesperxesdeGryffindor…Peròencaranolapodiacaçar.IsielMalfoylaveia?

ElHarryvafergirarlaRaigdefoc,vafingirtenirlavistaconcentradaenunpunt i se’n va anar com un llamp cap a les perxes de Slytherin. El truc li vafuncionar.ElMalfoyva sortirdisparat rere seu,pensant-sequeelHarryhaviavistlapapallonaallà…

Bzzzum!Unabalaquehaviapicat elDerrick, elmonstruósbatedordeSlytherin,va

passararrand’orelladelHarry.Iimmediatament…Bzzzum!L’altra bala havia fregat el Harry al colze. El Bole, l’altre batedor, se li

acostava.ElHarryvaveuredecuad’ullqueelBoleielDerrickesdirigiencapaell,

cadaunperuncostat,ambelsbatsalçats…Vasortirdisparatcapamuntal’últimsegonielBoleielDerrickvanxocar

deple.—Ha,ha,ha!—variureelLeeJordanpelmegàfon,mentreelsbatedorsde

Slytherin se n’anaven cada un per una banda, fregant-se el cap—. Ho sento,nois!HaureudereaccionarabanssivoleuguanyarlaRaigdefoc!JohnsonagafalabombaperaGryffindor…ElFlintvolaalseucostat.Angelina,clava-liuncopdecolzeal’ull!Eraunabroma,professora,eraunabroma…Oh,no,elFlintlipren labomba, s’escapacapa lesperxesdeGryffindor,vinga,Roure, aveuresi…

PeròelFlintvamarcar;abaixalagraderiaelsdeSlytherinvanesclatarielLeevadirtantesparaulesgrolleresquelaprofessoraMcGonagalllivaintentartreureelmegàfonmàgic.

—Perdoni, professora, perdoni! No tornarà a passar! Bé, doncs guanyaGryffindorpertrentapuntsadeu,itélapilota…

Allòs’estavaconvertintenelpartitmésbrutqueelHarryhavia jugatmai.EnrabiatsperquèGryffindorelsduiaungranavantatgejadeboncomençament,elsdeSlytherinrecorrienaqualsevolmètodeperfer-seamblabomba.ElBoleva colpejar l’Alícia amb el bat i va dir que es pensava que era una bala. ElGeorgeWeasleylivaclavaruncopdecolzepervenjar-se’n.MadameHoochvaconcedirunpenalacadaequipielRourevaferunaaltraaturadaespectacular,aixíqueelmarcadorvaquedarquarantaadeu.

Lapapallonahaviatornatadesaparèixer.ElMalfoyseguiadepropelHarry,que volava per sobre del partit, intentant localitzar-la. Un cop Gryffindorguanyésdecinquantapunts…

LaKatievamarcar.Cinquanta adeu.ElFred i elGeorgeWeasley esvanposaravolaralseuvoltant,persidecasalgúdeSlytherin tingués intenciódevenjar-se’n. El Bole i el Derrick van aprofitar l’absència dels Weasley perllançar-lilesbalesalRoure,quelivananaral’estómacunarerel’altraielvanfercauredel’escombra,peròells’hivapoderaferrar,gairebésenserespiració.

MadameHoochestavaapuntdeperdreelsestreps.—No poden atacar el porter si la bomba no és dins de l’àrea! —els va

escridassar—.PenalafavordeGryffindor!L’Angelina el vamarcar. Seixanta a deu. Poc després el FredWeasley va

llançarunabalaalWarringtonquelivaferperdrelabomba;l’Alícialavaagafarivamarcar:setantaadeu.

A la graderia, els de Gryffindor estaven perdent la veu de tant cridar:Gryffindor guanyava de seixanta punts i si el Harry caçava la papallona enaquellsmoments,guanyavenelcampionat.ElHarrysentiaque teniacentenarsd’ullsclavatsenellqueelseguienmentrefeiavoltespelcampvolantpersobredeljoc,ambelMalfoyalspeus.

Illavorslavaveure.Lapapallonabrillavaunssismetrespersotaseu.ElHarryvaaccelerarbrutalment,elventlibramavaalesorelles;vaallargar

elbraç…Però,desobte,laRaigdefocesvaaturar.Horroritzat,vamiraralseuvoltant.ElMalfoyselihaviaabalançat,lihavia

agafatl’escombraperlacuail’estiravacapaell.—Etsun…El Harry estava tan emprenyat que volia pegar el Malfoy, però no hi

arribava. El Malfoy esbufegava de l’esforç que havia de fer per retenir laRaigdefoc, però els ulls li brillaven amb malícia. Havia aconseguit el quevolia…Lapapallonahaviatornatadesaparèixer.

—Penal!PenalafavordeGryffindor!Déumeu,quèsónaquestestàctiques!—vaxisclarMadameHooch,volantcapalMalfoy,ques’incorporavadenouenlasevaNimbus2001.

—Tramposos demerda!—cridava el Lee Jordan pelmegàfon, corrent perposar-seforadel’abastdelaprofessoraMcGonagall—.Fastigososfillsde…

Però la professoraMcGonagall no li va dir res.De fet, ella havia alçat elpunyencontradelMalfoyi,ambelbarretcaigut,tambécridavafuriosa.

L’Alíciavallançarelpenal,peròestavatanrabiosaquèelvafallardemolt.L’equip deGryffindor havia perdut la concentració i el de Slytherin, encantatamblafaltaquelihaviafetelMalfoyalHarry,haviatornataentrarenelpartit.

—LapilotaésenmansdeSlytherin,elMontagueentraenzonadeperxes…Imarca—esvalamentarelLee—.SetantaavintperaGryffindor…

ElHarryvacomençaramarcarelMalfoydetanapropquecontínuamentesfregavenelsgenolls.Novoliaqueveiéslapapallonanidelluny…

—Fotelcamp,Potter!—livacridarelMalfoyfrustratuncopquevaintentargirariesvatrobarqueelHarrylibloquejavaelpas.

—L’AngelinaJohnsonagafalabombaperaGryffindor…Vinga,Angelina,som-hi!

El Harry va mirar al seu voltant. Inclòs el porter, tots els jugadors deSlytherinexcepteelMalfoyvolavenveloçmentendireccióal’Angelina…Selianavenallançartotsasobre…

ElHarryvafervirarlaRaigdefoc,esvaestirarsobreelmànecilivaferunaestrebada.VasortirdisparatcapalsdeSlytherincomunabala.

—Aaaaaaaaa!En veure venir laRaigdefoc, els de Slytherin van escampar-se; l’Angelina

tenialavialliure.—Imarca!Imarca!Gryffindorguanyapervuitantapuntsavint!ElHarry,quehaviaestatapuntdexocarcontralagraderia,esvaaturarde

sobte,vaferlavoltaivatornarcapalcentredelcamp.Illavorsvaveureunacosaquelivaglaçarelcor.ElMalfoyesllançavaen

picat amb expressió de triomf. Allà a baix, a menys d’un metre de terra,resplendiaunacosadaurada.

ElHarryvaforçarlaRaigdefoc;elMalfoyliportavamoltavantatge.—Vinga!Vinga!—lideiaal’escombra.Estavenreduintdistància.ElHarry

es va estirar pla sobre laRaigdefoc per eludir una bala que li havia llançat elBole…EraalspeusdelMalfoy…Eraalamateixaaltura…

Esvallançarendavantambelsbraçosestirats.VaapartarlamàdelMalfoyi…

—Meva!Vasortirdelacaigudaambelbraçalçatil’estadivaesclatar.Esvaenlairar

persobredelagentada,algunacosalibrunziaal’orella.Alpunyduialapilotetadauradaquebatialesalesdesesperada.

El Roure va volar cap al Harry amb els ulls tan plens de llàgrimes quegairebénos’hiveia.Vaabraçar-lopelcollilivaplorardesconsoladamentsobrel’espatlla.ElHarryvasentirdoscopsforts:elFredielGeorgehavienarribat,illavorslesveusdel’Angelina,l’AlíciailaKatie:«Hemguanyat,hemguanyatelcampionat!». Abraçats els uns als altres, l’equip de Gryffindor va aterrar,deixant-selaveudetantcomcridaven.

UnagranonadadeseguidorsdeGryffindorvasaltarlabarrera.Unmuntdemanselsvanpicaral’esquena.ElHarrynedavaentrecossosicritsd’alegria.Illavorselsvanpujaratotsacollibè.Desd’allàdalt,elHarryvaveureelHagrid,cobertd’escarapel·lesescarlates.

—Harry, els heu guanyat, els heu guanyat! El Becbrau es posarà moltcontent!

També va veure el Percy, saltant com un boig, la dignitat oblidada. LaprofessoraMcGonagall encara ploravamés fort que el Roure i s’eixugava elsulls amb una enorme bandera de Gryffindor. I llavors va veure el Ron il’Hermione que lluitaven per arribar fins on era ell. Es van quedar senseparaules,simplementsomreiend’orellaaorellamentres’enduienelHarrycapalallotja,onhihaviaelDumbledoreamblafenomenalcopadequidditch.

Tantdebohihaguéshagutundemèntorperallàalavora…QuanelRoure,plorós, li va passar la copa i la va alçar, el Harry va sentir que hauria pogutconjurarelpatronusmésgrandelmón.

16.LapredicciódelaprofessoraTrelawney

L’eufòriaperhaverguanyatelcampionatlivaduraralHarryunasetmana.Finsitoteltempssemblavaquehocelebrés;eljunys’acostavaielsdieserenmenysennuvolatsiméscalorosos.L’únicqueteniaganesdefertothomerapassejar-sepel jardí, estirar-se a la gespa amb unes quantes gerres de suc de carabassaglaçat, i potser jugar alguna partida a balabaves o contemplar com el calamargegantnedavaperlasuperfíciedelllac.

Perònopodien.Gairebétenienelsexàmensasobrei,enllocdefereldropoafora,elsalumneshaviendequedar-seadinsintentantconcentrar-sementreperles finestresentravenbafaradesd’aireestiuencperfumat.Fins i totelFred ielGeorgeestudiaven;estavenapuntdepassarelsexàmensdeGNOM (GraduaciódeNivellOrdinarienMàgia).IalPercyliquedavapocperhaverdeferelsdeMAG(Màgiad’AltaGraduació),latitulaciómésaltaqueoferiaHogwarts.ComqueelPercyvoliaentrara laConselleriad’AfersMàgics,haviade treureunesnotesexcel·lents.Commésanava,mésirritableestava,aixíquecastigavamoltseveramentqualsevolquegosésdestorbarlapaudelasalacomunaalsvespres.Defet,l’únicapersonaqueestavamésnerviosaqueelPercyeral’Hermione.

ElHarry ielRonjafeia tempsquehaviendeixatdepreguntar-licoms’hofeiaperanaramésd’unaclasseal’hora,perònoesvanpodercontenirquanvanveureelcalendarid’exàmensquetenia.Alaprimeracolumnadeia:

DILLUNS9.00:Magimàtica9.00:TransfiguracióDinar13.00:Encanteris13.00:RunesAntigues

—Hermione?—vaferelRonambcautela,perquèaquellsdiesesclatavasialgúgosavainterrompre-la—.Estàsseguraquehascopiatbéleshores?

—Quèdius?—vaferl’Hermione,ivaagafarelcalendarid’exàmensielvarevisar—.Sí,ésclarquesí.

—Emcontestaràssietpreguntocomt’hofaràsperferdosexàmensalhora?—No—va fer l’Hermione, seca—.AlgúhavistNumerologia igramàtica,

peraquí?—Sí, te l’heagafat joper llegir-lo abansd’anar-me’nadormir—vadir el

Ron,gairebésenseatrevir-s’hi.L’Hermionevacomençaramouregranspilesdepergamíperbuscarelllibre.Peròjustenaquellmomentvansentirunrum-rumalafinestraivanveurequeentravalaHedwigambunanotaalbec.

—ÉsdelHagrid—vadirelHarrydesprésd’obrir-la—.Han fixatel judicid’apel·laciódelBecbrauperaldiasis.

—Éseldiaqueacabemelsexàmens!—vaexclamarl’Hermione,senseparardebuscarelseullibredeMagimàtica.

—Ivindranaquíafer-lo—vadirelHarry,queseguiallegint—.AlgúdelaConselleriad’AfersMàgicsi…Iunbotxí.

L’Hermionevaalçarlavista,esbalaïda.—Portaranelbotxíaljudici?Veigquejahotenentotdecidit…—Aixòsembla…—vadirelHarryapocapoc.—Nopotser!—varugirelRon—.Faseglesquellegeixocosesperaljudici!

Nopodenignorar-hotot!PeròelHarryteniaelterriblepressentimentqueelsenyorMalfoyjahohavia

decidit tot pel Comitè per a l’Eliminació de Bèsties Perilloses. El Draco, qued’ençà del triomf de Gryffindor en la final de quidditch havia estatremarcablementapocat,varecuperarunamicadelasevaantigaaltivesaenelsdiesposteriors. Iper algunscomentaris sorneguersqueelHarry lihavia sentitfer, elMalfoyestavaconvençutqueexecutarienelBecbrau i, amés, se sentiaorgullósdeser-nelacausa.Enaquellesocasions,alHarrylivenienganesdefercom l’Hermione idonar-li alMalfoyunabufetada. I elpitjorde tot ésquenotenien ni temps ni possibilitats d’anar a veure el Hagrid perquè les estrictesmesures de seguretat noves seguien en vigor i el Harry no s’atrevia a anar abuscarlacapaquefainvisiblesotalabruixabòrnia.

Finalment va arribar la setmana d’exàmens i un silenci molt poc natural vaenvairelcastell.Eldillunsal’horadedinarelsalumnesdetercervansortirdel’examen de Transfiguració esgotats i amb la cara grisa comparant resultats iqueixant-se de la dificultat de les tasques que els havien fet fer, com aratransformarunateteraenunatortugaterrestre.L’Hermionevairritarlarestadela classe perquè es lamentava que la seva semblava més aviat una tortugaaquàtica,undetallqueeral’últimquepreocupavaelsseuscompanys.

—Quinmalson,lamevaencarateniabroc,encomptesdecua…—Lestortuguesexhalenvapord’aigua?—Lamevaencarateniafloretesa laclosca…Creieuqueembaixaràmolts

punts?Desprésd’undinarfugisser,se’nvananardirectesal’examend’Encanteris.

L’Hermioneteniaraó,elprofessorFlitwickelsvademanarquefessinBruixeriadel’Alegria.Ambelsnervis,elHarryesvapassarunamicaambl’encanteriielRon,queeralasevaparella,vaacabarperterrarientcomunhistèricivahaverdepassar-seunahoraenunahabitacióper tranquil·litzar-seabansdepoderferl’examen.Desprésdesopar,totsvantornarràpidamentalasalacomuna,perònoper descansar, sinó per repassar per als exàmens de l’endemà: Criança deCriaturesMàgiques,PocionsiAstronomia.

Almatí,elHagridvaaparèixeral’examendeCriançadeCriaturesMàgiquesambcaradepreocupació;se linotavaquenoeradel totallà.Haviaportatunagalledaambcucsbruts,elsenvadonarunacadaunielsvadirqueperaprovarl’examenl’hihaviendetornarviualfinaldel’hora.Comquelamillormaneradetenircurad’uncucbrutésdeixar-loalseuaire,vaserl’examenmésfàcildetots, iamés,elHarry,elRon i l’Hermionevan tenir totel tempsdelmónperparlarambelHagrid.

—ElBrau s’està posant trist—els va dir, inclinant-se sobre el cucbrut delHarryperferveurequecomprovavasiencaraestavaviu—.Famassatempsqueestàtancat.Ésclarque,demàpassat,siguicomsigui…

AlatardavantenirPocions,quevaserundesastregeneral.Permoltques’hivaesforçar,elHarrynovaaconseguirquelaInfusiódelaConfusióseliespessísi l’Snape, que se’l mirava amb cara d’estar assaborint la venjança, va fer ungargotalasevallibretaques’assemblavasospitosamentaunzero.

Amitjanitvanfer l’examend’Astronomiaa la torremésaltadelcastell;eldimecresalmatía l’examend’HistòriadelaMàgia,elHarryvaescriure totelque el Florean Fortescue li havia explicat sobre la caça de bruixes a l’edatmitjana i hauria donat el que fos per tenir un dels gelats de xocolata ambavellanes del Fortescue al seu costat en aquella aula xafogosa. Dimecres a latarda tocavaBotànicaa l’hivernacle,quesemblavaunfornsotaelsolde juny.Vantornaralasalacomunaambelclatellcremat,desitjantquefosl’endemàaaquellahora,quantothauriaacabat.

Dijous almatí van fer el penúltim examen:DefensaContra les Forces delMal.ElprofessorLlopinhaviapreparatl’examenmesextraordinariquehavienfetmai:unaespèciedegimcanaal’airelliureambprovesqueconsistienapassarperunapiscinainflableonhihaviaunganyotus,creuarundescampatambsotsplensdecapellsvermells,travessarunamaresmaambherbesdedosmetresino

fercasde les indicacionsenganyosesd’undespistaire, i finalmententrarenungranarmarivellienfrontar-seambunimpostorus.

—Perfecte, Harry —va xiuxiuejar el Llopin quan el Harry va sortir del’armariambunsomriure—.Undeu.

ElHarryesvaposarvermelliesvaquedarperallàperveurecomhofeienelRonil’Hermione.ElRonhovafermoltbéfinsquevaarribaraldespistaire,queelvaenganyarpercompletielvafercaureenunfangardemigmetred’altura.L’Hermione va passar totes les proves a la perfecció, però no va poder ambl’impostorus.Esvaestarunminutal’armariivasortircorrents,moltespantada.

—Hermione!—vaexclamarelprofessorLlopin,sorprès—.Quèhapassat?—Era la professora McGonagall! —va dir l’Hermione sense respiració,

assenyalantl’armari—.M’haditquehohaviasuspèstot!Els va costar una estona tranquil·litzar-la.Quan finalment es va calmar, el

Harry, el Ron i ella van tornar al castell. El Ron encara se’n fumia del’impostorus de l’Hermione, i no es van discutir perquè el que van veure a laportad’entradaelsvaaturar.

Allà a dalt, contemplant els jardins, suant amb la seva capa de ratlles, hihaviaelCorneliusFudge,queesvasorprendreenveureelHarry.

—Ah,hola,Harry!—vafer—.Què,surtsd’unexamen?Apuntd’acabar?—Sí—vaferelHarry.L’HermioneielRon,queestavenempipatsambel

consellerd’AfersMàgics,esvanquedarincòmodesensegonterme.—Fa un dia preciós —va continuar el Fudge, mirant el llac—. És una

llàstimaque…VasospirariesvamirarelHarry.—Harry, he vingut per un assumpte molt desagradable. El Comitè per a

l’Eliminació deBèsties Perilloses necessitava un testimoni en l’execució d’unhipogrifboig.IcomquejohaviadeveniraHogwartsperveurecomanaval’aferBlack,emvandemanarquehofosjo.

—Quèvoldir,quejas’hafeteljudicid’apel·lació?—vaintervenirelRon,acostant-s’hi.

—Oh,no, no, es farà aquesta tarda—vadir elFudge,mirant encuriosit elRon.

—Doncs llavorspotsernohauràde ferde testimoni!—vaobservarelRonambfermesa—.Potsereldeclareninnocent!

IabansqueelFudgepoguésdir res,delcastellvansortirdosbruixots.Und’ellseratananciàqueestavaapuntd’apagar-se;l’altreeraaltifortiduiaunbigotetnegre.ElHarryvasuposarqueerenels representantsdelComitèperal’EliminaciódeBèstiesPerillosesperquèelbruixotvellvamirarendireccióalacabanadelHagridivadirambunfildeveu:

—Ai,ai,ai…Sócmassavellperaaquestescoses…Alesdues,oi,Fudge?L’homedelbigotiacariciavaambelsditsalgunacosaqueduiaalcinturó,el

Harryelvamirarivaveurequepassavaelditgrosperlafullad’unadestralbenesmolada.ElRonvaobrir labocaperqueixar-se,peròl’Hermionelivaclavaruncopdecolzealescostellesiambelcaplivaindicarquemarxessin.

—Perquèm’hasfetcallar?—livapreguntarelRonmolestquanentravenalGranSalóperdinar—.Elshasvist?Finsitottenenladestralapunt!Iaixòésjustícia?

—Ron,elteuparetreballaalaConselleria.Nopotsdir-lisegonsquèalseucap!—va dir l’Hermione, tot i que a ella també se la veia afectada—. Si elHagridnoperdelsnervisiargumentabéladefensa,nopotserqueexecutinelBecbrau…

Però el Harry es va adonar que l’Hermione no es creia el que deia. Almenjador tothom parlava animadament, feliços que els exàmens s’acabessinaquella tarda, però el Harry, el Ron i l’Hermione, preocupats pel Hagrid i elBecbrau,novanparticiparenlaconversa.

L’últim examen del Harry i el Ron era Futurologia; el de l’HermioneMuggleologia. Van pujar junts per l’escala de marbre. L’Hermione els vaabandonaralprimerpisielHarryielRonvanpujaralsetè,iallàvantrobarlamajoriadelsseuscompanysfent l’últimarevisióalsapunts,envaint l’escaladecargolqueduiaalaclassedelaprofessoraTrelawney.

—Ensexaminaunperun—elsvainformarelNevillequanesvanasseurealseucostat.TeniaDesemboirarelfuturobertalafaldaperlespàginesdedicadesalalecturadelaboladecristall—.Vosaltresheuvistmairesalabola?—elsvapreguntarpreocupat.

—No—vadirelRon,comsi res.Noparavademirarel rellotge;elHarryestava convençut que comptava elsminuts que quedaven perquè comencés eljudicid’apel·laciódelBecbrau.

Lentamentlacuaesvaanarfentméscurta.Quanbaixavaalgúperl’escalaplatejadaelsqueesperavenl’assetjaven:

—Quèt’hapreguntat?Eradifícil?Peròningúnovavolercontestar.—M’ha assegurat que la bola de cristall li havia dit que si us ho explico

tindréunaccidentmoltgreu!—vaxisclarelNevillequanvabaixarperl’escalaise’nvaanarcapalHarryielRon,quejahavienarribatalreplà.

—Quebés’hohafetvenir—vagrunyirelRon—.Saps?,començoapensarquel’Hermioneteniaraó—vaassenyalarlatrapaquetenienasobre—:ésunaestafadora.

—Segurament—vaferelHarry,iaraeraellquimiravaelrellotge.Erenles

duesenpunt—.Tantdeboanésmésràpida…LaParvativabaixarl’escaletaradiantielsvamirarambarrogància.—M’haditquetincdotsdefuturòloga—vaanunciaralHarryialRon—.He

vistunmuntdecoses…Bonasort!Ivabaixarcorrentperl’escaladecargolperdir-li-hoalaLavender.—RonaldWeasley!—va cridar des de dalt la veu pastosa que els era tan

coneguda.ElRonlivaferunaganyotaalHarryivadesaparèixerperl’escaletaplatejada.ElHarryesvaquedarsolalreplà.Esvaasseureaterraambl’esquenarecolzadaalaparetiesvadedicaraescoltarunamoscaquebrunziaalafinestraassolellada,amblamental’altrabandadelsjardins,posadaenelHagrid.

Finalment,unsvintminutsdesprés,elRonvareaparèixerperl’escala.—Comt’haanat?—livapreguntarelHarry,alçant-sedeterra.—Fatal—vaferelRon—.Noveiares,aixíquem’hoheinventattot.Però

emsemblaquenol’heconvençut…—Ensveiema la salacomuna—vaxiuxiuejarelHarryquan laprofessora

Trelawneyvacridar—:HarryPotter!Al’auladelatorrefeiaméscalorquemai;lescortinesestavencorregudes,

elfocestavaencès i l’encensmarejantdesemprevafer tossirelHarrymentres’obriacamíentrelamuniódetaulesidecadiresfinsaarribaronl’esperavalaprofessoraTrelawneyamblaboladecristall.

—Bondia—vadirellasuaument—.Siéstanamabledemirardinslabola…Prengui’seltempsquecalgui…Quanestiguiapunt,digui’mquèhiveu…

ElHarryesvaacostara labola i lavamirar fixament, tanconcentratcompodia,desitjantquelimostrésalgunacosamésquefumblanc,perònohiveiares.

—Ibé?—vaferlaprofessoraTrelawneyambdelicadesa—.Quèhiveu?Feia una calor horrorosa i s’estava marejant amb el fum perfumat que

emanavadelfocquetenienaldarrere.VarecordarelquelihaviaditelRonivadecidirinventar-sealgunacosa.

—Mmm…—vaferelHarry—.Veigunasiluetafosca…—Quina forma té? —va xiuxiuejar la professora Trelawney—. Vinga,

concentra’t…ElHarryhivafervoltesifinalmentvapensarenelBecbrau.—Ésunhipogrif—vadirambfermesa.—Molt bé! —el va animar la professora Trelawney, gargotejant

entusiasmada al pergamíque tenia a la falda—.Éspossible que estigui veientcom s’acaba la història del pobreHagrid amb la Conselleria d’AfersMàgics!Fixi-s’hibé…Digui’m,l’hipogrif…?Técap?

—Sí—vadirelHarryconvençut.

—N’estàsegur?—vainsistirlaprofessoraTrelawney—.N’estàconvençut?Noesretorçaaterra?Noveuunafigurafoscaambunadestral?

—No!—vaferelHarrytotalmentmarejat.—Nohihasang?NoploraelHagrid?—No!—vatornaraferelHarry,desitjantmésquemaisortird’aquell lloc

—.Estàbé…S’escapavolant…LaprofessoraTrelawneyvasospirar.—Bé, em sembla que ho podemdeixar aquí…Una llàstima…Bé, s’hi ha

esforçat…Alleugerit,elHarryesvaaixecar,vaagafarlabossaiesvagirarpermarxar,

peròllavorsvasentirunaveufortaipenetrantrereseu.—Seràaquestanit.El Harry es va tornar a girar. La professora Trelawney estava rígida a la

butaca;teniaelsullsabsentsilipenjavalamandíbula.—Q-q-què?—vaferelHarry.PeròlaprofessoraTrelawneynoelsentia.Teniaelsullsenblanc.ElHarry

esvaesverar,semblavaquealaprofessoraliestavaapuntd’agafarunatac.Vadubtarsicórrera la infermeria…I llavors laprofessoraTrelawneyva tornaraparlar,ambaquellaveufortaiprofundatandiferentdelaseva.

—El Senyor de les Forces del Mal està sol, els seus seguidors el vanabandonar.Elseuservidorhaestatpresonerdurantdotzeanys.Avui,abansdelamitjanit, el servidor s’alliberarà i podrà unir-se al seu senyor. Aleshores elSenyordelesForcesdelMaltornaràaalçar-seambl’ajutdelseuservidor,iseràmés poderós i terrible que mai. Avui… abans de la mitjanit… el servidor…s’alliberarà…perunir-se…alseusenyor…

Elcaplivacaureendavant.Vaferunsoguturali,decopivolta,vatornaraalçarelcap.

—Ho sento —va dir atordida—. Fa tanta calor avui… M’he quedatadormida…

ElHarryestavaparalitzatilaseguiamirantambelsullsforadelesòrbites.—Etpassares?—Acabadedir…Acabadedirque…,queelSenyordelesForcesdelMal

estornaràaalçar…,queelseuservidortornaràaell…LaprofessoraTrelawneyestavaprofundamentsorpresa.—El Senyor de les Forces delMal? «Aquell a qui no hem d’anomenar»?

