Barcelona. - Any 1. Núm. 12. - Dijous 18 abril 1929.

731um!!!o l'estrèpit de l'elecciósocialista de Narbona

Preu: 20 cènts. - Pelai, ó2. Telèf. 15300. - Subscripció: 2'50 ptes, trimestre

El (HES de filosofia d'artega i Gasset Els dijous bIancsM1RADOR_INDISCRETL'ex-catedràtic de la Universitat Cen-

tral Josep Ortega i Gasset ha inaugurat (ala Sala Rex) el seu curs públic de Filosofia,en substitució del que el catedràtic seniorOrtega i Gasset es veié obligat a "suspen-dre, després d'iniciat, al Paranimf de laUniversitat.

Moltes circumstàncies feien especiaimentinteressant aquest curs. D'entre totes, al-gunes poden ésser declarades sense cap in-convenient. Sigui la primera, d'ordre cre-matístic. Per a assistir a les deu lliçons quedictarà l'ifustre professor cal haver-se ma-triculat abans mitjançant el preu de trentapessetes. Les persones l'edat de les quals noarriba als vint-i-cinc anys frueixen del dreta una matrícula a meitat de preu. Potserés el primer cop que un professor arriscaaquesta provatura, intentant establir un cos-tum que, d'arrelar-se, fóra un símptoma fa-laguer que segurament no deixaran de re-collir i comentar els ensayistas, mena deperiodistes honoraris que, com dina Cullaré,tenen a son càrrec la premsa de ((Varietés),.

ORTEGA 1 GASSET

Cal confessar que l'Ortega i Gasset hareeixit ,nagníficament de I perilíosá provipassen de quatre cents el matñculats i lamajoria ho són de quota sencera.

Brillantíssim era, doncs, l'aspecte que ofe-ria la Sala Rex — closca buida d'El Caracolque all( va ensenyar les banyes — quan l'o-rador filòsof aparegué davant dels seus vo-luntaris deixebles, que s'apressaven a re-tre-li un homenatge fèrvid i entusiasta.

En judicar per la primera lliçó d'aquestcurs, el tema del qual u¿Qué es la Filoso-fía?,, té un atraient gairebé esportiu sensedeixar d'ésser universitari, cal distingir enell, com en tota l'obra de l'Ortega i Gasset,l'artista i l "home ele ciència.

Comencem per dir que el primer frueix,respecte del segon, d'una superioritat un l-nimement reconeguda. Potser ningú no pos-seeix, en efecte, a Espanya, l'art de la con-ferència amb tanta perfecció com l'Ortegai Gasset. Hi ha en la seva oratòria, cadadia més cofoia amb l'aportació de nouselements escènics, una potencialitat estèticade primer ordre. Tant com un mitjà, l'ora

-tòria és un fi en si mateixa. Es comprèn queel mateix orador la mastega i paladeja ambdel(dia, amb una satisfacció parella a la quefrueix l'infant mastegant la coca ensucra

-da. Com a índex de predileccions, aquestgust renaixent per l'oratòria i la recitacióexdtibidonista i espectacular — Ortega, Gar-cia Sanchiz, Berta Singermann — pot ésserapreciat, sens dubte, per algun sector intel-ectual situat a la dreta de Déu Pare, comun senyal evident d'un evident domini delcatolicisme.

El cert és que l'autor de les Meditacionesdel Quijote, tant o més que un aneditatiu,és un retòric. Entenem-nos : un retòric enacció. Posseeix com ningú la retòrica delgest. 1 àdhuc l'emoció de l'actitud. D'a-questa minera, tot el que en ell hi ha delíric i d'espectacular té una arrel substan-tiva d'emoció. f si el seu exhibicionisme ésfilosòfic es • deu a que ï'art de l'Ortega iGasset consisteix precisament en fer delmón filosofia i de la divagació també.

***Expectació, silenci. El conferenciant doc-

toral o el professor conferenciant — alt, no-ble i amplfssim el front — s'atansa a lataula on hi ha, a la dreta, un faristol i, al'esquerra, una copa i una ampolla d'aiguamineral. Com es veu, l'escenografia és sin-tètica ; tota la Universitat suggerida perminsos motius evocadors.

L'orador, avençant el cap enorme comuna proa mar endins, comença improvi-sant com si llegís ; després llegeix com im-provisant.

De cop, es tomba cap un grup de senyo-res atent(voles — el públic fernenf és nom

-brosfssim—, i tot duent la mà a la gola,es queixa, abaritonat i líric ; ((aquesta at-mosféra,. Somriu. Rumors. Algunts oientsaprofiten l'avinentesa per a tossir.

Aquest gest ha fet el seu efecte oratori.1 és que sempre el gest de l'Ortega, quesi és enèrgic, és també subtil, va lligat demanera indestructible amb una llei de per-suasió que depèn tant de l'acció com de lainhibició. Quan ell s'inhibeix, el gest parlatot el que ell calla. l s, doncs, un gest re-tòric, com les parau:es que li serveixen tantper a palesar com per a amagar.

Quan parla de les males condicions enqué, respecte a cale}ácció, vivia Plató aGrècia — on s'inventà en aquell temps la

Comèdia finaRes més fàcil en aquesta dolça Catalunya

que guanyar-se fama d'ateu. N'hi ha Qrouamb que ho decreti el més obscur i absurddels nostres periòdics rurals.

Donar patents de catolicisme i definir so-bre si tal o tal qüestió este; més ençà o mésen1Ià del bé i del mal era abans Qatrimonàexclusiu d'aquestes admir'sles forces tradi-cionalistes que semfe has estat apunt dedeixar-se matar allà on fos, al peu d'un reco d'una barricada, segons frase que anysenrera deixava anar a cada míting un ex-senador evolucionista.

El que ens succeeix als companys de Mt-RADOR és realment extraordinari. No heríapublicat ni un article contra cap dogma re-ligiós, à en examinar certes qüestions, aque-lles qüestions qualificades d'opinables, hemsostingut punts de vista que ens podrien, si.si hagués justicia, merèixer el títol, que noreclamem, de simpatitzants.

1 no obstant... no obstant tots els pro-f essàonals — i en parlar de professionals ensreferim només als aprofitats, tipus Cirerai Romaní — sembla que estiguin decidits asoliicitar de l'ordinari el necessari permísper apedregar-nos.

.4quest fet realment extraordinari nomésté l'exfrlicació que aquests senyors pretenendemostrar que .fan una feina interessant.Calarien foc, per tal de poder sortir amb lesbombes, i això demostra que és molt certala teoria d'un Mossèn amic nostre que diui sosté que lá censura eclesiàstica no tésentit polític, o no existeix.

Oportunament vàrem dir que ni volemmenjar capellans, ni desitgem que els ca-Qellans se'ns mengin a nosaltres, faUera méshohesta que la dels senyors que els volengendre feina, pretensió ridícula de la qualtothom en surt malparat.

es curiosa la situació dels neocatòlics idels eatòfirs foféssiov• ,r , la ,junt ; d'Esg!é-sia els mira amb , desc^fianç i: ,Comenceua citar noms i us en convencereu. Nomésfan una distinció a favor de Ramon Ruca-bado, del qual us diuen : «és un sant horneo.f per a demostrar-lío us fan observar quela gent amb la qual treballa amb gran es-perit de disciplina procura sempre mantenir

-lo en situació subalterna. Si ara ens ne-guen això, negaran l'evidència. Rs eviden-tlssim també que són pocs á mal avinguts,fraccionats en grupets ambiciosos que pre-tenen menjuquejar, doctors en setze ciènciesque s'odien fins a negar-se la barretada.

No hi ha, doncs, cap qüestió de dogmaenlloc del país: tot es Iàmita a petites qües-tions de persones, i com que coneixem elterreny no ens mourem d'aquí, disposats aseguir rebent múltiples felicitacions per¢art dels clergues de bon sentit que ens en-coratgen amb sornaguera insistència.

1, si Déu vol, potser ens serà permès al-gun dia puntualitzar i descriure antb ade-quada documentació i detalls exactes la me-ravella d'algun sepulcre emblanquinat.

RAFAEL MARQUINA M. B.

El pare (molt enèrgic) — Quantes vegades t'he dit que no toquessis més la trompeta?El vil (molt segur). — Sis, papú.

,,Són fills de les tenebres i han d'escam-par des de les seves planes grapats de salper a que caiguin dintre dels esguards espi-rituals i res puguin veure de lo que atresorala llum de la fe que amb els seus raigs es-plendorosos ha omplert de triomf i de vidales planes anés glorioses de la Història deCatalunva.n

¿Vostès no saben qui són aquests fills deles tenebres que tiren sal als esguards espi-rituals? Doncs servidors de vostès. Almenvsaixí ho diu un diari catòlic de Terrassa, denom Crònica Social, del qual reproduïmaquest fragment tan ben reeixit de litera-tura compósta a base de lectures mal paï-des.

Però encara diu més. Diu : o... que sàpi-guen els catòlics complir el seu deure deconsciencia, car mai serà lícit que amb elscabals dels creients siguin comprades armesper a enrunar l'edifioi magestuós que cobri

-cela la fe del nostre poble.»Ens fa l'efecte que l'autor d'això, quan

va escriure-ho, venia de veure els Pastoretso alguna altra obra de poca o molta màgia.Això dels fills de les tenebres que volen en-runar edificis majestuosos que cobricelen...Quina por devia ,passar, en somnis, l'autord'aquests fragments després d'escriure'ls,quan li devíem aparèixer armats de pales ipicots, amb sengles cabassos de sal i caraferotge... Mai no havíem pensat que re-sultéssim tan Pau.:

La poesia i els artistes

Un pintor explicava als amics les sevesimpressions d'excursionista.

— Vaig arribar a un hostal i m'hi vaigaturar vuit dies; em menjava cada plat desopes com un cubell i uns palpissos de carngrossos com les anques d'una euga. Dor-mia dotze hores diàries i cada matím'entraven un café amb llet 1 uns bonsguimbarros de pa. M'ho duia la minyona,grassa, fresca, guapassa ; vam simpatitzarmolt. En fi — va dir com a mot de la fin

—una gran poesia.

Existeix, realment?

Algú ens ha preguntat si Catalunya So-cial era un setmanari realment, o bé si erauna invenció que aprofiten diverses publica-cions per venir tema d?esplai.

t'orem pesaula que existeix una pul iica-ció 'amb: aquell títol. Ara qub gairebé no ésllegida sinó en algunes redaccions de l'al-tre costat. 1 d'això també en donem pa-raula.

El rètol d' «El Matí»

Tothom ha parlat del rètol d'El Matí. Esuna prova afalagadora, una demostració deles ganes que tothom té de veure'l sortir unmes o altre. Sembla indiscutible que cadadia que passa hi estem — com és natural —un dia més a prop.

El rètol del balcó de la Rambla de Cana-letes fa aturar algun badoc.

El rètol, com se sap, té la disposició d'unacapçalera, amb umanchette,, i tot. Aquestespai buit era el que comentaven, •'altredia, dos badocs.

— Aquest espai deurà servir de pissarraper a les notícies sensacionals, o els númerospremiats el dia de la rifa.

— Fuig, home! Aquí hi anunciaran lesquaranta hores, els tedèumts, tr(duums i al-tres solemnitats així.

Sarrià, residència de gent de fama

Cap barriada barcelonina no pot glorie-jar-se, com Sarrià, d'estatjar tanta gent defama en el nostre món artístic i literari.

Aneu seguint els seus carrers i aneu dientFerran de Sagarra i Josep Maria de Sagar-ra, Jaume Bofill i Mates, J. V. Foix, To-màs Garcés, Lluís Capdevila, Josep MariaCapdevila, Josep Pla, Massó i Torrents, Ra-mon Tor des Eures. Girona i Llagostera,Carme Karr, Josep Obiols, Quelus, IsmaelSmith, Clarassó...

Ara bé: ja és sabut que Sarrià és com unclan a part amb la seva Junta de veins quequan un foraster pretén establir-hi la sevaresidència, examina si és o no indesitjable.La cosa va molt rigorosa i primmirada. 1una de les condicions que s'exigeixen perconcedir un pis és que el nou estadant sar-rianenc es comprometi a anar a missa cadafesta i assistir a les processons.

Ara repasseu la llista, i si bé hi ha catò-lics fervents, en canvi no hauríeu dit mald'alguns altres que s'haguessin venut lesconviccions per un pis a Sarrià.

— Un pis a Sarrià bé val una missa cadafesta i una processó de tant en tant — potserus replicaran, parodiant la frase històrica.

Aquest divendres sant darrer era un es-pectacle exemplar veure, quan l'alba tot justneixia, alguns dels ateus esmentats, totsgrocs de la llum esmorteida i de la clarordels ciris, cantant amb veu de baix, per amajor solemnitat, pels carrers de Sarria:

— Sóc un pobre pecad000000r...r t _. .^'-, ..

Correcció a fer

—Us felicito, Corominas! Pigmalió ésuna gran novella!

— GràciCs ! I què més?— Res més !— Res més? Com es coneix que sou jove'

Si fóssiu de la meva edat m'hauríeu felici-tat estrenyent-me la mà, i abaixar.[ la veum'hauríeu dit en to de protecció: »Aquellbisbe que es posà al cap d'una manifestacióbarcelonina demanant l'indult per als suble-vats de Santa Coloma, no fou el Bisbe Ca-talà, sinó l'Urquinaona...»

L'anv passat, quan Lenormand va venira Barcelona, un dels seus traductors, Pousi Pagès, va anar a demanar al colleccionistaPlandiura dia i hora per visitar el seu mu-seu particular amb l'autor francès.

Plandiura, que no dificulta mai la visitade la seva collecció a qui en manifesta ga-nes, va accedir sense ombra d'oposició alque li demanaven. Només va afegir, al fi-nal de la conversa:

—'.1h ! no me'n recordava. Sobretot, queabans d'entrar us escureu bé les sabatesamb l'estoreta de davant de la ;porta, per-què 1'últiìta visita em va deixar la casaplena de fang.

El ma} és que no sabem qui eren aquestsvisitants tan enfangats.

Un adreçador

L'altra setmana Joan Casanelles donà unaconferència a Valls. En acabar la disserta-ció, un senvor amb unes grans barbes itres o quatre senyors més, tots del C. D.del Centre de la Unió Republicana, s'em-portaren el conferenciant carrers enllà, capals ravals de la ciutat.

No resulta gaire tranquillitzador per unhome que es troba en qualitat d'hoste enuna ciutat, que amb un aire misteriós sel'emportin per carrers poc illuminats. Detotes maneres, Casanelles seguí sense pro-testar.En sec, però, es trobà davant d'un edi-

fici extraordinàriament illuminat, i el se-nyor de les barbes, que era el cap de colla,indicà

— Entrem, que veurà la nostra Coopera-tiva Elèctrica.

— Ah ! molt interessant — féu en Casa-nelles.

1 un de la colla afegí—" Aquí, d'ençà que tenim la Cooperativa

Elèctrica obliguem tots els forasters a visi-tar-la, i els conferenciants no poden éssermenvs : han de passar per l'adreçador.

Maquiavel, encara

¿Ha estat el propi Josep Sunyol i Gaeri-ga l'inspirador del «buirac» que obre la sec-ció en La Vau de dilluns passat?

Doncs li ítem de tornar a confessar queno sabem qui era el Príncep de Maquiaveli i ja. que ell es dótta:aires de saber-ho, queho digui de' seguida; si' no irat deixar-sepèrd^e aquesta ocasió de fer-se un +rom entreels erudits.

De la penya de l'Ateneu

.1 la penya gran de l'Ateneu, que és allíen brilla més «d'espnitn que tenim per Bar-celona, es parlava un dia d'un subjectedotat d'una gran intel.ligència; però man-cat en absolut de gust, de tacte i d'agilitatde cap mena.

En Camps Margarit va trobar, com mm-pro, la fórmula definitiva.

— X. és un ase ; sinó que no es pit dirperquè no és veritat.

Anècdota d'En Vilumara

L'escenògraf Vilumara, un dels recordsvivents de Barcelona més gloriosos i méssimpàtics, no té pas la mania d'anar polit.Sobretot els seus dits són un poema : ser-veixen, entre altres coses, d'escurapipes.

Un dia estava convidat a dinar a casade l'Enric Borràs. La taula era parada ambuna excelsa pulcritud. AI bell mig hi haviaels entremesos posats simètricament enllurs vaixelles resplendents.

I En Vilumara s'asseu ; escura d'un bufel canó de la pipa, posat de cara el centrede la taula ; estossega ; perfecciona aunbels dits la neteja de l'atuell de fumar. Tot-hom estava sorprès. Però l'admiració vaarribar al seu límit quan En Vilumara,prenent un gest de polidesa versallesca, vaagafar amb dos dits ,perfumats de tabac inegrosos de nicotina una oliva i, presentant-la a la mestressa de la casa, digué som-rient

— Una oliveta, senyora?

Antiguitats

Estenc habituats a tractar antiquaris degran imaginació que saben donar gat perllebre amb una elegància aYlmirable. Enconeixem un que es va enginyar una ex-cellent idea per treure's del davant una col-lecciá de cinc estatuetes en bronze que teniaexposades feia set o vuit anys a les vitrinesdel seu establiment. Un dia agrupà les cincobres d'art i davant del grup hi collocà uncartellet que deia

«Els cinc sentits.,,.lquell mateix dia un client es va endur

una de les estatuetes. En quedaren, doncs,quatre i, per tant, la inscripció del »cincsentits» ja no tenia raó d'ésser. L'antiqua-ri, però, canvià el cartell per un altre quedeia:

((Les quatre estacions.»L'endemà una senyora s'emportà una se-

gona estatueta. A la tarda el grup ja por-tava una inscripció que deia:

((Les tres Gràcies.»Pecó dos dies després un colleccionista ad-

quiri una de les gràcies. L'antiquari . ales-hores batejà les dues estatuetes restantsaixí:

»Eva i Adam.»1 quan, finalment, un client va comprar

una de les darreres estatuetes, el nostregran antiquari posà el següent cartellet al'única que li restava

,Abandonada.»

Els fills de les tenebres

La netedat és mitja vida

filosofia acadèmica i la pura matemàtica —,tot comparant aquell helenisme amb el fetque, al mateix temps, a Xina — on mai nos'ha produït cap teoria ni s'ha donat el casd'una especulació fl!osòfica estructurada —,s?nventés el mocador de butxaca, no fasinó donar una grata aparença de novetatarriscada i profunda a l'afirmació que hafet abans i que repetirà després, amb altresparaules, que «el confort és un caprici bicen-tenari del món occidental, però no repre-senta cap superioritat».

