FRAGMENT

D'UN

"BODEGÔ

FUNERARI"

DEL

LLORENCf

GUILLEM

NADAL,

QUE A

PRINCIPIS

DE

GENER

EXPOSA

A LA

RESTIGIOSA

GALERIA

RCELONINA

AU AL SET.

/flfU LLOREfiÇ DE/ CRRDA//ARDESEMBRE de 1987 * N° 134

•-•

HISTORIA MEDIEVAL FLOR DE CARD -2- (246)

Amb aquest aA¿¿cJte.t on ¿'auuton anatitza divedo* oópeaíe¿ dñJLtJLasiQ ie.gna¿ áoJL ie/0 Pete. <¿L CesUjmon<ió¿, f ton. de. Coud ¿'uneóc a ¿a.c.ommejnofLacÁ.0 deJt 600 an¿veAA<iru. de. ¿a. ¿èva mofit, ¿¿dev-óngudo. a.BdUceÂona. t'anu 1387.

L'època de Pere el Cerimoniós (1336-1387).Aspectes econòmics i socials

Els cinquanta-un anys del regnat de Pereel Cerimoniós constitueixen la primera etapad'un període cronològic força més llarg que elmedievalista francès Ch. E. Dufourcq ha ano-menat "de les crisis parcials". Durant aquestaèpoca, que es perllongarà fins a l'esclat de laGuerra Civil catalana, al 1492, Catalunya,com a la resta de l'occident, s'hagué d'enfron-tar amb nombroses dificultats, sovint moltfortes, però que gairebé sempre alternaren ocoincidiren amb manifestacions de creativitati de puixança en uns altres dominis, especial-ment en el cultural i artistic. Després decada una de les reiterades contraccions demo-gràfiques, socials o polítiques es produí sem-pre una més o menys ràpida represa, que pale-sa la capacitat de reacció de què gaudia ales-hores la societat catalana.

Els reiterats rebrots de la pestilència i al-guna que altra plaga imprimeixen, durant lesdècades centrals del segle XIV, un ritme moltpausat al redreçament democràfic subsegüenta la Pesta Negra. El buit humà generat alcamp per la moltaldat de 1348 permet els su-pervivents abandonar les contrades menys fèr-tils i establir-se a les terres millors. Els se-nyors, mentre concedeixen a canvi de censosmolt baixos, per tal de facilitar-hi la instal·la-ció de famílies camperoles, els masos abando-nats, oposen una resistència creixent, a fi deno perdre mà d'obra, als desplaçaments de lagent. El mecanisme emprat per a enfortir elvincle que unia el pagès a la terra que con-reava és la capbrevació. Moltes llars masove-res surten desfetes de la pesta i llurs mem-bres relictes, incapaços de continuar al capda-vant de l'explotació, intenten refer la seva vi-da a les ciutats atrets pels avantatges que a-questes ofereixen als immigrants; unes altres,en canvi, en haver estat respectades per lamalaltia, aprofiten la conjuntura per a eixam-plar, en Unes condicions desconegudes fins lla-vors, llurs camps de sembradura i erms. Lamajoria de les famílies pageses, tant les de-pauperades com les enriquides a rel de lamortaldat, són adscrites al mas i sotmeses aun estatut jurídic força rígid; cosa que provo-ca, entre els llauradors catalans, un creixentmalestar social, prou visible des del 1380:s'està congriant el problema remença.

Mentre això succeeix al camp, les autori-tats municipals procuren atreure població capa les ciutats, tot garantint als nous vingutsconcessions fiscals i ajuts econòmics. La com-binació de salaris alts i reduccions d'impostosassejada per la majoria dels consells catalansobtingué els resultats esperats, puix que lesgrans ciutats, en un context d'estancamentdemogràfic a l'escala de tot el Principat, ve-ren créixer lentament el nombre de llurs ve-ins, sense arribar mai a les cotes que tenienabans de la Pesta Negra. L'atonia de la de-manda interior i exterior d'articles manufac-turats subsegüent a la mortaldat va engen-drar, emperò, atur i un sector de la menestra-lia, eixamplada per l'ingrés d'immigrants,s'empobrí. Aquesta situació va coincidir, a laseva volta, amb un important increment de lapressió fiscal, com a conseqüència de l'enfor-timent de les estructures administratives del'Estat i de la intervencionista política exte-rior desenvolupada per la Monarquia. Elsgrans mercaders i demés col·lectius privile-giats urbans, des de llurs escons als consellsmunicipals, traslladen bona part dels nous im-postos damunt les capes intermèdies i baixes.La caristia de la vida, la manca de feina i lapujada de les contribucions incrementen eldescontent entre els estaments subalterns deles grans ciutats catalanes, sense que la ten-sió social arribi a esclatar-hi en movimentspopulars com els de Ciompi, a Florència, elde Wat Tyler, a Londres, el de Philippe VanArtwelde, a Gant, la Harelle, a Rouen, o elsmaillotins, a París.

Aquestes transformacions internes influïren,com "és lògic, en el comerç. L'erosió de lesrendes d'un sector de l'aristocràcia i del pa-triciat urbà, com a conseqüència de la reduc-ció de la ma d'obra disponible i de la pujadade salaris provocades per la Pesta Negra, estradueix en una davallada, en les dècades ul-teriors a 1350, de la demanda d'articles de lu-xe al si de la societat catalana. Les sedes iels draps flamencs són substituïts, en moltesllars benestants de la confederació, per les te-les lleugeres angleses, occitanes o catalanes,pels fustanys barcelonins o italians. Paral·lela-ment, aquestes mateixes famílies moderen elseu consum d,'espècies i de sucre. Arreu elsarticles fins de provinença exòtica tendeixena ésser parcialment reemplaçats per produc-tes de qualitat intermèdia fabricats força

FLOR DE CARD -3- (247)

menys lluny, sinó dintre de les fronteres- na-cionals. Les crisis agràries -el "mal any pri-mer" (1333) i "l'any de la fam" (1374)- ocasio-nen, de tant en tant, desabastaments de que-viures a les ciutats i obliguen llurs mercadersa anar a cercar per contrades llunyanes i, àd-huc, de l'estranger uns cereals que ja no aflu-eixen cap als mercats urbans. Aquests dos fe-nòmens, reculament del consum d'articles de

luxe i necessitat d'assegurar el proveïment deproductes de primera necessitat a les gransciutats, estarien darrera la pujada que es re-gistra, en el conjunt global dels intercanvis,de les mercaderies pobres (gra, vi, oli, llana,cuiros, minerals, fusta, terrissa, etc.) a càr-rec de les riques, damunt les quals havia pivo-tat, fins mitjan segle XIV, el comerç interna-cional.

Les mercaderies pobres, degut a llurs preusbaixos, no poden suportar uns alts costos detransport; reduir-los al mínim esdevé, doncs,un dels objectius prioritaris dels homes de ne-gocis occidentals de la segona meitat del se-gle XIV. Hom busca la solució en l'alça de laproductivitat de l'instrument de tràfic, tot ca-nalitzant per via marftima o fluvial el grosde la circulació mercantil i eixamplant les bo-degues dels vaixells, sense comprometre llurseguretat ni augmentar la seva tripulació.

Els reiterats enfrontaments de la Coronad'Aragó amb Gènova i Castella, la Guerradels Cent Anys i l'avenç otomà al Proper O-rient, en esperonar el cors i la pirateria arreude la Mediterrània i de l'Atlàntic, incideixennegativament en aquest procés de reducciódel preu dels nòlits; car aquest increment delrisc fou neutralitzat mitjançant una ampliacióde les dotacions dels vaixells, per damunt deles necessàries per a llur maneig, i la difusiódels contractes d'assegurança, solucions amb-dues que afegien noves partides al compte deltransport. Els mercaders catalans més empre-nedors reaccionaren davant aquestes dificul-tats: varen abandonar les àrees comercialmentpoc productives a curt termini (les Illes Canà-ries, el litoral atlàntic africà, els ducats d'A-tenes i Neopàtria) per a concentrar llurs acti-vitats i recursos en els mercats on estavenmés ben situats (Sicília i Sardenya) i en lesrutes més rendibles (les d'Alexandria i Flan-des-Anglaterra), adoptaren tècniques comer-cials noves, més decididament capitalistes(les assegurances, la lletra de canvi, el nòlit"d'alt e baix").

El regnat de Pere el Cerimoniós consti-tueix, doncs, un període decissiu de l'EdatMitjana catalano-aragonesa, encara mal cone-gut, durant el qual pagesos i senyors, menes-trals i mercaders, súbdits i autoritats toparenamb dificultats greus, que, si tibaren les rela-cions entre ells, no els impediren concebre al-gunes solucions originals i innovadores.

Pedralbes, 17 de novembre de 1987Antoni RIERA MELIS

Universitat de Barcelona

Ajuntament FLOR DE CARD -fr- (248)

Ha passat ja el primer mig any de govern"progressista" municipal i amb ell el plac queels tres partits signants del pacte es proposa-ren per iniciar alio que havien acordat. És ho-ra, per tant, de passar comptes i veure si lesintencions s'han correspost amb els fets, sis'han donat les passes pertinents per comen-çar les promeses que mútuament es feren i siles comissions han complit amb les pautesque les assenyala la llei. No és que nosaltrespretenguem autonomenar-nos jutges i ens si-tuem pardamunt del bé i del mal per exigir-los la tasca. Feim ús, únicament, del dretque ens empara i atorga el fet d'ésser vo-tants i contribuents llorencins. Comparem,per tant, les promeses amb les realitzacions itreguem-ne les conclusions oportunes.

Començarem per la comissió de Sanitat iAcció Social, el cap visible de la qual ésn'Andreu Femenies. Dins aquesta comissiós'havia pres el propòsit de fer analitzar lesaigües potables i de la mar i d'iniciar els trà-mits per canalitzar les aigües netes i brutesde Sant Llorenç i Son Garrió.

Segons manifestacions de l'esmentat presi-dent, les anàlisis s'efectuen cada quinze diesi s'ha comanat un primer pressupost al gabi-net de Francesc Triay per canalitzar les ai-gües. A més de tot això també s'ha encarre-gat un projecte d'ampliació del cementiri, elqual inclourà uns excusais, uns lavabos i unanova cambra frigorífica; es manté un controlconstant de l'empresa que recull els fems, ala qual s'ha obert un expedient per tal comva deixar sense recollida uns carrers de SonGarrió durant un parell de dies; aquesta ma-teixa empresa ha augmentat el nombre decontenedors a la zona costanera; s'ha conce-dit una subvenció de 600.000 ptes. a l'Asso-ciació de Jubilats i se n'han conseguii altrestantes per part de la Comunitat Autònoma;s'han programat cursos de Sanitat per a paresi alumnes i s'ha posat un especial esment ales revisions escolars.

Com a aspecte negatiu -i potser no del totimputable a Sant Llorenç- cal esmentar queel tema de l'abocador comunitari de femscontinua sense solució, encara que segueixenles reunions amb els pobles veïnats.

La comissió de Turisme i Zona Costaneraestà presidida per Ignasi Humbert, el qual ha-via assumit la tasca de mantenir un controlconstant de l'estat de l'aigua de la mar, deparalitzar la construcció de platges artificialsi ports esportius, de seguir les condicions del

pacte quant a la concessió de les platges iprocurar que es desenvolupàs la Llei de Pro-tecció de Sa Punta de n'Amer, a més de lespròpies per al bon funcionament de la comis-sió.

