PROJECTE 1X1: ORDINADORS A LES AULES

REVISTA ÍTACAREVISTA ÍTACA

A N Y V I I I . N Ú M . 2 4 . J U N Y 2 0 1 0 .

REVISTA DE L’INSTITUT ÍTACA DE SANT BOI DE LLOBREGAT. UNA PUBLICACIÓ TRIMESTRAL GRATUÏTA I OBERTA A TOTHOM.

EDITORIAL

Arriba el final de

curs, tanquem un any

i potser una època. El

proper curs arribarà

amb innovacions

espectaculars.

L’alumnat de 1r, 2n i

3r d’ESO estudiarà

amb ordinadors, els

llibres seran portals

d’Internet i les

classes tindran

pissarres digitals,

wifi, etc. Sembla que

l’era Gutemberg té

els dies comptats. O

no. Creiem que no,

que el llibre en paper

conviurà i continuarà

enriquint les nostres

ments. Ara, en temps

de vacances, us

recomanem la lectura

de llibres que us

agradin com la millor

font de formació i

diversió. Descans i

aprenentatge poden

anar de la mà. I

sempre un llibre és i

serà un bon amic,

especialment en

vacances.

Bon estiu i bones

lectures!

ENTREVISTA AL SECRETARI DE L’INSTITUT ÍTACA:

JUAN ANTONIO BARRERA

Podeu llegir la nostra revista

a tot color en aquesta adreça.

Proveu-la!

http://issuu.com/

revistaitaca/docs

Ítaca. Pàg. 2

Índex

La nostra Direcció 3

El nostre centre 4

Les nostres sortides 5

Reportatges 6

Les nostres idees 7

El racó literari 8

Rincón de la literatura 9

El racó del professorat 10

Parla l’AMPA i Entrevista 11

El nostre món 12

Esports i Cultura 13

Humor 14

Passatemps, suggeriments 15

Notícies breus 16

Qui ha fet la revista? Alumnat:

Miguel Sabariego 1r Batx. Víctor Belmonte 2n ESO Christian Chamón 2n Batx

Mar Mulero 1r Batx Marc Ordóñez 3r ESO Marta García 4t ESO

Laura Santiago 2n ESO Lorena Redondo 4t ESO Andrea Molero 2n ESO

Marta Perea 1r ESO Luis Perea 1r Batx Enrique Merino 1r ESO

Jorge Savia 2n ESO Óscar Centeno 1r Batx. Carolina Froilán 1r ESO

Pau Gumà 1r Batx Samantha Montoya 4t Ivette Campos 1r ESO

Professorat: Ana Martínez, Mª Pilar Pérez, Juan Antonio Barrera, Carme Plaza,

Cati Arenas (El Punt).

AMPA: Luis Perea (Entrenador).

Revisió tècnica: Departament de Català.

Coordinador: José Luis Vilaplana.

Hom diu que les virtuts que millor mostren la nostra voluntat decauen en els moments

de crisis polítiques i econòmiques. Això no és veritat. La idea d’aquesta esfondrada, d’una

banda, és predicada per aquells i per aquelles que desconeixen la naturalesa humana i

entenen l’empenta només en un sentit circumstancial i temporal; i de l’altra, per individus

que volen amagar o dissimular la seva incompetència i carregar els neulers als altres.

La nostra junta directiva i el nostre claustre de professors/es aposta per seguir

treballant amb moltes ganes, malgrat la situació actual en la que estem immersos, i així oferir

al nostre alumnat el millor de nosaltres mateixos, per tal que ningú perdi la confiança i

tothom mantingui l’interés i la il·lusió pel futur.

Fi de curs, acabament d’una etapa, adéu als estudis... Cal, certament, que valorem

aquests finals, però no com a limitacions de tasques, aprenentatges o projectes, sinó com

aturades tècniques per traçar noves vies per on conduir la nostra inesgotable empenta.

A tothom, bones vacances.

Ana M. Martínez de la Chica

La nostra Direcció 2

Entrevista 3

El nostre centre 4

Les nostres sortides 5

Reportatges 6

Les nostres idees 7

El racó literari 8

Rincón de la literatura 9

Reportatges 10

Narracions extraordinàries 11

El nostre món i El Punt 12

Esports 13

Humor 14

Passatemps, suggeriments 15

Notícies breus 16

La nostra Direcció

Ítaca. Pàg. 3

Entrevistem avui a Juan Antonio Barrera, un

professor molt conegut i Secretari de l’Institut Ítaca.

Ens rep al seu despatx amablement, on ens dedica

un temps per contestar les nostres preguntes.

Pregunta. Quants anys portes al centre?

Resposta. Des del curs 1997-1998

P. Et va costar molt arribar al càrrec de

secretari ?

R. No va ser difícil, al segon any que vaig estar a

l’Institut Ítaca em van posar de secretari.

P. Quants anys fa que ets secretari?

R. Onze anys.

P. T’agrada la teva feina?

R. Sí, és una feina interessant .

P. Quines tasques fas al centre?

R. Primer sóc professor, també faig tota la

comptabilitat del centre, l’estat de les instal·lacions,

i tot el que tingui a veure amb els diners del centre.

P. Quina carrera vas estudiar i recordes si va

ser dur estudiar en el teu temps?

R. Jo, per començar sóc filòsof, a més tinc títols

d’idiomes de llengua francesa. I sí, estudiar és tan

fàcil o difícil com ara, depèn de les teves capacitats

i dedicació.

P. Quina és la part més divertida i avorrida de

la teva feina?

R. La part més divertida és donar classe i la més

avorrida passar les comptabilitats del

centre a l’ordinador.

P. Per què li van posar Aula

Barrera a una classe de l’Institut

Ítaca?

R. Perquè en el seu temps feia falta

una aula d’informàtica gran –té 30

ordinadors-, vaig fer els plànols per

una nova aula, vaig repartir l’espai i

vaig començar a fer els escriptoris.

El cas és que, amb tantes hores de

feina feta, a algú se li va acudir posar

el meu nom i es va acceptar.

P. Quantes hores estàs al centre

cada dia?

R. Entro normalment a las 8, a

vegades a tres quarts de nou, i surto a

les cinc, a les sis o a les set, si hi ha

reunions. No les compto.

P. Què fas en el teu temps lliure?

Normalment sec al sofà, i intento dormir una mica.

A vegades, si tinc ganes, també llegeixo un llibre.

P. Certs rumors diuen que et jubilaràs aviat, és

cert?

R. Sí, és cert, segur que em jubilaré aviat.

P. Què voldries fer quant et jubilis?

R. Primer de tot descansar, i després avorrir-me una

mica, que també és bo per a la salut.

P. T’agradaria haver estudiat una altra

carrera?

R. No, estic bé com estic.

P. Recordes alguna anècdota divertida que

hagis viscut a l’institut?

