REVISTA 4 curs 2009-2010

Pàgines uep!IES DAMIÀHUGUET

Als alumnes i professors elsagraden els tatuatges, pàg. 21Cinc alumnes de l’institut,premiades pel seu expedientacadèmic, pàg. 17 - 19Relats premiats al concurs literaridel curs passat, pàg. 6 - 8Entrevista a Sebastià Covas,director del nou centre d’adults,pàg. 16 Els alumnes de PQPI visiten elPunt d’Informació Juvenil, pàg. 10

Molts d’anys i venturós any nou

PÀGINES UEP!IES DAMIÀ HUGUETCamí des Revellar s/n Codi Postal 07630Tel. 16 00 85. Fax 16 00 85

Correcció lingüística: MagdalenaJuan i Margalida MayolMaquetació: Jaume Lladó.Fotografia:Agustina Sánchez

Col·laboradors:Llucia Adrover, Margalida Adrover,Aina Barceló, Àlex Alzamora, Apol·lòniaBarceló, Sílvia Barrera, Cati Bennàssar,Dingemaen Bierckens, Fèlix Bonillo,Carlos Cava, Sebastià Jaume Covas,Asmae, Fagrach, Joan Antoni Ferrer,Davis, Karin Fryvaldova, MonicaFryvaldova, Miquel Àngel Gallardo,Maria Huguet, Begoña Martínez,Miquela Mas, Maria Mascaró, DevaMiró, Maria del Carme Mora, LauraMorillas, Elisa Lorente, Yasmín Núñez,Jaume Oliver, Pedro, Mónica Prieto,Yaleni Pucha, Alicia Ramírea, AnnabelleRichter, Sergi Roig, Lupe Romero,Daniela Rosero, Gabriela Rubio, PascalSchellhaas, Maria Sweiss, Tere, EduTorres, Maria Torres, Sion Vadell,Maria Vicens, David Witerbrod

PÀGINES UEP! vol ser una publicacióindependent i plural. Els articlesreflecteixen l’opinió exclusiva de la personaque els signa. En defensa de la llibertatd’expressió i de la pluralitat de la nostrasocietat,PÀGINES UEP ! es compromet aacceptar les rèpliques dels lectors, sempreque guardin el respecte que es mereixen lespersones i les institucions i siguin d’interèsper a la comunitat educativa.

EDITORIAL

La societat actual celebra les festes deNadal amb una espiral de bauxa iconsumisme. El significat religiósd’aquesta celebració, per a molta gentnomés és un record llunyà i l’entenenmés com a diversió que com a altracosa.Tanmateix, enguany, la crisi econòmicaha passat factura. Els restaurants hanabaixat els preus dels menús, a lesagències de viatges no hi ha coes percelebrar el Cap d’Any a fora, els preusde les botigues i supermercats sónclarament inferiors als de l’any passat.Per tot arreu s’ensuma que les coses novan d’allò millor. Molta de gent queabans nedava dins l’abundància ara téproblemes per pagar la hipoteca o, fins itot, per cobrir les necessitats mésbàsiques. S’han destruït molts de llocsde treball i hi ha molts de desocupats,alguns sense subsidi i tot.És un moment per solidaritzar-nos unsamb els altres, per allargar la mà i aidarels més necessitats. És per això que alnostre institut ha sorgit la curolla departicipar en diversos projectes

solidaris. Per una part, s’han recollitjuguetes per als infants les famílies delsquals no es poden permetre el luxe decomprar-los-en i, per l’altra, s’handonat aliments bàsics per fer arribar alsmés necessitats.La resposta, tant dels alumnes com delsprofessors ha estat molt bona. S’hanrecollit juguetes a voler i també moltsd’aliments de primera necessitat. L’ensenyament no ha de transmetrenomés coneixements puramentacadèmics. L’educació en valors ésfonamental per arribar a ser, el dia dedemà, ciutadans crítics, reponsables isolidaris. Iniciatives com aquestes, pertant, no afavoreixen només elsreceptors de les juguetes i del menjar,sinó que conformen una activitateducativa més, que ens ajuda a tots amillorar com a persones i ens ensenyael valor de la solidaritat amb els mésdesfavorits.L’èxit de tots dos projectes ens had’animar a seguir en aquesta línia itreballar per ser un institut solidari, quetransmet aquest valor als seus alumnes.

Un institut solidari

PRESENTACIÓ CURS 2009-2010PÀGINES UEP2

ALUMNES I PROFESSORSHi ha molts d'alumnes, joves,que es queixen de la feina delsprofessors. Però, i si ensaturàssim a pensar ambserietat per un segon, quinesconclusions en trauríem?Quasi sempre els professorsens diuen que la feina i elsestudis són la nostra obligació,que ens hem d'esforçar peraconseguir un demà millor,però sé ben cert que no hi hacap jove que s'hagi aturat apensar el que signifiquen deveritat aquestes paraules. Séque de vegades hi haprofessors molt pesats, peròaixò no ens ha d'afectar,perquè el fet d'odiar unprofessor no ha de fer queodiem l'assignatura; i si trobésque amb aquest professor nopots sentir-te a gust a la

classe, digues-ho al delegat.Si ens aturàssim a pensar, potser tots aprovaríem i així lanostra vida no ens semblariaun càstig ni estaríemdeprimits;bé de vegades sí queestaríem deprimits, però lamajor part del temps no.El tema de les “Xuletas”.Aquest tema també ésimportant. Hi ha professorsque ens diuen que podem fer“xuletas” mentre no ensagafin, però això en realitat és

el correcte?Convendria no copiar ni fer“xuletas”, així sisuspenguéssiu, els pares iprofessors no us dirien que noho heu fet bé i que estaucastigats perquè sabrien queheu estudiat i us heu esforçat,la renyada seria menor. Bé, el cas és que la vida, en unfutur, es pot convertir en unautèntic castig si no usesforçau ara. I segurament noés el que voleu, perquè a

ningú no li agradaria acabarmort de gana al desert oquedar-se al carrer per falta dediners.Així que, alguna vegada uspodríeu plantejar fer un poc decas als vostres pares iprofessors que, al cap i a la fi,només ho fan pel vostre bé. Iteniu en compte que mai no ésmassa tard per a ningú-Hi ha molta gent que potpensar que aquesta redacció esun totxo sense sentit, però pera mi, i esper que també per aaltres persones, és unaredacció amb molt de sentit.

Margalida Adrover Cabot, 1r ESO C

Com la vida es pot convertir enun càstig

OPINIÓCURS 2009-2010 PÀGINES UEP! 3

Sempre hem tingut lanecessitat de cercar un heroi,un ídol, un model a seguir...Quasi sempre, aquests titanssón personatges cèlebres.Però, què hi ha dels individusanònims que deixen unaempremta quasi invisible almón i després s’endinsen al’oblit?És per això que volia parlar-vos d’en Larry Walters, unapersona normal i corrent ambuna vida normal i corrent queun dia va decidir que voliavolar.En Larry, però, era una ànimalliure i, com totes les ànimeserrants que cerquenl’aventura, el seu dictamen vaser triar la professió de pilot–a causa de ser curt de vistano fou acceptat-.Un dia de l’any 1982, un diacom qualsevol altre, en Larryagafà quaranta-cinc globusd’heli i els posà damunt d’una

UN HEROI VOLADOR

Amb el cap a terra i els peus enlairefarmaciola, una brúixola ipoques coses més, arribà aassolir els cinc mil metresd’altura –un fet que li costàmil cinc-cents dòlars de multaper trobar-se en un espai aeri ino establir contacte amb latorre de control-, en Larryarribà a veure executat el seusomni cinc quilòmetres perdamunt dels nostres capsdurant catorze hores.Anys més tard, en Larry sesuïcidà sense cap motiuaparent. A la seva làpida estàtallat el següent:

LARRY WALTERSAbril 19, 1949 – Octubre 6, 1993Pilot de Cadires de JardíAvui repetim la llegendàriafrase d’en Paulo Coelho(escriptor brasiler):“La possibilitat de realitzar unsomni és el que fa que la vidasigui més interessant”.cadira de jardí, una cadira com qualsevol altra. Proveït per

Text: Begoña Martínez. 3r ESO BDibuixos: José Vanrell, 1r ESO D

OPINIÓ CURS 2009-2010PÀGINES UEP!4EXPERIÈNCIA VITAL

El meu amor platònicQuasi tothom té o ha tingut unamor platònic durant la sevavida. Sempre hi ha algú queadmirem i apreciem molt,però que, per una cosa o altra,ens és impossible tenir unarelació amb ell o ella. Avegades tenir-ne un significatenir por de les vertaderesrelacions, d’enamorar-se “deveritat”. De tota manera, jocrec que no hi té res a veure.El meu amor platònic ésbellíssim. Té la pell blanca,els cabells castanys obscurs,arrissats, i els ulls de colormel. Té el nas una micaaguilenc, tot s’ha de dir. A fide comptes, però, crec que ésuna de les coses que fa el seurostre encara més especial. Amés a més, em sembla moltintel·ligent i racional.Una de les coses que mésm’agraden és veure’l ballar.Em quedaria hores i diescontemplant cada passa, cadamoviment, i sempre quel’observo desitjaria que eltemps s’aturés, que la cançóque en aquell moment estàsonant no acabés mai. Sim’hagués de passar tot eltemps mirant com balla, crecque la vida tampoc perdria elsentit, ja que les cosesinsignificants, al cap i a la fi,són les més importants.També canta molt bé, peròquan balla ésextraordinàriament elegant.En un principi no el coneixiagaire, però després va arribar aser de les persones que em vanrecolzar més. Al final, sempreestava allà, donant-me algunconsell, i això va ocasionarque l’apreciés encara més. I, asobre, cada vegada teníemmés possibilitats per parlar iconèixer-nos. Per un moment,tot semblava anar genial.Però, com sol passar, en unmoment o altre es torcen lescoses (sinó, l’amor no seriaplatònic!). Ara ja es pot dirque no em relaciono quasigens amb aquesta persona. Els

