Davant el futur la injustícia, - foradequadre.org … · HUMOR JordiSuny é Bié Philip Stanton...

Segona època n07 O,50€

Ens hi juguemel futur

Setmana del 14 al 20 de març 2003

Manifestació a Londres

La imminència de la guerra, aquesta "preventivitat" que tot ho amara, accentua la responsabilitat que tenim sobre les decisions que es prendran en nom nostre. Però tinguem clar el queens hi estem jugant: no només un nou desastre de greus conseqüències, sinó la manera deresoldre els conflictes a partir d'ara. Sabem que el nostre futur en depèn: necessitem alternatives i hem de trobar-les nosaltres.

SUMARIL'ENTREVISTABernat CarrerasAnna Ortiz

LA MEDITERRÀNIACultura AmazighAbdelghani El Molghy Afrass

CONFLICTES OBERTSChiapasDavid MasllorensAnna Gonzàlez

CULTURA PER LA PAU

Plataforma Consulta contra laguerra.

TEMA CENTRALDesobediència Civil

RedaccióXavier GodàsXavier Domènech

MITJANS DE COMUNICACIÓMonica Ramoneda

REFLEXIÓDavid FernandezMiquel Àngel RamónCarlos Taibo

HUMOR

Jordi SunyéBiéPhilip Stanton

El Diari de la Pau el trobareu cada divendres als quioscs de tot Catalunya

ÉQ EDITORIAL

Davantla injustícia,insubmissió!Sembla indubtable que vivim un

moment clau per a la definiciódel futur. L'amenaça d'una nova

guerra és només la punta de l'iceberg de la cobdícia dels méspoderosos d'aquest món. La

novetat és que aquesta cobdíciaja no té escrúpols en reconèixerels seus objectius públicament,fins al punt de parlar de l'assassinat de persones com d'unagarantia de seguretat per a una

minoria de la humanitat.

Fa anys que al món alguns hanimposat, de manera més o

menys encoberta segons elmoment, la pena de mort a l'estil texà. Les sentències de mort

de les presons dels Estats Unitss'han estès més enllà de lesseves fronteres, i s'han aplicatcontra els pobles de mig món.L'embargannent contra el poblede l'Iraq i els bombardejos quehan acabat de destruir les infraestructures del país durant elsanys noranta són unes de lesmoltes d'aquestes guerres enco

bertes. Fa l'efecte que la consigna és que el poble iraquià escar

menti a qualsevol preu. I si no,

com s'explica que s'hi hagi prohibit l'entrada de medicaments?

I a mesura que el tarannà pocdemocràtic d'alguns governantsqueda cada cop més clar, lesaccions de rebuig s'intensifiquena cada racó del planeta. Unes

mobilitzacions contra la guerraque s'enllacen, no per casualitat,amb l'enfortiment en els darrerstres o quatre anys d'un movi

ment per a una altra nnundialització. Avui reneix amb força l'esperit d'insubmissió a les decisions arbitràries i els abusos depoder i és possible que cada copsiguem més els ciutadans que no

ens acontentem a veure com elsprofessionals de la política fan idesfan d'esquena als nostres

sentiments.

Homes i dones de poder que presumiu de civilitzats... el vostremenyspreu per la vida no ens

deixa cap altre opció: allà on lavostra política és font d'injusticia, tenim l'obligació de desobeir-la!!!

2 Setmana del 14 al 20 de març 2003 Diari de la Pau

PERLES

"Si els britànics poden participarseran benvinguts. Si no podenparticipar, podem arreglar-nosles sense ells".Donald Rumsfeld, secretari deDefensa d'Estats Units.

"Els nostres exèrcits estan

armats amb el millor equipamentmilitar. Què estàs utilitzant tu?Armament obsolet i poc eficient.Els nostres helicòpters descarregaran foc sobre els vostres

camps abans que els detecteuamb els vostres radars. Les nos

tres bombes són tan precisesque les podem llençar justamenta les vostres finestres"[Text contingut en uns fulls subversius Ilençats per avions nordamericans sobre exèrcits ira

quians desplegats al sud]

"L'única cosa que aconsegueixenaquells que descarten una acciómilitar és treure les castanyesdel foc a Saddam".Tony Blair, primer ministrebritànic.

"Una paz de Saddam Hussein

sería un riesgo mucho mayorpara la seguridad del mundo".José Maria Aznar[Pensant en el pla per reparar elsdanys ocasionats per la guerra a

Iraq]

"Estem intentant fer una cosa

inusual, que és començar l'ajuthumanitari i la reconstrucció deforma quasi simultània a l'atac".Andrew Natsios, administradorde Usaid (Agència d'Estats Units

per al Desenvolupament Internacional).

"Hi ha una mica més de margeper a una mica més de democràcia" [fent referència a la prolongació de l'ultimatum a SaddamHussein].Ari Fleischer, portaveu de laCasa Blanca.

"Els desarmarem i el seu règimacompanyarà els talibans alcubell de la brossa de la història.

Paul Wolfowitz, vicesecretari

de Defensa d'Estats Units.

"S'ha d'anar a per ells abans queells vinguin a per nosaltres".Comentari d'un ciutadà anònim[carrers de Manhattan]

LA BONA NOTÍCIA

Les signatures també diuen NO A LA GUERRA!!Cultura contra la Guerra, una

plataforma d'artistes, ha promogut el dia 8 de març, de 9 a 20hores la campanya "Millones devoces: con nuestras firmas decimos iiN0 A LA GUERRA!!", ambrecollida de firmes instal•ladesen places dels ajuntaments i

altres punts de la geografiaespanyola.

Alhora, s'ha organitzat una actereivindicatiu a la Puerta del Solde Madrid amb actuacions musicals, poètiques i teatrals com lesde José Luis Coll, José A.

Labordeta, Cómplices o La

Unión, entre d'altres.

L'èxit de la campanya ha sigut talque s'ha ampliat dos dies més larecollida i els dies 10 i 12 demarç s'ha continuat instal•lantles taules per recollir les signatures que en breu lliuraran alCongrés dels Diputats.

La fulla de signatures ho deixaben clar:- La Guerra que el Govern delsEEUU vol desencadenar contral'Iraq, amb el recolzament entred'altres del govern espanyol, enssembla profundament injusta.

- El Govern Espanyol preténdecidir unilateralment la intervenció en la guerra, d'esquenesa la ciutadania i sense haver-nosconsultat prèviament.

- Els y les signants, des de lesnostres conviccions polítiquesplurals i des de les nostres con

viccions morals, manifestem lanostra absoluta oposició a

aquesta guerra, i exigim algovern espanyol que no ens

impliqui de cap manera en

aquesta.

Tancada a la UB

Els dies 5, 6 i 7 de març, més dedos-cents estudiants vam feruna tancada a la Facultatd'Económiques per defensar lapau per sobre dels interessos

econòmics i protestar contra lavoluntat bel•licista de Bush, Blairi Aznar. Tot va començar ambuna proposta que, d'entre altres,es va llençar a la plataformaEstudiants Contra la Guerra i va

ser acceptada per debatre-la a

les assemblees de cada facultatper veure quines podien assumir

una tancada en protesta contra

la Guerra a l'Iraq. A la plataforma hi havia persones de diversoscampus de la Universitat deBarcelona, de la UniversitatPompeu Fabra, Universitat

Politècnica de Catalunya i de laUniversitat Autònoma deBarcelona.

Així com a d'altres indrets laFacultat d'Econàrniques de la UBva decidir muntar una tancadacontra la guerra amb una setma

na de preparació, treball fort,peticions i difusió. Tot va anar

molt ràpid i, en pocs dies, jateníem les classes aturades i laFacultat plena d'estudiants no

només que hi estudien, sinótambé d'altres centres.

El dimecres 5 de març i desprésde finalitzar la gran manifestació

convocada a plaça universitat es

va donar pas al inici de la tanca

da a les 17:00 amb una xocolatada inaugural, després la van

seguir xerrades sobre la globalització militar, els desastres ecològics del prestige y el transvasament de l'Ebre . Mentre sopàvemvam poder assistir a un vídeofòrum sobre l'actualitat de lacrisi a l'Argentina, i abans dedormir cine-nit sobre la situacióa l'Iraq a més de diversos tallers.

El dijous va ser el plat fort de latancada, des de les 10 del matí i

fins a la matinada del divendresmolts tipus d'actes omplien tot eldia, tallers de performance,pel•lícules i xerrades. El matí elva encetar un fòrum antiglobalització a càrrec del professord'História Contemporània de laUB Antoni Luchetti, i després,vam dinar una fantàstica botifarrada preparada per l'assembleaorganitzadora; va ser en aquestmoment quan molts altres estu

diants es van sumar a la tancadai van participar a les següentsreivindicacions.

A la tarda van continuar els actesinformatius d'entre els quals va

destacar la inauguració de l'Aulade la dona treballadora (amb lapresència de MontserratCarbonell) i la conferència en

contra la guerra a càrrec d'unmagnífic Jaume Oliveras i deMarçal Solé.

A les 20:00 va començar un

vídeo fòrum sobre la situacióactual de Veneçuela molt llunyde la que fins ara ens ha arribata través de la majoria de mitjansde comunicació, i ja per la nit va

començar la Jamaican FlavourParty que va concentrar a tots

els assistents a la tancada en elhall de sociologia i part del passadís.

El Divendres la facultat va despertar d'una manera poc habitual, als passadissos es respiravaencara l'ambient del dia anterior

y les aules seguien guardant lason d'alguns estudiants. Va ser

un dia en que es va mostrar lavoluntat dels estudiants universitaris a unir-se al crit majoritaride la població. Aquesta unanimi

tat estudiantil va quedar benreflectida a la manifestació declausura de la tancada, on a

pesar del cansament vam cami

nar de la facultat fins a la seu delPP, i allà ens vam omplir deànims en veure molts companysde les altres universitats que ens

esperaven per fer soroll i cridaruna vegada més:

NO A LA GUERRA.

EL DIARI DE LA PAUEl DIARI DE LA PAU respecta, evidentment, l'opinió de totes les persones que honestament

es pronuncien sobre qualsevol qüestió. Malgrat això, només comparteix les d'aquells queconsideren que la guerra és sempre dolenta i no resol mai els enfrontaments entre elspobles de la terra. En tot cas, no comparteix necessàriament totes i cadascuna de les opinions signades que apareixen en aquestes pàgines.

DIARI DE LA PAU

Publicació setmanal de l'associació FORA DE QUADREC/ Princesa 6, ent. 08003 Barcelona Tel. 93 315 00 65 Fax. 93 315 13 28 [email protected]àg.web: www.xarxabcn.net/foradequadre

Per a ajudes econòmiques: Caixa de Catalunya 2013 0024 44 0201007862

Consell de redacció: Elisabet Bermejo, Marta Bisbal, Àlex Canosa, Oriol Canosa,David Espinós, Anna Gonzàlez, Enric Gotanegra, Maria Llop, Roger Llopart, ConsolLlupià, Carol López, Cesc Mas, Anna Masllorens, David Masllorens, AbrahamMasllorens, Laura Mor, Samuel Navarrete, Anna Ortiz, Mariona Ortiz, Marta Raich,Laia Raich, Lluís Riera

Correcció: Georgina Castellà, Jordi Garcia, Marta Xufré.Compaginació: Xavier Giménez, Eulàlia Guarro, Maria Farràs.Capçalera: Josep Maria TriasEl Diari de la Pau també el fan possible: Mar Abella, Jordi Altimiras, Jaume Bisbal,Pau Casanellas, David Donat, Mònica Leiva, Miquel Martí, Jessica Martínez, JaumeMestres, Laia Peidro, Joan Marc Simón, Jordi Sunyé i Josep Carrefío.Impressió: Gràficas de prensa diariaDipòsit legal: B.4849-91

Diari de la Pau Setmana del 14 al 20 de març 2003 3

ENTREVISTA

"El més sorprenent és la manipulació informativaque patim entorn d'aquesta guerra"Entrevista a BERNAT CARRERAS, pacifista de la primera caravana d'EPIs a l'Iraq

•

Anna OrtizFora de Quadre

Bernat Carreras és l'estudiant de Psicologia que, de forma força impulsiva, va decidir marxar cap a Bagdad formant part de laprimera caravana dels anomenats escuts per la pau. Des que ha tornat, explica arreu on pot les impressions que ha tret de laseva experiència.

Abans d'aventurar-te a viatjar a Bagdad, ja participavesen algun moviment? Com vas

decidir participar en la cara

vana d'escuts?

Havia participat puntualment en

diverses accions, però no esticen cap moviment o grup de man

era estable. Crec que l'accióimpulsiva, a vegades, pot tenirmés força que les dinàmiques degrups en què es pot perdre moltaenergia.

Quin era el vostre objectiuprincipal quan vàreu engegarla iniciativa?

