Bloc in

formatiu

Desenvolupament de les capacitats bàsiques. Tècniques d’aprenentatge i d’estudi

Bloc in

formatiu

Dese

nvolu

pame

nt de

les c

apac

itats

bàsiq

ues.

Tècn

iques

d’ap

renen

tatge

i d’es

tudi

110

TÈCN

IQUE

S D’

APRE

NENT

ATGE

I D’ES

TUDI

Tècniques d’ús de la informació

La cerca d’informació

El diccionari etservirà per buscaraquelles paraulesque no entenguis,mentre quel’enciclopèdiat’ajudarà a completarla informació sobre un tema o a aprofundir-ne els continguts.

Què és cercar informació?

P er a la majoria d’activitats escolars necessitescercar informació i organitzar-la adequada-

ment. Per exemple, quan has de fer un treballsobre un tema, has de recollir informació de di-ferents fonts de consulta, com ara del diccionari,de revistes i diaris, de visites a institucions, d’en-trevistes, d’enquestes, etc. Fins i tot, en la vida dià-ria, quan has de prendre una decisió acostumesa cercar informació prèvia que, un cop valorada,et permet decantar-te per l’opció que cobreix mi-llor les teves necessitats. Dit d’una altra manera,saber cercar informació amb criteri és el primerpas per aprendre a aprendre.

QUÈ ÉS CERCAR INFORMACIÓ?

Cal explorar i analitzar els diferents mitjans d’in-formació (documents, entitats, persones, etc.) pertal d’obtenir dades que siguin rellevants en un tre-ball d’investigació.

PER A QUÈ SERVEIX CONÈIXER UNA METODOLOGIADE CERCA D’INFORMACIÓ?

Per a ser capaç de discriminar en una investiga-ció la informació rellevant de la que no ho és i co-nèixer els procediments adequats per a organit-zar-la i tractar-la.

QUINA UTILITAT TÉ ORGANITZAR LA INFORMACIÓ RECOLLIDA?

Et facilitarà poder-la trobar després, quan ho ne-cessitis, i també et permetrà classificar-la per ca-tegories i relacionar-la adequadament.

Abans de començar un treball d’investigació, hasde dedicar un temps a reflexionar sobre la infor-mació que necessites i sobre les condicions i es-tratègies que has de tenir en compte per cercar-la. A continuació, t’oferim algunes orientacionsen aquest sentit.

Fonts de la cerca

E ls elements imprescindibles d’una cerca d’in-formació són les fonts. Una font és qualsevol

suport que proporciona informació, com ara per-sones, institucions, documents, objectes, etc. Lesfonts poden ser indirectes o documentals i di-rectes o personals.

Les fonts, siguin indirectes o directes, també espoden dividir en fonts principals i fonts comple-mentàries. Les primeres fan referència a la infor-mació rellevant d’una cerca, mentre que les sego-nes fan referència a la informació que dóna suporti completa la recollida de les fonts principals.

Les fonts indirectes o documentals

Una font indirecta acostuma a ser un documentper mitjà del qual es transmet una font direc-

ta; en aquest sentit, també es pot anomenar fontdocumental indirecta. Aquesta font d’informaciópot tenir diferent procedència, per exemple: llibres,articles, pàgines web, material audiovisual, etc.

Quan hagis de consultar informació d’una fontindirecta, no pots procedir d’una manera indiscri-minada, sinó que has de seguir un ordre prèviamentplanificat. Primer de tot, necessites tenir un crite-ri de cerca de la informació, que haurà d’estar d’a-cord amb els objectius que persegueixes en la in-vestigació que estiguis fent o amb la hipòtesi detreball que t’hagis fixat. És a dir, hauràs de seleccio-nar la informació segons que sigui o no rellevantper a la teva cerca. A més, hauràs de pensar tam-bé quins procediments faràs servir per a arxivar d’u-

6* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 3) 20/9/10 08:32 Página 110

111

Com cal fer servir un diccionari de definicions

� Si obres el diccionari, normalment veuràs en el marge superior de les pàgines (capçalera) una o dues paraules escrites amb caràctersmés grans o bé amb negreta. Les tres primeres lletres d’aquestesparaules han de coincidir amb la paraula que estiguis buscant. Per exemple, si vols trobar la paraula construcció, has de buscar lapàgina en què la paraula de capçalera comenci per const-, com és el cas de constatar.

� Tot seguit has de mirar les paraules de la capçalera de les pàginesanterior i posterior i comprovar si la paraula que busques es trobaentre aquest grup; per exemple, entre constatar i consumir.