dies són molt més monòtons isembla que em faltainspiració. Parlar-ne, de totesmaneres, és com una bufadad’aire fresc, com alliberar-teparcialment de la rutina. I,encara que no xerrem, sempretindré alguna oportunitat perveure’l ballar.Encara que sigui a distància,encara que ja hagi passat, crecque enamorar-se platònica-ment et pot aportar molt. Lapersona de la qual t’enamoreset pot ensenyar moltes coses.Potser gràcies a aquestapersona t’adonaràs que unsomriure pot valer molt mésque tot el que t’intentinvendre. Quan el vegis, sabràsque un sol instant, un minut,un segon, pot ser mésimportant que tot un dia.Totes les paraules que t’hagidit cobraran més sentit, encaraque siguin poques frases, treslletres, res! Potser tambétindràs la necessitat de buscaron viu, o de passar“casualment” pels llocs on usveieu sovint, fins i tot depenjar les cartes que potsert’enviï aviat. Podria dir centexemples més, però crec queaquests basten per entendre elque vull dir tot plegat.Cadascú té algú especial. Iaquest algú ens ajuda amillorar cada dia, a superar-nos a nosaltres mateixos, ensmotiven, ens fan feliços. Avegades costa de creure queuna sola persona ens puguiportar tanta alegria amb tanpoca cosa. Moltes vegades, unamor platònic pot fer que, a lanostra balança de coses bonesi dolentes, les positivestinguin molt més pes. És unasensació màgica, simplementinexplicable.I, cada vegada que recordemtot el que hem fet per ell oella, tot el que hem viscutjunts, sabrem que, tot plegat,viure val la pena.Anònim

Un dia, la filla del mul•làNasrudín va anar aveure el seu pare,plorant perquè elseu home li haviap e g a t .Aleshores, elmul•là va pegar-li, i a continua-ció, va dir:- Digues-li al teuhome que, si torna apegar a la meva filla, jopegaré a la seva dona!KHALED HOSSEINI, ELC A Ç A D O RD’ESTELSEncara que no hosembli, aquesttext és un acudit.A mi, realment,l’únic que em vafer gràcia (o, mésben dit, pena) va serl’extrema ignorànciadel mul·là afganès. Tot i així,el maltractament de la donasegueix present a tot el món,sobretot a la culturamusulmana.L’any passat vaiganar a una obrade teatre que vatractar molt béaquest tema.Varen dir que,moltes vegades, ladona justifica elmaltractament, creuque ha fet alguna cosamalament perquè la parellahagi pres aquest impuls. Aixòés degut a la faltad’autoestima i als e n t i m e n td’inferioritat deles víctimes. Amés, moltesvegades notroben ajuda, jaque els seus ésserspropers els diuencoses com “aguanta”, o“tu t’ho has cercat”...

ENS HEM D’ENTENDRE

Violència de gènere iracesTambé crec que el càstigque reben elsassetjadors hauriade ser més sever,amb més anysde presó. Fins itot m’atreviria adir que perhaver assassinatuna persona esmereixerien unacondemna a cadenaperpètua (val a dir que noestic d’acord amb la pena demort).Si canviem de tema,crec que lesdiferents races nohaurien de seruna barrera o unlímit, sinó tot elcontrari: unaunió entre lesdistintes maneresd’entendre el món iels diferents punts devista de les persones.Això sí, malgrat que cada grupde gent tingui les sevespròpies creences, hiha coses que espoden discutirdes d’un punt dev i s t auniversalista,com lalapidació, elmaltractament depersones i animals,i moltes altresqüestions.Per finalitzar, trobo que lespersones no s’haurien dejutjar pel seu color depell, la nacio-nalitat o elscostums, ja queles diferentsc u l t u r e senriqueixen elmón.

Apol·lòniaBarceló Ballester

CULTURACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 5

Els matisos del marBlau, gris el color de la mar devora la finestra la dona està amb la mirada perduda i moltes ganes de plorar.Els sentiments l'ofeguen la dona no espera,es posa a plorar. En aquell lloc troba lacomoditat la dona serena i relaxada, està en el lloc que li dónafelicitat... Blau, gris el color de la mar.

Lupe Romero Bustos, 2nPQPI

La joveLa jove de la seva casa nosortiaperquè la seva mare no podia.Un dia per la finestra vaguaitari d'un al·lot es va enamorarA la finestra ella guaitavai al al·lot sempre esperava.La jove no podia sortir adeforaperquè, la mare cuidava atotes hores.El dia que es va decidir dir-liel que sentiava guaitar a la finestra per dir-li que la voliaperò el jove no apareixia.Va esperar hores i hores, i eljove no sortia L'altre dia va anar a lafinestra,a la mateixa hora de semprei no va aparèixer per aquelllloc campestreI des d’aquell dia l'espera finsel vespre

Pedro, 2n PQPI

Creació literària a partir d'una imatgepictòrica: La dona a la finestra

L'alumnat de segon de PQPI ha elaborat un poema després d'haver fet una feina prèvia. Primer, han observat el quadre La dona a lafinestra, de Salvador Dalí, un parell de setmanes, i després han escrit els sentiments que els provocava. A partir d'això, han inventat una

història amb la dona a la finestra com a protagonista, i a partir de la història han creat el poema. Va’t ací alguns resultats

L’amor desconegutEn la infantesa tot es creu i tot es guanya,en la infantesa il·lumina la gran llum delpríncep blau que arribarà amb una canya.Els dies passen, com el temps fa caure un pèl.Per la finestra l'arribada de l'amat.Per la finestra el vent en passar es nota.Per la finestra els anys com una gota cauen.Per la finestra no arriba l'amor adorat.Al final l'home esperat no ha arribat.La mort de la dona infantil és esperada,la mort ha arribat a la dona angoixada.El final de la història ja era esperat.

Jaume Oliver Vidal, 2n PQPI

RecordsTenc tants records,en els que tu apareixes.Tantes de preguntes...que m'ha quedat per fer/te.Tantes de coses...per viure junts.Tantes de coses...que em vares prometre.Tu eres el que enlloc de donar-me l'esquena,em donaves la mai ,m'abraçaves.Però ara som aquí,pensant en tu,trista i esperantla promesa queem vares fer. Tere, 2n PQPI

Tu que em prometeres ...Te'n vas anar deixant-me ungran buit.Aïllat per la tristesa quem'envolta avui.Aïllat en un mon caòtic iestrany que no vullTe'n vas anar sensepreocupar/te pel que deixaves.Sense saber que molta faltaem feies.Sense saber si hi hauria unaesperança de què tornaries.Tu que m'has arrabassat unagran part de miamb la teva absència.Tu que tant em prometeres...

David, 2n PQPILa mortCada dia plora,en els seus pares pensa.Cada dia sola, cada dia els recorda.

Sense home,sense fills,mirant el mar,es posa a pensar.Plorant damunt la carta,amb el ganivet a la mà ,mirant la terra,sense respirar.Monika Fryvaldova, 2n PQPI

CURS 2009-2010PÀGINES UEP6 CULTURA

Relat premiat de primer cicle d’ESOEl so del destí

“No sé si vull continuar,doctor. Això és molt difícilper a mi”, digué Marta al seuterapeuta, el 26 d’abril de1993, dia del seu setzèaniversari. Li havien regalatuna partitura de JohannSebastian Bach. Martas’adonava que aquellapartitura no era del seu nivell,però la volia tocar, voliaarribar a la perfeccióimpossible d’un somni gairebéimpossible. Marta deixà elviolí dins l’estoig i se n’anà adormir, estava cansada iesgotada. Al dia següent vaparlar amb la seva mare: “Mamare, què em contestaries si etdigués que vull estudiar aMoscou?”. La mare es quedàen silenci uns trenta segons.Llavors pujà les escales, nohavia contestat la sevapregunta i Marta es va decebreper enèsima vegada. La mareno acceptava que volgués tenirun futur com a violinista,volia tenir una filla queestudiés ciència o ua filla a quidonessin una beca per estudiara una prestigiosa universitat.Marta se sentia la persona mésdesgraciada del món. Ella eraintel•ligent, però la sevaprioritat era la música. Ambels anys va començar a deixarde costat els estudis.Marta se sentia confusa, nosabia què volia exactament i lamare insistia tant amb lacarrera universitària, que laconfonia cada cop més.Aquella confusió desaparegué

