SumariEditorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Estat de la xarxa del ButterflyMonitoring Scheme a Catalunyai Balears l’any 2005 . . . . . . . . . . . 3

Resum de la temporada 2005 . . . . . 7

Gestió i conservacióLes closes empordaneses:un hàbitat important per a lespapallones en estat crític deconservació . . . . . . . . . . . . . . . . 10

L’estacióEl Pla de Campllong, un itinerari a laporta dels Pirineus . . . . . . . . . . . 12

Ressenya bibliogràficaEls ropalòcers del Solsonès: unaprimera aproximació . . . . . . . . . . 14

NotíciesCinquena Trobada de col·laboradorsdel CBMS . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

La papallonaZerynthia rumina, un esclat de colorentre les brolles i els erms . . . . . . 16

IdentificacióCom diferenciar les espèciesde Carcharodus . . . . . . . . . . . . . . 19

Com diferenciar les espèciesde Coenonympha . . . . . . . . . . . . . . 20

Butlletí del Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya 2005·núm. 5cynthia

Editorial CynthiaButlletí del Butterfly Monitoring

Scheme a Catalunya

núm. 5 - Any 2005Consell de redaccióAntoni Arrizabalaga

Ferran PáramoConstantí Stefanescu

Disseny i maquetacióLluc Julià

Han col·laborat en aquest númeroMíriam Arrizabalaga, Jordi Dantart,

Eloi Escútia, Jordi Jubany, Richard Lewington,Marta Miralles, Albert Miquel, Josep Ramon Salas, Roger Vila

Traducció a l’anglèsMichael T. Lockwood

Assessorament lingüísticMaria Forns

Editat pel Museu de GranollersFrancesc Macià, 5108400 Granollers

Telèfon i Fax: 93 870 96 51E-mail: m.granollers.cn@diba.es

www.museugranollers.org/~cbms/

ImpressióImpremta Municipal de Granollers

Tiratge 650 exemplarsDipòsit legal: B-50.849-2002

ISSN: 1695-5226Granollers, juny 2006

El CBMS és un projecte coordinat pel Museude Granollers-Ciències Naturals amb l’ajut delDepartament de Medi Ambient i Habitatge de

la Generalitat de Catalunya i que rep elsuport de les institucions següents:

Ajuntament de Flix, Ajuntament de SantCeloni, Conselleria de Medi Ambient delConsell Insular d’Eivissa i Formentera,

Consorci de les Gavarres, Consorci del Parc deCollserola, DEPANA, Departament de MediAmbient i Habitatge (Parcs Naturals dels

Aiguamolls de l’Empordà, Cadí-Moixeró, Capde Creus, Delta de l’Ebre, Serra del Montsant,Zona Volcànica de la Garrotxa), Diputació de

Barcelona (Parcs Naturals del Garraf,Montseny, Montnegre-Corredor, Sant Llorenç

del Munt i Serra de l’Obac i Serralada deMarina), Escola de Natura de Ca l’Arenes,

Escola de Natura de Can Miravitges, FundacióTerritori i Paisatge, Grup d'Estudis de

l'Aiguabarreig, Grup de Natura Freixe, InstitutMenorquí d’Estudis, Ministerio de MedioAmbiente (Parc Nacional d’Aigüestortes i

Estany de Sant Maurici), UniversitatAutònoma de Barcelona (Servei de Prevenció i

Medi Ambient

Coordinació científica del CBMSConstantí Stefanescu

Coordinació tècnica del CBMSJordi Jubany i Joaquim Muñoz

Cartografia i SIGFerran Páramo

Base de dadesJordi Viader Anfrons

Caracterització botànicaCèsar Gutiérrez

Col·laboradors del CBMSO. Alcaide, H. Andino, P. Arbona, J. Artola,

M. Avizanda, N. Barrull, E. Bassols, A. Batlle, L. Brossa, J.I. Calderón, M. Calvet, R. Carbonell,

F. Carceller, R. Caritg, D. Carreras, J. Compte, M. Corominas, J. Dantart, T. Darlow,

M. Domènech, A. Elliott, E. Escútia, S. Estradé, D. Fernández, M. Fernández, N. Figueres,

A. Fortuny, J. Franch, M. Fuentes, O. Garcia, L. Garet, B. Garrigós, A. Giró, M. Grau,

R. Gutiérrez, H. Hernández, S. Herrando, M. Huguet, P.J. Jiménez, V. Joglar, J. Jubany, G. Junyent, I. Jurado, M. Lockwood, M. López, P. Luque, G. Llimós, E. Márquez, V. Martínez,

R. Martínez-Vidal, X. Massot, J. Mauri, A. Miquel, M. Miralles, M. Miramunt, X. Monje, I. Monsonís, E. Moragues, J. Muñoz, R. Muñoz,

E. O’Dowd, J. Oliveras, E. Olmos, J. Palet, D. Pascual, J. Piqué, J. Planas, S. Prat,

M. Pujolàs, D. Requena, M.C. Roca, L. Salvanera, J. Solà, H. Soler, C. Stefanescu, M. Vericad,

S. Viader, N. Vicens, D. Vidallet, M. Vilamala, J. Vives

Lany 2005 marca un final d’etapa en el funcionament del CBMS iobre les portes a un nou període molt esperançador. En efecte, apartir de la temporada 2006, gràcies al nou conveni ques’estableix entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge iel Museu de Granollers, el projecte veu sensiblement millorada la

seva organització i infraestructura. Com a novetat més detacable s’haestablert una coordinació tècnica, que serà duta a terme pels companysJordi Jubany i Quim Muñoz i que permetrà un funcionament molt méseficient de la xarxa. Entre altres coses, aquesta coordinació inclouràvisites periòdiques d’assessorament als diferents col·laboradors delCBMS per tal d’ajudar a resoldre dubtes d’identificació i metodològics.Des d’un punt de vista de funcionament intern, permetrà agilitzar lagestió de les dades.

Un segon aspecte que cal destacar és l’inici del projecte BMSAnd, lanova xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra, coordinadades del Centre de Biodiversitat d’aquest país veí. Aplicant la mateixametodologia que el CBMS, aquest projecte començarà amb un nombrereduït d’estacions però anirà ampliant la xarxa per aconseguir una bonarepresentació dels espais naturals repartits per aquest territori. ElBMSAnd pot ser clau per aprofundir en el coneixement de les papallonespirinenques i per documentar amb rigor les seves tendènciespoblacionals. Des del primer moment, el CBMS i el BMSAndestableixen uns vincles estrets, que permetran beneficiar-se mútuamentde la informació recollida per ambdós projectes. Des d’aquestes líniesvolem aplaudir aquesta iniciativa i desitjar-los tot l’èxit en aquest BMSque ara comença.

A nivell europeu, al 2005 també s’han fet avenços per ampliar lesxarxes de seguiment de ropalòcers a nous països tals com Alemanya,França, Hongria, Suïssa o Ucraïna. Aquestes possibles incorporacionscoincideixen amb un interès manifest de la Unió Europea perdesenvolupar indicadors sobre les tendències de la biodiversitat en aquestcontinent, per poder identificar quins són els ecosistemes que pateixenles regressions més greus i quines són les mesures correctores que calaplicar. En aquest sentit, el seguiment del BMS apareix com una einaessencial perquè en un futur no massa llunyà les papallones s’afegeixinals ocells com a grup bioindicador referent dels ecosistemes terrestres.

Les xarxes del BMS es consoliden a Europa

Portada

Melanargia galathea sobre una composta(fotografia: J.R. Salas).

Detall del revers de l’ala posterior de Melanargiaoccitanica (fotografia: A. Miquel).

‘

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

3

Durant la temporada 2005 s’han dut aterme comptatges en un total de 54estacions, 50 de les quals han aconse-guit una sèrie anual completa (fig. 1).

En 45 estacions ha estat possible compararels índexs anuals de 2005 amb els de 2004.A part, s’han definit itineraris en d’altres indretsque seran incorporats properament al CBMS:Margalef (400 m, el Priorat), Morera de Mont-sant (750 m, el Priorat), Vilert (100 m, el Plade l’Estany), barranc d’Useu, vora Gerri de laSal (800 m, el Pallars Sobirà) i Plaça delsArbres, al costat mateix de l’Estany de SantMaurici (1.800 m, el Pallars Sobirà). D’altrabanda, també s’han fet censos regularment endues localitats d’Andorra, Enclar (900 m) iSorteny (1.800 m), que marquen l’inici de lafutura xarxa del BMS a Andorra, amb la qualés previst establir una estreta col·laboració.

Les sèries anuals disponibles es mostren ala figura 2. El nombre d’estacions amb sèriestemporals de cinc o més anys ja supera la qua-rantena, i són 11 els itineraris que tenen 10o més anys de dades.

Noves estacionsVall d’Horta (el Vallès Occidental, 550 m),recorregut en una zona amb un mosaic depinedes de pi blanc i conreus, que va ser moltafectada per l’incendi forestal de Sant Llorençdel Munt l’agost de 2004. L’itinerari, queconsta de 10 seccions, discorre pels voltantsde Can Brossa, a la vall d’Horta, a prop deSant Llorenç Savall. Tot i haver estat devas-tada per un incendi tan recent, la zona enca-ra manté una fauna lepidopterològica moltdiversa, amb espècies tan interessants comTomares ballus, Brenthis daphne, Melitaea tri-

Estat de la xarxa del Butterfly MonitoringScheme a Catalunya i Balears l’any 200554 estacions han participat activament en la dotzena temporada del CBMS. Cal destacar larecuperació dels itineraris del coll d’Estenalles i de la UAB, així com la incorporació d’unaestació als Estrets d’Arnes (ports de Tortosa-Beseit). La nota més negativa ha estatl’abandonament dels censos al Mas de Melons. En total s’han comptat 99.107 papallonespertanyents a 140 espècies de ropalòcers.

Regions biogeogràfiques

Alta muntanya alpina i subalpina

Muntanya mitjana eurosiberiana

Muntanya i terra baixa mediterrànies

Inactivesel 2005

12-56-10> 10

Fig.1. Situació geogràficade totes les estacions quehan participat en la xarxadel CBMS (1994-2005),amb la numeració oficial iel nom que els correspon.Es mostra també la sevapertinença a les granregions biogeogràfiquescatalanes, d’acord amb elslímits convencionalmentacceptats1.

Nombre d’anys amb dades

Menorca

Eivissa

Estacions1 El Cortalet2 La Rubina3 Vilaüt4 Cal Tet5 Darnius6 Fitor7 El Remolar8 Can Ferriol9 Can Jordà10 Can Liro11 Santa Susanna12 El Puig13 Can Riera14 La Marquesa15 Fontllebrera16 Olvan17 La Barroca18 Timoneda d'Alfés19 Can Prat20 Turó de l'Home21 Turó d'en Fumet22 Closes de l'Ullal23 Closes del Tec24 Coll d'Estenalles25 El Mascar26 Vallgrassa27 Bosc de Valldemaria

28 Pla de la Calma29 Marata30 L'Arbeca31 Turó de Can Tiril32 Can Vinyals33 Ca l'Arenes34 Can Miravitges35 Martorell36 Olesa de Bonesvalls37 Vilanova i la Geltrú38 Punta de la Móra39 Prades40 Sallent41 Mas de Melons42 Gironella43 Torà44 Tivissa45 Olivella46 Torredembarra47 Granja d'Escarp48 Sebes49 Sant Boi50 Talaia del Montmell51 El Pinetell52 Desembocadura del

Gaià53 Vallforners54 Rabós

55 Campllong56 Gréixer57 Seu d'Urgell58 Cal Puntarrí59 Mig de dos rius60 Barranc d'Algendar61 S'Albufera des Grau63 Sant Jaume de Llierca64 Montjoi65 Santiga66 Mont-rebei67 La Tancada68 La Conreria69 Sant Mateu70 Sales de Llierca71 Godomar72 La Nou de Berguedà73 Aiguabarreig74 Sal Rossa75 Can Vilar76 UAB77 Sant Daniel78 Sant Ramon79 Oristell80 Vall d'Horta81 Alinyà82 Estrets d'Arnes 83 Cal Carro

12-56-10> 10

Badia deRoses

Actives el 2005

12-56-10> 10

Dadesincompletes

el 2005

,

,

,

,

0 50

kilòmetres

La xarxa del CBMSCy

nthi

a 4

via, Melanargia occitanica o Carcharodus boe-ticus. Aquest itinerari rep el suport del ParcNatural de Sant Llorenç del Munt.

Alinyà (l’Alt Urgell, 1.100 m), als voltantsdel poble i resseguint un corriol i una pistaque permeten mostrejar un ambient agríco-la pirinenc (horts i prat de dall), una feixaabandonada, una zona forestal més humidai un bosc submediterrani de roure valencià iroure subpirinenc barrejat amb garrigues xerò-files. Aquest transsecte se situa dins de la fin-

ca que la Fundació Territori iPaisatge té a la vall d’Alinyà, irecull dades com a part del sis-tema de seguiment que aques-ta entitat du a terme en les sevespropietats. La zona del reco-rregut, amb prop de 90 espè-cies censades, és enormement

diversa pel que fa a la fauna de ropalòcers.Estrets d’Arnes (la Terra Alta, 600 m),

també dins d’una finca propietat de la Fun-dació Territori i Paisatge. L’itinerari, que pas-sa per aquest congost espectacular dominatper masses rocoses de calcàries i conglome-rats, mostreja un ambient de matollar i pine-da de pi blanc força àrid. Com a tret de lacomunitat de papallones, cal destacar la pre-sència d’un ric conjunt de satirins, com araMelanargia occitanica, quatre espècies delgènere Hipparchia i Chazara briseis.

Cal Carro (el Vallès Oriental, 280 m), enuna zona agrícola i forestal, representativa delsambients de la plana vallesana propers a l’à-rea del Montseny. Aquest mosaic es tradueixen una comunitat de ropalòcers amb espèciespròpies de les zones muntanes (Limenitis cami-lla, Nymphalis antiopa i Thymelicus sylvestris)i amb d’altres típiques de les zones de con-reus (Pieris rapae, Colias crocea, Lampides boe-ticus i Leptotes pirithous).

Cal destacar també la represa dels comp-tatges al coll d’Estenalles, després de dos anysd’inactivitat, i al campus de la UAB. En aques-ta darrera estació únicament s’havien fet comp-tatges incomplets l’any 2003, de manera queenguany s’ha aconseguit per primer cop obte-nir dades plenament utilitzables. Encaraque en aquesta zona la diversitat és relativa-ment baixa, els voltants de la UAB represen-ten un dels pocs espais ben conservats en unaàrea molt transformada i sotmesa a una granpressió urbanística.

Respecte a l’any anterior, han deixat deser actives les estacions del Turó de l’Home,Vallgrassa, Martorell, Mas de Melons i SantBoi. Tanmateix, l’única pèrdua realment impor-tant és la de Mas de Melons, perquè la restadels itineraris es recuperaran durant el 2006o bé, en el cas de Sant Boi, el transsecte haestat substituït per un altre de molt proper.

Ambients representatsEls ambients i les comunitats vegetals domi-nants l’any 2005 apareixen a la taula 1. Comha passat des de l’inici del projecte hi ha unapredominància absoluta de les estacions enzones de la terra baixa i, per tant, els diferentstipus d’alzinar hi són molt ben representats.Això explica, també, la gran abundància dedades d’espècies pròpies d’aquestes comuni-tats, com ara Satyrium esculi, Libythea celtis,Charaxes jasius, Maniola jurtina o Pyroniabathseba. Al 2005 hi va haver, a més, 10 esta-cions situades de ple en la zona de màquies ibrolles, a la part meridional i continentaldel país. Segons les condicions de cada lloc,la composició d’espècies varia, però en moltscasos apareixen de forma abundant papallo-nes com Zerynthia rumina, Pontia daplidice,Polyommatus bellargus o Hipparchia fidia.

La línia litoral queda ben coberta amb un

Taula 1. Ambients icomunitats vegetalsrepresentats al CBMS durantl’any 2005, amb indicació delnombre d’estacions onapareixen. Classificació de leszones de vegetació i lescomunitats vegetals segonsref. 1.

2234232111

4

3

Comunitat vegetal dominant

alzinar litoral alzinar muntanyencalzinar continentalbrolla de romaní i bruc d'hivernbrolla de romaní i maleïdamàquia continental de garric i arçotmàquia d'ullastre i olivellatimoneda d'esparbonella blancatimoneda gipsícola continental

comunitats d'aiguamolls litorals

comunitats halòfiles

Ambient i zona de vegetació

Terra baixa mediterràniazona dels alzinars

zona de màquies i espinars

Línia litoral

vegetació de riberai dulceaqüícola

línia litoral

Ambient i zona de vegetació

Muntanya plujosasubmediterrània i medioeuropeazona de rouredes

i pinedes seques

zona de rouredes humides i fagedes

Alta muntanya subalpina

estatge subalpí

Comunitat vegetal dominant

roureda de roure martinenc amb boixroureda de roure valencià i roure

subpirinencpineda de pinassafagedalanda de bruguerola i viola canina

prats subalpins

11

121

2

Fig. 2. Distribució deles sèries anualsdisponibles per a lesdiferents estacions quehan participat en elprojecte (període1988-2005).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 >10

20

15

10

5

0

Nom

bre

d’es

taci

ons

Anys disponibles

La xarxa del CBMS

Cynt

hia

5

total de 7 estacions, inclosos els itineraris deMenorca i Eivissa. Tot i ser ambients pobresen ropalòcers, aquestes estacions permetenl’obtenció de dades interessants sobre espè-cies migradores com Cynthia cardui i fins itot Danaus chrysippus.

Un dels altres grans ambients de Catalunya,el centreeuropeu, té encara, amb 6 estacions,una cobertura deficient. Tot i així, els itinera-ris situats a les zones més seques proporcionenabundant informació de papallones tals comPolyommatus coridon, Boloria dia o Coenonymphaarcania, mentre que els situats a les zones méshumides permeten monitorar poblacions impor-tants d’Araschnia levana, Aphantopus hyperan-tus o Cupido alcetas, espècies que són molt escas-ses a la resta del CBMS.

Finalment, resta el gran buit de l’alta mun-tanya (prats alpins i subalpins), que enguanyha estat representada únicament per les esta-cions de Fontllebrera (al Cadí) i Campllong(al Berguedà). Es preveu, però, una millorasubstancial en la representativitat de les espè-cies pirinenques en el seguiment dels propersanys, sobretot si s’arriba a consolidar el pro-jecte del BMS a Andorra.

Espècies representadesLa llista dels ropalòcers detectats al 2005 i enanys anteriors es detalla a la taula 2. En totals’han detectat 140 espècies, cinc més que l’anyanterior. És interessant constatar per segonany consecutiu la presència de Colotis evago-re a l’estació de l’Aiguabarreig. Aquesta tro-balla (juntament amb la seva detecció a Mequi-nensa a finals d’estiu2) reforça la idea queaquesta espècie africana està experimentantals darrers anys una expansió cap al nord, pos-

siblement relacionada amb el canvi climàtic3.Una altra papallona destacable que ha apa-regut de nou a la xarxa és Gegenes nostroda-mus, també d’origen africà i amb un fort com-portament migratori, que enguany ha estatvista en diverses localitats del Vallès Occi-dental i Oriental.

La representació de les espècies al conjuntde la xarxa segueix la mateixa pauta que enanys anteriors (fig. 3), amb un grup d’unavintena de papallones (16% del total) pre-sents en pràcticament qualsevol itinerari i ungrup força més nombrós (29%del total) d’espècies molt méslocalitzades. Les espècies mésben representades al CBMSsón majoritàriament ubiqüis-tes i generalistes (p. ex. Papi-lio machaon, Iphiclides podali-rius, Pieris brassicae, P. rapae,Pontia daplidice, Colias crocea, Lycaena phlaeas,Celastrina argiolus, Vanessa atalanta, Parargeaegeria o Lasiommata megera), però també hiha uns pocs elements mediterranis (Gonep-teryx cleopatra, Aricia cramera, Limenitis reduc-ta o Brintesia circe). Entre les espècies raresn’hi ha moltes que s’estructuren en poblacionslocalitzades i que tenen uns requeriments d’hà-bitat molt determinats (p. ex. Tomares ballus,Cupido minimus, Scolitantides orion, Hame-aris lucina, Brenthis hecate, Euphydryas des-fontainii, etc.), però també d’altres que sónrelativament comunes als ambients centre-europeus i que al CBMS apareixen escassesper raó del biaix en els ambients mostrejats(p. ex. Aglais urticae, Araschnia levana o Aphan-topus hyperantus).

Constantí Stefanescu

El poble d’Alinyà vist des de laroca de Sant Ponç, amb laimponent roca de la Pena alfons. L’itinerari, que surt delpoble mateix, passa per entreprats, bosquines i garriguesdins d’una zona prepirinencaamb una gran riquesalepidopterològica. De les 90espècies censades fins aquestmoment, destaquen espèciestan interessants comScolitantides orion,Polyommatus fulgens, P.daphnis, Melitaea trivia,Euphydryas desfontainii oHyponephele lycaon(Fotografia: Fundació Territorii Paisatge).

Fig. 3. Nombre d’estacionsdel CBMS en què hanaparegut els 119 ropalòcersdetectats l’any 2005 (s’hanexclòs els hespèrids, ja queles espècies d’aquest grupno es compten de manerauniforme en tots elsitineraris).

1-5 6-10 11-15 16-20 21-25 26-30 31-35 36-40 >40

50

40

30

20

10

0

Nom

bre

d’es

pèci

es

Nombre d’estacions amb dades

1 Folch i Guillèn, R., 1981.La vegetació dels PaïsosCatalans. Ketres Editora,Barcelona.

2 F. Carceller, com. pers.

3 Stefanescu, C., Roca, M. C.& Vidallet, D., 2005.“Colotis evagore (Klug,1829), espècie nova per aCatalunya (Lepidoptera,Pieridae)”. Butll. Soc. Cat.Lep., 94: 111-114.

