SOLIDARITAT CATALANA

Història

David Díaz Quintairos

Elena Moral Sánchez

Prof. Toni Guirao

Davant de l’amenaça d’una violació legislativa del dret públic modern, subsegüent a una violació publica (...), dels drets constitucionals, perpetrada a Barcelona, va despertar-se en l’ànima catalana un moviment de protesta, determinador, d’un estat d’unitat efectiva de la consciència del nostre poble; tal fou, a la primeria, la Solidaritat Catalana.Mes la virtualitat poderosa d’aquesta suprema, integral coordinació de forces col·lectives, va il·luminar amb viu esclat de revelació inesperada els qui només com a defensa de la justícia l’havien concebuda de manifestació contra la hostilitat a un projecte de llei, el de les jurisdiccions, va enlairar-se, per la transfusió entusiasta de l’ideal i de la voluntat dels uns ciutadans als altres, la integració sentimental de l’aspiració de Catalunya a redimir-se i regenerar-se.I va enlairar-se més amunt encara. En aquesta hora d’efusió magnífica del sentiment popular varen fondre’s les prevencions, varen oblidar-se els agravis, varen caure les autolimitacions de la tradició localista i va anar generalitzant-se, com una aspiració generosa d’una més vasta i total renovació, la transsubstanciació de la Solidaritat Catalana en fecunda, en redemptora solidaritat espanyola.Va produir-se, de primer, a Catalunya, una florida d’ideal; d’aquesta hora plena de la Solidaritat s’ha tornat sentiment general, col·lectiu; aquest sentiment és ideal viu incorporat definitivament a la substància mateixa del poble català, vol ser acció, vol devenir acte, s’ha enlairat a estat reflexiu de la consciència col·lectiva, d’integrar-la en els organismes públics que exerceixen l’acció de l’Estat (...).Font: Programa del Tívoli, 14 de maig del 1907.

NATURALESA DEL TEXT

a) Tipus de text segons la forma És un text narratiu, ja que ens explica uns fets que van succeir, però no els

explica d’una manera objectiva, més aviat ens ho explica molt subjectivament ja qui ho narra es pot observar que estava totalment a favor d’aquest moviment.

b) Tipus de text segons el contingut És un text sociopolític, perquè tracta temes socials entre els anys 1906-1909

com el moviment social Solidaritat Catalana, y també de polítics, com la llei de jurisdiccions.

Aquest text va ser el programa electoral de Solidaritat Catalana front a les eleccions generals. El van anomenar Programa del Tívoli perquè el 14 de maig de 1907, Nicolàs Salmerón va llegir públicament aquest text al Teatre Tívoli.

c) Tipus de text segons l’origen És una font primària, ja que va ser escrit el 14 de maig de 1907 per Enric Prat

de la Riba, qui va viure els fets en primera persona. Parla sobre el moviment Solidaritat Catalana que va començar al 1906 i va acabar al 1909.

ESTUDI DE L’AUTOR I EL SEU MOMENT HISTÒRIC

L’autor Enric Prat de la Riba, un polític i escriptor. Va néixer al 1870 en una família humil, va cursar la

carrera d’advocat en la Universitat de Barcelona i fou president del Centre Escolar Catalanista.

Més endavant va publicar diversos articles, els primers a La Renaixença.

Al voltant de 1890, va ingressar en la “Unió Catalanista”, però al 1899 va separar-se d’aquest partit per dirigir La Veu de Catalunya (fou empresonat al 1902 per un article que publicà).

Al 1906, amb la Solidaritat Catalana, es va convertir en el director de la “Lliga Regionalista”.

Al 1917 va convocar l’Assemblea de Parlamentaris. L’1 d’agost de 1917 va morir.

A qui es dirigeix Enric Prat de la Riba, amb aquest programa

electoral, es dirigia a tot el poble català; amb aquest “crit” de protesta volia fer que la nació catalana deixés de banda les autolimitacions imposades per les diferents ideologies i lluités conjuntament pels seus drets.

Moment històric El moment històric del text és el sorgiment de la

Solidaritat Catalana, la primera coalició formada per tots els partits catalans i de totes les ideologies (Lliga Regionalista (conservadors), Tradicionalistes (extrema dreta), Republicans i Republicans catalanistes) amb el mateix objectiu: reaccionar en contra de la Llei de Jurisdiccions del 1906.

ANÀLISI INTERNA

a) Idea principal La Solidaritat Catalana com a confirmació de

l’existència de la unitat del poble català, més enllà de les ideologies particulars, en contra d’un projecte de llei del govern espanyol que amenaça el dret a la identitat nacional.

b) Idees secundàries L’èxit i la força descomunal de la coalició. L’aspiració a reformar radicalment l’Estat

espanyol i la societat espanyola (les idees de regeneració i alliberament difoses en el catalanisme després del desastre del 98).

