COOPERACIÓ I SOLIDARITAT

UN MÓN QUE S’ESGOTA

NÚM.11 OCTUBRE / NOVEMBRE / DESEMBRE 13

Canvi climàtic,medi ambient isostenibilitat

SERVEI MUNICIPAL DE JOVENTUT I COOPERACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA 977 296 100 | cooperacio@tarragona.cat | www.tarragona.cat

Des que la creu i l’espasa van desembarcar en terres americanes,

la conquista europea va castigar l’adoració de la natura, que era

pecat d’idolatria, amb penes d’as-sotament, forca o foc. La comunió

entre la natura i la gent, costum pagà, es va abolir en nom de Déu i després en nom de la civilització.

Arreu d’Amèrica, i al món, continuem pagant les conseqüències d’aquest

divorci obligatori.La natura no és muda, Eduardo Galeano

Aquesta tardor volem parlar del canvi climàtic, com ens afecta aquest problema global en el nostre món local? Quines conse-qüències té i tindrà per al nostre planeta?Encara som a temps de construir un nou sistema, més sostenible i unir els esforços de tots per aturar un procés que compromet el destí de les generacions futures. Busquem respostes i, sobretot, busquem eines que són al nostre abast per establir una nova rela-ció amb la natura, amb el planeta i amb el nostre entorn.

COOPERACIÓ I SOLIDARITAT

NÚM.11 OCTUBRE / NOVEMBRE / DESEMBRE 13

ACTIVITATS 04UN MÓN QUE S’ESGOTA 12ET PROPOSEM 22PARLEM DE 23SENSE FRONTERES 24DE SUD A NORD 28

Segueix-nos a:

Facebook/ cooperaciotarragonaTwitter/ Tgncooperacio

Aquesta agenda s’ha imprès amb paper de fibra verge procedent de boscos gestionats de manera sostenible

4

De l’1 al 15 d’octubre al Centre Cívic de la Part AltaDel 16 al 31 d’octubre al Centre Cívic de TorrefortaDel 4 al 17 de novembre al Centre Cívic de Sant Pere i Sant PauDel 18 al 30 de novembre en al Centre Cívic de Bonavista

LES COOPERATIVES DE DONES SUBSAHARIANES, MOTOR DEL DESENVOLUPAMENT

AGERMANAMENT SENSE FRONTERESagermanament@agermanament.org | 934 410 433www.agermanament.org

Agermanament sense fronteres fa 50 anys que té presència a les zones rurals del Camerun. Actualment treballa amb 65 cooperati-ves i ha desenvolupat més de 2.000 hectàrees de cultius que van de l’horta tradicional (mandioca, pinya, bananes, macabo, cítrics, ndole) a les palmeres que produeixen l’oli que consumeixen tots els països subsaharians.

En aquest procés de desenvolupament la dona ha jugat i juga un paper fonamental com a gestora de l’economia familiar i és això el que volem explicar i fer visible en aquesta exposició. Ja sigui amb microcrèdits o ajudant a crear les infraestructures inicials, volem potenciar el paper de la dona, i dotar-la de l’autonomia econòmica, de la formació tècnica i associativa necessària i dels instruments de gestió que la facin un motor decisiu del desenvo-lupament de la seva família, del seu poble i de les zones rurals d’aquests països subsaharians que, no oblidem, són els més po-bres del món.

EXPOSICIÓ

5De l’1 al 15 d’octubre al Centre Cívic de BonavistaDel 15 al 30 d’octubre al Centre Cívic de Sant Pere i Sant PauDe l’1 al 15 de novembre al Centre Cívic de Torreforta

CINQUANTA ANYS DE MANS UNIDES

MANS UNIDESwww.mansunides.org | 977 244 078 | tarragona@mansunides.org

Mans Unides és la crònica de l’esforç per canviar un món injust. També és la història d’un propòsit: proporcionar cada any una vida millor a milions de persones amb petits i grans projectes que arriben als racons més remots del planeta. Aquesta exposició és una mostra i un homenatge a l’esforç de persones d’arreu del món unides amb un fi comú: fer desaparèixer les fronteres de la fam al món.

EXPOSICIÓ

Dj, 3 d’octubre (19 h) | Auditori Antiga Audiència, Plaça Pallol, 3

TERESA FORCADES: ESTIMEM MÉS LES DONES? SÓN MÉS LLIURES ELS BARONS?”

