Un any més, quin goig que feia l’Escoladel Mar el Dia de Sant Jordi! Els porxoseren com una gran llibreria en mig delmercat de les flors. Va ser la combinacióperfecta per celebrar tal efemèride. Llibresper a totes les edats envoltats de rosesben vermelles. I els nostres fills i filles:els grans protagonistes d’aquestmeravellós escenari. Els més petitsfullejant de forma matussera tots elsllibres mentre les mestres feien bon úsdels 30 euros comunitaris per ampliar elfons de la biblioteca. Els més grans,escollint d’una manera més selectiva delgran ventall de llibres que hi havia a lesparadetes. I els de Garbí i Eneida pendentsi preocupats de fer una bona compra persatisfer les voluntats literàries dels seusfillols. Fos com fos ningú no es va quedarsense llibre. Fins i tot els més afortunatsvan marxar cap a casa amb més d’unexemplar sota el braç i, evidentment,amb una rosa entre les mans. Va ser unajornada inoblidable, emotiva, intel·lectuali d’un gran espectacle visual, i fins i totde bon mercadeig i millor regateig.

Quin goig fa veure les paradetes plenes de fulls i més fulls prenentforma de llibre i que semblen dir-nos:

—Veniu, toqueu-nos, gaudiu del nostre tacte i les nostres pàginesplenes d’històries...

I les taules improvisades, guarnides de senyeres bicolors plenes degerros amb roses que amb el seu aroma i la seva bellesa sentimque diuen:

— Veniu, atanseu-vos i porteu-nos a casa d’aquells qui estimeu.Volem compartir amb vosaltres aquesta mostra d’amistat i carinyo.

Però més goig fa, encara, poder compartir la mirada neguitosa d’uninfant davant un jurat de Jocs Florals per aquestes mateixes dates...

La Nora diu:

Sant Jordi ha tornat a arribar!!!Quins nervis!!!

Seré jo, a qui atorguin un premi?Haurà agradat aquell poema dels nens de la

classe que tant em va costar de fer?Què n’opinaran de la història de la bruixa

que sempre vestia de negre?L’hauré feta massa llarga?

Tindré sort?Ai, ai, ai!!!

Quin neguit!!!

Que n’és de bonica la Diada de Sant Jordi!I més si la podeu compartir amb els vostres fills a l’escola!

Ordre,silenci,respecte,nervis,un treball previ feixuc,boques que mosseguen ungleso qualsevol puny de la camisa...Ai, ai, ai!

Textos llegits,textos viscuts,textos aplauditsi fotos i més fotosi vídeos de papes, mames, avis i àviesque frueixen del somriure dels guanyadors.

FELICITATS, NOIS!Heu fet una bona feina!

Que n’és de bonica la Diada Tricolor a l’Escola del Mar!

Margaret Álvarez

Proclamació del color blau com a guanyador dels Jocs Florals 2008

Dilluns 21 d’abril: un any més ha arribat elconcurs de dibuix ràpid. Com sempre l’escolademana pares i mares per fer d’acompanyantsdels nens junt amb les mestres i els monitors.Com no podria ser d’una altra manera, la res-posta ha estat positiva; som just els necessaris,així que la Teresa comença a donar directriusperquè tot surti com cal. Haig de dir que l’or-ganització és molt curada: es reparteixen elsnens per grups de 13-15 i a cada grup se liassignen uns adults, uns mapes i el materialde dibuix.Sortim de l’escola en processó, agafadets deles mans com bons minyons, és increïble quebé que es porten els nanos quan surten al

carrer, sabedors de la responsabilitat quetambé tenen ells, i és llavors quan t’adonesque ja són grans.

Després d’una llarga i fantàstica excursió perla muntanya arribem a la nostra destinació.Aquest any el lloc escollit ha estat el parcGüell. Fantàstic, oi? Per què? Perquè en unmateix espai tenim la natura i l’arquitecturamodernista; el lleure i la cultura... Tot plegat,l’expressió d’un poble com és el català, i quèmillor per dibuixar que la nostra cultura. Toti que hi ha moments en què sembla que siguisun turista en un altre país, de la quantitat deturistes que hi ha.