Heus aquí, en el gest i en la paraula, elsecret dinàmic de l'Ortega i Gasset. Profàcom sóc, pobre de mi, no sé si puc arris'ar-me a sospitar que és també el seu secretfilosòfic. Però, passi el que passi, crec queno puc trobar perill en afinmar, tot reconei-xent i admirant la seva alta i ferina cate-goria , inteliectual, que és el seu secret prn-fessional.

No ,volem pas dir que tóta la seva fiaóso-fia 'artística sigui un joc de paraules. No hiha prestidigitació, ni l'habilitat de treuremoltsmocadors d'un sol barret de copa. Elsbarrets són molts ; les idees nombroses. Nohi ha joc de mans. El truco té aquí una mésalta i noble qualitat. Ehl manipula ambl'univers ; no en té prou amb un mapa.Perd la manipulació és d'una destresa quesembla ,pensi cnateixa el principal valor.

(Sense qúe això v!ulgv significar, per partmeva, en aquest moment, cap expressió dejudici i classificació, vull remarcar queaquestes coses són les que virtualment se-paren l'oratòria i àdhuc la filosofia de l'Or

-tega i Gasset de les . de l'Eugeni d'Ors.) .. ***lot aquest joc brillant i ardit va ence-

nent admiració i entusiasme en l'atenció in-telligent de l'auditori. Sovint rumors apro-vatoris, rialles discretes, mots encoratja-dors :ápuntalen les facècies de l'artista que,davant del faristol; sembla filmar una pel-lícula de cara al rostre de la immortalitat.

Tot sovint, llampeguegen en la lliçó doc-toral certes paradoxes dissimulades, qual-ques afirmacions ardides, sense que hi man-quin allusions que, tot essent panoràmiques,van a clavar-se dretureraanent en indretsben determinats i precisos.

«El metge frueix en les Ilars dels valetu-dinads d'un cert prestigi del qual ell se'npreval sense cap raó. El metge usa i mane-ya. -usa i mrneja, repe;ci; — resultats iproductes d'altres . cièi*ies ; perd, no és unhome .j. •' • . . .

Es pot comprovar que el discurs, la con-feréncia, la lliçó, s'han apoderat de l'ànimde .l'auditori, on, val a dir-ho, hi ha totala brillant i autèntica representació de laintellectualitat madrilenva.

No hi 'ha capigut pas tothom ben acomo-dat. Bona quantitat d'oients estan a peudret, vora la porta, atapeïts i espessos. Tam-bé això, malgrat que involuntàriament, pertany a l'escenografia sintètica.

Tres oients palplantats signifiquen en unabona estadística un centenar més d'oientsasseguts, de la mateixa manera que trestítols nobiliaris permeten a una bona res-senya de dir que hi havia tota l'aristo-cràcia.

Així també podem dir — hi havia el se-nyor Terrades, enginyer, conferenciant iassemble4sta — que hi eren tots els tèc-nics de la conferència.

Per cert que l'Esteve Terrades, que era,com jo mateix, dels de peu dret, en unmoment en qué el conferenciant havia asso-lit amb l'ardidesa d'una facècia enginyosa1'aprovaoió de l'auditori, es girà .cap a mii, com home que està en el secret, somriguéi ert féu ]'ullet.

-4

Elsprojectes de_Josep Fontbernat ' " ° U °' T"'!L HC GRll1U

` .aryb̂: EE rs"^"P B^^q ^ ^

\

ak^ t'̂ ,y19î

p'k °t@;..,,^'If, }orst; ^I I' eE r,t{;^'^ q y a =°.

Els 3 ,...s ....q ¿ e..qt l ^ tg g r1 ç 3 e,.,

13

..: E^... í I ,a

{

r n : .^{E p ti . P.....fit^ J¢ S ^I fi B E,fi é, ry 9 p

ç r 3 r ^.

gil {^}l.'. 3 ^ç p {t F ^ Pt'. '^ ^" 3t ^a ^ E , D;

^P Y^ t 93 d ^ 3 3 B á ^^ E ^I ^ q ^^ j z:

111 I SI ^j lj '. P^ e e j 3 3 6

: 63 ', t ^ 3 i P ^ ^ ^ R ^ d C L 4^ ^ áf ^3 f

a: s^^q ^Y31

í`Ef{t^g^ltll^^(^'g

I i ^ í t ^i ^^^E ^^

t ^P 6

. EL MESTRE FONIBERNAT (Dibuix de Domingo.)

durant uns dies at pati de la preso oe rer- IE{ulgelles ue{s rneueus, au to ors qua s, apinyà davant la boca oberta i els ulls esve- la manera dels cors russos, pensàveu donar París, abril.nats 'de les tropes senegaleses. la volta al món?

En Fontbernat passà una temporadeta aV d 1Brusselles, però torné a París d'incògnit. Amanca de catalans les seves activitats de di-rector orfeònic les aplicà, sempre en un am-bient regionalista, a dirigir una massa co-ral d'auvergniats que amb el títol de «LaBourrée» ha cantat a les millors sales deconcerts de Paris i ha visitat les principalsciutats de França. , Els cantaires de «LaBourréen canten cançons occitanes, però

també en canten de catalanes. En Font-bernat, en certa ocasió, féu cantar a unaprincesa russa una cançó catalana que el]

va ensen yar-]i en una tarda...Malgrat totes aquestes activitats, En

Fontbernat no solament pensa molt en Ca-taluma, sinó que sent la nostàlgia de laterra. Installat cinc hores diàries al cafèdels «Deux Magots^^ on té el seu despatxparticular (segona taula, entrant, a mà dre-ta), es passa les hores escrivint ca rtes alsamics exposant -los els seus plans musicalsi, de passada, reclamant una subvenció...

..s— Bellmunt ! .-.Fontbernat!—1 ós per Paris, altra vegada?— Jo ho veieu. La temptació del Barri

i Llatí ha pogut més que la tradició barca-lonina. Per una breu temporada tornaré afCCeY X111-1^PilC

— a en avant. , una cosa mot ser EO-sa que si no va mé de pressa és per man-ca de gas, de carbó, de fluid... eh?... Jam'enteneu, eh?, de •.francs... Però ara tincen projecte una cosa més important que el«Cor Pirenencn : la creació d'un Cor Na-cional que interpretarà cançons de tots elspaïsos de França i amb el qual em proposofer una «tournée» de dos o tres anus perEuropa, Amèrica, .frica i Oceania.

— f Asia, no?— Asia, de moment, no. Tinc les meves

raons... Compreneu ?... Si ens presentéssima la Xina a cantar :>Lo boier», «La Made-1om, o «Els tres tambors» hi hauria con-filetes. Quan els sudistes hagin triomfat,aleshores ja en parlarem, però mentres-tant, no.

— Així, deixareu la direcció de «La Bour-réen?

— Mai del món. Els auvergniats de «LaBourréen, als quals he aconseguit orientarcom cal, podran passar-se un parell d'anvsde la meva presència personal. D'altra ban

-da, els millors elements d'aquesta coral for-maran part del nou «Chor» nacional queha de donar la quasi volta al món.

— Aleshores abandonareu el vostre apos-tolat regionalista per convertir-nos en unaarma del nacionalisme francès, abassega-

» OGRÀFICS BADAL I CAMATS París, 201. Telèfon 74071

2 MIRAIDR

•

La poesia a l'Exposició

En Joaquim Muntaner és, per tempera-ment, primer que secretari general de'l'Ex-posició, poeta, ,poeta i poeta. 1, per empit-lorar-ho, poeta d'inspiració.

Es diu que més d'una vegada, En Santia-go Trías, en presentar En Montaner a al-gun delegat estranger, ha dit:

— Aquí on el veuen, el nostre secretariés un gran poeta.

No hi ha res que fereixi tan al viu EnMontaner com que l'interrompin quan sesent endut per la inspiració.

Un dia s'estava tancat al seu despatxsense poder evitar-ho, les quartilles que te-nia al davant per .x redactar un documentoficial, començaven d'omplir-se de ratllescurtes, les quals fluïen a raig d'estilogràficacom una deu d'or inestroncable, cantarinai ampulosa. Un ordenança va trucar laporta amb els nusos del, dits, el poeta vallençar una interjecció i l'ordenança va pas-sar.

— Don Joaquim : el demana un delegat,no sé si de Litònia, de Lituània o de Latí-nia...

- Que vagi al diable!— Es que...—¿Es que vostè creu que un home put

ésser destorbat en 4 moment que escriuPícaro soy. Mi padre, viejo, hidalgo,desheredóme con desfilante necio.¡però ¡or dies con mi tizona valgoy más que en fondos en mi arrojo precio'! (i).

Un altre dia el senyor Foronda va tele-fonar-lo demanant-li si tenia enllestida laredacció de no sabem quina memòria. I ésfama que En Montaner va respondre-li :

— Sí, señor Marqués. ¿Quiere que se lalea?

— A ver — digué el senyor Furonda.I En Montaner, que estava en una de

les seves crisis d'inspiració, prengué unesquartilles de les que tenia damunt la taulaI s'-engegà

De Méjico a Milán, sobre el chambergobesó mi pluma el .sol de las Estañas...

Els preterits

En Lluís Capdevila va anar a l'adminis-tració del teatre Novetats a queixar-se aEn Pallach, per centèsima vegada, que EnCanals no solament no li estrena la comè-dia que va portar-li al començament de latemporada, sinó que quan se sap que En Cap-devila .l'espera, desapareix per la porta falsa.

-- Aquest home em perjudica ! — clama-va En 'Capdevila —. A hores d'ara, si m'ha

-guésestrenat l'obra, jo tindria a la butxacael Premi MIRADo1.

— Vol dir, senyor Capdevila? — va terEn Palla•h, amb aquell to d'home que nohi •és .mai, però que en sap un niu.

— Que en dubta?— Home, no...— Que es pensa que no me l'hauria en-

dut l'anv passat, si llavors s'hagués conce-dit, amb El mí Qer f^,rça?

S'acaben "els estralls de l'eixut"

Els pagesos s'alegren i veuen salvades lesseves collites ; els industrials fan càlculsdels estalvis de carbó que ,podran fer i tam-bé veuen el cel obert ; la pols a l'últims'adorm a les carreteres ; reverdeixen elscamps; riuen les floretes; canten els ocellsde ploma tremolosa... En fi : plou ; a l'úl-tim la pluja té pietat de nosaltres.

Només a La Ver de Catalunya estanconsternats. Una secció de primera pàginase'ls ha fos. uEls estralls de l'eixut».

El senyor Pellicena dolçament somriu,amb un aire mig desconcertat i exclama<<Ara que anava tan bé !a

Ho escrivim el dia i I d'abril mentre plau.

Qui devia ésser?

Aquest ens ve de París.Una nit, en una taula de la Coupole un

escultor català tan ambiciós com puc dis-cret, es vanava d'haver caigut en gr<'ia auna gentil artista catalana que habita Pa-n s. L'amac que 9 escoltava semblava duutarun xic de les afirmacions de l'escultor.

-- Li sé tots els secrets — féu aquest pt°acabar de convèncer e1 seu amic —.Aquestadona només havia tingut un altre amor...Però no puc dir-vos el nom...

— L'havia estimat? —preguntà l'amicper dir quelcom.

— Molt. Imagineu -vos que un dia 11 vaigveure una carta tota afectuosa i plena d'unapoesia enternidora que començava així:«Germana ! ...»

L'amic aleshores es posà a riure i ex-clamé:

-- Ja sé qui és!... Si dieu que és unpoeta que tracta de «germans» tots els seusamics, no cal que guardeu el secret...

1 quan, a cau d'orella, li va dir el nomde l'absent, l'escultor es quedà glaçat i sen-se poder-s'ho acabar va expressar la sevasorpresa exclamant

— Quina intuïció' ! Sí, sí... Es ell ma-teix !...

(i) No responem que aquests versos si-guin exactament del sen yor Montaner. (No-ta de la Redacció.)

GRAVATS TII

nt del món. - Dalí a París

don i unitarista... Es ben estrany'... Què di-ran els llenguadocians ?...

— Els llenguadocians ja em coneixenprou i vós també per compendre que l'obrad'aquest Cor nacional no tindrà res de na-cionalista. Cantarem, precisament, cançonsregionals; i res més que cançons regionalsen la llengua respectiva. Ja no cal dir queOccitània, el país més ric en folklore musi-cal, tindrà un lloc preferent...

— A propòsit... Ja sabeu que és immi-nent l'aparició d'un setmanari occitanista— ampliació de la petita fulla que es publi-ca a Tolosa amb el títol d'Oc?

— Ho he vist, però no crec que arribi areeixir. Ho fan gent que poden tenir bonavoluntat, però que no coneixen, no com

-prenen, n1 senten I'oecitan ame. Al 'mónnomés hi ha dos homes que han fet, quefan i que faran una obra occitanista pràc-tica : el doctor Soúla i jo. I bé. Ni l'unni l'altre, que ens hem passat la vida fentoccitanisme, ehem estat invitats a collaborar-hi... Qui ha fet conèixer Occitània a Pa-rís?... Jo, amic Bellmunt, jo. Vós bo sa-beu, ho 'heu vist, dh?, ho heu vist, eh?...Sala Gaveau, Sala Pleyel, .Sala dels Agri-cultors, Sociétés Savantes, Concerts ambèxits incomparables sempre a base de can-çons catalanes i occitanes... Ara mateix.Llegiu aquest programa, llegiu-lo. Dintrevu( dies ha de tenir lloc a la gran SalaP}eye1, de París, el festival occità més gran-diós que s'ha vist mai. Faig venir una co-bla. Hi haurà dues orquestres, zoo exe-cutants. Presidirà el mariscal Joffre. Hihaurà el bo i millor de França... Doncs bé.

- Malgrat tot, aquí teniu aquestes cartes deBarcelona dient-me que no m'envien sub-vencions... Aquesta vegada ni En Cambó!

—No esteu content de la nostra gent ?...— D'alguns, només. D'altres, però, no

fan més que difamar-me injustament. L'al-tre dia mateix un amic meu de Marsellaque ha d'ésser un dels elements anés im-portants de la Revue de Catalogne, em di-gué una cosa que em féu indignar... Ima-gineu-vos que un dels 'homes als quals hedemanat quart•o's més vegades i potser l'ú-nic del qual només he rebut sempre quepromeses, rialletes i bons consells, va diral futur redactor en cap marsellès de laRevue de Catalogue; «Qué si conec EnFontbernat?... Jo ho crec... Eren costa mésquartos ell que no •pas em costaria unamaitresse.•.a- Sempre ha estat una mica exagerat...

No en feu cas. A la seva edat ja li va bé,perquè li serveix de contraverí per comba-tre la influència conservadora i assossegadadels clàssics... Fontbernat, heu d'apendre a•ésser diplomàtic.

Bevem un glop de cervesa bruna frescacom una rosa i amb un gust de coktailfet amb xicòria, cafè, mel i essència de re-galèssia que els àngels hi canten. Fontber-nat no fuma. Jo encenc una ccgauloise» quetira sola... Els ulls del músic tenen unalluïssor estranya. Un moment es gira deperfil i ens mirem, d'esquitllada, •la corbadei seu nas jueu... El mestre, sobtadament,ens diu :

— Voleu una notíciá interessant ?...— Fontbernat, ia , quines coses teniu... Ja

sabeu que només he vingut a París a sa-ber coses interessants... Sóc tot orelles...

— Doncs bé. A primers del mes d'abrilarriba a París Salvador Dalí...

— Caram !... Salvador Dalí?...-- Salvador Dalí, sí, senyor. Em consta.

1 sabeu a què ve...— No en sé ni una paraula!— Doncs ve a fundar i a dirigir una re-

vista d'avantguarda que ha d'ésser, comsi diguéssim, ]'avantguarda de l'avantguar-da. Només us diré que ha d'ésser la revis-ta més estrident del món.

— Se la farà elI sol?...— De moment m'han dit que hi cola-

boraran En Buñuel, En Domingo, dos fran-cesos, etc., etc.

—1 vós ?...—.Jo li he promès un article per al pri-

mer número. Com que ha d'ésser quelcomde molt estrident, he pensat escriure unacosa que es titularà «Defensa de la sífi-lis»...

— I qué direu, poc més o menys ?...En qué basareu la vostra «defensa»?...

— Encara no ho sé, però no om manca-ran arguments. Tothom ataca la sífilis, tot-h 'm la combat, doncs jo la defensaré... Laqüestió és fer una cosa ben estrident...M'enteneu ?... eh?... iBen estrident! Quesalti tota la carcassa dels convencionalismesi dels motllos conservadors ! No respectarres! Ben estrident, eh?...

(E1 darrer «eh?» d'En Fontbernat el diuacoinpanvant-lo d'una rialleta maquiavèlica— perdoneu, oh, Garcés! —, i d'una miradacompletament fulgurant. Resulta, un «eh»més agut, més intens, més cònic que elsaltros...)

Dovtt NEC DE BELLMUNT'

Anuncis lluminosos. — A l'hora de_l'aperitiu del vespre, des de les terrasses esveu el naixement dels anuncis lluminosos.Potser la cosa que lliga més' amb l'alcoholdecorat ,per la fantasia del barman és aquell .?.aspecte completament alcohòlic dels anun-cis lluminosos. Hi ha façanes plenes de lle-tres verdes ; hom diria que han abocat aaquestes façanes uns quants hectòlitres depippermint des del terrat de la casa. Aquellpippermint d'un verd d'escarbat del tròpic•d'un verd de verdet integral. El líquid, unamica llepissós, s'ha enredat per les barane.,:dels balcons, i no se sap quina anena dediable li ha donat propietats de cuca dellum.

Hi ha anuncis que són tot un cocktailde rosa, per a ús de les senvoretes delira-des; hi ha anuncis d'un sherrv ._pur, i fins•algun anunci d'especialista en malaitie .complicades, té un aire mate, lletós, un;aspecte de pernod amb aigua, que 4''a plo- `.rar els ulls. Altres aruncis semblen un cara-mel que ha de ter una coïssor especialíssi-ma a la llengua.

Des de la terrassa, els ulls xuclen el U-quid dels anuncis Luminosos, cada miradaté gust d'un aperitiu especial. L'anunci ).'de les làmpares Osram, per exemple, blanc,vermell i groc, sembla un cocktail fet amb:vestits de torero i amb vi d'Alella, un rock:tall que té de pujar al cap per .força.