� En cas afirmatiu, simplement has de revisar la llista de paraules dela pàgina per ordre alfabètic (que comencen per const-) fins quearribis a la que busques (construcció).

Un cop trobis la paraula, veuràs que la definició conté diferents abrevia-tures que serveixen per a especificar les característiques del terme. Perexemple:

m o f indica el gènere de la paraula si és unnom (masculí o femení respectivament)

adj. adjectiu. Si és un adjectiu de dues terminacions, sovint trobarem la forma masculina i al costat la femenina

pron pronom

v. tr. verb transitiu

v. int. verb intransitiu

v. refl: verb reflexiu

// 1, 2... línies de separació de les diferents accepcions d’un terme. També es fanservir nombres

fig. en sentit figurat

Biol. biologia

Anat. anatomia

Fot. fotografia...

Trobaràs l’ús de cada abreviatura al començament del diccionari, normalment en un quadre detallat que et servirà d’orientació. Perexemple:

construcció f 1 Una construcció és el fet de construir unacosa. La construcció d’algunes catedrals va durar molts anys.2 Una construcció és una cosa construïda: una casa, unbloc de pisos, un magatzem, etc.

En aquesta definició, hi ha l’abreviatura “f”, que indica que el nom és fe-mení, i els números 1 i 2, que indiquen dues accepcions o maneres di-ferents de definir la paraula.

LA C

ERCA

D’IN

FORM

ACIÓna manera ordenada la informació que vagis tro-

bant, per tal de facilitar-ne la posterior utilització. També necessitaràs eines auxiliars de suport

que t’ajudaran a trobar les fonts que necessites.Les més utilitzades són els diccionaris, les enci-clopèdies i internet, que completaran la teva cer-ca documental.

L’ÚS DEL DICCIONARI

Un diccionari és una obra en què pots consultarparaules o termes ordenats alfabèticament. Pots tro-bar-ne de molts tipus i en diferents formats (for-mat de llibre, volum, document electrònic, etc). Elsmés utilitzats són: el diccionari de definicions, elde sinònims i antònims, l’ideològic, l’etimològic,el bilingüe, el de dubtes i els tècnics o especialit-zats. A l’escola normalment fas servir el dicciona-ri de la llengua o de definicions, en què pots con-sultar el significat i les formes d’ús de paraules otermes. Però et recomanem que aprenguis a fer ser-vir també els diccionaris de sinònims i antònims,l’ideològic i els de vocabularis específics, perquèet seran molt útils en les teves feines escolars. L’úsd’aquests diccionaris, tot i que siguin diferents, se-gueix uns procediments molt semblants al deldiccionari de definicions.

6* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 3) 1/12/10 11:48 Página 111

112

TÈCN

IQUE

S D’

APRE

NENT

ATGE

I D’ES

TUDI

L’ÚS DE L’ENCICLOPÈDIA

Una enciclopèdia és una obra de saber universalque recull tot el coneixement humà. La pots tro-bar en diferents formats: edició de paper, suportelectrònic, com el DVD, o a internet. En totes lesseves formes, les enciclopèdies són una eina deconsulta imprescindible per a un estudiant.

Les enciclopèdies es poden dividir en dos granstipus segons la seva organització: les que estan or-ganitzades com un diccionari, és a dir, alfabètica-ment –també són conegudes com a diccionaris en-ciclopèdics–, i les enciclopèdies temàtiques, ques’organitzen per temes específics del pensamenthumà. Aquest tipus d’organització s’anomenaorganització sistemàtica.

Les que estan organitzades per ordre alfabèticsegueixen el mateix procediment de cerca queun diccionari, que ja hem explicat. Per tal de fa-cilitar la cerca, normalment cada volum de l’en-ciclopèdia té escrites en el llom les paraules oabreviatures de les paraules entre les quals estroben els termes continguts en el volum.

En les enciclopèdies temàtiques (de classifica-ció sistemàtica) cada volum tracta un tema dife-rent. En aquest cas, has de consultar primera-ment el sumari i l’índex alfabètic de cada volumper tal de trobar les pàgines on hi hagi els temesque t’interessin.

Les enciclopèdies també poden ser generals–contenen articles sobre temes de totes les àrees–,o poden especialitzar-se en un camp en particular,com per exemple, una enciclopèdia de filosofia.

Tot i que les enciclopèdies són eines de gran aju-da, has de tenir present que les enciclopèdies enformat paper, no es reediten gaire sovint pel seuelevat cost d’elaboració. Per això, et recomanemque miris l’any d’edició i, en funció d’això, con-trastis la informació trobada amb altres fonts deconsulta. A més, hi ha camps del saber que evo-lucionen molt ràpidament, com ara la informàti-ca, la tecnologia, etc., i és impossible que hi figu-ri tota la informació.

