L ’ocupació francesa va convertir el pais que avui coneixem com Mali en una colònia, el Sudan Francès, durant 80 anys. El 1960 el país

es va independitzar i la nova República de Mali va haver de fer front al cop d’estat dirigit per l’oficial Moussa Traoré, l’any 1968, que va instaurar un règim dictatorial fins el 1991. Després d’un període de transició, la democràcia es va restaurar en 1992. Des d’aleshores el país ha esdevingut un model de democràcia a seguir per als estats del continent africà.

Mali és un dels països més poc desenvolupats del món pel que fa a esperança de vida, índex d’alfabetisme i PIB de la seva població. Segons l’Índex de Desenvolupament Humà de l’any 2011 publicat pel PNUD, Mali ocupa el número 175 sobre un total de 187 països.

L’economia maliana es basa en l’agricultura, sobretot en l’exportació de cotó a països limítrofs com Senegal i Costa d’Ivori. Els cereals com l’arròs, el mill o el blat, així com les verdures i el tabac són altres productes importants de l’agricultura del país. El sector agrícola aplega el 80% dels treballadors, mentre que el 15% es dediquen als serveis.

Per altra banda, el país és el tercer productor d’or d’Àfrica, després de Sud-Àfrica i Ghana, i a més la frontera de Mali amb Níger posseeix dipòsits d’urani que administren concessions franceses al nord del país. L’or, la ramaderia i l’agricultura sumen el 80% de les exportacions.

Mali és una zona estratègica i clau en diversos aspectes com la cooperació internacional contra el terrorisme. El 2003 els Estats Units van desenvolupar el programa Pan Sahel (IPS) per equipar, entrenar i coordinar les forces de seguretat de Mauritània, Mali, El Txad i Níger per tal de combatre el terrorisme i fomentar la cooperació dels països de la zona per aconseguir l’estabilitat política. Va ser l’inici d’un conjunt de programes implantats a l’Àfrica nord-occidental de cooperació internacional contra el terrorisme.

La població maliana abraça una gran diversitat de grups ètnics subsaharians que tenen en comú aspectes històrics, culturals, lingüístics o religiosos. El grup més extens és el dels mandinga, que representa un 50% de la població, però també destaquen els fulani (17%), els voltaic (12%) els songhai (6%) i Ca

mpa

nya

Solid

arita

t Mal

iEl

Sah

el v

iu u

na s

itua

ció

d’em

ergè

ncia

2El

Sah

el v

iu u

na s

itua

ció

d’em

ergè

ncia

els tuareg (10%), un dels pobles amazics que viu al Sahel i al nord d’Àfrica, dispersat entre Burkina Faso, Mali, Níger, Algèria i Líbia. Aquest, és un col·lectiu nòmada, i una de les seves demandes principals és el control de les mines d’urani i dels ingressos que generen; manté reivindicacions territorials pròpies i va provocar l’esclat de diverses revoltes durant els anys 90 i 2000.

L’última de les rebel·lions va tenir lloc el passat 17 de gener de 2012, quan el Moviment Nacional d’Alliberació d’Azaouad (MNLA), una agrupació de rebels tuaregs, es va aixecar contra l’Estat de Mali a la regió d’Azawad, l’àrea compresa entre Tombuctú, Gao, Kidal i Mopti. L’MNLA, fundat l’octubre de 2011 i hereu dels protagonistes de les revoltes de les dècades anteriors, reclamava la fi de la marginació a la zona i el repartiment dels beneficis de les explotacions mineres per part del govern.

Molts dels combatents que es van rebel·lar, havien tornat de Líbia després d’haver servit com a oficials i soldats mercenaris al règim de Gadafi fins el seu l’enderrocament. En acabar el conflicte armat libi, van reubicar la seva experiència i les armes saquejades de l’arsenal libi al nord de Mali.

L’exèrcit malià, indignat per la “inacció” del govern davant la revolta armada al nord del país, va castigar

l’executiu de Mali. El passat 22 de març els militars van pronunciar un cop d’estat militar que va posar fi al règim −democràticament elegit− del president Amadou Toumani Touré. El mandatari va haver d’abandonar el poder després de 10 anys, quan estava a punt de finalitzar el seu segon mandat.

Després del cop d’estat, els tuaregs van aprofitar el desconcert social i polític per fer-se amb el control de les ciutats més grans del nord del país: Kidal, Gao i Tombuctú i van proclamar la independència de la regió d’Azawad. Una declaració que no ha estat recolzada per cap instància internacional ni per cap país estranger.

La Junta Militar de Mali va suspendre la Constitució i va proclamar l’”Acta Fonamental de l’Estat de Mali”, que havia de regir l’estat fins a la convocatòria de noves eleccions. Les pressions internacionals i la mediació de la Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica de l’Oest (CEDEAO) van aconseguir, a mitjans d’abril, que la Junta Militar cedís el poder al nou president Dioncunda Traoré, a canvi de no ser perseguits judicialment.

Tot i que inicialment el nou cap d’estat disposava de 40 dies per convocar noves eleccions, la CEDEAO i el Consell de Transició van decidir ampliar almenys per un any el mandat de Traoré, per tal de gestionar el procés de canvi al país i restaurar la democràcia.

3El

Sah

el v

iu u

na s

itua

ció

d’em

ergè

ncia

L’esclat de la rebel·lió tuareg i el desmembrament de l’Estat al nord del país ha convertit aquesta regió en un pol d’atracció per a l’activitat dels diversos grups armats islamistes. Tot i que a l’inici l’MLNA es va aliar amb els radicals religiosos per expulsar l’exèrcit malià d’Azawad, la ruptura entre els berebers i els islamistes va arribar després que l’MLNA declarés la intenció de crear un estat independent “sobre la base de la democràcia i el laïcisme” a la regió d’Azawad.