Els anuncis lluminosos, des de la terras-sa, perden el valor d'anunci, vull dia que lacosa anunciada deixa de tenir realitat com,a tal, per convertir-se en una altra cosa.Una marca d'autos, un vi per curar la dis- ,pèpsia, una llet condensada qualsevol o una i;!cotilla de goma absolutament higiénica, en é',el rètol de l'anunci lluminós s'espiritualit-"}zen, es converteixen en alguna cosa d'aque-lles que quan érem ,petits només ens lapodien dur els Reis, i ara que som unamica grandets només ens la podria dur, enun cas extrem, algun diable intel .ligent i'.generós.Hi ha grans carrers de ciutats importants

en els qual l'anunci lluminós crea una ar-quitectura nova. -No hi ha casa sense elsseus anuncis respectius ; aquesta casa, denit, és un ésser diferent. El carrer tot elles converteix en un escenari llampant, enun cabaret monstruós; les cases, amb el seu^9maquillatge de llum, deixen d'lésser pedra,

-es .pot dir que no pesen gens, que són sus- ipeses a1 mig de l'aire. Amiba a tenir una'tan grán importància l'anunci lluminós en:aquests carrers, que una casa sense anunci` -és una casa inexistent, és Im buit de tene-bra en .mig d'una c.alligrafia dinàmica, enmig d'un ball de lletres de foc i de serpentslíquides. Quan •heu begut l'última gota deI'a,penitiu no se sap si hi ha més tristesaals llavis perquè s'ha acabat la mica d'e-lectricitat esbojarrada de la copa, o si hi hamés tristesa als ulls perquè tenen d'abando-nar aqúell raig d'alcohol de l'anunci llumi-nós.

xxx §:

Corbates. — Entre les corbates que esfan i es desfan, la coqueteria de •l'home hiha posat l'escletxa per esbravar-se en mig» •de la imposada severitat del nostre vestit.

sospir i d fantasia unaL corbata és un s r eLa c,o pgoteta de color, de vegades unes quantes }gotes de color irreverent i corrosiu que ta-quen la camisa.

Entre els trucs i invents que s'han ifet'.sobre la corbata, cal remarcar l'adoptat pelmeu amic, el ,poeta Trabal, de Sabadell. EnI'rabal usa com a corbata una d'aquelles,.cintes carregades d'empesa que fan servirels confiters por lligar els paquets de Ilami-;nadures. Un dia En Trabal anava amb unamic, i li va dir: «Perdona'm, però tincd'anar a comprar una corbata» ; l'amic se-guí i va entrar amb En Trabal en una pas-•tisseria; En Trabal comprà un tortell mag -!nífic. Un cop el va tenir embolicat, va sor-tir al carrer, i amb gran astorament del seuamic va desembolicar el paquet i va donar:el tortell als pobres. Aleshores va agafarel cordill policolor, se'l va passar al voltant'del coll i va fer-se un llaç delicadíssim comuna flor de xuclamel.

Un dia és possible que En Trabal, dis-tret, doni el cordill als pobres i es posi eltortell com a corbata. Un tortell fóra unacorbata magnífica, amb la qual potser noha somiat encara cap poeta sobrerealista.El .poeta sobrerealista J. V. Foix que a mésa més coneix l'estructura interna E la pom-.pa externa dels tortells, potser podria do-nar-me la seva upinió sobre aquest nou

truc de corbata.JosFP MARIA DE SAGARRA

8l^ef eS í&d011. ÿPfijdfd, 1

La volta al món i el triomf dels meridionals. - La revista més estride

Josep Fontbernat és un personatge extra- — M'ha sorprès. Us feia a Barcelona...ordinari del qual s'ha de parlar necessària- Semors: Tinc el gust de presentar-vos elment si es vol fer una referència, per pe-' meu amic Domènec de Bellmunt, periodis-tita que sigui, a i'activitat dels catalans a ta català. • E1 senvor X... compositoràs. E1París. Músie per temperament, bohemi per senvor X... escultoràs. El senyor X... iite-vocació, apassionat com un meridional, En ratàs. El setwor X.., musicàs. Jo, com po-Fontbernat té una trentena d'anvs i ja ha deu veure, entre asos sempre.

aconseguit una popularitat a París, una po- (Estretes de mans • inclinacions de caps,pularitat que ja tenia a Tolosa i que tenia rialletes cerimonials.) Fontbernat continuaa Perpinvà fa set o vuit an ys, quan va arri- — Seieu una estoná i parleu-me de lesbar-hi, venint de i'Empordà, disposat a fer coses d'allà baix. Un dia arribarà en qulcantar els rossellonesos I provençals més afò- no hauré d'envestir els viatgers que arribennics. La primera ciutat francesa que va de Barcelona per poder saber les coses queconèixer Fontbernat fou Perpinyà. 1 bé. Al m'interessen del meu país. Aquest dia vi--cap de vuit dies d'arribar-hi ja debutava drà quan jo pugui anar a Barcelona, no aal Casal Català de la capital rossellonesa viure-hi — car jo penso viure sempre a Pa-dirigint una massa coral important, l'actua- ris —, sinó a passar-hi temporades de tantció de la qual, durant una temporada, fou en tant. Es una qüestió de paciència. Totel tema de l'actualitat perpinvanenca. De arribarà. Eh?... Tot arribarà, eh?...Perpinvà En Fontbernat marxà cap a To- 1 (Aquest ((eh ?» de Fonthernat és una cosa

1^ t111

Trascendència continentalde la revolució mexicana

No tan sols pel seu passat, per tradició, sinópel seu present i per les possibilitats d'aquest,Mèxic és un país profundament i eminent-ment indi, i aquesta sensació, colpidora, s'ex-perimenta àdhuc sense sortir dels nuclis urbans.EI vint-i-cinc per cent de la població de Mè-xic és india; el seixanta per cent, mestissa,és, per ancestralisme, per la sang, per filiaciócultural, decisivament influida per l'atavismeindi i és el mestis qui està creant el tipusracial ètnic mexicà, amb totes les immensesvirtuts i reserves de la raça indígena . Per això,no ha de sorpendré ns el fet que tot seguitque la revolució ha arrencat l'indi de l'escla-vitud i el vassallatge econòmic, elevant la sevacategoria humana i social, automàticaments'han obert per a ell àmplies i fecundes possi-bilitats en el camp de la cultura i en les ma-nifestacions vives de ]'esperit, essent així`pos-sible d'afirmar que no és utòpic, o una fàcilelucubració retòrica, que avui s'està produinti manifestant vigorosament una cultura índia,pròpiament mexicana.

Necessàriament el ressorgiment indígena me-xicà no podia produir -se sense que sorgissindetractors i sense provocar una implacablehostilitat negant -se-li avançadament tota possi-bilitat creadora i cultural. Entre els seus de-tractors, en primera fila, es compten les aris

-tocràcies criolles, les quals intueixen claramentque una cultura indígena i les projeccions eco-nòmiques, socials i polítiques d'aquesta, és lafi, fatal i definitiva, de la influència d'aquella,i la fi dels privilegis que l'explotació de !esmasses indígenes els conserva. També calcomptar com enemics el capitalisme ianqui iels plutócrates del país veí, perquè l'article z7de la Constitució revolucionària mexicana (pri-mer pas i iniciació d'una economia que s'edi-fica atenent -se a les necessitats i realitats delruralisme indígena, posant la propietat de .aterra en mans de l'Estat per tal que aquestl'esmerci i distribueixi d'acord amb els inte-ressos i necessitats de la comunitat i no ambels d'uns pocs privilegiats, destruint i fent im-possibles així les grans concentracions queconstitueixen les pedres angulars i el principifonamental del capitalisme i la concentraciólatifundista, assenyala la fi de la ingerènciaianqui en els països indoamericans, que cons-titueixen la zona d'influència i el camp de lesinversions dels Estats Units.

Cal dir, però, que en l'indi i en les fectm-des possibilitats d'una cultura indígena ame-tícana s'escau l'esdevenidor d'Amèrica, no tansols des d'un punt de vista racial i cultural,fent que sorgeixi i es produeixi una culturapròpiament americana, netq d'exotismes queres no tenen a veure amb les realitats i neces-sitats dels països continentals, sinó ensems, ide manera principal, per la transcendència queel ressorgiment de les grans masses indígenesproduirà en l'economia d'aquests països. Perquè? Sota el feudalisme latifundista l'indi apenes tenia per soldada, l'indispensable perviure misèrrimament: les graus concentracionsde terres i la submissió de la indiada feienque el terratinent emprés els procediments irecursos més rudimentaris per a les feines delcamp. Sense necessitat d'intensificar llur ren-diment grans extensions de terra restaven sen-se conrear, i les que ho eren, produien un ren

-diment ínfim, i l'indi, amb tm salari irrisori,escassament podia viure miserablement, de fet,en el més odiós vassallatge eeonòmic. Gransextensions de terres sense conrear i salarisd'explotació són els factors que poden expli-car-nos l'estat de misèria i servitud collecti-ves de Mèxic, país agrícola, i la misèria gene-ral produïda per aquest feudalisme esclavista.

Però, si a aquest mateix indi espoliat pellatifundisme, hom li dóna una paree}la de ter-ra que ell treballa i fa produir, i ensems,hom i dóna, mitjançant les cooperatives iinstitucions ejidals, facilitats i elements pera produir i intensificar el rendiment de la te-rra, aquesta produirà més, i arrencada als la-tifundistes, rescatada, es constitueix en un fac-tor de producció que obre noves possibilitats ifonts d'economia. I aquest és el canvi que haoperat la revolució mexicana, clarament econò-mica, amb la reforma agrària, la pedra angu-lar de la qual és l'article 27 constitucional.consagrados de la màxima aspiració i la granvindicació revolucionària.

Sovint s'acusa Mèxic d'exclusivisme, de pe-cat de nacionalisme, però cal dir i proclamarque tots els problemes i interrogants que larevolució mexicana ha provocat, i el constitu-cionalisme de la revolució, enclouen problemesi solucions profundament humanes, vitals per

CALZADOS

MINERVASociedad Anónima

t,P^çpts

S•p'

ViaLaietana, 30

a l'esdevenidor dAmènca, de tal forma quepot afirmar-se rodonament que la revoluciómexicana constitueix, per a tots els paisos in-doamericans, una alliçonament exemplar i, pos-siblement, el primer pas per a una revoluciócontinental.

Quins són aquests problemes i interrogantsque la revolució mexicana ha suscitat i qui-nes són les solucions creades' Poden encloure'sen els punts següents, que constitueixen elspunts angulars del programa i el constitucio-nalisme revolucionari mexicà.

Problema de la terra : la propietat passa aésser, per ]'article 27 constitucional, un dret iuna funció social, obligant-se als interessos inecessitats de la comunitat. Quan, com succei:ta Mèxic, el latifundisme i la gran propietatconcentrada no conreava les terres, empobrintel país, reduint el rendiment agrícola, la pro-pietat constitueix un dret i un privilegi con-trari als interessos generals, contrari a la so-cietat. Per l'article 27 de la constitució de1917 s'institueix que la propietat de les ter-res i elements naturals pertany a la comu-nitat i, representant-la, a l'Estat, i que aquel:pot fer d'aquelles l'ús més convenient als in-teressos socials. D'ací, 1a restauracio ejidal, lacreació de la petita propietat territorial i l'a-cabament de latifundisme, amb la qui cosas'aconsegueixen dos resultats igualment inte-ressants i transcendentals: un, assegurar laproductivitat de la terra, el seu rendiment iel fonament d'una economia agrària; l'altre, as-segurar el benestar general, donant a l'homedel camp recursos de vida, redimint-lo de 1'es-c!avatge i creant homes lliures, fruint de totsels drets polítics i socials proclamats en laconstitució.

El creixent empobriment de les masses in-dígenes des de la invasió espanyola, produí,fatalment, el decandiment de llur cultura. S'ar-rabassaren als indis les terres, les propietats co-munals passaren a engruixir els latifundis oles propietats de l'Església, i privades de llurúnica font de producció i de millorament, sot

-meses a un règim d'esclavatge que talla llursvineles i formes socials, es clouen per a lescultures indígenes totes les possibilitats i ca-mins, i es perpetuen sols per ancestralismeracial, per tradicionalisme, per atavisme, peròsense la concurrència d'estímuls i afanys queles fecundessin amb noves aportacions, eixam-plant llurs horitzons. Fruit de la reformaagrària, els beneficiaris immediats de la qualsón els indis, que constitueixen el total de lapoblació rural de Mèxic, és el ressorgimentpresent, vigorós i colpidor, , de la cultura in-dígena mexicana.

Sindicació i política obrera: l'article 123constitucional, la reglamentació del qual està,aquests dies, pendent de discussió i aprovaciólegislativa, institueix i empara els drets obrers.Naturalment que, segons és costum acreditaten les demoburgesies de tot arreu, una pres-cripció constitucional com aquesta, no val iés gairebé lletra morta. Cal dir, però, salvantvicis i recels, que el proletariat mexicà té pleconeixement de le: finalitats de la lluita clas-sista, i que el sindicalisme constitueix un for-midable instrument d'educació política, que nobeneficia i serveix tan sols el proletariat, sinóque constitueix un instrument eficaç per a lavinculació dels elements i engranatges produc-tors i econòmics, instrument en el qual calveure els inicis i els fonaments d'un nou cons

-titucionalisme social.Separació de l'Estat i l'Esgiésia: l'ensenya

-ment és laic, única manera de respectar la lli-bertat de consciència, des de l'escola. S'ha na-

cionalizat la clerecia, per tal d'evitar que cler-i pues estrangeres actuïn com element de desor-

tire, perseguint fins polítics i servint la causade la contrarrevolució dels terratinents. Elsbéns de l'Església han estat declarats bénsnacionals. Abans de la Reforma, ei primerlatifundista de Mèxic era l'Església; amb leslleis de la Reforma i la constitució de 1917,s'ha fet que gran extensions de terra pro-dueixin, i que la clerecia deixi d'ocupar-se d'a-fers terrenals i es circumscrigui a les sevesfuncions espirituals.

Pot ésser titllada de nacionalista i exclusi-vista, però aquesta enumeració dóna a entendreque les solucions que la revolució mexicanaha imposat, constitucionalment, són de catego-ria i transcendència continental, profundamenti essencialment americanes, sorgides totes deles necessitats vives i latents de la vida con-tinental. Es per això que diem que la revo-lució 'mexicana deu ésser, per tal d'assegurarl'esdevenidor dels paisos indoamericans, el pri-mer pas d'una revolució continental, d'arrels ifins econòmics i socials Si aquest esdeveni-ment no es produrx, és incert i dubtós l'es-devenidor d'Amèrica. Cada dia més forta iangoixosa la pressió dels Estats Units cobreMèxic, i mentre aquest país oposa, a midade les seves forces i amb alternatives, unafrontera defensiva, els altres paisos ameri-cans segueixen vivint colonialment, sense unaeconomia pròpia, intervinguts per les finan-ces ianquis. Sota la màscara de la sobiraniapolítica, persisteix la colònia, perque un paíssense economia pròpia, doblegat a exigènciesforasteres, està sota una amenaça constant.I per a Amèrica, el remei contra aquesta ame-naça és únic i imminent: continentalitzar lessolucions mexicanes, i aprofitant l'exemple he-roic i els sacrificis de Mèxic, fer la revoluciócontinental.

MARTÍ CASANOVAS.

Mèxic, març de t92g.

AL PALAU DEL GLAÇ

Una cursa de patins(Pravda, Moscou.)

VARIACIONS•lf'. URDE. — El senyor Uhde és un ale-

manv engrescat des de fa trenta anys ambtot el que produeix de nou l'art francès, unfrancòfil fervorós. Ara ha publicat un llibresobre Picasso, Picasso et la tradition Iran

-aise. Edmond Jaloux en féu la recensió enLes Nouvelles Littéraires i digué: què repre-senta Picasso als ulls del serrar W. Uhde?Doncs representa un espanyol emparentatper un cert misticisme amb l'art hispano-germànic, i que, en topar amb la tradiciófrancesa ha esdevingut un nou gòtic. Peròcom que pe! senyor Uhde l'ànima germà

-nica és ferèstega, inquieta i antirealista coml'ánima hellènica... etc., etc., etc.

Aquests esteticismes alemanys són terri-bles com uns filòsofs alemanys! Semblen

crítics d'art francesos! .

ESPERANÇ.4. — L'Església ha tingutsempre l'ànsia posada sobre el pensamentde Bergson. Ha posat les obres del grarifilòsof a l'índex, però les hi ha posades ambtots els honors — i des de 1'Emtpireu lesreverencia i es posa a esperar. Ara fa poc,en ocasió d'haver estat concedit a Bergsonel premi Nobel de literatura, un coral delloances al filòsof de ' - intuició i del neo-espiritualisme s'ha àirecat de tot el món.En aquest cor les velis blanques dels pen-sadors catòlics entonen llur cant de sirenaque és una pregària per a que l'espiritualis-me de Bergson decanti cap al catolicisme.L'ànsia, l'actitud espectant de l'Església es-devé ara en boca dels fidels tendrívola insi-nuació, amorosa coacció.

Reeixiran aquestes suggestions? Potser sí.Tot se pot esperar de la Divina Misericòr-dia. Sembla que Bergsoa ja s'interessa perla mística espanyoh., i a mida que deixade produir, augmenta aquesta mena de lec-tures.

L'EVASIÓ. — Els avions, els cocktails,els transatlàntics, el jazz.,. Prou ! Prou d'a-aquest color! Ufff! quin pesombre... Par-leu-nos de quelcom més nou i més variat.Parleu -nos, per exemple, dels cervells limi-tats, del vers lliure o de les coques de Vila-franca.

EL LLAMP DE DEU. — Les dues agu-lles ja llestes en el portal de Nadal del tem

-ple en construcció dit de la Sagrada Famí-lia rematen amb altres agulles d'acer, ditesparallamps. Res de més enraonat: que elsdesignis de la Providènoia segueixen essentinescrutables.

QUI 'FA EI. QUE POT... — Hi ha gentenoostipada que en tossir fa ostentació delseu refredat com d'una baronia. Horriblegentussa ! Que la providència premiï aquellsesforçats varons bo i atorgant-los.hi un bonmarquesat, el més opulent principat de labaladreria. •

PRO T URISME. — Las parades de laRambla dels ocells van disminuint. A horesd'ara allí ja gairebé només hi ha els ocei sdels arbres — però pardals !.., plebeïssimspardals.

Ara, amb motiu de 1'Exposioió, hom re-meiarà aquesta pobresa bo i lligant al bran-catge dels arbres de la Rambla cacatúes,canaris i perdius amb cols.

DE LA INTEL LIGENCIA. — En parlarde l'individual 'isme anglès hom treu el dis-ciplinadíssim sentiment de cooperació de lagent britànica com una paradoxa incom-prensible. — Incomprensible? Si justamentaquestes actituds d'individualisme i sociabi-litat són complementàries...