Cada grup té un lloc específic. Amb els plànolsl’hem de trobar i llavors ens separem i anema cercar-lo. Un cop hi som ens fem un llocentre la marabunta de guiris i ens posem adibuixar creant l’expectació entre els visitants,que aprofiten per fer-nos fotos com si deldrac de Gaudí es tractés.En acabar les nostres obres, quedem tots elsgrups a la plaça central, on seiem per esmorzaruna mica. Després, tornem a l’escola i ensacomiadem dels nostres fills i dels que no hosón (els pares acompanyants mai anem ambels nostres fills, cosa que trobo molt encer-tada), però amb els que hem compartit unmatí fantàstic i divertit.

Un curs més, a la classe d’Eneida s’ha produït l’espectacle escenogràfic de lallegenda de Sant Jordi per oferir-lo a tota l’escola. Enguany m’ha tocat d’anara veure’l perquè l’Arnau hi participava ni més ni menys que fent de drac. Haestat una experiència singular per la qual hem de passar més o menys tots elspares i mares d’aquesta escola quan els plançons ens fan crescuda i ocupen laclasse primera del cicle superior. Això del cicle ve a ser com un canvi de testimportant, d’aquells que al planter de les escoles de primària només es pot fercada dos anys.Ja fa més de dos mesos des que un bon dia l’Arnau es va presentar amb undossier de quinze pàgines que contenia el guió de la peça Sant Jordi matal’aranya, l’adaptació teatral de Josep Vallverdú de la llegenda de Sant Jordi. Hiportava subratllades les línies que li pertocava d’aprendre per al seu personatge,que en aquest cas de persona en tenia ben poc, pel fet que els dracs són bèsties,de les més bèsties que hi ha, encara que tinguin el do de la paraula i que noméssigui per manar: “Si no em porten tres ovelles cada dia, ho cremaré tot. Tresovelles cada dia!”. Més o menys com els monarques i els clergues de l’antigorquan exigien els tributs i el delme.La moral d’aquesta llegenda popular reconvertida en teatre vol ser una denúnciadel despotisme, la tirania, la prevaricació, el contuberni i la ira cega del reiabsolut. A la peça teatral aquestes són “virtuts” que pot practicar bàsicamentun monarca enfollit de poder, qüestionat en el mirall de l’escena idènticamentamb les actituds del drac, per bé que aquest, com que no és una persona sinóuna bèstia, no practica el contuberni i, la resta de malvestats no les fa pas perambició de poder, sinó que actua d’aquesta manera perquè té una gana quese’l menja. Si fa no fa, com els vilatans quan exigeixen el sacrifici de la donzellareial. Donzella que per la seva banda aporta a la història el valor de la solidaritat,

quan s’ofereix, desobeint els ordits de son pare, per ser víctima del sauri famolenc,talment com la més pària de les vilatanes. La moral i els valors continuendescabdellant-se amb l’aparició de l’heroi —“un alçament de llum en la tenebra”,que deia el poeta Espriu—, un minyó foraster defensor de l’amor i del proïsmeque pateix el desterrament al primer acte per qüestionar el capteniment delrei, i que retorna a la peça, amb gran èxit, a l’acte darrer per deturar lesmalvestats del drac i del rei, tot de retruc, quan aquest passa a ser el servidordel seu poble. Finalment, la moral queda bastida: contra l’odi, el despotisme,la tirania, la prevaricació, el contuberni i la ira cega dels poderosos, han detriomfar l’amor, la solidaritat, els drets humans i la república. Visca la República!,que carat!, que som a l’abril!Així doncs, el dia de Sant Jordi d’enguany ha estat prou especial per a mi, perquèl’Arnau s’ha disfressat de drac i ha dut a terme l’execució de la peça conjuntamentamb els seus companys. Ho han fet molt bé i se n’han sortit amb èxit. Esperoque a final de cicle, quan torni a tocar de canviar de test, i s’hagi d’engrandirla torreta tot anant a l’institut, tingui respostes per il·lustrar les diferènciesentre un súbdit i un ciutadà. Una de les millors coses que es poden aprendrea l’Escola del Mar, tot fent el “teiatru” infantil de què tant se’n foten els dèspotesculturetes, pretesament il·lustrats.

