Editorial

La imatge del trimestre

ECONEWS és una revista que hem creat els estudiants d'economia de 1r de batxillerat de l'institut Damià Campeny de Mataró. En crearem una per cada trimestre durant aquest curs 2010-2011.

La nostra intenció és aprendre economia d'una manera atractiva a través de notícies actuals, reportatges o biografies d'economistes que han sigut importants al llarg del temps... Al mateix temps, volem transmetre una mica més de cultura econòmica.

La revista va dirigida principalment a estudiants i professors del nostre centre. Igualment, està disponible per a qualsevol persona interessada en temes econòmics així com relacionats amb economia.

Volem agrair la col·laboració als alumnes i professors que han participat en aquesta primera edició, destacant el professor de Filosofia Joan Ortiz per la seva aportació a la secció «L'opinió de...».

El 4 d'Octubre de 2010 va haver-hi un vessament accidental de fang vermell -una substància química, tòxica, corrosiva i alcalina, a causa de la ruptura d'una bassa amb residus d'alumini, que va provocar una sèrie de fluids tòxics cap a un afluent del Danubi a Hongria, el riu Raba. Aquest fet causarà greus danys mediambientals i econòmics. Aquesta és una catàstrofe sense precedents per a Hongria!

Contingut (seccions):

Punts d'interès especial:

Taller “Fem coop a l'escola!” (pàg. 12)

L'opinió de... Joan Ortiz (pàg. 13)

El “Campeny” opina sobre... (pàg. 14 i 15)

Butlletí d’Economia(1r de batxillerat)

Data: 1r Trimestre, Curs 2010/2011

Edició Núm. 1

CONEWS

EconomistesEconomistes::Adam Smith .............................................pàg. 2Karl Marx................................................. pàg. 3

Empresaris i la seva empresaEmpresaris i la seva empresa::Amancio Ortega (INDITEX).........................pàg. 4Lourdes Teixidó (LA RIERA DOLÇA)............ pàg. 5

Actualitat econòmicaActualitat econòmica::Internacional i nacional .........................pàg. 6 i 7Regional i local......................................pàg. 8 i 9

ReportatgesReportatges::La taxa Tobin i el consens.........................pàg. 10L'electricitat puja un 4,8%........................pàg. 11

Activitats, entrevistes, tallersActivitats, entrevistes, tallers:: ..........pàg. 12 i 13

Secció lliureSecció lliure:: ..................................pàg. 14 i 15

Neus Barceló i Patrícia Páez

La companyia propietària de la fàbrica d'alumini, Hungarian Aluminium Production and Trade Company, estudia si la causa de l'accident va ser una errada humana, a més d'un augment de la quantitat de líquids en la bassa per les pluges recents. Les autoritats han ordenat a l'empresa que detigui la producció d'alumini.

Fotografia del vessament tòxic ocorregut a Hongria

ECONEWS. Revista trimestral sobre temes ECONEWS. Revista trimestral sobre temes d’economia i empresad’economia i empresa

Més informació a: http://enclauupc.blog.upc.edu/fang-toxic-i-corrosiu-espines-de-peix-possible-solucio#analisiupc

Teories econòmiques

La seva obra

L'any 1751 li van oferir un lloc de professor de lògica a la Universidad de Glasgow, un any després les va canviar per les classes de filosofia moral. A Glasgow formava part d'un selecte grup integrat per intel.lectuals i científics.

Adam Smith va néixer a Kirkcaldy, un petit poble de pescadors a Escòcia l'any 1723. És el fill únic del segon matrimoni dels seus pares i va quedar orfe de pare als tres mesos de vida i es va quedar sota la tutela de la seva mare Margaret Douglas, filla d'un ric propietari de la comarca.

Es va convertir en un bon nen, tot i que una mica feble i malaltís, de caràcter dolç, amb una gran memòria i amor pels estudis. Va ser un excel.lent alumne de l'escola elemental de Kirkcaldy.

Als 14 anys va entrar a la Universitat de Glasgow, allà es va aficionar a les matemàtiques i va rebre una gran influència de Francis Autcheson, les idees econòmiques del qual van ser decisives per la formació d'Smith. Tres anys després es va graduar i va obtenir una beca per estudiar al Balliol College de Oxford. Als 23 anys va acabar el seu trajecte en els estudis i es va traslladar a Kirkcaldy per buscar feina. Al 1748, gràcies a un amic de la família, Henry Kames, va tenir la oportunitat de donar una serie de conferènices a Edimburg.

Adam Smith va impulsar de manera notable el desenvolupament de l'economia com a ciència moderna. El primer llibre d'Adam Smith, The Theory of Moral Sentiment (Teoria dels sentimients morals), es va publicar al 1759 i en ella exposava els principis de la naturalesa humana que guiaven el comportament social de l'home, també parlava per primer cop de la ''mà invisible'.

El 1776 es van publicar a Londres les seves investigacions sobre:

La naturalesa i causes de la riquesa de les nacions.

L'escriptura d'aquestes investigacions van marcar l'aparició de la història de l'economia com a ciència independent de la política. En elles fa un anàlisi dels processos de creació i de distrbució de la riquesa demostrant que la font fonamental de tots els ingressos i la forma en com es distribueixen els ingressos es troba en la diferenciació entre la renda, els salaris i els beneficis o ganancies.

Smith volia demostrar l'existència d'un ordre econòmic natural, que segons ell havia de funcionar amb la mínima intervenció possible de l'Estat. Smith no pensava que la indústria no fós productiva o que el sector agrícola era l'únic capaç de crear un excedent econòmic, ell considerava que la divisió del treball i la ampliació dels mercats obríen noves possibilitats il.limitades perquè la societat augmentés la seva

riquesa i el seu benestar fent servir la producció especialitzada i el comerç entre les nacions.

Així doncs, Adam Smith va ajudar a extendre les idees de que els poders econòmis dels Estats hauríen de ser reduïts i que existia un ordre natural aplicable a l'economia. Smith va obrir el camí de la industrialització i del capitalisme modern del segle XIX.