Noi,sobreaixònoespotferbroma…Alçar-sedenou?—Hoacabadedir…AcabadedirqueelSenyordelesForcesdelMal…—Vostètambédeviaestarsomiant!—vaexclamarlaprofessoraTrelawney

—.Jomainom’atreviriaapredirunacosataninversemblantcomaquesta!

Meditabund, el Harry va baixar per l’escaleta i després per l’escala decargol… ¿Havia fet la professora Trelawney una predicció de debò? ¿Potserhaviapensatqueeraunamaneraespectaculard’acabarelcurs?

Cincminutsmés tard,elHarrycorriapelpassadísonhihaviaels trollsdeseguretat en direcció a la Torre de Gryffindor; les paraules de la professoraTrelawneyencara li ressonavenal cap.Va trobarunmuntdegentqueanavenrient i fentbromaen sentit contrari: capals jardins i la llibertat anhelada; aixíquequanvatravessarelforatdelretrativaentraralasalacomuna,jagairebénohiquedavaningú.Detotesmaneres,enunracó,hihaviaelRonil’Hermione.

—LaprofessoraTrelawney—vadiresbufegant—m’hadit…Peròesvaaturarensecenveurelacaraquefeientotsdos.—ElBecbrauhaperdut—vadirelRonambunfildeveu.—ElHagridensacabad’enviaraixò.Aquest cop lanotadelHagrid estava seca, el paperno estava esquitxat de

llàgrimes,peròtotiaixíl’escripturaerail·legible:eraevidentquequanl’escrivialihaviatremolatmoltlamà.

Apel·lacióperduda.L’executaranquanesponguielsol.Nohipodeuferres.Nobaixeu.Novullquehovegeu.

—Hihemd’anar—vadirelHarryal’acte—.Nopotestar-setotalatardasolesperantquevinguielbotxí!

—Harry, lanotadiuquehofaranquanesponguielsol…—vadirelRon,que mirava per la finestra com absent—. No ens hi deixaran anar… I moltmenysatu…

ElHarryvaenfonsarelcapentrelesmansiesvaposarapensar.—Sitinguéssimlacapaquefainvisible…—Onés?—vapreguntarl’Hermione.El Harry li va explicar per què l’havia hagut de deixar al passatge sota

l’estàtuadelabruixabòrnia.—Sil’Snapeemtornaaveureperallà,emficaréenunbonembolic—vadir

alfinal.—Cert—vadir l’Hermione, iesvaposardreta—.Sietveu«atu»…Com

vasdirques’obrialagepadelabruixa?—Donant un copet amb la vareta i dient «Dissendium»—va respondre el

Harry—.Peròno…L’Hermione no va esperar que acabés la frase; va creuar la sala amb pas

decidit,vaobrirelretratdelaSenyoraGrassaivadesaparèixer.—Però,quehaanatabuscar-la?—vapreguntarelRon,perplex.

Hihaviaanat.Unquartd’horaméstardl’Hermionevaaparèixeramblacapaplatejadasotaelvestit.

—Hermione,noséquèetpassaúltimament!—vaexclamarelRon,atònit—.Primer pegues al Malfoy, després abandones la classe de la professoraTrelawney…

L’Hermionesemblavaafalagada.

Van baixar a sopar amb tothom, però després no van tornar a la Torre deGryffindor.ElHarryduialacapaamagadasotaelvestit;haviad’estarambelsbraços creuats perquè no es notés el bony.Van entrar clandestinament en unasalabuidaquehihaviaalcostatdelvestíbul iesvanquedarescoltantfinsquevan estar segurs que no quedava ningú.Van sentir les petjades de les últimespersonesiunaportaqueestancava.L’Hermionevatreureelcapperlaporta.

—Janoquedaningú—vaxiuxiuejar—.Lacapa…Vantravessarelvestíbulcaminantdepuntetessotalacapa,benjuntsperquè

elstapésatotstres,vansortirivanbaixarlesescalesdepedraqueduienaljardí.El sol esponia rere elBoscProhibit i feiaque les fullesmésaltesdels arbressemblessindaurades.

Vanarribaralacabanaivanpicaralaporta.ElHagridvatrigarunaestonaaobrir i quan ho va fer vamirar al seu voltant, buscant el visitant, tot pàl·lid itremolós.

—Hagrid,somnosaltres—vadiramitjaveuelHarry—.Portemposadalacapaquefainvisible.Deixa’nsentrarperquèenslapuguemtreure.

—Nohauríeud’havervingut!—vaexclamarelHagrid,peròesvaapartariellsvanentrar.ElHagridva tancar laporta ràpidament ielHarryvaestirar lacapa.

El Hagrid no plorava, ni tampoc no se’ls va llançar al coll. Simplementsemblava un home que no sabia on era ni què havia de fer. Veure’l tandesemparateramoltpitjorqueveure’lplorar.

—Voleuun te?—elsvapreguntar.Se’nvaanarabuscar la teteraamb lesmanstremoloses.

—Hagrid,onéselBecbrau?—vapreguntarl’Hermionegairebésensegosar.—L’he…L’hetretafora—vadirelHagrid, ivaesquitxartotalataulade

lletenl’intentd’omplirlagerra—.L’helligatal’hortdecarabasses.Hepensatquelianiriabéveureelsarbresi…,irespirarairefrescabansque…

AlHagridlitremolavalamàtanviolentamentquelivacaurelagerraaterraiesvafermiques.

—Jahofaigjo,Hagrid—esvaoferirl’Hermioneamatent,ideseguidaesvaposaranetejarelmullader.

—N’hihaunaaltraal’armari—vadirelHagrid,queesvaasseureiesvaeixugarelfrontamblamàniga.ElHarryvamirarelRon,queestavadesesperat.

—Hagrid, segurqueningúnopot fer-hi res?—vapreguntar elHarry ambenergia,is’hivaasseurealcostat—.IelDumbledore?

—Ja ho ha intentat —va fer el Hagrid—. Però ell no té poder sobre elComitè.ElshaditquealBecbraunolipassares,peròtenenpor…JasabeucoméselLuciusMalfoy…Elsdeuhaveramenaçat…IaméselMacNair,elbotxí,ésun vell amic seu…En fi, com amínim tot serà ràpid i net… I jo seré al seucostat…

ElHagridvaempassarsaliva.Moviaelsullsàvidamentperl’habitació,comsibusquésunbrid’esperançaodeconsolenalgunlloc.

—ElDumbledoreseràaquímentre…,mentrepassa.M’haescritaquestmatí.M’ha dit que volia…, que volia estar amb mi. És un gran home, elDumbledore…

A l’Hermione, que havia estat regirant l’armari del Hagrid buscant l’altragerra, se li va escapar un sanglot contingut. Va tornar amb la gerra, lluitantperquènoseliescapessinlesllàgrimes.

—Hagrid, nosaltres també seremamb tu—li va dir, però elHagrid va ferquenoambelcap.

—Vosaltresheude tornaralcastell. Jaushohedit,novullquehovegeu.Per començar, ja no hauríeu de ser aquí… Si el Fudge i el Dumbledoret’enxampenaquísensepermís,Harry,tindràsmoltsproblemes…

L’Hermione plorava silenciosament i, com que no volia que el Hagrid hoveiés,se’nvaanaraferelte.Vaagafarl’ampolladelletperposar-neunamicaalagerra,idesobtevaferuncrit.

—Ron!Ésincreïble!Ésl’Scabbers!ElRonselavaquedarmirantbocabadat.—Quèdius?L’Hermionevaportar lagerrade la llet a la taula i lava tombar.Xisclant

desesperadament i lluitant per tornar a la gerra, l’Scabbers va lliscar avall ifinalmentvacaurealataula.

—Scabbers!—vaexclamarelRonmoltsorprès—.Scabbers,quèfasaquí?Vaagafarlaratadesbocadailavaposarsotaunllum.L’Scabbersfeiauna

pintaterrible.Estavamésprimquemai,lihaviencaigutgransclapesdepèlquedeixaven al descobert una pell rosa i es retorçava a lesmans del Ron com sivolguésalliberar-se’n.

—Scabbers,tranquil!—livadirelRon—.Ningúnoetfaràmal!Aquínohihagats!

De sobte el Hagrid es va aixecar per mirar per la finestra. La seva cara,

habitualmentvermella,s’haviaposatdelcolordelpergamí.—Javénen…ElHarry,elRonil’Hermiones’hivanacostardepressa.Ungrupd’homes

baixava les llunyanes escales del castell. Al davant hi anava l’AlbusDumbledore, a qui li brillava la barba amb el sol ponent. ElCornelius Fudgeanavaalseucostat.AldarrerehihaviaelvelletdelComitèiMacNair,elbotxí.

—Usn’heu d’anar—vadir elHagrid.Tremolava de cap a peus—.Nouspodentrobaraquí…Vinga,marxeu…

El Ron es va entaforar l’Scabbers a la butxaca i l’Hermione va agafar lacapa.

—Valmésquesortiuperlaportadeldarrere—vadirelHagrid.Elsvaobrir laporta ielsvaconduiral jardídeldarrere.ElHarrysesentia

estrany,iencaras’hivasentirmésquanvaveureelBecbrauaunsmetres,lligataunarbreal’hortdecarabasses.SemblavacomsielBecbraupressentísalgunacosa:agitavaelcapiesgarrapavaelterraviolentament.

—Tranquil,Brau—vadirelHagridambdolçor—.Tranquil…—I,dirigint-sealHarry,elRonil’Hermione,vaafegir—:Vinga,fugiu!

Perònovanmoureniundit.—Hagrid,nopodem…—Elsexplicaremquèvapassar…—Noelpodenmatar!—Usheditquemarxeu!—vaferelHagridambfermesa—.Jaésproudur

sensequevosaltresusfiqueuenproblemes!Notenienalternativa.Justquanl’HermionevallançarlacapasobreelHarry

ielRonvansentirveusalaportadeldavant.ElHagridvamirarallloconerenabansdedesaparèixerivadirambveuronca:

—Nousentretingueu!Nousquedeuaescoltar!Ivatornaraentraralacabanajustquanalgúpicavaalaporta.Apocapoc,comhipnotitzatsperl’horror,elHarry,elRonil’Hermionees

van posar a fer la volta a la casa. Quan van arribar a l’altra banda, la portad’entradaestancavaambunfortcop.

—Sisplau,afanyem-nos—vaxiuxiuejarl’Hermione—.Aixòéshorrorós,éshorrible…

Ivancomençarapujarperlagespacapalcastell.Elsolbaixavaràpidamentenaquellsmoments;lavoltadelcels’haviatenyitdevioleta,peròal’oestencaraesveiaunaresplendorvermella.

ElRonesvaaturar.—Sisplau,Ron,anem…—livasuplicarl’Hermione.—Ésl’Scabbers,quenos’estàquiet…

El Ron s’havia vinclat, intentava que l’Scabbers no se li escapés de labutxaca,peròlarataescomportavad’unamaneraquesemblavaquenofosella;esgüellava com una boja, es retorçava, movia les potes sense parar i voliamossegarelRon.

—Scabbers,quèetpassa?Sócjo,burro,elRon—vaxiuxiuejarelRon.Laportaesvatornaraobririvansentirveusd’home.—Vinga Ron, sisplau, moguem-nos, estan a punt de fer-ho! —va dir

l’Hermioneambunfildeveu.—Sí.Scabbers,estigue’tquiet!Van engegar de nou; el Harry, com l’Hermione, tractava de no sentir la

remordeveusqueelsarribavapeldarrere.ElRonesvatornaraaturar.—Nopucambell…Scabbers,calla,queenssentiràtothom…La rata esgüellava fort, perònoprou fort per tapar els sons queveniende

l’hortdelHagrid.Vansentirunenrenoudeveusd’homeindistingibles, llavorses va fer un silenci i després, tot d’una, el brunzit i el xac inconfusible d’unadestral.

L’Hermioneesvaestremir.—Hohanfet!—livaxiuxiuejaralHarry—.Nom’hopuccreure…Hohan

fet!

17.Gat,gosirata

ElHarryesvaquedaratorditdelxoc.Totstresesvanquedarparalitzatsd’horrorsota la capaque feia invisible.Elsúltims raigsde sol donavenuna resplendorvermellosa,sagnant,alsjardinsenpenombra.Rereseuvansentirunudol.

—ElHagrid—vamurmurar el Harry. Sense saber ben bé què feia, es vagirarpertornar,peròelRonil’Hermioneelvanaturar.

—No podem tornar —va dir el Ron, que estava blanc com el paper—.Encaralicomplicaremméslescosessis’assabentenquel’hemanataveure…

L’Hermionehaviaperdutl’alè.—Comhanpogut?—vadirsenseveu—.Comhanpogut?—Vinga,som-hi—vaferelRon,quepetavadedents.I van fer cap al castell, caminant a poc a poc perquè ningú no quedés al

descobert. S’estava fent foscmolt depressa; quanvan arribar a l’esplanada jas’haviafetdenitcomperartdemàgia.

—Scabbers,estigue’tquiet—vaxiuxiuejarelRon,iesvaposarlamàalabutxaca.Larataesmoviafrenèticament.ElRonesvaaturardesobteperobligarl’Scabbersa restara labutxaca—.Quèetpassa, rataburra?Estigue’tquieta…Auuu!M’hamossegat!

—Calla, Ron!—va xiuxiuejar l’Hermione—. Ens hem d’afanyar, sortirand’aquíanores…

—Noparademoure’s…L’Scabbersestavaaterrit.Lluitavaambtoteslessevesforcesperdeslliurar-

sedelRon.—Peròquèlipassa?I aleshores el Harry va veure… la silueta d’un animal que se’ls acostava

furtivament,ambunsullsgrocsmoltobertsquebrillavenenlafoscorquefeienpor…EraelMalifet.ElHarryesvapreguntarsieraqueelgatelsveiamalgratlacapa,osisimplementseguiaelsesgüellsdel’Scabbers.

—Malifet!—vagemegarl’Hermione—.Malifet,quèfasaquí?Vés-te’n!

Peròelgatvaseguiracostant-se.—No,Scabbers!Jaeramassa tard…La ratahaviaaconseguitesmunyir-seentreelsditsdel

Ron,vacaureaterraivasortircorrent.ElMalifetvaferunboti livaanaraldarrere i, abans que el Harry i l’Hermione poguessin aturar-lo, el Ron haviasortitdelacapaquefainvisibleihaviadesaparegutenlafoscor.

—Ron!—varondinarl’Hermione.El Harry i ella es van mirar i van sortir darrere seu; però era impossible

córreramblacapa.SelavantreureiesvanposaraperseguirelRonamblacapaonejantcomsifosunabandera;sentienelsseuspassosielscritsqueli feiaalMalifet.

—Deixaenpaul’Scabbers…Deixa’lenpau…Scabbers,vineaquí…Vansentirunfortestrèpit.—Jaetsmeu!Fuig,gatfastigós…ElHarryil’HermionevanestarapuntdecauresobreelRon;esvanaturar

just abans d’ensopegar amb ell. El Ron estava pla a terra, havia aconseguittornar-seaficarl’Scabbersalabutxacaielsubjectavaamblesduesmans.

—Ron…Vinga…Tomasota lacapa…—vadir l’Hermioneesbufegant—.ElDumbledore…Elconseller…Estanapuntdesortirdelacabana…

Però abansquepoguessin tornar a tapar-se, abansquepoguessin recuperarl’alè, van sentir les passes d’un ésser gegantí. Alguna cosa enorme, d’ullspàl·lidsidecolornegrese’lsacostavaenlafoscor…Eraungos.

ElHarryva treure lavareta,però jaeramassa tard…Elgosva ferunsaltbestial i se li va llançar sobre el pit. El Harry va caure enrere sota el pesd’aquellamassapeluda;vasentirelseualè,livaveureelsullals…

Però l’envestida havia estat tan forta que el gos va rodolar per sobre delHarry;atorditiambundolorintens,comsiselihaguessintrencatlescostelles,elHarryvaintentaraixecar-se;sentiaelgrunyitdelgosqueespreparavaperaunnouatac.

ElRonjas’haviaposatdret.ElgosesvaabalançarsobreellsivaempènyerelHarryauncostat;però,en llocd’atacar-lo,vaclavar-lielsullalsalRon.ElHarry es va llançar sobre el gos però tan sols va aconseguir arrencar-li unmanyocdepèlsnegres,perquèelgosjas’enduiaelRonpelbraçcomsifosunaninadedrap…

Aleshores alguna cosa va donar alHarry un cop tan fort a la cara que vatornaracaureaterra.L’Hermionevaxisclardedoloritambévacaureaterra.ElHarryvabuscarlavaretaalespalpentes,teniauntraualacella…

—Lumos!—vamurmurar.La llum de la vareta va il·luminar el tronc gruixut d’un arbre: perseguint

l’Scabbershavienarribatalpicabaralla.Lesbranquesdelpicruixiencomsifesunventmoltfortifuetejavenl’aireperevitarques’hiacostessin.

Iallà,a labasedel tronc,hihaviaelgos,quearrossegavaelRoncapaungranforatquehihaviaentrelesarrels.ElRonlluitavaaferrissadament,peròtotiaixíelcapieltroncvandesaparèixerdelavista.

—Ron!—va cridar elHarry, i va intentar anar cap a ell, però una brancagruixudaquebatial’airelivabarrarelpasdenou.

DelRon ja només veien una cama, amb la qual s’aferrava a una arrel perevitarqueelgossel’enduguésmésavall.Llavorsvansentiruncruixitesgarrifósquevasonarcomuntret;lacamadelRons’haviatrencatiacteseguittotellvadesaparèixerpelforat.

—Harry, hem d’anar a buscar ajut! —va cridar l’Hermione; ella tambésagnava:elpicabarallalihaviafetuntallal’espatlla.

—No!Notenimtemps,labèstiaaquestase’lpotmenjar…—Peròsenseajutnopodrempassar…Una altra branca els va intentar fuetejar, tenia els branquillons tancats en

formadepuny.—Sielgoshapogutpassar,nosaltres també—vadir elHarryesbufegant,

movent-se àgilmentperdefugir lesbranquesque semblaven tentacles;perònovapoderacostar-s’hiniuncentímetre sensearriscar-seque l’arbre lidonésunboncop.

—Socors, necessitem ajut… —xisclava l’Hermione frenèticament,saltironejant—.Sisplau…

El Malifet va passar com una fletxa. Es va esmunyir entre les branquesfuetejadorescomsifosunaserpivaposarunapotasobreunnusdeltronc.

De cop i volta l’arbre va deixar de moure’s, com si s’hagués tornat demarbre.Nose’nmovianiunafulla.

—Malifet!—vaxisclarl’Hermioneestupefacta.VaagafarelHarrypelbraçtanfortquelivafermal—.Comhosabia…?

—Ésamicdelgos—vadirelHarrysecament—.Elshevistjunts.Som-hi…Preparalavareta…

Vanrecórrerladistànciaqueelsseparavadeltroncenunsegon,però,abansque arribessin ai forat que hi havia entre les arrels, el Malifet ja s’hi haviaesmunyit.ElHarryvapassardesprésdequatregrapesiambelcapendavant;valliscarperunpendentdeterrafinsquevaarribarauntúneldemoltpocaaltura.ElMalifeteraunamicaendavant,elsulls librillavenambla llumde lavaretadelHarry.Pocdesprésl’Hermionevaaparèixeralseucostat.

—OnéselRon?—vaxiuxiuejarambveutremolosa.—Per allà—va dir el Harry, i es va posar a caminar rere elMalifet amb

l’esquenacorbada.—Ons’acabaaquesttúnel?—vapreguntarl’Hermionesensealèdarrereseu.—Nohosé…ApareixiaassenyalatalMapadeMagatotis,peròelFrediel

Georgeemvandirqueningúno l’haviafetservirmai.Sesortiadelmapa i jodiriaques’acabaaHogsmeade…

Avançaven tan ràpid compodien, totalmentvinclats; davant seu elMalifetapareixiaidesapareixia.Eltúnelseguiaiseguia;alHarrylivasemblarqueeracomamínimigualdellargqueelqueportavaaDucsdemel.NopensavaenresmésqueenelRon,ienelqueaquellenormegoslipodiaestarfent…Licostavarespirarcorrentd’aquellamanera,gairebéajupits…

Enunmomentdeterminateltúnelvacomençarapujar;desprésvagirar,ielMalifetvadesaparèixer.Ialseullocvanveureunallumtènuequesortiad’unapetitaobertura.

Esvanaturar,vanagafaraire ivanseguir lentament.Totsdosvanalçar lavaretaperveurequèhihaviaal’altrabandadel’obertura.

Eraunahabitació,unahabitacióplenadepolsimoltdesordenada.Elpaperde lesparetsqueiaa trossos;el terraeraplede taques; totselsmoblesestaventrencats, com si algú els hagués esclafat. Les finestres estaven barrades ambfustes.

El Harry va mirar interrogatiu l’Hermione, que, tot i que estava moltespantada,vaassentirambelcap.

El Harry es va donar impuls amunt i va saltar a l’habitació atent al quepoguéspassar.Estavadeserta,peròaladretahihaviaunaportaobertaqueduiaa un vestíbul fosc.De sobte l’Hermione va tornar a agafar elHarry pel braç.Miravalesfinestresbarradesambfustes.

—Harry—vaxiuxiuejar—,empensoquesomaCal’Alfred.ElHarryvamiraralseuvoltantiesvafixarenunacadiradefustaquetenien

aprop.Estavadestrossadailifaltavaunapota.—Aixònohohafetcapfantasma—vadirapocapoc.Aleshoresvansentiruncruixitalpisdedalt.Algunacosas’hihaviamogut.

Totsdosvanaixecarelcapivanmirarelsostre.L’Hermiones’agafavatanfortalbraçdelHarryqueliestavatallantlacirculació.Elllavatornarainterrogaramblamirada,ellavaassentirdenouambelcapielvadeixaranar.

Vansortiralvestíbuldepuntetes ivanpujar lesescales tansilenciosamentcom van poder. Tot estava cobert amb una capa de pols gruixuda excepte elterra, on hi havia un caminet lluent netejat per alguna cosa que havia estatarrossegada.

Finalmentvanarribaralreplàdel’escala.—Nox!—vanfer totsdosaunaveu, i la llumde lesvaretesesvaapagar.

Només una habitació tenia la porta oberta.Mentre caminaven de puntetes capallàvansentirsorollsal’habitacióidesprésungemecdedoloriunmioldolç.Vanintercanviarunaúltimamiradaiunúltimgestafirmatiuambelcap.

Amb la vareta preparada, elHarryvadonarunapuntada a la porta i la vaobrirdecop.

Al’habitacióhihaviaunllitambbaldaquímagníficamblescortinesplenesdepols.Asobreel llithihaviaelMalifet,queesvaposaramiolarcontentenveure’ls.Ialcostatdelllit,assegutaterra,hihaviaelRon,agafant-selacama,quelifeiaunanglemoltestrany.

ElHarryil’Hermionevancórrercapaell.—Ron,estàsbé?—Onéselgos?—Noésungos—vagemegarelRon.Tenialacaradeformadadedolor—.

Harry,ésunatrampa…—Què…?—Elgosésell…Ésunanimàgic…ElRontenialavistaclavadaenalgunpuntperdamuntdelHarry.ElHarryes

vagirariunhomequevasortirdel’ombravatancarlaportadecop.Duiaunesgrenyesqueliarribavenfinsalscolzes.Sinohaguésestatperquè

enaquellesconquesfosquesienfonsadeshibrillavenunsulls,s’hauriaditqueerauncadàver.Tenialapelldecolorceratanarrapadaalsossosdelacara,quesemblava una calavera amb potes. I unes dents grogues li apareixien sota elsomriure.EraelSiriusBlack.

—Expulsiarmus!—va dir amb veu ronca, apuntant-los amb la vareta delRon.

LesvaretesdelHarryidel’HermionevansaltarpelsairesielBlacklesvaagafar.Llavorsvaferunapassaendavant.TeniaelsullsclavatsenelHarry.

—Sabiaquevindries a ajudar el teu amic—vadir.Feiaunaveuestranya,comsifestempsquehaguésperdutl’hàbitdeferlaservir—.Elteuparehauriafet el mateix per mi. Has estat molt valent de no haver anat a buscar unprofessor.T’hoagraeixo…Aixíseràtotmoltmésfàcil.

ElcomentarisobreelseuparevaressonaralesorellesdelHarrycomsielBlackl’haguésfetcridant.Vasentirunoditanintensalpitquejanoliquedavallocpertenirpor.Perprimercopalavidavoliaunavareta,noperdefensar-se,sinó per atacar…Permatar. Sense saber què feia, va fer una passa endavant,peròràpidamentdosparellsdemanselvanagafarpelscostatsielvanaturar.

—No,Harry!—vaxisclarl’Hermione,aterrida.EncanvielRonesvadirigiralBlack.—Si volsmatar elHarry, també ens hauràs dematar a nosaltres!—vadir

ambfermesa,totiquel’esforçd’aixecar-sel’haviafetempal·lidirencaramésivatrontollarunamica.

ElsullsenfonsatsdelBlackguspirejaven.—Seu—livadiralRonserenament—,oencaraetfaràsmésmalalacama.—Quenom’hassentit?—vadirelRonambunfildeveu,recolzant-seenel

Harrypermantenir-sedret—.Enshauràsdemataratotstres!—Aquesta nit només morirà una persona —va replicar Black, amb un

somriureencaramésgran.—Icomésaixò?—vadeixaranarelHarry,intentantalliberar-sedelRoni

l’Hermione—.L’últimcopno t’hivasmirar tant.Noetva importarassassinartotsaquellsmugglesperacabarambelBabbaw…Quèetpassa?T’hasestovataAzkaban?

—Harry!—vagemegarl’Hermione—.Vésambcompte!—Vamatar elsmeus pares!—va rugir elHarry, i amb un gran esforç va

aconseguiralliberar-sedelRonil’Hermioneise’nvaanarcapaell…Sensepensaren lamàgia…Sensepensarqueerabaixet iprim ique tenia

tretzeanys,mentrequeelBlackeraunhomefetidret.Noméspensavaquevoliafer-litantdemalcompoguésiquelieraigualquantdemallifesaellacanvi…

NosesapsivaserperquèerainimaginablequeelHarryfesunaximpleriacomaquella,peròelcasésqueelBlacknovaalçarlesvaretesatemps.ElHarryelvaagafarpelcanellambunamàivadesviarlespuntesdelesvaretescapauncostat; amb l’altramà li va clavar un copde puny al cap i tots dos van caureenrere,capalaparet…

L’Hermione xisclava; el Ron cridava; hi va haver un flaix encegador: lesvaretes que el Black tenia a lamà van deixar anar un raig d’espurnes que vapassararrandelacaradelHarry,quesubjectavaambforçaelbraçbellugadísdelBlackambunamàmentreambl’altraelcolpejavaalprimerllocquetrobava.

PeròlamàlliuredelBlackvatrobarlagoladelHarry…—No—vamurmurarelBlack—.Heesperatmassa…Ivaestrènyerelsdits;elHarryesvaennuegar,lesullereslipenjavend’una

orella.Llavorsvaaparèixerelpeudel’Hermionedelno-resipatapam,livaclavar

alBlackunapuntada.ElBlackvadeixaranarelHarryxisclantdedolor.ElRonesvallançarsobrelamàdelBlackqueagafavalesvaretesielHarryvasentircomliqueienaterra.