Dels objectius del pacte únicament s'haduit a terme el primer, si bé és ver que noseria just donar tota la culpa al president dela comissió, ja que no s'ha sol·licitat cap per-mis per construir platges ni ports i la conces-sió de les platges encara no s'ha duit a termeper no haver acabat el contracte amb l'actualllogater. Quant a la Punta de n'Amer és verque correspon a la Comunitat Autònoma elseu acondicionament, per haver estat el Parla-ment el qui la va declarar Zona Protegida,però també ho és que tots els partits, hotels ientitats de la zona signaren una carta dirigi-da a Jeroni Saiz ara fa un any per donar-lipressa i les coses segueixen igual. Potserseria hora de tornar-los-ho recordar, que jafa dos anys i mig que ho acordaren i ja passad'hora de que estigui enllestit.

En relació a altres aspectes de la comissiócal esmentar que es duen a terme reunionsamb els hotelers cada quinze dies per tal demantenir un control constant de la zona, s'hancontractat monitors d'esports, música i ballper a l'escola de Cala Millor, s'han col·locatles faroles a la meitat de la platja i s'està re-dactant un informe per determinar la proble-màtica general de la zona costanera.

En Pere Umbert presideix la comissió d'A-gricultura, Esports i Manteniment i s'haviacompromès a netejar els pinars i camins, aeliminar els cartells de propaganda de les zo-nes rurals i a vallar i cobrir de vegetació lesgraveres i cantoneres, tasques totes elles in-closes en el programa del GOB que signarenels partits que integren l'equip de govern iUnió Mallorquina.

JOIERIA FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Carrer del Rector Pasqual, 8 * T. 569072

FLOR DE CARD -5- (249)

De tot això no tenim constància que s'hagifet res, fins i tot cal afegir-hi com a aspectenegatiu el fet de consentir que se'n duguessinel turó de vora Son Vives sense el correspo-nent permís municipal. A la part positiva s'hipot incloure la neteja del torrent, la il·lumi-nació del camp de futbol i la construcció d'u-nes dependències a una de les cases dels mes-tres per tal d'ubicar-hi els serveis de pedago-gia i logopèdia, obres duites a terme per labrigada municipal.

A la comissió de Cultura, Ensenyament iFestes, encapçalada per n'Antoni Sansó, hi ha-via el compromís, segons el pacte de govern,d'habilitar una Casa de Cultura i desenvolu-par el programa de normalització lingüística,a més de les que per llei corresponien a lacomissió.

Amb la compra de Ca Ses Monges semblaque la Casa de Cultura ja tendra un local so-cial i el programa de normalització lingüísti-ca funciona aixf com cal. A més d'això s'hacreat un Museu municipal, s'ha contractat unnou director per a la banda de música, s'im-parteixen cursos de solfeig, instruments devent, guiterra, graduat escolar, anglès, ale-many i informàtica i, apart de les festes,s'han programat diversos concerts i conferèn-cies.

Com a aspecte negatiu cal esmentar queencara no s'ha acabat el poliesportiu de voral'escola, cosa que havia d'haver succei't a co-mençaments de curs.

En Mateu Puigròs, com a president de lacomissió d'Urbanisme i Policia, havia de do-nar les passes per iniciar la redacció de lesNormes Subsidiàries, solucionar el problemade les inundacions, fer complir la llei en totel que respecta a Urbanisme, acabar la casade Son Garrió, augmentar les zones verdes ipromoure l'arquitectura tradicional.

Les Normes Subsidiàries estan encarrega-des a un equip presidit per l'arquitecte muni-cipal, s'ha arreglat el pont de vora la gasoli-nera, s'han adjudicat les obres per acabar lacasa de Son Garrió i s'han obert expedientsals qui ocupen il·legalment les zones verdesde la banda de la mar, a més de comprar elsolar de davant la Unitat Sanitària per tal defer-hi una plaça.

Quant a les obres il·legals, les iniciativess'han pres amb quatre mesos de retràs, si béés cert que en l'actualitat hi ha diversos ex-pedients de paralització d'obres. En aquestsentit, encara que el procediment sigui pot-

ser massa lent, en Mateu Puigròs ha manifes-tat que se seguiran les passes i els plaços es-tablerts per la llei.

A més, s'ha acordat la construcció d'un pe-tit poliesportiu a Son Garrió -per al qual jaes disposa de subvenció institucional- i s'hancontractat tres policies més.

En el que respecta a l'arquitectura tradi-cional poca cosa s'ha fet. De cara al futur ésprevisible, si es respecta l'acordat, queaquest fet es contempli a l'apartat correspo-nent de les Normes Subsidiàries.

Això és el que, segons el meu veure, l'ac-tual equip de govern ha fet i deixat de ferdurant aquest primer mig any. És probableque hagi deixat algun aspecte sense tocar,puix la informació que rebem no és tan abun-dosa com voldríem i és bo de fer oblidar-sede qualque cosa, però en línies generals crecque no es decanta massa de la realitat.

A la vista d'això, per tant, correspon acada ciutadà, grup polític o associació cultu-ral o esportiva l'esbrinar si ha complit o noamb la seva obligació i prendre les mesurespertinents: aplaudir si considera mínimamentcoberts els objectius o criticar si creu que noha estat així.

Si els qui estan davant accepten esportiva-ment el joc, entre uns i altres podrem conti-nuar pel camí del progrés cultural i econòmicdel poble.

Josep Cortès

TELÈFONS D'INTERÈS

Ajuntament 569003Policia Nacional (Manacor) 550044Guàrdia Civil (Son Servera) 567020Joan Ramis (metge) 569020Bombers 550080Creu Roja (Ambulància) 200102Jutge 569046Funerària 526053GESA 554111Grua 585680Policia municipal (Cala Millor 585716

Nota: Per a comprar medecines a les a-potecaries de les zones costaneres serà im-prescindible, • si és un servei de nit, acu-dir-hi acompanyats d'un policia municipal.

Crònica Informal FLOR DE CARD -6- (250)

-¿A tu te pareix que feren el ple de l'hi-vern el dia de sant Eloi perquè era el patródels moneders i dels escopeters?

-No ho crec. Pensa que lo de les pagues jaho havien acordat en el ple anterior i, llevatde lo del despatx de l'oposició, no semblavaque hi hagués d'haver massa escopetades. Amés, aquests que ara duen el maneig no sóngaire de sants i misses -almanco fa molt detemps que no els he vist per l'església- i nocrec que es fixin tant en el santoral com enels partits televisats a l'hora de convocar unple. Els Ajuntaments tampoc ja no són el queeren...

-Idò perquè el feren tan seguit de l'altre?-Perquè aquell era extraordinari i aquest

normal i corrent.-Jesús! Trob que són ganes de brou! Si els

haguessin fet plegats amb una vetlada n'hau-rien sortit i així per ventura el secretari ha-gués tengut temps de redactar l'acta anteriori en Falera no haguera demanat que la dei-xassin damunt la taula.

-¿I que ja hi tornam a esser a deixar pa-pers damunt la taula? Ell no n'arribarem asortir!

-Si, però també en lleven. Els comptes del'any passat, que en Parreta va demanar queels hi deixassin la setmana passada, en el pled'avui tots trobaren que els podien aprovar.

-I en Parreta també?-Si.-¿La setmana passada havia dit que no i a-

questa, sense canviar cap mot, diu que si? Icom llamp s'ha refet?

-Ves-ho a sebre!-Ja ho val! I n'han llevat d'altre?-Si. El d'aturar les obres a la zona costa-

nera els mesos d'estiu, que a petició d'en Fa-lera també l'hi havien deixat.

-I no podran posar ni una palada de ci-ment?

-Cap ni una. No ésser que l'Ajuntamenttrobi que pot fer qualque excepció...

-¿O també hi han aficat un article vint-i-'sis com el del Califa?

-Pam ehvant, pam enrera...-I en Falera què deia?-Estava alabat, i més quan li concediren

fer un ple cada més en lloc de cada tres me-sos i li prometeren que farien lo possible perenllestir un despatx a l'oposició.

-Mare Santissimeta! I la seva boca és me-sura! Però, i ell no havia estat d'acord enque només fessin quatre plens ordinaris cadaany?

-Si, es veu que degué esser una badadaatribuïble a la inexperiència d'estar a l'oposi-ció. Ara se n'han temut i hi han volgut posarremei, que mai no és tard si la cosa ho paga.

-És ben ver que no poden badar ni tan solsa les processons, que encara t'omplen decera!

-Mira si n'ha après, en Falera, que quanen Mateu de Son Carrió va proposar que sol-licitassin una subvenció al Consell i al Go-vern per fer un poliesportiu al seu poble, vademanar tantes explicacions que pareixia queho havia de pagar de la seva butxaca!

-Gat escaldat d'aigua freda tem! I li hoconcediren?

-Si fotre! Que no trobes que era ben horaque els carrioners poguessin pegar quatrefues per dins ca-seva?

-Jo trob que si'. A més, una suada de tanten tant és ben necessària per espassar elsnervis. Hi ha qualque regidor que sé cert queen treuria un bon profit... Per cert, que ésque no hi eren tots o que només xerrava enFalera?

-No. Hi eren tots, lo que en Falera és elseu portaveu. En els precs i preguntes s'amo-llaren d'en un en un i el batle els va haverde dir prou, que haguessin allargat el ple més

I ARA, A MÉS...

PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!

Carrer d'en Sureda, 1 * Tel. 570624PORT DE MANACOR

FLOR DE CARD -7- (251)

que mànec de cullera. Pensa que els va pas-sar per orde que d'ara en endavant els hi. do-nassin apuntats en un paper, que, sense haversopat, aquelles no eren hores d'acabar les ses-sions.

-I què pregaren i demanaren?-En Falera va començar dient que havia

llegit pel diari que a Sant Llorenç hi haviaproblemes de circulació i a veure si feiencomptes fer res.

-I no devia ésser a la Revista que ho vallegir?

-Jo crec que sí, A l'editorial de l'octubre,almanco, en parlàrem...

-T'ho haguessin pensat mai que en Faleraproposas en el ple un assumpte i es recolzàsen un editorial de Flor de Card?

-Francament, no.-Idò ja ho veus. Si anam d'aquest pas a

l'instant ens diran que estam a les ordes d'A-liança Popular!

-Jesús, Josep i Maria! No en vull sentird'altra! I com quedaren?

-Que la comissió de Governació es reuniriai en parlarien.

-I què més?-En Falera i n'Ordines també demanaren

cosa sobre l'abocador i la recollida dels femsi el batle, n'Antoni Cuc i n'Andreu de SesToltes, cadascú dins el seu camp, les ho con-testaren.

-I en Paler?-També. I per cert el batle em va deixar

amb l'endarrer. Quan en Joan li va demanarsobre diverses zones de Sa Coma, en Tomeuli respongué que s'estimava més contestar-lien privat dins el seu despatx, en haveracabat el ple.

-O hi ha matèries reservades?-Quan perilla la seguretat sempre hi ha

hagut topsecrets...-Tan delicat és lo de Sa Coma?-Hi ha molts de duros p'enmig i si el batle

troba que sí, és que ho deu ésser...-I això va esser tot?-No. En Parreta també va demanar infor-

mació sobre la situació de la logopeda i n'An-toni Ordinas sobre el transformador. Desprésd'haver-los contestat el batle va trobar queja era hora d'aplegar, que no havia sopat ique un sac buit no s'aguanta, per la qual co-sa va alçar el cap, va posar les mans damuntels braços de la cadira, es va aixecar i va do-nar per acabada la sessió i jo me'n vaig veniramb un capellet de vidre i els al·lots pel ca-mí, maquets i maquéis i no me'n deixarenboci'!