El curs passat va tenir lloc un concurs de relats. La qualitat i l’interès de molts dels treballs presentats ens han fet pensar en laconveniència de la publicació en aquesta revista, de tal manera que estiguin a l’abast de tota la comunitat educativa. Per això, acontinuació, us presentam els tres relats guanyadors a cadascuna de les tres categories. No en publicam més per falta d’espai

quan a una audició d’alumnesde la seva escola de música,tocà la partitutra de JohannSebastian Bach que li havienregalat al seu aniversari.Havia estudiat moltíssim lapeça amb el seu professor. Lava tocar gairebé perfecta, jaque a la música és impossiblearribar a la perfecció. Aquellaactuació li va donar tantsànims que va decidir agafarles malestes i anar-se’n aMoscou, ignorant l’opinió dela mare o qualsevol cosa quela pogués retenir a casa seva.No li importava ni el fred quefeia a Rússia ni abandonar elsseus amics i la seva família.Perdamunt de tot ella voliaestudiar música.Quan arribà alla era feliç, peròno hi havia ni una mare que lidugués la contrària ni unsamics que li deien que lamúsica no tenia sentit.Estudiava cada dia unes sishores el violí a l’habitació dela seva residència. Allà noméses sentien pianistes, violinis-tes, cel·listes, contrabaixistes,etc, de les habitacions delscostats. A Moscou ja no era lamillor violinista, com ho era alseu poble, tot al contrari, lafrustració la conqueria, estornava a sentir indiferent idesgraciada. No només això,sinó que també se sentia sola,molt sola. La causa de totsaquells sentiments negatiuseren els músics de leshabitacions veïnades, totstocaven millor que ella, tots

tocaven els estudis dePaganini molt més ràpid imolt més exactes que ella.Arribà el dia de l’exament perobtenir la titulacióprofessional com a violinista.Marta estava molt nerviosa,sobretot perquè pensava en elsmúsics de les habitacions delcostat. El jurat li digué:”comença”. Marta tancà elsulls i aprofundí dins la peça.De sobte pensà en una cosaque li va dir el terapeuta undia: “Has de gaudir de lamúsica, no ha de ser unacàrrega per a tu”, i així ho vafer, va gaudir del seuinstrument, de la música;s’oblidà de la seva mare, detot el negatiu que l’envoltavaels darrers mesos, nomésgaudia. Va gaudir durantaquells eterns minuts en elsquals tenia la sensació depoder aconseguir-ho, que lamúsica i la felicitat eren sevesper un moment. L’endemà vaassistir a recollir el resultat del’examen. El jurat li digué:“Aquí, a Moscú, tenim un delsconservatoris de música mésprestigiosos i estrictes delmón, això ho saps, veritat? “ iMarta contestà amb un “SÍ”.“Nosaltres no aprovam unmúsic per tocar una peçaperfecta i sense cap emoció.Encara així, tampoc aprovamningú per tocar una peça ambmolta emoció i sense qualitat.Tu has aconseguit reunir lesdues coses: emoció i qualitat iper aquest motiu t’hem

aprovat”. Marta pegà un botd’alegria quan va sentirl’aprovació del jurat. Per uninstant pensà que era unsomni, però el que passava eraque el seu somni s’havia fetrealitat.Uns dies després Marta va ferles maletes i tornà a casa, elsdies a Rússia començaven aser freds i solitaris, i això laincomodava.Quan va obrir la porta de casaseva hi havia la seva mareasseguda a la taula fent elsopar. En silenci, Martas’acostà a la mare i li diguéfluixet a l’orella: “Ho heaconseguit”. La mare primerposà una cara d’espant, idesprés va abraçar la Martaamb força com mai ho haviafet. La mare li va dir: “Saps,quan vaig veure que ten’havies anat, primer em vaigenfadar, però després vaigcomprendre que era el teusomni i vaig confiar que hoaconseguiries. Em penedeixomoltíssim de no haver-tecomprès, de no haver-teajudat, perquè, saps?, quanuna persona té un somni l’hade perseguir, i si noaconsegueix fer-lo realitatsempre hi ha una altra sortida,i sempre és positiva.”Des d’aquell dia Marta va serfeliç, es va convertir en unaprestigiosa i conegudaviolinista, i va fer classes anins, nines i adolescents, quequan no sabien decidir-se aestudiar música els deia: “Siés el teu somni, t’agrada igaudeixes amb la música,persegueix-lo, ja que és unaprofessió amb la qual podràsgaudir la resta dels teus dies.”Sara Leimbacher

Relat premiat de segon cicle d’ESOReflexions

Diuen que tot és psicològic,que les persones veuen les coses de la manera com lesvolen veure i són allò que elles volen ser. També es parlad’una llei, una força mental

anomenada “llei de l’atracció”que es basa en el poder de lament. El seu concepte és moltsimple: allò que penses, jasiguin pensaments negatius opositius, i de la manera comho fas és allò que atreus. Tensels poder de canviar qualsevol

CULTURACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 7

Relat premiat de batxillerat

cosa, perquè ets tu qui tria elsteus pensaments i qui sent elsteus sentiments. Simplementun somriure pot portar-te lafelicitat i allunyar-te de tota lanegativitat, encara que noméssigui per uns breusmoments…En dic Ma. Àngels i acabo defer els setze anys. Actualmentla meva adolescència estàpassant per una situació unamica complicada: els meuspares s’han divorciat, els meusamics han triat un camí queper a mi és l’incorrecte, tot ique de vegades penso quepotser som jo qui ha agafat ladirecció equivocada. Sempreestic al meu món, em costarelacionar-me amb gent novao amb companys amb elsquals no tenc prou confiança,les meves notes estan baixant,el meu rendiment en l’esportés insignificant i em sentocom una nina tancada dins unahabitació que veu el món através del cristall d’unafinestra. Sincerament, podriapassar-me tot un horabaixamirant un punt o qualsevolimperfecció de la paret.La meva millor amiga,Carlota, no fa altra cosa quedir-me que ha canviat. Sempreem fa les mateixes qüestionsamb to dramàtic: “On ésaquella nina que no parava de

somriure, aquella que portavala felicitat a qualsevol lloc alqual anava?” “ On para la noiaesportista, o la noia 10?” “Ma.Àngels estàs canviant… no etsla mateixa”.Qüestions o comentaris comaquests em fan decaure encaramés. No trob la manera decontestar aquestes preguntes ifins ara, l’única resposta que lihe donat ha estat el silenci.Tot i així, reconec que laCarlota té raó. Abans era unanoia que reia a totes hores,lluitava per somnisimpossibles, era esportista,positiva, etc. I si em comparoamb ara, amb la meva formade ser, aquella ninam’encantava. Però malgrat totaixò, arriba un moment en lavida en què te n’adones de quèno sempre es pot riure i viureen un món on no existeixenels problemes ni lesdesgràcies. És totalment irreal,irracional. Ara mateix trobque hi ha més motius perplorar i reflexionar que no perriure.Van passant els dies isegueixo igual o pitjor. Lesmeves notes i el meurendiment tant a classe com enl’esport ha baixat moltíssim.Si abans eren deus, ara sónsisos. Només pens en aquellapregunta que em va fer la

Carlota: “On és la noiaesportista, la noia 10?”Realment era perfecte?Existeix la perfecció? En elmeu cas no perquè som tanimperfecte que els altres poderconsiderar-se perfectes.Ja ha passat un mes i lasituació no millora. Ensacostam als exàmens finals itot se’m junta: els estudis, lesrelacions a casa, la Carlota,jo...Fa uns dies que no paro dediscutir amb ma mare, diu queno menjo i que dormo moltpoc. La Carlota em diu elmateix i m’obliga a menjar unpanet de pernil a l’esbarjo,però el que ella no sap és queel panet arriba al meu cos dela mateixa manera quedesapareix.Comentaris de pes, demenjar... em mengen el cap.Em passo els horabaixesplorant i no tenc ganes deparlar amb ningú. Els meuscompanys de classe escomencen a preocupar, diuenque la meva pal•lidesa i elmeu estat d’ànim no és normalen la meva persona, però noels faig cas. Estic bé. La Carlota em diu que m’heaprimat molt, que els calçonsem cauen i la cara no pareix lameva. Sincerament jo em veigigual i estic molt bé, llevatd’alguns marejos durant el

dia. A més, no em deia queera “la noia 10?” doncsl’única forma que em quedaper cercar la perfecció, l’únicamanera amb la qual la puctrobar és amb el meu cos.Si abans era un mes, ara jan’han passat dos i, en general,tot segueix igual, llevatd’algunes coses. La Carlotasospita del meu problema, queper a mi no és cap problemasinó una forma de pensar, deviure; els meus pares estanmés junts que mai i moltpendents de mi, em fa lasensació de què estanpreocupats perquè em mirend’una manera totalmentdiferent, mai m’havien mirataixí. Respecte als estudis,afortunadament ho vaigaprovat tot, però elcomportament que tenienalguns professors amb mi eraestrany, també semblavenpreocupats. No ho entenc, laCarlota, els meus pares i elsprofessors poden estar bentranquils perquè ja estic bé,estic perfecte, estic...Sabeu? Si hagués tengut clardes d’un principi el poder quepot arribar a tenir la ment arano estaria en aquestahabitació, connectada a milaparells i veient com s’escapala meva vida.Silvia Barrera

La Sue en el món dels somnisEra ben dintre la tarda quan laSue passejava pel parcagafada de la mà de lEnric, elseu nuvi. Havia arribat elmoment de dir-se adéudesprés d’una tarda sencera depetons i carícies. El sol ja escapficava per les muntanyes iaixò deixava un matísataronjat per tots els raconsdel parc que feia recordar a laSue que si no arribava prest acasa seva els seus pares escomençarien a amoïnar.L’Enric va passar els braçosper la cintura de la Sue i la vamirar als ulls:-T’estimo.- Va dir-li. La Suees va posar vermella. L’Enric iella ja feia mesos que sortienjunts, però encaras’avergonyia quan li deia

coses d’aquella manera.-Sobra dir-te que jo a tutambé, oi?-L’Enric va abraçaramb força la Sue i la va besarals llavis. La va acompanyarfins a la porta de casa seva i estornaven a besar per dir-seadéu.La Sue era una noiatranquil·la, amb els cabellsnegres i els ulls de color verdsclar. Provenia d’una famíliabenestant que es podiapermetre tots els capritxos quedesitjaven, com ara per

exemple una casa de dos pisostan gran com una mansió.Quan va entrar es va anardreta al seu bany, es va dutxari va baixar al menjador, ja queprest el sopar estaria preparat.Els seus pares ja l’estavenesperant asseguts.-Com t’ha anat el dia, petita?– Va demanar-li el seu pare.-Bé. He tret un excel•lent enmatemàtiques.- Va contestar-lila Sue.-Que intel•ligent que és lanena! – la va felicitar la seva

mare – I l’Enric, està bé? Fatemps que no queda a sopar.-Si mare, està molt bé, peròdarrerament està amoïnada perla seva tia. La vanhospitalitzar el darrerdiumenge... – Es posaren asopar mentre parlaven deltema i tan ràpid com vaacabar, la Sue, va agafar el seuplat, l’escurà i el deixàeixugar. Va arribar a lesescales per pujar al primer pisi de sobte es va recordar quetenia deures per fer. Com se lihavia espassat? Va començar