ADAM SMITH (1723-1790)

"No és la benevolència del carnisser, del cerveser o del

forner, la que ens porta a

procurar el nostre menjar,

sinó la cura que presten alsseus interessos. Nosaltres

no ens dirigim a la seva

humanitat, sinó al seu egoisme, i no els parlem de

les nostres necessitats,

sempre del seu profit"

Pàgina 2Edició Núm. 1, 1r Trim. Curs 2010/2011

Retrat d'Adam Smith

Llibre publicat al 1776

Economistes: vida i obra

Neus Barceló i Patrícia Páez

Pàgina 3 ECONEWS

KARL MARX (1818-1883)

Neus Barceló i Patrícia Páez

Karl Marx va néixer a Tréveris, Prúsia Occidental al 1818, va ser un pensador socialista i acitvista revolucionari d'origen alemany. Karl Marx procedia d'una família jueva de classe mitjana i el seu pare era un advocat convertit al luteranisme. Va estudiar a les Universitats de Bonn, Berlín i Jena i es va treure el doctorat de Filosofia a aquesta última a l'any 1841. A l'any 1843 es va casar amb Jenny von Westphalen. Marx va treballar com a professor i periodista, però les seves ideologies politíques el van obligar a deixar Alemanya i anar-s'en a viure a Paris aquest mateix any.

El 1844 va passar a formar part de la denominada Esquerra Hegeliana influenciat pel filòsof alemany Hegel i alla coneix el seu company Friedrich Engels amb qui estableix una bona amistat i una estreta coŀlaboració inteŀlectual i política. L'any 1845 és expulsat de França i es va refugiar a Brusel.les. Més tard viatjaria a Londres on tindria una vida més estable.

Marx va ser un incansable activista de la Revolució obrera. Després de la seva militància en la Lliga dels Comunistes -que va ser dissolta el 1852- es va moure en els ambients dels conspiradors revolucionaris exiliats.

El 28 de setembre de 1864 es crea a Londres l’AIT (Associació Internacional de Treballadors) -Primera Internacional- i Marx esdevé principal impulsor, li va donar l'oportunitat d'impregnar al moviment obrer mundial de les seves idees socialistes.

La seva obra

El 1848, a petició d'una Lliga revolucionària clandestina formada per emigrants alemanys, Marx i Engels van plasmar aquestes idees en el Manifest

Comunista, un pamflet de retòrica incendiària situat en el context de les revolucions europees de 1848.

Va construir la seva pròpia doctrina econòmica, que va donar a conèixer en El capital. D'aquesta obra monumental només es va arribar a publicar el primer volum a l'any 1867, mentre que els dos restants els editaria després de la seva mort el seu amic Engels, posant enordre els manuscrits preparats per Marx.

Algunes altres obres destacades són:

- Cartes sobre El capital

- Manuscrits econòmico-filosòfics

- Crítica dels programes de Gotha i

Erfurt

Fins al final de la seva vida va seguir amb la tasca inteŀlectual i la seva activitat política i organitzativa del moviment obrer.

“La història de totes les societats és la història de la

lluita de classes”

Teories econòmiques

Marx va denunciar l'explotació patent en l'extracció de plusvàlua, és a dir, la part del treball no pagada a l'obrer i apropiada pel capitalisme, d'on surgeix l'acumulació del capital. Va criticar tot el que va poder l'essència injusta, illegítima i violenta del sistema econòmic capitalista.

Marx es conegut per la seva anàlisi de la Història en termes de lluita de classes, deia que: «La història de totes les societats és la història de la lluita de classes». Marx va ser el pare teòric del Socialisme marxista i del comunisme i és considerat una figura històrica clau per a entendre la societat i la política contemporània.

Llibre publicat al 1867

Retrat de karl Marx

A destacar...

INDITEX

Amancio Ortega Gaona (Busdongo de Arbas, 28 de Març de 1936) és un empresari espanyol dedicat al sector tèxtil, fundador, juntament amb la seva ex esposa Rosalía Mera, i president del grup empresarial tèxtil Inditex. Compta amb la major fortuna d’Espanya, la segona d’Europa i la novena del món segons la revista Forbes (2010) amb 25.000 milions de dòlars. A finals del 2009 el Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació li va concedir la “Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil”.

La seva carrera en el món tèxtil va començar als 14 anys a La Corunya com a empleat de dos conegudes botigues de roba. El 1972 va crear la companyia Confecciones GOA S.A., dedicada a la fabricació de bates, que va créixer progressivament distribuint el producte per diferents països europeus.

La seva filosofia és la de ser no només els venedors, sinó que també alhora els fabricants i els distribuïdors.

El 1975 es va obrir la primera botiga de Zara a un carrer cèntric de La Corunya, en la que es vendria roba per home, dona i nen. L’any següent, GOA S.A. es va constituir com a propietària de la botiga i els seus establiments es van començar a obrir per tota Espanya. Gràcies a l’augment del volum d’activitats de l’empresa, el 1985 es va crear el grup Inditex.

L’any 2001 va ser de gran importància pel grup Inditex, ja que es va obrir la nova cadena Oysho i es va produir la sortida a la borsa per un valor total d’un bilió de pessetes (6.010.121.043,84€), entrant dos mesos després dins de l’IBEX35. L’expansió del grup ha continuat amb l’obertura de centres logístics a Saragossa, Lleó i Meco (Madrid). L'última cadena de botigues oberta a mitjans del 2008 va ser Uterqüe.

L’any 2010 ha facturat 5.625 milions d’euros amb un benefici net de 628 milions d’euros.Actualment, Inditex arriba a la xifra total

El benefici de la companyia d'Amancio Ortega, aquest

any, s'ha disparat un 68% en el primer semestre fins a assolir els 628 milions

d'euros

Pàgina 4

Empresaris i la seva empresa

AMANCIO ORTEGA

Edició Núm. 1, 1r Trim. Curs 2010/2011

Inditex S.A. (Indústries de Diseny Tèxtil Societat Anònima) és un grup espanyol de distribució i fabricació tèxtil. Té la seva seu central a La Corunya i opera amb 4,780 botigues, la més important de les quals és Zara.

