--- -=~~~==-~--_.....:._---~­

===

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GACETA DE MADRIDDepó,lto Lega' M. ...... Año CCCXVIII Viernes 29 de diciembre de 1978 Núm. 311.1

CONSTITUCIONESPAÑOLA

APROBADA POR LAS CORTES EN SESIONES PLENARIAS

DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Y DEL SENADO CELEBRADAS

EL 31 DE OCTUBRE DE 1978

RATIFICADA: POR EL PUEBLO ESPAÑOL EN REFERENDUM

DE 6 DE DICIEMBRE DE 1978

SANCIONADA POR S. M. EL REY ANTE LAS CORTES

EL 27 DE DICIEMBRE DE 1978

- ---

-====

CONSTITUCION ESPAÑOLA

DON JUAN CARLOS l. REY DE ESPAJ'lA. A TODOS LOSQL'E LA PRESEN] E VIEHEN y ENTENDIEREN,

SABED. QUE LAS CORTES HAN APROBADO Y EL PUE­BLO ESPAÑOL HA"] IrlCADO LA SIGUiENTE CON5TrIUClüN:

PREAMBULO

La Nación española, deseando establecer la justt·cl~. la libertad y la seguridad y promover el bien decuantos la integran, en uso de su soberanía, procla­ma su voluntad dA:

Garantizar la convivencia democrática dentro dela COllsfitución y de las leyes conforme a un ordeneconómico y social justo.

Consolidar un Estado de Derecho que aspgure elimperio de la ley como expL;sión de la voluntad po~

pular.

Prot.'ger a todos los espnño!es y pueblos de Espa­ña en pi ejercicio de los derechos humanos, sus cul­turclS y tr<:ldiciorH:~S. lenguas e instituciones.

Protllover el progreso de la cultura y de la economía para ast-'guraf a todos una digna calIdad de vida.

Establecer una sociedad dt'nlocrátic;.:¡ avanzada, y

ColaborAr en el fortalAcimif'nto de unas relacionespacíficas y de eficaz cooperación entre todos los pue~

bIas de la Tierra.

En consecuentir.t. las Cortf'S aprUf-'ban y el puebloespañ¡,1 ratifica la siguiente

CONSTITUCION

TITULO PRELIMINAR

Articulo 1

l. España se constituye en un Estado social y de­mocrático de Derecho, que propugna como ,·alores su·periores de su ordenamiento jurídico la libertad, lajusticia. la igualdad y el pluralismo polltico.

2. La soberanía nacio:lal reside en el pueblo es­pañol, del que emanan los poderes del Estado.

3. La forma polltica del Estado español es la Mo­narquía parlamentaria.

Articulo 2

La Constitución se fundamenta en la indisolubleunidad de la Nación española, patria común e indivi~

slb!e de todos los españoles, y reconoce y garantizael derecho a la autonomía de las nacionalidades y re­giones que la integran y la solidaridad entre todasellas.

Artículo 3

1. El castellano es la lengua española oficial delEstado. Todos los españoles tienen el deber de cono­cerla y el derecho a usarla.

2. Las demás lenguas españolas serán tambiénoficiales en las respectivas Comunidades Autónomasde acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidades lingüís­ticas de España es un patrimonio cultural que serAobjeto de especial respeto y protección.

Artículo 4:

1. La bandera de España está formada por tresfranjas horizontales, roja, amarilla y roja, siendo laamarilla de doble anchura que cada una de las rojas.

2. Los Estatutos podrán reconocer banderas y en~

señas prcpias de las Comunidades Autónomas. Estas:se utilizarán junto a la bandera de España en susedificios públicos y en sus actos oficiales.

Articulo B

La capital del Estado es la villa de Madrid.

Articulo 8

Los partidos pollLicos expresan el pluralismo polí­tico, concurren a la formación y manifestación de lavoluntad popular y son instrumento fundamental pa­ra la participación polltica. Su creación y el ejerci­cio de su actividad son libres dentro del respeto a laConstitución y a la ley. Su estructura interna y fun·cionarnlento deberán. ser democráticos.

Artículo 7

Los sindicatos de trabajadores y las asociacionesempresariales contribuyen a la defensa y promociÓn

29318 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

de los intereses econémlcos y sociales que les son pro­pios. Su creación y el ejercicio de su actividad son li­bres dentro del· respeto a la Constitución Y a la ley.Su estructura Interna y funcionamiento deber~n serdemocr~tlcos.

Articulo 8

1. Las Fuerzas Armadas, constltutdas por el Ejér·ctto de Tierra. la Armada y el EJército del Aire, tienencomo misión garantizar la soberania e Independenciade Espaf1a, defender su integridad territorial y el orodenamlento constitucional.

a. Una ley orgMlca regular~ las bases de la orga­nización militar conforme a los principios de la pre­sente Constitución.

Articulo.

1. Los ciudadanos y los p!)(j,eres públicos est~n su­jetos a la Constitución y al resto del ordenamiento ju­rldlco.

a. Corresponde a los poderes públicos promoverlas condiciones para que la libertad y la Igualdad delIndividuo y de los grupos en que se Integra sean rea­les y efectivas; remover los obst~ulos que impidano dlflculten su plenitud y facilitar la participación detodos los ciudadanos en la vida polltlca, económica,cultural y social.

8. La Constliuclón garantiza el principio de lega­lidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las nor·mas, la Irretroactlvldad de las disposiciones sanciona­doras no favorables o restrictivas de derechos Indivi­duales, la seguridad lurldlca, la responsabilidad y lainterdicción de la arbitrariedad de los poderes pú­blicos.

TITULO 1

De los derechos y deberes fundamentales

Articulo 10

1. La dignidad de la persona, los derechos Invio­lables que le son Inherentes, el libre desarrollo de lapersonalidad, el respeto a la ley y a los derechos delos demú son fundamento del orden polltlco y dela paz social.

a. Las normas rtllatlvas a los derechos fundamen·tales y a las libertades que la Constitución reconocele InterpretarM de conformidad con la DeclaraciónUniversal de Derechos Humanos y los tratados y acuer­dos internacionales sobre las mismas materias ratlfl·cados por Espaf1a.

CAPITULO PRIMERO

De los espai\oles y los extranteroo

Articulo 11

1. La nacionalidad espai\ola se adquiere. se con­serva y oe pierde de acuerdo con lo establecido por laley.

2. Ningún español de origen podr~ ser privado desu nacionalidad.

3. El Estado podr~ concertar tratados de doble na­cionalidad con los paises iberoamericanos o con aque­llos que hayan tenido o tengan una particular vincu­lación con Espaf1a. En estos mismos paises, aun cuan­do no reconozcan a sus ciudadanos un derecho reci­proco, podr~n naturalizarse los españoles sin perdersu nacionalidad de origen.

Articulo 12

Los españoles son mayores de edad a los dieciochoal\os.

Articulo 13

1. Los extranjeros gozar~n en España de las !iber­tades públicas que garantiza el presente Titulo en lostérminos que establezcan los tratados y la ley.

2. Solamente los españoles ser~n titulares de losderechos reconocidos en el articulo 23, salvo lo que.atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda estable­cerse por tratado o ley para el derecho de sufragio ac­tivo en las elecciones municipales.

3. La extradición sólo se conceder~ en cumplimien­to de un tratado o de la ley. atendiendo al principiode reciprocidad. Quedan excluidos de la extrad:ciónlos delitos polltlcos, no consider~ndosecomo tales losactos de terrorismo.

4. La ley establecer~ los términos en que los ciu­dadanos de otros paises y los ap~tridas podrán gozardel derecho de asilo en Espaf1a.

CAPITULO SEGUNDO

Derechos y IIbertadeo

Articulo 14

Los españoles son Iguales ante la ley, sin que pue­da prevalecer discriminación alguna por razón de na­cimiento. raza. sexo. rellglón, opinión o cualquier otracondición o circunstancia personal o social.

SECCIÓN l."

De los derechos fundamentales y de las libertadespúblicas

Articulo 18

Todos tienen derecho a la vida y a la integridad fl­lica y moral, Iin que. en ningún caso. puedan ser so­metidos a tortura ni a penas o tratos Inhumanos o de­gradantes. Queda abolida la pana de muerte, salvo loque puedan disponer las leyes panales militares paratiempos de guerra.

B. o. del K-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29317

Artículo le

1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa yde culto de los individuos y las comunidades sin máslimitación, en sus manifestaciones, que la necesariapara el mantenimiento del orden público protegidopor la ley.

2. Nadie podrá ser obligado a declarar sobre suideología, religión o creencias.

3. Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Lospoderes públicos tendrán en cuenta las creencias re­ljgiosas de la sociedad española y mantendrán las con­siguientes relaciones de cooperación con la Iglesia Ca­tólica y las demás confesiones.

Artículo 17

1. Toda persona tiene derecho a la ti bertad y a laseguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, si­no con la observancia de lo establecido en este artícu­lo y en los casos y en la forma previstos en la ley.

2. La detención preventiva no podrá durar más deltIempo estrictamente necesario para la realización delas averiguaciones tendentes al esclarecimiento de loshechos, y, en todo caso, en el plazo máximo de seten­ta y dos horas, el detenido deberá ser pu:~sto en liber­tad o a dlspcsi~_:ión de la autoridad judicial.

3. Toda persona detenida debe ser informada deforma inmediata, y de modo que le sea comprensible.de sus derechos y de las razones de su detención, nopudiendo ser obEgada a declarar. Se garantiza la asis·tancia de abogado al detenido en las diligencias poli­ciales y judiciales, en los términos que la ley esta­blezca.

4. La ley regulará un procedimiento de "habeascorpus·> para producir la inmediata puesta a disposi­ción judicial de toda persona detenida ilegalmente.Asimismo, por léy se determinará el plazo máximo dedur~lCión de la prisión provisional.

Artículo 18

1 ~e garantiza el derecho al honor, a la intimi­dad personal y familiar y a la propia imagen.

2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada oregi:~tl'o podrá hacerse en él sin consentimiento del ti­tular o resolución judicial, salvo en caso de flagrantedelit.o.

3. Se garantiza el secreto de las comunicacionesy, en especial, de las postales, telegráficas y telefóni­cas, salvo resolución judicial

4. La ley limitará el uso de la informática paragarantizar el honor y la intimidad personal y familiarde los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos

Artículo 19

Los españoles tienen derecho a elegir librementesu residencia y a circular por el territorio naCional.

Asimismo, tienen derecho a entrar y salir libre­mente de España en los términos que la ley establez­ca. Este derecho no podrá ser limitado por motivos pa.liticos o ideológicos

Artículo 20

1. Se reconocen y protegen los derechos:

aJ A expresar y difundir libremente los pensa·mient.os, ideas y opiniones mediante la palabra, el es,crito o cualquier otro medio de reproducción,

bJ A la producción y creación literaria, artística,clCntifica y técnica

c) A la libertad de cátedra.

dJ A comunicar o recibir libremente informaciónveraz por cualquier medio de difusión. La ley regula­rá el derecho a la cláusula de conciencia y al secretoprofesional en el ejercicio de estas libertades.

2 El ejercicio de estos derechos no puede restrin­girse mediante ningún tipo de censura previa.

3 La ley regulará la organización y el control par­lamentario de los medios de comunicación social de­pendient.es del Estado o de cualquier ente público ygarantIzará el acceso a dichos medios de los grupossociales y políticos significativos, respetando el plu­ralisll)o de la sociedad y de las diversas lenguas deESP~lna

4 Estas libertades tienen su límite en el respetoa los derechos reconocidos en este Título, en los pre­ceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmen­te, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propiaimagNI y a la prolección de la juventud y de la in­'an('~;-I

:) Sólo podrá acordarse el secuestro de publica·cirJJlL's, grabaciones y otros medios de información envirt ud de resolución judicial.

Artículo 21

1 Se reconoce el derecho de reunión pacifica ysin armas. El ejercicio de este derecho no necesitaráautorización previa.

2. En los casos de reuniones en lugares de trán­sito público y manifestaciones se dará comunicaciónprevia a la autoridad, que sólo podrá prohibirlas cuan­do existan razones fundadas de alteración del ordenpúb: leo, con peligro para personas o bienes.

Artículo 22

Se reconoce el derecho de asociación.

2 Las asociaciones que persigan fines o utilicenmedius tipificados como delito son ilegales.

3 Las asociaciones constituidas al amparo de esteartículo deberán inscribirse en un registro a los solosefectos de publicidad.

4. Las asociaciones sólu podrán ser disueltas o sus­pendidas en sus actividades en virtud de resoluciónjudicial motivada.

29318 , --, ~2~9~d~I~c1~e~m~b~r~e~19=.7:::8:._. ....:B::,~O::.:.'..::d:.:;e:.I.:E::.....:N.:.u::.·m::::.. .;.3;,.:'..:1:.:..1

5. Se prohiben las asociaciones secretas y las decarácter paramilitaro

Arilculo 23

1. Los ciudadanos tienen el derecho a participaren los asuntos públicos, directamente o por mediode representantes, libremente elegidos en eleccionesperiódicas por sufra~io universal.

2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condi­ciones de Igualdad a las funciones y cargos públicos,con los requisitos que señalen las leyes.

Articulo 24

1. Todas las personas tienen derecho a obtener latutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejerci­cio de sus derechos e intereses legitimos. sin que, enningún caso, pueda producirse indefensión.

2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordi­nario predeterminado por la ley, a la defensa y a laasistencia de letrado, a ser informados de la acusa­ción formulada contra ellos. a un proceso público sindilaciones indebidas y con todas las garantias, a utili­zar los medios de prueba pertinentes para su defensa.a no declarar contra si mismos, a no confesarse cul­pables y a la presunción de inocencia,

La ley regulará los casos en que, por razón de pa­rentesco o de secreto profesional. no se estará obliga­do a declarar sobre hechos presuntamente delictivos

Articulo 25

1. Nadie puede ser condenado o sancionado poracciones u omisiones que en el momento de produ­cirse no constituyan delito. falta o Infracción adminis­trativa, según la· legislación vigente en aquel mo­mento,

2. Las penas privativas de libertad y las medidasde seguridad estarán orientadas hacia la reeducacióny relnserclón social y no podrán consistir en trabajosforzados, El condenado a pena de prisión que estu·viere cumpliendo la misma gozará de los derechos fun·damentales de este Capitulo, a excepción de los quese vean expresamente limitados por el contenido delfallo condenatorio, el sentido de la pena y la ley pe·nltenciarla. En todo caso. tendrá derecho a un traba·lo remunerado y a los beneficios correspondientes dela Seguridad 'Social, así como al acceso a la culturay al desarrollo integral de su personalidad.

3. La Administración civil no podrá imponer san·ciones que, directa o subsidiariamente, impliquen pri·vaclón de libertad.

Articulo 28

Se prohíben los Tribunales de Honor en el ámbitode la Administración civil y de las organizaciones pro·feslonales.

Articulo 27

1. Todos tienen el derecho a la educación. Se reco·noce la libertad de enseñanza.

2, La educación tendrá por objeto el pleno desa·rrollo de la persontJldad humana en el respeto a losprincipios democráticos de convivencia y a los dere­chos y libertades fundamentales.

3. Los poderes públicos garantizan el derecho queasiste a los padres para que sus hijos reciban la for­mación religiosa y mora] que esté de acu 3rdo con suspropias convicciones.

4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.

5. Los poderes públicos garantizan el derecho detodos a la educación, mediante una programación ge­

. neral de la enseñanza, con participación efectiva detoñas Jos sectores afectE:..dos y la creación de centrosdocen~es.·

6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas lalibertad de creación de centros docentes, dentro delrespeto a los principios constitucionales.

7, Los profesores, los padres y, en ~u caso, losalumnos intervendrán en el control y gestión de to­dos los centros sostenidos por la Administración confondos públicos, en los términos que la ley establezca.

8. Los poderes públicos inspeccionarán y homolo­garán el sistema educativo para garantizar el cumpIi-mient0 de las leyes. .

9, Los poderes públicos ayudarán a los centros do·centes que reúnan los requisitos que la ley establezca.

10. Se reconoce la autonomía de las Uníversida·des, en los términos que la ley establezca.

Articulo 28

1. Todos tienen derecho a sindicarse libremente.La ley podrá limitar o exceptuar el ejercicio de este de­recho a las Fuerzas o Institutos armados o a los de­más Cuerpos sometidos a disciplina militar y regula·rá las peculiaridades de su ejercicio para los funcio­narios públicos, La libertad sindical comprende el de·recho a fundar sindicatos y a afiliarse al de su elec·clón. así como el derecho de los sindicatos a formarconfederaciones y a fundar organizacion'3s sindicalesinternacionales o afiliarse a las mismas, Nadie podráser obligado a afiliarse a un sindicato,

2. Se reconoce el derecho a la huelga de los tra­bajadores para la defensa de sus intereses. La ley queregule el ejercicio de este derecho establecerá las ga·ranUas precisas para asegurar el mantenimient( delos servicios esenciales de la comunidad.

Articulo 29

1. Todos los españcles tendrán el derecho de pe·tlción individual y colectiva, por escrito, en la formay con los efectos que determine la ley.

2. Los miembros de las Fuerzas o Institutos arma.dos o de los Cuerpos sometidos a disciplina militar po·drán ejercer este derecho sólo individualmente y conarreglo a lo dispuesto en su legislación especifica.

B. O. del E.-Núm. 311.1

SscclbN 2.'

29 dlcl..mbre 1978

Articulo 35

29319

De los derechos y deberes de los ciudadanos

Articl;Jo 30

l. Los esp"ñcies tienen el derecho y el deber dedefender a España.

2. La ley fijará las obligaciones militares de losespañoles y regulará, con las debidas garantias, la ob.leción de conciencia, asl como las demás causas deexención del servicio militar obligatorio, pudiendo Jm­poner. en su caso, una prestación social sustitutoria.

3. Podrá establecerse un servicio civil para el cum­plimiento de fines de Intarés general.

4. Mediante ley podrán reguiarse los deberes deios ciudadanos en los casos de grave riesgo. catástro­fe o calamidad pública.

Articulo 31

l. Todos contribuirán al sostenimiento de los gas­tos públicos de acuerdo con su capacidad económicamedianta un sistema tributario justo inspirado en losprincipios de igualdad y progresividad que, en ningúncaso, tendrá alcance confiscatorio.

2. ,,1 gasto público realizará una asignación equi­tativa de los recursos públicos. y su programación yejecución responJerán a los criterios de eficiencia yeconomía.

3. Sólo podrán establecerse prestaciones persona­les O patrimoniales de carácter público con arreglo ala ley.

Articulo 32

l. El hombre y la muler tienen derecho a contraermatrim'Jnio con plena igualdad juridlca.

2. La ley regulará las formas de matrimonio, laedad y capacidad para contraerlo. los derechos y de­beres de los cónyuges, las causas de separación y di­solución y sus efectos.

Articulo 33

l. Se reconoce el derecho a la propiedad privaday a la herencia.

2. La función social de estos derechos delim!tarásu contenido, de acuerdo con las leyes.

3. Nadie podrá ser privado de sus bienes y dere­chos sino por causa justificada de utllldad pública ointerés soclal, mediante la correspondiente Indemni­zación y de conformidad con lo dispuesto por las leyes.

Articulo 34

l. Se reconoce el derecho de fundaclón para finesde interés general, con arreglo a la ley.

2. Regirá también para las fundaCiones lo dispues­to en los apartados 2 y 4 del articulo 22.

l. Todos los españoles tie' len el deber de trabajary el derecho al trabajo, a la libre elección de profe,¡ánu oficio, a la promoción a través del trabajo y a unaremuneración suficiente p~ra satisfacer sus necesida­des y las de su familia, sin que en ningún caso puedahacerse discriminación por razón de sexo.

2. La ley regulará un estatuto de los trabajadares.

Articulo 38

La ley regulará las peculiaridades propias del ré­gimen jurldico de ios Colegios Profesionales y el ejer­ciclo de las profesiones tituladas. La estructura internay el funcionamiento de los Colegios deberán ser demo­cráticos.

Articulo 37

1. '.Il ley garantizará el derecho a la negociacióncolectiva laborai entre los representantes de los tra­bajadores y empresarios, asl como la fuerza vinculan­te de los convenios.

2. Se reconoce el derecho de ;os trabajadores yempresarios a adoptar medidas de conflicto colectivo.La ley que regule el ejercicio de este derecho, sin per­juicio de las limitaciones que pueda establecer, inclui­rá las garantías precisas para asegurar el funciona­miento de los servicios esenciales de la comunidad.

Artículo 38

Se reconoce la libertad de empresa en el marC0 dela Bl'onomia de mercado. Los poderes públicos garan­tizan y protegen su ejercicio y la defensa de la pro­ductividad, de acuerdo con las exigencias de la econo­mia general y, en su caso, de la planificación.

CAPITULO TERCERO

De los principios rectores de la pollUca socialy económica

Artículo 39

l. Los poderes públicos aseguran la protección so­cial, económica y juridica de la familia.

2. Los poderes públicos asegutan, asimismo, laprotección Integral de los hijos, igdales éStos ante laley con independencia de su filiacióll., y de las madres,cualquiera que sea su estado civil. 'La ley posibilitarála investigación de la paternidad.

3. Los padres deben prestar asistencia de todo or­den a los hijos habidos dentro o fuera del matrimonio,durante su mlnoria de edad ., en los demás casos enque legalmente proceda.

4. Los nidos gozarán de la proll>cción prevista enlos acuerdos internacionales que velan por sus dere­chos.

2.9326. 28 é11clemJire 1878 Bo 00 del E.-Núm. 311.1

Articulo 40

1. Los poderes .públicos promoverán las condicio­nes favorables para el progreso social y económico ypara una distribución de la renta regional y personalmás equitativa, en el marco de una polltica de esta­bllldad económica. De manera especial realizarán unapolitica orientada al pleno empleo.

2. Asimismo, los poderes públicos fomentarán unapolltlca que garantice la fonnaclón y readaptaciónprofesionales; velarán por la seguridad e higiene enel trabajo y garantizarán el descanso necesario. me­diante la limitación· de la jornada laboral. las vacacio­nes periódicas retribuidas y la promoción de centrosadecuados.

Articulo 41

Los poderes públicos mantendrán un régImen pú­blico de Seguridad Social para todos los ciudadanos,que garantice la asistencIa y prestaciones sociales su­ficientes ante situaciones de necesidad, especialmenteen caso de desempleo. La asistencia y prestacionescomplementarias serán libres.

Artículo 42

El Estado velará especialmente por la salvaguardiade los derechos económicos y sociales de los traba.¡a­dores espalloles en el extranjero y orientará su poli­tlca hacia su retorno.

Articulo 43

1. Se reconoce el derecho a la protección de lasalud.

2. Compete a los poderes públicos organizar y tu­telar la salud pública a través de medidas preventivasy de las prestaciones y servicios necesarlos. La leyes­tablecerá los derechos y deberes de todos al respecto.

3. Los poderes públicos fomentarán la educaciónsanItaria, la educación flslca y el deporte. Asimismofacllltarán la adecuada utllización del ocio.

Artículo 4C

1, Los poderes públicos promoverán y tutelaránel lICCeSO a la cultura, a la que todos tienen derecho.

2, Los poderes pú blicos promoverán la ciencia y lainvestigación cientlflca y técnica en beneficio del in-terés general, -

Articulo 45

lo Todos tienen el derecho a dIsfrutar de un me­dlo ambiente adecuado para el desarrollo de la per­lona, asl como el deber de conservarlo,

2. Los poderes públicos velarán por la utilizaciónracional de todos los recursos naturales, con el fin deproteger y mejorar la calidad de la vida y defender

y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la in­dispensable solidaridad colectiva.

3. Para quIenes violen lo dispuesto en el apartadoanterior, en los ténnlnos que la ley fije se establecerénsanciones penales 0, en su caso. administrativas, as1como la obligación de repa.rar el daño causado.

Articulo C8

Los poderes públicos garantizarán la conservacióny promoverán el enriquecimiento del patrimonio his­tórico, cultural y artístico de los pueblos de Españay de los bienes que lo integran, cualquiera que sea surégimen jundlco y su titularidad. La ley penal san­cionará los atentados contra este patrimonio.

Articulo C7

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar deuna vivienda digna y adecuada. Los poderes públicospromoverán las condiciones necp.sarias y estableceránlas normas pertinentes para hacer efectivo este dere~

cho, regulando la utlllzaclón dei suelo de acuerdo conel interés general para impedir la especulación.

La comunidad partlcipará en las plusvallas quegenere la acción urbanística de los entes públicos,

Articulo C8

Los poderes públicos promoverán las condjcion~s

pa.ra la pArticipAción libre y eficaz de la juventud enel desarrollo politico, social. económico y cultural.

Articulo C9

Los poderes públicos rp.slI..rán una politica de pre­visi6n, tratamiento, rehabilitación e intf'gración de losdisminuidos ffsicos. sensoriales y psfquicos a los quepre~tar~n la atpnciñn especializada que requif~ran y josR,mpa,rarAn f'~pe('inlmente para el disfrute de los de­rechos que este Titulo otorga a todos los ciudadanos.

Articulo so

Los poderes públicos garantizarán. mediante pen­siones adecuadas y periódicamente actualizadas, lasuficiencia económIca a los ciudadanos durante la ter­cera edad. Asimismo, y con Independencia de las obli­gacfones familiares, promoverán su bienestar medianteun sistema de servicios socIales que atenderán sus pro­blemas especlficos de salud, vivienda, cultura y ocio.

Articulo 51

1. Los poderes públicos garantizarán la defensade los consumidores y.usuarlos, protegiendo, median­te procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y loslegltimos Intereses económicos de los mismos.

2. Los poderes públicos promoverán la ¡nfonnacióny la educación de los consumidores y usuarlos, fo­mentarán sus organIzaciones y oirán a éstas en las

B. O. del E.-Núm. 311.1 lI8 diciembre 1978 29321

cuestiones que puedan afectar a aquéllos, en los tér­minos que la le)' establezca.

3. En el marco de lo dispuesto por los apartadosanteriores, la ley regularé. el comercio Interior y el ré­gimen de autorlzacl6n de productos comerciales..

Articulo 52

La ley regularé. las organizaciones profesionalesque contribuyan a la defensa de los Intereses econ6­micos que les sean propios. Su estructura Interna yfuncionamiento deberAn ser democráticos.

CAPITULO CUARTO

De las garar tlas de las libertades y derechosfundamentales

Articulo 53

1. Les derechos y libertades reconocidos en el Ca­pitulo segundo del presente Tltulovfnculan a todoslos poderes públicos. 5610 por ley, que en todo casodeberá respetar su contenido esencial, podrá regularseel ejercicio de tales derechos y libertades, que se tute­larán de acuerdo con lo previsto en el articulo 161,1, ai.

2. Cualquier ciudadano podrá recabar la tutela delas libertades y derechos reconocidos en el articulo ay la Seccl6n primera del Capitulo segunde ante losTribunales ordinarios por un procedimiento basado enlos principios de preferencia y sumariedad y, en sucaso. a través del recurso de amparo ante el TribunalConstitucional. Este último recurso será aplicable a laobleci6n de conciencia reconocida en el articulo 30.

3. El reconocimiento, el respeto y la protecci6nde los principios reconocidos en el Capítulo tercero in­formarán la legislacl6n positiva, la práctica judicial yla actuaci6n de los poderes públicos. S6lo podrAn seralegados ante la Jurisdicci6n ordinaria de acuerdocon lo que dispongan las leyes que los desarrollen.

Articulo 54

Una ley orgánica regulará la Instituci6n del Defen­ser del Pueblo, como alto comisionado de las CortesGenerales, designado por éstas para la defensa de losderechos comprendidos en este Titulo, a cuyo efectopodrá supervisar la actividad de la Adminlstraci6n,dando cuenta a las Cortes Generales.

CAPITULO QUINTO

De la suspensión de los derechos y libertades

Articulo 55

l. Les derechos reconocidos en los artlculos 17, 18,apartados 2 y 3, articulas 19, 20, apartados 1. aJ y dJ.Y 5, artIculos 21, 28, apartado 2, y. articulo 37, aparta-

do a, podrAn ser suspendidos cuando se acuerde la de­claración del estado de excepci6n o de sitio en los tér·minos previstos en la Constltuci6n Se exceptCIa de loestablecido anteriormente el apartado 3 del articulo 11para el supuesto de declaraci6n de estado de excep­c!6n.

a. Una ley orgAnice podrá determinar la forma ylos casos en los que, de forma Individual y con la ne­cesaria Intervencl6n judicial y el adecuado control par­lamentario, los derechos reconocidos en los artlculos 17,apartado 2, y 18, apartados 2 y 3, pueden ser suspen­didos para personas determinadas, en relacl6n con lasInvestigaciones correspondientes a la actuacl6n de ban­das armadas o elementos terroristas,

La utillzacl6n injustlflcada o abusiva de las facul­tades reconocidas en dicha ley orgAnlca producirá res­ponsabilidad penal, como vfolacl6n de los derechos ylibertades reconocidos por las leyes.

TITULO n

De la Corona

Articulo 58

1. El Reyes el Jefe del Estado. símbolo de su uni­dad y permanencia, 8.l'bitra y modera el funcionamien­to regular de las Instituciones, asume la más alta reO'presentacl6n del Estado ..paftol en las relacionesinternacionales, especialmente con las naciones de sucomunidad hlst6rlca, y elerce las funciones que le atri­buyen expresamente la COnstltucl6n y las leyes.

2. Su titulo es el de Rey de España y podrá utili­zar los demás que corresp(lndan a la Corona.

3. La persona del Reyes inviolable y no está su­jeta a responsabilidad. Sus actos estarán siempre re­frendados en la forma establecida en el articulo 64,careciendo de validez sin dicho refrendo, salvo lo dis­puesto en el articulo 65, 2.

Articulo 57

1. La Corona de Eepalla es hereditaria en los su­cesores de S. M. Don Juan Cllrlos I de Borbón, legitimoheredero de la dlnUtlA histórica. La sucesi6n en eltrono seguirá el orden reavl-.r de primogenitura y re­presentaci6n, siendo preferida 'lIIempre la linea anteriora las posteriores; en 1& mlsma linea, el grado más pr6·xlmo al más remoto; en el mismo grado, el var6n a lamujer, y en el mismo sexo, la persona de más edada la de menos.

2. El Principe heredero. desde su nacimiento o des·de que se produzca el tisclhci 'que (lriglne el llamamien­to. tendré. la dignid,,· de Plil:lclpe de Asturias y losdemás titulas vlnculldos tradicionalmente al sucesorde la Corona de Esp.....

3. ExtInguidas to4líll las: lineas llamadas en Dere­cho, las Cortes Generales PJ'pveerAn a la sucesi6n enla Corona en la forma que me cOl:lvenga a los Inte­reses de Espafta.

29322 29 dEcien1bre 1D7B B. O. del E,-----l\Júrn. 311.1

4. Aquellas personas que teniendo derecho a la su­cesión en el trono contrajeren matrimonio contra laexpresa prohibición del Rey y de las Cortes Generales,quedarán excluidas en la sucesión a la Corona por síy sus descendientes.

5. Las abdicaciones y renuncias y cualquier dudade hecho o de derecho que ocurra en el orden de suce­sión a la Corona se resolverán por una ley orgánica.

Artículo 58

La Reina consorte o el consorte de la Reina no po­drán asumir funciones constitucionales, salvo lo dis­puesto para la Regencia.

Artículo 59

1. Cuando el Rey fuere menor de edad, el padreo la madre del Rey y, en su defecto, el pariente mayorde edad más próximo a suceder en la Corona, segúnel orden establecido en la Constitución, entrará a ejer­cer inmediatamente la Regencia y la ejercerá duranteel tiempo de la minoría de edad del Rey.

2. Si el Rey se inhabilitare para el ejercicio de suautoridad y la imposibilidad fuere reconocida por lasCortes Generales, entrará a ejercer inmediatamente laRegencia el Príncipe heredero de la Corona, si fueremayor de edad. Si no lo fuere, se procederá de la ma­nera prevista en el apartado anterior, hasta que elPríncipe heredero alcance la mayoría de edad.

3. Si no hubiere ninguna persona a quien corres­ponda la Regencia, ésta será nombrada por las CortesGenerales, y se compondrá de' una, tres o cinco per­sonas.

4. Para ejercer la Regencia es preciso ser españoly mayor de edad.

5. La Regencia se ejercerá por mandato constitu­cional y siempre en nombre del Rey.

Artículo 60

1. Será tutor del Rey menor la persona que en sutestamento hubiese nombrado el Rey difunto, siempreque sea mayor de edad y español de nacimiento; si nolo hubiese "nombrado. será 'tutor el padre o la madre,mientras permanezcan viudos. En su defecto, lo nom­brarán las CorteJ Generales, pero no podrán acumu­larse los cargos de Regente y de tutor sino en el pa­dre, madre o ascendientes directos del Rey.

2. El ejercicio de la tutela es también incompati-ble con el de todo cargo o representación política. .

Artículo 61

1. El Rey, al ser proclamado ante las Cortes G~.., nerales, .prestará juramento de desempeñar fielmentesus funciones, guardar y hacer guardar la Constitu­ción y las leyes y respetar los derechos de los ciuda­danos y d.e las Comunidades Autó~omas.

2. El Príncipe heredero, al alcanzar la mayoría deedád~ y el Regente 'q Regentes al h,acerse cargo de susfunciones, -prestarán el-mismo juramento; así como elde fidelidad al ~ey. ' ' , .,. "

Articulo 62

Corresponde al Rey:

aJ Sancionar y promulgar las leyes.

bJ Convocar y disolver las Cortes Generales y con­vocar elecciones en los términos previstos en la Cons­titución.

e) Convocar a referéndum en los casos previstosen la Constitución.

dJ Proponer el candidato a Presidente del Gobier­no y, en su caso, nombrarlo. así como poner fin a susfunciones en los términos previstos en la Constitu­ción.

e) Nonlbrar y separar a los miembros del Gobier­no, a propuesta de su Presidente.

f) Expedir los decretos acordados en el Consejo deMinistros, conferir los empleos civiles y militares yconceder honores y distinciones con arreglo a las leyes.

gJ Ser informado de los asuntos de Estado y pre­sidir, a estos efectos, las sesiones del Consejo de Mi­nistros, cuando lo estime oportuno, a petición del Pre­sidente del Gobierno.

hJ El mando supremo de las Fuerzas Armadas.

i) Ejercer el derecho de gracia con arreglo a laley, que no podrá autorizar indultos generales.

jJ El Alto Patronazgo de las Reales Academias.

Artículo 63

1. El Rey acredita a los embajadores y otros repre­sentantes diplomáticos. Los representanfes extranjerosen España están acreditados ante él.

2. Al Rey corresponde manifestar. el consentiinien­to del Estado para obligarse internacionalmente pormedio de tratados, de conformidad, con la Constitu­ción y las leyes.

3. Al Rey corresponde, previa autorización de lasCortes Generales, declarar la guerra y hacer la paz.

Artículo 64

1. Los actos del Rey serán refrendados por el Pre­sidente del Gobierno y, en su caso, por los Ministroscompetentes. La propuesta y el nombramiento del Pre­sidente del Gobierno,' y' la disolución prevista en elartículo 99, serán refrendados por el Presidente delCongreso.

2. De los actos del Rey serán responsables las per­sonas que los refrenden.

Articulo 65

1.. ' El Rey recibe de los Presupuestos del Estadouna cantidad global para el sostenimiento de su Fa­mili_~ y_ Casa~ y distribuye libre'mente la misma.

2. El Rey -nombra' y releva librementea los:qliem­bros civiles y militares de su Casa.' '

B. O. del E.-Núm. 311.1

TITULO m

29 diciembre 1978

Articulo 89

29323

De las Cortes Generales

CAPITULO PRIMERO

De las Cámaras

Articulo 66

1. Las Cortes Generales representan al pueblo es·pañol y están formadas por el Congreso de los Dipu­tados y el Senado.

2. Las Cortes Generales ejercen la potestad legIs­lativa del Estado. aprueban sus Presupuestos, contro·lan la acción del Gobierno y. tienen las demás com­petencias que les atribuya la Constitución.

3. Las Cortes Generales son inviolables.

Articulo 67

1. Nadie podrá ser miembro de las dos Cámarassimultáneamente, ni acumular el acta de una Asam·blea de Comunidad Autónoma con la de Diputado alCongreso.

2.Los miembros de las Cortes Generales no esta·rán ligados por mandato imperativo.

3. Las reuniones de Parlamentarios que se cele­bren sin convocatoria reglamentaria no vincularána las Cámaras, y no podrán ejercer sus funciones nlostentar sus privilegios.

Articulo 66

l. El Congreso se compone de un mínimo de 300y un máximo de 400 Diputados, eltRidos por sufragiouniversal, libre, Igual, directo y secreto, en los térmJ­nos que establezca la ley.

2. La circunscripción electoral es la provincia. Laspoblaciones de Ceuta y MeUlla estarán representadascada una de ellas por un Diputado.· La ley distribuiráel número total de Diputados, asignando una represen·taclón mlnima Inicial a cada circunscripción y distri­buyendo los demás en proporción a la población.

3. La elección se verificará en cada circunscrip­ción atendiendo a criterios de representación propor­cional.

4, El Congreso es elegido por cuatro aftoso El man­dato de los D1pl.ltados termina cuatro aftos después desu elección o el dla de la disolución de la Cámara.

5, Son electores y elegibles todos los españoles queestén en pleno uso de sus derechos polltlcos.

La ley reconocerá y el Estado facilitará el ejerciciodel derecho de sufragio a los españoles que se encuen·tren fuera del territorio de Espafta.

e. Las elecciones tendrán lugar entre los treintad1as y sesenta dlas desde la terminación del mandato.El Congreso electo deberá ser convocado dentro de losvelntlclT\co dlas siguientes a la celebración de las elec­ciones.

1. El Senado es la Cámara de representación te­rritorial.

2. En cada provincia se elegirán cuatro Senadorespor sufragio universal, libre, Igual, directo y secretopor los votantes de cada una de ellas, en los términosque senaJe una Jey organlca.

3 En las provincias Insulares, cada Isla o agrupa­ción de ellas, con Cabildo Q Consejo Insular, constitui­rá una circunscripción a efectos de elección de Sena­dores, correspondiendo tres a cada una de las Islasmayores -Gran Canaria, Mallorca y Tenerlfe- y unoa cada una de las siguientes Islas o agrupaciones: Ibiza­Formentera, Menorca, Fuerteventura. Gomera, Hierro,Lanzarote y La Palma.

4. Las poblaciones de Ceuta y Melilla elegirán cadauna de ellas dos Senadores.

5. Las Comunidades Autónomas designarán ade­más un Senador y otro más por cada millón de habi­tantes de su respectivo territorio. La designación co­rresponderá a la Asamblea legislativa o, en su de­fecto, al órgano colegiado superior de la ComunidadAutónoma, de acuerdo con lo que establezcan los Es­tatutos, que asegurarán, en todo caso, la adecuada re·presentación proporcional.

e. El Senado es elegido por cuatro años. El man­dato de los Senadores termina cuatro años después desu elección o el dia de la disolución de la Cámara.

Articulo 70

1. La ley electoral determinará las causas de ine­legibilidad e incompatibilidad de los Diputados y Se­nadores, que comprenderán, en todo caso:

a) A los componentes del Tribunal Constitucional.

b) A los altos cargos de la Administración del Es­tado que determine la ley, con la excepción de losmiembros del Gobierno.

c) Al Defensor del Pueblo.

d) A los Magistrados, Jueces y Fiscales en activo.

e) A los militares profesionales y miembros de lasFuerzas y Cuerpos de Seguridad y Policia en activo.

f) A los miembros de las Juntas Electorales.

2. La validez de las actas y credenciales de losmiembros de ambas CámMas estará sometida al con­trol judicial, en los términos que establezca la ley elec­toral.

Articulo 71

1. Los Diputados y Senadores gozarán de invio­labilidad por las opiniones manifestadas en el ejerciciode sus funciones.

2. Durante el perIodo de su mandato los Dipu­tados y.Senadores gozarán asl1nismo de Inmunidady sólo podrán ser detenidos en c~ de flagrante de­lito. No podrán ser Inculpados ni procesados sin laprevia autorización de la Cámara respectiva.

29324 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 31l.!

3. En las causas contra Diputados y Senadores se­r' competente la Sala de lo Penal del TrIbunal Su·premo.

4. Los Diputados y Senadores percibirM una aslg·nación que ser' fijada por las respectivas C'maras.

Articulo 72

l. Las amaras establecen sus propios Reglamen-.tos, aprueban autónomamente sus presupuestos y. decomún acuerdo. regulan el Estatuto del Personal delas Cortes Generales. Los Reglamentos y su reformaserM sometidos a una votación final sobre su totali­dad, que requerir' la mayorla absoluta.

2. Las C6Jnaras eligen sus respectivos Presidentesy los dem's miembros de sus Mesas. Las sesiones con­juntas serM presididas por el Presidente del Congre­SO y se reglrM por un Reglamento de las Cortes Ge­nerales aprobado por mayorla absoluta de cada C'­mara.

3. Los Presidentes de las C~aras ejercen en nom­bre de las mismas todos los poderes administrativosy facultades de policfa en el Interior de sus respecti­vas sedes.

Articulo 73

1. Las C'maras se reunir'n anualmente en dos pe­riodos ordinarios de sesiones: el primero, de septiem­bre a diciembre, y el segundo. de febrero a junio.

2. Las C~aras podrM reunirse en sesiones ex­traord�narias a petición del Gobierno, de la DiputaciónPermanente o de la mayorla absoluta de los miem­bros de cualquiera de las ~aras. Las sesiones ex­traordinarias deberM convocarse sobre un orden deldla determinado y serán clausuradas una vez que és­te haya sido agotado.

Articulo 74

1. Las Cámaras se reunlrM en sesión conjunta pa­ra ejercer las competencias no legislativas que el Tí­tulo II atribuye expresamente a las Cortes Generales.

2. Las decisiones de las Cortes Generales previs­tas en los articulos 94, 1, 145. 2, Y 158, 2, se adoptaránpor mayorla de cada una de las C~aras. En el pri­mer caso. el procedimiento se iniciará por el Congre­so, y en los otros dos. por el Senado. En ambos casos.si no hubiera acuerdo entre Senado y Congreso. se In­tent~ obtener por una Comisión Mixta compuestade Igual número de Diputados y Senadores. La Co­misión presentará un texto que será votado por am­bas Cámaras. SI no se aprueba en la forma estable­cida. decidirá el Congreso por mayorla absoluta.

Articulo 75

1. Las C'maras funcionarM en Pleno y por Co­misiones.

2. Las C~aras podrM delegar en las ComisionesLegislativas Permanentes la aprobación de proyectoso proposiciones de ley. El Pleno podrá, no' obstante,

recabar en cualquier momento el debate y votaciónde cualquier proyecto o proposición de ley que hayasido objeto de esta delegación.

3. Quedan exceptuados de lo dispuesto en el apar­tado anterior la reforma constitucional, las cuestio­nes Internacionales, las leyes orgMicas y de ba.es ylos Presupuestos Generales del Estado.

Articulo 78

1. El Congreso y el Senado, y. en su caso. ambasC~aras conjuntamente, podrán nombrar Comisionesde investigación sobre cualquier asunto de Interés pú­blico. Sus conclusiones no serM vinculantes para losTribunales, ni afectarM a las resoluciones judiciales.sin perjuicio de que el resultado de la Investigaciónsea comunicado al Ministerio Fiscal para el ejercicio.cuando proceda, de las acciones oportunas.

2. Ser' obligatorio comparecer a requerimiento delas Cámaras. La ley regulará las sanciones que pue­dan imponerse por incumplimiento de esta obliga­ción.

Articulo 77

1. Las C'maras pueden recibir peticiones Indivi­duales y colectivas. siempre por escrito, quedando pro­hibida la presentación directa por manifestaciones ciu­dadanas.

2. Las C~aras pueden remitir al Gobierno las pe­ticiones que reciban. El Gobierno está obligado a ex­plicarse sobre su contenido, siempre que las Cámaraslo exijan.

Articulo 78

1. En cada C'mara ltabr' una Diputación Perma­nente compuesta por un minlmo de veintiún miembros.que representarM a los grupos parlamentarios, en pro­porción a su Importancia numérica.

2. Las Diputaciones Permanentes estarM presidi­das por el Presidente de la C'mara respectiva y ten­drM como funciones la prevista en el articulo 73, lade asumir las facultades que correspondan a las Cá­maras, de acuerdo con los artlculos 86 y 116, en casode que éstas hubieren sido disueltas o hubiere expiradosu mandato y la de velar por los poderes de las Cáma­ras cuando éstas no estén reunidas.

3. Expirado el mandato o en caso de disolución,las Diputaciones Permanentes seguirán ejerciendo susfunciones hasta la constitución de las nuevas CortesGenerales.

4. Reunida la Cámara correspondiente, la Diputa­ción Permanente dará cuenta de los asuntos tratadosy de sus decisiones.

Articulo 79

1. Para adoptar acuerdos, las Cámaras deben estarreunidas reglamentariamente y con asistencia de lamayorla de sus miembros.

B. O. del K-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29325

2. Dichos acuerdos, para ser válidos, deberán .eraprobados por la mayoría de los miembros presentes,sin perjuicio de las mayorías especiales que establezcB,nla Constitución o las leyes orgánicas y las que paraelección de personas establezcan los Reglamentos delas Cámaras.

3. El voto de Senadores y Diputados es personale indelegable.

Articulo 80

Las sesiones plenarias de las Cámaras serán pú~

blicas, salvo acuerdo en contrario de cada Cámara.adoptado por mayoria absoluta o con arreglo al Re­glamento.

CAPITULO SEGUNDO

De la elaboración de las leyes

Artículo 81

1. Son leyes orgánicas las relativas al desarrollode los derechos fundamentales y de las libertades pú­blicas. las que aprueben los Estatutos de Autonomiay el régimen electoral general y las demás previstas enla Constitución.

2. La aprobación, modificación o derogación delas leyes orgánicas exigirá mayoría absoluta del Con­greso, en una votación final sobre el conjunto del pro­yecto.

Artículo 82

l. Las Cortes Generales podrán delegar en el Go­bierno la potestad de dictar normas con rango de leysobre materias detenninadas no incluidas en el ar­tículo anterior.

2. La delegación legislativa deberá otorgarse me­diante una ley de bases cuando su objeto sea la for­mación de textos articulados o por una ley ordinariacuando se trate de refundir varios textos legales enuno solo.

3. La delegación legislativa habrá de otorgarse alGobierno de forma expresa para materia concreta ycon fijación del plazo para su ejercicio. La delegaciónse agota por el uso que de ella haga el Gobierno me­diante la publicación de la norma correspondiente. Nopodrá entenderse concedida de modo implícito o portiempo indeterminado. Tampoco podrá permitir la sub­delegación a autoridades distintas del propio Gobierno.

4. Las leyes de bases delimitarán con precisión elobjeto y alcance de la delegación legislativa y los prin­cipios y criterios que han de seguirse en su ejercicio.

5. La autorización para refundir textos legales de­terminará el ámbito normativo a que se refiere el con­tenido de la delegación, especificando si se circunscribea la mera formulación de un texto único o si se incluyela de regularizar, aclarar y armonizar los textos legalesque han de ser refundidos.

6. Sin perjUICIO de la competencia propia de losTribunales, las leyes de delegación podrán estableceren cada caso fórmulas adidonales de control.

Articulo 83

Las leyes de bases no podrán en ningún caso:

a) Autorizar la modificación de la propia ley debases.

bJ Facultar para dictar normas con carácter re~

troactivo.

Articulo 84

Cuando una proposición de ley o una enmiendafuere contraria a una delegación legislativa en vigor,el Gobierno está facultado para oponerse a su trami­tación. En tal supuesto, podrá presentarse una propo­sición de ley para la derogación total o parcial de laley de delegación.

Articulo 85

Las disposiciones del Gobierno que contengan legis­lación delegada recibirán el titulo de Decretos Legis­lativos.

Articulo 86

1. En caso de extraordinaria y urgente necesidad,el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas pro­visionales que tomarán la forma de Decretos-leyes yque no podrán afectar al ordenamiento de las insti­tuciones básicas del Estado, a los derechos, deberes yIlbertades de los ciudadanos regulados en el Titulo 1,al régimen de las Comunidades Autónomas ni al De­recho electoral general.

2. Los Decretos-leyes debenin ser inmediatamentesometidos a debate y votación de totalidad al Congresode los Diputados, convocado al efecto si no estuvierereunjdo, en el plazo de los treinta días siguientes a supromulgación. El Congreso habrá de pronunciarse ex­presamente dentro de dicho plazo sobre su convalida­ción o derogación, para lo cual el Reglamento estable-cerá un procedimiento especial y sumario. I

3. Durante el plazo establecido en el apartado an­terior. las Cortes podrán tramitados como proyectosde ley por el procedimiento de urgencia.

Articulo 87

1. La iniciativa legislativa corresponde al Gobier­no, al Congreso y al Senado. de acuerdo con la Cons­titución y los Reglamentos de las Cámaras.

2. Las Asambleas de las Comunidades Autónomaspodrán sollcitar del Gobierno la adopción de un pro­yecto de ley o remitir a la Mesa del Congreso una pro­posición de ley, delegando ante dicha Cámara un má­ximo de tres miembros de la Asamblea encargados desu defensa.

29326 29 diciembre 1978 B. O. del ~.-Núm. 311.1

8. Una ley orgánica regulará las formas de ejerci­cio y requisitos de la Iniciativa popular para la pre­sentación de proposiciones de ley. En todo caso seexigirán no menos de 500000 firmas acreditadas. Noprocederá dicha inIciativa en materias propias de leyorgánica, tributarias o de carácter internacional. ni enlo relativo a la prerrogativa de gracia.

