Prou dictadura dels ‘mercats’

Núm. 207novembre-desembre 2011

suplement

L’ONA SINDICALdel Barcelonès

Que no ens/es confonguin

Editorial Pàg. 2

CCOO del Barcelonès valora críticament els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per al 2012

Pàg. 3

L’abecedari de Fernando González de Urquijo y Botín de March, broker financerEntrevista realitzada per Albert Recio.

Pàg. 4 i 5

Bases dels premis de poesia Martí i Pol i José María Valverde 2012

Pàg. 6

Els anomenats mercats segueixen sent els que, després de provocar

la crisi, porten la iniciativa. Fan patir la majoria de la població, han

canviat governs sense eleccions i ningú sembla que els vulgui demanar

responsabilitats o ni tan sols posar-hi fre. CCOO ha proposat un gran

pacte per l’ocupació que permeti protegir les persones i crear llocs de

treball per sortir d’aquesta situació.

l’onas i n d i c a l

2

ditorial

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Consell de redacció: Raquel de Haro, Carmen Gómez, Núria Lozano, Damià Oliveres i Laura Rafart Directora: Núria Lozano Secretària de redacció: Carmen Gómez Diagramació: Jonas Nilsson Correcció: Servei Lingüístic CONC Fotografia: M. J. Mora, Santboi.tv i arxiu fotogràfic Impressió: Litografies Rosés

Edició: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Redacció: Via Laietana, 16 3a planta Tel. 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 A/e: uscob1@ccoo.cat

Web: www.ccoo.cat/barcelones

barcelonès

CiU s’ha valgut de

l’engany a la

ciutadania ocultant

les noves mesures

fins després que la

gent va votar.

que aquestes eleccions no les va gua-nyar el PP sinó que les va perdre el PSOE, amb els pitjors resultats des de la recuperació de la democràcia, per la seva nefasta gestió de la crisi i la des afecció creada entre els seus votants pel gir radical en la políti-ca econòmica a partir de maig del 2010. Per aquest motiu uns 3 milions de vots d’esquerres es van perdre pel camí, mentre que els votants de dre-tes, minoritaris en la societat, no van faltar a la cita amb les urnes, com ja és habitual. Consegüentment, si el PP interpreta els resultats del 20-N com una majoria social absoluta que li permet fer allò que vulgui, s’equi-vocarà, com ja ho va fer Aznar en el seu segon mandat.

El mateix, però augmentat, ha passat a Catalunya, on CiU ha sigut el partit més votat, tot i que en reali-tat només va aconseguir el 19% dels vots de totes les persones que podi-en fer-ho, i junt amb el PP sumen un percentatge similar, minoritari social-ment, de votants de dretes a tot l’Es-tat. Això no ha impedit al Govern de CiU, 48 hores després del 20-N, posar en marxa un nou paquet de mesures que afectaran de nou sectors socials que no han creat les bombolles ni la crisi i que afegiran nous problemes a un munt de persones per arribar a fi de mes. Cal dir, a més, que CiU s’ha valgut de l’engany a la ciutadania,

ja que aquestes noves retallades no van ser objecte de debat electoral i van ser ocultades fins després que la gent va votar. De fet, amb la infor-mació apareguda –Duran i Lleida ja ho havia dit a ESADE en un acte de campanya: «Si dic ara el que farem, perdrem les eleccions»–, ja n’hi ha prou per veure quin menyspreu te-nen aquests senyors pel seu poble.

Diàleg sí, imposició no

Per tant, que no ens/es confonguin: en absència de majories socials re-als per a la dreta, el nostre sindi-cat creu que els governs d’Espanya i Catalunya no haurien d’apostar per la imposició sinó pel diàleg i la concertació social, amb la prioritat de l’ocupació i la protecció a les persones. CCOO va presentar una proposta d’un gran pacte per l’ocu-pació i la cohesió social per negociar i acordar solucions.

En tot cas, si els governants no estan disposats al diàleg i ens volen fer pagar la crisi als de sempre, hau-rem de defensar-nos amb la convic-ció que la resignació és l’opció pitjor que hi ha per als treballadors i les treballadores.

Damià Oliveres

En el moment d’escriure aquest editorial, el PP encara no havia format Govern a Espanya ni,

òbviament, havia presentat el seu programa per governar el país els propers 4 anys. Això vol dir que en-cara no es coneixien les mesures con-cretes que el Sr. Rajoy pensava portar a terme, ja que el seu programa elec-toral i les que va deixar caure el PP durant la campanya van ser prou am-bigües i, en ocasions, contradictòries.

Els titulars exultants amb els quals la dreta mediàtica va acollir els resul-tats del 20-N, amb la majoria absolu-ta del PP, en què es demanava que s’apliquessin immediatament medi-cines de cavall a Espanya perquè el poble així ho havia decidit amb el seu vot, assenyalaven el camí.