LA CERCA D’INFORMACIÓ DOCUMENTAL A INTERNET

Internet representa una font inesgotable d’infor-mació en què pots trobar pràcticament qualsevolcosa. Ara bé, cal que siguis molt prudent, perquèno sempre trobaràs el que busques i també ésmolt fàcil que et dispersis si no segueixes unes pau-tes adequades i tens un cert nivell de maduresa enl’ús d’aquesta eina. A més, qualsevol persona potpenjar-hi informació, que, a vegades, no és fiablei pot ser fins i tot errònia. Per aquest motiu, cal quetinguis clar qui publica la informació en qüestió.

Per exemple, no és el mateix extreure la informa-ció d’una pàgina oficial d’un organisme conegutque la informació que pot contenir un bloc perso-nal, etc.

Ús dels cercadors o motors de cercaQuan has de fer una cerca a internet, normalmentho fas amb l’ajuda dels motors de cerca, que habi-tualment s’anomenen cercadors. Un cercador és unprograma encarregat de trobar la informació quel’usuari necessita. A internet hi ha molts cerca-dors, de característiques diferents i en molts idio-mes (a l’esquerra, alguns exemples de cercadors).

Per a tenir garanties en la cerca d’informació a in-ternet, has de definir uns criteris de cerca i conèi-xer els procediments adequats per a trobar allò querealment necessites.

Criteris per a cercar informació a internetDefineix prèviament de forma concreta i clara lainformació que vols buscar, per tal de poder limi-tar al màxim la cerca.

· Pensa com faràs la cerca, escull el tipus decercador (Google, Youtube, cercador temàtic,biblioteca virtual, etc.).

· Selecciona la informació en funció dels objec-tius de la teva investigació. Pregunta’t cadacop que trobis continguts d’interès si sónrellevants o no per al teu treball.

· Intenta contrastar la informació trobada ambaltres fonts per tal d’assegurar-ne la veracitat.Prescindeix de tota informació que no provin-gui d’una font que sigui fiable.

· Prepara el material de suport per a buidar lainformació recollida (carpetes de l’ordinador,fitxes, llibreta, etc.).

Pots pensar més criteris de cerca en funció del ti-pus d’investigació que hagis de fer.

www.google.eswww.yahoo.eswww.altavista.comwww.telepolis.comwww.lycos.eswww.tiscali.eswww.hispavista.comwww.ozu.es

Tota cercad’informació ha de partir d’unes fonts prèvies i d’unametodologia de recollidai tractament de la informació.

6* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 3) 20/9/10 08:32 Página 112

113

gui ometre de la cerca sense espai. Per exemple:mamífers –aquàtics ens donarà un conjunt de pà-gines que faran referència a mamífers no aquàtics.

Comodins: A part dels operadors lògics, també potsfer servir comodins si no recordes alguna parau-la. En el cercador Google, s’utilitza el símbol “*”per a substituir les paraules desconegudes. Perexemple: “all i *” et donarà com a resultat pàginesque continguin l’expressió all i oli . També pots ferservir més d’un asterisc en una expressió. Perexemple: “els contes de les * i una *” ens donarà l’ex-pressió completa els contes de les mil i una nit.

Definició d’acrònims: Alguns cercadors tenen la ca-pacitat de definir acrònims. Entenem per acrònimles sigles d’una paraula. El Google fa servir per aaquesta tasca la funció “define:”. Per exemple: De-fine: ADN et donarà la paraula completa correspo-nent a cadascuna de les lletres de l’acrònim.

Quan vulguis ampliar molt més la cerca d’in-formació, et recomanem que facis servir els cer-cadors temàtics, que són cercadors especialitzatsen diferents temàtiques i que permeten fer unacerca molt més completa.

Els diccionaris i enciclopèdies digitalsA part dels diccionaris i enciclopèdies en suportpaper que t’hem explicat, també pots trobar elsmateixos recursos en format digital. Els dicciona-ris i les enciclopèdies digitals són clarament di-ferents que les versions impreses, ja que dispo-sen d’una estructura i unes funcions d’accés a lainformació adaptades a les característiques elec-tròniques del suport. En general, trobaràs duesmodalitats de diccionaris i enciclopèdies digi-tals: la que es presenta en format DVD i les en-ciclopèdies en línia a través d’internet.

Les enciclopèdies multimèdia, en format DVD, amés de la informació sobre cada tema, incorporendocuments en format de vídeo, fotografia, imatgesinteractives, so, etc. Respecte dels diccionaris i lesenciclopèdies en línia, una característica molt útil

LA C

ERCA

D’IN

FORM

ACIÓCom pots començar la cerca a internet?