Inditex es va crear com a capçalera del grup d’empreses i en els darrers anys es va produir la sortida fora de les fronteres espanyoles, obrint botigues a les grans capitals internacionals com Porto, Nova York i París.

El 1991 es va expandir amb la creació de la cadena Pull and Bear i l’adquisició de la majoria d’accions de la cadena Massimo Dutti, la qual va acabar comprant el 1996. Més tard es va crear Kiddy’s Class, orientat a nens, i entre 1998 i 1999 es van obrir les cadenes de Bershka i es va comprar Stradivarius.

de 4.780 establiments distribuïts en 77 països i es preveu que no deixarà de créixer..

Carla Perera, Marc Pi i Núria Tarragó

A destacar…

LA RIERA DOLÇA

Pàgina 5 ECONEWS

LOURDES TEIXIDÓ

Carla Perera, Marc Pi i Núria Tarragó

Lourdes Teixidó Carbonell (Cabrera de Mar, 23 de Febrer de 1967) és una empresària catalana dedicada al sector del comerç, en concret, a la venda de llaminadures.

Als 38 anys d’edat va obrir el seu primer i únic negoci propi, una botiga de llaminadures ubicada al centre de Mataró anomenada “la Riera Dolça”.

Des de llavors i fins a dia d’avui, ella n’és l'única propietària. Encara que no es nega la possibilitat de vendre l’empresa si posteriorment no s’aconsegueix seguir un negoci familiar.

“La Riera Dolça” està situada a la Riera de Mataró, d’aquí l’origen del nom, en ple centre de la ciutat a prop de moltes escoles i instituts i en un lloc habitual de pas per a la gent del carrer, per tant, s’ha de destacar que la situació d’aquesta botiga és primordial per als seus beneficis.

La botiga va obrir les seves portes el 16 de Juliol del 2005, després de tres mesos de reformes al local on es troba i amb més de 40.000€ invertits per poder començar el negoci. Tot i la gran quantitat de capital aportat en la inversió inicial, al ser un local de propietat i un negoci de poques despeses, al cap d’un any es van començar a notar els beneficis cada mes i la inversió inicial es va anar recuperant.

L’evolució de l’empresa ha estat sempre positiva al llarg dels anys que porta en funcionament, encara que aquest any es noten els efectes de la crisi respecte a l’any passat, però tot i així la situació i el rendiment actuals de l’empresa són bons gràcies a que hi ha poques despeses i inversions a fer.

La comptabilitat del negoci la porta el marit de la propietària, encara que tot el tema de gestió amb proveïdors el fa ella mateixa. La publicitat la porten entre els dos anunciant-se en un grup del Facebook i amb propaganda a l'escola Valldemia i a la Sala Privat de Mataró.

A part de la venda de llaminadures, patates, crispetes, xocolatines, galetes... que es duu a terme a la botiga, “la Riera Dolça” també compta amb el servei de fer pastissos de llaminadures o altres encàrrecs per a aniversaris, comunions, casaments o qualsevol tipus de celebració.

Part del gran èxit de la botiga és degut al bon tracte de la propietària amb els clients, el lloc on està situada la botiga, i els preus i la qualitat dels productes que es venen.

La millor botiga de La Riera,

perfecta per passar un bon ratet xerrant amb la

Lourdes, i comprar-li

llaminadures a molt bon preu

Pàgina 6Edició Núm. 1, 1r Trim. Curs 2010/2011

Actualitat econòmica: Internacional i Nacional

Diana Bartra i Diana Colomer

Els Guanyadors del Premi Nobel d’Economia 2010

La botiga «on line» de Zara arriva a cinc nous països

Inditex repartit per tot el món

Inditex continua vivint el seu moment més dolç d'Internet. Desprès de l’èxit del mes de setembre amb el llançament de la botiga «online» de Zara en Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Portugal i Regne Unit, el grup tèxtil desenvolupa aquesta iniciativa a cinc països europeus més.

L’objectiu del grup gallec és introduir «progressivament» la venda per Internet en tots els mercats en els que Zara té presència.

Peter Diamond és professor d'economia

en el Institut Tecnològic de Masachussets

(EEUU).

Dale Mortensen treballa a la Universitat

Northwestern (EEUU).

Cristopher Pissarides desenvolupa la seva activitat en la London School of Economics and Political Science

(Regne Unit).

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. El Premi Nobel es celebra des de l’any 1969. Des de llavors, aquest premi en la disciplina d'economia l’han rebut 66 especialistes dels quals només un és una dona, Elinor Ostrom que va rebre el Premi Nobel d'Economia 2009 per la seva anàlisi de la governança econòmica, especialment dels béns comuns.

El Premi Nobel esta valorat en 1,1 milions d’euros, però com han sigut tres els guanyadors aquest any, aquesta quantitat s´ha hagut que repartir.

Peter Diamond, Dale mortensen i Cristopher Pissarides són els tres investigadors que han guanyat el Premi Nobel d’Economia aquest 2010 per les seves investigacions en el terreny del mercat laboral, on s’explica l’existència de diferents singularitats relacionades amb el funcionament del mercat en la que el oferents i els demandants no es poden trobar directament.

També expliquen com són provocades les situacions, en el mercat laboral, en les que existeix una alta taxa d’atur i a la vegada una alta demanda de mà d’obra (treballadors), tot derivat de la crisi econòmica.

“Es necessari ampliar el

temps i els recursos perquè es trobin l’oferta i la

demanda en el món laboral”

Pàgina 7 ECONEWS

Diana Bartra i Diana Colomer

El 21% dels espanyols viuen per sota de l'índex de pobresa

Pel que fa a l’habitatge, el 83% de les famílies segueixen apostant per la propietat. De lloguer només viuen l’11% segons revela l’enquesta de les condicions de vida (ECV).

Aquesta enquesta revela el valor de l’ús de la vivenda com un mètode mixt, basat en els preus dels lloguers reals i en la valoració subjectiva de la pròpia vivenda.