Josep Cortès

Iditorial

CA SES MONGES

Assumint una aspiració de gairebé tot elpoble llorencí l'Ajuntament ha compratl'edifici de Ca Ses Monges. El preu -trentamilions de pessetes- ens sembla una micaelevat, sobretot després d'haver consultatles valoracions de diversos picapedrers lo-cals, no obstant això consideram que possi-blement hagi estat una idea encertada.

I deim possiblement perquè la compra ensí mateixa no és bona ni dolenta, sinó quedepèn de l'ús que d'ella se'n faci. Si és unacasa viva, on els grups funcionin, hi hagi"ambient" i cadascú respecti els drets delsaltres haurà estat una bona compra; si, pelcontrari, tothom pretén tenir un poc mésque el veihat, pensa que les salea són de la"seva" propietat i no funciona com a casad'uns col·lectius, la despesa haurà estatdebades.

I per evitar tot això consideram impres-cindible que hi hagi una adequada programa-ció abans de que ningú no s'hi instal·li, quel'Ajuntament estudii' detingudament les pos-sibilitats de l'edifici i les necessitats decada agrupació, de manera que cadascú dis-posi del màxim de comoditat possible. No espot improvisar amb una cosa d'aquestes.

A tal fi seria desitjable que els encarre-gats tenguessin un contacte amb les associa-cions locals per definir clarament les postu-res abans de donar cap passa. Únicamentamb la unió de tots serà possible que vegemfet realitat un somni de molts d'anys enrerai que altres pobles ja gaudeixen de fatemps: una Casa de Cultura que totes lesassociacions culturals i esportives llorenci-nes puguin considerar ca-seva.

Jubilats FLOR DE CARD -8- (252)

A L'ENTORN DE LA VELLESA-Bases per a un programa d'acció- (V)

4.- A manera de conclusió

El pes de les imposicions socials és impor-tanti'ssim i afecta tota l'esfera de variablesque incideixen sobre la vellesa. Schaefer asse-nyala que "les expectatives de l'entorn socialalteren vertaderament la salut i el rendi-ment"; llavors, la societat "s'hauria de com-portar", davant la persona d'edat de maneraque pugui reforçar la confiança en si mateixai fomentar el seu benestar físic i la seva ca-pacitat de rendiment. És a dir, el vell ha detenir un "paper social" satisfactori i amb sen -tit, que proporcioni exercici fi'sic, estimulacióintel·lectual, relacions socials... una motiva-ció que el porti a cuidar-se a si mateix i pu-gui contribuir a la longevitat.

Sens dubte, no és tasca de dos dies; repre-senta un treball llarg, conscient i amb conei-xements. Es tracta d'anar canviant la imatgedel "vell" car, com ja s'ha dit, "l'envellimentés avui, abans de res, un desti' social, i des-prés una modificació funcional i orgànica".

La vellesa és, per tant, un problema queno millorarà amb simples explicacions o ambdeterminats tocs de consciència. Requereixesforç i treball. Un problema que presentatres perills imminents:

- el "deixar passar" o la política de l'es-truç, és a dir, pensar i actuar com si el pro-blema no fos important o no existís. És un pe-rill en el qual hi hem caigut tantes vegadesque, potser, no sembla tal. "Dios proveerá",en castellà, o "ja veurem", en mallorquí, i auna altra cosa.

- el "fer per fer" o fer coses sense inten-cionalitat, just per sortir-ne. O també, experi-mentar sense assumir els coneixements a-dients. És clar que tota intervenció ha d'anarprecedida d'una anàlisi a fons de la situació iha de tenir uns objectius girats al futur.

- l'esperar temps millors o canvis radicals;seguir l'actitud pessimista de Beauvoir quanassenyala "Una vegada s'ha comprès el que ésla condició de vellesa, no és possible confor-mar-se en reclamar una poli'tica de vellesamés generosa, un augment de pensions, allot-jaments sans, ocis organitzats.f. la reivindica-ció ha d'ésser més radical: canviar la vida".

F - ASPECTES EDUCATIUS

1.- Presupòsits bàsics

És obvi que no es pot encetar l'elaboració

i aplicació d'un programa, sense la considera-ció prèvia de diversos factors:

- Conceptualització i consideracions a l'en-torn del tema -en aquest cas la vellesa-.

- Presupòsits educatius.- Consideració de les receptes assenyalades

pels teòrics o altra gent que hagi treballat elmateix camp.

Potser el primer apartat es pot donar perfet amb la presentació dels folis precedents.Intentaré esbrinar, ara, idò, els altres dos.

Els presupòsits educatius que exposaré notenen referències bibliogràfiques concretes.Representen una mena de "convicció" a laqual hi he anat arribant a poc a poc i lecturarera lectura. Es poden concretar en els se-güents punts:

- L'ésser humà, des d'abans de néixer finsque mor, és capaç d'aprendre. I de fet aprènen un o altre sentit, reafirmant o canviantconceptes i actituds.

- De banda els límits naturals -a nivell fi'-sic, psi'quic, etc.-, tot s'aprèn. Des dels nomsdels rius peninsulars fins a allò que ens agra-da o la manera d'estimar.

- Coneguent les tècniques d'aprenentatge,se sap com i de quina anera aprenen tots elséssers vius.

- A l'ésser humà, tot aprenentatge, implicai suposa un procés complexe, on s'hi interrela-cionen multitud de factors.

De les experiències i conclusions de lagent que ha estudiat i tractat el tema, parti-cularment em decantaria per les que assenya-len la importància de l'ambient social i, d'en-tre aquestes, el carni' assenyalat per Schaeferen el sentit de que s'ha d'incidir en:

- Contribuir en reforçar la confiança en simateix de les persones d'edat.

- Procurar el seu benestar físic, i- la seva capacitat de rendiment.I tot envers la finalitat de canviar l'acti-

tud davant la vida; que aquesta mereixi és-ser viscuda i aquesta ho serà com assenyalaBeauvoir -quan es valori la dels altres mitjan-çant l'amor, l'amistat, la indignació, la com-passió... mentre hi hagi, en definitiva, raonsper xerrar i obrar.

2.- Aspectes concrets

Molts són els factors que intervenen enallò que podríelm anomenar "capacitat d'apre-nentage". No solament és qüestió d'intel.ligèn-cia -i encara manco si aquesta s'entén en sen-tit popular-, el que fa que l'esmentada capaci-

FLOR DE CARD -9- (253)

tat es pugui veure afectada per múltiples ideterminades avaries -relatives a percepció,retentiva...- amb incidència particular sobreles persones d'edat.

Em sembla correcta, d'altra banda, la defi-nició que d'aprenentatge en fa Parreren al dirque és el "procés amb resultat més o menysduraders, mitjançant el qual es construeixennoves activitats de la persona o poden modifi-car-se'n d'altres ja existents en un repertori".

A nivell concret, de cara a l'aprenentatgede la gent d'edat com a tal, es pot assenya-lar:

- A la vellesa hi ha certa dificultat per a-prendre les coses que no tenen sentit. Perexemple, aprendrà millor un travallengües unjove que no un vell. Com a conclusió es po-dria dir que, la primera condició que ha dereunir una cosa que es vulgui ensenyar és que"es vegi útil".

- No es pot considerar el factor temps; unvell, generalment necessitarà més temps queun jove per aprendre una determinada cosa.Cal assenyalar, d'altra banda, que el factortemps ha induit a molts d'errors en la investi-gació de l'aprenentatge dels vells.

- La gent d'edat, parteix d'una base méselevada, cosa que afecta, sobretot, al nombrede repeticions en sentit negatiu. És a dir,com més edat manco repeticions tendents afixar el coneixement.

- A vegades s'assenyalen mancances en eirendiment de la gent, però, aquestes provenenmés de faltes de seguretat que no d'aprenen-tatge.

- Les "lliçons", en tot cas, han d'ésser cla-res i ordenades, car, la persona d'edat, ésmés susceptible a interferències i pertorba-cions.

- A diferència dels joves assimila millor unaprenentatge global que no per parts.

- I, en tot cas, el nivell de partida és mésimportant que no l'edat; i en tot aprenentat-ge és fonamental la motivació o predisposicióde les persones.

En resum, informació, claredat, ordre i re-forçaments positius -en contra el costumd'aplicar-ne de negatius-. Recepta sinònim detot aprenentatge però accentuat, si cap, en elde les persones d'edat. I tot, sense deixar debanda les aportacions de Rotter en el sentitque "el valor d'un reforçament i l'eficàcia del'aprenentatge depenen de l'expectativa del'individu en tant afecti les possibles conse-qüències del seu comportament".

Potser és ben interessant, i nova a nivell

popular, la capacitat del vell per aprendre co-ses noves, per adaptar-se a noves situacions iper redescobrir sentit a les coses i a les rela-cions. Però, a l'hora de les aplicacions pràcti-ques també s'haurà de comptar amb desconfi-ances i recels, car, la por a aprendre cosesnoves afecta a la comoditat, s'empra com aautodefensa, romp costums i és afavorida perles imposicions socials a les quals estam sot-mesos.

G - BIBLIOGRAFIA

Ursula Lehr.- PSICOLOGIA DE LA SENEC-TUD. Edit. Herder. Barcelona, 1980

Simone de Beauvoir.- LA VEJEZ. Edit. Ed-hasa. Barcelona, 1983

Ricahrd A. Kalish.- LA VEJEZ. PERSPEC-TIVAS SOBRE EL DESARROLLO HUMANO.Edit. Pirámide SA. Madrid, 1983

Alfredo Gómez. ASPECTOS PSICOSOCIA-LES. Treball fotocopiat.

Altres:P.R. Bize i C. Vallier,- UNA VIDA NUE-

VA. LA TERCERA EDAD. Edit. Mensajero.Bilbao, 1976

Alex Comfort.- UNA BUENA EDAD. LATERCERA EDAD. Edit. Blume SA. Barcelona,1986

John Agate.- COMO CUIDAR UN ANCIA-NO EN FAMILIA. Edit. M. Arimany. Barcelo-na, 1982

Conxa Chalar.- VIURE DESPRÉS DELS 65ANYS. Article a "El Món", núm. 278 del20.08.87

Guillem Pont

DB CAP A M P D'MY FLOR DE CARD -10- (254)

Com cada any, arribat el desembre solem fer un repàs als esdeveniments que més han sobre-sortit al llarg dels darrers dotze mesos, que sempre és bo recordar allò que ha estat noticia enel poble. Segons el nostre veure són aquests:

ABRIL

El dia 11 s'inaugura a la rectoria una expo-sició de fotografies antigues del poble. Va es-tar molt concorreguda i passarà a formarpart del patrimoni de la biblioteca.

MAIG

* El dia 21 es presenta el primer volum dela col·lecció "Es Pou Vell", que és un aplecde les fotografies antigues que en GuillemPont ha anat publicat a Flor de Card els dar-rers quatre anys.

* El dia 13 també es presenta el llibre"L'Associació de la Premsa Forana de Mallor-ca", del qual n'és coordinador en 3osep Cor-tès. Constitueix una guia de l'Associació d'en-çà que va néixer fins ara.

* L'Escola de Música organitza una Setma-na Musical, amb conferències, concerts i ta-llers relacionats amb la música.

JUNY'

Eleccions municipals que, en virtud d'unspactes de progrés, com són anomenats, donenla batlia a Bartomeu Pont i deixen la dretaconservadora a l'oposició. CDS, PSOE i PSM

GENER

* N'Elisabet Vaquer, madò Corema, com-pleix cent anys el dia de sant Antoni, esdeve-niment que no tenia lloc en el poble d'ençàque madò Coll va passar a les tres xifresl'any 1944.