Era dur a terme una acció sim

bòlica i representativa, queservís com a pressió per a ajudara aturar la guerra. D'una banda,transmetre a la poblacióiraquiana l'oposició generalitzadad'aquí, malgrat el nostre govern.De l'altra, portar informació deprimera mà, al tornar, sobre quèhem vist. Per exemple, explicarquè van fer els Estats Units, el1991, a l'Iraq, en nom de lademocràcia.

Quina idea prèvia al viatgetenies del país, i en què hacanviat?

M'havien fet creure que lapoblació estava armada fins a lesdents, que es vivia l'ambientpre-bèl•lic als carrers...no és pasaixí. De civils armats, no en vam

veure pas. La gent viu amb forçanormalitat, però amb incomprensió i amb preocupaciódavant la perspectiva d'un nou

atac. Pensa que les seqüeles dela guerra del 91 són molt visiblesi estan presents a tot arreu.

Què vau poder fer-hi, durantla vostra estada, i com reac

cionava la població?

Vam visitar hospitals, el museuque han fet del refugi bombarde

jat el 91, i vam parlar amb lapoblació. Ens rebien molt bé,tenien les coses molt claresrespecte de la nostra ciutadaniai del nostre govern. A més,tenen un sentiment de proximitat històrica i cultural molt fortcap a nosaltres. Fins fa pocsanys, Espanya era dels pocs països amb qui, malgrat l'embargament, podien intercanviar productes. Ara no entenen res.

Quines són, per tu, les caus

es reals d'aquesta guerra?

No ho sabem amb precisió. Jocrec que hi ha molta relació ambel conflicte Israel-Palestina. Elsinteressos econòmics del petroli,i els de la indústria armamentística que ha finançat campanyeselectorals americanes, hi tenenmolt de pes. Pensa que reactivar

l'economia americana pot passarfins i tot pels beneficis queobtindran amb les inversions perreconstruir el país..!

Què creus que és el mésurgent per a la gent del país?

Viuen sota un règim dictatorial.Però t'asseguro que són moltmés greus, en les seves videsquotidianes, les conseqüènciesde l'embargament que pateixen.Els està ofegant. L'ajuda humanitària no pot arribar-hi. A més,viuen de forma creixent elsresultats de l'urani empobrit utilitzat el 91 sobre la salut demolts nens i nenes. Les malformacions congènites s'han multiplicat els darrers anys. El mésxocant de tot és que ells tenen elseu orgull, i et diuen que són un

país ric en recursos, que no

volen caritat: no tindrien lasituació que tenen si no fos perl'embargament.

Com veus la situació actualrespecte al conflicte?

Crec que la guerra està decidida

Escuts humans a Bagdad

fa molt de temps, des d'abans delll de setembre. I m'indignaespecialment la postura del govern espanyol. Està seguint Bushde forma incondicional, i fent elridícul davant Europa. No séquins motius reals o beneficis en

vol treure, però no vull ni entrara fer aquestes conjetures.

La guerra està declarada. Peròtambé crec que és evitable si laciutadania es mobilitza i de man

era tan contundent com calgui.Si no ens escolten, haurem d'anar més lluny.

Què destacaries de la tevaexperiència?El que més m'ha desanimat i

enrabiat és la manipulació informativa que patim aquí entorn deltema, quan els mitjans serveixen

a les intencions del govern. Ara

mateix, un cop tornat i amb lavisió que en tinc, crec que aquesta manipulació és molt greu. Alcostat d'això, també és cert quem'il.lusiona molt veure totes lesiniciatives que s'estan engegant.Aquesta gran unió fa que tot tin

gui més sentit, em fa sentir quesom molts els qui estem treballant, i de moltes maneres. La

mobilització ciutadana és el queara mateix pot tenir més força i

pot canviar el món.

Teniu algun projecte immediat?

El proper dia 23 de març organitzem un dia d'actes per la paua la Barceloneta. Hi haurà dinarpopular, música en directe i xerrades. Es tracta de sensibilitzarla gent d'aquí.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Per subscriure't: Envia un mail amb el teu nom, telèfon i adreça (carrer, no, pis, població i codi postal) a [email protected]çaràs a rebre el diari després de fer efectiu un ingrés de 8 € (8 primers números) al compte 2013 0024 44 0201007862 de CaixaCatalunya.Important: Dóna el teu nom i cognoms en el moment de fer l'ingrés. Per qualsevol dubte podeu trucar a l'associació Fora de Quadre altelèfon 93 315 00 65. Fem possible entre tots que s'escolti la nostra veu!

Consulteu: www.xarxabcn.net/foradequadre/diaridelapau.htm


LA MEDITERRÀNIA: Cultura Amazigh

Els imazighen als Països Catalans

Entre els immigrants establerts a

Catalunya i als Països Catalansen general, hi ha una comunitatque reclama que se la coneguiamb el seu nom. S'autoanomenen imazighen, o homes lliures, i se'ls coneix també amb elnom de berbers. No són minoria

ja que al Marroc, per exemple,són més de la meitat de la població, i es calcula que, al conjuntdels països del nord d'Àfrica,territori anomenat Tamazgha,representen un total de més de20 milions. Tenen una identitat,una cultura i una llengua pròpiesque han conservat de generacióen generació al llarg de la història.

Els Països Catalans, Catalunya i

altres indrets de l'estat espanyolsón les últimes destinacions d'aquesta comunitat que ha volgutfer de la immigració una altresigne de la seva identitat i de laseva història. Avui dia, els imazighen són un col•lectiu fàcil de

destacar en el paisatge migratori europeu. Van ser els primers a

marxar a França, Holanda,Bèlgica i Alemanya, entre altrespaïsos, durant els anys cinquanta i seixanta. En aquests païsosviuen i conviuen, de cara al present, de cara al passat i de cara

al futur. Encara guarden amborgull i en silenci els senyalsd'allò que són: la seva llengua ila seves tradicions, i esperen,amb la paciència que els caracteritza, transcriure la seva pròpiahistòria en Tifinagh, és a dir, en

els símbols que porten tatuats a

la pell i l'ànima.

Ara que tothom parla de guerra,de dominar i d'ésser dominat,d'armes i de petroli, els imazighen apugen el to de la seva veu

per demanar, a més del reconeixement de la seva llengua i cultura -senzillament poder posarnoms amazighs als seus fillsque s'aturi la guerra.

Abdelghani El Molghy AfrassUn amazigh a Catalunya

Us recordem que la subscripció per vuitnúmeros que teniu s'acaba la setmana qu

.>

Si esteu interessats a renovar-la ho féssiuel més aviat possible fent un ingrés de 8 =

euros (del n° 9 al n° 16) al compte corrent:

a xa e ata unya 2013 0024 440201007862En el moment de fer lirr s no o eu

posar el vostre nom seguit de la paraulaRENOVACIÓ.

Finalment envieu un mail, una carta o tele °

foneu-nos per notificar-ho a:

DIARI DE LA PAU. C/ Princesa 6 net.08003 [email protected]. 93 315 OQ 65 Fax 93 315 13 28

o tes r cles.

ESCUTS PER LA PAU

Els escuts tornen,però la lluita continua

La Caravana d'Escuts pel PobleIraquià ja ha tornat a casa. Nohan pogut aturar la guerra, queera el seu principal objectiu. Nohan pogut tenir ni la llibertat ni lacapacitat de dur a terme ambèxit la seva tasca de cooperació idenuncia. Bush no els volia a

Bagdad, i sembla ser queSaddam Hussein, tampoc (ironies del destí, els dos ex aliats,ara enemics, es posaven d'acord).

El règim va tancar fronteres pelsescuts humans i va convidar a

sortir als que ja hi eren. A més,han estat criticats i insultats perpart de la premsa espanyolafins i tot, per alguns companysbrigadistes. Un panorama negrecom el petroli.

El passat dia 8 de març, les tresCaravanes EPI, com a col•lectiu,van decidir marxar del país. Dels350 'escuts internacionals queestaven a l'Iraq fa un parell desetmanes, ja només en queden

Sergi PicazoComissió de premsa de la Caravana

d'Escuts pel Poble Iraquià (EPI)

uns 30: la majoria han deciditsortir o han estat "convidats a

marxar". Els companys catalans,madrilenys, argentins i balearsd'EPI han arribat 'cremats' iesgotats després de quasi un

mes lluitant per la pau a l'Iraq.

Però: es tracta d'una nova derrota? Una nova decepció?

Potser sí. Però com deia AntonioGramsci "hem de transformar elpessimisme de la intel•ligènciaper l'optimisme de la voluntat". Ila voluntat dels companys quetornen és la de continuar lluitantara i aquí. "Aquesta guerra no

pot començar", repeteixen totjust arribar a Barcelona desprésd'haver viscut intensos dies a

l'ull de l'huracà.

A més, la resposta de la societatcivil internacional amb la seva

presència 'in situ' com a escutshumans marca l'inici d'un altretemps. Ja no poden decidir res

sense el poble.


CONFLICTES OBERTS: Chiapas

Chiapas: quan només queda la dignitat

L'aixecannent armat del grup guerriller Ejército Zapatista deLiberación Nacional en representació dels pobles indígenes deChiapas va ser, i és, una resposta(I'única que seria escoltada) a laviolència de l'estat, a la humiliaciói la fam; a la mort, en definitiva.És difícil entendre la lluita armadasi no som conscients de la críticasituació del continent.

Substancialment, les polítiqueseconòmiques de les potènciesimperialistes fins a la primera meitat del segle XX, consistien en

invertir per tal que els països colonials i dependents, subministressin matèries primeres barates a lesmetròpolis. Les grans inversions es

canalitzaven en base a complementar les necessitats de la producció capitalista als països inversors. Així, sorgeix una estretaaliança entre l'oligarquia terratinent mexicana i els governs imperialistes, que fa desaparèixer lesrelacions de producció existents alcamp fins aleshores, és a dir, laconvivència dels grans latifundisamb minifundis de subsistènciadels camperols.

Ser indígena, a més de camperol,equival a no ser respectat com a

persona

A partir de mitjans del s.XX, s'accentua la dependència al mercatmundial i s'emprèn el conegutcamí del deute extern, de formacreixent. El principal beneficiatserà els EEUU que recolzarà lesseves polítiques econòmiques ambmesures politicomilitars. La inestabilitat social i política a Mèxic ésextrema, i es torna insuportableen el cas dels camperols indígenes, un collectiu on a l'explotaciós'hi suma la marginació i l'eliminació de cultures tradicionals.

La primera revolució del sXX(1910-1919)Davant tot això, Zapata s'aixecaen armes com un camperol mésreivindicant allò que els pertany:les terres que treballaven en nom

de les famílies oligarques terratinents. Zapata es converteix en un

símbol a Mèxic i arreu d'AmèricaLlatina. Ha estat sempre la figurarevolucionària popular perexcel•ència. Però Zapata no era un

revolucionari. I això és precisament el que el va convertir en un

símbol: pels camperols, era algúcom ells.

El cas de Mèxic pot semblar excepcional degut a aquesta revolució ipodem pensar, a primer cop d'ull,que va alterar els processos ques'havien produït fins llavors. Peròdesprés de la revolució s'inicia un

procés d'institucionalització d'aquesta. Un procés tan estrany com

particular, ja que la classe política

s'apropia de la revolució i en nom

seu inicia un camí que acabarà perdesmantellar qualsevol avenç fruitde la mateixa revolució. El governes fa amb el poder sindical, pactaamb EEUU (perquè aquest paíscontinués expoliant el petrolimexicà) i es crea el Partit NacionalRevolucionari (1928), més tardPartit Revolucionari Institucional(1949).

La situació esdevé especialmentdura a

Chia

pas,l'estatmés po

bre deMèxic ieminen

ment a

grícola.Allà, laterraestà en

mans decomptades famílies latifundistes per les qualstreballa bona part de la poblacióindígena, immensament majoritària, i les condicions de vida de laqual són insuportables. Les polítiques estatals i federals no nomésmarginen als pobles indígenes(com els Tzotzil, Tzeltal, Chol,Tojolabal, entre d'altres) i llurs cultures, sinó que els reprimeix ambmesures econòmiques: denegantl'accés a la terra, espoliant petitespropietats, posant traves a lasupervivència i flirtejant amb ideesgenocides fins arribar a l'eliminació física. Ser indígena, a més decamperol, equival a no ser respectat com a persona.