Majoria electoral sí, majoria social no

Però aquesta majoria absoluta elec-toral, que és totalment legítima i democràtica, segons les regles de joc actuals, no s’ha de confondre amb una majoria social. Cal recordar que aquest resultat diu que al PP l’ha vo-tat un 30% de les persones amb dret a vot a Espanya, amb un increment percentual que no arriba a l’1% so-bre els resultats de les eleccions de fa 4 anys.

De fet, si la llei electoral d’Espanya fos respectuosa amb un principi tan democràtic com que els vots de totes les persones tinguessin el mateix va-lor, ens trobaríem, per exemple, que IU-ICV tindria 25 diputats en lloc dels 11 actuals i que el PP n’hauria tret 154, molt lluny de la majoria absoluta.

Per cert, ja seria bo canviar la llei electoral amb l’objectiu que en el Parlament es veiés fidelment i proporcional allò que els votants han decidit, amb tota la seva plura-litat. Dissortadament, això sembla poc probable perquè als dos par-tits majoritaris ja els va bé tal com està ara, malgrat que signifiqui que el Parlament reflecteixi una imatge molt distorsionada de la societat real.

Ni Espanya ni Catalunya són de dretes

És fàcil caure en el parany de pensar que el 20-N Espanya es va convertir en un país de dretes. Però és evident

El diàleg és la base de l’edifici social.

Que no ens/es confonguin

l’onas i n d i c a l

3

arcelona barcelonès

La dreta catalana i l’espanyola co-incideixen, com sempre, a abaixar impostos, salaris i prestacions socials. Els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per al 2012 són un reflex concret d’aquesta línia d’actuació en el seu apartat d’ingressos regulats per les ordenances fiscals.

Valoració crítica del pressupost municipal

Ingressos de l’Ajuntament per les ordenances fiscals (en milions d’euros)

2011 2012% variació 2011/2012Pressupost

% ingressos corrents

Pressupost % ingressos

corrents

Impostos locals 794.631 83,7 801.593 83,4 0,9

IBI 527.673 55,6 539.569 56,2 2,3

IAE 96.321 10,1 95.676 10,0 -0,7

IIVTNU 82.802 8,7 81.159 8,4 -2,0

IVTM 63.868 6,7 60.742 6,3 -4,9

ICIO 23.968 2,5 24.447 2,5 2,0

Taxes i altres 155.050 16,3 159.189 16,6 2,7

TOTALS 949.681 100 960.782 100 1,2

Així, malgrat que l’Ajuntament preveu un creixement de l’IPC el 2012 del 3%, l’increment d’ingressos per impostos locals només serà del 0,9%, tal com es pot veure al gràfic que inclou les reduccions d’impostos com l’IAE i el de vehicles de tracció mecànica, entre d’altres.

El cas de la reducció impositiva als vehicles privats, amb la que deixaran d’ingressar 20 milions d’euros, és pa-radigmàtic quan s’anuncien pujades importants per al transport públic.

També cal dir que el conjunt del capítol 3 dels pressupostos, en el qual figuren, entre d’altres, les taxes per serveis o per utilització de l’espai públic i els preus públics per la pres-tació de serveis, preveu una baixada d’ingressos del 3%.

És clar que aquestes pèrdues d’in-gressos en el pressupost reverteixen en una menor autonomia financera, amb més dependència de les transfe-rències corrents de l’Estat i menys di-ners per a les prestacions municipals, incloent-hi serveis, inversions i sala-ris per als treballadors públics. Per aquest motiu, CCOO del Barcelonès ha fet una valoració crítica de la pro-posta de pressupostos, que ha que-dat ben palesa al vot particular que s’ha presentat al Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB).

Les retallades del Govern no han fet més que agreujar les proble-màtiques i desigualtats socials. Atesos l’abast i la profunditat de la crisi actual, és urgent que els poders públics garanteixin els recursos necessaris perquè els col·lectius més vulnerables o en

Mapa de recursos socials de Barcelonarisc d’exclusió social puguin viure amb uns mínims de dignitat, a la qual tenen dret com a ciutadans.

En aquest context, des de la Secretaria de Política Social i Habitatge de CCOO del Barcelonès hem cregut adient fer un mapa de recursos socials, amb la finalitat que ens serveixi com a instrument de di-agnosi, de proposta i de control per veure com aniran evolucionant les voluntats polítiques en aquest pe-ríode que tot just acaba d’encetar el nou Govern de l’Ajuntament de Barcelona.