Articulo 88

2. El referéndum será convocad.:> por el Rey, me­diante propuesta del Presidente del Gobierno, previa­mente autorizada por el Congreso de los Diputados.

3. Una ley orgánica regulará las condiciones y elprocedimiento de las distintas modalidades de referén·dum previstas en esta Con~titucj6n.

CAPITULO TERCERO

Los proyectos de ley serán aprobados en Consejo De los Tratados Internacionalesde Ministros, que los someterá al Congreso, acompa-fiados de una exposIción de motivos y de los anteceden-tes necesarios para pron unciarse sobre ellos. Arttculo 93

Articulo 89

l. La tramitación de las proposiciones de ley se re­gular! por los Reglamentos de las Ctmaras, sIn quela prioridad debida a los proyectos de ley Impida elejercicio de la Iniciativa legislativa en los términosregulados por el articulo 67.

2. Las proposiciones de ley que, de acuerdo con elarticulo 87, tome en consideración el Senado, se remi­tirán al Congreso para su trámite en éste como tal pro­posición.

Articulo 90

1. Aprobado un proyecto de ley ordinaria u orgá­nica por el Congreso de los Diputados, su Presidentedará inmediata cuenta del mismo al Presidente del Se­nado, el cual lo someterá a la deliberación de éste.

2. El Senado en el plazo de dos meses. a partirdel dla de la recepción del texto, puede, mediante men­saje motivado, oponer su veto o Introducir enmiendasal mismo. El veto deberá ser aprobado por mayorlaabsoluta. El proyecto no podrá ser sometido al Reypara sanción sin que el Congreso ratifique por mayo­ria absoluta, en caso de veto, el texto inIcial, o pormayorla simple, una vez transcurrIdos dos meses des­de la InterposIción del mismo; o se pronuncie sobrelas enmiendas, aceptándolas o no por ml\¡orla simple.

3. El plazo de dos meses de que el Senado disponepara vetar o enmendar el proyecto se reducirá al deveinte dias naturales en los proyectos declarados ur­gentes por el Gobierno o por el Congreso de los Dipu­tados.

Articulo 11

El Rey sancionará en el plazo de quince dlas lasleyes aprobadas por las Cortes Generales, y las pro­mulgará y ordenará su inmediata publicación.

Articulo 12

l. Las decIsiones polltlcas de especial trascenden­cia podrán ser sometidas a referéndum consultivo detodos los ciudadanos.

Mediante ley orgánica se podrá autorizar la cele·bración de tratados por los que se atribuya a unaorganización o institución internacional el ejercicio decompetencias derivadas de la Constitución. Correspon­de a las Cortes Generales o al Gobierno, según los ca­sos, la garantla del cumplimiento de estos tratados yde las resolucionrs emanadas de los organismos inter·nacionales o supranacionales titulares de la cesión.

Articulo 94

1. La prestación del consentimiento del Estadopara obligarse por medio de tratados o convenios re­querirá la previa autorización de las Cortes Genera­les, en los sigutentes casos,

a) Tratados de carácter politico.

b) Tratados o convenios de carácter militar.

c) Tratados o convenios que afecten a la integri­dad territorial del Estado o a los derechos y deberesfundamentales establecidos en el Título l.

d) Tratados o convenios que impliquen obliga­ciones flnancieras para la Hacienda Pública.

e) Tratados o convenios que supongan modifica­ción o derogación de alguna ley o exijan medidaslegislativas para su ejecución.

2. El Congreso y el Senado serán inmediatamen­te informados de la conclusión de los restantes tra­tados o convenios.

Articulo 95

1. La celebración de un tratado internacional que,contenga estipulaciones contrarias a la Constituciónexigirá la previa revisión constitucional.

2. El Gobierno o cualquiera de las Cámaras pue­de requerir al TrIbunal Constitucional para que decla­re si existe o no esa contradicción.

Articulo 88

1. Los tratados internacionales válidamente ce­labrados, una vez publicados oflcialmente en Espafla,formarán parte del ordenamipnto Interno. Sus dispo­siciones sólo podrán ser derogadas, modificadas o

B. O. del E.-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29327

suspendidas en la fQ1'!Da prevista en los. propios tra­tados o de acuerdo con las normas gsnerales del De­recho internacional.

2. Para la dsnuncla de los tratados y conveniosInternacionales se utilizarA el mismo procedimientoprevisto para su aprobación en el articulo 94.

TITULO IV

Del Gobierno y iie la Administración

Articulo 97

El Gobierno dirige la polltlca Interior y exterior,. la Administración civil y militar y la defensa del Es­tado. Ejerce la función ejecutiva y la potestad regla­mentaria de acuerdd con la Constitución y las leyes.

Articulo 98

1. El Gobierno se compone del Presidente, de losVicepresidentes, en su caso, de los Ministros y de losdemás miembros que establezca la ley.

2. El Presidente dirige la acción del Gobierno Vcoordina las funciones de los demás miembros delmismo, sin perjuicio de la competencia y responsabi­lidad directa de éstos en su gestión.

3. Los miembros del Gobierno no podrán ejercerotras funciones representativas que las propias delmandato parlamentario, ni cualquier otra función pú­bllca que no derive de su cargo, ni actividad p,·ofe­sional o mercantil alguna.

4.. La ley regulará el estatuto e Incompatibilida­des de los miembros del Gobierno.

Articulo 99

1. Después de cada renovación del Congreso delos Diputados, y en los demás supuestos constitucio­nales en que asl proceda, el Rey, previa consulta conlos representantes designados por los Grupos polltl­cos con representación parlamentaria, y a través delPresidente del Congreso, propondrá un candidato a laPresidencia del Gobierno.

2. El candidato propuesto conforme a lo previstoen el apartado anterior e:a:pondrA ante el Congresode los Diputados el programa polltlco del Gobiernoque pretenda formar y solicitará la confianza de laCámara.

3. SI el Congreso de los Diputados, por el voto dela mayoria absoluta de SU$ miembros, otorgare suconfianza a dicho candidato, el Rey le nombrará Pre­sidente. De no alcanzarse dicha mayoria, se someterála misma propuesta a nueva votación cuarenta y ochohoras después de la anterior, y la confianza se enten­derá otorgada si obtuviere la mayoria simple.

4. SI efectuadas las citadas votaciones no se otor­gase la confianza para la InvesUdura, se tramitaránsucesivas propuestas en la forma prevista en los apar­tados anteriores.

5. SI transcurrido el plazo de dos meses, a partirde la primera votación de Investidura, ningún candi­dato hubiere obtenido la confianza del Congreso, elRey disolverá ambas Cámaras y convocará nuevaselecciones con el refrendo del Presidente del Con­greso.

Articulo 100

Los demás miembros del Gobierno serán nombra­dos y separados por el Rey, a propuesta de su Pre­sidente.

Articulo 101

1. El Gobierno cesa tras la celebración de elec­ciones generales, en los casos de pérdIda de la con­fianza parlamentaria previstos en la Constitución, opor dimisión o fallecimiento de su Presidente.

2. El Gobierno cesante continuará en funcioneshasta la toma de posesión del nuevo Gobierno.

Articulo 102

1. La responsabilidad criminal del Presidente ylos demas miembros del Gobierno será exigible, ensu caso, ante la Saja de 10 Penal del Tribunal Su­premo.

2. Si la acusación fuere por traición o por cual­quier delito contra la seguridad del Estado en elejercicio de sus funciones, sóio podrá ser planteadapor iniciativa de la cuarta parte de los miembros delCongreso, y con la aprobación de la mayoria absolutadel mismo.

3. La prerrogativa real de gracia no será aplica­ble a ninguno de los supuestos del presente articulo.

Articulo 103

1. La Administración Pública sirve con objetivi­dad los Intereses generales y actúa de acuerdo conlos. principios de eficacia, jerarquia, descentralización,desconcentración y coordinación, con sometimientopleno a la ley y al Derecho.

2. Los órganos de la Administración del Estadoson creados, regidos y coordinados de acuerdo conla ley.

3. La ley regulará el estatuto de los funcionariospúblicos, el acceso a la función pública de acuerdocon los principios de mérito y ca.acldad, las peculia­ridades del ejercicio de su derectIo a sindicación, elsistema de incompatibilidades y l~ garantlas para laImparcialidad en el ejercicio de sus funciones.

Articulo 104

1. Las Fuerzas y Cuerpos de seguridad, bajo ladependencia del Gobierno, tendrl1n como millón pro­teger el libre ejercicio de los dertchos y IibertadSl ygarantizar la seguridad ciudadana.

29 dicieLlbre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

2. Una ley orgénlca determinaré las funciones.principIos Mslcos de actuaclón y estatutos de lasFuerzas y Cuerpos de segurIdad.

Articulo 105

La ley regulan!.:

a) La audiencIa de los ciudadanos. directamenteo a través de las organlzaclones y asoclaclones reco·nacidas por la ley. en el procedImiento de elaboraciónde las dlsposlclones admlnlstratlvas que les afecten.

b) El acceso de los cIudadanos a los archivos yregistros admlnlstratlvos. salvo en lo que afecte a lasegurldad y defensa del Estado. la averiguación de losdelltos y la Intlmldad de las personas.

e) El procedimiento a través del cual deben pro­duclrse los actos admlnlstratlvos. garantizando. cuan·do proceda. la audlencla del Interesado.

Articulo lOe

1. Los Tribunales controlan la potestad regla·mentarla y la legalidad de la actuación admlnlstra­tlva. asl como el sometlmlento de ésta a los fines quela Justlflcan.

a. Los particulares. en los términos establecIdospor la ley, tendrlln derecho a ser Indemnizados portoda lesión que sufran en cualquiera de sus bIenesy derechos. salvo en los casos de fuerza mayor. sIem­pre que la lesión sea consecuencIa del funcionamIentode los servlclos públicos.

Articulo 107

El Consejo de Estado es el supremo órgano con­sultivo del Gobierno. Una ley orgénlca regularé sucomposIción y competencla.

TITULO V

De las relaciones entre el GobIerno y las CortesGenerales

Articulo 108

El Gobierno responde solldariament9 en su ges­tlón polltlca ante el Congreso de los DIputados.

Articulo 108

Las CAmaras y sus Comisiones podrin recabar. através de los PresIdentes de aquéllas, la Informacióny ayuda que precIsen del Gobierno y de sus Depar­tamentos y de cualesquiera autoridades del Estado yde las ComunIdades Autónomas.

Articulo 110

1. Las Cé.maras y sus ComisIones pueden recla­mar la presencia de los mlembros del Goblemo.

2. 'Los mIembros del GobIerno tienen acceso alas sesiones de las Cimaras y a sus ComisIones y lafacultad de hacerse olr en ellas, y podrlln solicitarque Informen ante las mismas funclonarlos de susDepartamentos.

Articulo 111

1. El GobIerno y cada uno de sus miembros esténsometldos a las InterpelacIones y preguntas que se leformulen en las Cémaras. Para esta clase de debatelos Reglamentos establecerén un tlempo mlnlmo se­manal.

2. Toda Interpelación podré dar lugar a una mo­ción en la que la Cémara manifieste su posición.

Articulo 112

El PresIdente del Gobierno. previa deliberación delConsejo de Ministros. puede plantear ante el Congre­so de los Diputados la cuestión de confianza sobre suprograma o sobre una declaraclón de polltlca gene­ral. La confianza se entenderé otorgada cuando votea favor de la misma la mayorla simple de los Dipu­tados.

Articulo 113

1. El Congreso de los DIputados puede exigir laresponsabilIdad polltica del GobIerno mediante laadopción por mayorla absoluta de la mocIón de cen­sura.

2. La moción de censura deberá ser propuesta almenos por la décIma parte de los Diputados. y habráde IncluIr un candidato a la Presidencia del GobIerno.

3. La moclón de censura no podrá ser votada has­ta que transcurran cinco dlas desde su presentación.En los dos primeros dlas de dicho plazo podrán pre­sentarse mociones alternativas.

4. Si la mocIón de censura no fuere aprobada porel Congreso. sus signatarios no podrén presentar otradurante el mismo perlado de sesiones.

Articulo 114

1. SI el Congreso niega su confIanza al Gobierno,éste presentará su dimisión al Rey, procediéndose acontinuación a la designación de Presidente del Go­bierno, según lo dispuesto en el articulo 99.

a. SI el Congreso adopta una moción de censura,el Gobierno presentará su dlmlslón al Rey y el can­didato Incluido en aquélla se entenderá Investldo dela conflanza de la CAmara a los efectos previstos enel articulo 99. El Rey le nombrará Presidente del Go­bIerno.

Articulo 1111

1. El PresIdente del Gobierno, prevIa dellberaclóndel Consejo de MInistros, y bajo su exclusiva respon­sabilidad, podrá proponer la dIsolucIón del Congreso,

B. O. del E.~;;úm. 311.1 29 diciembre 1978 2932!1

ael Senado o de las Cortes Generales, que será decre­tada por el Rey. El decreto de disolución fijará lafecha de las elecciones.

2. La propuesta de disolución no podrá presentarse cuando esté en trámite una moción de censura

3. No procederá nueva disolución antes de quetranscurra un año desde la anterior, salvo lo dispuesto en el artículo 99, apartado 5

Articulo 11ft

1. Una ley orgánica regulará los estados de alar­ma, de excepción y de sitio, y las competencias y limi­taciones correspondientes.

2. El estado de alarma será declarado por el Go­bierno mediante decreto acordado en Consejo de Mi·nistros por un plazo máximo de quince días. dandocuenta al Congreso de los Diputados. reunido inme­(fiatamente al efecto y sin cuya autorización no podráser prorrogado dicho plazo. El decreto determinaráel ámbito territorial a que se extienden los efectos dela declaración.

3. El estado de excepción será declarado por elGobierno mediante decreto acordado en Consejo .deMinistros, previa autorización del Congreso de losDiputados. La autorización y proclamación del estadode excepción deberá determinar expresamente los('fectos del mismo, el ámbito territorial a que se ex­tiende y su duración, que no podrá exceder de treintadías, prorrogables por otro plazo igual, con los mismos requisitos.

4. El estado de sitio será declarado por la mayoríaabsoluta del Congreso de los Diputados. a propuestaexclusiva del Gobierno. El Congreso determinará suámbito territorial, duración y condiciones.

5. No podrá procederse a la disolución del Congreso mientras estén declarados algunos de los esta­dos comprendidos en el presente artículo, quedandoautomáticamente convocadas las Cámaras si no estu·vieren en período de sesiones. Su funcionamiento, asicomo el de los demás poderes constitucionales delEstado, no podrán interrumpirse durante la vigenciade estos estados.

Disuelto el Congreso ° expirado su mandato, si seprodujere alguna de las situaciones que dan lugar acualquiera de dichos estados, las competencias delCongreso serán asumidas por su Diputación Perma­nente.

ft. La declaración de los estados de alarma, deexcepción y de sitio no modificarán el principIo deresponsabilidad del Gobierno y de sus agentes reco­nocidos en la Constitución y en las leyes.

TITULO VI

Del Poder Judicial

Articulo 117

1. La justicia emana del pueblo y se administraen nombre del Rey por Jueces y Magistrados lnte-

grantes del poder judicial, independientes, inamovi­bles, responsables y sometidos únicamente al imperiode la ley.

2. Los Jueces y MAgistrados no podrán ser sepa­rados, susppndidos. trasladados ni jubilados, sino poralguna de las causas y con las garantías previstasen la ley.

3 El ejercicio de la potestad jurisdiccional entodo tipo de procesos. juzgando y haciendo ejecutarlo juzgado, corresponde exclusivamente a los Juzgadosy Tribunales determinados por las leyes. según lasnormas de competf'ncia y procedimiento que las mis­mas estRblezcan.

4. los Juzgados y Tribunales no ejercerán másfunciones que las señaladas en el apartado anteriory las que expresamente les sean atribuidas por ley engnmntía de cualquier derecho.

5 El principio de unidad jurisdiccional es la basede la organización y funcionamiento de los Tribuna­les. La ley regulará el ejercicio de la jurisdicción mi­litar en el ámbito estrictamente castrense y en lossupuestos de estado de sitio, de acuerdo con los prin­cipios de la Constitución.

6 Se prohiben los Tribunales de excepción.

ArtIculo 118

Es obligado cumplir las sentencias y demás reso­lucillnes firmes de los Jueces y Tribunales, así comopn" t ar la colaboración requerida por éstos en el cur­so del proceso y en la ejecución de lo resuelto. .

Articulo 119

La justicia será gratuita cuando así lo dispongala ley y, en todo caso, respecto de quienes acrediteninsuficiencia de recursos para litigar.

Articulo 120

1. Las actuaciones judiciales serán públicas, conlas excepciones que prevean las leyes de procedi­miento.

2. El procedimiento será predominantemente oral,sobre todo en materia criminal.

3. Las sentencias serán siempre motivadas y serronunciarán en audiencia pública.

Articulo 121

Los daños causados por error Judicial, así como losque sean consecuencia del funcionamíento anormalde la Administración de JusticiA., darán derecho a una.indemnización a cargo del Estado, conforme a la ley.

Articulo 122

1. La ley orgánica del poder judicial determinarála constitución, funcionamiento y gobierno de los Juz­gados y Tribunales. as! como el estatuto jurídico de

29330 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

los Jueces Y Magistrados de carrera, que formaránun Cuerpo único, y del personal al servicio de la Ad­ministración de Justicia.

2. El Consejo General del Poder Judicial es el ór·gano de gobierno del mismo. La ley orgánica esta­blecerá su estatuto y el régimen de incompatlblllda­des de sus miembros y sus funciones. en particular enmateria de nombramientos, ascensos. inspección y ré­gimen disciplinario.

3. El Consejo Gerieral del Poder Judicial estaráintegrado por el Presidente del Tribunal Supremo,que lo presldlrA. y por veinte miembros nombradospor el Rey por un periodo de cinco allos. De éstos,doce entre Jueces y Magistrados de todas las catego­rias judiciales, en los términos que establezca la leyorgánica: cuatro a propuesta del Congreso de losDiputados, y cuatro a propuesta del Senado, ele¡¡idosen ambos casos por mayorla de tres quintos de susmiembros, entre abogados y otros juristas. todos ellosde reconocida competencia y con mAs de quince allosde ejercicio en su profesión.

Artfculo 123

1. El Tribunal Supremo. con jurisdicción en todaEspalla. es el órgano jurisdiccional superior en todoslos órdenes. salvo lo dispuesto en materia de garan­tías constitucionales.

2. El Presidente del Tribunal Supremo serA nom­brado por el Rey. a propuesta del Consejo General delPoder Judicial, en la forma que determine la ley.

Articulo 124

1. El Ministerio Fiscal. sin perjuicio de las funcio­nes encomendadas a otros órganos. tiene por misiónpromover la acción de la justicia en defensa de la le­galidad, de los derechos de los ciudadanos y del inte­rés público tutelado por la ley. de oficio o a peticiónde los interesados. asl como velar por la independen­cia de los Tribunales y procurar ante éstos la satis­facción del interés social.

2. El Ministerio Fiscal ejerce sus funciones pormedio de órganos propios conforme a los principiosde unidad de actuación y dependencia jerArqulca ycon sujeción, en todo caso. a los de legalidad e impar-cialidad. .

3. La ley regularA el estatuto orgAnico del. Minis­terio Fiscal.

4. El Fiscal General del Estado será nombrado porel Rey. a propuesta del Gobierno, oldo el Consejo Ge­neral del Poder Judicial.

Articulo 125

Los ciudadanos podrán ejercer la acción popular yparticipar en la Administración de Justicia mediantela Institución del Jurado, en la forma y con respectoa aquellos procesos penales que la ley determine, aslcomo en los Trlbunules consuetudinarios y tradicio­nales.

Artfculo 128

La policia judicial depende de los Jueces, de losTribunales y del Ministerio Fiscal en sus funcionesde averiguación del delito y descubrimiento y asegu­ramiento del delincuente. en los términos que la leyestablezca.

Articulo 127

1. Los Jueces y Magistrados asi como los Fiscales.mientras se hallen en activo. no podrán desempellarotros cargos públicos, ni pertenecer a partidos poll­ticos o sindicatos. La ley establecerá el sistema y mo­dalidades de asociación profesional de los Jueces. Ma­gistrados y Fiscales.

2. La ley establecerá el régimen de Incompatibili­dades de los miembros del poder judicial, que deberáasegurar la total independencia de los mismos.

TITULO VII

Economía y Hacienda

Articulo 128

1. Toda la riqueza del pais en sus distintas formasy sea cual fuere su tituiaridad está subordinada al in­terés general.

2. Se reconoce la iniciativa pública en la actividadeconómica. Mediante ley se podrA reservar al sectorpúblico recursos o servicios esenciales, especialmenteen caso de monopolio y asimismo acordar la interven­ción de empresas cuando asi lo exigiere el interés ge­neral.

Articulo 129

1. La ley estabiecerá las formas de participaciónde los interesados en la Seguridad Social y en la ac­tividad de los organismos públicos cuya función afectedirectamente a la calidad de la vida o al bienestar ge­neral.

2. Los poderes públicos promoverán eficazmentelas diversas formas de participación en la empresa yfomentarán, mediante una legislación adecuada, lassociedades coooerativas. También establecerán los me­dios que faciliten el acceso de los trabajadores a lapropiedad de los medios de producción.

Articulo 130

1. Los poderes públicos atenderán a la moderni­zación y desarrollo de todos los sectores económicosy, en particular, de la agricultura, de la ganaderla.de la pesca y de la anesanla. a fin de equiparar elnivel de vida de todos los espalloles.

2. Con el mismo fin, se dIspensarA un tratamientoespecial a las zonas de montafta.

Articulo 131

1. El Estado. mediante ley. podrA planificar la ac­tividad económica general para atender a las necesi-

B. O. elel E.- Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29331

dades colectivas, equilibrar y armonizar '11 desarrolloregional y sectorial y estimular el crecimiento de larent<.l y de la riqueza y su mAs justa distribución.

2. El Gobierno elnhorará Jos proyectos de !11anificaciún it, aCUf-'1 Jo con hs prC'vi'iones que le Sf'an suministradas por las Comunldaoes Autónomas y el ase·soramiento y colabnración de los sindicatos y otrasorganizariones profpsionales emrresRria!es y econó­micas. A t.al fin se constituirFi un Consejo. cuya composición y funcir.nes se des(1rrollarán por ley.

Arliculo 132

1. La ley regulará el rég!men juridico de los bie­nes de e ominio ¡:úblico y de los comunales, inspirán­dose en los principios de inalienabilidad, imprescrip­tibilidad e inemhargabilidad, así como su desafectación.

2. Son bienes de dominio público estatal los quedetermine la ley y. en todo caso, la zona marítimo­terresti-e, las playas, el mar territorial y los recursosnaturales de la zona económica y la pla:-aforma con­tinental.

3. Por ley se rer,- ll lflran el Patrimonjí' del Estadoy el Patrimonb Nacional, su administración, defensay COílSf'rV&C1Ón

Articulo 133

1. La potestad originaria para establf>cer los tribu tos corresponde exclusivamente al Estado, medianteley

2. Las Comunidildcs Autónomas y las Corporacio­nes locales podrán establecer y exigir tributos, deacuerdo con la Constitución y las leyes.

3. Todo beneficio fiscal que afecte a los tributosdel Estado deberá establecerse en virtud de ley.

4. Las administraciones núb:icFls sólo podrán con·traer obligaciones financieras y realizar gastos deacuerdo con las leyes.

Artículo 134

1. Corresponde al Gobierno la elaboración de losPresu puestos Generales del Estado y a las Cortes Ge­nerales, su examen, enmienda y aprobación.

2. Los Presupuestos Generales del Estado tendráncarácter anual, incluirán la totalidad de los gastos eingresos del sector público estatal y en ellos se con­signará el importe de los beneficios fiscales que afec­ten a los tributo., del Estado.

3. El Gobierno deberá presentar ante el Congresode los Diputados J()S Presupuestos Generales del Estadoal menos tres meses antes de la expiración de los delaño anterior.

4. Si la Ley de Presupuestos no se aprobara antesdel primer dia del ejercicio económico correspondien­te, se corsiderarán automáticamente prorrogados losPresupuestos de! ejercicio anterior hasta la aprobaciónde los nuevos.

5. Aprobados los Presupuest.os Generales del Es­tado. el Gobierno podrá presentar proyectes de ley que

impliqu,n aumento del gasto público o disrninuC'iónde los ingresos correspondientes al mismo ejerciciopresupuestario.

8. Toda proposición o enmienda que suponga al!mpnto de los créditos o disminución de los ingrp<o;ospresupuestarios requerirá la conformidad del Gobierno para su tramitación.

7. La Ley de Presuruestos no puede crear tribu­tos. Podrá modificarlos cuando una ley tributaria sustaníiva asi lo prevea

Artículo 135

1. El Gobierno habrá de estar autorizado por leypara emitir Deuda Pública o contraer crédito.

2. Los créditos para satisfacer el pago de interesesy capital de la Deuda Pública del Estado se entenderánsiempre incluidos en el estado de gastos de los presu­puestos y no podrán ser objeto de enmienda o mo­dificación, mientras se ajusten a las condiciones de laley d(' ('misión.

Artículo 136

1. El Tribunal de Cuentas es el supremo órgH.~o

fiscalizador de las cuentas y de la gestión económicade Estado, así como del sector público.

Dependerá directamente de las Cortes Generales yejercerá sus funciones por delegación de ellas en elexamen y comprobación de la Cuel1ta General del Es­tado

2. Las cuentas del Estado y del sector público es­tatal se rendirán al Tribunal de Cuentas y serán cen 4

suradas por éste.

El Tribunal de _Cuentas, sin perjUICIO de su propiajurisdicción, remitirá a las Cortes Generales un in­forme anuál en el que, cuando proceda, comunicarálas infracciones o responsabilidades en que, a su jui­cio, se hubiere incurrido.

3. Los miembros del Tribunal de Cuentas gozarande la misma independencia e inamovilidad y estaránsometidos a las mismas incompatibilidades que losJueces.

4. Una ley orgánica regulará la composición, orga­nización y funciones del Tribunal de Cuentas.

TITULO VIII

De la Organización Territorial del Estado

CAPITULO PRIMERO

Principios generales

Artículo 131

El Estado se organiza territorialmente en munici­pios, en provincias y en las Comunidades Autónomasque se constituyan. Todas estas entidades gozan deautonomía para la gestión de sus respectivos inte­reses.

29332 29 dlclembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

Articulo 138

1. El Estado ¡¡arantlza la realización efectiva delprincipio de solidartdad consagrado en el articulo 2de la Constitución. velando por el establecimiento deun equll1brlo económico. adecuado y Justo entre lasdiversas partes del territorio espaftol. y atendiendo enparticular a las circunstancias del hecho Insular.

a. Las diferencias entre lo. Estatutos de las dIs­tintas Comunidades Autónomas no podrán Implicar.en ningún caso. privilegios económicos o soclale•.

ArtIculo 138

1. Todos los eepal'loles tienen los mismos derechosy obllgaclone. en cualquier parte de territorio delEstado.

2. Ninguna autoridad podr' adoptar medidas quedirecta o indirectamente obstacul1cen la libertad decirculación y estableclm1ento de las penanas y la librecirculación de bienes en todo el territorio espa!lol.

CAPITULO SEGUNDO

De la Administración Local

Articulo 140

La Constitución garantiza la autonomla de los mu­nicipios. Estos gozarán de personalidad Jurídica plena.Su gobierno y administración corresponde a BUS J'8lJ­pectlvos Ayuntamientos. Inte¡r&dos por los Alcaldes ylos Concejales. Los Concejales seJ.:án elegidos por losvecinos del municipio mediante sufragio universal,Igual, libre, directo y secreto, en la forma establecidapor la ley. Los Alcaldes serán elegidos por los COnce­Jales o por los vecinos. La ley re¡ular' las condicionesen las que proceda el régimen del concejo abierto.

Articulo 141

1. La provincia es una entidad local con perso­nalidad Jurídica propia, determinada por la agrupa­ción de municipios y división territorial para el cum­plimiento de las actividades del Estado. Cualquier al­teración de los limites provinciales habré. de ser apro­bada por las Cortes Generales mediante ley orgánica.

2. El gobierno y la administración autónoma delas provincias estarán encomendados a Diputacionesu otras Corporaciones de carl!.cter representativo.

3. Se podrán crear agrupaciones de municipiosdiferentes de la provincia.

4. En los archipiélagos. las islas tendré.n ademl!.sBU administración propia en forma de Cabildos o Con­sejos.

Articulo 142

Las Haciendas locales deberé.n disponer de los me­dios suficientes para el desempefío de las funciones

que la ley atribuye a las Corporaciones respectivasy se nutrirán fundamentalmente de tributos propiosy de participación en los del Estado y de las Comu­nidades Autónomas.

CAPITULO TERCERO

De las COmunidades Autónomas

Articulo 143

1. En el ejercicio del derecho a la autonomla re­conocido en el articulo 2 de la Constitución, las pro­vincias lImftrofes con características históricas, cultu­rales y económicas comunes, los territorios Insularesy las provincias con entidad regional histórica podránacceder a su autogoblerno y constituirse en Comuni­dades Autónomas con arreglo a lo previsto en esteTitulo y en los respectivos Estatutos.

2. La iniciativa del proceso autonómico correspon­de a todas las Diputaciones Interesadas o al órganoInterinsular correspondiente y a las dos terceras par­tes de los municipios cuya población represente, almenos, la mayoría del censo electoral de cada pro­vincia o isla. Estos requisitos deberé.n ser cumplidosen el plazo de seis meses desde el primer acuerdoadoptado al respecto por alguna de las Corporacioneslocales Interesadas.

3. La Iniciativa, en caso de no prosperar, solamen­te podré. reiterarse pasados cinco aftoso

Articulo 144

Las Cortes Generales, mediante ley orgánica, po­drán, por motivos de interés nacional:

a) Autorizar la constitución de una comunidadautónoma cuando su l!.mblto territorial no supere elde una provincia y no reúna las condiciones del apar­tado 1 del articulo 143.

1;) Autorizar o acordar, en su caso, un Estatutode autonomla para territorios que no estén integradosen la organización provincial.

c) Sustituir la Iniciativa de las Corporaciones lo­cales a que se refiere el apartado 2 del articulo 143.

Articulo 1411

1. En ningún caso se admitiré. la federación deComunidades Autónomas.

2. Los Estatutos podrán prever los supuestos, re­quisitos y términos en que las Comunidades Autóno­mas podré.n celebrar convenios entre sí para la ges­tión y prestación de servicios propios de las mismas,asl como el carl!.cter y efectos de la correspondientecomunicación a las Cortes Generales. En los demé.ssupuestos, los acuerdos de cooperación entre las Co­munidades Autónomas necesitaré.n la autorización delas Cortes Generales.

B. O. del E,-Nú.m. 311.1 29 dicIembre 1878 28333

Articulo 141

El proyecto de Estatuto será elaborado por unaasamblea compuesta por los miembros de la Dlpu·taLión u órgano Intertnsular de las provincias afec­tadas y por los DIputados y Senadores elegidos enellas y será elevado a las Cortes Generales para sutramitación como ley.

Articulo 147

1. Dentro de los términos de la presente Consti­tución, los Estatutos serán la norma tnstltuclonal bá­sica de cada Comunidad Autónoma y el Estado losreconocerá y amparará como parte integrante de suordenamiento jurl~ico.

2. Los Estatutos de autonomla deberán contener:

aJ La denominación de la Comunidad que mejorcorresponda a su Identidad histórica.

bJ La delimitación de su territorio.

eJ La denominación, organización y sede de lasInstituciones autónomas propias.

dJ Las competencias asumidas dentro del marcoestablecido en la Constitución y las bases para el tras­paso de los servicios correspondientes a las mismas.

3. La reforma de los Estatutos se ajustará al pro­cedimiento establecido en los mismos y requerirá, entodo caso, la aprobación por las Cortes Generales,mediante ley orgánica.

ArtIculo 148

1. Las Comunidades Autónomas podrán asumircompetencias en las siguientes materlas:

1.' Organización de sus Instituciones de- autogo­biemo.

2.' Las alteraciones de los términos municipalescomprendidos en su tsrrltorlo y, en general, las fun­ciones que correspondan a la Administración del Es­tado áobre las Corporaciones locales y cuya transfe·rancia autorice la legislación sobre Régimen Local.

3.' Ordenación del tarrltorlo, urbanismo y vivienda.

4.' Las obras públicas de Interés de la ComunidadAutónoma en su propio territorlo.

S.' Los ferrocarriles y carreteras cuyo Itlnerarlose desarrolle Integramente en el territorlo de la Co­munidad Autónoma y, en los mismos términos, eltransporte desarrollado por estos medios o por cable.

6.' Los puerlos de refugio, los puertos y aeropuer­tos deportivos y, en general, los que no desarrollenactividades comerciales.

7,' La agricultura y ganaderla, de acuerdo con laordenación general de la econom1a.

8.' Los montes y aprovechamientos forestales.

t.' La gestión en materla de protección del medioambiente.

10.' Los proyectos, construcción y explotación delos aprovechamientos hidráulicos, canales y regadlosde Interés de la Comunidad Autónoma, las aguas mi­nerales y termales.

11.' La pesca en aguas interiores. el marisqueo yla acuicultura, la caza y la pesca fluvial.

12,- Ferias interiores.

13.' El fomento del desarrollo económico de la Co­munidad Autónoma dentro de los objetivos marcadospor la polltica económica nacIonal.

14.' La artesanla.

15.' Museos, bibliotecas y conservatorios de mu­.ica de interés para la Comunidad Autónoma.

16.' Patrimonio mor.umenta! de Interés de la Co­munidad Autónoma.

17.' El fomento de la cultura, de la investigacióny. en su caso, de la ensellanza de la lengua de laComunidad Autónoma.

18.' Promoción y ordenación del turismo en suámbito territorial.

19.' Promoción del deporte y de la adecuada uti-lización del ocio.

20.' Asistencia social.

21." Sanidad e higiene.

22.' La vigilancia y protección de sus edilicios eInstalaciones. La coordinación y demás facultades enrelación con las pollclas locales en los términos queestablezca una ley orgánica.

2. Transcurrldos cinco aflos, y mediante la refor­ma de sus Estatutos, las ComuJ\1dades Autónomas po­drán ampliar sucesivamente IIUI competencias dentrodel marco establecido en el artIculo 149.

Articulo 141

1. El Estado tiene competencia exclusiva s'obrelas siguientes materlas:

1.' La regulación de las oondiclones básicas quegaranticen la Igualdad de todas los espalloles en elejercicio de los derechos y en -1 cumplimiento de losdeberes constitucionales.

2.' Nacionalidad, Inmigración, emigración, extran-jeria y derecho de asilo.

3.' Relaciones internacionales.

4.' Defensa y Fuerzas Armadas.

5.' Administración de Justlqla.

6,' Legislación mercantil, plenal y penitenciaria;legislación procesal, sin peI'julclo de las necesarlasespecialidades que en este orden se deriven de lasparticularidades del derecho suetantlvo de las Comu­nidades Autónomas.

7,' legislación laboral: sin perjuicio de su ejecu­ción por los órganos de las Comunidades Autónomas.

8.' Legislación civil, lÚl perjuicio de la conserva­ción, modificación y deAn'ollo por las ComunidadesAutónomas de los derechos civiles, forales o especia-

29334 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

les. alU donde existan. En todo caso. las reglas rela­tivas a la apUcaclón y eficacia de las normas jurldi­caso relaciones jurldico·civiJes relativas a las formasde matrimonio. ordenación da los registros e ¡nstro­mentas públlcos. bases de las obllgaciones contrac­tuales. normas para resolver los conflictos de leyesr determinación de las fuentes del Derecho. con res­peto. en este último caso, a las normas de derechoforal o especial.

9,' Legislación sobre propiedad intelectual e in­dustrial.

10.- Régimen aduanero y arancelario; comercioexterior.

11,- Sistema monetario: divisas. cambio y conver­tibilldad; bases da la ordenación de crédito. bancay seguros,

12,' Legislación sobre pesas y medidas, determina­ción da la hora oficial.

13.' Bases y coordinación de la planificación ge·neral de la actividad económica.

14.' Hacienda general y Deuda del Estado.

15,' Fomento y coordinación general de la inves­tigación cientlflca y técnica,

16,' Sanidad exterior. Bases y coordinación gene­ral de la sanidad, Legislación sobre productos farma­céuticos.

17.' LegIslación básica y régimen económico de laSeguridad Social. sin perjuicio de la ejecución de sus.ervicios por las Comunidades Autónomas,

18.' Las bases del régimen jurldico de las Admi­nistraciones púbUcas y del régimen estatutario de susfuncionarios que, en todo caso. garantizarán a losadministrados un tratamiento común ante ellas; elprocedimiento administrativo común. sin perjuicio delas especialidades derivadas de la organización propiade las Comunidades Autónomas; legislación sobre ex-'propiación forzosa; legislación básica sobre contratosl' concesiones administrativas y el sistema de respon­sabilidad de todas las Administraciones públicas,

19,' Pesca marítima, sin perjuicio de las compe­tencias que en la ordenación del sector se atribuyan" las Comunidades Autónomas.

20.' Marina mercante y abanderamiento de bu­ques; iluminación de costas y señales marltlmas; puer­tos de interés general; aeropuertos de Interés gene­ral; control del espacio aéreo. tránsito y transporteaéreo. servicio meteorológico y matriculación de aero­naves.

21.' Ferrocarriles y transportes terrestres quetranscurran por el territorio de más de una Comuni­dad Autónoma; régimen general de comunicaciones;tr áflco y círculaclón de vehículos a motor; correos ytelecomunicaciones; cables aéreos, submarinos y radio­comunicación.

22,' La legislación, ordenación y concesión de re­cursos y aprovechamientos hidráulicos cuando lasaguas discurran por más de una Comunidad Autóno­ma. y la autorización de las instalaciones eléctricascuando su aprovechamiento afecte a otra Comunidado el transporte de energia salga de su ámbito terri­torial.

23.' Legislación básica sobre protección del medioambiente. sin perjuicio de las facultades de las Comu­nidades Autónon.as de establecer normas adicionalesde protección. La legislación básica súbre mon tes. apro­vechamientos forestales y vías pecuarias.

24,' Obras públicas de interés generala cuya rea­lización afecte a más de una Comunidad Autónoma.

25,- Bases del régimen minero y energético.

26.- Régimen de producción, comercio, tenencia yuso de armas y explosivos.

27.- Normas básicas del régimen de prensa, radioy televisión y. en general. de todos los medios de co­municación social, sin perjuicio de las facultades queen su desarrollo y ejecución correspondan a las Comu­nidades Autónomas.

28.- Defensa del patrimonio cüItural, artistico ymonumantal español contra la exportación y la expo­liación; museos. bibliotecas y archivos de titularidadestatal. sin perjuicio de su gestión por parte de lasComunidades Autónomas.

29,' Seguridad pública. sin perjuicio de la posibili­dad de creación de policías por las Comunidades Au­tónomas en la forma que se establezca en los respec­tjvos Estatutos en el marco de lo que disponga unaley orgánica.

30.' Regulación de las condiciones de obtención,expedición y homologación de títulos académicos yprofesionales y normas básicas para el desarrollo delartículo 27 de la Constitución. a fin de garantizar elcumplimiento de las obligaciones de los poderes pú­blicos en esta materia.

31.a Estadistica para fines estatales.

32,- Autorización para la convocatoriA. de consul­tas populares por vía de referéndum.

2. Sin perjuicio de las competencias que podránasumir las Comunidades Autónomas, el Estado consi­derará el Servicio de la cultura como deber y atribu­ción esencial y facilitará la comunicación cultural en M

tre las Comunidades Autónomas, de acuerdo con ellas.

3. Las materias no atribuidas expresamente al Es­tado por esta Constitución podrán corresponder a lasComunidades Autónomas. en virtud de sus respectivosEstatutos. La competencia sobre las materias que nose hayan asumido por los Estatutos de Autonomía co­rresponderá al Estado. cuyas normas prevaiecerán, encaso de conflicto. sobre las de las Comunidades Autó­nomas en todo lo que no esté atribuido a la exclusivacompetencia de éstas. El derecho estatal será. en todocaso, supletorio del derecho de las Comunidades Au­tónomas.

Articulo 150

1. Las Cortes Generales. en materias de competen M

cia estatal. podrán atribuir a todas o a alguna de la.Comunidades Autónomas la .acultad de dictar. paras1 mismas, normas legislativas en el marco de los prin­cipios, bases y directrices fijados por una ley estatal.Sin perjuicio de la competencia de los Tribunales. encada ley maroo se establecerá la modalidad del controlde las Cortes Generales sobre estas normas legislativasde las Comunidades Autónomas.

B. O" del E.-Núm. 311.1 29 dJclemb".1l 1978 2:'335

2. El Estado podr' transferir o delegar en las Co­munidades Autónomas. mediante ley orgánica, facul­tades correspondIentes a materia de titularidad esta­tal que por su propia naturaleza sean susceptibles detransferencia o delegación. La ley preverá en cada casola correspondiente transferencia de medios financierosas! como las formas de control que sereserv l el Es·tado.

3. Ei Estado po.:!r' dictar leyes que establezcan losprIncipios necesarios para armonizar las disposicionesnormativas de las Comunidades Autónomas, aun enel caso de materias atribuIdas a la competencia deéstas, cuando as! lo exija el Interés general. Correspon·de a las Cortes Generales, por mayoria absoluta decada Cimara, la apreclaci6n de esta necesidad.

Artfculo 151

1, No ser' preciso dejar transcurrir el plazo decinco afias, a que se refiere el apartado 2 del artjcu­lo 148, cuando la Iniciativa del proceso autonómico seaacordad.. dentro del plazo del articulo 143, 2, adem,"de por las Dlput"clones o los órganos Interinsularescorrespondientes, por las tres cuartas partes de losmunicipios de cada una de las provincias afectadasque representen, al menos, la mayoria del censo elec­toral de cada una de ellas y dicha Iniciativa sea rati­ficada mediante referéndum por el voto afirmativo dela mayoria absoluta de los electores de cada provinciaen los términos que establezca una ley org'nlca.

2. En el supuesto previsto en el apartado anterior,el procedimiento para la elaboración del Estatuto seráel siguiente:

1.. El Gobierno convocar' a todos los Diputado.y Senadores elegidos en las circunscripciones compren­didas en el ámbito territorial que pretenda acceder alautogoblerno, para que se constituyan en Asamblea, alos solos efectos de elaborar el correspondiente pro­yecto de Estatuto de autonomla, mediante el acuerdode la mayoria absoluta de sus miembros.

2.· Aprobado el proyecto de Estatuto por la Asam­blea de Parlamentarios, se remitirá a la Comisión Cons­titucional del Congreso, la cual, dentro del plazo dedos meses, lo examinar' con el concurso y asistenciade una delegación de la Asamblea proponente parac1eterminar de común acuerdo su formulación defini­tiva.

3.· SI se alcanzare dicho acuerdo, el texto resul­tante será sometido a referéndum del cuerpo electoralde las provincias comprendidas en el ámbito territorialdel proyectado Estatuto,

4,· SI el proyecto de Estatuto es aprobado en cadaprovincia por la mayoria de los votos v'Ildemente emi­tidos, será elevado a las Cortes Generales, Los Plenosde ambas Cimeras decidirán sobre el texto medianteun voto de ratificación. Aprobado el Estatuto, el Reylo sancionar' y lo promulgará como. ley.

5.· De no alcanzarse el acuerdo a que se refiereel apartado 2.· de este número, el proyecto de Estatutoser' tramttado como proyecto de ley ante las CortesGenerales. El texto aprobado por éstas ser' sometidoa referéndum del cue.-po electoral de las provinciascomprendidas en el imbtto territorial del proyectado

Estatut.o. Encaso de ser aprobado por la mayoria delos votos válidamente emitidos en cada pmvi"cla. pro­rederá su promulgación en los términos del párrafoanterior.

3. En los casos de los párrafos 4.· y 5.° del aparotado ar.terlor, la no aprobación del proyecto de Esta­tuto por una o varias provincias no Impedirá la cons·titución entre las restantes de la Comunidad Autónu­ma proyectada, en ia forma que establezca la ley or­g'nica prevista en el apartado 1 de este articulo.

Articulo 152

1. En los Est..tutos aprobados por el procedlmien·to a que se refiere el artfculo anterior, la organizaciónInstitucional autC'nómica se basar' en una AsambleaLegislativa, elegida por sufragio universal, con arregloa un sistema de representación proporcional que aSd­gure, adem,", la representacl6n de las diversas zonasdel territorio; un ConseJo de Gobierno con funcionesejecutivas y administrativas y un Presidente, elegidopor la Asamblea, de entre sus miembros, y nombradopor el Rey, al que corresponde la dirección del Con­sejo de Gobierno, la suprema representación de la res­pectiva Comunidad y la ordinaria del Estado en aqué­lla. El Presidente y los miembros del .Consejo de Go­bierno serán polltlcamente responsables ante la Asam­blea.

Un Tribunal Superior de Justicia, sin perjuicio dela jurisdicción que corresponde al Tribunal Supremo,culminar' la organización Judicial en el 'mblto terri­torial de la Comunidad Autónoma. En los Estatutos delas Comunidades Autónomas podr," establecerse lossupuestos y las formas de participación de aquéllasen la organización de las demarcaciones ludiciales delterritorio. Todo ello dp oonforrnldad con lo previstoen la ley org'nlca del poder Judicial y dentro de launidad e Independencia de éste.

Sin perjuicio de lo dispuesto en el articulo 123, lp.ssucesivas instancias procesales, en su caso, se agotaránante órganos judiciales radicados en el mismo territo­rio de la Comunidad Autónoma en que esté el órganocompetente en primera instancia.

2. Una vez s.ncionados y promulgados los respec­tivos Estatutos, solamente podrán ser modificados me­diante los procedimientos en ellos establecidos y conreferéndum entre los electores inscritos en los censoscorrespondientes.

3. Mediante la agrupación de municipios limítro­fes, los Estatutos podr," establecer circunscripcionesterritoriales propias, que gozarán de plena personali­dad jurídica.

Artfculo 153

El c0ntrol de la actividad de los órganos de las Ca·munidades Autónomas se ejercerá:

al Por el Tribunal Conslltucional, el relativo a laconstitucionalidad de sus dísposiciones normativas confuerza de ley. .

b) Por el Gobierno, previo dlcta",en del Consejode Estado, el del ejercicio de funciones delegadas a quese refiere el aparlado 2 del artiCulo leo.

29336 211 dlclembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

c) Por la jurisdicción contencioso-administrativa,el de la administración autónoma y sus normas regla­mentarias.

d) Por el Tribunal de Cuentas, el económico y pre­supuestario.

Articulo 154

Un Delegado nombrado por el Gobierno dirigirála Administración del Estado en el territorio de la Ca­munidad ·Autónoma y ia coordinará, cuando proceda,con la administración propia de la Comunidad.

Articulo 153

1. SI una Comunidad Autónoma no cumpliere lasobligaciones que la Constitución u otras leyes le im­pongan, o actuare de forma que atente gravemente altnterés general de España, el Gobierno, previo requeri­miento al Presidente de la Comunidad Autónoma y,en el Ca9L de no ser atendido, con la aprobación pormayorJa absoluta del Senado, podrá adoptár las medi­das necesarias para obligar a aquélla al cumplimientoforzoso de dichas obligaciones o para la proteccióndel mencionado tnterés general.

2. Para la ejecución de las medidas previstas enel apartado anterior, el Gobierno podrá dar tnstruc­clones a todas las autoridades de las ComunidadesAutónomas.

Articulo 131

1. Las Comunidades Autónomas gozarán de auto­nom!a financiera para el desarrollo y ejecución desus competencias con arreglo a los principios de co­ordinaclón con la Hacienda estatal y de solidaridadentre todos los espafloles.

2~ Las Comunidades Autónomas podré.n actuarcomo delegados o colaboradores del Estado para larecaudación, la gestión y la liquidación de los recur­sos tributarios de aquél, de acuerdo con las leyes ylos Estatutos.

Articulo 187

1. Los recursos de las Comunidades Autónomasestarán constituidos por:

a) Impuestos cedidos total o parcialmente por elEstado; recargos sobre Impuestos estatales y otrasparticlpaciones en los tngresos del Estado.

b) Sus propios Impuéstos, tasas y contribucionesespeclales.

e) Transferencias de un Fondo de Compensacióninterterrltorial y otras asignaciones con cargo a losPresupuestos Generales del Estado.

d) Rendimientos procedentes de su patrimonio eIngresos de derecho privado.

e) El producto de las oparaciones de crédito.

. 2. Las Comunidades Autónomas no podrán en nln­gun caso adoptar medidas tributarias sobre bienes si­tuados fuera de su territorio o que supongan obstáculopara la libre circulación de mercanclas o servicios,

3. Mediante ley orgánica podrá regularse el ejer­cicio de las competenclas financieras enumeradas enel precedente apartado 1, las normas para resolverlos conflictos que pudieran surgir y las posibles formasde colaboración financiera entre las Comunidades Au­tónomas y el Estado.

Articulo 138

1. En los Presupuestos Generales del Estado podráestablecerse una asignación a las Comunidades Autó­nomas en funclón del volumen de los servicios y acti­vidades estatales que hayan asumido y de la garantíade un nivel mlnlmo en la prestaclón de los servlclospúblicos fundamentales en todo el territorio espaflol.