4 Karsholt, O. & Razowski, J.,1996. The Lepidoptera ofEurope. A DistributionalChecklist. Apollo Books,Stenstrup.

La xarxa del CBMSCy

nthi

a 6

Taula 2. Espècies de ropalòcers que han estat enregistrades en alguna de les estacions del CBMS en els darrers 10 anys de mostratges (1996-2005).S’indica també el nombre de localitats on l’espècie ha estat detectada els diferents anys de seguiment (sobre un total de 20 de possibles l’any 1996,25 els anys 1997 i 1998, 30 els anys 1999 i 2000, 42 el 2001, 41 el 2002, 46 el 2003, 51 el 2004, 52 el 2005). Només s’han tingut en compte lesestacions en què ha estat possible calcular l’índex anual. Taxonomia segons ref. 4.

Família PapilionidaePapilio machaon 18 20 23 29 25 41 40 39 44 42Iphiclides podalirius 14 19 19 25 22 33 33 34 33 39Zerynthia rumina 0 2 3 2 4 12 10 9 13 8Parnassius apollo 1 1 0 1 0 0 0 0 0 0

Família PieridaeAporia crataegi 6 11 8 9 11 12 18 14 16 21Pieris brassicae 20 24 24 27 26 39 38 44 45 43P. rapae 20 25 24 29 25 41 40 44 51 50P. mannii 6 3 6 4 6 6 6 8 5 7P. napi 19 20 21 25 17 21 23 26 24 23Pontia callidice 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0P. daplidice 19 22 16 30 23 41 36 38 43 41Euchloe crameri 13 21 13 19 19 27 23 25 26 33Anthoch. cardamines 10 16 13 18 14 18 22 21 22 28A. euphenoides 5 9 6 10 8 18 20 19 20 23Zegris eupheme 1 0 0 0 0 2 0 0 0 0Colotis evagore 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1Colias crocea 20 25 25 30 26 41 41 45 51 47C. alfacariensis 7 10 9 10 10 17 21 18 22 22Gonepteryx rhamni 14 18 19 24 19 30 29 28 30 35G. cleopatra 15 18 20 27 23 38 36 39 41 43Leptidea sinapis 17 19 20 25 22 30 31 34 28 35

Família LycaenidaeThecla betulae 2 0 1 2 2 2 1 4 3 2Neozephyrus quercus 12 11 10 13 11 13 11 16 17 10Laeosopis roboris 3 1 2 2 1 0 2 1 1 2Satyrium acaciae 3 3 3 5 3 3 2 7 5 5S. ilicis 2 2 1 2 0 3 2 5 3 4S. esculi 13 19 21 25 23 32 28 33 40 35S. spini 2 1 0 1 1 3 4 5 4 6S. w-album 0 0 1 0 0 0 0 1 0 3Callophrys rubi 13 18 21 25 22 33 32 31 33 36C. avis 3 6 4 3 1 6 3 3 3 6Tomares ballus 2 4 3 5 2 8 8 8 10 9Lycaena phlaeas 17 23 24 27 23 35 36 34 39 41L. virgaureae 1 1 0 1 0 0 0 0 0 0L. tityrus 1 0 0 1 0 0 0 0 0 0L. alciphron 4 5 6 7 4 6 5 5 4 2Lampides boeticus 19 22 22 25 22 32 25 35 31 33Leptotes pirithous 14 20 21 25 18 27 25 31 28 35Cacyreus marshalli 4 14 12 11 9 12 7 9 7 11Cupido argiades 3 5 6 7 1 2 3 7 3 4C. alcetas 4 6 5 7 4 2 4 5 1 5C. minimus 3 5 2 5 1 5 6 8 8 5C. osiris 2 3 4 3 2 6 5 7 2 6Celastrina argiolus 16 24 23 26 21 34 34 37 36 43Glaucopsyche alexis 4 8 7 12 10 12 8 11 17 15G. melanops 3 7 10 12 9 15 11 13 15 20Maculinea arion 1 2 2 4 1 2 2 1 1 0M. rebeli 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0Pseudophilo. panoptes 5 11 11 13 11 18 17 21 19 23Scolitantides orion 1 1 1 2 2 2 3 3 2 3Plebejus argus 5 6 5 5 6 9 11 12 13 15Aricia agestis 3 5 4 4 3 5 7 8 8 7

A. cramera 12 16 13 18 15 28 29 27 32 36Polyom. semiargus 2 3 2 3 2 4 4 3 3 4P. damon 1 1 0 1 0 1 1 2 2 2P. fulgens 0 0 0 0 0 2 2 1 2 2P. ripartii 2 0 0 1 1 2 3 4 3 2P. escheri 5 8 8 9 9 14 14 15 13 16P. amanda 2 2 0 1 1 3 2 1 2 3P. thersites 6 5 6 4 2 6 9 11 13 12P. dorylas 1 1 0 1 0 0 0 0 0 0P. nivescens 0 1 1 0 0 2 1 1 1 0P. daphnis 0 1 0 0 0 2 3 1 1 1P. coridon 3 4 4 4 5 6 7 8 6 7P. hispana 5 7 5 5 4 8 8 9 11 13P. bellargus 6 9 9 7 4 11 14 19 19 19P. icarus 19 24 23 28 25 40 39 43 50 48

Família RiodinidaeHamearis lucina 1 2 1 2 1 0 1 2 2 4

Família Nymphalidae(Libytheinae)Libythea celtis 7 5 2 8 11 11 14 20 22 26

(Nymphalinae)Charaxes jasius 11 12 13 16 15 19 16 23 23 21Apatura ilia 4 2 3 6 7 5 4 6 8 9Limenitis reducta 11 13 14 23 19 24 26 26 35 37L. camilla 6 7 7 6 6 4 5 8 7 10Nymphalis antiopa 7 8 5 9 9 10 9 8 10 13N. polychloros 10 6 7 5 5 11 14 16 17 25Inachis io 12 15 16 19 16 16 18 20 21 24Vanessa atalanta 19 22 23 28 23 37 35 36 41 42Cynthia cardui 20 23 22 28 26 41 40 45 51 27Aglais urticae 11 10 5 4 6 7 8 7 6 6Polygonia c-album 14 14 17 20 15 18 21 22 24 23Araschnia levana 3 3 3 3 2 3 2 2 1 2Argynnis pandora 0 1 1 0 0 4 2 3 3 6A. paphia 11 14 14 19 15 20 17 22 24 25A. aglaja 4 5 5 5 3 8 8 9 8 8A. adippe 6 5 5 6 4 6 7 10 7 10A. niobe 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0Issoria lathonia 12 17 16 17 14 17 18 15 20 15Brenthis daphne 3 4 1 4 2 4 4 4 7 8B. hecate 0 0 0 0 0 0 1 1 1 1Boloria euphrosyne 1 1 0 1 0 1 1 0 1 1B. dia 9 7 9 14 10 14 15 15 15 16Melitaea cinxia 5 12 8 9 5 11 6 12 15 14M. phoebe 8 16 13 20 10 22 22 22 23 24M. didyma 9 12 11 15 9 19 18 19 22 26M. trivia 3 3 2 4 1 3 3 3 5 6M. diamina 0 1 0 0 0 2 1 1 1 1M. athalia 2 4 4 2 1 2 3 3 2 3M. deione 8 13 14 13 7 10 11 11 10 11M. parthenoides 2 5 3 3 1 4 1 3 1 1Melitaea sp. 5 7 5 5 2 7 5 11 12 12Euphydryas aurinia 7 13 11 16 11 18 18 21 17 19E. desfontainii 0 0 0 0 1 2 3 3 4 4

(Satyrinae)Melanargia lachesis 18 22 21 27 20 31 31 30 36 36M. russiae 1 2 0 0 0 1 1 1 0 0M. occitanica 1 3 5 5 7 10 10 9 11 10M. ines 1 0 0 0 0 1 0 0 1 0Hipparchia fagi 5 4 4 4 4 7 7 5 10 11H. alcyone 3 5 3 4 3 4 7 8 8 7H. semele 7 8 7 9 7 12 11 14 16 15H. statilinus 10 11 12 20 17 23 26 20 27 25H. fidia 4 7 9 12 16 23 21 18 25 22Chazara briseis 1 1 1 1 1 1 2 2 2 4Satyrus actaea 1 2 2 2 1 2 2 1 2 1Brintesia circe 12 17 16 20 19 26 24 27 35 38Arethusana arethusa 3 3 2 3 2 1 5 5 5 4Erebia euryale 0 1 0 0 0 0 0 0 0E. triaria 1 1 1 1 0 1 1 0 1 2E. hispania 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0E. neoridas 1 1 0 1 0 1 1 2 2 2E. meolans 3 3 3 3 3 4 4 5 3 3Maniola jurtina 17 20 20 23 22 34 32 35 46 42Hyponephele lycaon 1 2 1 1 0 0 0 0 0 0Aphantop. hyperantus 3 3 3 3 3 3 4 6 6 5Pyronia tithonus 15 20 18 18 15 21 22 22 25 24P. cecilia 12 16 20 18 20 30 29 31 37 34P. bathseba 11 16 14 20 22 31 31 31 37 32Coenonym. pamphilus 15 17 16 18 14 18 20 22 22 19C. arcania 9 12 13 15 9 19 14 17 16 21C. dorus 2 5 4 4 7 12 14 13 13 16C. glycerion 2 2 1 2 1 2 3 4 3 3Pararge aegeria 20 23 23 29 21 39 36 42 43 42Lasiommata megera 19 25 25 29 26 42 40 44 50 49L. maera 5 6 5 8 4 6 5 6 4 6

(Danainae)Danaus chrysippus 2 0 1 1 0 0 0 3 2 1

Família HesperiidaePyrgus malvoides 7 8 9 10 10 15 12 12 13 13P. serratulae 0 0 0 0 0 0 0 1 0 1P. alveus 2 1 0 2 0 2 2 2 0 1P. armoricanus 3 3 4 3 4 4 4 3 5 5P. cirsii 0 0 0 0 1 1 0 2 3 0Muschampia proto 0 0 0 2 3 5 4 3 3 3Spialia sertorius 2 6 5 5 3 13 8 11 16 17Carcharodus alceae 12 14 14 17 18 24 24 26 27 32C. lavatherae 1 1 1 3 2 4 3 3 8 9C. boeticus 1 2 1 1 2 2 2 2 1 3C. flocciferus 2 1 0 1 0 1 2 2 1 2Erynnis tages 2 3 3 5 7 10 11 9 9 8Thymelicus acteon 11 13 14 16 17 24 21 24 36 30T. sylvestris 4 6 4 4 3 11 9 12 16 15T. lineola 0 0 0 0 1 1 2 3 5 5Hesperia comma 1 2 3 3 3 7 7 10 8 11Ochlodes venatus 10 15 15 11 11 17 19 16 19 22Gegenes nostrodamus 3 1 1 1 0 4 2 1 0 2

96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

Dotzè any del CBMS

Cynt

hia

7

Climatologia i comptatgesLa temporada 2005 ha estat marcada per dosfactors climatològics extrems: primer, un delshiverns més freds de les darreres dècades; isegon, un episodi de sequera intensa que esva prolongar des de la tardor anterior fins afinal d’estiu. Pel que fa a l’hivern, després d’undesembre amb temperatures normals, al generhi va haver una entrada d’aire siberià queva comportar uns valors mitjansmés baixos dels habituals a granpart del territori. Aquesta situacióes va accentuar al febrer, quan hi vahaver l’entrada de successivesonades de fred que van pro-vocar les mitjanes mensualsmés baixes dels darrers 40 anysen molts indrets. Aquesta situa-ció es va perllongar fins a mitjan març,moment a partir del qual la situaciótermomètrica es va normalitzar.

La sequera va ser l’altre aspecte destacable.Es va començar a notar la tardor de 2004,que, segons la localitat, ha estat qualificadacom a seca (per sota del 70% respecte a lamitjana) o molt seca (per sota del 30% res-pecte a la mitjana) pel Servei Meteorològicde Catalunya. Després d’un desembre nor-mal, la sequera es va tornar a accentuar demanera alarmant en enregistrar-se valors bai-xos o molt baixos (entre el 20-70% per sotade les mitjanes) des del gener fins al juliol.No va ser fins a l’agost i, sobretot al setembrequan van arribar pluges abundoses que vanpal·liar una situació que era ja crítica.

La baixa pluviometria ha permès que elscol·laboradors del CBMS trobessin moltsdies adequats per sortir al camp, i que s’ha-gin perdut únicament 2,7 setmanes per esta-ció (fig. 1a), el valor més baix des de l’any2000. En conjunt només es van perdre 9,5%dels mostratges possibles (fig. 1b), i els perí-odes més crítics van ser el començament dela temporada (quan encara feia molt fred) i

el final d’estiu (quan hi ha va haver plugesabundants).

Canvis d’abundància: generalitatsEn el conjunt de Catalunya, durant la tem-porada 2005 s’ha observat una disminuciómolt important en les poblacions de la majo-

ria de les espècies. Així, sobre 45estacions amb dades compara-

bles per a 2004 i 2005, en 39s’ha enregistrat una disminu-

ció en el nombre total d’e-xemplars i només en 6 s’haobservat un augment. La

mitjana d’exemplars comp-tats per itinerari ha estat de

1.966,9 ± 1.418,9 (mit-jana ± desviació estàn-

dard) al 2005, respecte a 2.976,3 ± 2.162,6al 2004. Un test de Student per a mostres apa-rellades indica que aquesta dis-minució ha estat molt signi-ficativa (t = 4,82, P < 0,001).Per contra, el nombre d’espè-cies per itinerari s’ha mantin-gut constant: 39,7 ± 17,6 al2005, respecte a 39,6 ±16,4al 2004 (t = 0,11, P = 0,91).

La disminució evident en lamida poblacional de moltesespècies queda ben palesa a lafigura 2, en la qual s’ordenenels 12 anys de seguiment enfunció d’un rànquing establertamb l’abundància de les 54papallones més comunes a laxarxa. El 2005 ocupa el segon pitjor lloc jun-tament amb el 2001, a molt poca distànciadel 1998.

Molt possiblement han estat tres els factorsque han contribuït a aquestes tendències gene-ralitzades tan negatives. En primer lloc, des-taca un efecte molt advers de la greu sequera

Fig. 1. (a) Cobertura delsmostratges a les diferentsestacions del CBMS, i (b)distribució dels comptatgesperduts al llarg de les 30setmanes oficials (1 març –26 setembre) de latemporada 2005.

Resum de la temporada 2005L’any 2005 ha estat marcat climatològicament per un dels hiverns més freds i una de les sequeresmés severes de les darreres dècades. La sequera ha tingut una influència molt negativa sobre lafauna de papallones, fins al punt que aquesta ha estat la segona temporada més pobra des del’inici del CBMS. En 39 de les 45 estacions amb dades comparables per 2004 i 2005 s’ha constatatun menor nombre total d’exemplars, essent molt remarcables les regressions patides per espèciescom Satyrium esculi, Colias crocea, Polyommatus icarus, Charaxes jasius, Pyronia spp., Lasiommatamegera i moltes altres. L’excepció ha estat el grup de les espècies univoltines primaverals i les quehivernen com a adult, que enguany han gaudit de nivells poblacionals molt alts.

0 2 4 6 8 10 12 14

1412108620

nre.

est

acio

ns

nre. mostratges perduts/estació

Colias crocea, l’espècie mésàmpliament representada alCBMS, ha experimentat al 2005la davallada més important desde l’inici del projecte.Respecte a l’any anterior hadisminuït en 42 estacions inomés ha augmentat en dues.Aquesta espècie migradora viuprincipalment a la zonamediterrània, i a Catalunyaassoleix el límit septentrionalde la seva àrea d’hivernadaregular. Durant l’hivern leslarves no entren en diapausa,sinó que es desenvolupen demanera contínua sempre que latemperatura ho permeti; sil’hivern és molt fred sónincapaces d’aguantar lesgelades i moren. Possiblementaquesta ha estat la causa delbaix nivell poblacionalenregistrat enguany, si bétampoc es pot descartar lacontribució d’un flux migratorimés baix del que és habitual(dibuix: M. Arrizabalaga).

(a)

12

10

8

6

4

2

0nre.

mos

trat

ges

perd

uts (b)

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

Setmanes

Dotzè any del CBMSCy

nthi

a 8

a què fèiem referència més amunt. Aquest fac-tor ha influït molt particularment sobre lesespècies les larves de les quals es desenvolu-pen durant la primavera i començament d’es-tiu, moment en què la sequera va atènyer elseu màxim i l’estat nutricional de les plantesera molt precari. En segon lloc, l’hivern extre-mament fred també ha tingut uns efectesdevastadors sobre algunes espècies que noentren en diapausa durant aquest període ique, per tant, no estan preparades per fer fronta temperatures molt inferiors a zero graus. I,finalment, en tercer lloc cal destacar la pobraincidència de la majoria de les espècies migra-dores, exemplificada pel baixíssim nombred’exemplars de Cynthia cardui.

Canvis d’abundància: oscil·lacions de les poblacionsEntre les espècies que més han patit els efec-tes de la sequera cal destacar molt especial-ment Satyrium esculi, que després d’haver estatl’espècie més abundant de la xarxa durant elsdarrers quatre anys, el 2005 ha baixat fins ala tretzena posició (taula 1). El declivi de lespoblacions catalanes ha estat realment espec-tacular: en 28 de les 33 poblacions monito-rades tant al 2004 com al 2005 els comptat-ges han disminuït, i l’índex anualglobal ha assolit pràcticament nomésun 10% del valor de l’any anterior.El col·lapse de les poblacions es rela-ciona possiblement amb la pobrís-sima brotada de les alzines i garricsa conseqüència de la manca de plu-ja durant l’hivern i primavera, unfet que comporta un dràstic empit-jorament en la qualitat dels recur-sos tròfics de les larves2. Previsible-ment, Neozephyrus quercus, que téuna biologia molt similar, ha expe-rimentat també una gran davalladai ha assolit els nivells poblacionalsmés baixos des de 1994 (taula 2).

Un altre licènid molt comú queha patit un impacte molt negatiude la sequera és Polyommatus ica-rus, tal com ho indiquen les 32 esta-cions (sobre un total de 41) amb

comptatges inferiors als de 2004. Com hapassat amb N. quercus, aquests descensos hanestat tan generalitzats i importants que handonat lloc a l’índex anual global més baix maienregistrat al CBMS (taula 2).

Molt possiblement, la sequera també estàal darrere de les disminucions generalitzadesdels satirins arreu de la geografia catalana.Fins a quatre espècies dels satirins llistats a lataula 2 han assolit els mínims poblacionalsabsoluts en el decurs del seguiment del CBMS,una situació que contrasta fortament amb lade l’any anterior. De fet, en aquest grup depapallones és habitual observar una sincro-nia evident en el signe i la magnitud dels can-vis poblacionals, fonamentalment relaciona-da amb la influència del clima sobre la qua-litat de l’aliment de les larves; les primaveresi els estius molt secs són normalment acom-panyats per caigudes poblacionals, tal com hapassat al 2005 i al 2001, una altre any de for-ta sequera estival; per contra, primaveres icomençaments d’estiu plujosos s’associen ambaugments poblacionals (taula 2).

Tal com s’apuntava més amunt, un seguitd’espècies han sofert els efectes negatius delfred extrem de l’hivern. Les més sensibles són,evidentment, aquelles per a les quals la zonamediterrània constitueix el límit septentrio-nal de la seva distribució (o d’hivernada, enel cas d’espècies migradores). Potser l’exem-ple més clar és el de Charaxes jasius, que al2005 ha disminuït en 15 de 19 poblacionsmonitorades i ha vist reduït el nivell d’abun-dància al conjunt del país a gairebé la meitatdel que es va observar al 2004 (taula 2). Aques-ta resposta era del tot previsible d’acord amb

Espècie 2005 rang 2004 rang

Pyronia bathseba 7.730 1 7.852 4Melanargia lachesis 7.630 2 8.608 3Maniola jurtina 5.263 3 7.822 5Polyommatus icarus 3.990 4 6.455 7Lasiommata megera 3.742 5 6.295 8Pieris rapae 3.728 6 10.359 2Pyronia tithonus 3.664 7 6.717 6Pararge aegeria 3.640 8 4.473 10Callophrys rubi 2.917 9 2.269 16Plebejus argus 2.756 10 776 36Pyronia cecilia 2.733 11 4.853 9Coenonympha pamphilus 2.701 12 2.466 14Satyrium esculi 2.652 13 23.082 1Gonepteryx cleopatra 2.376 14 2.546 13Coenonympha arcania 2.114 15 1.571 19Brintesia circe 1.758 16 1.398 20Leptidea sinapis 1.721 17 1.599 18Pontia daplidice 1.677 18 2.415 15Pieris napi 1.631 19 1.607 17Argynnis paphia 1.419 20 985 28

Taula 1. Suma dels índexsanuals i ordre d’abundànciade les 20 espècies méscomunes al CBMS durant el2005, comparats amb elscorresponents a latemporada 2004.

En els darrers sis anys,l’abundància de Nymphalispolychloros ha augmentatenormement arreu delterritori català. Aquestnimfàlid espectaculars’associa amb els ambientsforestals i, als comptatges,es detecta sobretot durant elmarç i abril, quan els adultssurten de la hivernació is’aparellen. La posta es fadurant la primavera sobre unampli rang d’arbrescaducifolis, que inclou cirerer(Prunus avium), om (Ulmusminor), lledoner (Celtisaustralis), pollancre (Populusnigra) i gatell (Salixatrocinerea). Als ambientsmediterranis, la novageneració de l’any, queemergeix al maig-juny, sovintpassa desapercebuda perquèràpidament els exemplarscerquen un lloc per estivar ihivernar (molts cops dinshabitatges humans) fins latemporada següent (dibuix: M. Arrizabalaga).