Felicitats, Eneida! Sou els millors (cada any)

Jotes RossellPare de l’Arnau d’Eneida

Es fa la lectura i l’aprovació de l’acta del consell anterior.

Per al coneixement de tothom s’informa d’un fet tan trist com haestat la mort d’en Manel, pare d’un nen de P4, fet que ens ha colpita tots i que ha trasbalsat el dia a dia de l’escola durant la darrerasetmana. Es comenta com s’ha tractat el tema amb les famílies ia la classe, i la reacció dels nens.

Començant amb l’ordre del dia, s’aprova el pressupost acordat ala comissió econòmica, que suposa un increment del 5% respectea les partides liquidades de l’anterior pressupost.

Preinscripció per al curs 2008-09: ha estat bastant complicada,s’han presentat 19 sol·licituds a sorteig per a 3 places de P3.

Casal d’estiu: es durà a terme del 25-6 a l’1-8 i de l’1-9 al 10-9.S’ha rebut la sol·licitud del col·legi Parc del Guinardó per tal deprendre part al casal de la nostra escola, ja que per obres nodisposaran d’espais a les seves instal·lacions. Com que es tractad’un casal homologat i obert al barri, no hi ha cap inconvenient.

Bloc de l’Apamar: es té la impressió que no ha estat tan visitatcom calia esperar. A banda de l’anunci habitual al cos de la revista,es proposa fer “propaganda” del bloc des de l’escola; aprofitant laclasse d’informàtica, es mirarà d’engrescar els nens i nenes i quesiguin ells mateixos que ho transmetin a casa.

Es recorda que la festa de l’APA serà el 7 de juny.

Properes eleccions a equip directiu: es planteja la renovació del’equip directiu actual per a un període de 4 anys.

Canvi de cuinera: la Marisa ha marxat de l’escola per muntar unnegoci propi a Terrassa. Des de les colònies tenim la Carme. Segonsels comentaris rebuts, es valora molt positivament la seva tasca.

Obres: properament es durà a terme la reforma i l’ampliació interiordel planetari. Des de fa molt de temps estan aprovades les obresdels lavabos de l’edifici central, però de moment som a la llistad’adjudicacions.

Setmana del medi ambient: hi participen entre 45 i 50 escoles deprimària i secundària. Cada escola prepara una sèrie d’activitats is’intercanvien experiències amb altres escoles. Els alumnes deprimària han preparat els projectes següents: la bassa, els cucs iles plaques fotovoltaiques. Al web de l’escola s’hi pot trobarinformació.

Canvis en les valoracions dels informes: el desembre del 2007 vasortir la normativa, quan ja s’havien imprès els informes, i l’escolava optar per no modificar-ho de moment. Es planteja el canvi peral curs vinent. De totes maneres, s’adoptarà la nomenclatura oficiala les notes de final de cicle; és a dir, a segon, quart i sisè.