Hi va haver festa i sarau per llarg, amb re-frescs, banda de música, ball de bot i funcióreligiosa.

Dissortadament l'alegria no durà gaire, jaque el dia 21 de setembre entrega l'anima aDéu. Descansi en pau.

* Per tercera vegada en 15 anys s'escenifi-ca el rei Herodes, amb una mescla d'actors"antics" i "nous". Va agradar tant que el va-ren haver de repetir l'endemà.

* El dia 14 es posa la primera pedra de lafutura Unitat Sanitària, amb l'assistència deles primeres autoritats de l'Illa.

FLOR DE CARD -11- (233)

es distribueixen les presidències de comissió.

OCTUBRE

El President del Govern de la ComunitatAutònoma inaugura la depuradora de Sa Co-ma, a la qual hi exufarà gairebé tota la zonacostanera de la vila. Es faran els estudis per-tinents per veure si també hi poden empalmarels pobles de Sant Llorenç i Son Carrió.

En el ple de dia 8 s'acorda crear un MuseuArqueològic, destinat a reunir, estudiar, con-servar i exposar totes aquelles obres d'art,troballes arqueològiques i records històricsque puguin constituir el patrimoni cultural delpoble.

NOVEMBRE

A darreries de mes la banda de música dó-na un concert per acomiadar en Llúcia Suredacom a director, a l'hora que s'encomana aJa seva patrona, santa Ceci'lia.

3osep Cortès

VOCABULARI RELACIONAT AMBESTUDIS

f f •*•<&*

BarbarismeQuaderno(.literaturaBarrarTissaEstodiarCampan/eroRecreoPassilloBombillaBolígrafoLapisSobressalienteBien

Forma correctaQuadernLiteraturaEsborrarGuixEstudiarCompanyEsplaiCorredorBombetaBolígrafLlapisExcel·lentBé

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

,-fc

Carrer del Sol (Avinguda Principal) s/n * T/ 585320CALA MILLOR

* * * *Aquest hivern també restarà OBERT per a la seva comoditat

PEIX I MARISC - CARNS A LA GRAELLAPIZZES ESPECIALS - TAPES VARIADES

Diàriament "MENÚ ESPECIAL" (700.- ptes.)

*****música en viu*****

Espipellades FLOR DE CARD -12- (256)

SIZ

Considerant que s'Ajuntament de Ciutat ha decidit cobrar per deixares cotxos p'es carrer i en vista que a Sant Llorenç també tenim pro-blemes de circulació, com bé ha reconegut públicament en Falera, ¿notrobau que podrien provar de posar s'ORA en es poble i destinar es be-neficis an es sous d'es regidors, ara que s'han enfilat pardamunt sateulada?Si vos agrada sa idea i voleu que des de Dalt hi posin es seu gra d'are-na, resau tres pics aquesta oració: "Sant Eloi, patró d'es moneders i

^2T Sant Cristòfol, patró d'ets automobilistes ORAu pronobis".

És ben ver que es preu de ses cases s'ha enfilat més que ets estels!Fixau-vos sinó que quan ses monges compraren es convent, ara fa uncentenar d'anys, en pagaren 100 pessetes i s'altre dia el vengueren as'Ajuntament per 30.000.000Hem de reconèixer, però, que sa casa era molt més petita i queesllo-rencins hi varen haver de fer molts de jornals de franc per deixar-latal com està ara.

/voo -,•>' *• f—^ '••

N%£q/

Pareix ésser que s'Ajuntament de Calvià ha descobert es Mediterrani.Ara resulta que no s'aturen de posar planes p'es diari dient que han es-tat es quarts de Mallorca que han aprovat un programa de normalitza-ció lingüistica, i entre es tres que els són davant no parlen gens nimica de Sant Llorenç. Se veu que no se'n poden avenir.Per ventura convendría que s "equip de govern els envias una carteta in-formant-los que, sense fer tant de rebumbori, aquí ja fa més de quatreanys que en tenim.

Com que quedar bé poc costa -sobretot si no paguen d'es seus- i apro-fitant ses festes, s'Ajuntament ha enviat devers 80 canastres an aque-lles persones que d'una manera o s'altra tenen paga municipal.Prova de que noltros no ho som, d'aquests -maldament ho diguin-, ésque mos hem hagut de pegar un toc a la barra i gratar-mos sa butxa-ca si hem volgut tastar es dolç i ses bimbolles. I que molts d'anys!

-Mirando, Mirando!-Què mana, missenyor Predicando?-¿Què diran ets estatuts de sa nova Associació de sa Premsa Foranaque dius que fareu?-Que d'esquerrans només n'hi ha d'haver per fer bulto, però ses riendessempre les han de dur es de dretes, que sinó es pern del món se romprai-Mare Santissimeta del Sant Roser! Si que ho són dolents aquests al-lots!

Josep Cortès

Flor de CardBolleti'-revista del Card, Centre Cultural de Sant Llorenç des Cardassar.Adreça: carrer de Sant Llorenç, 36. Telèfon: 569119.Número 134. Desembre de 1987. Dipòsit legal: 765-1973Edita: Centre Cultural Card. Imprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Director: Josep Cortès i Servera. Consell de Redacció: Felip Forteza, Guillem Pont, Guillem

Quina, Antònia Servera, Guillem Soler i Miquel Sureda.Col·laboren: Guillem Nadal, Antoni Riera, Josep Cortès, Guillem Pont, Ramon Rosselló, Ma-

ria Calmés, Alfred F. Arnau, Aina Simonet, Rafel Umbert, Francesc Umbert, Francesc Clapés,Llorenç Artigues, Jaume Febrer, Bel Nicolau.

Flor de Card fa sebre que els articles apareguts en aquesta revista expressen únicament l'o-pinió dels seus propis autors, al temps que dóna els molts d'anys als lectors i col·laboradors.

História FLOR DE CARD -13- (237)

MALLORCA I CANARIES

Dia 30 de juny de 1434, els Consellers deBarcelona escrivien als jurats de la Ciutat deMallorca: "Mott konoiabt&A e. molt Aav¿A Ae.-nyotiA: a. voAtA&A Aav¿e¿£A Ae. de.u pAZA&n-toA Lo neJLÍQ4.ÓA inoAe. J o han de. Bat/ça dzlon.de. de. ^fioAU me.notvt>, V¿COA¿ e.n le¿> /c-Ue¿ de. CanaAÀ.a, e.n tu quoti* e.nté.n a. poA-AOA peA ¿.YibtAukiA IUAA hab'L·tadofiA e.n ¿a.¿anta. (e. catnòtica e. pAe.ycoA-loA lo Aante.vanQe£¿. VoAtAe¿ honotable Aav¿e¿eAtant a$e.ctuoAame.nt com podem pregam que.peA n.e.veAe.ncÃ.a de. noAtne. Ae.nyon Viu. ¿o ne.-QOCÁ. dit quat peAAe.gueÁ.x. e. peA zAQuand e.contemplació noAtAa e. de. aquesta c¿utatVOA ptacta to dJUL ^AOAe. Jokan e. to dit ne-goci kaveA Ape.cA.atme.Yit ie.comanatA. E te.n-gue.-uA ta Santa Ttu.n¿tat en Aã Quando..Re¿cA¿v¿nt-noA ¿¿abte.me.nt de. tot ço que.puxam ^eA peA voAtsieA pleA e. konox.. Scuò-ta e.n BaAcksinana a XXX de. Juny deÂ. any MCCCC XXXIII Î" . Altra semblant carta fouadreçada al Bisbe de Mallorca, i altra al Pa-pa. (AHCB Lletres Closes VI-3 f. 117v-118)

Dia 20 de febrer de 1442, els Consellers deBarcelona escrivien al Bisbe de Mallorca di-ent: "a noAtAa ¿nteAc.e¿¿<Ló ¿ó ie.c.ofiAe.gutto tLe.veAe.nt paté. e.n ChAÁ¿t ^noAe. Jokan,b-if>be. de. CanoA4.e¿ to quat va e.n cofit Huma-na peA lo be.ne.ii.cA. deJ&> kab¿tadofi¿ e.n le¿-UtteA de. Á on bisbat e. auQme.ntac¿ó de. la¿anta &e. cathòtica, peA ço vo&tfia molt tie.-veAe.nt pateAn¿tat p/tegam ab molt gtian afi-^e.ccA.0 que. peA eÂQuand e. ¿eAve.y de. no&tAe,¿e.nyoti V¿u VOA placée. haveA lo d¿t sie.ve.-ie.nt ^nofLe. Jokan e.n ¿>pe.cÁ.at Ae.c.ome.ndacÁ.0e. pfiOAe.Q4A-lo caA¿tat4.vame.nt de. tot con-Ae.lt, ^avon. e. ajuda" (AHCB Lletres ClosesVI-8 f. 114v)

Referent al bisbat de/Canàries trobam quel'any 1381, Bonanat Tarí, bisbe de Teide, no-mena procurador Bartomeu Marti', notari deMallorca. (ARM prot. Nicolau Cases C-18 f.165v)

MALLORCA I MONTSERRAT

El mes d'octubre de 1268, Valenti'Ses Tor-res en testament deixava 5 sous a Santa Ma-ria de Montserrat. El mes de juliol de 1459,la dona Antònia, muller de Pere Fullana deSantanyí', deixava, en testament, 6 diners albaci' de la Verge de Montserrat. (ARM prot.Carles Gaià f. 124)

L'any 1351, hi havia al port de Ciutat una"coca" anomenada Santa Maria de Montserrat,

de la qual eren patrons Bonanat i GuillemSanglada. (ACM prot. Francesc Batle 14567sf)

Dia 17 de novembre de 1518, els Conse-llers de Barcelona escrivien als jurats de Ma-llorca dient que el procurador i ecònom delmonestir de la Verge Maria de Montserrat, haexposat que Damià Morell, mercader, va car-regar a Cadis un barril de sorra salada en labarca de Lope Sanxes de Susunega, per consig-nar a Barcelona al majoral de Montserrat percaritat i almoina. A causa d'un temporal ivents contraris, la barca arribà a Portopi' onva haver de descarregar per adobar la barcaperquè feia aigua. A l'hora de tornar-ho a em-barcar és exigit 6 diners per lliura d'entrada idos sous i 8 diners d'eixida. Atès que el barrilés donat per amor de Déu, els Consellers de-manen no sia exigit ningún dret. (AHCB Lle-tres Closes VI-43 f. 93v)

Pel juliol de 1563 el Bisbat concedeix duesllicències per captar almoines pel monestir imonjos de Montserrat.

L'any 1598 Joan Obrador era el baciner deMontserrat a Sant Llorenç.