A partir d’aquest moment, els moviments islamistes van imposar la seva pròpia agenda a la zona i van aprofitar la porositat de les fronteres, la facilitat pel tràfic d’armes i l’amagatall perfecte que ofereix el desert del Sàhara per expandir-se per tot el nord del país. Les tres regions del nord del país –Gao, Kidal i Tombuctú- estan ocupades des del mes de març per grups islamistes.

Es tracta de tres organitzacions jihadistes que han aconseguit imposar una aplicació estricta de la sharia o llei islàmica al milió i mig d’habitants del nord de Mali. Són Al Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI); Mujao, un grup escindit d’AQMI; i Ançar Dine (AD), a més de jihadistes de diferents països.

El disseny sociopolític religiosament fanàtic compartit per AQMI, Muyao i AD injecta el patiment a una població local que ja arrossega les conseqüències de la sequera i la fam, i contradiu l’entesa tradicional i tolerant que s’ha fet de l’islam al Sahel.

Segons diverses organitzacions internacionals presents a la regió, els mètodes que empren els grups jihadistes són cada cop més repressius, a mesura que augmenten el control sobre el territori. Les lapidacions, amputacions i fuetejades estan a l’ordre del dia per forçar a la població a mantenir determinades conductes. A més, segons els organismes pro-drets humans, tant els radicals com les milícies d’autodefensa de les zones controlades pel govern recluten nens soldat per ampliar les respectives files.

Segons l’Oficina de les Nacions Unides per la Coordinació d’Assumptes Humanitaris, el juliol de 2012 prop de 200.00 malians i malianes van abandonar les seves llars i van fugir de la zona cap als estats veïns –Algèria, Níger, Mauritània i Burkina Faso- on viuen en camps de refugiats; uns altres 155.000 es van traslladar al sud del país; i els que no van poder fugir, uns 107.000, es van acumular en zones concretes del nord, provocant aglomeracions en municipis de les regions de Gao i Tombuctú.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha aprovat la intervenció militar internacional a Mali, sol·licitada pel Govern malià i proposada per la CEDEAO, que inclou el desplaçament de 3.300 soldats de diferents països africans. La Unió Africana i països europeus com França i Alemanya ja han mostrat el seu suport i disponibilitat per oferir ajuda logística en el desplegament de tropes, però la decisió necessita l’aval del Consell de Seguretat.

Les solucions plantejades no són prou ràpides per recuperar la unitat i integritat del territori nord del país, que progressivament va caient en una crisi humanitària complexa. Les primeres necessitats de la població afectada no estan satisfetes i és per això que cal donar una resposta de suport eficaç al poble malià.

Amb 125 €l’ACP pot assegurar el sosteniment sanitari

i alimentari d’una família de 10 persones durant un mes.

Mali

Algèria

MauritàniaNiger

Nigeria

BurkinaFaso

Senegal

GuineaConakri

En aquest context, els nostres socis locals, l’Association Malienne de Solidarité et de Coopération Internationale pour le Développement (AMSCID), una entitat laica i progressista que, des de 1995, treballa pel desenvolupament del país, i que ha realitzat diferents accions i projectes en els camps del desenvolupament rural, l’educació, la sanitat i l’accés a l’aigua fa una crida a la solidaritat internacional.

Donant resposta a aquesta demanda, des de l’Associació Catalana per la Pau (ACP) posem en marxa una campanya de solidaritat per tal d’oferir suport d’emergència a les poblacions afectades per la rebel·lió armada i pel desplaçament i fem una crida a persones, entitats socials i institucions catalanes a la col·laboració,

fent aportacions econòmiques al compte número 2100 3200 96 22 01216071.

L’ajut d’emergència es realitzarà a quatre municipis (Bara, Boura, Tinguerreguif i Garbakoïra) de les regions de Tombuctú i Gao, a través de la distribució d’aliments bàsics (arrós, mill, blat de moro, oli i sucre), i medicaments (analgèsics, antibacterians, antinfecciosos, sals de rehidratació oral), que seran distribuits per voluntaris/es d’AMSCID des dels centres de salut comunitaris existents en els quatre municipis.

És una iniciativa tindrà una durada de tres mesos a partir de la recepció dels fons i beneficiarà un total de 1000 famílies del nord del país. ■

Campanya Solidaritat Mali

“El nostre país viu ara, després de 52 anys d’independència, la major crisi de la seva història: crisi econòmica, humanitària, social, política i de seguretat. La combinació d’aquestes crisis, sumades a les inundacions per colpejar diverses regions de Mali i el còlera, que va fer la seva aparició en algunes

zones del país fan que la població maliana necessiti el suport de la solidaritat internacional en els àmbits de la nutrició infantil, la seguretat alimentària i la salut. Malgrat les limitacions de la situació, l’AMSCID, a través de la seva xarxa de camp, està en condicions de fer arribar aquest suport als sectors més vulnerables”.

Bassirou Diarra, president d’AMSCID.

Associació Catalana per la PauL’Associació Catalana per la Pau és una Organització No Governamental pel Desenvolupament, laica, democràtica, internacionalista, plural i progressista, compromesa en la transformació de les condicions de vida de les poblacions més desafavorides i en l’assoliment d’estructures socials més justes, la plena expressió dels drets individuals i col·lectius i l’erradicació de la pobresa.

El Sahel viu una situació d’emergència

Aribau 137, entresòl 1ª · 08036 Barcelona · Tel. (+34) 933.188.444 · info@acpau.org · www.acpau.org