450

400

350

300

250

200

15094 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05

Sum

a de

ls r

angs

Anys

Fig. 2. Rànquing de lestemporades del CBMSd’acord amb l’abundànciageneral de les 54papallones més comunes ala xarxa. La millortemporada ha estat el 2002i la pitjor el 1998. Elscàlculs s’han fet seguint lametodologia detallada aref. 1.

Dotzè any del CBMS

Cynr

hia

9

els resultats d’un estudi previ on s’analitzavenels efectes de les glaçades sobre la supervivèn-cia de les larves hivernants3. Altres dues espè-cies que podrien haver patit un efecte moltsimilar, i que aquesta temporada han assolitmínims absoluts al CBMS són Colias crocea iVanessa atalanta (taula 2). Les larves de totesdues continuen desenvolupant-se durant l’hi-vern, i són molt sensibles a episodis de glaça-des intenses.

A la taula 2 destaca, a més, la baixa abun-dància de les principals espècies migradores,que denota molt probablement uns nivellspoblacionals també baixos en les àrees d’ori-gen. El cas més paradigmàtic és el de Cynthiacardui, que aquesta temporada, amb només un2% dels exemplars detectats al 2004, ha apa-regut escassíssima als comtpatges. A part de C.cardui, Pieris rapae, Pontia daplidice, Lampi-des boeticus, Leptotes pirithous, Papilio machaono la mateixa Colias crocea han aparegut en baixnombre als mostratges. En alguns casos, la rela-tiva raresa podria haver estat exagerada per l’e-fecte negatiu de la sequera.

Com a excepció al patró general, cal destacarla relativa abundància de la majoria de lesespècies univoltines primaverals. A més de lesespècies que apareixen a la taula 2 (Anthochariscardamines, A. euphenoides, Callophrys rubi iPseudophilotes panoptes), altres de més rares(Zerynthia rumina, Callophrys avis, Cupido mini-mus, Scolitantides orion, Hamearis lucina) tam-bé han augmentat de manera molt considera-ble. El mateix ha passat amb les espècies quehivernen en estat adult, alguna de les quals haassolit nivells poblacionals realment molt des-tacables (p. ex. Libythea celtis, Nymphalisantiopa i N. polychloros). La coincidència en lestendències entre espècies amb biologies tan simi-lars apunta, un cop més, a raons climàtiques perexplicar les fluctuacions poblacionals. En aquestsentit, la combinació d’un hivern i comença-ment de primavera freds i secs podria haver estatbeneficiosa, però aquest aspecte caldrà com-provar-lo amb noves dades en un futur.

Constantí Stefanescu

1 Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. The ButterflyMonitoring Scheme. Report to recorders, 2000. 76 pàg. Centre of Ecology and Hydrology, Natural Environment Research Council, Huntingdon.

2 Stefanescu, C., 2003. “Resum de la temporada 2002”. Cynthia, 2: 7-9.

3 Stefanescu, C. & Planas, J., 2002. “Com afecta el rigorde l’hivern les poblacions catalanes de Charaxes jasius”. Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 91: 31-48.

Taula 2. Evolució dels índexs anuals globals dels 59 ropalòcers més freqüents delCBMS (1996-2005), partint d’un valor arbitrari de 100 l’any 1994. S’indiquen també elnombre d’espècies que han augmentat i disminuït cada temporada, així com lesproporcions que són significativament diferents de la igualtat (NS: no significativa; * P < 0,05; ** P < 0,01; *** P < 0,001).

IA96 IA97 IA98 IA99 IA00 IA01 IA02 IA03 IA04 IA05

Papilio machaon 98 144 102 113 133 84 152 86 83 47Iphiclides podalirius 140 125 125 201 246 183 200 169 90 162Pieris brassicae 391 243 165 288 582 147 384 274 87 64P. rapae 146 153 99 141 154 91 159 102 224 77P. napi 319 163 103 93 104 86 164 111 83 79Pontia daplidice 149 55 40 164 113 105 148 71 102 87Euchloe crameri 47 57 17 33 35 35 32 30 26 38Anthocharis cardamines 100 162 61 73 82 94 108 113 65 127A. euphenoides 88 239 91 78 94 92 100 118 68 84Colias crocea 104 90 99 74 87 80 106 73 89 26C. alfacariensis 100 66 114 52 66 39Gonepteryx rhamni 81 76 88 149 156 146 143 173 119 142G. cleopatra 198 119 125 242 397 252 393 391 473 385Leptidea sinapis 146 116 149 129 171 89 139 107 71 83Neozephyrus quercus 819 296 319 326 695 631 689 544 786 87Satyrium esculi 243 126 92 110 132 125 274 349 559 119Callophrys rubi 31 115 89 128 160 118 86 119 90 150Lycaena phlaeas 50 107 91 92 80 62 79 37 69 61Lampides boeticus 104 178 106 140 133 126 86 130 47 54Leptotes pirithous 30 143 231 81 59 62 36 68 22 54Cacyreus marshalli 295 4.280 1.307 1.157 593 615 418 263 184 317Celastrina argiolus 229 140 128 195 153 148 135 106 70 149Pseudophilotes panoptes 100 70 52 72 38 74Aricia cramera 84 92 36 53 58 85 118 81 86 65Polyommatus icarus 108 85 76 68 66 54 72 61 62 37Libythea celtis 105 59 18 23 132 179 332 560 771 920Charaxes jasius 160 160 204 276 236 243 138 179 238 123Limenitis reducta 82 46 113 139 97 69 137 77 184 158Nymphalis antiopa 100 219 171 165 327N. polychloros 325 196 134 194 194 301 1.116 1.887 1.472 2.527Inachis io 319 184 421 386 479 144 193 320 168 264Vanessa atalanta 153 129 131 100 107 117 165 97 133 65Cynthia cardui 471 10 30 27 67 60 111 323 199 5Aglais urticae 40 62 23 24 66 36 91 62 45 56Polygonia c-album 392 176 360 296 515 180 426 245 229 296Argynnis paphia 86 96 112 173 167 133 168 206 162 218Issoria lathonia 48 65 69 56 75 54 85 57 59 46Boloria dia 50 46 58 71 59 42 76 64 35 81Melitaea phoebe 247 289 165 262 231 203 258 232 152 195M. didyma 58 50 56 56 70 36 78 79 73 68M. deione 200 248 283 230 180 172 528 527 265 422Euphydryas aurinia 200 47 45 47 42 61 56 113 35 55Melanargia lachesis 83 62 45 69 63 55 71 59 76 54Hipparchia semele 22 9 25 47 50 21 43 33 35 29H. statilinus 182 83 99 172 135 98 124 75 193 147H. fidia 100 60 75 54 58 48Brintesia circe 45 40 55 141 221 190 236 163 290 301Maniola jurtina 108 71 68 96 132 111 163 99 207 100Pyronia tithonus 112 100 114 151 159 161 172 106 140 66P. cecilia 134 96 94 106 75 70 71 62 79 45P. bathseba 112 99 87 137 106 157 194 150 185 153Coenonympha pamphilus 107 129 120 152 113 72 99 68 87 97C. arcania 75 64 68 91 75 72 63 48 34 50Pararge aegeria 180 190 132 133 163 124 179 181 125 86Lasiommata megera 53 68 78 90 99 77 111 53 172 109Pyrgus malvoides 91 85 77 101 54 52 82 134 58 54Carcharodus alceae 57 147 61 82 70 64 115 108 84 82Thymelicus acteon 189 157 141 115 88 92 164 187 297 112Ochlodes venata 109 85 96 68 83 90 128 87 87 80Augments 22 21 25 40 31 14 48 19 28 26Descensos 33 34 30 15 23 44 11 40 31 33Significació * * NS *** * *** *** ** NS NS

Gestió i conservacióCy

nthi

a10

Les closes empordaneses: un hàbitatimportant per a les papallones en estatcrític de conservació

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Em-pordà (PNAE) constitueix una de les àre-es naturals més emblemàtiques a Cata-lunya. Tot i que tradicionalment ha estat

valorat per la seva riquesa ornitològica1, tam-bé hi apareixen altres comunitats animals ivegetals molt destacables2,3. Recentment, l’in-terès conservacionista dels diferents hàbitatsdel Parc ha estat avaluat a partir de les comu-nitats vegetals. Les anomenades closes (pratstradicionals destinats a la producció de farrat-ge, típicament envoltats per canals de desguàsi bosc de ribera, inundats durant part de l’hi-vern i dallats d’un a tres cops depenent de laproductivitat de la temporada) constitueixenl’hàbitat més interessant4. Aquests prats man-tenen sempre una elevada humitat i perme-ten l’establiment de la comunitat vegetal Ar-rhenatherum elatioris Br.-Bl., 1915, que és lamés rica i diversa del PNAE i també la que al-berga les espècies més rares. Tanmateix, les clo-ses estan patint una regressió ràpida i preocu-pant, tal com ho demostra la reducció d’unasuperfície ocupada de 136,04 ha al 1956 anomés 26,75 ha al 2002. La causa d’aquestaregressió ha estat la seva conversió en conreusintensius (sobretot blat de moro, gira-sol i arròs)i l’abandonament a mesura que la ramaderias’ha tornat més intensiva i el farratge per al bes-tiar ha estat substituït per pinso.

Desgraciadament, les dades sobre la impor-tància de les closes per a altres tàxons són moltescasses i puntuals, per la qual cosa no es potgeneralitzar sobre la rellevància d’aquest hàbi-tat en el conjunt del PNAE; això, al seu torn,pot actuar com un impediment a l’hora depressionar l’Administració perquè hi destiniels recursos necessaris per a conservar-les. Enaquest sentit, es va pensar que les nombrosesdades recollides amb el seguiment del CBMSal PNAE podien aportar informació interes-sant i contribuir de manera destacada a pre-servar les closes.

Amb aquesta finalitat, al llarg del darrer anys’ha dut a terme una anàlisi detallada sobreles comunitats de ropalòcers als diferents hàbi-tats del PNAE5 i, com prèviament havien fetels botànics, una valoració de l’interès d’a-quests hàbitats en funció dels criteris següents:la riquesa d’espècies, l’abundància i la pre-sència d’espècies rares entre les papallones quehi viuen. El treball es basa en les dades de 46seccions de sis itineraris (el Cortalet, la Rubi-na, Vilaüt, Closes de l’Ullal, Closes del Tec iMig de Dos Rius). En una primera fase, l’hà-bitat representat per cada secció es va carac-teritzar semi-quantitativament segons la cober-tura relativa de prats, l’absència o presènciade pastura al prat, la cobertura relativa debosc, la cobertura relativa de bardisses i l’ab-sència o presència de conreus intensius al cos-tat de la ruta de cens. Aquesta informació vapermetre comprovar com valors diferents enaquestes variables comporten canvis paral·lelsde la fauna de ropalòcers. Molt possiblementaquesta associació no s’explica únicament perla presència dels recursos tròfics que necessi-ten les larves sinó també per la presència d’al-tres menes de recursos (fonts de nèctar per alsadults, llocs apropiats per a la hivernació, etc.).

En una segona fase, es va identificar cadaespècie de papallona amb unes poques carac-

Plebejus argus és lapapallona més emblemàticade les closes empordaneses.Les poblacions d’aquestlicènid assoleixen densitatsextraordinàries en les closesmés ben conservades, peròresponen amb davalladesmolt ràpides i severes quanl’hàbitat es deteriora (p. ex.quan s’abandona el dall oquan s’utilitzen fertilitzants)(fotografia: M. Miralles).

1 Sargatal, J. & del Hoyo, J.,1989. Els ocells del ParcNatural dels Aiguamolls del’Empordà. Lynx Edicions.Barcelona.

2 Sargatal, J. & Fèlix, J. (ed.)1989. Els Aiguamolls del’Empordà. Aspectesecològics, històrics i socials.Quadern dels Indiketes.Figueres.

3 Gosálbez, J., Serra, J. &Velasco, E. (ed.) 1994. Elssistemes naturals delsaiguamolls de l’Empordà.Treballs de la InstitucióCatalana d’Història Natural,núm. 13. Barcelona.

4 Gesti, J., Mercadal, G. & Vlar,L., 2003. La biodiversidad delos prados de siega de losAiguamolls de l’Alt Empordà(Girona). XIX JornadasdeFitosociología-Congreso dela Federación Internacionalde Fitosociología,Biodiversidad y Gestión delTerritorio. La Laguna,Tenerife.

5 Stefanescu, C., Peñuelas, J.& Filella, I., 2005.“Butterflies highlight theconservation value of haymeadows highly threatenedby land-use changes in aprotected Mediterraneanarea”. Biol. Conserv., 126:234-246.

Les dades del BMS al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà demostren que les closesconstitueixen l’hàbitat més valuós per a aquests insectes, com també passa amb les comunitatsvegetals. La coincidència dels resultats per a dos grups taxonòmics amplis que ocupen nivellstròfics diferents, sumada a l’alarmant regressió que han patit les closes en les darreres dècades,permeten considerar-les com un dels hàbitats més amenaçats del Parc i de tot Catalunya.

Gestió i conservació

Cynt

hia

11

terístiques bàsiques dels hàbitats. Les dife-rents espècies van ser ordenades segons ungradient que separava en un extrem el boscde ribera i les bardisses i en l’altre els diferentstipus de prats. Pararge aegeria, Pieris napi,Celastrina argiolus i Polygonia c-album es vanidentificar com les papallones més pròpies debosc de ribera i bardisses i més tolerants delsambients ombrívols i tancats. Per contra,Colias crocea, Polyommatus icarus, Coenonymphapamphilus i Plebejus argus són espècies moltclarament associades als espais oberts. Aixímateix, força espècies troben l’òptim en hàbi-tats mixtos (p. ex. prats amb presència de bar-disses o de petites masses forestals), un fet quesegurament reflecteix el valor d’aquests ele-ments com a llocs de recer quan fa vent, llocsprotegits per a l’ovoposició, etc.

Finalment, una anàlisi de cluster va perme-tre identificar cinc hàbitats discrets, associatsamb una fauna de ropalòcers ben caracterís-tica (fig.1): (A1) camins i marges de conreusenvoltats per bosc de ribera i bardisses; (A2)bosc obert amb presència de petites exten-sions herbàcies i ecotons de prat/bosc; (B1)closes tradicionals (dallades 1-3 cops/any i nopasturades); (B2) camps d’alfals tradicionals,dallats 2-3 cops/any, i (B3) pastures i prats dedall també utilitzats per a la pastura. La figu-ra 1 compara el valor conservacionista d’a-quests hàbitats. Cal destacar que les closesapareixen sempre com l’hàbitat més valuós:tenen més abundància de papallones, mésespècies i espècies més rares. A l’extrem opo-sat apareixen els boscos i les bardisses.

Els nostres resultats coincideixen plenamentamb els de Gesti et al. (2003)(ref. 4), que van basar la sevaavaluació en les plantes supe-riors. Per a les papallonesdiürnes les closes també cons-titueixen l’hàbitat més valuós,en oferir una abundant quan-titat de fonts de nèctar aixícom una sèrie de recursosclau per a les larves (p. ex.diverses espècies de llegu-minoses). Aquestes condi-cions òptimes desapareixenen els prats pasturats, on l’a-bundància i la diversitat depapallones es veu sensible-ment reduïda.

L’especial interès de lescloses per a dos grups taxo-nòmics amplis i que ocu-pen nivells tròfics diferentsen l’ecosistema, sumat a l’a-

larmant regressió que han experimentat (iencara experimenten) en la darrera meitatdel segle passat, permeten considerar-lesobjectivament com l’hàbitat més amenaçati un dels més valuosos del PNAE. El seu valorencara és més gran en un context més ampli,ja que constitueixen un hàbitat molt singu-lar dins de l’àrea mediterrània. Paradoxal-ment, la declaració com a Parc Natural nonomés no ha servit per evitar la desapariciód’aquest hàbitat, sinó que, fins i tot, ha coin-cidit amb una acceleració del procés regres-siu: almenys un 60% de les closes han des-aparegut des que la zona va ser protegidalegalment el 1983 (ref. 4). Això s’explica perdues raons principals. En primer lloc, per-què una part molt important de la superfí-cie del PNAE és de propietat privada i aixòen dificulta una gestió adequada. I en segonlloc, perquè les closes han deixat de ser ren-

dibles per a l’agricultor, ihan estat abandonades oconvertides en conreus inten-sius. Tot aquest seguit decircumstàncies fa replante-jar urgentment el tipus degestió que s’ha fet fins araal PNAE en relació amb lescloses. Encara que ja figu-ren com a hàbitat de màxi-ma prioritat conservacio-nista en el Pla Especial delParc (actualment en redac-ció), per assegurar-ne unaconservació efectiva és essen-cial que s’incloguin dins lesmesures agroambientals pro-mogudes pels governs espa-nyol i català i per la CEE, ques’han d’aprovar al 2007.

Constantí Stefanescu

Les closes empordaneses,com aquesta a la zona deMornau, constitueixen unambient amb un importantvalor estètic i una elevadariquesa biològica.Tanmateix, la seva superfícies’ha vist enormementreduïda en les darreresdècades i actualmentconstitueixen l’hàbitat mésamenaçat al Parc Naturaldels Aiguamolls de l’Empordà(fotografia: M. Miralles).

Fig. 1. Mitjana ± errorestàndard per als criterisd’avaluació de l’interèsconservacionista delsdiferents hàbitats del PNAE.(a) Abundància depapallones (logindividus/100 m); (b)riquesa d’espècies,ocasionals excloses (lognombre d’espècies); i (c)raresa (a escala del conjuntde Catalunya), calculadacom a log 1/ni, on ni és elnombre d’estacions delCBMS dins l’ambientmediterrani on una espècieha estat detectada (sobreun total de 54). Lesdiferents lletres indiquendiferències significativesentre els grups (P < 0,05).

2,6

2,4

2,2

2

1,8

1,6

1,4

1,2

1

0,8

0,6

-1,5

1,55

-1,6

1,65

Boscos de riberaA1 A2 B1 B2 B3

Prats

a

aa

a

abab

ab

b

a

b

(a)

(b)

(c)

L’estacióCy

nthi

a12

Polyommatus coridon és lapapallona més abundant alPla de Campllong i una de lesmés característiques delsprats subalpins i alpins delsPirineus. Les larvess’alimenten de la papilionàciaHippocrepis comosa, unaplanta important de la qualdepenen altres espècies comPolyommatus bellargus oColias alfacariensis. A part,són remarcables lesagregacions que els masclesde P. coridon –juntament ambd’altres papallones– fan alfang del voltant dels tollsd’aigua, en els anomenatsabeuradors (fotografia: J. Jubany).

El Pla de Campllong, un itinerari a la porta dels PirineusLa comarca del Berguedà té actualment quatre estacions integrades a la xarxa del CBMS:Gironella, Berga (que s’ha iniciat enguany), la Nou de Berguedà i el Pla de Campllong. Aquestadarrera, situada en un espai subalpí d’una gran bellesa, presenta una gran diversitat deropalòcers i recull dades tant d’espècies de la muntanya mitjana com de l’alta muntanya.

L’itinerariL’itinerari del Pla de Campllong es troba situatal municipi de Castellar del Riu i té el seu ini-ci i acabament a l’emblemàtic Pi de les TresBranques. El recorregut és planer i volta elgran pla que, situat a 1.280 m d’altitud, hiha entre el serrat dels Lladres (prolongaciócap a l’oest de la serra de Queralt), al sud, iles estribacions meridionals dels Rasos dePeguera (cim d’Estela), al nord. Queda, pertant, arrecerat dels vents d’aquests punts peròobert als vents de llevant i de ponent, que hitroben un corredor natural i que sovint bufenamb força.

L’espai central del pla és ocupat per un granprat de dall que era pasturat per vaques i vedellsun cop dallat i que ens els dos últims anys haestat llaurat i sembrat per fer-hi farratge (civa-da). Dues seccions de l’itinerari transcorren

íntegrament pel pla (seccions 1 i 4), laprimera de les quals no es veu mai afec-tada per la dalla. Les altres transcorrenper les vores d’aquest gran pla i són ocu-pades per prats de tendència subalpina(Mesobromion), ambients arbustius devorada de bosc (aranyoners, gavarreres,pereres, pomeres i pruneres) i zones bos-coses més o menys denses de pi roig.Les seccions 7 i 9 corresponen a pratsde tendència més seca, són molt sovintpasturades i es troben en una situació

de colonització per part de la vegetació arbò-ria de les vores (presència de pins joves).