Hem volgut fer un mapa de re-cursos per tenir una representació gràfica i àgil dels serveis i equipa-ments que hem escollit de la ciutat de Barcelona, i un punt de partida per a les nostres propostes. Hi surten, per exemple, els menjadors, les resi-dències i els centres de dia de gent gran, els centres d’atenció a les per-sones amb malaltia mental, els cen-tres residencials per a persones amb diversitat funcional (discapacitat) o els habitatges socials. D’una banda, és interessant perquè pot ser consul-

tat per l’afiliació i la ciutadania en general, mitjançant la nostra pàgina web, i, de l’altra, perquè aporta uti-litat en clau de treball sindical a les diferents federacions que estan im-plicades en els àmbits d’actuació de les polítiques socials.

Amb aquesta eina podem apor-tar perspectiva multidisciplinària, cosa que hi dóna un valor especial. S’ha recollit tota la informació molt detalladament, de manera que serà possible trobar l’adreça, el telèfon de contacte o el nombre de places de l’equipament, o si és un servei públic o privat, entre altres dades. Partint d’una foto fixa, la virtut està en el fet que es farà dinàmica en la mesura que es vagi alimen-tant amb els coneixements de les federacions.

De la foto que surt al mapa es poden obtenir dades per debatre i poder fer diferents reflexions, i així preguntar-nos si hi ha suficients re-cursos i serveis, i en quines condici-ons es donen, i continuar amb la de-fensa del que considerem el nostre patrimoni, que és allò públic.

IBI: impost sobre béns immoblesIAE: impost sobre activitats

econòmiquesIVTM: impost sobre vehicles de

tracció mecànicaIIVTNU: impost sobre l’increment

de valor dels terrenys de naturalesa urbana

ICIO: impost sobre construccions, instal·lacions i obres

El capítol de Taxes i altres inclou les taxes i les contribucions especials

l’onas i n d i c a l

4

ntrevista

«La igualtat és el

somni dels mediocres

i els ganduls.

Les polítiques

redistributives

només fan que

reforçar la pobresa

i generar falses

utopies i dròpols.»

Apalancamiento (en català palanquejament) Una forma de comprar empreses i fer operacions al mercat sense tenir diners. Veus una oportunitat de negoci i demanes un préstec. Com més préstecs obtinguis més possibilitats de creixement de l’empresa. El que és bàsic és que els prestataris confiïn en tu; això s’aconsegueix fent creure que el que tens i el que vols comprar té un alt valor. Si alguna operació fa fallida, la qüestió és com treure’t el deute de sobre. Si és molt gran la millor sortida és endossar-lo a l’Estat.

Borsa Una institució imprescindible. Què seria de nosaltres sense la borsa? Sense les notícies diàries d’alces i baixes a la borsa no es faria palesa la importància que tenen les opinions dels rics. A part del seu paper crucial per al negoci financer, té també una funció social necessària: la de prometre que tothom es pot fer ric si és un bon jugador. És la millor institució promotora de la igualtat d’oportunitats. I ja se sap, quan hi ha oportunitats alguns guanyen i molts perden.

Crisi No és un lloc comú; qualsevol crisi planteja un desafiament i una oportunitat. És clar que aquesta l’han provocat els estats, que han introduït regulacions inadequades. Ara tenim l’enorme oportunitat de generar nous camps de negoci, de riquesa, passant a les mans de gestors privats eficients tot allò que s’ha fet malament. Eliminant les males regulacions que impedien els negocis.

Democràcia És bo que tothom hi pugui participar. El mercat n’és una bona mostra: cadascú decideix amb les seves opcions de compra

què cal produir, quins actius financers són millors. Ara mateix les persones estan votant als mercats contra el manteniment de l’estat del benestar. Això també és democràcia. Jo sóc demòcrata radical. Però és evident que els sistemes polítics permeten que de vegades la demagògia es faci amb el poder. Hauríem de deixar les qüestions serioses en mans dels experts, com ara s’està fent a Grècia i Itàlia. O, per exemple, que calgués un determinat perfil professional per ser elegit.

Euro Era una bona idea, amb un mal disseny. S’havien d’haver previst els problemes que generarien països poc seriosos com els del sud d’Europa. Ara des del punt de vista d’un intermediari financer la situació actual és excitant perquè obre unes grans possibilitats de guany per a qui sàpiga llegir les fluctuacions monetàries.

Futur Incert per definició. Per això jugar amb el futur forma part del negoci financer. I per això hem generat tantes formes de jugar amb el futur: opcions de compra de divises, de matèries primeres, assegurances de crèdit... Mecanismes per garantir que, passi el que passi, no en sortirem gaire perjudicats; mecanismes per donar

confiança als inversors. Ja se sap, però, que el que no podem és assegurar el benestar de 7.000 milions de persones al món, però almenys preservar el sistema financer, que és l’ànima de tot el sistema mundial.