“En 3 de cada 10 famílies

no hi han els suficients ingressos per satisfer les

necessitats primàries”

Euros

Aquest any vivim amb menys diners. Els ingressos mitjans d’aquest any per persona són de 9.627 euros. Un 2,4% menys que l’any passat.Disminueix la capacitat econòmica i augmenten les dificultats. El 21% de la població espanyola viu per sota de l’índex de pobresa i més del 30% de les famílies tenen dificultats per arribar a final de mes.

De totes les regions el major nivell de pobresa es concentra al sud, a Extramadura i Andalusia. En 3 de cada 10 famílies no hi han els suficients ingressos per satisfer les necessitats primàries. Mentre que en el nord, a Navarra i el País Basc, es registren el menor número de famílies en aquesta situació.

El passat divendres 29 d'octubre va morir a Madrid, als 92 anys a causa d’una greu malaltia, el dirigent i creador de les Comissions Obreres. Fet que va causar gran commoció en el món sindical, econòmic i polític.

Camacho va néixer a Osma la Rasa, en la província de Soria, el 1918. Va ingressar en el partit comunista d’Espanya el 1935. Després de la guerra civil va ser condemnat i empresonat i desprès el van obligar a fer treballs forçats.

En els anys 60 , va crear les Comissions Obreres, raó per la que va ser detingut el 1967 amb una condemna de 9 anys. Es va passar 14 anys de la seva vida entre reixes.

Mor als 92 anys el creador de les Comissions Obreres

Soterrament de Marcelino Camacho

Marcelino Camacho el 1978

Quan va morir el dictador Franco, en 1967, Camacho va ser escollit primer secretari general del sindicat. En 1977 va ser elegit diputat, càrrec al que va renunciar el 1979. Gràcies a aquest senyor els treballadors de les empreses van poder defensar els seus drets i reglamentar les seves queixes.

Pàgina 8

Actualitat econòmica: Regional i Local

Edició Núm. 1, 1r Trim. Curs 2010/2011

Diana Bartra i Diana Colomer

Barcelona , una de les ciutats més cares del món

El servei d'estudis de Caixa Catalunya pronostica un descens del PIB aquest any del 0,7%.

"Catalunya trigarà més de cinc anys en recuperar el nivell d’ocupació" anterior a la crisi, com va pronosticar el catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, Josep

Oliver, en la presentació de l’informe semestral de Caixa Catalunya. L’experiència recent acredita, segons Oliver, que la sortida de la recessió no ve automàticament seguida de creació de llocs de treball.

No es descarta que el nivell d’ocupació de treball assolit el 2007 no es recuperi fins el 2016, el que implica una dècada perduda. L’informe estima que Catalunya podria abandonar la recessió el tercer o quart trimestre del 2010, tot i que es creu que a final d’any el PIB

(Producte Interior Brut) haurà descendit un 0,7%. "Esperem que a final d’any comenci a crear-se una mica d’ocupació en el sector serveis", va remarcar Oliver.

El 2008 hi havia uns 3,5 milions d’ocupats a Catalunya. La destrucció ha estat de 305.000 llocs de treball.

La pitjor part de la caiguda dels llocs de treball se l’ha endut la indústria, a diferència d’Espanya, on la major pèrdua de llocs de treball ha sigut en la construcció. Aquest 2010 l’ocupació en la indústria catalana es situarà en els 600.000 treballadors, un nivell que no s’assolia des de la dècada dels ‘70. Oliver creu que "l’economia catalana continuarà amb el procés de terciarització iniciat fa anys". No està clar que la indústria pugui recuperar els llocs de treball perduts i no es descarta que puguin ser substituïts per activitats del sector serveis.

Catalunya trigarà 5 anys a recuperar els llocs de treball perduts

Oliver diu que “Catalunya ja no es la fàbrica d'Espanya però segueix sent una part important en l'economia del país”. Catalunya segueix exportant una tercera part de tot el que ven Espanya. El problema és que Catalunya ven cada vegada menys a Espanya.

Oliver diu "mai en la història de Catalunya el PIB havia baixat tant en tant poc temps". Un dels principals causants de la crisi han sigut els excessius endeutaments en el sector privat, que arriben als 350.000 milions d'euros.

“La sortida de la recessió no

ve automàticament seguida de creació de llocs de

treball”

Adrià Valls i Eudald Torramilans

Torre Agbar de Barcelona

Aquest any, Barcelona es troba en el lloc 31è de la llista de ciutats més cares del món, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona en base a un informe que elabora anualment l'Union

Bank of Switzerland (UBS).

Barcelona ha baixat 6 posicions respecte a l’any anterior, ja que es trobava en el lloc 25è de les 73 ciutats.

Segons l'estudi que dirigeixen els economistes del grup d'Investigació i Riquesa de l’UBS, Oslo, Zúrich i Ginebra, Tokio, Copenhaguen i Nova York són les ciutats més cares del món.

Aquest estudi es basa en el preu de 112 béns i serveis com per exemple la vivenda.

Pàgina 9 ECONEWS

Diana Bartra i Diana Colomer

La històrica fàbrica de roba interior Abanderado, propietat del Grup DB

Apparel, tanca portes, el que implica l’acomiadament de 93 treballadors.

L’anunci es va fer públic el dia 20 de juny d’aquest any. Durant un mes hi van haver rumors i sospites que hi haurien acomiadaments, l’empresa va desmentir aquests rumors i va dir que es limitaria a traslladar els treballadors de Mataró cap a Barcelona.

DB Apparel, la propietària d’Abanderado, justifica que el tancament de la companyia tèxtil va ser degut als últims tres anys de pèrdues. L’any 2009 les pèrdues ja eren de més de 12 milions d’euros, aquests han sigut causa de la competència multinacional tèxtil com per exemple la d'Inditex.

Unes fonts asseguren que la producció de Mataró pretén deslocalitzar-se a Àsia, on els costos de producció són molt més baixos. Segons l’empresa, amb prou feines existeixen fàbriques del grup (DB Apparel) a Europa, ja que és impossible competir en costos amb Àsia.

