Política Lingüística · El nostre centre posseeix una consciència clara sobre la necessitat de...
22
Política Lingüística INS JOSEP LLADONOSA
Transcript of Política Lingüística · El nostre centre posseeix una consciència clara sobre la necessitat de...
Política Lingüística INS JOSEP LLADONOSA
Política Lingüística
2
Contingut
1. FILOSOFÍA LINGÜÍSTICA ................................................................................. 4
2. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC ........................................................................... 5
2.1. ALUMNAT ....................................................................................................................... 5
2.2. ENTORN .......................................................................................................................... 5
3. POLÍTICA LINGÜÍSTICA ................................................................................... 6
3.1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................ 6
3.2. LA LLENGUA CATALANA, LENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE ............................. 7
3.2.1. LA LLENGUA, MEDI DE COMUNICACIÓ I DE CONVIVÈNCIA ............................................... 7
3.2.2. L’APRENENTATGE I L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA .................................... 7
3.2.3 EL CATALÀ, LLENGUA VERTEBRADORA D’UN PROJECTE PLURILINGÜE ........................... 10
3.3. LA LLENGUA CASTELLANA ............................................................................................ 11
3.3.1. L’APRENENTATGE I L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CASTELLANA............................... 11
3.4. LES LLENGÜES ESTRANGERES Y CLÀSSIQUES ............................................................... 12
3.4.1. LA LLENGUA ANGLESA ...................................................................................................... 12
3.4.2. LA LLENGUA FRANCESA .................................................................................................... 13
3.4.3. LES LLENGÜES CLÀSSIQUES .............................................................................................. 14
3.5. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA ........................................... 15
3.6. ADMISSIÓ D’ALUMNES AL PROGRAMA DEL BI ............................................................ 15
3.7. ORGANITZACIÓ Y GESTIÓ ............................................................................................. 16
3.7.1. ORGANIZACIÓ DELS USOS LINGÜÍSTICS .......................................................................... 16
3.7.2. PLURILINGÜISME EN EL CENTRE EDUCATIVU .................................................................. 18
3.7.3. ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA .......................................................................... 18
3.7.4. ORGANIZACIÓ DELS RECURSOS HUMANS ........................................................................ 18
3.7.5. ORGANIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ CURRICULAR ........................................................ 18
3.7.6. BIBLIOTECA ESCOLAR ....................................................................................................... 19
3.7.7. INTERCANVIS Y MOVILITAT .............................................................................................. 20
3.7.8. DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CENTRE EDUCATIU ....................................................... 20
3.8. ELABORACIÓ, APROBACIÓ, COMUNICACIÓ I REVISIÓ DEL DOCUMENT ..................... 20
3.8.1. COMISSIÓ PER A LA ELABORACIÓ DEL PRESENT DOCUMENT ......................................... 20
3.8.2. APROBACIÓ ...................................................................................................................... 21
Política Lingüística
3
3.8.3. PROCEDIMENTS DE REVISIÓ ............................................................................................. 21
3.8.4. COMUNICACIÓ ................................................................................................................. 21
3.9. DOCUMENTS CONSULTATS O DE REFERÈNCIA ............................................................ 21
Política Lingüística
4
1. FILOSOFÍA LINGÜÍSTICA
La filosofia del nostre centre es presenta perfectament alineada amb la política lingüística del Departament d'Ensenyament , que té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:
• Valorar les llengües com a mitjans de comunicació i de cohesió social, com a eines per a l'aprenentatge i com a instruments d'accés a l'oci i al plaer estètic. • Llegir, analitzar, explicar, apreciar i valorar de forma crítica els textos literaris, per tal
d'entendre'ls i interpretar-los d'acord amb els diferents contextos històrics i socials.
• Potenciar la capacitat d'imaginació i d'abstracció, per descobrir la literatura com una
via per a la representació i la interpretació del món i de la vida, afavorint un enriquiment
personal directament relacionat amb la capacitat per experimentar el plaer estètic.
• Expressar oralment, per escrit i utilitzant altres mitjans complementaris, la reflexió que
genera la lectura i l'anàlisi de textos literaris.
• Participar de manera activa, reflexiva i crítica en interaccions comunicatives de
diferent manera, necessàries per a la realització de les tasques, la construcció de
coneixements o la participació en la vida social.
• Entendre discursos orals, escrits i audiovisuals propis dels diferents contextos de la
vida social i cultural, i especialment, dels àmbits acadèmics i dels mitjans de
comunicació.
• Utilitzar correctament la llengua i el llenguatge audiovisual en diferents situacions i
amb diferents finalitats, especialment en l'àmbit acadèmic. Ser conscients de la pròpia
manera d'expressar-se per millorar l'eficàcia comunicativa.
• Fer del coneixement gramatical una eina eficaç per aprofundir en la comprensió,
l'anàlisi i el comentari de textos i, en general, a la millora de l'ús de la llengua.
• Obtenir, interpretar i valorar informacions de diverses tipologies i d'opinions diferents,
fent ús de l'autonomia, l'esperit crític i de les tecnologies de la informació i comunicació.
