Escola Lluans. Gener 2015

EL TACTE PERDUT

Vet aqu una vegada un planeta anomenat Taclndia.

Els habitants daquest planeta posseen un poder especial: tenien molt

desenvolupat el sentit del tacte, amb les mans podien arribar a fer

coses extraordinries que, per nosaltres, serien impossibles.

Quan tocaven qualsevol cosa amb la m esquerra obtenien informaci:

podien saber de quin material estava feta, qui la va inventar...i, amb la

m dreta podien arreglar tota mena de coses que estaven trencades.

Per aix, en aquest planeta, no hi havia eines perqu no les

necessitaven, tot ho arreglaven amb les seves mans. Fins i tot els

metges podien curar sense necessitat de medecines, noms a travs

del tacte de les seves mans.

Si tocaven algun aliment podien saber tot tipus dinformaci: les

calories que tenia, els ingredients, la temperatura...per hi havia una

cosa que no podien percebre: el seu gust!

A les portes no hi havia panys sin que, tan sols tocant-les amb les

mans ja es podien obrir.

Per ells les mans eren molt importants!

Tots els habitants de Taclndia naixien amb aquest poder. Les escoles

i universitats eren del tacte. Com que tota la informaci ja la podien

obtenir amb les mans no els feia falta aprendre res ms. Noms els

ensenyaven a fer servir les mans i, des de ben petits, aprenien oficis

diferents.

A Taclndia gaireb tot es podia fer o arreglar amb les mans i per

aix les cuidaven molt.

Quan les mans es quedaven sense energia, les tornaven a carregar

dins dunes butxaques especials que tenien a la roba i, si estaven

cansades, hi havia uns massatgistes que feien que es recuperessin.

Totes les robes tenien aquestes butxaques i tothom anava al

massatgista en algun moment.

Com que rebre informaci tot el dia podia arribar a ser pesat, van

inventar-se uns guants transparents que sels posaven sobretot quan

es dutxaven o anaven al lavabo i, daquesta manera, les mans deixaven

de donar informaci.

Un dels habitants daquest planeta tan especial era un nen de dotze

anys que es deia Albert. LAlbert era molt curis i tot el dia volia

saber coses dels planetes del seu voltant ja que el seu pare era

meteorleg. Ell havia vist moltes vegades com, el seu pare, noms

aixecant les mans cap al cel, podia aconseguir preveure el temps que

faria o veure si hi havia perill dalgun meteorit i lAlbert sovint

limitava. Tot el que descobria, al final del dia, ho escrivia al seu diari

secret.

Un dia a la nit lAlbert va aixecar les mans al cel i, amb el tacte, va

poder veure un planeta molt curis on els seus habitants tenien alguna

cosa estranya a les mans: eren objectes molt estranys de formes molt

curioses i de mides diferents. Per aquest motiu lAlbert va decidir

posar-li el nom de planeta O.N.I (planeta dels objectes no

identificats.

Amb aquells objectes ho tocaven gaireb tot: els cotxes, les persones,

els cabells, els mobles.... Aix a lAlbert li va cridar molt latenci.

Tafaner com era, un mat, va agafar damagat el coet de feina del seu

pare i va decidir viatjar fins al planeta O.N.I per explorar-ho i saber-

ne ms coses.

Diari secret de lAlbert

Dia abans del viatge:

Estic molt nervis per visitar el planeta O.N.I i no s qu hi trobar.

El viatge ser llarg i cansat per crec que mho passar molt b.

Espero saber ms coses dels habitants daquest planeta i que

mensenyin com fan servir els objectes que he vist a les seves mans.

Dem al mat, quan el pare sigui a la feina, entrar al coet i

comenar la meva aventura. No s si podr dormir, estic massa

neguits.

Primer dia de viatge:

Aquest mat he comenat el meu viatge cap al planeta O.N.I. No s

gaire com funciona el coet. Hi ha un munt de botons i mha costat

fer-lo enlairar per al final ho he aconseguit. Estic mirant per una

finestra petita i la veritat s que s molt agradable: veig estrelles

per tot arreu i he vist un planeta que t uns colors molt bonics. Tinc

moltes ganes darribar.