CULTURA CURS 2009-2010PÀGINES UEP8a pujar les escales de dos endos per fer via i poder fer-losde seguida, però es vaensopegar en la darrera escalai sense cap oportunitat perpoder aferrar-se a qualsevolbanda, va caure escales avall.La Sue estava estirada al terrai encara que tenia els ullstancats, mentre anavarecobrant el coneixement,s’anava adonant de què algunamena de llum l’enlluernava.Va obrir els ulls moltlentament i es va asseure. Esva endur una sorpresa quans’adonà que no es trobava alpeu de les escales de casaseva. En aquella moment, laSue, es trobava en un llargpassadís de parets blanques alqual no es veia ni el principini el final i que estava inundatd’una forta llum blanca. Alllarg de tot el passadís hi haviamoltes portes, totes elles ambun cartell al damunt. Va anar ala porta que tenia més a prop ial cartell que hi havia posava:“Món dels somnis: La NaturaSalvatge”. La Sue va fer unapassa endavant i tancà la portarere seu. La porta, que estavaincrustada al tronc d’un arbre,no desapareixia.Amb els ulls oberts com plats,va observar on es trobava.Estava en mig del clar d’unbosc on la vegetació s’alçavasalvatgement. No hi havia caplloc on no es trobés capplanta. Flors, arbres, arbustosetc., tot d’un color verdcridaner. Cap al nord es podiasentir el so de l’aigua d’un riu.Va caminar cap aquelladirecció. No molt més tard esva trobar en el cap d’unprecipici altíssim, on simiraven cap avall, un gran riud’aigües netes i clares segui elseu camí després que l’aiguacaigués des d’una cascada.-Així que... Això és somiar...-Va dir en veu alta. Va tornar aenfilar el cap per mirar.L’aire que pujava cap amuntes va emboliar amb els seuscabells. Va tancar els ulls i vainspirar profundament,després va començar a riure.Per primera vegada va gosard’una llibertat individual que

mai havia conegut, i això lafeia molt feliç.Va començar a córrer entre lavegetació de volta cap a laporta incrustada a l’arbre.Volia examinar més somnis,volia viure-ho tots ambintensitat. Es va ficar en méssomnis els quals va gaudircom si fossin realitat, però nomolt més tard , va sentirenmig d’un somni com esdespertava i va obrir els ullsen la seva habitació. Amb bonhumor, es va vestir i s’anà capa classe. La Sue mai abanshavia somiat amb coses, iaquella era la seva primeravegada, Aixa que no voliatrigar per contar a les sevesamigues com havia viscutaquella primera experiencia.Però prest es va adonar de quèno era el seu millor dia. Nohavia acabat els deures declasse, les caigudes eneducació física, la mort de latia de l’Eric i a més unatemptat en un país pobre, noeren les millors coses quepoden passar en un dia.Aquests dos darrers fets vandonar-li que pensar a la Sue.Desgràcies, morts, pobresa,malalties… Aquestes no erenla classe de coses que feienque les persones fossinfelices… Quan arribà a casaseva es va tombar al sofà idesprés de mitja hora de plorsi coses en què pensars’adormí. Tornà a entrar enaquell lluminós passadís deparets blanques i portes ambcartells. Va visitar els millorssomnis que es podria tenir enla vida, i quan va sortir deldarrer somni, de nou va tornara sentir com es despertava alseu llit una altra vegada. Erenles 5:30 del matí. Encara queera prest, va decidir llevar-se.Durant els dies següentstambé es varen donar aconèixer males notícies en elmón. La gent que coneixia noera tant familiar amb ella comho era abans. Ara, tothomdesconfiava de tothom, i elmón s’havia convertit en unlloc d’odi i rancor. A poc apoc, la Sue, anava adonant-sede què era més feliç somniantque vivint la seva pròpia vida.

Aquella mateixa nit es va anara dormir sense sopar, i moltprest va aconseguirsubmergir-se en aquell mónque ja coneixia quasi a laperfecció. De nou va retrobar-se amb el passadís, però es vasorprendre de veure una portad’un color diferent. Aquellaporta era d’un color lila fosc ial damunt no tenia cap cartell.Va sentir la necessitatd’entrar-hi. Va entrar i vatancar la porta. Va veure a unnin, assegut al terra, mirantcap a la figura d’un home vell,el qual no pareixia adonar-sede l’observació a la que el nenl’estava sotmetent. La Sue esva apropar al nen i va seure alseu costat. El nen tampocpareixia adonar-se de lapresència de la Sue assegudaal seu costat.-Què estàs mirant? – Vademanar-li molt lentament alnen. Ell, que fins en aquellmoment seguia observant al’home vell que tenien aldavant, va contestar-li: - Només observo el pas deltemps. Totes les coses bones odesgràcies que aquest pobrehome ha viscut es poden llegiren la seva cara... Tots elssomriures, tots els plors, totesles sorpreses... Jo no em vullfer gran! No vull viure en unavida plena de por, mal...-Mentre que el nen parlava, laSue es va adonar de quèmoltes llàgrimes sortien delsseus ulls. I si ja sabia comaturar-ho tot i trobar la sevapròpia felicitat? - ... icrueltat... Jo això no ho vullconèixer! – La Sue es vaaixecar i va córrer cap a laporta i abans de passar i tancarva mirar al nen i al vell. Totsdos la miraven amb por. En elpassadís es va asseure al terrai va amagar la cara entre lesmans sense poder aturar deplorar.Un migdia, després de sortirde classe, anaà a fer unpasseig. El somni del nen i elvell, la va fer pensar moltdurant dies. Quan tornà a casaseva, anà a la seva habitació.Volia tornar a somniar. Voliatornar a ser feliç, però aquella

vegada, per sempre. Va treureunes tisores d’un dels calaixosi es va tombar al seu llit. Nopodia aturar de plorar. Sabiaque trobaria a faltar als seuspares, als seus amics... al’Enric, però sempre podriaretrobar-se amb ells en el móndels somnis. De sobte varecordar el primer somni queva tenir. El riu, els arbres, elscants dels ocells... Va endur-se les tisores als seus braços i,a poc a poc, va anar adormint-se.- Però... és impossible... nopuc... arribar... tot és obscur...a on és el meu passadís? –Pressa del pànic, la Sues’adonà de què morta, nopodia tornar a somniar i comsi d’un llamp es tractés, vasentir la seva ràpida respiraciói un enlluernament el qual noreconeixia. Va obrir els ulls,però els va tornar a tancarperquè la dèbil llum d’unalàmpada l’enlluernava. A poca poc va poder anar obrint elsulls. Estava en el llit d’unhospital amb el cap embenat.- Oh Sue! Estàs desperta! –Cridà la seva mare plorantd’alegria.- Tot ha estat un...somni... –Es tranquil•litzà ella mateixa.Quan la Sue va sortir del’hospital, li varen explicarque després de l’accident del’escala va entrar en un comaque va durar més de tressetmanes. A partir d’aquellmoment, la Sue no va deixarde somniar cada nit, però prests’adonà que la vida, s’ha deviure amb les coses bones i ala vegada amb les cosesdolentes que té. Els somnis, devegades, poden mostrar cosesque cap mestre, padrí, padrina,pare, mare, etc., ens potensenyar: quan ens estimemuna cosa que no tenim o queno podem aconseguir, mai enshem de rendir.

Elisa Lorente

CULTURACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 9

Federico Moccia

“A tres metres sobre el cel ensexplica la història d’amorentre Babi, una noia italianade classe benestant, i Step, unnoi de carrer que sempre estàfent desastres amb els seusamics. Tot comença amb unarelació d’“amor-odi”, peròamb el temps succeeixl’inevitable i s’enamoren.Aleshores fan el possibleperquè el seu amorsobrevisqui a totes lesdificultats, que són moltes,sobretot degut a les diferentsclasses socials a les qualspertanyen. Una historia queens demostra que l’amor potser més fort que qualsevolaltra cosa.”L’escriptor italià FedericoMoccia va escriure la sevaprimera novel·la l’any 1992,titulada Tre metri sopra ilcielo (“A tres metres sobre elcel”), la qual va ser rebutjadaper totes les editorials on la va

El fenòmen MocciaA tres metres sobre el cel, tinc ganesde tu, perdona si et dic amor...

presentar. Aquell any nomésen va poder publicar uns pocsexemplars amb la petitaeditorial Il Ventaglio. Pocdesprés, aquesta novel·la vaanar circulant pels institutsmitjançant fotocòpies, on vatenir molt èxit. D’aquestamanera, l’any 2004 la novel·laes va reeditar i, a més, se’n vafer una versió cinematogrà-fica. A continuació, vaguanyar diversos premis i elllibre es va publicar a llocscom Europa, Brasil o Japó.“Tinc ganes de tu ésl’esperada segona part d’A

Portada del llibre “A tres metressobre el cel”