Conferència sobre la igualtat entre sexes i l’autonomia de la dona, a càrrec de Teresa Forcades. La conferència vol ajudar a aprofundir i reflexionar sobre la defensa i el desenvolupament integral de cada persona, home o dona, i l’exercici de tots els seus drets fonamentals, greument trepitjats en nom-broses parts de món. Acabar amb la desigualtat, afavorir que la dona tingui capacitat per orientar la seva vida, participi en la gestió dels recursos, en política... són objectius que permetran eradicar la pobresa.

Es pot fer la inscripció al blog de Mans Unides tarragona.mansunides.org o bé al telèfon 977 244 078 (aforament limitat).

CONFERÈNCIA

MANS UNIDESwww.mansunides.org | 977 244 078 | tarragona@mansunides.org

6

Del 15 al 26 d’octubre | Espai Jove KesseEL MUNDO EN FEMENINO

L’exposició tracta la igualtat entre sexes i l’autonomia de la dona, tema cen-tral de la campanya de Mans Unides d’aquest 2013. La dona ha estat, és i serà eix central del treball de Mans Unides. La experiència demostra que invertir com a generadora d’ingressos familiars, educadora i ciutadana és un valor segur i els beneficis d’aquesta inversió van més enllà de l’àmbit familiar, i arriben a tota la comunitat. A través d’aquesta exposició, es vol donar visibilitat a totes les dones que lluiten per sortir endavant en un món que no sempre els és favorable.

EXPOSICIÓ

Del 3 al 31 d’octubre | Antic Ajuntament

CARTELLS DEL 50È ANIVERSARI D’AMNISTIA INTERNACIONAL

Per a la celebració del 50è aniversari d’Amnistia Internacional, s’ha selec-cionat una mostra de cartells de diferents seccions internacionals sobre campanyes que ha liderat Amnistia en aquest mig segle.

L’objectiu és fer un repàs de la història i les campanyes dutes a terme per la organització en la seva feina a favor dels drets humans durant els seus 50 anys (1961-2011), així com rendir homenatge a tots els artistes i dis-senyadors que han volgut col·laborar amb AI i denunciar amb imatges les injustícies que hi ha al món.

EXPOSICIÓ

AMNISTIA INTERNACIONALwww.amnistiacatalunya.org | 629 793 279tarragona@amnistiacatalunya.org

MANS UNIDESwww.mansunides.org | 977 244 078tarragona@mansunides.org

7

Dissabte, 9 de novembre (de 10 a 15.30 h)Seminari (c/ Sant Pau, 4 de Tarragona)

22A JORNADA DE FORMACIÓ COMARCAL DE MANS UNIDES

Jornada de formació adreçada a les persones voluntàries i col·laboradors de Mans Unides. Inclou una conferència a càrrec del Dr. Xavier Ponce, pro-fessor de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili, i diversos tallers per tal d’intercanviar impressions i propostes per enfortir i millorar la tasca del voluntariat.

JORNADA

Dimecres, 23 d’octubre (18 h) | 10€Col·legi Sagrat Cor

BERENAR SIMBÒLIC DE LA FAM DE MANS UNIDES

Cada any, Mans Unides de Tarragona organitza el “Berenar de la fam”. Es tracta d’un acte simbòlic per tal de sensibilitzar la nostra societat dels mi-lers de persones que viuen en situació de pobresa extrema en els països del sud. La finalitat és recaptar fons per a un projecte de desenvolupament a Cisjordània que consisteix a renovar equips mèdics i materials en un cen-tre d’educació per a nens sords, un centre que atén malalts d’oftalmologia i un centre d’atenció mèdica.

El tiquet donatiu és de 10 euros i es pot reservar a la delegació de Mans Unides.

MANS UNIDESwww.mansunides.org | 977 244 078tarragona@mansunides.org

MANS UNIDESwww.mansunides.org | 977 244 078tarragona@mansunides.org

8

Dijous, 21 de novembre (de 17 a 21 h)Rambla Nova de Tarragona, a l’alçada del Col·legi Teresianes

24 HORES QUE MOUEN EL MÓN

L’encesa d’espelmes al carrer és una acció de sensibilització per promoure la solidaritat amb el pobles del sud, la qual s’emmarca dins de la campanya de Mans Unides “24 hores que mouen el món”, que se celebra entre els dies 21 i 24 de novembre arreu de tot l’Estat.

Amb aquest petit gest solidari es pretén suscitar els participants de la conscièn-cia de les profundes desigualtats i la pobresa present a molts països del món.

ENCESA D’ESPELMES

Dijous 14 de novembre (19h) | Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau

LA COOPERACIÓ EN TEMPS DE CRISI. PRIMER ELS DE CASA?