DB Apparel manté la seva presència a Mataró, on hi treballen un centenar de persones.La fàbrica Abanderado, que va fundar la familia Sans, era propietat de la multinacional americana Sara Lee

abans de passar a mans de DB Apparel. A part d’Abanderado, el grup comercialitza marques com Playtex, Wonderbra, DIM, Unno i Ocean, entre d’altres.

Abanderado tanca portes a Mataró i acomiada a 93 empleats

Mataró, punt de trobada del cooperativisme

L’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM) està impulsant un Pla per donar a conèixer l’economia cooperativa.

Entre el 27 i el 8 d´octubre es va realitzar la Quinzena cooperativa, un programa d´activitats que tenia com objectiu situar Mataró en el punt de trobada de l´economia cooperativa.

Alicia Romero, la presidenta de l'IMPEM, ha explicat que és un sector que cal potenciar i donar a conèixer.

A Mataró l’11% dels empresaris estan vinculats amb aquesta economia, crea 1.400 llocs de treball, més de 200 empreses i més de 10 milions d’euros.

Per donar a conèixer el cooperativisme a Mataró es van realitzar diversos tipus d’activitats, tallers temàtics, xerrades escolars i per a la gent interessada en aquest sector, rutes guiades pel patrimoni del cooperativista, exposicions...

Entre les tantes activitats que es van realitzar es podia destacar l’exposició Memòria Cooperativa on es podien veure el orígens cooperatius internacionals i nacionals fins la desfeta del moviment el 1939 a Espanya.

L’IMPEM ha impulsat la Quinzena Cooperativa, que va tindre lloc entre el 27 de setembre i el 8 d’octubre de 2010

Robafaves és una

cooperativa

“A Mataró l'11% dels

empresaris estan vinculats amb el cooperativisme”

Adrià Valls i Eudald Torramilans

Pàgina 10

Reportatges

Edició Núm. 1, 1r Trim. Curs 2010/2011

Cristina Esparré i Victor León

Quines conseqüències i avantatges tindria l’aplicació de la taxa?

Però, en què consisteix la taxa Tobin?

Jose Luís Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, va defensar el passat 20 de Setembre, a la reunió sobre els Objectius del Mil·lenni, celebrada a la seu de l’ONU (Nova York), la imposició d’una taxa sobre les transaccions financeres internacionals perquè es pugui acabar amb la pobresa extrema l’any 2015. És a dir, la taxa Tobin ha cobrat de nou actualitat.

La Unió Europea va aprovar el passat mes de juny una taxa sobre les transaccions financeres internacionals, però es va condicionar a que s’assolís un consens en el si de l’anomenat G-20 (grup en el qual s’integren els països més industrialitzats i les potències emergents).

La taxa Tobin va sorgir l’any 1971, quan el premi Nobel d’Economia James Tobin (1918-2002), partidari de les idees de John Maynard Keynes (economista anglès, 1883-1946, defensor de la intervenció de l’Estat en l’economia per corregir les fallades del mercat), va teoritzar sobre l’aplicació d’un impost a les transaccions en els mercats de divises (cadascun dels títols de crèdit a curt termini; talons, lletres... liquidables en moneda d'un altre estat) amb l’objectiu de disminuir l’especulació.

La iniciativa va ser defensada per grups d’esquerra i antiglobalització, moviments dels quals Tobin es va distanciar. La idea de la taxa es va deixar de banda fins la present crisi econòmica mundial. Si comparem la situació quaranta anys després, és molt diferent.

Per una altra banda, si incidim en els beneficis dels bancs, una taxa també tindria una elevada acceptació política després d’una crisi de la qual la banca internacional, ha estat la principal responsable. I per últim, una taxa Tobin seria una eina útil per reduir l’excessiva volatilitat del mercat de divises.

Però no hi ha un consens global. El sector financer no comparteix aquesta iniciativa, ja que, argumenta que només serviria per encarir el crèdit per a les famílies i les empreses i seria un obstacle a la recuperació.

La taxa Tobin i el consens

“El sector financer

argumenta que només serviria per encarir el crèdit

per a les famílies i les

empreses i seria un obstacle a la recuperació.”

A més, no se sap ben bé com podria aplicar-se aquest impost. Només caldria que un grup de països no l’apliquessin perquè la mesura no serveixi, donat que les transaccions són fàcils de desubicar-se amb la globalització. Per això és necessari un consens global.

crisi econòmica internacional i les potències emergents van rebutjar la iniciativa.

En la cimera celebrada pel G-20 a Toronto (Canadà), els països desenvolupats que han sortejat millor la

Una conseqüència, seria la contribució dels bancs a un fons per prevenir noves crisis. A més, els recursos que provenen de la taxa ajudarien a proveir el capital als països menys desenvolupats o els països que estan en vies de desenvolupament, al temps que es podrien minimitzar els moviments especulatius.

Un impost no molt gran a les transaccions internacionals tindria diversos avantatges. Primer, en un moment de grans dèficits fiscals, és a dir, resultats negatius dels comptes de l’Estat, proporcionaria recursos tributaris per mils de milions d’euros.

Font: Butlletí econòmic d'ICE Núm. 2938 (del 16 al 31 de maig de 2008), Antonio Calvo Bernardino i Jesús Paúl Gutiérrez

Pàgina 11 ECONEWS

El govern ha anunciat que la tarifa elèctrica d'últim recurs (TUR) pujarà de mitjana un 4,8% a partir d'octubre, el que representa un augment d'1,7€/mes per a un consumidor de tipus mitjà. Aquesta és una mesura impopular i el seu rival polític, el PP, utilitzarà aquest argument en contra del PSOE.El ministre d’indústria ja va manifestar que aquesta pujada dels preus afectaria directament a moltes llars i petits negocis. Parlem d’uns 24,9 milions de consumidors que són els que tenen una tarifa d’últim recurs, o sigui, inferior a 10 quilowatts (kW).

El Govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero congelarà una part de la tarifa, ja que, d’una altra forma la pujada seria molt superior.Per als usuaris que no tinguin una discriminació horària la pujada serà d’un 5% però, en canvi, als que sí tinguin un comptador amb discriminació horària només els hi pujarà un 3% del total de la seva factura.

L’electricitat puja un 4,8% a partir d'octubre

Com ha pujat el rebut de la llum en Espanya en els últims anys?

“La pujada es deu a l'evolució del cost

d’energia, que s’ha encarit

per l’alça dels combustibles

utilitzats per generar electricitat i per l’efecte

estacional dels mesos

d’hivern”

Conclusions

Les companyies del sector elèctric, agrupades en Unesa, consideren que la pujada del rebut de la llum és positiva dintre del context en el que s’emmarca.

En canvi, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) i la Confederació de Consumidors i Usuaris (CECU) han considerat aquesta pujada intolerable, inacceptable i injustificable.

El Govern justifica aquesta pujada per dos motius.

El primer motiu d’aquesta pujada és l’encariment dels combustibles utilitzats per generar electricitat i el segon motiu, a causa de l’efecte estacional, és a dir, que el consum dels habitatges és major als mesos d’hivern en què el consum de les llars es dispara a les hores del dia en què el preu de l'electricitat és més car; i per tant les empreses elèctriques tenen uns beneficis desmesurats durant aquests mesos.

Gràfic extret del diari LaVanguardia (dimecres, 22 de setembre de 2010)

Miguel Sebastián, ministre

d'índústria, turisme i comerç

Cristina Esparré i Victor León

Pàgina 12

Activitats, entrevistes, tallers...

Edició Núm. 1, 1r Trim. Curs 2010/2011

Eli Salmoral i Regina Ibáñez

Taller “Fem Coop a l'escola!”Taller on els estudiants treballen els valors de l'economia cooperativa

El passat dijous 30 de Setembre (d'11.00 a 13.00h), els alumnes de 1er de Batxillerat Social i els alumnes de 3er d’ESO que cursen com a optativa la matèria d'economia ”Gestió i creació d’una cooperativa” (projecte EJE,

Empresa Joven Europea) varem assistir al taller “Fem Coop a l’escola!” dintre del marc de la Quinzena Cooperativa que va tenir lloc a Mataró del 27 de setembre al 8 d'octubre de 2010. La Quinzena Cooperactiva és un espai de trobada on es difon el món cooperatiu a la ciutat i al territori. Aquesta iniciativa, promoguda per l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), s’emmarca en el Pla de Dinamització per al Foment de l’Economia Cooperativa 2010-2013.

L'assistència a aquest taller es va realitzar gràcies a la col·laboració del nostre centre ambJosep Lluís Martínez (tècnic d'empresa cooperativa i societats laborals de l'IMPEM).

Més informació a:

http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/noticia/2010/09/9421_quinzena_cooperactiva.html

Què hem après?Els membres de l’ACI són organitzadors de cooperatives de tots els sectors d’activitat.Valors cooperatius:Autoajuda, Autorresponsabilitat, Democràcia, Igualtat, Equitat, Solidaritat, Honestedat, TransparènciaResponsabilitat social, Preocupació pels altres.Història de cooperativisme a Mataró:Mataró és una ciutat capdavantera en el cooperativisme amb més de 140 anys d'història des de la fundació de l'Obrera Mataronense, 1864.La Unió de Cooperatives de Mataró es funda el 1927 per a una millor integració del moviment cooperatiu.L’1 de Juliol de 2005 es constitueix la Fundació Cooperadors de Mataró.

Relació amb la matèria d'Economia de l'empresa de 1r de BATA la unitat 2 de la matèria d'Economia de l'empresa s'estudien els tipus d'empresa, aprofundint en els tipus d'empresa segons la seva forma jurídica: empresa individual, societat limitada, societat anònima, societat cooperativa...

Les societats cooperatives representen una alternativa al model mercantil més habitual. El seu objectiu no és mercantil, sinó social: satisfer les necessitats comunes dels seus socis. Alguns exemples són: Eroski, Abacus, Robafaves, Mercadona, Anecoop...

Les societats cooperatives representen una alternativa al model mercantil més habitual. El seu objectiu

no és mercantil, sinó social: satisfer les necessitats

comunes dels seus socis

Una cooperativa és un grup de persones que s’agrupen per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica.Va sorgir… a Anglaterra el 1844:A mitjans del segle XIX, la Revolució Industrial demana molta mà d’obra, hi ha condicions precàries. Un senyor d’Anglaterra treu una teoria de millora per als treballadors i ho aplica a la seva fàbrica. Van ser millors, però econòmicament no sortia bé i van haver de plegar. Més tard un grup de senyors van decidir aplicar-ho ells. Un grup de 29 artesans de cotó van fer la primera companyia Fabril a Barcelona.

Els seus orígens van ser, doncs, al 1844 a Rochdale (prop de Manchester, Gran Bretanya) quan es va fundar la cooperativa Pioners de Rochdale per resoldre necessitats de treball, consum i habitatge. Aquesta cooperativa va crear el primer ideari cooperatiu.Ideari (actualitzat) que van escriure els pioners per poder-ho explicar a altres llocs i poder formar més cooperatives:Adhesió voluntària i oberta, Gestió democràtica per part dels socis, Participació econòmica dels socis, Autonomia i independència; Educació, formació i informació.ACI (Aliança Cooperativa Internacional)És una organització no governamental independent que reuneix, representa i serveix les organitzacions cooperatives d’arreu del món.

Foto d'un moment durant el desenvolupament del taller

Pàgina 13 ECONEWS

Eli Salmoral i Regina Ibáñez

L'opinió de...

“Ara els més rics són aquells que no produeixen res sinó que remenen els diners d'un lloc a l'altre: És el poder financer, que ha substituït al poder de la indústria”

JOAN ORTIZNascut a Còrdoba, al Campo de la

Verdad, un barri de chabolas prop del riu Guadalquivir, la Mesquita, la tomba de Manolete i el Museu de Julio Romero de Torres.Oficis: Administratiu de banca durant un grapat d'anys i professor de secundària a Premià de Mar, Badalona i Mataró.Estudis: Comerç, Batxillerat diürn i nocturn al mateix institut on actualment imparteix classes.Ideologia: Valors de la seva família, militància sindical i militància política.Afició: Últimament està enganxadíssim a James Elrroy.