Pont Milvio amb els encadenats

tres metres sobre el cel. Lahistoria transcorre uns quantsanys després, quan Step tornadels Estats Units. Aleshores esretrobarà amb el seu passat,amics, enemics... Tambéconeix una misteriosa noiaamb la qual iniciarà unarelació, a la vegada queintentarà solucionar la sevavida posant en ordre els seusobjectius: trobar feina icomençar la vida d’adult, cosaque no havia fet mai fins ara.”Dos anys després va publicarla continuació de Tre metrisopra il cielo, anomenada Hovoglia di te (“Tinc ganes detu”), la qual va tenir moltd’èxit, i també se’n va fer unapel·lícula. Es parla d’unacuriosa anècdota que explicaque moltes persones imiten elspersonatges de la novel•la i“segellen” el seu amor,col·locant un cadenat a unfanal del pont Milvio illançant la clau al riu Tíber,per prometre’s amor etern. Esdiu que tants de cadenats hanarribat a posar en perilll’estructura del pont. De totesmaneres, aquest gest decol·locar els cadenats ha

traspassat fronteres. Senseanar més lluny, en podemtrobar molts al Port Olímpicde Barcelona.El 2007 publicà una altra obra,Scusa ma ti chiamo amore(“Perdona si et dic amor”),que va tenir tant d’èxit comles dues anteriors, i també esva dur a la gran pantalla.“Perdona si et dic amor contala història de la Niki, unaadolescent guapa i intel·ligentde disset anys, i l’Alessandro,un creatiu publicitari molt bode trenta-set anys. Aquestsdos personatges que, d’un copd’ull, no tenen res en comú,xoquen en una travessia deRoma. Aleshores la Nikiobligarà l’Alessandro a dur-laamb el seu cotxe fins al’institut. A partir d’aquís’aniran coneixent a poc apoc, fins que s’acabaranenamorant. A la històriatambé prenen protagonismeles amigues de la Niki: Olly,Diletta i Erica. Totes quatresón inseparables, són lesOnades. Federico Moccia enstorna a sorprendre amb unaaltra de les seves novel·lesplenes d’amor i tendresa.”A més a més, Moccia haescrit la segona part, Scusa mati voglio sposare, que va serpublicada el juliol a Itàlia. Sen’espera una versió cinemato-gràfica, l’estrena de la qual

està prevista pel gener de2010. Federico Moccia, a més,ha escrit alguns llibres que, demoment, només s’han publicata Itàlia, com Amore 14, Lapasseggiata o Cercasi Nikidisperatamente.Aquests fets (i els més de tresmilions d’exemplars venutsd’aquestes tres novel·les)confirmen que FedericoMoccia és un autor de granèxit. Fins i tot l’anomenenconstantment “fenomenMoccia”. A mi no em semblaestrany, ja que les seves obresm’han encantat, et demostrenque l’amor és molt important ique pot molt més quequalsevol altra cosa. Também’agrada molt que facireferència a diverses cançons icantants italians, el mateixamb els millors restaurants,bars o cafeteries de Roma.Recomano als que encara nohan llegit cap obra seva que enllegeixin alguna, ja que totessón genials.Per tant, aquí us deix la pàginaoficial de l’autor a Espanya,on podreu informar-vos méssobre Federico Moccia i lesseves obres. A més, tambétindreu l’oportunitat de llegirel primer capítol de cada unade les tres novel·les.http://www.federicomoccia.es/Apol·lònia Barceló, 4t ESO

CURS 2009-2010PÀGINES UEP10 CRÒNICAProjecte Comenius

L’institut participa a un projecte educatiud’àmbit europeu

Els professors participants a la trobada d’Àustria

Durant aquest curs escolar,2009-10, el nostre centre haentrat a formar part d’unprojecte internacionalanomenat Comenius. Això voldir que durant els propers doscursos escolars (2009-10 i2010-11) treballarem,conjuntament, amb altrescentres educatius, d’altrespaïsos europeus, elaboranttreballs sobre un tema comú.En el nostre cas, el tema quehem triat és l’aigua. Els païsosamb els quals col.laboram aaquest projecte són Alemanya,Àustria, Estònia, Letònia iLituània. Durant aquests dospropers anys, farem un estudicomparatiu de l’aigua a lesregions a les quals pertanyenels centres educatius delspaïsos abans esmentats.Estudiarem com l’aigua haemmotllat el nostre paisatge,analitzarem la importànciahistòrica de l’aigua a la nostraregió, elaborarem un

documental sobre les zoneshumides, crearem poemesrelacionats amb el tema del’aigua, muntarem un musicalo una obra de teatre,conjuntament, amb els altrespaïsos, farem una trobadaesportiva de jocs relacionatsamb aigua i viatjarem a altrespaïsos. Participar en unprojecte internacional d’aquesttipus és una magníficaoportunitat per a:

- Conèixer de primera mà comviuen a altres països-Compartir treballs iinformació- Practicar el nostre anglès iles TIC (noves tecnologies)- Fer nous amics-Conviure amb joves d’altrespaïsos ( intercanvis)La primera trobadainternacional d’alumnes tindràlloc el proper mes de maig a

Estònia. Deu alumnes i dosprofessors, d’aquest centre,tindran l’oportunitat de viatjarfins allà i posar en comúdurant una setmana els treballselaborats durant aquest primerany de cooperacióinternacional. A més decompartir experiències ivivències amb alumnesd’altres llocs. A finals desetembre seran els estudiantsestrangers els que ensvisitaran i compartiran ambnosaltres unes jornadesesportives relacionades ambels esports d’aigua (vòleiplatja, vela i/o piragua, etc).Molts de nosaltres tindreml’oportunitat d’acollir unestudiant estranger i fer amicsnous durant una setmana. Ladarrera trobada tindrà lloc elmes de maig del curs 2010-2011 a Alemanya, paíscoordinador del projecte.Durant una setmana deualumnes més, i dos professorsparticiparan a l’exposició finalde totes les tasques, a larepresentació de l’obra deteatre i a tots els actesd’acomiadament.Maria Vicens, departament

d’anglès

Alumnes de PQPIvisiten el Puntd’InformacióJuvenil

El curs de 1r de PQPId’auxiliar d’ofimàtica vàremanar a fer una visita al puntd’informació juvenil deCampos. A la classe havíempreparat unes preguntes per talde fer una entrevista a laresponsable del puntd’informació.Ens vàrem informar de comhem de cercar feina, com es faun currículum, quin tipus defeina es pot trobar a lestemporades d’estiu o d’hivern,dels avantatges del carnetjove, dels cursos que

s’organitzen a nivell local i lainformación vària sobre elSOIB, entre d’altres coses.Dels cursets ens digueren queno fa falta tenir el graduatescolar per accedir-hi. Els mésofertats i també sol•licitats sónels de primers auxilis,socorrista de piscina…El carnet jove és una targeta

per a joves d’entre 14 i 30anys amb el qual es fan unsdescomptes per al cinema,restaurants, tendes, etc. Per amés informació podeu anar alcarrer Convent número 6. Elsdimarts, els dijous i elsdissabtes de 10 a 13 hores i elsdilluns i els divendres de 17 a20 hores.

Sortida escolar

Aprofitàrem tots elsparticipants per fer-nos elcarnet per tan sols 1 €.Aquesta promoció serà vàlidaper a tot el mes de desembre.Alicia Ramírez, Mónica

Prieto i Laura Morillas, 1rPQPI

Moment que elsalumnes aprofitarenper fer-se el carnetque els permetràaccedir a tots elsserveis del Puntd’Informació Juvenil

CRÒNICACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 11

A Alemanysa quan acabesl’escola primària t’envien ainstituts diferents segons lesnotes que has tret. Si les notessón molt bones vas a un“Gymnasium”, si els teusresultats són mitjans etcorrespon una “Realschule”, isi són dolents has d’anar a una

Alemanya

ColòmbiaAl meu país es fa jornadacontinuada: les classescomencen a les6:30 h. del matí iacaben a les12:30 h.Tenimun pati detrenta minutsenmig.L ’ e d u c a c i óprimària sóncinc anys, i apartir de 6ècomença elbatxillerat , quedura sis anys.Les classes duren 45 minuts.

Tots els alumnes han deportar uniforme.La qualificació potser D i I que sónsuspeses, i siaproves potstenir A (aceptable), S(bona) i E(molt bé)Generalment esfa un únicexamen de cadaassignatura a finalde trimestre.Daniela Rosero, 3r d’ESO

EquadorA l’Equador l’es-colarització ésobligatòria fins alsdivuit anys. Solhaver-hi entretrenta iq u a r a n t aalumnes peraula. L’horariescolar és devuit a dues i lesclasses tenen unadurada deq u a r a n t a - c i n cminuts.Al meu país no hi ha

assignatures optatives ihem d’assistirobligatòriament aclasse vestitsd’uniforme.Ens qualifiquensobre 20. Eln o m b r ed’alumnes peraula és d’entre35 i 40.El pati té unadurada de mitjahora.Yaleni Pucha , 4t d’ESO

República DominicanaAl meu país tots elsalumnes estanobligats a duruniforme. Itambé elsp r o f e s s o r sn’han de portara l’escola. Hiha al voltant det r e n t a - c i n calumnes peraula. Ensqualifiquen de 0fins a 100, i peraprovar has de treure

com a mínim un 65.Les classes co-mencen més prestque aquí, a lesset i mitja delmatí i acabentambé mésprest, a la unadel migdia.Tenim un patide trenta minuts.Gabriela Rubio, 3r

d’ESO

Al meu país l’escolarització ésobligatòria fins als divuitanys. Per avaluarposen notes que vande’l 5: 1 és lamillor nota, i 4 i5 són suspeses.En entrar al’escola éso b l i g a t o r icanviar-se lessabates delcarrer i deixar-les dins unarmari fins al’hora de sortir; laraó és que allà moltsovint hi ha neu i arribes ambles sabates banyades.L’escola comença a les vuit

del matí i acaba a les dues.Les classes duren 45 minuts ientre una classe i la següenttenim cinc minuts de descans.El nombre d’alumnes per aulaés d’un màxim de trenta-dos.A partir de 6è deprimària cadaalumne pot dur elseu ordinadorportàtil a classeen comptes dequadern.A Eslovàquiaels alumnespoden triar eltipus d’educaciófísica que volenfer: natació o béuna semblant a laque es fa aquí al’institut.Karin Fryvaldova, 3r d’ESO

Eslovàquia

Com és el sistema educatiu al meu país?“Hauptschule”. Després, enfunció dels teus resultats, afinal de curs poden canviar-ted’institut.Pel que fa a l’horari lectiu, elsalumnes de primària acabenles classes a les 13:30 hores iels d’institut a les 16 h.Annabelle Richter, 1r Batx. iPascal Schellhaas, 3r d’ESO

CANVI RADICAL CURS 2009-2010PÀGINES UEP12La felicitat de la nina és labenaurança de la dona.

L’esdevenir del temps no t’hacanviat la mirada.