• Conèixer i valorar la riquesa de la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual i
més concretament de Catalunya i d'Espanya. Conèixer les característiques generals dels
Política Lingüística
5
períodes de la literatura en llengua catalana i castellana, així com, els seus autors i les
obres més rellevants.
• Analitzar els diferents usos socials de les llengües i evitar els estereotips lingüístics que
comporten judicis de valor i prejudicis.
• Fomentar la facultat de mobilitzar diferents dominis de les llengües, tant oralment
com per escrit, en múltiples suports i complementant, en cas necessari, amb altres
llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plàstic, etc.), amb la varietat de contextos i
de finalitats; com una eina per aprendre a aprendre, per relacionar-se i per interaccionar
amb el món.
2. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC
2.1. ALUMNAT
El nostre alumnat és majoritàriament catalanoparlant. Un 41,47% té com a llengua
materna el català davant d'un 24,64% de castellanoparlant. Tot i això, hi ha un grup
constituït pel 16,82% que utilitza familiarment les dues llengües indistintament. També
hi ha un grup d'alumnat immigrant que tenen com a llengües pròpies: el romanès,
l'àrab, el xinès, el búlgar i llengües africanes. (Dades de 2017)
Malgrat aquesta diversitat lingüística, la llengua habitual de relació entre ells tant dins
com fora del marc escolar és el català. Tot i què no és la llengua de la majoria del
consum cultural i lingüístic.
2.2. ENTORN
L'INS Josep Lladonosa està situat al barri de Pardinyes, un dels barris amb un major
índex d'expansió de la ciutat de Lleida. La població que el configura i resideix en aquest
barri és majoritàriament autòctona i de parla tant catalana com castellana. En els últims
anys la situació ha canviat, es va experimentar a principis del S.XXI un augment de
famílies precedents d'altres països com: Àfrica, la Xina i de l'Europa de l'Est.
El barri forma part d'un dels 27 Plans Educatius d'Entorn (PEE) pilots que es van iniciar el
curs 2004/2005 a Catalunya ja que disposa d'una xarxa associativa que permet
aprofundir en el treball comú, ben articulat, coordinat i coherent de tots els organismes
que treballen atenent i educant els membres més joves de la societat; és a dir, entre els
centres educatius, les entitats del barri i del municipi.
Política Lingüística
6
3. POLÍTICA LINGÜÍSTICA
3.1. INTRODUCCIÓ
En el Decret 187/2015 de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'ESO, pel qual
s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria, i
especifica que "El català, com a llengua pròpia de Catalunya, serà utilitzat normalment
com a llengua vehicular d'ensenyament i aprenentatge i en els activitats internes i
externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l'Alumnat i del
Professorat, exposicions del Professorat, llibres de text i material didàctic, activitats
d'aprenentatge i d'Avaluació, i comunicacions amb les famílies ".
Per garantir aquest ús el nostre centre ha reelaborat el nostre projecte lingüístic
adaptant la normativa vigent a la realitat sociolingüística del centre i del seu entorn que
tant ha canviat des del seu primer PLC.
En el nou context multilingüe de la nostra societat, el PLC s'entén com un procés de
reflexió i d'actuació en el tractament de les diverses llengües que, a nivells diferents,
conviuen en el nostre centre. El Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu i es
defineix en aquests grans eixos:
• el paper de la llengua vehicular
• el tractament de les llengües curriculars: català, castellà, anglès i francès
• els aspectes d'organització i de gestió que tinguin repercussions lingüístiques.
Tenint en compte les característiques sociolingüístiques de l'entorn i del nostre centre,
pretenem que el nostre PLC estableixi programes precisos de gestió de les llengües, en
els quals el català, com a llengua vehicular de l'Institut, s'articuli d'una manera coherent
amb l'ensenyament de la resta de llengües i de matèries.
El nostre PLC promou al seu torn a reflexionar i evitar el perill que comportaria la
restricció del català només a espais vinculats al currículum escolar, perill per al
desenvolupament de les competències lingüístiques i per a la integració social de les
persones.
Aquest PLC té l'objectiu que l'alumnat arribi a l'adquisició de la competència
comunicativa, que li permeti usar correctament les dues llengües cooficials, el català i el
castellà; i al seu torn, sigui capaç d'emetre i entendre missatges orals i escrits en les
llengües estrangeres que estableix el nostre PEC.
Política Lingüística
7
3.2. LA LLENGUA CATALANA, LENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE
3.2.1. LA LLENGUA, MEDI DE COMUNICACIÓ I DE CONVIVÈNCIA
El català com a llengua pròpia de Catalunya, també ho és de l'ensenyament i per això, és
la llengua usada en totes les activitats acadèmiques del centre. Al seu torn, és també
l'eina de cohesió i d'integració entre tots els membres de l'institut.
El nostre centre posseeix una consciència clara sobre la necessitat de l'ús del català en la
comunicació quotidiana. Per aquest motiu hi ha un acord entre la comunitat educativa
sobre la necessitat de generalitzar l'ús del català en tots els àmbits de convivència.