Quina relació hi ha entre economia i filosofia? La filosofia i l’economia tenen en comú que totes dues àrees del saber s’ocupen o intenten ocupar-se de la felicitat, en un sentit més material l’economia i en un sentit més ampli la filosofia..La FILOSOFIA engloba tot el saber. En un principi, a la Grècia clàssica, fa més de 2500 anys, el mot filosofia significava l’interès per la saviesa, tot el que fa referència i afecta l’ésser humà: des de la física, la meteorologia fins a la política. En realitat, la Filosofia intentava alliberar els humans de la tirania de la superstició, de la religió tradicional... Es va interessar sobretot per com millorar la societat, les lleis, per millorar la vida dels individus. L’ECONOMIA, més aviat formava part de l’àmbit de les dones, l’àmbit privat. Les dones acomodades s’encarregaven d’administrar la casa (OIKOS) i els esclaus. A l’home li “pertocava” interessar-se pels afers públics: la política.Més endavant, dins l’àmbit de la filosofia hi ha l’esquerra i la dreta: l’esquerra vindria a dir que els humans som generosos i solidaris per naturalesa, i la dreta diria que els humans som egoistes i possessius per naturalesa i, per tant, que és necessari un poder autoritari, perquè sinó hi hauria una guerra de tots contra tots. Curiosament, aquestes dues tendències, d’esquerra i dreta, s’han trastocat en els dos últims segles: l’economia de dretes diu que l’Estat no ha d’intervenir en l’economia, que no cal pagar impostos, i que cadascú es pagui la sanitat, l’educació, la jubilació, perquè si esperem ajuda de l’Estat ens tornem “comodons i vagos”... I l’esquerra diu que l’Estat ha d’intervenir fent pagar impostos per després prestar els serveis bàsics a tota la població, d’una forma més igualitària.

Explica’ns la teva valoració del sistema econòmic actual (capitalisme) Hi ha una paraula que ho podria resumir: Els capitalistes, els poderosos, aprofiten la situació per fer el que sempre han fet: L’ACUMULACIÓ CAPITALISTA al servei d’una petita minoria... El capitalisme tradicional s’ha basat sempre en fer coses, en produir productes: la indústria ha estat sempre l’activitat principal i d’on els capitalistes han tret els diners i els beneficis. Això ha canviat. Ara els més rics són aquells que no produeixen res sinó que remenen els diners d’un lloc a l’altre: És el poder financer, que ha substituït al poder de la indústria. Per tant, els més rics ara no són els grans industrials que fan cotxes, medicines, vestits i coses així, sinó els bancs...

Estem en mans de bancs que no tenen escrúpols en fer-nos comprar coses pràcticament a la força, entrampar-nos. Després resulta que a l’hora de les pèrdues volen que els Estats, o sigui els diners de tots nosaltres, paguem la factura, que ells i només ells han provocat... El capitalisme, que va començar per ser una ideologia d’esforç, d’invenció, de risc dels emprenedors, ara s’ha convertit en un sistema paràsit, com els senyors aristòcrates feudals, que saben que si ells s’enfonsen tot s’enfonsa... Per tant, tenen una mena de prepotència fastigosa... Aquest sistema se sembla més a un casino on els que tenen diners poden permetre’s el luxe d’entrar, sabent que la farra ja l'hi pagarem tots plegats: és el que s’anomena la privatització dels guanys i la socialització de les pèrdues... És absolutament infame i vergonyós.

Quin és el papers dels sindicats actualment?Hi ha, en termes generals, 3 tipus de sindicats. Els sindicats d’esquerres que intenten englobar tots els rams de la producció i els serveis. S’anomenen confederals, perquè representen l’associació de tota mena d’assalariats, des de metges i mestres i policies fins a paletes... D’esquerrai més importants serien Comissions Obreres, l’únic sindicat que va ser present durant el franquisme, i després la Unió General de Treballadors que va revifar després de 40 anys sense a penes existència activa... Després hi ha els sindicats corporatius, de professió, que abunden molt en la funció pública: de metges, de mestres, d’infermeres..., que només s’interessen per les condicions econòmiques i de treball del seu ram o ofici. I, finalment, hi ha els sindicats que abans anomenàvem GROCS, que són aquells que tenen aparença de sindicats, però que en realitat els ha muntat l’empresa: són sindicats domesticats pels patrons: són molt forts a l’ensenyament concertat religiós, al Corte Inglés, Carrefour, Alcampo, Mercadona, Talgo... És una forma de dir als treballadors que no toleraran que s’afiliïn a CCOO, que és el més perillós per als patrons per exemple, que són d’esquerres, o que tindran represàlies si els voten.

Creus que “un altre món es possible”?Bé, aquest és un eslògan del moviment altermundialista o, dit d’una altra manera errònia, antiglobalització. La resposta és rotundament, sí. Perquè, si no és el cas, la humanitat no té sortida. Necessitem una reforma energètica: el model energètic que tenim és absolutament antidemocràtic. I segons com s’organitzi la producció i la distribució de l’energia així és el tipus de democràcia que tenim.

A Espanya és un autèntic escàndol: l’energia la paguem a preu d’or a companyies que són monopolis i que fan xantatge al govern contínuament.Necessitem una reforma fiscal, és a dir una consciència de que qui cobra més ha de pagar més si volem tenir pau i igualtat d’oportunitats: la ideologia aquesta típica de classe mitjana inculta que no vol pagar impostos és un autèntic disbarat. Els països més avançats saben que sense impostos no hi ha millora de les condicions de vida. I, finalment, necessitem una reforma financera per acabar amb la cultura de casino dels bancs a nivell internacional: aquests són la nova aristocràcia parasitària. Els bancs tenen segrestada la democràcia: són els que manen i no hi ha ningú que tingui control sobre ells, mentre que ells sí que volen controlar el món. O acabem amb el seu poder o ells acabaran amb la democràcia al món. Per tant, no només és possible sinó imprescindible per a les generacions a venir.