La història de la Cooperació dels països desenvolupats del nord, amb els del sud, coneguts com a Tercer Món, va de la caritat del ric respecte al pobre que li fa arribar les sobres dels seus banquets –estem parlant dels anys 50 al 70 del segle XX–, fins al treball de tu a tu entre el nord i el sud, conscients que serà l’intercanvi en condicions d’igualtat l’única sortida a les desigualtats injustes actuals. Però, de sobte, apareix al nord, de manera alarmant, un quart món de misèria i pobresa que ens obliga a reconduir la cooperació a tots els nivells.

Que les noves necessitats d’aquest quart món de casa nostra sigui l’argument per retallar l’ajut al tercer món, és el que volem debatre en aquesta taula rodona a què us convidem per escoltar i contrastar totes les opinions.

TAULA RODONA

AGERMANAMENT SENSE FRONTERESagermanament@agermanament.org | 934 410 433www.agermanament.org

MANS UNIDESwww.mansunides.org | 977 244 078 | tarragona@mansunides.org

9

Diumenge, 24 de novembre ( 19 h) | 8€Església Col·legi Sagrat Cor

CONCERT SOLIDARI COR JOVE DELS AMICS DE LA CATEDRAL

Concert solidari, a càrrec del Cor Jove dels Amics de la Catedral, per fi-nançar un projecte de desenvolupament de Mans Unides a El Salvador. El projecte consisteix en un programa de capacitació comunitària, formació i equipament d’onze centres comunitaris i el desenvolupament d’una cam-panya de sensibilització en drets humans.

El ticket donatiu és de 8 euros i es podrà reservar a la Delegació de Mans Unides.

CONCERT

Diumenge, 24 de novembre (de 10 a 13h)Rambla Nova (davant del Teatre Metropol)

EUROPA EN SIS JOCS. CONEIX ELS TEUS DRETS!

Aquest any celebrem el Dia Mundial dels Drets dels Infants acostant els més petits a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. A través de dife-rents dinàmiques i jocs, recorrerem els drets de les persones, la llibertat, la igualtat, la solidaritat, la ciutadania i la justícia.

MANS UNIDESwww.mansunides.org | 977 244 078tarragona@mansunides.org

JOCS

10

Divendres, 13 de desembre (20 h)/ 8 €Església del Col·legi Lestonnac - L’Ensenyança

CONCERT SOLIDARI COR JOVE SCHOLA CANTORUM DELS AMICS DE LA CATEDRAL

El Cor Jove Schola Cantorum és una formació musical formada per una vintena de veus (homes i dones) i dirigida per la professora Anna Mateu Morelló. Ens oferiran nadales de diferents èpoques i en diferents llengües.

Aquest concert vol recaptar fons per finançar un projecte educatiu al Perú.

CONCERT

Del 26 de novembre al 5 de desembre | Espai Jove KesseA LA TERRA DEL LIMBUM

Aquesta proposta visual es basa en un seguit de fotografies que volen ar-ticular un recorregut per diferents passatges de la vida a l’Àfrica: un recull d’històries mínimes, retalls i fragments que s’originen en un petit poble del Camerun. La voluntat és que les imatges actuïn com a finestres de reflexió cap a temes més transversals com la societat, l’economia, el paper de la dona, la religiositat i l’accés a l’educació i a l’aigua en aquest territori.

A càrrec de membres de SETEM: Alba Mir, Xavier Bofill, Anna Morales, Núria Villanueva, Gemma Sadurní, Elisabet Ballestero, Victor Garcia, Roser Saltó, Alexandra Plumed, Núria Roy.

EXPOSICIÓ

SETEMwww.setem.cat | 630 941 185 | tarragona@setem.cat

PROIDE www.fundacioproide.org | 676 026 174proidetarragona@fundacioproide.org

11

Del 10 al 21 de desembreEspai Jove Kesse

MIRA L’ÀFRICA!ACTUEM PER TRANSFORMAR LES INJUSTÍCIES SOCIALS

Les imatges que ens arriben del continent africà ens ofereixen una informació molt reduïda, simplista i carregada d’estereotips de la realitat d’aquest gran territori. Quan Àfrica surt a les notícies, ho fa de manera esporàdica. No es fa el seguiment de la seva realitat política, econòmica ni molt menys cultural, sinó que es parla de fets aïllats i sempre negatius, com més espectaculars millor. Els mitjans de comunicació, l’escola, la literatura, el cinema i els governs han consolidat uns estereotips que han arrelat molt profundament en la nostra concepció dels africans. Però podem mirar l’Àfrica des de diversos punts del globus: des de dalt, des de baix, des del mateix continent…. Des d’on mires tu aquesta realitat?