R. Quan em vaig disfressar per carnestoltes. Em

vaig disfressar de Reina d’Espanya, gimnasta de

batuka, animadora, ballarina de Shakira, Mª Isabel

(Antes muerta que sencilla) i moltes més disfresses.

La veritat és que m’ho vaig passar molt bé i vaig

riure molt.

P. Has fet nous companys i companyes?

R. Cada vegada que ve algú nou al centre l’acabes

tenint com a amic.

Víctor Belmonte, Andrea Molero, Laura Santiago, 2n ESO.

Enrique Merino, Marta Perea i Ivette Campos, 1r d’ESO.

Entrevista a Juan Antonio Barrera, Secretari de l’Institut Ítaca

Ítaca. Pàg. 4

El nostre centre

El dissabte dia 5 de juny es va celebrar el Dia

Mundial del Medi Ambient. Com que el dissabte no

hi som al centre, es va celebrar el dilluns dia 7 de

juny. Les activitats que es van portar a terme,

sobretot durant el desenvolupament de les classes de

Ciències Naturals d’aquell dia, van ser:

Història relacionada amb els dofins per a 1r d’ESO

amb la confecció de petits murals relacionats amb

aquest tema i exposats al vestíbul

Els de 2n i 3r d’ESO eren d’excursió però la

setmana anterior els de 3r d’ESO havien treballat a

català els animals perillosos de la classe i del pati

fent relació als residus que normalment embruten

aquests espais i a C. Naturals van treballar un article

relacionat amb les meduses que cada vegada són més

abundants a les nostres platges

A 4rt d’ESO es van fer arracades, gomes de cabell,

braçalets i collarets amb les càpsules de la

Nespresso reciclades de la sala de professors/es. Feia

goig veure alumnes i alguna professora lluint les

joies acabades de fer!

A 1r de Batxillerat es van fer braçalets amb retalls

de revista que també van quedar molt bonics!

També es van aprofitar les càpsules de la Nespresso

reciclades per a la confecció de mòbils i els gots de

plàstic del cafè de la sala de professors/es per a la

realització d’una làmpara molt original. Els pots del

iogurt líquid van formar part del cartell de la diada.

Alguns avions de paper i figures de papiroflèxia

acabaven l’exposició.

Va ser un dia dedicat al reciclatge i a la reutilització

del residus que generem.

Pilar Pérez. Professora de l’Institut Ítaca.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

A L’INSTITUT ÍTACA 7-6-2010

Ítaca. Pàg. 5

Les nostres sortides

El dia 23 de març l’alumnat de 4t d’ESO i

1r i 2n de Batxillerat de Biologia i Ciències

de la Terra i del Medi Ambient, van fer una

sortida a la zona volcànica d’Olot

acompanyats de les professores Irene,

Virginia, Virtudes i Pilar. A l’autocar es va

anar cantant amb guitarra amb gran

participació de l’alumnat.

Durant la primera parada, a més d’esmorzar,

es va estudiar la cinglera volcànica de

Castellfollit de la Roca, on es poden

reconèixer les dues erupcions volcàniques

amb les corresponents colades de lava que va

emetre cadascuna (sis en total).

A la segona parada es va visitar la fageda

d’en Jordà, on es va estudiar la vegetació

més característica de la zona: la fageda, amb

el faig com a arbre més característic.

La tercera i última parada es va fer al peu del

volcà Santa Margarida. Es va pujar fins a

l’interior del cràter i es van observar els trets

propis del volcà, els materials que el formen

i la distribució de la vegetació al N i S del

volcà. Els nostres jugadors de rugbi de la

Santboiana i altres d’afegits van aprofitar la

gespa del cràter per jugar una estona. Es va

dinar i es va baixar al lloc on ens esperava

l’autocar, tot assaborint un trosset de pastís

que se’ns va repartir.

Va ser un dia força complet i l’alumnat va

seguir molt bé tot el que es va programar. Un

deu pel seu comportament!

Pilar Pérez. Professora de l’Institut Ítaca.

CINGLERA DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

ZONA VOLCÀNICA D’OLOT

Reportatges

Ítaca. Pàg. 6

CONCURSOS: FONIX I

PROVES CANGUR 2010

Fa poc, a l’institut es va fer present l’existència de dos

concursos interescolars: el concurs Fonix, de l’àmbit de

la llengua estrangera Anglès, i les proves Cangur, de

l’àmbit de Matemàtiques.

El Concurs Interescolar d’Anglès Fonix

Les proves Fonix, celebrades durant el segon trimestre

d’aquest curs, és un concurs interescolar d’anglès per

tal de fomentar l’ús d’aquesta llengua. La primera fase

del concurs (l’anomenada fase local) té lloc en

cadascun dels instituts participants. En el cas de l’Ítaca,

tots els que hi vam voler participar vam anar a la sala

d’actes i vàrem fer un control, amb la qual cosa, els que

tenien la nota més alta de cada curs, passaven a la

següent fase.

La segona part (que era la fase Territorial) va ser, a

Barcelona, a l’Institut Nacional d’Educació Física de

Catalunya (INEFC), on els cursos estaven repartits en

diferents parelles de grups (1r, 2n, 3r i 4t...) i, a la

vegada, pels dels cognoms. Allí també es van fer uns

exàmens que eren diferents, una mica més dificultosos,

encara que no gaire. Aquest reporter no va poder anar a

la tercera fase (va ser la fase Final), però els premis

estaven repartits de la següent forma:

Els primers classificats en cadascuna de les 8

categories guanyaven una estada de com a mínim 10

dies en un país de parla anglosaxona.

Els segons classificats guanyaven una setmana

d’estada en els “English Summer Camps”

Els tercers, quarts, cinquens i sisens classificats

guanyaven uns cursos extensius a distància.

La resta de participants guanyaven un lot escolar.

Els responsables dels centres guanyaven com a premi

la participació a cursos en línia i congressos de

metodologia anglesa, assistències a grups de treball i

assessorament del Departament d'Educació sobre

llengua anglesa i també lots de material escolar.

Les proves de matemàtiques Cangur

Les proves Cangur, unes proves interescolars de

matemàtiques, intentaven promoure l’ús de la lògica a

l’hora de resoldre els problemes de matemàtiques. La

primera i única prova en què aquest reporter va

participar va ser, la que se suposa, la fase local. Tot un

seguit d’alumnes de diferents centres, els cursos dels

quals rondaven entre tercer de l’ESO i segon de

Batxillerat.

La prova contava de dues parts: la part on es

desplegaven les preguntes a respondre, i la part on es

marcava la resposta correcta. Les preguntes estaven

classificades en tres grups: les preguntes que valien tres

punts, les que valien quatre punts i les de cinc punts.

