Uni

tat d

idàc

tica

2

D’ID

ENTITA

TS?TAAA

TTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS????????

VA D

E FE

TS

L’AU

TOC

RÍT

ICA

ww

w.m

oula

novi

olen

cia.

net

info

@m

oula

novi

olen

cia.

net

Un

proj

ecte

de

Am

b el

sup

ort d

e

CA

SCÓ

N,

P. (

2016

). .

Bar

celo

na:

Cát

edra

U

NES

CO

sob

re P

az y

Der

echo

s H

uman

os.

LED

ERA

CH,

J.P.

(20

10).

. B

arce

lona

: Icà

ria.

OLI

VELL

A,

M.,

(201

6).

Alli

ber

em-n

os d

e la

vio

lènc

ia i

la

pas

sivi

tat.

Bar

-ce

lona

: Eq

uilib

ra.

ROSE

NB

ERG, M

.B. (

2015

). N

onvi

olen

t C

omm

unic

atio

n. E

ncin

itas:

Pud

dle

D

ance

r Pr

ess.

SOLS

, J. (

2009

). A

trap

ats

en la

vio

lènc

ia. C

amin

s d

e so

rtid

a. B

arce

lona

: C

lare

t.

XIR

INA

CS,

L.M

. (2

009)

. .

Bar

celo

na:

Ab

adia

Ed

itors

.

Cre

ació

de

cont

ing

uts:

Xav

ier

Gar

í de

Bar

bar

à, M

arta

Bur

gue

t A

rfel

is,

Joan

Mor

era

Peric

hD

isse

ny i

maq

ueta

ció:

Ara

ntza

Cad

enas

Ara

n i P

ilar

Rub

io T

ugas

Prod

ucci

ó au

dio

visu

al: N

ereu

Stud

io

La to

talit

at d

’aqu

est l

libre

, tan

t el c

ontin

gut c

om e

l dis

seny

est

an s

otm

esos

so

ta l

licèn

cia

<<

Rec

one

ixem

ent-

No

co

mer

cial

-Ob

res

deriv

ades

>>

que

pod

eu c

onsu

ltar a

la x

arxa

a h

ttps

://c

reat

ivec

omm

ons.

org

/lic

ense

s/?l

ang

=ca

«Mou

la n

ovio

lènc

ia»

és u

na a

pos

ta p

edag

ògic

a p

er in

icia

r pro

cess

os -

Acc

edei

x a

tot

el m

ater

ial

ww

w.m

oula

novi

olen

cia.

net

Cad

a un

itat

did

àcti

ca i

nco

rpo

ra u

n se

gui

t d

e m

ater

ial

2

Din

àmic

a Re

-CO

Rdem

: hem

exp

lota

t per

teni

r la

raó?

INFA

NTS

Mos

tran

t el d

ibui

x es

com

ença

un

diàl

eg a

mb

el

gru

p. Q

uè v

eiem

en

el d

ibui

x? Q

uè e

ns v

ol

com

unic

ar?

Ens

hi h

em t

roba

t? L

lavo

rs, e

ns

agra

da te

nir l

a ra

ó? E

ns e

nrab

iem

per

vol

er-la

te

nir?

S’a

com

pany

a el

s ne

ns a

ent

endr

e qu

e to

ts d

os te

nen

raó,

seg

ons

la p

ersp

ectiv

a. E

s co

mpa

rteix

en e

xem

ples

vis

cuts

. Què

pod

ríem

re

cord

ar p

er n

o se

guir

toss

uts a

mb

el 6

o e

l 9?

JO

VE

S

-na

tges

: A e

xplo

ta p

er d

efen

sar l

a se

va p

osic

ió

dava

nt B

. A

nalit

zar

l’act

itud

i la

form

a am

b

què

ha a

ctua

t A, i

con

tras

tar-h

o am

b le

s de

B.

Qui

ns e

lem

ents

han

blin

dat c

adas

cú i

no h

an

haur

ia d

’hav

er e

stat

l’act

itud

d’A

? A

con

tinua

ció,

or

gani

tzar

una

repr

esen

taci

ó en

què

dife

rent

s -qu

en e

lem

ents

neg

atiu

s i a

ltern

ativ

es p

ositi

ves.

AD

ULT

S

en l

a p

rop

ost

a p

er a

jo

ves.

Rec

olli

m e

ls

sent

imen

ts i

la t

ensi

ó. A

con

tinua

ció

cal f

er

una

pro

jecc

ió p

erso

nal:

qua

n m

’ha

succ

eït

a m

i, ex

per

imen

tant

aq

uest

a te

nsió

i f

úria

pos

ar e

n co

mú

per

par

elle

s o

en g

rup

gra

n.

els

elem

ents

que

no

ajud

en a

trob

ar l’

acor

d

que

to

ts d

os

pre

teni

en,

i el

s q

ue h

auri

a ca

lgut

pot

enci

ar.