Aquestes són algunes de les qüestions que intenten enderrocar precisament l’exposició “Mira l’Àfrica. Actuem per transformar les injustícies socials”, a tra-vés d’un format lúdic i participatiu. Us convidem a mirar el panell de benvingu-da de l’exposició i el mapa des d’on s’ha de mirar l’Àfrica. Podem veure a aquest continent des de diverses perspectives. T’hi animes?

EXPOSICIÓ

FUNDACIÓ PRIVADA CATALANA AKWABA934 497 696 | akwaba@fundacioakwaba.cat www.fundacioakwaba.cat

UN MÓN QUE S’ESGOTA

14

Dimecres, 23 d’octubre (19 h) | Espai Jove Kesse

CIÈNCIA VERSUS POLÍTICA DEL CANVI CLIMÀTIC: DOS MÓNS QUE NO S’ESCOLTEN?

La xerrada serà el punt de partida de les activitats del cicle dedicat al canvi climàtic. Es proporcionaran, tant les evidències científiques més recents al voltant de la realitat del canvi climàtic induït per l’home, com les seves causes i impactes associats, alhora que es plantejarà la dicotomia que hi ha entre les aclaparadores evidències del canvi climàtic i la incapacitat política per acordar les mesures per minimitzar-ne els efectes.La xerrada anirà a càrrec de Manola Brunet India, doctora en Climatologia per la Universitat de Barcelona, professora titular del Departament de Geo-grafia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i acadèmica visitant a la Unitat de Recerca del Canvi Climàtic de la School of Environmental Sciences de la Universitat d’East Anglia (Norwich, Regne Unit) des del 2005. Des del 2009 és la directora del Centre en Canvi Climàtic (C3) de la URV.És una reconeguda experta internacional en dades i observacions climàti-ques, expertesa per la qual ha estat cridada per organismes internacio-nals com la United Nations Framework Convention on Climate Change o el Global Climate Observing System per participar en la identificació de les deficiències en els sistemes d’observació del clima i en el coneixement de la variabilitat i el canvi climàtic a escala global, i per dissenyar les estratègies que possibilitin omplir els buits de coneixement.

PRESENTACIÓ DEL CICLE

15

Del 21 d’octubre al 10 de novembreVestíbul de l’Oficina Jove del Tarragonès

BIODEPENDENTS: LA IMPORTÀNCIA DE LA BIODIVERSITAT

L’exposició explica els riscos que corre la humanitat si no protegeix la biodi-versitat. La destrucció de la biodiversitat, no és només una qüestió que fa que es puguin extingir algunes plantes o animals, sinó quelcom imprescin-dible per a la supervivència de la nostra espècie humana. La destrucció de la biodiversitat s’articula a través de quatre vies identi-ficades per l’ONU: la destrucció dels ecosistemes; el canvi climàtic; la sobreexplotació, l’ús insostenible i la destrucció dels recursos naturals, i l’arribada d’espècies exòtiques invasives a causa de les vies anteriors. Si l’espècie humana no actua per aturar aquest procés accelerat de destruc-ció s’arribarà al que els científics anomenen punts de no retorn, és a dir, ‘punts d’irreversibilitat en la degradació dels ecosistemes que són vitals pel manteniment econòmic, social i ambiental de les nostres societats’.

Dijous, 24 d’octubre (19 h) | Espai Jove Kesse

THE 11TH HOUR (L’HORA 11), de Nadia Conners i Leila Conners Petersen

La pel·lícula explora com la humanitat ha arribat a aquest moment: com vivim, l’impacte que produïm sobre els ecosistemes i el que podem fer per canviar la nostra trajectòria. Experts de tot el món dialoguen amb més de cinquanta científics, pensadors i líders més importants del moment, que presenten fets i parlen sobre els aspectes més urgents als quals s’enfronten el nostre planeta i la humanitat. El documental inclou solucions pràctiques per ajudar a restaurar els ecosistemes del planeta.