L’esperit de revolta de la nació catalana. La llei de jurisdiccions com a violació

legislativa del dret públic modern.

c) Resum del contingut Al 1906 s’aprova la Llei de

Jurisdiccions de caràcter anticatalanista, que provoca un moviment de protesta unit per la consciència del poble català, la Solidaritat Catalana.

L’èxit de la coalició fou inesperat per l’Estat espanyol: cada ideologia va deixar enrere els propòsits particulars per generalitzar-se en un moviment homogeni amb una mateixa tasca, les idees regeneracionistes del qual aspiraven a reformes radicals de l’Estat i la societat espanyola i l’alliberament de Catalunya.

ANÀLISI EXTERNA

Una de les conseqüències del desastre del 98 fou l’aparició del regeneracionisme i la formació del catalanisme com a moviment polític que proposava modificacions radicals en el govern i la societat espanyola. Després de la pèrdua colonial, malgrat la mort de Sagasta i Cánovas i la protesta dels sindicats obrers i els anarquistes, el torn de partits continuava vigent gràcies al caciquisme però la crisi econòmica i política era evident. Per a recuperar-se econòmicament, l’Estat va aprovar uns impostos que afectaven considerablement a l’activitat industrial.

Com la indústria predominava en el sector de Catalunya i els impostos no afectaven a les activitats agrícoles, predominants en altres regions espanyoles, els industrials catalans ho van interpretar com a discriminació de l’Estat i al 1899 van estendre per Barcelona la idea de desobediència fiscal que derivà al moviment conegut com el Tancament de Caixes.

La reacció del govern fou suspendre les garanties constitucionals i el presentar el projecte de Llei de jurisdiccions, aprovat al 1906, que imposava que els atacs a la pàtria serien jutjats per la jurisdicció militar. Els partits catalans van formar el Comitè de la Solidaritat Catalana, que al 1907 va guanyar les eleccions provincials. Disputes amb el projecte de la Llei de l’Administració Local (1907), el pressupost de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (1908) i la setmana tràgica (1909) conduïren al desmembrament de la coalició, a causa de les discrepàncies ideològiques.

Al 1902 es va coronar a Alfons XIII. La seva confiança en Antonio Maura, el líder del Partit Conservador, va fer que al 1903 aquest Partit governés. Al 1904 el Rei visità Barcelona amb l’objectiu de solucionar les discrepàncies però la seva visita provocà encara més tensió i va derivar a l’escissió dins el catalanisme polític. El 25 de novembre de 1905 un grup de militars recolzats pel govern vigent dels liberals va assaltar les redaccions del setmanari satíric Cu-cut! i el portaveu de la Lliga Regionalista La Veu de Catalunya, fet que provocà nombroses protestes catalanistes.

La violència i la repressió foren precursores del sorgiment de la campanya Maura no!, que causà la dimissió del líder i la crida del Rei al Partit Liberal per formar govern.

En el segon mandat conservador, Maura pretenia aplicar un programa regeneracionista: revitalitzar l’economia, normalitzar la vida política i modernitzar l’administració. La Lliga Regionalista i Cambó van recolzar el programa, que no es va poder dur a terme sencerament, ja que al juliol de 1909, amb motiu de l’enviament de tropes cap a l’Àfrica en un intent d’emprendre una nova campanya colonial, esclatà la Setmana Tràgica.

SÍNTESI

Aquest text va ser de gran influència social en la seva època: el programa electoral, escrit per Prat de la Riba, va aconseguir atraure l’esperit de protesta del poble català que va conduir a la victòria de Solidaritat Catalana en les eleccions generals. Des de l’Estat Espanyol es creia que el moviment era només un crit de rebel·lia front a una decisió legislativa. En la seva època, políticament no va tenir gran importància perquè l’Estat espanyol no estava preparat per permetre-ho i la Llei de Jurisdiccions no es va suspendre.

Tot això va ser possible gràcies a Enric Prat de la Riba que va fer possible el inici d’un canvi de mentalitat dels catalans que any rere any ha anat creixent fins avui en dia.

Alfons XIII en la seva visita a Barcelona.

VALORACIÓ PERSONAL

Valoració Aquest text creiem que simbolitza un fet molt important en la història de

Catalunya i d’Espanya, ja que molt poques vegades s’ha aconseguit unir tantes ideologies diferents amb un únic propòsit. De fet, des de 1906 no ha tornat ha succeir.

No creiem que històricament se li hagi donat la suficient importància; ja que, sincerament, fins el dia d’avui no coneixíem el que era Solidaritat Catalana.

Creiem que aquest fet hauria d’haver suposat un punt d’inflexió en la història de Catalunya més enllà de la dimensió emocional, cosa que realment no ha succeït.

Opinió personal Ens ha semblat un text difícil d’entendre tant per la forma d’expressió com a

l’hora d’extreure les idees. Es necessita empatia per entendre el text i això va fer que ens costés entendre el que volia dir l’autor amb aquestes paraules i en aquell moment.