Cultura audiovisual tema 11

TEMA 11: EL MUNTATGE AUDIOVISUAL

CARLES GARÍ1R BAT B

ÍNDEX

• Mirar a través de la càmera

• El relat audiovisual

• Recursos audiovisuals

• El muntatge

• La banda sonora

11.1 Mirar a través de la càmera

• Les imatges cinemafotogràfiques creen un efecte d’aparent semblança amb la realitat.

• Els mitjans audiovisuals són únicament una articulació artificiosa d’imatges i sons.

11.2 El relat audiovisual

• El pla: és una unitat bàsica de la narrativa

• La seqüència: és una realitat del relat audiovisual on es planteja, desenvolupa i conclou una situació dràmatica

11.2 El relat audiovisual

• L’escena: és una part del discurs visual que es desenvolupa en un sol escenari.

• La presa: és l’enregistrament seguit d’imatges d’una escena o situació.

11.2 El relat audiovisual Imatge de pla

11.2 El relat audiovisualImatge de seqüència

11.2 El relat audiovisualImatge d’escena

11.2 El relat audiovisualImatge de presa

11.3 Recursos audiovisuals

• Tipus de plans:

• Pla general i gran pla general

• Pla conjunt

• Pla sencer

• Pla americà o tres quarts

• Pla mitjà

• Primer pla

• Pla de detall

11.3 Recursos audiovisualsPla general

11.3 Recursos audiovisualsPla conjunt

11.3 Recursos audiovisualsPla sencer

11.3 Recursos audiovisualsPla americà


Pla mitjà

11.3 Recursos audiovisualsPrimer plà

11.3 Recursos audiovisualsPla de detall

11.3 Recursos audiovisualsComposició

• S’anomena composició a l’organització de tots els elements visuals a l’interior de l’enquadrament.

• Compondre és ordenar, agrupar els elements visuals a través de l’enquadrament


Angulació o punt de vista• Angle normal o neutre: L’eix de la càmera

és perpendicular als elements.

• Angle picat: la càmera es troba per damunt de l’element.

• Angle zenital: el picat absolut, quan s’enfoca verticalment cap a baix.


Angulació o punt de vista• Angle contrapicat: la càmera enregistra un

element des de baix, des d’un nivell inferior.

• Angle nàdir: el contrapicat absolut, el punt de vista està totalment per sota del personatge.

• Angle inclinat: la càmera s’inclina en diagonal i es perd la horitzontalitat.

11.3 Recursos audiovisualsAngle neutre

11.3 Recursos audiovisualsAngle picat

11.3 Recursos audiovisualsAngle zenital


Angle contrapicat

11.3 Recursos audiovisualsAngle nàdir

11.3 Recursos audiovisualsAngle inclinat


Distància focal• Es poden utilitzar

objectius amb diferents distàncies focals que ens proporcionen angles de visió oberts, diferents efectes de les distàncies en profunditat amb una càmera de vídeo.


Profunditat de camp • La profunditat de camp és l’espai en

profunditat captat per la càmera amb nitidesa, permet establir relacions entre els elements situats a diferents termes

• La profunditat de camp pot aïllar elements o fer que concentrem l’atenció en un element concret.

11.3 Recursos audiovisuals Profunditat

de camp


Moviments de càmera• Càmera fixa: la càmera resta immòbil sobre

un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. Capta el moviment dels elements i per ella mateixa es pot moure.

• És un recurs expressiu que ens permet observar una escena desplaçant-nos per ella.


Moviments de càmera

11.3 Recursos audiovisualsEls quatre grups de moviment de

càmera• Panoràmica: moviment de rotació de la

càmera que sense desplaçar-se gira sobre si mateixa sempre mantenint una distància focal constant. Tipus de panoràmica:

• Panoràmica vertical: moviment que va de dalt a baix o viceversa

• Panoràmica horitzontal: moviment de rotació d’esquerra a dreta o a la inversa.


càmera

• Panoràmica descriptiva: permet captar més àmpliament tot l’escenari on passa l’acció

• Panoràmica seguiment: segueix el recorregut d’una persona o element mòbil.

• Panoràmica de relació: serveix per vincular dos o més elements que tenen sentit en la trama.


càmera

• Tràveling: moviment de transació de la càmera. La càmera pot ser desplaçada a peu pel mateix operador, pot anar muntada sobre un element mòbil. Tipus de tràvelings:

• Tràveling frontal: la càmera es mou cap endavant o enrere, seguint un personatge que es mou.


càmera

• Tràveling lateral: la càmera es desplaça lateralment al voltant de l’element.

• Tràveling circular: la càmera es desplaça circularment al voltant de l’element.

• Tràveling vertical ascendent o descendent: la càmera puja o baixa.


càmera

• Zoom: aquest moviment s’anomena tràveling òptic, es desplaça l’òptica. L’efecte que produeix el zoom és l’apropament o allunyament dels elements que s’estan enfocant sense que la càmera es mogui del lloc.


càmera

• Moviment lliure: la càmera es mou sense seguir un ordre concret un moviment lliure particular és el que anomenem el de càmera a l’espatlla o steadycam. Es combinen la panoràmica i el tràveling. L’efecte que s’aprecia és que son condicions díficils, com accidents o guerres.


càmera

• Llum: fa possible que la realitat sigui representada fotogràficament. Té un valor funcional però també un valor expressiu i significatiu. La llum transforma la percepción de la realista que veurem d’un objecte, d’una persona o d’un espai.

11.4 EL MUNTATGE• El procés cinematogràfic de

relacionar i combinar els plans rodats segons una idea prèvia:

• Seleccionar les preses més adients.

