CULTURA AUDIOVISUAL

Patricia de la Torre Ramos 1rBat B

TEMA 4: EL CINEMAorígens i evolució

ÍNDEX

·Antecedents·L’origen del

cinema·La recerca de

nous productes

ANTECEDENTSLA LLANTERNA MÀGICA

Abans no aparegués el cinema com a tal, s’havien provat molts sistemes per a jugar amb les imatges i la llum i provocar sensacions en l’espectador: els miralls, la llanterna màgica, ombres xineses...

Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna per a oferir sensació de moviment. Una de les fórmules més reeixides foren les Fantasmagories.

A finals del segle XVIII, les restes de les últimes trinxeres encara eren presents pels carrers de París, però això no impedia les projeccions innovadors i inquietants.

En aquells temps, un espectacle així en el qual figures espectrals sortien del no res era tot un esdeveniment que molts cops s’escapava a la raó dels assistents al show.

En les projeccions s’explicaven històries. Es buscava crear ambient idoni per a que el resultat de les projeccions aconseguís el seu propòsit, que no era altre que espantar als assistents.

L’aparell que projectava les fantasmagories, anomenat fantascopi va ser fruit de les millors fetes per Robertson sobre invents creats i abandonats anteriorment per altres. El seu major mèrit va ser principalment per la incorporació de rodes a la llanterna màgica.

LA CRONOFOTOGRAFIA

Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d’éssers vius. El 1872, va ser contractat per Leland Standford, per a demostrar que el cavall, quan galopa, aixeca les quatre potes de terra. Per demostrar-ho va ubicar 12 càmeres al llarg de la pista de la carrera.

A l’obturador de cadascuna d’elles va enganxar una corda que creuava la pista, que seria tallada pel cavall, obtenint així fotografies en seqüència de diferents moviments del galop.

El 1882, Étienne-Jules Marey inventa el fusell fotogràfic, l’avantpassat de l’actual càmera fotogràfica. Es tracta d’un cronofotògraf de placa fixa que registra 12 imatges per segon.

LA PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT

El 1824 el metge anglès Peter Mark Roget, planteja el principi de la presistència retiniana, segons el qual, l’ull té la capacitat de guardar l’ultima imatge que li arriba, fent que un objecte sigui percebut fins i tot quan ja no hi és. Amb una fracció de segon l’estimul lluminós és gravat a la retina, això proporciona visió del moviment i la sensació de continuïtat.

LES JOGUINES ÒPTIQUES

S’inventaren diferents aparells simuladors del moviment a partir del fenomen de la presistència, les anomenades joguines òptiques:

Taumàtrop: Consisteix en un disc de cartró que porta un dibuix per ambdós costats. A les vores té un llistó que quan gira dóna la il·lusió de superposar les imatges.

Fenaquistoscopi: Consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera que s’obtingui una sensació de moviment de les imatges.

El zootrop: Consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. A través d’aquestes es miraven els dibuixos que es formaven dins el cilindre.

Praxinoscopi: És el precursor, d’allò que seran els dibuixos animats. El seu mecanisme estava basat en la idea de descomposició del moviment sumada a la idea de projecció. Es tracta d’un tambor, a l’interior del qual hi ha una roda i diversos miralls que reflecteixen una imatge dibuixada en una tira de paper.

L’ORIGEN DEL CINEMA

L’història del cinema tracta de l’evolució tècnica i artística de l’art de les imatges en moviment. Les pel·lícules han tingut al llarg del segle XX un impacte substancial en les arts, la tecnología, la política i la societat.

William K. Dickson, va inventar un tipus de banda de cel·luloide que pot contenir una seqüència d’imatges tot sent la base d’un mètode de fotografiar i projectar imatges que es mouen.

EL QUINEMATÒGRAF Thomas Alva Edison va presentar en públic

dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el kinetograph (primera càmera per captar imatges en moviment), i el kinetoscope.

El kinetoscope tenia forma d’armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide, alimentada per un motor elèctric, girava en bucla continu. La pel·lícula tenia una llum al darrere i una lent d’augment que servía de visor per a l’espectador.