Una nova esperançaDavant d'aquest encoratjador"statu quo", la matinada de ll degener de 1994 milers de camperols indígenes, guerrillers del'Exèrcit Zapatista d'AlliberacióNacional (EZLN), van sortir de laSelva Lacandona, una espessaregió de Chiapas, per ocupar militarment i de forma sincronitzadales capitals municipals limítrofes a

la selva i diversos poblats de laregió. La data no era gratuïta:aquell dia entrava en vigor elTractat de Lliure Comerç (TLC)entre EEUU, Mèxic i Canadà.L'oportunitat del moment i elsmètodes emprats van donar un

ressò que ni els mateixos protagonistes s'esperaven. Arreu del mónel crit "iBasta!" ressonava a granvelocitat a través de la fibra òpticai les xarxes cibernètiques.La resposta oficial fou un bombardeig aeri de tota la zona, obliganta l'èxode a milers de camperols,acompanyat d'un atac terrestre.L'EZLN es va replegar a zones pocpoblades i frondoses, on la matei

David Masllorens i Anna GonzàlezFora de Quadre

Col.laboració: Ifiaki Garcia, Comitè de Solidaritat amb la Rebel.lió Zapatista

xa selva oferia un escut natural a

la guerrilla. Però el govern va

haver de fer un canvi d'estratègiaper diverses raons. Primerament,la forta resistència estratègicomilitar (que intuïa que no seria un

enfrontament breu), el fet que s'aproximaven comicis estatals, lesaccions armades de solidaritat en

altres estats de Mèxic i, finalment,les cor-rents de simpatia populardins i fora del país - gràcies alressó me-diàtic dels fets-.

dialogar amb l'EZLN,San Cristóbal (molt mal vist alVaticà per les seves simpaties ambels indígenes). Amb tot això, s'iniciaren deu dies de negociacions depau, que davant de 300 periodistes de tot el món, tractarien les 34demandes de l'EZLN. Aquestes, a

més de temes com la salut, vivenda, situació de la dona, educació,informació independent i llibertatdels presos polítics, es plantejaventres qüestions de fons: el repartiment de terres, el respecte alsdrets, la cultura i les formes d'autogovern indígenes, i la realitzaciód'eleccions lliures i democràtiques.El 23 de març s'aturaren les negociacions degut a l'assassinat del

candidat presidencial del PRI, LuísColosio.

Es va ces

sar el ministre d'interior i exgovernador deChiapas,s'acceptàun alto alfoc unilateral del'exèrcit is'anomenàun interlocutor per

el bisbe de

Encara no hi ha hagut reformesconcretes i palpables

Fins avui dia, s'han aconseguitpoques reformes. Però fins elmoment no hi ha hagut rennodelacions concretes i palpables. Hi hauna relativa calma entre l'exèrcit il'EZLN, amb incursions aïllades,però l'exèrcit actua amb llibertat iimpunitat contra la població civil.Els darrers anys, Chiapas ha estatl'escenari de trobades internacionals de recolzament a la causa

indígena, causes a les quals l'EZLNs'ha adherit a través del seu portaveu més popular: elSubcomandante Marcos. Aquestintrigant personatge, de qui ningúconeix la identitat, és el cap visibledels òrgans de decisió de la guerrilla i ha sabut transmetre el sentiment i la raó de la lluita indígena ila seva visió del sistema queregeix el món, seduint a milers depersones amb els seus escrits i

comunicats.

Fou també qui encapçalà la cone

guda Marxa per la Llibertat i laDignitat dels Pobles Indígenes,juntament amb un nombre important de destacats membres del'EZLN. Aquesta marxa va ser una

caminada pacífica des de la SelvaLacandona, amb Mèxic D.F. com a

destí. Centenars de camperols s'hianaven afegint pel camí. La intenció era entrevistar-se amb el president Fox i presentar una sèrie dereclamacions i propostes alcongrés, després que tot el procéshagués estat en punt mort durantuna llarga temporada. Es va asso

lir amb èxit aquest propòsit, aixícom també revitalitzar el moviment en el pla intern i en l'internacional.

No s'han rendit, que continuenferms en la seva resistència ique són una força que no pot serignorada

Finalment, no ha de passar desapercebuda l'actitud passiva i, una

vegada més, gens digna i de doblemoral de la ComunitatInternacional i l'ONU. La lliçó queens ha arribat de Chiapas, una lliçóque parla de justícia i dignitat, no

ha estat escoltada per aquells que,

de moment, tenen la capacitat defer que canviï alguna cosa.

Els últims esdevenimentsLa primera conseqüència de laMarxa per la Dignitat fou l'aprovació de l'actual Llei Indígena perpart del govern. La llei va suposarla frustració de les esperances demilions de persones tant a Mèxiccom a la resta del món: la frustració de molts dels esforços per

aconseguir una pau justa i digna.Just després de l'aprovació d'aquesta llei, l'EZLN es declarà en

silenci i va trencar tots els contactes amb el govern, entenent que elfet suposava una burla als poblesindígenes i a tota la societat civilnacional, ja que ignorava la partsubstancial dels Acords de SanAndrés firmats entre l'EZLN i elgovern de Mèxic el febrer de 1996.Els zapatistes no han reconegut elComissionat per al Diàleg de l'actual govern de Fox i han manifestat, una vegada més, que no hihaurà pau si no és amb justícia idignitat.

Durant aquest temps, el governmexicà està realitzant desplaçaments forçats de les comunitatsindígenes a l'àrea "Montes Azules".El gener de 2003, prop de trentamil indígenes zapatistes varen

caminar per San Cristóbal de lasCasas, Chiapas, afirmant quesegueixen allà, que no s'han ren

dit, que continuen ferms en la seva

resistència i que són una força queno pot ser ignorada.


toiú CULTURA DE LA PAU

Consulta contra la guerra Plataforma Consulta Contra la Guerra

Presentem una iniciativa de democràcia participativa que aprofundeix en una Cultura de la Pau. A mesura que anem trencant amb la lògica de vencedors i vençuts i es construeix un diàleg comú estem més aprop d'una pau veritable.

Què pretén la Consulta contrala guerra?

Sabem que els governs mai no

demanaran a la població la seva

opinió sobre decisions com lad'engegar o participar en una

guerra. És per això que cridem a

un procés d'auto-organitzaciósocial per fer possible aquestaconsulta, que pretén crear un

espai per l'opinió, per la informació, pel debat, per l'acció.

Volem expressar, a través d'unprocés de democràcia participativa autogestionat, que no ens

representen quan volen canviarsang per petroli. Que no és elmón dels militars i dels banquersel que volem. Que si el món de laglobalització capitalista, el de lesmultinacionals, el dels governscomprats per la indústria delpetroli i la guerra, si aquest mónnecessita espoliar les reserves

d'energia per a viure, si necessiten destruir els recursos del planeta, si necessiten esclavitzar lapoblació, a aquest món i a

aquests governs, els haurem dedir que prescindirem d'ells.

Què és la Consulta contra laGuerra?

Es presenta com una acció unitària convocada pel movimentsocial contra la guerra a nivellinternacional, per a mantenir lapressió contra els governs i elsinteressos internacionals quel'estan impulsant. És un instrument perquè l'opinió social, clarament expressada en les manifestacions del dia 15 de febrer en

tot el món, segueixi comptant enles decisions dels fòrums internacionals i en les decisions delsgoverns.

La Consulta és també un instrument perquè la ciutadaniaexpressi la seva voluntat des deles localitats, des dels seus

espais vitals d'activitat, centres

de treball, d'estudi, d'oci, desdels barris i des dels carrers. Ésun instrument per a la construcció de teixit social contra la guerra, per a l'acció coordinada, ésen definitiva un exercici dedemocràcia, l'única democràciapossible, la democràcia exercidaper i amb la ciutadania.

Com ho farem?

La preparació, l'organització i lamobilització en la Consulta, pretenen ser un procés ampli, obert,

integrador i descentralitzat.Ampli perquè pretén la participació de totes i tots, sense importar ofici, color, creença religiosa,llengua o cultura.

Obert perquè qualsevol personapot participar en tots els àmbitsdel treball i decisió, pot organitzar la consulta en la seva localitat en la seva escola, en la seva

classe, en el seu treball, etc..

Integrador perquè pretén l'aproximació entorn d'una acciócomuna, com eix d'altra multitudd'accions a desenvolupar.

Descentralitzat perquè pretén lamàxima autonomia a les regions,en localitats i en les persones per

a organitzar la consulta, respectant únicament les preguntescomunes i alguns aspectes demetodologia.

La consulta s'organitzarà des deles localitats com espai articulador del procés, des d'espaisassamblearis en la presa de decisions i des d'una filosofia de funcionament basada en la descentralització, l'horitzontalitat, l'autonomia i la voluntat de coordinació, s'haurà d'evitar que capgrup o xarxa pugui instrumentalitzar, protagonitzar o manipularels espais que es creen.

Dates

La consulta tindrà lloc entre eldijous 27 de març i el diumenge30 de març. Cada localitat decidirà si la fa durant un, dos, treso quatre dies. Es dóna aquestmarge de quatre dies (dos feiners, i un cap de setmana) perfacilitar la participació tant alsllocs de treball com al carrer. Elprocés serà obert fins al 13 demaig, per a totes aquelles localitats que no s'hagin pogut organitzar abans.

Àmbit

La consulta pretén ser internacional, 1'1 de març es va presentar la proposta a Londres i algunspaïsos com Itàlia hi estan moltinteressats. Nosaltres volemgarantir que es faci a nivell estatal, on ja hi ha diverses comunitats autònomes organitzant-la.

OrganitzacióCada localitat s'organitzarà com

vulgui. La idea, però, és que lesdiferents associacions, entitats,

urem la çluerracontra

escoles, col.lectius, empreses...de la localitat s'agrupin permunicipis o districtes i que tinguin un referent de contacte icoordinació amb la resta de localitats que organitzin la consulta(la xarxa de localitats de la con

sulta contra la guerra).

Què podem fer les personesque volem muntar la consultaal nostre territori?

- Veure en la web www.consultaguerra.org si ja hi ha persones a

la vostra localitat que estiguinorganitzant la Consulta contra laGuerra.

- Convocar una reunió local tanaviat com sigui possible (tenimpoc temps i cal anar ràpid) ambtotes les persones i entitats quepuguin estar interessades en

participar. Podeu contactar ambla plataforma contra la guerraque probablement s'ha format ala teva localitat i/o amb la xarxa

local que va organitzar la

Consulta social per l'abolició deldeute extern.

- Acreditar-vos a la webwww.consultaguerra.org com a

localitat organitzadora de laConsulta contra la Guerra. Si usplau, informeu-nos breument a

la comissió de difusió del queheu decidit, com penseu organitzar-vos i qui és la persona decontacte (amb e-mail i telèfon).

- Fer difusió de la Consulta con

tra la Guerra a la nostra poblaciói a les del voltant.

- Veure a la web www.consultaguerra.org les propostes de com

organitzar la consulta i els diferents materials de informació idifusió de la Consulta i muntar-lacom ens sembli millor.

La web s'estarà actualitzantconstantment amb els materials i

informacions que ens arribin deles localitats així que recomanem

visitar-la regularment.

Com contactar amb nosaltres i obtenir més informació?

Pàgina web: www.consultaguerra.orgCentre d'informació i materials a Catalunya:Espai Transformadors CJBE-mail: [email protected]. 901 51 52 53Adreça: c/ Ausias Marc, 60 (entre Passeig Sant Joan i Roger deFlor)Horari matí, 11h a 14h (de dilluns a dissabte)Horari tarda: 16h a 22h (de dilluns a divendres) i 16h a 20h(dissabtes)


Desobediència civil i no violència

Què és la desobediència civil

La desobediència civil consisteix en la negació d'un individu o un grupd'individus a acatar una llei concreta o una política del govern perconsiderar-la injusta. És, doncs, un acte il.legal perquè vulnera eldret vigent. És també un acte públic i polític perquè el seu objectiués provocar un canvi en el dret o en la direcció política del govern. I,encara més important, és un acte no violent.

Aquesta no violència és un tret fonamental de la desobediència civilperquè és el que la diferencia d'altres tipus de resistència. De fet, laforma clàssica de negació d'obediència al Dret rep el nom de "dretde resistència". Aquesta nova terminologia, que va usar per primercop el poeta Henry David Thoreau al seu assaig Sobre el deure de ladesobediència civil, vol remarcar el seu caràcter no violent. El canvide "resistència" per "desobediència" vol remarcar un altre factor: eldesobedient accepta i respecta el Dret, només posa en qüestió alguna norma concreta que troba injusta.

La desobediència civil parteix de la premissa que la millor manera deproduir un canvi al Dret o a la línia del govern és la influència en l'opinió pública. Per tant, tot i que hi ha hagut desobediència civil desde que hi ha lleis, és un fenomen que pot arribar al seu màximesplendor en una societat de masses com la nostra.

Justificació de la desobediència civil

No hem de caure en l'error de creure que la desobediència civil ésuna violació justificada de la llei: els actes de desobediència civilpoden ser injustificables, i actes justificats de violació de la llei podenno ser actes de desobediència civil. És fàcil d'entendre si ens fixemen dos exemples que ens proposa M. J. Falcón, estudiosa de la desobediència civil. Una persona que violés les lleis que prediquen laigualtat de tots davant la llei i fes fora els negres dels seu restaurant

estaria fent una acció de desobediència però no estaria justificada.En un altre cas, una persona que conduís a més velocitat de la permesa per la llei per portar un nen en estat greu a l'hospital estariacometent una violació justificada de la llei, però com que no constitueix una protesta no es pot considerar un acte de desobediènciacivil.