La mateixa expressió de bonhomia.

L’entremaliadura li haesdevingut serenitat.

Dos mateixos posats i duesèpoques diferents.

CANVI RADICALCURS 2009-2010 PÀGINES UEP 13

CURS 2009-2010PÀGINES UEP14 CRÒNICA

Els professors de l'Equip de laBiblioteca Escolar (BE)pretenem desenvolupar elprojecte de dinamitzaciópresentat a finals del curspassat per l 'actualcoordinadora de la comissió,per tal de fer de la bibliotecaun veritable centre de recursosper a l 'ensenyament il'aprenentatge, convertint-laen una Biblioteca 2.0. És a dir,una biblioteca que utilitzi lesnoves tecnologies com a einesd'accés al coneixement però,sobretot, que es basi en els

valors que suposa el nouentorn de la web 2.0: laparticipació dels usuaris i laconstrucció col•laborativa deconeixement. Pretenem fer dela biblioteca el motor impulsorde la lectura al centre, formantlectors capaços de gaudir de laliteratura però també de“llegir” els nous mitjansd'accés a la Societat delConeixement i, sobretot,d'interpretar críticament larealitat que els envolta. La biblioteca que volem, pertant, ha de facilitar al

professorat i a l'alumnat elsrecursos necessaris per a unaprenentatge significatiu i hade contribuir a l 'efectiuassoliment dels continguts delcurrículum i a la construccióactiva dels processosd'ensenyament i aprenentatge.Ens agradaria implicar, poc apoc, tothom en aquestprojecte: professorat ialumnat. I, per això, elsnostres objectius per aenguany són la formació del'equip en el món de la web2.0, per poder posar les bases

de la Biblioteca 2.0 quevolem, i convertir-la en agentactiu de l'alfabetització digitaldel centre. Pretenemcontribuir amb elsdepartaments didàctics a lacreació de recursosd'aprenentatge que permetindesenvolupar la competènciadigital i la competènciacomunicativa de tot l'alumnati la seva inclusió, per tant, a laSocietat del Coneixementalhora que formam lectors.Per aconseguir posar unesbases fermes a aquestprojecte, enguany enscentrarem a:Formar l 'equip i tots elsprofessors interessats: peraixò, hem creat un bloc decomunicació i autoformacióde l 'equip de biblioteca:http://enxarxatsalabe.blogspot.com•Crear el bloc de serveis de labiblioteca, com a portad'entrada virtual a aquesta ieina de publicitació de lesactivitats, serveis i recursoselectrònics, així com de laparticipació dels usuaris. Benaviat estarà disponible per atot el centre.•Posar en marxa el servei depréstec i els programesd'animació lectora i formaciód'usuaris.A partir del segon trimestrecomençareu a notar canvis ipodreu participar en lesdiferents activitats previstes.Siau benvinguts!Edu Torres, coordinadora de

la Biblioteca Escolar

Una biblioteca del segle XXIBiblioteca escolar

Els professors membres de la comisió de biblioteca

La fira i el firó de CamposL’aigua espatllà la festa

Dia vint-i-dos d’octubre es vacelebrar la fira de lasobrassada de Campos.Durant tot el temps de la firava ploure molt irregularment,per aquest motiu, molts defirers no van acudir-hi. Però hihavia una parada de paraigüesque va fer el seu jornal.El temps que plovia la gentanava retirant-se, exceptuantalguns joves que anaven alscotxets de xoc.

A part d’aquest petit detall, ala fira no hi va haver res mésper destacar. En canvi, el firó, va ser un diamolt més assolellat i van venirmolt més firers i persones. Ala plaça de can Pere Ignasi hiva haver una exposició delsdiferents tipus de sobrassada,botifarrons, vins, pa, camaiot,paté…També hi havia cotxes pervendre de les marques: fiat,

mercedes, peugeot, ford,citroen, suzuki…En poques paraules, ha estatuna fira passada per aigua i un

firó assolellat i divertit!Deva Miró, Maria Mascaró,Cati Bennàssar, MargalidaAdrover, 1r ESO

ENTREVISTACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 15Na Magdalena Juan és unaprofessora de l’IES DamiàHuguet, ja fa anys que hitreballa, potser prop de deu.Fa classes de llenguacatalana, pertany aldepartament d’Orientaciód’aquest mateix centreeducatiu. És una persona moltdinàmica i, a part de coordinarel PROA, coordina i ésmembre de la Comissió deNormalització lingüística.Per tot això li hem volgut ferunes quantes preguntes.- Magdalena, hem sabut queets la coordinadora del PROA.Ens podries explicar duesqüestions? Primera, què és elPROA? Doncs, és un programad’acompanyament i suportde secundària destinat aalumnat d’entre 1r i 3rd’ESO, per ajudar-los aorganitzar la seva feina i aresoldre els possibles dubtes,dur a terme les tasquesdiàries de classe ambl’objectiu final que espuguin treure el graduat.- En què consisteix la tevatasca? La meva tasca és la decoordinar el programa perconsensuar les línies a seguirentre tot el professoratparticipant i, a més,mantenir les relacionspertinents amb laConselleria d’Educació.- Quins alumnes se n’aprofiten d’aquest programa?Podem tenir un màxim detrenta alumnes entre els tresnivells esmentats anterior-ment.- Quins criteris se segueixenper poder entrar a aquestprograma?El perfil del alumnes ha deser de persones que, enprincipi, han de tenir interèsen els estudis i que, de

- Creieu que els objectius delprograma es compleixen?Sí, perquè pensam que sivénen a fer feina aquí els retmés perquè es concentrenmillor, no tenen distrac-cions, poden treballar engrup i tenen un suport delprofessorat.- Quants de professors hiparticipau?Som quatre professors: EduTorres, Aina Mercadal, ToniNoguera i jo matetixa.- Quins dies de la setmana?El dilluns, el dimecres i eldijous. En total, els alumesassisteixen quatre horesvsetmanals.- Magdalena, voldries afegiralguna altra cosa que no

La majoria dels alumnes aprofiten el programa

qualque manera, puguinaprofitar l’ajuda que elsoferim, ja que sols a casapoden tenir dificultats perrealitzar les tasquesacadèmiques.- Estau contents els professorsque hi participau de l’actituddels alumnes?Sí perquè la majoria delsalumnes segueixen regular-ment el programa i, a més,l’aprofiten. Si no ho fan aixípoden ser substituïts pernous alumnes.- I els pares dels alumnes?Doncs també, perquèagraeixen l’ajuda delprofessorat del centre perdur a terme les tasquesescolars.

Magdalena Juan, coordinadora del projecte PROA

Magdalena Juan coordina els professors que ajuden els alumnes els horabaixes

t’hàgim demanat?Sí, que ens agradariacontinuar el programa en elscursos següents perquè hemcomprovat que, de fet, potajudar una part d’alumnatque un moment o un altrenecessita un suport.Ens acomiadam de naMagdalena i li donam lesgràcies per haver-nos atès tanamablement, i haver-nosdedicat una part del seu tempsper explicar-nos de quinamanera funciona aquestprograma. Ben segur quemolts de vosaltres desco-neixíeu que una cosa aixípogués fer-se en aquestinstitut.Miquela Mas Rigo Processosde Comunicació 2n ESO D

ENTREVISTA CURS 2009-2010PÀGINES UEP16Sebastià Covas, director del CEPA Sud

“El nou centre d’adults ésindependent de l’IES Damià Huguet”En Sebastià Covas Adrover téquaranta-sis anys i ésprofessor de Llengua catalanai literatura. Fa vint-i-dos anysque es dedica a aquestaprofessió i actualment és eldirector del nou CEPA (centred’educació permanentd’adults) que s’ha inaugurat fapoc.-Què vares estudiar per esserprofessor? I per què de català?Després d’acabar els estudisprimaris a l’escola pública(ara “Joan Veny”), vaig ferbatxillerat a l’institut deFelanitx. Després vaig anara la universitat de Palma aestudiar Filologia.M’agradava la llengua i laliteratura en general i, amés, vaig considerarnecessari contribuir a larecuperació d’un idioma iuna cultura moltmalmenada injustamentdurant massa anys.-A quins centres has estat?Tenies experiència enensenyament d’adults?Sí, vaig començar fent catalàper a adults, a Llucmajor i as’Arenal. Vaig fer nocturnun any al Ramon Llull dePalma i uns quants cursos aNa Camel·la, de Manacor.També he treballat a l’IESde Felanitx i de Santanyí.Ara és el tercer que faigensenyament d’adults aCampos.-Com ha nascut el CEPA Sudi per què n’has assumit ladirecció?Feia set o vuit anys ques’impartia ESPA i altresensenyaments en horarid’horabaixa-vespre a l’IESDamià Huguet, però des dela conselleria s’ha deciditque la formació de personesadultes s’ha de fer a centresespecífics especialitzats i peraixò s’ha creat aquest centreque comença a funcionarindependentment del DamiàHuguet el present curs, peròcompartint instal·lacionscom fins ara. Vaig acceptarla tasca de direcció perquèdel grup que fèiem ESPAabans no hi havia ningú quehi estàs interessat i perquècomptava amb altrespersones molt vàlides per

Sebastià Covas, fent feina al seu despatx

formar l’equip directiu.I quines novetats hi ha, a mésdel nou nom de CEPA Sud?De moment, molta mésfeina, perquè, per unabanda, ha augmentat molt elvolum d’alumnat i, peraltra, com que no tenimpersonal d’administració,ens toca fer totes les tasquesde matrícula i … moltaparerassa. Oferim elsmateixos cursos que veníemoferint els anys anteriors:ESPA (secundària), accés a

la universitat per a majorsde vint-i-cinc anys, català,etc. I a més enguany tenimuns grups d’estudis inicials(alfabetització i consolida-ció)-Quines són lescaracterístiques de l’alumnaten general?Hi ha molta variació. Pensauque enguany tenim més dequatre-cents alumnesmatriculats entre tots elsgrups. Són persones de mésde devuit anys que no varen

acabar els estudis i ara volentreure’s el títol desecundària. O que fa anysque no estudiaven i aravolen millorar la sevasituació laboral, anar a launiversitat, etc.Els d’alfabetitzazió solen serimmigrants que no varenpoder anar a escola i arasimplement volen aprendrede llegir i d’escriure. Sebastià Jaume Covas, 2n