La majoria de cercadors comparteixen uns proce-diments generals de cerca, tot i que es diferencienen procediments específics.

Una de les cerques més utilitzades és la que es faper paraules clau. En aquest cas, has de concretaramb claredat les paraules que vols cercar i escriure-les en la casella de cerca. Per exemple: guerra civil.

El cercador et donarà una relació molt extensade pàgines amb la paraula guerra, amb la paraulacivil i també pàgines amb l’expressió guerra civil.

Què has de fer per limitar la cercad’informació?

Un dels procediments que pots fer servir per op-timitzar la cerca és l’ús de les cometes, que obli-ga el cercador a buscar les paraules contingudesentre les cometes en l’ordre especificat. Per exem-ple: “guerra civil”.

El resultat serà una selecció de pàgines més re-duïda i molt més específica, on solament aparei-xen pàgines que contenen l’expressió guerra civil.

Una altra de les opcions que pots fer servir pera precisar més els resultats es diu cerca avançada.Es tracta d’una opció que ofereixen molts cerca-dors i que et permet reduir la llista de pàgines ambl’ajuda de paràmetres que fan que la cerca siguimolt més restrictiva. En aquest cas, has de con-sultar les instruccions de cerca avançada del cer-cador que facis servir.

Els cercadors també fan servir diferents opera-dors lògics, anomenats booleans, que et permetenconcretar més la cerca. Hem fet una selecció delsmés utilitzats en la majoria de cercadors, ja queno tots fan servir els mateixos.

AND: Fa cercar totes les paraules escrites en la ca-sella de cerca. Per exemple: immigració AND Ca-talunya cercarà tots els documents que incloguinles dues paraules clau. En el Google, per exemple,s’hi pot afegir el símbol “+” en lloc d’“AND”, pe-rò també funciona si escrius solament immigra-ció i Catalunya.

OR: Fa cercar qualsevol de les paraules escrites enla casella de cerca. Per exemple: Roma OR Parísseleccionarà els documents que continguin laparaula “Roma” i també seleccionarà documentsamb la paraula “París”.

NOT: Fa cercar totes les paraules de la casella decerca, excepte la paraula precedida per “NOT”. Perexemple: mamífers NOT aquàtics cercarà tots elsdocuments que continguin la paraula “mamífers”,però que no continguin la paraula “aquàtics”. Enel cas de Google, aquest operador s’ha d’escriureamb el símbol “–” seguit de la paraula que es vul-

Et recomanem queentris a la pàginad’ajuda del cercadorque hagis escollit i t’informis de lesseves prestacions i procediments de cerca.

6* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 3) 20/9/10 08:32 Página 113

114

és que la informació acostuma a estar vinculadaper enllaços, que formen xarxes temàtiques queajuden molt a ampliar la cerca. Només cal escriureen la finestreta de cerca el terme o la paraula que t’in-teressa buscar i automàticament apareixen en pan-talla les opcions seleccionades.

Per tal de valorar la qualitat d’un diccionari o d’u-na enciclopèdia en línia, has de fixar-te bé en qui ésel responsable del recurs, com es presenten lesinformacions, si es fa ús de l’hipertext, quin volumd’informació tenen i, si es troba, la data d’actualització.

Exemple de diccionaris en línia: Diccionari de lallengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans,Gran Diccionari de la llengua catalana, Diccionariavançat català-castellà, Diccionario de la lengua es-pañola de la Real Academia Española, etc.

Exemple d’enciclopèdies en línia: Enciclopè-dia Catalana, Viquipèdia, Tecnologia Educativa, Bri-tànica, etc.

Altres recursos a internet que pots fer servir en la cercaEls xats temàtics et permetran estar en contacteamb diferents usuaris mitjançant un xat espe-cialitzat. Cal dir que no sempre són del tot efec-tius, però segons el tema que vulguis cercar sónun recurs que et pot ajudar.

Els fòrums són espais virtuals de discussió dediferents temes mitjançant missatges que altresusuaris poden respondre. Quan vulguis trobaralguna informació puntual molt específica, potsdeixar la demanda mitjançant una frase en el fò-rum i esperar que arribi una resposta desprésd’un període de temps més o menys llarg. Tot iaixò, el suport d’aquest recurs és òbviament li-mitat i té un caràcter complementari. Per exem-ple: averlo.com, multiforos.com, foros.hispavis-ta.com, emagister.com, etc.