1410Po

liedr

e: la

dife

rènc

ia d

e l’a

ltre

m’e

nriq

ueix

Un

del

s sí

mp

tom

es d

’una

per

sona

fo

na-

men

talis

ta é

s q

ue la

sev

a vi

sió

raq

uític

a d

e

la d

iver

sita

t: l

a so

l in

com

odar

, i

tend

eix

a vo

ler

hom

ogen

eïtz

ar s

ense

res

pec

tar-

la n

i in

clou

re-la

. Per

aq

uest

mot

iu, u

na p

ossi

ble

«v

acun

a» c

ontr

a el

pen

sam

ent m

onol

ític

és

dav

ant m

eu, p

er m

és q

ue m

’ent

ossu

dei

xi a

d

ir q

ue v

eig

tota

la re

alita

t, la

ver

itat é

s q

ue

les

care

s am

agad

es d

el d

arre

re n

o le

s p

uc

veur

e. C

al q

ue e

m m

ogui

per

ob

serv

ar-lo

en la

per

cep

ció

de

la re

alita

t d’a

lgú

altr

e en

un

ext

rem

op

osat

al m

eu i

que

com

ple

ti la

vi

sió

del

pol

ied

re. A

que

sta

met

àfor

a en

s fa

co

mpr

endr

e co

m d

’impo

rtan

t és

la h

umili

tat

per

més

que

est

igui

allu

nyat

de

mi (

i pot

ser

pre

cisa

men

t p

er a

ixò!

) sem

pre

enr

iqui

rà la

m

eva

per

spec

tiva

de

la re

alita

t.

Prop

osem

una

din

àmic

a p

er a

tot

es l

es

edat

s: S

’em

bolic

a am

b pa

per u

na p

i-lo

ta g

egan

t, i s

’esc

riuen

núm

eros

gr

ans

a to

t al v

olta

nt, q

ue o

cu-

pin

tot

a la

sup

erfíc

ie (c

ald

rà

vig

ilar

que

no

més

tin

gui

n un

a le

ctur

a, p

er e

xem

ple

am

b un

a lín

ia a

la b

ase

del 6

dam

unt d

’una

taul

a al

cen

tre

de

la s

ala.

Es

div

idei

x el

gru

p

en d

os, i

els

par

ticip

ants

s’a

linee

n

els

uns

nom

és v

eura

n un

a se

mie

sfer

a i e

ls

altr

es l’

altr

a. D

eman

ar-lo

s q

ue, p

er e

qui

ps,

se

nse

mou

re’s

ni t

ocar

la

pilo

ta,

arrib

in a

su

mar

tot

s el

s nú

mer

os d

e la

pilo

ta a

l més

av

iat p

ossi

ble

. Per

don

ar-h

i em

oció

, es

cro-

nom

etre

n un

s m

inut

s d

e te

mp

s p

er a

cab

ar.

S’ad

onar

an q

ue n

o p

oden

si e

ls a

ltres

no

els

es v

eura

n fo

rçat

s a

coop

erar

per

gua

nyar

to

ts d

os

gru

ps

ple

gat

s (s

i al

gun

gru

p f

a tr

ampa

mov

ent-

se, o

dic

tant

núm

eros

fals

os

s’av

alua

l’ac

tivita

t d

esxi

fran

t le

s m

etàf

ores

se

gon

s l’e

dat

del

s d

estin

atar

is: l

a p

ilota

és

el p

rob

lem

a o

real

itat

que

tin

c al

dav

ant.

In

icia

lmen

t cre

c q

ue la

mev

a p

ersp

ectiv

a és

l’ú

nica

. Per

ò si

sum

o el

que

vei

g n

o ob

tinc

el re

sulta

t co

rrec

te. H

aig

de

coop

erar

am

b

d’al

tres

, dem

anar

-los

com

ho

veue

n, p

erqu

è p

ugui

co

mp

rend

re m

és p

ersp

ecti

ves

del

núm

ero

resu

ltant

). Po

dem

com

par

tir

exp

eriè

ncie

s d

’hav

er v

iscu

t un

co

nflic

te i

dem

anat

aju

t a

altr

es p

erso

nes

per

enr

i-qu

ir-m

e. I

si l’

altr

a pe

rson

a és

el m

eu a

dve

rsar

i, q

ue

se s

itua

just

al c

osta

t més

al

luny

at d

e m

i? C

reie

u qu

e in

tent

ar c

ompr

endr

e la

sev

a pe

rspe

ctiv

a m

’enr

i-q

uiria

i ac

osta

ria la

sol

ució

? Po

sem

-ho

a d

ebat

.

les

ne

c

q s

13

9Re

vert

ir e

l mec

anis

me

fona

men

talis

ta: p

ensa

r

Are

ndt i

fer u

n fò

rum

. En

aque

st c

onte

xt d

e

Are

ndt

va a

nalit

zar

la b

anal

itat

del

mal

a

par

tir d

e le

s p

arau

les

d’E

ichm

an a

l jud

ici d

e Je

rusa

lem

. Ens

enya

r a p

ensa

r, do

ncs,

és l

’ein

a pe

r rev

ertir

mec

anis

mes

fona

men

talis

tes

que

no p

ense

n pe

r ells

mat

eixo

s, s

inó

que

entr

en

en a

ques

ta ro

da d

’aut

omat

ism

e m

ecan

icis

ta.

Qua

lsev

ol c

ompo

rtam

ent o

hàb

it in

terio

ritza

t no

més

es

pot t

renc

ar fe

nt-lo

con

scie

nt, i

aix

ò re

que

reix

el p

ensa

men

t.