2. Con el fin de corregir desequilibrios económicosInterterrltoriales y hacer efectivo el principio de so­lidaridad, se constltulm un Fondo de Compensacióncon destino a gastos de tnverslón, cuyos recursos serándistribuidos por las Cortes Generales entre las Comu­nidades Autónomas y provincias, en su caso.

TITULO IX

Del Tribunal Constitucional

Articulo 159

1. El Tribunal Constitucional se compone de 12miembros nombrados por el Rey: de ellos, cuatro apropuesta del Congreso por mayoría de tres quint"sde sus miembros: cuatro a propuesta del Senado, conidéntica mayorla; dos a propuesta del Gobierno, y dosa propuesta del Consejo General del Poder Judicial.

2. Los miembros del Tribunal Constitucional debe­rán ser nombrados entre Magistrados y Fiscales, Pro­fesores de Universidad, funcionarios públicos y Abo­gados, todos ellos juristas de reconocida competenciacon mé.s de quince afias de ejercicio profesional.

3. Los miembros del Tribunal Constitucional serándesignados por un perlado de nueve años y se renova­rán por terceras partes cada tres.

4. La condición de miembro del Tribunal Constitu­cional es !ncompatlble: con todo mandato representa­tivo: con los cargos politicos o administrativos: con eldesempeño de funciones directivas en un partido pol!­tlco o en un sindicato y con el empleo al servicio delos mismos; con el ejerciclo de las carreras judicial yfiscal, y con cualquier actividad profeslonai o mer­cantil.

En lo demás, los miembros del Tribunal Constitu­cional tendrán las incompatibilidades propias de losmiembros del poder judicial.

3. Los miembros del Tribunal Constitucional seránindependientes e Inamovibles en el ejercicio de sumandato.

Art!culo 160

El Presidente del Tribunal Constitucional seré. nom­brado entre sus miembros por el Rey, a propuesta delmismo Trleunal en pleno y por un perlado de tresaflOll.

-

:3. O. del E.-Núm. 311.1 29 illclemtire 197\i 29337

Articulo 181

1. El Tribunal Constitucional tiene jurisdiccIón entodo el territorto español y es competente para cono­cer:

ai Del recurso de inconstitucionalidad contra leyesy dl,posleiones normativas Can fuerza de ley. La decla·ración de Inconstltuclonalidad de una norma jurldlcacon ran¡¡o de ley. interpretada por la Jurisprudencia,afectará a ésta. si bien la sentencia o sentencias recal·das no perderán el valor de cosa juzgada.

bi Del recurso de amparo por vIolación de los de­rechos y libertades referidos en el articulo 53. 2. de estaConstitución. en los casos y formas que la ley esta­blezca.

ci De los confllctos de competencia entre el Es­tado y las Comunidades Autónomas o de los de éstasentre 01.

di De las demás materlas que le atribuyan laConstitución o las leyes orgánicas.

2. El Gobierno podrá Impugnar ante el TrtbunalConstitucIonal las disposiciones y resoluciones adopta·das por los órganos de -las Comunidades Autónomas.La Impugnación producirá la suspensión de la dispo­sIción o resolución recurrIda. pero el Tribunal, en sucaso. deberá ratificarla o levantarla en un plazo nosuperior a cinco meses.

Articulo 1S2

1. Están leglttmados:

ai Para interponer el recurso de Inoonstltuclona­lidad, el Presidente del Gobierno. el Defensor del Pue­blo, 50 Diputados. 50 Senadores, los órganos colegIadosejecutivos de las Comunidades Autónomas y, en sucaso, las Asambleas de las mismas.

bi Para Interponer el recurso de amparo, toda perosana natural o jurldica que Invoque un Interés legiti­mo, asl como el Defensor del Pueblo y el MinisterioFiscal.

2. En los demás casos, la ley orgánica determinarálas personas y órganos legitimados.

Articulo 183

Cuando un órgano Judicial considere, en algún pro­ceso. que una norma con rango de ley, aplicable alcaso. de cuya validez dependa el faUo. pueda ser con­traria a la Constitución, planteará la cuestión ante elTribunal Constitucional en los supuestos, en la formay con los efectos que establezca la ley, que en ningúncaso serán suspensivos.

Articulo 114

l. Las sentencias del Tribunal Constitucional sepuhllcarán en el bolelin oficial del ES'Arlo con los votosparticulares, si los hubiere. Tienen el valor de cosajuzgada a partir del dla siguiente de su publicación y

no cabe recurso alguno contra ellas. Las que declarenla Inconstituclonalidad de una ley o de una normacon fuerza de ley y todas las que no se limiten a laestimación subjetiva de un derecho. tienen plenos efec­tos fren te a todos.

2. Salvo que en el fallo se dlspon¡¡a otra cosa, sub·slstirá la vigencia de la ley en la parte no afectadapor la inconstitucionalidad.

Articulo 185

Una ley or¡¡!\nka regulará el funcionamiento delTribunal Constitucional. el estatuto de sus miembros,el procedimiento ante el mismo y las condiciones parael ejercicio de las accionee.

TI'l'UtO X

De la reforma constitucional

ArtIculo 188

La iniciativa de reforma constitucional se ejercerAen los térmInos previstos en los apartados 1 y 2 delartIculo 87.

Articulo 187

1. Loe proyectos de reforma constitucional deberánser aprobados por una mayona de trelI qulntoe. decada una de las Cámaras. SI no hubiera acuerdo entreambas. se Intentará obtenerlo mediante la creación deuna Comisión de composición paritaria de Diputadosy Senadores, que presentará un texto que será votadopor el Congreso y el Senado.

2. De no lograrse la aprobación mediante el pro­cedimiento del apartado anterior, y siempre que eltexto hubiere obtenido el voto favorable de la mayo­na absoluta del Senado, el Congreso, por mayorla dedos tercios, podrá aprobar la reforma.

3, Aprobada· la reforma por las Cortes Generales,será sometida a referéndum para su ratificación cuan­do asl lo soliciten. dentro de los quince dlas sIguientesa su aprobación. una décima parte de los miembrosde cualqutera de la~ Cámaras.

Articulo 188

l. CuandO se propusiere la revisIón total de laConstitución o una parcial que afecte al TItulo preli­minar, al CapItulo segundo. Sección primera del Titu­lo 1, o al TItulo n, se procederf. a la aprobación delprlnclpio por mayorla de dos tercloe de cada Cámara,y a la disolución InmedIata de las Cortel.

2. Las Cámaras elegidas deberán ratlflcar la de­cisión y proceder al estudio del nuevo texto constitu­cional, que deberá ser aprobado por mayorla de dostercios de ambas Cámaras.

3. Aprobada la reforma por las Cortes Generales, .serA sometida a referéndum para su ratificación.

29338 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1

Articulo 189

No podrtl Iniciarse la reforma conslit "donal entiempo de guerra o de vigencia de alguno de los esla·dos pI evistos en el articulo 116.

DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera.

La Constituclón ampara y respeta los derechos his­tóricos de los territorios forales.

La actualización general de dicho régimen foral seUevartl a cabo, en su caso, en el marco de la Consti­tución y de los Estatutos de Aulonomla.

Segunda.

La declaración de mayorla de edad contenida enel articulo 12 de esta Constitución no perjudica lassituaciones amparadas por los derechos forales en eltlmblto del Derecho privado.

Tercera.

La modificación del régimen económico y fiscaldel archipiélago canario requerirtl Informe previo dela Comunidad Autónoma o, en su caso, del órganoprovisional autonómico.

Cuarta.

En las Comunidades Autónomas donde tengan susede mú de una Audiencla Territorial, los Estatutosde Autonomía respectivos podrtln manténer las exis­tentes, distribuyendo las competencias entre ellas,siempre de conformidad con lo previsto en la ley or­jl;tlnica del poder judicial y dentro de la unidad eindependencia de éste.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS

Primera.

En los territorios dotados de un régimen provIsIo­nal de autonomla, sus órganos colegiados superiores,mediante acuerdo adoptado por la mayorla absolutade sus miembros, podrtln sustituir la Inlclativa queel apartado 2 del articulo 143 atribuye a las Dipu­taciones Provinciales o a los órganos interinsulare!correspondientes.

Segunda.

Los territorios que en el pB~Ado hubiesen p1ebisct­tado afirmativamente proyectos de Estatuto de aula­nomla y cuenten, al tiempo de promulgarse.esla Cons­titución, con reglmenes provisionales lie autonomla

podrtln proceder Inmediatamente en la forma que seprevé en el apartado 2 del articulo 148, cuando asl loacordaren, por mayor!a absoluta, sus órganos pre­autonómicos colegiados superiores, comunictlndolo alGobierno. El proyecto de Estaluto sertl elaborado deacuerdo con Jo eRtablecido en el articulo 151, núme­ro 2, a convocatoria del órgano colegiado prelJ.llto­nómico.

Tercera.

La Iniciativa del proceso autonómico por parte delas Corporaciones locales o de sus miembros, previstaen el ap¡¡rtado 2 del articulo 143, se entipode dIll'rida,con todos sus efectos, hasta la celebración de las pri­meras' elecciones locales una. vez vigente la Cons·tituclón.

Cuarta.

1. En el caso de Navarra, y a efectos de su incor­poración al Consejo General Vasco o al régimenautonómico vasco que le sustituya, en lugar de lo queestablece el articulo 143 de la Constitución, la Inicia­tiva corresponde al Organo Foral competente, el cualadoptartl su decisión por mayoria de los iniem brosque lo componen. Para la valldez de dicha iniciativasertl preciso, ademtls, que la decisión del Organo Fo­ral competente sea ratificada por referéndum expre­samente convocado al efecto, y aprobado por mayoríade los votos vtllldos emitidos.

2. Si la Iniciativa no prosperase. so'amente sepodrtl reproducir la misma en distioto periodo delmandato del Organo Foral competente. y en todocaso, cuando haya transcurrido el plazo mínimo queestablece el artículo 143.

Quinta.

Las ciudades de Ceuta y Melilla podrán con,tiluir­se en Comunidades Autónomas si asi lo deciden susrespectivos Ayuntamientos, mediante acuerdo adop­tado por la mayor!a absoluta de sus miembros y as!lo autorizan las Cortes Generales, mediante una leyorgánica, en los términos previstos en el articulo 144.

Sexta.

Cuando se remitieran a la Comisión Constitucio­nal del Congreso varios proyectos de Estatuto, sedictaminartln por el orden de entrada en aquélla, yel plazo de dos meses a que se refiere el artículo 151empezartl a contar desde que la Comisión termioe elestudio del proyecto o proyectos de que sucesivamen­te haya conocido.

Séptima.

Los orgAnismos provisionales autonómicos se con­siderarán disueltos en los siguientes casos:

a) Una vez constituidos los órganos que establez­can .los Estatutos de Aulonomia aprobados conformea esta Constitución.

B. O. del E.---.Núm. 311.1 29 dicie~lbre 1918 2933~

bJ En el supuesto de que la iniciativa del proce­so autonólnico no llegara a prosperar por no cumplirlos requisitos previstos en el artículo 143.

el Si el organismo no hubiera ejercido el derechoque le reconoce la disposición tran~ítoria primera enel plazo de tres años:

Octava.

1. Las Cálnaras que han aprobado la presenteConslítuciónasumirán. tras la entrada en vigor dela misma. las funciones y competencias que en ellase señalan. respectivamente. para el Congreso y elSenado. sin que en ningún caso su mandato se ex­tienda. más allá del 15 de junio de 198!.

2. A los efectos de lo establecido en el artículo 99,la promulgación de la Constitución se considerarácómo supuesto constitucional en el que procede suaplicltción.Atal efecto. a partir de la citada promul­gacfónse abrirá. un período de treinta días para laaplicación ·de lo dispuesto en dicho articulo.

DUrante esteperfodo. el actual Presidente del Go­bierno.que .. asumirá.las funciones y competencias quepara.cUcho·cargo establece la Constitución, podrá Op4<tar~()rptiH~ar l~. f~cultad que le reconoce el artfcu­lol15() (jar.·pasormediante la dimisión. a la aplica-ciónde.l?iesta~l~cidoenelartícul~. 99, quedando. enesteúltiroo.cll.soen .1asituación prevista en el apar-tado ~}rlei.amfgIQ~Ol.

3,.EllP~~~~tldi~olufi~nt.... de .acuerdo con 10 .. pré­\11stQ~~.ela.rtíql.1J():~15,••.•·.y· ..si .... no. se .b.u.biera...... desarrolla.~().~egªli1l17nte....·.. lo'~reJ!i~to«!n· ..•.·•.·]osllrtículos .. 68 •.. Y ·89,.s~ran·•• ··..•·....~.~...apliqacfónen·· ..••. la,~t'lecciones .1~ .· .•. norll1as .vi-·.·.·.·ge~tes,coni~nte~io~idadt ... con·... las·.solE\s .....t'?,c~pcjones .deque~11 .•...·...••1?r~fe:~el1t~ ·a.·.· .•inel~~ibiliclticles· .•. ·.·e.•··.·iªQOl11Plltibi-liºfl(f~~.~ealllicaradirectamente .. 10 .. prf)vi~to.enel.fn­ci~o~e~~J1~9,.de··.lEl.·.· •.letr•.•....• ") •.•..•ciel ...Apartado .•.•.1..·.. del ...··articu­1~!~~Ell~(;onstitución.así .como lQ ... dispuesto. enl~<.1'Pism1::lrespect~.a la edad para el voto y lo esta­blecitio>enelartículo 69.3.

N()1'ena~

~.rto~:tT'esafiOS de la elecciÓn por vez primera del~sffli~~~ro~·d~l..• Tribunal. Constitucional se .procede..i1J.ll~r-:~Br~eo para la designación de un grupo .deCQ~tr?~jembros.de la misma procedencia. .electivaqU~~~ra.de.. cesary .. rellovarse. A .. estos solos efectosse~n.t~~·~.~;rin agrtlpadQsc0m.0miembros de la mis·lll.~'pr~~~~enciaal()s~()sdesignados a propuesta de).GopiertlpY ..·.a19$.dosq\1eprClceden. de..18 .formulad~P()félGoJ1~~io (J~nera.l. d~lPoder Judicial.. Del .mismoll}.oél~sepr()ce~eratranscurridos. otros tres años e~­

tre,l~sd~sgrup~~~l1oafectados por el sorteoanterior.A.....·.• partirdeentonces se estará a lo establecido en elnúmero··.3 del artículo 159.

DJSPOSICJON DER!.)G ATORI A

1. Queda derogada la Ley 1/1977. de 4 de enero.para la Rerorma PC1IHica, asf como~ en tanto en cuan·to no e~tuvier'an ya derogadas por la anteriormpntemencionada Ley, la de Principios del Movimiento Na­cional. de 17 de mayo de 1958; el Fuero de los Espa­ño1es. de 17 de julio de 1945; el del Trabajo. de 9de marzo de 1938; la Ley Constitutiva de las Cortes.de 17 de julio de'1942; la Ley de Sucesión en la Jefa­tura del Estado, de 26 de julio de 1947, todas ellas mo­dificadas por la Ley Orgáníca del Estado, de 10 deenero de 1967, y en los mismos términos esta última yla de Referéndum Nacional de 22 de octubre de 1945.

2. En tanto en cuanto pudiera conservar algunavigencia, se considera definitivamente derogada laLey de 25 de octubre de 1839 en lo que pudiera afec­tar a las provincias de Alava, Guipúzcoa y Vizcaya.

En los mismos términos se considera definitiva­mente derogada ·Ia Ley de 21 de Julio de 1876.

3. Asimis~o quedan derogadas cuantas disposi­ciones se opongan a 10 establecido en esta Consti­tución.

DISPOSICION FINAL

Esta Constitución entrará en vigor ;el mismo díade la publicación de su texto oficial en el. boletín ofi­cial del Estado. Se publicara también en las demáslenguas de España.

POR TANTO•.

~A.tlDOA TODOS LOS ESPA~OLES,PABTICULARE5 yAUTORIJ)ApES. QUE GUARDEN y HAGAN GUABDABESTACONSTITUCION COMO NORMA FUNDAMENTAL DEL ESTADO.

PALACIO DE LAS COBTES. A VEIÑTISIETE DE DICIE~'

BBE DE ··MIL NOVECIENTOS SETENTA Y ·OCHO.

JUAN CARLOS

EL PRESIDENTE DE LAS CORTESAntonto Herndndez Gil

EL PRESIDENTE DEL CONGRESODE LOS DIPUTADOS

Fernando Alvarez de Miranday Torre.

EL PRESIDENTE DEL SENADOAntonio Fontón P4r.z

INDICE SISTEMATICO

Páginas

PREÁMBULO ....". ~ ill oo. B oo. !'~ .•~ B ~ !.'.!. ~.

TiTULO PRELIMINAR lE lE lE lE lE lE lE '" ••• = '" !E

TtruLo l. DE LOS DERECHOS Y DEBERES FUNDAMENTALES •• ¡

29315

29315

29316

Cap.

Cap.

l. De los españoles y los extranjeros "" ,..."

n. Derechos y libertades ... lE ... lE !E ',:•• '"

Seco l.' De los derechos fundamentales y delas libertades públicas '" ,., !E ...

See, 2.' De los derechos y deberes de losciudadanos 0'-' !E lE !E '" "" ", ,..

29316

29316

29316

~:::'::19

Cap. ni. De los principios rectores de la politica so­cial y económica !E !E !E !E !E !E ... !E .,'

Cap. IV. De las garantias de las libertades y derechosfundamentales ... "'. !E lE lE = !E '" ••, =

Cap. V. De la suspensión de los derechos y liberta-

des O" '" ... lE ... '" c", ,,' s oo, ." .... = '"

293]9

29321

29321

De LA CORONA ....'0 S lE '"" lE ... ... ,.•.,TiTULO

TiTULO

n.Ul. DE LAS CoRTES GENERALES o•• oo. oo.

29321

29323

o,; !.'.!.

.-.-.

Cap. l.

Cap. n.Cap. Ul.

De las Cámaras "', , .., !E !E C'O '"o ." __De la elaboración de las leyes

De los Tratados Internacionales "0:

29323

29325

29326

TtruLO IV. DEL GoBIERNO y DE LA ADMINISTRACIÓN

TíTULO V. DE LAS RELACIONES ENTRE EL GoBIERNO y

LAS CORTES GENERALES .-,-.: ?O0· .-.' .-.~ ••~

TiTULO VI. DeL PODeR JUDICIAL ,., Oo. .c." ..c, ,'.-. ,••

TITULO VII. ECONOMiA y HACIENDA ." o .

TíTULO VIII. DE LA ORGANIZACIÓN TERRITORIAL DEL Es-TADO •••. o.; ••-, :;F' oo. ,";-••7; o -. o.; .,-,

Cap. 1. Principios generales ..c" ,_ .....'" = = =Cap. n. De la Administración LoLl~J ,., ,", ... ""' fE

Cap. lII. De las Comunidades Autónomas .., m: m: m:

29327

29328

29329

29330

29331

29331

29332

29332

::'9312 29 diciembre 1978 B. O. del E.- Núm. 311.1

PáRinas

TfruLO

TfruLo

IX. DEL TRIBUNAL CONSTITULIONAL 0._ o.,

X. DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL

2fJ':36

2()'~87

DISPOSICIONES ADICIONALES o., ...... oo ••••

DISPOSICIONES TRANSITORIAS

DISPOSiCIÓN DEROGATORIA

DISPOSICIÓN FINAL o., o"

.-.!.29383

29338

29339

29339

IMPRENTA NACIONAL DEL BOlETIN OFICIAL DEL ESTADO

-

=

=

Depósito Legal M. l-UI58

BüLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GACETA DE MADRIDAño CCCXVIII Viernes 29 de diciembre de i978

==~

.

=

,CONSTITUCIOESPANYOLA

APROVADA PER LES CORTS EL 31,D'OCTUBRE DE 1978

RATIFICADA: PEL POBLE ESPANYOL EN REFERENDUM

. DE 8 DE DESEMBRE DE 1978

SANCIONADA PER S. M. Ee REI Dí\VANT LES CORTS

EE 27 DE DESEMBRE DE 1978

-=.....

=

,CONSTITUCIO

PRE,\MBUl

La Nació espanyola, 8mb el desig d'establir la justícja, lalIibertat i la seguretat i de promoure el bé de tOt5 els qui laIntegren, en ÚS, de la sava sobirania, proclama la voluntat de:

Garantir la convivllncla democratice dios la Constitució ¡lesIlels. de conformltat 8mb un 'ordre economic ¡social justo

Consolidar un Estat de Dret que asseguri !'impari de la Ileicom 8 expressió de la voluntat popular.

Protegir tOt5 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exer·elcl deis drets humans, les seves cultures i. tradicions. lIengüesi Institucions,

Promoure el progrés de la cultura i de I'economia per tald'sssegurar a tothom una qualltat de vida digna.

Establir una Bacletat democratice avam;:ada, i.. Col.lab.orar a I'enfortíment d'unes relacions pacifiques i de

cooperaci6 efical; entre tots els pobles de la Terra.En conseqüEmcia, les Corts aproven i el poble espanyol ra­

tifica la següent

CONSTITUCIÓ

mOL PRELIMINAR

Article 1.

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democraticde Dret, que propugna com a valors superlors del seu ordena·mant jurfdic la !libertat, la justícia; la igualtat i el pluralismepoHtic.

2. la sobiranla nacional resideix en el poble espanyol, delqual emanen elspoders de l'Estat.

3. la forma política de I'Estat espanyol és la Monarquiaparlamentaria.

Article 2.

la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de lanació espanyola, patria comuna i indivisible de tots els espan·yols, i reconeix i garanteix el dret a I'autonomia de les nacio­naUtats I de les regions que la integren i la solidaritat entretates elles.

Article 3.

1. El castalia és ,la !lengua espanyola oficial de J'Estat. Totsels espanyols tenen el deure de coneixer-Ia i el dret d'usar-Ia.

2. les altres lIengües espanyoles seran també oficials enles respectives Comunitats Autonomes d'acord amb els seusEstatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques' d'Es­panya és un patrimool cultural que sera objecte d'especial res­pecte i protecció.

Article 4.

1. la bandera d'Espanya és formada per tres franges 110­rltzantals, vermella, graga j. vermella; la groga és de dobleamplada que la de cadascuna de les vermelles.

2. Els Estatuts podren reconelxer banderas I ensenyes prO­pi•• d. les Comu"ltals Autbnomas. Aquestes s'utllltzafan jun­tament 8mb la bandera d'Espanya en els edlflcis públies i en elsactes oflelals.

Artlcle 5.

La capital de rEslal és la vila de Madrid,

ESPANYOLA

Article B.

Els partits politics expressen el pluralisme polític, concorrena la formaeió j a la manifestaeió de la voluntat popular i sóninstrument fonamental per a la participaci6 política. Podran sercreats i exerciran la seva activitat lIiurement dins· el respecte ala Constitució i a la L1ei. La seva estructura interna i el seufuncionament hauran de ser democratics.

Article 7.

EIs sindicats de treballadors i les associacions empresarialscontribueixen a la defensa I a la promoció deis interessos eco­namlcs I socials que els són propis. Podran ser creats i exer·clran la seva activitat Iliurement dins el respecte a la Constitu·ció I a la UeL l'estructura interna i el funcionament hauran deser democratics.

Article 8.

1. les Forces 'Armades, constituIdes per I'Exercit de Terra,l'Armada j I'Exercit de I'Alre. tenen com a missió garantir lasobirania I la Independencia d'Espanya, defensar-ne la integritatterritorial i I'ordenament constitucional. ,

2. Una lIei org¡~mica regulara les bases de I'organització mi·litar de conformitat 8mb els principis de la _present Constitució.

Article 9.,1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la

Constitució i a la resta de I'ordenament jurídico ,2. Correspon als poders públlcs de promaure les condi·

dons per tal que la Ilibertat i la igualtat de I'individu i deis grupsen els quals -s 'integra slguin reals i efectivas; remoure elsobstacles que n'impedesquin o en dificultin la plenitud i facilitarla participacló de tots els ciutadans en la vida política, economi­ca, cultural i social.

3. la Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerar­quia normativa, la publlcitat de les normes, la irretroactivitat deles dlsposicions sancionadores no favorables o restrictives dedrets individuals, la seguretat juridica, la responsabilitat i lainterdicció de I'arbitrarietat deis poders públics.

mOL i

Deis drets deis deures fonamentals

Article 10.

. 1. la dignitat de la persona, els drets inviolables que Ii sóninherents, el mure desenvoluparment de la personalitat, el res­pecte a la lIei i als drets deis altres són fonament de I'ordrepolític ¡ de la pau social.

2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les lIiber·tats que la, Constitució reconeix s'lnterpretaran de conformitatamb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats iels Acords Internacionals sobre aquestes materies ratificatsper Espanya.

CAPlTOl PRiMER

Deis espanyols ¡deIs estrangers

Article 11.

1,. la l1acionalitat espanyola s'adquireix, es conserva i esperd d'acord amb el que la L1ei establelx.

2. Cap espanyol d'origen no podra ser privat de la seva na·cionalitat.

B. O. del E.-Núm. 311.2 ;aO diciembre 1978 29347

3. l'Estat podra concertar tractats de doble naclooalltat 8mbels palsDs Iberoamericana o 8mb aquells que 'hagln tengut o tel'P­guin una vinculació particular 8mb Espanya. En aquests paisos.(ncara que no reconeguln als seus ciutadans un dret recíprocoels espanyols podrao naturalltzar·s'hi sense perdre la naclona(j~

tat d'origen.

Article 12.

Els espanyols 5ón majots d'edat als 18 aoys.

Articfe 13.

1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les lIibertats públi·ques que garantelx el Titol presant en els termes que estables-quin els tractats i la IIsi. # .

2. Només els espanyols seran titulara deis drets reconegutsen I'article 23, lIevat d'allb que. amb crltería de reclprocltat. pu­gol establir-se per tractat o per lIei per al dret de sufragi actiuen les eleccions munlcipals. .

3. l'extradició només es concedira an compliment d'un trae­tat o de Itt lIel, d'acord amb el princlpi de reclprocitat. Restenexclosas de f'extradlció els delictes política. No seqm conside­rats com a tals els actes de terrorlsme.

4. La lIel establlra la forma .en qult els clutadans d'altraspaIsos I els apatrldes podran gaudir del dret d'asil a Espanya.

CAPITOl SEGON

Drets llibertats

Article 14.

Els espanyols són Iguals davant la lIel, sense que pugul pre­valer cap discriminacló per raó de nalxern;a, ra(::a, sexe, religió,opinló o qualsevol altra condicló o circumstancla personal osocial.

SECCló 1.'

Deis drets fonamentals i de les IJJbertats publiques

Article 15.

Tothom tédret a la vida i a la integrltat física I moral, senseque, en cap eas, nlngú no pugui ser sotmes a tortura ni a penes'0 tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort,lIevat d'allo que puguin dlspasar les lIels penals mllitars per atemps de· guerra.

Article 16.

1. Es garanteix. la Ilibertat Ideologica, religiosa l de cultedeis individus i de les camunitats sense cap més Iimitacfó, quansiguin manitastats, que la necessaria par al manteniment deI'ordre públic protegit per la lIel.

2. Ningú podra ser obligat a declarar quant a la seva ideo­logia, .religió o creences.

3. Cap confessió tendra earacter estatal. Elspoders públicstendran en compte les creences religioses de la socletat aspan­yola i mantendran les conseqüents relacions de c09peració ambI'Església Catolica i les altres confessions.

Article 17.

1. Tata persona té dret a la- llibertat i a la seguretat. Ningúpodra ser privat de la seva lIibertat, sinó amb I'observancia delque estableix aquestartlcle I en els casos i en la forma previstsen la lIei.

2. La deteneió preventiva no podra durar més temps del quesigui' estrietament necessari per a fer les indagacions per tald'aclarlr els fets i, en qualsevol cas, dlns el terminl maxim desetanta-dues hores, el detlngut haure de ser posat en IIibertato a dlsposició de I'autorltat judicial.

3.. Tata persona detlnguda ha de ser Informada lrnmediata­ment I de manera que U sigui comprensible, deis seus drets I"de les rons de ia detencló, I no podrA ser obligada a declarar.Es garanteix l'a,ssistEmcia d'advocat al· detingut en les diligenciespollclals I Judlclals. en la "'rma que la Jlel establesqul.

4. " la lIel regularll un procedlment d'.habeas corpus. per talde posar immediatament a disposició judfcial tota persona detin­guda ".Iegalment. També es determinara per lIeí el termini· ma­xim de durada de la presó provisional.

Article 18.

1. Es garanteix el dret a I'honor, a la intimitat personalfamiliar i a la propia imatge.

2. El domlclli és 1""lolabie, No s'h! podrll entrar ni ¡er-hl capescorcoU sensa el consentlm~nt del titular j) sense resolucló ju­dieial,· lIevat del cas de deliete flagrant.

3. Es garanteix el V:JCret de les comunlcacions 1, especial­ment, de les postals, telegrafiques I telefoniques, excepte encas de resolucló judiciaL

4. La Iiei limitara I'ús de la inform8tica per tal de garantirI'honor i la intimitat parsonal i familiar deis ciutadans i el pieexercici deis seus drets.

Article 19.

Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residénéiaI a circular pel territori nacional.

Tenen també dret a entrar i sartir d'~spanya en la formaque la lIei establesqui. Aquest dret no podra ser limitat permatius polítlcs o ideológics.

Artide 20.

1. Es reeoneixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lIiurement els' pensaments, le~fidees i les opinions· mitian~ant· la paraula rescriptura o cuals&­vol altre mitla de reproduccló,

bJ A la producció I a la creaeió literaria. artística, cientificai tecnlca.

c) A la Ilibertat de catedra. _dJ A comunicar o a febre illurement informació vera(:: par

qualsevol mitja de difusló. La lIei regu~ara e,1 dret. a la, clausulade eonsciEmcia i al secret professíonal en I exerClci d aquestesllihertats:

2. l'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per mitjaCi,) Gap tipus de censura previa.

3, La lIal regulara I'organizaeló i el control parlam~ntarideis mitjans de comunicacló social que depenguln de I Estat .o de qualsevol entitat pública l. garantira I'accés a aquestsmitjans deis' grups socials i polítics signlfic?ltius,respectant elpluralisme de la socletat i de les dlferents !lengües d'Espanya...

4. Aquestes llibertats tenen el Iímlt en el respecte als dretsreconeguts en aquest ntol, 'en els preceptes de les lIels que eldesenvolupen i, especialment, en el drt a I'honor, a la Intlmitat,a la imatge propia I a la proteccló de la joventut l. de la In·fancia.

5. Namés podra acordar se el segrest de publicac;ions, gra­vacions I altres mitjans d'jnformació en virtut de resoluciójudicial.

Artide 21.

1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per'a I'exercici d'aquest dret no caldra autorltzació previa.

2. En els casos de reunions en lIocs de transit públit I demanifestacions caldra comunicar-h& previament a I'autoritat. laqual només podra prohibir· les quan hi hagi motius fonamentatsd'alteració de I'ordre públic; amb perill per a pe:rsones o bens.

Article 22.

1. Es reconeix el dret d'associaeió.2. les associacions que cerquln flnalitats o facin servir

mitjans tipificats com a delicte són lI.legals. .3. les assoclacions emparades per aquest artlcle hauren

d'inseriure's en un registre únícament a efectes de publicitat.4. Les aetivltats de les associacions només padran ser dls~

saltes o suspeses en virtut d'una resolució Judicial motivada.5. Es prohibeix.en les assocíacions secretes i les de carác­

ter·paramilltar.

Article 23.

1. Els eiutadans tenen el dret a participar en els aferspúblics, directament o per mitja de represent.ants lIlurement·elegíts en alecclons periOdíques per sufragi uOIversal.

2. Tenen també el dret d'accedlr en condlcions d'igualtata les funclons i ars carrees públics, amb els requlslts que leslIeis assenyalin.

Artide 24.

1. Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva deis jutges ideIs tribunals en I'exercici deis seus drets I Interessos. legítims,sense que, en cap cas, pugul haver-hi Indefensló.

2. Tothom té dret aí Jutge ordinarl predetermlnat per lalIel, a ser defensat I aSBistit per un .!Iatrat, a ser Informat de

29348 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.2

"scusacl6 fprmulada contra ell, 8 un procés públlc sensa dile­clons I"degudes I amb totes les garantles. 8 utllltzarels mltjansprobatorls pertinents par la defensa propia. 8 no declarar contra51 matelx. 8 no confessar-se culpable I 8 la presumpcló d'lnno-c~ncI8. . .

La lIel regulara els casos en els quels, par raó de parentiuo de secret professlonal, no stestara obllgat 8 declarar respectede fets presumptament dellctlus.

Artlele 25.

1. Ningún pot ser candemnst o sanclonat par acclons oomlsslons que en el moment de produlr-se no constltuesqulndellcte. falta o Infraccló administrativa, segons la leglslacl6vigente" aquell momento .

2. les penes privativas de IIIbertst I les mesures de segu~

retat restaran orlentades vers la reeducaci6 i la reinsercl6social I no podran consistir en treballs ~fontats. El condemnstque estlgués complint pena de pres6 gaudlrlt ,del drets fona­mentals d'aquest Capitol. lIevat d'aquells que es trobin IImitatsexpressament pel contingut del veredicte condemnatorl, pelsentlt de la pena o per la lIel penltencl~rla. ~En qualsevol cas,tlndrll dret a un treball remunerat, als ~eneflcls corresponentsde la Seguretat Social, I B !'accés a la cultura I al desenvolu·parnent Integral de la personalitat. "

3. l'Admlnistracl6 civil no podrl:l Impasar sancions que ,dl­rectament o subsidiarlament impllquln prlvaci6 de. lIibertat.

Artlele 20.

Es prohibeixen els Tribunals d'Honor en I'ltmbit de l'Admlnls­tracl6 civil i de les organitzacions professionals~

Article 27.

1. Totham té dret a I'educació. Es reconeix la Iibertat d'en-senyament. ,

2. L'educació tindra com a objecte el pie desenvolupamentde la personalltat humana en el respecte als principisdemocrlt­tics de convivencia I als drets i a les IIlbertats fonamentals.

3. Els poders públlcs garanteixen el dret que asslsteix elspares per tal que els fills rebin la formaci6 religiosa i' moralque vagl d'acord amb les seves conviccions.

4. L'ensenyament hasic és obligatori i gratult.5. Els poders públics garantelxen el dret de tothom a I'edu­

caci6, mltjanc;ant una programaci6 general de I'ensenyament,8mb la participacló col.lectlva de tots els sectors afectats I lacreació de centres docents.

6. Esreconelx a las persones frsiques I jurfdiques la IIiber­tat de creació de centres docents, dins el respecte als prlnciplsconstltuclonals.

7. Els professors, els pares 1, en el seu cas, els alumnesIntervlndran en el control len la gestl6 de tots els centressostlnguts per I'Admlnlstracl6 amb fans públics, en la formaque la lIei establesqul.

8. Els poders públlcs inspe.cclonaran I homologaran el sis­tema educB:tfu per tal de garantir el compliment de les lIels.

9.. Els poders públlcsaJudaran aquells centres docents quereunesquln els requlslts que I.a lIei establesqul.

10. Es reconelx I'autonomia de les unlversitats, en la formaque la lIel establesqui. .

Artiele 28.

1. Tothom!é dret a slndiear·se lliurement. La lIei podrá 11·mltar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret 8 les Forces ° alsInstltuts '8rmats o als' altres cossos satmesas 8 disciplinamilitar, I regulara les peculiarltats que I'exerclcl d'aquests pre­sentl als funcionarls públics. la. llibertad ,sindical comprbn eldret 8 fundar slndlcats I 8 aflllar-s'hl 8 elecció, I el dret deissindicats a formar confederaclons I a fundar organitzaclons sin­dicals ~nfernaclonals o a aflliar·s'hl. Nlngú padrll ser obligat aafiliar-se a un sidicat.

2. Es reconelx als treballad,ors el dret 8 la vaga per 8 ladefensa dela seus lnteressos. la lIei quereguli I'exerclcl d'aquestdret establlra les garanties que calguln per tal d'assegurar elmanteniment deis servei.s essenciafs a la comunitat.

Article 29.

1. Tots els espanyols tlndran el dret de peticl6 Individual Icol.lectlva, per escrit, en la forma I amb els efectes que deter­mini la lIel.

2. Ele membres de les Forces o Institucions armades o deiscossos ~otmesos a discIplina militar pooran exerclr aquest dretnomés Individualment I d'acord amb aUb que disposl la sayalegislacló específica.

SECCIO 2.'

DeIs drets I deis deures deIs clutadans

Artiele 30.

1'- Els espanyols teneo el dret I el deure de defensarEspanya.

2. la lIei flxara les obligaclons militars deis espanyols Iregulara. amb les garantles que calglJln, le objeccló de cons­ciencia I les altres causes d'exempci6 del servel militar obliga­torl; podra Imposar, en el seu cas, una prestació social subs­tltutbrla. ~

8. Podra establir-se un servel civil per al compllment deflns d'lnterés general.

4. Mltjanc;ant una lIel podran regular-se els deudes des clu­tadans en els casos de rlsc greu, catastrofe o calamitat públ!ca.

Article 31.

1. Tothom cóntribuira al sosteniment de les despeses pú­bliques d'acord amb la saya capacltat economica mltjant;ant unsistema tributari Just Inspirat en .els prlnclpls d'jgualtat I pro­gresslvltat que, en cap· cas, tindra abast confiscatorl.

2. la despesa _pública realitzara una assignaci6 equitativadeIs recursos públics 1 la seva programac16 i execució respondraals criteris d'eficirmcia i economla.

Article 32.

1. l~home i la dona tenen dret a contreure matrimoni ambplena igualtat jurídica.

2. la lIei regulara les formes de matrimoni, I'edat I la capa­cltatper a contreure'l, els drets i els deures deis conjuges, lescauses de separació i dissolució j els seus efectes.

Arttele 33.

1. 'Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'heremcia.2. J,.a funci6 social d'aquests drets en delimitara el contln­

gut, d'acord amb les lIeis.3. Ningú podra ser privat deIs seus béns ni deIs seus drets

sin6 per causa Justificada d'utilitat pública i d'interés social.mitjanc;ant ~a corresponent Indemnització i de conformltat amballo que les lIeis disposin.

Artiele 34.

1. Es reconeix el· dret de fundació per a finalitats d'interésgeneral, d'acord amb la lIeí.

2. Reglrli també per a les fundaclons el que es di,sposa enels apartats 2 I 4 de I'article 22.

Article 35.

1. Tots els espanyols tenan el deure de treballar I el dretal trebal!' a la lIIure eleccló de professi6 o oficl, a la promocl68 través del treball I a una remuneracló suflclent per tal desatlsfer les seves necessitats I les de la seva familia senseque en cap cas es pugul fer dlscrimlnaci6 per ra6 de sexe.

2. la lIei regulara un estatut deIs treballadors.

Artlele 30.

La lIel regulará les peeullarlta!. prbpies del regim lurldledeis Col.legls Professlonals l· I'exerclcl de les professlons tltu­lades. l'estructura Interna i el funclonament deis Col.legis haurande ser democratlcs.

Artlele 37.

1. la l1el garantira el dret a la negociaci6 col.lectiva deltrebal! entre els representants (Jels treballadors i els empre­sarls, y la forc;a vinculant deis convenls.

2. Es.reconelx· el dret deis treballadors i deis empresaria8 adoptar mesures de confUete col.lectlu. la lIei que regulJI'exercici d'aquest dret, sens p!!!rJudlcl de les IJmitaclons quepugul establir, Inclourll. les garanties que calguin per tal d'as­segurar el funcionament del servels essencials a la comunitat.

Artlele 38.

Es reconelx la IIibertat d'empresa dlns el marc dI;' I'econo­mla de mercat. Els poders públlcs en garan~eixen I'exercicl. e 11protegelxen; protegelxen també la defensa de la produetlvltatd'acord amb les exlg~ncles de l'econo""la general 1, en el seueas, de l. planlfleaeló. /

B. O. del E.-NÚln. 311.2 29 diciembre 1978 29349

CAPITOl TERCER

DeIs principis rectors de la pOlítica social ¡económica ­

Artlcle 39.

1. Els poders públics· asseguren la proteccló social, eco­nómica I jurldica da la famflla.

2. Els podera pública asseguren també la protecció Integraldel~ fills, iguals davant la lIel amb Independéncia da la fIIiació,I de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. la lIel farllpossible la investlgacl5 de la pateroltat.

3. Els pares han de prestar 8sslst~ncia completa ala fillstenguts dios o fora del matrimonl, durant la minorla d'adat I enals altres casos en que la lIel als hi obligul.

4. Ela infants gaudiran de la proteccló'prevista en als acordslnternacionals que vetlen pels seus drets. -

Article 40.

1. Els poders pública promouran les condiciona favorables­per al progrés social I econbmic I per a una distribució de larenda regional I personal més equitativa, dins el mare d'unapolítica d'estabilitat economica. De manera especial realitzaranuna política orientada cap 8 la plena ocupació.

2. Els poders públics fomentaran també una politlea quegarantesqui la formaci6 I la readaptaci6 professionals¡ vetlaranper la seguretat I la higiene en al traball I garantlran el des­eans necessarl, mltjam;ant la IImitaeló de la jornada laboral, lesvacances periodlques retribui<des i la promocló de centres ade-quats. '

Article 41.

Els poders públics mantendran "un regim públic de SeguretatSocial per a tots els ciutadans, que garantesqul I'asslstencia Jles prestacions socials suflclents en les s,ltuaclons de necessl­tal, especialment ,en eas de falta de felna. l'asslsteneia l. lesprestaeions complementarles saran Iliures.

Article 42.

l'Estat vetlara especialment per la salvaguarda deis dretseconomics I socials deis treballadors espanyols a I'estranger Iorientara la saya política a repatriar-los i reintegrar-los a la· so-cietat. ~ .

Article 43.

1 Es reconeix el dret a la protecció de la salut.2. Correspon als podars pública organitzar i tutelar la salut

públíca a través de lTlesures preventivas· I a través ,de les pres­taclons I deis serveis necessarls. la lIel establira els drets Iels deures de tothom en aquest punto

3. Els poders públics fomentaran l'educacJó sanitaria, I'edu­cació física i !'esport. Facilitaran tambéla utilitzaci6 adequadadel lIeura.

Article 44.

1. Els poders públics promourari ¡tutelaran !'acces a la cul­tura, a la qual tothom té dret.

2. Els poders públics promouran la ciencia i la investigaciócientífica i tecnica en benetici de I'interés general.

Articla 45.1. Tothom té dret a disposar d'un medi ambient adequat

per al desenvoiupament de la persona, i el deure de conser-var-io. .

2. El~ vudt:r~ VlHJlJl,;~ vt:t1i:mm pt:r la utllltzi:ll,;ló racional detots els recursos naturals, a fl de proteglr i millorar la. quaUtatde la vida I defensar i restaurar al madi ambient, amb el su.­port de la indispensable solidaritat col.lectlva.

3. la lIei fixara ssncions penals o, en el seu cas, admi­nistratives per als qui violin el que es dispOsa en l'apartat anoterlor i establira l'obligació d'aquests de reparar el dany causat.

Article 46.Els poders públics garantiran la conservacló I promouran

I'enriquimant del patrimonl historlc, cultural i .artístic deis po­bies d'Espanya i deís··béns "que nntegren,-·slgul·quin "sigu'l elregim jurídic i la titularitat. la lIei penal sancionara als atemp­tats contra aquest patrimonio

Articla 47.Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne I ade­

quat. Els poders públics promouran les condiciona necessl\rles

J. establlran les normas pertJnents. per tal de rer efectiu·aquestdrat, I ragu!aran la utllitzacló dal sól d'aC()rd emb nntaré. ge­neral par tal d'lmpadir l'especulaciÓ.

La comunltat partJclpar~ 'en les plusvalues que genari I'acclóurbanistica de las entitats públiquas.

Article 48.

Ele poders públlcs promouran les condiclons per a la J18rtici~pació lIIure I eficaQ de ta joventut en el desenvolupament polítlc,social, economic I cultural.

Articla 49.

Era podera públics duran a terme una política de prevlsió,tractament, rehabllltació I Integracló deis disminuIts físlcs, sen­soriala J psíquics, als quals es, prestara l'atencl6 aspaclalitzadaqua raqueresquln, I els empararan _especlalment en la consecu~

ció deis dreta que aquest Títol atorga a tots els ciutadans.

Article 50.

Els poders públics garantiran la suficiencia economica als"ciutadans durant la tercera edat, mitjanQant pensions adequades1 .ctualitzadas periódicament. Amb independéncia da la. obllga­cions familiars. en promouran el banestar mitjanQant un sistemade servels soclals que atendran els seus problemes específlcsde salut, habitatge, cultura I lIeure.

Article 51.

1. Els poders públics garantlran la defensa deis consumidorsj deis usuarls, 1 en protegiran amb procediments eflcac;os la;; •.tguretat, la salut I els legftlms Interessos.

2. Els poders públics promouran la informació I Ileducaciódeis consumldors i deis usuaris, en fomentaran les organitza­clons i les escoltaran en les qüestlons que puguin afectar-los, enla for.ma que la lIel establesqul.

3. Dins el marc del que disposen els. apartats anteriors, lalIel regulara el comerc; interior I el regim d'autorització de pro·ductes" comercials,

ArUcle 52.

La lIei regulara I.es organitzacions professionals que contrI­buesquin a la defensa dais interessos econornlcs que els siguinpropls. La seva estructura interna i el seu funclonament haurande ser democratics.

CAPiTal OUART

De les garanties de les IlibertiJts i drets fonamentals

Artlcle 53.

1. .Els drets I les i1ibertats reconeg~ts en el Capítol Segondel present Títol vinculen tots els poders pública. Només per lIei,que en tot cas haura de respectar el seu contigut essenclal, po-.dra regular.se I'exercicl d'aquests drets I d'aquestes Ilibertats,que seran tutelades d'acord amb el que preveu I'artlcle 161, 1 al.

- 2.· Qualsevol ciutada podra demanar la tutela de les IIIber-tats I deis dretg reconeguts en !'article 14 I en la Secció 1." delCapítol Segotí davant els Tribunals ordlnarls per un. procedimentbasat en els princlpis de preferencia I sumarietat 1, en el seucas, a través del recurs d'emparament' davant ei Tribunal Constl-·tuclona!. Aquest darrer recurs sera aplicable a l'objecció decons­ciencia reconeguda en I'artlcle 30.

3. El reconeixement, el r~specte I laprotecció deis princlpisreconeguts en el Capital Tercer, informara la I.egislació positiva,kI practica judicial I I'actuació deis poders publlCS. Només po-.dran ser aUegats davant la Jurisdicció ordinaria d'acord amb allbque disposln les lIeis que els desenvolupln.

Article 54.Una lIel organica regular~ la institució del Defensor del Po­

ble, com a alt comisslonat de les Corts Generals, designat peraquestes per a defensar els drets compresos en aquest Títal; aaquest efecte podra supervisar I'actlvltat de I'Administració, Idonar'ne compte a les Corts Generals.

CAPITOl CINOU~

De la suspensi6 deis drets I de les llibertats

Artiéle 55.1. Els drets reconeguts en als articles 17, 18, apartats 2 I 3;

article. 19, 20, apartats 1 al I dI, I 5; articla. 21, 28, apartat 2,

29350

•

29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.2

I artlcle 37. apartat 2, podren ser suspe80S quan sigui acordadala decl~racl6 de I'estat d'excepcló o de setge en als termes quepreveu la Constltucló. Resta exceptuat d'aquesta suspensióI'apartat 3 de I'article 11 en el cas de declaració de I'estal d'ex-eepeló. .

2. Una Hei organice podra determinar la forma j els casosen que, de forrnl;l individual j amb la necessaria intervenció judi·clal I I'adequat control parlamentarl, els drets reconeguts en elsartlcles 17, apartat 2, I 18. aparts 2 i 3,puguln ser suspesos pera persones determinades, en re)ació amb les investigacions ca­rresponents a I'actuació de bandes armades o alamants terro­ristes.

La utilització injustificada o abusiva de les facultats recone·gudes en la dita lIei orglmica comportara responsabilitat penalper vlolaci6 deis drets i de les llibertats reconegudes per leslIels.

TITOllI

De ·la Corona

Article 56.

1. El Rei es el Cap de rEstat, símbol de la sella unitat ipermanencia, arbitra i modera el funcionament regular de. lesinstltuclons, assumeix la més alta representaci6 de I'Estat Espa.nyol en les relacions internacionals, especialment amb lesnacions de la seva comunitat historica, i exerceix les funcionsque Ji atribueixen expressament la Constitució i les lIeis.

2, El seu títol es el de Rei d'Espanya, i podra utilitzar elsaltres que corresponguina la Corona.

3. La persona del Rel és inviolable i no esta subjecta aresponsabiljtat. Els seus aetes seran sempre subjectes de re·fetendaci6 en la forma establida en l'article 64; sense aquestareferendació no tendran validesa, Ilevat del que disposa rarti·cle 65.2.

. Article 57.

1. La Corona d'Espanya és hereditaria en els suecessorsde 8. M. Joan CarIes I de Barbó, le-gítim hereu de la Dinastiahlstorica. La successió al tron seguira I'ordre regular de pri·mogenltura i de representaei6, i sera preferida sempre la Hnjaanterior a les pasteriors; eh la mateixa Hnia, el grau més pro­xim al més remot; en el mateix grau, I'hame a la dona, i en elmateix sexe la persona major a la menor.