Pàgina 14

El “Campeny” opina sobre...

Edició Núm. 1, 1r Trim. Curs 2010/2011

Carla Perera, Marc Pi i Núria Tarragó

Víctor Gómez Martínez, 2n batxillerat ASí que ha afectat. La meva mare s’ha quedat sense feina, ja que treballava a la indústria tèxtil, i el meu pare, que és lampista i té relació amb la construcció, ha hagut d'acomiadar els treballadors per falta de feina, i el seu negoci s’ha quedat només amb els dos socis.De moment no s’han notat gaire els canvis perquè la meva mare està cobrant l’atur, però suposo que d’aquí uns mesos ja es començaran a notar; per això, jo he acceptat la primera feina que he trobat, per no haver de demanar diners als meus pares i, d’aquesta manera, ajudar una mica.

Andreu Valls Riera, 2n batxillerat ASí que ha afectat. En comptes de passar quinze dies a les vacances d’estiu, passem una setmana. Es mira més el tema de la compra, no comprem res que no sigui necessari. I també sortim a menjar fora només un dia, quan anteriorment eren dos dies normalment.

Creus que la crisi econòmica ha afectat l'economia de la teva família? Explica els canvis que ha produït

Carla Fernàndez Garcia, 1r batxillerat BHa afectat però no exageradament, ara hem d’intentar gastar menys en coses que no són necessàries i, d’aquesta manera, estalviar.

Maria Botey Lluch, 1r batxillerat BSí, ha afectat. La meva mare és funcionària i li han baixat el sou, i el meu pare té una empresa d’audiovisuals i tampoc té gaire feina. De moment estem prenent mesures per gastar menys, ja que els canvis es comencen a notar.

Neus Barceló Fernàndez, 1r batxillerat CNo ha afectat gaire. Sóc filla única i a la meva família tampoc tenim gaires despeses, per això no hem notat els canvis econòmics de la crisi.

Adrià Valls Triadó, 1r batxillerat CSí. Per part del meu pare, que és aparellador, li ha afectat perquè no té tantes obres o construccions actives. I per part de la meva mare, que és funcionària, li han baixat el sou un 6%. Els canvis a la família s’han notat una mica, però igualment no anem justos.

Pàgina 15 ECONEWS

Carla Perera, Marc Pi i Núria Tarragó

Imma Aymerich, professora d’AnglèsSí, la crisi econòmica ha afectat l’economia de la meva família ja que ens han retallat el sou degut a la crisi i això implica que hem hagut de reduir algunes despeses, especialment, alguns extres que abans de la crisi ens permetíem de tant en tant.

Assumpta Bertran, professora d’HistòriaEns ha afectat una mica. Jo i el meu marit som funcionaris i ens han baixat el sou, tot i així, al no tenir fills, tampoc hem notat massa els canvis, però creiem que en època d’expansió podem quedar molt negativament afectats. El que sí que tenim és una sensació d’inseguretat econòmica de cara al futur. Crec que els polítics que tenim actualment no estan preparats per afrontar la crisi i no

Joan Radó, professor de MatemàtiquesNo ha afectat gaire, encara que la meva dona i jo som funcionaris i ens han baixat el sou, però ens hi hem adaptat i per això la crisi econòmica no ens ha afectat considerablement. Als meus fills tampoc els ha afectat, ja que el meu fill té una feina fixa a TV3 i la meva filla, que és estudiant de doctorat, té una beca i tampoc li han tret. La nostra situació econòmica és la mateixa que abans excepte alguns extres, però de tota manera, portem una vida normal.Crec que, actualment, en aquest país tenim una mala política econòmica, i el problema és que els polítics no donen solucions intel·ligents. A causa de la crisi el govern està creant polítiques d’estalvi i, d’aquesta manera, la gent gasta menys i les empreses tanquen, quan el que necessitem per resoldre la crisi és crear ocupació, i amb aquest sistema el que es fa és crear un cercle viciós en comptes d’un cercle virtuós.

tenen actuacions corrents, ja que han baixat el sou als funcionaris però als responsables de la crisi no, per tant, si segueixen d’aquesta manera poden haver-hi moltes més crisis.

Marta Pagès, ConsergeSí que ha afectat. A mi m’han baixat el sou un 5% com a tots els funcionaris i el meu marit va quedar molt afectat perquè la seva empresa estava en ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) i, a causa de la crisi, va canviar de feina i va haver d’escollir coses que no hauria escollit. Per això crec que la crisi ens ha fet baixar el nivell de vida.

La vinyeta del trimestre

Aquesta revista és fruit de l’aprenentatge de la matèria d’economia de 1r de batxillerat.

Sorgeix el curs 2010-2011 amb l’objectiu de contribuir a l'assoliment de les competències pròpies de la matèria

d'economia i del batxillerat en general.

Aquest ha estat el primer número de la revista, el següent serà el corresponent al segon trimestre del curs.

Esperem que els hi hagi agradat!

INSTITUT DAMIÀ CAMPENY (Mataró)Plaça del Bous, 5 Telèfon: 93 755 47 30Fax: 93 755 47 33E-mail: a8021302@xtec.cat

Butlletí d’Economia(1r de batxillerat)

La revista d’economia i empresa dels estudiants de 1r de batxillerat

Organització

Estem al Web!Estem al Web!

http://blocs.xtec.cat/llloren3/revista-econews-idc/http://blocs.xtec.cat/llloren3/revista-econews-idc/

Trobareu un enllaç on podeu deixar la vostra opinió, també podeu enviar-nos un missatge

al correu electrònic:

E-mail: econews.idc@gmail.com

Neus Barceló i Patrícia Páez

Sodoku

Aquesta vinyeta ve a representar la situació de crisi actual i l'enfrontament entre els dos partits polítics majoritaris a Espanya.

Utilitzen la crisi com a forma de contraatac.

Què en penseu?...