Diu el poeta: “La sardana és la dansa més bella de totes les dansesque es fan i es desfan”. Les danses ballades en grup, i per nens inenes, sí que són les més belles.L’espectacle que el dimecres 16 d’abril ens van oferir una collad’infants de diferents escoles, però tots del mateix curs (segon),al Complex Esportiu de la Mar Bella, posava de manifest que enspodem trobar grans i petits per gaudir d’un mateix espectacle ifruir-ne tots junts. Cal aprofitar aquestes ocasions; no sempre esdóna l’avinentesa de poder compartir la música, la dansa, el cor,les paraules...Qui ho va fer millor? Està clar que cada escola, cada mare, pareo àvia pensaran que els seus. Però crec que, per sobre d’aquestsentiment lògic i lloable, va prevaldre el conjunt. Aquells centenarsd’infants units per la mateixa música, les mateixes cançons i lesmateixes il·lusions i desitjos, van ser els veritables protagonistes.Cal destacar l’entranyable i alhora professional direcció d’en JoanSerra. No només perquè en sap un munt, sinó per la manera deviure i fer-nos viure la dansa. Felicitats per saber-ne tant i persaber-ho transmetre.Primer, l’aperitiu musical que ens van oferir uns ballarins i ballarinesd’IT Dansa-Jove companyia de l’Institut del Teatre, que ens vanpresentar una sèrie de danses contemporànies (Vinyes verdes, Tirantlo Blanc...), que tots vam veure bocabadats, tant els petits com elsgrans.Els nostres dansaires —els nens i nenes d’Angèlica— van posar totel seu esforç i concentració per tal de ballar, de moure’s, de seguirel ritme tan bé com van poder. Les faldilles, els mocadors, les mansi els peus formaven un conjunt del tot harmoniós malgrat no serperfecte. Els nervis van desaparèixer, de mica en mica, a mesuraque anava avançant l’espectacle.L’una darrere l’altra, les danses s’anaven succeint, i cadascuna eramés bonica que l’altra: Cançó de pandero, So cold the night, Andante,Le Khan an dancing, Qui té raó? i Polca del dos de març.

Ai, que no se’n surten! Ai, que no es col·loquen bé! Ai, que...! Aixòdèiem o pensàvem els pares i mares, però... res d’això! Tot anavasortint, tot fluïa. No havien assajat? No havien practicat durantdies? No hi havia unes mestres que hi posaven el cor, els peus i laveu? Doncs, havia de sortir i així va ser!Al final, una dansa entre tots, dirigida per en Joan Serra. Divertida,“fàcil”, alegre. Una magnífica cloenda per a un magnífic espectacle.Gràcies a tots i, si Déu vol (com bé diuen les iaies), fins l’any vinent!

Montserrat Ricart i Agut

Des del primer moment, el rubicund bebèÀries vocifera des del bressol perquè li pres-tin atenció. Però, com s’atreveixen a ignorar-lo? Qui mana aquí, a veure? Qui mana ésel bebè Àries. En tenies cap dubte?En tot el seu cos fort, actiu, quadrat d’espat-lles, no hi ha un sol os delicat. Quan siguiuna mica més gran, potser et deixarà sensealè amb unes afectuoses abraçades d’ós.Generalment, els nens d’Àries són tendresi demostratius.A mesura que creixen, els pares advertiranque pot comportar-se com una criaturatotalment desenraonada si se la contradiu,però l’enuig no li dura gaire. Després d’unaexplosió periòdica, el petit Àries us brindaràun somriure triomfador i radiant.Àries comparteix generós les joguines d’unamanera que us sorprendrà. No obstant això,deixa de ser-ho amb qui li fereix els sentimentso li fa la guitza. Aleshores, vigileu, que esclata!Poden caure precoçment en l’hàbit de des-cuidar els deures escolars, i poc els impres-sionarà que els posin com a exemple ungermanet més obedient. En lloc d’avergo-nyir-lo perquè estudiï, cal desafiar-lo. N’hiha prou a dir-li que probablement sigui unamica lent, no tan intel·ligent com la resta,una mica inferior... Vaja, però que als paresno els importa, que igualment l’estimeu. Ija veureu com vola la pols dels llibres detext quan es disposa a demostrar la ridicu-lesa d’aquesta teoria. Que algú pugui estarper sobre d’ell? Això caldrà veure-ho!Poden aprendre qualsevol cosa en poctemps, no oblidar-ho mai i passar per l’es-cola amb la rapidesa del vent, si s’hi apli-quen. Però no sempre és així, encara quetampoc cal preocupar-se gaire perquè recu-peraran el temps perdut amb la velocitatd’una bala tan aviat com surtin al món is’adonin que la gent és més viva que ells.Un parell d’humiliacions, i l’ego farà ques’esforcin de manera que saltaran de copmolts esglaons.