3.2.2. L’APRENENTATGE I L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA
3.2.2.1. LA LENGUA ORAL
Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles; així com les diverses modalitats
de textos orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació ...) tant en l'àrea de
llengua com a la resta de matèries. Hi ha una consideració específica de la variant del
català de la zona i es treballen els diversos registres de la llengua.
3.2.2.2. LA LLENGUA ESCRITA
Se segueix l'enfocament metodològic especificat en el currículum. Tenim un
plantejament global sobre l'ensenyament de la lectura i l'escriptura basades en un
procés complex que s'ha d'abordar des de totes les àrees curriculars.
Les activitats proposades de lectura i escriptura tenen uns objectius clars que es
comparteixen amb l'alumnat i amb els quals s'estableixen uns mecanismes de revisió
per millorar cadascuna de les dues habilitats.
El centre disposa en funcionament un pla de lectura que pretén potenciar la lectura des
de les àrees de les diferents llengües, de manera que es destina una hora setmanal de
l'horari a llegir en diferents llengües dins l'aula.
3.2.2.3. RELACIÓ ENTRE LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA
Hi ha un plantejament integrat de les diferents habilitats lingüístiques i es planifiquen
activitats des de totes les àrees en què la interrelació de les habilitats és present. El
Política Lingüística
8
professorat comparteix la idea que les activitats que posseeixen aquest plantejament
permeten processar la informació i comunicar-la d'una forma més eficaç.
Es realitzen activitats en què la relació de la llengua oral i la llengua escrita és inherent:
lectura expressiva, teatre, exposició de treballs i temes redactats per escrit prèviament,
etc.
Sempre hi ha una gradació pel que fa a la dificultat de les activitats.
3.2.2.4. LA LLENGUA EN LES DIFERENTS ÁREES
El claustre considera que adquirir un bon nivell d'expressió i comprensió en català és
responsabilitat del professorat de totes les àrees i s'actua en conseqüència. Per exemple
s'estableix com a criteri general que la presentació de treballs escrits sigui en català (a
excepció d'en les àrees de castellà i llengües estrangeres). A més el professorat ha
adoptat el compromís de redactar en català tots aquells documents que vagin dirigits a
l'alumnat: exàmens, resums, notes informatives, etc (a excepció de les àrees de castellà i
llengües estrangeres).
3.2.2.5. CONTINUITAT I COHERENCIA ENTRE CICLES Y NIVELLS
El centre disposa de documents que concreten els aspectes metodològics i organitzatius
per garantir la coherència educativa. Com a més, l'equip docent disposa de dues hores
setmanals per a poder coordinar-se i consensuar els principis metodològics que han
d'orientar l'ensenyament que marca el currículum. Les reunions de coordinació de
cursos i de cicles estan planificades d'una manera sistemàtica.
3.2.2.6. ACOLLIDA DE L’ ALUMNAT D’ INCOPRORACIÓ TARDANA I
ENSENYAMENT INICIAL DE LAL LENGUA VEHICULAR
Hi ha un Pla d'Acollida (PA) on es recullen i se sistematitzen les actuacions i les mesures
organitzatives que s'han de posar en funcionaments per facilitar la incorporació de
l'alumnat d'incorporació tardana: accions, temporització, responsable, com es realitzen
les accions i la documentació corresponent. El centre ha establert mecanismes perquè
aquest pla d'actuacions sigui compartit, avaluat i actualitzat si cal.
Política Lingüística
9
3.2.2.6.1. ALUMNAT QUE DESCONEIX LES DOS LLENGÜES OFICIALS
El centre disposa d'una Aula d'Acollida (AA). El tutor / a d'aquesta ha de col·laborar amb
la resta del professorat per establir la implementació de metodologies per a
l'aprenentatge inicial de la llengua i per facilitar la comprensió de totes les àrees. Es fa
ús de les reunions de tutors / tutores per fer el traspàs d'informació sobre la
metodologia i la importància de l'adaptació dels continguts quan l'alumnat de l'AA passa
a l'aula ordinària. El professorat de l'aula d'acollida juntament amb el professorat de la
comissió de diversitat són els que procuren perquè això sigui així.
3.2.2.7. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
El centre en col·laboració amb els serveis educatius (EAP, ELIC, mestra de pedagogia
terapèutica i la comissió de diversitat) s'han consolidat els mecanismes organitzatius,
curriculars i pedagògics per atendre la diversitat de l'alumnat. Entre aquests
mecanismes, es contemplen estratègies que fan al·lusió a la participació de l'alumnat en
el seu propi aprenentatge, a la col·laboració entre iguals i l'ús de materials multinivells.
Hi ha una comissió de diversitat per adequar aquests mecanismes a la realitat canviant
del centre.
3.2.2.8. ACTIVITATS PER INCENTIVAR L’ÚS DE LA LLENGUA
El centre organitza la programació curricular i la seva avaluació per potenciar l'ús del
català. Al seu torn, també s'organitzen activitats puntuals com ara: el concurs literari de
Sant Jordi, o bé el funcionament d'un projecte de tàndems lingüístics (assignació d'un
company lingüístic a l'alumnat d'incorporació tardana), etc; tot això pretén incentivar
l'ús de la llengua catalana entre altres aspectes.