ESO C

ENTREVISTACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 17

1. Un sentiment de satisfaccióamb tu mateixa. A l’hora derecollir el premi estava moltnerviosa i em dominava unail·lusió i una alegriaindescriptibles.2. De moment les notes hanbaixat una mica, peròsegueixo estudiant tant o mésque abans. Tinc clar que lacosa es complica, peròdesanimar-te és la cosa pitjorque pots fer ! És per això quesi un examen no va gaire bé,ànim i cap endavant !3 Sincerament jo no sabia quees donés un premi d’aquestescaracterístiques. Sempre heestudiat tenint ben clar que elmés important eral’aprenentatge. He estudiat noper aconseguir un premi sinó

que ho he fet per a mi.Simplement us puc dir ques’ha d’estudiar molt, tenirmolta confiança i ganes. I dela mateixa manera que ho hemaconseguit nosaltres, també hopodeu aconseguir vosaltres. 4. M’agradaria estudiarllengua i literatura castellana,per poder ser professora en elfutur.5. Sí molt. A més aquestpremi es pot considerar comun punt de motivació perseguir-te esforçant.6. Com ja he dit abans, jo nocercava aquest premi, ni tansols sabia que existia. De totamanera l’única formad’aconseguir-lo és estudiant.M’ha costat? Crec quesimplement he fet el que toca,

Silvia Barrera Romo va al grup B de primer de batxillerat

Maria Sweiss va al grup A de primer de batxillerat

Cinc alumnes que fan primer de batxillerat a l’institut han estat premiades pel seu expedient acadèmic a ESO. Pàgines Uep els ha volgutplantejar les preguntes següents: 1. Què se sent quan una alumna és reconeguda amb un premi pel seu èxit acadèmic i el seu esforç

personal? 2. Com veieu el vostre futur en el batxillerat?3. Com creieu que es pot aconseguir un premi així? 4. Què us agradaria estudiaro a què us voleu dedicar més endavant? 5. Us sentiu orgulloses amb el treball que heu fet? 6. Us ha costat molt aconseguir aquest premi?

7. Crèieu que seríeu capaces d’aconseguir aquest premi? 8. Què creieu que us ha pogut atorgar aquest premi?

“Va ser una sorpresa: no sabiaque existís aquest premi”

“Aprenem per a nosaltres, peròestà bé que t’ho reconeguin ”1. Se sent una certasatisfacció. De tota maneravàrem rebre el premi el vint-i-sis d’octubre, quan ja havíemcomençat el batxillerat, cosaque a mi m’ha distret molt delpremi. Les preocupacions i lafeina dels estudis actuals nohan deixat brollar la possibleil·lusió que hagués sentit unsmesos abans.2. Treballant i aprenent el quefins ara no havíem après enmolts sentits, des delscontinguts fins a aprendre aestudiar.3. Depèn del caràcter i de laintel·ligència de cadascú, ambatenció i interès a les classesaixò darrer és indispensable.Llavors les altres cosesdependran de la pròpiaresponsabilitat i consciència.4. Ni idea, dràsticament.Estudiar-ho tot, sempre.Dedicar-nos a estudiar sense

pressions.5. Treballar suposa esforç i noestic orgullosa ni del treball nide l’esforç.6. Realment ni tan sols sabíemque rebríem cap premi pelsresultats acadèmics obtinguts.Crec que hem anat fentcadascuna amb els seusmètodes i voluntat.7. Com he dit abans no enconeixíem l’existència, peròsegurament totes coneixíemels nostres límits i sabíem finson podíem arribar i fins on enspodíem autoexigir.8. Realment aprenem per anosaltres i el fet que això siguireconegut a nivell balear és unpetit suport fins i totemocional i psicològic per aalguns de nosaltres. De totamanera a mi m’ha de servir decomparació amb el batxilerat.

estudiar.7. Tenia l’esperança de treureuna mitjana d’excel·lent, però,ho torn a repetir, ni tan sols

no sabia que s’atorgava aquestpremi.8. Sobretot ens ha motivat aseguir esforçant-nos.

ENTREVISTA CURS 2009-2010PÀGINES UEP18

4. Fa temps que dic que vullser metgessa. Des de semprem’han agradat molt la biologiai la química i és la meva únicaopció. Així i tot, em seràdifícil aconseguir la notamitjana tan alta que es demanaper entrar a les facultats demedicina.5. Sí, el fet que et donin unpremi fa que t’adonis que elque has fet té un cert mèrit.6. No, no m’ha costat gaire. Elque he fet ho hagués fetigualment si no m’haguessindonat cap premi.7. La veritat és quedesconeixia l’existènciad’aquest premi.8. Simplement la satisfacciód’haver aconseguit unaespècie de recompensa.Maria Huguet Mas va al grup A de primer de batxillerat

Yasmín Núñez Bosshart cursa 1r de batxillerat A

“Sempre és gratificant rebre unpremi pel teu esforç”

“El premi ens donarà ànimsper seguir esforçant-nos”1. Òbviament , quan algú ésreconegut amb un premi perl’esforç i el treball fet, se sentorgullós i amb moltes ganesde seguir amb el mateix ritme,perquè vulguis o no t’anima iet puja l’autoestima.2. En aquest moment, aprincipi de curs, és unapregunta que em faigdiàriament. Supòs que no serél´única persona que tengui unpensament negatiu, ja que totala il·lusió que tenia al principija no la tenc. Esper que, a poca poc l’esforç que faig es vegimés recompensat, perquè demoment estic moltdecebuda...,i no és que hagibaixat el ritme, sinó que noestem ni preparats i tampocmentalitzats.3. Un premi així només es potaconseguir amb ganes, ambesforç i amb moltes hores defeina i d’estudi.4. A mi m’agrada molt tot elque està relacionat amb

l’enginyeria i esper que en unfutur no gaire llunyà puguiarribar a estudiartelecomunicacions oenginyeria aeronàutica. Seriael meu somni i esperaconseguir-ho.5. Sí, per descomptat. Perquètota la feina que hem fet, leshores que hem passattreballant i estudiant s’han vistrecompensades i, a més a més,m’anima molt cada vegadaque veig el diploma perquèem dóna força per treure elmàxim profit del batxillerat.6. La veritat és que no.Sempre m’ha agradat estudiari ho he fet amb moltes ganes.7. Si hagués sabut abans quehi havia un premi com aquesthauria estat segurad’aconseguir-lo.8.Trob que aquest premi ensdonarà molt ànims per seguiresforçant-nos i ens ompled’optimisme per passaraquests dos anys tan durs.

1. Sí, bé, la veritat és quesempre és gratificant rebre unpremi i et fa sentir bé, peròcrec que el motiu del premi noés motivar els alumnes aestudiar, sinó recompensar-lospel seu esforç, ja que, si dic laveritat, ni coneixia l’existènciadel premi i m’hagués esforçatigual que si ho hagués sabut.2. De moment bé. Abans decomençar tothom t’avisa queel batxillerat és molt difícil.Per ara va bé, però encaraqueda molt i només hi ha unamanera de seguir estudiant. Iamb això sí que es nota moltla diferència amb l’ESO.3. Simplement amb esforç.Sempre he cregut que qui vol,pot. Però si sóc sincera, lameva motivació no eraaconseguir un premi, sinó elmeu propi benestar.

ENTREVISTACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 19

1. La veritat és que et sentsmolt orgullosa de tu mateixa,et fa sentir bé que personesque no són ni els teusprofessors , ni els familiars niels amics et reconeguin elsteus esforços . De tota manera,però l’orgull que sents és elmateix que si no et donessincap premi, aquest premi ésuna simple manera d’animar-te perquè continuïs estudiant.2. Després de dos mesos, pucdir que encara que és veritatque t’has d’esforçar un pocmés que a l’ESO , no és tandifícil com t’ho pinten,almenys en el meu cas. Crecque quan fas 4t d’ESO tothomexagera molt i comences elbatxillerat amb un poc de por,però quan hi ets dedins i sapsveritablement com són lescoses tota la por fuig. Demoment i encara que hi haestones en què no tens capànim de seguir , tenc lamateixa il•lusió que el primerdia.3. Crec que la clau per obtenirbones notes és ser constant enels estudis. Si ets sapsorganitzar i no estudies nomésel darrer dia assimiles millorels conceptes i no passes tantapena per l’examen t’anirà bé ono.4. Des de fa uns anys tenc laidea d’estudiar matemàtiques,ja que sempre m’han agradatels números i trob que aquestspoden plantejar reptes molt

grans i a mi m’agrada això.M’agrada haver de pensar persolucionar els exercicis i elsproblemes, encara que moltesvegades no arribi a la solució.Per això , si aconseguesctreure’m la carrera dematemàtiques m’agradariatreballar a la universitat com aprofesssora.5. Sí, és clar que sí; crec quequalsevol persona que arriba aaconseguir allò que esproposa, ja sigui guanyar unpremi com aquest o aprovartotes les assignatures a finalde curs, es pot sentir motorgullosa de tota la feina queha fet per aconseguir elsobjectius que es proposava.Sempre et sents orgullosa defer les coses bé.6. No és que m’hagi costatgaire, però sí que és veritatque t’has d’esforçar perobtenir bons resultats, ningúno et regala res. De totamanera jo no he estudiat maiper obtenir cap premi oreconeixement, sempre heestudiat perquè d’algunamanera m’agrada i, a més, ami sempre m’han dit quel’obligació dels joves ésestudiar així com la delsadults és treballar, això hainfluït molt en la manera quetenc de veure l’escola. A més,no vaig saber que existísaquest premi fins en el mes dejuny del curs anterior, quantots els esforços ja estaven

“Quasevol persona potaconseguir allò que es proposa”

Llucia Adrover Mesquida va a primer de batxillerat A

fets.7. Com he dit abans , no vaigsaber que s’atorgava aquestpremi fins a finals dels curspassat. Crec que si haguéssabut que existia, hauria fet elmateix que he fet sense saber-ho. I per què no? crec que síque hauria pensat que hoaconseguiria, tot és intentar-

ho.8. Crec que aquest premi mésque res serveix per donar-teànims, per fer-te veure que siuna vegada ja has aconseguituna cosa tan difícil, sit’esforces podràs aconseguirmolts dels reptes que etproposis.