RUCABADO. — Es el Léon Bloy cata9à.De vegades supera a Lleó Bloy. Altres ve-gades, més que un lleó, és una cabra. Aixíi tot el seu estil afegeix caràcter i varietatal nostre panorama literari — Que per moltsanvs !...

I.:ITECOERE. — Els avions d'aquestacompanvia de correus aeris van plovent so-bre la nostra terra com l'aigua d'abril.Aviat hi haurà perill d'anar a peu : els via-nants haurem d'assegurar la nostra vidacontra aquests accidents de l'aviació que acada instant amenaçaran d'esclafar-nos.

Un espectador superficial de la vida fran-cesa podria molt bé creure que la llibertat,el laïcisme, el respecte a la justicia, la ci-vilitat, totes aquestes virtuts de la república,són un do del cel als ciutadans francesos.Tenen, en efecte, uns naturalitat incompa-rable i quan hom es posa en contacte ambla vida francesa sembla que no hagi costatcap esforç conquistar-les i conservar-les. Aprimera vista sembla que un súbdit francèsés un ciutadà de primera classe, rodejat detota mena de garanties, per la mateixa raóque la terra de França és blana i humidai dóna uns llegums exquisits ; és a dir, pelsimple joc de les forces de la natura. Peròper poc que s'aprofundeixi, es veu clara-ment l'esforç que això representa. Enaquests últims dies s'han celebrat a Françados congress' e ben significatius : el de laLliga de l'Ensenvança, que és l'entitat quedefensa l'organització laica de l'escola fran-cesa, a Marsella ; i el de la Lliga per laDefensa dels Drets de l'Home i del ciutadà,a Rennes. Això explica moltes coses.

•as

A començament de segle, Rennes era unaplaça forta dels reaccionaris francesos. Esuna ciutat plena de records aristocràtics quel'orienten cap a un tradicionalisme agressiui paralitzador. En passejar-se pels carrersde Retines hom es sent encara vassall dela duquessa .\nna i de bona gana pendriapart en un torneig cavalleresc a la plaça«des Licesn, o es transformaria en canongeper portar pel camí del bé aquelles formo-ses dones bretones, que llueixen encara laindumentària típica del país. Les cases anti-gues són de fusta i el palau de l'antic par-lament és d'una gran força evocadora.

Doncs bé, Rennes, la capital de la Bre-tanya clerical, té avui dia una majoria mu-nicipal d'esquerra i un alcalde socialista queva rebre els congressistes de fa Lliga delsDrets de l'Home a la Casa de la Vila ique va pronunciar un discurs vibrant d'en -tusiasme sobre els progressos republicansd'aquell poble. 1 és de suposar que això noha estat del tot fàcil d'aconseguir.

A Rennes va tenir llac el primer Conseilde Guerra que condemnà el capità Dreyfus,origen del cèlebre procés del qual va néixerla Lliga dels Drets de l'Home. El Congrésde Rennes té, doncs, al cap de trenta anys,un valor simbòlic. El professor de la Sorbo-na Víctor Basch, President de la LligaFrancesa, era fa trenta an ys professor delLiceu de Rennes. Per ésser un dels pnimersdreyfusistes els clericals d'aquesta ciutat elvan apedregar i sort va tenir de dos obrersque li varen salvar la vida. Probablementper això la forma de defensa republicanaque preconitzà sempre Víctor IBasch és launió dels obrers i dels intelaectuals.

*r*

L'arribada dels delegats de les Lliguesestrangeres, sobretot les d'aquells ;països onavui no es respecten els drets de l'home idel ciutadà, va ésser un dels moments mésemocionants del Congrés de Rennes. Elsparents feliços i rics festejaven els parentsdesgraciats, pobres i momentàniament ven-.uts. Campolonghi, el president de la Lligaitaliana, va saludár el Congrés en nom delsdelegats estrangers.

Una tarda, en sortir de l'Audiència a Pa-ns —va dir Campolonghi —, maitre Labo-ri, l'advocat catòlic que defensava el capitàjueu Dreyfus, fou agredit per l'espatlla perun grup de nacionalistes. Un professor, veí

Els nostres homes eminentsVolíem fer ,alguna cosa sota aquest titu-

lar ; ,però veiem que els nostres homes fa-mosos avui en dia s'estan amagadets a ca-sa i no fan res que pugui ésser digne d'es-ment com a graciós, pintoresc i profund.

Naturalment, el que té fama de dir lescoses més pintoresques és En Pich, peròcosta tant de saber si són autèntiques o siles hi pengen...

Tot el que .podem servir als amables lec-tors de MiR,tooR és aquest retall de gase-tilia : «Ayer salieron en el expreso de Fran-cia los ex ministros Sres. Cambó v Ven-tosa.»

Informació que, traduïda al català, diua •Ja Veu de Catalunya : «Ahir sortiren ambl'exprés de França els nostres amics, se-nyors Cambó i Ventosa.»

Vet aquí tot el nostre panorama.

Al número pròxim

PITARRA

del Barri Llatí, el va recollir i li donà lamés noble i decidida hospitalitat en la sevapròpia casa. Igualment avui les democràciesferides per l'espatlla han trobat a casa vos-tra, en el fogar del; ciutadans francesos,una hospitalitat que no oblidarem mai. Elsaplaudiments amb qué foren acollides aques-tes frases devien ressonar a Rama i en al-tres ciutats europees.

e- • •r

Però estudiem ara quina és la força de laLliga Francesa : en 1912, comptava amb 30federacions, 300 seccions locals, 4.000 abo_nats al seu butlletí mensual i t8.^oo mem-bres que pagaven la seva cotització AvuiConsta de 96 federacions, i,g^o seccions,30.000 abonats al butlletí i 148.000 cotit-zants. E1 pressupost anua': de la Lliga passad'un milió de francs. Solament per informesjurídics, la 'Lliga va pagar i'anv passattfo.000 francs, sense tenir en compte quealgunes ,primeres figures del Palau de Jus-tícia donen gratuitament els seus informesa la Lliga. Aquestes xifres demostren cla-rament que la defensa dels drets del ciuta-dà no és cosa de màgia, sinó una obra d'or-ganització i de trebail, d'idealisme i de te-nacitat.

*v*

Aqu sta força tan considerable s'esmerçanaturalment en coses considerables. Abansque tot, el seu primer esforç és fer respec-tar -les garanties i les llibertats que la lleiconcedeix als ciutadans. Després s'esforçaa obtenir lleis més justes i liberals. La Ui-ga es fa seu qualsevol cas particular d'ar-bitrarietat o d'injustícia que se Ii assenyali.Després organitza una obra de propagandai agitació perquè la injustícia no es repetei-xi. Una de les campanyes actuals més for-tes va encaminada a la supressió dels con-sells de guerra. Segons la Lliga, tots elsdelictes, els militars inclosos, han d'ésserjutjats pels Tribunals civils; més concre-tament, pel 'Tribunal de jurats. La tesi ésactualment d'una rAudàcia formidable, peròla idea s'obre pas a poc a poc.

El general Sarrail pertanyia al ComitéCentral. El general Percin era també mem-bre de la Lliga. Tots dos han mort aquestany. Al Congrés de Rennes assistia, coma delegat d'una secció, el general Sauret.En contestar una intervenció seva, al dipu-tat Guernut se 1i va escapar aquesta frasepoc afortunada : -

—...Mais voltis savez bien, mon généraL..Immediatament un congressista va inter-

rompre :— Permeteu, ciutadà Guernut ; aquí no hi

ha general que valgui; aquí no hi ha mésque membre de la Lliga.

El general Sauret va ésser el primer d'a-plaudir aquesta interrupció tan oportuna.

s**

El President de la Lliga és actualmentel Premi Nobel Ferdinand Buisson. 1 en lallista del Comitè Central figuren noms ¡l-lustres com els de Charles Gide, Langevin,Picard, Léon IBlum, Challave, Coreos, tus -tin Godart, Emili hahn, Moutet, Paul Bon

-cour, Seignobos, Barthelémy, Appleton,Charles Richet... 1 dues dores extraprd.inà-ries, figures nobilíssimes d" la democràciafrancesa: Madama Ménard Donan i l'es-crtptoa Severin.

La defensa dels Drets de l'Home a Fran-ça no és una cosa abandonada a uns quantsdescamisats. C. R.

París, abril.

M•

— 1tra vegada a missa ?... Mira que Déuet castigarà... !

— Oh, és que avui és el primer divendresde rada mes.

j

t

FRANÇA PER DINTRE

De I'affaire al congres de Rennes

Inav S---S nar FRANCESC PUJOLS

— Y ese José María de Sagarra, qué ha_re?...

Vaig contestar-li que desplegava una granactivitat com novellista, com autor dramà-tic i sobretot corn a poeta. Precisament— vaig dir-li — no fa gaire que ha publicatun magnífic poema de deu mil versos, titu-lat El Comte Arnau...

Don Miguel fa un gest de malhumor iens diu :

—¿Todavía con el Conde Arnau ?... Y¿qué tal ese f,oema?...

Com a informador vaig dir-li que eramolt discutit i que això em semblava unsímptoma d'alta qualitat. Don Miguel, pe-rd, es veu que no sent cap feblesa per l'au-ton d'All i salobre, car ens diu:

— ¡ Qué le diré a usted ! Se cee figuraque Sagarra es un hombre rencorosillo, depequeñas pasiones, como aquel Eugeniod'Ors que vino a. Madrid. Siempre he teni-do la impresión que ese poeta es una este-de de ))coeotten de la literatura catalana...

DON MIGUEL DE UNAIMUNOvist per Bagaria

Després ens paria de Pous i Pagès, con-tant-nos "que Pere Coromines li féu deseo-brin el valor dramàtic de La vida i la mortde Jordi Fraginals.

— No la había leido todavía y Corominasla vid en mi biblioteca. Tuve una gram sor-presa. Es de lo mejor que he leído de nove-las catalanas...

Tot regirant la boleta de pa, va recordantnoms i obres : Ens parla de Joaquim Ruyra,de Nicolau d"Olwer, de Víctor Català, deJosep Maria de Sucre. Un dels literats ca-talans que més simpaties mereix a Don Mi-guel és Alexandre Plana. Fa uns anys quePlana va traduir-li Niebla» i sembla queaquesta traducció va tocar-li el voraviu delcor.

— Ninguna otra traducción, de las onceque se han hecho de (Niebla)); me ha cau-sado tanta impresión. Plana fué el hombreque vió mejor la obra, que comprendió elalma del libro y que adivinó la intencióndel autor.

Les seves activitats lite-ràries en l'actualitat.

—Una frase de Gambó.Don Miguel ens explica que des de que

és a Hendaya escriu molts versos i que al-guns amics seus de l'Argentina volen editar--li ((El romancero». En poc temps, però, haescrit tres obres teatrals : «El otro», «Elhermano Juan)) v «Julio Montabàn»... Peròel que més el preocupa en aquest momentsón les traduccions estrangeres que es fande les seves obres.

— I.a casa Stock, de Francia — ens diu —va a publicar dentro de poco una traducción

de «La tía. Lolan, que serà la séptima obraque se me traduce al francés.

Preguntem a Don Miguel quin; de totsels seus llibres, ha estat el més traduït.

— «Niebla)) -- ens respon de seguida. Yse comprende, porque es el libro que puedeinteresar más fuera de Espata. Otro libromuy traducido también v del cual se hahecho una magnifica traducción inglesa es((El sentimiento trágico de la vida».

A nosaltres ens sembla, francament, queaquest darrer llibre és el millor de tots elsde Don Miguel. L'autor, però, està enamo-rat de la novella ((Abel Sándhez» iens ex-plica per què

— Es un libro que me costó un gran es-fuerzo moral escribirlo. Ya sabe usted queen mis obras escasea el elemento decorati-vo y, en cambio, abunda la acción. Ade-más, en España, la envidia — la gran pa-.sión de Abel Sánchez — es una gran fuer-za dramática racial. Y a propósito, la en-vidia es también muy catalana. ¿Sabe ustedqué me dijo una vez Cambó — la única vezque le vi, en la. placa Mayor de Salamanca?Pues me dijo ((que l'j envidia había nacidoen Cataluña»... ¿Qué le parece a usted?...

Em vaig quedar una mica parat i vàremconvenir, al capdavall, que caldria trobar la

fe de naixement. Els seus motius devia te-nir el senyor Cambó per honorar a Cata-lunya amb I'infantament d'una perla així...Don Miguel, fort i jove a desgrat de laseva barba blanca, acuirassat sempre ambel seu pitet negre de pastor protestant, escanvià la boleta de mà, per un instant, iens estrenyé efusivament la nostra deeta .amb una franca mirada de comiat...

Don+i.uec PALLEROLA

Hendava, abril.

AUTOMOBILISTESLlista il lustrada tramesa gratuitament

LLIBRERIA FRANCESARambla del Centre, 8 1 t0

4 MIMA DR

SOL, MI, FA, SOL...Conte inèdit de PERE MIALET

Un interviu líterarí

amb Don Miguel de Unamuno

... Va ésser un cas d'aquells que fan èpo- ra del pentàgrama, acompanyat d'un pianoca en la vida d'un 'horne. d'illusió, vaig proferir amb veu forta • i se-

En preparar-me de música, per tal d'ésser gura, les notes que veia dibuixadessotmès a un examen acadèmic, em vaig ((Sol, mi, fa, sol, do, la, sol...»veure obligat a assistir una llarga tempo- Una riallada unànime de les cinc perso-rada a estudi, a casa d'un capellà organis- nes que formen la meva família, em tornàta, que a bon segur té guanyat un bon com- a la realitat, una realitat que produí en mipartiment de glòria abstracta, pel sacrifici el mateix efecte d'una caiguda de cavall.d'ensenyar-me de solfa. 1 el pitjor és que vaig ésser durant uns

Aquest fet, que per una altra persona no quants dies el motiu de riota de la meva fa-tindria potser cap importància, .per mi, in- mília.terpretador obtús de modalitats laríngiques A la fi, fastiguejat de sentir a tot temps(val a dir, en propi descàrrec, que mat no als de casa proferir les odiables notes ambm'he proposat ésser divo), representava un el somriure als llavis, vaig pendre la deter-trasbalsament de gran consideració, minació d'abandonar la llar, encara que no-

Mai no m'han seduït aquells jeroglífics més fos 'per uns quants dies.de taques negres que se sostenen sobre el Vaig cercar distracció en el viatge, quepentàgrama, com exèrcits d'orenetes inva- havia d'ésser com una mena de convales-sores dels fils telegràfics. Sempre m'he fet céncia del meu sobtat atac filharmònic. Encàrrec; com home consegiient, que en qües- agafar el tren, em trobava encara sota latió d'escales cromàtiques i diatòniques, de. influència obsessionant de les notes. El so-bemo'lls i de sostinguts, no hi tocaria mai rol] de la màquina semblava que les recitéscap tecla. amb enervadora monotonia; t anaven llis -

Per això vaig seguir de mala gana els cant, l'una darrera l'altra i es repetien sen-meus estudis. se treva, totes en el mateix to, obeint el

Em costà i volt d'entrar-hi, ho confesso, compàs de la velocitat del trenper bé que em relleva de fer-me càrrecs el »Sol, mi, fa, sol, do, la, sol...,fet de no haver-me sotmès de grat a la Més de quinze dies vaig passar viatjant.dura prova. En les imeves visites a poblacions diverses,

ara, no obstant, ja no en servaria cap vaig sotmetre'm a un règim especial querecord, si no fos una malaltia musical que em mantingués en absència de tota menava turmentar-me durant una temporada, a de soroll ordenat. Vaig evitar les esglésies,més de fer-me agent transmissor del micro- els cines, els bars amb pianoles, els cafèsbi funest d'una epidèmia filharmònica. concerts, sempre en cerca del benaurat si-

Veureu què va succeir : lenci, úiuica medicina per a 'la meva ànimaEra un dia ventós. Vaig arribar a casa afectada. A poc a poc, aconseguí tornar a

el professor, com de costum, sense haver la normalitat i a familiaritzar-me .amb elsmirat la lliçó. Ens situàrem, el pobre ca- sorolls quotidians. Fou aleshores que vaigpellà i jo, davant del piano i ens vàrem decidir el meu retorn.lliurar, e'll carregat. d'abnegació i jo de ne- Poques ! vegades el meu cor havia experi-guit, a la feixuga tasca quotidiana. La lli- mentat una joia semblant. Tornava a casaçó, aquell dia, començava així : «Sol, mi, sà i bo ; deslliura't de la malaltia psíquica,fa, sol, do, 1a, sol... etc.)) que en lloc de desvetllar la compassió dels

No en vaig poder agafar el to en tota meus, els .havia obert l'aixeta de la hilan-l'hora de classe. No obstant, una ferma tat amés esfereïdora. Estava rehabilitat iconstànoia em féu declarar en lluita oberta m'havia fet un propòsit. Arribaria a casacontra la meva larinx irreductible. El pro- i imposaria un manament severíssim, sos

-fessor s'esforçava tant com jo, teclejant i tingut per l'amenaça categòrica de marxarcantant 'la lliçó, per tal que jo n'agafés el a l'estranger per sempre, a la primera ve-to, però tot esdevingué inútil. gada que fos trencat. Amb una amenaça

Al cap d'una hora d'esgargamellar-nos, d'aquest calibre, 'és segur .que ningú no go-ni l'un ni l'altre havíem eixit encara amb sana a repetir-me l'enutjós sol, mi, fa sol...la nostra. E1 professor suava; jo, a més a E1 tren s'havia aturat en cinc estacions imés, estava neguitosíssim. Fins crec que només en mancaven dues per arribar al meutenia febre. punt de destinació. E1 cansament del viatge

Finalment, passat el temps que m'era em mantenia abandonat sobre el seient, enconcedit per vint pessetes que 'li donava una mena d'agradable somnolència. Repo-al cap del mes, atacat d'una forta nervio- saya de cos i d'esperit, quan una veu asitat i avergonvit de la meva inépcia, vaig penes iperceptible, que venta de lluny, emacomiadar-'me del capellà. féu obrir els ulls encuriosit, com si un toc

Tenia el sistema de signes clavat al cer- d'atenció desemmandrís les meves facultats.vell. Els nervis, talment cordes d'una gui- Havia sentit el ròssec d'aquestes notestarra ben trempada, vibraven al contacte del «...sol, do, la, sol».meu amor propi ferit. Una molla oculta am gità del seient. Un