El teu plançó d’abril tindrà una imaginacióviva; serà somiador i sentimental com unllibre de contes, però alhora no tindrà capinconvenient a torrar-se el pa. Si hi ha unacosa tan contradictòria com un somiadoridealista, dur i pràctic, aquest és el teu fillÀries: tan ingenu com tenaç, tan suau compersistent. Tots aquests trets conflictiusestan entreteixits en una naturalesa orgu-llosa, que et sorprendrà i t’intrigarà.Els nens i nenes Àries seran els líders entreels companys de joc. Insistiran a sortir-seamb la seva o s’estavellaran contra l’auto-ritat, de manera que serà millor que els paresestableixin algunes regles inalterables desdel principi. No oblideu que el seu cor és toucom la mantega, i que en ell s’oculten fonda-ment arrelats temors que li fan creure queno agrada a ningú i que ningú l’estima, mal-grat l’aparent valentia que gasta. Si veu queli rebutgen els somnis o se li refreda l’entu-siasme pot tornar corrents a amagar entreels teus braços les llàgrimes de la seva tragè-dia. Quan s’esdevingui això, abraça’l moltfort, perquè el seu cor estarà destrossat.Amb maneres aspres i dominants, l’idealismed’Àries és sensible, i el més petit cop elmasega. I bastants cops rebrà a la vida l’ingenuopti-misme ple d’esperança que respira, demanera que el teu petit Àries necessita mésprotecció de la que et pugui semblar.Els regals d’aniversari, amaga’ls en llocsegur, perquè Àries és impacient i no estàdisposat a esperar que li descobreixin lessorpreses. No se’ls ha de donar ordres, sinódemanar-los sempre amb un somriure quefacin les coses, i s’esforçaran per complaureels pares. Mai destrueixis la seva confiança,que és tan important per a ell com l’aireque respira. Ensenya-li que no està bédominar els que són més joves i més dòcils.En realitat, ell no pretén ferir ningú.Probablement serà un lector insaciable,però no t’estranyi que no estigui gaire dis-posat a acceptar anys de disciplina acadè-

mica. Com més es resisteixi a la idea d’unrígid programa acadèmic, com més inclinatse senti cap a la llibertat de provar algunafeina, més segur pots estar que necessitaun horari i un programa.Haurà d’aprendre què vol dir responsabilitat,però això —i altres coses— ho captarà mésràpid a través d’una lògica directa i unafecte sincer. Són dues coses que li arriben.Pares, mares i mestres hauran de recordarsempre que els nens d’Àries floreixen gràciesa l’elogi, que els duu a prosseguir obstina-dament amb el seu esforç, però esclatarancom un coet  quan se’ls ataca, i aleshoresperdran qualsevol interès per superar-se.Digues-li què t’agrada d’ell, i així mai faràel que no t’agrada. Necessita, a més, ungran nombre d’hores de son per recuperartota l’energia que dispersa i dilapida.Si els pares el condueixen suaument i ambun amor constant, el nen de Mart creixeràamb el meravellós poder de somiar somnisimpossibles... i fer que es converteixin enrealitat.

Àries

Senyores i senyors, falten dos mesos peracabar la temporada i res no canvia, els verdscontinuen dominant la classificació generalde les fabuloses i emocionants curses debanderes. Els verds totalitzen 190 punts, iamb 182 segueixen igualats els blancs i elsblaus. Això ja no té color… Bé, sí que en té:això pinta verd.Aquest parcial d’abril l’han guanyat empatatsels verds i els blancs amb 24 punts, mentreque els blaus han aconseguit 22 punts, peròcal dir que han estat penalitzats amb 2 punts.