Esva alliberar delmanyocde cossos i vaveure la sevavareta rodolar perterra;s’hivallançarperò…

—Aaau!ElMalifethaviadeciditintervenirenlabatalla;livaclavarlesurpesalbraç;

el Harry se’l va treure de sobre, però llavors el Malifet va sortir com unaexhalaciócapalavareta…

—Niparlar-ne!—varugirelHarry,ivaclavaruncopdepeuendireccióalMalifetqueva ferqueelgat fesunbotenrere,escopint;elHarryvaagafar lavaretaiesvagirar…

—Sortiudelmig!—elsvacridaralRonil’Hermione.Nos’hovanferdirdoscops.L’Hermione,sensealèiambelllavisagnant,es

vaapartargatejantivaaprofitarperagafardelterralavaretadelRonilaseva.ElRon se’nva anardequatregrapes cap al llit i s’hi va recolzar, esbufegant,amblacarapàl·lidad’uncolorverdós,subjectant-seamblesduesmanslacamatrencada.

El Black estava eixarrancat a terra, a tocar de la paret. RespiravaacceleradamentmentreobservavacomelHarryseliacostavaapocapocamblavaretaapuntant-lidirectaalcor.

—Harry,emvolsmatar?—vaxiuxiuejar.ElHarryesvaaturaralseucostat ielvamirarsensedeixard’apuntar-lial

pit.AlBlackseliestavaposantunullblauilisagnavaelnas.—Tuvasmatar elsmeuspares—vadir elHarry.Laveu li tremolavauna

mica,peròlavaretalasubjectavaambfermesa.ElBlackelvamirardesdeterraambaquellsullsenfonsats.—Nohonego—vadirserenament—.Peròsisabessistotalahistòria…—Tota la història? —va repetir el Harry, sentia un brunzit terrible a les

orelles—.ElsvasvendreaVoldemort,noemcalsaberresmés!—M’hasd’escoltar—vadirelBlack,aquestcopenuncerttod’urgència—.

Te’npenediràssinom’escoltes…Nosapsdequèva…—Ensémoltmésdelqueetpenses—vadir elHarry; laveu li tremolava

més quemai—. Tu no la vas sentir, oi?No vas sentir lamevamare…Quanintentavasalvar-medeVoldemort…Itotvaserculpateva…Vassertu…

Abans que cap dels dos pogués dir res més, una taca de color taronja vapassarcomunafletxapelcostatdelHarry;elMalifetvasaltarsobreelpitdelBlackiallàesvaquedar,justasobredelseucor.ElBlackvaparpellejariesvamirarelgat.

—Fuig—vamurmurar,ivaintentartreure’selMalifetdesobre.PeròelMalifetesvaaferraralasevarobainoesvavolermoure.Vatombar

lasevacaraxafadailletjacapalHarryise’lvamirarambaquellsenormesullsgrocs.AladretadelHarry,l’Hermionevasanglotar.

ElHarryse’lsvamiraratotsdosamblavaretabensubjecta.Iquèsitambéhavia dematar el gat? S’havia posat de banda delBlack…Si voliamorir perprotegir-lo, no era el seu problema… I el fet que el Black volgués salvar-lo

indicavaqueliimportavaméselMalifetqueelsseuspares…El Harry va alçar la vareta. Era el moment per fer-ho. Era el moment de

venjar els seus pares.Mataria el Black.Havia dematar el Black. Era la sevaoportunitat…

Eltempspassava,ielHarryseguiaallàparalitzat,amblavaretapreparada;elBlack elmirava amb elMalifet al pit. Se sentia la respiració tallada delRon;l’Hermioneestavaensilenci.

Illavorsesvasentirunaltresoroll…Esvasentirl’ecod’unespetjades…Alpisdebaixhihaviaalgú.—Somaquídalt!—vacridardesobtel’Hermione—.Somaquídalt!Hihael

SiriusBlack!Ràpid!ElBlackvaferunbotsobtata terraquegairebévafercaureelMalifet;el

Harrys’aferravaalavaretaconvulsivament…Unaveuetadinsseulideia:«Fes-hoara!»…PeròlespetjadespujavenveloçmentperlesescalesielHarryencaranohohaviafet.

La porta de l’habitació es va obrir de bat a bat amb una pluja d’espumesvermelles, el Harry es va girar i va veure entrar el professor Llopin a granspassosamblacarablancailavaretaalçadaiapunt.VamirarelRon,queestavaasseguta terra; l’Hermione,queestava fetaunaboletaal costatde laporta; elHarry,queestavadret amb lavaretaapuntant capalBlack, i llavorselBlack,queestavaeixarrancataterraisagnantalspeusdelHarry.

—Expulsiarmus!—vacridarelLlopin.LavaretadelHarryvatornarasortirpelsaires,itambéhovanferlesdues

quesubjectaval’Hermione.ElLlopinlesvacaçartotestresalvolambhabilitatillavorsvaentraral’habitacióambelsullsfixosenelBlack,queencarateniaelMalifetprotegint-lielpit.

El Harry es va quedar palplantat; se sentia buit. No ho havia fet, li haviamancatdeterminació.AraelBlacktornariaambelsdemèntors.

I llavors elLlopinvaparlar ambunaveuestranya,unaveuque tremolavad’emociócontinguda:

—Sirius,onés,ell?ElHarryse’lvaquedarmirantambelsullsbenoberts.Nohaviaentèsquè

havia volgut dir. De qui parlava el Llopin? Es va girar per tornar a mirar elBlack.

La cara del Black va restar inexpressiva. Es va quedar quiet uns segons idesprésvaalçarunamàmoltlentamentivaassenyalarcapalRon.Desconcertat,elHarryvamirarelRon,queestavagarratibat.

—Peròllavors…—vamurmurarelLlopin,miranttanfixamentelBlackquesemblavaqueestiguésintentantllegir-lielpensament—,perquènos’hamostrat

mai?Excepteque…—DesobtealLlopin se livanobrirmolt elsulls, comsiveiés alguna cosa per sobre del Black, alguna cosa que els altres no veien—.Exceptequeellfosqui…Exceptequeusintercanviéssiu…Sensedir-meres!

Moltlentament,sensedeixardemirarelLlopinambaquellsullsenfonsats,elBlackvaassentirambelcap.

—ProfessorLlopin—vainterrompreelHarry—,quèpa…?Però no va acabar la pregunta perquè el que va veure llavors el va deixar

senseveu.ElLlopinvaabaixarlavareta.Se’nvaanarcapalBlack,elvaagafardelamà,elvaajudaraaixecar-se,demaneraqueelMalifetvacaureaterra,ielvaabraçarcomsifosungermà.

ElHarryesvasentircomsis’haguésquedatsensesang.—Nom’hopuccreure!—vaxisclarl’Hermione.ElLlopinvadeixaranarelBlackiesvagirarcapal’Hermione.L’Hermione

s’haviaposatdretaiassenyalavaelLlopinambunsullssalvatges.—Vostè…Vostè…—Hermione…—Vostèiell…—Hermione,tranquil·litza’t…—Nohovaigdiraningú!—vaxisclarl’Hermione—.Liheestatguardantel

secret…—Hermione, sisplau, escolta’m… —va cridar el Llopin—. T’ho puc

explicar…ElHarryesvaposaratremolar,perònodepor,sinóderàbia.—Vaigconfiarenvostè—livacridaralLlopin,totalmentforadecontrol—,

sensesaberqueerenamics!—T’equivoques,Harry—vadirelLlopin—.LlavorsnoeraamicdelSirius,

nohohe estat durant dotze anys, però ara ho torno a ser…Deixa’mque t’hoexpliqui…

—No!—vacridar l’Hermione—.Harry,no te’lcreguis,haestatajudantelBlackaentraralcastell,elltambéetvolmort…Ésunhomellop!

Esvaferunsilencisepulcral.TotsesvangirarcapalLlopin,quevarestarserè,totiquepàl·lid.

—Hermione,has estatmoltper sotadel teunivellhabitual—vadir—.Hosento,perònomésn’hasencertatunade tres.NoheajudatelSiriusaentraralcastell, i per descomptat que no vull veure elHarrymort…—Li va venir uncalfred—.Ara,noetnegaréquesócunhomellop.

ElRonvatractard’alçar-seambvalentia,peròvacaureenrereivaxisclardedolor.ElLlopins’hivaacostar,preocupat,peròelRonvacridar:

—Deixa’m,homellop!

El Llopin es va aturar. I llavors, fent un gran esforç, es va girar cap al’Hermioneilivapreguntar:

—Famoltquehosaps?—Fasegles—vadirl’Hermioneamitjaveu—.D’ençàquevaigfereltreball

queensvaposarelprofessorSnape…—Ah,estaràencantat—vadirelLlopinalegrement—.Usvaferferaquell

treball amb l’esperança que algú comprengués què volien dir els meussímptomes…Vasmirarlacartalunarivasveurequesemprequeestavamalalthihaviallunaplena?Etvasadonarquel’impostorusestransformavaenlallunaquanemveia?

—Totesduescoses—vadirl’Hermioneambunfildeveu.ElLlopinvaferunariallaforçada.—Hermione,etslabruixamésllestaqueheconegutmai.—No, no ho sóc—vamurmurar l’Hermione—. Si hagués estat unamica

mésllestalihauriaditatothomelquevostèés!—Peròsijahosaben—vadirelLlopin—.Bé,elpersonaldocenthosap.—ElDumbledoreelvallogarsabentqueeraunhomellop?—vapreguntar

elRonatònit—.Queestàboig?—Part del personal s’ho va pensar —va dir Llopin—. Li va costar molt

convencer-losqueespotconfiarenmi…—Doncss’equivocava!—vacridarelHarry—.L’haestatajudanttotaquest

temps!—vaexclamar,assenyalantelBlack,quesen’haviaanatcapalllit.S’hivaasseureiesvataparlacaraambunamàtremolosa.ElMalifetvapujaralllitd’un bot i se li va posar a la falda, miolant. El Ron es va allunyar d’ellsarrossegantlacamaperterra.

—NoheestatajudantelSirius—vadirelLlopin—.Siempermeteu,ushoexplicaré.Teniu…

Vadestriar les tresvaretesque teniaa lamà i lesva tornaralspropietaris;desconcertat,elHarryvaagafarlaseva.

—Ja està —va dir el Llopin, i es va posar la seva vareta al cinturó—.Vosaltresesteuarmatsinosaltresno.Iara,m’escoltareu?

ElHarrynosabiaquèpensar.Isieraunatrampa?—Sino l’haestatajudant—vadir,mirantfuriosamentBlack—,comsabia

queeraaquí?—Pel mapa —va dir el Llopin—. Pel Mapa de Magatotis. Era al meu

despatx,observant-lo…—Sapcomfer-loservir?—vapreguntarelHarry,recelós.—Ésclarquesécomfer-loservir—varespondreelLlopin,movent lamà

ambimpaciència—.Jovaigserundelsqueelvafer.Sócl’Enllunat…Aixíés

comemdeienelsamicsal’escola…—Vostèvafer…?—Tant és. El cas és que aquest vespre l’estava observant perquè

m’imaginavaquetu,elRonil’Hermioneintentaríeuescapar-vosdelcastellpervisitarelHagridabansqueexecutessinl’hipogrif.Iteniaraó,oi?

Mentre parlava, caminava amunt i avall per l’habitació, observant-los. Acadapassaquefeias’aixecavapolsimdeterra.

—Suposoqueheufetservirlacapadelteupare…—Comsapqueelmeupareteniaunacapa?—LadevegadesquevaigveureelJamesdesaparèixersotaaquellacapa…

—varespondreelLlopin,moventunaltrecop lamàambimpaciència—.Peròtornemalahistòriad’avui.Elfetésque,permoltquealgúportilacapaquefainvisible,igualmentapareixalMapadeMagatotis.AixíquehevistquecreuàveuelsjardinsiqueentràveualacabanadelHagrid.Unsvintminutsdesprés,heusortitdelacabanaiheucomençatapujarcapalcastell.Peròllavorsanàveuambalgúmés.

—Quèdiu?—vaferelHarry—.No,noanàvemambningúmés!—Nom’hopodiacreure—vacontinuarelLlopin, amunt i avall, sense fer

casdelHarry—.M’hepensatqueelmapaestavaespatllat.Compodiaserqueellfosambvosaltres?

—Ambnosaltresnohihavianingú!—vaexclamarelHarry.—I llavors he vist un altre punt negre que es movia ràpidament cap a

vosaltres,unpuntquedeia«SiriusBlack»…Hevistquexocàveu,iques’enduiadosdevosaltrescapalpicabaralla…

—Undenosaltres!—vaexclamarelRonfuriós.—No,Ron—vaferelLlopin—.Dosdevosaltres.Haviaparatdecaminar,esmiravaelRondedaltabaix.—Em permets que li doni una ullada a la teva rata?—va preguntar-li el

Llopinambveucalmada.—Perquè?—vaferelRon—.Quètéaveurel’Scabbersambtotaixò?—Tot—varespondreelLlopin—.Sisplau,meladeixesveure?El Ron va dubtar, i llavors es va ficar la mà dins el vestit. Va treure

l’Scabbers,queesretorçavacomunhistèric;elRonelvahaverd’agafarperlacuaperevitarques’escapés.ElMalifetesvaincorporaralafaldadelBlackivadeixaranarunmarrameu.

El Llopin es va acostar al Ron. Va examinar l’Scabbers atentament,semblavaqueselihaguéstallatlarespiració.

—Quèpassa?—vadirelRon,subjectantl’Scabbers,espantat,ivatornarapreguntar—:Quètéaveurelamevarataambtotaixò?

—Aixònoésunarata—vadirdesobteelBlackambveuronca.—Quèvolsdir?Iésclarqueésunarata…—No,nohoés—vadirelLlopintranquil·lament—.Ésunbruixot.—Ésunanimàgic—vaafegirelBlack—queesdiuBenBabbaw.

18.Enllunat,Cuapelada,LladruciForcat

Vantrigarunssegonsadigerirl’absurditatd’aquellaafirmació.LlavorselRonvaexpressarenveualtaelqueelHarrypensava.

—Esteubojos!—Aixònoténicapnipeus!—vadirl’Hermioneenveubaixa.—El Ben Babbaw ésmort!—va exclamar el Harry—. Ell el vamatar fa

dotzeanys!IvaassenyalarBlack,quevaferunaganyota.—Jam’hauriaagradat—vagrunyir,amblesdentsgroguescloses—,peròel

petitBense’mvaavançar…Ara,aquestcopseràmeu!Esvaabalançarcontral’ScabbersielMalifetvaanarapararaterra;elRon

vaxisclardedolorquanelpesdelBlacklivacauresobrelacamatrencada.—No,Sirius!—vacridar elLlopin, i esva llançar endavantper apartar el

BlackdelRonunaltrecop—.Espera!Nopotsfer-hod’aquestamanera!Hohand’entendre…Elshohemd’explicar…

—Jaelshoexplicaremdesprés!—varugirelBlack, intentantdesfer-sedelLlopinamblamàalçadaperagafar l’Scabbers,queesgüellavacomunatruja iesgarrapavaelRonalacaraialcollenelseuintentdefugida.

—Tenen.Dret.Asaber.Laveritat!—vacridarelLlopinesbufegant,sensedeixar anar el Black—. És la mascota del Ron! Ni jo mateix ho acabod’entendre!IelHarry…AlHarrylideusunaexplicació!

ElBlackvadeixardelluitar,totiquenovaapartarelsseusullsenfonsatsdel’Scabbers,ques’haviaarraulitalesmansmossegades,esgarrapadesisagnantsdelRon.

—D’acord—vaaccedirelBlack,sensetreureelsullsdelarata—.Explica’lselquevulguis.Peròfes-horàpid,Remus.Vullcometrel’assassinatpelqualvaiganaralapresó…

—Esteupirats,totsdos—vadirelRontremolant,buscantsuportenelHarryienl’Hermioneamblamirada—.Jaentincproud’això,me’nvaig.

Vaprovard’aixecar-seamblacamabona,peròelLlopinvaalçarlavareta,apuntantl’Scabbers.

—No,Ron,etquedaràsaquíim’escoltaràs—vadir,tranquil—.Imentrehofas,agafabéelBen.

—NoesdiuBen,esdiuScabbers!—vacridarelRon,ivaintentarficar-selarata a la butxaca, però l’Scabbers lluitava aferrissadament; el Ron es vadesequilibrar i elHarry el va haver de subjectar perquè no caigués i el va ferasseurealllit.Aleshores,ignorantlapresènciadelBlack,elHarryesvadirigiralLlopin.

—Hi ha testimonis que van veuremorir el Babbaw—li va dir—. Tot uncarrerpledegent…

—Lavistaelsvaenganyar!—vadirelBlack,furiós,sensetreureelsullsdel’Scabbers,queseguiaretorçant-sealesmansdelRon.

—TothomesvapensarqueelBlackhaviamortelBabbaw—vareconèixerel Llopin—. Jo também’ho vaig pensar… Fins aquest vespre, que he vist elmapa.ElMapadeMagatotisnos’equivocamai.ElBenestàviu.ElRoneltéalesmans,Harry.

El Harry i el Ron es vanmirar i van acordar en silenci que el Black i elLlopin havien perdut la xaveta.Allò que els explicaven no tenia capmena desentit.Compodia serque l’Scabbers foselBenBabbaw?Certament, elBlacks’haviatornatboigaAzkaban…PeròelLlopin,perquèliseguiaeljoc?

Llavorsvaintervenirl’HermioneambveutremolosaienuntocominstantelprofessorLlopinaentrarenraó.

—Però professor Llopin…L’Scabbers no pot ser el Babbaw…Vostè sapqueésimpossible…

—Perquè és impossible?—vapreguntar elLlopin tranquil·lament, com sifossinaclasseil’Hermioneacabésdedescobrirquehihaviaunproblemaambl’experimentdelsganyotus.

—Doncs perquè…Perquè si el BenBabbaw hagués estat un animàgic, sesabria.VamestudiarelsanimàgicsaclassedeTransfiguracióamblaprofessoraMcGonagalliquanvaigferelsdeuresvaigbuscarmoltainformació.ResultaquelaConselleriad’AfersMàgicstéunregistredelesbruixesielsbruixotsqueespodentransformarenanimalsenquès’indicaenquinanimalestransformen,lesmarquesper reconèixer-los i unmuntde cosesmés…Allò emva encuriosir ivaigbuscarlaprofessoraMcGonagallalregistre.Emvaigfixarqueaquestseglenoméshihahagutsetanimàgics,ielBabbawnoeracapd’ells…

ElHarryesvaquedaral·lucinatdeveurel’esforçqueesmerçaval’Hermioneaferelsdeures,ielLlopinesvaposarariure.

—Tensraó,Hermione!—vaexclamar—.PeròésquelaConselleriamaino

vasaberqueaHogwartshihaviatresanimàgicssenseregistrar.—Remus,sielshasd’explicartotalahistòria,valmésquecomencisja—va

deixaranarelBlack,quecontinuavaobservanttotselsmovimentsdel’Scabbers—.Fadotzeanysqueesperoaquestmoment,inovullesperarmés.

—D’acord,peròm’hauràsd’ajudar,Sirius—vadirelLlopin—.Jonoméssécomvacomençar…

El Llopin es va aturar. Havia sentit un cruixit rere seu. La porta del’habitaciós’haviaobertsola.Totscincselavanquedarmirant.ElLlopins’hivaacostarivamirarenfora.

—Nohihaningú…—Enaquestllochihafantasmes!—vaferelRon.—No, no hi ha fantasmes—va dir el Llopin, que seguia mirant la porta

estranyat—.ACal’Alfrednohihahagutmaifantasmes…Elscritsielsudolsquesentialagentdelpobleelsfeiajo.

Es va apartar els cabells canosos de la cara, va reflexionar un moment, illavorsvacontinuar:

—Aquí és on comença tot… En el moment en què em vaig convertir enhomellop.Resdetotaixònohauriapassatsinom’haguessinmossegat…Isinohaguésestattantemerari…

Se’l veia cansat i amoïnat. El Ron va fer un gest per interrompre’l, peròl’Hermioneelvafercallar.S’escoltavaelLlopinatentament.

—Eramoltpetitquanemvanmossegar.Elsmeuspareshovanintentartot,peròenaquellaèpocanohihaviacura.LapocióqueemfaelprofessorSnapeesva descobrir fa poc. Gràcies a aquesta poció sóc inofensiu: si me la prenc lasetmanaabansquehihagillunaplena,conservoelcapquanemtransformo…Iempucquedartranquil·lamental’habitació,convertitenunllopmans,aesperarqueminvilalluna.

»Però abans que es descobrís el xarop antilupòric, un cop al mes emconvertia en un monstre, així que semblava impossible que m’admetessin aHogwarts. Els pares dels altres nens difícilment accedirien que els seus fillsestiguessinencontacteambmi.

»AleshoreselDumbledorevapassaraserdirector, iellesvamostrarmoltcomprensiu.Vadirque,mentreprenguéssimlesprecaucionsnecessàries,nohihavia motiu per no deixar-me anar a l’escola…—El Llopin va sospirar i vamirarelHarry—.Faunsmesosetvaigdirqueelpi cabaralla l’havienplantatl’anyquejohaviavingutaHogwarts.Enrealitat,elvanplantarperquèjohaviavingutaHogwarts.Tot,lacasa—elLlopinvamiraralseuvoltantmelangiós—,eltúnelquehiporta,hovanconstruirperami.Uncopalmesemportavenaquíd’amagatperquèemtransformés.Ivanplantarl’arbrealabocadeltúnelperquè

ningúnopoguésarribar-himentrejofosperillós.El Harry no veia on volia arribar el Llopin amb aquella història, però

igualment l’escoltavaembadalit.Apartde laveudelLlopin,noméssesentienelsesgüellsdepordel’Scabbers.

—En aquella època les meves transformacions eren horribles. És moltdoloróstransformar-seenhomellop.Icomquem’aïllaveninopodiamossegarhumans, emmossegava i m’esgarrapava a mimateix. Els habitants del poblesentien els sorolls i els udols que feia i es van pensar que els provocavenfantasmesperillosos.I,ésclar,elDumbledorevaalimentarelrumor…Finsitotara,quefaanysquenosesentensorollsalacasa,lagentnos’atreveixaacostar-s’hi…

»Però,deixantdebandalesmevestransformacions,joeramésfeliçquemai.Perprimercopalavida,teniaamics,tresgransamics.ElSiriusBlack…ElBenBabbaw…I,ésclar,elteupare,Harry:elJamesPotter.

»Evidentment,elsmeustresamicsvannotarquedesapareixiauncopalmes.Em vaig haver d’inventar unmunt d’històries. Els vaig dir que lamevamareestavamoltmalaltaiquel’haviad’anaraveure…Teniamoltaporquedeixessindeseramicsmeussidescobrienlaveritat.Però,ésclar,comtu,Hermione,hovanacabardescobrint…

»I no van deixar de ser amicsmeus.Al contrari, van fer una cosa que vaaconseguirquelesmevestransformacionsnonomésfossinméssuportables,sinóque amés es convertissin en lesmillors estones de lameva vida. Es van feranimàgics.

—Elmeuparetambé?—vapreguntarelHarry,atònit.—Sí,ésclar—vaferelLlopin—.Elsvacostargairebétresanysdescobrir

comesfeia.ElteupareielSiriuserenelsalumnesmésintel·ligentsdel’escola,i sort que ho eren, perquè la transformació de l’animàgic és molt perillosa.AquestésundelsmotiuspelsqualslaConselleriacontrolaelsquihointenten.ElBenva necessitarmolta ajudadel James i el Sirius. Finalment, quan fèiemcinquè, ho van aconseguir. Cada un es convertia en un animal diferent avoluntat.

—Iaixòcoml’ajudava?—vapreguntarl’Hermione,estupefacta.—Si eren humans no podien estar amb mi, però si es transformaven en

animals sí—va respondreelLlopin—.L’home llopnomésataca lespersones.Així que cada mes s’escapaven del castell amb la capa que fa invisible delJames. Aleshores es transformaven. El Ben, com que era petitet, s’esmunyiaentre les branques salvatges del pi cabaralla i premia el nus que el paralitza.Llavorsjapodienentraraltúneliarribarfinsonerajo.Amblasevapresènciajojanoeratanperillós.Seguiatenintcosd’homellop,perònoperdiatantelcap

quaneraambells.—Remus, espavila—va grunyir elBlack, que seguiamirant-se l’Scabbers

voraçment.—Java,Sirius,java…Bé,uncoptotsvamsercapaçosdetransformar-nos,

se’nsvanobrirunmuntdepossibilitats.BenaviatvamdeixarCal’Alfredivamcomençaravoltarpelsjardinsdel’escolaipelpoblequanesfeiadenit,perquèel Sirius i el James es transformaven en uns animals tan grans que podiencontrolarperfectamentunhomellop.DubtoquecapalumnedeHogwartshagiarribataconèixerl’escolaiHogsmeadetantcomnosaltres…Iaixíéscomvampoder escriure el Mapa de Magatotis, que vam signar amb els nostressobrenoms:elSiriuseraLladruc,elBeneraCuapeladaielJameseraForcat.

—Enquinanimal…?—vacomençarapreguntarelHarry,peròl’Hermioneelvatallar.

—Peròaixòquefeienseguiasentmoltperillós!Voltarambunhomellopdenit!Isivostès’haguésaconseguitescaparihaguésmossegatalgú?

—Tens raó,Hermione, i encara ara tinc remordiments per allò—vadir elLlopinambpesar—.Hedereconèixerqueunsquantscopsensvaanardepoc.Peròdesprés ens en rèiem.Érem joves, eixelebrats…Ensdeixàvemendurperl’aventura.

»De tant en tant em sentia culpable per abusar de la confiança delDumbledore…M’haviaadmèsaHogwarts,cosaquecapaltredirectornohauriafet, i no sabia que jo estava trencant les normes que ell havia fixat per a laseguretatdetothom,joinclòs.Mainovasaberquejohaviainduïttrescompanysa convertir-se en animàgics il·legalment. Però quan ens posàvem a planejarl’aventuradelmessegüent,sem’esvaïenelsremordiments.Inohecanviat…

Al Llopin se li havia endurit l’expressió; es notava que no estava gensorgullósd’ellmateix.

—Tot aquest curs he estat batallant contra mi mateix, preguntant-me si lihaviadediralDumbledorequeelSiriuseraunanimàgic.Perònolihohedit.Perquè?Doncsperquèheestatuncovard.Si li hohaguésdit, li hauriahagutd’explicar que quan era alumne vaig abusar de la seva confiança i que haviainduïtd’altresaferelmateix…Ilaconfiançaquem’hamostratelDumbledoresignificamoltperami.Depetit emvaadmetreaHogwarts i jadegranm’hadonatfeina,mentrequeelsaltressemprem’hanrebutjatim’haestatimpossibletrobarfeinaremuneradaperculpadelquesóc.Peraixòemvaigconvènceramimateix que el Sirius entrava a l’escola amb màgia negra que havia après deVoldemort,queelfetquefosunanimàgicnohiteniaresaveure…Aixíque,encertamanera,l’Snapeteniaraódedesconfiardemi.

—L’Snape? —va preguntar Black asprament, i, per primer cop en deu

minuts,vadeixardemirarl’ScabbersivaalçarlavistacapalLlopin—.Quètéaveurel’Snapeambtotaixò?