Com és de preveure, com més punts valien, més

dificultat hi havia.

Es puntuava de la següent manera: les respostes

correctes valien tants punts com estava classificat, però

si es contestava malament, se li restaven el mateix

nombre de punts.

Les classificacions funcionaven com en una espècie de

tant per cent. Per exemple, aquest reporter va quedar el

17%, és a dir, de 100 participants, va quedar en la

posició 17.

Per part de l’institut, es van lliurar premis als millors

classificats de cada curs dintre del centre escolar durant

el lliurament dels premis de Sant Jordi

Marc Ordóñez Turuguet. 3r ESO

EL VOLCÀ ISLANDÈS

El volcà islandès Eyjafjalla, en activitat des de fa més

d'un mes i les cendres del qual han causat alteracions

del tràfic aeri a Europa, ha deixat d'estar en erupció,

segons ha assenyalat el professor de Geofísica de la

Universitat d'Islàndia Magnus Tumi Gudmundsson.

"Les fotografies d'infrarojos mostren no més de 100

graus Celsius i això ens diu que el cràter del volcà

Eyjafjalla no registra cap activitat", afirma el científic,

segons ha informat avui la radiotelevisió pública

islandesa Rúv. L'expert islandès va advertir, no obstant

això, que no es podia assegurar de moment si es tracta

d'una interrupció temporal de l'activitat o del final de

l'erupció. El núvol de cendra havia arribat durant el dia

d'ahir a una altura màxima de 3.000 metres, menys de la

tercera part dels primers dies, i el seu color era molt

clar, la qual

cosa reflectia

una baixa

concentració

de partícules.

Des que va

entrar en

erupció fa més

d'un mes

l’Eyjafjalla va

provocar greus

pertorbacions en el tràfic aeri europeu, especialment

durant els primers dies, encara que les alteracions s'han

tornat a reproduir de forma intermitent en tot el

continent.

Andrea Molero Flete. 2n ESO A.

SIS ANYS PLENS DE RECORDS

Sis anys. Sis anys fent classe entre aquestes parets,

vivint moments que mai oblidaré i forjant amistats que

seran per sempre. Encara recordo el primer dia de

classe, em recordo amb els mateixos nervis i la mateixa

curiositat que sento ara per allò que ens depara el futur.

Amb el pas dels anys intuïa que arribaria aquest moment

i que trobaria a faltar molts dels moments viscuts en

aquestes aules, només intuïa, però ara ja ho sé segur. No

només hem après a fer equacions de segon grau o saber

situar la muntanya més alta del món, sinó que ens han

ensenyat valors que no es troben en cap llibre ni pàgina

d’Internet. No només hem sigut mers companys de

classe, sinó que hem sabut ser una pinya.

D’altra banda, em satisfà haver estat col·laborant en

aquesta revista aquests sis anys. Molts no són capaços

d’entendre els sentiments que es poden sentir a l’hora

expressar-se a través de l’escriptura, una de les meves

passions. Per això, tinc tant que agrair a cert professor

pel simple fet d’encarregar-se d’una revista on tot

l’alumnat es pot expressar i, més personalment, fer que

m’adoni que escriure és una part molt important a la

meva vida.

Aquest serà el meu últim article a la revista, no obstant

això, m’agradaria creure

que no és un comiat sinó

un “fins sempre!”.

Christian Chamón

Muñoz, 2n BATX

Ítaca. Pàg. 7

ELS MEUS QUATRE ANYS

A L’INSTITUT ÍTACA . Ara que sóc a 4t d’ESO he de dir adéu a tots ja que és l’últim curs

que faig en aquest Institut i me n’he d’anar. Aquests quatre anys que

he passat han estat molt positius, he viscut moments bons i dolents

però els records que me’n porto són agradables, encara que també he

passat per moments molt durs. La conclusió és que aquests quatre

anys han estat inoblidables i vull donar les gracies a tot el

professorat que he tingut en aquests temps.

Marta Garcia Farré. Aula Oberta.

Les nostres idees

EL CAMINO DE NUESTRAS VIDAS

Hace cuatro años que todo empezó, hoy acaba una etapa en

las vidas de los estudiantes de cuarto de la ESO.

Unos seguiremos en bachillerato, otros, intentarán probar

suerte en el mundo laboral y los otros, seguirán su

formación profesional; eso sí, por separado, nunca volverá a

ser como lo ha sido hasta hora.

Desde las primeras miradas del día 15 de septiembre de

2005 que entramos en nuestras aulas de primero de la ESO,

hasta este día en que nos entregan nuestras notas finales de

cuarto, hemos pasado juntos momentos inolvidables, que

siempre se llevaran en un rincón del corazón, hospedado allí

de por vida, junto a nuestra niñez y nuestra infancia que a lo

largo de estos años hemos ido poco a poco perdiendo.

Juntos hemos aprendido, hemos madurado, nos hemos

formado como personas un poco más adultas, hemos

compartido risas, llantos, angustias, consejos, carnavales,

viajes, experiencias…, un sinfin de situaciones que han

hecho que estos cuatro años sean lo mejor que me ha pasado

nunca.

Hemos conocido a gente que se ha cruzado en nuestro

camino, que espero nunca olvidaremos; también hemos

perdido a muchos otros que partieron del mismo punto, pero

que, por unos motivos u otros, se han quedado en el camino

o llegan por otro lado a la meta.

Pero esto es así, es el camino de nuestras vidas, donde

durante estos años hemos vivido juntos, siempre nos

mantendremos ahí estáticos, en nuestras memorias, como

alguien que alguna vez pasó por nosotros.

Camino que hoy se divide, pero que recordaremos y

siempre nos mantendrá unidos, con una fuerza que solo la

podréis ejercitar vosotros y vosotras mismas, no lo olvidéis:

Un día formamos parte del mismo camino y todos

marcamos con una huella la senda de los demás.

Lorena Redondo Olivas 4ºB

Ítaca. Pág. 8

El racó literari

ÍTACA

M’adreço al possible lector que hagi aconseguit trobar aquests

textos, en ells consta la història d’una illa que m’ha portat a

aprendre moltes coses i que ha desenvolupat amb mi l’enginy i

el respecte pel que fa als déus que governen aquest món. Per

cert,em dic Ulisses i aquesta es la meva història:

Estant en la meva estimada terra vaig assabentar-me que

vindrien temps difícils, vaig haver de deixar-la juntament amb

la meva mare Anticlea, la meva estimada Penèlope i el nen

petit Telèmac per anar a lluitar a una mort segura en la gran

muralla de Troia. A ella,a la meva estimada Penèlope, li vaig

fer prometre que si no tornava,quan el meu fill tingués barba,

que busqués un altre home perquè significaria la meva pèrdua.

