--

Barcelona, 8 d’octubre de 2011

La Solidaritat i Jo a Internet.Què ens fa actuar solidàriament a la xarxa?

Principals conclusions

10è Aniversari de la fundació d’iWith.org

--

➪ Two Much research studio, agència de recerca social aplicada a la comunicació.

Luis Miguel Barralluismi@twomuchrs.comTwitter: @luismi_barral

Oriol Llauradóollaurado@netquest.esTwitter: @Oriol_Llaurado

➪ Netquest, creadora de solucions tecnològiques per a la recerca social a Internet.

Autors de l’estudi

--

Conclusions

--

Actualment el 21% dels internautes espanyols presenten un alt potencial d’implicació en iniciatives solidàries a Internet.

Actitud obertamentparticipativa en la

solidaritatInterès entusiasta

per Internet

segment d’alt potencial: 4,2 milions de persones

--

Aquest segment de ciutadans d’alt potencial …

➪ Es mostren significativament més motivats que la resta per llegar el millor món possible a les generacions futures.

➪ Se senten més preparats per fer front als canvis que siguin necessaris.

➪ Manifesten una major disponibilitat personal.

➪ Consideren que Internet facilita i augmenta la seva capacitat de posar en joc la seva col·laboració en iniciatives solidàries

--

EN CONSEQÜÈNCIA, participen significativament més:

1 2 3 4 5

63,247,7

27,3

48,9

31,5

40,1

41,6

37,4

5,312,231,0

13,7

Totalmostra(1.184)

Potencial de solidaritat a Internet

Alt(245)

Mitjà(526)

Baix(413)

% Freqüents: sí en l’última setmana

% Alguna vegada.% Mai.

Participació en iniciatives solidàries a Internet

--

¿Hi ha aspectes que estimulen a actuar, facilitant la participació en accions solidàries?

--

➪ SENTIR la transparència, entesa en un triple sentit:• En el destí dels fons.• En qui hi ha darrere el projecte.• En la clara comprensió de l’objectiu que es persegueix.

➪ Afinitat amb el propòsit: estar al 100% d’acord personalment amb l’objectiu.

➪ Percebre professionalitat en l’organització que promou o lidera la iniciativa.

➪ Proximitat als beneficiaris: hi ha un plus d’interès si els beneficis de la iniciativa se donen en l’entorn més pròxim.

➪ Anar també més enllà de l’ajuda “clàssica”: projectes que desperten les consciències de tot tipus de persones i no només presten ajuda als més necessitats.

➪ Feedback sobre els èxits: el projecte informa dels èxits, dels avenços, dels resultats.

Ingredients clau

--

➪ Que el mecanisme per col·laborar sigui fàcil, sense esforç, còmode.

➪ Que l’organització promotora compti amb experiències reeixides anteriors.

➪ Que hi participin persones decents de prestigi reconegut.

➪ Projecte ambiciós de repercussió massiva: amb el suport de milers de persones i que persegueixi canvis a gran escala.

Acompanyament

--

¿Hi ha frens o friccions que resten interès en participar en iniciatives solidàries?

--

➪ Participació en el projecte (encara que es tracti de la idea del segle) d’organitzacions o institucions en les quals no es té confiança, especialment si son polítiques, religioses o grans empreses o empresaris.

➪ Percebre una manca de transparència.

➪ Sensació de “manipulació emocional”: quan es comunica des de l’alarmisme, el paternalisme, es busca la llàgrima fàcil o es transmet al ciutadà algun sentiment de culpa.

➪ Pors a introduir les dades personals en el lloc web, especialment si es tracta de les dades bancàries en el cas de les aportacions econòmiques.

Frens

--

¿Quines són les iniciatives solidàries a Internet en què solem participar?

--

% Habitual-ment

% Certafreqüència

“Aquí apareix una llista d’accions que altres persones ens han dit que fan per donar suport a causes solidàries a Internet. Digues-nos si et plau si tu ho fas i en quina mesura.”