La fauna de papallonesDurant els cinc anys de seguiment s’han comp-tabilitzat més de 9.000 exemplars que per-tanyen a 87 espècies diferents, la qual cosaindica que, si bé l’abundància no és extraor-dinària, sí que ho és la diversitat d’espècies.La mitjana anual és d’uns 1.800 exemplars i65 espècies (amb una densitat anual d’uns 128exemplars/100 m). Les condicions climàti-ques de la zona, amb una temperatura mitja-na anual de 8,5ºC i unes precipitacions anualsde 1.016 mm, fan que l’activitat de les papa-llones no comenci fins mitjan maig i presen-

ti el seu màxim a finals de juliol i primers d’a-gost. De fet, en bona part de l’itinerari enca-ra hi ha presència de neu quan comencen elsmostreigs i no és estranya alguna nevada durantel mes de març. La presència de papallones és,per tant, molt escassa durant els dos primersmesos. Les més primerenques sempre sónalguns exemplars d’adults hivernants (Gonep-teryx rhamni, Aglais urticae, Vanessa atalanta)o d’espècies polivoltines (Colias crocea, C. alfa-cariensis) i no és fins la segona quinzena demaig que les observacions comencen a fer-semés regulars: apareixen, sense abundar, diver-ses espècies de pièrids (Pieris brassicae, P. rapae,Anthocharis cardamines, A. euphenoides i Lep-tidea sinapis/reali), es fan presents alguns licè-nids (Polyommatus icarus i la primera genera-ció de P. bellargus) i alguns satirins (Coe-nonympha pamphilus, amb una primera generacióal maig-juny i una segona a finals d’agost-setembre) i es detecta ja el pas d’una espèciemigradora com és Cynthia cardui, que, pro-vinent del nord d’Àfrica, pot fer-se molt abun-dant (424 individus comptabilitzats l’any2003). Al mes de juny cal destacar la presèn-cia de diferents espècies del gènere Melitaea(M. cinxia, M. phoebe i M. athalia/parthe-noides/deione, aquestes darreres sovint abun-dants), l’inici del període de vol d’Aporia cra-taegi (una espècie que acostuma a presentar elseu màxim a primers de juliol), la presència

La secció 4 transcorreíntegrament pel Pla deCampllong i fins el darrerany consistia en un pratcalcícola i mesòfil típic del’estatge subalpí delsPirineus. El 2005 ha estatconvertida en un conreu decivada, la qual cosa hasuposat una pèrdua clara dela diversitat de papallonesque l’habiten. Sortosament,els prats subalpins encarasón presents en la majorpart del recorregut (foto: Eloi Escútia).

Cynt

hia

13

força abundant de Plebejus argus (principal-ment en prats d’herba baixa i formant grupsen abeuradors) i l’inici del vol dels satirins,que durant els mesos de juliol i agostdominaran el Pla: primer Coenonymphaarcania, C. glycerion (ambdues ambuna clara preferència pels prats i lesclarianes amb herba una mica alta)i Aphantopus hyperantus (molt menysabundant que les anteriors i mésforestal), i quan aquestes comencena davallar apareixen amb força Manio-la jurtina, Melanargia lachesis, Pyro-nia tithonus, Erebia meolans i E. neo-ridas. Totes troben en els prats i els espaisforestals oberts zones excel·lents per a repro-duir-se (recordem que les larves s’alimentende gramínies). Tampoc hi falten els hespèrids,dels quals destacarem Thymelicus sylvestris iHesperia comma.

La papallona, però, més representativa és,sens dubte, P. coridon (fig.1), una espècie típi-cament centreeuropea que troba en aquestsprats sobre substrats calcaris la seva plantanutrícia (Hippocrepis comosa). El vol d’aquestlicènid s’inicia a primers de juliol i s’allargafins a la segona meitat de setembre. Al plade Campllong s’observa amb preferència alsespais herbosos de transició cap al bosc i tam-bé a les clarianes (seccions 2 i 5) i se n’hanarribat a comptabilitzar fins a 66 exemplarsmascles en un sol dia (les femelles, a causa dela seva semblança amb les femelles de P. bellar-gus, no es comptabilitzen a nivell d’espècie).

La gran diversitat de ropalòcers que trobemal pla de Campllong ve determinada per laconfluència en aquesta zona d’espècies típi-cament mediterrànies amb espècies de ten-dència subalpina. D’aquestes darreres (pocpresents en els comptatges del CBMS) des-tacaríem els licènids Polyommatus semiargus,P. damon i P. amanda (totes tres característi-ques de prats), Hamearis lucina i Boloria euphro-syne (ambdues poc nombroses però força cons-tants en clarianes de la secció 5) i els satirinsErebia triaria i Melanargia russiae. Aquestaúltima era relativament abundant en una partmolt concreta de la secció 2 durant els pri-mers anys de seguiment però la població vaanar disminuint fins desaparèixer en els dosúltims anys.

Canvi d’ús del sòl i diversitatDes de l’any 2005 s’ha produït un canvi enl’ús del sòl al pla de Campllong. El que finsaleshores eren prats de dall on s’abocaven femsa mitjan març i es dallaven dues vegades (unaa finals de juliol i l’altra a finals d’octubre) ara

són prats llaurats on es conrea civada. Aquestcanvi ha suposat, d’una banda, una impor-tant pèrdua d’abundància d’individus en lasecció afectada (a la secció 4 s’ha passat d’ob-servar-ne una mitjana de 125 anuals a 32) id’una altra, una pèrdua de diversitat. En aquestsentit, si durant els quatre primers anys demostreigs la mitjana d’espècies a la seccióera de 31, durant l’any passat les espècies obser-vades foren 16, 9 de les quals amb un sol indi-vidu. Tot i que aquestes dades han estat obtin-gudes en un període de temps curt, sónprou clares per fer evident que el pas de pratdallador a monocultiu ha tingut una reper-cussió negativa pel que fa a la diversitat d’es-pècies de ropalòcers. Caldrà seguir contras-tant les dades en els propers anys i veure comevoluciona aquesta diversitat si en el futuraquesta secció es deixa de conrear i torna aesdevenir un prat dallador.

Eloi Escútia

L’estació

Polyommatus coridonManiola jurtina

Melanargia lachesisCoenonympha arcania

Cynthia carduiCoenonympha pamphilus

Polyommatus icarusColias crocea

Coenonympha glycerionPyronia tithonusErebia neoridas

Lasiommata megeraColias alfacariensis

Leptidea sinapis/realiErebia meolans

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200

Mitjana de l’índex anual (2001-2005)

Recorregut de l’itinerari delPla de Campllong ambindicació de les diferentsseccions. L’itinerari éscircular i consta de 9seccions. La distància totalés de 1.402 m, amb unamitjana de 156 m per secció(rang: 44-249 m).

987

6

5

3

4

1

2

0 250 500 m

Fig. 1. Abundància mitjana(mitjana dels índexs anualsdurant el període 2001-2005) de les 15 papallonesmés comunes a l’estació delPla de Campllong.

Ressenya bibliogràficaCy

nthi

a 14

Encara avui ens sorprenem que en unarevista reconeguda de temàtica lepi-dopterològica trobem un article ambles paraules “primera aproximació”.

Realment no hauria de ser així, però hem deser conscients que els treballs de faunísticaal nostre territori són encara molt incomplets.De fet, són poques les comarques de les qualses disposa d’un volum de dades amb la qua-litat de les que es presenten en aquest treball.

En aquest context la contribució de l’autorés particularment destacable perquè, fins ara,aquesta manca d’informació era plenamentaplicable al cas del Solsonès: la seva ubicacióentre punts tan emblemàtics com el Cadí oel Montsec i una densitat baixa de poblaciós’han traduït, històricament, en un oblit perpart de la majoria dels naturalistes, tal comqueda palès per les només cinquanta espèciesde ropalòcers de la comarca que havien estatcitades abans del treball que comentem.

La informació prové de l’estudi de duescol·leccions entomològiques (de Josep Parra-mon, amb material recollit entre 1965-1985,i de Josep Guilanyà, entre 1973-1983), i deles nombroses prospeccions realitzades perM. Lockwood entre 1997-2001. La unitat demostreig són els quadrats UTM de 5 x 5 km,amb un total de 55 quadrats. Tot i que l’es-forç de prospecció per quadrat ha estat moltdesigual, l’autor ha intentat corregir-loprospectant més intensament aquelles àreesno representades en les col·leccions.

L’important volum de dades recopilades,més de 6.000 registres de 147 espècies, mos-tra l’elevada riquesa de papallones diürnesque té el Solsonès. Aquesta riquesa només ésexplicable pel fort gradient altitudinal exis-tent, dels 500 m a les parts més meridionalsfins a sobrepassar els 2.300 m a la serra delPort del Comte, i per la consegüent varietaten els tipus de vegetació. Tanmateix el des-igual esforç de mostreig fa difícil determinarquines són les zones més riques en espècies.

Actualment, la màxima diversitat coincideixamb els quadrats més prospectats (p. ex. elssituats als termes municipals de Navès i Lla-durs), que és on recol·lectaven els propieta-ris de les col·leccions estudiades. Tot i així,sembla clar que la màxima riquesa apareix ala part septentrional de la comarca, als ves-sants meridionals de la serra del Port del Com-te i de la serra del Verd, en ple domini de lamuntanya mitjana. L’autor també destaca laserra de Busa, on es troben tant espècies euro-siberianes (p. ex. Melanargia russiae, Hame-aris lucina, Aphantopus hyperantus, Boloriaeuphrosyne o Maculinea alcon) com medite-rrànies (p. ex. Zerynthia rumina, Polyomma-tus fulgens o Limenitis reducta). En aquestaserra i, concretament, en l’altiplà que la coro-na, és on es va trobar per primer cop a Cata-lunya Aricia morronensis1.

Les espècies que mostren una distribuciómés àmplia a la comarca són Colias alfaca-riensis i C. crocea, seguides per Iphiclides poda-

Lockwood, M., 2005

Els ropalòcers del Solsonès: una primera aproximacióButlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 94 (2005)

Ara que tothom parla de com gestionar el territori per afavorir la biodiversitat es fa més evident lanecessitat de conèixer els diferents elements que l’integren i, en aquest sentit, són imprescindiblesels treballs faunístics. Aquest article presenta les dades recopilades per l’autor relatives a la faunade ropalòcers del Solsonès, a partir d’una prospecció de cinc anys i de la revisió de dues col·leccionsentomològiques. S’ha passat de les 50 espècies citades a les 147 actualment conegudes.

1Dantart, J. & Lockwood,M., 2001. “Ariciamorronensis (Ribbe, 1910),un ropalòcer nou per aCatalunya i Andorra(Lepidoptera: Lycaenidae)”.Butll. Soc. Cat. Lep., 87:25-34.

2Van Swaay, C.A.M. &Warren, M. S., 1999. RedData book of Europeanbutterflies (Rhopalocera).Nature and Environment,Núm. 99. Council of EuropePublishing, Strasbourg.

Scolitantides orion ésconsiderada com un SPEC3 anivell europeu. A Catalunyaes troba àmpliamentrepartida, per bé que viunormalment en poblacionsmolt ben delimitades i avegades compostes per pocsindividus. Això, juntamentamb el vol estrictamentprimaveral de l’espècie, faque sovint passidesapercebuda. De fet, laseva presència a la comarcadel Solsonès havia restatinèdita fins a lesprospeccions endegades perl’autor (fotografia: RogerVila).

Ressenya bibliogràfica

Notícies

15

Cinquena Trobada de col·laboradors del CBMSLa xarxa del CBMS va creixent i en pocs anys hem passat dels 10 itineraris i 8 col·laboradors inicialsals gairebé 60 itineraris i més de 80 col·laboradors. Es fa doncs cada cop més necessari disposar d’unpunt de trobada, on tots aquells que participem d’aquest projecte puguem intercanviar experiències,impressions i coneixements. Amb aquest esperit es va realitzar l’any 1998 la primera trobada deCBMSeros, i, molt més multitudinàriament, el 18 de febrer de 2006 ha tingut lloc la cinquena.

Els assistents a la cinquenatrobada del CBMS, al jardí deLa Tela, el Museu deGranollers Ciències Naturals(fotografia: A. Arrizabalaga).

En aquesta trobada al Museu de Grano-llers de Ciències Naturals, hi van assis-tir prop de quaranta persones. L’ober-tura de l’acte va anar a càrrec de l’al-

calde, Josep Mayoral i Antigas, i del regidorde Cultura de l’Ajuntament de Granollers,Francesc Sala. Toni Arrizabalaga, com a amfi-trió, va donar la benvinguda a tots els parti-cipants i els va agrair la seva participació enel projecte.

La primera part es va centrar en la presen-tació del nou organigrama del CBMS i a comen-tar l’estat de la xarxa i els principals resultatsobtinguts el 2005. A continuació, els com-panys d’Andorra van donar a conèixer l’am-biciós projecte del BMSAnd i les activitats iactuacions que han fet fins aquest moment.

Després d’esmorzar, alguns col·laboradorsvan presentar els projectes que tenen en mar-xa: Mike Lockwood, l’estudi de la fauna deropalòcers de l’Alta Garrotxa lligada a la ges-tió dels prats; Fernando Carceller, el jardí deles papallones de Badalona; i Toni Arrizaba-laga, el treball que s’està fent des del Museude Granollers de Ciències Naturals per posarnoms catalans a les nostres papallones.

A última hora del matí es va fer un repàsde la metodologia del CBMS i es van resol-dre els dubtes que van anar sortint. Per aca-bar, es van comentar grups d’espècies con-flictives, ressaltant aquells caràcters que podenservir per distingir-les en el camp.

Després del dinares va dur a terme el con-curs d’identificació, que en aquesta ocasió vanguanyar, empatats a punts, els companys d’O-lot Jordi Artola i Mike Lockwood.

La trobada es va tancar amb una entrega depremis: a Jordi Artola, per haver guanyat elconcurs d’identificació, a Quim Muñoz perla constància en el seguiment de 2005, i aAgnés Batlle per la seva notable i incansablecontribució al CBMS des del 1994. Com arecord de la trobada, els assistents ens vamendur a casa un barret carbassa per protegir-nos del sol del proper estiu mentre fem elscomptatges.

Jordi Jubany

Cynt

hia

lirius, Anthocharis euphenoides, Leptidea sina-pis, Pieris brassicae, Coenonympha arcania,Melanargia lachesis, Cynthia cardui i Pol-yommatus icarus. Per contra, espècies tals comMaculinea alcon, Melitaea trivia, Satyriumw-album, Lycaena virgaureae, Melanargiaoccitanica, M. ines i Brenthis hecate es conei-xen d’un sol quadrat cadascuna. El treballtambé ressalta la presència de 19 espèciesamenaçades a Europa2 o rares a Catalunya(p. ex. Parnassius apollo, Tomares ballus, Macu-linea arion, M. alcon o Erebia epistygne), de

les quals es detalla la distribució i l’estatus ala comarca.

Amb totes aquestes dades s’evidencia laimportant riquesa lepidopterològica quealberga al Solsonès, però també la manca deconeixement encara existent. Tal com fa l’au-tor del treball, conclourem animant totesaquelles persones que els agradin les papa-llones a prospectar el Solsonès i la Catalun-ya central, espais del nostre país amb gransbuits d’informació.

Jordi Jubany

La papallonaCy

nthi

a16

Zerynthia rumina, un esclat de colorentre les brolles i els erms

Fig. 1. Abundància relativade Zerynthia rumina(expressada com el valor del’índex anual/100 m) a lesdiferents estacions de laxarxa CBMS (1994-2005).

Distribució geogràfica i situació al CBMSZ. rumina és una papallona exclusiva del nord-oest d’Àfrica, península Ibèrica i sud-est deFrança1. En gran part de l’àrea que ocupa aFrança conviu amb Z. polyxena, una espèciemolt propera que substitueix completamentZ. rumina al sud-est d’Europa2.

A la península Ibèrica es troba molt benrepartida, tal com ho testimonien les citacionsque existeixen de totes les províncies espan-yoles excepte Astúries, Biscaia i Guipúscoa3.De fet, únicament és absent de la franja ibè-rica més septentrional, incloses les zones mésaltes dels Pirineus. No es coneix, tampoc, ales illes Balears. A Catalunya, és una de lespoques espècies la distribució de la qual haestat objecte d’una revisió acurada4,5. Tot i viu-re en poblacions més aviat locals i a vegadesmolt reduïdes, apareix en bona part del terri-tori: fins ara se n’han recollit dades relativesa 32 de les 41 comarques catalanes, i amb unamillor prospecció no es pot descartar que apa-regui en alguna més. El mapa de distribució

suggereix una preferència per les zones de bai-xa alçada de la serralada Litoral i Prelitoral,però també ocupa moltes àrees del Prepiri-neu i de la depressió de l’Ebre. En general, ésuna papallona que s’associa estretament ambels ambients àrids i que defuig les zones molthumides i de l’alta muntanya.

A la xarxa del CBMS ha aparegut fins araen 20 de les 76 estacions catalanes (fig. 1).Les poblacions que assoleixen la màxima den-sitat són les situades al massís del Garraf i al’eix del riu Llobregat (p. ex. Sallent i Giro-nella). Al massís del Montmell, les munta-nyes de Prades i diverses localitats de la depres-sió de l’Ebre presenta una densitat mitjana,mentre que a la resta es tracta d’una espèciemolt més escassa o del tot absent.

Hàbitats i plantes nutríciesZ. rumina és una espècie típica d’ambientsàrids, oberts i ben assolellats, molt preferent-ment de caràcter calcari. Es pot trobar des delnivell del mar fins a la muntanya mitjana, iés molt rara per sobre dels 1.000 m d’altitud4.

De forma més precisa, les dades del CBMShan permès determinar amb quines comuni-tats vegetals es presenta més freqüentmentassociada (taula 1). Per a aquesta anàlisi s’hanutilitzat únicament les dades de les seccionson Z. rumina assoleix una densitat anual igualo superior a 0,1 exemplars/100 m, excloentper tant les observacions d’individus isolats ien processos dispersius. Així mateix, s’hanconsiderat únicament les comunitats vegetalsque es presenten en aquestes seccions ambuna cobertura igual o superior al 30%. Z.rumina apareix associada sobretot amb fenas-sars xeromesòfils (presents en el 37% de lesseccions) i amb llistonars calcícoles (23% deles seccions). Els fenassars són l’hàbitat pre-ferit en àrees amb un clima subhumit (p. ex.al Prepirineu o en algunes muntanyes inte-riors), mentre que els llistonars ho són en leszones amb un clima semiàrid (p. ex. a la depres-

Alta muntanya alpina i subalpinaMuntanya mitjana eurosiberianaMuntanya i terra baixa mediterrànies

Regions biogeogràfiques

00-0,10,1-1>1presència

Menorca

Eivissa

Badia deRoses

Els primers dies de primavera, els ambients més àrids de Catalunya reben la visita del més petiti acolorit dels nostres papiliònids, Zerynthia rumina. Aquesta papallona inconfusible és un verita-ble especialista de l’Aristolochia pistolochia, una planta calcícola de la qual es nodreixen les larves.Si bé històricament s’ha considerat Z. rumina com una papallona rara, el cert és que és present enla majoria de les comarques catalanes, fins i tot en algunes de típicament pirinenques. Tanmateix,la densitat de les poblacions acostuma a ser baixa i el període de vol prou curt perquè en molteslocalitats l’única generació ja hagi desaparegut completament a mitjan maig.

s

La papallona

Cynt

hia

17

sió de l’Ebre i en algunes loca-litats del Garraf ). Secundària-ment, Z. rumina es troba enbrolles de romaní, timonedes,joncedes, prats de teròfits, pobla-ments de càrritx i altres comu-nitats pròpies dels ambientsàrids calcaris de la terra baixa.

La forta associació amb aques-ta mena d’hàbitats s’explicafonamentalment pel caràctermonòfag de l’espècie i per l’es-treta dependència de la granmajoria de les poblacions cata-lanes per Aristolochia pistolo-chia, una planta estrictamentcalcícola que apareix en brollesi erms, rarament per sobre de1.200 m (ref. 6). De maneramolt més excepcional, es podentrobar poblacions de Z. rumi-na en zones silícies on A. pis-tolochia no és present (com perexemple en alguns indrets del’Alt Empordà); és possible queen aquests casos la planta nutrí-cia sigui Aristolochia longa, unaespècie no calcícola i que al sudde la península Ibèrica és utilitzada de mane-ra preferent per moltes poblacions7. A la biblio-grafia se cita també A. rotunda com a plantanutrícia d’algunes poblacions europees de Z.rumina1, però no disposem de dades que con-firmin el seu ús a Catalunya.

Cicle biològic i fenologiaZ. rumina és una papallona univoltina, estric-tament primaveral (fig. 2). Tret de les zonesdel Prepirineu, on s’en poden veure exem-plars fins el mes de juny, té un període de volrestringit als mesos de març, abril i maig. Ala depressió de l’Ebre i al massís del Garrafels primers exemplars es detecten sovint jadurant les primeres setmanes de març (i, defet, no és rar que ja ho facin a finals de febrer;fig. 2a i b), mentre que en localitats mésseptentrionals (p. ex. al Bages i al Berguedà)

és rar veure l’espècie abans delmes d’abril (fig. 2c). És inte-ressant remarcar un període devol més compacte en aquesteszones, en comparació amb unaemergència més irregular a lesterres de ponent. Possiblement,això s’explica perquè als indretsmés continentals el clima definal d’hivern és més variablei, segons l’any, pot comportarun avançament o un retard moltconsiderable en l’aparició de lageneració. Tot i així, les dadesmitjanes de tots els anys indi-quen que la màxima abundànciade l’espècie coincideix en lestres àrees geogràfiques de lafigura 2, i que se situa durantla segona quinzena d’abril. Finsara, a Catalunya mai no s’hantrobat exemplars d’una segonageneració estival-tardorenca,cosa que sí que passa en certsindrets del sud de la penínsu-la Ibèrica8 i del Marroc9, onA. pistolochia allarga molt mésla floració.