3.2.2.9. AVALUACIÓ DELS CONEIXEMENTS DE LLENGUA
L'avaluació s'aplica com a part del procés d'ensenyament aprenentatge que en part, ha
de servir per responsabilitzar l'alumnat del seu propi aprenentatge. Tenim indicadors i
mecanismes de seguiment, que inclouen l'ús de la llengua, per coordinar l'aplicació dels
criteris d'avaluació al llarg dels cursos que són al seu torn elements de reflexió per
prendre decisions en relació amb l'organització del currículum, la atenció personalitzada
a l'alumnat i enfocaments metodològics. S'avaluen les competències relacionades amb
la dimensió comunicativa i amb la dimensió literària en contextos comunicatius i de
treball de tasques sense prioritzar el moment de l'avaluació final.
Política Lingüística
10
3.2.2.10. MATERIALS DIDÀCTICS
S'apliquen criteris explícits i compartits per a la selecció de llibres de text i per a
l'adaptació i / o creació de materials didàctics per atendre la diversitat de necessitats
d'aprenentatge i per als materials que es consideren complementaris (diccionaris, llibres
de lectura, materials audiovisuals, etc.) s'inclouen en les lectures obligatòries algun llibre
que reculli les realitats de la convivència interculturals i la seva problemàtica. Tot això
neix d'acords presos en les reunions de departament i d'equip docent.
Es realitza un seguiment de l'elaboració de la seqüència didàctica per al tractament de la
dimensió literària que presenta una continuïtat al llarg de dos cicles.
3.2.3 EL CATALÀ, LLENGUA VERTEBRADORA D’UN PROJECTE PLURILINGÜE
3.2.3.1. INFORMACIÓ MULTIMÈDIA
El centre ha aplicat de manera continuada un criteri de desenvolupament de les TIC. Hi
ha una relació directa entre l'adquisició de les Tecnologies de la informació i de la
comunicació i la llengua com a vehicle de comunicació i convivència.
3.2.3.2. USOS LINGÜÍSTICS
La complexa situació sociolingüística de la societat catalana fa que el professorat de
llengua treballi explícitament els usos lingüístics de l'alumnat, per tal de fer de la llengua
la llengua d'ús habitual. La resta de professorat col·labora des dels seus àrees.
3.2.3.3. DIVERSITAT LINGÜÍSTICA DEL CENTRE I DE LA
SOCIETAT EN EL CURRÍCULUM
Es valora el bagatge lingüístic de l'alumnat i en ocasions es converteix en protagonista
l'alumnat que posseeix com a llengua familiar diferent del català o del castellà. La
majoria són activitats proposades per l'aula d'acollida i consensuades per l'equip de
tutors o per part de l'equip docent (pe, el dia de Sant Jordi, el dia de les llengües
maternes, la celebració de Nadal, la castanyada, etc.) i també en activitats relacionades
amb el Pla Educatiu d'Entorn.
Política Lingüística
11
3.2.3.4. CATALÀ I LLENGÜES D’ORIGEN
Al centre s'estableix una relació directa entre l'aprenentatge del català i el
reconeixement i valoració de la llengua d'origen de l'alumnat.
3.3. LA LLENGUA CASTELLANA
3.3.1. L’APRENENTATGE I L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CASTELLANA
3.3.1.1. INTRODUCCIÓ DE LA LLENGUA CASTELLANA
És tinguda en compte la realitat sociolingüística de l'alumnat i es busquen els materials
adequats a la realitat del centre juntament amb la realitat individual de cada alumne. Hi
ha una continuïtat i una coherència en la metodologia entre l'àrea de català i castellà.
L'objectiu principal és que l'alumnat finalitzi l'etapa sent competent comunicativament
en les dues llengües cooficials.
3.3.1.2. LLENGUA ORAL
El treball de la llengua oral és habitual en tots els cursos i s'estudien les diverses
modalitats de textos orals. No hi ha una consideració específica de les variants en
llengua castellana.
3.3.1.3. LLENGUA ESCRITA
Es procedeix a seguir l'enfocament metodològic que proposa el currículum. El
plantejament sobre l'ensenyament de li lectura i escriptura és global; les activitats que
es proposen de lectura i escriptura tenen uns objectius clars que són compartits per
l'alumnat i en els quals s'estableixen mecanismes de revisió per tal de millorar les dues
habilitats. Les activitats estan seqüenciades en funció del procés d'ensenyament i
aprenentatge.
3.3.1.4. ACTIVITATS D’ÚS
El centre té previstes activitats d'ús de la llengua per reforçar el procés d'ensenyament /
aprenentatge: assistència a obres de teatre, recitals de poesia, etc.
Política Lingüística
12
3.3.1.5. EL CASTELLÀ EN LES ÁREES NO LINGÜÍSTIQUES
El centre utilitza el castellà de forma curricular en les hores de llengua castellana a causa
de les característiques sociolingüístiques de l'alumnat.