Globalització És la gran transformació en marxa. Tot el món un únic mercat. Els drets socials iguals per a tothom; els europeus han viscut amb massa drets. No es poden tolerar els privilegis. Decididament sóc un cosmopolita liberal.

Hedge funds (en català fons d’inversió lliure) Són fons d’inversió en actius d’alt risc, que prometen una elevada rendibilitat. Capten molts recursos i estan gestionats per professionals d’alt nivell. Hem aprofitat les reformes financeres per crear noves formes d’inversió que juguen amb les tempestes monetàries i la incertesa dels preus futurs. Els fons d’inversió lliure no han fet res més que organitzar l’especulador que tots tenim a dins. Diuen que provoquem més riscos, però no tenen en compte la felicitat que provoquem als qui fem molt rics. I quan ens equivoquem, ja se sap: no haver jugat.

Igualtat El somni dels mediocres i els ganduls.

El personatge d’aquest mes és una persona allunyada del sindicalisme, però que ha tingut l’amabilitat i la sinceritat de respondre el nostre qüestionari. Es tracta d’un imaginari Fernando González de Urquijo

y Botín de March. De família de financers de tota la vida. Format a la Universitat de Chicago i la de Harvard, on va obtenir un màster

en Economia Financera. Ha treballat a Goldman Sachs i UBS i ha estat assessor extern d’organismes internacionals. Actualment presideix

la seva empresa financera, gestora de patrimonis familiars i és un broker financer.

L’ ari de Fernando González de Urquijo y Botín de March

Broker financer

l’onas i n d i c a l

5

barcelonèsntrevista

«Espero que les

vagues aviat siguin

una cosa del passat,

com les justes

medievals o els

trabucaires.»

Jubilació Un dret que ens surt massa car i que no ens podem permetre. Hem de retallar prestacions i promoure els plans privats obligatoris. Així la gent estalviarà, els bancs podran cobrar més comissions i els mercats financers tindran més fons per operar.

Keynesianisme Doctrina obsoleta. Va promoure un pacte social que ha generat un excés de sector públic i drets socials. Ara cal austeritat, rigor i potenciar els emprenedors.

Llibertat Tothom ha de ser lliure per triar el seu futur. Llibertat vol dir responsabilitat, possibilitat d’elecció. Exigeix que estiguin ben protegits els drets de propietat i que l’Estat no interfereixi en la vida social.

Mercats Financers, per descomptat; són l’eix de la vida econòmica. Diuen que tothom hi participa, però en confiança li puc dir que som els financers experts qui els fem funcionar amb les nostres decisions i l’assessorament dels nostres clients. Als mercats no els agraden ni els impostos ni els drets laborals. Ja veuran que si algun dia tenim mercats totalment lliures tot anirà millor.

Neoliberalisme Encara que és molt criticat, va ser una doctrina salvadora, després dels excessos de keynesians i socialdemòcrates. Anàvem cap a algun tipus de socialisme, i no ens ho podíem permetre. La prova que és bo la trobem en la llista de premis Nobel d’Economia. La gran majoria són confessos neoliberals, començant pel d’enguany.

Opulència Qui s’ha esforçat i ha tingut èxit té dret al luxe. Només cal veure que bonic que és el passeig de Gràcia, amb totes aquestes botigues per a rics. Fins i tot els pobres frueixen mirant els aparadors.

Pobresa Ja se sap que alguna gent ho passa malament. Però els pobres han d’entendre que només deixaran de ser-ho amb esforç i treball dur. En canvi, les polítiques redistributives només fan que reforçar la pobresa i generar falses utopies i dròpols. L’altra cara de la pobresa és la riquesa, el premi que obtenen els que verdaderament tenen mèrit. O no és un mèrit ensorrar un banc i saber retirar-se amb un bon fons de pensions?

Rajoy Estic segur que el seu Govern aportarà realisme. Posarà a tothom on li pertoca. Espero que

sigui capaç de reduir els impostos als estalviadors, retallar l’excés de drets socials i fer una bona reforma laboral que suposi una verdadera flexibilització del mercat.

Sindicats Van de bona fe però poden fer molt mal. Farien un servei a la humanitat desapareixent. Els mercats flexibles sempre donen millors resultats.

Taxa Tobin Un divertimento per als intel·lectuals d’esquerres. La prova és que fa molt temps que se’n parla i cap polític seriós no l’ha aprovat.

Unió Europea Un gran mercat amb problemes per interferència de la política. Cal un govern tècnic, que impulsi les reformes necessàries per promoure flexibilitat i concurrència. L’Angela Merkel sembla una política seriosa per impulsar-ho, però encara queda molt a fer.

Vaga Una absurditat. Frena la producció i al final els qui hi perden són els vaguistes, que són els qui veuen el salari retallat. Espero que aviat sigui una cosa del passat, com les justes medievals o els trabucaires.

