● Enquadrament● Composició● Punt de vista i plans● Enfocament● Il·luminació

Índex

La fotografia és un sistema de selecció visual. En el fons, tot consisteix en enmarcar una porció del con visual mentre s'està en el lloc apropiat i en el moment apropiat. -Henri Cartier-Bresson

Enquadrament

Les càmeres capturen imatges amb uns límits establerts, generalment, de forma rectangular.

La selecció ve limitada per un marc que també limita la nostra visió en el moment de fer la captació i decidir què és allò que hi fem sortir.

Per aquest motiu l'enquadrament és un dels elements més importants a considerar, ja que segons el que triem estarem donant

un missatge o un altre molt diferent.

L'enquadrament determina allò que veurem d'un referent real, és una selecció d'un espai concret de la realitat visible.

Allò que es veu en l'espai enquadrat es diu que es troba en camp, perquè resta dins del camp de visió de la càmera, mentre allò que queda fora se l'anomena genèricament fora de camp o espai off.

La tria del format és un altre factor comunicatiu important. La majoria dels elements fotosensibles tenen un format rectangular i hi haurà la posibilitat de triar un enquadrament horitzontal, vertical o

inclinat.

L'enquadrament horitzontal suggereix quietud i tranquil·litat; el vertical força i fermesa; i l'inclinat transmet dinamisme i força.

Compocició

La composició determinarà l'estètica i també, en molts casos, la significació que atribuïm als elements que apareixen en la imatge i aquesta en general.

La composició d'una imatge és, en certa manera, un art, i com a tal no existeixen limitacions que facin que una determinada

composició sigui millor que una altra.

S'han documentat una sèrie de guies que cal conèxer i tenir en compte per a millorar la transmissió dels elements objectius i

subjectius del tema i motiu de la imatge a l'espectador.

En tota escena hi sol haver un motiu i fons. Per resaltar el motiu cal omplir l'enquadrament, és a dir, fer que un objecte sigui present en l'escena. També és important en l'enquadrament deixar un marge

per no “ofegar” la imatge.

Cal tenir presents les línies dominants i utilitzar-les per a dirigir l'atenció de l'espectador, no desviar-la.

La línia de l'horitzó sol ser una referència visual clau per al ésser humà.

Un altre cas típic són les línies diagonals que sovint es formen en les imatges.

Segons la regla dels terços, una imatge es divideix en nou parts iguals utilitzant dues línies imaginàries paral·leles i equiespaiades de forma horitzontal i dues més de forma vertical.

La mirada d'un ésser humà traça una línia dominant imaginària a la imatge de gran força expressiva que ha de ser respectada i

destacada. Una persona o objecte en moviment també descriu una línia dominant.

Punt de vista i plans

Les imatges es capten de forma clara i descriptiva, si bé no aporten cap originalitat.La variació del puint de vista o angulació aporta pespectives diferents amb elements inesperats que sovint capten més l'atenció.

Un dels elements que determinarà el punt de vista serà la posició en horitzontal i vertical respecte allò que captem, així

parlem dels següents antgles o plans:

Tres quarts: s'agafa l'element una mica de costat.

Perfil o lateral: l'element és captat pel lateral.

Frontal o mig: la càmara està jus davant i a la mateixa alçada de l'element captat.

Picat: el punt de vista de la càmara és superior al element captat.

Contrapicat: és la perspectiva contrària al picat, és a dir, consisteix en fotografiar un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a ressaltar la grandiositat d'un element.

Zenital: la imatge es pren en un angle totalment perpendicular (de dalt cap a baix) respecte al terra. És el picat absolut.

Nadir: la càmara o el punt de vista és just a sota, és el contrapicat absolut.

Presa a ran: la càmera capta la imatge a ran de terra o de l'objecte.

Un altre element important sobre el punt de vista serà la distància de la càmera. Segons aquesta distància, distingim els següents

plans:

Pla de detall: mostra un objecte o part d'un objecte o subjecte sobre el que es vol cridar l'atenció.

Primeríssim primer pla: mostra una part del rostre o del cos d'una persona .

Primer pla: presenta el rostre sencer o, com a molt, amb l'espatlla.

Pla mig: presenta la persona tallada per la cintura, és a dir, de mig cos en amunt.

Pla sencer: els límits inferiors i superiors de la pantalla coinsideixen amb el cap i els peus dels personatnges.

Javier Solis

Pau Fabregà

Pla de conjunt: mostra un escenaria ampli en el que s'incorpora una persona o un grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.

Gran pla general: mostra un gran paisatge o una multitud.

Enfocament

L'enfocament permet captar les imatges nítidament, fent que els contorns dels elements quedin clarament definits.

El recurs més important és l'enfocament selectiu, que consisteix en destacar l'element enfocat per sobre de totes les altres coses, cosa que provoca el fixament del centre d'interès en un punt.

Tipus de llum solarTipus de llum solar

Llum del migdia: no sol ser bona per la fotografia, ja que elimina ombres.

Llum del matí: difumina els detalls llunyans.

Llum del capvespre: produeix ombres que fan resaltar textura i volum.

Llum dura o directe: és llum que prové d'un únic punt de llum, ja sigui natural o artificial.

Llum difusa o indirecte: no produeix grans ombres i ajuda a dissimular la textura dels objectes.

Textura

En una imatge, la textura és una il·lusió òptica que proporciona una capacitat comunicativa extra.

Amb aquesta capacitat podem distinguir si els objectes són llisos o arrugats

Imatges

Totes les imatges exposades al treball las he fet jo personalment menys dos que ja estan senyalitzades.