DEPURACIÓ DELS ODONTÒLEGS A BARCELONA (1942-1946) - … · etapa, en la qual podríem dir que...

115Gimbernat, 2009 (**), vol. 52, pàg. 115-136, ISSN: 0213-0718

Gimbernat, 2009 (**), 52, 115-136

USTRELL, Josep M.

USTRELL, Geni

RESUM: Es recorda l’aparell repressiu a que per motius polítics foren sotmesos elsodontòlegs en acabar la guerra civil (1939).

Paraules clau: Repressió política, odontòlegs, franquisme.

RESUMEN: Se analiza el aparato represivo al que fueron sometidos, por motivos políticos,los odontólogos al terminar la gierra civil (1939).

Palabras clave: Represión política, odontólogos, franquismo.

*

La nostra aportació es fonamenta en l’anàlisi de resolucions judicials sobre les causesdels odontòlegs depurats a Barcelona, en el període de la postguerra civil i fins l’any1946.

Per entrar en context amb el què va ser la repressió franquista, i dins d’aquesta, ladepuració de mestres, funcionaris i altres professionals, tant els que s’havien quedat acasa com els que havien tornat de l’exili en acabar la Guerra Civil, ens basem en laclassificació que fa Federico Vázquez (2004). Aquest autor parla de tres etapes de larepressió franquista: situa la primera durant els anys de la Guerra Civil, del 1936 al 1939,que es caracteritza “pels passejos, les execucions exemplars, les tortures i elsempresonaments, sense l’obertura d’un procediment en molts casos, i amb l’objectiude donar un escarment als opositors al cop d’estat”, i s’inicia la depuració d’aquellespersones amb responsabilitats polítiques del període de la República i la guerra, en leszones franquistes (Negrín-Fajardo, 2007); la segona durant el període del 1939 al 1957en el qual es fa la depuració a tot el territori. Diu: “És la més intensa en l’horror, el temps,els espais i en el nombre de persones que afecta”; i per últim, la tercera la situa entre1957 i 1977, en la que es persegueix la nova oposició.

DEPURACIÓ DELS ODONTÒLEGS A BARCELONA (1942-1946)

116 Gimbernat, 2009 (**), vol. 52, pàg. 115-136, ISSN: 0213-0718

Josep M. Ustrell - Geni Ustrell

Partint d’aquesta classificació, ens interessa enfocar-nos en la repressió de la segonaetapa, en la qual podríem dir que comença un segon procés de depuració cultural decientífics i professionals qualificats en tot l’àmbit estatal, portat a terme pels vencedors,que també s’ha anomenat exili interior.

Hem d’afegir que la depuració no només va ser cosa del règim franquista. El bàndolrepublicà també va fer servir el mateix tipus d’instrument en el seu territori durant laguerra. Jaume Claret (2006), citant a Manuel Ortiz, ens en fa un aclariment:

“Les autoritats republicanes justificaven la seva aplicació per la excepcionalitat del’enfrontament bèl·lic. Més encara, quan les sancions es van limitar a l’àmbitadministratiu i es van centrar a persones clarament implicades en el moviment insurgent.Lògicament, això no amaga ni suavitza les conseqüències econòmiques i personalsque representaven ser senyalat públicament com a enemic, en ple conflicte bèl·licamb les seves penúries i excessos. Tot i així, l’equivalència respecte la repressiófranquista resulta impossible pel seu sentit, amplitud, contundència i discrecionalitat”.

Com a definició de la depuració utilitzarem la ja descrita per Manuel Ortiz (1996):

“Considerem l’aplicació de les depuracions com una de les facetes méssignificatives a través de les quals les noves autoritats van aconseguir estendrel’exclusió total de l’adversari [objectiu]. Aquest tipus de coacció, la depuració,representa l’amonestació o sanció dels treballadors per motivacions polítiques osindicals [fet]. Es pot donar en dues esferes laborals: la pública, és a dir, la queafecta als funcionaris de les diferents administracions, i la privada [lloc], o sigui,la relacionada amb els treballadors de qualsevol fàbrica, botiga o taller... En untermini suficientment breu tots els treballadors havien de sotmetre’s a aquestprocés [generalitat del procés] o, del contrari, s’arriscaven a perdre el treball i,sobre tot, el salari... Primer en tots els organismes públics, i després en tots elsprivats, es van crear les comissions de depuració encarregades d’aquestescompetències [instruments]. Totes elles serien presidides per jutges instructorsnombrats a l’efecte pel ministeri corresponent. De nou els informes de les diferentsautoritats, Guàrdia Civil o Policia, alcaldes -caps de la Falange- i capellans, es vananar acumulant fins a completar un ingent arsenal informatiu [instruments] sobrel’actitud política, social i moral de les diferents persones interessades”.

La depuració, doncs, era el procés pel qual havien de passar tots els treballadors tant del’esfera pública com de la privada, de forma generalitzada, per a poder recuperar el llocde treball o accedir-hi de nou, per la qual podien ser sancionats segons quines fossin lesseves tendències polítiques i sindicals.


D’aquest arsenal informatiu del que parla Manuel Ortiz (1996), altres autors també enfan referència. Per exemple, Josep M. Solé Sabaté (1994) ens ho explica des d’unaòptica clarament crítica:

“Si bé la investigació de les actuacions polítiques i de les actituds i posicionamentsideològics dels col·legiats pretenia assegurar la seva completa identificació ambel nou règim, els mecanismes de denúncia i el diferent tractament que els fetsrebien per part dels diversos tribunals van permetre tenyir el procés de revenges,sobretot als pobles petits, dels quals foren desterrats determinats professionals,o en clíniques i hospitals, on foren separats del lloc de treball metges d’excel·lentconducta professional”.

També tenim el testimoni del cirurgià Moisès Broggi (2001), qui tot i rebre represàlies perles seves implicacions a favor dels republicans, va poder comprovar la solidaritat de lespersones, tant del règim com contràries, cap a ell, tot sabent la seva conducta:

“Tots aquells metges joves i companys que m’ajudaven, perquè em veien tractatinjustament, enviant-me clients, em feien veure el món d’una altra manera. No toteren triomfalismes, traïcions, càstigs i persecucions. Al costat del món oficialtenebrós en el qual ens trobàvem submergits, hi havia la societat civil que manteniala seva marxa de sempre, funcionant i regint-se pels mateixos principis tradicionals,entre els quals destaquen com a factors fonamentals l’amistat, la fidelitat,l’agraïment i un cert esperit imminent de justícia que tots portem a dintre”.

Aquesta definició queda corroborada pels articles 8 i 9 de l’Ordre del 6 d’octubre de1939, que donava les normes per la depuració pels Col·legis de Metges i, pel que veurem,d’Odontòlegs, i que en tornarem a parlar més endavant:

- Artº 8: En las provincias liberadas después del 1º de Enero de 1939, será obligatorio

a todo colegiado la declaración jurada que para los funcionarios públicos exige la

Ley de 10 de Febrero de 1939 completada por el Consejo de Colegios Médicos con

las características derivadas del matiz profesional de la encuesta. Las Juntas

Directivas podrán acordar la práctica de la correspondiente información

comprobatoria. A igual obligación están sujetos los Colegiados, que perteneciendo

a otras provincias hubieran estado en territorio rojo a partir del 18 de Julio de 1936”.