Wall Street El cor del món. Allà sempre s’olora riquesa, especulació, mercat.

Yuppie Jo de més jove. Van ser els pioners del nou model d’economia financera i de luxe sense inhibicions.

Zapatero Un bon home. Va tenir el coratge d’iniciar la demolició de l’estat del benestar i, a la vegada, d’enviar l’esquerra a la prejubilació.

Albert Recio, professor de la UAB CG/DO

L’ ari de Fernando González de Urquijo y Botín de March

Broker financer

l’onas i n d i c a l

6

ctivitats

Bases dels premis de poesia 2012

Sindicalistes davant el Banc Central Europeu a Frankfurt.

CCOO del Barcelonès convoca el 23è Premi de Poesia Martí i Pol, en llengua catalana, i el 15.º Premio de Poesía José María Valverde, en llengua cas-tellana. Podran participar les persones que no hagin obtingut el primer premi en les dues edicions anteriors. No s’hi podran presentar els poemes guardo-nats en altres certàmens.

El tema és lliure. L’extensió del po-ema o del conjunt de poemes ha de ser d’un mínim de 80 i un màxim de 140 versos (la prosa poètica es comp-ta per línies).

El treball ha de ser presentat en 6 exemplars mecanografiats, a una sola cara, en mida DIN A4.

S’ha d’enviar a CCOO del Bar ce­lonès ­ Secretaria de Cultura ­ Via

Laietana, 16, 3a planta ­ 08003 Bar­ce lona, o bé a l’adreça electrònica uscob1@ccoo.cat.

En tots dos casos, els treballs han d’anar acompanyats d’una plica amb les dades següents de l’autor o au-tora:

nomadreçatelèfon fix i/o mòbilcorreu electrònic

El jurat estarà format per poetes, escriptors, escriptores i una perso-na en representació de CCOO del Barcelonès, en qualitat de secretari o secretària d’actes.

S’atorgarà un primer premi dotat amb 500 € i dos accèssits dotats amb 200 € cadascun.

Els treballs premiats, així com els finalistes –un màxim de tres–, seran publicats i tindran difusió mitjançant els diferents mitjans de comunicació del sindicat.

El termini de presentació de po-emes es tanca el dia 30 de març del 2012.

Seran desestimats els treballs que no reuneixin totes les condicions de-manades.

La resolució del jurat serà inapel-lable i es farà pública en un acte que tindrà lloc a la sala d’actes del sindi-cat (Via Laietana, 16, Barcelona) el dia 5 de maig del 2012, a les 18 h.

La participació en el Premi implica l’acceptació total de les seves bases.

La xarxa sindical de metròpolis ja té 18 anys de vida i la formen els sindi-cats de les ciutats de Milà, Frankfurt, Lió i Barcelona. Aquestes ciutats tenen un potent moviment sindical amb una gran capacitat d’influència en llurs territoris, on són reconeguts com a interlocutors tant en l’àmbit institucional com en l’econòmic i so-cial. Durant aquest període la xarxa ha fet un treball continuat de relaci-ons, intercanvi d’experiències, anàlisi i coneixement de les respectives rea-litats metropolitanes.

La xarxa és un instrument sindical europeu d’aquelles ciutats que no són capitals d’estat però que tenen un pes econòmic i social determinant en llurs països. Els sindicats de cada ciutat integrant de la xarxa organit-zen de manera rotativa una confe-rència anual i diversos seminaris mo-nogràfics.

Reunió de la xarxa sindical a Frankfurt

Medi ambient i treballCCOO del Barcelonès ha celebrat un seminari amb delegats i delegades del territori sobre medi ambient i treball. L’objectiu era transferir i debatre les experiències, iniciatives i bones pràc-tiques que s’estan realitzant des dels comitès i seccions sindi-cals quant a vincular la protecció i millora dels paràmetres de sostenibilitat amb l’acció sindical i la negociació col·lectiva a les empreses. Hi han participat una trentena de persones de diferents empreses i sectors i el document de resum servirà per esperonar les iniciatives sindicals en aquest terreny.

La darrera reunió ha tingut lloc a Frankfurt el 14 i el 15 de novem-bre per analitzar conjuntament la crisi econòmica i financera, i les repercussions de les mesures que estan adoptant els governs, la Unió Europea i l’FMI sobre la ciu-tadania i la classe treballadora. Els sindicats de les quatre regions me-

tropolitanes han acordat articular respostes i mobilitzacions conjun-tes i plantejar que la Confederació Europea de Sindicats tingui un pa-per més incisiu en la defensa de l’Europa social davant el model ne-oliberal al qual ens estan abocant la Comissió, el Consell i els governs europeus.