A Troia els déus estigueren de la nostra part i ens ajudà, en

especial Poseidó que va fer que el nostre engany, el cavall de

fusta, que va dir un dels nostres que era una ofrena a la dea

Atena, passés inadvertit i poguéssim penetrar les gran muralles.

En un atac sorpresa vam poder guanyar Troia i el meu orgull

em va fer reptar al mateix Poseidó, el qual em digué que no

tornaria a trepitjar Ítaca.

----------------

El meu home m’ha deixat amb el meu estimat Telèmac. Cada

dia m’acosto a la vora de la platja esperant que torni.

Mentrestant he de suportar aquesta nostàlgia juntament amb la

rigidesa que mostra Anticlea. Ella, conforme passa al temps

perd les esperances i no surt d’ella ni un somriure, les seves

actituds em fan perdre-les a mi també. Finalment després de

tant de temps esperant el retorn del meu estimat Ulisses,

Anticlea no suportà més i es condemnà a una mort lenta i

dolorosa ofegant-se al mar. No sé com tinc forces de seguir

escrivint aquesta situació. L’únic que espero és poder oblidar

aquella imatge tan agra que cada vegada més em fa creure que

el meu estimat Ulisses no tornarà.

-----------------

La meva tripulació està condemnada per la meva ignorància;

els primers dies foren alegres i fins i tot en mi hi havia

l’esperança de retornar a la meva terra i veure la meva família,

però ara la tripulació navega sense rumb, cada vegada que ens

apropem a Ítaca algun esdeveniment ens passava que ens

tornava a allunyar. Hem passat moltes aventures: he abatut el

cíclop Polifem, que menjà alguns de la meva tripulació, hem

suportat el cant encisador de las sirenes, hem sortit de la

temptació de Circe que ens adormí, hem passat per tot tipus de

desafiaments i encara seguim en el mateix punt. La mort és

present entre els meus companys, l’únic que em manté ferm i

em dóna forces és el record que, cada vegada més borrós ,rau

de la meva estimada terra, les nits en vetlla amb la mirada a

l’infinit pensant en un retorn amb la meva estimada, i l’alegria

que m’aporta pensar amb el meu fill, les qualitats que tindrà

heretades de mi i de Penèlope. Això és pel que encara segueixo

conduint aquest vaixell... i ara ens dirigim a la mateixa casa

d’Hades a preguntar en Tiresies com tornar. En el mateix infern

he vist la meva mare, això m’afectà perquè significà que havia

mort. Tiresies, com molts d’altres, no em donà una resposta

exacta. Després de tant temps Poseidó ha tingut compassió i em

considerà tornar a la meva terra, per fi el record que tinc d’ella

m’ha retornat amb un ànim força valuós per a mi. Ara, em

dirigeixo a tota vela cap allà, Ítaca espera'm que torno!!!

------------------

Una altra nit s’acumula al compte infinit que porto i segueixo

esperant que el meu estimat torni, de moment m’he mantingut

amb la meva promesa i l’he esperat amb tot el meu amor. La

notícia que Ulisses suposadament ha mort, ha arribat a totes

bandes i han vingut homes de tot el món a intentar conciliar

matrimoni amb mi, amb un total interès de quedar-se amb

Ítaca. No tinc molt de temps més, d’aquií a poc hauré de donar

una resposta ja que la meva idea ha estat invalidada: em van

enganxar desfilant el tapís que vaig prometre que ,quan acabés,

decidiria amb qui em casaria. Ulisses vine aviat que el temps

gira en contra nostre!!!

----------------------

ULISSES: -Estimada Penèlope ja sóc aquí.

PENÈLOPE: -Ulisses!!! T’he esperat tant de temps mira que

gran està el teu fill.

ULISSES: -No havia pensat mai que seria un fill amb tantes

virtuts.

PENÈLOPE: -Igual que son pare.

ULISSES: -Per fi podem tornar a ser una família en la nostra

estimada terra.

PENÈLOPE: -Ulisses tingues en compte que hi ha molts

homes que volen casar-se amb mi, si ho fem així ,sense més,

pot ser que ataquin.

Vàrem pensar un pla que consistia en que la meva estimada

Penèlope diria que qui guanyés i quedés viu en una baralla a

mort es casaria amb ella i jo amb l’ajut de la dea Atena em vaig

disfressar d' un pobre i vaig lluitar amb totes les meves forces

obtenint tot alló pel que havia lluitat en la meva travessia. Per

fi, ara tot torna com en el principi i ara ens situem en la

muntanya més alta amb la meva esposa Penèlope, el meu fill

Telèmac i la meva estimada terra, Ítaca.

Esperem que amb aquest article us animeu a llegir L’Odissea

d’Homer. Ànim!

Pau Gumà Merlo

1er Batxillerat B

Ítaca. Pàg. 9

SUEÑA, PEQUEÑA, SUEÑA

Deambulando entre las sombras

De tu propia realidad

Aparentando saber lo que nunca sabrás,

Te vas haciendo pequeñita

Casi invisible, transparente quizás

Creyéndote invisible ante la triste mirada

De aquellos que no ven,

Ellos que miran sin entender

Te descubres, como siempre atada

Todo esto por ti, nada más por ti

Eres la culpable de vivir tan asfixiada

Intentas convencerte de cómo eres,

De cómo quieren que seas

Pero, tú bien conoces lo que quieres

Tan distinto a lo que serás

Vuelves a tu soledad

Tu fuero interno te quema

Mírate y escucha, piden propiedad

Sentimientos que fluyen por tus venas

Corre, huye, grita libertad.

Sabes que tú puedes volar alto

Y que nadie jamás te podrá parar

Hazlo, sí, hazlo

Aléjate de ese horrible lugar

Escápate, no vuelvas a mirar atrás

Libera tus ansias de sentir,

Rompe las barreras de los que vigilan

De los que solo saben herir

No vuelvas a la mentira

Tú, solo tú, tan capaz seguir

Paso a paso, vas adelantando

Reflexionando en tu interior

Deslizándote por tus sueños,

Aprendiendo a ser mejor.