Vaig baixar lentament l'escala. En la cop dret, vaig veure " un home amb un far-foscor pegava cops d'espatlla a l'aire, tot celi a l'esquena, que obria la porta de I'ex-

deixant-me anar pesadament i negligent so- trem oposat del cotxe i s'allunyava. Pel po-bre la cama que descendia. En tant, cer- sat i pel farcell, em semblà que era un re-cava mentalment el to inassolible, i oh, me- cader. L'embalum de la perplexitat caiguéravellosa sorpresa! en provar de proferir-les damunt meu, com el .pes d'una massa apla-sense alçar gaire la v'eu, vaig ensopegar el nadora. No podia dubtar-ne: Aquell homoto cobejat, de les notes: «Sol, mi, fa, sol, cantava la lliçó de solfa que tant im'haviado, la, sol...» turmentat... Però, era cert que ell 1''havia

Un ràpid desig de rehabilita:r-me davant cantat?del professor am detingué uns instants. Vo- Després de romandre un minut dret, pen-lia desfer el camí i demostrar 'la meva tro- dent d'aquesta suposició, vaig arribar a dub-balla insospitada al mestre, però després tan dels meus sentits. Quantes vegades, end'una curta vacillació, vaig desdir-me'n. No la més silenciosa solitud, 'en un estat semi-era cas d'esmentar el meu encert com un passiu de la meva ánima, les meves oïdessenyal d'ineptitud professional d'eIl. havien recollit veus imaginàries, d'una cla-

Vaig repetir tres o quatre vegades les no- nedat que no podria donar lloc a dubtes!tes. En arribar al carrer, s'havien ja fet En canvi, eren ben illusónies..mestresses del meu sistema nerviós : puja- Un llarg passeig separa la ciutat de l'es-ven i 'baixaven per les meves cames, en cm tació del tren. En arribar-hi vaig empen-tremolí continuat ; se m'aferraven, com lla- dre'l a peu, tot allargant el pas, ,perquègastes, a la boca de 'l'estómac i giravolta- sentia fretura de veure la meva família.ven pel meu enteniment, en barreja òptica Però al segon carrer que travessava, emi acústica. Acompanyada d'intermitents cops vingué de. nou l'intent sobtat de tornar-de braç, que en 'portava el ritme, la lliçó me'n. Em creia al•Iucinat. Un manubri to-es maniifestava, gairebé, imperceptible, amb cava sense parar. Hauria jurat que els sonslleu brogit dels meus llavis contrets, que eixits d'aquella caixa mal envernissada res-xiulaven sense parar: ponien al sol, mi, fa, sol... Perd com m'a-

Sol, mi, fa, sol, do, la, sol... Ilunyés amb rapidesa, l'ànima am caiguéS'esdevenen sovint dies en què hom es als peus davant l'evidència de no veure'm

desvetlla i, del priimer instant, s'empara del guarit de l'horrible malaltia fiillharmúnica.magí un fragment de melodia que tot el «Déu meu ! — vaig pensar adolorit, gairebéjorn us persegueix. Aquell dia, l'home viu amb les llàgrimes als ulls —, sóc incurable.esclau d'un tros de cançó, que no passa de Es inversemblant això que a mi em passa.vuit temps de compàs, però en qualsevol El meu mal s'ha fet crònic.» I vaig maleiroircumstància que hom es trobi, ella de- cent voltes, amb tota solemnitat, l'hora totatermina una cadència a les activitats i cap- que em vaig decidir apendre solfa.teniments. Si hom executa un treball ma- Sortosament, no vaig trigar a comprovarnual, pica, serra o llima, seguint el ritme que no havia estat una alluçinaoió mevade la cançó ; si compta, ressegueix tot can- allò del piano de maneta. No obstant, latant la columna de sumands, fins aconse- cosa era potser molt pitjor. El »sol, mi, fa,guir la suma ; si medita, els pensaments es sot» s'havia ensenyonit dels de casa, quefan rítmics, i si escniu, sovint ha de deixar tan irònicament me'l repetien els jorns dela ploma pesqué les notes, en follia tiràni- la meva malaltia, i inconscientment, i'ha-ca, substitueixen els judicis en la incuba- vien escampat, com una epidèmia per totadora del pensament. la ciutat. Ningú no cantava altra cosa. Ha-

En mi, les primeres notes de la fatídica via esdevingut la cançó de moda dels meuslliçó, no tan sols realitzaren un d'aquests conciutadans.fenòmens parcials, sinó que, embriagues de Vaig respirar tranquil. La meva salut eradespotisme, m'anullaren totes les facultats completa. La meva consciència, però, noper a establir en la meva general constitu- estigué gaire temps a pler. M'assaltà la vi-ció, llur tirania. sió horrible de la malaltia, de la qual jo

Pensava en la nòvia, i prompte com si havia estat l'agent introductor. Una corruafos un serventesi amorós, el meu pensament de pesombres desfilà pel meu entenimentteixia, amb el filament del pentàgrama di- horroritzat. Tenia clara en la imaginació labuixat a la imaginació, la invasora canta- trista estampa d'una passada epidèmia decella ; cercava uns instants de meditació, grip, que en processó macàbrica havia por-i aviat les notes paràsites s'aferraven al peo- tat centenars de persones al cementiri. Elssament per a xuclar-li l'essència ; camina- carros de morts s'estalonaven. El cavall deva i a cada passa que feia semblava que tre- l'un ensumava el difunt que tenia eñfront ipitgés una munió de punts negres, collocats els capellans, adalerats, no donaven l'-sobre el trespol, com un rengle inharmònic bast a repartir les benediccions del comiatde passeres. etern.

El vent cantava les notes, la llum les di- El que jo 'havia introduït a la població,buixava, el traiit dels carruatges les repro- no era mal que pogués matar a ningú...duïa i el ((bona nit) d'un conegut semblava Potser era pitjor, perquè, de seguir amb laque me les plantifiqués al rostre... mania filharmònica, qui sap on aniríem a

A l'hora de sopar, a penes si tenia esma parar.d'atansar-me la cullera a la boca. La llliçó Aquests pensaments em feia jo. En tant,m'obsessionava. Era un imant xuclador de el ((sol, mi, fa, sol» eixia de les gorges ambla meva fantasia vers un pafs de taques la tossuderia d'una tonada popular. No de-negres que feien equilibris sobre cinc cor- manava permís. S'escapava espontàniament,dills horitzontals. De sobte, vaig adoptar com l'aigua d'un dipòsit massa ple que so-una posició extàtica. No sé què va passar en breïx, en l'absència de voluntat dels que lami, que la taula, amb tot el parament i cantaven. Tant s'havia ensenvorit de 1.a po-els que la voltaven, s'esborraren de la meva blació, que un fabricant de begudes haviapercepció ; i com veiés en la paret blava ja creat el licor «Sol, mi, fa, sot».del menjador empaperat, novament la figu- A aquest pas se'm feia horrible pensar

Diuen que pel juliol i fins a l'octubre esconcentra a Biarritz tot el luxe, tota la be-Ilesa i tot l'or de la terra. El Carlton, elPalace, Belle-vue, i el Gran Casino es con-verteixen en magnífies estoigs d'argenteria,de beutat i d'orgull. Biarritz és un indretprivilegiat on la muntanva vorejant la mar,els rius, les flacs i el clima hi han posat lameitat de la seva gràcia. L'altra meitat lahi han posada sndiscutibllen^ent els prin-ceps que, des de Napoleó III, fins al prín-cep de Gales, passant per tota l'aristocrà-cia russa d'avant-guerra, han acudit cadaestiu a la seva platja. Això vol dir que lesgràcies naturals de Biarritz amb tot i ésserremarcables no justificarien per elles solesla renomenada universal que gaudeix. Lavanitat, el snobisme i la innegable tradicióde luxe i distinció que envolta la perla dela costa basca en fan el centre ideal de l'altasocietat cosmopolita...

Les injustícies de 1a 'humanitat capri-ciosa i variable salten predicament a lavista recorrent a peu, en tren o en automò-bil, la riba atlàntica del país basc francèspe] tros de zona imarftima anomenada Costad'Argent. Guetarv, St.-Jean de Luz, Hen-daya... tenen unes belleses naturals, unatractiu, un colorit i una gràcia que no usfarien enyorar !Biarritz. La platja d'Henda-va és, sobretot, quelcom de magnífic: 'i de-liciós, pel meu gust tant o més interessantque la de Biarritz.

Hendaya, porta d'EspanyaLa frontera atlàntica d'Espanya difereix

com un brillant autèntic d'un cul de got,de la frontera mediterrània franco-espanyo-la. 1 no és que Cerbère sigui un indret man-cat de gràcies naturals amb tot i no pos-seir ',les d'Hendava. Es que els pescadors,els maniners i els pagesos catalans de Cer-bère no s'han captingut gaire d'explotarels avantatges de casa seva. A Hendaya,en canvi, hi ha una vila moderna aixecadadavant de la platja que rés una meravellad'elegància, de pulcritud i de gust. De Biar-ritz a Hendava hi ha, poc més o menys,tres quarts d'exprés. El trajecte és tan ricen paisatge que no teniu temps de trobarel viatge llarg. Vaig arribar a Hendayavila (a tres quilòmetres de la platja) quéeren les nou del matí. Ignonava l'adreçade don Miguel de Unamuno, al qual sabiahabitant Hendaya des de fa dos o tres anysi vaig preguntan-la, en sortir de l'estació,a un jove que llegia La Petite Gironde,diari de Burdeus, ai davant de la paradadels tramvies.

— Perdoneu-nos... Per atzar coneixeríeu1'il1ustre escriptor espanyol don Miguel deUnamuno i sabríeu el seu domicili a Hen-dava?

Él nostre interlocutor ens va mirar sor-prés, potser amb una mirada de reconven-ctó que en féu enrogir de rubor. la sevamirada ens semblà que volia dir: «peròcom voleu que no conegui a don Miguel?»En un 'francès marcadament meridional eljove alludit ens contestà

— Ja ho crec que el conec ! Qui no elconeix a Hendava? Si voleu parlar-hi ve-niu aquesta tarda al cafè X... de dues atres...

El trist del cas era que jo no podia espe-rarme a Hendaya fins a les tres de la tar-da, car havia de tornar a (Biarritz amb eltren de dos quarts de dotze. Vaig decidiradreçar-me a un xofer de taxi i li vaigfer la mateixa pregunta. Ens contesta

— Don Miguel acostuma anar al cafè X...de dues a tres de la tarda...

— Però no sabeu on viu?— No 'ho sé, però probablement deu viu-

re a l'hotel Euskalduna...— Anem-hi, doncs ?...El xofer engegà, atravessàrem Hendaya

vila, seguírem un passeig que conduïa a laplatja t el cotxe parà al davant d'un hotelluxós. Don Miguel, però, no hi vivia. Elamaïtren de 1'Euskalduna ens donà l'adre-ça exacta i al cap de mitja hora érem rebutsper l'autor de El sentimiento trágico en unmodest hotelet de la vora de l'estació.

Enyorança

Una cambra senzillfssima oberta de bata bat, Un Ilit dels que a Paris en diuen de«garçom , una taula plena de llibres i pa-pers, dues ,cadires i 'un lavabo amb unrentamans, on don Miguel tenia, en aquellmoment, una colla de segells de correuque 'humitejaven per facilitar-ne la sepa-ració del tros d'envelop on estaven apegats.

Una conversa literària

Don Miguel ha estat ;poc a Barcelona.Ehl mateix ens ho diu. Fa una colla d'anysque no llegeix llib:es catalans i per aixòno està al corrent de l'actualitat literàriaa Catalunya. Quan era a Salamanca, però,li agradava molt llegir obres catalanes. Perlligar conversa i facilitar l'evocació delsseus records sobre les nostres coses, retre

-iem la seva temporada d'estància a París,de 1924 a 1925• En aquell temps don Mi-guel havia parlat hores i hores amb JosepPla, Francesc Madrid, Corpus Barga, ésa dir, -amb els periodistes catalans I ma-drilenys que residien a Paris. Després dela seva habitual penya de ((La Rotonde».don Miguel marxava passejant lentamentcap al seu hotel, conversant sobre coses po-

lítiques, artístiques i literàries amb el ta-lent i la gràcia de conversador que li éscaracterístic.

L'actualitat literária d'En Pla ens fa pre-guntar a don Miguel si ha llegit algunade les obres d'aquest escriptor. Ens diu queno. De totes maneres, té un concepte deJosep Pla que transcrivim fidelment:

— Es un periodista muy inteligente, perocon todo el carácter de un ampurdanés so-socarrón, cuyo sentimiento es difícil de adi-vinar.3 poc a poc don Miguel va recordant

noms d'autors catalans. Tot apretant ner-viosament una boleta feta amb molla de patendre, que no abandona maig ens pre-

gunta

Dn anirien a parar ets malaurats habitantsdel meu poble. No seria al cementiri, comles víctimes de la grip, sinó al manicomi.Prompte les parets de les cases de salut esdecantarien a la pressió de la immensa mas-sa d'habitants ; els encarregats de llur rè-gim es contagiarien també, i tots els afec-tats de la terrible malaltia, escampats pelmón, no farien sinó emplenar l'espai de lesnotes impies : «sol, mi, fa, sol, do, la, sol...»

Aquesta visió em torturà el cervell. Unanhel d'omnipotència s'aferrà a la mevagorja, tot gratant-la llargament amb el de-sig de posar remei al gutrigai que pressen-tia. Prescriure un viatge com el que jo ha-via fet, a tota la munió de malalts, era unvenitable disbarat : equivalia a escampar pelmón el germen de l'epidèmia. ((Malaurada-ment que s'infiltri al cor de la gran urbs— pensava —, que les notes envaeixin elsconcerts i les sales d'espectacles, que la sen-sibilitat dels imúsics de carrer se n'apoderi,que els organistes dels temples i els cors dereligiosos dels convents en sentin el conta

-gi. Vindrà dia que el món semblarà susmèsen les vetes negres i tivades del pentágramafatídic.»

Havia abandonat de bell antuvi la ciutat,per tal de guarir-me i ara queia novamenten la immineència d'un contagi segur.

En veure difícil la meva salvació, 'totavegada que no podia posar mmei al malgeneral, vaig absentar-me novament. Erasegur que en la solitud del camp mantindriatranquil el meu esperit turmentat.

Efectivament, deslliurat de tot humà con-tacte, la pau retornà, a poc a poc, a lameva ànima. La presència constant de lanatura amb tots els seus encisos, allunyàles terribles visions del meu enteniment.

No obstant, al cap de dos mesos, vaigtornar a la ciutat, encara poruc. Pel camíescrutava tots els rostres i parava una ex-traordinària atenció auditiva, amb la temen-ça de sentir el fatídic «sol, mi, fa sol)). Sor-tosament, ningú cantava les terribles notes.Feia poc temps que una voga novella haviaenvaït la població. La música domina tantla sensibilitat humana, que seria impossiblepassar una temporada sense que els homestinguessin un motiu o altre de cançó per aesbravar-se Les cosidores cantaven en elsbalcons oberts de bat a bat i guardats delsol per cortines blanques i persianes verdes;les minyones de servei acompanyaven lacançó del dia amb el tecleig dels plats ; elstraginers la xiulaven ajaguts sobre els car

-ros mandrosos i els vailets tarallejaven pelcarrer

Yo quiero un cotorro...Els motius eren completament nous.Vaig demanar encuriosit detalls de la dar-

rera voga. Hom etñ }digué que era un airerar d'importació, d'in èxit extraordinari ique havia esdevingut la més gran 'maniamusical i ballable que mai hagi pertorbatl'enteniment dels homes.

L'oportunista fabricant de begudes, tam-bé l'havia explotat. Aacabava de crear ellicor í1'angon, amb marca registrada.

Vaig respirar tranquil. Em semblà queem treien de sobre un pes enorme.

PE1 E MIALE'1'

JEAN CAMPMesos enrera apareixia una novella fran-

cesa, el títol sol de la qual cridava l'atenciédel nostre públic : Jep le Catalan. Més quela menció d'haver estat distingida amb elpremi del «Cercle Littéraire Français», elque li valgué un favor entre els lectors ca•talan, 'fou, a més amés del títol, la veuque s'escampà d'ésser una novella de clau,és a dir, que sota els noms dels protagonis•tes s'amagaven personatges coneguts, cata.lans escampats per França que tingueren,un dia, la seva ressonància en les informa•cions periodístiques, enfa premsa estrangeramés que en la d'ací.

L'autor del llibre eraJean Camp, narbonés,professor d'espanvol, elnostre hoste no fa gai-res dies. Durant la se-va estada h tingutllargues ocasions deparlar amb ell de mol-tes coses, i entre al-tres, dels seus projectesliteraris. Cal dir queJean Camp parla I'es-panvol amb una conree-ció que molts catalans]'hi envejanien, i enténno sols el català escrit,sinó també el parlat. ;•

Pensa, ens digué, pu-blicar aviat al popularsetmanari Candide lesseves impressions deBarcelona, en les qualsla nostra ciutat apa-reix vista sota un as-pecte molt diferent delque la veieren Canco iMontherlant, per citardos exemples recents.

La seva afició a lesnostres coses li ha fetescriure un drama. An-dorra, a base d'una anovelaa d'Isabelle San-dv. Segons el mateix JEAN CAMPCamp, és un dramaque s'inscriu en l'òrbita de Guimerà. En.ha promès l'atenció de trametre'ns-en el manuscrit, i llavors en podrem parlar com calPodem avançar, però, que Camp no incorr

en les inexactituds i exageracions peculiarsno <e sap si per indocumentació o per excesstu amor al pintoresc, en què solen caureels literats estrangers.

En acomiadar-nos de Jean Camp ii expressàrem, i tornem a dir-l'hi en lletres dmotllo, el nostre desig de tornar-lo a veurper aquesta Barcelona.

ENTREACTESEn Baranpb -Solís aclareix un punt de detall

El conegut periodista F. Barangó - Solísens fa observar, responent a un solt nostre,

que «si bé és cert que el senyor Canals vatenir en el seu poder una comèdia mevaescrita en collabgració amb el •poeta catalàGimeno Navarro, no ho és, i ningú podràprovar e1 contrari, que mai m'hagi dit queno li interessava». La carta d'En Barangóafegeix : uLes condicions oneroses a que

s'han de sotmetre els autors — suposo queels no consagrats —que volen estrenar a

Novetats van fer que lo, ,fora de Barcelona

en aquella època, demanés al meu collabo-rador que anés a demanarli el nostre origi-nal al senyor Canals i així ho va fer EnGimeno Navarro sense donar-se compte queel senyor Canals somreia, es caragolava elbigoti i deia que l'obra no li convenia».

Queda complagut !'amic 'Barangó. 1 cons-ti que si vàrem fer anar el seu nom ambl'acompanyament de ..un tal» no ho era ensentit pejoratiu, sinh paradoxal, i precisa-ment amb l'intent de demostrar que un hometan conegut com eh en periodisme, en pre-tendre entrar al teatre havia de passar per

uns adreçadors, com tothom, uns adreça-dors un xic massa difícils, certament, però

que alguns passen amb excessiva facilitat.