2. El Príneep hereu, des del naixement o des que succeesquiel fet que orlginl la cridada tendra la dignitat de Princep d'As­túries I els altres títols vinculats tradlcionalment al $uccessorde la Corona d'Espanya.

3. Havent-se extingit totes les línies cridades a dret, lesCorts Generals proveiran a la succesió a la Corona en la foroma que més convengui als interessas d'Espanya.

A. les persones que, tenint dret a la succesió al tron, con­traguessin matrimoni contra la prohibició expressa del Rei i deles Corts Generals, restaran excloses de la successió a la Co­rona elles mateixes i els seus descendents.

5. les abdicacions i les renúncies 1 'Qualsevol dubte de feto de dret que s'esdevingui en I'ordre de successió a la Coronaes resoldran amb una L1ei Organica.

Article 58.

la Reina consort o el consort de la Reina no podran assu·mir funcions constitucionals, lIevat del que es disposa per a laRegencia,

Artiele 59.

1. SI el Rei fas menor d'edat, el pare o la mare del Re, i..per manca d'aquests, el parent major d'edat més proxlm enla sueeessió a la Corona segons I'ordre establit en la Consti­tucló, entrara a exercir immediatament la Regencia, i I'exerciradurant el temps de la minoria d'edat del Rei.

2, SI el Rel resultava inhabilltat per a I'exercici de la sevaautorltat. i la Impossibilltat fas reconeguda per les Corts Ge·nerals, entrara Immediatament 8 exercir la Regencia el Príncephereu de' Ja Corona, si fos major d'edat. Sino ha fas csldráprocedlr de la man.era· que praveu rapartat anterior fins que elPrfncep hereu aconseguesqui la majorJa d'edat.

3,8i no hl hagués cap person~ a qui correspongués la Re·gEmela, aquesta ser~ nomenada per les Corts Generals, i es comopondra d'una, tres, o cinc ,persones.

4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol ¡mayord·edat.

5. La Regencia séra exercida per mandat constitucional isempre en nom del Rei.

Artide 60.

1. Sera tutor del Rei menor la 'persona que el Rei difunthagi nomenat en el seu testament, sempre que sigui majord'edat i espanyol de naixement; si no n'ha~ués nomenat, ensera tutor el pare o la mare mentre restm vidus. Mancantaquets, el nomenaran .les Corts Generals, pero nornés podranacumular els carrees de regent i de tutor el pare. la mare o elsascendents directes del Rei.

2. l'exereicj de la tutela es incompatible també amb el dequalsevol carrec o rapresentaci6 politíea.

Article 61.

1. El Rei. en ser proclamat davant les Corts Generals,prestara el jurament d'exercir fidelment les seves funcions,guardar i fer guardar la Constitucló ¡les /lels i respectar elsdrets deis eiutadans i de les Comunitats AutÓnomes.

2. El Príncep hereu, en aconsegulr la majoria d'edat, i elRegent o els Regents en fer-se carree ·de les seves funcions,prestaran el mateix jurament i el de fideBtat al Aei.

Article 62.

Correspon al Rei:

al Sancionar i promulgar les lIeis.b) Convocar i dissoldre les Corts Generals ¡convocar elec·

cions en els termesprevists a la Constitució.el Convocar a referendum en els casos prevists a la Cons·

titució.d) Proposar el ci'lndidat a President de Govem i. en el seu

cas, nomenar-Jo, i també posar fi a les seves funcions en elstermes prevists en la Constitució.

e) Nomenar i remoure els membres del Governa propo­sició del President d'aquest.

f) Expedir els decrets acordatsen el Consel! de Ministres,praveir els ofieis civils i militars i concedir honors i distineionsd'acord amb les lIeis

g) Ser informat deIs afers d'Estat i presidir, a aquest efeete,les sessions del Consell de Ministres quan ho cregul oportú, apetició del President del Govern. '.

h) El comandament suprem de les' Forces Armades.il Exercjr el dret de gracia d'acord amb la IIer, la qual no

podra autoritzar indults generals.j) L'Alt Patronatge de les Reials Académies,

Article 63.

1. El. Rei acredita els ambaixadors i altres representantsdiplomatics. Els representants estrangers a Espanya son acredi·tats davant el!.

2. Al Rei correspon de manifestar el consentirnent deI'Estat per a obligar se intefnacionalment mitjanc;ant tractats,de conformitat amb la Constitució i amb les lIeis.

3. Al Rei correspon, previa autorització de les Corts Gene­rals. de declarar la guerra i de fer la pau.

Article 64.

1. Els actes del Rei seran refellendats pel President delGovern I,en el seu cas, pels Ministres competents. La propostai el nomenament del President del GOvern i la dlssolucl6 pre·vista en I'article 99 seran referendats pel President del Congrés,

2. Deis actes del Rei seran responsables les persones queels referendin.

Artlcle 65.

1. El Rei percep deis Pressuposts de rEstat una quantitatglobal per al sosteniment de la ·seva Familia l Casa, i la dis­trlbuelx Iliurernent.

2. El Rel namena i relleva lliurement els mambres civil s imilitars de la seva Casa.

mOL 111.

De les Corts Generals

CAPlTOL PRIMER

De les CambresArticle 66.

1. Les Corts Generals representen el poble espanyol I s6nformades pel Congrés deis Diputats I el Senat.

2. Les Corts Generals exereeixen la potestat legislativa deI'Estat, n'aproven els pres5uposts, controlen l'aeei6 del Govern

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 diciembre 1978 29351

1 teneo les altres compe~ncies que als atrl,buesqui la -Const!­tucló.

3. les Corts Ganarais sQn inviolables.

Article 67.

1. Ningú podra- ser membre de totes dues Cambres slmul­ti olament. ni acumular ¡'acta d'una Assemblea d'una CamunitatAutonoma amb la de Diputat al Congrés.

2. Els membres de les Corts Generals, no estaran IIígatsper mandat Imperatlu.

3. les' reunioos de Parlamentaria que se celebrin senseconvocatoria reglamentaria no vincularan les Cambres I noP9­dran exercir les funcions d'aquestes ni ostentar-na als privllegls.

Article 68.

1. El Congrés es con~;Jon d'un mínim de SOO i un mbimde 400 Dlputats. elegíts per sufragi universal, IHure, Igual, di.recte i sacret en als termes que establesqul la lIe!.

2. la circumscrlpcló electoral és la províncla. les pobla­clons de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per unDiputat. la Ilei distribuira el nombre total de Diputats, asslgnantuna representació mínima Inicial a cada circumscripció i dis­tribuínt els altres en proporcló amb la població.

3. l'eleccló es fara a cada circumscripcló atenent a criterlsde representaci6 proporcional.

4. El Congr~s és elegit per quatre anys. El mandat deisDlputats acaba quatre anys -després de I'elecció o el dia de ladissolució de la Cambra.

5. Són electors I ellfgibles tots els espanyols que estiguinen pie ús deis seus drets polítics. la lIel reconeixera I'e~rcicidel dret de sufragl als espanyols que es trobin fora del t8Pttori.d'Espanya I rEstat els el facilitará.

6. les eleccions tindran 1I0c entre els trenta I els seixantadíes després de l'acabament del mandato El Congrés electehaura de ser convocat dins els vlnt-i-clnc dias següents al de'la celebració de les eleccions.

Artlcle 69.

1. El Senat és la Cambra de representació territorial.2. Els votants de cada provincia elegiran quatre Senadors

per sufragl universal, lliure, Igual, directe I secret en els termesque assenyali una "ei organlca.

3. A les provincies insulars, cada lila o agrupació d'iIles,8mb cabildo o conse" insular, constituira una circumscripcló aefecte de I'elecció de Senadors: en correspondran tres 8 ca­dascuna de les ifles majors (Gran Canaria, Mallorca I Tenerlfe),I un a cadascuna de les lIIes o agrupacions d'iIles següents:Eivissa·Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro,.'lanzarote t la Palma.

4. les poblaclons de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dosSenadors.

5. Les Comunitats Autonomes designaran a més un Sena­dor I encara un altre per cada milió d'habítants del seu' terrltoñrespectlu, la deslgnació correspondra a I'Assemblea legislativao, si no n'hi havia; a I'órgan col.legiat superior de lá Comunltat­Autonoma, d'acord amb el que establesquin els Estatuts; queasseguraran, en qualsevol cas, la representació proporcionaladequada.

6. El Senat és elegit per quatre anys. El mandat deis Sena­dors acaba quatre anys després de I'elecció o el dia de la di5­solució de la Cambra.

Artlcle 70.

1. la lIei electoral determinara les causes d'inelegibllitat-Iincompatibilitat deis Diputats i deis Senadors, les quals com­prendran, en qualsevol cas:

al Els components del Tribunal Constitucional.b) Els alts carrees de rAdmlnistració de I'Estat que determi·

ni la lIei, amb I'excepció deis membres del Govern.cl El Defensor del Poble.d) Els Magistrats', els Jutges I els Flscals en actíu.e) Els mllitars professlonals I els membres de les Forces I

Cossos de Seguretat I Pollcla en actiu.f) Els membres de les Juntes Electorals.

2. La validesa de les actes I de les credencials deis memobres de totes dues Cambres restara sotmes8 al control judicialen els termes que establesqui la lleí electoral..

Article 11.

1. Els Dlputats 1 els Senadors gaudiran d'inviolabilitat perles opinlons manlfestades en I'exercicí da les seves funcions.

2. Durant el període del seu mandat, els Dlputets I els Sena­dors gaudlran també dlm!Jlunltat, I nornés podran ser detJngutsen cas de dellcta flagrant, No podran ser lnculpats ni processatssensa I'autorltzacló prAvla de la Cambra respectiva.

3. En les causes contra Diputats I Senadors será competentla Sala del Penal del Tribunal Supremo

4. Els Diputats I els Senadors percebran una assignaci.ó quesera fixada per les, Cambres respectlves.

Artlcle 72.

1. Les Cambres estableixen els propis reglaments, aprovenautbnomament els seus pressuposts 1, d'un comú acord. regulenI'estatut·del personal de les Corts Generals. Ele reglamenta ila reforma d'aquests seran sotmesos a una votaeió final sobrela totalltat, la qual requerlra la majorla absoluta.

2. les cambres elegeixen els presidents respectius I elsaltres membres de les Meses. Les sssions conjuntes seran pre­sidides pel President del Congrés I es regiran mitjan~ant unReglament de les Corts Generals aprovat per la majoría absolutade cada Cambra.

3. Els Presidents de les Cambres exercelxen en namd'aquestes tots els poders adminlstratius I les facultats de'poll­eia en I'interior deis estatge,s ·respecUus.

Art!cle 73.

1. les Cambres es reuniran anuatment en dos períodes or­dlnaris de sesslons: el primer, del setembre al desembre, i elsegon, del febrer al juny. '

2. les Cambres podran reunir-se en sessians extraordina·r¡¡~'j a petlció. del Govern, de la Diputació permanent o de lam:;joria absoluta deis membres de qualsevol de les Cambres.les sessions extraordinarles hauran de ser convocades amb unordre del dia determinat i seran closes després d'haver·lo ex·haurlt.

Artlcle 74.

1. les Cambres es reunlran en, sessió conjunta per tald'exercir les competemcies no leglslatives que el Titol 11 atri­bueix expressament a les Corts Generals.

2. l'adapció de les decislons de les Corts Generals previs·tes .en els articles 94.1. 145.2 I 158.2 requerlra la majoria decada una da les Cambres. En el primer cas, el procés sera inl·ciat pel Congrés, I en els altres dos. pel Senat. En tots dos ca·sos, si no hi hagués acord entre el Senat i el Congrés, s'inten·tara obtenlr-lo mitjan(:ant una Comissió Mixta composada per unmateix nombre de Dlputats 1 de Senadors. la Comlssló presen·tara un text que haura de ser votat per tates dues Cambres. Sino s'aprova en la forma establlda, decldlra el Congrés per majo·ria absoluta.

Artlcle 75:

1. les C'ambres 'iuncionanm en Pie I per Comissions.2. les Csmbres podran delegar a les Comlssions legislatl·

ves permanents J'aprovacló de projectes o proposicions de lIe!.El Pie. aJxb no obstant. podrll requerir en quaJsevol moment eldebat J la votació de quatsevol projecte o praposicló de liel quehag! estat 'objecte de la delegacló.

3. Resten exceptuats del que disposa I'apartat anterior lareforma" constitucional, les qüestlons lnternacíonals. les IIels or·ganiques I de bases I als Pressupost~, Generals de I'Estat.

Article 16. .1. El Cangrés i el Senat 1, si pertoca, totes dues Cambres

co'njuntament, podran namenar Comisslons d'lnvestlgacló sobrequalsevol afer d'interés públlc. les conclusions obtingudes noseran vinculants per als Trlbunals ni afectaran les resoiuclonsjudlclals. sense que áixo sigui obstacle perqu~ el resultat de lainvestlgació sigui comunlcat al Ministerl Fiscal per tal queaquest exercesqui, si cal, les accions oportunes.

2. Sera obligatorl de' comparelxer a requeriment de les Cam­brea. la lIei regulara les sanclons qua puguln impasar-se percausa' de I'inc9mpliment d'aquesta obligació. .

Artlcle 77.

1. Les Cambres poden rebre peticlons Indivlduals o col.lec·tives, sempre per escrlt, En resta prohibida la presentació di·recta par mltja de martifastacions clutadanes.·

2. les Cambres pMen tramatre' al Govarn les peticlons querebran. El Govern té I'obllgacló d'expilcar-se sobre el contlngutd'aquestes sempre que lea Cambrea ha exlgesquln,

29352 29 diciembre 1978 B. O. del E.~Núm. 311.2

Artlcle 78.1. A. cada Cambre hl haurll una Olputacló Permsosnt como

posta par un mrnlm de vlnH:un membres que representaran elsgrups parlamentaria en proporcl6 a la seva Importancia numé·rlcs.

2. les Dlputaclons Perrnanents saran presididas pel Presl·dent de la Cambra respectiva I tandren par funclons la quepreveu !'art4c1e 73, la d'sssumlr les facultats que corresponguin8 les Cambrea, de conformitat 8mb 815 articles 86 I 116 siaquestes haguessln estat dlssoltes o n'hagués explrat el manodato lis" de vatlar pels poders de les Cambres, qua" aquestesno estlnguln reunidas.

3. Havent flnlt el mandat o en cas de dlasolucló. les Dlpu·taclones Permanents continuaran exerclnt les saves funclonsfins que es constltuesquln les noves Corts Generals.

4. Reunida· la Cambra corresponent. la 'Diputacló Permanentdonarli compte deis assumptes tractats i de les seves decislons.

Artlcle 79.1. Per tal d'adoptar acords, les Cambres han d'estar reuni­

des reglamentarlament i comptar amb l'assisUmcia de la ma­joria deis membres.

2. Perque els dits acords siguin valids hauran de seraprovats per la majoria deis membres presents, sens perjudlclde les maJorles especlals que· establesqutn la Constltucló o leslIels organlques I les que establesquln els Reglaments de lesCambres per a I'elecció de personas. .

3. El vot deis Senadors i el deis Diputats és personal IIndelegable.

Artlcle 80.

Les sesslons plenaries de les Cambres seran ·públlques, sal­vant I'ecord en contra de cada Cambra, adoptat per majoria ab­soluta o de conformitat amb el Regla-ment.

• CAPlTOl SEGON

De l'elabor8ció de les /leisArticle 81.

1.. Són lIeís organlques les relatlves al desenvolupamentdeis drets fonamentals I de les IIIbertats públiques., les queaprovln eis Estatuts d'Autonomla I el reglm electoral generali les prevlstes per la Constltucló.

2. L'aprovacló, la modiflcacló 0- la derogacló de les L1eisorganlques exigeIx la majorla absoluta del Congrés en una vo­.tacló final sobre el conJunt del· projecte.

Artlcle 82.

1, Les Corts Generals podran delegar al Govern la potes­tat de dictar normes 8mb rang de -lIei sobre materies determi­nades no Incioses en I'artlcle anterior.

2. La delegació legislativa hauri':t d'atorgar-se mltjan~ant unal1el de bases quan tengul per objecte la formació de textsartlculats o mltj8n~ant una lIel ordinaria Quan es tractl de re­fondre diversos texts legals en un de sol.

3," ls delegacló legislativa hauril d'atorgar·se al Govern deforma expresss, per a una materia concreta, I fixant-ne el ter­mini d'exercicl. La delegacló resta esgotada. en f~r-ne ús elnovern 8mb la publlcacló"de la norma corresponent. No podreentendre's que ha astet concedida ,de -manera Implícita o. perun lapse de temps Indetermlnat.. Tampoc podrlli permetre'n lasubdelegacló a autoritats altres que el mateix Govem.

4.. Les lIeis de bases delimitaran precl8ament I'objecte iI'abast da la delegllcló legislativa I els prlnclpls I crlterls queen reglran I'exerclcl.

5. L'autorltzacló par a refondre texts legals datermlnarilI'ilmblt normatlu a que es referelx el contlngut de la delegacló.I haura d'especiflcar si resta qlrcumscrlta a la· mera formulaclód'un text únlc o si Inclou la de regularltzar, aclarir I harmonltzarels texts legal8 que hagln de ser refosos.

6. Les lIels de delegacló podran e8tablir en cada cas fórmu·les addlclonals de control sens perjudici de - la competenciaprbpla deis Trlbunals.

Artlcle 83.

les lIels de bases no podran en cap cas:

al Autorltzar ·Ia modlflcacló da la prbpla lIel da bases.b) Facultar par a dictar normes amb caracter retroactiu.

Artlcle 84.

SI una proposlcló de lIei o unll asmena ~s contrllirla a unadelegacló legislativa vlgent. el Govern té la facultat d·oposar·se

a la tramltaci6. SI sixo s'esdevenia, podril presentar-se unaproposició de lIei par a la derogació total o parcial de la lIelde delegació.-

Article 85.

les disposlclons del Govern que contenguin legislacló dele­gada rebran el titol de Decrets leglslatius.

Article 86. .

1, En cas d'una necessitat urgent I extraordinaria, el Governpodra dictar disposicldns legislativas provisionals que prendran1& forma de Decrets-L1eis I que no podran afectar I'ordenamentde les institucions baslqúes de l'Estat, els drets, els deures¡les IIibertats deis ciutadans regulats eo el Títol 1, er regim deles Comunitats Autonomes ni el Oret electoral general.

2. Els Decrets·L1els hauran de ser sotmesos immediatamenta debat i votació de la. totalitat en el Congrés deis Diputats,convocat a aquest afecte, si no estlgués reunit, dins el termlnldeis trenta dies següents a la promulgació, El Congrés haurade pronunciar-se expressament dins aquest termlni sobre la con­valldacló o la derogacl,ó, per a la qual cosa el Reglament esta·blira un procediment especial I sumari.

3. Durant el termini establit en el paragraf anterior, lesCorts podran tramltar·los com a projectes de lIei pel procedi­ment d'urgencia.

Article 87.

1. la iniciativa legislativa carrespon al Govern, al CongrésI al &.finat, d'acord amb la Constitució i els Reglaments de lesCam"'s.

2. les Assemblees de les Comunitats Autonomes podrandemanar al ,Govern I'adopció d'un Projecte de lIel o trametre

"a la Mesa del Congrés una Proposíció de L1el, I podran delegardavant la dita Cambra un máxim de tres membres de I'Assem­blea encarregats de defensar-Ia.

3. Una Ilei organica regulara les formes d'exercici I elsrequisits de la iniciativa popular per a la presentació de propo-­sicions de lIei. En Qualsevol cas es requerlra no menys de500.000 slgnatures acreditades. No sera procedent aquesta Inl·ciativa en les materles propies de la lIei organica, tributarieso de caracter internacional ni en allo que pertany a la- prerro­gativa de gracIa.

Article 88.

Els projectes de lIel seran aprovats pel Consel! de Ministres,el qual els sotmetra al Congrés acompanyats d'una exposicióde motius i deis antecedents necessaris per a pronunciar-s'hl.

Article 89.

1. la tramitació de les proposic1ons de lIei sera reguladapelsReglaments de les Cambres, sense que la prioritat degudaals projectes de Ilei impedesqui "I'exercici de la iniciativa legis­lativa en els termes regulats en I'article 87.

2. les 'proposicions de lIel que, de conformitat amb J'artj·ele 87, el Senat prengul en consideració seran trameses alCongrés perque aquest les tramiti com a tal proposició.

Article' 90.

1. Una vegadá hag! estat aprovat un projecte de lIei ordi­naria o organica pel Congrés de Diputats, el President d'aquesten donarli compte immediatament al President del Senat, elqual el sotmetril a la dellberació d'aquesta darrera Cambra.

2. El Senat, dins el terminl de dos mesos a comptar desdel dia de la recepció del text, pot oposar-JI el seu veto ointroduir-h1 'esmenes mltjanc;:ant un mlssatge motivat. El vetohaura de ser aprovat per maJoria absoluta. El projecte no podraser sotmes al Rei parque el sancionl sense que el Congrésratifiqul per majoria absoluta; en cas de veto, el text inicial,o per majorla simple, transcorreguts dos mesos d'enca que fouInterposat, o sense que es pronuncii sobre les esmenes,acceptant-Ies- o no per majoria simple.

3. El termlnl de dos mesos es raduira al de vlnt dies natu­rals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrésdeis Diputats.

Artlcle 91.

El Rei sancionara les lIeis aprovades par les Corts Genaralsdlns el termlnl de qulnze dies, I les promulgara I n'ordenarala publlcaclb Immedlata.

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 cUcicmbre 1978 29353

AIUcle 92.1; les decislons polítlques de transcendbncla especial po-­

dran ser satmeses al referendum consultlu de tot! els clu­tadaos.

2. El Referendum 86rh convocat pel Rel a proposiclo delPresldent del Govern. autoritzada previament pel Congres deisDiputats.

3. Una lIei organlca regulara les condiciona I el procedl­ment de les diverses modalitats da referendum previstas perla prese"t Constituclo.

CAPITaL TERCER

Deis Tractas Internacíonals

Artlcle 93.

Mitjanc;ant una lIel organica es podra autorizar la celebraciode trastets pels quals s'stribuesqul a una organitzacl6 o a unaInstitutlo Internacional I'exerclcl decompetencles. derlvades dela ConstituciO. la garantla del compliment d'aquasts tractats Ide les resoluclons emanadas deis organlsmes Internacionals osupranacionals titulars de la cassió correspon, segons els casos,·8 les Corts Generals o al Govern.

Article 94

,. la prestaclo del consentiment de rEstat per a obligar-semltjan¡;:ant tractats o convenls requerira I'autoritzacio previa deles Corts Generals en els casos s~güent8:

al Traetats de carActer polltlc.b) Tractats o convenls de caractar militar.e) Tractats o cORvenls que afeetin la integritat territorial

de I'Estat o els drets I els deures fonamentais establits en elTitol l. ,

d) Tractats o convenis que~ lmpliquin obligaclons flnanceresper a la HIsenda Pública.

e) Traetats o eonvenls que suposln la modlflcacló o .Iadfrogació d'alguna lIelo exigasquln mesures legislativas pera la sava execucló.

2. El Congrés I el Senat seran informats imm·ediatamentde la conclusió deis altres tractats o- convenis.

Artlcle 95.

1. la celebracló d'un· tractat Internacional que contengulestlpufaclons contrllries a la Constltuclo exigid" la revisló cong..titucional previa.

2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir elTribunal Constitucional perque daclarl 51 aquesta eontradlccióexlstelx o no.

Artlcle 96.

1. Els tractats Internacionals celebrats validament formaranparto de I'ordenament Intern una vegada hagin estat publicatsoflclalment a Espanya. Les seves dlsposiclons només podranser derogades, modlflcades o suspeses en la forma previstaen els matelxos tractats o d'acord amb les normes generalsdel Oret internacional. .

2. Per a denunciar els tractats I els convenis internacionalses farll servir el matelx procedlment prevlst per a aprovar·losen I"artlcle 94.

TlTOL IV

Del Govern I de l'Admlnlstracló

Artlcle 97.El Govern dlrigelx la política Interior I I'exterlor, I'Adminis­

trscló civil I militar I la defensa de I"Estet. Exercelx la funcló'executiva I la potestat reglamantiliria d'acord amb la ConstltucióI amb les lIeis·.

Artlcle 98.

1. El Govern es compon del Presldent, els Vlce-presidentsen el seu eas, els Ministres I els altras membres que asta­blesqul la IIel.

2. El Presldent dlrlgelx I"sccló del Govern I coordina lesfunclons deis altres membres d'aquest, sans perjudlci de lacompetencia ni de la responsabllltat directa d'ells en la sevagestló.

3. Els membres del Govern no podran exercir altres fun­cions representativas que les proples del mandat parlamentarl,ni qualsevol altra funció pública que no derlvl del seu carree,ni cap actlvltat professional o merc_ntll.

4. La IIel regularA rEstatut I les Incómpatlbllltats deis memobres de. Govern. . _

Artlcle 99.

1. Despres de cada renovacló det Congrés deis Dlputats.. I·en els altres casos en que sigui procedent. el Rel, pr~i8 con­sulta amb els representants deslgnats pels Grupa Polítlcs ambrepresentació par~amentarla I al través del Presldent del Con·grés, proposarll un candldat a la Presldéncla del Govero.

2. E~ candidat proposat segans el que establelx I'apartatanterior exposara devant et Congrés deis· Olputats el programapolític del Govern que pretengul formar I demanará la confiam;ad3 la Cambra.

3. Si el Congrés deis Dlputats atorgava la sava conflan¡;:aal dit candidat mitjanc;ant el vot de la majoria absoluta deisseus membres, el Rei el nomenara President. En el cu de noobtenlr la dita majoria, la matelxa proposta seril: sotmesa a !Jnanova votació quaranta-vult hóres després de I'anterior I 8'en~

tendrá que la confian¡;:a ha estat atargada si obtenia la majorlasimple. -

4. Si, una vegada fetes les votaclons esmentades, no fosatargada la confianc;a per a la investidura, es tramitaran' propos­tes successives en la forma prevista en els apartats anterlors.

5. SI, després d'haver transcorregut el terminl de dos mesasa partir de la primera votacló d'investidura, cap" candldat haguésobtlngut la conflanca del Congrés, el Rel dlssoldrA totes duesCambres i convocara noves elecclons amb I'aprovació· del Pre­sident del Congrés.

Art¡~le 100.·

[I~ altres membres del Govern seran nomenats i remoguts pelRe! a propos del seu President.

Article 101.

1. El Gov~rn cessa després de la celebracló d'eleccions ge­nerals en els casos de p~rdua de la conflanQa parlamentariaprevists per la Constitucló, o par causa de la dimissl6 o ladefuncló del seu President.

2. El Govern cessant continuara en funcions flns a la presade possessió del nou Govern.

Article 102.,. la responsabilitat criminal del President r deis altres

membres del Govern sera exigible, en el seu cas,· davant laSala del Penal del Tribunal Supremo

2. SI I"acusacló fos per tralcló o per qualsevol dellcte contrala seguretat de l'Estat en I'exercicl de les seves funclons, noméspodrA ser pl_ntejada per Inlclstiva de la quarta part deIs mem­bres del Congrés I amb I"aprovacló de la majorla absoluta <faques-ta Cambra. .

3. la prerrogativa reial de gracia no sera aplicable a capdeis supQslts del present artlcle.

Article 103.

.1. L'Adminlstracló pública servelx amb objectlvltat els inte­ressoa: generals I actua d'acord amb els princlpls d'eficacla, je.rarqula, descentralitZació, desconcentració i coordlnacló, ambsubmissló· plena a la IIel I al Oret.

2. Els orgsns de !'Admlnlstracló de l'Estat són creats, regltsI coordinats d'acord amb la lIe!.

3.. La IIel re9ularA !'estatut deis funclonarls rúbllCS. !'accésa la funcló pública d'acord amb els prlnclpls de merlt I de lacapacltat. les peculiarltats de I'exerclci del seu dret a la slndl­cacló. el sistema d'lncompatlbllltats I les garantles per a laimparcialitat en I'exerclcl de les seves funclons.. ,

Article 104.1. les Forces I els Cossos de Seguretat sota la dependl)ncla

del Govern tendran per mlssló proteglr el lIIure exerclcl deisdrets I de les lIibertats I garantltzar la seguretat ciutadana.

2. Una lIel organica .en deterrninaril: les funclons, els principiabAslcs d'_ctuacló I !'estátut.

Artlcle 105.

La IIel re9ularA:a) L'audlencla deis ciutadansdirectament o: a través de les

organitzsclons I assoclaclons reconegudes per la lIel en elprocedlment d'elaborecló de les dlsposlclons admlnlstratlvesque els afectln.

bl L·accés deIs clutadans al. arxlua I als registres adml­nlstratlus, salvant el que afectl a la seguretat I a la defensa de­I"Estat, la Indagacló dela delletes I la Intlmltat de les persones.

211354 29 diciembre 11178 B. O. del K-Núm. 311.2

el El proeedlment a través del qual han de fer-.e els acte.admlnistratius, amb garantia, quan sigui procedent, de I'audien­eia de I'lnteressat

Article 106.

1. Els tribunals controlen la pot6stat reglamentaria, la lega­Iitat de I'actuació administrativa i la submissió d'aquesta alsfln8 que la justifiquen.

2. Els particulars, en els termes establits per la lIal, tandrendret a ser Indemnltzats per qualsevol lesló que patesquinenqualsevol del seus béns I drets. lIevat deis casos de forc;a major.sempre que la lasió sigui conseqü?l'ncia del funcionament deisserveis públics.

Article 107.

El Conseil d'Estat és I'argan cansultlu 5uprem del Govern.Una Hel organica en regulara la composici6 j la competencia.

TlTüL V

De les refacions entre el Govern ¡les Corts Genera/s

Article 10B.

El Govern respon solidariament de la seva gestió políticadavant el Congrés deJs Dlputats.

Article 109.

Les Cambres i les seves Comissions podran requerir a travésdeIs Presidents d'aquelles, la informaci6 i I'ajut que necessitindel Gavern I deis seus Departaments I de q'ualssevol autoritatsde I'Estat I de les Comunitats Autonomes.

Artlcle 110,

1. Les Cambres i les seves Comissions poden requerir lapresencia deis membres del Govern.

2. Els membres del Govern tenen accés a les sessions deles Cambres i a les seves Comlsslons i la facultat de fer·s'hiescoltar, i podran demanar que hi informin els funcionaris deIsseus Departaments.

ArUcle 111,

1. El Govern i cadascun deIs seus membres resten sotmesasa les interpel.lacions i a les preguntes que els formulin a lesCambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments esta·bliran un temps mínim setmanal.

2, Tota Interpel.laci6 podre donar lIoc a una meció, amb laqual la Cambra manifestl la seva posició.

Article 112.

El President del Govern, previa deliberació de~ Consel! deMinistres, pot plantejar davant el Congrés deis Diputats laqüestló de contlenea sobre el seu programa e sobre una de­claració de política general. S'entendra que la confianc;:a haestat atargada si voten favorablement la majoria simple deisDiputats.

Article 113.

1. El Congrés deIs Oiputats pot eXigir la responsabilitatpolítica del Govern mitjan<;ant I'adopcló de la moció de censuraper majorla absoluta.

2. La moció de censura haura de ser proposada com amfnim per la desena part deis Diputats I haura d'incloure uncandidat ala Presidencia del Govern.

3. La moció de censura no podra ser votada flns que haglntranscorregut deu dies des de la presentació. Dins els dosprlmers dles d'aquest termini podran presentar·se moclons al­ternatives.

4.. Si la mociÓ de censura no fos aprovada pel Congres, elssignataris no en podran presentar cap més durant el matelxperíode ~~ sessions.

Article 114.

1. Si el Congrés .nega la confian~a al Gavern, aquest pre­sentara la dimissió al Rei. A continuació s'haura de procedira la designació de President de Govarn segons el que dlsposaI'article 99.

2. Si el Congres adopta una moció de censura, el Govarnpresentara la dimissió al Rel, I s'entendra que resta lnvestltde la confian~a de la Cambra el candidat proposat dins la mo­ció als efectes prevists per ¡'article 99, El Ret el nomenaraPresident del Govern.

Article 115.

1. -El President del Gavern, prévia deliberació del Consel!de Ministres, podra proposar la dissolució del Congrés, delSenat O de les Corts Generals, la qual sera decretada pel Re!.El decret de dlssolució fixara la data de les eleccions.

2. La proposta de ,dlssolueló no podrá presentar·se quan hihagl en tramit una moció de censura.

3, No sera procedent cap nova dissolució abans que hagitranscorregut un sny des de I'anterior, lIevat del que disposaI'article 99, apartat 5.

Article 116.

1. Una lIei organica regulara els estats d'alarma, d'excep­ció i de setge, i les competencies i Jimitacions correspone~ts.

2. l'estat d'alarma sera declarat pel Govern mitjan~ant undecret acordat en un Consell de Ministres, per una durada máxi·ma de quinze dies; haura de donar·ne compte al Congrés deisDlputats, que sera reunlt immedlatament a aquest efecte I nopodra ser prorrogat sense I'autorització d'aquesta matelxa Cam­bra. El decret determinara I'ambit territorial al qual s'estenenels efectes de la declaraci6.

-3. l'estat d'excepcló sera declarat pel Govern mitjam;;:ant undecret acordat en un Consel! de Ministres, previa autoritzaciódel Congrés deIs Diputats. l'autoritzacló i la proclamació deI'estat d'excepció haura de determinar expressament els efectesd'aquest, 1'8mblt- territorial al qual s'estengui i la seva durada,.que no podra excedir de trenta dies, prorrogables per un ter·mini igual, amb els mateixos requislts. .

4. L'estat de setga sera declarat per la majorla absoluta delCongrés· deis Diputats, a proposició exclusiva dal Govern. ElCongrés en determinara I'ambit territorial, la durada ¡les con­dlcions.

5. El Congrés no podra ser dissolt mentre restin declaratsalguns deIs estats compresos en el present article: si les Cam­bres no es trobassin en periode de sessions, restaran convoca·des automaticament. Durant la vigencia d'aquests estats no podraInterrompre's el funcionament de les Cambres ni el deis altrespoders constitucionals. Si, havant estat dissolt el Congrés ohavent·ne expirat el mandat, es produis alguna de les situacionsque donen lIoc a qualsevol deIs dits estats, les competelOcies delCongrés seran assumides per la seva Olputació Permanent.

6. la declaració deis estats d'alarma, d'excepció i de setgeno modificara el principi de responsabilitat del Govern ni deisseus agents reconeguts en la Constitucló i en les Ileis.

TlTüL VI

Del ppder ;udicial

Article 117.

1. La justicia emana del poble i és administrada en nom delReí pels Jutges I pels Magistrats que integren el poder judicial,independents. inamovibles, responsables i sotmesos únicamenta I'imperi de la lIei. .

2. Els Jutges i els Maglstrats no podran ser remoguts, sus­pesos, traslladats ni jubilats més que per motiu de les causesque la lIei preveu i amb les garanties que aquesta oferelx.

3, L'exercici de la potestad jurisdiccional. en qualsevol menade processos. jutjant i fent complir allo que hagi estat jutjat,oorrespon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les lIeisdeterminin, segons les normes de competencia i de procedi­ment que elles establesquin.

4. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres queles que assenyala I'apartat anterior i les que els siguin atribuIdesexpressament per la lIej en garantia de qualsevol dret.

5. El principi d'unitat jurisdiccional és lá base de I'organltza­ció i del funcionament deis Tribunals, La llfili regulara I'exercicide la jurisdicció militar dlns I'ambit estrictament castrense i enocasló de I'estat de setge, d'acord amb els principis de laConstttució.

6. Resten prohibits els Tribunals d'excepció.

Article l1B

Tothom té I'obligació de complir les sentencies ¡les altresresoluclons fermes deis Jutge.s i deIs Tribunals i de prestar lacol.laboració que aquests requeresquin en el curs del proces ien I'execució d'allb que hagi estat resolt.

Article 119.

la justicia sera gratuita quan la Ilei ho disposi, i, en qualsevolcas, per a aquells que acreditin insuficiencia de recursos p~r alitigar.

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 dicIembre 1978 29355

Article 120.

1. Les actuacions judicials beran públiques. amb les excep·cions previstas per les lIeis de processament.

2. El procediment sera predominantment oral, sobretot enmateria criminal.

3. les sentencies seran motivades sempre i pronunciades en3udiénr.ia pública.

ArUcle 121.

Els danys causats per error judicial' i els que siguin Gonsa­qüencia del funcionament anormal de l'Administració de Justiciadonaran dret a una indemnització a carree de I'Estat, de con·tormitat amb la lIe!.

Articta 122.

1. La Ilei organica del poder judicial determinara la constitu­ció, el funcionament i el govern deis Jutjats ¡deis Tribunals,i I'estatut jurídic deis Jutges ¡deis Magistrats de carrera. elsquals formaran un cos únlc, i el del personal al servei de I'Ad­mlnistracló de Justicia.

2. El Consell General del poder judicial és I'(ngan de governd'aquest darrer. la lIei organica n'establira I'estatut i el r~gim

d'incompatibilitats i les funcions deis seus membres, 8ssenya·ladament en matería de nomenaments, ascensos, inspecció ireglm disciplinari. ,.

3. El Consel! General del poder judicial sera integrat pel Pre­sident del Tribunal Suprem, que el- presidira, i per vint meni·bres .nomenats pel Rei per a un perlade de cinc anys. O'aquests,datie entre els Jutges i els Maglstrats de totés les categoriesjudlcials en els termes .que establesqui la llei organica; quatre,a proposició del Congrés deis Oiputats, i quatre a proposlciódel Senal. elegits en tots d'os casos per majoria de les tresclnquenes parts deis seus membres, entre advocats i altresjuristes, tots de competencia reconeguda i amb més de quinzeanys d'exercici professional.

Article 123.

1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció 8 tata Espanya, ~sI'orgao jurisdiccional superior en tots els ordres, Ilevat del quees disposa en materia de garanties canstitucionals.

2. El President del Tribunal Suprem sera nomenat pel Rei,a proposició del Consel! General del poder judicial, en la formaque la lIei determinL

Article 124.

1. El Ministeri Fiscal, sens perjudic¡ de les funcions 'eneo­manades a altres organs, té la missió de promoure l'acci6 de lajusticia en defensa de la legalítat, deis drets deis ciutadans ide I'interés públic tutelat por la lIel, d'oflcl o bé a pelicló deisinteressats, així com vetlar per la independencia deis Tribunalsi procurar davant ells la satisfacció de I'interés social.

2. El Ministeri Fiscal exerceix les seves funclons per mltjad'organs propis, de conformltat amb els princlpis d'unitat d'ac·tuació i dependencia jerarquica i subjectant-se, 'en tot cas, alsde legalitat i imparcíalitat.

3. La lIei regulara I'estatut organic del Minlsteri Fiscal.4. El Fiscal General de I'Estdt sera nomenat pel Rei, a pro·

posició del Govern, havent estat escoltat el Consel! General delpoder judicial.

Article 125.

Els ciutadans podrao exercir 1'aceió popular I participar enI'Administració de Justicia mitjan~ant la iostltució del 'Jurat, enla forma ~ en el processos penals que la Ilei determini, aixf comen els Tribunals consuetudinaris i tradicionals.

Article 126.

La policia judicial depeo deis Jutges, deis Tribunals I delMinisteri Fiscal en les seves funcions d'indagaei6 del delletey de descobriment i assegurament del delinqüent, en els termesqlle la lIei establesqui.

Article 127. ,1. Els Jutges i els Magistrats i també els Fiscals, mentre

restin en aetiu, no podran exercir altres carrécs públics ni per·tsnyer a partits polítics o a sindicats. la lIel establira el sistemai les modalitats d'assocJació professional deis Jutges, del Ma­gistrats i deis Fiscals.

2. La lIei establira el regim d'incompatibilitats deis membresdel poder judidal, haura d'assegurar la seva total indepen­dencia.

T1TOL VII

Economl8 1 FinalICes

Article 128.

1. Tota la riquesa del país en les seltes dlverses formes, isigui quina sigui la seva titularitat, resta subordinada a !'interés­general.

2. Es teconeix la iniciativa pública en I'activitat económica.MitJam;:ant una lIei, determinats recursos o serveis essencialspodran ser reservats al sector públic, espeeialment en cas demonopoli; podra ser acordada, també, la intervencló d'empresesquan ha exigesqui l'inl~; és general.

Article 129.

1. La lIai estab!ira les formes de participació erels interes­sats en la Seguretat Social i en I'aetivitat deis organismespúbllcs la funció deis quals afeetl directament la qualitat dela vida o I'interés general.

: 2. Els poders públics promouran efica~ment les diversesformes de partlelpacló en I'empresá i fomentaran, mitjal)J;antuna legislació adequada, les societats cooperatlves. També es­tabliran els mitjans que facilidn 1'accés deis treballadors 8 lapropietat deIs miljans de producció.'

Article 130.

1 Els poders públics atendran a la madernització i al desen­vO\J:,ament de tots els sectors economics i, assenyaladament,de ¡ .;¡grlcultura" la ramaderia, la pesca i I'artesania, a Ji d'equi­P¿1I ar el nivel! de vida de tots els espanyols.

2. Amb la mateixa finalitat es donara un tractament espe·cial a les zones de muntanya.

ArUcle 131,

1. L'Estat, mitjanllant una Ilei, podra planificar l'activitateconomica general per a atendre les necessitats col.1eetives,equilIbrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectoriali estimular el. creixement de la renda i de la riquesa 1 la dls­tribucló més justa d'aquesta darrera.

2. El Govern. elaborara els proje'ctes de planificació d'acardamb les previsions que Ii siguin subministrades pe~ les~Comu­

nitats Autonomes I l'assessorament I la col.laboraeió deis sin­dicats i de les altres organitzacions professionals, empresarialsi economiques. Amb aquesta finalitat es constituira un Consell,la composició i les funcions del qual desenvolupara una lIei.

Article 132.

1. La lIei regulara el reglm jurídic deis béns de dominipúblic i deis comunals inspirant·se en els principls d'ina\ienabi·Jitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat, i també en regularala desafectaeió.

2. Són béns de domini públie estatal els que la \lel deter·mini i, en qualsevbl cas, la zona marítimo-terrestre, les platges,la mar territorial i els recursos naturals de la zona economicai de la plataforma continental.

3. Seran regl~ats per lIei el Patrimonl 'de l'Estat i el Patriomoni NacJonal, i I'administració, defensa i conservació d'aq~ests.

Article 133.

1. Ll'i potestat originaria per a establic els tributs corres·pon exclusivament a rEstat mitjanllant una llei.

2. Les Comunitats Autbnames iles Corporacions locals po·dran establir ¡exigir 1ributs, d'acord amI> la Constitució 1, ambles lIeis~

3. Qua/savol beneficl fiscal que afecti els tributs de I'Estathaura d'establir-se en virtut d'una Ilel.

4. les admlnlstraclons públlques solament podran contreureobligacions financieres i fer ,despeses d'acord amb les lIeis.

Article 134.

1. Carrespan al Govern d'elaborar els pressuposts generalsde l'Estat, i a les Corts Genarals d'examinar-los, esmenar-los iaprovar·los.

2. Els pressuposts generals de l'Estat tendran caracter anual,lnclouran la totaJitat de les despeses i els ingressos del sectorpúblic estatal I s'hi consignara ¡'Import deis beneficis fiscal sque afectln els tributs de I'Estat. .

3. ELOovern tendra I'obligacló de presentar davant el Con·grés deis Dlputats els pressuposts generals, tres mesos abans,com a mínim, que explrin els de ¡'sny anterIor.

29356 29 diciembre 1978 B. O. deIE.-Núnl. 311.2

4. 8118 L1el de Pressuposts"no.s'aprovava abans del primerdie de I'exercicl econbmic carraspone"t, als Pressuposts deI'exercicl anterior restaran prorroga,ts automaticament fins ques'aprovln els hous.

'5. Havant aprovat els pressuposts ganarais de l'Estat, el. Gove'rn podrlt presentar proJectes de lIel que lmpllquin I'augment

de la despesa pública o la d¡smlnucló deis 1ngr85505 correspo­nants a aquell mateix ei<.8rclci pressupostarl.

6. Tota proposlció o esmena qU8suposl un augment deIscredits o una dlsminucló deIs Ingressos pressupostaris raque·tira la conformitat del Govern per tal de ser tramitada.

7. la L1al de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podre modi­ficar-los si una Ilei tributaria substantiva ho fa preveure.

Article 135.

1. El Govern haura de d'estar autoritzClt per una lIei perad'emetre deute públle o eontreure eradit.

2. Es eonslderarl:! sempre que els eradlts per a abonar elpagament d'lnteressos I capital del Deute Públlc 5ón Inclososen I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser objeeted'esmenes ni de modiflcacions mentre s'ajustln a les condicionsde la Ilei d'emissI6.

Arlicle 136.1. El Tribunal de Comptes és n>rgan fiscalitzador suprem

deis comptes I de la gestl6 economica de rEstat 1, alhora. delsector públie. Oependrl:i directament de les Corts Generals Iexerclra les saves funcions delegadament d'elles en I'examenI la comprovació del Compte General de.l'Estat.

2. Els eomptes de I'Estat I del sector públic estatal seranretuts al Tribunal de Comptes, el qual els eensurarl:!. El Tribunalde Camptes, sens perjudlcl de la seva jurisdiccló, trametra a lesCorts Generals un informe anual en que, sempre que siguiprocedent, comunicara les ¡nfraccions o les responsabllitats enqua, segons el seu judicl, s'hagi incorregut.

3. Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de lamateixa Independencia I Inamobilitat i restaran sotmesos a lesmatelxes Incompatibllitats que els Jutges.

4. Una' lIel organlca regularl:! la composició, l'organitzaci6I les funcions del Tri~unal de Gomptes.

TITOl VIII

De l'organitzaci6 territorial de l'Estat

CAPlTOl PRiMER

Prlncipls ganaraIs

Arlicle 137.

L'Estat s'organltza terrltorlalment en munlcipls, en provinclesI en les Comunltats Autonomes que es constituesquin. Totesaquestes entitats gaudeixen d'autonomla per a la gestió deisInteressos res~ectlus.

Arliole 138.

1. L'Estat garantetx la realltzació efectiva del prlnclpl desolidarltat consagrat en I'artlcle 2 de la Constituci6 I vetlaraper I'establlment d'un equJlibrl -aconomls adequat I just entre lesdiverses parts del terrltorl espanyol, i atendra assenyaladamentles clrcumstancies del fet Insular.

2. Les diferencies entra els Estatuts de les -diversas Co­munitats Autbnomes no podran implicar en cap cas privileg'iseconomics o soclals. .

Article 139.

1. Tots els espanyols tenen els mateIxos drets I les ma­teixes· obligaclons en qualsevol part del terrltorl de rEstat.

2. Cap 8utorltat no podra adoptar mesures que dlrectamento Indlrectament obstaculitzln la !libertad de circulaci6 1 l'esta­bllment de les persones I fa lIIure circulació de béns per totel territorl espanyoJ.

CAPlTOL SEGON

De I'admlnistració local

.Article 140.

La Constltuci6 garantelx I'autanomla deIs munlclpis, els qualsagudiran de personalitat jurfdlca plena. El govern I I'adminis­tracl6 municipal corraspon als respectlus Ajustaments, Integratspels batles I als regidors. Els regidors seran eleglts pels veinsdel munJci mltjaneant Bufragi universal Igual, lIiure, directa Isecret, en la forma establida per la lIel. Els batles seran eleglts

pels regldors o pels veins.La lIel regularl:i les condicions en quesigui procedenl el regim de conseU obert.

Article 141.

1. La provincia és una entltat local amb personalitat juridicapropia, determinada par l'agrupacl6 de municipls. I la dlvisi6territorial per al compliment de les activitats de I·Estat. QuaJs&­vol alteracl6 deis Iimlts provincials haura de ser aprovada perles Corts Generals per mltja d'una Ilel Organice.

2. El Govern I l'admlnlstracl6 autonoma de les provinciesseran encomanats a Dlputaclons o altres Corporacions de ca·racter representatlu.·

3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents dela provincia.

4. En els arxipelags, les ilJes tendran, a més, administraciópropia en forma de cabildos o consells.

Arlicle 142.les Hisendes locals hauran de disposar deis mitjans sufl­

cients per a I'exercicl de les funcions que Ja Ilei atribueix a lesCorporaclons respectlves, I es nodrlran fonamentalment detributs propis I de la participació en els de I'Estat i en els delesComunltats Autonomes.

CAPlTOl TERCER

De les comunitats autónomes

Article 143.

1. Er] I'exercici del dret a I'autonomla reconegut en I'article2 de la Constitució, les provincies limítrofes que tenguin carac·terístiques historiques, culturals 1. economlques comunes, elsterritoris Insulars ¡les provinces d'entltat regional historica po­dran accedir a I'autogovern I constituir-se en Comunltats AutO­nomes d'acord amb el que preveu aquest Títol i els estatutsrespecUus.

2. la iniciativa del procés autonomic correspon a totes lesdiputacions interessades o a I'organ interinsular corresponent,I als dos tercos deis municipls la poblaci6 deis quals representi.com a minim, la majorla del cens electoral de cada provinciao de cada Ula. Aquests reqtJisits hauran d'acomplir-se dins elterminl de sls mesos d'enea del primer acord al respecte adop­tat per alguna de les Corporacions locals Interessades.

3. La Iniciativa, en el eas de no reeixir, narnés podra re·petir-se al cap de cinc anys.

Articie 144.