Dia 15 de gener de 1597, el Rei escrivia algovernador de Mallorca dient que 3oan del Pi,procurador general de Montserrat, necessitabous per les granges de València, i demanapoder treure de Mallorca uns 150 bous. (ACAreg. 4388 f. 140v)

Aquesta època, Montserrat havia perdut laindependència i depenia d'un monestir de Cas-tella. Alguns abats i monjos castellans come-teren molts abusos i desordres. Vegeu unamostra: el mes d'abril de 1584, els Consellersde Barcelona escrivien diverses cartes al Reii altres autoritats civils i eclesiàstiques, co-mentant els desordres i maldats que cometenl'abat, majordom i visitadors de Montserrat,que usurpen els béns, s'apropien de les rendesi duen mala administració. Els monjos caste-llans donen veri' els monjos catalans que mo-ren a l'infermeria. Impedeixen que es facivisita apostòlica. Alguns donats que saben lesmaldats dels dits monjos castellans, són tra-.mesos a Sardenya o a Mallorca o altres partsallunyades. Un dels monjos més malvats ésfra Andrés de San Román. Aquesta cartta ha-via d'ésser posada, secretament, en mans delRei. Consta que sisità el monestir, el bisbede Lleida. Sembla que l'abat era Andrés de In-triago. L'any-1586, el visitador nomenà abatfra joan Campmany. (AHCB Lletres Closes VI-63 f. 137v-154v VI-64 f. 3, 6, 13, 19, 22 isegüents. VI-65 f. 23 i 36v)

Ramon Rosselló

Batec FLOR DE CARD -14- (258)

SANTA CECÍLIA

Amb l'església plena de gom a gom i ambuna setmana de retràs, el dia 30 de novembreva tenir lloc el tradicional concert de SantaCecília, que anualment ofereix la banda demúsica a la seva patrona.

Enguany l'actuació anava acompanyadad'un esdeveniment que afectava molt directa-ment el futur de l'agrupació: s'acomiadaval'antic director, en Llúcia Sureda i es presen-tava públicament el qui d'ara en endavant ladirigirà, en Francesc Sapiña, un professionalvalencià que ha vengut amb l'encàrrec de re-viscolar la banda llorencina.

A l'acte el president de la Banda i el batleentregaren sengles plaques a Llúcia i la batu-ta al nou director, el qual l'estrenà interpre-tant diversos pasdobles, un vals, "En un mer-cado persa" i una adaptació de l'obertura de"Tannhäuser", els quals foren molt aplauditspel públic assistent.

CANÀRIES

Del 24 al 30 de novembre desset nins i ni-nes dels cursos superiors de l'escola acompa-nyats d'un mestre, en Josep Ferragut, anarena Canàries de viatge d'estudis.

La passejada estava inclosa en el programad'"Escoles viatgeres" que anualment organitzael Ministeri d'Educació i Ciència, i que ésuna experiència de relació entre diverses es-coles públiques de l'Estat.

Les despeses del viatge, estancia, desplaça-ments i manutenció anaven a càrrec del Mi-nisteri.

MATANCES

Gràcies al porc que atal fi els va regalar "LaCaixa", el dia 10 del mespassat l'Associació de Ju-bilats va fer unes matan-ces a l'estil tradicional.

La festa va tenir llocals magatzems municipalsi, tal com està manat, vaacabar amb un dinar alqual hi assistiren més dedues-centes persones.

CONCERT

Dins el programa de

Josep Cortès

concerts que baix del ti'tol "Un hivern a Ma-llorca" coordina el Foment del Turisme, el dia13 de novembre en Carlos Melero en va oferirun al saló d'actes de l'hotel Castell de Mar.

S'interpretaren obres de Bach, Beethoven,Mendelssohn i Prokoffief i hi assistiren propd'un centenar de persones que sortiren entusi-asmades del virtuosisme del jove intèrpret.

Llàstima que no es doni una mica més depublicitat i puguin ésser seguits per un nom-bre més elevat de persones.

PERSONES DEL POBLE

L'Associació de la Premsa Forana ha inici-at, enguany, una sèrie d'homenatges a les per-sones que d'alguna manera fan un servei al po-ble i no sol ésser massa reconegut oficial-ment. Amb el suport econòmic del Consell In-sular de Mallorca concedirà un diploma aaquestes persones i uns escultura a les tresque, a criteri de l'Associació, més s'ho ten-guin merescut.

Enguany l'entrega va tenir lloc al restau-rant "Ses Basses", després d'un sopar de com-panyonia entre el CIM, la Premsa Forana i les14 persones presentades. A la fotografia elPresident del Consell, Joan Verger, fent entre-ga del diploma a Xesc Umbert, el nostrehome del temps.

OBRA CULTURAL BALEAR

Per commemorar el 25è aniversari de la se-

FLOR DE CARD -15- (259)

va fundació, l'Obra Cultural Balear ha insti-tuid uns premis destinats a reconèixer la feinafeta per entitats o particulars en favor de lallengua o cultura de les Illes.

Un d'aquests premis, consistent en una es-cultura de Alfaro i un diploma acreditiu ique rep el nom de "Francesc de Borja Moll"ha estat concedit a l'Associació de la PremsaForana, en representació de les 25 revistes depoble que editen majoritàriament en català.

Com sigui que Flor de Card es troba entreaquestes revistes, ens enorgulleix que lanostra tasca sigui reconeguda, alhora que ensentristeix que el treballar en la pròpia llenguasigui encara obejcte de reconeixement en llocd'ésser la pràctica habitual dels habitants deles Illes.

PREMSA FORANA

El dia 21 de desembre es va celebrar, aSant Joan, l'assemblea general ordinària del'Associació de la Premsa Forana de Ma-llorca, per tal d'elegeir la nova Junta Directi-va per als vinents dos anys.

Per abrumadora majoria foren elegits cincdels membres que ja en formaven part l'ante-rior "legislatura", encapçalats per Biel Mas-sot, i altres dos que també sintonitzaven ambl'actual línia més o manco nacionalista.

Les posicions més dretanes foren rebutja-des, per la qual cosa és d'esperar que la con-tinui'tat sigui la tònica que marqui la PremsaForana fins prop de l'any 90.

ARA FA 15 ANYS

Que es va jugar una simultània d'escacsentre en Sebastià Llull "Sansón" i deu juga-dors locals. Els va guanyar a tots.

Que un grup de joves organitzaren per pri-mera vegada una missa cantada, amb guiter-res, tambors, castanyetes, flabiol, panderetesi altres instruments tradicionals.

ARA FA 5 ANYS

Que n'Adolfo Suárez va venir a Sant Llo-renç per tenir un contacte amb el seu partit.

Que es va inaugurar el local dels jubilats ala Rectoria.

ARA FA 99 ANYS

Demografia

NA1XAMENTS

Dia 8 de novembre neix a Sant Llorençn'Antònia Victòria Massanet Pascual, fillad'en Francesc i na Isabel. Salut!

Na Maria Encarnación Menbrilla Bauzà, fi-lla d'en Julián i n'Antònia, neix a Sant Llo-renç dia 23 de novembre. Enhorabona!

NOCES

En Jaume Puigròs Amer i na Júlia LópezSánchez feren l'esclafit a Son Garrió dia 22de novembre. Enhorabona!

DEFUNCIONS

En Vicente Rebollero Cerro, casat, mor aSa Coma dia 19 de novembre a l'edat de 69anys. Al Cel sia.

En Jaume Caldentey Riera "Relies", viu-do, mor a Sant Llorenç dia 26 de novembrea l'edat de 81 anys. Descansi en pau.

En Francesc Sureda Melis "Terrossó", viu-do, mor a Sant Llorenç dia 23 de desembre.En el moment de la seva mort tenia 97 anys.Que el vegem en el Cel.

Maria Calmés

Que Sor Maria del Cor de Jesús fou nome-nada primera superiora del convent de SantLlorenç.

Col·laboració FLOR DE CARD -16- (260)

PUJOLS FORTIFICÁIS

/N

^J^o \\^ <>\ \sr

itSS^c\v vM^\

Per poder determinar l'època deltipus de construcció de la qual avuiparlam, prendrem per model la pro-posta de Rosselló Bordoy, o sigui,el seu enquadrament cronològic,que ens duu a poder determinar queque quan es dóna el cas de cons-truccions de pujols fortificais enstrobam en el période del talaiòticII (del -1000 al -800), caracteritzatper crear recintes emmurallats quepassen a la categoria de conjuntsurbans, aprofitant els talaiots coma reforçament de la murada o bécreant nous recintes sense englobar--hi els talaiots preexistents.

De pujols fortificats en podemdefinir 4 tipus:

1er.- Pujols que tenen en els "E* Ca¿>teAJ-0¿" de. Sa Ef.anqu<lfia. Pujol ion£ifcc.at.

1 »^^œw^^*-^^ *C \ . >.AÄÄ.\V\ . J£Vitk\\vx

•M\X1,

x^W'9• "

$\*V**^&V

\\v\N^

^\^;> \v\^x@^x\^•V N\ s\^ \V x . s\ s &£?£*£;• .\^X .\sX

ßcö

N^\X\^V¿^t\x \ *x \^ L\ te¡2^njt¿^

seus costers unes murades que tanquen elpas d'accés al punt més alt, on hi trobam untalaiot o una altra construcció aillada. Per e-xemple el puig de Sa Morisca a Santa Ponça.

2on.- Pujol o morro enrevoltat de penya-se-gats inaccessibles excepte per una part, ons'hi aixeca una murada que tanca el pas. Perexemple el Morro d'en Palou a Son Pelat Nou.

3er.- Pujol que té a la seva part superiorun conjunt d'edificacions voltades per una mu-rada, com el de Bellver Ric.

4rt.- Talaiot o altra construcció al capda-munt del pujol i enrevoltat per una murada.Per exemple el Pa de Nadal, de Calicant.

En realitat els pujols fortificats vénen aésser poblats o monuments emmurallats, béde vigilància o bé de protecció i a vegades esfa molt difícil poder-los incloure a un grupdeterminat, però degut a les seves especialscaracterístiques morfològiques i situació geo-gràfica aconsellen aquesta divisió, almancode forma provisional.

L'estudi que avui ens ocupa -Es Castellot-el podriem incloure dintre el primer grup,malgrat avui en dia no es vegi cap vestigi detalaiot o restes d'altres construccions.

*******

ES CASTELLOT

M.G.I.M. 30-1 AI.M.P.P. 02 F 1185Sa Blanquera (Es Castellet)I.N.V. n° 3

SituacióSortint de Sant Llorenç pel carni' de Cali-

cant i just davant les cases de Llucamar, situ-at damunt un pujol hi trobam Es Castellot, o-rientat cap al NW. Està ubicat dins la posses-sió de la Blanquera

AccésS'hi pot arribar agafant una cama-

da que hi ha davant l'entrada de Llu-camar i, quan s'acaba el carni', tra-vessant una petita franja d'ametlershi trobam la murada.

DescripcióDamunt el turó hi trobam restes

d'una murada en avançat estat de ru-ina, la qual forma part de la fortifi-cació que hi va haver. És un exem-ple clar de pujol fortificat. La cons-trucció és de forma ovoidal i la part

A£co¿ de. fa. musiada de. ¿a paAt nond. C/ie/cm que. u.a. Li- més ben conservada és la que miran/ca de. punï& moA.c.0. t.1 aJUSUUA oH-LQ-incut. Té. una. pe£t- al nord. El mur conserva fins i totta •inc.ÍÁ.nacÁ.ó cap a£ punt A de.gut al. teAAe.ny. ' tres fileres de pedres, arribant a una

FLOR DE CARD -17- (261)

altura màxima de 2'80 mts.Com a cosa curiosa direm queaquesta altaría correspon a unapedra posada en forma de men-hir. Nosaltres creim que va és-ser l'altària màxima de la mu-rada. La zona sud no és tan al-ta ni gruixada i està pitjorconservada, fins i tot a algunsllocs desapareix, quedant granquantitat d'enderrocs que possi-blement varen pertànyer a lesantigues pedres de la murada,rompudes i trossejades per ferparets.

