CULTURA AUDIOVISUAL

Patricia De la Torre Ramos 1rBat B

TEMA 5: LA CÀMERA (I)

ÍNDEX

• La càmera i l’ull humà• La llum• Els materials sensibles• El diafragma i l’obturador• El visor• Els objectius• Els filtres• Tipus de càmeres

La càmera i l’ull humà

• La càmera i l’ull humà tenen nombroses similituds, podem dir que utilitzen el mateix mecanisme.

L’Ull

La llum arriba a través de la còrnia i la pupil·la. L’iris varia la seva obertura per controlar la intensitat de llum que entra. El cristal·lí és la lent que serveix per a formar una imatge nítida. Els raigs arribaran a la retina i aquesta els convertirà en impulsos nerviosos que el nervi òptic portarà fins al cervell.

La càmera La llum arriba a través de

l’objectiu i per a graduar la quantitat de llum que entra dins d’aquest hi ha el diafragma(iris de l’ull). Dins l’objectiu hi ha una lent o un conjunt de lents (cristal·lí de l’ull) que enfocaran els raigs.

Diferències d’ambdós aparells

Enfocament. L’ull casi mai produeix una imatge desenfocada, en canvi, amb la càmera s’ha d’enfocar.

Bidimensionalitat. La càmera redueix una escena tridimensional a una imatge de dues dimensions.

Visió selectiva. només la té l’ull humà. Angle de visió. L´ull té un sol angle de visió i la càmera pot tenir diversos angles de visió.

Efectes òptics. A través de jocs entre lents, les càmeres poden aconseguir determinats efectes.

La llum

La llum és una forma d’energia electromagnètica que es trasllada en línia recta en el buit a 300.000 km/seg.

Quan la llum topa amb alguna superfície o substància, pot reaccionar de diferents maneres:

1 transmissió: directa/difusa/parcial

2 reflexió: directa/difusa/parcial/selectiva

3 absorció

Els colors

Els colors són resultat de la descomposició de la llum blanca.

La reflexió i absorció de part dels raigs de l’espectre lumínic en la superfície dels cossos i en diferents substàncies és la que ens provoca la percepció dels colors.

• Primaris o additius: roig–verd–blau= llum blanca

• Secundaris substractius: roig+verd=groc/roig+blau=magenta/blau+verd=cian

• Suma de complementaris = llum blanca (roig + cian)

Temperatura de color A part de la quantitat de llum i del color,

existeix la temperatura de color. La temperatura de calor s’inicia en el zero absolut: -273Cº Kelvin. A més blau, més temperatura de color.

Control de la llum Moltes càmeres porten incorporats

sistemes que permeten equilibrar les intensitats lumíniques d’una escena.

Fotòmetres Són dispositius que mesuren la quantitat de

llum d’una escena concreta.

Diafragma i velocitat d’obturacióEns permet controlar l’exposició.

FiltresDiscriminen els raigs que entraran a la càmera.

EQUIP D’IL·LUMINACIÓ

Es pot manipular la llum d’una escena, procuraruna bona il·luminació o mitigar els efectes de laja existent amb elements propis d’un equipd’il·luminació.

LÀMPADES DE TUNGSTÈ: són com les bombetes casolanes però amb més potència.

utilitzen aquest tipus de llum:

L’spot: aparell d’il·luminació que emet un feix d’amplada variable.

El flood o focus de difusió: Làmpada de tungstè a dins d’un reflector en forma de plat.

LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS: Estan fetes de filaments de tungstè col·locats dins d’un tub de quars on hi ha un gas halogen.

Poden anar incorporades a:

Reflector de QuarsReflector rectangular (tota-light)DifusorReflectors parabòlicsFlaixTorxes

COMPLEMENTS:-Suports-Paraigües-Plantilles-Difusors-Filtres-Viseres i cons-Gasa-Malles metàl·liques

LA DIRECCIÓ DE LA LLUM

Col·locació respecte a la càmera i a allò fotografiat.