Per motiu d'interés nacional. I mitjaneat una Ilel organica,les Corts Generals podran:

a) Autorltzar la constltució d'una comunitat .Butonoma en­cara que el seu amblt territorial no superl el d'una provInciaI no reunelxi les condicions de J'apartat 1 de I'article 143.

b) Autoritzar o acordar. en el seu caso un estatut d'auto-­nomia a territoris que no es trobin integrats en l'organitzaci6provincial.

e) Substituir la iniciativa de les Corporacions locals a quees referelx rapartat 2 de I'article 143.

Article 145.

1. En cap cas s'admetra la federacióde Comunitats Auto-nomes. '

2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i ter­mes en que les Comunitats Autónomes podran celebrar con­venis entre elles per tal d'acomplir I prestar serveis que e/ssiguln propis; i podran preveur.8, també, el caracter I els efectesde la corresponent comunicació a les Corts Generals. En elsaltres casos, ·els acords de cooperacl6 entre les ComunitatsAutbnomeS requeriran I'autorització de les Corts Generals.

Articte 146.El projecte d'Estatut sera elaborat per una assemblea com­

posta pels membres de la Diputacló o I'brgan interinsular deles provincies afectades I pels Diputats i els Senadors quen'hagin estat elegits, i sera elevat a les Corts Generals, lesquals Ii donaran tramitació de lle!.

Article 147.1. Dios els ·termes de la present Constitució, els estatuts

seran la norma Institucional basica de cada Camunitat Auto­noma, I I'Estat els raconeixera i els emparara com a part in­tegrant del seu ordenament Jurfdic.

2. Els estatuts d'autonomia hauran de fer constar:al La denominació de la Comunitat que s'ajusti millor a la

seva identitat historica.

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 diciembre 1978 29357

b) la delimitacló del territar"el La denomlnacló, I'organitzacló i la seu de les instltucions

autbnomes prOpias.d) les competencias assumldes dlns el mBre establert per

la Constitucló i les bases per al traspas deIs serveis que alscorrespondran.

3. la reforma deIs Estatuts s'ajustar~ al.procediment queells mateixos establesquln i requerirn. en quasevol cas, I'apro­vació de les Corts Generals per lIei orgimica.

Artlde 148.

1. les Comunitats Autbnomes podran assl,Jmlr competimciesen les materies següents:

1 'Organització de les savas instltucions d'autogovern.2 Les alteracions deIs termes municipals compresós en

el seu territar! l, en general, les funclons que corresponguln al'Admin-lstracJó de rEstat sobre les Corporaeions locals, la transoferencia de les quals' autoritzl la legislació sobre Reglm Local.

3 Ordenacib del territorl, urbanlsme i habitatge.4 les- obres públlques d'interés per a la Comunltats AutO­

noma dins el seu terrltorl.o 5 Els ferrocarril s I les carreteres I'itinerarl deis quaJs transo

corri íntegrament dlns el .territorl de la Comunltat Autbnoma r,de la mateixa manera,' el transport fet per aquests mitjans o percable.

6 Els portsde refugi, els ports i els aeroports esportlus 1,en· general. els que no acomplesquln activitats conierclals.

7 l'agricultura I la ramaderJa, d'acord amb l'ordenaci6 gene·ral de I'economia.

8 Espals forestal s i el seu aprofitament.9 la gestló en' materia de proteccl6 del medi ambient.10 Els prolectes, la construccló I l'explotacl6 deis aproflta~

ments hidraulics, canals I regatges d'interés per a la ComunitatAutonoma, les aigües minerals I les termals.

11 la pesca en algües Interlors, la de marisc I I'aqülcultura,la ca9a I la pesca fluvial.

12 Fires Interiors.13 El foment del desenvoLupament economlc de la Comu~

nitat Autonoma dins els objectlus marcats per la política eco­nomica nacional.

14 l'artesanla.15 Els museus, les biblioteques i els conservatoris de mú·

slca d'interés per a la Comunitat Autonoma.16 El patrimonl monumental d'lnterés par a la Comunltat

AutOnoma. .17 El foment de la cultura, de la lnvestigacló 1, en el seu

cas, de I'ensenyament de la lIer'gua de la Comunltat Autonoma.18 La promocló I I'ordenació del turisme dlns el seu lImblt

territorial.19 Promoció de l'esport i dellleure.20 Asslst~ncla social.2t Sanltat I Higiene.22 La vigllllncla J la proteccl6 deIs seus edlflcls I de les

seves instal.1aclons. la coordinacló I altres facultats en relacl6amb les policles locals en els termes que establesqul una lIelorgimica.

2. Havent transcrregut cinc anys, i mltjanc;ant la reformadeIs seus estatuts, les Comunitats Autonomes podran ampliarsuccesslvament les seves competencles dins el mare establltper I'artlcle 149.

Article 149.

1. L'Estat té la competencia exclusiva sobre les matbriessegüents:

1 la regulació de les condlclons bllslques que garantesquinla ¡gualtat de tots els e9Panyols en I'exerclcl deis drets I en elcompliment deis deures constltuclonals.

2 Nacionalitat, immlgració, emigracló, estrangerla I dretd'asll. -

3 Relaclons internaclonals.4 Defensa I Forces· Armades.5 Adminlstracló de Justicia.6 Le91slacló mercantil, pelial I penitenciaria; leglslaeló pro­

cessal, sens perjudlcl de les especlalltats que en aquest ordrees derlvln n,ecessllrlament de les partlcularltats del dret subs~tantlu de les Comunltats Autonomes.

7 legislacló laboral: sens· perjudlel que sigui éxecutada pelsbrgans de les Comunltats Autonomes.

8 Laglslacló civil, sens perludlcl de la conservacló, modlll·cacló I desenvolupament deIs drets clvlls, forals o especialsper part de les Comunltats Autbnomes altA on n'hl hagl. Enqualsevol cas, le. regles relatlves a I'apllcacló I a l'ellc8cla

de les normes jurídiques, relacioos jurfdlco-clvils relatives ales formes de. matrlmonl, ordenació deis registres 1 instrumentspúbllcs, bases de les obllgaclons contractuals, normes per -8

resoldre els conflictes de Hels I la determlnacló de les fontsdel Oret, d'acord, en aquest darrer cas, 8mb les normes deldret toraro especial. . .

9 Legislacló sobre propietat intel.lectual I Industrial.10 Regim.-duaner: i aranzelárl; comer.; exterior.11 Sistema manetari: divises, canvl I convertibilitat; bases

de I'ordenació del credlt, banca I assegurances.12 legislació sobre pes'os i mesures, determinaci6 de I'hora

oficial.13 Bases 1 coordinació de la planlficaci6 general de ¡'acU·

vitat economica. /14 Hisenda general I Deuté de rEstat.15 Foment i coordinacló general de la investigació científica·

i tecnica.16 .Santtat exterior. Bases i coordlnacl6 general de la sa-

nitat. Legislacló sobre productes farmaceutlcs. •17 Leglslacló baslca I r~g¡m econamlc de la Seguretat So­

cial, sens perjudici que les Comunltats Autbnomes n'execuUnels serveis.

, 18 leS bases del regim jurídic de les Admlnlstraclons pú~

bllques I del regim estatutari deis 'seus funcionarls, les qua!sgarantlran, en qualsevol cas, als administrats un tractament ~

comú davant aquelles; el procedlment administratlu comú, sensperjudlcl de les especlalitats derlvades de l'organltzacl6 prbplade les Comunltats Autonomes; leglslacl6 sobre expropiació fór·90sa; legislacló, bllsica sobre contractas I concessions adminis­tratlves I el sistema de responsabilitat de tates les Admlnis-traclons públlques. .

19 Pesca marítima, sens perjudicl de les compEiltencles ques'atrlbuesquin a les Comunltats Autonomes en aquest sector.

20 Marina mercant 1 abanderament de vaixetls, 1I.luminacl6de costes I senyals marftims; ports d'lnterés general; controlde I'espal aeri, trtmslt I transport aerl; servel meteorologlc imatrlculació d'aeronaus.

:Ú Ferrocarrils I transporta terrestres que clrculln dlns elsterrltorls de més- d'una Comunltat Autonoma; regim general decomunicacions; traflc I clrculacló de vehicles de ·motor: correusI telecomunicaclons: cables aerls, submarina 1 radlocomunlcaci6.

22 La leglslacló, ordenacló I concessl6 de recursos I apro­fitaments hidrAullcs si les algOes passen per més d'una Comu­nltat Autbnoma, I I'autoritzacló de les instal.lacions electriquessi I'aprofltament afecta una altra Comunltat o si I'energia éstransportada fora del seu amblt territorial.

23 Leglslacló baslc~ sobre proteccló del medl amblent, sensperJudicl de les lacultats de les Comunltas Autbnome. per arestabllment de normes eddlclonals de proteccló. La leglslaclóbásica sobre espals I aprofltaments forestals i vles ramaderes,

24 Obres públiques d'lnterés general o la realizacló de lesquals afeetl més d'una Comunltat Autbnoma.

25 Bases del régim miner 1 energetic.26 Regim de producció, comer9, tinenc;a i ús d'armes I d'ex-

plosius. - _ .27 Normes baslques del r~glm de premsa. radio I televlsló. 1,

en general, de tots els mltjans de comunleacló social, sens per­judlcl de les facultats de desenvolupament 1 execucló que co­rresponguin a les Comunltats Autonomes.

28 Defensa del patrlmonl cultural, artlstlc I monümental es­panyol contra l'exportacló i l'expoliacl6; museus, bibliotequesI arxlus de titularltat estatal, sens perjudlci que les ComunltatsAutbnomes n'exercesquln la gestló.

29 Seguretat pública, sens perjudlcl que les ComunitatsAutbnomes puguin crear polleies en la forma que els respectlusestatuts establesquin dins el marc del que disposi una lIel or­gimlca.

30 Regulacló de les condlcions d'obtencló. expedlcló I hamo­logacl6 de tftols acad~mlcs I professlonals, i normes bllslquesper al desenvolupament de I'artlcle 27 de la Constltució, a fl degarantir el compliment de les obligaclons deIs poders públlcs enaquesta materia.

31 Estadística per a finalltats estatals.32 Autoritzacló per a la convocatoria de consultes popular!

per vla de referendum.

2. Sens perjudlcl de les competbncles que podran assumir lesComunitats Autbnomas, I'Estat conslderarli el servel de la cul­tura com un deure luna atribucló easenclal I facllitarll' la co·munlcació cultural entre les Comunltats Autonomes d'acordamb elles.

3. Les materies np atribuides expressament a l'Estat peraquesta Constltucló podran correspondre 8 les Comunltats Auto-

29358 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.2

names en vlrtut deis Estatuts respectlu8. La competencia sobrele. materlea que no h'!l!ln eatat a..umide. pel. Estatut. d'Auto­namla corréspondra 8 ,IEstaf, les normes del qual prevaldran. encas de confUcta. sobre les de les Cornunitats Autonomes en totallo Que no hagi estat atrlbult a la competencia exclusiva d'sques­tes derreres. En qualsevol cas, .el Oret estatal sera supletori deldret de les Comunitats Autonomes.

Artlcle 150.1. les Corta Generals, en materies de comptElncia estatal.

podran atribuir a tates o 8 algunas de les Comunltats Autono­mes la facultat de dictar, per ,8 elles mateixes, normes legisla­tivas dios del mare deis' principis, bases i dlrectrius ftXats peruna lIe! estatal. Seos perjudlcl de la competencia deis Tribunals,dlns cada lIel-marc s'establirli la modalitat del control de lesCorts Generals sobre aquestes normes leglslatives de les Co­munltats Autanomes.

2. l 'Estat podrli transferir o delegar a les Comunitats Auto­nomes, mltjanc;:ant una lIel org~nica, facultats corre~ponents auna materia de tltularltat estatal que per la seva naturalesasiguin susceptibles de transferllncia o de delegacló. la lIal pre­veura en cada cas la transferencia correspone"t de mltjansflnancers I també les formes de control que l'Estat es reservl.

3. l 'Estat podrll dictar lIeis que establesquin els princlpisnecessarls per a harmonltzar les dlsposlclons normatlves deles Comunltats, flns I tot en el cas de materles atrlbuides a laseva competllncla, sempre que ho demanl l'lnterés general.Correspoo a les Corts Generals d'apreclar ('existencia d'aquestanecessltat, per majorla absoluta de cada Cambra.

Arllcle 151.1. No caldra deixar transcórrer el termini de cinc anys a que

es referelx I'apartat 2 de I'article 148 en cas que, dins el terminlqueestableix l'artlcle 143.2, acordin la Iniciativa del- procésautonbmlc, a més de les Dlputaclons o els Organs Interlnsularscorresponents, les tres quartes parts deIs municipis de cadascu-

. na de Jes provincias afectades, les quals representln, com amínim, la majorla del cens electoral' de cadascuna. 1 aquestainiciativa sigui ratificada mltjanQant un referendum pel vot afir~

matiu de la majoria absoluta deIs electors 'de cada provincia enels termes que establesqul una lIei organica.

2. En el cas previst per I'apartat anterior, el procedimentper a elaborar l'Estatut sera el següent:

1 El Govern convocara tots els Diputats i Senadors elegitsen les clrcumscripcions compreses dins I'ambit territorial quepretengul accadir a I'autogovern per tal que es constituesquinen Assemblea, amb I'únlca flnelitet d'elaborar I'Estatut d'auto-·nomfa 'corresponent, mltjanc;:an I'acord.de.la majoria.absoluta deIsseus membres.

2 Una vegada hagi aprovat el projeete d'Esta'ut·I'Assembleade Parlamentaris, aquest sera trames a la Comlssló Constitu­cional del Congrés, la qual, dins el termlni de dos mesos, I'exa­minara amb el concurs I I'asslstencla d'una delegació de I'Assem·bleaproposant 'per tal de determinar-ne d'un acord comú la for­mulació definitiva.

3 SI s'arribava a un acord, el text que en resultas serasotmes al referéndum del cris electoral de les provincles com-preses dlnsl'lImbit territorial de I'Estatut projeetat. •

4 SI' el projeete d'Estatut és aprovat a cada provincia per lamajoria deis vots emesos vldldament, sera elevat a les"CortsGenerals, Els Plens de tates dues Cambres decldlran sobre elte~t per mltja d'un vot de ratlllcacló. Haven, e.ta' aprovat rE.­tatut, el Rei el sancionara i el promulgara com a llel.

5 SI no s'arribavaa I'acord a que es refereix I'apartat 2d'aquest número, el projeete d'Estatut sera tramitat com aprojeete de lIel per les Corts Generals. El text que aquestessprovin sera sotmes al referendum del cos electoral de lesprovlncles compreses dlns I'ambit territorial de I'Estatut pro.­jectat. SI fos aprovat per la major4a deis vots emesos validamenta cl;lda -provincia, la promulgació sera feta en ~s termes delparagraf anteríor. -

3, En elseasos prevists pels 'paragrafs 4 i 5 de l'apartat anoterior, la manca d'apr~vacló del projeote d'Estatut per part d'unao de más d'una provincia no Impedira la constitució de la Comu­nitat Autonoma project~da per part de les a/tres en la formaque establesqui la lIeiorganica prevista per rapartat 1 d'aquestarticle.

Artlcl. 152.t. En els Estatuts aprovats pel procediment a que es referelx

FarticJe anterior, I'organttzactó institucional autonbmlca es basaraen una- Assemblea legislativa elegida per sufragi universald'acord 8mb un sistema de representaci6 pro.,porcional que as­seguri també la representacló de les diverses zones del territorl;

un Consell de Govern -amb funclons executlves I administrativas,í un Presldent. eleglt per l'Assemblea entre aJs seus membresI¡ nomenat pel Rel, al qual correspon la direccló del Consell deGovern, la suprema representacló de la comunltat respectiva Ila de I'Estat dln. aqueUa. El Pre.ldent I el. membres del Con.eUde Govern seran responsables políticament davant I'Assemblea.Un Tribunal Superior de Justicia, -sens perjudicl de la jurisdlcclóque correspollgul 11 Tribunal Suprem, culminara I'organitzaclójudicial dins I'ambit territorial de la Comuraltat Autanoma. En elsEstatuts de les Comunitats Autbnomes podran establir-se elssuposits i les formes de participacló d'aquelles en I'organitzaclóde les demarcacions judicials del terrltori, tot de conformitatamb el· que preveu la lIei orglmica del poder judicial I dins launitat i la -independencia propies d'aquest darrer. Sens perjudicidel que ·disposa l'article 123, les successives instancies proces·sals, en el seu cas, s'esgotaran davant argans radicats en elmateix terrltorl de la Comunitat Autanoma en qué estigui I'ingancompetent eft primera Inst~"c;:la.

2. Una vegada hagln estat sancionats I promulgats els res­pectius Estatuts, només podran ser modlflcats mitjanc;:ant elsprocediments que élls mateixos establesquin i mltjam;ant refe·réndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.

3. Els Estatuts podran establir clrcunscrlpcions terrltorialspropies que gaudiran tia plena personalltat juridica mitjanc;antI'agrupacló de municipis limítrofs.Article 153.

El control de ractivitat deis organs de les Com.unitats Auto­nomes sert! éxerclt:

al Pel Tribunal Constitucional en allo que es referesqui a. la constitucionalltat de les seves disposickms administrativas

amb lor~a de Ue!.b) Pel Govern, previ dictamen del Consell d'Estat,. en allo

que pertoqui 'a I'exerclci de funcions delegades a que es re·fereix l'apartat2 de I'article 150.

cl Per la jurlsdiccló contencioso-administrativa en allo quees referesqui a l'administrac16 autonoma o a les seves normesreglamentaries.

d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes económics ipressupostaris.

Article 154.Un delegat nomenat pel Govern dirigira I'administració de

l'Estat en el territori de ·ia Comunitat Autonoma I la coordinara,si és procedent, amb I'administració .propia de ~a Comunitat.

Article 155.1. Si una Comunitat Autónoma no complia les obligacions

que la Constitució o altres lIeis Ji Imposaven, o actuava de foroma que atemptas greument contra !'interés general d'Espanya,el Govern, previ requeriment desates fe! al" Presldent de laComunitat Autonoma: amb I'aprovacló per majoria absoluta delSenat podra adoptar les mesures necesaries per tal d'obllgar·laal compliment forc;:ós de les. dites obligacions o per tal de pro­tegir 1'interés general esmentat.

2. Per a I'execució de les mesures previstes a rapartat anoterior, el Govern podra donar ínstruccions a totes les autoritatsde les Comunitats Autonomes. .Article 156.

1. les Comunitats Autbnomes gaudlran d'autonomia finan­cera per a acomplir i exercir les seves competencies d'acordamb els principis de coordlnació 8mb la Hisenda estatal 1 desolidaritat entre tots els espanyols.

2. les Comunitats Autonomes podran actuar com a delegatso col.laboradors de rEstat en la tasca de recaptació, gestió iliquldació deis recursos tributaris d'a9.,uest, d'acord amb leslIels i els Estatuts. .Article 157.

1. Els recursos de les Comunitats Autónomes seran cons­tituYts per:

al Impostos cedits totalment o parcialment per I 'Estat;recarrecs sobre impostos estatals j altres participacions en elsingressos de rEstat.

b) Els seus proplS impostos, texes i contrlbucions especials.c) Transferimcles d'un fons de compensació interterritorial

i altres assignacions a carrec deis Pressuposts Generals deI'Estat. .

d) Rendjments procedents del seu patrimoni i ingressosde drets privat.

e) El producte de les operacíons de credlt.2. les Comunitats Autimomes no podran adoptar en cap

cas mesures tributaries sobre béns situats fora del seu t.erritori

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 diciembre 1978 2935!;!

o Que constituesquin un obstacle per a la Iliure circulació demercaderías o de serveis.

3. l 'exerclci de tes cOfTlpetimcles financeres enumeradesen I'anterior apartat 1,les normas per a r6soldre als conflictesque poguessin sorgir '¡ les possibles formes de .col.Jaboraciófinancera entre les ComUllituts Autbnomes i rEstat podran serregulades per mitja d'una Ilel organica. .

Ar'tide 158.

1. En els Pressuposts Generals de ¡'Estat es podra establiruna assjgnaciO a les Cém,unitats Autónomes en- funció del volumdeis serveis i de les activitats- astatals que hagin assumit 1 dela garantia d'un nivel! mínim en la prestació deis serveis. públicsfonamentals en tot el terrltari espanyol.

2. Per tal de corregir desequilibris economics interterritorialsi fer efectiu el princlpl de solidarltat es constituira un Fans deCompensaci6 destinat a despeses d'inversi6, els recursos delqual seran distribui'ts per les Corts Generals entre les Comuni·tats Autonomes i les provincies, en el seu caso

TITOL IX

Del Tribunal Constitucional

Article 159.

1. El Tribunal Constitucional es campan de 12 membresnomenats pel Rei, deis quals, quatre a proposlci6 del Congrés,per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres,quatre a proposició del Senat, amb ide.ntica majoria, dos a pro·posició del Govern, i dos a proposició del Consel! General delPoder judicial.

2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de sernomenats entre Magistrats iFiscals, Professafs d'Universitat.funcionaris públics I advocats, tots ells juristes de competenciareconeguda amb mes de qulnze anys d'exerclci professlonal.

3. El període de designació deis membres del Tribunal Cons­titucional tendra una durada de nou. anys i es renovaran per.terl;OS cada tres anys.

4. la condici6 de I membre del Tribunal Constitucional ésincompatible: amb qualsevol mandat represent~tlu; amb alscarrecs politics o admlnistratius: amb I'exerclcl de funcions di­rectives en un partit politic o en un sindicar o d'un carrec alseu servei; amb l'exercici de les carreres Judicial i fiscal; iamb qualsevol activitat professional o mercantil.

Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tendranles incompatibilitats propies deis membres del poder judicial.

5. Els membres del Tribunal Constitucional seran indepen­dents i inamovibles en I'exercici del seu mandato

Article 160.

El president del Tribunal Constitucional sera nomenat entreels membres d'aquest. pel Rei, a proposició del mateix Tribunalen pie l per s un període de tres snys.

Article 161.

1. El Tribunal Constitucional té jurisdiccló en tot el territoriespanyol í és competent per a coneixer:

a) Del recurs d'inconstitucionalitat contra lIeis i di!;iposicionsnormatives amb forc;a de lIel. La declaraci6 d'lnconstitucionalitatd'una norma amb rang de IIei, Interpretada per la jurlsprud~ncia

afectarii aquesta, pero la sentencia o sentencies que n'haginrecaigut no perdran el valor de cosa jutjada.

b) Del recurs d'emparament per violaci6 deIs dre.ts i de lesllibertats contenguts en I'article 53.2 d'aquesta Constitució, enels casos i formes que la tlel establesqui.

e) Deis conflictes de competencia entre I'Estat ¡les Co­munitats Autbnomes o de's de tes Comunltats Autonomes entreelles.

d) De les altres materies que II atribuesquin la Constituclóo les Ileis organiques.

2. El Govern podra impugnar davant el Tribunal ConstitlJ-­cional les dlsposicions i resolucions adoptades pels organs deles Comunitats Autonomes, la impugnació provocara la suspen·sió de la dfsposició o de la resolucló recorreguda, pero el Tri­bunal. en el seu caso haurtl de ratificar-la o alc;ar-Ia en un terminino superior als cinc mesas.

Article 162.

1. Tenen legitimitat:

al Per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat, el Presi­dent del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Dlputats,

cinquanta Scnadors, els organs col.leglats executius de lesComunitats Autbnomes i, en el seu cas, les sevas Assemblees;

b) Pe ra interposar el recurs d'emparament~ tata personanatural o jurídica que ínvoqui 'Un interés legitim, a més del De­fensor del Pob!e ¡ del Ministerifiscal.

2. En els altres casos la lIei organica determinara les perso­nes i els organs legitimats..

Article 163.

Quan en algun procés, un orfJan judicial consideri que unanorma amb rang de lIei, aplicable al cas, dé la valldesa de laqual depengui el veredicte, pugui ser contraria a la Constitució,plantejara la qüestió davant el Tribunal Constitucional en elscasos, en la forma i ambs els efectes que la lIei establesqui,que ~n cap cas seran suspensius.

Articfe 164.

1. Les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaranen el butlletí oficial de I'Esta~ amb els vots particulars, si n'hihagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endemad'haver estat publicades I no hl ha cap recurs en contra, Aquellesque decfarin la inconstftucionalitat d'una lIei o d'una norma ambforc;:a de !Iei i tates aquelles Que no es limitin a I'estimació sub­jectlva d'un dret, tenen plens efectes davant tothom.

2. lIevat que en el veredicte es disposl una éltra cosa, subw

sistira la vigencia de -la Ilei en la part no afectada per la in­constitucionalitat.

Article .165.

Una lIei organica regulara el funcionament del Tribunal Cons·titucional, I'estatut deIs seus niembres, el procediment davantaquel! i les condicions per a I'exercici de les accions.

TITOL X

De la reforma constitucional

Ar!icle 166.

la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la fo~maprevista en els apartats 1 i 2 de I'article 87.

Article -167.

1. Els projectes de reforma constitucional hauran de seraprovats per una majaria de les tres cinquenes parts de cadauna de les Cambres. Si no hl hagués acord entre tates dúes,s'intentara obtenlr-Io mitjan~ant la creacl6 d'una Comissió decomposlció paritaria de Diputats I Senadors que presentara untext que sera votat pel Congrés i pel Senat.

. 2. En cas de no acónseguir-se l'aprovaci6 mitjanc;:ant elprocediment de- .I'apartat_ anterior, 1 sempre que el text haguésobtingut el vot favorable de la majorla absoluta del Senat, elCongrés, per majoria de lés dues terceres parts, podra aprovarla reforma

3.. Un~ vegada hagl estat aprovada la reforma per les CortaGenerals, sera sotmesa a referendum per tal de ser· ratificada,sempre que ha demani una decima part deis membres de qual­sevol de les Cambres, .dlns I'espai deis quin;ze dles següentsal de I'aprovació.

Artícle 168.

1. Si es proposava la revisió total de la Constitució b unade parcial que afectas el titol Preliminar, el Capital Segon, See­ció l.' del Titol l. o el Titol 11, e. procedlra a ('aprovacló del prl".cipi per majoría deis dos terc;:os de cada Cambra, I a la dissolu·ció immedíata de les Corts.

2. les Cambres elegides hauran de ratificar la declsi6 Iprócedir a I'estudi del nou text constitucional, que haura de ser''provat per majorla deis dos terc;os de les dues Cambrea.

3. Un cap aprovada la reforma per les Corts Generals, serasotmesa a referendum per a la seva ratificació.

ArUcle 169.

No podre Iniciar-se la reforma constitucional en temps deguerra o de' vigencia d'algun deis astats previstos en I'artl­ele 116.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera.

la Constitució empara 1 respecta els drets historics deIsterritoris forals.

29360 29 diciembre 1978 . B. O, del E.~Núm. 311.2

L'actualltzacl6 ganeral del dllreglm forales dure a terma,en el seu eas dlns el mare de la Constltuel6 I deis Estatutsd'Autonomla.· "

Segona.

La declaraci6 de majarla d'adat que conté I'artlple 12 d'aques­ta Constltucl6 no perjudica les sltuaclons emparades pels dretsforals en .1'8mblt del dret prlvat.

Tercera.

La modlfleacl6 del roglm eeonbmle I fiscal de J'arxipélagcanarl requerira un Informe prevl de la Comunitat Autonomao, en el seu cas, de \'(ngan provisional autonemlc.

Quarta.

En les Comunltats Autonomes on residesqui més d'una Au·dlanela Territorial, als Estatuts d'Autonomla respectius podranmantenlr les que ja hl eFen I distribuir les competencias entreelles. sempre de conformltat 8mb el que preveu la lIel·orga­nlca del poder Judicial 1 mantenlnt-ne la unltat I la Indepen­dencia.

D1SPOSlCIONS TRANSITORIESPrimera.

En els terrltorls dotats d'un regim provisional d'autonomla,els seus organs cof.leglats superiors, par mltja d'un acord adop­tat per la majorla absoluta deis seus membres. podran subs­tituir la Iniciativa que I'apartat 2 de rertlele 143 atrlbuelx ales Diputaclons Provincials o als organs Interinsulars corres-ponent$. -

Segona.

Els terrltorls que en el passat -haguessin plebiscitat. afirma­tivament projectes d'Estatut d'Autonomla J eh el moment depromulgar-se aquesta Constltucl6 comptln amb rbglms provl­sionals d'autonomia. podran procedlr Immediatament en la formaprevista per I'apartat 2 de I'artlcla 148, sempre que ha acordinaixí, pJtr majorla absoluta, ela argans preautonomics col.leglatssuperiora, els quals hauran de comunicarho al Govern, El pro­jecte d'Estatut sera elaborat d'acord 8mb allo que estableixI'artlcle 151, número 2, 8 convocatoria de !'argan cof.leglatpreautonomic.

Tercera,

La Iniciativa del procés autonomlc per part de les Corpora­CI(P8 locals o deIs seUa membres, previste per I'apartat 2 deI'article 143, a'entén que és diferida, smb ·tots els seU8 efectes,fins 8 la celebracl6 de les prlmeres elecclons locals sota lavigencia de la Constitucl6,

Quarta.

1. En el cás de Navarra, I a efectes de la seva lncorporaclóal ConseJl General .Basc o al revim autonOmíc basc que el subs-.tltuesqul, en Iioe del que establelx I'artlele 143 de ie Constllu·cl6, la Iniciativa correspon a I'argan Fóral competent, el qualadoptara la seva declsl6 per maJorla deis membresque la com· ­ponen. Per tal que la dlta Iniciativa sigui vAlida, caldrll, ,a mbs,qUd la declsló de I'órgsn Foral competent sigui ratificada perun teferendum convocat expressament a aquest efecte, I aprOovat per majorla deis vots vallds emesos.. .

2, SI ~Ia Iniciativa no reelxfs, nornés es podra tornar a pro­dulr en un altre perrode de mandat de I'organ Foral competent,1 en qualsevol cas; quan .hagl transcorregut el termlnl mfnlmque estableIx I'artlele 143. ,Cinquena.

les clutats de Ceuta l Melilla podran .constituIr-se en Co­munltat8 Autocomes en el cas que ha decldesquln a~xi els seusrespectlus AJuntaments, per mltja d'un acord adoptat per 1"maJorla .absoluta deis seus membres I queho sutorltzln lesCorts Generals, mltJancant una lIel organlca, en els termesprevlsts per I'artlcle 144,

Slseoa.

SI ea tremelen a la Comlssl6 de Constltuel6 dal Congrésdiversos proJectes d~Est8tut, seran dlctamlnats per l'ordre enque hl haguessln entrat. I el termln! de dos mesas a qul! esreferelx I'artlcle 151 comencarll a comptar des que la Comlssló

acebl l'eatud1 del ~~jecte o projectes' de qu~ successlvament.hagl conegut.

Setena,

,Els organismes provisionals autonomics es consideraran dis­solts en .els casos següents:

a) Una vegada hagin estat constitui'ts e/s argans que es­talJlesquin els estatuts d'autonomia aprovats de conformeitatamb aquesta Constitució,

b) En cas que la iniciativa del procés autonamic no arribés "­a reeixir per tal com no complís els requisits prevists a I'ar­ticle 143.

e) SI I'organisme no hagués exercit el dret que Ii reconeixla dlsposició transitoria primera dins el termini de 3 anys.

Vuitena.

1, Després de l'entrad3 en, vigor de la present Constitucióles Cambres que I'han aprovad.¡ assumiran les funcions i lescompetencles que s'hi assenyalen respectivament per al Con­gres I per al Senat, sense que en cap cBS el seu mandat s'es·tengul més enila dal 15 de juny de 1981.

2. A efecte del que E>stableJx I'article 99, la promulgaci6de la Constltuci6 es considera com un cas constitucional enel qual és proeedent d·apllcar·lo. A aquest efecte. a partir de ladlta promulgaci6 slobrirá un perfode de trenta dies per al'apli­cacl6 del que disposa el dit article. Durant aquest períoda,I'actual Pres.ident del Govern, que assumira les funcrons 1 lescompetencles que la Constituci6 establelx per a aquest carrec,podre optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'article 115o bé donar pas, amb la seva dlmissi6,' a l'epllcac16 del queestablelx I'article 99; en aGuest darre,. cas restara en la sltua­cl6 prevista en"\.l'spartat 2 de I'article 101.

3. En cas de dlssoluci6, d'acord amb el que preveu !'arti·cla 115 I 51 no s'hagués produ"it legalment allo 'que preveuenels articles 68 I 69, caldra aplicar a les eleccions les ·normesvigents anteriorment, amb les úniques excepcions que en alloque fa referencia a inellgibilitats I Incómpatibilitats s'aplicaradlrectament all6 que preveu l'incís segon de la lIetra b) de"apartat 1 de I'article 70 de la Constltució i el que aquestamateixa disposa respecte a I'edad de votar i el que estableixrartlele 69.3.

Novena:

Als tres anys d'haver estat elegits per primera vagada elsmembres del Tribunal Constitucional es designara per sorteigun grup de quatre membres de la mateixa procedencia electivaque hagln de cessar i ser renovats. A aquest únlc efecte,es consideraran agrupats com membres de la mateixa proce­de.ncla els dos designats a proposlci6 del Govert I els díftlque procedeixen de la formulada pel Consel! General del poderjudicial. Desp'rés d'un segon perlode d& tres anys es renovarapel matelx procediment un deis dos grups no afectats pelsortelg anterior. Des d'aquelJ moment la renovaci6 s'ajustarllal que estableix el número 3 de I'article 159.

DISPOSICIÚ DEROGATORIA

1. Resta derogada la L1el 1/1977, del 4 de gener per a laReforma Política, 1, en la mesura que no fossln ja derogadesper aquesta Hel, la de Principios Fundamentales del Movimientodel 17 de malg de 1958. el Fuaro de los Españoles dal 17 dejuliol de 10945. el Fuaro del Trabajo del 9 de mare da 1938, laley Constitutiva de las Cortes del 17 de Juliol de 1942. la Leyde Sueesi6n en la Jefatura dal Estado del 26 de jullol da 1947,modlficades tates per la lIei organlca de I'Estat del 10 de generda 1967 I de la matelxa manera aquesta darrera I la del Rafe·rendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.

2. En la mesura que' poguessin conservar alguna vigencia,es considera derogada definitivamente la Llel del 25 d'octubrede 1839 en allo que pogués afectar les provfncies d'Alaba,Oulpúscoa i Biscala.

De la matelxa forma es considera derogada definitivamentla Uel der 21 'de jullol de 1876.

DISPOSICIÚ FINAL

Aquesta Constitució entrara en -vigor el mateix dia que ensiguI publlcat el text oficial al Butlletí Oficial de rEstat, Serapublicada també en ~es altres lIengües d'Espanya.

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN OFICIAL DEL ESTADO

=

=

Año CCCXVIII Viernes 29 de diciembre ne 1978 Núm. 311.3

CONSTITUCIÓESPANYOLA

APROVADA PER LES CORTS EL 31 D'OCTUBRE DE 1978

RATIFICADA PEL POBLE ESPANYOL EN REFERÉNDUM

DE 6 DE DESEMBRE DE 1978

. SANCIONADA PER S. M. EX; REI DAVANT LES CORTS

EL 27 DE DESEMBRE DE 1978

,

,C.ONSTITUCIO ESPANYOLA

PREAMBUL

la- Nació espaoyola, amb el desig d'establir la justicia, laIIibertat I la seguretat i de promoure el bé de tOt5 els quJ laintegren, en ús de la saya sohlranla, proclama' la voluntat de:

GarantIr la convlv~ncia democratice dlns la Constituci6 ¡lesllels de conforrnitat amb un ordre economic l,.soclal Just.

Consolidar un Estat de Oret que asseguri I'imperi de la lIe!com a expressió de la voluntat popular. .

Proteglr tOt5 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exercicideis drets humans, les savas.. cultures i tra~lcions. lIengUes Iinstltuclons.

Promoure el progrés de la cultura j de feconomia per tald'assegurar a tothom una queUtet de vida digna.

Establlr una Bacietat democratice avanc;ada, iCol.labcrar a I'enfortiment d'unes relaclons pacifiques i de

cooperacló eflcac entre tots els pobles- de la Terra.En conseqüEmcia, les Gorts aproven i el poble espanyol rati­

fica la següent.

CONSTlTUCIÓ

T1TOL PRELIMINAR

Articte 1.

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democratlcde Oret, que propugna com a valors superlors del seu ordena·ment jurldic la !Iibertat, la justicia, la Igualtat I el pluralismepolrtic.

2. la sobiranla nacional residelx en el poble espanyol, delqual emanen els poders de I'Estat.

3. la forma política de 1·'Estat espanyol és la Monarquiaparlamentaria.

Articte 2.

la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de lanació espanyola, patria comuna i indivisible de tots als es·panyols, l reconeix i garantelx el dret a I'autonomla de lesnacionalitats i de les regions que la Integren i la so¡¡'daritatentre tates elles.

Article 3.

1. El castella és la lIengua espanyola oficial de rEstat. Totsels espanyols tenen el deure de coneixer-Ia i el dret d'usar-Ia.

2. les al tres lIengUes espanyoles seran també oflclals enles respective&. Gomunitats Autbnomes d'acord amb els seusEstatuts.

3. la riquesa de les dlferents modalitats lingüistiques d'Es­panya és un patrlmanl cultural que sera abjecte d'especialrespecte ¡ protecció.

Article 4.

1. la bandera· d'Espanya és formada per tres· franges ha·ritzontals, vermella, groga I vermella: la groga és de dobleamplada que la de cadascuna de les vermelles.

2. Els Estatuts podran recontlxer banderes i ensenyes· prO­pies de les Gomunltats Auto.nomas. Aquestes s'utilitzaran jun­tament amb la bandera d'Espanya enels edlficis públics i enels actes aficlals. '

Article 5.

La capital de I'Estat és la vila de Madrid.

Article 6.

Els partits politics expressen el pluralisme polític, concorreoa la formació I a la manlfestació de la voluntat popular I s6ninstrument fonamental per a la participació polltica. Podre" sercreats i exerciran la seva actlvitat lIiurement dins el respectea la Constitució i a la lIei. l'estructura interna i el funciona­ment hauran de ser democratics.

Articte 7...

Els slndicats de treballadors i les aSSOClaClans empresarialscontrlbueixen a la defensa I a la promoció deis interessos eco­nomlcs i socials que els s6n prop1s. Podran ser creats') exer·clran la seva actlvitat lIIurament dins el respecte a la Cans­t1tuci6 i a la lIei. l'estructura interna ¡ el funcionament haurande ser democratics.

Article 8.

1. les Forces Armades, constituIdes per I'Exercit de Terra,I'Armada i l'Exercit de l'Alre, tenen com a missi6 garantir lasobirania i la Independencia d'Espanya, defensar-ne la integritatterritorial I I'ordename"t constitucional.

2. Una lIei orgánica regulara les bases de I'organitzaciómilitar de conformitat amb els prlnclpis de la present Cansotitució.

Artlcle 9.

1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a laConstitucló i a la resta de I'ordenament juridic.

2. Correspon als poders públlcs de promaure les condicionsper tal que la IIibertat i la Igualtat de I'i"dividu ¡deIs grupsen els quals s'integra siguin reals i efectives: remaure· elsobstacles que n'impedelxin o en dificultln la plenitud i facilitarla particlpacló de tats els clutadans en la vida política, econo­mica, cultural i social.

3. la Gonstltucl6 garanteix el princlpi de legalitat, la jerar­quia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitatde les disposlcions sancionadores no favorables o restrlctivesde drets indryiduals, la seguretat jl,lridica. la responsabilitat ila interdicci6 de I'arbitrarletat deis poders públics.

TITOL I

Deis drets I deis deures fonamentals.

Artlde 10.

1. la dignitat de la persona, els drets inviolables que lis6n Inherents, el lIiure desenvolupament de la personalitat, elrespecte a la lIel I als drets deis altres .són fonament de I'ordrepolftic I de la pau social.

2.. les normes relativas als drets fonamentals i a les lliber­tats que ·Ia Constitució reconegui s'interpretaran de conformitatam·b la Declaraci6 Universal de Drets Humans i els Tractats iels Acords lnternacionals sobre aquestes materies ratificats perEspanya.

CAPlTOL PRIMER

DeIs espanyols ¡deIs estrallgers

-Article 11.

1. la nacianalitat espanyola s'adQUireix, es conserva esperd d'acord amb el que la L1ei establelx.

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29363

2. Cap espanyol d'origen no podre ser privat de la sevanaclonalltat.

3. L'Estat podra concertar tractats de doble nacionalitatamb els pai'sos lheroamericans o amb aquells que hagin tlnguto tinguin una vinculació. particular 8mb Espanya. En aquestspaisos. encara que no reconeguin als seus ciutadans un dretrecíproc, als espanyols podrao naturalizar-s'hi sensa perdre lanacionalitat d'origen.

Article 12.

"Els espanyols són majors d'edat als 18 aoYs.

Article 13.

1. Els estr'angers gaudiran a Espanya de les Ilibertats pú~bUques que garanteix el Titol presant el) els termes que es-tableixin els tractats i la lIei. .

2. Només els espanyols seran titulars deis drets reconErgUt5 en I'article 23, lIevat d'allo que, amb crit~ris de recipro­citat, pugui establir-se per tractat o par lIeí per al dret desufragi .actiu en les aleccions municipals.

3. L'extradició nornés es. concedira en compliment d'untractat o de la· lIel, d'acord amb el principi de~ reciprocitat.Resten exclosos de I'extradició els delictes polítics. No seranconsiderats com a tals els actes de terrorlsme.

4. La' Ilei establira la forma en que els ciutadans d'altrespaTsos i els apatrides -podran gaudir del dret d'asil a Espanya.

CAPlTOl SEGON

Drets i lIibertatsArticle 14.

Els espanyols són iguals ·davant la lIei~ sense que pugulprevaler cap discriminació per raó de naixenc;:a, ra<;a, sexe,religió, opinió o qualsevol altra condicló o circumstancia per~

sonal o social.

SECCló 1.'

Deis drets fonamentals i de les !libertats públiques

Article 15.

~Tothom té dret a la vida i ~ la integrltat física í moral, sensaque, en Gap cas, ningú no pugui ser sotmes a tortura ni a peneso tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort,lIevat d'allo que puguin disposar les lIeis penals militars pera temps de guerra.

Article 1'6.

L Es garanteix la llibertat ideologica,;religiosa i de cultedeis individus i de les comunitats sense cap més limitació, quansiguin manifestats, que la necessarla per al manteniment de'I'ordre públic protegit per la lIe!.

2. Ningú podra ser obligat a declarar quant a la seva ideo­logia, religió o creences.

3. Cap confessió tindra cara9ter estatal. Els poders públicstindran en compte les creences religloses de la societat aspan­yola i mantindran les conseqüents relaclons de cooperacl6 ambI'Esglésla Catolica i les altres confessions.

Article 17.-

1. Tata persona té dret a la lIibertat i a la seguretat. Nlngúpodra ser privat de la seva lIibertat. sinó amb I'observancia delque estableix aquest artiGle i en els casos i en la- forma prevlstsen la Ileí.

2. La detenció preventiva no podra durar més temps delque sigui estrictament necessari per a fer les indagacions pertal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini maximde setanta-dues hores, el detingut haura de ser posat en IIiber­tat '-Q a disposició de I'autóritat judicial.

3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediata~

ment I de manera que Ii sigui comprensible, deis seus dretsi de les raons de la detenció, i no podra ser obligada a declarar.Es garanteix I'asslstencia d'advocat al detingut- en les diligen­cies policials i judicials, en la forma que la "lIel estableixl.

4. La lIei regulara un procediment d'.habeas corpus. pertal de posar immediatament a disposició judicial tata personadetinguda il.legalment. També es determinara per lIei el terminimaxirn de durada de la presó provisional.

Article 18.1. Es garantelx el dret a I'honor, a la intimitat personal I

familiar I a la propia ¡matge.

2. El domiclli és invlolsble, No s'hl podr~ entrer ni fe".hlcap escorcell sense el consentlment del titular o ssns"s reso­lució judicial, lIevat del cas de dellcte flagrant.

3. Esgarantelx "el sacret d"'l les comunlcacior,s 1, especial-•ment, de les postals, telegrafiques i telefonlques, excepte encas de resolucló judicial. -

4. ~a lIei limitara I'ús de la informatica per tal de garantirl'honor i 1a Intlmltat personal I familiar deis clutadans "1 el pieexerclcl deis seus drets.

Artlcle 19.

Els espanyols tenen deet a elegir lIiurement la residencia Ia circular pel terrltor~ nacional. "

Tenen també dret a entrar I sortir d'Espanya en la formaque la lIei estableixl. Aquest dret no podra "ser limitat per ma­tius politics o Ideologics.

Article 20.1. Es reconeixen i es protegeixen els deets:

al A expressar i difondre lliurement els pensaments, lesidees I les opinions mltjanCfant la paraula, l'escriptura o quals&­vol altre mltla de reproddcció.

bl A la produccló i a la creaciO literaria, artística: científicaI tecnica.

cl A la IlIbertat de c~tedra.dI A comunicar o a rebre lIIurement infarmació veraCf per

quelsevol mlIJ~ de -dlfusló. la 1101 regulará el dret a la cl~u~ulade consciencia I al -secretprofessional en I'exercici d'aquesteslIibertats.

2. L'exercici d'aquests drets no pot s~r restringit per milja..de cap tipus de censura pr~via.

3. La lIei regular;) I'organització 1 el control Pilrlamentarldeis mitlans de comunlcacl6 social qoe depenguln de rEstat ode qualsevol entltat pública I garantlra I'accés a aquestS mltjansdeis grups S<1l:ials I polltles slgnlficatlus. respectant el plura­Iisme de la socletat I de les dlferents lIengües.d'Espsnya. '

4. Aquestes IIIbertats tenen el límlt en el respecte alsdrets reconeguts en. aquest Tftol, en els preceptes de les lIelsque el desenvolupen 1, especialment, en el dret a .I'honor, a laIntimitat. a la imatge propia I a la protecció de la Joventut 1de la infancia.'~S. Només podra acordar-se el segrest de _publicaclons,

gravacions i altres mitlans d'informacl6 en" virtut de resoluclójudicial. "

ArUcle 21.

1. Es reconeix el dret de reunió pacífica I sense armes.Per a I'exercici d'aquest ·dret no caldra autorització previa.

2. En els casos de reunians en lIacs de translt públlc I demanifestacions caldra comunicar~ho" prévlament a I:autorltat, laqual només podra prohibir·les quan hl hagl motlus fonamentatsd'alleració de I'ordre públic, amb perJII per a persones o Mns.

Article 22.

1. Es reconeix el dret d'associació,2. Les associacions que c9rquln finalitats o facln servir

mitjans tipificats com a delicte s6n Il.Iegals.3. les .associaclons- emparades per aquest article hauran

d'fnscriure's en un reCJistre únlcament a afectes de publicltát.4. Les activitats de les assoclacions nornés podran ser dis­

sdtes o suspeses en vlrtut d'una resolució judicial motivada.S. Es prohibelxen les associacions secretes I les de carbc·

ter paramilitar.

Article 23.

1. Els ciutadans "tenen el dret.ir participar en els afers pú~blics,. directament per mltjit de representants lIiurement elegitsen eleccions peribdiques per sufragi unIversal.

2. Tenen també el dret d'accedir en condicions d'igualtat ales funcions i als carrecs públlcs, 8mb els requislts que leslIeis assenyalin.

Article 24.

1. Tothom té dret a obtenir la· tutela efectiva deis jutges ideis tribunals en rexerclcl dels seus drets I Interessos legítima.sense que, el) cap cas, pugul haver.f11 indefensló, . .

2. Tothom té dret al Jutge ordlnarl predetermlnat per la lIel,a ser defensat i asslstlt per un lIetrat, 8 ser Informat de I'ácu­sació formulada contra ell, a un procés pllblic seo_s8 dilacions

::'9364 29 diciembre 1978· B. O. del E.-Núm. 31 U

Indegudes I amb tatas les garantlas. a utllltzar als mlt]ans pro­batorls pertlnents per la defensa prbpta. 8 no declarar contra simatelx, 8 no confessar-se culpable 1 ,8 la presumpcló d'lnno­cer.cla.

La l1el regularla els casos en els quals, p~r raó de parentlu() de sacret professlonal, no s'estara obligat a declarar respectede fets presumptament delictlus.

Article 25.

1. Nlngú pot ser candemnst o sancionat per acclons o omis­sions que en el moment de .produlr-se no constitueixin delicte,falta o Infraccl6 administrativa. 5e90n5 la legislacló viga"t enaquel!, momento

2. .Les penes privativas de llibertat I les mesures de sagu­retat restaran orientades vers la reeducació i la relnsercló sociali no podren consistir en treballs fart;:ats. El candemnat que esti·gués complint pena de presó gaudlra del drets fonamentalsd'aquest ,Capítol, lIevat d'aquells que es trobln limltats expressa·ment pel contingut del vere"dicte condemnatori, pel sentlt de lapena o per la lIel penitenciaria. En qualsevol cas, tindra dret aun treball remunerat, als beneficia correspenents de la SeguretatSocial, I a I'accés a la cultura i al desenvolupament' Integral dela personalltat. . . .

3. L'Admlnlstraclo civil no podre imposar sancians que di·rectament o subsidiariament impliquin privacló de IIibertat.

Artlcla 26.

Es prohibeixen els Triburals d'Honor en I'ambit de·I'Adminis·tracló civil t de les arganitzaclons professionals.