No hi ha una regla general, teòrica i a priori per establir si una persona està justificada en les seves accions de desobediència civil.Cada cas s'ha de veure per separat, i fins i tot la mateixa acció potser justificada en uns casos i no ser-ho en altres. Davant d'aquestadificultat, es tendeix a creure que no hi ha justificació, i la defensade l'acció ha de córrer a càrrec del desobedient. Aquesta presumpcióen contra ve del fet que fins i tot el desobedient pensa que les lleissón necessàries i que el compliment d'aquestes és necessari pel bonfuncionament de la comunitat. Per tant, si algú incompleix algunad'aquestes lleis, ha de tenir algun argument de pes per fer-ho.Per tot aixà, és molt important la justificació de la desobediènciacivil, i aquesta acostuma a primar valors morals per sobre dels jurídics. Les tres doctrines principals de justificació de la desobediènciacivil, doncs, estan basades en valors morals.

El IusnaturalismeFonamenta la desobediència civilen una apel.lació a una Ilei superior a la llei positiva. O dit d'unamanera més senzilla: totes leslleis es poden dividir en dostipus. Aquelles que provenen delDret natural, dret que existeix en

tota època i nació i que es basaen la justícia, i que per tant sónd'obligada obediència; i aquellesque provenen del dret positiu,vàlid en un determinat moment

històric i lloc (aquí i ara) i quesón susceptibles de desobediència civil perquè el seu contingutno es basa directament en lajustícia sinó en una convenció.

El relativisme moralAquesta doctrina apel•la a laconsciència individual com a fontde l'obligació moral, i per tant,de la desobediència civil.

L'utilitarismeL'apel.lació, en aquest cas, no

seria a una llei superior ni a laconsciència individual, sinó al bécomú de la col•lectivitat. Allò queestà bé ja no depèn de la cosa en

sí, sinó de la seva utilitat per lacomunitat. La desobediència civilnomés estarà justificada si con

tribueix al bé comú, a la felicitatde la majoria.

TEMA CENTRAL: Desobediència Civil

Redacció

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Mahatma Gandhi, HenryLuter King i Skrates

David Thoreau, Martin

Alguns casos de desobediència civil no violenta alllarg de la història

SÓCRATES

Se cita freqüentment a Sàcratescom el primer exemple conegutde desobediència civil. Sócratescreia fermament en la necessitat

d'acatar les lleis de l'estat queregulen la vida de la comunitat, i

és coneguda la forma com va

decidir morir bevent cicuta perordre d'un tribunal i negant-se a

acceptar l'ajut dels seus amicsque li oferien una possibilitat defugida. Però ell creia que tot iaquesta necessitat d'acatar leslleis, tothom té el dret a desobeiraquelles normes que la seva

consciència considera injustes. I

ho va portar a la pràctica en moltes ocasions. Quan els TrentaTirans, un govern despòtic queva governar Atenes durant bastants anys, van manar a

Sócrates d'anar a buscar a un

altre ciutadà per condemnar-lo a

mort, aquest s'hi va negarposant en perill la seva pròpiavida.

Aquest tipus de conviccions no

eren massa infreqüents a laGrècia antiga, i en tenim exem

ples abundants a la literatura,

com en Lisístrata, la comèdiad'Aristófanes on es narra en claud'humor la negativa de les donesdels atenesos i els espartans a

dormir amb els seus marits men

tre durés la Guerra delPeloponès, o les moltes versionsescrites sobre el mite d'Antígona.

ELS PRIMERS CRISTIANS

No podem deixar de banda elfenomen de desobediència civilque representen els primers cristians. Aquests, tot i obeir nor

malment les lleis de l'innperi i

comportar-se com qualsevolaltre ciutadà, es negaven a aca

tar-les quan entraven en conflicte amb les lleis divines, com en

el cas de rendir culte al Cèsar i

fer-li ofrenes. Això els va portar,en moltes ocasions, a ser perseguits i fins i tot executats. Lahistòria està plena d'aquests primers màrtirs del cristianisme,que van des de Sant Esteve, pocdesprés de la mort de Crist, finsa la implantació del cristianismea tot l'Imperi.

Continua a la pagina següent...



ve de la pàgina anterior.

THOREAU

El cas de Henry David Thoreau,escriptor nord-americà del segleXIX, és important sobretot perquè fou ell el que va inventar elterme desobediència civil. És un

dels precedents de l'objecció fiscal.

Durant la guerra entre EEUU iMèxic per l'annexió de Texas va

negar-se a pagar la part proporcional dels seus impostos que

serviria per finançar el que ellcreia una guerra injusta. Va arri

bar a anar a la presó, i fruit d'aquesta experiència va ser l'escriptura d'un dels assajos sobredesobediència civil més llegits dela història. Fomentà l'oposició no

només a les lleis injustes, sinófins i tot als actes del govern quefossin injustos.

GANDHI

Gandhi és un dels exponentsmés coneguts de la no violència.Les seves campanyes a favordels drets de la comunitat hindúde Natal, a Sudàfrica, i sobretotles que va liderar a lIndia, on es

va manifestar pacíficament en

contra del govern britànic queocupava el país i que va acabaramb la independència el van ferfamós arreu el món. Molt influïtper Tolstoi i les seves idees pacifistes, creà el moviment de sat

yagraha, és a dir, la no cooperació pacífica amb les autoritatsbritàniques i la desobediènciacivil sistemàtica de totes les nor

mes que ataquessin la dignitatdels hindús. El fet de portar elseu pensament fins les últimesconseqüències començant per ellmateix i la seva forma de viure,van fer que adquirís un prestigiimmens que 11 va permetre con

tindre la ràbia de tot un poblehumiliat i mantenir les protestesdins d'un to de no violència.Exemple d'aixà és el fet quetallés d'arrel els enfrontamentsentre hindús i musulmans fentuna vaga de fam.

LA GRAN GUERRA

La terrible carnisseria que va

suposar la primera guerra mun

dial, mai vista fins llavors, va

innpactar fortament la societatanglesa. La quantitat de voluntaris que van enrolar-se a l'Exèrcitbritànic els primers mesos, àvidsd'una aventura que molt difícilment s'allargaria més enllà d'unes setmanes, va disminuir deforma dràstica amb el pas delsmesos i a mida que arribaven lesnotícies del continent i que es

publicaven als diaris les inacabables llistes de morts. La lleva va

passar a ser obligatòria i els càstigs per deserció podien arribar aser condemnats amb la mort. Toti això, tímidament, sobretot desdels ambients universitaris va

anar apareixent una resistència a

acceptar aquella guerra com a

inevitable. Filòsofs com BertrandRussell van alçar la seva veu en

contra de la guerra i van passarper la presó. Els anomenats

Poetes de la Guerra, com

Siegfried Sassoon o RobertGraves, que es va autoexiliar a

Mallorca pel despreci que 11 produïa una societat decantada perla guerra, van ser els encarre

gats de mostrar l'horror de lestrinxeres al seu país i multiplicarels casos de desobediència.

SEGONA GUERRA MUNDIAL

Durant la segona guerra mundialhi va haver bastants casos dedesobediència civil no violentaals països ocupats pels nazis. Undels casos més importants va ser

el dels països escandinaus, on

fins i tot la família reial danesava participar en una acció no vio

lenta per obstruir les accionsnazis contra els jueus. Lesrepressions de 1943, quan laresistència es va militaritzar, vanser brutals. A Noruega, la no

cooperació amb els invasors va

evitar que aquests gaudissind'una administració efectiva. A

Bèlgica, gràcies a una vaga deritme lent dels miners, es va disminuir dràsticament l'arribada decarbó a la indústria bèl•lica alemanya.

L'ALEMANYA DE POSTGUERRA

Abans de l'arribada al poder delpartit Nacionalsocialista trobemalguns models de desobediènciacivil no violenta que duen a

terme associacions de treballadors a Alemanya. L'any 1920,gràcies a una vaga general delstreballadors alemanys s'aconsegueix frenar el cop d'estat queWolfgang Kapp, líder delFreikorps, havia fet a Berlín. Tresanys després, a la regió del Ruhr,els treballadors van emprendreuna sèrie de vagues en contra deles autoritats franceses d'ocupació que havien adoptat una política per desmembrar la indústriaalemanya i imposar indemnitzacions ridícules. La pressió va

interrompre l'exportació decarbó i altres matèries primeresdestinades a la indústria francesa i belga, i tot i que la resistència dels treballadors va acabardecaient, van aconseguir un

canvi en la política dels ocu

pants.

VIETNAM

La guerra del Vietnam va introduir una acció no violenta totalment nova en el panorama de ladesobediència civil: a part delsfactors ètics per oposar-se a laguerra es van començar a usar

arguments legals; la guerra maino havia estat declarada formalment, i a més el reclutamentforçós entrava en contradiccióamb la Constitució perquè no

respectava la llibertat de cons

ciència. El seguiment d'aquestconflicte pels mitjans de comuni

cació (especialment de la televisió) va permetre que la cruesa

de les imatges, que ara arribavaa totes les cases, posés en con

tra de la guerra a bona part de lapoblació. També ho va fer el fetque el nucli de la protesta es

donés a les universitats mésprestigioses del país, on els estu

diants tenien connexions amb elscercles polítics i socials més elevats del país.

MARTIN LUTHER KING

Un dia de 1955, Rose Parks, unacosturera negra, va negar-se a

cedir el seu seient d'autobús a

una dona blanca tal com estipulava la llei. Quan va ser arresta

da es va començar una campanya de boicot als autobusos deMontgomery, Alabama, que va

significar el primer acte massiude desobediència civil a les lleisracials dels EEUU. A partir d'aquí,els moviments es van generalitzar a tot el País. Martin LutherKing va ser un dels líders d'unmoviment no violent que desobeïa les lleis racials de diferentsestats però que no estava en

contradicció amb els fonamentsigualitaris i democràtics de laConstitució, cosa que va permetre que el tribunal Supremaprovés una nova legislació antisegregacionista.

MOVIMENT DELS SENSE TERRA

La crisi econòmica que va devastar el camp brasiler als anys 70va ser l'inici del Moviment delsSense Terra (MST), un moviment

que encara avui té molta força.Milers de camperols que no

tenien terres per cultivar veien

com milions d'hectàrees deterreny fèrtil es morien de fàsticperquè els seus propietaris (elmateix govern o les grans famílies terratinents) no les cultivaven. Després de moltes demandes d'expropiació i d'intents d'abolir les lleis que permetienaquesta injustícia, prop d'unmilió de persones de I'MST(140.000 famílies) van decidirocupar-les i cultivar-les de formacol•lectiva o individual. Formenles seves pròpies comunitatsamb escoles, centres de salut icooperatives per distribuir elsproductes agrícoles. L'objectiude l'ocupació és cridar l'atencióde la societat, mostrar l'existència de terres ocioses i de braçosdisposats a fer-les produir. Ambels anys, han aconseguit quemolts juristes reconeguin lesocupacions com a justes i quefins i tot el Vaticà reclami lareforma agrària.

No totes les respostes no violentes es poden ubicar en el marcde la desobediència civil. N'hi ha que si bé no s'oposen a una

política del govern o a una llei, sí que ho fan a interessos d'al

PROTESTES NO VIOLENTESTé resultats simbòlics i el seu objectiu és des

pertar la consciència de dissidència.- Marxes- Piquets- Reunions- Publicació i distribució de literatura de protesta- Renúncia a honors- Emiciració voluntària

tres agents de la societat -per exemple a empreses transnacionals. S'han pogut identificar cent vint-i-cinc formes d'acció no violenta. Es poden classificar en tres classes:

NO COOPERACIÓ

Pot dificultar el funcionament normal del sistema si és recolzat per una part important de lasocietat.- Vagues- Boicots- No cooperació política

INTERVENCIÓ NO VIOLENTAÉs el repte més directe. Un nombre relativament petit de persones poden provocar un

impacte desproporcionat.- Sentades- Dejunis- Vagues invertides- Invasió no violenta- Govern paral•lel


De la insubmissió a la milia la insubmissió a la guerraEl 20 de febrer de 1989 57 jovesde l'Estat espanyol es declareninsubmisos tant al servei militarcom a la prestació social substitutòria (PSS) compareixent com

tals davant dels jutges militars.L'abril del mateix any es presenten a l'Àrea de Joventut i Esportsde l'Ajuntament de Barcelona elsdos primers insubmisos a la PSS.Aquestes dues accions consti

tueixen l'inici d'una estratègia dedesobediència civil destinada a

pressionar el govern espanyolperquè derogui les lleis quemantenen el sistema de lleves.Des de llavors el moviment d'objectors insubmisos aconsegueixgenerar un escenari de conflicte i

sostenir-lo: aproximadamentcada dos mesos s'aniran succeintpresentacions de noves tongadesd'insubmisos i començaran a

produir-se judicis militars i civils,força dels quals acabaran ambcondemnes de presó. Tot un con

junt d'activitats seran llavorsdestinades a desenvolupar elprocés de mobilització. Perexemple, la Plataformad'Objectors i Objectores per laInsubmissió, en tant que òrgande coordinació de l'estratègia dedesobediència civil, encapçalà ladifusió d'un manifest contra elservei militar que aglutinà granquantitat d'organitzacions, institucions polítiques i persones a

títol individual. La difusió d'a

quest manifest es dugué a terme

entre l'octubre de 1989 i elfebrer de 1990 i acabà amb un

concert de suport a la insubmissió celebrat al Palau Municipald'Esports de Barcelona, el 9 defebrer de 1990, concert quereuní unes 9.000 persones a mésd'aconseguir una gran quantitatd'adhesions d'entitats. Aquestesaccions mostren que la majorpart de la ciutadania entenia iavalava la posició dels insubmisos, de la mateixa manera queara dóna suport a aturar elprocés bèl•lic.