En el marc de la trobada, el di-lluns 14 de novembre, a les 13.45 hores del migdia, una delegació in-tegrada per representants dels sin-dicats CCOO del Barcelonès, CGIL i CISL de Milà, CGT de Lió, UGT de Catalunya i DGB de la Regió Frankfurt Rhein-Main, ens vam manifestar amb el moviment dels acampats davant del Banc Central Europeu, en contra d’una política que condueix a la ruïna les econo-mies dels nostres països.

l’onas i n d i c a l

7

ctivitats barcelonès

La Mesa de Mobilitat del Delta del Llobregat és el primer organisme esta-ble que, amb la participació d’adminis-tracions, empresariat i agents socials, permet analitzar, debatre, proposar mesures i compartir informació en la totalitat dels temes que afecten la mobilitat en un territori complex, que abasta el polígon de la Zona Franca, la ZAL 1 i 2, el port i el polígon Pratenc.

Aquesta zona té una de les con-centracions d’activitat econòmica i

Nova etapa de la Mesa de Mobilitat del Deltade treball més importants del sud de la Mediterrània, amb més de 800 hectàrees de terreny industrial. Hi treballen i s’hi mouen diàriament més de 70.000 persones, entre tre-balladors i treballadores directes i indirectes que visiten el territori.

La Mesa de Mobilitat ja fa sis anys que està constituïda, com a resposta a una reivindicació encapçalada per CCOO i també per UGT.

Des de l’any passat, la Mesa de Mobilitat del Delta està desen-volupant un pla d’acció per a la prevenció dels accidents in itinere i en missió, relacionats amb els ris-cos que comporta la mobilitat, que en l’àmbit del Delta és molt eleva-da, en un territori on coincideixen nombrosos camions i furgonetes de mercaderies, vehicles privats, trens, autobusos i altres mitjans de trans-port.

Hem realitzat ja la primera de les tres fases del projecte, que ha consistit en un seminari amb la presència de més de quaranta delegats i delegades de prevenció de les empreses de la zona, per analitzar quines accions es demanen des del món del treball per a la prevenció de riscos en la mobilitat.

En les properes setmanes es farà el segon seminari, destinat fona-mentalment als tècnics i tècniques d’empresa, mútues i administracions relacionades amb la mobilitat.

Finalment, la tercera fase consisti-rà a dissenyar i aprovar el pla d’acció i les mesures concretes que caldrà emprendre en el territori. Està pre-vist començar a endegar les prime-res mesures en el primer trimestre de l’any 2012, per poder-ne fer el segui-ment des de la Mesa de Mobilitat i analitzar-ne els efectes i la seva uti-litat pràctica.

Simulació de vianants.

Les creences, les llegendes i els mi-tes que des de fa milers d’anys ens fan comprendre d’una determina-da manera el que ens envolta han construït, sense excepció de segle o latitud, la imatge de la dona com la d’un ésser inferior a l’home.

És per això que aquest any, amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, hem vol-gut tenir al vestíbul de Via Laietana, núm. 16, l’exposició de l’Institut Català de les Dones «Violència mas-clista en la parella: desmuntem mi-tes?», en la qual es repassen aquells pensaments que més clarament fo-menten l’existència de la violència en la parella: «Sense tu, no sóc res», «Renunciaria a tot per amor», «Si sent gelosia és que t’estima», «És el que hi ha»…

La relació desigual també existeix en el món del treball; només cal fi-xar-se en com les dones tenim feines pitjor remunerades, menys valorades i més precàries, i patim més violèn-cia a les empreses. En les relacions a l’empresa també hi ha molts mites i tòpics: «Les dones falten més a la feina perquè han de cuidar els fills quan es posen malalts», «Les dones són més hàbils manualment», «Les

Desmuntem mitesdones no aguanten la pressió com un home», «Les dones tenen més sensi-bilitat, cosa que les fa molt aptes per a la cura d’altres persones», «És el cap de família qui ha de cobrar més», «El sou de la dona és complementa-ri en la família», «En una empresa d’homes, quan hi entren treballado-res, comencen els problemes», «Les dones que arri-ben a un càrrec de responsabi-litat són pitjors que els homes quan exerceixen el poder»…

Ens agradaria que l’exposició ajudés també a detectar aquells mites que en els llocs de treball posen les bases per a la discrimi-nació laboral i la violència contra les dones.

El mateix que legitima la vio-lència contra la dona en la pare-lla legitima la vi-

olència contra la dona a la feina. Per arribar a la igualtat real, al fet que homes i dones tinguin el mateix pres-tigi social i laboral, i tinguin relacions de poder en igualtat, caldrà trencar mites molt antics, canviar creences ancestrals i capgirar cultures. Tot just acabem de començar.

6

A mi no em passarà!