Paut

es p

er a

l deb

at:

• -

• Q

uine

s ac

cio

ns d

e q

uè e

t

• • C

reus

que

les

sit

uaci

ons

• C

on

sid

era

sit

uac

ion

s e

n

tene

n co

ber

tes

les

nece

s-si

tats

bàs

ique

s ca

uen

en e

l -m

eten

res

old

re-h

o t

ot

a

El p

ensa

r ac

omp

anya

la

vid

a i

és,

en

si m

atei

x, la

qui

nta

essè

ncia

de

l’est

ar

viu;

i co

m q

ue la

vid

a és

un

pro

cés,

la

seva

qui

ntae

ssèn

cia

nom

és p

ot re

sid

ir en

el p

rocé

s de

l pen

sam

ent r

eal i

no

en

un re

sulta

t tan

gibl

e o

en u

n pe

nsam

ent

conc

ret.

Una

vid

a se

nse

pen

sam

ent é

s p

ossi

ble

, per

ò no

aco

nseg

ueix

des

en-

volu

par

la s

eva

essè

ncia

; no

nom

és li

m

anca

sen

tit, s

inó

que

a m

és n

o és

ple

-na

men

t viv

a. E

ls h

omes

que

no

pen

sen

són

com

els

som

nàm

bul

s.

Are

ndt,

H. (

1978

). M

ind

. Nov

a Yo

rk: H

arco

urt

Bra

ce

Jova

novi

c, p

àg. 1

91

41H

eroi

o d

icta

dor?

Les

pers

ones

líde

rs te

nen

un c

aris

ma

espe

cial

p

er a

treu

re e

ls a

ltres

cap

a u

na d

irecc

ió. H

i ha

mol

tes

man

eres

de

lider

ar: a

lgun

es s

’as-

sem

ble

n a

les

del

s he

rois

pos

ant t

ot e

l que

só

n al

ser

vei d

els

altr

es; d

’altr

es s

’ass

embl

en

a d

icta

dor

s q

ue p

rete

nen

situ

ar e

ls a

ltres

al

seu

serv

ei; i

hi h

a d’

altr

es fo

rmes

inte

rmèd

ies,

de

tota

men

a. T

u ta

mbé

pot

s te

nir l

ider

atge

s m

és p

ositi

us o

més

neg

atiu

s en

un

gru

p o

en

un

altr

e. S

egui

r un

líder

no

vol d

ir d

eixa

r d

e p

ensa

r: é

s im

por

tant

dis

cern

ir ca

p a

on

t’est

à p

orta

nt! C

om?

L’ac

tivita

t q

ue p

rop

o-se

m e

s p

ot fe

r p

erso

nalm

ent

o en

gru

p: e

s tr

acta

d’o

mp

lir e

ls b

uits

de

la d

reta

am

b e

ls

AN

TÒN

IMS

corre

spon

ents

a a

ques

tes f

rase

s.

Des

prés

d’h

aver

om

pler

t els

bui

ts, p

ropo

sem

algu

ns d

els

trets

pro

pis

dels

fona

men

talis

mes

FON

AMEN

TALI

STA

-

FONA

MENT

ALIS

TA←

←

Po

r irr

acio

nal d

e l’a

ltre

que

port

a a

dem

onitz

ar-lo

N

o és

incl

usiu

: exc

lou

i det

esta

col

·lect

ius

Pr

ojec

ta la

sev

a po

r gen

eran

t por

: tot

és

amen

aça

El

s ar

gum

ents

tene

n m

és p

es p

erqu

è el

s di

u el

líde

r,

no p

erqu

è si

guin

raon

able

s

La

inse

gure

tat p

erso

nal e

l dom

ina,

i pe

r aix

ò re

spon

als

raon

amen

ts d

e m

aner

a vi

olen

ta

N

omés

tole

ra a

limen

tar-s

e de

l seu

pro

pi d

iscu

rs: a

TV,

dia

ris, a

mic

s, ll

ibre

s

So

spita

sov

int d

els

altr

es, i

mira

d’a

sseg

urar

-se

que

no e

l tra

eixi

n

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

......

......

......

......

......

......

.

+

01 L

a nu

eva

ultr

ader

echa

02 P

reve

ntin

g

viol

ent

extr

emis

m

thro

ugh

educ

atio

n

5

Qua

n en

un

cotx

e al

gun

a co

sa f

a so

roll,

el

mec

ànic

obr

e la

cai

xa d

’ein

es i

posa

a tr

eba-

llar.

Qua

n en

les

mev

es r

elac

ions

hum

anes

ob

rir l

a p

ròp

ia «

caix

a d

’ein

es».

Co

men

ça

per

l’au

tocr

ítica

, i s

osp

ita: n

o se

rà q

ue e

stic

ve

ient

la re

alita

t def

orm

ada?

Est

ic s

ent i

njus

t en

alg

unes

dec

isio

ns?

Podr

ia

mill

orar

la p

ersp

ectiv

a? L

’au-

tocr

ítica

que

ap

licar

em n

o és

au

toex

igèn

cia:

té m

és a

veu

re

amb

des

arm

ar c

ons

truc

tes

fals

os q

ue a

mb

em

pèn

yer l

a vo

lunt

at.

Prop

osem

fer

aq

uest

a se

ssió

en

una

bib

li-ot

eca,

o b

é p

orta

nt m

ater

ial.