• Decidir la seva logitud

• Ordenar les presea

• Combinació d’imatges i banda sonora.

11.4 MUNTATGE REPÀS HISTÒRIC

• MELIÈS: històries com el viatge a la lluna o realitzar una de les seves desaparicions a partir de deturar i tornar a engegar la càmera.

GRIFFITH• Començà a adoptar

diferents punts de vista.

• Muntà diferents preses i establint discontinuïtats en el temps i l’espai amb els flash-backs.

• S’afirma el cinema coma llenguatge

• Al llarg de la història s’estableixen pautes per les possibilitats de muntatge.

LEV KULETXOV

• Un dels realitzadors que contribueix en la investigación dels muntatges:

• Relacionar coses dispars i fer-les entendre com una.

• Crear sensaciones i expressions o atribuïr i caviar significats d’algunes coses.

DZIGA VERTOV

• En el film la batalla davant de Tsartin ho desenvolupa en cine-ull. Realització de films amb trossos de pel·lícules rodats per altres realitzadors.

EINSTEIN

• Creació del muntatge intel·lectual amb l’associació d’imatges dispars.

11.4 MuntatgeTipus de muntatge

• Construir la narració estructurant els elements que pertanyen a diferents llocs i moments atribuint-los un sentit temporal.


• CONTINU: reconstrucció en temps real d’una acció a partir de diferents plans.

• DISCONTINU: ens mostra imatges separades en el temps. La relació determinarà el significat de la narració.


• EN PARAL·LEL: dues o més escenes que passen en moments i llocs diferents es van mostrant per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

• ALTERN: alternativament acciona en el mateix moment però en llocs diferents i que convergiran.


• FLASHBACK: utilització d’un pla que suposa tornar a enrere en el temps. Flashforwar és al futur.

• D’ANTICIPACIÓ: sobre un pla s’encavalquen diàleg, música o sons del següent pla.


• RÍTMIC: acceleració o alentiment d’un esdeveniment per crear sensacions.

• DE SÍNTESI: es fa una compressió del pas del temps.


• IDEOLÒGIC: juxtaposició de un ola en una seqüència que aparentment no tenen res a veure. Actua metafòricament.

• PLA SEQÜÈNCIA: pla que es manté durant tota una seqüència i prescindim del muntatge.

11.4 MuntatgeFuncions del llenguatge

• Traslladar l’espectador en el temps i l’espai.

• Fer avançar, aturar, allargar o oemtre una part amb una finalitat expressiva.

• Relacions visuals entre imatges consecutives.

• Generar relacions de caràcter simbòlic.

11.4 MuntatgeFuncions del llenguatge

• Inventar llocs i personatges.

• Crear relaciona que mai han existit.

• Modificar tot el significat d’una acció per crear tensió.

• Donar emfàsi a una informació.

11.4 MuntatgeEl·lipsis i Salts temporals

• L’el·lipsi és l’espai i temps que veiem simplements suggerit, sense que se’ns mostri de manera nítida. És irrellevant.

RACCORD O CONTINUÏTAT

• El cinema i la televisió presenten en pantalla una acción continuada però, fraccionada en una successió de plans.

• Donar la sensació d’aquells aspectes formals necessaris per a donar coherència entre un pla i els següents.

11.5 BANDA SONORA

• Combinació de sons i imatges. Tal vegada es doni més importància a la imatge perquè l’acte de mirar és voluntari i el so, ens arriba sense haver de fer res. Molts dels productes audiovisuals perdrien el seu poder comunicatiu si prescindissin del so.

REALITZACIÓ DE LA BANDA SONORA

• Les veus, efectes, so d’ambient i música s’enregistren en pistes. Després del enregistrament i tractament, cal sincronitzar els sons conjuntament amb les imatges. Fa pensar que es reprodueixen sons realistes que realment no ho són. Es doblem les veus de tots els personatges.

UTILITATS DEL SO

• Alfred Hitchcock explica que a través dels sorolls es pot donar un sentit suplementari a una situació o definir l’estat en el qual es troben els personatges.

EL SO I LA PERCEPCIÓ DEL TEMPS

• La banda sonora crea temporalitat i ajuda a establir un temps de representació. Amb “creixendos i descreixendos” acaba de definir a narració. Amb el ritme crea insistència o tensió fins a la sensació de desorientació.

EL SO QUE CREA L’ESPAI

• El so ens permeten situar els personatges en un espai i signifiquen aquest, pot complementar allò que se’ns mostra o representa.

LA PUNTUACIÓ

• La banda sonora ens ajuda a modular el sentit i ritme de la narració.

• Ajuden a crear continuïtat entre les escenes i la planificació.

• Marca clarament la separació entre dos elements, canviï o sigue substituït.

ANTICIPACIÓ

• La música també anticipa allò que vindrà acrear esperança. Determinats sons poden indicar la resolució d’una situació, la preveuen o generen la situació de buit.

• És una de les dinàmiques segons la qual funciona una seqüència audiovisual en la que la part sonora hi juga un paper important.

EL SILENCI

• Reforça els elements anteriors. La interrupció d’un so concret fa més conscient la idea de buit i la imatge que l’acompanya es converteix en quelcom important.

L’ÚS DE TEMES MUSICALS

• Per generar algun efecte anterior és necesari la repetició d’un repertori de temes musicals al llarg de la pel·lícula. S’adapten les bandes sonores a temes coneguts.

Cultura audiovisual tema 11

Education

Transcript of Cultura audiovisual tema 11