Segon dia de viatge:

Sento que el planeta O.N.I s molt a prop. Les meves mans ja mho

indiquen. Estic desitjant arribar-hi. Per la finestra veig molts

planetes ben diferents. No pensava que el viatge fos tan llarg per,

alhora, tan bonic.

Tercer dia de viatge:

Per fi veig el planeta. Est tot envoltat duna espcia de boira per,

amb les meves mans, veig la gent que est treballant. Per qu

serviran aquells objectes tan estranys? Tot plegat s ben curis...

Mentre estava escrivint....PATAPAM!!! Un meteorit va xocar de ple

contra el seu coet i es va trencar en bocins. LAlbert va caure per

lespai i es va anar donant cops contra els trossets de roca del

meteorit.

Pobre Albert! Quina mala sort!

Els habitants de Tactlndia que feia dies que el buscaven ho van veure

a travs de les seves mans i van decidir anar-lo a buscar, retornar-lo

al seu planeta i portar-lo a lhospital. Els metges li van curar la cama

trencada i les seves ferides amb les mans per lAlbert havia rebut un

fort cop al cap i no recordava res del que li havia passat ni del seu

viatge. Es notava estrany i no es trobava del tot b.

De sobte, li va venir gana i va demanar alguna cosa per menjar. Quan li

van portar el primer que va fer va ser posar la m esquerra sobre

laliment per rebren informaci per, res de res. No va obtenir cap

dada. Es va espantar, estava molt nervis perqu no sabia qu li estava

passant.

Va decidir provar el menjar i, de sobte, la seva boca es va omplir de

gustos i sabors fastigosos que mai abans havia notat. Amb cara de

fstic ho va escopir tot. LAlbert es va posar encara ms nervis

perqu no sabia el que li estava passant i va decidir mantenir-ho en

secret. Es va amagar dins del llit i va plorar desconsolat. Els metges

tampoc sabien qu li passava, el notaven diferent per no havien

descobert encara el perqu.

Quan va sortir de lhospital es va dirigir cap a casa per, quan va voler

obrir la porta com sempre havia fet, no va poder. Era molt estrany per

ell no poder fer res amb les mans i lAlbert patia molt i sho estava

passant molt malament. Els seus pares el van intentar ajudar.

Van posar panys a tots els llocs on havia danar: a casa, a lescola, al

teatre...Tamb van construir una escola diferent perqu pogus

aprendre tot all que els altres nens ja sabien fer i van crear uns

guants especials per veure si el podien ajudar. Van ser un cam molt

difcil i ple dobstacles fins que van aconseguir que les seves mans

poguessin rebre alguna informaci. El que no van poder fer s que

fossin capaces darreglar els objectes.

LAlbert, en aquell planeta on tot funcionava a travs del tacte, sho

passava fatal. No podia fer res sense ajuda i estava trist, molt trist

fins que...un bon dia, va recordar que tenia una capacitat que els altres

habitants de Taclndia no tenien: ell podia descobrir els gustos dels

aliments i aix ho havia daprofitar. Va aconseguir convertir-se en un

crtic gastronmic i un gran cuiner. Provava el menjar, donava consells

sobre alimentaci i preparava unes receptes molt saludables per tots

els habitants de Taclndia. Sabia que ells no podien apreciar el bon

gust dels seus plats per ell estava molt ogulls de la seva feina.

Un dia, en un calaix, va descobrir el seu diari secret. La seva mare

lhavia recuperat de laccident i lhavia guardat en un lloc segur. El va

llegir i, de cop i volta, va comenar a recordar el seu viatge al planeta

O.N.I.

De cop, va tornar a sentir curiositat per aquell planeta i va decidir

tornar-hi. Els seus amics van ajudar-lo a preparar el viatge i arreglar

el coet del seu pare i, finalment, va aconseguir complir el seu desig:

arribar al planeta i saber ms coses daquelles estranyes coses que

portaven a les mans.

Cada vegada que el visitava tornava carregat daquells objectes que

ells portaven a les mans i que, finalment, va decidir anomenar-los

eines. Cada vegada es sentia ms feli. Les eines li permetin fer

alguna daquelles coses que amb laccident ja no podia fer i, a ms, ell

tenia una capacitat diferent: notava el gust de les coses.

Daquesta manera lAlbert va convertir-se en un cuiner i un explorador

molt fams al seu planeta i, per sempre ms, va ser feli.

FI