3.3.1.6. ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA
En una primera fase s'assegura un nivell bàsic de llengua catalana de l'alumnat
d'incorporació tardana. Posteriorment s'inicia l'ensenyament en llengua castellana
tenint en compte que l'alumnat ja coneix la llengua catalana i la presència del castellà en
la societat, a excepció de l'alumnat procedent de Llatinoamèrica.
3.4. LES LLENGÜES ESTRANGERES Y CLÀSSIQUES
3.4.1. LA LLENGUA ANGLESA
En el projecte lingüístic de centre, el departament anglès ha elaborat un pla intensiu de
millora de la competència lingüística de l'alumnat del nostre centre. Aquest pla de
millora té com a objectiu reduir les mancances lingüístiques de l'alumnat, no tant a
nivell de continguts, gramàtica o vocabulari sinó a nivell competencial: comprensió
escrita i oral, expressió escrita i oral.
En primer cicle d'ESO, es treballa intensivament la comprensió lectora i la comprensió
oral, però al seu torn es realitzen activitats de nivell inicial per potenciar l'expressió
escrita i oral com petits textos i presentacions orals. L'alumnat llegeix i treballa textos
tant a nivell oral com escrit. Per promoure que l'alumnat adquireixi un nivell A1 es
passen proves de seguiment i avaluació a final de cicle.
A més del llibre de text i de les proves competencials, l'alumnat ha de llegir com a
mínim un llibre de lectura per trimestre per poder augmentar el seu contacte amb la
llengua; un dels llibres serà comú per a tot l'alumnat i els restants seran escollits pels
propis alumnes, per tal d'afavorir la implicació en el seu procés d'aprenentatge. L'accés
a la plataforma digital, els permet realitzar les tasques d'autoaprenentatge guiades pel
professorat. Hi ha previstes tasques de reforç i ampliació dels continguts treballats a
l'aula.
En segon cicle d'ESO, es treballa intensivament l'expressió escrita i oral, donant més
rellevància a la producció de tasques individuals i grupals. Aquestes són més elaborades
Política Lingüística
13
i exigeixen una preparació més complexa. Cada trimestre l'alumnat és avaluat
d'aquestes habilitats d'expressió.
D'altra banda, es treballen proves i exàmens oficials de nivell B1 per adquirir un bon
nivell lingüístic que garanteixi el seu èxit acadèmic.
Dins el marc del pla de lectura, l'alumnat ha de llegir un mínim d'un llibre de lectura per
trimestre, un de comú a tots i la resta escollits per ells mateixos. Aquest pla pretén
millorar la competència lingüística i ampliar el lèxic de l'alumnat. A més, l'alumnat
disposa d'una plataforma digital en què es poden realitzar tasques de reforç i ampliació
dels continguts i competències treballats a l'aula.
3.4.2. LA LLENGUA FRANCESA
Els estudis de francès són presents al centre com a segona llengua estrangera i
s'estructuren en quatre cursos: 2n ESO, 3r ESO, 4t ESO i 1r Batxillerat.
Les competències que es treballen en tots els cursos són quatre:
• CO: Competència Oral
• CE: Competència Escrita
• EO: Expressió Oral
• EE: Expressió Escrita
La competència oral es treballa a través de la interacció entre el propi alumnat i entre
aquest i el professorat mitjançant "Jeux de rols", expressant l'opinió, realitzant
exposicions orals acompanyades de suport visual, escoltant documents d'àudio reals de
situacions de la vida quotidiana , cançons, visionant pel·lícules o breus notícies.
Aquesta competència oral es veu reforçada per un viatge a França, realitzat en 2n ESO,
on l'alumnat aplica tots aquells coneixements adquirits a l'aula i on aprèn-ne de nous.
També es reforça amb la presència d'un auxiliar de conversa en tots els cursos (1 hora
en grup reduït) sempre que sigui possible.
La competència comunicativa escrita es potencia amb la lectura de diversos tipus de
textos i de diferents nivells de dificultat. Aquests són de temàtica diversa: la vida
quotidiana, publicitat, articles de premsa ... fins fragments de textos literaris i poesia. A
més, es recomana la lectura d'algun llibre a escollir per l'alumnat durant les vacances
Política Lingüística
14
d'estiu. L'alumnat haurà de redactar un resum de la història, realitzar els exercicis que
conté el llibre i presentar-lo el setembre.
Una altra de les activitats curriculars que es treballen, tant des de la competència escrita
com l'oral, és l'assistència a una obra teatral. Abans de la representació l'alumnat
realitza tot tipus d'exercicis relacionats amb l'obra teatral, així es facilita la comprensió
oral i l'adquisició de nou vocabulari d'una manera lúdica.
Per ajudar a la motivació de l'alumnat a continuar els estudis de francès se'ls ofereix la
possibilitat de presentar-se als exàmens A2 i B1 del Marc europeu comú de referència.