Sovint pensem que la violència masclista es dóna en parelles amb condicions socioeconòmiques precàries o de baix nivell cultural, que han patit violència anteriorment, que provenen de famílies desestructurades, d’altres cultures on es sotmet les dones o que l’agressor consumeix alcohol o altres drogues. Però la violència masclista en l’àmbit de la parella és un procés que comença quan les diferències entre noies i nois o homes i dones comporten relacions de domini d’una persona sobre l’altra.

Qualsevol persona pot viure una relació de parella on s’exerceixi violència masclista. Per això és clau saber identificar les primeres manifestacions d’aquesta violència: el menyspreu, els insults, la manca de respecte, el control... i no tolerar mai abusos físics ni sexuals.

Som immunes a les relacions de poder desiguals?

“Com va ser? Se’m va capgirar el conte al passar els anys. Me’n vaig anar a dormir fent un petó a un príncep i m’he llevat al costat d’un gripau. Vaig aprendre, de la meva mare, que al viure la lletra amb sang entra. I ja ho veus, vaig passar sense saber-ho de princesa a ventafocs.”

Rogelio Botanz. “Sin ti”, cançó inèdita.

Imatge parcial de l’exposició.

Després de 23 anys d’arribar a casa de totes les persones afiliades a la comarca, l’Ona Sindical entrarà en una

nova etapa. La racionalització de les eines de comunicació de CCOO de Catalunya comportarà que sigui el darrer número que es distribueix a domicili per correu i que a partir d’ara passi a ser enviat per correu electrònic i

publicat al nostre web. D’aquesta manera, l’Ona Sindical del Barcelonès fa un punt i seguit en la seva trajectòria

amb l’esperança de continuar sent útil als afiliats i afiliades a CCOO de la comarca.

L’Ona Sindical, punt i seguit

Si us plau, a fi de millorar la comunicació, si teniu adreça electrònica i encara no l’heu facilitat, feu-ho ara a uscob1@ccoo.cat.

11

1

2

3

4

5

núm.156 gener-febrer 2002

CCOO en la defensa de Collserola

La Unió del Barcelonès par-ticipa activament en la re-centment creada plataforma cívica per la defensa del parc de Collserola.

Pàg. 4

La RENFE pararà més a Sant AdriàDesprés de les mobilitzacions a l’estació de Sant Adrià de Besòs, s’ha aconseguit que hi parin més trens per millorar l’accessibilitat a la ciutat i a les indústries.

Editorial, pàg. 5

WebVisita el web de CCOO

del Barcelonès. Inclou-lo entre els teus favorits. http://

www.conc.es/barcelones

Bases dels premis de poesia

Publiquem les bases comu-nes del 13è premi de poesia Miquel Martí i Pol, en català, i del 6è premi de poesia Josep Mª Valverde, en castellà. A la foto, els dos primers pre-mis de l’edició del 2001.

Pàg. 7

14 de març

Euromanifestació a Barcelona

Més democràcia a Europa i a les empreses

Convocada per la CES

Anem-hi!Confédération Européenne des SyndicatsEuropean Trade Union Confederation

L’ ari de Miquel FerreresEntrevista a Miquel Ferreres, dibuixant de diaris, que actual-ment publica a la contraportada d’El Periódico.

Pàg. 6

6

núm.162 març-abril 2003

RENDA 2003

A partir del proper 6 de maig, la Unió de CCOO del Barcelonès comença

la campanya de la renda corresponent a l’exercici 2002. Els preus per

declaració (individual o conjunta) són els següents:

Simplificada Ordinària

Afiliats/ades 8.00 €

16.50 €

No afiliats/ades 28.50 €

43.50 €

Barcelona, Via Laietana, 16, 3a planta, 93 481 28 03

De dilluns a divendres, de 9.30 h a 13.30 h i de 16 h a 19 h

Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma, C/ Torrent d’en Valls, 42 entl.

Badalona, 93 388 59 57 – 93 397 41 41

De dilluns a divendres de 16 h a 19.30 h i dimarts de 9 h a 12.30 h

(cal demanar hora amb antelació).

L’Hospitalet, C/ Pau Sans, 8, 93 337 22 48

De dilluns a divendres de 17 h a 20h.

Ciutats per a les personesA CCOO del Barcelonès fem propostes concretes per millorar

les condicions de vida i de treball a les nostres ciutats de

la gent treballadora, que som, en definitiva, la majoria

de la ciutadania.

Pàg.

La discriminació de la doble escala

salarialAcció Jove de CCOO es manifesta en contra de la pràctica de la

doble escala salarial per a les persones joves que es vol implantar

en algunes empreses.

Pàg. 11

6 i 7

N a la guerra

Fot

os: M

. J. M

ora

7

núm.170 setembre-octubre 2004

Després del FòrumL’editorial es dedica a fer unavaloració del que ha estat elFòrum de les cultures deBarcelona. També es fa una

síntesi del treball sindicalrealitzat per CCOO delBarcelonès durantl’esdeveniment.

