Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat ...

BARCELONA, 2011

FUNDACIÓ NOGUERA

Diplomataris, 58

Edició i estudi a cura de

ERNEST BELENGUER CEBRIÀ

Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat de València

(1479-1516)Volum II

© Ernest Belenguer Cebrià, 2011Edita: Pagès Editors, S LEdita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.catPrimera edició: setembre de 2011 ISBN obra completa: 978-84-9779-994-2ISBN volum II: 978-84-9779-996-6 Dipòsit legal: L-385-2011Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L

textos edievalscatalans

www.tmcat.net

601COL·LECCIÓ DOCUMENTAL DEL REGNAT DE FERRAN II

261

1497, maig, 30. Medina del Campo

El mateix dia que el rei dóna instruccions a Santàngel escriu al seu nou racional valencià, Gaspar Amat. El rei ja sap la nòmina dels jurats que ha escollit el racional, una vegada rebuda la ceda corresponent. El monarca insisteix al racional en el fet que cal tancar totes les claveries de la ciutat, sobretot la de quitaments, ja que, des de fa dos anys, més de dotze mil lliures d’albarans les té el clavari i no s’utilitzen per a eixugar pensions.

ACA. Reial Cancelleria. Curie Sigilli Secreti. Reg. 3612, ff. 21v-22r.

Lo Rey.Racional. Vostra letra de XVII de maig havem rebut resposta

a la que de Burgos vos fem per la qual havem vist, com inse-guint nostres manaments ensemps ab lo balle general de aqueix regne, haveu feta eleccio dels jurats de aquexa ciutat per aquest any segons que per nos es stat manat les persones quens haveu scrit, les quals nos paren bones y abiles per a regir y conservar aquexos officis e axi creem que vos, ensemps ab ells, entendreu ab summa diligencia, com dieu, en lo redreç y bon govern de aquexa nostra ciutat, com sou obligats, certifficant vos que, fent ho axi, a nos servireu molt e del contrari rebrieu enuig e hi pro-vehiriem com cumplira a nostre servey y al be de aquexa ciutat. Vos continuament, com ja scrit vos havem, entendreu ab sumo studi en lo redreç de aquexa ciutat e recobrar los deutes de aquella e senyaladament les XIIª lliures de albarans que stan en poder del clavari dels quitaments, les quals no poden servir si no per a quitar e diu se stan en poder del clavari mes ha de dos anys en gran dany de la ciutat. E axius ho manam stretament, ab molta diligencia entengau encloure totes les clavaries, donant nos con-tinuament avis del que fareu e per que de tot mes largament vos scriu nostre general tresorer, al qual havem donat carrech que de tot vos scriga, nos remetem a sa letra a la qual donareu fe com si nos vos ho scriguessem. Data en Medina del Campo a XXX de maig del any Mil CCCCLXXXXVII.

Yo el ReyDirigitur racionali Valencie L. Gonçales, secretarius

602 ERNEST BELENGUER CEBRIÀ

262

1497, juny, 23. ValènciaEl mateix dia que el Consell Executiu de València nomena Lluís

Adznara perquè vagi als comtats de Rosselló i Cerdanya a ve-rificar si hi ha els cent genets de la gent d’armes de la ciutat de València en compliment dels acords amb el rei (f. 72r-v), Bernart Dassio, síndic valencià, substitueix Adznara a causa de la impossibilitat d’aquest d’anar-hi, òbviament per les mateixes raons. He escollit aquest segon document perquè conté més informació, inclou el nom del comandant d’aquests genets i el paper que ha de fer Dassio davant el lloctinent general del Principat de Catalunya. Encara resta un tercer document molt breu pel qual es fa provisió de diners a Adznara pel viatge que ha de fer i que finalment fa Dassio (f. 73v).

AMV. Manuals de consells. Reg. 49-A, ff. 72v-73v.

Substitucio del sindich de Valencia an Luis de Adznara, notariDicta et eadem die veneris XXIII mensis junii anno a nativitate

domini MCCCCLXXXXVII. Lo magnifich en Bernard Dassio sindich e procurador de la universitat de la ciutat de Valencia segons consta de la procuracio e sindicat ab acte rebut per lo notari escriva deius scrit a XVII de maig de lany de la nativitat de nostre Senyor Deu Jesucrist MCCCCLXXXXIIII, havent ple e bastant poder largament a fer les coses deius scrites e altres segons en aquell largament es contengut en presencia dels sobredits magnifichs jurats y racional y de voluntat e manament de aquells substituit en nom, loch seu e de la dita universitat de la dita ciutat de Valencia per a fer les coses deius scrites al honorable y discret en Luis Adznara, notari lochtinent de scriva de la sala de la dita ciutat, present e accep-tant; ço es que en loch de aquell e de la dita universitat se puxa presentar davant lo spectable lochtinent general del principat de Catalunya e capita en lo dit principat e ço davant qualsevol altres jutges y capitans e altres qualsevol officials de la Magestat del molt alt Senyor Rey y encara per requerre e fer ajustar e veure e regoneixer la gent de armes de la ciutat de Valencia quanta es y si es aquella a la qual es dat lo sou per la dita ciutat, egualment circa les diverses coses li dona ample y bastant poder y a poder intimar al magniffich mossen Luis Ferrer cavaller, capita general de la dita gent darmes per la dita ciutat e a la gent del dit sou una declaracio feta per los magniffichs jurats e requerrer carta y


cartes publiques una e moltes et tantes quantes ne sera menester y fer tot y quant lo dit magnifich sindich per los jurats de la dita ciutat poria fer justat y requerret si personalment hi fos en les dites coses et ad literes et causas largo ido de prometent que tot ço quant per aquell sera fet, procurat haura e tenra per ferm e agradable e nou revocara sots obligacio de tots los bens e drets de la dita ciutat de Valencia e singulars de aquella.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Berthomeu Monço e en Pere Tarrago verguers dels magnifichs jurats ciutadans de Valencia.

263

1497, juny, 30. Medina del CampoFerran II contesta quatre cartes que va enviar-li el seu lloctinent

general. En particular li interessa molt el tema delictiu de Malferit, que tornarà a aparèixer posteriorment. A més, exi-geix que els militars acabin de pagar la tatxa endarrerida de Corts passades.

ACA. Reial Cancelleria. Curie Sigilli Secreti. Reg. 3612, f. 31r.

El Rey.Illustre infante, nuestro muy caro y amado primo y lugarte-

niente general. Cuatro cartas vuestras havemos recebido de XXI del presente a las quales con esta responderemos a lo necessario. Ha nos parecido muy bien lo que haveys proveydo en el negocio de Malferit y os lo tenemos en muy senyalada complacencia por haverlo assi mirado y fecho mirar y haver tan bien provehido que cierto que, segun lo que comprender podemos por vuestras cartas, era bien necessario tal provision y assi, si a nos recorren, se mirara mucho lo que devemos proveher que muy mal y de mal enxemplo nos parece este caso y, de lo que mas adelante sobre este caso se supiere, vos encargamos mucho nos lo scrivays y sobre ello proveays lo que fuere de justicia por dar enxemplo que estos semejantes actos cessen en esse reyno.

Parece nos muy bien que fagays que todos los clavarios de la tacha de los militares den cuenta de lo que han administrado por que por alli se pora mejor saber lo que les queda, pagada su


porcion, para que se les ponga en razon que, mientre los otros braços cojen lo que les falta, aquella quantidat que les sobra sirva para los cargamientos de los censales que se han de cargar. Esto vos rogamos y encargamos mucho que por nuestro servicio lo tra-bajeys, como de vos esperamos, y de lo que fareys nos scribireys . E sea etc. Dada en Medina del Campo a XXX de junio anyo Mil CCCCLXXXXVII. Yo el ReyDirigitur infanti Enrici locumtenenti L. Gonçales, secretariusgenerali in regno Valencie

264

1497, juliol, 3. ValènciaInstruccions dels jurats valencians a Lluís Valleriola, Francí Grano-

lles i Bernat Penaroia que, com a ambaixadors davant el rei, han d’atacar —entre d’altres coses— la lloctinència general del virrei Enric i la Inquisició. Com en altres ocasions, torna a aparèixer ací el tema de Paterna, la Pobla i Benaguasil, entre moltes qüestions que pertoquen al virrei. I pel fet d’anar con-tra les injustícies, els jurats creuen oportú que ja ha arribat el moment de fer canvis en la Inquisició.

AMV. Lletres missives. Reg. g3 33, ff. 75v-78r.

Instruccions fetes per los magnifichs jurats de la insigne ciutat de Valencia als magnifichs mossen Luis Valeriola, cavaller, en Ffranci Granolles, ciutada, dos dels dits magnifichs jurats, e en Bernat de Penaroia, ciutada, embaxadors e missatgers elets per la dita ciutat qui deuen anar a la Magestat Real per vesitar e fer reverencia e besar la ma a la Serenissima Senyora princesa de Castella, de Arago e de Valencia per causa de sa benaventurada venguda en Espanya e matrimoni fet ab lo Serenisimo Senyor princep de Castella, de Arago e de Valencia, lo qual apres los benaventurats dies de la Magestat Real deu succehir en los dits regnes.

E primerament donaran les letres que porten de crehença als Serenisimos Senyors Rey e Reyna nostres senyors e, en apres, als Serenisimos Senyors princep e princesa a les alteses de les quals besaran les mans e faran aquella reverencia e submissio de part


de la dita ciutat de Valencia e dels jurats, racional e sindich de aquella ques pertany de fidelissims vassalls, suplicant aquells tin-guen en special comendacio e record la dita ciutat de Valencia, la qual sempre es stada promptissima a sos serveys.

Item suplicaran a la Magestat Real vulla provehir en lo bene-fici de la dita ciutat e apartar de aquella totes les coses que li son dampnoses e perjudicials e senyaladament la lochtinença general, la qual causa molts dans, incomoditats a la cosa publica de la dita ciutat per moltes e diverses despeses e messions ques fan a la dita ciutat e pobladors de aquella, axi en salaris de sentencies com en composicions e extorsions ques fan als pobladors de coses molt civils per les quals la dita ciutat poria venir en despoblacio e royna, car com es certa sa altesa per disposicions de furs e privilegis nos deu ni pot tenir lochtinent general lo dit seu regne sino per causes de bandositats, les quals no son huy en lo dit Regne, ans aquell esta molt pacifich e encara per que los jutges ordinaris de la dita ciutat fan la justicia e donen les sentencies en los plets sens pendre ne exhegir salaris alguns lo que ara nos fa.

Item recordaran a sa altesa que per diverses letres e altres instruccions per la dita ciutat es stada avisada de les evocacions ques fan per lo lochtinent general de totes causes, axi majors com menors e axi grans com poques, lo que es total destruccio de la dita ciutat e dels pobladors de aquella fer los pagar salaris de jutges, scrivans e altres despeses que serien molt scusades, ma-jorment havent hi privilegi de les causes de menor suma de CCC souls nos poden evocar ni encara se poden evocar les causes que ordinariament pertanyen als gobernador, batle general, justicies e altres officials ordinaris de la dita ciutat.

Item suplicaran que sa altesa mane al dit illustre infant de-sista a les demandes que molt incoloradament fa a la dita ciutat de Valencia de les viles de Paterna, Pobla e Benaguazir fins tant la dita ciutat sia satisfeta e pagada e fins aquella sia pagada nos entrameta de les dites baronies, metent en plet e litigi a la dita ciutat e/o cometent les causes qualsevol que sien entre aquells al gobernador e batle general a consell de sos ordinaris asesors e del advocat fiscal e patrimonial de sa altesa per lo interes notori de aquella.

Item suplicaran sa Magestat mane donar expedicio en lo proces de apellacions que causa recognoscendi es trames a sa altesa, la qual se mena devant micer Eximeno Ros entre la dita


ciutat, de una part, e los arrendadors de la mercaderia del any LXXXXIIII, de la part altra, per lo molt que va a la dita ciutat en obtenir justicia en lo dit proces tota apellacio e recors remoguts.

Item suplicaran sa altesa mane tornar la gent darmes de Rosello, axi com sa Magestat ja havia scrit, e que mane al capita e altre gent darmes tornen lo sou que han rebut, axi com es stat ja provehit per los jurats, e segons sa Magestat ha manat decla-rassen los dits jurats circa la dita restitucio fahedora del dit sou e que la ciutat sens fer servey no reporte tan gran dan.

Item suplicaran sa Magestat ab sa opportuna provisio mane que los menuts falsos no sien presos en la ciutat e Regne segons es stat provehit ab diverses crides, manant aquelles eser publica-des e executades.

Item suplicaran sa Magestat vulla remetre als jurats e altres officials de la casa de la dita ciutat la diferencia que es entrels officis dels perayres e texidors per apartar aquells de plets e despeses e totes e qualsevol altres diferencies, que sien entre los altres officis de la dita ciutat, per raho de capitols e ordinacions e stabliments que lo consell de la dita ciutat haia fet entre aquells e atorgats als dits officis.

Item suplicaran quel batlle general nos entrametra de co-nexença dels pesos e pesals, axi de pesar monedes com altres, nes entrametra de aforar lo peix, axi de la mar com de la albufera e rius, manant li ab grans penes servar los furs e privilegis sobre aço disponents e parlants per los quals la conexença de les dites coses pertany als jurats e mustaçaff de la dita ciutat.

Item suplicaran que los alguazirs no puixen conexer de cau-ses algunes civils o criminals sens especial e expressa evocacio de la causa que volran conexer, la qual sera feta a instancia de part e que non puxen conexer per general comissio fahedora per lo lochtinent general com sia expressament contra furs e privilegis.

Item suplicaran sa altesa proveheixca oportunament circa la jurisdiccio e altres coses que a boca li diran de la baronia del Puig, la qual es de la dita ciutat en manera que la dita ciutat sia preservada de plets e questions e altres despeses.

Item suplicaran sa altesa mane al governador e batle general e qualsevol lochtinent general nos entrametren de les ordinacions e execucions circa los dans e tales ques fan en la orta e contri-bucio de la dita ciutat per los bestiars; ans lexen e permeten als dits jurats e justicia de CCC souls de prohibir los dits bestiars no


vaien per les ortes, contribucio e boalar de la dita ciutat segons per furs es dispost e ordenat.

Item suplicaran mane sa altesa que en nenguns lochs del terme general de la dita ciutat de Valencia e que son situats e construits dins aquell, axi los qui son de contribucio, no puxen eser tengudes botigues de draps e draperies nis puxen fer vendes de mercaderies que vinguen per mar o foral regne per causa dels dans e fraus ques fan a les imposicions de la dita ciutat, axi de sises com altres.

Item demanaran licencia a sa Magestat que puxen portar del terme de la vila de la Pobla a la ciutat de Valencia laygua de certes fonts, que ixen dins lo dit terme, e per la gran bellesa e utilitat quan redundara a la dita ciutat e pobladors de aquella e a la sanitat de les persones, que viuen en la dita ciutat, com la dita aygua no faça util algu ans per hun barranch se engrava en lo riu de Guadalaviar.

Item suplicaran sa altesa vulla manar delliurar a don Ffrances de Malferit del castell de Xativa al qual es stat portat e transferit de la torre de la sala de Valencia, on stava pres, e es stat per pus de cinquanta dies en la qual preso son causats molts contrafurs, axi be per no eser li fet proces e segons se diu noy ha causa ni crim algu, e que sens sentencia sia portat en castell de e mes en altra preso que no es la preso comuna de Valencia e que supliquen eser tornats a loch los dits contrafurs.

Item que supliquen sa altesa done licencia a la ciutat o qual-sevol mercaders que puxen traure de les parts de Xeres forments per portar a la ciutat de Valencia e no a altres parts fins en suma de cinch milia caffiços de forment.

Item suplicaran a sa real altesa de part dels dits jurats que com la speriencia de la prohibicio de violaris haia mostrat molt gran dan a la ciutat per quant los qui no han pogut carregar los dits violaris per lurs necesitats han fet pigors e mes illicits con-tractes per suplir a ses necessitats, ço es fent compres e vendes en manera que han pagat e paguen de interes de hun any mes que de III diners de violari. E per ço suplicaran a sa altesa que mane restituir los dits violaris ab limitacio que per pubils ni per-sones sub potestat de pare o de curador posades no puxen eser carregats segons que los dits embaxadors son informats.

Item diran a sa real celsitut que puix sa Magestat virtuosa-ment ha provehit en los abusos que feyen circa la stirpacio de


la heretica pravitat e de aquells que eren incriminats e inculpats del dit crim e per experiencia ses mostrat que la sua real provisio ha obrat tant que de setze anys ença ques exerceix lo offici de la sancta Inquisicio algu dels abjurats no ha incidit en lo dit crim en axi que, com a relaps, li puixa eser stat fet proces de inquisicio ni encara ses trobat que algu de nou, encara que no fos abjurat lo dit temps de la dita inquisicio, haia mal vixcut contra la fe e religio christiana e tots los de aquest regne comerciaven ab ells liberament. E ara ses vist per experiencia que los reverents inqui-sidors havent sguard que alguns dels inquisits e abjurats, encara que sien estats punits iuxta sos merits, per no haver complida-ment confessat e haverse oblidat alguns peccats que apres se son descuberts huy se fa e torna a fer altra inquisicio contra aquells, els son levats los bens e confiscats a sa altesa, ha donat occasio que los que ab aquells comerciaven liberament temoregant que no sien vexats per los contractes que ab ells fan se retrahen de comercial, lo que succeheix en evident gran dan dels drets reals e de la dita ciutat. E per ço suplica la dita ciutat que puix aquests son stats punits publicament e han abjurat e nos troba que vix-quen mal que sa Magestat proveheixca que per los pecats oblidats e passats, fets e perpetrats per los conversos de aquest regne, la Inquisicio cessas puix tots estan en la pena que si tornarien han a eser punits corporalment e en los bens.

E per quant volent aço lo Senyor Rey, que es rahonable e de pietat e misericordia e del redreç de tot son regne, poria estalviar la despesa que fan tants officials com ha en la dita Inquisicio, deu eser suplicada sa Magestat que posas en lo present regne un inquisidor tan solament del stat e condicio que a sa Magestat fou vist qui, ensemps ab lo ordinari del reverendissimo archebisbe de Valencia, entenguessen en inquerir ordinariament com per dret es statuit e aquests porien tenir un fiscal, un notari e un nuncio, los quals porien haver de salari tots doscentes lliures. E si algu caya en lo dit crim de la heretica pravitat los bens de aquell, sens despesa alguna, vendrien en profit de la regia cort complidament e succehirian gran utilitat al comerci per la qual raho ve be a la present ciutat de Valencia de pagar les dites doscents lliures, axi com son contents pagarles, sens que al Senyor Rey no li convendra pagar un diner sino rebre sos drets de confiscacio si iustament hi eren deguts e determenats per lo dit inquisidor e ordinari.

Instruccions desempachades per manament dels magnifichs jurats, racional e sindich en Valencia a III de juliol any Mil CCC-CLXXXXVII.


265

1497, agost, 2. Medina del CampoResposta del Rei Catòlic a les instruccions municipals del 3 de

juliol de 1497 aprofitant els mateixos missatgers valencians. En conjunt Ferran II procura apaivagar les discrepàncies més importants sense desmerèixer el seu cosí, el lloctinent Enric, però tampoc crea malestar a l’oposició d’aquest. Ara bé, hi ha silencis que parlen i aquest és espectacular. De cap de les maneres es llegeix aquí alguna al·lusió a la Inquisició i els ambaixadors n’havien parlat.

ACA. Reial Cancelleria. Curie Sigilli Secreti. Reg. 3612, ff. 32v-33v.

Lo que vosaltres mossen Luys de Valleriola, en Franci Granu-lles, jurats, e Bernat de Penaroja, ciutada de la ciutat de Valencia, haveu a dir de part nostra als jurats de la dita ciutat en resposta de lo que part de aquells nos haveu suplicats es lo seguent.

Primo quant a les evocacions ques fan per lo lochtinent ge-neral nostre de totes causes, axi majors com menors e axi grans com poques, los direu com nos scrivim sobre aço al illustre infant, lochtinent general, encarregantli ab bon consell veja com se pot remediar a fi que la justicia sia be administrada en les dites cau-ses e los poblats de aquella ciutat relevats de excessives expenses e que del que sera vist deures provehir consulte ab nos per que pugam provehir lo que ben vist nos sera, segons per la dita letra a la qual nos referim es mes largament contengut.

Item quant a les baronies de Paterna, Benaguazil e la Pobla tambe les direu com nos scrivim al dit illustre infant sobre aço lo que iustament nos par se deu scriure segons en la dita letra es contengut.

Quant en lo proces de apellacions que, causa recognoscendi, es trames a nos dentre la dita ciutat e los arrendadors de la mer-caderia del any noranta quatre los direu com ja es stat provehit e manat sia expedit.

Quant en lo quens haveu suplicat de la gent darmes que esta en Rosello los direu que complit lo temps, lo qual cumple a deu de setembre que ve, ja tenim manat sen torne e aixi sera fet. Quant al sou los direu que nostra voluntat es ques reba informacio en la ciutat de Valencia que ja scrivim al dit illustre infant que reba la dita informacio, axi de la persona que porta los dines com del notari que ab ell ana com de altres persones per quina comisio o


com dona los dits dines al capita e a la dita gent darmes e rebuda del que trobara nos embiara dita informacio, closa y segellada, per que vista per nos pugam provehir lo que sera de justicia, car lo mateix havem scrit e manat al lochtinent general nostre en Catalunya reba alli del nostre mestre racional e de altres perso-nes lo que allis pora saber per que tot vist hi puxam iustament y millor provehir.

Item quant a la moneda menuda los direu com nos scrivim al dit illustre infant faça ajust, axi dels jurats de aquella ciutat com de tots los officials reals e los de nostre consell e altres persones expertes e sprimentades, e comunicat ab tots ans de provehir cosa alguna consulte ab nos del parer de tots per que, aguda sa consulta, nos hi puxam provehir segons en dita letra es contengut.

Quant en la diferencia que es entre los officis de pelayres e texidos los direu la provisio que sobre aço havem feta, la qual vos ne portau segons per aquella ho porau veure, la qual nos par es satisfet al que per part dels dits jurats nos haveu suplicat.

Quant al quens haveu suplicat lo batle general no sen trameta de la conexença dels pesos e pesals, axi de pesar monedes com altres, e del aforar del pex es justa cosa sia oyt lo dit balle general e oyt aquell e los dits jurats quey sia provehit e, axi tostemps que de lo sobredit serem informats, hi provehirem com sera de justicia.

Item quan a lo que dels aguazils nos es stat suplicat direu als dits jurats de nostra intencio e voluntat, segons ab vosaltres havem comunicat.

Item, quant al quens haveu suplicat manem al gobernador e balle general e qualsevol lochtinent general no se entrameten de les ordinacions e execucions cerca los dans ques fan en la horta e contribucio de la dita ciutat per los bestiars, los direu quens plau que los officials de la dita ciutat usen de la iuridiccio, com los pertany, y fins aci han usat y lo gobernador y lo batle general de la sua, com los pertany e han usat, e axi es nostra voluntat los uns y los altres ho facen.

Item quant al quens haveu suplicat que en ninguns llochs del terme general de la dita ciutat de Valencia e que son situats e constituyts dins aquell, axi los qui son de contribucio com los qui no son de contribucio, no puxen esser tengudes botigues de draps e draperies nis puxen fer vendes de mercaderies, etc..., los direu com nos scrivim al dit illustre infant que, juntats los jurats de la dita ciutat e nostres officials reals e consell, sens proces algu


e vejen lo que sobre dit capitol se deu provehir e del que a tots parra consulten ab nos perque, vist lo parer de tots, hi puxam millor provehir.

Item quant al que per part de la dita ciutat nos haveu suplicat sobre la preso de Malferit havem provehit de present segons en dita provisio es contengut y a vosaltres havem dit.

Item quant als violaris los direu que la voluntat nostra es provehir lo que mes just y profitos sie per als poblats de aquella ciutat e regne, pero per quant hi volem madurament provehir los direu com scrivim al dit illustre infant ajuste un bon consell en que sien los jurats de la dita ciutat e nostres officials reals e los de nostre consell e del que a ells parra que sobre aço dejan provehir quens consulte y, vist lo parer de aquells, hi puxam con-sultament y com se deu provehir, segons en dita letra es contengut e vosaltres vos ne portau.

Quant a la licencia que per part dels jurats nos havem suplicat que puxa portar del terme de la Pobla a aquexa ciutat laygua de certes fonts que ixen dins lo terme, los direu com son contents ho facen.

Quant a lo de la baronia del Puix, pux hay interes de part se deu convocar aquella e oydes les parts ques faça ajusticia.

Expedita en la vila de Medina del Campo a II de agost any Mil CCCCLXXXXVII.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Ludovico Gonçales

266

1497, agost, 31. ValènciaEls jurats diuen al rei que s’ha d’observar l’ordre establert en els

quitaments de censals, començant pels grans creditors i acabant pels més petits; la qual cosa sembla que no es du a terme en el cas de Lluís de Santàngel, que tot i ser el màxim rendista no el molesten.

AMV. Lletres missives. Reg. g3 33, f. 82r.

Serenissimo e excellentissimo Senyor.Desque som elegits en aquest offici de jurats havem quitat

pus de LXXXXª souls los quals lo racional ha exhegits e executats


dels arrendadors e deutors de la ciutat; hi encara nos ha ofert dins nostre any ne exhegira pus de cent milia souls per obs de quitaments de censals per quitar los quals tenim moltes disten-cions a qui quitarem e volent ques quiten los majors crehedors axi com per vostra Reyal celsitut es ordenat ab sa reyal letra com es de raho e justicia e aquesta es la pura justicia. E volent executar aquesta delliberacio conforme a vostra Serenitat e a jus-ticia nos obsta que lo scriva de racio, qui es major que quatre dels majors crehedors de la ciutat, nos quita dient que te letra de vostra Reyal Magestat que no li quiten; havem delliberat que no vaguen los diners que teniem fossen per al present quitats als altres crehedors e havem deixat a ell per altre quitament e en lo interin a consultar a vostra Reyal excellencia, supplicant a aquella nos prengua a molestia que en los quitaments que daciavant se faran sia servada tota egualtat sens excepcio de persones per modo que daciavant en los quitaments, ques faran, noy haia dificultats nis tarde lo quitament, lo benefici del qual es lo major servey ques pot fer a vostra Reyal celsitut. Per tant suplicam vostra Re-yal Magestat que en los quitaments, que daciavant se faran, sia servat lorde statuyt per vostra Real altesa, ço es que los majors creedors sien quitats fins sien egualats e apres sien servats los capitols ordenats del quitament, los quals ab solemne jurament en lo principi de nostre offici jurar servar. E ultra que confiam en la clemencia de vostra Reyal altesa que en tant justes supplicacions serem votivament exaudits, encara ho tendrem a singular gracia e merce a vostra Reyal altesa, la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat e ab longa vida.

De la vostra ciutat de Valencia a XXXI de agost any Mil CCCCLXXXXVII.

SenyorDe vostra Reyal Magestat humils vassalls e

servidors qui besen les mans de vostra altesa. Los Jurats de Valencia

267

1497, setembre, 12. Medina del CampoFerran II mana a l’infant Enric, el seu cosí, que no interfereixi en

l’elecció de jurats i altres càrrecs de la ciutat i de les viles


reials. Això correspon al batlle general. El rei manté la mateixa línia d’actuació que es pot comprovar en documents anteriors d’aquest llibre quan va ser virrei Juan de Lanuza.


El Rey.Illustre infante, nuestro muy caro, muy amado primo e lu-

garteniente general. Por otra vos havemos scripto que de las cosas e causas de la baylia general no us entromitays por ninguna via. E en pues somos informados que vos fazeys traher los redolines de las elecciones de los jurados, justicias e mustaçafes e otros officiales al nuestro palacio real, adonde vos residys para fazer nominacion de aquellos en la forma que a nos los acostumbran traher como somos presentes, lo que redunda en prejudicio de nuestro bayle general e de la preheminencia de su officio como la eleccio de jurados ya nos le embiamos de aqui la cedula agraduada en la forma que se debe fazer. E assi mismo le embiamos para la eleccion de los justicias e mustaçafes las provisiones para las personas que han a entrar en las dichas elecciones. Empero por quanto vos haveys a entender en las cosas de la justicia es gran razon que vos entendays en la electio de los justicias, assi civiles como criminales en lo qual servareys aquesta orden, esto es que el dia antes de fazer la dicha election de justicias el nuestro bayle general tiene las provisiones nuestras por nos a ell nombradas a vuestra posada, e con aquellas e con la cedula que embiaremos a demandar a los jurados e racional de las personas que han a entrar a los dichos officios. E entonces vos e el dicho nuestro bayle general fareys una cedula agraduada e con aquella el dia siguiente el dicho bayle general se ira a la sala e fara la nominacion en forma de la dicha cedula como en essa manera lo mandamos fazer seyendo nuestro lugarteniente general Johan de Lanuça. E en las otras electiones de jurados e mustaçafes no us intromitays como nos queremos que el dicho nuestro baylle general faga las dichas electiones segund ha acostumbrado. E esto vos ternemos a accepta complacencia como sea nuestra determinada voluntat. E sea illustre infante nuestro muy caro amado primo y lugarteniente general la Sancta Trinidat en vuestra protection. Data en Medina del Campo a XII de setembre del anyo Mil CCCCLXXXXVII.

Yo el Rey


268

1498, gener, 4. ValènciaEn aquest llibre de documents de Ferran II vinculats a la ciutat

de València s’ha fet una selecció, àmplia però no exhaustiva, de qüestions econòmiques, institucionals i ciutadanes. La In-quisició no ha estat un objectiu fonamental, almenys pel que fa a la persecució de conversos i de tot tipus d’heretgia tal com es considerava aleshores. Ara bé, aquests textos hi són pel fet que mostren ben clarament les possibles confrontacions entre el Tribunal inquisitorial i els interessos juristes i, fins i tot, notarials d’una ciutat que vol ser lliure. D’altra banda, he d’assenyalar que aquest regest val per a diversos documents d’aquest mes de gener de 1498.

AMV. Manuals de consells. Reg. 49-A, ff. 143r-147v.

Actes fets ab lo receptor de la sancta Inquisicio sobre en Joan Perez, scriva del secreste de aquella.

In Dei nomine noverint universi et die veneria intitulata quarta mensis januarii anno a nativitate domini MCCCCLXXXXVIII per-sonalmente constihuit lo magnifich en Amador de Aliaga, doncell receptor de la sancta Inquisicio, en presencia dels magnifichs en Luis Granulles, ciutada justicia civil de la present ciutat de Valen-cia, mossen Lluis Valleriola, cavaller, en FFranci Granulles, ciutada, mossen Jeronim Calbet, cavaller, en Pere Splugues e en Miquel Berenguer, ciutadans e jurats de la dita ciutat, personalment atrobat en la cambra de consell secret e convocat e apellat a mi Gaspar Eximeno, notari scriva dels dits magnifichs jurats e consell de la dita ciutat, per mi dit notari legir reques e feu a aquells la letra del tenor e serie inmediate seguents. Nos don Martin Ponce, arzo-bispo de Mesina, e don Alfonso de Fuentel Sauce, obispo de Lugo, del conseio del Rey e de la Reyna, nuestros senyores inquisidores generales contra la eretica pravidad e apostazia en todos los reynos e senyorios de sus altezas, dados por muy nuestro sancto padre, a vos los nobles y muy virtuosos los jurados de la noble ciudad de Valencia e a vos los scrivanos e notarios de la dicha ciudad e mayorales e procuradores vuestros Gisquerol en vuestro nombre e a todas otras qualesquier personas de qualquiere ley, stado, prehe-minencia e dignidad que sean e seades e cadanno e qualquiere de vos, vezinos y moradores en la dicha ciudat y reyno de Valencia, a quien lo deyuso en esta nuestra carta contenido atanye o atanyer


puede en qualquier manera, salud e gracia. Sepades que entre nos parecio el bachiller Alfonso de Guerrera, promotor fiscal de sus altezas e deste consejo de la sancta Inquisicion, e presento una peticion el tenor de la qual es el siguiente.

Al muy reverendos y muy magnificos senyores. Yo el bachiller Alfonso de Guerrera, promotor fiscal del consejo de la sancta Inquisicion, paresco ante vuestras senyorias en la melia forma y manera que puedo e de drecho devo e digo faziendo relacion verdadera del caso ansi como possa que fallaran por verdat que en la ciudat de Valencia reside y sta hun notario de los secrestos de la sancta Inquisicion de la dicha ciudat de Valencia e su obis-pado, asimesmo en otros lugares que son annexos a la jurediccion de los inquisidores e de la dicha Inquisicion y entiende el dicho, que se nombra Joan Perez, asimesmo en otras cosas tocantes a la dicha Inquisicion e jurisdiccion e negocios e causas de la dicha Inquisicion, el qual fue criado e dado por vuestras senyorias para que usase e exercitasse el dicho officio asi para en las cosas de las subastaciones publicas e reales que se hazen de los bienes de los condemnados por los ereges e apostatas en la dicha Inquisicion de la dicha ciudat, en todos los otros dichos lugares, en las al-monedas e para entender e dar fe e signar todas las scripturas e cartas de venta e otras scripturas pertenecientes asi al dicho offi-cio de los secrestos e bienes confiscados como para las dichas ventas e pregones e actos tocantes al dicho sancto officio de la Inquisicion, el qual officio el dicho Joan Perez ha exercido e te-nido e usado del publicamente en la dicha ciudat e en totos los otros dichos lugares sin le impedir ni perturbar persona alguna para que no usase del segun e como de derecho e razon es e se platica en la dicha Inquisicion e en todas las otras de los reynos de Castilla e Aragon. De agora de poco aqua contra toda justicia e en grande danyo e detrimento del dicho sancto officio de la Inquisicion y en pelegrigo de sus animas diz que los jurados, scrivanos, notarios e mayorales e procuradores dellos de la dicha ciudat de Valencia e a Gisquerol, su procurador dellos, e en su nombre con animo danyado de impedir e perturbar al dicho sanc-to oficio e todo lo que a el pertenece sean entremetido e se en-tremeten, assi por palabra como por obra, a impedir e perturbar e haze quel dicho Joan Perez no use libremente segund de drecho puede e debe del dicho su officio de notario en la dicha Inquisi-cion, dandose de lo que pasa e signando cartas de venta e de assentar autos y de azer otras cosas annexas e tocantes al dicho


officio, diziendo que no lo puede azer ni exercitar en la dicha ciudat sin ser notario e creado e diputado para ello por los su-sodichos jurados e mayorales de los notarios de la dicha ciudat, lo qual, si assi passase, seria impedir e perturbar en todo el dicho sancto oficio e, por lo haver ellos assi fecho de mas de haver caydo e incorrido en pena de excomunion mayor, han caydo e incorrido en otras muchas e muy graves penas e sencuras en drecho canonigo e cevil contra los tales inpedientes e perturbado-res del dicho sancto oficio e negocio stablecidas e impuestas e deven ser dichos fautores de hereges e exercer se la pena de fau-tores contra ellos y por que pido e suplico a vuestras reverendis-simas senyorias que, avida mi relacion por cierta y verdadera como lo es, manden declarar e pronunciar e declararse e pronun-ciar a los dichos jurados e mayorales e otros qualesquier, que lo tal attentaren e fizieren e han fecho queriendose ayuntar con los dichos jurados e mayorales, ser descomulgados e haver caydo e incorrido en todas las otras dichas penas y censuras statuhidas en los derechos, imponiendo les por su sentencia difinitura las dichas penas e censuras e demas mandandoles que dende en adelante no sean osados de impedir e perturbar al dicho Joan Perez su officio; antes que libre e desembargadamente le den lu-gar a que use del dicho su oficio, dando entera fe a sus scriptu-ras segun que lo ha acostumbrado e de drecho es e se haze en la dicha ciudat e en todas las otras ciudades imponiendoles sobre ello perpetuo silencio e el dicho Gisquerol, su procurador en su nombre, para lo qual todo y para cada cosa y parte dello implo-ro el noble y muy reverendo oficio de vuestras senyorias a las quales pido y suplico que en este negocio procedan, sumpliciter e de plano sin strepite et sigura judici, pues es spiritual e ofre-ciendome aprovar lo que baste pido e protesto las coses que sobre todo ferme fecho entero complimiento de justicia, la qual dicha peticion, asi presentada e por nos vista, fue acordado que devia-mos mandar dar y dimos esta nuestra carta contra vos los sobre-dichos jurados e scrivanos y notarios y mayorales y procuradores de la dicha ciudat de Valencia y Gisquerol, vuestro procurador, e todas las otras personas por el tenor de la qual mandamos a vos e cada uno de vos e a otros qualesquier a quien ello toqua e atanye en qualquier manera que en la execucion, intimacion des-ta dicha nuestra carta, fuere nombrado que des del dia que vos fuere leyda, notificada o della supieredes en qualquier manera en


adelante, dando vos tres dias primeros siguientes por plazo del primero dia por primero plazo y el segundo dia por segundo plazo y el tercero y todos tres dias por plazo e termino peremp-torio que vos damos e asignamos por tres canonicas moniciones del drecho ayades y tengades por publicas, autenticas todas las scripturas de secrestos, almonedas y pregones, ventas e remates, processos y actos y otros qualesquier instrumentos que por antel dicho Joan Perez, scrivano e notario, cerqua de los bienes y cosas tocantes a la dicha Inquisicion y ayan passado de aqui adelante como notario della en qualquier via y forma en la dicha ciudat y reyno de Valencia, dandoles y aziendoles dar a los tales instru-mentos y scripturas que antel ayan pasado e de aqui adelante por antel dicho Joan Perez o por ante otro o otros que en su lugar e officio de notario de la dicha Inquisicion y secrestos passaren, seyendo signadas de su signo, ansi en juycio como fuera del, tanta fe y autoridat como se ha dado y da y se puede dar de drecho a las scripturas e instrumentos e auttos por qualquier de los notarios y scrivanos publicos del numero de la dicha ciudat y reyno. E si al dicho Joan Perez, notario, a los que en su lugar e officio sucedieren les dexeres libremente usar y exercer su offi-cio de scrivano y notario sin que les sea puesto impedimento ni embargo alguno e les non impidades de asi usar e exercer el di-cho officio ni permitades ni deys lugar directe ni indirecte ço ningun color que sea en publico ni en secreto dando, enmendan-do dar fe a todas las scripturas de secrestos, almonedas y prego-nes, ventas e remates, processos y actos y otros qualesquier ins-trumentos que por antel dicho Joan Perez han passado y, por antel y otro y otros que en el dicho officio suscedieren, passaren e el dicho Joan Perez ha dado e el e otros dieren signadas de sus signos y seyendo notarios del dicho officio assi en juycio, como fuera del, done, quiere en qualesquiere partes y lugares que fueren mostradas e presentadas, agora y siempre jamas, bien assi e com-plidamente como si ha dado, da y puede dar a las scripturas, instrumentos e actos fechos por qualquier de los dichos scrivanos e notarios del numero de la dicha ciudat e reyno, segun y como dicho es anulleis e casseys e revoqueys e deys por ninguno el mandamiento fecho e mandado de hecho qual dicho Joan Perez por vos los dichos jurados y mayorales para que compareciesse ante vos en el archio a dar razon de los actos y escripturas que antel hoviessen passado, tocantes al dicho su cargo e officio


que tiene e exerce en la dicha Inquisicion. E asimesmo todos y otros qualesquiere mandamientos, vedamientos, citaciones, empla-zamientos e actos que al dicho Joan Perez ayays fecho, mandado fazer. E vos desistays e aparteys e fagays desistir e apartar de qualquiere empedimento e contradiccio que cerca dello ayays y esta por vuestra parte o por qualquiere persona fecha y puesta de fecho o por forma de statuto o privilegio o costumbre o por otra qualquiere via por quanto todo ello es y seria contra la ju-risdiccion y officio de la Sancta Inquisicion y libertat y impedi-mento y vilipendio, ofença y menosprecio della e como fecho e atentado por juezes incompetentes e carecientes de jurisdiccion e encontempto e menosprecio de nuestra juridicio por lo qual vos inibimos y havemos por ynibidos para que no conoscades y vos entremetades a conoser dello ni cosa ni parte dello directe ni indirecte. E que dentro de los dichos tres dias suso contenidos, vos inibades y ayas por inibidos e anulleis e revoqueys, deys por ninguno todo lo por vos fecho e attentado, segun e como dicho es por si alguna causa e razon legittima vos los sobredichos y alguno de vos teneys. Porque lo sobredicho o alguna cosa dello no devays fazer y complir tal que de drecho vos deva ser recebi-da vos mandamos que, dentro de quinze dias primeros siguientes, que corran des del dia de la notificacion y lectura desta dicha nuestra carta, los quales vos damos y assignamos por tres plazos, dando vos los cinquo dias primeros por primer plazo y los otros cinquo dias por segundo plazo y los otros cinquo dias y todos quinze por tercero y postrero plazo y postrimero plazo peremp-torio acabado vengades y parescades e enviades ante nos a este consego doquieres fueremos vuestro procurador suficiente, bien stricto, con poder bastante a dezir e allegar de vuestro drecho, si alguno teneys o nos compete, por que no devays obedecer e com-plir de suso por nos, nos es mandado como percibimiento que por la presente os hazemos que si parecieredes vos oyremos junctamente con el dicho promotor fiscal y guardaremos entera-mente vuestra justicia. En otra manera, assi no lo aziendo e cumpliendo todo segun desuso en esta carta es contenido, el dicho termino y terminos passado fechas e repetidas las dichas canoni-cas municiones quel drecho quiere ponemos e promulgamos des de agora para entonce e dentonce para agora en vosotros e cada uno de vos, que rebeldes e contumaces fueredes, e lo sobredicho en todo o en parte no fizieredes e cumplieredes sentencia de ex-


comunion mayor e vos descomulgamos en estos scriptos e por ellos e demas procederemos contra vos e cada uno de vos a vos denunciar e vos denunciaremos y publicaremos por publicos ex-comulgados, agravado e reagravado contra vosotros e cada uno de vos nuestras cartas y censuras y procederemos contra vuestras personas y bienes como contra impedidores y perturbadores del oficio de la sancta Inquisicion y como contra fautores de hereges para lo qual todo que dicho es y para cosa y parte dello y para lo a ello y dello annexe, dependiente y para todos los autos des-ta causa y processo gradatim y succesive fasta la sentencia difi-nitiva inclusive e condempnacion e tasacion de costas, si las y hoviere, vos citamos y lamamos e havemos por citados e lamados peremptoriamente y para ser citados para los dichos autos senya-ladamente los stados de nuestra audiencia por el tenor de la presente.

Dada en la ciudad de Avila a XVI del mes de decembre anyo del nacimiento de nuestro Salvador Jesucristo Mil quatrocientos e noventa y siete anyos, firmada de nuestro nombre y sellada de nuestros sellos y referendada del notario de nuestro secretario infrascripto M. archiepiscopus Messanen. A episcopus Lucerin. Barthomeus licenciatus. Por mandado de sus senyorias Rodrigo Deynar notario y secretario. Signum mei Johannis de Bottorrica scribe in secreto sancte Inquisicionis heretice et apostatice pravitatis civitatis Valencie, autoritate quod regia notarii publici per totam terram et dominacionem serenissimo domino Castelle et Aragonum regi subiectam civi huiusmodi copiam a suo originali provisione a curie reverendorum, dominorum generalium Inquisitorum heretice pravitati e manata eorumque manibus firmata archivis suis sigillis sigillatus et cum aliis solemnitatibus expedita manu mea propria extrahi et scripci et cum eodem originali meo solito artis notarie signo signari infidem testimonium veritatis.

Et presentada, lesta e publicada la dessus dita letra, de conti-nent los dits magnifichs justicia y jurats digueren que haurien son consell e darien resposta als dits reverents senyors e inquisidors.

De totes les quals coses lo dit Amador de Aliaga requiri a mi dit notari lin fes y rebes carta publica per que de aquelles se haia memoria en lo sdevenidor. Presents testimonis foren a les dites coses los magnifichs mossen Jaume Rossell, doctor en leys, e en Luis Adznara, notari, habitadors de Valencia.


269

1498, gener, 8. València AMV. Manuals de consells. Reg. 49-A, ff. 147v-148v.

Resposta dels magnifichs justicia y jurats al magnifich en Ama-dor de Aliaga, receptor de la santa Inquisicio

Pos modum autem die lune huy VIII mensis januarii et anno jam dicto a nativitate domini MCCCCLXXXXVIII. Lo hono-rable en Joan Fenollar, notari subsindich de la insigne ciutat de Valencia, e en presencia dels testimonis davall scrits liura a mi Gaspar Eximeno, notari e scriva de la present causa, la scriptura de resposta e satisfaccio per los magnifichs justicia y jurats feta a la letra per lo magnifich en Amador de Aliaga, receptor de la sancta Inquisicion de la eretica pravitat en nom dels reverents inquisidors als dits magnifichs justicia y jurats presentada, la qual resposta e satisfaccio es del tenor seguent.

Diem los magnifichs jurats e magnifichs examinadors de no-taris e notaris majorals del art de notaria que son be certs que notari algu encara que sia notari real, puix no sia notari examinat per los examinadors de la ciutat de Valencia, no es notari ne pot rebre contractes alguns com a notari de la ciutat de Valencia, dis-ponent ho axi los furs y privilegis del present regne e som certs que los reverents inquisidors de la heretica pravitat poden e deuen fer actes, axi de informacio com altres, contra los enculpats en la heretica pravitat. E com ignorem per dret canomich et altres com se pot fer. E, quant lo cristia es trobat eretge e condemnat a mort ab confiscacio de bens, tals bens confiscats son adquisits a la real Maiestat qui dels dits bens pot fer a ses planes volun-tats. E de tals bens fentse contractes, vendes, donacions e altres alienacions no es del offici de reverents inquisidors. E com los sia venguts noticia que en Joan Perez, qui no es notari de la ciutat de Valencia reba actes no tocants a la sancta Inquisicio e volent evantar contra aquell, com fos presona privada e no notari de la dita ciutat de Valencia, feren citar aquell que vengues a dar raho del que rebia com a notari, evantant contra aquell com privilegis del art de notaria es dispost e ordenat en lo terme de la citacio. Lo reverent inquisidor ab los de la sua cort, ensemps ab lo dit en Joan Perez, convingueren ab los dits examinadors ajustats en la sala de la present ciutat e, hoyt aquell en lo que volgue dir, fou per aquells en absencia de aquell deliberat que nos evantas en cosa


alguna contra lo dit en Joan Perez , ans fos revocat lo que contra aquell era stat fet. E axi es stat revocat lo que contra aquell era stat fet e a cautela revoquem. Y axi tenem molta admiracio del que es stat manat per los dits reverents inquisidors segons en la sua letra se conte e la present donem per resposta a la dita letra requerint de primissis carta publica.

E, posada la dita scriptura, de continent lo dit honorable sotssindich requeri que aquella fos intimada al dit reverent in-quisidor e que de les dites coses lin fes e reves carta publica per que de les dites coses se haia memoria en lo sdevenidor, la qual per mi dit notari li fonch feta.

Presents testimonis foren a les dites coses los honorables en Berthomeu Monso e en Anthoni Scala, verguers dels magnifichs jurats.

270

1498, gener, 8. València AMV. Manuals de consells. Reg. 49-A, f. 148v.

Intima de la dessus dita scripturaDicta et eadem die inter octava mensis januarii et anno jam

dicto a nativitate domini MCCCCLXXXXVIII. La dessus dita scrip-tura de satisfaccio e resposta, present lo dit honorable subsindich, fonch lesta e intimada per mi Francesch Ferrando, notari en loch del honorable e discret en Gaspar Eximeno notari scriva de la present casa, al reverent inquisidor personalment atrobat en una cambra de la casa y palau del reverendissimo senyor arquebisbe de Valencia.

E, lesta e intimada la dita scriptura de satisfaccio e resposta, lo dit reverent inquisidor dix e respost que ell oya lo que deya e que volia copia, lo qual per mi dit notari sens divertir a altres actes li fonch liurada.

Presents testimonis foren a les dites coses e intimacio lo venerable mossen Andres Dies, prevere, e en Johan Jorda, nuncio de la sancta Inquisicio.


271

1498, gener, 13. València AMV. Manuals de consells. Reg. 49-A, f. 149r-v.

Scriptura posada per los magnifichs justicia, jurats, examinadors y notaris

Die sabbati XIII mensis januarii anno a nativitate domini MCCCCLXXXXVIII. Los magnifichs en Andreu Gaçull, ciutada regent del magnifich en Luis Granulles justicia civil de la ciutat de Valencia, mossen Lluis Valleriola, cavaller, en FFranci Granulles, ciutada, mossen Jeronim Calbet, cavaller, en Perot Splugues e en Miquel Berenguer, jurats, en Gaspar Amat, ciutada e racional, en Bernad Dassio, notari de la dita ciutat, en Nofre Alfonso, notari justicia de CCC souls, en Francesch Despi, majorals, en Garcia Dartes, en Thomas Nicholau, en Joan Carci, en Joan Bas, en Pere Monsoliu, en Ausias Sanç, en Joan Sobrenero, en Joan Soler, en Luis Masquefa, en FFrancesch Badia, en Luis Ros, e en Berthomeu Çabater posaren la scriptura del tenor seguent.

Los magnifichs justicia en lo civil e jurats de la insigne ciutat de Valencia e los majorals de art de notaria de la dita ciutat son contents de obeyr e obehexen tots los manaments, amonestacions contengudes en les lletres dels molt reverents senyor inquisidors generals dates en la ciutat de Avila a XVI del mes de dehembre any de la nativitat de nostre Senyor Jesucrist MCCCCLXXXXVII, les quals foren presentades als dits magnifichs jurats a V dies del present mes de jener e als dits majorals a XII del dit mes e any MCCCCLXXXXVIII. E que los dits justicia, jurats e majorals revoquen e cansellen qualsevol actes que sien stats fets contra en Joan Perez; els plau que sien cansellats en los libres on se troba-ran continuats axi com ab la present han aquells per cansellats e anullats. E senyaladament revoquen e cansellen la provisio e manament feta al dit en Joan Perez a XXVII del mes de octubre del dit any MCCCCLXXXXVII e los vots y deliberacio en lo collegi dels dits notaris a XXIII dies del mes de nohembre del dit any MCCCCLXXXXVII.

Presents foren per testimonis en Berthomeu Monso e en Anthoni Scala, verguers habitants de Valencia.


272

1498, gener, 13. València AMV. Manuals de consells. Reg. 49-A, f. 149v.

Resposta per lo reverent inquisidorDicta eadem die sabbati inter XIII mensis januarii anno ja-

mdicto a nativitate domini MCCCCLXXXXVIII. Lo reverent micer Joan de Monasterio, doctor en decrets, inquisidor de la heretica pravitat de tota la diosisis e regne de Valencia posa la scriptura davall incerta. Lo reverent inquisidor dix e respos puix que los dits magnifichs justicia en lo civil e jurats de la insigne ciutat de Valencia e los majorals del art de notaria de la dita ciutat han obeyt e obehexen e han complit e cumplen los manaments dels reverendissims senyors, los senyors generals inquisidors de la heretica pravitat, per tant dix lo dit reverent inquisidor que no era necessari que compareguesen davant los dits reverendissims senyors inquisidors generals. E que per no comparexer davant ses reverents senyories no incurririen en sentencia de excomunicacio; mas que per les coses passades e evantaments haurien encorregut en sentencia de excomunicacio que lo dit senyor inquisidor donava y dona a mossen Jaume Ortells presvitero quels absolgues e im-posas la penitencia que a ell paregues ser saludable a ses animes y que façan notaris a Joan Perez e a Martin Ximenez.

Presents testimonis foren a les dites coses los dessus dits honorables en Berthomeu Monço e en Anthoni Scala, verguers habitadors de Valencia.

273

1498, febrer, 20. Alcalá de HenaresHeus ací un exemple que mostra com la pau signada entre Carles VIII

de França i Ferran II és fràgil i es pot trencar per diverses qüestions com la pirateria francesa sobre naus valencianes.

ACA. Reial Cancelleria. Curie Sigilli Secreti. Reg. 3612, f. 75r.

Amats e feels nostres.Vostra letra havem rebut per la qual havem compres lo dan

que dieu han rebut nostres vassalls i de cada dia reben y sesperan rebre per francesos, anant per la mar apres de la tregua fermada


entre nos y lo rey de Francia, de lo qual certament estam molt maravellats. Pero, volent sobre aço provehir, es necesari e axi us ho encarregam e manam que nos trametau per memorial les persones que son stades dapnificades e les fustes e robes preses per francesos, molt especificadament, e encara si porieu saber los noms dels francesos e ab quines fustes van per la mar dapnificant vassalls nostres, per que informats per vosaltres de tot particu-larment hi pugam fer la provisio deguda y escriure al dit rey de Francia y trametre persona propia. Data en Alcala de Henares a XX de febrer any Mil CCCCLXXXXVIII. Yo el ReyDirigitur juratis Valencie L. Gonçales, secretarius

274

1498, març, 17. Alcalá de HenaresEl rei, en vista del robatori que galeres venecianes han fet prop de

Tunis de coses reials, ordena al lloctinent general de València que actuï contra les galeres que són a la ciutat, malgrat els guiatges que puguin tenir; en tot cas, que els estudiï l’advocat fiscal i altres persones que donaran el seu parer.

ACA. Reial Cancelleria. Curie Sigilli Secreti. Reg. 3612, f. 84v.

El Rey.Illustre infante, nuestro muy caro, amado primo y lugarte-

niente general. Vuestra carta recebimos por la qual nos hazeys saber las resistencias acometidas por que no fuesse presso aquel galeote que al mercader havia robado valor de mil ducados y, segun nos informays, fueron dos resistencias. La una fue comen-dada por ciertas personas que al prender del galeote se fallaron y lo tomaron de poder del alguacil y asi fue librado. La otra fase cometida por el embaixador veneciano con nos otros suyos que ende se fallaron, de manera que los unos y los otros resistieron al alguacil por donde non pudo prender ni traer preso al galeote nin pudo prender los que le resistieron por que non prendiesen ni llevasen preso. Visto esto nuestra voluntad es, y assi vos lo encar-gamos, que fagays e ministreys justicia al dicho mercader de los dichos resistentes de manera que el sea satisfecho e reintegrado segund que fallareys aquello poder se fazer por justicia. Tambien,


por otras provissiones que haureys rescebido, sabreys el robo que por las galeaças veneccianas, que hay han ribado, se hizo ante Tunez de cosas nuestras. Mucho os rogamos y encargamos que enello pongays diligencia que de vos confiamos que, ahunque las galeaças sean guiadas occorriendo el caso que vos scribimos, non seria compressa en su guiaje e podreys por ahi, non embargante su guiage, proveer como el dicho robo sea restituydo y ahun vos rogamos y encargamos que entendays en la dicha restitucion por qualesquiera otras vias que a vos pareciere poder se fazer, no el dicho guiage sobre lo qual tomareys conseio del advocado fiscal o de las personas que a vos pareciere ser para ello complideras, car mucho lo tenemos en servicio. E sea illustre etc. Data en la villa de Alcala de Henares a XVII de março anyo Mil CCCCLXXXXVIII.

Yo el Rey L. Gonçales, secretarius

275

1498, març, 27. ValènciaEls jurats de València demanen al rei Ferran que revoqui les seves

últimes ordres en les quals manava al lloctinent general, l’infant Enric, que segrestés els béns de les galeres venecianes ancora-des al port. L’actuació del rei, tal com es diu aquí, no només és antiforal d’acord amb les lleis valencianes, sinó que també té repercussions econòmiques fins i tot per als menestrals que no poden vendre els seus draps, com solien fer, als venecians.

AMV. Lletres missives. Reg. g3 33, ff. 120r-121r.

Serenissimo e excellentissimo Senyor.No sens gran raho aquesta vostra ciutat ha pres a congoixa

del proceyment que lo infant ha fet en les persones e bens dels patrons de les galeaces venecianes, prenent aquelles e fent secos-tro de tots los bens que tenien en aquesta vostra ciutat, per la qual novitat e proceyment som anats davant lo dit illustre infant per saber de aquell per que feya lo dit proceyment, lo qual nos ha dit quen feya per manament de vostra Magestat. E nosaltres notificantli los guiatges que les dites galeaces tenien, axi per los oficials de vostra altesa com encara lo guiatge de vitualles lo qual es atorgat per furs y privilegis del present regne, nos ha respost que per vostra celsitut li es manat no obstant fosen guiats per


qualsevol guiatge prengues a ses mans los dits patrons e bens de aquells. E vistes les respostes del dit illustre infant havem de-lliberat recorrer a la font de justicia de vostra Real excellencia, notificant a aquella tres causes per les quals vostra altesa vistes aquelles manara delliurar los dits patrons e robes de aquells. E primerament Sacra real Magestat es dispost e ordenat per furs e privilegis, atorgats a aquesta vostra ciutat e regne per los glorio-sos reys antesesors de vostra real Serenitat e per vostra celsitut en lo ingres de vostre benaventurat regiment jurats, que tots los portants vitualles a aquesta vostra ciutat son guiats e asegurats ab totes ses robes, animals, bexels e mercaderies. E sols aquest guiatge donat per fur de la terra sufragaria als dits venecians de tots e qualsevol actes que fossen incorreguts, quant mes que en nom de vostra altessa lo balle general los ha guiats e asegurats. La segona es que les dites galeaces, tementse del que es la cau-sa de aquest proceyment que vostra Real excellencia mana, no delliberavem venir a aquesta vostra ciutat: los arendadors axi de vostra Magestat com los de la Generalitat com encara dels drets de aquesta vostra ciutat volien posar scriptures e intimes resti-tuynt los drets. Per ço com les galeaces no delliberavem venir per la qual causa lo dit balle general, en nom e persona de vostra Real Magestat, y aquesta vostra ciutat, en fe e paraula dels furs de aquest vostre regne, scrivi als dits capita e patrons que vingue-sen les dites galeaces guiades e asegurades, les quals ab los dits guiatges e paraules vingueren a aquesta vostra ciutat segons que, per letra que nosaltres fem al dit capita e patrons, vostra celsitut pora largament veure. La tercera es que com es certa vostra Real Serenitat aquesta vostra ciutat es poblada de menestrals e senyala-dament de perayria de la qual viu la major part de aquesta vostra ciutat y sperant tots los menestrals tots anys les galeaces venecia-nes per venre llurs draps e com han vist aquest proceyment tots se son molt entrestits fent nos grandissims clamors, mostrannos llurs plagues. E noresmenys los arrendadors, los quals speraven grans dies ha per lo semblant aquestes galeaces, als quals havem respost que ab correu volant scriviriem a vosta Real celsitut en la clemencia de la qual confiavem que, axi per los guiatges atorgats per los furs de aquest vostre regne com encara per lo grandisim util quen resulta als drets e pobladors de aquesta vostra ciutat, de continent revocaria los dits proceyments per que clementissim Senyor suplicam vostra Real Magestat vulla mirar aquesta ab los ulls de justicia quant als guiatges, los quals los deuen sufragar, e


ab ulls de misericordia per al temps sdevenidor per lo benefici que fan als drets e pobladors de aquesta vostra ciutat per manera que per maltractament daciavant no sien escandalizades de no venir que, ab veritat Serenissimo Senyor, que no venint farien grandissim dan a aquesta vostra ciutat, la qual si per vostra Real excellencia no es molt afavorida no porien donar de aquella bon comte ni raho. E, ultra que som certs en la clemencia e justicia de vostra celsitut que en tant justes suplicacions serem votivament exaudits, encara aquesta vostra ciutat ho tendra a singular gracia e merce a vostra Real Serenitat, la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat ab longa vida. De la vostra ciutat de Valencia a XXVII de març any MCCCCLXXXXVIII.

SenyorDe vostra Magestat homils vassalls e servidorsqui besen les mans de vostra altesa.

Los Jurats y Racional de Valencia

276

1498, març, 30. Alcalá de HenaresEl Rei Catòlic, basant-se en anteriors privilegis atorgats a Bernat

Penaroia —transcrits aquí—, concedeix amplis poders al seu racional valencià Gaspar Amat.

ARV. Reial Cancelleria. Diversorum. Reg. 310, ff. 192v-194r.

Civitatis Valencie et verius eius racionalisFerdinandus. Dilecto et fideli nostro Gaspari Amat, racionali

civitatis Valencie vestrisque in dicto officio successoribus, salutem et dileccionem. Reperimus per alias opportunas provisiones tam nostras quam dominorum regum predecessorum nostrorum a Regia Cancilleria emanatas racionalibusque eiusdem civitatis directas or-dinatum et provisum fuisse jurisdiccione dicti officii causarumque coram eisdem racionalibus vertem enim cognicione super debitorum civitati predicti pertinentibus racione arrendacionum et aliorum contractuum per ipsam eandem civitatem factorum et faciendorum alias provisiones predicta ratione concessas liquide apparet per quandam provisionem a nostra Regia Maiestate concessam cuius tenor est huiusmodi: “Ferdinandus etc. Magnifico et dilecto nostro Bernardo de Penaroja, racionali civitatis Valencie et eius in dicto


officio successoribus, salutem et dileccionem. Per provisionem serenissimi regis Alfonsi patrui et predecessoris nostri felicis recor-dacionis est vobis seu racionalibus, ut vidimus, atributa potestas exhigendi et recuperandi debita que debeantur dicti civitati aut ex causa arrendamentorum aut imposicionum sive sisarum vel alias quacumque racione et contra debitores recusantes in personis et bonis execuciones faciendi et tanquam index recognoscendi omni appellacione et recursu remotis iuris solemnitatibus pretermissis: Considerantes quod id factum et provisum ita esse ut facilius et sine impensis debita dicte civitatis recuperentur et ipsa posit one-ribus et creditoribus quibus obnoxia est satisfacere et nos qui ad conmodum et benefficium dicte civitatis pertinere videntur, conce-dimus eam ob causam presencium tenore, deliberate et consulto, concedimus et comittimus vobis cognicionem et exaccionem omnium debitorum que per quasvis personas debeantur dicte civitati aut debebuntur. Ita quod vos tanquam horum iudex de his juris solem-nitatibus pretermissis cognoscatis verbo atque sumarie illis quorum interest et intererit in futurum audito et constito vobis de debita ea exhigatis et recuperetis et solvere recusantes accere cogereque possitis per capcionem personarum et execucionem bonorum et aliis remediis vobis benevisis volentes ut omnis materia in talibus debitis screpitus letigii et expensarum submoveantur quod a cog-nicione judicio et execucione predicta per vos faciendis appellari aut recurri nequeat ad gerentemvices nostri generalis gubernatoris in dicto regno eius locumtenentem bajulum generalem justiciam in civilibus dicte civitatis aut alium officialem nisi tantum ad nos aut nostrum primogenitum. Nos enim vobis in et super predictis omnibus et singulis et ex eis deppendentibus et emergentibus ac connexis et eis annexis voces et vices nostras plenarie comittimus cum presenti per quam memoratus gerentivices nostri generalis gubernatoris eius locumtenente baiulo generali justicie ceterisque universis et singularis officialibus nostris et iudicibus ordinariis aut delegatis presentibus et futuris inhibentes sub pena floreno-rum duorum milium mandamus ne de premissis eciam per viam recursus aut appellacionis ex causa miserabilitarum, viduitarum, pupillaritarum aut alias quomodocumque se intromittere presumant abdicantes eis secus agendi omnem cum nullitatis decreto potesta-tem, revocantes per hanc eandem comissionem quandam que de premissis iusticie in civilibus et duobus ex juratis dicte civitatis facta dicitur per serenissimum regem patrem et dominum nostrum felicis recordacionis et aliam quamcumque provisionem huic quo-


cumque modo repugnanti. Data in opido de Çaragoça die XXIIIº mensis aprilis anno a nativitate domini MºCCCCLXXº nono. Yo el Rey. Vidit de Aguilar, vicecancillarius. Vidit Ludovicus Sanchez, generalis thesaurarius. Vidit Filipus de la Cavalleria, conservator generalis”. Volentes igitur vos prefatum racionalem in dictis causis vobis et vestro officio pertinentibus et expectantibus pro utilitate republice dicte civitate debito favore prosequi, presencium tenore et de nostra certa sciencia et consulto motuque proprio nostro providemus et ordinamus quod de predictis causis arrendacionum et aliorum contractuum dicte civitate cognoscarum et fine debito eas terminetis necnon eciam execuciones quascumque pro debi-tis dicte civitate in personis debitis et bonis suorum debitorum quorumcumque faciarum seu fieri faciarum privilegiate sicut et prout in dicta et preinserta ac aliis provisionibus dicto officio et antecessoribus vestris concessis continetur, non obstantibus appe-llacione, correccione aut recursu aliquo taliter et eo modo quod a nemine officialium nostrorum a cetero impediamini sed quod vos solus seccessoresque vestri in dicto officio et nemo alius, de predictis causis libere cognoscatis et execuciones faciatis seu fieri faciatis juxta mentem seriem et tenorem dictarum provisionum, quas omnes pro insertis et sufficienter repetitis hinc haberi volu-mus ac si de verbo ad verbum ibidem inserte fuissent. Nos enim vobis et successoribus vestris in dicto officio in et super predictis cum incidentibus, deppendentibus et emergentibus ex eisdem ac eis annexis et connexis comittimus vobis et vices nostras plenarie cum presenti injuntes per hanc eandem illustri infanti Enrico, duci Sugurbi comitique Emporiorum et patrueli nostro carissimo ac locumtenenti generali in dicto nostro Valencie regno, quod vos dictum racionalem et quemcumque alium in dicto officio pro tempore existentem in predictis manuteneat pariter et deffendat nec per se seu per alium quemvis officialem permittat, provideat aut mandet quicumque fieri quod vergat seu vergere possit ad impedimentum dicti vestri officii et exequcionis eiusdem racione et pretextu dictarum causarum et exequcionum per vos aut alios racionales pro tempore existentes cognoscendarum et faciendarum gerentique insuper officium nostri generalis gubernatoris, bajulo generali, iusticiis ceterisque officialibus nostris sub eodem tenore dicimus et districte precipiendo mandamus sub pena duorum mi-lle florenorum a seius agentibus bonis irremisibiliter exigendorum nostrisque inferendorum erariis quatinus presentem provisionem nostram et omnia et singula desuper contenta teneant firmiter et


observent et faciant per quos deceat inviolabiliter observari. Et non contrafaciant vel veniant nec aliquem contrafacere sinant aliqua racione sive causa pro quanto dictus illustris infans et locumte-nens generalis nobis obedire cupit ceterique officiales nostri iram et indignacionem nostras ac preappositam verentur non incurrere penan. Datum in villa de Alcala de Henares die XXXº marcii anno a nativitate domini MCCCCLXXXXVIII.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Gaspari de Barrachina.Visum per vicecancellarium Petrus Albanell, RegisConsilii, et Malferitum de Regio consilio.

277

1498, maig, 1. ToledoEl rei ordena al seu lloctinent general que actuï contra els oficials

reials que no treballin per la pau i la concòrdia a la ciutat de València. És més, el rei no accepta que hagi protegit a aquests oficials, tal com sembla que li retreu el seu cosí virrei.


El Rey.Illustre infante, nuestro muy caro e amado primo e lugarte-

niente general. Recebimos la carta de vuestra mano por la qual nos screveys que en essa ciudat se facen muy grandes desordenes por no ser buenos nuestros officiales, quexandos en particular de algunos y en general de todos, y que nos somos causa de ser ellos tales por que no damos lugar a que sean castigados. Stamos maravillado desto postrero que screvis por que bien sabeis vos que nunca havemos impedido el castigo de ninguno dellos, antes recibieramos en servicio muy accepto que los havierades castigado si tales son quales dizis pues que consulta, causa y buen processo lo fiziessedes de manera que, si ellos recorriessen aca, les pudies-semos mandar de mostrar los processos y que viessen que por sus demeritos justamente havian sido punidos. Que si al alguacil Caydra hovimos mandado restituyr el baston, no fue la causa otra alguna salvo que su processo fue visto en nuestro consejo real y por los meritos del parescio que el dicho alguacil era injustamente privado y, como sabeys, menos inconviniente es absolver al que


tiene alguna culpa que condempnar al que tiene ninguna. E por esso le mandamos restituyr el dicho baston. Mas, si vos veys que los dichos nuestros officiales o alguno dellos no se haian bien en sus officios y que son dignos de punicion, fazet les buen processo y enviat nos lo y vereys que con justicia justa sus demeritos, sin alguna excepcion de personas, les mandaremos dar tal castigo que a otros sea exemplo. E sea illustre infante etc. Data en la ciudat de Toledo a I de mayo anyo Mil CCCCLXXXXVIII.

Yo el Rey

278

1498, juny, 26. ValènciaUna prova del malestar que sembla haver-hi a la ciutat de València

és l’incendi provocat deliberadament a la casa del síndic Bernat Dassio. Aquest és el primer document d’uns quants en què es diu que es faci crida pública amb un pagament de tres-cents timbres. El 30 de juny —quatre dies després— en una nova reunió amb gairebé les mateixes persones, incloent-hi ara Ber-nat Dassio, delibera fer una nova crida sobre aquest tema i s’augmenta el pagament a 500 timbres “valents cinch milia souls” (f. 214v-215r), a més es fa provisió perquè el clavari comú rebi aquests cinc mil sous (f. 215r-v).


Provisio feta en consell reial sobre lo foch que fonch posat a laporta del sindich valencia.

Die martis XXVI mensis junii anno jam dicto a nativitate domini MCCCCLXXXXVIII. En la sala de la ciutat de Valencia en la cambra de consell secret de aquella se ajustaren los magnifichs governador, jurats e persones del consell real del Senyor Rey los quals son los seguents.

— Mossen Luis de Cabanyelles, menor de dies, tenint loch del magnifich mossen Luis de Cabanyelles, maior, governador del present regne de Valencia

— Mossen Jaume Valles, cavaller, jurat— Mossen Alfonso Sanchiz, lochtinent de thesorer general— En Damia Bonet, ciutada, jurat— Mossen Berenguer Mercader, lochtinent de balle general


— En Bernat Vidal, ciutada, jurat— En Luis Amalrich, ciutada, jurat— En Pere Belluga, ciutada, jurat— Micer Marti Eximeno Ros, doctor en leys, advocat fiscal— En Gaspar Amat, ciutada— Micer Miquel Albert i micer Baltasar de Gallach, advocats

de la dita ciutat— En Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutatTots los damunt dits magnifich governador, jurats, lochtinent

de thesorer y balle general, racional, advocats fiscal y de la ciutat y subsindich de la dita ciutat, ajustats e congregats en la cambra de consell secret en consell real per fets e negocis del cas de mal exemple seguit en la nit proppassada en la casa del honorable y discret en Bernat Dassio, notari sindich de la dita ciutat, ço es que en moltes parts de la dita casa han posat foch artificial ab alquitra, oli de ginebre e polvora e, si la clemencia de nostre Senyor Deu per sa infinida bondat noy hagues provehit, fora feta una gran rohina en la dita ciutat. E per ço, per saber la veritat del dit fet proveheixen que sia feta una crida publica per la dita ciutat e lochs acostumats de aquella; que qualsevol persona que notificara lo dit cars la ciutat li donara CCC timbres e, si sera stat en lo cars, que sia remes e perdonat puix no sia lo principal e que lo present acte li valga per remissio general ab totes ses clausules necessaries en la dita remissio.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Luis Adznara e en Miquel Ferrando, notaris ciutadans de Valencia.

279

1498, juny, 30. ValènciaAquesta és la segona crida que es fa a la ciutat de València, després

de la primera del 28 de juny de 1498, és a dir quatre dies després de la primera reunió del Consell Reial, ja assenyalada. De fet, aquesta segona té pocs canvis amb relació a la primera (f. 24v-25r). Una és l’augment de 300 a 500 timbres, són tim-bres i no florins com es diu en l’epígraf del document; l’altra és que s’anomena ací al lloctinent general i no al governador com en el cas de l’anterior. Val a dir, per tant, que les auto-ritats estan preocupades per un perillós atemptat. Si aquest


document s’enregistra en aquests folis, quan les reunions del Consell Reial apareixen al cap de dos-cents folis, té una expli-cació: totes les crides d’aquest volum de Manuals de Consells s’escriuen abans de tot.

AMV. Manuals de consells. Reg. 49-A, ff. 26r-27r.

Crida ab la qual prometen D florins a qui descobrira qui ha posat foch en casa del sindich de Valencia

Ara hoiats que us fan a saber de part del illustrissimo Senyor Infant, lochtinent general, que lo dimarts proppassat comptant XXVI del present mes de juny, en absencia de sa excellencia, se sia feta la crida davall scrita per la present ciutat e loch acostumats de aquella. E, per que per algun o alguns se dubta de la seguretat e oferta dels diners, per maior seguretat e encara volent aumentar la offerta dels diners que com se sia aceptant hun cas molt leig e molt exemplar digne de grandissima provissio e castich, ço es com en la casa de Bernard de Assio, sindich de aquesta ciutat, sia stat posat foch artificialment, ço es ab alquitra, oli de ginebre, polvora, palla e altres coses aptes e dispostes per a encendre lo foch, posant e metent lo dit alquitra e altres materials no sols en la porta principal de la dita casa mas encara en les finestres de la casa del dit sindich del qual iniquissim cas, si nostre Senyor Deu per sa infinida clemencia e pietat no hagues volgut preservar lo dit incendi havent ne sentiment en lo principi dos jovens, qui dormien en lo studi de la dita casa, se fora seguida una gran royna e destruccio en la present ciutat, com sia cert e per altres vegades ha mostrat que la experiencia que per lo dit foch artificial no sols se fora cremada la casa del dit sindich mas encara moltes altres circunveines e una gran part de aquella partida per esser la hora tant disposta, ço es a la mijanit y corrent hi vents del qual foch per lo semblant se havien necessariament a seguir morts de persones que, per causa del dit foch, se foren cremades e ofega-des, molts robos e finits e altres infinits delictes. E per ço tals e tant exemplars crims degen esser amb molta diligencia e solicitut inquirits e asserrimament punits. Per tal lo dit illustrissim Senyor Infant ab deliberacio del sacre consell real resident en la present ciutat, hon han entrevengut los jurats de la dita ciutat, e ab la present publica crida e en sa bona fe y paraula promet donar e de fet liurar sens excepcio alguna a qualsevol persona de qualsevol ley, stat e condicio sia qui veridicament sens fricio alguna dira,


descobrira e manifestara ab tot effecte lo dit crim. En axi que dira y descobrira la persona o persones, qui han fet e perpetrat aquell nomenant aquelles per sos propis noms e connoms e o que sien conegudes, cinch cents timbres reals de Valencia, valents Vª souls los quals son stats deposats en poder del clavari comu de la ciutat, per donar e liurar tota vegada que sera descobert. E ultra la dita quantitat si lo qui descobrira e notifficara lo dit crim tant detestable havia cabut, sabut o participat en aquell puix no sia lo principal lo fa immune del cit crim, absolent e removent li la pena corporal e peccuniaria qualsevol per gran que sia e en la qual fos encorregut per lo dit crim, volents que la present li valga per remissio ab totes les clausules acostumades segons es stat ja offert e promes per los officials reals. E per ço que a tot hom sia manifest manem publicar y preconizar la present publica crida per la dita ciutat y lochs acostumats de aquella e encara per algunes viles e lochs del present regne.

Dicto die sabbati XXX mensis juni anno jam dicto a nativitate domine MCCCCLXXXXVIII en Pere Artus, trompeta publich de la dita ciutat, dix e relacio feu que ell de provissio y manament del illustrissimo Senyor Infant e lochtinent general havia publicada la dessus dita crida per la dita ciutat y lochs acustumats de aquella.

280

1498, octubre, 12. SaragossaContracte signat entre el rei i la ciutat de València pel qual aquesta

dóna en préstec 40.000 florins a la monarquia. Ferran II demana aquests diners per a poder pagar a creditors d’anys enrere que li exigeixen un interès més alt que el que haurà de pagar a la ciutat. És el darrer emprèstit de València abans que canviï el segle i permet parlar d’una estabilitat financera agafada amb pinces entre el rei i la ciutat.

ARV. Reial Cancelleria. Reg. 310, ff. 222r-227r.

Civitatis Valencie et verius pro curiaNos Ferdinandus, etc. Capitols fets e fermats entre lo molt

alt Senyor Rey don Ferrando etc., de una part, e la ciutat de Va-lencia e jurats de aquella tenints poder de consell general de la dita ciutat de Valencia, de la part altra. E primerament la Maiestat


del Senyor Rey es largament informada com la batlia de la sua ciutat e regne de Valencia fa e fer es tenguda censals a diverses persones. Ço es al venerable capitol de la seu de Valencia nou milia huytcents vint y tres souls, cinch diners. E a les viles de Exeriqua, Liria e altres lochs set milia noucents cinquanta set souls, quatre diners. E per obs de pagar los dits set milia nou cents cinquanta souls y quatre diners tenen entre mans les rendes reals de aquelles pertanyents al dit Senyor Rey. Item a don Franci de Vilanova e a don Johan de Calathayhut e a mossen Nicolau Joffre e a mossen Jaume Penaroia dos milia cinchcents souls. Item a don Luis de Calatahud mil souls. Item al benifficiat de santt Nicolau en lo beniffici instituhit sots invocació de sant Pere Martir trescents souls. Item al benifficiat en la seu en lo benifficiat instituhit sots invocacio de sancta Caterina quatrecents souls. Item al benefficiat en la dita seu sots invocacio de sancta Anna trescents vuitanta sinch souls. Item a don Pedro de Montagut mil souls. Item a don Joan Çanoguera e altres mil souls. Item a na Elienor Benera capilla mil souls. Item al noble don Diego de Torres, nostre batle general vuyt milia souls, los quals censals troba esser carregats a menys for de quinze milia souls per miller e en dan de les rendes de la dita batlia general consignades a la dita ciutat de Valencia axi com largament es contengut ab carta rebuda per en Joan Olcina, quondam secretari del Senyor Rey don Alfonso de alta recordacio feta en la ciutat de Valencia a XV de octubre del any Mil CCC-CXXX, lo qual contracte es loat e aprovat e firmat e fortificat per la sua excellencia ab carta rebuda per en... [blanc en l’original].

E per los quals contractes no sols se mostra la dita Maiestat del Senyor Rey deure pagar les pensions dels dits censals, mas encara esser tengut de les rendes de la dita batlia general quitar aquelles perque a tota corroboracio e fortifficacio del dit contracte e sens derogacio de aquell en cosa alguna per obs de quitar los dits censals se fan e fermen los capitols seguents.

E primerament que per la ciutat de Valencia sien carregats censals en propietat de quatrecents quaranta milia souls e en annua pensio vintinou milia trescents trenta tres souls, quatre di-ners, pagadors en dos terminis que es poran concordar ab los qui daran diners e segons los originals carregaments per la propietat quatrecents quaranta milia souls se haia de convertir en quitar los censals dessus especificats. E axi empero que la dita ciutat de Valencia succehisca en los drets de prioritat e posterioritat dels dits censals ques quitaran de la dita quantitat. En axi que en tot


y per tot la dita ciutat succehesca en los drets dels Senyors dels dits censals no sols en sguard de les rendes de la dita batlia, mas encara en qualsevol coses que los senyors dels dits censals tinguen entre mans per tuycio e seguretat dels dits censals o altres. En axi que los senyors dels dits censals sien tenguts liurar e donar a la dita ciutat de Valencia no sols originals carregaments de aquells, mas encara fer cessio e transportacio a la dita ciutat de qualsevol drets e coses que tinguen axi cartes com altres per tuicio e segu-retat dels dits censals en aquella pus com davia que pus spedient e millor sia per a la dita ciutat. Empero que aquells per fer les dites cessions e transportacions no sien obligats a la dita ciutat sino per fets propis y encara sia tengut liurat lo dit capitol de la seu e les universitats de Xeriqua, Liria, Pina e les Barraques, totes e qualsevol obligacions e altres qualsevol penyores per a la dita ciutat que tenen lo dit capitol e les dites viles en penyora per causa dels dits censals les quals tinga la dita ciutat per causa dels dits censals que te a carregar. Item es pactat e concordat que fet lo dit carregament dels dits vintinou milia trecents trenta tres souls, quatre diners censals la dita ciutat de Valencia haia de rebre les pensions de aquelles de les rendes de la dita batlia general. E no sols haia de rebre aquelles, mas encara haia de rebre les dites rendes per obs de pagar les pensions dels dits censals antichs que son sexanta y dos milia quatrecents quaranta cinch souls, set diners dels censals vells e mil e cinchcents souls restants de aquells huyt milia souls que per servey de sa altesa se carregaren en lany Mil quatrecents noranta dos e dos milia souls censals ques carregaren en lany Mil CCCC noranta cinch per obs de la dita batlia general que per tots prenen suma de noranta cinch milia docents vuytanta huyt souls tres diners censals los quals haia de haver e rebre la dita ciutat, sindich o clavaris de aquella de les rendes de la dita ballia general sens preiuy de qualsevol obligacions que la dita ciutat e sindich de aquella tinga per a rebre les dites rendes de aquella per obs de pagar les dites annues pensions e quitaments de censals segons que los presents capitols es dispost com per aquells no sia fet preiuy algu a les antigues obligacions fetes en utilitat e per seguretat de la dita ciutat de Valencia mes a corroboracio e fortificacio de aquells.

Item es pactat e concordat que per causa del dit carregament dels dits vint e nou milia trescents trenta tres souls quatre diners fahedor per la dita ciutat la Maiestat real sia tenguda fer indem-nitat a la dita ciutat del dit carregament de censal axi com ab lo


present capitol fa e promet que pagara les pensions dels dits censals, penes e messions e que luira e quitara los dits censals tota hora que sera requesta sa alteza validament e ab tot effecte. E per major tuicio e seguretat de la dita ciutat la prefata real Maiestat consigna e transporta e met entre mans de la dita ciutat lo dret del peatge, leuda del cap de Tortosa e dret de Italia e dret Dalemanys, lo dret del quint del peix de Lalbuffera e tots e altres qualsevol drets reals e rendes a sa Maiestat pertanyents en lo present regne de Valencia, los quals e les quals ja son empenyorats e transportats a la dita ciutat per molts altres contractes, los quals per la present capitulacio no sien derogats ni preiudicats. Item es pactat e concordat entre les dites parts que la Maiestat del Rey nostre Senyor consigne axi com ab los presents capitols consigna quinze milia souls cascun any del preu e arrendament del quint del peix de la Albufera e terç de delme del peix de la mar per-tanyent a sa Maiestat per obs de luyr e quitar: ço es primerament aquells mil e cinchcents souls restants per quitar de aquells vuyt milia souls censals carregats en lany Mil quatrecents noranta dos e en apres aquells dos milia souls censals que foren carregats en lany Mil CCCCLXXXX sinch. E la restant quantitat a compliment dels dits vintinou milia trescents trenta tres souls, quatre diners que ara de nou se carregasen se haien a quitar dels censals ja carregats per obs del dit Senyor Rey los quals volra la dita ciutat e jurats de aquella. Item es pactat e concordat per major corro-boracio de tots los dits capitols, axi antichs com presents, que los arrendadors del dret del peatge que ara son e per temps seran fet lo dit arrendament de continent sien tenguts fer obligacio en poder del scriva de la sala de la dita ciutat de aquells cent milia souls que cascuns anys la batlia general acostuma a rebre del preu del dit arrendament del peatge com la restant quantitat que mes avant dels dits cent milia souls val o valdra lo dit dret reb e ha de rebre cascun any lo tresorer general del Senyor Rey per ses terces en la qual quantitat la dita ciutat no tinga negun regres. Empero que los dits cent milia souls primerament e ans de totes coses pagaran a la dita ciutat de Valencia o als clavaris que hau-ran consignacio de aquella cascun anys los dits noranta cinch milia doscents setanta huyt souls honze diners los quals assegu-raran ab bones seguretats e fermanses les quals se haian a pendre a carrech, arbitre e conexença del dit batle general, ço es los dits arrendadors e fermanses fent obligacio en poder del dit scriva de la sala ab sumissio de for al juy del racional segons se obliguen


los deutors de Valencia e ab les matexes clausules de pagar los dits noranta cinch milia doscents setanta huyt souls honze diners e los quals haien de pagar cascun any en los terminis e pagues que la dita batlia general pague e es tenguda pagar e es acostumat consignar als clavaris de la dita ciutat e per la dita ciutat e per a exhigir les dites pagues en los dits terminis los dits arrendadors e fermanses de aquells puixen esser compellits, exequtats segons dit es a instancia e requesta del dit sindich per lo dit racional de la dita ciutat e davant lo qual los dits arrendadors e fermanses no puixen allegar exepcio alguna de declinacio de for ne de paga que haien fet a la Maiestat del Senyor Rey e o al dit batle gene-ral dels dits cent milia souls com de aquells primerament e ans de totes coses haia esser pagada la dita ciutat dels dits noranta cinch milia doscents setanta huyt souls honze diners e per cas affortuhit de guerra en regne o fora lo regne iusta e iniusta et quomodo cumque seu qualiter cumque e per mortalitats la dita ciutat molta gran o poca no puixen esser admesos en excepcio alguna de pagar a la dita ciutat en los dits terminis segons dessus es dit en obligacio de tots sos bens haguts e per haver ab les renunciacions acostumades. Item es pactat e concordat que si per ventura nos trobaven arrendadors del dit dret del peatge e aquell se havia de cullir per altres persones que per los dits arrendadors en tal cas a despeses de la dita batlia general sien meses dos personas, una eligidora pel dit batle general e altra per la dita ciutat les quals cullgen e reben lo dit dret del peaje e les quals dites dos persones axi electes prometran ab jurament que del que rebran e colliran facen e sien tenguts fer primerament e ans de totes coses pagament a la dita ciutat en la suma dels dits noran-ta cinch milia doscents setanta huyt souls, onze diners, no pagant aquells per pagues ne termens segons dit es en lo dels arrendadors, mas pagant tot lo que rebran o hauran rebut en continent del que sera procehit e proceira per causa del dit dret fins la dita ciutat sia pagada dels dits noranta cinch milia doscents setanta huyt souls, onze diners aço entes empero e declarat que la quan-titat que tota hora a rebre al dit thesorer general segons dessus es dit li sia pagada per los dits collectors en tres terces del any, ço es de quatre en quatre mesos segons que arrendant se lo dit dret los arrendadors de aquell li acostumaven pagar. E si per cas dels cent milia souls que la dita bailia general acostuma a rebre cascun any algun any no bastava lo dit dret a pagar a la dita ciutat per alguna smena o refuyço que lo dit Senyor Rey manas


fer als arrendadors juxta forma dels capitols del dit arrendament o per no exedir la collecta del dit dret a la summa que la dita ciutat feu rebre o per altra qualsevol manera que en tal cas lo dit batle general sia tengut e obligat de pagar a la dita ciutat tota la quantitat que li sera deguda de les rendes reals de les viles de Xeriqua, Liria, Pina e les Barreques que ara novament se quitaran e desensenyoraran ab los dits quatre cents quaranta milia souls los quals ha de rebre la dita batlia general e si aquelles dites rendes no bastaven a pagar a la dita ciutat haya a esser pagada de altres qualsevol rendes de la dita batlia general tant e tant longament que cascun any sia pagada dels dessus dits noranta cinch milia doscents setanta huyt souls, onze diners per manera que la dita ciutat no reba dan algu. Aço empero entes e declarat que per quant segons dessus es dit se han a quitar cascun any quinze milia souls en propietat e per al dit quitament son con-signats sobre les rendes del dit senyor, ço es lo terç de delme del peix e quint de la Albufera. Es per ço concordat que lo ques quitara cascun any sia totstemps diminuit dels dits noranta cinch milia docents setanta huyt souls, onze diners per porrata de la pensio correspondent al ques quitara en propietat com es pactat e concordat entre les dites parts que attes e considerat que entre les altres censals que han a quitar ab los dits quatrecents quaran-ta milia souls son les rendes reals de les viles de Liria, Xeriqua, Alcora, Pina e les Barraques, e los altres lochs que responen a la receptoria dita les quals dites viles se retenen les dites rendes per obs de pagar los dessus dits censals en les quals la dita real Maiestat es obligada que puix los dits censals seran quitats del preu dels dits quatrecents quaranta milia souls que les dites ren-des de les dites viles e lochs pertanyents a sa Maiestat que obs reben los receptors de la dita receptoria dita e les pensions dels altres censals que axi mateix se quitaran vinguen e entren en la batlia general e aquells haia de rebre lo dit batle general axi com les altres rendes reals y entren per maior tuycio e seguerat de la dita ciutat a la qual nunch per tunch la prefata real Maiestat fa cessio e consignacio e entre mans missio de Liria, Xeriqua, Pina e les Barraques en mans que no bastant lo dret del peatge a pa-gar la dita quantitat que deu haver la dita ciutat aquella dita ciutat tinga facultat de demanar, exhigir de les dites viles si ho volia fer o aquelles dites viles sien tengudes respondre de les di-tes rendes a la dita ciutat. Item es pactat e concordat que totes e qualsevol despeses e messions per los presents capitols execucio


de les coses en aquells contengudes convendra esser fetes e paga-des vinguen a carrech de pagar aquelles al dit Senyor Rey o a la dita sua batlia general e no a la dita ciutat ensemps ab lo espa-ciament del sagell, e expedicio e altres despeses ques convendran fer en la cort del Rey nostre Senyor per la expedicio dels presents capitols e altres qualsevol contractes en virtut de aquells justifica-dors. Item que si en lo dret del quint de la Albufera e terç de delme de la mar nos trobaria arrendador o arrendadors alguns en tal cas sien elets dos persones, ço es la una per lo dit batle general e laltra per la dita ciutat les quals ab jurament prometen que be e lealment se hauran en la exaccio del dit dret e que del proceit e proceidor de aquell respondran entregament e sens di-minucio alguna a la dita ciutat de Valencia quinze milia souls cascun any si e segons en lo precedent capitol es ordenat en la dita exaccio del dret del peage, les quals dites persones son axi electes per son salari e despeses necessaries haien a esser primer pagades del proceidor del dit dret del quint e terç de delme la qual exaccio de les dos persones en la forma sobre ordenada dure tant e tant longament fins los dits censals que ara de nou se car-reguen sien ab tot effecte quitats. Item mes es pactat e concordat que la Maiestat del Rey nostre Senyor jure per sa clemencia e benignitat tenir e servar los presents capitols e coses en aquells contengudes manant ab grans penes, axi al dit batle general, mes-tre racional, receptor de les rendes tinguen e serven los presents capitols e cascun de aquells segons lur serie tenor de aquells e que juren solemnement en presencia dels dits jurats, racional e sindich de la dita ciutat, en poder dels justicia civil de la dita ciutat de tenir e observar los presents censals en cosa alguna no contravenir a aquells altramente ultra pena perjuri sien executats en les dites penes per aquells official o officials que los dits jurats e sindichs volran e elegiran. E que los dits oficials sots virtut del dit jurament permetran que no rebran ni toquaran les dites rendes encara que tinguessen manament de la prefata real Maiestat fins que primerament la dita ciutat sia pagada del que li sera degut cascun any e si res ne rebran que sien tenguts a restitucio axi en noms del dits oficis com en sons noms propis e que en bens propis puixen esser executats per lo racional de la ciutat a for e jurisdiccio del qual se sotsmesen e ultra la pena de perjuri sien executats en tot lo que habran rebut segons dessus es dit. Item es concordat que qualsevol obligacions e contractes e seguretats, vendes, empenyoraments e altres qualsevol obligacions e promis-


sions que sien estades fetes ab contractes passats en favor de la dita ciutat sien entesos en lo present contracte en axi que fins la dita ciutat sia pagada entregament resten totes les obligacions, vendes, empenyoraments passats en poder de la ciutat ferms e valids no derogats ni prejudicats. Item es concordat que com per los contractes antichs e per tuycio e seguretat de la dita ciutat per raho dels carregaments per subvencio e serveys dels senyors reys passats tinga la dita ciutat venda de les viles de La Pobla, Paterna e Benaguacir ab tota jurisdiccio civil e criminal mer e mixt imperi, la qual fins aci sens impediment algu que no li es stat fet per sa Maiestat ni per los reys passats e ara per lo illus-trissimo infant ques diu tenir dret del jusluendi de les dites ba-ronies haia fet e faça de present impediment e contrast en lo exercici e jurisdiccio. Per ço es concordat e pactat per maior tuy-cio e seguretat de la dita ciutat e de la dita venda de Paterna, La Pobla e Benaguacir, la qual es loada e confermada per sa Maies-tat que ab previsio oportuna e patent provisio e mane axi com ab lo present capitol mana al illustrissim infant portantveus de governador e altres qualsevol lochtinents general e oficials que sien o seran en lo regne de Valencia ab imposicio e grans penes e sots decrets de nullitats de actes que no donen impediment algu ni facen contrast a la dita ciutat e jurats de aquella per via de recors ni altra manera en lo exercici de la dita jurisdiccio, ans lexen usar a la dita ciutat e jurats de aquella de la dita jurisdic-cio sens comunicacio de persona alguna sino absolutament e que no puxen esser astrets de asessors en los negocis efers de les dites viles sino los advocats de la dita ciutat los quals dits jurats porran e vorran sens impediment algu e si per los dits lochtinents generals, portantveus de governador los era feta alguna inhibicio que no sien tenguts los dits jurats servar aquella com absolutament sens impediment algu puxen exercir la dita jurisdiccio no obstant qualsevols provisions en contrari fetes... Data in civitate Cesarau-gusta die duodecimo mensis octobris anno a nativitate domine millesimo quadrigentesimo nonagesimo octavo.

Yo el Rey Dominus Rex mandavit mihi Ludovico Gonçales


281

1498, novembre, 21. OcañaFerran II, recordant el contracte signat entre ell i els jurats de la

ciutat de València de 1498 i atès que no el vol anul·lar, només fa una excepció: aquella que afecta a pagaments del seu batlle general, Diego de Torres. Cal mirar-se aquest document ja que hi ha qüestions interessants amb relació a temes econòmics.

ACA. Reial Cancelleria. Itinerum. Reg. 3655, ff. 1r-2r.

Nobilis Didaci de Torre, bajuli generali Valencia et verius curieDon Ferrando. Per la gracia de Deu, Rey de Castella, de Arago,

de Leo, de Sicilia, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Gallicia, de Mallorques, de Sevilla, de Cerdenya, de Cordova, de Corcega, de Murcia, de Jahen, del Algarbe, de Algezira, de Gibraltar y de les illes de Canaries, comte de Barchinona, senyor de Vizcaya y de Molina, duch de Athenes y de Neopatria, comte de Rossello y de Cerdanya, marques de Oristany, comte de Gociano. Als magnifichs, amats e feels nostres los justicia, jurats, racional, sindich e conse-llers de la nostra ciutat de Valencia salut e dileccio. Recordamnos que per un contracte en forma de capitols concebut en pregami scrit e signat de nostra reial ma e ab lo nostre sagell en pendent sagellat, dat en la nostra ciutat de Çaragoça a XIII dies del mes de octubre del any present e deius scrit Mil CCCCLXXXXVIII fet e fermat entre nos e vosaltres dits jurats, racional e sindich de la dita nostra ciutat de Valencia se mostra que per vosaltres dits jurats, racional e sindich en nom de la dita ciutat de Valencia se han a carregar XXVIIIIª CCCXXXIII souls IIII diners censals a raho de XVª souls per miller que es la proprietat quatrecents quaranta milia souls per obs de prestar aquells a nos graciosament per obs de luyr e quitar diversos censals que la nostra batlia general respon a diverses persones, los quals son carregats a menys for de XVª per miller, e per obs de pagar los CXXª souls ques deuen al noble don Diego de Torres, batle general de nostre regne de Valencia, e per obs de pagar los quals CXXª souls per vosaltres se deuen carregar VIIIª souls censals de annua pensio per preu de CXXª souls, los quals CXXª souls de nostres rendes se han pagar com sia deute nostre proprii degut al dit don Diego de Torres per lo qual li responen VIIIª souls de annua pensio e per obs de pagar tot lo dit deute e pensions de aquell en lo dit contracte es lo capitol seguent.


Item es pactat e concordat entre les dites parts que la Magestat del Rey nostre Senyor consigne, axi com ab los presents capitols consigna, XVª souls cascun any del preu de del arrendament del quint del peix de la albufera e terç del delme del peix de la mar pertanyent a sa Magestat per obs de luyr e quitar. Ço es primera-ment aquells mil e cinchcents souls restants per quitar de aquells huyt mil souls censals, carregats en lany mil CCCCLXXXXII. E en apres aquells dos milia souls censals que foren carregats en lany Mil CCCCLXXXXV. E la restant quantitat a compliment dels dits XXVIIIIª CCCXXXIII souls, tres souls IIII diners de que ara de nou se carrega se hajan a quitar dels censals ja carregats per obs del dit senyor Rey, los quals volra la dita ciutat e jurats de aquella. E en lo qual capitol per error e inadvertencia sia stat posat lo ordre de quitar los dits censals com nostra voluntat sia stada e sia continuament que la dita quantitat consignada per quitar sia convertida en quitar e pagar nostre deutes, com son los dits CXXª souls quer devem al dit nostre batle general, per los quals se carregaren los dits vuy milia souls per la dita ciutat. Per ço dient vos nostra incomutable voluntat volem no obstant lo contengut en lo dit capitol que primerament, e ans que vinguts altres censals se quiten, sian quitats aquells vuyt milia souls censals que per la dita ciutat se han de carregar per preu de CXXª souls per obs de pagar al dit nostre batle general sien primer quitats, per manera que nostre deute proprii sia primer pagat quitant se los dits vuyt milia souls ques carregaren per pagar al dit nostre batle los dits CXXª souls contenguts en lo precalendat e dessus dit contracte. E encara totes les altres quantitats que aqueixa dita nostra baylia general pora convertir en quitament dels dessus dits vuyt milia souls censals, primerament e ans de altre quitament. E nos per ço, ab tenor de les presents e de nostra certa sciencia, vos dehim e manam per primera e segona iussions que, no obstant que en lo dessus inserit capitol de la dita capitulacio del dit contracte sia contengut la forma del dit quitament dels dits censals, que prime-rament los dits quinze milia souls per nos consignats cascun any a quitar los dits censals y encara totes les altres quantitats que de la dita nostra batlia vosaltres poreu convertir en luyr e quitar los censals e altres carrechs de la dita nostra batlia general sian convertides en la luycio e quitament dels dits vuyt milia souls censals carregades per obs de pagar al dit nostre batle general los dits CXXª souls per nos a aquell deguts com esta sia nostra


determenada voluntat. E per ço no derogant en cosa alguna los dessus dits precalendat contracte ne capitols de aquell e aquells, ans aquey stan en sa força e valor, exeptant que primerament sian quitats los dessus dits vint milia souls censals segons dessus es dit. E per les presents manam al mestre racional de nostra cort en lo dit regne de Valencia e altre qualsevol compte oydor del dit nostre batle general que, per fer lo dit quitament en la dita forma dessus dita, no li sia fet dubte ni notament algu com aquesta sia nostra inconmutable voluntat. Y guardau vos y guardeu se de fer lo contrari si la nostra gracia teniu e tenen cara. Data en la vila de Ocanya a XXI dies del mes de nohembre en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXXXVIII.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Michaeli Velazquez Climent

282

1498, desembre, 18. OcañaEl Rei Catòlic dóna plens poders al racional de la ciutat perquè triï

els catorze prohoms del quitament. ACA. Reial Cancelleria. Curie Sigilli Secreti. Reg. 3612, f. 137v.

Lo Rey.Racional: per una letra que a nostre general tresorer havem

scrit havem vist com a XXII del present mes de deembre feneix lo poder de les XIIII persones del quitament de aqueixa nostra ciutat e nos volents provehir en la eleccio de les dites persones que haien a tenir lo dit poder, com sia molt necessari per al be de la dita ciutat, confiants de la bondat e integritat vostra scrivim de present als jurats de aqueixa ciutat en creencia vostra que facen eleccio de les persones que per vos li seran nomenades per al dit quitament. Per ço pregam y encarregam y manam vos molt stretament que per servey nostre mireu attentament en la nominacio que haveu a fer que sia de persones abonades e tals que satisfacen al carrech quels es donat y al beneffici de aqueixa republica e de les persones que axi sian elegides nos donareu particular avis. Data en la vila de Ocanya a XVIII dies del mes de deembre any Mil CCCCLXXXXVIII.

Yo el ReyLudovico Gonçales, secretarius


283

1499, gener, 31. ValènciaEl 12 d’octubre de 1498 el rei i els jurats signaren un préstec de

quaranta mil florins. De fet, aquest préstec no es va donar a la monarquia i els diners varen servir per a saldar censals que la ciutat de València tenia carregats anteriorment per causa de la reialesa. És aquest el motiu pel qual el representant més important de la Hisenda del rei al regne de València, el batlle general, va jurar que no faria res en contra dels jurats valen-cians que pogués perjudicar la ciutat, fins i tot si decidís no obeir el mateix rei. Els béns del batlle es van posar a disposició de la ciutat per si de cas aquest o el seu segon, Cristòfol de Vasurto, manquen a la paraula donada.

AMV. Manuals de consells. Reg. 49-A, f. 289r-290r

Jurament del noble don Diego de Torres, balle general delpresent regne de Valencia

Die jovis XXXI mensis januarii anno jam dicto a nativitate domini MCCCCLXXXXVIIII. Constituhit personalment en la capella de la seu de la insigne ciutat de Valencia lo noble don Diego de Torres, cavaller e conseller e cambrer de la Maiestat del molt alt senyor Rey e balle general del present regne de Valencia, e feu lo jurament seguent.

Lo noble don Diego de Torres, conseller y cambrer de la Maiestat del molt alt senyor Rey e balle general del present regne de Valencia, juntant y requirent lo honorable y discret en Bernat Dassio, notari sindich de la insigne ciutat de Valencia, en presencia dels magnifichs mossen Jaume Valls, cavaller, en Damia Bonet, en Bernat Vidal e en Luis Amalrich e en Pere Belluga, ciutadans jurats de la dita ciutat en lo any present, ensemps ab lo mag-nifich mossen Joan de Vilarasa, cavaller, absent del present acte, e en Gaspar Amat, ciutada racional, e micer Baltasar de Gallach e micer Marti Eximeno Ros, altres dels advocats de la dita ciutat, jura per nostre Senyor Deu, per la creu e los sants quatre Evan-gelis de aquell, per les sues mans corporalment tocats en poder y mans del magnifich en Berenguer Mercader, generos, justicia civil de la dita ciutat, sobre hun misal que lo dit magnifich justicia te en ses mans y de boca per aquell prestat, tenir, guardar, servar y complir en totes coses e per totes lo contracte capitulat, fet y fermat per e entre la predita real Maiestat e la dita insigne ciutat,


data en la ciutat de Çaragoça a XII dies del mes de octubre any MCCCCLXXXXVIII, rebut per lo magnifich en Luis Gonçalves notari scriba de sa Maiestat e tots e lig les capitols en lo dit contracte inserts e expressats e cascu de aquells ad ungem e de la primera linea fins a la darrera de tot li foren lests, segons que a ell e al dit son offici toquen e se sguarden. E aço sens preju-hi, lesio o derogacio alguna de hun altre jurament e sagrament y homenatge per ell de mans e de boca prestat en poder y ma del magnifich en Joan Figuerola, ciutada, tunch justicia en lo ci-vil de la dita ciutat sots calendari de VIIII del mes de jener del any MCCCCLXXXVI mas a tota fermetat e colaboracio de aquell. E aço sots les penes e obligacions en los dits precalendats capitols aposades. E per aço actendre y complir ultra la pena de perjur en que encorreria vol e li plau que sia y puga esser executat en les dites penes en los dits capitols apposades per aquells officials o official que los dits jurats y sindich volran e elegiran. E a major cautela encara promet e jura per virtut dels sobredits sagrament y homenatge que no tocara ni rebra les dites rendes ni part alguna de aquelles, encara que tingues manament de la prefata real Maies-tat fins que primerament la dita ciutat sia pagada del que degut li sera cascun any. E, que si res ne rebia, sia tengut a restitucio axi en nom del dit son offici com en son nom proprii e que en bens propriis puxa esser executat per lo magnifich racional de la dita ciutat a for e jurisdicio del qual se sotsmet si deu hajut e los sants quatre Evangelis.

E alli mateix en lo mateix instant lo magnifich mossen Cristofol de Vasurto, cavaller receptor general de les rendes de la ballia general, feu y presta en poder del dit magnifich justicia civil semblant jurament y homenatge que ha fet y prestat lo dit noble balle general.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Berthomeu Montso e en Anthoni Scala, verguers dels magnifichs jurats ciutadans de Valencia.

284

1499, abril, 19. MadridFerran II, si cobra les mil lliures que el clergat ha de pagar com a

servei de les Corts d’Oriola, accepta rebre-les com a quitaments


de censals en els quals, òbviament, el Capítol i els canonges estan involucrats. El document no és clar en aquest tema, però tot fa pensar que el clergat cerca la manera d’escapar-se del servei de Corts i beneficiar-se dels censals.

ARV. Reial Cancelleria. Real 246, ff. 13v-14r.

Don Ferrando, etc. Als noble, magnifichs, amats, consellers e feels nostres los portantveus de nostre general governador e batle general en lo dit regne de Valencia e noresmenys als clavaris, comptador e altres qualsevol officials elegits, creats e fets en la conclusio de les corts generals per nos als regnicoles de dit regne en la ciutat de Oriola, ultimament celebrades, e encara finalment a tots e sengles altres qualsevol persones e officials als quals les presents provendran o presentades seran e pertanguen en qual-sevol manera les coses deius scrites e als lochtinents surrogats o subdelegats de aquells, salut e dileccio. Per quant entre vosaltres dits officials nostres e los capitol e canonges de la seu de Valen-cia es stada gran alteracio e contencio, pretenents vosaltres que los dits capitol e canonges serien tenguts e obligats pagar mil liures, moneda de Valencia, per la porcio tocant al dit capitol a pagar en servey e donatiu que a nos fonch offert en la conclusio de les dites corts e pretenent se per part del dit capitol tot lo contrari, lo qual de present sta indecis o pendent e continuant se totstemps les instancies per part de vosaltres contra los dits capitol e canonges, los quals per cesar aquells son contents donar les dites mil liures per a obs de quitar los censals, en los quals lo dit capitol es obligat per nostra cort per esser exemps de les obligacions de dits censals, e no per via de contribucio del donatiu e servici de la dita cort de Oriola, com pretenen no esser tenguts pagar en aquell cosa alguna. E nos, be enteses e considerades totes coses, volem que pagant lo dit capitol les dites mil liures per a obs del dit quitament cessen les dites instancies restant son dret reservat a cascuna de les parts per a en temps sdeve-nidor. Per tant, ab tenor de les presents de nostra certa sciencia expressament e deliberada, vos diem, encarregam e manam per primera e segona iussions que, donant e pagant los dits capitol e canonges les dites mil liures a vos dit batle general nostre per a obs de luir e quitar los dits censals de les quals dites mil liures em fermareu apoca opportuna, no demaneu, exhijau, ne reebau exhigir, demanar ne reebre façau del dit capitol e canonges de la dita Seu de Valencia per raho del dit donatiu e servici de la dita cort de Oriola quantitat alguna ne per aquesta causa sien


per vosaltres mes avant vexats ne molestats, restant a cascuna de les parts sobredites son dret reservat per a en sdevenidor. Es a saber que es reeba de aquí avant dita quantitat de les mil liures sens que per aquells no sia fet ningun preny al dit capitol ne axi mateix a nostra cort; ans nostra cort e lo dit capitol resten e romanguen en aquel dret que abans tenien. Volem empero que si en algun temps se declarara lo dit capitol e canonges esser tenguts a contribuir en lo dit servici e donatiu que en tal cas les dites mil liures que per a obs del dit quitament han tan donat, les sien preses paga complida al dit servey y que no sien tenguts pagarens quantitat alguna com no sia deguda cosa que pagassen e servissen en dues maneres. E guardau vos atentament de fer e permetre sia fet lo contrari en alguna manera per quant la gracia nostra vos es cara e pena de mil florins dor desijau no incorrer, com axi proceexca de la mente nostra e volem sia per be altre fet e exequit tota consulta restant. Dada en la vila de Madrit a XVIIII dies del mes de abril en lany de la Magestat del nostre Senyor Mil CCCCLXXXXVIIII.

Yo el Rey Dominus Rex mandavit mihi Joani Roiz de Calcena

285

1499, maig, 10. MadridD’acord amb aquest document i els que el segueixen, als problemes

de l’administració política i de conflictes econòmics cal afegir, a més, els de bàndols i pertorbació de la pau als carrers. El rei dóna instruccions al regent de la seva cancelleria a València, misser Jaume Rossell, perquè es faci càrrec d’aquests temes, que pacti amb el governador del regne i amb el batlle general i, sobretot, que pressioni els jurats i el racional de València. Aquests han de posar mans a l’obra en la construcció d’una presó més segura.

ACA. Reial Cancelleria. Curie Sigilli Secreti. Reg. 3612, ff. 155r-156v.

El Rey.Lo que vos mossen Jaume Rossell, regent nostra cancelleria

en lo regne de Valencia, de nostra part aveu de dir a mossen Luys de Cabanillas, governador en lo dit regne, e lo que los dos haveu a fer es lo segent.


Primerament, per que som informats que en la nostra ciutat de Valencia se abussa molt entre cavallers e altres omens honrats de damnificar se en persones e bens no per lo orde degut, de que succehixen bandositats e turbacions a la cosa publica, es nostra intencio e voluntat que de part nostra se faça una crida per tots los llochs acostumats de dita ciutat e en les altres ciutats e viles nostres que daquiavant entre les dites persones no facen tals abusos ne empresses e, sis faran, seran castigats en persona e bens. Ço es les penes en furs e privilegis estatuydes e ordenades e, ultra aquelles, en aquelles penes peccuniaries que a nos sera vist e aço per esquivar turbacions en la cosa publica e per levar tota ocasio de delinquir e per que cascu es contente de demanar la justicia a nos e a nostros officials e no tempte de pendre las.

Item lo governador e vos ab gran diligencia e cura entendreu en castigar los malfaytos e, segons la qualitat dels crimens, pro-ceyreu contra aquells per termens de justicia en castigar e punyr a aquells, axi en les penes corporals com peccuniaries, ab suma diligencia entendreu no feta excepcio de persones, axi en los ma-jors com en los menors e en tots egualment. Car fent ho axi nos sera molt accepte e lo contrari no tollerariem ab paciencia, ans hi proveyrem degudament e senyaladament als que nous reveriran e serviran la decencia e honor que a vostres officis pertany entendreu en castigar aquells e punyr los com sia nostra intencio e voluntat que, puix regiu nostres officis, siau mirats e aguardats e tenuts, axi com es la raho, e si proceyu a capcio de tals persones e del castich nos haureu a consultar per qualque causa o raho consultau nos ne que nos hi provehirem degudament e aquest capitol legireu en lo nostre consell real resident en aqueixa ciutat hon sien los jurats e racional e altres officials de la dita ciutat.

Item per que som informats e havem vist per moltes spe-riencies e vies que en aqueixa ciutat e regne se abussa molt en repetir per la corona los nostres vassalls e habitants, dient que son cleriges conjugats e simples tonsurats, vagamunts e homens de mala vida e aço encara que hajan fet delictes dignes de punicio corporal es veu que per los officis eclesiastichs no son dignament castigats, ans van per la ciutat en compte nul de nostres officials de que redunda en deservey de Deu e en gran inquietut de la re publica e de la bona administracio de la justicia, la qual nos tenim a cor se faça. Vosaltres, dit governador e asessor, puix en tals e semblants cassos teniu disposicions de furs, privilegis, ussos


e bons costums continuament tengudes e observades per nostres predecessors e per lo qui an tengut vostres officis per tenir en pau lo dit nostre regne e en quietut e justicia, si tals cassos ocor-reran e foren perturbats, usareu dels dits furs e privilegis e de ço que es costumat contra los dits allegants corona e ajudantse de aquella en forma que justicia sia administrada e defendreu nostra jurisdicio tant quant de justicia poreu. E per la dita raho vos dit micer Rossell donareu la letra que de nos portau al official ecle-siastich car per aquella li significam nostra voluntat e intencio e creem que per aquella ell fara lo que deu, car ja li diem que, si no ho fa, y provehirem degudament e aço mateix legireu en lo dit consell real per que tots nostres officials sapian nostra intencio e la segueixquen.

Item quant al proces ques estat fet contra los Aguilons, comte de Albayra e altres, que son estats en los ajusts de aquells, continuareu vostre proces e fareu la declaracio de les penes en los bens seents e de realench de aquells qui han allegat corona e, si vos sera fet opposit per ells o per lo official eclesiastich en la execucio dels dits bens de realench, usareu dels remeys que per privilegis del dit nostre regne contra tals recusants nostre juhi examient en los bens de realench es estatuyt y ordenat e, ultra aixo, deffendreu nostra jurisdicio en sguard de les persones dells si atrobareu e sera vist que nos deguen alegrar del privilegi de la corona quant a llur persones e en aço us haureu ab molta solici-tut en manera que daquiavant nostres manaments sien tenguts e observats totstemps, fent justicia e aço per aquella trobareu esser fahedor e no en altra manera.

Item lo governador e vos ab suma diligencia entendreu en haver les persones de aquells frares de Montessa e de Rodes dels quals som informats fan e han fets alguns excessos en aquexa ciutat e, si los merits de aquells son tals, meteu los en presso e, si tal presso no aura en aquexa ciutat en que sien ben guardats, entretant ques fa la presso, que nos manam fer als jurats de Va-lencia, nos plau lo governador los meta en lo nostre castell de Xativa o en altre castell hon vos sera vist a vosaltres.

Item quant al insult fet en la persona de mossen Barcelo per en Vicent Çaera, per que a nos es vist fer mal cas e leig, direu al governador que ab suma diligencia cerque al dit Vicent Çaera per tot lo regne e si haver lo pora ne faça castich exemplar axi com vos y el trobareu fahedor per justicia e inquirir ab suma diligencia si altri ha fet fer lo cas ho ha cabut e consellat en aquell, per que


tots sien punits, e facen fer crida per part nostra en la ciutat e llochs acostumats de aquella e en totes les altres nostres ciutats i viles reals que algu no recepte en ses cases, lochs, viles e castells en tot lo dit regne al dit Vicent Çaera sots grans penes de cos e bens.

Ítem, al quens haveu consultat lo governador y vos sobre la pau que deuen fer los cavallers e altres honrades persones quant haura agut alguna questio e debat entre elles per que sia tenguda e observada, es nostra voluntat que sia feta axi com haveu acostu-mat pau y treua a cent y un any que axi ho serven e tingan, no obstant res que us hajam manat en contrari, car nos ho remetem a la discrecio de vosaltres que ho façau a benefici de la republica e conservacio de pau e tranquilitat entre los habitants en aqueix nostre regne.

Item direu al governador que ell y vos entengau segons li havem scrit en condicio si fer ho poreu que mossen Jaume Pelegri sia asegurad per los Pardos e Carrasos per causa del insult que lo fill del dit mossen Jaume Pelegri feu en casa de don Gizbert Pardo, per que som informats que lo cas se feu occassionalment e noy sab son pare.

Item per quant som informats que lo general del dit nostre regne de Valencia va molt darrer en los pagaments dels crehedors en gran dan de aquells e deminucio del credit de la Generalitat e en deservey nostre quey tenim les mans e que aço es causa no per lo dret de la Generalitat no sia be arrendat e venut ni per molt pagat los arrendadors, mas per que se diu que lo clavari se te los dines que no paga o difficulta los pagaments. Direu als governador e batle general en aquest trienni son per nos elegits en comptadors que, si ells per les occupacions noy poden entendre, que nostra voluntat es que ells, ensemps ab vos micer Rossell, entenguen en saber e inquirir ab gran cura e deligencia ab los altres comptadors de la Generalitat que ha rehebut e donat lo dit clavari en aquest trienni e qui te e en poder de qui son aquests diners que del preu de la Generalitat son exits, per que vist aço es nostra voluntat que ha proceyt contra aquells, qui hauran detengut e detendran dites pec-cunies rigorossament a exaccio de aquelles, e per los altres remeys que contra semblants se deu fer. E, si lo dit governador e balle general no poran entendre en aço, es nostra voluntat que donen llur loch lo governador a vos dit micer Rossell e lo batle general a mossen Cristofol Basurto e axi los ho manam ab les presents e vosaltres ab duys enteneu en fer les dites coses per forma ques faça lo que per nos es deliberat, de paraula en nostre conssell


vos havem dit e manat, e aço no tardeu e del que trobareu dan nos avis complit e no permetau que sia fet lo contrari e encara procurareu que lo comptador de la ciudat subdelegue al racional o algu altre que conoxereu sia propici per a traure aquexa veritat e vos micer Rossell, de tot lo que us ocorrera cerca les coses de la diputacio, nos dareu avis per que pugam proveyr lo que devem en beneffici de la dita Generalitat per al trienni sdevenidor e no dexeu a no cura axi com manat vos havem.

Item direu de part nostra als jurats e racional de aquesta ciutat, en virtut de la creencia que de vos portam, que es nostra voluntat que encontinent e sens delacio alguna entenguen en fer una bona presso en aquexa ciutat, axi per als homens de stat e condicio com per als altres en forma, e que sia tal que no puixquen fugir los pressos axi com cascun jorn fan en gran vergonya de nostres officials e a poch preu de la justicia e que en aço no posen dilacio alguna ne facen lo contrari com aquesta sia nostra voluntat.

Item vos micer Rossell vos informareu en poder de quals clavaris son los LXª souls que deu haver lo duch de Villafermosa e, sabut quen hajau, lo governador e vos promptament executareu los dits clavaris en forma que lo dit duch haja los dits LXª souls.

Expedite fuerunt presentes instrucciones in villa nostra Majo-reti decimo die mensis maii anno a nativitate domini millessimo CCCCLXXXXVIIII.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Joanni Gonçalez de villa Semplir

286

1499, juliol, 24. GranadaEl rei ordena al governador Cabanilles que investigui per què hi ha

cartells amenaçadors a les cantonades dels carrers de la ciutat de València i li demana que cerqui els causants. En una carta semblant, adreçada a Jaume Rossell, regent de la cancelleria al regne de València, hi ha una altra notícia: “lo que ses siguit apres la execucio feta en Gabriel de Liorri de posar cartells” [reg. 3612, f. 161v].

ACA. Reial Cancelleria. Curie Sigilli Secreti. Reg. 3612, f. 161r-v.

Lo Rey.


Governador: Vostra letra ab lo trallat del cartell que ses po-sat per los cantons de aquexa ciutat havem rebut. Lo qual vist nos ha paregut cosa en que es deu fer tot strem de saber qui ha posat dits cartells ni qui ha sabut o cabut. E axi us encarregam e manam molt stretament que ab tota deligencia entengau en cerquar per totes les vies que poreu sentir en saber qui ha posat dits cartells y qui ha sabut y cabut perque, sabut, se pogues fer hun exemplar castich que si deligencia si done no podem pensar nos sapia lo que molt scrivariem car tals coses no deuen pasar sens gran castich y axi us par hy debeu fer tot strem com es dit lo qual e molt accepte servey ho reputarem e del que sabreu nos donareu avis. Data en Granada a XXIIII de juliol del any mil CCCCL XXXXVIIII. Yo el ReyAl magnifich, amat conseller y portantveus de L. Gonçales, secretariusnostre general governador en lo regne de Valencia mossen Luis de Cabanylles.

287

1499, juliol, 28. GranadaAteses les peticions dels arrendadors del peatge, els quals han perdut

diners en els darrers anys, Ferran II ordena al seu batlle valencià que investigui el tema i, si cal, accepti les demores demanades.

ACA. Reial Cancelleria, Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3576, f. 25r.

Arrendatorum pedagii ValenciaEl Rey.Cambrer y balle general. Per part dels arrendadors del dret

del peage e altres drets de aqueixa ciutat e regne dels anys passats de MCCCCLXXXXV, XCVI, XCVII, XCVIII es stat hagut recors a nostra Magestat dients que a causa del deteniment ques feu de las naus per a larmada que nos manam fer per a portar en Flandres la illustrissima archiduquessa, nostra molt cara e molt amada filla, y encara per raho de cert manament ques preten fonch per nos fet per a que fossen detengudes certas naus que ja eran en los mars de aqueixa ciutat. E per no esser vengudas las galeras venecianas en los dits anys de son arrendament, axi com acostumaven, han perdut en gran manera en lo dit arrendament sobre lo qual som stats per sa part molt humilment supplicats


fos mercer nostra proveyr e manar los sia feta reffaccio alguna de la dita perdua e fins que aquella sia feta e declarada no sian molestats per lo que es troban deutors de dit arrendament puix de equitat e bona justicia axis deu fer. E, per que nos volem que sobre les dites coses se fasa justicia, havem delliberat remetre a vos lo dit negocio segons que ab la present lo remetem, dient e manant vos que de continent, oydes les partes que conexereu sobre aço se dexen convocar e oyr, proveixcau ço que per justicia trobareu esser fahedor. E nos faça lo contrari en alguna manera que axi procede de la mente nostra. Data en la ciutat de Granada a XXVIII dies del mes de julii del any Mil CCCCLXXXXVIIII.

Yo el Rey Calcena, secretarius

288

1499, novembre, 5. ValènciaEn una reunió dels jurats, del racional, del síndic i dels homes del

quitament, les autoritats de la ciutat presenten una carta que Ferran II els ha adreçat i que es transcriu en aquest text. S’hi pot comprovar com el rei està força preocupat pel pagament de pensions i per l’assegurança dels censals, i dóna ordres taxatives de la manera com s’ha de fer des d’aleshores. Sobta que gai-rebé no hi hagi cap comentari a la carta per part dels oficials municipals, i que l’acceptin. Però encara sorprèn més que hi ha molt pocs homes del quitament, concretament set, ja que tres més formen part de la juraderia i un és el racional. Fa la impressió que la carta és ben rebuda però que possiblement no es compleixi la lletra petita.

AMV. Manual de consells. Reg. 50-A, ff. 68v-69v.

Provisio que les peccunies de les claveries de la ciutat vinguen en la taula assegurada

Die martis V mensis novembris anno iam dicto a nativitate domini MCCCCLXXXXVIIII en la sala de la insigne ciutat de Va-lencia se ajustaren y congregaren los magnifichs jurats, racional y sindich e prohomens del quitament seguents.

Mossen Anthoni Joan, en Bernad de Penaroga menor, en Joan Figuerola, mossen Joan Mercader, en FFranci Gil, jurats; en Gaspar


Amat, racional; en Bernad Dassio, sindichProhomens del quitamentmossen Anthoni Joan mossen Jeronim Calveten Bernad de Penaroga menor en Miquel Berenguermossen Luis Valleriola en Bernad Catalaen Gaspar Amat en FFranci Dalmauen Perot Esplugues en Bernad Vidal

Tots los sobredits provehexen que de aci avant les peccunies del quitament e en qualsevol manera les que venen a mans del clavari del quitament e encara les peccunies del clavari dels censals y del clavari comu vinguen en la taula assegurada en la forma y modo de la voluntad del Rey nostre senyor, segons que per sa real letra es dispost la qual es del tenor seguent:

Als amats y fels nostres los jurats, racional e quatorze perso-nes del quitament de la nostra ciutat de Valencia. Lo Rey. Amats e fels nostres volents entendre e donar orde de les pensions dels censals que aquexa nostra ciutat de Valencia respon sien ben pagats e ab tota egualtat trobant se asi Joan Figuerola, jurat, e Gaspar Amat, racional, misatgers a nos tramesos per aqueixa ciutat, havem comunicat ab ells la forma quens par se deu tenir e servar en los dits pagaments, ço es que los arrendadors dels drets de aqueixa dita ciutat haien a deposar daciavant los preus del arrendadors que seran consignats al clavari per a pagar les pensions dels censals en diners comptants en alguna taula assegu-rada; dits hiscrits al dit clavari rehebent dell la cautela acostumada e no puxen fer pagaments dels preus dels dits arrendaments en altra manera e que, tantost que sera cayguda la primera mesada del any, los clavaris haien a fer pagament de aquella mesada ans que de nenguna altra en aquesta manera: que rebran lo albarà de la ciutat del crehedor censalista a qui volran fer lo pagament per sa cautela y ab poliça signada de ma del dit clavari scriuran al tauleger que faça lo pagament. E axi lo mateix orde sia servat en totes les altres mesades consicutivament. E axi mateix vos dihem y manam que lo matex orde tingau e serveu en les altres claveries del quitament y comuna, ço es que totes les peccunies que per qualsevol raho haurien a venir en poder dels dits clavaris se de-posen en la dita taula assegurada, dites y scrietes als dits clavaris, y de aquella facen los dits clavaris los pagaments que hauran a fer per polices signades de llurs mans, rebent empero primer les cauteles necessaries per sos comptes. De aço se seguira orde y


aviament a la negociacio y los dits clavaris per servirse dels diners ni per altra ocasio no tendran causa de dilatar los pagaments a quils hauran a fer ni demanaran trenchs de monedes ni perillaran los diners de la ciutat. Aquesta es cosa acostumada en totes les altres terres hon ha taules assegurades y encara se segueix que servantse aquest orde se pora millor veure si los pagaments de aquexa ciutat se fan ab egualtat. Per tant encarregam y manam vos que axi ho poseu per obra. E que los jurats y racional, qui de aciavant seran, sien tenguts fer servar e tenir lo dit orde als dits arrendadors e clavaris, los quals en lo principi de llur ad-ministracio juren de fer o servar ho axi sens falta alguna. E per res no feceu lo contrari com tal sia nostra voluntat determenada sobre lo qual havem parlat largament als dits misatgers, segons per ells vos sera referit. Dada en la ciutat de Granada a XI de octubre any MCCCCLXXXXVIIII.

Yo el ReyVidit generalis thesaurarius Climent, secretarius.Testimonis foren presents a les dites coses los magnifichs

micer Marti Eximeno Ros, doctor en leys, advocat de la ciutat de Valencia e lo honorable y discret en Johan Fenollar, notari ciutadans de la dita ciutat de Valencia.

289

1500, març, 5. LanjarónAtès que cap al 1500, poc després que fos conquerit l’emirat de

Granada, els musulmans són obligats a convertir-se pràctica-ment per la força i voluntat de Cisneros, corren rumors pel País Valencià que els musulmans d’aquest regne també seran igualment maltractats. La carta del rei vol aturar aquests pos-sibles esdeveniments valencians i arriba a condemnar, fins i tot, a qui pressioni o ataqui els moros valencians al pagament de 5.000 florins d’or.

ACA. Reial Cancelleria. Itinerum. Reg. 3655, f. 34r-v.

CurieDon Ferrando, etc. Als magnifichs, amats consellers e feels

nostres los portantveus de nostre general governador, batle gene-ral e altres de nostre real consell en lo nostre regne de Valencia,


salut y dileccio. A nostra noticia es pervengut que algunes molt males persones, les quals mogudes no por zel de la honor de nostre Senyor Deu ni de la religio cristiana mes per algunes si-niestres e praves intuicions, han seminat en los pobles de aqueix nostre regne que seria e es nostra intencio e voluntad per força reduhir a sancta fe e religio cristiana tots los sarrahins e moros de aqueix nostre regne de Valencia e encara seminar altres coses preparades a molts grandes scandales per moure los pobles contra los dits moros e cercar occassions de levarse contra aquells, los quals tements aquestes novitats en moltes de les nostres ciutats e viles reals e de la esglesia e dels barons e cavallers del dit nostre regne de Valencia los dits moros se retrahen de no exir de llurs poblacions ni de negociar ni comerciar segons acostumaven per no esser dampnejats en lurs persones e bens, les quales coses no sols son gravement dampnoses a tot lo dit nostre regne de Valencia mes encara temoraries e dignes de molt gran punicio e castich que tals coses se hajen a parlar tan contraries a nostra intencio e voluntad com la nostra sancta fe catholica en la conversio dels infels no admet violencia ni força alguna si no suma libertat e devocio. E per ço, declarant nos la intencio e voluntad nostra e volents que los que tal dien sien castigats e punits e que los dits moros sien preservats de tota vexacio, ab la provisio de nostre propi motiu e certa sciencia prenim e possam en nostra sancta fe salvaguarda e proteccio real totes les moreries, axi reals com de tots los eclesiastichs religiossos, barons e cavallers e altres del dit nostre regne de Valencia e tots los poblats e habitants en aquelles e en axi que a aquells ni a algu de aquells en lurs persones e bens nols sia feta força ni violencia alguna e que, per ningunes persones de qualsevol estat, dignitat, religio o condicio sean, nols gosen, presumexcan ni atenten de maltractar de fet ni paraules a alguns moros ni sarrahins, axi mascles com fembres, ni parlar de la conversio de aquelles ni ferles dany en lurs persones ni bens. E per a que los dits moros liberament e sens empag algu puixan anar, star e conversar pacificament e quieta per tot lo dit nostre regne de Valencia, segons han acostumat ab lurs robes e bens sots la dita nostra fe e salvaguarda real, e si per algu o alguns ab gosar temerari les sera feta o dita injuria alguna de fets o de paraula els sera fet dany en lurs persones o bens, ultra les penes per fur del dit nostre regne de Valencia statuydes e ordenades segons la exhigencia e qualitat del dit fet, encorreguen en totes aquelles penes que son introduhides e dispostes contra aquells


qui rompen nostra salvaguarda real e que les persones e bens de aquells stiguen a nostra merce. E per ço a vosaltres sobredits officials nostres e a cascu de vos sots incorriment de nostra ira e indignacio e pena de cinch milia florins de or dels bens de cascu de vosaltres, exhigidors e a nostres coffres aplicadors, vos manam per primera e segona jussions que les presentes vistes ab summa diligencia entenau en executar e cumplir la present nostra provisio e tot lo que en aquella contengut, fent rigida e prompta execucio e castich als contravenints a aquella. E, per que nos puxa allegar ignorancia de les coses desus dites, vos manam que de continent sens alguna triga ab veu de publica crida façau publicar la present nostra provisio en la nostra ciutat de Valencia e lochs acostumats de aquella e en cascuna de les ciutats, viles e lochs reals del dit nostre regne e en altres llochs si a vosaltres ben vist sera. Car nos a vosaltres en e sobre les dites coses e cascuna de aquelles ab les incidents, deppendents e emergents si, e en quant mester sia, vostres officis e portant vos comenam e conferim tot nostre poder, veus e forces plenariament ab les presents. Data en el nostre Real cerca Langaron a cinco dies del mes de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil y cinchcents.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Michaeli Velazques Climent

290

1500, març, 11. ValènciaDesprés dels precedents del prohoms del quitament en el Consell

General de València, s’accepta donar-li a la monarquia un prés-tec de 60.000 florins per causa fonamentalment de la revolta granadina de l’any 1500. Cal assenyalar que aquesta reunió del Parlament de la ciutat, per dir-ho d’alguna manera, només es fa per aquest tema. La concessió de 5.000 sous als hospitals de la ciutat de fet és un epíleg a aquesta convocatòria. I s’ha de dir que aquest document no es coneixia fins ara.


Celebracio de consell generalAnno a nativitate domini millesimo cingentesimo in civitate

Valencie die jovis XII mensis marcii fonch appelat consell ab cri-


da e so de anafil o de trompeta per veu de Pere Artus trompeta publich de la dita ciutat de Valencia e ab albarans tramesos en lo vespre propassat als consellers, axi de generosos com de ciutadans de parroquies com de officis e mesters. E ajustats e celebrats en la sala de la dita ciutat hora de tercia vel casi del dit dia de dijous en e segons en la dita ciutat es acostumat apelar, ajustar e cele-brar consell en lo qual foren, es trobaren presents los magnifichs justicia, jurats e prohomens seguents...

Proposicio y deliberacio en los LXª florins dor que lo Senyor Rey ampra a la ciutat per subvencio de la guerra

de les AlpuxarresE estant axi congregat e ajustat lo dit magnifich consell fonch

proposat en aquell per los dits magnifichs jurats com la Maiestat del Senyor Rey esta de present contra los moros de les Alpuxar-res del regne de Granada enemichs de nostra santa fe catolica ab tot son exercit, los quals se son rebellats contra sa Maiestat de hon sa Maiestat ha mester grans diners per a la dita guerra, demana que li sien prestats sexanta milia florins dor. Per ço se proposa per quey sia provehit. E lo dit magnifich consell attenent que per la Maiestat del Senyor Rey esta de present ab son real exercit contra los moros de les Alpuxarres del regne de Granada, los quals se son rebellats contra sa real altesa per al qual exercit e guerra sa real altesa y celsitut te a mester grans quantitats de peccunies per a subvencio de les quals ha amprat a aquesta sua fidelisima ciutat de sexanta milia florins dor valents noucents mi-lia souls moneda real de Valencia ab certes obligacions e capitols per seguretat de la dita ciutat. E per ço lo magnifich consell en unitat y concordia per servey de ses reals alteses a les quals lo dit magnifich consell e aquesta ciutat no ha fallit ni fallira en tot lo que sia servey de aquelles provehex e vol que los dits sexanta milia florins dor valents noucents milia souls de la dita moneda sien carregats sobre los bens y drets de la universitat de la dita ciutat singulars de aquella, donant poder al magnifich sindich axi com de present lo dona al magnifich sindich de fer e fermar los dits carregaments fins en la dita suma dels dits sexanta milia florins dor de propietat ab totes les clausules acostumades ab ferma empero dels magnifichs jurats de la dita ciutat e la maior part de aquells.


Proposicio y deliberacio que sien subvengut lo administrador dels dos spitals de Valencia

E mes avant fonch proposat en lo dit magnifich consell que los spitals de la Reyna y den Clapes tenen molta necessitat y la renda noy basta que sien subvenguts de alguna quantitat.

E axi mateix lo dit magnifich consell per onor y reverencia de nostre Senyor Deu proveix que lo clavari comu subvinga al administrador dels spitals de la dita ciutat fins en suma de cinch milia souls e tant com parra als magnifichs jurats, racional y sindich, los quals en la redicio de ses comptes li sia admes per lo magnifich racional o lo que pagara en compte de data.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Anthoni Scala e en Berthomeu Martinez, verguers dels magnifichs jurats de la dita ciutat de Valencia.

291

1500, març, 12. ValènciaEn aquesta carta els jurats de València escriuen al rei en confirmació

que prestin a la monarquia 60.000 florins d’or després de la concessió positiva que fins i tot va fer el Consell General de la ciutat. Els jurats arriben a parlar dels capítols que s’han de signar per fer el carregament de censals. En poques ratlles parlen també que les causes de justícia no surtin del regne de València.

AMV. Lletres missives. Reg. g3 33, ff. 215r-v.

S. C. M.Serenissimo e excellentissimo Senyor.Una letra de Vostra Reial Maiestat data en lo real de Lan-

geron a III dies del present mes de mars havem rebut a XI del dit mes ab creença acomanada an Alfonso Sanchez, lochtinent de general tresorer e al racional de aquesta vostra ciutat. E vista la dita letra e hoyts los dits lochtinent de general tresorer e racional e vist lo que de part de vostra Real Altesa nos han dit e explicat sobre los LXª florins dor que Vostra Magestat se vol amprar de aquesta vostra ciutat. E per quant aquesta vostra ciutat james ha fallit ni fallira en tot lo que sia plasent a servey de vostra serenitat,


de continent en lo dia mateix que rebem la dita letra posam en execucio per a fer lo servey de Vostra Altesa, ço es que ajustam los XIIII del quitament per que donasen llur asentiment per fer lo dit caregament, los quals per servey de Vostra Real Maiestat han prestat llur asentiment apres ordenan los capitols que vostra celsitut e la Serenissima Reyna nostra Senyora tenen a fermar e huy havem ajustat Consell General per donar lo poder per fer los dits caregaments, lo qual per servey de vostra Real Altesa ha donat llur poder per fer los dits caregaments. E axi sacra Real Magestat no resta sino que los dits capitols sien fermats per manera que los dits caregaments se facen per modo que Vostra Altesa sia de aquesta sua ciutat promptament axi com aquella vol servida. E per quant aquesta vostra ciutat desija molt per lo gran benefici e conservacio de aquella que les causes axi civils com criminals ques menen en aquesta vostra ciutat e regne no anassen a vostra excellencia causa recognoscendi, puix hi obsten molts furs de aquest vostre regne aportada tota rigor de dret, supplicam vostra altesa nos vulla fer gracia e merce de atorgar nos que daciavant les dites causes nos puixen evocar e portar a vostra excellencia causa recognoscendi, sino que en la decessio de les dites causes sien servats los furs e privilegis de aquest vostre com per aquells sia molt be provehit a la decessio de aquelles e los vassalls de aquesta vostra ciutat e regne seran relevats de grans despeses e dans. Nons volem oblidar de suplicar a Vostra Real Serenitat per nostra consolacio nos mane scriure de son real exercit e de les cosses de la guerra car tenim ferma sperança en nostre Senyor Deu que en breus dies obtendra votiva victoria vostra Real Maiestat, la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat ab longa vida e ab victoria de sos enemichs. De vostra Ciutat de Valencia a XII de mars any MD.

Senyor De Vostra Real Maiestat homils vasals e servidors qui besen les mans de Vostra Real Altesa. Los jurats de Valencia

292

1500, maig, 5. ValènciaEls jurats de València envien instruccions al canonge Joan Vera amb

ocasió de la visita que aquest ha de fer al papa Alexandre VI


Borja. En les instruccions es demana el suport del pontífex per a la creació de l’Estudi General de València, entre d’altres coses.


Instruccions fetes per los magnifichs jurats, racional i sindich de la ciutat de Valencia al reverent micer Johan Vera, cabistol e canonge de la Seu de Valencia del que deu fer ab la santedat de nostre Sant Pare.

Primerament li donara la letra besant lo peu a sa santedat oferint de part de la dita ciutat quant manara de aquella com li sia molt devota e afectada.

Item suplicara la prefata santedat li placia donar e atorgar gracia et butla apostolica en virtut de la qual la ciutat de Va-lencia per eser la una de les principals e populosa del mon e sa santedat eser natural de aquella puxa eregir un studi general, lo qual ha instituhit e ja si lig de totes facultats e per haver hi tants homens de sciencia e de gran enteniment tinga facultat de graduar e fer doctors, bachilers e licenciats en totes facultats e que tinga aquells privilegis, gracies e porrogatives que te la ciutat de Roma, Bolunya, Salamanqua e Leyda e que mane expedir la butla de la qual ja lo cardenal de Capua ha suplicat sa santedat es diu la hauria atorgada.

Item suplicara sa santedat que per quant lo glorios sent Vicent Ferrer era natural de aquesta ciutat e la santedat de papa Calixto lo ha canonitzat e es digna cosa que ja que lo seu sant cors no es en aquesta ciutat sino en Bretanya que sa santedat mane fer una copia del proces e sentencia de canonizacio per obs de la dita ciutat per que es raho la dita ciutat la tinga e sapia los miracles e vida autentica de aquells. E sis poria haver alguna reliquia de son glorios cors per a la sglesia major de nostra dona de la dita ciutat per la gran devocio que te aquesta ciutat al dit glorios sant.

Item suplicara sa santedat se vulla dignar en provehir e manar que de les rendes del archebisbat sia consignada alguna quantitat rahonable per al que manqua a la perfeccio del retaule de argent de nostra dona santa Maria de la Seu de Valencia com sia gran mancament de aquesta ciutat que, en temps de XXXI anys que ha que lo retaule per nostres pecats sescrevia, nos sia pogut acabar.

Item suplicara a sa santedat tinga en especial recomendacio los fills e naturals de aquesta ciutat en la collocacio los quals deuen de ser preferits a tots altres axi com sa santedat be e san-tament acostumat.


Item suplicara que per quant en aquesta ciutat hi ha grans margals entre la ciutat e la mar e per causa que nos cultiven la ciutat reb molts dans axi de infeccio de aires com per no haver sen lo vist que sen poria haver. E per que en temps pasat se feu relexacio de delmes e primicies a cert temps, lo qual es pasat, suplicara que conreantse les dites marjals sa santedat proveheix-qua que de temps de XXX anys nos paguen delmes e primicies per que lo cost ha eser gran en traure les dits marjals e se tenir les cequies per les quals se han a de correr les aygues al riu e a la albufera.

De V. S. Beatisima humils e devots servidorsqui besen los peus de vostra santedat.

Los Jurats de Valencia

293

1500, agost, 8. GranadaL’any 1500 la ciutat de València va prestar als Reis Catòlics

cinquanta mil florins d’or, tal com ja es coneixia des de molts anys enrere gràcies a Martínez y Martínez i Sevillano Colom. Ara bé, allò que no s’havia documentat és aquesta carta per la qual els Reis Catòlics fan procurador i intermediari seu Alfonso Sánchez, que ha de rebre els diners de la ciutat de València i lliurar-los al tresorer general de la monarquia, Alonso Morales. El poder d’Alfonso Sánchez fou gran, massa potser, ja que esdevindrà corrupte, com es veurà.


Don Fernando y dona Isabel, etc.Al amado conseiero nuestro Alonso Sanches, lugarteniente de

nuestro thesorero general, salud e dileccion. Por quanto nos vos hovimos constituydo procurador nuestro y dado e otorgado bas-tante poder para que por nos, en nombre nuestro, podades haver e recebir de los justicia, jurados e hombres buenos de la nuestra ciudad de Valencia aquellos cinquenta mill florines de oro a razon de quinze sueldos el florin, los quales ellos o la dicha ciudad ha de dar a nos e a vos en nombre nuestro por vigor de cierto contrato e capitulacion entre nos y la dicha ciudad concordada, segund consta por el thenor del dicho contrato de concordia e del dicho


poder los quales fueron dados e fechos en esta nuestra ciudad de Granada el primero dia deste mes de agosto e anno ynfraescriptos, firmadas de nuestras manos e con nuestro sello comun sellados. Por tanto expresamente e de nuestra cierta ciencia vos dezimos y mandamos que en recebiendo los dichos cinquenta mill florines de oro y por ellos setecientos y cinquenta mill sueldos, moneda de reales de Valencia, segund por el precalendado instrumento de capitulacion parece los entregueys y libreys a nuestro thesorero Alonso de Morales y en la absolucion y pago, que dellos le fareys, cobrareys del apoca oportuna e, si contecera que vos le pagueys los dichos cinquanta mil florines de oro en diversas partidas e pagas, de cada huno cobrareys del dicho Alonso de Morales, o de quien su poder hoviere, apocas oportunas en la redicion de vuestras cuentas exhibideras en la primera de las quales la presente sea totalmente inserta y en las otras solamente dello se haga mencion special. Y no resmenos fareys faced deducion en el dorso de la presente de cada huna de las dichas pagas e partidas. Mandamos otro si de nuestra cierta ciencia y expresamente a todos e a cada hunos maestres racionales de nuestra corte y a los luguesthenientes dellos e a qualquier otro, que oyra y examinara vuestras cuentas, que en la redicion de vuestras cuentas vos poniendo vuestro des-cargo haver pagado al dicho nuestro thesorero Alonso de Morales los dichos cinquenta mill florines de oro y por ellos los dichos setecientos cinquenta mill sueldos, moneda reales de Valencia, e restituyendo las presentes y apoca o apocas oportunas por el dicho thesorero Morales o su legitimo procurador atorgadas tan solamente aquellas vos passen e admetam en cuenta e legitima data. Toda duda, dificultad e contradiccion cessantes no demandavos copia e traslado de los dichos instrumentos de capitulacion e poder a vos otorgado ni de la apoca que por vigor del a la dicha ciudad haveys de otorgar e atorgado ovierdes. Esta sea nuestra voluntad determinada y queremos que assi sea fecho e cumplido con todo effecto. Data en la nuestra ciudad de Granada a VIII de agosto en el anno del nascimiento de nuestro Senyor Mil e quinientos.

Yo el Rey. Yo la ReynaDomini Rex e Regina mandarunt michi Michaeli Perez Dal-

mazan.


294

1500, octubre, 2. ValènciaLa ciutat de València, tal com ja assenyala el mateix epígraf docu-

mental, demana que una quantitat de diners seva, dipositada en una taula privada, sigui transferida a mans del clavari comú.

AMV. Manuals de consells. Reg. 50-A, f. 219v.

Provisio que aquelles XXXVIIª D cents lliures que stan en la taulade Pero Sanchiz e Francesch Palomar en nom de

Valencia se donen al clavari comuDie veneris II mensis octubris anno iam dicto a nativitate

domini MD los magnifichs Luis Valleriola, cavaller, en Miquel Solanes, ciutada, mossen Jeronim Calbet, cavaller, en Miquel Be-renguer, en Jaume Stheve e en Jeronim Bayona, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, presents ab los magnifichs en Gaspar Amat, ciutada racional, en Bernat Dassio, notari sindich de la dita ciutat, ajustats en cambra de consell secret, provehexen que los magnifichs en Pero Sanchiz e micer Francisco Palomar, cambiadors e tenints taula de canvi en la longa nova de la present ciutat, giren e o facen girament en la dita sua taula al honorable en Pere Gil, clavari comu de la dita ciutat, de aquelles XXXVIIª cinchcentes lliures moneda reals de Valencia, les quals en nom de la dita ciutat son stades posades en la dita taula procehides dels preus dels carregaments que la dita ciutat ha carregat per obs de prestar a les Maiestats dels Rey e Reyna, nostres senyors, les dites quantitats juxta un privilegi capitulat fet e fermat entre les prefates reals Maiestats de una part, e la dita, ciutat de la part altra, atenent que les dites quantitats e partides dels dits preus dels dits carregaments son continuades y scrites en los libres de la dita taula en nom de la dita ciutat.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en FFrancesch Ferrando e en Miquel Ferrando, notaris ciutadans de la ciutat de Valencia.

295

1500, octubre, 2. ValènciaUna vegada que el clavari comú ha rebut la quantitat dels canvistes

la lliura a Alfonso Sánchez, procurador del rei.


AMV. Manuals de consells. Reg. 50-A, f. 220r.

Provisio que en Pere Gil, clavari comu, pague al magnifich mossenAlfonso Sanchiz XXXVIIª D lliures

Dicto die II mensis octobris anno a nativitate domini MD los magnifichs mossen Luis Valleriola, cavaller, en Miquel Solanes, ciutada, mossen Jeronim Calbet, cavaller, en Miquel Berenguer, en Jaume Stheve, e en Jeronim Bayona, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, presents los magnifichs en Gaspar Amat, ciutada racional, en Bernat Dassio, notari sindich de la dita ciutat, ajustats en cambra de consell secret de la sala de la dita ciutat, provehexen que lo honorable en Pere Gil, clavari comu de la dita ciutat, done e pague al magnifich en Alfonso Sanchiz, procurador de les Maiestats del Rey e Reyna nostres senyors, les damunt dites XXXVIIª D lliures moneda reals de Valencia, les quals per la dita ciutat son stades ofertes donar per via de prestech a les prefates reals Maiestats juxta forma y tenor de hun privilegi capitulat, fet e fermat entre les prefates reals Maiestats, de una part, y la dita ciutat, de laltra part, rebut per en Miquel Velasquez Climent lo primer dia de agost proppassat en lo qual totes les dites coses e altres son pus largament contengudes. Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en FFrancesch Ferrando e en Miquel Ferrando, notaris ciutadans de Valencia.

296

1500, octubre, 2. ValènciaL’epíleg d’aquestes qüestions, d’acord amb el contracte signat, facilita

que la ciutat de València durant mig any, almenys, pugui fer-se càrrec també de les pensions que els carregaments de censals, per causa del préstec contractat, han provocat.

AMV. Manuals de consells. Reg. 50-A, ff. 220v-221r.

Provisio que lo magnifich mossen Alfonso Sanchiz procurador delsenyor Rey rebi les pensions dels censals que Valencia respon

Iam dicto die II mensis octubris anno a nativitati domini MD los magnifichs mossen Luis Valleriola, cavaller, en Miquel Solanes, ciutada, mossen Jeronim Calbet, cavaller, en Miquel Be-renguer, en Jaume Stheve e en Jeronim Bayona, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, presents los


magnifichs en Gaspar Amat, ciutada racional e en Bernat Dassio, notari sindich de la dita ciutat, ajustats en cambra de consell se-cret de la sala de la dita ciutat, provehexen que la Maiestat del senyor Rey e o lo magnifich mossen Alfonso Sanchiz, lochtinent de thesorer en nom de procurador de sa reyal Maiestat, reba e puxa rebre les pensions dels censals que la dita ciutat de Valen-cia respon a la prefata real Maiestat. E axi mateix les pensions dels censals que lo general de la dita ciutat e regne de Valencia fa e respon a la prefata real Maiestat e les quals la dita ciutat te consignacio juxta forma e tenor del dit contracte e privilegi capitulat per obs de pagar les pensions dels censals que la dita ciutat ha carregat per obs de prestar les damunt dites quantitats a la prefata real Maiestat. E considerat que los dits carregaments son stats fets franchs de la pensio de mig any primervinent e la dita ciutat per la dita raho no deu pagar nenguna pensio fins en lany MDI per tal provehexen que, no obstant la dita consignacio que la dita ciutat te de les pensions de la ciutat e del general, la prefata real Maiestat e o lo dit magnifich thesorer en nom de sa Maiestat puxa rebre e reba les dites pensions consignades fins per tot lo mes de dehembre primervinent e no pus protestant que per la present provisio no sia fet ni causat prejuhi algu a la dita ciutat. Testimonis foren presentes a les dites coses los honorables en Miquel Ferrando notari e en Anthoni Scala, notari, verguers dels dits magnifichs jurats ciutadans de Valencia.

297

1501, gener, 16. Granada - 1517, agost, 26. València AMV Cartes Reials. Reg. h3 3, f. 24r -26v.

Ferran II ordena la pragmàtica sanció que ocupa més de les dues terceres parts d’aquest document. El Rei Catòlic a causa del desordre públic cada vegada més difícil de resoldre, formalitza contra gent “honrada” aquesta pragmàtica que es pot comparar amb algunes ordres especials de la lloctinent Joana de mesos més tard. A l’última part del document consta que aquesta pragmàtica es copia a València per ordre del governador Caba-nilles en nom de la reina i del rei —Joana la Boja i Carles I —, s’hi recorda Ferran II, de memòria indeleble, i s’utilitza de nou la pragmàtica del Rei Catòlic de 1501. Ras i curt, en 1517 hi


havia problemes semblants o pitjors que en 1501. Aquest llibre s’acaba amb un document de 1517 que ratifica aquesta situació.

La pracmatica contra aquells qui sens deseximents nafran y son aguts per traydors

Ara hoiats que us fan a saber, de part de les magestats de la Reyna e Rey nostres Senyors e per ses catholiques Magestats, de part del molt spectable governador general del present regne e de tot lo consell real resident en la present ciutat, entrevenints en aquell los molt magnifichs jurats, racional e sindich de la dita ciutat que, com a causa dels abusos e cassos exemplars que de pochs anys ença se son innovats e principiats en la present ciutat e regne de Valencia, la Magestat del catholic e potentissim Rey don Ferrando de memoria indeleble per stirpar, corregir e castigar los tals delinquents fes una pragmatiqua sancio, la qual davall sera incerta e la qual fonch preconizada e publicada, ab veu de crida real e publica per la present ciutat e lochs acostumats de aquella. E, com apres de la publicacio de la dita real pragmatiqua, los homens perversos e famorosos poch tements Deu e les penes en la dita real pragmatiqua apposades no sols nos sien apartats e retrets de fer e perpetrar los tals crims e delictes, mas encara han augmentats e multiplicats aquells per la qual raho, essent delliberat en lo dit sacre real consell per totes les persones de aquell residents per obviar e totalment punir e castigar los dits crims e delictes, sia servada a la ungla la dita real pragmatiqua e aquella en los qui contravendran e los dits delictes cometran sia rigurosament executada sens sperança alguna de venia ni remissio. E, per que per algu o alguns no puxa ignorancia esser allegada, han manat e manen los dits spectable senyor governador general, consell real e jurats, racional e sindich que altra volta la dita real pragmatica sia pubicada e preconizada per la present ciudat e lochs acostumats de aquella ab veu de publica e real crida, la qual es del tenor seguent.

Nos don Ferrando per la gracia de Deu, Rey de Castella, de Arago, de Leon, de Sicilia, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorquas, de Sevilla, de Sardenya, de Cordova, de Corcega, de Murcia, de Jahen, del Algarbe, de Algeciras, de Gi-braltar e delles illes de Canaria, comte de Barcelona, senyor de Viscaya y de Molina, duch de Athenas y de Neopatria, comte de Rossello y de Sardenya, marques de Oristany y comte de Go-ciano. Com per relacio fidedigna haiam sabut e entes y experiencia


nos haia mostrat que, poch tement Deu y la correccio real y les penes per nos y per nostres antecessors reys de inmortal memoria en furs e privilegis aci altres statuhides y ordenades en aquell nos-tre regne de Valencia, se fan e son fetes de cascun dia actes molt leigs senyaladament en richs homens, nobles, cavallers e generosos, ciutadans e altres homens ques dien e volen esser eximats e hauts per honrades persones e se alegren e volen alegrar dels privilegis a lurs condicions pertanyents e dels furs e privilegis del dit regne et altres atorgats, no usant mas abusant de son stat e condicio e de ço que ab bona voluntat e consentiment dels lurs predecessors e altres regnicoles de aqueix regne, es stat ab bo e digest consell e natural delliberacio statuhir e ordenar e contravenint de la fe real en la que ab diversos privilegis havem constituhit en aqueix nostre regne los subdits e vassalls nostres habitants e habitadors en aquell, degenerant en quant poden de llur stat e condicio, dampne hant fe entre si, lo que es vengut en tant abus que de necessitat ha mester gran remey e real provisio. E com pertanga a nos, com a Rey y Senyor, en fes guarde ab gran solicitut tenir nostres regnes en pau, repos e tranquille stat e corregir, punir e castigar nostres subdits e vassalls usants de tals actes puix vehem que, per virtut nos corregeixen ne les ordinacions nostres e de nostres predecessors e les leys per ells e per nos als regnicoles sobredits attorgades, no tenen ni serven ni les dites penes incorrer temorisen. E, per que la correccio nostra e de la nostra real e supprema senyoria los faça tembre, ab tenor de la present nostra pragmatica sancio, proprio motu e de nostra certa sciencia delli-beradament y consulta statuhim, ordenam e manam a tots nostres subdits e vassalls de qualsevol stament, dignitat e condicio sien habitants e habitadors, domiciliats e declinants en lo dit nostre regne de Valencia y en qualsevol part de aquell, que algu o alguns per si o per interposades persones no gosen o attempten en per-sona o en bens dampnificar se los huns als altres sens provehir deseximents a ells presentats, segons furs del dit regne, e deu dies apres de esser presentats dits deseximents, en axi que si ho faran o fer attemptaran directament o indirecta, seran tenguts e hauts per bars y per traydors e incorreran en les penes per los dits furs y privilegis e altres contra los bars e traydors statuhides les quals seran rigidament e sens ninguna remissio executades, no empero per ço sia entes e ser algu permes a deseximents offrendre a altre qualsevol persona o bens de aquella, ans tal offenent ab deseximents sia punit segons per raho furs y privilegis e altres


penes a nostre arbitre mereixera esser punit, segons la calitat de la offensa. Axi mateix statuhim e ordenam que si algu sera offes de altres en persona e bens e ab deseximents e sens deseximents e lo tal offes offendra e fara offendre directament o indirecta a altra persona o bens de aquella que no sia lo offenent e lo qui sera stat en companyia o ajuda del dit offenent en fer dita offensa. Lo tal, encara que ab los dits deseximents e apres de deu dies faça la dita venia o offensa, sia encorregut en pena de bara e traydor e sia contra ell e los complices seus executades les dites penes de bara y traydor, segons dessus es statuhit, no entenent per aço approvar ninguna manera de venja fahedora e siam en la persona e bens del offenent e dels qui causa companyia e ajuda seran stats, ans la punicio de aquells se faça segons per raho e força a arbitre nostre sera vist fahedor. Statuhim mes avant e ordenam per la present nostra pracmatiqua que qualsevol persona que contravindra o contrafara a aquella e a qualsevol cosa de les damunt dites ordenades, ultra les sobredites penes, si sera ciutada, gentil home, cavaller e noble perdra en continent tots privilegis e inmunitats que ha ciutadans, cavallers, gentils homens e nobles son attorgats, axi per dret com per privilegis nostres e de nostres predecessors o per furs del dit regne de Valencia. E no sia de alli avant reputat, haut ne tengut per ciutada, cavaller o gentil home ni noble, ans ipso facto sia exent e privat de la ciutadania, gentilesa, cavaleria e noblesa ne puixa haver ne obtenir officis ne les altres prerrogatives que los ciutadans, gentils homens, cavallers e nobles obtenir poden, ne en corts o altres ajusts puxa esser admes en lo stament o staments que los ciutadans, gentils homens, cavallers e nobles entran o son admesos. E no resmenys per major obser-vancia de la present pragmatica abdicam la potestad a qualsevol official de qualsevol grau o preheminencia sia, encara que sia lochtinent general nostre, ab qualsevol potestad que no puixa a ningu els contrafaents a la present nostra pragmatiqua i alguna cosa de les damunt dites apposades, remetre, absoldre, composar, perdonar ni relaixar eciam si a supplicacio de la part offesa sera demanat, ans amb la present la tal remissio, absolucio, relaxacio, composicio o perdo declaram nulles e invalits e que en qualsevol composicio, relaxacio, remissio ab qualsevulla forma per larga que sia, o encara que fossen de paraula fets, no sia compres lo cas de esser contravengut en la present nostra pragmatica per la qual manam a qualsevol officials e persones que, no obstant les tals remissions, abolicions, composicions e relaxacions contra los


malfactors e contrafahedors de la present pragmatica e totes e sengles coses en aquella contengudes, tingau e observeu, executeu y compleixqueu tenir y observar, exequir i complir fasen ab tot effecte si nostra gracia teneu cara y en pena de tres mil florins dor, ultra les penes dessus dites, desijeu no encorrer. En testimoni de les quals coses manam fer les presents ab lo nostre sagell secret en lo dors sagellada. Data en la nostra ciutat de Granada a XVI del mes de janer en lany de la nativitat de nostre senyor Mil DI.

Yo el ReyIn curie sigillis secreti primo f. 70

Per tal lo dit molt spectable senyor governador, per obser-vacio dels dits reals manaments, ab tenor de la present publica crida, mana a totes e qualsevol persones de qualsevol ley, stat o condicio sien, observen los manaments contenguts en la dita real letra e pragmática sancio sots les penes contengudes en aquella e per ço lo dit molt magnifich senyor governador mana la presenta publica crida esser publicada e preconizada per la present ciutat de Valencia per que per algu o alguns ignorancia no puixa esser allegada. E guard si, qui guardar se ha.

Cabanyelles governador Vidit Gallach, assessorDie veneris XXVI augusti anno Mil DXVII Pere Artus trompeta

publich remit que ell ab sos companys han publicat la damunt publica crida.

298

1501, març, 6. ValènciaEls jurats de València i els venedors de l’almodí signen uns ca-

pítols per assegurar-ne l’eficàcia. De fet, és un contracte que assegura el lloc vitalici d’aquests venedors sense possibilitat d’ampliar-se el número si no és a causa d’una defunció. A més, s’estableix que no es pugui barrejar el blat bo amb el dolent. Al cap i a la fi, ells són la darrera garantia d’un forment amb qualitat.



Capitols fets per los Senyors de Jurats del almodi de Valencia y dels venedors de aquell.

Die sabbati VI mensis marcii anno jam dicto a nativitate domini MDI. Los magnifichs mossen Luis Valleriola cavaller, en Miquel Solanes, ciutada, mossen Jeronim Calbet, cavaller, en Mi-quel Berenguer e en Jeronim Bayona, ciutadans, jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia ensemps ab lo magnifich en Jaume Stheve ciutada, absent del present acte, presents los magnifichs en Gaspar Amat, ciutada racional, e en Joan Fenollar, notari sots sindich de la dita ciutat, ajustats en cambra de consell secret de la sala de la dita ciutat per lo poder a ells atribuyt y donat per lo magnifich consell general celebrat en la sala de la dita ciutat a XXVIII de setembre propassat, provehexen per lo benefici de la dita ciutat e conservacio del dit almodi los capitols e ordinacions del tenor seguent.

I Primerament provehexen e ordenen e perpetualment statu-hexen que altres que los davall scrits e nomenats no puxen esser venedors en lo almodi fins tant que per mort o per renunciacio tornen a nombre de XV. E axi que com seran en nombre de XV sia lo nombre elet. E que no puxen esser mes venedors en lo al-mudi de XV. E com algu moria o al offici renunciara ne sia elet altre per los magnifichs jurats, racional y sindich.

II Item mes provehexen e ordenen e statuhexen que nengun altre que los davall nomenats o los XV que restaran segons dessus es dit no puxen scriure en lo dit almodi ni tenir compte als que venen en lo almodi forment sots pena de LX souls executadors per lo guardia del almodi, partidors e applicadors segons que per los magnifichs jurats, racional y sindich ordenaran.

III Item mes provehexen que los dits venedors no puxen fer mescles algunes de forments segons que ja per altres stabliments es provehit sots pena de LX souls e aço sien tenguts jurar.

IV Item mes provehexen e ordenen que cascun any en lo principi de jener lo scriva de la sala tinga a donar una ceda dels dits venedors al magnifich justicia civil a causa que aquell prenga bones e suficients fermances les quals venguen a carrech del dit magnifich justicia civil. E per lo semblant tinga a donar altra seda al guardia del almodi per que aquell no dexe usar los dits venedors fins haient dat les dites fermances e per que sapia que altres que los nomenats no puxen usar del dit ofici. E per que


juren segons que davall se diran e si lo contrari feya lo dit guardia encorrega en pena de LX souls.

V Item mes provehexen e ordenaren que corredor algu no puxa entrar ni entrevenir en compres e vendes en lo almodi e al carrer de aquell.

VI Item mes provehexen, statuhexen e ordenen que sobrestant traginer ni altra qualsevol persona no puxa pendre cosa alguna de venedures de forments, ordis, civades ni entrevenir en com-pres algunes sots pena de LX souls partidors e aplicadors segons dessus es dit.

VII Item mes provehexen e ordenen que los dits venedors e scrivans no puxen pendre maior salari del que han acostumat de vendre e de scriure e tenir compte sots pena de LX souls.

VIII Item mes provehexen e ordenen que sobrestant algu no puxa entrar en lo almodi si no que stiguen a la porta del almodi fins tant que per algu sia cridat per que prenga lo dit forment que haura comptat e que lo dit sobrestant no puxa fer lo dit preu ni entrevenir en compra alguna si no lo senyor del dit forment sots pena de LX souls partidors segons dessus es dit.

VIIII Item per quant ja per altres stabliments es proveyt que los venedors no puxen vendre forment propri pero per abus no ses servat, per ço provehexen que lo dit stabliment sia servat e a major cautela de nou stablexen e statuhexen que venedor algu no puxa venre forment propri ni tenir part alguna directa ni indirecta sots pena de LX souls e privacio de offici perpetualment.

E mes provehexen e ordenen que per la present ordinacio e capitulacio no sia en derogacio dels altres stabliments e ordinacions fetes axi parlants dels dits venedors com en lorde e benefici del almodi, ans aquells resten en sa força y valor, ans per observança dels dits capitols e cascu de aquells cascun any en lo principi de cascuna juraderia tinguen a jurar los dits venedors en poder dels dits magnifichs jurats o del sindich o sutsindich en presencia del scriva de la sala de servar los dits capitols, los quals venedors son los seguents:en Joan de Sevilla en Ffrancesch Vinaderen Pere Solsona en Jaume Valls alias lo granen Jaume Roures en Joan Exarchen Cristofol Conegero en Berthomeu Roigen Joan Cones en Joan Puig


en Pere dels Vaques en Galceran Francesch en Matheu Granada en Luis Cortillaen Joan Stheve en Miquel lo Musich en Bernard Porta en Joan Navarroen Joan Sales en Bernard Calderoen Miquel Vilamaya en Pere Romeroen Joan Sanchiz en Gabriel Evilaen Fortunyo de Sparça en Vicent Roqua

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Anthoni Scala e en Berthomeu Martinez, verguers dels magnifichs jurats de la dita ciutat.

299

1501, juny, 16. GranadaAteses les caresties de blat que ja són tradicionals en aquestes terres

de la Corona d’Aragó, però que sembla que s’incrementen en el canvi de segle, el rei Ferran II fa publicar un edicte pel qual prohibeix taxativament l’exportació de blat.

ACA. Reial Cancelleria. Curie. Reg. 3600, f. 164r-v.

Nos don Ferrando, etc. Por algunos buenos respectos que mucho cumplen a nuestro servicio, estado e benifficio universal dessos nuestros reynos de la Corona de Aragon, con tenor deste nuestro real edicto inviolablemente quanto fuere nuestra volundat, duradero expressamente y de nuestra cierta sciencia, statuhimos, prohibimos e ordenamos que del dia de la publicacion de la pre-sente adelante ningun subdito o vasallo nuestro ni otro qualquiere pueda sacar de e por el dicho nuestro reyno de Valencia, princi-pado de Cathalunya, algunos trigos ni carregar aquellos para en otras partes algunas que no sean de nuestros reynos sin expressa licencia e faculdat nuestra. E si alguno presumiere este nuestro edicto o estatuto so algun color violar, traspassar e no guardar, lo que no creemos, declaramos e queremos que incurra en pena de tres mil florines de oro a nuestros coffres reales aplicaderos e otras penas mas graves a nuestro real arbitrio reservadas. E, por que en lo susodicho no pueda ser cometida fraude alguna, aquellos que querian sacar e carrregar trigos para otros reynos nuestros en poder del bayle nuestro o del ordinario a quien acate


del lugar o lugares, donde se cargaran, sean tenidos de assegu-rar idoneamente que cargan e sacan los dichos trigos para otros reynos nuestros e que no lo levaran en tierras de otro dominio alguno sino nuestro. Por lo qual al inclito don Joan de Aragon, conde de Ribagorça, nuestro caro sobrino y lugarteniente general e al portantvezes de nuestro governador, bayle general, veguer, conselleres de la nuestra ciudat de Barcelona e otros qualesquiere vegueres, sovegueres, bayles e officiales del dicho nuestro principado de Cathalunya, so incorrimiento de nuestra ira e indignacion e pena de diez mil florines dezimos y mandamos que este nuestro edicto e ordinacion e todas e cada unas cosas en el contenidas tengan e observen y guarden tener, observar y guardar por todos, fagan inviolablemente y en los bienes y faziendas de los que algo en contrario dello susodicho atentaren fagan rigorosa execucion de las susodichas penas. E, por lo que susodicho a noticia de todos pueden prevenir e ignorancia dello no se pueda allegar o pretender, mandamos que luego este nuestro edicto e prohibicion los dichos officiales nuestros cadanno en su districto provean con boz de pregonero y son de trompetas sea solemnemente publica-do por los lugares acostumbrados de los dichos nuestros reynos e principado. En testimonio de lo qual mandamos ser fecha la presente en su dorsso con nuestro sello comun sellada. Data en la nuestra ciudat de Granada a XVI dias del mes de junio en el anyo del Senyor Mil quinientos e uno.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Michaeli Velasquez Climent

300

1501, juny, 19. ValènciaCom consta a l’epígraf d’aquest document, la lloctinent general,

Joana d’Aragó, reina de Nàpols —segons la denominació de l’època—, jura el càrrec i es compromet a respectar tots els furs i privilegis, antics i moderns, inclosa la pragmàtica de censals i violaris, i a administrar justícia correctament sense exceptuar ningú.