CINEMA

EXPOSICIÓ

16

De l’1 al 17 de novembre al Pati Jaume I

COOPERACIÓN INTERNACIONAL EN EL DESARROLLO Y CAMBIO CLIMÁTICO, UNA TAREA GLOBAL

Musol ens acosta a la realitat del canvi climàtic a través d’imatges selec-cionades del fons fotogràfic d’AECID i de MUSOL (realitzades a Bolívia, Senegal i Guatemala). Les fotografies, acompanyades per una instal·lació interactiva, ens permeten conèixer els efectes del canvi climàtic sobre els objectius de desenvolupament del mil·lenni i el seu gran impacte sobre els països empobrits. Amb el suport de:

EXPOSICIÓ

Dimecres, 6 de novembre (19 h) | Espai Jove Kesse

LES MIGRACIONS INDUÏDES PEL CANVI CLIMÀTIC: ELS REFUGIATS AMBIENTALS

Els impactes del canvi climàtic estan relacionats amb les migracions huma-nes, s’espera que canvis del nivell del mar, alteracions en la freqüència, intensitat i durada de les sequeres, inundacions, onades de calor i de fred i altres fenòmens extrems facin que les condicions de vida de moltes per-sones, sobretot als països més empobrits, es vegin tant perjudicats que s’hagin de desplaçar a destinacions més favorables.Són moltes aquestes persones? S’hauran d’esperar onades de refugiats? Quines són les regions més vulnerables? Són aquestes regions les respon-sables del canvi climàtic? Com s’han d’anomenar aquestes persones?La xerrada anirà a càrrec de Beatriz Felipe, llicenciada en Ciències Ambien-tals i investigadora predoctoral al Centre d’Estudis de Dret Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili.

XERRADA

17

Dijous, 7 de novembre (19 h) | Espai Jove Kesse

RECIPES FOR DISASTER (RECEPTES PEL DESASTRE), de John Webster

El director John Webster convenç la seva dona i els dos fills perquè tota la família comenci una “dieta del petroli” durant un any sencer, però sense abandonar l’estil de vida suburbà de família de classe mitjana. L’experiència es converteix en una comèdia d’errors: acaben qüestionant els seus valors, i posen a prova la seva força de voluntat, i en darrer terme, la seva felicitat. El director apunta: “Un film sobre el canvi climàtic pot tenir fe en la huma-nitat i esperança en el futur però està fet de quelcom més gran, com diu la meva dona: potser vaig fer aquest film per convicció però ella (i els meus fills) per amor”.

De l’12 al 23 de novembre | Espai Jove KesseFRENEM EL CANVI CLIMÀTIC

L’activitat humana està alterant el clima mundial. Ja se sap que els efectes seran molt greus per al medi ambient, l’economia i la societat.Gran part dels governs dels països més industrialitzats han acceptat el Protocol de Kyoto per a reduir les emissions, però la majoria no fa prou per complir-lo.No obstant això, la ciutadania també té un paper important i molt direc-te en la solució d’aquest problema: l’ús que fem de l’energia en la nostra activitat diària (en el transport, la calefacció, l’aire condicionat, etc.) con-tribueix a les emissions de CO². Si fem un ús eficient de l’energia, triem tecnologies que n’estalvien i prescindim d’excessos de consum, serem part de la solució al canvi climàtic.

EXPOSICIÓ

CINEMA

18Dijous, 14 de novembre (19 h) | Espai Jove Kesse

HOME, de Yann Arthus-Bertrand

En 200.000 anys d’existència, l’home ha trencat un equilibri de gairebé 4.000 milions d’anys d’evolució de la Terra. El preu a pagar és considerable, però és massa tard per ser pessimistes: a la humanitat li queden uns deu anys per invertir la tendència, conscienciar-se de l’explotació desmesurada de les riqueses de la Terra i canviar el model de consum. Yann Arthus-Bertrand, amb les seves imatges inèdites de més de cinquan-ta països vistos des de l’aire, compartint amb nosaltres les seves preocu-pacions, col·loca, en aquesta pel·lícula una pedra en l’edifici que hem de reconstruir, tots junts.

CINEMA

Dissabte, 16 de novembre (17 h) | Espai Jove Kesse

LA PETJADA DE CARBONI

L’objectiu del taller és donar a conèixer el concepte de la petjada de carbo-ni i el fet que totes les nostres activitats diàries (com vivim, com consumim, què consumim, com ens movem, etc.) produeixen gasos d’efecte hiverna-cle, cosa que també significa que les possibilitats que tenim de reducció de les nostres emissions en la nostra vida quotidiana són pràcticament infini-tes. Encara que, de vegades, veurem que no depèn només de nosaltres, sinó que per aconseguir combatre certes fonts de gasos d’efecte hivernacle cal una voluntat política i esforços en comú.