Aquest número ha estat.passat per la censura

goVernatiVa

Directors d'orquestraEl director d'orquestra és un artista, de

l'ordre dels executants. El seu instrumentés l'orquestra : això ho sap tothom. La tèc-nica de l'art de dirigir orquestra és senzilla:només es necessita saber de música. Elsconcertistes de qualsevol altre instrument ne-cessiten dominar un mecanisme, d'una di-ficultat més gran corn més noble i bell ésl'instrument. El mecanisme del director potapendre's en algunes sessions. Però, en can-vi, el director treballa i lluita amb un ins-trument viu, que té voluntat pròpia, quepot oposar-se i fins ésser contrària a laintenció d'ell ; que cl té de vèncer, dominari imposar.Ii el seu sentir, brindar-]i la sen-sibilitat i posar-li en son lloc la seva ; men-tre que l'instrumentista es val d'una einainerte i passiva que respon sense resistènciaa les intencions més ¡leus del sonador.

Com el que guia un tronc de cavalls desang, és el director d'orquestra ; com el quecondueix un automòbil de la millor marca,és el concertista.

I a més de totes aquelles qualitats que hade posseir tot artista — saber transmetre alpúblic l'expressió de la seva sensibilitat —,ha de tenir unes portentoses facultats desuggestió, per anullar la voluntat de la mas-sa del executants que té al davant, i obli-gar-los, a tots ,junts sempre, i a cada un,segons les més fines girades de les ideesmusicals, a revèlar les més delicades vibra-cions del seu esperit sensible.

Sembla que per a dirigir una orquestraes necessitaria estar dotat d'aquestes condi-cions. Doncs no : entre nosaltres s'ha detenir tot el contrari. Cal ésser un gran homede negocis. S'han de posseir grans dots d'or

-ganitzador, i da vo!untat de ferro i la cons-tànoia incansable de ]'home d'acció. Res

de fineses de sensibilitat, res de concentra-ció espiritual i apartades meditacions en unmón imi naterial, res de divagació per lesaltes esferes i d'abandonar el treball segurque dóna el pa. La freda i continuada tascadiània ; la intelligent recerca dels llocs debon profit; la representació vana davant lagent ; la diplomàcia astuta que suma volun-tat i interessos ; el coneixement de les fe-bleses del cor de l'home i dels mitjans d'a-falagar les petites i grans vanitats ; el lleu

-ger talent financier per recaptar les quanti-tats que han de sostenir l'organització cos-tosa d'un conjunt orquestral. Són dos monsoposats : el món de la sensibilitat ; el mónde I'aooió. I és llàstima que el que ha nas-cut i sha cultivat les condicions d'home denegocis es dediqui -- per satisfer la passióinsensata de presentar-se d'esquena al pú-blic dirigint uns músics que no sempre elsegueixen i mai no es senten ,presos i do-minats — a un ofici que no li reportarà gai-res beneficis econòmics ; mentre que si ha-gués esmerçat les seves energies i el seuprovat talent en fundar una fàbrica o unasocietat per accions, ell hi guanyaria .més ila música també.

Això no vol dir, però, que es trobés fàcil-ment el vertader artista que el pogués subs-tituir en el lloc de director.

JAUME PAHISSA

ORQUESTRA PAU CASALSSis Concerts de J?rimapera

Dies: dimarts 16, dissabte 20, d ij ous 25, i dimarts30 d'abril; dissabte 4, i dimecres 8 de maig

Tots per la nit

CONCERT EXTRAORDINARI

TRIO CORTOT-TtIIBAUD- CASALSi ORQUESTRA PAU CASALS

Per assistir a aquesta solemnitat és Indispensableestar inserit en el PAi aoxn r de l'Orquestra.

JAUME 1, 11

FLAN - TALIArápido y exquisito postre

POSTRE - TALIAel mejor postre a la crema

Pidaánicamentelos produc-tos instantáneos Talia, ga-rantia de calidadyeconomía

Presentando el recorte de

este anuncio en la fábrica,

COMERCIO. 1. se entre-gará una muestra 4ratis

1 rl) 1

MÚSICAAl Principal Palace hi ha un bon progra-

ma. Segueix allí l'orquestra de negres, lesexcellències de la qual cantava la setmanapassada en aquestes mateixes colunnnes l'à-mic Josep M. a Planes. Toquen amb perfectesentit del ritme i donen a la música de jazzaqueiX caràcter d'ingenuïtat que ens la fadoblement volguda. El banjo és meravellós,tot ell. Llàstima que el baharí Levi Wine,al qual havíem vist ja a ]'Edén Concert,surti a trencar les oracions amb les sevesgambades de garrotada de cego, la seva in-duanentária absurda el seu pretensiós ta-loneig de l'any ç oo !

Darrera els negres, ve I'Alady. La sevapresència al Pdncipal Palace, desenganxàtla de la ridícula i ` provinciana utroupen dela Yankee, amb la qual vàrem tenir el sen-timent de veure'l fa unes setmanes al Bar-celonès, ens ha produit força pler. L'Aladvpot anar ja ben sol, com un Ramper, sensnecessitat d'actuar de comparsa de ningú.El que el perjudica és, justament, el fer elque se'n diu intermediari. Un artista de les

Q ^

9?N.

ALiIDI

seves dots no deu acontentar-se explicantxistos i historietas poca-soltes, a tall d'unPepe Marquès rejovenit.

Recordem l'Aladv de quan amb el popu-far Cantidades» animava el públic de lesbarraques del Parallel amb les seves pallas-sades, i recordeun, també, els seus començosdifícils en aqueix mateix Paral1el i el seuèxit definitiu al Poliorama, a darrers del 26.La qualitat del seu treball c ra més aviatbaixa ; l'Alady havia saltat des de les bu-taques a l'escena considerant aquesta comuna prolongació' d'aquelles. Vàrem creureque s'afinaria, i tinguérem l'esperança detrobar-lo més tard convertit en un fantasistade to diferent, d'or de llei. Un home de lafacilitat de paraula, de la rapidesa de mími-ca, de la lleugeresa de cames de l'Aladv, dela seva imperturbabilitat còmica, podia ihavia d'ésser el que són un Nelson Keys aAnglaterra o un Pasquali a França, el tipusde l'actor-ballarí, l'artista únic per a le:modernes operetes americanes. No ha estataixí. Madrid ens el va prendre i ens el hatornat malmès per l'exemple de l'Estesode les revistes del carrer de Carretas. Eltreball de l'Alady és ara Inés segur, mésvariat, més brillant, però la qualitat és lamateixa d'abans ; hauria de tenir sabor degin o de , whisky i té gust de café amb. lleto de xocolata espessa amb «ohurnitos».

L'Alady porta de npartenairen a Pilar Al-cayde, que s'ha canviat, no sabem por què,el nom pel de Bebv Daisle. Es una simpàticai excel.lent ballarina d'escola, a la qual afa-voririen molt un poc anés d'estatura i, sobre•tot d'ànima de sang. Es veu tot seguit queés una ballarina d'Acadèmia, i perquè no enscàpiga dubte, ens dóna — ai, Senvor! — elclàssic c moment musical '> de Schubert, queens fa somriure pietosament, darrera d'unbon rdandanguillon.

La Luisita Esteso figura, al Principal Pa-lace, d'estrella al programa. Es la ironiafeta cupletista. Totes Íes insubstancialitats icursileries de les cançons i cançonetistes es-panyoles queden ridiculitzades, per l'Esteso,amb una gràcia i una agudesa incompara-bles, sense cap demostració externa de pi-carda, com si gastés la millor bona fe delmón, amb tot l'encant dels seus vint anys.Algú ha donat a entendre que la Luisita Es-teso serà, ben aviat, una segona Amàliad'Isauïa. No, no és això. L'Amàlia d'lsau-ra cerca el grotesc, fa caricatures ; I'Es-teso, en lloc de deformar, posa intenció enel seu traç, finíssim, que en alguns mo-ments fa aparèixer de més gruix la lletradel cuplet, innecessàriament carregada.

Amb unes quantes dones del talent deLuisita Esteso, el nostre anusic-hall, d'unavulgaritat i carrincloneria esfereïdora, pelque es refereix a les cançonetistes, no tri-garia a refer-se de la seva anèmia.

Joan TOMAS

Avui com avui jo no sabria proposar resmillor per al bé del nostre teatre. Però enparlar de complicar la interpretació no vullpas dir enfarfegar-la amb penjarelles anec-dòtiques, tics realistes (tos escenogràfica,tartamudesa persistent, pronunciació defec-tuosa de paraules cultes, entonacions arbitrà-ries, etc.), trets purament epidèrmics, queengavanyen la plàstica del personatge senseafegir-hi gens d'humanitat. Molt sovintaquests recursos són inspirats en un afanydesordenat d'èxit immediat i personal del'actor que es desinteressa per egoisme dela marca general de l'obra i se'n va per lesseves, o són l'expedient per dissimular unafalla de comprensió o una absència de me-mòria. Desgraciadament, el públic primari,incaute, pren aquests trucs de baixa quali-tat com refinades manifestacions de talentartístic i els aplaudeix ; aquests recursos,però, en lloc d'afinar el gust i la comprensiódel públic, el predisposen contra qualsevolinterpretació vertiablement complicada i con-tra totes les obres que reclamin una talcomplicació expressiva.

En parlar, doncs de complicar la int^pre-tació, vull dir complicació sota una interpre-tació externa perfectament normal ; la com

-plicació que vull dir es refereix a I'expres-sió dels sentiments, a l'exteriorització delsimpulsos més íntims, dels moments méscomplexos de l'esperit. Una estilització qual-sevol, portada fins a les últiunes conseqüèn-cies lògiques, significa una complicació d'in-terpretació extraordinària, però ;per arribara crear l'hàbit d'aquestes interpretacions caluna tradició de teatre inteHigent.

El nostre teatre, jove com és, té obresgenials, altres d'exccllents, però no té captradició de teatre intelligent. Per això ni elsnostres actors tenen una tendència invenci-ble a simplificar els •personatges, a suprimir-los ressonàncies psicològiques, i el públic,d'acord amlx els comediants, tamp* 'noagraeix gaire, per no dir .gens, les obres elmèrit principal de !es quals és d'ésser intel-ligents.

Reconec que no és ,pas fàcil de definirquè entenc per teatre intelligent. Diré, no-més per concretar els imponderables queconstitueixen la noti d'intelligent, que, S'ha

-hespeare a part, tot el teatre francès, co-imençant per Molière, és típicament intelli-gent. Bernard Shaw és un alttre exempled'aquesta mena de teatre, com ho és JulesRenard, Tristan Bernard, i sobretot Cour-telitie. iEn canvi no sabria qualificar d'in-telligent el teatre de Víctor Hugo, com tam-Iwc ho és l'obra més popular i representa-tiva del nostre teatre: Terra baixa.

Una obra pot ésser genial, arravatadora,Provocar ovacions tempestuoses, però aixòno vol dir que sigui inte l1 igent. E1 plaer queun espectador mitjanament culte experimen-ta escoltant una : escena de Molière, de Ra-cine, és molt distint del goig que pot pro-duir un passatge de Víctor Hugo ; una es-cena de Santa Joana ens delecta o ens cern-mou d'una manera molt diferent i perraons molt distintes de les que ens impres-sionen en l'erra baixa. La primera és unaobra refinadament intel1igent, la segona ésuna obra de ratxes generoses, en les qualsla intelligència pot restar ociosa.

El teatre intelligent no ha tingut mai gal-l(' fortuna entre nosaltres. Santa Joana haresistit vint-i-cinc representacions i prouCàndida va produir indignacions; Molièreha estat protestat descaradament; GeorgesDandin va enrabenxinár el públic; jo heVist alçar-se la gent del teatre en dues re-presentacions distintes de Les Qrecioses ri-d ícu les, L'Aaar és escoltat amb un enso-piment mortal ; El ntalclt imaginari es tro

-ba pocasolta ; Courteline, cada vegada queha • .pujat als nostres escenanis, ha fracassatsorollosament. Els exemples d'aquesta in-compatibilitat podrien multiplicar-se ambaterridora liberalitat.

La qualitat d'intelligent no prejutja ni lateatralitat ni l'èxit; és simplement unamanera d tentendre el teatre que no s'avéamb la nostra tradició. Ara hem tingut oca-sió de fer-ne una altra experiència ambl'obra de Francesc Preses. La comèdia B e.

-liga Balaga and Co. ha estat una provaturavalerosa per aclimatar un teatre satíric in-telligent, i la temptativa ha xocat amb elgust general. Històricament el nostre teatresatíric popular és purament verbal; la tru-culència' car'rcaturescr de la frase, l'abun-dància expressiva,- en són •les característi-ques. Quan per corroborar o emfatitzar al-gun moment còmic de la nostra vida ordi-nària, cerquem una referència en el reper-tori de les imatges literàries que hem assi-milat, recordem sempre una frase, que viuno pel pòsit d'humanitat que porta, sinó perles pintoresques perspectives que ens sug-gereix. En el teatre satíric intel1igent noés això que es busca ni són aquests els re-cursos que s'hi usen. En Molière, com enCourteline, la frase en si és modesta, l'ho

-ritzó plàstic que descobreix és limitadissimel que la fa viva, molsuda, eficaç, són lesressonàncies psicològiques que suscita ennosaltres. Per això en Molière, com enCourteline, una simple afirmació o negació

repetida amb insistència pot suggerir-nosuna quantitat tan gran de moviments in-terns diversos, que arriba a adquirir unaforça còmica igual o superior a la de qual-sevol frase grotesca. Això és la característi-ca del teatre inteiligent : el do d'acumularen una sola exclamació, pronunciada en unasituació determinada, una complexitat demoviments, d'impulsos interiors. I alesho-res, el valor literari de l'exclamació no técap importància ; el que és important és lasimultaneïtat de moviments de la qual ellaés la resultant sensible. D'aquí ve la com-plicació de la interpretació, porqué en unarèplica, l'actor transmet i l'espectador re-cull un complex d'imponderables que la in-teNigència del que escolta classifica, ordenai valora ; i aquest panorama que instantà-niament se li presenta a la imaginació ésel que li suscita la rialla. I en aquest cas,com que la nostra rialla és :la síntesi d'unaoperació crítica, és intelligent i el plaer querevela és molt diferent del que denuncia laralla captada amb una genialitat verbal.

1 bé, la provatura de Francesc Preses haestat d'aquest ordre. Dic deliberadamentprovatura, perquè en l'obra en conjunt hihavia segurament més propòsits que realit-zacions. Però, provatura i tot, donat l'estatdel nostre teatre, crec' que ha estat moltmés important del que a primer cop d'ullhagi pogut semblar. Segurament que l'errorcapital de l'autor ha estat voler casar aques-ta forma de teatre intelligent amb una es-cenografia ,pròpia d'un teatre satíric verbal.L'espectador s'asseu a la butaca sense an-

tecedents de l'obra ; porta, però, un estocconsiderable d'imatges de la realitat objec-tiva i de les realitats escèniques que co-neix. En trobar-se que li posen davant delsulls episodis plàstics, acotats amtb un rigorimplacable a la realitat objectiva que li ésfamiliar, es creu amb dret d'exigir una for-ma literaria adequada a la realitat que liserveixen i espera el tumulte fraseològic.,l'abundància oral i ;pintoresca ; les reaccionscomplexes dels personatges li escapen, i

davant del continu desplaçament de lloc,s'impacienta i s'enutja.

L'obra ha fet él seu curs, i avui en pucparlar amb tot el desinterès que em pertoca.El contacte que vaig haver-hi de sostenir

per obb,igació, em va imposar una atencióque lò tcament ningú més no pot haver-hidedica't, per bona voluntat que hagi tingut.

Però si en parlo és perquè crec que una de

les coses que anés poden contribuir al millo-rament de. la nostra escena, és la difusió delteatre intelligent. El teatre ,passional és unaliat poderosíssim ; algun dia, però, parla-rem de la part de tòpic que hi ha en totaixò del teatre passional. Ara com ara hede dir que tinc més fe en els efectes benè-fies d'un teatre intelligent que no pas enun teatre d'emocions primàries. Plàstica-ment, el cinema ha superat l'escenari ; so-lament la paraula pot competir-hi amb èxit.Per això estic convençut que la fórmula

ideal per a les nostres necessitats artístiquespresents és : simplificar l'escena 'i compli-car Ja interpretació. Per arribar-hi, cal lacol.laboració d'un teatre intelligent i d'unpúblic que l'agraeixi.

CARLES CAPDEVILA

BERTA SING ERMANN UIEl que és nosaltres els barcelonins — què

us diré? — davant d'una senyora que fagoig i es mou i s'atura en posicions inspi-rades i plàstiques alhora, i sentint una veuque canta i vibra d'una manera posseida iartificial, sentim una certa llei d'angúnia ipatim d'esperit. La nostra bona gent, sen-zilla i directa, i que per això mateix sapprimfilar amb una certenitat prodigiosa totsels matisos del ridícul, no es troba bé enpresència d'aquestes exuberàncies de gest ide cantarella. I ens tornem vermells.

Rusticitat? Exquisidesa? La veu és d'or,polida com una campaneta, i la figura pres-tigiosa i bella. La nostra burgesia se sentfascinada per aquests elements: se'n va capa veure-la i escoltar-la. Sovint l'un diu al'altre : «Que bonic i», però per dins no lesté totes. Si, després, dos es troben pel car-rer, i l'un pregunta a l'altre la seva opiniósobre Berta Singermann, el preguntat solevadir-se, contestant: «¿I a vós que us sem-bla?» Quan és qüestió de manifestar-se enel que es refereix a ella, tóthom espera quel'altre parli abans.

Ella és una dona amb un tracte mig dis-tant, mig infantívol ; supersticiosa — aixòl'autoritza a donar-se l'aire de portar unsemi-déu al cos — ; extraordinària — se sapde mr milers de versos. Als entreactes, quanreposa al seu salonet, fa el mateix posatd'un primer de classe en dia d'examens.S'està consirosa i distreta ; se li endevinaque per dins rellisquen d'esma els versos,com ,peixos dintre d'una peixera. La voltenels admiradors, estol d'intellectuals i fioretde poetes, que fan visita ells amb ells, men-tre ella s'està allí amh una delicada absèn-cia. De tant en tant els parla d'un infantque s'estima.

Uns dels nostres poetes ha donat uns ver-sos, traduïts, al mürit de la inspirada, queés qui porta la part comercial.

Ella els recitarà a la primera ocasió; peròde moment fa com que ni se n'adona.