- Artº 9: Previa información y audiencia del interesado y por los motivos relacionados

en el Artº 2, las Juntas Directivas podrán denegar la colegiación a quien la solicitare.

Contra su resolución cabrá recurso en término de quince días ante el Consejo de

Colegios.

Depuració dels odontòlegs a Barcelona (1942-1946)


Així, l’objectiu principal de la depuració era “controlar políticament i ideològicament alsfuncionaris” (Eiroa, 2006) i “eradicar els valors democràtics i progressistes” (Negrín-Fajardo, 2007), doncs el nacionalcatolicisme de Franco no acceptava cap canvi social nires concebut pels republicans. Tenia una forma pròpia, impositiva i única de funcionar:donava suport a un regim feixista, a una monarquia tradicional i conservadora, i a unadictadura militar autoritària. Matilde Eiroa (2006) senyala un segon objectiu: crearsuficients llocs de treball per les persones lleials al règim.

El règim de Franco va optar per la justícia castrense, és a dir, es van crear diferentsorganismes específics amb poder jurídic per donar cobertura legal a totes les accions iels instruments necessaris per a la desaparició de la dissidència. Ja en iniciar-se laGuerra, s’estableix mitjançant el Ban de Guerra del 28 de juliol de 1936, la superioritatdels tribunals militars sobre els civils. Seguidament, delictes declarats com a comuns alCodi Penal i comportaments que són reconeguts per la Constitució com a drets de lespersones, passen a ser jutjats per tribunals militars permetent rapidesa, absència deformalismes i tecnicismes, manca de garanties processals i la imposició de penes tangreus com convingués (Vázquez, 2004). El bon funcionament de la repressió franquista,però, no va ser només obra del dictador i les institucions instaurades pel règim, sinó quehi va tenir un paper important la participació activa de part de la població (Claret, 2006).

Així doncs, aquesta manera d’exercir la “justícia” va implicar greus conseqüències perles persones imputades en els processos de depuració. Com es va exposar a l’exposicióMetges catalans a l’exili (COMB. Barcelona, 2008): “Les conseqüències personals forenmolt diverses i lligades a la discrecionalitat de les autoritats franquistes: des delsobreseïment de la causa o l’absolució sense sanció, fins a la privació de l’exercici de laprofessió temporalment o a perpetuïtat, tot passant per l’amonestació i inhabilitaciótemporal per a l’exercici de càrrecs directius o no, el trasllat forçat del lloc de residènciai treball, o la inhabilitació per a exercir la professió a un lloc concret o a la província”.

En data 3 d’agost de 1939 es va rebre, a la “Jefatura Provincial de Sanidad” de Barcelona,un ofici del Cap del Servei Nacional de Sanitat en el que es responia que corresponia alCol·legi professional realitzar la depuració dels Odontòlegs, d’acord a les normes dictadespel Consejo General de Colegios, la qual cosa Benigno García Castillo traslladava, endata 10 d’agost de 1939 (Año de la Victoria) -7 dies després-, al President del Col·legid’Odontòlegs de Barcelona. L’Ordre de 6 d’octubre de 1939 donava les normes per a ladepuració pels Col·legis de Metges, de la conducta políticosocial dels seus membres,regulant la normativa i les sancions.

Per dur a terme les depuracions, es van formar sis comissions col·legials dins el mateixCol·legi de Metges de Barcelona (Solé Sabaté, 1994):



“Durant el més de març de 1940 s’organitzaren sis Comissions de Depuraciócol·legials, cadascuna presidida per un dels membres de la Gestora i avaladesper altres metges amb voluntat d’aportar dades sobre el comportament delscompanys i es constituí el Jutjat d’Instrucció del Col·legi de Barcelona”.

No en tenim la informació directa, però podem suposar que es va crear almenys unaComissió de Depuració Col·legial al Col·legi d’Odontòlegs, ja que les denúncies vandirigides directament al seu president, i no a través de les comissions del Col·legi deMetges, i ja que com diu Josep M. Solé (1994), el 2 de juliol de 1941 es va donar peroficialment acabada la depuració dels metges amb el lliurement de la Memòria a laJunta i al Consejo General, encara que va continuar per a casos excepcionals; mentreque l’inici del primer procés de depuració que podem observar als sumaris del documentdels odontòlegs de Barcelona data de 7 de juliol de 1942.

Tal com hem vist en la definició de Manuel Ortiz, les depuracions es feien de formageneralitzada, tothom havia de presentar una declaració jurada de no haver participaten contra del règim. Solé Sabater (1994) ens diu que en el Col·legi de Metges el procésva ser el mateix:

“El procés s’encetà amb la imposició de presentar una declaració jurada, en laqual els metges havien de fer constar la seva trajectòria professional i personalespecialment dels anys bèl·lics i, a l’espera de la resolució dels expedients,quedaven col·legiats provisionalment o en situació d’espera. Basant-se enaquestes declaracions, els resultats de les depuracions a altres organismes i elsinformes del Servei d’Informació Militar, es procedí a classificar els expedients engrups, establint-se un grup A amb aquells metges sense “dudas acerca de suactuación y adhesión al Glorioso Movimiento Nacional”; el grup B, amb aquellsque precisaven un informe per clarificar la seva situació i el grup C, possiblessubjectes de sanció”.

El document sobre la depuració dels odontòlegs de Barcelona conté una llista de setsumaris i tres causes a deu odontòlegs. En el cas de que el Col·legi d’Odontòlegs haguésrealitzat el mateix tipus de classificació dels depurats que el Col·legi de Metges, podríemdir que els odontòlegs del document formarien part d’un grup de “possibles subjectesde sanció”. Entre ells n’hi havia de destacats per la seva participació en activitatsprofessionals com Josep M.B. que l’any 1935 participà en la creació del Col·legi Oficiald’Odontòlegs de Catalunya (Ustrell, 2000):

“El 27 de maig de 1930, es concedia la col·legiació obligatòria [odontòlegs,cirurgians dentistes i metges legalment autoritzats a exercir l’odontologia] ... amb



l’autonomia, els serveis sanitaris es van traspassar al govern de la Generalitat.Aquest canvi va crear un règim diferent al de la resta de les províncies espanyoles.Per aquest motiu es van reunir a Saragossa el 3 de març del 1935, Joan Carol{Montfort}, Josep Alcaraz i Josep Marín, representants del Col·legi català, ambAngel Ibarreche, Laureano Mariscal i Agustín Pérez Lizano, en representació delConsejo General. En la reunió es va deliberar sobre les relacions que havien demantenir des d’aquell moment i es va concloure que, oficialment i legalment, elCol·legi de Catalunya estava al marge dels altres”.