Una vegada més per cursos s’han repartitles victòries. Els blancs s’han imposat eneducació infantil, els blaus en Cucut, Angèlicai Tarongers, i els verds en Nausica, Eneida iGarbí.Però, si us plau, arribats en aquest punt queningú no s’esveri veient el món totalmentverd. Per exemple, en futbol la Championsla poden guanyar els Blue (és a dir, els blaus)i la lliga espanyola és merengue total (és adir, blanca). En política poques vegades, perno dir mai, guanyen, per pena de tots plegats,

els Verds. El papa de Roma continua vestintde blanc i els mecànics de blau; però, renoi!,les curses sempre són verdes.Comença el mes de maig, tant de bo cadadia caigui un raig, i alguns poden pensar,veient el to verdós del tema, que això estàdat i beneït. Doncs no! Els blancs i els blauss’han d’agafar al gran tòpic “futbolero”:“mientras matemáticamente sea posiblelucharemos hasta el final”. Per tant, encarano hi ha res decidit per més verd que sigui.Segueix la passió per les curses de banderes!

El passat diumenge 13 d’abril els i les sant-nico-laus, acompanyats de germans i germanes i depares i mares (amb el vostre permís, la resta del’article utilitzarem només el femení, i el mes queve ja canviarem al masculí per compensar), vàremtrobar-nos per celebrar l’aniversari de 7 nenes (defet, hi havia algun nen, però hem quedat queempraríem el femení) que han fet anys durant eltrimestre. Va ser un èxit: érem més de vuitanta!Les mares organitzadores (no s’ofenguin elspares) varen tenir la bona pensada de lligar lacelebració amb el projecte que s’estava treba-llant a classe –el tren–, i varen decidir muntar-nos un passeig en l’esmentat mitjà de locomoció.I què millor que anar-ne a buscar un d’adienta les dimensions de les nostres petites (res d’avesni de rodalies!); l’opció va ser anar a donar untomb amb el tren en miniatura que es troba alparc de Catalunya de Sabadell, on hi ha uncircuit de més de tres quilòmetres, que passaper sis túnels i un viaducte de trenta metres.

A banda del divertit passeig de més 25 minuts,vàrem poder veure la reproducció a escala del’antiga estació de Sabadell, una locomotora avapor, diverses d’elèctriques i un petit tramviaigualet que l’antic tren d’Argentona-Mataró.Com a guia particular i en qualitat de MalenaÁlvarez vàrem comptar amb l’amic Josep de lacoral, impagable en coneixements i atencions.Per arrodonir la jornada, un generós aperitiu pera tothom; els pastissos i regals per lessantnicolaus homenatjades varen ser la cireretad’un gran dia de primavera.

Els Dofins hem anat de colònies a Pontós, l’AltEmpordà. La casa es diu Ca n’Oliver: és d’unasola planta i pràcticament nova, l’entornmeravellós, el temps immillorable i el menjarcorrecte però una mica passat de pebre. Uncop aclarides les qüestions bàsiques us hem dedir que els nanos i els no tan nanos ens ho hempassat pipa amb el tema “La prehistòria”: hanconstruït un campament de cabanes fetes ambtroncs i bruc per refugiar-se, han fet llàntiesde fang i llard per il·luminar-se dins la grancabana de pells, han fet un mural de pinturaprehistòrica amb plomes, fulles i pedres perdeixar constància de la seva aventura. I elsúmmum: el joc de nit; per equips, nens, maresi pares participàvem en la recerca del foc. Haestat fantàstic, realment divertit, de les millorscolònies que recordo. I encara hem tingut tempsde fer una excursioneta a la torre de l’Àngel,des d’on hem pogut divisar tota la comarca.

Consell de Redacció Correcció lingüística

Fotografia digital

Il.lustracions

Disseny i maquetació

Argemí, Margamarga@landibar.com

Blay, Sílviasilvia@multiespais.com

Mèlich, Jordijordimelich@hotmail.com

Nebot, Annaanna_nebot@telefonica.net

Mars, Lauralauramars@telefonica.net

Galceran, Jordi

Valencia, David

Pita, Jesús

Planta't al Botànic a la primavera

Exposició "L'observació i el traç"i altres activitats a l'aire lliure.Activitats per a totes les edats: Visitesguiades familiars a la zona d’Austràlia,Viatge naturalista a la recerca de 8

arbres mediterranis, Armilla del naturalista, Tallerde plantació, Consultori de plantes, i podem seguiritineraris estacionals per conèixer com s’adaptenles plantes als incendis, a la sequera...