Avui pot dir-se que el movimentd'objectors insubnnisos ja no

existeix perquè ha mort d'èxit.Efectivament, des de 1986 lalluita antimilitarista aconseguíguanys ben perceptibles: dificultà enormement la legislaciósobre objecció de consciènciadesenvolupada des de 1984;dugué el pes del qüestionamentdel reclutament forçós, queincrementà exponencialment elnombre d'objectors "legals"(aquells que admetien realitzaruna prestació alternativa al servei militar) en reduir els costos

de l'objecció; la seva pressiómobilitzadora explica en bonapart que d'ençà 1989 tots elspartits polítics concurrents a leseleccions generals efectuessinuna bateria de propostes a la


Xavier GodàsProfessor de sociologia a la UB i insubmís

Escombrada antimilitarista al carrer Rius 1 Taulet després de la desfilada miltar deBarcelona del 27 de maig del 2000

baixa de la durada del serveimilitar i que a partir de 1993solament el Partit Popular i elPartit Socialista Obrer Espanyolmantinguessin posicions relativament favorables al sosteniment del servei militar, posicionsque es deixaren de mantenir

amb la decisió governamental de1997 d'anar cap a un model professional de forces armades. A

partir d'aquesta data, però, elmoviment d'objectors insubmisos davalla en la capacitat demobilització que havia ostentat

durant aproximadament una

dècada. La fi del reclutamentexplica en part l'esmorteImentdel moviment. El problema defons, però, és que els objectorsinsubmisos no veieren en ladesaparició del servei militar unavictòria de la qual sentir-se especialment satisfets: la insubmissió

expressava fonamentalment unaprotesta contra el conjunt del'ordre social més que un simplerebuig al servei militar. Aquest ésel seu llegat. Vull dir que actualment gaudim d'un potentíssimmoviment per la pau fonamentaten posicions antimilitaristes quees nodreix en part de l'experiència dels insubmisos. Recordeml'ideal antimilitarista: la desaparició de l'exèrcit en tant que ins

titució vinculada a funcions decontrol social en benefici delpoder polític de l'estat, tant en

un àmbit interior com geoestratègic, i al manteniment de lesdesigualtats socials derivades dela lògica estructural del sistemacapitalista. No us sembla que,tenint en compte els darrersesdeveniments, tal ideal pren denou volada?

D'una guerra a una altra:les raons de la insubmissióVaig començar a sentir a parlarde la insubmissió durant la primera Guerra del Golf. Corrientemps difícils en aquells anys:una esquerra desconcertadadesprés de la caiguda del mur,

l'optimisme neoliberal i el NouOrdre Mundial de Bush pare, en

uns anys on paraules com globalització i antiglobalització encara

no eren d'ús corrent, n'eren elprincipal signe.

Llavors, a més, no comptàvemamb la inestimable ajudad'Alemanya i França en la lluitacontra la guerra, com tampocseguíem apassionadament elsdebats del Consell de Seguretatde l'ONU ni semblava que eltema podia decantar noves

majories electorals; ja d'entradatot estava dat i beneït.

Per dir-ho telegràficament: estàvem més sols. Tanmateix, es va

endegar un formidable movi

ment de protesta i resistènciacontra una guerra claramentinjusta. I és que la gent, l'esquerra orgànica, en moments críticssempre té aquesta capacitat desorprendre davant el desert d'alternatives de l'esquerra política.

Deia, però, que en aquellsmoments vaig començar a sentira parlar de la insubmissió. Jo i

molts d'altres. La raó és senzilla:sense comptar amb les complexitats del debat sobre la resolució A o el memoràndum B, lesalternatives eren poques. Sí, lagent sortia al carrer, però una

pregunta sense resposta sempreestava present. Com s'atura una

guerra? Només amb mobilitzacions?

Els activistes del moviment res

poníem molt ràpidament: ambuna vaga general europea contrala guerra. Però, quan hi reflexionàvem, vèiem la buidor d'a

questa resposta. Massa vegades,des de la Primera GuerraMundial, els diferents movimentscontra les guerres havien propugnat la vaga general com a

solució màgica. I massa vegadestambé s'havia vist com no arri

bava mai la tan anunciada vagageneral. Com podíem esperar enaquells moments que això fosuna alternativa real més enllà dela retòrica buida de contingut?Enmig d'aquest silenci ràpidament començaren a destacar elsinsubmisos.

Ells, sense gaires escarafalls,anaven ordint accions concretes,potser no organitzaven mobilitzacions de masses, però feienpropostes plenes de sentit:

davant la guerra s'havien d'aturar els centres de reclutament, i

molts foren aturats; davant laguerra s'havia de donar cobertura als desertors i ells els en

donaven. Era un moviment teixit

Xavier DomènechInsubmís

des de compromisos personals,compromisos que portaren moltsinsubmisos a la presó, però queaconseguiren situar un debatpúblic més enllà de retòriquesgenèriques i forçar el canvi delleis que semblaven inamovibles.Tranquils i segurs de les seves

certeses, d'unes raons que no

donava ni treia un Consell deSeguretat, o uns estats quehavien propugnat guerres, o uns

partits que no dubtaren a portargent innocent a matar altresinnocents, construïren alternatives concretes i així convertirenen integral l'alternativa a la guerra.

Els vaig conèixer llavors i tambéllavors jo, com molts altres en

aquell moment, com molts altresara que poden aprendre d'aquellmoviment, vaig decidir seguir elcamí de la insubmissió.


REVOLTAQUOTIDIANA

Els Centres d'Internamentd'EstrangersEls Centres d'Internannentd'Estrangers són llocs on podenser tancades durant un màximde 40 dies persones estrangeresamb un procediment d'expulsióen tràmit. El motiu de la seva

privació de llibertat no és pas

haver comès un delicte, sinódiverses infraccions de la lleid'estrangeria, com ara haverentrat, restat o treballat en territori espanyol sense el permísadministratiu necessari per ferho.

S'ha de remarcar elcaràcter administratiu de la infracció pertal de valorar la gravetat d'aquest internament. Podemcomparar-ho, perexemple, amb laconducció sense

permís de conduir ode circulació d'unconductor que hofaci amb cura i senseposar en perill a

ningú; tindrà una

multa, però no el tancaranenlloc. El que passa, doncs, ésque difícilment a un conductorprudent li demanaran els seus

papers. El contrari del que passaamb els estrangers que tenendeterminat aspecte d'ésser originaris de països pobres, als qualsla policia acostuma a demanarels seus papers, amb el coneixement que la legislació d'estrangeria vigent és molt restrictiva a

l'hora de donar permisos de treball i residència i, conseqüentment, és molt fàcil que no elstinguin.

Carmela San MartínSOS Racisme-Catalunya

seu color de pell. Un estrangerblanc (nord-americà, europeu,australià) pot estar en la mateixa situació de romandre sense

permís de residència, però ésmés difícil que li demanin elspapers. A més a més, la imatged'un policia amb una persona depell obscura, encara que siguiper demanar-li els papers,fomenta la vinculació entreimmigració i delinqüència.

Per tots aquests motius i d'al

DESPUES DE APLERtOS REVARON A COMISA

No cal dir que la selecció de lespersones a qui es demana laseva documentació segueix, defet, criteris racistes basats en el

tres, SOS Racisme-Catalunyalluitat sempre contra la llei d'estrangeria en general, i contra l'existència de centres d'internament d'estrangers en particular,portant a terme una campanyaen aquest sentit. S'ha d'afegirque aquests centres sóndependències policials que no

compleixen les condicions mínimes exigibles per respectar ladignitat humana, màxim quan es

tracta de persones que no hancomès cap delicte. En el cas deBarcelona, el Centred'Internament d'estrangers de laVerneda es troba al soterranid'un quarter de la policia nacional, i les persones internadesromanen sempre amb llum artificial.

ha

PLATAFORMAART CONTRA LA GUERRA

¡Viva la guerra!

Sembla que els preparatius per a

la campanya a l'Iraq toquen a la fi.En algun complex ultrasecret delsEstats Units els magnats de lesindústries d'armament i del petro

ultimen els darrers detallsestratègics per a la bona marxa deles seves inversions, abans, duranti després de la guerra, sempresota la mirada del seu soci méseminent, el "líder del món lliure",com l'anomenen a moltes pellícules. Els seus xicots -formats en

l'art de matar i torturar a

l'Afganistan i al camp de concen

tració de Guantànanno- ja són alGolf Pèrsic amb totes les eines queels calen per a fer-hi una feina benfeta. A l'espera de les ordres queacompliran devotament en nom dela Democràcia i la Pax americanas'escarrassen a donar els darrerstocs i, sadollats de creativitat, s'apliquen a guarnir amb graciososrètols els caps dels míssils i elmorro dels avions. N'hi fan de tottipus i en correspondència directaamb els coeficients d'escassaintel.ligència que se solen trobar ala milícia; van des del senzill"Saddann, que et folli un peix", finsal conegut i cínic, "La justicia cau

pel seu propi pes", retolat damuntd'una bomba escapça margaridesde dues tones amb capacitat deconvertir en "xapapote" qualsevolmatèria (especialment la humana)en un diàmetre de mig kilànnetre ifins a 80 centímetres d'alçada -

just per sota dels genitals d'unenemic adult;i és que hi ha coses

que no s'han de tocar ni en cas deguerra, tot i que en dubtem en

escoltar el que alguns diuen a

l'ONU i al Parlament espanyol-. Pertal que els nois no es relaxin en

excés, els capellans castrenses deles distintes confessions els incentiven amb els arguments mésespirituals: "fes-ho bé, que peraixò et paguem, o et substituiremper un company que mati millorque tu". Naturalment, una festorra

Pep AgutArtista plàstic

d'aquest calibre -diuen que latraca inicial durarà 72 hores- no es

podria fer sense el suport moral il'ajut desinteressat de païsosamics comandats per presidentsíntims amics. És el cas de l'Estatespanyol i d'en José María Aznar,President del Govern i cabdill d'unpartit d'una molt particular tradiciódemòcrata, gent pacífica a qui no

els agrada cridar, amants de camises noves i bronzejats de cara alsol. Com no podia ser d'altramanera, al crit d'auxili del líder dela mega-potència hi va respondre,sol.lícit, el de la pre-potència, ambla seva veueta d'urogall ibèric. Idesprés d'una gloriosa jornadaparlamentària en la qual els seus

el van aclamar aplaudint a rabiar,dempeus, i fent gala d'una totalunitat de destí per a proclamar uniViva la guerra! que ens farà suar

moltes nits. Barra oberta, doncs,perquè el president Mam-Bushvagi a la guerra. Fins i tot disposarà del Príncipe Felipe (el portaavions bregat a la guerra delPerejil), al qual els estrategues delPentàgon destinaran a la reraguarda per a protegir-lo millor, no foscas que algun etarra infiltrat a AlQaeda i allistat a l'exèrcit iraquiàprovés d'enfonsar-lo en el queseria una clara acció terroristainternacional. Un detall d'amic, jaque aquest vaixell és avui per avuila joia del nostre exèrcit, si més no

des que Shroeder -aquest alemanyot acuseta- ens va fer saberque aquell tanc tan xulo que van

treure a passejar el "día de lasFuerzas Armadas" és de lloguer.De tota manera, sort que no ésnostre, perquè en fariem un malús. Tenim tota la raó els ciutadansque el 15-F vam sortir al carrer a

dir prou; i encara que aquí en femuna mica de befa perquè l'angoixano ens ofegui, el cert és que totplegat fa venir ganes de vomitar.Ja em disculparan, doncs, que hodeixi aquí.