TALLER

19Dimecres, 20 de novembre (18.30 h) | Espai Jove Kesse

SOM ENERGIA

Som Energia és una cooperativa, sense ànim de lucre, de consum i producció d’energia verda, que reuneix persones amb la voluntat de canviar el model energètic actual i treballar junts per assolir un model 100% renovable. El projecte de creació de Som Energia va prendre forma durant la primavera del 2010 quan un grup de persones vinculades a la Universitat de Girona van veure la necessitat de reproduir experiències exitoses en d’altres països europeus per promoure la participació de la ciutadania en un canvi de model energètic.Al setembre de 2013, la cooperativa disposa de gairebé 9.800 socis i sò-cies d’arreu del territori, dels quals la pràctica totalitat n’han contractat el subministrament d’energia elèctrica amb la cooperativa, i consumeixen energia 100% verda. D’altra banda, s’han dut a terme un total de set projectes propis de generació d’energia renovable, que generen anualment les necessitats energètiques per unes 1.200 famílies, amb un cost d’inversió de tres milions i mig d’euros.Aquests projectes s’han dut a terme en la seva totalitat amb petites aportacions voluntàries d’uns tres-mil socis i sòcies, sense aportacions d’entitats bancàries.

Dijous, 21 de novembre (19 h) | Espai Jove Kesse

THERE ONCE WAS AN ISLAND (HI HAVIA UNA VEGADA UNA ILLA), de Briar March

Què passaria si la teva família hagués d’afrontar la decisió de deixar casa seva per culpa del canvi climàtic? Aquesta és la realitat de Takuu, una petita illa del sud-oest del Pacífic. Mentre la pujada de la marea inunda les seves cases, la vida d’aquesta comunitat de la Polinèsia es veu afectada per les conseqüències reals del canvi climàtic. Dos científics estrangers n’investiguen la situació, alhora que tres personat-ges de la comunitat —Telo, Endar i Satty— ens permeten entrar a les seves vides, a la seva cultura i a les decisions que hauran de prendre per protegir, no només a les seves famílies, sinó també a la seva identitat.

CINEMA

XERRADA

20Dissabte, 23 de novembre (17 h) | Espai Jove KesseDOS GRAUS

L’efecte hivernacle és un fenomen natural que ha desenvolupat el nostre planeta per permetre que hi hagi vida, es diu així perquè en realitat la Te-rra funciona com un hivernacle. El planeta quan s’escalfa emet calor però l’atmosfera no deixa que s’escapi tot cap a l’espai i ho torna a la superfície terrestre. Aquest mecanisme permet que el planeta tingui una temperatura raonable per al desenvolupament de la vida dels éssers humans, les plantes i els animals. Però què passaria si aquesta temperatura augmentés?L’objectiu del taller és donar a conèixer les conseqüències catastròfiques del canvi climàtic i, sobretot, cercar amb un treball d’equip mecanismes per reduir les nostres emissions de CO² i mantenir la temperatura del planeta.

TALLER

Dimecres 27 de novembre (19 h) | Espai Jove Kesse

ON QUEDA EL CANVI CLIMÀTIC A L’ERA DEL CANVI CLIMÀTIC?

Després d’uns anys en els quals els mitjans de comunicació i els governs anunciaven la importància de la lluita contra el canvi climàtic, sembla que avui ha desaparegut d’escena. S’ha resolt el problema? I si no s’ha resolt, per quines raons ha desaparegut? Era realment tan urgent i tant impor-tant? Què cal fer ara?La xerrada anirà a càrrec de Pablo Cotarelo, enginyer de mines especialitzat en energia i combustibles, observador de les cimeres de Nacions Unides sobre el canvi climàtic entre 2005 i 2009, és autor de Els conflictes socials del canvi climàtic i membre d’Ecologistes en Acció.

XERRADA

21

Dijous, 28 de novembre (19 h) | Espai Jove Kesse

AN INCONVENIENT TRUTH, de Davis Guggenheim

La història parla de l’apassionada entrega d’un home decidit a exposar els mites i idees equivocades sobre l’escalfament global i la prevenció que se n’ha de fer. Aquest home és l’exvicepresident dels Estats Units, Al Gore, que després de perdre les eleccions del 2000 va decidir canviar de rumb i dedicar-se a ajudar a salvar el planeta.I és que el planeta està assegut en una bomba de rellotgeria. Si la majoria dels científics del món tenen raó, ens queden tot just deu anys per evitar una catàstrofe de grans proporcions que podria fer entrar el clima del pla-neta en una espiral destructiva amb temperatures extremes, inundacions, sequeres, epidèmies i onades de calor fins ara desconegudes. Una catàs-trofe preparada pels homes.

CINEMA

CICLE UN MÓN QUE S’ESGOTA

Organitza:

Amb la col·laboració de:

ET PROPOSEM...DEMANA BANCA ÈTICAA les universitats catalanes, finances ètiques!