Signar en línia per donar suport a una iniciativa, deixant el meu nom i adreça electrònica

Difondre a Facebook o Twitter alguna iniciativa que em sembla interessant 

Reenviar correus electrònics als meus contactes

Donar suport o votar alguna iniciativa, sense deixar les meves dades personals 

Visitar un lloc web per assolir un nombre de visites perquè un patrocinador doni una suma

Comprar productes en línia la recaptació dels quals va a projectes solidaris

Fer microdonacions en línia a projectes concrets 

Microcrèdits a emprenedors

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

4,2

7,3

13,1

29,8

33,3

27,9

31,5

31,9

1,6

1,9

1,9

13,8

15,6

17,8

17,8

22,1

Base: ha participat alguna vegada en alguna iniciativa solidària a Internet, 603

54,0

49,3

45,7

48,9

43,6

15,0

9,2

5,8

--

El 51% dels internautes espanyols ha participat o col·laborat alguna vegada en alguna iniciativa solidària a través de la xarxa.

Les formes més habituals de participació són les campanyes de signatures, o la difusió d’iniciatives entre la xarxa de contactes. Al voltant del 50% dels que participen en iniciatives solidàries a Internet, fan aquest tipus de col·laboracions amb una certa freqüència.

A gran distància es troba l’aportació directa de diners. Entre el 5 i el 15% de qui fins ara ha participat en iniciatives solidàries, col·laboren amb diners en alguna mesura.

--

Però entre ambdós extrems …

crida l’atenció el fet que el 45% participin amb alguna freqüència en un tipus de projecte que genera recursos econòmics, tot i que el desemborsament no el faci directament el participant, sinó una

entitat patrocinadora.

“Visitar un lloc web per assolir un nombre de visites perquè un patrocinador doni una suma.”

--

La part menys rellevant és el format concret de visitar un lloc web (es pot parlar de molts altres).

Allò que importa és que la rellevància en nombres d’aquest tipus de participació (45%), posa de manifest que existeix un camp d’oportunitat en l’estratègia de captació de fons per a les ONGs:

Concebre projectes patrocinables que generin un retorn al “soci-patrocinador” i, a la vegada,

mobilitzin la voluntat de milers de “socis-actuants”.

El repte de pensar en una arquitectura de l’intercanvi.

--

¿Podem estimar quants internautes es mostren permeables a aportar diners?

--

Imagina que et proposen una iniciativa solidària amb què estàs d’acord, i que et dóna prou confiança. ¿Quina situació et defineix millor? 

Total mostra, 1.184

La cosa més normal és que acabi col·laborant amb diners

Hi penso una mica, i és bastant probable que sí col·labori amb diners

M’ho penso bastant i sóc bastant selectiu

Normalment no acostumo a col·laborar amb diners

Ns-nc 4,6

27,4

41,4

20,9

5,726,6%

--

Aquest estudi ens indica que el 6% dels internautes espanyols es consideren obertament predisposats a fer aportacions dineràries, i un altre 21% addicional ho farien de forma bastant probable.

És a dir, hi ha un cabal de 5,4 milions de persones (27% dels internautes espanyols) permeables a les aportacions directes, si els projectes generen prou interès i confiança.

--

¿Hi ha alguna fórmula preferida per a les donacions econòmiques?

--

10,2

12,7

15,4

9,8

11,2

40,8

A l’hora de col·laborar amb donacions econòmiques a iniciatives solidàries del teu grat ¿quina fórmula et sembla més adequada en el teu cas?

Total mostra, 1.184

El suport puntual a un projecte concret

L’ingrés de quotes periòdiques a una organització

L’ingrés mensual d’una microquota mensual a una organització

Les tres són igualment apropiades per a mi

Ns-nc

Cap de les tres és apropiada per a mi

--

Aquesta preferència pel suport a projectes concrets implica que les ONGs concebin la seva activitat com a “productes” que necessiten atreure l’atenció i els suports cada vegada que són creats.