EL CINEMATÒGRAF

Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules. Van començar a expossar pel·lícules al Boulevard des Capucines de París a finals de desempre de 1895.

Vist l’èxit, els germans Lumière aviat van establir una xarxa de reprters per tota europa.

Entre les primeres pel·lícules Lumière hi trobem “L’arribada d’un tren a l’estació”.

En aquell moment, les pel·lícules es veien principalment com un acte més a la funció de vodevil. Era conegut com cinema d’atracció.

En 1910, Carles Pathé patenta el projector pathé, primer aparell amb motor per a la projecció, amb creu de malta de 4 aspes i corrent continua. El projector constava de, focus intens i continu, objectiu òptic per ampliar imatges mítidament, tracció mecànica, creu de malta i lector de so a la banda lateral òptica magnètica.

LA RECERCA DE NOUS PRODUCTES

Un cop la projecció de pel·lícules s’havia convertit en un fet habitual, es van buscar nous al·licients pel públic, com les grans pantalles anomenades panorames que envoltaven el públic.

EL CINEMA SONOR

No fou fins al 1927, més de trenta anys després del naixement del cinema, que es realitzà el primer film sonor de la història “El cantor de jazz”.

Tot i així el cinema fou sonor des dels seus inicis. En molts casos la projecció d’imatges s’ acompanyava de música en viu o d’un gramòfon.

• La música accentuava l’acció de les imatges i contribuïa a l’ambientació general de la sala i a l’atenció del públic. Quan es gravava una pel·lícula hi havia música en viu a l’estudi.

Una de les grans productores Warner Bross, provà de buscar quelcom de nou: La sonorització dels films. A partir de 1927, tota l'industria cinematogràfica es tornà sonora.

Des dels inicis de l’aparició del sonor, l’ús de la música agafà moltes de les convencions pròpies del teatre musical.

El timbre i el to de veu s’anaren convencionalitzant per a definir determinats personatges.

• La sonorització es començà a fer amb discos sincronitzats. Finalment, la generació electrònica de sons i, posteriorment l’enregistrament digital del so, han permès ampliar les possibilitats de generació, manipulació i barreja de sons obrint així nous camps d’experimentació en l’àmbit audiovisual.

NOUS FORMATS• Als anys 50, amb l’arribada de la televisió, el cinema

ha de buscar nous procediments per a afrontar la competència. El 1952 ja es fan gravacions tridimensionals per a ser visionades amb ulleres polaritzades.

• També la dècada del cinquanta, la productora MetroGM va presentar el sistema CINERAMA, que consistia en filmar amb tres càmeres sincronitzades i projectar per mitjà de tres projectors de 35mm treballant en igual sincronia, una imatge panoràmica, incrementant el seu detall i mida, sobre una pantalla còncava gegant.

El so era estereofònic, de set pistes, i es trobava gravat sobre una quarta banda magnètica de 35mm a la vegada sincronitzada amb els projectors. El cinerama presentava el problema que la imatge projectada contenia dues línies on s’unien els tres panells que eren difícils d’ocultar.

El 1953 el Fox presenta el sistema CINEMASCOPE, caracteritzat per l’ús d’imatges àmplies en les preses de filmació, assolides al comprimir una imatge normal dintre del quadre estàndard de 35mm, per a després descomprimir-les durant la projecció assolint una proporció que pot variar entre 2,66 i 2,39 vegades més ambla que altra.

El 1967, a l’Exposició Universal de Montréal, es presenta el sistema IMAX, que ha donat lloc a l’aparició de cinemes monumentals en les principals ciutats del món. El 1976 apareix l’OMINIMAX i el 1986, a l’Expo de Vancouver, arriba L’IMAX 3D.

• La primera pel·lícula projectada en IMAX 3D va ser “Space Station”, encara que el verdader boom comercial en 3D va ser “The Polar Express”, un any després que Cameron realitzés el llargmetratge Ghosts of the Abyss.

A partir de llavors hem viscut en una espiral continua d’estrenes de cinema en 3D, amb les pel·lícules d’animació com a principals protagonistes. L’últim i més mediàtic títol ha estat Avatar.