La campanya que tiren endavant SETEM, FETS i Justícia i Pau vol apropar la proposta de la banca ètica a la comunitat universitària.

Els estudiants són persones estalviadores, i tot i que a l’entrada de la universitat moltes no disposin de gaires recursos econòmics, la matriculació ja ve associada a una entitat bancària, que no sempre es pot escollir. La campanya proposa accions de sensibilització i formació al conjunt de la comunitat universitària, ja que considera necessari un replanteja-ment de l’ús que fem dels nostres estalvis i de com poden ser útils per a la construcció d’un món socialment i ambientalment més sostenible.

Posa al servei dels grups d’estudiants eines per a la mobilització i incidència que els perme-tin aproximar el funcionament del sistema financer i les alternatives al territori a la resta de companys.

També vol treballar amb la universitat com a institució, i iniciar l’acompanyament i assesso-rament als departaments de contractació de les universitats implicades, per tal de propiciar apropaments entre els òrgans universitaris i les entitats de Banca Ètica a Catalunya.

Per saber-ne més: www.demanabancaetica.org | www.bancalimpia.comwww.finanzaseticas.org | www.bancaarmada.org | www.banksecrets.eu

22

PARLEM DE...SUMAK KAWSAY, EL BENVIURE

El Sumak Kawsay és una concepció andina ancestral de la vida que s’ha mantingut vigent en moltes comunitats fins a l’actualitat. Sumak vol dir ‘el que és ideal, bo’ i kawsay, és la vida, en referència a una vida digna, en harmonia i equilibri amb l’univers i l’ésser humà, el Sumak Kawsay significa la plenitud de la vida.*Ariruma Kowii, subsecretari d’Educació per al Diàleg Intercultural, Ministeri d’Educació de l’Equador

El Sumak Kawsay fa una crítica radical al model de desenvolupament basat en el creixe-ment, en l’acceleració de la producció, en l’acumulació dels lucres i en l’aportació de recur-sos naturals. El benviure no s’ha de confondre amb el benestar en l’expectativa de creixe-ment i consum il·limitats, sinó més aviat com a fre d’emergència i recerca d’un nou model postextractivista. L’extractivisme, en qualsevol de les seves expressions, és incompatible amb el paradigma del benviure. En el camp energètic, qui pensa en el futur de la humanitat necessita substituir la despesa de fonts no renovables, estigmatitzar el deteriorament am-biental i pensar en la innovació d’una economia postpetroliera.El Sumak Kawsay és possible quan les persones viuen en comunitat entre si i la natura. En considerar la natura com a subjecte i no pas com a serva, proposa la seva incorporació a la història, no pas com a força productiva, sinó com a relació recíproca entre aliats que són éssers socials i naturals alhora. La construcció del Sumak Kawsay es fa mitjançant la pràctica d’una ciutadania radical, que es preocupa per les condicions materials i espirituals dels ciutadans.

*Vindrà, que ho he vist, de Pablo Suess, publicat a l’Agenda Llatinoamericana 2012

Per saber-ne més:Acosta, A. i Martínez, E. (2009): El buen vivir. Una vía para el desarrollo. Oviedo Freire, A. M. (2011): Qué es el Sumak Kawsay, alternativa al capitalismo y al socialismo.

23

Arreu del món, hi ha 500 milions de petits productors, amb un ampli marge per augmentar la producció. El seu paper és clau per garantir la seguretat alimentària.

Prop de 15.000 persones reben suport d’un programa de seguretat alimentària desenvolupat a Etiòpia per la Creu Roja a Catalunya.

sense fronteresLA CREU ROJA REMARCA LA IMPORTÀNCIA DE DONAR SUPORT ALS PETITS PRODUCTORS PER GARANTIR LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA

La Creu Roja vol remarcar la importància dels petits productors per garantir la segure-tat alimentària, especialment en els països en vies de desenvolupament o afectats per conflictes armats. Per al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), els grans productors, en què s’ha centrat l’interès dels experts i el poder polític durant els darrers anys, tenen una limi-tada capacitat d’incrementar la qualitat i la quantitat de la seva producció. En canvi, el CICR recorda que hi ha 500 milions de petits productors arreu del món, amb un ampli marge per augmentar la producció. El CICR constata que moltes crisis esdevenen cròniques –ja sigui per la repetició de conflictes armats o de crisis alimentàries en una mateixa zona–, per la qual cosa consi-dera fonamental ser present a llarg termini en una mateixa regió, per tal de combinar les intervencions d’urgència amb el reestabliment dels mitjans de vida de la població.