Deshazte de ese disfraz equivocado

De esa apariencia traicionera,

Esa que te encadena,

Que te obliga a ser prisionera,

Alivia el dolor de tu pena

Cree solo lo que quieras,

Más allá de lo que tienes

Abre tus brazos, prepárate para amar

Acaba con las pesadillas,

Olvida tu miedo y vuelve a soñar

Sueña

Pequeña, sueña

Llena tu vida de fantasías

Aliméntala de sonrisas

Recuerda que es lo que tanto querías

Vive como te apetezca, sin prisas

Siéntete fugaz

Preparada para todo lo que suceda

Sigue tu camino a tu paso, tan tranquila, en paz

Con la mirada decidida

Elige tu camino con seguridad

No temas si te volverás a equivocar

Errores, típicos de toda realidad

Son anécdotas, aquellas de nunca olvidar

Historias reales, divertidas

Tristes o reflexivas

Que tú puedes alternar según el rumbo que decidas,

Tristes, que desearas olvidar

Divertidas, momentos que no querrás acabar

Reflexivas, tan pesadas que te harán pensar

Pensar, crear, imaginar,

Desear, priorizar, poder,

Volar, sentir, querer

Elegir, soñar

Sueña, pequeña,

Sueña

Y cuando despiertes de tu mundo

Parpadea, respira, vuelve al lugar

Imagina, hasta la saciedad

Despierta, dormida

No importa cuando, no importa como

Siempre y cuando hagas de tu vida

Un sueño

Un sueño lleno de pasión

Un sueño, que nazca en ti

Un sueño que manifieste tu emoción

Un sueño, reflejado en ti

Un sueño creado por tu ilusión

Un sueño, por y para ti

Un sueño que llegue al corazón,

Que vuelva loca a la razón

Prométete a ti misma

Que jamás pararas

No destroces tu vida

Llena de ansias por continuar

Hazte el favor, y

Sueña, pequeña,

Sueña

Rincón de la literatura

L’ATENEU DE SANT BOI

La conservación de la cultura siempre ha sido uno de los

intereses más perseguidos, no solamente por políticos

durante sus campañas electorales, sino también por los

ciudadanos y ciudadanas que día a día se dan cuenta de su

importancia y la valoran como se merece. El medioam-

biente es también un tema de gran interés y difusión. En

los últimos años nos ha llegado una gran campaña de con-

servación y preservación del medio. En estos momentos

la cultura y el medioambiente son temas de actualidad,

tratados por toda la sociedad, su importancia es incuestio-

nable, o eso es lo que pretenden que creamos.

Sant Boi de Llobregat es una ciudad de 80.000 habitantes

que dispone de muchas instalaciones lúdicas (gimnasios,

piscinas, cinemas…), deportivas (campos de fútbol, rug-

by…), educativas (colegios, institutos…) y culturales

(termas romanas, biblioteca…). Anteriormente también

disponía de un Ateneo, que era el centro cultural más im-

portante de la vila, en él se realizaban todo tipo de activi-

dades, desde bailes, corales, cinemas, talleres a comidas y

reuniones. Actualmente, este centro histórico que perte-

necía a la ciudad es propiedad de una empresa privada y

su estado es ahora lamentable.

El Ateneo fue creado para cubrir las expectativas socio-

culturales de la vila de Sant Boi, debido a las carencias

educativas del pueblo, en el año 1893. Durante la dictadu-

ra, el Ateneo fue el centro de referencia para el ocio y la

cultura en el Baix Llobregat. En esa época, recibía visitas

de artistas nacionales de primera fila como Antonio

Machín, Mario Cabré, Rafael Farina, Manolo Escobar,

Joan Manuel Serrat o Núria Feliu. En 1960 se creó una

sección de sardanas y el Orfeó catalán fue invitado por el

Ateneo, ofreciendo su primer concierto en Sant Boi. En

esa época también se organizaban conferencias con la

participación de historiadores, periodistas, escritores etc.

como Carles Martí, Pere Català y Joan Coromines.

Pero la mejor época de esta instalación sociocultural fue

durante la entrada en la democracia. Durante esos años la

coral Ressó creada en el Ateneo obtuvo un gran éxito y

participó en el festival internacional de canto coral de

Trentino. En 1986, Bigas Luna decidió rodar muchas de

las escenas de la película “Angoixa” en las instalaciones

del Ateneo y en 1989 se alquiló una antigua sala de baile

donde se instaló una discoteca por la cual pasaban más de

dos mil jóvenes cada fin de semana. Pero en 1997 una

subasta irregular e inesperada dejó la propiedad del Ate-

neo en manos de una empresa del sector de la construc-

ción.

El pasado enero, el alcalde, Jaume Bosch, aseguró que

desde el ayuntamiento recuperarían el Ateneo y que este

volvería a ser del pueblo, pero la promesa no ha podido

cumplirse y a día de hoy podemos pasear por los barrios

donde se encuentra el ateneo y ver un paisaje deplorable y

lamentable. El mes pasado una de las vigas se desprendió

y, a causa del peligro que suponía este hecho, la construc-

tora propietaria está derrumbando ese edificio. El estado

del Ateneo había empeorado desde 1997 y actualmente,

uno de los edificios se encontraba utilizado por ocupas

que habían invadido el lugar.

El Ateneo no es simplemente un símbolo emblemático de

Sant Boi de Llobregat, sino también una zona geográfica

que almacena restos arqueológicos de gran valor cultural.

Es este el motivo por el cual muchos ciudadanos se pre-

guntan si la cultura es importante y si la degradación del

medioambiente que esta situación supone lo es también.

Mar Mulero. 1r Batx.

.

Reportatges

Ítaca. Pàg. 10

Ítaca. Pàg. 11

Narraciones extraordinarias

LAS SALPICADURAS DE UN PEZ

En una ciudad alejada de

la mano de Dios, donde

la luz no llegaba a

iluminar su grandísima

gente, vivía allí un pez.

No un pez cualquiera,

aquel pez era especial

–más que nada porque

era el único pez de los

alrededores y que todos

los demás habían muerto

a manos de los alijos de basura que coronaban el río desde que

el agua comenzó a llegar al mundo-. Era viejo, desganado,

rechoncho y véase inteligente -¿cómo si no habría podido

sobrevivir tanto tiempo?-.

La gente del pueblo lo había visto más de una vez aleteando

en el lodo y de ellos, todos, habían soltado algún comentario

poco agradable sobre su gran descubrimiento y al final habían

acabado o tirándole piedras o pasando de él. Pero no nos vamos

a central en aquel pez, sino en el niño que en vez de tirarle

piedras se paraba todas las mañanas a observarlo y traerle algo

de comer.

Aquel niño no le importaba que fuera feo, que fuera

rechoncho, que se le pudrieran las aletas por los hongos que

coronaban su cuerpo o que este emitiera una especie de hedor

putrefacto que bien podría ser el causante del grandioso olor de

“todo mezclado con todo” que mostraba el río. Básicamente le

daba igual, había nacido con ese olor pegado a la nariz y que le

había condenado de por vida.

El niño vivía por aquel entonces en una casa de Poorville

–qué irónico- donde todo y todos sabían a pobreza; aquel era

un pueblo pequeño, formado por no más de diez casas, un

ayuntamiento, un mercado –donde pocas veces había algo de

comprar- todo dispuesto alrededor de una pequeña plaza

formada por un pozo y tres árboles frutales –donde

evidentemente el pozo estaba contaminado y los tres árboles

eran frutales por no llamarlos otra cosa- y una iglesia, cuyo

único ocupante, Nicolás Fredrick, había estado cuidando desde

antes que aquel niño hubiera husmeado por primera vez los

“mágicos rincones” de aquel pueblo y sabido que aquel hombre

flaco, alto, calvo, con ánimos de lunático, pies de buzo, una

túnica que bien podría ser de su madre y una mirada de “no me

mires que te mato " que de vez en cuando veía era el cuidador y

único representante de la iglesia en aquel pueblo.