Les mides de la fortificaciósón les següents: 52'30 de llargi 44'50 d'ample. Cal dir que lamurada conservada a la partnord té en l'actualitat 20 mts.en bon estat i una grossària de 2'70 a 3'10,aproximadament, ja que degut a l'abundànciade llenya fa molt mal cañar.

Damunt el turó i dintre el que fou la forti-ficació hi vàrem trobar ceràmica talaiòtica itambé romana, encara que en poca quantitati molt fraccionada. D'altra banda no es veu asimple vista cap reste d'edifici dintre el re-cinte fortificat, el que fa pensar dues coses:o bé les construccions-f oren destruides total-ment per poder cultivar el lloc o bé que, de-gut a la proximitat del poblat de Llucamar a-quest pujol només s'utilitzàs com a elementde vigia i guarda de l'esmentat poblat. Ales-hores els tipus de construccions destinades ahabitacle es reduirien a simples cabanes fe-tes de troncs, branques i fang argilós, encaraque per poder tenir una resposta segura cal-dria una excavació de tot el recinte fortifi-

cat.

Bibliografia-Los núcleos arqueológicos de Calvià. Víc-

tor M. Guerrero Ayuso.-Història Primitiva de Mallorca, de Barto-

meu Ensenyat Estrany. A la Història de Ma-llorca coordinada per J. Mascaró Pasarius.

-Corpus de Toponfmia de Mallorca, de 3.Mascaró Pasarius.

-La Prehistòria de Mallorca. Revista Ma-llorca, n° 7. Palma, 1972. Guillem RossellóBordoy.

El meu agraiment a Josep Cortès, sense ladesinteressada col·laboració del qual no ha-gués estat possible fer el present estudi.

Alfred F. Arnau

\

>

CeAa.nu.ca taJtouLoti.ca. de£ 500 a.C. ¿fiobada. a LZucamaA..Cot.tiLc.cÀ.0 Jondi Pont

fotoQfia^a. de. Jo&e.p Coi/t&ó

omm MOTS m-... FLOR DE CARD -18- (262)

Rane«-»! IVIeco JL

R Simon E» i s

Hem vengut per escoltar les contarelles dedos carrioners casats amb dues llorencines, enRafel Melis Pascual i en Ramon Sansó Balles-ter, més coneguts per l'amo en Rafel Meco ien Ramon Pisca, el carter, nascuts l'any 1901

. i 1905, respectivament. Coneguem, per co-mençar, un poc de les seves vides.

L'amo en Rafel Meco ha fet sempre una vi-da de missatge. Als nou anys es va llogar aCa'n Mendai i un parell d'any després se'n vaanar a Ca'n Servera, al Port de Manacor, allàon ara hi ha les coves del Drac, que peraquells dies encara no es coneixia la sevaexistència. Segons ens diu no es descobrirenfins que ell va tenir vint-i-cinc o trenta anys.

- 3o ja començava a ser pollastrell i un diavaren venir uns hornos que cercaven gent perfer feina a sa via. Vaig dir que si' i, juntamentamb quatre o cinc més, mos n'anàrem a om-plir vagonetes. Anàvem a escarada i cobràvemtres peces sa vagoneta, que ara serien dotzedècimes. Però allò no feia collo lo que mos,agradava i ets amos de Pocafarina, per aquelltemps, cercaven homos que se volguessin llo-gar, però sa majoria s'estimava més anar ajornal a sa via que estar llogat. Com que anoltros, com ja he dit, no feia gros lo quemos agradava, mos hi llogàrem i a jo em vatocar fer de llaurador. I així passava es tempsi anàvem aprenguent.

-I durant aquests vuit o nou anys que féreude missatge ¿coneguéreu molta diferència detracte entre es primers i es darrers amos?

-No; no gaire, un missatge sempre és unmissatge. Quan vaig notar un canvi gros vaser quan un tió meu que estava llogat en esPont d'Inca, devora es camp de Son Bonet, emva proposar anar a fer feina amb ell, tambéde missatge. Vaig dir que sí perquè m'oferiaun jornal millor i estada entre sa familia.

- • No vos devfeu sentir gaire lligats a cavos-tra...

-No gens, jo era com un ca cocover, quem'era lo mateix anar lluny. Pensa que vaig es-tar mig any a tornar sa primera vegada i a sasegona en'vaig estar cinc! O sia, que no vaigtornar fins l'any 22, que era quan s'inauguravasa via d'es tren de Manacor a Artà i ja podiaarribar fins an es poble colcant, fora haverde fer es camí de Manacor a Son Garrió apeu. Em varen quintar i me va tocar la Ram-bla. Vaig dur sort perquè si un tenia permis sepodia divertir per allà. An es 25 anys vaig tor-

nar an es poble per fer una casa an es meuspares i me vaig tornar llogar com a parellermajor a Pocafarina. Quatre anys més tard mevaig casar a Sant Llorenç mentres estava llo-gat a Sos Ferrers. També vaig estar a Ca'nColl, de Son Carrió, a Son Berga i a Son Cres-pi' Vell.

-I d'es vostro company Ramon, que sempremenau ¿què mos ne deis?

-3o i ell som coneguts de sempre, perquèvisquent en es mateix poble i petit com eraSon Carrió, ja me direu! Però d'ençà que jotene paga d'es govern i no he de mester ferfeina, me vaig dir: "i què me costa dur a feruna volteta i passar es temps amb en Ramon,ja que ha tengut aquesta desgràcia de perdresa vista?". I així anam, mos agrada molt ferqualque xerradeta amb ses al.Iotes, perquè téun sentit, en Ramon, que amb so trepig quefan es tacons ja coneix si és jove o vella! Ellva fer com jo, una vida de foraviler fins quese va casar i va agafar s'ofici de carter, comes seu sogre.

-I ara que ja sabem un poc sa vostra vidaprofessional, mos agradaria que mos contàssiuquina era sa tasca de missatge, ja que totsdos la teníeu en comú. Com vos tractavenquan baixàveu an es poble?

-Mirau, quan tenia nou anys, fent de missat-ge i per dir-ho així com era, fèiem es servicid'un canet: "Volta per aquí, volta per allà,

FLOR DE CARD -19- (263)

duu ses ovelles, volta-les, ves a menar-les", ijo a correr cap aquí i cap allà segons deia l'a-mo. Sempre mos tractaven així. I en això d'espoble solíem baixar es dissabtes a vespre, permudar-mos sa roba, pentinar-mos i rentar-moses peus. Qualque vegada, en començar a serpollastrells, algun horabaixa mos determinà-vem a baixar an es cassino a fer unes herbeso un anisset. Es cassiner mos donava un tasso-net que havia de bastar per quatre o cinc.

-I menjàveu bé?-No passàvem fam, però no era com ara,

que viuen de potets i coses rares. Noltrosmenjàvem faves que tenien més core que fa-va, però venga! I mos hi posaven més" poc olique carn, i això que de carn no n'hi haviagens! Just en podíem menjar a ses matances ifestes majors. Una altra cosa que em recordaés que quan arribava es divendres es pa ja eracom a pedra, perquè just pastaven es dissab-tes, però encara de pa era de lo que més mosenredoníem.

-I xerrant d'una altra cosa que ara sa genten xerra més ¿vàreu aprendre lletra?

-En aquell temps no hi havia escoles, peròdos mesos a l'any, en s'hivern, una quadrilla solíem anar a ca dues beates carrioneres queles deien Ses Faves i que n'havien après deses monges i mos ensenyaven a llegir ses lle-tres i a escriure un poquet. En es servici

també feien venir un capellà dos o tres picssa setmana, en haver dinat, per ensenyar-mos-ne, almanco a posar es nostro nom. Però enes nostro temps, sobretot essent infants, sagent veia això com una cosa sense profit. Araho veig clar, abans, com més beneits millor.Lo únic que volien era que féssim feina.

-I ja que heu xerrat d'es servici ¿vàreuhaver d'anar an es "frente"?

-Per aquell temps jo ja havia fet es servici,però visquent a Son Garrió ho vaig veure de benaprop i no ho dic per afavorir ningú, però a-questa imatge de dolents que tenien es rojosno la veig veure mai. Per jo tant es rojos comes blancs o es negres, mentres facin ses cosesbé són bons.

-Tornant una mica enrera, mos heu dit queses beates havien après lletra de ses monges¿I com és que no continuaren ensenyant?

-Mirau, lo que més mos ensenyaren varenésser es parenostres, ses avemaries, es Credoi a passar el rosari, i això arribava fins i tota ses possessions, que abans de dinar duesavemaries i abans de sopar, amb una fam quemos alçava, passàvem el rosari i sa lletania.En acabar ja n'hi havia que becaven! A més .d'això, es permís que mos daven es diumengesera per anar a missa a sa capella de Son Ne-gre. No heu de mester que vos digui que mésd'un ser perdia p'es camí!

-I aquests que se perdien ¿que era per anara veure qualque al.lotella? Perquè voltros,d'això, crec que en tendríeu per contar unaestona... ¿Quantes en vàreu festejar?

-D'això vaig anar sempre molt bé i vaig co-mençar de molt jove, devers .es quinze anys.Però de veres només n'he festejades dues, unacriada de Palma i, com és natural, sa mevadona. No vol dir que abans no n'hagués mane-jada qualcuna... Vos ho contaré: a Ciutat, es-sent soldat, se va donar es típic enamoramentamb sa criada. En vaig conèixer dues, una deSa Pobla que no feia gros lo que m'agradava,perquè era un poc ordinària, i una altra demolt fineta. Em vaig enamorar molt d'ellaperquè de tant en tant em deia "cariño mío","un millón de besos", "cuánto te quiero" icoses d'aquestes. Quan va venir es temps d'a-nar fora-porta, lo que ara deim "veranear",me va donar sa direcció i així mos poguéremescriure. Va ser gràcies an això que vaig aca-bar d'aprendre a escriure, que ja ho diven: "sivolen, poden". Qualque vespre, quan llegíem a-quelles cartes que deien coses tan preciosesque feien entrar un homo en suor, un deia:"no, jo li he d'escriure com més prest, mi-llor", i cadascú escrivia lo que podia i sabia.

Però això em va espassar quan vaig tornar

FLOR DE CARD -20- (26fr)

an es poble. Vaig conèixer una llorencina ime'n vaig quedar prendat. Una de ses coses

• que més m'agradaven era aquest "lunar" queté, que en aquell temps s'usava molt i en séque fins i tot el se pintaven per ésser mésguapes. Però es que té sa meva dona encaraara no s'ha llevat, i sempre he estat contentd'amb ella haver-me casat!

-Tenim entès que sou homo de fer barrinesque més que res són favors...

-Si', això sí que és ben ver! Encara aquestasetmana passada n'he fetes dues. N'he fetesde tota casta: d'animals, cases, finques i finsi tot d'arreglar matrimonis. Tot això de sesbarrines va començar quan a un amic meu liera necessari vendre una mula que tenia i emva dir a veure si li compraria, perquè ell nohavia trobat comprador. Jo, més que res perfer-li un favor, l'hi vaig comprar i llavonsesses feines varen ser meves! Un altre dia enve un i me diu: "Meco, tu que vares trobarcomprador per sa mula d'aquell, ¿no me'n tro-baries un que volgués sa meva guarda de ca-bres?". I jo, "bé, ja t'ho miraré", i poc a pocsa gent venia a cameva quan volia comprar ovendre. Jo a tot això ho feia d'una maneradesinteressada, encara que tothom me donavasa voluntat. I, mirau!, jo sempre he estatamic de fer favors, fins i tot en casos de ne-cessitat. Vaig fer, idoi, per dir-ho de qualquemanera, de "prestamista", vaig fer barrines definques, cercar solars, arreglar cases per es-trangers i un enfilall de coses més. No cre-gueu que fos massa fàcil, que més d'una vega-da per fer ses barrines vaig haver de recórrera tres i quatre persones per trobar lo quem'havien demanat.