AMV. Cartes reials. Reg. h3 2, ff. 86v-87r.

Jurament de la dita Senyora Reyna


La Serenissima Senyora Reyna de Napols, loctinent general de la sacra real magestat del Rey nostre senyor, segons appar ab privilegi de sa Magestat data et assignat in civitate Granate XXVI die mensis maii anno a nativitate domini millesimo D primo, la qual ha li tot per lest e presentat als magnifichs jurats, racional e sindich de la dita ciutat, feu e presta lo jurament en la forma seguent.

Die sabati XVIIII juni anyo M D primoVos Altesa, com a loctinent general de la Magestat del Rey

nostre Senyor, en presencia dels dits magnifichs jurats, racional e sindich e de molta gent, axi de eclesiastichs com de comtes e barons e de molt poble de la dita ciutat, posat sobre lo altar major de la Seu cathedral de la dita ciutat lo missal de la dita sglesia, obert aquell en aquella part hon es la magestat divina e nostre Senyor Deu centificat e los sants quatre evangelis, vostra altesa jura per nostre Senyor Deu Jesucrist e per la creu e per los sants Evangelis per les mans de sa Altesa corporalment toquats, proferint la forma del dit jurament yo Gaspar Eximeno, notari scriva dels dits magnifichs jurats e consell de la dita ciutat, que be e lealment vostra magestat se saura en lo regiment e exercici de la dita loctinencia general, administrareu justicia sens accepcio de persones e encara jura vostra alteza servar furs e privilegis del present regne e les libertats, usos e antiguats costums de la dita ciutat e specialment jura servar la pracmatica dels censals e vio-laris e cartes de deute ab responsio de interes, de la qual apres fonch fet fur per lo serenisimo de inmortal memoria senyor Rey don Johan, pare de vostra magestat, en les corts fenides en la Seu de Valencia a VI de juliol lany MCCCCXXXXVI essent lavors lochtinent general per la inmortal memoria del Serenissimo rey don Alfonso, e noresmenys jura vostra alteza los privilegis de les monedes e totes los altres furs antichs e nous e los privilegis e bons usos e libertats e antigats costums, volent los jurar e jurant los axi com si tots de verbo ad verbum fossen en presencia de tot lo poble legits, executats si nostre Senyor Deu vos haunt e los sancts evangelis.

Die sabati XVIIII juni anyo MD primo jura la dita serenisima senyora Reyna en la Seu catedral lo jurament preinsert en poder de mi Gaspar Eximeno.

Testimonis don Johan Ffransech de Proxita, comte de Versa e don Pedro de Arago e mossen Nicolau de Vilary, senyor de Sirat.


301

1501, juny, 19. ValènciaPer raons tant formals i oficials com reals, el síndic que represen-

ta al braç militar protesta en el moment del jurament de la lloctinent general.

AMV. Cartes reials. Reg. h3 3, f. 87r-v.

Protest del sindich del braç militarDicto die

Serenissima Senyora.Per los furs del present regne es provehit en quins cassos

la Magestat del Rey nostre Senyor pot trametre loctinent general. E per que lo sindich del braç estament militar, no protestant no sia vist consentir en cosa alguna que sia contra fur. Per ço duc-tus necessitate sui o oficii e parlant, tostemps ab aquella humil e subjecta reverencia ques pertany de vostra alteza, diu que en res que sia contra fur no consent ni enten consentre, ans expressament hi dissent e contradiu suplicant humilment a vostra excellencia li vulla benignament admetre lo dit protest e dissentiment e manarlin lliurar carta publica.

Testes predicti.

302

1501, finals de juny i primers d’agost, ValènciaLa reina Joana de Sicília, lloctinent general del regne de València,

després d’haver jurat el seu càrrec comença un treball infatigable pel qual intenta netejar la ciutat de València de la corrupció. El document, ben ampli, pot correspondre a l’anomenada avui dia vida quotidiana, però evidentment en les seves facetes més fosques, com també ho són les accions repressives de la virreina.

AMV. Cartes reials. finals de juny i primeria d’agost. Reg. h3 2, ff. 88r-90v. El document no està datat un dia concret.

Crida de la Senyora ReynaA lahor e gloria de nostre Senyor Deu e de la gloriosissima

verge Maria, mare sua senyora nostra, e a honor dels benaventurats sanct Vicent martir e sanct Vicent confessor, patrons e advocats de aquesta ciutat e a reverencia de tots los sancts de la cort celestial.


Ara hoiats quens fan a saber de part de la serenissima se-nyora Reyna de Sicilia, de Çafar, germana e lochtinent general de la Magestat del Rey nostre Senyor en lo present regne de Valencia e de Arago, principat de Catalunya e comtats de Rosello e de Cerdanya, que com per los pecats, vicis e delictes publichs e per les greus offenses contra la Magestat divina comeses notories, les quals frequenten en la present ciutat e en altres regnes e terres de sa Magestat, sens castich e correccio, se provoque lo juhi, ira e indignacio divinal en los dits regnes e ciutats e en los habitadors de aquells e per la dita raho venen mortaldats, guerres, fams, se-quedats, terratremol e altres greus flagells, plagues, persequcions en les dites ciutats e poblacions e per be que en temps passat per furs, privilegis, e pracmatiques e provisions reyals, stabliments e ordinacions de la dita ciutat sia stat sanctament e be provehit ab imposicio de penes corporals e pecuniaries per extirpar los dits pecats, crims e vicis publichs, e refrenar, corrigir e castigar aquells que, posposada la temor divina, temerariament e sens vergonya cometen publicament les dites offenses detestables contra los divinals manaments. E axi no havent hi acusador los dits furs, privilegis e ordinacions no son stats axi stretament exequtats, com se deuria fer, ans sens pena alguna e sens castich, eximicio tots jorns se fa contra dits stabliments. Per tant la dita serenissima gran Reyna consultament e delliberada mana que les dites provisions reyals, furs e privilegis sien observats e encara les ordenacions que de present fa sa excellent senyoria conformes als dits furs, privilegis e stabliments sens derogacio e lesio dels furs e privilegis de la ciutat e regne disponent en les coses dejus scrites per al present temps e fins que los vicis sien castigats.

Primerament com per ocasio del joch de daus se cometen blasfemes contra nostre Senyor Jesucrist e la gloriosa verge Maria e los sancts del paradis e les gentes reneguen, despiten e juren dient enormes ofenses contra la divina majestat. Per tal mana la dita serenissima senyora reyna que algu de qualsevol ley, stament o condicio sia no gose sostenir o acollir loch de daus en la casa sua e habitacio ni en certs ni en altres parts de la dita ciutat e terme de aquella ne jugar a algun joch de daus ni altres llochs illicits e, qui contrafara, pague per cascuna vegada vint e cinch lliures; la tercera part de les quals sia del acusador, laltre terç del senyor Rey y el altre terç del comu de la dita ciutat e, si pagar


no les pora, stiga pres trenta dies la qual, la preso, sia arreglada segons es dispost per los furs del regne e actes de cort.

Item mana la dita senyora Reyna, lochtinent general, que alguna persona de qualsevol ley, stament e condicio sia no gose en secret ni en publich fer vendre, donar ni emprestar daus, tenir venderia de aquells dins la dita ciutat de Valencia e terme de aquella sots pena de vint souls per cascuna vegada que seria atrobat algu fer lo contrari, la qual pena sia partida en tres parts segons es dit en lo present dit capitol e, ultra la dita pena, mana sa excellencia que per lo justicia criminal sien diligentments regoneguts los qui tenen e tendrien venderia de daus e que aquells sien trencats e romputs en manera que no puxen servir a loch.

Item ordena e mana la dita serenissima senyora Reyna que algu no gose prestar diners alguns sobre joch a juyadors o jugadors alguns e, qui farra lo contrari, que perda la quantitat que prestada haura e pague per pena, ultra la desus dita pena, vint souls per cascuna vegada la qual quantitat prestada e la dita pena de vint souls sien partides en tres parts segons es dit desus en los prece-dents capitols. E, si fara ofici e frequentara prestar diners sobre joch e onze per dotze o algun guany, que sia açotat publicament per la dita ciutat e lochs acostumats de aquella. E si es honrada persona que pague cent souls per pena e, si prodigar nols pora, stiga hun mes en la preso.

Item mana la dita serenissima senyora Reyna que los furs parlant dels jugadors, qui deshonestament juren en joch o fora joch en qualsevol manera o de nostre Senyor Deu e de la gloriosa verge Maria e dels sancts del paradis, sien servats a la letra e les penes aposades en aquelles sien exequtades contra los delinquents, ço es quests juraran per alguns membres paguen cinch souls e, si juraran per algunes parts vergonyoses, paguen cinquanta souls per cascuna vegada e que lo justicia no puja fer inquisicio per mer ofici. E, si aquell no exigira les dites penes, entregament pague aquelles de sos bens e lo qui haura jurat per la forma desus dita, no podent entregament paguar, stiga en lo castell per tres hores e si es home honrat pague les penes en doble. E, si no les pora pagar, stiga pres en la preso segons es dit dessus.

Item mana la dita serenissima senyora Reyna que qualsevol persona, que la sua lengua e boca temerariament ensuciara contra nostre Senyor Deu e la gloriosa mare sua, sia açotada per la dita


ciutat tota nua e sia posada apres en lo castell ab un clau en la lengua en lo qual stiga tot aquell dia per castich exemplar e, si es persona honrada, que pague cinquanta morabatins dor de pena e que puxa esser feta enquesta per mer offici per les coses dessus dites. E, si tanta era la temeritat e follia dels dellinquents ques mostre aquells haver blasfemat, maleyt, renegat e despitat contra nostre Senyor Deu e la sua gloriosa mare e les dites paraules en exces seran nesaries e leges contra la divina Magestat e contra la gloriosa verge Maria, sien punits los dellinquents per altra qual-sevol major pena fins a pena de mort inclusivament a larbitre del justicia criminal, concel e prohomens de la dita ciutat.

Item que no sia algun home o dona de qualsevol ley, sta-ment o condicio sia, que gose recorrer e anar a adevins e de-vines encantadors, sortillers e conjuradors e altres qualsaber o art reprovadi per demanar consell o ajuda o per saber de coses, prendes furtades o amagades ni per altra raho o per causa de adevinacions o encantaments, encara que fos per obtenir estanitat o qualsevol altra persona o per qualsevol altra colorada raho, ni gose convocar demonis o fer conjurs e encantaments o altra cosa que toque a art de nigromancia. E qui contrafara, ço es los adevins, encantadors e conjuradors e faentlos los dits maleficis, sien açotats per la dita ciutat tots nus ab greus açots cavalgant sobre un ase. E los qui iran als dits adevins e sortillers paguen cinquanta morabatins dor per cascuna vegada que contrafaran, partidors en tres parts segons es dit dessus. E, si la dita quantitat de pecunia pagar no poran, sien açotats ab greus açots. Empe-ro, si tant greu es la qualitat del crim que exigesca major pena, sien punits los dits delinquents pus greument, pecuniariament o corporal a arbitre del dit justicia.

Item mana la dita serenissima senyora Reyna que algun rufia o alcavot no gose aturar, habitar ni estar en la dita ciutat de Va-lencia o en lo terme de aquella que, dins tres dies primervinents, isquen de la dita ciutat e terme sots pena de esser açotats ab greus açots. E per semblant sia procehit a ma los rufians o alcavots, qui frequenten bordel e tabernes ab fembres e viuen de quest guany de aquelles, contra los quals puxa esser feta enquesta per mer ofici e que axi los dits rufians e alcavots com les dones que daran guany de son cors a rufians o alcavots descorreguen per la dita ciutat tots nus e ab açots greus, anant los dits alcavots e rufians ab capero vermell e cogulla groga sens alguna gracia e merce.


E mes avant es ordenat que alguna fembra, notoriament putava no havent o havent marit vivint empero separadament e no siant ab aquell continuament e lucrant son cors a altres de qualsevol ley, condicio o estament sia, no gos ne presumesca star ni habitar en alguna partida de la dita ciutat ni del ravals o termes de aquella sino tansolament si maridades no son en lo bordell e pobla de putada a les o nels fembres e pecadrius. E aço sots pena de sexanta souls applicadors, la mitat al senyor Rey e laltra mitat restant la una part al comu de la dita ciutat e laltra al acusador e encara sots pena de açots, discorrent per la dita ciutat sens gracia e merce. E les dones, que viuran enamorades, sien apartades e separades dels carrers principals hon stan e habiten les persones de be e que stiguen en una partida de la dita ciutat fora de les gens que viuen be e honestament sots la mateixa pena.

Mes avant es statuhit e ordenat, que no sia algu home mu-llerat de quinas vulla ley, condicio o stament que sia, que gos ne presumeixca per qualsevol color, casa, manera e raho tenir per amiga o contributa special, dins casa sua propria o fora aquella, alguna dona o fembra maridada o solta o qualsevol altra ni sia alguna dona solta o maridada de qualsevol ley, condicio, esta-ment sia que gos ne presumesca tenir per qualsevol color, causa, manera, per raho algun fonch mullerat notoriament per amich o contribuari special dins la dita ciutat o raval e termes de aquella e aço sosts pena de correr cascu de aquell la ciutat ab açots e, si es honrat home o honrada dona, ques pague per pena seixanta souls partidors segons es dit e, ultra aço, tal home honrat e dona honrata sien bandegats de la dita ciutat e de son terme per espay de dos anys sens alguna gracia e merce.

Item es ordenat e mana la dita serenissima Senyora Rey-na que, en algun hostal o taberna de la dita ciutat fer anals de aquella fora los bordels, no sia acollida alguna dona asoldada a loguer o ab cambra logada o prestada o en altra manera, ara sia esclava o franca, per fer pecat de son cors ab los caminants o altres homens e, si fara lo contrari, axi la dona fembra com lo home o dona que aquella acollira en lo dit hostal o taverna o cascu de aquells encorreguen en pena de vint morabatins per cascuna vegada que contrafaran, partidors segons es dit dessus e que tots ensemps correguen tots nus ab açots. E, si la fembra sera serventa per cativa del dit hostaller o taverner ab manament voler e previsio del qual cometra lo dit pecat, que aquella, apres que sia açotada, sia franca e delliurada de servitut. E mana ab la present


als dits hostallers o tavernars e a les dites dones que stan en los dits hostals e tavernes per la raho dessus dita que, dins dos dies primervinents, isquen dels dits hostals e tavernes e de aquells e aquelles foragiten les dites dones. En altra manera seran contra aquells o aquelles exequtades de les penes dessus dites.

Item mana la dita serenissima Senyora Reyna que, si pare o mare de alguna fadrina o dona vendra e liurara per dines o en altra manera sa filla a algun o alguns homens per fornicar ab aquella, los dits pare e mare sien açotats cavalcant sobre hun ase nus ab allaces al cap e ab açots mortals. E si algun home mullerat, te-nint la muller sua en sa casa, conferia o permetia voluntariament aquella adulterar ab homens consentint lo dit marit correga la dita ciutat ab huna allaça al cap e que los processos factors per los delictes damunt dits sien fets de ma, paraula e sens scrits segons forma dels establiments de la dita ciutat.

Item, per quant lo crim de la usura es crim detestable e reprovat per les leys divines e humanes e per los furs del present regne antichs e nous, per tal mana la dita serenissima Senyora Reyna que no sia alguna persona, de qualsevol ley, estat o con-dicio sia, que gose de aci avant prestar a usura e logre alguna quantitat de peccunia sobre penyores o sens aquelles ab fermança o dita de alguna altra persona o sens les dites fermances o dites. E, qui contrafara, encorrega en pena de perdre la quantitat que prestara, haura es de restituhir les penyores, la qual quantitat sia adquisida qui haura manlevat la dita peccunia e aquells e aquella seran restituhides les dites penyores si aquell tal manlevador volra acusar lo dit crim davant lo justicia de la dita ciutat e demanar davant aquell la dita peccunia prestada e les dites penyores sien aquell restituhides per pena del dit crim. Francament encara lo dit usurrer sia encorregut en pena de pagar la mitat de la quantitat prestada per pena per semblant de la qual sien fetes tres parts. La una de les quals sia del dit manlevador, laltra del dit justicia e laltra del molt alt Senyor Rey. E quant als contractes que son fets ans de la publicacio de la present crida ordena e mana la dita serenissima Senyora Reyna que los dits usures no puxen pendre, haver, exigir usura alguna de les quantitats de peccunia per aquell prestada si no tant solament la font principal e, per cobrar aquella, puxen executar tan solament e fer vendre les penyores quels seran meses en poder per los deutors fins en concorrent quantitat de la sort principal e per les justes despeses que fetes haian en les dites


exequcions per cobrar la dita quantitat. En axi que, feta la dita execucio, los dits deutors e fermances sien absolts de la obligacio que feta hauran e per que tot lo dessus dit e ordenat contra los qui prestaban e presten a usura per que semblants contractes se fan per mija de corredors e totes les penes dessus dites e la res-titucio de les penyores, sens pagar lo prestech de la usura, hagen loch e sien exequtats contra aquells qui seran tercers corredors e mijacers en los dits prestechs de diners, fets e fahedors alogre e aquell qui donara e liurara los diners e reva les penyores, sia tengut a les dites penes, encara que no li mostras altre prestador en la peccunia fos daltra persona en tant que, per execucio de les dites ordenacions e penes en aquells aposades, puxa esser procehit per lo dit justicia e que fara per tot son poder ab diligencia que les dites ordenacions sien servades.

Item ordena, prohibeix e mana stretament la dita serenissi-ma Senyora Reyna que de aci avant algun home o dona no sia ni gose esser corredor tercer e migancer del reprovat contracte de usura ni reve o tenir peccunies dalgunes presones comanades en so poder o aparaulades per a prestar a usura ni continuar o contractar ab algunes persones de qualsevol ley, condicio o stat que sien de loguers o usures e, si lo contrari sea provat, que lo justicia civil sia tengut sots les dites penes e de perjur procehit per inquisicio contra tal persona, corredor o mijancer e castiguar aquell puis sia dit primerament en ses defenses e la pena sia que sia privat perpetualment dofici e per cascuna vegada encorrega en pena de vint e cinch liures e, si pagar no les pora, que sia açotat per la dita ciutat de Valencia per lo justicia criminal de la dita ciutat segons forma dels furs del present regne.

Item la dita serenissima Senyora prohibeix e mana que nen-gun no porte armes e que, si algu sera atrobat armat per la dita ciutat ab armes, sien trencades e no li sia executada per la dita raho pena alguna peccuniaria ni sia mes en la presso, mas les armes li sien trencades exceptades les armes que per furs, privi-legis, establiments de la dita ciutat se poden portar, manant la excellencia als alguazils e altres officials sots pena de privacio de officis que, continent que pendran les dites armes, les trenquen e axi trencades les donen al justicia criminal juxta forma de fur.

Item la dita serenissina Senyora Reyna revoca e ha per revo-cats ab la present publica crida tots e qualsevol guiatges que son donats e atorgats per qualsevol officials a qualsevol persones per


qualsevol crims o delictes. En axi que si passat terme de sis dies, apres publicacio de la present crida, seran trobats los delinquents contra aquells sera procehit, segon drets e justicia, los dits guiatges en alguna manera no obstants.

Item mana la dita serenissima Senyora Reyna que les presents ordinacions sien publicades per la present ciutat e lochs acostumats de aquella ab veu de publica crida per que de aquelles algu no puxa allegar ignorancia. E guarsi qui guardar se ha.

La trista Reyna.Vidit Arinyo de Rosell, regent

Vidit Alfonsus Sanchiz, locumtenentis de thesaurary generalis

303

1501, agost, 7. ValènciaJoana, lloctinent del regne de València, fa publicar una crida que

va contra els rodamons que hi ha a la ciutat i al regne de València. Al document consta el nom de cadascun amb la pena que se li aplicarà si no se’n va del país, també inclou el càstig per als qui els donin suport. Aquesta és la segona crida; la primera, exposada anteriorment, no està datada en un dia en concret.

AMV. Cartes reials. Reg. h3 2, ff. 111r-112v.

Bandeig de persones bagabuntsAra hoiats quens fan a saber a tot hom generalment e a cascu

en special de qualsevol preheminencia, stat e condicio sien de part de la serenissima Senyora Reyna de Sicilia, de Çafar, germana e lochtinent general de la Magestat del Rey nostre Senyor en los presents regne de Arago e de Valencia e principat de Catalunya e comptats de Rosello e de Cerdanya, que per tenir en tranquillitat, repos e benifici de la present ciutat e regne predit de Valencia e cosa publica de aquells e per estipars los mals e foragitar los alcabots e vagabunts e mals homens de les dites ciutat e regne de Valencia qui cascun jorn, posposats lo tenor e castich de nostre Senyor Deu e de la real Magestat e nostre e dels altres officials en los dits regne e ciutat, no dubten de fer, ans han fet e fan ajusts, conmocions, bregues, scandels metent e posant en total turbacio la cosa publica dels dits ciutat e regne de Valencia ab delliberacio


feta en lo real e son consell bandeia e ha per bandeiats de les dites ciutat e regne de Valencia les persones deius nomenades e seguents, a saber es: Johan, lo sabater de Barcelona Johan Castello, corderNicolas, sastre Jaumot, criat de colma, corder Andreu Miro, calderer Joanot Merino, barber Jorba, organiste e son jerma Pere Merino, son jermaSabastia de Monlleo, peraire Perot de la olleriaSabastia Villes, tintorer Garro de cassa de mossen Miquel Catala Joham Ferrer, alias lo tort Domingo lo pellicerBernat Navarro, sastre Domingo lo sabaterJoanot Valenti, reboster e son jerma Joanot AlfamaLo negre den Marti Cortes Berthomeu VilagrasaLo fill den Alvaro, assahonador Anthoni EngueraJoanot Ballestar Miqualot GomizJoanot lo tort Joanot Gomiz, son jermaMarti de don Enrich Joanot Masana, obrer de vilaJoanot Calbo Nicolau SaltoHieronim Calbo, son jerma Gaspar CelibaJohan Hieronim, fuster Miquel Celiba, tintorers jermansDos jermans cejas blanquas, Celiba, fill de Perot CelibabarretersJoanot Angulo Joanot Fuster, blanquerPerot Borell, alias de mestre compte Luis Ferrandiz, tornerDomingo, lo barreter Alvaro, giponerJoanot Cardona, stanyer Perot Marti, argenterJoanot Alegre Joanot lo sartLuis Moros, sastre Franciscot de la Ras, carnicerJoanot Aguilar, alias lo privader Pedro la PomedaJoanot Torramocha, blanquer Francescot Cabot, naperSerra lo barber, fill de la pescadora Joanot lo NomperaPedro Signes Perot Lopiz, barberMarti de Sevilla Lope QuadradoJoanot Marti, aluder Saravia del cami de MorvedrePerot Vilamur Gilet de AlborayaPerot Monpalau, lo bastart Laceret del cami de Morvedredon Gilabert Centelles, Hieronim Ramos, baxadorlo bastartMartinot, lo stamenyer Miqualot Stheve, arquer


Martinot, borreguero Lo fill de Gonçalvo, lo porterJoanet de Dalmau Martinot lo sastreJoanot March, specierNicolau de Bunyol Joanot Bertran, pintorMartinot de Logronyo Joanot de GraciaHieronim Simo, alias gallet Mestre… March, fusterRaphel Saragoça, alias paperet Joanot Aguilar, alias de la toquelleraJoanot de Tirana Lo fill den Pasquet Nofre Cortes Pedro Navarro, barreterAnthoni Gui, texidor Bernat lo barreterJoanot Genis, fill del onater Vinyoles, barreterBarranco…. Miqualot Gorris

En axi que provex e mana sa alteza que dins un dia natu-ral, apres publicacio de la present, haiem buidats tots los dessus nomenats bandeiats e cascun dells la present ciutat de Valencia e terme de aquella e dins tres dies, apres la publicacio en avant continuament comptadors de lo dit regne de Valencia, notificant los que si passats los dits terminis aquells o algu o alguns e qualsevol de aquells seran atrobats en les dites ciutat e regne de Valencia de continent, sens alguna merce o venia, seran açotats per la dita ciutat e lochs acostumats de aquella o per altra ciutat, vila o loch del dit regne on seran trobats. E no resmenys mana sa altesa, a totes e sengles e qualsevol persones de qualsevol ley, preminencia, stat o condicio sien, que no gosen ni sien gosats tenir, receptar o acullir los dessus dits bandeiats o algu o alguns de aquells dins les sues cases, alberchs o habitacions ne donar los favor, aiuda ni consell sots les penes per furs e privilegis dels dits regne e ciutat statuides sens alguna merce o gracia.

Item mana sa altesa a tots e sengles menestrals de la pre-sent ciutat de Valencia e persones de aquells, inseguint la forma de altres crides sobre aço ja fetes, que directament ne indirecta no gosen ne presumesquen valer ne armar se ab algu o alguns bandolers, homens de condicio ne altres qualsevol, sots pena de deu morabatins del bens de qualsevol contrafahent o contrafa-hents irremisiblement exigidors e als reals cofreus aplicadors, e si pagar no pora o nols poran que stiga o stiguen presos en la preso comuna per temps de mig any. De totes les quals penes peccuniaries, dessus aposades, vol sa altesa e mana que haia lo terç lo acusador o acusadors de aquells e les restants dos parts


sien aplicades als dits reals cofreus. Finalment mana sa altesa, a totes e sengles e qualsevol persones de qualsevol stat, ley o con-dicio sien, que no sien gosats ne gosen portar armes sots pena de perdre aquelles e ultra la perdua de aquelles haien de star e stiguen vint dies en la preso comuna de la dita ciutat de Valencia en cas de contravencio sens merce o venia alguna. No obstants ans hauts per totalment expressa per revocats tots e qualsevol guiatges, licencies e albarans de poder portar armes. E axi guart, si qui ha guarse ha. Data en lo real palau de Valencia a VII de agost del any Mil cinchcents e hu.

La trista ReynaVidit Alfonso Sanchez, thesaurer Joan Dominguez

304

1502, febrer, 20. Sevilla

Aquest document és gairebé idèntic al que està datat a Lanjarón el 5 de març de 1500. Si aquell responia a actuacions de Cisneros, aquest ho fa a l’expulsió dels musulmans de Granada que no s’han convertit; per tant la reacció valenciana és, si cal, més encesa. Ara hi haurà més documents. Si aquest el transcric és pel motiu que, molt sovint, l’administració reial copia docu-ments anteriors quan li convé i l’historiador ha d’estar atent a aquestes qüestions.

ACA. Reial Cancelleria. Curie. Reg. 3600, ff. 191v-192r.

CurieDon Ferrando, etc. A la serenissima reyna de Sicilia deça lo

far, nostra molt cara e amada germana en amor de filla e lochtinent general, e als reverents venerables e amats nostres los arcabiste, bisbes e officials de aquells y altres qualsevol prelats, capitols, ca-nonges e persones eclesiastiques de qualsevol dels dits arcabistat e bisbats del dit nostre regne de Valencia, e als nobles magnifihcs e amats consellers nostres los portantveus de nostre general gover-nador, batle general, justicies, batles, jurats, consellers, sotsbatles e altres qualsevol officials e subdits nostres de qualsevol ciutats, viles e lochs del dit regne de Valencia, constituhits e constituhidors al qual o als quals les presents pervindran o en qualsevol manera presentades seran. Salut y dileccio. A nostra noticia es pervengut


que algunes molt males persones les quals, no mogudes per zel de la honor de nostre Senyor Deu ni de la religio cristiana mas per algunes sinestres e praves intencions, han seminat en los pobles de aquex regne que seria e es nostra intencio e voluntad per força reduhir a la sancta fe e religio cristiana tots los moros del dit regne e encara sembrant altres coses preparades a grans scandols per moure los pobles contra los dits moros e cercar occassions de alvolotar e levarse contra ells, los quals tement aquestes novi-tats en moltes de les nostres ciutats e viles reals e de la iglesia y dels barons y cavallers del dit nostre regne los dits moros se retrahen de no exir de ses poblacions ni de negociar ni comerciar segons acostumaven per no esser dampnificats en llurs persones e bens, les quals coses son no solament dampnoses a tot lo dit nostre regne mes encara temeraries e dignes de gran punicio e castich que semblants paraules se hajen a parlar tan contraries a nostra intencio e voluntad com la nostra sancta fe catholica en la conversio dels infeels no admeta violencia ni força alguna si no summa libertat e devocio. E per ço declaram vos la intencio e voluntat nostra e, volents que los qui tal dien sien castigats e punits e que los dits moros sien preservats de tota vexacio, ab la present nostra provisio de nostre propri motiu e certa sciencia prenem e posam en nostra proteccio e salvaguarda real totes les moreries, axi reals com de tots los eclesiastichs religiosos, barons, cavallers e altres del dit nostre regne e tots los poblats e habitants en aquelles axi que a aquells o a algu dells en ses persones e bens nols sia feta força ni violencia alguna e que nengunes persones de qualsevol estat, dignitat, religio o condicio sien no gosen ni presumesquen ni attenten de maltractar de fet ni de paraules als dits moros, axi homens com dones, ni parlar de la conversio de aquells ni fer los dany en llurs persones ni bens. E per que los dits moros liberament e sens empaig algu puguen anar, star e conversar pacificament e quieta per tot lo dit regne, segons han acostumat ab ses robes e bens e sots la dita nostra fe e salva-guarda real, e si per algu o alguns ab osadia temeraria los sera feta o dita injuria alguna de fet o de paraula e los sera fet dany en ses persones e bens, ultra les penes que per furs del dit nostre regne de Valencia son statuyts e ordenats segons la exhigencia e qualitat del dit fet, incorreguen en totes aquelles penes qui son introduydes e disposades contra los qui rompen nostra salvaguarda real e que les persones e bens de aquells stiguen a nostra merce. E per ço a vos serenissima reyna pregam e a vosaltres sobredits


offcials nostres e cadahu de vos, sots incorriment de nostra ira e indignacio e pena de cinch milia florins dor dels bens de ca-dahu de vosaltres exhigidors e a nostres coffrens applicadors, vos manam que les presents vistes ab summa diligencia entengau en exequtar e complir la present nostra provisio e tot lo en aquella contengut, fent rigida e prompta exequcio e castich als contrave-nints en aquella. E, per que per algu nos puga allegar ignorancia de les coses sobredites, vos manam que de continent sens alguna dilacio ab veu de publica crida façau publicar la present nostra provisio en les ciutats e lochs acostumats e en los altres lochs del dit regne que a vosaltres ben vist sera. Car nos a vosaltres en e sobre les dites coses e cadahuna de aquelles ab los incidents, dependents, emergents si, e en quant menester sia, vostres officis executants vos comanam e conferim tot nostre poder, veus e forces plenariament ab les presents. Data en la nostra ciutat de Sevilla a XX dies del mes de febrer any de la nativitat de nostre Senyor Mil cincents e dos.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihiMichaeli Velasquez Climent

305

1502, abril, 12. ValènciaL’expulsió dels mudèjars granadins el 1502 lògicament va tenir re-

percussions entre els musulmans valencians. És per això que els estaments eclesiàstic i militar es dirigeixen al rei a fi que segueixi mantenint l’estatus jurídic i religiós de la pobla-ció. La qüestió no només és islàmica, ja que l’economia del regne de València depèn molt dels musulmans tal com es diu clarament en aquest document.

ARV. Reial Cancelleria. Actes del braç militar. Reg. 650, ff. 242r-243v.

Instruccions per als molt magnifichs mossen Gabriel Sanchiz, tresorer general del Rey Nostre Senyor, mossen Johan Ram alias Scriva, mestre racional en lo regne de Valencia, mossen Luis Fer-rer, loctinent general de gobernador del dit regne, e del que han a negociar ab la Magestat del Rey Nostre Senyor per part dels staments ecclesiastich e militar del dit regne de Valencia.


E primerament vostres magnificiencies de part dels dits sta-ments besaran les mans a sa altesa e en general li daran la letra que los dits staments fan a sa Magestat sobre lo fet dels moros de aquest regne, trellat de la qual trameten a vostres magnificiencies per que vegen lo que scrivim a sa Magestat e per la lectura de aquella comprenguen tot lo negoci puix en dita letra sia llarga-ment deduhit.

E mes dirau a sa altesa com aquest regne ab inhicio es stat poblat ab aquestes heretats de moros e que tota la sustancia e patrimoni de les sglesies, dels cavallers e dels ciutadans e altres habitants en lo dit regne sta en lo fonament de aquestes poblacions de moros e en la conservacio de aquelles. E que la poblacio de aquells es tan gran en aquest regne que qualsevol destruccio o depopulacio, ques seguexca en aquell, es perpetualment destruhir aquest regne e desfer e destruhir tots los senyors e heretats de aquest regne e tots los homens arrendats que viuen de les rendes dels censals e destruhint aquells es destruhir los menestrals e altres que viuen per lo que los tals los donam a guanyar. E finalment sta tot axi colligat que destruhint los huns son destruits tots. E aço causa en aquest regne les grans poblacions dels dits moros.

E mes porau dir a sa Magestat que tots los moros de aquest regne stan molt alterats e alborotats, que no volen fer faena ne acudir a sos senyors a pagarles rendes com acostumaven e que tant com poden treballen en apartar sos bens en les montanyes e llochs hon creuen ells son forts en aquest regne e en vendre tot lo que poden e ques preparen e provesexen de armes e que tenen ses intelligencies los huns ab los altres per hon sospitam que no tenen neguna bona intencio, ans los vem molt aparellats que, puix se troben tan sobetarats en aquest regne, hi haia pus de vint e dos milia cases de moros e que tenen moltes velles e fortes places vent quels sia feta alguna força o violencia en compellirlos a fer crestians, via directa o indirecta, no façan algun moviment en aquest regne que seria procurar algun irreparable dan. Car o seguint sen morts de crestians o destruccio de llurs o morts dels moros o destruccio de sos bens en totes maneres es dan per a aquest regne irreparable.

E mes dirau a sa Magestat com dits moros, ço es los que stan a la Marina, han furtades algunes barques les quals no sabem si les tenen amagades, com se acostumen de anar en algunes parts maritimes, o si ab dites barques sen son pasats alguns en terra


de moros. E que no poden entendre a quina si se son furtades aquestes barques.

E mes dirau a sa Magestat com del loch de Polop que es de don Alonso Faiardo sen son anades pus de trenta animes e del lloch de mossen Bernad Almunia sen son anats altres tants e de cascun dia sen hiran sino deposen aquesta pahor e recel que tenen e que es dificil e quasi imppossible poder fer neguna provissio per a que dits moros fugitivament no sen vagen sino en la forma sobredita, ço es fent los deposar tota manera de recel o pahor que aquells tinguen que hagen a esser compellats e forçats directament o indirecta a ferse crestians.

E mes dirau a sa Magestat que fins ara en aquest regne en lo temps que los moros no tenien recel ni pahor alguna de esser forçats o compellits a ferse crestians, directament o indirecta, quant fustes algunes de moros venien en aquest regne los moros del dit regne eren en aiuda dels crestians com ses vist per speriencia moltes vegades. E que ara recelam molt que venint alguna armada de fustes de moros en aquest regne, axi com se sospita, no vin-guen per lo avis ques te de deheset o dihuyt fustes e altres diuen que vint e quatre que son stades vistes al cap de Gara e altres parts de aquest regne que los dits moros no façan tot lo contrari e que, veent alguna manera de socors de fustes per mar stant ab aquesta pahor e recel que tenen, no facen algun moviment e seria grandissim e irreparable dan en aquest regne e que per obviar a tots aquestos inconvenients entenem quel remey e la salut nostra es fer los deposar aquestes pahors e recels, fent hi tals provisions novament que ells entenguen que poden star be posats e segurs. E diem novament per que les que son stades fetes fins aci nols asegura als dits moros, ans dien publicament que la provisio que sa Magestat darrerament trames en aquest regne apres de esser feta la crida en lo regne de Castella no son stades fetes sino per asegurarlos, pero que ara tenen mes dubte que no tenien abans.

Darrerament dirau a sa Magestat que, lo que nosaltres havem pogut compendre e entendre dels dits moros, la cosa en lo mon que mes los fa star ab pahor e recel es lo quels es stat persuadit e donat a entendre, ço es que los reverents inquisidors volen fer inquisicio general contra tots los moros ques trobara hagen dit ne persuadit en algun temps a algun moro que nos faça crestia e que la secta de Mahomat es millor que la ley dels crestians


per que dien dits moros que noy ha negu dells que no sia en aço per que entre ells cascu defensa la dita secta e ha treballat e treballa que lo moro sia bon moro. E que, si per aquet cami se pot procehir contra ells a punir los e castigarlos, que aço es per indirectum compellirlos ques façan crestians per pahor de la pena o que per no sperar afronte o sen hagen de anar los que anar sen poran o ferse forts en algunes parts per salvar los bens e les persones de aquells. E aço tenen tan empremptat en llurs fantasies que nols pot esser donat a entendre lo contrari. E aço es lo que nosaltres comprenem e entenem los causa les gran pahor e recel que tenen. E que, reposantlos en aço e fent hi alguna tal provissio entenguen e creguen que poden star reposats, es la major e la mes util provissio que per al present se pot fer per a repossar los dits moros e provehir en lo benefici de aquest regne. Les altres coses que pus llargament se porien dir circa lo negoci totes les remeten a ses magnificencies, pregant a aquelles vullen mirar per lo benefici de aquest regne e suplicar a sa Magestat hi vulla provehir de tal manera que nostre Senyor Deu ne sia lloat, sa Magestat servida e aquest regne beneficiat e preservat de tan gran destruccio.

Foren despachades les presents instruccions a XII de abril any mil cinchcents y dos.

Los del stament militar del Regne de Valencia Johan Soler, notari escriva del stament militar

306

1502, maig, 4. ToledoAmb aquesta reial ordre, Ferran el Catòlic surt al pas dels temors

que ha suscitat l’edicte granadí de 1502 sobre la població mora de València. El rei assegura que els mudèjars valencians no seran molestats; a més, mira d’establir mesures correctives per a impedir que els musulmans abandonin els seus hàbi-tats originaris, generalment senyories valencianes. Tot i que el document s’escriu a favor dels islàmics, una lectura acurada demostra que el rei afavoreix més els valencians cristians i senyorials que no pas els mudèjars vassalls. Només cal veure la diferència de penes o càstigs que imposa als uns o als altres si no compleixen amb les obligacions que els pertoquen.


ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3577, ff. 79v-80v.

Sarracenorum Valencie.Don Ferrando etc..., a la Serenissima Reyna de Napoles, nostra

molt cara e molt amada germana e com a filla e lochtinent general en lo nostre regne de Valencia e als noble, magnifichs, mossen Luys de Cabanelles, pertantveus de nostre general governador, e a don Diego de Torres, cambrer y balle general nostre en lo dit regne de Valencia, e a sos lochtinents e a tots e sengles officials nostres en lo dit regne constiyuyts, saluts e dileccio: Com siam informats que entre los moros del dit nostre regne de Valencia aja gran comocio e moviment a causa del edicte real que nos ha-vem manat fer als moros dels nostres regnes de Castella, creent o falsament estimant ells que nos ajam a fer en aquex nostre regne de Valencia semblant edicte, de on se es seguit que alguns dels dits moros cauta e amagadament se son fugits e anats a terra de moros a les parts de Barberia e altres se desvassallen de les ciutats, villes e lochs, que estan vers les parts de Castella e Arago, e en haguen avasallarse en les ciutats, viles e lochs maritims del dit nostre regne de Valencia e altres venen e transporten tos sos bens per poder amagament fugir e en ara furten remors e gueres cristians e moros de dit regne, les quals coses redunden en gran dan e deservey nostre e dels regnicols del dit nostre regne de Valencia e, si noy ere degudament provehyt, se esperaren molt danys e destruyço al dit regne e als poblats en aquell e per ço per algunes persones tenint en ses terres moros som stats suplicats dels remeys daval scrits. E com nostra intencio ferma sia de no fer en dit regne semblant edicte del que avem manat fer en lo nostre regne de Castella, com no li ajen loc en lo dit regne de Valencia les rahons quens han mogut en fer dit edicte en dit regne de Castella, ans concorren moltes altres rahons per les quals per lo be de aquex regne de Valencia nos plau oservar en aquex tots los moros que espontaneament e de sa mera e pura voluntat no volran esser cristians. Per ço per provehir en les dites coses com se pertany havem deliberat fer les presents per les quals vos diem e manam que notifiqueu a tots los habitadors del dit nostre regne de Valencia com nos prenem en nostra salvaguarda real a tots los moros e bens seus de tot lo dit nostre regne de Valencia, proveint e manant sots pena de deu milia florins dor e altres penes a nostre albitre reservadas que algu no gos dir ni fer injuria a moro algu ni a mora e que dits moros sien be tractats en persones e bens


iuxta forma de furs e privilegis de aquex nostre regne de Valen-cia, segons fins aci ses acostumat. Empero per proveyr a les dites comocions, bens e desordens, que per causa de la present temor e falsa openio que dits moros de present tenen se porien seguir, havem estatuyt ab la present de nostra certa sciencia y expresa-ment estatuym e manam que, del dia que de la present nostra provisio se publicara en la nostra ciutat de Valencia, per spay de sis mesos apres inmediatament seguents ninguns de dits moros del dit nostre regne de Valencia sien gosats de desavassallarse de les ciutats, villes e llocs de hon ara habiten e avassallarse en altres terres, villes e llocs del dit nostre regne de Valencia ni mudar sa habitacio, casa o familia e aço a pena de ser catius, de perdre tots sos bens aplicadors a la terça part a nostres cofres e la altra terça part als Senyors de les dites ciutats, villes e llochs de hon se anaran o desavassallaran e laltra terça part al acusador quels acusara; aximatex manam als senyors de les dites ciutats, villes e llochs e altres officials nostres de les ciutats e villes nostres del dit nostre regne de Valencia que no consentan que nengu ni alguns de dits moros se desavassallen de nenguns llochs per ava-sallarse en altres e aço a pena de cinc cents florins dor a nostres cofres aplicats per cascuna vegada que contrafaran. E aximatex manam que, per lo dit temps e dels dits sis mesos alguns, no sien gosats de comprar o altrament adquerir bens axi seens com semovents dels dits moros exceptat vituales y mercaderies e altres cosses que no sien de us propi, les quals vituales e mercaderies que no sien de us propi del venedor e del quin fara vendre nos plau puguen ells vendre e los que de llur art o offici sera E qui contrafara, encorrega en pena de perdre los preus de les coses que aura comprades e adquisides e aximatex manam que, en lo dit temps de sis mesos, ningun moro ni moros de dit regne no sien gosats de tenir barca ni altra fusta per a pexcar ne per altre exercicii ni de entrar en mar per ninguna via ni manera directa ni indirecta e aço en pena de ser catius, lo preu dels quals sien partit en la forma desusdita. Les quals dites coses e cascuna de aquelles manam a vosaltres e a cascu de vos que façau tenir e observar ad unguem si e segons en les presents encorregut per lo dit temps de sis mesos com axi vullam sie observat, no obtans furs, privilegis ni cosa alguna, com vullam a tot, si e en quant mester, sie derogat per aquesta vegada per lo be publicii del regne y per proveyr als dits inconvenients e danys, sospenent de nostra regia summa potestat per causa justa e per aquesta vegada e per


dit temps tansolament lo efecte de tot lo que fos vist fer en con-trari, restant empero apres de dit temps en sa força e valor los dits furs e privilegis si e segons eren abans de la present nostra provisio. E los huns ni los altres no fesen lo contrari si la gracia nostra teniu cara e lo pertantveus de governador y los altres en pena de dos milia florins dor no vollen encorer. Data en Toledo a IIII del mes de mag any de la nativitat de nostre Senyor, Mil cinchcents y dos.

Yo el Rey Dominus Rex mandavit mihi Gonçales de Villasenplir, visum per thesaurarium e conservatorem generalem

307

1502, maig, 30. ToledoFerran II ordena als seus oficials del tresor valencià que paguin

5.287 sous, quantitat que ha de tenir la ciutat de València per poder fer front als seus creditors censalistes. Cal assenyalar que aquesta xifra és una petita part de tot allò que València va prestar al rei només en el contracte signat a Ronda al març de 1501, un més dels que acceptà la capital del regne.

ARV. Reial Cancelleria. Reial 246, f. 63r-v.

Don Ferrando, etc. Als magnifichs e amats consellers e gene-rals thesorers nostres Gabriel e Luys Sanchez, salut e dileccio. Per contracte e forma de capitols fet e fermat entre nos, de una part, e los amats e feels nostres los justicia, jurats, racional e sindich de la nostra ciutat de Valencia, de la part altra, data en la ciutat de Ronda a XXVIII de març del any Mil cinchsents y hu, confesam deure als dits justicia, jurats, racional e sindich de la dita ciutat quinze milia liures valents trecents milia souls de moneda reals de Valencia, les quals graciosament nos han prestat per subvencio a la armada que tenim per mar en les parts orientals, axi per deffendre lo nostre regne de Sicilia com per impugnar contra lo gran turch enemich de la sancta fe cristiana e nostre. Per haver les quals dites quinze milia liures o trecents milia souls la dita ciutat o los dits justicia, jurats, racional e sindich de aquella se carregaren vint milia souls censals, rendals e anuals sobre los bens e drets de la universitat de la dita ciutat dels quals dits vint milia


souls censals se han a pagar als creedors o censalistes que han carregat aquelles sobre dita ciutat cinch milia CCLXXXVII souls en lo mes de abril proppassat e del any present e deius scrit de cinchcents y dos. E los censals, que nos havem consignat a la dita ciutat o al clavari de aquella en suma de altres vint milia souls que cascun any revien sobre lo general de la dita ciutat e regne de Valencia per lo donatiu de les corts de Oriola, nols ha de rebre la dita ciutat fins en los mesos de octubre, noembre e deembre apres seguents del dit any Mil cinchcents y dos e de janer de Mil cinchcents e tres e de alli avant. E com sia just e rahonable que a la dita ciutat e/o al clavari sien donats e pagats los dits cinch milia CCLXXXVII souls deguts en lo dit mes de abril segons es dit. Per ço, ab tenor de les presents de nuestra certa sciencia y expressament, vos diem, encarregam e manam que de qualsevol peccunies nostres e de nostra cort a vostres mans provengudes o pervenidores doneu e pagueu realment e de fet a la dita ciutat o al clavari de aquella los dits cinch milia CCLXXXVII souls per ops de pagar dites pensions en lo dit mes de abril degudes. Car nos, ab la present de la dita nostra certa sciencia, diem e manam als nostres racionals de nostra cort o altre qualsevol de vos compte oydor que, al temps de la reddicio de vostres comptes, vos posant en data los dits cinch milia CCLXXXVII souls e restituhint apocha o apoques de la dita ciutat o del clavari de aquella e les presents vos les admeten e passen en compte de legittima data tot dubte, difficultat e contradiccio cessants. Data en la nostra ciutat de To-ledo a XXX de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor mil cinchcents y dos.

Yo el Rey

Dominus Rex mandavit mihi Michaeli Velasquez Climent

308

1502, juny, 10. ToledoFerran II demana al seu governador, als seus assessors i a l’advocat

fiscal que protegeixin el cobrament del donatiu del Capítol de la Seu de València a les Corts d’Oriola. Això pertany a 1488 i ens trobem en un plet processal de 1502. La Seu va passar-li al rei mil lliures i el monarca les agafà argumentant


que corresponien al pretès donatiu d’Oriola. Però s’acabava amb aquesta suma? Si és així el rei no té res a dir. Si puja més, el rei demana la quantitat que falta i no pot aturar-se el procés judicial.

ARV. Reial Cancelleria. Reial 246, ff. 62v-63r.

Lo Rey.Governador: vist havem e fet regonexer en nostre sacre con-

sell lo proces que ses fet entre nostre fisch e lo capitol de la seu de aquexa nostra ciutat de Valencia, e encara los vots de vostre assessor e del advocat fiscal. E tenim admiracio com per part de nostre porcurador fiscal e patrimonial nos haja allegat mes en proces e que hajen fet de tal manera los dits vots no attenent prou a la mente e disposicio de la nostra provisio de la qual prenem fonament. Car encara que en la dita provisio, que atorgam e fem al dit capitol com nos dona les mil llliures, diguessem que ha-vent ell a pagar pendriem aquells per paga cumplida del donatiu de les Corts de Oriola, allo empero deiem per paga complida ab presupposit no eren mes de mil lliures com en dita provisio se presuposava e narrava. E, procehint la narracio del plet que era e se sperava esser de les dites mil lliures e no en altre manera foren aposades dites paraules e encara la causa e raho per nos assignada a la dita disposicio per que no servisen en dos mane-res, nos pot entendre ni haver loch sino quant a les mil lliures e en aquelles solament ha haver loch la disposicio. E per tant, signifficant vos lo desus dit e aquesta nostra voluntat, vos diem e manam que, comunicada aquesta als dits nostres advocats e procuradors fiscals e patrimonials per que ses deduesquen tot lo que de justicia poden e deven deduhir axi que quant a les mil lliures que lo dit capitol nos dona si no havia a donar mes per sa porcio en lo dit donatiu, no li doneu vexacio o molestia alguna. Empero si mes de les dites mil lliures se trobara deure pagar lo que mes sera, los fareu pagar, no obstant la dita nostra provisio com sia cert aquella no obstar de justicia per les rahons damunt dites donant hi molta diligencia si nostre servey vos es car. Dada en Toledo a X de juny any Mil cinchcents e dos.

Yo el Rey


309

1502, agost, 14. SaragossaExcepció feta de dos fulls d’aquest document, que comencen i aca-

ben formalment en el llatí de l’època, es presenta ací en tota la seva riquesa de matisos econòmics el contracte signat entre el rei i la ciutat de València el 14 d’agost de 1502. Com en altres casos, també aquí Sevillano Colom el coneix pel seu “Bilance y cuenta” que resumia els deutes que la corona en temps de Felip II encara havia de pagar a la ciutat de València. Ara bé, aquest “Bilance” no aporta en cap dels seus contractes els detalls dels anys de les seves firmes. Sense anar més lluny, cal veure com Ferran II accepta que la seva presumpta hereva Joana —l’arxiduquessa de Borgonya— sigui la responsable última de la devolució d’aquest deute i de tots els anteriors com hereva que serà.

ARV. Reial Cancelleria. Reial 246, ff. 67r-74r.

In Dei nomine amen. Pateat universis quod nos Ferdinandus Dei gracia etc,...

Capitols fets y fermats entre lo molt alt e poderos senyor lo senyor Rey don Ferrando, nostre senyor, benaventuradament reg-nant, de una part, e los magnifichs justicia, jurats, racional y sindich e consell de la universitat de la sua ciutat de Valencia, de la part altra, per rao e causa de quinze milia lliures valents tre-cents milia souls moneda reyals de Valencia que lo dit senyor Rey vol e demana per la dita ciutat de Valencia esser carregats sobre los bens e drets de la universitat de la dita ciutat a rao o for de quinze milia souls lo miller de souls, los quals dits trecents milia souls lo dit senyor Rey vol y li es molt necessari per la necessitat que ocorre al present a sa altesa per lo gran exercit que te en les mars de levant per deffensio de lur regne de Sicilia y altres terres que te en les dites parts de levant etc, los quals dits trecents mi-lia souls se han a donar e liurar al dit senyor Rey o al qui per sa Maiestat sera manat e ordenat e per ço es stat pactat, concor-dat y avengut lo ques segueix. E primerament es stat concordat, pactat e avengut entre les dites parts que los dits justicia, jurats e consell de la dita ciutat de Valencia e lo sindich de aquella, per servir a la Maiestat del dit senyor Rey y per subvenir a les dites gran necessitats que sa altesa ha y te en la dita armada, vendran e originalment encarregaran sobre los bens y drets de la univer-


sitat de la dita ciutat vint milia souls censals, rendals e annuals a for y rao de quinze milia souls lo miller de souls per preu dels dits trecents milia souls. Item es pactat e concordat entre les dites parts que, per quant los dits censals en la dita summa o quantitat dels dits trecents milia souls moneda reyals de Valencia de proprietat, se han a carregar per la dita ciutat en censals los quals se han a carregar per la dita ciutat en censals sobre los bens y drets de la dita universitat de la dita ciutat de Valencia, los quals trecents milia souls han a esser convertits per fets y negocis del dit senyor Rey. Per ço es pactat e concordat entre les dites parts que lo dit senyor Rey prometra, axi com ab los presents capitols promet, que luyra e quitara ab tot effecte los dits vint milia souls censals per lo dit preu dels dessus dits trecents milia souls moneda reyals de Valencia e exonerar, deliurar e desobligar a la dita ciutat de qualsevol obligacions que los jurats e syndich de aquella, per raho dels dits carregaments de censals, havien fet o altrament faran per haver les dites quinze milia lliures e per aquelles los dits trecents milia souls. E prometa servar a la dita ciutat, sindich e universitat e singulars de aquella indemnes e fora de tot dan per causa e rao dels dits censals per la dita ciutat, jurats e syndich de aquella carregadors per la dita rao. E pagara tots anys les annues pensions e les porratas de aquells e encara les mesions y despeses que es faran per causa e rao dels dits censals. Item es pactat, concordat e avengut entre les dites parts per major seguretat e repos de la dita ciutat, universitat e singu-lars de aquella que lo dit serenissimo senyor Rey pagara e res-pondra cascun any les annues pensions dels dits censals que per la dita ciutat se carregaran per obs de haver les dites quinze mi-lia lliures moneda reyals de Valencia, ensemps ab les prorates degudes e devedores fins al dia de la reyal luycio e quitament dels dits censals, ques carregaran e cascu de aquells e les messions y despeses que per la dita raho a la dita ciutat convindran fer, ha-ver y sostenir. Item es pactat, avengut e concordat entre les dites parts, per major tuycio e seguretat de la dita ciutat e per que les annues pensions dels dits censals ques carregaran e qualsevol de aquells sien ab tot effecte pagades cascun any en sos termens, que la prefata Maiestat del dit senyor Rey consignara e transpor-tara, axi com ab los presents capitols consigna e transporta a la dita ciutat de Valencia, jurats, syndich y clavaris de aquella, ço es que la dita ciutat reeba cascun any consemblant pensio e quantitat dels dits vint milia souls censals, ço es sobre lo general


del dit regne desset milia cinchcents souls censals, los quals lo dit senyor Rey reeb cascun any del dit general juxta lo acte de la cort de Oriola los quals desset milia cinchcents souls censals rehebra la dita ciutat en les pensions seguents. Primerament lo primer dia de abril mil sexanta nou souls, cinch diners y malla. Item a quatre del dit mes de abril mil y quatrecents noranta dos souls, dos diners y malla. Item a cinch de abril mil y quatrecents noranta dos souls y malla. Item a sis de abril setcents cinquanta souls y deu diners. Item a sis de maig setcents cinquanta souls, deu diners. Item a XXX de maig mil doscents noranta y vuyt souls, dos diners. Item lo primer de agost mil cent sexanta nou souls, cinch diners y malla. Item a VI de agost setcents cin-quanta souls, deu diners. Item a sis de setembre setcents cinquan-ta souls, deu diners. Item a VIII de setembre mil cent vuitanta tres souls, quatre diners. Item a XI de setembre mil doscents sexanta souls, un diner. Item a VIIII de setembre mil cent vuitan-ta tres souls, quatre diners. Item lo primer dia de dehembre mil cent sexanta nou souls, cinch diners y malla. Item a sis de deh-embre setcents cinquanta souls, deu diners. Item a dos del dit mes de dehembre mil cent noranta y vuyt souls, dos diners. Item de aquells mil doscents sexanta souls, un diner y malla de la pensio de XI de dehembre mil vint y vuyt souls, onze diners y malla. Manant axi com amb los presents capitols mana als deppu-tats del dit general de Valencia que, de les sobredites pensions consignades deci avant, responguen e paguen a la dita ciutat de Valencia o al sindich o clavari o clavaris de aquella tant y tan longament fins que tots los dits vint milia souls censals sien ab tot effecte luyts y quitats e pagats los preus e proprietats de aquells, ensemps ab les pensions e prorates degudes e devedores fins al dia de la reyal luycio e quitament de aquells. En axi que lo dit syndich, clavari o clavaris de la dita ciutat puxen fer y fermar cascun any durant la dita consignacio les apoches de les dites pensions consignades sobre lo dit general del regne de Va-lencia, axi be com la prefata real Maiestat del dit senyor Rey feia y podia fer ans de la present consignacio e que sie intimat als dits depputats del dit general que, durant la dita consignacio, responguen y paguen les sobredites pencions a la dita ciutat o clavaris de aquella, axi com son tenguts e obligats respondre aquells a la prefata Maiestat del dit senyor. Item es pactat e con-cordat entre les dites parts que la Maiestat del Rey nostre Senyor consigne, axi com amb los presents capitols consigna, per obs de


pagar dos milia e cinchcents souls censals a compliment dels dits vint milia souls censals sobre la gabella de la sal. En axi que lo clavari de la dita ciutat tinga a rebre los dits dos milia e cinch-cents souls sobre lo arrendador o collector de la dita gabella per obs de fer compliment de paga als dits vint milia souls en los terminis e pagues que los censals carregadors se deuran pagar cascun any. En axi que lo noble batlle general jure e sie tengut jurar que en lo arrendament que fara de aci avant sie tengut fet ab pacte, capitol e condicio expresats en lo dit arrendament que, ans de totes coses, pagara a la dita ciutat los dits dos milia cinch-cents souls censals sotsmetent se a for y jurisdiccio del racional de la dita ciutat e, si per cars no se arrendave lo dit dret e ga-bella, que nos puixa posar negun collector en aquella fins que primerament jure e sie tengut jurar en poder del dit racional de la dita ciutat de Valencia sots virtut del qual jurament prometa, es obligue que, ans de totes coses, liurara e donara al clavari de la dita ciutat cascun any los dits dos milia cinchcents souls. E aço sie tengut jurar lo dit noble batle general e receptor de la dita ballia general. E apres tots los altres balles generals e recep-tors que apres vendran fins tan sien luyts e quitats los demunt dits vint milia souls censals. Item mes es pactat e concordat entre les dites parts que la Maiestat del Rey nostre senyor consigne, axi com ab los presents capitols consigna, a la dita ciutat de Valencia set milia cinchcents souls cascun any sobre la dita gabella de la sal del present regne de Valencia per obs de luyr e quitar los dits vint milia souls censals en virtut de la present capitulacio per la dita ciutat carregadors, la qual consignacio vol que dure tant y tan longament fins que los dits vint milia souls censals sien ab tot effecte luyts e quitats e pagades les annues pensions de aquells e les prorates e messions. En axi que lo arrendador o collector de la dita gabella de la sal sia tengut cascun any pagar al clava-ri dels quitaments de la dita ciutat de Valencia los dits set milia cinchcents souls per convertir aquells en lo quitament. E que en lo arrendament, ques fara de la dita gabella, se tinga a fer ab capitol expres que los dits arrendadors, ans de totes coses, se obliguen, es haien de obligar a pagar cascun any a la dita ciutat o al clavari del quitament de aquella los dits set milia cinchcents souls sotsmeten se a for e jurisdiccio del racional de la dita ciu-tat. E si per ventura nos arrendava la dita gabella de la sal que, en tal cars, lo collector de la dita gabella haia de prometre e jurar en poder del dit racional que, primerament e ans de totes


coses, liurara, donara e pagara al clavari del quitament de la dita ciutat los dits set milia cinchcents souls per obs de quitar los demunt dits vint milia souls censals. E aço mateix sia tengut ju-rar lo balle general e receptor de la dita ballia general, qui de present son y los qui apres dells seran successivament, fins tant los dits vint milia souls censals sien entegrament e ab tot effecte luyts e quitats. Item es pactat, avengut e concordat entre les dites parts que la Maiestat del Rey, nostre senyor, prometa, axi com ab los presents capitols promet, en sa bona fe reyal, que no toquara ni manara tocar en la dita gabella de la sal ni en les peccunies procehidores de aquella fins que, primerament e ans de totes co-ses, la dita ciutat de Valencia e clavaris de aquella haien rebut, axi los dits dos milia cinchcents souls per obs de pagar les annues pensions dels demunt dits vint milia souls censals en virtut dels presents capitols carregadors, com encara los dits set milia cinch-cents souls per obs de fer cascun any lo dit quitament. E aço sia tengut jurar lo dit balle general e lo receptor de la dita ballia general e los dits arrendador o collector de la dita gabella de la sal. E los qui apres dels seran fins tant los demunt dits vint mi-lia souls censals sien ab tot effecte luyts e quitats. Item es pactat e concordat entre les dites parts que la Maiestat del rey nostre senyor revoque, axi com ab los presents capitols revoqua e ha e te per revocada, la consignacio per sa Maiestat feta a la illustre dona Joana de Arago de aquells desset milia cinchcents souls que aquella reheb sobre lo dit general del present regne de Valencia y encara los vint milia souls que reheb sobre la ballia general. E, per maior fortificacio de la dita revocacio, la dita illustre dona Joana de Arago haie de renunciar e aquella renuncie a les dites consignacions e a cascuna de aquelles. Item es pactat, avengut e concordat entre les dites parts que la Maiestat del dit senyor Rey consigne, axi com ab los capitols consigna, transposta y met entre mans de la dita ciutat per tuicio e seguretat de aquella per causa e raho dels dits carregaments faedors per los dits trescents milia souls, lo dret del peatge, leuda del cap de Tortosa, dret ytalia, dret de alamanys e totes e qualsevol rendes reyals, drets e emo-luments en lo present regne de Valencia a sa reyal Maiestat per-tanyents. E encara les viles de Paterna, la Pobla e Benaguacir e no resmenys les rendes de Liria, Exeriqua, Pina e les Barraques e encara lo dret del quint del peix de la Albufera e terç del delme de la mar. E per lo semblant lo argent, joyes, jocalies de la reli-quia e cors del glorios sant Lois los quals e les quals fa ja son


empenyorats e transportats y mesos entre mans a la dita ciutat per molts altres contractes, los quals per la present capitulacio no sien en res derogats ne prejudicats. E dels quals bens, coses, drets e rendes consignades y consignats, transportats e mesos entre mans a la dita ciutat per tuycio e seguretat de aquella, haia e tinga retencio la dita ciutat e puixa tenir e tinga aquelles tant e tan longament, fins que tots los vint milia souls censals e altres qualsevol censals, en tot lo temps passat fins en lo present dia de huy data de les presents per la dita ciutat, venuts e carregats per obs de les Maiestats reyals, sien ab tot effecte luyts e quitats e pagades les annues pensions e prorates de aquelles e les messions. E que la prefata reyal Maiestat ne altra qualsevol persona, havent causa e dret de aquella, no puixa en res alterar, dimynuyr ni levar ne consignar cosa alguna de totes les damunt dites coses, bens, rendes e drets a la prefata reyal Maiestat pertanyents en lo present regne de Valencia e altres qualsevol a la dita ciutat de Valencia empenyorats, consignats e transportats e mesos entre mans de aquella fins, e no avant, que la dita ciutat de Valencia sia entera-ment e ab tot effecte pagada e satisfeta de tots e qualsevol deutes e credits que aquella tinga causats, axi per la prefata reyal Maies-tat dels serenissimos Rey e Reyna, nostres senyors ara benaven-turadamente regnants, com per los predecessors seus. E per maior corroboracio del dit empenyorament, consignacio, transportacio, e missio entre mans juren e sien tenguts jurar lo mestre racional e batle general del present regne de Valencia, segons han jurat e juxta forma del contracte de Paterna, la Pobla e Benaguazir e axiu mana la prefata reyal Maiestat del Rey, nostre senyor, ab los pre-sents capitols e als dits mestre racional e batle general. Item es pactat e concordat entre les dites parts que lo dit senyor Rey pagara totes les despeses que per la dita ciutat se hauran a fer, axi en expedicio dels presents capitols e dret de sagell de aquelles com en quitaments de censals. E totes les despeses ques hauran a fer e pagar per la forma dels presents capitols e per qualsevol altres contractes ques hajen a fer en virtud dels dits carregaments fahedors e qualsevol messions e despeses ques hajen a fer e sub-seguir en fer los presents capitols e qualsevol altres contractes en virtud de aquells axi per dret de sagell com altres, los quals se hajen a fermar, loar, e aprovar per lo dit serenissimo Rey nostre senyor. Item es pactat e concordat entre les dites parts que lo dit senyor Rey prometa, axi com ab los presents capitols promet, de tenir, servar e complir los presents capitols e cascuna cosa en


aquells contenguda. E que dels presents capitols sia feta e sien fetes carta e cartes publiques, una e moltes, tantes quantes mes-ter seran e necessaries per certifficacio e corroboracio dels presents capitols e per execucio de aquells, ab totes les clausules neccesa-ries e opportunes a tota utilitat, profit e seguretat de la dita ciu-tat e singulars de aquella. Item es pactat e concordat entre les dites parts que per los presents capitols no sia fet ni causat pre-juhi a tots e qualsevol contractes fets per la dita ciutat de Valen-cia ab la prefata reyal Maiestat del dit senyor Rey missio entre mans, consignacions, transportacions e seguretats fets amb aquell per tuycio e seguretat de la dita ciutat de Valencia e singulars de aquella, los quals contractes cascu de aquells a tota utilidad e profit de la dita ciutat de Valencia e singulars de aquella, ab los presents capitols, corrobora e fortiffica segons dessus en los pre-cedents capitols es estat pactat, avingut e concordat. Item es pactat e concordat entre les dites parts que per lo dit senyor Rey sia nomenada e designada una persona o persones, fahent los procura e donant los poder larch e bastant per a rebre de la ciutat de Valencia los dits trecents milia souls e fermar apocha e cautela de aquells a la dita ciutat de Valencia e o de les quantitats que aquella haura e rebra de la dita ciutat per la raho dessus dita, la qual persona vol la prefata reyal Maiestat del Rey nostre senyor per a rebre de la dita ciutat los dits trecents milia souls e per a fermar apoca e cautela de aquella a la dita ciutat de Va-lencia sia mossen Alfonso Sanchez, al qual ab los presents capitols nomena e designa donan plen poder e facultat bastant a aquell per a rebre de la dita ciutat de Valencia los dits trecents milia souls e fermar apocha e cautela de aquells a la dita ciutat de Valencia. Item es pactat e concordat entre les dites parts que, tota hora la Maiestat del dit senyor Rey luyra e quitara alguna part dels dits censals carregats per la raho dessus dita, sia diminuida prorrata la dita pensio e per la dita ciutat e per lo syndich de aquella sia feta restitucio a la prefata reial Maiestat de consem-blant pensio. Primerament dels dits dos milia cinchcents souls de la dita gabella de la sal e apres dels dits XVIIª D souls dels cen-sals del dit general consignats fins que, ab tot effecte, sien luyts e quitats tants censals quants correspondia a les dites pensions del dit general del regne de Valencia e fins que tots los dits tre-cents milia souls en proprietat sien enterament e, ab tot effecte, pagats e satisfets a la dita ciutat e los dits censals luyts e quitats.


Item es pactat e concordat entre les dites parts que, puix per servey de la dita reyal Maiestat e per necessitats que tant concer-nexen la conservacio e augment de la corona reyal, a sa alteza la dita ciutat de Valencia ha fets molts altres carregaments de censals en temps passat axi per lo senyor Rey don Alfonso per lo con-tracte de Paterna, La Pobla e Benaguazir com de la batlia general. E ara darrerament per la prefata reyal Maiestat del dit senyor Rey nostre, ara benaventuradament regnant ab hun privilegi capitulat, fermat e signat de la sua reyal ma data en Çaragoça a dotze de octubre del any Mil CCCCLXXXXVIII en virtut del qual per la dita ciutat de Valencia foren carregats censals, los quals responia la batlia general de Valencia per quitar diversos censals carregats per lo capitol de la Seu de Valencia e per les viles de Liria, Exe-rica e altres llochs que son en proprietat de quatrecents quaranta milia souls e en annua pension de vint nou milia trecents trenta tres souls, quatre diners censals. E ab un altre privilegi, dat en la ciutat de Granada lo primer dia de agost del any mil cinchcents en virtut del qual, per servey e necessitats de la prefata reyal Maiestat, per la dita ciutat de Valencia, jurats e syndich de aque-lla foren venuts e carregats censals sobre los bens e drets de la universitat de la dita ciutat en proprietat cinquanta milia florins dor en or e, per aquelles setcentes cinquanta milia souls moneda reals de Valencia, e en annua pensio cinquanta milia souls censals cascun any pagadors fins tant aquells sien entegrament, e ab tot effecte, luyts e quitats. E hun altre privilegi, capitulat data en la ciutat de Ronda a XXVIII de març del any mil cinchcents y hu, en virtut del qual per obs, necessitats e servey de la prefata reyal Maiestat son stats venuts e originalment carregats censals sobre los bens e drets de la universitat de la dita ciutat de Valencia en proprietat quinze milia lliures, valents trecents milia souls mone-da reals de Valencia e en annua pensio vint milia souls de renda cascun any pagadors, cascun any fins tant aquells sien ab tot effecte luyts e quitats. E ara de present los dits carregaments faedors de vint milia souls de renda, ques poden quitar per preu dels dits trecents milia souls prenent les dites peccunies o preus dels dits censals dels habitadors e singulars de la dita ciutat, los quals com a fidelissims vassalls son estats molt promptes en donar e liurar les dites quantitats e peccunies dessus dites. Per tant es estat pactat, avengut e concordat entre les dites parts que la pre-fata reyal Maiestat del Rey nostre senyor, ni dengun altre per sa


Maiestat, no prenga ni puxa pendre diners alguns de algunes persones per obs de luyr e quitar los damunts dits censals, ni algu o alguns de aquells ni fer carregaments a degunes altres qualsevol persona o persones per obs de luyr e quitar los damunt dits cen-sals, ne algu o alguns de aquells ni permetre que les viles reals ni alguna de aquelles carreguen ne fasen carregaments alguns per haver les damunt dites quantitats ne part alguna de aquelles, en-cara ques trobassen diners a maior for de quinze milia souls lo miller de cens per luyr e quitar los damunt dits censals ni algu o alguns de aquells. Mes que los dits censals, tots e cascun dells, sien ab tot effecte luyts e quitats veridicament de peccunies pro-pries de la predita reyal Maiestat. E encara es estat pactat e concordat que carregaments e quitaments alguns nos puxen fer de censals de la dita ciutat de Valencia sino concorrehent hi la voluntat del crehedor, juxta forma del stabliment antigament fet per la dita ciutat de Valencia. Item es estat pactat e concordat entre les dites parts que la serenissima senyora princesa e archi-duquessa de Borgunya, filla de la prefata reyal Maiestat, lohara e aprovara e haja de lohar e aprovar e aquella lohe e aprove e de nou ferme e atorgue, no tant solament los presents capitols e coses en aquells e cascun dells contengudes. Mes encara tots los altres contractes e privilegis dessus per en lo present capitol ka-lendats e designats, fets e fermats entre la prefata reyal Maiestat del Rey, nostre senyor, e la serenissima senyora Reyna, de una part, e la dita ciutat de Valencia de part altra. E encara qualsevol altres contractes que la dita ciutat tinga, axi del alt senyor Rey don Alfonso com de tots los altres reys passats, prometent e jurant la dita senyora princessa e archiduquessa de tenir e observar aquells e cascu dells de la primera linea fins a la darrera, axi com si de verbo ad verbum fossen insertats, e que no contravendra a aquells ne algu o alguns de aquells. Item es pactat e concordat entre les dites parts a suplicacio de la dita ciutat de Valencia que als contractes de les dites viles e baronies de Paterna, la Pobla e Benaguazir en cosa alguna no seria en res derogat. Mes que aquells en tot e per tot sien observats axi com ab tots los altres contrac-tes, privilegis e capitols per raho de les dites viles e baronies de Paterna, la Pobla e Benaguazir, fets e atorgats a la dita ciutat, es estat fet, provehit e observat, no obstant qualsevol provisions reyals obteses per lo illustre infant don Enrich, duch de Sogorb, en prejuhi e derogacio dels dits contractes de Paterna, la Pobla e


Benaguazir, les quals provisions e lletres sa reyal Maiestat mana revocar, axi com ab los presents capitols revoqua e te per revocats, com sien contraris al dit privilegi e altres contractes a la dita ciutat atorgats per causa e raho de les dites viles e baronies de Paterna, la Pobla e Benaguazir. E ultimament e darrera es estat pactat e concordat entre les dites parts que la prefata reyal Maies-tat en les primeres Corts generals, celebradores per sa reyal cel-situt en la present ciutat o regne de Valencia, lohara, confermara e de nou atorgara e fermara no tan solament lo present privilegi dels dessus dits vint milia souls de renda per la dita ciutat carre-gadors per virtut del present privilegi per preu dels dits trecents milia souls. Mes encara los altres tres privilegis desu prekalendats, designats e certificats, ço es a saber lo privilegi dels quatrecents quaranta milia souls de proprietat e en annua pensio XXVIIIIª CCCXXXIII souls IIII diners censals. E lo altre dels cinquanta milia florins dor e per aquells DCCLª souls en proprietat e en annua pensio Lª souls de renda. E axi mateix lo dels CCCª souls de proprietat e en annua pensio XXª de renda ab lo qual acte de cort sa reyal Maiestat de nou atorgara e fara transportacio a la dita ciutat de tots aquells bens, drets, jocalies e altres qualsevol drets en virtut dels dits privilegis ja empenyorats, transportats e mesos entre mans a la dita ciutat ab totes aquelles clausules e obligacions en los dits privilegis e en cascu dells contengudes e expressades de la primera linia fins a la darrera inclusive...

Data in civitate Cesarauguste die XIIII mensis augusti anno a nativitate domini millesimo quingentesimo secundo...

Yo el ReyDominus Rex mandavit Michaeli Velasquez Climent

310

1502, agost, 18. València

Instruccions dels jurats valencians al sotssíndic Joan Fenollar perquè demani llicències d’importació de blat al rei, ja que la ciutat de València necessita aliments. Territoris d’Andalusia, Castella i Aragó poden suplir aquesta mancança. En aquesta situació els jurats no només demanen a Ferran II que permeti l’arribada de blat de l’exterior sinó que prohibeixi la possible


i escandalosa exportació d’alguna vitualla que els eclesiàstics valencians controlen, ja que el forment s’ha produït a les terres dels clergues.

AMV. Lletres missives. Reg. g3 34, ff, 22r-23v.

Instruccions fetes per los magniffichs jurats, racional e sindich de la insigne ciutat de Valencia al honorable e discret en Johan Fenollar, notari e subsindich de aquella.

Primerament besara ab aquella humil e subiecta reverencia ques pertany les mans de sa reyal altesa, donant a aquella la letra de crehença dels dits magniffichs jurats de la dita sua ciutat de Valencia.

Item en virtut de la dita crehença dira, explicara a sa reyal Magestat la gran necessitat e fretura que aquesta sua ciutat de Valencia te en lo present any de forments e ordis per avituallar aquella. E supplicara a sa reyal excellencia vulla provehir, atorgar e donar treta de forments e ordis de les parts de Ronda, Malagua, Xerez e de altres parts de Castella per obs de la dita sua ciutat de Valencia.

Item supplicara lo dit subsindich a sa reyal Magestat que vulla axi mateix provehir, atorgar e donar treta de forments e ordis de Arago per a la present ciutat e regne de Valencia.

E noresmenys que lo dit subsindich de part de aquesta ciutat parle abs los deputats e jurats de Çaragoça e ab lo magniffich en Luis Gonzalez, secretari de la preffata reyal Magestat, sobre la dita treta de forments e ordis de Arago per a la present ciutat e regne de Valencia.

Item supplicara a sa reyal Magestat dient a aquella com la ciutat de Valencia ha acostumat de esser avituallada per algun temps del any de algunes viles e lochs de la frontera de Caste-lla a coll de besties e de carreta, les quals vitualles de forment acostumen exir per los ports de Almansa, Requena, Moya, Yecla e Murcia e fins aci de gran temps ença no es stat fet degun con-tract ni empachat en la dita treta de forments per los dits ports per portar aquells a la present ciutat e regne de Valencia. E ara alguns officials dels dits ports, de facto e sens licencia alguna de sa reyal Magestat, se atrevexen a empachar la dita treta. Per ço supplicara a sa Magestat vulla provehir letres opportunes per als dits ports que no empachen la dita treta de forments per a


la dita ciutat de Valencia; ans dexen passar e traure segons es acostumat, car altrament seria destruccio e dan de aquesta sua ciutat, la qual esta posada de present en gran penuria e necessitat de forments e ordis.

Item supplicara lo dit subsindich a la prefata reyal Mages-tat, notifficant a aquella que com lo reverentissimo archebisbe de Valencia, bisbe de Tortosa e altres persones ecclesiastiques de la dita ciutat e regne de Valencia, tinguen algunes rendes e fruyts de delmes e premicies en les terres de lurs dignitats, de les quals trahen e sen porten los forments e altres fruyts en altres parts fora del present regne, lo que redunda en gran dan e prejuhi de la present ciutat e regne vista la necessitat que aquella de present te de forments e vitualles. Per ço supplicara a sa reyal Magestat vulla provehir e manar scriure als dits archebisbe de Valencia, bisbe de Tortosa e altres eclesiastichs que no vullen traure ni donar loch que sien trets los dits forments e altres vitualles fora del present regne, donant facultat a la present ciutat de poderse retenir aquells, pagantlos la iusta stimacio e valor dels dits for-ments e vitualles segons la dita ciutat pot fer e li es permes per disposicio de furs e privilegis del dit regne de Valencia.

Item dira e signifficara a sa Magestat com la Serenissima Senyora Reyna de Napols, lochtinent general en lo present regne de Valencia, ha provehit certes crides e prohibicions de forments e vitualles que no sien tretes fora de la present ciutat e regne e, per ques dubta que sa real excellencia per importunitat de alguns supplicants no done loch de traure algunes de les dites vitualles de forments, per que supplicara a sa Magestat vulla provehir e manar que la dita prohibicio, crides e provisions, fetes en virtut de furs e privilegis del present regne e concorrent urgent necessitat en aquell de no traure vitualles, sia observada e que dengunes vitualles ne forment no puixen esser tretes de la dita ciutat e regne sens expressa voluntat e consentiment dels dits jurats de la dita ciutat.

Instruccions desempachadas per manament dels magniffichs jurats, racional e sindich de la ciutat de Valencia, fetes en Va-lencia a XVIII de agost del any de la nativitat de nostre Senyor Mil D e dos.


311

1502, octubre, 17. Saragossa

Ferran II amb un to rigorós ordena a Joana, lloctinent general del regne de València, i als seus oficials que no contravinguin les seves ordres. Els béns dels francesos a València, confiscats a causa del conflicte bèl·lic, han de passar a les seves mans a través del seu tresorer general, Alfonso Sánchez.


Don Ferrando, etc. A la serenissima dona Joana, reyna de Sicilia daça far etc., germana com a filla nostra carissima e lochti-nent general, salut e afficio de fraternal dileccio. E no resmenys als magniffichs, nobles, amats consellers e feels nostres los por-tantveus de nostre general governador e batles generals en lo dit regne de Valencia e en qualsevol partides de aquell e encara als justicies, bayles e altres qualsevol officials nostres e en qualsevol ciutats, viles e lochs de aquells, constituhits e constituydors, e als lochtinents e surrogats de aquells, als quals les presents per-vindran e presentades seran e pertanguen en qualsevol manera o sien vistes pertanyer les coses deius scrites, salud e dileccio. Memoria tenim a humil suplicacio del nostre procurador fiscal ab altra nostra patent e oportuna provisio, data en esta ciudat de Çaragoça a VII de setembre proppassat, e per certs dignes res-pectes, consideracions e causes en aquella als quals nos refferim largament expressades e contengudes haver proveit e pregat a vos dita serenissima Reyna, lochtinent general nostre, e a vosaltres predits altres officials nostres sots certs grans penes manat que, instats e requests per mossen Alfonso Sanchez, thesorer nostre, tenint de aquestes coses per nostra Magestat special carrech, de continent e sens alguna dilacio per breu que fos prenguesseu e haguesseu a vostres mans en nom de nostra cort tots e qualsevol bens, mercaderies, or, argent, joyes e qualsevol altres coses que trobasseu e haver poguesseu que fossen de vassalls e subdits del rey de França o que en ells tinguessen alguna part o interes, fent e o fer fent inventari de aquells ab notari publich per que sabes e trobas la veritat sens algun frau tenint les dites coses ben guarda-des fins de nos haguessen altre manament, segons en la dita altra nostra provisio prechalendada a la qual nos refferim les dites e altres coses son mes larch contengudes. E com hajam entes per humil exposicio del dit nostre procurador fiscal que, obtemperant


a la dita altra provisio e manaments nostres e inseguint la forma de aquells segon es de raho e encara obtemperant a una crida e manaments de vos dita serenissima Reyna lochtinent general nostre, sien stats en poder vostre o en nom e persona nostra del regent la cancelleria nostra a instancia del dit thesorer denunciats e o maniffestats per diverses persones habitants en aqueixa ciutat de Valencia moltes e diverses mercaderies, robes, bens e altres coses, ultra algunes quantitats de peccunies e deutes dels dits vassalls e subdits del dit rey de França e o que en aquelles tenen alguna part e interes segons largament appar per lo inventari o maniffest que de aquelles es estat fet per notari publich, e haveu fet de aquells sequestre o comanda en poder de les mateixes persones que com dit es les han maniffestades ab actes publichs per lo mateix notari rebent. E nos, per semblants encara altres respectes, considera-cions e causes nostre real animo e aço dignament movents que aci no son menester exprimir, vullam haver en tot cas a nostres mans les dites mercaderies, robes, bens, deutes e altres coses dels dits vassalls e subdits del dit rey de França, maniffestades, sequestrades o comanades, segons dessus es dit, per vendre o fer vendre aquelles e rebre o fer rebre aquelles los preus de aquelles o cascuna delles procehidors e de aquelles fer a nostres voluntats e lo que ben vist nos sera. Supplicant nos per ço humilment lo dit nostre procurador fiscal, ab tenor de la present de nostra cer-ta sciencia expressament deliberadament e consulta, que vos dita serenissima reyna, lochtinent general nostre, lo intent e voluntat nostra declarants pregam molt affectuosament e a vosaltres dessus dits altres officials nostres o a cascu de vos, segons li pertenyera e per part del dit nostre thesorer mossen Alonso Sanchez instant e qualsevol manera o request sera, diem e manam sots incorriment de la nostra ira e indignacio nostra e pena de deu mil florins dor dels bens de qualsevol de vos contrafahent que no poden creure irremissiblement exhigidors a nostres coffres applicadors que de continent de mans e poder de les dites persones en poder de les quals, com dit es, haven o stant sequestrades e teniu comanades les dites mercaderies, robes, bens, deutes e coses dels dits vassalls e subdits del dit rey de França, hajau e prengau aquelles e cascuna delles e ab inventari o inventaris o actes publichs per lo mateix o altre qualsevol notari que elegireu totes les liurareu o entregueu realment e de fet e sens alguna diminucio al dit mossen Alfonso Sanchez en nom nostre e per nostra cort per a obs de vendre


o fer les vendre per nos o per aquells a qualsevol persones que les voldran comprar per lo preu o preus que si trobaran justs e rahonables. Los quals preus e deutes rebra per nos o per la dita nostra cort o per a fer de aquella e cascu dells lo que nos, ab altres nostres oportunes provisions e letres, li sera manat e de aquells faça e tinga lo leal e verdader compte o comptes per re-tre e dar aquells o aquelles en son cas, com es de raho, e fer si deu feent encara rebre e contumar per lo dit notari de les dites vendes e preu o preus de aquelles procehidors actes publichs per tal que, apres en son cas, millor se puga saber la veritat e haver lo compte e raho ques requer e conve per semblants coses. Car nos ab aquesta mateixa cometem, encarregam e manam segons dessus al dit nostre thesorer mossen Alfonso Sanchez que axi, com damunt es dit, o face e com confiam e de tal manera se haja en les dites coses e cascuna delles que vers nos maritimament puga esser comandat. Car nos en e sobre les dites coses e sengles de aquelles ab los incidents dependents e emergents delles nostres llochs, veus, forces e bastant poder plenariament li cometem e conferim ab aqueixa mateixa. E per alguna via, causa e raho vos dita serenissima Reyna, lochtinent general nostra, no façau ne doneu lloch al contrari ne differiau o permetau esser differit, si a nos complaure, e lo dit thesorer a nostre servey e a son offici e al degut satisffer e vosaltres predesignats altres officials nostres la gracia nostra teniu cara e les penes preaposades de les quals, en cas de contravencio que no ho podem pensar no falliria rigu-rosa execucio, evitar desijau com axi proceixca de nostra mente e voluntat determinada e inconmutable e vulla en tot cas sia cumplit e fet per effecte de obra tota difficultat, dilacio, contra-dicio, excepcio, consulta e altres impediments qualsevol repellits, cessants e no admeses. Data en la nostra ciudat de Çaragoça a XVII del mes de octubre del any de la nativitat de nostre Senyor Mil quinientos y dos. Yo el Rey

Dominus Rex mandavit mihi Michaeli Velasquez Climent

312

1502, novembre, 2. València

Els jurats de València donen instruccions als mercaders que van a comprar blat a Sicília a causa del típic problema d’avituallament


que sempre té la ciutat. Aquest document mostra fins i tot detalls de les naus que han d’anar a l’illa siciliana i coneixem exactament el dia que es lliuren aquestes instruccions perquè consten al costat de dues petites lletres (f. 52r) que els jurats escriuen al mestre portolà de Sicília i al virrei d’aquell terri-tori, en què els ratifiquen que el rei els ha donat llicència per a comprar blat i els demanen que afavoreixin els mercaders enviats des de València.

AMV. Lletres missives. Reg. g3 34, ff. 50v-51v.

Instruccions fetes per los magnifichs jurats, racional e sindich de la ciutat de Valencia als honorables en Joan Lopiz, alias

Farfan, e en Joan Benet Mercet, los quals los magnifichs jurats, racional, han elegit per comprar forments en la illa de Sicilia.

Primerament partiran de la present ciutat ab la nau appellada de la Sancta Trinitat la qual es de Marti de Hojoha de Guilestegui, viscay, lo qual ha conduit dita nau ab los senyors de jurats en sta forma: que partira dita nau amb els dits conduidors e ira recta via sens fer scala nenguna ab Palerm e stara deu jorn per a divisa e als deu jorns per a carregador e los huns se poden referir als altres donants per cascuna salma general mig ducat.

Item que arribats que sien los dits Joan Lopiz e en Johan Benet Mercet en la dita illa o ciutat de Palerm daran les letres quels dits senyors de jurats al spectable senyor visrey e al mag-nifich mestre portola del qual mestre portola cobraran noucents ducats que aquell te de la ciutat, los quals li ha lexat en Ffran-cesch Nomdedeu qui era anat per comprar forments, si ja nols ha liurat a mossen Alfonso Roiz e sils ha liurat quels cobren de mossen Alfonso Roiz.

Item que los dits Johan Lopiz e en Johan Benet Marcet, dades les dites letres, cobren del dit mossen Alfonso Roiz les provisions reals ab les quals la Magestat del Rey nostre senyor li a dat li-cencia de traure forments de la dita ylla en les quals provisions lo dit Francesch Nomdedeu sen portava e aquelles ha remeses al dit mossen Alfonso Roiz del qual cobraren les dites provisions.

Item mes que los dits Joahn Lopiz e en Johan Benet cobraran hun plech de letres que la ciutat feya al dit Francesch Nomdedeu sots plech del magnifich mossen Alfonso Sanchez, que trametra al magnifich mossen Luys Sanchez o a mossen Alfonso Roiz, dins les quals anava una provisio real ab la qual sa Magestat dona


ampla e bastant licencia de poder traure tants forments quants volra la ciutat de Valencia e axi hu scriu lo dit mossen Alfonso Sanchiz al dit mossen Luys Sanchiz aquest plech ana ab la nau de Johan Spina.

Item que agudes les dites provisions reals lo hu de aquells de continent vaia a presentar aquelles al spectable visrey e latre compre dits forments.

Item los dits dits Johan Lopiz e Johan Benet Mercet sen porten letres de credit del magnifich mossen Alfonso Sanchiz, lochtinent de general thesorer del senyor Rey, dreçades a mos-sen Luys Sanchiz e a mossen Alfonso Roiz fins en suma de XVª ducats los quals rebran en sta forma, ço es que comprat lo dit forment lo senyor del forment reebra les dites peccunies del dit mossen Luys Sanchez e mossen Alfonso Roiz al qual va remis lo dit credit en la dita forma.

Item que los dits Johan Lopiz e en Johan Benet Mercet compraran fins en suma de Xª cafiços de forment poch cru o en la millor manera que poran e que sia bo, bel, novell, mercadir e rebedor del millor que sia.

Item que per los dits Johan Lopiz e en Johan Benet Mercet sien informats de les naus que la dita ciutat ha nolejat, en les quals stan a carrech de la ciutat, de donarlos carrech es mester que prestament compren los dits forments al millor for que poran les quals naus son les seguents. Primerament es stada noliejada la nau den Lluch Febrer, la qual anava lo dit en Ffrancesch Nomdedeu. Aquesta parti de la present ciutat per carregar los forments de la ciutat e te li aset dat carrech primer que a ninguna altra nau.

Apres fonch nolihejada una altra nau appellada Sancta Maria de Johan Spina la qual fonch duida que anas a Sicilia e que si lo dit Francesch Nomdedeu tenia forments comprats que dones lo carrech a dita nau, ans que a nenguna altra, e per aço li havem emprestat cent ducats los quals sis carrega la dita nau se tenen apenre en conte del nolus e on nos carregue tenen a tornar los dits cent ducats.

Apres havem conduida altra nau appellada Sancta Maria de Johan Miquel de Irasaval viscay en esta forma que te licencia anar a Sicilia e presentarse a Nomdedeu e aquell tenia a carre-gar dita nau e, si aquell nols carregava, cinquanta ducats que li havien prestat se tenia de aturar per les despeses que fetes hauria


e sis carregava que los dits cinquanta ducats se havien apendre en compte dels nolus.

E per ço los dits Johan Lopiz e Johan Benet Mercet puix son certificats de les naus treballaran que al pus prest que puguen se carreguen les naus. Empero aquelles que mes despesa faran a la ciutat en manera que lo pus prest ques puga arribe forment de Sicilia.

Item que los dits Johan Lopiz e Johan Benet Mercet facen en totes maneres, si fer se pora, que les dites nau primeres conduides vinguen carregades en conserva per que sera millor avituallada la ciutat e per lo semblant vendran pus segures de cossaris.

E per lo semblant treballen, si fer se pora, que la nau de Johan Miquel de Irasaval e la present nau que van los dits con-duidos vinguen en conserva per les damunt dites causes.

Item mes treballen en comprar fins en suma de mil cafiços de ordi e aquells trameten ab algun bon navili lo qual asseguraran o faran assegurar en la plaça de Palerm.

Item que si per cas sera que tendran a mester alguns navilis e naus per carregar lo compliment dels Xª cafiços o lo que sera que puxen fer assegurant empero lo carrech de aquells, ço es de les naus que novament per ells seran noliegades.

Item per quant en Miquel Pingo, mercader resident en la present ciutat diu te cinchcents ducats dor en Palerm, si es cas quels tenieu a mester, los prengueu diner per diner e quels remeten a pagar aci a la ciutat.

313

1502, novembre, entre 7 i 22. Vila de Maioreti (Madrid)El fet que aquest document gairebé no porti ni lloc ni data de firma,

ja que no hi ha la darrera signatura del rei, permet sospitar que aquesta carta no va sortir o es va copiar millor en un altre registre, tot i que s’hi parla de les necessitats econòmiques de la monarquia que dos mesos després es van concretar en un nou préstec (gener de 1503). Al cap i a la fi, que Ferran II demanés als seus oficials més importants poder-se apropiar dels seus censals, no era gens desitjable per a ningú d’aquells.


ACA. Reial Cancelleria. Itinerum Sigilli Secreti. Reg. 3669, f. 147v.

El Rey.

Governador y mossen Luys de Cavanillas. Por algunas neces-sidades que de presente ocorren en nuestra corte cumple mucho a nuestro servicio comprar algunos censales de nuestros officiales y criados y, por [que] de vosotros hazemos cuenta para lo que toca a nuestro servicio, mucho vos rogamos y encargamos que, en rescibiendo la presente, nos presteys censales sobre esa cibdad o sobre el general desse reyno fasta en propiedad de quarenta cinco mil sueldos para lo que Alonso Sanches, lugarteniente de nuestro tesorero general vos dira, el qual vos pagara las pensiones y po-rratas en tanto que no seran vueltos los dichos censales. Y por la presente vos damos nuestra fee y palabra real por todo d’anyo de quinientos y tres vos seran restihuidos y por que el dicho Alonso Sanches vos hablara mas largo sobre esto de nuestra parte dar-leheys fee y creença como a nos [mis]mo, poniendo por obra lo que vos dixiere segund de vosotros bien confiamos. Data en.............

Memorial de las personas a quien a de mandarservir su alteza por los censales que se

han de prestar

El governador de Valencia y su fijo mossen Luys Cavanyllas tres censales ...................................................................................... IIIEl bayle general quatro censales ........................................... IIII Alfonso Sanches quatro censales ........................................... IIIIMossen Cosme de Villarasa dos ............................................ IIGaspar Amat racional uno ..................................................... IMicer Rossell uno .................................................................... IEl sindico Bernat Dassio uno ................................................ IBasurto ...................................................................................... IE otras quatro en blanco de cada sendas censales

314

1502, novembre, entre 7 i 22. Vila de Maioreti (Madrid)

Ferran II escriu a les autoritats de València una carta sota les ma-teixes circumstàncies que l’anterior que possiblement no envià.


Ara, en lloc de quaranta-cinc mil sous parla de quaranta-sis mil florins d’or i al cap d’uns mesos es farà un contracte de quaranta-un mil florins d’or. Si tant en aquest document com en l’anterior podem saber el lloc i els dies en què es van pen-sar i materialitzar per escrit a la Reial Cancelleria, hi ha una explicació: el document anterior a aquests dos i el posterior del mateix registre són del 7 i del 22 de novembre i se situen a la vila de Maioreti. Ara bé, si es llegeix la primera línia del següent document d’aquest llibre el lloc és Madrid i la carta va ser signada el 15 de novembre.

ACA. Reial Cancelleria. Itinerum Sigilli Secreti. Reg. 3669, ff. 147v-148r.

El Rey.Jurados y racional. Por las necessidades que de present se

nos ofrecen cumple a nuestro servicio haver quarenta y seis mil florines de oro y, por que es cosa que requiere toda presteza, havemos acordado por ser mas prompto expediente para haver los desa cibdad como aquello que tenemos en todas las cosas de nuestro servicio muy experimentada su gran voluntad y affiaron en que nunca supo faltar a ello. E asi vos rogamos muy affec-tuosamente fagays cara por la dicha quantidad y la manlleveys en nombre desa cibdad por carregamiento de censsales, a razon de quinze mil por mil, que para seguridad dello estara el collar e corona que ya teneys y se os daran todas las otras seguridades que fueran menester para que aquella este al seguro y las pen-siones de los censales que manllevardes pagara Alonso Sanchez. Y para esto ordenad la scriptura que vierdes cumple para vuestra indepnidad que luego lo mandaremos despachar, pero esto es me-nester se ponga luego por execucion por lo mucho que cumple a nuestro servicio, certifficandos con ello seremos desa nuestra cibdad y de vosotros muy servido y entre los otros servicios que havemos de aquello recibido ternemos este a memoria de todo lo que ha cerca desto conviene. Screvimos largo a Alonso Sanchez, lugarteniente de thesorero general nuestro, para que de nuestra parte os lo diga. Darleheys fee y creencia y fazed enllo lo que bien avedes acostumbrado y de vosotros confiamos. Data en et supra.

Screvieron se semejantes a los del regimiento y a los quitadores.


315


Les peticions de préstec que el rei fa a la ciutat de València no s’acaben mai. En aquest document, un més de tants altres, hi ha poca diferència entre la quantitat demanada per Ferran II (quaranta-sis mil florins) i la donada pels valencians (quaranta-un mil).

AMV. Lletres missives. Reg. g3 34, f. 55r-v.

Serenissimo e excellentissimo Senyor.

Una letra de vostra real Magestat, dada en Madrit a XV del corrent mes, havem rebut ab la qual vol vostra real altesa que carreguem sobre aquesta vostra ciutat quaranta sis milia florins dor ab totes aquelles seguretats quens pareguen per modo que aquesta ciutat sia segura. Per que responem a vostra real celsitut que tots desijosos del servey de vostra real altesa som stats contents que los dits carregaments se façen fins en suma de XXXXIª flori dor, com Alfonso Sanchez diu que no son mester mes ab aquelles seguretats que aquesta vostra ciutat ha ordenat en la capitulacio que vostra real Magestat e la molt alta senyora Reyna, nostra Senyora, te a fermar, trellat de la qual per ques ferme enviam a vostra real celsitut suplicant a aquella la mane expedir segons sa ordenat. Nous volem oblidar de recordar a vostra real Magestat com per la capitulacio passada dels XXª florins era contractat que la senyora princesa tenia a fermar la dita capitulacio, la qual no ha fermat hi per lo semblant te a fermar la present capitulacio. Suplicam per ço vostra real serenitat mane que la dita senyora princesa ferme la present capitulacio juxta la forma de aquella, car aquesta ciutat continuament sta promta a tot lo servey de vostra real Magestat, la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat e longa vida ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XXIII de noembre any mil cinchcents e dos.

D. V. R. M.

Humils vassalls e servidors qui besen les mans de vostra Magestat



316

1502, desembre, 25. València

Aquest document és una petita síntesi de les relacions econòmiques entre la ciutat de València i la monarquia. Què passa si els drets reials no serveixen per a poder pagar pensions de censals que són a la base dels emprèstits que la ciutat fa al rei? Cal només llegir aquest document on formalment s’assenyala la possible solució ja signada personalment pel rei en 1498.


Dictis die et anno.

Los Magniffichs mossen Anrich Sagra, cavaller, en Pere Splugues, en Berthomeu Figuerola, generos, en Miquel Andres, ciutada, quatre dels magniffichs jurats, ates que fins a huy lo dret del peatge no es arrendat, atenent que la ciutat de Valencia ha fets molts e diversos carregaments de censals sobre la dita ciutat per tuhicio dels quals lo dret del peatge e altres drets reals son stats consignats a la dita ciutat, per la qual cosa es estat pactat e concordat entre la Magestat del Rey nostre Senyor e la dita ciutat que no arrendantse lo dit peatge que sien eletes dos persones, una per lo Senyor Rey e altra per la dita ciutat, les quals tinguen a pendre lo procehit del dit dret e liurar aquell a la dita ciutat e clavari de aquella fins tant la dita ciutat sia pagada segons consta ab privilegi capitulat, signat de ma de la dita prefata Magestat, data en Çaragoça a XII de octubre any Mil CCCCLXXXXVIII. E per ço los dits magniffichs jurats, racional, e sindich, inseguint lo dit capitol, elegeixen al magniffich Christofol de Basurto per part de la dita ciutat per a XV dies de vuy avant contadors lo qual, com fos present, accepta lo dit carrech e presta jurament en poder del magniffich racional que totes les peccunies que dins los dits XV dies procehiran del dit dret liurara al clavari de la dita ciutat de Valencia e per aço atendre e complir obliga tots sos bens e renunciant a son propii for se sotmes a for e jurisdiccio del magniffich racional.

Testes Berthomeu Martinez e Ffrancesch Ferrando.


317

1503, febrer, 28. Saragossa

Al·lusió a l’edicte que Ferran II va promulgar en 1501 però a l’inrevés; ara el rei, com a excepció, escriu una carta per la qual ordena a les seves comunitats de Terol i Santa Maria d’Albarracín que permetin la sortida de blat que els valencians han comprat al regne de Castella.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3578, f. 117v.

Civitatis ValencieDon Ferrando, etc. A los amados y fieles nuestros los juezes

regidores, alcaldes y otros officiales de las ciudades y comunidades de Teruel y de Sancta Maria de Albarrazin, comisarios, guardas e a otros qualesquier officiales nuestros y personas a quien pertenesca en qualquiere parte deste nuestro reyno de Aragon, constituydas y constituyderas a quien las presentes seran presentadas. Salut e dileccion. Por quanto nos havemos dado licencia e facultat a los jurados de Valencia para que puedan sacar de la villa de Molina y de su tierra, que es en el reyno nuestro de Castilla, tres mil quinientas fanegas de trigo e levar lo y passar lo a la dicha ciudat de Valencia para su proveymiento por que sta puesta en mucha necessidat. Por ende, con tenor de las presentes de nuestra cierta sciencia y deliberada, a vosotros y a cada uno de vos dezimos y mandamos so incorrimiento de nuestra ira e indignacion y pena de dos mil florines de los bienes de aquel que lo contrario fara, exigideros y a nuestros cofres aplicaderos, que passando el dicho trigo por qualquier parte dessas dichas ciudades e comunidades e otro qualquier lugar desse dicho reyno, no tomeys ni tengays el dicho trigo ni parte alguna del, antes mostrando vos cedula o certificacion de los aduaneros de los puertos de Castilla por donde el dicho trigo havra sallido lo dexeys y consintays libremente salva y segura passar y llevar fasta lo poner en el reyno de Valencia sin poner embargo ni detencion alguna, no osbtante qualquier vedamiento o prohibicion por nos o nuestros officiales o por otras qualesquier personas fecho o fazedero como assi proceda de nuestra voluntad e cumpla a nuestro servicio, guardando vos attentamente de fazer o permitir sea fecho lo contrario en alguna manera por quanto la gracia nuestra vos es cara e la pena susodicha desse-ays no incurrir. Data en la ciudat de Çaragoça a XXVIII dias del


mes de febrero del anyo del nacimiento de nuestro Senyor Mil quiniento y tres.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Joanni Royz de Calcena

318

1503, març, 1. Saragossa

Ferran II demana als ciutadans de Terol que permetin la sortida del blat que mesos enrere varen comprar els mercaders valencians —en tot cas resten 600 cafissos per agafar—, els quals ara es troben amb impediments de tota mena. El rei argumenta que aquest blat és valencià.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3578, f. 117r.

Civitatis ValencieEl Rey.Amados y fieles nuestros: Los jurados de la ciudat de Valen-

cia nos han fecho relacion que estos dias passados ellos fizieron comprar con licencia nuestra en ciertos lugares dessa comunidad dos mil cafizes de trigo del qual dizen que les quedo por sacar fasta seyscientos cafizes o mas, el precio del qual dizen que tienen pagado dos meses ha y el dicho trigo esta por ellos y que por los vedamientos, despues fecho, no se les consiente sacar y levar a la ciudat de Valencia. E, por que es cosa justa que cada qual se aproveche de lo suyo de la manera que pudiere, vos encargamos y mandamos expressamente que, si assi es que el dicho trigo esta por ellos y es ya pagado a los que lo vendieron, dexeys y consintays a lo dichos jurados o a quien ellos embiaren vender todo el dicho trigo libermente y sin contradiccion, pues no salga de los terminos dessa ciudad y comunidad. E no se faga otra cosa que assi procede de nuestra voluntad conforme a razon y justicia. Dada en la ciudad de Çaragoça el prmero dia de março del anyo Mil D y tres. Yo el ReyDirigitur civitati Turoli Calcena, secretarius


319

1503, març, 24. ValènciaA causa de la carestia de blat sicilià i malagueny, del qual nor-

malment es proveia la ciutat, els jurats de València s’adrecen a mossèn Gabriel Sànchez —i també al rei— per demanar-li que influeixi en el monarca perquè almenys no boicotegin el blat de Conca i Requena com fins ara. A Castella comença a notar-se la mancança del forment.


Al molt magniffich e virtuos Senyor mossen Gabriel Sanchiz, conseller e thesorer general de la Magestat del rey nostre Senyor.

Molt magniffich e virtous Senyor: per la letra que scrivim a la Magestat del rey nostre Senyor pora veura vostra merce la necessitat gran y extrema que de present ocorre en aquesta ciutat de forments, jatsia aquesta ciutat e nosaltres havem treballat axi per ambaixada com en altres vies e maneres en provehir que sien portats forments a la present ciutat, axi per via de Sicilia com de Malagua e de les parts de Castella. E, vehent que los forments de Sicilia e Malagua no poden venir, axi tant promptament com volriem e la necessitat requir, e tenint sperança e confiança dels forments de Castella que per tera eren portats e venen a coll de besties a la present ciutat serien algun tant provehits fins fossen arribats los de Sicilia e Malagua, havem vist e vehem aximateix que no dexen traure los dits forments de Castella. E aço per dos vies: la una per que lo corregidor de Cuenqua ha secrestats tots los forments, axi los que aquesta ciutat tenia comprats com altres, e lo que pus fort es que, anant de aci alguns per ha comprar forments per portar aquells a la present ciutat, no troben quils ne gose vendre e aço per causa del dit secreste e detencio. E stam en tal punt que som venguts que huy no es entrat forment algu en lo almodi de la present ciutat per raho dels dits obstacles e impediment donats per lo dit corregidor. E laltra raho per que tenim tanta necessitat es que, axi per via de Requena com encara de Almansa, som stats avisats e axiu tenim veridica informacio que alguns cavallers e senyors de lochs del reyalme de Castella detenen les carretes e adzembles que venen ab forment carregats a aquesta ciutat, se returen los dits forments e nols dexen venir; e aço ha causat e causa tanta necessitat e congoxa en aquesta ciutat e axi havem scrit a sa reyal Magestat, suplicant a sa reyal excellencia


vulla provehir e manar e ab promptitut, segons dit cars requir, que en les dites fronteres de Castella, axi los comprats per la dita ciutat e los quals tenim comprats en lo Campillo com altres, no sien detenguts ni empachats, mas que liberament los dexen passar, segons que per altres provisions ha stat ja provehit per sa real serenitat obstant lo dit sequestre ne qualsevol altre impediment sien trets e portats a la present ciutat. E encara vulla sa Magestat provehir que degun Senyor de loch ni deguna altra persona no sia gosat detenir ni empachar forments alguns per deguna via ne manera. E, per quant de totes les necessitats e congoxes de aquesta ciutat no tenim aqui recorer sino a vostra magnificencia, pregam aquella nos vulla ajudar y endreçar en haver e obtenir de sa reyal Magestat les provisions necessaries per a les dites coses, car sols per aquesta raho tant necessaria fem lo present correu, tenint tal confiança que per la intervencio de vostra merce, per lo be que ha acostumat ferhi los affers e negocis a aquesta ciu-tat, obtendrem votiva resposta de sa reyal Magestat. E la Sancta Trinitat tinga vostra merce en sa proteccio e guarda de Valencia a XXIIII de març any Mil D y tres.

Los Jurats de Valencia a la honor e complacenciade vostra Merce, promptes e apparellats.

320

1503, març, 29. València

Instruccions a Joan Pérez, patró de bergantí armat, perquè robi el blat d’altres vaixells. La mancança de forment permet tot i més del que ací s’escriu, fins navegar a Orà que encara no havia estat conquerit per Cisneros i Ferran II.


Instruccions fetes per manament dels Senyors Jurats al honora-ble en Johan Perez, patro de berganti armat per la ciutat.

E primerament de continent que sera en mar ab lo dit berganti en la mar fara la via de Puçol e si alli ariba nenguna barcha per carregar nengunes vitualles, de continent penre aquella o aquelles e portaran a la present ciutat preses aquella o aquelles en poder nostre.


E apres de continent vaja la via de Denia, on se diu quey ha hun berganti de Mallorques, e si troben aquel prenguen e quel sen porten pres y no sols lo dit berganti, mas encara qualsevol altra fusta que stiga per dar avis o spere fustes que porten forment.

Item fara lo dit Johan Perez que si trobava alguna fusta ca-regada de forment o altres vitualles, que vagen en qualsevol part, que la prenguen y porten a la present ciutat.

Item mes avant lo dit Johan Perez anara fins Alaquant y donara una letra que va a Pere Corço, lo qual te XX cafiços de forment o XX de ordi e quel caregue o quel faça caregar per portar a la present ciutat.

Item mes avant lo dit Johan stara del cap de Marti fins a Alacant sperant una nau de Riusico e donara de Valencia letres a micer Ambrosio Seniorio, conduidor de la dita nau de la ciutat e altra de micer Polo Gentil per que vinga la dita nau, pregant al dit conduidor que vinga e que no la dexe e que li diga quant va car lo forment que la ciutat li dona ajuda de X souls per cafiç.

Item, si sabia noves hon era la dita nau, hi vaja de continent e faça diligencia que sapia hon es per modo que treballe que la dita nau vinga e que sera molt ben tractada y pagada de tot lo que deura haver, sens dilacio alguna y de continent.

Item, que si sabra nova certa que la dita nau no era par-tida de Ora e no havia trobat lo berganti de Mallorques de aci a Alacant y fos cert de trobar la dita nau en Ora, que sia a sa discrecio ell ab lo dit berganti anar a Ora e a hon sabra que sia la dita nau o fer altre berganti de Alacant a fer lo que ell hauria de fer segons dit es.

Instruccions fetes e desempachadas per manament dels mag-niffichs jurats al dit en Johan Pereç a XXVIIII de març any MDIII.

321

1503, abril, 13. ValènciaInstruccions dels jurats de València a Miquel Peres i Jeroni Alegre

perquè comprin blat a Castella i, sobretot, se n’assegurin l’arribada a la ciutat de València que els espera gairebé desesperadament.



Instruccions fetes per los magnifichs jurats de la ciutat de Va-lencia als honorables en Miquel e en Jeroni Alegre, mercaders, per a les coses que han de fer e exercir alla hon son tramesos

per los dits magniffichs jurats per a comprar forments pera avi-tuallar la dita ciutat de

Valencia en la forma seguent:E primerament los dits magniffichs jurats, tenints gracia e

facultat de la Magestat del rey nostre Senyor de poder traure del regne de Castella XXª faneques de forment, mesura de Castella, per a portar a la present ciutat de Valencia pera avituallar aquella, han pregat e apres comes e ab lo present capitol cometen als dits en Miquel Peres e Jeroni Alegre que per els dits jurats, en nom de la dita ciutat, entren en lo regne de Castella per comprar e compren totes les dites XXª faneques de forment a aquell preu o preus a ells benvist e ab los que millor se poran concordar ab los venedors del dit forment.

Item volen e cometen los dits magniffichs jurats als dits mer-caders que aquells vaien en companyia de Diego Garcia el riquo, alguazir del rey nostre Senyor, trames tan solament per la expedi-cio de la compra dels dits forments per provisio de la dita ciutat.

E mes volem e cometem los dits magniffichs jurats als dits mercaders que aquells vaien a la vila del Magro e Alcacer de Consuegra e altres parts de Castella en companya del dit mag-niffich alguazir. En axi que aquells tots junts o separats vaien per diversos camins segons la expedicio del dit negoci requera, lexant ho allur bona discrecio.

E notifiquen als dits mercaders com los Senyors de jurats han provehit que lo dit en Jeroni Alegre e axiu volen que vaia a la vila de Alcala de Enares hon li seran liurades tres milia castellanes per obs de pagar los preus dels forments per ells compradors, les quals li liurara en virtut de letres de credit a ell liurades per lo magniffich mossen Alfonso Sanchis, lochtinent de tresorer, les quals ab si sen portara.

E mes volen e axiu han provehit que al dit en Miquel Pereç sien liurats de present, ans de partirse de la present ciutat, set milia cinch-cents souls per obs de senyalar los forments que hauran de comprar.

E mes preguen e encarreguen molt als dits mercaders que ells, per servey de la dita ciutat e per socorrer a la necesitat en que es posada de fet, que hauran comprat forments, alguns aquells


remeten de continent en forma que tinguen aquesta diligencia de trametre lo mes forment que paguen.

E mes los recorden e volen que, per expedicio de trametre e guiar los dits forments ab les reques que trametran, facen fer una letra al alguazir patent ab grans penes a qui torbara lo port dels dits forments.

E mes que recorden al magniffich alguazir com ha de entrar, ensemps ab ells, per la vila de Requena e axi per los lochs del cami real que van vers la vila del Magro, Ciutat Real e altres parts, hon son los forments, ab crides de estrenyments e compulses los camins sien delliures e desembargats per medi del dit alguazir de forma que los forments, que vendran a la present ciutat, no sien presos axi com fins aci es stat fet que en aço va molt. E com seran a la vila de Sent Climent poden voltar per los lochs de altre cami real que va la volta de Almansa e fer altre tal, posant gran terror als contrafahents de forma que los dits camins sien desembargats en manera que lo dit forment sens empaig algu puga venir.

322

1503, abril, 15. Molins de ReiFerran II en vista de la constant dificultat de València per disposar

de blat escriu a les autoritats aragoneses perquè els valencians puguin treure el gra d’aquell regne. Al cap i a la fi la neces-sitat és urgent ja que, com diu el rei, tampoc pot arribar res de Sicília a causa del mal temps que hi ha a la mar. També el rei escriu al seu fill natural Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, en la mateixa línia (f. 58v).

ACA. Reial Cancelleria, Iitinerum Sigilli Secreti. Reg. 3670, f. 58r-v.

Civitatis ValencieEl Rey.Por quanto por la mucha necessidad que sabemos que tiene

la ciudat de Valencia, la qual por mengua de trigo esta en peli-gro de perderse, y el proveymiento que nos tenemos fecho para socorrer la dicha ciudat a causa del mal tiempo de la mar no puede ser tan presto como la dicha ciudat havria menester. E a nos, como a rei y senyor y cabeça de la cosa publica, conviene en tales necessidades proveer. Por ende por la presente damos licencia a qualesquiere personas del nuestro reyno de Aragon que,


sin incorrimiento de pena alguna, puedan levar y lieven a vender trigo a la dicha ciudat de Valencia paral proveymiento della y que, assimesmo, puedan vender o vendan a la persona que la dicha ciudat de Valencia embiare el trigo que cada qual les quisiere vender puedan sacar e levar del dicho reyno de Aragon para la dicha ciudad de Valencia, no obstante qualquier prohibicion e ve-damiento por nos e por los diputados del dicho reyno de Aragon o por otro official nuestro fecho, el qual por esta necessidad y para en este caso tan solamente suspendemos e havemos por suspen-dido. Mandamos a qualesquiere officiales nuestros, assi mayores como menores qualquiere officio e juridiccion e pertinentes en el dicho nuestro reyno de Aragon, que la presente nuestra licencia e todas y cada huna cosas en ella contenidas las tengan, cumplan y guarden tener, cumplir y guardar las fagan inviolablemente, guardandose attentamente de fazer lo contrario por quanto les es cara nuestra gracia. En testimonio de lo qual mandamos fazer la presente sellada con nuestro sello de camara. Dada en Molin de Reys a XV dias del mes de abril del anyo MDIII.


323

1503, maig, 8. ValènciaEls jurats de València relaten gràficament els avalots de maig de

1503 provocats per la reiterada carestia del blat a mossèn Arcis Vinyoles, ambaixador de la ciutat. Aquest fet és l’inici de tota una problemàtica municipal, no només cerealícola, que finalment obligarà a dimitir al mateix racional valencià: Gaspar Amat, un personatge que havia aconseguit el càrrec anys enrere amb tot el suport del rei.


Al molt magniffich e molt savi mossen en Arcis Vinyoles, ciutada, misatger de la ciutat de Valencia.

Molt magniffich e molt savi mossen: a nostre Senyor Deu ha plagut que en lo temps, que havem tengut necessitat y gran carestia de forment, noy ha hagut neguna comucio en la ciutat e ara, que lo forment de Sicilia ab los homens que per aquell


eren tramessos son arribats a la present ciutat, se es seguit que dissabte propassat en la nit, per no haver hi compliment de pa en lo mercat de la present ciutat a causa e culpa segons se diu dels flaquers, alguna gent replegadissa de poch cento ni menys prudencia començaren a murmurar contra los regidors e officials de la terra ab alguns crits e avalots e, sobrevenint alguns flaquers que portaven pa al dit mercat, la dita gent avalotada ab força e violencia los levava lo pa. Per la qual raho e avalot, ja scampat per tota la ciutat, en lo mercat de aquella se congrega molta gent, la qual congregada jatsia hi hagues molts officials se augmenta de tal manera que la gent replegadissa ab crits e avalots fets, parlant paraules deslimitades contra los officials e regidors de la terra, per la pelleria amunt anaren dreta via a casa del Racional, volent invadir aquella e començant a tirarli pedres dient ab crits e avalot moltes paraules prolixes de recitar. Per quant la dita casa stava tancada e ben defessa e encara dalt los tiraven algunes can-teres la dita gent prengue nou apellido e anaren per lo cami de Sant Vicent a la casa de Joan Albert, jurat e companyo nostre, e ab tot que fessen gran sforç per voler entrar en la dita casa combatent ab pedrades. Pero per quant hi havia gent dins que la guardaven no pogueren entrar, salvo que furçaren e cremaren una porta que es a les spalles de dita casa e ort e entrant en aquell noy dexaren fulla ni rami sancer e, stant la dita gent avalotada en aquesta execucio, lo comanador Cabanylles surrogat de governador e altres officials reyals arribaren a la casa del dit en Joan Albert, lo quals axi afalachs com per temor disgregaren la dita gent abo-nansant aquella. E, pux aço fonch fet ab gran diligencia, la ora matexa se dona recapte que lo dit mercat fonch fornit de pa per gracia de Deu; apres no hi ha mancat ni faltara pa. Stam molt maravellats com lo dit avalot axi facilment cessa per esser la ora tal; fem stima ho causa que noy havia en la dita gent aremolada neguns menestrals ni persones principals, los quals encara que sufren e comporten alguns agravis que pretenen quels son fets tenen sperança e confiança en nostre Senyor Deu e en la Magestat del Senyor Rey que prestament seran remediats, majorment que tenem creença certa que la excellencia sua prestament deu esser juncta en aquesta sua ciutat, la qual nostre Senyor Deu per sa clemencia prestament hi porte.

En lo dia de huy havem rebuts per dos correus vostres letres a les quals dexam ara de larch respondre; sols vos diem e molt encaridament pregam obtengau de sa Magestat licencia de Sicilia


de tantes salmes de forment del novell quant poreu encara que sien XXXª salmes que tot ho mester aquesta ciutat. Nous volem oblidar que los forments que son venguts de Sicilia, ultra los drets que acostumaven pagar, los han fet pagar a nostres conduhidors hun flori per cascuna salma; axi placius soplicar a sa Magestat vulla fer revocar lo dit flori per cascuna salma novament imposat, per modo que siam franchs e exempts del dit flori per al forment sdevenidor.

Per en Pere Coscolla que ha sis o VII jorns que es partit vos trameten LXXVª souls per al preu e despeses de les Vª faneques.

Quant a vos semblara deureus ne tornar dexant a bon re-capte les coses de aquesta ciutat sia remes a vostra prudencia; be conexem fora molta raho scriure particularment al magniffich scriva de racio pero la concurrencia de tants negocis e brevitat de temps causa [que] no podem fer lo que seria raho, comanau-nos al scriva de racio dientli la gana e voluntat de nosaltres e de aquesta ciutat que tenim envers aquell.

En la hora de ara nos es arribat hun correu ab letres e certa informacio de testimonis per en Miquel Pereç e Hieronim Alegre los quals haviem trames ab lo alguazir desa Magestat per comprar forments en Castella. Per les dites letres e informacio veureu la gran novitat que ella se fa; provehiu hi ab sa altesa segons la calitat de semblant negoci requir. E comanant nos molt al magniffich scriva de racio e a vos. De Valencia a VIII de maig any mil DIII.

Los Jurats de Valencia a vostra honor promptes e apparellats.Feu que de continent nos envien les provisions per al al-

guazir que lo present correu que stan sperant la resposta de sa Magestat en Miquel Pereç e en Hieronim Alegre per que, si axi pasava aquest, no seria sino hun gran mal donar comport a tal desordens.

324

1503, maig, 9. ValènciaL’extrema carestia de blat, que ha provocat els avalots, obliga els

rectors municipals a controlar de prop l’abastiment valencià,


raó per la qual promulguen unes ordenances, que permeten el tancament dels portals de la ciutat i la seva vigilància quan estiguin oberts.


Die martis VIIII maii anno Mº DIIILos magniffichs mossen Anrich Sagra, cavaller, en Pere Splu-

gues, ciutada, en Berthomeu Figuerola, generos, e en Miquel Andres, ciutada, jurats de la ciutat de Valencia; en Gaspar Amat, racional, e en Johan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, ajustats en cambra de consell secret proveheixen lo ques segueix.

Primerament que forment nengu no puxa eser donat sino en lo almodi.

Item que a nengu no puxa eser donat forment sino al senyor de casa y que faça sagrament quel vol per obs de sa casa y que faça sagrament quint forment te y sin te ni lin sia donat.

Item que nos done forment a nengu de la contribucio sino que per a dema tinguen eser los jurats dels lochs de la contribucio en la sala per saber de aquells quins forments ni ordins te cascu en son loch; segons lo que tendran los sia donat lo forment els dits jurats segons la necesitat que tendran per modo que nengu de la contribucio non prenga del almodi per que a scuses de la contri-bucio va fora contribucio.

Item ques scuien tots los sobrestants e tragines y juren a pena de açotar y altres penes peccuniaries que no trauran forment algu de la ciutat sino per obs de tornar a la dita ciutat e que no sia donat albara a nengu dels molins fins tant los tragines e molines haien jurat e feta la obligacio.

Item mes provehixen que sien tanquats tots los portals de la ciutat excepto lo dels Serrans, Sent Vicent y Quart en los quals, ultra los portales dels dits portals, hi tinga a estar un home per pendre lo manifest del forment que exira y de la farina que tornara.

Item que de nit se tinguen a tancar los dits portals e que nos puxen obrir fins a les quatre ores de mati y a les deu ores de vespra se tanquen.

Item que sia feta crida publica que nengu que traura forment, farina ni pa de la ciutat per obs de fora la ciutat, ultra les penes peccuniaries ja ordenades, sia açotat publicament per la ciutat e los lochs acostumats sens alguna gracia y merce.


Item que en Jacme Climent ab basto estiga en lo almodi per arreglar los tirasachs y mesures que cascu faça aregladament son ofici.

En Johan Gras, el portal de Sent VicentEn Anthoni Noguera, al portal de QuartEn Luis Boix, al portal dels SerransEn Jacme Landrich, al portal del RealLos quals presentaren sagrament e homenatge de mans e

de boca en mans e poder del magniffich governador de no dexar tarure forment ni farina ni pa de la present ciutat e ques hauran be e lealment en guarda e que servaran totes les coses desusdites a ells tocants.

Testes Ffrancesch Sala, notari, e Johan Lopiç, mercader

325

1503, juliol, 4. València

Els jurats, escarmentats pels aldarulls del mes de maig d’aquest any, envien Gaspar Amat, racional de la ciutat, al rei amb instruc-cions ben concretes per a obtenir blat. Als pocs mesos dels fets de maig la lectura d’aquest document revela la preocupació i quasi una certa por perquè aquestes qüestions es reprodueixin. València necessita molt blat, i per a obtenir-lo la ciutat nomena com a missatger el seu oficial més rellevant: Gaspar Amat.


Instrucciones fetes per manament dels magnifichs jurats y sin-dich de la ciutat de Valencia al magnifich Gaspar Amat, racio-nal de la dita ciutat, del que per part de la dita ciutat te a fer

e explicar a la Magestat del Rey nostre Senyor.E primerament besara les reals [mans] de sa real celsitut per

part de la ciutat, jurats e sindich, concell de aquella e donara la letra de crehença en virtut de la qual explicara a sa real Magestat lo ques seguex.

E lo dit magniffich racional dira a la prefata real Magestat com aquesta sua ciutat es stada del tot restaurada e de nou po-blada per sa real excellencia per quant en lo any passat stava la dita ciutat en tant gran penuria e stretura de forments que del tot fora destroyda de pura fam, sino que la misericordia de sa real


clemencia y gira la cara mijançant la qual la dita ciutat fonch delliure ab socorriment de forment que sa Magestat hi provey de diverses parts.

Per la qual cosa aquesta sua ciutat sta tant afligida que, si altra tal anyada venia lo que a Deu no placia, seria gran destruc-cio. E per ço los jurats e consell de la ciutat tenen tot son studi e vigilancia en proveyr aquesta ciutat abundantment de totes les vitualles necesaries a la vida humanada e aquest lo major servey que los dits jurats poden fer a la Magestat del Rey nostre conservar aquesta sua ciutat, la qual continuament es prompta a tot son servey y es la principal ciutat de Spanya, pero en esser abundantment proveyda es mester que la clemencia de sa real celsitut y gire la cara per supplicar, la qual han pregat e demanat de gracia los dits magniffichs jurats al dit magniffich racional vulla penre aquest carech y treball per ferne servey a sa real Magestat e benefici de aquesta sua ciutat. Per ço com la Magestat del Rey nostre Senyor te acomanada aquesta ciutat e ell continuament sta en lo servey de sa real excellencia e benefici de aquesta ciutat, lo qual per lo servey de sa real Magestat e benefici e repos de la ciutat es stat content de penre carech de explicar e suplicar a sa real Serenitat tot lo que per part de la dita ciutat volran diga, explique e supli-que a la Magestat del Serenissimo Rey nostre Senyor.

Item suplicara a sa Magestat que per quant aquesta sua ciutat es tant populosa y te a mester gran quantitat y summa de forments que sa real excellencia nos vulla fer gracia primerament dels forments de Sicilia, de una partida, e per lo semblant nos vulla donar treta dels forments de Xerez y de Malega ab lo servey ques acostuma de donar per la saqua per que com sab be lo dit racional que havem fet totes les diligencies ab tots los mercaders de la ciutat que ab groses ajudes volguesen penre carech de por-tar forments, lo que sols hun mercader no havem pogut trobar vulla penre tal carrech e per ço ve tot lo carech a la dita ciutat, la qual te a fer provisio per al present any de XXXXª fins en Lª cafiços de forment.

E per ço suplicara lo dit magniffich racional a sa real celsitut nos vulla fer gracia e merce de la dita quantitat de les parts que a sa Magestat plaura puix sia prompte lo forment per socorer al poble, lo qual sta tant scarmentat del any passat que encara crehen que te esser major fam la que ve que no la pasada.


Item dira e esplicara a sa real excellencia lo dit racional que, per quant la Serenissima Reyna nostra Senyora no es huy a hon sa Magestat y, sera mester suplicar a aquella per lo semblant dels forments de Xerez e Malega que lo dit racional obtinga de sa real Magestat totes les provisions y letres per a la prefata Magestat de la Senyora Reyna, les quals resten a discrecio del dit racional si les enviara aci a la present ciutat per fer ambaixada a sa real celsitut o si ell de alli per part de la ciutat yra a sa Magestat per suplicar a aquella nos vulla fer la dita gracia ab servey empero que aquesta sua ciutat li vol fer, pagant la saqua ques acostuma pagar per quant, per a tant gran suma de forments, no vol entrar la dita ciutat absenta de la saqua, car gran gracia y merce faran ses alteses que primerament sia proveyda aquesta sua ciutat.

Item obtendra lo dit racional de sa real celsitut les provisions per als forments de Sicilia. E, per quant lo dit magnifich racional es informat de totes coses de la dita ciutat, los dits magnifichs jurats ho remeten tot a providencia de aquell, sols li recorden que expedisqua per que tota tarda es molt nociva.

Nos oblidara de dir, explicar a sa Magestat, lo dit magnifich racional com la ciutat dona ajudes groces a tots li volran portar forment a la present ciutat y encara treballem e fem preparatoris de haver forments de Ora y de la cassa del Cavallero y de altres parts de la Berberia y per lo semblant de França segons sap be lo dit racional, lo qual en totes coses ha provehit ensemps ab nosaltres. Per que dira lo dit racional a sa Magestat que nosal-tres, per totes les vies que porem, se treballara haver forments de totes les parts ques poran per modo que aquesta sua ciutat sia sublevada dels dans que preparats stan si per sa Real clemencia no es provehit.

Item mes sia recordant al dit magnifich racional que obtinga de sa Magestat una provisio per los forments que los de Ayvisa han pres de la ciutat ensemps ab totes les despeses, segons es largament informat.

Instruccions desempachadas per manament e provisio dels magnifichs jurats e sindich de la ciutat de Valencia a IIII de joliol MD tres.


326

1503, juliol, 7. ValènciaEl Consell Secret acorda ocultar les actes municipals a la investiga-

ció inquisitorial, comissionada pel rei, que es vol fer justament sobre els llibres del racionalat de la ciutat.


Die veneris VII julii anno Mº Dº tercioLos magnifichs en Nicolau Joffre, en Baltasar de Sent Feliu,

en Miquel Joan de Soler, e en Jacme de Raç, jurats, en Pere Catala, lochtinent de racional, en Bernat Dassio, notari sindich, en presencia dels magniffichs micer Baltasar de Gallach e micer Eximeno Ros, vist que lo reverent inquisidor de la heretica pravitat e lo magniffich micer Joan Tort, doctor en cascun dret, comissari de la Magestat del Senyor Rey, que es vengut a demanar los libres del archiu del Racional de la present ciutat per mirar aquells per certes coses que deyen los dits enquesidors quels satisfeyen a una informacio de testimonis per aquells de manament del Senyor Rey rebuda, alguns dels quals se referien als dits libres, e vista la dita demanda per aquells feta, per los dits magnifichs jurats los fonch respost que, ates que ells no mostraven poder de la Magestat real, que per observança de furs e privilegis del present regne no volien mostrar res. E poch, apres sens divertir a altres actes, los dits magnifichs jurats, lochtinent de Racional e advocats per levar tota suspicio feren ligar los dits libres e sagellar aquells e tancaren los dits libres, axi sagellats, en hun armari del archiu del dit racional, lo qual armari aximateix sagellaren.

Testes en Joan Lorenç e Gaspar Lor, notaris

327

1503, juliol. ValènciaContracte entre comerciants valencians i els jurats de la ciutat per

aconseguir blat d’Àfrica fins a la quantitat de 10.000 cafissos. El perill de fam a València és real. I ho és tant que les clàu-sules d’aquest text beneficien més els mercaders que la mateixa ciutat. Al cap i a la fi ells tenen més salvaguardes, excepció feta que si hi ha blat que no volen vendre al municipi almenys ho facin a l’almodí.



Dictis die et anno.Los magnifichs en Nicolau Joffre, donzell, en Baltasar Sent

Feliu, ciutada, en Miquel Joan de Soler, donzell e en Jaume de Ras, ciutada, jurats e en Bernat Dassio, notari sindic de la ciutat de Valencia, de una part, e los honorables en Jacme Almenara, en Marti de Sentangel mercaders, de la part altra, fan la concordia e contracte declaradora per los capitols seguents.

Capitols fets e fermats entre la insigne ciutat de Valencia, de una part, e los honorables en Jacme Almenara e Marti Sentangel, mercaders, de la part altra, los quals son los seguents.

Primo es concordat entre les dites parts que los dits en Jau-me Almenara e Marti de Sentangel han de portar de les parts de Africa forment a la present ciutat de Valencia en aquesta manera: que per tot lo mes de setembre primer vinent los dits en Jaume Almenara e Marti Sentangel diran e notificaran a la dita insigne ciutat si aquells poden portar forment de la sobredita part o no e quant ne poran portar e, si dien que no poden portar forment, que no sien tenguts a res ne obligats. E, si dien quen poden portar, sien obligats tan solament de la suma que diran poden portar e no en pus, puix que la dita suma que diran que han de portar no exce-deixa pus de deu milia de cafiços de forment, mesura de Valencia.

Item es concordat que si los dits mercaders deyen a la in-signe ciutat en lo dit mes de setembre primerament que aquells no poden portar sino certa quantitat de forment poca o molta, ço es per sigura cinch milia caffiços que la dita insige ciutat sia tenguda e obligada a pendre tot lo dit forment, puix no excedeixca la suma de deu milia caffiços; es porte aquell en lo temps que es concordat, es dira en lo infraseguent capitol.

Item es concordat que lo dit forment que los dits mercaders prometran portar, axi lo de ferm com lo de respit que aquells tenen, sien tenguts aportar la mitat fins a la festa de Nadal pri-merament, laltra mitat fins a carnestoltes apres inmediate seguent, donant facultat als dits mercaders que si, ans dels dits terminis portaven tot lo sobredit forment o part de aquelles, o puxen fer e la dita insigne ciutat sia tenguda rebrel, si e segons se dira en la present capitulacio.

Item es pactat que lo sobredit forment, que prometran los sobredits mercaders, haien de portar a la present ciutat salvo just impediment e no en altra manera.


Item es pactat e concordat que quant los sobredits mercaders tendran lo forment, lo qual ha de eser bo e rebedor, en la platga de la present ciutat e essent descarregat en terra en les estores sia a eleccio dels dits mercaders donar aquell dir forment a la dita ciutat o no e si a la dita ciutat lo voldran donar e liurar, ho haien a dir dins tres dies apres, que sera tot descarregat e la dita ciutat sia obligada rebre aquell en lo Guerau de la present ciutat, pagant los dits mercaders lo descarregar e una mesura e no nengunes altres despeses; ans aquelles sien a carrech de la dita ciutat e aquesta facultat en cascun navili de forment quels arribara de les dites parts de Africa.

Item es pactat e concordat que si los dits mercaders voldran liurar tot lo sobredit forment o part de aquell a la dita insigne ciu-tat, segons es dit en lo precedent capitol que la dita insigne ciutat haia e sia tenguda pagar als dits mercaders per cascun caffis de forment de mesura de Valencia, bo e rebedor, quaranta cinch souls moneda real de Valencia, lo preu dels quals haia de pagar la dita insigne ciutat de Valencia huyt dies apres que lo dit forment sera descarregat per los dits mercaders.

Item es concordat, pactat e avengut que los dits mercaders, tenint qualsevol carrech del dit forment en la platga de la pre-sent ciutat e havent elegit liurar aquell a la dita insigne ciutat, la insigne ciutat sia tenguda rebre aquell dins quatre dies conta-dors apres quels sera notificat que haien de rebre lo dit carrech. E, si dins los dits quatre dies, la dita insigne ciutat no rebia e mesurava los dits forments de qualsevol carrech o carrechs que los dits mercaders li consignaran que, en tal cas, la dita insigne ciutat sia tenguda a tots los dans e dampnatges e interesos et etiam passats los dits quatre dies los dits forments in continenti estiguen a carrech, risch e perill de la dita ciutat e no gens dels dits mercaders.

Item es concordat e pactat que si los dits mercaders, apres que sera vengut qualsevol carrech tenint lo forment en les estores en la platga de la present ciutat, voldran e elegiran venre lo so-bredit forment e no donarlo a Valencia que en tal cal cas haien a vendre aquell en lo almodi de la present ciutat e no en altre loch e que en tal cas la dita ciutat done als dits mercaders per ajuda de cascun caffis de mesura de Valencia quatre souls de moneda de Valencia de tot lo dit forment, ço es de aquell que elegiran vendre e aturarse los dits mercaders per vendre en lo almodi.


Item es concordat entre les dites parts que si los dits mer-caders delliberaran liurar lo forment, que faran portar a la dita ciutat o part de aquell a la raho desus dita de quaranta cinch souls, que en tal cas la dita ciutat no haia a pagar la dita ajuda sino del forment que los dits mercaders se aturaran per vendre en lo almodi de la present ciutat com sols de aquell se haia de pagar ajuda e no de altre que es assegurat.

Testimonis Luis Adznara, notari, e Pere Artus, trompetaDie veneris XV septembri anno Mºde tercio los magnifichs

jurats e sindich excepte Bonet e Bayona prorroguen los presents capitols per tot lo mes de octubre primer vinent.

Testimonis micer Baltasar de Gallach e micer FFrancesch Torres.

328

1503, juliol, 14. ValènciaLa reina Joana, lloctinent general del regne, encarrega als notaris

Pere Mas i Gaspar Lor que facin requises de blat per tota l’horta i les alqueries valencianes amb la finalitat de centralitzar posteriorment l’emmagatzematge de gra. Un encàrrec, a més, que els dóna tot el poder necessari fins i tot per sobre dels restants oficials reials.

ARV. Reial Cancelleria. Diversorum Lugartenentiae. Doña Juana. Reg. 318, ff. 79v-80v.

Civitatis ValencieDona Joana etc... Als feels del dit Senyor Rey en Pere Mas

e Gaspar Lor, notaris de la present ciutat de Valencia, o al altre e qualsevol dells, salut e gracia. Considerada la molta penuria e necessitat de forments que per permissio divina en aquest any mostra eser en la dita ciutat de Valencia e altres parts del dit Regne e perque millor se puga entendre en haver e fer la provi-sio necessaria per als habitadors e declinants a la dita ciutat de Valencia e per altres bons respectes e justes consideracions, nostra voluntat determinada e a vosaltres e al altre e qualsevol de vos dels quals o qual molt confiam ab tenor de la present, de nostre propi motu e certa sciencia e expressament, diem, cometem, encar-regam e manam per primera e segona iussions que de continent


vos conferiau personalment e aneu a qualsevol lochs e alqueries de la orta e contribucio de la dita ciutat de Valencia e encara a qualsevol altres lochs e viles del dit regne e alli en cascuna casa exigireu e pendreu ab jurament del Senyor o senyora de aque-lla que, en nom nostre e per nos, fareu fer en vostre poder de manifestar vos e que us manifesten en tot cas tots los forments e ordis e encara los menjadors que tenen en sa casa o cases e quants forments e ordis aquells e cascuns dells han mester per a sa provisio e necessitat e aquella deduhida quants liu poran restar, sils ne restaran, discrivint vos feelment e annotant en qualsevol cas tots los dits forments e ordis que axi us hauran manifestat e dit, los que per sa provisio e necessitat hauran mester els restaran com dit es, e axi annotats e scrits de part nostra los manareu quels tinguen de manifest per nos e de aquells per res nos desis-quen nels venen sino dins lo almodi de la dita ciutat de Valencia, segons sta provehit e ordenat, al qual e no a altre loch ne part los puguen portar o fer portar a vendre, haventlos empero primer manifestat als jurats de la dita ciutat de Valencia per cautela o descarrech dels tals venedors. E lo dit manifest apres portareu de continent als dits jurats de la dita ciutat de Valencia per que ab ells se puxa millor entendre e fer la dita provisio e altres. Proveir sobre aço tot lo que conexerem deures proveir e fer per servey de sa altesa e nostre benefici e utilitat de la cosa publica, compellint hi qualsevol contradictors per imposicio de pena e penes peccu-niaries a vosaltres o al altre de vos benvistes e en son cas, presta e rigorosa execucio de aquella o aquelles per vosaltres o laltre de vos en qualsevol bens de cascu de aquells, sens servar hi alguna solemnitat sino de la forma que us sera millor vista fahedora. E havent vos hi com confiam e de tal manera que meritament pugau esser comendats, car en e sobre les dites coses e sengles de aquelles ab los incidents deppendents e emergents de aquelles lo loch, veus e forces de la dita real Magestat e nostres e bastament poder plenariament vos cometem e conferim ab aquesta matexa per la qual de semblant motu propri e certa sciencia per semblants iussions manam a universes e sengles officials e subdits de sa altesa, axi maiors com menors en lo dit Regne e en la dita orta e contribucio de la dita ciutat de valencia e en qualsevol part de aquell e aquelles constituits sots incorriment de la ira e indignacio de sa altesa e nostra e pena de dos mil florins de or dels bens de qualsevol dells contrafaents que no podem creure irremisiblement exigidors e als reals coffreus applicadors, que en e circa les dites


coses e tota deguda execucio de cascuna de aquelles per res no us perturben ans vos assistesquen e donen tot consell, favor e aiuda necessaris sempre e tantes quantes vegades sera mester e per vostra part ne serau justats e requests.

Data en lo real palau de Valencia a XIIII de juliol en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil cinchcents e tres.

La triste Reyna

329

1503, juliol, 27. BarcelonaFerran II escriu al lloctinent general de Sicília perquè permeti

l’exportació del blat que hi ha en aquella illa. Al cap i a la fi Sicília sempre ha estat un mercat de venda per a un regne —València— que fins i tot quan té bones collites només cobreix la meitat de la població. D’altra banda, Castella poca cosa pot fer quan ja comença a patir la crisi del blat.


Civitatis ValencieLugarteniente general. Por que la ciudat de Valencia esta

puesta en mucha necessidat de trigo a causa quel anyo passado fue muy falto y se vio en peligro de se perder por fambre y en este anyo hay en aquel reyno mucha mas falta de pan y, hahunque fuese buena la cogida, nunqua tiene de si mesmo para la meytat del anyo. Y, si con tiempo no se proviesse en bastecerla, tened por cierto que perderiamos aquella ciudat, la qual es tal y tan principal como sabeys: que es razon miremos con toda diligencia y solicitut en su conservacion, havemos luego scrito en Sicilia para que de alla se les de luego alguna saca de trigo y por que nos dizen que en esse reyno hay este anyo a Dios gracias gran cogida acordamos assimesmo de fazer vos la presente. Por la qual vos mandamos expressamente que, si en esse reyno ha seydo la cogida tal que se pueda sacar del algun trigo, lo dexeys sacar luego por la dicha ciudat de Valencia y no para otra parte alguna. Por que se pueda proveer a su mucha necessidat y no se faga en esto otra cosa ni se dilate, por quanto haveys caro nuestro servicio y no se faga vos maravilleys si de los reynos de Castilla no se provee, por que la cogida alla no ha seydo muy abundosa, y tambien


se ha de proveer de alli nuestra gente darmas y exercito que se ajuntan en los condados de Rosellon y Cerdanya a causa de la guerra de Francia. Fazet lo pues segund veys la mucha necessidat que ocurre. Data en Barcelona a XXVII de julio de anyo MDIII.

Yo el ReyCalcena, secretarius

330

1503, agost, 3. BarcelonaEl Rei Catòlic encarrega a mossèn Andreu de Santa Creu que exposi

davant els jurats valencians la necessitat que té la reialesa que la ciutat concedeixi un servei econòmic amb el qual pugui encarar-se als francesos que s’aproximen a la frontera pirinenca. El rei exigeix que el servei es pagui i, a més, serà ell qui triï els homes de guerra atès que no vol soldats inútils.

ARV. Reial Cancelleria. Curie. Reg. 246, ff. 81v-82v.

Lo que vos mossen Andreu de Sancta Creu haveys de dezir denuestra parte a la nuestra ciudad de Valencia es lo que se sigue:

Primeramente hareys juntar los officiales e conseio de la dicha ciudad en la forma acostumbrada y daresleys nuestra carta que les fazemos y, en virtud de la crehencia que en aquella vos encomendamos, les direys que Dios sabe quanta voluntat teniamos de visitar aquell reyno de Valencia y celebrar cortes en él, assi para lo que cumplia al buen stamiento suyo quanto aun por ser subvenido y servido de aquel per a las cosas que de presente se nos offrecen de guerra. Y pensando poder lo assi poner por obra prestamente hastaqui no havemos scrito ni proveydo alla cosa alguna de lo que convenia a nuestro servicio ni a la deffension de nuestros Reynos y Senyorios; ahora, vistos los grandes prepa-ratorios que los franceses fazen para invadir, damnificar Reynos y Senyorios e quant cierta e presta se espera su entrada por Ro-sellon, nos conviene proveher con toda promptitut en todo lo que cumple a la deffension de aquella frontera y de todas las otras partes y assi entendemos en ello con toda diligencia y speramos en nuestro Senyor con su ayuda se hara en ello tal provision que no solamente nuestros subditos y vasallos seran preservados y defendidos de los danyos que podrian recebir de los enemigos, mas aun staran para damnificar a quien se les quisiere hazer.


Y por estar la cosa en tales terminos no podriamos en manera alguna dexar las cosas de aqua ni fazer absencia, ante conviene que entendamos como fazemos en fazer la gente deste principado y proveher en todo lo que fuere mas necessario, segund lo que se offreciere, y para esto es menester seamos socorrido de nues-tros subditos y vasallos y assi havemos acordado, pues nuestra yda a aquel Reyno no podra ser tan presta y la necesidad que se proveha en ello requiere toda celeridad de amprarnos de aquella ciudad y de las otras ciudades y universidades nuestras del dicho Reyno, y que teniendo experimentada la grande affeccion y zelo que aquella ciudad tiene a nuestro servicio que siempre con muy grande e innata fidelidad nunqua falto a nuestros progenitores ni a nos y en tales casos ha seydo la primera y en exemplo a todas las otras con mucha certenidad nos ampramos della, en este caso donde requierese provea con toda promptitud y assi que le roga-mos y encargamos con toda aficion y voluntat nos sirvan en este caso de la manera que en semejantes casos en lo passado bien y loablemente ha fecho.

Y, porque en lo passado vino alguna gente inutil, les rogamos y encargamos mucho lo que a la porcion de la dicha ciudad cu-piere del sueldo lo deposen en poder del clavario de aquella para que hoy se fagan las pagas a la gente que paral dicho sueldo y servicio sera conducida, porque desta manera nos podamos scoger la gente que sea util y qual conviene para guerra.

Mas les direys el dicho servicio sera por tiempo de hun anyo y que se haya de assegurar el sueldo a la dicha gente por seys meses y pagarseles y despues por otros seys, si tanto fuere me-nester el servicio de aquella. Y porque las cosas, que al presente se offrecen de la guerra, stan en tal puncto que para haver de fazer provecho requiere toda presteza y celeridad les rogareys y encargareys mucho de nuestra parte entiendan en fazer el dicho servicio con toda promptitud porque, en caso de tanta necessidad, hayamos de conocer como siempre ha tenido a las cosas de nuestro servicio y stado, ca cierto entre los otros assenyalados servicios que de aquella nuestros progenitores e nos havemos recebido ternemos este mucho a memoria y assi lo conosceran por la experiencia y que sobresto sten con la serenissima Reyna, nuestra muy cara y muy amada hermana y lugarteniente general, a la qual scrivimos sobrello nuestra voluntat.


Es mester, pues veys esto quanto importa y quant encarga-damente vos lo havemos encomendado, entendays en el despacho dello con toda diligencia e industria segund vieredes convenir per al bueno y presto despacho del negocio y avisarnoseys de lo que se havien fecho.

Expedita in civitate Barchinone IIIº die mensis augusti anno a nativitate domini millesimo quingentesimo tercio.

Yo el Rey Climent, prothonotarius

331

1503, agost, 12. BarcelonaFerran II insisteix a Joana d’Aragó, lloctinent general del regne de

València, que la monarquia necessita ajuda en vista de la possible invasió francesa al Rosselló. El rei envia a la virrei-na models de carta per a convocar a la defensa els nobles i cavallers, però també els ciutadans. En una postdata que no s’incorpora ací, ja que no cal, el rei fa veure els diversos títols que s’han d’utilitzar si la carta va adreçada a un noble o a un ciutadà (f. 84r).

ARV. Reial Cancelleria. Real 246, f. 83v.

Serenissima Reyna, nuestra muy chara y muy amada hermana en amor de fija y lugarteniente general. Con mossen Andres de Sancta Creu vos scribimos los sentimientos que teniamos de la gente francesa, que staba en la frontera de Rosellon, per a que faziessedes las universidades desse reyno de Valencia nos servessen como en semejantes casos han acostumbrado fazer. Despues aqua vos certifficamos ha sobrevenido tanta gente en la dicha frontera y fazen tales preparatorios para invadir e damnificar los condados que a nos conviene entender en la defension por buen stamiento de aquellas, como fazemos, para lo qual havemos acordado de screbir a los cavalleros desse reyno las cartas, que seran con la presente, para que hayan de venir a nos servir con la mas gente de caballo que pudieren que aqua se les pagara su sueldo. Pero, per a que faga feuto, es menester que con toda presteza lo pon-gan por execution. Van las dichas cartas, como vereys, en blanco para que alla las fagays sobrescribir a las personas que vos pa-


rezieren sean para ello, a los quales por la crehencia que en ellas va para vos les direys lo sobredicho y lo mucho que havemos de ser servido en que, en tal caso como este, vengan a nos servir como siempre sus antepassados bien y loablamente en semejantes casos han acostumbrado fazer y que aqua se les pagara su sueldo por el tiempo que estuvieren. Y haveys les mucho de encargar de nuestra parte y de la vuestra sin dilacion alguna se partan, que cierto cumple mucho a nuestro servicio asi lo fagan, acerca de lo qual les direys todo lo que mas vos pareziere convenir para que se despachen prestamente.

Tambien deveys de nuevo apretar el negocio de las universi-dades que vos screvimos, diziendo les como teneys carta nuestra en que vos fazemos saber la gente mucha que se ha crecido en la dicha frontera y que de cada dia se spera la entrada de aque-lla en los dichos condados segun los grandes preparatorios que para ello fazen, encargando les mucho hayan de entender en la negociacion con toda diligencia que, cierto segun las cosas stan tan adelante, no sufra dilacion alguna la provision que para ello se ha de fazer que lo hagan de manera que, assi en la presteza como en todo lo otro, conoscamos la gana que tienen de nos servir como fastagui en semejantes cosas han fecho. Avisar nos heys de todo lo que se habra negociado lo mas presto que ser pudiere. En lo qual por nuestro amor entendet con toda solicitud y de aquella forma y manera que a vos fuere bien visto para que haya el effecto que conviene. E sea, serenissima Reyna nuestra muy chara y muy amada hermana en amor de fija y lugarte-niente general, la sanctissima Trinidat vuestra continua guarda. Dada en Barchinona a XII de agosto en el anyo Mil quinientos y tres.

Yo el Rey Climent, protonotarius

332

1503, agost, 12. ValènciaDesprés de queixar-se de la situació de fam que es viu a València,

els jurats de la ciutat se centren en aquesta carta en les acu-sacions que, mitjançant Francesc Ferrando i sobretot del sastre


Guitart, han arribat a la Inquisició. Acusacions que van també contra l’oficial reial Alfonso Sánchez. Els jurats esperen que els que promouen escàndols a València siguin castigats.



A vostra Magestat suplicam continuament vulla girar vers aquesta ciutat los ulls de misericordia e pietat car semblans que com lo forment no abaxa de preu de L souls lo caffiç nostre que estam affamats. E per ço no podem sino supplicar que vostra real alteza nos done licencia e licencies huna e moltes de traure forments axi del realme de Sicilia e del regne de Cerdenya com de Castella. Nons poden abstenir que no scrigam e faram avis de una novitat que lo dilluns propassat fonch feta per los inquisidors qui reben les informacions contra lo racional de aquesta ciutat per quant han pres hun notari apellat FFrancesc Ferrando qui es de la scrivania de la sala de aquesta vostra ciutat per que havia dit a hun sastre apellat Guitart que merexeria gran castich per certes paraules molt deshonestes o cruels que deia per los cantos contra mossen Alfonso Sanchiz e lo racional de aquesta vostra ciutat e ab tota veritat segons la informacio que tenim lo dit Gui-tart merexeria esser pres per dir paraules molt escusades contra officials de vostra Magestat. E crehem que sis reben informacions contra lo dit Guitart sa trobara aquell eser culpable e no lo dit FFrancesch Ferrando e per que aquesta per so del dit FFrancesc Ferrando han cabut altres persones poria eser que les dites pa-raules axi injurioses e cruels se poria seguir alguna comocio en lo poble com es stat fet pochs dies ha. Per que suplicam vostra Magestat hi vulla de tal manera proveir que lo dit Guitart, sis trobara culpable en haver dit les dites paraules deshonestes, sia punit e castigat segons sos demerits per que ab tota veritat lo dit Guitart es tengut en mala opinio. Suplicam la inmensa trinitat sa reyal persona conserve en felicitat e longa vida e ab victoria e triumpho de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XII de agost any Mil DIII.

D.V.R.M. humils vassalls e servidors qui besen les

mans de vostra reial altesa.



333

1503, agost, 18. ValènciaEls jurats valencians reafirmen al rei la seva independència de gestió

municipal a causa dels atacs de la inspecció reial presidida per misser Joan Tort. De cap de les maneres estan contra la Inqui-sició, però Ferran II ha d’acceptar que hi ha coses —revisió de determinats llibres, fins i tot de comptabilitat— que no poden fer-se perquè són contraris als furs i àdhuc als secrets de notaris.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.Per causa que en la dita ciutat se deya que lo racional

de aquesta vostra ciutat havia promes pagar ab albarans de sa ma algunes quantitats de pecunies als clavaris dels quitaments; per alguns deutors de la dita ciutat per saber si les dites quan-titats eren en poder del dit racional o si eren en poder de altres persones que les deguessen per ques donas orde de poder cobrar aquelles e convertirles en quitaments de censals e sobre aço, haut rahonament e consell de alguns dels advocats de aquesta vostra ciutat, font haut per be que lo sindich fes instancia ab scriptura a nosaltres quens informassem e haguessem informacio e usura de les dites coses per ques pogues provehir al be de la dita vostra ciutat. E axi fon fet que lo dit sindich posa una scriptura la qual fon provehida per micer Baltasar de Gallach, altre dels dits advo-cats. E, posantse en execucio, fent venir hun dels dits clavaris que tenia los dits albarans e trevallen en saber qui eren les persones qui devien los dits deutes per fer los pagar cosa molt pertinent e deguda a nostre offici. E per quant font fet avis als inquisidor e micer Joan Tort del que feyen, moguts e justats per alguns ma-livols, per part de aquells font fet manament a nosaltres, al dit sindich e al scriva que no es entrametessen de les dites coses e que lo sindich desestis de la dita instancia e al scriva que no rebes actes, dient e expressant en lo dit monitori paraules molt deshonestes e enpertinentes, pretenent que nosaltres los voliem donar per turbacio en sa inquisicio e que nosaltres voliem amagar e encobrir e offuscar la veritat, lo que no placia a Deus que tal pensament hajam tengut ni la exaccio de les deutes de la dita ciutat se acosten en res a la dita inquisicio en la qual nosaltres los havem affavorits e havem permes eser fets prejuhins a la dita ciutat, puix era servey e tal la voluntat de vostra Magestat.


E venguts a rahonament ab los dits inquisidor e micer Johan Tort han convengut que nosaltres teniem justa causa e raho de fer lo que feyen en benefici de la dita ciutat. E no resmenys los havem satisfet ab lo consell de tots los quatre advocats al manament a nosaltres per aquells fet. E havem los fet donar copia de la scriptura posada per lo dit sindich e del que haviem procehit e fet fins al manament, apres del qual no havem volgut res innovar que primerament vostra Magestat no fos consultada e axils havem notificat ab la dita scriptura que consultariem de les dites coses a vostra altesa per que Serenissimo Senyor, vista tant justa requesta com es stada feta per lo dit sindich e la provisio per nosaltres feta aconselladament, consultam vostra Magestat ab la present de totes les dites coses e de les dites scriptures e manament e informacions, copia de les quals auctentica trametem a sa Mages-tat per que, vists los dits actes, puixa provehir e manar sobre lo fahedor, suplicant vostra Magestat que, puix aquella es certa de les libertats e privilegis que tenen los jurats de aquesta ciutat de inquerir e executar los deutes deguts a aquella, no permeta eser nos fet impediment en lo que havem principat per saber les dites peccunies de les quals fan mencio los albarans del dit racio-nal, en poder de qui son, per haver aquelles, les quals ensemps ab les altres que exhegim e cobram de cascun jorn les puixam convertir en quitaments de censals de la dita ciutat, car cosa es clara e notoria que aquesta accio e informacio no perturba en res la inquisicio que vostra Magestat mana fer sobre les culpes que preten tenria lo dit racional, per que aço es reservat a vostra Magestat e no toca en res al offici nostre.

E axi matex nos es stada presentada una letra de vostra Magestat que dexem regonexer y exhaminar les scrivanies de la sala e de la cort civil e los registres, libres e prothocols e altres scriptures, lo que Serenissimo Senyor, parlant ab aquella humil e subiecta reverencia que de vostra alteza se preten, es contra ex-presa disposicio de fur que a vostra Magestat los notaris no son tenguts mostrar lurs prothocols ne altres scriptures que stiguen secretes com a notaris. E circha de aço, ja en aquests dies propas-sats, los dits inquisidor e micer Tort demanant alguns actes de la scrivania de la Sala los son stats mostrats tots los actes que han demanat particularment e fahents per la dita inquisicio. Empero ara regoneximent e usura de tots los actes e prothocols es cosa que vostra alteza no la deu permetre y axi suplicam vostra Ma-gestat vulla scriure als dits inquisidor e micer Tort que desisten


de tal empresa, en la qual ells per lo semblant estan confusos que no saben que han a fer. E axi speram de vostra Magestat que, servant los furs de la present ciutat e regne, no permetra esser fet contra fur algu a aquesta vostra ciutat, la qual continuament esta prompta y aparellada al servey de vostra real Magestat, la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat ab longa vida. De la vostra ciutat de Valencia a XVIII de agost any mil D III.

De la Vostra Magestat humils vassalls eservidors qui besen les mans de vostra altesa.


334

1503, agost, 27. ValènciaEls jurats de València accepten contribuir al servei de 150 pagues,

demanades pel rei, encara que amb la condició que la resta de les ciutats i viles reials cotitzin la meitat de l’oferta i no un terç com astutament pretenen ara. Al mateix temps, aprofiten l’ocasió per a suggerir-li que es creï al regne valencià un tribu-nal de Rota. Els jurats plantegen aquest tema per una qüestió d’agilitat i menor càrrega econòmica en els plets.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.De vostra Magestat havem rebut una letra sobre lo servey que

aquella demana de cent cinquanta pagues o ginets per subvencio de la guerra de França; que aquelles CL pagues donen aquesta vostra ciutat e les altres ciutats e villes reyals de aquest vostre regne de Valencia sobre lo qual servey nos ha parlat la Serenis-sima Senyora Reyna de Napols, jermana de vostra reyal altessa e lochtinent general de aquest regne. E axi mateix nos ha parlat mossen Andreu de Senta Creu mostrant e donant nos algunes ins-truccions de vostra Magestat e, jatsia Serenissimo Senyor aquesta vostra ciutat e regne tingua grandissima necessitat de celebracio de cort general per lo redreç axi de la justicia com de altres coses, empero, vista la tant urgentissima nesessitat de la guerra, nos ha paregut no dificultar servey axi com james aquesta ciutat com a fidelissima ha recusat fins aci fer a vostra Magestat e als prede-cesors reys de vostra altesa; mas demanar e supplicar aquella que


en les cosses que fora de cort se poden e deuen donar e atorguar a sos vasalls per benefici de aquells e del dit vostre Regne e de la cosa publica de aquesta vostra ciutat vostra Magestat les nos vulla atorgar.

E axi havem donat resposta a la dita Serenissima Senyora Reyna, loctinent general, ab la present responent a vostra Mages-tat som contents de fer lo dit servey de CL pagues, ensemps ab les altres ciutats e villes reyals, e paguar lo quens toquara segons se acostuma compartir. Volriem Serenissimo Senyor que vostra Magestat, obmesses totes altres cosses de redreç ques porien de-manar e supplicar, que sols per ara nos vulla atorgar e fer gracia e merce en compensacio de aquest servey que, en aquesta vostra ciutat e regne, sia ordenat lo consell de Rota en la forma, mane-ra que vostra Magestat ha atorgat a la sua ciutat de Barcelona e principat de Catalunya, del qual consell de Rota seria president la Serenissima Senyora Reyna, lochtinent general, e no havent hi lochtinent general presidiria lo portantveus de governador de aquest vostre regne, lo qual consell de Rota vostra Magestat ab prachmatica e privilegi nos pot atorgar sens celebracio de cort. E per que som certs vostra Reyal Magestat nons denegara tan justa peticio e supplicacio com aquesta, la qual sera preservar los vehins e habitadors de aquesta vostra ciutat de tantes despeses quantes se fan de present, que tenim veridica informacio, axi per supplicacio com per causa recognoscendi, son de present en vostra sacra audiencia pus de vint y set causes, los salaris e despeses de les quals e de les parts contendents son bastants per a destroir aquesta vostra ciutat. E, per que lo dit consell de Rota sia intro-duhit e fet a vostra Magestat, sia dit a boca lo modo que satisfara per a aquesta vostra ciutat e de hon se paguaran los salaris de les persones del dit consell de Rota havem deliberat trametre lo sindich de aquesta vostra ciutat, lo qual sols per aquesta raho e causa havem elet, lo qual ira a vostra Magestat, supplicant aquella nos vulla donar e atorgar aquesta gracia e merce de la concessio de la qual vostra alteza haura gran merit de la Magestat divina e fara grandissim e inextimable benifici a sos vasals e a la republica de aquesta vostra ciutat e regne.

Los sindichs de les altres ciutats e villes reyals son venguts per induccio de quisvulla que sia, mostrant e fingint pobresa, no volen offerir lo servey que vostra Magestat demana en la forma acostumada, ço es que migerament se pague lo servey ans pretenen que aquesta vostra ciutat ha de paguar les dos parts e les altres


ciutats e villes reyals la una part. Es cossa Serenissimo Senyor inaudita e que aquesta ciutat no la pot comportar, no sols per lo prejuhi ques faria per a corts generals e altres serveys particulars, mas encara per que aquesta vostra ciutat, com sab vostra real alteza de cascun jorn carregua per tantes nessesitats com ocorren, axi de provisions de forments com de altres, supplicam vostra reyal Magestat no vulla permetre ni tollerar que tant gran prejuhi sia fet a aquesta vostra ciutat. E, per que ab veritat moltes villes han trames sos sindichs ab voluntat y expressa comissio de con-tribuir en lo dit servey, en la forma acostuma e son pervertits de no voler assentir egalment en lo dit servey. Nosaltres Serenissimo Senyor havem hagut los del quitament. E axi los advocats com les persones del dit quitament no volen asentir sino en la mitat del servey ques offerra per la ciutat e villes reyals e, si les villes reyals no volran offerir sino sinquanta pagues, per lo semblant la ciutat no pot offerir sino cinquanta per no fer prejuhi en sdeve-nidor. E, jatsia los sien stats mostrats actes de offertes antigues migerament, recusen les dites villes fer lo que deuen. E per ço supplicam vostra Magestat no permeta esser fet tan gran prejuhi a aquesta vostra ciutat, la qual es tan fidellissima e prompta a vostra Reyal Magestat, la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat e ab longa vida e ab victoria de sos enemichs.

De la vostra ciutat de Valencia a XXVII de agost any Mill D y tres.De Vostra Real Magestat humills vassalls Los Jurats de Valenciae servidors qui bessen les mans de vostraReal Magestat.

335

1503, agost, 28. ValènciaRepartiment entre les diverses ciutats i viles del braç reial —excepte

València— de cinquanta pagues de genets amb la finalitat de cobrir una part del servei demanat pel rei. La petició dels jurats de València a Ferran II, però, no es compleix. També és cert que la carta de la ciutat porta data del 27 d’agost i el rei no ha tingut temps ni de veure-la.

ARV. Reial Patrimoni. Bailia-Lletres. Reg. 1162, f. 476r-v.


Die intitulata XXVIII mensis augustii anno MD IIIRepartiment fet per lo magniffich mossen Christofol de Bas-

surto, cavaller, conseller de la Magestat del molt alt Senyor Rey e regent de batle general del regne de Valencia, entre los sindichs de les ciutats e viles reyals del regne de Valencia de voluntat de aquells dits sindichs dels cinquanta de cavall que han offert a la Magestat del Senyor Rey per ops de la guerra que la Magestat del dit Senyor Rey te ab lo rey de FFrança; e son los repartiments seguents:Primo al discret en Guillem Ramon Tonia, notari sindich de la ciutat de Xativa per la ciutat de Xativa nou de cavall .................................................................................. VIIIIItem an Johan Lopez, sindich de la ciutat de Oriola per la dita ciutat de Oriola ...................................................... VIIIIItem an Berthomeu Vilanova, sindich de Morella, per la dita vila de Morella tres e mig de cavall ............................. III 1/2Item an FFrancesch Marti, sindich de Paniscola per la dita vila de Paniscola .............................................................. 1/3Item an Berthomeu Gisbert, sindich de Castello per la dita vila de Castello dos e mig de cavall ............................. II 1/2Item an Pere Gil, notari sindich de Vilareyal per la dita vila de Vilareyal hu mig e hun quart de cavall ................ I 1/2 1/4Item an Miquel Ascet, major de dies, sindich de Borriana per la dita vila de Borriana mig e hun quart de cavall ... 1/2 1/4Item an Marti Valenti, sindich de Ademuç per la dita vila de Admuç hu de cavall ................................................... IItem an Garcia Romeu, sindich de Alpont per la dita vila de Alpont hu de cavall .................................................... IItem an Johan Sanahuga, sindich de Xerica per la dita vila de Xerica hu e mig de cavall ........................................ I 1/2Item an Pere Galseran Comes, sindich de Lliria per la dita vila de Lliria hu e mig de cavall .................................. I 1/2Item a micer FFrancesch Dartes, doctor en leys per la ciutat de Alaquant quatre de cavall .............................. IIIIItem an FFrancesch Darasil, sindich de Xexona per la vila de Xexona hu mig e hun quart de cavall .................... I 1/2 1/4Item an Pere Guerau, sindich de Alcoy per la dita vila de Alcoy hu mig e hun quart de cavall ............................. I 1/2 1/4Item an Gabriel Martines, sindich de Penaguila per la dita vila de Penaguila mig e hun quart de cavall .............. 1/2 1/4


Item an Berthomeu Calabux, sindich de Bocayrent per la dita vila de Bocayrent hu e mig de cavall .................. I 1/2Item an Johan Bellot, sindich de Biar per la dita vila de Biar hu y mig de cavall .................................................. I 1/2Item an FFranci Romeu, sindich de Ontinyent per la dita vila dos e mig de cavall .................................................. II 1/2Item an Diego de Sanchiz, sindich de Cabdet per la dita vila hun terç de cavall .................................................... 1/3Item an Loret, sindich de Vilajoyosa hun terç de cavall ... 1/3Item an Johan Gombau, sindich de Algezira per la dita vila dos e mig cavall ....................................................... II 1/2Item an Luis Collar, notari sindich de Cullera per la dita vila de Cullera hun mig e quart de cavall ................... 1/2 1/4

Testes foren presents al damunt dit repartiment los magni-fichs en Berthomeu Capena, ciutada, e en Nicholau Ayente, donzell, ciutadans de Valencia, en presencia dels quals fermaren tots los sindichs dessus nomenats salvo lo de Xativa e Vilajoyosa. Cascu per la part que li toqua som contents e no volen contribuhir sino cascu al que li es stat taxat e repartit, la qual taxa sfa sens prejuhi algu de aquelles dites universitats per que en lo esdevenidor nos puxa traure a us e consequencia. Lo sindich de Cullera diu que per la present offerta e repartiment no sia fet preiuhi a la dita vila a hun privilegi que te ab lo qual es exempta de armades; lo sindich de Alcoy diu que allo prova sens prejuhi dels drets de la badessa.

336

1503, setembre, 1. ValènciaEls jurats de València notifiquen al rei Ferran l’agressió que ha

sofert la vila de Cullera a mans dels pirates moros. A més de la narració que es fa de les cavalcades per protegir viles i ciu-tats, també es manifesta el temor de les autoritats valencianes que tal fet repercuteixi sobre els mateixos mudèjars del país. D’altra banda, en aquesta carta es fa una al·lusió mínima als cent cinquanta genets, com si València ja hagués acceptat la decisió reial. Finalment s’estén en el fet que la Inquisició remou papers de la ciutat i incordia l’escrivà de la cort civil. El procés iniciat al maig continua obert.