Aquel niño vivía en una pequeña casa situada a poco más de

cincuenta metros del centro de la pequeña localidad, rodeada

de grandes árboles y al lado de un río, solo separada de la

civilización por un pequeño caminito de piedra desde donde,

andando, se encontraba, junto con el cementerio del pueblo, la

iglesia de Fredrick, donde este residía y cada día recitaba,

puntual, el sacramento de la eucaristía.

Desde hacía años había aprendido a contar, leer, escribir y

solo con la ayuda de su madre -Roseline- y la colaboración de

su abuela -Hernanda- había llegado a aprenderse algo sobre los

ciclos lunares, los astros o alguna que otra cosa relacionada con

la ciencia que a él le gustaba tanto.

Aquel día el pequeño hombrecito se levantó pronto, a las seis

de la mañana, al oír la suave voz de su abuela que -cómo no-

cada mañana soltaba el clásico “!Niño levántate...!” y el no por

menos clásico después:“¡...que se te enfría la leche!”,”¡...que

hay que madrugar!” o ”¡...que veraneando se pasa el tiempo

volando!”, que tanto le gustaba decir a su abuela y que aquel

día dijo. Cosa que significaba que aquel día pasaría algo bueno.

Así pues se levantó y rápidamente después de tomarse el

tazón de leche cogió lo que sería su “comida de mediodía” que

estaba formada nada más que por pan, nueces y unas lonchas

de jamón que combinadas con su buen humor se habían

convertido en un festín en su lujosa vida y salió corriendo por

el pasillo, abrió la puerta y contempló el gran paisaje que le

maravillaba tanto: nada mas salir, la sombra del fabuloso nogal

coronado por una capa de moho -mezcla agua / vapores

putrefactos- y del gran jardín formado por mala hierba –a su

izquierda-, mala hierba–a su derecha-, con el suave frescor de

la brisa del mañana, el amanecer de la misma y la visión de un

pequeño caminito -que pasaba por al lado del río- y en cuyo fin

se podía vislumbrar el pueblo entre la niebla y los vapores que

cada día coronaban sus alrededores y -claro está- su nariz.

Sonrió plenamente ante su imagen y avanzó hacia el río donde

le esperaba el pez que cada día recibía de su mano –nunca

mejor dicho- el “pan de cada día” de manos del muchacho.

Nunca hubiera pensado que pocos segundos después hubiera

ocurrido lo que le ocurrió.

De repente un socavón inundó los pensamientos del niño y un

alud de rocas cayeron sobre su casa, sorprendiéndolo y

dejándole con el pan en la mano y el pez balbuceando en su

maravilloso río y ansioso por comer algo mas de pan.

Lo primero que hizo -después de cinco segundos- fue correr a

socorrer a su abuela y su madre, pero su fuerza no era

suficiente y sus llantos inundaron el jardín dejando solo el

silencio y desconsuelo como parte de la desesperación en el

pobre niño.

No habían pasado ni treinta segundos cuando sonaron los

cantos de una melodía.

Eran las 6: 35pm.

Se le ocurrió que si se daba prisa podría pedir ayuda a la

gente del pueblo, así que corrió y en medio de la desesperación

irrumpió como una exhalación en el centro del mismo.

No había nadie.

El canto de la melodía ahora se hacía más claro y

comprensivo para el muchacho, que pese a sus miedos y

temores reconoció el sonido del órgano de la iglesia. Y solo

pensó en Fredrick. No pensó en nadie más.

Corrió y corrió ahora verdaderamente desesperado y como si

no hubiera nada más en el mundo solo reconoció el ruido del

órgano.

Así irrumpió en la iglesia, en cuyas puertas abiertas se podía

observar la silueta de Fredrick, con su poco favorable figura

recostada sobre su espalda y tocando una melodía que bien

podría haber salido del mismísimo infierno.

Por unos instantes el niño se vio abrumado, la desesperación

lo hacía avanzar, el miedo retroceder y solo el conocimiento de

la grave situación en que se encontraba le hizo dar cuenta del

paso tiempo.

Habían pasado cinco minutos desde el accidente.

De repente Nicolás se giró, miró al muchacho y sonrió.

- Pese a haber escuchado el órgano te decidiste por ir al

pueblo y ahora en tu desesperación acudes a mí, en eso has

decidido tu dicha y tu suerte.

Al cabo de un rato acudieron al lugar del accidente y

comprobaron que su madre y su abuela habían muerto.

Mientras tanto el pez continuaba chapoteando en la charca,

burbujeando e inconsciente, ansioso por recibir otra migaja de

pan de esas tan sabrosas que el niño le entregaba cada día con

amor y dulzura y que ahora muy probablemente dejaría de

recibir.

Óscar Centeno Guerrero. 1r Batx A

Ítaca. Pàg. 12

2010 ha estat reco-

negut com a l’Any

Internacional de la

Biodiversitat pel

Conveni sobre Di-

versitat Biològica de

les Nacions Unides.

Es tracta d’una

oportunitat a escala

mundial per reconèi-

xer la importància

de la biodiversitat

per a tota la vida a la

Terra (inclosa la

nostra!), per reflectir tot el que hem aconseguit per

la salvaguarda de la biodiversitat i per reclamar

atenció per als urgents reptes de futur encara pen-

dents, que són molts.

Però, què és la biodiversitat? La biodiversitat o

diversitat biológica és la varietat d’éssers vius que

existeixen en un lloc. La biodiversitat que hi ha al

nostre planeta és el resultat dels 3.800 milions

d’anys d’evolució transcorreguts des que va apar-

èixer la primera cèl·lula viva.

Com més gran és la biodiversitat d’espècies, més

interrelacions es poden establir en un ecosistema i,

per tant, és menor l’impacte que la desaparició

d’una espècie pot produir. És a dir, com més gran

sigui la biodiversitat d’un ecosistema, més estable

és aquest ecositema.

Es calcula que deuen existir uns 10 milions

d’espècies, però només s’han classificat al voltant

d’ 1.750.000. Se sap que estem en un procés de

pèrdua de biodiversitat creixent, que coincideix

amb l’aparició de l’ésser humà i l’impacte que ha

produït en la biosfera.

Els humans som part de la diversitat de la natura i

tenim poder per destruir-la o conservar-la.

Tinguem cura del nostre planeta

“El Punt” informa “I tu què faràs aquest estiu?”