El g

rup

tind

rà

algu

na c

arac

terís

tica

com

una

(iden

titat

cul

tu-

ral,

polít

ica,

loca

l, d’

activ

itat…

), i s

i no

és a

ixí,

cad

a m

emb

re t

rob

arà

la id

entit

at q

ue s

ent

com

a p

ròp

ia. L

a p

rop

osta

és

fer u

n es

forç

a

cont

raco

rren

t de

la in

èrci

a q

ue v

ol d

efen

sar

la id

entit

at, i

inve

stig

ar e

n ca

nvi a

ccio

ns d

o-lo

rose

s pro

tago

nitz

ades

per

aqu

esta

iden

titat

al

llar

g d

e la

his

tòria

. Es

trac

ta d

e d

esco

brir

el

s gr

isos

, i to

t con

eixe

nt-lo

s ap

rend

re a

teni

r cr

iteri

per

reb

utja

r ta

mb

é el

dol

or q

ue l

a

bus

qui

en

llib

res

d’h

istò

ria, h

emer

oteq

ues,

p

rog

ram

es d

e rà

dio

o T

V, w

ebs

d’u

n ce

rt

rigor

… s

obre

tot

els

de

sig

ne c

ontr

ari

a la

p

ròp

ia id

entit

at, p

osan

t l’in

terè

s a

trob

ar u

nes

qua

ntes

acc

ions

que

m

anife

stin

evi

dèn

cies

cla

res

de

dol

or i

d’in

just

ícia

. Ale

shor

es:

1. E

s co

mp

arte

ixen

en

veu

alta

els

«en

un-

ciat

s» d

e le

s no

tície

s o

les

acci

ons

que

ha

n d

eixa

t fe

rida

a al

gú.

2. A

ssum

int

que

la

llei

de

l’ull

per

ull

(la

llei d

e Ta

lió) a

cab

a en

un

món

de

cecs

, en

s p

reg

unte

m s

i no

vo

lem

lid

erar

un

món

dife

rent

, d

e ju

stíc

ia i

de

pau

. D

ins

d’a

que

sta

volu

ntat

, dei

xem

uns

inst

ants

de

sile

nci:

soc

capa

ç de

con

dem

nar d

intre

m

eu a

llò q

ue «

els

meu

s» v

an f

er,

sens

e d

eixa

r d

e d

efen

sar

el q

ue s

oc i

pen

so?

3. D

esp

rés

del

sile

nci,

la p

erso

na q

ue g

uia

llanç

a el

rep

te d

’un

canv

i in

terio

r: l

’im-

emp

assa

r» l

a m

eva

idea

a l

’ad

vers

ari,

cap

a l

a d

efen

sa d

e la

prò

pia

id

entit

at

asse

gur

ant q

ue e

ls m

itjan

s em

pra

ts c

on-

tene

n ja

l’o

bje

ctiu

que

per

seg

uim

–la

p

au i

la ju

stíc

ia–,

i p

er ta

nt s

ent c

apaç

os

de

cond

emna

r to

ta a

troc

itat

i in

just

ícia

vi

ngui

d’o

n vi

ngui

. Aix

ò ho

nora

rà la

cau

sa

per

què

la f

arà

més

inno

cent

, i p

er t

ant

tam

bé

més

con

vinc

ent.

2Es

trat

ègie

s i e

ines

per

a l’

auto

crít

ica

12Us

pro

pos

em e

l ca

s se

güe

nt p

er t

reb

alla

r en

gru

p, a

tal

l de

dile

ma:

En C

isco

ha

esta

t de

fa te

mps

un

treb

alla

dor

la L

aia

i en

Mar

cel —

els

dos

pro

pie

taris

— ja

fa

tres

mes

os q

ue e

ls c

ompt

es n

o el

s su

rten

. D

esp

rés

de

dife

rent

s in

dic

is, s

osp

iten

d’e

n C

isco

. Ells

mat

eixo

s ha

n es

tat i

nves

tigan

t i,

per

ple

xos,

han

vis

t en

Cis

co d

e ni

t en

du-

ent-

se c

aixe

s d

’ous

en

una

furg

onet

a. A

ra

els

pro

pie

taris

es

pla

nteg

en q

uatr

e op

cion

s p

ossi

ble

s:

1. D

enun

ciar

en

Cis

co, p

rese

ntan

t les

pro

ves

a la

pol

icia

.2.

Par

lar

dire

ctam

ent

amb

en

Cis

co,

mos

-tr

ar-li

les

prov

es d

el ro

bato

ri i p

regu

ntar

-li

el p

er q

uè.

Prov

ocar

que

ho

reco

neg

ui

i aco

mia

dar

-lo.

3. P

lant

ejar

un

pla

per

aco

mia

dar

en

Cis

co.

Sabe

m q

ue té

una

fam

ília

que

en d

epèn

i

a sa

ber

que

el s

eu p

are

és u

n lla

dre

. Se

nse

dir-

li re

s d

e le

s p

ro-

ves,

bus

car r

aons

per

d

ir-li

que

no

este

m

cont

ents

am

b la

sev

a fe

ina

i que

hem

dec

idit

pac

tar

un a

com

iad

amen

t.4.

Reu

nir

els

treb

alla

dor

s d

e la

gra

nja,

co-

men

tar

un p

la d

e fu

tur

per

am

plia

r le

s na

us,

i pro

pos

ar-lo

a e

ll co

m a

per

sona

q

ue li

der

i aq

uest

a no

va e

tap

a. D

onar

-li

una

fort

a re

spon

sab

ilita

t p

er v

etlla

r q

ue

tiri e

l neg

oci e

ndav

ant.