. Artlcle 27.

1. Tothom té dret a I'educació: Es reconeix la IIibertat d'en·senyament. . .

2. L'educa,cló tindra com obJecte el. pie desenvolupament dela personalltat humana en el respecte als prlnclpls democratlcsde .convlvlmcla I als drets i a les -lIibertats fonamentals.

3. Els, poders públics garantelxen el dret que asslstelx elspares per tal que els filia rebin la formacló religiosa I moral quevagl d'acord amb les seves convlcclons.

4. L'ensenyament basic és obligatori I gratult.5. Els poders públics garanteixen el dret de -tothom a I'edu­

cacló,~mltjant;:ant una programacl6 general de I'enseny~ment, ~bla partlclpació col.lectiva de tots els sectors afectats I la creacl6de centresdocents.

6. Es reconeix a las persones físlquee I jurídiques la !liber­tat de creacl6 de centres docents, dins el respecte als principisc(¡nstltuclonals.

t~ Els professors" els pares 1, e.... el seu cas, els alumnesIntervlndran en el control I en la gestió de totsels centres sos·tlnguts per l'Adminlstracl6 amb fans públics, en la forma que lalIel astablelxl.

8. Els poders públlcs Inspeccionaran I homologaran el slste·ma educatiu per tal de garantir e-I compllment de les lIeis.

9. Els poders 'públics ajudaran aquells centres docents quereuneIxln els requislts que la lIei estableixi.

10. Es reconeix I'autonomia de les universitats, en la formaque la lIe! estableixi.

Artlcla 28. ,1. Tothom té dret a sindicar-se l1iurement. la lIei podra li­

mitar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Forces o alsInstltuts armats o als altres cossos, sotmesos a disciplina mili·tar, I regulara les peculiaritats que I'exercicl d'aquests presantials funcionarls públics. La IIlbertat sindical compren el dret afundar slndlcats I a aflliar·s·h! a eleccló. I el dret dais slndlcats8 formar confederaclons I a fundar arganitzaclons slndi'cals Inter·neclonals o a aflllar·s'hi. Ningú podra ser obllgat a afiliar-se aun slndlcat.

2. Es reconelx als treballadors eldret a la vaga per a ladefensa deis seusinteressos. La lIei que reguri I'exerclcl d'aquestdret establlra les garanties que calgutn per tal d'assegurar elmantenlment deis serveis essencials a la eamunltat.

Article 29.

1, Tots els espanyols tlndran el dret de petlci6 Individual Icol.leetlva, per escrlt, en la forma 18mb els afectes que deter-mini la lIel. ,

2. Els membres de les Forces o Instituclons armades o deiscossos sotmesos a disciplina _m.atar podran exerclr aquest dretnomés Indivldualment I d'scord 8mb 8110 que disposa la sevaleglslacl,; espaclflca.

SECCIÓ 2.'

Deis drets ¡deIs deures deis ciutadans

• Artlcle 30.

1. Els espanyols tenenel dret I el deure de defensar Es·panya.

2. La lIel fixara les obligacions militars deIs espai"IYols Iregulara, amb les garanties que calguin, I'objecció de consclen·cia i les altres causes d'exempció del serlei militar obligatori;pc.ara Imposar, en el seu cas, una prestaci6 social substitutoria.

3..Podra establir·se un servei civil per al compliment defin ~ d'interes general.

4. Mitjant;:ant una lIei podran regular-se els deur~s deis ciu·tadans en els casos de risc greu, catastrofe a ,calamitat ~ublica.

Atticle 31.

1. Tothom contribuira al sosteniment de les despeses públi­ques d'acord amb la seva capacitat economica mitjant;:ant IInsistema trlbutari just Inspirat en aels princlpis d'igualtat 1 pro­gressivitat que, en cap cas, tlndra abast confiscatorL

2. La despesa pública realitzara una assignaci6 equitativadeis recursos públics I la programació i I'execucló respondranals criteris d'eficiencia I economla.

Article 32.

1. L'bome i la dona tenen dret a contreure matrimoni ambplena igualtat jurídica.

2. La lIel regulara les formes de. matrlmoní, I'edat I la ca·pacitat per 8 cantreure'I, els drets i els deures deis conjuges,les causes de separació i dlssolucl6 i els seus efectes.

Article 33.

1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'herencia.2. La funci6 soclel d'aquests drets en delimitara- el contin·

gut, d'acord amb le.) lIeis.3. Nlngú podra ser privat deis seus béns ni dets seus drets

slnó per causa justificada d'utllitat pública I d'interes social, mitojant;:ant la carresponent Indemnitzacl6 i de conformitat amb allo

-que les lIeis disposin.

Article 34.

1. Es reconeix el dret de fundaci6 per a finalitats d'interesgeneral, d'acord amb la lIei.

2. Regira també per a les fundacions el que es disposa ene;s apartats -2 i 4 de I'artlcle 22.

Article 35.

1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dretal trebal!, 8 la lliure eleecié de professió o oflcl, a la promoclóa través, del trebal! I a una remuneracl6 suficient per tal desatisfer les saves necessltats I les de la seva familia sense .queen cap cas'es pugul fer dlscrlminacló per raó de sexe.

2. La lIei regulara un estatut deis treballadors.

Artlcle 36.

La lIel r(gulara les peculiaritats proples de! réglm jurídic deisCol.legis Professionab 1 I'exerclcl de les professions tttulades.L'estructura Interna i el funcionament deis Col.legis hauran deser democrati.cs.

Article 37.

1. La lIel garantlra el dret 8 la negociació colJectiva deltrebal! entre els representants deis trabal/adors I els empresarls,1 la fort;:a vinculant deis convenrs.

.2. Es reconelx el dret deis -treballadors I deis empresaris aadoptar· mesures de conflicte col.fectlu. la ·llel que reguli I'exer­elc, d'aquest dret, sens perJudlcl de les IImitaclons que pugulestablir, Incloura les garantles que calguln per tal d'assegurarel funcionament del servels essenclals a la comunltat.

Article 38.

Es reeonelx la IIibertat d'empresa dlris el mare de "economiade mercal. Els poders públics en garanteixen I'exercicl e iI pro­tegelxen; protegelxen també la defensa de la productivltat d'acordamb les exlglmcles de I'economla general 1, en el seu eas, de laplanlflcacló.

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29365

CAPITOl TERCER

DeIs principis raet!?,s de la política social i economica

Artiele 39.

1. Els poders públics asseguren la protecció social, econlrmica y jurídica de la família... _

2. Els poders públics asseguren també la protecció integraldeis fiJIs, Iguals clavant la lIe! amb independencia de la [iliaeló,I de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. la lIel tarapossible la investlgació de la paternitat.

3. Els pares han de prestar assistencia completa als filfstir:guts dios o fora del matrimonl. durant la minoría' d'edat i enels altres casos en que fa lIeí els hl obllgui.

4. Els ¡nfants guadiran de la protecció prevista en els acordsinternacionals que vetllen pels seus drets.

Artiele 40. ,1. Els pod.ers públics promouran les condicions favorables

per al progrés social j economic 1 p$r' a una distrlbució de larenda regional i personal més equitativa, dins el mare d'una polí·tica d'estabilitat economica. De manera especial realitzaran unapolítica orientada cap á la plena' ocupació.

2. Els poders públics fomentaran també una politica quegaranteixi la formacíó i la readaptacló professionals; vetUaranper la seguretat i la higiene en el treban 1 garantiran el descansneeessari, mitjanliant la limitacló. de la jornada laboral, les' va·cances peribdiques retribuides i la promoci~ de centres adequats.

Article 41.

Els poders públics mantindrar. un regim· públic de SeguretatSocial per a tots els ciutadans, que garanteixi I'assisténcia i lesprestacions socials suficients en les situacions de necessitat,especialment en cas de falta de feina. L'assistencla i les presta­.cions complementaries seran lliures.. , .Artic!e 42.

L'Estat vetllara especialment per la salvaguarda deis dretseconomics i socials deis trebaUadors espanyols a I'estranger Iorientara la seva política' a repatriar-los J reintegrar-los a lasbeietat.

Article 43.

1. Es 'reconeix el dret a la protecció de la salut.2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut

pública a través de mesures preventives i a través de les presta·dons 1 deis serveis necessaris. La llel establira els drets I els'deures de tothom en aquest punto .

3. Els poders públics fomentaran l'educaci6 sanitaria, l'edu·cació fisica i l'esport. Facilitaran també la utilizació adequadacel lleure.

Article 44

1. Els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cul· .tura, a la qual tóthom té dret.

2. Els podars públics promouran :~l ciencia I la investigaciócientifica 1 tecnica en beneficl de !'interés general.

Article 45.

1. Tothom té dret a disposar d'un medi ambient adequat peral desenvolupament de la persona, 1 el deure de conservar-lo.

2. Els poders públics vetUaran per la utilizació racional detots els recursos naturals, a fi de protegir 1 millorar la qualitatde la vida i defensar i restaurar el medl ambient, amb el suportde la indispensable solidaritat col.lectlva.

3. la lIei fixsra sancions penals o, en el seu cas, adminis·tratives pers als qul violln el que es disposa en l'apartat ante­rior i establira l'obligació d'aquests de reparar el dany causat.

Article 46.

Els poders públics garantiran la conservació 1 promouranI'enriquiment del patrimoni historic, cultural i artistic deis poblesd'Espanya i deis béns que l"integren, sigui quin sigui el regimjurídlc i la titularitat. La lIei penal. sancionara els atemptatscontra aquest patrimoni.

Article 47.

. Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne I ade­quat. Els poder públics promouran les condiclons necessaries

i establiran les normes pertlnents per tal de fer efectlu Bquestdret, i regularen la utilltzaeló de sOl d'aeord emb I'Interh ge·neral per tal d·impedlr I'espeeulaeló,

La comunitat partieiparll en les plusvalues qÍJe generl I'aceióurbaní~tica de les entitats públiques.

Artiele48,Els poders públics prOmouran lescondlclons per a la partl·

cipacló Uiure i eficali de la Joventut en· el desenvolupamentpolític, social, economJc I cultural.

'Article 49.

Els poders públics dúran a terme una política de previsló,"tractament, rehabilitació i lntegracló deis dlsminuits físies, sen­sorials i psiqulcs, als quals es prestaril: I'atenció especialitzadaque requereixen, I els empararan especialment en la consecuclódeis drets que aquest Titol atorga a tots els clutadans.

Artlcle so.Els poders públics garantiran la ,suflcléncia economlca als

ciutadans durant la tercera edat. mltjaru;ant pensions adequadesi actualitzades peribdi,cament. Amb independencia de les obllga­cions famillars, en promouran el benastar mi~Jant;ant un sistemade serveis socials .que atendran. el$ problemas específica desalut, habitatge, cultura I lIeure.

Artiele 51.1. Els poders públics garantiran la defensa deis consumldors

¡deis usuaris; I en proteglran amb procedlments eflc8t¡Os laseguretat, la salut i els legítims Interessos.

2, Els poders públics promouran le /nfotmee/ó I ('educaclódeis consumldors I ·dels usuaris, en fomentaran les organJtza­cjons I les escoltaran en les qüestions 'que puguin afectar-los,en la forma que la lIel estableixl.

3. Dins el marc del qu J disposen els apartats anteriors, lalIei regulara el comer~ Interior I el regim d'autoritzacló de Pr:<rductes comercials.

Artlele 5~,

la lIei regulara les organitzacions professionals que contrl­bueixin a la defensa deis interessos economlcs que els slgulnpropis. l'estructura interna I el funclonament hauran de serdemocratics.

CAPlrol OUART

De lesgaranties de les /libertats I drets fonamentals.

Artiele 53.1.- Els drets ¡les llibertats reconeguts en el Capital Segon

del present Títol vinculen tata als podera públics. Només perlIel, que en tota causa haura de respectar el seu contingut es­sencial, podra regular·se I'exerclcl d'aquests drets I d'aquestesIlibertats, que seran tutelades' d'acord amb el que preveu I'ar·ticle 156, 1 el.

2. Qualsevol ciutada podra demanar la tutela de les Iliber·tats 1 deis drets reconeguts. en I'artlcle 14 I en la Secció 1.­del Capítol Segon davant els Tribunals ordinaris per un proce·diment basat en els prlncipis de preferéncia I sumarietat i, en elseu cas, a través del recurSo d'emparament davant el TribunalConstitutcional. Aquest darrer recurs sera aplicable a l:Objeccióde consciencia reconeguda en I'artlcle 30.

3. El reconeixement, el respecte i la proteccló deis princl·pis reconeguts "en el Capital Tercer, informara: la legislacló po­sitiva, la practica judicial 1 I'actuació deis pOders públics. Noméspodran ser al.legats davant la Jurlsdicclo ordinaria d'acord amballo que disposin les lIels que els desenvolupen. .

Artiel. 54.Una lIei organlca regul~ra la instltució del Defensor del Po­

ble, com a alt comisslonat de les Co,rts Generals, deslgnat peraquestes per a defensar els drets compresos en aquest Títol; aaquest efecte podril supervisar l'activitat de l'Administracló. idonar-ne compte a les Corta Generals.

CAPITOl.CINOU~

De la suspensi6 deIs drets I de les /libertats

Artlcle 55.1, Els drets reconeguts en els artlcles 17. 18, apartats 2 I 3;

artlcles 19, 20, epartáts 1 al I dl, I 5: artleles 21, 28, apartal 2./ ertlcle 31, apartat 2, podran ser suspesos quan sigui acordada

29366 29 diciembre 1978 B. O. del K-Núm. 311.3

•

la declafació de I'estat d'excepcló o de setge en els tt-;rmes quepreveu la Constltucló. Resta exceptuat d'aquesta suspenslóI'apartat 3 de I'artlcle 17 en el cas de declaració de I'estat d'ex-cepeló. . .

2. Una lIe! orgimica podra determinar la forma i els casosen que. de forma Individual i 8mb la necessaria intervencló judi­cial I I'adequat control parlamentarl, els drets reconéguts enals srticles 17.2 I 18, apartats 2 I 3, pUQuio ser suspesas per apersones determinades, en relacló 8mb les investigaclons co­rresponents a I'actuació de bandes armades o elements terro­ristes.

LB utilització injustificada o abusiva de les facultats recone·gudas en la dite 1181 organice comportara responsabilitat penalper' violacló del drets i de les IIibertats reconegudes per leslIel8.

TfTOL 11

De la Coron'.

Artlcle 56. ...

1. El Rei és el Cap de fEstat, slmbol de la seva unitat iperman~ncla, arbitra i modera el funcionament regular' de lesinstltutlons, assumelx la més alta representació de I'Estat Es­panyol en les relacions Internacionals, especlalment amb lesnaclons de la seva comunitat historica, i exerceix les funcionsQue Iiatribueixen expressament la Constitució i les lIeis.

2. El seu titol és el de .Rei d'Espanya, i podra utilitzar elsaltres que corresponguin a la Corona:

3. la persona del Rei /Js inviolable i no esta subjecta a res·ponsabilitat. Els seus aetes seran sempre subjectes de referen­dament en la forma establerta en I'article 64, sense la qual notindran v~lidesa, Ilevat del Que dlsposa l'article 65.2.

Artlcle 57.

1. la Corona d'Espanya. és hereditaria en els sutcessorsde S. M. Joan, Caries I de Borbó, legitim hereu de la Dinastiahlstoriea. la successió al tron seguira rordre regular de prlma~

genltura i de representacló, i sera preferida sempre la Unía an­terior a les posterlors; en la mateixa Iínia, el grau més prbximal més remot: en el mateix grau, I'home a la dona, I en el mateixsexe la persona maior a la menor.

2. El Princep hereu, des del naixement o des que s'esdevin­gul el f~t que origlnl I'evocació, tindra la dignitat de Princepd'Astúries I els altres títols vinculats tradicionalment al succes­sor de la Corona d'Espanya.

3. Havent-se extlnguít totes les Unies cridades a d,"'! lesCorts Generals proveiran a la successló a la Corona en "'1 f,)rmaque más 'convingui als interessos d'Espanya.

4. les persones que', tenlnt dret la successió al t,"')n. con­traguessln matrlmoni contra la prohibició expresa del Rei i deles Corts Generals, restaran excloses de la successló a la Co­rona elles mateixes i els seus descendents.

5. les abdlcacions ¡les renúncies i qualsevol dubte de feto de dret que s'esdevingui en l'ordre de successió a la Goronaes resoldran amb una L1ei Organica ..

Artlcle 5S.

la Reina cpnsort o el consort de la Reina no podran assumírfunclons oonstitucionals. lIevat del que es disposa per a la Re·gencla.

Artlcle 59.

1. SI el Rel fas menor d'edat. el pare o la mare'del Re! i,per manca d'aquests, el parent major. d'edat més proxim en lasuccessló a la Corona segons I'ordre establert en la Coñstituci6,entrarA a éxercir ImmeCHatament la Regencia, i I'exercira durantel lemp8 de fa mlnorla d'edal del Re!.

2. SI el Rei resultava inhabllitat per a I'exercicl de la sevaautorftat, I I~ Imposslbilitst fas reconeguda per les Corts Ge·nerals, entrara immedlatament a exerclr la Reg~ncla el Princephereu de la .Corona, si era major d'edat. SI no ho era, caldraprocedlr de la "manera que preveu I'apartat anterior fins que elPríncep hereu aconseguelxl la majorla d'edat.

3.. Si no hi haguéscap persona a qui eorrespongués la Re­gEmcia, aquesta sera nomenada per les Corts Generals, I escompondra d'una, tres, o cinc persones,

4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol j majard·odal.

5. la RegenCia sera exerC'ida per mandat constitucional jsempre en nOf!! del Re!.

Article 60.

1. Sera tutor del Rei menor la persona que el Rei dlfunthagi nomenat en .el seu testamento sempre que sigui majord'edat i espanyol de naixement; si no n'hagués namenat, ensera tutor el pare o la niare mentre restin vidus. Mancantaquests, el "omenaran les Corts' Generals, pero "omés podranacumular els carrees de regent i de tutor el pare, la mare o elsascendents di rectes del Rei.

2. l'exercici de la tutela és incompatible també amb el dequalsevol carrec o representació política.

Article 61.

1. El Rei, en ser proclamHt llavant les Corts Generals, pres·tara el jurament d'exerclr Hdelment ~es seves funckms, guardari fer guardar la Constitueió i les lIeis ¡respectar els drets deisciutadans i de les Comunltats Autonomes.

2. El Príncep hereu. en aconsegulr la majorla d'edat, I elRegent o els Regents en fer-se carrec de les seves funcions,prestar~n el mateix jurament i el de fldelitat al Re!.

Articie 62.

Correspon al Aei:

a) Sancionar i promulgar les lIeis.b) Convocar i dissoldre les Corts Generals j convocar elec­

cions en els termes prevrsts a la Canstitució.e) Convocar a referéndum en els casos prevísts a la Consti·

tució.d) Propasar al candldat a President de Govern i, en el seu

cas, nomenar-Io, I també posar fi a les seves funcions en elstermes prevists en la Constitució.

e) Nomenar i remoure els membres del Gavern a proposi­ció del Presldent d'aquest.

f) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres,praveir els oficls civlls i militars i concedír honors i distincionsd'acord amb les Ileis. .

g) Ser informat deis afers d'Etat i presidir, a aquest efecte,les sessions del Consel! de Ministres quan ho cregui oportú,apeticio del President del Govern.

h) 'EI" comandament .suprem de les Forces Armades.i) Exercir el dret de gracia d'acord amb la lIei, la qual no

podra autoritzar' indults generals.

Article 63.

1. - El Rel acredita els ambaixadors í altres representants dí­plomatics. Els representants estrangers a Espanya són acredltatsdavant ell.

2. Al Rei correspen de manifestar el consentiment de l'Estatper a obligar-se internacionalmerit mitjam;:ant tractats. de confor­mitat amb la Constitucló i amb les lIeis.

3. Al Aei carrespon, previa autorlzació de les Corts Gene­rals, de declarar la guerra i de fer la pau.

Article 64.

1. EJs actes del Rei serjn referendats pel President del Go­vern i, en el seu cas, pels Ministres competents. la propostai el nomenament del President del Govern i la dissoluci6 pre­vista en I'artícle 99 seran referendats pel President del Con­grés.

2. Deis actes del Rei seran responsa~es les persones queels ref.erendin.,

Articie 65.

1. El Rei percep deis Pressuposts de I 'Estat una quantitatglobal per al" sosteniment de la seva Familia I Casa, i la distri·bueix liiurement: '

2. El Rei nomena i relleva lIiurement els membres civUs Imilitars de la seva Casa.

TfTOL 111

De1es' Corts Generals

CAPITOL PRIMER

De les Cambres

Article 66.

1. les Corts Generals representen el poble espanyol i sónformades pel Congrés deIs Dlputats I el Senat.

2, les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29367

I'Estat. n'aproven· els pressuposts. controlen I'acció del Govern Iteneri les altres competencias que els atribueixi la Constjtució.

3. Les Corts Generals .ón Inviolables.

Arttele 67,

1. Ningú podre ser membre de "totes dUBS Cambres simul·taniament. ni acumular !'acta d'una Assemblea d'una CamunitatAutOnoma amb la de Dlputat al Congrés. .

2. Els membres de les Corts Generals no estaran II1g8t5 permandat Imperatlu.

3. Les reunlaos de Parlamentaris Que se celebrln sanse con­vocatoria reglamentaria no vincularan les Cambres i no podranexercir les funcfons d'aquestes ni ostentar·na els privilegis.

Article 68.

1, El Congrés es campon d'un mlnlm de 300 i un maxlmde 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lIiure, igual, di­recte i secret en els termes que establelxi la lIei.

2. La circumscripcló electoral és la' provincia. Les poblacionsde Ceuta i Melllla .seran representades cadascuna per un Dipu­tato La lIei distribuira el nombre total de Diputats, assi.gnarauna representacló mfnlma Inicial a cada circumscrlpció i distri­bulra els altres en proporcl6 amb la poblacló.

3. L'elecció es fara a cada clrcumscripci6 atenint a crite­ris de representaci6 proporcional.

4, El Congrés és eleglt per quatre anys. El mandat deisDiputats acaba quatre anys després de I'elecció o el dia de ladissolució de la Cambra. •

5. 56n electors i elegibles tots els espanyols que estiguinen pie ús deis seus drets politlcs. La lIei reconeixera I'exerci­ci del dret de sufragi als espanyols que es trobln fora del te­rritorl d'Espanya i I'Estat els el facilitara.

6, Les eleccions tlndran 1I0c entre els treinta i els seixan­ta dies després de I'acabament del mandato El Congrés electehaura de ser convocat dins els vint-i-cinc dies següents al de lacelebració de les eleccions.

Article 69.

1. El Senat és la Cambra de representació territorial. f2. Els votants de cada províncla elegiran quatra Senadors

- per sufragi universal, lIiure, igual, dlrecte i secret en els ter­mes que assenyali una lIel organica.

" 3. AJes províncies Insulars, cada illa o agrupac'ió d'iHes,amb cabildo o censell Insular I c:onstltulra una circumscripcló aefecte dPo l'elecci6 de Senadors; en correspondran tres a ca­dascuna de les lIIes majors (Gran Canaria, Mallorca i Tenerl­fe), I un a cadascuna de les iIIes o agrupacions d'illes següents:Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lan-zarote i La Palma. .

4, Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascllnados Senadors.

~ 5. les Comunltats Autonomes desigl1aran a més un Sena­dor i encara un ~Itre per cada milió d'habitants del seu terri­torl respectlu. Le designaci6 correspondra ~ l'Assemblea le·gislativa o, si no n'hi havia, a I'organ col.legiat superior de laComunitat Autónoma, d'acord amb el que estab\eixin els Esta-.tuts, que asseguraran,en qualsevol cas, la representació pro-porcional adequada. . ,

6. El Senat és elegit per quatre anys. El mandat deis Se­nadors acaba quatre anys després de I'elecció o el _dia de ladissolució de la Cambra.

Article 70,

1, La t1ei electoral determinara .Ies causes d'lnelegibilitatI incompatibllitat deis Diputats i deis Senadors, les quals com~

prendran, en qualsevol cas:

a) Els components del Tribunal Constitucional.bl Els alts eárrees de I'Adminlstraeló de I'Estat que de·

termini la lIeh amb I'excepcl~ deIs membres del· Govern.el El Defensor del Poble.d) Els Magistrats, els Jutges I els Fiscals en -actiu.e) Els rnilltars professlonals i els membres de les Forces i

Cossos de Seguretat I Pollcia en actlu.fl Els membres de les Jun,te. Eleetorals.2. La 'validesa de les actes 1 de les credenclals deis mem­

bres de tates dues Cambres restara sotmesa al control judi­cial en els termes que establelxi la lIel electoral.

Article 71.

1. Els ()jputats 1 els Senadors gaud¡Y:an~ d'inviolabilltat perles opinions manifestades en I'exercici de les seves funcions.

2. Durant el perlade del seu mandato els Diputats i els Se.nadors gaudiran també d'irnmunitat, I narnés podran ser detin­guts en cas de delicte flagrant. No podran ser Inculpats ni pro­cessats sense I'autoritzacló previa de la Cambra respectiva.

3. En les causes contra DlputBts I Senadors será compe­tent la Sala del Penal del Tribunal Supremo

4, Els D.iputats i els Senadors percebran una assignació quesera fixada per les Cambres Jespectives.

Article 72,

1, Les Cambres estableixen els propis reglaments, aprovenautonomament els seus pressuposts 1, d'un comú acord, regu­len I'estatut del personal de les .Corts Generals, Els reglamentsi la reforma d'aquests seran sotmesos a una votaci6 final sobrela totalitat, la qual requerira la majorla absoluta.

2. les Cambres elegeixen els presldents respectius I els al­tres membres de les Messes. Les sessions conjuntes seran pre­sidides pel 'President del Congrés i es regiran mltjan9ant, unReglament de les Corts Generals aprovat per la majori", abso­luta de cada Cambra.

3.· Els Presidents de les Cambres exerceixen en nom d'aques­tes tots els poders adm.inistratius i les facultats de policia enI'interior deis estatges respectius.

Arttele 73. ,1. Les Cambres es reuniran anualmeñt en· dos períodes

ordinaris de sessions: el primer, del setembre al deseOlbre, i el ___segon, del febrer aljuny. .--

2. Les Cambres podran reunir,se en sessions extraordina­ries a petici6 del Govern, de la Diputació permarient o de lamajorla absoluta deis· membres de .qualsevol de les Cambres.Les sessions extraordinaries hauran de ser convocades 8mbun ordre del dia determinat i seran c10ses després d'haver·loexhaurit.

Article 74.

1. Les Cambres es reuniran en sessió conjunta per ·tald'exercir les competencias no legislatives que el Titol 11 atri-bueix expressament a les Corts Generals.·'"le •

2. L'adopció de les decisions de les Corts Generals previsfesen els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerira la majoria de cadauna de les Cambres. En el primer cas, el procés sera iniciatpel Congrés, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos,si no hl hagués acord entre el Senat I el Congrés, s'intentaraobtenir-Io mitjancant una Comissló Mixta composada per unmateix nombre de Diputats i de Senadors. La Comissló presen­tará un text que haura de ser votat per totes dues Cambres.Si no s'aprova en la forma establerta, decidira el Congrés permajoria absoluta.

Article 75.

1. Les Cambres funcionaran en P'le i per Comissions.2. Les Cambres podran delegar a les Comiss~o~s Legislat!­

ves permanents I'aprovació de projectes o proposlclons de lIer.El Pie aixo no obstant podra requerir en qualsevol mpment eldebat 'i la votació de q~alsevol proJecte o proposició de Ilei quehagi estat objeele de la delegació. . -, ..

3. Restent;'ceptuats del .~ue. disp~sa ~ap~:tat "ntenor ~areforma consti Jc\onal~ les questlOns 1TJte~, les llelsOrganiq~~ ~ bases i els Pressuposts Generals de I'Estat.

Artir:lf! "'~_1. El Congrés i el SeDat i, si pertoca, totes dues Cambres

conjuntament, podran nomenar Comissions d'lnvestigació sobrequalsevo\ afer d'interes públic. Les conclysions obtingudes. noseran vinculants per als Tribunals ni afectaran les resoluclons"judicials, sense que ,aixo sigui obstacle perque el resultat de lainvestigacló sigui comunicat. al Ministerl Fiscal per· tal queaq'uest exerceixi, si cal, les acclons oportunes.

2. Sera obligatori de compareixer e requeriment de lesCambres. La _llei regulara les sancions Q.ue puguin imposar-seper causa de I'incompliment .d'aquesta obligaci6.

Article 77.

1, Les Cambres poden rebre peticions individuals o coLlec­t/ves, sempre per escrito En resta prohibida la presentaci6 directaper mitja de manifestacions clutadanes. .

2, les Cambres poden trametre al Govern les peticlons querebran. El Govern té l'obligaci6 d'eXplicar-se sobre el contingutd'aquestes sempre que les Cambres ho exigelxin.

29368 29 diciemlire 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3<.=-------..,..-::::...::::;:;;::::.:.:....:.:;.:.:.-_---.-,;;;,;;...:.;"",;;~.....:...;.;:;~

Arllele 78.

1. A cada Cambra hl haur~ una Dlputaeló Permanent eom·posta par un mfnlm de vlnN-un membres que representaran elsgrups parlamentaria en proporc16 8 la ImportAncia numltrlca.

2. Les Olputaclons Permsnents seran presldldes pel Presl·dent de la Cambra respectiva I tlndran pero funelons la quepreveu ,'artlcle 73, la d'assumlr les facultate que corresponguln8 les Cambres de conformitat 8mb els artlcles 86 I 116 siaquestes' haguessln estat dlsso1tes o n'haguds explrat el mandat,1 la de vetllar pele podara de les Cambres, quan aquestes noestlguln reunldes. •

3. Havent flnlt el mandat o en eas de dlssolueló, les Diputa·clons Permanente continuaran eX8Jclnt les savas funclons flnsque es constltuelxln les noves Corts Generals.

4. Reunida la Cambra carraspoosnt, la Dlputaci6 Permanentdonaril compte deis assumptes tractats I de les seves decislons.

-\rtlele 79.

1. Per tal d'adoptar acords, les Cambres han d'estar r~unldesreglamentA.rlament I comptar 8mb l'assisUmcla de la majoriadeis membres.

2. Perqult els dl!s acords slguln virlllds. hauran de ser apro­vats per la ma]orla deis membres presents. sens perJudlcf deles majorles especials que establelxin la Constltucló o les lIelsorganl4ues I le~ que ntablelxln els Reglaments de les Cambres

---.. par a I'bloccló de p,ersones.~~---a. El vot deIs Senadors I el deis Diputats és personal 1 In­

delegób1e.

Artlele 80.

Les -.sesslons plenaries de les Cambres seran públiques, sal­vant I'acord en -contra de cada Cambra. adoptat per majoriaabsoluta o de conformitat amb el Reglament.

CAPlTOl 'SEGON

De l'alaboraci6 de les /leis

Artlele 8l.

,1. S6n lIeis organiques le,s relativas al desenvolupamentdeis drets fonamentals I de les 1I1bertats públiques, les queaprovln els Estatuts d'Autonomia i el reglm electoral general

./ I les prevlstes ]Jer la Constitucló.2. L'aprovació, la modiflcacló o la derogació de les L1eis

orgA.nlques exlgelx la majoria absoluta del Congrés en unavotació final sobre el -fonjunt del proJecte.

Artiele 82. 51. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat

de dictar normes amb rang de Ile.l sobre materies determinadesno Incloses an I'artlcle antertor.

2. la dalegacló legIslativa flaura d'atorgar.se mltjanc;ant unalIal de bilses quan tlngul per obJecte la formació de texts articu­lats o majan!;ant una Ire¡ ordln~rla quan es tracti de refondrediversos tpxta legllls en un de sol.

3. La etegacló, ~Islat¡va' hauri d'atorgar-se al Govern deforma" ax er a una materia concreta,' i fixant-ne eltermlnl d'exercici. La legacló resta esgotada , fer-ne ús elGovern ~mb la pub/lcacJó de la norma corresponen~No.podraentendre s que ha estat concedida de manera lmplfci.....,·o perun lapse de temps Indetermlnat. Tampoc podra' perme~e'n iasubdelegacl6 a autoritats altres que el matelx Govern., 4. Les lIels de bases delimitaran preclsament J'objecte I

Jabast de la deregacló legislativa i els principls i criterls queen reglran I'exerclcl. ., 5. L'autorltzaci6 per a refondre. texts legals determinara

I A.mblt normatlu a que es referelx el contingut de la delegacióI haure d'especlflcar si resta· clrcumscrltaa la mera formulacl6di'un text únlc osi Inclou la de regularitzar, aelarlr i harmonitzare s texts legars que hagln de se,.. refosos. ..

6. Les lIels de delegacló podran establir en cada cas fórmu­las addlclonals .de control sens perjudici de la éompetEmclapropia deIs Trlbunals.

Artlele83.

En cap cas podrán, les lIel~ de bases:

al Autorltzar la modlfleaeió de la prbpla lIei de besesb) Facultar per 8 dictar normes 8mb caraeter retroactlu:

Artiele 84.

SI una proposició de lIel o una esmena és contraria a unadelegacló legislativa vlgent, el Govern té la facultat d'oposar-se8 la tramltacló. 81 aixb s'esdevenla, podrll presentar-se unaproposleló de lIel per a la dér09aeló total o parcial de la lIeide delegaeió. .

Artiele 85.

Les disposicions del Govern que colTtinguin legislacló dele­gada rebran el titol de Decrets Legislatlus.

Artiele 86.

1. En cas d'una necessltat urgent I extraordinaria, el Go­vern podrá dictar dlsposlclons leglslatives provisionals queprendran la formada Decrets-L1els I que n"o podran afectar I'or­denament de les Instituclons bl:lslques de l'Estat, els drets.els deures I les IIIbertats deis elutadans regulats en el Titol l.el reglm de les Comunltais Autonomes ni el Dret electoralgeneral.

2. Els Decrets-L1els hauran de ser sotmesos inmmediatamenta debat, I votacló de la totalitat en el Congrés deis Dlputats,convocat a aquest efecte, si no estlgués reunlt, dins el termlnideIs treinta dles següents a la promulgacló. El Congrés haurll

. de pronunciar.se~ expressament dlns aquest terminl sobre laconvalidacló o la derogació, per a la qual cosa el Reglamentestablira un procedlment especial i sumarJ.

~3. Durant el terminl establert en el paragraf anterior, lesCoits podran tramitar-los cam a proJectes dé lIel pel procedi­ment d'urgencla.

Article 87.

1. la Iniciativa legislativa correspon al Gavern, al CangrésI al Senat, d'acord amb la Constitució I els Reglaments de lesCambres. ,

2. les Assemblees de les Comunitats Autbnomes podrandemanar al Govern l'adopció d'un Projecte de L1ei o trametrea la Mesa del Congrás una Proposicló de lIel, i podran delegardavant la dita Cambra un maxim de tres membres de l'Assem­blea encarregats de defensar-Ia.

"3. Una l1el organlca regulara les formes d'exereiel I elsrequislts de la Iniciativa popular per a la presentació de propo­slcions de lIel. En qualsevol cas es requerira no menys de500.000 signatures acredltades. No sera procedent aquesta Ini­ciativa en les materles propies de la lIel organica, tributarieso de caraeter internacional ni en allO que pertany a la prerro-gativa de gracia. .

Arllele 88.

Els projectes de lIei seran aprovats pel Consell de Ministres,el qual els sotmetra al Congrés acompanyats d'una exposicióde motius i deIs antecedents necessaris per a pronunciar-s'hi.

Artiele 89.

1. la tramitació de les propOS1CtOns de lIel sera reguladapels Reglamenta de les Cambres, sense que la prioritat degudaals projectes de lIei impedeixl I'exerclcl de la iniciativa legisla­tiva en els termes regulats en I'artlcle 87.

2. les proposieions de lIei que, de conformitat amb I'artl.ele 87, el Senat prengui en consideració seran trameses alCongrés perque aquest les tramlti como a tal proposicii5.

ArticJe 90.

1. Una vegada hagl estat aprovat un projecte de Ilei ordi­nMia o organlca pel Congrés de Diputats, el President d'aquesten donara compt8 immediatament al President del Senat, elqua! el sotmetra a /a del/beracló d'aquesta darrera Cambra.

2. El Senat, dlns el termini de dos mesos a comptar desdel dia de la recepcfó del text, _pot oposar-Ii el seu veto ointroduir-hl esmenes mitjanc;an un mlssatge motlvat. El vetohaura de ser aprovat per maJoria absoluta. El proJecte no podreser -sotmes al Rel perque el sanclonl sense que el Congrésratifiqul per majoria absoluta, en cas de veto, el text Inicial,o per majo~la simple, transeorreguts dos mesos d'enc;a que fouInterposat, o sense que (lS pronuncil sobre les esmenes, havent-les acceptades o no per majarla simple. .

3. El terminl de dos mesos radulra al de vint dies naturalsen els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrésdeis Dlputats.

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29389

Artlcle 91.

El Reí sancionara les lIels aprovades per les Corts Generalsdins el terminl de quinze días. I les promulgara I n'ordenara lapublicació Immediata.

Artlcle 92.

1. Les decis'ions politiques de transcendencia especial po­dran ser satmeses al referendum cansultlu de tots els clu­tadans.

2. El Aeferendum sera. convocat pel Rel a proposlcló delPresident del Govern, autoritzada previament pel Congrés deIsDiputats. .

3. Una lIel organica regulara les condiclons i el procedí­ment de les diversas modalitats de referendum previstas per lapresant Constitució.

CAPlTOL TERCER

DeIs Tractats Internacionals

Article 93.

Mitjancant una lIel organica es podre autoritzar la cele­bració de tractats pels quals s'atribuelxl a una organització oa una instituc16 internacional I'exercicl de compet~ncles deriMvades de la Constltucl6. la garantla del compllment d'aqueststractats I de lesresoluclons emanades deis organlsmes inter·nacionals o supranacionals titulars de la cessi6 correspon, seMgons els casos, a les Corts Generals o al Govern.

Article 94.

1. la prestacló del consentime'1t de l'Estat per a obligarMsemitja~ant tractats a convenls requerira I'autorització pr~via deles Corts Generals en els casos següents: .

a) Tractats de caracter polític.b) Tractats o convenls de caracter militar.e) Tractats o convenls que afeetln la integritat territorial

de I'Estat o els drets I els deures fonamentals establerts enel Titol 1.

d) Tractats o convenls que impliquln obligacions flnanceresper a la Hisenda Pública. .

el Tractats o convenis que supos!n la modificaci6 o laderogaci6 d'alguna lIel o l'execuc16 de la qual exigeixi mesureslegislatives.

2. El Congrés i el Senat seran informats lmmediatament dela conclusló deis al tres tractats o convenis.

Article 95.

1. la celebració d'un tractat internaclonpl que contingul es·tlpulacions contraries a la Constitució exiglra la revisi6 consti·tucional previa.

2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir elTribunal Constitucional perqué declarl 51 aquesta contradlcci6existeix o no.

Article 96.

1. Els tractats internacionals celebrats validament forma·ran part de I'ordenament Intern una vegada hagln estat publicatsoficialment a Espanya. les seves dlsposlciona només podranser derogades, modlflcades o suspeses en la forma prevista enels matelxos tractats o d'acord amb les normes generals delOret internacional.

2. Per a denunciar els tractats ¡ els convenls internacionalses fara servir el mateix procediment previst per a aprovar-Iosen I'article 94. '

TITOL IV

Del Govern i de l'Administraci6Article 97.

El Govern dlrigeix la política interior I I'exterlor, l'Adrnlnis­tracló civil i militar i la defensa de I'Estat. Exercelx la funci6executlva I ~a potestat reglamentaria d'acord amb la Constituci6i amb les lIels.

Article 98.

1. El Govern es compon del President, els Vlce-presidentsen el seu cas,els Ministres I els al tres membres que estableixlla lIel.

2. El Presidenl dlrlgelx. I'acció del Govern I ooordlna lesfunclons deIs altres melllbres d'aquest, sens perjudlcl de lacompetencia ni de la responsabllltat directa d'aquells en laseva gesti6. "" '

3. Els membres del Govern nopodran exerclr funciona re'"presentatives altre,s que les propias del mandat parlamentarl niqualsevol altra funcló pública que no derivl del seu c/urec 11icap actlvltat professlonal o mercantil.

4. la lIel regularlt ¡'Estatut I les incompatlbilltata deis memMbrea del Govern.

Article 99.

1. Després de cada renovació del Congrés deis DIputats, Ien els altres casos en que sigui procedent, el Rel, previa conMsulta amb els representants designats pel-s Grups Política ambrepresentació parlamentaria i, a través del Presldent del ConMgrés. proposara un candldat a la Presidencia del Govern.

2. El candidat proposat conformament al que establelxI'apartat anterior exposara davant el Congrés deis Dlputats elprograma polftlc del Govern que pretengui formar I demanarala conflam;a de la Cambra.

3. SI el Congrés deIs Dlputats atorgava la seva conflan¡;aal dll candidal miljan9anl el vol de la maJorla abaoluta deisseus membres, el Rei el nomenara President. En el eas' de noobtenir la dita majorla. la mateixa proposta' sera sotmesa auna nova votació quaranta-vuit hores després de I'anterior Is'entendrlt que la confian¡;a ha estat atorgada si obtenla lamajoria simple.

4. Si. una vegada fetes les votaclons esmentades, no f~atorgada la conflan¡;a per a la Investidura, es tramitaran proposMtes successlves en la forma prevista en els apartats 'anterlors.

5. SI, després d'haver transcorregut el termlnl de dos mesasa partir de la primera votacl6 d'lnvestldura, cap candldat haguésobllngul la conflan9a del Congrés, el Rel dlssoldrll loles duesCambres I convocari\ noves elecclons amb l'aprovacl6 del Pre·sident del Govern.

Arlicle 100.

Els altres membres del Govern seran nomenats i remogutspel Rel a proposlció del seu President.

Artlcle 101.

1,-- El Govern cesss després de la celebraci6 d'elecclons geMnerals, en cas de perdua de la conflanes parlamentaria prevlstper la Constitueló o per la causa de la dlmisisló o la defuncló

- del seu Presldent. .2. El Govern cessant oontlnuara en funclons flns a la presa

de possessló del nou Govern.

Arlicle 102.

1. la responsabilitat criminal del President i. deis altresmembres del Govern sera exigible, en el seu cas, davant la'Sala del Penal del TribOnal Supremo

2. Si I'acusacló fas per traicló Q per qualsevol dellcte conMtra la seguretat de ¡'Estat en I'exerclcl' de les seves funcions,només podri\ 'ser plailtejada per Iniciativa de la quarta partdeis membres del Congrés I 'amb l'aprovacl6 de la majorla abslrluta d'aquesta Cambra.

3. la prerrogativa relal de gracIa no sera aplicable a capdeis suposits del present' artic[e.

Arllcle 103.

1. L.:Adminlstracl6 pública serveix amb objectlvat els inteMressos generals I actua d'acord amb els prlnclpis d'eficl!:ela, le­rarqula. descentralitzacló, descopcentrac16 i coordlnacló, ambsubmissió plena a la lIel I al Oret. <

2. Els' brgans de l'Admlnistracl6 de l'Estat s6n creats, re­gits I coordlnats d'acord amb la lIel.

3. Le lIel regularll I'eslelul deis funclonarls públlcs, I'eccése le funcló pública d'ecord emb els prlnclpls del mMI 1 de lacapacltat, les pecullarltats de I'exerclcl del seu dret a la slo­dlcacló, el slsleme d'lncompeHbililals I les garenttes per a laimparclalitat en I'exercicl de les seves funclo.ns:

Arllcle 104.

1. les Forces 1eJs Cossos de Seguretat sota la dependenciadel Govern tlndran per mlssló protegir el lIJure exerclcl deldrets I de les IIIbertats I garantltzar la ssguretat clutadana.

2. Una lIel orglmica en determinara les funciona, els prlncl­pis blls!cs d'acluacló I l'eslalUl.

29370 29 diciembre 1978 B. O. del K-Núm. 311.3

Artlcle 105.

la 1101 regular~:

al 'L'auditncla deIs ciutndans directament o 8 través de lesorganJtzaclons I assoclaclons reconegudes per la fiel en elprocedlment d'elaboració de les disposicions administrativas queels afectln. -.

b) L'acpés deis clutadans als aÍ'xlus ,1 .81s registres admi·nistratius, salvant el que afectl a la seguretat I S" la ..defensade l'Estat, la lo"'gacló .dels dellctes I la ¡ntlmltat de les per­sones.

. el El procediment a través del qual han dE!: ter-se els actesadministratius. 8mb garantia, quan s¡gui~procedent, de ¡'audien·cia 'de rlnteress~t.

Artlcle 106.

1. Els trlbunals controlen la potestet reglamentaria, la lega­Iitat .de I'actuació administrativa i la submlssió d'aquesta alsflns que la Justifiquen. .

2. El8. partlculars. en els termes establerts per la Uei. tindrandret a ser Indemnltzats per qualsevol lesló .que pateixin enqualsévol del seus béns ".¡(jrets, lIevat deis casos de forc;;a majar,sempre que la lesló sigui conseqüencia del funcionament deIsservels públlcs.

Artlcle 107.

El Consell d'Estat és fingan conslIIltlu suprem del Govern.Una lIel orglmlca en regulare la composició i la competencia.

mol vDe les rel.clons entre el Govem I les Corts Generals

Artlcle lOa.

El Govern respon solidarlament de la seva gesti6 política da­vant el Congrés deIs Diputats.

Article 109.

les Cambres 1 les seves Comisslons pódran requerir a travésdeis Presidents d'aquelles, la Informació I I'ajut que necessitlndel Govern I deIs seus Departaments i de Qualsevol autorltatsde l'Estat i de les Comunitats Autonomes.

Artlcle 110.

,. Les Cambres i les seves Comissions poden requerir la pre­sencia deis membres del Govern.

2. Els .membres del Govern tenen aecés' a les sesslon" deles Cambres I a les séves Comlssions I la facultat de fet,s'hiescoltar, i podran demanar que hi Informin, els funcionaris deisseus Departaments.

Artlcle 111.·

1. El Govern i cadascun deis seus membres' resten sotmesosa les Interpel.laclons I a les preguntes que e,ls formulin davantles Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments esta­bliran un temps minlm setmanal.

2. Tota Interpel.lació podre donar 1I0c a una moció, amb laqual la Cambra manlfesti la sova posició.

Article 112.

El Presldent del Govern, previa deliberació del éonsell de Mi­nistres, pot planteJar davant el Congrés deis Diputats la qüestióde conflenea sobre el seu programa o sobre una declaració depolftlca general. S'entendri:l: que la cónfian~a ha estat atorgada51 voten favorablement la majoria simple deIs Dlputats.

Artlcle 113.

1. El Congrés deis Diputats pot exigir la responsabilitat po­lítica del Govern mltjan'c;;ant I'adopcló de la moció de censuraper majoria absoluta. '

2. lamocló de censura haure de ser proposada com a mr·nlm per la desena part deis Dlputats i haura d'incloure un candl­dat a la Prbsldencla del Govern. ~

3, La moció de censura no podri:l: ser votada fins que hagintranscorregut deu dies de .Ia· presentaci6. Dins els dos pri·mers dles, d'aquest termlnl podra" presentar·se moclons al­ternatives.

4. 81 la mocló de censura no fos aprovada pel Congrés, elssignatarls no en podran presentar cap més dur.ant el matl3ix pe­ríode de sessions.

Article 114.1. Si el Congrés nega la confianc;;a al Govern, aquest pre­

sentara la dimlssl6 al Re!. A contlnuació s'haura de procedlr ala deslgnacl6 de Presldent de Govern segons el que disposaI'article 99.

2. Si el Congrés adopta una mocló de censura, el Governpresentara la dlmissl6 al Rei, I s'entendra que resta Investit dela eonfianc;;a de la Cambra el candidat proposat dins la moclóals efectes prevists per ¡'article 99. El Rei el nomenara Presidentdel Govern.

Artlcle 115.

1. El President del Govern, previa deliberació del Consell deMinistres, podre pr1lposar la dissolució del Congrés, del Senato de les Corts Ge.nerals, la qual sera decretada pel Rei. El decretde dissolució fixara la data de les eleccions.

2. la proposta de dissolució no podra presentar-se quan hihagi en tremit una moció de censura.

3. No sera procedent cap nova dissolució abans Que hagitranscorregut un any des de I'anterior, Ilevat del Que disposaI'article 99, apartat 5.

Article 116.

,. Una lIei organica regulara els estats d'alarma, d'excepciói de setge, i les competencies i Iimitacions corresponents.

2. L'astat d'alarma ser~ declarat pelGovern mitjanc;;ant undecret acordat en un Consell de Ministres, amb una durada me­xima d~ quinzedies; haura de donar·ne compte al Congrés deisDiputat~, que sera reunlt inmediatament a aquest efecte I nopodra ser prorrogat sense I'autorització d'aquesta mateixa Cam­bra. El decret determinara l'ambit territorial al qual s'estenen elsefectes de la declaracJó.

'3. L'estat d'excepcló sera deelarat pel Govern mi~janc;;ant undecret acordat en un Consel! de Ministres, previa autoritzaciódel Congrés deIs Diputats. L'autorització i la proclamació de l'es­tat d'excepció haure de determinar expressament els efectesd'aquest, I'ambit territorial al qual s'estengui I la durada,que no podra excedlr de trenta dies, prorrogables per un terminiigual, amb els mateixos requisits.