Aquests exàmens corresponen als cursos següents:
• DELF A2: 4t ESO
• DELF B1: 1r Batxillerat
3.4.3. LES LLENGÜES CLÀSSIQUES
L'objectiu prioritari de l'ensenyament de la llengua llatina i de la llengua grega al llarg de
l'ensenyament obligatori (3r i 4t ESO) i del batxillerat és que l'alumnat adquireixi i
entengui els textos dels autors més importants escrits en aquestes llengües, a més de
conèixer el seu context històric, social i cultural.
L'alumnat ha d'aprendre a llegir i a pronunciar el llatí i grec clàssics i ser capaç de
comprendre amb tots els matisos que l'autor ha volgut transmetre en la seva obra,
segons la seva intenció i el gènere literari conreat.
L'estudi de les llengües clàssiques proporciona a l'alumnat unes eines molt apropiades
per a l'assimilació del funcionament intern de la llengua, i en conseqüència, els
coneixements adquirits en llatí i en grec són molt útils en l'aprenentatge d'altres
llengües que s'estudien.
Les habilitats lingüístiques adquirides, sobretot la capacitat d'anàlisi, de treball
autònom, la necessitat de recerca, síntesi, integració i valoració de les informacions de
caràcter literari, artístic, cultural i històric preparen l'alumnat per als estudis futurs, ja
siguin de caràcter professional o universitari.
El currículum del llatí i grec, que s'inicia ja en les assignatures de Cultura clàssica i de
Llatí de l'Ensenyament Secundari Obligatori i que estén en el Batxillerat, pretén
equilibrar els continguts estrictament lingüístics, els literaris i els culturals, i presentar
una concepció del món clàssic com un tot, evitant la separació d'aquests coneixements.
Els continguts no poden ser tractats de forma aïllada, descontextualitzats de la resta de
matèries de batxillerat, ni tampoc com s no tinguessin relació amb el món i amb la
realitat actual, entesa en sentit ampli com la realitat més propera a l'alumnat. S'han de
Política Lingüística
15
desenvolupar a partir del coneixement que l'estudiant a adquirit ja de la primera gran
civilització que va ocupar el nostre territori i que tenen una importància fonamental en
la formació de la nostra manera de ser i de la nostra identitat cultural, ja que ens van
llegar la llengua, costums i una concepció del món que es coneix tradicionalment com
humanisme.
3.5. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
El centre estableix els mecanismes pertinents per assegurar l'adquisició de la
competència lingüística (en català, castellà i anglès) de l'alumnat, a partir d'un treball
d'aquesta competència dins el marc de les competències bàsiques establertes pel
Departament d'Ensenyament (Proves d' "Avaluació Diagnòstica" de 3r ESO i "Prova de
Competències Bàsiques" de 4t ESO). Aquest treball de seguiment es focalitza de manera
especial en els dos primers cursos de l'ensenyament secundari obligatori, mitjançant el
Projecte Com V / Bas? , Que articula un procés d'avaluació interna, de diagnòstic dels
resultats i de proposta de fórmules o models d'actuació en l'àrea lingüística.
Aquesta competència lingüística se centra en els següents aspectes:
• Comprensió lectora: obtenció d'informació, interpretació de la informació, i reflexió
i valoració o avaluació.
• Expressió escrita: competència discursiva (organització del text: adequació-
coherència-cohesió), competència lingüística (correcció lingüística: lèxic-ortografia-
morfosintaxi), aspectes formals (presentació i grafia).
3.6. ADMISSIÓ D’ALUMNES AL PROGRAMA DEL BI
Donades les característiques de l'oferta concreta que el nostre centre realitza del
Programa del Diploma, l'alumnat que vulgui accedir a aquest ha de posseir un nivell
mitjà-alt de les llengües d'ensenyament (català, castellà, anglès). Per aquest motiu, un
dels requisits per a ser admesos al programa serà la qualificació obtinguda en cadascuna
d'aquestes assignatures en l'últim curs de l'ensenyament obligatori. Tot i això, i per
poder tenir en compte les possibles circumstàncies desfavorables que hagin pogut
afectar les notes de l'alumnat (malalties, situacions familiars adverses, etc.), es realitzarà
una entrevista personal, per poder d'aquesta manera conèixer el nivell real de
competència en aquestes àrees. Atès que entre l'entrevista i el començament del curs
Política Lingüística
16
escolar hi ha el període de vacances estivals, es podria recomanar a l'alumnat un reforç
en alguna assignatura determinada per tal de millorar la seva competència lingüística.
3.7. ORGANITZACIÓ Y GESTIÓ
3.7.1. ORGANIZACIÓ DELS USOS LINGÜÍSTICS
3.7.1.1. LLENGUA DEL CENTRE
El centre educatiu ha acordat seguir uns criteris favorables a l'ús del català, així mateix,
en els rètols, els cartells i la decoració general del centre. A la pràctica es respecta
aquest acord i es realitza un seguiment.
3.7.1.2. BATXILLERAT INTERNACIONAL
En el cas del batxillerat internacional, les classes podran realitzar indistintament en
català, castellà i anglès. Contràriament, les activitats que s'hagin de sotmetre a
moderació i avaluació externa han de ser redactades en castellà, a excepció de la
Llengua A (català) i Llengua B (anglès), que es realitzaran en català i anglès
respectivament.