Serenissimo e excellentissimo Senyor.No sens gran dolor scrivim a vostra Magestat donantli avis e

noticia del cas que han fet setze fustes de moros en la vostra vila de Cullera, ço es que dimecres propassat en la matinada per la part de la muntanya pus de siscents moros, ab gran so de trom-petes e ab banderes, entraren dins en la dita vila e han cremat gran part de la sglesia, les mes cases e morta molta gent; de les criatures e altres que no podien anar sen han portat moltes animes e segons som informats manquen fins ara entre moros e presos de CL fins en doscentes animes. Cosa es Sacra Magestat de gran dolor e, per que excellentissimo Senyor son coses aquestes de les quals vostra Magestat deu eser avisada, havem delliberat fer la present per que som certs que vostra excellencia per sa clemencia hi faia tal provisio que de aciavant serem preservats de tan grans dans ultra los quals es lo perill de renegar la Santa Fe Catolica, la qual vostra excellencia com a cristianissim rey e Senyor acostuma virtuosament defendre. E lo dia matex, apres del dit insult e ter-raçenaria, es arribat hun berganti de Ibiça ab letra de avis com les dites XVI fustes eren stades en la dita villa de Ibiça e havien cremat huna sglesia, ques diu de Sant Anthoni, e sen han portat VII o VIII persones entre homens e dones e han cremat IIII o V alqueries e talades moltes vinyes e morts bestiaris, axi grosses com menuts, e fins a besties de lauro a causa de la dita entrada feta a les quatre hores de mati. En Cullera entre les X e XI hores de migjorn sens tenir negun avis de Cullera vingue fama a aquesta vostra ciutat que los moros barregaven Silla e Cataroga, per la qual nova se mogue hun gran avalot e tota aquesta ciutat fonch avalotada e convingue a nosaltres cavalcar e anar a solicitar los officials reyals que de continent cavalcassen la via de Cataroga. E axi lo portantveus de governador ab molta gent de cavall, anant la via de Cataroga, tingue avis com de Algezira fins a Valencia noy havia novitat de moro algu sino que los de Cullera havien trames per socors a Sueca, Algezira e Algemesi que moros eren entrats. E, no sabent altra nova pus certa, lo dit portantveus de governador sen torna a la ciutat ab tota la gent de cavall e de peu que era exida ans de la una hora apres mig. E quant foren circha les tres hores, apres mig jorn, vench un home nafrat de Cullera e recita tot lo insult que era stat fet en la dita vila. E com molta gent de peu e de cavall de Algezira e de altres viles e lochs de cristians cascun vehins eren ja en Cullera e que los moros ab


la presa se eren embarchats entre les nou e deu hores de mati. E sabuda aquesta nova per la Serenissima Senyora Reina, lochti-nent general, fonch ajustat consell real en lo qual som nosaltres, los advocats e sindich de aquesta vostra ciutat e fonch delliberat que lo portantveus de governador restas en la ciutat e lo comte de Oliva anas ab gent de cavall a la dita vila de Cullera e lo comte de Aversa la via de la Plana e lo comte de Cocentaina la via de Xativa ab poders bastants per reposar cristians no fesen alguna novitat contra moros e fins aci per gracia divina tot esta reposat. Nosaltres a prechs de la Serenissima Senyora Reyna —no per quey fossen tenguts— havem donat pa e vi a la gent de cavall e de peu que es anada a Cullera. Es be vostra Magestat de tot tinga plena noticia per que hi puixa fer la provisio ques pertany: les fustes dels dits moros han fet la via de Gandia e es cert que no faran sino tot mal per lo poder que porten. Nosaltres aci fem guardar de dia e de nit la vila del Grau e tota la costa ab correu volant hora per hora ne fem avis en lo matex dia.

Del que es stat fet per aquesta vostra ciutat circha lo servey dels CL ginets o pagues que vostra Magestat demana per altra nostra letra havem fet avis a vostra reyal altesa suplicant aquella li placia que aquesta vostra ciutat elegexcha en capita a mossen Nicolau Joffre, jurat en cap de aquella. Los dos jurats embaxadors, qui son anats a la Serenissima Senyora Reyna nostra Senyora, son tornats ab esperança que sa Magestat provehira en la treta que li han demanat segons la necessitat que ocorera. Contra lo scriva de la cort civil de aquesta vostra ciutat se fan dos processos de Inquisicions contra aquell, la hu per lo inquisidor e micer Tort e laltre per lo regent la cancelleria de la Serenissima Senyora Re-yna, lochtinent general, les quals inquisicions son contra furs e privilegis de aquest vostre regne e molt mes que per dites vies se faça la dita inquisicio. Per part de aquesta vostra ciutat es stada supplicada la Serenissima Senyora Reyna, lochtinent general, e ab la present supplicam vostra real Magestat hi vulla provehir e no permetre que tantes inquisicions se facen contra una matexa persona, la qual cosa es contra disposicions de furs e privilegis de la present ciutat e regne, les quals ha jurat servar vostra real Magestat, la qual nostre Senyor Deu prospere e conserve en felicitat e longa vida ab victoria e triumpho de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia lo primer dia de setembre any Mil D y tres.


De vostra Real Magestat humils vassalls e servidorsqui besen les mans de vostra real Magestat.


337

1503, setembre, 1. València

Aquest document és el darrer en el qual figura encara Gaspar Amat com a racional i ambaixador a la cort de Ferran II. Hi ha diverses qüestions per tractar: la destrucció de Cullera per naus musulmanes, la possible creació de l’Audiència Reial i els pro-blemes de compra de blat. Però cal destacar fonamentalment els paràgrafs dedicats a la investigació que els inquisidors estan fent a la ciutat i al racional. Els jurats encara donen suport a Gaspar Amat i confessen haver posat tot tipus d’obstacles a la recerca de la Inquisició perquè no li pertoca investigar l’Administració.


Al molt magniffich, monsenyor e molt savi en Gaspar Amat, ciutada racional de la ciutat de Valencia en la cort del Rey nostre Senyor. Molt magniffich monsenyor e molt savi. Per correu propii vos havem scrit, axi sobre lo servey de la gent darmes com sobre les VIIª lliures queus havem de trametre per a donar al senyor Rey per lo dret de la treta de Xª salmes, e speram vostra resposta per que no podem haver ducats. Nos havisseu si trametem en caste-llans o en canvis encara que siau cert quens manquen XXXXVIIIª souls, que nols trobam, e contra nostra voluntat haurem de dexar a Lorenç Domenech alguna partida de les dites Xª salmes per no trobar diners. Avissam vos que, tot hom se es pugat, annotaran per causa de la guerra e dels comptes que ni los cavallers sobre contractes segurs ni nosaltres no trobam quins vulla donar diners e es be ho sapiau. E, responent a vostra letra de XXVII de agost proppassat quant al quens dieu de les dites Xª salmes, vos havem respost dessus que, fins cobrada vostra resposta, no trametrem les dites VIIª lliures e siau cert que los pensaments de aci segueixen en tot e per tot als que vos teniu aqui que noy ha diversitat sino impossibilitat regraciant vos lo treball que passau e haveu passat, axi en lo noliegar les tres naus e trametre aquelles com en totes les altres coses que venen a carrech de nosaltres, per que trobam


vos aqui ço es ab lo scriva estam mig descansats que no fem en res fretura e Deu sap que aquestes inquisicions nos tenen axi tant ligats que, sino per no desfer vostres fets ni contravenir a la voluntat vostra, tantes contradiccions se farian que conveniara vellarien e plagues a Deu que lo principi se fossen fets que no passarien a la scrivania ni a la cort civil e per lo semblant creem que passaran haltres pux lo cami sta fet.

E quant al que dieu dels canvis no creguesseu que aci sia stada feta contradiccio alguna sino bona cara e cuydat pagament e, si us han scrit que per que fonch dit que feyem en les letres, vista fonch ofert fer lo pagament al temps e axi mossen Miranda, encara que a principi pres malenconia, apres ab molt amor ha renovat les letres de credit, que tenia fetes, e ha allargat lo temps que era per tot nohembre fins per tot març; la expidicio de les tres naus estada feta de continent e los patrons se son detenguts per fets propiis que per lo sindich es stat fet protest contra los patrons que partisen en la scala que fou per ha Cerdenya era necessaria per dexar un home ab les letres del Senyor Rey als mercaders qui han asegurat passar lo forment de Cerdenya. E, encara que totes les sis naus se troben juntes en Sicilia, sera be mester per ha portar les deu milia salmes aci no tenim altra sperança de forments sino de Sicilia car lo contracte que tenim fet de terra de moros es incert. E, com vos sabeu, de Castella no tenim res sino que tenim sperança de aquests castellans de la frontera que bosquen de mort per poderne traure e crehem que per sos inte-ressos faran sos fets y los nostres e finalment tota nostra sperança sta en Sicilia. E responent als quens dieu dels manaments dels inquisidors nos par que les manaments quens fessen era deslibertar la ciutat e havem hi fet la contradiccio ques merexia e siau cert que, si no si fos feta punta, tot anava a perdicio; nols havem dexat veure prochessals alguns ni encara los libres de consells sino tan solament lo que particularment nos han demanat e que de justicia no podiem recusar. La congoxa major te en Luis Prats que per dites vies li fan processos de inquisicions, lo hu fa lo inquisidor e micer Tort, laltre fa micer Ribalta per manament de la Reyna. Havem ne suplicat a la senyora Reyna e per lo semblant ne scrivim al senyor Rey, ensemps ab lo avis que li fem de la destruccio de Cullera que han fet los moros de allende. Per la letra que fem a sa Magestat ho veureu [blanc] per no esser mes larchs. Pregam vos carament que lo senyor thesorer solicite a sa real Magestat que no permeta contra una persona esser fetes dues inquisicions


que ab duyts reben testimonis, los huns de huna part e laltre dal-tra. Pensam que lo cami sta fet contra tothom pux nosaltres en los principis no havem sabut resistir den decho perdo que apres que us havien fet a vos un proces nos devia tollerar que altre sen fes. Nons haveu scrit si havem rebut los actes que fem a instan-cia del sindich e les contradiccions que tinguen ab lo inquisidor e micer Tort, per que es mester que lo senyor Rey mane revocar lo manament quens es stat fet per part dels dits inquisidors pux no toqua en res al offici de la Inquisicio.

E quant al quens scriviu de Ferrando de Safra que vendria XVIIIª o XXª fanegues de forment de Malagua pesat e tena al gran a hun flori per fanequa, tot dos, havem remes que vos ho negocieasseu liu lo que scriu y si a vos par que per donar for-ment brut no es deu cloure ni plau per lo semblant a nosaltres. Dels dos homens quens scriviu que guarden les galeres que alguns murmuren, par a nosaltres que la dita guarda es tant necessaria que no pot pux majorment en la oscurencia que tenim del temps de les XVII fustes de moros, que han destrohit Cullera e van per la costa, tenint prou que fer de guardar la vila del Guerau a la qual som anats e havem a dehenar tota la vila e cascuna nit fem anar homens dels officis particulars per ses tandes dença que james fou temps de varar les galeres sino ara e de tenir aquelles armades que a vituperi nostre corren via la costa, que noy a fustes algunes ab les quals se puxa provehir de aqui. Vista la letra del senyor Rey ab lo magniffich thesorer procuram alguna provisio saludable per a aquestes mars e per lo semblant han cremat Sanct Anthoni de Ibiça e han hi fet molts mals e encara se espera fer sen haquesta nostra costa.

Estam ab gran pensament de hon treuren diners per a la gent darmes que nengu vol donar diners a la ciutat. Placia a nostre Senyor Deu li done algun remey e repos en la guerra per que nons vejam en major necessitat. Haurem plaer nos scrivau dels sentiments que tendreu aqui per ques diu hi hauria algun repos. Los cavallers de aquesta ciutat e regne estan tan atemorats per deffensar sos vassalls per aquesta novitat de Cullera quens dubtam puxem anar com volria la raho. Si cort o parlament se podia tenir en Trayguera per que fos servey comu, molt seria gran beneffici de aquesta ciutat en la qual cort nos hagues de parlar de greuges sino solament del servey e que apres se parlas de les altres coses de redreç, de justicia e de greuges e porias be fer. Ja scrivim al magniffich thesorer general e al magniffich mossen


Alfonso Sanchiz, pregant los facen los credits que per nosaltres seran pagats. Huy son arribats los jurats embaxadors de Caste-lla, pregant vos carament en lo fet de la Rota doneu diligencia se atorgue per lo senyor Rey o almenys tingau la voluntat de sa alteza que sia contenta que de aci vos trametrem la capitulacio o hira lo sindich en la forma que vos consellareu y ho tendreu per be ab lo parer dels advocats de aquesta ciutat, los quals son molt affectats haquesta Rota ques faça e quasi tota la ciutat hi ve voluntaria, axi lo braç eclesiastich com militar, encara que la dita Rota se pot atorgar a prachmatica fora de cort. La Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda de la ciutat de Valencia lo primer dia de setembre any MD y tres.Los Jurats de Valencia a vostra honor e complacencia apparellats

338

1503, setembre, 11. BarcelonaFerran II ordena a la lloctinent del regne de València que posi fil

a l’agulla i tingui present les diferències que es plantegin entre la capital i les ciutats i viles del país. Hi ha una disputa al voltant del nombre de pagues que s’han de fer per portar genets cap al Rosselló.

ARV. Bailia. Reg. 1162, ff. 484v-485v.

Letra tramesa per la Magestat del Senyor Rey a la serenissima Reyna de Napoles

Anno a nativitate domini millesimo quingentesimo tercio die intitulat tercia mensis octobris. Lo magniffich mossen Cristofol de Vassurto, cavaller conseller y regent de bailia general, mana al scriva de la sua cort registras en los libres de letres de la cort de la bailia general la letra del tenor seguent.

A la serenissima Reyna de Sicilia aqueu del far, nuestra muy cara e muy amada hermana como fija e lugarteniente general.

Serenissima Reyna, nuestra muy cara y muy amada hermana como fija e lugarteniente general, por los sindicos de las ciudades e villas reales desse reyno ha seydo a nos diziendo que, en el servicio de la gente o paguas que por nos postreramente se les ha enbiado a demandar, essa ciudad de Valencia ha offrecido de paguar la meitat del servicio dexando a ella la otra meitat, dezien-


do que no le toqua a paguar mas segund orden que de mucho tiempo aqua sea servado entre ella y las dichas universidades en qualquier repartimiento de servicios o donativos que nos han fastagora fecho, en lo qual las dichas universidades pretenden ser mucho agraviadas por quanto al tiempo quel dicho antigo orden se introduxo diz que las universidades que contribuhiran eran mas en numero que no son agora, de las quales muchas han passado en el estamiento militar y que estonces estaban muy populosas y prosperas y agora estan despobladas y diminuidas por la mayor parte y, allende desto, diz que essa dicha ciudad les tiene otra ventaja que, queriendo las dichas universidades paguen los tales servicios, suelen fazer sus tassas e imposar derechos en los quales los ciudadanos de Valencia no contribuyen y en los que Valencia imposa, assi para los servicios reales como para otras qualesquiere necessidades de ella, en todos concurren e contribuyen los vezinos e habitadores de las diversas universidades por que de continuo han de concurrir y estar lo mas del tiempo en la dicha ciudat e vender en ella sus mercaderias e proverse dellas, suplicando nos hoviessemos por bien de mirar e proveer en ello de manera que las dichas universidades no hayan de ser assi agraviadas dizien-do que seran contentas de paguar cinquenta paguas que seria la tercera parte del servicio. E como quier que, en lo que piden, parece que se debe haver alguna consideracion porque esto esta por nos remitido a vostra serenidad para que alla se pagua el repartimiento, como vos pareciere segun que lo habreis visto por la respuesta en ello sino remitirlo todo a vos y dar vos este aviso para que lo egualeys en la forma y manera que mas vos paresca conforme a razon e buena equidat. Por ende muy affectuosamente vos rogamos que, habida consideracion a lo susodicho, mireys en lo fazer de manera que pidiendo se a cada qual lo justo, segund que escrito vos avemos, las dichas universidades no reciban agravio o detrimiento ni hayan causa justa de se quexar y sea comoda diligencia por que el servicio no se dilate en tiempo que tanta necessidat hay dello y no falten todas las ciento y cinquenta pa-guas que havemos demandado y por que las dichas universidades quieren todavia que, dando ellas algunas personas dessus vezinos habiles para la guerra e bien adreçados de armas y caballos, se reciban y se les de el sueldo como a los otros segund y a vos screvimos siendo tales debeys proveher que sean recebido dando la mesma priesa que pudierdes en que luego vengua la gente que a muy grande complacencia lo recebiremido.


E sea serenissima Reyna nostra, muy cara e muy amada her-mana como fija, la santissima Trinidat vuestra continua proteccio. Data en Barcelona a XI dias del mes de setiembre del anyo Mil D e tres.

Yo el Rey

339

1503, setembre, 20. BarcelonaEn vista de la invasió francesa del Rosselló, Ferran II ordena a la

seva lloctinent general a València que convoqui tothom, que sigui possible, a “host i cavalcada” per defensar el comtat pi-rinenc i expulsar-ne l’enemic francès.


Don Ferrando etc. A la serenissima dona Joana, reyna de Sicilia daça de far, nostra molt chara y molt amada germana en amor de filla y lochtinent general, salut y fraternal amor. Certs som no ignorau com lo capita del rey de França, per manament del dit rey, es entrat dins lo nostre comtat de Rossello ab grant nombre de gent darmes de cavall y de peu e ab voluntat e grants preparatoris de offendre, invadir e dampnificar nostres terres e subdits atendant camp ab tot son exercit dins nostra terra. E jatsia tingam en dit comtat gent darmes de cavall y de peu, empero per provehir millor e mes complidament al que satisffa a la honor e conservacio de nostra real corona e a la defensio de les dites nostres terres e subdits, havem deliberat no solament haver y trametre alli molta mes gent de la que de present es en Rossello, mes encara anar encamp personalment ahon nos sera vist esser necessari per lo que dit havem. E per aço entre los altres regnes nostres havem deliberat ajudar e proffitar nos en aquest cas dels habitants en aquex regne, qui es unit a aquest principat e comtat dessus dit, los quals speram que no falliran al que deuen segons han be acostumat. E com en aquest cas haja loch e puga esser feta per nos o per vos, com a lochtinent general y en persona nostra, convocacio de host e cavalcada, per tant prenint delibe-racio de nostre real consell ab tenor de la present vos pregam y encarregam que, en continent en la forma acostumada, convoqueu e convocar façau host y cavalcada que aquex regne com nos ab


les presents cridam e convocam requerint axi, com nos ab la pre-sent requerim y exortam, als qui han de esser requests e altres manem, sots lo deute a la fidelitat a que nos son tenguts e sots les penes en semblants convocacions acostumades posar, que tots los prelats, richs homens, comtes, vizcomtes, nobles, cavallers, homens de paratge, ciutadans e altres qualsevol habitadors de aquex nostre regne que en continent, seguint la senyera e bandera nostra real e nostres officials o aquella persona o personas qui seran per aço destinats, vinguen ab ses armes a nos per a resis-tir e foragitar de aquest nostres principat e comtats desusdits la dita gent francesa e per a fer tot lo que per nos lo sera manat e fer son tenguts en semblant cas, compellint rigidament a cascu obligat a la observacio de dites coses per execucio de penes e altrament segons es acostumat fer e lo cas requir promptament e sens dilacio alguna. Car nos a vos, si e en quant necessari sia, sobre les dites coses desusdites amb les incidents, dependents y emergents de aquells, vos cometem y ordonam nostres veus, loch ple e bastant poder ab les presents. Dades en la nostra ciutat de Barcelona a XX dies del mes setembre en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil cinchcents y tres.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Michaeli

Velasquez Climent

340

1503, octubre, 13. GironaDurant la guerra amb França en el decurs de la qual el rei va

conquerir Nàpols, Ferran II exigeix als canonges i Capítol de la seu de València que paguin la dècima [terç delme] que li correspon d’acord amb la butlla apostòlica, ja que sembla que no volen fer-ho.


Curie super decimaEl Rey.Amados nuestros: sabido havemos que poneys difficultat en

el pagar de la decima deste anyo que por bulla apostolica soys


obligados de lo fazer. De lo qual no poca admiracion tenemos spe-cialmente sabiendo vosotros las grandes necessidades que de cada hora se nos ofrecen con la guerra de Francia y seria cierto cosa mas conviniente que pensassedes en servir nos por otra via antes que impedir lo que soys obligados y debeys fazer cumpliendo los apostolicos mandamientos. Y por que no podriamos con ninguna paciencia tolerar lo vos encargamos expresamente que sin dilacion alguna cumplays y pagueys la dicha decima por sus terminos y tandas segunt que por el comissario mossen Stevan Garret vos ha seydo intimado. E no se faga lo contrario por quanto haveys caro nuestro servicio. Data en Gerona a XIII de octubre del anyo Mil DIII.


A los amados nuestros los canonigos y Capitulo de la seu de Valencia

341

1503, novembre, 3. PerpinyàFerran II, a causa de la situació del procés contra el racional Gas-

par Amat i abans que es dicti sentència, suspèn aquest oficial municipal de tot càrrec i mana que sigui substituït per Pere Català, que interinament actua de racional de la ciutat.


Civitatis ValentieEl Rey.Amats e feels nostres: per que nos per la bona administra-

cio de la justicia y per lo que se sguarda al descarrech de nostra real conciencia e al interes de aqueixa ciutat volem que lo proces principiat contra lo racional Gaspar Amat sia acabat donant-li ses defenses. E per que entretant ques cull lo dit proces e se dona en aquell sentencia es deguda cosa que lo dit racional sia suspes del offici e comanat a altre. Per tant vos manam expressament que, de continent que la present rebreu, suspengau al dit Gaspar Amat del dit offici de racional de aqueixa ciutat segons que nos ab la present lo suspenem i havem suspes del dit offici fins a tant


que en lo dit proces haiam donada sentencia e per nos hi sia en altra manera provehit. E comanareu entretant lo dit offici a Pere Catala qui de present regex aquell com a substitut del dit Gaspar Amat que, per la bona relacio que del nos es feta, volem que axi sia per vosaltres exequit tota consulta cessant. Data en la vila de Perpinyan a III dies de noembre del any Mil DIII.

Yo el ReyDirigitur juratis civitatis Valentie Calcena, secretarius

342

1503, novembre, 3. PerpinyàAquest és un dels molts documents que hi ha al voltant del procés

judicial contra importants oficials de la monarquia. En aquest cas —i en veurem més— el rei s’adreça al seu advocat fiscal, misser Ros. També ho fa en textos semblants als inquisidors que actuen a València (f. 70v) i a misser Ribalter (f. 71r).

ACA. Reial Cancelleria. Itinerum Sigilli Secreti. Reg. 3670, f. 71r.

El Rey.Micer Ros: Nos havemos cometido a los inquisidores dessa

diocesis que ambos junctos o cadahuno por si entiendan en dar conclusion en los processos de Alonso Sanchez, lugarteniente ge-neral tesorero, y del racional Gaspar Amat. Y assimesmo come-temos al rigente micer Ribalter los processos de los notarios por que si havia algo de crimen los inquisidores, siendo clerigos, no podrian cognocerlo. Y por que podria ser que para conclusion de los dichos processos fuessedes vos en algo menester como advo-cado fiscal nuestro. Por ende mandamos vos expressamente que, cada y quando por los dichos inquisidores y rigente o por qual-quier dellos vos sera dicho, entendays en ello y fagays los actos y diligencias que fueren necessarias y tocantes a vuestro officio haviendo vos en ello con la solicitut que se requiere y de vos se confia que en servicio lo recibiremos. Data en Perpinyan a III de noviembre del anyo Mil DIII.



343

1504, maig. València

Els jurats de València, ateses les protestes dels arrendadors i deutors que necessiten diners, pensen tancar les claveries, ja que la si-tuació contrària seria més perjudicial. És a dir, els arrendadors, per causa de les pèrdues que han tingut, no poden pagar en diners sinó en albarans de censals seus com si se’ls hagués pagat, només així es podran cloure les claveries.


Dictis die et annoLos magnifichs en Nicolau Joffre, en Damia Bonet, en Miquel

Joan de Soler, en Hieronim Bayona e en Jaume de Raç, ciutadans jurats en lany present de la insigne ciutat de Valencia, en Pere Catala ciutada regent lo offici de racional, en Bernat Dassio notari sindich de la dita ciutat de Valencia. Entenents ab gran cura e diligencia en donar deguda conclusio en cloure les claveries axi del quitament com la dels censals e la comuna. Vistes e hoides de cascuna hora les grandissimes clamors que per los arrendadors e deutors de la ciutat los son fetes deius que per les perdues que han haudes en los dits arrendaments no tenen possibilitat de pagar ab diners comptants lo que resten deutors de sos arrendaments, mas que tenen forma e disposicio de pagar alguna part en diners e laltra en albarans de pensions de censals de la mateixa ciutat ja deguts e pagadors e entesa la relacio a ells dits magnifichs jurats feta per lo magnifich en Pere Catala, regent lo offici de racional, per la qual los consta que es impossible poderse cloure la claveria dels censals, sino donantse alguna tollerancia als dits deutors que puxen pagar los dits deutes o part de aquells en albarans dels censals de la mateixa ciutat ja deguts e pagadors vista la urgent necessitat. E, considerants que sia anar major dan a la dita ciu-tat que la dita claveria del censals restas per a cloures e que los albarans anassen per la terra, que no cloure la dita claveria dels censals prenent en part de paga los dits albarans de la mateixa ciutat com dit es. Per ço constrets per la necessitat e no trobant altre spedient per a poder cloure la dita claveria de censals per sublevar la dita ciutat de tant dan, aconsellats y en presencia dels magnifichs micer Baltasar de Gallach, micer Marti Eximeno Ros, micer Joan Alegret e micer FFrancesch de Artes, doctors, prove-


heixen que la dita claveria sia closa en la forma dessus dita, ço es que sien admersos en paga als dits deutors los albarans que volen donar en paga los quals son de pensions de censals de la mateixa ciutat, ja deguts e pagadors.

Testimonis Joan Fenollar e Miquel Ferrando, notaris

344

1504, juny, 8. La MejoradaEl rei exhorta als jurats que accedeixen al càrrec perquè realitzin

amb prestesa i eficàcia les seves funcions. ACA. Reial Cancelleria. Itinerum Sigilli Secreti. Reg. 3670, f. 124r.

Responsio JuratsLo Rey.Amats e feels nostres: Vostra letra havem rebut ab la qual

havem pres plaer en saber que sou exits en jurats de aqueixa ciutat per a lany present. E molt mes nos plaura si la obra de vosaltres correspondra en vers lo be de aqueixa ciutat a la recta e bona intencio que per nos sou stats possats en la ceda e eleccio de dit offici de jurats. E axi us pregam y encarregam molt affec-tuossament que teniu den davant vostres ulls mireu tostemps al servey nostre y al be publich e universal de aqueixa ciutat, puix per gracia de nostre Senyor no us falta la abilitat e sufficiencia per a entendre tota cosa ni creem vos mancara la diligencia. Si al rebre de la present nos haureu trames lo memorial que diu nos haveu de trametre del esser en que aqueixa ciutat sta nos plaura quens sia trames lo pus prest que esser puixa per que de tot siam avisats haveu licencia y en lo vostre regiment ab tota rectitud postposant qualsevol particular respecte que molt nos servireu. Data en lo monastir de la Mejorada a VIII dies del mes de junii del anno Mil D IIII.



345

1504, juny, 8. La MejoradaEl mateix dia que Ferran II escriu als jurats, també ho fa a mossèn

Cristòfol Vasurto, lloctinent del batlle general. Tot i que aquest document recull diversos punts a tractar, ens interessa sobretot pel paràgraf sobre la darrera elecció —o millor nominació— dels jurats valencians.


Mossen Vasurto.Vimos vuestras letras y lo que a nuestro infrascrito secretario

screvisteys y cierta hovimos plazer que los jurados hayan salido tales como vos scriveys. Sabe Dios que la intimacion nuestra de fazer la ceda de la manera que la fezimos fue con ese prosopuesto y para que no tengan ocasion de dezir que son subordinadas a otri sino a nuestra persona y al bien universal dessa ciudat que, faziendolo ellos assi, cumpliran con sus conciencias y a nos obli-garan para haverlo siempre encomendados. Y a esto los debeys vos todavia persuadir.

Quanto a lo de los trigos la ora de agora ya habreys rescebido nuestra respuesta y determinacion. Bien nos plazera que hayays vendido para cuenta los mil cafizes que screvis y por que sabemos que en esto fareys vos toda vuestra diligencia no vos dezimos mas sino remitirlo todo a vuestra buena disposicion.

Quanto a lo que scrivis del favor del agua que pide la duquesa de Gandia nos plaze assi haverlo todo entendido. Particularmente quando la provision se hoviere de fazer miriremos particularmente todo lo que screvis. Data en el monasterio de la Mejorada VIII dias del mes de junio del any mil D IIII.


346

1504, juny, 12. ValènciaAquest document és bastant important no tant per la seva redacció,

absolutament feixuga, com pel fet que els jurats de València reparteixen blat assegurat a tots els poblats de la seva contri-


bució. En concret 4 “barcelles” per casa. Com que s’anoten les cases de cada lloc, ens trobem amb una informació demogràfica de primera magnitud.


Dictis die et annoLos damunt dits magnifichs jurats, regent de racional e sindich

ajustats ut supra de manament de ses senyories fonch manat a tots los lochs de la contribucio que fossen per a hui. E axi, en presencia de ses senyories, foren e fonch provehit donar del forment assegurat als dits lochs de contribucio, ço es quatre barcelles per cascuna casa lo qual hagen apendre de aci a la festa de sant Joan del present mes de juny primervinent e pagar aquell a raho de quaranta huit souls lo cafiç. En axi que si nou faran que a dans e despeses de qualsevol contrafahent ço es de cascuna universitat, la quals dins lo dit termini no haura rebut lo dit forment e pagat lo dit preu a la raho sobredita, la dita ciutat, jurats e sindich de aquella a dans e despeses de cascuna universitat lo puxa trametre ab reques e fer executar aquelles, axi per lo preu com per les despeses e missions que per la dita raho a la dita ciutat convendra fer e sostenir, lo qual novament fonch fet personalment als jurats de oficials de cascuna universitat les quals son les seguents.

BurgasotPrimo en Johan Munyoç e Johan Marti, jurats de Burgasot,

manifestaren que en lo dit loch hi ha LXX cases poblades les quals, a raho de quatre barcelles per cascuna casa, tenen a pendre del dit forment assegurat a la dita raho de quatre barcelles per cascuna casa XXIII cafiços, IIII barcelles.

BenitucerNanthoni Resilosa, jurat de Benitucer, manifesta que en lo dit

loch hi ha XXXX cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XIII cafiços IIII barcelles.

MaçarogasItem en Bernat Rubert e Miquel Almenara de Maçarogas

manifestaren que en lo dit loch hi ha X cases poblades, les quals a la dita raho del dit forment assegurat tenen a pendre III cafiços IIII barcelles

RocaffortItem Jaume Aparici de Rocaffort manifesta que en lo dit loch

hi ha VI cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit formant assegurat II cafiços.


CarpesaItem en Marti Gomis e en Miquel Mestre, jurats de Carpesa,

manifestaren que en lo dit loch hi ha XXVI cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat VIII cafiços y VIII barcelles.

MelianaEn Johan Saceres, Jaume Roig e en Johan Mutanyana de

Meliana manifestaren que en lo dit loch hi ha XXXXI cases po-blades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XIII cafiços VIII barcelles.

Albalat de CodinatsEn Anthoni Renau e en Johan Balaguer, jurats del loch de

Albalat den Codinats manifestaren que en lo dit loch hi ha cases poblades cinquanta e una, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XVII cafiços.

MaçamagrellItem en Johan Martorell e en Marti Bernat, jurats del loch

de Maçamagrell, manifestaren que en lo dit loch hi ha L cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XVI cafiços VIII barcelles.

BenimacletItem en Luis Calbet e Vicent Agost, jurats de Benimaclet,

manifestaren que en lo dit loch hi ha L cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XVI ca-fiços VIII barcelles.

MoncadaItem en Bernat Johan e en Jaume Querol de Moncada mani-

festaren que en lo dit loch hi ha LXI cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XX cafiços IIII barcelles.

Lo GuerauEn Alvaro Sanç, justicia del Grau, manifesta que hi ha en lo

Guerau de Valencia LXXXX set cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat trenta dos cafiços quatre barcelles.

RaffalbunyolEn Johan de Ucanya, e en Jaume Fever de Raffalbunyol

manifestaren que en lo dit loch hi ha XXVIIII cases poblades


que a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat VIIII cafiços IIII barcelles.

MaçalfaçarEn Mugent Gil e en Francesch Cortegada, jurats de Maçal-

façar manifestaren XIIII cases poblades en lo dit loch, les quals a la raho sobredita tenen a pendre del dit forment assegurat IIII cafiços VIII barcelles.

AlborayaItem en Johan Marti e Jaume Terraça de Alboraya manifes-

taren que en lo dit loch hi ha LIIII cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XVIII cafiços.

FoyosItem en Miquel Torres e Johan Torres de Foyos manifestaren

que en lo dit loch hi ha XXXV cases poblades, les quals a la so-bredita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XI cafiços VIII barcelles.

BinalesaItem en Johan Andres e Climent Gil de Binalesa manifestaren

que en lo dit loch hi ha XXXXII cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XIIII cafiços.

VistabellaItem en Pere Calaporra e Domingo Castello manifestaren que

en Vistabella hi ha XIIII cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat IIII cafiços VIII barcelles.

AlquacerLo senyor de Alquacer manifesta que en lo dit loch hi ha

XXXXIIII cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XIIII cafiços VIII barcelles.

RusaffaEn Johan Renqui major e Johan Ferrandiz menor manifestaren

que en lo dit loch de Rusaffa hi ha CXXXXIIII cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XXXXVIII cafiços.

Almaçera realenchMiquel Signe, justicia, manifesta que en lo realench de Al-

maçera hi ha XI cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat III cafiços VIII barcelles.


Almaçera senyoriuEn lo senyoriu de Almaçera hi ha XVII cases, les quals a

la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat V cafiços VIII barcelles.

BeniffaraigEn Miquel de Vilarroya e Simo Aparici de Beniffaraig mani-

festaren que en lo dit loch hi ha XXII cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat VII cafiços IIII barcelles.

AlaquasEn Miquel Sarrio e Papariso Moro, jurats de Alaquas, juren

que en lo dit loch hi ha CX cases en presencia de tots los jurats e subsindich: XXXVI cafiços VIII barcelles.

MizlataEn Pere Ponç e Antoni Vilanova, jurats de Mizlata, qui juren

en presencia de tots los jurats e subsindich manifestaren que en lo dit loch hi havia XXXVIIII cases ......, XIII cafiços.

AlfaraEn Damia Rodilla e Eximeno del Puerto de Alfara manifesta-

ren que en lo dit loch hi ha XXVII cases, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat VIIII cafiços.

BeniffayoEn Berthomeu Fellini de Benifayo manifesta que en lo dit

loch hi ha XXXVII cases, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XII cafiços IIII barcelles.

Les Tabernes BlanquesEn Johan Carbonell, justicia de les Tabernes, manifesta que

en lo dit loch hi ha XX cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat VI cafiços VIII barcelles.

Lo PuigEn Jaume Salt del Puig manifesta que en lo dit loch hi ha

LXXIII cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat XXIIII cafiços IIII barcelles.

MuserosEn Alfonso Sanchiz e Jaume Johan de Museros manifestaren

que en lo dit loch hi ha XXVII cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat VIIII cafiços.


GodellaEn Gaspar Garcia de Godella manifesta que en lo dit loch hi

ha XXIIII cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat VIII cafiços.

PayportaEn Berthomeu Codina de Payporta manifesta que en lo dit

loch hi ha X cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat III cafiços IIII barcelles.

BorbotorEn Pere Estelles e en Francesch Sorni, jurats de Borbotor, e

Hieronim Blasco manifestaren que en lo dit loch hi ha XI cases poblades, les quals a la dita raho tenen a pendre del dit forment assegurat III cafiços VIII barcelles.

Testimonis Antoni Stals e Martinez verguers. E quant al jura-ment dels jurats de Alaquas e Mizlata son testimonis V. Martinez e Pere Tarrago.

347


Els jurats de València escriuen al rei Ferran per excusar-se de no haver pogut realitzar algunes peticions econòmiques a causa de l’absència del racional de la ciutat, Gaspar Amat, que havia fet certs pagaments que només ell podia justificar. En síntesi, els rectors municipals utilitzen Gaspar Amat, que és a punt de caure en desgràcia, per quedar exempts de tota responsabilitat de malversació de fons.


Serenissimo y excellentissimo Senyor.Ab diverses letres nos es stat manat per vostra Magestat e

assenyaladament per lo sotsindich de aquesta vostra ciutat nos es stat dit en crehença de vostra altesa que donassem expedicio en cloure la claveria del quitament administrada per en Ffranci Dalmau. En lo compte de les galeres, en lo compte dels forments administrat per en Nofre Claramunt, e com vegam que de nos-tra juraderia sia pasat mig any e res noy haia fet de les coses demunt dites, tement nos scorreguda tot lo any de nostre offici


sens dar compliment a vostres reyals manaments e poriem haver reprehençio sens culpa nostra, havem acordat dar raho a vostra alteza de la causa per que no ses fet. Car per a totes aquestes coses es necessaria la presencia den Gaspar Amat, lo qual spe-ravem de cascun dia sens lo qual, segons lo regent de racional nos ha feta relacio, no si pot procehir ni entendre. Car en la dita claveria del quitament hi ha alguns albarans de ma del dir Gaspar Amat, promettent fer pagar algunes quantitats degudes a la dia claveria sens que no sabem qui les deu ni per quina causa e per conseguent nos poden exhigir ni executar sens la presencia del dit Amat, qui sap com passa la veritat dels dits deutes. En lo compte de les galeres no si troba administrador de quis puga haver raho, car los qui han pagades les pecunies de que son fetes dites galeres, que son en Pere Belluga y en Luis Amalric, dien que ells no son stats administradors ni han tengut carrech de fer dites galeres, mas com administradors de la fabrica de longa han pagat per manament del dit Gaspar Amat lo cost de dites galeres. Lo compte del forment administrat per lo dit Claramunt nos pot deffinir sens la presencia del dit Gaspar Amat, car diu lo dit Cla-ramunt per comissio y manament del dit Amat haver fet algunes coses en dita administracio sens la presencia del dit Amat nos podera be determenar. Ha de donar encara raho lo dit Gaspar Amat de una quantitat de diners que son restats en son poder de aquells que foren carregats per aquesta ciutat y remesos a ell a la dita ciutat de Barcelona per los jurats passats, per obs de pagar a Vostra Magestat la treta de certs forments comprats per aquesta ciutat en Sicilia, de la qual quantitat ne resta en son poder una bona suma de diners de la qual no ha donada fins ara raho denguna. E de moltes altres coses que restarien per determinar per la absencia sua. E per ço havem acordat donarne noticia a vostra alteza per nostre descarrech per que aquella provehexqua lo que li semblara y coneixera li sia servey y beneffici de aquesta sua ciutat, supplicant la inmensa trinitat per sa infinida clemencia vulla conservar en felicitat e longa vida vostra reyal persona. De la vostra ciutat de Valencia a V de dehembre any MD y quatre

De Vostra Reyal Magestat humils e devotsservidors qui les mans de vostra altesa besen.



348

1505, febrer, 13. ValènciaEls jurats de València, d’acord amb la lletra del rei signada a Toro

el 20 de desembre de 1504, ordenen que es pagui el salari de racional al regent de l’ofici, Pere Català, a partir de l’1 de novembre d’aquest any, data en la qual cessa en el seu càrrec Gaspar Amat. A més suspenen per sempre l’augment de mil sous que cobrava Gaspar Amat cada any. És a dir un cinquanta per cent més del sou inicial de dos mil sous.


Dicta die XIII febroariiLos magniffichs jurats, regent loffici de racional e sindich

aiustats ut suppra, vista una letra de la magestat del Senyor rey la qual es del thenor seguent. A los amados y fieles nuestros los jurados de la ciudad de Valencia. El Rey: Amados e fieles nuestros vimos vuestras letras por las quales comprendemos el sentimiento que se ha fecho en essa ciudat por la muerte de la serenissima reyna, nuestra muy cara e muy amada muger, que sancta gloria aya. Otra cosa no se havia de esperar de tan fidellissimos vassa-llos. Tenemos confiança en nuestro Senyor que segun su vida y fin y los sacrificios y devociones que en cada parte se han fecho por ella que tiene su anima collocada en gloria e benaventurança. A vosotros tenemos en servicio lo que en ello havreys ayudado. Quanto a lo que scrivis de Gaspar Amat por cierto que fasta que havemos visto vuestra letra por dicho nos teniamos que era ydo alla, pero pues assi es nos le mandaremos yr luego y, si assi no lo fara, vosotros fazer cerrar la claveria del quitamiento y exha-minar las cuentas e todo lo que se hoviere de fazer en lo que en fecho de verdad se fallare ser tenido el dicho Amat a la ciudat fagase entrega en sus bienes como es razon, que la ciudat no ha de perder cosa alguna ni seria razon se diesse lugar a ello. Lo del salario del officio de racional ha de ser desta manera que fasta primero dia del mes de noviembre mas cerca passado se parta egualmente entrel y el rigente Pere Catalan del tiempo que el ha tenido el cargo de rigente. E del dicho dia primero de noviembre adelante se pagara al dicho Pere Catalan per entero por tanto tiempo como regira el dicho officio de racional y esto es cosa egual para ambas las partes. Data en la ciutat de Toro a XX dias del mes de deziembre del año Mil D IIII. Yo el Rey


Per tal provehexem que la mittat del salari del offici de racional que es dos milia souls tant solament cascun any pagadors lo primer dia de juny e dehembre migerament sia pagada al magnifich en Pere Catala, regent del dit offici de racional fins al primer dia de nohembre propassat del any Mil D e quatre, comptant prorata lo que li tocara per lo temps que ha tengut lo carrech de la regencia del dit offici de racional. E que del dit primer dia de nohembre propassat en avant lo dit salari sia pagat al dit magnifich en Pere Catala entregament per lo dit salari de racional, ço es los dits dos milia souls per cascun any per tant temps com aquell tendra la dita regencia del dit offici de racional.

E axi matex provehexem que com en dies passats per los tunch magnifichs jurats de la dita ciutat fossen ajustats Mil souls de salari al magnifich en Gaspar Amat, ultra los dits dos milia souls de salari, e acostumava rebre tots anys ordinariament per salari del dit offici de racional, lo qual augment es stat fet contra stabliments de la dita ciutat y encara dit augment nos podria fer ni provehir sino en consell general. Per ço revoquem lo dit augment de salari dels dits mil souls provehint que ni al dit Gaspar Amat ni a negun altre racional no sia pagat mes salari dels dits dos milia souls axi per lo temps passat com per lo sdevenidor. E que lo dit en Gaspar Amat ni procurador de aquell no puxa rebre [strens ha] degut dels dits mil souls per lo temps passat, no puxa rebre lo dit augment de salari.

Testimonis Johan Fenollar, notari e en Pere Tarrago verguer.

349

1505, febrer, 19. ValènciaUn altre exemple de la problemàtica alimentària valenciana són

els capítols del contracte signat entre els jurats valencians i els representants de l’ofici de flequers. Uns i altres es comprome-ten a millorar la delicada situació de la ciutat, fins al punt que en un document complementari del 20 de febrer signen el contracte amb noms i cognoms tots els flequers valencians (també en el f. 368v).


Die mercuri XVIIIII febroariiLos magnifichs jurats, racional e sindic excepto Granolles e

Carbonell, de una part, e los honorables en Pere Borrell clavari,


en Damia Marti, majoral, en Joan Soler, en Luis Gençano, veedors, en Miquel Giner, conseller, en Berthomeu Steve, en Gaspar Perez, Domingo Pujol e Pere Boyl, prohomens del offici dels flaquers de la part altra, los quals son la major de les persones eletes per lo dit offici segons consta ab acte rebut per Joan Girona, notari, a XVIIII del present fermaren entre les dites parts los capitols del tenor seguent.

Tot lo offici dels flaquers concordament ab acte rebut per lo honrat e discret en Joan Gerona, notari, dimecres a XVIIII del present mes de febrer any MD y cinch, han dat poder al clavari e maiorals e altres persones del offici dels flaquers suma de quatorze o a la maior part de aquells per les coses deius scrites, ço es.

Primerament, per servey de la insigne ciutat de Valencia e dels magnifichs senyors de jurats, racional e sindich, tot lo offici dels flaquers cascun dilluns de cascuna setmana pendran cent e dotze cafiços e mig de forment assegurat que te huy la dita ciutat en les botigues o en la taraçana del Grau de present, del qual forment continuaran de pendre en la desus dita forma fins en suma de dos milia cafiços e no pus. E si restara del dit forment la dita suma, los magnifichs Senyors jurats no puguen strenyer ni forçar al dit offici en comu ni en particular de pendre de la resta del dit for-ment, puix ja hagen pres los dos milia cafiços. E han començat a pendre dilluns propassat comptant XVII del present mes de febrer.

Item, si lo dit offici seria content de pendre mes suma dels cent e dotze cafiços e mig cascuna setmana, que la ciutat sia tenguda de donarlos lo que voldran. E aço faran per servey de la dita ciutat, perque pus prestament hagen los diners. E lo forment sia aviat perque, com mes esta, mes se podrix y mes dan fa a la ciutat. E aço fins en la dita suma de dos milia cafiços.

Item lo dit offici per levar despeses a la dita insigne ciutat que cascun dilluns donen a hu dels sisers lo qual es en Hieronim Gasol cent e dotze cafiços e mig del dit forment garbellat, com se pertany, e aquell siser done a cascun flaquer lo que lin tocara segons la particio que hauran feta les quatorze persones elets del dit offici. E aço fan perque, si los venedors del almodi repartien lo dit forment, si podrien fer molts fraus perque cascu poria fer franch a sen parroquia e carregarho hien al poble o casolans.

Item, si lo dit siser no pora fer ningun frau perque mes ho amara repartir entre los flaquers que no entre los casolans per raho de la dobla sisa, que li paguen e lo dit siser donara bones


seguretats a la dita insigne ciutat e al dit offici de flaquers que lo forment, que li donaran lo dilluns, pagara lo dissapte de cascuna setmana entregament sens salari algu al qual sien pagats per ve-nedures sis diners per cascun cafiç.

Item los dits flaquers juraran que pastaran lo dit assegurat la porcio quels ne tocara. E sil venen que nol puguen vendre sino a flaquer que jurara quel pastara dins la dita ciutat.

Item que axi com la insigne ciutat te facultat tantes voltes, com ben vist los es de fer ensaigs del forment, que pasten los flaquers. Axi lo dit offici vol que tostemps que lo clavari e vee-dors del dit offici requerran als Senyors de Jurats los hagen de fer ensaigs e sis dies apres que resquests seran de paraula e aço fan per la diminucio del pes del dit assegurat durant lo temps del dit lliurament del dit assegurat.

Item mes qui contra als dits capitols vendra que paguen per quantes vegades cometra frau pague XXV liures applicadores lo terç al acusador e les dos parts al comu de la dita ciutat.

Item que lo dit offici dels flaquers reste e sia obligat a la dita ciutat en pagarli lo dit preu dels dits forments assegurats fins en la dita suma del dits dos milia cafiços per setmanes ensemps ab lo dit siser e sens aquell insolum en Gasol siser ab los dits.

Item que degun flaquer no gose ni puixa pendre del dit for-ment assegurat per a degun casola sino que lo mateix casola lo tinga a pendre sots la mateixa pena.

Item que los dits flaquers juren que observaran los presents capitols. E que no faran frau a la sisa ni a murs y valls.

Item que los dits flaquers no puixen vendre del dit forment assegurat a denguna persona fora de contribucio.

Item que durant lo temps del liurament dels dits dos milia cafiços de forment assegurat proveheixen que degun flaquer de ros nos puixa deixar de pastar pa de ros per pastar de rey.

Item que qualsevol persona de la contribucio, qui pastara pa de flequa per portar a vendre dit pa a la present ciutat o a la vila del Grau, sia tengut e haia de pendre del forment assegurat segons la taxacio que sera feta per los dessus dits. E que en aço no sia entes pa de puges.

Foren presents a les dites coses los senyors Miquel Ferrando, notari, en Pere Tarrago e en Hieronim Scala, verguers dels dits magnifichs jurats.


350

1505, maig, 5. ValènciaLes dificultats de poder llegir aquest document, que obliguen en

algun moment a prescindir d’alguna línia a l’hora de fer-ne la transcripció, no n’obstaculitzen la lectura. En primer lloc, perquè les ratlles que falten són merament administratives. En segon lloc, perquè tot i no ser un document de primera categoria posa de relleu una qüestió important. S’hi tracta el nomenament i jurament com a clavari del quitament de 1505 a 1507 —de juny a juny— de Joan Figuerola, al cap de poc temps racional de la ciutat. En aquest moment, però, presenta com a assegu-radors un grup de persones que s’involucren, i no per a bé, en l’economia de València i esdevenen corruptes. És el cas de per-sonatges com Torres i Forés, dels quals parlarem més endavant.


Die lune quinta mensis maii anno a nativitati domini millesimo quingentesimo quinto. Los magnifichs jurats, regent de racional, sindich e prohomens del quitament se aiustaren en la cambra de consell secret per fer eleccio de clavari del quitament com en la present setmana se haia a fer la dita eleccio. Per ço en la present juraderia fenex lo temps del clavari del dit quitament.mossen Miquel Catala J en Pere Catala, regent de racionalen FFranci Granolles u en Johan Figuerola r en Bernat Dassio, notari sindichen Bernat Vidal a de Valenciaen Luis Carbonell t s Prohomens del quitamentmossen Miquel Catala en Pere Catalaen FFranci Granolles mossen Luis Jeronim Calbeten Johan Figuerola en Bernat Penaroia, menoren Bernat Vidal en FFranci Dalmauen Luis Carbonell en Damia Bonet

Tots los damunt dits ajustats e congregats, que son la major part dels prohomens del quitament, demanats personalment per verguer de la ciutat per relacio del qual consta de la convocacio feta als dessus dits e als altres prohomens del dit quitament, pre-sents los dits magnifichs regent de racional, que ja es lo dit en Pere Catala, y lo dit en Bernat Dassio, sindich de la dita ciutat,


en unitat e concordia elegexen en clavari del quitament dels censals per a temps de dos anys, qui començaran lo primer dia de juny primervinent e any MD e V e finira lo darrer maig any MD e VII, e tauleger dels deposits fahedors en la cort civil lo dit magnifich en Johan Figuerola, ciutada jurat de la dita ciutat, qui es entre les XIIII persones del dit quitament, per al dit temps de dos anys ab lo salari acostumat e en la forma e manera contengudes en los capitols del quitament e senyaladament en lo sisen capitol dels dits capitols. E lo qual dit en Johan Figue-rola, com fos present a la dita eleccio, accepta lo dit offici ab moltes accions de gracies ab lo salari acostumat e feu e presta la obligacio e jurament seguents.

Lo dit magnifich en Johan Figuerola, ciutada elet segons da-munt appar en clavari de les peccunies assignades als quitaments dels censals de la dita ciutat e deposits fahedors en la cort civil, constituhit en presencia dels dits magnifichs jurats e persones del quitament dessus nomenades ajustats e congregats, ut suppra, en la dita cambra de consell secret e en poder de aquells jura a nostre Senyor Deu sobre la creu e los Sancts Evangelis per la sua ma dreta corporalment tocats haver se be e lealment en lo dit offici e segons forma dels dits capitols del quitament e tenir e observar tot ço e quant per lo dit quitament li sera ordenat, provehit e manat tenir en secret. E encara jura tenir e servar lo statut fet a XII de juny del any MCCCCL hu, ço es de manifestar dins dos dies en lo offici del magnifich racional ço que rebia lo qual li fonch lest, entens.... e los Sancts Evangelis. E dona e offeri en fermances e principals obligats ab ell los nobles, fens ell e per tot, spectable don Pere Boyl e fermances, las spectables dona Elionor Boyl, muller del spectable don Franci de Proxita, compte de Aversa, en Jeronim Torres, na Agnes sa muller, en Baltasar Fores e na Caterina sa mu-ller, los quals voluntariament e de bon grat feren la dita fermança e principal obligacio ensemps ab lo dit en Johan Figuerola e sens aquell insolum e per lo tot prometents axi lo dit en Johan Figuerola com los dits den Pere Boyl, senyor de Manizes, e la spectable dona Elionor Boyl e de Proxita, en Jeronim Torres, na Agnes com fes, en Balthasar Fores e na Caterina com fet, simul e cascu per si e per lo tot als dits magnifichs jurats, regent de racional e sindich e prohomens del quitament pagar, restituhir e tornar a la dita ciutat de pla en pla tot ço e quant, finit lo temps de la claveria, sera tengut lo dit clavari pagar, restituhir e tornar a la dita ciutat de pla en pla de les peccunies que haura rebut, regit e administrat.


E volgueren, els plague que per atendre e complir les dites coses puxen esser convenguts per qualsevol jutge e senyaladament per lo magnifich racional de la dita ciutat al for e jurisdiccio del qual se sotsmeten, renunciant a son propri fet e per pacte a tota apellacio e recors e dret de apellar e recorrer al privilegi de la secca e qual-sevol rescrit e comissio. E per attendre e complir les dites coses obligaren tots sos bens e de cascu de aquells e insolum mobles e inmobles haguts e per haver hon que sien o seran renunciants expressament als beneficis de partida axi nova e vella constitucio ......... E no resmenys lo dit magnifich en Johan Figuerola promes sots virtut del dit jurament que no fara lochtinent en lo dit offici sino a voluntat del dit magnifich racional o regent de aquell, lo qual promes que dins quatre dies denunciara e notifficara tot ço e quant rebra de peccunies. E les dites Elionor Boyl e de Proxita, na Agnes, muller del dit en Jeronim Torres, e na Caterina, muller del dit en Baltasar Fores, juraren a nostre Senyor Deu e als Sancts Evangelis que aquell de lurs mans drets corporalment tocats contra les dites coses no venir palesament ni amagada e certifficades e plenament instruhides per mi Jaume Eximeno, notari dels magnifichs jurats e consell de la dita ciutat, rebedor del present renunciaren al be-nifet ........e a tot altre qualsevol dret, ley, fur, privilegi, us, costum e constitucio en favor de les dones introduhit.

Testimonis foren presents a les dites coses los magnifichs micer Balthasar de Gallach, micer Johan Alegre e micer FFran-cesch Dartes, doctors en cascun dret, advocats de la dita ciutat. E quant a les fermes dels dits en Jeronim Torres, na Agnes sa muller, Balthasar Fores e na Caterina sa muller los quals promete-ren, juraren, renunciaren, obligaren e sotsmeterense al for dels dits magnifichs racional, ut supra, a vint e huyt del dit mes de maig e any damunt dit MD e V, son testimonis en Pere Çatorre e en Pere Roqua mercaders ciutadans de Valencia . E quant a la ferma del dit noble don Pere Boyl, senyor de Manizes, lo qual ferma en lo dit seu loch de Manizes a vint e nou del mes e any damunt dits de maig, obliga, promes jura, renuncia e sotsmes se a for de jurisdiccio del dit magnifich racional, ut supra, son testimonis los honorables en Perot Boyl e en Joan Marto, escuders. E quant a la ferma de la dita spectable dona Elionor de Prodixa e de Boyl comptessa de Aversa, la qual ferma a dos dies del mes de juny del dit any MD e V obliga, promes, renuncia e sotsmes se a for e jurisdiccio del dit magnifich racional, son testimonis Baltasar Johan e en Agosti Sola Bel mercaders ciutadans de Valencia.


351

1505, maig, 10. ValènciaAmb data de la vigília de la Pentecosta el Consell General, encapçalat

pels jurats i consellers, pren nota del cessament definitiu de Gaspar Amat com a racional de València, així com del de Pere Català com a regent de racional. Escullen com a racional, o així oficialment es diu ja que la proposta prové del rei, Bartomeu Cruïlles. Cal dir que s’ha omès, ja que és innecessari, la llista personal de consellers del Consell de Cent valencià.


Anno a nativitate domini millesimo quingentesimo quinto die vero sabati X mensis maii in civitate Valencia in vigilia Pentecostes fonch aparellat consell ab crida de so de anafil e de trompeta per veu den Pere Artus, trompeta publich de la ciutat de Valencia e ab albarans tramesos en lo vespre proppassat als consellers axi de generosos com de daltres ciutadans de parroquies com de officis e mesters e ajustat e celebrat en la sala del consell de la dita ciutat en hora de tercia vel quasi del dia segons en la dita ciutat es acostumat ajustar e celebrar consell en lo qual foren los magnifichs justicia, jurats prohomens e consellers seguents...

E essent axi ajustat e congregat lo dit magnifich consell, entre les altres coses que fonch en aquell proposat per los dits magnifichs jurats, fonch proposant en aquell que per quant lo magnifich en Gaspar Amat racional de la dita ciutat fonch elet en lo dit offici de racional per a un trienni solament. E aquell dit en Gaspar Amat ha tengut lo offici de racional per mes de tres mig e cinch anys e encara en Pere Catala, per alguns empediments del dit en Gaspar Amat, ha regit e regeix lo dit offici de racional. Per ço se proposa en lo present consell ques dellibere axi en lo dit offici de racional com en la regencia de aquell deures esser revocats e fer eleccio de altre racional.

E lo dit magnifich consell oyda la dita proposicio en unitat e concordia revoquen e han per revocat la eleccio del offici de racional en la persona del dit en Gaspar Amat sens nota de in-famia de aquell.

E axi mateix revoquen e han per revocat la eleccio del dit en Pere Catala, regent lo dit offici de racional, per suspensio del dit en Gaspar Amat sens nota empero de infamia de aquell.


E oyda la dita proposicio, apres alguns parlaments fets so-bre aquella, lo dit magnifich consell en hunitat e concordia vista la revocacio feta, ut supra per lo dit magnifich consell poch ans del present acte, dellibera e proveeix eser feta eleccio de racional. E axi elegeix al dit offici de racional e en racional de la present ciutat de Valencia al magnifich en Berthomeu Cruylles, ciutada de la dita ciutat, absent axi com si fos present. E axi que aquell sia racional de la dita ciutat daci avant e use del dit offici de racional ab totes aquelles cantitats, honors, preheminencies e prerrogatives, salaris, emoluments, e esdeniments al dit offici de racional pertanyents a temps empero o per temps de tres anys primer vinents e comptadors de huy avant, lo qual temps finit vol lo dit consell sia finit lo dit offici. E publicada la dita delliberacio e eleccio de racional en la forma dessus dita feta, en continent sens avenir a altres actes, stant lo dit consell, axi ajustat e congregat, per ordinacio e manament dels dits magnifichs jurats e consell fonch trames per lo dit mag-nifich en Berthomeu Cruylles. E, poch apres de esser aquell vengut personalment per ordinacio e manament dels dits magnifichs jurats e consell, sentra en la sala de la dita ciutat hon lo dit magnifich consell era congregat e staba ajustat e fonch li notificada per los dits magnifichs jurats e consell exprimint ho jo Gaspar Eximeno notari scriba dels dits magnifichs jurats e consell, rebedor dels presents actes, la dita eleccio de racional en la forma damunt dita, lo qual dit magnifich en Berthomeu de Cruylles en presencia dels damunt dits magnifichs jurats e tot lo consell accepta lo dit offici de racional segons es stat elegit ab moltes accions de gracies.

352

1505, juny, 23. SegòviaFerran II demana als jurats de València que siguin justos en el procés

que es fa als arrendadors del dret de la mercaderia de 1503. Al cap i a la fi hi ha moltes causes per les quals aquests han perdut diners, com pot veure’s en aquest document.

ARV. Reial Cancelleria. Reg. 312, f. 161v.

Ludovici Mouros, Didaci Martinez, mercatorum et aliorum arrendatorum

Lo Rey


Amats y feels nostres. Recordam nos en los dies passats a supplicacio de Luis Mouros, Diego Martinez, mercaders, e altres arrendadors del dret de la sisa de la mercaderia de aqueixa ciutat del any que feu lo darrer de maig de Cincents y tres haver vos scrit que, si axi era que dits arrendadors haguessen perdut en dits arrendaments com per sa part nos fonch exposat, vos haguesseu ab ells justament e rahonable ab aquella equitat e justicia que ab altres arrendadors per semblant causa e perdua justament e egual era estat ja fet, segons per nostra letra dada en la vila de Medina del Campo a XXVI de abril del any Mil Cincents y quatre a la qual nos referim poreu haver vist. Per virtut de la qual segons havem entes devant vosaltres se es ordit e fet cert proces e com se vulla en aquell sien deduydes tals rahons, causes per les quals meritament deja esser feta als dits arrendadors smena ab aquells vos dejau haver ab la equitat en dita nostra letra contenguda car diuse entre les altres coses appar per lo dit proces que lo arrenda-ment del dit capitol de la mercaderia los fonch fet ab los capitols antichs per virtut dels quals e de certes provisions, lavors fetes, los peraires e altres artesans eran tenguts pagar dret de llurs robes, lo qual dret per occasio del plet per aquells suscitat e sentencia en aquell donada no trobaren de manera que, si los dits exposants, ho hagueren sabut no hagueren donat tan preu en lo dit arrendament e, per altra part per la molta sterelitat de falta de pa que era en aqueixa ciutat, fonch feta certa prohibicio de no traure arroços y encara los arroços que eren carregats feren tornar dels quals no poch util se diu redunda a dit dret y encara los qui tenien arroços en laltra part del regne per por nols fossen pressos nos anaven a carregar a altres parts. E per lo semblant afermen los vingue molt dan de les naus que manam ocupar per portar la gent darmes a Napols com en aquelles se debien portar moltes mercaderies. Axi mateix se diu dona gran dan als dits arrendadors lo cessar del comerç y dels francesos, los quals aqui habitaven, per lo bandeig e aprensio de bens manam fer de aquells e per moltes altres causes e consideracions en dit proces deduydes estiga en punt de acord y donar sa sentencia, empero aquella se es diferida y defereig en no poch dan dels dits arrendadors per part dels quals supplicats de degut remey vos encarregam que, vist per vosaltres lo dit pro-ces e coses en aquell contengudes, declareu e façau prompta e expedita justicia, havent vos ab aquella equitat e justicia que en semblants casos se es acostumat e per dita nostra letra vos es stat scrit, certificant vos ultra que fareu cosa justa e rahonable a


nos per la bona administracio de la justicia qui desitjam que los dits arrendadors que son vehins e habitadors de aqueixa ciutat e contibuexin en los drets de aquella, ixquen de plet fareu accepte servey. Data en la ciutat de Segovia a XXIII de juny en lany Mil cinchcents y cinch.

Yo el ReyDirigitur juratis civitatis Valencie Climent, prothonotarius

353

1505, juny, 26. ValènciaEls jurats de València demanen al rei que pressioni el racional de

València perquè no abandoni el càrrec. Els jurats pensen que, almenys, hauria de ser-hi un any més. La carta és més llarga i parla de coses de poca importància i ben conegudes, raó per la qual el document es talla en el moment en què ja no apareix el racional Cruïlles.


S. R. M.Letra tramesa a la Magestat del Senyor Rey sobre lo incon-

sult moviment e renunciacio que feu lo racional en lo consell de la vigilia de Sent Joan e de altres casos.

Serenissimo y Excellentissimo Senyor.La vigilia de Pascua de Pentecostes nosaltres som elets en

jurats de aquesta vostra ciutat de Valencia. Poch ans de nostra eleccio fon elet en racional de la dita ciutat per letra de vostra Magestat en Berthomeu Cruylles, ciutada, persona bona e honrada, lo qual ab molt treball accepta lo offici de racional e apres ses molt appartat de nosaltres sempre dient que no volia entendre en regir dit offici e ab molt treball fins aci ha fet algunes coses en les quals nosaltres li havem donat tota aquella saber, favor e calor que son offici requeria. E la vigilia de Sent Joan, celebrantse consell ordinari en lo qual juren los consellers e nosaltres juram los capitols del quitament, no volent jurar com feyem nosaltres dix que ell renunciava al offici de racional e que requeria lo scriva de la sala li rebes carta publica de la renunciacio. E nosaltres vist tan inconsult moviment no volguem acceptar dita renunciacio dient expressament que sens consultar vostra Magestat no acceptariem la


dita renunciacio e axi no vench a la sala fins a lendema de Sent Joan apres dinar, lo qual fou demanat per nosaltres que vingues per miga del sindich qui ana per ell e axi a pregaries nostres ha continuat e continua son offici. E per ço havem delliberat consul-tar de les dites coses vostra Magestat per que proveheixca lo que li parra sia millor a son servey e al beneffici de aquesta vostra ciutat. Nosaltres supplicam vostra Magestat scriva al dit racional regeixqua dit offici. Nosaltres quant porem lo pregarem e farem pregar vulla continuar e regir dit offici, almenys per aquest any puys ha acceptat aquell. Encara que nosaltres ab tot sforç enten-drem, axi com havem entes, en la exaccio dels deutes, avituallament de la ciutat e altres coses de nostre offici, com siam certs que totes les coses ques han de fer en aquesta casa son generalment de nostre offici en lo qual entenem ab summa diligencia per fer servey a vostra alteza e beneffici a aquesta vostra republica. E tots nosaltres, ensemps ab los advocats e sindich, li havem offert que cascun dia apres migjorn nos aiustarem ab ell en lo seu archiu per entendre en les coses de son offici e treballerem ab totes nostres forces en reposar lo que faça e exerceixqua son offici per lo servey de vostra Magestat.

E venint lo dit racional a la sala nos ha donat una letra de vostra Magestat ab la qual nos scriu sa altesa del dit racional e quant nosaltres debem esser juncts e conformes ab ell en tot lo que tocara al be universal de aquesta vostra ciutat e axi ho farem com vostra Magestat nos mana e encarrega besant peus e mans de vostra excellencia...

Supplicam la inmensa Trinitat conserve vostra reyal persona en felicitat e prosperitat ab longa vida. De vostra ciutat de Valencia a XXVI de juny any MD y cinch.

D.V.R.Mat. humils vassalls e servidors qui les mans devostra Altesa besem.


354

1505, juliol, 24. ValènciaInstruccions dels jurats de València a Francesc Joan Dalmau perquè

compri blat a Sicília. Com que són molt detallades es fa difícil fer un regest. Cal llegir-les punt per punt.


AMV. Lletres missives. Reg. g3 35, ff. 33r-34v.

Expedides a XXIIII de juliol any MDVInstruccions fetes per los magnifichs jurats, racional, e sin-

dich de la insigne ciutat de Valencia al magnifich en Ffranci Joan Dalmau, ciutada de la dita ciutat, lo qual deu anar en lo reyalme de Sicilia per comprar forments nous del present any per carregar e fer portar aquells a la present ciutat de Valencia e fer altres coses en les presents instruccions contengudes.

E primerament lo dit magniffich en Ffrancesch Joan Dalmau partia de la present ciutat ab una de les naus les quals son en la platja de la present ciutat, les quals son conduhides per alguns mercaders qui han assegurats e promes ab ajudes e en altra manera per portar forments a la present ciutat e lo qual ira dreta via a la ciutat de Palerm hon sta lo spectable visrey del dit reyalme de Sicilia e a aquell donara les letres que sen porta, axi de la Magestat Reyal com de la dita ciutat, signifficant a aquell que la sua anada es per endreçar los dits mercaders e, en cars de neglicencia dels dits mercaders, comprar forments fins en certa suma y axi mateix donara la letra que sen porta de la dita ciutat al mestre portola.

Item essent lo dit magniffich embaixador en lo dit reyalme de Sicilia de continent sentrametra dels factors dels mercaders qui han fetes les seguretats a la dita ciutat: quin ne quant forment poran carregar de continent en navilis los quals puixen esser junts en la ciutat de Valencia ans de la festa de Tots Sancts primervi-nent. En axi que, si tots los dits mercaders o alguns de aquells de continent carregaven deu milia salmes les quals poguessen esser junctes en la present ciutat ans de la dita festa de Tots Sancts, en lo dit cars no comprara forments alguns fins que les naus que carregaran dits forments los asseguradors seran partides del dit reyalme de Sicilia si mester sera en lo cars o casos davall scrits e no en altra manera.

Item si lo dit magniffich embaixador en lo tracte, que tendra ab los mercaders e factors dels aseguradors, veyra e sera cert que los dits factors dels mercaders asseguradors li declaran que volen portar per nou los forments que per respits se han returat, facultat sos principals de portar en los temps que han concordat ab la dita ciutat e la summa dels dits forments que volran carregar en virtut de les dites seguretats per respit o en altra manera bastara a altres Xª salmes les quals degen venir a la present ciutat de la festa de Tots Sancts primer vinent fins per tot lo mes de març


apres seguent que, en lo dit cars, lo dit embaixador compre sola-ment Xª milia cafiços de mesura de Valencia, los quals comprara de forment nou, bo, bell e rebedor, sens mescla alguna per pagar los preus dels quals dits Xª milia cafiços puixa pendre a cambi tantes peccunies e diners com haura mester, puix sia cert de la treta en virtut de la qual puixa traure los dits Xª caffiços.

Item si lo dit magniffich embaixador veura de continent que sia junct en Sicilia que los dits asseguradors no carreguen o puixen carregar les dites deu milia salmes de forment, les quals puixen esser junctes en la present ciutat ans de la festa de Tots Sancts primer vinent, en tal cars essent cert de la suma de forments que los dits asseguradors poran carregar que no bastara a deu milia salmes que compre lo dit embaixador, en nom de la dita ciutat e per obs de aquella, tot lo que fallara e manquara fins en la dita suma de les dites deu milia salmes y aço mateix servara en los forments que los dits asseguradors volran assegurar en virtut dels dits respits en axi que, si no bastaven a la suma de les dites deu milia salmes, comprara tot lo que fallira a compliment de les dites deu milia salmes.

Item lo dit magniffich embaixador treballara ab totes ses forces que los dits asseguradors e altres qualsevol persones per via de seguretats e en altra qualsevol manera compren e porten tot lo forment que ell hauria de comprar e portar en manera, si fer se pot, que la ciutat no haia de comprar forment sino que tot lo forment que sera vinguex per mans de asseguradors e al-tres qualsevol persones e, si no podia fer lo dessus dit, reste en observar los capitols dessus inserts.

Item lo dit magniffich embaixador per pagar los preus dels forments, que comprara, puixa pendre en cambi les pecunies que haura mester de qualsevol persones al millor mercat que pora fins en suma de quatorze milia ducats e que faça testifficar auctenti-cament les compres del dit forment.

Item que lo dit magniffich embaixador no puixa fer assegurar los dits forments que comprara com lo assegurar volem que reste a ferse en la present ciutat per los magniffichs jurats.

Item los dits magniffichs jurats, racional e sindich prometen al dit magniffich en Ffranci Joan Dalmau que, per raho de la dita legacio ambaixada e carrech que pren de comprar los dits forments, li donaran tres florins valents trenta tres sous per dieta per son salari e treballs o li pagaran dos per cent dels forments


que comprara, reservada obcio al dit magniffich en Ffranci Joan Dalmau de elegir lo partit que mes volra, ço es los dits XXXIII sous per dieta o los dos per cent dels preus dels forments que comprara.

Item treballara ab tot effecte si pora cobrar hun deute que ha leixat en derrer en Joan Lopiz, lo qual es de quatrecentes e tres onses, deu tarins de moneda de Sicilia, les quals deu pagar en Anthoni Oliba, mercader cathala, per lo preu de quatrecentes cincuanta salmes de forment que havia venut an Joan Lopiz e per causa de son rompinent li han donat de dilacio hun any a pagar, lo qual comença a correr a XVIIII de abril propassat.

Item se informara de les compres que ha fet en Joan Lopiz en Sicilia dels forments per la ciutat, a quins preus ha comprat e de qui e a com ha presos los cambis e per que ha donat tres mesos y mig de temps, ultra lo acostumat, als qui han pres les pecunies de la ciutat.

Les persones qui han assegurat a la ciutat, axi ab ajudes com ab prestechs de portar forment a la present ciutat de Valencia, son les davall scrites entre los quals lo dit magniffich ha de repartir la licencia e treta del Senyor Rey e de les quals sots crehença sua es scrit al espectable virrey done la treta.

Primo en Miquel Alcanyz, Gaspar Valenti e Joan Miquel han assegurat o promes portar tres milia cafiços de ferm, ço es mil cinchcents per tot nohembre e mil y cinchcents per tot dehembre e tres milia de respit, ço es MD a carnestoltes e MD Pascua de Resureccio.

Item en Loys Garcia ha assegurat e promes portar quatre milia cafiços de ferm, ço es mil cafiços per tot octubre, mil cafiços per tot nohembre, mil cafiços per tot dehembre e mil cafiços per tot giner e altres quatre milia cafiços de respit, ço es IIª caffiços per a Carnestoltes e IIª caffiços per a Pascua de Resureccio.

Item en Miquel Arbues de Calcena ha promes portar MD cafiços de ferm a Tots Sancts e mil e cinchcents de respit per a Nadal.

Item en Guillem Ramon Berbegal mil cafiços de ferm per a Tots Sancts e mil de respit per a Nadal e si altres mil ne pora portar dins lo dit temps li pagaran los magniffichs jurats la ajuda que li han promes en lo forment de ferm.


Prestechs. Item Batista Burgarini IIIIª caffiços de ferm, ço es IIª caffiços per tot noembre e IIª cafiços per tot giner apres seguent, e IIIIª caffiços de respit per tot març, lo qual respit te a notificar sil portara per tot noembre ab prestech de hun ducat per cafiz segons se conte en lo contracte largament.

Item mes a Garces Deribes IIª caffiços de forment, ço es Iª caffiços per tot noembre e Iª per tot janer e IIª caffiços de respit per tot març, lo qual respit te a notificar sil portara per tot noembre.

Item a Pedro de Horve CCC caffiços de ferm per tot noembre e CCC caffiços de respit per tot febrer e te a notificar sil portara lo dit respit per tot noembre.

355

1505, setembre, 5. SegòviaFerran II contesta una carta que els jurats precedents als actuals

li varen enviar. El rei està d’acord en el fet que, ateses les dificultats econòmiques de l’època, de la suma pagada pels arrendadors en l’arrendament de la carn es descomptin diners a aquests darrers. Els jurats, coneixedors de l’autèntica situació, estimen la quantitat que s’ha de descomptar.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3579, ff. 58v-59r.

Arrendatorum carnis civitatis ValentieLo Rey.Amats e feels nostres. Per vostres predecesores ab sa letra

nos fonch remes lo proces fet davant aquells per los arrendadors de les carns, axi de aquest trienni com del passat, per occasio del que en lo dit arrendament afermaven haver perdut, significant nos per la dita sa letra quels semblava devia esser feta alguna smena als dits arrendadors, suplicant nos manassem rescriurels lo que deviem fer en dit negoci. E, vista la dita letra, havem manat veure en nostre consell lo dit proces e del complidament nos es stada feta relacio per la qual havem compres los dits arrendadors, per casos inopinats e altres y per los brosquils que mossen Bassurto feu desfer y per altres causes per lo proces apparents, haver molt perdut en lo dit arrendament e deure los esser feta esmena e refayso. E per que com sab a altres arrendadors qui en los dits seu arrendaments han perdut los es stada feta esmena. E vosaltres


alla poreu millor saber ço que han perdut e com se acostuma fer en semblants perdues. Per tant, parent nos cosa rahonable e de grant equitat que als dits arrendadors sia feta alguna smena del que han perdut, vos encarregam e manam que ab intervencio dels advocats e alguns dels consellers, abonats e de bones consciencies de aqueixa ciutat, vejant y stimen lo dan y perdua que han sup-portat en lo dit arrendament los dits arrendadors per les rahons damunt dites e, tot be mirat, los façau la smena e refayço que us semblara rahonable segons que altres voltes ab los arrendadors de aqueixa ciutat que han molt perdut o ab alguns de aquels ses fet. E, per la dita occasio no haiem a suportar dans e destrus indeguts, certificant vos ultra que farem lo degut e per persones qui atribueixen en los drets de aqueixa ciutat ab los quals se deu servar tota equitat per mostrar se per lo dit proces aquells haver molt perdut, responent al quens es stat scrit per vostres prede-cessors tal es nostra voluntat. Data en la ciudat de Segovia a V dias del mes de setienbre del any Mil DV.

Yo el ReyDirigitur juratis civitatis Valentie Calcena, secretarius

356

1505, octubre, 6. SegòviaDes del començament del segle XVI la reina de Sicilia, germana de

Ferran II i lloctinent general del regne de València, va inten-tar aplicar una sèrie de normes de tipus social per a millorar la ciutat i el país. Ara el rei en fa la correcció d’alguna que donava guiatges als bandolers.


Nos don Ferrando. Volents proveyr circa lo tranquil e pa-ciffich stament de la nostra ciutat e regne de Valencia, com es de raho, per que havem entes que en aço donen destorb molts guiatges per nos e per la serenissima Reyna de Sicilia deça lo far, germana e lochtinent general nostra, atorgats a alguns bandolers e altres persones. En e per tenor de la present nostra provisio revocam, cassam e anullam tots e sengles guiatges per nos e per la dita serenissima Reyna e altres qualsevol officials nostres als dits bandolers e altres o alguns de aquells sots qualsevol expressio de paraules attorgats, reduynt les tinencies de aquells a deus dies


axi en tal manera que, passats los dits deu dies, nos puguen en manera alguna alegrar dels dits guiatges ne de algu de aquells, ans sien haguts per no fets. Per tant al magnifich amat, conseller e camarlench nostre mossen Luis de Cabanyelles, portantveus de nostre general governador en lo dit regne de Valencia, e als al-tres officials nostres a qui pertangue diem, encarregam e manam expressament e de nostra certa sciencia per primera e segona iussions, sots incorriment de nostra ira e indignacio e pena de mil florins de or a nostres cofreus applicadors, que la present nostra revocacio intimen e facen intimar ab veu de publica crida o en altra manera com fer se dege als dits bandolers e altres perso-nes guiades e, passats los dits deu dies, procehescau e evanteu contra aquells que trobareu esser delinquents e culpables per tots los medis de justicia per en semblant coses acostumats a fi que, procehint se com pertany, los culpats sien castigats e los altres per exemple de aquells se abstenguen de mal viure e la dita nostra ciutat e regne romanguen en tranquil stat. Car nos a ells e als altres dells a qui pertanguen sos officis si e en quant mester sia exercitats en e cerca les dites coses e cascuna de aquelles e les annexes e connexes nostres loch, veus, forces, ple e bastant poder cometem e conferm ab les presents. En testimoni de les quals coses manam esser fetes les presents ab nostre segell comu en lo dors de aquelles segellades. Data en la ciudat de Segovia a VI dies del mes de octubre del any del nasciment de Nostre Senyor Mil cinchcents y cinch. Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Michaeli Velasquez Climent

357

1505, novembre, 8. ValènciaDesprés d’haver rebut una carta de Ferran II per la qual el rei

comunicava la pau aconseguida amb Lluís XII de França, a conseqüència de la qual es va pactar el matrimoni amb Ger-mana de Foix, la ciutat de València fa una crida per a celebrar aquest esdeveniment. L’esmentada carta s’acaba informant de la presència dels reis de França a la boda. No s’hi diu que aquest matrimoni es va fer per poders, que Ferran II no hi va fer acte de presència i que el representà el comte de Cifuentes,


com ja va subratllar al segle XIX l’historiador valencià marquès de Cruïlles.


Crida de la pau del Rey nostre Senyor e del Senyor Rey de Francia e del matrimoni de sa Magestat e de la serenissima Senyora Reina dona Jermana.

A lahor honor e gloria de nostre Senyor Deu Jhesucrist e de la sacratissima Verge Maria, mare sua e Senyora nostra, dels benaventurats sent Vicent martir e sent Vicent Ferrer confessor, protectors e deffenssors de aquesta insigne ciutat de Valencia e de tots los sancts e sanctes de la eterna gloria. Ara hojats quens fan a saber los magnifichs insignes jurats de la dita ciutat de Valencia que, com ab letra de la Magestat del Rey nostre Senyor, sia stada donada noticia e avis axi de la pau e fiança, que es stada feta entre sa Altesa e los regnes e senyorius de les corones de Castella e de Arago, de una part, e lo Senyor Rey de Francia dalfi hereus, successors e regne, senyoria e subdits seus de la part altra, com encara del matrimoni que es stat fet entre la prefata real Magestat e la serenissima Senyora Reina dona Jermana esposada e sobrina da sa Magestat, la qual letra es del tenor seguent:

A los amados y fieles nuestros los Jurados, racional e sin-dico de la nuestra ciudad de Valencia. El Rey: Amados y fieles nuestros sabed que para servicio de Dios nuestro Senyor y acre-sentamiento de la Crestiandad y para concervacion de los reinos e senyorios de las coronas de Castilla, de Aragon e bien e sosiego dellos y para quitar perpetuamente todas diferencias dentre nos y el rey de Francia, nuestro ermano, y el dalfin de Francia e sus erederos e sucessores, reino, senyorio e subditos suyos de la otra, perpetuamente las quales pases e aliansas son con tales vinculos que yamas se ysieron tan strechas entre Spanya e Francia. E el dicho Rey de Francia las fiso e firmo con muy grande solempni-dad e los fiso pregonar asimismo con grande solempnidad e con publica e universal demostracion de alegria suya en sus subditos. E asimismo se fiso el desposorio y el casamiento entre nos e la serenissima senyora Reina dona Jermana, nuestra muy cara e amada sposa, su sobrina stando presentes a ello el dicho Rey e Reina de Francia, nuestros hermanos.

E com devagrans e tan altres noves dignament se dejen fer grandissimes festes e alegries e tots los subdits e vasalls fer de-mostracio de goych e alegria axi per lo benifici e repos de tota


Spanya com per lo augment e prosperitat que sa de seguir en la conquesta de la Africa. E sia stat en lo sacre consell reyal deliberat e axi mateix concordat ab lo venerable capitol de la seu de la dita ciutat de Valencia de fer e solempnisar tres dies de festes, ço es dema que sera diumenge, dilluns e dimarts que sera la festa del glorios sent Marti e dema al vespre sien fetes grans alimares en la present ciutat, delmas, campanes e sons axi en lo campanar nou com en los portals de la present ciutat e altres torres e lochs eminents per demostracio dels dits goychs e alegria e lo sendema, que sera dilluns de mati, a les huyt hores sia feta una solempne e devotissima processo a nostra dona de gracia en la qual iran les religions e tots officis la qual partint de la dita seu hixira per lo portal dels apostols, per la plaça de les corts davant la casa de la ciutat, davant la casa de la Diputacio hira detra via fins a la casa del molt illustre e reverendissimo Senyor bisbe de Tortosa e aqui girara a ma squerra hira per lo carrer de mossen Beneyto e de mossen Perot Crespi, pasara davant la lotja vella, davant la lotja nova, per lo carrer nou dels graons, exira en lo mercat, girara a ma squerra hira dret al monestir de la Merce en lo qual entrara e aqui fetes les plegaries e gracies acostumades gira per la plaça dels Als hira dret fins al dit monestir de sent Agosti e aqui en la capella de la sacratissima Verge Maria fetes les gracies a la divina Magestat en la sua sacratissima mare de tant senyalades gracies e beneficis exira del dit monestir per la porta de sanct Agosti, per lo carrer de Sanct Vicent dret se entorna per la plaça dels caxers davant senct Marti fins a la plaça de sancta Tecla, girara per la corregeria e entrara dins la seu per lo dit portal del campanar. Per que los dits magnifichs insignes jurats notiffiquen les dites coses, manen aquells axi eser fetes, observades excepto que lo dit dia de dilluns puxen coure los forns e molre los molins e abrir lo almodi. Manant a tots fells cristians e cristianes que per al dit dia de dilluns a les huy hores de mati sien a la dita seu amb temps per acompanyar la dita processo e a tots los officis ab ses ciris e que posen les banderes e standarts per hon pasara la dita processo. E axi mateix preguen, exhorten e manen a tos los vehins per hon la dita processo deu pasar que agranen, encalanen los infronts de dites cases ab draps e altres ornaments per honrar e festinar la dita processo sots pena de deu souls que ultra lo merit guanyaran gran e infinits perdons. E aximateix preguen e exorten a tots los officis e mesters e a totes altres persones que vullen ab


balls e sons fer demostracio de alegria per tots los dits tres dies com poran els sera vist faedor.

Dicta die sabbati VIII dicti mensis et anni proxime dietorum. En Pere Artus trompeta e crida publich de la dita ciutat dix e relacio feu ell en lo dia de huy haver feta e publicada dita crida per la dita ciutat e lochs acostumats de aquella.

358

1505, novembre, 14. ValènciaEls jurats de València exposen al rei Ferran les querelles que tenen

amb el clergat de la ciutat que no accepta la part de blat as-segurat que els correspon segons el repartiment realitzat pels rectors municipals. Fins i tot en aquesta qüestió s’amenaça amb excomunions religioses. També informen al monarca que la ciutat celebra la pau amb França i l’acord matrimonial entre el rei Ferran i Germana de Foix.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.En aquests propassats dies scrivim a vostra Magestat la con-

tradiccio quens era e es feta per les persones ecclesiastiques, ço es per los canonges e capitol de la Seu de aquesta vostra ciutat en no voler pendre sa porcio del forment assegurat. E vostra altesa scrivi axi a nosaltres com al dit capitol e canonges de la dita Seu de sa delliberada voluntat conforme a iusticia que les dites ecclesiastiques persones prenguessen, axi com son tengudes pendre, del dit forment assegurat. E en apres los dits canonges e capitol han recorregut a vostra Magestat, la qual los ha provehit e scrit lo mateix, ço es que prenguessen del dit forment assegurat e aquells, vista la determenada voluntat de vostra altesa, insistint en sa pertinacia iustaren e a instancia de aquells per lo official e vicari general fon feta monitori que dins tres dies cessassem e revocassem lo que haviem provehit que en lalmodi prengues to-thom dos barcelles per hun cafis sots pena de excomunicacio. E, vista la dita novitat, lo sacre reyal consell de vostra Magestat, ço es lo governador e altres officials del dit consell, feren dellibera-cio que fos manat al dit official e vicari general que desistis e revocas lo dit monitori ab grans cominacions e axi no fon mes


avant eventat ni tampoch han volgut revocar lo dit monitori. E ara darrerament per los dits canonges o sindich de capitol es stada presentada una butla de nostre Sanct Pare, dirigida als re-verends bisbes de Taraçona e de Sogorb, en virtut de la qual es stat manat a nosaltres e al sindich de aquesta vostra ciutat que dins tres dies compareguessem devant lo dit reverent bisbe de Taraçona per fundar juhi, intemptant voler conexer de la causa e differencia si son tenguts pendre del dit forment assegurat, lo que per vostra Magestat ja es stat declarat. E per recorrer a jutge ecclesiastich y a nostre Sanct Pare, en menyspreu de la jurisdiccio reyal, son encorreguts los dits canonges e capitol en grandissimes penes axi de confiscacio de bens de reyalench com altres, de hon ha convengut aiustar consell reyal e en aquell es stat provehit esser manat al dit reverend bisbe de Taraçona que revoque la dita citacio e desista de la dita judicatura, cominant que si no ho fara sera procehit contra aquell e les persones que han impetrat e presentat la dita butla, obstant lo edicte ara novament fet per vostra Magestat, e encara per que aquesta conexença no pertany a jutge ecclesiastich sino a vostra Magestat o a vostres officials reyals. E, per que de semblants insolencies e vexacions donades a nosaltres e a aquesta vostra ciutat seria raho los dits canonges e ecclesiastichs ne hagen condigna punicio, per ço supplicam vos-tra Magestat vulla manar veure la dita butla, la qual trameten a vostra Magestat ab la present ensemps la letra del sacre consell reyal, supplicant aquella hi vulla fer votiva e rigorosa provisio com aquesta causa e diferencia sia mes de vostra Magestat, per esser aquesta ciutat vostra, que de nosaltres, significant a vostra altesa que lo governador e altres persones del vostre sacre reyal Consell han delliberat que, no volent desistir lo dit reverent bisbe de Taraçona ne los dits canonges, que contra aquells procehira a bandeix e ocupacio de les temporalitats e bens que tinguen de reyalench. Speram de vostra Magestat, qui es iustissima e te no-ticia de la justicia nostra, hi fara tal provisio que nosaltres serem relevats de vexacions e aquesta vostra ciutat sera preservada dels dans que li seran preparats, si lo contrari se feya.

Mes avant Serenissimo Senyor certificam vostra Magestat de aquella haver rehebut una letra ab la qual nos fa participants de la gloriosa pau e liança feta entre vostra Magestat e lo re-yalme de Castella, de Arago e altres senyories e terres de vostra altesa e sucessors, vassalls e subdits de aquella, de una part, e


lo Serenissimo Rey de França e dalfi de aquella e ses terres e senyories, vassalls e subdits seus, de la part altra, e aximateix del benaventurat matrimoni fet per divina gracia per vostra reyal Magestat ab la Serenissim Senyora dona Jermana, sobrina de vostra altesa, de la qual pau e confederacio e del dit matrimoni no sols nosaltres mas tota aquesta vostra ciutat e los habitadors de aquella nes som sumament alegrats e havem per tres dies fetes alegries entre les quals hi havem fet hun dia feriat e havem fetes alimares e una solepnissima e devotissima processo de gracies a nostra dona de gracia, en la qual sen anats tots los elecclesiastichs e religiosos fent gracia a la divina Magestat e a la gloriossisisima Verge Maria de tan gloriosa e prospera nova, fent pregaries per la vida de vostra Magestat e que aquella veja fills del dit matrimoni e haia complida victoria dels moros infels a la religio cristiana en la empresa e conquesta dels quals, de continent enten e te ferm proposit e voluntat de convertir tota Africa. E lo portantveus de governador ha fet publicar la dita crida de la dita pau e matri-moni que vostra Magestat li ha trames; son tant grans e altres coses per al repos de vostres regnes e vassalls que continuament devem pregar per vostra Magestat, la qual nostre Senyor conserve en felicitat ab longa vida. De la vostra ciutat de Valencia a XIIII de nohembre del any Mil DV.

De Vostra Real Magestat humils vassalls e servidorsqui besen les mans de vostra altesa.


359

1505, novembre, 30. SalamancaFerran II contesta als canonges de la Seu valenciana que li han en-

viat un comissionat en defensa de la problemàtica que l’església valenciana manté amb els jurats de València per causa del repar-timent del blat arribat a la ciutat. Cal pensar que els esclesiàstics ho volen tot a favor seu i que el rei intenta fer d’intermediari.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Segilli Secreti. Reg. 3579, f. 68v.

Venerables e amats nostres.La letra quens haveu scrit circa la contencio que teniu ab los

jurats de aquexa ciutat sobre lo repartir dels forments assegurats


de aquexa ciutat havem rebut e aquella vista e oyd a mossen Pere Ronell qui la portava. Vos tenim en accepte servey lo quens consultau e notificau per aquella demostrant no voler usar de la comissio e remeys de justicia que preteneu sens primer donar nos ne noticia e avis e axi podeu esser certs tenim molta voluntat de mirar per la honra y endresa de aquexa sglesia e de vosaltres e offerint se lo cars plaent a nostre Senyor ho veureu per speriencia. E per que segons les anades son stades com sabeu, es stat ben necessari assegurar se los dits forments y si en la reparticio de aquells, axi de fet e sens determinar se, primer lexareu de contribuir es cert seria donar occasio a que los jurats y fisch usassen de sos remeys e que los pobres restassen improvehits, cosa a que vosaltres no deveu donar loch que ha hon fos determinat e declarat vosaltres deure contribuir per evitar les dites coses, sens empero prejuhi de vostres drets ho deurie de bona equitat fer e no distorbar tant de be. E axi us pregam y encarregam molt affectuosament per ser-vey nostre siau contents per hara sens prejuhi dels drets vostres e inmunitat eclesiastica ne de la altra part contribuir en la reparticio de dit forment no usat de la dita comisio, ans si en cosa alguna sera procehit restituir ho tot a degut e primer stat. Car de present scrivim als dits jurats en la dita reparticio convoquen hu o dos de vosaltres per a que entrevingau en la dita reparticio e convoqueu a aquell quin e quan forment es lo que se ha de repartir affi que ab major reformitat e equitat se faça que per avant jas tindra forma com se veja la justicia e determene entre vosaltres. Car ultra que fareu cosa rahonable e donareu occasio que cessen totes malenco-nies y enuigs entre les parts e per lo semblant gran equitat com ja per lo dit sguard en certa part sou stats contents a nos per los dits respectes fareu accepte servey segons al dit mossen Pere Ronell a boca ho havem dit e significat. E per que en aço tenim molta voluntat e la cosa vinga millor a effecte la letra que fem als dits jurats havem tramesa al portantveus de nostre general governador al qual havem scrit larch e donat carrech se interpose entre les parts segons per aquell vos sera referit donarliheu fe e crehença. Data en la ciutat de Salamanca, a XXX dies de nohembre de lany Mil DV. Yo el ReyDirigitur canonibus et capitulo sedis Valencie Urries, secretarius


360

1505, novembre, 30. ValènciaDesprés de la resposta de Ferran II als canonges valencians, el rei

escriu als jurats de la ciutat per demanar-los que en l’assumpte del blat arribin a un acord amb el clergat. El rei vol evitar la resposta dels bisbes de Tarassona i Sogorb i sobretot del Sant Pare que ja ha enviat una comissió als seus religiosos.


Lo Rey.Amats e feels nostres. Desitjans que entre vosaltres e lo

clero e persones eclesiastichs de la mare Iglesia de aquexa ciutat hagues bona pau, concordia e tranquilitat e cessaren totes coses que de fet se siem intemptades com se vulla que per part dels dits eclesiastichs siam estats suplicats no consentissem ni donas-sem loch a que ells contribuissen en lo forment asegurat ques te a repartir, ans nos plagues ells justassen sa justicia davant los bisbes de Taraçona e Sogorbe als quals la causa es estada per nostre Sanct pare comesa. Empero per los respectes dessus dits havem scrit ad aquells de present no usen de dita sa comissio, ans si en alguna cosa han procehit ho tornen a degut stat e sens prejuhi algu dels drets de les parts contribuescan aquesta vegada en la reparticio de dit forment. Es per ço necessari e axi vos encarregam e manam que volent contribuir en la dita repartició com tenim per cert ho fareu, vosaltres leveu totes les prohibicions de molins e altres coses e procehiments que haveu fetes. Y, en la reparticio que es fara, convocareu hu o dos dels dits eclesiastichs ab intervencio dels quals perque ab major con-formitat y equitat se faça, fareu lo dit repartiment notificant e comunicant ab aquells la quantitat del forment ques haura de repartir. Certificant vos ultra que sera fer cosa rahonable e llevar vos de contencio, mos fareu accepte servey sobre lo qual scrivim més larch al portantveus de nostre general governador per lo qual vos sera referit de nostra part, donarliheu fe e crehença y posarlo heu axi. Data en la ciutat de Salamanca a 30 dies de nohembre del any Mil DV. Yo el ReyDirigitur juratis e rationali Valentie Urries, secretarius


361


Vuit homes dels catorze del quitament més quatre jurats, el racio-nal i el sotssíndic donen llum verda perquè la petició del rei d’un préstec de quaranta mil ducats —en moneda de compte al voltant de quaranta mil lliures— sigui acceptada pel Consell General. Cal tenir present que la demanda d’aquest préstec és posterior a la carta del rei en què es comunica la pau amb Lluís XII i el seu matrimoni amb Germana de Foix. Cal ad-vertir, també, que un d’aquests homes del quitament és Gaspar Amat, el racional de València cessat feia poc temps i que sembla que ha sobreviscut a totes les persecucions administratives i, fins i tot, judicials per causa de la seva antiga gestió al cap-davant del racionalat. Un exemple fonamental per subratllar el tarannà inviolable de l’oligarquia valenciana. Finalment, per no incrementar aquesta sèrie documental amb documents molt semblants, no és necessari publicar el document del Consell General de l’11 de desembre que és gairebé idèntic a aquest: no hi són presents dos dels jurats que ja faltaven en l’anterior i, és clar, els homes del quitament. Contràriament, hi ha consellers d’aquesta assemblea general (ff. 120r-121v).

AMV. Manuals de consells. Reg. 52-A, f. 119r-v.

Convocacio dels prohomens del quitament.Die mercuri X dicti mensis decembris anno predicto a nativi-

tate domini M D quinto. Los magnifichs Jurats, racional e sindich e prohomens del quitament se hajustaren en la cambra de consell secret e son los seguents.

Juratsmossen Perot Crespien Onofre Çaeraen Pere Guillem Garciaen Nicolau Benet de Alponten Berthomeu Cruylles, racionalen Joan Fenollar, subsindich Prohomens del quitamentmossen Anthoni Joan mossen Luis Jeroni Calbeten FFranci Dalmau en Luis Carbonell


mossen Miquel Catala en Bernat Vidalen Gaspar Amat en Pere Catala

Assentiment de fermar obligacio per la prefata real Magestat de XXXX mil lliures-ducats.

Tots los damunt dits, axi hajustats e congregats qui son la major part dels quatorze prohomens e instadors del quitament, demanats personalment per verguer de la ciutat per relacio del qual consta de la convocacio feta als dessus dits, presents los damunt dits magnifichs jurats en unitat e concordia, presents los magnifichs advocats de la dita ciutat, presten llur assentiment e consentiment que puix la Magestat del Rey nostre Senyor ses confederada e ha feta pau e aliança perpetua ab lo Senyor Rey de Francia y encara a feta certa capitulacio e concordia ab la qual lo dit serenissimo Rey de Francia renuncia a qualsevol drets que tingues en lo realme de Napols per la qual renunciacio la prefata real Magestat ses obligada en donar e pagarli dins X anys cinchcents milia ducats, ço es cascun any L mil ducats. Per pagar los quals dins lo dit terna de X anys la prefata real Magestat ha promes donar suficients obligacions de algunes ciutats e villes dels seus regnes Darago, Valencia, principat de Catalunya e de Sicilia e vulla ab ses letres que la present ciutat de Valencia e consell de aquella se obliguen, es faça cara e seguretat als mer-caders fins en cantitat de XXXXª lliures dels dits cinchcents milia ducats, offerint axi com ha offert Saltesa obligar per indempnitat de la dita ciutat totes ses rendes reals. Per ço les sobredites per-sones del quitament, vista la grandissima utilitat e benefici quen redunda en aquestos regnes de Arago, de Valencia e principat de Catalunya, per servir ab aquell lo dit realme de Napols per lo qual se augmenta granment lo patrimoni real, donen assentiment, els plau que per los magnifichs jurats e sindich de la dita ciutat sia feta e fermada la dita obligacions en suma de les dites XXXXª lliures a les persones nomenadores per la prefata a la real Ma-jestat o al dit Senyor rey de França ab les cautions e seguretats que fara la dita real Magestat per indempnitat de la dita ciutat, segons pus largament seran ordenats a consell dels magnifichs advocats de la dita ciutat. E que la dita obligacio puixen fer ab totes aquelles clausules, obligacions e renunciacions en semblant fet acostumades. Car ara per lavors e lavors per ara los plau e donen tot son loch poder en ens fer e exercir les dites coses ab


plenisima facultat, prometent, tenir per ferm en grat e accepte tot ço e quant per los dits magnifichs jurats, racional e sindich sera fet, promes e ordenat.

Testimonis foren presents a les dites coses: en Miquel Yvorra e en Pere Tarrago verguers dels dits magnifichs jurats.

362

1505, desembre, 17. ValènciaAmb aquest document s’ordena que es paguin al sotssíndic valencià

els diners que la ciutat deu pel seu viatge. AMV. Manuals de consells. Reg. 52-A, f. 121r.

Proposicio que lo honorable sotsindich de la ciutat sia pagat per lo clavari comu de la anada que ha fet a la Magestat del Rey nostre Senyor per fets e negocis de la ciutat.

Die mercuri XVII mensis decembris anno predicto a na-tivitate domini MD quinto. Los damunt dits magnifichs Perot Crespi, cavaller, en Onofre Çaera, e en Pere Guillem Garcia, e en Nicholau Benet de Alpont, ciutadans, quatre dels magnifichs jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, en Berthomeu Cruylles, ciutada, e en Bernat Dassio, notari, racio-nal e sindich de la dita ciutat, ajustats ut supra en la cambra de consell secret provehen que per lo clavari comu de la dita ciutat sia pagat lo honorable e discret en Joan Fenollar, notari sots sindich de la dita ciutat per la anada que aquell ha fet a la Magestat del Rey nostre Senyor per fets e negocis de la ciutat.

Testimonis foren presents a les dites coses los magnifichs en Joan Figuerola e en Luis Amalrich, ciutadans, habitadors de la ciutat.

363

1506, febrer, 10. SalamancaFerran II ordena a tots els seus oficials de terra i de mar, espe-

cialment a l’alcaid de Mers El Kébir, que permetin que el mercader Baltasar Fores, representant dels interessos ciutadans


de València, pugui comprar blat a Tenes, prop d’Orà. Al docu-ment s’esmenta un personatge que més endavant gaudirà de reconeixement. A més, s’hi entreveu l’interès del rei pel que fa a la Mediterrània islàmica amb la conquesta de Mers El Kébir el 1505 i la d’Orà el 1509.


Don Ferrando etc. A los spectables, nobles, magnificos, ama-dos consejeros e fieles nuestros qualesquiere capitanes generales de nuestro exercito, assi de mar como de tierra, capitanes de galeras e de naos, sotacapitanes, comites, mancheros, alguaziles, scuderos, marineros e otras qualesquiere personas e officiales nuestros a quien pertenysca y senayaladamente a nuestro capitan general y alquayde de Maçalquebir e otras qualesquiere personas, subditos e naturales nuestros al qual o a los quales las presentes seran en qualquiere manera presentadas. Salut e dileccion: Por quanto Bal-tasar Fores, mercader e ciudadano de la ciudat de Valencia, viendo la mucha necessidat que la dicha ciudat de Valencia passa de trigo y la spera passar muy maior antes que la cogida venga del pan nuevo, movido con zelo de la republica e por servicio nuestro con mucho trabajo e diligencia ha procurado de haver cierto trigo de la ciudat e tierra de Tenes, que es en la Berberia cerca de Oran, para lo qual embia de presente ciertas naos e navios vayan seguros, assi a la yda como a la venida, con el susodicho trigo. Por tanto con tenor de las presentes de nuestra cierta sciencia e deliberada a vosotros e cada huno de vos dezimos y mandamos, so yncorri-miento de nuestra yra e indignacion y pena de diez mil florines de oro de los bienes de aquel de vosotros que lo contrario fizieren exhigidores y a nuestra real camara aplicadores, que llevando las dichas naos y qualquier dellas o carta de los jurados de la dicha ciudat de Valencia de como la tal nao va a cargar e traer el dicho trigo a la dicha ciudat de Valencia salvamente y segura, sin las tomar y detener ni fazer mal ni danyo alguno e sin les quitar la dicha plata ni el dicho trigo ni parte alguna del y sin les tomar la xarcia, monicion e provision de las dichas naos que nos, por la presente a maior abundamiento, guiamos e aseguramos las dichas naos con la dicha cargazon e a los marineros e personas que en las dichas naos yran y vernan e los ponemos so nuestro amparo, salvaguarda e defendimiento real, no embargante qualquiere ve-damiento y proybicion que se haya fecho. Lo contrario en alguna manera por quanto la gracia nuestra vos es cara e la pena suso-


dicha deseays no incurrir y este nuestro seguro y salvoconduto queremos que valga por tiempo de quatro meses contaderos del dia de la fecha desta en adelante. E, por que seria imposible que esta nuestra original provision fuesse en e otras fustas con plata y dineros para pagar el dicho trigo, y nuestra voluntat es que las dichas naos la dexedes e conjuntades libremente yr con la dicha plata y moneda y bolver con el cargo del dicho trigo.

En contrario que nos por esta vez dispensamos por lo que toca a la conservacion de la dicha ciudad de Valencia, guardando vos todos los susodichos e cada huno de vos fazer o permitir que sea fecho. Cada una de las dichas naos queremos e mandamos que se de tanta fe al traslado della signado de notario publico como a este su original. En testimonio de lo qual mandamos fazer la presente con nuestro sello secreto en el dorso sellada. Data en la ciudat de Salamanca a diez dias del mes de febrero del nasci-miento de nuestro Senyor Mil quinientos e seys.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Joanni Roiz de Calcena

364

1506, març, 22. València“Crida que los consellers sien tenguts e obligats venir a consell sots

grans penes”, entre d’altres que no puguin escollir-los mai més com a consellers, excepció feta d’aquells que realment estiguin malalts.


Ara hoiats que us fan a saber los magniffichs justicia e jurats de la insigne ciutat de Valencia que com se veja per experiencia que los consellers de parroquies o de officis elets per los mag-niffichs jurats de la dita ciutat quant son demanats e convocats a conçell no curen de venir als dits consells, axi criminals com cevils, en gran menyspreu e vergonya de la dita ciutat e dels officials de aquella no recordantse de la salut de llurs animes, com en virtut de jurament per aquells prestat sien tenguts venir als dits consells als quals son demanats, axi ab la trompeta com ab los albarans, no tement les penes imposades per privilegi en les quals son encorreguts e deuen esser executats; per provehir


al dit abus e desordre los dits magniffichs justicia e jurats ab la present publica crida intimen, notiffiquen e manen a tots los dits consellers, axi de parroquies com de officis, que tots a hora e quant seran demanats e convocats sien tenguts venir e vinguen als dits consells, axi criminals com civils, certificant los que si no seran obedients, ultra la execucio de les penes ques fara en bens de aquells, sera provehit de revocacio dels officis de consellers e sera provehit que ara, en lo present any, ni en sdevenidor puixen esser admesos per entrar en officis alguns de la dita ciutat, ex-ceptats aquells qui seran absents de la present ciutat e detenguts en malaltia corporal per la qual no puixen venir als dits consells. E guartse qui guardar se ha.

Die dominica XXII dicti mensis marcii anno predicto a nati-vitate domini MD sexto. En Pere Artus, trompeta e crida publich de la dita ciutat, dix e relacio feu que ell en lo dia de huy havia feta e publicada la dita crida per la dita ciutat e lochs acostumats de aquella.

365

1506, març, 26. ValènciaDe vegades és possible que el rei torni una part dels diners de di-

versos préstecs. Si no fos així, no s’entendria la continuïtat d’aquests a favor del rei. Quan això passa la ciutat allibera la monarquia del pagament de les pensions dels censals. Aquest és un cas típic del que es diu aquí, però cal no oblidar que poc temps després el rei torna a demanar més préstecs que superen les devolucions que hagi pogut fer.


Provisio que sien restituhits a la Magestat del Rey nostre senyor certs censals

Anno a nativitate domini MD sexto die vero jovis inter XXVI mensis marcii. Los magnifichs mossen Perot Crespi de Valldaura, cavaller, en Onofre Çaera, en Pere Guillem Garcia, en Nicholau Benet de Alpont, ciutadans, quatre dels magnifichs jurats en loan present de la insigne ciutat de Valencia, en Berthomeu de Cruy-lles, ciutada e racional, e en Bernat Dassio, notari sindich de la dita ciutat, ajustats en cambra de consell secret de la sala


de la dita ciutat, attenent que per la Magestat del senyor Rey son stats quitats, de una part, dotze milia noucents quaranta sis souls, huyt diners censals restants a quitar de aquells quaranta hun milia florins dor e, de altra part, cinch milia souls censals de aquells vint milia florins dor que foren carregats en lany Mil cincents y dos. Per ço restituexen a la prefata real Magestat de una part, ço es per raho dels dits dotze milia noucents quaranta sis souls y nou diners censals restants dels dits quaranta un milia florins consemblants XIIª DCCCCXXXXVI souls VIII diners. E, de altra part, en part e rata dels dits cinch milia souls quitats dels dits XXª florins restituhexen al dit senyor Rey dos milia setcents souls censals en les pensions daval scrites, les quals pensions que ab la present provisio restituexen al dit senyor Rey, axi per raho dels dits XIIª DCCCCXXXXVI souls VIII diners com per raho dels dits cinch milia souls censals, la prefata real Magestat consigna a la dita ciutat ensemps ab altres pensions sobre lo general del present regne de Valencia per pagar les pensions dels censals carregats, axi per raho dels dits quaranta hun milia florins com dels dits XXª florins com encara per raho de altres contractes fets e fermats entre la dita real Majestat e la dita ciutat, la qual dita restitucio de les dites pensions fan en e per la forma e manera ques segueix.

Primerament restituexen al dit senyor Rey doents souls censals de aquells DCCL souls X diners de la paga de sis de abril, los quals dits doents souls la prefata real Magestat e o son general thesorer puxen rebre e haver del dit general dels dits DCCL souls X diners debedors a sis de abril propvinent com los restants DL souls X diners haia de rebre la dita universitat e clavari de aquella en lo dit dia de sis de abril propvinent. E del dit dia en avant e per tostemps la prefata real Magestat puxa haver e rebre entre-gament los dits DCCL souls X diners car ab la present provisio li restituexen a aquells.

Mes avant restituexen a la prefata real Magestat les pensions dejus scrites, les quals aquella e o son general thesorer puxa re-bre e haver del dit general del primer dia de juny propvinent en havant com fins en lo dit dia resten vers la dita ciutat e o clavari de aquella per satisfaccio de les pensions que lo magnifich en Vicent Cosme Damia Çaera clavari en lo any present dels censals de la dita ciutat ha pagades e axi en la manera dessus dita sera satisfeta la sua claveria e les quals dites pensions son les seguents.


Primo aquells DL souls X diners restantsde aquells DCCL souls X diners de la paga de sis de abril dels quals dessusne son stats restituhits hara e per tostemps CC souls que son lo complimentdels dits DCCL souls X diners............................................. DL souls, XItem aquells MLXXXXII souls II diners emeala de la paga de V de octubre..........Iª LXXXXII souls, II diners e ½Item aquells DXXXXVIII souls VIIIdiners restants a la dita ciutat de quellsDCCL souls X diners de la paga desis de octubre...................................................DXXXXVIII souls ,VIII dinersItem aquells MCXI souls hun diner eun ters de la paga de XXIII de octubre.....................Iª CXI souls, I 1/3Item CCCCLVII souls II diners e 1/3 deaquells MCXI souls I diners hun terçde la paga de XXV de octubre....................CCCCLVII souls II diners 1/3Item aquells MCX souls de la paga deXXVII de octubre ............................................................... Iª CX souls Item aquels mil cent seixanta nousouls, cinch diners e meala de la paga del primer de dehembre .................................Iª CLXVIIII souls V diners ½Item aquells DCCL souls X dinersde la paga de sis de dehembre.................................DCCL souls X dinersItem aquells MDCCXXX souls dela paga de XV de dembre............................................Iª DCCXXX soulsItem aquells MCCXXII souls II dinerse meala de la paga de XV de dehembre........................................................Iª CCXXII souls II diners ½Item aquells MCCXXII souls II diners½ de la paga de setze de dehembre...............Iª CCXXII souls II diners ½Item aquells MCCXXII souls II diners½ de la paga de dihuyt de dehembre........... Iª CCXXII souls II diners ½Item aquells MDCCL souls de la pagade XX de dehembre...................................................... Iª DCCL soulsItem doents L sis souls huyt dinersrestants de aquells DCCL souls e Xdiners de la paga de sis de jener............................CCLVI souls VIII dinersItem aquells MDCCLIII souls de lapaga de XXII de dehembre


restituhexen al dit senyor Rey MCCLIIIsouls I diner com la restant quantitatque es CCCCLXXXXVI souls XI dinersreste vers la ciutat e o clavari de aquella.............Iª CCLIII souls I diner

Les quals pensios dessus restituhides prenen suma de XVª DCXXXXVI souls VIII diners, les quals la prefata real Magestat e o son general thesorer puxa rebre e haver del dit general del present regne en la forma e manera dessus contenguda.

Testimonis foren presents a les dites coses en Miquel Yborra e en Pere Tarrago verguers dels dits magnifichs jurats. E quant a la ferma del dit magnifich en Nicholau Benet de Alpont qui ferma a XXXI dels dits mes e any son testimonis los honorables en Pere Font notari e en Luis Monros mercader, ciutadans de la dita ciutat.

366

1506, juny, 20. AsturianosEn aquest document es pot veure la discussió de capítols entre el rei

i els jurats que es fan abans d’aprovar el contracte de préstec de quaranta mil ducats del 20 de juliol de 1506. Aquest contracte el té resumit en el seu “Bilance” Sevillano Colom, el que va ordenar Felip II, però òbviament aquest autor desconeix tota la documentació al voltant de la concessió d’aquest emprèstit i de la resistència del racional a atorgar-lo. Cal dir que el dia anterior Ferran II escriu una carta als seus consellers reials, aquí esmentats, perquè segueixin les seves ordres i en cap cas acceptin cap canvi proposat per la ciutat (f. 191r).

ACA. Reial Cancelleria. Itinerum Sigilli Secreti. Reg, 3670, f. 190r-v.

El Rey.Amados y fieles nuestros. Vuestra letra de VII del presente

recebimos junctamente con la capitulacion por vosotros fecha y ordenada sobre el cargamiento que se ha de fazer de los quarenta mil ducados que a esa ciudat demandamos emprestados. Y cier-tamente nos tenemos por muy bien servidos de la voluntad con que vos moveys en esto que tanto cumple a la conservacion de nuestro estado.

Los capitulos que nos embiays sobresto havemos visto y ha nos parecido que se debian quitar algunos dellos y otros emen-


dar y de la manera que se deven firmar que es justa y con esta los remitimos a mossen Luys Joan, rigente la baylia general, y a Alonso Sanchez, lugarteniente de nuestro general thesorero. Roga-mos vos y encargamos que assi los passeys pues vereys con quan justa causa se quita y entienda en ellos lo que nos ha parecido.

En el tercer capitulo se quita el morabetin que agora se coge porque esta ya por nos consignado y librado y no seria razon que nuestra palabra viniesse a menos.

En el quinto capitulo se quita que los diez mil ducados que en cada hun anyo havemos de dar para el quitamiento de los dichos quarenta mil ducados sean de la renta de las pecoras del realme de Napoles, porque podria ser que los pagassemos de otras rentas o dineros que toviessemos los a la mano y con menos danyo de nuestra corte y no seria razon de ser ascrito a pagar los de sola una renta.

El seteno capitulo se quita porque nos no queremos poner a essa ciudat en tal necessidat que no pudiesse tomar dineros de quien bien se vinyesse en caso que los hoviesse menester, spe-cialmente que en los capitulos del quitamiento dessa ciudat se faze mencion que quiten primero los censales a los estrangeros de donde parece que la ciudat en los tiempos passados no quiso quitaros aquella libertat.

Assimesmo havemos quitado del ocheno capitulo lo que toca a las otras villas reales del reyno porque no seria razon que sin suplicacion de las dichas ciudades y villas, nos fiziessemos ordi-nacion que les pudiesse ser danyosa.

Tambien havemos quitado quatro capitulos de los postreros que no fazian al caso que pues nos de nuestros proprios dineros damos en cada hun anyo diez mil ducados para el quitamiento de los dichos quarenta mil ducados, los quales somos obligados de quitar en quatro anyos primeros siguientes, no es menester que de la baylia se hayan de tomar otros dineros mas que ya esta ordenado y mandado para quitamiento ni ahun seria cosa devida que la ciudat siesse las guardas de los derechos reales pues aquella es preminencia nuestra y de nuestra baylia general.

Tambien nos parece que se deve alla asentar y concertar dende el dia que comencaran a correr las pensiones de los dichos censales: que pues los que cargaran el dinero seran contentos de buena voluntat que se faga como se ha acostumbrado las otras


vezes que se han cargado dineros sobre la ciudat. No deveys voso-tros haver por mal que se faga agora lo mesmo pues la ciudad no pierde nada de lo suyo. E por que la dilacion nos podria causar mucho desservicio vos encargamos y mandamos que en todo caso sin mas dilatar se de en esto conclusion: que vos certificamos que tanto mayor sera el servicio quanto mas presto e con menos repugnancia lo porneys en obra, segund que mas extensamente vos lo fablaran de nuestra parte los dichos mossen Luys Joan e Alonso Sanchez a los quales enviamos poder bastante para firmar la dicha capitulacion. Data en Asturianos a XX de junio del anyo Mil DVI.


367

1506, juny, 20. AsturianosEl Rei Catòlic mana a Bartomeu de Cruïlles, racional, que cobri

els deutes que es deuen a València i, al mateix temps, que li faciliti un nou préstec de quaranta mil ducats. La carta reial és contundent precisament perquè el racional Cruïlles no és un home de palla i s’enfronta al rei, motiu que facilitarà la seva renúncia al càrrec que ja no veu tan malament el monarca.


El Rey.Racional: vimos vuestras letras y en esta se vos respondera

a lo necesario dellas y quanto a la eleccion de los Jurados plaze nos que hayan sido tales que vos esteys contento y satisfecho y, pues assi es, haveys de trabajar con ellos que con mucha di-ligencia entiendan en el breve redreço dessa ciudat y, pues vos agora teneys los Jurados de vuestra mano, haveys de executar a los arrendadores y a qualquier deudors de la ciudad por manera que ella sobre lo suyo y sea quitada y descargada como es razon que cierto de agora adelante esto estara a cargo y culpa vuestra.

A lo que dezis que, vos entendiendo en descargar essa ciudat, nos queremos tornarla a cargar por el emprestido de los quarenta mil ducados, que demandamos que se nos empresten, nos mara-villamos mucho de vuestro scrivir y no crehemos que vos haveys entendido lo que scrivimos a essa Ciudat o pensays que no have-


mos de guardar lo que prometemos porque nos no demandamos a essa ciudat, ahunque se cargue sobrella los quarenta mil du-cados, que pague nada de lo suyo pues nos tomamos a nuestro cargo de quitarlos dentro quatro anyos y entretanto pagamos las pensiones de nuestros censales y propria fazienda. Assi que no ha de ser nada a cargo de la ciudat y por esso no haveys vos de excusar vos de quitar la de lo que ella deve por sus proprias deudas y cargos, los quales se han fecho por culpa y negligencia de los racionales passados. Assi que mandamos vos expressamente que vos entendays con diligencia en executar todos los deudores, no curando de cartas ni provisiones nuestras sino de lo que con justicia soys obligado de fazer. E assimesmo trabajareys en que se nos faga luego el emprestido de los quarenta mil ducados juxta forma de los capitulos que alla embiamos ordenados: que cierto la necessidad que se nos ofrece es tanta quanta podriades pensar.

Vimos lo que nos scrivys de la voluntat y gana que teneys de dexar esse officio de racional y ahunque vos tengays alguna justa causa para ello no nos parece agora tiempo. Con todo havremos plazer que nos scrivays que personas vos parece que hay habiles y sufficientes paral dicho officio, porque, cuando deliberemos de admetervos la renunciacion, seamos informado de las personas que havere habiles y sufficientes paral dicho officio porque poda-mos fazer mejor eleccion. Data en Asturianos a XX de junyo del anyo MDVI. Yo el ReyDirigitur rationali Valentie Calcena, secretarioBartholomeo Cruylles

368

1506, juliol, 9. Aranda de DueroAquesta carta del rei als jurats valencians manifesta la necessitat

imperiosa que té Ferran II dels quaranta mil ducats que vol que la ciutat li doni com a préstec. Qualsevol oposició el rei troba que és perversa. Com que la resistència al préstec pot ser important, el monarca no vol convocar Corts, tal com sembla que li han suggerit els jurats. Ferran II argumenta que ha d’anar a Nàpols.

ACA. Reial Cancelleria. Itinerum Sigilli Secreti. Reg. 3670, f. 203r-v.


CurieEl Rey.Amados y fieles nuestros: Vimos vuestras letras y specialmente

la extensa que nos screvis sobre el cargamiento de los XXXX mil ducados y ciertamente alguna descontentacion tenemos de vosotros porque el negocio, que tanto importa al servicio nuestro y bien de nuestros reynos, pongays dilacion con circuito de palabras. Ca pues nos con juramento solemne quedamos obligado a quitar en quatro años, el qual juramento por ningun respecto havemos de quebrar, mas es de estimar que quantas prendas de oro y de plata pudiessemos dar; y mucho nos maravillamos que digays en vuestra carta que essa ciudat esta cargada por servicio nuestro y de los reyes pasados, nuestros predecessores, porque bien sabeys que, si algo fastagora por servicio nuestro haveys cargado, lo ha-vemos todo pagado y quitado y de lo que se cargo por los dichos reyes passados, nuestros predecessores, oy dia paga la baylia las pensiones como sabeys; asi que de los emprestidos no parece que la ciudat fastagora haya recebido agravio o daño ni los recebira, plaziendo a Dios de lo que nos emprestare que ahun por nuestra misma consciencia somos obligado a la conservacion della y de todas las otras de nuestros reynos y bien sabemos que, lo mas que ella esta cargada, es por la propia passion y negligencia de los que teneys el cargo del regimiento della de lo qual nos tenemos causa de mucha descontentacion que quier sea; nos havemos visto los capitulos que nos enviays los quales remitimos a mossen Luys Joan y a mossen Alonso Sanchez firmados de mano de nuestro infrascripto secretario y plazenos que los firmen de la manera que van en los quales avemos emendado solamente lo que era impossible de poderse cumplir, a saber es que nos no podemos entrevenir personalmente en convocar cortes en esse reyno porque cumple a la conservacion de nuestros reynos y estado partir luego personalmente para Napoles, pero plazernos ha que lugarteniente general nuestro las convoque y tenga. Tambien emendamos el capitulo del poner vosotros las guardas que cierto algun comedi-miento denjades tener en ponerlo pues sabeys no se havia de dar por ningun respecto, pero plazenos que el bayle o su rigente den las guardas a voluntad de los arrendadores y con esto mandamos firmar los dichos capitulos; no es menester que esto mas se dilate ni ande por circuitos que, cierto quien pensare delo dilatar, nos desservira tanto quanto podeys pensar e lo sentiremos mas de lo


que se podria escrevir; fazerlo pues con la prestez que se requiere y de vosotros confiamos.

Nos por gracia de nuestro Senyor nos havemos concertado con el rey don Felipe, nuestro fijo, y le havemos dexado libremen-te la governacion destos reynos y nos imos con salir al reyno de Aragon donde seremos la semana que viene y, si otro impedimento no hoviere, entendemos passar para Barcelona y alli embarcar nos para Napoles y encaminelo Dios todo a su servicio.

La licencia para sacar de Sicilia XX mil salmas de trigo paral proveymiento dessa ciudat sera con la presente y va de manera que luego crehemos se cumplira.

De la citacion que dezis que se ha fecho por los de nuestro real conseio a instancia de las personas privilegiadas de la seca no havemos sabido cosa alguna. Los de nuestro real conseio no vienen aqui que por otro camino se van la via de Çaragoça; bien sera que alli embieys alguna persona que entienda en ello que nos mandaremos guardar la justicia.

Desplazenos que los de la governacion de Oriuela recusen obtemperar los privilegios dessa ciudat sobrelsacar del trigo. Nos les escrevimos sobrello pero bien sera que la persona que a Çaragoça viniera por esa ciudat traiga los dichos privilegios porque mas regiamente se provea con justicia a la conservacion dellos. Data en la villa de Aranda de Duero a VIIII de julio del año Mil DVI.


369

1506, juliol, 9. Aranda de DueroFerran II torna a escriure als jurats perquè li donin els quaranta

mil ducats que necessita i es queixa que hi hagi jurats que no vegin amb bons ulls el préstec.


CurieLo Rey.Amats e feels nostres: Nos trametem ab la present los

capitols fets e concordats de la manera que manam a mossen


Luis Joan e mossen Alfonso Sanchez que, per part nostra, sian jurats e fermats sobre lo carregament fahedor dels quaranta milia ducats que nos havem mester per a coses concernents al servey nostre. Som certifficats que, encara que alguns de vosaltres tin-gau bona voluntat de servirnos majorment que de aço no espera rebre nengun dany aqueixa ciutat, menos ho permetriem altres no ho miren com deurien y per lur propria passio han donat en açó alguna dilacio. E per que nos tenim necessitat dels dits quaranta milia ducats e los dits capitols van per nos vists de manera que si ara se posas difficultat en firmarlos, seria mostrar poch desig en servir nos y aço que noy dem creure. Per ço us encarregam e manam stretament que, donant fe y crehença als dits mossen Luis Joan e mossen Alfonso Sanchez, de continent fermeu los dits capitols que ells aximateix los fermaran e façau lo carregament dels dits XXXXª ducats per que sens dilacio los puxam haver. E no fesseu lo contrari per quant nos desijau servir. Data en Aranda de Duero a VIIII dies del mes de juli del any Mil DVI.


370

1506, juliol, 10. Langa

El rei accepta finalment la dimissió del racional Bartomeu Cruïlles.


RacionalisEl Rey.Racional: vista la voluntat que vos teneys de dexar esse officio

y es cierto que, atendiendo con el con mala voluntat, no puede la ciudad ser bien regida ni fazerse lo que conviene al bien dessa republica y por esso, satisfaziendo a lo que muchas veces nos haveys suplicado y por lo que toca al bien dessa dicha ciudat y ahun vos quitar de trabajo, por la presente vos damos licencia que podays renunciar e renuncieys luego el dicho officio de racional libremente en manos de los jurados que nos les scryvimos que admetan la dicha vostra renunciacion y fagan eleccion de racional


segund y de la manera y de la persona que les screvymos y no lo dilateys pues se faze lo que satisface a la Ciudad y a vuestro descargo. Data en el lugar de Langa a X de julio del anyo MDVI.


371

1506, juliol, 10. LangaFerran el Catòlic mana als jurats que acceptin la dimissió del ra-

cional Bartomeu Cruïlles i al seu lloc nomena Joan Figuerola. ACA. Reial Cancelleria. Itinerum Sigilli Secreti. Reg. 3670, f. 202v.

Lo Rey.Amats e feels nostres: attes que Berthomeu de Cruylles, racio-

nal de aqueixa ciudat, no te voluntat de servir lo offici e moltes vegades nos ha demanat licencia para renunciar lo dit offici e, per a esser aqueixa ciutat restituyda en son primer stament, es necessari que haja racional que entenga be les coses de la ciutat e ab voluntat serveixca al offici, car altrament aqueixa ciutat seria facilment destruyda, screvim al dit Berthomeu de Cruylles que faça la renunaciacio del dit offici en mans de volsaltres, manam vos per ço expressament que de continent admetau la dita renunciacio e elescau en racional de aqueixa ciutat an Joan Figuerola, ciutada, per aquest trienni ab totes les preminencies, prerrogatives y gracies al dit offici pertanyents, del qual dit en Joan Figuerola pendreu lo jurament acostuma, encarregantli molt lo be de aqueixa republica que nos le scrivim que faça son offici be e degudament e com pertany al descarrech de la consciencia nostra e sua. E, si aixi nou fara, no sperarem per tot lo trienni que tinga lo dit offici que ans lo hi manarem levar y encara proveyrem al que mes avant nos semblara. E no façau en aço lo contrari ne ho mudeu per ningun respecte, car tal es nostra ferma e inconmutable voluntat. Data en lo loch de Langa X dies del mes de Juliol del any MDVI.



372


És un gest que no sol passar en els oficis importants de la ciutat i que honra Bartomeu Cruïlles, ja que dimiteix atesa la corrupció que veu al seu voltant i quan falta poc per la signatura del darrer contracte que ha demanat el rei.

AMV. Manuals de consells. Reg. 52-A, f. 269r?

Renuncia del offici de racional del dit racional en poder dels magnifihcs jurats

Die lune XIII dicti mensis julii anno predicto a nativitate domine MD sexto lo magnifich en Berthomeu de Cruylles, ciutada racional de la dita ciutat, comparet davant la presencia dels mag-nifichs jurats, renuncia e resigna lo offici de racional en poder e mans de tots los damunt dits magnifichs jurats.

Testimonis foren presents a les dites coses micer Ros e micer Artes, doctors en cascun dret advocats de la dita ciutat.

373


El contracte d’emprèstit dels quaranta mil ducats va comportar mol-tes discussions, ja que va ser de nou acceptat el 5 de juny de 1506 i el 3 de juliol del mateix any. Però cap d’aquests pactes renovats va valer, com es pot comprovar en aquest document ja definitiu i del qual només presento la part més important que correspon a l’emprèstit en qüestió. Els jurats que apareixen aquí són distints als de l’any anterior, ja que pel mig hi ha hagut un nou nomenament. Lògicament en aquesta reunió ja no hi ha cap racional.

AMV. Manuals de consells. Reg. 52-A, f. 269v?

Convocacio dels prohomens del quitament.Jam dicto die lune tretze dicti mensis julii anno predicto

a nativitate domine MD sexto. Los magnifichs jurats e sindich e prohomes del quitament se ajustaren en la cambra de consell secret los quals son los seguents:


Juratsmossen Bernat Almunia, en Bernat Dassio, notari sindichen FFranci Dalmau en Luis Amalrich en Jeroni Ferragutmossen Miquel del Miracle en Jeroni Cervera

Prohomens del quitamenten Pere Catala mossen Miquel Catalaen FFranci Dalmau en Damia Boneten Joan Figuerola mossen Jeroni Calvetmossen Nicholau Jofre en Luis Carbonellen Gaspar Amat

Revocacio de dos asentiments, la hu del V de juny propassat, laltre de tres del present. E asentiment de poder carregar XXXXª ducats

per fer servey del Rey nostre Senyor.

Tots los damunt dits ajustats e congregats en la cambra de consell secret, qui son la major part de les quatorze perso-nes prohomens e instadors del quitament, en presencia dels dits magnifichs jurats e sindich de la dita ciutat revoquen e han per revocats dos asentiments donats, ço es la hu a cinch dies del mes de juny propassat e laltre a tres del present mes de joliol. E ara de bel nou presten lur assentiment que per servey de la Magestat del Senyor Rey e per prestar a aquella sien carregats quaranta milia ducats dor sobre los bens de la dita ciutat e universitat de aquella, juxta forma de una capitulacio que es stada, ordenada per tuhicio e seguretat de la dita ciutat...

Testimonis foren presents a les dites coses los magnifichs micer Francesch de Artes, doctor en cascun dret, habitant de Valencia, e en Miquel Yvorra, verger dels magnifichs jurats.

[Aquest document continua amb altres qüestions que ja no in-teressen a aquesta obra i per això es talla aquí, tot i que —el tema és constant— aquesta comissió tracta problemes sobre l’avituallament de blat i carns. Només se citen els testimonis que el tanquen.]


374

1506, juliol, 14. ValènciaInstruccions dels jurats a Ausias Vidal perquè compri blat a Sicília.

Són molt semblants a les donades a Francesc Dalmau. AMV. Lletres missives. Reg. g3 35, ff. 156r-158r.

Instruccions fetes per los magnifichs jurats, racional e sin-dich de la insigne ciutat de Valencia al magnifich en Ausias Vidal, ciutada de la dita ciutat, lo qual deu anar al reyalme de Sicilia per comprar forments nous del present any, carregar e fer portar aquells a la present ciutat de Valencia e fer altres coses en les presents instruccions contengudes.

E primerament lo dit magnifich en Ausias Vidal partira de la present ciutat ab una de les naus que son en la platja de la present ciutat, les quals son conduhides per alguns mercaders qui han assegurat e promes ab ajudes o en altra manera portar forments a la present ciutat, e lo qual ira dreta via a la Ciutat de Palerm hon sta lo spectable vizrey del dit reyalme de Sicilia al qual donara les letres que sen porta, axi de la Magestat Reyal com de la ciutat, significant a aquell que la sua anada es per endreçar los dits mercaders qui han assegurat e en cars de necligencia dels dits mercaders comprar forments fins en certa suma y axi mateix donara la letra que sen porta de la dita ciutat al mestre portola.

Item essent lo dit magniffich factor en lo dit reyalme de Sicilia, de continent se entremetra dels factors dels dits merca-ders qui han fetes les seguretats a la dita ciutat quin ne quant forment poran carregar de continent en navilis, los quals puixen esser juncts en la ciutat de Valencia ans de la festa de tots Sancts o de Nadal primer vinent. En axi que si tots los dits mercaders o alguns de aquells de continent carregaven deu milia salmes, les quals poguessen eser junctes en la present ciutat ans de la dita festa de Tots Sants o ans de la festa de Nadal, en lo dit cars no comprara forments alguns fins que les naus ab que carregaren dits forments los asseguradors seran partides del dit reyalme de Sicilia, si mester sera en lo cars o cassos davall scrits e no en altra manera.

Item si lo dit magnifich factor en lo tracte que tendra ab los mercaders e factors dels asseguradors veura o sera cert que los dits factors dels dits mercaders asseguradors li declararan ab


acte rebut per notari que volen portar los forments que per respits se han returat, facultat sos principals de portar en los temps que han concordat ab la dita ciutat e la suma dels dits forments que volran carregar en virtut de les dites seguretats per respit o en altra manera bastara a altres deu milia salmes, les quals degen venir a la present ciutat de la dita festa de Tots Sancts primervinent fins en tot lo mes de març apres seguent; que en lo dit cars lo dit factor compre solament deu milia cafiços de mesura de Valencia, los quals comprara de forment nou, bo, novell e rebedor sens mes-cla alguna, per los preus dels quals dits Xª cafiços puixa pendre a cambi tantes pecunies e diners com haura mester puix sia cert de la treta en virtut de la qual puixa traure los dits Xª cafiços.

Item si lo dit magnifich factor veura de continent que sia junct en Sicilia que los dits asseguradors no carreguen o puixen carregar les dites deu milia salmes de forment, les quals puixen esser junctes en la present ciutat ans de la festa de Tots Sancts primervinent o de Nadal, en tal cars essent cert de la suma de forments que los dits asseguradors poran carregar que no bastara a deu milia salmes que compre lo dit factor, en nom de la dita ciutat e per obs de aquella, tot lo que fallira e manquara fins en la dita suma de les dites deu milia salmes y aço mateix servara en los forments que los dits asseguradors volran assegurar en vir-tut dels dits respits, en axi que si no bastaven a la suma de les dites deu milia salmes comprara tot lo que fallira a compliment dels dits deu milia salmes.

Item lo dit magnifich factor per pagar los preus dels forments que comprara puixa pendre a cambi les peccunies que haura mes-ter de qualsevol persones al millor mercat que pora fins en suma de quinze milia lliures moneda valenciana e que faça testifficar auctenticament les compres del dit forment. E, si en virtut de una letra que fa lo governador al spectable visrey de Sicilia pora rehebre alguna quantitat de les rendes del arcebisbat de Monreal, que de aquelles pecunies compre tant com bastara ans de penre altres pecunies a cambi.

Item que lo dit magnifich factor no puixa fer assegurar los dits forments que comprara com lo assegurar volen que reste per a ferse en la present ciutat per los magnifichs jurats.

Item los dits magnifichs jurats, racional e sindich prometen al dit magnifich en Ausias Vidal que per raho de la dita facto-


ria, negociacio e carrech que pren de comprar los dits forments li donaran vint sous de la dita moneda per dieta per son salari e treballs o li pagaran dos per cent els forments que comprara, reservada al dit magnifich en Ausias Vidal de elegir lo partit que mes volra, ço es los dits XX sous per dieta o los dos per cent dels preus dels forments que comprara.

Item lo dit magnifich factor treballara ab totes ses forçes que los dits asseguradors e altres qualsevol persones per via de segu-retat e en altra manera compren e porten tot lo forment que ell hauria de comprar e portar, offerint los fins a tres souls de ajuda per cafiz, e mana si fer se pot que la ciutat no haia a comprar forment sino que tot lo forment que sera mester vinga per mans dels asseguradors e altres qualsevol persones e si no podia fer lo dessus dit reste en observar los capitols dessus inserts. Los quals dessus dits asseguradors qui, axi ab aiudes com ab prestechs, han assegurat portar forments a la present ciutat son los davall scrits per los quals lo dit magnifich factor ha de repartir la licencia e treta del Senyor Rey e dels quals sots crença sua es scrit al spectable visrey que done la treta.

Primo en Guillem Ramon Berbegal ha assegurat e promes portar mil cinchcents caffiços de forment de ferm per tot setembre e mil cinchcents caffiços de respit.

Item en Miquel Alcanyz e Gaspar Valenti prometeren portar dos milia caffiços de forment de ferm e dos milia caffiços de respit, ço es la meytat per tot octubre e laltra meytat per tot noembre.

Item en Miquel Darbues de Calcena promete portar mil cinchcents caffiços de ferm e mil cinchcents caffiços de respit per tot setembre.

Item Luis Garcia quatre milia caffiços de forment de ferm e quatre milia caffiços de respit promes portar, ço es la meytat per tot octubre e laltra meytat per tot deembre. Del respit te a dir per tot deembre.

Item mes lo dit Miquel Darbues de Calcena promes portar dos milia caffiços de ferm e dos milia caffiços de respit per tot deembre.

Item los dits Miquel Alcanyz e Gaspar Valenti prometeren portar dos milia caffiços e dos milia caffiços de respit per tot octubre la meytat, e laltra meytat per tot deembre e lo respit a de dir per tot deembre.


Item a Matheu Pomar promes portar dos milia caffiços de ferm e dos milia caffiços de respit; la meytat per tot octubre e laltra meytat per tot deembre.

Item a Joan Exarch e Joan Miquel prometeren portar dos milia caffiços de forment de ferm e dos milia caffiços de respit, ço es la meytat per tot setembre e laltra meytat per tot deembre.

375

1506, juliol, 14. ValènciaEl paràgraf següent val com a regest. Cal dir, això no obstant,

que en el foli anterior, el 267r, pot veure’s el sí de les autori-tats municipals al Consell General celebrat el 14 de juliol de 1506, sense més detalls importants. La conseqüència final és aquest document que s’inicia ara, ja citat per Sevillano Colom (p. 560 del seu article publicat a la revista Hispania) amb algun error de lectura.


Provisio que lo clavari comu de la dita ciutat done al magnifich mossen Alfonso Sanchis, lochtinent de general tresorer de la Magestat e Rey nostre Senyor, quaranta milia ducats de or

Dicta die martis XIIII dicti mensis julii dicti anni millesimi quingentesimi sexti. Los magnifichs mossen Bernat Almunia, cavaller, en FFranci Dalmau, en Luis Amalrrich, en Hieroni Ferragut e en Hieroni Cervera, ciutadans jurats en lo any present de la inssigne ciutat de Valencia, ensemps ab lo magnifich mossen Ffrances del Miracle, cavaller absent del present acte, los magnifichs en Johan Figuerola, ciutada racional, e lo honorable e discret en Bernat Dassio, notari sindich de la dita ciutat, proveheixen que per lo clavari comu de la dita ciutat sien donats al magnifich mossen Alfonso Sanchis, generos lochtinent de general tresorer del Rey nostre Senyor e procurador del magnifich mossen Luis Sanchis cavaller tresorer general de sa Magestat, quaranta milia ducats de or los quals ha de carregar la dita ciutat per obs e servey de sa Magestat e per prestar a daquella en virtut del acte de consell celebrat en lo present dia de huy.

Testimonis foren presents a les dites coses los magnifichs misser Ffrances de Artes e misser Marti Eximeno Ros, doctors en cascun dret advocats de la dita ciutat.


376

1506, juliol, 17. ValènciaCom a conseqüència del sí definitiu a l’emprèstit dels quaranta mil

ducats, a més d’altres qüestions, la ciutat envia una ambaixada a la cort del rei. El contracte final es va firmar el 20 de juliol de 1506, com ja fa molts anys va veure Sevillano Colom en un registre de l’Arxiu de la Corona d’Aragó que recollia tots els emprèstits valencians fets a la monarquia al llarg del segle XV i primers anys del XVI. Ara bé, ell no coneixia l’estira-i-arronsa que va motivar la concessió última d’aquest préstec.


Eleccio de embaxadors per anar a la Magestat del Rei nostre Senyor per lo be, util e profit de la present ciutat e regne.

Jam dicta die veneris XVII mensis et anni proxime dictorum, los damut dits magnifichs jurats, en Joan Figuerola, ciutada, el honorable discret en Bernat Dassio notari, racional e sindich de la dita ciutat, ajustats ut supra en la cambra de consell secret elegeixen per embaxadors per anar a la Magestat del Rey nostre Senyor per coses que molt concernexen lo be, utilitat e profit de la cosa publica de la present ciutat e regne de Valencia als damunt dits magnifichs mossen Bernat Almunia, cavaller, en Lluis Amal-rich ciutada, jurats en cap en lo any present de la dita ciutat, al magnifich en Joan Figuerola, ciutada racional de dita ciutat, e al magnifich micer Baltasar de Gallach, doctor en cascun dret, altre dels advocats de la dita ciutat, presents e lo carrech de la dita embaxada acceptants.

Testimonis foren presents a les dites coses en Berthomeu Martines e en Pere Tarrago, verguers dels dits magnifichs jurats.

377

1506, juliol, 18. ValènciaEls jurats de València contesten les cartes del rei del 9 i 10 de juliol

que tracten del carregament de l’emprèstit de quaranta mil ducats, de la renunciació de Bartomeu Cruïlles al càrrec de racional i del nomenament de Joan Figuerola, entre moltes altres coses.

AMV. Lletres missives. Reg. g3 35, ff, 161r-162v.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.De vostra Magestat havem rebut una letra, feta en la vila

de Aranda de Duero a VIIII del present mes de juliol, ab la qual nos tramet los capitols en virtut dels quals se deuen carregar los quaranta milia ducats que, per servey de vostra altesa, som stats contents carregar e sens dilacio alguna aiustam les persones del quitament les quals donaren llur assentiment segons sta concordat ab los dits capitols e segons ha moderat aquells sa altesa que nos posa temps cert de dos anys ni altre per a la confirmacio que es deu fer en la cort, si no ques diu que en les primeres corts que celebraran no posant hi determenat algu. E lo capitol de les guardes per fer ne major servey a vostra altesa lo havem del tot remogut e levat per que vostra Magestat, informada en algun temps de la justicia que tenim, nos ho donara e atorgara. E axi es stat passat per concell general e los capitols se son fermats e nos enten si no en carregar los e liurar aquells a mossen Alfonso Sanchez, procurador de mossen Loys Sanchez, thesorer general, segons vostra altesa mana ab los dits capitols. Empero serenissimo Senyor stam molt represos de la descontentacio que vostra altesa mostra tenir de nosaltres per sinistres informacions que, sens dub-te algu, james servey se feu de tan grossa quantitat en tant poch temps ni ab tant prompta voluntat, com havem fet nosaltres, e no es stat be dir ni scriure a vostra altesa que sia stat quitat tot lo que aquesta vostra ciutat ha carregat per vostre servey per que ab tota veritat encara resten a quitar per vostra altesa, ultra los censals antichs, trenta milia huytcens florins dor e, ultra aquests, resten per quitar quaranta milia florins que foren carregats per quitar la batlia, los quals tenim sperança vostra Magestat manara quitar, segons sta promes e pactat. E per al que aquesta ciutat te en voluntat de servir vostra Magestat nous par sia cosa alguna lo que fem, salvo que se ha de donar raho al poble e concell del ques fa en aquesta casa de la vostra ciutat.

Molt stem trists e desconsolats de la partida que fa vostra altesa del reyalme de Castella per moltes respectes e molt mes ma-jor tristicia tenim, del que sa altesa nos scriu, de la absencia que dellibera fer de aquests fidelissims regnes e passar en lo reyalme de Napols no es cosa que poguessem hoyr de molestia tant gran, majorment que aquesta sua fidelissima ciutat no mereixqua veure, ans de sa benaventurada partida, la cara de son rey e senyor que nos pot dir ni scriure altrament si no ab effusio de lagrimes e plors per veure restam orfens de tot auxili e socors. Besam mans


e peus de vostra altesa de la licencia que ha atorgat de traure vint milia salmes de forment de Sicilia per la necessitat en que stam e de la letra que fa als de la governacio de Oriola sobre lo traure dels forments.

Per lo semblant havem rebut altra letra de vostra Magestat, dada en lo loch de la Angua a deu del present mes de juliol, sobre la renunciacio que volia fer en Berthomeu Cruylles, racional de aquesta ciutat, del offici de racional, e sobre la eleccio fahedora al dit offici de Joan Figuerola ciutada significant a vostra Mages-tat com ajustat lo concell general en lo dit concell es stada feta renunciacio per lo dit en Berthomeu Cruylles e eleccio per lo dit concell del dit en Joan Figuerola, segons vostra Magestat ha scrit e manat. E certament serenissimo Senyor, sens derogar a la virtut e bondat del dit en Berthomeu Cruylles, lo dit en Joan Figuerola es persona de tanta virtut e bondat e tant bon enteniment e de consciencia que, sens dubte, aquesta vostra ciutat no pot esser sino ben regida e administrada per aquell, axi per lo saber com per la speriencia que te de les coses que toquen al dit offici de racional. E nosaltres e tota aquesta vostra ciutat restam molt ale-gres e satisfets axi per lo servey de vostra Magestat com per lo be e redreç de la republica de aquesta vostra ciutat.

Altra letra havem rebut de vostra Magestat, feta en Almaçan a XII del present mes de juliol, sobre la endreça e socors ques deu fer a vostre capita Pedro Navarro lo qual havem visitat personalment e offert fer per aquell per manera de vostra altesa tot lo que a ell complira se puxa fer per nosaltres e per aquesta vostra ciutat.

Tenim admiracio com vostra altesa non dona resposta al que haviem scrit sobre lo forment assegurat que deuen pendre les persones eclesiastiques, car com havem scrit quatrecents cafiços de forments, quels toquen per sa porcio, stan depositats en una botiga per ells e si vostra altesa manava com ja ha manat ab diverses letres ques prenguessen seriem fora de totes diferencies. Altrament, sis pert e guasta lo dit forment, sera major questio a carrech de qui ve a pagar encara que som certs que a càrrech dels eclesiastics. Suplicant la inmensa Trinitat conserve vostra real persona en felicitat e sanitat ab longa vida, de la vostra ciutat de Valencia a XVIII de juliol any MD y VI.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui les mans de vostra altesa besen.



378

1506, juliol, 26. ValènciaJurament de Ferrando de Torres com a batlle general de la ciutat

i regne de València. No és un jurament normal perquè hi ha discussions entre aquest i les autoritats municipals sobre la manera com s’ha de fer. Aquest tema sembla una anècdota però no ho és, ja que en el fons hi ha la problemàtica de l’assegurança, ni més ni menys, dels 75.630 florins i un sou que Alfons el Magnànim va demanar a València el 1430 i que encara no s’han retornat. Després de totes les qüestions al voltant del darrer emprèstit és bastant lògic que la ciutat de València exigís totes les seguretats que pogués.

AMV. Manuals de consells. Reg. 52-A, f. 274v-279v.

Jurament del noble don Ferrando de Torres, balle general de la present ciutat e regne de Valencia.

Die dominica XXVI dicti mensis julii anno predicto a nativitate domini Millesimo quingentesimo sexto. Davant la presencia dels magnifichs mossen Luis de Cabanyelles, conseller e camarlench de la Magestat e Rey nostre Senyor e portantveus de general governador en lo present regne de Valencia, mossen Johan Ram Scriva, mestre racional de la cort del Senyor Rey en lo dit regne de Valencia, mossen Luis Johan, cavaller regent la ballia general del present regne, mossen Bernart Almunia e en Luis Amalrich, ciutada, dos dels magnifichs jurats de la dita ciutat, de Johan Fi-guerola racional, de mossen Jaume Rossell, assessor de la cort del governador, den Bernat Dassio, notari sindich de la dita ciutat, e de moltes altres nobles, magnifiques e notables persones. Constituhit personalment en la seu catedral de nostra Senyora sancta Maria de la dita ciutat davant lo altar major, en la capella de la dita seu lo noble don Ferrando de Torres, conseller de la Magestat del Rey nostre Senyor e balle general del dit regne de Valencia e recep-tor general de les rendes reals segons se mostra per lo previlegii signat de propia ma de la prefata real Magestat, data in civitate Hispalis die secunda aprillis anno a nativitate domine Millessimo CCCCLXXXX. E volent fer e prestar lo jurament fer acostumat per los predecessors balles generals, ans de fer e prestar aquell en presencia dels dessus dits lo dit honorable en Bernat Dassio, notari sindich de la dita ciutat, en presencia encara de mi Gaspar Eximeno, notari scriva dels dits magnifichs jurats e consell de la


dita ciutat, e testimonis de ius scrits legir e publicar feu reques una cedula o scriptura en paper scrita del tenor seguent:

Vos noble don Ferrando de Torres sou stat creat balle general de la present ciutat e regne de Valencia per la Magestat del molt alt Senyor Rey e per quant per disposicio del fur unich del alt Rey Nanfos, situat en rubrica del balle, es dispost e ordenat que vos dit noble balle general ans de començar a exercir lo dit vostre offici haveu a jurar lo jurament acostumat, lo qual jurament haveu a fer en poder de la Magestat del molt alt Senyor Rey sis trobas present a vostre jurament en la present ciutat, en absencia de sa Magestat per disposicio expressa del dit fur haveu a fer e prestar lo dit jurament en mans e poder del molt magnifich portantveus de procurador general del present regne. E com jurant vos dit noble balle general generalment observar tots los furs e previlegis atorgats al present regne necessariament hajau a observar lo present fur e observat aquell haiau a prestar lo dit jurament en mans e poder del dit portantveus de general procurador del dit regne. E com se diga que vos dit noble balle preteneu los predecessors vostres esser en possessio de jurar sobre lo missal posat sobre lo altar, e no en mans del dit portantveus del dit procurador general del dit regne. E com als magnifichs jurats e sindich de la present ciutat ses esguarde la defenssa e observança dels furs e previlegis del dit regne e la presencia e asistencia de aquells en lo acte del present jurament poria causarlos algun perjuhi si aquells noy dissentihen, majorment ates que la consuetut allegada no per que sia de tanta força que puxa ni deja tolrre la disposicio del dit fur, per tal lo dit sindich de la dita ciutat per que en esdevenidor no sia fet ni causat perjuhi ni lesio alguna al dit fur ni a la dita ciutat puxa esser tret a hus ni a consecuencia en lo esdevenidor requerintne carta publica.

A la qual dita cedula e o scriptura e coses en aquella conten-gudes apres que fon lesta e publicada segons dit es, de continent lo dit noble don Ferrando de Torres respos per tenor de huna altra cedula o scriptura en paper scrita la qual alli mateix legir e publicar reques en presencia de tots lo dessus dits la qual çedula es del tenor seguent.

Responent lo noble don Ferrando de Torres a la scriptura per lo honorable sindich de la dita insigne ciutat a ell posada e les coses per aquell requestes diu que ell es content y li plau de prestar lo jurament en la forma que los predecessors del dit


don Ferrando de Torres balle general han prestat e acostumat de prestar en lo principi de llur offici. E com ell haja regonegut e fet regonexer los registres de la cort de la dita ballia general axi ans que lo dit furs del dit Rey Nanfos fos fet com apres e senyaladament dels inmediats precessors e predecessors de aquell en lo dit offici e ha trobat que lo jurament que ha de prestar e fer es que es tengut de jurar sobre lo libre missal stant sobre lo altar major de la seu de Valencia e aço en presencia del dit portantveus de governador o de son lochtinent e dels dits jurats. E per conseguent ell dit noble don Ferrando de Torres no faria ni prestaria altrament lo dit jurament sino en aquella forma e manera que sos inmediats predecessors del dit noble don Ferran-do de Torres de setanta anys ença han prestat e acostumat de prestar. E axi en lo nom de nostre Senyor Deu presta lo jurament e promete servar e tenir los furs e previlegis del dit regne e tot ço e quant los predecessors seus en lo dit offici han acostumat tenir e servar. E lesta e publicada la dita cedula lo dit noble don Ferrando de Torres, balle e receptor general del regne de Valen-cia per lo dit Senyor Rey, novament crehat en presencia dels dits magnifichs oficials reals e jurats e dels testimonis davall scrits e de gran poble que alli era ajustat, de continent sens divertir a altres actes se ajusta al dit altar major e jura a nostre Senyor Deu e als sancts quatre evangelis tenir, guardar e servar furs e previlegis de la ciutat e regne de Valencia en totes coses e per totes e senyaladament los furs e pragmatica parlants dels censals de les quals coses axi lo dit noble don Ferrando de Torres com lo dit honorable e discret en Bernat Dassio, sindich damunt dit, requeriren esser feta a cascu dells carta publica per haver de les dites coses memoria en esdevenidor.

Testimonis foren presents a les dites coses lo magnifich misser Anzias del Bosch, doctor en cascun dret, e lo dit discret en Pere Llobet notari, habitadors de la ciutat de Valencia.

Et statim dicto eodem die XXVI julii anno jam dicto a na-tivitate domine milesimo quingentesimo sexto non divertendo ad alios actus lo dicto noble don Ferrando de Torres, balle general del general de Valencia, instant e requirent lo dit honorable sindich de la insigne ciutat de Valencia en virtut del jurament per aquell prestat per la sua ma sobre lo missal posat en mans e poder del magnifich en Pere Catala, ciutada, justicia de la ciutat de Valencia en lo civil e de omenatje de mans e de boqua per aquell prestat en poder e mans del dit magnifich justicia en lo civil promes


tenir, guardar, complir e servar en totes coses e per totes tan com a ell e al dit ofici de balle general se esguarda e pot e deu sguar-dar los contractes fets o fermats per los Senyors Reys a la dita ciutat, axi los contractes vulgarment dits de Paterna, la Pobla e Benaguazil com de Guandia e altres qualsevol inter alia en los quals confessa deure lo Senyor Rey don Alfonso de inmortal me-moria a la dita ciutat setanta cinch milia siscents trenta florins e un soul moneda real de Valencia a la solucio dels quals e de les pensions dels censals carregats e encara de les messions fetes e fahedores per raho de haver aquells la ciutat en via de carrega-ments de censals lo dit Senyor Rey obliga en certa manera a la dita ciutat tots los drets, rendes e emoluments de la dita ballia general e de totes les altres ballies particulars del dit regne segons en lo dit contracte fet e fermat per lo dit Senyor Rey en Valencia a XV de octubre de lany MCCCC y XXX signat de propia ma del dit Senyor Rey e ab son sagell enpendent sagellat, clos e signat per lo honorable mossen Johan Alzina, secretari del dit Senyor Rey. E en los contractes de Guandia e altres dels quals aquell dit nos le don Ferrando de Torres plenament es stat informat les dites coses e altres pus stesament se demostren e totes e sengles coses en los dits contractes aposades tan com a ell dit balle ge-neral se esguarda segons tenor de una cedula arromancada treta dels contractes de super calendas la qual li fou devant lesta y publicada per mi dit Gaspar Eximeno, notari scriva de la sala dels magnifichs jurats e consell de la dita ciutat. E a les coses totes e sengles dessus dites e dejus narrades en la cedula dejus inserta e cascuna de aquelles tenir, servar e complir, se obliga de scerta sciencia e expressament juxta tenor de la dita cedula la qual es del tenor seguent: lo dit molt alt Senyor Rey en lo dit contracte promes, en sa bona fe real sots virtut de jurament per aquell solempnialment prestat e de propii motiu seu al dit balle general, que no li daria llicencia de venir contra lo jurament per ell dit balle general a la dita ciutat prestador segons davall se conte ni manara a aquell directament o indirecta, palesament o amagada faça cosa alguna que lo dit balle haja promes e jurat a la dita ciutat en tal manera que lo dit balle no puxa pendre scusacio en fer lo contrari de ço que jurat havia, pretenent la auctoritat del dit Senyor esser exceptada en lo dit jurament e que en totes e qualsevol rendes, emoluments e sdeveniments e drets reals o al-guna part de aquells en tot lo regne de Valencia que a mans del dit balle e receptor general en lo dit regne han acostumat venir


axi per raho de les dites ballia, recepcio general com de altres ballies e oficials llocals e particulars de la dita ciutat e regne, no tocaria o toquar faria o permetria ni les mans en alguna manera esser meses per ell o per altre a obs sens o en altra manera conçentiria ni demanaria ni manaria o manar permetria o consentiria per ell o son conseller, vicicanceller o regent la can-celleria o altra qualsevol daquen havent potestat al dit balle ge-neral ni algun balle particular del dit regne o algun altre oficial, arrendador o receptor de algunes rendes, emoluments, esdeveni-ments o drets reals ni de alguna part de aquells o aquelles sino al dit balle general del dit regne a obs de fer la dita solucio dels dits setanta cinch milia siscents trenta florins, un soul e penssions, interessos e messions sien a la dita ciutat entegrament pagats, restituhits e donats. E en tals manaments o manament per lo dit Senyor Rey o alguns dels damunt dits haven potestat a instancia e importunitat de algu o per motiu propii de aquells o per inad-vertencia o en altra manera fets fossen als dits balle general o llocal o algu de aquells o algu dels dits oficials o arrendadors, rebedors e cullidors que aquells tal manament e manaments sien per aquell mateix fets nulles e haguts per no fets. En axi que algu o alguns dels dits balles, oficials, arrendadors, rebedors o cullidors e ultra lo perjur encorreguen en pena los contrafahents e contra-fahent de altra tanta quantitat quanta sera aquella sobre e per la qual haureu obehit exhigidora de llurs propiis e pagadora e apli-cadora a obs de la dita solucio fahedora a la dita ciutat. E que lo dit balle general jur al dit Senyor Rey e sia tingut jurar e pro-metre que les dites rendes e emoluments, esdeveniments e drets reals del dit regne en altres coses daçi avant no convertira ni convertir fara e permetera sino en les dites solucions dels dits setanta cinch milia siscents trenta florins e un soul tro que en-tregament aquells sien restituhits e pagats a la dita ciutat ensemps ab totes les messions, interes de aquell contingents a pagar e encara ensemps ab totes les messions que per causa e ocasio de haver aquells convendra fer, haver e sostenir a la dita ciutat salvos los carrechs, despeses e messions ordinaries de la dita ballia ge-neral e recepcio general del dit regne e que lo dit balle general, per execucio de la present carta publica debitoria dels dits setan-ta cinch milia siscents trenta florins e un soul del dit manament per lo dit Senyor a ell fet de pagar per aquell, prometa e se obli-gue ab altre instrument als dits justicia, jurats, sindich e consell de la dita ciutat que la propdita cantitat del present deute e pens-


sions daquen degudes e devedores e les messions ques faran a la dita ciutat fer convendra per raho de aquells, realment pagare e restituhira dels dits bens, drets, rendes, emoluments o esdeveni-ments segons dessus per lo dit Senyor Rey es aquell manat als dits justicia e jurats, sindich e consell de la dita ciutat o al cla-vari de aquella que llavors era o per avant seria. E que lo dit balle general collint o fahent collir les rendes, emoluments, esde-veniment e drets reals damunt dits tantes vegades quantes e en-continent com rebra cantitat de pecunia de la qual se poran quitar cinchcents souls censals o mes. Sia tengut aquella cantitat de pecunia el clavari de la dita ciutat donar e portar tant e tan llongament tro los dits setanta cinch milia siscents trenta florins y un sou sien entregament e plenaria pagats e restituhits entes e compres en lo jurament per lo dit balle prestador que en fer o fer fer com pus prestament pora la collita de les dites rendes, esdeveniments, emoluments e drets donara aquella diligencia ques pertany. E que totes les dites coses e qualsevol de aquelles sia tengut lo dit balle jurar e prometre ab sagrament y omenatge per ells prestador en poder del justicia civil de la dita ciutat al qual comes lo dit Senyor en aço tansolament lo seu poder e veus. E que sia tengut e obligat, es obligue servar les dites coses en lo qual jurament lo dit Senyor posa a nos per ara la sua auctoritat e decret. Mes avant lo dit Senyor Rey promes e jura que tro los dits setenta cinch milia siscents trenta florins e un sou que con-fessa deure a la dita ciutat ensemps ab les penssions, interes e messions sien restituhits, pagats e satisfets entregament a la dita ciutat no revocaria lo balle general ni algu dels balles locals. E siu fahia o algu de aquells moria que aquell o aquells balles novament elegidors per lo dit Senyor Rey no usarien ne usar poguessen dels dits oficis o administracions tro primerament e abans, es a saber lo dit balle general en poder del dit Senyor Rey e governador del dit regne e los dits balles locals en poder de dit balle general, hajen jurat tenir e servar les coses dessus conten-gudes quan a ells se sguarda si Deu li ajut e los sancts Evangelis. E axi mateix promes tenir e guardar cumplir e servar en totes coses e per totes tan com a ell e al dit seu ofici si esguarda e deu esguardar tots e qualsevol altres contractes e capitols fets e fermats axi per e entre la prefata real Magestat del dit Senyor Rey, ara benaventuradament regnant e o procuradors de aquella, com per e entre los gloriosos reys antipassats de alta recordacio


de una part e la dita ciutat de Valencia de la part altra e tot ço e quant en aquell se conte si Deu li ajut e los sancts Evangelis de aquell. De les quals coses totes e sengles lo dit sindich reque-ri a mi dit Gaspar Eximeno, notari scriva dels magnifichs jurats e consell de la dita ciutat, esser lin feta carta publica la qual per mi dit notari e scriva fonch feta e rebuda los dia e any dessus dits.

Testimonis foren presents a les dites coses los dit magnifich misser Auzias del Bosch, doctor en cascun dret, e en Pere Llovet notari, habitadors de la ciutat de Valencia.

379

1506, agost, 30. BarcelonaEl Rei Catòlic atorga poders especials a Joan Figuerola, racional,

per sobre de qualsevol oficial de la ciutat de València. A més, demana que altres oficials del regne li donin suport.


Instruccio facta Joani FiguerolaLo que vos Joan de Figuerola, ciutada racional de la dita

ciutat de Valencia, haveu de fer en la ciutat de Valencia, en virtut de vostre offici durant la absencia nostra de aquest regne es lo seguent:

E primerament manam que vos dit racional ab tot vostre poder e força presteu gran diligencia en exhegir los deutes deguts a la dita ciutat, fahent rigides execucions en les persones e bens dels deutors de la dita ciutat per forma que les claveries, sotso-breries e altres administracions de la dita ciutat se difineixquen, es cloguen, car ab lo present capitol de instruccio manam axi a qualsevol lochtinent general nostre com a governador, balle general, jurats e altres officials de la dita ciutat e regne de Valencia donen tota favor e auxili a vos dit racional en fer complir e acabar les coses dessus dites sots pena de la nostra gracia.

E per quant en fer les coses damunt dites e en regir be la dita ciutat e tenir aquella en pacifich estament han a concorrer moltes persones axi jurats com advocats, sindich e sotsindich, escriva e altres officials, axi com de la scrivania com del archiu e altres


fora de la dita casa, e moltes vegades per experiencia se veu que alguns donen destorb en lo regiment de la dita ciutat, posant hi persones inabils e insuficients e a vegades fahents alguns lo que no deuen, per ço manam als jurats de la dita ciutat que en totes les coses que hauran a fer axi les presents com los esdevenidors jurats aquells facen ab intervencio e consentiment vostre com a racional de la dita ciutat e no sens aquell, car nos som cert vos mirareu per lo servey nostre e be de la republica de la dita ciutat.

Item per quant nos tenim confiança que vos dit racional sereu diligent e vos haureu be e discretament en lo regiment de la dita ciutat, per ço ab lo present capitol e instruccio vos donam facul-tat e poder de suspendre qualsevol officials fets axi com sindich, e scriva e altres officials de la dita casa y fora de aquella que la provisio pertany a la dita ciutat e consultar nos de continent feta la dita suspensio per que, essent per vos informat, puxam manar se faça deguda provisio per a fer les quals coses e altres en la present instruccio contengudes vos ne portau letra de crehença per als jurats e consell posen en obra lo que vos les direu.

Item en les eleccions fahedores de justicia criminal, civil, de mustaçaff que moltes voltes y ha contradiccions e questions e per quant ses praticar, segons som informat, que solen los jurats nomenar ne hu cascu e los restants fins en nombre de dotze nomena lo Racional, per ço volem e manam que, axi com era acostumat fins aci, sia fet e inseguit de aci avant, ço es que los jurats nomenen cascu hu e los restants per al compliment de la dita eleccio nomeneu vos dit racional. E que axi se inseguexca cascuns anys.

Item mes volem e manam que totes les preminencies, pre-rogatives, honors e favors que en dies passats y antigament han tengut los racionals pasats e presents, totes les tingau e hajau vos dit en Joan Figuerola, racional, e de totes vos puixau alegrar, car certificant molt de la vostra bondat e virtut especialment vos donam carrech de la dita ciutat e axi a vos especialment dema-narem compte e raho de aquella.

Fforen expedides les presents instruccions en Barcelona a XXX de agost del any Mil D y VI.



380

1507, abril, 8. ValènciaEls jurats de València responen cartes del rei que abasten des de les

acusacions que són ells els que escullen persones que no són dignes per als oficis de la ciutat fins a problemes amb eclesiàs-tics “coronats” o la típica, però persistent, mancança de blat. Destaca, sobretot, una primera al·lusió a la Reial Audiència creada per una pragmàtica emesa des de Barcelona.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.Dos letres avem rebut de vostra Magestat fetes en la vostra

ciutat de Napolls, la huna a XXVI de febrer e laltre a V de marts proppassats, ab la primera de les quals nos scriu e respon sobre lo greuge que pretenin tenir los doctors de aquesta vostra ciutat que fossen mercats en la mitat dels salaris que deuen haver de les sentencies ques donen en vostra real audiencia. E com vostra Magestat es contenta paguar la mitat del salari del regent de la cancellaria que es Xª souls e que nosaltres paguem laltra mitat de las pecunias de murs e valls e de la longa. E encara que fins aci la ciutat no ha acustuanat paguar en tot ni en part en los salaris dels regents. Empero per esser lo regent de aquesta vos-tra ciutat e regne besam les mans de vostra Magestat com ab tanta benignitat a volgut exaudir nostres soplicacions. E que los dits sellaris se paguen en la forma sobre dita de mentre durara lo effecte de la plegmatica per vostra Magestat feta en la vostra ciutat de Barcelona. E axi avem desliberat metre execucio per lo que per vostra Magestat ab dita letra es stat provehit. E axi que lo jutge relador haja la mitat dels salaris. E laltra mitat sia repar-tida entre los doctors qui concellaran e votaran en cascuna causa. E axi mateix besam mans e peus a vostra altesa del record quens fa circa la recuperacio de les rocegues e deutes deguts an aquesta vostra ciutat, per que los albarans se paguen e que la dita ciutat sia restituhida en son credit e que donen tota aquella favor que sia necessaria al racional de aquesta ciutat segons que per instruc-cions nos seria stat signifficat lo que fins aci havem fet e farem de asi avant sens accepcio de personas. En la segona nos scriu guardem a la letre una instruccio feta per vostra altesa al racional de aquesta vostra ciutat al legir e presentacio de la qual nosaltres nos retem apparellats en seguir vostres reals manaments. E per


lo semblant vostra altesa nos reprehen que per a la recuperacio de les deutes seriam molt negligents que nons ajustam en la sala com deuriam e que en lo elegir dels officis elegim e havem elet per importunacions de particulars persones inabils e incapasses, del que siam no sens gran admiracio que sia stada donada a vos-tra Magestat sinistra informacio com ab tota veritat haiam emes ensemps ab lo racional e sindich de aquesta ciutat en tot lo que ses pogut fer e sera de aci avant necessari durant lo temps de nostra juraderia. E axi, com fins aci, havem feta heleccio en los officis de personas abils e dispostes axi ho farem de aci avant, totes importunitats e pregaries apart posades. E be e necessari per nosaltres sia informada vostra Magestat com la justicia se fa, es administra per lo lochtinent general e governador e per lo regent la cancellaria ab tota equitat e molt justificadament que no crehem algu ne puxa tenir greuge e molt millor crehem se fara de aci avant pus vostra Magestat a provehit en los greuges que tenien los doctors dels salaris. Fem ne gracias a nostre Senyor Deu e a vostra real Magestat que redres a orde de administracio de la justicia quens ha donat ab dita plegmatica.