4. L'estat de setge sera· declarat per la majoria absoluta delCongrés deIs Diputats, a proposició exclusiva del Govern. ElCongrés en determinara 1'ambit territorial, la durada i les con­dicions.

5. EI-Congrés no podra ser dissolt mentre restin declaratsalguns delsestats compresos en el presentarticle; si les Cam­bres no es trobessin en període de sessions, restaran convoca·des automatlcament. Durant la vigencia d'aquests estats no po­dra interrompre's el funclonament de les Cambres ni el deisaltres podars constitucionals. Si, havent estat dissolt el Congréso havent-ne expirat el mandat, es produis alguna de les situacionsQue donen lIoc a qualsevol deIs dits' estats, les competenciesdel Congrés seran assumides per la seva Diputacló Permanent.

6. La·declaració deIs estats d'alarma, d'excepció I de setgeno modificara el principr de responsabllitat del Govern ni .deisseus agents reconeguts en la Constitució I en les lIeis.

TITOL V¡

Del poder judicial

Article 117.

1. la justicia emana del poble i és administrada en nom delRei pels Jutges i pels Magistrats Que integren el poder judiciál.Independents, inamovibles, responsables i sotmesos únlcamenta l'imperi de la ,lIel.

2. EIs Jutges i els Magistrats· no podrao ser remoguts, sus­pesos, traslladats ni jubilats més que per motiu 'de les causesque la lIei preveu i amb les garanties Que aquesta ofere/x.

3. L'exercici de la potestat jurisdiccional, en qualsevol menade processos, jutjant i fent complir al lo Que hagi estat jutjat, co­rraspon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les Ileisdeterminen, segons les normes de competencia I de procedimentQue elles estableixin.

4. Els Jutjats I els Tribunals no exerciran funclons altresque les que assenyala I'apartat anterior 1 les que ,els slguln atri­buides expressament per la lIel en garantia de qualsevoltdret.

5. El principi d'unitat jurisdiccional és la base de I'organit­zació i del funcionament deIs Trlbunals. la lIel regulara I'exerelclde la jurlsdiccló militar dlns I'amhit estrictament castrense i en­oeasló de I'estat de setge, d'scord amb els principis de la Cons­titució.

6. Resten prohibits els Tribunals d'excepció. ,

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29371

Arliel. 118.

Tothom té J'ob/igació de compllr les sentencies ¡ les al tresresoluclons fermes deis Jutges 1 deIs Trlbunals i de prestar lacol.lahoració que aquests requereJxin en el cura del procés i enI'execució d'alló que hagi estat resolt.

Articta 119.

La justicia sera gratuIta quan la lIe! ha dlsposi, l, en qualsevolcas, per a aquells que acrediUn insuficiencia de recursos per alitigar.

Article 120.

1. les actuacions judiclals seran públiques, amb les excep­cions previstas per les lIeis dé processament.

2. El procedlment ser~ predomlnantment oral, ·sobretot enmateria criminal. 1

3. les sentencies seran motivades sempre i pronunciadesen audiencia pública.

Article 121.

Els danys causats per error judicral i els que slguin conse­qüencia del funcionament anormal de I'Adminlstració de Justíciadonaran dret a una jndemnització a d1rrec de I'Estat conforme­ment amb la Ilei.

Article 1022.

1. la Ilei organica del poder judicial determinara ~a consti­tució, el funcionament I el govern deis Jutjats i deIs Tribunals,i restatut juddic deis Jutges ¡deIs Magistrats de carrera, elsquals formaran un cos únic, I el del personal al servei' de l'Ad­mlnlstració de Justicia.

2. El Consell General del poder judicial és l'organ d'9 governd'aquest darrer. la lIel organlca n'establira I'estatutl el rbgimd'incompatibilitats i les funcions deis seus membres, assenyala­dament en materia de nomenaments, ascensos, inspecció i re·gim disclplinari.

3. El Consel! General del poder judicial ser~ integrat pelPresldent del Tribunal" Suprem, que el presi~iril, i per vlnt mem­bres nomenats pel Rel per a un període de .cinc anys. D'aquests,dotze entre els Jutges le/s Magistrats de tates les categarlesjudicials en els termes que establelxi la lIei organica; quatre, aproposlció del Congrés deis Dlputats, I quatre a proposici6 délSenat, elegits en tots dos casos per majorla de les tres clnque­nes parts deis seus membres, entre advocats i altres juristes,tots de competencia reconeguda i amb més de quinze anysd'exercici professional.

Artiele 123.

1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tota Espanya, ésI'organ jurisdic.cional superior en .tots els ordres, lIevat del quees disposa en matbria de garanties constituclonals.

2. El President del Tribunal Suprem sera namenat pel Rei,a proposició del Consell General del poder judicial, en la formaque la lIei det~rmini.

Article 124.

1. El Mlnisteri Fiscal, sens perjudici de les funclons enco­manades a al tres orgahs, té la missió de promoure I'acció de lajusticia en defensa de la legaJitat, deIs drets deis ciutadans I dennteres púbJic tutelat per.la lIei, d'oflcl o bé a petlció deis in­teressats, vetUar per la Independencia deis Tribunals I procurardavant ells la satisfacció de I'lnteres social.

2, El Mlnisterl Fiscal exerceix les seves funcions per mitjad'brgans propls, deconformitat amb els principis d'unitat d'ac­tuació ¡dependencia jerilrquica i subjectant-se, en tot cas, alsde legalitat i imparcialitat.

3. la lIei regulara I'estatut organlc del Ministerl Fiscal.4. El Fiscal General de I'Estat sera nomenat pel Rel, a pro·

posició del Govern, havent estat escoltat el Consell General delpoder judicial.

Arllel. 125.

Els' clutadans podra.n exerclr I'acció popular i participar enI'Administració de Justicia mitja"Gant la' institucfó del Jurat, enla forma i en els processos penals que la lIel dete.-mini, i en elsTribunals co~suetudinaris i tradlclonals.

Article 126.

la pallcja judicial depén deis Jutges, deis Tribunals i del Mi­nisteri Fiscal en les seves funclans d'lndagacló del dellcte i dedescobriment 1 assegurament del aelinqüent, en els termes quela lIe! estableixl.

Article 127.

1. Els Jutges i els Magistrats i també els Fiscals, mentreresUn en actiu, no podran exerclr altres carrecs púbJlcs ni per­tanyer a partlts polítics o a slndicats. la lIel establlra el sistema¡les modalitats a'associació profe.ssional deIs Jutges, deis Ma·glstrats i deis Flscals.

2. la lIei establlra el rbgim d'incompatibllitats deis membresdel poder judicial, que haura d'assegurar la seva total indepen·dencia. '

mOL VIIEconomia I Fin.ncas

Article 128.

1. Tata la rlquesa del pais en les seves diverses formes, isigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interes ge-neral. .

2. Es reconelx la Iniciativa pública en I'actlvitat econarnica.Mitjanqant una Itei, determinats recursos o servels essencialspodran ser reservats al sector públic, especialment en cas demonopoli; podra ser acordada, també, la intervenció d'empresesquan ho exigeixl l'interes general.

Article 129.

1. la Ilei establira les formes de participació áels interes­sats en la Seguretat Social i en I'actlvitat deis organismes pú­blics la funció deis quals afecti dlrectament la qualitat de lavida o l'interes general.

2. Els poders públics promouran eficÍ'lI:;ment les diversasformes de partlclpació en I'empresa I fomentaran, mitjancantuna legislació adequada, les societats cooperatlves. També esta·bliran els mitjans que facilitln l'accés deis treballadors a lapropietat deis mitjans de produccló.

Article 130.

1. Els poders públics atendrali a la niodernització i al des­envolupament de tots els sectors economics 1, assenyaladament,de l'agricultura, la ramaderia, la pesca I I'artesania, a fl d'equi·parar el nivell de vida de tots els espanyols. . '.

2. Amb la mateixa finalitat es donara un tractament espe­cial a les zones de muntanya.

ArUcle 131.

1. l'Estat, mitjanyant una !Iei, podra plailificar I'activitateconomica general per a atendre les necessitats col.lectives,equilibrar i harmonítzar el desenvolupament regional ¡sectoriali estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la dis­tr'ibució més justa d'aquesta darrera.

2. El Govern elaborara els projectes de planificacló d'acordamb les previslons que Ii siguln subministrades per les Comu­nltats Autónomes i 1'assessorament ¡ la col.laboració deis sin­dicats i ode les al tres organitzacions professionals, empresarialsi econbmiques. Amb aquesta finalitat es constitetra un Consell,la composició i les funcions del .qual aesenvolupara una Ilel.

Article 132.

1. la Ilei regulara el reglm jurfdic deIs béns de damini pú·blic i deIs comunals inspirant-se en els principis d'inalienabilitat,imprescriptibllitat e inembargabllltat, i també en regulara ladesafectació.

2. Són béns de domini públic estatal els que la lIei deter­,mini i. en qualsevol cas, la zona marítimo-terrestre, les platges,la mar territorial ¡ els recursos naturals da la zona económicai de la plataforma continental. ~

3. Seran regulats par Ilei, el Patrlmoni de I'Estat i el Patri­moni Nacional. i I'administració, defensa i conservació d'aquests.

Article 133.

1. La potastat originaria per a estabJir els trlbuts corres­pon excJusivament a ¡'Estat mitjanGant una lIei.

2. les Gomunitats Autonomes I les Corporacions localspodran establir i exigir tribuís, d'acord amb la Constitució Iamb les lIeis.

3. Qualsevol beneflcl fiscal que afecti els tributs de l'Estathaura d'establJr-se en virtut d'una lIei.

4. les administracions públlques solament podran contreu­re obligacions financeres i fer despeses d'acord amb les Ileis.

Artlcle 134.

1. Carrespon al Gavern d'elaborar els pressupasts generalsde I'Estat. i a les Corts Generais d'examinar-las, esmenar-Ios íapravar·los. •

2. Els pressuposts generals de I'Estat tindran carilcteranual, incfouran la ~otalitat de les depeses i els ingressos del

29372 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3

sector públlc e.tetal 1 s'hl con.lgnar~ l'import dela beneflcl.fiscal s que afeetln els trlbuts de l'Estat.

3. El Govern tlndr~ I'obllgacló de pre.entar davant el Con·grés deis Clputllts el, pressuposts ganarais. tres mesos abans.corn a mlnlm, que explrln els de J'a">" anterior.

4. SI 'la L1ai de Pressuposts no s aprovava abana del primerdie de I'exerclci econbmlc carraspooent. als Pressuposts deI'exerclcl anterior restaran prorrogats 8utornlltlcament flns ques'aprovln als naus. .

5. Havent aprov8t els .pressuposts ganarais de ¡'Estat, elGovern podr~ presentar projectes de lIei que impllquln I'eug­ment de la despesa pública o la dlsmlnucló deis Ingressos co­rresponents a aquell mateix exerclcl pressupostarl.

6. Tota proposicló o esmena que supasi un 8ugment deIscredits o una dismlnucl6 deis Ingressos pressupostaris' requirl­ra la conformitat del Govern per tal de ser tramitada.

7. La L1ey de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podra mo­dificarlos s~ una lIel tributaria subtantlva ha fa pr~veure.

Article 135.

1. El Govern haura de restar autorltzat per una lIei per tald'emetre deute públlc o contreure cradit. '\

2. Es considerara sempre que els crédits per a abonar elpagament d'interessos I capital del Deute Públlc s6n Inclososen I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser ob­jecte d'esmenes ni de modlficacions mentre' s'ajustln a les con­diclons de la lIel d'emissI6.

Article 136.

1. El TribunaL de Comptes és I'organ fiscaHtzador supremdeis comptes i de la gestl6 economlca de l'Estat 1, alhora, delsectOr públlc. Dependra directament da las Corts Ganarais Iexerclra les seves funclons delegadament d'elles en I'examen ,1la com'provaci6 del, Comete General de l'Estat. _ - '_ _

2. Els comptes de I Estat i del sector públic estatal seranretuts al Tribunal de Comptes, el ,qual els censurar,ª,. El Trl­bl!nal de Comptes, sens perjudicl de la sava jurisdicció, tra­metrll a les Corta Generals un Informe anual en que, sempreque sigui procedent, comunicara. les lnfraccions o les r·espon·sabllitats en que, segons el seu ludlcl, s'hagl Incorregut.

3. Els membres del Tribunal de Comptes geudiran de lamateixa independecia I lnamobilitat I restaran sotmesos a lesmateixes incompatibllltats que els Jutges.

4. Una lIe,1 orgllnica regularA la composició, rorganitzaclói les funcions del Tribunal de Comptes.

TITOl VIII

De I'org!'nltzacló torrltorlal de l'Estaí

CAPlTOl PRIMERPrincipis ganerals

Article 137. 'lit

L'Estat s'organitza terrltorialment en municipis, en provincjesI en les Comunitats Autonomes que es constituelxin. Totesaquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió deisinteressosrespactius,

Artlcle 138.

1. L'Estat garanteix la realització efectiva del prlnclpl desolldarltat consagrat en I'art:cle 2 de la Constitució I vetUaraper I'establlment d'un equillbrl econbmlc adequat I lust -entreles dlverses parts del territor~ espanyol, i atendra assenyala·dament les circumstancies del fet Jnsular. -- .

2. les diferencies entre els Estatuts de les diverses Comu·'nitats Autbnomes no 'podran implicar en cap cas privilegiseconomics o soclals,

Artlcle 139.

1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets I les ma­teixes obligacions en qualsevol part del terrltori de I'Estat.~ Cap autorltat no podra adoptar mesures que dlrectament

o indirectament obstaculltzln la' IIibertat de clrculacl6 I I'esta­bliment de les persones I la lIIure clrculaci6 de béns per tot elterritori espanyol. .

CAPITOl SEGON

De I'a(1miolstr.acl6 local'Artlcle 140.

La Constitucl6 garantelx I'autonomia deis munlcipis, elsquals gaudlrQII de personalltat jurídica plena. -El govern i I'adml­nistracl6 municipal carrespon als respec~ius Ajuntaments, Inte·

grats pels batlles J els regldors. Els regidors seran elegits pelsveins del munlclpl mitjan~ant sufragi universal Igual, lliure,directe I secret, en la forma establerta per la lIel. Els batllesseran elegits pels regidors o pels veins. la lIel regulara lescondlclons en qu~ sigui procedent el regim de consell abert.

Artlcle 141.

1. La provincia és una entltat local amb personalitat juri­dlca propia, determinada per ¡'agrupació de municipls i la divl­sl6 territorial par al compliment de les actlvitats de I'Estat.Oualsevol alteraci6 deis Iimits provincials haura de ser apro­vada per les Corts Generals per mitja d'una lIei organica .

2. El Govero i I'admlnistració autonoma de les provinciesseran encomanats a Diputaclons o al tres Corporacions de ca-racter represen.tatiu. , _

3. Es podran crear agrupaclons de municipis diferents dela provincia.

4. En els arxlpelags, les ilIes tindran, a més, administraciópropia en forma de cabil,dos o consells,

Article 142.

• Les Hlsendes locals hauran de disposar deIs mitjans sufi·clents per a ¡'exercici de les funcions que la lIe! atribuelx 8les Corporaclons respectives. I es nodrlran fonamentalment detributs propls I de la participació en -als de I'Estat i en els deles Comunitats Autonornes.

((APITOl TERCERDe les comunitats· autónomas

Article 143:

1. En I'exercici del dret a I'autonomia reconegut en I'article 2de la Constitució, les provincies limítrofs que tlnguin caracte·rístlques historiques, culturals i economlques comunes, els terri­toris insulars I les provincies d'entitat regional historica podranaccedir a I'autogovern i constituir-se en Camunitats Autonomesd'acord amb el que preveu aquest ,Titol I -els' estatuts respectlus,

2. la iniciativa del procés autonbmic correspoll a totes lesdiputacions interessades o a I'organ interinsular corresponent,I als dos tert;o:} deis municlpis la població deis quals repre­senti, com a mínim la majoria del cens electoral de cada pro­vfncia o de cada illa Aquests requisits hauran d'acomplir·sedins el termini de sis mesos d'ent;a del primer acord al res­pecte adoptat per alguna de les Corporacions locals Interes·sades,

3. La Iniciativa, en el' cas de no reeixir, només podrárepetir-se al cap de cinc anys,

Article 144.

Per motiu d'interes nacional, i mitjant;ant una lIei organica,les Corts Generals podran:

al' Autoritzar la constitució d'una comunitat autonoma en·cara que el seu amblt territorial no superi el d'una provinciai no reuneixi les condlcions de I'apartat 1 del I'article 143.

bl Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'auto·nomia a territoris qua no es trobin integrats en ¡'organitzacióprovincial.

cl Substituir la iniciativa de tes Corporacions locals a quees refereix I'apartat 2 de I'artic:le 143.

Artlcle 145.

1. En cap cas s'admetra la federació de Comunitats' Auto­nomes,

2 Els estatuts podran preveure els casos, requisits i ter­mes en que les Comunitats Autonomes podran celebrar conve·nls entre elles per tal d'acompllr I prestar serveis que els si=­guin propis; 1 podran preveure, també, el caracter i els efectesde la carresponent comunicació a les Corts Generals. En elsal tres casos, els acords de cooperació entre les ComunitatsAutonomes requeriran I'autorltzació de les Corts Generals.

Articlc 146.

El projecte d'Estatut sera elaborat per una assemblea cam­posta pels membres de la Diputació o I'organ interinsular de lesprovincles afectades I pels Diputats i els Senadórs que n'haginestat eleglt~, i sera elevat a les Corts Generals, les quals Iidonaran tramltaci6 de lIei.

Article 147.

1. Dins- els termes de la present Constitució, els estatuts. seran la norma ilistltucional baslca de cada Comunitat Autono­ma, I l'Estat els recon(!íxera I els emparara coní a part Inte·grant del seu ordenament jurídico

,

.B. Q. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978

2. Els estatuís d 'autonomia nauran de Ter con:stat.

e) la denominació de la Comunitat ..que s'ajusti millar a lasaya Identltat hlstbrica. ~

b) La dellmllació del lerrllorl.el La denominació, I"organizació ,1 la seu de les InstituCions

autonomes propias. .dl les cornoetencies assumides dios el mare establert par

la Constitucló l' per les -bases per al traspas deis serveis queels correspondran.

3. la reforma deis Estatuts s'ajustara al procediment queells mateixos. estableixin 1: requerlra, en qualsevol cas, rapro­vació de les Corts Generals par lIel organice.

Article 148.1. Les Comunitats Autonomes podreo assumir competen­

cles.en les materies següents:

1 Qrganitzaci6 de' les saves Institucions d'sutogovern.2 leS' alteracions del, termes_municlpals compresos en el

seu terrltori 1, en 9,eneral,les funcions qOe corresponguin aI'Administració de ,1 Estat sobre' Corporaclons locals, la trans­ferencia de Jes quals autoritzi la legislació ,sobre Aegim Local.

3 Ordenacló del territorl, urbanlsme I habitatge.. 4 les obres públlques d'lnteres per a' la Comunltat Auto-noma dins el seu territori...-

5 Els ferrocarrils I les carreteres 1'itinerari deis quals trans­corrl íntegrament dins el terrltorl de la Comunltat Autonoma i,de la mateix8 manera, el transport fet per aquests' mltjans oper cable. ,"

6 . Els ports de refugio els ports I els aeroports esportius1, en general, els que no acomplelxin activitats comerclals.

7 L'agrlcultura I la ramaderla, d'acord amb I'ordenació ge·neral de I'economla.

8 Espals forestels i el seu aprofltament.9 La gestió en materia de proteccló del medi amblent.10 Ers projectes, la construccló I I'explotació deis aprofi.

taments hidraulics, canals I regatges d'interes per a la Comu­nitat Autonoma, les algües mlnerals I les termals.

11 La pesca en aigües interiors, la de marisc i I'aqüicultura, la ca~a i la pesca fluvial

12 Pires interiors.13 El foment del desenvolupament economic de la Comu·

nitat Autbnoma dins els objectius "iTlaréats per la política eco­nomica nacional.

14 L'artesanía.15 Els museus, les biblioteques. I els conservatoris de mú­

sica d'interes per a la Comunitat Autonoma.16 El patrimoni monumental d'interes per a la Comunl'tat

Autonoma.17 El ,foment de la cultura, de la Investigaci6 i, en el seu

cas, de I ensenyament 'de la !lengua de la Comunitat Autb-noma. .

18 La promoci6. I l'ordenacl6 del turisme dins el seu ambitterritorial.

19 Promoció de I'esport ¡del lIeure.20 Asslstencia social.21. Sanitat I Higiene.22 la vigilancia i la protecció deIs seus edlficis I de les

.seves Instal.lacions. La coordlnació I altres facultats en r(tlacióamb les pollcles. locals en els termes que establelxl una lIeiorglmlca.

2. Havent transcorregut cinc anys, I mitJam;ant la reformádeis seus estatuts, les Comunitats Autbnomes podren ampliarsuccesslvament les seves competencies dins el marc establertper I'artlcle 149.

Artlcle 149.

,. l'Estat té la competencia exclusiva sobre les materiessegüent8:

1 Le regulacl6 de les condlcions baslques que garanteixlnla Igualtat de tOt8 els espanyols en I'exercici deIs drets I enel compliment deis deures constitucionals.

2, Naclonalitat, Immlgraci6, .emigració, estrangeria I dretd'asll.

3 Aelacions internacionals.4 Defensa i Forces Armades.5 Adminlstraeió de JusUcia.6 Legislacl6 mercantil, penal i penltenci1:lria; legislacló pro-­

cessal, sens perjudlci de les especlalltats que en 8quest ordrees deriven necessariament de les particularitats del dret sub's­tsntlu de les Comunltats Autbnomes.

7 Leglslacló laboral; sens parjudlcl que sigui execuladapela argans de les Comunltats Autonomes.

8 Leglslació civil, sens perjudici de ~a conservació, modifi­caci6 i desenvolupament deis drets cívils, forals o especials perpart de les Comunltats Autonomes 8111:1 on n'hi hagí. En qualse­vol cas, les regles relatlves a l'aplicacl6 1, a I'eficacia de lesnormes jurídiques, relaclons jurídico--clvils relatlves a les formesde matrlmonl, ordenacló deis registres I instruments públics,bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldreels conflictes de lIeis lo la determlnació de les fonts del Dret,d'acord, en 8quest darrer cas, amb les normes del dret foralo especial.

9 Legislaci6 sobre propletat Intel.lectual I industrial.10 Aegim duaner 1 aranzelarl; comere;: exterior.11 Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases,

de l'ordenacl6 del crédit, banca I assegurances.12 Legislaci6 sobre pesos I ,mesures, determinaci6 de I'hora

oficial.13 Bases I coordlnaci6 de la planjficació general de I'ac­

tivltat economice.14 Hisenda general I Deute de I'Estat;15 Foment i coordinaci6 general de la investig~ció cientí-

fica i tecnlca. . -16 Sanitat exterior. Basés i coordinacj6 general de la sao

nitat. Legislació sobre productes farmaceutlcs.17 LegJslacló b.asica i regim econbmic de la Seguretat

.Social, sens perjudici que les Comunitats Autonomes n'executinels serveis. - -

18 Les bases -del reglm Jurrdlc de les Administracions pú­bllques I r;iel reglm estatutari deis 'seus funcionaris, les qualsgarantlran. enqualsevol cas, als admlnistrats un tractamentcomú davant aquelles: el procediment adminlstratiu comú, sensperjudlcl de les especlalltats derivades de I'organitzacló propiade les Comunltats Autónomes; leglslació sobre 'expropiaciófor4;osa; legislacl6 baslca sobre contractes i concessions admi·nistratlves I el sistema de responsabilltat de totes les Admi·nistracions públiques.

19 Pesca marítima, sens perjudici de les competenciesque s'atribueixin a les Comunitats Autonomes en aquest sector.

.20 Marina mercant i abanderament de velxells, Il.Iuminacióde costes f senyaJ-s marítlms; ports d'lnteres· general: controlde I'espai aeri, trfmsit i transport aeri; servel meteorologic imatriculaci6 d'aeronaus. '

21 Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins elsterrltoris de mes d'una Comunltat Autbnoma; reglm general decomunicaclons; trafic I clrculacló de vehicles de motor; correusI telecomunicacio(ls; cables aerls, submarlns I radiocomunlcaci6.

22 La legislacl6, ordenaci6 I concessi6 de recursos i apro­fítaments hldraulics si les aigües passen per més d'una Comu­nitat Alitonoma, i I'autorltzacló de les Instal.lacions electriquessi I'aprofitament afecta una altra Comunitat O si I'energia .estransportada fora del seu ambit territorial.

23 Legislacl6 basica sobre protecci6 del medi' ambient,sens perjudlcl de les. facultats de les Comunltats Autbnomesper a J'establlment de normes addiclonals de protecció. La le­gislaci6 basica sobre espais I aprofitaments forestal s i viesramaderes.

24 Obres púbJiques d'interes general o que la realitzacióde les quals afecti més d'una Comuñitat Autonoma.

25 Bases delregim mlner i energético26 Aegim de produccló, comer~, tinen~a i ús d'armes i '"

d'exp!osius.27 Normes baslques del. regim de premsa, radio I televisi6,

1, en general, de' tom els. mltjans de comunlcacló~social, sensperjudlcl de les facultats de desenvoiupament I execuci6 quecorresponguln a les Comunltats AutOnomes.

28 Defensa del patrimoni cultural, artlstlc I monumentalespanyol contra I'exportacló I )'expollar.ió; museus, bibliotequesI arxlus de tltularltat" estatal, sens perjudicl que les ComunitatsAutbnomes n'ex('rcelxln la gestl6.

29 Seguretat pública, sens per!udiCI Que les ComunitatsAutonomes puguln crear policles en a fo'rma que els respectius "est~tuts es1ablEilxin dins el marc -del que disposi una Ileiorganlca.

30 AegulaciO de les· condlclons - d'obtencI6, expedició ihomologacló de trtols academlcs I professionals, 1\ normes ba­siques per al desenvolupament de I'artlcle 27 de la ConstituciD,a ti de garantir el compllment de les obligacions deIs poderspúbllcs en aQuesta materia,

31 Estadística per a finalltats eststals.32 Autorizacl6 par a la convocatoria de consultes populars

per vla de referendum.

2. Sens perjudicl de les competencles que podran assumirles Comunitats Autónomes, rEstat considerara el servei de lacultura com un deure 1 una atrlbucló essenclal I facilitara la

29374' 28 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3L

Artlcle 156,1, les Comunltats Autbnomcs gaudiran d'autonomla finan·

cera' per a acomplir I exerclr les soves co.npeUmcles d'acordamb els prlnclpls de coordlnacló amb la Hlsenda estatal I deso:ldarltat entre tots els espanyols,

2. Les Comunltats Autónomes podren actuar com a dele·gats o col.laboradors de I'Estat en la tasca de recaptació, gestlóI IIquldacló deis recursos trlbutarls d'squest, d'acord amb leslIel, I els Estatuts.

Artlcle 157.

1. Els recursos de· les Comullitats Autónomes seran consti·luits 'per:

a) Impostos cedits totalment o parcialmen' per l'Eslat; re·carrees sobre impostos estatals 1 allres participacions en elsingressos de I'[stal.

1. No caldrll delxar transc6rrer el termlnl de cinc anrs aqué es referelx l'.partat'2 de I'artlcle 148 en ces que, dlns e ter·mini que establelx I'artlcle 143,2, acordln la Iniciativa del pr0c6sautonbmlc, a m's de les Olputaclona o els brgans Interlnsula,.corresponants, les tres quartes parts del munlclpla de'cadaacuna .de les provlncles afectades, les quals representln, com a mlnlm,la malorla del cens electordl de cadascuna I algul ratificada mlt·jan~ant un referendum pel vot aflrmatlu de la majorla absolutadeis electors de cada provincia en els termes que establelld unalIel org~nica.' o

2, En el cas prevlst per I'apartat anterior, el procedlment per11 elaborar rEstatut serll el segOant:

1 El Govern convocar. tots els Olputats I Sanadors elagltaen les circumscrlpclona compreses dlns I'emblt territorial quepretanglll accedlr a I'autogovem per tal que ea constltuexln enAssomblea, amb I'únlca flnalltat d'elaborar l'Estatut d'autonomllcorresponent, mltjaneant I'acord de ls majorla absoluta dela seusmembres, o

2 Una vegada hagl aprovat el projecte d'Estatut l'As88mbleade Parlamentarls, o squest serll tramea a la Comlssló Constitucio­nal del Congrés, la cu31, dlns el tl'!omlnl de dos me:os, I'examl·nnrll amb el concurs I I'asslsténcla j'unll delegilcló de I'Assem­blea proposant per tal de determlnar-ne d'un acord comú laformulacló deflnltiv•.

3 SI s'arrlbava a un acord, el text que en result's seril sotomes al referirndum del cos electoral de les provlncles compresesdins I'ambit territorial de "Estatut projectat. •

4 SI el proJecte d'Eatatut 'S aprovat a cada provincia per lamajorla deis vots emesos vlllldament, aere elevat a les CortsGenerals. Els Plens de totes dues Cambres decldlran sobre eltext per ml!jil d'un vot de ratlflcacló. Havent estat aprovat I'Es­latut, el Rel el sancionar. I el promulgarll com • IIel.

S SI no s'arrlbava I racord a qull es referelx J'apartat 2d'aquest númerp, les Corts Generals donaran al prolecte d'Esta­tut la tra.mitaclo de nel. El text que aquestes aprovin serA sotomes al referéndum del cos electoral de les provlncles compresesdins I'ilmblt territorial de "Estatut projectat. SI fos aprovat perla major!a deis vots emesos valldament a cada provincia, la pro-mulgacfo sera feta en els termes de I'apartat an~erfor. .

3 .. En .els ca~os prevlsts pels parilgrafs 4 I 5 de I'apartat1t~ter",r, la manca d'aprovaCló del projecte d'Estatut per partel una o de més d'una provincia' no Impedira la constltucló de laComunitat Autonoma prolectada per part de les altres en 18f~rma que ~stablelxi la IIel organica prevista per rapartat 1el a!1ucst art,c1e.

comunlcacl6 cultural entre les Comunltata AUtbnomel d'acord IArtlcle 152.. ' . .amb elles. . . ; , . o' 1, En ela Estatuta aprovat. pel procedlmellt a qui e:s ref.

3. Lea matlIriea no atrlbu'des expre'..ment a I Eatat per, relx J'artlcle anterior, I'orgenltzacló Institucional autonbmlca eaaquesta ConstJtucló pocInIn correapondre a 1.. Comun1tata Autb- basar. en una Aaaemblea Legislativa elegida per su""" unlver-nomes en vlrtut dela EatatuD respectfus. tAl ~t~la!JObre o ' ..1 d'ecord.amb un .Istema de representacló proporc..nal queles ~t&rl" que no healn estst aasumlde•.f)II. Eatatuta d Auto: . asaegurl tamb4t la repreaentael6 o de les dlverses ZOMa del tem­nom.,e correspcmdr6 .1'Eatet, lea no".,.. del qual PNVlII~ .torl~ un~en de Govem. 8mb fuuclons executlvea I admlnla­en cas de confllete, lObre les de le. Comunltata Aut6nomea. entratlv.:J .1 un Presldent eleglt per l'Aaaemblea entre els seuat~t allb que no hagl estat atrlbuTt • la competilncla axclucrva o mflJnb";. I nomenlt p81 Ael, al qual correapon la dlreccló' deld aquestes darreres. En qualsevol caa, el, Oret estatal se'" Conaan da. Govem' la suprema repreeentacló de la comunltatsupletorl del dret de 'es Comunltats AutOnomes. . respectiva I la d. l'Éstat d1na aquel/a. El Presldent I els membres

.Artlcle 1SO. del Coneel/ de Govern aeran responsables polltlcament devant'I'Aaa,mble•• Un Tribunal Superior de Justicia, aens perludlcl de

1, Les Corts Generals, In matllrle, de compeUlncla estatal, la jurlsdlccló que correspongul al Tribunal Suprem, culminar'podran atribuir a totes O' a algunes da .les Comunltats_ Autbno- l'organltzacl6 ludlclal dlnl I"mblt territorial de la Comun)tat Au-'mes la facultat de dictar, per a el/u matelxes, normes legisla- tbnoma. En ers Estatuts 'de les Comunltats Autbnomes podrantives dlns del marc deis principie, bases I dlrectrlus flnts ~r . establl·se ols stlpbslts I les formes de partlclpacló d'aquelles enuna lIel estatal, Sens perjudlcl de la compet6ncla deis Trlbunals, I'organltzacló de les demarcaclons judlclals del terrltorl, tot dedlns cada I/el-marc s'establlrll la modalltat del control de les ·conformltat amb el que preveu la IIel orgllnlca del póder judlcl.1Corts Gener.ls sobre equestes normes leglslatlves de les Co- I dln. la unlta tf la Independltcla prbples d'aquest darrer. Sensmunitats Autbnomes, . perjudlcl del que dlsposa I'artlcle 123, les sucéesslves Instllncles

2. L'Estat podrll transferir o delegar a les Comunltata Autb- procelsals, en el seu cas, s'esgotaran davant brgans radlcatl ennomes, mltja~ant una lIel orgllnlca, facultata corresponentl a el matelx terrllorl de la Comunlta!' Autbnoma en que estlgul I'or·una matllrla de tltularltat estatal que per la aeva naturaleaa si· gen competent en primera' Inalilncla. 'guln susceptlolea de transferencia o de delegacl6. tAl lIel Pr&o 2, Una vegada hagln eatat aanclonats I promulgats 8.1S res-veurll en cada ·cas. la transferencia corresponent de mltjans .pectlus Estetuts, nom', podran ser modificats mltla~ant els pro­flnancers I tamb6 les forme. de control que I'Eatat ea reservl, cedlmenta que ells matalxos establelxln I mltja~ant referendum

3. L'Estat podrlA dictar lIels que establelxln els principia ne- entre el. electors Inscrlts en els censos corresponents.cessarls per s harnionltzar les dlspoalclOIlJ normatlvea de les 3. Els Estatuts podran establir clrcumscrlpclons terrltorlalsComunltats, flns I lot en el cas de materles strlbOldea e lit seva prOples que g8UCllran de plena personalitat jurldlca mltjanr;antcompetencia, aempre que ho demanl l'lnterlls general. Correspon I'agrupacló de munlclpls IImftrofs.a res Corts Generals d'apreclar I'exlstencla d'aquesta necessltat, Artl I 153per majorla absoluta de cada Cambra. ce. .

[(control de I'actlvltat deis orgnns de les Comunllats Autb-Article 151. nomea ser' exerclt:. .

a) Pel Tribunal Constitucional en allo que es r.eferelxi a laconstltuelonalltat de lea seves dlsposiclons admlnlstratlves ambfo~a de l/el. ,

b) Pel Govern, prevl dictamen del Consell d Estat, en allb~e pertoqul a I'exerclcl de funclons delegades a qué es referelxI apartat 2 de I'artlcl. 150.

o o) Per la jurlldlccló contencloso-admlnistratlva en allb queea referehd a I'admlnlstracló autbnoma o a les seves normesreglamentllrles, .

d) Pel Tribunal de, Comptes en els aspecte:; econonllcs Ipressupoatlij'ls,

Artlcle 154., Un delegat nomenat pel Govurn dirlgira I'admlnlslració deI'E.tat en el terrltorl de la Comunitat Aulonoma I la coordlnarll,al 6s procedent, smb I'admlnlstrllció pr~pla de la COnlunllat.

Artlcle 155. , .1. SI lJI'8 Comunltat Autbnoma no compila les obílgaclons

que la Conatltucló o altres lIel. Ii imposaven, o actuava de foroma que atemptds greument contra I'lnteres general d'ESpanya.el Govern. prevl requerlment desat&a fet al Presldent de la CO­munltat Autbnoma .amb I'aprovacló per malorla sbsoluta del Se·nat pod'" adoptar 'les mesures neccesarles per tal d'obllgar·la alcompliment for~s de les dltes obligaclolls o per tal de proteglrI'Interes general esmentat.

2. Por a I'exeeucló de les mesures prev:stes a I'apartatanterior, el Govem podre donar Instruccions a totes les autorl­tats de les Comunltats Autonomes.

•

• ••B. O. del K-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 2937S

b) Els seus propls impostas, taxes i contribuclons especlals.e) Transferencias d'un fons de compensacló Interterrltorial

i altres 8ssignaclons a carree deIs Pressuposts Generals derEstat.

d) Rendlments procedents del seu patrimoni ingressos dedret privat.

-e) El protlucte de les aperecioos de crédito

,2. les Comunltats Autbnomes no podran adoptar en capcas mesures tributarles sobre béns situats fora del seu territorlo que constltuelxin un obstacle per a la lliure circulació oemercaderíes o de serveis.

3. l'exercici de les ccmpetencies ¡nanceres enumeradesen I'anterior apartat 1. les normes per a resoldre els eonflictesque poguessin sorgir ¡les possibles formes de col.laboraciófinancera entre les Comunitats Autonomes i I'Estat podrao serregulades per mltja d'una Ilei organice,

Article 158.1.' En els Pressuposts Generals de I'Estat es podra establir

una assignacló a les Comunitat3 Autonomes en funció del vo­lum deis serveis i de les activitats estatels que hagln assumiti de la garantia d'un nivel! mínim en ~a prestació deis servelspúblics fonamentals en tot el terrltori espanyol.

2. Per tal de corregir desequílibris economics interterrito·rials i fer efectiu el prlncipi de solidaritat es constituira unFons de Compensacl6 destinat a despeses d'inversió, els recur·sos del qual seran distribu'its per les Corts Generals entre lesComunitats Autonomes i les provincies, en el seu caso

TfTOL IX

Del Tribunal Constitucional

Article 159.

1. El Tribunal Constitucional es campan de 12 membresnomenats pel Re!, deis quals, quatre a proposlcló del Congrés,per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres,que$tre a proposiciódel Senat, amb Identica majorla. dos aproposició del Gavern, i dos a proposicló del Consell Generaldel Poder judicial.

2. EIs membres del Tribunal Constitucional hauran de sernomenats entre Maglstrats i Fiscals, Professors d'Unlversltat,funcionaris públlcs 1 advocats, tots eUs jurlstes de competenciareconeguda amb més de quinze anys d'exercici professlonal.

3. El període de designacJ6 deis membres del TribunalConstitucional tindra una durada de nou anys i es renovsr<,.1\per terc;:os cada tres anys.

4. La condició de membre del Tribunal Constitucional ésIncompatible: amb qualsevol mandat representatiu; 8mb elscEU racs politics o administratius; amb )'exercici de funcions.dlrectives en Ui1 partlt polftic o en un slndicat o d'un carrec alseu servei; amb I'exerclci de les carreres judicial i fiscal; iamb qualsevol activltat professional o mercantil.

Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tindranles incompatibilitats propies deis membres del poder judicial.

5. Els membres del Tribunal Constitucional seran tndepen·dents ¡inamovibles en l'exercici del seu mandatoArtiele 160.

El presldent d~1 Tribunal Constitucional sera nomenat entreels membres d'aquest, pel Rei, a proposició del mateix Tribunalen pie li per a un període de tres anys.

Article 161.

1. El Tribunal Constitucional té jurlsdicció en -tot el terrll0rlespanyol I és competent per a conelxer: - ,

a) Del recurs d~inconstltuclonálitat contra lIeis i dispos¡­cions normatlves ,amb forc;:a de lIei. la declaracló d'inconstitu·cionalitat d'una norma amb rang dellei, Interpretada per lajurisprudencia afectari':. aquesta, pero la sentencia o sentenciesqua n'hagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.

b) Del recurs d'emparament per violaci·í deis drets I de leslIibertats continguts en I'article 53.2d'aquesta Constltució, enels casos i formes qus la lIel estableixi.

c) Deis conflictesde competencia entre I'Estat i les Co­munitats Autonomes o -deis de les Comunitats Aljlmomes en·tre elles. _ • . .

d) De les 81tres materies que Ji atribueixen la Constitucióo les lIeis organlques.

2. El Govern podr. Impugnar davant el Tribunal Constltu·cional les dlsposicions i resolúcions adoptades pels brgans deles Comunitats Autanomes. la impu.gnacl6 provocara la suspeo·516 de la disposlcló o de la resolució recorreguda, pero el Tri·

bunal, en el seu cas, haura de ratificar·la o ah;ar·la en untermini no superior als cinc mesos.

Article 162.

1. Tenen legitimitat:

al Per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat. el Pre·sldent del Govern, el Defensor del Poble, cillquanta Diputats.clnquante Senadors, els brgans col.leglats executius de les Ca..munltats Autonomes 1, en el seu cas, les seves Assemblees.

b) Per a Interposar el recurs d'emparament, tata personanatural o jurfdlca que Invoqul un ¡nteres legítim, a més delDefensor del Poble i del Minísterk Fiscal.

2. Eh els altres casos la lIei organica determinara les perosones I els argans legitimats.

Article 163.

Quan en algun procés, un argan judicial consideri que unanorma amb rsng de lIel, aplicable al cas, de la valldesa de laqual depengui el veredlcte, pugul ser contraria' a la' Constitució,plantejara la qüestió davant el Tribunal Constitucional en elscasos, en la forma 18mb -els efectes que la llei estableixi, queen capeas seran suspensius.

ArUcle 164.

1. Les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaranen -el butlletf oficial de I'Estat amb els vots particulars, sin'hi hagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endemad'haver estat publicades i no hi ha cap recurs en contra. Aquellesque declarin la inconstltuclonalitat d'una ,lIel o d'una normaamb forca de !le; i totes aquelles que no es Iimltln a I'estima­ció subjetiva' d'un dret, tenen ple.ns efectes davant tothom.

2. L1evat que en elveredicte es disposl flns una altra cosa,subsistira la vigencia de la lIei en la part no afectada per laInconstitucional itat.. .

Artiele 165.

Una lIei organica regulara el funcionament del Tribunal Cons·titucional, ¡'estatut deis seDS membre&, el procediment davantaquel! i les condicions per a I'exerclci de les acclons.

TITOL X

De la reforma constitucional

Article 166.

la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la formaprevista en els apartats 1 i 2 de I'article 87.

Article 167.

1. Els projectes de reforma constitucional hauran de seraprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cadauna de les Cambres. SI no hí hagués acord entre totes cuas,s'intentara obtenlr-Ia mitjanc;:snt la creaci6 d'una Comissi6 decomposfci6 parittirla de D1putats i Senadors que presentara untext que sera votat pel Congrés I'pel Senat~ .

2. En cas de no aconseguir-se l'a¡jrovaci6 mitjanc;:ant el pro­cediment de I'apartat anterior, I sempre que el texthaguésobtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, elCongrés, per majorla de les dues terceres parts, podra aprovarla reforma.

3. Una vegada hagi estataprovada la reforina per les CortsGenerals, sera satmesa a 'referéndum per tal de ser ratificada,sempre que ha demani una declma part deis membres de qual­sevol de les Cambres, dins I'espai deis quinze dres següents ald&i l'apr'ovaci6.

Article 168.

1. Si es propasava la revisió total de la Constltució o unade parc1al que afectés el Títal Preliminar, el Capítol Segon,Secció La del Títol 1, o el Titol 11, es procedlra a f'.aprovació delprinclpi per majoria deis dos tercos de cada' Cambra, 1 a ladlssolució immediata de les Corts, .

2. Les Cambres elegides hauran de ratificar la declsló Iprocedlr a I'estudl del nou text constitucional, que haura de,ser apravat per majoria deis tos ter!fos de les dues Camhres.

Artlcle 169. .

No podrá Inlciar·se la reforma constitucional en temps· deguerra o de vigencia d'algun deis estats previstos en lárti­ele t16.

39376

•29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3

, ,

•

DIf:POSICIONS ADDICIONALSPrimera.

La Constitució empara 1 respecta els drets histories deis .territoris forals.

L'actualització general del dit reglm foral es durll 8 terma,en el seu ca.... dios el mare de la Constitució I deis Estatutsd'Autonomia.

~egona~

La declarac16 de majoria d'edat que conté I'article 12 d'aques·ta Constituciá no perjudica les situacions emparades pels dretsforal s sn l'ambit del dret privat.

Tercera.La modificació del regim econbmie 1 fiscal de I'arxtpelag

cé_na~1 requerira un Informe preví de la Gamunitat Autónoma o,en el seu cas, de I'e>rgan provisional autonomic.

Ouarta.En les COl'l1unitats Autonomes on resldelxi més d'una AudiEm·

ela Territorial, els Estatuts d'Autonomia respectius podran man­tenir les que Ja hl eren I distribuir les competencies entre elles,sempre de conformltat 8mb el que preveu la lIei organica Imantenint·ne la unitat 1 la Independencia.

DISPOSICIONS TRANSITORIESPrlmera~

En als territorls dotats :d'un regtm provisional d'autonomia,el seus brgans col.leglats superiora, per mitja d'un acord adop·tat per la majorla absoluta deis seus membres, podran substi­tuir la Iniciativa que I'apartat 2 der I'article 143 atrihueix a lesDfputa~ions Provincials o als argans interinsulars corresponents.

Segona.

Els territorls que en el passst haguessin plebiscitat afirma·tlvament proJectes d'Estatut d'Autonomia I en el moment depromulgar 'aquesta Constltució comptin amb r~gims provisionalsd'autonomia, podran procedlr Immediatainent en .a forma pre­vista per I'apartat 2 de I'article 148. sempre que ho acordinaixí, per majorla absoluta, els brgans preautonomics col.leglatssuperiors, els quals hauran de comunicar-ha al'Govern. El pro­jecte d'Estatut sera elaborat d'acord amb allo que estableix I'ar­ticle 151, número 2, a convocatoria de I'organ col.legiat pre·autonomic.

Tercera.

La iniciativa del procés autonomic per part de les Corpora­cions locals o deis seus memhr8s, prevista per I'apartat 2 de"article 143, s'entén que és diferida, amb tots els seus efectes,fins a la celebració de les primeres eleccions locals sota lavigencia de la Constitució.

Quarta,

1, En el cas de Navarra, t a efectes de la seva incorporat::ióal Consell General Basc o al reglm autonbmic hasc que elsubstltueixl en 1I0c del que estableIx I'article, 143 de la Constl­tl·ció, la Iniciativa correspon a I'organ Foral competent, el quafadoptara la seva decisló per majoria deis membres que lacomponen. Per tal qua la dita Iniciativa sigui valida, caldrll, amés, que la declsló de I'Cngan Foral competent sigui ratificadaper un referlmdum convocat expressament a aquest efecte, Iaprovat per majorla deis vots valida ·emesos.

¡ 2. SI la Iniciativa no reelxís, nornés es podre tornar a pra­duir en un altre perrode de mandat de l'organ Foral competent,i en qualsevol cas, quan hagi transcorregut el termln! mínimque establelx I.'article 143.

Cinquena,

Les ciutats de Cauta I Melilla podran constituir-se en Comu­nltats Autonotnes en el css que ho decldeixin alxi els seusrespectlus Ajuntamenta, per mltja d'un acord adoptat per lamajoria absoluta deis seus membres 1, si ho autorltzen lesCorts Generals, mltjanl;ant una lIei organlca, en els termes pre.vlsts per I'artlcle 144.

Sisena.

Si es trameten a la Comlssió de Constltu~ió del Congrésdlv'ersos projectes d'Estatut, seran .dictamlnats per I'ordre 6n

qu~ hl haguessln entrat. I el termlnl de dos mesos a que esreferelx I'article 151 comem;arlt a comptar des que la Comissló8c~bi I'estudl del projecte o projactes de· que successivamenthagl conegut.

Setena,

Els organismes provisiol1als autonomics es consideraran dls­solts en els casos següents:

al Una vegada hagin estat constit(úts els organs que esta­bleixln els estatuts d'autonornia .aprovats cO;"lformement a aques­ta Constitucló.

. b) . En cas que la iniciativa del procés autonbmic no arrlbésa reeixir per tal com nJ complís .els requisits prevfsts a I'ar·ticle 143.

c) Si !'organisme no hagués ·exercit el .dret que Ii reconeixla disposició transitoria pr1mera dins el termini de3 anys,

VL,itena.

1. Després de I'entrada en vigor de ·la present Constitucióles Cambres que I'an aprovada assumlran les funclons I lescompetencies que s'h! assenyalen respectivament per al Con­grés I per al Senat, sense que en cap cas el seu mandat s'es­tengu; més enlló del 15 de juny de 1981.

2. A efecte del que estableix I'artlcle 99, la promulgacióde la Constitució es considera com un cas constitucional enel qual és procedent d'aplicar·lo, A aquest efecte, a partir dela dita promulgació s'obrira un perrode de trenta dies per 8I'aplicació del que disposa el dit article. Durant aquest període,I'actual President del Govarn, que assumíra Les funcions I lescompetencies· que la Constitucló estableix per a aquest ca.rrec,podra optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'article 115o bé donar pas, ambo la seva dlmlssió, a I'aplicació del que es­tableix l'article 99; en aquest darrer cas restara en la situació

, prevista.en I'apartat 2 de I'article 101.3. En cas de dissolució, d'acord amb el que preveu I'artl"

ele 115 I si no s'hagués produi"t legalment allo que preveuenels articles 68 i 69, caldra aplicar a les· eleccions les normesvigents anteriorment, amb les úniques excepcions que en alloque .fa referencia a Ineligibilitats i incompatibilitats s'aplicaradirectament allo que preveu I'incis segon de la Iletra b) deI'apartat 1 de I'article 70 de la Constituci6 i el que aquesta ma­teixa disposa respecte a redat de votar i el que estableix l'ar·ticle 69.3.