Les biblioteques virtuals ofereixen un gran vo-lum d’informació penjada a internet i de con-sulta oberta. Es tracta d’un recurs molt útil queet permetrà conèixer des de casa la quantitatd’informació que pots trobar sobre un temaconcret. El fet de poder consultar el catàleg enlínia facilita la planificació de la cerca bibliogrà-fica a les biblioteques físiques. Per exemple: bi-blioteca virtual Miguel de Cervantes, bibliotecavirtual universal, biblioteca virtual Joan LluísVives, biblioteca virtual Català, etc.

També podràs trobar a internet informació di-versa, com és el cas de centres de documentacióen línia, estadístiques sobre un tema determinato ONG. Segons quines siguin les teves necessi-tats, convindrà que facis la cerca amb l’ajuda d’uncercador general o d’un cercador temàtic, si elcontingut de la cerca és molt específic.

TÈCN

IQUE

S D’

APRE

NENT

ATGE

I D’ES

TUDI

Les fonts directes

Es coneix com a fonts directes la informació quepots obtenir mitjançant el contacte personal o

a través d’experiències concretes o en documentsde primera mà. Per exemple, la participació en unaactivitat pràctica, un experiment de laboratori o larealització d’una entrevista a un expert són fontsdirectes o personals, perquè subministren la in-formació pràctica i vivencial d’una cerca. Tambéés una font directa l’obra original d’un autor,mentre que un estudi sobre aquest autor i la se-va obra seria una font indirecta.

El control del temps és clau quan es treballa ambfonts directes, ja que la cerca d’informació de-pèn molt de la disponibilitat d’agents externs queno sempre et podran atendre quan ho necessitiso d’activitats que requereixen unes condicionsde realització que s’han d’anticipar, com és el casde preparar una enquesta o una entrevista. Per ai-xò, és prioritari que sàpigues fer un calendaride treball que et permeti situar en el temps lesdiferents actuacions que cal dur a terme.

6* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 3) 20/9/10 08:32 Página 114

115

LA C

ERCA

D’IN

FORM

ACIÓUna planificació prèvia adequada ha de tenir en

compte:

· Els objectius que pretens i la manera d’assolir-los.

· El contacte, com més aviat millor, amb lespersones que cal entrevistar per assegurar les dates de trobada.

· La previsió de les activitats experimentals. Per exemple, si vols observar com aprenen els nens a l’escola, hauràs de fer-ho durant el curs i no a l’estiu, quan l’escola és buida.

· Si cal fer un sondeig d’opinió o administrarun qüestionari, hauràs de preveure el tempsque pots necessitar per a reunir la mostra,passar l’enquesta i buidar les dades.

· En el cas d’un experiment, observació o estudi de camp, has de pensar les etapes o fases de realització i situar-les en el temps,tenint en compte el volum de treball que pot representar cada etapa.

A continuació, t’oferim una selecció de fonts direc-tes amb les orientacions que t’ajudaran a aplicar-les.

L’ENTREVISTA

L’entrevista és un diàleg entre dues persones,l’entrevistador i l’entrevistat, a partir d’un guió deconversa i amb l’objecte d’obtenir informació.

Pots fer dos tipus d’entrevista: una de formal iestructurada, amb preguntes prèviament elabo-rades que limiten les respostes de l’entrevistat icondueixen ordenadament l’entrevista, i una d’in-formal no estructurada, oberta a l’espontaneïtatde l’entrevistador i l’entrevistat, que al voltantdels temes d’interès van desenvolupant les líniestemàtiques que es consideren més adients.

Segons les necessitats i les característiques de lapersona entrevistada, hauràs d’escollir quin delsdos models és el més adequat als teus objectius.Habitualment, se sol escollir el model informal,que també és el més formatiu. Aquest model estradueix en una conversa sobre el tema que qua-si sempre permet obrir noves línies d’anàlisi queenriqueixen l’entrevistador, ja que l’entrevistat potfer aportacions a l’entrevista, des de la seva expe-riència, no contemplades en la preparació.

Cal aprofitarl’entrevista personalper conèixer lesmotivacions i lesvaloracions de lapersona entrevistadai no solament els aspectes mésespecífics lligats al tema del treball. Què has de fer!

Abans de l’entrevista

Has de decidir el tipus d’entrevista que faràs(estructurada o no).

Preparar les preguntes o temes que tractaràsamb l’ajuda dels objectius que vols assolir.

Valorar si cal enviar prèviament a l’entrevistatla llista de preguntes.

I, per acabar, contactar amb l’entrevistat perfixar data i hora; aprofita també per preguntar-lisi podràs gravar l’entrevista.