—Ésal’escola,Sirius—vadirelLlopinpesarós—.Elltambéésprofessor.—IllavorsesvatornaradirigiralHarry,elRonil’Hermione.

—El professor Snape va ser company nostre d’escola. L’estiu passat valluitar de valent perquè no em nomenessin professor de Defensa Contra lesForcesdelMal.Is’hapassattotl’anyinsistint-hialDumbledore,quenoespotconfiarenmi.Itéelsseusmotius…ResultaquequanéremestudiantselSiriuslivaferunabromaquehauriapogutacabaramblasevavida,unabromaenlaqualjoestavainvolucrat…

EnBlackvaferungestdedesdeny.—Li va estar bé—va dir amb menyspreu—. Ens seguia d’amagat, volia

saberquèfèiem…perveuresiaconseguiaqueensexpulsessin…—ElSeverusestavamoltinteressatasaberonanavajocadames—vaseguir

elLlopin—.Fèiemelmateixcurs,ino…Mmm…Noensquèiemgairebé,quediguem.AlJamesliteniaunatírriaespecial.Suposoqueliteniaenvejaperquèeramoltboenquidditch…Siguicomsigui,elcasésqueunvesprel’Snapeemvaveurecreuarels jardinsambMadamePomfrey,queemduiaalpicabarallaperquè em transformés. I el Sirius va pensar que seria…Mmm… Que seriagraciósdir-lial’Snapequeperseguir-mel’únicquehaviadefereraprémerelnusdeltroncambunpalllarg.I,ésclar,l’Snapehovafer…Sihaguésarribatfinsaquí,s’hauriatrobatambunhomelloptotalmenttransformat…Peròelteupare,queesvaassabentardelquehaviafetelSirius,vasortirrerel’Snapeielvaaturar, arriscant-hi lapròpiavida…De totesmaneres, l’Snapeemvaveuredelluny. ElDumbledore li va prohibir que ho expliqués a ningú, però elmal jaestavafetielljasabiaelmeusecret…

—Iésperaixòquel’Snapel’odia?—vapreguntarelHarryapocapoc—.Perquèesvapensarquevostèhaviaparticipatenallò?

—Exacte—vadirunaveuambdesdenydarreredelLlopin.ElSeverusSnapes’haviatretlacapaquefainvisibleiapuntavadirectament

elLlopinamblavareta.

19.ElservidordeLordVoldemort

L’Hermionevaxisclar.ElBlackesvaposardretal’acte.ElHarryvaferunbot,comsihaguésrebutunadescàrregaelèctrica.

—M’he trobat això al costat del pi cabaralla —va dir l’Snape, i es vadesempallegardelacapa,sensedeixard’apuntardirectamentalpitdelLlopin—.Moltesgràcies,Potter,m’haestatmoltútil…

A l’Snape li faltava una mica d’aire, però duia una expressió de triomfcontingutalacara.

—Voleusabercomsabiaqueéreuaquí?—vapreguntarambelsullsencesos—.Doncsresultaqueheanatalvostredespatx,Llopin.Avuinoushavíeupreslapoció,iheanataportarvos-enungot.Isortquehohefet…Sortperami,ésclar.Alvostreescriptorihihaviaunmapa…Ambunasimpleulladaheesbrinattotelquevoliasaber.Ushevistcórrerpeltúnelisortirdelmapa.

—Severus…—va començar a dir el Llopin, però l’Snape no el va deixarcontinuar.

—LiheditunmuntdecopsaldirectorqueajudàveuelvostreamicBlackaentrar a l’escola, Llopin, i aquí en tenim la prova. Però ni tan sols jom’imaginavaquetindríeuelsnassosdeferserviraquestlloccomaamagatall…

—Severus,usequivoqueu—vadirelLlopinamburgència—.Nosabeuquèhapassat…Iushopucexplicar…ElSiriusnohavingutamatarelHarry…

—Dos clientsmés per aAzkaban—vadir l’Snape ambulls demaníac—.M’agradarà veure com s’ho pren el Dumbledore… Estava tan convençut queéreuinofensiu,Llopin…Unhomellopdòcil…

—Com pot ser que sigueu tan mesquí? —va preguntar-li el Llopinserenament—.Perunressentimentquevedel’èpocaqueanàveual’escolasoucapaçd’enviarunhomeinnocentaAzkaban?

Bang!Delapuntadelavaretadel’Snapevansortirunescordesque,comsifossinserps,esvanentortolligaralaboca,elscanellsielsturmellsdelLlopin,quevaperdrel’equilibriivacaureaterra,immobilitzat.Ambunxisclederàbia,

elBlack es va abalançar sobre l’Snape, però l’Snape li va apuntar la vareta al’entrecella.

—Dóna’mmotius—vamurmurar—,dóna’mmotiusperfer-hoietjuroquehofaré.

ElBlackesvaquedarquiet.Hauriaestatimpossibledirenquinadelesduescareshihaviamésodi.

ElHarryestavaparalitzat,nosabiaquèferniaquicreure.VamirarelRonil’Hermione.ElRon,queestavatanconfóscomellmateix,seguiabatallantambl’Scabbersperquènos’escapés.Encanvil’Hermionevaferunapassainseguracapal’Snapeilivadirambunfildeveu:

—ProfessorSnape,noperdemresescoltantlahistòria,oi?—Senyoreta Granger, amb el que ha fet n’hi ha prou per expulsar-la de

l’escola—livaengegar l’Snape—.Vostè, elPotter i elWeasleysón foradelslímitspermesos,encompanyiad’unassassíid’unhomellop.Perprimercopalavida,calli!

—Peròisi…Peròisirealmentesvacometreunerror…—Li he dit que calli, estúpida! —va cridar l’Snape, que semblava que

s’havia tornat boig—.Noparli del que no coneix!—De la vareta, que encaraapuntavaalBlack,vansortirunesquantesespumes.L’Hermionenovadir resmés.

—Ah,quedolçaqueéslavenjança…—livadiralBlack—.Quinesganesqueteniadeserjoquietcapturés…

—Tomesaferelridícul,Severus—varugirelBlack—.Peròsiaquestnoipujaamb la seva rataalcastell—ivaassenyalarelRonambelcap—,vindréambtusenseproblemes…

—Pujar al castell?—va dir l’Snape amb escami—.No cal anar tan lluny.L’únic que he de fer és cridar els demèntors quan sortim del pi cabaralla. Esposaranmolt contents de veure’t… Tan contents, que potser et fan un petó itot…

ElpoccolorqueliquedavaalBlackalacaraesvaesvairtotalment.—M’has…M’has d’escoltar…—vadir sense veu—.És la rata…Mira la

rata…Peròal’Snapelibrillavenelsullsd’unamaneraqueelHarrynohaviavist

mai.Semblavaquehaguésperdutlaxaveta.—Vinga,som-hitots—vadir.Vaferpetarelsditsilespuntesdelescordes

quelligavenelLlopinlivananaralesmans—.Jom’encarregodel’homellop.Potserelsdemèntorslifaranunpetonetaelltambé…

Aleshores, sense saberbenbéquè feia, elHarryva creuar l’habitació ambtresgranspassesivabarrarlaporta.

—Potter, surti del mig; ja s’ha buscat prou problemes avui —va bramarl’Snape—.Sinohaguésestataquípersalvar-lilapell…

—ElprofessorLlopinempodriahavermatatmilcopssihaguésvolgut—vareplicarelHarry—.Heestatasolesambellunmuntdevegades;m’ensenyavaaprotegir-medelsdemèntors.SieracòmplicedelBlackperquènoemvamataraleshores?

—Noemdemanique intentientendrecomfuncionaelcapd’unhome llop—vacridarl’Snape—.Potter,surtidelmig.

—Ésundesgraciat!—vacridarelHarry—.Noelsescoltanomésperquèesvanriuredevostèquanerenjoves…

—A callar!No penso tolerar que em parli d’aquestamanera!—va xisclarl’Snape, que cada cop semblavamés boig—.És pastat al seu pare, Potter! Liacabodesalvarlavida,m’hohauriad’agrairdegenolls!Lihauriaestatbéquel’haguésmatat!Hauriamort comel seupare,massa arrogant per creure’s ques’haviaequivocatambelBlack…Iara,surtidelmig,tantsivolcomsinovol,surtidelmig!

ElHarryesvadecidirenunadècimadesegon.Abansque l’Snapepoguésferunasolapassacapaell,vaalçarlavareta.

—Expulsiarmus!—vacridar.Inovaserl’únicquehovafer.Es va produir una explosió queva fer trontollar la porta; l’Snapeva sortir

volant, va picar contra la paret i va caure per terra. Dels cabells li sortia unrajolinetdesang.L’haviendeixatinconscient.

El Harry va mirar al seu voltant. El Ron i l’Hermione havien intentatdesarmarl’Snapealmateixmoment.Lavaretadel’Snapehaviasortitdisparada,haviadibuixatunaparàbolaenl’aireihaviacaigutalllitalcostatdelMalifet.

—No ho hauries hagut de fer —va dir el Black, mirant el Harry—. Mel’haurieshagutdedeixarami…

ElHarry va defugir lamirada delBlack.No estava convençut que haguésactuatbé.

—Hem atacat un professor… Hem atacat un professor… —xisclaval’Hermionepreocupada,mirant-seelcos inertde l’Snapeambullsd’espant—.Oh,Déumeu,enshemficatenunbonembolic…

El Llopin lluitava per desfer-se de les cordes. El Black es va ajupirràpidamentielvadeslligar.ElLlopinesvaposardret,fregant-seelsbraçosallàonlescordeslihavienestattallantlacirculació.

—Gràcies,Harry—vadir.—Aixònovoldirqueelscregui—vareplicarelHarry.—Llavorshaarribatl’horaqueusdonemalgunaprova—vadirelBlack—.

Noi,dóna’melBen.

ElRonesvaprémerl’Scabberscontrapit.—Vinga,home—vadirambunfildeveu—.Comvolsqueemcreguiqueet

vasescapard’Azkabannomésperposar-lilesmansasobreal’Scabbers?!—IvamirarelHarryil’Hermioneperquèlidonessinsuport—.Moltbé,acceptemqueelBabbawespodia convertir en rata…Hihamilionsde rates almón…CompodiasaberellquinaratahaviadebuscarsiestavatancataAzkaban?

—Tétotalaraó,Sirius—vaacceptarelLlopin,queesvagirarcapalBlackamblescellesarrufades—.Comvasesbrinaronera?

ElBlackesvaficarunad’aquellesmansquesemblavenurpesalvestitivatreureuntrosdepapermoltrebregat.Elvaaplanarielselvaensenyar.

EralafotografiadelafamíliaWeasleyquehaviasortitpublicadaalPeriòdicProfèticl’estiuanterior,iallà,al’espatlladelRon,hihavial’Scabbers.

—D’onhastretaixò?—livapreguntarelLlopinalBlack,estupefacte.—DelFudge—vaferelBlack—.QuanvavisitarAzkabanl’anypassatem

vadonarelseudiari.Iallà,alaportada,vaigveureelBen.Al’espatllad’aquestnoi… El vaig reconèixer a l’acte… L’havia vist transformar-se moltesvegades…Il’articledeiaqueelnoianiriaaHogwartspassatl’estiu…OneraelHarry…

—Déu meu! —va fer el Llopin a sota veu, mirant-se l’Scabbers i lafotografiadeldiariambelsullsforadelesòrbites—.Lapotadeldavant…

—Quèlipassa?—vapreguntarelRondesafiant.—Quelifaltaundit—vadirelBlack.—Iésclar—vadirelLlopincorprès—.Tansimple, tanbrillant…Se’lva

tallarellmateix?—Justabansdetransformar-se—vadirelBlack—.Quanelvaigacorralar,

esvaposaracridarcomunboigquejohaviatraïtlaLilyielJamesperquèhosentístothom.Ialeshores,abansquelipoguésferres,vafersaltarelcarrerpelsairesamblavaretarerel’esquenaivamatartothomquehihaviaacincmetresalarotllana…Ivacórrercapalclavegueramaamagarseamblesaltresrates…

—Ron,mainohassentitadir—livapreguntarelLlopin—quel’únicquevantrobardelBabbaweraundit?

—Escolteu, l’Scabbers es devia barallar amb una altra rata, jo què sé! Faseglesqueésamblamevafamília,val?

—Dotze anys, per ser més exactes —va dir el Llopin—. Mai no t’haspreguntatcomésqueviutant?

—L’hem…L’hemcuidatmoltbé!—esvadefensarelRon.—Doncsaranofagairebonapinta,quediguem…—vainsinuarelLlopin—.

Suposoquehaanatperdentpesd’ençàquevasentiradirqueelSiriuss’haviaescapat…

—Teniapord’aquellgatboig!—vadirelRon,assenyalantelMalifet,queseguiamiolantalllit.

Però allò no era cert, va pensar de sobte el Harry…L’Scabbers ja estavamalaltabansdetrobar-seambelMalifet…HaviacomençatafermalacaraquanelRonhaviatornatd’Egipte…QueeraquanelBlacks’haviaescapat…

—Aquestgatnoestàboig—vadirelBlackambveuprofunda.Vaallargarunad’aquellesmansossudesivaacariciarelcappelutdelMalifet—.Éselgatmésintel·ligentqueheconegutmai.ImmediatamentesvaadonarqueelBennoeraunarata.Iquanemvatrobarami,tambévaveurequejonoeracapgos.Livacostarunamicaconfiarenmi.Peròalfinalvaigpodercomunicar-meambell,explicar-liquèeraelquebuscava,im’haestatajudant…

—Quèvolsdir?—vadirl’Hermionesensealè.—Va intentar portar-me elBen, perònovapoder…Així queva robar les

contrasenyesperquèjopoguésentraralaTorredeGryffindor…Vaigentendrequeleshaviaagafatdelatauletadenitd’unnoi…

AlHarryliestavaapuntd’esclatarelcap.Toteraincreïble…Iencanvi…—PeròelBenesvaensumarelqueestavapassantivafugir…Elgat(com

heuditqueesdiu?Malifet?)emvadirqueelBenhaviadeixattaquesdesangalsllençols…Suposoqueesvamossegarasimateix…Fingirlasevamortjalihaviafuncionatuncop…

AquestesparaulesvanferqueelHarrytornésalarealitat.—Iperquèvafingirlasevamort?—vadirfuriós—.Doncsperquèsabiaque

tuelvoliesmatar,comhaviesfetambelsmeuspares!—No,Harry…—vaferelLlopin.—Iarahasvingutpermatar-lo!—Oh,itant!—vadirelBlack,mirant-sel’Scabbersambullsassassins.—Aleshoreshauriahagutdedeixarquel’Snapeset’endugués!—vacridarel

Harry.—Harry—vaferelLlopin,prest—,quenohoveus?Totaquesttempshem

estatpensantqueelSiriushavia traïtels teuspares iqueelBenhavia intentatcapturar-lo…Peròvaseralrevés.VaserelBenquivatrairelsteuspares,ielSiriusquivaintentarcapturar-loaell…

—Noésveritat!—vacridarelHarry—.Elleraelseuguardasecret!Enshaditqueelshaviamatat!Enshohaditabansquevostèarribés!

AssenyalavaelBlack,quevaassentirambelcap;teniaelsullsvidriosos.—Harry…Elquevoliadirésquevasercomsielshaguésmatat—vadir

ambunfildeveu—.Perquèvaigserjoquivaconvèncerelsteusparesal’últimmomentqueelguardasecretfosell,elsvaigconvèncerperquèhofosellenllocdejo…Iperaixòsócculpable,iensócconscient…Lanitquevanmorirtenia

pensatvisitarelBenperassegurar-mequeestavabé, iquanvaigarribaralseuamagatall,haviadesaparegut.Perònohihaviacapsenyaldelluita.Iallòemvaestranyar, vaig tenir por, així que me’n vaig anar a casa dels teus paresimmediatament. I quan vaig veure que la casa estava destrossada, quan vaigveureelsseuscossos…VaigentendreelquehaviafetelBen.Elquehaviafetperculpameva.

Esvaquedarsenseveu.Vagirarlacara.—Jan’hihaprou—vadirelLlopinenuntoagutqueelHarrynolihavia

sentitmai—.Hi ha unamanera segura de provar el que va passar en realitat.Ron,dóna’mlarata.

—Quèlifaràsilahidono?—livapreguntarelRonalLlopintottens.—Forçar-loperquèaparegui—varespondreelLlopin—.Sirealmentésuna

rata,nolifaràcapmal.ElRons’hovapensar,ifinalmentlahivadonaralLlopin.L’Scabbers es va posar a esgüellar sense parar, retorçant-se com un boig,

ambaquellsullspetitsinegresquelisortiendelesòrbites.—Estàsapunt,Sirius?—vapreguntarelLlopin.ElBlackjahaviaagafatlavaretadel’Snapedesobredelllit.Esvaacostaral

Llopinia laratahistèrica;alsseusullsmullatssemblavaqueestavaapuntdecalar-s’hifoc.

—Totsdos?—vadiramitjaveu.—Sí,no?—vaferelLlopin,subjectantl’Scabbersambforçaenunamà,la

varetaenl’altra—.Quandiguitres.Un…Dos…Tres!De les dues varetes va sortir un flaix de llum blava; durant un instant

l’Scabbers es va quedar flotant en l’aire, retorçant-se descontroladament… ElRonvacridar…Laratavacaureaterra.Esvaproduirunaltreflaixencegadorillavors…

Vasercomveurelapel·lículad’unarbrequecreixacàmeraràpida.Delterravasorgiruncap,desprésvapujarelcosillavorslivancréixerlesextremitats;allàonhihaviahagutl’Scabbers,enunsegonhivahaverunhomequemovialesmansdesesperadament.ElMalifetescopiaifeiamarrameusdesdelllitambelspèlsdel’esquenaeriçats.

Eraunhomemoltpetit,nogairemésaltqueelHarryo l’Hermione.Teniauns cabells fins i descolorits que duia molt descuidats, i una gran calba.Semblavacompansit:tenial’aparençad’unhomegrasquehaviaperdutmoltdepesenpoctemps.Tenialapellbruta,gairebétantcoml’Scabbers,ialgunacosadelaratatraspuavaenaquellnaspunxegutienelsseusullstransparents.Se’lsvamirarrespirantambdificultat.ElHarryvanotarquemiravadecuad’ullcapalaporta.

—Què tal, Ben?—va dir el Llopin amablement, com si fos la cosa mésnormal del món que les rates es convertissin de sobte en antics companysd’escola—.Feiaunmuntdetempsquenoensvèiem…

—S-Sirius… R-Remus… —Tenia una veueta aguda que recordava elsesgüellsdelarata.Vatornaramirarlaportadereüll—.Amics…Vellsamics…

ElBlackvaalçarlavareta,peròelLlopinelvaagafarpelcanell,livaferunaadvertència amb la mirada i es va tornar a dirigir al Babbaw amb veudespreocupada.

—Ben,hemestatxerrantsobreelquevapassarlanitquelaLilyielJamesvanmorir. És una llàstima que t’hagis perdut les partsmés interessants de laconversaquant’hasposataxisclaraquíalcostatdelllit…

—Remus—vadirelBabbawsobresaltat,ielHarryesvafixarquelisuavalacara—,oiquenote’lcreus?Emvaintentarmatar,Remus…

—Aixòdiuen—vadirelLlopin,mésfred—.Peraixòm’agradariaesclarirunparelldedetalls,Ben,sietstanamable…

—Havingutamatar-me!—vaxisclarelBabbawdesobte,assenyalantcapalBlack,ielHarryvanotarquehofeiaambelditdelmigperquèlifaltaval’índex—.VamatarlaLilyielJames,iaravolmatar-meamitambé!Remus,m’hasd’ajudar…

ElBlackesvamirarelBabbawambullsinsondablesilasevacarasemblavamésquemaiunacalavera.

—Ningúnoettocaràunpèlfinsquenoensexpliquisalgunescoses—vadirelLlopin.

—Que us expliqui algunes coses? —va xisclar el Babbaw, mirantdesesperadamentalseuvoltant,alesfinestresbarradesialtrecopal’únicaportaquehihaviaal’habitacio—.Sabiaquevindriaabuscar-me!Sabiaquetornariaaintentar-ho!Fadotzeanysquel’espero!

—Sabies que el Sirius s’escaparia d’Azkaban? —va preguntar el Llopinarrufantlescelles—.Quannohohaviaaconseguitmainingú?

—Lamàgianegralidónapodersenelsqualselsaltresnopodemnisomiar!—va xisclar el Babbaw—. Com s’explica que s’escapés d’Azkaban, si no?Suposoque«aquellaquinohemd’anomenar»livaensenyaralgunstrucs!

El Black es va posar a riure, i aquell horrible riure histèric va omplirl’habitació.

—QueVoldemortemvaensenyartrucs?—vafer.ElBabbawesvaestremir,comsielBlackl’haguésfuetejat.—Què passa, et fa por sentir el nom del teu antic amo?—li va preguntar

Black—.Hocomprenc.Elsseusseguidorsnodeuenestargairecontentsambtu,oi?

—No entenc què vols dir, Sirius… —va murmurar el Babbaw, amb larespiracióencaramésaccelerada.Lacarasenceralirelluïadelasuor.

—Not’hasestatamagantdemiaquestsdotzeanys—livaexplicarelBlack—.T’hasestatamagantdelsanticsseguidorsdeVoldemort.VaigsentirmoltescosesaAzkaban,Ben…Espensenqueestàsmort,perquè sino, els agradariamoltpassarcomptesambtu…Elshesentitcridarcosesensomnis.Semblaquepensenqueeltraïdorelsvatrair.InototselsseguidorsdeVoldemortvananaraparar a Azkaban, oi? N’hi ha unmunt que són lliures, que esperen l’hora deretornar,quefanveurequeesvanadonardel’errorquevancometre…Simaiarribessinasaberqueestàsviu,Ben…

—Nosédequèemparles…—vadirelBabbaw,espantat.Esvaeixugarlacara amb la màniga i va mirar el Llopin—. Remus, tu no et creus aquestapel·lícula,oi?

—Ben,hedereconèixerquenoveigperquèunhomeinnocenthauriavolgutpassardotzeanystransformatenrata—vadirelLlopinserenament.

—Innocent, però espantat!—va xisclar el Babbaw—. Si als seguidors deVoldemort els agradaria trobar-me és perquè vaig posar un dels seus millorshomesalapresó!ElSiriusBlack,l’espia!

ElBlackvaferunaganyota.—Com t’atreveixes? —va grunyir com si fos el gos enorme en què es

transformava—.Jo,espiadeVoldemort?Desdequanjovaigaldarreredegentmésfortaipoderosaquejo?Encanvi,tu,Ben…Noentenccomésquenome’nvaigadonarquetueres l’espiadesdelcomençament.Tota lavidat’haagradattenir amicsque et poguessinprotegir, oi?Abans éremnosaltres…ElRemus ijo…IelJames…

ElBabbawesvatornaraeixugarlacara;licostavarespirar.—Jo,l’espia…Estàsboig…Jomai…Nosécompotsdirunacosa…—LaLilyielJamesetvanferguardasecretperquèjoelshovaigsuggerir—

vadirelBlackambtantdeveríalaveuqueelBabbawvaferunapassaenrere—.Empensavaqueeraelplaperfecte…Lamaneraideald’enganyar-lo…VaigpensarqueeraobviqueVoldemortembuscariaami,quemainoseliacudiriaqueusarienunésserfebleimiserablecomtu…Deviaserelmomentmésfeliçde la teva desgraciada existència, quan li vas dir a Voldemort que li podiesentregarelsPotter…

ElBabbawparlavaperasimateix;elHarryvasentiralgunesdelesparaulesquedeia,comara«increïble»i«boig»,peròlivacridarmésl’atencióelcolordecendradelasevacarailamaneracomesmiravalesfinestresilaporta.

—ProfessorLlopin?—vaferl’Hermionetímidament.Pucdirunacosa?—Iésclar,Hermione—vadirelLlopinafablement.

—Doncs que l’Scabbers…Vaja, vull dir, aquest home…Fa tres anys quedormalmateixdormitoriqueelHarry.Siestàdepartdel’Irmominable,comésquemainohaintentatfer-limal?

—Exacte! —va xisclar el Babbaw, assenyalant l’Hermione amb la màmutilada—.Gràcies!Hoveus,Remus?Nolihefetres,alHarry!Perquènolihauriahagutdeferres?

—Volsquet’hoexpliqui,Ben?VolsqueetdiguiperquènolihasfetresalHarry?—vadirelBlack—.Doncsperquètumainohasfetresperningúsinoveies quin profit en podies treure. Per això.Voldemort fa dotze anys que estàamagat,diuenqueestàmigmort.Tu,cometreunassassinatalsnassosdel’AlbusDumbledore per unbruixot desfet que no és ningú?Mai de la vida!No, tu etvolies assegurar que Voldemort fos el rei de la festa, abans de tornar al seucostat,oi?Perquè,sino,etvasrefugiarambunafamíliadebruixots?Perestarbeninformat,oi,Ben?Persidecaselteuvellprotectorguanyavaforçaitornavaasersegurposar-sedepartseva…

ElBabbawvaobrir i tancar labocaunesquantesvegades.Semblavahaverperdutlacapacitatdeparlar.

—Mmm…SenyorBlack?…—vadirl’Hermioneambtimidesa.ElBlackesvasobresaltarqueselidirigissind’aquellamaneraiesvaquedar

mirant l’Hermione com si no estigués gens acostumat que li parlessin ambeducació.

—Lifaresquelipregunticomésqueesvaescapard’Azkaban,sinovausarmàgianegra?

—Moltesgràcies!—vacridarelBabbaw,moventelcapfrenèticamentcapaella—.Exacte!Aixòéselquejolianava…

Però el Llopin el va fer callar amb unamirada. ElBlack havia arrufat lescelleslleugerament,perònoperquèlimolestéslapregunta.Mésaviatsemblavaquemeditavalaresposta.

—Doncslaveritatésquenosécomm’hovaigfer—vadirapocapoc—.Crecqueelmotiupelqualnovaigperdrelaraóésquesabiaqueerainnocent,quesabiaqueeraallàperculpad’una injustícia. I allònoeraunsentimentdefelicitat,per aixòelsdemèntorsnome’lvanxuclar…Igràciesa aixònovaigperdrel’entenimentivaigseguirsabentquiera…Allòemvaajudaranoperdreels poders… I quan la cosa se’m feia… insuportable… em transformava a lacel·la…Emconvertia engos…Elsdemèntors són cecs, saps?—Vaempassarsaliva—. Saben on és la gent perquè senten les seves vibracions, les sevesemocions… I, és clar, quan em transformava engos s’adonavenque elsmeussentimentserenmenys…menyshumans,menyscomplexos…Peròespensavenqueestavaperdent el cap, com tothom,aixíquenoelspreocupava.Emsentia

feble, molt feble, i havia perdut tota esperança de desfer-me d’ells sense unavareta…

»Aleshores vaig veure elBen en aquella fotografia…Emvaig adonar queera aHogwarts, amb elHarry…Perfectament situat per actuar si li arribavenveusquelesforcesdelmalguanyavenpoder…

El Babbaw movia el cap i deia alguna cosa incomprensible, però sel’escoltavaatentament,comsiestiguéshipnotitzat.

—Estava apuntper atacarquan estigués segurque tindria aliats…Apuntperentregar-losl’últimPotter.SielslliuravaelHarry,quipodriadirquehaviatraïtLordVoldemort?Elrebrienambtotselshonors…

»Així que vaig veure clar que havia de fer alguna cosa. Jo era l’únic quesabiaqueelBenseguiaviu…

ElHarryva recordar el que el senyorWeasley li haviadit a la sevadona.«Els guardes diuen que parla en somnis, que sempre diu el mateix: “És aHogwarts…”».