Hem de dir que aquests sumaris i causes no contenen tota la informació que haurien detenir, i que en alguns casos només hi ha la denúncia des de la “Presidencia del Gobierno”sense continuïtat del procés depurador.

El primer que s’exposa als sumaris és la denúncia de l’imputat, dirigida al President delCol·legi d’Odontòlegs, en el moment, Amado Serraller, dient-li que l’odontòleg depuratsuspengui provisionalment l’exercici professional, la data i dues dades de l’acusat, elseu nom i la localització del seu consultori. Vázquez (2004) explica com es realitzaven elsjudicis sumaríssims:

“El judici sumaríssim constava de dos fases processals, la sumària i la plenària. Laprimera es realitzava completament davant el jutge militar instructor. Aquest momentprocessal començava amb la presentació de la denúncia, d’un particular, diferentsautoritats, la Falange o bé d’ofici, és a dir, per la pròpia jurisdicció castrense”.

Excepte un dels odontòlegs, tots els altres són depurats pel “Tribunal Especial para laRepresión de la Masonería y el Comunismo”, per delicte de maçoneria. Tal com afirmaRicardo de la Cierva (2002) la Llei de 1 de març de 1940 va ser veritablement repressiva,expressant la greu responsabilitat de la maçoneria en la decadència de Espanya,responsabilitat que tenia el seu origen en l’època de la República i durant el període dela guerra civil. A la Llei es posava en el comú, com a delicte, pertànyer a la maçoneria, alcomunisme y a les altres societats clandestines:

“Franco no identificava de forma superficial a la maçoneria amb el comunisme,els acusava de responsabilitat en la pèrdua de l’Imperi, la Guerra Civil, la caigudade la monarquia i en minar la dictadura”. A ambdós els acusava de ser“convergents en la ruïna d’Espanya”.

Els inculpats havien de presentar una declaració-retractació de la seva conducta coms’exposa en el Decret 2n del 30 de març de 1940 que desenvolupa la Ley de 1 de Marzopara la Represión de la Masonería y del Comunismo (Annex). Aquesta llei establia la



creació del Tribunal amb l’objectiu de jutjar fets com ser maçó o comunista, realitzaratemptats, aturades, manifestacions, vagues, propaganda o associacionisme, etc.,considerats com a delicte ja que suposaven subversió, conspiració, escissió nacional,destrucció de l’imperi i atemptat contra la seguretat interior, el govern de la nació i el capde l’estat (Eiroa, 2006). Aquest tribunal va desaparèixer en substitució pel “Tribunal deOrden Público” creat el 1963, però concretament no es va suprimir el de la maçoneriafins el 8 de febrer de 1964.

Les penes que s’imposaven amb aquesta llei anaven des de la incautació de béns fins ala reclusió major. A les persones que se les jutjava per maçoneria quedaven directamentinhabilitades per l’execució de qualsevol treball o càrrec de caràcter públic. La reclusiópodia arribar a ser de fins a trenta anys, i a qui cooperava amb el règim se l’hi imposavauna pena de reclusió menor, de 12 a 20 anys de presó. Com confirma Ricardo de laCierva (2002) no s’establien penes de mort.

En el document, el que no és jutjat per aquest tribunal, ho és per la Capitanía General dela IV Regió Militar, a Tarragona. Podem dir, doncs, que els acusats ho són per motiu desanció o suspensió del dret a col·legiar-se, com declara l’article 2n de l’Ordre del 6d’octubre de 1939, per a tots els fets que haurien donat lloc a la imposició de penes pelsTribunals Militars, la justícia castrense.

Se suposa que després de la denúncia hi hauria d’haver les declaracions dels testimonisa favor de la part denunciant (Vázquez, 2004). En els sumaris d’aquest document, aquestapart no apareix:

“Un cop el jutge la rebia, acordava l’obertura de la causa. Posteriorment, preniadeclaració als testimonis, gairebé professionals ja que són sempre els mateixosels que testifiquen, i sol·licitava informes a les diferents autoritats: ajuntament iGuàrdia civil”.

El segon escrit del sumari és el que des del “Ministerio de Gobernación, de SanidadNacional”, es dirigeix al Sr. Subinspector d’Odontologia, pregant que els imputats clausurinels consultoris. En aquest apartat també hi ha la data i veiem que aquest procediment esfeia aproximadament a un parell de setmanes de l’inici de la depuració.

Després d’aquesta segona informació del procés judicial hi trobem per escrit les defensesdels odontòlegs depurats. En aquestes s’exposa qui fa la declaració, el denunciat oalgun testimoni, a qui va dirigit, és a dir, al jutge del jutjat núm. 2, la data i per últim, ladeclaració.



Segons l’article 5è de l’Ordre del 6 d’octubre de 1939, no es podia posar una sanciósense la formació d’un expedient amb audiència del interessat, i se li donava un terminide vuit dies per al·legar i proposar o aportar proves. Segons l’article 6è, la resolució del’expedient corresponia a la Junta Directiva del Col·legi. Contra aquesta, es podiainterposar recurs en el terme de quinze dies davant el Consell de Col·legis. Diu tambéque “cuando se trate de alguna de las sanciones de los apartados 5º, 6º y 7º, del articulo3º, -és a dir, el cas dels odontòlegs de Barcelona- contra la resolución del Consejo deColegios, podrá interponerse recurso ante el Ministerio de Gobernación en el término dequince días”. Però com diu Jaume Claret (2006):

“Aquest primer plec de càrrecs es feia arribar a l’interessat per correu en unsobre lacrat o per requisitòria a través del BOE per a que, en un període de deudies no massa estricte, aportés la documentació que pogués desvirtuar lesacusacions. De fet, es permetia l’aportació de nous avals durant tota la tramitació.La defensa afrontava sovint simples rumors o imputacions genèriques, però tambégreus càrrecs sense conèixer les proves o la base d’aquestes”.

Això explicaria que en el document hi trobem dates de declaracions en defensa del’imputat més tard del que seria permès. Només hi ha dos sumaris on s’exposen recursosen defensa dels acusats. A un dels sumaris podem llegir un recurs, en data del 29 dejuliol de 1942, a la clausura d’un consultori demanat des del “Ministerio del Gobierno” el23 de juliol de 1942. Per tant, el recurs es realitzat només 6 dies després. En canvi, elsegon sumari on s’hi exposen dues defenses, de dos testimonis diferents, dels dies 12d’agost i 1 de setembre de 1942, són el recurs a la clausura d’un consultori que data del23 de juliol de 1942, després de 20 dies la primera i de 39 dies la segona.

Jaume Claret (2006) ens explica com es defensaven els acusats davant els Tribunals dela depuració:

“L’acusat acostumava a realitzar una contundent i ferma declaració d’adhesió,minimitzant la importància de les actuacions susceptibles de sanció, negant-leso atribuint-les a pressions, necessitat o voluntat d’afavorir a persones d’ordre. Ala seva vegada, es subratllaven els serveis prestats a l’Alçament Nacional, amb laretòrica i expressions pròpies del règim. Les respostes devien avalar-se mitjançantproves documentals i certificats de personalitats polítiques, religioses, militars,falangistes, administratives, ex combatents, ex captius i col·legues de prestigi”.