Durant l’entrevista

Començaràs explicant a l’entrevistat l’objectiude l’entrevista i la relació que aquesta té ambla investigació que estàs fent. Si l’entrevistadoret dóna permís, treu la gravadora i comença agravar o recull les respostes per escrit. Tot se-guit, fes les preguntes o obre línies de diàlegsobre el tema. Segons l’orientació que vagiagafant la conversa, pots improvisar novespreguntes.

Després de l’entrevista

Hauràs d’ordenar les notes i els apunts o escriurela informació gravada. També hauràs d’interpre-tar la informació i fer una valoració de l’entrevista.

6* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 3) 20/9/10 08:32 Página 115

116

VISITA A UN CENTRE O INSTITUCIÓ

Una font directa que et serà molt útil és la visitaa un centre o institució (ONG, empresa, hospitalo centre educatiu), on pots contactar amb diferentspersones i fer des d’una entrevista, una observa-ció o una enquesta fins a participar en algunaactivitat. Per activitat s’entén qualsevol dinàmicapròpia de l’organització visitada on pots interve-nir com un element actiu en l’elaboració d’unprocés. Per exemple, si fas una investigació sobreels anuncis televisius, pots tenir l’oportunitat departicipar en el procés de creació i realitzaciód’un espot televisiu; això et permetrà aprendremolt més que si consultes textos sobre el tema.

La participació en una activitat implica utilitzardiverses estratègies de cerca pràctica, com perexemple, l’observació del que s’està fent ambcriteris lligats a les finalitats de la cerca, la possi-bilitat de recollir informació pràctica de l’experièn-cia, la interacció amb diverses persones relacio-nades amb el tema, etc.

També és convenient que facis una fitxa de regis-tre amb la informació del lloc visitat i de l’activitatrealitzada per tal d’integrar-la en la memòria de lainvestigació. Un model de fitxa podria ser el següent:

ENQUESTES D’OPINIÓ

L’enquesta és una eina que permet recollir, deforma quantitativa o qualitativa, l’opinió d’uncol·lectiu sobre un tema mitjançant un qüestio-nari de preguntes. Una enquesta acostuma a serun complement enriquidor en una investigació.

Per elaborar una enquesta cal tenir en compte:

Preparació

�Definir l’objectiu de l’enquesta, és a dir, quina informació es vol aconseguir. Perexemple, conèixer informació sobre el con-sum de tabac entre els joves de la ciutat deBarcelona.

�Decidir a qui va adreçada l’enquesta, definirla població de la qual es vol obtenir la infor-mació i pensar la manera de formular lespreguntes del qüestionari, per tal que s’ajus-tin a les seves característiques. Per exemple, una enquesta a la població de joves de 14 a 16 anys.

� Triar una mostra. Com que no sempre éspossible enquestar tota la població, s’ha deseleccionar una mostra. Per tal d’escollir bé,cal pensar els criteris que se seguiran per ferla selecció. Per exemple, seleccionarem unamostra de joves de la franja d’edat 14-16anys de diferents centres educatius de la ciu-tat de Barcelona, per poder fer una anàlisicomparativa, i dels dos sexes a parts iguals,per conèixer les vivències de gènere.

� Elaborar el qüestionari. Es dissenya el qües-tionari amb preguntes relacionades amb elsobjectius de la investigació sobre el consumde tabac.

Administració del qüestionariLes enquestes es poden administrar a un grup ode forma individual. Si s’administra a un grup, caltenir present:

� Escollir el moment més adequat per facilitaruna bona disposició davant l’enquesta. Perexemple, una hora en què el grup estiguimés receptiu.

�Controlar els factors adversos que puguinafectar els resultats. Per exemple, el sorollambiental pot afectar la concentració o, segons el tipus d’enquesta, caldrà vigilar que les persones no es comuniquin les respostes.

� Procurar no influir en les respostes amb valoracions personals, no aportant més informació que l’estrictament necessària per a aclarir les preguntes.

TÈCN

IQUE

S D’

APRE

NENT

ATGE

I D’ES

TUDI

Característiques de l’entitat

Visita realitzada per: Persona de contacte: Data de la visita:

Nom de l’entitat: Telèfon: Activitat principal: Persones que hi treballen: Característiques:(instal·lacions, organització, funcionament)

Trets singulars:(aspectes d’interès que cal destacar)

Altres observacions:

Activitat realitzada

Tipus d’activitat:

Objectius:

Desenvolupament de l’activitat:

Observacions:

6* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 3) 20/9/10 08:32 Página 116

117

Organització i conservació de la informació

Acontinuació, et presentem diferents propos-tes d’organització i classificació de la informa-

ció segons el tipus de cerca que hagis de fer:

· Llibres (biblioteques) i articles (hemeroteques):l’ús de fitxes és un procediment que inicial-ment costa, però que acostuma a ser molt pràc-tic. Pots crear diferents tipus de fitxers segonsla classificació de documents que t’interessi ferservir. En la pràctica, si no vols utilitzar fitxes,pots substituir-les per una carpeta amb separa-dors, que farà la mateixa funció que les fitxes.També pots utilitzar una llibreta amb separa-cions (vegeu el capítol sobre la fitxa de síntesi).

