Els experiments, les lleis de Mendel i la teoria

cromosòmica de l’herènciaAna Gonzalez Coma Marc Calle RamonAdrian Sanchez Quintero

L’epoca anterior a Mendel: teoria genètica de la mescla.

· Herència com una mescla de colors.

Els experiments, les lleis de Mendel i la teoria

cromosòmica de l’herència

Gregor J. Mendel: el naixement de la genètica

· 1856: inicia la seva investigació amb pèsols.

· Agafa dues races pures de pèsols i les encreua.

· Encreua els pèsols ja que tenen una rapida reproducció i

tenen moltes característiques fàcilment observables.

L’herència d’un sol caràcter.

Va encreuar una raça de pèsols llisos i una altra de rugosos i va obtenir la F

1.

Amb la qual va arribar a la conclusió que si es creuen dues races pures, tots els descendents de la F

1 seran iguals.

Aquesta es la primera llei de l’uniformitat o primera llei de Mendel.

Després va encreuar els individus de la F1 i així es va produir la F2.

Hi havia llavors rugoses i llavors llises.

Mendel va deduir que els caràcters estaven duplicats i que:

Fenotip = Genotip + Influència ambiental

També va deduir la segona llei de Mendel o llei de la segregació que deia que els dos factors hereditaris no es fusionen o es barregen sino que queden diferenciats durant la vida de l’individu i es separen i es reparteixen el la formació dels gàmetes.

Termes utilitzats en genètica.

Al·lel

Caràcter

Caràcter qualitatiu

Caràcter quantitatiu

Cromosomes homòlegs

Diploide

Fenotip

Gen

Genotip

Gens Homòlegs

Haploide

Herència Dominant

Heterozigot o híbrid

Homozigot o raça pura

Locusun

L’erència de dos caràcters

Experiment de mendel de dos caràcters.

Parentals raça pura (LLGG i llgg).

F1 tots iguals (LlGg).

F2 (Quatre possibles tipus de gàmetes: LG, Lg, lG, lg, per la qual cosa les combinacions possibles serien 16 (4x4=16)):

315/32≈9 108/32≈3 101/32≈3 32/32=1

Llei de la independencia o terecera llei de Mendel: ”Els factors hereditaris no antagònics, com són els que informen sobre la forma i sobre el color de les llavors, mantenen la seva independència a través de les generacions, ja que s’agrupen a l’atzar en els descendents”

Homozigòtic o heterocigòtic

Experiment per determinar si

L’individu és homozigòtic o

heterozigòtic.

Herència intermèdiaPunt intermedi entre els fenotips dels dos pares, o presencia dels dos alhora.

El redescobriment el 1900 de les lleis de Mendel.

Al 1886, Mendel va publicar els seus descobriments

La comunitat científica d’aquella època no estava preparada per acceptar l’existència d’estructures cel·lulars invisibles i que eren causants dels caràcters biològics dels organismes.

Darwin va fer la seva teoria de l’evolució, però no va saber mai quin era l’origen de la variabilitat genètica.

Al 1900, tres autors: H. de Vries, C. E. Correns i E. von Tschermak, van fer que Mendel sigués reconegut per la comunitat científica.

Els gens i els cromosomes, factor hereditari.

El món ja podía entendre aquests aspectes de la biologia. I consegüentment, molts descobriments.

Ex: Teoría cromosòmica de l’herència de W. C. Sutton i T. Boveri

Cromosomes homòlegs: 1 cromosoma heretat d’un progenitor i 1 cromosoma de l’altre progenitor

1909- W. Bateson introdueix el terme “genètica”

1909- W. Johannsen introdueix el terme “gene”

Aquest teoria va ser una gran terratrèmol

C. E. McClung, E. B. Wilson i N. Stevens van descobrir que els mascles

tenien una parella de cromosomes diferents (XY) i, en canvi, les

femelles tenien dos cromosomes iguals (XX).

Conclusió

Correlació entre caràcters (sexe) i cromosomes (XY o XX).

La confirmació de la teoria cromosòmica de l’herència.Al 1910 Thomas Hunt Morgan va començar el seu experiment amb la

mosca del vinagre.

va suposar que els gens eren als cromosomes i que, per tant, els gens que

són al mateix cromosoma tendeixen a heretar-se junts.

Al 1916 C. B. Bridges va aportar la prova definitiva.

Va sorgir el cas que alguns descendents, no seguien les lleis de la genètica.

Va quedar confirmada la hipòtesi que els factors responsables dels

caràcters (gens), es trobaven als cromosomes.

Llavors va sorgir el dilema de per què unes vegades els gens s’heretaven

independentment, com havia demostrat Mendel, i unes altres junts, com

havia demostrat Morgan.

El lloc que ocupa un gen al cromosoma s’anomena “locus”.

Els cromosomes homòlegs són, doncs, aquells que tenen els mateixos loci.

GRÀCIES