Nons devem ni podem olvidar de scriure a vostra Magestat del gran desorde que fan los officials eclesiastichs en regeir coro-nats que son conjugats e altres que nos deuen alegrar de corona e causen gran revolucio e sedicio entre lo poble de aquesta vostra ciutat segons crehem sera stada informada per lo ques es stat fet en lo penjar de un home aci en aquesta ciutat e en altres coses seguides en la vostra ciutat de Xativa supplicant vostra Magestat hi vula fer tal provisio que vostres officialls real sien mes a guar-das que no es stat fins aço. Car nosaltres som stats scomunicats per alguns dies per haver favorit e feta cara al pobla per raho del home que fonch sentenciat per lo lochtinent general, lo qual se pretenia esser coronat e lo vostre fisch pretenia per moltes despesses no sols que no tenia corona mas encara que tingues per los enormes e leig cassos que havia fet no poder se alegrar de la corona.

Novament avem antes que vostra Magestat auria manat pro-hibir e vedar la treta dels forments de Sicilia e vostra altesa es certa que no podem aver forments de Castela. Axi, com nols podem aver, aquesta vostra ciutat vendria en total destruccio e ruyna si no pot esser provehida dels forments de aquex vostre realme de Sicilia e per so supplica vostra Magestat vulla provehir e manar, si


ver es la dita prohibicio sia fet que aquesta vostra ciutat noy sia compresa, ans qualsevol mercaders o persones qui volran traure forments per portar aquells a daquesta vostra ciutat quells sia donada facultat que ho puxen fer, no obstant qualsevol prohibicio. Supplicant la immensa Trinitat conserve vostra real persona en fellicitat e sanitat ab longua vida e ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a VIII de abril any MDVII.

D. V. R. M.Humills vassalls e servidors qui les mans de vostra altesa besam


381

1507, agost, 3. ValènciaFerran II, que aleshores viu a València i veu la difícil situació pro-

pera a la fam que plana sobre la ciutat, exigeix a les autoritats del Principat de Catalunya que permetin la treta de blat fins a una quantitat elevada que s’ha de dur al regne de València.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Segilli Secreti. Reg. 3579, ff. 214v-215r.

Don Ferrando, etc.Als magnifichs, amats, consellers e feels nostres lo portantveus

de nostre general governador e batle general nostre en lo principat de Chatalunya, vegers, batles, consellers, consols, universitats, guardes de ports e altres qualsevol officials nostres e altres persones a quis pertanga en lo dit nostre principat, constituyts e constituydors, al qual o als quals les presents pervindran o seran presentades, salut y dileccio. Per quant nos, atesa la necessidat que en aquesta nostra ciutat de Valencia ses per a ser lo present any de forments per a la provisio e sustentacio de aquella si per nos noy es degudament proveyt, avem donada, segons que ab los presents donam e ator-gam, licencia, permes e facultat als amats e feels nostres los jurats, racional e sindich de aquesta dita ciutat de traure de aqueix dit principat fins a quatre mil migeres de forment. Per tant, ab tenor de les presents de nostra certa sciencia expressament e conssulta, vos diem e manam, sots incorriment de la yra e indignacio nos-tra e pena de mil florins dor dels bens de aquel de vosaltres que lo contrari fara exigidors a nostres cofreus aplicadors, que tota hora e quant los dits jurats, racional e sindich trametan persona


o persones ab les presents per haver e traure lo dit forment, los lexeu e consintau librement e sens algun impediment comprar e traure per qualsevol ports de aquex dit principat les dites quatre mil migeres de forment e aquell portar en aquesta ciudat com dit es, no obstants qualsevol pragmatiques, proybicions o vejaments per nos o per nostres offcials fets, proveyts en contrari en les quals per a aquesta vegada tan solament dispensam e derogam, restant ab altres en sa eficacia e vigor. Volent empero que, si de la dita suma de forments ne seran fetes diverses extracions, de cascuna delles ne sia feta especial y expresa mencio en lo dors de les presents per aquella guarda o persona a quis pertanga en la ultima extraccio les retinga en si mateix per que ab aquella nos puxa cometre frau. La present licencia empero volem que sia duradora per temps de un any comptador de la data de les presents en abant e no mes. Guardant vos atentament de fer o permetre sia fet lo contrari en alguna manera si la gracia nostra vos es chara e la pena damunt dita desijau no encorrer. Data en la ciudat de Valencia a III dias del mes de agost del any de la nativitat de nostre Senyor Mil cincents y set.

Yo el ReyDominus rex mandavit mihi Joanni Roiz de Calcena

382

1507, setembre, 22. ValènciaDocument que assenyala com Baltasar Forés i Jeroni Torres des de

la seva banca volen assegurar l’emprèstit de la carn als arren-dadors. Aquesta parella i les seves mullers apareixen molt en la gestió municipal en aquests anys fins que fan fallida en 1511.


Iam dicto die mercuri XXII mensis septembris anno a nati-vitate domini MDVII.

Los magnifichs en Nicholau Joffre, generos, en Jaume Dagui-lar, ciutada, en Balthasar Sorell, generos, en FFranci Granulles e en Damia Bonet, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab lo magnifich en FFrancesch Cabre-ra, ciutada absent del present acte, present lo magnifich en Joan Figuerola, ciutada racional de la dita ciutat, provehexen que en


Balthasar Fores e Jeronim Torres e ses mullers se obliguen en sos noms propiis e encara en nom de la taula, simul et insolium, en los cent cinquanta milia souls moneda reals de Valencia del pres-tech de les carns als arrendadors e donen les fermances seguents.Primo Batiste Burgarini mercader en ...................... XXXXª soulsItem en Marti de Sentangel mercader en ............... XVª soulsItem en Joan de Pere Andreu mercader en ........... XVª soulsItem Anthoni Veana mercader en ............................ Xª souls Item en Diego Martinez mercader en ..................... Xª soulsItem en Gaspar Valenti mercader en ....................... Xª souls Item en Jeronim Neus mercader en ........................ Xª soulsItem en Lorenç Çaura e Joan de Sentpere menor, mercaders simul et insolium en .... XVª souls Item en Joan Macip mercader de ............................ Xª soulsItem en Marti Centurio, Andria Gentil, PoloJentil e Gregorio de Flisquo, mercaders simulet insolium en ............................................................. XVª souls

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Anthoni Lorenç, pecier, e Simeon Resalosa, laurador, ciutadans de Valencia.

383

1507, octubre, 2. Santa María del CampoFerran II ordena a Lluís Sànchez, tresorer general, que, al més aviat

possible, pagui a València 8.994 sous i 5 diners que la ciutat deu des de fa mesos als creditors. Aquests havien comprat censals de València per indicació del rei i de la seva hisenda i si no se’ls pagava es feia un mal negoci que aniria contra la ciutat i el mateix rei.


Civitatis ValencieDon Ferrando por la gracia de Dios, etc. Al magnifico, amado

consejero nuestro mosen Luis Sanchez, nuestro thesorero general. Como por supplir a algunas necessidades nuestras en el anyo Mil quinientos y seys la ciudad de Valencia ha cargado a diversas per-sonas cinquenta y seys mil sueldos censales por precio de quarenta mil ducados, segun que mas largo parece en una capitulacion


que sobrello mandamos fazer a los amados nuestros mosen Luis Joan, rigiente nuestra baylia general en el reyno de Valencia, y a Alonso Sanchez, lugarteniente de thesorero general y lugarteniente de bayle general en el dicho reyno, que por virtud de un poder nuestro la juraron e firmaron según en el dicho poder y capitula-cion mas largamente parece al qual nos referimos. Y porque para las pensiones de los dichos cinquenta y seys mil sueldos consigna-mos algunos censales nuestros o veramente pensiones de censales que nos recebimos sobrel general del reyno de Valencia y según tambien parece en la dicha capitulacion y esta en verdad que las dichas pensiones no le fueron consignadas ni transportadas ni la dicha ciudad los ha recebido si no des del primero dia del mes de junio del anyo mil quinientos y siete en adelante y porque en los meses de março, abril y mayo han caydo algunas pensiones a algunas personas en suma de ocho mil DCCCCLXXXX y qua-tro sueldos y cinco dineros según parece por los cargamientos de los dichos censales y a las personas en ellas contenidas, a las quales assimismo nos referimos, y porque es justa y razonable cosa que la dicha ciudad sea enteramente pagada de lo que le es debido y assi como ella los ha de pagar a las personas que ses obligada o el clavario que la dicha ciudad cada anyo deputa, el qual es Miguel Ruiz ciudadano que fue elegido en el primero dia de junio del anyo mil quinientos y seys y acabo en postrero de mayo de mil quinientos y siete, assi como esta en costumbre la dicha ciudad de elegir su clavario e contar el anyo para pagar las pensiones que la dicha ciudad responde. Con tanto con tenor de las presentes vos dezimos y mandamos de nuestra certa sciencia y expressa de qualesquiere pecunias nuestras y de nuestra corte a vuestras manos provenidas o primero provenideras deys y pagueys al dicho Miguel Roig, clavario de la dicha ciudad, los dichos ocho mil nuevecientos noventa y quatro sueldos cinco dineros, moneda de Valencia, y en la paga que le fareys cobrareys del dicho Miguel Roig clavario apoca de paga y por las presentes por las quales dezimos y mandamos a los nuestros racionales de nuestra corte a otro qualquier de vos conto, oydor, que, vos poniendo en data los dichos ocho mil DCCCCLXXXXIIII sueldos cinco dineros, vos lo reciban y admetan en cuenta no demandando translado de las dichas capitulacion, poder y cargamientos, pues una vez lo haya exhibido en sus quentos el dicho thesorero toda otra duda, dificul-tat y contradiccion cessantes. Data en la villa de Sancta Maria del


Campo a dos dias del mes de octubre del anyo del nascimiento de Nuestro Senyor de mil quinientos y siete.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Joanni Gonçales, secretarius

384

1507, octubre, 20. ValènciaEn aquesta carta dels jurats, Germana de Foix deixa d’exercir el

càrrec de lloctinent general; possiblement abans d’aquesta data amb independència de qualsevol cèdula que es pot signar un dia després. El 20 d’octubre, com a mínim, Germana ja ha marxat i els jurats demanen al secretari del consell del rei —i també al monarca en una altra carta— que retorni la força de la llei al governador general.

AMV. Lletres missives. Reg. g3 35, s/f.

Al molt magnifich promes, virtuos senyor mossen Johan Roiz de Calcena secretario del consell del Rey nostre Senyor.

Molt magnifich i molt virtuos senyor. Essent en aquesta ciutat la Magestat del Rey nostre Senyor suplicarem a aquella volgues manar que la pracmatica per sa real alteza a aquesta ciutat e regne atorgada fos servada juxta la serie e tenor de aquella, la qual sa real clemencia per benefici de aquesta ciutat e regne fonch contenta. E apres de eser partida la serenissima senyora Reina nostra lochtinent general de la prefata real Magestat, havem pre-gat e request al portantveus de general governador en lo present regne, lo qual juxta disposicio de la dita pracmatica es president per executar les coses en aquella ordenades, volgues acceptar la dita presidencia e qual afectat al servey de la dita real Magestat i al benefici de aquesta ciutat e regne es stat content acceptar la dita presidencia. E per quant algunes persones que desigen perturbar la justicia no volrien que la dita pracmatica se servas dient que la dita presidencia del dit portantveus de general go-vernador ha cessat per la benaventurada venguda de la dita real celsitut en aquesta ciutat e regne. Y per ço ab correu volant havem scrit a la dita real Magestat que per benefici de aquesta ciutat e regne e de la administracio de la justicia mane declarar que la presidencia del dit portantveus de general governador dura tota hora e quant la dita real Magestat e son lochtinent general no


seran en lo present regne per manera que aquesta ciutat estiga a repos e a tranquilletat de justicia axi com es stada fins al dia de huy juxta la dita pracmatica e les coses en aquella ordenades segons que vostra magnificencia pora veure ab la letra que fem a sa alteza, pregant a vostra magificencia que vulla intercedir ab sa magestat e manar nos fer e expedir la provisio per sa real Magestat fahedora e aquella ab lo matex correu e ab altre que mes prest sera trametres axi com speram a vostra magnificencia com a protector de aquesta ciutat, la qual es molt afectada a tota ordinacio e complacencia de vostra magnificencia la qual nostre Senyor Deu conserve en sanitat e longa vida.

De Valencia a XX de octubre any Mil cinchcents y set.Los Jurats de Valencia a la honor e complacencia de vostra

magnificencia promptes e apparellats.

385

1507, octubre, 24. ValènciaUn mes després que Baltasar Forés i Jeroni Torres asseguressin

diners per als arrendadors de la carn, ells mateixos compren l’arrendament i reben del clavari comú valencià la quantitat emparaulada.


Die veneris XXIIII mensis octubris anno iam dicto a nativita-te domini MDVII. Los magnifichs en Nicholau Joffre, generos, en Jaume Aguilar, en FFranci Granulles e en Damia Bonet, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en Balthasar Sorell, generos, e en FFrancesch Cabrera, ciutada, absents del present acte, presents los magnifichs en Joan Figuerola, ciutada racional, en Bernad Dassio, notari sindich de la dita ciutat, provehexen que per lo clavari comu de la dita ciutat sien donats an Jeronim Torres y Balthasar Fores, mercaders en sos noms propiis e com arrendadors e vitualladors de les carns e encara en nom de la taula los dessus dits cent cinquanta milia souls moneda real de Valencia per obs del dit prestech de les carns, com a vitualladors del capitol del dret de les carns del present any.

Testimonis foren presents a les dites coses los magnifichs en FFranci Dalmau, ciutada, en Miquel Yborra, verguer dels magni-fichs jurats de la dita ciutat de Valencia.


386

1507, octubre, 30. ValènciaHi ha dues qüestions per comentar en aquest document. La primera,

que la comptabilitat del blat de vegades es presenta a la ciutat deslligada de les clavaries. La segona, que si es repassen tots els números algun cop no quadren, com és el cas del segon punt del capítol de rebudes. Finalment, el mercader Forés apareix a la documentació i ho farà durant molt de temps, fins a la seva fallida bancària.


Dictis die et anno Los dits magnifich jurats, racional e sindich excepte Sorell

e Aguilar, ajustats ut supra, confessen e en veritat regonexen al magnifich en Ausias Vidal, ciutada de la dita ciutat present e ac-ceptant, que de la administracio davallscrita per aquell tenguda ha donat bo e leal compte e veridica raho en poder del dit magnifich racional, la qual administracio es la ques segueix.

Lo magnifich en Ausias Vidal, ciutada, ha administrat per la insigne ciutat de Valencia de provisio dels magnifichs senyors de jurats en lany Mil D y VI los forments venguts de Sicilia en dit any, portats per lo magnifichs en FFrancesch Johan Dalmau, ciutada, e ha administrat en la forma seguent.

RebudesPrimerament posa en rebuda aque-lles CCCLXXV lliures, les quals los dit magnifich en FFrancesch Johan Dalmau de provisio dels senyors dejurats lo subvingue ............................ CCCLXXV lliuresItem posa en rebuda dels preus pro-cehits de les vendes de aquells dos milia doscents trenta set cafiços de forment als quals son stats reduhits de brut a net de aquells mil quatre-cents deu cafiços de forment portats en lo dit any del regne de Sicilia per lo magnifich en FFrancesch Johan Dalmau, ciutada venint de provisio dels tots senyors de jurats a raho de XXXX souls cafiç ............... IIª CCCCLXXIIII lliures


Item mes posa en rebuda dels preus procehits de les vendes del ordi eporgueres tretes del dit forment ..... XXXVII lliures X souls II dinersAxi que munten en una suma univer-sal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Ausias Vidal dos milia huytcentes huiytanta sis lliures, deu souls, dos diners ................................ IIª DCCCLXXXVI lliures X souls, IITestimonis micer Gallach, Damia Burgal, notaris e en Miquel Marti, mercader.

Dates de aquell mateixPrimerament dona e paga en nolitsde dits forments ................................ CCCI lliuresItem dona e paga als barquers per descarregar dits forments ................. LXX lliures, XI soulsItem dona e paga a recuers, mesurers,venedors, tirasachs, garbellades, pales e loguers de botigues ............. CCXXXXVIIII lliures, XVIIII souls, IIItem dona e paga al clavari delquitament en diverses partides ...... IIª LXXII lliures, VII souls, VIIIIItem dona e paga per lo regiment e administracio del dit forment e altres LXXVII lliures, XV souls, VIAxi que munten en una suma uni-versal totes les dates que posa haverfetes lo dit en Ausias Vidal ............. IIª DCCLXXII lliures, XIII souls, X E munten les rebudes ...................... IIª DCCCLXXXVI lliures, X souls, IIResta que es tornador que munten mes les rebudes que les dates cent tretze lliures, setze souls quatre diners ............................................... CXIII lliures, XVI souls, IIII

Les quals dites CXIII lliures XVI souls IIII proveheixen que sien donades per lo dit en Ausias Vidal al honorable en Balthasar Fores, mercader, procurador e lochtinent del magnifich en Hiero-nim Cervera, clavari del quitament. Lo qual dit Balthasar Fores, com fos present, en lo dit nom ferma apocha de les dites CXIII lliures, XVI souls, IIII rebudes per aquell de comptants del dit en Ausias Vidal en presencia dels notaris presents deius scrits. E per que renunciant los dits magnifichs jurats, racional e sindich


absolen e difinixen al dit magnifich en Ausias Vidal present e ac-ceptant e als seus de totes e sengles accions, questions, peticions e demandes que per raho de la dita administracio li poguessen esser fetes e intemptades en qualsevol causa e raho, cancellant e anullant qualsevol obligacions per ell o per les fermances de aquell per raho de la dita administracio fetes. Axi y en tal manera que a la dita ciutat aprofitar ni al dit en Ausias Vidal e als seus ni a les fermances de aquell noure en alguna manera no puxen volents que la present difinicio sia ordenada largament ab totes les clausules e renunciacions necessaries e acostumades a tota tuycio e seguretat e utilitat del dit en Ausias Vidal e dels seus e de les fermances de aquell.

Testimonis foren presents a les dites coses lo magnifich micer Balthasar de Gallach, doctor en cascun dret, e los honorables en Damia Burgal, notari, e en Miquel Marti mercader, ciutadans de Valencia.

387

1507, desembre, 13. ValènciaEls jurats de València notifiquen al rei que envien Gaspar Eximeno,

escrivà, amb instruccions importants. En volen destacar sobretot dues: la primera, volen saber si els eclesiàstics contribueixen o no al pagament de blat i carn, ja que el Capítol de la Seu ha enviat un defensor del no. La segona, més positiva, feliciten el rei per la creació de la Reial Audiència, gràcies a aquest organisme la justícia a València ha millorat.


Serenessimo e excellentissimo Senyor.Entes havem e ab letres de aqui tenim avis com lo sindich de

capitol e canonges de aquesta sglesia seria anat aqui secretament e amagada, fingint que anava en Catalunya per voler suplantar aquesta vostra ciutat en la justicia que restant notoria e clara contra les ecclesiastiques persones les quals son tengudes contribuhiven lo avituallament de forments e carns. E axi com devia justar e supplicar a vostra Magestat que pronuncias sentencia arbitral en virtut del compromes, la qual se podia donar en absencia de les parts cautelosament e ab astucia, se ha obmes fer lo que debia e ha presentat a vostra altesa numero infinit de articles sobre los quals diu vol donar testimonis, diffugint e allegant evasions per a


que nunca se veja la conclusio e fi de la nostra demanda, la qual sols es per obtenir de vostra Magestat declaracio en virtut del dit compromes si les dites ecclesiastiques persones son tengudes con-tribuhir o no. E per declarar aquest article no es necessari donar informacions a ninguna de les parts per que consesteix en dret aquest apuntament. E, feta la dita declaracio, demanam nosaltres certa suma de forments assegurats repartits lavors se pora examinar si los officials de la casa de aquesta vostra ciutat tenen culpa o han mal administrat, car vana cosa seria fer processos ab moltes despeses los quals poch aprofitarien si per vostra Magestat era declarat que los dits ecclesiastichs no son tenguts a contribuhir. E axi es stat declarat en semblant questio per vostra Magestat en la ciutat de Granada e per aquesta raho e causa, en la qual va molt en la conservacio de aquesta vostra ciutat, havem deliberat trametre a vostra altesa an Gaspar Eximeno, scriba nostre, ab ins-truccions en les quals se fa mencio de la dita differencia y encara per quant se diu vostra Magestat esta en deliberacio del beneplacit de la plebmatica atorgada en Barcelona sobre la administracio de la justicia, la qual ha fet gran benifici en aquesta vostra ciutat. E es cert que axi lo portantveus de governador com lo regent, qui es micer Baltasar de Gallach, se son hauts tant justificadament en dits officis que nosaltres e aquesta ciutat ne restam molt contents e la cosa publica be satisfeta e contenta que de lurs sentencies no sabem que algu ne haia supplicat ne provocat e som certs que molt millor ho faran de aci avant tant quant durara lo vostre beneplacit e, per haver se tan ben regit e lo regent haver lexat totes ses advocacions, no podem creure vostra Magestat los faça vergonya recordant a vostra Magestat que aquella a supplicacio nostra conferma la dita pracmatica. E axi sobre los dits dos caps, com sobre altres contenguts en les instruccions que porta lo dit en Gaspar Eximeno, supplicam vostra Magestat li vulla donar fe e crehença en lo que explicara e supplicara de part nostra. E que en les coses supplicades placia vostra Magestat fer hi votiva provisio que als no se espera de vostra altesa per la voluntat e affeccio que havem conegut te en aquesta sua ciutat tant affectada e prompta a totes coses de son servey segons que ab dites altres letres e ab correu propi havem significat a vostra Magestat, la qual nostre Senyor conserve en felicitat ab longissima vida. De la vostra ciutat de Valencia a XIII de dehembre any MDVII.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui besen los mans de vostra altesa



388

1508, febrer, 16. ValènciaAtès que a causa de fets no previstos, que succeeixen al llarg de

dos triennis, els arrendadors de la sisa i del capítol de la carn, amb Francesc Crespí al capdavant, han perdut diners, els jurats valencians arriben a la conclusió de perdonar-los quatre mil lliures, ja que fins i tot el rei ha sol·licitat aquesta mesura.


Die mercuri XVI mensis et any proxime dictoTots los magnifichs senyors de jurats e racional e sindich,

ajustats en la cambra de consell secret proveexen que sia feta gracia als magnifichs arrendadors de les carns de huytanta milia souls de la peccunia tantsolament e no dels prestechs; ço es vint milia souls del primer trienni y de sexanta milia souls del segon trienni e que lo acte de la present gracia sia alargat per los magnifichs micer Balthasar de Gallach, micer Ros, micer FFranci D’Artes e micer Ausias del Bosch advocats de la dita ciutat que presents eren al fet del present acte, la qual provisio es stada allargada per los dits magnifichs advocats en la forma seguent.

Los magnifichs jurats e racional de la insigne ciutat de Va-lencia vist lo proces fet entre lo magnifich mossen FFranci Crespi e parçoners de aquell, de una part, e lo magnifich sindich de la dita ciutat de la part altra. En e per raho del dan que los dits magnifichs mossen FFranci Crespi e sos parçoners pretenen haver sostengut en lo arrendament de la sisa e capitol de la carn, axi en lo primer trienni que fini lo darrer dia de maig del any Mil D y tres com en lo segon trienni lo qual fini lo darrer de maig del any Mil DVI, per raho dels quals dans que aquells diuen haver sostenguts per cassos fortuyts e insolits, segons que en lo dit pro-cess e tals verbo es stat deduhit e allegat, pretenen los deu esser feta remissio o relaxacio de una grossa quantitat de ço que resta a pagar per aquells del preu del dit arrendament. Vista la declaracio e provisio feta per la Magestat del Rey nostre senyor, be y diligen-tment examinades totes coses e hauts colloquis e parlaments, axi ab los del quitament com ab altres notables persones crehedors de la dita ciutat, aconsellats de tots los magnifichs advocats de la dita ciutat e present lo dit magnifich sindich de aquella, pro-veheixen que per lo dan que los dits arrendadors pretenen haver rebut en lo primer trienni lo sia feta relaxacio de mil lliures del


preu per aquells degut del dit arrendament. E per qualsevol dan que aquells haien sostengut en tot lo temps del segon trienni per qualsevol causa o consideracio lo sia feta relaxacio de tres milia lliures ab aquesta empero modifficacio e no en altra manera: que la dita relaxacio haja loch e sortexqua son effecte pagant los dits arrendadors e parçoners tot ço e quant aquells deuen a la dita ciutat de Valencia en e per virtut del dit arrendament e capitols de aquell e los prestechs que son deguts ab los interessos. E, si ço que aquells restaran a pagar, deduhides les dites quatre milia lliures de les quals los es feta la dita relaxacio, no ho pagaran a la dita ciutat de Valencia a tota contentacio de aquella e en la forma que per los magnifichs jurats e racional sera ordenat se dega pagar, que nos puixen alegrar de la dita relaxacio a aquells feta.

Vidit Gallach, vidit Ros, vidit Artes, vidit BoschTestimonis en Johan Domingues e en Arnau Peres, scrivans

del Rey nostre senyor

389

1508, març, 29. ValènciaA causa de la pesta, que s’estén per la ciutat i per certs territoris

del país, els jurats de València s’adonen que poden haver-hi vacants a la ciutat i que fins i tot ells mateixos poden fugir-ne; excepcionalment proposen que qualsevol ordre donada pel racional i pel síndic, vingui d’on vingui, tingui validesa de llei.


Dictis die et annoLos damunt dits magniffichs jurats, racional e sindich ex-

cepto Aguilar e Granulles, ajustats ut supra, proveheixen que si los magniffichs jurats e la major part de aquells sen anaven de la dita ciutat per causa de les morts e pestilencia que de present son en la present ciutat de Valencia que los jurats qui restaran en la dita ciutat, ensemps ab los magniffichs racional e sindich, puxen fer, provehir e fermar totes les provisions que seran necessaries e ocorreran segons la ocurrencia del temps jatsia noy haia suffi-cient nombre de quatre jurats. E, si per ventura se esdevendria que tots los magniffichs jurats se apartaven y sen anaven fora de la dita ciutat e en la dita ciutat no restava degun jurat sino los


dits racional e sindich tant solament, proveheixen que los dos, ço es los dits racional e sindich simul et concorditer, puxen fer e provehir totes aquelles coses que ocorreran e sian necessaries en benefici de la dita ciutat e del be comu de aquell. E si per ventura se esdevendra que per raho de les dites morts los dits magniffichs jurats, racional e sindich, anantsen fora de la present ciutat, volran per star en les viles e baronies de Xativa, la Pobla e Benalguazil e essent en aquelles los qui seran his trobaran en les dites viles o en qualsevol de aquelles pux hi sien presents los dits magniffich racional e sindich que tots ensemps, simil et con-corditer puxen axi mateix fer, provehir e fermar totes e qualsevol coses que seran mester provehir e ocorreran per a la dita ciutat encara circha el regiment de les dites viles e baronies, no obstant que noy haia nombre complit de quatre jurats segons dessus es dit e provehit. E per ço, ab la present provisio, tots concordantment proveheixen que tots e qualsevol provisions, que de aci avant se faran per los dessus nomenats e per qualsevol de aquells en la forma sobredita, sian valides e firmes e haien tanta força, efficacia e valor com si per tots los quatre jurats racional e sindich fossen stats fets e fermats, fermades e provehides lohant, ara per llavors e lavors per ara, tot ço e quant sera fet e provehit. Testimonis Melxior Gisquerol, notari e Berthomeu Martinez, verguer.

390

1508, abril, 12. BurgosEn una carta al tresorer general del regne de València, Lluís Sànchez,

Ferran II ordena que certs deutes reials de censals demanats com a préstec a la ciutat de València per valor de vint mil sous siguin retornats a la capital exigint el rebut dels diners pagats.

ARV. Reial Cancelleria. Real 246, f. 107r-v.

Don Ferrando, etc. Al magnifico, amado, consellero y theso-rero general nuestro mossen Luys Sanchez salut y dileccion. Por quanto por necessidades de nuestra corte la ciudat de Valencia por nuestro servicio cargo a censal sobre si cinquenta y seis mil sueldos de renta y nos, entre las otras consignaciones que fizimos por seguredat de la dicha ciudat, le consignamos veinte mil sueldos que nuestra baylia general de Valencia solia pagar en cada anno a la ilustre dona Joana de Aragon, duquesa de Frias,


nuestra fija, y despues que aquella fue casada los pagaba a nues-tra general thesoreria, los quales veinte mil sueldos consignamos a la dicha ciudat para luycion de los dichos cinquenta y seis mil sueldos segunt paresce por contracto de capitulacion fecha con la dicha ciudat a quatorze de julio del anno mil quinientos y seis testifficada por Jayme Ximeno, scribano de los jurados de la dicha ciudat de Valencia, pero despues oscorriendo nos otras necessidades de la dicha ciudat siguiendo su buen costumbre de servir nos cargo sobre si otros veinte ocho mil sueldos censales y para su seguredat le fizimos ciertas consignaciones y entre las otras de los dichos veinte mil sueldos de la baylia general o de tantos quantos como faltaria para pagar las pensiones de los dichos veinte ocho mil sueldos segunt paresce por otro contracto fecho en la dicha ciudat a veinte ocho de mayo mil quinientos y siete testifficado por Jayme Ximeno, scribano de los dichos jurados. Y comoquiere que los dichos veinte mil sueldos de la dicha baylia por los susodichos contractos stan obligados a la dicha ciudat, asi por las propriedades como por las pensiones de los censales car-gados por nuestro servicio, empero por nuestro servicio la dicha ciudat es contenta que agora o por algun tiempo vos o vuestro procurador recibays de la dicha baylia como soliarles ante de los susodichos contractos, pues por otra parte pagueys a la dicha ciudat o su clavario de los censales los dichos veinte mil sueldos e o tanto como dellos hoviera de recibir aquella para pagar las pensiones de los dichos veynte ocho mil sueldos. Por tanto con tenor de las presentes expressamente e de nuestra cierta sciencia vos dezimos y mandamos que de qualesquiera pecunias nuestras e de nuestra corte a vuestras manos pervenidas o prevenideras deys e pagueis realmente y de fecho a la dicha ciudat de Valencia o al clavario de los censales de aquella en cada un anno los dichos veinte mil sueldos e o tanta quantidat quanta les faltara a la dicha ciudat para pagar las pensiones de los veinte ocho mil sueldos del saguet contracto, pero esto tanto e tan largamente quanto la dicha ciudat vos dexara recebir los dichos veinte mil sueldos de la baylia general y fasta que los sobredichos censales sean luydos y la ciudat fuera de obligacion. Y en la solucion que fareis de la dicha quantidat cobrareis appocha e pago del dicho clavario en la primera de las quales la presente sea inserta y en las otras fecha mencion. Ca nos con tenor de las presentes de dicha nues-tra sciencia y expressamente mandamos a los maestres racionales de nuestra corte e sus lugartenientes e a otro qualquier que oyra


y examinara vuestras cuentas que, al tiempo de la reddicion de aquellas poniendo vos en data los dichos veinte mil sueldos en cada un anno e o lo que dellos habreis pagado al dicho clavario e con restitucion de appocha o appochas de aquel, vos passen e admetan en cuenta de legitima data todo lo que por las dichas appocha o appochas parescera haver pagado por la susodicha razon sin le pedir las susodichas capitulaciones ni otra cosa alguna salvo las appochas del dicho clavario como dicho es. Todo otro dudo, dificultat e contradiccion cesantes. Data en la ciudat de Burgos a XII dias del mes de abril del anno del nascimiento de nuestro Senyor mil quinientos y ocho.


391

1508, novembre, 7. SevillaEl Rei Catòlic envia al municipi valencià la llista dels catorze prohoms

del quitament que vol que siguin elegits. En aquest document Ferran II no explica als jurats com s’ha fet la llista. El rei instrueix les seves autoritats municipals sobre els quaranta-cinc mil sous de propietat de censals.


Civitatis ValencieLo Rey.Amats e feels nostres. A causa de algunas necessitats de nostra

cort havem scrit al racional de aquexa ciutat que per servey nostre fes carregar quaranta cinch milia souls de propietat de censals sobre aqueixa ciutat, per que nos poguessem facilment haver los diners com per seguretat de la ciutat la viuda, muller que fonch de nos-tre scriva de racio, y sos fills donarian censals en la dita summa carregats sobre aqueixa ciutat; e per lo dit racional nos fon scrit que, encara que vosaltres en aço tinguesseu bona voluntat, no ho podrieu fer sens intervencio de les quatorze persones del quitament, les quals tampoch tenien facultat per quant lo poder que a ells es donat per lo temps dels deu anys era finit e per conseguent era necessitat fer eleccio de altres persones per al dit quitament. E per ço havem elegit les persones, que veureu en la nomina o ceda que


sera dins la present, encarregam vos e manam que de continent façau eleccio de les dites quatorze per al dit quitament per lo temps e ab les condicions que en lo temps passat son estades nomenades e electes; e fet axi per vosaltres la dita nominacio e eleccio façau tots ensemps lo carregament dels dits quaranta cinch milia souls que nos trametem poder bastant a Alonso Sanchiz, lochtinent de nostre general tresorer, per a tot lo que sia necessari per a la tuy-cio de aqueixa ciutat, segons que mes estesament ho scrivim de nostra part al racional per lo qual vos sera preferit sia li donada fe e crehença, posant ho axi en obra segons que de vosaltres be confiam que en accepte servey vos ho tindrem. Data en la ciutat de Sevilla a VII dias del mes de noviembre anno de mil DVIII.

Yo el ReyDirigitur juratis et consilio Calcena, secretariusCivitatis Valentie

Nomina de les quatorze persones del quitamentque han de eser electes

mossen Joan Marrades en Franci Dalmaumossen Jaume Pelegri en Jeroni Bayonamossen Balthasar Pelicer en Pere Catalamossen Karles de Artes en Damia Bonet en Franci Granullers en Franci Gilen Joan Figuerola en Francesch Cabrero en Miquel Bataller en Joan Pasquet

392

1508, novembre, 7. Sevilla

El primer paràgraf d’aquesta carta escrita al racional de València és la continuació de la que va escriure el rei als jurats, datada el mateix dia que aquesta. El monarca reconeix al racional que ha ratificat tots els noms que li va enviar per nomenar els catorze prohoms del quitament. Tot seguit, Ferran II respon les actuacions que s’han de fer sobre els quaranta-cinc mil sous demanats, així com al voltant de les qüestions per satisfer la ciutat amb el blat necessari.



El Rey.Racional: vimos vuestra letra de los XIIII del passado; pero

por estar este correo de partida no podemos responder vos mas de enbiar vos la nomina de las XIIII personas para el quitamien-to, la qual nomina va dentro de la carta que screvimos a los jurados y consejos dessa ciudad de las mesmas personas que vos nos embyastes que todas nos han bien parecido; es menester que luego se ponga diligencia para que se hayan los XXXXVª souls de los censales que dan la viuda del scribano de racion y sus fijos, y en esto y en qualquere cosa que toque a nuestro servicio, es menester que pongays mucha diligencia y tengays mucha cura de exigir las deudas que se deben a essa ciudad y mirar por el pro comun della por que seays siempre digno de comendacion.

Mucho nos ha plazido del expediente que haveys fallado para que este anyo no se hayan de pagar ayudas de los trigos, que se han de traer dessa ciudad para el proveymento della, y es gran bien que tengays ya asegurados XXXXª cafizes por que podria ser que mas adelante se oviesse con difficultat, segun que llueve poco para fazer buen simentero.

Quanto a lo de las barcellas verdad es que vos y los jura-dos las haveys de dar, pero siempre se acostumbra en tales casos esperar nuestra determinadacion y voluntad y assi queremos que se provea, segun lo vereys por el memorial que sera dentro desta que por haver nos lo suplicado la serenisssima Reyna, nuestra muy cara y amada muger, es razon que por esta vez se faga assi y sea ella complazida.

La saca de trigo, que demandays de Castilla, no podra ser por agora que aqua no estan sin alguna necessidat por haver fallado la cogida tan falta la tierra de cinco anyos passados de necessitat de trigo. E por esso es bien que de Sicilia y de otras partes tengays proveydo con tiempo, por que essa ciudad no se vea en necessitat y trabaja se mucho en que tenga el credito conservado y pague muy bien los albaranes y las claverias se cierren. Data en la ciudad de Sevilla a VII dias del mes de noviembre del anyo Mil DVIII.



393

1508, novembre, 7. SevillaFerran II demana als jurats i al racional la pròrroga de determina-

des pagues de censals —diferents de les dels quaranta-cinc mil sous esmentats al document anterior—, que deu a la ciutat de València, a causa dels problemes econòmics que té a Nàpols i només València apareix conjunturalment com a salvadora.


El Rey.Jurados y racional: ya sabeys las muchas necessidades que

se nos han offecido assi para la yda y venida de Napoles como para la pacificacion destos reynos y senyorios e, ahun agora, se nos offrecen en esta guerra contra los moros de allende. Por ende rogamos vos y encargamos que dexeys a Alonso Sanchez, lugarteniente de nuestro general thesorero, los veinte mil sueldos de la consignacion de la baylia que solia recebir por dona Joa-na de Aragon los quales, como sabeys, se dieron y consignaron para las pensiones de los veinte mil ducados que essa ciudad nos presto quel dicho Alonso Sanchez por seguridad dessa ciudad se obligara en noviembre propero y ahun dara fianzas y seguridad bastante para de pagar las dichas pensiones y nos lo recebiremos en accepto servicio y la ciudad no perdera nada.

Assi mesmo por que, a causa de pacificar estos reynos, nos ha seydo forçado aprovechar nos de todo el dinero que en essos reynos nuestros teniamos consignados paral quitamiento de los diez mil ducados, queste anyo haviamos de quitar de los que a essa ciudad devemos, en especial a causa que fallamos tan perdi-das las rentas destos reynos e paral anyo que viene habra mejor comodidat para todo. Por ende nos os rogamos y encargamos con toda voluntad que seays contentos de porrogarnos la quitacion que haviamos de fazer de los dichos diez mil ducados este anyo, que a causa de las dichas necessedades no se pueden agora quitar, que plaziendo a nuestro Senyor el anyo que viene se quitara lo del un anyo y del otro por que nos lo tenemos mucho en voluntad como es razon y cierto nos servireys mucho en ello. Data en la ciudad de Sevilla a VII dias del mes de noviembre anyo de Mil DVIII. Yo el ReyDirigitur juratis et racionali civitatis Valentie Calcena, secretarius


394

1508, novembre, 7. SevillaEn una carta, adreçada concretament al racional de València, Ferran II

insisteix en els temes que ha comunicat als seus jurats. Tal insistència denota la falta de liquiditat que la hisenda reial té en el regne de València.

ACA. Reial Cancelleria. Reg. 3671, f. 151v.

El Rey.Racional: vimos vuestra letra sobre los dichos censales de

la viuda del escribano de racion y por que ya embiamos poder para Alonso Sanchez, lugarteniente de nuestro general tesorero, y nombramos personas paral quitamiento rogamos vos y encar-gamos que luego entendays como el dicho Alonso Sanchez cobre los quarenta y cinco mil sueldos y se faga todo como ya vos lo scribimos, mirando siempre por las cosas de nuestro servicio y dessa ciudat que en accepto servicio lo recebiremos.

Assi mesmo vos encargamos con toda voluntad que trabageys con los jurados dessa ciudat como se nos porrogue la quitacion de los diez mil ducados deste presento anno que, a causa de las muchas necessidades que se nos han offrecido assi en la yda y venida de Napoles como en la pacificacion destos reynos, la di-cha quitacion no podemos por agora fazer y plaziendo a nuestro Senyor en anno que viene se quitara lo del hun anno y del otro, segund que a los dichos jurados y a vos juntamente lo screbimos, faziendolo uno y lo otro como de vos bien confiamos que cierto nos servireys mucho en ello. Data en la ciudat de Sevilla a VII dias del mes de noviembre anno de Mil DVIII.


395

1508, desembre, 20. ValènciaEn aquest petit document ja surt com a clavari dels censals de 1507

Baltasar Forés, més endavant també apareix exercint aquest càrrec, amb la qual cosa no cal dir res més, ja que la provisió que continua fa de regest d’aquest text.



Provisio que en Damia Bonet, ciutada administrador de la longa, subvinga an Balthasar Fores mercader, clavari dels censals del

any pasat de XVIIIª CCCCLXXVIII souls, VIDicto die mensis decembries anno iam dicto a nativitate do-

mini millessimo cingentessimo octavo los dits magnifichs en Luis Carbonell, ciutada, mossen Joan Martorell cavaller, en Luis Coll, en Joan Pasquet, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en Miquel Johan de Soler, generos qui es mort, e en Miquel Bataller, ciutada, absent del present acte, present lo magnifich en Johan Figuerola, ciutada racional de la dita ciutat, provehexen que lo magnifich en Damia Bonet, ciutada administrador de la fabrica de la longa, sotsvinga en Balthasar Fores, clavari dels censals en lo any proppassat, de divuhyt milia quatrecents setanta huyt souls, sis diners moneda real de Valencia.

Testimonis foren presents a les dites coses los magnifichs micer Ramon del Hort, doctor en leys, e lo honorable en Andreu Remolins verguer dels magnifichs jurats ciutadans de Valencia.

396

1509, febrer, 15. ArcosSi algú vol veure la complexitat de les finances del rei i de la ciutat,

només cal llegir els capítols d’aquest contracte d’emprèstit sig-nat per les dues parts al voltant de la concessió valenciana de quaranta mil ducats d’or. Aquesta només serà vàlida per quatre anys i el rei s’ha de comprometre a la devolució dels censals, al pagament de pensions i, fins i tot, de les despeses causades per la formalització segellada d’aquest contracte. La desconfiança dels jurats és tal que vigilen cada detall d’aquest contracte, enumeren tots els impostos reials que han d’utilitzar-se pel seu pagament, imposen que en les properes corts que se celebrin es faci acte de cort per aquestes qüestions i un per un detallen les quantitats de censals que els carreguen. El document és un exemple de la situació econòmica tan explosiva que existeix darrere de tot i a la vegada és d’un avorriment absolut que irrita els nervis del lector i que podria ser discutit per les ments més lúcides —econòmicament parlant— d’aquell moment. Al cap i a la fi una pretesa perfecció no dóna necessàriament resultats bons.


Aquestes exigències potser expliquen que l’emprèstit fos una ratificació d’aquell altre del 20 de juliol de 1506 que va trobar casualment en un sol registre, ja avançat el segle XVI, Sevillano Colom a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Per tant, afirmar que tots els emprèstits de la ciutat de València donats a Ferran II consten al “Bilance” de Sevillano és discutible. A més, l’obra de Sevillano no aporta totes les discussions rei-ciutat prèvies als contractes dels emprèstits. Hi ha aquells que encara no havien estat retornats a València en temps de Felip II. Només s’ha de dir que en un document tan llarg s’ha prescindit de les fórmules merament administratives, escrites en llatí, i només es transcriu el contracte econòmic.


Capitols fets e fermats e per valida e solempne stipulacio cobrats e concordats entre lo molt alt princep e senyor Rey don Ferrando, rey de Arago, de Valencia, etc., benaventuradament reg-nant de una part, e los justicia, jurats, racional, sindich e consell de la universitat de la sua ciutat de Valencia de la part altra, de e per raho e causa de aquells quaranta milia ducats de or en or que per seu servey demana esser li prestats per subvenir a la regia cort e per urgentissima necessitat que de present occorre, ço es per conservar son reyal patrimoni e assenyaladament lo realme de Napols, lo qual ab moltes despeses e scampament de sanch sa Magestat ha obtes e cobrat de poder del serenissimo rey de França per que lo dit realme de Napols perpetualment reste en poder e senyoria del dit rey nostre Senyor e corona de Arago. Los quals quaranta milia ducats sa altesa mana e vol esser carregats sobre los bens de la universitat de la dita ciutat de Valencia e encara per raho de la indemnitat, caucio e seguretat que la prefata reyal Magestat ha promes e deu fer a la dita ciutat de Valencia, jurats e racional e sindich de aquella los quals son del serie e tenor seguents.

E primerament es stat pactat, convengut e concordat entre les dites parts que los desus dits justicia, jurats, racional, sindich e consell de la dita ciutat, per fer servey a sa Magestat e per sub-venir a les dites urgentissimes necessitats, vendran e originalment carregaran sobre los bens e drets de la dita universitat de la dita ciutat de Valencia cinquanta sis milia souls censals, rendals e annuals en annua pensio a raho de quinze milia souls lo millar per preu dels dits quaranta milia ducats.


II. Item es pactat, convengut e concordat entre les dites parts que, per quant los dits carregaments de censals se han e deuen fer per servey de la Magestat e per conservar lo patrimoni de la reyal corona, la prefata reyal Magestat prometra, axi com ab los presents capitols promet, dins quantre anys primervinents luyr e quitar ab tot effecte tots los dits cinquanta sis milia souls cen-sals e pagaran les pensions, porratas e messions, que correran e o faran fins al dia del reyal quitament dels dits censals, e segura indemne la dita universitat e singulars de la dita ciutat per raho dels dits carregaments de censals, axi com ab los presents capitols promet servar indemne la dita ciutat e manera que dan algu no puixa a la dita ciutat ni bens de aquella.

III. Item es pactat, convengut e concordat que la prefata reyal Magestat per tuhicio e seguretat de la dita sua ciutat consigne, axi com ab los presents capitols consigna, e transporte, e met entre mans de la dita ciutat lo dret del peatge, leuda del cap de Torto-sa, dret italia, dret de alamanys e totes e qualsevol rendes reyals, drets e emoluments a sa alteza pertanyents en lo present regne de Valencia, axi della com dessa com de la Sexona e axi com los qui venen e entren en les batlies generals e particulars com altres particulars y encara les viles de Paterna, La Pobla e Benaguaire e no resmenys les rendes de Liria, Xerica, Xiva e les Barraques e encara lo dret del quart del peix de la Albufera e terç del delma de la mar. E per lo semblant lo argent, pedres precioses, joyes e jocales de la reliquia e cors del glorios sanct Luys e de altres qual-sevol reliquies que sien de sa Magestat que vuy stan conservades en la sacrestia de la seu de la present ciutat, les quals jocalies del cos de sanct Luys ja son empenyorades e meses entre mans de la dita ciutat e aquelles transportades per altres contractes, les quals per la present nova capitulacio e contracte no sien derrogats ni puixen esser prejudicats ni alterats. E dels quals sobre dits bens, coses, drets e rendes desus consignades e meses entre mans de la dita ciutat per tuhicio e seguretat de aquella hage retencio la dita insigne ciutat e tinga aquells tant e tant longament fins que ab tot effecte tots los dits cinquanta sis milia souls ques deuen carregar, sien luyts e quitats e pagades les propietats, pensions e totes messions. En axi que la prefata reyal Magestat o official de sa alteza o havent causa o drets de aquella no puixen en res al-terar, diminuir ni levar cosa alguna dels dits bens, rendes e drets a la dita ciutat, transportats e mesos entre mans. E que les claus de les dites reliquies sien posades entre mans de la dita ciutat.


E per lo semblant sa Magestat consigne a la dita ciutat, axi com ab los presents capitols consigna, los morabatins ques cullen en lo regne de Valencia excepto lo morabati que de present se met, lo qual morabati o morabatins serveixcha e serveixquen per a qui-tament dels dits cinquanta milia souls censals. Empero que de la dita consignacio de morabati o morabatins la dita ciutat no use ni puge usar si no en cas que la prefata reyal Magestat cessas de pagar los dits quaranta milia ducats, que en los presents capitols sa Magestat dins quatre anys deu pagar per obs del dit quitament segons que deius se dira.

IIII. Item es concordat, convengut e pactat que per maior tuhicio e seguretat de la dita ciutat que la prefata reyal Magestat obliga, transporta e met entre mans de la dita ciutat les propie-tats e pensions de tots aquells cent milia souls censals, los quals sa alteza te e posseheix en la present ciutat e regne en virtut de actes de cort celebrada en la ciutat de Oriola, los quals li fan e responen axi la present ciutat com lo general del dit regne, la qual transportacio e missio entre mans dels dits cent milia souls censals vol sa Magestat sia valida e ferma e en virtut de sa reyal potestat suppleix e dispensa en qualsevol deffecte que pogues correr en la dita transportacio e missio entre mans dels dits cent milia souls censals, lo qual deffecte no pot concorrer ni pot causar en la dita transportacio per moltes consideracions. E assenyaladament per que la dita transportacio e missio entre mans es feta en la dita sua ciutat de Valencia, la qual es reyal e de sa Magestat e ha de esser dels successors reys de aquella. E axi mateix, per que les dites transportacio e missio entre mans son fetes, es fan en benifici e utilitat dels successors reys per conservacio de lurs patrimoni e corona reyals e assenyaladament per conservar e tenir unit a la dita corona reyal de Arago e de Valencia lo regne e realme de Napols e de Sicilia citra et ultra farum.

V. Item es pactat que la reyal Magestat del Senyor Rey prometa e jure solempnement, axi com ab los presents capitols promet e jura, que en les primeres corts, ques celebraran, ab acte de cort se loara e aprovara la obligacio e transportacio e missio entre mans feta a la dita ciutat dels dits cent milia souls censals que fa a sa alteza la ciutat e general del regne de Valencia e de les altres rendes, drets e emoluments que sa alteza obliga e trans-porta e ab los presents capitols promet que fara fer lo dit acte de cort e dara obra ab effecte que ab lo dit acte de cort fahedor sia loada e aprobada la dita transportacio de censals e rendes reyals.


VI. Item es pactat que la reyal Magestat del Senyor Rey pro-meta e jura solempnament, axi com ab los presents capitols jure e promet, que de la renda, que procehira cascun any dels drets de les pecores del realme de Napols o de altres qualsevol rendes de sa reyal Magestat, trameta, dara y liurara realment e de comptans a la dita ciutat de Valencia e als dits justicia, jurats, racional e sindich de aquella cascun any deu milia ducats de or per obs de convertir aquells en luycio e quitament dels dits cinquanta milia souls censals que, per obs de sa Magestat, se tenen a carregar.

VII. Item es pactat e concordat que puix la ciutat es prompta a fer lo dit servey que sa Magestat prometa, axi com ab los presents capitols promet, que no scriura, encarregara, pregara ni manara a la dita ciutat que prenga diners de negocis stranys per a fer los dits carregaments dels dits cinquanta sis milia souls censals per la raho damunt dita dels dits quaranta mil ducats, puix en aquella se troben diners car es de raho que pus los habitadors de la dita ciutat paguen en los dits carrechs, drets e cisses de aquella ne agen los utils e profits.

VIII. Item es pactat, convengut e concordat que per que ab maior facilitat troben peccunies per a carregar sobre la dita ciutat per fer servey a sa Magestat aquella prometa ab jurament, axi com ab los presents capitols promet e jura, que no compellira los dits justicia, jurats, racional e sindich e consell de la dita ciutat de fer carregaments de censals a maior summa de quinze milia souls per miller.

VIIII. Item es pactat, convengut e concordat entre les dites parts que lo dit Senyor Rey pague e sia tengut pagar totes e qualsevol despeses que per la dita ciutat se faran, axi en spedicio dels presents capitols lo dret de segell com en los contractes dels carregaments e en los quitaments, que apres se deuen fer e sub-seguir com en qualsevol altres actes ques convenien fer en virtut dels presents capitols.

X. Item es pactat e concordat que la reyal prefata Magestat nomene e sia tengut nomenar una persona a la qual se puxe donar e pagar los dits quaranta milia ducats, ques auran en virtut dels dits carregaments de censals, a la qual dona poder ample e bastant per a rebre los dits quaranta milia ducats e de fermar apocha e cautela de aquells, e ab los presents capitols nomena mossen Luys Sanchez, son tresorer general, al qual o al procurador de aquell substituhit dona facultat e plen poder de rebre de la dita ciutat


dits quaranta milia ducats e de fer e fermar apocha e cautela de aquells a la dita ciutat, fentli procura larga e bastant per a les dites coses ab poder de substituhir.

XI. Item es pactat, convengut e concordat entre les dites parts que la prefata reyal Magestat consigne, axi com ab los pre-sents capitols consigne, cedeix e transporta a la dita ciutat e als dits justicia e jurats, racional, sindich clavari e consell de la dita ciutat tantes pensions dels dits cent milia souls censals e part de aquells que fa e respon lo general del present regne de Valencia a sa altesa que basten a pagar cascun any les annues pensions dels dits cinquanta sis milia souls censals, que tenen a carregar per la dita ciutat per obs de pagar aquelles dites pensions e vol sa Magestat, intima e mana ab los presents capitols als reverents, nobles e magnifichs deputats del dit general e clavaris de aquells que, de les pensions dels dits cinquanta milia souls censals donen e paguen a la dita ciutat e clavari de aquella los dits cinquanta milia sis souls cascun any, començant a rebre les pensions del dia que faran los carregaments dels censals, les quals pensions del dit general son les seguents: Primo de aquells nou milia y deu souls censals pagades a VI de cascun mes del any ço es setcents cinquanta souls deu diners per cascuna paga dels quals reb la dita ciutat la paga de VI de maig e axi restaven al dit Senyor Rey vuyt milia doscents cinquanta nou souls dos diners. Item aquells cinch milia quaranta souls y quatre diners censals pagades a onze de juny, setembre, dehembre y març, ço es per cascuna paga mil doscents cinquanta souls un diner. Item aquells mil souls censals pagados a vint de maig. Item de aquells tres milia cinch cents e vuyt souls e quatre diners censals pagados los primer dia de dehembre, abril y agost, ço es per cascuna paga mil cent seixanta nou souls cinch diner y malla dels quals ne reb la dita ciutat la paga de abril e axi resten al dit Senyor Rey dos milia trescent trenta vuyt souls, deu diners. Item aquell censall de tres milia cent noranta sis souls vuyt diners pagador a quatre de març, juliol e novembre, ço es mil y seixanta sincs souls sis diners dos terços per cascuna part. Item aquell censal de consemblant pensio dels dits tres milia cent noranta sis souls, vuyt diners, pagados en les mateixes pagues. Item aquell censal de tres cents souls pagador a vuyt de febrer. Item de aquell censal de dos milia noucents vuytanta quatre souls cincs diners pagados a cinc de abrill y octubre, migerament del qual ne reb la ciutat la paga de abrill e resten al Senyor Rey mil quatrecents noranta dos souls dos diners y malla. Item de aquell


censal de consemblant pensio pagado en los mateixos dies dels quals ne reb la dita ciutat la paga de abril e resten al dit Senyor Rey mil quatrecents noranta dos souls dos diners e mealla. Item aquell censal de dos milia y trescents quaranta sis souls y vuyt diners pagados a vuyt de giner e juliol migerament. Item aquell censal de dos milia trescent quaranta sis souls y vuyt diners paga-dors a nou de janer e juliol migerament. Item de aquell censal de tres milia cinchcents souls pagados a vint de juny y de dehembre migerament del qual ne reb la ciutat de la paga de vint y hu de desembre quatre eguals pagues, ço es a vint y tres juny, febrer y octubre. Item aquell censal de tres milia trescent trenta tres souls y quatre diners pagades entre eguals pagues, ço es a vint y cinch de juny, ocubre, febrer. Item de aquell censal de dos milia cinchcents noranta sis souls y quatre diners pagados a trenta de maig, nohembre migerament dels quals ne reb la ciutat la paga de març e reste al Senyor Rey la paga de nohembre que es mil doscents noranta vuyt souls, dos diners. Item aquell censal de dos milia y cinchcents noranta sis souls, quatre diners, pagados a dos de juny y deembre migerament. Item aquell censal de dos milia y trescents seixanta sis souls, vuyt diners pagados a vuyt de març y deembre migerament. Item aquell censal de dos milia trescents seixanta sis vuyt diners pagados a nou de març y deh-embre migerament. Item aquell censal de dos milia y quatrecents quaranta quatre souls cinch diners pagados a quinze de juny y deembre migerament. Item aquell censal de tres milia trescents trenta souls pagados entre tres eguals pagues, ço es a vint y set de juny, octubre y febrer. Item aquell censal de dos milia y quatre-cents quaranta quatre souls cinch diners pagados a setze de juny y deembre migerament. Item aquell censal de consemblant pensio dels dits dos milia quatrecents quaranta quatre souls cinch diners pagados a devuyt de juny y deembre migerament. Item aquell cen-sal de mil y setcents trenta souls pagados a quinze de deembre.

XII. Item es pactat e concordat que no obstant la present reyal Magestat hage promes dins quatre anys primeraments luyr e quitar los dits cinquanta sis milia souls censals ques deuen carre-gar sens prejuhi de la dita promesa en cas que aquella no agues effecte lo que a Deu no plazia sa Magestat vol, mana e consigne de les rendes de la sua batlia general e de ses rendes quaranta cinch milia souls, ço es aquells vint milia souls que acustumave de rebre la illustre dona Joana de Arago, filla de sa Magestat, e nou milia e doscents souls e tant quant restara que resten a


rebre per sa Magestat de les pensions dels censals de general, deduhits los dits cinquanta sis milia souls desus consignats per a les pensions. E mes avant quinze milia vuytcents souls de les altres rendes de la batlia general en axi que cascun any se puxen quitar de cent tres milia souls de renda, encara que la dita ciutat te ferma sperança que aquella dins lo terme de quatre anys fara la dita luycio e quitament segons que desus es pactat e concordat.

XIII. Item es pactat e concordat que fent se quitament de part dels cinquanta milia souls censals vol e promet sa alteza que no demanara restitucio de la dita consignacio de les pensions dels censals que fa lo dit general, ans li plau que totes aquelles pensions ques avansaran per raho dels dits quitaments fahedors sien convertides en luycio e quitament dels dits cinquanta sis milia souls o part de aquells e agregades al quitament que annualment se te a fer segons que desus es dit.

XIIII. Item es concordat, pactat e avengut que lo noble batle general, lochtinent e regent la batlia general qui de present son e los qui per temps seran, ans que entren en los dits officis ju-ren e sien tenguts jurar e prestar sagrament e homenatge, en mans e poder del magnifich justicia civil de la present ciutat, que no tocaran en les dites rendes consignades axi per obs de pagar les pensions dels dits censals com per luyr y quitar aquells, ans en virtut del dit jurament prometram que qualsevol peccunies que tendran o vendran en lur poder o del taulager de la dita bailia, pagats sos carrechs e salaris de la dita batlia, ultra los dits qua-ranta cent milia souls, consignats desus per al dit quitament, los donaran a la dita ciutat e o al clavari del clavari quitament per obs de convertir aquells en quitament de aquells dits cinquanta seys milia souls censals en cas que no fes lo quitament dins los dits quatre ans e no lis donaran e pagaran a la Majestad real ni alguna altra persona. E lo maestre racional de sua cort en lo pre-sent regne jure e sia tengut prestar jurament e omenaje en poder del dit magnifich justicia civil de la present ciutat que no metra en compte de data al dit batle, lochtinent o thesorer o regient o al taulager si en altres usos convertien les altres quantitats o peccunies si no en lo dit quitament aço declarat e ajustat que de la desus dita consignacio dels dits quaranta cent milia souls de la batlia general, segons desus es dit, per obs de quitar cascun any los dits tres milia souls censals e o de la resta de la batlia, segons desus es ordenat, no use ni puxa usar la dita ciutat si no en cas


que la dita real Majestat cessas de pagar los dits dos milia ducats que cascun any deu pagar per obs del dit quitament.

XV. Item es pactat e concordat entre les dites parts que per lo present contracte e les coses, obligacions e securitats ab aquell pactades, concordades e promeses no sia en res derogat ni pre-judicat als altres contractes fets e fermats, axi per la prefata real Majestat com encara per los altres reys predecessors de sa real excellencia, ni les obligacions en aquells dits contractes fetes no sien res derogades ni prejudicades per lo present contracte ni per les coses en aquell concordes.

XVI. item es pactat e concordat entre les dites parts que lo dit Senyor Rey prometa e jure, axi com los presents capitols pro-met e jura, de tenir, servar e complir los presents capitols e tot lo contengut en aquells e que de les dits capitols sien fetes una e moltes cartas publicas, quantes menester seran e necessaries, ab totes les clausules oporttunes ab tota utilitat e securitat de la dita ciutat e singulars de aquell. E senyaladament confesara la prefata real Majestat, assi com ab los presents capitols confesa, deure a la dita ciutat los dits quaranta milia ducats per haver los quals ha carregat e deu carregar sobre los bens e universitat de la dita ciutat per fer li servey los dits cinquanta seys milia souls censals per preu dels dits quaranta milia ducats...

Data et actum est hoc in villa seu loco de Arcos die quin-to decimo mensis februarii anno a nativitate domini millessimo quingentessimo nono...

Signum Ferdinandi Dei gratia regis Aragonum, Sicilie citra et ultra

farum, Hierusalem et etc. Yo el Rey...Dominus Rex mandavit michi Joan Roiz de Calcena, secretarius

397

1509, juny, 25. ValladolidFerran II accepta l’ordinació estatuïda pels jurats i el racional de

València en 1508 per la qual la devolució de censals —lluïció— serà feta de més a menys antiguitat. El rei, a més, subratlla el text mitjançant una pragmàtica, tal com ho confirma en una carta enviada a les autoritats municipals (f. 121r-v).


ARV. Reial Cancelleria. Curie Reg. 246, ff. 120r-121r, i també a AMV. Cartes reials. h3 2, ff. 205r-206r.

El text presentat és el de l’Arxiu Reial de València (ff. 120r-121r) i la línia inicial de la pragmàtica és de l’Arxiu Municipal de València (h3 2, f. 205r), tots dos documents després són idèntics.

La pragmatica dels censals ques quiten los pus antichs (h3 2, f. 205r)Nos don Ferrando etc. entes havem la ordinacio que per los

jurats de la nostra ciutat de Valencia ses feta y hordenada en lany proppasat de Mil cinctcents y vuit en e sobre lorde que se ha de tenir en fer les luycions dels censals que stan sobre la dita ciutat, ço es que daci en avant se haien de luyr y quitar los censals mes antichs que a mes deius son carregats sobre aquella per les rahons y consideracions en la dita ordinacio contengudes, la qual verda-derament nos ha paregut molt justa y conforme a tota equitat e raho y es obviar a passions y per que ningu tinga justa causa de clamar se ni scusar se quant veja se fa per horde y ab egualtat y que es comu per a tots, com se ha vist en lo passat, y tambe ab mes voluntat trobara la dita ciutat diners certificats los qui han descarregat ja que fan gracia de sis mesos com es de costum se ha de reglar tot ab raho que en cert es augmentat en gran manera lo credit de aquella y axi, per los dits respectes tan rahonables y altres molts que no han gens de menys consideracio, volents que la dita ordinacio sia perpetuament guardada y observada per be y util de la dita ciutat, ab tenor de las presentes de nostra certa sciencia y expressament la dita ordinacio y totes e sengles coses en aquella contengudes al susdit effecte loham, approbam, ratifficam y, en quant mester sia de nou, atorgam a la dita ciutat per via de pragmatica y en aquella posam nostra actoritat y decret manant als jurats, racional, clavari, sindich y altres officials de la dita ciutat, a qui pertanga en qualsevol manera qui de present son o de aqui avant seran sots primera y segona iussions e pena de deu mil florins dor e altres a nostre arbitri reservades, que la dita ordinacio tinguen e guarden inviolablement e inconclusa e contra aquella en manera alguna vinguen o venint permeten per ninguna causa, via o raho si, ultra les sus dites penes, la gracia nostra tenen cara e en la ira e indignacio nostres desigen no in-correr. E per que ab importunacions ni de altra manera nos puga la dita ordinacio infringir vehent quant es justa y necessaria per la present nostra confirmacio e nova concessio, la qual volem tinga força per pragmatica e sancio statuim e ordenam que los jurats,


racional, clavari, sindich y altres officials de la dita ciutat, als quals los dessus dit pertanga, en la entrada de lurs officis haien de fer sagrament, ensemps ab les altres coses que es de orde y acostumat jurar, de guardar la dita ordinacio y que contra aquella per raho alguna no vindran tollent los ab les presentes lo poder de fer lo contrari com aquesta sia la voluntat nostra determenada. La qual volem per los sguards demunt dits y altres sia complida y executada ab tot effecte. En testimoni del qual manam fer les presentes ab lo nostre segell com en lo dors segellades. Data en Valladolid a XXV dies del mes de junii en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil cincents y nou.


398

1509, juny, 25. ValladolidConfirmació del rei a les autoritats municipals sobre la pragmàtica

del document anterior. AMV. Cartes reials. Reg. h3 2, f. 204r-v, i ARV. Reial Cancelleria. Curie. Reg. 246,

ff. 121r-v.

Als amats y feels nostres los jurats y racional de la nostra ciu-tat de Valencia.

Lo Rey.Jurats y racional. Sabut havem la ordinacio ques feu lany

passat sobre la forma ques ha de tenir en les luicions, ques faran dels censals carregats sobre aquexa ciutat de Valencia, la qual verdaderamente nos ha paregut molt be y molt necessaria per al be y credit de la dita ciutat y sera levar a vosaltres de traball y passions que os certifficam per tolre les clamors que de cascun dia nos eren fetes per la dita causa. Teniem en voluntat de scriureus se serquas forma com se remedias ja ques feia la gracia de sis messos tinguessen alguna seguretat los que donaven sos diners per a que, ab mes voluntat y promptitut, tostemps que la ciutat hagues necessitat pogues haver diners. Y haveu ho tant be provehit que nos pot millorar, lo que nos ha plagut molt. Y axi per be y util de la dita ciutat, havent consideracio dels respectes demunt dits y altres, havem la dita ordinacio loada, aprobada y de nou


atorgada per via de pragmatica, segons veureu. E aço per que millor sia guardada y vosaltres vos pugau scusar als qui sobre aço vos solicitassen y per ventura obtinguessen letres nostres en contrari. Per tant es mester que vosaltres jureu la dita ordinacio, juxta forma de nostra provisio, per a que prengua força y vigor en vostra anyada y sera introduccio y principi per a que, com cosa usada y mesa en execucio, los qui vindran ho facen amb mes voluntat y axi se continue en avant, lo que vos encarregam e manam façau ab tot compliment. Certificant vos tal es nos-tra voluntat y de que havem de esser de vosaltres molt servit. Data en la vila de Valladolid a XXV dies de junii del any Mil DVIIII. Yo el Rey

Climent prothonotarius

399

1509, juliol, 24. ValènciaLa falta de blat a la ciutat de València és gairebé constant i les

seves peticions a qualsevol proveïdor que en tingui també. En aquest breu document s’esmenta Orà com a lloc al qual el rei vol enviar blat, els valencians ho accepten tot i que, com diuen, passen gana. Orà acaba de ser conquerit pel Rei Catòlic i el cardenal Cisneros aquest mateix any.

AMV. Lletres missives. Reg. g3 37, f. 29v.

Serenissimo e excellentissimo Senyor.Perque per medi de letres les coses en les quals hi ha mes-

ter repliques per a la conclusio de aquelles nos poden ben fer ab letres. Per ço, perque aquesta ciutat sia socorreguda en tant gran necessitat com sta, a vostra Magestat servida, trametem a aquella en Diego Martinez, mercader, ab instruccions nostres per donar conclusio si a Deu sera plaent en la treta de forments de Castella. Supplicam la Magestat vostra li done fe e creença en tot lo que de nostra part circa lo dit negoci e tenor de ses instruccions li dira avisant aquella que per son servir y obeyr sos reyals manaments som contents se traga lo bescuyt per a Ora que vostra Magestat nos scriu, tenint nosaltres major necessitat que no ells. E aço fem ab confiança que vostra Magestat haura pietat de nosaltres y recordara que no tenim menjar scassament per a hun mes y de Sicilia ni de nenguna altra part nol speram si vostra Magestat


nol nos dona. E tinga nostre Senyor Deu en sa continua proteccio vostra real persona. De la vostra ciutat de Valencia a XXIIII de juliol any MDVIIII.

V. R. M.Humils vassalls e servidors que les mans de vostra altesa besen


400

1509, setembre, 30. ValladolidAbans que s’esdevinguin determinades fallides, el clavari de València

Jeroni Torres, per ordre del rei, rep un pagament de mil cinc-cents sous, pensió que ha d’avançar València per causa dels quaranta mil sous d’emprèstits donats a la monarquia. El rei escriu al seu tresorer general que pagui els mil cinc-cents sous a Torres i, any rere any, als clavaris que el succeeixin en el càrrec fins que l’emprèstit no es retorni.

ARV. Reial Cancelleria. Reial 246, ff. 131v -132r.

Jhieronim TorresDon Ferrando, etc. Al magnifico, amado conseiero y thesorero

general nuestro mossen Luis Sanchez, salud y dileccion. Por quanto la nuestra ciudad de Valencia en el mes de noviembre del anyo Mil quinientos y ocho mas cerca passado por servicio nuestro entrego sobre si a diversas personas tres mil sueldos censales, annuales y rendales, pagaderos la metat en el mes de mayo y la otra metat en el mes de noviembre mediante carta de gracia de poder luyr y quitar aquellos por precio siguiente de quarenta y cinco mil sueldos moneda reales de Valencia, los quales servieron para nos y para subvenir ciertas necessidades de nuestra casa y es justo que, hasta tanto que por nos sean dados los dichos quarenta cinco mil sueldos para luyr y quitar los dichos censales, paguemos las pensiones que la dicha ciudat por aquellos ha de pagar. Por ende, con tenor de las presentes expressamente y de nuestra sciencia, vos dezimos y mandamos que de qualesquiere pecunias nuestras y de nuestra corte, avianos vuestras provenidas y per venideras, deys y pagueys a Jeronymo Torres, clavario que fue de la dicha ciudad en el anyo passado, mil y quinientos sueldos de la dicha moneda por la dicha pension de los dichos censales, corrida y devi-


da en el mes de mayo mas cerca passado. Y dende adelante en cada hun anyo a los clavarios, que son o por tiempo seran de la dicha ciudad, lo que por razon de las pensiones de los dichos censales sera devido e se deura aca tanto que aquellos sian luydos y quitados. E en las pagas y soluciones, que les fareys, cobrareys apochas oportunas en la primera de las quales las presentes sean totalmente insertas y en las otras solo se faga de aquellas ex-pressa y expecialmente cuenta a nos. Con el mismo tenor de las presentes mandamos a los maestres racionales de nuestra corte y a sus lugartenientes y a otras qualesquiere personas que oyran y examinaran vuestras cuentas que, al tiempo de la reddicion y exa-minacion de aquellas, vos poniendo en data y descargo los dichos mil y quinientos sueldos de la dicha moneda que por la razon sobredicha al dicho Hieronimo Torres, como clavario sobredicho, dado y pagado haureys y lo que dende adelante a los dichos cla-varios en cada un anyo pagareys por las pensiones de los dichos censales en los terminos y tandas sobre dichas asta que, como dicho es, sean luydos y quitados vos lo pasen, reciban y admetan en cuenta de legitima data y paga sin demandaros certifficacion alguna del cargamiento de dichos censales ni a que personas ni por que pensio ni en que tiempo se pagan las dichas pensiones ni otra scriptura alguna, sino solo las apochas mencionadas y toda y qualesquier otra duda, difficultad, obstaculo y contradiccion cessantes. Dada en la villa de Valladolid a XXX dias del mes de setiembre en el anyo dels nascimiento de Nuestro Senyor Mil y quinientos y nueve.


401

1510, abril, 6. ValènciaReunió del Consell General per causa de la convocatòria de les Corts

de Montsó de 1510. En el consell els jurats presenten una carta del rei en llatí signada el 6 de març de 1510, o sigui el mateix dia de la convocatòria del Consell General. Com es pot entendre, això no és possible ja que la carta havia de trigar uns quants dies a arribar a València. Va ser un error de l’escrivà. El document anterior a aquest del Manual de Consells porta


com a data 6 d’abril. Tot i alguna paraula canviada aquesta carta del rei i la que es guarda a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (reg. 3603, f. 107v-108r) són idèntiques. És lògic, com també ho és que el Consell Secret —la cúpula de totes les autori-tats— nomeni els representants de la ciutat de València a les Corts, elecció ratificada a tots els nivells pel Consell General. Cal assenyalar que he tret del document la llista dels membres del Consell General que es reuneixen.

AMV. Manuals de consells. Reg, 54-A, ff. 418v-421r.

Consell general per a elegir sindichs per anar a les Corts de MonsoAnno a nativitate domini MDX in civitate Valencie die sabbati

VI mensis marcii fonch appellat consell general ab so de anafil o de trompeta per veu de Pere Artus, trompeta publich de la ciutat de Valencia, e ab albarans tramesos en lo vespre proppassat als consellers, axi de generosos com de ciutadans de parroquies, com de officis e mesters. E ajustat e celebrat en la sala del consell, de la dita ciutat en ora de tercia vel casi del dit dia segons en la dita ciutat es acostumat ajustarse e selebrar consell en lo qual foren los magnifichs justicia, jurats, prohomens e consellers seguents...Com lo consell provehen elets sindichs per a les Corts de Monso

E congregat lo dit magnifich consell fonch proposat per los magnifichs jurats que la sacra Maiestat del senyor Rey, per molts ardus affers senyaladament per a trametre gent en Barberia contra los moros enemichs de nostra sancta fe catoliqua e per exelacio de aquells e exaltacio de la real corona e util y beneffici de tota la crestiandad e de sos regnes e terres, havia celebrat corts gene-rals celebradores en la vila de Monso als regnicoles dels regnes de Arago, Valencia e principat de Catalunya per al vinten dia del mes de abril primer vinent ab letra de sa Magestat dada en la vila de [blanc] a sis del mes de març del any present Mil cinch-cents y deu la qual fonch lesta en lo dit consell e atrobada del tenor seguent.

Ferdinandus dei gracia rex Aragonum, Sicilie ultrafarum et citro, Hierusalem, Valencie, Maioricarum, Sardinie, Corsice, Comes Barchinone, duchs Atthenarum et Neoparie, comes Rossiollonis e Ceritanie, marchio Oristany et Gociani. Dilectis et fidelibus nostris juratis et probis hominibus civitatis Valencie. Salutem et dilectionem. Quia nos pro divini muniminis cultu fidei Chris-tiani exaltatione, in expugnacione sarracenorum terram nostri diadematis et corone Aragonum occupatam detinencium tuicione


conservacione et augmento nostri regii diadematis beneficio ac tranquillo statu tocius rei publice omnium regnorum et terrarum nostrarum omnibus incolis et habitatoribus regnorum Aragonum, Valencie, principiatusque Cathalonie curias generales ad presens celebrare intendimus ad quamquidem celebrationem villam nostram Montisoni tamquam magis ocomodam et opportunam delegimus eandem quod villam et diem vicesimum mensis aprilis proxime venturi cum dierum sequencium continuacione huius serie as-signamus. Ideo, vobis dicimus et mandamus expresse de certa sciencia quod constituatis ex vobis sindicum vel procuratorem vestrum plena potestate suffultum qui vice et nomine vestris loco et die prestatutis celebrationi huiusmodi curiarum intersitis. Nos enim ibidem personaliter erimus die eodem, Altissimo concedente. Data in villa Maioreti, die sexto mensis marcii, anno a nativitate domini millessimo quingentessimo decimo. Yo el Rey In curie IIII.

Per que era molt necessari elegir sindichs trametedors a les dites corts per part de dita ciutat per entrevenir en aquelles havent lo poder acostumat donar a tals sindichs e en tals actes, per quen proposarien el magnifich consell hi proveix axi com li plagues. E lo dit magnifich consell, hoyda la dita proposicio e havent raho-nament sobre les dites coses, vist aquelles esser molt expedients, utils e necessaris, provehi e ordena esser elets sindichs per a les dites corts: la nominacio fahedora dels dits sindichs remes als magnifichs jurats, racional, advocats y sindich o la maior part de aquells axi del nombre com de les persones que aquells plaura e ben vist lo sera e que sien referides en consell.

Eleccio de sindichs per a les corts de MonsoE hauda la dita comissio en continent los dits magnifichs

jurats, racional, advocats y sindich se levaren del dit consell, restant aquell ajustat, e sen entraren en la cambra appellada de consell secret. E aqui, haut entre ells alguns rahonaments, a la fi concordantment nomenaren en sindichs per a les dites corts, tra-metedors per lo poder a ells atribuit y donat per lo dit magnifich consell, nomenaren e elegiren en sindich y procuradors e actors de la dita ciutat e universitat de aquells per a entrevenir en tots los actes e celebracio de les dites corts fins a la final conclusio de aquella, segons per lo dit magnifich consell sera deliberat y concordat y atribuyt, les persones seguents: En Miquel Roig, jurat, en Joan Figuerola, racional, micer Baltahsar de Gallach, hu dels advocats ordinaris de la dita ciutat e en Bernat Dassio, notari sindich de la dita ciutat.


Com lo consell ha per accepte la eleccio dels sindichsE feta la dita nominacio los dits magnifichs jurats, racional,

advocats y sindich ixqueren e tornaren al dit magnifich consell, que encara stava ajustat, e de fet publicaren a aquell la dita eleccio e nominacio dels dits sindichs per aquells feta dels dits en Miquel Roig, en Joan Figuerola, micer Balthasar de Gallach e en Bernat Dassio, sindich. E en continent lo dit magnifich consell loa e aprova la dita nominacio e eleccio com a ben feta e de notables e virtuoses persones e, a maior cautela, les dites persones nomenades e eletes lo dit magnifich consell novament elegeix e elegint nomena, fa e constituex, crea e ordina en sin-dichs, actors y procuradors de la universitat de la dita ciutat de Valencia als quals tots ensemps concordament lo dit magnifich consell dona e atribuix als sobredits magnifichs en Miquel Roig jurat, en Joan Figuerola racional, micer Balthasar de Gallach, advocat, e en Bernat Dassio sindich, ple y bastant poder de entrevenir en nom del dit consell e universitat de la dita ciutat en la dita celebracio de corts generals en tots e qualsevol actes en aquella fahedors fins a la real e final conclusio de les dites corts, donant e cometentlos tot lo loch, poder y veus dels dits magnifichs jurats e consell, axi com si personalment hi fos lo dit magnifich consell ajustat, fehent e exercint tots e qualsevol actes que en les dites corts seran necessaris per lo interes de la dita ciutat e universitat de aquella, axi en abilitar la persona de la serenissima senyora Reyna, sils parra lo cas y necessitat o requiren, ab les protestacions necessaries e acostumades per salvetat dels furs y provilegis de la dita ciutat e regne com en contradir posar e deduhir greuges, axi per reparacio de la justicia com encara de maior greuges de furs e privilegis et altres, ab tots los incidents dependents e emergents e adnexes e connexes e ab totes aquelles clausules necessaries e pertinents. E ab po-der de substituyr entre si en cas de necessitat car en e circa les dites coses ara per lavors lo dit magnifich consell te per ferm y agradable e loa e approva tots los actes en los quals aquells entrevendran, faran e fermaran en nom de la dita ciutat e en nom del dit consell e noy contravendran sens obligacio dels bens de la universitat de la dita ciutat, segons en la carta e sindicat rebut per lo honorable y discret Gaspar Eximeno, notari scriva dels magnifichs jurats y consell de la dita ciutat, les dites coses e altres son pus largament contengudes.


Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Miquel Yborra e en Jeronim Scala, verguers dels magnifichs jurats.

402

1510, setembre, 11. ValènciaCom que s’ha establert la Reial Audiència a València, els jurats

de la ciutat demanen al rei que no permeti treure del regne moltes sentències, ja dictades, per provisions que allarguen un nou procés de justícia; la qual cosa, a més, provoca greuges als furs valencians.


Sacra Real Magestat.Per lo repos dels poblats en lo vostre regne de Valencia e

per rellevar aquells de despeses e fatigues de exir fora lo dit regne fonch per vostra Magestat atorgada la regença de lochtinent gene-ral e la Rota en lo dit regne, la qual per speriencia ses mostrat que ha portat molt fruit al dit regne axi circa la expedicio de la justicia com encara en la bona administracio de aquella, excusant per aquella les provisions que solien exir del consell de vostra Magestat que los processos anasen al consell de vostra Magestat causa recognoscendi per raho de les quals provisions los poblats en lo dit regne sostenien moltes despeses e treballs e per indirecte eren forçats de exir per pledejar fora lo dit regne contra los furs de aquell. E per ço la Magestat vostra ha tengut per be que la dita regença e la dita Rota restassen en lo dit regne e com, no obstant la pracmatica atorgada al dit regne quant la dita regença e Rota foren fermades de no traure les dites causes causa recog-noscendi, de cascun jorn la Magestat vostra e lo real consell de aquella atorguen provisions als littigants ab que los processos vagen a vostra Magestat causa recognoscendi e axi los poblats en lo dit regne son gravats de dobles despeses e fatigues. Per ço supplicam a vostra Magestat sia de sa real Magestat provehir e manar que totes les provisions causa recognoscendi atorgades als littigants en lo dit regne sien revocades e que la dita pracmatica ab la qual es dispost que semblants provisions no sien atorgades sie servada maiorment que, ab la dita pracmatica, es dispost e ordenat que les causes de supplicacio de les sentencies donades per lo lochti-


nent general ab consell de la dita Rota hagen de venir a vostra Magestat per que si greuge algu es stat fet ab la sentencia donada per lo lochtinent general a consell de la dita Rota, lo tal greuge si algu ni ha puga esser reparat per vostra Magestat e ultra que aquella fara lo que de la sua benignitat e clemencia real sespera. Encara nosaltres loy tendrem a singular gracia e merce. E nostre Senyor Jesus allargue los dies prospers de la Magestat vostra ab augment del real stat de aquella. De la vostra ciutat de Valencia a XI de setembre any MDX.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui les mans de vostra altesa besen


403

1510, setembre, 14. ValènciaDe fet el regest d’aquest document ja està expressat en el seu propi

epígraf. En tot cas, caldria afegir que una lectura d’aquests pagaments permet veure el que podríem dir vida quotidiana d’aquell moment i alguna dada que seria bo conèixer, com és la del jurat Vilaspinosa.


Provisio que les quantitats contengudes en hun memorial sienpagades a les persones seguents, ço es als sindichs que

anaren a les corts de MonsoDie sabbati XIIII mensis septembris anno iam dicto a nati-

vitate domini MDX. Los magnifichs mossen Luis Corts cavaller, en Luis Amalrich, en Guillem March e en Ffrancesch Cabrera, ciutadans, quatre dels magnifichs jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, en Joan Figuerola, ciutada racional, e en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, provehexen que totes les quantitats specificades o contengudes en hun memo-rial, dejus contengut e insertat, sien pagades a les persones dejus specificades e nomenades en dit memorial per lo honorable en Jeronim Neus, mercader clavari comu de la dita ciutat, en lany proppassat en e per la forma en lo dit memorial contenguda, lo qual es del tenor seguent.


Primo es degut al magnifich micer Baltasar de Gallach per cent y dos dies que ha vagat anant, stant y tornant a les corts de Monso a raho de vint y tres souls per dieta e quatre souls de una adzembla. E per lemborrar y ferrar sis lliures que seria per tot........................................CLXXXXIIII lliures XIIII souls

Item es degut al magnifich racional per la mateixa raho....................................CLXXXXIIII lliures XIIII soulsItem es degut a Miquel Roig per lamateixa raho..........................CLXXXXIIII lliures XIIII soulsItem es degut al magnifich sindich per cent y quatre dies

que ha vagat anant e tornant a raho de vint y dos souls, cent trenta sis lliures y huyt souls y per una adzembla que es per tot. E enborrar y

ferrar sis lliures que es per tot .............CLXVIII lliures IIII soulsItem mes es degut al scriva per cent y dos dies que ha vagat

anant, stant y tornant a raho de setze souls y sis diners per dieta huytanta quatre lliures hun souls y sis diners y per una adzembla quatre souls per dieta y que es per tot..................CIIII lliures XI souls

Mes es degut als dos verguers que son stats en dita anada per sent y dos dies a raho de set souls...........LXXI lliures VIII souls

Item mes es degut als magnifichs sindichs quaranta dos lliures, denou souls y deu diners, ço es an Anthoni Noguera vint lliures per cinquanta una dieta que vaga anant, stant y tornant en dita anada, lo qual ana per pendre posades per als magnifichs sindichs. Item per hun correu que envia lo sindich una lliura set souls IIII [diners]. Item a mossen Calcena onze lliures per dos provisions, la una del fet de les tonyines e laltra sobre que puga multar lo racional. Item per quatre lletres per a Castella dos lliures quatre souls. Item per lo sagell de dites provisions set lliures sis souls. Item dos trellats de dos letres que obtingueren los pellers dotze souls. Item per un acte de la porrogacio de les corts quatre souls. Item per assignacio al sindich del braç militar e purgar una empara dos souls y sis [diners], les quals dites quantitats munten les dites quaranta

dos lliures denou souls y deu diners......XXXXII lliures XVIIII souls, XItem mes es degut als magnifichs sindichs cent trenta huyt

lliures, dos souls, VI diners per les causes e rahons seguents: Ço es set lliures dos diners per adobs fets en la posada quens donaren en Monso. Item quatre lliures hun soul sis diners per una capella


que cloguerem per star lo braç real en la sglesia de Monso. Item vint lliures huyt souls per cent e dos dietes que es stat lo cost a raho de quatre souls. Item dotze lliures quatorze souls nou diners que donaren a diversos correus. Item mes setze lliures hun soul que donaren a porters, rebosters de la Maiestat del senyor Rey e Reyna. Item per tornar a fer un altra instancia que pogues star lo braç real com laltra primera los hagen pres lo Rey quatre lliures. Item una antorcha per al braç real dotze souls. Item per a fer diverses empares a la porta del vicicanseller huyt souls. Item do-narem a Jeroni Scala, verguer com vingue a Valencia una lliura, set souls, quatre diners. Item a mossen Calcena dos lliures setze souls, la una per a Sicilia per als forments, laltra sobre lo fet del jurat Vilaspinosa. Item per dos trellats de unes letres dos souls. Item per quatre adzembles les quals han portat de mesiades, ço es lo sindich una en que portava los furs y privilegis y processos de la cort. E lo racional tres, la una per al argent y roba delli, laltra per a la tapiseria, laltra per a la cuina set lliures per cascuna de anar y tornar e la despesa de aquelles. Item per una provisio sobre lo fet de murs y valls una lliura denou souls, sis diners. Item per lo loguer de la casa vint y huyt lliures, dotze souls segons es stat tachat per los aposentadors. Item mes an Eximeno verguer posas cinch lliures per treballs que ha tengut en la dita anada servint los dits sindichs. Les quals quantitats munten les dessus dita suma de cent trenta huyt lliures, dos souls

tres diners.......................................CXXXVIII lliures II souls, IIITestimonis foren presents a les dites coses los honorables en

Miquel Yborra e en Jeronim Scala, verguers dels magnifichs jurats.

404

1510, octubre, 30. ValènciaEls jurats de la ciutat exposen al rei les dificultats que han tro-

bat els mercaders valencians quan intentaven comprar blat de Màlaga d’acord amb les capitulacions signades en aquest sentit pel municipi i la monarquia. Conseqüentment, demanen la immediata confirmació de la paraula reial, tot i que hagi estat publicada qualsevol pragmàtica posterior als seus acords, no val ni tan sols el pretès delme que els regidors de Màlaga volen aplicar al blat venut.



Serenissimo e excellentissimo Senyor.Grandissima es la necessitat que nosaltres e aquesta vostra

ciutat tenim de notificar a vostra reyal Magestat la querela que a nosaltres es stada feta per los mercaders ab los quals havem contractat sobre los Xª cafiços de forment de mesura de la An-dalucia, dels quals vostra reyal altesa ha fet gracia a aquesta sua ciutat de poder los traure del reyalme de Castella per los ports de Malaga e Xeres per portar a la present ciutat, per obs e provisio de aquella, per los quals aquesta vostra ciutat ha donat e pagat a vostra reyal excellencia deu milia ducats dor, ço es per lo dret de la saca dels dits Xª cafiços, los quals vostra magestat ab sa reyal provisio signada de la reyal ma de vostra altesa, dada en Valladolid a XXV de agost del any MDVIIII, mana e vol que la dita ciutat o les persones que aquella elegira puxen traure del dit reyalme per los dits ports sens pagar drets alguns, no embargant qualsevol pragmatica segons en dita reyal provisio e licencia es contengut, la qual dita saca ab contracte capitulat, fet e fermat per mossen Luis Johan, regent de batle general, en nom de procurador e tenint ple poder de vostra reyal celsitut. Lo dit mossen Luis Johan en lo dit nom de vostra excellencia ha promes e solempnialment jurat fer, haver e tenir a la dita ciutat o a les persones per aquella elegidores segons en dit contracte capitulat largament es contengut, en virtut de la qual capitulacio havem contractat ab los dits mercaders, los quals ab molt justa raho e causa han comparegut davant nosaltres, ens han fet diversos protests e requestes, dient e significant nos lo empache e demanda que los corregidors e regidors e officials de la dita ciutat de Malega los fan, no dexantlos carregar los forments que aquells tenen comprats per portar a aquesta vostra ciutat; que de aquells primerament no dexen lo delme del forment que volen carregar per obs de vendre en la dita ciutat de Malega. Per ço que del dit delme, que volen los dits officials se vena en dita ciutat de Malega, se paguen los drets de aquella puix en virtut de la dita saca e encara en virtut de certa altra provisio, que vostra Magestat en dies passats hi feu per cert empach que feyen los de Malega als dits mercaders, no poden ni deuen pendre demanar ni haver dret algu de forma que, per via indirecta e exquisida, treballen contravenir al que per vostra reyal magestat ab la dita reyal provisio nos es atorgat, lo que es gran dan e damnatge dels dits mercaders, los quals tenen en la dita ciutat de Malega sos


factors e procuradors qui han comprat e compren dits forments per portar a aquesta ciutat per fer e complir lo que entre aquells e la dita ciutat es stat capitulat e concordat. En virtut de la qual capitulacio nos han fet dita querimonia e protests; per les quals coses es molt necessari donarne avis a vostra reyal excellencia, la qual humilment supplicam sia de vostra reyal Magestat manar escriure ab ses opportunes reyals provisions als dits corregidor, regidors e officials de la dita ciutat de Malega que dexen libe-rament carregar als dits mercaders los dits forments sens ferlos empach algu, axi per lo dit delme com per altre qualsevol dret que tinguen o pretenguen tenir en retenir e fer vendre lo dit delme o qualsevol part del dit forment en la dita ciutat de Malega com encara per qualsevol drets que per los dits forments se seguessen pagar, no osbtant qualsevol pragmatica, privilegi o consuetut en contrari disponents, segons que vostra Magestat nos ha offert e promes, jurat e capitulat e de vostra reyal Magestat speram car, ultra que vostra reyal Magestat per sa benignitat e clemencia fara e attendra lo que se sguarda al descarrech de sa reyal consiencia, no resmenys aquesta vostra ciutat ho tindra a singular gracia e merce a vostra reyal Magestat, la qual nostre Senyor Deu per sa infinida clemencia conserve ab sanitat e longa vida e victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XXX de octubre any MDX.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui les mans de vostra reyal altesa besen.


405

1511, febrer, 21. SevillaAteses les dificultats ocasionades per la posada en pràctica de les

tatxes reials, Ferran el Catòlic s’interposa en el repartiment amb ordres contundents. Tot i que el rei respecti tot allò pactat a les Corts i sovint es faci referència a les Corts d’Oriola, el monarca no només vol conèixer al detall els pagaments que li faran, sinó que també vol saber com són tractats els seus oficials reials que han treballat tant perquè aquesta assemblea realment acabés bé.

ARV. Reial Cancelleria. Curie. Reial, 246, ff. 138v-141r.


Nos don Ferrando, etc. Vistes diverses supplicacions a nos fetes per los nostres officials reals residents en lo nostre regne de Valencia, contenents en effecte a ells esguardar y pertanyer porcio y part condecent de qualsevol quantitats de censals carregadors en lo general del dit regne, per obs de pagar lo servey a nos fet en les corts generals per nos darrerament celebrades en la nostra vila de Monço, los tres braços del dit regne y tachadors per aquells anomenats pretenent no deures dar part ni porcio als dits officials com a officials nostres, allegant la sentencia per nos donada en la dita vila de Monço sobre les reparticions fahedores dels dits censals y deu milia lliures tachades per als treballants en la dita cort y altres rahons per les dites parts allegades; vista encara una altra supplicacio per part dels dits officials nostres a nos donada sobre la porcio y part a ells tachada per los dits tachadors de les dites deu milia lliures, prenent de aquelles per als dits officials cinquan-ta y tres milia sous, pretenent los dits officials la dita tachacio y part no haver stada feta ab intervencio de tots ells, ans de poch numero de aquells y esser la dita quantitat molt poca y contra stil, practica y costum de altres corts generals, senyaladament de les ultimes que foren per nos celebrades en Oriola. Considerants que los predites y altres contencions, axi entre dits officials com encara entre los tres braços tachadors y persones eletes per la cort, han causat y causen dilatarse lo servey a nos fet y offert en la dita vila de Monço, no sens deservey y dan de nostre real patrimoni y vergonya del dit regne, los quals com a ffidelissims a nostra real corona, unanimes y concordes, foren en la dita vila de Monço los peccunies en la offerta y servey per nos demanat, preceynt en aço los del nostre regne de Arago e principat de Cathalunya y ab les dessus dites y altres contencions lo dit servey offert es darrer dels altres regnes en lo effecte y execucio de aquell e encara ho seria molt mes si per nos ab les presents noy fos degudament provehit. Per tant atenents que nos com a Rey e Senyor pertany dessidir y determinar totes e qualsevol questions, incidents y emergents en la cort, la qual cort per a effecte de complir les coses de nostre servey en aquella a nos offertes encara dura fins aquelles effectualment sien complides, considerat encara que, per lacte y tenor de la offerta a nos feta en la dita cort a nos toca declarar y determinar la part continent y tocant als dits officials, axi de les deu milia lliures com encara del dits censals carregadors sobre lo dit general, per ço, volents posar fi a totes y qualsevol altres questions e contencions que son e poguesen venir axi entre los


dits staments y braços entre si com encara ab los dits officials nostres, declaram, statuhim y ordenam deures fer y observar en la forma e manera seguent. E primerament attenent y considerat que en virtut del acte de la offerta expressament es dispossat y ordenat los nostres officials reals deure haver part dels censals carregadors sobre lo dit general la porcio e quantitat. Empero no es per lo dit acte de offerta declarada y expresada, ans aquella sia a nos remesa y per la sentencia, llavors per nos en la dita vila de Monço donada, no sia expresament als dits officials taxada ni expressada ni la dita sentencia y el effecte della no fonch ni es tansolament dividir y partir entre los dits tres braços la porcio y part a cada hu de aquells pertanyent, axi en les deu milia lliures com en los censals carregadors en lo dit general, restant en res-pecte dels officials nostres la facultat y poder specialment a nos atribuyda en virtut del acte de la offerta a nos feta en la dita cort; per tant declaram, statuhim y ordenam que de la quantitat de XXXXVIIª lliures que per les persones eletes per la dita cort son stades limitades y tachades deures carregar sobrel general iuxta la dita offerta, que de les dites quantitats ne sien preses per los diputats del dit Regne set milia lliures per a que de aquelles ne sien formats als dits officials reals les quantitats de censals que a raho de XVª lliures lo millar pujaran, declarants esser entre los dits officials dividres segons a ells o la major part de aquells los parra ser fahedor e encars de discordia de aquells y passats sis dies que la present los sera notificada, per pretura ab la pre-sent donam facultat als diputats del regne que ells a consell de sos advocats prenguen y carreguen censals juxta la dita offerta y actes de cort fins a la dita suma de set milia lliures, repartint ho entre los dits officials si es segons a ells ben vist los sera, donant-los per aço totes nostres veus, noms y potestat. E de les restants quaranta milia lliures volem, declaram, statuhim y ordenam que los dits dipputats del dit regne façen los carregaments de censals juxta los actes de cort fins a la dita quantitat de XXXXª lliures, servant entre los dits braços la dita sentencia per nos en la dita vila de Monço donada, intimat que sia a cascun stament, persones eletes de aquells ab acte publich per part nostra que se concorden ells entre si de car-regar les dites quaranta milia lliures partint e deduhint aquelles: al saber es fent de aquelles cinquanta parts de les quals les set sien de la iglesia, les XXI del militar, les XXII del real juxta la dita sentencia, donantlos temps de sis dies, com dit es, per a que ells entre si concorden y facen lo repartiment ques


parra de les dites parts, singula singulis refferendo. Si passats los sis dies los dits tres braços o qualsevol de aquells nos concordaran manam als dits dipputats facen lo carregament juxta los actes de cort, prenent de les persones dels dits braços les quantitats que seran necessaris y se deuran carregar, seguint lorde de la dita sen-tencia: a ssaber es que si lo braç ecclesiastich nos hauria concordat de la setena part a ell pertanyent prenguen y carregan la setena part de censals de persones y lochs eclesiastichs y lo mateix facen dels altres braços que nos concordaran, prenent de les persones dels dits braços los diners en tanta quantitat quanta al dit braç tocara preferint los qui entrevengueren y treballaren en la vila de Monço en les dites corts a les altres persones, fent la dita eleccio e repartiment a consell de sos advocats donant los si y en quant a mester sia per a fer les coses sobredites totes nostres veus, loch y potestat segons que ab la present los conferim y donam.

E, per quant per actes fets en la present cort es statuhit y ordenat que nos puguen fer carregaments a major for de XVª souls per mil, per observança del dit acte declaram, statuhim y ordenam que los dipputats sien tenguts e obligats de pendre jurament a les persones que carregaran los dits censals que ells, per si ni per interposades persones no han donat ni per diners alguns directament ni indirecta per raho de haver o dexar porcio alguna dels dits censals de la persona o persones que part o por-cio alguna tenguessen en aquelles, en virtut del repartiment de la dita nostra sentencia.

Venint al repartiment faedor de les dites deu milia lliures, vist lacte de cort fet per los dits tachadors ab lo qual de aquelles tachen als dits officials nostres cinquanta tres milia sous, haguda relacio que entre ells sta fet lo repartiment en la forma e manera seguent: a saber es al vicecanciller XXª souls, a micer Alpont, re-gent la cancilleria, Xª souls, al prothonotari VIIIª souls y la restant quantitat fins en los dits cinquanta tres milia sous que son XVª souls repartidora entre los altres officials nostres que son tresorer, mestre racional, micer Bosch, scriva de racio, e Joan Scriva. Per molts justs respectes nostre real animo movent ab la present loam y aprovam la desusdita tachacio, reservant la porcio de Vª souls que los braços de sa voluntat y de sa porcio han volgut donar y tachar a micer Alpont regent nostra cancilleria, aço empero ajustat que per quant en la dessus mencionada sentencia, dada en Monço, entre los officials nostres stan nomenats lo batle gene-


ral, advocat fiscal, ab la present abjudicam tres milia sous mes, ultra los cinquanta tres milia sous que sien presos de les dites Xª lliures, y aquells sien donats a micer Ausias del Bosch havent respecte a sos accessius treballs que suporta en la dita cort ultra la porcio que li pertany se deu haver dels dits XVª souls de la restant quantitat de deu milia lliures, deduhits los dits cinquanta sis milia sous dels susdits officials; del restant ne sien fetes cin-quanta parts distribuydores entre los dits tres braços en la forma e manera en la dita sentencia contenguda.

E, per quant per alguns se diu se fa dupte que forma han de tenir en la tacha fahedora per al compliment de la paga de les LXª lliures faedora acumulades ab les cinquanta milia lliures ques prenen del general ab los dits carregaments de censals sobre aquell faedor, per tolre tot dubte declaram, statuhim y ordenam que la dita tacha se haja de fer de les dites LXª lliures en la forma y manera que sia expressada en los actes de cort de offerta, segund la forma ques feu en les corts ultimament per nos celebrades en la nostra ciutat de Oriola, la qual tacha faedora volem no empache lo effecte y execucio del carregament faedor dels censals sobre lo dit general y la paga a nos faedora de les dites cinquanta milia lliures, juxta lo dit acte cort, manants, ab tenor de les presents de nostra certa sciencia expressament y deliberada per primera y segona iussions e sots incorriment de nostra ira e indignacio, a tots e qual-sevol officials nostres en lo dit nostre regne de Valencia, constituyts e signantment als dits dipputats e als tres braços del dit regne e als tachadors e persones eletes per la dita cort e tres braços de aquella y altres qualsevol persones a quis pertanga, que la present nostra declaracio, ordinacio e provisio e totes e sengles coses en aquella contengudes les tinguen, observen e guarden tenir, observar y guardar les façen, deduhint aquelles degut effecte y execucio si e segons damunt dit es per nos declarat, provehit y statuyt e manat, guardantse attentament de fer lo contrari per quant la gracia nostra los es cara e la pena a nostre arbitre reservada desijeu no incorrer. En testimoni de les quals coses manam esser fetes les presents ab lo nostre segell real sagellades. Data en la ciutat de Sevilla a XXI del mes de febrer del mil cinchcents y onze.

Yo el Rey Dominus Rex mandavit mihi Micheli Velasquez Climent


406

1511, febrer, 21. SevillaEl rei sol·licita als diputats de València que acceptin els carregaments

de censals —quaranta-set mil lliures— més tres mil lliures de la Diputació del General. S’han d’acabar els entrebancs d’acord amb la declaració que el monarca ha fet a tots els oficials del regne. Cal pensar que d’aquests diners i altres depenen la rapidesa de la flota i de l’exèrcit hispànics.


Responsio diputatis ValencieEl Rey.Diputados. Vimos vuestra letra de los XXXI del passado

por la qual nos hazeys saber la diligencia, que pusistes con los tachadores de los tres brazos dados por la corte, para que se declarasse lo que se podia cargar sobreste general y la forma que se tenia para que por medio del rigiente nuestra cancilleria, micer Gallach, se fiziesse la dicha declaracion, la qual fue que se cargassen XXXXVIIª lliures sobre ese general y se tomassen IIIª de lo que agora tiene el general en dinero contante para fazer cumplimiento a Lª lliures, lo qual todo vos tenemos en mucho servicio y creemos bien que ha aprovechado lo que vosotros en esto haveys solicitado. E por que los tachamientos se fagan a concordia de todos e por evitar prolexidad y contencion dentre nuestros officiales y los dichos tachadores y personas electas para los tres braços desse reyno, assi sobre la porcion que cada uno ha de haver en el cargamiento de los dichos censales como sobre la satisfaccion y paga de los salarios, havemos fecho una declaracion como Rey y Senyor y en virtud del poder a nos dado por la dicha corte, traslado de la qual sera con la presente. Por ella vereys lo que se provee y manda, lo qual no lo cumpliendo las dichas personas diputadas por la corte dentro termino de los seys dias despues que la dicha nuestra declaracion les sera notificada para nuestro bayle general con acto publico, en tal caso vos mandamos expressamente que vosotros, requeridos por el dicho bayle, fagays los cargamientos de los dichos censales si e segund que por la dicha nuestra declaracion esta proveydo y vos lo cometemos y mandamos, sin esperar otra consulta ni mandamiento nuestro y toda otra difficultat pospuesta, que la necessidad que nos tenemos del dinero para el proveymiento desta nuestra armada y exercito


que hazemos no de lugar a mas dilaciones y de qualquier que lo dilatasse e impidiesse es cierto que nos terniamos por muy deser-vido. Por esto ponedlo luego en execucion segund que de vosotros bien confiamos que, ciertamente, nos fareys en esto muy senyalado servicio y de como se havian fecho los dichos cargamientos luego nos escrevid. Data en la ciudad de Sevilla a XXI dia del mes de febrero del anyo Mil DXI.

Yo el Rey Dirigitur diputatis Valencie Calcena, secretarius

407

1511, febrer, 21. SevillaAquesta carta, enviada als tractadors eclesiàstics i nobiliaris de Corts,

és semblant a l’anterior que el rei havia adreçat als diputats, tot i que més breu, amb menys detalls, però amb idèntiques exigències.


Responsio tachatoribus trium brachium ValencieEl Rey.Reverendos, nobles, magnificos, conseieros, amados y fieles

nuestros. Vimos que algunos de vosotros y otras personas nos han scripto sobre el cargamiento de los censales, que se han fazer so-brel general desse reyno, y la dilacion que se ha dado fasta agora a causa de la contencion que entre vosotros havia, assi sobrel repartimiento de las Xª lliures para los salarios y trabajos de vo-sotros y otros gastos fechos por la corte como por la porcion que cada uno quiere poner en el cargamiento de los dichos censales, y tambien diziendo que se debe primero ver quanta porcion de la tacha cabe a pagar a cada braço. Y ciertamente nos desplaze que tengays tan poca advertencia en cosa que tanto cumple a nuestro servicio y stado que, haviendo de servir este dinero para el proveymiento desta nuestra armada y exercito, por passion par-ticular dentre vosotros se haya dilatado y dilate hazerse el dicho cargamiento de los dichos censales. E porque esto no se dilate mas, pues nos tenemos facultad por nuestra auctoridad como Rey y Senyor y ahun por acto de corte de determinar las dichas dife-rencias, havemos fecho una declaracion la qual por nuestro bayle


general sera presentada. Mandamos vos que las veays, guardeys y cumplays con todo efecto y sin poner mas dilacion o dificultad en el cargamento de los dichos censales que, si assi no lo fizierdes lo que no crehemos pues ya esta determinado que sobrel general se carguen XXXXVIIª lliures, enviamos a mandar a los diputados de esse general que ellos fagan luego el cargamiento de los dichos censales, conforme a la dicha nuestra declaracion, y que mas no se dilate porque podamos servir nos del dinero que assi cumple a nuestro servicio. Data en la ciudat de Sevilla a XXI dias del mes de febrero den anyo Mil DXI.

Yo el ReyDirigitur tachatoribus trium brachium Valencie Calcena, secretarius

408

1511, març, 29. ValènciaLa ciutat de València, mitjançant una crida pública, dóna a conèixer

les lleis atorgades a les Corts de Montsó de 1510. Ara ja ningú podrà al·legar ignorància.


Crida dels furs de MonsoAra hoiats que us fan a saber de part de la Maiestat del

senyor Rey que com en les corts celebrades e finides en la vila de Monso a XX del mes de joliol any MDX, de voluntat e expres consentiment de les persones representants la cort, sien estats fets, ordenats e concordats e publicats certs furs e actes de cort en be-nefici de la cosa publica per lo interes dels tres braços del present regne, los quals furs, capitols y actes de cort jatsia del temps de la publicacio de aquells se deguessen observar. Ara, per tolre tota dubitacio de qualsevol suspencio que de aquells sia stada feta, a maior cautela la prefata real Maiestat mana la observança dels dits furs, capitols y actes de cort esser feta inviolablement. En axi que de aci avant per algu o alguns en la contravencio dels dits furs, capitols y actes de cort ignorancia no puxa esser allegada, copia dels quals furs, capitols e actes de cort cascu qui lan volra pora haver aquella en la sala de la present ciutat de Valencia en la scribania de la qual es conservat lo original punblat [publicat] segons se pertany.


Relacio de la crida dels fursDie sabbati XXVIIII mensis marcii anno iam dicto a nativitate

domine MDXI en Pere Artus, trompeta publich de la dita ciutat, feu relacio que ells ab sos companyons en lo dia de huy havia publicada e preconiçada la dessus incerta crida per la dita ciutat y lochs acostumats de aquella.

409

1511, març, 29. ValènciaEls jurats de València exposen a Joan de Calcena, secretari del Con-

sell Reial, les causes per les quals difícilment poden avançar els diners de la tatxa reial feta a les Corts de Montsó. En tot cas, si han de cedir, que només hagin de lliurar els diners que corresponen a l’estament reial i no als nobles i eclesiàstics. No obstant això, molt millor seria no haver de fer cap pagament perquè la ciutat no es pot endeutar més, ja que primer ha de pagar les pensions dels censals que li carrega el rei que no pas rebre les consignacions de la Hisenda reial.


Al molt magnifich e virtuos Senyor e de gran magnificencia mossen Johan de Calcena, secretari e del consell del rey nostre Senyor.

Senyor molt magnifich e mes virtuos: una letra de la real Magestat havem rebut sots crehença del noble batle general e del magnifich mossen Alfonso Sanchiz, lochtinent de thesorer, sobre la bestreta e carregament de censal que sa altesa volria se fes per aquesta ciutat de les sexanta milia liures ques deuen pagar per los tres braços de aquest regne per via de tacha fahedora dins tres anys. E sobre aço nos han ocorregut molts dubtes los quals scrivim a sa Magestat e los quals per la dita letra pora largament veure. En efecte scrivim que de fer lo dit carregament no seria cars ni loch de fer deliberacio fins la dita tacha sia feta e concordada per los tres braços, en la qual sens dubte hi haura moltes contradiccions per lo modo ques ha de fer e, sabent los tres braços que la ciutat tingues consignacio de la tacha e que sa altesa ja fos pagada, ab gran dificultat se hauria la conclusio e fora de aço scrivim que per apartar de dan aquesta ciutat seria


millor que cascun dels tres braços carregassen e bestraguessen les dites sexanta milia lliures e que lo braç real, ço es nosaltres e les viles reals, bestraguessen a sa altesa la porcio quens tocara en la dita tacha. E encara es cert que sa altesa ha consignat als agreugats e interessats de la cort pus de deu milia lliures per los compromessos que fermaren en la cort que sa altesa ne ha feta la consignacio ab acte de cort y encara se deu advertir que, en lo cars ques degue fer lo dit carregament, volriem que lo treso-rer en son nom propi se obligas a pagar les pensions que seran devedores, passats los tres anys de la tacha. Per que encara que sa altesa vulla que la ciutat se reture les pensions de tres anys, passats aquells no essent exhigida la tacha hi hagues persona que paguas les pensions daquiavant devedores fins al real quitament dels censals. E per que vos Senyor no ignorau quant sia carregada la ciutat per los serveys fets a la altesa, havent a carregar de present tan grossa quantitat nons par que, apres de tals carregaments e encara de les quaranta set milia lliures que carrega lo general, se trobassen diners per als prestechs que ha de fer la ciutat als mercaders per avituallar la ciutat e semblants que poria venir la ciutat en algun descredit per que tantes son les pensions que respondria que afegarien lo clavari dels censals, car encara que la ciutat tinga consignacions de sa altesa, empero primer paga lo clavari les pensions que no reb les consignacions. Per les dites rahons e altres que scrivim a sa Magestat vos demanam de gracia ab sa Magestat intercedixcau que lo dit carregament nos faça o almenys sis a de fer que nos faça sino de la part que tocara al braç real feta e apuntada la dita tacha; que no volriem que ara que tenim guanyat algun credit lo perdesse la ciutat en poch temps. E no tenim sperança en conduhir sa altesa en lo que scrivim sino ab lo medi de vostra magnificencia per que sou protector de aquesta ciutat e mirareu en lo util de aquella e apartareu lo dan ques poria seguir oferintnos promptes a tot lo que mane la magnificencia vostra, la qual nostre Senyor conserve en felicitat ab longa vida. De la ciutat de Valencia a vint y nou del mes de març any Mil D y onze.

Los Jurats de Valencia a la honor e complacencia de vostra magnificencia promptes e aparellats


410

1511, maig, 21 ValènciaTot i que Baltasar Forés sigui un mercader i banquer important,

demana a la ciutat de València un préstec de sis mil ducats per portar blat. Després de la seva fallida i atès que el blat no arriba, més d’un assegurador, com Alfonso Català, en pagarà les conseqüències, tal com es pot veure més endavant.


Provisio que sien rebudes en fermances de Balthasar Fores en sis milia ducats y rebudes les fermances lo clavari comu li done

VIª ducatsDicto die mercurii XXI mensis madii anno a nativitate domini

MDXI. Los magnifichs mossen Luis Corts cavaller, en Luis Amal- rich e en Gaspar Vilaspinosa, en FFrancesch Cabrera ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en FFrancesch Joan de Montagut generos e en Guillem March ciutada absents del present acte, presents los magnifichs en Joan Figuerola, ciutada racional, e en Bernat Das-sio, notari sindich de la dita ciutat, provehexen que sien rebudes en fermances de Baltasar Fores de aquells sis milia ducats que la dita ciutat li ha promes prestar. Son les fermances seguents.

Primo Jeronim Torres en mil cinchcents ducatsItem Jeronim Neus altres mil cinchcents ducatsItem Alfonso Catala mercader mil ducatsItem FFrancesch Marti mercader setcents cinquanta ducatsItem Joan Medina mercader setcents cinquanta ducatsE Marti de Sentangel cinchcents ducats, los quals prenen la

dita suma dels dits sis milia ducats, los quals provehexen que, rebudes les dites fermances per lo clavari comu de la dita ciutat, sien donats al dit Fores los dits sis milia ducats per prestech que la dita ciutat de Valencia li fa per sis milia cafiços de forment que ha promes portar de Sicilia o de Malega.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Berthomeu Martinez e en Jeronim Scala, verguers dels magnifichs jurats de la ciutat de Valencia.


411

1511, juny, 6. ValènciaComptabilitat de la clavaria de censals de 1508-1509 que va portar

endavant Jeroni Torres. El 6 de juny de 1511 es va tancar, és a dir, dos anys més tard, tot i que els resultats eren positius, però els números enganyen. A més d’aparèixer Forés com un dels asseguradors més habituals en aquests anys, poc després els jurats han de fer una oferta de diners per subvencionar aquesta comptabilitat i una altra, la de Jeroni Neus.

AMV. Manuals de consells. Reg. 54-A, ff. 506r-509r (erròniament, a la documen-tació consta ff. 606r-609r).

Difinicio de Jeronim Torres, clavari dels censals en lany DVIIIque fini en lany DVIIII

Dicto die veneris VI mensis junii anno a nativitate domini MDXI los magnifichs mossen Luis Corts cavaller, en Guillem March, en Ffrancesch Cabrera, e en Gaspar Vilaspinosa, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia ensemps ab los magnifichs en Luis Amalrich, ciutada, e en Ffrancesch Joan de Montagut, generos, absents del present acte, present lo magnifich en Joan Figuerola, ciutada racional de la dita ciutat, tots ajustas en lo archiu del magnifich racional de la dita ciutat, e en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, e en presencia de moltes nobles, magnifiques persones, axi nobles, generosos, cava-llers, ciutadans doctors e altres moltes persones ajustats en lo dit archiu, e presents los dits magnifichs jurats, sotssindich y totes les altres persones lo dit magnifich racional en presencia de tots feu la relacio y presenta lo compte del honorable en Jeronim Torres, clavari dels censals de la dita ciutat en lany MDVIII que fini en lany MDVIIII lo qual es del tenor seguent.

RebudesVenint primerament al compte del hono-rable Jeronim Torres ell posa en rebuda dels preus dels capitols a ell consignats ... XXXªL lliuresItem posa en rebuda de una subvencio a ell feta per lo honorable en Marti de Sentangel, clavari comu qui fonch en lo present any ..................................................... IIª CC lliuresItem posa en rebuda de altra subvencio a ell feta per en Jeronim Neus, clavari comu en lany MDVIIII que fini en DX ................ Vª D lliures


Item posa en rebuda del magnifich en Da-mia Bonet, administrador de la Lonja per subvencio que aquell li ha feta ab provisio feta per los magnifichs senyors de jurats a XXIII de juny any MDVIIII ........................ Iª D lliuresItem posa en rebuda de una subvencio a ell feta per lo honorable en Joan Benet Vicent, clavari comu en lany MDX que fini en DXI rebuda per lo scriva de la sala a III del present mes de juny ........................ DCCCLXXXV lliuresItem posa en rebuda del balle general del procehit del peatge per obs de pagar les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals vells: IIIª CXXII lliures,V souls, X

Item posa en rebuda del dit balle general e o del procehit del dit peatge per obs de pagar les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels sis milia lliures..................................................... LXXV lliuresItem posa en rebuda del dit balle general e o del procehit del dit peatge per obs de pagar les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa de les rocegues de la ballia ..................................... C lliuresItem posa en rebuda del dit balle general e o del procehit del dit peatge per obs de pagar les pensions dels censals que son a carrech del Senyor Rey a causa de les pensions restants dels XXXXª florins .......... DCCCCLIIII lliures, III souls, IIIIItem posa en rebuda de la Magestat reyal e o dels censals que aquell te sobre la ciutat de Valencia mil quatrecentes cinch lliures per obs de pagar les pensions dels censals carregats per servir sa real altesa a causa dels censals restants dels XXª florins de XIIII de agost e per part dels XXª florins de III abril ........................................................... Iª CCCCV lliures


Item posa en rebuda de la dita Magestat Real per mans del magnifich mossen Alfon-so Sanchiz, lochtinent de thesorer general, noucentes quaranta lliures per obs de pagar part de les pensions de aquells censals ca-rregats per servey de sa Magestat a causa dels XXª ducats la qual quantitat me ha liurada de aquells XXª souls ques solien pagar a la illustre dona Joana de Arago .. DCCCCXXXX lliuresItem posa en rebuda de la dita Magestat Real per mans del clavari del general tres milia cinch centes noranta mil lliures, ço es per lo que resta dels XXª ducats quatrecentes sexanta lliures e per los XXª ducats dos milia huytcentes milia que per tot prenen suma de les dites ...................... IIIª DLXXXXV lliuresItem posa en rebuda de la dita Real Ma-gestat per mans de mossen Alfonso Sanchiz setcentes quaranta lliures per obs de pagar les pensions dels censals carregats per servir de la dita Magestat a causa dels XIIª ducats DCCXXXX lliuresItem posa en rebuda de la Magestat Real per mans del dit mossen Alfonso Sanchiz setanta cinch lliures per obs de pagar les pensions dels censals carregats per servir la dita Magestat a causa dels XXXXVª souls ... LXXV lliuresAxi que munten en un suma universal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Jeronim Torres ............................................... LIª CXXXXI lliures, Dates de aquell mateix VIIII souls, IIPrimerament posa en data en les pensions dels censals propriis y que son a carrech de la ciutat ..................................................... XXXXª XVI lliures, II souls, IIItem ha pagat en les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals vells ............................................ IIIª CXXII lliures, V souls, X Item ha pagat en les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey que son a causa de les sis milia lliures ................... LXXV lliures


Item ha pagat en les pensions dels censals que son a carrech del Senyor Rey a causa de les rosegues de la ballia ......................... C lliuresItem ha pagat en les pensions dels censals que son carregats del senyor Rey a causa dels censals restants dels XXXXª florins corrents............................................................ DCCCCLIIII lliures, 3 souls, IIII Item ha pagat part de les pensions del censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels XXª ducats .............................. D CCCCXXXX lliuresItem ha pagat en les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey, axi per la resta dels propdits censals dels XXª ducats com per los censals restants dels XXXXª ducats com encara per part dels XXª florins de XIIII de agost any MDVII, ço es per lo que resta dels XXª ducats quatrecentes sexanta lliures e per los XXXXª ducats dos milia huytcentes lliures e per part dels XXª florins trescentes trenta cinch lliures que es tot ..................................................................... IIIª DLXXXXV lliuresItem ha pagat per los censals que son a carrech del senyor Rey restants dels XXª florins de XIIII de agost e per part dels XXª florins de tres de abril, ço es mil lliures per los censals dels XXª florins de III de abril e quatrecentes cinch lliures per compliment de les pensions dels censals que resten per quitar dels XXª florins de XIIII de agost que es tot ........................................................ Iª CCCCV lliuresItem ha pagat en les pensions que son a carrech del senyor Rey a causa dels XIIª ducats .............................................................. D CCXXXX lliuresItem ha pagat en les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels XXXXVª souls e son per les pensions recahents en lo present any ........................ LXXV lliuresItem ha pagat en les pensions ordinaries de la sua claveria .......................................... CXVI lliures, II souls


Axi que munten en una suma universal de totes les dates que posa haver fetes lo dit en Jeronim Torres ......................................... LIª CXXXVIII lliures, XIII souls, IIIIE munten les rebudes .................................. LIª CXXXXI lliures, VIIII souls, IIResta que es tornador que munten mes les rebudes que les dates ................................... II lliures XV souls, X,

Les quals dites II lliures, XV souls, X dines los dits magni-fichs jurats, racional y sotssindich proveheixen e manen que sien donades per lo dit en Jeronim Torres al honorable en Baltasar Fores, mercader procurador y lochtinent del magnifich en Jeronim Bayona, ciutada clavari del quitament de la dita ciutat dels quals lo dit en Balthasar Fores, con fos present, ferma apocha al dit en Jeronim Torres en poder del honorable y discret en Gaspar Eximeno, notari scriva dels magnifichs jurats e consell de la dita ciutat, per que los dits magnifichs jurats, racional e subsindich absolen y defenexen al dit magnifich en Pere Jeronim Torres present e als seus de la administracio de la dita claveria de totes accions, peticions, questions y demandes que los magnifics jurats y sindich de la dita ciutat en los dits noms li porien fer, posar, moure e intemptar contra aquell y bens seus per raho de la dita administracio de dita claveria, fent li bona y bastant fe, absolucio, difinicio e remissio ordenadora largament ab totes les clausules, renunciacions, obligacions, provissions y cauteles necessaries en semblants difinicions fet y posat acostumades a tota tuhicio y seguretat del dit en Jeronim Torres e dels seus, segons en la difinicio per lo dit en Gaspar Eximeno, notari en lo dia de huy, rebuda largament es contengut.

Testimonis foren presents a les dites coses els honorables en Angel del Royo notari e en Berthomeu Martinez, verguer dels magnifichs jurats de la dita ciutat, ciutadans de aquella.

412

1511, juny, 6. ValènciaAquesta és de les poques clavaries amb superàvit quan foren presen-

tades en 1511. Una advertència: ja aleshores es varen carregar


2.750 lliures per a subvencionar una clavaria anterior de Bal-tasar Forés que continuaria sent-ho anys després.


Difinicio de Marti de Sentangel, clavari comu en lany DVIII que fini en lany MDVIIII

Iam dicto die veneris VI mensis junii anno a nativitate domini MDXI los dits magnifichs mossen Luis Corts, cavaller, en Guillem March, en Ffrancesch Cabrera, e en Gaspar Vilaspi-nosa, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en Luis Amalrich, ciutada, e en Ffrancesch Joan de Montagut, generos, absents del present acte, present lo magnifich en Joan Figuerola, ciutada racional, e en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, ajustats en lo archiu del magnifich racional de la dita ciutat e en presencia de moltes nobles persones y magnifiques, axi nobles, generosos, cavallers, ciutadans, doctors e altres moltes persones, ajustades en lo dit archiu. E presents los dits magnifichs jurats, subsindich y totes les altres persones lo dit magnifich racional, en presencia de tots, feu relacio y presenta lo compte del honorable Marti de Sentangel, clavari comu de la dita ciutat en lany MDVIII que fini en lany MDVIIII, lo qual es del tenor seguent.

RebudesVenint al compte del honorable en Marti de Sentangel ell posa en rebuda dels preus del capitols a ell consignats ..................... VIª lliuresItem posa en rebuda dels lochs de la contribucio ................................................... CXXXVIIII lliures, X soulsItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per subvenir e cloure la claveria de Balthasar Fores ..................................... IIª DCCL lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de fer prestech a diverses persones per obs de portar forments per avituallar la present ciutat XXXVIª XIIII lliures VI souls, VIItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de fer ajudes a mercaders per a portar forments ............ IIIª CCCCL lliures


Item posa en rebuda dels preus dels cen-sals carregats per obs de pagar la marca de don Pedro de Urrea .......................... DCLVIIII lliures VII souls, IItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de prestar a la Maiestat del senyor Rey XXXXVª souls . IIª CCL lliuresAxi que munten en una suma universal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit Marti de Sentangel .............................. LIª CCLXIII lliures IIII souls Dates de aquell mateix Primerament ha pagat en los salaris dels officials de la dita ciutat ........................... IIª CCCXXXII lliures XVIII souls, XIItem ha pagat en ajuda de forments ...... CXVI lliures XV soulsItem ha pagat en ajudes de bous ........... LXVI lliuresItem ha pagat en prestechs fets a divereses persones per obs de portar forments per avituallar la ciutat ...................................... XXXVª CCCXXIIII lliures VII souls, VIItem ha pagat en despeses comunes ...... XIIª DCXXXXVIII lliures VIIII souls, IItem ha pagat en les messions ordinaries de la sua claveria compreses cinquanta lliures per lo seu salari ............................. LXVIII lliures XII soulsAxi que munten en una suma universal totes les dates que posa haver fetes lo dit en Marti Sentangel clavari comu ............ Lª DVII lliures II souls, VIE munten les rebudes ............................... LIª CCLXIII lliures IIII soulsResta que es tornador lo dit en Marti de Sentangel que munten mes les rebudes que les dates ............................................... DCCVI lliures I souls, VI

Les quals dites setcentes sis lliures, hun soul y VI diners los dits magnifichs jurats, racional y sotssindich proveheixen e manen que sien donades i liurades per lo dit en Marti de Sentangel al honorable en Balthasar Fores, mercader procurador del magnifich en Jeronim Bayona, ciutada clavari del quitament de la dita ciu-tat, de les quals lo dit en Baltasar Fores en lo dit nom, com fos


present, ferma apocha al dit en Marti de Sentangel present e als seus en poder del honorable y discret en Gaspar Eximeno, notari scriva dels magnifichs jurats y consell de la dita ciutat eodem instanti, per que los dits magnifichs jurats, racional y subsindich absolen e definixen al dit honorable en Marti de Sentangel, present e acceptant e als seus, de la administracio de la dita claveria de totes accions, questions, peticions, y demandes que los magnifics jurats y sindich de la dita ciutat en los dits noms li porien fer, posar, moure e intemptar contra aquell y bens seus per raho de la dita administracio de dita claveria, fent li bona fe y bastant absolucio y difinicio y remissio ordenadora largament ab totes les clausules, renunciacions, obligacions, promissions y cauteles necessaries en semblants difinicions fet y posat acostumades a tota tuhicio y seguretat del dit en Marti de Sentangel e dels seus, segons que per la difinicio per lo dit en Gaspar Eximeno, notari en lo dia de huy, rebuda es mes largament contengut.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Angel del Royo notari e en Berthomeu Martinez, verguer dels magnifichs jurats de la dita ciutat de Valencia, ciutadans de aquella.

413

1511, juny, 6. ValènciaEn aquesta comptabilitat es presenten els dos anys —1507 a 1509—

d’una clavaria del quitament. Potser això explicaria un alt su-peràvit, excepcional en tot el grup de clavaries aprovades el 6 de juny de 1511. La resta solen ser negatives. I com en totes les altres Forés és el personatge que firma àpoca i es queda amb els diners.


Difinicio den Luis Jeronim Cervera, ciutada clavari del quita-ment, en lany MDVII que fini en lany DVIII y fini en DVIIII

Proximo dicto die veneris VI mensis junii anno a nativitate domini MDXI los magnifichs mossen Luis Corts, cavaller, en Guillem March, en Ffrancesch Cabrera, en Gaspar Vilaspinosa, ciutadans ju-rats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en Luis Amalrich, ciutada, e en Ffrancesch Johan de Montagut, generos, absents del present acte, presents los magnifichs en Joan Figuerola, ciutada racional, en Joan Fenollar, notari subsin-


dich de la dita ciutat, ajustats en lo archiu del magnifich racional en la sala de la dita ciutat e en presencia de moltes nobles persones y magnifiques, axi nobles, generosos, cavallers, ciutadans, doctors e altres moltes persones, ajustades en lo dit archiu. E presents los dits magnifichs jurats, subsindich y totes les altres persones lo dit magnifich racional, en presencia de tots, feu relacio y presenta lo compte del magnifich en Luis Jeronim Cervera, ciutada clavari del quitament de la dita ciutat en los anys MDVII fins en lany MD y VIIII, lo qual es del tenor seguent.

RebudesVenint en apres al compte del magni-fich en Luis Jeronim Cervera, clavari del quitament, ell posa en rebuda dels compradors del capitol de la mercaderia les cent lliures de la font com noy haia hagut altres que consignar en lo present any sobre los capitols de la ciutat .......... C lliuresItem posa en rebuda de les restes dels clavaris difinits en lany proppassat ......... XVIIIIª DCVIIII lliures XI souls, VItem posa en rebuda aquelles XVIIIª DCCCCLXIIII lliures XV souls VIIII diners les quals per provisio dels magnifichs senyors de jurats ha rebudes de si mateix del compte del any precedent per obs de fer quitaments en lo present any ..................... XVIIIª DCCCCLXIIII lliures XV souls, VIIIIItem posa en rebuda de algunes quantitats recahents a rebre en la sua claveria ...... XXVIIIIª DCCCLVIII lliures, VIIItem en la rebuda de algunes quantitats cobrades de la Majestat del senyor Rey per obs de convertir en quitaments de part de aquells censals carregats per servir de la dita Majestat a causa dels XXXXª florins corrents......................................................... Iª CXXXII lliures XV souls, IIIIItem posa en rebuda de algunes quantitats cobrades de la dita Majestat per obs de convertir en quitament de part de aquells


censals carregats per servir de la dita real Majestat a causa dels XXXXª ducats ..... DCCC lliuresItem posa en rebuda de algunes quantitats cobrades de la dita Majestat per obs de convertir en quitaments de part de aquells censals carregats per servir la dita real Majestat a causa dels XIIª ducats ........... IIIª DCCCXXXXVI lliures XIII souls, IAxi que munten en una suma universal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Luis Jeronim Cervera en tot lo temps de la present sua claveria .......... L XXIIIIª CCCXI lliures

XVI souls, IIDates de aquell mateix Primerament posa en data en quitaments de censals carregats per fets propriis de la ciutat .................... XXXIIª DCCCCXXVII lliures II souls, IItem posa en data que dona y paga al magnifich en Jeronim Bayona, clavari del quitament, apres de aquell, XIIª lliures les quals per provisio dels magnifichs senyors jurats li dona per obs de convertir en quitaments ................................................... XIIª lliuresItem posa en data en quitaments de part de aquells censals carregats per obs de fer prestech de Xª timbres als arrendadors de les carns del any MDV .............................. DCCLXXX lliures XIII souls, VIItem posa en data en quitament de part de aquells censals carregats per servir la Majestat del senyor Rey a causa dels XXXXª florins .............................................. Iª CXXXI lliures XIII souls, IIIIItem posa en data en quitament de part de aquells censals carregats per servir la Majestat dels senyor Rey a causa dels XXXXª ducats ............................................. DCCC lliuresItem posa en data en quitament de aquells censals carregats per servir la Majestat del senyor Rey a causa dels XIIª ducats ...... DCCL lliures


Item posa en data aquelles tres milia no-ranta sis lliures, tretze [souls] hun diner los quals per proviso per los magnifichs senyors de jurats dona al magnifich en Jeronim Bayona en nom de clavari del quitament present dell per convertir aquells en quitament de part de aquells censals carregats a causa dels XIIª ducats .......... IIIª L XXXXVI lliures XIII souls, IItem ha pagat en les messions ordinaries de la sua claveria compreses cinchquanta cinch lliures per lo seu salari .................. CII lliures, II soulsAxi que munten en una suma universal totes les dates que posa haver fetes lo dit en Luys Jeronim Cervera .......................... LIª DLXXXVIII lliures IIII soulsE munten les rebudes ............................... LXXIIIIª CCCXI lliures XII souls, IIResta es tornador que munten mes les rebudes que les dates ............................... XXIIª DCCXXIII lliures XII souls, II

Les quals dites vint y dos milia setcentes vintitres lliures, dotze souls, dos diners, los dits magnifichs jurats, racional y sot-sindich provehexen e manen que sien donades y liurades per lo dit magnifich en Luis Jeronim Cervera al honorable en Balthasar Fores, mercader procurador del magnifich en Jeronim Bayona, ciutada clavari del quitament de la dita ciutat, dels quals lo dit en Balthasar Fores com fos present ferma la present apocha al dit en Luis Jeronim Cervera, present e als seus, e present lo dit en Jeronim Bayona, dels dits XXIIª DCCXXIII lliures, XII souls, II diners en poder del honorable y discret en Gaspar Eximeno, notari scriva dels magnifichs jurats y consell de la dita ciutat, per que los dits magnifichs jurats, racional y subsindich absolen y defenexen al dit magnifich en Luis Jeronim Cervera, present e acceptant e als seus, de la administacio de la dita claveria de totes accions, peticions, questions y demandes que los magnifichs jurats y sindich de la dita ciutat en los dits noms li porien fer, posar e intemptar contra aquell y bens seus per raho de la dita administracio de dita claveria fent li bona y bastant fe, absolucio, difinicio y remissio ordenadora largament ab totes les clausules,


renunciacions, obligacions, promissions y cauteles necessaries en semblants difinicions fer y posar acostumades a tota tuycio y se-guretat del dit en Luis Jeronim Cervera e dels seus, segons en la difinicio en lo dia de huy per lo dit en Gaspar Eximeno, notari rebuda largament es contengut.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Angel del Royo notari, en Berthomeu Martinez, verguer dels magnifichs jurats de la dita ciutat de Valencia, ciutadans de la dita ciutat.

414

1511, juny, 6. ValènciaMalgrat que Baltasar Fores sigui en aquesta comptabilitat el per-

sonatge que signa àpoca i cobra el petit superàvit d’aquesta clavaria, cal suposar que el treball de Jeroni Roig va ser bo. No debades tornà a ser clavari dels censals en el curs —per dir-ho d’alguna manera— de 1513-1514 quan hi manava, en realitat, mossèn Lluís Joan.


Difinicio del magnifich en Jeronim Roig, ciutada clavari dels cen-sals de la dita ciutat en lo any MDVIIII que fini en lany MDX

Dicto die veneris VI mensis junii anno a nativitate domini MDXI los magnifichs mossen Luis Corts, cavaller, en Guillem March, en Ffrancesch Cabrera, en Gaspar Vilaspinosa, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en Luis Amalrich, ciutada, e en Ffrancesch Joan de Montagut, generos, absents del present acte, presents los magnifichs en Joan Figuerola ciutada racional, en Joan Fenollar, subsindich de la dita ciutat, ajustats en lo archiu del magnifich racional de la sala de la dita ciutat e en presencia de moltes nobles y magnifiques persones, axi nobles, generosos, cavallers, ciutadans, doctors e altres moltes persones, ajustades en lo dit archiu. E presents los dits magnifichs jurats, subsindich y totes les altres persones, lo dit magnifich racional feu relacio y presenta lo compte del magnifich en Jeronim Roig, ciutada de la dita ciutat olim clavari dels censals de la dita ciutat en lo any MDVIIII que fini en lany MDX, lo qual es del tenor seguent.


RebudesVenint al compte del magnifich en Gas-par Jeronim Roig ell posa en rebuda dels preus dels capitols a ell consignats ..... XXXIIIª DCCLXXV lliuresItem posa en rebuda de una subvencio a ell feta per lo honorable en Jeronim Neus, clavari comu qui fonch en lo any MDVIIII que fini en MDX ..................... IIª CC lliuresItem posa en rebuda de altra subven-cio a ell feta per lo magnifich en Joan Pasquet adninistrador de la longa en lo dit any ....................................................... Iª DCCC lliuresItem posa en rebuda del balle general del procehit del peatge per obs de pa-gar les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals vells .............................................. IIIª CXXII lliures V souls, XItem posa en rebuda del dit balle general e o del procehit del dit peatge per obs de pagar les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa de les sis milia lliures ............................ LXXV lliuresItem posa en rebuda del dit balle general e o del procehit del peatge per obs de pagar les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa de les rosegues de la ballia ............................... C lliuresItem posa en rebuda del dit balle general e o del procehit del dit peatge per obs de pagar les pensions dels censals que son acarrech del senyor Rey a causa dels XXXXª florins corrents .................. DCCCLXXVIIII lliures III souls, IIIIItem posa en rebuda de la Maiestat del senyor Rey e o dels censals que aquell te sobre la ciutat de Valencia mil qua-trecentes cinch lliures per obs de pagar les pensions dels censals carregats per servey de sa real altesa a causa dels censals restants dels LXXª florins de


XIIII de agost e part dels XXª del III de abril ...................................................... Iª CCCCV lliuresItem posa en rebuda del balle general e o del procehit del peatge per obs de pagar les pensions dels censals carregats a causa dels XXª ducats ........................ DCCCLXXXVI lliures XIII souls, IIIIItem posa en rebuda de la dita Maies-tat per mans del clavari del general IIIª DLXXXXV lliures axi per obs de pagar la resta dels censals carregats a causa dels XXª florins de tres de abril com per los censals restants dels XXXXª ducats IIIª DLXXXXV lliuresItem posa en rebuda de la dita Maiestat per mans de mossen Alfonso Sanchiz, lochtinent de thesorer, DCCXXXX lliures per obs de pagar les pensions dels cen-sals carregats a causa dels XIIª ducats DCCXXXX lliuresItem posa en rebuda a la dita real Maiestat per mans del dit mossen Alfonso Sanchiz CL lliures per obs de pagar les pensions del censals carregats per servir la dita Maiestat a causa dels XXXXVª souls ........................................................... CL lliuresAxi que munten en una suma universal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Gaspar Jeronim Roig ............. XXXXVIIIª DCCXXVIII lliures II souls, VIDates de aquell mateix Primerament posa en data en les pensions dels cen-sals propriis que son a carrech de la ciutat .......................................................... XXXVIIª CCLXXXVI lliures XVII souls, XIItem ha pagat en les pensions dels cen-sals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals vells ....................... IIIª CXXII lliures V souls, XItem ha pagat en les pensions dels cen-sals que son a carrech del senyor Rey a causa de les sis milia lliures ............. LXXV lliures


Item ha pagat en les pensions dels cen-sals que son a carrech del senyor Rey a causa de les rocegues de la ballia .... C lliuresItem ha pagat en les pensions dels cen-sals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals restants dels XXXXª florins corrents ......................................... DCCCLXXVIIII lliures III souls, IIIIItem ha pagat en les pensions dels cen-sals que son a carrech del senyor Rey a causa dels XXª ducats ........................ DCCCLXXXVI lliures XIII souls IIIIItem ha pagat en les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey restants dels XXª florins de XXIII de agost e en part de les pensions dels censals dels XXª florins de III de abril ....................... Iª CCCCV lliuresItem ha pagat en les pensions dels cen-sals que son carregats del senyor Rey a causa dels dits XXª florins de III de abril e per los censals restants dels XXXXª ducats ........................................................ IIIª DLXXXXV lliuresItem ha pagat en les pensions dels cen-sals que son carregats del senyor Rey a causa dels XIIª ducats ............................ DCCXXXX lliuresItem ha pagat en les pensions dels cen-sals que son a carrech del senyor Rey a causa dels XXXXVª souls ................... CL lliuresItem ha pagat en les messions ordinaries de la sua claveria .................................... CXVI lliures II soulsAxi que munten en una suma universal totes les dates que posa haver fetes lo dit en Gaspar Jeronim Roig .................. XXXXVIIIª CCCLVI lliures II souls, VE munten les rebudes ............................ XXXXVIIIª DCCXXVIII lliures II souls, IResta que es tornador que munten mes les rebudes que les dates ....................... CCCLXXII lliures – souls, I


Les quals dites trescentes setanta dos lliures, hun diner, los dits magnifichs jurats, racional y subsindich provehexen e manen que sien donades y liurades per lo dit magnifich en Gaspar Jero-nim Roig al honorable en Balthasar Fores, mercader procurador del magnifich en Jeronim Bayona, ciutada de la dita ciutat, cla-vari del quitament de aquella, de les quals dits CCCLXXII lliu-res hun diner lo dit en Balthasar Fores, com fos present, ferma la present apocha al dit en Gaspar Jeronim Roig present e als seus, present lo dit en Jeronim Bayona, clavari del dit quitament, en poder del honorable y discret en Gaspar Eximeno, notari scriva dels magnifichs jurats y consell de la dita ciutat, per que los dits magnifichs jurats, racional y subsindich absolen e difinixen al dit magnifich en Gaspar Jeronim Roig, present e acceptant e als seus, de la administacio de la dita claveria de totes accions, peticions, questions y demandes que los magnifichs jurats y sindich de la dita ciutat en los dits noms li porien fer, posar e intemptar contra aquell y bens seus per raho de la dita administracio de la dita claveria, fent li bona y bastant fe, absulucio, difinicio y remissio ordenadora largament ab totes les clausules, renunciacions, obli-gacions, promissions y cauteles necessaries en semblants difini-cions fer y posar acostumades a tota tuhicio y seguretat del dit en Gaspar Jeronim Roig e dels seus, segons que per la difinicio per lo dit en Gaspar Eximeno en lo dia de huy rebuda es mes largament contengut.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Angel Royo notari, e en Berthomeu Martinez verguer dels mag-nifichs jurats de la dita ciutat de Valencia, ciutadans de aquella.

415

1511, juny, 6. ValènciaAquesta clavaria de Jeroni Neus té tota una sèrie d’errors i detalls

per comentar. En primer lloc, els números presentats i aprovats no quadren atès que poc temps després es donen subvencions per tancar-la. En segon lloc, la subvenció que aquí el mateix Neus fa a la clavaria de Jeroni Torres parla per si mateixa, conegut qui era el darrer personatge molt vinculat, a més, a Baltasar Forés. I per acabar es fa esment de Francesc Crespí, el qual paga amb els seus béns deutes anteriors dels arrenda-ments de la carn.



Difinicio de Jeronim Neus clavari comu de la dita ciutat en lany MDVIIII que fini en lany MDX

Primissio die veneris VI mensis junii anno a nativitate domi-ni MDXI los magnifichs mossen Luis Corts, cavaller, en Guillem March, en Ffrancesch Cabrera, en Gaspar Vilaspinosa, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en Luis Amalrich, ciutada, e en Ffrancesch Joan de Montagut, generos, absents del present acte, presents los mag-nifichs en Joan Figuerola ciutada racional, en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, ajustats en lo archiu del magnifich racional de la dita ciutat e en presencia de moltes nobles y magni-fiques persones, axi nobles, generosos, cavallers, ciutadans, doctors e altres moltes persones, ajustades en lo dit archiu. E, presents los dits magnifichs jurats, subsindich y totes les altres persones qui staven alli ajustades, lo dit magnifich racional feu relacio y presenta lo compte del honorable en Jeronim Neus, mercader, ciutada de la dita ciutat, olim clavari comu de la dita ciutat en lany MDVIIII que fini en lany MDX, lo qual es del tenor seguent.

RebudesVenint al comte del honorable en Jeronim Neus ell posa en rebuda dels preus dels capitols a ell consignats .......................... VIª lliuresItem posa en rebuda dels loch de la contribucio ................................................. CXXXXVIIII lliures X soulsItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per subvenir la present claveria ....................................................... DCCL lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de subvenir la claveria de Jeronim Torres ................. Vª DLXXV lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de deposar en poder del tauleger de la cort civil aquells XXXXVIIIIª D souls que la ciutat prengue de poder de aquells com a bens de mossen Franci Crespi ........................ IIª CCCCLXXV lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de fer prestech


de forments ............................................... XXIª DCCCCXXXII lliures II souls, IIItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per provehir e avituallar la ciutat ...................................................... DXXV lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs ha donat a la Magestat del senyor Rey Xª ducats per la saqua dels forments de Maliqua e altres Xª ducats que li foren prestats per portar Xª cafiços de forment que son per tot ................................................. XXIª lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de portar mes forments ..................................................... DLXXXVII lliures X souls Item posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de pagar la embaxada feta a les corts de Montso .. DCCCXXV lliuresItem posa en rebuda de una subvencio a ell feta de provisio dels magnifichs senyors de jurats per en Joan Benet Mercet, clavari comu en lo present any MDXI rebuda per lo scriva de la sala a III del present mes de juny ................... Iª XXX lliuresAxi que munten en una suma universal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Jeronim Neus en tot lo temps de la present sua claveria ....................... LXª DCCCXXXXVIIII lliures, II souls, IIDates de aquell mateix Primerament ha pagat en los salaris ordinaris dels officials de la dita ciutat ......................... IIª CCCCXXXIII lliures X soulsItem ha pagat en ajudes de bous ......... LXII lliures, VIII soulsItem ha pagat emprestechs fets a diversos mercaders per obs de portar forments XXIIª CCIIII lliuresItem ha pagat en despeses comunes XXXVIª LXXVIIII lliures, II dinersItem ha pagat en les messions ordinaries de la sua claveria compreses cinquanta lliures per lo seu salari ........................... LXVIII lliures, XII souls


Axi que munten en una sumna universal totes les dates que posa hever fetes lo dit en Jeronim Neus ................................ LXª DCCCXXXXVII lliures X souls, IIE munten les rebudes ............................. LXª DCCCXXXXVIIII lliures, II souls, IIResta que es tornador que munten mes les rebudes que les dates ........................ I lliure XII souls

La qual dita una lliura dotze souls los dits magnifichs jurats, racional y subsindich provehexen que sien donades y liurada per lo dit en Jeronim Neus al honorable en Balthasar Fores, mercader procurador del magnifich en Jeronim Bayona, mercader ciutada de la dita ciutat clavari comu, de la qual dita una lliura dotze souls lo dit en Balthasar Fores, com fos present, ferma apocha al dit en Jeronim Neus, present e als seus, present lo dit en Jeronim Bayona, clavari del quitament en poder del honorable y discret en Gaspar Eximeno, notari scriva dels magnifichs jurats y consell de la dita ciutat, per que los dits magnifichs jurats, racional y subsindich absolen y difinexen al dit en Jeronim Neus, present e acceptant els seus, de la administacio de la dita claveria de totes accions, peticions, questions y demandes que los magnifichs jurats y sindich de la dita ciutat en los dits noms li porien fer, posar e intemptar contra aquell y bens seus per raho de la dita adminis-tracio de la dita claveria, fent li bona y bastant fe, absolucio y difinicio y remissio ordenadora largament ab totes les clausules, renunciacions, obligacions, promissions y cauteles necessaries en semblants difinicions fer y posar acostumades a tota tuhicio y se-guretat del dit en Jeronim Neus e dels seus, segons en la difinicio en lo dia de huy per lo dit honorable en Gaspar Eximeno rebuda es pus largament contengut.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Angel Royo notari, en Berthomeu Martinez verguer dels magnifichs jurats de la dita ciutat, ciutadans de aquella.

416

1511, juny, 7. ValènciaAquest document mostra diverses coses. Abans de tot que les comp-

tabilitats de Jeroni Neus i Jeroni Torres varen ser tancades en


fals, ja que hi ha una subvenció per a intentar-ho ara; de-mostra també l’aparició d’un personatge important que envia determinats regals al rei, mossèn Lluís Joan, regent de batlle general i aviat el gran funcionari del rei a la ciutat. Atès que normalment el nombre i nom dels consellers tant fa, ja que solen repetir-se bastant en diversos anys, no els transcric, de la mateixa manera que acabo el document amb els testimonis que tanquen les comptabilitats dels regals fets al rei. Per la vigília de Pentecosta es farà l’elecció de jurats i altres càrrecs (ff. 527r-528r), però com que no hi ha problemes la deixo estar.


Celebracio de consell de la vigilia de Pentecostes per eleccio de nova juraderia

Anno a nativitate domini millesimo quingentesimo undecimo in civitate Valencie die sabbati intitulate septima mensis junii, in vigilia Pentecostes fonch appellat consell ab crida e so de anafil o de trompeta per veu den Pere Artus, tompeta publich de la dita ciutat de Valencia, e ab albarans trameses en lo vespre proppassat als consellers, axi de generosos com de ciutadans de parroquies com de officis y mesters, e ajustat y celebrat en la sala del consell de la dita ciutat en hora de tercia vel casi del dit dia, segons en la dita ciutat es acostumat ajustar e celebrar consell en lo qual foren los magnifichs justicia, jurats e prohomens consellers seguents...Proposicio y deliberacio que los albarans sien expedits en la data

de VII de juny Essent axi ajustat e congregat lo dit magnifich consell fonch

proposat en aquell per los dits magnifichs jurats que, com en la juraderia que huy fenex, fenexa per lo semblant lo temps de les claveries e dels clavaris. E, per quant los albarans fermats no son stats expedits, per ço se proposa per quey sia deliberat y provehit.

E lo dit magnifich consell, hoyda la dita proposicio en unitat y concordia, provehex e ordena que per quant en lo dia de huy fenexen les claveries del any de la presenta juraderia e tots los albarans no son expedits que los albarans, que resten per expedir, sien expedits sots calendari e data de la present jornada de VII del present e corrent mes de juni.

Prohibicio que no entre vi fora contribucioMes fonch proposat en lo dit magnifich consell que per

quant hi ha gran abundancia de vi que al magnifich consell placia


provehir en alguna manera favorable per util dels ciutadans de la present ciutat.

E lo dit magnifich consell, ohida la dita proposicio, proveheix que, com en la present ciudat e contribucio de aquella hi haia abundancia de vi, inhibex e prohebex sia inibida la entrada del vi fora contribucio. En axi que vi de fora la contribucio no puxa entrar en alguna manera sots les penes en lo privilegi sobre aço impetrat e atorgat contengudes. Empero, si als magnifichs jurats, racional y sindich parra se degen donar algunes licencies a algu-nes persones de entrar algun vi, sia remes a arbitre y conexença de ses magnificencies.

Proposicio de poder carregar fins en XXVª ducats per obsde avituallar la ciutat

Item fonch proposat en lo dit magnifich consell que es neces-sari carregar a la dita ciutat fins en suma de XXVª ducats per obs de prestar a mercader per portar forments y avituallar la ciutat, per ço se proposa per quey sia provehit.

Lo dit magnifich consell, hoyda la dita proposicio, com sia necessari carregar censals sobre los bens y drets de la ciutat fins en suma de vint y cinch milia ducats per obs de prestar y fer prestechs per haver forments e altres blats per obs de avituallar la dita ciutat, dels quals hi ha fetes algunes seguretats e altres se han de fer. Per ço lo dit magnifich consell dona poder al sindich e subsindich de la dita ciutat que, ab ferma dels magnifichs jurats o de la maior part de aquells, puxa fer los dits carregaments de censals fins en la dita suma de vint y cinch milia ducats, axi per fer los dits prestechs com per altra manera avituallar de forments la dita ciutat.Proposicio de carregar Iª DCCCCXV lliures per subvenir les cla-

veries de Jeronim Neus y de Jeronim TorresE mes fonch proposat en lo dit magnifich consell que com la

dita ciutat tinga necessitat de Iª DCCCCXV lliures per subvenir les claveries de Jeronim Neus, de Jeronim Torres, de carregar aquelles sobre la dita ciutat, per ço se proposa per quey sia provehit.

Hoyda la dita proposicio, com sia necessari haver les dites Iª DCCCCXV lliures per subvenir les dites claveries dels dits Jeronim Neus y Jeronim Torres, per ço provehex lo dit magnifich consell que aquelles sien carregades sobre la dita ciutat, donant poder al sindich o subsindich de poder fer los dits carregaments ab ferma e voluntat dels magnifichs jurats o de la maior part de aquells.


Proposicio de la faena del spital generalAxi mateix fonch proposat en lo dit magnifich consell que

en estos dies proppassats ses feta diligencia e se son fetes certs capitols per obs de fer spital general e sen han de fer altres ca-pitols e nos puga fer sens provisio del magnifich consell, per ço se proposa per quey sia deliberat.

E lo dit magnifich consell hoyda la dita proposicio y com se han tengut gran diligencies en fer y construhir lo spital general e unir e agregar tots los spitals en una y sia stada ja concordada certa capitulacio entre la dita ciutat, de una part, e los diputats dels ignocents, de la part altra, e encara son necessaris fer certs altres capitols, per ço lo dit magnifich consell dona tot son loch, poder y veus als magnifichs jurats, racional, advocats y sindich e als magnifich jurats, que huy son, los quals hi han molt treballat e a la major part de aquells que, en nom de la dita ciutat, puxen fer e fermar los dits capitols y tot ço y quant sia necessari e lo dit magnifich consell poria fer, prometent haver per ferm y agradable tot ço e quant per aquells circa lo dit negosi sera fet.

Item fonch proposat en lo dit magnifich consell que com lo magnifich mossen Joan Ram Scriva, cavaller major de dies, mes-tre racional del senyor Rey, demane certes quantitats a la obra de murs y valls e la defensa de aço toca a tots los tres staments, per ço se proposa per quey sia deliberat.

Proposicio sobre lo que demana lo mestre racional del senyorRey a murs y valls

Lo dit magnifich consell, hoyda la dita proposicio en unitat y concordia per part de la dita ciutat, dona poder als magnifichs jurats, racional, advocats y sindich o a la maior part de aquells e a altres officials, si als dits magnifichs jurats, racional, advocats y sindich parra, ne deguen elegir per entrevenir e examinar la dita diferencia o demanda que fa lo dit mestre racional a la obra de murs y valls.Proposicio de les coses que mossen Luis Joan, regent de balle general,

ha trames al senyor ReyNoresmenys fonch proposat en lo dit magnifich consell que

certs coses seran trameses per lo regent del balle general al se-nyor Rey, les quals han mester assentiment. Per ço se proposa per quey sia provehit.


Item com lo magnifich mossen Luis Joan, cavaller, regent de balle general, haia fetes certes despeses e comprades certes coses per obs y servey del Rey nostre senyor e encara de manament de sa Maiestat haia pagat certes quantitats, les quals coses son del tenor seguent.Primo mil siscents sexanta huyt souls per confitures e altres despeses per a la Magestat del senyor Rey pagats a Joan de Aguilera en lany DVII ............ Iª DCLXVIII soulsItem mil cent trenta souls pagats an Miquel Soler, guanter, en lo dit any DVII per a coses de la raso trameses al dit senyor Rey .................................... Iª CXXX soulsItem dohents vint y nou souls, nou diners pagats a Jaume Bonança, sucrer, per marçapans, pastes reals e altres coses trameses en lo dit any DVII al dit senyor Rey ......................................... CCXXVIIII souls VIIII dinersItem trecents cinquanta sis souls pagats an Miquel Yves, traginer, per sos treballs de portar tres carregues de confitures e coses de la caça e altres al dit senyor pagats en lany DVIII ............................. CCCLVI soulsItem huytcents pagats a mossen Joan Perpinya, cavaller, en lany DVIII per vigor de provisio del senyor Rey sobre los emoluments del justicia criminal de la present ciutat ...................................... DCCC soulsItem onze souls pagats a Anthoni Bosch per fruyta tramesa al senyor Rey en lany DVIIII ................................ XI soulsE totes les quals partides prenen ........ IIIIª CLXXXXIIII souls VIIII

Suma de quatre milia cent noranta souls, nou diners. Per ço lo dit magnifich consell presta son assentiment que les dites quantitats sien admeses en compte de data al dit magnifich de balle general en la rediccio de sos comptes per lo magnifich mes-tre racional, no osbtant la religio del sagrament e homenatge que prestat han a la dita ciutat sens empero prejuhi dels contractes fets y fermats axi per la Maiestat del Rey nostre senyor com per los


gloriosos Reys antipassats ab la dita ciutat de Valencia e encara sens prejuhi dels contractes de Paterna, La Pobla e Benaguazir, ans aquells e cascu dells resten salvos e illesos en sa força y valor.

Proposicio de les quantitats que lo balle general ha pagat per lo senyor Rey

E mes avant en lo dit magnifich consell fonch proposat que lo noble balle general ha pagat algunes necessitats per lo senyor Rey, ay mester consentiment. Per ço se proposa per quey sia provehit.

Axi mateix com lo noble balle general haia fetes certes despeses e comprades certes coses per obs e servey del Rey nostre senyor, encara de manament sa Maiestat haia pagat certes quantitats, les quals coses son les seguents.Primo quaranta quatre souls, sis diners per lo preu de vint y set lliures de bescuyt e de les capçes en que fonch trames al dit senyor Rey en lany passat ............... XXXXIIII souls VI dinersItem huytanta quatre souls, sis diners per lo preu de quatorze pellons de fulla de engastar balaxos per al dit senyor tramesos en lany passat ........................ LXXXXIIII souls VI diners

(Aquesta quantitat en números ro-mans no coincideix amb la que es diu en lletres. Ha de ser un error de l’escrivà. La suma de totes aquestes xifres en números romans coinci-deixen al final, com es pot veure.)

Item setze souls pagats en lo dit any per lo dret del general de tres cavalls de la brida que en lany passat foren tramesos de Sicilia al dit senyor Rey . XVI soulsItem huycents huytanta set souls, onze diners per lo preu de conserves e con-fitures e altres despeses trameses al dit senyor en lo present any ...................... DCCCLXXXVII souls XI dinersItem quinze souls pagats per lo ligar, embalar les dites confitures, cordes y stopa y altres coses ................................ XV soulsItem dohents quaranta souls per lo preu de altres conserves, confitures e carn de codony ....................................... CCXXXX souls


Item settents souls per lo preu de CL lliures de carn de codony e per les capçes en que fonch posada, tramesa al senyor Rey en lo present any ......... DCC souls Item cent trenta dos souls per lo preu de quatre caxes per a portar dites con-serves y confitures y carn de codony . CXXXII soulsItem vint y sis souls per lo preu de una fanequa de forment e per sucre e per altres despeses per a fer bescuyt per al dit senyor en lo present any .... XXVI soulsItem cent huytanta tres souls, nou diners per lo que paga per lo dret del general e de la quema de les cavalcadures del embaxador de Alamanya ....................... CLXXXIII souls VIIII dinersItem dohents sexanta nou souls, tres diners pagats a Joan Tora, caçador, per vigor de letra del senyor Rey per diverses coses per a la caça en lany passat ........................................................ CCLXVIIII souls III dinersItem mil trecents trenta sis souls pagats en lany passat a mestre Miquel Soler, guanter, per vigor de provisio del senyor Rey per diverses coses comprades per a la caça de sa maiestat ....................... Iª CCCXXXVI souls

Totes les quals partides prenen suma de tres milia noucents quaranta quatre souls, onze diners. Per ço lo dit magnifich consell presta son assentiment que les dites quantitats sien admeses en compte de data al dit noble balle general en la reddicio de sos comptes per lo magnifich mestre racional, no osbtant la religio del sagrament y homenatge que prestat han a la dita ciutat, sens empero prejuhi dels contractes fets y fermats axi per la Maiestat del Rey nostre senyor com per los gloriosos reys antipassats ab la dita ciutat de Valencia e encara sens prejuhi dels contractes de Paterna, La Pobla y Benaguazir, ans aquells y cascu dells resten salvos e illesos en sa força y valor.

Testimonis foren presents a les dites coses en Berthomeu Martinez e en Miquel Yvorra, en Jeronim Scala e en Andreu Remo-lins, verguers dels magnifichs jurats de la dita ciutat de Valencia.


417

1511, mitjan-final de juny. València

Document incomplet atès que l’últim foli està molt deteriorat. Però es fa la transcripció per raó de la seva excepcional importància, ja que en aquesta carta els jurats en confirmen una d’anterior adreçada al secretari de la cort, Joan de Calcena, que el 29 de març posava de manifest les càrregues econòmiques de la ciutat. Ara i a finals de juny —data suposada amb força seguretat per la foliació i pel lloc que ocupa en el corresponent registre— reiteren encara més clarament els seus arguments, en aquesta llarga i inacabada missiva enviada al rei, amb la finalitat de posar obstacles als desitjos del monarca: en la present situació difícilment València pot fer un avançament de diners com el que suposa la tatxa de les últimes Corts de Montsó.


Molt alt e molt poderos Rey y Senyor.Per don Ferrando de Torres, batle general de aquest seu

regne de Valencia e mossen Alfonso Sanchiz, loctinent de general tresorer de sa altesa, nos es stada donada una letra de sa Mages-tat, dada en Sevilla a XIIII del present mes, ab la qual nos scriu encarregant nos molt que, puix aquesta sua ciutat per gracia de Deu te molt credit, vullam per son servey carregar sobre ella la tacha que sa altesa ha de haver en estos tres anys que es sexan-ta milia liures, prenent ne de aquella deu milia ducats, de huna part, e les pensions de tres anys, de altra part. E que en aquesta manera la ciutat no rebra dan. E sa altesa sera servida e, ultra lo que conte dita letra, los dits batles generals e loctinent de general tresorer nos han parlat de part de la Magestat significant nos la necessitat de aquella. E, vista dita letra, nos som ajustats tots los jurats, racional, advocats e sindich de la dita sua ciutat e desijo-sos de servir totstemps a sa Magestat, segons que aquesta ciutat totstemps ha acostumat, tots concordantment havem tengut per be que, podentse fer sens dan de aquesta sua ciutat, se faça tot lo que li sia servey de sa altesa per que som certs que la mente de sa Magestat es se faça ab tota indempnitat e seguretat de la ciutat per que poch aprofitaria servir a sa altesa si de tal servir ne hagues a sucehir dan insuportable a la dita sua ciutat, la con-servacio de la qual principalment se esguarda a vostra Magestat


com a Rey y Senyor de aquella, la qual sempre es estada y esta tan prompte al senyor de aquella. E per quant aquesta ciutat esta molt carregada de censals y carrechs propris, ultra los que per servey de vostra altesa respon, que la entrada y renda de aquella ab gran dificultat basta cascun any a pagar les pensions dels censals que respon y tenint nosaltres per molt dificil y quasi imposible que dins tres ni quatre anys la tacha se puga exhigir, tant per les moltes dificultats y contradiccions que los altres braços y staments nos faran en lo asentir aquella, quant encara per la molta pobrea y necesitat que es en la gent y poble qui ha a pagar aquella y, si no se exigis la dita tacha dins los dits tres anys com som certs nos pora exigir y lo carrech de pagar tant grosses pensions com serien les de les LXª lliures se havia a sguardar a aquesta ciutat, seria total destruccio y perdicio de aquella, com no tinga forma alguna de supportar tal carrech de hon no resultaria servey de vostra Magestat mas grandissim dan e servey de aquella. Per ço havem acordat de notificar a sa altesa en quin modo poria eser servida sens dan de aquesta sua ciutat. E trobam dos camins, lo hun es que cascun braç prenga a son carrech de carregar lo que li tocha, fent deduccio de les pensions ques hauran a pagar a la ciutat e viles reals, que carreguen aximateix la porcio que les toca, deduhides les pensions ques haran a pagar e lo que vostra Magestat acordara sen deduexca per lo que es obligada a la ciutat dels quaranta milia ducats e dels XIIª ducats que darrerament foren carregats ab fermances de officials e criats de aquella, ço es la part quen resta com ja part ni haia quitada en esta forma carregant cascun braç lo que li toca pagar ab la deduccio de dites pensions, cascu de aquells tendra carrech de exigir la part que li toca o tots tendran diligencia en exigir lo quels toca a pagar e sens dan de aquells vostra Magestat pora esser servida; laltre cami es no volent los braços fer aço per son servey que la tacha sia primerament feta e vostra altesa, per que promptament se faça, mane scriure als dits staments o braços que de continent facen la dita tacha e feta aquella se veja quin temps sera mester per a exhigir la dita tacha, com sia cosa certa segons experiencia ha mostrat que dins lo temps dels tres anys no sera exhigida la dita tacha, e no essent exhigida, si sols se havia a fer la deduccio de les pensions dels tres anys, les altres pensions que correrien haria de pagar la ciutat de buyt, lo que seria imposible per lo que dit es dessus e per ço no seria servey de sa Magestat e per relevar


la ciutat de tot dan sera necessari, prenent aquesta via, que los officials reals de sa altesa donen tota diligencia en exhigir y fer exhigir la tacha per que si la ciutat e ministres de aquella lo han de fer exhigir sera inmortal la exaccio de la dita tacha. E, per que se done diligencia en la exaccio de aquella e la dita ciutat nengun dan puxa rebre e vostra altesa sia promptament servida, es mester que lo lochtinent de general tresorer se obligue en son nom propri que, si dins lo temps que sera pres per exigir la tacha aquella no sera exigida, aquell pagaria les pensions dels censals que seran carregats de forma que la ciutat no puxa haver dan, puix tots stam acordats que sa altesa sens de aquesta sua ciutat sia servida. E per que aquesta ciutat esta molt carregada de censals e poria esser que vent que hara carregant esta suma tant gran sobre aquella, no obstant la seguretat e consignacio que tendrem, poria esser que no trobariem axi promptament com seria menester quins carregas havem acordat de suplicar a vostra Magestat que, puix te facultat de vendre los censals que te sobre lo general e sobre la ciutat per quitar los censals que aquesta ciutat ha carregat per son servey, que sta de sa merce manar que es venen per a quitar dits censals e seguir sea que la ciutat tendra major credit vent la descarreguada per a poder trobar promptament diners y encara es be se recorde sa Magestat que de la primera paga de la tacha tenen consignacio los que han fet compromeses ab vostra altesa dels greuges en molta quantitat que deu eser pus de Xª ducats. En tant Serenissimo Senyor que fins la tacha sia feta en concordia e trobada seguretat com la dita ciutat no haga a pagar res de aquestes pensions, com sia imposible aquella puxa pagar mes carrechs dels que ya te carregats com la certada de aquella no baste a mes no es posible fer delliberacio sobre lo que sa Magestat mana se faça. Per ço supplicam sa Magestat que, vistes les dites difficultats, mane que aquest servey, si fer se te, faça ab total seguretat y encara se dubta de aquesta sua ciutat e sens dan algu de aquella que, fets los carregaments del general que son XXXXVIIª lliures e fentse carregaments de censals dels Xª lliures puixam trobar diners per a carregar per als prestechs que han de fer a mercaders per avituallar en aquest any que corre la ciutat que, sens dubte, havem menester pus deXXXª ducats.

Aquesta ciutat es de sa altesa e fins aci sa Magestat la ha concervada, supplicam la nos meta en cami que haia de perdre


lo credit per causa de tants carregaments de censals que tenim fets per vostra Magestat, car lo clavari primer pagua les pensions dels censals de vostra Magestat de les imposicions propries de la ciutat que no cobra les consignacions fetes per sa altesa, axi de la batlia com altres, y per ço apres ab prou dificultat se paguen les pensions anuals dels censals propris de aquesta ciutat. En...

418

1511, juny, 20. Sevilla

El rei reclama al batlle general que s’acabi d’una vegada amb el pagament de la tatxa de les seixanta mil lliures i li diu que li envia el lloctinent de tresorer Alonso Sànchez. Amb ell i amb el regent de València han de resoldre la qüestió. Dues cartes a aquest darrer i al governador de València incideixen en la mateixa problemàtica.


Responsio Bayulo generali ValencieEl Rey.Bayle general: Vimos lo que screbys sobrel apuntamiento que

postreramente se havia tomado sobrel fazer de la tacha de las LXª lliures y todavia nos parece que es camino de dilacion y, si assi ha de ser cierto, nos tenemos por muy deservido de los que lo han de fazer y, como quier quel lugartiniente de thesorero mossen Alonso Sanchez toviesse aqua otras cosas en que entender, nos ha parecido que se devia luego bolver alla para que, juntamente con vos y con el rigente micer Gallach, entienda en que se de conclusion en esto. Mandamos vos que luego entendays en ello y lo fagays, como de vos bien confiamos, segund que mas extensamente el dicho mossen Alonso Sanchez vos lo fablara sea creydo. Data en Sevilla a XX dias de mes de junyo del anyo Mil quinientos y honze.