· Recursos audiovisuals (mediateques): quan estracti de vídeos, pel·lícules o software, hauràsd’obrir una fitxa amb el registre del recurs i la utilitat que pot tenir en la teva investigació.

· Pàgines web (internet): no és suficient ambl’adreça de la pàgina on es troba la informa-ció, sinó que és necessari que també escri-guis les dades del document consultat en lapàgina web (autor, títol, data de publicació,data de la consulta, etc.).

· Documentació de camp: no has d’oblidar la informació documental que hagis recollitde fonts directes, com ara observacions, visites, participació en activitats, entrevistes oenquestes.

És important seguir pautes que facilitin la clas-sificació i l’organització de la informació recollida.Tot seguit, et suggerim algunes estratègies queet poden ajudar des d’un punt de vista pràctic.

Per classificar la informació, et proposem queobris una carpeta en el teu ordinador. Aquesta és unaforma ràpida i còmoda d’anar recollint la informa-ció seleccionada. Dins la carpeta sobre el tema derecerca, pots obrir-hi altres subcarpetes que facili-tin la distribució d’informació específica segons lescaracterístiques de la temàtica investigada.

Si la informació és el resum d’un llibre, simple-ment has d’elaborar el document amb el teu pro-cessador i arxivar-lo en el directori que has creat.També pots escanejar documents i guardar-los. Sies tracta d’una pàgina web, es pot retallar la in-formació de la pàgina consultada, enganxar-la enun document del processador de textos i guardarel document en el directori o subdirectori.

També pots fer servir el sistema tradicional defitxes per a recollir la informació i arxivar-la en for-mat paper en un fitxer o en una carpeta.

LA C

ERCA

D’IN

FORM

ACIÓ

Enquesta sobre el consum de tabac entre els joves de 14 a 16 anys

Home Dona Curs

Data de naixement

GENS POC BASTANT MOLT

Quin consideres que és el teu consum de tabac?

Creus que el tabac pot afectar la salut?

Quin nivell de consum penses que hi ha a l’escola?

...

Exemple d’una part d’un qüestionari d’opinió.

Buidatge de l’enquesta i interpretaciódels resultatsCal recollir la informació en un suport adequat iamb un format que sigui fàcil de llegir. Normal-ment, es fan servir les representacions gràfiquesde les dades mitjançant diagrames, que podenser de diferents classes: de barres, de freqüències,pictogrames, etc.

Un cop obtinguts els resultats, has d’interpretar-los i veure quina informació t’aporten. La inter-pretació requereix un esforç de comparació deles dades de manera que puguis treure conclu-sions. Una representació gràfica no té sentit si noen fas una interpretació adequada que et perme-ti entendre-la dins del context més ampli de la te-va investigació.

6* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 3) 20/9/10 08:32 Página 117

EL CÀNCER DE PULMÓ

Fonts d’informació

Principals

Indirectes

Llibres

Articles

Pàgines web

Directes

Estadístiques

Enquestes

Entrevistes

Complementàries

Indirectes

Directes

118

CERCA DOCUMENTAL SOBRE UN TEMA. ESQUEMA PRÀCTIC I ORIENTACIONS

L’exemple següent serveix tant per a la informa-ció baixada d’internet com per a altres documentsno necessàriament electrònics.

Recollida d’informació de fonts indirectes i directesSi el teu objectiu és fer un treball que tracti sobreel tema El càncer de pulmó, podries planificar la cer-ca d’informació de la manera següent:

· Comença fent una cerca a internet amb uncercador general (Google, Yahoo, Altavista,etc.) per trobar una explicació i una definiciódel càncer mitjançant fonts reconegudes, comara pàgines de divulgació mèdica i biològica,associacions sobre el càncer, etc., i descartaaquelles pàgines que no siguin rellevants.També pots cercar informació en diccionarisi enciclopèdies. És molt important que selec-cionis la informació en funció del teu nivellde comprensió, és a dir, que recullis solamentels documents que tinguin un llenguatge i uncontingut que puguis entendre bé. També perinternet pots saber en quines biblioteques omediateques es troben els llibres de referèn-cia. Fins i tot, pots tenir accés als seus índexsi així saber si el contingut t’interessa o no.També pots consultar en una biblioteca vir-tual.