Fundació Futur

41.1.1o1 3 Nitrld V.112)

etifJUSIif.ar».1111

Gamilaso

CaraT, 114

7ftitenibi<fiL°

Cateringrestauracióamb vator

afegit

Ilisetchlabssal

•Ther9sr 93 3021927 FiAvi,Qfunel•clatutur.org w~.fundieloNtur.org

L'ESPAI DE MEDIACIÓCentre de Resolució de Conflictes

Diputació, 296 lr

08009 Barcelona

Tel. 93 301 15 96 • 93 317 24 72

Fax 93 4 1 2 45 06

[email protected]

Si voleu anunciar-vosaquí truqueu al

93 315 00 65

[email protected]

Diari de la Pau Setmana del 14 al 20 de març 2003 1 1

De la bomba del Mainea la "Rormula de la Vall de Mohawk"

Va ser el potentat Hears qui vapromoure la bomba del Maineper forçar la intervenció americana a Cuba. Fou Rockefeller quiva alimentar la guerra del Chacoa Paraguai. Thatcher va encetarla guerra de les Malvines perpassar per l'adreçador lesvagues mineres i Videla li va res

pondre per acabar d'ofegar un

poble argentí torturat i desaparegut. I Colloni afirma que fouItzebegovic qui ordenà dinamitarel mercat de Sarajevo per forçarels bombardejos de l'OTAN alsBalcans. En fí: la matança roma

nesa de Timisoara mai va existir(la revolta sí, és clar) i, segonsGarcía-Valdecasas, la policia maiva assaltar la Kasa de laMuntanya, encara que els jutjatsacusin de robatori els agentspolicíacs. Més proper en el tempsi l'espai: l'Estat tanca impunement l'únic diari en èuscar("Egunkaria") i el ministre

d'Interior es permet el luxe de

dir que és una operació "endefensa de la cultura basca".

Així estan les coses. Quinze diesabans del seu assassinat, l'assessor militar de J.F. Kennedy va

suggerir bombardejar Florida perprovocar l'invasió a Cuba.

Una planificada campanya depremsa va canviar les pistoles per les mentides

I el 1991, des d'algun despatxoficial, es decidia que un cor

morà petroliejat pel buc ExxonValdez serviria per il•lustrar laguerra del Golf, la primera guerra televisada. Ja ho va dirMadelaine Albraight: "la CNN ésel setze membre del Consell deSeguretat". És el cinisme assassíde la intel•ligència militar."Donarem un gir de 360° graus a

la situació del país" va afirmar elgeneral guatemalenc després delcop d'Estat. I el gir va consistir

Philip Stanton és un artista multidisciplinar dels EEUU que treballai viu a Barcelona. La seva obra engloba diversos camps de la comu

nicació visual.

en 200.000 morts i un milió dedesplaçats.

La guerra sempre funciona així.El 25 de maig de 1969, el ministre d'Exteriors d'Honduresassenyalà la crema dentalColgate salvadorenya "com factor d'augment de les càries entre

els nens hondurenys". No és capbroma 2. L'endemà, el sotssecretari d'Integració Econòmica d'ElSalvador li responia adduint que"la brillantina Glostora, de fabricació hondurenya, produeixcaspa". S'inicià una escalada detensió, agreujada per l'enfrontament futbolístic de sengles països a la tanda eliminatòria delsmundials de 1970.

Sempre és el poble qui posaels morts.

L'empresa ianqui que distribuïala brillantina Glostora va regalar,enmig de les declaracions despectives d'odi atàvic de les res

pectives premses nacionals, un

adhesiu per als cotxes:

"Hondurerio toma un leño, mataun salvadorerio". Finalment, ElSalvador va envair Hondures i

esclatà la guerra, que va acabarcom acaben totes les guerres:guanyaren els militars de tots

dos bàndols i van perdre lesmajories pobres salvadorenyes i

hondurenyes. Perquè sempre ésel poble qui posa els morts.

De Goebbels a LippmanEl paradigma de Goebbels de lamentida repetida mil cops és un

tòpic recorrent, però no l'únic.Perquè van ser els demòcratesliberals nord-americans,encapçalats pel degà dels periodistes Walter Lippman, els quivan configurar la pròspera indústria de les relacions públiques delcapitalisme i la propaganda deguerra que ara ens ofega.

Wodrow Wilson fou escollit president dels EEUU el 1916 amb un

programa electoral sota el lema"Pau sense victòria, en un climasocial extremament pacifista i

contrari a intervenir a la I GuerraMundial. Wilson, compromésamb el repartiment imperial delmón, creà la Comissió Creel depropaganda governamental i en

escassos sis mesos, vía mediàtica, va convertir la societat nordamericana en histèricamentbel•licista. Amb el temps, les fórmules de control social del pensament es van perfeccionar i lapatronal ianqui va descobrir un

dia del 1937 a Johnstown "la fermula de la vall de Mohawk". La

David FernàndezAteneu La Torna.

vaga general a l'acer era indoblegable i els pistolers a sou delcapital no podien amb lesdemandes sindicals: una planificada campanya de premsa va

canviar les pistoles per les men

tides i, en escassos dies, va

aconseguir ofegar la vaga i reo

brir les fàbriques.

Des d'aleshores -és a dir, des desempre- i fins avui (amb l'avançtecnològic propi de la cibernètica, la informàtica i l'era de lacomunicació) tot segueix igualen l'ànnbit de les mentidesmediàtiques que engreixen elscanons de guerra. El darrer"informe Blair"?: copiat d'un tre

ball universitari fet el 1990.! Elministeri de propaganda britànicja ho havia deixat per escrit el1915: "cal dirigir el pensamentde la majoria de la població".

Cal deixar-ho ben clar: EEUU sónel primer productor d'armes dedestrucció massiva i té més relació constatada amb Bin Laden lanissaga Bush que tota la famíliade Saddam Hussein. En allò referent a l'incompliment flagrant deresolucions i recomanacions del'ONU, qui més les incompleix -

batent rècords- són Israel,Turquia i Marroc, socis geoestratègics dels Estats Units. I no

passa res. Mai passa res.

Ens cal, més que mai, autodefensa i insubmissió informativa. Fins que ens deixin en

pau.

Jose Maria Valverde sempredeia: "Nou ordre Mundial? És elvell desordre de sempre...". I

mai una guerra de setge i

saqueig ha estat tan obscenament cínica; amb subvencionstan anunciades pels mèdia afinsa les tesis del Poder; amb menti

des preprogramades pelDepartament d'Estat declaradestan sincerament; i amb el repartiment del botí de guerra explicitat tan diàfanennent. Són les gràcies de l'imperi: prohibit robar i

assassinar, que el poder no

admet competència.

Ens cal, més que mai, autodefensa i insubmissió informativa.Fins que en deixin en pau.Perquè el risc és acabar creientque Gernika la van cremar elsrojos.

1 Collon, Michael: "El juego de la mentira. Las grandes potencias, Yugoslavia, laOtan y las próximas guerras", HiruArgitaletxea, Hondarribia, 2000

2 Dalton, Roque: "Historias del país dePulgarcito", UCA, El Salvador, 1998


MITJANS DE COMUNICACIÓ

El que diuen que ningú diu

Acompanyen la paraula 'guerra'sempre amb l'adjectiu 'imminent', i ho fan des dels seus llocsprivilegiats i des dels mitjans decomunicació. Els mateixos mitjans que no diuen que el conflicte al Pròxim Orient donarà lloc a

nous desplaçaments de palestins, que no repeteixen fins a

l'esgotament que Corea del Nordsegueix realçant el seu programanuclear, que silencien que elrègim yemenita utilitza la crisiper reforçar el seu autoritarisme.Ningú diu res de tot això però,no obstant, una esquerda s'obreentre aquesta selva d'ignorànciaforçada: la informació virtualitzada, aquella que es fa cadascúper ell mateix. Internet s'estàpoblant d'individus que parlen decoses sobre les que els mitjanstradicionals no poden dir res. Lesxarxes socials es creen i recreenconstantment a Internet. Elles i

aquesta nova tecnologia són lesresponsables, en gran mesura,de la resposta ciutadana quecomença a oposar-se a la guerraa Iraq, del renaixement de laparticipació.

Mentre l'escenari polític segueixen mans d'una comunicació i

participació vertebrada a partirde l'autoritarisme i la jerarquia,amb els nous mitjans tenim leseines per canalitzar la "nova

energia", aquella que caminava

entre els milions de manifestantsdel passat 15 de febrer.

Que el petroli és la causa per laque maten, això ja ningú hodubta; però les estratègies delgovern de Bush i els seus amics

ja s'encarregaran de carregar designificat "bíblic" les seves

matances. Apareixeran imatgesde soldats iraquians bruts i ambcara d'odi, matant d'un tret a lanuca a un pobre jove soldatamericà, servidor de la pàtria i

de la pau mundial. Apareixeranimatges precissísimes de l'últimmodel de míssil americà entrant

suaument per la finestra d'unasuposada fàbrica d'armannentiraquià. S'ennpetitiran els "danyscol•aterals" i es realçarà qualsevol estupidesa que vinculi Irakamb la Al Qaeda o la ETA.

Passarà això, però tot apuntaque passarà també una altracosa, paral•lela però creixent. Elsvaris milions de persones queaquell cap de setmana es van

manifestar contra la guerra pertot el món, no es corresponenamb el nivell d'informació que

ens estan distribuint els mitjansde comunicació tradicionals. Pertant, alguna altra força comunicativa està arribant a la gent.

Mònica RamonedaOCC (Observatori de la Cobertura Informativa de Conflictes), UAB

Disseminada, fragmentada,separada, però informació, malgrat tot. Un potencial increïbleque, amb les eines que tenim, espodria propagar als quatrevents, creixent amb les aportacions de tots aquells a qui elscaigués a les mans, i convertint

se en una base d'informaciósobre el què passa a Iraq. Totauna base de coneixement, deconverses crítiques, horitzontals,fonamentades en una voluntatd'intercanviar abans que imposar.

Tenim agències de notícies que

segueixen els escuts humans a

l'Iraq (http://liberinfo.net), pàgines que obren debats(http://enredando.com/cas/conversemos.html), agendes d'actuacions contra la guerra arreu

del món (http://www.indymedia.org), informació crítica, con

trastada, de fora del discurs polític dominant (http://www.evacon.demon.co.uk/), i tantes

altres aportacions.

Tota la informació està a laxarxa. Desordenada en algunsllocs, gestionada i ja donantfruits en un altre, però el cas ésque està allà, lluitant contra lesimposicions que 11 vénen de dalt,d'aquells que volen mantenir l'status quo de poder, més poder i

estratègies de perpetuïtat depoder.

Ara que encara està percomençar el bombardeig mediàtic que ens ha de girar les ments,i tornar-les a girar, fins a mare

jar-les i arribar marejats a leseleccions; ara hem de començarla caminada cap a fora de l'engany, de les urpes del poderimperial i dels jocs de paraulesdels seus titelles. La xarxa enca

ra no és d'ells.

BO D'AJUTEn / Nam'adhereixo als objectius i lafilosofia del grup FORA DEQUADRE, que amb la seva

aportació i, concretament,amb el Diari de la Pau, contribueix a fomentar l'esperit desolidaritat i antibel•licisme,que és l'únic que pot acabarveritablement amb les guerres.

Adreça:Ciutat:Codi Postal:Telèfon:Aportació de: euros

Compte bancari: 2013 002444 0201007862

Epitafis de guerra

Quan el poemari "War Epitaphes" sortí a la llum pública, en 1919,Europa es començava a despertar del malson que fou la Gran Guerra.En aquesta obra el seu autor, Rudyard Kipling, va dedicar una sèriede breus elegies a un grapat d'éssers imaginaris però patèticamentpossibles (a les trinxeres desaparegué, entre 1914 i 1918, una generació sencera de joves europeus). Les existències i les morts d'aquests personatges anònims (un oficinista gris i un fill únic cridats a

files, un sentinella endormiscat i un recluta covard, entre d'altres)desfilen subtilment per aquestes admirables pàgines. Després demort, Kipling fou sovint acusat d'imperialista i etnocèntric, però permolts prejudicis que hom pugui tenir en contra seva, és difícil no

emocionar-se llegint "The beginner", l'epitafi que dedica a un soldatmort en el seu primer dia en combat. Un noi no gaire diferent del seu

propi fill, caigut a Yprès el 1915, quan acabava d'arribar al front ambun regiment d'infanteria.

D'entre tots els poemes destaca amb llum pròpia el que descriu elspensaments pòstums d'un estadista mort.

Diu així:

"...vaig decidir mentirper tal de complaure al poble.Al capdavall s'ha demostrat la falsedat de les meves paraulesi he de trobar-me cara a cara amb els homes que vaig matar.

Quina mentida hauré d'explicar araper poder fugir de la ira d'aquesta joventut defraudada?".

La guerra d'aleshores era força diferent de l'actual, i encara ho era

més la societat europea: en tornar a casa llicenciats o de permís, elssoldats s'esgarrifaven en descobrir que l'opinió pública, a la rera

Miquel Àngel RamonCooperant a Kosovo.

guarda, era molt més fanàtica i bel.ligerant que ells mateixos, queeren els teòrics guerrers. No és d'estranyar, en conseqüència, que elspolítics demagogs sovint "mentissin per tal de complaure al poble",fomentant l'odi xovinista contra l'enemic. Analitzant el comportamentdels arquitectes d'aquell desastre i dels seus epònims d'avui dia, es

pot concloure que el tarannà de tots ells és, en el fons, el mateix, ique tard o d'hora hauran de fer front, com succeeix al protagonistade l'imaginari epitafi, al judici de la història (metafòricament, elmenyspreu dels éssers humans a qui mataren o mataran).