“Però negociacions i argumentacions raonades mancaven de rellevància, doncsel què era realment decisiu eren els avals de personatges influents i la



documentació que evidenciés l’adhesió al règim i les persecucions patides. Sensepapers ni firmes, la condemna era inevitable, al considerar confirmats els càrrecs”.

Les defenses fetes per testimonis són, una, del mateix Subinspector d’Odontologia,Julio Villarrubia Muñoz: “Certifica: Que su conducta colegial es intachable, cumpliendofielmente sus deberes y obligaciones, conociéndose dentro del Colegio como elemento

destacado de máximo españolismo.” L’altra és de Joan Vintró Mir, advocat: “Declara:Que le conoce como vecino y en las elecciones de Febrero de 1936, en el Colegio electoralde los Jesuitas de Caspe, trataron sobre el deseo del triunfo de las derechas y al igual

que su esposa votaron la canditatura de las derechas”. En aquest cas observem que elsdeclarants són de cert prestigi com diu Jaume Claret (2006). A l’acusat no se’l penalitzaa reclusió. Com que és l’únic cas que tenim amb aquestes característiques no podemcontrastar si és per tenir suport de persones amb prestigi, però si que ho podem suposarja que la majoria dels altres casos sense defensa tenen pena de reclusió. Això sí, pel fetde ser jutjat de maçoneria, el sancionen igualment amb la inhabilitació de manera absolutai perpètua per a l’exercici de qualsevol càrrec de l’estat, corporacions públiques o oficials,entitats subvencionades, empreses concessionàries, gerències i consells d’administraciód’empreses privades, així com de càrrecs de confiança, comandament i direcciód’aquestes.

L’altra cas de defensa que podem observar al document, en aquest cas realitzada per ellmateix, diu: “Que ateniéndose a la Ley de 30 de Marzo de 1940, referente a la Masonería,entregó dentro del período legal, a la Secretaria del Gobierno Civil de Barcelona, suretractación, la que acredita mediante testimonio notarial. I suplica: Se digne disponer,con toda urgencia, que le permita el libre ejercicio de su profesión, único medio de vidacon que cuenta para atender el mantenimiento de su familia y él propio”. En aquestadeclaració observem que l’acusat fa constar la seva retractació. A més, en la defensatambé llegim que aquesta s’acredita dins del termini legal, mitjançant un testimoninotarial, que seria la manera d’avalar davant del tribunal el que exposava. Per últim,sembla que recalqui els valors del pare de família i la família dient “únic mitjà de vida peratendre el manteniment de la seva família”, una de les institucions principals recolzadespel franquisme. Amb aquesta defensa l’acusat aconsegueix la reducció de la condemnade reclusió menor, l’únic cas en el document analitzat, de 12 anys i un dia a 6 anys i undia, però també és sancionat per la mateixa pena que el d’abans.

Com veurem seguidament en l’explicació que fa Federico Vázquez (2004) sobre la defensa,en el nostre cas no es compleix que les declaracions fossin màxim de tres ratlles (s’ha dedir que en les anteriors aquí exposades si que es donava), cosa que ell va poder comprovaren el seu anàlisi. I tampoc que els acusats declaressin en posterioritat a la resolució deljutge, doncs pel què veiem al document, les dates són correlatives, havent-hi primer les



declaracions en defensa de l’acusat i després la sentència. Per tant, no podem constataramb fiabilitat si en el cas dels odontòlegs va ser com diu Vázquez (2004). Hem de tenir encompte, però, que les dates dels sumaris sempre s’han pogut modificar:

“Seguidament, el jutge dictava el processament de l’acusat i remetia la causa al’Auditoria de Guerra, la qual convocava el consell de guerra. Llavors, s’iniciava lafase plenària, on totes les proves escrites s’havien d’acreditar verbalment davantel consell de guerra, judici. Finalment es dictava la sentència. D’aquesta forma,es pot comprovar com els acusats massa sovint declaraven després que el jutgehavia dictat la resolució de processament; altres vegades, els testimonis tambého feien després. Generalment, al processat només se li deixa negar o afirmar elsfets continguts en la resolució del processament -tres ratlles com a màxim”.

En cap moment es parla d’alguna figura defensora, però és que s’ha comprovat que enels judicis de la depuració normalment no n’hi havia, i quan n’hi havia alguna, nomésdemanava reduccions ja explícites abans de començar (Vázquez, 2004):

“No cal parlar del dret a la defensa, perquè en les causes no s’entreveu la presènciad’un advocat, i quan hi consta es tracta d’un nomenat per la pròpia jurisdicciócastrense, un alferes jurídico-militar, cosa que significa que en cap momentqüestionarà la instrucció ni les proves, per estar sotmès a la cadena decomandament. En les actes del consell de guerra poques vegades es constata lapresència del defensor, i quan hi figura és simplement per demanar una penainferior a la sol·licitada pel ministeri fiscal, cosa que ja ho contenia l’imprès ques’utilitzava”.

.L’últim apunt dels sumaris és la declaració de la condemna des de la “Presidencia delGobierno”, del “Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y del Comunismo”,ja des del “Servicio de ejecutorias”, dirigit al President del Col·legi d’Odontòlegs.

A tots se’ls jutja per delicte de maçoneria. A tots se’ls aplica la sanció d’inhabilitacióabsoluta, perpètua per a l’exercici de qualsevol càrrec de l’estat, corporacions públiqueso oficials, entitats subvencionades, empreses concessionàries, gerències i consellsd’administració d’empreses privades, així com de càrrecs de confiança, comandament idirecció d’aquestes. Pel què veiem a l’article 3r de l’ordre del 6 d’octubre 1939, aquestasanció és un cúmul de diferents sancions:

- La inhabilitació per a ocupar càrrecs directius o de confiança en l’organització oen corporacions d’índole mèdica o sanitària.



- La inhabilitació perpètua per a l’exercici de la professió a una localitatdeterminada.- La inhabilitació perpètua per a l’exercici de la professió a una o varies províncies.- La suspensió absoluta de l’exercici de la professió en tot el territori nacional,d’un a deu anys.

Així doncs, la sanció és perpètua, no definida a una temporalitat, i absoluta, és a dir, entot l’àmbit nacional.

Segons l’article 4t, la sanció número 2, “la inhabilitació per a ocupar càrrecs directius ode confiança en l’organització o en corporacions d’índole mèdica o sanitària”, éscompatible amb totes les altres, això explica el grau de les sancions imposades alsodontòlegs de Barcelona. Parla també del caràcter discrecional de les sancions:

“Artº 4. Les sancions a què es refereix l’article anterior s’imposarandiscrecionalment tenint en compte les circumstancies que concorrin en els fets ien la persona del inculpat. La sanció del número segon serà compatible ambqualsevol de les altres”.

