DEMOSTRATIUS I POSSESSIUS

Díctics Demostratius Pronoms neutres Adverbis Ús i abús

Possessius Formes tòniques o plenes Formes àtones o reduïdes Ús i abús

Formes dels díctics Indiquen distància espacial o temporal respecte al

nom a què es refereix la persona emissora (E). Els demostratius també poden fer referència a

elements del discurs.

Adjectius i pronoms dem.(solen anteposar-se al nom tot i que poden anar darrere si aqueix ja està modificat per un article o un adjectiu. Si fa funció pronominal, pot anar

davant o darrere)

Pronoms neutres

Adverbisdem.

Proximitat a E

Este/AquestEstos/Aquests

(*Aquestos és incorrecte)

Esta/Aquesta*(prenen valor neutre amb significat

genèric, si s’empren com a pronom)

Estes/Aquestes

Açò Ací/Aquí* (parlars septentrionals i

meridionals)

Distància intermèdia a E

Eixe/AqueixEixos/Aqueixos

Eixa/AqueixaEixes/Aqueixes

Això*

(no es pot emprar amb valor temporal)

Ahí/Aquí* (llengua escrita)

Llunyania d’E i R

AquellAquells

AquellaAquelles

Allò Allí/Allà

Funcions dels demostratiusAdjectiuAcompanyen un nom i assenayalen el grau de proximitat espaciotemporal.

Aquesta brusa és molt bonica.Aquell any va ploure molt.

PronomSubstitueixen algun element present en el text abans o després, o fan referència a realitats externes al text.Pot anar sol, davant o darrere.

Aqueixa brusa és més bonica que aquella (aquella substitueix a brusa)Quines sabates t’agraden més? Estes/ Estes m’agraden més/M’agraden més estes.

NeutreFormes invariablesL’ús d’això amb valor temporal és incorrecte. El demostr. fem. sg. emprat com a pron. pren un valor neutre genèric amb significat de “feta, dita, acció, situació...”

On deixàreu allò?No toqueu això.Tornaren a casa cap a/al voltant (*a això) de les deu.Esta serà sonada!

AdverbiFormes invariables

Els llibres d’ací, els porte allà?

Abús dels demostratius

Cal evitar usos innecessaris: No s’ha parlat de jubilació anticipada ni si (*esta)

és fonamental per a la negociació. Si es pot posar l’article, no es posa demos.:

Les estudiants absentistes perdran el dret a avaluació contínua.

Cal emprar EN/HI quan és possible: Ja se n’ha assabentat, no? (d’això) No hi comptàvem! (amb això)

Possessius Són adjectius o pronoms que indiquen relació

de possessió o pertinença entre les persones gramaticals i els noms que les determinen.

Funció: Adjectiva: quan determinen un nom.

Vols la meua samarreta? Pronominal: quan substitueixen un nom.

No, ja tinc la meua, gràcies. Forma:

Els adj. poss. tenen formes tòniques i àtones:

Ha vingut el teu company amb mon pare. Els pronoms poss. sols tenen forma tònica.

Això és meu.

Formes àtones o reduïdes Les formes per a més d’un/a posseïdor/a són les formes tòniques o

plenes. Usos:

Davant noms de parentiu: És sa tia? Acompanyant el mot casa: Véns a ma casa? En locucions negatives amb el mot vida: En ta vida ho sabràs! Fórmules de tractament: Sa excel·lència/Ses senyories... Expressions lexicalitzades: Cada festa té sa vespra/Cada terra fa

sa guerra/ La cabra per sos pecats, sos genolls porta pelats.

Posseïdor/a Pers. Masc. Fem. Masc. Fem.Un/a 1a Mon Ma Mos Mes

2a Ton Ta Tos Tes3a Son Sa Sos Ses

Formes tòniques o plenes Funció adjectiva: davant del nom i amb art. (excepte llur i llurs): Ve amb la seua bici? Van davant en tractaments honorífics però, sense article: Vostra excel·lència. Funció pronominal: van darrere i sense article: a càrrec seu, a parer nostre, a gust teu,

a imatge seua, al voltant meu, davant vostre, darrere seu, de part vostra, en benefici teu, en poder nostre, en favor vostre, en honor teu, en nom meu, en defensa seua, això és un problema teu.

Darrere poden expressar la persona agent d’or. passives o de participis: Això és escrit seu (=per ell) ; Un fet nostre (=de nosaltres)

Sing. Plur.

Posseïdor/a Pers. Masc. Fem. Masc. Fem.

Un/a 1a Meu Meua Meus Meues

2a Teu Teua Teus Teues

3a Seu Seua Seus Seues

Més d’un/a 1a Nostre Nostra Nostres

2a Vostre Vostra Vostres

3a Seu Seua Seus Seues

Llur Llurs

Abús dels possessius

Si la relació de pertinença és òbvia: He oblidat la llibreta. (no *la meua llibreta) Li va donar la mà. (no *la seua mà)

Si es pot emprar un pronom feble: No el coneixia bé ni en sabia el nom. Cal conèixer la llengua i millorar-ne

l’ús. L’edifici s’ha de restaurar. La

restauració eixirà a concurs públic.