L'armistici arribà un dia de novembre de 1918. La Gran Guerra éstambé coneguda com "Primera Guerra Mundial" (atès que, desprésde 1945, va sorgir la insòlita necessitat d'enumerar-les), i també foubatejada per algun optimista ingenu com "La guerra que acabariaamb totes les guerres". Després d'ella (probablement mentre com

posava els epitafis) Kipling fou anomenat membre de la "ImperialGraves Commission" (Comité Imperial de Tombes de Guerra), una

institució encarregada de recuperar i identificar els cadàvers delsmilers de soldats que romanien soterrats als terrenys fangosos deBèlgica i el Nord de França.

Les despulles del seu fill mai no foren trobades.

FE D'ERRATES

El telèfon del Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal publicat al TemaCentral del no 6 del Diari de la Pau, hauria de ser 93 317 61 77 i no 93 41253 84; aquest últim és el fax.


Una acció a l'institut a favor de la pau

Per aquest proper divendres s'han convocat accions a favor de la pau i en contra de la guerra a tot arreu.S'està debatent a l'ONU la possibilitat d'emetre una nova resolució que autoritzi una acció armada a

l'Iraq. Sindicats, partits, ONGs i algunes Administracions locals i autonòmiques han proposat fer aturades d'entre 5 i 15 minuts en algun moment del dia. Aquestes aturades pretenen recordar al govern delnostre país, i a la societat en general, que la majoria de la població està en contra de la guerra, i que jas'hi ha manifestat explícitament en contra sortint massivament al carrer.

Al nostre institut (IES Maria Aurèlia Capmany) ens hem plantejat de quina manera ens podíem unir aaquestes aturades. Creiem que hem trobat una bona manera de fer-ho i convidem a tothom qui llegeixiaquest diari que s'hi afegeixi. Avui, divendres, a les 12 hores aturarem totes les classes. Durant aquesta estona farem uns minuts de silenci i llegirem uns poemes que semblen estar escrits expressament pera l'ocasió. Després, seguirem amb la feina que haguem de fer fins al final de la classe. Aquests són elsdos poemes que llegirem i comentarem(Ricard Creus, 36 poemes del 36, Editorial Laia, Barcelona, 1978). El primerel llegirem als grups d'ESO i el segon als grups del Batxillerat:

(poema 19) (poema 35)

Vam veure arribar el diaque els nens que jo havia vist jugar al carreramb pistoles de fusta,amb tiradors d'agulla d'estendreo amb espases de llistonsvan abandonar les joguinesi amb armes de foc van marxar al front,les mares espantadesels duien de la màcap a l'estació del Nord o a la de Françacom feia quatre diesels haurien duts a l'escolaben pentinats i amb el berenar a la mà.Vam saber que molts d'aquells noisque jo havia vist jugar pel carrer o per la rierales aigües de l'Ebre se'ls va endur riu avallo van ser silenciats de sobte per algun pacoo van plorar de nit a dins d'una trinxerai van seguir camí sense esma

fins a fugir esborrats del nostre mapa.Vam veure arribar el diaque ni els vells estaven ja bé a casa,que tots els caminsportaven els homes a les armesi de manera trista tothom sabia i acceptavaque ja tot era completament inútil.Com us dic vam veure arribar aquell diaque mai dels mais ningú no hauria volgut veurearribar mai.

No totes les persones van tornari ben poques van arribar senceres,

sense braços o sense cames

són mutilacions que tothom entén,però alguna la van partir per l'espinada

i llavors lentament l'angle es va aguditzantfins a seccionar-li la medul•la,

sé d'altres a qui van fer-los girar l'ànima,de cap per avall, escorcollant-los el cos,i encara a qui van amputar la bandera,

la paraula, un puny o les idees;ha calgut després haver de viure

tants d'anys ortopèdicsper poder sobreviure.Hem pogut comprovar

que no totes les persones que van tornareren les mateixes de quan retiraven,

sort de la vida que és tossuda i fecundai remou la saba cada primavera

i de tenir un fons de veritatvital com l'esperma

que lubrifica i salva tota contrarietat.No totes les persones van tornar senceres,

però totes, fins i tot les mortesde sota terra estant

han lubrificat i fecundat els diesi totes totes i una a una

veig que van arribant tan senceres com

abans.

IES Maria Aurèlia Capmany (Cornellà de Llobregat)

ESCOLES

Telemàtica educativa

La telemàtica pot ser una eina moltútil per treballar amb els nostres

alumnes la cultura de la pau. Potseres tracta de l'eina més potent que

tenim en l'actualitat a tots els cen

tres educatius per a aconseguirinformació i per a publicar-la i difondre-la. És una eina útil per a lacomunicació entre persones, i per a

establir relacions entre alumnes. Unclar camí cap a un món millor i méspacífic.

Avui us presentem la pàgina "Iraq:una guerra anunciada"(http://www.xtec.es/recursos/socials/iraq/index.htm). Ésun petit portal que dóna accés a

diferents pàgines web que aporteninformació sobre el conflicte del'Iraq. Són materials diversos moltútils a l'aula per a la reflexió sobreaquest tema i programar les nostres

activitats. Però no només per aixòsinó a l'hora de donar difusió a lesnostres pròpies publicacions telemàtiques. Aquesta pàgina s'anuncia faun temps al portal de la XarxaTelemàtica Educativa de Catalunya.Molta gent el visita i és la millor difusió per a les publicacions dels nos

tres alumnes.

David Donat ([email protected])Fora de Quadre

SUGGERIMENTS

La composiciónAntonio Skàrmeta i Alfonso Ruano (il.lustrador)Ediciones Ekaré

Potser aquesta mateixa història hagués ajudat alpare de Pedro, el jove protagonista, a contestar lapregunta del seu fill: nirios pueden estar en

contra de la dictadura?"

¿Perquè ens sorprèn que un conte destinat als infants remeni en lesmisèries d'una dictadura i ens entendreix, en canvi, la redacció quefa Pedro quan un militar xilè els demana a classe que escriguin sobre"Lo que hace mi familia por las noches"? La composición ha rebutentre d'altres, el premi UNESCO de literatura infantil 2003.

Si això és un homePrimo Levi

Edicions 62, 2000

L'autor fou deportat a Auschwitz a finals de 1943 fins a

la fi de la guerra. La culpidora experiència és traduïda en

una visió rigurosa sobre el que suposà l'holocaust. Una

lectura apropiada pels que desitgin fondejar en les grandeses i misèries de l'existència humana. Ja ho deia: "s'ha de volersobreviure, per donar-ne testimoni". Recordar de què és capaç l'ésser humà ens permetrà valorar les petites coses del dia a dia posicionar-nos de forma més responsable a les realitats del món present.

Secretosque matan

Secretos que matanVicenç FisasEditorial Icaria

Aquest revelador estudi pretén destapar una part delfuncionament de la indústria armamentística donant elsnoms i cognoms de les principals empreses espaholes i

descobrint-ne les xifres i destinataris.

Secretos que nnatan formà part en el seu moment d'una campariaamb el mateix nom impulsada per Greenpeace, AmnistíaInternacional, Intermón i Metges Sense Fronteres per denunciar elsecretisme que envolta aquest negoci multimilionàri i posar de relleula doble moral de molts dels goberns que en són còmplices.

kremyRifkin

Laeconomíadel hidrógeno

La economía del hidrógenoJeremy RifkinEditorial Paidós

Si ens hem de creure el que ens explica aquest llibre,d'aquí uns deu a vint anys el petroli deixarà de ser elpilar del nostre sistema energètic per donar pas a l'economia de l'hidràgen, l'element més abundant de la Terra

i potser el més net fins avui en el procés d'obtenció d'energia.L'autor, però, va més enllà en el seu optimisme i pronostica el que ellanomena el primer règim energètic veritablement democràtic de lahistòria. En algun moment pot recordar un conte de fades.

14 Divendres 31 de gener de 2003

BÚSTIA DE LA PAU

Visca la democràcia?!

Aquesta tarda (dilluns 3 de març), anant cap a la feina, he trobat a laplaça Sant Josep Oriol (ple centre de Barcelona) un grup de gent asseguda i cridant NO A LA GUERRA, tot plegat de forma pacífica. En un no

res ha aparegut un nombrós grup de policies (Guàrdia Urbana, si no m'equivoco), amb porres a la mà, preparats com si anéssin a enfrontar-seamb un grup armat. Només es tractava de civils assegits a terra, expressant un sentiment de rebuig a la guerra, sí, senyors, a la guerra. Els hanagafat de qualsevol manera, arrossegant-los i aixecant-los per fer-los

fora. Jo mateixa he pogut veure amb els meus ulls que la gent que jaestava dreta i marxava rebia per l'esquena uns bons cops de porra. Quanho he vist, m'he indignat. He mirat les cares dels policies, i semblavenfora de sí, com si es trobéssin davant de criminals. Davant de fets com

aquest, et vénen ganes d'agafar també un pal i començar a repartirósties. Per sort, alguns som civilitzats, com ara tots els que eren en

aquella plaça. Quan jo marxava, he vist encara una noia que sagnava pelcap, per un cop de porra rebut. Però, vivim en democràcia o encara som

a l'època franquista? Ésaixò el que volem? És així com es forma a la nos

tra estimada Guàrdia Urbana? Doncs enhorabona...

En fi, no a la guerra, no a Aznar, no al feixisme... I a tota la merda que

l'acompanya.

Aina PongiluppiBarcelona

L'eix dels maniqueus

El quinze de novembre, Joaquim Alzina, cap d'inspectors de

l'Organització de Nacions Oprimides (ONO), acompanyat dels ajudantsAlbert Itxea i Mireia Roure, sortia de l'Aeroport del Prat en direcció alsEstats Units. Després de més dos mesos d'investigacions en territori

americà, visites a laboratoris militars i entrevistes a més d'un centenarde científics, l'informe dels inspectors afirma que "Els Estats Units

d'Amèrica posseeixen sens dubte armes de destrucció massiva".Unavegada presentat l'informe el passat dia 30 de gener davant del

Parlament de l'Organització de les Nacions Oprimides, aquest conclouque "la possessió d'aquest armament per part d'un país maniqueu com

l'americà suposa una greu amenaça per a la humanitat".Aquesta ame

naça s'agreuja, segons informà Joaquim Alzina al mateix Parlament, perles connexions demostrades entre el país americà i alts mandataris

espanyols, italians i del Regne Unit.Joaquim Alzina també ens recordà a

la seua intervenció que en lOperació Vilanius", practicada fa una set

mana a les nostres comarques, s'intervingueren documents en anglès,espanyol i italià, trenta-cinc pel.lícules gravades a Hollywood i fins i tot

fotografies de Michael Jordan i en Pau Gasol que confirmen "el que jatots sabíem".

Amb aquesta carta, signada per la totalitat dels presidents de les nacions

que formen part de l'ONO, volem informar els ciutadans de les mesures

de represàlia que s'han pres: clausura dels principals centres d'ensen

yament de llengua anglesa del nostre país i prohibició d'exhibir qualsevol bandera amb estels que recordin l'americana, tret naturalment de la

nostra estelada, que només podrà ser exhibida al cim de l'Aconcagua.D'altra banda, l'ONO convida els ciutadans a canviar el fast-food en favor

del pa amb tomata i, sobretot, a participar en les diferents manifestacions que es convoquin en contra de "l'eix dels maniqueus".

Jordi Carol i SabriàCrit - Lleida

No a la "invasió" d'Iraq.

El discurs no és la realitat, encara que formi part d'ella. És a través del llenguatge que ens comuniquem i ens in-formem respecte del que ocorre. El discurs, per tant, ens formateja la realitat; i molt sovint ens la deforma ambsutilitat. D'aquesta manera, els darrers mesos, el discurs dominant ens parlade la "guerra de Irak", i tothom es refereix a una futura possible "guerra".Però, de quina "guerra" estem parlant?, on està la "guerra"?. El discurs res

pecte de la "guerra" forma part de la sutil manipulació de legitimació imperialista que ens construeix una realitat belicista d'oposició armada entre

pobles o exèrcits. No, aquí no hi ha, ni haurà "guerra", tan sols una "inva

sió" imperialista, que respon a determinats interesos econòmics i geopolítics.Una "invasió" que ja ha començat a nivell del discurs quotidià, distorsionannos sutilment la realitat, condicionàn-nos perque participem inconscientment del cantó dels interesos del imperi. Per això, més bé dic: iNo a la "inva

sió" de Irak pels Estats Units d'Amèrica i els seus vassalls aliats!.

Joan Calventus S.

