Dossier Mali. Campanya de solidaritat.

Dossier Mali. Campanya de solidaritat.
Dossier Mali. Campanya de solidaritat.
Dossier Mali. Campanya de solidaritat.
Dossier Mali. Campanya de solidaritat.
download Dossier Mali. Campanya de solidaritat.

of 4

  • date post

    07-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    221
  • download

    4

Embed Size (px)

description

Aquest dossier introdueix a l'actual situació a Mali i ens explica la campanya de solidaritat amb la seva població que l'ACP està duent a terme.

Transcript of Dossier Mali. Campanya de solidaritat.

  • L ocupaci francesa va convertir el pais que avui coneixem com Mali en una colnia, el Sudan Francs, durant 80 anys. El 1960 el pas es va independitzar i la nova Repblica de Mali va haver de fer front al cop destat dirigit per loficial Moussa Traor, lany 1968, que va instaurar un rgim dictatorial fins el 1991. Desprs dun perode de transici, la democrcia es va restaurar en 1992. Des daleshores el pas ha esdevingut un model de democrcia a seguir per als estats del continent afric.

    Mali s un dels pasos ms poc desenvolupats del mn pel que fa a esperana de vida, ndex dalfabetisme i PIB de la seva poblaci. Segons lndex de Desenvolupament Hum de lany 2011 publicat pel PNUD, Mali ocupa el nmero 175 sobre un total de 187 pasos.

    Leconomia maliana es basa en lagricultura, sobretot en lexportaci de cot a pasos limtrofs com Senegal i Costa dIvori. Els cereals com larrs, el mill o el blat, aix com les verdures i el tabac sn altres productes importants de lagricultura del pas. El sector agrcola aplega el 80% dels treballadors, mentre que el 15% es dediquen als serveis.

    Per altra banda, el pas s el tercer productor dor dfrica, desprs de Sud-frica i Ghana, i a ms la frontera de Mali amb Nger posseeix dipsits durani que administren concessions franceses al nord del pas. Lor, la ramaderia i lagricultura sumen el 80% de les exportacions.

    Mali s una zona estratgica i clau en diversos aspectes com la cooperaci internacional contra el terrorisme. El 2003 els Estats Units van desenvolupar el programa Pan Sahel (IPS) per equipar, entrenar i coordinar les forces de seguretat de Mauritnia, Mali, El Txad i Nger per tal de combatre el terrorisme i fomentar la cooperaci dels pasos de la zona per aconseguir lestabilitat poltica. Va ser linici dun conjunt de programes implantats a lfrica nord-occidental de cooperaci internacional contra el terrorisme.

    La poblaci maliana abraa una gran diversitat de grups tnics subsaharians que tenen en com aspectes histrics, culturals, lingstics o religiosos. El grup ms extens s el dels mandinga, que representa un 50% de la poblaci, per tamb destaquen els fulani (17%), els voltaic (12%) els songhai (6%) i Ca

    mpa

    nya So

    lidarita

    t Mali

    El Sah

    el viu una situa

    ci dem

    erg

    ncia

  • 2El Sah

    el viu una situa

    ci dem

    erg

    ncia

    els tuareg (10%), un dels pobles amazics que viu al Sahel i al nord dfrica, dispersat entre Burkina Faso, Mali, Nger, Algria i Lbia. Aquest, s un collectiu nmada, i una de les seves demandes principals s el control de les mines durani i dels ingressos que generen; mant reivindicacions territorials prpies i va provocar lesclat de diverses revoltes durant els anys 90 i 2000.

    Lltima de les rebellions va tenir lloc el passat 17 de gener de 2012, quan el Moviment Nacional dAlliberaci dAzaouad (MNLA), una agrupaci de rebels tuaregs, es va aixecar contra lEstat de Mali a la regi dAzawad, lrea compresa entre Tombuct, Gao, Kidal i Mopti. LMNLA, fundat loctubre de 2011 i hereu dels protagonistes de les revoltes de les dcades anteriors, reclamava la fi de la marginaci a la zona i el repartiment dels beneficis de les explotacions mineres per part del govern.

    Molts dels combatents que es van rebellar, havien tornat de Lbia desprs dhaver servit com a oficials i soldats mercenaris al rgim de Gadafi fins el seu lenderrocament. En acabar el conflicte armat libi, van reubicar la seva experincia i les armes saquejades de larsenal libi al nord de Mali.

    Lexrcit mali, indignat per la inacci del govern davant la revolta armada al nord del pas, va castigar

    lexecutiu de Mali. El passat 22 de mar els militars van pronunciar un cop destat militar que va posar fi al rgim democrticament elegit del president Amadou Toumani Tour. El mandatari va haver dabandonar el poder desprs de 10 anys, quan estava a punt de finalitzar el seu segon mandat.

    Desprs del cop destat, els tuaregs van aprofitar el desconcert social i poltic per fer-se amb el control de les ciutats ms grans del nord del pas: Kidal, Gao i Tombuct i van proclamar la independncia de la regi dAzawad. Una declaraci que no ha estat recolzada per cap instncia internacional ni per cap pas estranger.

    La Junta Militar de Mali va suspendre la Constituci i va proclamar lActa Fonamental de lEstat de Mali, que havia de regir lestat fins a la convocatria de noves eleccions. Les pressions internacionals i la mediaci de la Comunitat Econmica dEstats dfrica de lOest (CEDEAO) van aconseguir, a mitjans dabril, que la Junta Militar ceds el poder al nou president Dioncunda Traor, a canvi de no ser perseguits judicialment.