A la meitat dels acusats, se’ls va imposar, a més a més, una pena de reclusió, totsexcepte un de reclusió menor. Tres a dotze anys i un dia, que un va poder commutar a sisanys i un dia, un a setze anys, i per últim, un altre a vint anys i un dia de reclusió major.Jaume Claret (2006) sobre les delacions diu:

“La casuística anava des de la resistència i el silenci, a l’excusa deldesconeixement, a citar persones que se sabia ja que estaven a l’exili, a lacol·laboració activa i a qui aprofitava per a cobrar-se comptes pendents iaconseguir algun ascens o prebendes”.

Evidentment, no sembla que els acusats dels que estem parlant tinguessin per objectiuaconseguir un ascens o prebenda, ja que tenien prou feina a reduir les penes que se’lsimposava, a part, també s’ha de dir que les persones que van tenir menor pena percooperar no sempre havien dit coses útils per l’efectivitat de la depuració. Però en elnostre document no s’observen aquest tipus de dades.

Els inicis dels judicis daten des del 7 de juliol de 1942 fins el 12 d’abril de 1944, sónmenys de dos anys de judicis per la depuració d’aquests odontòlegs de Barcelona.Alguns d’aquests judicis acaben abans de mig any, però tenim l’exemple d’un cas que vatardar fins a quatre anys. De les tres causes que tenim al document, no en podem treuregaire informació, però Claret (2006) ens fa una explicació sobre el procés:



“S’afegia la incertesa davant els llargs processos de tramitació i revisió, les sancionsdictades per altres instancies repressores, la indefensió, la presó, l’exili i l’assassinat”.

A igual com va passar amb els metges, segons Solé Sabaté (1994), els odontòlegs tambédevien tenir les seves estratègies de supervivència professional i social:

“Tot i que per a molts col·legiats la sanció derivada de la depuració significà lapèrdua de la seva plaça, molts van poder prosseguir la seva activitat en l’àmbitprivat i pocs anys després consten de nou com a col·legiats, fins i tot alguns delsesmentats a les primeres llistes de desapareguts”.

BIBLIOGRAFIA

1 BROGGI-VALLÈS, M. Memòries d’un cirurgià (1908-1945). Barcelona: Edicions 62; 2001.p. 291-304.2. DE LA CIERVA, R. “La represión antimasónica en la época de Franco” a La masonería

invisible. Madrid: Ed. Fénix; 2002. p. 491-496.3. CLARET-MIRANDA, J. “Cuando las cátedras eran trincheras. La depuración política eideológica de la Universidad española durante el primer franquismo”. Hispania Nova.

Rev Hist Contemp. 2006; 6: 1-20. Disponible a: http://hispanianova.rediris.es4. EIROA SAN FRANCISCO, M. “Represión, restricción, manipulación: estrategias para laordenación de la sociedad y del estado”. Hispania Nova. Rev Hist Contemp. 2006; 6: 1-26. Disponible a: http://hispanianoca.rediris.es5. NEGRÍN-FAJARDO, O. “Los expedientes de depuración de los profesores de institutode segunda enseñanza resueltos por el ministerio de educación nacional (1937-1943)”.Hispania Nova. Rev Hist Contemp. 2007; 7:1-18. Disponible a: http://hispanianoca.rediris.es6. ORTIZ-HERAS, M. Violencia política en la II República y el primer franquismo. Albacete,1936-1950. Madrid: Siglo Veintiuno de España Ed.; 1996.7. SOLÉ-SABATÉ, JM, CAÑELLAS, C, TORAN, R. “Les depuracions” a El Col·legi de Metges

de Barcelona i la Societat Catalana del seu temps (1894-1994). Il·lustre Col·legi Oficialde Metges de Barcelona. Barcelona: Tibidabo Ed.; 1994.8. USTRELL-TORRENT, JM. Història de l’odontologia. 2a. ed. Barcelona: Ed. Universitatde Barcelona; 2000. p. 178-179.9. VÁZQUEZ-OSUNA, F. “La finalitat de la repressió franquista: Manlleu i Santa Eugèniade Berga (1931-1945)”. J Catalan Estudies. Rev Int Catalanística. 2004. Disponible a:http://www.uoc.edu/jocs/7/articles/vazquezIindex.htm10. ZARZOSO, A. Metges catalans a l’exili. Barcelona: COMB. 2008. Disponible a: http://www.metgesalexili.cat/presentació.htm



ANNEXES

1. Ordre del 6 d’octubre de 1939

Orden 6 Octubre 1939. Normas para la depuración de los miembros del Colegio de Médicos.

Iniciada, por los Colegios de Médicos, la depuración de la conducta político-social de sus miembros en

relación con el Movimiento Nacional, se hace preciso dictar normas sustantivas y procesales a las

que, de un modo uniforme se atemperen dichas Corporaciones, en el ejercicio de tan delicada función.

Por ello este Ministerio (Ministerio de Gobernación) ha dispuesto:

Artº 1º. La jurisdicción disciplinaria de los Colegios Oficiales de Médicos y de sus Organismos

Superiores se extienden a la depuración de la conducta político-social (en relación con el Movimiento

Nacional) de sus colegiados y de los Médicos que soliciten la Colegiación.

Artº 2. Podrán ser motivos de sanción o de suspensión del derecho a colegiarse los siguientes:

a) Todos los hechos que hubieren dado lugar a la imposición de penas por los Tribunales

Militares o la exigencia de responsabilidades políticas con arreglo a la Ley, siempre que la

ejecución de tales hechos tuvieran una significación de carácter profesional.

b) La aceptación voluntaria de puestos profesionales lucrativos o representativos durante

el dominio rojo.

c) El desempeño de cargos profesionales obtenidos durante la dominación marxista, merced

a la ideología política del interesado.

d) El haber iniciado o fomentado persecuciones o molestias contra otros colegiados,

particulares o entidades profesionales.

e) El haber aprovechado la influencia política propia o ajena para privar a otros colegiados

de sus medios de subsistencia, o para obtener personalmente posiciones de privilegio.

f) El haber publicado durante el Movimiento Nacional escritos desfavorables a este último o en

pro de los partidos del frente popular, digo doctrinas defendidas por los partidos del frente

popular, así como el haber firmado documentos que beneficiaran la revolución marxista, si tal

actuación ha sido espontánea y voluntaria.

g) El haber servido positivamente a la obra revolucionaria marxista judaica y anarquizante,

en cualquiera de los sectores de la Sociedad Española, antes o después del Movimiento

Nacional y de un modo preferente aquellos que hubiesen realizado actos aprovechando su

condición de médicos y en perjuicio de sus compañeros o de sus enfermos.

h) Las acciones u omisiones que sin estar expresamente comprendidas en los apartados

anteriores implicaran una evidente significación antipatriótica, contraria al Movimiento

Nacional.

Artº 3. Las sanciones que podrán imponerse por los hechos definidos en el artículo precedente

serán:

1º) Amonestación.