Frontal tres quarts lateral set octaus contrallum

Frontal interior silueta frontal superior zenital

PROPAGACIÓ DE LA LLUMLlum directa llum duraLlum difusa llum tovaRebotadaFiltrada

Els materials sensibles

La pel·lículaParts:-Capa adhesiva-Emulsió fotosensible-Capa protectora de gelatina

CaracterístiquesEs diferencien per: -Format-Tipus d’emulsió-Tipus d’imatge que produeix-Índex de sensibilitat a la llum

Blanc i negre 1 capa d’emulsióColor 3 capes d’emulsió

Sensibilitat

La llum pot ser que les afecti més o menys ràpidament, depèn de la qualitat del material sensible però també de la mida de les seves partícules.

Sensibilitat

Menor temps d’exposició: si és més sensible serà més ràpida.

Definició: si els halurs de plata són més grans, afectarà a la definició de la imatge.

Contrasts: el gra fi permetrà captar més tons i definirà millor les gradacions tonals.

Índex de sensibilitat

La sensibilitat es mesura segons l'estàndard ASA. Com més sensible sigui la pel·lícula, més lluminositat podrà captar.

El diafragma i l’obturador

Diafragma Dispositiu que regula la

quantitat de llum que entra a la càmera. Funciona com l’iris de l’ull humà, obrint-se o tancant-se per permetre que entri més o menys llum.

Obturador És un mecanisme situat

davant la pel·lícula que impedeix que la llum arribi a aquest element. Permet limitar l’exposició a temps molt breus i controla el temps d’exposició.

Velocitat d’obturació

Tipus d’obturadors

Obturador central (situat dins de l’objectiu)

Obturador de pla focal

Captar el moviment El moviment és un dels principals motors

d’expressivitat en la fotografia.

Captar el moviment

Congelació de moviment: una imatge d’alt dinamisme en ple moviment apareix com congelada.

Desplaçament: s’ajusta un temps d’exposició prou lent com perquè el moviment de l’element aparegui desplaçat.

Combinació del diafragma i la velocitat d’obturació

Tant amb el diafragma com amb la velocitat d’obturació regulem l’exposició de llum. Amb el primer regulem la quantitat, amb la segona el temps d’exposició.

El visor

És un dispositiu a través del qual s’observa el subjecte o objecte que serà fotografiat, fent possible compondre l’escena i enfocar.

El visor

Visor directe: el dispositiu visor és el independent de l’objectiu.

Visor rèflex: la imatge projectada en la pel·lícula per l’objectiu està de cap per avall i invertida lateralment.

Els objectius Les lents permeten una

major obertura, ja que desvien els raigs perquè convergeixen en un punt i tornin a projectar-se damunt del suport fotosensible produint una imatge enfocada.

Elements d’una lent Focus: punt on convergeixen els raigs de llum. Pla focal: pla vertical on es forma la imatge. Centre de curvatures: els centres de les esferes de les

cares corbes de la lent. Centre òptic: per on passen els raigs sense desviar-se.

Elements d’una lent Eix òptic: eix que passa pel centre

òptic i els centres de curvatura. Distància focal: distància entre el

centre òptic i el focus. Pla de l’objecte: un dels plans que

conté l’objecte representat.

Tipus d’objectius

Els objectius es classifiquen segons la seva distància focal, en: normals, angulars, macros i teleobjectius.

Objectiu normal Es caracteritza per la poca distorsió i la

naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotogràfica realitzada des de molt a prop. És molt lluminós.

Objectiu angular L’angle és més obert, pot recollir més escena,

però ens dóna la sensació que ens allunya d’ella. Produeix deformacions o distorsions en els objectes i en les distàncies.

Teleobjectiu Estan dissenyats per apropar els subjectes

situats a gran distància ampliant la imatge òpticament. Proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers.

Macros Serveixen per a tenir un acostament màxim.

Són capaços d’enfocar a distàncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un terç o un quart de la seva grandària real.

Objectius de distància focal variable Permet variar la distancia focal sense canviar

d’objectiu. Acostumen a ser més grans i pesats, però poden arribar a substituir a diferents objectius de distància focal fixa.

Accessoris

Lents d’augment: disminueixen la distància d’enfocament.

Anells extensors: anells buits que allarguen l’objectiu. Ens permet enfocar a menys distància un element.

Paràmetres que condicionen la profunditat de camp

L’obertura del diafragma.La distància focal de l’objectiu.La distància respecte a l’objecte enfocat.