Com ja us deveu haver adonat, aquesta és la típica

pregunta que sembla arribar de la mà de la calor, així

que des d’El Servei d’Informació Juvenil El Punt us

recordem opcions i recursos que teniu al vostre abast

per organitzar-vos l’estiu.

El Punt compta amb una viatgeteca on podreu consultar

o agafar en préstec guies de diferents països i ciutats,

guies de càmping i turisme rural i també hi trobareu

informació sobre escapades de cap de setmana,

l’interrail, mapes, rutes... A més teniu connexió a

internet gratuïta i us podeu fer el carnet d’alberguitsa i/

o el d’Estudiant Internacional (ISIC) per poder gaudir

de diferents descomptes a l’estranger.

Si el que us agrada és l’esport, per sisè any consecutiu

torna el BaixAventura, la proposta d’activitats

esportives i d’oci per als joves de 15 a 35 anys de Sant

Boi de Llobregat. Les activitats proposades des de la

campanya BaixAventura són: escalada, windsurf,

quads, surf Zarautz, paintball, iniciació al golf, ràfting,

caiac, BTT, tir amb arc, via ferrada a Centelles...La

campanya començarà el 12 de juny i finailtzarà el 25 de

juliol. Les inscripcions seran a El Punt.

I si el que us interessa és un estiu solidari, no oblideu

els Camps de Treball Estiu’10. Ja són obertes les

inscripcions als camps de treball d’intercanvi

internacional a través de la Coordinadora

d’Organitzadors de Camps de Treball Internacional de

Catalunya. Els camps de treball són projectes de

voluntariat on un grup de joves d’arreu del món,

d’entre 18 i 30 anys, contribueix a diferents tasques de

la comunitat que acull el projecte. Enguany es poden

escollir diferents temàtiques: restauració arqueològica,

desenvolupament mediambiental, desenvolupament

comunitari, solidaritat, treball amb infants...les

inscripcions es poden fer trucant al 012 o per internet.

Més informació: www.gencat.cat/joventut/activitats/

Des d’El Punt us desitgem una bona revetlla i un bon

estiu!!

Cati Arenas. El Punt

Tots els dijous a l’hora del pati al vestíbul de l’Institut

o a Can Massallera, c. Mallorca 30-34

El nostre món

2010 ANY DE LA BIODIVERSITAT

Ítaca. Pàg. 13

Esports

BÀSQUET A L’ASSOCIACIÓ

ESPORTIVA INSTITUT ÍTACA

El equipo infantil

(mixto) del INS

Ítaca se ha

clasificado este

curso para jugar la

final Provincial de

los Juegos

Escolares.

En primer lugar,

debido a la gran

primera vuelta realizada en la Liga Escolar y a su gran

espíritu combativo, consiguieron clasificarse para la

Final Comarcal de la Fase Sector del Baix Llobregat y

Hospitalet. El sábado 17 de Abril nos dirigimos todos

( jugadores y padres) al Pabellón Municipal de

Hospitalet para jugar una primera semifinal contra el

AE Bellsport, que era el campeón de la zona de

Hospitalet. El partido logramos ganarlo, no sin antes

sufrir tras ir perdiendo ¾ partes de la contienda. La

alegría fue muy grande y con la satisfacción del deber

cumplido, dos horas más tarde, jugaron la final contra

AE El Papiol; final muy competida, que logramos

ganar por tres puntos de diferencia y que nos dio la

posibilidad de jugar por primera vez desde que existe la

Asociación Deportiva en el instituto, de una fase final a

nivel de la provincia de Barcelona. Esta fase final, ya

por el hecho de jugarla, era un premio para todos y nos

daba la posibilidad de soñar en metas más grandes.

Llegó por fin el sábado 8 de mayo. La cita era en el

Pabellón Municipal Sabadell Sud. Nos desplazamos

con muchas ganas e ilusión, ya que teníamos que jugar

la semifinal contra el colegio Vedruna de Tarrasa. En

nuestras mentes cabía la esperanza de poder ganar

algún partido, pero la verdad es que cuando salimos a

la pista, a pesar del esfuerzo e ilusión mostrado, nos

dimos cuenta de que para competir a esos niveles

todavía nos faltaba un poquito más de dedicación, ya

que por ganas e ilusión no nos ganaba nadie. La

dedicación empieza primero por intentar poner más

ganas si cabe en aprender y aprovechar los pequeños

momentos que tenemos para jugar a este bonito

deporte, como es el baloncesto.

En fin, perdimos evidentemente la semifinal, con el que

a la postre quedó campeón provincial. La experiencia

nos ha servido primero para saber valorar lo

conseguido a nivel comarcal (cosa que no es ni mucho

menos fácil ) y, en segundo lugar, ganar en experiencia

por si en una próxima ocasión nos podemos ver otra

vez en la misma tesitura.

Felicidades, Alejandra, Araceli, Kevin, Adrián, Sergio,

Edgar, Marc, Quique, Manel y Victor.

Felices vacaciones y hasta el año que viene.

Luis Perea. Monitor Bàsquet Ítaca

JUDO A L'INSTITUT ÍTACA

Des de l'Associació Esporti-

va Ítaca s'ha tornat a oferir

un any més l'activitat de

Judo, i ara que s'apropa el

final del curs, explicarem

una mica en què consisteix

aquest art marcial, de cara a

que l'any que ve us animeu

a practicar-lo.

El Judo és un art marcial

d'origen japonès creat pel mestre Jigoro Kano a l'any

1882. El fundador va voler recollir l'essència de les

arts marcials tradicionals japoneses i crear una de sola

sota un nom. El Judo va adquirir la categoria d'esport

olímpic des de fa molts anys.

Tècnicament, el Judo és molt complet, posseeix tècni-

ques de peus i a terra, de projecció, d’immobilització,

estrangulació, luxació, etc.

A part de tot això, el Judo posa especial atenció en

valors com ara l'amistat, el respecte, el valor, etc.

Miguel Sabariego. 1r Batx

L'ASSOCIACIÓ ESPORTIVA

INSTITUT ÍTACA Un any més l'associació esportiva torna a obrir les seves

portes per oferir una sèrie d'activitats extraescolars i

promocionar la pràctica de l'esport en l'àmbit de l'institut

(Bàsquet, Ball, Judo, Voleibol, Piscina...).

L'associació està composta per un grup de professors i

un altre grup d’alumnes (i antics alumnes) que han fet

un curs d'ensenyament teòric i pràctic sobre

dinamització de grups,. Cada any intentem enviar des de

l'associació alumnes que es treguin aquest títol per així

anar augmentant el número de participants a

l'associació.

També es realitzen activitats al centre, una per cada

curs, com per exemple la gimcana de primer d'ESO, la

sortida al museu olímpic de Barcelona i l'excursió al

canal olímpic.