Entr

e el

gru

p, p

er q

uina

op

ció

us d

ecan

teu?

cons

eqüè

ncie

s p

ot t

enir

cad

ascu

na d

e le

s o

pci

ons

pro

po

sad

es?

Qui

n se

ntim

ent

us

gen

era

com

a p

rop

ieta

ri, c

adas

cuna

de

les

opci

ons?

Pla

nteg

eu t

amb

é le

s re

spon

sab

i-lit

ats

que

se’

n d

eriv

en. Q

uina

op

ció

seria

la

més

coh

eren

t am

b e

l fet

d’in

teg

rar l

’ad

ver-

sari?

Qui

ns g

reug

es p

odria

ten

ir aq

uest

a op

ció

més

incl

usiv

a? P

ense

u al

tres

op

cion

s p

ossi

ble

s q

ue c

onsi

der

eu q

ue t

amb

é l’i

n-te

grin

, qui

nes?

En e

l tra

nscu

rs d

el d

e-ba

t, ca

l ana

r con

side

-ra

nt c

riter

is c

om a

ra:

Què

don

a m

és p

au

als

prop

ieta

ris?

Qui

-na

dec

isió

far

à m

és

bé

a m

és g

ent?

Qui

nes

acti

tud

s p

rèvi

es c

ald

rà q

ue

ting

uin

els

pro

pie

tari

s p

er p

rop

osa

r un

a

treb

all

en e

qui

p a

mb

qui

sab

em q

ue h

a tin

gut

aq

uest

a co

nduc

ta. C

om n

o ca

ure

en

la in

gen

uïta

t ni

en

la im

pun

itat,

sal

vant

les

qua

litat

s q

ue p

ugui

ten

ir l’a

dve

rsar

i? T

enir

en c

ompt

e qu

e re

fer l

a im

atge

de

l’adv

ersa

ri no

sol

s d

epen

drà

de

com

ens

el m

irem

els

al

tres

, si

nó d

e re

fer-

la t

amb

é in

tern

amen

t el

l mat

eix.

Per

met

re’s

el p

erd

ó.

Qui

orie

nta

la d

inàm

ica

pot p

ropo

sar b

usca

r m

omen

ts d

e la

his

tòria

mun

dia

l en

què

s’h

a p

artit

d’a

que

sta

incl

usió

de

l’ad

vers

ari e

n la

so

luci

ó d

e si

tuac

ions

pol

ítiq

ues,

eco

nòm

i-q

ues,

soc

ials

…

8So

luci

ons

inte

gran

t l’a

dver

sari

11

Al l

larg

del

dia

els

fets

i el

s p

ensa

men

ts e

ns

evoq

uen

sent

imen

ts i

emoc

ions

. La

ràb

ia é

s la

rea

cció

san

a a

una

situ

ació

d’in

just

ícia

, i

és c

anal

itzab

le e

n m

últip

les

form

es d

e re

i-vi

ndic

ació

cre

ativ

a. L

’od

i és

un

sent

imen

t d

ifere

nt:

una

aver

sió

inte

nsa,

que

pod

em

op

tar

per

alim

enta

r o

bé

per

des

esti

mar

co

nsta

ntm

ent.

És

esse

ncia

l des

cob

rir d

’on

ve: l

’od

i sol

aca

bar

en

viol

ènci

a, i

pre

veni

r-la

imp

licar

à ca

nalit

zar

la r

àbia

per

què

no

es

tran

sfor

mi e

n od

i din

s no

stre

, ni e

s re

prim

eixi

que

sen

tim, i

per

met

em-n

os d

’exp

ress

ar-h

o d

e m

aner

es n

o vi

olen

tes.

Prop

osem

un

exer

cici

d’im

agin

ació

(ad

apta

-b

le a

dife

rent

s d

estin

atar

is, p

artin

t d’e

xem

-p

les

adeq

uats

a c

ada

fran

ja d

’ed

at).

M’h

i aj

udar

à ta

ncar

els

ulls

i vi

sual

itzar

el m

omen

t en

què

ho

vaig

viu

re o

pre

senc

iar.

• • •

-

mal

amen

t d

e ve

rita

t en

la m

eva

man

era

• ens

fem

els

uns

als

altr

es é

s un

prim

er p

as

per p

oder

ges

tiona

r-ho.

Pos

em-h

i nom

: ràb

ia,

odi,

indi

gnac

ió, r

esse

ntim

ent,

rem

ordi

men

t…

seg

ons

sig

uem

ag

ents

rece

ptiu

s (I)

, pas

sius

(II

) o a

ctiu

s (II

I) d

e le

s si

tuac

ions

que

viv

im.

Lleg

iu e

l te

stim

oni

de

l’Ike

r i

com

ente

u-lo

ar

ran

de

la g

estió

de

l’od

i:

Mire

u i

com

ente

u co

m L

atifa

aco

nseg

ueix

ca

nalit

zar

la r

àbia

en

com

pro

mís

soc

ial:

7Rà

bia

i odi

04 «

Ver

que

el

hear

t

6Will

y Br

andt

, can

celle

r de

la R

FA, v

isita

el 1

970

el m

onum

ent e

n ho

nor a

les v

íctim

es d

el g

ueto

de

Var

sòvi

a qu

e el

naz

ism

e va

ord

enar

ext

er-

min

ar. A

mb

una

actit

ud in

èdita

i in

espe

rada

, va

mos

trar

al m

ón l’

empa

tia p

el d

olor

del

s al

tres

que

oca

sion

à el

seu

paí

s, a

mb

l’afa

ny

reco

nèix

er p

er se

mpr

e le

s fro

nter

es c

omun

es.