Arriba de sobte l'hora de tornar a l'esce-nari ; la rapsoda (més ben dit, aeda, cantora,psalmodiadora) s'alça i surt com un sacer-dot que va a celebrar la missa, i els visi

-tants van cap a la sala d'espectacles, nosense haver fet unes quantes reverències.

Acabada la sessió, hi ha mil persones quequiten pel carrer cap a casa, perquè volenimitar-hi d'una manera humorística l'art(olímpic) de Berta Singermann. R.

Els "Amics d'Ignasi Iglésies"

El culte als nostres grans morts no és pasunas virtut que tingui arrels fondes entrenosaltres. Per als nostres morts tenim so-vint el millor dels oblits.

Ni Verdaguer, ni Maragall, ni Guisneràhan, pogut suscitar la formació de grups d'a-tnics que estudiessin la seva obra. No obs-tant, aquests tres morts no viuen oblidatsi són potser una excepció . Al voltant del seurecord s'ha fet un silenci respectuós que de-mostra que la seva obra és viva.

Però la màxima excepció es dóna amb lamemòria d'ignasi Iglésies. Indubtablementencara no s'han apagat les ovacions quedurant una colla d'anvs li va dedicar el nos-tre ,públic. Però cap dels nostres grans ho-mes ha tingut la virtut que el seu recordformés un simpàtic nucli de devots.

Hi ha un grup molt respectable que hafet del record d'ignasi Iglésies un culte.Aquests admiradors del gran dramaturg hanconstituït ('associació ,cAmics d'Ignasi Iglé-sies». Poc acostumats amb l'existència degrups d'aquesta mena, vàrem parlar dels«Amics d'Ignasi lglésies» no com d'unapetita religió, sinó com d'una penya d'a-mies. La versió que atribueix a aquests«Amics» fes idees i les opinions d'una penyaviva no sembla exacta. Els «Amics d'lgnasiIglésies» és un grup que no té altre objecteque plorar l'inoblidable mort i mantenir viuel seu record.

Un dels representants anés autoritzats delscAmics d'Ignasi Iglésies», en plànver-se queatribufssim al grup idees combatives, ensdiu que colleetivament no tenen cap progra-ma artístic.

Permeti-se'ns, no obstant, que preguntemsi escandalitzaria a ningú que el grup evo-lucionés i tingués l'esperit combatiu que ar-bitràriament li atribuíem. Perquè volem su-posar que no es limitarà a plorar la memò-ria d'Ignasi Esglésies tota la vida. Passadal'hora del dol rigorós, volten esperar que els

momentIglésiesn creura

facilitar aarribat

nos-tra crítica els estudis iglesians. Si no volendefensar unes idees estétiques — en la qual

cosa ningú no veuria t ap mal — esperemque es dedicaran a fer la feina positiva que

ha d'ésser un veritable homenatge a l'amis-tat que els uniaa amb l'illustre mort.

lVlusic - Hall 5ifl1flhÏ1i(aT l'esona, offiPlitaT la inlerpretauo

Teatre Català NovedadesGran Companyia Catalana

Direcció: C. CA PDEV1LA

Avui tarda, Espectacles per a Infants:

Les aventures d'En Massagran

d'En Folch i Torres

Nit. Tertúlia Catalanista: el gran èxit

JUDITpecina en 3 actes d'En Josep M . de

Sagarra.

ES DESPATXA A COMPTADL'RIA

TEATRE CATALA ROMEACOMPANYIA YILA•DAY(

Priven actda: M. VILA Pr mers actors: DAY1 i NOLLA

Avui dijous, tarda: Una vegada era un rei... i

EI Jardí MeravellósNit:

EI Procés de Mary Dugan

Totes les nits, i dissabte i diumenge tarda i nit

EI Procés de Mary DugantIJUA E •

BERT.1 SINGERMANV

De la ((Batalla dels sexes»

-a

s _:-__:- -c.--r ri-a- - - - -- - -x ru- ru- - - -^ÇINEMA I DISCOSLA BATALLA DELS SEXESEls films de la setmana

En certa ocasió, Domènec Guansé es quei-xava, des de la seva columna quotidiana deLa Nau, de que els crítics de cinema, al ferles seves ressenyes, insistissin quasi exclusiva-ment sobre la tècnica dels films, la part po-dríem dir-ne de realització, omitint parlar-nasde l'assumpte que després de tot és el més es-sencial, el que fa que l'obra existeixi. La raód aquesta anomalia és òbvia. Els assumptesque el cinema ens proposa acostumen a ésserextrets de la novella de teatre, són la majoriavells, quasi sempre poc consistents i raramentens satisfan. Ens troben, .justament a causa dela nostra ja llarga experiència literària, exi-gents i pocs resisteixen un anàlisi conscient.Naturalment, hi ha excepcions. Aquesta tem-

POLA NEGRI en uTres pecadors»

porada al menys sis o set vegades hem pogutveure obres que per llur inspiració i tècnicase'ns han imposat sense restriccions: El prrn-cep estudiant, 1 el món marxa, Una nòvia acada port, etc. En canvi, tot el que afecta a larealització, la tècnica, té per nosaltres l'in-terès de les coses noves, tot és aquí quasi inè-dit i és just, doncs, que el crític posi mésl'atenció sobre aquestes coses que són propia-ment cinematogràfiques. Però avui nosaltresanem a trencar la norma i anem a parlar del'argument, de l'assumpte de Tres pecadors.

L'assumpte de Tres pecadors és bo, direu?Per nosaltres massa bo pel partit que n'hantret. En ell, tal com està exposat en el film,s'hi mesclen les coses vulgars amb les intel-ligentes. Naturalment, durant la projecció, igràcies a l'habilitat del director i a la inter-pretació completament satisfactòria, el vostreesperit crític resta en suspens, però després,quan sou al carrer, podeu amb lleure, destriari valorar.

Oscar Wilde n'hauria feta amb aquesta obrauna bona comèdia per poc que s'ho haguésproposat. La comtessa Wallestin emprèn a ins-tàncies del seu marit, un viatje en un tren quequeda completament destroçat en un accidentferroviari. Ella justament no es trobava ja enel tren al moment del sinistre, però en aquellsmoments la seva situació era tremendamentcomprometedora. Havia baixat del tren ambel pretext d'un passeig que l'hi proposava unamic del seu 'marit que viatjava amb ella, elqual, intencionadament li feu perdre el tren ila retengué a la seva pròpia casa, on els sor-pren el pare de la comtessa. Aprofitant -se del'avinentesa de que tothom la don per morta,i per evitar la vergonya que resultaria de larevelació d'aquesta aventura pel marit i perla seva filla, es decideix a passar realment permorta, i refer lluny una nova existència. Temad'En Pirandello, com ja sabem, però el que se-

gueix és encara més pirandelià. El comte Wa-llestin tenia ja de temps una estreta amistatamb la baronessa de Berne, amistat que lacomtessa havia cregut sempre correcte. Quatreanys després, el comte es disposa a fer de laharonessa la seva esposa, justament quan elsatzars de la vida tornen a posar els espososun enfront de ]'altre. El comte no reconeix,sota la perruca rossa, a la que ell creu morta;però la semblança el guanya prou per despertarel seu interès. Aleshores és un hom que es-tima a la seva pròpia muller sense saber-ho.Quan 1a comtessa es disposa a fer la revela-ció de la seva vertadera personalitat, apren,per boca del seu marit, que e11 sempre l'havilenganyat. Així ella descobreix darrera les apa

-riències a les quals ella havia fet gel sacrificide la seva noble existència, la veritat fetad'hipocresia i sensualitat. Però, prou! ja veiemel poc que tota aquesta relació dóna idea delmelodrama que ens ocupa.

Pola Negri, amh la seva perruca rossa,pren una expressió que li desconeixíem. Etfilm entra dins el gènere de les comèdies psi-cològiques i presenta certes analogies amb l'es-til d'En Lnbitch i d'Abbadie d'Arrast.

***En EI vaixell roig Nbah Beery no recorda

per res la inolvidable tasca que feu en BeauGeste. La coberta del vaixell que és en el ci-nema una de les coses més plenes de poesia,és aquí gens utilitzada.

Ei B. F. C. ha reprisat L'ultim d'En Jan-nings o més be dit d'En Murnau. Es aquestauna obra heròica, però tanta Ientitut i tantaminuciositat acaben per produir -nos una fatigadepriment. Celebrem que Murnau sigui avuija lluny d'aquestes preocupacions quasi mor-boses. Amb tot és aquest film un moment dinsla història del cinema. Tota literatura n'es eli-minada • l'expressió hi és purament cinemato-gràfica, i els agosaraments de tècnica hi sonsempre supeditats a raons plausibles. Dinsaquest sentit el somni del porter és profund decomprensió. Jannings es llença en aquesta obraa un virtuosisme sense contencio que no podemadmetre. Es llàstima que no s'hagués supri-mit en aquesta projecció el final, la presènciadel qual és comprensible solament en unaprojecció ordinària. J. PALAU.

De la sessió MIRADOR

La Dama de les Camèliesahir i avui

Com ja saben els nostres lectors, en laseva primera sessió que tindrà lloc al cine-ma Rialto el propvinent dilluns, Mtanvosoferirà als seus amics i al públic en generaidues versions de La Dama de les Camèlies.Un interval quàsi de vint anus separa ladata de l'una a ]'altra. La darrera és obrade Fred Niblo i els que l'han vista sabenel que és : una pura meravella de l'art ci-negràfic. Creiem que la reveuran amb gust.Fred Niblo féu en aquest film potser el mi-llar de la seva obra artística. L'emoció dela vella obra d'A. Dumas, avui ja quasitotalment esbravada, la tornem a reviureen aquesta cinta que més que una transpo-sició és una recreació, en el sentit que ésmks de Niblo que de Dumas, l'esperit queanima l'obra. La ïotografia hi és perfecta,d'un riquesa de matisos avui per avui pot-ser insuperable. El ritme hi éssobirà, do-nant-vos una deliciosa sensació d'eurítmica,de proporció i d'equilibri que és més queun plaer pels ulls, és delectança per l'esperit.

Hi ha en aquest film unes . quantes sè-ries de fossos encadenats que són entre elmillor que hem vist. Les imatges del tea-tre de ]'Opera hi són bellfssimes, d'una fo-togènia admirable. Vestuaris, interiors,llums voluptuoses, tot contribueix a crearaquella impresió d'eurítimica de què parlà-vem, que fa que a desgrat del tema tansubstancialment romsntic, el film en qües-tió resulti una obra clàssica, si .per classi-cisme entenem l'ordre i la mesura. No sola-ment la fisonomia dels actors, els seus ges-tes, sino les coses que els envolten, els inte-riors, la tonalitat mateixa de la fotografia,contribueix a l'expressió psicològica. A tra-vés d'aquest ull mecànic, que és L'aparellfilmador, les ànimes esdevenen translúcides.

EI temperament ansiós, somiador, alho-ra exaltat i decandit d'Ai-mando troba enl'expressió facial de Llufs Alonso una justaexpressió. Norma Talmadge, amb la sevasuprema distinció i talent exeepçional, fa lamaltgr Margarita Gautier que el ,cinemahagi creat.

L'altra Dama de les Camèlies, la duradade 1a qual rés escassament de vint minuts,és una pellícula de Pany 1907. Creiem que elpúblic trobarà un plaer extraordinari en lavisió d'aquest film. Sera com una descober-ta, però a més d'això serà tuna cosa alta-ment curiosa, ja que no hi 'ha res com co-nèixer la història d'una cosa por compèn-drela, i el que valen i signifiquen les pellí-cúles que .avui ens engresquen hom podràcopsar-ho en traslladar-nos vint anys enre-ra i viure de quins començos més rudimen-ta_ris han sortit elles.

No parlem de l'absència de primers ter-mes, de la immobilitat de la màquina, del'estat rudimentari del maquillatge i de lafotografia ; parlem de la tècnica gesticula-tòria dels actors. Amarats de teatralitat,perquè del teatre venien tots aquells actors,aquella gent no feien sinó teatre mut ! Elgest que a l'escena no .fa sinó subratllar elverb, queda aquí com desemparat, esdevéemfàtic, grandiloqüent.

NORMA TALMADGEen ccLa Dama de les Camèlies»

Aquesta experiència retrospectiva que pro-posem al públic té, n'estem certs, més inte-rès per ell del que es pensa. Trobarà enaixò més plaer que en la projecció de mésd'alguna superproducció que avui Ii oferei-xen. I fixeu -vos que no hem anat a buscarun fum vell qualsevol, sinó una obra quealhora que representativa de l'època en quènasqué desenvolupa el mateix tema que unade les obres més . vançades del cinema hatractat altra volta.

Aprofiteu, doncs, l'avinentesa que us ofe-reix MIRADOR de traslladar-vos vint anus en-rera de reveure una obra a la qual el tempsno hi ha portat cap variació. Vint anys!Quan començàveu a gustar dels primersfilms, quan no sospitaveu encara el queaquella activitat que semblava tm joc ^ue-nl esdevindria. Una obra que us parla d unaèpoca, que vindrà a remembrar-vos cosesoblidades.

Un film d'avantguarda serà estrenat enaquesta sessió. Serà, doncs, la primera ve-gada a casa nostra que es fa una presenta-ció semblant. Un filin alliberat de la tiraniad'un argument obeint a raons estrictamentvisuals. Veieu, doncs, que la nostra sessióés quelcom de nou que ha de despertar l'in-terès i la simpatia de tots els aanics delcinema.

El fet de què, el mateix que en El destí dela carn, Belle Bennet i Phyllis Haver s'haginencarregat en la nova pellícula d'En Griffith,respectivament, dels rols d'esposa traïda i devampiresa professional, i de que la pellícula dela que ens anem a ocupar tingui tants puntscomuns amb la darrera que interpretà Jannings,haurà sigut motiu de que més d'un espectadors'haurà cregut trobar -se davant d'un plagi totveient La batalla dels sexes, però per la nostrapart recordarem que D. W. Griffith realitzàja fa una pila d'anys aquest film i que elque acabem de veure no és, doncs, sinó novaversió d'una obra vella. Què interessant hauriasigut projectar ara aquella vella cinta Hau-ria això permés copar el que la gent oblida

massa fàcilment pel fet d'haver-hi arribat peretapes mesurades; tot ]',enorme progrés del ci-nema. Com ja saben els nostres lectors, és enaquest sentit que MIRADOR organitza la sevapropera sessió de cinema, on tindrem l'opor-tunitat de veure consecutivament dues versionsde La Dama de les Camèlies; una, la que dar-rerament féu F. Niblo, l'altra, del temps queen podriem quasi dir: la prehistòria del cinema.

Convenim fàcilment de que si Griffith notingués en el seu haver més que obres de lacategoria de la que ara ens ocupa, el seu nomno significaria el que realment significa dinsl'art cinematogràfic. Amb tot, tothom convin-drà, creiem, que La batalla dels sexes és unapellícula sempre bona, i a moments excellent•Els personatges de la comèdia són reals i nosenten mai la convenció, i és que Griffith és en-tre els homes del cinema, un dels que posseeixel sentit psicològic més agut. Les seves esce-nes són quasi sempre d'una consistència psi-cològica innegable, les sentim viscudes, exac-tes. Parem atenció, per exemple, en el detalldel marit—que frisa ja els quaranta anys—,tímid, fidel fins aleshores, restant llarga esto-na immòbil a poques passes de la porta queacaba de tancar després d'haver romput ambels seus. Mesura el que s'ha fet i sentiu comtracta de justificar-se. El seu pas és incert, ila irresolució és en el seu rostre quan avança.Sincronitzada amb la deserció del marit, és eldesesper de la esposa, que es tradueix en irri-tació al dirigir-se irada vers els seus fills, qui-na presència allí, la mata de vergonya. Comés exacte i ben vist això I 1 mentres la noia—amb cogsonància amb la seva natura feme-nina, feble, ben cert, però impulsiva—es llençaen braços de la mare, el noi resta paralitzatpel terror en el recó d'on ha vist tota l'escena.

Algú pc4ser haurà quedat desconcertat da-vant l'humor que campa per tota aquesta obra,el to un xic lleuger amb que un tema tanseriós està tractat. Però nosaltres creiem quel'obra no vol ésser temperamental, ni manifes-tar-se en cap to determinat, sinó simplementvol ésser real, objectiva, i d'aquí que en ellaes mesclin, alternativament, l'escena intensa ambel detall pueril, les llàgrimes amb les rialles;i és que la vida enclou aquesta permanentcontradicció, lluny com és d'escolar-se en unmateix sentit.

EI moment cinegràfic més interessant és elque provoca l'intent de suicidi de la mare. Esuna troballa genial, digna de la firma que sig-na l'obra. La desventurada mare, indecisa, espasseja amunt i avall damunt la coronisa delsrascacels. La vista és presa per la màquinasospesa justa verticalment damunt el cap del'agtriu• Aquesta disposició assoleix realitzarel vertigen. Com el d'una sonàmbula, el cososcilla, i allí baix és el formigueig de vehiclesi transeiints. Tot d'una, la màquina filma unadavallada rapidíssima que tradueix amb moltajustesa el pensament che la mare, la qual s'ima-gina ja llençant -se en el buit. El propòsit enla imaginació esdevé obssessió i es tradueix en

No deixeu d'acudir el dilluns, dia 29, a les 10 delvespre, al Cinema Rialto on tindrà lloc la primera

Sessió de Cinema MIRADOR.

Caterina Albert és americanaAlguns dels nostres lectors han suposat

que l'article Raquel Torres publicat re-centment a bIIR.ADOR amb la signatura deCaterina Albert havia d'ésser at ribuït a l'e-minent escriptor Víctor Catalé.

L'autora de l'a rticle publicat en la nostrasecció de cine és una ciutadana americanaque es diu realment Caterina Albert, moltconeguda als Estats Units pels seus articlessobre qüestions cinematogràfiques.La persona que usa el pseudònim de Víc-

tor Català ha estat sempre fidel al nomamb el qual va lligada una brillant històrialiterària. Amb el simpàtic nom de CaterinaAlbert, l'escriptor Víctor Català es limitaa pagar la contribució de propietari a LaEscala i a complir altres deures socialsigualment modestos.

imatge. Si la música és l'art de pensar ambels sons, el cinema és l'art de pensar ambimatges. Illustra això també les escenes al res-taurant nocturn, en les que Griffith ens dónaen una successió de moments l'equivalència detota una minuciosa evocació literària. Els pro-tagonistes no són mai oblidats per la màquina,però aquesta és constantment en contacte ambel demés; amb el medi. Els peus dels dansa-rins llisquen en un moviment sense accent versel fons, i en una successió de fossos encadenats,tot l'establiment passa pels nostres ulls: és ladescripció del cabaret. Diem descripció en elmateix sentit que un crític de literatura podriadir referint -se a una novella, visió.