Durant l’època de vol, les femelles de Z.rumina ponen els ous tant al revers de les fullescom a les flors d’A. pistolochia, més raramenta l’anvers de la fulla i a les tiges. Els ous sónpostos de forma aïllada però a vegades en grupsde dues o tres unitats. Són blancs i lluents,de poc menys d’1 mm de diàmetre; gairebéesfèrics, llisos i sense cap tipus d’ornamenta-ció, es desenvolupen en unes dues setmanes.Les erugues acabades de néixer tenen el cos-tum de refugiar-se dins les flors, a l’interior deles quals accedeixen després de foradar la baseinflada del tub floral10. Les larves tenen pocamobilitat i quan són més grans es poden tro-bar fàcilment sobre les tiges o a les fulles, oprop de la planta nutrícia. Tenen un aspecteben característic, amb una coloració predo-minantment groguenca o bruna rogenca segonsels exemplars i línies dorso-laterals, negres i

1 Tolman, T. & Lewington, R.,2002. Guía de las mariposasde España y Europa. 320 pàg.+ 104 pl. Lynx Edicions,Bellaterra.

2 Kudrna, O., 2002. “Thedistribution Atlas ofEuropean butterflies”.Oedippus, 20: 1-342.

3 García-Barros, E., Munguira,M. L., Martín Cano, J., RomoBenito, H., Garcia-Pereira, P.& Maravalhas, E. S., 2004.“Atlas de las mariposasdiurnas de la PenínsulaIbérica e islas Baleares(Lepidoptera: Papilionoidea &Hesperioidea) ”. MonografíasSoc. ent. aragon., 11: 1-228.

4 Viader, J., 1992. “Papallonesde Catalunya. Zerynthiarumina (Linnaeus, 1758)”.Butll. Soc. Cat. Lep., 69: 40-52.

5 Viader, J., 1993. “Novesdades sobre Zerynthia rumina(Linnaeus, 1758) aCatalunya”. Butll. Soc. Cat.Lep., 71: 71-72.

6 Bolòs, O. de & Vigo, J., 1984.Flora dels Països Catalans.736 pàg. Editorial Barcino,Barcelona.

7 Jordano, D. & Gomariz, G.,1994. “Variation inphenology and nutritionalquality between host plantsand its effect on larvalperformance in a specialistbutterfly, Zerynthia rumina”.Entomol. exp. appl., 71: 271-277.

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

70

60

50

40

30

20

10

0

Comp

tatg

e se

tman

al

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

50454035302520151050

Comp

tatg

e se

tman

al

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

(c)

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

9876543210

Comp

tatg

e se

tman

al

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem.

Fig. 2. Fenologia de Zerynthiarumina a (a) la depressió de

l’Ebre (dades de cinc estacions:Timoneda d’Alfés, Mas de Melons,Granja d’Escarp, Aiguabarreig iSebes), (b) massís del Garraf

(dades de dues estacions:Vallgrassa i Olesa de Bonesvalls),i (c) eix del Llobregat (dades de

dues estacions: Sallent iGironella).

(b)

Taula 1. Comunitats vegetalsdominants a les seccions delsdiferents itineraris del CBMSon Zerynthia rumina assoleixdensitats poblacionalssuperiors a 0,1exemplars/100 m.

(a)

Comunitats vegetals Nombre de seccions

Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides) xeromesòfils, de terra baixa i de la baixa muntanya mediterrània 21Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, de terra baixa 13Brolles dominades per romaní (Rosmarinus officinalis), calcícoles, de terra baixa 5Prats de teròfits, calcícoles, de terra baixa 2Timonedes dominades per cistàcies baixes, calcícoles, d'indrets secs de terra baixa 2Poblaments de càrritx (Ampelodesmus mauritanica) de les contrades marítimes càlides 2Joncedes (Aphyllanthes monspeliensis) calcícoles, de les contrades mediterrànies i de la muntanya mitjana poc plujosa 2Altres comunitats 10TOTAL 57

La papallonaCy

nthi

a18

grogues, en cada segment, acompanyant espi-nes grogues i taronges recobertes d’una finapilositat negra. L’estadi larval es prolonga alvoltant d’un mes i mig, i l’acabament coinci-deix més o menys amb el moment en què lesplantes nutrícies comencen a assecar-se. Lacrisàlide és la fase hivernant i, almenys en cap-tivitat, no és rar que passi dos hiverns seguitsabans d’emergir11. Desconeixem, però, si aquestés un fet habitual en les poblacions naturals.

Tendències poblacionalsZ. rumina va ser inclosa al primer llibre ver-mell sobre els lepidòpteres ibèrics12, publicatfa tres dècades, en considerar-se amenaçadatant per la destrucció dels seus hàbitats comper la pressió dels col·leccionistes. Tanmateix,en una anàlisi molt més recent es considerauna espècie estable13. A Catalunya, tot i queno acostuma a ser abundant, apareix molt benrepartida en un gran nombre de poblacionsi, per tant, no es pot catalogar en cap cas com

a amenaçada. És cert, però, que algunes d’a-questes poblacions ocupen àrees petites i moltben delimitades, la qual cosa fa que sigui mésvulnerable que altres ropalòcers a l’alteraciói destrucció de l’hàbitat o, fins i tot, a unarecol·lecció desmesurada. Fins ara, però, laserra de Collserola és possiblement l’únicindret de la geografia catalana on sembla bendocumentada la seva desaparició4. Encara queamb una perspectiva temporal molt més cur-ta, cal dir que en cap de les estacions del CBMSs’han apreciat tendències poblacionals posi-tives o negatives. A nivell local, les oscil·lacionsd’abundància podrien estar condicionadesper l’impacte d’un parasitòid icneumònidespecífic, Agrypon polyxenae, que ataca les lar-ves i emergeix de la pupa14; tanmateix, caldriacomprovar aquest supòsit perquè no es dis-posa de dades de parasitisme relatives a lespoblacions catalanes.

Constantí Stefanescu

8 Olivares Villegas, J.,Jiménez Gómez, J.L. &Yáñez, J., 1991. “Variationssaisonnières de Zerynthiarumina Linné dans le sud del’Espagne (LepidopteraPapilionidae)”. Linn. Belgica,13: 51-61.

9 Mokhles, A., 1984.“Calendrier des périodes devol des Rhopalocères duMarroc”. Nota lepid., 7: 257-263.

10 Nyst, R.H. & Acquier, J.-Cl.,1984. “Nouvellesobservations concernantZerynthia polyxena Geyer etrumina L. (Lép.Papilionidae)”. Alexanor, 13:239-240.

11 Nel, J., 1991. “Sur laplasticité écologique et labiologie de quelquesLépidoptères (Rhopalocera)du sud-est méditerranéende la France (premièrepartie)”. Linn. Belgica, 13:159-220.

12 Viedma, M.G. de & GómezBustillo, M.R., 1976. Librorojo de los lepidópterosibéricos. 120 pàg. ICONA,Madrid.

13 Van Swaay, C. A. M. &Warren, M. S., 1999. RedData Book of EuropeanButterflies (Rhopalocera).Nature and Environment,99: 1-260. Council ofEurope Publishing,Estrasburg.

14 Shaw, M.R., Stefanescu, C.& van Nouhuys, S., en prep.“Parasitism of Europeanbutterflies (Hesperioideaand Papilionoidea)”.

Cynt

hia

19

C.alceae és la més generalista i, a Catalunya, es potconsiderar ubiqüista (fins ara ha aparegut en el77% de les estacions del CBMS). Prefereix elshàbitats degradats (zones ruderals i fins i tot urba-

nes, com Barcelona ciutat1), on proliferen les malves. C. floc-ciferus (8% dels itineraris) viu en zones de muntanya, mésfreqüentment al nord del país. C. boeticus (12% dels itine-raris) i C. lavatherae (21% dels itineraris) ocupen hàbitatsmolt més secs. La primera és més freqüent a la Catalunyacentral i meridional, però també assoleix el litoral al nord(p. ex. als aiguamolls de l’Empordà). C. lavatherae es trobaestesa des del litoral fins al Pirineu, però normalment man-té poblacions molt locals. C. alceae s’alimenta de malvàcies:Malva sylvestris i més rarament Malva neglecta, M. moscha-

ta, Althaea officinalis, Abutilon teophrasti i Lavatera sp.1. Lesaltres tres fan servir labiades. C. flocciferus sembla preferirStachys officinalis2, encara que al Montseny possiblementtambé utilitza S. recta i Ballota nigra1; C. boeticus es desen-volupa sobre Marrubium vulgare i Ballota nigra1. C. lava-therae sobre Stachys recta, Sideritis hirsuta i S. scordioides3,però no existeixen observacions directes a Catalunya. Leslarves construeixen refugis lligant una o més fulles amb seda.Aquests abrics són utilitzats també per les larves hibernantsi per pupar. C. alceae i C. boeticus són polivoltines amb treso més generacions successives de març-abril a setembre-octu-bre. C. flocciferus és bivoltina (maig-juny i juliol-agost) i C.lavatherae és univoltina i vola a principi d’estiu.

Jordi Dantart

Entre els hespèrids destaquen els del gènere Carcharodus, molt homogeni i fàcil de separar d’altresgèneres propers. C. alceae, que és l’espècie més comuna, es troba estesa per tot Catalunya i és l’únicaque viu també a les illes Balears. Aquesta espècie, però, pot conviure amb altres tres, molt més raresi localitzades, que són C. flocciferus, C. boeticus i C. lavatherae.

La coloració de l’anvers de les ales és diferent: marró en C. alceae, gris foscen C. flocciferus, gris o marró blanquinós en C. boeticus i gris groguenc en C.lavatherae. En aquesta última, les ales posteriors són gris fosc i contrastenamb les anteriors. C. alceae es diferencia de C. boeticus i C. lavatherae pel colormarró del revers de les ales, que és gris pàl·lid en les altres, i es diferencia deC. flocciferus perquè, a les ales posteriors, aquesta presenta taques blanquesconspícues en l’anvers i, en el revers, taques blanques allargades que es pro-longuen sobre els nervis des del marge. A part, els mascles de C. boeticus i C.flocciferus presenten un pinzell d’escates androconials a la base de la cara infe-rior de les ales anteriors, absent en les altres dues espècies.

© Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa(Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Lynx Edicions, Barcelona).

Identificació

Com diferenciar les espècies de Carcharodus

CCaarraa iinnffeerriioorr: colormarró amb petites

taques discals isubmarginals.

CCaarraa iinnffeerriioorr:color gris verdós

amb taquesblanques

taca blanca discoïdalsovint en forma de vírgula

sense pinzell d’escatesandroconials a la base de

l’ala anterior

CCaarraa iinnffeerriioorr: alesposteriors de color gris

grogós, amb sèries de taques inervis blancs ben evidents

amb pinzell d’escates androconialsa la base de l’ala anterior

taca blancadiscoïdal molt gran

Carcharodus alceae

Carcharodus boeticus Carcharodus lavatherae

Carcharodus flocciferus

1J. Dantart & C. Stefanescu, dades no publicades.

2Albrecht, M., Goldschalt, M. & Treiber, R., 1999. “Der Heilziest-Dickkopffalter Carcharodus floccifera (Zeller, 1847) (Lepidoptera,Hesperiidae). Morphologie, Verbreitung, Ökologie, Biologie,Verhalten, Lebenszyklus, Gefährdung und Schutz einerinteressanten Tagfalterart”. Nachr. ent. Ver. Apollo, Frankfurt amMain, Suppl., 18: 1-256.

3Lafranchis, T., 2000. Les papillons de jour de France, Belgique etLuxembourg et leurs chenilles. Collection Parthénope, éditionsBiotope, Mèze.

F C

CCaarraa ssuuppeerriioorr: color marró xocolata marbrejatamb ombres grises i taques negres; taques blanques

subapicals i discals petites a les ales anteriors iabsents o poc evidents a les ales posteriors

CCaarraa ssuuppeerriioorr: ales anteriors amb margearrodonit, de color gris o marró blanquinós,

marbrejat amb taques més fosques

F

CCaarraa ssuuppeerriioorr: color gris marbrejat ambtaques negres i marrons; taques blanquessubapicals i discals més grans a les alesanteriors i taques blanques basal, discals ipostdiscals evidents a les ales posteriors

CCaarraa ssuuppeerriioorr: ales anteriors de color grisgroguenc marbrejat amb taques més fosques;ales posteriors molt més fosques, amb taquesblanques basal, discals i postdiscals evidents

CCaarraa iinnffeerriioorr: alesposteriors de color blanc

groguenc amb taques blanquesque es confonen amb el fons

F F C

C

taques blanquessubmarginals

allargades sobreels nervis

sense pinzelld’escates

androconials ala base de l’ala

anterior

ales anteriors amb taques blanques subapicals idiscals més grans, la discoïdal molt gran

amb pinzelld’escates

androconialsa la base de

l’alaanterior

ales posteriors gris fosc amb taquesblanques basal, discals i postdiscals evidents

F CF

F F

Identificació

Com diferenciar les espècies de Coenonympha

La biologia d’aquestes papallones és similar. Leslarves, que hivernen, s’alimenten de diverses gra-mínies1. Tret de C. pamphilus, són univoltines i vo-len principalment des de finals de primavera fins

a mitjan estiu. C. pamphilus ha aparegut en 42 estacionsdel CBMS (53%). És l’única espècie del gènere presenta les illes Balears2 i, encara que escassa, es compta als dositineraris de Menorca. Viu en prats més aviat humits,des del nivell de mar fins a l’estatge alpí, i presenta dueso tres generacions que se succeixen des del març-abril finssetembre-octubre. C. arcania és la segona espècie més co-muna, i ha aparegut en 37 estacions (46%). És pròpia deldomini centreuropeu i de les muntanyes del sud de Ca-

talunya, on arriba a ser molt abundant, però en zones me-diterrànies també pot viure als ambients més frescals. C.dorus ha paregut en 29 estacions (36%), amb una fortapreferència pels ambients àrids. Assoleix la màxima den-sitat en algunes muntanyes de la serralada Litoral i enzones interiors com ara el Bages. Arriba també als Piri-neus, on queda restringida als indrets més secs. C. glyce-rion (que a Catalunya està representada per la subespè-cie iphioides) és la més rara. Viu en poblacions isoladesen zones d’alçada intermitja del Pirineu i Prepirineu, imolt localment als Ports de Tortosa. Fins ara només haestat detectada en 5 estacions (6%).

Constantí Stefanescu

A Catalunya hi ha quatre espècies de Coenonympha. La més comuna és C. pamphilus,present en més de la meitat dels itineraris. C. arcania i C. dorus són també bastanthabituals; per bé que la primera prefereix els ambients humits i la segona els àrids, podencoincidir i arribar a confondre’s. C. glycerion és molt més rara, i es distingeix fàcilment deles altres pel dibuix del revers de l’ala posterior.

En general, aquestes espècies ocupen hàbitats diferenciats, però en algunes localitats muntanyen-ques més aviat seques no és difícil que convisquin. C. pamphilus es diferencia ràpidament de lesaltres tres per l’absència d’ocels conspicus al revers de les ales posteriors. En C. glycerion aquestsocels són de mida semblant i es disposen formant un arc regular, mentre que en C. arcania i C. dorussón de mida variable i es disposen de manera molt diferent. El dibuix de l’anvers alar és també uncaràcter molt útil per separar C. dorus de la resta d’espècies. Totes presenten un cert dimorfismesexual, que és particularment notori en C. dorus.

© Il·lustracions, Richard Lewington 1997. Guía de las mariposas de España y Europa (Tolman, T. & Lewington, R.,2002. Lynx Edicions, Barcelona).(Il·lustracions reduïdes en un 10% de la seva mida.)

1 Tolman, T. & Lewington, R., 2002.Guía de las mariposas de España yEuropa. 320 pàg. + 104 pl. LynxEdicions, Bellaterra.

2 Pons, G.X., 2000. Les papallonesdiürnes de les Balears. 87 pp.Edicions Documenta Balear, Palma.

Programa de seguiment en conveni amb:

Coenonympha pamphilus

sovint amb banda postdiscal mésclara a la part central de l’ala

ocelsnegres

visibles al’ala

posterior

banda blanca amb elprimer ocel al costat

intern, el segon itercer externs, iun nombre variable

d’ocels dins dela banda

CCaarraa iinnffeerriioorr: alaanterior de color lleonat,excepte l’àpex grisenc iamb l’ocel ben marcat;ala posterior grisenca,amb la part basal més

fosca, i ocels pocvisibles o absents

CCaarraa ssuuppeerriioorr:: color marrólleonat amb ocel poc marcat

a l’àpex de l’ala anterior

CCaarraa ssuuppeerriioorrF:: ala anterior de

color marró moltfosc; ala posterior

amb la meitatinterna fosca i lameitat externa

lleonada

CCaarraa ssuuppeerriioorrF:: ala anterior de color marró fosc, més clar

prop de la costa i de la zona basal; alaposterior uniformement fosca, resseguidaper una estreta banda marginal lleonada

CCaarraa ssuuppeerriioorrC:: ala anterior més clara

CCaarraa ssuuppeerriioorrC:: amb l’ala anteriorde color marrólleonat i amb unabanda marginal

fosca ben aparent

CCaarraa iinnffeerriioorr:de color marrógrisenc amb una

ampla bandablanca a la zona

postdiscal isubmarginal.

CCaarraa ssuuppeerriioorr: ala anterior de colorlleonat però amb una extensa banda

marginal negrosa; ala posterior fosca,amb una estreta banda marginal

lleonada en la zona de l’angle anal

CCaarraa iinnffeerriioorr: ala anterior de color

lleonat, amb l’ocel al’àpex sovint molt reduït;

ala posterior marró-grisenc, amb una

banda blanca moltampla i irregular

banda blanca amb 4-5 (avegades 2-3) ocels externsde mida desigual, i 1 d’internal començament de la sèrie

F

F F

F

F

F

C

CC

C

Coenonympha arcania

F

Coenonympha dorus

CCaarraa iinnffeerriioorr: ala anterior de colorlleonat, amb la partapical grisenca i ambl’ocel poc visible; alaposterior grisenca i

amb una estreta bandamarginal lleonada

ocels grossos i encerclatsde blanc, en arc regular i

amb una tacablanca interna

entre elsegon i eltercer de

la sèrie

Coenonympha glycerion

F

Cover

Detail of the underside of the hind-wing of aWestern Marbled White Melanargia occitanica(photograph: A. Miquel).

Marbled White Melanargia galathea on a Compositae(photograph: J.R. Salas).

EditorialThe BMS network takes rootin Europe

T he year 2005 saw the end of one era for theCBMS and the start of another. From 2006

onwards, the organisation and infrastructure of theproject will be improved thanks to an agreementreached between the Catalan Department of theEnvironment and Housing and the GranollersMuseum. The most obvious change will be thework of Jordi Jubany and Quim Muñoz, who willbe in charge of the technical coordination of theCBMS project and will endeavour to make theCBMS work far more efficiently. Their new tasksinclude periodic visits to CBMS sites to help withdoubts concerning methodology and identifica-tion. As well, the internal workings of the databasewill become much easier.

A second novelty for 2006 is the start of theBMSAnd project, the new Andorran butterfly mon-itoring scheme being coordinated by the AndorranBiodiversity Centre. The project uses the CBMSmethodology and counts have begun in 2006 in afew stations, but it is hoped to incorporate new sta-tions in the not too distant future in order to cov-er all of the country’s different habitats. The BMSAndwill provide new information on Pyrenean but-terflies and will document for the first time theiryearly cycles. From the start the CBMS and BMSAndhave established close links that will permit bothprojects to benefit mutually from the other’s find-ings. We wish our Andorran colleagues all the suc-cess in the world in their BMS project.

In 2005 new BMS networks were set up in Ger-many, France, Hungary, Switzerland and the Ukraine,coinciding with the interest shown by the Euro-pean Union in developing indicators of changes inbiodiversity. This will help identify which ecosys-tems are suffering greatest biodiversity loss and whatcorrective measures need to be applied. Thus, theBMS networks have become fully recognised as anessential tool in conservation and in the near futurebutterflies will join birds as one of the best bioindi-cator groups for terrestrial ecosystems.

The CBMS networkCurrent situation of the ButterflyMonitoring Scheme in Cataloniaand the Balearic Islands

In all, 54 stations participated in the 12thseason of the CBMS. This figure includesreactivated itineraries at Coll d’Estenallesand the UAB and a new station at Estretsd’Arnes (Ports de Tortosa-Beseït), although,on the downside, the loss of the Mas deMelons itinerary is to be regretted. A total of99,107 butterflies belonging to 140 specieswere recorded.

D uring the 2005 season a total of 54 butterflywalks provided data, of which 50 managed to

record a complete annual series of weekly counts(fig. 1). For 45 stations direct comparisons can bemade with figures from 2004. Furthermore, a num-ber of other itineraries will be incorporated forth-with into the CBMS network: Margalef (400 m,Priorat), Morera de Montsant (750 m, Priorat),Vilert (100 m, Pla de l’Estany), Barranc d’Useu,environs of Gerri de la Sal (800 m, Pallars Sobirà)and Plaça dels Arbres, next to the well-known Estanyde Sant Maurici in the Aigüestortes National Park(1,800 m, Pallars Sobirà). As well, regular census-es have been carried out in Andorra at Enclar (900m) and Sorteny (1,800 m) as part of a project foran Andorran BMS network. The available annualdata series are shown in figure 2. Over 40 stationsnow exist with data sets for five or more years and11 itineraries have now celebrated their tenth anniver-siaries.

New transectsVall d’Horta (Vallès Occidental, 550 m). This tran-sect runs through a mosaic of Aleppo pine wood-land and fields that was badly affected by the for-est fire in the Sant Llorenç del Munt Natural Parkin August 2004. It consists of 10 sections aroundCan Brossa in La Vall d’Horta, a small valley nearthe town of Sant Llorenç Savall. Despite havingbeen recently devastated by fire, the itinerary hasmaintained its highly diverse butterfly populationsand species such as Provence Hairstreak Tomaresballus, Marbled Fritillary Brenthis daphne, LesserSpotted Fritillary Melitaea trivia, Western MarbledWhite Melanargia occitanica and Southern Mar-bled Skipper Carcharodus boeticus all appear. Thistransect is financed by the Sant Llorenç del MuntNatural Park

Alinyà (Alt Urgell, 1,100 m). Located near thevillage of Alinyà, this itinerary follows a path anda track through a cultivated area (allotments andhay meadows), an abandoned terrace being encroachedupon by the surrounding woodland, a more humidpatch of woodland and, finally, a sub-Mediterraneanwood consisting of a mixture of Lusitanian and

downy oaks and dry garrigue. The transect runsthrough land belonging to the Fundació Territorii Paisatge and forms part of a monitoring systemcarried out by this foundation in its properties. Thisarea is of great interest for butterflies and with almost90 species counted so far is one of the richesttransects in Catalonia.