Qui

na a

ctitu

d m

ostr

a el

lide

ratg

e de

l can

celle

r al

eman

y? B

usca

inf

orm

ació

sob

re c

om v

a re

bre

l’o

pin

ió p

úblic

a al

eman

ya,

euro

pea

, in

tern

acio

nal,

aque

sta

actit

ud,

i des

cobr

eix

què

n’op

inav

a el

seu

gab

inet

, el s

eu p

artit

i el

Par

lam

ent a

lem

any

al re

spec

te.

Treb

alle

m:

A p

artir

del

s fe

ts d

e la

RFA

el

1970

, b

usca

rel

ats

de

la h

istò

ria

del

teu

hem

esm

enta

t. M

omen

ts h

istò

rics

en q

uè e

ls

d’u

n b

ànd

ol s

ente

n co

mp

assi

ó i l

’exp

ress

en

vers

els

del

bàn

dol

con

trar

i, el

s q

ue e

ls v

an

teva

cer

ca, c

entr

a’t

en u

n fe

t co

ncre

t. S

i és

dire

cte

d’a

que

ll g

reug

e, q

ue n

o q

ued

i sot

a

seva

his

tòria

de

vida

fa q

ue a

ques

ta p

erso

na

et re

sulti

més

pro

per

a? A

lgun

a vi

vènc

ia q

ue

va te

nir d

e p

etit

pot

aju

dar

-te

a en

tend

re e

ls

gre

uges

que

ha

com

ès?

Pod

ries

mira

r d

e tr

obar

qua

litat

s en

aq

uest

a p

erso

na?

conè

ixer

-lo m

illor

en

dire

cte,

et

pro

pos

em

un e

xerc

ici d

’imag

inac

ió d

’imat

ges

i esc

enes

p

er t

reb

alla

r l’e

mp

atia

i la

com

pas

sió:

• • •

Enl

loc

de m

irar-l

o co

m n

’és

d’im

plac

able

, con

tem

plo

la s

eva

frag

ilita

t co

m a

per

sona

nec

essi

tada

. Em

fa p

or q

ue

els

seus

fets

?

• •

3H

uman

itza

r l’a

dver

sari

din

s m

eu

7

INFA

NTS

Cin

c ne

ns s

urte

n al

dav

ant.

Es d

ona

el d

ibui

x d’

un n

inot

a c

adas

cú (t

ots

són

pers

ona)

. Es

do

na t

amb

é un

lla

pis

de

colo

r d

ifere

nt a

ca

das

cú,

i to

thom

pin

ta e

l p

rop

i ni

not

del

se

u co

lor.

Es p

enge

n el

s ni

nots

a la

pan

xa.

nom

és c

onec

el m

eu c

olor

i el

s al

tres

em

fan

por.

No

els

vull.

Per

aix

ò, in

tent

em a

rren

car

els

nino

ts d

’altr

es c

olor

s. (2

) Els

altr

es c

olor

s só

n lle

tjos,

hi

vole

m p

inta

r el

nos

tre

colo

r al

dam

unt.

(3) E

ls a

ltres

col

ors

són

dife

rent

s de

l meu

, per

ò jo

puc

ress

egui

r la

silu

eta

del

seu

nino

t am

b el

meu

col

or, i

ell/

a vi

ceve

rsa

(1) l

a po

r fe

ia q

ue t

otho

m (n

inot

s) e

stig

ués

en p

erill

. En

la (

2) h

em s

alva

t le

s p

erso

nes

(nin

ots)

per

ò so

m in

tole

rant

s am

b el

s al

tres

(id

entit

at o

col

or),

i vol

em im

posa

r el n

ostr

e co

lor s

ubst

ituin

t l’a

ltre.

Nom

és a

la (3

) l’a

ltre

colo

r en

rique

ix e

l meu

nin

ot i

vice

vers

a. A

(1

, 2, 3

) les

acc

ions

ser

an b

ones

o d

olen

tes,

pe

rò s

empr

e s’

haur

ien

de s

alva

r les

per

sone

s i r

espe

ctar

les

iden

titat

s (c

olor

s). N

omés

qua

n un

a id

entit

at e

ns fa

por

hi h

aurà

vio

lènc

ia.

4Pe

rson

a, id

enti

tat,

fets

. A

pren

guem

a d

ifere

ncia

r-ho

!

03 L

a lle

ona

que

ret

rob

a el

seu

cr

iad

or

A. P

erso

na: t

ot é

sser

hum

à. S

empr

e sa

lvar

l’al

tre

per

dign

itat

hum

ana.

B.

Iden

tita

t:

-ca

seg

ons

l’ide

ari,

la h

istò

ria v

iscu

-da

… R

espe

cto

que

no t

ots

tingu

in

la m

eva,

tot i

no

com

part

ir le

s al

tres

.C

. Fet

s: c

ond

emna

ble

s o

no s

egon

s

106Re

butj

ar l’

inde

fens

able

per

se:

ava

nçar

con

tra

tota

vio

lènc

ia

T’ha

pas

sat m

ai q

ue e

l teu

gru

p fa

ci u

na c

osa

que

creu

s que

és p

rofu

ndam

ent i

njus

ta?