El material de treball que el professorat dirigeixi a l'alumnat (notes, resums, dossiers,
esquemes, Power Point ...) podran realitzar-se, indistintament, en català, castellà i
anglès.
Pel que fa als llibres de text, es fomentarà l'ús d'edicions en anglès.
3.7.1.3. DOCUMENTS DE CENTRE
El centre posseeix tots els documents en llengua catalana.
En el cas del Batxillerat Internacional, la documentació serà redactada alhora en català,
castellà i anglès.
3.7.1.4. ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE
En general, en tots els documents de centre es tenen en compte els criteris d'utilització
d'un llenguatge no sexista ni androcèntric. Es treballa transversalment en les àrees del
currículum.
Política Lingüística
17
3.7.1.5. COMUNICACIÓ EXTERNA
El centre realitza la documentació en llengua catalana i es contemplen les peticions en
castellà que sol·liciten les famílies. A més, sempre que és possible, es tenen en compte
les llengües de l'alumnat immigrant acabat d'incorporar.
Pel que fa a La pàgina web, a la revista del centre i a les exposicions didàctiques,
recursos compartits i utilitzats per tota la comunitat educativa, hi ha un criteri clar sobre
l'ús de la llengua catalana, així com de la resta de llengües presents al centre.
3.7.1.6. LLENGUA DE RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES
El centre educatiu ha disposat que tots els professionals que formen part d'aquest es
dirigeixin habitualment en català a les famílies de tot l'alumnat.
3.7.1.7. LLENGUA I ENTORN
El centre participa en el pla educatiu d'entorn de la població, en el qual s'ha acordat
treballar els usos lingüístics favorables a la llengua catalana i es fa el seguiment.
3.7.1.8. EDUCACIÓ NO FORMAL
Al centre, hi ha la preocupació perquè els serveis d'educació no formal puguin millorar la
seva competència lingüística.
També es disposa de mecanismes concrets perquè els responsables de les activitats
extraescolars coneguin i facin les seves pròpies orientacions i propostes en relació amb
l'ús del català i del tracte de la diversitat lingüística.
Política Lingüística
18
3.7.2. PLURILINGÜISME EN EL CENTRE EDUCATIVU
3.7.2.1. ACTITUTS LINGÜÍSTIQUES
El centre disposa de programes específics sobre diversitat lingüística, interculturalitat i
resolució de conflictes que es treballen habitualment des de la tutoria i que convé que
tot el professorat tingui en compte en les seves activitats docents.
3.7.2.2. MEDIACIÓ LINGÜÍSTICA (TRADUCCIÓ Y FACILITACIÓ)
El nostre centre educatiu va incorporant noves actuacions o reforços en l'ús del català;
per això s'han articulat mesures de traducció de documents o d'informacions en el
moment de l'acollida de famílies d'incorporació tardana, facilitant documentació
bilingüe català / castellà a tot aquell que ho sol·liciti explícitament.
3.7.3. ALUMNAT D’INCORPORACIÓ TARDANA
El nostre institut ha acordat que tot el professorat es dirigirà habitualment en català a
l'alumnat d'incorporació tardana i al seu torn es tindrà en compte el mètode òptim
d'aprenentatge de la llengua i la seva integració.
3.7.4. ORGANIZACIÓ DELS RECURSOS HUMANS
3.7.4.1. PLA DE FORMACIÓ DE CENTRE EN TEMES LINGÜÍSTICS
El centre ha realitzat una autodiagnòsi sobre les necessitats de formació relacionada
amb els objectius estratègics i de millora de centre. Disposem d'una eina que facilita la
identificació de les necessitats de formació i té en perspectiva els projectes de formació
de les diferents àrees curriculars.
3.7.5. ORGANIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ CURRICULAR
3.7.5.1. COORDINACIÓ NIVELLS/DEPARTAMENTS
En tota l'etapa educativa hi ha coordinació entre totes les llengües curriculars.
Política Lingüística
19
3.7.5.2. ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES COMUNS
El centre ha realitzat una anàlisi i una reflexió sobre l'ús de les llengües i el tractament
de les estructures lingüístiques comunes entre el català i el castellà.
3.7.5.3. PROJECTES D’INNOVACIÓ
Vam participar en un Projecte d'Innovació de llengües estrangeres (anglès) que
repercutirà de manera progressiva en l'ensenyament / aprenentatge d'aquesta llengua
del currículum.
3.7.6. BIBLIOTECA ESCOLAR
El nostre institut disposa d'una biblioteca amb un volum de documents suficient per
donar resposta a les necessitats d'informació de la nostra comunitat educativa. Pel que
fa referència a la llengua, els documents estan escrits en català, però també s'ha tingut
en compte la incorporació de documents escrits en les altres llengües del currículum i en
les llengües de la nova immigració. El centre disposa d'una planificació anual per a les
activitats que fomenten la lectura i l'accés i ús de la informació.