2º) Inhabilitación para ocupar cargos directivos o de confianza en la organización o en

corporaciones de índole médica o sanitaria.



3º) Suspensión del ejercicio de la profesión en una localidad determinada, de un mes a

cinco años.

4º) Suspensión del ejercicio de la profesión en una o varias provincias, de un mes a cinco

años.

5º) Inhabilitación perpetua para el ejercicio de la profesión en una localidad determinada.

6º) Inhabilitación perpetua para el ejercicio de la profesión en una o varias provincias.

7º) Suspensión absoluta del ejercicio de la profesión en todo el territorio Nacional, de uno

a diez años.

Artº 4. Las sanciones a que se refiere el artículo anterior se impondrán discrecionalmente teniendo

en cuenta las circunstancias que concurran en los hechos y en la persona del inculpado. La sanción

del número segundo será compatible con cualquiera de las otras.

Artº 5. No podrá imponerse ninguna sanción sin la formación de expediente con audiencia del

interesado, al que procediere formular cargos, se le dará traslado de ellos para en el término de

ocho días alegue lo que tenga por conveniente y o proponga o aporte pruebas.

Artº 6. Los expedientes se incoarán por acuerdo de las respectivas juntas directivas, o del Consejo

de Colegios, cuando hubiera indicios de responsabilidad contra un colegiado. Previamente a la

iniciación de expediente podrá practicarse informaciones y actuaciones que se estimen pertinentes.

Acordada la formación de expediente se designará Juez Instructor. La resolución del expediente

corresponde a la Junta Directiva del Colegio. Contra la resolución que esta dicte podrá interponerse

recurso en el término de quince días ante el Consejo de Colegios. Cuando se trate de alguna de las

sanciones de los apartados 5º, 6º y 7º, del artículo 3º, contra la resolución del Consejo de Colegios,

podrá interponerse recurso ante el Ministro de Gobernación en el término de quince días.

Artº 7. Si el encartado pertenece a Falange E. de las J.O.N.S. se comunicará a la Delegación Nacional

de Justicia y Derecho la sanción que se imponga. Si desempeñare algún cargo oficial, se notificará

a la autoridad Corporación o Jefatura de que dependa. Si la gravedad de los hechos lo aconsejara

se dará traslado de la resolución a la jurisdicción de responsabilidades políticas.

Artº 8. En las provincias liberadas después del 1º de Enero de 1939, será obligatoria a todo

colegiado la declaración jurada que para los funcionarios públicos exige la Ley de 10 de Febrero de

1939 completada por el Consejo de Colegios Médicos con las características derivadas del matiz

profesional de la encuesta. Las Juntas Directivas podrán acordar la práctica de la correspondiente

información comprobatoria. A igual obligación están sujetos los Colegiados, que perteneciendo a

otras provincias hubieran estado en territorio rojo a partir del 18 de Julio de 1936.

Artº 9. Previa información y audiencia del interesado y por los motivos relacionados en el Artº 2, las

Juntas Directivas podrán denegar la colegiación a quien la solicitare. Contra su resolución cabrá

recurso en término de quince días ante el Consejo de Colegios.

Artº 10. De todas las sanciones que se impongan se llevará un registro central en la Secretaría del

Consejo de Colegios. En la información a que se refiere el artículo anterior, será trámite obligado



solicitar los antecedentes que existan en dicho Registro, o negativos en su caso en relación con el

solicitante.

Artº 11. Quedan derogadas cuantas disposiciones se opongan a los artículos que anteceden.

Burgos 6 de Octubre de 1939. Año de la Victoria.

2. Llei per a la repressió de la maçoneria i el comunisme

Decreto 2º del 30 de Marzo de 1940, Presidencia, B.O.E. 12.688, 3 de Abril que desarrolla la

aplicación de la Ley del 1 de Marzo de 1940.

Artº 1. Todo español o extranjero residente en España que antes del día 2 de Marzo de 1940 haya

ingresado en la Masonería está obligado a formular ante el Gobierno una declaración-retractación

comprensiva de los siguientes extremos:

1. Nombre, apellidos, estado civil, vecindad, domicilio y profesión del interesado, con

expresión de la categoría, clase y empleo si se trata de militar o funcionario.2. Cargos o destinos que desempeña en la actualidad en el Estado, corporaciones públicas

u oficiales, entidades subvencionadas y empresas concesionarias, incluso en Consejos de

Administración.

3. Declaración del lugar y la fecha en que ingresó en la Masonería y de la persona por quien

fue iniciado.

4. Nombre simbólico que tuvo y grado que alcanzó.

5. Jefes o Grados superiores a los que está subordinado.

6. Talleres, logias o grupos a los que ha pertenecido.

7. Sesiones o reuniones a que ha asistido con expresión especial de las asambleas

ordinarias o extraordinarias, nacionales o internacionales.

8. Cargos o comisiones que ha desempeñado en la secta.

9. Razones que tuvo para ingresar.

10. Información o datos interesantes sobre actividades de la secta, sobre jefes o compañeros en

ella del declarante y sobre extremos que puedan servir con eficacia a la represión de la Masonería.

11. Si el declarante ha dejado de pertenecer a la secta; desde que fecha, en virtud de acto,

por resolución, porque motivo, forma que revistió y cuantas circunstancias crea pertinentes

en relación con la baja, separación o apartamiento.

12. Si concurre en el interesado alguna de las circunstancias del artículo 10 de la Ley (haber

servido como voluntario de los frentes de guerra defendiendo la Causa Nacional, la conducta

ejemplar en todos los momentos etc.).

13. Declaración de si por cualquier jurisdicción ha sido objeto de sanción y de que clase y

cuantía por su condición de masón.

14. Retractación explicita del declarante por la que manifiesta que tiene rotos o rompe todos

sus compromisos con la secta, abjurando de sus errores o ratificación, abjuración anterior.

15. Cuantas manifestaciones crea convenientes en relación con los extremos precedentes.

16. Juramento de que cuanto se contiene en la declaración-retratación es verdad y de que en

ella no se ha omitido nada de lo que en la Ley de 1 de Marzo de 1940 se dispone.



Artº 2. La obligación de presentar la declaración-retratación se extiende incluso a los que con

anterioridad al 18 de Julio de 1936 hubiesen sido expulsados de la Masonería, dados de baja o

hubiesen roto explícitamente con ella.

Artº 3. El plazo de 2 meses para la prestación de la declaración-retractación comenzará a contarse

a partir del día siguiente a la publicación de esta Orden en el Boletín Oficial del estado.

Artº 4. La declaración-retratación habrá de presentarse: Por los militares profesionales en activo,

reserva o cualquiera que sea su situación, ante el General Jefe de la Región Militar, Comandancia

General o Jefe Superior de las Fuerzas Militares en Marruecos en su caso, si se trata de Ejército de

Tierra; ante el Comandante General del Departamento Marítimo y Almirante de la Escuadra si se

trata del Ejército de Mar; ante el correspondiente Jefe de la Región o Zona Aérea si se trata del

Ejército del Aire; y ante el Director General si se trata de la Guardia Civil o Carabineros. En caso de

tratarse de personal con destino en la Administración Central se hará ante las Secretarias Generales

de los distintos departamentos.