Els que feim la revistaPàgines uep! us desitjam elsmolts d’anys i un bon 2010

CRÒNICA CURS 2009-2010PÀGINES UEP20

Elisenda Pipió Gelabert,professora de FormacióProfessional i mésconcretament de ceràmica, laqual enguay treballa a l’IESDamià Huguet, ha col·laboratamb l’Institut Balear de laDona per contribuir amb laseva obra a la commemoraciódel vint-i-cinc de novembre.Ens trasmeté la seva visió dela violència masclista. Unaviolència universal, constant,que es basa en la supremaciad’un sexe sobre l’altre amb lamentalitat que el sexe femeníés inferior. Una violència quees manifesta de múltiplesmaneres, no només físiques,sinó també psicològiques quemenysprea les capacitats deles dones com a persones.Elisenda Pipió ens trasmetéque volia mostrar una altracara, un altre aspecte de laviolència a través de la sevaobra. No es tracta d’èmfasi en

vint-i-cinc de novembre: Dia internacional per a l’eliminació de la violència cap a les donesLa professora Elisenda Pipió presenta unaexposició en contra de la violència masclista

els aspectes més cruels,sòrdids i difícils de la por, delpatiment; ans al contrari, volmostrar el camí de la sortida,l’esperança, del canvipossible, el trajecte cap a unavida més lliure, més plena,més igualitària.Ho fa a través d’aquestesbarques, el mitjà marítim quepermet iniciar un canviradical. No una sola barca,com si només hi hagués unaviolència, un patiment, undolor. Barques en plural,perquè diverses són les formesde violència i, sobretot,diverses i múltiples lessituacions que viuen les donesque pateixen la violènciamasclista.A la inauguració hi acudiremalguns membres de la nostracomunitat escolar.Margalida Mayol

departament de català

A la inauguració hi assistí molta gent, entre ella, un grup de professors del nostre institut

Caràtula de la presentació de l’exposició

ENQUESTACURS 2009-2010 PÀGINES UEP 21

A la majoria dels alumnes i professors de l’institutels agraden els tatuatges

Maria del Carme MoraMartínez, 1r ESO C1. Sí.2. Al turmell.3. Sí.4. Al turmell.5. Una estrella.

Joan Antoni Ferrer, 2n ESO C1. Sí.2. Al braç.3. Sí.4. Al braç.5. Una tia en pilotes.

Sergi Roig, 2n ESO C1. Sí.2. Al pit.3. Sí.4. Al pit.5. Un drac.

Begoña Martínez, 3r ESO B1. Sí.2. Al canell.3. Sí.4. Al canell.5- Runes.

Enguany encetam una nova secció. Es tracta d’una enquesta que passam a diferents alumnes i professors. En aquest número hem volgutsaber què en pensau dels tatuatges, per la qual cosa hem fet les preguntes següents: 1-T'agrada la gent tatuada? 2-On t'agraden els

tatuatges? 3-Te'n faries un? 4-On te'l faries? 5-Què et tatuaries?

David Wittebrood, 1r ESO E1. Sí.2. A l’esquena.3. Sí.4. A l’esquena.5. Alguna cosa oriental.

Sion Vadell, 1r Batx A1. Segons.2. M’agraden als turmells.3. Sí.4. Al turmell.5. Una estrella.

Miquel Àngel Gallardo 3rESO C1. Sí.2. A la nuca.3. Sí.4. A la nuca.5. Una lletra xinesa.

Maria Torres, professorad’anglès1. Sí.2. Al maluc.3. Sí.4. Al maluc5. M’inventaria algun dibuixoriginal-.

ENQUESTA CURS 2009-2010PÀGINES UEP22

a) Ser un bon amicb) El seu caràcterc) La simpatiad) Que siguin sincers amb mie) El meu defecte principal:qualque vegada som massagenerósf) El futbolg) Ser un jugador de 1adivisió h) La ruïnai) Futbolistaj) Espanyak) El verdl) La rosam) L’oronellan) Les rondalles mallorquineso) El rapp) En Batmann i en Supermanq) Jor) El que detesto per sobre detot: abusars) Poder volar.Àlex Alzamora Bolter,

Processos de comunicació 2nESO

Dimensió comunicativa

Voleu saber com són els vostres companys? Idò mirau que han respost a les preguntes següents: a) el principal tret del meu caràcter ; b)la qualitat que valoro més d’ un noi; c) la qualitat que valoro més d’una noia; d) el que més aprecio dels meus amics; e) el meu defecteprincipal; f) la meva activitat preferida; g) el meu somni de felicitat; h) quina seria la meva pitjor desgràcia; i) el que voldria ser; j) elpaís on voldria viure; k) el color que prefereixo; l) la flor que m’agrada més; m) l’ocell que prefereixo: n) les meves lectures preferides;o) la meva música preferida; p) els meus herois o heroïnes de ficció; q) els meus herois o heroïnes de la vida real; r) el que detesto per

sobre de tot; s) el do natural que voldria tenir.

a) La solidaritatb) La bondatc) La bellesad) El divertimente) Que no sóc gairecomprensiuf) Jugar a futbolg) La salut, els diners i l’amorh) Estar malalti) Empresari turísticj) Espanyak) El blaul) El gira-solm) El tordn) Qualsevol d’en HarryPottero) El popp) En Harry i en Ronq) En Messir) Aixecar-me prest per haverd’anar a l’instituts) M’agradaria ser ricDingemaen Bierckens,

Processos de comunicació 2nESO

a) L’amabilitatb) El físicc) El caràcterd) La simpatiae) Deixar totes les coses peldarrer momentf) Fer esportg) Ser guàrdia civilh) Perdre una personaestimadai) Guàrdia civilj) El Marrock) El blaul) La margalidam) L’ àguilan) El camí del far. L’aventurade Saïdo) El pop i el rapp) En Batmanq) En Fernando Torresr) La mentidas) M’agradaria ser futbolistaAsmae Fagrach, Processos de

comunicació 2n ESO

a) La sinceritatb) L’amistatc) L’amistatd) La simpatiae) Sóc poc orgullósf) Jugar a futbolinsg) Tenir un xaleth) Morir-mei) Mecànicj) Françak) El blancl) La rosam) L’àguilan) Les de suspenso) El techno-house i elminimalp) En Homerq) El meu cosír) Que no em comprin la motos) Fer amics fàcilmentFèlix Bonillo Torres,

Processos de comunicació 2nESO

a) La simpatiab) L’ amistatc) La sinceritatd) La companyoniae) Que sóc pesatf) Jugar a futbolg) Que el meu fill siguijugador de futbolh) Morir-me davant d’algú

estimati) Futbolistaj) Françak) El violetal) El tulipàm) El lloron) El mago de Ozo) La música llatinap) En Homer

q) En Zidaner) La vergonyas) No haver d’estudiarCarlos Cava Jiménez,

Processos de comunicació 2nESO

DIBUIXCURS 2009-2010 PÀGINES UEP 23

AINAB

ARCE

LÓOL

IVER, 1

RBAT

XB

CRÒNICA CURS 2009-2010PÀGINES UEP24Campanya de recollida de juguetes i aliments

L’institut demostra la seva solidaritatamb els més necessitatsEnguany, per primera vegadael nostre institut ha duit aterme dos projectes solidaris,un de recollida d’aliments i unaltre de recollida de juguetesusades.I el resultat no hapogut ser millor. Tant elsalumnes com els professors hihan participat de formaentusiasta, fins al punt ques’han superat les previsionsmés optimistes. Hi han fetaportacions més de centalumnes i devers el cinquantaper cent dels professors.Tot va començar quan es vadecidir incloure com un delsobjectius del centre per aquestcurs la participació en qualqueprojecte solidari. Després dedebatre-ho es va acordar quela Comissió de Convivèncias’encarregaria d’arreplegaraliments, mentre que lad’ecocentre es dedicaria a larecollida de juguetes usades.La coordinació de tots dosprojectes ha recaigut en laprofessora Aina Mercadal, laqual ha manifestat la sevasatisfacció a Pàgines Uep.Segons Aina Mercadal, ellema “amb poc podem ajudarmolta gent”, ha esdevingut“poca gent ha fet molt”,perquè els alumnes iprofessors que han participatno s’han limitat a aportar unasola cosa, sinó que han vengutben carregats.Es va acordar que allò que esrecollís fos per a associacionscampaneres, per la qual cosas’han donat els aliments aCàritas de Campos i alProjecte Home de ses Sitjoles.Però no s’ha pogut fer elmateix amb les juguetes que,finalment, han anat a parar aCaritas de Palma, ondesenvolupen un taller dereciclatge de juguetes per apares amb risc d’exclusiósocial, amb la qual cosas’amplifica la repercussió delprojecte, que beneficia tant alsinfants com als seus pares.L’èxit obtingut ha encoratjatels organitzadors per seguirtreballant en la mateixa línia,per la qual cosa el curs que veés probable que siguemcridats ha participar en algunaltre projecte solidari.

J.E.R.

La resposta solidària de la comunitat educativa ha estat molt positiva

Els alumnes i professors del centre aportaren juguetes de tots els tipus inimaginables