Estrets d’Arnes (Terra Alta, 600 m). This itin-erary also runs through land belonging to the Fun-dació Territori i Paisatge and passes through a spec-tacular river gorge dominated by sheer limestoneand conglomerate cliffs. The vegetation largely con-sists of arid scrub and Aleppo pine; one of the mostnotable feature of the butterfly communities hereis the rich selection of ‘browns’ such as WesternMarbled White Melanargia occitanica, four speciesof the genus Hipparchia and The Hermit Chazarabriseis.

Cal Carro (Vallès Oriental, 280 m). This itin-erary passes through a landscape of fields and for-est, so typical of the Vallès plain as it merges intothe foothills of the Montseny Massif. This mosaicis blessed by species from more upland areas (WhiteAdmiral Limenitis camilla, Camberwell BeautyNymphalis antiopa and Small Skipper Thymelicussylvestris) and others more typical of lowland agri-cultural areas (Small White Pieris rapae, CloudedYellow Colias crocea, Long-tailed Blue Lampidesboeticus and Lang’s Short-tailed Blue Leptotes pirit-hous).

It is worth highlighting the reactivation of theitineraries at Coll d’Estenalles after two years ofinactivity and at the UAB campus. This latter sta-tion had only managed to generate incompleteresults (2003) and so 2005 was the first time thisitinerary had produced fully usable data. Despitebeing an area with relatively little biodiversity, thesurroundings of the Barcelona Autonomous Uni-versity are one of the few well preserved parts ofwhat is otherwise an area under great pressure fromurban sprawl.

The itineraries at Turó de l’Home, Vallgrassa,Martorell, Mas de Melons and Sant Boi were notactive in 2005, although the only really importantloss is that of the itinerary at Mas de Melons. Theremaining stations will be reactivated in 2006 or,as is the case at Sant Boi, will be substituted byanother itinerary in a nearby area.

Habitats representedThe different habitats and plant communities cov-ered by the CBMS in 2005 are shown in table 1.As has been the case since the beginning of the proj-ect, there is an overwhelming dominance of low-land stations representing different types of holmoak forest. This explains the abundance of data forspecies of butterfly such as False Ilex HairstreakSatyrium esculi, Nettle-tree Butterfly Libythea celtis,Two-tailed Pasha Charaxes jasius, Meadow BrownManiola jurtina and Spanish Gatekeeper Pyroniabathseba that are common in these environments.

cynthiaBulletin of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2005 - no. 5

Cynthia II

Moreover, in 2005 there were also 10 stations com-pletely located in scrublands in the southern and/ormost continental parts of Catalonia. Although con-ditions vary from one site to another, in these sta-tions butterflies such as Spanish Festoon Zerynthiarumina, Bath White Pontia daplidice, Adonis BluePolyommatus bellargus and Striped Grayling Hip-parchia fidia are common.

The coastline is covered by a total of seven sta-tions, including those on Menorca and Ibiza. Despitebeing generally fairly species poor, these itinerariesprovide interesting data on migrant species such asPainted Lady Cynthia cardui and even Plain TigerDanaus chrysippus.

Central European environments are very impor-tant in Catalonia, but they are represented in theCBMS by only six stations. Despite this deficien-cy, those itineraries in areas of dry pine and oakforests provide abundant information on speciessuch as Chalkhill Blue Polyommatus coridon, Vio-let Fritillary Boloria dia and Pearly Heath Coenonymphaarcania, whilst itineraries in more humid zones (forexample, areas of beech) are important for theirpopulations of Map Butterfly Araschnia levana,Ringlet Aphantopus hyperantus and Provençal Short-tailed Blue Cupido alcetas, all species that are oth-erwise rare in the CBMS network.

The great weakness of the CBMS network is thelack of transects in alpine or subalpine habitats andin 2005 only the stations at Fontllebrera (Cadímountains) and Campllong (El Berguedà) haveprovided information from these environments. Itis hoped, however, that this situation will improvesubstantially in coming years, especially if the Andor-ra BMS project comes into fruition, and that moreand more upland species will be represented in theBMS counts.

Species representedThe list of species recorded in 2005 and in previ-ous years can be consulted in table 2. In all, 140species were detected in 2005, five more than inthe previous year. It is worth noting the presencefor the second consecutive year of Desert Orange-tip Colotis evagore from the station at L’Aiguabar-reig. This record (along with that at Mequinensaat the end of summer2) gives more weight to theidea that this African species has been expandingnorthwards in recent years, a fact possibly relatedto climatic change3. Another welcome butterfly isthe Mediterranean Skipper Gegenes nostrodamus, amigratory species of African origin, that reappearedin the CBMS counts in 2005 with a certain fre-quency in a number of sites in the area of El Val-lès.

Overall, the distribution of the species repre-sented in the CBMS network is the same as in pre-vious years (fig. 3), in which a group of 20 or sospecies (16% of the total) is present in practicallyall itineraries and a somewhat larger group (29%of the total) of species is only found here and there.The most widely represented species in the CBMSare mostly generalist species such as SwallowtailPapilio machaon, Scarce Swallowtail Iphiclides podalir-ius, Large White Pieris brassicae, Small White Pierisrapae, Bath White Pontia daplidice, Clouded Yel-low Colias crocea, Small Copper Lycaena phlaeas,Holly Blue Celastrina argiolus, Red Admiral Vanes-sa atalanta, Speckled Wood Pararge aegeria and WallBrown Lasiommata megera, although there are alsoa number of more Mediterranean species (Cleopa-tra Gonepteryx cleopatra, Brown Argus Aricia cram-era, Southern White Admiral Limenitis reducta andGreat Banded Grayling Brintesia circe) that are alsofairly ubiquitous. Amongst the rarest species thereare many whose populations are very localised andthat have strict habitat requirements throughouttheir range (for example, Provence Hairstreak Tomares

ballus, Small Blue Cupido minimus, Chequered BlueScolitantides orion, Duke-of-Burgundy’s FritillaryHamearis lucina, Twin-spot Fritillary Brenthis hecate,Spanish Fritillary Euphydryas desfontainii, etc.).Other species are relatively common in the cen-tral European-style habitats that are poorly coveredby the CBMS network (for example, Small Tor-toiseshell Aglais urticae, Map Butterfly Araschnialevana and Ringlet Aphantopus hyperantus).

Constantí Stefanescu

1 Folch i Guillèn, R., 1981. La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora, Barcelona.

2 F. Carceller, com. pers.

3 Stefanescu, C., Roca, M. C. & Vidallet, D., 2005. “Colotis evagore (Klug, 1829), espècie nova per a Catalunya (Lepidoptera, Pieridae)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 94: 111-114.

4 Karsholt, O. & Razowski, J., 1996. The Lepidoptera of Europe. A Distributional Checklist. Apollo Books, Stenstrup.

Fig. 1. Geographical situation of all the stations thathave participated in the CBMS network (1994-2005),with their offical number and name. Also shown arethe generally accepted boundaries of thebiogeographical regions of Catalonia1.

Fig. 2. Distribution of the annual series available forall the different stations that have participated inthe project (period 1988-2005).

Fig. 3. The number of CBMS stations in which the119 species of butterfly detected in 2005 wererecorded (excluding the skippers (Hesperiidae),because this family is not recorded in the same wayin all transects).

Table 1. Habitats and plant communities representedin the CBMS in 2005, with the number of stationsthey appear in. Classification of the vegetation zonesand plant communities as per reference 1.

Table 2. Butterfly species that were recorded in anyof the CBMS stations during 1996-2005. Alsoindicated is the number of localities from which thespecies has been recorded during the CBMSmonitoring (out of a total possible number of sites of20 in 1996, 25 in 1997 and 1998, 30 in 1999 and2000, 42 in 2001, 41 in 2002, 46 in 2003, 51 in 2004and 52 in 2005). Only those stations where it hasbeen possible to calculate an annual index have beentaken into account. Taxonomy as per reference 4.

Photo 1. The village of Alinyà seen from Roca deSant Ponç, with the imposing Roca de la Pena in thebackground. The CBMS itinerary passes throughpastures, copses and scrub in this typically pre-Pyrenean area blessed with great butterfly speciesrichness. Of the 90 counted to date, some of themost interesting are Chequered Blue Scolitantidesorion, Catalan Furry Blue Polyommatus fulgens,Meleager’s Blue P. daphnis, Lesser Spotted FritillaryMelitaea trivia, Spanish Fritillary Euphydryasdesfontainii and Dusky Meadow Brown Hyponephelelycaon (Photograph: Fundació Territori i Paisatge).

Twelfth year of the CBMSSummary of the 2005 seasonThe year 2005 was marked by one of thecoldest winters on record and then by oneof the century’s most severe droughts.However, it was this drought, above all,that had the most significant influence onthe butterfly fauna and 2005 proved to bethe second worst ever season since theCBMS began. In 39 out of 45 stations forwhich comparable figures exist for 2004and 2005, fewer butterflies were countedin 2005, with especially noticeabledeclines occurring in the numbers of FalseIlex Hairstreak Satyrium esculi, CloudedYellow Colias crocea, Common BluePolyommatus icarus, Two-tailed PashaCharaxes jasius, Gatekeeper spp. Pyroniaspp., Wall Brown Lasiommata megera andmany others. The exception to this rulewas the monovoltine spring butterfliesand those that hibernate as adults, bothof which were counted in good numbersin 2005.

Weather and butterfly countsThe 2005 season was characterised by two extremeclimatic factors: first, one of the coldest winters inrecent years and, secondly, an intense period ofdrought that lasted from the previous autumn tothe end of the summer. Winter began with normaltemperatures in December, but January saw anentry of cold air from Siberia that sent ther-mometers plummeting throughout the country.The situation only worsened in February, as suc-cessive cold snaps led to the lowest monthly aver-ages for 40 years being recorded in many parts ofCatalonia. The situation continued into March andonly by mid-month did temperatures begin to recov-er and return to normal.

The drought began to bite in autumn 2004, which,depending on the part of Catalonia, was classifiedas ‘dry’ (less than 70% of normal average rainfall) or‘very dry’ (less than 30% of the average rainfall) bythe Catalan Meteorological Service. Rainfall in Decem-ber returned briefly to more normal levels, beforeJanuary to July saw a period of alarming droughtwith low or very rainfall figures (between 20 to 70%of normal figures). Finally in August and, above all,in September, copious rains arrived to palliate a sit-uation that was already being described as critical.

Low rainfall levels did mean, however, that CBMSparticipants had fewer problems in finding appro-priate days to carry out their counts: only 2.7 countswere lost per station on average (fig. 1a), the low-est values since 2000. Overall, only 9.5% of pos-sible counts were lost (fig. 1b), the most criticalpart of the season being the beginning of the sea-son when the cold made many counts impossibleand the end of summer as the abundant late sum-mer rains struck.

Changes in abundance: general considerationsTaking Catalonia as a whole, 2005 saw an impor-tant drop in the numbers of butterflies counted. In39 out of 45 stations for which figures exist for2004 and 2005, butterfly numbers dropped andonly increased in the remaining six stations. Theaverage number of butterflies counted per itiner-ary in 2005 was 1,966.9 ± 1,418.9 (average ± stan-dard deviation) as opposed to 2,976.3 ± 2,162.6in 2004. A Paired Student Test shows that this fallwas very significant (t = 4.82, P < 0.001). On theother hand, the number of species per itineraryremained constant over the two years in question:39.7 ± 17.6 in 2005 vs. 39.6 ±16.4 in 2004 (t =0.11, P = 0.91).

Cynthia III

The evident fall in butterfly numbers is obviousfrom figure 2, which ranks the 12 years of the CBMScounts in terms of the abundance of the 54 com-monest butterflies found in the CBMS network.Along with 2001, 2005 occupies a place as the sec-ond-worst ever, just ahead of 1998.

Three main factors can be identified as the caus-es of this negative overall trend. Firstly, the seri-ous drought described above affected those specieswhose larvae were growing in spring and early sum-mer. During this important growth period, thedrought was at its worst and plants were not ableto provide sufficient nutrition. Secondly, the extreme-ly cold winter would have devastated some of thepopulations of butterflies that do not enter intodiapause and that are not equipped to deal withprolonged periods of sub-zero temperatures. Last-ly, the numbers of migrant butterflies such as thePainted Lady Cynthia cardui were also particular-ly low in 2005.

Changes in abundance: fluctuation in populationsThe False Ilex Hairstreak Satyrium esculi was oneof the species that most suffered the effects of thedrought; this species, after having been the mostabundant species in the CBMS network for fouryears in a row, dropped to 13th position in 2005(table 1). The figures are eloquent enough: in 28out of 33 populations annual counts fell and thecombined annual index for the whole of Catalo-nia crashed to 10% of the figure for the previousyear. This collapse is undoubtedly related to thelack of fresh holm-oak and holly-oak shoots afterthe dry winter and spring, which leads to a drasticfall in the quality of the trophic resources availablefor larvae2. Likewise, Purple Hairstreak Neozephyrusquercus, a species with similar biological traits, suf-fered a comparable fall in numbers and in 2005was recorded in its lowest numbers since the CBMSproject began (table 2).

Another common lycaenid butterfly that suf-fered in 2005 was the Common Blue Polyomma-tus icarus, which –comparing 2005 with 2004-declined in 32 out of 41 stations. As in the case ofthe Purple Hairstreak, this generalised decrease ledto the lowest ever counts for the species since theCBMS network was set up (table 2).

Very possibly the widespread decline in num-bers of Satyrinae throughout Catalonia can also beattributed to the drought. In all, four species ofSatyrinae in table 2 dropped to their lowest everCBMS annual totals in 2005, in marked contrastto their relative abundance in 2004. In thisgroup of butterflies synchronised changes in pop-ulation numbers in both tendency and magnitudeare commonly observed and are closely related withthe influence of climate on the quality of larvalfood supply. Dry springs and summers normallylead to evident falls in numbers, as occurred in 2005and 2001, the latter another year with a markedsummer drought; on the other hand, wet springsand early summers are associated with significantincreases in populations (table 2).

As mentioned above, a large number of speciessuffered from the extremely low temperatures dur-ing the winter. The most sensitive species are thosefor which the Mediterranean is at the northern-most limit of their ranges (or wintering areas in thecase of migratory species). The most obvious caseis that of the Two-tailed Pasha Charaxes jasius, ofwhich 15 out of 19 studied populations fell in num-bers in 2005 and its overall level of abundancethroughout Catalonia fell to almost half of the num-bers in 2004 (table 2). This reaction to the severewinter weather was perfectly predictable given theresults of a previous study that analysed theeffects of low temperatures on the survival of win-

tering larvae3. Two other species -Clouded YellowColias crocea and Red Admiral Vanessa atalanta-also reached all-time low levels in 2005 and mayhave suffered in a similar fashion to the Two-tailedPasha (table 2). The larvae of both species contin-ue growing during the winter and are thus very sus-ceptible to periods of cold.

Table 2 also highlights the low numbers of themain migratory species, a fact that probably reflectspoor population figures in their areas of origin. Theparadigm of this is the Painted Lady Cynthia car-dui, which in 2005 dropped to 2% of the numbersrecorded in 2004 and was rare at most CBMS sta-tions. As well, other migratory species such as SmallWhite Pieris rapae, Bath White Pontia daplidice,Long-tailed Blue Lampides boeticus, Lang’s Short-tailed Blue Leptotes pirithous, Swallowtail Papiliomachaon and Clouded Yellow Colias crocea werealso scarce in 2005, although in these species theeffects of the drought could have negatively affect-ed overall numbers.

An exception to this overall tendency was theabundance of the majority of the monovoltinespring species. Aside from the species in table 2(Orange-tip Anthocharis cardamines, MoroccanOrange-tip A. euphenoides, Green HairstreakCallophrys rubi and Panoptes Blue Pseudophilotespanoptes), other rarer species (Spanish FestoonZerynthia rumina, Chapman’s Green hairstreak Cal-lophrys avis, Small Blue Cupido minimus, ChequeredBlue Scolitantides orion and Duke-of-BurgundyFritillary Hamearis lucina) were also much com-moner in 2005. Likewise, some of the species thathibernate as adults were also extraordinarily abun-dant in spring (for example, Nettle-tree ButterflyLibythea celtis, Camberwell Beauty Nymphalis antiopaand Large Tortoiseshell N. polychloros). This coin-cidence in tendencies in species with similar biolo-gies is yet another indication that climatic factorslie behind fluctuations in populations; thus, thecombination of a cold and dry winter and a coldstart to winter could have been beneficial for thesespecies, although this affirmation will have to beanalysed with new data in the future.

Constantí Stefanescu

1 Greatorex-Davies, J.N. & Roy, D.B., 2001. The Butterfly Monitoring Scheme. Report to recorders, 2000. 76 pp. Centre of Ecology and Hydrology, Natural Environment Research Council, Huntingdon.

2 Stefanescu, C., 2003. “Resum de la temporada 2002”. Cynthia, 2: 7-9.

3 Stefanescu, C. & Planas, J., 2002. “Com afecta el rigor de l’hivern les poblacions catalanes de Charaxes jasius”. Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 91: 31-48.

Fig. 1. (a) Coverage of the counts at the differentCBMS stations and (b) distribution of the lost countsduring the official 30 weeks of the 2005 season(March 1 - September 26).

Fig. 2. Ranking of the CBMS seasons in terms of thegeneral abundance of the 54 commonest butterfliesin the CBMS network. The best year to date was 2002and the worst 1998. Calculations carried outaccording to the methodology used in reference 1.

Table 1. Sum of the annual indexes and rankings ofabundance for the 20 commonest species from the2005 CBMS counts compared to the correspondingfigures for the 2004 season.

Table 2. Evolution of the overall annual indexes forthe commonest 59 species of butterfly in the CBMS(1996-2005) based on an arbitrary value of 100 forthe year 1994. Also indicated are the number ofspecies that increased or decreased every season, as

well as the proportions that are significantlydifferent from equality (NS: not significant; * P <0.05; ** P < 0.01; *** P < 0.001).

Drawing 1. In 2005 the Clouded Yellow Colias crocea,the most widely recorded species in the CBMS,experienced its greatest ever drop in numbers sincethe CBMS project began. Compared to the previousyear, its numbers fell in 42 stations and onlyincreased in two. This migratory species lives mainlyin Mediterranean areas and in Catalonia it reachesthe northern-most limit of its wintering population.During the winter its larvae do not enter intodiapause and continue to feed if temperatures aresufficiently benign. However, in hard winters larvaedie. This is possibly the cause of the low numbersrecorded in 2005, although a fewer than normalnumbers of migrants may also have contributed tothis decline (drawing: M. Arrizabalaga).

Drawing 2. Over the last six years numbers of LargeTortoiseshells Nymphalis polychloros have increasedgreatly in Catalonia. This spectacular Nymphalidae isa woodland species and above all appears in theCBMS counts in March and April, when the adultswake up from their overwintering sites and thenmate. Eggs are laid during spring on a wide range ofdeciduous trees, including wild cherry Prunus avium,small-leaved elm Ulmus minor, Southern nettle-treeCeltis australis, black poplar Populus nigra andcommon sallow Salix atrocinerea. In Mediterraneanareas, the new generation that emerges in May-Juneoften goes unnoticed as it quickly finds a place toaestivate and then hibernate (often in buildings)until the following season (drawing: M. Arrizabalaga)

Habitat management and conservationThe closes of L’Alt Empordà: animportant habitat for butterfliesunder threat

Data from the BMS always ranked haymeadows flooded in winter (the so-calledcloses) as the most valuable habitat in termsof conservation evaluation in the Aiguamollsde l’Empordà Natural Park. This conclusioncoincides with that of previousinvestigations indicating that the mostdiverse and rare plant communities in thewhole Natural Park are present in the closes,and highlights the importance oftraditionally managed hay meadows forwildlife. However, these hay meadows are inalarming decline and have become one ofthe most threatened habitats in this areaand the whole Mediterranean region.

T he Aiguamolls de l’Empordà Natural Park(PNAE) is one of the best-loved of all protect-

ed areas in Catalonia and is well known above allfor its birdlife1. Nevertheless, this protected area ishome to other very valuable groups of animals andplants2,3. Recently, the conservation interest of thedifferent habitats in the Natural Park have beenanalysed from a standpoint of their plant com-munities and the closes -hay-meadows enclosed bytree-lined drainage ditches that are flooded in win-ter and cut between one and three times a year(depending on the productivity of the season)- arenow beginning to be recognised as the most inter-esting habitat for plants in the Park4. These dampmeadows are characterised by a plant community-Arrhenatherum elatioris Br.-Bl., 1915- that is themost species-rich and diverse in the Park and alsohome to some of the Park’s rarest plants (fig. 1).Nevertheless, the closes are disappearing fast, as fig-ures show: the 136.04 ha of closes in the PNAE in1956 has dropped to a mere 26.75 ha (2002) today.The cause of this regression is the ploughing upof the closes to plant, above all, maize, sunflowers

Cynthia IV

and rice and the implementation of intensive stock-rearing dependent on commercially purchased feedrather than locally produced hay.