Podríem també parlar del moviment de la

màquina. El primer que mogué, durant unapresa de vistes, la màquina, féu una deseo-berta d'una valor incalculable. Des d'aleshoresno és exagerat dir que el cinema entraba nuna nova etapa. Però el que passa ara és queels ineptes utilitzen el procediment sense en-tendre'l gens. Un moviment ha de correspon-dre a una raó. Mireu, sinó com el movimentde vaivé de la maquina de part a part de l'ha-bitació, com subratlla la discussió entre el ma-nt i la vanep. Es el moviment mateix de ladiscussió; avança el qui parla, retrocedeix elqui escolta.

Hem citat ja les dues dones; elles i V. Hers-holt realitzen llurs tasques sense defallir ni unmoment. La fotografia bona; a vegades laqualitat vaporosa dels vestits sembla contami-uar la llum que'ls envolta. En quant a DonAlvarado és una nullitat acabada. Com expli-car que sigui ja la segona vegada que l'uti-litzi un home expert com Griffith?

M. MARIBEL.

DISCOSEI mestre Pedrell deia que el poble havia

concebut sempre la cançó harmonitzada. Fsindubtable que per la interpretació de lamúsica folklòrica les agrupacions corals súnmolt superiors als solos vocals. A més

-més són molts .pocs els artistes que interpreten aquesta classe de composicions i encara ; quan ho fan, la cançó queda desfigurada per l'amanerament a què els té habituats el teatre. Per això, de tots els discd'aquesta clase que ens ofereixen la Companyia Gramòfon i Odeon, preferim els eregistrats a base d'agrupacions corals. D'questes, la millor és la societat Polifònicade Pontevedra, que posseeix una riquesade veus a la qual veritablement estem pocacostumats. En el Canto de Orense i en._cara més en la Carmiña de Don Sancho esdestaquen unes esplèndides veus de tenoque, per cert, són ben poc abundants en la;;3-.majoria d'aquestes agrupacions corals. La yCarrnzña de Don Sancho és d'una inspiraciissorprenent i d'una melanconia refinada quus fa sentir tota la dolçor i la tristesa d'aquella terra.

La Coral Vetusta de Orense, una altragrupació d'aquesta classe que figura en el'catàleg, no resulta tant per la poca propor-1ció de veus de conjunt. Per sostenir unextensa melodia com la de La Molinera hifalten veus femenines. En canv i resulta mol tmés el Canto de Avilés, més ben harmonit-zada que l'anterior. La , melodia sostingudaper les tiples, acompanyada per un tema.persistent que desenrotllen les veus masculunes, formen un bon conjunt.

També s'han editat algunes cançons mun-,tanyeses. Es curiós d'anotar la lletra d'algu-•nes d'elles, co¢n Los mozos me tienen rabia,'¿os enteraréis si no lo sabíais, que Qorquerer a una morena no llevan preso a na-die? y Mira cómo se gasea la guardia civilb Or la carretera. Es convenient, en algunesd'aquestes cançons, que comencen amb es-trident acompanvament de fito i timbal, po-sar-hi agulla .prima ; del contrari no seriaestrany que quedéssiu sords per una tem -porada.

Hi sha també en ei catàleg de discos can'çons asturianes. Canciones de Carreño estacantades . d'una manera molt sentida pel((La busdongan. Li falta, de totes maneresmés volurn de veu.Les cançons basques interpretades per

unes veus de timbre metàl]ic, són força benentonades. El que no és ja tan recomanable és la música instrumental basca, queresulta desplaçada si no és per acompanyaruna dansa a ple aire.

Un dels discos a anotar, encara que nsigui música popular, és una deliciosa cançóde ;l'òpera Mendi - Meyan, del compositor'.Usandizaga. Es del millor dintre del seu'gènere i está molt ben cantada. Llàstimaque no s'enregistrin altres fragments d'a-questa òpera que fugint de l'ambient dela cczarzuela», serà potser difícil de repre-sentar.

I ,per acabar, assenyalarem també els dis-cos Odeon de cante fondo oantats per Au-gelillo, especialment Mi Carmen, acompa-:nuat de guitarra por Borrull.

fi

SSU

Les grans creacions dels divos

Marcos Redondo

Emili Vendrellestan impressionades únicament

en discos

Odeon

R.-!F:IEL LLIMONA.— Cavalls abeurant -se

hoires - Hivern, en la qual hi ha una pre- Si no coneguéssim la bona qualitat deconcebuda reducció de la paleta, però també l'obra de Mompou, tots aquests èxits acon-un lirisme controlat. Estudi (número t6 seguits a la' un dia capital artística del món,del catàleg), molt fi i emotiu ; Cavalls a.beu- no ens commourien totalment, perquè conei-rant-se - Febrer, ajustat i sensible d'expres- xem, amb més o menvs justesa, altres èxitssió; Prat de PuigQardines, i del Bodegó, molt més transcendentals d^altres compatri-la roba i la fruita. cis assolits en la mateixa consagrada capital,

* x * la valor pictòrica dels quals és.— al meu en-. tendre — bastant mks inferior a la de Mom-

Dissabte passat s'inaugurà l'exposició de pou•les obres de Josep Mompou. En la sala Tots els triomfs dels nostres artistes alsquadrada de can Parés bi havia l'expecta- diversos estadis mundials — encara que si-

—Que el porteu a adobar?— A l'inrevés. El porto mentre m'adoben

el de butxaca. (Life.)

.1 r,

Ál'

-z

Així com en els gremis medievals l'oficies transmetia de pares a fills, fa bo, també,de veure, en algunes famílies d'ara, la conti

-nuitat de llurs produccions artístiques, evo-lucionant, però, cap a les noves modalitatsdel temps actual. I així com l'ésser fill d'unaafirma comerciaba de reconeguda solvènciaés una cosa molt ben trobada i convenientpel qui tiri per capitalista, el lluir una sig-natura artística de sòlid prestigi és una cons-tant preocupació pel qui, al mateix temps,ha heretat el temperament. Per altra banda;'potser també, en aquest cas hi ha una avan-tatge: per deslliurar-se de l'ombra pater-nal, el fill, moltes vegades, arriba amésalçada de la que, potser, hauria assolit entrobar-se sol.

Pel qui tingui, doncs, vertader tempe-rament d'artista, el portar un cognom comel de Llimona és més aviat un obstaclebendfactor. I En Rafael, com el cas de l'e-nvorat Francesc Vavreda, no solament s'hadesprès de l'ombra del seu oncle Joan, sinóque també, i en poc temps, ens ha donatuna nova aportació pictórica, la qual desd'aaa creix a dalt d'un dels pujols del nos-tre paisatge artístic. Aquest cim, RafaelLlimona l'ha assolit amb cinc exposicionsla d'ara, per tant, ta quinta.

Després de cursar els estudis de l'art delsjardins en la finida Escola dels Bells Oficis,aquest artista es proposà, amb gran entu-siasme, ésser pintor. Avui ja ho ha aconse-guit. Rafael Llimona, amb l'exposició queactualment ens mostra, és un pintor fins almoll dels ossos, - amb tot i el rastre d'antc-riors deficiències.

He observat, moltes vegades, en analitLarl'obra global d'un artista, que les caracte-rístiques més autòctonament reeixides de laseva producció són, precisament, degudesals seus anteriors defectes.

.Seguint per aquest cantó i concretant-nosal cas d'aquest artista, trobarem que delconfusionisme c romàtic primitiu n' •a sortituna riquesa de tons, els quals s'interseccio-nen seguint les directrius d'una fuga apas-

t sionada i ben resolta, i de lee dissonànciescoloristiques d'abans han nascut uns acordsi matisacions d'afinada consistència.

La pintura actual de Rafael Llimona téj qualitats estructurals a lamanera cezannia-E na i troballes personals de sensibilitat. El

mateix Olot és, per gràcia de la seva vi-sió, un altre Olot, diferents dels que co-neixem.

De .les teles exhibides, ens plauen princi-palment: Dia de pluja - Tardor, on I'exqui-sidesa de la seva gama colorística ens fapensar amb la sensibilitat òriental ; Dia de

E,s7EVERfERÁConf ter i Pastisser

Pa cle Luxeti RA,`1BLA DE CANALETES rJ i 1t.

CARRER DE MALLORCA 307 i 309:PORTAL DEL A.NGEL , 18

s (BARCELONA

ció d'un esdeveniment esperat, puix feiaforça temps — d'ençà de l'anv 1925, a lesGaleries Dalmau — que aquest pintor noens havia ofert una exposició particular.Coneixíem, però, el procés de la seva obraen les successives aportacions en els salonsanuals de Les Arts i els 'trtistes i en elSaló de Tardor.

A més amés de Barcelona, també a Pa-rís Josep Mompou sha fet una situació.Ha exposat al Salon d'Automne, al Salondes Tuilleries i fou invitat en el darrerSalon de ,l'art frança;is indépendant. LaLa crítica parisenca ha constatat elogiosa-ment l'obra del nostre pintor i 'l'Estat fran-cés — fa cosa d'uns tres anys — adquiriauna tela seva.

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i tapís -

ser. Objectes d'art i de fantasia per

a obsequis. Sales d'Ex-posicions de Belles Arts.

Paueig de Gràcia, 36. Telèfon 16185BARCELONA

guin un xic desmesurats — no cal dir queens emocionen sinceraanent, perquè sempres'hi deixa el rastre de l'interès per les nos-tres coses, però em sembla que ja somprou grans per saber registrar la nostra pro-ducció pictórica i no caure en anteriors pro-vincionalismes.

Josep Mompou, dissabte passat va triom-

far a Barcelona. Aixa és el que vertadera-ment ens entusiasma i justifica — als nos-tres ulls — els seus merescuts èxits forans.

La pintura de Mompou és una bona pin-tura d'avui. Això és més important del quesembla, perquè moltes .pintures que volenésser d'avui, ,quan arribi la depurada seHec-ció del demà no seran de cap temps. En dir((d'avui» vull dir una pintura clara, netai lluminosa.

El meu dilecte amic Sebastià Gasc feia,dies enrera, unes consideracions, a La Ven.de Catalunya, precisament entorn de la pin-tura neta i bruta. Deixant de banda altresaccepcions extrapictóriques de la paraula,considero superior '.a nitidesa de la pinturarefrresentafiva de Mompou a moltes altrespintures abstractes, la valor de les quals noés pas solament per llur netedat. Plasmaruna representació neta del món fenomènic,com fa el nostre pintor, això sí que és uncaire interessant de la pintura, per bé queno sigui el més important.

La pintura de Mampou podria catalogar-se entre la de Marquet i la de Matisse.

Al primer cop d'ull ham veu que l'obrade Mompou és epigramàtica. Però el • seuesquematisme és, a més a més, construït id'una sensibilitat sorprenent. Per arribar aaquest estat de gràcia ha tingut de passarper una laboriosa disciplina.

A la segona volta que doneu per l'exposi-ció, us adonareu que la gràcia de la pin-tura de Mom,pou no és deguda a la banalfacilitat, sinó a l' • ncertada justesa de la pri-mera .aplicació dels colors. Les seves telesno són més explicades perquè no ho neces-siten. Es clar que d'aquesta manera la /ro-1unditat ,pot restar a mig aire, l èrò, en can-vi, és possible que la gràcia salti a la care-na on la llum — diuen els poetes — és mésclara.

La futura superació de Mompou potserestà en l'aprofundiment de la seva llumino-sa sensibilitat.

De les vint-i-sis teles de !'exposició potsernomés n'elisninariá tres o quatre : aquesttant per cent de desmèrit és ben reduït.

Encara que sigui reproduir, gairebé totel catàleg, anotaré les obres més reeixidesrinèmones, emoció afinada del color; L'em-barcador i El vacht, dos paisatges clars isensibles ; Andalusa, transparències ajusta-des ; Peixos, cal.ligrafia eolorística ; :'(1 eló,claredat ; La lectura, encertat de llums ; Elbalcó, Nu del mirall . Nu assegut, La plat-ja de Dinard.

Dancing és un esforç i un resultat. Lapart dinàmica, superior a la estàtica. Elsnostres . pintors haurien d'empendre's obresd'aquesta envergadura, que és on podenmanifestar-se, amb més ambició, llurs pos-sibilitats.

Felicito, de tot cor. els inteUigents coHec-cionistes que han adquirit les millors telesde Rafao i.limona Josep Mompou.

\f\ertus GIFRED.\

Exposició de projectes d'arquitectura

El dissabte passat va inaugurar-se unaexposició de projectes arquitectònics a lekGaleries Dalmau del Passeig de Gràcia, dela qual parlarem, amb l'extensió que es me-reix, en e: número pròxim.

Assemalem, des d'ara, que es tracta delprimer intent d'aportar la nostra collabora-ció a la nova visió del fet arquitectònic.

Es projectes exhibits s ín : Fàbrica dePerjurns «Mvrúrgia ', d'.1. Puig - Gaira'.t(invitad: Paca de braus, de R. de Chur-ruca, F. Fàbregas i G. Rodríguez .arias;Clínica, de C. Alzamora i E. Pecourt ; Clubd'esports, .de P. :\rmengou i F. Perales;Estació fer un Qort aert, de S. Illescas;Poble d'estiueig a 'a costa de llevant i Ho-tel en lita f latía, de J. LI. Sert i J. Torres-Clavé.

I Q j

S `i t !t t` ^r. ^:jt I

K i

^ 1

.'•? 'As I•.1

?š! ^,I

\\1 ... ^ t

j\1

. 7

j

— Aquesta, us la posaria a sis pessetes... té cinc butxaques. .— I, sense les butxaques? (Candide.)

v — '.ter._

El turista, — Perdoneu, hi ha llum eléc-trica en aquest poble?

L'habitant. — Cnicament quan llampega.

(Passing Show.)

—.

— Moltes gràcies, senyor, pel prospecte que m'oferiu ; peró ja veieu que tinc lesmans ocupades... ¿Que em faríeu el favor de llençar-lo a terra vós mateix?

(Le Rire.)

— 1... ta gaire que camina aquesta cria-tura? — ¿Que teniu revistes illustrades d'ara fa

—. Prop de vuit mesos. tres anys? Acabo de losar despatx de den-- Diable!... deu estar molt cansat. tista...

(Ric et Rde.) (Passing Show.)

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORS

(ARTS, 481 : Telèfon 33421

ElIIIIiIuuuuuilihIIIIPuuuIuuiIuIIfluIuuuIIUhIJ' IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIu

$JViJCHES

uunn....u...•

MOVEWÎI

.

O • • O . O

—JOIER—

......''-A DEL CEMT^ t^

11••1 1II'I'm ,ÇE BAri •1 1 11^IIIIIII________

1111111111111111111111111118. .AI 111111111111111111

_DE__LES ARTS _ ',

Dues- exposicions de bona pinturaRAFAEL LLIMONA (La Pinacoteca) - JOSEP MOMPOU (Sala Parés)

E.vy

OFICINA INTERNAC[ONAL DE PATENTS I MARQUES

Josep Torre de Mer SanromàAdvocat

Balmes, 66 r Aragó, 225 Telèfon 70873

JOSEP bIO.^IPOU.—Dancing

S , ALA MAQUINA PREDILECTA

1

INSUBSTITUIBLE

e5^^o5'°5oc

ese°t^^^t e^ ^^tttZeQv ^o^^ gs^ v

ti>>

^SQao^ PERSONAL COMPETENT 1 ESPECIALITZAT

"ORTOPEDIA MODERNA"

Fill de B. CARCASONATaller í despatx: ESCUDELLERS BLANCS, 8. • Telèfon 10916

Braguers Reguladorsper a la retenció absoluta de la trencadura. — Faixes de totes menes

Faixa cotilla abdominal.— Models moderns

Cotilles Ortopèdiquesper a guarir o corregir les desviacions de l'esquena

Més de cinquanta anys de pràctica són la millor garantia

1- C^Sa ^ 5

O^N

gAR

Fr H L

;",",I 7?ill

6L MOBLE D'ACERELEGANT

lETERN

Aviat podreu comprar

Agència exclusiva per a la venda de IL k IL'Y I.i# ik X"MIRADOR •

El millor Laxant = PurgantSocietat General Espanyola

de Llibreria, S. A.

Barbarà, t6 Telèfon 12781

BARCELONA

AIGUADE ROCALLAURJI

La deu més rica del món

Si vosté pateix d'Albuminúria, Litiàsisúrica (mal de pedra), Bronquitis paren•quimatoses, Nefritis crònica, es curarà

radicalment amb

AIGUA DE ROCALlAUOAS'expèn

amb ampolles de litre i de mig litrei en ¢arrafons de vuit litres

Disl;rrburdors generals

FORTUNY, S. A.CARRER HosPITAL, 32, ° $ALMERÓN, 138

MOBILIARI EN GENERAS .ESPECIALITAT EN El, DE DESPATX

Installacions completesd'Fstablíments, Despatxos i HabitaeíonsPRESSUPOSTOS 1 PROJECTES Á SOL LICITUD

Exposició i vendaCorts Catalanes, 532. Telèfon 34342

SUBSCRIVIU -VOS A LA

GASETA DE LES ARTSDIRECTOR: Màrius GifredaART ANTIC: Joaquim Folch i TorresART MODERN: Rafael Benet

. ABONAMENTUn any: Barcelona, 17 ptes, — Península, 18 ptes.

Un trimestre: Barcelona, 6 ptes, — Península, 6'50 ptes,

Redacció 1 Administració; VIA LAYETANA. 37 . BARCELONA

1

MAQUINES DE CALCULAR

MULTICOPISTES

PREMSES

ACCESSORISPER A MAQUINES

D'ESCRIURE

óORGANITZACIO

COMPLETA 1 MODERNAD'OFICINES

Subscriviu-vos a M I R A D O RSETMANARI CATALAPrlai, 62. - BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓEn. _....._ _ ...

que viu a .....__ .........._... - ._carrer-- ......._ ___._ _ _._______ n.° _ _ _. se subscriu a MIRADORpel preu fixat de 2'50 pies. trimestre,

.....,... - de ................................ de 19...........Signatura

EL CATÀLEG I LA GUIA OFICIALS

DE LA

EXPOSICIO INTERNACIONAL DE BARCELONA

SÓN EXCLUSIVAMENT CONCEDITS A

Rudolf Mosse Ibérica, S. A.

BARCELONA - Rambla de Catalunya, 15

Telèfoln 13130

IMP.LA1i OTIPIARMA.CAtALUWeA,r18-RARC'_ L°NA