I com que ja tenia fama de conèixer moltbé ses dones, quan qualque homo quedava viu-do, amb al·lots petits, necessitava una donade precis per cuidar-los i desar sa casa. Unavegada, encara me'n record com si fos ahir,un carrioner em va dir:

-Meco, no sabries qualque dona, maldamentestigui un poc xerrada, que se volgués casaramb jo?

-Ara m'has agafat bé! En sé una que viuaqui', a sa sortida d'es poble, que va calenta.Ves-hi avui vespre mateix, de part meva, i jaem donaràs sa contesta.

-L'endemà el vaig veure i me diu: "Meco,d'aqui' a dues setmanes som casat".

I aixf com aquest n'he fets un parell, i siencara ara qualque fadrí vell o fadrina vol-gués que l'ajudàs, l'ajudaria de bon gust!

Bé, això han estat les contarelles que ens

ha contat l'amo en Rafel Meco, que l'edatno li ha llevat l'humor ni la xerrera!

Aina Simonet i Rafel Umbert

--AT,-

ACCIO SOCIALlifta J'ietij HVWfMfWVQPMnV«ui. d CM HUUM;

il 'i i 1 911J Je Minorca

injjiKíiu el .jfljuiii Jc

c ion prupietai tevi,

ion en CtfiiiCT que el Cornell

Ptro I'KimCM -uti.11 Jdl'unteli Jc SUIktrca no i'uiba,yji. Ei „oniedeiwn ijudei a

nombrotei tm it»! Je l'ili»,

jmb imponimi lubtcncioni.

fr&ïrjf v

jmti ii'i", uXitfli » Mallorca.L'Hüipii.1 Ct»<ril, i'Hop.iíl

PiMi·iiine, la Llir dt li

Inline,i. la I Uf dt li

JotMlMl, ia LI« delí Andiu icl PitriiMi Vtr tt dt li Silul.

uf ¡..niu .lt!0 1

^mpanyct Jc divulgació

f mencio aniwlrofi i

imulcolMifica i m»e!l escotar.

Ei potencia l'orfantuació deconficuot i .imposiumi mèdio

BON CONSELL, BONS RESULTATS.

\aa

&CONSELL INSULAR DE MALLORCA

i d publiquen mimilll i rente

tobrc uní« uniiam.

Rutilo toa In UH«« J««Oliti lit pCTMMN I|U*

irtbillrt iPitftMOMii M riConwll Iftiulir, i ubKir* b«

multili per * Mtltorca.

Jfy':U*,\*..íS! *:¿ÍÍ«SlËa&aB&âtSJ

Burguês, s.n.FELANITX

T. 581579

Col laboració FLOR DE CARD -21- (265)

DELS FONERS (III)

Passats els idus de juny, després de curarles ferides del primer combat, que foren mol-tes i grosses, començàrem la conquesta d'a-quelles terres.

Vàrem treure les vísceres d'una cabra i elgran sacerdot les va trobar portadores debons auguris; després sacrificàrem dos colomsa Mart i els legionaris començaren a avançarcap a l'interior. Al nostre pas la terra gmjo-lava i els ocells callaven, els arbres pareixiaque es retiraven, tan gros i majestuós era elpoder i l'esplendor dels soldats romans.

Els déus estaven al nostre costat, fins itot Apol.lo es va aturar a contemplar-nos re-trassant el seu majestuós passeig pel món.Crec que si li haguéssim demanat un delsseus blanc cavalls de la daurada quadriga ensl'hagués cedit. Els escuts i cascs lluièn i lespuntes de les llances, quan el sol les acaricia-va, feien mil-i-un reflexes màgics. Allà llunycorrien retgirats i molt assustats els baleà-rics, amagant-se dintre els "tumulis" grossosi poderosos, fets per qualque raça de gegantsque habità aquestes terres anys passats.

La murada que voltava els "tumulis" eraciclopia, fent una alçada de dos homes. Lespedres estaven tan ben col·locades i talladesque semblaven obra dels déus. Els foners ensenvestien desesperats, tal com envesteix unlleó quan li toquen les seves cries, ja no esdefensaven com abans i estaven molt desorga-nitzats. Si s'haguessin arrecerat dintre lesmurades en lloc de sortir a lluitar com unsdesesperats o amagar-se dins els "tumulis"s'haguessin pogut defensar molt millor, peròestava molt clar que era una lluita descom-pensada i la potestat romana feia tremolarles pedres.

Els homes foren morts quasi tots i els queno morien serien convertits en esclaus i unpetit grup portat a Roma per desfilar humili-ats davant el Senat i el poble romà, fermaisal carro de Quintus Cecilius Metel.lus, el Ba-learic. Les dones serien donades als legiona-ris com a boti' de guerra.

Vaig plorar i vaig voler guardar les llàgri-mes en un "lagrimarius", perquè quan un po-ble és destrossat, se l'ha de compatir, i méssi és un gran poble valent i de braus guerrers.

Vaig alçar els meus ulls i vaig veure lapols que deixa la quadriga d'Apol.lo quan a-quest se'n va a descansar cap a la seva casa,allà a l'Olimp. També allà lluny, mig tapatpel mantell negre de la nit, es veia Mart, tor-cant-se la suor del front i netejant-se els es-quitxos de sang de la cuirassa, i dintre el po-

blat del foners, les Fúries reien i encalçavenaquella pobra gent.

Després, molt cansat pels llargs dies decombat, vaig anar-me'n cap als nostres vai-xells, a la platja i em vaig tirar dins el re-frescant regne de Neptú. Més tard vaig com-partir el sopar amb el divertit i alegre Ba-cus, escoltant com la lira d'una dolça nimfasonava i cantava una trista i a la vegada gar-rida cançó. Al mateix temps Morfeu em cri-dà i s'apoderà de tot el meu cos.

PliniTraducció lliure de Alfred F. Arnau

DAVANT LA DESAPAREGUDA

DISCOTECA "ODYSSEY TROPICAL"

DISCO

CALA MILLOR

4 BARS A t PISOS

D'AMBIENT FUTURISTA

DIVENDRES I DISSABTESG A L E S ESP E C I A L S!

FLOR DE CARD -22- (266)

El tempsHo v > € W ) br£

per XESC UMBERT

13*SS

^ls

73r*z&:'-*w'9e

.24* 11

/3°ÍP*\

l í»"//

¿fry/ frft-íjr Wrfnl$°\%°

17

20

2'5U'

29

03

1 I Ge la. Ja.

19°20C

/V//""'

///ft/s/sr/tf/l¿,

15

¿fr/7/ >W alè 7ï*»uv.

V•yo

J^LLFred ^/yy/í7Yerf Je Posent- tio(<-.

3°

Gelada

5°1 (,°

30

ír35- (

/

/T-20°

-**£77ïï/7/m/

\r\r ió

9°22C 13

Dtnf J* Po ne n fIE-IS'

16

¿2Br2-2'

19

s6°ig 22

<*#¿TTTTTp

5°lé* 28

31

Cartes

Benvolguts amics,

Vos escric aquesta carta perquè enguanyvolia felicitar la Junta Directiva i col·labo-radors de Flor de Card per aquestes festesde Nadal, tan plenes de pau, alegria i goigespiritual. Desig també moltes felicitats atots els lectors i amics del nostre poble deSant Llorenç, i que passin les festes amb sa-lut i alegria. Molts d'anys i bones festes!

Poema dedicat al Bonjesuset de Betlem:

El cel en una nit estrellada,la nit freda, d'aigo i neu,Josep i Maria van cap a Betlem,p'enlloc trobam una posada.Només troben una pobra Covai dins ells hi ha una menjadora.Allà dins va néixer el Sol de JustíciaJesús, rei del Cel i de la terra.

Germà Francesc Clapés

VOCABULARI RELACIONAT AMBCOTXES

BarbarismeEmbragueFrenoAsientoMaleteroVentanillaSeguroPanelMandoFaroLimpiaparabrisas

Forma correctaEmbragamentFreSeientMaleterFinestretaAssegurançaPlafóComandamentFarEixuga-parabrisa

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

El còmic FLOR DE CARD -23- (267)

SiUeu• •• FLOR DE CARD -24- (268)

MOTS ENCREUATSHORITZONTALS.- 1.-D'una manera jocosa. 2.-Posar en pr-

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 sència dus o més persones que fan afirmacions contràriesper treure la veritat d'un fet. Al rev., si'mbol del liti.3.-Qualitat de parònim. 4,-Ventet suau. Si'mbol del iode.Nom de certs menjars cuinats amb olla, esp. el que es fabullint carn i verdures. 5.-Alcaloide molt tòxic que és elprincipi actiu del tabac. Consonant. 6.-Nom de lletra. Alrev.,femenf de EN. Arbre de la familia de les ulmàcies.7,-Saludable.VERTICALS.- l.-Natural del Japó. 2.-Petit instrument devent de terra cuita, de forma ovoide, amb vuit forats quees tapen amb els dits. 3.-Felf semblant al l inx,L propi de

l'Àsia i de l'Africà, bru rogenc amb les orelles negres. 4.-Cofí. Si'mbol de l'oxigen. Vocal.5.-Qualitat de sa. 6.-Indoeuropeu. Institut Nacional d'Industria. 7.-MÌ1. Conjunt de totes les co-ses creades. Consonant. 8.-Nom de lletra. Al rev. en certs jocs de cartes, dues o tres cartesdel mateix nombre. 9.-Covart. Metall groc. lO.-Símbol del tali. Instrument, esp. el fabricat apropòsit, de què es serveix l'home per a atacar o defensar-se.

SOPA DE LLETRES

A N T O N IC A R M E EM B G E IC AD H RLE

I O3 Ç

ELLI

B L KA D F IS U EI N B

RQ QP SN A

U A TG A S

M 3M O TC H M

A IS XZ EE DU AD EN IP AN RR AO P

N AB TS CA PT EL SL OR 3S K

FUGA DE VOCALS

Q__TR_ M_TL_S F_N _N Q_RN.

M_R_ S_ 3_ S_ C_MPT_R!

_LL M_ P_DR_ LL_G_R

P R P ST R T D B TL M!

Maria Galmés

BX

Mirau si dins aquest em-bolic de lletres hi trobaudeu noms de persona.

ENDEVINALLA

De lo que passes fretura,en tene i no te'n daré.¿Vols que sembrem un planterd'un arbre que cuan neix, téla seva fruita madura?.

AUTOESCOLACARDASSAR

major, 22SOLUCIONS

•SuES-EiPpsa un sg

VTIVNIA3QN3

•¡uiapag ap lajojsed ijadjeãoH BTJpod així JJ3

¡jeidujoo as oi is nEJii\•ujanb un uej sajíauu ajjeno

S1VDOA 3Q VDnJ

VW

V

1I

H0

1VIN

3 d 1N

V N IT OI W I

H3 W V

i nv1 OIN OV Hs o

SlVn3tf3N3

1 VV ND Iv yH VV 3D O

S3N0dVc

<a

C HO Ts3d

V N

SIOW

v

v

3

I

y i o

d S Vv

nò

I3

V I N

$3 1311

W 3

Dnii ui3W tfO 1

n svg31

vw

V DN V

3d VdOS

Esports FLOR DE CARD -25- (269)

¿MQÚ. n'uta. penedòt, d'a.qu.u¿ ¿¿txoíge?