PER TANT

La probabilitat d’èxit en la captació es veurà afavorida si s’hi incorporen els aspectes motivadors i es minimitzen els frens que els

ciutadans ens han comunicat.

--

5,4 milionsd’internautes

permeables a la donació.

Fórmula preferida:el suport puntual a projectes concrets.

Potencialitat del crowdfunding(com a fórmula per captar suports ciutadans a través

d’Internet).

Parlem de potencialitat i no de realitat, perquè només el 5% dels internautes espanyols saben de què els estan parlant si algú els parla

de crowdfunding.

(A un 8% addicional “li sona una mica, però no està segur/a”).

--

La fórmula crowdfunding conté dos fonts de valor del màxim interès.

➪ S’ajusta perfectament a la preferència ciutadana pel suport puntual a projectes específics.

➪ I és una fórmula fàcilment patrocinable, on el soci-patrocinador pot incentivar/premiar els suports puntuals dels ciutadans en forma de col·laboració no dinerària.

Oportunitats per pensar enuna nova Arquitectura de l’Intercanvi

--

És possible que a les persones els faci recel entregar diners de forma directa a la solidaritat,

però hi ha un capital d’Amor –recurs inesgotable- per posar-lo a disposició de projectes patrocinats interessants i

de confiança, que alliberin recursos econòmics cap a la solidaritat.

Però atenció!

--

Un dels frens a la participació és la presència de grans empreses i empresaris en els projectes solidaris.

Perquè les marques comercials puguin obtenir el seu retorn legítim i donar un valor afegit als projectes solidaris, ho han de fer des d’un “saber estar” en aquest territori.

“Si haguessis de triar dues paraules per ilustrar QUÈ REPRESENTA LA SOLIDARITAT PER A TU , quines utilitzaries?”

(Total mostra, 1.184)

--

Quan s’invita a les persones a participar en el territori de la solidaritat ens estem invocant el material més noble de què disposen els éssers humans:

ajuda, generositat, compartir, empatia, amor, humanitat …

Si una marca comercial decideix entrar-hi necessita lligar diverses dimensions en una dansa coherent:

qui SÓC > què VULL > què FAIG > què DIC.

--

La coherència en el plantejament sempre té premi i associar una marca amb la noblesa de la condició humana pot ser una decisió encertada, ho pot ser sense dubte.

Però si es dóna aquest pas, ha de SER DE VERITAT.

Si allò que una marca necessita és una APARIÈNCIA DE VERITAT, és millor que es busqui un altre mètode perquè, sense cap tipus de dubte, abans o després serà desemmascarada per la intel·ligència ètica dels ciutadans.

I sortirà perdent.

--

Metodologia i mostra

--

Univers de l’estudi.➪ Internautes residents a Espanya de 16 o més anys (20 milions de persones. Font INE).

Tècnica de recollida d’informació.➪ Qüestionari en línia de 15 minuts de duració mitjana. ➪ Les preguntes del qüestionari van ser dissenyades després d’una fase qualitativa mitjançant

entrevistes en línia semiestructurades en què van participar 246 persones.

Mostreig i mostra.➪ La mostra està composta per 1.184 persones, que han estat seleccionades del panel Netquest.➪ El mostreig es fa per invitació aleatòria a panelistes que no hagin estat consultats en els últims 15

dies, cercant el compliment de quotes creuades de sexe / edat proporcionals a allò observat en l’univers d’internautes espanyols de 16 o més anys.

➪ La taxa de resposta ha estat del 38% i la taxa d’abandonament del 4,5%.

Dates del treball de camp.➪ Fase qualitativa: maig-juny 2011 / Enquesta: 1 al 9 de setembre de 2011.

--

MOSTRA ENTREVISTADADISTRIBUCIÓ SEXE / EDAT

5

4

3

2

1 9,4

15,1

11,3

6,8

5,4

% Dones % Homes

8,6

13,4

14,0

10,3

52,0% 48,0%

5,7

16-24

25-34

35-44

45 - 54

55 i +

16-24

25-34

35-44

45 - 54

55 i +