Yo el ReyDirigitur Bayulo generali Valencie Calcena, secretarius


419

1511, juny, 20. SevillaEl rei escriu al racional sobre el tema de la tatxa. Però aquest do-

cument és més important per la recriminació que Ferran II fa al racional per dos noms de jurats amb incompatibilitats. El rei adverteix al racional que aquest camí no és vàlid, però el racional, com pot veure’s, no canviarà aquests noms que ja han sortit.

ACA. Reial Cancelleria. Itinerum Sigili Secereti. Reg. 3675, f. 76v.

El Rey.Racional: Alonso Sanchez, lugartiniente de nuestro general

thesorero, vos fablara assi sobre la tacha como sobre el carga-miento de las LXª lliures que, por que se de en esto conclusion, le havemos mandado luego bolver alla al dicho Alonso Sanchez. Encargamos vos le deys fe y creencia y lo fagays como se vos se confia.

Entre los otros jurados que agora salieron dix que hovo uno llamado mossen Claramunt el qual tenya dos incompatibilidades. La una que diz que havia fecho pagamiento a su mujer estos dias passados, la otra que diz que tiene cierta parte en el arrendamiento de la sisa de la carne y esto ya veys vos que inconveniente trae ser jurado y arrendador y el otro que se dize Juan Fernandez de Mesa no vine aqua en la ceda y pus vos le mudariades alla debia ser persona de mas auctoridad y de mas bienes que cierto desto haveys seydo muy notado. Deveys mucho mejor mirarlo porque de aqui adelante y agora estad sobre aviso que, a causa destos, la ciudad no reciba danyo alguno que cierto no lo podremos con paciencia tolerar y mirese siempre en fazer eleccion de buenas personas para officio de tanta preminencia y auctoridad por que, si asi nose fara, sed cierto que lo mandaremos provear por el bien e conservacion desa republica. Data en Sevilla, a 20 dias del mes de junyo del anyo Mil DXI.

Por mi servicio que esto se faga y no haya mas dilacion de mi mano.

Yo el ReyDirigitur racionali Calcena, secretarius


420

1511, juny, 21. SevillaUna prova dels comptes que sovint es fan al Patrimoni Reial és

aquest document. Fa molts anys que el rei va demanar a un mestre racional, Honorat Berenguer, que passés comptabilitats al batle. Ara, més de quinze anys després, encara l’assumpte no està solucionat. El germà del segon, mossèn Honorat Be-renguer Mercader —el pare també va ser mestre racional—, és a dir Perot Mercader, es queixa que pugui ser víctima d’un passat ja allunyat.


Honorati MercaderEl Rey.Maestre racional: a nos ha seydo recorrido por parte de don

Perot Mercader diziendo que ha mas de quinze anyos que su hermano mossen Honorat Berenguer Mercader fue defenecido por vos de todo el tiempo que el dicho mossen Honorat y su padre tovieron cargo de la baylia general desse reyno y que passados algunos anyos despues de fecha la dicha difinicion pretendiendo vos que algunas partidas no fueron bien miradas ni examinadas fue sometida la causa al bayle general desse reyno o al rigente el dicho officio para que el de consejo de micer Antich y micer Sirera y ahun postreramente de micer Figuerola viesse y exami-nase las dichas partidas. E lo proveyesse como fuesse de justicia el qual bayle dize que fasta qui no ha proveydo cosa alguna y que la causa dello ha seydo cognosciendo que fueron bien vistas y examinadas las dichas partidas pues en tanto tiempo que le fue cometida la examinacion de la dicha causa no ha declarado en ella cosa alguna. Por lo qual havemos seydo supplicado que attendido lo susodicho hoviessemos por bien de proveher y man-dar que sobresto no sea mas molestado ni vexado el dicho don Perot Mercader. Por ende encargamos vos y mandamos que os serveys y guardeys la dicha diffinicion pues ha tanto tiempo que fue por vos fecha sino en caso que en el examen y recepcion de las cuentas que vos dio el dicho mossen Honorat Berenguer por el y por su padre haya havido notorio fraude o error en el nu-mero de la cuenta en los que los casos y no en otra manera vos mandamos que recorrays a nuestro bayle general desse reyno. Por que el de consejo a los dichos doctores lo vea, examine y provea


como se debe de justicia fazer y esto dentro termino de quatro meses contadores del dia que la presente vos sera presentada en adelante el qual termino passado queremos y mandamos que en ninguna manera sea mas vexado ni molestado el dicho don Pero Mercader por vos ni otra persona alguna ni le sea demandada por vos cosa alguna por razon de las dichas cuentas de todo el tiempo que los dichos mossen Honorat y su padre tovieron cargo de la dicha baylia sino que guardeys la dicha diffinicion por vos fecha en todo y por todo segun que en ella se contiene. E no se faga lo contrario en alguna manera que atendido todo lo susodicho y por otros respectos nuestro real animo movientes assi procede de nuestra voluntad y queremos que sea observado. Data en Sevilla a XXI dias del mes de junio del anyo Mil DXI.


421

1511, juliol, 7. ValènciaAmb motiu de la tatxa de les Corts de 1510 el braç reial envia

una carta al rei en el sentit que no és just que aquell pagui una quantitat similar al nobiliari, més nombrós en rendes i cases. En contraposició ofereix una solució d’acord amb el poder econòmic de cada estament. Tot això després d’haver plantejat, com a fanfarronada, la possibilitat que el braç militar divideixi el seu patrimoni i, conseqüentment, en doni una part als seus vassalls, aquesta és l’única possibilitat que sigui inferior al reial.


Molt alt e molt poderos Rey e Senyor.Entenent los tachadors del braç real ab summa diligencia en

fer la tacha de les singulars persones ab suma diligencia en fer la tacha de tots los tres estaments, juxta forma de la offerta feta a vostra real Magestat en Monço, se son ajustats diverses vegades ab los tachadors dels altres estaments e en presencia dels officials reals e tachadors per vostra Magestat elets e sobreaço havem tengut diverses contencions sobre la forma com se faria dita tacha, per que per part del braç militar se preten que lo braç real deu pagar XXII parts e lo braç militar XXI e lo braç ecclesiastich set. E a effecte de provar aço lo braç militar allega la sentencia arbitral


donada en Monço sobre los salaris e reparticio dels censals del general, la qual reparticio de salari e censals fonch feta a la dita raho. Per part nostra es stat respost que la tacha se ha de fer per los tachadors, axi los de vostra Magestat com dels estaments, tots los quals han de tachar cascuna casa particularment e aço segons los capitols de la offerta feta a vostra Magestat, los quals axi expressament ho disponen e que nons podem apartar del que alli esta ordenat. E que lo que ells alleguen de la reparticio dels salaris de censals fonch fet per compromes que sobre aço fermaren los estaments e que la dita reparticio ha sguart particularment als officials de la cort e la tacha a sguart generalment a tots los del regne e que sien sguart de salaris e a reparticio de censals ells pretenen haverhi alguna desegualtat, aquella nos ha de servar en la tacha per que expressament en los capitols de la offerta se lig que aquella sia feta ab tota egualtat e que, si la dita reparticio se haura de fer de XXI al militar e XXII al braç real, seria una grandissima desegualtat e intollerable, per que ha de saber vostra Magestat que en tota natura de tacha se ha de haver consideracio, axi a la quantitat del patrimoni que cascu te com al nombre de les cases. Si havem consideracio al patrimoni, lo patrimoni dels militars es molt maior sens comparacio que no es lo patrimoni dels ciutadans e altres del braç real; si per lo semblant volen haver consideracio al nombre de les cases, se troba en cert que en lo braç militar hi ha pus de tres milia cases mes que en lo real de hon se mostra clarament que lo braç real seria graument prejudicat havent a pendre XXII parts e lo militar XXI. E, per noy havem volgut donar loch e no podent nos concordar, se son moguts alguns expedients per dar expedicio en la dita tacha. E per part dels militars fonch mogut que seguissen lo que fonch fet en la tacha de Oriola, ço es que pagassen los militars en aquesta tacha a la raho de la tacha de Oriola en esta manera que en la tacha se havien a pagar cascun any XXVª e en aquesta tacha se han a paguar XXª per cascun any que es un quint menys. E per ço, deduit lo dient quint se pague per aquells segons pagueren en Oriola. Et jatsia al braç real li fos prejudicial aquest partit no resmenys per dar expedicio al servey de vostra Magestat som stats contents de acceptarho e posant ho en la pratica per veure que pagua lo braç militar e lo braç real, los militars han trobat que lo braç real a sos clavaris paguaren XªD lliures e los clavaris del militar paguaren XIª lliures. E axi lo braç militar pagua mes que no lo braç real. E dien los militars que nols neix a son comte


dien que no fonch fet be per que fonch feta una retacha e que aquesta retacha no la podien fer los que la feren e que, levada la retacha, no seria la porcio de ells tant com la del braç real. E aso se satisfa per part nostra en dues maneres, la primera que nosaltres no havem a entrar ara en examinar tacha ni retacha sino veure effectualment que pagua cascu dels clavaris, axi del braç real com del braç militar, a vostra Magestat e que paguen ara aquella mateixa porcio e que, si sos clavaris han rebut mes del que devien rebre, quels ho demanen que nosaltres no diem que paguen segons que foren tachats e retachats, mas que paguen aquella que llavors paguaren ab tot effecte. Segonament diem que si a ells los par que allo no fonch fet ab egualtat que tachen novament a cascu ab egualtat e segons lo patrimoni de cascu e que si los militars tenen maiors patrimonis, axi com tenen, que hajen pasciencia si paguen mes o sino volen entrar en la exa-minacio del patrimoni de cascu que sia repartit tot lo servey de vostra Magestat per cases egualment e que la porcio que tocara al braç militar, segons les cases que tendra, en apres aquells la reparteixquen entre ells e sos vasalls fent entre aquells ses mans e tacha segons a ells los parra que dega esser tachats. E aço mateix faça lo braç real entre los ciutadans e altres del dit braç real repartint la part quels toquara entre los del braç real e lo mateix faça lo braç eclesiastich e aquella forma de reparticio par pus egual be quen haja algun prejuhi per al braç real per que lo patrimoni militar es molt maior. Empero per que es cami pus curt per a expedir la tacha som stats contents de repartir ho de esta manera, entenentho desta forma que, apres que los tachadors de cascun braç hauran tachat entre si los singulars de aquell braç, tots los tachadors de la cort faran generalment tota la tacha per servar la forma donada en los capitols de la offerta. Lo braç mi-litar preses consideracions no sabem quin es, no ha volgut pendre negu de aquestos partits. E, per que sa Magestat vega que lo braç real esta prompte e apparellat per a fer tot lo que cumple a son servey, havem acordat de scriure a sa Magestat e darli noticia de tot e senyaladament se deu advertir que la tacha se deu fer segons fonch feta en la cort de Oriola, en la qual nos mostra esser e stat fet repartiment per braços sino que generalment tot es los tres braços son tachats no fent repartiments de quantitats per braços. E per ço se deu continuar lo que es stat principiat tachant simul les persones e vassalls del braç de la sglesia, les persones e vasalls del braç militar, e les persones e vassalls del


braç real, refferintnos a la letra e instruccions que han fet e tra-meten a vostra altesa los sindichs de les ciutats e viles reals fora de Valencia, supliquant la inmensa Trinitat conserve sa altesa en felicitat e victoria ab longa vida. De la vostra ciutat de Valencia a VII de juliol del any MD e XI.

De vostra Real Magestat humils vasalls e servidors qui besen les mans de vostra real altesa.


422

1511, octubre, 2. ValènciaEls jurats de València expliquen al rei les raons que han motivat

la fallida de la taula de canvi dels valencians Torres i Forés. Ingènuament o soterrada —Torres i Forés estan molt lligats a les autoritats de la ciutat— creuen que tot es resoldrà en poc temps després de responsabilitzar els causants del problema: els genovesos Calbo i Grimaldo. Però la solució no serà fàcil.


Molt alt e molt poderos princep, Rey e SenyorLa taula de Hieronim Torres e Baltasar Fores ha hagut a

fer mancament a causa de la falta e gran frau y engan quels han fet en Cristofol Calbo e Luis Grimaldo, mercaders genovesos qui eren factors seus. Car scriviren los sobredits als dits Hieronim Torres e Baltasar Fores que prenguessen a cambi sobre dells nou milia ducats, los quals ells pagarien de continent. E inseguint dita comissio los dits Baltasar Fores e Hieronim Torres prengueren a cambi dita quantitat. E com los fonch presentat lo cambi no pa-garen e axi son tornats a recambiar los nou milia ducats los quals han hagut a pagar los dits Fores e Torres. E ultra axo los dits Cristofol Calbo e Luis Grimaldo tenien robes acomanades dels dits Fores e Hieronim Torres que les venessen per ells en summa de sis o set milia ducats en forma que los cambi e robes comanades prenen summa de desset milia ducats poch mes o menys de les quals quantitats no han fet raho alguna. E axi per esser aquesta quantitat tant grosa los dits Torres e Fores a la tornada dien no han pogut complir aci. Car si aquesta quantitat se fos complida, aquests dien estaven be per a fer la raho. E dien la faran, si per


vostra altesa es provehit que aquests dos mercaders sien presos e donen seguretat de pagar e que paguen. E ab tot Senyor molt alt que la ciutat haja pres bones fermances per a tot lo que toqua a son interes. Nosaltres tenim per be tant com posible sia cobrar aquests deutes de aquests mercaders strangers que han fet lo frau y engan hi tenen roba per a pagar puix ab aquest pagament se pora molt reparar. E aquesta ciutat deu favorir les fermances en aço hi pendre aquest fet per cosa propria, puix de persones stranyes he que han fraudat se poden cobrar les peccunies e, per ço ab aquest propri correu, avem delliberat scriure a vostra Ma-gestat e suplicat a aquella li placia voler manar hi provehir que sia presa seguretat de les persones de aquests mercaders hi dels bens de aquells. E per que lo mestre racional, per esser la hu de les fermances es anat aquí, ell ho justara e supplicara, suplicant a vostra altesa y vulla fer les provisions degudes e que per lo dit mestre racional li seran suplicades per que aquesta quantitat se puxa cobrar e haver.

E quant als carregaments de censals de vostra Magestat a causa de aquest rompiment quens te tots occupats no si ha pogut entendre, però dins tres o quatre jorns serem fora de aquestes oc-cupacions que tant importen per aquesta ciutat e ab tota diligencia entendrem en lo servey de sa Magestat e trametrem a aquella la capitulacio necesaria sobre lo dit negoci, suplicant la immensa trinitat conserve vostra real Magestat en felicitat e sanitat ab longa vida e victoria de sos inimichs. De la vostra ciutat de Valencia a II de octubre del any Mil D y onze.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui les mans de vostra altesa besen.


423

1511, octubre, 6. BurgosFerran II, assabentat de la fallida del banc de Baltasar Forés i

també de les irregulars actuacions del racional Joan Figue-rola, nomena Lluís Joan comissari perquè investigui tot el que ha passat a la ciutat de València, fonamentalment en les qüestions econòmiques: situació de les clavaries, pagament


dels albarans… A més, Joan té ordres taxatives d’aplicar la justícia més severa.

AMV. Cartes reials. Reg. h3 3, ff. 16v-18r. També es troba a ACA. Itinerum Sigilli Secreti. Reg. 3675, ff. 110v-112r.

Comissions de mossen Luis Johan, cavallerDon Ferrando per la gracia de Deu rey de Arago, de les dos

Sicilies, de Hierusalem, de Valencia, de Mallorcas, de Cerdenya y Corsega, conde de Barcelona, duch de Athenas y Neopatria, compte de Rossello y Cerdanya, marques de Oristany y Goceano. Al mag-nifich amat, criat e mestre sala nostre mossen Luis Johan, salut e dileccio. En los anys passats per la bona relacio que nos fonch feta de Johan Figuerola, racional de aqueixa ciutat de Valencia, prove-him li fos comanat lo dit offici ab tota la administracio e regiment de la dita ciutat per hun trienni e fruit aquell li fonch ampliat lo dit offici per altre trienni que finira lo maig propvenidor. Ara es stat a nostra noticia provengut que per lo rompiment que ha fet Balthasar Fores, lo que no poch nos es stat molest, reb grandissim dany aqueixa ciutat e les particulars persones de aquella e altres subdits nostres a causa de no haver be regit e administrat lo dit Johan Figuerola lo dit son offici de racional, no cloent les claveries com era de raho y procurant que totes les peccunies de la ciutat e altres vinguessen a poder del dit Fores e fahent se alguns altres desordens en la administracio de son offici per lo qual volem nos en aço, com a Rey y Senyor de la cosa publiqua be y degudament e com se pertany, provehir confiant de la fe, provitat e integritat vostra ja per experiencia conegudes. Ab tenor de les presents de nostra certa sciencia expressament e delliberada vos diem, comettem y manam sots incorriment de nostra ira e indignacio e pena de tres mil florins dor dels bens vostres si lo contrari fareu, ço que no crehem, irremissiblement exhigidors a nostres cofreus applicadors e per primera e segona iussions que, tantost que les presents vos seran presentades, aneu personalment al archiu y cambra de la dita ciutat y, convocat lo dit Johan Figuerola, li demaneu compte e raho de totes les claveries de la dita ciutat de tot lo temps ença, que ha tengut la possessio del dit offici fins lo dia de Pasqua del Sperit Sant proppassat, y vejau vos quals de les claveries son closes e quals no y si de las que son closas te los albarans que deu tenir y aquells estan en lo dit archiu de dit offici de racional o en poder de qui stan. E les claveries, que no son closes, per quina raho e causa e a culpa e negligencia de qui stan per cloure. E axi mateix vos informeu de tots los arrendaments de carns, lotja, forments e


altres administracions de la dita ciutat si son examinades y la causa per que se haura differit de fer ho e si la ciutat ha recuperat lo que de les dites administracions devia reebre. E si tots los albarans son pagats a les persones que, per ordinacio de la ciutat, se devien per forma que de tota la administracio y carrech, que ha tengut lo dit Johan Figuerola de la dita ciutat, haiau extensa y complida raho e sapiau si lo dit dan e altres dans son stats seguits per culpa del dit Johan Figuerola o de qui. E axi mateix vos informareu dels clavaris de dita ciutat: qui son stats en tot lo dit temps; si han usat de sos officis en libertat o si han posat les peccunies de les dites claveries en la taula del dit Fores; e de la forma que en aço es tenguda y si han donat compte e raho al dit racional de ses administracions. E, si no la hauran donada degudament, compellireu aquells a donar lo dit compte y raho ques deu donar, provehint ho com satisfa al beneffici e conservacio de dita ciutat e particulars persones de aquella e altres subdits nostres en aço interessats compellint al dits racional, clavaris e a sos consortes e fiances y a cascu de aquells a tot lo que seran tenguts e obligats cascu per sa porcio per for-ma que la dita ciutat, singularment, e subdits nostres damunt dits sien reintegrats y satisfets de tots los danys e interessos per ells sostenguts. E encara vos informareu be e degudament de les altres coses que conexereu es necessari per al be y conservacio de dita ciutat. E rebuda per vos dita informacio e sabuda la vertitat de tot lo damunt dit de e ab concell del amat nostre micer Ausias del Bosch, assessor ordinari de nostre balle general en aqueix regne, procehireu a devida punicio y castich axi en persones com en bens de tots aquells qui trobareu esser culpables e deuen esser punits e castigats, axi e segons que per furs de aqueix regne, ordinacions y privilegis de aqueixa dita ciutat e de justicia se deu y pot fer per manera que a ells sia castich e als altres reste en exemple que per la bona administracio de la justicia e conservacio de la republica de dita ciutat, la qual tenim per molt cara, volem e us manam que axis faça sens venia alguna, car nos e cerca les dites coses e cascuna de aquelles ab los incidents deppendents y emergents de aquelles y a elles annexes e connexes vos donam, conferim y comettem ab les presents totes nostres veus, ple e bastant poder e tota aquella potestat y jurisdiccio que, per privilegis e ordinacions de dita ciutat e en altra qualsevol manera e usant de la plenitut de nostre real poder, vos podem conferir e donar. E encara, ab les mateixes presents de dita nostra certa sciencia expressament y delli-berada, diem e manam sots la dita pena e iussions e altres maiors


a nostre real arbitre reservades a tots e qualsevol officials nostres, axi maiors com menors en lo dit regne de Valencia, constituhits e senyaladament als jurats y altres officials, universitat e singulars persones de dita ciutat de Valencia que, per fer exequir e cumplir tot lo damunt dit, vos donen y presten e facen donar y prestar tot lo consell, favor e aiuda quels demanareu y haureu mester e si fora necessari assistan ab vos personalment de tal manera que pugau fer librement totes les coses damunt dites e a vos comeses, sens impediment, obstacle ni contradiccio alguna. Guardant se atentament de fer o permetre sia fet lo contrari en alguna manera per quant la gracia nostra los es cara e penes damunt desijen no encorrer de les quals en cars de contravencio, ço que no podem creure, no faltara prompta e rigorosa execucio. Data en la ciutat de Burgos a sis dies del mes desembre del any de la nativitat de nostre Senyor mil cinchcents e onze. Yo el ReyVidit Agustinus vicecancillerVidit de Gualbes rigentVidit Alpont rigent

424

1511, octubre, 10. ValènciaLa fallida de Baltasar Forés comporta molts problemes, com ara que

aquest mercader i banquer tenia al seu càrrec el capítol de la sisa de la carn i de l’avituallament de la ciutat. Tant l’una com l’altra els havia cedit a altres abans de la seva crisi; aquests, però, no en volien saber res si no se’ls feia descomptes, com així va ser. Ara bé, el problema de la carn s’agreujaria.


ConcellDie veneris X octobre anno MDXI

Proposicio... E per la major part de aquell

E lo dit magnifich concell, hoida la dita proposicio, attenent e considerant que en Balthasar Fores, qui tenia lo regiment del capitol de la sisa de les carns de la present ciutat e lo carrech del avituallament de aquella, ha romput e lo dit capitol e administra-


cio del dit avituallament resten deserts. E com per lo noble don Francisco Fenollet, qui trague lo basto del arrendament del dit capitol lo qual li fonch arrendat per temps de tres anys los quals començaren a correr lo primer dia de junii proppassat, pretenga e allegue que jatsia ell haia tret lo dit basto e sia principal arren-dador e les fermances e persones, qui apres en lo dit arrendament se son obligades hagen fet fermança al dit don Francisco Fenollet cascu per diversa part de setcenes, empero que pochs dies ha ans del rompiment del dit Balthasar Fores ha fet regonexença del dit capitol al noble don Pere Boyl, senyor de Manices, e que a aquell se esguarda lo util e dan e lo carrech del dit avituallament de les carns. Preten empero lo dit noble don Pere Boyl, que jatsia la dita reconexença del dit capitol sia stada feta a ell que per quant certa capitulacio feta ab lo dit Balthasar Fores e altres sobre nova companyia no havia sortit ne pogut pendre efecte, que no era tengut avituallar la ciutat ni delliberava entendre en lo dit avituallament per qualsevol requestes e intimes que per la dita ciutat li sien stades fetes axi a ell com als dits fermances. E vist lo dit magnifich consell que les sobredites convencions porien donar perturbacio al dit avituallament que la dita ciutat restaria sens provisio e desavituallada, lo que seria grandissim inconvenient e dan per a la dita ciutat e poble de aquella. Consi-derant mes avant que los dits nobles e fermances dessus dits han promes novament obligar se en avituallar complidament de carns la dita ciutat e pagar lo preu del dit arrendament per al present any si per la dita ciutat los es remesa, relaxada e exhimida la obligacio dels seguents e restants dos anys del dit trienni del dit arrendament. Considerant axi mateix lo dit magnifich consell que sobre aço se ha hagut parlament e colloqui per los magnifichs jurats, racional, advocats e sindich ab los officials reyals e ab alguna part dels crehedors de la dita ciutat, los quals han tingut e tenen per be la dita relaxacio esser feta puix la dita ciutat sia novament sens prejuhi de les primeres obligacions plenament encautada axi del dit arrendament del present any que es XIIIIª lliures com del avituallament per tot lo dit any present qui co-mença a correr lo primer dia de juni proppassat. Per ço lo dit magnifich concell, atteses les dites consideracions, provehex e ordena que la dita exempcio e relaxacio dels dits darrers dos anys del dit trienni sia feta per la dita ciutat als dits nobles arrendadors e fermances puix aquells novament sens prejuhi de


les dites primeres obligacions se obliguen en pagar les dites qua-torze milia per lo preu del present any en la forma acostumada e en avituallar complidament la dita ciutat de carns durant lo present any. E per que les dites coses ab maior attentio sien fetes lo dit magnifich concell dona e comet tot son loch, poder e veus als dits magnifichs jurats, racional e sindich o a la maior part de aquell que sobre les dites coses, ab e de consell dels magni-fichs advocats de la dita ciutat, puxen ab los dits arrendadors e fermances transhigir, pactar e concordar sobre les dites coses e fer fermar qualsevol contractes circa les dites coses necessaries e acceptar les dites noves obligacions per los dits arrendadors e fermances e altres qualsevol persones novament circa les dites coses fahedores, axi conjunctament e insumil com divisament e de per se, segons als dits magnifichs jurats, racional e sindich e als dits magnifics advocats o a la maior part de aquells sera vist esser mes expedient e fahedor prometent lo dit magnifich concell haver per ferm e agradable tot ço e quant per los dits magnifichs jurats, racional e sindich o per la maior part de aquells sera fet e fermat, pactat, transhigit e concordat. E no revocarho sots obligacio dels bens e drets de la dita ciutat.

Testes Miquel Yborra e Andreu Remolins, verguers.

425

1511, octubre, 16. ValènciaEls jurats de València notifiquen al rei les mesures que han estat

preses en vista de la fallida de Baltasar Forés, un important agent comercial de la ciutat. Aquest és un document econòmicament poc rigorós tot i que molt aclaridor. De fet, té una finalitat: fer veure al rei que ells poden encarar-se a una problemàtica que en el fons els supera i en la qual està immersa l’elit més important de la ciutat. Però el rei no ha de preocupar-se. Té persones d’aval acreditat que respondran dels deutes amb els seus propis béns i, a més, la majoria de sumes que falten —milers i no poques com es vol fer veure— no són deutes que la ciutat ha de pagar a tercers, sinó avançaments per a comprar blat i carn, i això pot solucionar-se.




Apres que scrivim a vostra Magestat fent li avis del rompi-ment den Baltasar Fores e del deute que era degut per Christofor Calbo e Luis Grimaldo de XVI o XVIIª ducats per los quals se diu hauria rumput lo dit en Balthasar Fores. E per raho del dit deute haviem supplicat sa altessa volgues proveir en les persones e bens dels dits Calbo e Grimaldo. Nosaltres ab summa diligencia havem entes en fer guiar la persona del dit Balthasar Fores, lo qual se era absentat per poder haver los libres e veure que devia e que li era degut e ab molt treball e industria havem cobrats los dits llibres, los quals son stats presos per lo racional de aquesta vostra ciutat e ab aquells se entenia en examinar los comptes de aquell e cobrar dels deutors les quantitats que deven. E axi hi havem entes fins a huy que ha instancia de alguns creedors, volents torbar la examinacio dels dits comptes, havien supplicat que lo regent la lochtinencia general se evocas la execucio que a instancia de nosaltres e del sindich de aquesta ciutat se feu per lo dit racional contra lo dit en Balthasar Fores e ses fer-mances. En aquest dia de huy, hoida la contradiccio ques feya per part de nosaltres que la dita evocacio de causes nos podia fer, obstant diversos privilegis, e que lo dit racional no podia esser impedit, es stat concordat que los libres del dit Balthasar Fores, los quals eren en poder del dit racional e levats per lo dit lochtinent general, sien restituits al noble don Jayme, quils tenia per lo dit Racional, e que tinga aquells per aquell jutge a qui nils pertanga closos e sagellats en una caxa ab quatre clous, les quals tinguen quatre persones que son estades eletes, la una per la ciutat, laltra per les fermances del dit Balthasar Fores e laltra per los creedors e fermances de la taula e laltre per los altres creedors. E que cascun jorn se ajusten de mati e apres mig jorn per examinar los comptes e veure e apuntar que deu e que li es degut al dit Fores e per quines persones. E aximateix es stat elet per lo dit racional de voluntat de tots los creedors e fermances en presencia del dit lochtinent general, regent la cancelleria e doctors del consell lo dit don Jayme de Aguilar ab poder de rebre totes les quantitats que procehiran dels bens axi mobles, sehents com semovents e que se han de vendre per lo dit racional e los deutes ques trobaran deguts al dit en Balthasar Fores e a la taula e axi se posa en execucio. Lo que per nosaltres es stat fet ensemps ab lo racional, advocats e sindich es que, de continent que en Fores rompre, fonch feta apprehensio per lo dit racional de tots los bens que aci se son poguts trobar e


havem provehit en haver certs deutors que tenia lo dit Balthasar Fores en la vila de Octinyent, lo hu de administracio de draps que feya fer en la dita vila de les lanes que procehihen de la carniceria, laltre de administracio de cebons, los quals draps e cebons crehem muntaran circha cinch milia lliures. E trobam que lo dit en Balthasar Fores te en Valencia los bens mobles, scrits, stimats a DC ducats e tres cases e orts que crehem valran circa de IIª ducats e moltes lanes que valran IIª ducats e censals sobre la ciutat de proprietat de XXXVIIIª souls, los quals bens son stats offerts per lo sindich de la dita ciutat y encara es stada feta offerta per lo dit en Balthasar Fores de tots los dits bens e altres qualsevol ques troben. E li ha plagut que sien venuts per lo dit racional per obs de pagar a la dita ciutat.

Lo dit en Balthasar Fores te quatre maneres de crehedors: los huns son los qui han feta obligacio e seguretat al justicia civil per la seguretat de la taula quant la posa, les quals obligacions son de XVª lliures en la qual seguretat de taula noy te participi algu la ciutat ni es obligada en res de la dita taula; los altres crehedors son les persones que han mes diners en la dita taula e los qui han contractat de cambis e mercaderies ab lo dit en Balthasar Fores e en aquest no te participi la ciutat; los altres creedors son les fermances que ha donat a la ciutat en les claveries dels quitaments e en la taulegeria dels deposits de la cort civil. E les fermances qui son stades donades a les claveries dels censals, lo qual creedor es aquesta vostra ciutat per lo que li es degut per lo dit en Balthasar Fores e per ses fermances.

E per donar maior informacio a vostra Magestat lo dit en Balthasar Fores es primerament deutor a la dita ciutat de les peccunies que ha rebudes per los clavaris del quitament e dels deposits circa de XXIª lliures per les quals la ciutat te en ferman-ces e principals obligats simul et insolum lo comte de Oliva, don Pedro Boil, Senyor de Manizes, don Jaime de Aguilar, senyor de Alaquaç e d’Estivella, e mossen Joan Scriva, maior de dies, senyor de Petraix, les quals fermances son persones riques e opulentes e contra les quals som en execucio e han ofert planament pagar e satisfer per les dites obligacions e no fent ho se faia venda de continent dels censals que tenen sobre la universitat que son circa XXXª souls de renda, ultra los altres bens que tenen.

Segonament trobam que lo dit Balthasar Fores ha rebut XXXXIIIIª DCCC lliures de la claveria dels censals del any MDX que feni en DXI per la qual claveria son fermances los dessus


dits comte de Oliva, don Pedro Boil, don Jaume de Aguilar e mossen Johan Ram Scriva, maior de dies, de les quals quantitats ne ha liurat en albarans XXVIIIIª DCCCXXVII lliures XVIII souls i II diners, ultra de aquests albarans ni ha una gran summa que lo dit Fores ha empenyorat dels quals fins a huy ni ha presos e cobrats a mans del racional de les persones quils tenien VIIIª lliures; en aço crehem sera poch lo dan de les fermances per que pretenen que lo clavari no ha pogut empenyorar dits albarans e axi ho crehem. Tercerament trobam es deutor en Hieronim Neus de VIª lliures per la claveria dels censals que ara corre e principia lo primer dia de juni propassat, de la qual era clavari lo dit en Hieronim Neus e lo dit Balthasar Fores, com a procurador del dit Hieronim Neus, ha rebut les dites VIª lliures dels arrendadors dels drets, per la qual claveria tenim en fermances mossen Jaume de Pertusa, maior de dies, e mossen Gaspar Masco, cavallers, qui son persones opulents e contra les quals se avanta per execucio.

E mes fem noticia a vostra altesa que en Jacme Macip arren-dador de la mercaderia ha liurat an Hieronim Torres, companyo de Fores, DCCC lliures les quals preten que lo dit clavari les se deu carregar en rebuda; les fermances del dit clavari pretenen lo contrari sobre aço se ha declarat e sis declara en favor de Macip restara deutor lo dit clavari e les fermances de les dites DCCC lliures, ultra les VIª lliures. E mes dien dites fermances del dit clavari Hieronim Neus que lo dit clavari ha pagats molts albarans, los quals fins a huy no havem trobat; sils trobam sera menor lo dan de les fermances.

Mes avant era deutor lo dit Balthasar Fores per lo arrendament de la imposicio de la sisa de les carns fet a don Francisco Fenollet a temps de tres anys, los quals començaren corre lo primer dia de juni propassat, de XIIIIª lliures per lo preu del dit arrendament del any que corre e per lo qual arrendament hi havia fermances per setzenes e per quant lo dit don Francisco Fenollet havia feta regonaxença del dit arrendament al dit don Pedro Boyl essent questio entre aquells apres la ruptura del dit en Balthasar Fores. Vist que desemparaven lo avituallament de la ciutat per que aquella no fos forçada de avituallar se ha pres expedient que per aquest primer que corre del primer de juni en ça resten arrendadors lo dit don Pedro Boyl, mossen Johan Ram Scriva, maior, e mossen Johan Ram Scriva, menor, don Rodrigo de Borja, mossen Balthasar Sorell, en Miquel Andres e altres, los quals han asegurat la dita


ciutat en pagar lo preu del dit arrendament que es XIIIIª lliures e restituhir lo prestech que es CLª souls, donats e prestats per obs del dit avituallament, e resta a carrech de la ciutat de arrendar en publich encant los dos anys apres seguents per los quals no crehem se puxa perdre res. E en aço havem molt treballat per lo perill que teniem de no tenir nosaltres carns per al dit avitualla-ment e axi se es reposat que noy ha perill per a la ciutat e per maior descarrech nostre convocarem gran part dels creedors de la ciutat ab consell dels quals e ab decret del consell general de la ciutat se es pres lo dit apuntament en lo arrendament de la sisa de la carn e avittuallament.

Item lo dit en Balthasar Fores es deutor a la dita ciutat de CLª souls del prestech del primer trienni dels quals ne ha pagat XXXXª souls e resten a pagar CXª souls per los quals tenim fer-mances e censals del dit Fores specialment obligats fins en suma de LXXXª souls en axi que restaria a pagar dels bens de Fores XXXª souls e les pensions que havia corregut.

Item mes es deutor a la dita ciutat de VIª ducats de prestech de seguretat de forments per los quals ha donat algunes ferman-ces, lo perill de la ciutat es en la mitat de la dita seguretat en la qual eren obligats lo dit Balthaser Fores, en Hieronim Torres e en Hieronim Neus, los quals han fallit e rumput. Empero tenim sperança que de sos bens sen pora cobrar alguna part.

E significam a vostra altesa com havem fet emparar los censals de los sobredits fermances, ço es don Pedro Boyl, don Jayme Aguilar, mossen Joham Ram Scriva, lo vell, mossen Jaume de Pertusa e mossen Gaspar Masco que tenen sobre la ciutat de Valencia e havem trobats en censals XXXª souls de renda e de aqui ensus. E sobre lo general [en blanc] souls ultra molts altres censals que tenen sobre universitats e moltes e grosses proprietats de lochs, cases, alqueries e molts altres e bens per les quals se veu que totes les dites fermances son pagadores. E lo que mes se deu considerar es que los dits deutes no son tals per los quals la ciutat ne pague interes sino dels prestechs dels forments e de les carns, les quals quantitats poch mes o menys son salvo just compte. Empero per donar avis de totes coses havem fet la pre-sent a vostra reyal celsitut per que sia certificada de totes coses de aquesta vostra ciutat e aço per moltes persones que parlen e scriuen algunes coses que ab veritat son en contrari segons que pus largament e destinas per avant scrivim a vostra real Magestat,


la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat ab longa vida de la vostra ciutat de Valencia a XVI de octubre any MD y onze.

De vostra Real Magestat humils vassallse servidors qui besen les mans de vostra altesa

Los jurats de Valencia

426

1511, octubre, 17. Santa Cruz

Ferran II envia a València Joan Yniego, oficial seu, perquè entregui a mossèn Lluís Joan tota una sèrie de preguntes i investigacions que aquest, ajudat si convé per Yniego, ha de fer a les autori-tats valencianes a causa de la fallida de Forés i atesa la greu corrupció que hi ha a la ciutat. Aquest mateix dia el rei escriu cartes breus a diverses autoritats —batlle general, governador, advocats— sobre el mateix tema excepte una, una mica més llarga a Joan Yniego. Totes consten als folis 112r-115r.


El Rey.Lo que vos mossen Joan Yniego, cavallero y uxer nuestro,

haveys de fazer en la ciudad de Valencia para donde vos embia-mos es lo siguiente.

E primeramente, llegado que seays a la dicha ciudad de Va-lencia dareys la carta nuestra que llevays para mossen Luys Joan e assimismo dareys nuestra letra que scrivimos a micer Bosch. E direys al dicho mossen Luys Joan que nos en dias passados teniendo buena relacion de Joan Figuerola, ciudadano de la dicha ciudad de Valencia, proveymos y mandamos que fuesse creado racional de la ciudad a triennio, el qual los dos annos primeros sirvio muy bien el dicho oficio y la ciudad fue aprovechada por su medio e industria. Y, porque nos parecio quel tercero anno no lo fazia como havia principiado o que andava con alguna floxedad mas de lo que acostumbrava, le scrivimos reprendiendole mucho y diziendole que a nos plazia de fazerle prorrogar el dicho ofi-cio con condicion que, si por todo el primero anno del segundo triennio no hoviesse cerrado todas las claverias y esecutadas las deudas de la ciudad y fecho todas las otras cosas que a su officio sesguardavan, le certificamos que luego en el dicho primero anno


le quitariamos el dicho oficio sin sperar quel triennio se acabasse. Y, porque nos scrivio que las claverias eran cerradas y por las scripturas y cartas que nos embiava mostrava dar buena cuenta y razon de su oficio y que ponia en el mucha diligencia, sobre-seymos dexandole correr el dicho segundo triennio que acabara agora en el mes de mayo primero veniente.

Despues en el anno passado de DX dieronsenos muy gran-des quexas diziendo que el no havia scrito la verdad de como stavan las cosas de dicha ciudad, porque muchas claverias y ad-ministraciones stavan por cerrar y señaladamente havia algunas administraciones del tiempo que nos stovimos en la dicha ciudad veniendo de Napoles y, ahunque por socorrer a la tabla de Fores, en cuyo poder el dicho racional tenia puestas todas las pecunias de las claverias y administraciones de la dicha ciudad, havia cargado sobre la dicha ciudad algunas quantias de dineros de los quales la dicha ciudad ninguna necesidad tenia. Y sobresto e otras muchas particularidades de alguna de las quales el dicho mossen Luys Joan esta bien informado demandamos cuenta y razon al dicho racional, el qual mostro satisfazernos a alguna dellas y de otras quedamos con alguna sospecha.

E, como quiera que a nos parecio muy mal que las claverias todas de la dicha ciudad se pussiessen en la dicha tabla de Fores por el peligro de la ciudad, permitimoslo el triennio passado del arrendamiento de las carnecerias, porque el dicho racional nos certifico que de otra manera no podia ser la ciudad bien avitua-llada de carnes ni tornar el precio del arrendamiento de las carnes en su devido stado, pero mandamosle que tomasse muy buenas y bastantes fianças a toda seguridad de la dicha ciudad.

Otrosi le direys que recelandonos todavia de lo que se ha seguido, quando agora postreramente se hovieron de arrendar las carnecerias, prohibimos que no se pussiesse en ninguna manera en el dicho arrendamiento el capitulo de las claverias como no se puso, creyendo que los clavarios estarian en su libertad y que serian personas opulentas y abonadas e pornian a mejor recaudo las pecunias de la dicha ciudad, lo que no se ha fecho. Y, por-que se nos scrivio que este arrendamiento no se havia fecho con la limpieza que se requeria porque se dezia que havia otros que querian dezir mucho mas en el dicho arrendamiento, scrivimos al dicho racional dandole sentimiento dello y el nos scrivio satisffa-ziendo a esto de la qual satisfaccion no quedamos muy contento.


Assi mesmo direys al dicho mossen Luys Joan que, despues de fecho los jurados y clavarios y viendo que personas eran y que todavia se continuava poner las pecunias en la dicha tabla de Fores, tornamos a scrivir al dicho racional reprendiendole y avisandole porque todavía teniamos entre los ojos el rompimiento de la dicha tabla de Fores y el dicho racional nos respondio y satisfizo lo que vera por el traslado de la carta que scrivio en su escusacion. Y todo esto fezimos por ponerle en mayor contumacia y que no pudiesse pretender ignorancia y tambien lo mas princi-pal porque, viendo el que todo llegava a nuestra noticia, pussiese mejor recaudo en las cosas de la ciudad, olvidando qualquiere particular respecto o interesse, satisfizenos como veys diziendo que tenia muy buenas fianças.

E, agora viendo que la dicha tabla de Fores ha rompido y Jeronimo Neus ha rompido y nos dizen que la ciudad esta en pe-ligro de perder passadas LXXVª libras y que las fianças, assi del arrendamiento como de las dichas claverias ahunque son personas abonadas, han de poner dificultat en pagar todo lo que el dicho Fores deve a la dicha ciudad y particulares della, acordandonos de los muchos y buenos servicios que de la dicha ciudad havemos recebido y speramos recebir, no queremos que esto passe con dis-simulacion sino que nos, como Rey y Señor y cabeza de la cosa publica, queremos proveer y tomar el cuydado y trabajo de todo lo que satisfaze al bien y conservacion de la dicha ciudad y queremos en toda manera que ella sea reintegrada, satisfecha y bien pagada y los culpantes castigados porque sea exemplo para lo venidero.

Item direys al dicho mossen Luys Joan que nos parece ante todas cosas que se examine luego todo lo que toca al oficio de racional, particularmente cada cosa de las que estan a su cargo, començando dendel primero dia y año que el tomo el exercicio del oficio fasta el dia que vos llegareys a la dicha ciudad de Valencia, regonociendo con toda diligencia las claverias, administraciones e arrendamientos que el dicho racional ha fecho y dado e si ha bien recebido, liquidado y examinado las cuentas de todos y si las claverias han sido bien y devidamente cerradas por su orden y en tiempo devido. E si la ciudad ha seido satisfecha y pagada de todo lo que cada uno de los clavarios, administradores y arrendadores han seido alcançados e devian pagar a la dicha ciudad.

Assimismo se reconozca y vea las claverias que se hallaran por cerrar si ha seido a culpa del dicho racional por negligencia o por dexar aprovechar a los clavarios, arrendadores e adminis-


tradores de las pecunias de la dicha ciudad e si por esto llevava el dicho racional algun provecho o interesse, tomando sobre todo ello devidas informaciones.

Tambien recibira informacion verdadera si los albaranes de la dicha ciudad han seido todos pagados dentro del tiempo por la ciudad ordenado y mandado pagar o si se ha dilatado la paga dellos y a cuya culpa se ha dilatado.

Otrossi es necesario que se vea e aya informacion si el dicho racional ha procurado y dado lugar que sobre la dicha ciudad se cargassen pecunias algunas a fin y a efecto que la tabla de Fores fuesse socorrida y aprovechada sin redundar en beneficio de la ciudad e sin tener ella necessidad de las tales pecunias.

Tambien se informara muy bien y con toda diligencia si es verdad que el dicho racional tenia manera de fazer quitamientos de censales e los intimara a las partes no haviendo dinero de la ciudad para quitar y solamente el quitamiento se fazia de nom-bre, porque el dicho Fores se sirviesse y aprovechasse de aquel dinero, el qual despues de haverse fecho el deposito en su poder se servia por algun tiempo del dinero diziendo que se havia de tornar a esmerçar y, ahunquel scrivano de la sala podiesse tener noticia desto y avisarnos, lo dissimulava por el provecho que a el se le seguia de testificar los quitamientos y cargamentos sin que hoviesse dinero de la ciudad para ello; ciertamente que, si assi es, son graves cosas de tollerar.

Assimesmo porque se nos ha dicho afirmativamente que quan-do el dicho racional dava o procurava alguna claveria a alguno secretamente se assegurava del, que pornia los dineros en la dicha tabla de Fores, y muestrase algo desto ser assi, porque en todas las claverias o en las demas estava el dicho Fores puesto por fiança, que es nuestra voluntad se sepa acerca desto la verdad por todas las vias que se pudiere y podiasse agora facilmente fazer porque, no pagando el dicho Fores a la ciudad, es necessario que luego el dicho mossen Luys Joan apriete a los clavarios para que cada qual restituya lo que tiene de su claveria y assi se sabra si voluntaria o forçadamente pusieron los dineros en la dicha tabla de Fores.

Tambien se informara si el dicho racional lleva parte de los provechos que ganava el dicho Fores con las pecunias de la ciudad o si los clavarios dexavan al dicho racional parte de sus salarios o si el o su hijo se servian de los dineros de la tabla de Fores o llevavan en otra manera provecho alguno a causa de star los dineros en la dicha tabla.


Y ahun se informara si, por poner alguno en oficios o ad-ministraciones de la dicha ciudad, llevava dineros el o su fijo o havia alguno otro provecho o tomava parte de los salarios o abia en alguna parte de las administraciones.

E, fecho el dicho examen e tomada la informacion de todo lo susodicho e de otras diversas particularidades quel dicho mossen Luys Joan sabe e puede saber, nos scrivireys vos y el con correo avisandonos extensamente de todo porque, visto aquello, se respon-da lo que se hoviere de fazer que mas cumpla a nuestro servicio y al bien comun de la dicha ciudad e de los poblados en ella.

Item, porque entre las otras cosas la una y mas pricipal de que la dicha ciudad podria perder el credito es a causa de los depositos de la corte civil, direys al dicho mossen Luys Joan que, luego y ante todas cosas, vea quien son las finanzas desto de los depositos de la corte civil y que luego a la hora trabaje que paguen todo lo que en fecho de verdad monta la quantidad que estava depositada en la dicha corte civil e se ponga en lugar cierto e seguro porque, si alguno hoviesse de levantar su deposito, la quantia este presta y no haya en ello ninguna dilacion porque seria grandissimo inconveniente fazer se en esto otra cosa.

Item direys al dicho mossen Luis Joan que fechas todas las diligencias de arriba porque nos ha seido scrito que el dicho Fores usava con los albaranes de la ciudad desta manera que dizen: que los tomava y pagava a las partes y despues los tornava el a empeñar a otras terceras personas para socorrerse de aquel dinero y que agora, al tiempo que su tabla quebro, se allava ser assi en fecho de verdad, de donde se ha de collegir que las claverias passadas no eran cerradas a culpa del dicho racional o que no se ponian todos los albaranes en el archiu al tiempo de restituyr las cuentas; que se sepa esto como ha passado en fecho de verdad e se haya informacion dello que lo uno y lo otro es cosa de mal exemplo.

Otrosi direys que se informe que diligencias han fecho los jurados y racional de la dicha ciudad sobrel quebrar de sta tabla y si se ha puesto recaudo en cobrar todo lo que se devia a la dicha ciudad y que el mesmo por su persona revea muy bien todo lo que se ha fecho acerca desto y que tanta es la quantia que en fecho de verdad la dicha tabla deve de dinero contado a la dicha ciudad y a los otros particulares que, a causa destar alli las claverias, de fuerça hauran de tener su dinero en la dicha tabla y, sabido lo cierto desto, provea luego con toda diligencia como los fiadores, assi de la dicha tabla como de las claverias, restituyan y paguen


con todo efecto a la dicha ciudad y particulares personas todo lo que a la dicha tabla se alcança sin faltar cosa alguna.

Assimismo vea y examine si las dichas fianças eran sufficientes y bastantes para la entera satisfaccion de las quantias que en la dicha tabla se han puesto y si eran y son bastantes para pagar todas las quantias que la dicha tabla es deudora y, si assi es, que cada uno pague luego con todo efecto de manera que la ciudad y particulares personas sean integradas, faziendo execucion en las rentas, bienes y personas de las tales fianças y de cada una dellas por su porcion sin venia ni comporte alguno.

E, si fecha la dicha discusion assi en los bienes, rentas y per-sonas de los clavarios como en los arrendadores y sus fianças y en las fianças de la dicha tabla de Fores cada qual por su porcion se hallara las dichas fianças, clavarios y arrendadores no ser bastantes pagar las dichas quantias, en tal caso execute en las personas y los bienes de los Jurados y racional e otras personas que prove-yeron los dichos clavarios y fizieron los dichos arrendamientos y encomendaron las dichas administraciones sin tomar las fianças tan complidas y bastantes como era razon y se devian tomar por forma que la ciudad no pierda cosa alguna ni las particulares personas que en fe della tenian los dineros en la dicha tabla.

Assimesmo direys al dicho mossen Luys Joan que, haviendose alçado el dicho Fores en tal tiempo que es grandissimo incon-veniente para avituallarse la ciudad de carnes por ser boca de invierno, que se informe si los jurados y racional han fecho sus diligencias con don Francisco Fenollet, que dizen que fue prin-cipal arrendador e con todos los otros sus parcioneros y fianças, y si la diligencia esta fecha e la ciudad proveyda esta muy bien y luego nos scrivis y, si no se hoviere fecho la diligencia porque los pueblos acostumbran alborotarse faltando las vituallas en las ciudades, especialmente trigo y carne, que luego provea por todas las vias que ser pudiere como la dicha ciudad este avituallada a costa de los arrendadores y de sus fianças para lo qual fara todas las execuciones que fazer se devian.

Item, porque no podemos persuadirnos de que manera se pueda dezir que la tabla de Fores deva a la ciudad LXXVª libras sin las otras deudas de particulares, que seria la renta de la ciu-dad de dos años o poco menos, que le mandamos que se informe bien desto y particularmente se nos scriva en que consiste tan gran deuda y como se ha causado.


Para lo qual todo que dicho es y para todo lo demas que al dicho mossen Luys Joan pareciere haver informacion le llevays comission nuestra complida y bastante de la qual comission usara en la execucion conforme a esta instruccion y a lo que vos de parte nuestra le direys y segund e como, despues que nos havria enviado la informacion, le sera por nos scrito y enviado a mandar que se faga.

Otrosi a causa que los Crespines, que en los años passados fueron arrendadores de las carnecerias, no pagaron lo que eran obligados y havian recibido en dinero contante de la dicha ciudad e la execucion no se fizo como se devia y hoy dia esta la mayor parte de la dicha deuda en pie e la ciudad paga interesse por ella, la qual es nuestra voluntad que se execute y cobre y direys al dicho mossen Luys Joan como le llevays otra comission nues-tra aparte, la qual vos le dareys y le mandareys de parte nuestra que entienda con diligencia en fazer executar y cobre las dichas deudas, conforme a la dicha nuestra comission por manera que la dicha ciudad cobre la dicha deuda conforme a la dicha nuestra comission y otras qualesquiere quantidades que le sean devidas segund forma de aquellas.

Item direys al dicho mossen Luys Joan que, pocos dias ha, el dicho racional scrivio como se havia fecho luycion a nuestro secretario Lope Conchillos de quatro censales que el tenia sobre la dicha ciudad que, sin haver persona alla que toviesse poder para recebir la propiedad de los dichos censales que son LXª sueldos, los deposito el dicho racional o el sindico de la ciudad en la tabla de Fores sin haver fecho la intimacion el dicho sindico, como le deuria fazer, y nuestra voluntad es que en este caso, quel dicho quitamiento haya lugar, no queremos quel dicho Conchillos pierda cosa alguna de los dichos LXª sueldos, que le mandamos que en-tienda luego en fazerselos pagar e toda su voluntad sin sperar todo el discurso de las deudas de la dicha tabla, faziendolo como de cosa que la ciudad es obligada o el racional y sindico que fizieron el deposito, si es verdad que no lo fizieron en la forma devida.

Item direys al dicho mossen Luys Joan que nos, teniendo del mucha confiança, le havemos elegido para este negocio por-que somos cierto lo sabra el muy bien fazer y demas de tocar en tanta manera a nuestro servicio crehemos que, como hombre que dessea el bien y conservacion de su propia naturaleza, fara lo que deve y es razon de fazer en este caso; que le encargamos


y mandamos no se escuse por ningun respecto de lo aceptar y de fazer en sto todo lo que conviene a buen oficial y servidor nuestro. E que por scusacion suya embiamos a vos, como perso-na fiada y de nuestra casa y oficial nuestro, para que de nuestra parte le soliciteys y esteys presente a todo lo que se fara por el acerca lo susodicho, assi en la examinacion e liquidacion de las cuentas como en las execuciones sobrello fazederas y en todas las otras cosas necessarias y tocantes a este negocio. E que las co-missiones no se dan a vos juntamente con el porque no se diga e allegue que soys estrangero e no podeys usar la jurisdiccion, pero que vos yd por mas autoridad del negocio y que se vea nuestra voluntad sobrello. E que el compellido por vos procede en este negocio y tambien para que vos seays testigo de vista en todo lo que se fiziere y de nuestra parte, en virtud de nuestras letras de crehencia que llevays, podays mandar a cada uno lo que vos y el vierdes que es necessario y se deve fazer para bien del negocio.

Todo lo demas remitimos a vuestra buena discrecion y a la suya e de passo en passo nos dareys aviso de todo lo que se fiziere y vierdes que es menester que nos proveamos de mas de lo que por esta instruccion, letras y comissiones mandamos que se faga.

Despachado en el lugar de Sancta Cruz a XVII dias del mes de octubre, año de mil DXI annos.

Yo el ReyVidit vicecanceller Urries, secretarioVidit Alpont

427

1511, octubre, 17. Santa CruzFerran II escriu a mossèn Lluís Joan pel tema dels arrendaments

de la carn que els Crespins no han pagat. El rei està molt molest i dóna ordres taxatives d’aplicar la justícia més severa que es pugui. Tant és així que cap responsable pot fugir-ne, bé siguin avaladors normals o bé els jurats d’aquells anys que varen permetre aquests fraus.

AMV. Cartes reials. Reg. h3 3, ff. 18r-19v. i també a ACA. Itinerum Sigilli Secreti Reial Cancelleria. Reg. 3675, ff. 116r-117v.

Don Ferrando por la gracia de Dios, rey daragon, de las dos Sicilias, de Hierusalem, de Valencia, de Mallorcas, de Cerdenya


y Corcega, conde de Barcelona, duque de Athenas y Neopatria, conde de Rosellon y Cerdanya, marques de Oristan y Gociano. Al magnifico, amado, criado y maestre sala, nuestro mossen Luys Johan. Salut y dileccion. En dias passados, como sabeys, los Cres-pines arrendaron las carnecerias dessa ciudat de Valencia a hun triennio e despues, no haviendo ellos bien pagado ni cumplido lo que eran obligados, siendo hun ermano suyo y Çaera y otros sus amigos jurados les tornaron a arrendar por otro triennio, bistrayendo los diez mil ducados de oro e mientra ellos vieron que se podian aprovechar en el dicho arrendamiento lo tomaron sin fazer movimento alguno. E, quando les parecio que las carnes se encarecian, se alçaron de manera que la dicha ciudat, allende de los muchos danyos que recibio en comprar carnes en tiempo de necessidat y en no le pagar, perdio los diez mil ducados que havia bistraydo a los dichos arrendadores que todo pudo montar fasta la suma de treinta mil libras, e, recorriendo se sobre esto a nos y a nuestra real audiencia que se celebrava en esa ciudat, fueron condenados los dichos Crespines a pagar todo lo que de-vian a la dicha ciudat y fue mandado que se fiziesse execucion en sus bienes y que, en defecto de aquellos, se fiziesse execucion en los bienes de las fianças que los dichos Crespines havian dado en los dichos arrendamientos y que, no haviendo bienes de las dichas fianças, fuessen executados los dichos jurados que fueron en el tiempo de los dichos arrendamientos en sus proprios bienes, pues no se asseguraron bien de los dichos Crespines de manera que la dicha ciudat fuesse reintegrada y satisfecha en todo lo que los dichos Crespines le devian. Agora nos ha sido fecha relacion que a la dicha ciudat no se ha fecho la dicha satisfacion por culpa y negligencia de las personas que han tenido cargo desto, lo qual ciertamente nos ha sehido muy molesto e queriendo en esto, como Rey y Senyor y cabeça de la cosa publica, debida-mente como convenie de proveher confiando de la fe, probidad e integridad vuestra, de la qual mucho confiamos, con tenor de las presentes de nuestra cierta sciencia expressamente y delliberada vos dezimos, comettemos y mandamos so incorrimiento de nuestra ira e indignacion e pena de dos mil florines de oro de vuestros bienes, si lo contrario fizieredes irremissiblemente exhigidores y a nuestros coffres applicadores, e por primera e segunda iussiones que, luego que las presentes vos seran presentadas, vos informeys del stado en que esto sta y lo que deven los dichos Crespines a la dicha ciudat por razon de los dichos arrendamientos y, sabida


por vos la verdat de todo ello con conseio de los magnificos y amados conseieros nuestros, micer Balthasar de Gallach, rigente nuestra cancelleria, y de micer Ausias del Bosch, assessor ordinario de la baylia general desse reyno, procedays a execucion de lo que se deviere a la dicha ciudat por los dichos Crespines, executando primeramente sus bienes y, no haviendo bienes suyos, executareys en sus personas y despues en los bienes y personas de las fianças que ellos dieron y, en deffecto de bienes de las dichas fianças, fareys la execucion en los bienes de los jurados que fizieron los dichos arrendamientos y no se asseguraron bien de los dichos Crespines, faziendo de scusion de unos en otros assi en personas como en bienes fasta en tanto que la sentencia sobre sto dada en la dicha nuestra real audiencia sea executada en todo y por todo segund que en ella se contiene y la dicha ciudat sea enteramente reintegrada y satisfecha de toda la dicha deuda con las espensas que sobre esto se han fecho y se faran de aqui adelante. E assi mesmo procedereys rigorosamente a execucion de qualesquiere otras quantidades de peccunias que a la dicha ciudat sean debidas por qualesquiere otras personas, assi en las personas y bienes de los deudores y sus fianças como de terceros possehidores de sus bienes, procediendo en todo lo susodicho brevemente, sumaria y de plano y como por privilegios y provisiones a la dicha ciudat y racionall della es otorgado y por uso y costumbre se puede y debe fazer en semejantes deudas que, por conservacion de la republica de la dicha ciudat, la qual tenemos por muy cara queremos y vos mandamos que assi se faga y cumpla y para todas y cada una cosas susodichas con los incidentes, dependientes y emergentes de ellas y a ellas annexas y connexas, vos damos y conferimos todas nuestras vezes, voces y cumplido poder y toda aquella potestat que racional dessa ciudat es attribuhida para executar las deudas de la dicha ciudad. Con las presentes por las quales de la dicha nuestra cierta sciencia e expressamente y delliberada dezimos y mandamos sola dicha pena e otras mayores a nuestro real arbi-trio reservadas e por las dichas iussiones a todos y quales quiere officiales nuestros, assi mayores como menores en el dicho reyno de Valencia constituhidos e senyaladamente a los jurados y otros officiales, universidad e singulares personas de la dicha ciudat de Valencia que fara fazer, executar e cumplir todo lo susodicho vos den y presten y fagan dar y prestar todo el conseio, favor y ayu-da que les demandaredes y hovieredes menester y, si necessario fuere, assistan con vos personalmente de tal manera que podays


libremente fazer la dicha execucion y complir en todo y por todo la presente nuestra provision, sin impedimento ni contradicion alguna, guardando se attentamente de fazer ni permitir sea fecho lo contrario en alguna manera si nuestra gracia tienen cara y las penas susodichas de las quales en caso de contradiccion, lo que no podemos creher, no faltara rigorosa execucion desean no incorrer. Data en el lugar de Sancta Cruz a XVII dias del mes de octubre anyo del nascimiento de Nuestro Senyor Mil quinientos y onze. Yo el ReyVidit Agustinus Vich, Vidit Alpont vicecanciller In Itinerum Sigilli Secreti II, f. CII

428

1511, octubre, 18. ValènciaEls jurats de València asseguren al vicecanceller Antoni Agustí que

resoldran el tema de Forés i que no necessiten cap comissari enviat pel rei. Com es pot veure les autoritats municipals per-sisteixen en la negativa a les inspeccions reials.


Al molt magnifch e virtuos Senyor y de gran prudencia micer Anthoni Agosti, conseller e vicecanciller de la Magestat del Rey nostre Senyor.

Molt magnifich e virtuos Senyor: Dues letres scrivim a la Magestat del Rey nostre Senyor, la una sobre los deutes e ruptura den Balthasar Fores, trellat de la qual sera dins la present, per que veya vostra magnificencia tots los deutes y encara la diligencia que havem tengut e haguerem passat mes avant sino per lo empaig que ses fet per los crehedors de la taula. E en aço se donara la major expedicio que porem. Empero es molt mester que vostra merce afavoresca la part de la ciutat y la jurisdiccio del racional, la qual per tants privilegis es tant afavorida per beniffici de la ciutat.

Laltra letra que scrivim a sa Magestat per que som avisats que sa Magestat envia persona en aquesta ciutat per veure e re-goneixer aquestos comptes de Fores, la qual persona no pot venir sino en dan y a despeses de la ciutat la qual per al present no te a mester despeses y senyaladament en aquest carregament que tenim a fer per servey de sa Magestat per los carregaments de la


tacha. Tot aço volem dir a vostra merce per que veja e entenga que si la ciutat no pot carregar los dits censals tot ho causara algun descredit de la ciutat a causa que vullen demanar compte a la ciutat lo que per privilegi no es pot demanar compte sa Ma-gestat majorment, puix veu vostra merce que fem tot lo possible en cobrar y examinar tots los deutes deguts a la dita ciutat e per ço demanam de gracia a vostra magnificencia que miri lo que cumple ab beniffici de aquesta ciutat e que no sia feta lessio als furs e privilegis de aquella los quals vostra magnificencia ha jurats, supplicant la immensa Trinitat guarde vostra virtuosa persona. De Valencia a XVIII de octubre any MD y onze.

Los Jurats de Valencia a la honor e complacencia de vostra merce apparellats.

429

1511, octubre, 23. ValènciaEls fets de Forés i Torres no només afectaren la ciutat i regne de

València. Indirectament també hi ha moltes cartes adreçades a altres ciutats i viles, fins i tot de l’Aragó i Castella. És el cas, per exemple, de Conca, on els ramats de bens no passen cap a la ciutat de València perquè segons els mercaders genovesos, amb el suport d’oficials de Conca, els compradors d’aquests ramats depenen del detingut Forés. Tot i que els jurats diuen el contrari, la veritat és que una part d’aquests mercaders va-lencians són asseguradors del banquer arruïnat com pot veure’s en el document del 16 d’octubre de 1511. D’altra banda, temps enrere també Forés va ser comprador de ramats castellans.

ARV. Lletres missives. Reg. g3 38, ff. 22v-23r.

Serenissimo excellentissimo Senyor.Los arrendadors e avittualladors de aquesta vostra ciutat,

inseguint lo que ab ells tenim dat sobre lo avittuallament de aquesta sua ciutat segons que per altra ja havem donat avis a vostra altesa, han trames gran quantitats a Cuenqua per comprar bestiars e, havent aquells comprats e volent los fer portar, micer Polo Gentil e micer Domenego Doria e micer Thomas Spindola han fet detenir los bestiars pretenents esser crehedors den Balthasar Fores, la qual detencio es molt injusta e sens fonament algu per quant los dits bestiars no son den Fores ni comprats de diners de


aquell, sino dels nous aviattualladors qui son lo senyor de Mani-zes, lo mestre racional e altres persones de aquells. E posen nos aquesta ciutat en total ruina e perill per que som ja en lo yvern e los bestiars ab les neus de cascun dia diminueixen e, ultra aquest dan, no venint es metre aquesta ciutat en oppressio de fam. Vist tots aquells inconvenients e perill tan apparellats havem fet venir a micer Domenego Doria e micer Thomas Spindola per provehir en dit fet e la provisio que ses feta, sens la altra provisio que si es feta en detenirlos presos fins los bestiars sien de lliures, es que aquells han fet letres per als seus comisaris e responents de Cuenqua que de continent leven lo empaig del bestiar crehent se fara, empero hom nos fes lo portador de la present ha de anar de correu a vostra Magestat supplicant aquella que mane fer desempaxar totes les provisions que sien necessaries per als officials de Cuenqua e altres qualsevol officials del regne de Caste-lla que, de continent, desembarguen lo dit bestiar per que aquell ab tota libertat sia portat a la sua ciutat de Valencia en la qual si los dits genovesos tindran dret ningu, lo que no crehem per que ab tota veritat lo dit bestiar es dels novells arrendadors, los sera feta justicia, supplicant sa altesa mane ab correu volant fer expedir dites provisions, supplicant la inmensa trinitat conserve vostra real persona en felicitat ab longuissima vida. De Valencia a XXIII de octubre any MD y onze.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui besen les mans de vostra altesa.


430


Quan tot just s’havia produït la fallida de Torres i de Forés els jurats de València escriuen al rei en un to optimista, ja que pensen que el problema es resoldrà aviat i, d’entrada, s’han encarregat de cridar els asseguradors d’aquests mercaders i banquers perquè abonin diners per endavant. Cal assenyalar que aquest document fa referència a una carta dels jurats del 16 de novembre, cosa impossible i errònia ja que està signada el 3 de novembre. De fet, els jurats volen referir-se a la del 16 d’octubre publicada en aquesta obra.



S. R. M.Serenissimo e excellentissimo Senyor.Apres de haver scrit a vostra real celsitud a XVI del present

mes de les deutes que en Baltasar Fores deu a aquesta ciutat e les fermances que aquell te obligades a la dita ciutat e deposits del justicia civil e cort sua, havem tengut tanta diligencia e so-litut que a les fermances havent fet de posar VIª lliures per obs de pagar los deposits de la dita cort del justicia. E no resmenys se dona presa en contar e exhegir los dits deutes que sols hun moment nos pert de temps per manera que son tots e, verhificats los dits deutes, seran exhegits e feta rigida e real execucio con-tra los dits deutors, los quals seran executats sens acceptacio de persones. E, per que es raho donar conte de totes cosses a vostra real Magestat per lo que tothom sens fonament algu vol en dir e adverar, havem delliberat donar avis de totes cosses a vostra real altesa per que, avisada de tot, hi provexqua axi com placent sera a aquella en tot benifici de aquesta ciutat. E no done orella a sinistres informacions sino al be, miri e augment de aquesta vostra ciutat e servey de vostra real Magestat, la qual nostre Se- nyor Deu conserve en felicitat ab longa vida. De la vostra ciutat a III de nohembre MDXI.

Senyor de vostra Magestat homils vassalls e servidors qui besen les mans de vostra altesa


431

1511, novembre, 4. ValènciaEls jurats de València demanen al frare Joan Royo que vagi a la

ciutat per tal d’aclarir els comptes que té amb Baltasar Forés, ja que les autoritats municipals volen acabar aviat amb aquest problema.


Al honorable e car frare en Johan Royo en CantavellaMolt honorable e car frare. No ignorau la ruptura de Balthasar

Fores, la qual toca a molts en moltes maneres e senyaladament


a aquesta ciutat per les obligacions que lo dit Fores te fetes a aquella, per la qual raho es forçat replegar e collegir les coses que al dit Fores se esguarden. E, per que nos es arribat a noticia que aquell te certa negociacio ab vos, haurem plaer entendre aquella per medi vostre. E axi vos demanam de gracia a despeses del dit Fores vullau venir en aquesta ciutat per liquidar e aclarir aques-ta negociacio vostra ab lo dit Fores per que, essent clar e lest, puxam entendre e saber de quina quantitat podem fer compte de aquí per al adjutori del pagament de sos deutes de forma que ab lo que aquí sera degut e ab laldre se puguen remediar les sues obligacions. E axi us ho recomanam molt ho vullau fer segons de vostra virtud se confia, comanant nos a vos. De Valencia a IIII de nohembre any MDXI.

Los Jurats de Valencia a vostra honor promptes e apparellats

432

1511, novembre, 8. ValènciaEls jurats de València escriuen al rei per demanar-li que els comptes

dels genovesos Cristòfol Calbo i Lluís Grimaldi siguin examinats i estudiats a València, on els han de dur, i no a Medina del Campo. Ara hi són amb el mestre racional del regne de València que hi ha anat no només a defensar la ciutat i els creditors d’aquests mercaders sinó també perquè ha estat assegurador de determinades escriptures de Torres i de Forés.


Molt alt e molt poderos Rey e Senyor.Per letra del mestre racional havem entes lo que se ha pro-

vehit en lo negoci de Cristofol Calbo e Luis de Grimaldi e axi mateix havem entes per letra de aquell que te necessitat de les scriptures, actes e obligacions que en Balthasar Fores e Hiero-nim Torres tenen fetes a aquesta sua ciutat e aço per verificar lo credit. E per ço havem de fet donada tota diligencia en trametre trellat de dits actes e obligacions e aquelles havem trameses a Medina al dit mestre racional. E per que es granment interes de aquesta sua ciutat e benifici de aquella que quantitats que tenen los dits Cristofol Calbo e Luis Grimaldi vinguen en mans e poder del dit mestre racional a qui aquest negoci es stat comes, axi per la ciutat com per los crehedors de la taula, supplicam per ço a


vostra Magestat sia merce de aquella manar e provehir que dites quantitas, que los dits Cristofol Calbo e Luis de Grimaldi deuen, sien de aquelles cobrades e liurades al dit mestre racional per que aquesta sua ciutat puxa esser reintegrada e satisfeta del que li es degut. E si ultra les quantitats atorgades e consellades per lo dit Cristofol Calbo al compte fet ab aquell que son, segons la infor-macio que tenim, decet milia ducats per lo dit mestre racional, per lo poder que aquell te, seran demanades als dits Cristofol Calbo e Luis Grimaldi algunes altres quantitats e per a la liquidacio e examinacio de aquelles sera necessaria la presencia de aquells o laltre de aquells axi com es necessari en aquesta sua ciutat per esser stades contractades en aquella. Supplicam a vostra altesa sia merce de aquella provehir e manar que los dits Cristofol Calbo e Luis Grimaldi per a fer dita examinacio vinguen a aquesta sua ciutat ahon se pora ab mes facilitat e promptitud expedir lo negoci per esser coses contractades en aquesta ciutat. E sia la sanctissima trinitat en guarda e proteccio de la catolica e real persona de sa altesa e prospera a sa real corona. De la vostra ciutat de Valencia a VIII de nohembre del any Mil y cinchcents e onze.

D. V. R. M.Humils vassalls qui besen les mans de vostra altesa


433

1511, novembre, 10. ValènciaPer si de cas la carta enviada al rei, tal com s’assenyala en aquest

document, no tingués gaire ressò, els jurats de València escriuen al secretari Joan Roiz de Calcena per insistir-li que no és cert —tot i els rumors que corren a la cort— que les clavaries va-lencianes no es tanquin ni tampoc que els albarans no estiguin controlats. Els jurats neguen qualsevol corrupció.


Al molt magnifich e mes virtuos senyor mossen Johan Roiz de Calcena, secretari e del consell del rei nostre Senyor.

Molt magnifich e mes virtuos senyor: Una letra de vostra merce havem rebut ab la qual nos avisau, axi de les claveries que devien esser closes com encara dels albarans que dieu son exits del archiu, a tots los quals caps scrivim a sa Magestat per la le-


tra de la qual vostra merce veura com sa Magestat es infformada contra tota veritat. E, per que vostra magnificencia ho puxa dir y adverar, la veritat es esta que totes les claveries que devien esser closes y se acostumen de cloure totes son closes que no resten sino les claveries del any passat, les quals se tenen a cloure lo divendres ans de Pasqua del Sanct Sperit primer vinent. E quant als albarans, quens dien que son trets, vos avisam que ni son trets nis poden traure. Y hon se traguessen no poden aprofitar a persona alguna, per que son papers liniats y encara foradats, per que de tots aquells quants ni ha en lo archiu noy darien dos diners y per ço sa Magestat es informada contra tota veritat se-gons que pus largament scrivim a sa Magestat. Demanant vos de gracia que en hora opportuna ligau nostra letra e tots los caps contenguts en aquella y supplicar a sa Magestat mane respondre a tots los dits caps, lo que plahent li sia, per que no puxa dir que no sia avisada sa Magestat de tot lo que poria portar algun dan aquesta sua ciutat, supplicant nostre Senyor Deu conserve sa virtuosa persona en sanitat e longa vida. De Valencia a X de nohembre any MDXI.

Los Jurats de Valencia a la honor e complacencia de vostra magnificencia promptes e apparellats.

434


En aquesta carta al rei els jurats accepten fer-se càrrec d’avançar el pagament del donatiu votat a les darreres Corts de Montsó mitjançant censals. Ara bé, els jurats demanen moderació en aquestes peticions; a més, volen el tancament de clavaries, la seguretat d’avituallament de blat —un dels punts sempre problemàtic per a la ciutat— i el respecte del secret de sumari pel que fa a la investigació que porta a València mossèn Lluís Joan després de la fallida de Torres i de Forés.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.En haver rebut les letres de vostra Real Magestat sobre lo ser-

vey que aquella vol carreguem sobre aquesta vostra ciutat lo do-


natiu que aquest vostre regne offeri en la cort selebrada e fenida en la vila de Monso, continuament per servey de vostra real altesa havem comonicat moltes e diverses voltes ab los officials reals, ço es ab lo portantveus de governador e regent la canselleria, ab lo balle general e ab lo lochtinent general de tresorer. E axi per ser-vey de vostra real celsitut som contents de fer lo dit carregament ab los capitols ordenats e concordats ab los dits officials per los quals vostra real Magestat veura la voluntat e affeccio que tenim al servey de vostra real altesa, supplicant a aquella vulla girar la cara envers a aquesta sua ciutat per semblants necessitats puxa mostrar la voluntat e afficio que te continuament al servey de vostra celsitut. E, per que pus facilment e almenys dan de vostra Magestat se puixen quitar los censals que carregar tenim per al dit servey e aquesta vostra ciutat pus promptament sia pagada e vostra altesa desobligada, sa excellentissima altesa scriva e mane a mossen Alfonso Sanchez exhegisca ab tota aquella rigida exe-cucio que lo negoci requir e en semblants cassos acostuma fer per manera que, dins lo temps de la dita tacha, hagen pagat los claveries e pagant aquells los censals seran quitats e vostra real Magestat no pagara tant interes e pensions e aquesta ciutat vostra sera fora de obligacio per causa dels dits carregaments.

Nous volem oblidar de significar a vostra real altesa com molts mercaders an asegurat portar forments de les parts de Malega e Xerez per la qual seguretat los havem prestat un ducat per cafiç e, volent los traure de les dites parts, los es feta con-tradiccio dient que per vostra real Magestat sta inhibida la treta dels forments. Supplicam vostra real celsitut que tal inhibicio no sen tenga per aquesta vostra tant affectada ciutat a tot son real servey prompta. E encara supplicam a aquella que, per gracia de nostre Senyor Deu, hi ha abundancia de aigues en totes les parts comarquanes de aquest vostre regne ab lo regne de Castella, vu-lla libertar los ports del realme de Castella la qual libertat vostra real Magestat fara senyalada gracia e merce, no sols a aquesta vostra ciutat mas encara als habitants de Castella, per que tot hom puixa comerciar e ajudar se de ses robes e altres necessitats. E encara volem certifficar a vostra Magestat com stam tant strets de forments que, no sens gran instancies e geminades supplica-cions, supplicam iteradament vostra real Magestat no vulla inhibir per aquesta vostra ciutat los forments, axi de Malaga com encara per los ports de terra, per que promptament puxa esser subvenguda


a aquesta necessitat que de present tenim. E per lo semblant su-pplicam sa altesa li plazia scriure e manar a mossen Luys Joan que los actes de les execucions, que fa contra los deutors e fer-mances de la ciutat, no permeta que nenguns altres noy los reben si no lo scriva de la casa e, los que fins aci han rebut, miren al dit scriva per que es mester se troben continuats en la scrivania de la sala, no tocant als altres actes secrets de sa comissio los quals faça rebre als notaris que ell ha pres e elet. Supplicant la divina Magestat conserve vostra real persona en felicitat e longa vida ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XVIII de nohembre del any MDXI.

D. V. R. M.

Humils vassalls e servidors qui les mans de vostra real altesa besen.


435


Els jurats escriuen a Calcena, secretari del rei, per demanar-li sobretot ajut pel que fa a l’arribada de blat castellà. Això no obstant, ens interessen més les dues primeres línies de la carta: l’al·lusió al fet que Ferran II demani a la ciutat avançaments del donatiu votat a les Corts de Montsó de 1510.


Al molt magnifich e virtuos Senyor mossen Johan Roiz de Calcena conseller e secretari de la Magestat del Rey nostre Senyor.

Molt magniffich e virtuos Senyor: Una letra scrivim a sa Real Magestat sobre lo carregament que vol façam sobre aquesta ciutat del donatiu de la cort de Monço, segons que per aquella veura largament. E encara supplicam a sa Magestat nos faça merce de la treta de Malega e Xeres als mercaders que se son obligats a aquesta ciutat. E encara supplicam sa Magestat obra los ports de Castella per terra que en cert que axi nosaltres com los castellans ho desijam, a causa del bon temps que ni ha, a causa de les plu-ges que per tot hom sembra. E per ço us demanem de gracies suppliqueu de nostra part a sa altesa no vulla inhibir los forments per aquesta ciutat la qual, con sab vostra merce, es tant affectada


a sa Magestat. E ultra que per vostra acostumada virtut som certs serem exaudits de sa Magestat, encara a vostra merce ho tendrem a singular gracia. E guarde nostre Senyor vostra virtuosa persona de Valencia a XVIII de noembre MDXI.

Los Jurats de Valencia complasenciade vostra magnificencia aparellats

436

1511, novembre, 27. ValènciaPoc temps després de la fallida de Torres i de Forés i vista i esta-

blerta la seva relació amb la corrupció de la ciutat, s’imposa la renúncia de Joan Figuerola com a racional de València, la qual va fer a mans dels jurats el seu fill, Melcior Figuerola.

AMV. Manuals de consells. Reg, 55-A, f. 52r-v.

Die jovis XXVII novembris DXIEn presencia dels magnifichs jurats e sindich excepte en Sent

Feliu, ajustats en cambra de consell secret, comparegue lo mag-nifich en Melchior Figuerola, ciutada, procurador del magnifich en Johan Figuerola, ciutada e racional de la dita ciutat, consta ab carta rebuda per en Pere Valenti notari a XXVI del present mes. E dix que a ses magnificencies es notori la Magestat del Rey nostre senyor mana que sia rebuda informacio del dit en Johan Figuerola de tot lo temps que aquell ha regit lo ofici de racional de la present ciutat. E per que lo dit en Johan Figuerola desija que la culpa e desculpa de aquell sien examinades e los testimonis, qui volran testificar, no deixen de testificar tot lo que de aquell sabran per recel algu que tinguen restant aquell en lo dit ofici e vist encara que lo dit en Johan Figuerola es constituit en tal edat que comodament no poria servir lo dit ofici. Per ço, mogut per les dites consideracions, ha acordat e delliberat renunciar a mans e poder de vostres magnificencies qui representen tota la universitat e consell de aquella lo dit ofici. Per tal en Melchior Figuerola, inseguint lo manament e voluntat de son pare, per lo poder aquell donat diu que renuncia en mans de les senyories vostres lo dit ofici de racional, la qual renunciacio requir li sia admesa requirint de premissis carta publica.


E los dits magnifichs jurats e sindich respongueren que haut aço bo e delliberen y proveiren. E lo dit en Melchior Figuerola en lo dit nom presevera en lo que dit ha de la renunciacio.

Testes en Berthomeu Martinez, en Joan Eximeno vergeurs.

437

1511, novembre, 29. ValènciaEn un consell general que no consta enlloc, ja que aquest registre,

55-A, fa l’efecte que no és el definitiu, Joan Figuerola és suspès del càrrec i substituït per Pere Català.


Die sabbati XXVIIII mensis novembris anno DXI Consell generalProposicioLa delliberacio del magnifich consell es que, per certes causes

e consideracions, sia sospes lo magnifich en Johan Figuerola del offici de racional axi com lo magnifich concell de present lo sos-pen sens nota de infamia, tant quant al magnifich concell plaura. E acomana aquell al magnifich en Pere Catala a beneplacit del consell.

E vengut lo dit magnifich en Pere Catala en presencia de tot lo magnifich consell jura a nostre Senyor Deu per la creu e los sancts quatre Evangelis tot lo que han acustumat jurar los racio-nals e segons los stabliments e capitols del quitament.

E lo dit racional pres possessio del dit offici en lo archiu del racionalat.

Testimonis Berthomeu Martinez e Miquel Yvorra, verguers.

438

1511, desembre, 7. BurgosFerran II escriu una carta a Lluís de Cabanilles, governador general,

per demanar-li que pressioni els delegats de les darreres Corts de Montsó de 1510. El rei comença a cansar-se del retard del pagament del servei votat a les Corts i exigeix que s’apressin a fer-lo efectiu.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3582, ff. 62r-63r.


Brachii militaris regni ValencieDon Ferrando, etc… Al spectable, magnifich, amat conseller,

mestre sala, portantveus de nostre general governador e regent la lochtinencia general en lo dit regne de Valencia, mossen Luis de Cabanillas, salut e dileccio. Los dies passats, stant nos en la ciutat de Sevilla, vos manarem scriure que provehisseu que per a quinze de juliol pus proppassat les persones elegides en les corts, ultimament per nos celebrades en la vila de Monço, o los delegats per aquelles haguessen scrits y examinats los comptes a les persones que reveren les peccunies que aqueix regne nos dona y ells cobraren per lo que se ordena en les corts per nos cele-brades en la ciudat de Oriola, segons forma del acte de cort que en dites corts de Monço se feu, lo que segons nos es stada feta relacio fins asi no es stat fet ni cumplit a nos fins a vuy starien dits comptes per examinar, lo que diu he redunda en gran dan e perjudici de aqueix nostre regne. Per la qual raho nos han humilment supplicat algunes persones del bras militar que fos plasent a nostra Magestat, per observancia del dit acte de cort e be de aqueix dit regne, manar provehir que dites persones eletes o delegats per aquells hagen y examinen dits comptes lo mes prest que ser puga. E nos parent esser just que axi se fasse e comples-ca y per ço, ab tenor de les presents e de nostra certa sciencia deliberada y expressa, vos diem, encargam e manam a pena de tres mil florins dor darago a nostres reals cofres aplicadors que en continent que les presents vos seran presentades y ne hiau que les dites persones eletes per la dita cort o los delegats de aquelles, hagen e examinen los dits comptes, segons e de la forma que en lo dit acte de cort sta contengut, a les quals prefigeu terme de dos mesos ab les penes que a vos parra los degau imposar dins los quals hagen e sien tinguts examinar dits comptes juxta forma del dit acte de cort. E, si per cas dins los dits dos mesos ells no hauran examinats dits comptes, en tal cars es nostra voluntat los executeu per les penes per vos a ells imposadores. E pres no fesseu ni dasseu loch fos fet lo contrari si la gracia nostra teniu cara e la ira e indignacio nostra so pena demunt dita desijau evitar, ço nos per observança del dit acte de cort volem ab tot efecte axi se cumpla e fassa. Data en la ciutat de Burgos a VII de dehembre any de la nativitat de nostre Senyor Mil DXI.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Joanni Roiz de Calcena


439

1511, desembre, 9. ValènciaEls jurats de València notifiquen al rei que el racional de la ciutat,

Joan Figuerola, ha dimitit del seu càrrec i ha estat elegit per a substituir-lo Pere Català, d’acord amb els desitjos del monarca. Com tantes altres vegades demanen al rei que puguin treure el blat ja pagat de Màlaga.1


Serenissimo e excellentissimo Senyor.De vostra Reyal Magestat havem rebut una letra scrivintnos de

moltes coses circa lo regiment de aquesta vostra ciutat e rompiment de Balthasar Fores a la qual responent significam a vostra altesa com en Johan Figuerola, racional de aquesta vostra ciutat, e per empediment de sa persona en Melchor Figuerola, fill e procurador de aquell, vench davant nosaltres e ab acte publich, rebut per lo scriva de la Sala, dix que renunciava en poder de nosaltres e del sindich de la ciutat lo offici de racional e nosaltres nos aturam a cort, si acceptariem la dita renunciacio o no sens voluntat de sa altesa. En apres nos fonch donada la letra de sa Magestat e, lesta aquella, on de continent fem ajustar lo consell per al endema que fonch XXVIIII de nohembre propassat e, convocat e ajustat lo dit consell, en aquell fonch proposat lo que per vostra Magestat nos era scrit e, lesta la dita letra en consell, en unitat e concordia fonch feta suspensio del dit en Johan Figuerola del dit offici de racional. En apres fonch feta comanda del dit offici de racional an Pere Catala, conjurat nostre en cap per los ciutadans, al qual fonch donada la possesio del dit offici e del archiu del Racionalat e axi per aquell es regit lo dit offici per tant temps com mana-ra vostra Magestat a beneplacit del consell; tots nosaltres ab los advocats entenen en ajudar e afavorir a mossen Luis Johan e a mossen Johan Enyego en totes les coses que son comeses. E ab la present fem avis a vostra altesa com lo dimecres propassat posam al encant en la loncha lo capitol de les carns per a temps de hun any sens claveries, axi com sta arrendat per lo any que corre; del que succehira farem avis a vostra Magestat.

Per lo semblant tenim avis com aquí seria anat hun home per part dels alcaldes e collegiats de la sequa per fer sospendre lo acte de cort fet en Monço. Supplicam vostra Magestat non vulla donar orella per que seria desfer lo offici de mustassaff e molt


prejudicar los altres ordinaris. E encara que lo dit acte de cort sia fet a beneplacit de vostra Magestat no acostuma vostra Magestat de usar del beneplacit, puix lo dit acte de cort fa bon fruyt per al benefici de la cosa publica e ab causes tant justes lo dit acte de cort es stat atorgat a suplicacio de aquesta vostra ciutat.

Huy havem rebuda una letra de vostra altesa ab la qual nos scriu que no pot donarnos la licencia per a traure forments de Malica, atorgant nos licencia per a que del regne de Tolledo e marquesat de Villena puixam traure XXXª faneques de forment, de la qual licencia besam les mans a vostra altesa. E per que aquesta sua ciutat es tant populosa que en nenguna manera pot eser provehida sino ab los forments que venen per mar de Sicilia, neguna sperança tenim de poder ne haver per que ningun merca-der havem trobat qui haia volgut pendre carrech de fer ne portar. Tota nostra sperança sta en los forments de Malega per als quals tenim fetes nostres provisions ab los mercaders de aquesta ciutat, los quals per complir ab la ciutat han comprat sos forments e han pagat la saca e volent portar aquells es stat donat empach de no dexarlos traure, lo qual empach si per vostra Magestat no es levat neguna sperança tenim de poder hi fer altra provisio. E certament nos veuriem en alguna gran necessitat de forments puix la saca de terra no basta per a remediarnos. Per ço supplicam vostra Magestat sia merce de aquella girar los hulls envers aquesta sua ciutat, tant fidelissima e tant prompta e apparellada a tot lo que sia servey de sa Magestat, e provehir e manar que los forments, que ja son stats comprats per provisio de aquesta sua ciutat e dels quals es stada impagada la saca, puguen eser trets e portats a aquesta sua ciutat, supplicant la divina Magestat conserve vostra reyal persona en sanitat e longa vida ab victoria de sos innimichs. De la vostra ciutat de Valencia a VIIII de dehembre MDXI.

De Vostra Real Magestat humils vassalls e servidors qui les mans de vostra altesa besen.


1. Cal assenyalar que aquest document ja constava al volum II de la meva tesi doctoral dipositada a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València a la darreria de juny de 1973. Com d’altres vegades Amparo Felipo el fa seu com si l’hagués investigat (Autoritarismo monárquico y reacción municipal, València, 2004, pp. 102-103).


440

1511, desembre, 28. BurgosFerran II envia un guiatge al seu súbdit Martín de Calahorra, que

ha fet negocis amb Torres i Forés i li deuen diners, perquè té por dels creditors d’aquests mercaders valencians. Martín de Calahorra pensa que li poden prendre béns i demana guiatge al rei per presentar-se a València. És un document fet a un particular per causa de la fallida dels banquers valencians.


Martini de CalahorraNos don Ferrando por la gracia de Dios rey de Aragon, etc.

Por quanto por parte de vos el amado nuestro Martin de Calaho-rra, vezino de la villa de Requena, nos ha seydo fecha relacion que por tiempo de quatro anyos, poco mas o menos, vos haveys tenido cargo de cierta negociacion y tratos de peccunias y otras cosas por Geronimo Torres y Baltasar Fores, mercaderes vezinos de la ciudad de Valencia, de la qual negociacion pretendeys ser cobrador de algunas sumas e quantias de derechos, assi por vuestras cuentas como por vuestros salarios y trebajos. Para verificacion de lo qual es necessario e vos cumple yr personalmente a la dicha ciudat de Valencia a dar vuestra cuenta e liquidar aquella y en alguna manera vos temeys y recelays que, por star de presente las cosas y fazienda de los dichos Torres y Fores en mano de sus acrehedores y de la dicha ciudat de Valencia e otras personas a causa de la quiebra e rompimiento de los dichos Torres y Fores, se podria de fecho proceder contra vos pretendiendose que por ventura en vuestro poder seria o habrian quedado algunos bienes o peccunias de aquellos. Y por vuestra parte nos ha seydo hu-milmente suplicado que, attendido que vos vays personalmente a dar cuenta y razon de lo por vos administrado, fuesse de nuestra merced guiar e assegurar vuestra persona e bienes affin que no vos sea dada injusta vexacion e nos, habido respecto a la qualidad de vuestra persona e a la relacion que de vos se faze, tovimos lo assi por bien. Por tanto, con tenor de las presentes de nuestra cierta sciencia expressamente y deliberada, guiamos e asseguramos en nuestra buena fe y palabra real a vos en Martin de Calahorra, assi en bienes como en persona, para que libremente y segura podays yr, venir y star, entrar y sallir de dia y de noche e todas las vezes que quisierdes en la dicha ciudat y reyno de Valencia por todo el


tiempo que menester vos sea para dar y fenezer las dichas cuentas y cobrar qualesquiera quantias que parecera ser vos devidas. Assi y en tal manera que durante el presente guiaje y seguro nuestro, el qual queremos que dure a nuestro beneplacito y despues de la revocacion de aquel, la qual si contecera fazer se vos haya de intimar personalmente en la casa de vuestra morada en la dicha villa de Requena y publicarse con pregon por los lugares acostumbrados en la dicha ciudat de Valencia por tiempo de treinta dias, contaderos del dia que assi se vos intimare o publicare la dicha revocacion en adelante. Vos dicho Martin de Calahorra no podays a instancia de persona alguna ser por la dicha causa detenido, presso, arrestado, vexado ni molestado por nuestros officialles ni otros qualesquiere en bienes ni en persona ni en otra manera alguna. E, con tenor de las mesuras presentes, mandamos a todos e qualesquiere officiales nuestros majores y menores en la dicha ciudat y reyno de Valencia, constituydos y constituidores, e a otras qualesquiere personas a quien pertenezca, ço incorrimiento de nuestra yra e indignacion e pena de mil florines de oro de los bienes de aquel que lo contrario fara exhigidores e a nuestros coffres aplicaderos, que el presente nuestro seguro guiaje y salvaguarda real en todo lo que en el contenido vos tengan y guarden tener y guardar e observar fagan inviolablemente y contra forma de aquel no vos fagan ni fazer consientan maldanyo, injuria, molestia, detencion, execucion ni vexacion alguna en bie-nes ni persona por quanto la gracia nuestra tienen cara e la pena susodicha desseays no incorrir. En testimonio de lo qual havemos mandado fazer los presentes sellados con nuestro sello secreto. Data en la ciudat de Burgos a XXVIII dias del mes de deziembre anyo del nascimiento de nuestro Senyor Mil DXI.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Hugoni de Urries

441

1512, gener, 7. BurgosFerran II escriu al seu portaveu de governador general al regne de

València, Lluís de Cabanilles, per recordar-li que ja ha passat prou temps des de la concessió del servei a les Corts de Montsó de 1510 sense haver rebut cap pagament, almenys d’aquella meitat —cinquanta mil lliures— que ha d’obtenir-se mitjançant


el sistema de tatxes. El rei ordena al seu oficial que acceleri el procés i posi a treballar els taxadors, diputats o qui sigui, si no prendrà mesures disciplinàries.

ARV. Reial Cancelleria. Reial 246, f. 147r-v.

Don Ferrando, etc. Al spectable magnifico e amado conse-jero nuestro mossen Luis de Cabanillas, portantveces de nuestro general governador e rigiente nuestra lugartenencia general en el reyno de Valencia, salud y dileccion. Por quanto, en el acto de la offerta del servicio a nos fecho por la corte general desse reyno y tres estamientos de aquella en las cortes por nos ultimamente celebradas en la villa de Monçon, nos fueron offrecidas cient mil libras, parte de las quales se havian de cargar sobre el general del dicho reyno, pues no excediessen de cinquenta mil libras y la restante quantia fuesse exhigida por tacha universal de las casas de todo el dicho reyno, asi del brazo eclesiastico y militar como de las ciudades y villas reales y de todos los vasallos de aquellas y de todos los habitadores del dicho reyno, en la forma y manera que fue fecha e ordenada la tacha de la corte de Orihuela en el anyo Mil quatrocientos y noventa, la qual quantidad se hoviesse de exhigir y pagar dentro de tres anyos contadores de la fiesta de navidat del anyo Mil quinientos y onze mas cerqua passado en adelante y por nos y por la dicha corte fue dado poder y facultat a ciertas personas en el acto de la dicha offerta, a la qual nos refferimos contenidas para facer la dicha tacha. E por que es ja el un anyo passado, de los tres dentro los quales la dicha tacha se ha de exhigir y pagar juxta el dicho acto de corte y la dicha tacha ahun no es fecha ni publicada, en muy grande deservicio nuestro y danyo, prejudicio evidente de nuestra real corte a mucha culpa y negligencia de los dichos tachadores, y quanto mas la publica-cion de la dicha tacha se dilatasse tanto mayor daño y prejudicio recibiriamos. Por ende, queriendo sobrello devidamente y como conviene proveher a humil supplicacion por nuestro procurador fiscal sobre esto fecho, con tenor de las presentes expressamente y de nuestra cierta sciencia deliberadamente y consulte por primera y segunda jussiones so incorrimiento de nuestra ira e indignacion y pena de diez mil florines de oro, si lo contrario ficiederes lo que no creemos, de vuestros bienes exhigidores y a nuestros coffres applicadores vos dezimos, cometemos y mandamos que, si los di-chos tachadores siguiere personas por la dicha corte general y tres stamientos de aquella para fazer la dicha tacha, diputados no faran ni publicaran la dicha tacha segund les screvimos y mandamos


con nuestras cartas de la data de la presente dentro de ocho dias, inmediatamente siguientes del dia que las dichas nuestras cartas les seran por vos dadas y presentadas, en tal caso en renitencia y culpa suya a consejo del rigiente nuestra cancelleria multar los heys y imporneys les a ellos y a cada uno dellos en las quantitats y summas, que os parecera provescan, condecentes a la culpa y negligencia y oportunas para lo que toca a nuestro servicio, inte-res y indempnidat de nuestro patrimonio y, aquellas imposadas, procehireys a execucion dellos en las personas y bienes de aquel o aquellos de los dichos tachadores a cuya culpa la dicha tacha havia quedado desafazer y publicar dentro el dicho termino de los dichos ocho dias por nos a ellos prefijado. Por forma que a los tales en pena de su notoria negligencia y temeridad y para otros sea ensemplo en lo en esto breumente sumaria y de plano sin estrepitu, forma y figura de judicio segun la qualidat del negocio lo requiere, sin avenpcion ni excepcion de persona alguna con la rectitud y manera que conviene y de vos bien confiamos por tal que meritamente en vos no podays ser comendado y a nuestro fisco no le queda causa de juxta quexa, que nos seria molesto, y cresciendo sus culpas y negligencias si os parecera mandarles que no salgan del lugar adonde se plegaran per ajuntaran sin darleys conclusion necesaria fazerlo heiys, segun os parecera convenir a la conclusión del negocio, car por observacion y execucion del susodicho acto de cort y cosas en aquel contenidas ansi nos pa-recio deberse proveher de justicia, car nos en et cirqua las cosas sobredichas con los incidentes, dependentes y emergientes dellas y a ellos annexos y connexas con el dicho consejo y no sin el vuestro officio si y en quanto menester sea excitando vos damos, cometemos y conferimos nuestras voces, veces, lugar pleno y bastante poder con las presentes. Guardando vos atentamente de fazer lo contrario si nuestro servicio vos es caro y en la pena su-sodicha desseays no encorrer, como esta sea nuestra determinada e inconmutable voluntat y assi queremos se faga y cumpla toda contradiccion consulta e impedimento cesantes. Data en la ciudat de Burgos a VII dias del mes de enero del anyo del nascimiento de nuestro Senyor Mil quinientos y doze.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Joanni Royz de Calcena


442

1512, gener, 7. ValènciaEls jurats de València comuniquen a Joan Roiz de Calcena, secre-

tari del rei, que ja s’han compromès a pagar en tres anys la tatxa reial de les Corts de Montsó de 1510. Hi ha un curiós creuament de cartes, ja que el rei acabava de demanar això aquest mateix dia. També avancen, entre altres qüestions, el baix preu que es vol pagar per l’arrendament de la carn, una oferta que no els convenç.


Al molt magnifich e mes virtuos senyor mossen Johan Roiz de Calcena cavaller e secretari del Rey nostre Senyor e de son consell.

Molt magnifich e mes virtuos senyor. A la Magestat del Rey nostre Senyor scrivim e donam avis com en lo dia de huy es stada publicada la tacha real de les LXª lliures que se han de pagar en tres anys, ço es vint milia lliures cascun any e com stam promptes per a fer los carregaments de XXXXVª lliures segons ab sa Magestat es stat capitulat. E axi mateix li donam avis de certs assentiments que lo consell general ha donats en la gracia del senyor infant don Enrich y en la gracia de C lliures den Pere Johan Torrella, apothecari, e que lo thesorer puxa rebre per hun any les rossegues de la quema. Axi mateix li scrivim com sa Magestat nos ha scrit donassem la scrivania del studi general an Johan Argent, notari, e ab altra letra nos ha scrit la donassem a Miquel Adznara e nosaltres ne haviem provehit en Jacme Gisbert e per ço ne consultam sa altesa per la diversitat de dites letres, en donam avis a vostra merce per que de totes les dites coses sia informada. E mes li donam avis en lo capitol de les carns per molts dies es stat subastat per arrendar a hun any sens les claveries e ay dita de CCXXXXIª souls. Nosaltres per que lo preu es molt baix farem ajustar los crehedors de la ciutat per notifi-car los lo dit preu e treballarem ab totes nostres forçes si pora pujar al preu del present any que es XIIIIª lliures. De totes les dites coses fem avis a vostra merce per que puxa comunicar ab sa Magestat e obtenir nos de aquella votiva resposta segons spe-ram en vostra magnificencia, la qual nostre Senyor Deu conserve e tinga en sa continua proteccio e guarda. De Valencia a VII de gener del any MDXII.

Los Jurats de Valencia a la honor e complacencia de vostra magnificencia promptes e apparellats


443

1512, gener, 19. ValènciaEls jurats de València, pel que fa a arribar a compromisos entre

asseguradors i creditors amb relació a la fallida de Torres i de Forés, aconsegueixen que el síndic o el sotssíndic de la ciutat pugui substituir Joan Escrivà, menor d’edat, que a la documen-tació s’ha confós amb el seu pare Joan Ram Escrivà, perquè aporti solucions en vista d’un cop econòmic com aquest.


Dicti die et annoLos dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional e sindich,

aconsellats del dit magnifich micer FFrancesch Dartes, provehexen que lo dit magnifich sindich, en nom de la dita ciutat, substituexca e faça substitucio al magnifich mossen Johan Scriva, menor de dies mestre racional de la cort del magnifich senyor Rey en lo regne de Valencia, per que en nom del dit sindich e de la universitat de la dita ciutat puxa fermar qualsevol compromes e avinences ab micer Luis de Grimaldo e Cristofol Calbo e o ab lo altre de aquells e en sobre qualsevol questions, debats e diferencies que sien e se speren esser per raho o causa de qualsevol credits e deutes den Balthasar Fores e Hieronim Torres e de qualsevol de aquells o de la taula de aquells. E axi mateix puxa loar e apropuar lo compromes per aquell fet e fermat en poder de micer Pere Navarro e micer Jacme Beltran, doctors en leys, ab aquesta empero protestacio e no en altra manera que les fermances dels dits en Balthasar Fo-res e Hieronim Torres facen acte, que els plau, que lo dit sindich substituexca e faça dita substitucio al dit mestre racional, donant li lo dit poder de qualsevol avinences e transaccio per compromes. E axi lo dit sindich puxa loar e apropuar lo compromes per a que ells, fermat en los dits arbitres, sens prejuhi de les obliga-cions fetes per les dits fermances a la dita ciutat e que aquelles no sien en res prejudicades ni alterades e que a la dita ciutat no sia fet ni causat prejuhi algu. E per ço per execucio de la dita provisio los spectables nobles e magnifichs don Cerafi Centelles, comte de Oliva, mossen Joan Ram Scriva, maior de dies mestre racional de la cort del Rey nostre senyor en lo present regne de Valencia, don Pere Boil, senyor de Manices, don Berenguer Marti de Torres e de Aguilar, mossen Jacme de Pertusa, mossen Gaspar Masco, cavallers, en Diego Martinez, en Gaspar Valenti, en Anthoni


Veana, en Hieronimo de Flisco, en FFrancesch Marti, en Johan Medina, en Alfonso Catala, en Marti de Senctangel, mercaders, en Johan de Sentpere, apothecari menor de dies, na Agnes muller de Hieronim Torres, na Catherina, muller de Balthasar Fores e na Gracia, muller de Hieronim Neus. Tots los dessus nomenats qui son fermances e obligats a la dita ciutat de Valencia per los dits en Balthasar Fores e Hieronim Torres e per laltre de aquells cascu per son interes volen, els plau que lo dit sindich puxa substituir en nom de la dita ciutat e fer substitucio al dit magnifich mos-sen Johan Scriva menor de dies, donant li poder de fer e fermar qualsevol compromes e avinences ab los dits Cristofol Calbo e Luis de Grimaldo e o latre de aquells e encara loar e apropuar lo dit compromes per aquell ja fermat en los dits micer Pere Navarro e micer Jacme Beltran, si e segons per los dits magnifichs jurats dessus es stat provehit volent e consentint expressament que, per la dita substitucio e los dits compromes e avinences fetes e fahe-dores ni per la loacio e aprovacio del dit compromes ja fermat per lo dit mossen Johan Scriva en los dits arbitres ni per les coses dessus dites e provehides, no sia fet ni causat prejuhi algu a la dita ciutat en las obligacions e fermances a aquella fetes per los dessus nomenats e qualsevol de aquells; ans a aquells dits obliga-cions e fermances e cascu de aquelles resten en sa força e valor en res no le ses prejudicades ni alterades prometens les dits coses haver per fermes e valides e contra aquelles no venir ni fer per alguna via, causa, manera o raho sots obligacio de tots sos bens e drets mobles, sehents e se movens havets e per haver hon que sien e seran; protesten empero tots los dits obligats e fermances que per lo present acte e ferma nols sia causat prejuhi algu en sos drets que tenen, axi per la sentencia donada per lo magnifich micer Bosch com encara en tot e qualsevol dret quels pertanga, com entenguen fer dita ferma sens novacio e derogacio de tots los dits drets. Encara lo dit en Alfonso Catala protesta que, per fer o fermar la dita protesta, no li sia fet ni causat prejuhi algu en la demanda e proces que aquell te amb la insigne ciutat de Valencia o sindich de aquella ni en qualsevol altres drets, que tinga e tenir puxa ara o en sdevenidor contra la dita ciutat o contra qualsevol altra persona per a cobrar entrerament e sens diminucio alguna los mil ducats que indebitament preten haver pagats a Valencia per la obligacio que aquell feu per Balthasar Fores e ab protestacio que, per la dita ferma en la protesta, no sia retardada la sentencia que se ha de publicar en lo dit proces e ab les dites protestacions


et non altre ne altres fer lo present acte. E fetes les dites protes-tacions lo dit magnifich sindich protesta que per aquelles dites protestacions ni qualsevol de aquelles no sia fet ni causat prejuhi algu a la dita ciutat ni al dit sindich en nom de aquella ni als drets que te contra les dites fermances los quals protesta li resten salvos e illessos e en res no prejudicats ni alterats per lo present acte ne protestacions dessus fetes. Testimonis foren presents a les dites coses, ço es quant a la ferma dels dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional e sindich son testimonis lo magnifich en Miquel Andres ciutada, en Miquel Yborra verguers dels dits magnifichs jurats. E quant a les fermes del dit spectable comte de Oliva e mestre racional qui ferma a XXIIII de janer del dit any MDXII son testimonis los reverents en noble don Guillem Ramon de Centelles, canonge de la Seu de Valencia, e micer Joffre de Sentfeliu, doctor en cascun dret. E quant a les fermes dels dits mossen Jacme Pertusa e mossen Gaspar Masco qui ferma dit dia son testimonis Rodrigo de Valladolid e Johan Diego scudero. E quant a les fermes dels dits en Diego Martinez e Anthoni Veana qui fermen a XXVII dels dits mes e any son testimonis en Jero-nim Gil, mercader e Anthoni Scriva carder. E quant a la ferma del dit don Berenguer Marti de Torres e de Aguilar qui ferma dit dia son testimonis Miquel Ferrando e Jaume Gisbert notaris. E quant a les fermes de Gaspar Valenti e Johan Medina que ferma dit dia son testimonis Joan Fabra notari e Anthoni Tullo mercader. E quant a la ferma de Hieronimo de Flisco qui ferma dit dia son testimonis Vicent Mego e Joan de la Raya, corredors. E quant a la ferma de Marti de Senctangel qui ferma dit dia son testimonis Benet Bruxola e Pere Ardilles mercaders. E quant a la ferma de FFrancesch Marti qui ferma dit dia son testimonis Simo Marti de Vinel e Joan Sarrial drapers. E quant a les fermes de les dites Agnes Torres e Caterina Fores qui fermen dit dia son testimonis lo dit mossen Gaspar Masco e Alonso Calbo, mercaders. E quant a la ferma de la dita Gracia Neus qui ferma dit dia son testimo-nis Joan Losquas, peraire e Arnau Marti abaxador. E quant a la ferma de Johan de Sentpere qui ferma dit dia son testimonis Pere Lobet, notari, e Miquel Jorda scrivent. E quant a la ferma de en pere Boil, senyor de Manices qui ferma a XXVIII de janer del present son testimonis Pere Lobet, notari, e Miquel Jorda, scrivent. E quant a la ferma del dit Alfonso Catala qui ferma XXVIIII del dit mes e any son testimonis don Berthomeu Dixer e en FFrancesch Çarria, jutge dels delmes. E quant a la protestacio del dit sindich,


la qual fonch feta a XXX del dit mes e any son testimonis Pere Lobet, notari, e Miquel Jorda, scrivent.

444

1512, gener, 23. ValènciaEls jurats manifesten al rei les qüestions que tenen en l’arrendament

de la carn. Aquest document és valuós en funció dels tripi-jocs que la ciutat i els pretesos arrendadors han de fer per avituallar València, una València que ha crescut molt i ja no són suficients els seixanta mil o seixanta-cinc mil xais d’anys enrere, sinó que ara en són necessaris noranta mil. I això crea problemes pecuniaris.


Serenissimo e potentissimo Rey e Senyor.Inseguint la pratica acustumada de aquesta ciutat a la fi del

mes de noembre proppassat començam a fer subastar lo arren-dament de la carn e avittuallament de aquesta sua ciutat e, jatsia per moltes jornades se sia subastat, lo maior preu que si ha trobat son stades XIIª L lliures. E per que nos appar esser poch preu, per que seria dan de aquesta ciutat, fen convocar e demanar la maior part dels crehedors censalistes de la dita ciutat dels quals es gran interes per raho dels pagaments de les pensions dels llurs censals. E crehem que aquells farien lo que en altre temps an fet altres crehedors que, vehent que lo dit arrendament stava en poch preu, feren una companyia e arrendaren lo dit capitol per preu rahonable lo que aquestos crehedors no han volgut fer. E continuant la subastacio del dit dret per part de certs merca-ders, persones planes e oppulentes es stat offert de donar XIIIª lliures per cascun any ques preu rahonable. Empero volen dues condicions: la huna que lo arrendament los sia fet a temps de tres anys; la segona que la ciutat, com acustumava prestar fins aci VIIª D lliures als arrendadors per obs de avittuallar la dita ciutat, quels ne sien prestades XIIª lliures. En aço sacra real Magestat, si la ciutat les carregava a sis mesos franchs de pensio, no rebria ningun dan la ciutat per que los arrendadors han a pagar laltra mitat de la pensio axi prestant los poch com prestant los molt. Empero si la ciutat les carrega, que de continent haia de correr la pensio, hauria de pagar cascun any CL lliures de pensio mes


del acustumat per que de IIIIª D lliures es la pensio CCC lliures lany e la mitat que tocaria a pagar a la ciutat fou CL lliures. E per que es cosa nova la ciutat prestar mes de les VIIª D lliures havent tenguts molts rahonament ab aquestos, qui volen arrendar, per veure sils poriem conduhir que focen contents de no pendre mes del acustumat e ninguna cosa ab ells havem poguda acabar del que dien que los passats arrendadors, en lo temps que Valencia los prestava VIIª D lliures, no havien manester mes de LX o LXVª moltons e ara son menester per lo menys LXXXXª moltons e de aquí enssus e encara tenen un altra incomoditat que en aquell temps se comptaven molts bestiars a pagar una part al comptant e altra part a temps e ara no troben qui vena a temps si no a pagar de continent. Per ço dihen que han menester maior prestech. E, per que sa Magestat sia de tot informada, havem delliberat consultar ab aquella per que sapia e entenga que, encara que lo que demanen aquestos mercaders que volen arrendar sia cosa nova, pero es hi lo benifici de la ciutat per que offren donar DCCCCL lliures mes del que sta hui la dita. E informada sa altesa nos scriga de sa voluntat e, lo que mana que façam nosaltres, no dexarem de fer tostemps subastar ab la dita de les XIIª L lliures ab los capitols acustumats per a temps de hun any per veure sis trobara mes del preu sens les condicions que demanen aquestos, qui volen arrendar e offren donar les dites XIIIª lliures per cascun any. E en lo entretant spererem la resposta de sa altesa supplicant aquella mane ab aquest correu respondients per que, los qui aquesta dita nos han offert, nos han donat de temps sols dotze dies e, si dins aquells no acceptam llur dita, no volen esser obligats.

En aquestos dies proppassats havem scrit a sa Magestat supplicant aquella nos vulla donar treta de Malica per que la quens ha atorgada per terra no basta per a la provisio de tant gran pobla, ço es lo de aquesta sua ciutat. Per ço tornam a su-pplicar aquella nos vulla atorgar la dita treta. Supplicant la divina Magestat conserve vostra reyal altesa en felicitat e longa vida ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XXIII de jiner del any MDXII.




445

1512, gener, 30. BurgosFerran II ordena al seu delegat Lluís Joan que permeti la circulació

dels diners entre asseguradors i creditors mentre no hi hagi una decisió judicial pel que fa a la fallida de Torres i de Forés i els seus deutes. La moneda ha de circular.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3581, f. 173r-v.

Fidemissorum tabule Jeronimi Torres et Baltasaris ForesLo Rey.Mossen Luys Joahn. Per part de les fermances de la taula de

Jeronim Torres e Balthasar Fores nos es stat dit com, pendent lo plet que es entre les dites fermances e crehedors, son stades exhi-gides algunes quantitats de deutes deguts als dits Torres e Fores, les quals stan depositades fins tant que entre les dites parts sia judicat y declarat a qui pertanyen e que ara ses declarat per part de dita ciutat e fermances de aquell contra los dits crehedors, los quals segons se diu han posat apellatio de dita sentencia, pendent la qual pretenen que les dites quantitats no deuen ser liurades a la dita ciutat lo que, segons dien les dites fermances, seria en gran dany de aquells essent beneffici dels dits crehedors com la dita peccunia estant axi occiosa no dona fruyt ni beneffici algu a les dites parts e que dites fermances seran contentes de prestar e donar tota aquella caucio e seguretat que a la cort sera ben vista de restituhir aquelles en cars que fos declarat en favor dels dits crehedors. E per ço liurement nos han suplicat fos de nostra merce provehir los de algun condesent remey de justicia. E nos, volent condesendre a dita supplicacio, nos ha paregut remeteus la provisio sobre aço fahedora. Per ço vos encarregam e manam que, donades les dites fermances e suficient cautio de la forma que a vos parra a tota seguretat de les parts y dels interresats en dit negoci, façau fer los pagaments de aquelles a la ciutat per que la dita peccunia no estiga occiosa puix vos encauteu com dit es de aquella en tot cars y loch de peccunia restituhidora, fentse cautament y secreta segons vos parra requir la qualitat del cars e negoci e per res no façau lo contrari. Data en la ciutat de Burgos a XXX dies del mes de janer any Mil cinchcents y dotze. Yo el ReyDirigitur Ludovico Joanni militi Joan Gonçales, secretariuscivitatis Valencie


446

1512, febrer, 20. BurgosFerran II, interessat en la resolució de la fallida de Torres i de Forés,

envia un guiatge al mercader valencià Gil Goya. Aquest és fora de València i no vol tornar perquè l’han acusat de diversos crims i delictes continguts a la causa dels dos mercaders i banquers. Atès l’interès del rei perquè el mercader Goya torni a València, ja que és una peça important en la problemàtica de Torres i de Forés, Ferran II concedeix aquest salconduit que cal llegir.


Nos don Ferrando per la gracia de Deu rey de Arago, etc. Com siam informats que vos amat nostre Gil Goya, mercader de la nostra ciutat de Valencia, sou necessari per la liquidacio dels comptes de Hieronim Torres e Baltesar Fores de la nostra ciutat de Valencia e per la recuperacio dels deutes de aquells per raho de la qual liquidacio e recuperacio de present hi ha e se esperan suscitar molts y diversos plets y questions entre los dits Torres e Fores e llurs fermances, de la una part, e molts crehedors de aquells, de la part altra, en les quals coses no podeu residir ni estar personalment a causa que, segons se diu, sou inculpat de molts e diversos crims e delictes e altres coses per les quals stau absent de la dita ciutat y regne de Valencia e per ço siam stats suplicats per alguns familiars nostres, als quals en majors coses desigam plaure, fos merce nostra atorgar vos lo guiatge infraescrit. Nos per les causes sobredites y encara per alguns altres bons respectes e consideracions nostre real animo dignament movents, los quals a fi no es mester exprimir havem annuit a dita suplicacio. Al tenor per ço de les presents de nostra certa sciencia, delliberada expressa y consultament en nostra bona fe e paraula real, guiam, affidam e asseguram a vos dit Gil Goya mercader e bens vostres de tots e sengles crims, excessos y delictes, axi civils com criminals, de que fosseu delat e haiau comesos e perpetrats en qualsevol part e per quasevol manera fins la present jornada, lo qual guiatge volem que dure tant com a nostra Magestat plaura e fins per nos effectualment sia revocat en la revocacio del qual haia de esser insertat o almenys calendat lo present, fahent expressament mencio de aquell e apres de la dita revocacio per quinze dies immedia-dament de alli avant seguents, la qual revocacio se haia de fer e presentar a vos personalment o en les cases de vostra habitacio


o ab veu de publica crida en la dita ciutat de Valencia en los lochs acostumats dins lo qual temps vos no pugau en persona ni en bens vostres esser presos, arrestats, impedits, vexats ne en altra manera molestats tant a instancia de nostre fisch quan de part privada com en altra manera; ans durant lo dit guiage pu-gau anar, venir, estar, entrar y tornar una vegada e moltes en la nostra ciutat y regne de Valencia y en totes nostres terres, regnes y senyories liberament, salva e segura, sens empaix e contradiccio alguna, axi e segons pudieu ans de la perpetracio, inculpacio e delacio dels dits crims. Manant als spectables nobles, magnifichs y amats nostres: regent nostra lochtinencia general, portantveus de nostre general governador en lo dit regne de Valencia e altres qualsevols vireys, lochtinents generals, portantveus de nostre gene-ral governador, lochtinents de aquells, justicies, veguers, batlles e tots e sengles altres officials nostres per qualsevol nom apellats e als loctinents de aquells en qualsevol regnes e terres nostres e senyaladament en la dita ciutat y regne de Valencia, constituyts y constituydors, que lo present nostre guiatge e totes e sengles coses en aquel contengudes tingan fermancer y observen e facen observar per aquells a qui pertanga inviolablement e no contrafa-cen ni vinguen per alguna causa o raho per quant nostra gracia los es cara e e en pena de cinch milia florins de or d’arago dels bens del contrafahent e venint irremissiblament exhigidors y a nostres cofreus applicadors desijau no encorrer. En testimoni de les quals coses havem manat esser fetes les presents ab lo nostre segell secret en lo dors sigellades. Data en la ciutat de Burgos a XX die del mes de febrer any de la nativitat de nostre Senyor Jesucrist Mil cinchcents y dotze.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Joanni Gonçales

447

1512, febrer, 21. València

Abans que mossèn Lluís Joan fos nomenat comissari del rei per causa de la fallida de Torres i de Forés, aquell personatge va aconseguir un préstec de deu mil ducats de la ciutat de València per portar deu mil cafissos de blat d’Andalusia. Això passava en 1509 i tres anys després encara no havia arribat tot el blat.


De vegades la ciutat de València feia préstecs sense obtenir del rei l’intercanvi necessari.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.En lany MDVIIII vostra reyal Magestat e en son nom mossen

Luis Joan, cavaller, promes e assegura portar a aquesta vostra ciutat deu milia cafiços de forment de les parts de la Andaluzia per la qual seguretat aquesta vostra ciutat presta graciosament a vostra altesa deu milia ducats dor per temps de sis mesos. E, per be que haiam scrit e solicitat lo portar del dit forment per avituallar la dita sua ciutat, no ses pogut del tot complir fins aci que encara ne resten aportar mil y trecents cafiços desta mesura. Per ço supplicam a vostra reyal Magestat mane fer nos portar de continent los dits MCCC cafiços de forment o almenys nos mane donar la treta franqua de aquells com es de raho, puix li ferem lo dit prestech, que nosaltres cercarem ab la dita treta quins porte los dits forments o nosaltres hi trametrem els farem portar per que aquesta vostra ciutat sia provehida, la qual licencia de la dita treta supplicam a vostra Magestat mane durar per a tot lo present any. E, ultra que vostra reyal Magestat donara compliment al que ha promes a aquesta sua ciutat, noresmenys nosaltres e aquesta vostra ciutat ho tendrem a singular gracia e merce a vostra reyal Magestat, la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat e longa vida e ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XXI de febrer del any MDXII.



448

1512, febrer, 21. València

Atesa la fallida de Torres i de Forés i la implicació de Calbo i de Grimal-do, mercaders genovesos, en aquest afer, els jurats de València demanen al rei que el judici se celebri en aquesta ciutat, el lloc on varen signar-se la major part dels contractes. A més, si Calbo i Grimaldo han de pagar diners, han de fer-ho a Va-


lència i als seus creditors. D’altra banda, esperen també que Joan Escrivà, mestre racional del regne de València, continuï a la cort fins que el problema s’hagi aclarit.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.Per letra de mossen Johan Escriva, mestre racional de la

cort de sa Magestat en aquest seu regne de Valencia, som stats informats de la sentencia arbitral que per vostra Magestat es stada promulgada entre los crehedors de Balthasar Fores e Hieronim Torres, de una part, e Cristofol Calbo, Luis de Grimaldo, de la part altra, e de la quantitat que aquells son stats condemnats, la qual segons tenor de dita sentencia se ha de posar en poder dels curadors per vostra Magestat decretats per haver de cobrar los bens dels dits Balthasar Fores e Hieronim Torres, qui son lo thesorer general e lo dit mestre racional. E aço a causa de certes empares de certs crehedors dels dits Balthasar Fores e Hieronim Torres, los quals pretenen deuen esser pagats de les dites quantitats, la major part dels quals crehedors son vehins e habitants de aquesta ciutat e los altres, qui no son vehins de aquesta ciutat, tots han contractat en aquesta sua ciutat ab los dits Balthasar Fores e Hieronim Torres. Per ço es cosa justa e conforme a raho e justicia que, puix los dits curadors represen-ten la persona dels dits Balthasar Fores e Hieronim Torres e los crehedors han contractat amb aquells en aquesta sua ciutat de Valencia, hagen a venir a aquesta sua ciutat demanar lo que pretenen esser los degut per que en aquest juhi, que ara se ha de fer, los crehedors dels dits Balthasar Fores e Hieronim Torres son actors e han a seguir lo for del reu axi com essent actors los dits curadors, que han representat la persona del dits Balthasar Fores e Hieronim Torres, han hagut de seguir ab los dits Cristofol Calbo e Luis Grimaldo en Castella e impetir los e convenir los en Castella. E per que, ultra que es axi de justicia, es gran interes de aquesta sua ciutat la qual es grossa crehedora en los bens dels dits Balthasar Fores e Hieronim Torres per los quals credits te prioritat e posteritat en los bens de aquells que tots aquestos drets sien examinats aci en aquesta ciutat, de hon tots los crehedors han contractat ab aquells es te complida no-ticia dels drets de cascu dels dits crehedors. Per ço supplicam a vostra Magestat sia merce de aquella provehir e manar que dites


quantitats, en que los dits Cristofol Calbo e Luis Grimaldo son stats condemnats, sien remeses a mossen Luis Johan, comissari de sa altesa en totes les causes den Balthasar Fores e Hieronim Torres manant a aquell distribuescha la dita quantitat entre los dits crehedors, segons que per justicia trobara deure esser fahedor, manant a tots los dits crehedors que han fetes les empares sien e compareguen davant lo dit mossen Luis Johan dins lo terme per sa Magestat prefingidor. Per ço que, hoits axi los dits pretessos crehedors com lo sindich de aquesta vostra ciutat com encara los dits Balthasar Fores e Hieronim Torres per lo dit comissari, puxa entre les dites parts esser feta e administrada prompta e expedita justicia. E, per quant lo dit mossen Johan Escriva nos ha escrit sen vol venir e que la ciutat trametes una altra persona per sollicitar dits negocis, supplicam la Magestat vostra li manes ques retinga aquí fins la dita ciutat haja tramés, en lo loch de aquell, home per a sollicitar dita causa perque la sua absencia no porias nocivament a daquella supplicant la divina Magestat conserve vostra real altesa en felicitat e longa vida ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XXI del mes de febrer del any Mil e cinchcentes e dotze.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui les mans devostra altesa besen.


449

1512, febrer, 24. ValènciaDesprés de dubtes i renyines els jurats de València aconsegueixen

arrendar la carn a un preu que consideren molt bo atesa la problemàtica entre la ciutat i els arrendadors. Arribar a les 13.150 lliures acordades no ha estat gens fàcil. Més aviat ha estat un èxit que pot assegurar a València l’abastament de tota la carn necessària. Prego al lector que miri les al·lusions a la Quaresma que, gairebé còmicament, es fa en aquest document.


Serenissimo e excellentissimo Rey e Senyor.La necessitat que aquesta vostra ciutat te de arrendar lo

capitol de les carns nos ha constrets de arrendar aquell puix son


persones que ab tota veritat provehiran e avittuallaran abundanment aquesta vostra ciutat de carns, car lo maior carrech que tenim apres del avittuallament del forment es lo avittuallar de carns a aquesta vostra ciutat. Lo avittuallament de la qual ve a carrech dels arrendadors del dit capitol en lo qual se te molt mes a mirar que en lo preu del dit arrendament. E axi ne es ja avisada vostra altesa com, sols en set mesos que avittualla la ciutat per lo rompi-ment de mossen Crespi, aquella hi perde pus de set milia lliures. E per ço, apres de haver rebut la letra de vostra real Magestat, havem continuament treballat en conduir una molt bona e gran companyia per tornar en credit aquest arrendament per causa que, en aquestos anys passats lo credit de aquest arrendament per los arrendadors era vengut en tan gran descredit hi abatiment que ab diners en la ma no podien haver moltons, lo que ara ab aquestos arrendadors per que son persones oppulentes, riques y de credit se reparara y aquest capitol tornara en tot credit, car segons dit havem era del tot perdut. E axi, tenint concordada aquesta companyia ans de liurar lo dit capitol havem ajustat la maior part dels crehedors y ab concordia y delliberacio de aquells y dels advocats y dels prohomens del quitament, se es desliberat lo dit capitol se arriende a tres anys per lo preu per aquells offert de XIIIª lliures cascun any. E ab prestech de XIIª lliures. E feta aquesta delliberacio per tres dies havem enquantar lo dit dret en dues maneres, ço es a hun any ab lo prestech acustumat de VII milia D lliures per preu de XIIª L lliures offertes e a tres anys ab prestech de XIIª lliures per preu de XIIIª lliures. E james hi han dit dita neguna en la huna manera ni en laltra. E vehent nosaltres que noy havia nengu quey digues e sebent les persones qui eren, segons ja havem, dit dessus volguerem parlar ab algu de aquells reduhir lo prestech de XIIª lliures a VIIªD lliures e fonch nos respost que, per lo discredit en que sta lo capitol a causa dels arrendadors passats, ultra les dotze milia lliures hi tenen a posar ells vint e cinch milia lliures e mes. Mas que ells son contents dir hi en lo dit dret per servey de la ciutat tres milia souls, ultra les XIIIª lliures, que es la pensio que pagara la ciutat de la demesia de les VIIª D lliures del prestech acustumat a les XIIª lliures que de present se presten. E axi, vehent que noy havia algu quey digues, en presencia de tots los advocats y de la maior part dels prohomens del quitament havem liurat lo dit capitol per temps de tres anys per preu de XIIIªCL lliures e ab prestech de dotze milia lliures an Jacme Macip e an Luis Monros, los quals ab sos


parçoners quens son informats son persones serenissimo Senyor tals quals satisfan a aquest tan gran dret e ab tan grandissim caval y credit quey te haver per provehir e avittuallar a aquesta vostra tant populosa ciutat. E, quant al que vostra celsitut nos dona carrech de la relaxacio que feta havem als arrendadors del dit capitol dels dos anys que restaven, es cert sacra Magestat ho fem per molts respectes ab delliberacio no sols feta ab los crehedors de la ciutat mas encara ab delliberacio per provisio del consell general. E si per cas nos fos feta la dita relaxacio, vehent lo mal avituallament y gran dasorde quens han fet, ço es de fer menjar molto y cabro mesclat y molto que era pijor que el cabro fent hy nosaltres les majors y rigorosos provisions e execucions ques podien fer, james ho havem pogut acabar ab los dits arrendadors sino ab grandissim treball y malenconies generals, desordes ceçassen e donassen compliment de carns. E es cert que si la Quaresma no fos vinguda fora stat prou quey haguessem pogut abastar encara que los caxals los haguessem arrencat. En tant que si no fos feta la dita relaxacio haguerem pagat hi pregat que relaxassen lo dit dret. E sis vol dir que, puix eren persones riques, a despeses de aquells ho podiem fer, no sabem serenissimo Senyor que sien tals com a vostra Magestat han volgut dir excepto tres o quatre que en certes setzenes eren obligats. E los altres eren obligats prime-rament en tantes obligacions a la ciutat que en lo dit arrendament quasi era no res majorment, que restaven quatre setzenes que no sabiem a carrech de qui venien a provehir que sols aquestes quatre setzenes ques tenien administrar e venir a carrech, que no sabem de qui fora molt major dan sens comparacio alguna que lo dan que la ciutat ha rebut de la relaxacio que feu dels dos anys. Per que, supplicam vostra real celsitut per beniffici de aquesta vostra ciutat e a nosaltres fer gracia e merce, vulla tenir per be aquest arrendament lo qual ab totes nostres forces havem procurat per lo major beniffici de aquesta ciutat, lo beniffici de la qual es lo maior servey que podem fer a vostra real Magestat, la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat e longa vida ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XXIIII de febrer any Mil y cinchcents e dotze.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui les mans de vostra real altesa besen



450

1512, març, 5. BurgosFerran II escriu als jurats i al racional de València per a donar su-

port a Joan Escrivà, mestre racional. Aquest, com a assegurador de Torres i de Forés i de les clavaries que varen dirigir temps enrere, ha pagat aquest fet ja que els jurats varen vendre els censals que tenia sobre la ciutat. Escrivà vol adquirir censals nous i ha demanat al rei que l’ajudi.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg, 3581, ff. 191v-192r.

Lo Rey.Amats e feels nostres. No ignorau lo dany que ha rebut mos-

sen Juan Escriva, nostre mestre racional en aqueix nostre regne de Valencia, segons diu a causa de la execucio que diu per vosaltres li es estada feta dels censals que ell tenia y rebia sobre aqueixa ciutat per causa de la fermança que havia feta a daqueixa dita ciutat en les claveries de Fores y Torres, per la qual execucio se diu son estats per vosaltres venuts dits censals no sens gran dany dell y de sa casa, per lo qual nos par cosa rahonable y de molta equitat que puix ja la dita ciutat es reintegrada y pagada, ab dita execucio de lo que ell deba y era obligat, que, volent lo dit mos-sen Juan Escriva carregar altres censals sobre la dita ciutat, siau contents de pendre e carregar aquells fent pendre li lo mig any que acostumau de defalcar del temps del carregament en avant en compensa dels dits danys, que li haveu donats y encara de la rigurosa execucio que preten li es estada feta, y per que per aço som estats suplicats per part de aquell vos escriguessem la present. Nos axi per les causes y rahons sobredites com encara per que segons nos es estat dit los censals del dit mossen Escriva per vosaltres venuts estaven en bo part lo temps del qual encara no era vengut annuint a dita suplicacio, ans paregut escriureus la present pregant y encarregant vos per ço que, volent lo dit mossen Juan Escriva carregar altres censals sobre la dita ciutat havent esguard a les dites coses, siau contents de pendre lo carregament de aquells fent lo franch dels dits sis mesos per vosaltres acos-tumats de pendre que axi per los sobredits respectes com encara per esser lo dit mossen Juan Escriva persona de aqui y dels seus fons de cada dia servits nos ne fareu molt accepte servey. Data en la ciutat de Burgos a V dies del mes de març de Mil cinchcents y dotze.


Yo el ReyDirigitur juratis et racionali regni Valencie J. Gonçales, secretarius

451

1512, març, 5. BurgosFerran II, en vista dels possibles plets que poden esdevenir-se, acon-

sella a Lluís Joan que negociï expedients ja que seran menys cars, més ràpids i podran cobrar-se els deutes abans, que és el que més interessa.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3581, ff. 192r-192v.

El Rey.Mossen Luys Juan. Informats som que, a causa de la rotura

de la taula de Jeronim Torres y Balthasar Fores, se porten moltes causes e diferencies de plets davant vos y se esperen de portar de cascun dia lo que segons som informats es en grandissim dany, axi de la ciutat com de les fermances de dita taula y de les persones interessades en los bens de Fores, a causa que en les despeses que es fan y se hauran de fer en dites causes per hon hi haura menys quantitat per a pagar als qui hauran de cobrar de aquella lo que, si axi es, nos par se deu fer alguna provissio. E per ço havem delliberat escriureus la present manant vos que, si vos parra millor per a evitar despeses portar aquest negoci per expedients que no ab rigor judicial, que porteu lo dit cami tractant ho a les mateixes parts y creiem ho hauran per millor y podien fer balança axi del ques deu com del que es degut a la dita taula, perque los creedors de aquella puguen saber si ha quantitats competents per a sos comptes y que es lo que hi falta, lo que tenim per cert que, sabut per ells, facilment se concordaran per evitar tantes despeses e fer sos pagaments millors e, puix veureu lo que es millor per a el exitu dest negoci, executareu lo que vos parra convenir mes per al be de la ciutat y creedors de la taula e perseguint lo cami de justicia e portant ho per expedients que, ab la confiança que de vos tenim, ho remetem a lo que vos parra convenir mes a nostre servey y be de la negociacio. Data en la ciutat de Burgos a V dies del mes de març de mil cinchcents y dotze.

Yo el ReyDirigitur Ludovico Joanni Joan Gonçales, secretarius


452

1512, març, 5. BurgosEl rei no vol que es faci cap apel·lació que pugui endarrerir la pro-

blemàtica de Forés. Conseqüentment, escriu al seu governador perquè elimini qualsevol suspensió.


Creditorum tabule ForesLo Rey.Governador. Ja sabeu la causa de apellacio que se aporta

davant vos, la qual es estada introduyda e interposada de la sentencia donada per mossen Luys Juan, com a comissari nostre entre los creedors de la taula den Fores y aqueixa nostra ciutat de Valencia e fermances de aquell. E per quant, axi per lo que toca al interes de los dits creedors com per altres moltes respectes que concernexen servey nostre, es molt necessari que la dita causa sia despachada. Per tant suplicats encara de aço per alguns dels dits creedors vos diem, encarregam y manam que ab suma diligencia entengau en la spedicio de dita causa de apellacio e, lo mes prest que per justicia fer se puixa, sentencieu e determeneu en aquella que, ultra que fareu lo degut per los dits y altres respectes, nos ne fareu molt servey. Data en la ciutat de Burgos a V dies del mes de març de mil cinchcents y dotze.

Yo el ReyDirigitur gubernatori in regno Valencie Jo. Gonçales, secretarius

453

1512, abril, 22. BurgosFerran II, en vista del greu problema que és la fallida de Torres i de

Forés, escriu al seu delegat al regne de València per a aquests temes, Lluís Joan. El rei pensa en la possibilitat d’una solució que surti d’una concòrdia entre aquests mercaders i banquers valencians i els seus creditors. I sobretot, com que la ciutat de València es troba implicada en aquesta qüestió, insisteix en aquesta solució pel bé dels seus habitants. Cal dir que al cap d’un dia Ferran II escriu als jurats i al racional valen-cià en la mateixa línia, tot i que en aquest llibre la carta no s’incorpora (ff. 205v-206r). Finalment, el rei arriba a escriure


als representants dels creditors, també amb una idea semblant (ff. 206v-207r).


Gieronimi Torres ed Balthesaris ForesLo Rey.Amat nostre. Segons per altra vos tenim escrit nostra vo-

luntat e intencio seria que Geroni Torres e Balthasar Fores se concordassen ab tots sos creedors com tingam per cert que dita concordia satisfara molt per al benefici e repos de aquells com la speriencia mostra de cascun dia en semblants casos per les moltes despeses que en aquells se acostumen de fer, les quals porien ser tals que consumirien tota la roba e bens dels dits Torres y Fores lo que seria grandissim dan de tots los creedors de aquells. E per ço havem delliberat fer vos la present per que vos encarregam e manam que fins parra que dita concordia satisfaça a nos e a totes les parts que les rahons sobredites entercedexcau per nos ab aquelles de forma y manera que totes llurs diferencies cessen per via de concordia. E com siam informats que tots los creedors de Torres y Fores haven fet electio de persones per a entrevenir en aquella havem delliberat scriure a daquells, axi com juxtament com separada, en crehença vostra per quens tenim per persona tal que sou accepte a totes les parts axi de darlos en nostre letres, significanlos com nostra voluntad seria per los respectes sobredits que totes llurs diferencies se llevasen per via de concordia e en aço vos haureu segons de vos confiam certificantvos nos ne fareu molt acepte servey.

E axi mateix som informats com los dits Torres e Fores serien deutors a la ciutat de algunes quantitats de les quals no han dat ninguna fermança del que la dita ciutat poria pasar algun perill de no cobrar aquelles, e que seria be ques tractas alguna concordia entre aquella e los dits Torres y Fores. E essent axi vos encarregam y manam sius parra ser mes util de dita ciutat entrevingau entre aquells de forma y manera que, donantlos al-gun comport competent, la dita ciutat sia be assegurada y pagada de dit deute remetent ho a vostra bona descrecio, certificantvos que en aço y en tot lo sobre dit nos fareu molt accepte y servey. Data en la ciutat de Burgos a XXII dies del mes de abril any Mil cinchcents y dotze.

Yo el ReyDirigitur Ludovico Joanni L. Gonçales, secretariusmiliti regni Valencie


454

1512, maig, 12. ValènciaEls jurats de València exposen al rei la delicada situació econòmica

per la qual travessa el regne, d’aquesta manera justifiquen la no-assistència a les Corts de Montsó convocades al maig de 1512. Ferran II ja ho sap i ho accepta, però mana que hi enviïn síndics, per paral·lelisme amb Aragó i Catalunya, malgrat que no votaran servei fiscal. Però com que els militars i els eclesiàstics són convocats individualment perquè no és una universitat que crea síndic —tal qual consta en aquest document—, els jurats demanen al rei que passi de tantes convocatòries i asseguri la no-petició de servei.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.Considerant la Magestat sua la necessitat de aquest seu regne

de Valencia e dels poblats en aquell e com a clementissim Rey e Senyor vehent que de aquell no pot en aquestes corts, que nova-ment se convoquen, esser servit del dit regne per donar forma a la convocacio de les corts per al regne de Arago e principat de Cathalunya, ha scrit als staments de aquest regne que per scusar despeses facen sindichs per entrevenir en les corts mostrant que, puix no ha de esser servit del dit regne per les causes en les le-tres de sa Magestat expresses, no vol en sguard de aquell cloure corts mas tansolament ab los altres regnes e principat, los quals sindicats foren stats fets axi com sa Magestat mana. Si no per que sa Magestat ab les dites letres no diu determanadament que no vol servey del dit regne y encara per que lo stament militar, com no sia universitat formada, no pot ser sindich ni prejudicar als absents. De altra part vehem que cascu dels militars es stat convocat particularment y dubtem que si no comparexen los ques trobaran presents no facen actes en cort que poguessen prejudicar als absents. E aço mateix occorre en lo stament ecclesiastich en lo qual hi ha molts bisbes, comanadors hi abats los quals per si volran comparexer y no consentir en lo dit sindicat y lo capitol de la Seu de Valencia dupta que per la presencia de aquells no li sia fet prejuhi, lo que no es de creure que proceeixca de la mente de vostra Magestat. Per ço lo dit stament real e de les ciutats e viles reals de aquest vostre regne e singulars persones de aquell supliquen a la Magestat vostra que li placia degudament provehir


en dites coses, declarant determanadament ab provisio patent la intencio sua, ço es que scriva a cascu dels dits staments signi-ficantlos com sa Magestat mirant la flaquesa del dit regne e la imposibilitat de servir no enten per aquell cloure corts ni tractar res de servey e que per ço no es necessari que los convocats compareguen e que vostra Magestat nols reputara ni tenra, no comparexent, per contumaces e, encars que les contumacies se acusen, aquelles sols seran acusades per donar forma de corts generals per occasio dels altres regnes e no per que les tals con-tumacies sien de effecte algu y que per la necessitat, la qual molt be te coneguda de aquest regne e dels poblats en aquell, no vol en aquesta cort esser servit de aquell, provehint encara que los qui seran presents e no hauran specificadament constituhit lo dit sindich no puxen acusar contumacies als absents, car altrament no seria cosa justa ne procehiria ab egualtat que ab confiança del que vostra Magestat significa en les seues letres los qui seran presents e no hauran aderit e consentit en lo dit sindicat puguen fer actes en prejudici dels absents, ans es cosa justa que lo que a tots toqua sia fet ab presencia e asistencia de tot, no mudant ni alterant la forma de la celebracio de les corts acustumades y, encara que lo dit stament crega que vostra Magestat per sa benignitat ho proveira, axi encara com a fidelissims vassalls loy tindran a singular gracia e merce, supplicant la divina Magestat conserve vostra reyal persona en felicitat e sanitat ab longa vida e ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XII de maig del any MDXII.

De Vostra Real Magestat humils vassalls e servidors qui besen les mans de voltra altesa.


455

1512, maig, 17. BurgosEl rei ordena a Lluís Joan que enviï Melcior Figuerola a la cort, on

se celebra el procés que es manté contra ell i el seu pare Joan. ARV. Reial Cancelleria. Diversorum Reg. 314, f. 212v.

Joannis FiguerolaEl Rey.


Mossen Lluis Joan: per parte de Joan y Melchior Figuerola nos ha sido fecha relacion que para dar razon de si en el pro-cesso, que nos haveys embiado, tienen necessidat que venga aqua personalmente el dicho Melchior. Encargamos y mandamos vos que, con las mismas seguridades que tiene dadas, le deys licen-cia de venir a nos personalmente que nuestra voluntat es oyrle, como es justo, y alargareys o porrogareys los arrestos del dicho Joan Figuerola, su padre, por todo esse reyno con las mesmas seguridades que tiene dadas sin que haya en ello otra cosa ni se difiera en alguna manera que assi procede de nuestra determinada voluntad. Data en la ciudat de Burgos a XVII dias del mes de mayo de Mil quinientos y doce años.

Yo el Rey

456

1512, agost, 31. ValènciaLa fallida de Forés i els seus vincles amb la ciutat de València

provoquen un nombre de seqüeles importants entre els asse-guradors del mercader i banquer i la pròpia capital. Els jurats de València, una vegada han comprovat que no perden diners en el tema concret d’aquest document, permeten l’alliberament dels asseguradors.


Dicta die XXXI augusti anno MDXIILos magnifichs jurats e regent lo offici de racional excepto

mossen Aries, considerat que en Balthasar Fores mercader ab carta rebuda per mi Jacme Eximeno, notari scriva de la sala, a XXI de maig del any MDXI confesa deure a la dita ciutat sis milia du-cats dor los quals la dita ciutat li presta per les causes e rahons en la dita carta contengudes, los quals sis milia ducats lo dit en Balthasar Fores promes restituhir a la dita ciutat ensemps ab les pensions e interesos de aquelles segons en dita carta es conten-gut. E per maior seguretat dona certes fermances e principals obligats entre los quals dona per fermança e principal obligat lo honorable en Alfonso Catala en mil ducats dels dits VIª ducats, los quals dits mil ducats, ensemps ab les pensions de aquells, lo dit en Alfonso Cathala promes pagar e restituhir a la dita ciutat ensemps ab lo dit en Balthasar Fores e sens ell e insolum segons


les dites coses e altres en la dita carta de deute son pus largament contengudes. Considerat mes avant que lo dit en Alfonso Catala apres de la ruptura del dit en Balthasar Fores per obs de pagar los dits mil ducats feu cessio a la dita ciutat de tots los drets a ell dit en Alfonso Cathala tunch pertanyents vers e contra en Fe-deric de Ribes a exacció de doscentes sexanta y cinch castellanes de or y denau souls y quatre diners en virtud de certa letra de canvi tramesa per Bernat de Ribes, segons apar de la dita cessio ab carta rebuda per mi dit notari a II de octubre proppassat e axi mateix ab altra carta per mi dit notari en lo mateix dia rebuda. Los honorables en Jeronim Tafoya, altres, Bernabeu Mercader e na Isabel sa muller, sens prejuhi de la dita obligacio e fermança, prometeren pagar los dits mil ducats feta deduccio de la quantitat contenguda en dita letra de canvi si aquella empero era pagada en lo termini en la dita carta contengut. E per major seguretat obligaren e posaren entre mans de la dita ciutat certes joyes, or e argent en la dita carta de obligacio designades e specifficades les quals joyes, or e argent lo noble don Berenguer Marti de Torres e de Aguilar procurador e lochtinent del magnifich en Damia Bonet, clavari del quitament de la dita ciutat, confesa haver hagudes e rebudes dels dits conjuges segons en la dita carta pus largament apar. Considerat finalment que lo dit noble don Berenguer Marti de Torres e de Aguilar en lo dit nom ha rebut del dit en Alfonso Cathala tots los dits mil ducats e pensions de aquells, compresa la dita quantitat contenguda en la dita letra de canvi la qual rebe del dit en Federic de Ribes, segons appar clarament per tres apoches per lo dit noble en lo dit nom fermades e rebudes per mi dit notari. La primera de les quals fonch fermada al dit en Alfonso Cathala en lo dit dia de II de octubre proppassat e laltra fonch fermada al dit Federic de Ribes a XIII de nohembre proppassat e la darrera fonch fermada al dit en Alfonso Cathala en lo dia de juny per la qual raho les dites joyes e penyores de or e argent, dessus contengudes, son stades restituhides als dits Alfonso Cathala, Hieronim Tafoya e muller de aquell, los quals aquelles han confesat haver rebut e cobrat de la dita ciutat per mans del dit noble don Berenguer Marti de Torres e de Aguilar qui aquelles tenia en son poder com dit es, segons appar ab confessio per aquells feta en lo dia de huy ab carta per mi dit notari rebuda. Per ço los dits magnifichs jurats e regent lo offici de racional cancellen, e han per cancellades e cancellat e liurat, provehexen e manen totes e qualsevol obligacions fetes per lo dit


en Alfonso Cathala com per los dits en Heronim Tafoya e muller de aquell, com encara qualsevol scripcions de bens de les cases de aquells e altre de aquells e qualsevol capleutes e altres actes indefets e segurs per raho e causa dels dits mil ducats e pensions de aquelles, axi y en tal manera que a la dita ciutat aprofitar ni al dit en Alfonso Cathala ni als dits Jeronim Tafoya e muller de aquell ni als seus ni a qualsevol caplevadors dels dits bens e altres jude obligats per raho dels dits mil ducats e pensions de aquells per raho dels actes indeguts moure en alguna manera no puixen.

Testes don Rodrigo de Borja e don Joan Mercader habitants de la ciutat de Valencia.

457

1512, setembre, 3. ValènciaAquest regest, d’un document adreçat a la reina Germana, és vàlid

per als dos documents següents ja que tots tres tracten el ma-teix problema: la insistència dels catalans en les Corts de 1512 per obtenir la presidència protocol·lària i qualsevol cosa que beneficiï el Principat en detriment del regne de València. Amb paraules suaus i oficials a la reina, primer document; amb un to molt més enèrgic, adreçat al vicecanceller Antoni Agustí, es fan crítiques directes a l’actuació dels catalans i es diu que el rei —que no es troba en aquestes Corts presidides per la seva esposa— no acceptaria mai tals peticions, segon document; amb la franquesa que atorga el companyonatge en la carta adreçada al síndic Dassio, on només es parla del comtat de Barcelona, tercer document; en tots se cerca el mateix objectiu: el regne de València sempre ha tingut precedència oficial respecte a Catalunya.


A la serenissima e excellentissima Senyora la Reyna, Nuestra Senyora. Serenissima Senyora Reyna.

Per letra del nostre sindich havem entes que los cathalans se sforcen en insistir contra aquest regne que sia declarat e pro-vehit en aquexes corts, ques celebren per vostra Magestat, sobre la precedencia de Cathalunya a aquest regne de Valencia, del que no poch stam admirats que en temps que per aquesta ciutat e regne no hia sindichs ni advocats en aquexa cort vullen insistir


en aquesta differencia, la qual es prou clara en favor de aquest regne. E volem recordar a sa Magestat que lo Rey Nostre Senyor, quan convoca aquestes corts generals, ab sa provisio patent nos scrivi que no volia que los sindichs de aquest regne assestissen en dites corts per a fer actes alguns e que los que fossen absents no volia que fossen reputats contumasces. E en fe de aquesta real provisio de sa Magestat e per complir los manaments de aquella sols es anat hun sindich per assistir a les corts generals, no tenint poder algu per a poder fer actes alguns ni entrevenir en actes alguns. E si ab aquell actes alguns se havien a fer no te poder, ans de necessitat sen haura de venir. Per que suplicam a vostra Magestat no permetra ni done loch ques parle de dita differencia de precedencia puix noya part legitima qui per part de aquest regne faça part ne puixa fer part en dita differencia. E guarde nostre Senyor Deu la real persona de sa Magestat per molts dies ab prosperitat e augment de la real corona. De la vostra ciutat de Valencia a III de setembre any MDXII.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui les mans de vostra real altesa besen.


458

1512, setembre, 3. València AMV. Lletres missives. Reg. g3 38, ff. 67v-68r.

Al molt magnifich e mes virtuos Senyor e de gran provi-dencia micer Anthoni Agosti, doctor en cascun dret, conseller e vicecanceller de la Magestat del Rey nostre Senyor. Senyor molt magnifich e mes virtuos: Per letra del sindich de aquesta ciutat havem entes que los cathalans fan grandissima instancia sobre la differencia e questio que tinguem ab aquells sobre la preceden-cia de aquest regne, la qual nosaltres crehem ja tenir discedida e determinada en favor de aquest regne, mirant los actes fets en la cort passada en los quals totstems esta agraduat aquest regne primer que no Cathalunya del que tenim grandissima admiracio y per que la magnificencia vostra deu esser be, recordant que la Magestat del rey nostre Senyor nos ha manat ne trametesem a daquell per corts hun sindich tantum per assistir e no per a poder fer actes alguns ni entrevenir en actes alguns en perjuici


daquest regne ni altres, manant nos que li donassem lo poder limitat provehint noresmenys e manant sa Magestat que los que no comparien no fossen haguts per contumasces. E per ço no sens causa stam admirats que causa tan gran com aquesta la qual nos pot discedir e determinar sino entre nemino hi part legitima per tot aquest regne, la qual hui no es en aquexa cort sis consideren los poders limitats que tenen los sindichs que cascun stament ha trames, axi limitats per manament de sa Magestat. E, si en tal differencia se volia entrar, sera necessari revocar aquell poder que lo nostre sindich te, axi limitat com lo te lo que no volriem per no donar algun destorp al servey de sa Magestat, lo que no han may acostumat de fer aquesta ciutat e regne com a fidelissims de sa real corona per que demanam de gracia a vostra magniffi-cencia vulla tenir per molt recomanats los drets e interessos de aquest regne com be ha acostumat. Per la virtut e per la voluntat e affeccio que aquest regne li te, no done loch que causa de tan grandissima importancia, que tan prejudicial podia esser a daquest regne, se haia ha discedir en temps que no ya persones legitimes ni sindichs ni advocats per a defendre los drets de la dita ciutat e regne, recomanant lo hu charissimament sperant de sa magniffi-cencia que mirara los interessos de aquest regne com de aquella confiam e guarde nostre Senyor vostra magnifficencia e virtuosa persona. De Valencia a III de setembre any MDXII.

Los jurats de Valencia a la honor e complacencia de vostramagnificencia promptes apparellats.

459

1512, setembre, 3. València AMV. Lletres missives. Reg. g3 38, f. 68r-v.

Al magnifich e car frare en Bernat Dassio, sindich e missat-ger de la insigne ciutat de Valencia en Montso. Magnifich e mes virtuos: Vostra letra havem rebuda avisant nos del que demanen los cathalans sobre la differencia de la precedencia del que no poch estam admirats per les consideracions que veureu en la letra que fem, axi a la serenissima Senyora Reyna com al magnifich vicicanceller, les quals, ensemps ab la present vos trametem legireu aquelles per que alli largament scrivim al magnifich vicecanceller. E lo parer nostre es que si los cathalans volen insistir en aço que


digau al magnifich vicecanceller com la ciutat mana quens ne vin-gau e no entrevingau en les corts e, si lo servey de sa Magestat se destorba, no sera culpa nostra si no dels cathalans, los quals en temps que no ya persones legitimes representant aquest regne, per que axi hu ha manat sa Magestat ab sa provisio patent com vos sabeu, vullen introduhir cosa de tant grandissim prejui e en la qual james en negunes corts se ha do sentencia expressa, be que tacite ses declarat en favor de aquest regne per que en totes les proposicions de les corts generals, senyaladament en la cort darrerament celebrada en aquexa vila, sa Magestat lordre de la proposicio tostemps ha proposat lo regne de Valencia al condat de Barcelona e en tots los privilegis e gracies, que a peu de la cort e passen per cancelleria totstemps, esta primer nomenat lo regne de Valencia que lo comtat de Barcelona. E no mes sino quens comanam a ell; de Valencia a III de setembre any MDXII.

Los jurats de Valencia a vostra honor promptes e apparellats.

460

1512, novembre, 4. ValènciaEls jurats de València, que han pactat certs acords per recobrar diners

de Baltasar Forés, demanen al rei que mantingui el sobreseïment sobre la causa criminal denunciada per Andreu Ortiz contra Fores i que el governador general de València ja ha aprovat.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.No ignora la Magestat vostra lo rompiment den Balthasar

Fores i lo dan que ha fet e causat, axi en comu com en particular, a tota aquesta vostra ciutat e regne en moltes maneres largues de recitar. E per a reparar aquest dan, en lo que es stat possible fins aci, axi mossen Luis Joan Enyego per manament de vostra Altesa com los predecessors jurats nostres e nosaltres havem treballat e treballam en tot lo que havem pogut fer en veure sis poria pendre algun bon asento per hon los agreujats e damnejats per causa del dit rompiment de Fores revessen lo menor dan que rebre po-guessen. E axi se son tengudes moltes pratiques ab les fermances de la taula e altres e ab los creedors del dit Fores e ab la major part equal tota de aquells e en fi se es pres aquest apuntament que tots los dits creedors facen e faran relaxaccio e remissio de la


mitat del deute a aquells degut. E que de la dita mitat restant, ab bona seguretat donadora per lo dit Fores, sian pagats dalli a hun any i mig per sis tandes e de aquesta manera los dits creedors e fermances cobren la mitat de son deute lo qual tenien quasi per perdut. E axi se segueix per aquells aquest gran beneffici e un altre major a aquesta vostra ciutat de Valencia la qual cobrara crehem molt prest e segons se aferma de aci a Nadal tot lo que li es degut e endarrer a causa de la ruptura del dit Fores que per ventura no fentse axi, ab aquesta concordia, la paga per aquesta ciutat se seria differida e feta mes difficil de cobrar la quantitat deguda per alguns respectes que per evitar prolixitat dexam de scriure sols notificam a vostra Magestat quan es saludable cosa la concordia feta ab lo dit Fores. La qual concordia, volentse posar en execucio, hun creedor del dit Fores nomenat Andreu Ortiz, lo qual be deu haver hun any que possa denunciacio criminal contra lo dit Fores insta que sia donada sentencia contra lo dit Fores per beneffici de la cosa publica y del molts altres es stat guiat per lo lochtinent general. Sentencia si contra lo dit Fores se insta no fera aldre si no desconcertar la concordia feta ab lo dit Fores ab tant treball concordada e la qual con dit es façan gran beneffiici e utilitat a tota aquesta ciutat e regne. E per ço vist tan gran beneffici a supplicacio de aquesta ciutat e dels creyedors e fermances del dit Fores es stat supplicat lo dit lochtinent general volgues sobreseure en lo proces e instancia criminal que fa lo dit Andreu Ortiz contra lo dit Fores davant lo justicia criminal de aquesta ciutat fins a tant la concordia del dit Fores ab sos crehedors e fermances haia pres son complit asento. E axi lo dit lochtinent general ab decret e determinacio del regent la cancille-ria e los altres de la rota han provehit lo dit sobrehiment en la dita causa del dit Ortiz fins a tant que altrament hi fos provehit. E ab tot que lo dit sobrecehiment sia conforme a justicia pero per quant es restauracio de tots los dans causats per lo dit Fores supplicam molt afectadament la Magestat vostra que no sols tinga a be lo dit sobresehiment fet per lo dit lochtinent general en la causa del dit Ortiz, mas encara de nou alesa letra oportuna vulla provehir e manar que en la causa criminal del dit Ortiz contra lo dit Fores sia sobresehit majorment que dependeix de deute e cosa civil fins a tant que la dita concordia del dit Fores ab ses fermances, e creedors sia feta e encara mes avant lo que aparra deure eser sobresehit car encara que lo dit sebresehiment se faça lo dit en Ortiz no perdra gens sa justicia e fentse lo contrari, ço


es no detenintse la causa del dit en Ortiz seria e es destrohir tota aquesta negociacio, la qual no clohentse ara axi com es concordat passa perill que nos xampa per a tostemps. E per ço tornam a supplicar a vostra reyal excellencia vulla provehir lo dit sobresehi-ment lo qual no fara dan al dit Ortiz e faria gran mal e dan a tota aquesta ciutat e regne com dit es, supplicant la divina Magestat conserve vostra reyal persona en sanitat e felicitat ab longa vida e victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a IIII de nohembre de lany 1517.

D. V. R. M. humils vassalls servidors que besen les mans de vostra Altesa.


461

1512, novembre, 27. LogronyoA causa de la guerra amb França el Rei Catòlic, amb aquesta prag-

màtica, ordena que cessin taxativament tot tipus de querelles internes al regne de Valencià a fi d’unir esforços en vista del perill exterior. D’aquesta manera s’arriba a la declaració d’un veritable estat d’excepció amb la concentració de tots els poders del regne tant en la seva persona com en la de l’únic represen-tant: el lloctinent general. Entre d’altres coses, ben detallades, el document revela que la pau al regne de València, com en altres, és una utopia enmig d’un món encara bastant senyorial.

ARV. Reial Cancelleria. Curie. Reg. 247, ff. 1r-2v.

Nos don Ferrando per la gracia de Deu, rey de Arago, de Navarra, de les dos Sicilies, de Hierusalem, de Valencia, de Ma-llorqua, de Cerdenya y de Corcega, comte de Barchinona, duch de Athenes y de Neopatria, comte de Rosello y de Cerdenya, marques de Oristany y de Gociano: Com per deffenssio de la Sancta Mare Sglesia romana y de nostre Sanct Pare contra les persones, axi ecclesiasticas com seculars, que conduyts del spirit diabolich han intentat y intentan deposar cisma en la dita Sancta Mare Sglesia que, segons los divins preceptes, ha de esser unica en nostra re-ligio christiana en que havem posat tota diligencia ab lo major studi que nos es stat posible estigam en guerra uberta ab lo rey de França, enemich nostre y principal factor de la dita cisma e axi haja molta necessitat de entendre en la defensio y guarda de


tots nostres regnes y dominis y la major y mes convenient provisio ques dega fer es posar tregues, pau y tranquilitat entre los poblats en aquells, ateses specialment les bandossitats e inimicicies que de present concorren ab les quals no poden estar en la unio e confor-mitat que conve a la bona deffensio dells matexos y offensio dels enemichs, ans be stant los dits poblats en bandositats e guerres ubertes sesperen seguir molts inconvenients y rebre molt dan de nostres enemichs y de la dita guerra, volent per ço degudament proveyr a la bona seguretat e deffensio de aquells removents tota manera de guerras, bandositats, descensions, bregues e debats que entre nostres subdits, vassalls y altres qualsevol del dit regne de Valencia ja mogudes continuar se poguessen y en lo sdevenidor se moguessen y seguissen, ab tenor del present nostre edicte de nostra certa sciencia deliberadament y consulta, usant en aço de nostra su- prema potestat y regalia y en la millor manera e forma que millor podem y devem indicim posam y metem nostres reals y generals treues, seguretat y salvaguarda entre tots y sengles prelats, ecle-siastichs, duchs, comtes vezcomtes, barons, nobles, vervessors, cavallers, gentils homens de paraje, ciutadans e homens honrats de vila y totes altres qualsevol singulars persones de qualsevol stament, grau e condicio e preeminencie sien stants, habitants en la dita ciutat de Valencia y altres qualsevol ciutats, viles e lochs y en qualsevol part del dit regne sis vol sien al present en guerra o bandositat principalment per si o com a valedors per causa de homeys, nafres, invasions o per qualsevol cassos injuriats o causes, sis vol sien o no sien en guerres o bandositats o encara que fossen ja en treues o en altres seguretats convencionals a les quals per lo present nostre edicte ne entenem de derogar, traure o diminuir en alguna manera, les quals treues reals, seguretat e salvaguarda volem que duren del dia que lo present nostre edicte sera publicat fins per lo temps que la dita guerra durara. En axi que durant lo dit temps no li sia licit ne permes a algu, encara que altrament pogues licitament guerrejar acordadament o delibe-rada, offendre o damnificar algu en persona o en bens ne moure bregues, bandositats, agressos, insults, invasions, concitacions ne en alguna manera guerrejar, bandolejar, retre treues, donar o acceptar deseximents, cuydaments ne aveniments darmes ne combatre, correr puntas, devellar ne fer juntas, lanças e altres fets darmes a tota ultrança, requesta o mija requesta o en qualsevol altra manera y forma que dir o cogitar se puxa en qualsevol manera com nos haiam mesos, posats y constituyts e rebuts tots los dessus dits y


tots y sengles altres subdits nostres dins lo dit regne, constituyts e constituydors, de qualsevol grau, ley, dignitat, sexu o condicio sien sots les dites treues reals, seguretat, proteccio e salvaguarda duradores, tan quant durara la dita guerra segons dessus es dit. Per les presents empero no entenem ne volem que alguns que al present ne son en guerra o bandositat, passat lo dit temps de la dita guerra, sien vists romandre en guerra o bandossitats ans qui sin romangue llavors en aquell punt o stament en que ara son, manant de nostra certa sciencia deliberadament o consulta a tots e sengles, los quals en lo present nostre edicte segons que dessus es dit volem esser compresos, que aquell y totes e sengles coses dessusdites en aquell contengudes y expresades tinguen fir-mament e observen e noy contrafaçen per alguna causa o raho sots les penes contengudes e aposades en los furs del dit regne de Valencia, en les quals penes encorreguen ipso facto y encara sots la pena de fidelitat y naturaleza en que nos son obligats y altres penes a nostre arbitre reservades, infligidores e a cascuna persona que contrafara, violara o no observara lo nostre present real edicte sens sperança de alguna venia o perdo, volents y de-clarants que tots aquells y sengles que lo present nostre edicte violaran o infringiran, ultra les dites penes, sien vists y romanguen lesos y tacats en llur honor y fama, axi com son aquells que les treues e altres seguretats convencionals rompen y trencan, lo qual nostre edicte en totes coses dessusdites volem esser inconcussa-ment e irrefagablement observades tota interpretacio y excepcio remogudes, no contrastats qualsevol ordinacions, manaments o provisions fetes per derogatories que sien e altres que a aço poguessen contranar, obviar e repugnar en qualsevol manera a les quals de nostra certa sciencia derogam, manant per ço quant stretament podem als portantveus de nostre general governador en lo dit regne e a totes e sengles justicies o regents dits officis, balles, sotballes e altres officials nostres del dit regne a quis per-tangue de nostra certa sciencia consultament sots incorriment de la ira e indignacio nostra e pena de deu milia florins dor que, de continent e sens alguna triga, lo present nostre edicte, treues reals, seguretat e salvaguarda generals e totes altres coses dessus dites façen ab veu de publica crida solemnement publicar per los lochs acostumats de les terres e iurisdiccions a ell comeses per tal que nos puixa de aço alguna ignorancia allegar e pretendre. E, si algu o alguns les dites treues, seguretats e salvaguarda o altres coses desus dites violaran o infringiran, manam als dits officials


e a cascu de aquells sots la dita pena que aquell o qualsevol de aquells prenguen e haien a llurs mans, procehints en aço si mester sera ab les forçes e constriccions acostumades e aquells tal presos a nos si serem dins lo dit regne, si en absencia nostra a qualsevol loctinent general nostre o regent dit offici en lo dit regne, remeten per que puixam contra ells procehir e aquells castigar e punir, si e segons sos demerits juxta los furs del regne e altres leys de la terra o altrament que a nos per justicia sera vist fahedor. E per ço que lo present nostre edicte nulls sia observat e als violadors e no conservadors de aquell sia tolre tota sperança de perdo havem tolt e abdicat y tollem e abdicam a tots los dessus dits officials nostres e a cascu de aquells y altres qualsevol presents y sdevenidors de qualsevol grau, auctoritat o preheminencia sien e als lochtinents de aquells, exceptat lo lochtinent general, tota auctoritat y poder de perdonar e remetre de cumplir los crims que cometran e pe-nes en que concorreran aquells qui lo present edicte e coses en aquell contengudes violaran, trencaran y no observaran y encara los tollem potestat de guiar les persones e bens dels dessus dits. E, si lo contrari sera fet, volem esser hagut per nulle e invalit ipso jure e freturejant de tota efficacia e valor. En testimoni de les quals coses manam ser fetes les presents ab lo nostre segell comu en lo dors segellades. Data en la nostra ciutat de Logronyo a XXVII dies del mes de nohembre any de la nativitat de nostre Senyor Mil cinchcents y dotze.

Yo el ReyDominus Rex mandavit michi Michaeli Velasquez Climent

462

1512, desembre, 16. ValènciaEls jurats de València escriuen al rei sobre el darrer contracte

d’emprèstit de 40.000 ducats. En aquest sentit, es parla de les joies que, com a penyora, s’han de guardar a la seu de València. Al mateix temps, i aquest és l’eix del document, insisteixen en el fet que Jaume de Santàngel sigui, com a arrendador de la sal, la persona que es faci càrrec dels tretze mil sous de pen-sions anuals que surtin de l’emprèstit dels quaranta mil ducats. De fet, aquest document és la conclusió, per dir-ho d’alguna manera, de tota una sèrie de cartes anteriors, de la darreria


del mes de novembre d’aquest any, difícilment llegibles perquè la tinta està mig cremada, que manifesten ben a la clara les dificultats dels jurats de València per prestar diners al rei, tot i que pensen cercar solucions atesa la necessitat bèl·lica del monarca (ff. 81v-84r).


Serenissimo e excellentissimo Senyor.En haver rebut la letra de vostra Real Magestat resposta a

la capitulacio, la qual enviam a vostra real excellencia sobre lo prestech dels XXXXª ducats, de continent nos ajustam ab lo noble don Ferrando de Torres, balle general, y ab mossen Luis Johan per dar forma, no sols en fermar los dits capitols mas encara en donar expedicio que tota la peccunia stigues prompta per que arribades les joyes lo dit batlle general fos expedit de continent. E axi ses fermada la dita capitulacio e per lo semblant havem rebut les joyes, les quals havem posat en la sacrestia de la Seu. E havem liurat los dits XXXXª ducats al dit balle general, los quals havem treballat per servey de vostra real celsitut que son carregats a mig any franch. Sols resta que vostra real serenitat conferme la dita capitulacio. E per lo semblant mane a mossen Jaume de Sentangell, com arrendador de la sal mata, se obligue en pagar los XIIIª souls que segons forma de la capitulacio se ha obligat per pagar lo compliment de les pensions dels dits XXXXª ducats. Com lo balle general y mossen Luis Johan, per no esser lo dit mossen Jaume de Sentangell en la present ciutat per servey de vostra Magestat real, se son obligats en sos noms propis per tot febrer primervinent fer obligar al dit mossen Jaume de Sentangell y fermances de aquell pagar los XIIIª souls cascun any e, si non feien, que ells en sos noms propris los tinguen a pagar cascun any, la qual obligacio del dit mossen Luis Johan ha fet per no voler se obligar mossen Alfonso Sanchez, lo qual tenia que fer la dita obligacio. Per ço suplicam vostra real Magestat, per conclusio en la dita capitulacio, mane al dit mossen Jaume de Sentangell faça la dita obligacio juxta forma de la capitulacio, suplicant la inmensa trinitat guarde vostra real persona ab sanitat y longa vida y ab trihunfo e victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XVI de dehembre MDXII.