Aquesta Llei, que ocupa les pàgines 1.448 a 1.454 del BOE núm. 12.688, s’estén detalladament enmesures coercitives del màxim rigor sense cap contrapartida de garantía per l’encausa’t.

Hi ha una Ordre Circular dins de les diverses que provenen, per a complimentar el text i execució deLlei, des del Ministerio de la Presidencia, i que porta el núm. d’ordre 12.674, emesa el 28 d’abril de1941 i publicada en el BOE. del 29 d’abril. Determina el parador de tot el material incautat a laInstitució o als seus membres.

Es disposa que tots els documents i fitxers de caràcter maçònic que estan en poder d’Organismesoficials i de persones particulars siguin remeses a l’arxiu de dit Tribunal (Tribunal de Represión dela Masonería y del Comunismo) que es troba instal·lat a Salamanca, on quedaran dipositats.

3. Sumaris i causes

Sumari 993-942

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Juzgadonúmero dos.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)7 - Julio - 1942JOSÉ M.B.Consultorio: Ferran 25 pral. Barcelona – Castellar del VallèsSUSPENSIÓN PROVISIONAL DEL EJERCICIO PROFESIONAL.

DE: Ministerio de la Gobernación. Sanidad Nacional. Provincia de Barcelona.A: Sr. Subinspector de Odontología.23 - Julio - 1942En cumplimiento de la Providencia anterior, le ruega clausure el consultorio.



DE: José M.B.A: Juez Instructor del Juzgado nº 2. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO.29 - Julio - 1942En la su defensa dice:Que ateniéndose a la Ley de 30 de Marzo de 1940, referente a la Masonería, entregó dentro delperíodo legal, a la Secretaria del Gobierno Civil de Barcelona, su retractación, la que acreditamediante testimonio notarial. I suplica: Se digne disponer, con toda urgencia, que le permita el libreejercicio de su profesión, único medio de vida con que cuenta para atender el mantenimiento de sufamilia y él propio.

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Serviciode ejecutorias.A: Presidente del Colegio de Odontólogos.3 - Julio - 1946Que en la causa instruida con el número 3.772 por el delito de masonería, fallamos: Que debemoscondenar y condenamos, al procesado, como autor de un delito consumado de Masonería, sin laconcurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de DOCEAÑOS Y UN DÍA DE RECLUSIÓN MENOR y accesorias legales de inhabilitación absoluta perpetua parael ejercicio de cualquier cargo del Estado, Corporaciones Públicas u Oficiales, Entidadessubvencionadas, Empresas concesionarias, Gerencias y Consejos de administración de empresasprivadas, así como cargos de confianza, mando y dirección de las mismas.Con fecha 14 de Diciembre de 1946, fue aprobada la propuesta de conmutación de pena, quedandoreducida a SEIS AÑOS Y UN DÍA DE PRISIÓN MENOR.Lo firma José Torre-Marín Rodríguez, Secretario del SERVICIO DE EJECUTORIAS DEL TRIBUNAL PARA LA REPRESIÓN

DE LA MASONERÍA Y EL COMUNISMO.

Sumari 996-942

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Juzgadonúmero dos.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)7-Julio-1942FRANCISCO M.C.Consultorio: Rambla Cataluña 122. BarcelonaSUSPENSIÓN PROVISIONAL DEL EJERCICIO PROFESIONAL.

DE: Ministerio de la Gobernación. Sanidad Nacional. Provincia de Barcelona.A: Sr. Subinspector de Odontología.23-Julio-1942En cumplimiento de la Providencia anterior, le ruega clausure el consultorio.

DE: Julio Villarrubia Muñoz, Subinspector de Odontología.A: Petición del interesado



12-Agosto-1942Certifica: Que su conducta colegial es intachable, cumpliendo fielmente sus deberes y obligaciones,conociéndose dentro del Colegio como ELEMENTO DESTACADO DE MÁXIMO ESPAÑOLISMO.

DE: Juan Vintró Mir, abogado.A: Petición del interesado1-Septiembre-1942Declara: Que le conoce como vecino y en las elecciones de Febrero de 1936, en el Colegio electoralde los Jesuitas de Caspe, trataron sobre el deseo del triunfo de las derechas e a IGUAL QUE SUESPOSA VOTARON LA CANDIDATURA DE LAS DERECHAS.

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Serviciode ejecutorias.A: Presidente del Colegio de Odontólogos.5-Noviembre-1942Que en la causa instruida con el número 3.769 por el delito de masonería, fallamos: Que debemoscondenar y condenamos, al procesado, como comprendido en el artículo 8º de la Ley de 1º de Marzode 1940, a la sanción de inhabilitación absoluta perpetua para el ejercicio de cualquier cargo delEstado, Corporaciones Públicas u Oficiales, Entidades subvencionadas, Empresas concesionarias,Gerencias y Consejos de administración de empresas privadas, así como cargos de confianza,mando y dirección de las mismas.Lo firma José Torre-Marín Rodríguez, Secretario letrado del SERVICIO DE EJECUTORIAS DEL TRIBUNAL PARA LAREPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y EL COMUNISMO.

Sumario 1.013-942

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Juzgadonúmero dos.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)7-Julio-1942ISAAC L.S.Consultorio: Aribau 8 1º 1ª. BarcelonaSUSPENSIÓN PROVISIONAL DEL EJERCICIO PROFESIONAL.

DE: Ministerio de la Gobernación. Sanidad Nacional. Provincia de Barcelona.A: Sr. Subinspector de Odontología.23-Julio-1942En cumplimiento de la Providencia anterior, le ruega clausure el consultorio.

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Serviciode ejecutorias.A: Presidente del Colegio de Odontólogos.



6-Noviembre-1942Que en la causa instruida con el número 3.756 por el delito de masonería, fallamos: Que debemoscondenar y condenamos, al procesado, como comprendido en el artículo 8º de la Ley de 1º de Marzode 1940, a la sanción de inhabilitación absoluta perpetua para el ejercicio de cualquier cargo delEstado, Corporaciones Públicas u Oficiales, Entidades subvencionadas, Empresas concesionarias,Gerencias y Consejos de administración de empresas privadas, así como cargos de confianza,mando y dirección de las mismas.Lo firma José Torre-Marín Rodríguez, Secretario letrado del SERVICIO DE EJECUTORIAS DEL TRIBUNAL PARA LAREPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y EL COMUNISMO.

Sumario 301-43

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Juzgadonúmero dos.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)13-Marzo-1943GABRIEL T.B.Consultorio: Pelayo 56. BarcelonaSUSPENSIÓN PROVISIONAL DEL EJERCICIO PROFESIONAL.