—Vaser comsi algúm’hagués encèsun foc al cap, i elsdemèntorsno elpodienapagar…Noeraunsentimentdefelicitat…Eraunaobsessió…Peròemvadonarforces,emvaaclarirlament.Aixíqueunanit,quanvanobrirlaportade la cel·la per portar-me el sopar, vaig aconseguir sortir-ne, transformat engos… Els costa tant percebre els sentiments dels animals que es van quedardesconcertats… Jo estava molt prim aleshores, tan prim que em vaig poderesmunyirentreelsbarrots…I,encaratransformatengos,vaignedarfinsaterraferma…Vaigviatjar cap al nord fins aHogwarts i hi vaig entrar un altre coptransformatengos…Desdellavorsquegairebénohesortitdelbosc…Excepteperveureelquidditch,ésclar…Harry,volestanbécomelteupare…

VamirarelHarry,ielHarrynovaapartarlavista.—Creu-me—vadir elBlack amb aquella veu ronca—.Creu-me.Novaig

trairlaLilyielJames.Hauriapreferitmorirabansdefer-ho.I,finalment,elHarryelvacreure.Comqueteniaunnusalagola,vaassentir

ambelcap.—No!El Babbaw va caure de genolls, com si amb aquell gest el Harry hagués

signatlasevasentènciademort.Humiliant-se,esvaarrossegarperterraamblesmansjuntes,comsiestiguésresant.

—Sirius…Sócjo…SócelBen…Elteuamic…Oiqueno…?ElBlackvaclavarunapuntadadepeual’aireielBabbawvarecular.—Noemtoquis,japortoproumerdaalaroba—vadirelBlack.—Remus!—vaxisclarelBabbaw,dirigint-sealLlopin,implorós—.Note’l

creus,oiqueno?Sihaguessincanviatdepla,elSiriust’hohauriadit,no?

—Siespensavaque joera l’espia,no—vadirelLlopin—.Suposoqueésperaixòquenom’hovasdir,oiSirius?—vadir,d’unamaneradespreocupada.

—Perdona’m,Remus—vadirelBlack.—Nopassares,Lladruc,amicmeu—vadirelLlopin,iesvaarromangar—.

Itu,emperdonesquepensésquetueresl’espia?—Ésclar—vadirelBlack,ielfantasmad’unsomriureesvapassejarperla

sevacaracadavèrica.Elltambéesvaarromangar—.Elmatemtotsdosalhora?—Sí,no?—vadirelLlopin,trist.—Séque vosaltresmai no faríeu una cosa així…Ho sé…—vadir, sense

aire.Ise’nvaanardequatregrapescapalRon.—Ron… Que no he estat un bon amic…? Una bona mascota? Ron, no

deixaràsqueemmatin,oiqueno?Estàsdepartmeva,oi?PeròelRonse’lmiravacompletamentrepugnat.—Ecs!Dormiesalmeullit!—vaexclamar.—Etsunnoibo…Unamocomprensiu…—vadirelBabbaw,arrossegant-se

—. No deixaràs que ho facin, oi? He estat la teva rata… He estat una bonamascota…

—Doncsdeushaverestatmillorrataquepersona,peròjonohiveigelmotiuper estar-ne orgullós—va dir el Black, impassible. El Ron, que cada vegadaestavamés blanc pel mal que li feia la cama, es va allunyar del Babbaw. ElBabbawesvagirarsobreelsgenolls,vaensopegarcapendavantiesvaagafaralvestitdel’Hermione.

—Noiabonica…Noiaintel·ligent…Oiquenodeixaràsque…?Ajuda’m…L’Hermionelivaarrencarelvestitdelesmansivarecularcontra laparet,

horroritzada.ElBabbawvatocardemansaterra.Esvaincorporar,tremolant,ivagirarelcaplentamentcapalHarry.—Harry…Harry…Etsigualqueelteupare…Souidèntics…—Com t’atreveixes a parlar-li al Harry? —va bramar el Black—. Com

t’atreveixesamirar-loalacara?Comt’atreveixesaparlar-lidelseupare?—Harry —va murmurar el Babbaw, arrossegant-se de genolls cap a ell,

implorant-li amb els braços—.Harry, el James nom’hauria volgutmort…ElJameshauriaestatcomprensiu…M’hauriaperdonat…

ElBlackielLlopinvanavançarcapaell,elvanagafarperlesespatllesielvan empènyer enrere.ElBabbaw es va quedar assegut a terra, retorçant-se depor,mirant-losfixamentalsulls.

—ReconeixesquevasvendrelaLilyielJamesaVoldemort?—vapreguntarelBlack,quetambétremolava.

ElBabbawesvaposaraplorar.Eraunavisióhorrible:semblavaun infantmoltgrosques’estavaquedantcalb,agemolitdeporenunracó.

—Sirius,Sirius,quèvoliesquefes?ElSenyordelesForcesdelMaltéunspoders inimaginables, creu-me… Tenia molta por, Sirius. Jo mai no he estatvalentcom tu, elRemusoel James. Jonovolia…Però«aquell aquinohemd’anomenar»m’hivaobligar…

—Mentider!—varugirelBlack—.Feiaunanyquelipassaves informacióquanvanmorirlaLilyielJames!Ereselseuespia!

—S’estava… S’estava fent amb el poder a tot arreu!—va dir el Babbawesbufegant—.Q-quèhauriaaconseguit,rebutjant-lo?

—Què hauries aconseguit lluitant contra el bruixot més malèvol que haexistitmai?—vacridarelBlack, furiós—.Salvar lavidaamolts innocents,etsemblapoc?

—Que no ho entens, Sirius?—va dir elBabbaw ploriquejant—.M’hauriamort!

—Doncs hauries hagut demorir!—va rugir el Black—.Morir, abans quetrairelsteusamics,igualquenosaltreshauríemfetpertu!

El Black i el Llopin estaven drets, espatlla amb espatlla, amb les varetespreparades.

—Hauries hagut de veure —va dir el Llopin serenament—, que si no etmatavaVoldemort,hofaríemnosaltres.Adéu,Ben.

L’Hermioneesvataparlacaraamblesmansiesvatombarcapalaparet.—No!—va cridar el Harry. Va córrer i es va posar davant del Babbaw,

encarantlesvaretes—.Noelmateu—vadirgairebésensealè—.Noelmateu.—Harry,ésperculpad’aquestasangoneraquenotenspares—vaobjectarel

Black—.Aquestabèstiaimmundaicovardat’hauriavistmorirsenseparpellejar.Jahassentitquèhadit.Lasevapell li importavamoltmésquela tevafamíliasencera.

—Ja ho sé —va dir el Harry—. El portarem al castell. L’entregarem alsdemèntors.QueeltanquinaAzkaban…Perònoelmateu.

—Harry! —va xisclar el Babbaw, i es va llançar als seus peus—. Ets…Moltesgràcies…Nom’homereixo…Moltesgràcies…

—Noemtoquis—livaetzibarelHarry,iesvadesempallegardelBabbawamb fàstic—. No ho faig per tu. Ho faig perquè no crec que al meu pare lihagués agradat que els seus millors amics es convertissin en assassins… Perculpateva.

Es va fer un silenci sepulcral, només se sentia el Babbaw, que s’estavaofegantiespremiaelpit.ElBlackielLlopinesvanmirar.Totsdosvanabaixarlavareta.

—Harry,tuetsl’únicquetédretadecidir—vadirelBlack—.Peròpensa…Pensaquèvafer…

—Que el tanquin aAzkaban—va repetir elHarry—.Ningú no esmereixtantanaraaquelllloccomell…

RereelHarry,elBabbawcontinuavarespirantambdificultat.—Comvulguis—vadirelLlopin—.Aparta’t,doncs.ElHarryvadubtar.—Elvulllligar—vaexplicarelLlopin—.Resmés,t’hoprometo.ElHarryesvaapartar.De lavaretadelLlopinvan sortirunescordes iun

instantdespréselBabbawesretorçavaaterra,lligatiemmordassat.—Però,Ben, si et transformes—va grunyir elBlack, apuntant el Babbaw

amblavareta—,etmatarem.Hiestàsd’acord,Harry?ElHarryvamirar-seelpatèticésserquehihaviaa terra iva ferquesíde

maneraqueelBabbawelveiés.—Doncssom-hi—vadirelLlopin,quevoliaanarper feina—.Ron, jono

arregloossostanbécomMadamePomfrey,aixíquevalmésqueenslimitemaimmobilitzar-telacamaietportemalainfermeria.

Se’nvaanarcapalRon,esvaajupir,livadonarunscopetsalacamaamblavaretaivaxiuxiuejar:«Fèrula».Immediatamentvanaparèixerunesbenesqueelvanembenarsoles.ElLlopinelvaajudaraalçar-se;elRonvaposarelpeuaterraambcautelaivacomprovarquelacamaliaguantavaelpes.

—Moltmillor,ara—vadir—.Gràcies.—QuèfemambelprofessorSnape?—vapreguntar l’Hermioneambunfil

deveu,mirant-seelcosdel’Snape,queestavaestirataterradebocaterrosa.—Notéresgreu—vadirelLlopin,ques’haviaajupitalseucostatiliestava

comprovantelpols—.Nomésqueheuestatunamica…massaentusiastes.Tansols ha perdut la consciència.Mmm…Em sembla que serà millor que no elreanimemfinsquesiguemalcastell.Ensl’enduremaixí…

Ivadir:«Mobilicorpus»enveubaixa.Elcosdel’Snapeesvaalçarcomsitingués lligadesunes cordes invisibles als canells, als genolls i al coll, però elcaplipenjava,demaneraquesemblavauntitellagrotesc.Esvaquedarflotantaunpamdeterraambelspeuscaiguts.ElLlopinvaagafarlacapaquefainvisibleiselavaguardaralabutxaca.

—I dos de nosaltres ens hauríem d’emmanillar a aquesta cosa—va dir elBlack,ivatocarelBabbawambelpeu—.Persidecas.

—Jomateix—vadirelLlopin.—Ijo—vadirelRon,furiós,coixejantcapaell.ElBlackvaferaparèixerdosparellsdemanilles;enunmomentelBabbaw

vaestardret,amblamàesquerraemmanilladaalamàdretadelLlopinilamàdreta,emmanilladaalamàesquerradelRon,quefeiaunposatdedeterminació.Semblavaques’haguéspreslaveritableidentitatdel’Scabberscomuninsulta

lasevapersona.ElMalifetvasaltardelllitàgilmentiesvaposarenmarxaamblasevacuaenformaderaspalldenetejarampollesalçadadecontent.

20.Elpetódelsdemèntors

ElHarrymainohaviaformatpartd’ungruptanestrany.ElMalifetvabaixarelprimer per les escales, rere seu anaven el Llopin, el Babbaw i el Ron, quesemblavaqueparticipessinenunacursaamblescameslligades.DesprésveniaelprofessorSnapeflotantenl’aire,xocantambelspeusambcadaesglaó,mogutperlaforçadelasevapròpiavareta,ambquèelSiriusl’apuntava.Ialdarreredetot,elHarryil’Hermionetancavenelgrup.

Els va costarmolt refer el camí pel túnel. El Llopin, el Babbaw i el Ronhaviendecaminardecostat,peròelLlopinnovadeixard’apuntarelBabbawamb la vareta. Caminaven pel túnel en fila índia tan bonament com podien ianavenmolt lents.ElMalifetseguiaencapçalant lamarxa.ElHarryanava justrere el Sirius, que seguia fent flotar l’Snape cap endavant. L’Snape xocavacontínuament amb el cap al sostre, que era molt baix, i el Harry tenia laimpressióqueelSiriusnofeiacapesforçperevitar-ho.

—Saps què significa, això?—li va dir el Sirius alHarry de sobte,mentreavançavenlentamentpeltúnel—.SapsquèvoldirqueentreguemelBen?

—Quetuetslliure—vadirelHarry.—Sí…—vaferelSirius—.Peròtambésóc…Nosésit’hohandit…Sócel

teupadrí.—Sí,jahosabia—vadirelHarry.—Bé…Per si de cas als teuspares els passava alguna cosa…Emvan fer

tutorteu…—vacontinuarelSirius,nerviós.ElHarryesvaquedarparat.VoliadirelSiriuselqueespensavaquevolia

dir?—Però, és clar, entendré que et vulguis quedar amb els teus tiets —va

prosseguir el Sirius—. Però bé… No ho sé, pensa-t’ho. Un cop tot s’hagiesclarit…Sivolguessis…canviardefamília…

ElHarryvasentirunesclatd’alegriaalcor.—Què?Viureambtu?—vafer, iesvadonaruncopalcapambunaroca

quesobresortiaunamica—.MarxardecasadelsDursley?—Jam’imaginava que no voldries—va afegir el Sirius ràpidament—.Ho

entenc.Nomésque…—Etsboig?—vaferelHarry,ambunaveutanroncacomladelSirius—.És

clarquevullmarxardecasadelsDursley!Tenscasa?Quanm’hipucmudar?ElSiriusesvagirardecoppermirar-lo;elcapdel’Snapeanavafregantel

sostredeltúnel,peròalSiriusnosemblavaqueliimportésgaire.—Dedebòquevols?—vapreguntar—.Dedebò?—Oh,itant!—vaexclamarelHarry.IalacaracadavèricadelSiriusvaaparèixerelprimersomriureveritableque

elHarrylihaviavistfer.Livacanviarlacarapercomplet,comsisotaaquellamàscara famèlica hagués aparegut una persona deu anysmés jove.Durant uninstant,elHarryvareconèixerl’homequereiaalabodadelsseuspares.

Novantornaradirresfinsquenovanarribaralfinaldeltúnel.ElMalifetvaserelprimerdesortir, i eraevidentquehaviapremutelnusquehihaviaa labasedeltronc,perquèelLlopin,elBabbawielRonvansortirinoesvansentirlesbranquessalvatgesdelpicabaralla.

El Sirius va fer sortir l’Snape pel forat, i es va apartar per deixar pas al’HermioneialHarry.Finalment,totsvanserfora.

Elsjardinsdel’escolaestavencompletamentalesfosques,l’únicallumqueesveiasortiadelesfinestresdistantsdelcastell.Esvanposarenmarxasensedirres.ElBabbawcontinuavarespirantambdificultat,idetantentantdeixavaanarungemec.AlHarrylirodavaelcap.MarxariadecasadelsDursley.Sen’aniriaaviureambelSiriusBlack,elmilloramicdelseupare…Esvasentircomenunsomni…QuèpassariaquanelsdiguésalsDursleyquesen’anavaaviureambelpresfugitiuquehavienvistalatelevisió?

—Ben,unpasen fals i…—vasentirqueamenaçavaelLlopinunsmetresendavant,apuntantalpitdelBabbawamblavareta.

Caminaven amb pas feixuc pels jardins, a poc a poc les llums del castells’anavenfentmésgrans.L’SnapeseguiaflotantestranyamentdavantdelSiriusambelcappenjant.Peròaleshores…

Alcelesvamoureunnúvol.Desobtevanaparèixerombresalagespa.Elgruphaviaquedatbanyatdellumdelluna.

L’Snape va xocar amb el Llopin, el Babbaw i el Ron, que de cop i voltas’havienaturat.ElSiriusesvaquedarparalitzat.VaallargarunbraçperaturarelHarryil’Hermione.

ElHarryvaveure la siluetadelLlopina la llumde la lluna.S’haviaposatrígid,lescamesielsbraçosselivanestremir.

—Oh,Déu…—vaxisclarl’Hermione—.Aquestanitnos’hapreslapoció!

Janoésinofensiu!—Correu!—vaxiuxiuejarelSirius—.Correu!Però el Harry no podia córrer. El Ron estava emmanillat al Babbaw i al

Llopin.S’hivavolerapropar,peròelSiriuselvaagafarpelpit ielvaapartarambforça.

—Deixa-me’lami…Correu!Vansentirun fort cruixit.AlLlopin se li estavadeformantel cap. I el cos

també. Les espatlles se li encorbaven. Li creixien els cabells a la cara i a lesmans,queamés s’estaven transformant engrapes amburpes.AlMalifet se lihaviaeriçatelpèlifeiamarxaenrere…

ElLlopins’estavatransformantenhomellopifeiapetarlesmandíbules.ElSirius va desaparèixer del costat del Harry. Ell també s’havia transformat,l’enorme gos que semblava un ós va aparèixer al seu lloc. L’home llop es vaalliberardelesmanillesielgoselvaagafarpelcollielvaallunyardelRonielBabbaw,queseguienlligatsis’havienposatabarallar-secomagossos…

ElHarry estava garratibat, totalment atònit,massa absort en la batalla peradonar-sederesmés.Vaserunxiscletdel’Hermioneelqueelvaalertar…

ElBabbaw s’havia llançat sobre lavaretaque li havia caigut alLlopin.ElRon,queestavainestablesobrelacamaembenada,vaanarapetaraterra.Vansentirunaexplosió,unllampdellum…IelRonvaquedarpetrificat.Unaaltraexplosió…IelMalifetvasortirvolantpelsaires.

—Expulsiarmus!—vacridarelHarry,apuntantcapalBabbawamblasevavareta; lavaretadelLlopinvasortirvolant ivadesaparèixer—.Noetmoguis!—livatornaracridar,correntcapaell.

Però ja eramassa tard. ElBabbaw s’havia transformat. ElHarry va veurecomlasevacuapelada fuetejava lamanillaquepenjavadelbraçdelRon ivasentirques’allunyavaperlagespa.

Vansentirunudoliunsgrunyits;elHarryesvagirarivaveurel’homellopquecorria;galopavacapalbosc…

—Sirius,elBabbaws’hatransformatis’haescapat!—vacridarelHarry.ElSiriussagnava;teniaunstallsmoltprofundsalmorroial’espatlla,però

en sentir lesparaulesdelHarryesvaposara córrer ipocdesprésel sode lessevespetjadesesperdiaenladistància.

ElHarryil’HermionevancórrercapalRon.—Què li ha fet? —va xiuxiuejar l’Hermione. El Ron tenia els ulls mig

tancatsilabocaoberta.Eraclarqueestavaviuperquèelsentienrespirar,perònoelsreconeixia.

—Nohosé.El Harry va mirar al seu voltant desesperat. El Black i el Llopin havien

desaparegut… Només els quedava l’Snape, que seguia penjat de l’aire,inconscient…

—Valmésqueelspugemalcastelliavisemalgú—vadirelHarry,apartant-seelscabellsdelacara,enunintentdeferalgunacosaraonable—.Vinga…

Però aleshores van sentir uns lladrucs i un udol en la foscor; un gos quepatia…

—ElSirius—vadirelHarryambunfildeveu,escodrinyantlafoscor.Va tenirunmomentd’indecisió,peròpelRonnopodien fer resenaquells

momentsi,pelquesemblava,elBlacknos’hoestavapassantbé…ElHarryesvaposaracórrer,l’Hermioneelvaseguir.Elsvasemblarqueels

lladrucsproveniendelllacise’nvananarcapallà.ElHarry,quecorriatantcomlierapossible,vasentirunfredintensinoesvaadonardelquesignificava.

Totd’unavandeixardesentirelslladrucs.Quanvanarribaralavoradelriuvanveureperquè…ElSiriustornavaaserhome.Estavadequatregrapesaterraiesprotegiaelcapamblesmans.

—Nooo—suplicava—.Noooo…Sisplau…I aleshores el Harry els va veure. Com a mínim hi havia un centenar de

demèntors, que s’arrossegaven enmassa al voltant del llac en direcció a ells.Aquell fred intens que coneixia tan bé va començar a penetrar-lo, se li estavaofuscantlavisió;esvagirar,ivaveurequeencaran’apareixienméspertotselsvoltants;elsestavenencerclant…

—Hermione, pensa en un record feliç!—va cridar el Harry, i va alçar lavareta.Parpellejavaintensamenttractantdeveure-himillor,sacsejavaelcapperdesempallegar-sedelscritsllunyansquehaviacomençatasentir…

«Me’nvaigaviureambelmeupadrí.MarxodecasadelsDursley».Es va forçar a pensar en el Sirius, i només en el Sirius, i va començar a

cridar:—Expectopatronum!Expectopatronum!ElBlackesvaestremir,vacaureaterraiesvaquedarimmòbil,pàl·lidcom

siestiguésmort.—Expectopatronum!Hermione,ajuda’m!Expectopatronum!—Expecto…—murmuraval’Hermione—.Expecto…Expecto…Perònolisortia.Elsdemèntorsestavenmoltaprop,apocmésdetresmetres

d’ells. Van formar una sòlida barrera al voltant del Harry i de l’Hermione is’acostavencadacopmés…

—Expectopatronum!—cridavaelHarry,esforçant-sepernosentirelscritsqueliressonavenalcap—.Expectopatronum!

Un fil de fumplatejat li va sortirde lavareta i esvaquedar flotant al seuvoltant. Just en aquell instant va sentir que l’Hermione es desmaiava. S’havia

quedatsol…Completamentsol…—Expecto…Expectopatronum!ElHarryvacauredegenollsenlagespahumida.Laboiral’encegava.Vafer

ungranesforçperpensar…ElSiriusésinnocent…Ésinnocent…Estrobabé…Ijomen’aniréaviureambell…

—Expectopatronum!—vadir,sensealè.Gràciesalafeblellumquedespreniaelseupatronusinforme,vaveureque

undemèntors’aturavamoltapropseu.NopodiatravessarelnúvoldeplataqueelHarryhaviaconjurat.Unamàdemortllefiscosavasortirdesotalacapa.Vaferungestcomsivolguésescamparelpatronus.

—No… No… —feia el Harry—. És innocent… Expecto… Expectopatronum!

Notava que l’observaven, sentia la seva respiració profunda, com sil’envoltés un vent terrorífic. El demèntor que teniamés a prop semblava ques’ho estava pensant. Llavors va alçar les dues mans, aquelles mansnauseabundes…Iesvatreurelacaputxa.

Allà on hi hauria hagut d’haver ulls, només hi havia una pell fina, grisa,crostada,tibant,sobreunesòrbitesbuides.Peròteniaboca…Unforatdeforme,cavernós,quexuclavaaire iemetiaunsocomeld’unxerric-xerrac,unxerric-xerracqueanunciavalamort.

ElHarryesvaquedargarratibat,noespodiamoure,nopodiaparlar.Elseupatronusvapampalluguejariesvaesvair.Noveiares,alsullshiteniaunaboiraespessa.Haviadelluitar…Expectopatronum…Noveiares…Vasentiraquellscritstanconeguts…Expectopatronum…VabuscarelSiriusalespalpentes,ivatrobarelseubraç…Nosel’endurien…

Peròunparelldemans llefiscoseselvanagafarpelcollambforça.Elvanalçar…Sentiaelseualè…Eldemèntorlianavaaxuclarl’ànima…Sentiaelseualèputrefacte…Elscritsdelasevamareliressonavenalcap…Janotornariaasentirmaimésres…

I aleshores, a través de la boira que l’estava ofegant, va veure una llumplatejadaquecadacopbrillavamésimés…Vacaureendavantsobrelagespa…

De bocaterrosa,massa dèbil permoure’s,marejat i tremolant, elHarry vaobrir elsulls.Aquella llumenlluernadoraho il·luminava tot…Jano sentia elscrits,elfreds’esvaïa…

Alguna cosa que els envoltava a ells tres feia recular els demèntors…Elsxerricsquefeienenrespirarsesentiencadacopmésdèbils.Sen’anaven…Janofeiafred…

Amblespoquesenergiesqueliquedaven,elHarryvaaconseguiralçarelcapunparelldedits ivaveureunanimalquegalopavacapa l’altravoradel llac,

envoltat de llum. Amb els ulls enterbolits per la suor, el Harry va tractard’esbrinarquinanimalera…Brillavacomununicorn.Lluitantpermantenir-seconscient, el Harry va veure que s’aturava en arribar. Durant un instant, vaveure,gràciesalaresplendor,quealgúl’acolliaamblamàenlaireperdonar-liunscopets…Algúquelieramoltfamiliar…Perònopodiaserquefos…

ElHarry no entenia res. Era incapaç de pensar. Va sentir que es quedavadefinitivamentsenseforcesivacaurerodóaterra.

21.Elsecretdel’Hermione

—Un esdeveniment esgarrifós…Esgarrifós…És unmiracle que tots estiguinvius…Mainom’haviapassatunacosaaixí…Déumeu,quinasortque fóssiuallà,professorSnape…

—Gràcies,senyorconseller.—Jodiriaqueusdonaranl’OrdedeMerlídesegonaclasse.Deprimera,si

puc!—Dedebò,moltesgràcies,senyorconseller.—Teniuuntallmoltlleigalcap…SuposoqueésobradelBlack,oi?—Doncs no. De fet, han estat el Potter, el Weasley i la Granger, senyor

conseller.—Nopotser!—ElBlackelshaviaembruixat,men’headonatal’instant.Sis’hadejutjar

per com es comportaven, els havia fet Màgia de la Fal·làcia. Creien que erapossiblequeelBlackfosinnocent.Noerenresponsablesdelessevesaccions.Ésclarquegràciesalasevaintervenció,elBlackhauriapogutescapar…ÉsevidentquepensavenquecapturarienelBlack totsolets.Sen’hansortitennombrosesocasions… I em temoque s’ho tenenmolt cregut… I, amés, el director té lamànigaamplaambelPotter…

—Home, professor Snape… És el Harry Potter… Tots li hem fet la vistagrossaenalgunmoment…

—Doncsjonocrecquesiguiboperaellquese’ltractidemaneraespecial.Jo el tracto com qualsevol altre. I a qualsevol altre alumne se l’expulsaria del’escola per haver posat en perill els seus amics d’aquesta manera. Pensi-ho,senyor conseller: ha trencat totes les normes de l’escola (moltes de les qualss’havien instaurat per protegir-lo precisament a ell), era fora dels límitspermesos, de nit, en companyia d’un home llop i un assassí… I a més, tincmotiusperpensarques’haescapataHogsmeadediversesvegades…

—Bé…Jahoveurem,professorSnape,jahoveurem…Éscertqueelnoiha

estatunamicaeixelebrat…ElHarryelsescoltavaambelsullsclosos.Sesentiamoltdèbil.Lesparaules

lianavendelesorellesalcervell tanlentamentquelicostavamoltd’entendre-les.Elsbraços i lescameslipesavenmolt, lesparpelles també…Nolespodiaobrir.Novoliamoure’sd’aquellllittancòmodemaimés…

—Elquemésemsorprènéselcomportamentdelsdemèntors…Dedebòquenosabeuquèelshafetrecular,professorSnape?

—No,senyorconseller.Quanhetornatensijasen’anavencapalsllocsdeguàrdia…

—Increïble.IelBlack,elHarryilanoia…—Estaventotsinconscientsquanhihearribat.Aleshoresheemmordassatel

Black,l’helligat,hefetaparèixeruneslliteresielshepujatatotsalcastell.Iallàesvaaturar.AlHarryselicomençavaaespavilarelcervelliamesura

quehofeiaselidespertavaunasensaciód’inquietudal’estómac.Vaobrirelsulls.Hoveiatotborrós.Algúlihaviatretlesulleres.Estrobavaenlafoscordela

infermeria. A l’altre extrem de la sala va distingir la silueta de MadamePomfrey,queestavad’esquenainclinadasobreunllit.ElHarryvaforçarlavistaivadistingirelscabellspèl-rojosdelRonsotaelbraçdeMadamePomfrey.