Com

ha

s re

acci

onat

? Et

s ca

paç

de c

onde

mna

r-ho,

en

cara

que

aix

ò et

supo

si re

buig

o ti

ngui

con

se-

qüèn

cies

? En

l’ac

tivita

t par

tirem

de

tres n

ivel

ls:

• • •

INFA

NTS

Per u

n gr

up d

e 20

infa

nts e

s dib

uixe

n 25

car

tes

amb

un n

úmer

o 1

verm

ell,

35 a

mb

un 2

ver

d

i 40

amb

un 3

neg

re. E

s de

ixen

bar

reja

des

de

cap

per

aval

l dam

unt

d’un

a ta

ula.

Cad

ascú

ag

afa

una

cart

a, i

escu

ll un

a pa

rella

. Si u

n de

ls

dos

infa

nts

(o to

ts d

os) t

é un

1, l

’altr

e ai

xeca

el

dit i

cal

len

(si d

iuen

una

par

aula

han

per

dut,

i cal

que

bus

quin

una

altr

a pa

rella

). El

s al

tres

in

fant

s ha

n d’

esta

r sem

pre

aler

ta p

er s

i alg

ú ai

xeca

el d

it i f

er-h

o el

ls ta

mbé

, dei

xant

el q

ue

estig

uess

in fe

nt. N

omés

qua

n to

ts a

ixeq

uen

el

dit e

n si

lenc

i, la

par

ella

que

teni

a l’1

l’en

treg

a a

el g

uia

de l’

activ

itat.

Si le

s pa

relle

s te

nen

dos

2, s

e’ls

pod

en q

ueda

r i v

an a

bus

car u

na

altr

a ca

rta.

Si t

enen

un

2 i u

n 3,

el 2

es

nega

a

entr

egar

-lo,

se’l

que

da

i ag

afa

una

nova

ca

rta,

per

ò el

3 s

egue

ix b

usca

nt u

na n

ova

pare

lla. S

i ten

en d

os 3

, jug

uen

a 3

rond

es d

e «p

edra

, pap

er, t

isor

es»:

qui

gua

nya

estr

ipa

el

seu

3 i v

a a

busc

ar u

na n

ova

cart

a, p

erò

el

perd

edor

seg

ueix

bus

cant

una

nov

a pa

rella

. El

joc

s’ac

aba

quan

el g

uia

hagi

recu

pera

t tot

s

vuln

eren

allò

abs

olut

!). Q

ui la

sof

reix

aix

eca

el

dit,

recl

ama

just

ícia

a to

thom

, i la

rest

a s’

ha d

e

es re

ndei

xi i

entre

gui l

’1 (n

o-co

oper

ació

). El

s 2

als

altr

es, p

erò

dem

ano

que

resp

ectin

de

mi

(cre

ence

s…).

Qui

teni

a un

2 e

s ne

gava

a c

edir

guan

ya q

ui é

s ca

paç

de re

nunc

iar a

l que

vol

pe

r arr

ibar

al p

acte

?

JO

VE

S

La m

atei

xa a

ctiv

itat

que

els

infa

nts

amb

va-

riant

s. M

enys

car

tes

de c

ada.

Se’

ls p

rese

nten

ab

ans

els

tres

niv

ells

de

verit

at.

Qua

n un

a pa

rella

es

trob

a ha

d’e

scriu

re, a

mb

una

fras

e d

arre

re la

car

ta (

dife

rent

cad

a ve

gad

a),

un

(1:

asse

tjam

ent

esco

lar,

2: v

el d

’una

don

a

es ll

egei

xen

els

1 re

colli

ts, i

els

2 q

ue c

adas

cú

guar

da. P

er q

uè é

s út

il se

r pr

ou ll

iure

s co

m

per p

oder

est

ripar

el 3

?

AD

ULT

S

El

gui

a p

rep

ara

una

llist

a d

e re

alit

ats

en

RELA

TIU

. A d

ebat

: com

ens

pod

em tr

ebal

lar

dan

ya e

l gra

u A

BSO

LUT:

és

SEM

PRE

con-

dem

nab

le i

ind

efen

sab

le v

ing

ui d

’on

ving

ui.

Com

det

ecta

r le

s p

ròp

ies

viol

ènci

es?

9

La d

ita p

op

ular

«et

s m

és t

oss

ut q

ue u

na

ban

ya d

e m

arrà

» fa

ref

erèn

cia

als

anim

als

corn

uts

que

llui

ten

don

ant

cop

s d

e b

anya

aque

st e

scen

ari é

s re

alm

ent

per

illós

: llu

itar

amb

la b

anya

imp

lica

crea

r mol

tes

víct

imes

i s

ovin

t té

un p

oder

des

truc

tor d

esm

esur

at. -

car t

erce

res

vies

. Don

ar c

ops

«d’id

entit

at»

a l’a

ltre

per

què

sig

ui a

ccep

tad

a és

tan

ridíc

ul

com

pre

tend

re q

ue a

lgú

es tr

egui

la ja

que

ta

amb

més

ràf

egue

s d

e ve

nt b

ufan

t. U

n xo

c d

’idee

s en

roca

des

no

tind

rà m

ai s

oluc

ió p

er

més

que

insi

stim

, com

els

xoc

s de

bany

es d

els

en le

s p

erso

nes

que

hi h

a d

arre

re le

s id

ees

i en

les

seve

s ne

cess

itats

real

s se

rà e

l prim

er

pas

per

co

mp

rend

re,

reti

rar

blin

dat

ges

i

imp

lica

renu

ncia

r a

les

prò

pie

s id

entit

ats:

re

spec

tant

-les

po

dem

bus

car

sati

sfer

les

ne

cess

itats

de

cad

ascú

.