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Serviciode ejecutorias.A: Decano del Colegio de Odontólogos.19-Diciembre-1944Que en la causa instruida con el número 5.757 por el delito de masonería, fallamos: Que debemoscondenar y condenamos, al procesado rebelde, como autor de un delito consumado de Masonería,sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena deDIECISEIS AÑOS DE RECLUSIÓN MENOR, accesorias legales de inhabilitación absoluta perpetuapara el ejercicio de cualquier cargo del Estado, Corporaciones Públicas u Oficiales, Entidadessubvencionadas, Empresas concesionarias, Gerencias y Consejos de administración de empresasprivadas, así como cargos de confianza, mando y dirección de las mismas, separándole definitivamentede los aludidos cargos.- Para la fijación de responsabilidades civiles remítase testimonio de estasentencia al Excmo. Sr. Presidente del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas.- Remítaseasimismo testimonio de lo conveniente al Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación a efectos de supublicación en el Boletín Oficial del Estado y ofíciese al Excmo. Sr. Director General de Seguridadpara que se proceda a la busca, captura y prisión del sentenciado rebelde.- Notifíquese al Sr. Fiscaly al procesado en la forma que la ley previene para los rebeldes.Lo firma José Torre-Marín Rodríguez, Secretario del SERVICIO DE EJECUTORIAS DEL TRIBUNAL PARA LA REPRESIÓN




Sumario 720-1943

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Juzgadonúmero dos.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)17-Julio-1943MANUEL O. J.E.Suspensión en el desempeño de cargos de mando y de confianza dependientes de esta Corporación,todo con carácter provisional mientras dure la tramitación del sumario y a sus resultas.

Sumario 3131

DE: Capitanía General de la IV Región Militar. Juzgado militar número dos. Liquidaciones. Tarragona.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)16-Diciembre-1943JUAN T.P.Con escrito número 2.664 de fecha 10 Noviembre ppdo., se remitió a ese Colegio testimonio de laresolución recaída al sumarísimo que se siguió por este juzgado.

Sumario 37 de 1944

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Juzgadonúmero dos.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)3-Enero-1944JOSÉ F.G.Consultorio: Viladomat 173 1º 3ª. BarcelonaSUSPENSIÓN PROVISIONAL DE CARGOS DE MANDO Y DE CONFIANZA.

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Juzgadonúmero dos.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)7-Marzo-1944Sumario 37-44Contra JOSÉ F.G.Recordando el cumplimiento del oficio anterior.

Causa núm. 5155

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Juzgadonúmero dos.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)



12-Abril-1944JORDI S.C.Consultorio: Aviñón 18 bis. BarcelonaQue en la causa instruida con el número 5155 por el delito de masonería, fallamos: Que debemoscondenar y condenamos al procesado como autor de un delito consumado de Masonería, sin laconcurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de DOCEAÑOS Y UN DÍA DE RECLUSIÓN MENOR y accesorias de inhabilitación absoluta perpetua para elejercicio de cualquier cargo del Estado, Corporaciones Públicas u Oficiales, Entidadessubvencionadas, Empresas concesionarias, Gerencias y Consejos de administración de empresasprivadas, así como cargos de confianza, mando y dirección de las mismas, separándole definitivamentede los aludidos cargos.- Para la fijación de responsabilidades civiles remítase testimonio de estasentencia al Excmo. Sr. Presidente del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas.- Notifíqueseal Sr. Fiscal y al procesado.Lo firma José Torre-Marín Rodríguez, Secretario del SERVICIO DE EJECUTORIAS DEL TRIBUNAL PARA LA REPRESIÓN


Causa núm. 4025

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Juzgadonúmero dos.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)25-Noviembre-1944JOSÉ V.V.Consultorio: Cervantes 1. BarcelonaQue en la causa instruida con el número 4025 por el delito de masonería, fallamos: Que debemoscondenar y condenamos al procesado rebelde, con la concurrencia de circunstancias modificativasde la responsabilidad criminal, a la pena de VEINTE AÑOS Y UN DÍA DE RECLUSIÓN MAYOR yaccesorias de interdicción civil e inhabilitación absoluta perpetua para el ejercicio de cualquiercargo del Estado, Corporaciones Públicas u Oficiales, Entidades subvencionadas, Empresasconcesionarias, Gerencias y Consejos de administración de empresas privadas, así como cargosde confianza, mando y dirección de las mismas, separándole definitivamente de los aludidoscargos.- Para la fijación de responsabilidades civiles remítase testimonio de esta sentencia alExcmo. Sr. Presidente del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas, remítase asimismotestimonio de lo conveniente al Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación a efectos de su publicaciónen el Boletín Oficial del Estado y ofíciese al Excmo. Sr. Director General de Seguridad para que seproceda a la busca, captura y prisión del condenado.- Notifíquese al Sr. Fiscal y al procesado de laforma que la Ley previene para los rebeldes.Lo firma José Torre-Marín Rodríguez, Secretario del SERVICIO DE EJECUTORIAS DEL TRIBUNAL PARA LA REPRESIÓN




Causa nº 6512

DE: Presidencia del Gobierno. TRIBUNAL ESPECIAL PARA LA REPRESIÓN DE LA MASONERÍA Y DEL COMUNISMO. Juzgadonúmero dos.A: Presidente del Colegio de Odontólogos (Amado Serraller)9-Noviembre-1946PEDRO N.B.Consultorio: Aribau 5. BarcelonaQue en la causa instruida con el número 6.512 por el delito de masonería, fallamos: Que debemoscondenar y condenamos al procesado, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de laresponsabilidad criminal, a la pena de DOCE AÑOS Y UN DÍA DE RECLUSIÓN MENOR y accesorias deinterdicción civil e inhabilitación absoluta perpetua para el ejercicio de cualquier cargo del Estado,Corporaciones Públicas u Oficiales, Entidades subvencionadas, Empresas concesionarias, Gerenciasy Consejos de administración de empresas privadas, así como cargos de confianza, mando ydirección de las mismas, separándole definitivamente de los aludidos cargos.- Para la fijación deresponsabilidades civiles remítase testimonio de esta sentencia al Excmo. Sr. Presidente delTribunal Nacional de Responsabilidades Políticas.- Elévense las presentes actuaciones al Consejode Ministros por conducto del Excmo. Sr. Subsecretario de la Presidencia del Gobierno una veztranscurrido el plazo que señala el artículo 12 de la Ley para interposición de recurso, previa uniónde éste a los autos si se hubiera interpuesto.- Notifíquese al Sr. Fiscal y al procesado.Lo firma José Torre-Marín Rodríguez, Secretario del SERVICIO DE EJECUTORIAS DEL TRIBUNAL PARA LA REPRESIÓN



DEPURACIÓ DELS ODONTÒLEGS A BARCELONA (1942-1946) - … · etapa, en la qual podríem dir que...

Documents

Transcript of DEPURACIÓ DELS ODONTÒLEGS A BARCELONA (1942-1946) - … · etapa, en la qual podríem dir que...