    Tot i que inicialment el nou cap destat disposava de 40 dies per convocar noves eleccions, la CEDEAO i el Consell de Transici van decidir ampliar almenys per un any el mandat de Traor, per tal de gestionar el procs de canvi al pas i restaurar la democrcia.

  • 3El Sah

    el viu una situa

    ci dem

    erg

    ncia

    Lesclat de la rebelli tuareg i el desmembrament de lEstat al nord del pas ha convertit aquesta regi en un pol datracci per a lactivitat dels diversos grups armats islamistes. Tot i que a linici lMLNA es va aliar amb els radicals religiosos per expulsar lexrcit mali dAzawad, la ruptura entre els berebers i els islamistes va arribar desprs que lMLNA declars la intenci de crear un estat independent sobre la base de la democrcia i el lacisme a la regi dAzawad.

    A partir daquest moment, els moviments islamistes van imposar la seva prpia agenda a la zona i van aprofitar la porositat de les fronteres, la facilitat pel trfic darmes i lamagatall perfecte que ofereix el desert del Shara per expandir-se per tot el nord del pas. Les tres regions del nord del pas Gao, Kidal i Tombuct- estan ocupades des del mes de mar per grups islamistes.

    Es tracta de tres organitzacions jihadistes que han aconseguit imposar una aplicaci estricta de la sharia o llei islmica al mili i mig dhabitants del nord de Mali. Sn Al Qaeda del Magreb Islmic (AQMI); Mujao, un grup escindit dAQMI; i Anar Dine (AD), a ms de jihadistes de diferents pasos.

    El disseny sociopoltic religiosament fantic compartit per AQMI, Muyao i AD injecta el patiment a una poblaci local que ja arrossega les conseqncies de la sequera i la fam, i contradiu lentesa tradicional i tolerant que sha fet de lislam al Sahel.

    Segons diverses organitzacions internacionals presents a la regi, els mtodes que empren els grups jihadistes sn cada cop ms repressius, a mesura que augmenten el control sobre el territori. Les lapidacions, amputacions i fuetejades estan a lordre del dia per forar a la poblaci a mantenir determinades conductes. A ms, segons els organismes pro-drets humans, tant els radicals com les milcies dautodefensa de les zones controlades pel govern recluten nens soldat per ampliar les respectives files.

    Segons lOficina de les Nacions Unides per la Coordinaci dAssumptes Humanitaris, el juliol de 2012 prop de 200.00 malians i malianes van abandonar les seves llars i van fugir de la zona cap als estats vens Algria, Nger, Mauritnia i Burkina Faso- on viuen en camps de refugiats; uns altres 155.000 es van traslladar al sud del pas; i els que no van poder fugir, uns 107.000, es van acumular en zones concretes del nord, provocant aglomeracions en municipis de les regions de Gao i Tombuct.

    El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha aprovat la intervenci militar internacional a Mali, sollicitada pel Govern mali i proposada per la CEDEAO, que inclou el desplaament de 3.300 soldats de diferents pasos africans. La Uni Africana i pasos europeus com Frana i Alemanya ja han mostrat el seu suport i disponibilitat per oferir ajuda logstica en el desplegament de tropes, per la decisi necessita laval del Consell de Seguretat.

    Les solucions plantejades no sn prou rpides per recuperar la unitat i integritat del territori nord del pas, que progressivament va caient en una crisi humanitria complexa. Les primeres necessitats de la poblaci afectada no estan satisfetes i s per aix que cal donar una resposta de suport efica al poble mali.

    Amb 125 lACP pot assegurar el sosteniment sanitari

    i alimentari duna famlia de 10 persones durant un mes.

    Mali

    Algria

    MauritniaNiger

    Nigeria

    BurkinaFaso

    Senegal

    GuineaConakri

  • En aquest context, els nostres socis locals, lAssociation Malienne de Solidarit et de Coopration Internationale pour le Dveloppement (AMSCID), una entitat laica i progressista que, des de 1995, treballa pel desenvolupament del pas, i que ha realitzat diferents accions i projectes en els camps del desenvolupament rural, leducaci, la sanitat i laccs a laigua fa una crida a la solidaritat internacional.

    Donant resposta a aquesta demanda, des de lAssociaci Catalana per la Pau (ACP) posem en marxa una campanya de solidaritat per tal doferir suport demergncia a les poblacions afectades per la rebelli armada i pel desplaament i fem una crida a persones, entitats socials i institucions catalanes a la collaboraci,

    fent aportacions econmiques al compte nmero 2100 3200 96 22 01216071.

    Lajut demergncia es realitzar a quatre municipis (Bara, Boura, Tinguerreguif i Garbakora) de les regions de Tombuct i Gao, a travs de la distribuci daliments bsics (arrs, mill, blat de moro, oli i sucre), i medicaments (analgsics, antibacterians, antinfecciosos, sals de rehidrataci oral), que seran distribuits per voluntaris/es dAMSCID des dels centres de salut comunitaris existents en els quatre municipis.

    s una iniciativa tindr una durada de tres mesos a partir de la recepci dels fons i beneficiar un total de 1000 famlies del nord del pas.

    Campanya Solidaritat Mali

    El nostre pas viu ara, desprs de 52 anys dindependncia, la major crisi de la seva histria: crisi econmica, humanitria, social, polti