D. V. R. M.Humils vassalls servidors qui besen les mans de vostra real altesa



463

1513, març, 10. ValènciaEls jurats de València demanen al rei que una part dels diners de

Baltasar Forés i Jeroni Torres, recuperats a Castella, passin a la ciutat de València ja que és creditora d’aquests dos pretesos mercaders. Com veurà el lector, el compromís acordat entre els jurats i Baltasar Forés més aviat sembla fer volar coloms.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.En Francesch Johan de Pertusa com a procurador del mestre

racional jove, lo qual es curador per vostra Altesa donat als bens de Baltasar Fores e Jeronim Torres va aqui en aquells regne de Castella per cobrar totes aquelles quantitats que, ab sentencia real per vostra Altesa donada, son stades adjudicades als dits Baltasar Fores y Jeronim Torres supplicant a vostra Altesa per lo que toca a esta sua ciutat, la qual es crehedora en moltes quan-titas dels dits Baltasar Fores e Jeronim Torres, en algunes de les quals no hi ha fermança, mane fer hi totes aquelles provisions que sien necessaries per a la recuperacio e exacchio de les dites quantitas que seran en gran utilitat de la ciutat e dels particulars de aquella. E guarde nostre Senyor Deu la reyal persona de sa Magestat e prospere sa reyal corona donantli complida victoria dels enemichs de aquella. De la vostra ciutat de Valencia a X de març del any Mil D XIII.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui besen les mans de vostra Altesa.


464

1513, abril, 12. ValènciaAteses les repercussions penals que comporta la fallida de Torres i

de Forés, els jurats valencians cerquen ràpidament els assegu-radors més importants d’aquells.


Dictis die et anno


Los magnifichs jurats, regent lo offici de racional e sindich e subsindich excepte Lucerga provehexen que lo sindich de la dita ciutat faça part ab les fermances de Balthasar Fores en la causa de appellacio per aquells interposa de una sentencia donada per mossen Luis Johan, jutge delegat de la Magestat del Rey nostre senyor, en favor dels alamanys, puix empero les despeses de la dita causa sien pagades per les dites fermances de forma que la dita ciutat no haia de fer ne pagar despeses algunes en e per la dita causa de appellacio. E com fossen presents los noble e mag-nifichs don Pere Boil, senyor de Manizes, mossen Johan Scriva, menor de dies maestre racional del senyor Rey, e don Berenguer Marti de Torres e de Aguilar, qui son altres de les dites fermances simul et insolum prometten pagar totes les despeses que tocarien a la dita ciutat a pagar en e per la dita causa de appellacio, pro-mettent servar indempne la dita ciutat de totes les dites despeses e de tots dans e dampnatges que li pogues venir a la dita ciutat per fer part en la dita causa de appellacio, obligants per les dites coses e sengles de aquelles a la dita ciutat tots llurs bens e cascu dells insolum ab totes renunciacions necessaries.

Testimonis micer Gallach, micer Ros e micer Artes.

465

1513, abril, 17. ValènciaEls jurats de València demanen al rei que els problemes de Forés,

que ja són a judici, no es resolguin al sacre Reial Consell com pretenen determinats mercaders alemanys implicats també en els assumptes de Baltasar Forés. Aquesta decisió aniria contra els furs de València, a més els jurats consideren que hi ha afers que només es poden arribar a conèixer bé en aquesta ciutat objecte de la corrupció econòmica. Els jurats valencians volen descobrir tot el joc o volen tapar forats?

AMV. Lletres missives. Reg. g3 38, f. 98v. .

A l’acomiadament falten quatre o cinc paraules gairebé illegibles perquè la tinta s’ha esvanit pràcticament. Ara bé, no és una falta de cap mena ja que és un punt només de protocol.

Serenissimo e excellentissimo Senyor.Per mossen Luis Johan a consell de micer Ausias del Bosch

es stada donada certa sentencia entre lo sindich de aquesta sua


ciutat de Valencia en la companyia dels alemanys sobre certs al-barans de censals de la dita ciutat enpenyorats per Baltasar Fores, clavari de aquella, als dits alamanys lo que fer no podia. De la qual sentencia per lo dit sindich es stada interposada appelacio, la qual causa de appelacio es stada entrada a la real audiencia de vostra Altesa residint en aquesta sua ciutat. E som informats que la part dels dits alemanys treballa de obtenir provisio de sa Magestat que aquesta causa de appelacio, causa cognoscendi, sia remesa e portada en son sacre real consell, lo que excellentissim Senyor seria grandissim prejuhi de aquesta ciutat que en causa propia de aquella qual es aquesta, havent la dita ciutat sopplicat per la pragmatica de la Rota en que semblants provissions de causa recognoscendi no fossen tretes ni expedites. E vostra Ma-gestat havent emparat ara en aquesta que, com dit es, es propia de la dita ciutat, contra la dita pragmatica semblant provisio se otorgue seria cosa molt nova. E senyaladament en la causa com aquesta que conferexeu per a la decissio de aquella moltes prac-tiques que en aquesta ciutat son hagudes per notories e fora de aquella se poria posar en dubte, ço que en aquesta sua ciutat se te per clar. Per que supplicam humilment la Magestat vostra sia merce de aquella provehyr e manar que semblant provisio, que de directo sera contra dita pragmatica e furs del present regne, no sia atorgada. Car, si apres que sera donada sentencia en la causa de appellacio alguna de les parts pretendra esser agraviada, no li faltara remey per via de supplicacio portar aquella en son sacre real consell. E no resmenys serenissimo Senyor sopplicam la excellencia vostra, que per quant lo dit micer Bosch es en aquexa real cort lo qual es assessor per vostra Magestat, donar al dit mossen Luis Johan que sia merce de aquella [donar al dit mossen Luis Johan] un altre assessor per la absencia del dit micer Bosch, de forma que per falta de assessor lo dit jutge no dexe de provehir lo que sera de justicia com axi cumpla a la expedicio de les causes de la dita ciutat e Baltasar Fores que tant importen. E la Sanctissima Trinitat conserve la reyal persona de la vostra Magestat.

Los Jurats de Valencia en XVII del mes de abril any MDXIII.


466

1513, abril, 28. ValènciaEn un complicat joc de censals els jurats de València demanen al

rei que si vol descarregar préstecs seus que provenen de la ciutat, ho faci dels més antics i no dels més actuals. També li demanen que no es fiï de certes ofertes —en aquest cas del duc de Gandia— perquè a la llarga ell i València hi perdrien, ja que ningú compraria deute públic.

AMV. Lletres missives. Reg, g3 38, ff. 125v-126v.

Serenissimo e excellentissimo Senyor.Per mossen Lluis Joan nos siat notificat de part de sa Ma-

gestat, axi mateix nos ha scrit lo secretari de aquella mossen Cal-cena, que sa Magestat vol quitar los XXXXª ducats que aquesta sua ciutat ha carregat per son servey en lo mes de dehembre propassat. E per que los que us han donat los diners per son servey han carregat aquells franchs a sis mesos e no seria cosa rahonable que aguessen de haver dan, ço es pagar los contractes e no rebre utilitat alguna, com no serien servats passats los sis mesos. E per ço la voluntat de la ciutat seria y es que, de aquests XXXXª ducats, sien quitats los censals que en lany mil DVI fo-ren carregats per servey de sa Magestat per prestar consemblant quantitat. E que aquesta sua ciutat, per la seguretat de aquests XXXXª ducats darrerament carregats, prenga les fermances que per sa Magestat foren donades en los XXXXª ducats carregats en lo dit any mil DVI. E que les joyes que sa Magestat ha donat a aquesta ciutat per lo prestech dels dits XXXXª ducats, ara dar-rerament carregats, sien restituhides. E vista la voluntat de sa Magestat promptament se fora posat en execucio, segons la gana e voluntat que aquesta sua fidelissima ciutat te en servir aque-lla. Empero serenissimo Senyor trobam que vostra altesa, en les corts de Monso ab acte de cort de consentiment de tots los tres braços, ordena, provehi e conferma los contractes fets ab la dita sua ciutat e totes les obligacions, consignacions e missions entre mans fetes per sa Magestat dels cent milia censals que te sobre lo general e sobre la dita ciutat de Valencia e, encara ab acte de cort, fou donada facultat a sa Magestat que, per obs de quitar los dits censals dels dits XXXXª ducats e altres que ja eren carregats fins en lo temps que lo dit acte de cort fonch fet, pogues vendre e alienar los dits censals de forma que, per al beneffici de aquesta


sua ciutat, mes complidament sia asegurada ques quiten los cen-sals novament carregats apres del acte de cort e que resten los censals que ans del acte de cort eren stats carregats per que se pot posar en dubte poria dir que lo acte de cort fet en Monso parla en los censals ja carregats e no en los que apres son stats carregats. Encara serenissimo senyor trobam que vostra Magestat ne poria reportar grandissim dan en sta forma que te capitular amb lo duch de Gandia, que li fara venda de tants censals del general que prenguen suma de XXXª ducats, per obs de quitar consemblant suma de censals que eren en temps de la capitulacio carregats per la dita ciutat. E si vostra Magestat volia ferli la dita venda, per obs de quitar aquestos censals ara novaments carregats per part del dit duch, se pora dir que aquestos censals son stats carregats apres de la capitulacio e que la seguretat que ell te de sa Magestat comprar los dits censals es per que per lo dit acte de cort sa Magestat te facultat de poder los vendre per quitar los censals que, en lo temps del dit acte de cort eren stats carregats, e que aquesta seguretat no la tendra comprant per a quitar de la ciutat de Valencia los censals ara novament carregats e, per aquesta via poria no venir a effecte, vostra Magestat perdria los deu milia ducats que guanya en la venda dels dits censals del general al dit duch fahedora, com sia capitulat que li fara venda de censals del general que les proprietats prenguen suma de trenta milia ducats per preu de XXXXª ducats. Per ço nos par millor que los particulars comporten algun dan en haver tengut la moneda cert occiosa puix vostra Magestat mane pagar los contractes per que, si los senyors dels censals no han beniffici e ultra de aço han de pagar los contractes, quant la ciutat tendra necesitat de carregar per son servey no trobaria axi facilment e prompta los diners e que sien quitats los mateixos censals e vostra Magestat no perdra aquest beneffici que pot haver, venint a conclusio la capitulacio feta ab lo duch de Gandia e aquesta ciutat restara complidament asegurada. E per ço avem delliberat consultar a sa Magestat per que veja en que sera mes servida e mire lo que sera mes beneffi-ci de aquesta sua ciutat, supplicant la divina Magestat conserve la reial persona de sa altesa en felicitat e sanitat ab longa vida e ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XXVIIII de abril del any MDXIII.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui besen les mans de vostra altesa



467

1513, abril, 30. ValladolidAteses les informacions de possibles atacs a Forés i Torres, Ferran II

escriu al seu governador que, en defensa sobretot de la ciutat de València, ha de protegir aquests mercaders de la millor manera perquè València pugui cobrar els seus deutes.


Hieronim Torres et [Gasparis] Fores, [error escrivà]El Rey.Rigente nuestra lugartenencia general y gobernador. Entendido

havemos que vos, en dias passados, atorgastes guiage a Jeronimo Torres y Baltasar Fores, mercaderes, para que pudiessen venir a residir, star y habitar en essa ciudat de Valencia para liquidar sus cuentas, deudas, creditos y otras diferencias de cuentas que tenian con la dicha ciudad y creedores dellos y de la tabla y de sus fiadores y otras personas. Y por esto redunda notoriamente en utilidad y provecho de la dicha ciudat y de todos los sobredichos y nos han fecho relacion que algunos particulares, creedores por sus propios intereses, intemptan de querer proceyr contra los di-chos Torres y Fores por algunas vias en perjuicio del dicho guiage. Por los dichos y otros respectos es nuestra voluntad y assi os lo dezimos, encargamos y mandamos que el dicho guiage les sea por vos observado y que contra ellos no prociays ni permitays se procia en cosa alguna durante el dicho guiage por vos atorgado, pues somos informados los guiastes por el benefficio de la dicha ciudat e no fagays otra cosa por que esta es nuestra voluntat, allende que de vos en ello recibiremos servicio. Data en la villa de Valladolid a XXX dias del mes de abril de Mil quinientos y treze anyos.

Yo el ReyDirigitur regenti locumtenentis generalem Joan Gonçales, secretariuset gubernatori in regno Valencie

468

1513, maig 30. ValladolidAquest document és un exemple del conflicte de comptes al qual es

pot arribar si no s’asseguren des del principi. S’ha de dir que


per entendre’ls a fons s’ha de llegir lentament i assimilar el galimaties dels deutes del rei i de la ciutat.

ACA. Reial Cancelleria. Curie. Reg. 3604, ff. 174r-175v.

CurieDon Ferrando, etc. A los magnificos y amados conseieros

nuestros los maestres racionales de nuestra corte, a sus lugarte-nientes y otras qualesquiere personas que hoyran y exhaminaran las quentas del magnifico y amado conseiero y thesorero general nuestro mossen Luys Sanchez, salut y dileccion. En el anyo de mil quinientos y siete la nuestra ciudat e universidat de Valencia nos presto doze mil ducados de oro y por ellos dozientos cincuen-ta y dos mil sueldos moneda valenciana que de la dicha ciudat los recibio como procurador nuestro Alonso Sanchez, del qual despues los ha recebido el dicho nuestro thesorero general, y entonces el dicho Alonso Sanchez como procurador nuestro otor-go y firmo de la dicha quantia contracto debitorio a la dicha ciudat en poder de Jaume Eximeno notario, a diez de noviembre del dicho anyo de mil quinientos y siete prometiendo en el dicho nombre de los restituhir a la dicha ciudat dentro tiempo de un anyo y de luyr y quitar los censales, que habia de cargar y cargo sobre si la dicha ciudat para nos hazer el dicho enprestego, y de pagar todas las pensiones y porratas que correrian fasta el dia de la real luycion y las despesas, asi del dicho contrato debitorio como de los quitamientos y otras. E por mayor seguridat de la dicha ciudat nuestros officiales mossen Luys Cabanyelles, micer Baltasar de Gallach, el dicho nuestro thesorero general, mossen Joan Ram Escriba mayor de dias, mossen Luys Joan, micer Jau-me Arinyo de Rosell, mossen Cosme de Vilarrassa, micer Frances Dartes e Bernat Dassio por nuestro servicio enpenyaron, transpor-taron y metieron en manos de la dicha ciudat ciertos censales de aquellos especifficados en el dicho enpenyoramiento e transporta-cion, que sta incorporada e insertada en el prechalendado con-tracto debitorio en el qual las dichas y otras cosas son mas lar-gamente expressadas a que nos refferimos. E por que en el anyo mas cerqua passado de mil quinientos y dotze, con apocha testi-ficada por el dicho Jaume Eximeno notario a seis de febrero del mismo anyo, el dicho nuestro thesorero general por manos del dicho Alonso Sanchez, su lugarteniente, ha pagado al procurador y lugarteniente de Damia Bonet, clavario en el dicho anyo de los quitamientos de los censales de la dicha ciudat, cinquenta dos


libras, tres sueldos y tres dineros de dicha moneda de Valencia en esta manera, a saber es las quarenta y siete libras, quince sueldos tres dineros por razon de otras tantas que la dicha ciudat por nos ha bistraydo y pagado por las porratas de ocho censales en la prechalendada apocha, especificados que son de aquellos censales que la dicha ciudat sobre si cargo para nos hazer el dicho enprestego de doze mil ducados que a razon de quinze mil por mil montaron en pension de diziseys mil ochocientos sueldos censales y las dichas porratas heran corridas y debidas fasta el dia que cada uno de los dichos ocho censales han seydo luydos y quitados por el nuestro bayle general de Valencia, el qual tan solamente pago las propiedades de los dichos ocho censales qui-tados que en propiedat montan trenta ocho mil quatrozientos cinquenta sueldos y en pension dos mil quinientos sesenta tres sueldos y quatro dineros de dicha moneda. Las restantes quatro libras y ocho sueldos a cumplimiento de las dichas cinquenta dos libras tres sueldos y tres dineros son por otras tantas que la dicha ciudat assi mismo por nos bistrayo y pago al dicho notario por el salario de los quitamientos que recebio y testifico de los dichos ocho censales a razon de onze sueldos por cada huno. E assi mismo el dicho nuestro thesorero general por manos del dicho Alonso Sanchez, su lugarteniente, en el dicho anyo de quinientos y doze con otra apoca, testificada por el dicho notario el mismo seyseno dia de febrero, ha pagado al procurador y lugarteniente del dicho Damia Bonet, clavario de la dicha ciudat, siete mil y diziseys libras, quatro sueldos y onze dineros de la dicha moneda. En esta manera las seys mil nuevecientas veynte siete libras y diez sueldos para luyr y quitar los nueve mil dozientos trenta y seys sueldos y ocho dineros censales restantes de los dichos diziseys mil ochocientos censales que, como dicho es, la dicha ciudat so-bre si cargo para nos hazer el dicho enprestego las setenta seys libras, doze sueldos y onze dineros para pagar las porratas de los dichos nueve mil dozientos trenta y seys sueldos y ocho dineros censales corridas y debidas fasta veynte hun dias del mes de he-nero del dicho anyo del mil quinientos y doze. E las restantes doze libras, dos sueldos de dicha moneda para pagar al sobre dicho notario el salario de vinte dos quitamientos, que havia de testificar y testifico de veynte dos censales que quedavan por qui-tar y fueron quitados con la dicha quantia, segund que por las prechalendadas dos apochas parece que sobre dichas quantidades que el dicho nuestro thesorero general, como dicho es, por las


dichas dos apochas parece ha pagado montan siete mil sesenta ocho libras, ocho sueldos y dos dineros de dicha moneda. De manera que la dicha ciudat e universidat de Valencia queda pa-gada e reintegrada no solamente de las pensiones, porratas y salarios de los quitamientos de los dichos censales, mas de todos los dichos doze mil ducados de oro y por ellos de los dichos dozientos cinquenta y dos mil sueldos moneda valenciana que nos presto. En esta manera que en el anyo de quinientos y nueve el dicho nuestro thesorero general pago setenta y cinco mil sueldos por luyments y quitamiento de cinco mil sueldos de pension de los dichos diziseys mil y ochocientos sueldos censales y, como dicho es, lo que el dicho nuestro bayle general de Valencia ha pagado por las propiedades de los dichos ocho censales que qui-to y luyo monta treinta ocho mil quatrocientos cinquenta sueldos y lo que el dicho nuestro thesorero general ha pagado por las propiedades de los nueve mil dozientos treynta y seys sueldos y ocho dineros censales, que quedaran por quitar de los dichos diziseys mil y ochocientos sueldos censales, es cient trenta ocho mil quinientos cinquenta sueldos que las dichas tres partidas montan los dichos dozientos cinquenta y dos mil sueldos de dicha moneda y nuestra voluntat, conforme a equidat por razon, es que al dicho nuestro thesorero general le sean passadas y admitidas en quenta de la ultima data las dichas syete mil sesenta y ocho libras, ocho sueldos y dos dineros que por las prechalendadas dos apocas parece ha pagado. Por ende, con tenor de las presentes de nuestra cierta sciencia y expressamente vos dezimos y mandamos que al dicho nuestro thesorero general en la reddiction y exhami-nacion de sus cuentas le passeys y admittays en quenta de legit-tima data las dichas siete mil sesenta y ocho libras, ocho sueldos y dos dineros de dicha moneda que, como dicho es, ha pagado para las dichas luyciones, porratas y salarios de los quitamientos de dichos censales con sola restitucion de las presentes y de las precalendadas dos apocas y certifficacion auctentica de como por la dicha ciudat sera stada fecha restitucion a los sobredichos nuestros officiales de los censales que, como dicho es, por nuestro servicio enpenyaron y transportaron a la dicha ciudat por su se-guridat y tambien certifficacion del dicho nuestro bayle general en las luyciones por el, como dicho es, fechas de los dichos ocho censales na paga sino las propiedades dellos y que las porratas y salarios de los quitamientos de dichos ocho censales pago la dicha ciudat y asimismo con restitucion del dicho contracto debitorio,


enpenyoramiento y transportacion si aquel ha seydo saquado en forma y certifficacion augtentica de como abra seydo cancellado y, si no ha seydo saquado, en forma que dello sea fecha expressa muicion en la certifficacion de dicha cancellacion por indempnidad de nuestra corte sin pedir ni demandarle los dichos quitamientos ni certifficacion de como han seydo fechos y testificados, que aquellos stan a cargo de la dicha ciudat y han de quedar en su poder, ni certifficacion de como los dichos censales y quitamientos postreros son veynte dos y que por el salario de aquellos han seydo pagadas, como dicho es, doze libras y dos sueldos que el dicho salario es justo y de todo ello somos bien cierto y ahun sin pedille otras scripturas ni certifficaciones algunas mas de las so-bredichas ni por que dentro el dicho tiempo de hun anyo no han seydo restituydos a la dicha ciudat los dichos doze mil ducados de oro por que somos bien cierto que no se ha podico hazer sino en la forma y tiempo que, como dicho es, se ha fecho ni ha quedado por culpa ni cargo del dicho nuestro thesorero general y toda otra qualquier duda, difficultat, impedimento, consulta y contradiccion cesantes. Data en la villa de Valladolid a XXX dias del mes de mayo anyo del nacimiento de nuestro Senyor Mil quinientos y tretze.


469

1513, maig, 30. ValladolidTota la problemàtica d’emprèstits, censals i pensions en aquest

document se situa també a la base ciutadana. El rei demana préstecs, el seu representant econòmic —el batlle— actua com a intermediari, la ciutat presta i ven deute públic i els ciuta-dans compren censals per adquirir pensions. En aquest cas es poden conèixer els censalistes.

ACA. Reial Cancelleria. Curie. Reg. 3604, ff. 176r-177r.

Don Ferrando, etc. A los magnificos y amados conseieros nuestros los maestres racionales de nuestra corte, a sus lugar-tenientes y otras qualesquiere personas que oyran y examinaran las cuentas del magnifico y amado conseiero y Thesorero general nuestro mossen Luys Sanchez, salud y dileccion. En el anyo de


mil quinientos y seys la nuestra ciudad y universidad de Valencia nos presto quarenta mil ducados de oro y por aquellos ochocientos y quarenta mil sueldos, moneda valenciana, por virtud de cierta capitulacion, inserta e incorporada en un contracto debitorio que, de los dichos quarenta mil ducados los amados nuestros mossen Alonso Sanchez y mossen Luys Joan por nos y como procurado-res nuestros firmaron y atorgaron a la dicha ciudad en poder de Jaume Eximeno, notario, a quatorze de julio del dicho anyo de quinientos y seys y para nos hazer el dicho emprestago de quarenta mil ducados doro la dicha ciudad y universidad hubo de cargar y cargo sobre si cinquenta seys mil sueldos de dicha moneda cen-sales a razon de quinze mil por mil, los quales dichos cinquenta y seys mil sueldos censales prometimos e o los dichos nuestros procuradores prometieron luyr y quitar dentro tiempo de quatro anyos y pagar todas las pensiones y prorratas que correrian fasta el dia de la luycion y que pagariamos todas las despesas que, por la dicha razon, se harian asi en los contractos de cargamentos como de las luyciones y otros para pagar las pensiones de los di-chos cinquenta y seys mil sueldos censales. Entonces consignamos y transportamos a la dicha ciudad y universidad tantas pensiones de aquellos cient mil sueldos censales, que la dicha ciudad y el general de Valencia nos fazian, que bastassen cada hun anyo a los dichos cinquenta seys mil sueldos segun que estas cosas y otras estan mas largamente expresadas en el dicho contracto debitorio y capitulacion a que nos refferimos. E por quanto en el anyo pas-sado de mil quinientos y dotze el dicho nuestro thesorero general por manos del dicho mossen Alonso Sanchez, su lugarteniente, ha pagado al lugarteniente y procurador de Damia Bonet, clavario en el dicho anyo de los quitamentos de los censales de la dicha ciudad, trezientas y quarenta y siete libras, diez sueldos y cinco dineros de dicha moneda valencia en esta manera, a saber es las trecientas quarenta y cinco libras para luyr y quitar los tres cen-sales infrascriptos que son de aquellos que la dicha ciudad cargo sobre si para nos hazer el dicho emprestago. El uno de dozientos sueldos censales que la dicha ciudad fazia a Jaume Salt del Puig a trenta de enero en cada hun anyo. El otro de zient ochenta y quatro sueldos censales que la dicha ciudad fazia a don Pedro Johan de Cervato y su mujer a dieciocho de enero en cada hun anyo y el otro de setenta y seys sueldos censales que la dicha ciudad hazia a Balthasar Fores y a Antoni Caldes, comprador de ciertos censales del dicho Fores el primero de hebrero en cada


hun anyo; que los dichos tres censales en pension montan qua-trocientos sesenta sueldos y en propriedad las dichas trezientas quarenta y cinco libras a la dicha razon de quinze mil por mil los dizisiete sueldos y cinco dineros fueron para pagar las pora-tas de los dichos tres censales corridas fastament de hebrero del dicho anyo de quinientos y doze. E los restantes treinta y tres sueldos para pagar al notario el salario de recebir y testificar los quitamentos de los dichos tres censales y es razon que las dichas trezientas quarenta y siete libras diez sueldos y cinco dineros que, como dicho es, el dicho nuestro thesorero general ha pagado le sean pasados en cuenta y ansi mismo es razon que, si de aqui adelante pagara mas quantidades algunas para en luycion de los censales que como dicho es la dicha ciudad sobre si cargo para nos hazer el dicho emprestago, le sean tambien admetidas en cuenta. Por ende con tenor de las presentes de nuestra cierta sciencia y expresamente vos dizimos y mandamos que al dicho nuestro the-sorero general le passeys y admettays en quenta de legittima data assi las dichas trescientas quarenta y siete libras, diez sueldos y cinco dineros que, como dicho es, ha pagado para en luycion de los dichos tres censales, poratas y salario de los quitamentos de aquellos, como lo que de qui adelante pagara para en luycion de los otros censales que quedan por quitar y luyr, de los que sobre si la dicha ciudat cargo para nos haver el dicho emprestago con sola restitucion de las presentes y de apochas necessarias de los clavarios/o clavarios de la dicha ciudat o de sus legittimos pro-curadores y lugartenientes con que en la postrera paga que hara para en luycion de todos los dichos censales aia de cobrar y ris-tituyr el dicho contracto debitorio y capitulado con aquell abra seydo sacado en forma y certifficacion augtentica de como abra seydo cancellado si no abra seydo sacado en forma que dello sea fecha expressa mencion en la certifficacion de dicha cancelacion y tambien haya de restituir en la postrera paga e data restitucion augtentica que la dicha ciudad nos haga de todo lo que con el dicho contracto debitorio y capitulado por nos le fue consignado y transportado y nos plaze que, por la tal restitucion, no sea visto ser fecho ni causado preiuhicio alguno a la dicha ciudat en otras qualesquier consignaciones, cessiones y transportaciones que por nos en virtud de otros contracto o contractos le puedan ser estadas fechas, antes queremos que quedan en su misma fuerza y valor sin pedirle ni demandarle los quitamentos de los dichos censales por que aquellos han de quedar en poder de la dicha ciudad ni otras scripturas ni certifficaciones algunas ni por que los dichos


censales no han seydo quitados dentro tiempo de los dichos quatros anyos por que somos bien cierto que no se ha podido hazer ni ha quedado por culpa del dicho nuestro thesorero general y todo otra qualquier duda, consulta, difficultat, contradiccion cesantes. Data en la vila de Valladolid a XXX dies del mes de mayo anyo del nascimento de Nuestro Senyor de MD y XIII.


470

1513, juny, 4. ValènciaEls jurats de València escriuen al rei per comunicar-li els beneficis

a l’alça per causa dels arrendaments de la ciutat, excepció feta de l’almodí que l’han tancat ja que les ofertes no s’han incrementat. Els jurats no reparen en el fet de donar les grà-cies d’aquests resultats a la feina constant i inqüestionable de mossèn Lluís Joan.


Serenissimo excellentissimo Senyor.Per satisfer al carrech que tenim en lo present any de regir

e governar aquesta vostra ciutat a servey de nostre Senyor Deu e de vostra real Magestat e a tota utilitat e benefici de aquella, entre les altres coses en lo principi de nostre regiment havem ab sum-ma diligencia a mes en arrendar los drets de la dita ciutat. Dels quals se son arrendats los, ço es lo capitol de la mercaderia per doscents LXXXX milia y cinchcents souls e los dos diners de la dita mercaduria que pertanyen a la administracio de la lonja nova a respecte del vi dins del dit dret per LXXXXVIª DCCCXXXIII souls IIII [diners]. Item lo capitol del tall per CXXª C souls. E lo capitol del peix sech y salat per XXVIIª C souls. En axi que, per al present any, tant solament resta arrendar lo capitol dels almudins com los capitols e drets, ço es de les carns e del vi ja en lany passat sien stats arrendats a temps de tres anys; lo qual capitol dels almodins per quant havem vist que no muntava al preu del any passat se arrenda e vist que, los que entenen en arrendar aquell, se son units en no dir mes del que fins aci han dit en lo dit dret en lo qual al present no sia dit mes de CXIIIª C souls que, per aplegar al preu del any passat, manquen cinch milia CCCC


souls com fos arrendat per1 dehuit milia y cinchcents souls havem tengut per expedient de fer e exhigir en nom de aquesta vostra ciutat lo dit dret del almodi, esperant si per avant hy exiran alguns arrendadors qui hi donen son just preu. Per que par a nossaltres que, havent excedit los preus dels altres arrendaments dessus dits los quals per nosaltres son stats arrendats la summa e quantitat del any proppassat , salvo lo capitol del peix sech y salat lo qual si es arrendat per lo mateix preu que fonch arrendat en lo any propassat, aquest capitol no deu restar enderrer ni arrendarse en menor preu del que el any passat se arrenda. E, per que de tot sia infformada vostra Magestat, li donam avis com lo capitol de la mercaduria en lany passat fonch arrendat per CCLXXXª DCC e axi, en lo present any, se han augmentat en lo dit dret nou milia huitcents souls. E en lo capitol del dos diners de la lonja lo qual en lany passat se hera arrendat per LXXXXIIIª DLXVI souls VIII se han augmentat IIIª CCLXVI souls nou [diners].

En lo capitol del tall lo qual en lany propassat fonch arren-dat per CXVª C souls se han augmentats en lo present any cinch milia souls.

E ultra lo dit augment que los dits drets, ço es de la merca-deria e dels dos diners de la lonja e dels talls han pres en aquest any, se es procurat e pactat ab los arrendadors de aquells aquest beneffici que los arrendadors no poden tocar en lo procehir de dits drets, si no que tot lo que precehira de aquells ha de venir en mans del clavari de la dita ciutat de la qual cosa ne redundaran dos benefficis: lo hu que lo dit clavari pora fer millors paguaments e laltre que a la fi del any no restaran restes en poder dels dits arrendadors, com se acostumava de fer en los anys passats, los quals restes ab difficultat se cobraven de aquells, los quals benefficis serenissimo Senyor se son procurats e fets per medi, industria e intercessio de mossen Luis Joan, lo qual james ha cessat ni cessa en procurar tots los benefficis que pot a aquesta vostra ciutat. Per ço, fem la present a vostra Magestat per que sia informada de totes les dites coses supplicant la divina Magestat conserve vostra altesa en felicitat e sanitat ab longa vida e ab victoria de sos ene-michs. De la vostra ciutat de Valencia a IIII de juny any MDXIII.



1. Error de l’escrivà: falta una C o cent.


471

1513, juliol, 5. ValènciaEls jurats de València escriuen al rei per causa de l’arrendament de

l’almodí que finalment han aconseguit a bon preu. També li recorden la carestia de blat, pensen sobretot, que poden obtenir-lo de Màlaga i també de Sicília, si bé sense l’impost de dos tarins per salma que els illencs sicilians demanen per exportar el seu blat cap a València.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.Ja per altra havem scrit a vostra real celsitut dels arrenda-

ments dels drets de aquesta vostra ciutat que sols restava per arrendar lo dret del almodi a causa que, los que volien arrendar, no volien donar en lo dit dret son just preu; ans segons erem avi-sats se eren unides les parcialitats que volien arrendar lo dit dret per la qual cossa nos aturam lo dit dret e havem collit aquell per alguns dies per la ciutat. E vent que no podien haver lo dit dret les dites parcilitats se son desunides e havem tornat a posar lo dit dret al enquant, lo qual havem arrendat per CXVIIIIC souls ques mes que lo any passat DC souls per que en cert lo arrendament passat se havia en molt bon preu. E axi tots los drets de aquesta vostra ciutat per al present any son arrendats molt be e son molt e augmentats per intervencio de mossen Lluis Joan en gran preu per que continuament ha entervengut en tots los arrendaments.

E no resmenys iteradament supplicam vostra real serenitat nos faça gracia y merce de la treta dels forments de Malega per que en cert lanyada de aquest vostre regne es molt flaqua y del regne de Arago no speram nengunes per la mala anyada de forment quell ha y per al present no tenim altra confiança si no en la clemencia de vostra real Magestat que siam socorreguts sino dels forments de Malega que, gracies a nostre Senyor Deu, hi ha molt bona anyada.

Nons volem oblidar de notificar vostra real altesa inseguint los furs que, per vostra real celsitud, son stats atorgats en les corts de Monço en los dos tarins que son imposts en la illa de Sicilia, los quals fan pagar als qui porten forment a aquesta ciutat lo que per los dits privilegis son franchs per que supplicam vostra real celsitud mane ab sa opportuna provisio que tals victigals nova-ment imposts nos paguen, com axi sia dispost per los privilegis a aquesta ciutat atorgats e per vostra real Magestat confermats,


supplicant nostre Senyor Deu vostra real persona conserve en fe-licitat ab longa vida y ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a V de juliol any MDXIII.

D. V. R. M.Homils vassalls y servidors qui besen les mans de vostra real altesa.


472

1513, juliol, 6. ValènciaLa lectura d’aquest document mostra la complexitat de les finances

valencianes, sempre al servei dels emprèstits al rei, respecte de la hisenda de Ferran II. Perquè la ciutat atorgarà aquesta nova demanda del monarca si ell accepta que determinats impostos de la batllia general —peatge, quema...— i altres aportacions serveixin per a compensar l’increment de censals i, és clar, de pensions.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.Una letra havem rebuda de sa real Magestat dada a XXV del

proppassat mes de juny en crehença de mossen Luys Joan, ab la qual sa Magestat nos scriu encarregant nos que per son servey prestem assentiment que de les rendes de la batlia general se paguen a mossen Miquel Velazquez Climent, prothonotari de sa reyal Magestat, sis milia souls en loch de aquells VIª souls que sa Magestat havia feta gracia a don Ferrando Giron de Rebolledo de forma que nos fa per vostra Magestat nova consignacio si no comutacio de la consignacio que staba en la persona del dit don Ferrando stiga en la persona del dit prothonotari. E volent entendre ab summa diligencia en lo servey de sa reyal Magestat e en lo beneffici e seguretat de aquesta sua ciutat, segons los contractes que te fets ab sa reyal Magestat, trobam que sa Magestat per los darrers contractes fets ab aquesta sua ciutat li ha de pagar cascun any CXVª souls, los quals juxta los contractes fets ab sa Magestat se deuen pagar cascun any de les pensions de aquells Cª souls censals que sa Magestat reb sobre la ciutat e sobre lo general e per a quitar los dits censals son stades fetes per sa Magestat certes consignacions. E mes trobam que per lo darrer contracte


fet ab sa reyal Magestat sobre lo prestech dels XXXXª ducats es stat capitulat que lo que resta del dret del peatge e de la que-ma, pagades les consignacions que sa Magestat te fetes sobre los dits drets, se ha de convertir en quitar los censals carregats per servey de sa Magestat, la qual capitulacio per al dit effecte resta en sa força e valor, no obstant que los dits XXXXª ducats, que darrerament son stats carregats per aquesta sua ciutat per servey de sa altesa, sien stats per sa Magestat ja quitats. E per que ab lo descarrech de nostres consciencies puxam servir a sa Mages-tat e sa Magestat complixqua lo capitulat e concordat ab aquella vostra altesa, axi per seguretat de aquesta ciutat com per claricia de la sua regia cort, es mester sens novacio e derogacio dels dits contractes nos faça consignacio de nou dels cent milia souls dels censals del general e de Valencia per pagar les pensions dels censals dels XXª florins dor, que en lany MDI foren carregats per obs de sa Magestat, e de altres XXª florins dor, que en lany MDII per servey de sa altesa foren carregats, e dels XXXXª ducats, que en lany MDVI per servey de sa Magestat foren carregats, e dels XXª ducats, que en lo any MDVII per servey de sa altesa foren carregats, e la restant quantitat a compliment de CXVª souls que prenen summa les pensions del dits censals, deduhits los que son stats ja quitats, e se pague de la ballia general com mes stesa-ment veura vostra Magestat per una minuta de la provisio que sobre aço sa Magestat ha de atorgar, la qual li trametem. E mes es necessari per donar compliment al capitulat que sa Magestat ab nova provisio mane que tot lo residum del peatge, pagats los Cª souls que te consignats la batlia, e lo residum de la quema, pagades les consignacions de les gracies que vostra Magestat te fetes sobre lo dit dret de la quema, sia convertit en quitament dels censals que per servey de sa Magestat son stats carregats, manant al batle general o regent de aquell que la dita resta dels dits drets de la quema y del peatge no la liuren ni permeten ser donada a persona alguna encara que tinguessen manament de vostra Magestat, si no que effectualiter sia convertida en dits quitaments, manant axi mateix ab dita provisio als dits batle ge-neral o regent de aquell que presten sagrament y homenatge en poder del justicia civil de la sua ciutat de Valencia, que tot lo que restara dels dits drets de peatge e de la quema, ensemps ab los XXª souls que dona la illustre Joana de Arago, rebra sobre la ballia los quals a principi foren consignats per sa Magestat en lo contracte dels XXXXª ducats per a quitar los dits censals, tot sia


convertit en quitament dels dits censals per servey de sa Magestat carregats per que axi cumple al servey de sa Magestat e al beneffici de la sua ciutat de Valencia e descarrech de les rendes reals de sa altesa e atorgant nos sa Magestat aquestes dues provisions se pora donar lo assentiment, que sa reyal Magestat nos demana, al dit prothonotari a temps de tres anys com la ciutat no acostume de atorgar dits consentiments si no a temps de hun any e axis va prorrogant de any en any e per servey de sa Magestat se atorgara al dit prothonotari a temps de tres anys, que es lo mes temps que la dita ciutat lo ha acostumat de atorgar a negu, e no sera permutacio de assentiment de una persona en altra per que lo del dit don Ferrando Giron de Rebolledo expira en lany MDX e apres la ciutat nol ha volgut atorgar per raho dels dits contractes fets ab sa Magestat. Empero dar se ha novament lo dit assentiment per son servey al dit prothonotari atorgant nos sa Magestat les sobredites provisions les quals suplicam nos vulla atorgar, puix no son coses noves si no execucio del capitulat e concordat ab sa Magestat la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat e sanitat ab longa vida e ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a sis de juliol any Mil DXIII.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui besen les mans de vostra real altesa


473

1513, juliol, 16. ValladolidLa carta del rei, crec que enviada a Lluís Joan tot i que no porta

adreça del receptor, comunica que en les causes de Torres i Forés actuen també com a assessors dos doctors vinculats a la batllia general —misser Bosch— i a la governació, misser Ramos.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3584, ff, 21v-22r.

Jeronimi Torres et aliorumEl Rey.Magnifich y amat nostre. Segons haureu vist en dies passats,

ab nostra oportuna provisio en deguda forma despachada e a vos dirigida e per les causes contengudes, provehirem y vos manarem


que en totes les causes que devant vos, com a judge per nos dele-gat, se tracten entre Geronim Torres e Baltasar Fores, mercaders de aqueixa ciutat, e lo sindich de dita ciutat e les fermances del dit Torres e vostres agents defendents, de la una part, e los cre-hedors de aquells, de la part altra, de les quals causes per nos conexeu de y ab consell del magnifich Ausias del Bosch, doctor e assessor de la ballia general de aqueix regne, proceyseu en les dites causes e coneguesseu de aquelles de e ab lo dit consell del dit micer Bosch, juntament ab lo consell e intervencio del magnifich micer Barthomeu Ramos, regent lo offici de assessor de governa-dor en dit regne, y no en altra manera al qual dit micer Ramos vos advinguen e confiaren en conseller en dites coses ensemps ab lo dit micer Bosch, segons aquestes e altres coses en dita vostra provisio, a la qual nos refferim, som mes largament contengudes per quant es nostra determinada voluntat que asis faça y que la dita nostra provisio per vos sia observada y complida. Per ço vos diem e manam molt stretament que juxta la dita provisio en totes les dites causes proceyscau y conegau de aquelles de e ab consell e intervencio dels dits micer Bosch e micer Ramos, juntament y no en altra manera, e tingau, observeu y exseguescau la dita nostra provisio e totes e sengles coses en aquelles contengudes juxta lur serie, continencia y tenor. E no façau per res lo contrari si nostra gracia vos es cara car abdicam vos ab la present tot poder de fer lo contrari. Data en la villa de Valladolid a XVI dies del mes de juliol ani de Mil D y XIII.

Yo el ReyUrries, secretarius

474

1513, juliol, 18. Valladolid

A aquest document, que té regest, en segueixen dos més de la ma-teixa data, lloc i signant: el rei. Es tracta de la petició al sín-dic i sotssíndic de la ciutat de València que es presentin en el procés contra els Figuerola per l’acusació del procurador fiscal. Amb semblants paraules, Ferran II escriu també als jurats i al racional de València (102v). I, sobretot, ordena al seu represen-tant en tota aquesta temàtica, mossèn Lluís Joan, que adopti les mesures oportunes per a evitar qualsevol possibilitat que impliqui la no-presència en el judici de les autoritats valencianes


(103r). He cregut convenient posar seguits els tres documents perquè són molt semblants però també tenen alguna diferència.


Amats e feels nostres. No ignorau la voluntat que havem tengut no sols en sublevar aqueixa nostra ciutat del perill, en que aquella stava posada per la ruptura de Jeronimo Torres e Baltasar Fores, en fer resarcir e satisfer a la dita ciutat tots los danys que per aquells havia sostengut per la qual raho cometerem a mos-sen Luys Joan que entengues en la preservacio de la dita ciutat e pugnicio de aquells per les quals aquella havia reportat tants danys. E com contra Joan Figuerola y Melchior Figuerola sia stada posada, segons havem entes, certa denunciacio e demanda per lo nostre procurador fiscal en lo qual aqueixa ciutat per son interes deu fer part, per ço vos diem e manam que, vista la present, se immiscuesca hu de vosaltres en la dita causa, fent deguda instancia en aquella, e no fesseu lo contrari com aço no cumpla a nostre servey e al interes de la dita ciutat. Data en la vila de Valladolid a XVIII de juliol del any Mil DXIII.

Yo el ReyDirigitur sindico et subsindico Valencia Calcena, secretarius

475

1513, juliol, 18. Valladolid ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3582, f. 102v.

Lo Rey.Amats e feels nostres: Per quant nostra voluntat es que no

sols los delinquents sien punits, mes encara que aqueixa ciutat sia satisfeta de tots los danys que aquella haura reportat per en Joan Figuerola e Melchior Figuerola. Per ço havem manant scriure als sindich e sotsindich de aqueixa ciutat manant los que facen part e instancia en la causa de denunciacio que en dias passats fonch posada per nostre procurador fiscal contra aquells. E per que poria esser que los dits sindich e sotsindich per algun inte-res o respecte concernent a aquells no fessen en lo dit proces tal instancia qual fer devrian, la qual cosa redundaria en dany de la dita ciutat e cesaria de fer se com se pertany la justicia, per ço ab la present vos diem e manam que tota hora e quant seren


requests per mossen Luis Joan, qui es jutge de la dita causa, que en aquella constituyexcan altre sindich e sotsindich per a fer la instancia deguda en dita causa, no havent respete a interes algu com nostra voluntat sia que la dita causa sea proseguida fins a sentencia difinitiva, inclusivament per que los dits denunciants te-nint culpa sien degudament punits e als altres resten exemple per a que tenint semblants administracions, com ells han tengut, facen lo que cumple al servey de Deu y al benefici de la cosa publica. E no fasseu lo contrari per quant nos desitjau servir. Data en la vila de Valladolid a XVIII dies del mes de juliol del anyo Mil DXIII.

Yo el ReyDirigitur juratis et regenti racionalis Calcena, secretariusValencie

476

1513, juliol, 18. Valladolid ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3582, f. 103r.

Mossen Luis Johan. Per lo beneffici de aqueixa ciutat havem manat scriure al sindich e sotsindich de aquella que facen part en la causa de denunciacio posada per lo nostre fich contra en Joan y Melchior Figuerola. E per quant poria esser que los dits sindich e sotsindich, per algun interes de aquells recusasen e no volgues-sen fer tal part en lo dit proces que satisfes al be e interes de la dita ciutat, per ço vos diem e manam que, si conoxereu o veureu que aquells per algun respete o interes o per qualsevol altra causa recusassen fer part e instancia en lo dit proces, tingau forma que los jurats de aqueixa ciutat, qui son protectors de aquella, facen e constituexcan un sindich per a la dita causa segons que ab una letra, que sera ab la present, los screvim e manam. Data en la vila de Valladolid a XVIII del mes de juliol del any Mil DXIII.

Yo el Rey

Calcena, secretarius

477

1513, setembre, 1. València

Els jurats de València escriuen una carta al rei per notificar-li que envien a la cort el sotssíndic valencià Joan Fenollar per a tractar


el tema de la problemàtica amb la companyia dels alemanys, ja que aquesta qüestió finalment ha quedat en el sacre real consell i no en l’audiència valenciana com pretenien els jurats valencians i com ja s’ha vist anteriorment.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.En Joan Fenollar, subsindich de aquesta vostra ciutat, por-

tador de la present, va trames a vostra Altesa principalment per entrevenir en son sacre real consell per certa causa de supplicacio que alla se ha de tractar entre lo sindich de aquesta vostra ciutat e la gran companyia dels alamanys, al qual havem donat carrech supplique vostra Altesa de algunes coses de les quals sen porta instruccions nostres e ab tot que lo dit subsindich no vaja a des-pesa de aquesta ciutat sino de les fermances e roba de Baltasar Fores e Jeronim Torres; empero per alguna necessitat que tenim de aquell en aquesta ciutat supplicam a vostra Magestat lo mane quan mes prestament se pora expedir e donarli fe y creença en lo que de part nostra supplicara a vostra Magestat circha les dites nostres instruccions. E nostre Senyor Deu conserve vostra real Altesa en sanitat ab felicitat e augment de longa vida al seu sanct servey. De la vostra ciutat de Valencia lo primer dia de setembre de lany MCXIII.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui besen les mans de vostra Magestat.


478

1513, setembre, 1. ValènciaAquestes instruccions són diverses i reflecteixen l’època que traves-

sava aleshores València. La ciutat s’oposà a intervencions de la Inquisició que estaven fora de lloc. La ciutat defensà la comptabilitat sobre pensions i quitaments de censals que la mo-narquia havia de fer al seu favor. La ciutat va argüir que en temes d’oficis gremials era ella qui tenia normalment la paraula; com era ella qui havia de dictar normes —que ja tenia— sobre els marjals que l’envoltaven i sobre els pobles que pertanyien a la seva contribució. València, a la fi, es va preocupar, i molt,


per l’avituallament de blat, fos sicilià o castellà, via Requena. AMV. Lletres missives. Reg. g3 38, ff. 120r-121v.

Instruccions fetes per manament dels magnifichs jurats de la ciutat de Valencia per al sotsindich de la dita ciutat

de Valencia del que per part de aquells ha de soplicar a la Magestat del Rey nostre Senyor.

E primerament explicara a sa Magestat que inquisidor com-pelleix ab censures als ministres e arrendadors del dret del amodi que donen albarans franchs no sols al dit inquisidor mas encara al receptor e als escrivans y altres persones, les quals son persones legues e no tenen privilegi que no dejen pagar e es gran dan de la sua ciutat de Valencia e lo mateix fa contra los arrendadors e ministres del tall del drap, lo que nos fa en Cathalunya ni en Arago com veura ab lo trellat de les certificatories que trametem ab les presents instruccions. E per ço supplicara a sa Magestat mane al dit inquisidor que no faça semblants evantaments contra los dits ministres, provehint e manant que los dits lechs paguen los dits drets.

E mes explicara a sa Magestat com los inquisidors volen coneixer de causes criminals per crim que no es heregia ni apos-tasia ni cosa que toque a la sancta fe catholica. Com ara pochs dies ha han fet açotar un home per que se diu que, tenint aquell certes differencies ab hun moço del receptor, li hauria donat huna coltellada, lo que lo dit inquisidor no podia fer per que per ampla jurisdiccio que tinga en sos ministres e familiars de aquells, em-pero aço no se ha dentendre sino essent los dits ministres o lurs familiars impetints e acusats pro juagendo vel acusando alios no tenen privilegi que lo dit inquisidor haja de coneixer de les causes de aquells en les quals son actors o acusadors senyaladament en causes criminals; aço es grandissim prejuhi de la jurisdiccio real e per ço es menester sa Magestat sia supplicada aquella supplicara mane als dits inquisidors que no sentrameta dites causes, mas aquelles e les parts remeta als officials reals de sa altesa als quals pertany la coneixença de les dites causes.

Mes avant sa Magestat, per pagar les pensions dels censals que la ciutat de Valencia ha carregat per son servey, ha feta con-signacio sobre censals que sa Magestat te sobre lo general e sobre Valencia. E per que per major claricia de la regia cort es mester huna provisio patent de sa Magestat del tenor que es huna que


sen porta lo dit subsindich ja ordenada. Supplicara per ço a sa Magestat mane expedir dita provisio com sia en beneffici de la regia cort.

Item ab la dita capitulacio, que darrerament fonch feta ab sa Magestat sobre lo carregament dels XXXXª ducats, fonch concordat que lo residum del peatge e de la quema que resta a sa Magestat, pagada la consignacio sobre lo dit peatge feta a Valencia e pagades les consignacions e gracies que sa Magestat te fetes sobre la quema, que tot allo que restaria se convertis en quitaments dels censals que sa Magestat ha de quitar e los quals la ciutat de Valencia ha carregats per son servey, com se mostra per hun trellat que lo dit sotsindich sen porta de dits capitols. E, per que aço es servey de sa Magestat e beneffici de la sua ciutat, supplicara a sa altesa que mane ab sa oportuna provisio que lo dit residum vinga en poder del batle, manant a aquell que con-vertixca en quitament dels dits censals e que preste jurament que tots los dits residums convertira en dits quitaments e no en altres causes, lo qual jurament aja de prestar en la forma acostumada juxta forma de capitols.

Item com la ciutat de Valencia aja atorgats molts capitols als officis de la dita ciutat e de cascun dia ne atorga; tots los quals capitols se otorgaren a beneplacit de la dita ciutat e per benefici de aquella. Per ço es cosa justa que quant y ha alguna questio en los singulars dels dits officis per raho dels dits capi-tols e observança de aquells o interdicta officia que dites causes e questions sien decedides e determinades per los dits jurats, no obstant que per sa real Magestat sien stats confermats. E axi es stat ja provehit e atorgat per sa Magestat ab sa real provisio dada en Medina a dos de agost del any MCCCCLXXXXVII, trellat de la qual sera ab les presents instruccions. E com lo portantveus de governador e son assessor vullen algunes vegades coneixer de dites causes contraforma de la dita provisio ja atorgada a la dita ciutat, volent donar nova intelligencia a aquella, ço es que no ha loch sino quant la questio es de offici a offici e no quant los sin-gulars o persones particulars dels dits officis tenen questio entre si o ab los clavari e majorals de dits officis, la qual intelligencia no comporta dita provisio ni la mente de aquella. E com les dites causes sien propries e peculiars de la dita ciutat, la qual ottorga los dits capitols per observança o execucio dels quals devallen dites differencies; per ço a major cautela supplicara a sa Magestat que


conffermant dita provisio, mane al portantveus de governador que nos entrameta de les dites causes sine sint inter officia sine inter singulares dels dits officis, puix dites causes sien per observança dels dits capitols otorgats per la dita ciutat sobre la execucio de aquells e del contengut e otorgat ab aquells.

Item lo alt rey en Pere, ab son privilegi dat a XVI de agost any MCCCLXXXVI sobre los marjals, volgue expressament que tota la jurisdiccio fos dels justicia e jurats de la ciutat de Valencia, com se mostra ab lo dit privilegi, e ab lo mateix privilegi fon prohibit nos poguesen fer arroços en la dita marjal e la fi del dit privi-legi fonch donada facultat als justicia, jurats, de poder millorar, adovar, lo que adaquells fos ben vist en dites amarjals, trellat del qual privilegi sen porta ab les presents instruccions. E, per que se preten que en algunes parts de les dites amarjals se porien fer arroços sens dan de la ciutat, per ço supplicara sa Magestat vulla fer de aço special comissio als jurats, comettent los que aquells miren e vejen si dits arroços se poden e deuen fer manament al justicia criminal que no sen empache.

Mes avant explicara a sa Magestat com la ciutat de Valencia ha acollits alguns lochs dels situats en lo terme de la dita ciutat a general contribucio de la dita ciutat per la qual amissio cascun any los dits lochs paguen certa quantitat a la dita ciutat, lo que es en beneffici de la dita ciutat e la republica de aquella non reb ninguna lesio. E segons es pervengut a noticia de la dita ciutat que alguns vehins de la dita ciutat per poder vendre lur vi pus car no vorien que altre vi entras en la ciutat; per ço haurien suppli-cat sa Magestat pretenent que la dita ciutat de Valencia no poria haver fetes dites admissions e composicions ab los dits lochs lo que es cosa nova e inaudita e de direccio en dan e destruccio de la dita ciutat la qual a acostumat de fer semblants admissions e compossicions ab los lochs situats dins los termens de aquella de tant de temps ença que memoria de homens no es en contrari en reb molta utilitat. E essent questio en lo temps del Rey en Marti entre sa Magestat e lo loch de Museros sobre certes demandes, que per part de sa Magestat se feien al dit loch de Museros, que sa Magestat fonch fet fur que com la universitat de Museros sia de contribucio general de la ciutat de Valencia que per sa Magestat no li puga esser feta demanda alguna en dons, serveys, ajudes, puix ja pagaba ab la ciutat; aquest loch de Museros es hu de aquells ques estat composat ab la ciutat e per lo dit fur fonch tengut per


clar que lo dit loch de Museros era de la general contribucio de la ciutat de Valencia, ço que no fora estat fet si la dita ciutat no podria admetre los dits lochs a general contribucio. Aquest fur esta situat en lubrica de temprament de questes. E per ço sopli-cara a sa Magestat que no done loch al que per los dits heretes se supplica com fos en grandissim dan de la dita ciutat e, si los dits heretes volen insistir en aço, sa Magestat cometa dita causa als jurats davanys, los quals es stada ja introduhida dita causa com per furs del regne dita causa se deja determinar en la dita ciutat e no es puixa determinar extraregnum.

Item mes supplicara a sa Magestat proveixca que cascun any se haia de fer cert nombre de notaris segons se supplica per part del colegi de notaris, lo qual nombre segons la poblacio de la ciutat seria be fossen quatre.

Item per lo fur per sa Magestat ottorgat en corts de Monço del forment ques trau de Sicilia per a Valencia nos ha de pagar mes de tres tarins per salma general de forments, per salma de ordi general hun tari, deu grans. E, com en Sicilia los façan pagar mes los ministres de sa Magestat o arrendadors del drets de aquella, per ço supplicara a sa alteza que per observança dels dits furs, mane ab sas opportunas provisions directes al visrey de Sicilia e a qualsevol altre officials, ministres o arrendadors que no permeten ni donen loch que dels dits forments y ordis se pague mes quantitat dels dits tres tarins per salma general de forment e hun tari X grans per salma general de ordi e aço ab imposicio de grans penes.

Mes avant explicara a sa Magestat que, a causa del redres que ses fet en lalmodi de la ciutat de Valencia, los forments que moltes carretes acostumaven portar a la ciutat de Valencia certs mercaders e agarbelladors essent dits forments en Requena los empachen en Requena, los empachen desta forma que paguen al carreter lo preu del forment e lo port que guanya de Requena a Valencia affi que tot lo forment vinga en poder dels revenedors, de hon se segueix gran dan a la ciutat de Valencia. E, per evitar aquest dan, supplicara a sa Magestat vulla ottorgar huna provisio per a Requena e officials de aquella manant ab grans penas que nenguns revenedors de forment no puixen alli en Requena com-prar lo forment que ve a Valencia e, si lo contrari era fet, sia feta prompta execucio contra aquells e sons bens.


Les presents instruccions foren desempachades en la ciutat de Valencia per manament e provisio dels magnifichs jurats de la dita ciutat e signades de lurs propies mans de aquells, sagellades ab lo segell de la sala de la dita ciutat lo primer dia de setembre del any MDXIII.

479

1513, setembre, 26. ValladolidAquesta carta del rei és una comptabilitat de tot allò que Ferran II

deu a la ciutat. Però anem per parts. El rei més que parlar de la devolució de préstecs es preocupa per la garantia del pagament de les pensions d’aquests préstecs, és a dir del deute consolidat mentre no es tornin els capitals. I per assegurar aquestes pensions, que són més responsabilitat del rei que de la ciutat —institució en realitat intermediària—, Ferran II ha de fer autèntics equilibris en les xifres i mantenir, això no obs-tant, la possibilitat —com ell diu al final del document— de prendre’n quantitats, que nosaltres diríem que ja estan hipote-cades “per obs de quitar los dits quaranta milia ducats d’or”. El joc d’emprèstits de la ciutat a la monarquia comença ja a traspassar els límits. Com es pot veure en un estudi pausat d’aquest document, hi ha poques possibilitats de continuar els emprèstits: se’n fan només dos en 1515.

AMV. Cartes reials. Reg. h3 3, f. 21r-v ... (vide ultra) ... ff. 83r-84v.

Nos don Ferrando per la gracia de Deu Rey de Arago, de les dos Sicilies, de Hierusalem, de Navarra, de Valencia, de Mallorcas, de Cerdenya y Corcega, compte de Barcelona, duch de Athenas y de Neopatria, compte de Rosello y Cerdanya, marques de Oristany y Gociano. Attenent e considerant que los amats e fels nostres los jurats, racional e sindich y consell de la nostra ciutat de Valencia per servey nostre e per occorrents necessitats de nostra regia cort ab quatre contractes ha carregat diverses quantitats sobre la nostra dita ciutat de Valencia. Lo primer dels quals contractes fonch de vint milia florins de or en proprietat e en pensio vint milia sous moneda de Valencia per pagar les pensions dels quals consignam censals que lo general de dit regne de Valencia respon a nos, jux-ta forma del donatiu que a nos fonch donat en la cort closa en la ciutat de Oriola segons appar per lo privilegi capitulat dat en la


ciutat de Ronda a XXVIII de març any MDI. Lo segon contracte fonch de altres vint milia florins de or en proprietat e de pensio de vint milia sous de moneda de Valencia per pagar la pensio de les quals consignam sobre lo dit general deset milia e cinchcents sous e dos milia e cinchcents sous sobre lo quint del peix, lo qual contracte fonch fermat en la ciutat de Çaragoça a XIIII de agost any MDII y dels quals vint milia sous de pensio sen son quitats cinch milia y trescents sous, en axi que del present contracte resta en pensio de quatorze milia e trescents sous. Lo terç contracte es de quaranta milia ducats de proprietat e de pensio cinquanta sis milia sous de moneda de Valencia per pagar los quals consignam pensions del dit general, segon appar per la capitulacio feta e fer-mada entre mossen Luis Joan, procurador e tennint poder nostre, e los dits jurats, racional, sindich y consell de la dita ciutat rebut per en Jaume Ximeno, scriva de la sala, a XIIII de juliol any MDVI e per nos loada e approvada en la vila de Arcos a XV de febrer any MDVIIII dels quals cinquanta sis mil sous se son quitats dos milia cinchcents e vint y sis sous e huyt diners, en axi que resta del present contracte cinquanta tres milia quatrecents setanta tres sous e quatre diners. Lo quart contracte es de vint milia ducats de or en proprietat e vint y huyt milia sous de pensio per pagar los quals consignam nou milia doscents sous sobre pensions del dit general. E la restant quantitat en aquells vint milia sous que [vide ultra a LXXXIII carta sub hoc signo //] rebia la illustre dona Joana de Arago en lo dret de peatge o ballia general, segons que per la capitulacio fermada per en Joan de Miranda, procurador e tenint special poder nostre, de una part, e los jurats, racional, sindich e consell, de la part altra, rebut per en Jaume Ximeno, scriva de la sala, a XXVIII de maig any MDVII. E per nos lloat e approvat en la ciutat de Sahona a XXX de juny any MDVII llargament appar. E attenent que los cent milia sous que nos rebem per lo donatiu offert en la cort de Oriola rebem aquells axi sobre la universitat de la dita ciutat com sobre lo general del dit regne, ço es sobre la dita universitat vint y huyt milia e cent sous e sobre lo gene-ral del dit regne setanta y un milia e noucents sous que son per tots los dits cent milia sous. Dels quals vint y huyt milia y cent sous que la dita ciutat respon en tots los dits quatre contractes de super calendats no havem fet mencio ni consignacio alguna per oblit o altres. Per ço com totes les consignacions que feiem per pagar les pensions sobredites consignaven sobre lo dit general, les quals no bastarien ni han bastat si los dits vint y huyt milia


y cent sous que la dita ciutat respon no se hagues acurat per obs de pagar les pensions dels precalendats quatre contractes per quan la dita ciutat per los dits quatre contractes te haver de nos. Ço es vint milia sous dels vint milia florins de XXVIII de març MDI. E quatorze milia trescents sous dels vint milia florins de XIIII de agost any MDII. E cinquanta tres milia quatrecents setanta tres sous, quatre diners del contracte dels quaranta milia ducats. E vint y huyt milia sous dels vint milia ducats que prenen suma de cent y quinze milia setcents setanta tres sous y quatre diners. Per ço ab thenor de les presents de nostra certa sciencia e consul-ta sens derogacio dels precalendats quatre contractes, ans a tota corroboracio e fortificacio de aquells restants en sa força e valor de la primera linia fins a la darrera e en cosa alguna no lesos ni periudicats sino ab tota corroboracio de les pensions de aquells, consignam a la nostra ciutat de Valencia, jurats, racional, sindich e clavari de aquella per ops de pagar los dits cent y quinze milia setcents setanta tres sous y quatre diners restants dels precalendats quatre contractes, ço es los cent milia sous que nos rebem del donatiu de la cort de Oriola, ço es vint y huyt milia cent sous sobre la dita nostra ciutat e setanta un mil noucents sous sobre lo dit general e quinze milia setcents setanta tres sous, quatre diners a compliment del que la nostra ciutat te de rebre dels dits precalendats quatre privilegis de la ballia general de aquells vint milia sous que solia rebre la illustre dona Juana de Arago sobre lo peatge de nostre regne de Valencia loant e approvant, axi com de present de nostra certa sciencia lloam e approvam los vint y huyt milia, cent sous que la dita ciutat e o ver si se aturat en paga e rata del que tenia haver dels precalendats contractes e capitulacions, no obstant noy hagues consignacio com revera la dita ciutat los tenia rebre axi com de present los reb e te a rebre ensemps ab los setanta un milia noucents sous sobre lo general. E quinze milia setcents setanta tres sous quatre diners sobre la ballia e o peatge manants ab les presents de dita nostra certa sciencia als diputats del general del dit nostre regne de Valen-cia responguen entregament als jurats, racional, sindich e clavari de la dita ciutat de tots aquells setanta un milia noucents sous que lo dit general respon a nos per lo donatiu de la cort de Oriola, fermant ne apoches com es acostumat per indemnitat e cauthela del dit general. E que la dita ciutat se ature ver si los dits vint y huyt milia e cent sous per fer paga de les pensions dels quatre contractes. E lo balle general, regent la ballia o receptor de aque-


lla, pague los dits quinze milia setcents setanta tres sous quatre diners juxta forma y de la manera que per los dits contractes es dispost e ordenat restants tots los dits quatre contractes, capitols, pactes, convencions e totes e sengles coses en aquells dits contractes pactades en sa força e valor. Volem empero que per la concessio de la present nostra provisio no sia en cosa alguna derogat a la facultat a nos donada en les corts per nos celebrades en la vila de Monço de alienar los dits censals del general per ops de quitar los dits quaranta milia ducats dor. En testimoni de lo qual manam fer les presents ab nostre sagell secret en lo dors munides. Data en la vila de Valladolid a XXVI dies del mes de setembre any de la nativitat de nostre Senyor Mil cincents y tretze.

Yo el Rey

480

1513, setembre, 28. ValènciaAtès el fet que el registre 55-A és un esborrany d’un altre de sem-

blant que no es troba, les notícies solen ser més breus, com pot comprovar-se inclosos els punts suspensius, ja que alguna qüestió queda descartada en aquest volum. No obstant, aquesta notícia és important. Forés va ser clavari dels censals en el període 1510-1511 i quedà al descobert. El primer document del foli 282v assenyala el sí dels prohoms del quitament i del comitè executiu municipal per a cloure la seva clavaria. El segon document (f. 283r) per a subvencionar les pèrdues es la ratificació en el mateix dia del consell general. D’aquest segon es deixa sense copiar assumptes sense cap interès i acaba sense testimonis. Potser siguin els mateixos que l’anterior.

AMV. Manuals de consells. Reg. 55-A, ff. 282v i 283r.

Die mercuri XXVIII septembris anno MDXIIITots los magnifichs jurats, regent de racional e sindich Prohomens del quitamentMossen Carles Darlins Dartes mossen Melchior de ClramuntEn Luis Carbonell en Damia BonetEn FFrancesch Conill en Joan PasquetEn Pere Catala en FFrancesch CabreraEn Guillem March


Stos magnifichs qui son la major part de les XIIII persones del quitament en presencia dels dits magnifichs jurats, regent de racional e sindich presten llur assentiment que per obs de subve-nir e cloure la claveria dels censals de Balthasar Fores, que feni lo derrer de maig mil DXI, sien carregats sobre los bens de la universitat de la ciutat de Valencia fins en suma de siscents vint y una lliures, setze souls, huyt diners ab el si dels manifichs jurats e la major part de aquells. Testimonis micer Ros y micer Arts.

Die mercuri XXVIII mensis septembris anno MDXIII.

Consell

Proposicio de poder carregar DCXXI lliures XVI souls, VIII.

La delliberacio del magnifich consell es que sta per obs de subvenir e cloure la claveria dels censals de Balthasar Fores del any que feni lo derrer maig any Mil DXI sien carregats fins en suma de siscentes vint e una lliures setze souls huyt diners sobre los bens e drets de la universitat de la ciutat de Valencia, donant facultat al magnifich sindich o subsindich fer e fermar los carre-gaments fins en la dita suma al si empero dels magnifichs jurats o de la major de aquells.

481

1513, octubre, 26. València

Els jurats de València, que no volen que la ciutat hi sigui obligada, perquè aquesta ha de cobrar els seus deutes, accepten que la recuperació es porti a cap amb part dels béns de Forés i Torres.


Die mercuri XXVI octobri anno MDXIII

Tots los magnifichs jurats, regent de racional e sindich, aconsellats del magnifich micer Marti Exoios e micer FFrancesch Dartes, altres dels advocats de la dita ciutat, ajustats en cambra de consell secret, provehexen que los sindich o subsindich de la dita ciutat en nom de aquell puxa prestar assentiment e consentiment que dels diners, que son o seran deposats en poder del noble don Berenguer Marti de Torres e de Aguilar —clavari elet per a rebre les peccunies procehides e proceydores dels bens de Balthasar Fores e Hieronim Torres—, sien pagades les despeses que per a


recuperacio dels dits bens se faran ab provisio fahedora per lo magnifich mossen Luis de Cavaller, jutge delegat del senyor Rey, ab protestacio empero que la dita ciutat no sia obligada ni contri-buir dites despeses com per contemplacio de les dites fermances sia contenta de prestar lo dit assentiment sens lesio alguna de les obligacions que te axi contra los dits Balthasar Fores e Hieronim Torres e fermances de aquell e qualsevol de aquells.

Testimonis Luis de Adznara e Joan Garcia, notaris.

482

1513, novembre, 3. ValènciaPensant que el fet dels albarans amb els alemanys està pràcticament

ja resolt i a punt de sentència, els jurats de València ordenen al sotssíndic Joan de Fenollar que retorni a la ciutat i que, en tot cas, deixi a Joan Roiz de Calcena, secretari del consell del rei, un memorial d’instruccions perquè aquest acabi de resoldre la qüestió.


Al molt honorable e discret en Johan Fenollar, notari subsin-dich de la insigne ciutat de Valencia.

Molt honorable e car frare. Sabut havem que la causa del plet dels alamanys sobre lo fet dels albarans es stada disputada e que molt prestament en aquella se publicara sentencia. E per aço havem delliberat fer vos la present per dir vos que puix hajau acabat de negociar la causa dels dits albarans queus ne vingau y per les coses de aquesta ciutat nous calra detenir vos gens, sino que les coses de les instruccions queus havem fet si no les hau-reu acabades de negociar tot lo que restara per cloure dexaune hun memorial al magniffich Johan Ruiz de Calcena, secretari del Senyor Rey, al qual nosaltres scrivim que les acabe de negociar e cloure ab sa Magestat, pregant vos que li dexeu totes coses ben apuntades segons que haureu negociat fins a vostra partida e tingaus la Sancta Trinitat en sa guarda. De Valencia a III de noembre de lany MDXIII.

Los Jurats de Valencia a vostra honor ecomplacencia promptes e apparellats.


483


D’acord amb el regest del document anterior els jurats de València envien una carta a Joan Roiz de Calcena per insistir en el me-morial d’instruccions i, sobretot, en aquells punts en els quals el sotssíndic valencià encara no ha aconseguit negociar amb el rei. Els jurats valencians demanen a Calcena que es preocupi per les qüestions sobre la Inquisició, sobre el blat i altres coses.


Al molt magniffich y mes virtuos senyor mossen Johan Roiz de Calcena, secretari del consell del Rey nostre senyor.

Molt magnifich e virtuos senyor. Lo subsindich de aquesta ciutat tenia carrech de negociar certes coses per aquesta ciutat ab sa Magestat e ab vostra magnificencia segons unes instruccions que sen porta nostres, les quals tenim creença haura comunicat ab vostra magnificencia, e segons ell nos ha scrit ha negociat al-gunes coses e resten altres, ço es per negociar, per que pregam a vostra magnificencia vulla tenir special carrech per nosaltres e per aquesta ciutat, apres de la partida del dit subsindich, de negociar e obtenir de sa Magestat les coses que a sa Magestat supliquem ab les dites instruccions per que satisfan molt per al util e beneffici de aquesta ciutat. E aquells les nos vulla remetre provehides axi com se pertany ab tot compliment. E jatsia lo subsindich, segons nosaltres li scrivim, dexara trellat e memorial a vostra merce del que deura negociar, encara nosaltres ab la present havem delliber fer ne mencio de algunes coses de les dites instruccions, les quals savem que resten per negociar e son les seguents.

Primo que los inquisidors no puxa compellir los ministres del almodi de donar albarans franchs als officials e ministres de la Sancta Inquisicio. Item que los dits inquisidors no sen trameten de causes criminals pus no sien de crim de heretgia. Item que la ciutat, juxta forma de les provisions que te de sa Magestat, conegua e puxa conexer de les questions dels officis e menestrals de la present ciutat e que lo governador ni son assessor no sen puxen entrametre de aquelles. Item comissio de les marjals. Item que cascun any se haia de fer cert nombre de notaris fins en quatre. Item que sa Magestat mane servar lo fur fet en Monço sobre la treta del forment de Sicilia que no sien pagats mes de tres tarins per salma general de forment de treta e per salma de


ordi general un teri e deu grans. E per ço pregam vostra merce vulla de les dites coses comunicar ab lo dit subsindich, ans de sa partida, e cobrar de aquell trellat e memorial de tot lo que resta-ra per negociar de modo que vostra merce puxa donar conclusio en les dites coses ab tot compliment, segons de aquella confiam per que lo dit subsindich sen vinga e no haia de star aqui ab despeses de la ciutat. E la Sancta Trinitat guarde vostra persona en sanitat e prospere aquella. De Valencia a III de nohembre del any Mil DXIII.

Los jurats de Valencia a la honor e complacencia de vostra magnificencia apparellats

484

1513, novembre. ValènciaAquest document, que a l’original no presenta cap final i va sense

data, la qual ha de correspondre als primers dies del mes de novembre de 1513 per la seva foliació just darrere de l’anterior document, és un exemple manifest de fins on arribà tota la problemàtica de la taula de Baltasar Forés. L’assumpte és tan greu que obliga els jurats de València a escriure al rei demanant-li que actuï sobre el bisbe de Girona.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.Lo bisbe de Girona es deutor a la taula den Baltasar Fores

o a ses fermances de mil e dotze lliures reals de Valencia e jatsia per part de mossen Luis Joan, jutge delegat per vostra Magestat per executar los bens del dit Fores e los deutors de aquell a requesta de les dites fermances, lo dit bisbe sia stat exortat e pregat diver-ses vegades que volgues pagar la dita quantitat per aquell deguda e aquell dient que es content de pagar lo que deu, empero diu que no te possibilitat de pagar per al present de manera que lo dit bisbe no ha curat ni cura de pagar lo dit deute e la ciutat de Valencia per la dita raho no pot esser pagada de certa quantitat que ha prestat en dies passats al dit Fores per comprar forments e avituallar la ciutat, supplicam per ço vostra Magestat vulla pro-vehir e manar ab sa oportuna provisio que sien secrestades, preses e executades tantes de les rendes del dit bisbat de Girona fins en


la dita quantitat de mil e XII lliures per fer paga de aquelles a la dita vostra ciutat de Valencia per que aquella sia pagada de dit deute a aquells degut per lo dit en Baltasar Fores e ses fermances.

485

1513, desembre, 3. MadridFerran II escriu al seu delegat oficial Lluís Joan perquè obligui els

asseguradors de Forés a pagar tot allò que es deu a la ciutat de València. El rei, a més, vol conèixer la suma de quantitats que s’han d’abonar.


Baltasari ForesLo Rey.Magnifich y amat nostre. Ja per altra vos escrivim que, si les

fermances de Fores no paguen lo que devien per compte propi, executasseu aquelles per que tant com se difereix aqueixa ciutat no es acabada de pagar del que li resta a cobrar, ni menys los altres crehedors del dit Fores e ab tot que, segons nos estat ref-ferit, vos aiau fet sobre aço algunes bones provisions pero fins aci la cosa ses differida que les dites fermances no han pagat lo que devien, lo que raho ni justicia no consenten com sia gran dan e perjuhi dels crehedors. E per ço us diem, encarregam e manam que, ussant de vostra acostumada solicitut y diligencia, doneu forma e manera que de continent les dites fermances pa-guen lo que deuen per compte propi, executant aquelles si no pagaran totes dilacions e difugis apart posats e no admessos. Y encara vos manam, encarregam nos trametau particularment les partides e quantitats que cascu de les dites fermances es deutor e, apres della taula del dit Fores, per quens cumple saber ho per certs respectes. Data en la villa di Madrid a III dias del mes de desembre anyo de MD y XIII.

Yo el ReyDirigitur a mossen Luys Joan Urries, secretarius


486

1513, desembre, 4. MadridFerran II escriu al governador Cabanilles perquè ampliï els guiatges

de Torres i Forés donats abans per set mesos. El rei, a peti-ció de la ciutat i dels creditors, ho fa perquè espera que així, d’alguna manera, aquests mercaders banquers podran finalment pagar els seus deutes.


De Torres y ForesDon Ferrando, etc. Al spectable magnifico, amado consejero

y maestre sala nuestro mossen Luys de Cabanillas, rigente la lu-gartenencia general y portantvezes de nuestro general governador en nuestro reyno de Valencia. Salud e dileccion. Por quanto, como sabeys, al tiempo que rompio la tabla de Torres y Fores vos, de voluntat y assenso de sus crehedores e afin que essa ciutat mas comodamente y presta pudiesse cobrar lo que por la dicha tabla le hera devido, guiasteys y asegurasteys durante nuestro benepla-cito y vuestro las personas de los dichos Torres y Fores para que pudiessen star y negociar libramente en essa dicha ciudat y reyno y despues, a peticion de algunos de los dichos crehedores, el dicho guiatge fue por nos limittado a los dichos Torres y Fores y reducido a tiempo de siete meses de los quales siendo passados la mayor parte dicen que los dichos Torres y Fores por librar sus personas de vexacion stan para se absentar dessa dicha ciudat e, porque de su absencia se seguiria mayor danyo y perjuhyzio a la dicha ciu-dat e otros crehadores de la dicha tabla y es cosa justa e decente que se provea con tiempo al remedio e indempnidad de aquellos, por tanto ha umil suplicacion dessa dicha ciudat de Valencia y del su sindico della, en su nombre y de los otros crehedores de la dicha tabla de Torres y Fores o de la mayor parte dellos, con tenor de las presentes de nuestra certa sciencia deliberadamente y consulta vos cometemos, damos y conformamos plena facultad y poder para que, fenecido el termino de los siete meses de la dicha reduccio de guiage e aquella no obstante siempre que vierdes que cumpla vos en nuestro nombre, podayas guiar e assegurar las personas tan solamente de los dichos Torres y Fores a beneplacito nuestro y vuestro segund que nos por las mesmas presentes los guiamos e asseguramos a effecto de lo susodicho en la forma e manera por el tiempo que a nos sera bien visto y, segund vier-


des, que cumpla a la buena y breve solucion y cobrança de las peccunias devidas a la dicha ciudat e otros crehedores o mayor parte dellos. En tal manera que, durante el dicho vuestro guiage y salvaguarda contra los dichos Torres y Fores e las personas de aquellos, ninguna cosa se pueda proceder o innovar, antes queden sobreseydos qualesquier prossesos e instancias criminales contra ellos e qualquiera dellos fechas o fazedoras por causa del dicho rompimiento e otras qualesquier que de aquella procedan, quedando empero facultad a la dicha ciudat e otros crehedores sobredichos de proceder libremente contra los bienes de los dichos debitores y de sus fianças por razon de sus creditos, segund que de justicia lo puedan y deban fazer el presente guiage en algo no obstante para lo qual a mayor cautela vos damos e conferimos nuestras vezes, lugar y poder complido e bastante con las presentes. Data en la villa de Madrid a IIII de deziembre anno MDXIII.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Ugoni de Urries

487

1514, gener, 22. MadridFerran II escriu a mossèn Lluís Joan al voltant del problema dels

arrendaments de les carns. Cal assenyalar que la qüestió és molt complicada entre arrendadors del passat com Franci Crespí i creditors seus. Com sempre, l’anomenat comissari del rei ha d’actuar.


Parcionerum sive arrendatorum carnium civitatis ValencieLo Rey.Mossen Luys Juan. Ja teniu memoria com vos cometerem

les causes de mossen Franci Crespi ab los parsoners en los arren-daments de les carns de aqueixa nostra ciutat de Valencia per a que declarasseu en aquelles a consell de micer Gallach com asessor vostre per nos proveyt en elles, lo qual fins aci par que no ses pogut fer, tant per haver se apartat dit micer Gallach de dit carrech de assessor per algunes sospites no suficients com per no haver donat fermances lo dit mossen Franci Crespi y demanar altres quantitats a los dits personers. E per que es stat recorregut


a nos per alguns dells de part de tots, suplicant nos hy manassem provehir attes es la causa de molta importancia, lo qual nos ha paregut deures fer, havem delliberat fer vos la present avisant vos com de present manam al dit micer Gallach que en tot cars, sens excusa alguna, sia vostre assessor en dites causes just la provisio per nos sobre aço feta. Per tant vos diem e manam que, a consell del dit micer Gallach e de altre o altres doctors de la Rota en cars de allegacio de sospites quals a vos semblaran per adjunts, cridades les parts per deguts termens de justicia declararen en dites causes com segons dret atrobareu esser fahedor. E, per que dits parsoners demanen fermances al dit mossen Franci Crespi, vos diem que, si us parra, deureu provehir que les donen ho façau a consell del dit micer Gallach en manera que sia vist lo fi de dites causes e los qui tindran justicia se obtinguen aquella ab entegra execucio, no donant loch a dilacions, cavillacions ne altres frivoles excepcions que aquesta es nostra determenada voluntat. Data en Madrid a XXII dies del mes de enero de Mil cinchcents y catorze. Yo el Rey

Joan Gonçales, secretarius

488

1514, febrer, 20. ValènciaContracte de préstec monetari concedit a l’impressor Lluís Alanyà,

que publicaria posteriorment l’Aureum Opus, és a dir l’obra més important de privilegis donats per tots els reis, predecessors de Ferran II, des de Jaume I. No pot sorprendre el lector, per tant, que els jurats valencians de 1514, a prop d’entrar en intents de reforma municipal que quallaren pocs anys després, donin préstecs a un editor, Alanyà, qui hàbilment s’ofereix a publicar un llibre força necessari.


Die lune XX febroarii anno Mº Dº quartodecimoLos magniffichs jurats e sindich, excepto Ferrando e Garcia,

provehexen que per la dita ciutat e/o clavari de aquella sien pres-tats al discret en Luys Alanya, notari, en la forma davall scrita, docents ducats dor en subvencio e per obs de les despeses per aquell fahedores en certa obra que aquell ha offert e promes fer


dels privilegis de la present ciutat e regne de Valencia, los quals ha de fer empremptar e arreglar en certa forma de la qual ha de redundar e redundara gran beneffici e utilitat a la dita ciutat e regne e als littigants en aquell, los quals privilegis provehexen, ordenen e manen faça empremptar lo dit en Luys Alanya, donant e otorgantli privilegi special que ell e no altri en la dita ciutat e regne los puxa empremptar o fer empremptar e que altra qual-sevol persona, per temps de deu anys primervinents, no puxa ne gose empremptar o fer empremptar los dits privilegis en la dita ciutat o regne sots pena de cent florins per cascun contrafahent e perdre la obra. E los dits docents ducats provehexen que li sien prestats e aquells li prometten prestar en esta forma. Ço es, cent ducats de continent, haven donat lo dit en Luys Alanya ydonees e sufficients fermances en los quals cent ducats provehexen sien rebuts en fermances los seguents: primo lo dit en Thomas Dassio en la setena part; item en Johan Fenollar, notari, en altra setena part; en Matheu Stheve, notari, en altra setena part; en Pero Perez, notari, en altra setena part; en Berthomeu Garcia, notari, en altra setena; mestre Johan Uguet, librer, en altra setena part; e Pere Crestia de Cardona, stanyer, en la restant setena part dels dits C ducats e, rebudes les dites fermances e feta la obligacio dels dits cent ducats per lo dit en Luys Alanya e fermances dessus dites de restituir aquelles ab les pensions de aquelles en la forma que davall se dira, provehexen que los dits cent ducats sien liurats per lo clavari comu de la dita ciutat al dit en Luys Alanya sens altra nova provisio, los quals cent ducats hagen a servir per a pagar lo preu del paper que sera necessari per a fer la dita obra, lo qual paper en continent que sera comprat sia reintegrat e mes entre mans de la dita ciutat a la qual ne haia a fer dita lo mercader de quis comprara lo dit paper, lo qual permeta tenir aquell dit paper per la dita ciutat e lo qual paper, essent reintegrat a la dita ciutat, sia per aquella liurat al empremptador qui te empremptat la dita obra, lo qual empremptador se haia de obligar e permetre liurar a la dita ciutat los libres e volums dels dits privilegis, los quals stiguen en poder de aquella persona que la dita ciutat elegira la qual haia de vendre tants volums dels dits privilegis fins que la dita ciutat sia entegrament pagada dels dits docents ducats e pensions de aquells e, pagada la dita ciutat de tot lo que degut li sera com dit es, los restants volums e libres sien de continent liurats e restituhits al dit Luys Alanya o a aquella persona qui ell volra a tota sa voluntat, lo dit empero comendatari dels dits


libres e volums no puxa vendre aquells sino al preu que lo dit en Luys Alanya volra e no en altra manera. E los altres cent ducats li prometten prestar en continent que lo dit paper sera en mans del dit empremptador, donades per lo dit en Luys Alanya ydonees e sufficients fermances a coneguda dels dits magniffichs jurats. E los dits docents ducats en la forma sobre dita prestadors al dit en Luys Alanya o ço que de aquells prestat e liurat li sera, aquell dit en Luys Alanya haia e sia tengut restituir e tornar a la dita ciutat, dins hun any primervinent comptador del dia que la pecunia li sera liurada en avant sens pagar interes algu del dit prestech. Si empero dins lo dit hun any lo dit en Luys Alanya no haura restituyt a la dita ciutat los dits CC ducats, aquell dit en Luys Alanya sia tengut e obligat pagar les pensions e interesos dels dits CC ducats devedores del dia que lo dit any finira fins al dia de la restitucio e real solucio del dit prestech a raho de quinze milia per miller. E axi ho haia de prometre e obligarse lo dit en Luys Alanya e fermances de aquell. E en aquesta forma li prometem fer lo dit prestech obligant ab pacte, empero, que lo dit en Luys Alanya haia e sia tengut liurar e donar franquament a la dita ciutat hun libre e volum dels dits privilegis que aquell empremptara. E si la dita ciutat volra que lo dit libre o volum que lo dit en Luys Alanya li ha de donar franquament sia de pregamin, la dita ciutat sia tenguda liurar al dit en Luys Alanya los pregamins que seran necessaris per al dit volum e lo dit en Luys Alanya haia a fer empremptar aquell franquament.

E, com lo dit en Luys Alanya fos present a la dita provisio, scientment e de bon grat confessa haver hagut e rebut de la dita ciutat los dits cent ducats, los quals los dits magniffichs jurats li han provehit eser liurats e prestats de continent per les causes e rahons dessus contengudes e los quals aquell confessa haver hagut e rebut com dit es per mans del clavari comu de la dita ciutat. E per que ab axi en veritat renunciant a tota excepcio dels dits cent ducats a aquell no prestats e no liurats e per aquells no ha-guts e rebuts, com dit es, e a tot dol e engany per pacte especial y promet restituir e tornar a la dita ciutat e clavari de aquella los dits cent ducats dor dins hun any primer vinent, totes dilacions apart posades sots pena de CC souls pagats. E no resmenys primer pagara la dita ciutat les pensions e interessos dels dits C ducats e/o al dit clavari de aquella devedores del dia que finira lo dit temps de hun any fins al dia de la restitucio e real solucio dels dits C ducats, durant empero lo dit temps de hun any lo dit en


Luys Alanya no sia tengut pagar interes algun del dit prestech, segons dessus es provehit e concordat. E per major seguretat de les dites coses e sengles de aquelles dona per fermances e principals obligats ensemps ab ell e sens ell e insolum los dits en Thomas Dassio, en Johan Fenollar, en Matheu Stheve, en Pero Perez, en Berthomeu Garcia, notaris, mestre Johan Uguet, librer, e en Pere Crestia de Cardona, stanyer, ço es cascu de aquells en la setena part dels dits cent ducats e pensions de aquells, los quals dits ferman-ces acceptants prometeren, es obligaren cascu per si e per sa part pagar e restituhir a la dita ciutat los dits cent ducats e pensions de aquells segons dessus es dit, ensemps ab lo dit en Luys Alanya e sens aquell e insolum, sotsmettense axi principal com fermances per les dites coses e sengles de aquelles al for e jurisdiccio del magniffich racional de la dita ciutat, renunciant a llur propri for obligant les persones e bens segons fets e execucions en fiscals e reals es acostumat fer, renunciants als benefficis de partida e accio.

Toquant a les fermances dels dits magniffichs jurats e sindich, Luys Alanya, Thomas Dassio, Johan Fenollar, e Matheu Stheve qui simul firmarunt simul testes micer Ffrancesch Dartes, Luis Roiz, corredor, e Johan Eximeno, verguer. E quant a la ferma de Pero Perez, qui ferma dit dia, son testes don Janer Rabaça de Perellos e Pere Lobet, notari. E quant a la ferma de Berthomeu Garcia, qui ferma dit dia, son testes Pere Lobet, notari, e Johan de Radellat, scrivent. E quant a la ferma de Joan Uguet, librer, qui ferma a III de abril dit any DXIIII, son testes Beltran de Vaquedamo, scuder, e Joan Radellat, scrivent. E quant a la ferma del dit Pere Crestia de Cardona, stanyer, qui ferma a XXI de abril any present Mil DXIIII, son testes lo dit en Joan Radellat, scrivent, e Pere Anyo, pintor.

489

1514, juny, 13. ValènciaEls jurats de València, davant d’una pragmàtica donada pel rei el

24 del passat mes d’abril a Madrid, escriuen a Ferran II per assabentar-lo que no l’accepten i hi oposen tota una sèrie de furs i privilegis valencians, esmenten fins i tot els reis que els van atorgar. De fet, els jurats de València volen impedir que el governador pugui intervenir en certes causes jurídiques perquè de cap de les maneres és una competència que li pertany com passaria si es mantingués aquesta pragmàtica. El document,


plagat de citacions forals, acaba demanant al rei la derogació d’aquesta pragmàtica, l’anomenada eufemísticament però sar-càstica la «beneita pragmàtica».


Molt alt e catholic Rey e Senyor.En aquests dies ara proppassats es stada publicada una prag-

matica de sa altesa en aquesta sua ciutat dada en la vila de Madrid a XXIIII del proppassat mes de abril, la qual no crehem que sia de la mente de sa real Magestat per que en aquella y a moltes coses dispostes e ordenades que son contraries als furs de aquest seu regne, parlant tostemps ab aquella subiecta reverencia que de sa real Magestat se pertany, y per que som certs de la mente de sa catholica Magestat e si los contrafurs que son fets ab dita pragmatica, ut supra parlant, per lo carrech que tenim de mirar en lo benefici de aquesta sua ciutat e en la conservacio dels furs e privilegis de aquella havem delliberat recorrer a sa real Mages-tat per suplicar aquella sia de sa merce revocar e manar revocar dita pragmatica. E, per que vostra real e catholica Magestat veja clarissimament com la dita pragmatica es contraria als dits furs, ha de saber sa Magestat que per fur de lalt rey Nanfos primer en rubrica dels scribans e de les scriptures de la cort lo capitol quart qui comença: si alguna demanda es dispost e ordenat que si demanda alguna, requisicio, denunciacio, acusacio, replicacio, sera proposada, en alguna de les corts del regne o proces algu, carta o altra scriptura sera treta en presencia los notaris de les corts son tenguts dins tres dies registrar e comprobar aquella e registrada e comprobada la han a restituhir a la part; e ab la dita pragmatica es dispost e ordenat que totes les suplicacions, cedules, e scriptures on se fara provisio o se posara kalendari per algun notari o scriba que aquells hajen a restar e tinguen com a original en poder del notari o scriba que provehira o posara kalendari en aquelles e sia tengut donar copia a les parts satis-fet de llur salari, lo que es expressament contral dit fur que vol que lo scriba haia de registrar dites scriptures o cedules e haja restituhir aquelles a la part lo contrari, del qual es dispost ab la dita pragmatica disponent que aquelles haien ha restar en poder del scriba e, ultra que es contra lo dit fur ut supra parlant, en-cara es molt danyos a les parts littigants per que es creixer los de major despeses. En apres ab la dita pragmatica es statuhit e ordenat que lo que los jutges reladors, qui declararan o donaran


sentencia, se facen portar dit original proces y segons aquell hajen a donar sentencia de forma que, si lo proces sera gran, los dits registres e libres judicials e o los originals de aquells restaran en poder dels dits reladors per tant temps quant staran a donar la sentencia, lo que pot esser contra disposicio del fur del alt rey en Pere segon, parlant tostemps amb aquella deguda reverencia ques pertany de sa real e catholica Magestat, ab lo qual es dispost e ordenat que los libres de notes o registres haien ha star en po-der de aquells y si lo jutge volrra aquells veure e regoneixer nols puixa tenir sino per temps de huyt dies, tancats e ben custodits e guardats, per observança del qual fur los jutges han acostumat de ordenar les sentencies segons los processos que per les parts los son presentats, los quals ja son comprobats e los registres de aquells tostemps resten en poder de la cort ben custodits e guardats en lo archiu. En apres, ab la dita pragmatica es dispost e ordenat que les causes que seran introduhides en la cort de la governacio, seran evocades a la real audiença que en aquelles no sia mudat scriba, ans dites causes sien e romanguen a sortadores ab lo scriba de la governacio lo que es contradisposicio de fur del alt rey en Pere segon, parlant tostemps ab aquella humil e subiecta reverencia que de sa catholica Magestat se pertany, ab lo qual es dispost que qualsevol de les parts qui evocara o fara evocar la causa te llibertat de fer presentacio de dita comissio e fer los actes ab lo notari que volrra e en aço no es fet prejuhi al scriba de la cort de la governacio e o a la pragmatica disponent que les causes no puixen esser tretes de la governacio per que, si lo regent la lochtinencia general no vol evocar se dites causes, ben pot fer e senyaladament que lo mateix regent la cancelleria li es asessor e en la dita cort les parts littigants ab tant bon asessor no poden si no obtenir justicia en ses causes. Empero si lo por-tantveus de governador com a regent de la lochtinencia general se pot evocar les dites causes a superior de alguna de les parts ja les dites causes se han a tractar com a causes de la governacio sin ser a causes de la real audiença e en aquelles se han a servar los furs del dit regne. Mes avant ab dita pragmatica es dispost ordenar que en les causes, que seran tretes de la governacio e evocades a la real audiença tots los processos e actes y evanta-ments que faran a la dita real audiencia, tots sien fets y activats per lo scriba de la governacio y aquells pose e tinga custodits e ben guadarts en lo archiu de la dita governacio, lo qual es contra disposicio del fur del rey Nanfos tercer fet en lany MCCCCXVIIII,


començant com los nostres prothonotaris ab lo qual es dispost e ordenat que, de tots los processos e qualsevol altres actes fets en la audiencia real, los registres de aquells stiguen en lo archiu del real de aquesta sua ciutat e que ahi sien los dits registres con-servats e guardats perpetualment, lo contrari del que es dispost ab la dita pragmatica e dit que lo ofici de lochtinent general es comes per sa Magestat a lo portantveus de governador sub nomi-ne, dignitatis et oficcii y que, per ço, los processos que de dites causes en la dita cort começades se faran per la dita consideracio deguen esser registrats per lo scriba de la dita cort; es dir que lo portantveus de governador se pot evocar les causes principals e coneixer de aquelles per la comissio que de aquelles li es feta per sa Magestat lo que seria incidir en altres contrafurs del dit regne, parlant tostemps amb aquella humil e subjecta reverencia que de sa real Magestat pertany, ab los quals expressament es dispost e ordenat que lo portantveus de governador nos puixa entrometre de les causes principals que sien en alguna de les dites corts del dit regne, sino en fadiga de dret en los ordinaris a trobada y de aço es lo fur del alt rey en Pere segon e del duch Johan fet en lany CCCLXXIIII [l’escrivà no posa la M]; essent axi dispost per los dits furs dir que lo portantveus de governador sub nomine, officii te comissio per a poder se evocar les dites causes; es dir que lo ofici de governador pot coneixer de les causes en e per virtut de la comissio que li es stada feta per sa Magestat es contrari als dits furs e molts altres, ab los quals es dispost e ordenat que per los portantveus de governador de les dites causes principals, que es tracten davant los ordinaris, nos puxa entrometre e si lo dit portantveus de governador com a regent la lochtinencia general se evoca les dites causes la persona de aquell se ha de considerar axi com a qualsevol altre lochtinent general e no com a portantveus de governador; en altra manera seria contra los dits furs ut supra parlant. E per que, com dit havem, som certs que la mente de sa real e catholica Magestat no es derogar furs e privilegis del dit regne ne donar loch que, ab noves ordinacions, vos subdits e vassalls de sa altesa sien agrehugats de despeses mes del que ses acostumat seguint lorde e practica antiga en aquesta sua ciutat. Per ço suplicam humilment a sa real catholica Magestat sia merce de aquella provehir e manar que los dits furs sien observats, revo-cant e havent per revocada la dita pracmatica per observança dels dits furs e que los subdits e vassalls de sa alteza sien rellevats de


dans e despeses e guarde la sanctissima trinitat e tinga en conti-nua guarda e proteccio la real persona de sa catholica Magestat e prospere sa real corona ab victoria dels enemichs de aquella. De la vostra ciutat de Valencia a XIII de juny del any MDXIIII.



490

1514, juny, 20. València

Els jurats de València escriuen a Miquel Caselles, mercader a Medina, per demanar-li que actuï per recuperar els diners que Calbo i Grimaldo deuen a la ciutat; ambdós estan vinculats a la crisi de Torres i Forés. Cal dir que Calbo és a Medina del Campo.


Al molt honorable e car frare en Miquel Caselles, mercader en Medina. Molt honorable car frare. Lo sindich de aquesta ciu-tat per manament nostre vos ha substituhit e fet procurador de aquesta ciutat per a poder haver e recobrar de Cristofol Calbo y de Luis de Grimaldo e altres de aquells a qui tocara pagar certa quantitat de que aquells son deutors per la negociacio de Torres e Fores, segons hun memorial que sera ab la present. Demanant vos de gracia que per la virtud vostra, segons tenim en vos con-fiança, procureu e doneu forma en que la dita quantitat se cobre dels sobredits Grimaldo e Cristofol Calbo, lo qual ha scrit aci en aquesta ciutat com la dita moneda era prompta e que trametessen per ella. Axi, puix vos teniu poder de aquesta ciutat, rebeu la e sia remesa per la mes util e comoda forma e manera que podeu, prestant hi per a la expedicio del dit negoci tot vostre saber e diligencia puix lo dit Calbo es aqui en aquexa vila de Medina recomanant vos ho molt. De Valencia a XX del mes de juny any MDXIIII.Los jurats de Valencia a la honor vostra promptes e apparellats


491

1514, juliol, 12. ValènciaEls jurats de València intimen al bisbe de Girona a pagar el que

deu a la ciutat com a client dels mercaders i banquers Torres i Forés. El bisbe sembla que fuig d’estudi. En conseqüència, els jurats recorden al bisbe que el rei els ha demanat una llista de tots els deutors i ells estan disposats a mantenir-hi el seu nom si no paga; però si satisfà el que deu, l’esborraran de la llista. A més, el suport del rei és total, ja que Ferran II els ha dit que farà una rígida provisió contra tothom que no pagui el que deu a la ciutat de València.


Al molt reverent e virtuos senyor lo senyor bisbe de Girona.Molt reverent e virtuos senyor. Ignora la senyoria vostra de

quantes quantitats es creedora la ciutat de Valencia den Hieronim Torres y Balthasar Fores. E, per que la voluntat del Rey nostre Senyor es que Valencia cobre tot lo que li es degut dels bens dels dits Torres y Fores e que no perda cosa alguna a aquestes, seria fent comissio de totes les causes devallants de la roptura de la taula dels dits Torres y Fores al magnifich mossen Lluis Joan a consell de micer Ausias del Bosch e a major cautela tramet sa Magestat a mossen Joan Eniego, cavaller, per que entrevingues e solicites per part de sa Magestat que la dita ciutat fos enterament pagada e fer justicia a tots los interessats. E axi continuant se la execucio, axi en los bens de Fores com encara en los bens de les fermances, per una vegada pagar a Valencia foren en scrits molts comptes dels que heren deutors a la taula dels sobredits Torres y Fores entre los quals comptes en presencia del dit mossen Joan Eniego fonch enlestit e finat lo compte que la serenissima vostra tenia ab la taula dels dits Torres y Fores que, per compte finat, resta que vos serenissima hereu y sou deutor a la dita taula mil e setanta liures de les quals, molts tres ans que la dita taula rompes, se servi de aquells e mes avant se es servit de aquells del temps de la roptura fins ara que passa cerqua tres anys e, per cobrar aquesta quantitat de la qual se te a pagar la dita ciutat, vos par-la lo dit magnifich mossen Lluis Joan ans de vostra partida e la serenissima vostra no dona deguna conclusio en dit pagament; avem esperat apres la partida sua si faria alguna provisio per que la ciutat fos pagada e fins aci non avem vistes per obra, lo que redunda en gran dan de aquesta ciutat, e com tingam necessitat


de donar raho a la Magestat del Senyor Rey que es lo que resta a cobrar a la dita ciutat e qui deu los deutes dels quals la ciutat te a effet pagada; entre los quals de mes lo principal es lo vostre, per voler tractar la serenissima vostra ab tota la cortesia que es possible avem deliberat fer li la present, demanant li de gracia li placia provehir en la forma del pagament de aquesta quantitat per que nosaltres pugam llevar del memorial que avem de trametre a sa Magestat, com nos haia scrit e manat li trametam tots los que restan pagar que hi fara rigida provisio. Axi senyor placius de ser fet resposta la qual sperarem fins per tot aquest mes de juliol e conserve nostre Senyor Deu la reverent e virtuosa persona de sa senyoria per molts anys a son servey. De Valencia a XII de juliol any MDXIIII.

Los Jurats de la ciutat de Valencia a la honor e complacencia de vostra reverent senyoria prompte a pparellats

492

1514, juliol, 14. ValènciaDavant d’una confrontació de jurisdiccions entre el justícia civil de

València i l’inquisidor d’aquest territori, els jurats escriuen al rei per demanar-li que faci de mitjancer entre ambdues parts. Sembla que el rei ja ho ha fet, però l’inquisidor no en fa cas malgrat que els furs afavoreixen la ciutat. Els detalls de la qüestió són expressats pels jurats en la carta que ve a conti-nuació d’aquesta.


Serenissimo e excellentissimo Senyor.Essent contentio de jurisdiccio entre lo inquisidor de aquesta

diocesis de una part e lo justicia civil de aquesta vostra ciutat de Valencia de la part altra sobre la conexença de dos causes de ferma de dret, la una posada per don Tristany de Perellos davant lo dit justicia e laltra posada per en Joan Argent, notari, davant lo inquisidor, ses seguit que lo dit justicia en ses letres, servant los furs per vostra Magestat fets en les corts per aquella celebrades en la vila de Monço, nomena arbitre per sa part e requeri en ses letres que lo dit inquisidor nomenas altre arbitre per la part sua, segons forma dels dits furs, e lo dit inquisidor no respongue a la


dita vostra letra e vent nostres processos que aquel no volia ser-var los dits furs per major descarrech de aquells li trameterem lo subsindich de part de aquesta vostra ciutat, dient li que servas los dits furs e per aquell fonch respost de tal manera que lo dit fur no es stat servat en gran prejuhi de la jurisdiccio del dit justicia civil e de les libertats de aquesta ciutat e regne. Supplicam per ço a sa real Magestat sia merce de aquella provehir e manar que los dits furs sien servats per lo dit inquisidor, segons de justicia es, rogant y supplicant la divina Magestat conserve la real per-sona e stat de vostra altesa en sanitat e longa vida e ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XIV de juliol del any MDXIIII.



493

1514, juliol, 14. ValènciaEls jurats de València escriuen al bisbe de Tortosa, aleshores in-

quisidor general a la Corona d’Aragó, per demanar-li ajut pel fet escandalós i antiforal que ha succeït per qüestions de ju-risdiccions civils i inquisitorials. De cap manera l’inquisidor valencià que hi ha a València pot amenaçar d’excomunió el justícia civil. I el bisbe de Tortosa ha de saber-ho, a més de ser fill natural de la ciutat.


Al reverendissimo senyor lo senyor bisbe de Tortosa, inqui-sidor de la heretica pravitat e del consell del Rei nostre senyor.

Reverendissimo senyor. La una cosa principal, que toca es sguarda al offici dels jurats de aquesta ciutat per lo bon regiment e administracio de aquella, es fer e procurar que tots los officials residents en aquesta ciutat serven los furs e privilegis de aquest regne e les libertats de aquell. E axi ho juren qualsevol officials en lo principi de son regiment. E la Magestat del senyor Rey per sa venignitat fa consemblant jurament e serva e acostuma servar los furs e privilegis de aquest regne e tota hora que sa Magestat, per oblit ni fa o proveheix alguna cosa contra furs o privilegis de aquest regne, e per los jurats de aquesta ciutat li es reduhit a


memoria sa Magestat torna totes coses en son stat per observança dels dits furs e privilegis. E no resmenys se creu que vostra re-verendissima senyoria, com a virtuosissima persona, ha de fer e provehir que los ministres de aquella serven dits furs. E per ço ha de saber vostra senyoria que pocs dies ha don Tristany de Perellos ferma de dret davant lo justicia en lo civil de aquesta ciutat [e en Joan Argent notari ferma de dret davant lo justicia en lo civil de aquesta ciutat –errada de l’escrivà escrita-] e en Joan Argent notari ferma de dret davant lo inquisidor e, essent contencio de jurisdiccio entre de aquells e ja encorrent algunes letres del hu al altre, lo dit inquisidor stan lo dit justicia en cadira trametre hun scriva de son ofici e mana sots pena de scomunicacio e al-tres penes al dit justicia que de les dites causes nos entrametes, lo que bonament fer nos podia. Car stant la dita contencio de jurisdiccio entre aquells e aquella, no essent determenada, lo dit inquisidor no podia fer tal procehiment de que per lo dit justicia ne fonch feta querella e clamor a nostres precessors. E per aquells foren vistes les letres sin ajude trameses en les quals lo dit jus-ticia requeria al dit inquisidor que nomenas arbitre per sa part, segons forma de furs de aquest regne, com per lo dit justicia en sa letra havia nomenat arbitre per part sua e per los dits nostres precessors fonch provehit que lo sotsindich de part de la dita ciutat anas al dit inquisidor y li digues que, per observança dels furs del present regne, nomenas arbitre per sa part segons per lo dit justicia era request. E per lo dit inquisidor fonch respost que non volia fer o semblants paraules e axi fonch rebut acte publich de la relacio al dit sotsindich. E nosaltres veent que lo dit inquisidor no volia servar los furs del regne havem delliberat scriure la present a vostra senyoria, la qual com a virtuosissima persona e fill e natural de aquesta ciutat no comportara que ses ministres facen nengun greuge de prejuhi als officials desta ciutat e senyaladament contrafur, pregant a vostra senyoria mane scriure al dit inquisidor que per observança dels dits furs nomene arbitre per part sua segons forma de fur, lo qual ensemps ab lo arbitre nomenat per lo dit justicia civil coneguen de la dita contencio de jurisdiccio e determenen a qual de aquell pertany la conexença de les dites causes. E a nosaltres faça resposta del que provehir aura que, ultra que en aço fara ajusticia, coneixera quens semblants coses e majors serem prests e apparellats fer per sa senyoria la vida honra y stat de la qual a nostre Senyor Deu conserve per molts anys a son servey. De Valencia a XIIII de juliol any MDXIIII.


Los Jurats de Valencia A la honor e complacencia de vostra reverendissima senyoria

promptes e apparellats

494

1514, juliol, 18. ValènciaEl fet que la problemàtica dels censals és complexa ho manifesta

aquest document que ens retorna a l’època de Bernat de Pena-roia. Aquest personatge va invertir dos-cents sous en un censal de 1469 que passà per diverses mans fins arribar al quitament de recuperació per part del seu fill i hereu, Bernat de Penaroia, el juliol de 1514. Cal veure el temps del passat i les diverses persones que es beneficiaren d’aquest deute força consolidat.


Provisio que sie feta indemnitat per lo magnifich en Bernad de Penaroga en aquells CC souls censals que li han de quitar fer-

me lo quitament.Die martis XVIII mensis julii anno jam dicto a nativitate

domini MDXIIII los magnifichs en Joan Çaburgada, generos, en FFrancesch Conill, menor de dies, en Miquel Perez e en Guillem March, ciutadans, jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en Miquel Joan Martorell, generos, e en FFranci Dalmau ciutada, absents del present acte; presents los magnifichs en FFrancesch Conill, maior de dies, e en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat.

Vist com al magnifich en Bernat de Penaroga, ciutada, es stat intimat hun quitament de CC sous censals los quals la ciutat li responia a XXV de agost en una paga e los quals foren carregats an Bernad Penaroga quondam ciutada, pare daquell, ab carta re-buda per en Jaume Beneyto, quondam notari, a XXX de maig any MCCCCLXVIIII, lo qual censal en apres per lo dit en Bernard de Penaroga fonch venut a na Caterina Perellos de Blanes ab pac-te de poder cobrar aquell segons appar ab carta rebuda per en Pere Robiols notari a X de maig any MCCCCLXXXXV. E lo qual censal ans que lo dit en Bernard de Penaroga cobras aquell en virtut del pacte, ultimament pertangue a la spectable dona Ysabel Magdalena Proxita, quondam muller del spectable don Ramon de


Riusech, alter don Serafi de Centelles, compte de Oliva, lo qual en virtut del dit pacte restituhi lo dit censal al dit en Bernard de Penaroga per a fer la qual restitucio feu promes e dona poder bastant a Dionis Punyet lo qual per lo poder a ell atribuyt feu dita restitucio e transportacio al dit en Bernad de Penaroga del dit censal, segons apropa la carta rebuda per en Berthomeu de Carries, quondam notari a VII de jener del any MCCCCLXXXXVI en la qual carta es feta mencio de la dita procura, la qual li edmes lig en dita carta esser rebuda per en Joan Burgal, notari a XXVIIII de dehembre any MCCCCLXXXXI. E com per molta diligencia que sia stada feta per lo hereu del dit en Bernard de Penaroga ni altri per aquell nos haga pogut trobar la carta de la dita procura per a liurar y restituhir ab los altres actes a la dita ciutat ni menys han trobada aquella comminada en los libres del dit notari, segons se diu y aferma per part del dit hereu y consi-derat que del dia de la dita restitucio ença lo dit en Bernard de Penaroga e hereu daquell continuament han rebut les pensions del dit censal, sens obstacle ni contradiccio alguna, per ço pro-vehexem que rebut jurament del dit hereu e de son procura que per aquells es stada feta diligencia en haver dita procura e que aquella no han pogut haver nis troba comminada, segons dit es, e feta per aquell indempnitat a la dita ciutat, si aquella per al-guns temps hera feta demanda o dan algu li venia per no haver restituhit dita procura, sia rebut quitament del dit censal del dit magnifich en Bernard de Penaroga, hereu del dit en Bernard de Penaroga, quondam pare de aquell, o de son legitim procurador e rebut lo dit quitament li sia liurada la propietat e porrata del dit censal, no obstant que no liure la dita procura.

E per execucio de la dita provisio lo dit honorable en Marti de Sentangel, mercader, procurador del dit en Bernard de Pe-naroga consta de la procura ab carta rebuda per lo discret en Beltran Vesia notari, feta en lo loch de Canet lo primer de agost any present MDXIIII, en lo dit nom promes e voluntariament se obliga als dits magnifichs jurats en nom de lur offici per la uni-versitat de la dita ciutat e de mi Jaume Eximeno, notari escriva dels magnifichs jurats y consell de la dita ciutat, en nom, loch y veus de tots aquells dels quals es cosa, interes de present o esdevenidor, stipulant y rebent servar indempne a la dita ciutat ans del dan, en lo dan donat y apres. En axi que, si per algun temps sera feta demanda del dit censal o dan algun venia a la dita ciutat per no haver restituhit la dita procura, pagara aquell


ensemps ab totes les despeses y messions que per la dita raho li convenra fer, haver y sostenir. E per attendre y complir totes les dites coses e sengles de aquelles obliga tots los bens del dit son principal, mobles, inmobles, sehents y semovents, hauts i per haver on que sien o seran, renunciant al propi for en lo dit nom e es somet al for i jurisdiccio de lo magnifich racional e de altre qualsevol jutge que per los magnifichs jurats y sindich de la dita ciutat sera elegit e al privilegi de la sequa e a qualsevol scrit y comissio del senyor rey y dret de apellar y recorrer.

Testimonis foren presents a les dites coses quant a les fermes dels dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional y sindich los honorables en Joan Riudaura, e en Luys Ballester, notaris. E quant a la ferma del dit en Marti de Sentangel qui en lo dit nom qui a IIII de agost dit any ferma y renuncia. Son testimo-nis en Jeroni Cervero, mercader, e en Diego de Vilafelis, scuder, habitants de Valencia.

495

1514, juliol, 28. ValènciaEls jurats de València demanen al vicecanceller del rei, Antoni Agus-

tí, que la pragmàtica que va redactar-se temps enrere a favor de la cort de la governació sigui exclosa. Aquest és un tema que ve d’abans i que continua després. La ciutat vol estalviar temps i diners pel que fa a qüestions jurídiques que no han de recaure necessàriament en el governador general. Una altra carta, datada el mateix dia, adreçada al rei per qüestions de galeres, fa al·lusió en el darrer paràgraf al tema de la pragmàti-ca, ja que no s’està complint una provisió del rei en què es mana al governador que convoqui els doctors de la Rota, de la ciutat i d’altres de València (ff. 13v-14r).


Al molt magnifich e mes virtuos senyor micer Anthoni Augusti, doctor en cascun dret, conceller e vicecanceller de la Magestat del Rey nostre senyor. Molt magnifich y virtuos senyor. Vostra letra havem rebut, responent a la nostra que fem a sa magnificencia sobre aquesta pracmatica, y cert senyor lo que havem fet per lo descarrech de nostres consciencies y mirant al be universal y no a interessos particulars ni ha importunitats, per que aquesta ciutat


no ha acostumat fer altre y nosaltres, encara que en vostra letra nos signifiqueu que alguna passio nos a moguts, cert que neguna passio en aço nos a mogut sino com havem dit lo be universal e veure cosa tant nova en aquesta ciutat com contraria a nostres furs e al be publich. E si la dita pracmatica no fora tota fundada en augmentar los emoluments de la cort de la governacio, en los quals sa merce te raho de mirar, be crehem que sa merce no se apartaria del nostre parer e que nostres furs no li semblaren esser fora de proposit, per que es cert que, si los furs de aquest regne no contrariassen axi expressament a la pragmatica e no fora tan evident lo dan de les despeses, que se augmenten als pledegants tots serien tant ganosos de fer per sa magnificencia que neguna passio particular, per gran que fos quant mes que no lavem, nons haguera mogut a suplicar a sa Magestat nons mane revocar la dita pracmatica, de manera li de merce que ho tinga per be per que, com be ho aura tot vist e mirat, nos pot praticar que per altra via los notaris no li procuren molt dan a la sua cort. E per la gana que tenim de plaure li e procurar li tot lo benefici que porem, puix no sia en derogacio de nostres furs, lo pregam no vulla insistir en aquesta pragmatica. E puix y a molts altres camins que, servant los furs de aquest regne, la sua cort pot pendre gran aument e molt major que no ab la pragmatica. Li demanam de gracia los vulla procurar e sera descarrech de les consciencies de tots e conexera les ganes que tots tenim en procurar li tot lo beneffici que porem per als drets e emoluments de la sua cort de la governacio. E guarde nostre Senyor la magnificencia persona de aquella e prospere aquella com desiga. De Valencia a XXVIII de juliol any MDXIIII.


496


Els jurats de València escriuen al seu enviat a la cort, Ausias del Bosc, per qüestions de la pragmàtica assenyalada. En aquest document es veuen les referències, esmentades, al voltant de la correspondència amb el rei i el vicecanceller Antoni Agustí.


Els jurats diuen que els sorprèn que el governador del regne de València encara no hagi fet cas de les ordres del rei.


Al molt magnifich e virtuos senyor micer Ausias del Bosch, doctor en cascun dret e advocat de la ciutat de Valencia e assessor de batle general de la dita ciutat e regne de Valencia.

Molt magnifich e virtuos senyor. Vostres letres havem vist los treballs, cura e diligencia gran que ha tengut en la revocacio de aquesta beneyta de pracmatica lo que molt lo regraciam; es cert no se sperava altre de sa magnificencia. Fins a huy lo governador encara que tinga las letras de sa altesa ja haura set dies nons ha dit cosa alguna, no sabem la causa per que nosaltres stam apparellats tota hora quens demane a fer hi ab nostres advocats e crehem que quant tots seran ajustats, axi los doctors de la Rota com los advocats de la ciutat e los altres doctors que sa Magestat mana sien ajustats, lo parer dels mes sera que la pragmatica nos pot sostenir. Los advocats nostres an pres gran plaer de aver vist vostres letres e les respostes vostres fetes aqui als contraris, les quals son conformes al parer dels advocats de aci e no dexarem de seguir vostre parer en tot lo quens scriu, puix ven es conforme als furs de aquest regne e al be publich dels que en apres succe-hira. De tot li donarem havis. Lo magnifich vicecanceller nos ha feta una letra sobre aquesta pragmatica, la qual fora prou scusada per scriure a una ciutat tal qual es aquesta, la qual lo Rey nostre senyor tan honrat a la qual responent trametem vos hun trellat de la letra que li fem per que vejau lo que li scrivim. Del vostre aturat aqui lo pregam que, apres de haver expedit sos negocis, se detinga aqui fins que tinga letra de aquesta ciutat per que es molta raho scriure. Axi mateix scrivim a sa Magestat responent a la letra quens ha feta. Trametem li per lo semblant trellat per que sapia tot lo que ses fet, e en lo quens scriu de supplicar a sa Magestat que lo vicecanceller puix es part que no intervinga en aquesta causa, quan scriurem a sa Magestat del que aci se haura fet sobre la pragmatica ne supplicarem. E nomes si no que la Sanctissima Trinitat sia en vostra continua proteccio e guarda. De Valencia a XXVIII de juliol any MDXIIII.

Los Jurats de Valencia a la honor e complacencia de vostra Magestat promptes e apparellats.


497

1514, agost, 14. València

Els jurats de València escriuen al rei a causa de la petició del mercader Burgarello. Havia demanat al sobirà la llibertat de Torres i de Forés durant el termini de deu dies per qüestions econòmiques que l’incumbien. Els jurats no veuen factible aquesta petició i sol·liciten al rei la seva negativa fins que l’enviat reial Lluís Joan no hagi aclarit tots els comptes de Torres i de Forés. Cal tenir en compte que aquests mercaders i banquers que han fet fallida haurien pogut fugir de València i perjudicar tota una colla de creditors seus a més dels béns de la ciutat. Amb paraules semblants escriuen també al secretari del consell del rei, mossèn Joan Roiz de Calcena (f. 21r).


Serenissimo e excellentissimo Rey e Senyor.Apres de la ruptura de Hieronim Torres e Balthasar Fores

se son descuberts en les coses sues tants enfracies y embaraços que, si no fos stada la presencia dels sobredits que han ajudat per a enlestir aquells, nos fora exhigida la quarta part del que de bens de aquells se es exhigida, car es cert serenissimo Senyor que de manant se moltes quantitats als sobredits degudes moltes persones quils devien algunes quantitats les negaven e altres hy posaven molts duptes de forma que, encara que mossen Luys Johan ya haja prestat tota la diligencia que es stat possible, la expedicio de la quantitat que dels sobredits es stada exhigida no seria exhigida en tanta suma ni ab tanta facilitat, com es stat fet, si noy fos stada la presencia dels sobredits, segons dit es, la qual es huy mes necessaria que may per que totstemps en semblants negociacions de mercaders romputs a la fi resten per fer e aclarir les coses mes difficultoses e affanyoses de fer en tant que, si los dits Torres y Fores sen anaven de aquesta sua ciutat de Valencia, passaria gran perill de poder cobrar aquella les quantitats que li resten per pagar o almenys sen passaria gran treball. Aço senyor molt excellent diem per que a noticia nostra es arribat que la Magestat vostra, ab sa real provisio, a provehit a supplicacio de hun mercader nomenat Burgarello que los sobredits Torres e Fores fossen desguiats ab tinencia solament de deu dies la qual cosa es e seria gran dan e prejuhi de aquesta sua ciutat e dels altres crehedors dels dits Torres e Fores per los respectes sobredits.


E per ço la Magestat vostra no deu donar loch que los sobredits sien desguiats fins a tant que los comptes de les coses de aquells sien ab la presencia e intervencio de aquells liquidats e aclarits, la qual liquidacio segons la pressa que en ella se dona tenim confiança dins pochs dies sera fet e fet aço noy haura neguna necessitat de la presencia dels sobredits e la provisio de vostra Magestat, obtessa per lo dit Burgarello, se pora posar sens prejuhi de negu en execucio fent certa vostra Magestat que, segons los dans que a causat la roptura dels sobredits en aquesta ciutat, poca gana se te de la sua vista ni referencia. Nosaltres havem molt pregat al dit mossen Luys Johan que, ans de posar en execucio lo que ya per aquell era provehit seguint sos reals manaments, vists los dits dans e prejuhins consultas sa Magestat certificant la de aquells lo qual no sens gran treball ho ha volgut fer. E axi sopplicam sa altesa, responent a la dita consulta, mane sobreseure en la dita provisio, obtessa per lo dit Burgarello, e los sobredits Torres e Fo-res e personas de aquells no sien desguiats; ans sien guiades fins que la liquidacio dels dits comptes sia finida o arbitre e coneguda del dit mossen Luys Johan, lo qual en lo dit negoci e altres te la diligencia e solicitut necessaris restant facultat al dit Burgarello de poder instar e fer execucio civilment en los bens dels dits Torres e Fores per los credits que contra aquells preten tenir restants les persones de aquells tant solament guiades. E guarde nostre Senyor Deu la vida e stat de vostra altesa ab victoria de sos enemichs. De Valencia a XIIII de agost any MDXIIII.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors qui besen les mans de vostre reial altesa.


498

1514, agost, 18. ValènciaA causa d’una pragmàtica dictada pel rei, que afavoreix els

seus oficials de govern com el mateix portaveu de governador o el vicecanceller del regne, els jurats de València, a més d’escriure a Ferran II, s’estimen més demanar el suport del secretari del consell del rei, Joan Roiz de Calcena, amb el qual han establert bones relacions. AMV. Lletres missives. Reg. g3 39, f. 23r-v.


Al molt magnifich e mes virtuos senyor mossen Johan Roiz de Calcena, secretari del consell del Rei Nostre Senyor.

Senyor molt magnifich. Una letra rebem de sa merce sobre lo fet de aquesta beneyta de pragmatica, que darrerament se es publicada en aquesta ciutat tan contraria a nostres furs e privilegis, e havem vist la cura e diligencia gran que sa merce ha tengut ab sa Magestat per que manas revocar la dita pragmaticha e lo que finalment se era obtes, apres de molts conflictes, que sa Magestat scrivia al portantveus de governador e regent la lochtinencia general que convocas los doctors de la Rota, los advocats de la ciutat e altres doctors en dret e furs experts e que hoys los sindichs de la ciutat e del collegi dels notaris se redreças e ordenas lo que seria contrafur, de la qual letra vostra merce nos tramete una minuta e dita letra fem presentar al governador lo qual, tantost no la posa en execucio aquella, crehem quen ha causat per te-nir temps de haver altra letra en alguna manera different de la primera, per que lo dit governador lo dilluns proppassat convoca los doctors de la Rota e als nostres advocats e altres doctors de aquesta ciutat e, convocats aquells, feu legir la letra de sa Mages-tat la qual se diu es refferendada per lo protonotari per hon ses vist no era en tot e per tot conforme a la primera. Com se vulla sia lo parer dels mes dels doctors que son stats convocats es stat que dita pragmatica era contrafurs e en alguns caps los doctors de la Rota son stats del parer dels nostres advocats e dels altres doctors e alguns caps los de la Rota son stats de hun parer e los advocats nostres e los altres doctors de parer contrari, de forma que lo que ya hagut contrarietat la major part dels doctors es ab lo parer dels advocats de la ciutat segons que pus amplament e mes stes scrivim al magnifich micer Bosch, lo qual a sa merce comunicara la letra que li tramettem per que complidament sia informada de tot. Es mester provehir ab sa Magestat que mane al governador que li trameta lo vot de tots los doctors, autentich e signat de tots aquells, e o ab vidit de tots el doctors. E axi ne scrivim a sa Magestat supplicant la de aço per que no volriem que, en lo scriure de aci, se obmeta alguna cosa e deuen senyor molt procurar ab sa Magestat que, segun aço, sa provehexca en aquesta pragmatica fins tinga tots els vots dels doctors de aci auctentichs. E axi senyor li demanam de merce ho faça ab aquella amor que tots temps ha acostumat de tractar las cosas de aquesta ciutat e axi mateix es mester en totes maneres que sa Magestat provehexca que lo vicecanceller, per que es interesat en aquesta materia per


que tota aquesta pragmatica es per a augmentar los emoluments de la cort de la governacio, que noy entrevinga en lo que se aura de provehir. E, axi ne supplicam a sa Magestat en la letra que fem a aquella, tot senyor ho recomanam a sa merce puix que sa virtut vol mirar en tot lo que sia en benefici de aquesta ciutat e, ultra lo merit que de aço apud Deu ne reportara e les benedic-cions que dels pobles aura, aquesta ciutat liu restara en perpetua obligacio per que no se introduexca cosa tant contraria a nostres furs y privilegis. E guarde nostre Senyor Deu la magnificencia persona de sa merce. De Valencia a XVIII de agost any MDXIIII.


499

1514, agost, 30. ValènciaDe fet l’encapçalament d’aquest document ja és el regest. Tot i que

siguin dels propis drets de la ciutat de València, aquests han d’anar a parar a mans del clavari de censals, excepció feta del dret de l’almodí. Es tracta d’assegurar el pagament de pensions i deixar una quantitat per comprar blat, si cal.


Provisio que tot lo que ses arrendat dels drets sia consignatal clavari dels censals

Dicto die mercuri XXX mensis augusti anno a nativitate domini MDXIIII.

Los magniffichs en Miquel Joan Martorell, generos, en FFranci Dalmau, en FFrancesch Conill, menor, en Miquel Perez e en Guillem Marc, ciutadans jurats en lo anni present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab lo magniffich en Joan Çaburgada, generos absent del present acte, presents los magniffichs en FFrancesch Conill major de dies, regent lo offici de racional, e lo honorable y dyscret en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, proveheixen que tot lo que se son arrendats los drets de la dita ciutat sia consignat a rebre al magniffich clavari dels censals de la dita ciutat per obs de pagar les pensions dels censals que fa la dita ciutat, exceptat que del dret del almudi sien consignats sis milia souls per el clavari comu de la dita ciutat.


Testimonis foren presents a les dites coses los magniffichs micer Marti Eximeno Ros e micer FFrancesch de Artes, doctors en leys a Valencia.

500

1514, setembre, 26. ValènciaAquest és un document força original ja que el senyor d’Alcàsser pretén

que la ciutat de València es faci càrrec d’abonar les tatxes que corresponen al seu poble, tant a la cort d’Oriola com a la de Montsó, via una concòrdia existent entre aquest lloc i València per la qual es diu que Alcàsser forma part de la contribució de la ciutat. La negativa de la ciutat és evident, no només pel fet que la demanda parteix d’un noble sinó perquè no hi ha res que tingui validesa en la contribució amb relació a les tatxes.

AMV. Lletres missives. Reg. 56-A, ff. 73r-74r.

Provisio que lo loch de Alcaser pague la tachaDicto die martis XXVI mensis septembris anno a nativita-

te domini MDXIIII los magnifichs en Joan Çaburgada, generos, en FFrancesch Conill menor, ciutada, en Miquel Joan Martorell, generos, en Miquel Perez ciutada, jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en FFranci Dalmau e en Guillem March ciutadans absents del present acte, presents lo honorable y discret en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat. Vista la demanda verbalment feta per lo noble Don Pedro Çanoguera, senyor del loch de Alcaser, pretenent que lo dit seu loch de Alcaser te concordia feta ab la ciutat de Valencia, que lo dit loch sia de contribucio general de la dita ciutat, e que cascun any pague per tota sisa CCCXXX souls e que la ciutat de Valencia es obligada que si alguna cosa si ha de pagar per via de compartiment, imposat o imposador per raho de donatiu o subsidi al rey nostre senyor, fahedor per la ciutat e regne per qualsevol neccesitat o causa que la dita ciutat es tenguda de pa-gar la part contingent a pagar lo loch de Alcaser, fent reduccio de una carta de la concordia feta en lany [M]CCCCVIIII a set del mes de jener rebuda per en Luis de Fenollosa, scriva tunch dels magnifichs jurats e concell de la dita ciutat de Valencia e, per conseguent, la dita ciutat en virtut de la dita concordia seria obligada de pagar la part o porcio que los vehins del loch de Al-


caser han pagat en lo donatiu servey fet a sa Magestat en la cort de Oriola e lo que li es stat tachat lo donatiu e servey fet a sa Magestat en les corts darrerament celebrades en la vila de Monço. Vist lo que se allega per part del sindich de la dita ciutat de Valencia, responent a la demanda, dihent que la dita concordia no compren lo donatiu o servey fet a sa real Magestat en corts generals per via tacha imposada en tot lo regne per les cases dels habitants en aquell. E mes diu que lo dit loch de Alcaser ha acostumat de pagar en semblants donatius lo que li toca pagar e axi paga e ha pagat la tacha de la cort de Oriola e la tacha de la dita cort de Monço e a part de aquella, com encara no sia tota exhigida e que essent en aquesta possecio, la dita ciutat de Valencia no pot esser privada de aquella volent los dits jurats, racional y sindich provehir en la dita questio, sens lesio e prejuhi dels drets de les parts, provehexen que lo dit loch de Alcaser acabe de pagar lo que li toca a pagar per la dicta tacha e que no li sia fet e causat prejuhi algu en tots los drets del dit loch de Alcaser pertanyents per raho de la dita concordia. E per lo semblant a la dita ciutat que li resten salvos e illesos tots sos drets. En axi que per la present provisio a nenguna part sia adquesit mes de tot del que te ne per lo semblant li sia causat prejuhi algu, mas los dits drets a cascu de les dites parts resten salvos e il·lesos. Vidit Artes. Vidit Ros.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables y discrets en Pere Oller, notari, e en Anthoni Dalmau, scuder, ha-bitants de Valencia.

501

1514, octubre, 14. ValènciaCom que la data pactada per a lliurar Forés s’apropa, l’1 de novembre

de 1514, els jurats de València demanen al secretari Calcena que intervingui per ajornar la data de lliurament. Al cap i a la fi, Burgarello només pretén no ser el darrer que pugui cobrar deutes de Forés, la qual cosa segurament no era factible. Abans, com és lògic, hi ha la ciutat.


Al molt magnifich e mes virtuos senyor mossen Johan Royz de Calcena, secretari del consell del Rey nostre Senyor


Magnifich e mes virtuos senyor. Lo embaraç del que ha cau-sat la ruptura de Fores son tants que, per molta diligencia que lo magnifich mossen Luys Johan y los altres officials de aquesta casa hajen tengut, no es stat possible esser se poguts del tot enlestir fins a huy; ans de cascuna ora susciten coses noves les quals han tant menester la presencia e intercesio del dit Fores que sense ell molts dels que encara deuen negaren la veritat e lo dit Fores dona noticia de totes coses que altri non podia fer se aço per aver hi tengut les mans e per ço, avent provehit sa Magestat a supplica-cio de Giraldo Burgarello —mercader florenti— que lo dit Fores fos desguiat, de part nostra vist lo dan que la absencia del dit Fores causava fonch scrit a sa Magestat supplicant aquella que, per algun temps rahonable, scrivis e manas a micer Gallach e a mossen Luys Johan no desguiassen lo dit Fores e axi sa Magestat a scrit als sobredits donen detinença al dit Fores fins al dia de tots sants. E de aqui avant lo dit Fores sia desguiat segons forma de la provisio obtessa per lo dit Burgarello. Lo qual temps senyor es molt curt e poch per acabar de fer lo que es necessari en los comptes del dit Fores, lo qual desiga ab alguna causa anarsen de aquesta ciutat al regne de Arago hon te sa casa e muller sino que per nosaltres, per lo que resta a cobrar a aquesta ciutat que no te fermances e altres crehedors, mig per força e ab prechs es deten-gut segons que pus larch scrivim a sa Magestat. Pregam molt a vostra merce sia bon mediador e intercessor ab aquella de allargar lo temps al dit Fores segons que vera es molt necessari ab una informacio ques tramet a sa Magestat rebuda davant mossen Luys Johan e micer Balthasar de Gallach. Axi, puix la magnifficencia vostra te entesa la necessitat de la presencia del dit Fores, obtinga de sa Magestat lo que li demanam majorment que en allargar lo dit temps casi tots los crehedors del dit Fores hi concorren que son en gran numero, excepto lo dit Burgarello que sta darrer en temps que executant los bens del dit Fores no lin tocaria res o seria molt poch, lo qual puix te facultat de executar los bens del dit Fores par que no faça gens a preposit volerli fer desguiar la persona que fa tant util e proffit com damunt es dit. E guarde nostre Senyor la magnificencia persona vostra. De Valencia a XIIII de octubre any Mil DXIIII.

Los Jurats de Valencia a la honor e complacençade vostra magnificencia promptes e apparellats.


502

1514, novembre, 9. ValènciaEn una actitud cada cop més intervencionista a la ciutat de Va-

lència, Lluís Joan, ara ja com a regent del batlle general, s’apropa als eclesiàstics valencians i al Capítol de la catedral per a demanar-los ajut en moments de dificultat econòmica. Al cap i a la fi, la falta de recursos ha provocat la mancança de l’arrendament de la carn que no és precisament profitós per a tothom. Lluís Joan demana el suport eclesiàstic a canvi de posteriors condicions favorables.

AMV. Manuals de consells. Reg. 56-A, f. 106v-109v.

Rahonament fet per lo magniffich mossen Lluis Joan al capitol de la seu y a molts crehedors de la ciutat sobre lo arrendar de

les carns. Dictis die et annoLo que per part de la insigne ciutat de Valencia mossen Luis

Joan ha proposat als officials y senyor mestre de Montesa y vicari general y a dos canonges per lo reverent capitol, ensemps amb lo senyor comte de Oliva e molts altres cavallers, es lo ques segueix.

Molt spectables etc. Los senyors de jurats dessigen, ensemps ab los advocats de molt be complir ab descarrech de sos officials e o per obtemperar lo que per lo Rey nostre Senyor me es stat manat, mire per lo redreç y benifici de aquesta ciutat; nons des-cuidam, ans amb molta diligencia entenem en tot lo que vehem cumple al benifici de aquesta ciutat y com al present lo que mes importa a provehir es entendre en lo arrendament fahedor de les carns per la molta carestia que de aquelles y ha, causa dels anys ades passats esser stades molt sterils en Castella y encara ad aço nos fa molt dan lo gran preu que les lanes valen, com la expe-riencia en si mostra que axi en la ciutat de Barcelona e Çaragoça y en lo mateix regne de Valencia se tallen a major preu, pero de aquesta necessitat e carestia de carns los arrendadors, que de present son, ne poden fer testimoni per la cuytor del que perden que dexem apart lo que alguns dells dien que perden XVIIª o XVIIIª lliures, pero lo que mes se creu es que perden compensat lo beniffet de la sisa que han hagut perden en los tres anys XIIª lliures, com de aço sia i o certifficat per lo magniffich comanador Pellicer, lo qual es persona a qui es pot y deu donar molta fe y per que senyors si, en aquest dan la ciutat pot rebre de aquest avituallament, nos pensa de remediar lo benifici que la ciutat ha


rebut en estos tres anys apres del rompiment de Fores se poria consumir tot y per que es be, puix se tracta de la conservacio de sa roba los sia maniffest com esta al present la ciutat hau de saber que de LXXXª souls y LXXXXª souls, ques carregaren en los anys passats ans del rompiment de Fores, y en lany DVIII se carregaren CLXXXXª y tant souls tot aço per a subvenir al cla-vari dels censals y que la ciutat pogues pagar aquells y haja hau-rem senyor sien fetes gracies en la consignacio que ses feta al clavari del any present dels cinch capitols, que la ciutat acostuma de consignar al clavari dels censals per a pagar los albarans sobren mil trescents noranta y tantes lliures, ultra lo capitol del almodi y administracio de la longa que en aquests nos toqua sino que lo dret de la longa sia per a obrar y lo que sobrara del capitol del almodi, pagats los salaris y despeses extraordinaries, servesca per al quitament y lo bo part ja levat que cascuna lo dan que sabeu als cavallers e viudes y pobils, que tenen censals sobre la ciutat. Y per ço es molt be que tots entengam, no solament en conservar aço, mas en augmentarho per que de aquest augment se attenguen dos benificis: lo hu sera esser pagats de nostres censals dia a dia; e lo altre que lo dret de la sisa de la carn se aleuge y del tot per avant se leve que, essent fora aquest dret, speram que aquesta ciutat ha de molt prosperar y augmentar de pobladors, de hon fentse aquesta ciutat mes populosa sera mes noble y los altres drets sen augmentaran molt de hon se pora seguir que stan pros-pera la ciutat, totstemps que tendriem necessitat de fer servey al Rey nostre Senyor, se poran allargar les taches als pobles y que ara ho tenim en les mans y sabem quant odioses son a tots. E per escusar prolixitat es be venit al present sobrel que estos senyors han convocat aci a vostres senyories y es que volent jo entendre en cercar arrendadors per al trienni venidor nos troben, per que la gran perdua del avituallament los te a tots spantats y per que a cosa tan ardua y que tant pondera com esta havia mester recorrer a consell de quil me volgues y sabes donar molt bo. Per ço recorregui al magniffich micer Artes, lo qual mira les coses de aquesta ciutat com les propies sues. E, axi confferint los dos, havem vist esser impossible arrendar aquest dret sens molt gran perdua que no dividint, com ja en temps passat segons ço infformat la ciutat ha fet, lo avituallament del dret de la sisa en esta forma que sia subastat posant lo avituallament al preu de menys donant, ço es qui per menys preu nos donara la liura del molto y cabro. E la sisa al preu de mes donant y, per que los


senyors de eclesiastichs han de esser avituallats com los lechs y ab tota aquella cortesia que la ciutat es raho se haga, per ço si a ses reverencies los plaura que la ciutat faça aquest arrendament per ells y per los lechs la ciutat, ab un gros prestech major del que ha acostumat considerada la ciutat del temps los avituallars, ab capitol expres que posara en lo arrendament que los dits arrendadors per qualsevol preu que traguen lo avituallament no hajen de guanyar una sola mealla ni pujesa ab los eclesiastichs, sino sien tenguts de donarlos la carn per lo preu quels estara sens comptarlos ni ajustarlos en lo preu de la carn interes del prestech de la ciutat ni lo que los arrendadors posaran de sa roba en lo dit avituallament ni salaris de compradors, sino quels hajen de donar la carn com los costara que hom se vulla que la compren de forma que, posada en Valencia, la menjen los eclesiastichs com la porien menjar dins Castella o en qualsevol parts que la com-pren. Com dit es y, per a evitar que nols puja esser fet frau, se posara capitol expres que si per part dels eclesiastichs sera request lo avituallador, que migançant jurament los notiffique totes les compres de les carns que haura fet y quels faça ostensio del libre de les compres, per que vejen uns ab altres a com los sta la carn per que, si strobara utilitat nenguna per al arrendador en sguard dels eclesiastichs, lo sia reffet tot allo al contat de la imposicio que la ciutat fa ab ells per que, axi mateix tota hora y quant als dits eclesiastichs los semblara o per adovarse lo temps passant sia necessitat de carestia de carns o per qualsevulla altra manera, los satisffara avituallarse ells mateixos que lo batlle general, a qui toca sa donar taules per a tallar la carn, sia tengut donarles totes aquelles taules que seran necessaries en forma que no enten la ciutat en res obligar als dits eclesiastichs en lo arrendament del avituallament fahedor, ans aquells resten totstemps en sa libertat, sols enten obligar als lechs en pagar la carn al preu que en virtut dels capitols del arrendament la ciutat haura contractar ab los arrendadors. E aço per esser cosa deguda haverse ab tota esta decencia y cortesia ab los eclesiastichs, com fasen ells mes per los lechs stant continuament pregant a nostre Senyor Deu per lo stat del Rey nostre Senyor e per lo de la ciutat, mes be no diver-tirlos de les coses sperituals sino que nosaltres lechs façam per ells les temporals de pensar en provehirlos, puix no se haja de fer ab tan dan que la ciutat bonament nol puja soportar. E aço senyors es, per lo que estos senyors de jurats e de advocats y per


mi vos es stat demanat, de merce vos volguesseu ajustar per que ab la deliberacio de tots e ab unitat se faça lo que sia servey de nostre Senyor Deu y del Rey y benifici de la ciutat, en lo que axi los eclesiastichs com lechs som obligats a mirar per, quant lo cap ses la ciutat, rebes dan tots los membres ne sentiriem sa part. Jo offir de part de la ciutat a vostres senyories que, asentat que ha-jam la forma que sa de tenir en aquest avituallament, se fara cosa que sera util e profitosa a tots los cavallers e pobles de aquesta ciutat, dexant tostemps a esmena dels senyors de advocats lo que els parra se deu ajustar. En aço per jo no haver los ho sabut dir tant complidament com sera mester. E, per que es demanada la sobredita proposicio en scrits, los senyors de jurats e lo dit mos-sen Lluis Joan ab lo parer dels advocats dihen que per que millor se puxen deliberar, entenen a declarar y specifficar lo que lo dit mossen Lluis Joan en la fi desta proposicio ha offert per part de la ciutat. Ço es, que donada conclusio en lo arrendament del avituallament que faria cosa que redundaria en util y proffit de tots los cavallers y pobles desta ciutat, dien que lo intent dells e axi ho prometen que tant com costara mes lo preu de la carn per lo deffecte del temps que altre tant levaran ells de la sisa fins en la mitat de aquella, que son dos diners per lliura, per que la ciutat ajude als pobles en tot lo que pora ajudar los y que enca-ra que totes les altres parts destos regnes se senta necessitat y mengen la carn migor preu y en lo matex regne de Valencia que la ciutat vol y enten fer aquest benifici y no sols per al present per que, quant a nostre senyor plaura que passe esta esterelitat de temps que los dos diners de la sisa o lo que ara levara fins en summa dels dits dos diners per liura, sia levada dita sisa per a totstemps, aço ajustat que primer y ans de posar ho en execu-cio enten consultarne al Rey nostre Senyor y sopplicar a sa Ma-gestat que tinga per be y conffien que no solament los atorgara la dita licencia, mas encara stenra per molt servit del benefici que sos subdits y vassalls se procura per los dits jurats e mossen Luis Joan de fer los tant bona y santa y loable obra.

Luis Joan, regent de balle general.Joan Çaburgada, FFranci Dalmau, Miquel Joan Martorell, FFrancesch Conill, Miquel Perez, FFrancesch Conill, regent lo ofici de racional.Advocat Gallach, advocat Artes, advocat Ros.


503

1514, desembre, 3. LleóEl rei escriu a Lluís Joan al voltant de la possibilitat d’incrementar

els guiatges, donats i revocats després, a Forés i Torres. Avançar en el pagament dels deutes és a la base d’aquest canvi de pa-rer. Al foli 30r hi ha un document semblant, però més breu, adreçat als jurats valencians.


El Rey.Mossen Luys Joan. Como saber deveys los jurados dessa ciudat

nos han scripto e suplicado por sus cartas que no mandassemos revocar el guiage de las personas de Torres y Fores, por que sin la presencia dellos dizen que no se podria cobrar sus deudas de que essa ciudat ha de ser pagada de lo que por cobrar le queda de la tabla de los dichos Torres y Fores. Y sobre esto nos han embiado la informacion de testigos recebida por vos y por el rigiente nuestra cancelleria micer Gallach. E por que la revoca-cion que se proveyo a peticion de Gerardo Burgarello puesto que justamente se concedio no se diera, salvo por la relacion que de vuestras letras teniamos que la ciudat era pagada de la mayor parte de sus deudas y le quedava poco por cobrar, para lo qual se dio tiempo en la dicha revocacion fasta el dia de todos santos mas cerca passado, creyendo que aquello bastara y los testigos que vienen en la dicha informacion podria ser que por sus propios interesses dixessen que no conviene revocar se el dicho guiage. Por tanto nos ha parecido remitir lo a vos con la presente por la qual vos dezimos, cometemos y mandamos que, si vos con el parecer y acuerdo del dicho micer Gallach vierdes que el dicho guiage conviene y es necessario para que las dichas deudas se cobren y essa ciudat e otros creedores sean dellos pagados de lo que por la dicha tabla le es debido, en tal caso vos en nombre nuestro, para lo qual por la presente no obstante que sea por carta secreta vos damos nuestras vezes y entera facultad y poder torneys a guiar e assegurar, guieys y assegureys las personas de los dichos Torres e Fores por el tiempo que a vos y al dicho re-giente pareziere, invitando lo tanto quant buenamente se pueda y esto en la mesma forma e manera que por nos estavan guiados e assegurados antes de la dicha revocacion, la qual no embargante queremos y mandamos que el dicho guiage, que va asi dierdes


en virtud de la presente a los dichos Torres y Fores, sea de tanta eficacia e valor como si por nos les fuesse concedido. Toda otra duda, dificultad e contradiccion cesantes como por la indemnidat y satisfaccion dessa dicha ciudat y de la mayor parte de los dichos crehedores asi proceda de nuestra voluntat determinada. Data en la ciudad de Leon a tres dias del mes de deziembre del anno Mil quinientos y XIIII.


504

1514, desembre, 5. ValènciaEls jurats de València demanen al rei que en certes causes del reg-

ne de cap manera puguin intervenir-hi doctors del Consell de Castella, ja que no coneixen la legislació del país i, a més, la seva intromissió aniria contra els furs i els privilegis valencians.


Serenissimo e excellentissimo Rey e Senyor.Per part dels senyors de les taules del comu, vehins de aques-

ta sua ciutat, fonch obtesa ab lo vot e parer de sa Magestat una sentencia real donada per sa altesa, ab lo vot e parer dels doctors del real consell de Arago, de la qual per part de mossen Luys Ferrer, comanador de Santiago, fonch supplicat e a supplicacio de aquell per sa altesa son stats ajustats per a coneixer de dita causa e supplicacio doctors del consell de Castella. E, a causa de aquells no tenir la practica dels furs e privilegis de aquestos regne, ha molt temps que les parts littiguen en la cort de sa altesa ab grandissimes despeses. E, com per furs de aquest seu regne sia dispost les causes sien comeses a doctors que tinguen noticia e procura dels furs e privilegis de aquest regne, per ço supplicam humilment a sa real e catholica Magestat que, per relevar sos subdits e vassalls de tantes e tan intolerables despeses que en la dita causa per la dilacio gran del temps se causen, vulla manar expedir dita causa als doctors del real consell de Arago conformant se ab una pragmatica ques diu que sobre aço en dies passats fonch feta. E guarde nostre Senyor Deu la real persona e stat de vostra altesa en felicitat e longa vida e ab victoria de sos enemichs. De


la vostra ciutat de Valencia a V dies del mes de dehembre del any MDXIIII.



505

1514, desembre, 7. ValènciaGairebé fa un any que els jurats valencians van escriure al bisbe

de Girona per cobrar uns deutes i no se n’han sortit. Després de fer-li saber que el seu nom podria aparèixer al capdamunt d’una llista de deutors que enviaven al rei, ara els jurats con-fien en la fe, promesa i jurament que ha fet de pagar-los com a molt tard el primer de novembre. Però passen els dies i el deute continua pendent.


Al molt reverent senyor lo bisbe de Girona.Molt reverent senyor. En aquests dies passats scriguerem

a sa reverent senyoria volgues pagar lo que deu a la taula de Baltazar Fores e Jheronim Torres e per lo semblant li scrivi lo magnifich mossen Lluis Joan e, responent a nostra letra, sa reve-rent senyoria nos dix com sobre aço scrivia al magnifich mossen Lois Johan remetent ho a la crehença de la letra del dit mossen Lois Johan, lo qual explicant nos dita crehença nos dix com sa senyoria donava la fe al dit mossen Lois Johan que los primers diners que exhigira serien per a pagar aquest deute, dient mes que per a tots sants passat lo clero li havia promes donar lo donatiu que li havia offert e, axi del donatiu com de la visita, donaria e compliria dit deute e que axi loy prometia e juraria. E per quant la ciutat reb dan de cascun dia de la dilacio per que quitaria censals e reb aquest dan que paga pensio, per ço demanam de merce a sa senyoria que, axi per relevar la ciutat de aquest dan com per complir ab la promesa, fe e jurament de sa senyoria segons scriu al dit mossen Lois Johan, nos vulla de continent fer pagar aquesta quantitat, puix lo termini es passat e la festa de tots sants, per a la qual havia de rebre la visita e do-natiu per lo clero offert, es passada e sa senyoria fara lo que deu e es obligat e la ciutat loy pendra en molt compte e nomes sino


que nostre Senyor Deu guarde la reverent persona de sa senyoria per molts anys a son servey ab augment de prosperitat e honor. De Valencia a VII de dehembre any Mil DXIIII.A la honor e complacencia de sa senyoria promptes e aparellats.


506

1514, desembre, 10. MansillaFerran II contesta a Lluís Joan una carta que aquest va enviar-li

sobre les propostes de l’arrendament de la carn pel qual sem-blava que s’enfrontaven la ciutat i l’Església. D’altra banda, en l’últim paràgraf es parla d’una qüestió entre el governador i el batlle general.


El Rey.Mossen Luys Joan. Visto havemos vuestra letra de dos del

presente y la respuesta que enviays fecha por el braço eclesiastico a la proposicion que vos fezistes sobrel arrendamiento de las carnes y tambien la replica de la ciudad y parecenos questa muy bien satisfecho a todos los contrarios e objeciones que la iglesia faze y que aquellos, no obstantes, la negociacion debe passar adelante para lo qual enviamos con la presente la provision que los jurados piden por que mas libremente se pueda fazer el arrendamiento conforme a vuestra proposicion. E, si mas despacho de aca sobrello cumpliere escribiendo nos, vos sera enbiado; bien nos parecio la razon que dello habeys dado al ilustre arzobispo nuestro fijo para que, si le fuere quexa, sepa que no se faze agravio a su iglesia.

Sobre el reparo de las monedas no havemos fasta agora respondido a vuestras letras haunque las tenemos vistas con toda la razon y descargo por vuestra parte dada por que, llegando a Valladolid para donde ya ymos de camino, queremos con los de nuestro consejo en muy bien entender el negocio sobre la conten-cion, que se ha movido entre el gobernador y esa bailia general, y ver lo que por cada parte se allega y dize a fin que se provea lo que fuere mas conforme a justicia y nadie reciba agravio. Data en Mansilla a diez de deziembre anno de MD y XIIII.



507

1514, desembre, 10. MansillaEl mateix dia que Ferran II va escriure a Lluís Joan, el rei respon

les cartes que va rebre de la ciutat de València. Fonamental-ment el tema tractat és l’arrendament de la carn i Ferran II es decanta —bé per una imatge política, bé per una actitud vertadera— per les posicions de la ciutat, acusa l’Església de poc caritativa. També hi ha al·lusions al pagament de la tatxa i a qüestions de les sedes que distancien aquesta carta de l’anterior.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg, 3585, f. 36r.

Curie super arrendamento victigallium ValencieEl Rey.Amados y fieles nuestros. Entendida por vuestras letras y de

mossen Luis Joan la necessidad, en que sta puesta essa ciudat sobrel arrendamiento de las carnes y el remedio y expediente que se ofrece, luego hemos mandado despachar la provision y licencia que pedis y sera con la presente para que aquello se faga e ponga en execucion, sobre lo qual ya con otro correo hovimos scrito y enviado letras nuestras al dicho mossen Luis Joan para los del braço eclesiastico con las quales nos parece que essa ciudat usa de mucha cortesia y justificacion y deve contentarse con ella y en la respuesta que dieron, la qual a qua havemos visto cierto se muestra poca caridad y ninguna razon tienen ni nos parece sufi-ciente para que por ella cesse de fazerse cosa que tanto importa y cumple a la buena conservacion desa ciudat y pueblo.

El cumplimiento, que hecho haveys sobre lo que vos screvimos sobre la exaccion de la tacha y lo que ofreceys fazer en caso que mas sobrello convenga, vos tenemos en mucho servicio e vosotros lo mirays como que soys y segund la confiança que nos tenemos para que en toda cosa que a nuestro servicio cumpla.

El stablimiento e ordinacion nuevamente fecho sobre las trucas de las sedas a prima faz bien nos parece, mas por ser cosa donde ay interesse de parte lo havemos remitido a nuestro real consejo affin que la provision observatoria que pedis se de y provea en forma justa y debida. Data en Mansilla a X de deziembre anno de MD y XIIII.

Yo el ReyDirigitur universitate civitatis Valencie Urries, secretarius


508

1514, desembre, 10. MansillaDels diversos documents que la Cancelleria Reial escriu per l’arrendament

de la carn, aquest és el més important ja que el rei accepta la fórmula d’abaixar l’impost de la sisa atès l’increment del preu de la carn. Les circumstàncies de manteniment d’aquest document han eliminat alguna paraula. Però no representa cap problema per a la lectura ja que això succeeix sobretot en l’amenaça reial de càstig monetari per a qui no compleixi l’ordre del monarca. I aquestes ratlles són sempre iguals en qualsevol document.

ACA. Reial Cancelleria. Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3585, ff. 36v-37v.

Nos don Ferrando, etc. Per quant per part de vos, los amats e feels nostres los jurats de la nostra ciutat de Valencia, nos es feta relacio que a causa que per la esterelidad del temps e ca-restia de les lanes los preus de les carns han molt pujat en tota part. Jatsia vosaltes ab deguda solicitud e diligencia molts dies sieu exits en lonja per subastar lo capitol de la imposicio de la carn e avituallament de aqueixa ciutat en la forma acostumada, may empero haveu trobat arrendador e aço per respecte que los arrendadors que son del present trienni que finira lo darrer dia del mes de maig propvenidor, segons se aferma, perden molt en dit arrendament donant e venent com son obligats la liura del molto per nou diners sens la imposicio de la sisa com de present a ells los coste a molt major for. Per la qual occasio, sperant aqueixa ciutat veures en gran necessitat e cerquant remeys en aquella, ha-vem trobat expedient que la sisa se deu dividir de lo avituallament e arrendarse separadament. Ço es la sisa per si al mes de preu donant; ço es al qui a menys for dara la carn ab la qual forma sereu trobar se arrendadors, pujant lo preu de la carn a mes dels nou diners per lliura del molto tant quant menys se puxa trobar arrendador que donar la vulla e baixant altre tant lo dret de la sisa fins als dos diners dels quatre ques acostume pagar per menys a ganar. Lo poble com fentsels dit arrendament axi separat e per la forma damunt dita se tinga per cert que sens gran perdua de la dita ciutat aquella pora esser be avituallada, lo qual que en temps passat se trobe per actes antichs haver se usat e praticat, ço es de arrendarse la sisa per si sens lo avituallament e per vosaltres se pretenga esser en facultat vostra fer ho encara poder diminuir la dita imposicio e sisa tant com la necessitat de la ciutat tollerar


ho puxa. Empero per llevar dubte ne a major cautela nos haveu fet suplicar de la licencia e facultat infrascripta. Per ço nos desi-tjam, tot lo be, conservacio e augment de la dita ciutat e dels poblats en aquella e tenint clara noticia de la falta e carestia de dites carns que la present es axi en los nostres regnes de Arago com aquets regnes de Castella (...) per utilitat e benefici que de aço resultat se spera, ab tenor de les presents de nostra sciencia expressament e consulta, a vosaltres dits jurats que de present sou de la dita ciutat de Valencia donam e conferim licencia, permes e facultat que liberament, e sens contradiccio de persona alguna ne incorriment de pena, puxau arrendar e arrendeu lo capitol de la sisa de la carn de aqueixa dita ciutat per al any o trienni es-devenidor, que començara a correr lo primer dia del mes de juny primervinent en avant, separadament e distincta del avituallament e lo avituallament per si la forma damunt dita, baxant lo dit dret de la sisa tant com muntara per liura lo avituallament. Pux em-pero nos abaixe ni abaixar se puxa mes de dos diners per liura de la qual nostra licencia e facultat qual al temps de aquella y si lo dit arrendament se fara per un any o per trienni puxau usar e useu a vostre arbitre e segons vereu esser necessari, no osbtants qualsevol pracmatiques, privilegios, ordinacions e consuetuts lo contrari en qualsevol manera disponents en les quals nos per esta vegada tant solament dispensam e derogam, restant ab altres en sa eficacia e vigor. Suplicit en cara de plenitud de nostra real potestad totes e sengles defectes e obmissions de solemnitats que en les presents puxeu entrevenir e ser notades, pregant, requerint e exortant a qualsevol persones del braç e estament eclesiastich en la dita ciutat de Valencia e manant expressament al spectable la lochtinencia general nostra e portantveus de nostra general governador en dit regne de Vaalencia, regent nostra cancelleria, mestre racional de nostra cort, balle general nostre y al regent lo dit offici e advocat fiscal nostre en lo dit regne e als lochtinents de aquells e altres qualsevol officials nostres e persones e quants pertanga tenint e observant que la nostra licencia e facultat (...) fer les presents a nostres coffres aplicadors desitgeu no incorrer en testimoni de lo qual (...) ab lo nostre segell secret en lo dors sagellades. Data en la villa de Mansilla a X dies del mes de dez-embre anno de MD y XIIII.

Yo el ReyDominus Rex mandavit mihi Hugoni de Urries


509

1514, desembre, 11. ValènciaSi al mes d’agost d’aquest any els jurats asseguraven la ràpida conclu-

sió dels comptes de Torres i de Forés, la realitat s’imposa. Ara, les mateixes autoritats municipals demanen al rei que assigni un ajudant a Lluís Joan per tal d’enllestir la feina amb més rapidesa. Aquest és el nucli del document. Això no obstant, hi ha al·lusions a l’arrendament de la carn i sobretot a la petició que cal desfer-se de la “beneita Rota”, que és l’Audiència Reial.


Molt alt, molt poderos catholich Rey e Senyor.Tan grans dans havia causat a daquesta sua ciutat de Valen-

cia lo rompiment de Torres y Fores que, si mossen Lois Johan ab son saber y diligencia noy hagues provehit, foren stats dans inreparables que ha ya encaminat y encamina los negocis de tal manera que la ciutat ha cobrat la major part dels deutes; mas a causa de algunes differencies de les fermances de les claveries y deposits entre les quals han insortit molts plets y questions la ciutat no es stada complidament pagada de algunes quantitats quels dits Torres y Fores son deutors a la ciutat sens tenir fer-mança de aquelles. E com les sobredites fermances sien deutors per deute propri als dits Torres y Fores, les quals quantitats per aquelles degudes essent aclarides bastarien a pagar a la ciutat lo sobredit deute, e per no voler alguna de les dites fermances aclarir lo que deuen de compte propri reb la ciutat aquest dan que paga pensions de la major part del que es degut. Nosaltres havem fet nostres diligencies en requerir e demanar davant mossen Luis Johan quens faça pagar lo que en aço ha fet y fa totes les provisions a ell possibles. Empero, segons la calitat del negoci y segons la condicio de les persones que han de pagar, seria mes-ter que vostra altesa trametes de aqui alguna persona a despesa de aquells qui son deutors y satisffaria molt a dos coses: la una que se scusarien alguns inconvenients que segur se poden entre aquestes presones; laltra que la ciutat seria complidament pagada y mossen Loys Johan tendria qui li ajudaria a sostenir lo pes de tan gran treball com solia que no volriem que, cansat e fatigat de entrevenir en tants grans e ardus negocis, dexas lo carrech de entendre en lo beneffici y redreç de aquesta ciutat. E per que mossen Loys Johan es jutge en aquestes causes y sap per hon se


perden aquestes coses y la provisio que si deu fer nons volem mes allargar sino deixar li tot a la sua informacio. Solament volem tornar a suplicar a vostra altesa que vulla fer presta provisio en lo arrendament de les carns per que lo temps es curt per als nous arrendadors a comprar bestiars. E que puix vostra altesa, com a justificat rey e senyor te los ulls girats a fer y administrar justicia, vulla per la sua acostumada clemencia provehir en desfer aquesta beneyta rota que es la destruccio y dan de tot aquest regne que tenim per cert que, fent se aquestes provisions, noy haura mes ben regida y governada ciutat en tota la bitable terra. E guarde prospere y exalte nostre Senyor Deu lo real stat, sanitat e vida de vostra altesa ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a XI de dehembre del any MDXIIII.



510

1515, maig, 23. ValènciaPotser l’aclariment de deutes fet per mossèn Lluís Joan sigui el suport

d’aquest document pel qual el clavari de censals de 1515 pot pagar els albarans de determinats valencians que inverteixen en la ciutat.


Provisio que los albarans davall scrits sien pagats per en Jeronim Roig clavari

Die mercuri XXIII mensis madii anno iam dicto a nativitati domini MDXV.

Los magniffichs en Miquel Joan Martorell, generos, en Ffranci Dalmau, en Ffrancesch Conill, menor, en Miquel Perez, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magniffichs en Joan Çabugarda, generos, e en Guillem March, ciutada, absents del present acte, present lo magniffich en FFrancesch Conill, maior de dies, ciutada regent lo offici de racional de la dita ciutat, proveheixen que los albarans davall scrits sien pagats per lo magniffich en Jeronim Roig, ciutada clavari dels censals de la dita ciutat del any passat, attenent que les claveries


son closes e difinides maiorment que per relacio dels ajudants del offici de racional es feta relacio que no son pagats. Per ço com han regonegut les claveries.

Primo de la claveria del magniffich en Francesch Conill C souls del spectable comte de Golisano de XXII de maig.

Item de la dita claveria Iª souls de micer Batiste Burgarino de VII de abril

Item de la dita claveria altres C souls del dit comte Golisano de XXII de nohembre

Item de la dita claveria Iª souls de micer Batiste Burgarino de VII de octubre

Item de la dita claveria CCXXXIII souls III diners del comte Golisano de XVI de agost

Item de la claveria del magniffich en Barnadi Bayona del dit C souls de XXII de maig

Item de la claveria del Jeronim Neus del dit C souls de XXII de nohembre

Item de la dita claveria del dit CCXXXIII souls IIII diners de XVI de agost

Item de la claveria del dit en Jeronim Roig del dit comte de C souls de XXII de maig any MDX

Item de la dita claveria de Jeronim Roig C souls del dit de XXII de nohembre any MDVIIII

Item de la dita claveria de Baltasar Fores de C souls del dit de XXII de maig MDXI

Item de la dita claveria de mossen Luis de Cabanyelles de CCC souls de XII de febrer MDXI

Item de la dita claveria de na Joana Toranau de CCCLXVI souls VIII diners de VII de dehembre any MDX

Item de la dita claveria del dit comte de C souls de XXII de nohembre DX

Item de la dita claveria del magniffich mossen Luis Masco, cavaller de CC souls de VII de nohembre any MDX

Item de la dita claveria del magniffich mossen Cosme de Vi-larasa, cavaller dde DXXXXII souls de XXVII de agost any MDX

Item de la dita claveria de CCXXXIII souls IIII diners del dit spectable comte de XVI de agost any MDX


Testimonis foren presents a les dites coses los honorables Miquel Yborra e en Jeronim Scala, verguers dels magniffichs jurats de ciutat de Valencia.

511

1515, maig, 25. ValènciaA partir d’aquest document comença tota una sèrie de comptabilitats,

en aquest cas és la de censals, que han estat controlades per mossèn Lluís Joan. La rigorositat es nota tant en els superàvits com en la redacció, molt més formal. A més, no hi ha cap intermediari en les xifres donades i aprovades.