LA CREU ROJA REMARCA LA IMPORTÀNCIA DE DONAR SUPORT ALS PETITS PRODUCTORS PER

GARANTIR LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA

sense fronteres

PROJECTES DE SEGURETAT ALIMENTÀRIA DE LA CREU ROJA A ETIÒPIALa Creu Roja desenvolupa un programa de seguretat alimentària a Etiòpia des de l’any 2006 en les regions de Menz-Gera i Debre Birham, situades al nord de la zona afectada per la crisi alimentària de la Banya d’Àfrica que es va declarar el 2011. Aquests projec-tes han incidit en les causes directes que, com la sequera, impedeixen el desenvolu-pament agrícola i ramader suficient i sostenible per afavorir la seguretat alimentària de les poblacions. Per això, promouen la millora de la capacitat agrícola i ramadera, la reducció de l’impacte de la degradació ambiental de la conca, la millora de la produc-tivitat ramadera, l’increment de la diversitat d’aliments a les cases o la millora de la nutrició de les famílies. Els projectes es desenvoluparan fins a l’any 2014 i tenen previst arribar a 14.961 per-sones. Aquestes actuacions s’han finançat amb fons de l’Ajuntament de Tarragona i d’altres ajuntaments catalans (Girona, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Manresa, San-ta Coloma de Gramenet, La Pera, Sant Sadurní d’Anoia, Cerdanyola del Vallès, Iguala-da, Torroella de Montgrí, Tiana i Abrera). També s’ha comptat amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i fons propis de la Creu Roja.

27

DE SUD A NORDJORGE MARTÍNEz LÓPEz, va néixer a Buenos Aires (Ar-gentina) fa 55 anys. És músic de professió i actualment promou l’escola de ball “Espai de Tango” al centre de Ta-rragona. Viu a la nostra ciutat des de fa 9 anys.

El tango és abraçada, per Marcos Flores

Amb el suport de

Jorge, on neix el tango?El tango va néixer a Río de la Plata s’origina a partir de la convivència d’immigrants de moltes nacionalitats. És el resultat de la varietat de música, sentiments, dolors i patiments per la distància i nostàlgia. Tot això genera una música sentida, perquè el tango és melangia.

El tango és molt popular al món.A l’Argentina el tango no sempre ha estat popular, durant molt de temps estava relegat i destinat a les persones grans, però va passar una cosa inversa, fa 20 anys el tango assoleix molt d’èxit a l’estranger i és llavors quan a l’Argentina es redescobreix, i hi aconsegueix més espai i popularitat. Avui en dia a Buenos Aires hi ha infinitat d’escoles, milongas, comerços de roba, etc. Al món, el tango segueix tenint una gran acollida. En qualsevol país sempre trobo aquesta músi-ca, gent ballant i em segueix emocionant.

I aquí a Tarragona?A Tarragona el tango hi arriba fa 10 anys (professionalment, diguem-ne), per iniciativa d’una parella que el va introduir amb molt d’esforç. Avui el grup d’apassionats pel tango és nombrós i són unes quantes les escoles que fun-cionen. Però hi ha una gran unitat per celebrar diverses activitats. La majoria d’alumnes són de Tarragona, és a dir, catalans. D’argentins n’hi ha de comptats.

Per què agrada ballar el tango?Perquè és una dansa meravellosa, és una dansa sensual. Hi ha contacte físic i has d’abraçar per portar la música. Podem definir que el tango és abraçada, i a tots ens agrada que ens abracin. En si el tango no és difícil de ballar, ho és si intentes imitar els dels balls de saló que fan pràcticament acrobàcia, això és un tango d’espectacle. El tango es balla bàsicament caminant, abraçat i amb poques tècniques es pot aconseguir una cosa maca.

Carlos Gardel és argentí?No. S’ha comprovat que Carlos Gardel va néixer a França. Diuen que, per pro-blemes amb la justícia, va gestionar un document a l’Uruguai, però és de nacio-nalitat francesa, encara que sigui un argentí més.

Quins són els grans esdeveniments de tango a Tarragona?Anualment es fa el festival tanguero anomenat Tarratangueando. Té lloc a la pri-mera setmana d’agost i consisteix en classes, milongas amb música en viu, gales amb artistes convidats, etc. Amb aquest projecte ens hem proposat que algun dia Tarragona sigui el gran referent del tango al Mediterrani. És una cosa pre-tenciosa però és un objectiu nostre, perquè Tarragona és preciosa i acollidora. Volem que s’identifiqui amb el tango i sigui una ciutat més coneguda a Europa.

29