Us esperem el proper curs!

Miguel Sabariego. 1r Batx

Ítaca. Pàg. 14

Humor

Carolina Froilán 1r ESO.

Ítaca. Pàg. 15

Suggeriments culturals

Passatemps

.

LLEGEIX LLIBRES, VIU L’ESTIU

Arriba el temps de vacances, és hora de descansar i gaudir de bones lectures. Però què podem llegir? El més senzill i

econòmic és anar a una bona biblioteca, consultar el catàleg, o les novetats, i demanar llibres en prèstec. La biblioteca

Rubió i Balaguer de Sant Boi és una excel·lent institució on trobareu tota mena de llibres.

De tota manera, si vols anar a una bona llibreria (p.ex. Abacus), també pots triar bons llibres que seran de la teva

propietat i que podràs gaudir sense preses al llarg de l’estiu. Per tal que tinguis un bon assessorament per llegir llibres,

et proposem aquestes adreces d’Internet, on trobaràs moltes propostes de lectura. Tria les que més t’agradin i gaudeix

de bons llibres a la platja, a la muntanya, de viatge, o tranquil·lament a casa teva. Fes que els dies d’estiu estiguin plens

d’inoblidables aventures amb bons llibres.

EN LLENGUA CASTELLANA:

http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/lectures/index.htm

http://www.librosjuveniles.blogspot.com/

http://www.eltorreon.org/bib.php

http://www.libroadicto.com/

http://www.poemitas.com/

EN LLENGUA CATALANA:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/index.htm

http://www.llibresinfantils.es/

http://www.quellegeixes.cat/

http://www.reporteducacio.cat/?p=827

http://www.llibres.cat/

Ets capaç de trobar

el nom de deu herois grecs

en aquesta sopa de lletres?

W H A Q U I L L E S

X H K K Q Q J J Z Z

M P E R S E U W X P

E K W C X K K X Q A

N H J F T E S E U T

E G A V V O B A B R

L W S M P A R I S O

A W O M H P P A B C

U Z N X W W K X K L

K H E R C U L E S E

Notícies breus

En aquest tercer trimestre que ara acaba hem posat en marxa el projecte 1X1 (informatització de

l’ensenyament) als cursos de 1r i 2n d’ESO. Tot l’alumnat d’aquestes classes ha rebut el seu ordinador portàtil i

en les darreres setmanes ha començat a treballar amb ell. S’han fet les primeres classes sense llibres i també el

Treball de Síntesi. Les aules han estat condicionades amb pissarres digitals, connexió wifi, projector, RAC

(calaix amb ordinador)... També s’han preparat les aules de 3r d’ESO, donat que el curs vinent tindrem 1r, 2n i

3r amb aquest projecte. Sembla que un cop superades les dificultats tècniques inicials, la rebuda d’aquest

sistema per part de l’alumnat ha estat molt positiva.

Durant la segona i tercera setmana de juny l’alumnat dels tres primers cursos de l’ESO van elaborar el seu

Treball de Síntesi. Els de 1r van fer una sortida al Delta del Llobregat per estudiar in situ la biodiversitat i els

ecosistemes. Els de 2n van elaborar revistes digitals. I els de 3r van treballar la coeducació mitjançant el cinema.

Mentrestant, l’alumnat de 4t d’ESO va presentar el seu Projecte de Recerca que ha estat preparant durant tot el

curs.

L’alumnat de 2n de Batxillerat es va presentar a les noves proves PAU els dies 9, 10 i 11 de juny. Aquest

any es va aplicar la nova normativa amb dues fases d’exàmens i la possibilitat de obtenir fins a 14 punts.

Esperem que aquest sistema sigui més flexible i profitós pels nostres alumnes.

El passat més d’abril es van atorgar els premis de Sant

Jordi a Sant Boi de Llobregat. El nostre institut va obtenir set

premis: quatre de llengua castellana, dos de llengua catalana i

un d’educació visual i plàstica. Els premis es van lliurar a Cal

Ninyo, amb la presència de l’alcalde de Sant Boi, la mateixa

tarda del dia de Sant Jordi, i van suposar el reconeixement al

treball fet pels nostres representants. Enhorabona!

L’alumnat de 1r de batxillerat va rebre les informacions

del Treball de Recerca. Un cop assignats aquests treballs al

professorat que els tutoritza, ja ha començat la tasca

investigadora. Durant l’estiu caldrà dedicar temps per tal de

poder presentar a principi de setembre gran part d’aquest

treball, que haurà de lliurar-se al novembre (esborrany), gener (treball definitiu) i febrer (exposició oral).

L’Institut Ítaca disposarà per al proper curs 2010-2011 d’una professora auxiliar de conversa en llengua

anglesa. El Programa Experimental de Llengües Estrangeres (PELE) que té engegat el nostre centre ens ha

permès reforçar l’expressió oral de l’anglès, de manera que en certes classes hi haurà dos/dues professors/es i,

sens dubte, l’alumnat millorarà les seves capacitats de comprensió i

expressió.

L’Institut Ítaca ha rebut dues copes als Jocs Esportius Escolars de

l’any 2010 i un trofeu per la seva participació en el torneig de bàsquet.

Enhorabona a tots i totes els participants i us animem a seguir endavant.

El passat dilluns 21 de juny es va celebrar la festa de comiat de les

promocions de 4t d’ESO i 2n de Batxillerat. A l’acte va assistir l’alumnat

que acaba l’ESO o els seus estudis al nostre centre. Els participants van

rebre les fotos-orla, van veure un fotomuntatge amb records del seu pas per

l’Institut Ítaca i van gaudir d’un sopar i un ball posterior. Un bon comiat

que a ben segur sempre restarà en el seus records. Bona sort!

Arriben les vacances d’estiu, és temps de descans, però no podem

deixar d’aprendre mai. Viu l’estiu amb esports, amistats, lectures, músiques, aficions... És temps de conèixer

altres opinions, altres paisatges, potser altres llengües... No és temps d’abusar de la televisió o dels videojocs.

Viu l’estiu activament i recorda que els llibres són els teus amics. Un bon llibre de lectura és una finestra oberta

a noves aventures i a noves formes de veure la vida.

Bon estiu, bones lectures!

INSTITUT ÍTACA.

C/Bonaventura Calopa s/n. 08830 Sant Boi de Llobregat

Telèfon: 93 6303584. Correu electrònic:

revistaitaca@hotmail.com

No em llencis

a la paperera,

RECICLA’M!

Ítaca. Pàg. 16

INSTITUT ÍTACA, ESCOLA VERDA !

A Q U I L L E S

H

M P E R S E U P

E C A

N J T E S E U T

E A O A R

L S P A R I S O

A O A C

U N X L

H E R C U L E S E