Difinicio del magnifich en Jeronim Roig clavari dels censalsDie veneris XXV mensis madii anno iam dicto a nativitate

domini MDXV. Los magnifichs en Joan Çaburgada, generos, en Ffranci Dalmau, ciutada, en Miquel Joan Martorell, generos, en Ffrancesch Conill menor, en Miquel Perez, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab lo mag-nifich en Guillem March, ciutada absent del present acte, presents los magnifichs en Ffrancesch Conill, major de dies, ciutada regent lo offici de racional, micer Ffrancesch de Artes, micer Ffrancesch Ros, doctors en cascun dret, altres dels advocats de la dita ciutat, en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat, en Joan Fenollar subsindich, mossen Lluis Joan, mossen Melchior de Claramunt, mossen Jeronim Masco, cavallers, micer Ramon de Lort, en Joan Pasquet ciutada, e en Francisco Dolmedo, habitadors de la dita ciutat, e molta altra gent, ajustats y congregats en lo archiu del magnifich racional de la sala de la dita ciutat, lo dit magnifich en Ffrancesch Conill major, en presencia de tots los sobredits feu relacio y presenta lo compte del magnifich en Jeronim Roig, ciu-tada clavari dels censals de la dita ciutat en lo any MDXIII que feni en lo any MDXIIII, lo qual es del tenor seguent.Venint primerament al compte del magnifich en Jeronim Roig, ciutada, ell posa en rebuda dels preus dels capitols a ell consignats ...................................... XXXVIIª CCCCLXXXX lliures


Item posa en rebuda de una subvencio a ell feta per lo honorable Miquel Garcia, clavari comu qui fonch en lo present any MDXIII que fini en MDXIIII ....... DCCL lliuresItem posa en rebuda de altra subvencio a ell feta per lo magnifich en Rodrigo de Lucerga, administrador de la longa en lo dit any .......................................... DCCC lliuresItem posa en rebuda dels arrendadors de les carns del trienni, qui comença lo primer de juny del any MDXII e finira lo darrer de maig del any MDXV, aquelles CCCC lliures que los dits arrendadors son obligats a pagar a la ciutat cascun any per raho de la mitat del interes de aquelles XIIª lliures quels foren emprestades per obs de avituallar la ciutat de carns com de les altres CCCC lliures ne altres sien franchs ... CCCC lliuresItem posa en rebuda del noble balle general del procehit del peatge per obs de pagar les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals vells .................................... IIIª CXXII lliures V souls, VIIItem posa en rebuda del dit balle ge-neral del procehit del dit peatge per obs de pagar les pensions que son a carrech del senyor Rey a causa dels VIª lliures ................................................ XXXXVII lliures X soulsItem posa en rebuda del dit balle general e dels arrendadors del peatge per obs de pagar les pensions que la ciutat respon a causa dels rosechs de la ballia ................................................... C lliuresItem posa en rebuda del dit balle general e o dels dits arrendadors per obs de pagar les pensions que la ciutat respon per sa Magestata causa dels XXXXª florins corrents ......................... DCCCXVI lliures XIII souls, IIII


Item posa en rebuda de la dita Magestat e o del balle general per obs de pagar part de les pensions dels XXª ducats prestats a sa Magestat, los quals nes paga dels XXª souls de dona Joana de Arago ....................................................... DCCCCXXXX lliuresItem posa en rebuda de la dita Magestat per mans del clavari de general per obs de pagar lo compliment dels censals que la ciutat respon per sa Magestat a causa dels dits XXª ducats .............. CCCCLX lliuresItem posa en rebuda de la Magestat per mans del dit clavari del general per obs de pagar les pensions dels censals que la ciutat respon per sa Magestat a causa dels XXª florins dor de XVIII de març DI ............................................. Iª lliuresItem posa en rebuda de la dita Magestat e del dit clavari del general per obs de pagar les pensions dels censals que la ciutat respon per sa Magestat a causa dels XXª florins de XIIII dagost DII . DCCXV lliuresItem posa en rebuda de sa Magestat per mans del dit clavari del general per obs de pagar part de les pensions que la ciutat respon per sa Magestat a causa dels XXª ducats ...................... Iª CCLXVIII lliures XIIII souls, IItem posa en rebuda de la dita Magestat e o dels censals que te sobre Vª per pagar les pensions restants dels XXXXª ducats ...................................................... Iª CCCCV lliuresItem posa en rebuda de la dita Magestat real e o de mossen Alfonso Sanchiz, lochtinent de general thesorer per obs de pagar les pensions dels XXXXVª souls ......................................................... CL lliuresItem posa en rebuda de la dita Magestat per mans de mossen Alfonso Sanchiz per obs de pagar les pensions dels censals carregats a causa de XXXXª


lliures de la tacha real bestretes a sa Magestat deduhits los censals que se son ja quitats ......................................... Iª CCCCLXXVIIII lliures VIIII souls, IIIIAxi que munten en una suma universal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Jeronim Roig ......................... Lª DCCCCXXXXIIII lliures XII souls, IIIIDates de aquell mateix Primerament posa en data en les pensions dels cen-sals que son a carrech de la ciutat ... XXXVIª DCCXXVI lliures XI souls, XItem posa en data en les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals vells ............ IIIª CXXII lliures V souls, VIIItem posa en data en pensions del censals que son a carrech del senyor Rey a causa de les VIª lliures ............. XXXXVII lliures X soulsItem posa en data en pensions dels censals que son a causa de les rosegues de la ballia .............................................. C lliuresItem posa en data en pensions dels censals que son a caua dels XXXXª florins corrents ....................................... DCCCXVI lliures XIII souls, IIIIItem ha pagat en pensions dels cen-sals que son a causa dels XXª ducats prestats a sa Majestat ........................... Iª CCCC lliuresItem ha pagat en pensions de censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels XXª florins de XVIII de març ......................................................... Iª lliuresItem posa en data en pensions de censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels XXª florins de XIIII de agost DII ........................................... DCCXV lliuresItem ha pagat en pensions de censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels XXXXª ducats prestats a sa Maiestat .............................................. IIª DCLXXIII lliures XIIII souls, I


Item ha pagat en pensions de censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels XXXXVª souls .................... CL lliuresItem ha pagat en pensions de censals que son a carrech del senyor Rey a causa de la tacha real bestrets a sa Maiestat deduhits los quitats .............. Iª CCCCLXXVIIII lliures VIIII souls, IIIIItem posa en data haver pagat en les messions ordinaries de la sua clave-ria ............................................................. CXVI lliures II soulsAxi que munten en una suma universal totes les dates que posa haver fetes lo dit en Jeronim Roig .............................. XXXXVIIIª CCCXXXXVII lliures VI souls, IIE munten les rebudes .......................... Lª DCCCCXXXXIIII lliures XII souls, IIIIResta que es tornador lo dit en Jeronim Roig que munten mes les rebudes que les dates .................................................. IIª DLXXXXVII lliures VI souls, II

Per ço los dits magnifichs jurats, en presencia de tots los dessus dits de bon grat y de certa sciencia confessen e en veritat regoneixen al dit magnifich en Jeronim Roig, present y acceptant y els seus, que de la dita claveria dels censals e administracio de aquells han donat bo, leal e verdader compte e veridica raho en poder del dit magnifich regent lo offici de racional, lo qual el dit compte vist e examinat y verificat una y moltes vegades ab totes les cauteles suficients, consta aquell haver rebut cinquanta milia noucentes quaranta quatre lliures dotze souls dos diners moneda real de Valencia. E per lo semblant consta haver pagat quaranta huyt milia trecentes quaranta set lliures, sis souls, dos diners, de la dita moneda. E axi egualades les dates ab les rebudes consta lo dit en Jeronim Roig esser tornador que munten mes les rebu-des que no les dates dos milia cinchcentes noranta set lliures, sis souls, dos diners, les quals los dits magnifichs jurats provehexen que sien donades y liurades al magnifich en Ffrancesch Cabrera, ciutada clavari del quitament dels censals de la dita ciutat, lo qual com fos alli present ferma apocha al dit en Jeronim Roig, present y acceptant y als seus, de les dites dos milia cinchcentes


noranta set lliures, sis souls, dos diners, segos en la dita apocha rebuda per lo scriva de la sala es contengut, absolen y defenexen al dit en Jeronim Roig, present y acceptant y als seus, e fermen molt larga y bastant absolucio y difinicio ab totes les clausules necessaries e acostumades de qualsevol accio, questio, peticio y demanda que per la dita raho contra aquell se pogues moure, fer e intemptar ara o en lo sdevenidor. E per attendre y complir les dites coses e sengles de aquelles los dits magnifichs jurats, en nom de lurs officis, obliguen tots los bens de la universitat de la dita ciutat, mobles sehents y se movents, hauts y per haver en que sien o seran. E ultra confessen haver hauts y rebuts los libres dels comptes e les cauteles fahents per la dita claveria e admi-nistracio de aquella, los quals e les quals resten tots conservats en lo archiu del magnifich racional de la sala de la dita ciutat, cansellant e havent per cansellat, axi com ab la present cansellam, al dit en Jeronim Roig de la obligació per aquell feta per la dita raho e les fermances per aquell donades en tal forma y manera que la dita ciutat no puixa profitar ni al dit en Jeronim Roig ni fermances de aquell en nenguna manera noure.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables y discrets en Luis Perez, en Jaume Martinez e en Joan Cavall, notaris ciutadans de Valencia.

512

1515, maig, 25. ValènciaTambé en aquest document es nota la rigorositat d’una comptabi-

litat ben portada. Ara bé, en un assentament del capítol de rebudes encara consta que l’antiga clavaria de Baltasar Forés no s’ha tancat.

AMV. Manuals de consells. Reg, 56-A, ff. 223v-225r.

Difinicio de Miquel Garcia clavari comuConsequenter die veneris XXV mensis madii anno a nativi-

tate domini MDXV. Los magnifichs en Joan Çaburgada, generos, en FFranci Dalmau, ciutada, en Miquel Joan Martorell, generos, en Ffrancesch Conill menor, e en Miquel Perez, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab lo mag-nifich en Guillem March, ciutada absent del present acte, presents los magnifichs en Ffrancesch Conill major de dies, ciutada regent


lo offici de racional, micer Ffrancesch de Artes, micer Ffrancesch Ros, altres dels advocats de la dita ciutat doctors en cascun dret, en Thomas Dassio, sindich de la dita ciutat, mossen Luis Joan, mossen Melchior de Claramunt, mossen Jeronim Masco, cavallers, en Joan Pasquet, ciutada mercader, micer Ramon de Lort, doctor en leys, en Francisco Dolmedo, en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, habitants de la dita ciutat e molta altra gent, ajustats y congregats en lo archiu del magnifich racional de la sala de la dita ciutat, lo dit magnifich en Francesch Conill major, regent lo offici racional, en presencia de tots los damunt dits feu relacio y presenta lo compte del magnifich honorable en Miquel Garcia mercader, clavari de les peccunies comunes de la dita ciutat en lany MDXIII que fini en lany MDXIIII, lo qual es del tenor seguent.Venint al compte del honorable en Miquel Garcia mercader clavari comu ell posa en rebuda dels preus dels capitols a ell consignats ...................... VIª lliuresItem posa en rebuda dels lochs de la contribucio ............................................. CXXXVIIII lliures X soulsItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per subvenir la pre-sent claveria ........................................... DCCL lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de fer la festa del Sacratissim Cors de Jesucrist ...... CCCLXXV lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de empres-tar a diversos mercaders per portar forments a la present ciutat ............... XXVIIIIª CCCCLII lliures X soulsItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per restituhir a la real Majestat certes quantitats que los clavaris dels censals havien rebut de mes en la consignacio del general .... CCCLXXX lliures XVIII souls, IIIIItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de obrar lo spital general ......................................... Iª CCCL lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de subvenir e cloure la claveria de Balthasar Fores CCCCLXXXXII lliures X souls


Item posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de cloure la claveria den Bernat Bayona ............... CC lliuresAxi que munten en una suma universal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Miquel Garcia ...................... XXXVIIIIª CXXXX lliures VIII souls, IIIIDates de aquell mateix. Primerament ha pagat en los salaris ordinaris dels officials de la present ciutat ............... IIª CCCCXXXXIII lliuresItem ha pagat en ajudes de bous ..... CXXII lliuresItem ha pagat en prestechs fets a diversos mercaders per obs de portar forments a la present ciutat ............... XXVIIIIª CCCCLII lliures X soulsItem ha pagat en despeses comunes entre lo que ha pagat al hospital e a la Magestat del Rey nostre senyor y als clavaris ............................................. VIª DCXXXV lliures II souls, IIItem ha pagat en les messions ordinaries de la present sua claveria compresas cinquanta lliures per son salari ......... LXVIII lliures XII soulsAxi que munten en una suma universal totes les dates que posa haver fetes lo dit Miquel Garcia ................................. XXXVIIIª DCCXXI lliures IIII souls, VIE munten les rebudes ......................... XXXVIIIIª CXXXX lliures VIII souls, IIIIResta que es tornador que munten mes les rebudes que les dates ........... CCCCXVIIII lliures III souls, X

E axi los dits magnifichs jurats, en presencia dels damunt dits, de bon grat y de certa sciencia confessen e en veritat regoneixen al dit en Miquel Garcia, present y acceptant e els seus, que de la dita claveria de la peccunia comuna e administracio de aquelles ha donat bo, leal e verdader compte e veridica raho en poder del dit magnifich regent lo offici de racional, lo quel dit compte vist, examinat y verificat una y moltes vegades ab totes les cauteles suficients, consta aquell haver rebut trenta nou milia cent quaranta


lliures, huyt souls, quatre diners, moneda reals de Valencia. E per lo semblant consta haver pagat trenta huyt milia setcentes vint y una lliures, quatre souls, sis diners de la dita moneda. En axi que egualades les dates ab les rebudes consta aquell haver rebut mes del que havia pagat e esser tornador quatrecentes denou lliures, tres souls, deu diners, les quals los dits magnifichs jurats provehexen que sien donades al magnifich en Ffrancesch Cabrera, ciutada clavari del quitament dels censals de la dita ciutat, lo qual com fos alli present ferma apocha al dit en Miquel Garcia, present y acceptant e als seus, de les dites CCCCXVIIII lliures, III souls, X, e segons en la dita apocha rebuda per lo scriva de la sala es contengut, absolen y defenexen al dit en Miquel Garcia, present y acceptant y als seus, e fermen molt larga y bastant absolucio y difinicio ab totes les clausules necessaries e acostumades de qual-sevol accio, questio, peticio y demanda que per la dita raho contra aquell se pogues moure, fer e intemptar ara o en lo sdevenidor. E per attendre y complir les dites coses e sengles de aquelles los dits magnifichs jurats, en nom de lurs officis, obliguen tots los bens e drets de la universitat de la dita ciutat, mobles sehents y se movents, haguts y per haver, unque sien o seran. E ultra confessen haguts y rebuts los libres dels comptes y les cauteles fahents per la dita claveria e administracio de aquella, los quals e les quals resten tots conservats en lo archiu del magnifich racional de la sala de la dita ciutat, cansellant e havent per cansellat axi com ab la present cancellam, al dit en Jeronim Roig [error de l’escrivà] y als seus de la obligació per la dita raho per aquell feta e les fermades per aquell donades en tal forma y manera que a la dita ciutat no puixa aprofitar ni al dit en Miquel Garcia y fermances de aquell y dels seus en nenguna manera noure.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables y discrets en Luis Perez, en Jaume Martinez e en Joan Cavall, notaris ciutadans de Valencia.

513

1515, maig, 25. ValènciaAtès que el clavari del quitament és al capdavant de la seva comp-

tabilitat durant dos anys, ací només es pot fer l’assentament del primer any que és positiu però no definitiu, com succeirà en el segon.



Apuntament difinicio del primer any del magnifich en FFran-cesch Cabrera,

clavari del quitamentDeinde dicto die veneris XXV mensis madii anno a nativi-

tate domini MDXV. Los magnifichs en Joan Çaburgada, generos, en FFranci Dalmau, ciutada, en Miquel Joan Martorell, generos, en FFrancesch Conill menor, en Miquel Perez, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab lo magnifich en Guillem March, ciutada absent del present acte, presents los magnifichs en FFrancesch Conill major de dies, ciuta-da regent lo offici de racional, micer FFrancesch de Artes, micer FFrancesch Ros, doctors en cascun dret, dos dels advocats, e en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat, mossen Luis Joan, mossen Melchior de Claramunt, mossen Jeronim Masco, cavallers, en Joan Pasquet, ciutada, micer Ramon de Lort, doctor en leys, en Francisco Dolmedo, en Joan Fenollar notari subsindich de la dita ciutat, e molta altra gent, ajustats y congregats en lo archiu del magnifich racional de la sala de la dita ciutat, en presencia de tots los damunt dits lo dit magnifich regent lo offici de racional feu relacio y presenta lo compte del magnifich en FFrancesch Ca-brera, ciutada clavari dels quitaments dels censals de la dita ciutat del primer any de la sua claveria dels anys MDXIII que fini en lo any MDXIIII e del any MDXIIII que finira en lo any MDXV.

Primer anyVenint al compte den FFrancesch Cabre-ra ell posa en rebuda dels compradors del capitol de la mercaderia les cent lliures de la font com que el die no li reste que consignar sobre los capitols de la ciutat .............................................. C lliuresItem pos en rebuda de algunes quanti-tats a ell liurades per en Damia Bonet, clavari del quitament ans dell .............. XIª CCCCLXI lliures XVI souls, VIIIItem posa en rebuda de algunes quan-titats degudes a la ciutat recahents a rebre a la present claveria .................... Iª DCCCCXXII lliures IIII souls, I


Item posa en rebuda dels arrendados de les carns dels anys MD que fini DIII per obs de convertir en quitaments de part de aquells censals carregats per obs de fer los prestechs de CLª souls CXXXXV lliures XV souls, IItem posa en rebuda dels arrendados de les carns del any MDV per obs de convertir en quitaments de part de aquells censals carregats per obs de fer los prestechs de Cª souls ................ CXXVI lliuresItem posa en rebuda dels arrendadors del any MDXI per obs de convertir en quitament de part de aquells censals que foren carregats per obs de fer los prestechs ................................................... CCCXVI lliures X souls, XIItem posa en rebuda de algunes quan-titats cobrades diversos mercaders per raho de diversos prestechs quels eren stats fets per portar forments .............. XXIIIª LXVI lliures XVI souls, VItem posa en rebuda de la Majestat del senyor Rey per obs de convertir en quitaments de part de aquells cen-sals que foren carregats per servir sa Majestat a causa de les VIª lliures...... Iª CXXXVI lliures VI souls, XItem posa en rebuda de la dita real Magestat per obs de convertir en quitaments de part de aquells censals carregats a causa dels XXXXª ducats carregats en lany MDVI ........................ DLXXII lliures VIII soulsItem posa en rebuda de la dita real Ma-gestat per obs de convertir en quitaments de part de aquells censals carregats a causa de les XXXXVª lliures que li foren prestades per raho de la tacha real ..... XIIIIª CCC lliures XVIIII souls, VIItem posa en rebuda de la dita real Magestat per obs de convertir en qui-taments de aquells censals carregats a causa dels XXXXª ducats carregats en lany MDXII .............................................. XXXXIIª LXXIIII lliures XI souls, VI


En axi que munten totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Francesch Cabrera en una suma universal ........... LCCCCVª CCXXIII lliures VIIII soulsDates de aquell mateix. Primerament posa en data en quitaments propriis e que son a carrech de la ciutat ............ XXVIIIª CLXXXX lliures XVIIII souls, VItem posa en data en quitaments de part de aquells censals que foren ca-rregats per obs de fer prestechs als arrendadors de les carns del any DVII DLXXVI lliures VII soulsItem posa en data en quitaments de part de aquells censals que foren ca-rregats per obs de fer prestechs als arrendadors de les carns del any DXI CCCVIII lliures X soulsItem posa en data en quitaments de part de aquells censals que foren carregats per servir la Magestat del senyor Rey a causa dels VIª lliures ......................... CCCLXXVII lliures XI souls, IIIIItem posa en data en quitaments de part de aquells censals carregats per servir de sa Magestat a causa dels XXXXª ducats carregats en lany DVI . DCXXX lliures, VIIItem posa en data en quitaments de part de aquells censals que foren carregats per servir sa Magestat a causa de les XXXXVª lliures de la tacha real ......... XIª DCCCXX lliures, IIII soulsItem posa en data en quitaments de part de aquells censals que foren carregats a causa dels XXXXª ducats carregats per servir de sa Magestat en lany MDXII XXXXIª LXXIIII lliures, VIItem posa en data que ha donat e buydat a si mateix com a clavari del quitament en lo segon any per raho de algunes quantitats que resten per fermar a sguard de les VIª lliures prestades al Rey nostre senyor ................................... DCCLVIIII lliures XV souls, X


Item posa en data que ha liurat a si mateix com a clavari en lo segon any de diners que han restat en poder seu per acabar de quitar los XXXXª ducats prestats a sa Magestat ........................... Iª lliures XI soulsItem posa en data que ha liurat a si mateix com a clavari del quitament en lo segon any de diners restants en poder seu de part de les XXXXVª lliures ..... IIª CCCCLXXX lliures XV souls, VIIIIItem posa en data en les messions ordinaries de la sua claveria compreses LV lliures per son salari ordinari ........ CXVII lliures V soulsAxi que munten en una suma universal totes les dates que posa haver fetes lo dit en FFrancesch Cabrera ................... LXXXVIIª CCCXXXV lliures E munten les rebudes ........................... LXXXXVª CCXXIII lliures VIIII soulsResta que es tornador que munten mes les rebudes que no les dates ................ VIIª DCCCLXXXVIII lliures VIIII souls

Per que los dits magnifichs jurats, en presencia dels sobredits, de bon grat y de certa sciencia confessen e en veritat regoneixen al dit en FFrancesch Cabrera, present y acceptant y als seus, que de la administracio de la dita claveria del primer any en lo primer any bo, leal, verdader compte e veridica raho en poder del dit magnifich regent lo offici de racional, lo qual dit compte del dit primer any, vist, examinat, regonegut e comprovat una e moltes vegades ab totes les cauteles suficients, consta aquell haver rebut noranta cinch milia dohents vint y tres lliures nou souls. E per lo semblant consta aquell haver pagat huytanta set milia trecentes trenta cinch lliures de la dita moneda. Axi que egualades les dates ab les rebudes consta aquell esser tornador, que munten mes les re-budes que no les dates, set milia huytcentes huytanta huyt lliures nou souls de la dita moneda, les quals los dits magnifichs jurats provehexen que lo dit en FFrancesch Cabrera recarregue aquelles en rebuda en lo segon any de la sua claveria. Per ço fonch apuntat lo compte del primer any del dit magnifich en FFrancesch Cabrera per a difinir aquell en lo segon any.


Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Jaume Martinez, en Luis Perez e en Joan Savall, notaris ciutadans de Valencia.

514

1515, maig, 25. ValènciaDesprés de les comptabilitats de cada clavari, que són les importants,

es presenten les aprovacions —tot i que sense xifres a la mà— de qüestions més concretes. És el cas dels arrendadors de la mercaderia, que he transcrit, però també dels arrendadors del tall dels draps i els de l’almodí. Com que tots aquests textos són idèntics poso aquest primer i cito els altres dos (f. 278r-v i ff. 278v-279r).

AMV. Manuals de consells. Reg. 56-A, ff. 227v -228r.

Difinicio y cansellacio dels arrendadors de la mercaderia restant laobligacio en los dos diners de la longa

Die vero veneris XXV mensis madii anno a nativitate domini MDXV. Los magnifichs en Joan Çaburgada, generos, en FFranci Dalmau, ciutada, en Miquel Joan Martorell, generos, en FFran-cesch Conill menor, en Miquel Perez, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia ensemps ab lo magnifich en Guillem March, ciutada absent del present acte, presents los magnifichs en FFrancesch Conill, major ciutada regent lo offici de racional, micer FFrancesch de Artes, micer FFrancesch Ros, doc-tors en cascun dret, en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat, mossen Luis Joan, mossen Melchior de Claramunt, mossen Jeronim Masco, cavallers, en Joan Pasquet, micer Ramon del Ort, doctor en leys, mossen Francisco Dolmedo e en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, los dits magnifichs jurats en presencia dels damunt dits attents que per confesio feta per lo magnifich en Jeronim Roig, ciutada clavari dels censals de la dita ciutat, consta que, de tot lo que li era consignat a la sua claveria del dret de la mercaderia, absolen y defenexen als arrendadors de la dita mercaderia absents y al seus e fermen molt larga y bas-tant difinicio ab totes les clausules necessaries y acostumades de qualsevol accio, questio, peticio y demanda que per la dita raho contra aquells se pogues moure, e intemptar ara o en lo sdeve-nidor. E, per attendre y complir les dites coses, obliguen tots los


bens e drets de la universitat de la dita ciutat, mobles sehents y semovents, hauts y per haver, on que sien o seran, cansellant e haven per cansellat la obligació y fermances per la dita raho donades, en tal forma e manera que a la dita ciutat no puxa aprofitar ni als dits arrendadors en manera alguna noure, la qual difinicio fan en respecte dels sis diners restant les obligacions en los dos diners de la longa.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables y discrets en Jaume Martinez, en Luis Perez, e en Joan Cavall, notaris ciutadans de Valencia.

515


Els jurats de València, després de recordar al rei certes peticions per aconseguir blat de Màlaga, insisteixen en aquest afer i li demanen quatre mil cafissos ja que, com ells diuen, la collita de l’any ha estat dolenta al país i necessiten blat de l’exterior perquè la ciutat ha augmentat com a poble “en tant gran summa ques maravella”. El rei, en una carta des d’Aranda del 13 d’agost de 1515, va concedir-los la treta de dos mil cafissos (ff. 128v-129v).


Molt alt e molt poderos catholich Rey e Senyor.En lo propassat mes de juny scrivim a sa altesa dues letres en

hun mateix kalendari, ço es a cinch del dit mes, e ab la primera significam a sa altesa com aquesta sua ciutat stava en necessitat e stretura de forments a causa que en lo preseny any en aquest regne hi ha molts pochs forments per aver hi hagut mala anyada e axi lo socors que los forments de aquest regne, que cascun any acostumen de fer quens tenien provehida aquesta sua ciutat per a tres o quatre mesos, nos ha faltat. E per que la provisio quey teniem feta es dels forments que speram de Malega, los quals los mercaders nos han promes portar, supplicam a sa Magestat nos donas licencia de poder traure dits forments de Maligua per poder provehir aquesta sua ciutat.

En apres ab la segona letra del mateix kalendari signifficam a sa altesa com, apres de haver liscat, erem stats avisats com la


ciutat de Maligua, vent que no plovia, havia supplicat a sa altesa que sospengues la treta dels forments de Maligua e, que en apres hauria tant plogut, que la anyada de aquest any se te per tant bona com la del any passat. E per ço supplicarem a sa altesa miras per aquesta sua ciutat, la qual estava e te gran necessitat de forments.

Responent a aquestes nostres letres sa altesa nos ha scrit que sta maravellada que en Malega no dexen traure el forment per aquesta ciutat per que sa altesa, fins en la hora de la data de la dita letra, no havia feta tal prohibicio; ens tramete una letra per al corregidor de Malega que no consenta se done impediment als mercaders en lo traure del forment per aquesta sua ciutat.

Apres de haver cobrada dita letra de sa altesa havem hagut avis de nostres mercaders de Malega com en Maligua, per mana-ment de sa Magestat, se es applicada la prohibicio de la treta dels forments, trellat de la qual ab la present tramettem a sa altesa. E jatsia la causa de la dita prohibicio cesse, puix ha plagut a nostre Senyor Deu ploure tant en aquella terra que la anyada den guany es tan bona com la del any passat. E axi mateix siam certs que la mente de sa real Magestat no es en dita prohibicio sien compresos los forments ques trauran per a la provisio de aquesta sua ciutat. No resmenys volem signifficar a sa altesa que, si aquesta prohibicio no es sospesa per als forments ques trauran per aquesta sua ciutat, nos veurem en molt grandissima necessitat per que aquesta ciutat es molt gran e de pochs temps ença ha granment augmentat lo poble en tant gran summa ques maravella. E havent nos exida la anyada tant fallada dels forments de aquest regne, si no som socorreguts e provehits ab los forments quels nostres mercaders nos han promes portar per via de Malega, nos haurem de veure en gran necessitat per que nenguna provisio poriem fer per via de Sicilia que no fos larga e nons remediaria. Per que supplicam a sa real e catholica Magestat sia de sa merce ab sa provisio patent manar sospendre dita prohibicio quant als forments que en Malica se carregaren es trauran per a la provisio de aquesta sua ciutat, manant al corregidor de Malica que, no osbtant dita prohibicio e ne qualsevol altra en apres fahedora, dexe traure los forments ques trauran e carregaran per a la provisio de aquesta sua ciutat. E que no done loch ni permeta que dits mercaders o lurs factors e procuradors sien impedits en la treta dels dits forments, ans aquells los dexen liberament traure.


E axi mateix Senyor volem recordar a sa altesa, com mirant los continus serveys que aquesta sua fidellissima ciutat ha acos-tumat en aquestos anys passats, fer gracia a aquella ciutat de la saca de algunes sumes de forments per a la provisio de aquesta sua ciutat. E per que en lo present any concorre la mateixa causa e raho per que sa altesa en los anys passats nos ha feta consem-blant gracia. Per ço supplicam a aquella sia de sa merce fer gracia a aquesta sua tan fidellissima ciutat de saca de forments fins en summa de IIIIª caffiços castellans, los quals puxan traure o fer traure de qualsevol parts dels regnes de Castella, axi per lo port de Maligua com per qualsevol altres ports de mar, supplicant a la sanctissima trinitat tinga en continua proteccio e guarda la sua real persona e per molts anys tinga e conserve aquella en bona sanitat e prospera sa real corona, donantli tostemps victoria del enemichs de aquella. De la vostra ciutat de Valencia a XIIII de juliol del any de MDXV.



516

1515, juliol, 27. ValènciaControvèrsia dels jurats valencians causada per la proposició del

regent de racional, Francesc Conill, que suggerí la possibilitat de vincular totes les decisions municipals al comissari reial, mossèn Lluís Joan. El resultat, a desgrat de l’oposició de Joan Alegre, fou favorable als desigs de la monarquia i no a la idea de Joan Alegre. Aquest demanava que tot es presentés al Consell General que havia de donar el sí, conegudes a més les comissions reials donades a Lluís Joan. També hi ha una connotació contrària al poder del regent de racional, camí previ a commocions posteriors.


Proposicio del magniffich en FFrances Conill, regent lo offici de racional, als magniffichs jurats.

Die veneris XXVII mensis julii anno jamdicto a nativitate domini MDXV, lo magniffich en Ffrancesch Conill, regent lo offici


de racional de la ciutat de Valencia, dix y proposa als magniffichs jurats de la dita ciutat, ço es a mossen Joan Alegre, en Ffrances Gil, en Joan Pasquet, en Ffrancesch de Fachs e en Jeronim Blas-quo, absent lo magnifich mossen Berthomeu Figuerola, que moltes coses tenia necessitat la ciutat de fer e ques devien de ajustar tots los magniffichs jurats, mossen Luis Joan, los advocats y lo sindich si e segons lo any passat fonch ordenat y consellat per lo dit magniffich mossen Luis Joan, ço es que attenent que los dos jurats, cavaller y ciutada en cap, ja tenen carrech per ordinacio del spital general, los dos jurats apres fonch provehit lo any passat tenguesen carrech del studi general y los dos altres de la lotga y lo dimarts de cascuna setmana se ajustasen tots los sobredits per que la justicia fos be administrada y lo temps discorria que no se provehex en cosa alguna; per ço ho propose ques done jornada per provehir a les dites coses per que yo prenguere al dit mossen Luis Joan que vinga per a la hora e jornada que an se prendra e aço per a tant bona y santta obra.

E lo dit mossen Joan Alegre, altre dels dits magniffichs jurats, dix que era de parer que noy devia entrevenir mossen Luis Joan segons que pus largament donava en mig full de paper per scrits lo qual es del tenor seguent: <<Com lo magniffich en Ffrancesch Conill, regent de racional, haia presentada una real letra als mag-niffichs jurats qui de present son en la insigne ciutat de Valencia e com entre aquells mossen Joan Alegre, jurat, haia respost verbo que en scrits respondria a la letra del Rey nostre Senyor, per ço responent diu que es prompte e apparallet de obeir als manaments de sa Maiestat, com sia cert que la mente de sa Maiestat no es voler que sia fet contrafur ni privilegi algu. E per ço vist que ab la dita real letra presentada als magniffichs jurats als quals mana que nenguna cosa façen sens intervencio del magniffich mossen Luis Joan, segons en una letra es contengut mes largament. E com lo poder per lo consell general donat als sis jurats sia tantsolament o a la major part de aquells, requir per ço lo dit mossen Alegre als altres magniffichs jurats que sia ajustat lo dit consell y en aquell proposat lo que mana sa real Maiestat per a que, juxta lo deliber fet per lo dit consell, se puxa donar resposta largament e complida a sa real Maiestat per a que sa altesa sia servida e los furs y privilegis, usos y costums e libertats de la dita ciutat sien observats. E aximateix requir lo sobredit mossen Alegre sia intimat al magnifich mossen Luis Joan per a que mostre les comissions que sa real Maiestat te per que de aquelles ne haien plena noticia


e vegen los dits jurats en les coses que ha de entendre lo dit mos-sen Luis Joan e, fins tro atant que per lo dit consell sia deliberat e sa maiestat consultada sobre les dites coses, diu lo dit mossen Alegre que no consent que lo dit mossen Luis Joan entrevinga en les coses concernents als jurats sino tantsolament en les coses que mostrara tenir comissio expressa de sa Maiestat conforme a furs e privilegis del present regne, com la mente de sa Maiestat no sia altra, requerint a vos notari e scriva dels dits magniffichs jurats que de la present resposta ne rebau carta publica continuant aquella al peu de la dita real letra>>.

E los magniffichs en Francesch Gil, en Joan Pasquet, en Ffrancesch de Fachs e en Jeronim Blasquo eren de parer quey devia entrevenir lo dit magniffich mossen Luis Joan, e lo dit en Jeronim Blasquo dix que sens prejuhi empero de la gramella. E lo dit magniffich regent de racional dix e requeri a mi Gaspar Exi-meno, scriva de la sala, quen rebes carta publica la qual lan rebi.

E lo dit mossen Joan Alegre, jurat, dix que no sabia que a ell dit regent de racional toquas de fer y manar rebre acte algu, que ell ha hoyt dir que lo racional en dies passats lo feyen anar al archiu los jurats y com lo volien feyen lo venir y no devia star en la cambra.

E lo dit regent de racional requeri a mi dit notari e scriva lin rebes carta publica e per lo semblant lo dit mossen Alegre, la qual per mi fonch rebuda en presencia de Miquel Ivorra, y Marti Cervero, verguers, testimonis demanats per a les dites coses.

Dictis die et anno lo dit magnifich regent de racional presenta al dit mossen Joan Alegre una letra closa de la real maiestat del Rey nostre senyor, closa e ab son sagell secret sagellada ab lo sobrescrit del tenor seguent: Al amado mossen Joan Alegre, jurado de la ciudat de Valencia, la qual dit regent de racional requeri a mi dit notari e scriva lin rebes carta publica la qual lin reba. Presents los testimonis desus scrits.

517

1515, juliol, 28. ValènciaBartomeu Figuerola, l’únic jurat que no formava part de la proposta

de Francesc Conill, s’hi adhereix. AMV. Manuals de consells. Reg. 56-A, ff. 293v-294r.


Die sabbati XXVIII predicta mensis et anni lo magnifich mossen Berthomeu Figuerola, altre dels dits magnifichs jurats, dix que es de parer que lo magnifich mossen Luis Joan entrevinga en totes coses de la ciutat y que nos puxa fer sens intervencio de aquell cosa alguna, com aquell sia bon cavaller y faça les coses de la ciutat de Valencia molt justificades. Presents per testimonis a les dites coses los dits en Miquel Ivorra y en Marti Cervero, verguers.

518

1515, setembre, 3. ValènciaAquesta provisió, que s’accepta ara en aquest document i que serà

ratificada pel Consell General i que continua pocs folis després en el mateix registre (ff. 330r-331v...), gairebé revela l’existència d’un càrrec nou que vigila les comptabilitats valencianes des de la crisi de Torres i de Forés. A Lluís Joan, a petició del rei, li donen tres mil sous de renda anual, que paga la ciutat. Cal assenyalar dues coses: una, la no-presència de mossèn Joan Alegre, l’únic jurat generós que no acceptava aquesta vinculació de Lluís Joan a València, com es pot veure en documents an-teriors al 27 de juliol del mateix any. L’altra, la presència com a testimoni de Ferran de Torres, el batlle general del regne de València. La imposició del rei és, per tant, totalment autoritària.


Provisio que sien donats cascun any per lo clavari comu al magniffich mossen Luys Joan cavaller IIIª souls

Iam dicto die lunes tercia mensis septembris anno a nativitate domine MDXV. Los magniffichs en Berthomeu Figuerola, generos, en Ffranci Gil, en Joan Pasquet, en Ffrancesch de Fachs e en Jeronim Blasquo ciutadans, jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia ensemps ab lo magniffich en Joan Alegre, cava-ller absent del present acte, presents los magniffichs en Ffrancesch Conill, major de dies, ciutada regent lo offici de racional e en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat, aconsellats dels magniffichs advocats de la dita ciutat exepto los magniffichs micer Ffrancesch de Artes e micer Ausias del Bosch, doctors en leys per absencia de aquells. Vistes dos letres de la Magestat del Senyor Rey, la una y primera dada en Aranda de Duero a XIII dies del proppassat mes de agost, la segona y darrera dada en la ciutat de


Segovia a XXVIIII del mateix mes de agost e any present MDXV, per les quals sa catolica y real Magestat hagut sguard als molts y grans treballs que, del temps del rompiment de Jeronim Torres y Baltasar Fores mercaders ença, son stats sostenguts y soportats per lo magniffich mossen Luys Joan, cavaller e mestre sala de sa Real Magestat, e als molts y grans beneficis e per causa e industria de aquella la dita ciutat de Valencia ha haguts y reportats. E de aci avant spera haver y reportar vol per ço y mana sa Real y Catoli-ca Magestat que aquell dit mossen Luys Joan, ultra los dos milia souls de renda que a aquell de algun temps ença per manament de sa altesa e per provisio per los tunch magniffichs e jurats y consell feta ha y reb de la renda ordinaria del offici de racional per los molts treballs y fatigues que aquell soste en les coses del dit offici, sien donats e pagats al dit magniffich mossen Luys Joan tres milia souls de renda anualment dels bens y rendes de la dita ciutat tant remps quant durara lo carrech que aquell dit mossen Luys Joan per manament de sa altesa te e tendra dels negocis de la dita ciutat, la qual renda vol y mana sa Real y Catolica Magestat que comence a correr y sia pagada al dit magniffich mossen Luys Joan del primer dia del mes de jener del any MDXIII en avant. Per ço los dits magniffichs e jurats, regent lo offici de racional y sindich, aconsellats dels desus dits advocats, inseguints y complints los reals manaments desus deduyts e vists los molt treballs del dit magniffich mossen Luys Joan e los benifficis per aquell procurats a la dita ciutat, provehexen y manen que del dit primer dia de jener del dit any MDXIII en avant per lo clavari comu de la dita ciutat sien donats e pagats los dits tres milia souls de renda al dit magniffich mossen Luys Joan de les rendes de la dita ciutat. En axi que per los dos anys passats, ço es per los anys MDXIII e MDXIIII fins el darrer dia del mes de dehembre del dit any MDXIIII li sien donats e pagats sis milia souls moneda de Va-lencia per en Diego Martinez, mercader clavari comu de la dita ciutat del any proppassat. E del present dia del mes de jener del any present fins al darrer dia del mes de maig proppassat li sia pagada la porrata dels dits sis milia anuals que serien mil doents cinquanta souls per en Marti Castello botiguer, clavari comu de la dita ciutat en lo any present. E de alli avant que los dits tres milia souls de renda sien pagats al dit magniffich mossen Luys Joan en dos eguals pagaments, ço es lo primer dia del mes de juny proppassat mil cinchcents souls, los quals li sien donats e pagats per lo dit en Marti Castello. E los altres mil cinchcents souls li


sien pagats per lo mateix clavari en Marti Castello lo primer dia del mes de dehembre propvinent. E axi sintessimament per cascuna claveria e clavaris sdevenidors sien pagats los dits tres milia souls de renda al dit magniffich mossen Luys Joan en los dits terminis, ço es lo primer dia del mes de juny e lo primer dia de dehembre migerament tant temps quant durara lo carrech que aquell te per sa Maiestat dels negocis de la dita ciutat.

Testimonis foren presents a les dites coses lo noble don Fe-rrando de Torres, balle general, e en Pere Oller notari habitadors de Valencia.

519

1515, setembre, 14. ValènciaAmb un lògic retard pel que fa a la signatura del contracte del préstec

—del 29 d’agost de 1515—, que ja hem vist en el “Bilance” de Sevillano Colom, la ciutat de València abona a Alfonso Sànchez les trenta mil lliures.


Provisio que per lo clavari comu sien donades al magnifich mos-sen Alfonso Sanchiz, lochtinent de thesorer general, XXXª lliures

Dicto die veneris XIIII mensis septembris anno a nativitate domini MDXV. Los magnifichs en FFranci Gil, en Joan Pasquet, en FFrancesch de Fachs e en Jeronim Blasquo, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en Joan Alegre e en Berthomeu Figuerola, generosos absents del present acte, presents los magnifichs en FFrancesch Conill, ciutada regent lo offici de racional, e en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat, attenent que la Maiestat del senyor Rey o lo procurador de sa Maiestat, de una part, e los magnifichs justicia, jurats, regent lo offici racional y sindich, de la part altra, es stada feta certa capitulacio rebuda per lo scriva de la sala a V del present ab la qual la dita ciutat presta a sa Maiestat trenta milia lliures, moneda reals de Valencia, a la qual se refir. Per ço provehexen que per lo clavari comu de la dita ciutat sien dona-des al magnifich mossen Alfonso Sanchiz, generos, lochtinent de general thesorer, procurador del magnifich mossen Luis Sanchiz thesorer general de la prefata real Maiestat, les dites XXXª lliures juxta forma de la dita capitulacio.


Testimonis foren presents a les dites coses los magnifichs don FFrancesch Lançol, comanador de Montesa, e mestre Agosti Monyos, obrer de vila, habitants de Valencia.

520

1515, novembre, 6. ValènciaEls jurats de València, d’acord amb un fur aprovat a les Corts de

Montsó de 1510, després de notificar al rei la reunió de braços que s’ha celebrat al capítol de la catedral, demanen a Ferran II que mantingui el fur. Amb aquesta norma els mercaders valen-cians no poden pagar més imposicions per traure blat de Sicília que les pactades fa molt de temps, gràcies també a privilegis de predecessors del rei ratificats per aquest fur. La petició es fa perquè des de Sicília s’ha carregat un nou impost de dos tarins per salma. Com es veu el problema del blat continua a la darreria del regnat de Ferran II.


Molt alt y poderos Rey y Senyor.Per fur fet e jurat per vostra Magestat en les corts a daquest

seu regne darrerament celebrades en la vila de monço fonch pro-vehit que los forments, que exirien de la illa de Sicilia per venir en aquest vostre regne de Valencia, en tals forments no si pogues per ningun temps posar algun dret nou, ultra aquells drets ques acostumaven pagar ans de esser atorgat dit fur e aquells drets, que ja antigament se acostumaven pagar, se pagassen e nengun altre dret se pogues imposar en dits forments, lo qual fur fou fet per confirmacio de molts privilegis per los gloriosos reys prede-cessors de vostra Magestat a aquesta ciutat atorgats. E aço fonch supplicat a vostra Magestat per que moltes vegades se posaven en Sicilia alguns drets nous e a esta causa los mercaders no vo-lien traure dits forments per a portar a daquesta ciutat, de hon rebra gran dany aquest vostre regne. E ara havem sabut com en Sicilia se seria imposat hun dret de dos tarins per salma, ultra los drets acostumats dels forments que deuen venir a aquesta ciutat e regne lo que es contra disposicio del dit fur. E per ço, essent ajustats en lo capitol de la seu los tres braços de aquesta vostra ciutat e regne per dar expedicio al servey fet a vostra Ma-gestat en la dita cort de Monço, los es stat per nosaltres refferit


com en Sicilia ara novament se seria imposat lo dit nou dret. E per los dits tres braços ensemps ab nosaltres es stat delliberat, per la necessitat que poriem sostenir si en aço per vostra Ma-gestat no si proveheix promptament e deguda per observança del dit fur, scriure e supplicar a vostra real celsitud sia de sa merce provehir e manar que lo dit fur sia observat e que ningun altre dret nou, ultra los acostumats, sia pagat de nenguns forments que de la dita illa de Sicilia eixiran per venir en aquesta sua ciutat e regne de Valencia. E si algun dret hauran exhigir de alguns de dits forments o de alguna persona o persones, portants o fents portar aquells a la present ciutat e regne, restituhexquen aque-lles quantitats a daquelles persones de qui lo dit dret novament imposat hauran exhigit, com aquell per disposicio del dit fur no poguessen rebre, copia del qual fur trametem a vostra real Ma-gestat. Car, ultra que tenim confiança en sa real clemencia que en tant justes supplications serem votivament exaudits e vostra real Magestat satisfara al carrech de sa real consciencia, noresmenys ho tendrem a singular gracia e merce a vostra real Magestat, la qual nostre Senyor Deu conserve en felicitat e sanitat ab longa vida e ab victoria de sos enemichs. De la vostra ciutat de Valencia a VI de nohembre any MDXV.

D. V. R. M.Humils vassalls e servidors que besen les mans de vostra altesa.


521

1515, novembre, 7. ValènciaAtesa la necessitat d’avituallament de carn i de l’increment del seu

preu, la ciutat de València fa allò que des de temps enrere està anunciant i que fins i tot va escriure al rei. És a dir, reduir temporalment la imposició dels drets de la sisa de la carn.

AMV. Manual de consells. Reg. 56-A, f. 369r-v.

Sospencio dels dos diners dels quatre de la sisa de la carn per al any MDXVI

Die mercuri VII mensis novembris anno iam dicto a nativitate domini MDXV. Los magnifichs en Berthomeu Figuerola, generos, en FFranci Gil, en Joan Pasquet, en FFrancesch de Fachs e en


Jeronim Blasquo, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab lo magnifich en Joan Alegre gene-ros absent del present acte, presents los magnifichs en FFrancesch Conill, maior de dies ciutada regent lo offici de racional, micer Francesch de Artes, doctor en cascun dret altre dels advocats de la dita ciutat, e en Thomas Dassio, notari sindich de aquella. Attenent y considerant que lo capitol de les carns, que comença a correr lo primer de juny any MDXV e fenira lo darrer de maig any MDXVI, ses arrendat a raho de dos diners de sisa per liura de molto y cabro al mes preu donant y lo preu del molto y cabro, al menys preu donant, per lo qual arrendament sospengueren e hagueren per sospes dos diners dels quatre diners dels que imposats stan en la liura del molto y cabro. E com los dits magnifich jurats, regent lo offici de racional e sindich, justant lo magnifich mossen Luis Joan lo qual continuament te vigilança e suma diligencia en los fets y negocis de la dita ciutat, maiorment en tanta sterelitat de carns com hi ha en totes les parts, vullen y entenguen arrendar lo capitol de les carns per benefici de la dita ciutat e del poble de aquella per a lany qui començara a correr lo primer de juny any MDXVI e fenira lo darrer de maig any MDXVII a raho de dos diners de sisa per liura de molto y cabro al mes preu donant y la liure del preu de la liura de la carn del molto y cabro als menys donant. Per ço los dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional, advocat y sindich sospenen e han per sospes dos diners dels quatre diners imposats per liura de molto y cabro per al dit any MDXVI que fenira lo darrer de maig del dit any MD deset, tantum restant la imposicio ja imposada per lo magnifich consell no lesa per la dita sospencio.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Miquel Yborra e en Marti Cervero, verguers dels magnifichs jurats, ciutadans de Valencia.

522

1515, novembre, 22. OropesaGairebé dos mesos abans de la seva mort, Ferran II encara es

preocupa per tot, com pot veure’s en aquest document que és una carta que en respon una altra, molt anterior, de mossèn Lluís Joan. El rei hi repassa, molt breument, diverses qüestions.

ACA. Reial Cancelleria Diversorum Sigilli Secreti. Reg. 3578, f. 108r-v.


El Rey.Mossen Luys Juan. Vimos vuestras letras de los XV de setiem-

bre y, a causa de los caminos que havemos fecho y fazemos, no se ha vos podido antes responder. Tenemos vos en mucho servicio la buena diligencia que pusistes en despacharse el cargamiento de las XXXª lliures y que se haya fecho con el medio anyo franco que es todo tan bien complido, como vos lo acostumbrays fazer en las cosas de nuestro servicio, y en verdad nos plaze mucho que essa ciudat este puesta en tanta reputacion y credito hase de agradecer todo a vuestra buena diligencia.

Tambien havemos visto el memorial de la municion y arte-llaria que llevo el armada para el socorro de Bugia de lo qual todo nos tenemos de vos por servido; speramos con deseo saber lo que hauran fecho.

Plaze nos mucho de la buena diligencia que se puso en veer la informacion y saber la verdad del que falsava los albaranes de los correos y despesas de menudo dessa ciudad; bien es proveer de manera que de aquí adelante semejante fraude no se pueda cometer.

Las letras que demandays para el sindico y para los advoga-dos sobre el negocio de Melchior Figuerola seran con la presente. Deveys proveer quel regiente de racional los solicite a todos y des-pache el negocio con toda solteza según que lo tenemos escrito por que se faga buena provision en las cosas del archiu desta ciudad, faziendolo como de vos bien confiamos que mucho nos servireys.

No se vos responde en esta sobre el oficio de pesador de paja y farina por que, al tiempo que llegamos a Madrid, demando por nuestra parte a los de nuestro real consejo que viessen el fuero y lo que los jurados escrivian sobrello e nos dixiesen su parecer para que pudiesemos declarar nuestra voluntad y con nuestra partida para Plaçencia no ovo lugar de fazernos relacion. Como plaziendo a Dios seremos todos juntos, se vos escrivira que sobrello se oviere de fazer conforme a justicia.

Las letras que mandays sobre lo de las armas que dezis que faltaban seran con esta. Sin duda sera cosa muy provechosa que esse reyno se haye bien proveydo y apercebido de armas. Data en Oropesa a XXII de noviembre DXV.



523

1516, gener, 3. ValènciaNo és la primera vegada —en tot cas serà gairebé la darrera en

aquesta selecció documental pel fet de la limitació cronològi-ca— que la ciutat de València i l’infant Enric, duc de Sogorb —tant pare com fill—, s’encaren per la qüestió de la possessió de les baronies de Paterna, la Pobla i Benaguasil. De fet, és un problema que s’arrossega fa molt de temps. Al llarg de tot un any, entre maig de 1492 i juny de 1493, aquest enfronta-ment forçà a cessaments d’oficials del rei. Ara, a les portes de la desaparició de Ferran II, continua la batalla entre València i el duc de Sogorb.


Al Illustrissimo senyor lo senyor infant don Enrich de Arago, duch de Sogorb e comte de Ampuries

Illustrissimo senyor.A nosaltres es stat referit que per provissio e manament de

sa illustrissima senyoria se serien fets, es fan alguns evantaments en les viles e baronies de Paterna, La Pobla e Benaguazir e que vol venir e star en aquelles, les quals baronies aquesta ciutat te comprades del alt Rey don Alfonso de inmortal memoria ab tota jurisdiccio, alta e baxa, mer e mixt imperi, e ab tots los drets a senyor pertanyents, retenint se tan solament carta de gracia de poder cobrar aquelles pagant lo preu per lo qual la dita ciutat les compra, la qual venda en apres es stada confermada per los reys successors en lo present regne et signanter per lo Rey nostre senyor benaventuradament regnant ab multiplicats contractes e privilegis. Del qual dret de recobrar aquelles en apres feu donacio a la bona memoria del illustrissimo infant, pare de sa illustrissima senyoria, per hon no crehem lo quens es stat refferit per que es en derogacio dels drets de aquesta ciutat e som certs que vostra illustrissima senyoria es tant justificada e te tanta gana e voluntat de beneficar aquesta ciutat que no permetra ni donara loch que als drets e senyoria, que aquella te en les dites baronies cum plenitudine iuris fins que la carta de gracia sia spletada, sia en res derogat e prejudicat. E per ço, essent molt certs de aço per lo carrech que tenim de mirar per los drets de aquesta ciutat e en la conservacio de aquells, havem delliberat escriure a sa illustre senyoria demanant li de merce que no permeta ni done loch que


nengu prejuhi ni lesio sia feta als drets e senyoria que aquesta ciutat te en les dites baronies e no vulla anar a star en aquelles per que seria donar alguna causa als vassalls de aquelles que no regoneguen a la dita ciutat de Valencia per senyora, axi com son tenguts en e per virtud dels contractes que la dita ciutat te de les dites baronies e per los homenatges que tenen prestats a la dita ciutat de Valencia e poria de aci seguirse algun dan a les dites baronies e vassalls de aquelles. Car altrament, per la necessitat de nostres officis e carrech que tenim de la conservacio dels drets de aquesta ciutat, nos seria forçat ab tot aquell acatament que a vostra illustrissima senyoria es degut provehir hi lo que per justicia se poria e deuria provehir, ço que molt volriem scusar y scusarem per nostre poder reffiant sempre en la molta virtud y humanitat de vostra illustrissima senyoria nos scusara de tal necessitat. E per quant lo portador de aquesta sols vaxa con esta causa de manera de molta merce a vostra illustrissima senyoria lo mane promptament expedir ab tal resposta com de sa molta virtut speram. E guarde nostre Senyor Deu la sua illustrissima persona la qual per molts anys en felicitat conserve.

De Valencia a III de janer del any MDXVI.De vostra illustrissima senyoria

affectats quis comanen en vostra graciaLos Jurats de Valencia

524

1516, gener, 5. ValènciaD’acord amb el regest del document anterior, la ciutat de València

proposa a l’infant Enric, duc de Sogorb, que es comprovin tots els contractes i s’analitzin les raons per les quals les baronies, ja assenyalades, pertanyen a València.


Illustrissimo senyor lo senyor infant don Enrich de Arago, duch de Sogorb, comte de Ampuries

Illustrissimo Senyor.Per lo reverend mestre Manorqua, capella major de sa illus-

trissima senyoria, havem rebuda una letra de aquella e hoyda la


crehença que per aquell nos es stada explicada. E apres havem rebuda una altra letra dada en la sua vall de Uxo a quatre del present mes de janer, responent a una letra que per part de aquesta ciutat es stada feta a sa illustrissima senyoria. E axi, per dues letres de sa illustre senyoria com per la crehença que lo dit mestre Manorqua nos ha explicat, vehem com lo pensament de sa illustre senyoria no es de voler en res prejudicar als drets que aaquesta ciutat te en les baronies, viles e castells de Paterna, La Pobla e Benaguazir de les quals lo alt rey don Alfonso feu venda a questa ciutat transportant li tots los drets de senyor e altres que en les dites viles e castells tenia, retenint se facultat de poder co-brar aquelles, lo que de sa illustrisisma senyoria crehem per esser persona de linatge real e tant justificada e tenint ho per molt cert, no donant fe al quens era stat refferit. Scrivim a sa illustrissima senyoria demanat li de merce no permetes ni donas loch que los drets de aquesta ciutat fossen en res lesos ni alienats. E per que nosaltres no dariem loch que neguna cosa se fes en prejuhi ni que derogas als drets de la illustre senyoria per que, ultra lo que la justicia ens obligara, tots en nostres noms propriis som tant desitjosos de servir aquella que la intencio nostra no es stada ni es altra si no sols que als drets de la ciutat no sia derogat per lo descarrech del nostre offici. E en tot lo que porem complaure o servir a sa illustrissima senyoria fer ho, no derogant als drets e contractes de aquesta ciutat, havem acordat que sien de nou vists e regoneguts tots los contractes e capitulacions que aquesta ciutat te fets o fetes sobre la compra de les dites viles e castells. E per lo semblant havem dit al dit mestre Manorcha que tot lo que tendra per part de sa illustrissima senyoria que ho comunique als honorables de nostres advocats per que tot, vist e examinat, se puxa donar difinitiva resposta en lo que per lo dit mestre Manorcha de part de sa illustrissima senyoria explicant, segons per lo dit mestre Manorcha es stat dit cert de sa illustrissima, seria servit se fes segons com aquell mes stesament sera refferit. E guarde nostre Senyor Deu la sua illustrissima persona la qual per molts anys en felicitat conserve. De Valencia a V de janer del any MDXVI.

De vostra illustrissima senyoriaaffectats quis comanen en vostra gracia.



525

1516, gener, 11. AberturaEn un dels darrers documents adreçats a València que va signar

Ferran II abans de morir, el rei retrau als advocats de la ciutat la poca feina que fan en el seu ofici. A conseqüència d’aquesta qüestió, el procés de Melcior Figuerola no s’ha acabat; a més, cal recordar que aquest procés i el del seu pare, Joan Figuero-la —ja mort—, estan relacionats amb la fallida de Torres i de Forés i amb altres fets de corrupció administrativa i econòmica.


El Rey.Magnificos consejeros y amados nuestros. Segund lo que ha-

vemos comprehendido por la carta de los jurados desa ciudad no nos parece que se mira por vosotros con la atencion que se debria en la defension de las preminencias y intereses desa ciudad lo que por cierto nos desplace mucho y es gran cargo de conciencia que llevando vosotros salario de la ciudad haya menester otro soli-citador y defensor del bien y procomun desa republica. Mandamos vos expresament que con toda diligencia entendays en lo que toca a vuestros oficios y en aconsejar con toda presteza lo que convie-ne y se debe fazer para la conservacion de las preminencias desa ciudad sin esperar otros solicitadores por que sin duda, quando seamos certificado de lo contrario, seremos muy deservido.

Tambien nos desplace que por mucho que vos ayamos es-cripto nunca se ha puesto diligencia en la expidicion de la causa de Melchor Figuerola y en el redreço del archiu desa ciudad que tanto importa en manera que ella padece y la justicia no se faze. No esperemos que mas vos ayamos de screvir sobresto sino crehed que sera forçado fazer la provision tal que conozcays que tenemos desto sentimiento que es razon. Data en el lugar de Abertura a 11 dias del mes de enero del anyo Mil D XVI.

Yo el ReyDirigitur advocatis civitatis Valentie Calcena, secretarius

526

1516, gener, 26. ValènciaSense conèixer encara la mort de Ferran II, els jurats de Valèn-

cia escriuen novament a l’infant Enric, duc de Sogorb, per


tal d’assegurar-li que ells han actuat honradament i que les qüestions que han plantejat darrerament ja les conexia el rei, el qual fa pocs dies que ha enviat una carta a l’infant Enric.


Illustrissimo Senyor.No tinga admiratio sa illustrissima senyoria si havem tardat

en respondre a sa letra per que volent veure e examinar tots los actes que se son fets apres que aquesta ciutat compra les viles e castells de Paterna, La Pobla e Benaguazir circa les eleccions de officials, los quals son molts e de molt temps. E per ço, encara que amb molta diligencia hi haiam entes per veure e examinar los drets de sa illustrissima senyoria e los de aquesta ciutat com per relacio del reverend mestre Manorca, lo qual amb molta solicitud e diligencia ha assistit y es stat present en tot, sa illustrissima senyoria pora entendre no se es pogut en mes breu temps expedir demanant li per ço de merced nos tinga per escusats.

Havent molt be e ab molta diligencia examinats tots los actes e contractes trobam que lo alt Rey don Alfons transporta a la ciutat de Valencia les dites viles e castells ab tota jurisdiccio, alta e baxa, mer y mixt imperi, transportant li tots los drets que en dites viles e castells tenia. Sols se atura carta de gracia de poder cobrar aquells pagant lo preu del dit contracte de forma que, segons los dits contractes e drets que la ciutat de Valencia te en dites viles e castells, es molt clar que lo crear officals en les dites terres pertany a la dita ciutat de Valencia. E axi ne ha tostemps usat. E encara que en algunes eleccions de procuradors trobem que la ciutat de Valencia, volent servir a sa real Magestat, haia feta eleccio de la persona que sa Magestat scrivia e pregava fos eleta, e darrerament en la eleccio que fonch feta de mossen Cosme de Vilarasa haiam trobat que aquell fonch elet per servey de sa Magestat e per prechs de sa iIlustrissima senyoria, aço no leva que lo dret e potestat de elegir no sia de la ciutat de Valencia la qual, encara que tinga aquest poder e a ella toque, no dexara en tot lo que pora complaure a sa illustrissima senyoria per que tots los que tenen mans en lo regiment de aquella son persones tant affectades al servey de sa illustrissima senyoria que, mentres dit carrech tendran, no dexaran de servir aquella. E, per que la eleccio e creacio ques du, es stada feta per sa illustrissima senyoria de alcadi, qui es official qui exerceix jurisdiccio per la dita ciutat, es en prejuhi dels drets de aquella. E axi mateix es prejuhi de la


dita ciutat que les remissions dels criminosos se facen sino en nom del procurador de les dites terres per que de justicia lo remetre es offici que toqua al qui exerceix la jurisdiccio, salvant tostemps los drets dels emoluments de sa illustrissima senyoria, demanant li de merce que puix la intencio de aquella no es stada ni es de fer ninguna cosa en prejuhi dels drets de aquesta ciutat que tinga per be que dits prejuhis no li sien fets e que la dita ciutat use dels drets que ab lo dit contracte li pertanyen, pux sa illustrissima senyoria pot esser molt certa que tot lo que la ciutat de Valencia pora fer, sens derogar a sos drets, ho fara molt complidament.

E per que la Magestat del Rey nostre senyor scriu a sa illus-trissima senyoria la letra que lo dit mestre Manorca li dara volem donar raho a sa illustrissima senyoria de dita letra, essent nos dit e notificat per algunes persones dignes de fe, e no ab tota veritat per lo dit mossen Cosme de Vilarasa, que en les dites viles y per provisio e manament de sa illustrisisma senyoria serien stades fetes algunes provisions amb prejuhi dels drets de aquesta ciutat, per que nenguna cosa se fa en aquesta ciutat sens dar ne raho a sa altesa tinguem per be de supplicar sa Magestat scrivis a sa illustrissima senyoria que no donas loch se fes nenguna cosa amb prejuhi dels drets de la dita ciutat e aquesta letra fonch abans de scriure a sa illustrissima senyoria e tenir letra de aquella. E guarde nostre Senyor Deu la sua illustrissima persona la qual per molts anys en felicitat conserve. De Valencia a XXVI de janer del any MDXVI.

De vostra illustrissima senyoriaaffectats quis comanen en vostra gracia


527

1516, gener, 27. ValènciaEls jurats de València reben una carta escrita pel secretari del rei i

coneixen la mort de Ferran II. Tot i que sigui diumenge pensen ja en les exèquies del monarca.


Aci comencen les tots los actes de les exequies delsenyor Rey don Ferrando


Presentacio de letra de mossen Calcena per la mort del Rey nostre senyor

Die dominica XXVII mensis januarii anno jam dicto a nati-vitate domini MDXVI los magnifichs en Joan Alegre, generos, en FFranci Gil, ciutada, en Berthomeu Figuerola, en Joan Pasquet, en FFrancesch de Fachs, en Jeronim Blasquo, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, reberen una letra del magnifich mossen Joan Roiz de Calcena, secretari del senyor Rey, ab la qual notificava a ses senyories la mort del alt e molt poderos catolich y crestianissim Rey y senyor don Ferrando, la qual se incertara en lo consell celebrador en lo dia de dema per causa de les obsequies fahedores per la dita mort del dit senyor Rey, e lesta e hoyda la dessus dita letra los magnifichs jurats se dolgueren e complanyeren molt de tant dolorosa nova, com a fidilissims vassalls de sa Magestat, e fonch per aquells deliberat fos convocat lo consell de la dita ciutat per al sendemà que seria dilluns comptant XXVIII del dit mes de gener.

528

1516, gener, 27. València

És casualitat que aquesta carta adreçada a les baronies de la Pobla, Paterna i Benaguasil hagi estat escrita i signada el mateix diu-menge en el qual els jurats de València s’assabenten de la mort de Ferran II? Perquè la data és aquesta i punt. Caram amb els jurats senyors d’aquestes baronies! Ells saben que Ferran II els ha donat suport, però i ara? En un diumenge negre envien ràpidament cap als seus territoris senyorials al seu procurador i amenacen amb penes de deu mil florins qualsevol autoritat d’allí que no els obeeixi.


Los jurats de la ciutat de Valencia, senyors de La Pobla, Paterna e Benaguazir

Als amats nostres universes e sengles officials, justicia, jurats, alguazils, alcadis de les dites baronies o a qualsevol de aquells, salut e dileccio.

Per coses concernents, fets e negocis de la ciutat e util de aquexes baronies havem delliberat que vaja lo magnifich mossen


Cosme de Vilarassa, procurador, batle e alcayd nostre e en Luis Hieroni, coregent ab ell en les dites nostra batlia e alcaydiat, en aquexes baronies. Per tant vos manam sots pena de la fidelitat e de deu milia florins façau, obehexcau e poseueu obra tot lo que per lo dit nostre procurador, batle e alcayd vos sera dit e manat. E guardau de fer lo contrari sots les dites penes e altres a nostre arbitri reservades per les quals coses havem provehides fer les presents nostres patents letres sagellades en lo dors de aquella ab lo sagell de la dita ciutat. Data en Valencia XXVII mensis januarii anno MDXVI.


529

1516, gener, 28. ValènciaLa mort de Ferran II, coneguda el diumenge anterior, fa que aquest

dilluns sigui convocat el Consell General. Com sol succeir, els consellers deleguen en el Consell Executiu de jurats, racional, síndic i advocats tots els actes que s’han de fer per mostrar les conseqüències d’una notícia tan greu. Aquí es transcriu tot el document que explica allò que pensaven fer i que es faria en les exèquies del rei Ferran II, inclosa la primera crida que prohibia tot tipus de fets al carrer: música per a la celebració de noces o qualsevol acte que incités a l’alegria. A la ciutat s’havien de tancar tots els negocis excepció feta d’aquells vin-culats al manteniment de la vida humana. Els preparatius d’aquestes exèquies són narrats al llarg de molts folis, des de les converses amb els clergues de la seu fins a l’adquisició de vestits negres, la realització de misses, la invitació de persones representatives, etc. Òbviament, tot això no pot ser imprès en aquest llibre i només cito aquí els folis on apareixen totes aquestes qüestions, des de la primera fins a la darrera, i as-senyalo que totes s’amplien.


Celebracio de consell general per les obsequies del molt alt, poderos, catolich e crestianisim Senyor Rey don Ferrando

Anno a nativitate domini millesimo quingentesimo decimo sexto die lune XXVIII mensis januarii. In civitate Valencie fonch appellat consell ab crida publica a so de anafil e per veu de Pere


Artus, trompeta publich de la dita ciutat, e ab albarans trameses en lo vespre proppassat als consellers, axi de generosos com de ciutadans de parroquies com de officis e mesters. E ajustat y ce-lebrat en la sala del consell de la dita ciutat en hora de tercia vel casi del dit dia de dilluns, en lo qual foren, es trobaren presents los magnifichs justicia, jurats e honorables prohomens seguents.

en Joan Rull, ciutada, justicia civil Jurats

en Joan Alegre en Joan Pasqueten FFranci Gil en FFrancesch de Fachsen Berthomeu Figuerola en Jeronim Blasquoen FFrancesch Conill maior, ciutada regent lo offici de racionalmicer Baltasar de Gallachmicer FFrancesch de Artes en Thomas de Assio, sindich

Consellers....Proposicio y deliberacio de les obsequies del Senyor ReyE, essent axi congregat y ajustat lo dit magnifich consell,

fonch proposat en aquell que com per letra de mossen Joan Cal-cena, secretari de la Magestat del senyor Rey, esser avisats com la catholica y sacra Magestat del serenissimo y crestianissimo Rey don Ferrando, nostre senyor, que de tant temps gloriosament ha regnat en los regnes despanya, los quals han tengut en tot son temps en tranquille pau y repos tots sos subdits y vasalls e en la administracio de justicia y continuament pensant en la exaltacio de la fe catolica, com a catolich, y en la conservacio de la esglesia, com a crestianissim, y en sos enemichs invictissim, es mort y ha donat la anima a son creedor havent rebuts tots sagraments de la esglesia com a crestianissim e feu testament com a prudentissim. Per ço se proposa per quey sia deliberat y per que millor se deli-bere lo scriva legira la dita letra, la qual letra es del tenor seguent.

Als muy magnificos senyores los jurados de la ciudat de Valencia.

Muy magnificos senyores: Ha sehido tanta nuestra desdicha que no havemos podido huyr a lo que de tanto tiempo nos estava aparegado; a nuestro senyor ploge levarnos desta vida al bienaven-turado Rey nuestro senyor, el qual despues de haver recebido los sacramentos y fecho su testamento esta noche, entre una y dos oras de la noche, dio el anima a su creedor, lo que aqua senti-


mos sus servidores y criados ya lo podeys pensar. Sea Dios loado por siempre jamas y ahunque la nueva es de tanta desaventura me parecio despachar vos correu con a ventaja y ahun tambien escribo al senyor mossen Luis Joan mi parecer de lo que vuestras mercedes deben fazer juntamente con los diputados, governador y baile porque sera fazer lo debido y mostrar buena criança y, por que el tiempo no me da lugar para mas, en esta no allargo sino que nuestro senyor vuestras vidas y honras acreciente como deseays. De Madrigalego a XXIII de enero a servicio de vuestras mercedes. Calcena

E lo dit magnifich consell, hoyda la dita proposicio molt trista e cruel de tant dolorosa nova, dolent se axi com apparia ab no pochs gemechs, lamentacions e sospirs de la mort de un tant gran crestianissim y catolich princep Rey e senyor natural nostre, lançant cascu del dit consell plors, mostrant grandissima tristesa e dol de la perdua de hun princep tant bo, vertuos, ca-tolich, cristianissim, amador de justicia, mantenedor de veritat, e tots sos vasalls amor e ab tranquille pau ha tengut sos regnes, terres y senyories fins al dia de la triste mort.

Attenent que millor be ques pot fer per a la anima del dit senyor Rey eren sufragis de misses, oracions e almoynes e axi mateix que la dita ciutat y tots los officials e consellers, com a verdaders e leals vassalls, se senyalassen e fessen aquella mencio de dol e desplaer de la privacio de hun tant gran e tant catolich Rey e natural senyor nostre, vestintse de marregues e senyal y de drap negre. Per tal lo dit magnifich consell ab madura e digesta deliberacio concordantment provehi, stabli y ordena que totes les coses fahedores per causa de la dita mort e exequies fossen comesses e remesses, axi com de present cometen e remeten als magnifichs jurats, racional, advocats e sindich, donant los plen poder que axi en lo senyalar e vestir com en lo aniversari, exe-quies, conmemoracio e totes altres coses pertanyents a la decensia e honor de la dita ciutat fessen e executassen tot ço e quant los paregues se degues fer e metre en execucio a servici de nostre Senyor Deu, repos y gloria de la anima del dit cristianissim sen-yor Rey e honor de la dita ciutat en tot ço y quant ells farien, provehirien e executarien de tot lo que dit es, ab los incidents e dependents, lo dit magnifich consell, ara per lavors, ho ha per ferm y agradable.

E poch justant los dits magnifichs jurats, advocats, racional y sindich, apartats a hun depart per virtut del dit magnifich consell


general e del poder a aquells atribuyt y donat, provehiren que de continent fossen hagudes moltes marregues o sayals e de continent fossen vestits de marregues o sayals de la dita peccunia comuna los dits magnifichs jurats, advocats, racional, sindich y scriva e tots los consellers, axi de generosos, juristes, jurats vells com de parroquies e mesters del present any com aquells representen tota la universitat. E, ultra aquells, ne sien vestits altres quels pareguessen deguessen vestir e senyalar demostrant angustia, dol y tristor de la mort del tal princep Rey y senyor. E axi fonch fet e inseguit per obra.

E mes provehiren los dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional, advocats e sindich que de tot aço e de la conmemo-racio, exequies e aniversari solemne, fahedor davall provehit, de continent sia scrit y notificat a totes les ciutats y viles reals del present regne.

Mes avant fonch deliberat que per a dilluns, qui comptaren quatre dels mes de febrer, sia fet y celebrat solemne aniversari per la anima del dit catolich e invectissim Rey y senyor en la Seu de la dita ciutat, tractat empero primerament se avengut ab lo sacrista e ab los clergues de la dita Seu sobre e per les grans e excessives coses ques solen demanar de tals solemnitats affermants ques axi lur dret. E, si per ventura sobre aço los dits magnifichs jurats, regent de racional, advocats y sindich a lur coneguda nos poran be avenir ab ells, en tal cars lo dit aniversari sia fet en la esglesia de mossenyor Sent Vicent.

Primervinent lo dit aniversari sia notificat ab crida publica e que en lo dit aniversari celebrador sia fet capell ardent a coneguda dels dits magnifichs jurats, regent de racional, advocats y sindich de la dita ciutat de Valencia.

Item mes concordaren e provehiren que tantost apres del dit aniversari fossen vestits de drap negre de la peccunia comuna los tres justicies, jurats, racional, advocats, sindich e los officials de la casa de sengles gramalles e capirons e que totes ne altres ves-tidures no sien fetes per raho del dit dol sino les dites gramalles y capirons ni ara ni per avant, segons de la manera que per los dits magnifichs jurats, racional, advocats y sindich ses deliberat.

Item que processons ab lurs creus de les parroquies e dels ordens, hoc encara totes les dones de stament sen vagen cascu-na per sa dreta via a la Seu e en son cars a Sent Vicent. E los dits magnifichs jurats e officials y tots los qui seran demanats se


ajusten en la dita Seu per que sien presents a la celebracio de les dites exequies de anniversari.

Item que totes les confraries sien appellades e que cascuns vajen ab lurs ciris e que la vespra del anniversari sia cridat per los andadors ab les campanes de la confraria de Sent Jaume, acom-panyats de quatre porters e que tots, axi andadors com porters, vagen a cavall vestits de marregues o senyals a les selles e frens de lurs cavalcadures sien cubertes de aquell mateix drap.

Item que les confraries de Sent Arcis, de Sent Jordi, sem-blant dia facen cridar per sos andadors lurs confrares, los quals andadors, ço es de cascuna de les dites confraries, vajen demanant vestits de marrega o sayal.

Item lo dia del anniversari sien offertes a la misa vint flo-rins dor per quatre honrats homens e quatre ciris a coneguda del racional.

Item que sien dites mil misses per la anima del dit senyor en les esglesies y monestirs que los dits jurats, racional, advocats, sindich eligiran.

Item que durant lo temps, ço es del dia huy fins al dia que elegiran lo dia de les exequies y capell ardent, toque la Seu y les parroquies y monestirs tres tochs cascun dia, ço es en lalba, a mig jorn y a la oracio, começant huy a mig jorn.

Item que sien aguts vint y quatre convidadors ab alguns altres, axi consellers com altres honrades persones qui tenen gramalles, per convidar tots los homens y dones de condicio sien a la Seu catedral pel dia del dit anniversari y capell ardent.

Item que en mig de la dita Seu sia fet hun bastiment a manera de lit gran, alt y sobre aquell sia feta y posada una gran tomba, tot fornit de draps fins de or, en torn del qual lit sia fet hun embarrament dins lo qual sien allogades grans dones de sta-ment, segons llurs graus e dignitats, e que totes vinguen e stiguen ab sobrecaps e ab vestidures de dol e, fora lo dit embarrament, stiguen los homens, axi cleros com lechs, e sia fet sumptuosament.

Item que sia fet hun drap de brocat a coneguda e voluntat dels dits magnifichs jurats, racional, advocats y sindich, lo qual sia pagat de la peccunia comuna de la present ciutat al qual sien fetes orles de brocat ab les armes de la dita ciutat e del dit cristianis-sim catolich Rey e senyor nostre. E per quant noy hauria temps de fer los dits senyals e armes han provehit, stablit y ordenat que


sien pintades en sayons de paper e que sien cosits en aquell car, com dit es, no hauriem temps de fer ho en altra guisa e encara es stat deliberat que lo dit drap de brocat no puxe esser cobrat per la dita ciutat, ans aquell reste per offerta en la dita Seu o en son cars en la dita esglesia de Sent Vicent.

Item que sia fet capell ardent ab brandons de cera comuns tots negres ab senyals de la ciutat per al dit anniversari, ultra los que fer hi volran singulars, y de continent hi sia mes a ma en los dits brandons, en los artificis de banchs foradats per als brandons e per a seure e per altres actes del anniversari.

Item que sia feta caritat e almoyna de alguna competent quantitat de la peccunia comuna, la qual sia convertida en aquells actes solament, ço es en la dita offerta de diners, en la porcio dels preveres, en almoynes a tots les ordes mendicants de homens a cascu certa cosa e que entrevinguen al dit anniversari general. E puix cascu en sa esglesia faça son anniversari special per la anima del dit serenissimo e cristianissimo Rey.

Item en sonar lo senys y campanes. Item en messions menudes de aquest anniversari.Item a tots pobres mendicants, qui rebre vullen almoyna,

sien donats a cascu tres diners.Item al altar major de la Seu sia fet lo divinal offici lo dia del

anniversari a lo sermo solemne y que per los jurats hi sia procurat en haver solemne sermonador, lo qual sia ben informat e certificat de les virtuts y laors del dit serenissim y catolich senyor Rey, car raho es del tal Rey y princep se faça condigna conmemoracio.

Item que lo dia del general anniversari tots los clergues e religiosos hajen avenir e esser en aquell. En apres qui anniver-sari voldia fer special quel faça ab la gracia de Deu. Los ordens empero sien tenguts en apres de fer specials anniversaris segons ja es tocat dessus.

Item deliberarem que les corts y obradors de notaris sien tancats e cessen los actes judicials, com aço sien coses pus acostades a la real autoritat e senyoria, per notar del desplaer e tristor a tota la ciutat. E per lo semblant sien tancats tots los obradors e tendes e sien vedats de parar y de obrir de huy en avant, exceptat postichs o entrada. Sia encara vedat de fer fahena publicament per places, per carrers e per taules tro a tants que


sia acabada la solemnitat del dit anniversari. Empero sien treiant alguns dins lurs obradors e tendes, axi tancats y tancades, volen fer fahena o venderia aço no sia vedat tro al dia del anniversari. E axi mateix no sien vedats ne tancats lo almodi, forns, molins, carneceries, pexcateries, tavernes e venderies de pa, de ortalices e de altres coses que sien necessaries a umanal vida. E de aço sien fetes crides a pena peccuniaria e encara a castich corporal a coneguda dels dits magnifichs jurats, les quals crides sien fetes ab trompetes e anafils sens penons e tabals ab veu molt trista e lamentar se, denotant dol e tristor de la gran perdua de nostre natural Rey.

Item en lo dia de dilluns no sia persona alguna de qualsevol ley, stat e condicio sia, gose ni presomexca fer ni fer fer fahena palesament ni amagada ni venderia alguna ab les parts ubertes, sino ab miga porta los qui tendran venderia y aquella dins casa sots pena de vint souls e altres penes en bens e en persona a arbitre dels magnifichs justicia y jurats, consell y prohomens de la dita ciutat e que lo dia ans de les dites exequies e anniversari ne sia feta crida publica.

E mes provehexen que si altres coses exiran o apparran ne-cessaries expedients als dits affers sien fetes a coneguda dels dits magnifichs jurats, racional, advocats y sindich o la major part de aquells ab tots los incidents dependents etc.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Miquel Yborra, en Jeronim Scala, en Joan Eximeno e en Marti Cervero, verguers.

Per execucio de les dites coses fonch provehida la crida del serie y tenor seguent.

Crida dels obsequies y capell ardent del senyor ReyAra hoiats que us fan a saber de part dels magnifichs justicia

y jurats de la ciutat de Valencia de la trista, lamentable e dolorosa nova de la mort del molt alt catolich e invictissim princep, Rey e senyor nostre, lo senyor don Ferrando al qual nostre Senyor Deu Jesucrist per la sua sacratissima passio colleque en la sua sancta gloria de paradis. E, per mostrar la dolor intrinsica, plors y gemechs que cascun havem e debem tenir no sens gran raho per la gran perdua e privacio de tant gran e tan glorios catolich invictissim Rey y senyor, manem a tots e qualsevol persones de qualsevol


stat, ley y condicio sien en la dita ciutat e terme de aquella gose y presumexca, axi per causa desposalles, convits e noces com per altra qualsevol raho, sonar o fer sonar instruments de musica de qualsevol natura sia o de mostrar qualsevol manera de plaher o alegria, ans fer demostracio de dol, plor y contristacio per la mort de la prefata real Magestat del dit catolich Rey e senyor nostre. E qui contrafara sera pres, punit e castigat greument en persona e bens a arbitre dels magnifichs justicia, jurats y prohomens de la dita ciutat.

E encara notifiquen e manen que les corts y obradors de notaris sien e estiguen tancats e algu no gos o presomexca tenir aquells uberts, procehir a actes alguns judiciaris e publichs sots pena de vint souls pagadors per cascu e per cascuna vegada que sera contrafet. Aço empero manen esser tengut e observat de men-tres y fins que sia feta e acabada la solemnitat de les exequies e anniversari per la anima del dit serenissimo e catolich senyor Rey don Ferrando de inmortal memoria.

Mes avant fan a saber e manen que alguna persona de qual-sevol ley, stat y condicio sia no gos o presomexca tenir parats ne uberts alguns obradors ne tendes ne fer fahena publicament ni en pales en carrers, en taules ne en qualsevol altre loch; ans tinguen tancats continuament los obradors, exceptat lo postich o entrada de aquells fins tant sia feta e acabada la solemnitat de les exequies e anniversari per la anima del dit catolich Rey e senyor nostre de inmortal memoria. De la dita prohibicio excepten lo almodi, forns, carneceries, e venderies de pa y vi y altres vitualles, les quals son necessaries per a la conservacio de la vida humana. E, qui contra les dites coses e qualsevol de aquelles fara, encorrega en pena de XX souls per cascuna vegada. E, ultra la dita pena, sera castigat e punit en persona y bens a coneguda e arbitre dels dits magnifichs justicia y jurats, prohomens e consell de la dita ciutat. E guart se qui guardar se ha.

Die lune XXVIII mensis januarii anno jam dicto a nativitate domini MDXVI en Pere Artus, publich trompeta de la dita ciutat, dix y relacio feu que ell en lo dia de huy ab sos companyons havia publicada y preconisada la preincerta crida per a la dita ciutat y lochs acostumats de aquella.


530

1516, gener, 30. ValènciaDe fet el regest ja està indicat en l’epígraf d’aquest document. Només

cal assenyalar el cost econòmic de la concòrdia i la qüestió dels ciris de les exèquies.


Die mercuri XXX mensis januarii anno MDXVIConcordia ab lo reverent capitol

E lo mateix dia per ordinacio y manament dels dits senyors de jurats los magnifichs en FFrancesch Conill maior de dies, regent lo offici de racional, en Thomas Dassio, sindich, Gaspar Exime-no, scriva de la sala, anaren a tractar e concordar ab lo clero e capitol de la Seu de la dita ciutat sobre lo fet del anniversari per la anima del dit serenissimo senyor Rey e princep e feren la concordia seguent.

Primer fonch concordat ab los scolans de la dita Seu en presencia del dit reverent capitol e canonges que per sonar les campanes de dilluns, qui comptaven XXVIII del present mes, fins al dia del capell ardent que seran huyt o nou jorns tres tochs cas-cun dia, ço es la hun toch en lalba, laltre a mig jornn e lo tercer a la horacio del vespre, per tot lo sia donat vint y huyt lliures.

Item es concordat que per quant en semblants anniversaris e capells ardents se acostumen de furtar los ciris, per ço es concordat ab los dits scolans en presencia del dit reverent capitol que los scolans prenguen a compte los dits ciris. E axi mateix los haien a restituhir per compte e los que falliran sien tenguts pagar aquells.

Item es pactat y concordat ab los dits reverents vicaris gene-rals, capitol y canonges sobre los regals de la cera, ço es que vos dits scolans sub pena excomunicacions y de perdre les dites vint y huyt lliures no gosen tocar ni atronar los dits ciris, se ajusten la hu ab laltre que en tal cars los dits reverents canonges puxen elegir hun home de bona consciencia per adovar aquells. E que altre degu, axi eclesiastich com lech, no puxa pujar ni star en lo dit capell e bancades. E apres que lo dit anniversari sera acabat los dits scolans prenguen solament los dits regals y no mes. E los dits scolans foran contents.

Testimonis foren presents a les dites coses los venerables mossen Thomas Ripoll, prevere, e Joan Borrell, preveres habita-dors de Valencia.


531

1516, febrer, 8. ValènciaAteses les consultes que el braç militar, sobretot, però també

l’eclesiàstic fan a la ciutat sobre la possible continuïtat del governador general Lluís de Cabanilles, després d’haver mort Ferran el Catòlic, la ciutat de València, amb una majoria de cinc jurats i el suport jurídic dels advocats Baltasar de Gallach i Francesc d’Artes, accepta la continuïtat d’aquest càrrec que és merament ordinari.


Respostes fetes per la ciutat al braç eclesiastich y militar sobre la Rota y offici de governador del present regne.

Iam dicto die veneris VIII mensis febroarii anno a nativitate domini MDXVI. Los magnifichs en Berthomeu Figuerola, generos, en FFranci Gil, en Joan Pasquet, en FFrancesch de Fachs, en Jeronim Blasquo, ciutadans jurats en lo any present de la insig-ne ciutat de Valencia, ensemps ab lo magnifich en Joan Alegre, generos, qui noy consent segons davall se mostrera, presents los magnifichs en FFrancesch Conill, ciutada major de dies, regent lo ofici de racional e en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat, e aconsellats dels magnifichs micer Baltasar de Gallach e micer FFrancesch de Artes, doctors en cascun dret, altres del advocats de la dita ciutat, provehexen que la resposta ques ha de fer als staments eclesiastich y militar los sia donada en scrits e que per lo scriva de la sala la dita resposta sia redacta en scrits e de aquella ne sien donades dos copies, una a cascu dels dits staments. La qual resposta es del tenor seguent.

Lo que es stat apuntat e deliberat sobre la resposta fahedora al reverent stament eclesiastich.

E primerament que li sia dit com per los embaixadors del strenu stament militar en lo dia dehir los fonch feta una embaixa-da la qual donaren en scrits e fonch aquella mateixa que feren al stament eclesiastich.

La resposta que los magnifichs jurats los feren fonch que co-municarien sobre lo que era stat proposat ab lo reverent stament eclesiastich e que en apres tornarien la resposta al dit stament militar.

E per ço se foren alegrats que, ans que per ses reverencies e magnificencies fos donada resposta, haguesen pogut ensemps ab aquells comunicar sobre la resposta fahedora.


E puix lo dit stament eclesiastich ha feta la resposta la ciutat de Valencia los vol notificar lo que ha deliberat.

E primerament en sguart de la Rota los par que noy ha ne-cessitat de ferhi per al present nenguna deliberacio puix aquella cessa e no fa nengun exercici.

Quant a lo ofici de governador, vists tots los privilegis per la bona memoria del Rey nostre Senyor son stats atorgats al spec-table governador mossen Luys de Cabanyelles e considerat que lo dit offici de governador es ordinari en lo present regne, tenen per clar e molt cert que lo offici de aquell no es expirat e que deu regir e continuar son offici fins per la serenisima Senyora Reyna e lo serenisim Senyor princep hagen provehyt daltre successor en lo dit offici. E que per benefici de la dita ciutat e regne negun en aço hi deu posar dubte per que axi cumple al bon regiment pacific e tranquill e stat de aquesta ciutat y regne e al servey de la dita serenisima Senyora Reyna y serenisim Senyor princep.

E mes tenen per be de scriure als magnifichs jurats de la ciutat Çaragoça e de Barcelona per saber de aquells si han deliberat fer embaixada per a la serenisima Senyora Reyna nostra Senyora e per al serenisimo Senyor princep, primogenit e successor de aquella en tots regnes, per suplicarlo que vulla venir a regir e governar sos regnes notificant los com aquesta ciutat delibera fer e trame-tre dita embaixada que se alegraran de saber lo parer de aquells per que puix aquestos regnes ab diversos privilegis son units la suplicacio una mateixa. E aço los notifica la dita ciutat per que ses reverendisimes magnificencies puxen deliberar en lo fahedor.

Lo que es stat apuntat e deliberat sobre la resposta fahedora al strenu stament militar.

E primerament que li sia dit com per los embaixadors del dit strenu stament militar en lo ha de dir los fonch feta una embaixada lo qual donaren en scrits e fonch aquella mateixa que feren al stament eclesiastich.

La resposta que los magnifichs jurats los feren fonch que comunicarien sobre lo que era stat proposat ab lo reverent stament eclesiastich e que en apres tornarien la resposta al dit stament militar.

E per ço se foren molt alegrats que, ans que lo stament eclesiastich hagues donada la resposta, hagueren comunicat ab los magnifichs jurats sobre aquella.


E puix lo dit stament eclesiastich ha feta la resposta, la ciutat de Valencia los vol comunicar lo que ha deliberat.

E primerament en sguart de la Rota los par que noy ha ne-cessitat de ferhi per al present nenguna deliberacio puix aquella cessa e no fa nengun exercici.

Quant al offici de governador, vists tots los privilegis que per la bona memoria del Rey nostre Senyor son stats e atorgats al spectable governador mossen Luys de Cabanyelles e considerat que lo dit offici de governador es ordinari en lo present regne, tenen per clar y molt cert que el ofici de aquell no es expirat. E que deu regir e continuar son offici fins que la serenisima Se-nyora Reyna nuestra Senyora e lo serenisimo Senyor princep haja provehit de altre successor en lo dit offici. Y que per benefici de la dita ciutat y regne nengu en aço hi deu posar dupte per que axi cumple al bon regiment pacific y tranquill e stat de aquesta ciutat y regne e al servey de la dita serenisima Senyora Reyna e del dit serenisimo Senyor princep.

E mes tenen per be descriure als magnifichs jurats de la ciutat de Çaragoça e Barcelona per saber de aquells si han deliberat fer embaixada per a la serenisima Senyora Reyna nostra Senyora e per al serenisim Senyor princep, primogenit e successor de aquella en tots sos regnes, per suplicar lo que vulla venir a regir y governar sos regnes notificantlos com aquesta ciutat delibera fer y trametre dita embaixada e se alegraran saber lo parer de aquells per que pux aquestos regnes ab diversos privilegis son units la suplicacio sia una mateixa.

E aço los notifica la dita ciutat per que ses senyories nobles e magnificencies puxen millor deliberar en lo fahedor.

E com lo dit mossen Alegre fos present a la dita provisio dix que ell noy consentia que la dita resposta fos donada fins tant haja donat son vot per scrits. E los dits magnifichs jurats, regent de racional y sindich, considerant que la necessitat que ocorria no comporta dilacio e que la dita resposta es stada donada a consell dels advocats stan y perseveren en la dita provisio per aquells feta.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Pere Lobet, notari, e en Joan Eximeno, verguer. E quant a la ferma del dit en Berthomeu Figuerola qui ferma a nou dels dits mes y any son testimonis en Miquel Iborra e lo dit en Joan Eximeno, verguers, ciutadans de Valencia.

COL·LECCIÓ DOCUMENTAL DEL REGNAT DE FERRAN II 1109

532

1516, febrer, 9. ValènciaJoan Alegre, jurat, no està d’acord amb la resposta dels seus companys

als braços militar i eclesiàstic. En esdeveniments tan impor-tants, que podrien ocasionar escàndols, Alegre pensa que falta una aportació jurídica important, ja que dels quatre advocats que assessoraren als seus companys dos eren fora, un caldria situar-lo més aviat en el territori del governador de Lluís de Cabanilles i només Francesc d’Artes seria tècnicament lliure, però l’opinió general podia influir-lo. Alegre afirma que no té res contra aquesta decisió, però la vol amb un assessorament jurídic de quatre doctors, lliures i independents de qualsevol pressió. En cas contrari, que és el que planteja aquest jurat, hi ha dissentiment amb la ciutat. Joan Alegre comença a ser una figura que ha provocat i provoca malentesos a la ciutat.


Lo parer del magnifich mossen Joan Alegre juratPosmodum vero die VIIII mensis febroarii anno iam dicto a

nativitate domine MDXVI. Lo dit magnifich mossen Joan Alegre posa y dona per scrits lo disentiment o resposta inmediate seguent.

Com en lo dia de hir que comptaven huyt del present mes se sia tractat de fer resposta al braç ecclesiastich e militar. E com sia cert que lo braç ecclesiastich a set del present mes haia fet resposta al braç militar per scrits dihent quey hauria algun murmur del offici de governador per mort del Rey don Ferran-do de inmortal e com entenguen que en lo braç militar hi haja diverses openions sobre lo dit negoci e per alguns de vosaltres magniffichs senyors de jurats sia stat deliberat de voler fer resposta al braç ecclesiastich e militar ab lo qual los notificau per scrits que attes que la ciutat ha tengut visura dels privilegis atorgats per lo Rey don Ferrando de inmortal memoria e recordacio del molt spectable governador que per aquells se mostra quel offici de governador no vaga. E per que les coses se vegen ab major deliberacio e madur consell e per levar scandals e inconvenients en la ciutat y regne inseguint aquells bons y loables costums que los reys o antecessors de aquells bons y loables han tengut en donar a la dita ciutat quatre advocats per que aquells aconsellasen als dits jurats en les coses per aquelles fahedores, los quals son los magnifichs micer Baltasar de Gallach, micer FFrancesch de Artes,


micer Ausias del Bosch e micer FFrancesch Ros. E com huy no se troben presents en lo present regne ni ciutat los magnifichs micer Ausias del Bosch ni micer FFrancesch Ros los quals son absents del dit regne, e noy resten sino los magnifichs micer Baltasar de Gallach e micer FFrancesch de Artes. E com lo magnifich micer Baltasar de Gallach en lo que huy de present se tracta hi tinga interes per esser assessor al governador tractanse de son propi interes. E noy reste sino lo magnifich micer Artes lo qual encara que sia persona doctissima empero es viciat. E com los negocis que huy se tracten per la dita ciutat sien de molta importancia e tals que no poden essers maiors e sia rahonable cosa que puix en les coses ordinaries o de menys importancia la dita ciutat ha tengut per be de tenir consell de quatre doctors que en lo present fet lo qual tant importa hi sia convocats per al present fet tant solament consemblant numero de doctors per aquel deliber de dita ciutat sia tan madur e tant conforme a justicia que aquell leve totes les zizaines e altercacions que huy son en la present ciutat. E com estes coses conservexquen visura dels dits privilegis e apuntaments de dret. E persones legues no poden be de servir la veritat de aquells y per que amb major compliment se faça resposta als dits braços, la qual sia a servey de Deu e del sde-venidor princep e benifici de la ciutat e regne diu mossen Joan Alegre, altre dels jurats per lo braç militar en lo any present, que lo parer seu es que per absencia y empediment de dits advocats se haien tres doctors, persones que no tinguen interes algu ni que hajen consellat al braç ecclesiastich e militar y aquells juntament ab lo magnifich micer Francesch de Artes miren los privilegis del dits spectable governador e apuntaments de dret. E aquets dits doctors conformes conexeran que lo offici de aquell no sia finit sino que dure fins tant sia altrament provehyt per la serenissima senyora Reyna dona Joana e per lo princep, nostre Senyor, que en tal cars es molt content se faça la embaixada pels dits braços ecclesiastich y militar. Empero fins no a tant que tinga consell de doctors com dit ha no es de parer de tornar resposta als dits braços com sia persona lega e no entenga los apuntaments de dret e no delibera tornar resposta ninguna afirmativa ni negati-va fins sia ben consellat axi com damunt ha dit. E si en altra manera per vosaltres senyors jurats hi hes deliberat diu que y disent que expresament protesta de no consentir en la deliberacio per vosaltres senyors de jurats feta. E aquest es lo parer e vot


del dit mossen Alegre lo qual dit vot havia request al scriva lur levas acte que ell lo daria en scrits lo qual es lo present. E requir vos dit scriva lo present registreu al peu dels vots fets per los altres senyors de jurats. E per lo dit proposant de totes les dites coses requer a vos dit scriva lin sia rebuda carta publica.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Miquel Iborra e en Joan Eximeno verguers

533

1516, febrer, 22. ValènciaLa ciutat de València no ha acabat de decidir sobre els temes plan-

tejats pel braç militar i eclesiàstic. En poques línies es diu que, atès que Saragossa i Barcelona no s’han expressat i que l’ambaixada valenciana no s’ha fet, cal esperar la decisió dels altres territoris de la monarquia.


La resposta que la ciutat de Valencia ha feta al braç militar sobre lo offici del governador.

Die jovis XXI mensis febroarii anno iam dicto a nativitate domini MDXVI.

Los magniffichs en FFrancesch Gil, en Joan Pasquet, en FFrancesch de Fachs e en Jeronim Blasco ciutadans, quatre dels magniffichs jurats de la insigne ciutat de Valencia, en FFrancesch Conill maior de dies, ciutada regent lo offici de racional, micer Baltasar de Gallach, micer FFrancesch de Artes, doctors en drets e altres dels advocats de la ciutat, e en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat, provehiren que fos donada al braç i stament militar la resposta del tenor seguent.

La resposta de la insigne ciutat de Valencia.Primerament quant a la ambaixada fahedora al serenissimo

Senyor princep nostre Senyor, encara que la tinguem per be pero per quant sobre aço hem consultat amb la ciutat de Çaragoça e de Barcelona que devem sperar resposta de aquells e saber la eleccio que feta hauran e del nombre e condicio de persones que hauran elegit y fins tinguem aquesta resposta tenem per be de no fer eleccio de persones per a la dita embaxada.


Quant al cap de la Rota par a la ciutat de Valencia que nos deu entendre en fer sobre aço declaracio ni interpretacio alguna per que no es donat a ells e que aço deu esser remes al que lo serenisimo Senyor princep dispondra e ordenara del qual sespera provehira en lo be de aquesta ciutat e regne e conservacio de nostres furs y privilegis.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Pere Lovet notari e en Miquel Iborra verguer dels magniffichs jurats.

534

1516, febrer, 28. MadridSi fem cas a l’oficialitat d’aquest document, la reina Joana ordena

al braç militar de València que tots els càrrecs, que ocupaven els oficials reials del seu pare, siguin mantinguts fins que el seu fill Carles doni unes altres ordres. Bàsicament se subratlla l’ofici del governador del regne posat en entredit pel braç militar.

ACA. Reial Cancelleria. Iitinerum Sigilli Secreti. Reg. 3678, f. 135v.

Brachio militari Valentie super officialibus dicte civitatisLa Reyna.Ilustres spectables nobles magnificos e amados nuestros:Despues de haveros scripto que no se fiziese innovacion alguna

contra los officiales reales nuestros y del serenisimo principe nues-tro muy caro y muy amado fijo ni diese ympedimiento alguno al exercicio de la justicia, antes la favorecesedes en todo y por todo y stuvyesedes en buena conformidad, nos ha seydo fecha relacion que algunos de vosotros haveys querido intentar de impedir al portantvezes de nuestro general governador en esse reyno que no usase del officio y jurisdiccion de regiente la lugartenentia suya general que por el catholico Rey mi senyor padre, que Dios tiene en su gloria, le havia seydo dada y atribuyda. De lo qual, si asi es, nos maravillamos mucho y los que tal han intentato y tentan buscando bollicios son de nos de mucha reprension. E por que el dicho Rey mi Senyor padre por su ultimo testamento proveyo y mando declarando su beneplácito a los visoreyes, lugarestenientes generales, potanvezes de governador, bayles generales, conseieros reales, maestres racionales y otros officiales estuviesen en el ejer-cicio de sus oficios y usasen dellos fasta que el serenisimo prin-


cipe nuestro muy caro fijo hoviese otra cosa proveydo e nuestra determinada voluntad es que esto se cumpla y guarde, por ende mandamos vos expresamente que por via directa ni indirecta no contravengays a la voluntad y dispusicion del dicho Rey mi senyor y padre y nuestra, sino que dexeys libremente a cada uno usar de su officio y preheminencia como lo podia fazer en vida de su altesa fasta que el dicho nuestro fijo otra cosa aya proveydo, certificando vos que si assi no se faze lo mandaremos con justicia proveher segun que en semejantes casos conviene.

Data en Madrid a XXVIII de febrero del anyo MDXVI.Adrianus ambasciator

Calcena secretarius

535

1516, febrer, 28. MadridEn aquest document, pretesa carta de la reina Joana, en un to molt

més suau que en l’anterior, els jurats valencians són felicitats per la decisió de mantenir els oficials nomenats pel rei Ferran abans de morir.


La ReynaJuratis et regent civitatis Valentie. Supereodem

Amados y fieles nuestros: Havemos entendido la buena di-ligencia que habeys puesto en pacificar esa ciudad y reyno y en favorecer a los oficiales reales nuestros y para que la justicia se faga con toda pacificación y sosiego de lo qual nos tenemos de vosotros por muy servida y no menos lo sera el serenisimo prin-cipe nuestro muy caro y muy amado fijo. E por que el Cathólico Rey nuestro Senyor padre, que Dios tiene en su gloria, en su testamento quiso, ordeno y mando, usando de su beneplácito, que todos sus visoreyes, lugarestenientes generales, governadores, bayles y otros oficiales regiesen y serviesen sus oficios según que en su vida havian fecho fasta quel serenisimo principe nuestro fijo venga en buena hora en esos reynos o haya en otra manera proveydo, porrogando para ello su beneplácito, por ende vos encargamos que continuando lo que fasta aquí bien haveys començado prosigays en honrrar y favosrescer los dichos oficiales por manera que cada


qual dellos faga y exercesca su oficio en esa ciudad y reyno según y de la manera que los fazian viviendo el dicho Rey mi Senyor y padre, proveyendo siempre a la buena pacificación y sosiego dese reyno que quanto mejor se fiziere tanto mas vos sera agradecido. Data en Madrid a XXVIII dias de febrero del anyo MDXVI.

Adrianus ambasciatorCalcena secretarius

536

1516, abril, 21. València

Abans que les comptabilitats de les clavaries siguin aprovades pel Consell General del 9 de maig de 1516, la ciutat fa una cri-da pública per a notificar a tothom que és creditor que pot presentar albarans. El número de foliació d’aquesta crida no es correspon exactament amb la seva cronologia, de manera que hi ha documents posteriors en el registre però anteriors a aquest any. Això succeeix perquè totes les crides del registre encapçalen tots els altres documents.


Crida que volen cloure les claveriesAra hoiats que us fan a saber de part dels magnifichs justi-

cia y jurats de la insigne ciutat de Valencia, iustant lo sindich de la dita ciutat. Per ço com entenguen y vullen difinir les claveries del quitament del magnifichs en Ffrancesch Cabrera e en Luis Amalrich, ciutadans, ço es lo dit en Ffrancesch Cabrera, clavari del quitament, e en Luis Amalrich, clavari dels censals de la dita ciutat en lo any MDXIIII que fini en lo any MDXV. E la claveria comuna del honorable en Diego Martinez, clavari comu en lo dit any. Per ço ab veu de la present publica crida notifiquen a tots en general e cascu en special, que tinguen albarans de la claveria del dit en Luis Amalrich, los porte al archiu del magnifich racional y alli promptament les sera pagat. E axi mateix notifiquen que sa nenguna quantitat les sera deguda de la dita claveria del quitament o de la claveria del dit en Diego Martinez o notifiquen al magnifich racional per que promptament les facen pagar; altrament sino por-taran los dits albarans o no ho notificaran la quantitat quels sera deguda, les dites claveries seran closes les quals, plaent a nostre Senyor, se clouran divendres a nou de maig any present MDXVI.


Die XXI mensis aprilis anno jam dicto a nativitate domini MDXVI en Pere Artus, trompeta publich, dix y relacio fer que ell en lo dia de huy havia publicada la preincerta crida per la dita ciutat y lochs acostumats de aquella.

537

1516, abril, 30. ValènciaMossèn Lluís Joan presenta la renúncia del seu ofici i dels seus

salaris a la ciutat de València. És una de les primeres seqüeles que comporta la mort de Ferran II: tot i que el digne oficial del rei assenyala que encara ha de veure les darreres comp-tabilitats de la ciutat —almenys fins a les de 1513—, ja no les examinarà. Això no obstant, les comptabilitats mostren la petjada de la persona que més poder va tenir a València arran de la fallida de Torres i de Forés.

AMV. Manuals de consells. Reg. 56-A. f. 532r-v.

Renunciacio dels salaris que rebia mossen Luis Joan de la ciutat de Valencia

Iam dicto die mercuri XXX mensis aprilis anno a nativitate domini MDXVI. Lo magnifich mossen Luis Joan, cavaller habita-dor de la ciutat de Valencia, constituhit personalment en lo studi y habitant de aquell en presencia de mi Jaume Eximeno, notari scriva de la sala, y dels testimonis deius scrits requeri a mi dit notari e scriva li rebes acte publich de ço que ell diria. E axi lo dit mossen Luis Joan dix y proferi tals o semblants paraules. <<En effecte mossen scriva rebeu acte que jo renuncie al salari axi de aquells tres milia souls que el Rey nostre Senyor, que en gloria sia, mana me fossen pagats en cascun any per la ciutat e per lo consell general fonch provehit, com encara en aquells dos milia souls que per lo semblant per sa Maiestat fonch manat me fossen pagats per lo clavari comu del salari que acostumava rebre lo racional e inseguint sos reals manaments per lo consell general de la dita ciutat, axi mateix provehit, me fossen pagats als quals sobredits salaris me plau renunciar com sia ma voluntat no rebre aquells del primer de juny que ve en avant en lo qual dia cahuen les pagues dels dits salaris, no entenent per la present renunciacio de exemirme de la obligacio e promesa feta, axi al Rey nostre senyor com a la ciutat, de rebre o fer rebre los comptes que res-


ten per cloure y difinir fins per tot lany MDXIII juxta forma de la provisio sobre aço feta per lo consell general per que la ciutat sobre les restes dels dits comptes en puxa convertir aquelles en descarrech de la dita ciutat>>. De totes les quals coses per mi dit notari y scriva, justant y requirent lo dit magnifich mossen Luis Joan, ne fonch rebuda carta publica en la ciutat de Valencia los dia y any y loch qui dessus.

A les quals coses foren per testimonis los magnifichs en Ber-thomeu Capena, ciutada, e mestre Joan Jeronim Torres, bachiller en Arts y habitant de Valencia.

538

1516, maig, 3. Madrid

Aquest document, adreçat al batlle general del regne de València, amb petits canvis s’envia també a mossèn Lluís Joan —la cort no coneix encara la seva renúncia—, al regent del racional de València, als jurats de València d’aquell moment, al governador del regne, a l’advocat misser Gallach, al síndic i al subsíndic de la ciutat de València. I tots es troben en el mateix registre. És a dir, es defensa la seguretat secular que la monarquia —en aquest cas Joana i Carles poc després de la mort de Ferran— té per a enviar la ceda d’on s’han de treure els jurats que han de governar la ciutat durant un any.

ACA. Reial Cancelleria. Itinerum Sigilli Secreti. Reg. 3678, ff. 154r-154v.

SupereodemLa Reina y el Rey. Bayle general: bien sabeys como del tiempo del serenisimo

Rey don Alonso, nuestro tio de gloriosa recordación, aca siempre se ha platicado que los jurados dessa ciudad se han fecho por cedula enviada por el racional dessa dicha ciudad firmada por el dicho Rey don Alonso e después del por los otros serenísimos senyores Reyes, sus sucesores, nuestro padre y aguelo de buena memoria y esto se ha fecho y platicado pacíficamente y sin contradicción alguna, y esto es preminencia que toca a nuestra real dignidad y no creemos que ninguno sea tan atrevido que piense en perturbarnos lo. Como quiere que nos han escrito que algunos jurados y otras personas officiales de la casa dessa ciudad han dado treslado de


los establimientos antiguos della a los procuradores y conselleres de las perrochias y esto ha seydo a fin de poner algun escandalo e alboroto en esa ciudad al tiempo de fazerse los dichos jurados de que si asi es tenemos admiracion e no se debe permitir en ninguna manera que tal perjuicio se nos cause. Nos escrivimos al governador que se junte con vos e que, por todas las vias que ser pudiere, se trabaje en desviar todo movimiento y desorden y no se permita que los jurados se fagan sino en la manera acostumbrada y segun por nuestra ceda se provee y manda y sea fecho en tiempo de los dichos serenisimos senyores Reyes nuestros progenitores. Por ende mandamos vos expresamente que hableys vos luego al dicho governador y con diligencia trabajeys de obviar y impedir al dicho inconveniente y vos no fagays nominacion alguna de ju-rados sino de aquellas personas contenidas en nuestra ceda que por el rigiente de racional vos sera presentada según el horden acostumbrado, abdicando vos todo poder e facultad de fazer lo contrario que asi cumple al servicio nuestro y a la conservación de la preminencia de nuestra real dignidad que cierto es que nadie puede impedir esto sin caer en mal caso, pues yo la Reyna he seydo como sabeys jurada por Reyna y Senyora en el reyno de Aragon, biviendo el Catholico Rey nuestro Senyor padre que Dios tiene en gloria, y en nuestra sucesion no ay dubitación alguna. Asi que esto sabed vos muy bien fazer y negociar segund confiamos de vuestra fidelidad y discreción sin permitir que otra cosa se faga que asi cumple a nuestro servicio. Data en la villa de Madrid a III dias del mes de mayo del anyo MDXVI.

Adrianus ambasciatorCalcena secretarius

539

1516, maig, 3. MadridLa monarquia, el mateix dia, envia la cèdula corresponent a València,

tot i que no serà acceptada per la ciutat; aleshores començarà una problemàtica d’àmplia volada. El lector pot observar que en aquest registre de l’ACA la foliació de la ceda precedeix el document anterior però els dos tenen la mateixa cronologia.



Nomina juratorum ValentieLa Reyna y lo Rey.Les persones quens han paregut abils e sufficients per a la

eleccio fahedora de jurats de la ciutat de Valencia per al any present e dejus scrit son los seguents.

Ciutadans Cavallers e generososen Miquel Andres mossen Luys Cortsen Pere Guillem Garcia mossen Gaspar Mascoen Vicent Cosme Damian Çaera mossen Luys Valleriolaen Frances Cabrera mossen Jacme Vallesen Rodrigo de Luçerga mossen Miquel Frances del Miracleen Pere Gil mossen Guillem Ramon de Pertusaen Joan Jherom Castello mossen Pere Gallachen Miquel Berenguer mossen Melchior de Claramunten Gaspar Villaespinosa mossen Bernad Conillen Bernardi Bayona mossen Gaspar Joanen Pere de Vergara mossen Jherom Pelegrien Berthomeu Dalmenar mossen Nicholau Verdu

De les quales dites persones volem y manam expressament esser feta la dita eleccio de jurats en lo dia y en la forma acos-tumats. Data en la Villa de Madrid a III dias del mes mayo del año Mil DXVI.

Adrianus ambasciator Calcena secretarius

540

1516, maig, 5. MadridNomés la reina Joana —o així es vol dir al document— envia ara

aquesta carta, en què esmenta el seu fill Carles, tracta la qüestió del nomenament d’un nou racional a la ciutat de València i defensa el poder monàrquic que també aquí sembla en entredit.



La Reyna.Amados y fieles nuestros: Havemos entendido que algunos de

vosotros entienden en fazer y crear racional pensando que vaca el dicho oficio e por que, como sabeys, esta proveydo y mandado que todos los oficios de nuestros reynos esten en el estado que el Catholico Rey nuestro Senyor padre, que Dios tiene en gloria, los dexo fasta tanto que el serenisimo Rey principe don Carlos, nuestro muy caro y muy amado fijo primogenito, sea en estos Reynos que sera muy pronto placiendo a nuestro Senyor. Por ende mandamos vos so pena de la fidelidad a que nos soys tenidos y obligados que sobrel fazer de racional no innoveys cosa alguna sino que todo este segund y de la manera que agora esta y el dicho rey principe nuestro fijo lo embia a mandar a mossen Luys Joan, guardando vos attentamente de fazer ni permeter que sea fecho lo contrario en alguna manera, por quanto la gracia nuestra vos es cara e la pena susodicha deseays no incorrir. Que con la presente a mayor cautela vos quitamos todo poder y facultad de fazer lo contrario. Data en la villa de Madrid a V dias del mes de mayo del año Mil DXVI.Dirigitur juratis Valentie Adrianus ambasciator

Calcena secretarius

541

1516, maig, 8. València

El 8 de maig de 1516 l’escenari del teatre a la ciutat de València està canviant. Després de la renúncia de mossèn Lluís Joan es va abolir la denúncia com a assumpte criminal contra Melcior Lluís Figuerola, fill de Joan Figuerola. Els jurats de València, entre els quals hi ha Bartomeu Figuerola, són partidaris de l’anul·lació en espera que civilment Melcior Lluís Figuerola pagui els seus deutes, i els del seu pare com a hereu, al municipi valencià. Segurament aquesta qüestió es resoldrà i en tot cas ara ens queda l’interrogant. En realitat, al següent document, que també es troba al registre 56-A, Melcior Figuerola apareix com a testimoni d’un acte administratiu (f. 546r).



Provisio que lo sindich o subsindich abolexca la denunciacio criminalment posada contra en Melchior Luis Figuerola

Dicto die jovis VIII mensis madii anno a nativitate domini MDXV(I) los magnifichs en Joan Alegre, generos, en FFranci Gil, ciutada, en Berthomeu Figuerola, generos, en Joan Pasquet, en Ffrancesch de Fachs e en Jeronim Blasquo, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, present lo magni-fich en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat, ajustats en cambra del consell secret de la sala de la dita ciutat, attes que per lo subsindich de la dita ciutat fonch posada denunciacio criminal davant lo magnifich mossen Luis Joan, cavaller, com a jutge delegat per la Maiestat del molt alt catholic y crestianissim Rey don Ferrando, de alta recordacio, contra lo magnifich en Melchior Luis Figuerola, ciutada de la dita ciutat, denunciant aquell dels crims e delictes en la dita denunciacio contenguts per lo qual dit en Melchior Luis Figuerola sosten e allega, axi com ja per aquell es stat dit e allegat, que lo dit subsindich no ha pogut ni podia denunciar criminalmemt aquell de hon pretenense, axi com se preten, per part de la dita ciutat que lo dit en Melchior Luis Figuerola, axi en son nom proprii com encara en nom de hereu del magnifich en Joan Figuerola, quondam pare de aquell, li seria obligat en moltes coses e quantitats, les quals no ha pogut ne pot demanar a causa de la dita denunciacio criminal y del empaig que lo dit en Melchior Luis Figuerola es fet la dita ciutat es suplantada en sa justicia, lo que redunda en dan e prejuhi de la dita ciutat, la qual no spera haver ne rebre un profit algu de la dita demanda o acusacio criminal e, abollint aquella, la dita ciutat pora ab major facilitat e promptitud haver y cobrar del dit en Melchior Figuerola en los dits noms y en cada un de aquells lo que de justicia deura haver e cobrar. Per tal los dits jurats e sindich, moguts per los respectes y consideracions dessus dites e altres, los animos de ses magnificencies a aço dignament e justa movents hagut sguart al be, util e profit de la dita ciutat. E, per que aquella pus promtament puixa cobrar e cobre lo que de jus-ticia pora e deura haver y atenyir, com dit es, del dit en Melchior Figuerola en los dits noms e en cascu de aquells, provehexen y manen que lo dit magnifich sindich o subsindich de la dita ciutat renuncie e abolexca e haia de renunciar e abolir, axi com ells dits magnifichs jurats y sindich ab la present provisio renuncien e


abolexen, a la dita denunciacio e acusacio criminalment per lo dit subsindich contra lo dit en Melchior Luis Figuerola posada, com dit es, e a tots los actes indefets e subseguits, los quals cansellen e faça cansellar, axi com ells dits magnifichs jurats e sindich ab la present provisio los cansellen e volen esser cansellats, e anu-llats axi com si fets no fossen y axi y en tal manera que a la dita ciutat, jurats, sindich e universitat de aquella aprofitar ni al dit en Melchior Figuerola ni als seus noure en alguna manera no puxen, donant, atribuhint e atorgantli tot aquell poder que mester sia per a posar la dita abolicio fer totes y sengles coses dessus en prestar lo jurament circa aço necessari, ab tots los incidents e dependents de les coses dessus dites e sengles de aquelles ab plenissima facultat, ab protestacio empero e ab expressa salvetat que per la dita renunciacio e abolicio no sia fet ni causat preju-hi a la dita ciutat en manera alguna per poder demanar, haver y cobrar civilment, empero e no en altra manera, tot lo que de justicia aquella pora e deura haver e cobrar e attenyer del dit en Melchior Luis Figuerola, axi en son nom proprii com enca-ra en nom y com a hereu del dit magnifich en Joan Figuerola quondam pare de aquell, en les quals coses civilment, empero demanadores com dit es, resten a la dita ciutat tots sos drets salvos e illesos e en res no derogats ni alterats per la present provisio e coses dessus contengudes, provehint y manant al dit sindich y subsindich y a cascu de aquells que insten y demanen al dit en Melchior Figuerola en los dits noms e cascu de aquells, civilment empero e no en altra manera, tot lo que de justicia la dita ciutat pora e deura, haver attenyer y cobrar e a la dita ciutat sera degut per lo dit en Melchior Figuerola en los dits noms e cascu de aquells, insolum sens dilacio alguna, affi que la dita ciutat sia pagada e çatisfeta del que, com dit es, deura haver e cobrar com fins asi non sia stada pagada e çatisfeta a causa de la dita denunciacio criminal e del dit empaig fet per lo dit en Melchior Luis Figuerola.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Joan Eximeno e en Marti Cervero, verguers dels magnifichs jurats de ciutat de Valencia.


542

1516, maig, 9. ValènciaAtesos els rumors que arriben a la noblesa al voltant de possibles

canvis en la forma d’elecció dels jurats, Baltasar Pellicer, en representació del braç militar, es presenta a la ciutat. I ho fa per reprendre els jurats i recordar-los que han de ser respectuosos en les maneres, ja quasi secularment observades, per les quals al dia següent s’ha de votar nova juraderia. Cal assenyalar l’homenatge al rei Conqueridor que el “generós” Pellicer fa a la ciutat en un acte per aprofitar-se, ja des d’aleshores, del mite del rei Jaume.


Protesta del sindich del braç militarAnno a nativitate domini millesimo quingentesimo sexto decimo.

Die vero veneris nona mensis maii. Lo magnifich mossen Baltazar Pellicer, generos, en nom de sindich del strenu e stament militar de la present ciutat y regne de Valencia constituhit personalment en presencia dels magnifichs mossen Joan Alegre, generos, e Ffran-ci Gil, ciutada, mossen Berthomeu Figuerola, generos, en Joan Pasquet, en Ffrancesch de Fachs, en Jeronim Blasquo, ciutadans jurats en lo any present de la ciutat de Valencia, en Ffrancesch Conill, ciutada major de dies regent lo offici de racional, e en Thomas Dassio notari sindich, micer Balthasar de Gallach, micer Ffrancesch de Artes, advocats de la ciutat presents, y convocat a mi Jaume Eximeno, scriva de la sala e dels magnifichs jurats e consell de la dita ciutat, presents los testimonis dejus scrits, presenta a aquells e per mi dit notari e scriva publicament legir reques la scriptura del tenor seguent.

Jhesucrist. A noticia del sindich del strenu braç militar no-vament es pervengut com per la present ciutat de Valencia se parlarien moltes coses sobre la nominacio e eleccio fahedora de jurats y consellers en lo present any, les quals si verdaderes fosen serien en gran deservey de dan y de la reina y princep, nostres senyors, e evident dan de la cosa publica e universitat e contrafurs y privilegis del present regne sobre la dita eleccio per los reys de inmortal memoria antipassats des del rey en Jaume Conquisquador a la present ciutat y regne atorgats. E com sia molt mes savia cosa provehir els danys sdevenidors que no reparar los ja fets e sis seguia, lo que nos deu creure de les magnificencies de vosal-


tres, que en la dita eleccio fes cosa alguna contra los dits furs y privilegis, dit proposant per lo carrech que te no seria sens alguna manera de culpa no haver ho recordat a vostres magnificencies. Per ço per descarrech llur y de son offici, com al dit strenu braç toque precipuament la defensa de furs y privilegis, notificant vos lo sobredit vos requir que en dita eleccio proceheixcau juxta forma de furs y privilegis y no doneu loch que en ninguna altra manera se faça com axi sia conforme al servey de la serenissima Reyna y princep, nostres senyors, e encara sia servey de nostre Senyor Deu y be de la cosa publica, conferinse segons forma de furs nos pot fer sino eleccio tal que, ultra los sobredits respectes, ne redundara be particular a tots los de la dita ciutat e regne e sera conservacio del patremoni de aquells. En altra manera, lo que no creu, hi donen loch per lo descarrech seu y de son offici, ara per lavor y lavors per ara, protesta ab la reverencia que deu de tot ço y quan sia licit. E permes protestar per la inobservancia de furs y privilegis e puixa tostemps que volra e pora e senyaladament en corts de deduhir lo dit greuge de contrafurs y obtenir reparacio de aquell requerint de premisis carta publica.

E, havent presentada e per mi dit notari y scriva publicament lesta la dita scriptura, inmediate lo dit magnifich mossen Balthasar Pellicer en lo dit nom requiri a mi dit notari e scriva que de les dites coses lin fes rebuda carta publica, la qual per mi fonch feta y rebuda en la dita ciutat de Valencia los dia y any dessus dit.

Presents testimonis foren a les dites coses en Miquel Yborra e en Joan Eximeno, verguers dels dits magnifichs jurats ciutadans de Valencia.

543

1516, maig, 9. ValènciaEncara que en aquests moments Lluís Joan ja no té poder, mort

Ferran II, les comptabilitats, tant les de Lluís Amalrich com les altres dues que segueixen, corresponen als anys 1514-1515 i la imatge de rigurositat es manté.


Difinicio del magnifich Luis Amalrich, ciutada clavari dels censalsPrimisso die veneris VIIII mensis madii anno a nativitate

domini MDXVI los magnifichs en Joan Alegre, generos, en Ffran-


ci Gil, en Joan Pasquet, en Ffrancesch de Fachs e en Jeronim Blasquo, ciutadans jurats en lo any present en la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab lo magnifich en Berthomeu Figuerola generos, absent del present acte, presents los magnifichs en Ffran-cesch Conill, ciutada maior de dies regent lo offici de racional, e en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat, e encara en presencia de molts cavallers y ciutadans de la dita ciutat, ço es en Joan Rull, justicia civil de la dita ciutat, mossen Bernad Joan, mossen Melchior de Claramnut, mossen Gaspar Luis Pe-llicer, en Joan Jeronim Gil, micer Ffrancesch de Arts, doctor en cascun dret, en Ffrancesch Cabrera, en Pere Catala, en Melchior Figuerola, ciutadans, e en Joan Smenart, notari, e en Noffre Ca-pena, notari subsindich de la dita ciutat, ajustats y congregats en lo archiu del magnifich racional de la sala de la dita ciutat, confessen y en veritat regoneixen al magnifich en Luis Amalrich, ciutada habitant de la dita ciutat, clavari dels censals de aquella en lo any qui comença a correr lo dia de Pasqua de Pentecostes del any MDXIIII e fini en semblant dia del any MDXV, present y accemptant als seus, que de la dita claveria e administracio de aquella per ell en lo dit nom tenguda ha donat bo, leal y verda-der compte e veridica raho en poder del dit magnifich regent lo offici de racional, lo qual de la dita administracio e comptes de aquella feu als dits magnifichs jurats, advocat y sindich en lo dit loch ajustats la relacio del tenor seguent.Venint al compte del magnifich en Luis Amalrich, ciutada, ell posa en rebuda dels preus dels capitols a ell consignats quaranta milia quaranta lliures moneda real de Valencia ...................................... XXXXª XXXX lliuresItem posa en rebuda del balle general e o dels arrendadors del peatge per obs de pagar les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals vells ..................................... IIIª CXXII lliures, V souls, VIIItem posa en rebuda del dit balle ge-neral e o dels arrendadors per obs de pagar les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa de les rosegues de la ballia ........................ C lliures Item posa en rebuda del dit balle ge-neral e o dels arrendadors per obs de


pagar les pensions que son a carrech del senyor Rey a causa dels quaranta milia florins corrents ............................. DCCLXXXXI lliures, XIII souls, IIII Item posa en rebuda de la Magestat del senyor Rey dos milia sis cents trenta cinch lliures, sis souls, huyt diners ço es dels censals que sa Magestat te sobre lo general del present regne mil doscentes trenta una lliures sis souls, huyt diners. E la restant quantitat que son mil quatrecentes cinch lliures dels censals que sa Magestat te sobre la ciutat les quals li foren consignades per obs de pagar les pecunies dels censals que la ciutat responia per sa Magestat a causa dels XXXXª ducats .................. IIª DCXXXVI lliures, I soul, IIIItem posa en rebuda de la Magestat del senyor Rey mil lliures les quals rebe dels censals que sa Magestat te sobre lo general per obs de pagar les pensions que la ciutat respon per sa Magestat a causa de les pensions dels vint milia florins dor carregats a XXVII de març any MDI ................................... Iª lliuresItem posa en rebuda de la Magestat del senyor Rey e o dels censals que sa Magestat te sobre lo general per obs de pagar les pensions dels censals que la ciutat respon a sa Magestat a causa dels vint milia florins de XIIII de agost any DII ..................................................... DCCXXV lliuresItem posa en rebuda de la dita Ma-gestat real mil quatrecentes lliures, ço es siscentes quaranta huyt lliures, treze souls IIII diners dels censals que sa Magestat te sobre lo general. E setcentes cinquanta una lliures, sis souls VIII diners dels arrendadors del peatge e o de la ballia de aquells vint


milia souls de dona Joana de Arago la qual quantitat li fonch consignada per obs de pagar les pensions del censals que la ciutat respon per sa Magestat a causa dels vint milia ducats ............. Iª CCCC lliures Item posa en rebuda de la Magestat real per mans del magnifich mossen Alfonso Sanchez lochtinent de general, thesorer de la dita Magestat real, per obs de pagar les pensions de aquells quaranta cinch milia prestats a sa Magestat ....... CL lliuresItem posa en rebuda de la dita Magestat real per mans del magnifich mossen Alfonso Sanchiz, lochtinent de thesorer general de la prefata Magestat, per obs de pagar les pensions dels censals carregats a causa de bestraure a sa Magestat les quaranta milia lliures de la tacha .................................................... CCCCXXXXVI lliures XVIII souls, XIAxi que munten en una suma universal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Luis Amalrich ......................... Lª CCCCII lliures IIII souls, XIDates de aquell mateix. Primo posa en data en les pensions dels censals propris que son a carrech de la ciutat trenta huyt milia cent noranta quatre lliures setze souls, hun diner ............... XXXVIIIª CLXXXXIIII lliures XVI souls, IItem ha pagat en pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals vells tres milia cent vint y dos lliures cinch souls X diners IIIª CXXII lliures V souls, XItem ha pagat en pensions de censals que son a carrech del dit senyor Rey de les rosegues de la ballia cent lliures .. C lliuresItem ha pagat en pensions de censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals restants dels quaranta


milia florins corrents setcentes noranta una lliures tretze souls III diners ........ DCCLXXXXI lliures XIII souls, IIIItem ha pagat en pensions de censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals restants dels XXXXª ducats ....................................................... IIª DCXXXVI lliures VI souls, VIIIItem ha pagat en les pensions dels censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels vint milia florins dor de XXVIII de març mil lliures ............ Iª lliuresItem ha pagat en les pensions del censals que son a carrech del senyor Rey a causa dels censals restants dels vint milia florins de XIIII de agost de D dos, DCCXV lliures ............................ DCCXV lliuresItem ha pagat en les pensions dels cen-sals que son a carrech del dit senyor Rey a causa del censals del vint milia ducats Mil quatrecentes lliures ............ Iª CCCC lliuresItem ha pagat en les pensions del cen-sals que son a carrech del dit senyor Rey a causa dels quaranta cinch milia souls cent cinquanta lliures .................. LC lliuresItem ha pagat en les pensions dels censals que son a carrech del seyor Rey a causa dels censals restants de les quaranta cinch milia lliures de la tacha bestretes a sa Magestat .............. CCCCXXXXVI lliures XVIII souls, XI Item ha pagat en les messions ordinaries de la sua claveria cent setze lliures dos souls .......................................................... CXVI lliures II soulsAxi munten en una suma universal totes les dates que posa haver fetes lo dit en Luis Amalrich quaranta huyt milia siscentes setanta tres lliures dos souls, deu ............................................................ XXXXVIIIª DCLXXIII lliures, II souls, X


E munten les rebudes cinquanta milia quatrecentes dos lliures quatre souls sis diners ........................................................ Lª CCCCII lliures IIII souls, VIResta que es tornador que munten mes les rebudes que les dates mil setcentes vint y nou lliures un soul VIII ............ Iª DCCXXVIIII lliures I soul, VIII

Les quals dites mil setcentes vint y nou lliures un soul huyt diners los dits magnifichs jurats y sindich provehexen que sien donades e pagades per lo dit en Luis Amalrich al magnifich en Miquel Perez, ciutada clavari del quitament de la dita ciutat, lo qual dit en Miquel Perez com fos alli present confessa haver ha-gut y rebut del dit en Luis Amalrich tota sa voluntat e realment en pecunia comptant les dites mil setcentes vint y nou lliures, un soul VIII diners moneda real de Valencia, les quals lo dit en Luis Amalrich era tornador presta y afinidament del dit compte segons dessus es contengut. E per que es axi veritat renuncia scienment a tota excepcio de la dita quantitat per ell dit en Miquel Perez en lo dit nom no haguda e no rebuda segons dit es a tot engan les quals de voluntat del dit en Miquel Perez ha rebut en Jaume Lopiz, mercader ciutada de la dita ciutat procurador de aquell. E com fos present lo dit en Jaume Lopiz confessa haver hagut y rebut les dits mil setcents vint y nou lliures un soul huyt a tota voluntat del dit en Miquel Perez realment en peccunia comptant. E per que es ver renuncien scientment a tota excepcio de la dita peccunia per ell dit en Jaume Lopiz en lo dit nom no rebuda ni haguda e a tot engan per tal dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional y sindich absolen e defeneixen al dit magnifich en Luis Amalrich, present y acceptant e als seus, de totes accions, questions, peticions y demandes que per raho de la dita claveria e administracio de aquella per ell en lo dit any tenguda y regida la dita ciutat poria y puxa proposar, noure e intemptar contra ell dit en Luis Amalrich y bens de aquell, fent li bona y bastant absolucio y difinicio e remissio ordenadora largament ab totes ses clausules, renunciacions, promissions, obligacions e cauteles neces-saries e en semblants difinicions fer y posar acostumades a tota tuycio y seguretat del dit en Luis Amalrich e del que consellant qualsevol obligacions y fermances per ell fets y donades per raho de la dita claveria e administracio de aquella. E confessaren haver hagut y rebut tots los libres, memorials, apoches e altres cauteles dels comptes de la dita claveria e administracio de aquella del dit


any, los quals y les quals resten tots conservats e conservades en lo archiu del dit magnifich racional.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Jaume Martinez, notari, en Ffrancesch Joan Leo, scrivent, e en Anthoni Noguera, ciutada, ciutadans de Valencia.

544

1516, maig, 9. ValènciaEntre aquestes darreres clavaries competents s’inclou la de Diego

Martínez on cal destacar, com sol succeir a les clavaries co-munes, les rebudes i dates concernents a la compra de blat, cada cop més gran en funció de l’increment constant de la població de la ciutat.


Difinicio de Diego Martinez, clavari comu de la ciutatSuccesive die veneris VIIII mensis madii anno a nativitate

domini MDXVI los magnifichs en FFranci Gil, en Joan Pasquet, e FFrancesch de Fachs e en Jeronim Blasquo, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab los magnifichs en Joan Alegre, en Berthomeu Figuerola, generos, absents del present acte, presents los magnifichs en FFrancesch Conill, ciutada major de dies, regent lo offici de racional, en Thomas Dassio, notari sindich de la dita ciutat, e encara presents molts del present poble, ço es los magnifichs en Joan Rull ciu-tada, justicia civil de la dita ciutat, mossen Bernat Joan, mossen Melchior de Claramunt, mossen Gaspar Luis Pellicer, cavallers, en Joan Jeronim Gil, ciutada, micer FFrancesch de Arts, doctor en cascun dret altre dels advocats de la dita ciutat, en FFrancesch Cabrera, en Pere Catala, en Melchior Figuerola, ciutadans, en Jaume Smenart notari, en Noffre Capena, notari, subsindich de la dita ciutat, ajustats y concregats en lo archiu del magnifich racional de la sala de la dita ciutat, confessen y en veritat regoneixen al honorable en Diego Martinez, mercader ciutada de la dita ciutat, clavari de la peccunia comuna de aquella en lo any qui comença a correr lo primer de juny any MDXIIII e fini lo darrer del mes de maig del any MDXV, present e acceptant y als seus, que de la dita claveria comuna e administracio de aquella per ell tenguda ha donat bo, real y verdader compte e veridica raho en poder del


dit magnifich regent lo offici de racional de la qual dita adminis-tracio e comptes de aquella feu als dits magnifichs jurats, advocat, sindich y subsindich y altres qui present eren ajustats en lo dit archiu la relacio del tenor seguent.

RebudesVenit al compte del honorable en Diego Martinez ell posa haver en rebuda dels preus dels capitols a ell consignats sis milia lliures............................................. VIª lliuresItem posa en rebuda dels lochs de la contribucio cent trenta nou lliures, deu souls ......................................................... CXXXVIIII lliures, X soulsItem posa en rebuda dels preus dels censals per subvenir la present claveria setcentes cinquanta lliures ................... DCCL lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de fer la festa e solemnitat del sanctissim cors de Jesucrist CCCLXXV lliures ............. CCCLXXV lliuresItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de fer pres-techs de forment trenta quatre milia doscents setanta tres lliures un soul . XXXIIIIª CCLXXIII lliures, I soulItem posa en rebuda dels preus dels censals carregats per obs de obrar lo spital general .......................................... CCCLXVII lliures X soulsAxi que munten en una suma universal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Diego Martinez ..................... XXXXIª DCCCCV lliures I soulDates de aquell mateix. Primerament ha pagat en los salaris ordinaris dels offi-cials de la dita ciutat IIª CCCCXXXXIII lliures ....................................................... IIª CCCCXXXXIII lliuresItem ha pagat en ajudes de bous cent quaranta una lliures, dotze souls ....... CXXXXI lliures XII soulsItem ha pagat en emprestechs fets a diverses persones per obs de portar forments a la dita ciutat vint (error


de l’escrivà) y quatre milia doscentes setanta tres lliures un soul .................. XXXIIIIª CCLXXIII lliures un soulItem ha pagat en despeses comunes tres milia noucentes setze lliures, tres souls, dos diners .................................... IIIª DCCCCXVI lliures, III souls, IIItem ha pagat en les messions ordinaries de la sua claveria sexanta huyt lliures dotze souls .............................................. LXVIII lliures, XII soulsAxi que munten en una suma universal totes les dates que posa haver fetes lo dit en Diego Martinez .......................... XXXXª DCCCXXXXII lliures, VIII souls, IIE munten les rebudes quaranta un milia noucentes cinch lliures un soul XXXXIª DCCCCV lliures, I soulResta que es tornador que munten mes les rebudes que les dates mil sexanta dos lliures, dotze souls, deu diners .... Iª LXII lliures, XII souls, X

Les quals dits mil sexanta dos lliures, dotze souls, deu diners moneda real de Valencia de voluntat dels dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional y sindich, lo dit en Diego Martinez dona al magnifich en Miquel Perez, ciutada del clavari del quitament de la dita ciutat, lo qual en dit Miquel Perez en lo dit nom com fos present confessa haver hagut y rebut del dit en Diego Martinez a tota sa voluntat realment en peccunia comptant les dites mil sexanta dos lliures, dotze souls, deu diners, les quals lo dit en Die-go Martinez era tornador per la resta y difiniment del dit compte segons despres es dit. E per que es veritat renuncia scientment a tota excepcio de la dita quantitat per ell dit en Miquel Perez en lo dit nom no haguda, no rebuda a tot dol y engan, les quals dites Iª LXII lliures, XII souls X de voluntat del dit en Miquel Perez ha hagut y rebut lo honorable en Jaume Lopiz, mercader ciutada de la dita ciutat com a procurador del dit en Miquel Perez. E com lo dit en Jaume Lopiz fos present confessa haver hagut y rebut les dites mil sexanta dos lliures dotze souls, X diners del dit en Miquel Perez en lo dit nom present a tota sa voluntat realment en peccunia comptant. E per que es ver renuncien scientment a tota excepcio de la dita peccunia per ell dit en Jaume Lopiz en


lo dit nom, no haguda ni rebuda e a tot dol e engan. Per tal los dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional y subsindich absolen y definexen al dit en Diego Martinez, present y acceptant y als seus, de totes accions, questions, peticions y demandes que per raho de la dita claveria e administracio de aquella per ell en lo dit any tenguda, regida y administrada la dita ciutat poria y puxa posar, noure e intemptar contra ell dit en Diego Martinez y bens de aquell, fent li bona y bastant absolucio y difinicio e remissio, ordenadora largament, ab totes ses clausules, renuncia-cions, promisions, obligacions e cauteles necessaries en semblants difinicions, fer y posar acostumades a tota inhicio y seguretat del dit en Diego Martinez e dels seus, cansellant qualsevol obligacions y fermances per ell fetes y donades per raho de la dita claveria e administracio de aquesta. E confessaren haver e hagut y rebut tots los libres, memorials, apoches e altres cauteles dels comptes de la dita claveria e administracio de aquella del dit any los quals e les quals resten tots conservats e conservades en lo archiu del magnifich racional de la dita ciutat.

Testimonis foren presents a les dites coses los predits en Jaume Martinez, en FFrancesch Joan Leo e en Anthoni Noguera.

545

1516, maig, 9. ValènciaAquest document ja no és l’apuntament de 1513-1514 al voltant del

primer any de la clavaria del quitament de Francesc Cabrera. Ara es tracta de l’aprovació definitiva dels dos anys que sempre clouen un quitament. El tancament, a més de ser ben positiu, permet aportar fins i tot la quantitat de 17.752 lliures per a donar-la al següent clavari del quitament.


Difinicio del magnifich en Ffrancesch Cabrera, clavari del quitament

Consequenter die veneris VIIII mensis madii anno a nativi-tate domini MDXVI los magnifichs en Joan Alegre, generos, en Ffranci Gil, en Joan Pasquet, en Ffrancesch de Fachs e en Jeronim Blasquo, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab lo magnifich en Berthomeu Figuerola, generos, absent del present acte, present los magnifichs en Ffran-


cesch Conill, maior de dies, ciutada regent lo offici de racional, en Thomas de Assio, notari sindich de la dita ciutat, e en encara presents molts cavallers i altres persones de la dita ciutat, ajustats y congregats en lo archiu del magnifich racional de la sala de la dita ciutat, confessaren y en veritat regonegueren al magnifich en Ffrancesch Cabrera, ciutada de la dita ciutat clavari del quitament de aquella en los any qui començaren a correr lo primer del mes de juny any MD y tretze fenint lo darrer dia del mes de maig del any MDXV, present y acceptant y els seus que de la dita claveria del quitament y administracio de aquella per ell tenguda ha do-nat bo, leal y verdader compte en veridica raho en poder del dit magnifich regent lo offici de racional de la qual dita administracio e comptes de aquella feu als dits magnifichs jurats y sindich y altres que presents eren, ajustats en lo dit archiu lo dit magnifich regent lo offici de racional, la relacio del tenor seguent.Venint al compte del magnifich en Francesc Cabrera, clavari del quitament, ell posa haver rebut dels compradors del capitol de la mercaderia les cent lliures de la font .................................... C lliuresItem posa en rebuda de les restes de les claveries difinides vint y sis milia setcentes vint y sis lliures cinch souls, un ............................................................. XXVIª DCCXXVI lliures, V souls, IItem posa en rebuda de algunes quantitats restants en son poder del any passat dels quaranta milia ducats prestats a la Magestat del senyor Rey Iª lliures XI soulsItem posa en rebuda de algunes quantitats restants en son poder del any passat per obs de convertir en quitament de part de aquells censals que foren carregats per servir sa real Magestat a causa de les quaranta cinch milia lliures que li foren prestades o bestretes de la tacha real ..................... IIª CCCCLXXX lliures XV souls, VIItem posa en rebuda de algunes quantitats restants en son poder del


any passat per obs de convertir en quitament de part de aquells censals que foren carregats per servey de sa real Magestat a causa de les sis milia lliures de les rosegues de la ballia ..... DCCLVIII lliures XV souls, XItem posa en rebuda de algunes quan-titats cobrades dels prestechs dels forments fets a diverses persones per obs de portar forments a la ciutat ... XXXIª DCCLXXVI lliures V soulsItem posa en rebuda de algunes quan-titats recahents a rebre en lo present sua claveria ............................................. IIª CCLXX lliures XVI soulsItem posa en rebuda de algunes quan-titats cobrades de la Magestat del senyor Rey per convertir en quitament de censals carregats a causa de les quaranta cinch milia lliures de la tacha quatorze milia noucents huytanta una lliures huyt souls hun diner ................ XIIIIª DCCCCLXXXI lliures VIII souls, IAxi que munten en una suma universal totes les rebudes que posa haver fetes lo dit en Ffrancesch Cabrera del segon any de la sua claveria .......................... LXXXª LXXXXIIII lliures XVI souls, IIDates de aquell mateix. Primo posa en data en quitaments de censals carregats per fets propris de la ciutat vint y tres milia sexanta lliures huyt souls nou diners ....................................................... XXIIIª LX lliures VIII souls, VIIIIItem posa en data en quitaments de censals carregats per obs de fer pres-techs a diverses persones per obs de portar forments ...................................... Xª CCCCLI lliures X souls, VIIIItem posa en data de algunes quantitats cobrades dels arrendadors de les carns per obs de fer quitaments de part del prestech quels fonch fet en lo dit any CLV lliures XI souls, I


Item posa en data de algunes quantitats cobrades de la ballia general per obs de convertir en quitaments de part de aquells censals carregats a causa de les sis milia lliures de les rosegues de la ballia setcentes cinquanta huyt lliures tretze souls deu diners ......................... DCCLVIII lliures XIII souls, X

Item posa en data algunes quantitats cobrades de les del senyor Rey per obs de convertir en quitaments de part de aquells censals carregats per servir sa Magestat a causa dels quaranta milia florins corrents trecentes setanta set lliures dos souls XI diners ................... CCCLXXVII lliures II souls, XI

Item posa en data algunes quantitats cobrades de sa Magestat per obs de convertir en quitaments de part de a-quells censals que foren carregats per servir sa Magestat a causa dels quaranta milia ducats cent lliures onze souls .. C lliures XI souls

Item posa en data algunes quantitats cobrades de sa Magestat per obs de convertir en quitaments de part de aquells censals carregats per servir sa Magestat a causa de les quaranta cinch milia lliures de la tacha set milia trescentes huytanta una lliures quinze souls ......................................................... VIIª CCCLXXXI lliures XV soulsItem posa en data aquelles vint y set milia setcents cinquanta dos lliures onze souls VIIII diners les quals per provisio y manament dels magnifichs senyors de jurats ha donades al magnifich en Miquel Perez, clavari del quitament apres dell, per obs de convertir en quitaments .............................................. XXVIIª DCCLII lliures XI souls, VIIII


Item posa en data en messions ordi-naries de la sua claveria ...................... CXIIII lliures XVIIII soulsAxi que munten en una suma universal totes les dates que posa haver fetes lo dit en Ffrancesch Cabrera en lo segon any de la sua claveria setanta milia cent cinquanta dos lliures tres souls y I ................................................................ LXXª CLII lliures IIII souls, IE munten les rebudes vuitanta milia noranta quatre lliures setze souls sis diners ....................................................... LXXXª LXXXXIIII lliures XVI souls, VIResta que es tornador que munten mes les rebudes que les dates nou milia noucentes quaranta dos lliures dotze souls, cinch diners ................................ VIIIIª DCCCCXXXXII lliures XII souls, V

Les quals dites nou milia noucentes quaranta dos lliures setze souls cinch diners moneda real de Valencia de voluntat dels dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional y sindich, lo dit magnifich en Ffrancesch Cabrera dona al magnifich en Miquel Perez, ciutada clavari del quitament apres de aquell, lo qual dit en Miquel Perez en lo dit nom com fos ell present confessa haver hagut y rebut del dit en Ffrancesch Cabrera a tota sa voluntat realment en peccunia comptant les dites nou milia noucentes quaranta dos lliures, setze souls, cinch diners, les quals lo dit en Ffrancesch Cabrera era tornador per la resta y difiniment del dit compte segons dessus es dit. E per que es veritat renuncia scient-ment a tota excepcio de la dita quantitat per ell dit en Miquel Perez en lo dit nom haguda no rebuda e a tot dol y engan. Les quals dites nou milia noucentes quaranta dos lliures, setze souls, cinch diners de voluntat del dit en Miquel Perez ha hagut y rebut lo honorable en Jaume Lopiz, mercader de la dita ciutat en nom de procurador del dit en Miquel Perez. E com lo dit en Jaume Lopiz fos present confessa haver hagut y rebut les dites nou milia noucentes quaranta dos lliures, setze souls cinch diners del dit en Miquel Perez en lo dit nom a tota sa voluntat realment en peccunies comptant. E per que es ver renuncia a tota excepcio de la dita peccunia per ell dit en Jaume Lopiz en lo dit nom no haguda, no rebuda e tot dol y engan. Per tal los dits magnifichs


jurats, regent lo offici de racional y sindich absolen y defenexen al dit en Ffrancesch Cabrera, present y acceptant y als seus, de totes accions, questions, peticions y demandes que per la raho de la dita claveria y administracio de aquella per ell tenguda, regi-da y administrada la dita ciutat poria y puxa proposar, moure e intemptar contra ell dit en Ffrancesch Cabrera y bens de aquell, fent li bona y bastanta absolucio y difinicio e remissio ordenado-ra largament ab totes ses clausules, renunciacions, promissions, obligacions e cauteles necessaries en semblants difinicions fer y posar acostumades a tota tuhicio y seguretat del dit en Ffrancesch Cabrera e dels seus cancellant qualsevol obligacions y fermances per ell fetes y donades per raho de la dita claveria y administracio de aquella. E confessaren haver hagut y rebut tots los libres, me-morials, apoches y altres cauteles dels comptes de la dita claveria dels dits dos anys les quals e los quals resten tots conservats e conservades en lo archiu del magnifich racional de la sala de la dita ciutat.

Testimonis foren presents a les dites coses los dits honorables en Jaume Martinez, en Ffrancesch Joan Leo e en Anthoni Noguera.

546

1516, maig, 9. ValènciaCom en l’any anterior, també aquí es presenten les aprovacions de

qüestions més concretes pel que fa a comptabilitats municipals, tot i que sense xifres. Aquest cas és com el dels arrendadors de la carn, dels talls i el de l’almodí (ff. 561r, 561v, 561v-562r).


Difinicio dels arrendadors de la mercaderiaDeinque die vero veneris VIIII mensis madii anno a nativi-

tate domini MDXVI los dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional y sindich, attenent que los arrendadors de la mercaderia dels dos diners del any MDXIIII finit en lany MDXV han pagat tot lo que devien, axi al clavari dels censales com al magnifich administrador de la longa, lo preu del dit arrendament, com en-cara al clavari del quitament les cent lliures de la font, absolen y defenexen aquells dits arrendadors, absents axi com si fossen presents, e als seus de totes actes y demandes que per la dita raho li poguessen fer, moure e intemptar contra aquells y bens


seus, fent los bona y bastant absolucio, difinicio e remissio ab totes ses clausules, provisions, obligacions e cauteles necessaries, en semblants difinicions acostumades a tota luycio y seguretat dels dits arrendadors e dels seus, cansellant qualsevol obligacions y fermances per a ells fetes y donades per la raho dessus dita.

Testimonis foren presents a les dites coses los dits honorables en Jaume Martinez, en FFrancesch Joan Leo e en Anthoni Noguera.

547


Aquest document és important, però a les Lletres missives d’aquesta època i, fins i tot, en alguna carta de la monarquia, trobada a la Reial Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, es diu el mateix, només que aquí s’aprofondeix en els detalls. Després de qüestions inicials que normalment no es comenten —el ca-rregament a censals de quaranta-dos mil sous per les despeses del dol per la mort de Ferran II; el pagament a Joan Alegre dels diners gastats per anar a la cort del rei, etc.—, s’aborda el problema arran de l’elecció de jurats en què es fa cas omís de l’enviament reial de la ceda. El document és reiteratiu sobretot si amb la mateixa data n’hi ha altres de posteriors com el de la negativa del batlle general per a graduar els jurats escollits.1


Celebracio de per a eleccio de juratsAnno a nativitate domini millesimo quingentesimo decimo

sexto die, sabbati decima mensis madii in civitate Valencie. In vigilia Pentecostes fonch appellat consell ab crida e so de anafil

1. Com que aquest llibre és una selecció de documents de Ferran II i la ciutat de València crec que convé publicar el document sencer, cosa que no havia fet en l’obra València en la crisi del segle XV. En aquest llibre esmentat sí que va ser citat i fou sintetitzat en una pàgina ja que aleshores no calia dir res més (pp. 294-295). Ara un historiador que no passi de l’erudició intentarà redactar-lo gairebé copiant-lo, com si fos de la seva collita tot i que no el publiqui del tot, sinó que esculli algunes pàgines en apèndix documental. És el cas d’Amparo Felipo a l’obra Autoritarismo monárquico ja citada en el pròleg d’aquest llibre meu. Felipo, a més, confon el lector quan diu “reproducimos el documento en apéndice documental 8” (p. 38 i pp. 295-299), ja que no el publica sencer. Aquestes mitges tintes crec que no són vàlides i per això en aquesta selecció es transcriu tot. Sempre serà la millor manera d’arribar a la darrera coma i que el document no faça de narració per a un pretès historiador.


e trompeta per veu den Pere Artus, trompeta publich de la dita ciutat, e ab albarans tramesos en lo vespre proppassat als conse-llers, axi de generosos com de ciutadans de parroquies com de officis e mesters. Y ajustat y congregat en la sala del consell de la dita ciutat hora de tercia vel casi del dit dia de disapte, segons en la dita ciutat es acostumat ajustar e celebrar consell, en lo qual foren, es trobaren presents los magnifichs justicia e honorables prohomens seguents.

En Joan Rull ciutada justicia civilJurats

en Joan Alegre en Joan Pasqueten FFranci Gil en FFrancesch de Fachsen Berthomeu Figuerola en Jeronim Blasquoen FFrancesch Conill maior de dies, regent lo offici de racional

Advocatsmicer Balthasar de Gallachmicer Francesch de Artesen Thomas Dassio sindich

Consellersmossen FFrancesch Luis Berenguer de Vallterramossen Berenguer des Lot en Bernard Guaschmicer Leonart Thomas en Joan Civilmicer Anthoni del Pont en Pere Tencamicer Enrich March en Miquel Martien Thomas Peixo en Luis Garcesen Pere Piera en Joan Çaragoçaen Pere Torres en Lorenç Martien Andreu Crespo en Jeronim Saranyanaen Joan Fabra en Jaume de Fumesen Agosti Pelegri en Berthomeu Blanchen Jaume Meseguer en Pere Daubellen Joan Sancho en Pere Seriolen Berthomeu Servent en Pasqual Valeroen Damia Burgal en Aparici Sorianoen Joan Fortuny en Agosti de Dos


en Domingo Miravall en Miquel Adznaraen FFranci Ballester en Anthoni Bunlayguaen Miquel Tallada en Joan Alberten Pere de Vella en Miquel de Magayaen Sancho Ferrer en Joan de Alcanyis en Luis Penyafel en Jaume Medinaen FFrancesch Vilar en Ferrando de Logronyoen Luis Çaragoça en Anthoni Esciranyesen Salvador Pardina en Joan Abellanoen Miquel Soler en Jaume Pardoen Luis Gonbau en Joan Pelliceren Galcera Clariana en Jaume Marchen Ferrando Dandres en Pedro Navarroen Joan Calderer en Joan Martien Luis Ballester en Pere Agramunten Pero Perez en Anthoni Pallarsen FFrancesch Ferreres en Joan Aspreen Pere Vidal en Baltasar Guardiolaen Anthoni Beuter en Gaspar Avinyoen Jaume Sent Lorens en Arnau de la Mataen Joan Galcera en Joan Lorensen Anthoni Soriano en Joan Ferrandezen Simo de Soria en Matheu Quintanaen Gabriel FFranch en Pere Aguilaen Jaume Castell en Joan Perlesen Pere Ferrer en Jeronim Navarroen Pau Aliaga en Galceran Belarten Joan Garces en Stheve Gregorien Anthoni Natalles en FFranci Daspien Joan Roures en Luis Tramsen Joan de Sent Joan en Jeronim Marcaen Joan Torre Mascho en Jaume Beneytoen March Caprollenes en FFrancisco Diasen Joan Mora en Joan Borrell

Proposicio que los albarans se expedexquen en calendari X de maig

E essent axi ajustat lo dit magnifich consell fonch en aquell proposat per los dits magnifichs jurats, expreemint ho per tots lo dit magnifich en FFranci Gil ciutada jurat en cap que, com en la juraderia que huy fenex, fenexca per lo semblant lo temps


de les claveries e dels clavaris de la dita ciutat. E per quant los albarans formats no son expedits, per ço se proposa per quey sia deliberat e provehit.

E lo dit magnifich consell, hoyda la dita proposicio, provehex e ordena que, per quant en lo dia de huy fenexen les claveries de la present juraderia e tots los albarans no son expedits, que los albarans, que resten per expedir de les claveries, sien expedits sots calendari y data de la present jornada de deu del present mes de maig.

Proposicio y deliberacio que vi no entre fora contribucioItem fonch proposat en lo dit magnifich consell que, per

quant hi ha suficient abundancia de vi, que al magnifich consell placia provehir en alguna manera favorable pro util dels ciutadans de la present ciutat.

E, huyda la dita proposicio, inhebex e prohevex que sia proybida la entrada del vi fora la contribucio. En axi que vi fora contribucio no puxa entrar en alguna manera sots les penes en lo privilegi sobre aço impetrat contengudes. Empero, si als magnifichs jurats, racional y sindich parra se deien donar algunes licencies a algunes persones de entrar algun vi, sia remes a arbitre y co-nexença de ses magnificencies.Proposicio y deliberacio de carregar XXXXIIª souls per obs del

dol de la mort del senyor Rey don Ferrando, nostre senyor.Item fonch proposat en lo dit magnifich consell, per obs de

pagar les despeses fetes en les exequies de la mort del molt alt e crestianissim Rey y senyor nostre don Ferrando de inmortal memoria, se han de carregar sobre la dita ciutat fins en suma de quaranta dos milia souls proposats per quey sia provehit. Axi matex lo dit magnifich consell, hoyda la dita proposicio, prove-hex y ordena que, per obs de pagar les despeses fetes en lo dol e exequies del molt alt e crestianissim Rey y senyor nostre don Ferrando de inmortal memoria, sien carregats censals sobre la universitat de la ciutat de Valencia fins en suma de quaranta dos milia souls moneda reals de Valencia, donant poder als magnifich sindich o subsindich de la dita ciutat de poder fer y fermar los dits carregaments fins en la dita suma ab ferma, empero, dels magnifichs jurats o de la major part de aquells.

Proposicio y deliberacio dels capitols que demanen los sta-menyers


Item fonch proposat en lo dit magnifich consell que los sta-menyers de la present ciutat demanen certs capitols consernents lo benefici de la cosa publica proposts per quey sia deliberat.

Mes avant lo dit magnifich consell, hoyda la dita proposicio, provehex y ordena que los capitols que demanen los stamenyers de la present ciutat per dar ley e compte a les stamenyes per ques facen bones com fins aci se sien fetes dolentes sien remesos a la cambra, donant poder als magnifichs jurats, racional, advocats e sindich o a la major part de aquells que puxen atorgar e aucto-rizar e decretar los dits capitols.Proposicio y deliberacio sobre la diferencia que es entre lo offici

dels sabaters, de una, y lo offici de blanquers, de altra.Item fonch proposat en lo dit magnifich consell que entre

los officis de çabaters, de una part e les blanquers, de laltra, es certa questio y plet volent cascuna part sentencia proposas per quey sia deliberat.

Noresmenys lo dit magnifcih consell, hoyda la dita proposicio, dona poder als magnifichs jurats, racional, advocats e sindich o a la major part de aquells que sobre la diferencia que es entre lo offici dels blanquers, de una part, e lo offici dels sabaters de la present ciutat, de la part altra, puxen determenar provehir y declarar ço que sia de justicia e a raho conforme, pux ja per aquells son stats hoits los dits officis e drets de cascu de aquells.Proposicio y deliberacio del que demana en Luis Alanya, notari,

per fer empremptar los privilegis de la ciutat.Item fonch proposat en lo dit magnifich consell que com en

Luis Alanya, notari, haia fet empremtar los privilegis de la dita ciutat de Valencia e haia sostengut molts grans treballs en fer empremtar aquells, lo qual demana que li sia hagut algun sguart en subvenirlo y a ajudarli en alguna cosa, proposas per quey sia provehit.

Lo dit magnifich consell, attes que en Luis Alanya, notari, ha sostengut molts y grans treballs, dans y despeses en la compillacio dels privilegis que aquell ha fet per los quals demana que li sia hagut algun sguart per lo benifici quen redunda a la dita ciutat e republica de aquella, provehexen e ordenen que sia remes a la cambra donant poder als magnifichs jurats, racional, advocats y sindich o a la major part de aquells que li haien aquell sguart quels parra, just e rahonable, attes lo benifici gran, util y honra


que la dita ciutat prove de la dita obra y als dans y despeses que lo dit en Luis Alanya per les dites coses ha sostengut e soste.Proposicio del que demana lo magnifich mossen Joan Alegre del

que preten quel feren anar a la cort del senyor ReyItem fonch proposat en lo dit magnifich consell que lo

magnifich mossen Joan Alegre, jurat, preten quel feren anar al Rey nostre senyor de inmortal memoria, demana que sia pagat plasians deliberar hi.

E la maior part del dit magnifich consell, attes que lo dit magnifich mossen Joan Alegre no es anat voluntariament a la cort del dit senyor Rey ni per negocis alguns que alla tingues sino que la veritat y fama publica es que per ell voler fer servar furs y privilegis y entendre en la defensio y conservacio de aquells per lo carrech de son offici han procurat e treballat algunes persones en fer lo anar al dit senyor Rey, que en gloria sia, en la qual anada ha fet algunes despeses, les quals no es raho que les haia de perdre, pux que per voler aquell fer bona obra y beneffici a la dita ciutat y republica de aquella li ha covengut fer dites despeses. Per tal la dita maior part del dit magnifich consell proveheix y ordena que totes les dites despeses que al dit mossen Joan Alegre ha convengut fer en la dita anada li sien pagades e causfetes per la ciutat de Valencia.

E, fetes les dites coses, en continent sens divertir a altres coses, attes en lo nom de Jesucrist, los dits magnifichs jurats notifficaren en lo magnifich consell que costum era antigat e per furs y privilegis introduhit e per totstemps observat que en tal o semblant dia se ha de fer electio de jurats e altres officials. E per ço, ab paraules pertinents, altes e intellegibles, fonch dit y proposat en lo magnifich consell que nomenassen tals persones en la electio de jurats que fossen servey de nostre senyor Deu y de les reals Magestats de la Reyna e del Rey y princep, nostres senyors, y de aquesta republica per que fos ben regida e gover-nada. E, havent dit y propossat les dites coses, arriba se vench al dit magnifich consell lo noble don Ferrando de Torres, balle general de la present ciutat y regne de Valencia, lo qual ensemps ab lo magnifich en FFrancesch Conill, ciutada regent lo offici de racional de la dita ciutat qui ja era en lo dit consell, presentaren al dit magnifich consell una letra closa e ab lo sagell real sage-llada, tramesa als magnifichs jurats, regent lo offici de racional, advocats, sindich y consell de la dita ciutat, la qual letra dellen y


affermaven esser de les prefates reals Magestats de la Reyna y del Rey y princep, nostres senyors, la qual fonch rebuda ab la humil y subjecta reverencia que de les dites reals Magestats se pertany e fonch desclosa e lesta en lo dit magnifich consell e aquella, segons apparia, era fermada o signada del reverent embaxador del dit senyor Rey e princep, dada en la vila de Madrid a III del present y corrent mes de maig.

E axi matex fonch lesta a tot lo dit magnifich consell una altra consemblant letra, tramesa als magnifichs jurats de la dita ciutat, en les quals dites letres ses reals Magestats manen que la electio de jurats fahedora per al any esdevenidor, axi de ciutadans com de cavallers e generosos, se faça de aquelles persones que son nomenades en la seda que, ensemps ab dites letres, es stada presentada en lo dit magnifich consell per los dits nobles balle general e regent lo offici de racional, remetent ho a fe y crehensa del que lo dit noble balle general y regent lo offici de racional circa aço, de part de ses Magestats, dirien e explicarien als dits jurats y consell.

E, vistes y hoydes les dites letres y la dita fe y crehensa per part de ses Magestats al dit consell explicada, ixque de fora del dit consell lo dit noble balle general e de continent, sens divertir a altres actes, haut larch parlament en lo dit consell e portant moltes y diverses rahons e consideracions en e sobre les dites co-ses lo vot, parer e deliberacio de la maior part del dit consell es que, attes que de la observança dels furs y privilegis se segueix y redunda principalment servey de nostre senyor Deu y de la Reyna, Rey y princep, nostres senyors, y benefici, tranquilitat, repos e conservacio de la dita ciutat y republica de aquella. E si los dits furs y privilegis en cosa alguna se infrengissen majorment en la electio de jurats, la qual tant importa per al redreç e govern de aquesta ciutat tant fidelissima a sos reys y senyors antipassats e als qui de present son, los quals tenint sancta y catolica intencio no volen que los privilegis a aquesta ciutat e regne atorgats e per sos predecessors jurats, sien en alguna manera infrigits sen seguiria total deservey de ses alteses e de nostre senyor Deu y depopulacio, dany e lesio de la dita ciutat y republica de aquella, lo que cada hu que tinga bon zel deu apartar y esquivar, majorment essent certs que los dits Reyna y Rey, princep y senyors nostres, hon tals letres fossen e procehissen de la Real mente e voluntat de aquells, si fossen informats e certificats dels dits furs y privilegis e del prejuhi e lesio que aquesta ciutat per la inobservança de aquells


rebria y no fossen stats sinistrament informats no hagueren provehit ni manat enviar dites letres e seda als quals dits furs y privilegis directament obvien segons per aquells clarament se pot veure. Per ço perque los dits sguarts, consideracions y causes dessus dites e altres molt justes e rahonables en lo dit consell deduhides, les quals recitar seria mes usar de prolixitat que no per necessitat exprimir aquelles, puix lo principal intent de la major part del dit magnifich consell es fer ço que sia servey de nostre senyor Deu y dels dits Reyna, Rey y princep y senyors nostres y benefici, tran-quilitat e repos de la dita ciutat y republica de aquella, la major part del dit magnifich consell proveheix, dellibera y ordena que los furs y privilegis de la present ciutat y regne sien ad unguem inviolablement observats e que la dita electio de jurats, axi de ciutadans com de cavallers e generosos, se faça juxta forma dels dits furs y privilegis y no en altra manera.

E en virtut y per execucio de la dita deliberacio y parer de la major part del dit Consell, en continent los dits magnifichs ju-rats, ensemps ab los consellers de cascuna parroquia, sen entraren en la cambra del consell secret de la sala de la dita ciutat per a tractar y deliberar sobre la forma de la nominacio e electio dels dits novells jurats, fahedora juxta forma dels dits furs y privilegis y en la manera que en aquells es contengut, restants ajustats tots los altres consellers en la dita sala del consell de la dita ciutat. E, essent axi ajustats, los dits mgnifichs jurats e consellers de parroquies en la dita cambra de consell secret fonch per aquells deliberat lo ques segueix:

La deliberacio y parer dels magnifichs jurats e de la major part dels consellers de parroquies es que los magnifichs jurats, ab los quatre consellers de cascuna parroquia, elegexquen e nomenen hun ciutada e hun generos de e per aquella parroquia de hon seran los dits quatre consellers, habil y suficient per al dit offici de jurat e no impedit e que tinga les calitats dels stabliments de la dita ciutat y dels furs y privilegis del present regne si en aquella parroquia ni haura. E, si no ni haura, que prenguen de altra parroquia segons forma de fur. E aquesta es llur deliberacio e parer conforme a furs y privilegis als quals protesten no sia en res derogat ni perjudicat per lo present vot y parer de aquells.

Et inmediate, portant a execucio la dita deliberacio, venint primerament en orde a electio de jurats ciutadans, fonch feta electio e nominacio en la forma e manera acostumades de dotze


ciutadans de les dotze parroquies de la present ciutat, segons forma de furs y privilegis del present regne y stabliments de la dita ciutat. Y los noms de aquells en la forma acostumada foren posats en dotze redolins de sera e ans de fer extractio dels quatre de aquells, segons es acostumat, per tot lo dit magnifich consell, ajustat en la dita sala e loch acostumat en unitat y concordia, fonch feta la provisio e deliberacio del tenor seguent.

Los magnifichs justicia, jurats e consell de la ciutat de Va-lencia, attes que los dits magnifichs jurats, ab los quaranta huyt consellers de parroquia o la major part de aquells, han feta no-minacio de dotze ciutadans de les dotze parroquies de la present ciutat, segons forma de furs y privilegis y stabliments de la dita ciutat, e posats en dotze redolins de cera. E sia stat trames lo honorable en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, al noble balle general requerint lo de part dels magnifichs jurats y consell que vingues a fer la agraduacio e publicacio dels dits jurats elegidors segons pot e deu per disposicio de fur, lo qual ha trames al magnifich micer Jerony Scarner als dits magnifichs jurats e consell notificant los una letra ques diu de la serenissima senyora Reyna, fermada del reverent embaxador, e responent a la dita requesta ha dit que ab dita letra lo dit noble balle general te abdicat tot poder de nomenar e publicar en jurats altres persones de les nomenades en la seda al dit balle general e al regent lo offici de racional, tramesa. Lo dit magnifich Consell es de vot e parer per algunes justes consideracions a furs e privilegis del pre-sent regne conformes, que se evante e procehexca en la electio de jurats, axi de ciutadans com de cavallers e generosos fahedora, e que es traguen los redolins que, segons furs e privilegis se deuen traure, los quals trets ab acte publich lo sindich de la dita ciutat los presente al dit noble balle general, el requira que publique, nomene e agraduhe aquells, axi com a ell semblara e li es permes per los dits furs y privilegis ab los protests e requeriments ne-cessaris, decents e opportuns segons la qualitat del negoci requir.

Electio de jurats ciutadansE continuant la dita deliberacio y parer de tot lo dit mag-

nifich consell, en presencia de aquell posats tots los dits dotze redolins de ciutadans en la forma acostumada en un baci ple de aygua e buydats per tres vegades de hun baci en altre per hun infant de poca edat, qui no fonch present a la nominacio e electio de aquells, foren trets quatre dels dits redolins en la forma acos-


tumada e posats damunt la taula del dit consell davant los dits magnifichs justicies y jurats y consell. E, restituhides e publicades les huyt parroquies dels huyt redolins que restaren en dit baci axi com a fora de sort de aquesta electio, foren publicades les quatre parroquies que a nostre senyor Deu ha plagut que cayguessen e vinguessen en la sort de aquesta electio, les quals son les seguents: Senct Thomas, Senct Marti, Sencta Catherina e Senct Nicholau.

E inmediatament, sens divertir a altres actes, los dits quatre redolins trets de la eleccio dels dits ciutadans foren posats e em-bolicats en un paper e foren acomanats y liurats al magnifich en Thomas de Assio, notari, sindich de la dita ciutat, lo qual execu-tant la damunt dita deliberacio e parer del dit magnifich consell, ensemps ab en Pere Lobet, notari, en loch del scriva dels dits magnifichs jurats e consell, foren tramesos per lo dit magnifich consell a la casa del noble balle general per fer li presentacio dels dits redolins e requerir aquell que vingues a la sala e publique e agraduhe aquells, axi com a ell semblara e li es permes per los dits furs y privilegis ab los protests e requeriments contenguts en una scrpitura que per lo dit magnifich consell al dit magnifich sindic fonch liurada.

Electio de jurats cavallers e generososE, continuant e executant la damunt dita deliberacio e parer

del dit magnifich consell en la manera desusdita, fonch procehit a fer electio eleccio de jurats cavallers e generosos. E ans de fer extraccio de aquells torna e vingue al dit magnifich consell lo dit magnifich sindich, dihent com ell havia presentats los dits quatre redolins de la eleccio de ciutadans al dit noble balle general ab los requeriments e protests desusdits e contenguts en la damunt dita scriptura e com de totes les dites coses havya fet rebre acte al dit en Pere Lobet, notari lo qual axi matex rebe acte de la resposta que feu lo dit noble balle general, la qual fonch lesta a tot lo dit magnifich consell. E vist que lo dit noble balle general recusava fer dita publicacio e agraduacio dels dits jurats, la electio dels quals es stada feta com dit es juxta forma de furs y privile-gis. Per ço lo dit magnifich consell, per tal que no li puxa esser donada culpa alguna com la hora fos ja tarda, provehi, ordena y delibera que fos procehit a fer extraccio dels dos redolins dels dotze cavallers e generosos de la electio e nominacio dels dits jurats en la forma acostumada.


E inmediatament fonch portada a execucio la dita delibera-cio del dit magnifich consell en presencia del qual en la manera acostumada e desusdita foren trets dos redolins dels dits dotze cavallers e generosos que en la dita eleccio de jurats foren nome-nats, los quals dits dos redolins axi matex foren posats damunt la dita taula davant los dits magnifichs justicies, jurats y consell. E, restituhides y publicades les deu parroquies que restaren en dit baci, axi com a fora de sort de aquesta electio, foren publicades les dos parroquies que nostre senyor Deu ha plagut que cayguessen e vinguessen en la sort de aquesta electio, en la qual caygueren e vengueren les parroquies de Sencta Catherina e sent Nicholau.