Informació: tel. 934 264 935Lloc: Jardí BotànicPoblació: BarcelonaDates: fins al 30-09-2008

La Tamborinada 2008

Com cada any, una de les festesmés esperades.Tot un diumenge ple d'activitats per atots!

Informació: tel. 934 147 201Lloc: Parc de la CiutadellaPoblació: BarcelonaDates: dia 25-05-2008Horari: d'11 del matí a 7 de la tarda.

Tallers i activitats al Museu de CiènciesNaturals

Cada cap de setmana hi ha di-verses activitats per a tota lafamília.Cada dia el Dragó Dragonet (activitatautoguiada) ajuda els més petits a

passar una bona estona al museu. I també cadacap de setmana hi ha diverses activitats per a totala família. Roques amunt, aigües avall! Proposta conjunta ambel Museu Agbar de les Aigües de Cornellà.L’origen i el canvi, cada tercer dissabte i diumengede mes.

Informació: tel. 933 196 912Lloc: Museu de Ciències NaturalsPoblació: BarcelonaDates: fins al 30-12-2008

Teatre familiar al Teatreneu

La proposta de Tutatis Distribu-ció és oferir cada mes un espec-tacle infantil diferent i de qualitat.Blancaneus, d’El Luna de Lola.

Informació: tel. 932 853 718 Teatreneu tel. 902 881 088 Tutatis

Lloc: TeatreneuPoblació: BarcelonaDates: del 03-05-2008 al 01-06-2008Horari: cada dissabte i diumenge a les 17 h.

Activitats a l'Aquàrium de Barcelona

Tallers familiars, contacontes,visita a la zona tècnica i moltesmés activitats.Visita a les instal·lacions tècniques,contacontes, activitats com ara Celebra

el teu aniversari a l’Aquàrium o Dormir amb tauronssón unes experiències inoblidables que podeu viurea l’Aquàrium de Barcelona.

Informació: tel. 932 217 474Lloc: l'AquàriumPoblació: BarcelonaDates: fins al 12-05-2008

Espectacles familiars al Jove Teatre Regina

La companyia La Trepa ens ofe-reix la seva programació teatralde qualitat per a tota la família.

La programació del Jove Teatre Regi-na ens ofereix, com sempre, interes-

sants propostes per a totes les edats de la mà d’ungrapat de companyies professionals de reconegudatrajectòria.

La Via Làctia: de l’1 al 18 de maig.Rosegó, el gos rodamón: del 24 de maig al 15 de juny. 

Informació: tel. 932 181 512Lloc: Jove Teatre ReginaPoblació: Barcelona

Atenció: aquest mes us proposem un joc de pistes per l’escola.Busquem el nom d’un dels protagonistes del llibre Cyrano, que han treballat els vostres companys i companyes al Taller deBiblioteca de cicle mitjà. Qui serà? En Cyrano? La Roxana? O potser en Christian?Per això heu d’anar a cada un dels llocs del plànol que ens ha facilitat l’escola i esbrinar la pregunta que us fem a continuació.De cada resposta només heu d’anotar la primera síl·laba o, si s’escau, l’única. Tot ordenant les quatre síl·labes trobareu el nomque busquem.Us hi atreviu? A què espereu?

2. Acosteu-vos fins a la mànega i observeu si el vent queassenyala ve del sud-est, si és així ja sabeu el nom del vent quebusquem, si teniu dubtes podeu consultar la rosa dels vents quehi ha a l’entrada principal de l’escola.

4. Apropeu-vosfins a laxicranda i mireujust al darrere, allàtrobareu lesprotagonistesfemenines de la Diada de SantJordi que estem buscant.

3. On millor que entreun munt de llibres pertrobar una de lessíl·labes que usfalten. Quan latrobeu deixeu-laon era perquè laresta de companysi companyespuguin participardel joc.

1. Si començantper l’esquerraposéssimcoordenades a lesrajoles delrellotge de Sol iles horitzontalsfossin lletres i lesverticals

números, lasíl·laba quebusquem estrobaria a la C-1.