LA UNION 1, CARDASSAR O (22.11.87)

Poca ambició per part dels jugadors lloren-cins en aquesta segona sortida consecutiva.En efecte, el Cardassar que visità La Uniónes mostrava inoperant en el seu joc. Sembla-va no trobar-se dins el terreny de joc i, amés a més, poc disposat a la lluita, definiti-vament lluny d'allò de "deixar-se la pell dinsel camp". Tant va ser aixi' realment, que des-prés d'encaixar el gol no es produí la lògica iesperada reacció.

CARDASSAR 1, POLLENÇA 1 (29.11.87)Empat i gràcies, en podríem dir. Als dotze

minuts ja ens trobàvem amb un gol a la case-lla del marcador visitant. A partir d'aquí, totforen nirvis, presses i desconcert dins l'equiplocal. Tanta de sort que en Julio va fer ungol d'aquells que es recorden, que si no jaens vèiem amb dos negatius al damunt, jaque els pollencins foren, sense cap dubte, elsqui més dominaren al llarg dels 90 minuts.

ARTA O, CARDASSAR 2 (6.12.87)Després d'uns resultats magres, es produi'a

una brillant reacció a ca'ls artanencs. Els dei-xebles de Gelabert venceren amb tota clare-dat. Gols de Nicolau i Estelrich.

ARBITRES i, EQUIPS DE PREFERENT oEl titular d'aquest paràgraf no és cap bro-

ma, és senzillament una lògica i doble protes-ta: cap a la violència que es concentra en uncamp de futbol, agredint, en no pocs casos,la figura del col·legiat, d'aquell senyor que

està dins el camp per jutjar un partit; en se-gon lloc, cap al Comitè (protesta que segueixclarament l'objectiu de la protesta anterior),per la seva mà blana respecte de les san-cions. Per si algú no n'estàs al corrent, elsqui protestaren foren els àrbitres i, la sevamanera d'expressar-ho, una vaga. Sí, idò, diu-menge dia 13 de desembre el Cardassar tam-bé es quedà sense jugar el seu partit amb elPetra, partit que, si no hi ha cap denou, esjugarà el proper dia 6 de gener.

SANTA MARGALIDA 2, CARDASSAR 2Immillorable resultat l'aconseguit dins el

terreny del ni més ni manco segon classifi-cat. Un positiu d'or, podríem dir ara. I unaexcel·lent manera d'acabar una primera volta(encara que això sigui en teoria, com heu po-gut llegir més amunt). Amb aquest partit, s'o-cupa el 5è lloc de la classificació a un puntd'aquest rival i a quatre del Cala d'Or. Elsgols? Tots dos del senyor Nicolau.

3aume GalmésFotografies de Llorenç Febrer

Barceló,potser el

més tècnicde la

plantilla.

* MATERIAL FOTOGRÀFIC* ARTICLES DE LABORATORI* FOTOGRAFIES DE

MARGALIDA MOREY

1]

General Mola, 11-E(Belx de'a Cos)

Tel. 554078 MANACOR

INDEX DEL 87 FLOR DE CARD -26- (270)

SECCIONS FIXES

Pont

Calmés

A L'ENTORN VELLESA144, 164, 184, 212, 252

APA27, 81, 132, 239

BATEC Cortès12-36-60-82-104-134-150-170-198-237-258

CATALÀCongrésEnquesta CIMEstudi

EL CÖMICN'EspardenyerTomàsParacaigudesZar tanÀngelsColau

CRÒNICA INFORMAL10, 38, 218, 250

DEMOGRAFIA17-27-61-82-134-150-176-199-237-259

EDITORIALQuinze anysPlatgesLa primaveraSetmana SantaNormalització/eleccionsEleccions (resultats)New lookTalaiotsCirculació rodadaCatalàCa ses Monges

ELECCIONS CortèsCandidats probablesLlistesTaula rodonaPactesResultatsObligacions

EL TEMPS Umbert14-44-61-81-109-132-156-172-190-238-266

L'ESCOLASant Antoni GenovartGloses Alumnes 6èContes 1er NivellFestival CortèsSes Sitges CabrerBaldiri Rexach MayolBalls i vestits Alumnes 5èAuca Alumnes 8èDiàlegs Alumnes 7è

ESPIPELLADES Cortès3-34-65-75-95-136-152-163-191-215-256

ESPORTS Calmés23-47-71-91-116-206-240-243-269

8485

219CortèsArtigues

21456989

137177-205-241-267

Cortès

Calmés

226507494122142162182210251

5276-113

98123130143

1616415366106114200239

HISTORIAPrehistòriaRomaReconquestaL'Església18811882-18831883-1884-18851885-1886Canàries/Montserrat

OBJECTORS20-44-68-88-109

POESIAA cara i creuFerotjamentFoixBronzes grisosNocturnGlosesEl noble jocCodoladaCant primerDama Nord (esperit)Quatre poemesDama Nord (matèria)M'agrada el tempsInsomniNadal

PORTADESAniversariDarrers diesL'esprintDijous SantCandidatsEls pactesEstiuUltralleugersEl temps a TV2El català avuiBodegó funerari

SANT LLORENÇ, AHIRSa quadrillaEl senyor JuncosaBones AiresRepressióPou de sa BlanqueraDidesEscolansL'ahir més llunyàSabates a midaMatancesEs ferrer Comfs

SI LLEU...22-46-70-118-138-159-178-

13 ANYS DE CAMPAMENTMenorca, 1981

JaumenHn

Ferrerunn

RossellóJ. M. Cerezo

355880

112153168192236257

Orpí'Galmés

niin

CarbóBauçàCarbóGalmésGenovartGalmésGenovartRamisGalmésClapés

15394086

108139154156174186202214214238266

CortèsMarianCortès

nnn

MarianFortezaSantandreuCortèsNadalPont

125497393

121141161181309245

24487292

120140160180208244272

Galmés204-242-268

Pont-90

30

FLOR DE CARD -27- (271)

.

Els teenies, 1982El safareig, 1983La cloenda, 1984

ARTICLES

AAguilà i el caragol, L'AjuntamentAjuntamentAjuntament informa, L'Amnesty International

BBanda, SaBiblioteca, La

CCampanesCastellot, EsCDS (comunicat)CentenàriaChe, ElComa, Sa

DDansa folklòricaDarrers diesDe cap a cap d'any

EEscola Municipal de músicaEscombraries

FFemenies, Tomeu (entr.)FestesFoc, La provocació delFoners Arnau

GCalmés, Andreu (entr.)Gent de la nsotra gentGOBGOB (programa Llevant)

'1

Florit

5478

102

149Sansó 27-59-77CortèsGovern

CortèsPont

PontArnauComitèCortèsCortèsSevillano

DomengeCortèsCortès

Melis/Dom.Galmés

CortèsSansóGOB

248203140

31183

166260129

6197235

10856

254

107133

28154148

173-196-265

CortèsPontAlba

328

88110

KKafka

MMatancesMatances, SesMeco, Rafel (entr)Música (aniversari)Música (Nuredduna)Música, '.Sotael signe de la

•N

Nadal, Tomeu (entr)Naveta de Son MilanaNit Blanca, Sa

PPart ForanaParticipacióPere el CerimoniósPSOE (comunicat)Picadís d'espiresPont, Ramon (entr)

Galmés

fClapesTateixSim/UmbBarcelóMassotMassot

Sim/UmbArnauTateix

OliverCDSRieraHumbertFloritCortès

87

111872621576633

216194174

4259

246129147126

Pont, Tomeu (entr) Cortès 101-124-126Pou Vell (col·lecció)Pou Vell, EsPremsa Forana (llibre)Primer de maigProjecte d'homePuigròs, Mateu (entr)Punta, Sa

RRegne de Mallorca, ElRei Herodes, ElRemembrançaRosa d'Alexandria, La

SSansó, Antoni (entr)Santandreu, Joan (entr)Servera, Miquel (entr)Sineu, A l'ombra del PalauSom (disc)

UUmbert, Francesc (entr)Unió Mallorquina

V

CortesPontCortèsPerales

CortèsCortès

CortèsCortèsGalmésArnau

975296

11521112662

41863

173

Cortès 101-128CortèsCortèsCañellasMatamalas

Sim/UmbComitè

1271286467

18863

T 1 1. S

HVaquer, Miquel (entr)Vora Mar

Cortès 127-146Cerezo 135

Humbert, Ignasi (Carta a) Sansó 51

Iíndex del 87Insular itat

Zoan Costanera Cortès 175Cort/Galm 270Fornés 155 Josep Cortès i Maria Galmés

Sant Llorenç, ahir FLOR DE CARD -28- (272)

\

"ES FERRER COMfS"

Potser la fotografia resulta una mica boiro-sa; l'original era ben petitó. Però es destria amestre Pere "Comfs" ran del caragol. La ins-tantània l'immortalitzà en el moment en què,amb força, intentava treure guies a una Hissabarra metàl·lica.

Gairebé sobre el cap, la manxa, l'aire dela qual era emprat per atiar el foc de la for-nai.

Aferrat al caragol -que sens dubte era unapeça important dins la ferreria-, el banc,dipòsit d'eines. Algunes ordenades: un parell

de tenalles, llimes, raspes... i d'altres amunta-gades que no es destrien ben bé.

El martell de forja, el martell de bolla, elmall, l'escaire, la plana, l'encanyador, el ta-llant, gubies i punxons, tasts, claveres, auve-res, l'arquet, el tiras, la bogòrnia, els es-molis, l'enclusa, el pixot, l'espasí, el taladre,el violi', el caragol de mà, la clau cigonya, lagrifa, el mosso, el cavallet, els queixalets, elllembroix, la passadora, el dental, la xitxarra,el punt... potser ocupen un lloc en aquest es-pai tan concret. Un espai que agombolava, amoments, cansament, suors, joia, converses,satisfaccions... i tot allò que és capaç de pro-duir la persona.

Un lloc, unes eines, i la voluntat humana.T-res paràmetres per a possibilitar la màgiadel treball amb plaer. Un carni' a la recercade l'eterna utopia: la felicitat.

La taringa esmentada, avui són simplesmots, potser sense gaire sentit, sobre una fu-lla de paper, però en el Sant Llorenç d'ahir,a l'any 35, eren eines concretes, conegudes iamb una funció determinada. Eines útils.

Aixi' com passa el temps, les feines es vanatomitzant, les eines tradicionals perden laseva raó d'ésser, és a dir la utilitat, i, de re-bot, la llengua s'empobreix. L'empobrimentde la llengua, potser és de rebot però és unaconstant: ferrers, sabaters, parellers, selle-ters, fusters... Potser és inevitable. El temps,i ja fa estona, gira malament pels menes-trals, i pels pagesos i...

I al costat de la llengua els costums. Totel conjunt que constitueix el "bagatge cultu-ral" que ens marca ja des d'abans de néixer;les nostres arrels.

I què es pot fer, de banda parlar-ne? I elmateix parlar-ne, fins a quin punt no és ferretxes dins l'aigua? ¿Hi ha voluntats amb ca-'pacitat de rompre la força i la inèrcia delmón del consum?

Sortosament encara es manté desperta la i-maginació i viva l'esperança. I també, a vega-des, algun foll és capaç de la recerca d'objec-tes per-duts, però amb un nom i una història.(Si aquesta recerca culmina o no amb un mu-seu etnològic, ja és una altra qüestió).

•Guillem Pont

(Fotografia de la "I EXPOSICIÓ DE FO-TOGRAFIES ANTIGUES")