Pàg. 2 i 9

CCOO del Barcelonès ha aprovat el pla de treball 2004-2008 i l’equip de direcció

per portar-lo a terme. A la imatge, el nou Secretariat de la Unió a la plaça del Rei. Pàg. 6 i 7

Premi defotografia i homenatgeDegut a la mort de Josep M.

Pérez Molinos aquest estiu, la 6a edició del premi defotografia que porta el seu

nom ha esdevingut també un homenatge a la sevapersona.

Pàg. 5 i 12

8

núm.175 setembre-octubre 2005

Defensem

els serveis

públicsDavant els aires liberalitzadors que canten les excel·lències del sector privat, també a la nostra comarca, CCOO defensa uns serveis públics de qualitat com una de les claus per al desenvolupament dels drets fonamentals dels ciutadans i les ciutadanes.

Pàg. 2 i 3

L’Abecedari deJustine Abellan,responsable del col·lectiu de treballadors i treballadores del sexe de CCOO

Pàg.

Actes de CCOO delBarcelonès per lamobilitat sostenible

Pàg.

Nous èxits sindicals a hostaleria i comerç

Pàg. 11

6 i 7

4

9

núm.183 març-abril 2007

Propostes per

a les eleccions

municipalsCCOO del Barcelonès ha elaborat un seguit de propostes que farem arribar als partits polítics que es

presentin a les eleccions municipals a les ciutats del nostre territori. Elaborades des del món sindical,

constitueixen la plasmació política d’algunes de les nostres reivindicacions més importants referides

a les polítiques públiques de responsabilitat municipal. Pàg. 6 i 7

Campanya renda 2006

CCOO del Barcelonès ofereix a tots

els afiliats, afiliades i treballadors en

general el servei d’assessorament

de la campanya de la renda

corresponent a l’exercici 2006.

El servei es donarà des del 2

de maig fins al 29 de juny a

Via Laietana, 16, 3a planta,

Barcelona.

L’horari d’atenció serà de dilluns

a divendres de 09.15 a 13.15

i de 16.00 a 18.30 h.

No és necessari demanar hora amb

antelació.

Per a més informació podeu trucar

al telèfon 93 481 28 03.

Mobilitat

a la nova

ciutat judicial

Pàg. 3

L’abecedari

d’Albert Recio

Pàg. 4

Setmana

cultural 2007

El lliurament de premis de

poesia comptarà enguany

amb l’actuació de Karel

Garcia, de la 3a generació

de Nueva Trova Cubana.

Pàg. 5

10

1. Núm. 1, abril­juny 1988 2. Edició especial, noviembre 1988 3. Núm. 11, octubre­noviembre­desembre 1990 4. Especial II Congrés, abril 1996 5. Núm. 151, gener­febrer 2001 6. Núm. 156, gener­febrer 2002 7. Núm. 162, març­abril 2003 8. Núm. 170, setembre­octubre 2004 9. Núm. 175, setembre­octubre 200510. Núm. 183, març­abril 200711. Núm. 198, gener­febrer 201012. Núm. 206, setembre­octubre 2011

La resignació no és una opció� Pàg.� 2

Núm. 206setembre-octubre 2011

suplement

L’ONA SINDICALdel Barcelonès

Retallades�a�l’educacióLes partides pressupostàries en l’àmbit educatiu es redueixen, i això tindrà com a conseqüència que a Catalunya hi haurà menys educació, quan tots els indicadors diuen que en necessita més.

Pàg.� 4�i�5

L’abecedari�de�Carme�Riu,�presidenta�de�l’Associació�de�Dones�No�EstàndardsL’abecedari d’una dona –barcelonina i universal–, compromesa amb els canvis socioculturals del seu temps i una gran lluitadora per eradicar el masclisme i el normalisme.

Pàg.� 3

Podeu comprar les participacions al vostre ram o als locals de CCOO

de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet

i Sant Adrià de Besòs.Preu: 3 €

Loteria de Nadal de CCOO del Barcelonès 2011

Núm. 87.538

Mira endavant!

12

núm. 198 gener-febrer 2010

Per afrontar

la crisi...

• Protegir als aturats

• Reactivar l’economia

• Canviar el model productiu

... amb la mobilització,

la negociació

i la solidaritat

Nou model productiu,

nou model de

desenvolupament

Editorial Pàg. 2

L’abecedari de

Guadalupe Pulido,

directora de l’Oficina per

a la No-Discriminació

Pàg. 4

Campanya

d’emergència pel

terratrèmol d’Haití

Pàg. 5

8 de Març de 2010

al Barcelonès

Programa d’activitats

a Barcelona, Badalona

i l’Hospitalet

Pàg. 11

11