ElHarryva tombarelcap.Al llitde ladreta tenia l’Hermione, il·luminadaperlallumdelalluna.Ellatambéhaviaobertelsulls,estavacompetrificada,iquanesvaadonarqueelHarrys’haviadespertat,esvaposarunditalsllavisilivaassenyalarlaportadelainfermeria.EstavaobertadebatabatielsarribavenlesveusdelCorneliusFudgeidel’Snape,queerenaforaalpassadís.

MadamePomfreyesdirigiaalllitdelHarryambpasdecidit.ElHarryesvagirarpermirar-la.Portava la rajoladexocolatamésgrossaquehaviavist a lavida.Semblavaunroc.

—Jas’handespertat?—vadirambenergia.VaposarlaxocolataalatauletadenitdelHarryivacomençaratrossejar-laambunmartellpetit.

—ComestàelRon?—vanpreguntarelHarryil’Hermioneaunaveu.—Sobreviurà—va dir Madame Pomfrey, molt seriosa—. I vostès dos es

quedaranaquífinsquejohocregui…SenyorPotter,quècoifa?ElHarrys’haviaincorporat,s’haviaposatlesulleresihaviaagafatlavareta.—Hedeparlarambeldirector—vadir.—Potter—vaferMadamePomfreyenuntotranquil·litzador—,jahapassat

tot.HancapturatelBlack.Eltenentancatadalt.D’aquíapocelsdemèntorslifaranelpetó…

—Què?ElHarryvasortirdel llitd’unbot; l’Hermionehavia fetelmateix.Peròal

corredor l’havien sentit xisclar i el Cornelius Fudge i l’Snape van entrarimmediatamentalainfermeria.

—Harry…Harry…Quèfas?—vadirelFudge,esverat—.Hauriesdeseralllit…Jahapresxocolata?—livapreguntaraMadamePomfreyansiós.

—Senyorconseller,hemdeparlarambvostè!—vaexclamarelHarry—.ElSiriusBlackés innocent!ElBenBabbawvasimular la sevamort!L’hemvistaquestanit!NopotdeixarqueelsdemèntorslifacinaixòalSirius,és…

PeròelFudgemoviaelcapisomreia.—Harry… Harry… Estàs ofuscat, acabes de passar per una experiència

terrible.Estira’talllit,quehotenimtotcontrolat.—Nohotenentotcontrolat!—vacridarelHarry—.Tenenuninnocent!—Senyorconseller,sisplau,escolti’ns—vadirl’Hermione,queeraalcostat

del Harry i es mirava el Fudge amb ulls imploradors—. Jo també he vist elBabbaw.EralaratadelRon,ésunanimàgic.ElBabbaw,ésclar,i…

—Ho veu, senyor conseller?—va fer l’Snape—. Estan totalment ofuscatstotsdos…ElBlackhafetlafeinaalaperfecció…

—Noestemofuscats!—varugirelHarry.—Senyor conseller! Professor Snape! —va exclamar Madame Pomfrey,

enfadada—.Facinelfavordemarxar.ElPotteréselmeupacient,estàtrastornatihadedescansar!

—Noestic trastornat,estic intentantexplicar-losquèhapassat!—vadirelHarryfuriós—.Sim’escoltessin…

Però de sobte Madame Pomfrey li va empapussar un tros de xocolataenorme.ElHarryesvaennuegariellavaaprofitarl’ocasióperdur-loalllitperlaforça.

—Iara,sisplau,senyorconseller,elspregoquese’nvagin.Aquestsnenshandedescansar…

Laportaesvatornaraobrir.EraelDumbledore.ElHarryesvaempassareltrosdexocolatacomvapoderiesvatornaraaixecar.

—ProfessorDumbledore,elSiriusBlack…—Per l’amor deDéu!—vaxisclarMadamePomfrey, histèrica—.Això és

unainfermeria,oquèés?Senyordirector,uspregoque…—MadamePomfrey,usdemanodisculpes,peròhedeparlarurgentmentamb

elsenyorPotterilasenyoretaGranger—vadirelDumbledoreambveuserena—.HeestatparlantambelSiriusBlack…

—Suposoque us ha explicat elmateix conte de fades que ha fet creure alPotter,oi?—livaetzibarl’Snape—.UnahistòriasobreunarataisobrequeelBabbawestàviu…

—Certament, aquesta és la història del Black —va dir el Dumbledore

observantatentamentl’Snapeatravésdelessevesulleresdemitjalluna.—I el meu testimoni no compta per a res?—va rugir l’Snape—. El Ben

BabbawnoeraaCal’Alfred,itampocnol’hevistaljardí.—Perquè estava inconscient, professor Snape! —va dir l’Hermione amb

fermesa—.S’haperdutla…—SenyoretaGranger,callid’unavegada!—Sisplau,professorSnape—vaferelFudge,alarmat—,aquestasenyoreta

estàtrastornada,hemdesercomprensius…—M’agradaria parlar amb el Harry i l’Hermione a soles —va dir el

Dumbledore, tallant—. Cornelius, Severus, Poppy, us agrairia molt que ensdeixéssiusols.

—Però,senyordirector!—vaesclatarMadamePomfrey—.Handeseguiruntractament,handedescansar…

—Aixònopotesperar—vadirelDumbledore—.Insisteixoqueensdeixeusols.

MadamePomfreyesvamossegarelllaviise’nvaanaragranspassoscapalfonsdelasala,vaentraralseudespatxivatancarlaportadecop.ElFudgevaconsultarelgranrellotgedebutxacad’orquelipenjavadel’armilla.

—Elsdemèntors jadeuenhaver arribat—vadir—.Hed’anar a trobar-los.Dumbledore,usesperoadalt.

Se’nvaanarcapalaportailavaobrirperquèpassésl’Snape,peròl’Snapenos’haviamogutdelloc.

—SuposoquenousheucregutunaparauladelahistòriadeBlack—vadirl’Snapeamitjaveu,mirantfixamentelDumbledore.

—M’agradaria parlar amb el Harry i l’Hermione a soles —va insistir elDumbledore.

L’Snapevaferunapassacapaell.—A l’edat de setze anys el Sirius Black ja va demostrar que era capaç

d’assassinar—vadirambunfildeveu—.Usenrecordeu,oi,senyordirector?Recordeuquevaintentarassassinar-me?

—Severus, continuo tenint bonamemòria, gràcies—va dir elDumbledoreserenament.

L’Snape va fer mitja volta i va sortir per la porta que el Fudgemanteniaoberta.Quanlavantancar,elDumbledoreesvagirarcapalHarryil’Hermione.Totsdosesvanposaraparlaralhora.

—Professor,lahistòriadelSiriuséscerta…NosaltreshemvistelBabbaw…—S’haescapatquanelprofessorLlopins’hatransformatenhomellop…—Ésunarata…—Esvatallarunditdelapota,vulldir,delamà…

—HaestatelBabbawquilihafetaixòalRon,noelSirius…PeròelDumbledorevaalçarlamàperaturaraquellriud’explicacions.—Araustocaescoltaravosaltres,iuspregoquenom’interrompeuperquè

tenimmoltpoctemps—vadir,serè—.NohihacapprovaquerecolzilahistòriadelBlack,exceptelavostraparaula…Ilaparauladedosbruixotsdetretzeanysnoconvenceràningú.UnbongrapatdegentvajurarquehaviavistcomelSiriusassassinavaelBabbaw.JomateixvaigdeclararqueelSiriuseraelguardasecretdelsPotter.

—El professorLlopin li ho pot confirmar…—el va interrompre elHarry,incapaçdecontenir-se.

—ElprofessorLlopinésalboscienaquestsmomentsnolipotconfirmarresa ningú.Quan torni a ser humà, ja seràmassa tard, el Sirius estarà pitjor quemort. A més, em temo molt que la majoria de bruixots desconfien tant delshomesllopquelasevadeclaracióserviriadebenpoc…IsiaaixòhiafegimqueellielSiriussónamicsdelainfància…

—Però…—Harry,escolta’m,sisplau.Jaésmassatard,m’entens?T’hasd’adonarque

laversiódelprofessorSnapeésmoltmésconvincentquelavostra.—OdiaelSirius—vadirl’Hermionedesesperada—.ItotperquèelSiriusli

vajugarunamalapassada…—El Sirius no ha actuat com un home innocent. Va atacar la Senyora

Grassa…VaentraralaTorredeGryffindorambunganivet…SenseelBabbaw,viuomort,nohihamaneraderevocarlasentènciadelBlack.

—Peròvostèenscreu,oi?—Sí,uscrec—vaferelDumbledore—.Perònotincmaneradeferqueels

altres vegin la veritat, ni puc desacatar les decisions del conseller d’AfersMàgics…

ElHarryesvaquedarmirantlacaratanseriosaquefeiaelDumbledoreidesobtevasentirqueelterraquetrepitjavahaviadesaparegut.Ambeltemps,haviacomençatapensarqueelDumbledorehopodiaresoldretot,iespensavaqueestrauria del barret una solució meravellosa. Però no… Ja no els quedava capesperança.

—Elquenecessitem—vadirelDumbledoreapocapoc,ielsseusullsblausvanpassardelHarryal’Hermione—ésméstemps.

—Però…—vacomençaradirl’Hermione.Itotd’unavaobrirelsullscomunestaronges—.Ah!

—Iara,presteu-meatenció—vadirelDumbledore,parlantenveubaixa imolt clara alhora—. El Sirius està tancat al setè pis, al despatx del professorFlitwick, que correspon a la finestra número tretze comptant des de la Torre

Oest. Si tot va bé, salvareumés d’una vida innocent avui. Però no us oblideud’això,capdelsdos:noushandeveure.Hermione, tujaconeixeslesnormes,sapsquinrischiha…No.Us.Han.De.Veure.

El Harry no entenia res. El Dumbledore havia fet mitja volta i quan vaarribaralaportaelsvadir:

—Araustancaréaquíadins.—Vamirarelrellotgeivaafegir:Faltencincminutsperalamitjanit.SenyoretaGranger,ambtresvoltesn’hihauriad’haverprou.Sort.

—Sort?—varepetirelHarry,quanelDumbledorevatancarlaporta—.Tresvoltes?Dequèparla?Quèsesuposaquehemdefer?

Peròl’Hermioneespotinejavaelcolldelvestitienvatreureunacadenad’ormoltllargaifina.

—Harry,vinecapaquí—livadir,enuntod’urgència—.Ràpid!El Harry se’n va anar cap a ella, desconcertat. L’Hermione subjectava la

cadena.ElHarryvaveurequehipenjavaunrellotgetlluent.—Vine…Ilivapassarlacadenapelcollaelltambé.—Apunt?—livaferacaud’orella.—Quèestemfent?—vapreguntarelHarry,completamentperdut.L’Hermione va fer fer tres voltes a les busques del rellotge. La sala de la

infermeriaesvadissoldre.ElHarryvatenirlasensacióquevolavaenrereatotavelocitat.Livanpassarpeldavantunmuntdecolors ideformesdifuminades.Lesorellesliestavenapuntd’esclatar.Vacridar,perònoesvasentirlaveu…Poc després va notar que trepitjava terra ferma i les imatges tornaven a sernítides.

Estrobavaalcostatdel’Hermionealvestíbuldel’escola,queestavadesert,iperlesportesobertesentravaunmuntdellumdesoldaurada.Esvagirarcapal’Hermioneivanotarquelacadenadelrellotgetlitibavaalcoll.

—Hermione,què…?—Capallà!—L’HermionevaagafarelHarrypelbraçielvaarrossegarcap

a l’armari de les escombres. El va obrir, el va empènyer cap a dins entre lesgalledesielspalsdefregar,elvaseguirivatancarlaportadecop.

—Què…?Com…?Hermione,quèhapassat?—Hem viatjat en el temps —va xiuxiuejar l’Hermione, i li va treure la

cadenadelcoll—.Treshoresenrere.ElHarry es vapessigar fort a la cama i li va fermolt demal, així queva

descartarlapossibilitatquehoestiguéssomiant.—Però…—Xxxt!Escolta!Vealgú!Crec…Crecquesomnosaltres!

L’Hermionepremial’orellacontralaportadel’armari.—Sentopassos…Sí,empensoquesomnosaltresqueanemcapalacabana

delHagrid!—Quèvolsdir?—vaxiuxiuejarelHarry—.Quesomaquíenaquestarmarii

tambéallàforaalvestíbul?—Sí—vafer l’Hermione,queseguiaamb l’orellaenganxadaa laporta—.

Estic convençuda que som nosaltres… No sembla que hi hagi més de trespersones…Icaminemlentamentperquèportemlacapaquefainvisible…

Esvaaturarpersentir-himillor.—Jahembaixatlesescalesdeldavant…L’Hermioneesvaasseureenunagalledaquehihaviatombadadelrevés;el

Harryestavaansiósperquèlicontestésalgunespreguntes.—D’onhastretaquestrellotge,oelquesigui?—Ésunreculatemps—vacontestar l’Hermioneambunmurmuri—,ime’l

vadonarlaprofessoraMcGonagalleldiaquevamarribaral’escolaperquènoemperdéscapclasse.LaprofessoraMcGonagallemvaferprometrequenohodiria a ningú. Va haver d’escriure un munt de cartes a la Conselleria perquème’ndeixessintenirun.Elsvahaverd’explicarqueeraunaalumnamodèlicaiquemaide lavidael faria servirpera resqueno fossinelsestudis…Aixíéscomhepogutanaratoteslesclassesqueemcoincidien,girantelreculatempsirevivintleshores…Però…

»Harry,noentencquèvolque femelDumbledore.Perquèenshaditquereculemtreshoreseneltemps?NoveigcomaixòpotajudarelSirius…

ElHarryselavamirar.Semblavamoltpreocupada.—Deu ser que vol que canviem alguna cosa que ha passat pels volts

d’aquella hora—va dir a poc a poc—.Què ha passat? Fa tres hores estàvemcaminantcapalacabanadelHagrid…

—Harry,parlaenpresent.FatreshoresésaixòiaramateixestemcaminantcapalacabanadelHagrid—livareplicarl’Hermione—.Acabemdesentircomsortíem…

ElHarryvaarrufarlescelles;notavaques’hiestavadeixantelcervelldetantpensar.

—ElDumbledoreenshadit…Enshaditquepodíemsalvarlavidademésd’un innocent… —I aleshores hi va caure—. Hermione, hem de salvar elBecbrau!

—Però…IaixòenquèajudaràelSirius?—ElDumbledoreenshadit…Enshaditoneralafinestra…Lafinestradel

despatxdelprofessorFlitwick!OnhihatancatelSirius!HihemdevolarambelBecbrauirescatarelSirius!ElSiriuspotescapar-seambelBecbrau…Espoden

escaparjunts!PelpocqueveiaelHarrydel’Hermioneenlafoscordel’armari,ellaestava

horroritzada.—Seràunmiraclequeaconseguimferaixòsensequeensveginingú!—Peròhohemd’intentar,no?—vadirelHarry.Esvaalçarielltambéva

prémerl’orellacontralaporta.—Nosemblaquehihaginingú…Vinga,som-hi…ElHarry va obrir la porta de l’armari.Al vestíbul no hi havia ningú. Tan

ràpidamentisilenciosamentcomvanpodervansortirdel’armaridelvestíbulivan baixar les escales de pedra de l’entrada. Les ombres ja s’estaven fentllargues, les fulles més altes dels arbres del Bosc Prohibit tornaven a serdaurades.

—Isihihaalgúmirantperlafinestra…?—vadirl’Hermione,estremint-se,mirantelcastellqueteniendarrere.

—Enshauremd’arriscar—vadirelHarryambdeterminació—.Directesalbosc,d’acord?Ensamagaremrereunarbredesd’ontinguemunabonavisió…

—Moltbé,peròfaremlavoltapelshivernacles—vadir l’Hermioneasotaveu—.EnshemdemantenirallunyatsdelaportadelacabanadelHagrid,oensveuremanosaltresmateixos!Jahidevemhaverarribat!

Senseacabard’entendrequèhaviavolgutdirl’Hermioneamballò,elHarryvasortircorrentiellalivaanaraldarrere.Vancreuarelshorts,vanarribaralshivernacles,s’hivanaturarunmomentperdescansarivancontinuar;correnttanveloçmentcompodien,vanesquivarelpicabarallaise’nvananararefugiar-sealbosc.

Un cop a l’empara de l’ombra dels arbres, el Harry va mirar enrere; unssegonsméstardvaarribarl’Hermioneesbufegant.

—Bé—vadirsensealè—,araenshemd’acostaralacabana.Harry,vigilaquenoetveginingú…

Vanvorejarelboscfurtivamententreelsarbres.Quanvanarribaraunpuntdes del qual es veia la porta de la cabana, van sentir que algú hi picava.Vancórrer a amagar-se rere un roure imponent i van treure el cap per veure quèpassava.ElHagridvaobrirlaporta,pàl·liditremolós,ivamiraralseuvoltantperveurequihaviapicat.AleshoreselHarryvasentirlasevaveu.

—Hagrid, somnosaltres. Portemposada la capaque fa invisible.Deixa’nsentrarperquèenslapuguemtreure.

—Nohauríeud’havervingut!—vadirelHagrid.Esvaapartarivatancarlaportaràpidament.

—Aixòéslacosamésraraquehemfetmai—vadirelHarryentusiasmat.—Enshemdemoureunamicaméscapallà—vaxiuxiuejarl’Hermione—.

Enshemd’acostarmésalBecbrau.Van avançar pels arbres silenciosament fins que van veure l’hipogrif, que

estavamoltnerviós,lligatalatancadel’hortdecarabassesdelHagrid.—Ara?—vapreguntarelHarryamitjaveu.—No!—vaferl’Hermione—.Sil’alliberemara,elsdelComitèespensaran

quehohafetelHagrid!Hemd’esperarfinsquel’haginvist!—Però aleshores ho haurem de fer en unminut…—va replicar el Harry.

Allòs’estavaposantcadacopmésdifícil.Enaquellmomentvansentirquees trencavaunapeçadeceràmicadins la

cabanadelHagrid.—Això és el Hagrid que ja ha trencat la gerra de la llet—va xiuxiuejar

l’Hermione—.D’aquíapocjotrobarél’Scabbers…I evidentment, uns minuts després van sentir el xisclet de sorpresa de

l’Hermione.—Hermione—va dir elHarry de sobte—. I si…? I si entrem i agafem el

Babbawijaestà…?—No!—vaexclamarl’Hermioneescandalitzada—.Peròquenoentensque

estem trencant una de les lleis més bàsiques de la bruixeria? Ningú no estàautoritzatacanviarelpassat,ningú!JahassentitelquehaditelDumbledore!Siensveuen…

—PeròsinomésensveuriaelHagridinosaltresmateixos!—Harry,quècreusquepassariasietveiessisatumateixentrantperlaporta

delacabanadelHagrid?—livapreguntarl’Hermione.—Mmm…Empensariaquem’hetornatboig—varespondreelHarry—.O

creuriaqueallòésproductedelamàgianegra…—Exacte!No ho entendries, i potser fins i tot t’atacaries a tumateix!Ho

veus?LaprofessoraMcGonagallemvaexplicarquealsbruixotsquehanjugatambeltempselshanpassatcoseshorribles…Lamajoriahanacabatmatant-seenelpassatoenelfuturperequivocació!

—D’acord…—vaferelHarry—.Tansolseraunaidea.Empensavaque…Peròl’Hermionelivadonaruncopdecolzeilivaassenyalarelcastell.El

Harryesvadesplaçarunamicapertenirmésbonavisiódelesportesdesortida.ElDumbledore,elFudgeelvelletdelComitè ielMacNair,elbotxí,baixavenperlesescalesdepedra.

—Estem a punt de sortir de la cabana! —va murmurar l’Hermione. I,òbviament,unsinstantsdespréslaportadeldarrereesvaobririelHarryesvaveuresortirambelRon,l’HermioneielHagrid.Sensdubte,allòd’estarrereunarbreiveure’sal’hortdecarabassesvaserlasensaciómésestranyaquehaviatingutenlavida.

—Tranquil,Brau.Tranquil…—livadirelHagridalBecbrau.I,dirigint-sealHarry,elRonil’Hermione,vaafegir—:Vinga,fugiu!

—Hagrid,nopodem…—Elsexplicaremquèvapassar…—Noelpodenmatar!—Us he dit quemarxeu! Ja és prou dur sense que vosaltres us fiqueu en

problemes!ElHarryvaveurecoml’Hermione,a l’hortdecarabasses, llançavalacapa

quefainvisiblesobreelRoniellmateix.—Nousentretingueu!Nousquedeuaescoltar!Van picar a la porta del Hagrid. El Comitè d’Execució havia arribat. El

Hagridesvagirarivatornaralacabana.Perònovatancarlaporta.ElHarryvanotarquelagespas’anavaaixafantalvoltantdelacabanadelHagridivasentirtresparellsdepeusques’allunyaven.Ell,elRonil’Hermionehavienmarxat…Però el Harry i l’Hermione que hi havia rere l’arbre van poder sentir el quepassavaalacabanaperquèlaportadeldarrereeraoberta.

—Onéslabèstia?—vansentirquepreguntavaelMacNair.—Fff…Fora—vadirelHagndsenseesma.ElHarryvaamagarelcapquanvaveurequeelMacNairesposavaamirar

perlafinestra.AleshoresvaparlarelFudge.—Ehem…Hagrid…Hedellegirelcomunicatoficialdel’execució.Seràun

moment. I després tu i el MacNair l’haureu de signar. MacNair, sisplau, lesnormesdeprocedimentdiuenquetutambéhasd’escoltar…

AixíqueelMacNairvadeixarlafinestra.Eraaraomai.—Espera’maquí—livaxiuxiuejarelHarryal’Hermione—.Hofaréjo.ElFudgeva iniciar el seudiscurs, elHarryva sortir dedarrere l’arbre, va

saltarlatancadel’hortdecarabassesiesvaacostaralBecbrau.

ElComitèperal’EliminaciódeBèstiesPerilloseshadeciditquel’hipogrifBecbrau,d’araendavantditelcondemnat,siguiexecutateldia6dejunyalcapvespre…

Amb molt de compte de no parpellejar, el Harry va mirar fixament aquellsferotgesulls tarongesdelBecbrauquejaconeixiai livaferunareverència.ElBecbrauesvaagenollariesvatornaraalçar.AleshoreselHarryesvaposaradeslligarlacordaqueellligavaalatanca.

El condemnat serà executat pel mètode de decapitació, que durà a terme el botxí designat pelComitè,elsenyorWaldenMacNair…

—Becbrau,tranquil—vaxiuxiuejarelHarry—,hemvingutaajudar-te.No

facissoroll…

Iperquèconsti,firmenelstestimonis.

—Hagrid,hasdesignaraquí…El Harry va estirar la corda amb totes les seves forces, però el Becbrau

s’haviaquedatclavatsobrelespotesdeldavant.—Bé,doncsacabemràpidambaixò—vadirlaveuetaaflautadadelmembre

delComitèalacabanadelHagrid—.Hagrid,potserseriamillorqueetquedessisadins…

—No,vullestaralseucostat…Novullqueesquedisol…Alacabanaesvansentirpasses.—Becbrau,mou-te!—vamurmurarelHarry.El Harry va estirar la corda que el Becbrau tenia al voltant del coll.

L’hipogrifesvaposaracaminar,agitant lesalesd’irritació.Erenatresmetresdelbosc,perfectamentvisiblesdesdelaportadeldarreredelacabana.

—Unmoment.MacNair—vadirlaveudelDumbledore—,vostètambéhadesignar.—Lespassesesvanaturar.ElHarryvaestirarmésfort lacorda.ElBecbrauvatancarelbeciesvaposaracaminarunamicamésràpid.

Elcapdel’Hermionesobresortiadeltroncd’unarbre;estavapàl·lida.—Harry,depressa!—vadirambunxiuxiueig.ElHarryencarasentialaveudelDumbledorealacabana.Li va fer una altra estrebada a la corda. ElBecbrau es va posar a trotar a

desgrat.Perfihavienarribatalsarbres.—Ràpid, ràpid!—va xisclar l’Hermione, i va sortir de darrere l’arbre per

estirarellatambélacordaiqueelBecbrauesmoguésmésdepressa.ElHarryvamirarenrere;elsarbreselstapaveniellstampocnoveieneljardídelHagrid.

—Para!—vaferl’Hermioneambunxiu-xiu—.Enspodriensentir…LaportadeldarreredelacabanadelHagrids’haviaobertdecop.ElHarry,

l’HermioneielBecbrauesvanquedarmoltquiets;finsitotl’hipogrifsemblavaestarescoltantambatenció.

Hivahaverunsilenci…Illavors…—Onés?—va fer laveueta aflautadadelmembredelComitè—.Onés la

bèstia?—Estavalligadaaquí!—vadirelbotxí,furiós—.Jol’hevist!Aquí!—Increïble —va dir el Dumbledore, que semblava que ho trobés molt

divertit.—Brau!—vaexclamarelHagridambveurogallosa.Vansentirunbrunziti

elxacd’unadestral.Enfadat,elbotxíl’haviaclavadacontralatanca.Aleshores

vansentir l’udol iaquellcopvanentendre lesparaulesqueelHagridhaviaditsanglotant.

—S’haescapat!S’haescapat!QueDéulibeneeixielbec,s’haescapat!Quellestquehasestat,Brau!

El Becbrau es va posar a estirar la corda; volia tornar amb el Hagrid. ElHarryil’Hermionevanhaverd’estirarfortideclavarelstalonsalsotaboscperimpedir-ho.

—Algúl’hadeslligat!—varugirelbotxí—.Hemderegirarels jardins ielbosc…

—MacNair, si realment algú s’ha endut el Becbrau, de debò pensa que ellladre se n’hauria anat caminant?—li va dir el Dumbledore, que continuavapassant-s’homoltbé—.Regirielcel,silivedegust…Amiemvemésdegustunatassadete.Finsitotempodriaprendreunconyac.Hagrid?

—El…Elquevulgui,professorDumbledore—vadirelHagrid,queestavaapuntdedesmaiar-sed’alegria—.Ésacasaseva…

ElHarryil’Hermioneescoltavenatentament.Vansentirpassos,elbotxíquerenegavaenladistància,elcopdelaportaidenousilenci.

—Iara,què?—vapreguntarelHarry,mirantalseuvoltant.—Enshauremdequedaraquíamagats—vadirl’Hermione,queestavamolt

esverada—. Hem d’esperar que tornin al castell. I que puguem volar amb elBecbrau fins a la finestra del Sirius. Això no serà fins d’aquí a un parelld’hores…Oh,Déumeu,aixòseràmoltdifícil…

Vamirarinquietacapalbosc.Elsolesponia.—Enshemdemoure—vadirelHarry,reflexionant—.Hemdeveureelpi

cabaralla,sinonosabremquèpassa.—Tensraó—vaferl’Hermione,estirantelBecbrau—.Però,Harry,recorda

quenoenspodenveure…Vanvorejarelboscfinsquevanarribaraungrupd’arbresdesd’onesveia

elpi.S’estavafentràpidamentdenit.—Mira,elRon!—vadirdesobteelHarry.Unasiluetacorriapel jardí, la sevaveuva ressonaren l’aire tranquilde la

nit.—Deixaenpaul’Scabbers…Deixa’lenpau…Scabbers,vineaquí…I aleshores van veure dues figuresmés que sortien del nores. ElHarry va

mirarcomellil’HermionesortiendisparatsrereelRon.IdesprésvaveurecomelRonesllançavaalterra.