3.7.6.1. ACCÉS I ÚS DE LA INFORMACIÓ
El centre té una planificació general de les activitats que treballen la competència
informacional de forma integrada en les activitats curriculars. Aquestes estan
dissenyades per afavorir l'adquisició de les habilitats i destreses que permetin a
l'alumnat transformar la informació en coneixement personal.
3.7.6.2. PLA DE LECTURA DEL CENTRE
El nostre institut té el seu propi PLEC, que recull tot el concepte de desenvolupament de
l'hàbit de lectura: saber llegir, llegir per aprendre, plaer per la lectura i lectura crítica,
atenent a la diversitat sociolingüística amb el català com a llengua vehicular i
d'aprenentatge. Aquest Pla de lectura es complementa amb el Projecte Lector5000,
d'estímul a la lectura en els dos primers cursos d'ESO.
“La lectura és molt més que simplement llegir; i és que és precisament des de l’espai de
silenci que obre la lectura sostinguda sense distraccions d’un llibre que fem les nostres
pròpies associacions, arribem a les nostres pròpies inferències, i analogies, fomentem les
Política Lingüística
20
nostres pròpies idees; de manera que és gràcies a la lectura que podem engruixir el
nostre espai interior, que podem tenir, en definitiva, interioritat, i amb ella capacitat
crítica, de reflexió, de contemplació, d’admiració.”1
A això, hi hem d'afegir la creació d'un Fons de lectures al centre, la incentivació de la
Lectura silenciosa a l'aula, l'estímul a la reflexió, la discussió i l'intercanvi de parers sobre
les lectures realitzades mitjançant el Club de lectura, i la potenciació de la lectura en veu
alta a través de la participació en el concurs de lectura en veu alta.
3.7.7. INTERCANVIS Y MOVILITAT
El claustre considera que la participació en aquest tipus de projectes potència en aquest
alumnat la seva competència lingüística; d'altra banda, posseeixen més recursos i
estratègies per accedir a altres aprenentatges. El nostre institut participa en diverses
modalitats d'intercanvi, les quals són compartides per tota la comunitat educativa
(Comenius ...)
3.7.8. DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CENTRE EDUCATIU
El centre participa habitualment en projectes europeus o internacionals, amb la
intervenció de diversos nivells o àrees educatives, i amb una bona coordinació entre els
equips docents, les diferents àrees i els centres estrangers participants.
3.8. ELABORACIÓ, APROBACIÓ, COMUNICACIÓ I REVISIÓ DEL
DOCUMENT
3.8.1. COMISSIÓ PER A LA ELABORACIÓ DEL PRESENT DOCUMENT
La comissió a càrrec de la qual ha estat la elaboració d’aquest document de política
lingüística ha estat integrada por:
Roser Barta Ribau, coordinadora LIC.
Marta Suñé Oró, cap de departament de Català.
Emili Bayo Juan, cap de departament de Castellà.
Sandra Fernández, cap de departament de Llengües estrangeres.
Judit Flix Guiu, professora de Català. 1 Projecte Lector5000, INS Josep Lladonosa, 2012.
Política Lingüística
21
Sílvia Bonilla Amador, professora de Castellà.
Eugènia González Iborra, professora d’Anglés.
M. Elena Álvarez Priego, professora de Llengües clàssiques.
Pilar Garcia Montañola, professora de Matemàtiques.
Jacint Llauradó Ciuraneta, Cap d’estudis.
3.8.2. APROBACIÓ
Com qualsevol altre document que afecti a la política del centre suposa:
Tenir l’aprovació de la Direcció del centre.
Ésser sotmès a la consideració i aprovació del Claustre de professors/es.
Ésser aprovat per el Consell Escolar, l’òrgan màxim de gestió i representació del
centre.
3.8.3. PROCEDIMENTS DE REVISIÓ
El document i la seva implementació seran revisats anualment a través de les següents
instancies:
reunió de directiva.
reunió de caps de departament.
Consell escolar.
3.8.4. COMUNICACIÓ
La comunicació del document a la comunitat educativa es realitzarà, principalment, a
través de la pàgina Web del centre.
3.9. DOCUMENTS CONSULTATS O DE REFERÈNCIA
Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, Generalitat de Catalunya.
Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. Generalitat de Catalunya.
Decret 187/2015 de 25 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments de l'ESO.
Política Lingüística
22
La lectura en un centre educatiu. Saber llegir, llegir per aprendre, gust per
llegir, Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya, 2013.
Pla d’Acollida d’Alumnes Nouvinguts, INS Josep Lladonosa, 2008.
Projecte Lector5000, INS Josep Lladonosa, 2011.
Projecte COM V/BAS?, INS Josep Lladonosa, 2013.
Llengua i aprenentatge en els programes de l’IB. Organització del Batxillerat
Internacional, 2007.
L’aprenentatge en una llengua diferent de la materna en els programes de
l’IB. Organització del Batxillerat Internacional, 2007.
Pautes per elaborar la política lingüística de l’escola. Organització del
Batxillerat Internacional, 2007.