Given that data is lacking it is unfortunatelyimpossible to generalise on the relevance of thecloses for wildlife in the PNAE (even in the case ofbirds). This is a serious handicap at a time whenpressure needs to be put on the Catalan Govern-ment to invest more time and money in the con-servation of this valuable habitat. Thus, it was decid-ed to analyse more fully all the data provided bythe CBMS transects in the PNAE as a means ofcontributing to the study of the closes.

Thus, as already had been done for the Park’sflora, an in-depth analysis was carried out of all thebutterfly habitats in the PNAE5 in terms of the fol-lowing three criteria: species richness, abundanceand the presence of rare species. The study wasbased upon data from 46 sections of the Park’s 6BMS transects (El Cortalet, La Rubina, Vilaüt,Closes de l’Ullal, Closes del Tec and Mig de DosRius). First of all, the habitat of each section wascharacterised semi-quantitatively in terms of thepercentage of meadow, the absence-presence ofgrazing in the meadow (if any), the percentage ofwoodland, the percentage of thickets and, finally,the presence-absence of intensive cultivation nextto the BMS section. This information demon-strated that as these variables change, parallel changesoccur in the respective butterfly communities as aresult of the presence or absence of food resourcesfor larvae, and the existence or otherwise of othertypes of essential resources (nectar sources for adults,hibernation sites, etc.).

In phase two each species of butterfly wasassociated with a number of basic habitat charac-teristics. All the species were placed in order alonga gradient running from woodland at one extremeto the different types of meadows at the other.Speckled Wood Pararge aegeria, Green-veined WhitePieris napi, Holly Blue Celastrina argiolus and Com-ma Butterfly Polygonia c-album were identified asthe most woodland of the butterflies, being toler-ant of thickets and other enclosed and shady envi-ronments. On the other hand, Clouded YellowColias crocea, Common Blue Polyommatus icarus,Small Heath Coenonympha pamphilus and Silver-studded Blue Plebejus argus (fig. 2) are clearly asso-ciated with open areas. In fact, many species are attheir commonest in mixed habitats (for example,meadows with a certain presence of thickets andcopses), a finding that undoubtedly reflects the val-ue of these places in providing, for example, shel-ter from the wind and/or less disturbed oviposi-tion sites.

Finally, a cluster analysis was carried out in orderto identify five discrete habitats, each associatedwith a characteristic but different group of but-terfly species. The five habitats were (fig. 1): (A1)paths and field edges surrounded by woodland andthickets; (A2) open woodland with small patchesof grassland and meadow/woodland ecotones; (B1)well-established closes (cut 1-3 times a year and notgrazed); (B2) well-established alfalfa fields, cut 2-3 times a year, and (B3) pastures and meadows alsoused for grazing. Figure 1 compares the conserva-tion value of all these habitats. The well-establishedcloses were always the most valuable habitat, boast-ing a greater abundance of butterflies, more speciesand more rare species. At the other end of the scalewere the woodland and thickets, which in the PNAEare the least interesting habitat for butterflies.

Our results coincide fully with those of Gesti etal. (2003) (reference 4), whose analysis was basedon higher plants. The closes are the most valuablehabitat for butterflies as they provide adults withabundant nectar and larvae with a series of keyresources (for example, many plants of the Legu-

minoseae family). These optimal conditions dis-appear when a meadow is grazed and the abun-dance and diversity of butterflies is seriously reduced.

The special relevance of the closes for two largetaxonomic groups (butterflies and higher plants)occupying different trophic levels, together withthe alarming loss of closes begun in the second halfof the twentieth century (and still continuing),mean that these delightful coastal hay-meadowscan be objectively considered as the most threat-ened and one of the most valuable habitats in thePNAE. Their value is even greater in a wider con-text, as little other such habitat exists in the Mediter-ranean Basin. Paradoxically, the declaration of thePNAE has not halted the disappearance of the clos-es and has even coincided with an acceleration ofthis process: at least 60% of the closes have disap-peared since the PNAE was legally protected in1983 (reference 4). This is due to two main rea-sons: firstly, a large part of the PNAE is privatelyowned and thus difficult to manage and, second-ly, the closes are no longer financially viable andfarmers have either been abandoned or convertedinto cropland. Thus, it is time to rethink the Park’smanagement policies regarding the closes. Despitebeing described as a habitat of maximum conser-vation concern by the Park’s new management plan(still in the writing), it is still essential -if they areto be effectively conserved- for the closes to beincluded in the agro-environmental measures pro-posed by the Spanish and Catalan governmentsand by the EEC and which are to be approved in2007.

Constantí Stefanescu

1 Sargatal, J. & del Hoyo, J., 1989. Els ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Lynx Edicions. Barcelona.

2 Sargatal, J. & Fèlix, J. (Ed.) 1989. Els Aiguamolls de l’Empordà. Aspectes ecològics, històrics i socials. Quadern dels Indiketes. Figueres.

3 Gosálbez, J., Serra, J. & Velasco, E. (Ed.) 1994. Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà. Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural, nº13. Barcelona.

4 Gesti, J., Mercadal, G. & Vlar, L., 2003. La biodiversidad de los prados de siega de los Aiguamolls de l’Alt Empordà (Girona). XIX Jornadas de Fitosociología-Congreso de la Federación Internacional de Fitosociología, Biodiversidad y Gestión del Territorio. La Laguna, Tenerife.

5 Stefanescu, C., Peñuelas, J. & Filella, I., 2005. “Butterflies highlight the conservation value of hay meadows highly threatened by land-use changes in a protected Mediterranean area”. Biol. Conserv., 126: 234-246.

Photo 1. The Empordà closes such as in the Mornauarea are of great aesthetic value and are blessedwith a wonderful variety of biological richness.Nevertheless, the surface area covered by the closeshas declined enormously over the last few years andthey are currently the most threatened habitat inthe Aiguamolls de l’Empordà Natural Park.(photograph: M. Miralles).

Photo 2. The Silver-studded Blue Plebejus argus isthe most typical butterfly of the closes in L’AltEmpordà. Populations of this small lycaenid reachextraordinary levels in the best-preserved closes, butsoon drop when the habitat deteriorates (forexample, when the meadows are not cut or arefertilised) (Photograph: M. Miralles).

Fig. 3. Average ± standard deviation for the criteriaused to evaluate the conservation interest of the

different habitats in the PNAE. (a) Abundance ofbutterflies (log individuals/100 m); (b) speciesrichness, excluding occasional species (log numberof species); and (c) rarity (in terms of Catalonia),calculated as log 1/ni, where ni is the number ofCBMS stations in Mediterranean habitats in which aspecies has been detected (out of a total of 54). Thedifferent letters indicate the significant differencesbetween the groups (P < 0.05).

CBMS sitesEl Pla de Campllong, gateway to the PyreneesThe comarca of El Berguedà currently boastsfour CBMS stations, Gironella, Berga (newthis year), La Nou de Berguedà and El Pla deCampllong, the latter framed in a beautifulsubalpine setting and enjoying a greatdiversity of montane and high mountainspecies of butterflies.

The transectThe Pla de Campllong itinerary lies in the munic-ipality of Castellar del Riu and begins and endsnext to the well-known pine tree ‘Pi de les TresBranques’. The transect is flat and circumnavigatesa large plain lying at 1,280 m a.s.l. between El Ser-rat dels Lladres (continuation westwards of La Ser-ra de Queralt) to the south and the southern-mostridges of Els Rasos de Peguera (Cim d’Estela) tothe north. It is sheltered from the northerlywinds but is frequently buffeted by strong easter-ly and westerly winds channelled through this nat-ural gap in the mountains.

The central part of the plain is occupied by alarge hay meadow that was once grazed by cowsonce it had been cut. However, for the last twoyears it has been ploughed up and oats have beenplanted. Two of the transect’s sections (1 and 4) lietotally within the plain, of which the former is nev-er cut for hay. The other sections run around theedges of the plain through subalpine pastures (Meso-bromion), shrubby woodland-edge habitats (sloe,wild roses, wild pears, apples and plums), or throughstands of Scots pine of varying density. Sections 7and 9 correspond to drier pastures and are gradu-ally being colonised by shrubs, bushes and youngpines.

The butterfly fauna During the five years that the CBMS has been car-ried out in Campllong a total of 9,000 butterfliesbelonging to 87 different species have been record-ed: these figures indicate that, while the abundanceof butterflies at this site may not be exceptional,the level of species-richness certainly is. The annu-al average is 1,800 butterflies and 65 species (withan annual density of 128 individuals/100 m). Theclimatic conditions of the site (average annual tem-perature of 8.5ºC and average annual rainfall of1,016 mm) mean that butterfly activity does notget underway until mid-May and that maximumactivity does not occur until the end of July andearly August. In fact snow is still lying on much ofthe itinerary when counting starts and snow con-tinues to fall even in March. Butterflies are thusrather scarce during the first months, the first speciesrecorded being hibernators such as BrimstoneGonepteryx rhamni, Small Tortoiseshell Aglais urticaeand Red Admiral Vanessa atalanta, or polyvoltinespecies such as Clouded Yellow Colias crocea andBerger’s Clouded Yellow C. alfacariensis. Regularobservations do not start until mid- to late Maywhen the Pieridae begin to appear (Large WhitePieris brassicae, Small White P. rapae, Orange-tipAnthocharis cardamines, Moroccan Orange-tip A.

Cynthia V

euphenoides and Wood White Leptidea sinapis/reali),along with a few Lycaenidae (Common Blue Poly-ommatus icarus and the first generation of AdonisBlue P. bellargus) and Satyrinae (Small HeathCoenonympha pamphilus, with a first generation inMay-June and a second in August/September). Atthe same time the first Painted Ladies Cynthia car-dui appear en route from North Africa and in someyears become very abundant (424 individuals count-ed in 2003). June sees the presence of various speciesof the genus Melitaea (Glanville Fritillary M. cinx-ia, Knapweed Fritillary M. phoebe and the confus-ing group comprising Heath M. athalia, MeadowM. parthenoides and Provencal fritillaries M. deione,the latter three species often very abundant), thebeginning of the single annual generation of Black-veined White Aporia crataegi (a species that is usu-ally most abundant at the beginning of July), manySilver-studded Blues Plebejus argus (mainly in thepastures with short grass and often congregatingin large numbers at mad puddles), and the begin-ning of the flight periods of most of the site’s Satyri-nae. This latter group dominates numerically inJuly and August: first of all Pearly Coenonymphaarcania and Chestnut C. glycerion Heaths (bothwith a clear preference for pastures and woodlandclearings with tallish grass) and Ringlet Aphanto-pus hyperantus (much less frequent than the previ-ous species and more tied to woodland), which arereplaced eventually by large numbers of MeadowBrown Maniola jurtina, Iberian Marbled WhiteMelanargia lachesis, Gatekeeper Pyronia tithonus,Piedmont Ringlet Erebia meolans and AutumnRinglet E. neoridas. All these species of Satyinaethrive in the pastures and open areas of forest(remember that their larvae feed on grasses). Final-ly, we should also mention the skippers, of whichtwo of the commonest are Small Skipper Thymeli-cus sylvestris and Silver-spotted Skipper Hesperiacomma.

Without doubt the most representative butter-fly, however, is the Chalkhill Blue Polyommatuscoridon, a typically Central European species foundon limestone pastures with its food-plant, horse-shoe vetch (Hippocrepis comosa). This Lycaenidaefirst flies at the beginning of July and is still on thewing at the end of September. On Pla de Campl-long it is seen most often in grassy areas borderingon woodland and woodland clearings (sections 2and 5) and up to 66 males have been counted in asingle day (the females are very similar to those ofAdonis Blue Polyommatus bellargus and as such arenot recorded at species level).

The great diversity of species found at Pla deCampllong is largely due to the mixture of Mediter-ranean species and species more linked to subalpinehabitats. Of the latter (poorly represented in theCBMS counts) we should highlight the LycaenidaeMazarine Blue Polyommatus semiargus, Damon BlueP. damon and Amanda Blue P. amanda (all foundtypically in pastures), Duke-of-Burgundy’s Fritil-lary Hamearis lucina and Pearl-bordered FritillaryBoloria euphrosyne (the latter two species scarce butregularly recorded from the clearings in section 5),and the Satyrinae De Prunner’s Ringlet Erebia tri-aria and Esper’s Marbled White Melanargia russi-ae. The latter was fairly abundant in a certain partof section 2 during the first years of the counts, butits numbers have gradually declined and it failedto appear in either of the last two years of the tran-sect.

Changes in land-use and diversityA change has taken place in the land-use at Cam-pllong since 2005. What were until then hay mead-ows, fertilized with dung in mid-March and cut atthe end of July and the end of October, are nowploughed fields sown with oats. This change has

led to a serious loss in the number of butterflies inthe section in question (in section 4 the averageannual number of individuals counted has droppedfrom 125 to 32) and a loss in diversity. During thefirst fours years of CBMS counts the average num-ber of species recorded in this section was 31, whilelast year only 16 species were recorded, of whichnine were of just a single individual. Despite thefact that these figures correspond to a single year,it is clear that the change from a hay meadow to amonoculture has had negative repercussions on thediversity of butterfly species. It will be importantto continue analysing the figures from this sec-tion to see how the butterfly populations evolve ifin future years cultivation is abandoned and themeadow reverts to a hay meadow.

Eloi Escútia

Transect route at Campllong. The Campllongtransect is circular and has nine sections in all. Thetotal distance is 1,402 m, with an average of 156 mper section (range: 44-249 m).

Photo 1. The Chalkhill Blue Polyommatus coridon isthe most abundant butterfly at Pla de Campllong andis also one of the most characteristic species ofsubalpine and alpine pastures in the Pyrenees. Itslarvae feed on horseshoe vetch Hippocrepis comosa,an important plant that is also the food-plant ofAdonis Blue Polyommatus bellargus and Berger’sClouded Yellow Colias alfacariensis. As well, largegroups of male Chalkhill Blues –and other species-gather on the mud at edges of puddles to ‘drink’(photograph: J. Jubany).

Photo 2. Section four is restricted to El Pla deCampllong itself and until last year consisted of atypical mid-altitude limestone pasture found in manysubalpine parts of the pre-Pyrenees. In 2005 it wasconverted into a field of oats and as a result thediversity of butterfly species that live there hasdropped greatly. Fortunately, subalpine pastures arestill to be found throughout most of the transect.(photo: Eloi Escútia).

Fig. 1. Average abundance (average of the annualindexes for the period 2001-2005) of the 15commonest butterflies at the Pla de Campllong CBMSstation.

ReviewLockwood, M., 2005Els ropalòcers del Solsonès: unaprimera aproximació (The butterflies of El Solsonès: a first look)Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, 94 (2005)

Now that talk of how to manage forincreased biodiversity is so much in vogue, itis all the more important to work on thefaunistic catalogues that tell us exactly whatspecies are present in our biodiversity. Thisarticle presents data collected by the authorregarding the butterfly fauna of the comarcaof El Solsonès from five years of field workand the analysis of two local entomologicalcollections. In all, the number of speciesrecorded for the comarca has risen from 50to 147.

I t is perhaps somewhat surprising that a well-known lepidopterological journal should still

be publishing articles with the words “first look”in their titles. It is unfortunate that this is so andtherefore we should be aware that, despite the exis-tence of an accurate list of butterfly species for Cat-alonia, faunistic catalogues are very incomplete. In

fact for very few comarques in Catalonia does sucha volume of good-quality data exist as is presentedin this article.

Thus, in this context the contribution made bythe author is especially important because this lackof information was especially patent in the case ofthe comarca of El Solsonès. Its position lying betweenwell-prospected areas such as El Cadí or El Montsecand its low density of population have led to thisarea being historically rather forgotten by the major-ity of naturalists, as the small number of speciescited before this article makes clear.

The information in the article comes from thestudy of two entomological collections (Josep Par-ramon, with material from 1965-1985, and JosepGuilanyà, from 1973-1983), and from the numer-ous prospections carried out by M. Lockwoodbetween 1997 and 2001. Data were collected on abasis of 5 x 5 km UTM squares, giving a total of 55squares and, although the coverage was rather uneven,the author tried prospect as much as possible theareas not covered by the two collections. Even so,there are still 10 squares without data, all of whichlie in the most peripheral parts of the comarca.

The data collected –over 6.000 registers of 147species- reflects the richness of the butterfly pop-ulations of the El Solsonès, a fact only explicableby the important altitudinal gradient of the comar-ca (running from just 500 m a.s.l. in the south ofthe region to over 2.300 m a.s.l. in La Serra delPort del Comte) and the resulting variety of vege-tation types. The uneven coverage makes it diffi-cult to determine exactly which areas are the rich-est, although the maximum diversity correspondsto the most intensely prospected squares (for exam-ple, those situated in the municipalities of Navèsand Lladurs) where the owners of the collectionsstudied once collected. Even so, it does seem clearthat the maximum species richness lies in the north-ern-most part of the comarca on the southern slopesof La Serra del Port del Comte and La Serra delVerd, both areas of mid-altitude mountains. Theauthor also highlights La Serra de Busa, in whichEurosiberian (for example, Esper’s Marbled WhiteMelanargia russiae, Duke-of-Burgundy FritillaryHamearis lucina, Ringlet Aphantopus hyperantus,Pearl-bordered Fritillary Boloria euphrosyne andAlcon Blue Maculinea alcon) and Mediterraneanspecies (for example, Spanish Festoon Zerynthiarumina, Catalan Furry Blue Polyommatus fulgensand Southern White Admiral Limenitis reducta)can both be found. Indeed, it was on this moun-tain –to be precise on the small plateau on top- thatthe Spanish Argus Aricia morronensis was found forthe first time in Catalonia1.

The most widely spread species in the comarcaare Berger’s Clouded Yellow Colias alfacariensis andClouded Yellow C. crocea, followed by Scarce Swal-lowtail Iphiclides podalirius, Moroccan Orange-tipAnthocharis euphenoides, Wood White Leptideasinapis, Large White Pieris brassicae, Pearly HeathCoenonympha arcania, Iberian Marbled White Mela-nargia lachesis, Painted Lady Cynthia cardui andCommon Blue Polyommatus icarus. On the otherhand, species such as Alcon Blue Maculinea alcon,Lesser Spotted Fritillary Melitaea trivia, White-let-ter Hairstreak Satyrium w-album, Scarce CopperLycaena virgaureae, Western Marbled White Mela-nargia occitanica, Spanish Marbled White M. inesand Twin-spot Fritillary Brenthis hecate are onlyknown from a single square. The article also high-lights the presence in the comarca of 19 species thatare either threatened in Europe2 or rare in Catalo-nia (for example, Apollo Parnassius apollo, ProvenceHairstreak Tomares ballus, Large Blue Maculineaarion, Alcon Blue M. alcon and Spring Ringlet Ere-bia epistygne), whose distribution and status in thecomarca are given in more detail in the article.

Cynthia VI

All these data demonstrate not only the impor-tant and interesting butterfly fauna to be foundin the comarca of El Solsonès, but also the lack ofknowledge that still remains. As the author does inhis article, we would like to encourage people togo and investigate the butterflies of El Solsonès andCentral Catalonia in general, areas for where thereare still great gaps in our knowledge.

Jordi Jubany

1 Dantart, J. & Lockwood, M., 2001. “Aricia morronensis (Ribbe, 1910), un ropalòcer nou per a Catalunya i Andorra (Lepidoptera: Lycaenidae)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 87: 25-34.

2 Van Swaay, C.A.M. & Warren, M. S., 1999. Red Data book of European butterflies (Rhopalocera). Nature and Environment, Núm. 99. Council of Europe Publishing, Strasbourg.

Photo 1. The Chequered Blue Scolitantides orion isconsidered to be a SPEC3 species in Europe. Althoughit is fairly well spread throughout Catalonia, itusually lives in well-defined populations, oftenconsisting of small numbers of butterflies. This fact,linked to its strictly springtime flight period, meansthat it is a species that is often overlooked. Indeed,it had not been recorded in El Solsonès until theauthor began his study.

News5th CBMS meetingThe CBMS network is still growing and withit the number of people involved in theweekly counts. In the space of just a fewyears we have moved from 10 itineraries andeight ‘counters’ to almost 60 itineraries and80 ‘counters’, and this growth has led to aneed to organise events and meetings so thatall the participants in the project can meetto exchange ideas and compare notes. Thefirst such CBMS meeting was held in 1998and most recently -and far moremultitudinariously- the fifth such meetingwas held on February 18 of this year.

This latest meeting, attended by almost 40 peo-ple in the Granollers Museum of Natural His-

tory, was inaugurated by the town’s mayor, JosepMayoral i Antigas, and the town’s councillor forculture, Francesc Sala. As host, Toni Arrizabalagawelcomed all the participants and thanked themfor their dedication to the project.

The first part of the morning was centred on thepresentation of the new organigram of the CBMSand then to the current situation of the CBMS andthe main results obtained in 2005. Subsequently,CBMS ‘counters’ from Andorra gave a brief expla-nation of their ambitious BMSAnd project (thename given to the Andorra BMS network) and theactivities carried out thus far.

After a coffee break, a number of participantsbriefly described other butterfly-related projects:Mike Lockwood, a study of the butterflies ofL’Alta Garrotxa linked to the management of mead-ows; Fernando Carceller, the Badalona butterflygarden; and Toni Arrizabalaga, who is working fromthe Granollers Museum to put common names tothe butterflies of Catalonia.

The final hour before lunch was given over toan exhaustive revision of the CBMS methodologyin an attempt to resolve any doubts. Finally, theidentification of a number of difficult groups ofspecies was discussed, along with some of their bio-logical and ecological traits.