—Jaetsmeu!Fuig,gatfastigós…—IaraveelSirius!—vaexclamarelHarry.Delesarrelsdelpihaviasortit

lagransiluetadelgos.VanveurequetiravaaterraelHarryidesprésagafavael

Ron…—.Des d’aquí encara ésmés horrible, oi?—va dir,mirant com el goss’enduiaelRon—.Auu!Quincopm’hadonatelpi…Iatutambé…Aixòse’mfamoltestrany…

El pi cabaralla cruixia i movia les branques més baixes; ells intentavenesquivar-lesmovent-seàgilment,mirantd’arribaralabasedeltronc.Ialeshoresl’arbrevaquedarparalitzat.

—ElMalifethapremutelnus—vadirl’Hermione.—Iarahientremnosaltres—vamurmurarelHarry—.Jasomdins.Tan bon punt van desaparèixer, l’arbre es va tornar a moure. Uns segons

desprésvansentirpassos.ElDumbledore,elMacNair, elFudge ielvelletdelComitèpujavencapalcastell.

—Justdesprésqueentréssimaltúnel!—vaexclamarl’Hermione—.NomésqueelDumbledorehaguésvingutambnosaltres…

—Però aleshores elMacNair i el Fudge també haurien vingut—va dir elHarry amargament—. I segur que el Fudge li hauria ordenat alMacNair quematéselSiriusal’acte…

Van estar observant com els quatre homes pujaven les escales de pedra idesapareixien.Durantunsminutsl’escenarivaquedardesert.Iacontinuació…

—Aquí tenimelLlopin!—vaexclamarelHarry,quanvanveureunaaltrafiguraquebaixavacorrent lesescalesdepedra icorriacomunllampcapalpicabaralla.ElHarryvamirarelcel.Elsnúvolstapavencompletamentlalluna.

VanobservarelLlopincomagafavaunabrancatrencadadeterraipremiaelnusdel tronc.L’arbreesvarelaxar ielLlopin tambévadesaparèixerpel foratentrelesarrels.

—Sihaguésagafatlacapa…—vadirelHarry—.Mira-la,allàaterra…Esvagirarcapal’Hermione.—Sihivaigcorrentil’agafo,l’Snapenoselatrobariai…—Harry.No.Ens.Poden.Veure!—Peròcometpotsquedaraquítantranquil·laobservantelquepassa?—va

rugirelHarry.S’hovapensar,ivaafegir—:Jome’nvaigaagafarlacapa!—Harry,no!L’HermionevaagafarelHarrypelvestitjustatemps.Al’acte

vansentirunacançó.EraelHagrid,quepujavaalcastellfentessesicantantaplenspulmons.Alamàduiaunaampollagran.

—Hoveus?—vaxiuxiuejarl’Hermione—.Veusquèhauriapassat?Enshemdequedaramagats.Becbrau,para!

L’hipogrif intentava frenèticament seguir el Hagrid; el Harry també es vaposaraestirarfortlacorda.VancontemplarcomelHagridserpentejavacapalcastell, finsquevadesaparèixer i aleshoreselBecbrauvadeixarde lluitarperalliberar-seivaabaixarelcapentristit.

Nidosminutsdesprés,lesportesdelcastellvantornaraobrir-seperdeixarpasal’Snape,quevasortirambmoltaempentaiesvaposaracórrercapalpi.

ElHarryvacloureelspunysquanvaveureques’aturavaalcostatdel’arbreimiravaalseuvoltant.Vaveurelacapailavaagafar.

—Deixaaixò,gosfastigós!—varugirelHarryperasimateix.—Xxxt!L’SnapevaagafarlabrancaqueelLlopinhaviafetservirperimmobilitzar

l’arbre,vaprémerelnus,esvaposarlacapaivadesaparèixer.—Doncsjaestà—vadirl’Hermioneenveubaixa—.Jasomtotsallàbaix…

Iaranoméshemd’esperarquetornemasortir…Vaagafarlapuntadelacordailavalligaral’arbrequeteniamésalavora.

Enacabat,esvaasseureaterraagafant-seelsgenollsambelsbraços.—Harry,hihaunacosaquenoentenc…Comésqueelsdemèntorsnos’han

endutelSirius?Recordoqueenshanenvoltat,ialeshoresemsemblaquem’hedesmaiat…N’hihaviatants…

ElHarry tambéesva asseure a terra.Liva explicar el quehaviavist: quequaneldemèntorqueteniamésaprops’haviatretlacaputxaihaviaacostatlaboca a la seva, una gran cosa platejada havia creuat el llac al galop i haviaobligatelsdemèntorsaretirar-se.

QuanelHarryvaacabard’explicarlahistòria,l’Hermionevaquedaramblabocaunamicabadada.

—Però,quèera?—Nomésunacosapodiaferqueelsdemèntorsmarxessin—vadirelHarry

—.Unpatronusdeveritat.Unpatronusrealmentpoderós.—Peròquil’haconjurat?El Harry no va respondre. Estava pensant en la persona que havia vist a

l’altrabandadel llac.Recordavaperfectamentquihaviapensatqueera…Peròcompodiaserquefos…?

—I no has vist qui era? —va preguntar l’Hermione encuriosida—. Unprofessor,potser?

—No—vaferelHarry—.Noeraunprofessor.—Peròhaviadeserunbruixotmoltpoderós,peraconseguirquetotsaquells

demèntorsmarxessin…Sielpatronusbrillavatant,eldeuhaveril·luminat…Nolihasvistla…?

—Sí, li he vist la cara—va dir el Harry pausadament—. Però potser hanestatimaginacionsmeves…Noteniaelcapclar…Justdesprésm’hedesmaiat…

—Peròdigue’mquit’haspensatqueera!—Crec…—ElHarryvaempassar saliva, conscientqueelqueanavaadir

semblariamoltestrany—.Crecqueeraelmeupare.

El Harry es va mirar l’Hermione, que aleshores ja estava totalmentbocabadada.Se’lmiravaambunsullsalarmatsquealhoraexpressavenunamicadepena.

—Harry,elteupare…Elteupareésmort—vadirsuaumentl’Hermione.—Jahosé—esvaapressaradirelHarry.—Creusqueeraelseufantasma?—Nohosé…No,crecqueno…Semblavadecarniossos…—Peròaleshores…—Potserhaestatunmiratge—vadirelHarry—.Peròjoelquehevist…No

hosé,tincfotosseves…Isemblavaell…L’Hermionese’lcontinuavamirantcomsiestiguéspreocupadapelseuestat

mental.—Jaséqueésdebojos—vadirelHarrysenseembuts.Esvagirarcapal

Becbrau,quegratavael terraambelbec, seguramentperbuscarcucs.PeròenrealitatnomiravaelBecbrau.Estavapensant enel seupare, i enels seus tresamics de l’ànima…Enllunat, Cuapelada, Lladruc i Forcat…Era possible quetots quatre haguessin estat als jardins de l’escola aquella nit?Cuapeladahaviareaparegutaquellvespreiaixòquetothomestavaconvençutqueeramort…Aixídoncs,era tan impossiblequeelseuparehaguésfetelmateix?Opotserhaviaestatunaal·lucinació?Lafiguraestavamassallunyperveure-laambclaredat…Itotiaixí,perunmoment,abansdeperdrelaconsciència…

Les fulles que tenien per sobre seu es movien amb la brisa. La llunaapareixiaidesapareixiarereelsnúvols.L’Hermioneesperavaassegudamirantelpicabaralla.

Aixíesvanestarmésd’unahora,finsque…—Jasortim!—vaxiuxiuejarl’Hermione.Totsdosesvanalçar.ElBecbrauvaaixecarelcap.VanveureelLlopin,el

Ron i elBabbaw sortir compodien del forat de les arrels.Aleshores va sortirl’Snape, inconscient, flotant en l’aire d’una manera estranya. I desprésl’Hermione,elHarryielBlack.

AlHarrylianavaelcoracent.Vamirarelcel.Enqualsevolmomentaquellnúvolesmouriaideixariaaldescobertlalluna…

—Harry—vamurmurarl’Hermione,comsilihaguésllegitelpensament—,noenspodemmoure.Noenspodenveure.Nopodemfer-hires…

—Així que hem de deixar que la rata s’escapi un altre cop…—va dir elHarryindignat.

—Icomvolstrobarunarataenlafoscor?—livaetzibarl’Hermione—.Nopodemfer-hires!HemtornatperajudarelSirius.Sesuposaquenohemdeferresmés!

—Doncsvaja!La llunavaaparèixer rereelnúvol.Les figuretesqueveienal jardí esvan

aturar.Despréshivahavermoltenrenou…—Jaestà,elLlopins’estàtransformant…—vamurmurarl’Hermione.—Hermione!—vaxisclarelHarrydesobte—.Enshemdemoure!—Queno,Harry,quet’heditmilcopsque…—Nointervingui!PeròésqueelLlopinestàapuntdesortircorrentcapal

bosc,ise’nstiraràasobre!L’Hermionevaferunxisclet.—Ràpid! —i d’una llampada va deslligar el Becbrau—. Ràpid! I ara on

anem?Onenspodemamagar?Elsdemèntorsarribarand’aquínores…—AcasadelHagrid!—vadirelHarry—.Nohiés…Som-hi!Iesvanposaracórrertanràpidcompodien,elBecbrauelsvaseguiramig

galop.Sentienudolarl’homellop…Javeienlacabana.ElHarryvaferunúltimesprintivaobrirlaportaperquè

l’Hermione ielBecbraupassessin;ellvaentrardesprés iva tancar laportadecop.Elgrandanèsesvaposarabordar.

—Calla, Ullal, que som nosaltres! —va dir l’Hermione, apressant-se aacariciar-lilesorellesperquèestranquil·litzés—.Enshaanatdepoc!—livadiralHarry.

—Doncssí…ElHarrymiravaperlafinestra.Desd’allàeramoltmésdifícilveureelquepassava.ElBecbrauestavamoltcontentdetornaraseracasadelHagrid.Esvaestirardavantdelfoc,vaplegarlesales,satisfet, isemblavaqueteniaganesdeferunamigdiada.

—Emsemblaque seràmillorque surti—vadir elHarry—,desd’aquínoveiemquèpassa…Inosabremquanéshorade…L’Hermionese’lvamirarambrecel.

—Que no intervindré… —va afegir el Harry volant—. Hermione, si noveiemquèpassa,comvolsquesapiguemquanéshoraderescatarelSirius?

—Moltbé…D’acord…Jom’esperoaquíambelBecbrau.PeròHarry,vésambmoltdecompte…Allàforahihaunhomellop…Ielsdemèntors…

ElHarryvatornarasortirivavoltarlacabana.Vasentirunslladrucsenladistància.AllòvoliadirqueelsdemèntorsestavenacorralantelSirius…Enunnoresl’Hermioneiellhiarribariencorrent…

ElHarry es vamirar el llac, el cor li bategava fort. La persona que haviaconjuratelpatronushaviad’aparèixerenqualsevolmoment.

DurantunafracciódesegonvaestarparatdavantlaportadelHagridsensesaberquèfer.«No.Us.Han.De.Veure».Ésclarqueellnovoliaqueelveiessin.Voliaveure.Haviadesabersi…

Els demèntors ja havien arribat. N’apareixien de tot arreu en la foscor is’arrossegavenper lavoradel llac…Anavencapa l’altrabanda, s’allunyavend’oneraelHarry…Nos’hihauriad’exposar…

ElHarryvacomençaracórrer.Nopensavaenres,nomésenelseupare…Sihaviaestatell…Sirealmenteraell…Hohaviadesaber,hohaviad’esbrinar…

Ja era molt a prop del llac, i no hi veia ningú. A l’altra banda veia unsreflexosplatejats…Elseuintentdeconjurarunpatronus…

A tocar de l’aigua hi havia unmatoll. ElHarry s’hi va amagar al darrere,mirantansiosamententrelesfulles.Al’altrabandadelllacelsreflexosplatejatsvandesaparèixerdesobte.Unsentimentd’exaltacióelvaenvair…Estavaapuntde…

—Vinga!—vadirpera simateix,observantelsvoltants—.Vinga,pare…Onets?

Perònohivaaparèixerningú.ElHarryvaalçarelcapivamirarlamuniódedemèntorsquehihaviaal’altravoradelllac.Und’ellss’haviatretlacaputxa.Elsalvadorjahauriadeserallà…Peròallànohihavianingú…

Ialeshoresselivaencendrelallumetaihovaentendre.Nohaviavistelseupare…S’haviavistaellmateix.

ElHarryvasortird’unbotdedarrereelmatollivatreurelavareta.—Expectopatronum!—vacridar.I de la punta de la vareta no va sortir un núvol de boira informe, sinó un

animalimpressionant,resplendentiamblaformabendefinida.Vaforçarlavistaperveurequèera.Semblavauncavall.L’animalvacreuarel llacalgalopivaajupir el cap per carregar contra l’eixamde demèntors…Un cop els va haverdispersat, els va perseguir al galop pel jardí i els va forçar a recular cap a lafoscor.Finalmentvandesaparèixer.

Elpatronusvafermitjavolta.VacreuarlasuperfícieplanadelllacagalopcurtendireccióalHarry.Noerauncavall.Tampocnoeraununicorn.Erauncérvol. Brillava amb la mateixa intensitat que la lluna que tenien a sobre…Tomavaaell…

EsvaaturaralmargeiesvaquedarmirantelHarryambunsgransullsdeplata.Lessevespeüllesnodeixavenmarcaa lasorra.Livaferunareverènciadelicadaamblesbanyes.IaleshoreselHarryse’nvaadonar…

—Forcat!Peròquanvaallargarlamàtremolosacapalacriatura,esvaesvair.ElHarryesvaquedar immòbil, ambelbraçestirat.Va sentirunespeülles

darrereseuielcorlivaferunbot…Esvagirarivaveurequel’HermionecorriacapaellestirantelBecbrau.

—Què has fet?—li va preguntar, furiosa—. Has dit que només sorties a

mirar!—Ensacabodesalvarlavida…—vadirelHarry—.Amaga’taquí,rereel

matollit’hoexplico.L’Hermionevaescoltarelquehaviapassatunaltrecopbocabadada.—T’havistalgú?—Sí,quenom’escoltes?M’hevistjo,peròm’hepensatqueeraelmeupare!

Nopassares!—Harry, això ésmolt fort…Has conjurat un patronus que ha fet fugir un

muntdedemèntors!Aixòésbruixeriamoltimoltavançada!—Peròésqueaquestcopsabiaquehopodiafer—vadirelHarry—perquè

jahohaviafet…Tésentit?—Nohosé…Harry,mira!L’Snape!Totsdosesvanposaraobservarelquepassavaal’altrabandadel llacper

entre les fulles del matoll. L’Snape havia recobrat la consciència. Estavaconjurantlliteresperendur-seelscossosinertsdelHarry,l’HermioneielBlack.Alcostatseujaflotavaunaquarta llitera,quesensdubtecarregavaelRon.Enacabatse’lsvaenduratotscapalcastellamblaforçadelavareta.

—Jaésgairebél’hora—vadir l’Hermioneangoixada,mirant-seel rellotge—. Queden quaranta-cinc minuts perquè el Dumbledore tanqui la porta de lainfermeria.HemderescatarelSiriusitornar-hiabansquealgús’adoniquenohisom…

Van esperar observant el moviment dels núvols que es reflectia sobre lasuperfíciedelllacmentreelmatollquetenienaldavantxiuxiuejavaamblabrisa.ElBecbrau,ques’estavaavorrint,esvaposarabuscarcucsunaltrecop.

—Creusqueéspossiblequejasiguiallàdalt?—vadirelHarry,consultantelseurellotge.Vamirarcapalcastelliesvaposaracomptarfinestres.

—Mira!—vaxiuxiuejarl’Hermione—.Algúsurtdelcastell!Quideuser?ElHarryvaforçarlavista.L’homecorriapeljardíendireccióaunadeles

entrades.Algunacosaqueduiaalcinturólivabrillar.—ÉselMacNair!—vaexclamarelHarry—.Elbotxí!Hasortitabuscarels

demèntors!Hermione,jaésl’hora…L’Hermione va posar lesmans sobre la gepa delBecbrau i elHarry la va

ajudaramuntar-lo.Aleshoresellvarecolzarelpeuenunadelesbranquesdelmatollivapujaraldavant.Vaagafarlacordaquepenjavadelcolldel’hipogrifilahivalligaral’altrabandadelcollarperquèfesderegnes.

—Apunt?—livapreguntaral’Hermioneambunmurmuri—.Agafa’tfortami…

ElHarryvadonar-liuncopdetalóalaillada.L’hipogrifesvaenlairar.ElHarryesvaarraparalseucosambelsgenolls;

darrereseuaquellesalesenormesbatienpoderosament.L’HermioneesvaagafarfortalacinturadelHarryianavadientperasimateixa:

—Nom’agradagensaixò,gens…ElHarryvaapressarelBecbrauivanvolarsilenciosamentcapalspisosmés

alts del castell…ElHarry va estirar fort la regna esquerra perquè el Becbraugirés i aleshores es va posar a comptar les finestres que anaven passant finsque…

—Xoo!—vacridar,estirantlesduesregnesalhoratanfortcompodia.ElBecbrauvaminorarlavelocitatifinalmentesvaaturar,totiqueseguien

oscil·lantmigmetreamuntiavallperquèl’hipogrifnopodiadeixardebatrelesalesperflotarenl’aire.

—Mira’l!—vaexclamarelHarryquanenund’aquellsmovimentsamuntvaveureelSiriusal’altrabandadelafinestra.

VaallargarelbraçiquanlesalesdelBecbrauvanbaixarvapoderdonaruncop a la finestra. El Black va alçar la vista i es va quedar estupefacte. Es vaaixecardelacadira,vacórrercapalafinestraivaprovard’obrirla,peròestavatancadaambclau.

—Aparta’t!—li vadir l’Hermione, que es va treure la vareta sensedeixard’agafar-sealHarryambelbraçesquerre.

—Alohomora!Lafinestraesvaobrirdebatabat.—Puja…Notenimgairetemps—vadirelHarry,aferrant-sealcolllliscós

delBecbrauperquènoesmogués—.Hasdemarxar…Vénenelsdemèntors.ElMacNairelshaanatabuscar.

ElBlackva recolzar lesmansa l’ampitde la finestra ivapujar-hi.Va serunasortqueestiguéstanprim.EnuninstantvaaconseguirpassarunacamapersobrelaronyonadadelBecbrauimuntarsobrel’hipogrifrerel’Hermione.

—Jahi som,Becbrau, amunt!—vadir elHarry, fent-li una estrebada a lacorda—.Capalatorre!

L’hipogrifvaestendre les sevesales imponents ivansortirvolantcapa laTorre Oest. El Becbrau va aterrar sorollosament rere els merlets i el Harry il’Hermionevanbaixarsenseperdretemps.

—Sirius, val més que te’n vagis, ràpid! —va dir el Harry esbufegant—.ArribaranaldespatxdelFlitwickd’aquíanoresidescobriranquehasfugit.

ElBecbrauvapiafarivatirarelcapenrere.—Comestàl’altrenoi?Ron,esdeia?—vapreguntarelSiriusansiós.—Esrecuperarà…Encaraestà inconscient,peròMadamePomfreydiuque

podràcurar-lo.Iarava,vés-te’n!PeròelBlackseguiamirant-seelHarry.

—Nosécomagrair-teque…—Vés!—vancridarelHarryil’Hermioneaunaveu.ElBlackvaagafarlesregnesdelBecbrauielvafergirarcapalcelimmens.—Enstornaremaveure—vadir—.Harry,esnotaqueetsfilldelteupare…IvadonaruncopdetalóalailladadelBecbrau,quevaestirarlesalesiel

Harryil’Hermionevanhaverderecular.L’hipogrifesvaenlairardenou…Ellielseugenetesvanfercadacopméspetits,peròelHarrynovadeixardemirar-los…Finsqueunnúvolvataparlalluna…Ivandesaparèixer.

22.Méscorreupermussol

—Harry!L’Hermione li estirava la màniga mirant-se el rellotge. Tenim exactament

deu minuts per tornar a la infermeria sense que ens vegin… Abans que elDumbledoretanquilaportaambpanyiclau…

—D’acord—vaferelHarry,ivamirarelcelperúltimcop—.Som-hi!Es van esmunyir per una porta que donava pas a una escala de cargol de

pedramoltestreta.Enarribarabaixvansentirveus.Esvanenretirarcontra laparetivanescoltar.ElsvasemblarqueerenelFudgeil’Snape.Caminavendepressapelcorredorquehihaviaalspeusdel’escala.

—EsperoqueelDumbledorenohipositraves—deial’Snape—.Esfaràaramateix,elpetó?

—Sí, tan aviat com elMacNair torni amb els demèntors. L’afer Black haestatforçavergonyantperanosaltres.Nosabeulesganesquetincd’informarelPeriòdicProfèticquejaésnostre…Nom’estranyariaqueusvolguessinferunaentrevista,professorSnape…ItanbonpuntelHarryrecuperielseny,segurquevoldràexplicar-loscomelvausalvar…

ElHarryesvahaverdemossegarlallengua.Vacopsarunaespurnad’aquellsomriuredesagradabledel’Snapequanelsdoshomesvanpassarperdavantdel’amagatallonerenl’Hermioneiell.Elspassosesvanperdrepassadísenllà.ElHarry i l’Hermionevanesperarunmomentfinsaestarsegursquesen’havienanat iesvanposaracórrerendireccióoposada.Avallperunaescala,perunaaltra,alllargd’unpassadís…Aleshoresvansentirunesriallotesmésenllà…

—ElPeeves!—vaxiuxiuejarelHarryivaagafar l’Hermionepelcanell—.Amaguem-nos!

Ivanentrardinsunaclassebuidaquetenienamàesquerrajustatemps.ElPeeves anava rebotant pel corredor amb esperit demolidor, rient com uncondemnat.

—És fastigós! —va dir l’Hermione amb l’orella enganxada a la porta—.

Segur que està content perquè es pensa que els demèntors estan a puntd’executar el Sirius… —Va consultar el rellotge i va afegir—: Harry, ensquedentresminuts!

Van esperar que la veu mesquina del Peeves es perdés en la distància illavorsvansortirdel’habitacióperarrencaracórrerdenou.

—Hermione… Què passaria si… si no tornéssim a temps…, si elDumbledoretanquéslaporta?—vapreguntarelHarryesbufegant.

—Novullnipensar-hi!—esvahorroritzarl’Hermione,ivaconsultardenouelrellotge—.Unminut!

Havienarribatalpassadísonestrobaval’entradaalainfermeria.—Perfecte, sento el Dumbledore —va dir l’Hermione nerviosa—. Vinga,

Harry!Vanavançarsilenciosamentpelpassadís.Laportaesvaobrir.Vanveureel

Dumbledored’esquena.—Araustancaréaquíadins—vansentirquedeia—.Faltencincminutsper

alamitjanit.SenyoretaGranger,ambtresvoltesn’hihauriad’haverprou.Sort.ElDumbledorevasortirdel’habitació,vatancarlaportaivatreurelavareta

perbarrar-laambmàgia.Aterrits,elHarryil’Hermionevanferunúltimesprint.ElDumbledorevaalçarlavistaiasotaelbigotillargiplatejatselivadibuixarunsomriure.

—Què?—vapreguntar,serè.—Ho hem aconseguit!—va exclamar elHarry sense alè—.El Sirius s’ha

escapatacolldelBecbrau…ElDumbledorevasomriureencaramés.—Ben fet, nois. Em sembla…—I va parar l’oïda per veure si sentia cap

sorollalainfermeria—.Itambéemsemblaquejausn’heuanat.Entreu,queustancaré.

ElHarryil’Hermionevanentraralainfermeria.NohihavianingúapartdelRon, que estava immòbil al llit del fons. Ja s’estaven ficant ells als seus llitsquanvansentirelpanyferclic;l’Hermioneesvaamagarelreculatempssotaelvestit.UninstantdesprésMadamePomfreyvasortirenèrgicadelseudespatx.

—Jahamarxateldirector?Japuccuidarelsmeuspacients?Estavademoltmalhumor.ElHarryil’Hermionevanpensarqueeramillor

acceptar la xocolata que els donava i callar. Madame Pomfrey es va quedarplantadaallàaldavantperassegurar-sequeselamenjaven.AlHarrylivacostarmolt d’empassar-se-la. Tant ell com l’Hermione estaven esperant, amb l’oïdaatenta ielsnervisa flordepell…Ialeshores,quanesprenienelquart trosdexocolata que els donava Madame Pomfrey, van sentir un bram irat en ladistànciaqueveniad’algunllocperdamuntd’ells.

—Quèhaestat,això?—vadirMadamePomfreyesverada.Van començar a sentir unes veus furioses, cada cop més fortes. Madame

Pomfreyvamirarcapalaporta.—Peròquèfan?Despertaranatothom!ElHarryvaprovard’entendrequèdeienlesveusques’acostaven…—Professor Snape, deu haver desaparegut. Hauríem d’haver deixat algú a

l’habitacióambell.Déumeu,quanaixòsesàpiga…—No ha desaparegut!—va rugir l’Snape, ara ja ben a prop—.Un no pot

aparèixerodesaparèixerenaquestcastell.AixòéscosadelPotter!—ProfessorSnape,sigueuraonable…ElHarryeraalainfermeria…Bum!Laportadelainfermeriaesvaobrirdecop.ElFudge,l’SnapeielDumbledorevanentraralasalaambpasdecidit.Tan

sols el Dumbledore semblava tranquil. De fet, semblava que s’ho estiguéspassantd’allòmésbé.AlFudgese’lveiaenfadat.Il’Snapeestavaforadesi…

—Confessi,Potter!—vadir,cridantcomunboig—.Quèhafet?—ProfessorSnape!—vaxisclarMadamePomfrey—.Controleu-vos!—Professor Snape, sisplau, sigueu raonable —va insistir el Fudge—. La

portaestavabarrada,hoacabemdeveure…—L’han ajudat a escapar-se, ho sé! —va bramar l’Snape assenyalant el

Harryil’Hermione.Tenialacaradeformadad’irailisaltavencapellans.—Peròhome,voleucalmar-vos!—livaetzibarelFudge—.Aixòquedieués

unaximpleria!—VósnoconeixeuelPotter!—varugirl’Snape—.Hohafetell,séqueho

hafetell!—Aviam,Severus—vadirelDumbledoresenseperdrelacalma—,penseu-

hiunamica.Aquestaportahaestatbarradad’ençàquehemarxat,fadeuminuts.MadamePomfrey,quehansortitdelllitaquestsdosnois?

—Iés clar queno!—va respondreMadamePomfrey, ofesa—. Johe estatambellsdesqueusn’heuanat!

—Doncsestàclar,Severus—vadirelDumbledoreafablement—.TretquevulgueudirqueelHarryil’Hermionepodenseradosllocsalmateixtemps,noveigperquèelshemdemolestarmés.

L’Snape es va quedar palplantat, mort de ràbia. Va mirar el Fudge, ques’haviaquedatatònitdavantdelseucomportament, idespréselDumbledore,aquielsullslibrillavenrerelesulleresdemitjalluna.Vafermitjavoltaivasortirdelasalacomuntro.