· Un cop hagis fet la cerca a internet, pots des-plaçar-te a les biblioteques corresponents oaltres centres i ampliar la teva informaciósobre el tema a partir de fonts indirectes.

· Per acabar, contacta amb organismes especí-fics, associacions de malalts de càncer, enti-tats públiques i privades, hospitals, facultatsde medicina, etc., i mira d’obtenir-hi informa-ció de fonts directes sobre el càncer depulmó, les seves característiques, els diferentstipus i tractaments, etc. En aquesta fase, hau-ràs de fer entrevistes, visites a centres i, siescau, enquestes sobre el tema.

Buidatge de la informació recollidaOrganitza en un directori de carpetes del teu or-dinador la informació de la cerca.

En l’exemple, desa la informació rellevant ob-tinguda de llibres, articles o pàgines sobre la in-vestigació El càncer de pulmó en la carpeta defonts principals indirectes i, dintre d’aquesta, enla subcarpeta corresponent segons el tipus dedocument.

Fes el mateix amb les dades estadístiques, en-questes o entrevistes que hagis recollit. Arxiva-lesen la carpeta de fonts principals directes.

La resta de materials o documents, tant indirec-tes com directes, que no són tan importants pera la teva investigació, aniran a la carpeta de fontscomplementàries.

També pots aplicar aquest procediment en su-port paper, tot convertint cada carpeta del formatelectrònic en un arxiu de fitxes o bé en una car-peta amb separadors.

Memòria de la cerca, interpretacions i conclusionsUn cop recollida tota la informació rellevant de lainvestigació experimental, apunta en una fitxade conclusions la síntesi del treball pràctic ambles idees i valoracions derivades de les experièn-cies. És convenient elaborar aquests apunts quan

TÈCN

IQUE

S D’

APRE

NENT

ATGE

I D’ES

TUDI

Treu conclusions de la teva cerca valorant l’assolimentdels objectius previstos inicialmenti la confirmació o no de les teves hipòtesis.

6* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 3) 20/9/10 08:32 Página 118

· Saber cercar informació és el primer pas per a aprendre a aprendre.

· Cercar informació requereix conèixer les fonts i saber-les manipular.

· Les fonts indirectes són els documents a través dels quals es transmeten les fonts directes.

· A l’hora de cercar informació,s’han de definir prèviament unscriteris adequats de cerca.

· Pots fer servir el diccionari i l’enciclopèdia per a completar la informació que cerques.

· Internet és una font de consultaútil si es fa servir amb uns criteris adequats i es coneixen els procediments de cerca.

· Les fonts directes requereixenuna planificació i unes estratègies de recollida d’informació.

· La visita a un centre o institució etpot facilitar el fet d’obtenir informa-ció de diferents fonts directes (en-trevistes, activitats, enquestes, etc.)

· Abans de començar a cercar informació, cal organitzar una estructura de recollida de la informació (carpetes, llibretes, fitxes, etc.).

· La informació recollida de fontsdirectes com ara les entrevistes, enquestes o visites a institucionss’ha de buidar i interpretar correctament.

· Treu sempre conclusions de la teva cerca i valora si has assolitels objectius previstos inicialmenti si s’han confirmat les teves hi-pòtesis.

P e n s a - h i u n a m i c a !

✓ Què vol dir en una cerca seleccionar la informació i quina importància creus que té?

✓ Quan creus que s’ha de fer servir una fontprimària? I una font secundària?

✓ Quins criteris faries servir per a cercarinformació a internet per fer un treballd’una matèria?

✓ Quan has de fer un treball, acostumes a ferservir el diccionari i l’enciclopèdia en formatpaper o electrònic? Creus que et podenajudar? Per què?

✓ Com cercaries una informació moltespecífica a internet?

✓ Si vols recollir opinions sobre un tema,quines fonts directes faries servir? Per què?

✓ Si has de preparar una entrevista per al teutreball, quins passos seguiries?

✓ Quin suport faries servir per a conservar lainformació recollida d’un llibre?

119

tinguis fresc tot el procés per poder fer servir lainformació en el moment que redactis les conclu-sions finals del treball. Per finalitzar, redacta unamemòria que expliqui tot el procés de cerca o in-vestigació realitzat, és a dir, el treball amb lesfonts indirectes i amb les fonts directes i les con-clusions finals.

LA C

ERCA

D’IN

FORM

ACIÓIdees principals

6* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 3) 20/9/10 08:32 Página 119