En l

a d

inàm

ica

es p

rop

osen

due

s op

cion

s ro

le-p

lay)

:

• - -

•

-

Els

dos

gru

ps

o p

erso

nes

com

ence

n am

b

la m

atei

xa f

rase

: «v

ull

la v

aca»

, o

bé

«vul

l -p

ontà

niam

ent,

i s

’han

de

bus

car

man

eres

d

e re

sold

re’l.

Si q

ued

en m

assa

blo

que

jats

, el

gui

a ha

urà

de

med

iar

fent

les

pre

gun

tes

segü

ents

. Si h

o re

sole

n el

ls m

atei

xos,

un

cop

• -

• • • -

• -

(En

l’exe

mp

le d

e la

vac

a, ja

al n

ivel

l d’in

te-

ress

os t

rob

aran

que

un

vol l

a p

ell i

l’al

tre

la

carn

. En

el c

as d

e l’a

igua

, si l

es n

eces

sita

ts

són

salv

ar p

rop

ieta

ts i

so

-b

revi

ure,

po

den

co

op

erar

p

er re

serv

ar l’

aig

ua p

er s

o-br

eviu

re i

apag

ar e

l foc

am

b

sorr

a, o

tran

spor

tar o

bjec

tes

junt

s… e

tc.).

5C

onve

rtir

un

xoc

d’id

enti

tats

en

un d

iàle

g

de p

erso

nes

8

AD

ULT

S

Ana

litza

r el t

ext d

e Ri

char

d F

orer

, esc

rit d

es-

prés

d’u

n pr

océs

d’a

utoc

rític

a re

spec

te d

e la

se

va id

entit

at ju

eva

fona

men

talis

ta i

d’h

aver

JO

VE

S

Com

ente

u en

gru

p le

s fra

ses s

egüe

nts.

El g

uia

• -

• • «N

o es

tor

nare

n en

emic

s no

stre

s a

caus

a

prin

cip

als

i p

rest

igio

ses

org

anitz

acio

ns d

e d

rets

hum

ans,

la

mev

a in

cred

ulita

t i

com

-m

oció

es

van

conv

ertir

en

ràb

ia e

nver

s el

s m

eus

ger

man

s is

rael

ians

per

les

seve

s in

jus-

se’m

girà

ale

shor

es c

ap a

din

s a

mes

ura

que

tot

par

ant

aten

ció

a aq

uest

a llu

ita.

El m

eu

rost

re s

’enc

eng

ué i

una

fúria

per

la ju

stíc

ia

va b

ullir

din

s m

eu p

er c

ausa

del

sof

rimen

t d

’un

gru

p è

tnic

sen

cer q

ue jo

hav

ia ig

nora

t co

ntín

uam

ent.

Els

crits

de

mili

ons

ni ta

nt s

ols

m’h

avie

n im

mut

at. O

nade

s de

rem

ordi

men

t re

corr

egue

ren

el m

eu c

os i

em v

aig

est

rem

ir d

avan

t la

idea

de

que

jo h

avia

reb

utja

t le

s se

ves

recl

amac

ions

con

sid

eran

t-le

s p

rop

a-g

and

a i m

entid

es.

Em v

a av

erg

onyi

r ha

ver

dem

onitz

at t

ota

una

cultu

ra i

jutja

t la

sev

a g

ent

com

a ir

recu

per

able

. En

reco

nèix

er la

m

eva

inhu

man

itat,

em

vai

g o

blig

ar a

con

-

neg

ació

. Mol

tes

de

les

pos

icio

ns q

ue h

avia

pr

es e

n no

m d

’Isra

el i

cont

ra e

l pob

le p

ales

tí er

en d

e fe

t inc

orre

ctes

. Aq

uest

es p

osic

ions

, ta

n p

reva

lent

s en

la m

eva

cultu

ra, m

’hav

ien

Hav

ien

pres

form

a du

rant

els

vul

nera

bles

any

s

els

rela

ts h

abitu

als

del

s m

eus

par

es, r

abin

s,

prof

esso

rs d

’esc

ola

dels

diu

men

ges,

fam

iliar

s i a

mic

s. (.

..) L

a ve

rgon

ya i

el d

esco

ncer

t que

se

ntia

van

retr

oced

ir, i

una

fort

a tr

iste

sa e

m

va e

nvol

tar p

er c

ausa

del

trac

te o

pres

siu

que

tant

s p

ales

tins

havi

en p

atit.

(...)

Sen

se s

aber

si

el d

olor

que

hav

ia s

entit

pod

ia to

rnar

, em

va

ig a

don

ar q

ue s

’hav

ia o

ber

t en

mi u

n cl

ar

sent

it d

e lli

ber

tat.

Trad

ucci

ó d

e FO

RER,

R. (

2010

).

Com

pas

sion

. Alb

uque

rque

: Ins

ight

Pre

ss.

Pàg

. 29-

31.