—L’amic sembla una mica desequilibrat —va dir el Fudge, amb els ullsclavatsalaporta—.Jodevostèelcontrolaria,professorDumbledore.

—Oh, no, no està desequilibrat —va dir el Dumbledore, sense donar-hiimportància—.Nomésestàdecebut.

—Doncsnoésl’únic!—vaexclamarelFudge—.DemàelPeriòdicProfèticserà una festa!Havíem capturat elBlack i se’ns ha tornat a escapar dels dits!Només cal que es faci públic que l’hipogrif també ha fugit i seré la riota detothom!Bé,valmésqueme’nvagiainformarlaConselleria…

—I els demèntors?—vapreguntar elDumbledore—.Confio que els faranforadel’escola…

—Oh,sí,ésclar,sen’haurand’anar—vadirelFudge,mentreespassavaelsditsdistretamentpelscabells—.Mainom’hauriaimaginatqueintentarienfer-lielpetóaunnoi innocent…Estancompletament foradecontrol…Nopot ser,això, els enviaré tots a Azkaban aquesta nit. Potser podríem posar dracs, pervigilarlesentrades…

—AlHagridliagradariamolt,això—vadirelDumbledore,somrientcapalHarry i l’Hermione. Quan el Fudge i ell van sortir de la infermeria,MadamePomfreyvacórrercapalaportailavatancardenou.Remuganttotaempipada,vatornaralseudespatx.

Algúvagemegara l’altrapuntade lasala.ElRons’haviadespertat.Esvaincorporar,esvafregarelcapivamiraralseuvoltant.

—Què…?Quèhapassat?—vamurmurar—.Harry?Quèhifem,aquí?OnéselSirius?OnéselLlopin?Quèpassa?

ElHarryil’Hermioneesvanmirar.—Explica-li-hotu—vadirelHarry,ivaagafarunaltretrosdexocolata.

Quan l’endemà al migdia el Harry, el Ron i l’Hermione van sortir de lainfermeriaesvan trobar l’escolabuida.Comque feiamoltbondia i jahavienacabatelsexàmens,tothomsen’haviaanataHogsmeade.PeròcomqueelRonil’Hermione no tenien ganes d’anar-hi es van quedar amb el Harry al jardícomentant els extraordinaris esdevenimentsde lanit anterior,preguntant-seondevienserelSiriusielBecbrauenaquellsmoments.Esvanestiraralavoradelllac a observar el calamar gegant i elHarry es va quedar absortmirant l’altravora del llac.No feia ni vint-i-quatre hores que el cérvol havia estat allà ambell…

Desobtealgúelsvaferombra.VanalçarlavistaivanveureunHagridambullsdenohaverdormitgaireques’eixugavaelfrontambundelsseusmocadorsquesemblavenllençolsiqueelssomreia.

—Jaséquenohauriad’estarcontentdesprésdelquevapassarahir—vadir—perquèelBlackesvatornaraescapar…Peròsabeuquè?

—Què?—vanfertotstresalhora,fentveurequeestavenencuriosits.

—QueelBrauestàviu!Esvaescapar!Éslliure!Hoheestatcelebranttotalanit!

—Quebé!—vadirl’HermioneiesvamirarelRonambreprovacióperquèsemblavaqueestiguésapuntdeposar-seariure.

—Oh,itant!Suposoquenoelvaiglligarbé—vadirelHagrid,mirantalseuvoltant entusiasmat—. Però aquest matí he patit una mica… He pensat quepotsers’hauriatrobatelprofessorLlopinpeljardí…PeròelLlopinm’haditqueahiralanitnoesvamenjarres…

—Què?—vaferelHarryal’acte.—Renoi,quenoushohanexplicat?—vaferelHagrid,que janosomreia

tant.Vaabaixarlaveu,totiquenohihavianingúalavoraivadir—:Ésqueresultaque…L’SnapeelshohaditalsdeSlytherinaquestmatí…Espensavaquetothomjahosabia…QueelprofessorLlopinésunhomellop.Iahiralanitvaestarrondantpelsjardins.Aras’estàfentlamaleta,ésclar.

S’estàfentlamaleta?—varepetirelHarry,esverat—.Perquè?—Doncsperquèmarxa,no?—varespondreelHagrid,sorprèsqueelHarry

preguntésallò—.Hacessataprimerahoradelmatí.Diuquenoespotarriscarquetorniapassar.

ElHarryesvaposardretd’unbot.—Vaigaveure’l—elsvadiralRonial’Hermione.—Peròsijahacessat…—Nosemblaquepuguemfer-hires…—M’ésigual.Elvullveure.Aratorno.LaportadeldespatxdelLlopinestavaoberta.Jahaviaempaquetatlamajoria

delescoses.Alcostatdel’aquaribuitdelganyotus,hitenialasevavellamaleta,oberta i gairebé plena. El Llopin estava inclinat sobre l’escriptori fent algunacosainovaalçarelcapfinsqueelHarryvapicaralaporta.

—T’hevistvenir—vadirambunsomriure,ivaassenyalarelpergamíques’estavamirant.EraelMapadeMagatotis.

—AcabodeparlarambelHagrid—vadirelHarry—,im’haditquehaviacessat.Perònoéscert,oi?

—Emtemomoltquesíquehoés—vadirelLlopin.Vacomençaraobrircalaixosiabuidar-losalamaleta.

—Però, per què?—va preguntar el Harry—. Perquè els de la Conselleriad’AfersMàgicsespensenquevaajudarelSirius?

ElLlopinse’nvaanarcapalaportailavatancar.—No.ElprofessorDumbledorevaaconseguirconvèncerelFudgequejotan

solsvoliasalvarlesvostresvides.—Vasospirarivacontinuar—:Iperal’Snapeaixòhaestatlagotaquehafetvessarelvas.Crecqueelfetdeperdrel’Ordede

Merlíl’hatrastocat.Aixíqueaquestmatíal’horad’esmorzar,seliha«escapat»quesócunhomellop.

—Perònopotmarxarnomésperaixò!—vaexclamarelHarry.ElLlopinvasomriure.—Harry, demà al matí arribarà una pluja de mussols de part de tots els

pares…Ningúnovolqueunhomellopsiguimestredelsseusfills.Idesprésdelquevapassarahiralanit,hoentenc.Podriahavermossegataqualsevol…Aixònopottornarapassar.

—PeròsivostèéselmillorprofessordeDefensaContralesForcesdelMalquehemtingutmai!—vaexclamarelHarry—.Novullquemarxi!

ElLlopinvaferungestambelcapinovadirres.Vacontinuarbuidantelscalaixos. Però quan el Harry s’esforçava a trobar un bon argument perquè esquedés,vadir:

—Segonselquem’haexplicataquestmatíeldirector,ahiralanitvassalvarunmuntdevides,Harry.Peròdelqueesticespecialmentorgullósésdelquehasaprèsaquestany.Explica’mallòdelpatronus.

—Iaixòcomhosap?—vapreguntarelHarry,admirat, ivaoblidarelqueestavapensant.

—Què,sino,hauriapogutferrecularelsdemèntors?El Harry li va explicar al Llopin el que havia passat. Quan va acabar, el

Llopintornavaasomriure.—Sí,tensraó,elteupareestransformavaencérvol—vadir—.Ésperaixò

quelidèiemForcat.ElLlopinvaposarelsúltimsllibresqueliquedavenalamaleta,vatancarels

calaixosiesvagirarcapalHarry.—Té…AhiralanitvaigportaraixòdeCal’Alfred—referint-sealacapa

quefainvisible—.I…—S’hovapensarialfinaltambélivadonarelMapadeMagatotis—.Janosócprofessorteu,aixíquenoemsentoculpablepertornar-teaixò.Jonoelvullperares,isuposoqueelRon,l’Hermioneitusabreutreure’nprofit.

ElHarryesvamirarelmapaivasomriure.—ProfessorLlopin, emvadir que aEnllunat,Cuapelada,Lladruc iForcat

elshauriaagradatajudar-meaescaparde l’escola.Quehohaurien trobatmoltdivertit.

—Iéscert—vadirelLlopin,tancantlamaleta—.Estictotalmentconvençutque el James s’hauria decebutmolt si el seu fill no hagués fet servirmai elspassadissossecretsd’aquestcastell.

Algú va picar a la porta. Ràpidament el Harry es va amagar el Mapa deMagatotisilacapaquefainvisiblealabutxaca.

EraelprofessorDumbledore,quenoesvasorprendregensdeveureelHarryallà.

—Remus,teniuelcotxedecavallsalaporta—vadir.—Gràcies,senyordirector.ElLlopinvaagafarlamaletavellail’aquari.—Bé,doncs…Adéu,Harry—esvaacomiadar,ambunsomriure—.Haestat

unplaerserprofessorteu.Esticsegurqueenstornaremaveure.Senyordirector,noésnecessariquem’acompanyeualaporta,puctotsol…

—Comvulgueu.Adéu, doncs,Remus—vadir elDumbledore sòbriament.ElLlopinvareclinarl’aquaridelganyotusunamicaperpoderencaixardemansambelDumbledore.IdesprésvasomriurealHarryperúltimcopise’nvaanar.

ElHarryesvaasseurealacadiraquehaviadeixatbuida,miranttristelterra.Vasentirquelaportaestancavaivaalçarelcap.ElDumbledoreseguiaallà.

—Harry,perquèestàstantrist?—livapreguntar,afable—.Hauriesd’estarmoltorgullósdetumateixdesprésdelquevasferahiralanit.

—Nova servirde res—vadir elHarryambamargor—.ElBabbawesvaescapar.

—Quenovaservirderes?—vapreguntarelDumbledoreambveusuau—.Vaservirdemolt,Harry.Vasajudarqueesdescobrís laveritat.Vassalvarunhomeinnocentd’undestíterrible.

«Terrible».AlHarryse livadespertar lamemòria.«Méspoderós i terriblequemai…».LapredicciódelaprofessoraTrelawney!

—ProfessorDumbledore…Ahir,desprésdeferl’examendeFuturologia,laprofessoraTrelawneyesvaposarmoltestranya.

—Ah sí?—va fer elDumbledore—.Vols dir…?Més estranya del que éshabitual?

—Sí…Vaferunaveumoltprofundaielsullsselivanquedarenblancivadirque…VadirqueelservidordeVoldemortretornariaambelseuamoabansdelamitjanit…Vadirqueelservidorl’ajudariaatornaralpoder.—ElHarryesva aturar per mirar el Dumbledore—. I després va tornar a ser normal i norecordavaresdelquehaviadit.Potserquefos…?Potserquefesunapredicciódedebò?

AlDumbledorenose’lveiagaireimpressionat.—Saps,Harry?, crec que sí—va dir reflexiu—.Qui ho hauria dit…Amb

aquestajafanduesprediccionsencertades.Crecquelihauriad’apujarelsou…—Però… —el Harry se’l va mirar, desconcertat. Com podia ser que el

Dumbledores’hoprenguéstanalalleugera?—.Però…VaigserjoquivadiralSirius i al Llopin que no matessin el Babbaw! I per tant serà culpa meva siVoldemorttornaalpoder!

—No,nohoserà—vadirelDumbledore,serenament—.Harry,nohasaprèsres de l’experiència amb el reculatemps?Les conseqüències dels nostres actessóntancomplexes, tanesparses,querealmentpredirel futurésunatascamoltcomplicada… La professora Trelawney, que Déu l’empari, n’és una provavivent.VaserunactemoltnoblequelisalvessislavidaalBabbaw.

—Però,isiajudaVoldemortatornaralpoder?—ElBabbawetdeulavida.HasenviataenVoldemortunhomequeestàen

deuteambtu.Quanunbruixotsalvalavidad’unaltrebruixot,escreaentreellsun lligam…IdubtomoltqueVoldemortvulguiun servidorqueestà endeuteambelHarryPotter.

—Jo no vull tenir lligams amb elBabbaw!—va exclamar elHarry—.Vatrairelsmeuspares!

—Harry,aixòformapartdelamàgiamésprofundaiimpenetrable.Confiaenmi…Potser arribarà el dia en què t’alegraràsmolt d’haver-li salvat la vida alBabbaw.

Al Harry allò no li cabia al cap. EI Dumbledore feia cara de saber quèrumiava.

—Harry, jo coneixiamolt bé el teu pare, tant durant l’època que va ser aHogwarts comdesprés—va dir afable—.Ell també li hauria salvat la vida alBabbaw,n’esticconvençut.

El Harry es va mirar el Dumbledore. Ell no se’n riuria… Li ho podiaexplicar…

—Ahir a la nit…Quan em vaig veure a l’altra banda del llac…Em vaigpensarqueeraelmeuparequihaviaconjuratelpatronus.Vaigcreurequeeraell…

—Unerrorcomprensible—vadirelDumbledoredolçament—.Suposoquedeusestar cansatde sentir-ho,Harry,peròéscertque t’assemblesmoltíssimaell.Excepteenelsulls…Tenselsullsdelatevamare.

ElHarryvamoureelcap.—Vaig ser ximple, pensant-me que era ell —va murmurar—. Sé

perfectamentqueésmort.—Harry, les persones que estimem no ens deixen en morir. Les revivim

intensamentenelsmomentsmésdifícils.El teupareviuen tu, i esmostrademanera evident quan el necessites. Per què creus que ahir vas conjurar unpatronustanespecial?Forcatvatornaragaloparahiralanit.

ElHarry va necessitar una estona per entendre el que li acabava de dir elDumbledore.

—Ahir el Sirius em va explicar com van arribar a fer-se animàgics—vaexplicar-li el Dumbledore amb un somriure—. És increïble que ho

aconseguissin… I encara més que jo no me n’assabentés. Aleshores vaigrecordar la insòlita formaquehaviapresel teupatronuspercarregarcontraelsenyorMalfoyeldiadelpartitdequidditchcontraRavenclaw.Aixíquesíquevasveureelteupareahiralanit…Vasortirdedinsteu.

El Dumbledore va sortir del despatx i va deixar el Harry completamentconfósiabsort.

ElsúnicsquevansaberlaveritablehistòriadelquehaviapassatlanitenquèelSirius, el Becbrau i el Babbaw havien desaparegut van ser el Harry, el Ron,l’HermioneielprofessorDumbledore.Amesuraques’acostavalafidelcurs,elHarryvasentirunmuntdeteoriessobreelquehaviapassat,peròcapnoesvaacostaralaveritat.

El Malfoy estava furiós pel que havia passat amb el Becbrau. EstavaconvençutqueelHagridhaviatrobat lamaneradesalvar l’hipogrif isemblavaestarmoltofèspelfetqueunguardaboscelshaguésguanyatlapartidaaellialseupare.Alseutorn,elPercyWeasleyteniamoltadirsobrelafugadelBlack.

—SiaconsegueixoentraralaConselleria,faréunmuntdecanvisenelCodiPenal dels bruixots! —li va dir a l’única persona que es prenia la molèstiad’escoltar-lo…,lasevanòviaPenèlope.

Per molt que fes un temps esplèndid, per molt que a l’escola regnés unambient de felicitat, per molt que sabessin que havien aconseguit gairebél’impossiblealliberantelSirius,elHarrymainohaviaarribata la fid’uncursescolartantrist.

Ésclarqueellnoeral’únicaquilifeiapenaqueelprofessorLlopinhaguésmarxat.TotselsseuscompanysdeclassedeDefensaContralesForcesdelMalestavenconsternatsperlasevadimissió.

—Com creieu que serà el de l’any vinent? —va preguntar el SeamusFinnigan,desesperat.

—Esperoquesiguiunvampir—vadirelDeanThomas.Però lamarxadelprofessorLlopinnoera l’únicque torbavaelHarry. Iés

que no podia evitar pensar en la predicció de la professora Trelawney. Nodeixava de preguntar-se on devia ser el Babbaw en aquells moments i si jas’hauriaretrobatambVoldemort.Peròallòquel’angoixavaméseraquehauriade tornar a casa delsDursley.Durant unamitja hora, unamitja hora gloriosa,haviapensatqueapartirde llavorsviuriaambelSirius…Elmilloramicdelsseuspares…Allòhauriaestatlacosaméssemblantarecuperarelseuparequelipodiahaverpassat.I,encaraquenotenirnotíciesdelSiriuseraunabonanotíciaperquè volia dir que havia aconseguit amagar-se, el Harry no podia evitarentristir-sequanpensavaenlanovavidaquehauriapogutteniriquenotindria.

Les notes van sortir l’últim dia del curs. El Harry, el Ron i l’Hermionehavienaprovat totes les assignatures.ElHarry esva sorprendremolt deveureque havia passat Pocions i tenia el pressentiment que el Dumbledore haviaintervingut perquè l’Snape no el suspengués deliberadament. La manera coml’Snape s’havia comportat amb el Harry durant l’última setmana havia estatalarmant.ElHarrymainos’hauria imaginatqueelmenyspreuqueprèviamentsentiaperelll’Snapepoguésaugmentar,peròs’equivocava.Cadavegadaqueelmirava,al’Snapeselideformavalacarainodeixavademoureelsdits,comsiesmorísdeganesdeposar-los-hialagola.

ElPercyhaviapassatelsexàmensdeMAGambunesnotesexcel·lents, ielFred i el George se n’havien sortit prou bé dels de GNOM. Per tercer anyconsecutiu,iengranpartgràciesalsespectacularsresultatsquehaviaobtingutalcampionatdequidditch,GryffindorhaviaguanyatlaCopaInterresidències.IpertantlafestadefinaldecursvaserdecolorescarlataiorilatauladeGryffindorvaserlaméssorollosadetotes,enunmardecelebracions.FinsitotelHarryvaaconseguir oblidar-se que l’endemà hauria de tornar a casa dels Dursley i vamenjar,beure,parlaririurecomelsaltres.

L’endemà al matí, després que el Hogwarts Express sortís de l’estació deHogsmeade,l’HermionevadonaralHarryialRonunanotíciasorprenent.

—Aquestmatí,abansd’esmorzar, lihedita laprofessoraMcGonagallquevulldeixarMuggleologia.

—Peròsil’hasaprovadaambuntres-centsvintsobrecent!—vaexclamarelRon.

—Ja —va sospirar l’Hermione—. Però no vull passar un altre curs comaquest.Elreculatempsm’estavatornantboja.L’hetornat.SenseMuggleologiaiFuturologiapodréferunhorarinormal.

—Hermione,ésincreïblequeenshoamaguessis—vadirelRonressentit—.Sesuposaquesomamicsteus!

—Vaigprometrequenohodiriaaningú—vadirl’Hermione,migrenyant-lo, i va mirar el Harry, que observava com Hogwarts desapareixia rere unamuntanya.Notornariaaveurel’escolafinsalcapdedosmesos…

—Vinga, Harry, anima’t! —li va dir l’Hermione, entristida de veure’ld’aquellamanera.

—Estic bé —va fer el Harry immediatament—. Estava pensant en lesvacances.

—Jotambéhepensatenlesvacances—vadirelRon—.Harry,hasdevenirapassarunsdiesacasameva.Parlaréambelsmeusparesiettrucaré.Arajaséferserviruntontòfon…

—Ron,ésdiutelèfon—livaetzibarl’Hermione—.TusíquehauriesdeferMuggleologial’anyqueve…

ElRonnolivafercas.—Aquestestiufaranelmundialdequidditch!Quèetsembla,Harry?Sivéns

per aquelles dates podremanar a veure algunpartit! Segur que almeupare lidonaranentradesalafeina…

AquellapropostavaaconseguiranimarelHarry.—D’acord…SegurqueelsDursleyestarancontentíssimsquemarxi…Imés

encaradesprésdelquelivaigferalatietaMarge…Ijamoltmésanimat,elHarryvaacceptarjugaraburroexplosiuambelRon

il’Hermione.Quanlabruixetaqueempenyiaelcarretódelmenjarvaarribar,esvacomprarunmuntdecoses,peròresqueportésxocolata.

Ara bé, allò que el va fer realment feliç no va arribar fins ben entrada latarda…

—Harry—vaferdesobtel’Hermione,mirantpersobred’ell—.Quèésallòquehihaalafinestra?

ElHarryesvagirarpermirarafora.Rereelvidre,unacosetadecolorgrisapareixiaidesapareixiadelavista.ElHarryesvaaixecarperveure-homillorivadescobrirqueeraunmussolmenutqueduiaunacartaqueeramassagranperaell.Defet,elmussoleratanpetitqueelremolíd’airequeprovocavaeltrenelfeiagiravoltarixocarcontratot.ElHarryvabaixarlafinestraal’acte,vatreureel braç i el va agafar.Va ser com caçar una papallona daurada peluda. El vaentrarambmoltacuradenofer-limal.Elmussolvadeixarcaurelacartasobreel seient del Harry i es va posar a volar pel compartiment; semblava moltorgullósd’haverrealitzatlasevatascaambèxit.LaHedwigvatancarelbecensenyaldedesaprovació.ElMalifetesvaalçardelseientiesvaposaraseguirelmussolamblamirada.ElRonse’nvaadonarise’lvaendurforadeperill.

ElHarryvaagafarlacarta.Eraperaell.Lavaobririvaxisclar:—ÉsdelSirius!—Què?—van fer el Ron i l’Hermione entusiasmats—. Llegeix-la en veu

alta!

EstimatHarry,

Espero que el mussol et trobi abans que arribis a casa dels teus tiets. No crec que estiguinacostumatsalcorreupermussol.

ElBecbrauijoenshemamagat.Noetdiconpersidecaslacartacaiguésenmansequivocades.Tincelsmeusdubtessobrelafiabilitatd’aquestmussol,peròéselmillorquehetrobat,isemblavatenirganesdeferlafeina.

Emsemblaqueelsdemèntorssegueixenbuscant-me,peròaquíonsócésimpossiblequeemtrobin.

Tincpensatdedeixar-meveurepelsmugglesd’aquípoc, llunydeHogwarts,perquèaixequin lesmesuresdeseguretatsobreelcastell.

Durantelnostrebreuencontreemvaigoblidardedir-teunacosa:vaigserjoquietvaenviarlaRaigdefoc.

—Hoveieu!—va fer l’Hermione amb aire triomfant—. Ja us ho vaig dir,quehaviaestatell!

—Sí,perònol’haviaembruixat,oiqueno?—vareplicarelRon—.Aaau!Elmussolmenut,queesgaripavadecontentalasevamà,lihaviapicatundit

d’unamaneraqueaelllideviasemblarcarinyosa.

ElMalifetvadurlacomandaal’oficinadecorreupermussol.Vaigferservirelteunom,peròelsvaigdirquetraguessinelsdinersdelacambradeseguretatset-centsonze,queéslameva.Ésunacompensaciódelteupadrípelstretzeanysquenot’hepogutferregald’aniversari.

Também’agradariadisculpar-meperl’ensurtquecrecqueetvaigdonarlanitqueetvasescapardecasadelsteustiets.Tansolsvoliaveure’tdellunyabansd’emprendreelviatgecapalnord,peròcrecqueetvasespantarmoltquanemvasveure.

Amés,t’enviounacosaqueempensoquefaràqueelteupropercursaHogwartssiguimoltmésagradable.

Simainecessitesres,escriu-me.Elteumussolsabràontrobar-me.

Ettornaréaescriurebenaviat.

SIRIUS

ElHarry vamirar entusiasmat dins el sobre.Hi havia un altre pergamí.El vallegirràpidamentivasentirunaescalforetatanagradablecomsis’haguéspresunaampolladebatutdebescuitd’unglop.

Elspregoquesiguintanamablesdeprendrenotaquejo,SiriusBlack,padrídeHarryPotter,lidonopermíspervisitarHogsmeadeelscapsdesetmana.

—EmsemblaqueperalDumbledore jan’hihauràprou!—vadirelHarrytotcontent,ivatornaramirar-selacarta.

—Unmoment,quehihaunapostdata…

Hepensat que el teu amicRon es pot quedar elmussol, ja que és culpamevaque s’hagi quedatsenserata.

ElRonvaferunsullscomunestaronges.Elmussolmenutseguiaesgaripantdecontent.

—Que me’l puc quedar?—va preguntar, incrèdul. Es va mirar el mussolatentament durant uns segons i després, sorprenentment per al Harry i

l’Hermione,elvaacostaralMalifetperquèl’ensumés.—Quèenpenses?—livapreguntarelRonalgat—.Ésunmussoldeveritat?ElMalifetvamiolarensenyald’acceptació.—Fet!—vadirelRon,feliç—.Me’lquedo!ElHarryesvapassartotalarestadelviatgerellegintlacartadelSiriusuni

altre cop. Encara la duia a lamà quan elRon, l’Hermione i ell van creuar labarrerapersortirdel’andananouitresquarts.ElHarryvaadvertirlapresènciadeltietVernonal’acte.L’esperavaaunabonadistànciadelssenyorsWeasley,mirant-se’ls amb recel, i quan la senyora Weasley li va donar al Harry unaabraçadadebenvinguda,lessevessospitessobreellsesvanconfirmar.

—Ettrucaréperquedarperalmundial!—livadirelRonalHarryquantotstress’acomiadaven.AleshoreselHarryvaempènyerelcarretóambelbagulilaHedwigcapaoneraeltietVernon,queelvarebrecomsempre.

—Quèportesalamà?—livaetzibar,mirant-seelsobrequeduiaelHarry—.Siésunaltrepermísquevolsqueetsigni,hotens…

—Noéscappermís—vadir elHarryalegrement—.Ésunacartadelmeupadrí.

—Del teupadrí?—va ferel tietVernon,embarbussant-se—.Però si tunotenscappadrí!

—Síqueentinc—vadirelHarryambelsullsbrillants—.Eraelmilloramicdelsmeuspares.Ésunassassíenmassaquehafugitdelapresódelsbruixotsiara està amagat. Però volmantenir el contacte ambmi…Saber què faig…Siesticbé…

Ivaenfilarcapalasortida,amblaHedwigalcostat,somrientperlacaradeterrorque feiael tietVernon,convençutqueaquellestiuseriamoltmillorquel’anterior.

JOANNE KATHLEEN ROWLING (Chipping Sodburry, South Gloucestershire,Anglaterra,31dejuliolde1965).

Escriptora britànica que escriu sota el nomde J.K.Rowling, autora de lahistòriafantàsticadeHarryPotter,elnenmag,quecomprèn7llibres.

El seu pare era enginyer i la sevamare, d’origen francès, treballava en unlaboratori.Delasevamarevaheretarlapassióperlalectura.Alscincanysjavacomençar a escriure les seves pròpies històries, des d’aquella època ja no hadeixat d’escriure.El copmésdurva ser lamalaltia de la sevamare (esclerosimúltiple) que va durar deu anys i va morir sense saber que la seva filla lipublicavenunllibre.

HarryPottervaaparèixerenlasevamentel1990,peròvanpassarsisanysfinsqueesvadecidiraescriureelllibre.Mentre,sen’haviaanataPortugal,esvacasarambunperiodistaportuguèsivatenirunafilla.Quanlanenateniatresmesosesvadivorciar iva tornaraAnglaterraamb la sevaúnicagermana.Notenia diners ni aconseguia treball, no podia pagar a ningú que cuidés del seunadómentrebuscavaunafeina.Vacaureenunaprofundadepressióivadecidirquecomjanoteniaresaperdreanavaaescriureelllibrequevaimaginarfeiatantdetemps.L’èxitinternacionald’aquestpersonatgel’haconvertitenunadeles escriptores més importants de literatura juvenil dels darrers anys i enl’escriptoramésricadelRegneUnit.