E, fetes les dites coses, lo dit magnifich consell provehi e delibera que lo dit sindich faça axi matex representacio al dit noble balle general axi dels dits dos redolins de la eleccio de cavallers e generosos com dels quatre redolins de la eleccio de ciutadans que ja li son stats presentats ab acte publich e ab los requeriments e protests desusdits. E axi los dits dos redolins foren posats e enbolicats en hun altre paper. E aquells, ensemps ab los dits quatre altres redolins, foren liurats per tot lo dit magnifich consell al dit magnifich sindich, lo qual, ensemps ab lo dit en Pere Lobet, notari, en loch del dit scriva dels dits magnifichs jurats y consell, foren tramesos per dit magnifich consell a la casa del dit noble balle general per fer li presentacio dels dits redolins e fer li los requeriments e protests desusdits contenguts en una altra scriptura que per lo dit magnifich consell al dit magnifich sindich fonch liurada, cometent y manant, axi matex, al dit magnifich sindich que, si lo dit noble balle general recusava, ço que nos creu fer, la dita publicacio e agraduacio que en fadiga de aquell vaja ensemps ab lo dit notari a la casa del magnifich lochtinent de balle general a fer li presentacio de tots los dits redolins ab los matexos requeriments e protests que haura fets al dit noble balle general, segons en una altra semblant scriptura per lo dit magnifich consell al dit magnifich sindich liurada es contengut.

Eleccio de Pere Piera en guardia del almodiE, mes avant lo dit magnifich a fer la dita presentacio e

intima al dit magnifich consell com la hora fos ja molt tarda, procehi per forma de redolins en la manera acostumada e dessus dita a electio de guardia del almodi de la dita ciutat per a hun any propvinent e vench en la sort de aquesta electio la parroquia de sent Thomas y per aquella lo honorable en Pere Piera, vehi de


la dita ciutat, lo qual al dit magnifich consell fonch dat y publicat per los dits magnifichs jurats per al dit offici per la dita parroquia.

E tornat y vengut lo dit magnifich sindich al dit magnifich consell e feta per aquell relacio de la presentacio per ell feta, axi al dit noble balle general com en fadiga de aquell al dit lochtinent de balle general, dels redolins dessusdits, axi de ciutadans com de cavallers o generosos, ab los requeriments y protests desusdits y en les dites scriptures contenguts y de les respostes per aquells e cada hu de aquells fetes e com de totes les dites coses ne havien rebut acte lo dit en Pere Lobet notari, lo qual axi matex rebe acte de les dites respostes, les quals per aquell dit notari a tot lo dit magnifich consell foren lestes, vist que, axi lo dit noble balle general com lo dit magnifich lochtinent en dit offici, recusen e diferexen fer dita publicacio e agraduacio dels dits jurats. E vists los grans e irreparables dans e inconvenients que estan preparats, axi de escomoviment de poble com altres, per no ferse dita publi-cacio e agraduacio, lo dit magnifich consell, en unitat e concordia, delibera esser ne scrit e dat avis a les prefates reals Magestats, supplicant a aquelles vullen manar al dit noble balle general que, per observança dels dits furs y privilegis de la present ciutat e regne de Valencia, publique e agraduhe los dits jurats segons li semblara e li es permes y deu per disposicio dels dits furs y pri-vilegis y que en lo entretant los dits redolins resten acomanats per lo dit magnifich consell al dit magnifich sindich, lo qual com fos present confessa tenir aquells en comanda.

E per que si cars otorna, que entre tant que la dita publica y agraduacio dels dits jurats se fara, fos necessari fer algunes pro-visions circa les vitualles necessaries per a la vida e conservacio umana hi haja persones que tinguen special carrech e poder circa aço lo dit magnifich consell, en unitat e concordia, provehex y or-dena e dona ample y bastant poder als magnifichs, regent lo offici de racional, advocts y sindich de la dita ciutat o a la maior part de aquells que, fins tant los dits magnifichs jurats sien publicats y agraduhats, puxen provehir e deliberar y fer lo quels semblara en les coses que circa la provisio de dites vitualles occorreran e seran necessaries provehir, prometent lo dit magnifich consell haver per ferm y agradable tot ço y quant per los dits magnifichs regent lo offici de racional, advocats y sindich o per la maior part de aquells sera fet, provehit e ordenat en e circa les dites coses ab tots los incidents e dependents de aquells.


E per major descarrech de la dita ciutat e perque al dit mag-nifich consell no puxa esser donada ne imputada culpa alguna, puix ja per aquell es estat fet, provehit, ordenat y request tot ço y quant per dispusicio de furs y privilegis fer podia e devia, lo dit magnifich consell, en unitat e concordia, provehex y ordena que sia ordenada una scriptura, la qual per lo magnifich sindich de la ciutat, en nom y per part del dit magnifich consell, sia pre-sentada e intimada al dit noble balle general, notificant li los dits danys e inconvenients que stan preparats ys poden seguir per ell no fer la dita publicacio e agraduacio de jurats, los quals dans e inconvenients protesta lo dit magnifich consell sien y vinguen a carrech y culpa del dit noble balle general. E la matexa scriptura delibera y ordena lo dit magnifich consell sia intimada al magnifich lochtinent de balle general, intimant e notificant li les dites coses ab los matexos requeriments e protests que per part del magnifich consell seran fets contra lo dit noble balle general. E axi fonch fet e inseguit segons per los actes de dites intimacions e protests que devall seran continuats se pora veure.Electio del magnifich sindich per anar a la cort del senyor Rey

E axi mateix lo dit magnifich consell per dar complida raho a les Maiestats de la Reyna y Rey, nostres senyors, de tot lo que per observança de furs y privilegis es stat fet e suplicat a ses Maiestats manen scriure al dit noble balle general que, pux la dita eleccio de jurats es stada feta juxta forma de furs y privilegis de la present ciutat y regne de Valencia, publique e agraduhe los dits jurats segons li semblara e li es permes e per son offici pot y deu fer, remetent lo dit magnifich consell a fe y crehença del dit magnifich sindich, lo que circa aço fara dir e explicar a les prefates reals Maiestats.

E no resmenys per quant lo dit magnifich sindich ha de anar ab molta presa y gran cuita y tenir gran diligencia en procurar e obtenir promptament letra de les dites reals Maiestats per al dit noble balle general per a que faça la dita publicacio e agraduacio dels dits jurats, la dilacio de la qual prepara, porta e portara, com dit es, grans e irreparables dans, inconvenients y scandels. E per ço lo dit sindich haura de sostenir grans y excessos treballs y lo salari, que aquell acostuma de haver quan es trames per la dita ciutat seria molt poch e es molta raho que pux los treballs de aquell han de esser excessius, que per lo semblant li sia augmentat lo dit salari. Per ço tot lo dit magnifich consell tacha de salari al dit magnifich


sindich quaranta dos sous monedes reals de Valencia per cascun dia que en dita anada, venguda axi avant siant com tornant. E mes provehex tot lo dit magnifich consell que per lo honorable en Marti Castella, clavari comu de la dita ciutat, sien donats a bestreta al dit magnifich sindich cinquanta ducats per causa de la dita anada.

Comanda dels redolins al honorable subsindichE axi mateix provehi e ordena lo dit magnifich Consell que

los redolins de la dita electio que eren acomanats per lo dit con-sell al dit magnifich sindich sien per aquell liurats al honorable y discret en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, al qual lo dit magnifich consell los acomana a causa de la anada que lo sindich te a fer a les prefates reals Miestats. E lo dit subsindich com fos present los confessa haver hagut e rebut e aquells tenir en comanda per lo dit magnifich consell.

Embaxada al braç militarAxi mateix lo dit magnifich consell provehi, ordena e delibera

que lo magnifich mossen FFrancesc Luis Berenguer Vallterra, hu dels dits consellers en lo dit consell ajustats, anas ensemps ab lo dit honorable subsindich de la dita ciutat per part del dit magnifich consell a notificar al strenu bras militar ajustat en la confraria de sent jaume com la dita ciutat havia deliberat scriure a les pre-fatas reals Maiestats e trametre lo dit magnifich sindich per dar los raho de la dita electio feta juxta forma de furs y privilegis e suplicar a ses Maiestats vullen scriure y manar al dit noble balle general ques faça nominacio e agraduacio de les persones que en dita electio de jurats son exides. E axi fonch posada a execucio la dita deliberacio per tal que lo dit strenu braç militar puxa scriure hi fer lo que circa les dites coses li semblara esser fahedor per observança dels dits furs y privilegis.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Joan Rodellar e en Joan Palacio, scrivents, en Miquel Yborra e en Jeronim Scala, verguers habitadors de Valencia.

E per que de totes les intimes, requeriments e protests fets per part del dit magnifich consell, axi al dit noble balle general com al dit lochtinent de batlle apparega, es puxa complidament mostrar en lo sdevenidor lo dit magnifich consell provehi e ordena que los actes de les dites intimacions, requeriments e protests sien aci incertats, los quals son del tenor seguent.


548


Com ja s’ha dit en el paràgraf darrer de l’anterior document, que agafa fins i tot “l’elecció del magnifich sindich per anar a la cort del senyor rey” i l’“ambaixada al braç militar”, la continuació de tota la problemàtica municipal dóna peu a nous documents que sempre es coneixen com a tancats quan s’al·ludeix a la presència dels testimonis. Aquí són els casos d’una escriptura presentada al batlle general pel que fa a l’elecció dels jurats ciutadans, una altra dels jurats cavallers, la protesta feta pel magnífic síndic al lloctinent de batlle general, de nou altres protestes al batlle general i al lloctinent de batlle i, finalment, l’elecció d’examinadors de notaris. Ara és quan tots els docu-ments del Consell General han acabat de debò. Tots aquests documents responen a aquest regest però estan separats per asteriscs.


Anno a nativitate domini millesimo quingentesimo sexto de-cimo die vero sabbati decima mensis madii intitulata. Davant lo noble don Ferrando de Torres, balle general de la present ciutat y regne de Valencia, atrobat personalment en la casa y habitacio de aquell comparegue e fonch personalment constituhit lo magnifich en Thomas Dassio, sindich de la dita ciutat de Valencia, lo qual en nom e per part del magnifich consell de aquella en presencia de mi Pere Lobet, per auctoritat real notari publich de la dita ciutat e per totes les terres e senyoria del molt alt senyor Rey, entrevenint en aço en loch del scriva de la sala e dels magnifichs jurats e consell de la dita ciutat e presents los testimonis dejus scrits presenta a aquell e per mi dit notari publicament legir, re-ques la scriptura del tenor seguent.

Scriptura presentada al noble balle generalLos magnifichs jurats e consell de la present ciutat, inseguint

lo vot y parer maior del consell, han feta electio e nominacio de dotze ciutadans persones habils e suficients per jurats per al any sdevenidor e posats aquells en dotze redolins ne son stats trets quatre en la forma acostumada e son restades les parroquies de sent Thomas, sent Marti, sencta Caterina e sent Nicholau, en los dits quatre redolins per tal lo sindich de la dita insigne ciutat de


Valencia per part del dit consell fa presentacio de aquells a vos molt noble balle general, requerint vos placia inseguint la forma acostumada anar a la sala de la present ciutat e publicar, nomenar e agraduar aquells segons per vostre offici vos pertany e fer deveu. En altra manera si fer ho revocareu, ço que nos creu, protesta contra vostra noblesa de no observança de fur e privilegis del present regne. E per que al dit consell no li puxa esser donada culpa alguna. E, si vostra noblea recusara de venir e fer dita agraduacio, lo dit magnifich consell procehira a fer la eleccio de cavallers e generosos requerint de premissis carta publica.

E, havent posada, presentada y publicament lesta la dita scrip-tura y feta ostencio y presentacio per lo dit magnifich sindich al dit noble balle general dels dits quatre redolins, immediate lo dit balle general dix y respos que satisfa per al present que dissentint y contradihent en los protests contra aquell fets e contenguts en dita scriptura, diu que no consent ans expressament dissent, en la electio de jurats en la forma que aquella es stada feta, com se mostra de tant de temps que no es memoria de homens en con-trari dita electio de jurats se es feta e acostumada de fer de les persones trameses e nomenades en la seda per la regia Maiestat. E aço, axi en lo temps del alt Rey don Alfonso, de indelible me-moria, com del rey don Joan, de alta recordacio, e del Rey don Ferrando, de inmortal memoria. E, com dita electio no sia stada feta en la dita forma acostumada car no haiem volgut acceptar la seda per sa Maiestat tramesa, la qual los es stada presentada e notificada, requerint los acceptassen dita ceda los dits jurats e consell e que fessen dita electio de jurats en la forma acostumada, com dit es, majorment com los sia stada notificada e presentada als dits jurats e consell una lletra de la regia Maiestat ab la qual expressament sa Maiestat diu y mana que no permeta ne consenta lo dit noble balle general precissament e determenada que sia feta electio ne nominacio de jurats sino de les persones contengudes en la seda que sa Maiestat liuramet, la qual li sia liurada per lo regent de racional. E aço abdicant li tot poder de fer lo contrari e ab moltes altres paraules, fortes e stretes denotants expressament la regia voluntat. E per ço lo dit noble balle general vehent que al die no pot fer tenint lo poder abdicat e limitat dessus dita sens derogacio de furs y privilegis dona la present per resposta e satisfaccio que no enten fer dita nominacio si e segons li es stat request, requerint al notari e revedor de la present que no cloga


acte ni autentique aquell de la dita intima sens cominuacio de la present resposta al peu de aquella, protestant eciam de tot so y quan li sia licit e permes protestar. E axi mateix protesta e diu que no consent en la electio fahedora dels cavallers, requerint de premissis carta publica. De totes les quals coses, axi fetes e se-guides per mi dit notari, ne foch feta y rebuda carta publica en la dita ciutat de Valencia los dias, mes y any e loch qui dessus.

Presents per testimonis foren a totes les dites coses en Joan Eximeno, verguer dels magnifichs jurats, e en Galceran Ffrancesch, velluter, ciutadans de Valencia.

* * *

ff. 575r-576r.

Subsequenter vero die jam dicta decima dicti mensis madii inter anno predicto a nativitate domini MDXVI. Davant lo dit noble balle general personalment attrobat en la dita casa e habitacio de aquell iterum comparegue e fonch personalment constituhit lo dit magnifich sindich de la dita ciutat de Valencia, lo qual en nom y per part del magnifich consell en presencia de mi dit notari e dels testimonis dejus scrits presenta aquell e per mi dit notari publicament legir, request la scriptura del serie e tenor inmediate seguents.

Altra scriptura al dit balle generalLos magnifichs jurats y consell de la present ciutat de Valen-

cia, inseguint lo vot e parer major del consell, han feta electio e nominacio de XII cavallers o generosos, persones abils e suficients per a jurats per al any esdevenidor e posats aquells en XII redo-lins ne son stats trets dos en la forma acostumada e son restades les parroquies de sancta Caterina e sent Nicholau en los dits dos redolins. Per tal lo sindich de la dita ciutat de Valencia per part del dit consell fa presentacio de aquells a vos molt noble balle general, requerint vos placia, inseguint la forma acostumada, anar a la sala de la present ciutat e publicar, nomenar y agraduar, axi aquells com los quatre ciutadans dels redolins dels quals ab altra scriptura poch abans de aquesta vos es stada feta presentacio e sou stat request segons per vostre offici pertany e fer deveu. En altra manera, si fer ho recusareu, ço que nos creu, diu que pro-testa contra vostra noblea de no observança de furs y privilegis


del present regne e que al dit consell no li puxa esser donada culpa alguna, requerint de primissis carta publica.

E presentada e publicament lesta la dita scriptura e feta ostencio e presentacio per lo dit sindich al dit noble balle general, axi dels dits dos redolins com encara dels dits quatre altres redolins que ja hi eren stats presentats de la electio de jurats ciutadans, lo dit noble balle general de paraula dix e respos en la forma seguent.

Dissentint lo dit noble balle general als protests en dita scriptura fets diu que sta y persevera en la resposta ja per aquell donada en la dita scriptura de la presentacio dels jurats dels ciu-tadans, volent haver per repetit de verbo ad verbum en la present resposta tot ço y quant es stat dit e respost e satisfet per ell dit noble balle general a la dita scriptura de la presentacio dels jurats de ciutadans aço ajustat fins stant haia resposta de sa Maiestat, a la qual ne enten de consultar protestant de tot ço y quant li sia licit e permes protestar, requerint al notari que no cloga acte de la dita intima sens la present resposta requerint de premissis carta publica. De totes les quals coses, axi fetes e seguides, per mi dit notari ne fonch feta y rebuda carta publica en la dita ciutat de Valencia en los dia, mes y any y loch dessus dits.

De les quals coses foren testimonis en Pere Artus, trompeta, en Marti Cervero, verguer dels magnifichs jurats de la ciutat de Valencia.

* * *

ff. 576r-577v.

Sriptura y protest fet per lo magnifich sindich al lochtinent de ballePost modum vero jam dicta die decima dicti mensis madii

inter anno predicto a nativitate domini millesimo quingentesimo sexto decimo. Davant los magnifichs mossen Alfonso Sanchiz e mossen Miquel Sanchiz, fill de aquell, lochtinent de balle general de la present ciutat y regne de Valencia, personalment attrobats en un studi de la casa y habitacio de aquell dit mossen Alfonso Sanchiz, comparegue y fonch personalment constituhit lo magni-fich en Thomas Dassio, sindich de la dita ciutat, lo qual en nom y per part del dit magnifich consell de la dita ciutat de Valencia en presencia de mi dit Pere Lobet, notari, e dels testiominis deius scrits presenta a aquells e per mi dit notari publicament legir reques la scriptura del tenor seguent.


Los magnifichs jurats e consell de la present ciutat de Valen-cia, inseguint lo vot y parer major del consell, han feta electio y nominacio de dotze ciutadans, abils y suficients, per a jurats per al any sdevenidor, e posats en dotze redolins ne son stats trets quatre en la forma acostumada e son restades les parroquies de sent Thomas, sent Marti, sencta Caterina e sent Nicholau en los dits quatre redolins. E per lo semblant, inseguint lo mateix vot e parer del consell y en la forma acostumada, han feta electio e nominacio de dotze cavallers o generosos, abils y suficients, per al dit offici de jurats per los generosos per al dit any sdevenidor e posats aquells en dotze redolins ne son stats trets dos en la dor-ma acostumada e son restades les parriquies de senta Caterina y sent Nicholau en los dits dos redolins, los quals dits redolins, axi de ciutadans com de cavallers e generosos, son stats presentats al noble balle general per lo sindich de la dita ciutat per part y de manament del dit consell, lo qual dit balle general per los respec-tes que li ha paregut no ha volgut fer la agraduacio, publicacio y nominacio de aquells. Per tal lo sindich de la dita ciutat per part del dit consell fa presentacio, axi dels dits quatre redolins de ju-rats ciutadans com dels dits dos redolins de cavallers y generosos a vos molt magnifiich lochtinent de balle general, requerint vos placia en fadiga del dit noble balle general anar a la sala de la present ciutat e fer dita agraduacio, nominacio e publicacio de aquells segons per vostre offici vos pertany e fer deveu. En altra manera si fer ho recusareu, ço que no es creu, protesta contra vos de no observança de furs y privilegis del present regne. E que al dit consell no li puxa esser donada culpa alguna requerint de premissis carta publica.

E havent presentada publicament lesta la dita scriptura y feta ostencio y presentacio a aquells per lo dit sindich, axi dels dits quatre redolins de la eleccio de jurats ciutadans com dels dit dos redolins de la electio de cavallers y generosos, inmediate los dits magnifichs mossen Alfonso Sanchiz e mossen Miquel Sanchiz, juntament respongueren e de paraula digueren que haut trellat hauran son consell y daran sa resposta. De totes les quals coses axi fetes y seguides per mi dit notari, justant y requirent lo dit magnifich sindich ne fonch feta e rebuda carta publica en la dita ciutat de Valencia los dia mes y any e loch damunt dits.

Presents testimonis foren a les dites coses en Pere Artus, trompeta, en Marti Cervero, verguer dels magnifichs jurats de la ciutat de Valencia.


* * *

ff. 577v-579r.

Scriptura de protest al noble balle general per lo sindich de ValenciaDecimo autem die jam dicto decima predicto mensis et any

inter.Davant lo dit noble don Ferrando de Torres, balle general

de la present ciutat e regne de Valencia, attrobat personalment en la dita casa e habitacio de aquell, tercerament comparegue lo dit magnifich en Thomas Dassio, sindich de la dita ciutat de Valencia, lo qual en nom y per part del dit magnifich consell de la dita ciutat presenta aquell dit noble balle general e per mi dit Pere Lobet, notari, presents los testimonis deius scrits publicament legir reques la scriptura del serie e tenor inmediate seguents.

No ignora vostre noble senyoria com per determinacio de la maior part del insigne consell de la ciutat de Valencia per observar furs y privilegis del present regne, presehint intima e intimes ab les quals es stat notificat a vostra noblea que per quant la electio era feta per los jurats y consell de jurats per al any sdevenidor sou stat request vinguesseu a fer publicacio e agraduacio dels dits jurats, juxta los dits furs y privilegis. E per la senyoria vostra es stat respost que per quant lo poder vos era abdicat ab una letra de la serenissisma senyora Reyna, puix la forma en aquella contenguda no fos servada que no podieu fer dita nominacio e agraduacio. E per quant lo dit consell veu preparats molts e grans inconvenients a causa de no ferse la dita graduacio e nominacio, axi de escomoviment de poble com altres. Per ço ab los presents scrits vos notiffica e intima les dites coses pregant y requerint a la senyoria vostra que per evitar los dits scandals e inconvenients que seguir se porien, inseguint e complint si e segons per los dits furs y privilegis es statuhit e ordenat, vos placia fer ab tot effecte la dita agraduacio e nominacio. Altrament protesta lo dit consell e o lo sindich de la dita ciutat en nom y per manament y deliberacio de aquell que los dits dans, inconvenients e scandals ques porien seguir, sien a carrech e culpa vostra protestant de tot ço e quant li sia licit y permes maiorment que vos dit noble balle general no sou tengut de observar letres ne provisions algunes deviants a furs y privilegis del present regne, los quals per vos son stats jurats tenir y servar sots les penes en aquelles contengudes, maiorment essent letres privades requerint de premissis carta publica.


E havent presentada e publicament lesta la dita scriptura y encara feta altra vegada ostencio y presentacio per lo dit sindich al dit noble balle general dels redolins que son stats trets de la electio de jurats, axi de ciutadans com de cavallers e generosos per al any sdevenidor, inmediate lo dit noble balle general de paraule dix e respos lo ques segueix.

Diffenciendo protestatis satisfent lo dit noble balle general a la dita intima diu que per execucio dels manaments reals contenguts en diverses letres reals per aquell ja intimades e presentades a la insigne ciutat de Valencia no pot respondre ni fer ja altra cosa del que ha dit e respost. E per ço sta e persevera en totes les altres respostes ja per aquell fetes. E si scandals alguns se preparen son los que ells mateixos comonen e conjuren per donar color e fer tot sedor a les novitats que volen introduhir havent pus de cent anys ques pratica tot lo contrari, ço es del temps del rey don Alfonso inclusive fins a la present jornada. E per ço lo dit noble balle general fins tinga resposta de sa Maiestat, ab la qual enten consultar, sta y persevera en lo que ja ha dit protestant de tota y quant li es licit y permes protestar e que li sia liurat trellat de totes les intimes per que puxa respondre mes largament e fins dit trellat li sia liurat requir al dit notari no cloga acte publich de les dites intimes fins que li sia donada resposta dins tres dies apres que li haura liurat lo trellat, requerint de premissis carta publica. De totes les quals coses, axi fetes e seguides per mi dit notari, ne fonch feta e rebuda carta publica en la dita ciutat de Valencia los dia, mes y any e loch dessus dits.

Presents testimonis foren a les dites coses los magnifichs en Marti Gil y en Miquel Catala, ciutadans de Valencia.

* * *

ff. 579r-v.

Scriptura de intima per lo dit sindich al magnifich lochtinent de balle

De inde autem dicta et eadem die decima dictorum men-sis et anni intitulat lo dit magnifich en Thomas de Assio en lo dit nom de sindich de la dita ciutat y en nom y per part del dit magnifich consell constituhit personalment davant los damunt dits magnifichs mossen Alfonso Sanchiz e mossen Miquel San-


chiz, lochtinent de balle general de la present ciutat y regne de Valencia, atrobats personalment en la entrada o pati de la casa de aquell dit mossen Alfonso Sanchiz, presents mi dit notari e los testimonis dessus scrits, presenta a aquells per mi dit no-tari publicament legir reques la mateixa scriptura de intimacio e protest ultimament presentada al dit balle general, intimant, notificant, requerint e protestant lo dit magnifich sindich als dits magnifichs mossen Alfonso Sanchiz e Miquel Sanchiz com a lochtinent de balle general y contra aquells tot ço y quant ab la dita scriptura es stat intimat, notificat, request y protestat al dit noble balle general y contra aquell fent los axi mateix altra vegada ostencio y presentacio dels dits redolins que son stats trets de la dita electio de jurats, axi de ciutadans com de generosos per al any sdevenidor, los quals dits magnifichs mossen Alfonso Sanchiz e mossen Miquel Sanchiz respongueren y digueren que no tocava a ells essent lo noble balle general en Valencia y que hagut trellat y son consell dara sa resposta. De totes les quals coses justant y requirent lo dit magnifich sindich ne fonch feta e rebuda carta publica per mi dit notari en la dita ciutat de Valencia los dia, mes, any y loch qui dessus.

E et eciam aqui mateix y en la mateixa hora los fonch do-nada copia per mi dit notari de una altra scriptura de intimacio e protest contra aquells posada per lo dit magnifich sindich en lo present dia de huy poch abans de aquesta altra scriptura.

Presents per testimonis foren a totes les dites coses los ho-norables en Ffrancesch Marti y en Vicent Perez, menor de dies, mercaders e ciutadans de Valencia.

* * *

f. 580r.

E axi mateix lo dit magnifich consell stant axi ajustat e con-gregat procehi segons forma de fur nou a electio de examinadors de notaris dos dels dits magnifichs jurats novament elets, ço es lo segon jurat dels cavallers e lo segon jurat dels ciutadans, los quals no foren nomenats en lo dit dia per ço com no foren publicats ni agraduhats los dits magnifichs jurats. E los quals foren publicats y nomenats per examinadors dilluns apres comptant XII del dit mes de maig los seguents.


Jurats examinados Jurats per entrevenir en examenen Ffrancesch Lluis Berenguer de notaris de Vallterra en Pere Guillem Garcia Juristes examinados Juristes per examen de notarismicer Ffrancesch de Artes micer Jesue de Sentfeliu Notaris examinados Notaris examinadors ab pacteEn Jeronim Matali que no puxen entrevenir en ditEn Pere Avella examen sino los dos examinadors tantum juxta forma foriJutges dels amprius Jutges de les appellacions delsMossen Balthasar Sorell ampriusEn Miquel AndresMicer Ausias del Bosch

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Miquel Yborra e en Joan Eximeno, verguers dels magnifichs jurats, ciutadans de Valencia.

549

1516, maig, 10. ValènciaEls antics jurats, que encara no han estat substituïts pels que s’han

escollit, atorguen la reducció del deute de l’impressor Lluís Alanya que ha publicat l’Aureum Opus. Aquest ja no deurà dos-cents ducats sinó només cent a la ciutat. Al cap i a la fi, aquest llibre és una joia municipal en el moment en el qual s’està produint un canvi en l’elecció de jurats i, una mica més tard, de racional a les institucions de la ciutat.


Relexacio feta an Luis Alanya, notari, de C ducats per los treballs de fer emprentar los privilegis

Dicto die sabbati X mensis madii anno iam dicto a nativitate domini MDXVI. Los magnifichs en Joan Alegre, generos, en FFranci Gil, ciutada, en Berthomeu Figuerola, generos, en Joan Pasquet, en FFrancesch de Fachs e en Jeronim Blasquo, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, en FFrancesch


Conill major de dies, ciutada regent lo offici del racional, micer FFrancesch de Artes, doctor en cascun dret altre dels advocats de la dita ciutat, e en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, considerat que en dies passats la dita ciutat de Valencia presta graciosament al honorable y discret en Luis Alanya, notari, doscents ducats dor, los quals en dos vegades li foren liurats, es a saber cascuna vegada cent ducats en subvencio per obs de les despeses per aquell tunch fahedores en certa obra que aquell la nos havia de fer e promes fer e la qual ja ha feta dels privilegis de la present ciutat y regne de Valencia, los quals ha fet empren-tar e arreglar de forma que redunda gran beniffici e utilitat a la dita ciutat y regne e als litigants en aquella, segons appar en dues provissions per los tunch magnifichs jurats fetes la una a XX de febrer any MDXIIII e laltra a VIIII del mes de nohembre del dit any, los quals dits doscents ducats lo dit en Luis Alanya promes restituhir a la dita ciutat dins temps de hun any el dia que li foran prestat en avant comptador, ensemps ab les pencions e interessos de aquelles degudes y debedores del dia que fini lo dit temps de hun any fins al dia de la restitucio e real solucio dels dits dos-cents ducats segons totes les dites coses en les dites provisions, singula suis singulis referendo, son pus largament contengudes. E com lo dit en Luis Alanya, per los molts y grans treballs e despeses que ha sostengut y fetes en la compilacio dels dits pri-vilegis e obra per aquell feta, haia suplicat al magnifich consell de la dita ciutat en lo dia de huy celebrat que li fos hagut algun sguart per lo beneffici quen redunda a la dita ciutat e republica de aquella. E lo dit magnifich consell ho haia remes a ells dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional, advocats y sindich o a la major part de aquells, donant los poder de haver al dit en Luis Alanya aquell sguart quels paregues just y rahonable. Per tal los dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional, advocat e subsindich, en e per virtut del dit poder a ells atribuyt y donat per lo dit magnifich consell, fan gracia y relexacio e remissio dels cent ducats darrerament prestats al dit en Luis Alanya, com dessus es dit, y de les pencions de aquelles, les quals el dit en Luis Alanya no haia ne sia tengut restituhir a la dita ciutat com de aquells, en sguart dels dits treballs e despeses, lin facen gracia y relexacio, com dessus es dit, cansellant e manant cansellar e liurar les obligacions fetes, axi per ell com per les fermances per aquell donades a la dita ciutat en respecte dels dits cent ducats y pencions de aquells. Axi y en tal manera que a la dita ciutat


aprofitar ni al dit en Luis Alanya e fermances de aquell noure en alguna manera no puguen, restants empero les obligacions dels altres cent ducats que primer foren prestats al dit en Luis Alanya en sa força y valor; lo temps empero de la restitucio de aquells porroguen e allarguen los dits magnifichs jurats, regent lo offici de racional, advocat y subsindich en e per virtut e poder a hun any primervinent.

Testimonis foren presents a les dites coses los magnifichs en Melchior Luis Figuerola, ciutada, e lo honorable en Jaume Mar-tinez, notari, habitants de Valencia.

550

1516, maig, 12. ValènciaDesprés de les negatives per reconèixer les eleccions de jurats fetes el

dissabte anterior, el batlle general, Fernando de Torres, es presenta a la ciutat de València per a legitimar aquests nomenaments.


Acte que lo noble balle general feu que no havia volgut publicar ni agraduhar los jurats fins el dia de huy

En apres dilluns comptat dotze del dit mes de maig any MDX-VI que era la segona festa de Pasqua de Pentecostes, constituhit personalment lo noble don Ferrando de Torres, balle general del present regne de Valencia, en la sala maior de la dita ciutat de Valencia en presencia de mi Jaume Eximeno, notari scriva dels magnifichs jurats y consell de la dita ciutat, e dels testimonis deius scrits dix y requeri a mi dit notari que li rebes acte publich com ell noble balle general, per certs respectes y sguarts a ell ben vists, no havia publicats e agraduats los magnifichs jurats que en lo consell de la dita ciutat foren elegits en lo dia de dissabte proppassat fins al dia de huy. E axi lin fonch rebuda carta publica per mi dit notari e scriva los dits dia y any.

A les quals coses foren testimonis presents los magnifichs micer Ffrancesch de Artes, doctor en cascun dret, e en Joan Ro-dellar, scrivent, habitadors de Valencia.

Publicacio y agraduacio dels magnifichs jurats de Valencia fet en lo consell proppassat


E, poch apres de les dites coses en lo dia mateix de dilluns ques comptava XII dels dits mes y any MDXVI, lo dit noble don Ferrando de Torres batle general, constituhit personalmente en la dita sala en presencia dels magnifichs en Joan Rull, ciutada jus-ticia en lo civil de la dita ciutat, mossen Joan Alegre, generos, en Ffrancesch de Fachs, ciutada, en Berthomeu Figuerola, generos, e en Jeronim Blasquo, ciutada, quatre dels magnifichs jurats de la dita ciutat en lo any proppassat, en Ffrancesch Conill maior de dies, ciutada regent lo offici de racional, micer en Ffrancesch de Artes, doctor en cascun dret altre dels advocats de la dita ciutat, e en Thomas Dassio, notari sindich, e en Joan Fenollar, notari subsindich de la dita ciutat, e de moltes altres persones, axi dels qui eren consellers en lo any proppassat com altres qui alli eren, e sent li feta presentacio al dit noble balle general per lo dit subdsindich per manament dels dits magnifichs justicia, jurats del dit any proppassat, primerament dels quatre redolins de la elec-tio de jurats ciutadans, los quals redolins ensemps ab los altres dos redolins de la electio de jurats de cavallers e generosos per lo magnifich consell de la dita ciutat, celebrat en lo dia desushir foren acomanats al dit honorable subsindich, lo dit noble balle general uberts per ell los dits quatre redolins nomena y publica en jurats ciutadans per el any present que ja comença a correr lo dia de hir en Miquel Andres, en Pere Guillem Garcia, en Luis Onorat Stelles e en Gaspar Granulles, donats y nomenats per lo dit magnifich consell per les parroquies de sent Thomas, sent Marti, senta Caterina e sent Nicholau, atrobades en los dits quatre redolins que caigueren y vingueren en la sort de aquesta eleccio.

Publicacio y agraduacio dels magnifichs jurats cavallersE axi mateix, feta presentacio dels altres redolins de la elec-

cio de jurats de cavallers e generosos per lo dit subsindich al dit noble balle general, aquell dit noble balle general en presencia de tots los sobredits, uberts per ell los dits dos redolins, nomena y publica en jurats per los cavallers o generosos per al dit any en Baltasar Sorell e en Ffrancesch Luis Berenguer de Vallterra, do-nats y nomenats per lo dit magnifich consell per les parroquies de santa Caterina e sent Nicholau atrobades en los dits dos redolins que caigueren e vingueren en la sort de dita eleccio.

Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Joan Rodellar, scrivent, en Miquel Yborra, en Jeronim Scala, en Joan Eximeno e en Marti Cervero, verguers dels magnifichs jurats ciutadans de Valencia.


551


Els jurats de València no accepten les ordres reials al voltant de l’elecció dels càrrecs polítics del municipi, que no han de sotmetre’s forçosament a la ceda enviada pel poder central. Sorgeix aquí una primera temptativa de desobediència a la cega fidelitat existent en temps del difunt Ferran el Catòlic. De fet, aquesta carta escrita pocs dies després de la reunió del Consell General, que ha escollit nous jurats contra la disposició inicial de la monarquia, és un resum escrit i enviat a la cort de tot allò que fonamentalment podia interessar-li; s’amaguen els detalls inoportuns i s’espera l’aprovació de la reialesa.


Molt alts e molt poderosos reyna, rey e princep nostres SenyorsEn lo dia de la vespra de Pascua propassada, essent convocat

consell general per a fer eleccio de jurats de aquesta sua ciutat segons es acostumat e per fur statuhit e ordenat, fonch lesta en dit consell la letra de ses alteses dada en Madrid a tres del present mes de maig, signada del molt reverent embaxador, e una ceda de ciutadans e cavallers ab la qual letra ses Magestats manaven que la eleccio dels jurats se fes dels ciutadans e cavallers en dita ceda nomenats e no de altres. E vist que per furs e privilegis de aquest regne es donada certa forma en la eleccio de jurats fahedora e que sens encorrer en pena de perjurs e contravenir als dits furs e privilegis, los quals solemnament han jurat servar, nos porien apartarse de la forma que per dits furs e privilegis es ordenada; la delliberacio de la major part del dit concell en lo qual concell concorregueren pus de cent persones fonc que fos procehit a fer eleccio de jurats, segons forma de furs e privilegis, e confiant de la clemencia e benignitat de ses alteses que en aço serien mes servides per que la mente de aquelles es que dits furs e privilegis, los quals per los gloriosos reys antecessors de ses alteses precehint iustissimes causes son stats attorgats a aquesta ciutat e regne, sien conservats e aquesta sua ciutat tan populosa e la republica de aquella ben regida e beneficada. E axi, executant la dita delliberacio, fonch procehit a fer eleccio dels dits jurats e ha plagut a la infinida bondat que nosaltres Miquel Andres, Pere Guillem Garcia, Luis Honorat Stelles e Gaspar Granullers, per los ciutadans, e mossen Balthasar Sorell e en Ffrances Luis Berenguer


de Vallterra, per los cavallers e generosos, som stats elegits en jurats. E fent presentacio de nostres redolins al batle general de aquest regne per que dit balle obris aquells, els publicas, agraduas e nomenas per jurats, segons que per fur del dit regne es dispost e ordenat, nou volgue fer, ni en lo dia de Pascua no volgue rebre lo jurament. En apres, empero, en lo segon dia de Pascua, vistes les requestes e intimes que a axi per part del dit concell li eren stades fetes com encara per los staments axi ecclesiastichs com militar per via de embaxada e per tots los deputats de aquest regne personalment e que stant la ciutat sens jurats era posar aquella en grandissima turbacio lo que no era servey de ses alteses, tin-gue per redefer dita publicacio, nominacio e agraduacio de jurats e rebre lo jurament acostumat. Suplicam a ses alteses que, puix dita eleccio es stada feta iuxta forma de furs e privilegis e lo que es stat fet es per major servey de Deu e de ses alteses e benefici, repos e tranquilitat de aquesta sua ciutat, sempre fidelissima a la real corona, tinguen per be la conservacio de dits furs e privilegis e aquells manen esser servats e encara que los jurats que son stats en los anys passats haien molt servit a la catholica Magestat del alt rey don Ferrando e a sos antecessors gloriosos reys de inmor-tal memoria, nomenys stam nosaltres com ha fidellissimos e molt obedients vasalls, promptissims per a fer tot lo que sia servey de ses reals Magestats, les vides de les quals la Sanctissima Trinitat per molts anys allargue e prospere sa real corona. De la vostra ciutat de Valencia a XV de maig any Mil DXVI.

De Vostra Real Magestat humils vassalls eservidors qui besen les mans de vostres alteses.


552


Després de la mort de Ferran el Catòlic els jurats de València ele-geixen Benet Alpont com a racional de la ciutat, desobeint els desigs de la monarquia. Curiosa lletra en què, a més de surar-hi novament la contestació municipal, hom destaca el fet d’haver estat tramesa a la reina Joana, com si a València no se sabés que la reina era a Tordesillas. Els jurats, després de fer una ràpida síntesi dels darrers anys del racionalat, afirmen que necessiten un nou racional, que no tenen res contra una


reina, que d’altra banda no ha jurat furs ni privilegis, i que les ordres reials, que demanaven una aturada de qualsevol elecció després de la mort del rei Ferran i mentre no es consolidés la nova monarquia, només valien per a oficials de la Corona i del regne, no per a ciutats. Una excusa que manifesta una acusació de presumpta culpabilitat, ja que pocs dies abans en Consell General els jurats de València havien fet aquesta elecció. Aquesta carta que presento aquí resumeix molt bé la reunió del Consell, raó per la qual vaig preferir fins i tot publicar-la en l’apèndix documental de València en la crisi del segle XV de 1976, un altre motiu pel qual aquesta carta ha estat sempre citada per tothom.


Molt alta e molt poderosa Reyna e Senyora nostra.En estos anys propassats lo consell general de aquesta sua

ciutat, vagant lo ofici de Racional per mort den Johan Figuerola, quondam ciutada, vagant aximateix la comanda de la regencia del dit offici, la qual per certs respectes vivint lo dit en Joan Figue-rola era stada feta an Pere Cathala, ciutada, e, revocant a major cautela aquell, acomana la regencia del dit offici an FFrancesch Conill, ciutada major de dies, fins que per lo dit consell general hi fos provehit. E per que en lo dit temps en FFrancesch Conill tenia a esser sublevat per la intervencio de mossen Luis Johan, cavaller, en lo carrech ques havia de tenir en los comptes tocants a la regencia del dit ofici de racional, lo dit consell provehi que lo salari dell fos repartit entre los dits mossen Luis Johan e en FFrancesch Conill a coneguda dels jurats de aquesta ciutat. E axi los jurats, en apres considerat que lo dit en FFrancesch Conill tenia a esser ajudant en sa comanda per lo dit mossen Luis Johan, ordenaren que lo dit mossen Luis Johan rebes aquelles IIª souls de salari ordinari que acostumava de rebre lo racional y certs altres salaris y lo dit en FFrancesch Conill rebes IIª LXXXX souls, los quals acostumava rebre lo racional per lurs salaris segons que, apres de la mort del catholic rey don Ferrando, senyor nostre e pare de vostra altesa, lo dit mossen Luis Johan, ab acte rebut per lo scriva de la dita ciutat e jurats de aquella, renuncia als dits salaris que li havien consignat e provehit li fossen donats. E en-cara als IIIª souls que, ultra los dessus dits, era stat aximateix li fossen cascun any donats dient que sa voluntat era no rebre aquells del dia del primer de juny propassat en avant e dient encara que


no volia exhemirse de la obligacio que diu tenia a la Magestat real com a la ciutat de fer rebre los comptes que restaven per cloure y deffinir fins per tot lo any MDXIII, feta la qual remicio los jurats e consell de la dita ciutat, vehent que lo dit offici de racional vagava, stant sols encomanda al dit en FFrancesch Conill la regencia del dit offici, com la major part del carrech del dit offici fins aci nol hagues tengut lo dit en FFrancesch Conill, jatsia li fos stada acomanada la regencia e que era raho ensa que sa-tisfeya molt a la ciutat y republica que lo dit offici de racional no stigues axi acomanat e que per aço la dita ciutat no staria be sens elegir per al dit offici persona certa e determenada que re-sidis en la dita ciutat e sens la presidencia de racional, lo qual fos condecent e bastant per al regiment del dit offici, segons les necessitats que occorren recahent en lo carrech del dit offici mol-tes coses les quals de necessitat se convenien a fer e nos podien spachar e de les quals, no provehint se, poria rebre la dita ciutat gran dan per star algun tant embassats y sospesos y axi, inseguint los bons usos e antichs costums loablement observats en semblants eleccions de racionals, stant los jurats en la vespra de Sent Johan propassat ajustats en la cambra de secret consell per voler exir al consell general, lo qual en tal dia se acostuma de convocar en la casa de la dita ciutat per fer les coses acostumades, en semblants dies fonch als dits jurats presentada per lo dit en FFrancesch Conill una letra, closa de vostra altesa e a aquells dirigida dada en Madrit a V dies del mes de maig del present any MDXVI, signada del molt reverent embaixador ab la qual letra sa Mages-tat manava als dits jurats que sobre lo fer e elegir racional no innovassen cosa alguna fins quel princep nostre Senyor ho envias a dir y manar a mossen Luys Johan, guardantse de fer lo contra-ri sots la pena de la fedelitat, dient vostra Magestat, encara que seria stat provehit e manat a tots los officis de sos regnes, stigue-sen en lo stat que el catholic rey don Ferrando de perpetua re-cordacio, pare de vostra altessa, los havia deixat. E com la dita letra sols fos dirigida als dits jurats a los quals no tocava fer la dita eleccio sino al dit consell, lo qual ja stava convocat en la dita casa, fonch lesta la dita letra en lo dit consell. E vist per lo dit consell en unitat y concordia que lo dit offici de racional verament vaccava y que sols la regencia per lo dit consell era stada acoma-nada a beneplacit de aquell y fins hi provehis de racional. Vist com la disposicio testamentaria del catholic rey don Ferrando que los officis dels regnes stiguessen com se staven als temps de la


mort de sa altesa era circha los officis reyals y no dels que vagant lo consell de la dita ciutat acostumava elegir, segons bon us e antigua pratica y stabliments de aquesta sua ciutat, e que la letra de sa altesa no era dirigida al dit consell a qui tocava fer la dita eleccio e que la pena de infidelitat en dita letra apposada per los predecessors reys de vostra altesa no se acostumaven posar en semblants letres, obstants los privilegis de aquest regne, e per moltes altres rahons, conformes a raho y justicia, salva tostemps la fidelitat de vostra real Magestat en totes coses, la qual es y es stada sempre molt carissima a aquesta ciutat y regne vers sos reys y senyors, e confiant de la clemencia y benignitat de sa altesa que en aço seria mes servida per que la mente de aquella es guardar a aquesta ciutat sua les libertats, pratiques e bons usos que tenen majorment en ses eleccions de officis e per los gloriosos reys an-tecessors de sa altessa atorgades e confermades, e que aquesta sua ciutat tan populosa e la republica de aquella sia ben regida e benifficada, fonch provehit que fos procehit eleccio de racional, segons forma de les ordinacions y stabliments de la dita ciutat e de la dita eleccio fahedora vostra Magestat ne fos avisada e a aquella dada raho y feta resposta a la sua letra per lo que havia mogut al dit consell a fer la dita eleccio. E axi, executant la dita delliberacio, fonch procehit en la dita hora a fer eleccio del dit racional e ha plagut a nostre Senyor que la eleccio en lo dit offi-ci de racional es stada feta per nosaltres, justicia, jurats e consell, den Benet Alpont, ciutada de aquesta ciutat, persona en cert molt abil, notable e proficua per al dit offici e regiment de aquell, de la eleccio del qual meritament lo dit consell deu esser loat per haver fet tal eleccio com haja tengut pus de LXXXXV veus e lo qual se veu fermament se haura axi be en la administracio de lur offici que sa altesa ne sera granment servida e satisfeta y la re-publica molt benefficada, per que tot lo poble y staments resten tan contents que tal elecio se sia feta que nos pot sperar altre sino molta utilitat a aquesta republica a lahor de Deu y a servir de vostra Real Magestat per la certa expectacio que del dit Benet Dalpont tenim. E per ço donam avis a vostra altesa, com a Rey-na y Senyora nostra, de la dita eleccio feta pensant totalment per la dita eleccio servir a vostra altesa e aprofitar a aquesta sua ciutat e republica e no fer en alguna manera deservey ni desobe-diencia alguna a vostra altesa que, puix la dita eleccio ses feta juxta les ordinacions e bons usos de aquesta ciutat sua e lo que ses fet per major servey de Deu e de sa altesa a beneffici, repos


e augment de aquesta ciutat sua sempre fidelissima a la reyal corona, tingua per be la dita eleccio e la conservacio de les liber-tats, bons usos e ordinacions de aquesta sua ciutat, fent nos tostemps gracia e merce que sien guardats. Car, encara que vostra altesa no haja jurat los furs, privilegis e bons usos de aquesta ciutat e regne, empero ab la voluntat que te vostra altesa de ju-rarlos crehem no havria provehit semblant letra, si fos stada ben informada de la veritat, e puix la dita eleccio es tal que vostra altesa sera molt servida y la republica augmentada li supplicam, aximateix, no done loch a sinistres informacions, les quals porien no esser tals quals lo be public desiga al qual continuament miram nosaltres per esser de vostra altesa. Certifficant vostra altesa de aquesta ciutat, axi com ab innata fidelitat la qual tenim mes cara que la vida, ha acostumat continuament mes que tots los altres regnes obeyr y servir ab multiplicats serveys a la reyal Magestat per hon la dita ciutat es insignida de corona, segons es cosa no-toria no cessara de obeyr y servir vostra reyal altesa com a fide-lissims vassalls. E, per quant aquesta sua ciutat la major neces-sitat que te e acostuma de tenir es de forments com cascun any tinguen necessitat de esser avituallada de forments bastants e per avituallar aquella de forment los antecessors de vostra real Ma-gestat e senyaladamenty lo dit molt alt e de alta recordacio rey don Ferrando han acostumat e acostumava de donar y donava licencia y sacca adaquesta ciutat per a poder traure forments de qualsevol parts dels seus regnes de Castella y Sicilia com sens la dita treta no puixa esser avituallada aquesta sua ciutat, per ço humilment supplicam a vostra Real Magestat nos vulla donar y atorgar la treta e licencia e sacca dels dits forments de qualsevol parts dels dits seus regnes de Castella fins en summa de XVª caffiços de forments castellans com altrament aquesta sua ciutat no puixa acampar de huna grandissima necessitat.

E nostre Senyor per sa infinida bondat los benaventurats dies de vostra altesa largament conserve ab exalçament de sa real corona. De Valencia lo primer de juliol DXVI.

De vostra Real Magestat humils vassalls y servidorsqui besen les mans de vostra Reial Altesa.

Los Justicia, jurats e consellde vostra ciutat de Valencia


553

1516, juliol, 1. ValènciaEls jurats de València demanen a mossèn Miquel Velàzquez Climent,

protonotari, la seva intervenció en la qüestió del racional Be-net Alpont. Els termes —com que no va adreçada a la família reial— són aquí més durs i enèrgics. En concret, les al·lusions a la carta reial, que no porta firma del rei sinó només de l’ambaixador, ja ho diuen tot. Òbviament aquella carta no pot portar la signatura de Joana, tancada a Tordesillas, però tampoc de Carles que continua a Flandes. Conseqüentment, els jurats en fan cas omís i elegeixen un racional.


Al molt magnifich e virtuos Senyor mossen Miquel Velazquez Climent prothonotari de les magestats dels Senyors Reyna e Rey e princep, nostres Senyors.

Molt magniffich e molt virtuos Senyor: en estos proppasa-ts dies per certs respectes essen en Johan Figuerola, quondam racional de aquesta ciutat, fonch acomanada la regencia del dit offici de racional al magniffich en Pere Cathala, ciutada; en apres, per mort del dit en Johan Figuerola per mort del qual vacca lo dit offici de racional, lo consell de aquesta ciutat, al qual consell segons forma de ordinacions, stabliments, bons usos e antigues pratiques de aquesta ciutat pertany y toca fer eleccio de racional, acomana la regencia de dit offici an Ffrancesch Conill, ciutada, fins que per lo dit consell hi fos provehit. E axi a beneplacit del consell e per que lo dit en Ffrancesch Conill no tenia atenir tot lo carrech del dit offici, ans li havia de ajudar mossen Luis Johan en fer los comptes de les administracions y claveries passades, fonch provehit que dels salaris del dit racional ne hagues certa part lo dit en Conill e certa part lo dit mossen Luis Johan. E on se mostra ab los actes de consell es se seguit que, apres mort del catholic rey don Ferrando, nostre Senyor, de perpetua recordacio, lo dit mossen Luis Johan ha renunciat ab acte rebut per lo scriva de aquesta ciutat als dits salaris, jatsia en lo dit acte se offeris de esser bo e ajudar de acabar los comptes que restaven per cloure fins per tot lo any Mil DXIII per que havent lo dit mossen Luys Johan rebut los salaris los quals se paguen per lo cloure les cla-veries y comptes era obligat de cloure aquelles en lo temps que devia o restituhir los salaris. Feta la qual renunciacio, per los


jurats e consellers de aquesta ciutat fonch comunicat que, per beneffici de aquesta ciutat, se entengues en fer eleccio de racional attes que la ciutat no staria be sens elegir persona certa e deter-menada, condescent e bastant per al regiment de dit offici segons les necessitats occorrents, recahent en lo dit offici moltes coses les quals de necessitat se convenien a fer e comodament spachar sens racional nos podien e, si noy era provehit, poria rebre molt dan la dita ciutat en no despacharse los affers de aquella per star sospessos y sens conclusio e axi, essent la vespra de Sant Johan Babtista, en la casa de la ciutat en lo qual dia ja ordinariament se convoca cascun any consell general, ans de cloures en consell, fonch per lo dit en Ffrancesch Conill presentada una letra closa per part de la Serenissima Senyora Reyna tramesa, signada sols de ma del molt alt reverent Senyor embaxador e referendada per lo magnifich mossen Johan Roiz de Calcena, dada en Madrit a V del mes de maig propassat, dirigida sols als jurats de la ciutat ab la qual sa Magestat a pena de la fidelitat deguda los mana que no entenguen en la eleccio de racional algu per les rahons en dita letra contengudes, minuta de la qual li emviam a vostra merce, la qual letra per los dits jurats, considerat que a ells no tocava le eleccio de racional sino al consell lo qual ja estava ajustat en la sala, fonch mostrada al dit consell e alli lesta. E lo dit consell, lo qual entre les altres coses se ajustava per a fer dita eleccio de racional per la necessitat quey havia de ferse, haven colloqui e parlament madurament sobre lo contengut en dita lletra, vist que la dita letra havia molt que era stada feta en temps dels altres jurats passats e que no era dirigida al dit consell ni a aquests ju-rats que lavors no eren y signada sols de ma del embaixador; vist encara que sa altesa no era ben informada de la veritat y del fet com en lo dit offici verament vagas e lo dit en Conill sols tengues acomanada la regencia del dit offici fins que per aquest consell hi fos provehit a son beneplacit de manera ques mostrava per sinis-tres informacions de algunes persones, que no tenen respecte al be publich y repos de aquesta ciutat ni al servey real, esser stada sa Magestat informada y que, jatsia lo dit en Ffrancesch Conill, qui tenia en comenda dit offici, fos bona persona, empero no tant condecent ni habil com lo carrech de dit offici requiria. E vista la necessitat quey havia de fer racional en beneffici de la ciutat e que, si sa altesa rectament fos stada informada, no li aguera fet tal letra majorment apposanthi en aquella pena de la fidelitat lo que no acostumaven posar los predecessors reys de loable recor-


dacio, stants los privilegis de aquest regne disponents lo contrari e principuament a aquesta ciutat, la qual te innata la fidelitat a la real Magestat continuament no cessant de servir y obeyr aquella ni cessara. E vist que la dita letra, per part de sa altesa tramesa, se procura en lo any dels altres jurats en temps que nos pensava de fer eleccio de racional per a que comsatisffes als qui lavien obtesa la poguessen presentar com li han fet y no en aquest any, en lo qual se mira tant quant a Deu plaura lo redreç de aquesta ciutat y beneffici de la republica, provehi lo dit consell deure esser procehit a eleccio de racional salvo sempre la fidelitat que aques-ta ciutat, com es dit, te a la Real Magestat, puix la dita eleccio redundava en profit de la ciutat y axi en servey de sa altesa y no en deservey de aquella y axi, executant dit delliber unanimiter lo consell elegi en racional al magniffich en Benet de Alpont, per-sona molt notable e la qual satisffa molt per al regiment del dit ofici y, per la qual se creu ys te certa expectacio la republica sera molt utilisada y endreçada car tot lo poble resta molt content y satisfet de tal eleccio y tots los staments de aquesta ciutat y, per que fonch provehit per aquest consell que de la eleccio ques fes ne fos avisada sa altesa y aximateix se das raho y justes causes de excusacio a aquella de la dita eleccio ys fes resposta a la letra de sa altesa, havem scrit la letra que emviam a vostra merce per a sa Magestat, minuta de la qual li trameten per la qual veura la raho que li donam. E, per que axi com ja li tenim scrit, aques-ta ciutat lo te per procurador y confiam tant de sa virtut que en aquesta cosa, com en totes les altres se haura tant virtuosa-ment y propicia en favor de aquesta ciutat y consell. Axi com te acostumat que meritament no sols nosaltres pero tots coneguen la sperança que tenim en sa virtut esser certa y la sua bondat manifesta, puix aci no treballam sino que ab justes causes vostra merce intercedeixca ab sa Magestat e ab lo reverent embaixador al qual aximateix scrivim. E per ço li demanam de gracia li placia donar dites letres al dit reverent embaixador, fent li entendre lo contengut en aquelles ab tot lo que a vostra merce parra se deja dir. E, si era cars lo que no creem, se volgues alguna noticia de altres coses li pregam de tot nos done avis per que se puixa dar raho de tot, lo que no creem sera necessari puix aci no entenem en res deservir sa altesa sino obeyrla en totes coses ab la innata fidelitat y no creem que en res sa altesa permeta les libertats, pratiques, bons usos no esser nos servats, fent vostra merce que de aci avant tals penes de infidelitat que privilegis nos imposen, majorment ab letra closa sens signatura de rey.


E aximateix per quant en aquesta ciutat sempre hi ha neces-sitat de forments, com no ignora vostra merce, tenint necessitat cascun any de procurar sia avituallada y provehirla de forments bastants y en stos anys passats agan acostumat tenir la treta dels ports de Malega, vezina lega de Sicilia, y altres ports del regne de Castella, donantnos licencia y sacca la magestat del Rey don Ferrando de indelible memoria e, apres mort de aquell, per la Serenissima Reyna nostra Senyora. E jatsia se prohibis la sacca continuament la Magestat del Senyor Rey ne expectava aquesta ciutat, axi per la certa necessitat que tenia dels dits forments com per tenir la molt cara per la fidelitat y serveys que sempre han mostrat a la real Magestat. Sobre la qual sacca ne scrivim al dit reverent Senyor embaixador e per ço pregam a vostra merce vulla molt affectadament intercedir ab lo dit reverent embaixador que sia donada licencia e sacca a aquesta ciutat per al present any, axi del regne de Castella com de Sicilia, fins en summa de XVª caffiços castellans per la molta necessitat en que vendria aquesta ciutat, no podentse avituallar per la qual raho, com es dit, sa Magestat acostumava de dar cascun any la dita sacca e axi ho confiam e speram de sa altesa y del dit Senyor embaixador ab la sua intercessio. E sobre aço li scriu aximateix a vostra merce lo dit magniffich racional al qual dara fe e crehença, pregantlo no cesse de fer y treballar per aquesta ciutat, axi com be ha acostumat, que desdara se offereix aquesta ciutat y consell molt certs per a la honor y tot be de vostra merce y fer encara de tal manera que sera ben satisfet e content de sos treballs y del que fara y treballara per aquesta ciutat, restant a nosaltres lo carrech segons que veura y coneixera per experiencia sols per que conega quens recordam de la obligacio que li tenim del que ha fet y fara per aquesta ciutat; la vida de la qual nostre Senyor guarde y augmente lo stat com desitja. De Valencia lo primer de juni1 any MDXVII.

Ha de entendre vostra merce que la gracia que supplicam de sacca de XVª caffiços castellans tant solament dels regnes de Castella car ultra aquestos entenen a supplicar e supplicam quens sia donada licencia de les parts de Sicilia, Sardenya e altres parts e axi ho supplicam specificadament al Reverent Senyor embaixador, per que XVª castellans no basten per al terç del any, empero que ab aquells y atorgantnos la treta de Sicilia, que ja per disposicio de fur nos es atorgada treballarem en remediar nostra necessitat.


Los Justicia, jurats y consell de la ciutat de Valencia a la ho-nor e complacencia de vostra magnificencia promptes e aparellats.

1. És juliol amb un error de l’escrivà. La festa de Sant Joan citada en el document és 23 de juny, vigília. Impossible que sigui juny. A més la foliació documental situa ací la carta.

554

1516, agost, 4. ValènciaTambé els jurats de València, com en altres llocs peninsulars, de-

manen a Carles I que es presenti a la seva ciutat i regne. Els oficials reials, sense la presència del rei, no poden governar ni contravenir els furs, privilegis i bons usos de ciutats i regnes. Els jurats recorden al rei la necessitat constant que tenen de blat i demanen que pressioni al reverendíssim cardenal —s’estan referint a Cisneros— perquè deixi treure blat de Castella, tal com ja es feia en temps de Ferran II.


S. R. M. Molt alt y poderos catholich princep, Rey y senyor.Pochs dies ha per part de aquesta sua ciutat fonch scrit a

sa real Magestat largament donant li raho de alguna tarditat que hauria tengut en saludar o per letres o per ambaixada a sa real altesa suplicant la que, puix aquesta sua ciutat continuament e singularment era stada per sos bons e leals serveys fets a la real corona e stimada per tots los gloriosos reys darago predecessors de vostra reyal altesa, nomenys fos per vostra Magestat afavorida e benignament tractada desijant sempre obeyr ab senyalats ser-veys a vostra real celsitut de manera tal que, en esdevenidor y de present, puixa mostrar no menor contentacio de aquella que mostraren y tingueren los dits predecessors reys havent dexat de enviar embaxada a vostra Magestat. Per a largament recitar li la voluntat de aquesta ciutat y regne y referir li moltes coses ne-cessaries a servey de aquella a causa que lo reverent embaxador de sa altesa havia scrit a aquesta ciutat no fes embaxada y axi mateix per tenir nova de la sua certa venguda per tot lo mes de agost. E axi mateix supplicant la ab les dites letres nos fes merce e gracia de avisarnos de la sua venguda y ensemps manar nos del que aquesta ciutat debia fer en lo servey de sa altesa y que, si la sua venguda ultra lo temps que aci tenim nova se allargas lo


que no crehem, pogues aquesta sua ciutat enviar li embaxada de persones eletes per a comunicar del que confereix axi al servey de sa altesa com al beneffici de aquesta republica y redreç e repos de aquella y en aquelles axi mateix supplicam, com a fels y naturals vasalls a sa altesa, li plagues ab tot efecte expedir sa venguda per la molt necessitat que aquests regnes tenen de aquella la qual no pot cessar si no sa real presencia. E per que de cascun dia creix la necessitat de la venguda sua nos ha paregut ab les intencions restes e sanceres no veure causarnos y a la present suplicam sa real altesa li placia venir per que clarament veja y coneixe que ni aquest regne ni los altres poden tenir lo govern ni regiment necessari supplicant la no permeta que lo animo de sos vasalls qui tant la sua vista desigen sia resivet ab spectacio plenes de hon, ultra molts altres inconvenients, se poden causar molts prejuhis a sos subdits per no esser regit com de sa altesa real serien fent los servar los furs y privilegis e bons usos a ells atorgats per los predecessors reys de sa altesa, lo que no fan ni mostren fer en algunes coses los officials e los qui tenen lo carrech de la justicia. Car per ço en aquest regne se impetraren e obtingueren privilegis que nengun official en nom y persona del rey pogues donar sen-tencia ni fer altres provisions a la potestad real reservades, essent aquell absent per lo molt prejuhi que redunda a la republica, y axi de present la absencia de vostra altesa ha causat y causa que molts furs y privilegis, que aquesta sua ciutat y regne tenen confermats y jurats per los predecessors reys darago y speran se juraran per vostra altesa per sa benignitat y clemencia, no son guardats per sos officials. E sos subdits y els vasalls de aquest regne, no curant examinar axi com continuament sel fet en les provisions que tant se han executat, son contra los dits furs y privilegis del que aquest regne reb gran greuge y te molta raho de congoxarse per que si vostra altesa fos aci manaria servarlos e, per ço, aquesta sua ciutat sobre les dites coses recorrent a vostra Magestat humilment li suppliqua sia merce sua venir. Axi com es tant necessari almenys scriure al reverent embaxador que te en Castella per a que de part de sa altesa done remey en dites coses e manant vostra altesa a tots sos officials que de aci avant no rompent en cosa alguna los dits furs, libertats, bons usos y privilegis de aquest regne, ans advinguen aquells serven com han jurat servarlos e que en lo entretant, durant la sua absencia, no innoven cosa alguna ni amplien sos poders nils empachen en mes


del que los furs y privilegis del regne comporten y, ultra que de aço, vostra altesa faça lo que de tant princep rey y senyor per compliment de justicia y de sa clemencia se spera aquesta ciutat y regne tendra molta raho de servir y obeyr vostra real celsitut com ha clement y benigne rey y senyor nostre en totes les coses que se offerran ultra lo que com a vasalls som tenguts fer axi com aquesta ciutat es acostumada promtisimament fer ho. E no resmenys li suplicam que, puix per relacio axi del tesorer mossen Luis Sanchis com de don Luis Carroç, sabra voltra altesa la ne-cessitat que aquesta ciutat que cascun any te en forments per a la provisio necessaria, la qual se costuma remediar per via del regne de Castella havent licencia de la treta y nos puixa socorrer en altra manera axi com ab les altres letres havem narrat y supplicat a vostra real altesa e per que lo reverentissimo cardenal despanya fins aci no ha dat la dita treta lo que es grandissim dan de tot aquest poble per a venir en una gran extrema. E puix los regnes de Castella per la infenida bondat en lo present any tenen tan gran abundancia que no es raho se denegue la dita treta als vasalls e subdits de vostra altesa axi com fins aci ses acostumat per cascun any se feia. Per ço supplicam humilment sa real altesa li placia atorgar nos la dita treta e provehir e manar al dit reverendissimo cardenal que almenys otorgue la treta acostumada darse vivint lo Catholic Rey don Ferrando de gloriosa e indeleble memoria, no sabent ni tenint altra manera de provehir aquesta tan populosa terra. E per que axi sobre la dita treta com sobre les altres coses esperam benignes provisions y resposta supplicam a vostra altesa li placia manar e fer nos breument fetes per la necessitat que de aquelles tenim y per esser de tal qualitat que no comporten molta dilacio axi com confiam de vostra real altesa ho fara vers sos fidelisims subdits tostemps recordant li no tarde sa gloriosa tant sperada venguda la qual nostre Senyor Deu complixca com tots desitjam y havem mester, supplicant la divina Magestat con-serve vostra real persona en felicitat e sanitat ab longa vida e ab victoria dels enemichs de aquella. De la vostra ciutat de Valencia a IIII de agost del any MDXVI.

D. V. R. M.Humils vasalls y servidors que bessen les mans de vostra altesa



555

1517, juny, 13. ValènciaEls jurats escriuen al lloctinent general de governador perquè s’interessi

ràpidament per la situació de la ciutat de València, ja que hi ha problemes importants que poden desembocar en escàndols perquè, com ells mateixos diuen, bull la sang de molta gent.


Al molt magnifich e virtuos Senyor mossen Jaume FFransech Ferrer, lochtinent general de governador del regne de Valencia.

Molt magnifich e virtuos Senyor: Per cosses que occorren de cascun jorn de nou en la present ciutat, majorment en lo present temps, que continuament bullen les sanchs ys acostumen de seguirse scandels es molt mester vostra presencia. Per tant de part de la Magestat del Rey nostre Senyor vos requerim e de la nostra vos pregam per lo benifici y repos de aquesta ciutat vullau venir de continent per asistir personalment en la present ciutat ensemps ab lo spectable governador e magnifich justicia criminal per que, tots ensemps, façau ço que sou obligats en reposar e posar en pau e tranquill e repos aquesta ciutat e republica de aquella, lo que es molt mester. E ultra que fareu lo que sou obligat a fer servey a nostre Senyor Deu i a la Magestat del Rey nostre Senyor. Encara nosaltres ho tendrem a singular complasencia. E guarde nostre Senyor Deu vostra persona. De Valencia a XIII de juny MDXVII.

Los Jurats de Valencia a la honor e complasencia de vostra magnificencia aparellats.

—A—

ABAT, Bartomeu (notari i síndic): 44, 73, 78, 79, 85, 93, 95, 98, 104, 130, 141, 172, 175, 177, 180, 238, 239, 273, 278, 279, 280, 298, 299, 303, 328, 335, 336, 379, 396

ABELLA, Nicolau: 369 ABELLANO, Joan (conseller): 1140ABELLÓ, Jaume: 44, ABELLÓ, Joanot: 97Abertura (Càceres): 1093 ADALID, Joan: 379 Ademús: 420, 750ADRIÀ d’Utrecht (ambaixador): 1113,

1114, 1117, 1118, 1119 ADROVER, Guillem: 380ADZNARA, Lluís d’ (notari): 496, 511, 513,

514, 602, 619, 632, 737, 1020ADZNARA, Miquel d’ (conseller): 957,

1140 Àfrica: 522, 734, 735, 736, 791, 794 AGOST, Vicent: 767AGRAMUNT, Gracià d’: 293, 494, 495 AGRAMUNT, Pere (conseller): 1140AGRÀS, Joan (obrer de vila): 515ÀGUILA, Pere (conseller): 1140AGUILAR, Francesc: 547

ÍNDEX TOPONOMÀSTIC

AGUILAR, Guarcia d’: 72 AGUILAR, Jaume d’ (senyor d’ Alaquàs i

d’Estivella): 833, 837, 838, 843, 925, 926, 927, 928

AGUILAR, Jeroni: 135, 473 AGUILAR, Joanot: 686 AGUILAR, Joanot (àlies el de la toque-

llera): 686AGUILAR, Joanot (àlies el privader): 685AGUILERA, Joan d’: 906AGUILÓ, Joan: 268 AGUILÓ DE CODINATS, Lluís: 268, 473AGUILÓ ROMEU, Francesc: 268AGUILONS, els: 650AGUSTÍ, Antoni (vicecanceller): 939,

979, 980, 1040Aigües Mortes: 192Alacant: 191, 192, 230, 236, 243, 244,

245, 246, 346, 347, 348, 395, 420, 493, 494, 724, 750

ALANYÀ, Lluís (impressor i notari): 1026, 1027, 1028, 1029, 1142, 1143, 1160, 1161, 1162

Alaquàs: 769, 770, 926Albalat de Codinats: 767Albalat dels Sorells: 432, 493 ALBANELL, Pere: 630,ALBAYRA, comte de: 650

ERNEST BELENGUER CEBRIÀ1180

ALBERT, Antoni: 512ALBERT Joan (mercader): 344, 345,

394, 407ALBERT, Joan (jurat): 728, 1140ALBERT, Miquel: 91, 130, 141, 151,

153, 177, 298, 369, 379, 394, 396, 411, 424, 435, 459, 468, 493, 502, 505, 506, 511, 513, 632

ALBERT, Pere: 390, 391 Alboraia: 685, 768Albufera, l’: 70, 175, 492, 495, 536,

637, 639, 640, 702, 853 Alcázar de Consuegra (Ciudad Real):

725Alcalá de Henares: 283, 287, 623, 624,

625, 627, 630, 725 Alcalá de Xivert: 494 ALCANYÍS, Joan de (conseller): 1140ALCANYZ, Miquel: 786, 817 Alcàsser: 243, 768, 1047, 1048 Alcoi: 420, 750, 751Alcora: 639 Alcúdia: 216 ALDABERT, Joan: 145ALEGRE, Galvany: 135, 473, 501 ALEGRE, Jeroni: 724, 725, 729 ALEGRE, Joan (prohome del Quitament):

92, 135, 141, 147, 151, 152, 369, 408, 434, 435, 437, 468, 540

ALEGRE, Joan (jurat; fill de l’anterior): 778, 1080, 1081,1082, 1083, 1085, 1088, 1096, 1098, 1106, 1109, 1110, 1111, 1120, 1122, 1123, 1129, 1132, 1138, 1139, 1143, 1160, 1163

ALEGRE, Joanot: 685ALEGRET, Joan: 293, 763Alemanya: 908 ALEXANDRE VI BORJA (Papa): 661ALFAMA, Joanot: 685Alfara (port): 769Alfaro: 538ALFONS EL MAGNÀNIM: 16, 26, 31, 27,

56, 57, 82, 83, 146, 149, 152, 158, 249, 265, 279, 280, 246, 465, 483, 569, 628, 635, 676, 705, 706, 822, 823, 824, 825, 1030, 1031, 1090, 1092, 1094, 1116, 1153, 1158

ALFONS XI de Castella: 19 ALFONS d’Aragó, arquebisbe de Saragossa

(fill natural de Ferran II): 726ALFONSO, Antoni: 513ALFONSO, Gonçal (cirurgià): 145, 515ALFONSO, Onofre: 622,ALFONSO, Pere: 44, 144 Algemesí: 752Algezira v. AlziraAlhama: 181ALIAGA, Amador d’: 614, 619, 620ALIAGA, Pau (conseller): 1140ALLATA, Pere: 326 ALMAÇAN (secretari): 498, 500, 507 Almansa: 118, 708, 722, 726 Almàssera: 768, 769Almassora: 212, 494Almazan (Sòria): 545, 546, 548, 821ALMENARA, Jaume (mercader): 735 ALMENARA, Miquel: 766ALMUNIA, Bernat (jurat): 153, 465, 691,

814, 818, 819, 822 ALPICAT, Lluís: 47, 48, 53, 153, 369ALPONT (regent de la cancelleria): 876,

922, 936, 939 Alpont: 420, 750, 797, 799, 802, 805 Alpujarras, las: 659 ALSINA, Bernat: 44Altura: 84, 86, 87, 203 ALZINA, Joan: 825 ÀLVARES, Lluís: 512ÁLVARO (assaonador): 685ÁLVARO (giponer): 685Alzira: 92, 159, 268, 285, 342, 346,

347, 348, 368, 359, 369, 370, 371, 372, 373, 420, 423, 502, 503, 504, 751, 752


AMALRICH, Francesc: 44, 69, 498AMALRICH, Lluís (clavari): 632, 645,

771, 799, 814, 818, 819, 822, 869, 883, 884, 889, 891, 895, 900, 1114, 1123, 1124, 1126, 1127, 1128

AMAT, Bartomeu (síndic): 426 AMAT, Gaspar (racional): 29, 36, 492,

493, 502, 506, 573, 574, 575, 576, 577, 580, 581, 601, 622, 627, 632, 645, 655, 665, 666, 667, 672, 716, 727, 730, 731, 754, 761, 762, 770, 771, 772, 773, 779, 797, 798, 814

Andalusia: 54, 707, 872, 965, 966 ANDRÉS, Joan: 768ANDRÉS, Miquel (jutge): 44, 719, 730,

927, 960, 1118, 1160, 1163, 1164 ANGLESOLA, Jaume d’: 520ANGLESOLA, Pere d’: 278Angua v. LangaANGULO, Joanot: 685ANTICH (míser): 914ANYO, Pere (pintor): 1029 APARICI, Jaume: 766APARICI, Simó: 769ARAGÓ, Pere d’: 676Aragó: 153, 157, 158, 159, 172, 187,

198, 199, 220, 221, 222, 250, 252, 276, 277, 301, 302, 325, 339, 384, 385, 386, 393, 423, 428, 429, 446, 451, 452, 453, 486, 549, 615, 619, 693, 707, 708, 720, 726, 727, 790, 793, 798, 810, 849, 865, 874, 940, 975, 1003, 1011, 1049, 1060, 1117

ARAGONÈS, Pere: 144Aranda de Duero: 808, 810, 811, 820,

1078, 1083 ARAZÓ, Miquel d’: 456, 457, 458 ARBÓ, Llorenç: 44 ARBUES DE CÁLCENA, Miquel d’: 786, 817 Arcos: 851, 859, 1016

ARDILLES, Pere (mercader): 960 ARGENT, Joan (notari): 957, 1035, 1037 ARGENT, Lluís: 44 ARENES, Jaume: 196 Arenós: 368Arévalo: 316, 322, 330 ARIES (mossèn): 977 ARINYO, Arnau Lluís d’: 45 ARINYO, Gaspar d’: 121, 170, 171, 196,

208, 215 ARINYO DE ROSSELL, Francesc: 222,

445, 684 ARINYO DE ROSSELL, Jaume: 995ARNAU, Joan: 45 ARTÉS, Carles d’: 847 ARTÉS, Francesc d’ (jurat): 750, 763,

778, 813, 814, 818, 842, 843, 958, 990, 995, 1019, 1029, 1047, 1048, 1051, 1053, 1064, 1070, 1073, 1077, 1083, 1088, 1098, 1106, 1109, 1110, 1111, 1122, 1124, 1129, 1139, 1160, 1161, 1162, 1163

ARTÉS, Garcia d’: 369, 622ARTÚS, Pere (trompeta públic): 43,

111, 207, 223, 304, 317, 371, 374, 398, 424, 523, 534, 634, 659, 671, 737, 779, 792, 802, 865, 881, 903, 1098, 1104, 1115, 1139, 1155, 1156

ASCET, Miquel: 750ASPRE, Joan (conseller): 1140ASSIO d’ v. DASSIO

Asturianos: 805, 807, 808 AVELLA, Pere (notari): 1160Aversa, comte d’: 753 Àvila: 619, 622 AVINYÓ, Gaspar (conseller): 1140AYENTE, Nicolau: 751AYUÇ, Esteve: 44Ayvisa v. Eivissa


—B—

BADIA, Francesc: 622BADIA, Pere: 145BAGA, mestre: 277 BALAGUER, Joan: 44BALAGUER, Joan (jurat d’Albalat de

Codinats): 767BALTANELL, Pere: 144, 336, 337, 493, 506BALLE, Miquel: 45 BALLESTER, Francesc (conseller): 1140BALLESTER, Joanot: 685BALLESTER, Lluís (síndic): 1040BALLESTEROS GAIBROIS, Manuel: 30,

32, 35BARCELÓ, Francesc: 369, 396, 408, 459,

476, 650Barcelona, 11, 12, 34, 52, 56, 64, 68,

72, 78, 81, 82, 84, 85, 88, 89, 91, 92, 94, 101, 129, 130, 147, 150, 152, 185, 195, 252, 265, 433, 442, 443, 450, 451, 452, 453, 454, 455, 456, 458, 459, 460, 461, 462, 463, 464, 465, 466, 469, 470, 471, 472, 473, 474, 475, 477, 478, 480, 481, 482, 483, 484, 485, 489, 490, 508, 550, 551, 554, 675, 685, 739, 740, 742, 743, 748, 757, 759, 760, 771, 810, 828, 829, 830, 841, 979, 982, 1050, 1107, 1108, 1111

BARCELONA, comte de: 147, 305, 457, 668, 920, 937, 1015

BARRACHINA, Gaspar de: 630Barraques, les: 636, 639, 702, 853 BARREDA, Antoni: 369BAS, Joan: 622BASURTO v. VASURTO

BATALLER, Miquel: 847, 851 BAYONA, Bernat: 1063, 1071, 1118BAYONA, Bertran: 278, 298, 322, 328,

329, 369, 424, 434, 435 BAYONA, Jeroni (clavari): 665, 666, 672,

737, 763, 847, 888, 890, 893, 894, 899, 902

Baza (Granada): 383, 385, 390, 391, 392, 395, 457

BELART, Galcerà (conseller): 1140BELTRAN, Jaume: 958, 959 BELL, Joan (notari): 515BELLOT, Joan: 751BELLUGA, Jeroni: 369 BELLUGA, Joanot: 97BELLUGA, Pere: 575, 632, 645, 771 BELLVÍS, Joan: 512Benaguasil: 71, 84, 203, 307, 444,

483, 484, 501, 520, 537, 558, 561, 564, 569, 571, 604, 605, 609, 641, 702, 703, 705, 706, 707, 825, 844, 853 (en aquest document es diu Benaguaire per error de l’escrivà), 907, 908, 1090, 1092, 1094, 1096

BENAVENT, Julio de: 309 Benavente: 306 BENEDICTE XIII, Pere de Luna (Papa):

74, 78BENERA, Elionor (capella): 635 BENET, Joan: 144BENET D’ALPONT, Nicolau (jurat i racio-

nal): 797, 799, 802, 805, 1165, 1168, 1170, 1172

BENET MERCET, Joan (clavari): 713, 714, 715, 901

BENET VICENT, Joan (clavari): 885 BENEYTO, Jaume (conseller): 1038, 1140BENEYTO, Miquel Joan: 408 BENEYTO (carrer de mossèn): 791BENEYTO PÉREZ, Juan: 30, 31Benidorm: 493, 494 Benifaraig: 769 Benifaió: 769Benimaclet: 432, 433, 767BENIOCH, Joan: 45 Benetússer: 766BERBEGAL, Guillem Ramon: 786, 817


Berberia: 192, 492, 493, 523, 693, 733, 800, 865

BERENGUER, Bonafanat: 262, 273, 575 BERENGUER, Honorat (mestre racional):

117, 206, 278, 413, 414, 914, 915BERENGUER MERCADER, Honorat (germà

de l’anterior): 914BERENGUER, Miquel: 408, 575, 614,

622, 655, 665, 666, 672,BERENGUER, Ramon: 47, 48, 53, 130,

144, 434, 435, 468, 473, 498BERENGUER DE VALLTERRA, Francesc

Lluís (conseller): 1139, 1151, 1160, 1163, 1164

BERNAT, Martí: 767BERNAT (el barreter): 686BERTOMEU, Ferrando 503, 504BERTRAN, Antoni: 45 BERTRAN, Joanot: 686Bétera: 153, 405, BEUTER, Antoni (conseller): 1140Biar: 265, 420, 751Binalesa: 768BIOTA, vescomte de: 276, 277, 301 BLACH, Bartomeu (conseller): 1139BLANES, Vidal: 404 BLASCO, Jeroni (jurat): 770, 1081, 1082,

1083, 1085, 1088, 1096, 1098, 1106, 1111, 1120, 1122, 1124, 1129, 1132, 1139, 1160, 1163

Bocairent: 265, 420, 751BOIL v. BOYL

BOIX, Lluís: 731Bolonya: 662 Bonanat: 495 BONANÇA, Jaume (sucrer): 906BONASTRE, Jaume Jeroni de: 540, 548 BONET, Damià (clavari): 278, 409, 473,

502, 505, 506, 511, 513, 575, 631, 645, 737, 763, 776, 814, 833, 837, 847, 851, 885, 978, 995, 996, 999, 1018, 1073

BONIFACI VIII (Papa): 76

BONFILL, Pere: 45 BORELL, Perot: 685Borbotó: 770BORJA, Guillem Ramon de: 135BORJA, Ot de: 262, 408 BORJA, Pere Lluís de: 281 BORJA, Rodrigo de: 927, 979BORRÀS, Joan: 515BORRELL, Joan (prevere): 1105BORRELL, Joan (conseller): 1140BORRELL, Pere: 773Borriana: 83, 265, 342, 420, 494, 750 Borriol: 34BORRULL, Lluís (paraire): 515BOSCA, Francesc: 314, 329, 349, 350,

364, 369 BOSC, Antoni: 906BOSC, Ausiàs del (jutge): 573, 824,

828, 842, 843, 876, 877, 921, 929, 938, 959, 990, 991, 1006, 1007, 1034, 1041, 1042, 1045, 1083, 1110, 1160

BOTORRITA (fill de Botorrita porter): 97 BOTTORRICA, Joan: 619BOU, Galceran: 544BOU, Jaume: 135, 145, 165, 365, 369,

376, 378, 379, 434, 435, 468BOU, Manuel: 216, 257, 258, 263 BOU, Pere: 130, 131, 144 BOYL, Elionor v. PRÒXITA, ElionorBOYL, Pere (senyor de Manises): 774,

777, 778, 923, 926, 927, 928, 941, 958, 960, 990

BOYL, Perot (escuder): 778Bretanya: 662 BRU, Pere: 45, 145 BRUXOLA, Benet (mercader): 960Bugia: 1089 BUHIGUES, Joanot: 98BUNLAYGUA, Antoni (conseller): 1140BUNYOLS, Arcís, 459BURGAL, Damià (notari): 839, 840, 1139


BURGAL, Joan (notari): 1039BURGARELLO, Gerard (mercader): 1043,

1044, 1048, 1049, 1054BURGARINO, Batista (mercader): 787,

834, 1063 Burgo de Osma: 152 Burgos: 526, 528, 529, 530, 531, 564,

565, 566, 567, 569, 572, 573, 575, 576, 601, 844, 846, 919, 922, 949, 950, 953, 954, 956, 963, 964, 965, 971, 972, 973, 974, 976, 977

BURGUÉS (mossèn), 331 BURGUNYO, Llorenç, 165Burjassot: 432, 766BUYSO, Jaume: 45

—C—

CABANILLES, Lluís de (governador gene-ral): 18, 91, 93, 130, 183, 218, 221, 222, 223, 243, 267, 268, 278, 314, 331,332, 404, 407, 417, 421, 422, 438, 439, 441, 442, 443, 444, 475, 483, 484, 492, 501, 503, 505, 521, 522, 538, 539, 631, 648, 652, 653, 671, 693, 716, 728, 789, 822, 949, 950, 954, 955, 995, 1024, 1063, 1106, 1109, 1106, 1107, 1108, 1109

CABANILLES, Lluís (fill de l’anterior): 631Cabanyal, el: 492, 495 CABOT, Franciscot. 685CABRERA, Francesc (clavari): 335, 833,

837, 869, 883, 884, 889, 891, 895, 900, 1018, 1068, 1072, 1073, 1075, 1076, 1114, 1118, 1124, 1129, 1132, 1133, 1134, 1136, 1137

CABRERA, Guillem: 503, 504CABRERO, Francesc: 847CABRERO, Joan: 162, 174 CABRIULA, Nicolau (notari): 512, 515

Càceres: 111, 113 CAÇOMA, Joan: 575CALABUX, Bartomeu: 751CALAHORRA, Martín de: 953, 954 CALAPORRA, Pere: 768Calataiud: 132, 134, 135, 136, 137, 138 CALATAYUD, Joan de: 635CALATAYUD, Lluís de: 635 CALBET, Jeroni (cavaller): 575, 614, 622,

665, 666, 672, 776, 797CALBET, Joan: 165CALBET, Lluís (jurat de Benimaclet): 767CALBO, Alonso (mercader): 960CALBO, Cristòfol (mercader): 918, 925,

943, 944, 958, 959, 966, 967, 968, 1033

CALBO, Jeroni: 685 CALBO, Joanot: 685CÀLCENA (mossèn): 870, 871 CÀLCENA (secretari) v. ROIZ DE CÀLCENA

CALDERER, Joan (conseller): 1140CALDERO, Bernat: 674CALDÉS, Antoni: 999CALIXTE III BORJA (Papa): 662CALORT (el desmanegat): 97Calp: 493, 494CALVET, Lluís Jeroni: 545, 655, 814 CAMANYAS, Pere: 119, 133, 137, 138,

139, 140, 152, 163, 164, 172, 173, 176, 183, 187, 204, 206, 329

CAMARENA, Miquel: 135, 141, 147, 151, 544

Campillo, el: 723CAMPMANYES, Miquel de: 69 CAMPOS, Joan de: 44CAMPOS, Pere: 144CAMPS, Francesc: 45 CANDEL, Joan: 260, 261 Canet: 1039Canta la Pedra: 55CANTAVELLA, Andreu: 45 CANYELL, Bernat de: 369


CANYELLES, Lluís: 44 CAPDEVILA, Jaume: 515CAPELLA, Joanot: 98CAPENA, Bartomeu: 751, 1116 CAPENA, Onofre (notari): 1124, 1129 CAPOSA, Pere: 247, 298, 302, 322, 379,

408, 473 CAPROLLENES, Marc (conseller): 1140Càpua: 662 CARBONELL, Francesc (fra): 480CARBONELL, Joan (justícia de Taver-

nes): 769 CARBONELL, Lluís (jurat): 773, 776, 797,

814, 851, 1018 CARCI, Joan: 622CARDONA, Joanot: 685CARLES I, príncep hereu (nét de Fer-

ran II): 12, 667, 1108, 1110, 1112, 1116, 1118, 1119, 1122, 1123, 1170, 1174

CARLES VIII de França: 486, 488, 623 Carlet: 216Carpesa: 767CARRASOS, els: 651CARRERES ZACARÉS, Salvador: 31, 196 CARRIES, Bartomeu (notari): 1039CARROÇ, Loret de: 97, 98CARROÇ, Lluís: 1176CASALLES, Miquel (mercader): 1033CASES, Francesc (mercader): 512, 515 Casp: 16 CASTELL, Jaume (conseller): 1140CASTELL, Pere (manyà): 515 CASTELLÀ, Martí (clavari): 1151Castella: 17, 19, 27, 51, 55, 60, 77,

83, 93, 118, 147, 172, 192, 196, 197, 198, 199, 200, 201, 210, 213, 214, 218, 219, 236, 242, 248, 251, 392, 396, 428, 488, 559, 578, 615, 619, 691, 693, 707, 708, 720, 722, 723, 724, 725, 729, 739, 744, 755, 790, 793, 820, 831, 848, 862, 870,

872, 940, 941, 946, 947, 967, 989, 1050, 1052, 1060, 1080, 1169, 1173, 1174, 1175, 1176

CASTELLAR, Francesc: 44, 82CASTELLBELL, Guillem de: 144 Castellfabib: 420CASTELLNOU, Ferran: 145, 515CASTELLÓ, Domingo: 768CASTELLÓ, Joan: 685CASTELLÓ, Joan Jeroni: 1118CASTELLÓ, Martí (botiguer): 1084, 1085 CASTELLVÍ, Joan, de: 165, 172, 177,

189, 262, 273 CASTELVÍ, Lluís de: 159 Castelló de la Plana: 84, 123, 265, 420,

423, 494, 495, 750, 753CATALÀ, Alfons (mercader): 883, 959,

960, 977, 978, 979CATALÀ, Andreu: 179, 183, 184, 190,

236, 243, 258, 259, 270, 274, 292, 293, 294, 295, 309, 310, 311

CATALÀ, Andreu (cap de Bergadà): 97CATALÀ, Antoni: 45 CATALÀ, Bernat (racional): 28, 91, 93,

161, 163, 172, 177, 179, 206, 208, 209, 224, 226, 227, 228, 229, 247, 268, 273, 278, 288, 291, 295, 296, 298, 300, 302, 303, 308, 312, 322, 334, 434, 435, 468, 473, 491, 492, 544, 575, 655

CATALÀ, Bernat Guillem: 130, 144, 468CATALÀ, Martí: 165CATALÀ, Miquel (jurat): 685, 776, 798,

814, 1158CATALÀ, Nicolau: 519CATALÀ, Pere (racional): 489, 532, 540,

734, 761, 762, 763, 772, 773, 779, 798, 814, 824, 847, 949, 951, 1018, 1124, 1129, 1166, 1170

CATALÀ (escrivà): 446Catalunya: 11, 12, 17, 60, 64, 157,

158, 159, 161, 187, 223, 252,


393, 429, 430, 502, 549, 602, 610, 674, 675, 678, 684, 748, 798, 832, 840, 865, 975, 979, 798, 832, 840, 865, 874, 975, 979, 980, 1011

Catarroja: 752Caudete: 265, 751CAVALL, Joan (notari): 1069, 1072, 1078CAVALLER, Lluís de (jutge): 1020CAVALLERIA, Alfonso de la: 351CAVALLERIA, Felip de la: 150, 629 CAVALLERIA, Francesc de la: 442Cavallero, casa del (Berberia): 733CAYDRA (algutzir): 630 CELIBA, Gaspar: 685CELIBA, Miquel: 685CELIBA (fill de Perot CELIBA): 685CENTELLES, els: 264 CENTELLES, Gilabert: 685CENTELLES, Guillem Ramon (canonge

de la Seu): 960CENTELLES, Jordi: 355, 356, 357, 359,

360, 361, 362, 465 CENTELLES, Serafí (comte d’Oliva):

183, 493, 753, 926, 927, 958, 1039, 1050

CENTURIÓ, Martí (mercader): 834Cerdanya, la: 30, 487, 602, 740 Certa: 522CERVELLÓ, Berenguer de: 144CERVERA, Lluís Jeroni (clavari): 814,

818, 839, 891, 892, 893, 894, 895 Cervera: 420 CERVERÓ, Jeroni (mercader): 1040 CERVERÓ, Martí (verguer): 1082, 1083,

1088, 1103, 1121, 1155, 1156, 1163

Cesaraugusta v. SaragossaCETINA, Miquel: 502, 505, 511, 513 CIFRÉ, Guillem Ramon: 44, 51, 69CIFRÉ, Lluís: 473, 498, 544, 575 CIFUENTES, comte de: 789

CIRERA, Andreu: 145CIRERA, Mateu: 44CIRERETA: 97CISCAR [Cucalo], Jaume: 502, 503, 504,

505, 511, 513 CISCAR, Joan: 210 CISNEROS (cardenal): 656, 687, 723,

862, 1174CIURANA, Miquel (paraire): 512, 515Ciutat Real: 726 CIVIL, Joan (conseller): 1139Clapés (hospital d’en): 293, 660CLARAMUNT, Melcior de (jurat): 369,

525, 913, 1018, 1064, 1070, 1073, 1074, 1077, 1118, 1129, 1124, 1129

CLARAMUNT, Onofre: 770, 771 CLARIANA, Galcerà (conseller): 1140CLIMENT, Felip (protonotari): 171, 229,

271, 316, 334, 351, 417, 463, 538, 539, 656, 742, 743, 782

CLIMENT, Jaume: 731COCENTAINA, comte de: 753CODINA, Bartomeu: 770COLINA, Miquel: 512COLMERA (procurador fiscal): 477COLOMA, Joan de: 46, 58, 63, 68, 78,

89, 323, 325, 330, 332, 344, 335, 344, 418, 426, 427, 433, 436, 437, 439, 440, 442, 443, 487

COLUMPNA, Felip de: 379COLL, Lluís: 248, 263, 273, 329, 851COLLAR, Lluís: 751COLLAR, Ferran del: 379COMES, Joan (notari): 512, 514Conca: 420, 722, 940, 941 CONCHILLOS, Lope: 935CONDE, Rafael: 5, 12CONEGERO, Cristòfol: 673CONES, Joan: 673CONILL, Bernat: 545, 1118


CONILL, Francesc (regent de racional): 28, 1018, 1038, 1046, 1053, 1062, 1063, 1069, 1070, 1073, 1077, 1080, 1081, 1082, 1083, 1085, 1088, 1098, 1105, 1106, 1111, 1122, 1124, 1129, 1133, 1139, 1143, 1161, 1163, 1164, 1166, 1167, 1170, 1171

CONILL, Francesc (fill de l’anterior): 1038, 1046, 1047, 1053, 1062, 1064, 1069, 1073, 1077

CONILL, Nicolau (mercader): 379, 515 CONQUES, Joan: 44, 379Corbera: 493 CORÇÓ, Pere: 724Còrdova: 165, 166, 171, 172, 173, 176,

202, 204, 205, 232, 255, 257, 260, 263, 267, 269, 270, 271, 299, 323, 326, 411, 412, 413, 414, 416, 417, 421, 423

Corona d’Aragó: 5, 11, 12, 16, 19, 29, 35, 36, 59, 134, 260, 346, 443, 467, 543, 674, 819, 852, 865, 1036, 1138

CORRALS: 90CORRALS, Ramon (mercader): 51CORTEGADA, Francesc: 768CORTÉS, Martí: 685CORTÉS, Onofre: 686CORTILLA, Lluís: 674CORTS, Joan Francesc: 498CORTS, Lluís: 473, 575, 869, 883, 884,

889, 895, 900, 901, 1118 CORVERAN DELET, Joan: 434, 435 COSCOLLA, Pere: 512, 729 COSTA, Joan: 44 CRASTELLENES, Marc: 44 CRESPÍ, Francesc (arrendador): 842,

899, 900, 969, 1025, 1026 CRESPÍ, Perot (carrer de): 791 CRESPÍ DE VALLDAURA, Perot. 97, 465,

797, 799, 802 CRESPÍ DE VALLDAURA, Lluís: 298, 302, 322

CRESPINS, els (arrendadors): 935, 936, 937, 938

CRESPO: 98CRESPO, Andreu (conseller): 1139CRESTIÀ DE CARDONA, Pere: 1027, 1029Crevillent: 18, 116, 117, 118, 391, 394 CRUÏLLES, Bartomeu (racional): 71, 73,

102, 104, 111, 779, 780, 782, 797, 799, 802, 807, 811, 812, 813, 819, 821

CRUÏLLES, Joan: 515CRUÏLLES, marquès de (historiador

segle XIX): 790Cullera: 265, 420, 493, 495, 502, 503,

504, 751, 752, 753, 754, 755, 756

—Ç—

ÇABATER, Bartomeu: 622 ÇABATER, Salvador: 45 ÇABURGADA, Joan: 1038, 1046, 1047,

1053, 1062, 1064, 1069, 1073, 1077

ÇACRUÏLLA, Pere: 135, 179, 258, 259, 263, 273, 278, 294, 298, 299, 300

ÇAERA, Guillem (racional): 28, 43, 45, 46, 47, 51, 52, 54, 55, 57, 58, 102, 111, 112, 161, 162, 163, 269, 308, 312

ÇAERA, Onofre (jurat): 408, 498, 532, 539, 540, 797, 799, 802, 937

ÇAERA, Vicent: 650, 651ÇAERA, Vicent Cosme (clavari): 803,

1118 ÇAFABREGA, Vicent: 97ÇANOGUERA, Joan: 477, 635ÇANOGUERA, Pere (senyor d’Alcàsser):

44, 1047ÇAPATER, Joanot: 477ÇARAGOÇA, Joan (conseller): 1139ÇARAGOÇA, Lluís (conseller): 1140ÇARRIÀ, Francesc: 960ÇATORRE, Pere: 778


ÇAURA, Llorenç (mercader): 834ÇAYDIA, Lluís: 409, 545

—D—

DACIO v. DASSIO

DAGUI, Simó: 44 DALET, Corbaran: 468DALMAU, Antoni (escuder): 1048DALMAU, Francesc Joan: 473, 492, 544,

655, 770, 776, 783, 784, 785, 786, 797, 814, 815, 818, 837, 838, 847, 1038, 1046, 1047, 1053, 1062, 1064, 1069, 1073, 1077

DALMAU, Jeroni: 492 DALMAU, Joanet de: 686DALMAU, Miquel (advocat): 61, 63, 72,

104, 130, 141, 153, 177, 183, 186, 298, 303, 331, 368, 369, 379, 404

DALMENAR, Bartomeu: 1118 DANDRÉS, Ferran (conseller): 1140DARASIL, Francesc: 750DARAZÓ v. ARAZÓ D’DARE, Diego: 197, 198, 201 DARLINS DARTÉS, Carles: 1018Daroca: 538, 539 DARTÉS v. ARTÉS, D’DASPÍ, Francesc (conseller): 1140DASSIO, Bernat (notari síndic): 61, 62,

63, 489, 490, 496, 501, 502, 505, 511, 513, 519, 532, 533, 496, 501, 502, 505, 511, 513, 519, 532, 533, 602, 622, 631, 632, 633, 645, 655, 665, 666, 667, 716, 734, 735, 776, 799, 802, 814, 818, 819, 822, 824, 837, 866, 867, 883, 979, 981, 995

DASSIO, Pere: 426, 459, 468 DASSIO, Tomàs (notari síndic): 1027,

1029, 1038, 1064, 1070, 1073, 1077, 1083, 1085, 1088, 1098, 1105, 1106, 1111, 1120, 1122, 1124, 1129, 1133, 1139, 1147, 1152, 1155, 1157, 1158, 1163

DAUBELL, Pere (conseller): 1139Deçà lo far (més enllà del far; passat

Nàpols): 678, 684, 687, 759, 788DELGADO, Pedro: 447Dénia: 493, 509, 525, 724DERIBES, Garcés: 787Dertusen v. TortosaDESPÍ, Francesc (notari): 134, 622 DESPUIG, Lluís: 166, 167 DEVOT, Antoni (barber): 512DEXARCH v. EXARCH D’DEYNAR, Rodrigo: 619DEZLANA, Galceran: 506DIAGO, Pere: 45 DIAS, Francesc (conseller): 1140DIEGO, Joan: 960DIES, Andrés: 621 DIEZ, Manel: 268DIEZ, Martín: 525DIXER, Bartomeu: 960 DOLMEDO, Francisco: 1064, 1070, 1073,

1077DOMÈNECH, Llorenç: 754DOMINGO, Francesc (notari): 515DOMINGO, Joan: 44, 379DOMINGO (el barreter): 685DOMINGO (el pelliser): 685DOMINGO (el sabater): 685DOMÍNGUEZ, Joan: 687, 843 DORIA, Domenego: 940, 941 DORIA, Jorgeto; 313, 314 DOS, Agustí de (conseller): 1139DUALDE SERRANO, Manuel: 31

—E—

Écija: 164 Eivissa: 733, 752, 756Elx [Elig]: 18, 116, 117, 118, 391, 394 ENGUERA, Antoni: 685ENRIC II Trastàmara: 196, 201, 220ENRIC, infant (duc de Sogorb i comte

d’Empúries): 17, 64, 65, 70, 71,


72, 78, 80, 81, 84, 85, 87, 92, 93, 95, 96, 97, 99, 160, 181, 182, 224, 286, 348, 349, 429, 483, 484, 545, 546, 547, 550, 551, 553, 555, 561, 564, 567, 569, 570, 577, 604, 612, 625, 629, 630, 633, 706, 957, 1090, 1091, 1093, 1094

ENRÍQUEZ, Enric: 134, 196 ENRÍQUEZ, Joana: 116 ENYEGO v. YNIEGO

EPILA, Joan: 248, 249, 250, 253, 254 ESCIRANYES, Antoni (conseller): 1140ESCOLÀ, Martí: 44, 47, 48, 53, 135, 145 ESCRIVÀ, Antoni: 960 ESCRIVÀ, Joan (senyor de Patraix): 420,

489, 876, 926 ESCRIVÀ, Mateu: 165, 247, 260, 261, 408 ESLAVA, Galceran: 44 Eslida: 71, 212Espanya: 11, 33, 34, 35, 36, 604, 732,

790, 791, 1028, 1098, 1176 ESPARECH, Ramon: 44 ESPLUGUES, Gaspar Joan d’: 369, 408 ESPLUGUES, Guillem Ramon: 130, 144ESPLUGUES, Pere: 44, 69, 544, 614,

719, 730 ESPLUGUES, Perot d’: 44, 459, 468, 575,

622, 655 ESTELLÉS, Lluís: 498 ESTELLÉS, Lluís Honorat: 1163, 1164, ESTELLÉS, Pere (jurat de Borbotor): 770Estivella: 926ESTRADER, Guillem: 44EVILA, Gabriel: 674EXARCH, Galceran d’ (prohome del

Quitament: 135, 145, 165, 323, 369, 396, 434, 435, 438, 468, 469, 473, 497, 498, 499, 500, 505, 506, 510, 511, 513, 524, 526, 533, 543, 544

EXARCH, Joan: 673, 818 EXARCH, Manel: 473, 492

EXARCH, Pere: 369, 544 EXARCH, Pere (fill de l’anterior): 498EXARCH, Perot: 369, 468 EXERNIT, Guillem: 145EXIMENES MANYÀ, Francesc: 379EXIMÉNEZ, Joan: 51, 111, 127, 131, 132,

145, 177, 179, 180, 210EXIMENO, Jaume (notari escrivà): 46,

47, 48, 49, 71, 72, 141, 143, 153, 379, 778, 977, 995, 999, 1039, 1115, 1122, 1162

EXIMENO, Gaspar (notari escrivà; fill de l’anterior): 379, 426, 427, 428, 448, 487, 492, 511, 516, 518, 614, 620, 621, 676, 780, 822, 825, 828, 840, 841, 867, 871, 888, 891, 894, 895, 899, 902, 1082, 1105

EXIMENO, Joan (verguer): 379, 949, 1029, 1103, 1108, 1111, 1121, 1123, 1154, 1160, 1163,

EXIMENO (del port d’Alfara): 769EXIMENO ROS, Martí (advocat): 632,

645, 656, 734, 763, 818, 1019, 1047 1048

EXIZ, Amador: 45 EZPI, Francesc (notari): 144

—F—

FABRA, Gaspar: 118, 119, 165, 166, 183, 395

FABRA, Joan (notari): 960, 1139FACHS, Francesc de (jurat): 1081, 1082,

1083, 1085, 1087, 1096, 1098, 1106, 1111, 1120, 1122, 1124, 1129, 1132, 1139, 1160, 1163

FACHS, Jaume de: 44, 47, 48, 53, 408, 473

FAGARDET (paraire): 98FAJARDO, Alonso: 691FALCÓ, Marc: 45FALCÓ, Sancho: 172, 173, 174, 176,

206, 207, 206, 210, 212, 213, 214, 226, 227, 294, 295, 309, 310


FEBABUIX, Joan: 45 FEBRER, Lluc: 714FELIP “EL BELL”: 810FELIP II: 11, 29, 30, 698, 805, 852 FELIPO, Amparo: 14, 15, 127, 134, 164,

297, 952, 1138 FELLINI, Bartomeu: 769FENOLLAR, Antoni (notari): 515FENOLLAR, Joan (sotssíndic): 540, 620,

632, 656, 672, 707, 708, 730, 764, 773, 797, 799, 869, 884, 889, 891, 895, 900, 1009, 1010, 1020, 1027, 1029, 1046, 1047, 1064, 1070, 1073, 1077, 1146, 1151, 1161, 1163

FENOLLET, Lluís de: 286FENOLLET, Francesc: 923, 927, 934 FENOLLOSA, Lluís de (escrivà): 1047FERNÁNDEZ, Joan (conseller): 1140FERNÁNDEZ DE MESA, Juan: 913 FERRAGUT, Jeroni (jurat): 814, 818 FERRAGUT, Joan: 44, 47, 51, 63, 64, 69,

71, 72, 78, 79, 80, 81, 91, 165, 268, 273, 273, 278

FERRÁNDIZ, Gonçalvo: 447 FERRÁNDIZ, Joan (fill): 768FERRÁNDIZ, Lope: 135, 144, 408 FERRÁNDIZ, Lluís: 685FERRANDO, Francesc: 145, 621, 665,

666, 719, 743, 744 FERRANDO, Miquel (notari): 489, 632,

665, 666, 667, 764, 775, 960 FERRÉ, Francesc cap de: 44FERRER, Jeroni: 269FERRER, Joan: 44FERRER, Joan (àlies el tort): 685FERRER, Lleonard: 165, 172, 177, 179 FERRER, Lluís (lloctinent general de

governador: 147, 165, 183, 216, 283, 298, 302, 322, 332, 344, 438, 439, 441, 442, 443, 444, 445, 475, 485, 498, 505, 506, 538, 539, 548, 549, 550, 551, 553, 554, 555, 556, 602, 689, 1055

FERRER, Miquel: 269 FERRER, Pere (conseller): 1140FERRER, Sanç (conseller): 1140FERRERES, Francesc (conseller): 1140FERRERO, Alfons: 287 FIGUERO, Joan: 506FIGUEROLA, Andreu: 165FIGUEROLA, Bartomeu (jurat): 719, 730,

1081, 1082, 1083, 1085, 1087, 1096, 1098, 1106, 1108, 1119, 1120, 1122, 1124, 1129, 1132, 1139, 1160, 1163

FIGUEROLA, Joan (racional): 29, 247, 278, 293, 294, 329, 468, 473, 498, 646, 654, 655, 776, 777, 778, 799, 812, 814, 818, 819, 821, 822, 828, 829, 833, 837, 847, 851, 866, 867, 869, 883, 884, 889, 891, 895, 900, 914, 919, 920, 921, 929, 948, 949, 951, 976, 977, 1007, 1008, 1009, 1093, 1119, 1120, 1121, 1166, 1170

FIGUEROLA, Melcior Lluís (fill de l’anterior): 948, 949, 951, 976, 977, 1007, 1008, 1009, 1089, 1093, 1119, 1120, 1121, 1124, 1129, 1162

FILLACH, Onofre: 286 FILLOL, Lleonard: 503, 504FIVEITS, Bernat: 45 Flandes: 653, 1170FLISCO, Gregori de (mercader): 834FLISCO, Jeroni: 959, 960 FLORS, Dalmau de: 424, 434 Florència: 157Foiós: 768FONT, Nicolau: 144FONT, Pere (notari): 805FONTANA, Josep: 11FORÉS, Baltasar (mercader-banquer):

29, 776, 777, 778, 799, 800, 833, 834, 837, 838, 839, 850, 851, 883, 884, 888, 889, 890,


891, 894, 895, 899, 902, 918, 919, 920, 921, 922, 923, 924, 925, 926, 927, 928, 929, 930, 931, 932, 933, 934, 935, 939, 940, 941, 942, 943, 945, 948, 951, 953, 958, 959, 963, 964, 965, 966, 967, 968, 971, 972, 973, 974, 977, 978, 982, 983, 989, 990, 991, 994, 999, 1006, 1007, 1008, 1010, 1018, 1019, 1020, 1022, 1023 1024, 1025, 1033, 1034, 1043, 1044, 1048, 1049, 1051, 1054, 1055, 1056, 1061, 1063, 1069, 1070, 1083, 1084, 1093, 1115

FORÉS, Caterina (esposa de Baltasar Forés): 777, 778, 959, 960

FORNER, Joan: 44FORTUNY, Joan (conseller): 1139FRANCESC, Galceran (velluter): 674, 1154FRANCH, Gabriel (conseller): 1140FRANCISQUET (l’esquerrer): 97FRANCISQUET (fill de l’hostaler): 98França: 60, 199, 487, 488, 550, 567,

578, 623, 624, 710, 711, 733, 740, 747, 750, 759, 761, 789, 790, 792, 794, 798, 852, 984

FUENTEL SAUCE, Alfonso de (bisbe de Lugo): 614, 619

FUMES, Jaume de (conseller): 1139FUSTER, Joan: 98FUSTER, Joanot: 685

—G—

GABRIEL (el manyà): 98GAÇULL, Andreu: 622 GAÇULL, Gabriel: 98GALBES, Cristòfor (inquisidor): 204,

205. Escrit així al document, però se’l coneix per Gualbes

GALCERÀ, Joan (conseller): 1140GALSERAN COMES, Pere: 750GALLACH (assessor): 571

GALLACH, Andreu de (jurat): 44 GALLACH, Baltasar de (regent de cance-

lleria): 144, 196, 202, 203, 493, 502, 505, 506, 511, 513, 514, 632, 645, 734, 737, 745, 763, 778, 819, 839, 840, 841, 842, 843, 866, 867, 870, 878, 912, 938, 990, 995, 1025, 1026, 1049, 1053, 1054, 1098, 1106, 1109, 1110, 1111, 1116, 1122, 1139

GALLACH, Gaspar de: 473, 522 GALLACH, Joan de: 85, 86, 87, 165, 177,

179, 247, 273, 280, 292, 310, 365, 369, 376, 378, 434, 435, 465, 468, 474, 475, 498, 502, 505, 506, 511, 513, 533

GALLACH, Pere de (ciutadà): 444GALLACH, Pere (cavaller): 1118GALLENT, Ferrando: 379 GALLENT, Jaume (notari): 514GANDIA, duc de: 992, 993 Gandia: 51, 71, 72, 78, 79, 80, 81,

84, 90, 91, 92, 93, 94, 117, 162, 165, 281, 299, 344, 493, 753, 765, 753, 765, 825

Gara (cap): 691GARCÉS, Joan (conseller): 1140GARCÉS, Lluís (conseller): 1139GARCIA, Bartomeu (notari): 1027, 1029GARCIA, Diego: 725GARCIA, Gaspar (de Godella): 770GARCIA, Guillem: 298, 302, 322, 498,

502, 505, 506, 511, 513 GARCIA, Joan (notari): 144, 1020GARCIA, Llorenç (ciutadà): 514GARCIA, Lluís (nebot del racional Ca-

talà): 291GARCIA, Lluís: 786, 817 GARCIA, Martí: 287 GARCIA, Miquel (clavari comú): 1065,

1069, 1070, 1071, 1072GARCIA, Pere: 44, 45GARCIA, Pere Guillem (jurat): 575, 797,

799, 802, 1118, 1160, 1163, 1164


GARCÍA CÁRCEL, Ricardo: 255, 322 GARCÍA DE AGUILAR, Francesc Jeroni:

135, 144GARCÍA DE AGUILAR, Miquel Jeroni:

135, 144GARCÍA DE AGUILAR, Jaume: 141, 177,

344, 347 GARRET, Esteban: 761GARRÓ, Pere: 85, 86, 87 GARRÓ (de la casa de Miquel Català):

685GASOL, Jeroni; 774, 775GAYANO, Joan de: 183GAZER, Lluís: 144GENÇANO, Lluís: 774GENIS, Joanot: 686Gènova: 36, 55, 236, 240, 260, 261 GENTIL, Adrià (mercader): 834GENTIL, Polo: 724, 834, 940GERMANA DE FOIX (segona esposa de

Ferran II): 17, 747, 789, 790, 792, 794, 797, 836, 979, 1146, 1157

GERONÍ DE BONASTRE, Jaume: 532Gibraltar: 19, 147, 221, 305, 422, 457,

487, 668 GIL, Antoni: 144, 329, 525, 526GIL, Bernat: 44 GIL, Climent: 768GIL, Francesc (jurat): 165, 247, 396,

498, 544, 654, 847, 1081, 1082, 1083, 1085, 1087, 1096, 1098, 1106, 1111, 1120, 1122, 1124, 1129, 1132, 1139, 1140, 1160

GIL, Jeroni (mercader): 960, 1124, 1129 GIL, Martí: 1158GIL, Mogent: 768GIL, Pere: 665, 666, 1118GIL, Pere (síndic de Vila Real): 750 GILET (d’Alboraia): 685GINER, Jaume: 44 GINER, Miquel (conseller): 774GIRÓN DE REBOLLEDO, Fernando: 1004,

1006

GIRONA, Joan: 774Girona (bisbe de): 1022, 1034, 1056 Girona: 552, 760, 761 GISBERT, Bartomeu (síndic de Caste-

lló): 750GISBERT, Jaume (notari): 957, 960 GISBERT DE TOLOSA: 564GISQUEROL, Melcior (notari): 525, 614,

615, 616, 844 Godella: 770GOLISANO (comte de): 1063GOMBAU, Joan: 751GOMIÇ, Martí: 98GOMIS, Andreu (peixcador): 515GOMIS, Joan: 135 GOMIS, Martí: 767GÒMIZ, Miquelot: 685GÒMIZ, Joanot: 685 GONBAU, Lluís (conseller): 1140GONÇALES, Dominico: 416GONÇALES, Joan (secretari): 836, 963,

965, 972, 973, 994, 1026 GONÇALES, Lluís: 119, 120, 130, 216,

218, 225, 226, 257, 267, 268, 269, 287, 317, 322, 328, 330, 376, 378, 391, 396, 405, 406, 407, 408, 409, 411, 412, 413, 414, 419, 420, 450, 451, 452, 453, 454, 456, 459, 462, 465, 466, 467, 470, 472, 473, 475, 477, 480, 481, 483, 484, 485, 486, 490, 491, 497, 508, 510, 517, 518, 521, 522, 524, 526, 528, 529, 530, 531, 532, 537, 543, 544, 551, 565, 566, 567, 569, 573, 575, 576, 582, 601, 604, 611, 624, 625, 641, 644, 646, 653, 708, 974

GONÇALES de Villasenplir, Joan: 652, 695GONÇALVO (el seu fill): 686GORRIS, Miquelot: 686GOSCOLLA, Bernat: 514 GOYA, Gil (mercader): 964


GRÀCIA, Joanot de: 686GRANADA, Mateu: 674Granada: 129, 165, 167, 181, 182,

188, 202, 229, 324, 326, 327, 385, 390, 391, 395, 405, 406, 426, 427, 428, 436, 437, 455, 652, 653, 654, 656, 659, 663, 664, 667, 671, 674, 675, 676, 687, 705, 841

GRANULLES, Francesc (racional): 104, 113, 130, 369, 378, 379, 396, 409, 424, 434, 435, 466, 467, 484, 491, 497, 498, 499, 402, 604, 609, 614, 622, 773, 776, 833, 837, 843, 847

GRANULLES, Gaspar: 1163, 1164GRANULLES, Lluís: 44, 365, 408, 425,

434, 435, 437, 459, 468, 575, 614, 622

GRAS, Berenguer: 545 GRAS, Joan: 731Grau, el: 90, 110, 451, 492, 495, 502,

503, 504, 508, 510, 561, 736, 753, 756, 767, 774, 775

GREGORI, Jaume: 379GRIMALDO, Lluís (mercader): 918, 925,

943, 944, 967, 968, 925, 943, 944, 958, 959, 966, 967, 968, 1033

Guadalaviar (riu): 607 GUALBES (regent): 922 GUARDIOLA, Baltasar (conseller): 1140GUARDIOLA, Joan (correger): 512, 515 GUASCH, Bernat (conseller): 1139GUASCH, Onofre: 379 GUERAU, Pere: 750GUEREA, Joan: 379GUERRERA, Alfonso de: 615GUI, Antoni: 686GUIRAL de Pamplona: 277GUIXERES, Francesc: 44 GUITART (sastre): 744 GUTIÉRREZ DE CÁRDENAS: 18, 394

—H—

Hispalis v. SevillaHispània: 65, 67, 170HOJOHA DE GUILESTEGUI, Martí de: 713HORT v. ORT HORVE, Pere d’: 787

—I—

Ibi: 402INSA, Miquel Joan (mercader): 514IRASAVAL, Joan Miquel d’: 714, 715ISABEL LA CATÒLICA, reina de Castella:

27, 31, 32, 33, 116, 202, 325, 326, 346, 347, 348, 383, 384, 391, 392, 395, 456, 460, 487, 559, 663

ISABEL, infanta (filla de Ferran II): 420Itàlia: 129, 157, 219, 637 IVORRA v. YBORRA

—J—

JAFER DE LORIZ, Perot: 165, 369, JAUME I (El Conqueridor): 12, 16, 20,

78, 82, 251, 300, 317, 319, 320, 336, 342, 343, 1026, 1122

JAUMOT (corder): 685Jàvea: 493 JERONI, Joan: 685JERONI, Lluís: 1097JOAN II (pare de Ferran II): 17, 27,

31, 51, 52, 54, 56, 57, 59, 61, 64, 72, 78, 88, 91, 92, 94, 100, 101, 116, 157, 160, 189, 191, 194, 195, 196, 220, 368, 676, 1153

JOAN, príncep (fill de Ferran II): 459, 460, 559 572, 573, 604

JOAN D’ARAGÓ, comte de Ribagorça: 675JOAN I (duc Joan; fill de Pere el Ce-

rimoniós): 1032JOAN, Antoni: 44, 203, 309, 654, 655,

797, 203, 309, 369, 378, 510, 544, 575, 654, 655, 797


JOAN, Baltasar (mercader): 503, 504, 778JOAN, Bernat: 767, 1118, 1124, 1129 JOAN, Galeas: 165, 172, 177, 179, 180 JOAN, Jaume (de Museros): 769JOAN, Jordi: 153 JOAN, Lluís (regent de batlle): 29, 807,

809, 811, 822, 872, 895, 903, 905, 905, 919, 920, 929, 930, 931, 932, 933, 934, 936, 937, 945, 947, 951, 963, 965, 966, 968, 972, 973, 974, 976, 977, 988, 990, 991, 992, 995, 999, 1001, 1002, 1003, 1004, 1006, 1007, 1008, 1009, 1016, 1022, 1023, 1025, 1034, 1043, 1044, 1049, 1050, 1053, 1054, 1056, 1057, 1058, 1061, 1062, 1064, 1070, 1073, 1077, 1080, 1081, 1082, 1083, 1084, 1088, 1089, 1115, 1116, 1119, 1120, 1123, 1166, 1167, 1170

JOAN, Miquel: 144JOAN, Pere: 44 JOAN, Pere (de Cervató): 999JOAN DE CALATAYUD, Francesc: 268JOAN DE SOLER, Miquel: 734, 735,

763, 851JOAN TORRELLA, Pere: 957 JOAN (el sabater de Barcelona): 685JOANA d’Aragó, duquessa de Frias (filla

natural de Ferran II): 299, 348, 349, 384, 702, 844, 857, 886, 1005, 1016, 1017, 1066, 1126

JOANA “LA BOJA”, arxiduquessa de Bor-gonya (filla dels Reis Catòlics), 667, 698, 706, 1110, 1112, 1113, 1116, 1118, 1122, 1123, 1165, 1170, 1171

JOANA de Sicília (germana de Ferran II; anomenada “la trista reina”): 21, 95, 675, 677, 678, 679, 680, 681, 682, 683, 684, 687, 693 709, 710, 737, 739, 741, 742, 743, 747, 753, 757, 759, 788

JOANORTS, Francesc: 544JOANOT (el Nompera): 685JOANOT (el tort): 685JOANOT (el sard): 685JOANOT (de Tirana): 686JOFFRE, Nicolau: 408, 468, 544, 575,

635, 734, 735, 753, 763, 814, 833, 837

JOLIÀ, Pere: 130, 144 JORBA, Bernat: 51, 111, 127, 131, 145,

179, 210, 273, 298, 303, 331 JORBA (l’organista): 685JORDÀ, Joan: 621JORDÀ, Miquel (escrivà): 960, 961 JORDI, Francesc: 512JORDRET: 98JOVER, Joan: 379 JUANICO, lo portuguès: 97 JULIÀ, Bernat: 434

—L—

LACERET (del camí de Morvedre): 685LADRÓ, Lluís, 159 LANÇOL, Francesc (comanador de

Montesa): 1086LANDRICH, Jaume: 731Langa: 811, 812, 821Lanjarón: 656, 658, 687 LANUZA, Juan de: 17, 31, 439, 440,

446, 447, 451, 452, 453, 455, 456, 472, 475, 482, 483, 485, 486, 613

LATONDA, Pere: 44LEAL, Macià: 44 LENVIS, Bartomeu de: 45LEÓ, Francesc Joan (escrivà): 1129,

1132, 1137, 1138 LEON MANCHOL, Diego de: 98LEONOR de Castella, 201 LEOPART, Francesc: 45, 144 LIORRI, Gabriel: 652


Liria: 72, 265, 420, 502, 503, 504, 635, 636, 639, 702, 705, 750, 853

Lleida: 159, 662Lleó: 394, 396, 1054, 1055LLOR, Berenguer: 408, 498, 545Llotja, (edifici): 294, 463, 474, 491,

532, 665, 771, 830, 851, 885, 896, 1001, 1002, 1051, 1059, 1065, 1069, 1077, 1078, 1081, 1137

LLUÍS XII de França: 789, 797LLUÏSET (company de Monfortet): 98LOBET, Pere (notari): 824, 828, 960,

961, 1029, 1108, 1112, 1147, 1148, 1149, 1152, 1155, 1157,

LOGRONYO, Ferran de (conseller): 1140Logronyo: 984, 987, LOMBART, Lluís: 45 LOP, Joan: 379LÓPEZ, Jeroni: 369, 409 LÓPEZ, Joan: 750 LÓPEZ BURNIOL, Joan Josep: 12LOPIÇ, Joan: 45, 731, 786 LOPIZ, Alfonso: 309 LOPIZ, Jaume (mercader): 1128, 1131,

1136 LOPIZ, Joan (àlies Farfan): 713, 714, 715 LOPIZ, Perot: 685LOR, Berenguer v. LLOR

LOR, Gaspar: 734, 737 LOR, Pere: 263, 273, 278, 369LORACH, Lluís de: 44, 135, 165LORENÇ, Antoni: 834 LORENÇ, Bernat: 165, 262, 273, 329,

408, 459, 468, 474, 475, 490, 491, 506, 533, 534

LORENÇ, Joan (notari): 734, 1140LORET (síndic de Vila Joiosa): 751LOSQUAS, Joan: 960 LOT, Berenguer des (conseller): 1139LUCERGA, Rodrigo de (administrador

de la Llotja): 990, 1065, 1118 Lugo [Lucerin]: 612, 619

LUNA, Álvaro de: 28LUNA, Pere de, v. BENEDICTE XIIILUXAN, Joan de: 394

—M—

MACIP, Gaçonet: 98MACIP, Jaume: 927, 969 MACIP, Joan (mercader): 834MAÇA, Pere: 465Maçamagrell: 767MAÇANA, Joan: 408 Maçarogas: 766MAÇIÀ, Jaume: 144Madrid: 183, 184, 187, 189, 196, 294,

520, 521, 522, 523, 524, 526, 532, 646, 648, 652, 715, 716, 717, 718, 866, 1023, 1024, 1025, 1026, 1029, 1030, 1089, 1112, 1113, 1114, 1116, 1117, 1118, 1119, 1164, 1167, 1171

Madrigalejo: 1099 MAGAYA, Miquel de (conseller): 1140Magro (vila del; Castella): 725, 726 Maioreti v. MadridMàlaga: 326, 327, 328, 708, 722, 732,

733, 756, 871, 872, 873, 883, 901, 946, 947, 951, 952, 962, 1003, 1078, 1079, 1080, 1173

MALDONADO, Rodrigo: 171MALERS, Pere: 45MALET, Lluís: 45, 515MALFERIT, Francesc: 603, 607, 611, 630 Maliqua v. MàlagaMallorca: 19, 34, 157, 194, 384, 385,

386, 393, 502, 503, 508, 509, 724, MANÇANERA, Jaume: 108Mançanera: 277, 301 MAHOMA: 691Manises: 141, 778MANORCA (mestre, capellà major): 1091,

1092, 1094, 1095 Mansilla: 1057, 1058, 1059, 1060


MARAXON, Diego de: 309 MARCA, Jeroni (conseller): 1140MARCH, Guillem: 869, 883, 884, 889,

891, 895, 900, 1018, 1038, 1046, 1047, 1062, 1064, 1069, 1073, 1077

MARCH, Enric (conseller): 1139MARCH, Jaume (conseller): 1140MARCH, Joanot: 686MARCH (fuster): 686MARECI, Pere: 515MARGARIDA DE FLANDES (esposa del

príncep Joan): 572, 604 MARIA (Verge): 677, 678, 679, 680,

790, 791, 794 MARIA (esposa d’Alfons el Magnànim):

158 MARQUÉS, Antoni: 379MARQUÉS, Bernat: 44MARRADES, Joan: 847MARTÍ L’HUMÀ: 16, 251, 317, 319,

320, 339 MARTÍ V (Papa): 251 MARTÍ, Antoni: 277 MARTÍ, Arnau: 960MARTÍ, Ausiàs: 493 MARTÍ, Berenguer: 135, 142, 147, 151,

347, 379, 435, 468, 498, 505, 511, 513

MARTÍ, Bonanat: 44MARTÍ, Bartomeu: 45 MARTÍ, Damià: 774MARTÍ, Francesc (mercader): 492, 493,

544, 883, 959, 960, 1159MARTÍ, Francesc (síndic de Penísco-

la): 750MARTÍ, Gil: 513MARTÍ, Jaume: 424, 435, 532, 540 MARTÍ, Joan (jurat): 512, 1140MARTÍ, Joan (jurat de Burjassot): 766MARTÍ, Joan (d’Alboraia): 768MARTÍ, Joanot: 685

MARTÍ, Llorenç (conseller): 1139MARTÍ, Miquel (mercader): 839, 840,

1139MARTÍ (de D. Enric): 685MARTÍ, Perot: 685MARTÍ DE VINEL, Simó: 960 Martí (cap): 724MARTÍ DE TORRES, Berenguer (jurat):

47, 48, 52, 53, 141, 152, 153, 369, 378, 434, 473, 505

MARTÍ DE TORRES e D’AGUILAR, Beren-guer (clavari): 958, 960, 978, 990, 1019

MARTINES, Gabriel: 750MARTÍNEZ, Andreu: 515 MARTÍNEZ, Bartomeu: 409, 434, 468,

660, 674, 719, 819, 844, 883, 888, 891, 895, 899, 902, 908, 949

MARTÍNEZ, Diego (mercader): 780, 781, 834, 862, 958, 960, 1084, 1114, 1129, 1130, 1131, 1132

MARTÍNEZ, Francesc: 145, 165MARTÍNEZ, Jaume (notari): 1069, 1072,

1077, 1078, 1129, 1132, 1137, 1138, 1162

MARTÍNEZ, Joan: 515MARTÍNEZ Y MARTÍNEZ, Francisco: 663MARTINOT (l’estamer): 685MARTINOT (borreguer): 686MARTINOT (de Logronyo): 686MARTINOT (el sastre): 686MARTÓ, Joan (escuder): 778MARTORELL, Joan: 767, 851 MARTORELL, Miquel Joan: 1038, 1046,

1047, 1053, 1062, 1064, 1069, 1073, 1077

MAÇA, Pere: 236MAS, Joan: 92, 93, 94 MAS, Pere del: 44MAS, Pere (notari): 512, 737 MASANA, Joanot: 685MASCÓ, Gaspar: 144, 165, 473, 927,

928, 958, 960, 1118


MASCÓ, Jeroni: 1064, 1070, 1073, 1077 MASCÓ, Lluís: 135, 141, 147, 151,

153, 309 MASCÓ, Lluís (fill de l’anterior): 498,

1063MASÓ, Pere: 44 MASQUEFA, Lluís: 622Massalfassar: 768MATA, Arnau de la (conseller): 1140MATA, Joan de la: 45 MATALI, Jeroni (notari): 1160MATEU, Pere: 144MATEU (l’assaonador): 98MAY, Joan: 442, 443 MEDINA, Jaume (conseller): 1140MEDINA, Joan (mercader): 883, 959, 960 Medina del Campo: 59, 161, 163, 164,

201, 288, 296, 496, 497, 506, 507, 576, 582, 601, 603, 604, 609, 611, 612, 613, 781, 943, 1012, 1033

MEGO, Vicent: 960 Mejorada, La: 764, 765 Meliana: 767MELÓS, Francesc: 45 MENOR, Francesc: 92, 94 MERCADER, Arthiache: 183MERCADER, Berenguer: 44, 49, 165, 271,

278, 492, 505, 533, 631, 645 MERCADER, Bernabeu: 978MERCADER, Isabel (esposa de l’anterior):

978MERCADER, Francesc: 473MERCADER, Honorat: 229, 237, 238,

239, 240, 281 MERCADER, Joan: 135, 545, 654, 979MARCADER, Macià: 158MERCADER, Perot (mestre racional):

914, 915MERCADER, Rafael: 294Mercè (monestir): 791MERINO, Joanot: 685

MERINO, Pere: 685MERLES, Rafael: 515Mers El Kébir: 799, 800 MESEGUER, Jaume (conseller): 1139Messina: 614, 619MESTRE, Miquel: 767METALLER, Pau: 448 MEY, Joan de: 31MILAN (mossèn): 477 MILLAN, Jaume: 134 MIQUEL, Joan: 786, 818 MIQUEL, Pere: 506 MIQUEL, Pere (seller): 514MIQUEL (el músic): 674MIR, Guillem: 44, 69, 262, 273, 369,

396, 468, 498, 544 MIRACLE, Miquel Francesc del: 814,

818, 1118 MIRANDA, Joan de: 1016MIRANDA (mossèn): 755MIRAVALL, Domingo (conseller): 1140 MIRÓ, Andreu: 685MIRÓ, Antoni: 144MIRÓ, Miquel: 145MIRÓ VALLERIOLA, Francesc: 47, 48, 53,

102, 103, 104, 111, 144, 153, 337 Mislata: 432, 769, 770MODRA, Guillem: 44Molina (vila): 720Molins de Rei: 726, 727 MOMPALAU, Perot de: 434 MONASTERIO, Joan de: 623Moncada: 767MONCADA, Maria de: 400 Moncofa: 494MONÇÓ, Bartomeu (verguer): 51, 127,

131, 132, 142, 145, 177, 179, 180, 210, 273, 298, 308, 323, 380, 438, 506, 513, 515, 533, 540, 603, 621, 622, 623, 646

MONÇÓ, Bernat: 461, 495, 501 MONÇÓ, Berenguer: 492


MONÇÓ, Francesc: 141, 143 MONFERTET (alcavot): 98MONGINA, Francesc: 97MONLEÓ, Lluís: 514MONLLEÓ, Sebastià: 685MONPALAU, Francesc de: 573MONPALAU, Perot de: 424MONPALAU, Perot (el bastard): 685MONREAL, Lluís (mercader): 514MONRÓS, Lluís (mercader): 805, 969 MONSOLIU, Pere: 622MONSORIU, Gracia de: 44, 369, 378MONSORIU, Pere Ramon de: 135, 369,

468, 558 MONTAGUT, Francesc Joan de: 883, 884,

889, 891, 895, 900 MONTAGUT, Francesc de: 575MONTAGUT, Joan de: 159 MONTAGUT, Lluís de: 53, 141MONTAGUT, Montagut de (germà de

l’anterior): 53 MONTAGUT, Pere de: 635Monte Albano: 134Montela: 465Montesa, mestre de: 158, 166, 167,

172, 174, 202, 203, 286, 420, 495, 650, 1050, 1086

Montsant: 287 Montsó: 337, 338, 347, 864, 865, 866,

869, 870, 871, 874, 875, 876, 880, 881, 901, 909, 915, 916, 945, 946, 947, 949, 950, 951, 954, 955, 957, 975, 981, 992, 993, 1003, 1014, 1018, 1021, 1035, 1047, 1048, 1086

MONYÓS, Agustí (obrer de vila): 1086MONYOZ, Onofre: 44, 144 MONYOZ, Gil (llibrer): 144, 514MORA, Joan (conseller): 1140MORA, Pere: 369MORAGREGA, Francesc: 446MORALES, Alonso de: 663, 664

Morella: 265, 420, 750 MORER, Antoni: 45 MORO, Papariso: 769 MORÓS, Lluís: 685Morvedre v. SaguntMOT, Llorenç de (notari): 515MOUROS, Lluís (mercader): 780, 781 Moya: 708MUNTANYANA, Joan: 767MUNYEZ, Alfonso: 248, 293, 294, 295, 309 MUNYOÇ, Joan: 766Múrcia: 17, 147, 221, 305, 365, 422,

457, 487, 642, 668, 708 Museros: 769, 1013, 1014

—N—

NADAL, Jaume (mercader): 515NADAL, Joan (notari): 515Nàpols: 27, 95, 129, 149, 152, 158,

265, 675, 676, 693, 760, 781, 798, 806, 808, 809, 820, 830, 849, 852, 854, 855, 930

NATALI, Guillem: 379 NATALLES, Antoni (conseller): 1140Navarra: 68 NAVARRO, Bernat: 685NAVARRO, Jeroni (conseller): 1140NAVARRO, Joan: 674NAVARRO, Martí (fuster): 98NAVARRO, Miquel (jurat): 44 NAVARRO, Pere (barreter): 686NAVARRO, Pere (capità): 821NAVARRO, Pere (jurat): 958, 959, 1140NAVARRO DE NAVARRET, Joan: 379NEUS, Diego de: 513NEUS, Jeroni (mercader): 834, 869,

883, 884, 896, 899, 900, 901, 902, 904, 927, 928, 931, 959, 960, 1063

NEUS, Gracia (esposa de Jeroni Neus): 959, 960


NICOLÀS (sastre): 685NICOLAU, Joan: 369 NICOLAU, Tomàs: 448, 622NICOLAU (de Bunyol): 686NOGUERA, Antoni: 731, 870, 1129, 1132,

1137, 1138 NOMDEDEU, Francesc: 713, 714NUÇA, Joanni de la, v. LANUÇA, Juan de

—O—

Ocaña: 642, 644OCHOA: 97OLCINA, Joan: 635OLIBA, Antoni (mercader): 786OLIVER, Bernat: 44OLIVER, Joan: 144OLLER, Pere (notari): 1048, 1085 Onda: 420 Ontinyent: 420, 751, 926 Orà: 522, 523, 723, 724, 733, 800, 862Oriola: 123, 192, 222, 236, 337, 343,

345, 346, 353, 356, 358, 359, 360, 362, 367, 395, 410, 417, 420, 423, 450, 459, 462, 464, 469, 474, 476, 520, 532, 546, 558, 565, 566, 569, 570, 578, 646, 647, 696, 697, 700, 750, 810, 821, 854, 873, 874, 877, 916, 917, 950, 955, 1015, 1016, 1017, 1047, 1048

Oristany: 260 Orpesa: 494, 1088, 1089 ORT, Daniel de l’: 144 ORT, Joan de l’: 379ORT, Ramon de l’: 851, 1064, 1070,

1073, 1077ORTELLS, Jaume: 623ORTÍ, Lluís: 44, 80 ORTIZ, Andreu: 982, 983, 984 Otranto: 129

—P—

PAGÈS, Joan: 78Paiporta: 770País Valencià: 17, 36, 656PALACIO, Joan (escrivà): 1151Palenzuela: 214Palerm: 713, 715, 815 PALOMAR, Francesc: 665PALOMAR, Pere: 135, 141, 147, 151,

152, 369, 486, 492PALLARS, Antoni (conseller): 1140PARDINA, Salvador (conseller): 1140PARDO, Gibert: 651PARDO, Jaume (conseller): 1140PARDO, Joan: 369PARDO, Vicens: 45PARDOS, els: 651PAREGICA, fill de l’Orada: 98PASCAL, Joan: 545PASCUAL, Andreu (mercader): 515PASCUAL, Jaume: 473PASCUAL, Joan: 473PASQUET, Joan (jurat i administrador

de la llotja): 847, 851, 896, 1018, 1064, 1070, 1073, 1077, 1081, 1082, 1083, 1085, 1087, 1096, 1098, 1106, 1111, 1120, 1122, 1124, 1129, 1132, 1139, 1160

PASQUET (fill de l’anterior): 686PASTOR, Jaume (mercader): 512, 515PASTOR, Joan: 145PASTOR, Joan (blanquer): 145Paterna: 71, 84, 203, 307, 483, 484,

501, 520, 537, 558, 561, 564, 459, 571, 604, 605, 609, 641, 702, 703, 705, 706, 707, 825, 853, 907, 908, 1090, 1092, 1094, 1096

Patraix: 926PEIRÓ, Joan: 86 PEIXÓ, Tomàs (conseller): 1139PELEGRÍ, Agustí (conseller): 1139


PELEGRÍ, Jaume: 134, 135, 151, 247, 651, 847

PELEGRÍ, Jeroni: 1118 PELEGRÍ, Pere: 28, 44, 132, 133, 134,

135, 136, 139, 145, 146, 147, 151, 161, 162, 163, 289

PELLICER, Antoni: 47, 48, 53, 130, 144PELLICER, Baltasar: 847, 1050, 1122,

1123 PELLICER, Gaspar: 301, 408, 459, 468PELLICER, Gaspar Lluís: 1124, 1129,

1124, 1129 PELLICER, Joan (conseller): 1140 PELLICER, Lluís (jurat): 71, 73, 104,

126, 135, 151, 152, 262, 273, 298, 302, 309, 322, 369, 379

PELLICER, Manuel: 144 Penàguila: 265, 420, 750PENAROIA, Bernat de: 28, 43, 47, 48,

49, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 57, 68, 69, 71, 72, 73, 78, 80, 81, 91, 102, 111, 124, 125, 126, 130, 131, 139, 140, 141, 142, 143, 145, 146, 161, 262, 400, 434, 435, 438, 468, 604, 609, 627, 635, 1038, 1039

PENAROIA, Bernat de (fill de l’anterior): 473, 575, 654, 655, 776, 1038, 1039

PENAROIA, Francesc de: 400, 468 PENAROIA, Jaume: 153, 635 PENARROJA v. PENAROIA

Peníscola: 420, 493, 494, 495, 750 PENYA, Jaume: 379PENYAFEL, Lluís (conseller): 1140Peralada: 191PERALTA, Martí de: 406 PERE ANDREU, Joan de (mercader): 834 PERE EL CERIMONIÓS: 19, 20, 78, 83,

239, 251, 252, 1013, 1032PERE EL CRUEL, I de Castella: 201PERELLÓS, Tristany de: 1035, 1037PERELLÓS DE BLANES, Caterina: 1038

PERETONYA, Pere (notari): 515PERES, Miquel: 724, 725, 729PÉREZ, Andreu: 45 PÉREZ, Antoni: 45PÉREZ, Arnau (escrivà): 444, 445, 843PÉREZ, Francesc: 44 PÉREZ, Gaspar: 774PÉREZ, Joan: 509, 723, 724PÉREZ, Joan (escrivà i notari de la

Inquisició): 614, 615, 616, 617, 618, 620, 621, 622, 623

PÉREZ, Joanot: 97PÉREZ, Lluís (notari): 44, 1069, 1072,

1077, 1078PÉREZ, Miquel (clavari): 369, 436, 515,

520, 1038, 1046, 1047, 1053, 1062, 1064, 1069, 1073, 1077, 1128, 1131, 1135, 1136

PÉREZ, Pere (conseller): 1140PÉREZ, Pere (notari): 1027, 1029PÉREZ, Vicent (fill): 1159PÉREZ APARICIO, Carme: 15 PÉREZ DALMAZAN, Miquel: 664PERIQUART (sastre): 512PERIS, Jaume: 503, 504PERIZ, Nicolau: 134 PERLES, Joan (conseller): 1140PEROT (d’en Jovera): 97PEROT, (de l’obrador): 685PEROT, (germà de Joanot l’esquerrer): 97PEROT, (el flequer): 98PEROT, (el velluter): 98PERPINYÀ, Joan: 906Perpinyà: 486, 487, 761, 762 PERTUSA, Jaume de: 268, 369, 396, 927,

928, 958, 960PERTUSA, Francesc Joan de (fill de

l’anterior): 989PERTUSA, Guillem Ramon de: 1118Perusa: 525PEYRATS, Joan: 44PIERA, Pere (conseller): 1139, 1148


PIERA (fill de mossèn Piera): 97 PILES ROS, Leopoldo: 31PINA, Nicolau: 268Pina: 636, 639, 702 PINELLO, Francesc: 395PINELLO, Benito: 162PINGO, Miquel: 715PINTO, Joanot; 97PINTOR, Bernat: 82PINTOR, Francesc: 144PLA, Joan: 44, PLANES, Pere: 396 Plasència: 1089 PLATÓ: 252PLENES, Lluís: 144POALES, Antoni: 268Pobla, la: 307, 483, 484, 501, 520,

537, 558, 561, 564, 569, 571, 604, 605, 607, 609, 611, 641, 702, 703, 705, 706, 707, 825, 844, 853, 907, 908, 1090, 1092, 1094, 1096

POLO, Miquel: 165, 247, 298, 302, 322, 409

Polop: 691 POMAR, Jaume: 144 POMAR, Mateu: 818 POMEDA, Pedro la: 685PONCE, Martín (arquebisbe de Messina):

613, 619 PONÇ, Felip: 404, 476PONÇ, Jaume: 45 PONÇ, Pere: 769 PONT, Antoni del (conseller): 1139Pontferrada: 306PORTA, Bernat: 674PÓRTOLES, Blai (apotecari): 512, 515 Portugal: 199, 420 PRATS, Lluís: 755PRÓXITA, Alfonso de: 369 PRÓXITA, Elionor de (comtessa d’Aversa):

400, 777, 778, 779

PRÓXITA, Elfo de: 468, 506 PRÓXITA, Joan Francesc de (comte

d’Aversa): 676, 753, 777PRÓXITA, Isabel Magdalena (esposa de

Ramon Riusec): 1038Puçol: 493, 494, 723 PUIG, Joan: 673PUIG, Pere (correger): 512, 515, 548,

512, 515Puig, el: 51, 203, 492, 493, 494, 495,

507, 548, 606, 611, 769, 999PUIGMIJÀ, Joan de: 92, 93, 94, 99 PUJADES, Mateu: 44, 165 PUJOL, Domingo: 774PUNYET, Dionís: 1039

—Q—

QUADRADO, Lope: 685Quart (porta): 505, 506, 730, 731 QUEROL, Jaume: 767QUINTANA, Mateu (conseller): 1140

—R—

RABASA DE PERELLÓS, Giner: 468, 1029RAÇ, Jaume de: 734, 735, 763 RADELLAT, Joan (escrivà): 1029Rafelbunyol: 767RAM, Llorenç: 406 RAM ESCRIVÀ, Joan (mestre racional):

278, 300, 309, 412, 689, 822, 905, 927, 928, 958, 967, 968, 971, 973, 995

RAM ESCRIVÀ, Joan (fill de l’anterior): 927, 958, 959

RAMÍREZ, Joan: 475REMOLINS, Andreu: 851RAMON, Joan: 447, 448 RAMON, Pere: 468 RAMOS, Bartomeu: 1006, 1007RAMOS, Jeroni: 685RAS, Franciscot de la: 685


RAYA, Joan de la: 960 Real, (porta del): 506, 731 REBOLLEDO, Rodrigo de: 79 REGLÀ, Joan: 11, 33REIS CATÒLICS: 30, 31, 32, 663REMOLINS, Andreu: 908, 924 RENAU, Antoni: 767RENQUI, Joan: 768Requena: 196, 197, 199, 287, 708,

722, 726, 953, 954, 1011, 1014 RESCAVALDIDO, Joanot: 97RESALOSA, Simeó: 834 RESILOSA, Antoni; 766REY, Antoni: 44RIBA, Joan: 263, 324, 329, 506, 580 RIBALTER (misser): 762RIBES, Bernat de: 978RIBES, Frederic de: 978RIDAURA, Joan (notari): 514RIPOLL, Tomàs (prevere): 1105RIUDAURA, Joan (regent de racional):

1040RIUSEC, Ramon: 1039 ROBIOLS, Pere: 1038Rocafort: 766,RODELLAR, Joan (escrivà): 1151, 1162,

1163Rodes: 650RODILLA, Damià: 769RODRIGO (de casa d’Artés): 97Roma: 477, 662 ROIG, Bartomeu (venedor): 673 ROIG, Gonçalvo: 344ROIG, Jaume (de Meliana): 767ROIG, Gaspar Jeroni (clavari): 473, 492,

493, 544, 895, 896, 897, 898, 899, 1062, 1063, 1064, 1067, 1068, 1069, 1072, 1077

ROIG, Miquel (clavari): 835, 866, 867, 870

ROIZ, Alfons: 713, 714ROIZ, Lluís: 1029

ROIZ DE CÀLCENA, Joan (secretari): 648, 654, 721, 727, 740, 761, 762, 764, 765, 788, 801, 807, 808, 810, 811, 829, 833, 836, 847, 848, 849, 850, 859, 879, 881, 909, 912, 913, 915, 944, 947, 950, 956, 957, 992, 1008, 1009, 1020, 1021, 1044, 1045, 1048, 1089, 1093, 1096, 1099, 1113, 1114, 1117, 1118, 1119, 1171

ROMERO, Pere: 674ROMEU, Francesc: 751ROMEU, Garcia: 750ROMEU, Lluís: 379 Ronda: 695, 705, 708, 1016RONELL, Pere: 795ROQUA, Jaume: 260ROQUA, Pere (mercader): 778ROQUA, Vicent: 674ROS, Francesc: 1064, 1070, 1073,

1077, 1110 ROS, Eximeno (advocat): 44, 324, 465,

489, 490, 561, 563, 564, 568, 605, 734, 762, 813, 842, 843, 990, 1019, 1035

ROS, Joan: 78ROS, Lluís: 622ROSSELL, Jaume: 183, 331, 344, 399,

401, 402, 403, 404, 417, 438, 439, 441, 442, 443, 446, 475, 482, 483, 489, 490, 493, 505, 506, 582, 619, 648, 650, 651, 652, 716, 822

ROSSELL, Pau: 78, 89, 158, 243 Rosselló, el: 30, 487, 602, 606, 609,

678, 684, 740, 742, 757, 759ROURES, Jaume: 673ROURES, Joan (conseller): 1140ROVELL, Perot: 98ROYO, Àngel del (notari): 888, 891,

895, 899, 902ROYO, Joan (fra): 942ROYO, Jordi del: 444, 445, 446 RUBERT, Bernat: 766RUBERT, Francesc: 262


RUBIEDO MACIP, Pere de: 98RUIZ, Miquel, 835RULL, Antoni: 256, 292, 294, 307 RULL, Joan: 61, 63, 64RULL, Joan (justícia civil): 1098, 1124,

1129, 1139, 1163 Russafa: 768

—S—

SACERES, Joan: 767SACRUELLA v. ÇACRUÏLLA

SAFRA, Ferrando de: 756SAGRA, Enric: 498, 575, 719, 730 Sagunt: 84, 420, 478, 493, 494, 495,

500, 502, 503 Sahona: 1016SALA, Francesc (notari): 44, 145, 379,

444, 515, 731 Salamanca: 308, 314, 316, 335, 662,

794, 795, 796, 799, 801 SALAT, Joan: 217, 328 SALES, Joan: 674SALT, Jaume (del Puig): 769, 999 SALTÓ, Nicolau: 685SANAHUJA, Joan: 750SANBOY, Joan de: 135SÀNCHEZ, Alonso [Alfonso] (lloctinent

de tresorer): 223, 224, 225, 236, 240, 243, 245, 258, 259, 270, 285, 288, 296, 297, 300, 310, 315, 327, 383, 384, 386, 399, 401, 407, 420, 435, 437, 455, 477, 482, 485, 492, 505, 521, 551, 565, 582, 631, 660, 663, 665, 666, 667, 684, 687, 704, 710, 711, 712, 713, 714, 716, 717, 718, 725, 744, 757, 762, 806, 807, 809, 811, 818, 820, 834, 847, 849, 850, 881, 886, 897, 909, 912, 913, 946, 988, 995, 996, 999, 1066, 1085, 1126, 1155, 1158, 1159

SÀNCHEZ, Miquel (fill de l’anterior): 1155, 1156, 1158

SÀNCHEZ, Gabriel (tresorer general): 134, 189, 196, 227, 233, 270, 273, 274, 326, 351, 385, 387, 388, 389, 441, 442, 553, 555, 556, 569, 689, 695, 722, 844

SÀNCHEZ, Lluís (tresorer general): 629, 695, 713, 714, 818, 820, 834, 855, 863, 995, 998, 1085, 1176

SÀNCHEZ, Pere: 45, 295, SÀNCHEZ, Simó: 144, 175 SANCHIS SIVERA, Josep: 31SANCHIZ, Alfonso (de Museros): 769SANCHIZ, Diego de: 751 SANCHIZ, Joan (paraire): 144SANCHIZ, Joan: 674SANCHIZ, Pere: 665SANCHO, Joan (jurat): 44, 1139 SANCHO, Miquel (fuster): 144, 514 SANCHOT (fill de Sancho Ferrer): 98SANCTACRUÇ, Diego de: 137, 138 SANÇ, Àlvar: 767SANÇ, Ausiàs: 622SANÇ, Mateu: 44 SANS TRAVÉ, Josep Maria: 12Sant Agustí (monestir): 791Sant Andreu (parròquia): 144, 379,

512, 515 Sant Antoni (església): 752Sant Antoni (Eivissa): 756Sant Arcís (confraria): 1101Sant Bartomeu (parròquia): 145,

512, 515 Sant Climent (vila): 725Sant Esteve (parròquia): 144, 379,

513, 515 SANT FELIU v. SENTFELIU

Sant Jaume (confraria): 336, 1101, 1151Sant Joan (festivitat): 26, 45, 48, 49,

85, 86, 126, 766, 782, 783, 1167, 1171, 1174

Sant Joan, Joanot de: 98Sant Joan (parròquia): 145, 515 Sant Jordi (confraria): 1101Sant Llorenç (parròquia): 145, 515


Sant Lluís: 702, 853Sant Martí (festivitat): 791Sant Martí (parròquia): 144, 512, 515,

791, 1147, 1152, 1156, 1163Sant Mateu (vila): 420, 538, 539, 540,

546, 566, 570Sant Nicolau (parròquia): 144, 514,

635, 1147, 1148, 1152, 1154, 1156, 1163

Sant Pare: 202, 251, 406, 662, 793, 796, 984

Sant Pere (màrtir): 635Sant Salvador (parròquia): 145, 379,

512, 515 Sant Tomàs (parròquia): 144, 514,

1147, 1148, 1152, 1156, 1163 Sant Vicenç Ferrer: 23, 662, 677, 790Sant Vicent (màrtir): 677, 790 Sant Vicent (carrer): 791Sant Vicent (església): 1100, 1102Sant Vicent (porta): 505, 506, 730, 731 Santa Anna: 635 Santa Caterina (parròquia): 144, 514,

635, 1147, 1148, 1152, 1154, 1156, 1163

Santa Creu, Andreu de: 740, 742, 747 Santa Creu (parròquia): 145, 515Santa Cruz: 929, 936 Santa Fe (vila): 438, 439, 440, 442,

443, 444, 445Santa Maria (parròquia): 144, 514Santa Maria (capella de la Seu de

València): 492, 662, 822Santa María de Albarracín: 720 Santa María del Campo: 834, 835 Santa Tecla (plaça): 791SANTAMARIA, Álvaro: 33, 34, 35 SANTÀNGEL, Jaume de: 230, 231, 232,

233, 234, 235, 270, 271, 330, 462, 467, 469, 565, 987, 988

SANTÀNGEL, Lluís de (racional): 31, 139, 140, 164, 183, 187, 188, 189, 193, 195, 207, 208, 210, 226,227, 230, 255, 256, 275,

276, 281, 282, 304, 305, 306, 307, 316, 322, 328, 329, 330, 331, 345, 385, 387, 388, 389, 391, 392, 401, 455, 536, 553, 559, 576, 577, 601, 611

SANTPERE, Joan (el fill; mercader): 834, 959, 960

SARAGOÇA, Rafel: 686Saragossa, 139, 140, 153, 157, 158,

159, 215, 239, 277, 331, 332, 333, 448, 450, 454, 629, 634, 641, 642, 646, 698, 705, 707, 708, 710, 712, 719, 720, 721, 810, 1016, 1050, 1107, 1108, 1111

SARANYANA, Jeroni (conseller): 1139SARAVIA (del camí de Morvedre): 685Sardenya: 19, 20, 292, 309, 393, 744,

755, 1173SARRIAL, Joan: 960SARRIÓ, Miquel: 769SART, Andreu: 72, 84, 130, 131, 141,

142, 143, 151,153, 177, 180, 268, 298, 328, 345, 347, 362, 363, 369, 379, 396, 424, 435, 459, 468, 493, 502, 505, 506, 511, 513, 514

SAVALL, Joan (notari): 1077SCALA, Antoni: 273, 298, 303, 308,

380, 398, 425, 438, 495, 534, 540, 621, 622, 623, 646, 660, 667, 674

SCALA, Jeroni (verguer): 775, 868, 871, 883, 908, 1064, 1103, 1151, 1163

SCARNER, Jeroni: 1146SCEREIOLA, Antoni: 515SCOLA v. ESCOLA

SCRIVÀ Joan (mestre racional) v. RAM SCRIVÀ, Joan

SEBASTIÀ, Pere: 45 SEBASTIÀ (fuster): 98SEBASTIÀ (velluter): 98SEGARRA: 98Segòvia: 507, 508, 510, 515, 517,

518, 519, 780, 782, 787, 788, 789, 1084


SEGUER, Pere: 45 SENIORIO, Ambrosio: 724 SENTÀNGEL, Martí de (mercader): 735,

834, 883, 884, 889, 890, 891, 959, 960, 1039, 1040

SENTFELIU, Baltasar (jurat): 734, 735, 948

SENTFELIU, Bernat (notari): 145, 248, 379, 492, 493, 525

SENTFELIU, Francesc: 500 SENTFELIU, Onofre de: 960 SENTFELIU, Jesué: 1160,SENTJOAN, Joan de (conseller): 1140SENTLIR, Gorriç de: 98SENTLLORENÇ, Jaume (conseller): 1140SERIOL, Pere (conseller): 1139SERRA, Guillem (canonge de la Seu): 280 SERRA, Jaume: 135SERRA, Joan (especier): 515SERRA (el barber): 685SERRANO, Andreu; 379Serrano (porta): 505, 506, 730, 731 SERVENT, Bartomeu (conseller): 1139Seu (de València): 278, 280, 355,

356, 357, 358, 367, 403, 428, 445, 460, 465, 470, 492, 495, 555, 559, 635, 636, 645, 647, 662, 676, 696, 697, 705, 760, 761, 791, 792, 794, 822, 824, 840, 853, 960, 975, 987, 988, 1050, 1086, 1097, 1100, 1101, 1102, 1105

SEVILLA, Joan de: 673 SEVILLA, Martí de: 685 Sevilla: 55, 266, 267, 329, 399, 404,

405, 406, 407, 408, 409, 410, 417, 418, 419, 420, 687, 689, 822, 846, 847, 848, 849, 850, 873, 877, 878, 879, 880, 909, 912, 913, 914, 915, 950, 1014

SEVILLANO COLOM, Francisco: 29, 30, 31, 33, 35, 385, 391, 534, 663, 698, 805, 818, 819, 852, 1085

Sicília: 218, 219, 258, 259, 260, 263, 393, 428, 429, 525, 528, 677,

684, 687, 695, 712, 713, 714, 715, 722, 726, 727, 729, 732, 733, 739, 744, 755, 771, 783, 784, 785, 786, 788, 798, 810, 815, 816, 821, 831, 838, 848, 854, 862, 883, 907, 952, 1003, 1021, 1079, 1086, 1087, 1169, 1173

SIGNE, Miquel: 768SIGNES, Pere: 685Silla: 752SIMÓ, Jeroni: 686SIRERA (misser): 914SISCAR, Jaume: 45, 465, 473, 498 SLANA (senyor de Carcre): 473 SMENART, Joan (notari): 1124, 1129 SMERNA, Miquel: 513, 514SOBRENERO, Joan: 622Sogorb: 65, 183, 354, 420, 483, 1090,

1091 Sogorb (bisbe de): 793, 796SOLÀ BEL, Agustí (mercader): 778SOLANES, Miquel: 575, 665, 666, 672SOLER, Francesc: 379 SOLER, Joan (notari escrivà): 622,

692, 774SOLER, Miquel (guanter): 906, 908SOLER, Miquel (conseller): 1140SOLER, Pere de: 268, 278SOLSONA, Pere: 673SORELL, Baltasar (jutge): 833, 837, 838,

927, 1160, 1163, 1164 SORELL, Bernat: 153, 369, 378, 468, 575 SORELL, Tomàs: 71, 73, 102, 104, 111 SORIA, Simó de (conseller): 1140SORIANO, Antoni (conseller): 1140SORNI, Francesc: 770SPRIANO, Aparisi (conseller): 1139SPARÇA, Fortunyo: 674SPANNOCHI, Pere: 247SPINA, Joan: 714SPINDOLA, Tomàs: 940, 941, SPLUGUES v. ESPLUGUES

STALS, Antoni: 501, 770STELLES v. ESTELLÉS


STEVE, Bartomeu: 774STEVE, Jaume: 545, 575, 665, 666, 672STHEVE, Francesc: 144STHEVE, Gregori (conseller): 1140STHEVE, Joan: 674STHEVE, Mateu (notari): 1027, 1029STHEVE, Miquelot: 685STUPINYA, Joan: 44SUÁREZ DE FIGUEROA, Gómez: 404Sueca: 493, 752

—T—

TAFOYA, Jeroni: 978, 979TALLADA, Miquel (conseller): 1140Tarassona: 242, 244, 256, 337, 347,

356, 534, 537Tarassona (bisbe de): 793, 796TARRAGÓ, Pere (verguer): 44, 425, 492,

515, 603, 770, 773, 775, 799, 805, 819

Tavernes Blanques, les: 769 TENCA, Pere (conseller): 1139Tenes: 800Terol: 303, 368, 720, 721 TERRERES, Joan: 44 Teulada: 493 TEXEDA, Pere: 45THONIA, Guillem (notari): 145, 750THONIA, Lluís (notari): 512THORA, Antoni: 45Toledo: 119, 120, 121, 125, 195, 197,

203, 228, 230, 630, 631, 695, 696, 697, 952

TOLOSA, Damià: 45 TOMÀS, Lleonard (conseller): 1139TOMÀS, Miquel: 44 TOMÀS (el desmanegat): 97TORA, Joan (caçador): 908TORANAU, Joana: 1063Tordesillas: 497, 498, 500, 1165, 1170TORELLES (patró de galeres): 261TORI, Francesc: 45 Toro: 772

TORRAMOCHA, Joanot: 685TORRE MASCÓ, Joan (conseller): 1140TORRELLA, Pere Joan: 957TORRELLES, Ramon: 71, 73, 104TORRES, Agnès (esposa de Jeroni Tor-

res): 777, 778, 959, 960 TORRES, Antoni: 379TORRES, Dídac de (batlle general): 266,

267, 273, 274, 275, 277, 278, 279, 280, 288, 314, 348, 349, 390, 440, 441, 478, 503, 505, 515, 518, 534, 635, 642, 645, 693, 642, 645, 693

TORRES, Ferran de (fill de l’anterior; batlle general): 478, 822, 823, 824, 825, 909, 988, 1083, 1085, 1143, 1152, 1157, 1162, 1163

TORRES, Francesc: 737 TORRES, Jeroni (mercader-banquer):

29, 776, 777, 778, 833, 834, 837, 863, 864, 883, 884, 886, 888, 899, 900, 902, 904, 918, 927, 928, 940, 941, 943, 945, 948, 953, 958, 959, 963, 964, 965, 966, 967, 968, 971, 972, 973, 974, 989, 994, 1006, 1007, 1008, 1010, 1019, 1020, 1024, 1025,1033, 1034, 1043, 1044, 1054, 1055, 1056, 1061, 1083, 1084, 1093, 1115

TORRES, Joan Jeroni: 1116TORRES, Joan (de Foyós): 768 TORRES, Miquel (de Foyós): 768TORRES, Nicolau: 165, 172, 177, 179,

180, 273, 278, 369, 409, 424, 434, 409, 434

TORRES, Pere (conseller): 1139TORT, Joan: 734, 745, 746, 753, 755 Tortosa: 183, 188, 189, 226, 229, 420,

429, 522, 540, 542, 543, 544, 637, 702, 709, 853

Tortosa, bisbe de: 791, 1036TOSSA, Joan: 378 Traiguera: 420, 756TRAMS, Lluís (conseller): 1140


TRASTÀMARES, els: 27, 31, 56TREPAT, Francesc: 44 TRISTANY, Joan: 51, 111, 127, 131, 132,

141, 142, 145, 179, 273, 308, 323, 331, 380, 398, 461, 506, 511, 513, 514, 533

TULLO, Antoni (mercader): 960 Tunis: 624, 625

—U—

UCANYÀ, Joan d’: 767UGART, Garcia: 512UGUET, Joan (llibrer): 1027, 1029Uixó (riu): 222 Urgell: 428URREA, Pere d’ (lloctinent general):

17, 890 URRIES, Hug d’ (secretari): 795, 796,

936, 954, 1007, 1023, 1055, 1057, 1058, 1060

—V—

VALAFANYÀ (alcavot): 98VALENTÍ, Gaspar (mercader): 786, 817,

834, 958, 960 VALENTÍ, Martí. 750VALENTÍ, Joanot (reboster): 685VALENTÍ, Pere (notari): 948VALERO, Andreu: 44VALERO, Jaume: 238 VALERO, Joan: 257, 298, 322, 323, 369,

379, 396, 409, 468, 409, 468 VALERO, Pascual (conseller): 1139VALLADOLID, Rodrigo de: 960 Valladolid: 11, 359, 362, 364, 375,

376, 859, 861, 862, 863, 864, 872, 994, 998, 1001, 1006, 1007, 1008, 1009, 1015, 1018, 1057

Vall d’Uixó: 71, 405, 1092Valldigna: 216, 218, 420 VALLEBRERA, Tomàs: 242 VALLERIOLA, Francesc: 53, 71, 73, 345,

365, 378

VALLERIOLA, Galceran: 135, 141, 147, 151 VALLERIOLA, Joan: 44 VALLERIOLA, Lluís: 473, 498, 544, 575,

604, 609, 614, 622, 655, 666, 672, 1118

VALLÉS, Jaume: 575, 631 VALLÉS, Joan: 379, 380VALLS, Jaume (àlies el gran): 673VALLS, Jaume, cavaller: 498, 645, 1118 VAQUEDAMO, Beltran de: 1029VAQUES, Pere dels: 674 VASURTO, Cristòfol: 267, 478, 479, 480,

481, 527, 530, 537, 645, 646, 651, 716, 719, 750, 757, 765, 787

VEANA, Antoni (mercader): 834, 959, 960 Vega, Real de (Granada): 425, 426,

427, 428, 433, 436, 437VELÀZQUEZ CLIMENT, Miquel: 644, 658,

666, 675, 689, 696, 707, 712, 760, 789, 846, 861, 862, 864, 877, 987, 998, 1001, 1004, 1170

Vélez, Real de (Màlaga): 323, 325VELLA, Pere de (conseller): 1140Venècia: 36, 157, 162, VERA, Francesc, de: 144VERA, Joan (canonge): 661, 662 VERDANCHA, Joan: 45 VERDANCHA, Miquel (notari): 515VERDEGUER de Gandia: 97 VERDÚ, Nicolau: 1118VERGARA, Pere de: 1118VERI, Bartomeu de: 439, 440, 446,

447, 547, 582VERMELLET, (fuster): 98VERNEGAL Nicolau: 194, 326 Versa: 183, 400, 676, 753, 777, 778 VESACH, Felip de: 165, 172, 177, 179 VESIA, Beltran (notari): 1039VICENS VIVES, Jaume: 11VICENT, Pere: 263, 273VICH, Agustí: 922, 939VICH, Antoni: 45 VICH, Pere (barber): 512VICH, Pere (calceter): 515


VICIANO: 98VICO, Giambattista: 35VIDAL, Ausiàs (mercader): 379, 815,

816, 817, 838, 839, 840 VIDAL, Bernat: 144, 408, 430, 459, 468,

544, 575, 632, 645, 655, 776, 798VIDAL, Francesc: 299, 300 VIDAL, Pere (conseller): 1140Vila Joiosa: 420, 493, 494, 751 Vila Reial: 420 VILAFELIS, Dídac (escuder): 1040VILAFERMOSA, duc de: 652VILAFERMOSA (baronia): 83VILAGRASA, Bartomeu: 685VILAMAYA, Miquel: 674VILAMUR, Perot: 685VILANA, Pere: 84VILANOVA, Antoni: 769VILANOVA, Bartomeu: 750VILANOVA, Francesc de: 635VILANOVA, Lluís: 465VILAR, Francesc (conseller): 1140VILAR, Pierre: 11VILARASA, Cosme de: 484, 716, 995,

1063, 1094, 1095, 1097 VILARASA, Joan: 71, 73, 90, 102, 103,

111, 329, 400, 529, 530, 531, 532, 540, 645

Vila Real: 265, 750VILARIG, Bernat: 135VILARROYA, Miquel de: 769VILARY, Nicolau de (senyor de Sirat): 676VILASPINOSA, Gaspar: 869, 871, 883,

884, 889, 891, 895, 900, 1118 VILLALONGA VILLALBA, Ignacio: 31 VILLAMARÍ, capità: 509 Villena: 17, 118, 952VILLES, Sebastià: 685VINADER, Francesc: 673VINCENT, Bernat: 36VINES DE CANEMAT, Joan: 144VINYOLES, Arcís: 468, 727 VINYOLES (barreter): 686

Vistabella: 768VITALIS, Francesc: 134Vitòria: 216, 218, 220, 222, 223, 225,

228, 229, 235, 240, 294, 310 VIVES, Gabriel: 44 VIVES, Joan: 135, 434, 435, 468, 437,

468, 575VIVES, Ramon (notari): 144VIVES DE BOYL, Felip (fra): 202VIVES DE BOYL, Francesc (senyor de

Bétera): 153, 405VOLA, Vicent: 287

—X—

XARQUI, Joan: 45 Xàtiva: 27, 123, 153, 157, 159, 265,

285, 286, 324, 420, 423, 650, 750, 751, 753, 831, 844

Xelva: 161, 162, 166, 172, 173, 186, 212, 276, 301

Xerès: 528, 607, 708, 732, 733, 872, 946, 947

Xèrica: 17, 69, 420, 635, 636, 639, 702, 705, 750, 853

Xilxes: 494 XIMÉNEZ, Martín: 623XIMENO, Jaume (escrivà): 845, 1016 Xiva: 502, 503, 504, 853 Xixona: 265, 402, 405, 420, 423,

750, 853 XUAREZ DE FIGUEROA, Gómez: 186Xúquer (riu): 222, 405

—Y—

YBORRA, Miquel (verguer): 799, 805, 814, 837, 868, 871, 908, 924, 960, 1064, 1082, 1083, 1088, 1103, 1108, 1111, 1112, 1123, 1151, 1160, 1163

Yecla: 708YNIEGO, Joan: 929, 951, 982, 1034YVES, Miquel (traginer): 906

Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat ...

Documents

Transcript of Col·lecció documental del regnat de Ferran II i la ciutat ...