After lunch, Constantí Stefanescu gave a briefintroduction to the world of parasitoids in butter-flies, highlighting their importance as natural ene-

mies of these and many other insects. Then JordiDantart described some of the different projectscurrently being carried out by the Catalan Lepi-dopterological Society (SCL) and encouraged allthose present to become members. Eventually, itwas time for the identification competition, whichwas won with the same number of points by col-leagues from La Garrotxa, Jordi Artola and MikeLockwood.

The meeting closed with the prize-awardingceremony: to Jordi Artola, for the identificationcompetition, to Quim Muñoz for his unstintingefforts in 2005, and to Agnés Batlle for her notableand unfailing contribution to the CBMS since1994. As a memento of the meeting, all the par-ticipants were presented with an orange hat to pro-tect them from the sun during the forthcomingcounting season.

Jordi Jubany

The butterflyThe Spanish Festoon Zerynthiarumina, a burst of spring colour

Early spring sees the appearance in manyarid parts of Catalonia of the smallest andmost brightly coloured of all ourPapilionidae, the Spanish Festoon Zerynthiarumina. This unmistakable butterfly is closelytied to the birthwort Aristolochia pistolochia,a calcicole plant that is the sole food plant ofthe species’ larvae. Although historically theSpanish Festoon has often been thought of asa rare butterfly, it has been recorded frommost Catalan comarques and even from sometypically Pyrenean areas. Nevertheless, itspopulation densities are generally quite lowand its flight period is relatively short and inmany sites this species has disappearedcompletely by mid-May.

Geographical distribution and situation in the CBMSThe Spanish Festoon Z. rumina is only found innorth-west Africa, the Iberian Peninsula and south-east France1. In much of its range in France, it co-exists with the Southern Festoon Z. polyxena, a sim-ilar species that completely replaces the SpanishFestoon in south-east Europe2.

The Spanish Festoon is widespread in the Iber-ian Peninsula and has been recorded from all main-land Spanish provinces except Asturias, Vizcayaand Guipúscoa3; it is absent only from the mostnortherly part of the Peninsula (that includes thehighest mountains of the Pyrenees) and the BalearicIslands. In Catalonia it is one of the few specieswhose range has been accurately studied4,5. Despiteliving in localised and often small populations, itflies over much of the country and in 32 out of41 comarques and with further searching it mayeven appear in other areas. Its distribution mapsuggests that it prefers low-lying areas of the coastaland pre-coastal mountains, but it also flies in muchof the pre-Pyrenees and large areas of the EbroDepression. In general this butterfly is closely tiedto arid environments and avoids humid areas orhigh mountains.

Within the CBMS network the Spanish Festoonhas appeared to date in 20 of the 76 Catalan sta-tions (fig. 1). The greatest population densitiesoccur in the Massif del Garraf and along the val-ley of the river Llobregat (for example, Sallent andGironella). In the mountains of Montmell andPrades, as well as in various sites in the Ebro Depres-sion, populations are of intermediate density, whilein the rest of the stations it is a rare species or istotally absent.

Habitats and food-plantsThe Spanish Festoon is typically found in arid envi-ronments and in generally open and sunny andpreferably calcareous habitats from sea level to mid-altitude mountains up to 1,000 m (ref. 4).

Data from the CBMS allows us to establishprecisely which plant communities the speciesprefers (table 1). Using only data from sectionsin which the Spanish Festoon has an annual den-sity of over 0.1 individuals/100 m (thereby exclud-ing observations of isolated or dispersing indi-viduals) and taking into account only those plantcommunities with a section coverage of 30% ormore, this butterfly is associated above all withdry false brome Brachypodium phoenicoidesgrassland (37% of sections) and calcareous Brachy-podium retusum grassland (23% of the sections).The false brome grassland is the preferred habi-tat in sub-humid areas (for example, in the pre-Pyrenees and more inland mountain ranges), whilstBrachypodium retusum grassland is more often thechosen habitat in areas of semi-arid climate (EbroDepression and some areas of the Garraf moun-tains). Less commonly, the Spanish Festoon isfound in scrub dominated by rosemary Rosmar-inus officinalis, thyme Thymus spp. and blue aphyl-lanthes Aphyllantes monspeliensis, in communitiesdominated by annual plants and Ampelodesmamauritanica or in other plant communities typi-cal of low-lying calcareous areas.

This close association with specific habitatscan be explained by the monophagous nature ofthe species and the all but total dependence of Cata-lan populations on the birthwort Aristolochia pis-tolochia, a calcicole plant that appears in scrub under1,200 m a.s.l. (ref. 6). Exceptionally, populationsof Spanish Festoon appear in siliceous areas whereA. pistolochia is not present (for example, in a fewareas in L’Alt Empordà); it is possible that here thefood plant is another birthwort, Aristolochia longa,a calcifuge species that is the preferred food plantin some populations in the south of the IberianPeninsula7. The bibliography also cites A. rotundaas a food plant in some European populations ofthe Spanish Festoon1, although there is nothingto confirm this fact in Catalonia.

Phenology and biological cycleThe Spanish Festoon is a monovoltine butterflythat flies only in spring (fig. 2). Aside from areasof the pre-Pyrenees, where a few festoons are stillon the wing in June, its flight period is restrictedto the months of March, April and May. In theEbro Depression and Garraf mountains the firstbutterflies are seen in the first weeks of March (andeven at the end of February; fig. 2a and b), where-as in more northerly locations (for example,Bages and El Berguedà) it is rare to see the speciesbefore the beginning of April (fig. 2c). In these lat-ter areas the flight period is more compact than inthe east of Catalonia, where emergence dates aremore irregular. This is due possibly to the fact thatin more continental areas the climate at the end ofwinter is more variable and depending on theyear the single annual generation of the festoonmay be advanced or delayed. Even so, the averaged-out data for all the years of the CBMS programmeindicate that the maximum abundance of the speciescoincides in the three geographical areas shown infigure 2 in the second half of April. As of yet, noevidence of a second summer-autumn generationhas been found in Catalonia, as occurs in certainareas of the Iberian Peninsula8 and Morocco9 whereA. pistolochia flowers for a lot longer.

During the flight period, females festoons gen-erally lay their eggs on the backs of leaves or on theflowers of A. pistolochia and only sometimes on thetopside of leaves or on flower stalks. The eggs,

Cynthia VII

laid in clusters one-by-one or occasionally in groupsof two or three, are shiny white, just under 1 mmin diameter, almost round, smooth and withoutany type of relief. The caterpillars hatch in abouttwo weeks and customarily hide inside the flow-ers by making a hole at the base of the inflatedcorolla tube10. The caterpillars are not very mobileand once they have grown they are easy to find onthe stalks and leaves of the host plant. They arecharacteristically yellow or brown-red, with a seriesof short black lines and 4-6 spines on each segment.The larval stage lasts for around six weeks andfinishes as the host plants begin to die. The but-terfly winters as a chrysalis and –at least in captiv-ity- it is not unusual for two winters to passbefore the adult butterfly emerges11. We have noinformation as to whether this is habitual in nat-ural populations.

Population tendenciesDue to pressure from collectors and the loss of habi-tat, three decades ago the Spanish Festoon wasincluded in the first Red Data Book of SpanishLepidopters12. Nevertheless, more recent analysesshow that the species’ populations are in fact sta-ble13 and in Catalonia, without ever being anywhereabundant, it is widespread and found in a greatnumber of sites and cannot be thought of as underthreat. Nevertheless, some populations occupy verysmall, well-defined sites and so may be threatenedmore than other species by the alteration and destruc-tion of habitat or even by collection. It seems thatLa Serra de Collserola is possibly the only site inCatalonia from which this species is documentedas having disappeared4. Albeit only on a short time-scale, it is worth pointing out that no CBMS sta-tion has shown either positive or negative tenden-cies in its populations of Spanish Festoon. At localscale, oscillations may well be determined by theimpact of a specific parasitoid, the icneumonidwasp, Agrypon polyxenae, which attacks the larvaeand then emerges from the chrysalis14. Neverthe-less, this affirmation needs to be tested as no dataregarding parasitism in Catalonia exists.

Constantí Stefanescu

1 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

2 Kudrna, O., 2002. “The distribution Atlas of European butterflies”. Oedippus, 20: 1-342.

3 García-Barros, E., Munguira, M. L., Martín Cano, J., Romo Benito, H., Garcia-Pereira, P. & Maravalhas, E. S., 2004. “Atlas de las mariposas diurnas de la Península Ibérica e islas Baleares (Lepidoptera: Papilionoidea & Hesperioidea) ”. Monografías Soc. ent. aragon., 11: 1-228.

4 Viader, J., 1992. “Papallones de Catalunya. Zerynthia rumina (Linnaeus, 1758)”. Butll. Soc. Cat. Lep., 69: 40-52.

5 Viader, J., 1993. “Noves dades sobre Zerynthia rumina (Linnaeus, 1758) a Catalunya”. Butll. Soc. Cat. Lep., 71: 71-72.

6 Bolòs, O. de & Vigo, J., 1984. Flora dels Països Catalans. 736 pàg. Editorial Barcino, Barcelona.

7 Jordano, D. & Gomariz, G., 1994. “Variation in phenology and nutritional quality between host plants and its effect on larval performance in a specialist butterfly, Zerynthia rumina”. Entomol. exp. appl., 71: 271-277.

8 Olivares Villegas, J., Jiménez Gómez, J.L. & Yáñez, J., 1991. “Variations saisonnières de Zerynthia rumina Linné dans le sud de l’Espagne (Lepidoptera Papilionidae)”. Linn. Belgica, 13: 51-61.

9 Mokhles, A., 1984. “Calendrier des périodes de vol des Rhopalocères du Marroc”. Nota lepid., 7: 257-263.

10Nyst, R.H. & Acquier, J.-Cl., 1984. “Nouvelles observations concernant Zerynthia polyxena Geyer et rumina L. (Lép. Papilionidae)”. Alexanor, 13: 239-240.

11Nel, J., 1991. “Sur la plasticité écologique et la biologie de quelques Lépidoptères (Rhopalocera) du sud-est méditerranéen de la France (première partie)”. Linn. Belgica, 13: 159-220.

12Viedma, M.G. de & Gómez Bustillo, M.R., 1976. Libro rojo de los lepidópteros ibéricos. 120 pàg. ICONA, Madrid.

13Van Swaay, C. A. M. & Warren, M. S., 1999. Red Data Book of European Butterflies (Rhopalocera). Nature and Environment, 99: 1-260. Council of Europe Publishing, Estrasburg.

14Shaw, M.R., Stefanescu, C. & van Nouhuys, S., en prep. “Parasitism of European butterflies (Hesperioidea and Papilionoidea)”.

Fig. 1. Relative abundance of the Spanish FestoonZerynthia rumina (expressed as the value of theannual index /100 m) in the different stations of theCBMS network (1994-2005).

Fig. 2. Phenology the Spanish Festoon Zerynthiarumina in (a) the Ebro Depression (data from fivestations: Timoneda d’Alfés, Mas de Melons, Granjad’Escarp, Aiguabarreig and Sebes), (b) Garraf (datafrom two stations: Vallgrassa and Olesa deBonesvalls), and (c) Llobregat valley (data from twostations: Sallent and Gironella).

Taula 1. Dominant plant communities in the sectionsof the different CBMS itineraries in which theSpanish Festoon Zerynthia rumina attains populationdensities of over 0.1 exemplars/100 m.

Photos. (a) Eggs nearly to hatch; (b) last instarlarva; (c) pupa; and (d) adult of Zerynthia rumina(photographs: J. R. Salas).

Identification

How to separate the Catalanspecies of the genus Carcharodus

Amongst the skippers, the genusCarcharodus is one of the easiest to separate.The commonest species, the Mallow SkipperC. alceae, is found throughout Catalonia andis the only one that also flies in the BalearicIslands. However, this species can co-existwith Tufted Marbled Skipper C. flocciferus,Southern Marbled Skipper C. boeticus andMarbled Skipper C. lavatherae, all much rarerand more localised species.

O f the four species, the Mallow Skipper C. alceaeis the most generalist and in Catalonia is fair-

ly ubiquitous, appearing in 77% of CBMS stations.It prefers somewhat degraded habitats (waysidesand even urban areas such as Barcelona1) with anabundance of mallows. The Tufted Marbled Skip-per C. flocciferus (8% of itineraries) lives inmountainous areas, above all in the north of thecountry. The Southern Marbled Skipper C. boeti-cus (12% of itineraries) and Marbled Skipper C.lavatherae (21% of itineraries) frequent drier habi-tats: the former is common in central and south-ern Catalonia and is also found in the north alongthe coast (for example, in Els Aiguamolls de l’Em-pordà). The Marbled Skipper C. lavatherae is foundfrom the coast to the Pyrenees, usually in very

localised populations. The Mallow Skipper feedson mallows such as common mallow Malva sylvestrisand more rarely on dwarf mallow Malva neglecta,musk mallow M. moschata, marsh mallow Althaeaofficinalis, abutilon Abutilon teophrasti and lavat-eras Lavatera sp.1. The other three species use Labi-ates: the Tufted Marbled Skipper seems to preferbetony Stachys officinalis2, although in El Montse-ny it possibly also uses yellow woundwort S. rectaand black horehound Ballota nigra2; the SouthernTufted Skipper feeds on white horehound Mar-rubium vulgare and black horehound1; finally, C.lavatherae feeds on yellow woundwort, Sideritis hir-suta and S. scordioides3, although there are no def-inite records as yet from Catalonia.

The larvae build shelters by sewing together oneor more leaves with silken threads, which are thenalso used by the larvae to hibernate and by thechrysalis. Mallow and Southern Marbled Skippersare polyvoltine and fly in three or more successivegenerations from March-April to September-Octo-ber. On the other hand, the Tufted Marbled Skip-per is bivoltine (May-June and July-August) andthe Marbled Skipper is monovoltine, flying at thebeginning of summer.

Jordi Dantart

1 J. Dantart & C. Stefanescu, unpublished data.

2 Albrecht, M., Goldschalt, M. & Treiber, R., 1999. “Der Heilziest-Dickkopffalter Carcharodus floccifera(Zeller, 1847) (Lepidoptera, Hesperiidae). Morphologie, Verbreitung, Ökologie, Biologie, Verhalten, Lebenszyklus, Gefährdung und Schutz einer interessanten Tagfalterart”. Nachr. ent. Ver. Apollo, Frankfurt am Main, Suppl., 18: 1-256.

3 Lafranchis, T., 2000. Les papillons de jour de France, Belgique et Luxembourg et leurs chenilles. Collection Parthénope, éditions Biotope, Mèze.

Drawings

MALLOW SKIPPERUpperside (general): chocolate-brown marblingwith grey shadows and black markings; whitemarkings below apex and in discal area of fore-wing,but absent or faint on hind-wings.Underside (general): brown with small discal andsubmarginal markings.Marked with arrow:Upperside (general): white discal mark oftencomma-shaped.Underside (male): no hair tuft at the base of thefore-wing.

TUFTED MARBLED SKIPPERUpperside (general): grey marbling with black andbrown markings; white markings under apex and indiscal area are larger on fore-wings; white markingsin basal, discal postdiscal areas are obvious on hind-wings.Underside (general): grey-green with whitemarkings.Marked with arrow:Upperside (general): large white discal mark.Underside (male): hair tuft at the base of the fore-wing.Underside (general): white submarginal markingsextending along veins.

SOUTHERN MARBLED SKIPPERUpperside (general): fore-wings with roundedmargin, grey or pale brown with marbling and darkmarkings.Underside (general): hind-wings yellowy grey witha very obvious series of white marks and white veins.Marked with arrow:Upperside (general): hind-wings dark grey withobvious white basal, discal and postdiscal markings.Underside (male): hair tuft at the base of the fore-wing.

MARBLED SKIPPERUpperside (general): fore-wings yellowy-grey withmarbling and darker markings; hind-wings muchdarker with obvious white basal, discal andpostdiscal markings.Underside (general): hind-wings yellowy-white withwhite markings that blend into ground colour.Marked with arrow:Upperside (general): fore-wings with large marksunder apex and, above all, in discal area. Underside (male): no hair tuft at the base of thefore-wing.

The colouration of the fore-wings in the four speciesvaries: brown in the Mallow Skipper, dark grey in theTufted Marbled Skipper, grey or pale brown in the South-ern Marbled Skipper and yellowy-grey in the MarbledSkipper. In the latter species, the hind-wings are darkgrey and contrast notably with the fore-wings. The Mal-low Skipper can be separated from both Southern Mar-bled and Marbled Skippers by the brown as opposed todark-grey colour of its undersides. The Tufted MarbledSkipper differs from the Mallow Skipper in the con-spicuous white markings on the uppersides and theelongated white markings extending along the veinson the under hind-wing. Unlike the other two species,male Tufted Marbled and Southern Marbled Skippersboth have androconial hair tufts at the base of the underfore-wing.

IdentificationHow to separate the Catalanspecies of the genus Coenonympha

Four species of the genus Coenonympha fly inCatalonia: the commonest is Small Heath C.pamphilus, which appears in various habitatsin over half of the CBMS itineraries. BothPearly C. arcania and Dusky Heath C. dorusare also fairly common: the former prefersmore humid environments than the latter,although both do at times coincide and canbe confused. The fourth species, ChestnutHeath C. glycerion, is much rarer and morelocalised and can be easily separated fromthe others by the marking on the undersideof the hind-wing.

T he biology of these butterflies is fairly similar.They overwinter as larvae, which feed on vari-

ous species of grass1. Other than the Small Heath,all are monovoltine and fly from the end of springto mid-summer. The Small Heath has appeared in42 CBMS counts (53%) and is the only species ofthe genus that flies in the Balearic Islands2, appear-

ing -albeit in small numbers- in both of the itiner-aries on Menorca. It lives in slightly humid pas-tures from sea-level to alpine areas and flies in twoor three successive annual generations from March-April until September-October. The Pearly Heathis the second commonest species of the genus inCatalonia and has been detected in 37 stations(46%). It is commonest in areas of more centralEuropean climate and appears –although rather lessfrequently- in Mediterranean areas with a touch ofhumidity. It is common in the mountains of south-ern Catalonia. The Dusky Heath has been record-ed from 29 stations (36%) and shows a strong pref-erence for more arid sites. Its greatest densities arefound in some of the coastal mountains (for exam-ple, Collserola, Garraf and Montmell) and in inte-rior regions such as Bages, although some also flyin the driest areas of the Pyrenees. Finally, the Chest-nut Heath (represented in Catalonia by the sub-species iphioides) is the rarest of the four. It lives inisolated populations at mid-altitude in the Pyre-nees and pre-Pyrenees and very locally in thePorts de Tortosa. So far it has only been detectedin 5 stations (6%).

Constantí Stefanescu

1 Tolman, T. & Lewington, R., 2002. Guía de las mariposas de España y Europa. 320 pàg. + 104 pl. Lynx Edicions, Bellaterra.

2 Pons, G.X., 2000. Les papallones diürnes de les Balears. 87 pp. Edicions Documenta Balear, Palma.

Drawings

SMALL HEATHUpperside (general): uniform golden brown withsmall, poorly marked eye-spot at apex of fore-wing.Underside (general): golden brown fore-wing apartfrom greyish apex with well-marked eye-spot; hind-wing greyish, sometimes with the basal area darkerand with (or sometimes without) poorly marked eye-spots.Marked with arrow:Underside: paler postdiscal band is in the centralpart of the wing.

PEARLY HEATHUpperside (general): fore-wing mainly golden-coloured with a broad darkish marginal band, broaderin male; hind-wing darker (sometimes with a palerbasal area), with a narrow golden-coloured marginalband at the anal angle.Underside (general): fore-wing golden-colouredwith an eye-spot at the apex (often vestigial); hind-wing brown-grey, with a broad irregular white band.

Marked with arrow:Underside: broad irregular white postdiscal band,outlined externally by a variable number of obviousbut irregularly sized eye-spots (4-5, sometimes just2-3), with one larger eye-spot displaced inwards atthe beginning of the series.

DUSKY HEATHUpperside (male): fore-wing dark brown; hind-wingwith the basal half dark and the marginal halfgolden-coloured.Upperside (female): fore-wing golden brown, withobvious dark marginal band; hind-wing similar tomale.Underside (general): grey-brown, with a broadwhite band occupying the postdiscal and submarginalareas.Marked with arrow:Upperside: black eye-spots normally visible on fore-wing.Upperside: very broad white band in postdiscal andsubmarginal areas, outlined internally by first eye-spot of the series and externally by the second andthird eye-spots, with a variable number of eye-spots(normally three) inside the white band.

CHESTNUT HEATHUpperside (male): fore-wing dark brown, palernearer the costa and the basal area; hind-winguniformly dark, outlined in part by a narrow golden-coloured marginal band.Upperside (female): fore-wing golden brown with anarrow darker premarginal band; hind-wing uniformlydark, outlined mostly by a narrow golden-colouredmarginal band.Underside (general): fore-wing uniformly golden-coloured other than in the rather greyer apex; apicaleye-spot often small and hard-to-see; hind-wing greywith postdiscal eye-spots ringed in white and with anarrow golden-coloured marginal band.Marked with arrow:Underside: large eye-spots ringed in white arrangedin a regular arc and with an internal white mark ofvarying size between the second and third eye-spotof the series.

In general, these species occupy different habitats,although in some dry mountain areas all four speciesspecies may co-exist. The Small Heath is easily sepa-rable by its lack of eye-spots on the underside. In theChestnut Heath these eye-spots are regular both in sizeand in their arrangement in an arc; in both Pearly andDusky Heath eye-spots vary in size and are arrangeddifferently. The patterning on the upperside of DuskyHeath is another useful characteristic for separatingthis species. All four species present a certain sexualdimorphism, particularly obvious in Dusky Heath.

Monitoring programme with the support of:

VIII Cynthia