Jordi Sunyé

Amigos, amigas,

Pocas cosas nos pueden sorprender ya en este disparatado vértigo haciala destrucción ordenado por el gobierno de George Bush. Ya no se ocultan las causas últimas del ataque que preparan. Ari Fleischer, portavozde la Casa Blanca, afirma que ahora Estados Unidos no sólo exige eldesarme de Irak, sino también la salida de Hussein y de su cúpula gobernante. Bombardear, invadir, conquistar y derrotar a un virrey, como

hicieron en Afganistàn, se ajusta a los propósitos imperiales de Bush,como sehala en un reciente texto el escritor norteamericano Norman

Mailer. En su camino, el presidente Bush encuentra diversos compaherosde viaje: desde gobernantes mediocres que aspiran a reconocimientosde estadistas y actúan de espaldas a su pueblo, hasta nnedios de comu

nicación que intentan mostrar un "escenario de guerra" donde sólo haypreanuncios de massacre y un abrumador predominio militar. Y aquellosinteresados en el reparto del botín: los móviles petroleros animan tantoa quienes preparan la guerra como a varios de los gobiernos que recla

man nnàs tiempo para los inspectores y un desarme pacífico. La convi

vencia, la paz, el derecho a la vida de los pueblos, suelen residir en lagente común. En boca de los dirigentes políticos se convierten en palabras secas, simples armas arrojadizas para desgastar al adversario.

Días pasados, el filósofo espahol Emili Lledó recordaba palabras deBernanos: "la cólera de los imbéciles ilena el mundo".

Nosotros ariadiríamos que es una cólera sorda y ciega: por ello surge elclamor de los pueblos, mujeres y hombres corrientes. Un clamor queexige ser escuchado, ser muralla que detenga esa nueva barbarie.

Reivindiquemos con Lledó que el ser humano no es en absoluto un "serpara la muerte", sino un ser para la vida.

No dejemos por màs tiempo el destino del mundo en manos de los imbéciles y de su cólera.

Carlos(redacción de SERPAL)


Divendres 14 de MarçATURADA LABORAL DE 15 MINUTS12:00 -12:15 horesOrg. Confederació Europea de SindicatsVILA DE RIBES- Concentració contra la Guerra a Iraq19:00 - Plaça de la VilaOrg: GER, Endavant, Um9 (CUP), Gatzara, SOSracisme

Dissabte 15 de MarçBARCELONA - GRAN CADENA HUMANA des del Consolat delsEstats Units fins a la seu del Partit Popular.17:00 hores concentracions als punts de trobada, per barris.17:30 enllaç de la cadena i formació Guerra No. (Pl. Francesc Maciàfins Passeig de Gràcia)19:30 Manifest a Plaça Catalunyawww.fundacioperlapau.org/iraqOrg. Plataforma Aturem la GuerraBARCELONA (Horta i Guinardó) MANIFESTACIÓ contra la guerra d'iraq, per protestar contra el paper de les multinacionals pretoleres en la guerra d'Iraq18:00 h. Davant de la benzinera del British Pretoleum, c/ Tajo ambPasseig Maragall (metro Horta)Org. Plataforma Horta - Guinardó: un altre món és possibleISONA - Pintada de pancartes contra la guerra16:00 h. A la plaça de l'AjuntamentOrg. Grup d'Entitats del PallarsGIRONA - 10 hores per la pau,9:00 a 19:00h a la Catedral.Grups de diàleg, música, teatre, jocs, dansa, exposicions„ reflexions, dejuni...Org. Fòrum Joan Alsina i Justícia i Pau, amb el suport de la Xarxa

CristianaPAMPLONA - Cadena Humana

Org. Plataforma de mobilización contra la guerra, de Navarra

Diumenge 16 de MarçTREMP - Pintada d'una paret contra la guerra a l'Iraq.11:00 h. Plaça CatalunyaOrg. Grup d'Entitats del Pallars

Dimarts 18 de marçCALDES D'ESTRAC- XERRADA Raons per estar en contra d'unaguerra, amb Francesc Tubau, membre portaveu de la PlataformaAturem la Guerra.19:30 h a la Sala Cultural de l'AjuntamentOrg: Plataforma Aturem la Guerra de Caldes d'Estrac.

Dimecres 19 de MarçBARCELONA- XERRADA: La reforma fiscal ecològica: la distribucióde la responsabilitat a la crisi ecològica19:30 h al Centre de Recursos Barcelona Sostenible (c/Nil Fabra,20 baixos)Org: Centre de Recursos Barcelona SostenibleBARCELONA -CINE FORUM: La tasa tobin i els paradissos fiscals,

PIRATES de Roman Polanski19:00 h. Centre Civic La Sedeta (c/ Sicília,321)

Bié

Org : ATTAC-GràciaSANTA COLOMA DE GRAMANET

a Nicaragua i Perú19:30 h a la Casa de la SolidaritatOrg: Sahbi SolidariLLEIDA- CONFERÈNCIA "CulturaJordi Dauder.12:30 h Universitat de Lleida, Saló Víctor Siurana

AGENDA

- REUNIÓ: Brigades Solidàries

i la Pau (c/Irlanda, 39, baixos)

contra la guerra" a càrrec de

Divendres 21 de MarçBARCELONA (Horta i Guinardó)- DEBAT OBERT per promoureles lluites contra la guerra i la globalització militar19:30 h Centre Cívic Matas i Ramis C/ Feliu Codina,20)Org. Plataforma Horta-Carmel-Guinardó: un altre món és possibleBARCELONA- MARXA PER LA PAU

19:00 h Jardinets de GràciaOrg. Xarxa de Mobilització GlobalSANT PERE DE RIUDEBITLLES (Alt Penedès)- Passi de vídeo:projecció de la pel.lícula "Kandahar22:00 h. a les Escoles VellesOrg: Assemblea d'Unitat Popular RiudebitllesSABADELL - MANIFESTACIÓ sota el lema "NO A LA GUERRA"20:00 h. A la Plaça Marcet

Org. Coordinadora un altre món és possible-Aturem la guerra

Dissabte 29 de marçBARCELONA (Gràcia)- CERCAVILA contra l'especulació i perl'habitatge digne19:00 - Plaça de la Revolució (M Fontana)Org: Assemblea de Joves de Gràcia

ALTRES PROPOSTESCada dillunsOLOT - Minut de silenci20h. Escales de l'església de Sant EsteveOrg. Plataforma Ciutadana: Olot per la Pau

Cada dissabteEL PRAT DE LLOBREGAT - CONCENTRACIÓ PER LA PAU, 5

minuts de silenci12h. Plaça de la VilaOrg. Col.lectiu de Pratencs i Pratenques contra la guerra

Del 12 de març al 30 d'abrílBARCELONA - MOSTRA Give Peace a chance: exposició fotografies i muntatges fotogràfics de Thomas Dellacroix i AgnieskaDellfina de contingut antibelicista.Org. Galeria Kowasa (c/Mallorca, 235. [email protected])

Del 14 al 24 de MarçBARCELONA - Trobada de 60 joves palestins i europeus"Moviments juvenils a la Mediterrània"Org: Xarxa d'Enllaç amb PalestinaInformació: http://xarxa-palestina.pangea.org/27-28-29 i 30 de març: Consulta Ciutadana contra la Guerrawww.consultaguerra.org

SI COMENÇA LA MATANÇA...

El 15 de febrer és el dia de protesta internacional més important contra la guerra que s'ha fet mai a la història. Esperem que faci pensar alsdirigents i que abandonin els seus plans d'atacar el poble d'Iraq. Si noés així, haurem de continuar mobilitzant-nos.

L'endemà, 19h, concentracions a tot arreu: l'endemà, al vespre,

després del començament de la matança, concentrem-nos davant l'ajuntament de cada poble ciutat. Si no hi ha cap Plataforma Aturem la

Guerra o semblant al vostre poble o ciutat, comenceu a organitzar-neuna, per coordinar aquesta i altres accions locals.

El diumenge següent, manifestació unitària: A les 12h a la Plaçade Catalunya, a Barcelona, es farà una manifestació contra la guerra.Es distribuiran cartells immediatament per correu electrònic. Cadabarri i poble ha de tenir un punt de contacte, per rebre'ls, fer-ne còpiesi distribuir-les. Passeu una adreça de cie a [email protected]

4

7

•

16 Divendres 31 de gener de 2003

ART CONTRA LA GUERRA

El món es pensaimaginant

(un altre món éspossible)

Yamandú Canosa

(Montevideo, 1954)Viu a Barcelona des de1975.És pintor.

Iraq: ¿en vísperas de la agresión?

Si hay que guiarse por una aser

ción relativamente común en

determinados circuitos en

Washington, una vez derrocadoel réginnen de Saddann Hussein,y tras el presumible procesamiento de sus nriximos dirigentes, Estados Unidos colocaríaIraq al mando de un general norteamericano que gobernaríainterinamente con el doble objetivo de garantizar la integridaddel país y de evitar posibles injerencias externas (entre las queno se contarían, claro, las deEE.UU.). Ése fue el modelo aplicado en Japón, con MacArthur enpapel protagonista, después de1945.

La fórmula invocada tendría, unautilidad adicional paraWashington. No se olvide que laexistencia del régimen deSaddam Hussein ha venido a

justificar, durante afíos, un nota

bilísimo despliegue militar estadounidense en el golfo Pérsico.En buena ley, la desaparición delrégimen mencionado deberíaacarrear una reducción significativa en los niveles de la presencia militar norteamericana, algoque no parece estar, hoy por hoy,y conforme a los intereses geoestratégicos y geoeconómicos en

juego, en la agenda deWashington. No es casual que el

Congreso de EE.UU. haya discutido ya la conveniencia de man

tener en Iraq un contingente de40.000 soldados durante un

plazo de diez aríos. Tampoco loes, que EE.UU. haya declaradosu firme propósito de proteger,durante la guerra, los yacimientos de petróleo y los oleoductos,a buen seguro que no paragarantizar el bienestar futuro delpueblo iraquí, sino para mejorarla cuenta de resultados de lasgrandes empresas del sector.

Significativo resulta al respectoque en el otorio de 2002 el presidente Bush se mostrase dispuesto a repartir, entre los países decididos a colaborar en laoperación militar liderada porWashington, los beneficios que -

en el terreno de esa preciosamateria prima energética- depararía un Iraq bajo control norteamericano.

Concluida la etapa de férula militar norteamericana, podríanabrirse camino dos horizontesdistintos. El primero es el de un

gobierno asentado en el acuerdoentre instancias y facciones dispares (restos del Baaz, miembros de las fuerzas armadas,líderes tribales sunníes, formaciones políticas kurdas y chiíes),acaso sobre la base del modeloque encabeza Hannid Karzai en

Afganistki. Tal gobierno podríacontar con un presidente sunní,un primer ministro kurdo y un

tribunal constitucional en manos

de un chií, reparto que respondería, como es fácil intuir, alpropósito de frenar imaginables,y nada desderlables, movimientos centrífugos. Muchos expertosdudan de que semejante perspectiva garantice la interesadaestabilidad que Estados Unidosdesea imponer, tanto rris cuan

to que todas las instancias y facciones invocadas exhiben, o

exhibirán en su momento, una

manifiesta debilidad.

El segundo de los horizontesacarrearía la consolidación en

Iraq de un régimen autoritario,ahora volcado, eso sí, en provecho de los intereses de EstadosUnidos y, en general, de laspotencias occidentales. Al fin y alcabo, ésa parece haber sido laopción que justificó, en 1991, lainstauración del embargo sobreIraq. En la versión del corresponsal diplonnkico del New YorkTimes, el siennpre polémicoLawrence Friedman, se tratabade generar las condiciones quepermitiesen el despliegue de un

golpe militar y la transferenciadel poder a una junta, presumiblennente encabezada por un

sunní, tan severa como sunnisa

Carlos TaiboProfesor de Ciencias Políticas,

Universidad Autónoma de Madrid.

én lo que respecta a garantíasofrecidas a los intereses energéticos foràneos.

A la luz de las intuiciones queacabamos de manejar pareceservida una conclusión: no hayningún motivo para concluir que,tras una imaginable acción militar estadounidense, en Iraq va a

ver la luz una sociedad libre,democrkica y solidaria. Lo queel presidente Bush desea imponer es, a buen seguro, un

gobierno títere, y ello por muchoque la retórica oficial identifique,del lado norteamericano, un presunto compromiso con la causa

de la estabilidad, la prosperidady el progreso en todo el OrientePróximo. Así los hechos, tampoco hay motivo alguno para con

cluir que los sufrimientos delpueblo iraquí -víctima hoy deuna doble opresión: la ejercidapor el régimen de SaddamHussein y la derivada de un

macabro embargo internacionalalentado por Estados Unidosestkl Ilamados a terminar.

8

Davant el futur la injustícia, - foradequadre.org … · HUMOR JordiSuny é Bié Philip Stanton...

Documents

Transcript of Davant el futur la injustícia, - foradequadre.org … · HUMOR JordiSuny é Bié Philip Stanton...