Novena.

Als tres" anys d'haver estat elegits per primera vegada elsmembres del Tribunal Constitucional es designara per sorteigun grup de quatre membres de la mateixa" procedencia electivaque hagin de cessar I ser renovats, A aquest únic efecte, esconsideraran agrupats com membres de la mateixa procedenciaels dos deslgnats a proposició del Govern i els dos que pro­cedeixen de la formulada pel Consell General del poder Judi·clal. Després d'un segon període de tres anys es renovara pelmateix procediment un deis dos grups no afectats pel sortelganterior, Des d'aquell moment ·Ia renovacló s'ajListara al queestableix el número 3 de I'article 154.

D1SPOSICIO DEROGATORIA

1. Resta derogada la L1ei 1/1977, del 4 de gener per a laReforma Política, i, en la mesura que no fossin ja derogadesaqusta lIeí, la de Principios Fundamentales del Movimiento del17 de malg de 1958, el Fuero de Jos Españoles del 17 de juliolde 1945, el Fuero de Trabajo del 9 de mare de 1938, la LeyConstitutiva de las Cortes, del 17 de julloL de 1942, la Ley deSucesión en la Jefatura del Estado del 26 de juliol de 1947,modificades totes per la lIel organica de I'Estat del 10 de gene!de 1967 i de la mateixa manera, aquesta darrera i la del Re·ferendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.

2. En la mesura que poguessin conservar alguna vigencia,es considera derogat definitivament la L1ei del 25 d'octubre de1839 en allo que pogués afectar les províncies d'Alaba. Guipús­coa I Biscala.

De la mateixa forma es considera derogada definitivamentla L1ei del 21 de juliol de 1876.

D1SPOSICIO FINAL.Aquesta Constltució entrara en vigor el mateix dia que en

sigui publicat el text oficial al Butlletí Oficial de rEstat. Serapublicada també, en les al tres Ilengües d'Espanya .

•

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN' OFICIAL DEL ESTADO

Núm. 311.4.'Viernes 29 de diciembre de 1978

=

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO =

GACETA DE MADRID :==

s: : g;:;

=

i~

=

=~ Depósito Lega] M. 1-1958 Año CCCXVIII==

=

•

CONSTITUCIONESPAÑOLA

=

APROBADA POLAS CORTES O 31 DE OUTUBRODE 1978

RATIFICADA POLO POBO ESPAÑOL NO REFERENDUM

DO 6 DE DECEMBRO DE 1978

SANCIONADA POR S. M. O REl ANTE AS CORTES

O 27 DE DECEMBRO DE 1978

-.

-=

-=

=

~

-

.e o N STITDe ION ESPAÑOLA

PREAMBUlO

A Nación e~pañola, desexando que se estableza a xusticia, aollb artade e 8 segurldade e que se promova o ben de cantos a in·teyran, no uso da súa soberanfa, proclama 8 súa vontada de:

Garantizar, dentro da Constitución e das lels, a convivencIademocrática, conforme a un arde económico e social xusfo.

Consolidar un Est¡;¡do de Dereito qu~ asegure o imperio da/el como expresión da vontada popular.

Protexer a tódolos españois e pobos de España no exerciciodos dereitos humanos, das Búas culturas e tradicións, das Búaslinguas e Instituclóns.

Promover, para asegurar a todos unha digna calidade devida. o progreso da cultura e da economía. '

Establecer unha sociedade democrática avanzada, e 'Colaborar no fortalecemento dunhas relacións pacíficas e de

eficaz cooperación entre tódolos pobos da Terra. .En consecuencia, as Cortes aproban e o 'pobo español ra-

tifica a seguinte .

CONSTlTUCIONTITULO PRELIMINAR

Artigo 1.

1., España constitúese nun Estado social e democrático.oeDerelto, que propugna como valores superiores de seu arde­namento xurídico a libertade, a xusticia, a igualdade e o plura­lismo político.

2. A 'soberanía nacional reside no pobo español, do queemanan os poderes do Estado .

.3. A forma política do Estado español é a Monarquía par-lamentaria. .

ArUgo 2. _

A Constitución fundaméntase na indisoluble unidade da Na·ción española, patria común e indjvisible de tódolos 'españois,e recoñece e garantiza o dereito á autonomía das nacionalidadese rexi6ns que a integran e a solidaridade entre todas elas.Arligo 3.

1. O casterán é a lingua española oficial do ·Estado. Tódolosespañoi~ teñen o deber de coñecela e o dereito a usala.

2. As outras linguas españolas serán tamén oficiais nasrespectivas Comunidades Autón,pmas de acordo' cos seUs Esta·tutos.

3. A riqueza das distintas medalidades lingüísticas deEspaña é un patrimonio cultural 'que será obxecto de especialrespeto .e protecclój1.

Arllgo 4.

. 1. A bandeira de España está formada' por tres franxas ha·rlzontals, vermella, marela e vermella; a marela é dobre deancha do que cada 'unha das vermellas.

2. Os Estatutos poderán recoñecer bandeiras e mals ense­ñas propias das Comunidades Autónomas. Estas 'utilizaransexunto á bandeira de España nos seus edificios públicos e nosSeu8 actos oficlais:

Arllgo 5.

A capital 'do Estado é a vila de Madrid.. Arligo 6.

Os partidos políticos expresan o pluralismo 'político, canco·rren á formación e manifestación da vontade popular e sonInstrumento fundamental para Q participación política. A s(iacreación e o exerclclo da s(ia &1;tivldade son libres dentro dorespeto 8 Constitución e mals j¡ lel. A súa estrutura interna efunclonamento deberán ser democráticos.

Artigo 7.

Os sindicatos de traballadores e as asociaclóns empresariaiscontri buen á defensa e promoción dos intereses económicos esoclais que lIes son propios. A sua creación -e o exercicio dasua actividade son libres dentro do respeto á Constitución eá lei. Asua estructura interna e funcionamento deberán serdemocráticos.

Artigo 8.

1. As Forzas Armadas, constituidas polo Exércifo de Terra, aArmada e o Exército do Aire, telion como misión garantiza-lasoberanía e a independencia de España, défende-la súa inte­gddade territorial e o ordenamento constitucional.

2. Unha lei orgánica regulará as bases da organización mi·litar de acordo cos principios da presente Constitucipn.

Artigo 9.

L Os cidadáns e os poderes públicos están suxeitos á Cons­titución e ao resto do ordenamento xuridico.

2. Corresponde aos poderes públicos promoveren as condl­cións para que a libertade e a igualdade do individuo e mais dosgrupos en que se integra sexan reais e efectivas: removerenos atrancos que impidan ou dificulten a súa plenitude e facili­taren a participación de tódolos cidadáns na vida política, eco·nómlca, cultural e social. •

3. ~ Constitución garantiza o principio da legalidade, axerarqUla normativa, a publicidade das normas. a irretroactivi­dade das disposlcións sancionadoras non favorables ou restriti­vas de dereitos individuais. a seguridadexurídica, a responsabi·Iidade e m¡dla interdición da arbitrariedade dos poderes públicos.

TITULO I

Dos dereito!o e deberes fundamentaisArtigo 10.

1. A digrridade da persoa, os dereitos inviolables que Ileson inherentes, o libre desenvolvemento da persoalidade, o res­peto á lei e aos dereitos dos demais son fundamento do ardepolítico e da paz socIal. .

2. As normas relativas sos dereitos fundamentais e ás li·bertades que a Constitución recoñeee, interpretaranse conformeá Declaración Universal dos Dereitos Humanos e aos tratadose acordos internacionais sobre as mesmas materias ratificadospor España.

CAPITULO PRIMEIRO

Dos españois e dos extranxeiros

Artigo 11.-1. A nacionalidade española adquírese, consérvase e pérdese

de acordo ca establecido pola lei.2. Ningún español/de orixe poderá ser privado· da súa na­

cionalidade.3. O Estado poderá concertar tratados de dobre nacional!·

dade cos pa1ses iberoamericanos. ou con aqueles que tiveranou teñan un particular vencello con España. Nestes mesmospaises, alnda Que nog recoñezcan 80S seus cidadáns un de­reita recíproco, poderán naturalizarse 05 españois sin perderena súa nacionalldade de orlxe.Artigo 12.

Os españois son maiores de edade aos 18 anos .

Artigo 13.

1. Os extranxeiros gozarán en España das libertades pú­blicas que garantiza o presente Título nos termos que establezanos tratados e malla lel.

2. ,SÓ .os españols serán titulares dos dereitos recañecidosno artlgo 23, non sendo o que, atendendo a criterios de reel·

B. O. del E.-Núm. 311.4

•

29 diciembre 1978 29379

procldade, polda establecerse por tralado ou lel para o dereltode sufraxlo activo nas elecclónsmunlclpals.

3. A extradición non S8 concederá sanón en cumprimentodun tratado ou da lel, atendendo ao principio da reclprocidade.Quedan excluidos da extradición 05 delitos políticos, non con·slderándose como tales os actos de terrorismo.

4. A Isi establecerá os termos en que os cidadáns doutrospaíses e mallos apátridas podarán gozar do dereito de asilo enEspaña.

CAPITULO SEGUNDO

Dereitos e Ii~ertades

Artigo 14.

Os españols son ¡guais ante a lel, sin que poida prevalecerdiscriminación ningunha por razón de necamento, raza, sexo,relixión, opinión OU calquera cutra" condición ou circunstanciapersosl DU social.

SECCION 1."

Dos dere itas fundamentais e das libertades públicas

Artigo 15.

Todos teñen dereito á vida e á integridade física e moral,sin que, en caso ningún, poldan ser sometidos a tortura nin apenas ou tratos inhumanos ou degradantes. Queda abolida a penade morte, salvo o que se poida dispoñer nas leis penais mili-tares para tampos de guerra. '

Artigo. 16.

1. Garantízase a libertade ideolóxica, relixiosa e de culto dosindividuos e das comunidades sin mais limitación. nas súasmanifestacións, cá necesaria para a conservación do arde pú-blico protexido pala lei. .

2. Ninguén poderá ser abrigado a declarar sobre a súaideoloxía, relixlón ou crenzas.

3. Nlngunha confesón terá carácter estatal. Os poderes púoblicos terán en canta as crenzas relixiosas da sociedade espa­ñola a mantarán as conseguintes relacións de cooperación coaIgrexa Católica e as demais confesións.

Artigo 17.

1. Toda persoa ten rlereito á Iibertade e á seguridade. Nin·guén poderá ser privado da súa Iibertade senón coa observanciado establecido neste artigo e nos casos e na forma previstospolalei.

2. A detención preventiva non poderá durar mais do tempoestritamente necesario para a realización das averiguacións ten·dentes ao esclarecemento dos feitas, e, en todo caso, no prazomáximo de setenta e dúas horas, o detldo deberá ser posta enlibertade ou a disposición da autoridade xudicial.

3. Toda persoa detidadebe ser Informada de forma in·mediata, e de modo que lIe sexa comprensible,. dos seus de­rejtos e das razóns da súa detención, sin que poida ser obri­gada a declarar. Garantizase a asistencia do abogado ao detidonas dilixencias policiais e xudiciais. nos termos que a lei es·tableza.

4. A lel regulará un procedemento de .. habeas corpus" paraque se produza a inmediata posta a disposición xudicial de todapersoa deUda ilegalmente. Igualmente, determinarase por lei oprazo máximo de duratjón da prisión provisional.

Artlgo 18.

1. Garantízase o dereito ao honor, á intimidade persoal -efamiljar e mals á propia Imaxe.

2, O domicilio é Inviolable. Ningunha entrada ou rexistropoderá facerse nel sin consentimente do titular ou resoluciónxudlclal,~non senda en caso de manifesto de,lito.

3. Garantizase o sagredo das comunicacións e, en especial.das postals, telegráficas oli telefónicas, non senda en caso deresolución xudiciaL

4. A lel limitaré o uso da Informática para que se garanticeo honor e malla intimidade persoal e familiar dos cidadáns e opleno exercicio dos seus dereitos.

Artigo 19.

Os españois teñen derelto 8 elexir libremente a súa resi­dencia e a circ~laren por todo o territorio nacional.

Tamén tei'ien derelto 8 en'.ter e saír libremente de Españanos termos que 8 lei estableza. Es·te dereito non poderá serlimitado por motivos políticos ou ideolóxlcos.

Artige 20.

1. .Aecoñécense e protéxense os dereltos:

a) A expresar e difundir libremente os pensamentos, idease opinións mediante a palabra. o escrito ou calquera outro me-dio de reproducción. . . '

b) A produción e creació.l literaria, artística, científica etécnica.

el A libertade de cátedra.d) A comunicar ou recibir libremente información veraz por

calquera medio de difusión. A lei regulará o dereito á cláusulade .conciencia e ao segredo profesional no exercicio destas li­bertades.

2. O exercicio destes dereitos non pode restrinxirse median­te ningún tipo de censurá previa.

3. A lei regulará a organización e .control parlamentario dosmedios de comunicación social dependentes do Estado ou decalquera ente público e garantizará o acceso aos citados mediosdos grupos sociais e políticos significativos, respetando o plu­ralismo da socledade e das diversas Iinguas de España.

4. Estas' libertades teñen o seu límite no respeto aos de­reitos recoñecidos neste Título, nos preceptos das leis que osdesenvolven e, especialmente, no dereito ao honor, á intimida­de, á propia imaxe e á p"rotección da mocedade e da infa~cia.

5. SÓ poderá acordarse o secuestro de pwblicacións, gra­bacións e outros medios de información en virtude de resoluciónxudicial.

Artigo 21.

1. ' Aecoñécese o dereito de reunión pacífica e sih armas. O"exercicio deste dereito non necesitará autorización previa.

2. Nos casos de reunión en lugares de tránsito públiGO emanifestacións darase comunicacIón previa á autoridade, que 'sóas poderá prohibir-cando existan razóns fundadas de alteracióndo arde público, con perigo para persoas ou bens.

Artigo 22.

1. Recoñécese o dereito de asociación.2. As asociacións que persigan fins ou empreguen medios

tipificados como delito son lIegais.3. As asociacións constituídas ao abeiro deste artigo debe­

ránse inscribir nun rexistro aos únicos efectos de publicidade.4. As asociacións só poderán ser disaltas ou suspendidas

nas súas actividades en virtude de resolución xudicial motivada.5. Prohibense as asociacións secretas e mailas de carácter

paramilitar.

Artigo 23.

1. Os cidadáns teñen dereito a particiPar nos asuntos pú­blicos, directamente ou por medio de representantes. libremen­te elexidos 'en eleccións periódicas por sufraxio universal.

2. Tamén teñen dereito -a acceder en condicións de Igual·dade ás funcións e' cargos públicos, cos requisitos que sinalanas leis.

Artigo 24.

1. Tódalas persoas teñen dereito a obte·la tutela efectivados xueces e tribunajs no exercicio dos seus derE~Hos e inte­reses lexítimos, sin que, en ningún caso, poida producirse in­defensión.

2. Do mesmo xeito, tudas teñen dereito ao Xuez ordinariopredeterminado pala lei. á defensa e á asistencia de letrado, aseren Informados da acusación formulada contra eles, a un pro­ceso público sin dilacións Indebidas e con tódalas garantías, autilizaren os medios de proba pertinentes para a súa defensa,a non declararen contra si mesmos. a non se confesaren culpa·bies e á presunción de inocencia.

A lei regulará os casasen que, por razón de parentesc.o oude segredo profesional, non se estea abrigado a declarar sobrefeitos presuntamente delictivo....

Artigo 25.

1. Ninguén poderá ser condenado ou sancionado por ac­clóns ou omlsións que no momento de se produciren non cons­titúan delito, falta ou infracción administrativa, segundo a lexis-lación vixente daquela. .

29380

•

29 dlciemore 1978 B. O. del E.-Núm. 311.4

2. As penas privativas d. libertad•• as medidas d. segu­rldade estarán encamlñadas á reeducación e relnsercl6n sociale non. podarán consistir en. tr8b~lIos forzados. O co~denado apena de prisión que estes cumprlndo a meSI)18 gozara dos de·reltos fundamentals deste Capitulo, f6ra dos que se vexan ex­presamente limitados polo contldo do fallo condenatorio, o sen­tido da pena e 8 lel penltendarla. En todo caso, terá deralto aun treballa remunerado, e -mals 80S beneficios correspondentesda Segurldade Social, así como 80 acceso á cultura e 80 desen­volvemento Integral da Búa personalidade.

3. A -Administración civil non poderá Impoñer sancl6ns que,directa ou subsidiariamente, Impliquen privación de Iibertade.Artlgo 26.' .

Prohibens8. os Trlbunals de Honor no ámbito da Administra­ción civil e das organizacións profesionais.

Artlgo 27.

1. Todos -teñen deralto á educación. Recoñécese a Iibertadede ansino.

2. A educación teré por obxecto o pleno desenvolvementoda persoatldade humana no respeto QOS principios democráti­cos de convivencia e sos deraltos e libertades fundamentais.

3 Os poderes públicos garantizan o deralto que asiste 80Spals para Que os seus filias reciban a formación relixiosa emoral que estea de" acorda coas súas propias convicións.

4. O ansino -básico é obrlgatorlo e gratuito.5. Os poderes públicos garantizan O- deralto de todos á edu­

cación, mediante unha programación xeral do ansino, con par·tlclpaclón efectiva de tódolos sectores afectados' e a creaciónde centros docentes.

6. Recoñécese ás persoas Uslcas e xurídicas a libertade decreación de centros docentes, dentro do respeto 80s principiosconstitucionals.

7.. Os profesores, os país e se prQcede, os alunos, inter­vlrán no control e xestión de tódolos centros sostidos pala Ad­ministración con fondos públicos, nos termos. que a lei esta­bleza.

8. Os poderes públicos Inspeccionarán e homologarán o sis­tema educativo para garantizaren o cumprimento das leis.

9. Os poderes públicos axudarán aos centros docentes quereúnan os requisitos que a lel estableza.

10. Recoñécese a autonomía das Universidades, nos termosque a lei estableza.

Artlgo 28.

1. lodos tei)en dereito a- sindicarse libremente. A lei poderápór IImltaclóns, ou excepci6ns 80 exercicio deste dererto ás For­zas ou institutos armados BU 80S demais Carpos sometidos adiscIplina militar e regulará as peculiaridades do seu exerciciopara os funcionarios públicos. A Iibertade sindical comprende oderelto 8 fundar sindicatos e a se afiliar ao da súa elección,asf como o derelto dos sindicatos a"1o'rmaren confederaclóns ea fundaren organizacións sindlcais internacionais ou a se afilia·ren As mesmas. Ninguén poderá ser obrigado a se afiliar a unsindicato.

2. Recoñécese o derelto é folga dos trabalfadores para adefensa dos seus Intereses. A lel Que regule o exerclcio destederelto establecerá as garantías precisas para que se asegureo' mantemento dos servicios esenciais da comuflldade.

Artigo 29.'

1. Tódolos espanOls terán o dereito de petición individuale colectiva, por escrito, na forma e cos efectos que determinea lel.

2. Os membros das Forzas ou Inst~tutos armados ou dosCarpos sometidos a disciplina militar poderán exercer este de·relto s6 Individualmente e de acordo co disposto na súa .texis·laclón específica.

SECClml 2:'

Dos dereitos e deberes dos cidadáns

Artlgo 30.

1, Os españois teñen o dereito e o deber de defender aEspaija.

2. A lel fixará as abrigas milit nes dos españols e regulará,coas debidas garantías, 8 obxección de conciencia, así como8S demals causas de- exención do servicio militar obrigatorio,podendo Impoñer, no seu caso, unha prestación social sustitu,torla.

3, Poderase establecer un servicio civil para o cumprimentode flns de Interés xeral. ~

4. Mediante a lel poderán regulE\rse os deberes dos clcla­dáns nos casos de grave risco, catástrofe ou calamidpde pú­blica.

Artlgo 31.

1. Todos contribuirán ao sustentamento dos' gastos públicosde acordo coa súa: capacidade económica mediante un sistematributario xusto Inspirado nos principios de Igualdade e progre­sividade que, en ningún. caso, chegará a ser confiscatorio.

2. O gasto público realizará unha asignación equitativa dosrecursos públicos e 8 súa programación e execución responde· .rán aos criterios de eficiencia e economía.

3. 86 poderán establecerse prestacións personais ou patriomonials de carácter público reguladas pala lei.

Artigo 32. .

1, O ·home e a muller teñen dereito a contraer matrimoniocon plena Igualdade xurídlca.

2. A lei regulará aS formas de matrimonio, a edade e mallacapacidade para o contraer, os dereltos e deberes dos cónxuxes,as causas de separación e disolución e os seus efectos.

Artigo 33.

1. Recoñéceseo dereito á propledade privada e á herdama.·2. A función social destes dereitos deUmitará o seu con·

tido, de acordo coas leis. _3, Ninguén poderá ser privado dos seus bens e dereitos se

non é por causa xustificada de utilidade pública ou interés so­cial. mediante a correspondente indemnización e de conformi·dade ca disposto polas leis.

Artigo 34.

1. Recoñécese o dere ita de funda9ión para fjns de interésxeral, regulado pola leL

2. Rexerá tamén para as fundacións o disposto nos aparta­dos 2 e 4 do artigo 22.

Artigo 35.

1. Tódolos españols teñen o deber de traballar e o dereitoao trabalfo, á libre elección de profe~ión ou oficio, á promocióna través do traballa e a unha remuneración suficiente para sa­tisfaceren as súas necesrdades e a.s. da súa famrlra, sin que enningún caso se poida facer discriminación por raZÓn de sexo,

2. A lei regurará un estatuto dos traballadores.

Artiga 36.

A lel regulará as peculiaridades propias' do réxime xurídrcodos ,Calexios Profesíonais e do exercicio das prafesións titura·das. A estrutura interna e o funcionamento dos Corexias debe­rán ser democráticos.

Artigo 37.

1. A lei garantizará o dereltó á negociación corectiva laboralentre os representantes dos traballadores e empresarios, asícomo a forza vinculante dos convenios.

2. Recoñécese o dereito dos traballadores e empresarios aadoptaren medidas de confllto colectivo. A lei que regula oexercicio deste derelto, sin perxulclo .das limitacións que poldaestablecer, incluirá as garantías precisas para que se asegure ofuncionamento dos servicios esenciais da comunidade.

Artigo 38.

Recoñétese a Iibertade de empresa no marco da economíade mercado. Os poderes públicos garantizan e protexen o seuexercicio e a defensa da produtlvidade, de acordo coas eslxen­cias da economía xeral e cando corresponda, da planificación ..

CAPITULO TERCEIRO

Dos principios rectores da politica social e económica

Artigo 39.

1. Os poderes públicos aseguran a protección social, econó­mica e xurídlca da familia.

2. Os poderes públicos asegurán, tamén, a protección. Inte­gral dos filias, Iguais estes perante a lel con IndependenCia dasúa filiación, e a das nals, calquera que sexa o seu estado ci-vil. A lel posibilitará a Investigación da paternldade. .

3. Os pars deberán prestar asistencia de todo tlpo'BOS filiastidos dentro ou fóra do matrimonio, durante a súa minorfa deedade e nos demals casos en que legalmente proceda.

4. Os nenas gozarán da protección prevista nos acordos In­ternacionals que mIran polos seus dereltos.-

B. O. del E.-Núin. 311.4 29 diciembre 1978 '29381

•

Artigo 49.

Artlgo 40.

1. Os poderes públicos promoverán a8 condlclóns favora­bles para o progreso social e económico e para unha distribución

- da renda rexlonal e persoal mala equitativa, no marco dunhapolítica de estabilldade económica. De manslra Aspeclal reallza~

rán unha política orientada 80 pleno emprego.2. Adamáis. 05 poderes públicos fomentarán unha politlca

.que garantice 8 formación e readf;l,ptaclón profesionals; miraránpala segurldade e hixiene no treballa e garantizarán o descansonecesario, mediante 8 limitación da xornada laboral, a8 vaca­ci6ns periódicas retribuidas e a promoción. de centros adecua­dos.

Artlgo 41.

. Os poderes públicos manterán un réxime público de Segurl-dade Social para tódolos eidadáns, que garantice a asistenciae prestacións soclals suficientes -ante situacións de necesidade,especialmente en caso de desemprego. A- asistencia e presta­cións c~mplementarlas serán libres.

Artiga 42.

O Estado mirará especialmente pala salvagarda dos dereitaseconómicos e saclals dos traballadores españols no extranxeiro,e orientará" a súa política cara 80 seu regreso. .

Artigo 43.

1. Aecoñécese o dereito á protección da saúde.2. Corresponde 80S poderes públicos organizaren e tutelaren

a saúde pública medTante medidas preventivas e as prestacións eservicios necesarios. No tocante a iso a lel establecerá os de·reitos e deberes de todos.

3. Os poderes públicos fomentarán a educación sanitaria, aeducación física e mallo deporte. Tamén facilitarán a adecuada

.utilización do lecer.

Arligo 44.

1. Os poderes' públicos promoverán e tutelarán o acceso ácultura, á que todos teñen dereito.

2. Os poderes públicos promoverán a ciencia e investigacióncientífica e técnica en beneficio do interés xeral.

Artlgo 45.

1.- Todos teñen dereito a disfrutar dun medio ambiente ade­cuado para e desenvolvemento da persoa, así como O deber deo conservapen.

2. Os poderes p,úb!icos mirarán pala utilización ·racional detódolos recursos naturais, co fin de protexeren e melloraren acalldade da vlda- e defenderen e restauraren o medio ambiente,coa axuda da indispensable solidaridade colectiva.

3. Para quen viole o dispos.to no apartado anterior, nos ter­mos que a lei fixe estableceranse sancións penais ou; se houberalugar. administrativas, así como a obriga da reparación do darlocausado.

Arti_go 46

Os poderes públicos garantizarán a conservación e promove­rán o enriquecemento do patrimonio histórico, cultural e artísticodos pobos de España e dbs bi:ms que o integran, calquera quesexa o seu réxime xuridico e a súa titularidade. A lei penal san­cionará os atentados contra este patrimonio.

Artigo 47.

Tódo]os españois teñen' derelto a disfrutar dunha vivendadigna e axeitada. Os poderes públicos promoverán as condiciónsnecesarias e establecerán as normas pertinentes para facerenefectivo este dereito, regulando a utilización do chan de acordoco interés xeral para que se impida a especulación.

A comunldade participará nas plusvalías que nalan da acciónurbanística dos entes públicos. .

Artigo 48.

Os poderes públicos promoverán as condlcións para a parti­cipación libre e eficaz da mocedade no desenvolvemento politlco,social, económico e cultural -

I ¡

Os poderes públicos realizarán unha polítlea de pre·vlslón, tra­tamento, rehabilitación e Integración dos dlsmlnuídos físicos, sen-

sorlals e psrquicos, aos que prestarán a atención especializadaque requlran e ampararanos especialmente para o disfrute dosdereitos que este Título outorga a tódolos cidadáns.

Artigo 50.

Os poderes públicos garantizarán, mediante penslóns axeita­das e periodicamante actualizadas, a suficiencia económica aOlcidadáns na terceira edade. Tamén e con Independencia d•abrigas familiares, promoverán o seu banestar mediante un 5U­tema de servicios sacíais que atenderán os seus problemas espe­cificos de saúda, vivienda, cultura e lecer.

Artigo 51. \

1. Os poderes públicos garantizarán a defensa dos consumi­dores e usuarios, protexendo, mediante procedementos eficaces,IJ seguridade, a saúde e mailos lexítimos intereses económicosdos mesmas. .-

2. Os poderes públicos promoverán a información a mailaeducación dos consumidores e usuarios, fomentarán as súas or~

ganizacións e oirán a estas nas CtIestións que poidan afectar 8aqueles, nos termos que a lei estableza.

3. No marco do dlsposto polos apartados anteriores, a lelregulará o comercio interior e mailo réxime de autorización -deprodutos comerclals.

Artigo 52.

A lei regulará as organizacións profesionais que contribúan ádefensa dos intereses económicos que Iles sexan propios. A súaestrutura interna e funcionamento deberán de ser democráticos.

CAPITULO CUARTO

Das garantías das libertades e dereítos fundamentaís

Artlgo 53.

1. Os dereitos e libertades recoñecidos no Capítulo segundodo presente Título vinculan a tódolos poderes públicos. S6 por lei,que en todo caso deberá respeta-lo seu contido esencial, poderáregularse o exercicio de tales dereitos- e libertades que se tute­larán de acordo ca previsto no artígo 161. 1 a).

2. Calquera cidadán poderá reclama·la tutela das libertadese dereltos recoñecidos no artigo 14 e a Sección 1.8 do CapítuloSegundo ante os Tribunais ordinarios por un procedemento basea·do nos principios de preferencia e sumariedade e, se fose mes­ter. a través do recurso de amparo ante o Tribunal Constitucio­nal. Este derradeiro recurso será aplicable á obxección dflconciencia recoñecida no artigo 30.

3. O recoñecemento, o respeto e a protección dos princi­pios recoñecidos no Caprtulo Terceiro, informará a lexislaciónpositiva, a práctica xudicial e a actuación dos poderes públicos.SÓ poderán ser alegados perante a Xurisdición ordinaria deacordo co que dispoñC!n as leis que os desenvolvan.

Artigo 54.

Unha lei orgánica regulará a institución do Defensor do Pobo,c'bmo alto comisionado das Cortes Xerais, designado por estaspara a defensa dos dereitos comprendidos neste Título; paraIso poderá supervisa-la actividade da Administración, dandocanta ás Cortes Xerais.

CAPITULO OUINTO

Da suspensión dos dereitos e libertades

Artigo 55.

1. Osdereitos recoñecidos nos artigos 17. 18, apartados 2e 3, artigos 19, 20, apartados 1, a), d). e 5, arligos 21. 28 apar­tado 2, e artigo 37, apartado 2, poderán ser suspendi Jos candose acorde a declaración de estado de excepciónou ce sitionOs termos previstos na Constitución. Exceptúase do estable­cido anteriorménte o apartado 3 do artigo 17 para o supostode declaración de estado de excepción. .

2. Unha lel orgánica poderá determina·la forma e os casosnos que, de xeito individual e coa necesaria intervención xudi·cial e o adecuado control parlamentario, {lS dereitos reca'ñecidosnos a~tigos 17, apartado 2, e 18, apartados 2 e 3, poden sersuspendidos para persoas determinadas, en relación coas In·vestlgacións correspondentes á actuación de bandas armadasou elementos terroristas.

A utilización Inxustificada ou abusiva das facultades recoñe­cldas na citada lel orgánica producirá respot'lsabilidade· penal,como violación dos dereitos e libertades recoñecidos poias 181S.

•29382 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.4

TITULO 11

Da Coroa

Artigo 56.

1. O Rel é o Xefe do Estado, 'símbolo da Búa unidade e per­manencia, arbitra e modera o funcionamento regular das institu­clóns, asume a mals alta lepresentación do Estado Español nasrelacións Internaclonals, especialmente coas nacións da súacomunidade histórica, e exerce as funcións que Ile atribl1enexpresamente a Constitución e mallas leis. ~

~ 2. O seu título é o Rei 'de España e podará facar uso do&demais que correspondan á COI'oa.

3. A persos do Re! é Inviolable e non está suxeita a respon·sabilldade. Os seus actos estarán sempre refrendados na formaestablecida no artigo 64. careeendo de validez sin e!,je refrendo,agás o disposto no artigo 65, 2.

Artigo 57.

1. A Coroa de España é hereditaria nos sucesOres da S. M.Don Juan Carlos I de Borbón,' lexítimo herdeiro da dinastíahistórica. A sucesión no trono 'seguirá o arde reguJar de primo­xenitura e representación, sendc prefelida sempre a liña ante·rror ás posteriores; na mesma liña, o grado máis próximo 80mals remotb; no mesmo grado, o varón á muller, e no mesmosexo, a persoa de mals edade á de menos.

2, O Prfnolpe herdeiro, dende o seu nacemento ou desquese produza o feito que orjxine o chamamento, terá i dignidadede Príncipe de Asturias e os demais títulos vinculados tradicio­nalmente 80 sucesor da Coroa de España.

3. Extinguidas tódalas liñas chamadas en Dereito, as CortesXerais proverán 8 sucesión na Coroa na forma que mais con-veña aos intereses de España. ,

4. Aquelas persoas que tendo dereito á sucesión no tronocOntra jan matrimonio contra a expresa prohibición do Rei e das

: Cortes Xecals, quedarán excluidas na sucesión á Coroa elas eos seus descendentes.

5. As abdicaclóns e ,renuncias e calquera dúbida de feltoou de dereito que ocorra no arde de sucesión á Coroa, resolve·ranse por unha lei orgánica.

Artigo 58,

A Raíñá consorte ou o consorte da Raíña non pode;án asu­mir funcións constitucionais," fóra do disposto para a Rexencia.

Artigo 59.

1. Cando o Rei for menor de edade, o pai ou a nai doRel e, no seu defecto, aparente mais vello mais próximo asuceder na Coroa, segundo ,o arde establecido na Constitución,entrará a exercer inmediatamente a Rexencia e a exercerá du­rante o tempo da minoría de edade do Rei.

2. Se o Rei quedase inhabilitado para o exercicio da súaautoridade e a imposibilidade fose recoñecirla palas CortesXerais, entrará a exercer inmediatamente a -Rexencia o Prínci­pe herdelro da Coroa, de ser maior de edade. De nono ser,procederase da maneira prevista no apartado anterior, astraque o Prfncipe herdelro ehegue á maioría de edade.

3. Se non houbese ningunha persoa a quen corresponda aRexenc;{a, esta .será nomeada palas Cortes Xerais, e compara­se dunha, tres ou cinco persoas,

4. Para o exercicio da "Rexencia compre ser español emaior de edade.

5. A Rexencia exercerase por.mandamento constitucionale sempre en nome do Rei.

Artlgo 60,

1. Será tutor do Rei menor a persoa que no seu testamentonomeara o Rel defunto, s'empre que sexa maior de edade e es­panal de nacemento: se non o nomeara, será tutor O psi ou anal, mentres permanezan viúdos. No seu defecto, nomearano asCortes Xerais. pro non poderán acumularse os cargos de Aexen­te e tutor senon no pal, nal ou ascendentes directos do Rei.

2. O exerclclo da tutela é tamén incompatible ca de todocargo ou representación política.

Artlgo 6L

1, O Rel, ea ser proclamado ante as Cortes Xerals, pres­tará xuramel1to de desempeñar fielmente as súas funcións,garder e facer que se garde a Constitución e mallas leis e quese respeten os dereitos dos cidadáns e das Comunidades Aut6.nomas,

2. O Príncipe herdeiro, ao chegar ámaioda de edade, eo Rexente ou Rexentes 80 se faceren cargo dar súas funcións,prestarán o masmo xuramento, asl como o, áe fidelidade ao Rei.

Artigo 62.

Corresponde ao Rei:

al A sanción e a promulgación das leis.b) A convocatoria e disolución das Cortes Xeraís e a con­

vocatoria de eleccións nos te'rmos previstos na Constitución.cl Convocar a referéndum nos casos previstos na Cons·

titución." ,d) Propoñer candidato a Presidente do Goberno e, no seu

caso, nomealo, así como pór fin ás súas funcións nes termosprevistos na Constitución. •

el Nomear e separar aos membros do Goberno, a propostado seu Presidente.

f) Expedi-Ios decretos ac'ordados no Consello de Minis­tros, conferi-Ios empregos civís e militares e a concesión dehonores e distincións de acordo coas Jeis.

g) Ser informado dos asuntos de Estado e presidir, aestes efectos, as sesións do Consello de Ministros, cando oestime oportuno, a petición do Presidente do Goberno.

hJ. O mando supremo das Forzas Armadas.i) O exercicio do dereito de gracia de acordo coa lei. que

non poderá autorizar indultos xerais.j) O Alto Padroodo d<.ls Reais Academias.'

Artigo 63.

1. O Rei acredita aos embaixadcres \ a otros represen··tantes diplomáticos. Os representantes extranxeiros en Españaestán acredifad6S perante el. .

2. Aa Rei corresponde a manifestación do consentimentodo Estado para se abrigar internacionalmente por medio detratados, de conformidade coa Constitución e as leis.

3. Aa Rei corresponde, previa autorización das Cortes Xe­rais, declarar a guerra e facer a paz.

Artigo 64.

1. Os actos do Rei serán refrendados polo Presidente doGoberno e, se compre, polos Ministros competentes. A pro­posta e o nomeamento do Presidente do Goberno, e a disolu­ción prevista no artigo 99, serán refrendados polo Presidentedo· Congreso.

2. Dos actos do Rei serán' responsables as persoas Queos refrenden.

Artigo 65.

1. O Rei recibe dos Presllpostos _do Estado unha cantidadeglobal para sustento da súa Familia e Casa, e distribúe libre·mente "a mesma.

2. O Rei nome.a e releva libremente <ias lnembros civíse militares da súa Casa.

TITULO 11I

Das Cortes Xerais

CAPITULO PRIMEIRO

Das Cámaras

Artigo 66.

1. As Cortes Xerais representan ao pobo español e estánformadas polo Congreso dos Diputados e o Senado.

2. As Cortes Xerais exercen a potestade lexislativa doEstado, aproban os seus presupostos, controlan a acción doGoberno e· teñen as dema]s competencias que lIes atribúa aConstitución.

3. As Cortes Xerais son inviolables.

Artigo 67.

1. Ninguén poderá ser membro das dúas Cámaras simul­ta"neamente, nin acumula·la acta dunha Asamblea de COnluni­dade Autónoma coa de Diputado ao Congreso.

2. Os membros das Cortes Xerais non estarán ligados por.mandato-imperativo.

3. As reunións de Parlamentarios que se celebren sin con­vocatoria regramentaria non vincUlarán ás Cámaras, e non po­derán facer exercicio das súas funcións nin ostentación dosseus privilexios.

B. O. fiel E:-Núm. 311.4 29 diciembre 1978 29383

Artigo 68.

" O Congreso compense dun mfnlmo de 300 e un máximode 400 Diputados, elexldos por sufraxlo universal. libre, Igual,directo e secreto, nos termos que estsbleza 8 lel.

2. A circunscripción electora~ é 8 provincia. As poboacl6nsde Ceuta e Melllla estarén representadas con cedenseu Dipu­tado. A lel distribuiré o número total de Diputados, asignandoúnha representación mínima Inicial 8 cada circunscripción edistribufndo os demals en proporción á. súa poboaclón. ~

3. A elección verfflcarase en cada circunscripción atenden·do a criterios de representación proporcional.

4. O Congreso elixese por catro anos. O mandato dosDiputados termina eatro anos despols da Búa elección ou odía da disolución da Cámara.

5. ·Son electores e elexibles tódolos españols que esteanen pleno uso dos seus dereitos políticos.

A lei racañocerá e o Estado facilitará o exercicio do dereitode sufraxio sos españols que se etopen fóra do territorio deEspaña.

6. As elecclóns terán lugar entre os trinta días e sesentadías desde a terminación do mandato. O Congreso electo de­berá de ser convocado dentro dos vlntecinco días seguintes ácelebración das eleccións,

Artigo 69.

1. O Senado é a Cámara de representación territorial.2. En cada provincia elexiránse catro Senadores por sufra­

>do unilo'ersal, libre, igual, directo e secreto polos votantes decada unha delas, nos termos 'que slnale unha lei orgánica.

3. Nas provincias insulares, cada lila ou agrupación delas,con Cabido ou Consello Insular, constituirá unha circunscrip­ción a efectos de elección de Senadores, correspondendo tresa cáda unha das iIlas maiores -Gran Canaria, Mallorca e Te­nerife- ~ un a cada unha das segulntes ilIas ou agrupacións:.Iblza-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lan­zarote e La Palma.

4. As poboacións de Ceuta e Melilla elexirán cada unhadelas dous Senadores.

5. As Comunidades Autónomas designarán ademais un Se­nador e outro ma'is por cada millón de habitantes do seu res­pectivo territorio. A designación corresponderá á Asamblea le­xislativa OU,. no seu defecto, ao órgano colexlado superior daComunldade Autónoma, de acordo- ca que estsblezan os Esta­tutos. que asegurarán, en todo caso, s adecuada representaciónproporcional. .

6. O Senado elfxese por catro anos. O mandato dos Sena­dores termina catro anos despois da súa' elección ou o díada disolución da Cámara.

Artigo 70.

1. A lei electoral determinará as causas de inelexibilidadee incompatlbilldade dos Diputados e Senadores. que compren­derán, en todo caso:

a) Aos con¿poñentes do Tribunal Constitucional..b) Aos altos cargos da Administración do Estado que de·

termine a lei, coa excepción dos membros do Goberno~

c) Ao Defensor do Pobo.,d) Aos Maxistrados, Xueces e Fiscais en activo.e) Aos militares profesionais e membros das Forzas e Car­

pos de Seguridade e Policía en activo.f) Aos membros das Xuntas Electorais.

2. A validez das actas e credenclals dos membros de ámba c

las Cámaras estará sometida acontiol xudicial, nos termos queestableza a lel electoral.

Artigo 71

1. Os Diputados e Senadores gozarán de inviolabilidade po·las' oplnións manifestadas no exercicio das súas funclóns.

2. Durante o período do seu mandato 08 Diputados e Se­nadores gozarán tamén de inmunidade e s6 poderán ser datidosen caso de flagrante delito. Non podarán ser inculpados nln pro­cesados sin a previa autorización da Cámara respectiva.

3. Nas causas contra Dlplótados e Senadores será compe~

tente a Sala do Penal do Tribunal Suprl;tmo.4. Os Diputados e Senadores percIbirán ~nha asignación

que será fixada palas respectivas Cámaras.

Artigo 72.

1. Aa .Cámaras establec'en 08 seu. proplos regramento8.aproban autonomamente os seus presupostos e, de común acor-

do. degulan o Estatúto do Persoal das Cortes Xerais. Os Ae·gramentos e a súa reforma serán sometidos a unha votaciónfinal sobre 8 súa totalidade, que requerirá a maloría absoluta.

2. As Cámaras elixen os SlUS respectivos Presidentes eos demais membros das súas Mesas. As sesións conxuntasserán presididas polo Presidente' do Congreso e rexeránse porun Aegramento das Cortes Xerais aprobado por malaría. abso­luta de cada Cámara.

3. Os Presidentes das Cámaras exercen en nome das mes·mas tódolos poderes administrativos e facultades de policíano interior da~ súas respectivas sés.

Artig<1 73.

1. As Cámaras reuniranse anualmente en dous períodosordinarios de sesións: o primeiro, de setembro a decembro,e o segundo, de febreiro a xuño. .

2. As Cámaras poderán reunirse en seslóns extraordinariasa petición do Goberno, da Diputación Permanente ou da malo·ría absoluta dos membros de calquera das Cámaras. As sesiónsextraordinarias deberanse convocar sobre un orde do día deter­minado e serán clausuradas unha vez que este se esgote.

Artigo 74.

1. As Cámaras reulliran3e en sesión conxunta para o exer­cicio das competencias non lexislativas que o Titulo 11 atribúeexpresamente ás Cortes Xerais.

2. As decisións das Cortes Xerais previstas nos artigos94, 1: 145, 2, e 158,2, adoptaranse ·por majaría de cada unhadas Cámaras. No primeiro caso, o procedemento iniclarso oCongreso, e nos outros dous, o Senado. En ámbolos casos, senon houbera acordo entre Senado e Congreso, intentarase obterpor unha Comisión Mixta campasta de igual número de Dipu­tados e Senadores. A Comisión presentará un texto. que serávotado por ámbalas Cámaras. Se non se aproba na forma esta­blecida. decidirá o Congreso por maioría absoluta.

Artigo 75.

1. As Cámaras funcionarán en Pleno e por ComisiÓns.2. As Cámaras poderán delegar nas Comisións Lexislativas

'Permanentes a aprobación de proxectos ou proposicións de ¡ei.O Pleno poderá, con todo, recabar en calquera momento odebate e votación de calquera proxecto ou proposición .de lei ­que xa fora obxecto desta delegación.

3. ,Quedan exceptuados do disposto no apartado anteriora reforma constitucional, .as cuestións internacionais, as leisorgánicas e de bases e os Presupostos Xerais do Estado.

Artigo 76.

1. O Congreso e o Sellado, e, no seu caso, ámbalas Cá­maras asemade, poderán nomear Comisións de investigaciónsobre calquera asunto de interés público, As súas concluslónsnon serán vinculantes para os Tribunais, nin afectarán ás reso­lucións xueticiais, sin perxuicio de que o resultado da investiga­ción sexa comunicado ao Ministerio Fiscal para o exerciclo,cando proceda, das accións oportunas.

2. Será obrigatorio comparecer a requerimento das Cáma­ras. A lei regulará as sancións que poidan impoñerse por in·cumprimento desta obriga.

Artigo 77.

1. As Cámaras poden recibir peticións individuais e colec­tivas, sempre por escrito, quedando prohibida a representacióndirecta ,por manifestacións cidadás.

2. As Cámaras poden remitir 80 Goberno as peticións quereciban. O Goberno está obrigado a explicarse sobre o seu con­tido, sempre que. as Cámaras o esixa¡¡.

Artigo 78.

1. En cada Cámara haberá unha Diputación Permanentecomposta por un minimo de vinteún membros, que represen­tarán aos ...9rupos parlamentarios, en proporción á súa impar·tancia numérica.

2. As Diputacións Permanentes estarán presididas polo Pre~sidente da Cámara respectiva e terán como funcións s, previstano artigo 73, a de asumi-Ias facultades .Que correspondan ásCámaras, de acordo tos artigos 86 e 116, en caso de que estasfosen disoltas oLi expirase o seu mandato e a de ~elar polospoderes das Cámaras, cando estas non este~n re~OIdas.

3. Expirado o mandato ou en caso de d,i~oluclón~ .as Dlpu­tacións Permanentes 'seguirán exercendo as suas funclons astraa constitución das novas Cortes Xerais.

:::9384 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.4

4. Reunida a' Cámara correspondente, a Diputación Perma·nente dará conta dos asuntos tratados e. das súas declslóns.

Artlgo 79.

1. Para adoptaren acordas-as Cámaras deben estar reuni­das regramentarlamente ~ con asistencia· da maloría dos seusmembros. ..

2. Eses acordas, para seren válidos. deberán ser aprobadospala maloría dos membros presentes, sin perxuiclo das malo­rfas especials que establezan a Constitución ou as leis orgá­nicas e mallas que para a elección de persoas establezan osRegramentos das Cámaras. •

3. .O voto de Senadores e Diputados é personal e ¡ndele­gable.

Artigo SO.

As sesións plenarias das Cámaras serán públicas, salvoacorda contrario de cada Cámara, adoptado por maioría absolutaou de acordo ca Regramento.

CAPITULO SEGUNDO

Da elaboración das leis

Artigo 81.'

1" . Son leis orgánicas as relativas ao desenvolvemento dosdereltos fundamentais e das libertades públicas, as que aprabenos Estatutos de Autonomfa e o réxime electoral xeral e asdemals previstas· na Constitución. .

2. A aprobación. modificación ou derogación das leis orgá­nicas eslxlrá malorra absoluta do Congreso. nunha votación finalsobre o conxunto do proxecto.

'Artlgo 82.

1. As Cortes Xerais poderán delegar no Goberno a potes­tade de dltar normas con categoría de lei sobre materias deter­minadas non Incluidas no artigo anterior.

2. A delegación lexislativa deberase otorgar mediante unhalel de bases cando o seu obxecto sexa a formación de textosarticulados ou por _unha lei ordinaria cando se trate de refundirvarios textos legals nun Só,

3. A delegación lexislativa terase que otorgar 80 Gobernode forma expresa para materia concreta e con fixación dopra:lO para o seu exercicio, A delegación esgotarase polo usoque dela faga o Goberno mediante a publicación da normacorrespondente. Non poderá entenderse concedida de modoImplfcito ou por tempo indeterminado. Tampou_co poderá serpermitida a subdelegación a autoridades distintas do propioGooorno,

4. As leis de bases delimitarán con precisión o obxecto ealcance da delegación !exislativa e os principios e criterios quese han de seguir no seu exercic!o,

5. A autorización para refundir textos legais determinaráo ámbito normativo a que se refiere o conUdo da delegación.especificando se se circunscribe á mera formulación dun textoúnico ou se se inclúe a regularización. aclaración e armoniza·ción dos textos legais que van ser refundidos.

6. Sin perxuiclo da competencia propia dos Tribunals, aslels .de delegación poderán establecer en cada caso fórmulasadicionais de control.

Artigo 83.

As leis de bases non poderán en ningún caso:

al Autorlza,la modificación .da propia lel de bas~s.b) Faculta~ para ditar normas con carácter retroactivo.

Artigo 84.

Cando unha proposición de lei ou unha enmenda sexa con­·trarla 8 unha delegación lexlslatlva en vigor, o Goberno estáfacultado para ae opor il sOa tramitación. En tal suposto, poderilpresentarse unha proposición de lei para a derogación tota'lou parcial da lel de delegación.

Artlgo 85.

As .disposicións do Goberno que conteñan a lexislación de­legada recibirán o título de Oecretos lexislativos.

Artlgo 88.

1.' En caso de extraordinaria e urxente necesldade, o Go­berno poderil dltar dlsposlclóns .Iexlslallvas provlslonals que

tomarán a forma de Decretos-Iels e que non poderán afectarao ordenamento das instltucións básicas do -Estado, aos dereitos;deberes e libertades dos cldadáns regulados no Titulo 1, ao ré­xlme das Comunidades Autónomas. nln ao Oerelto electoralxeral.

2. O.s Decretos-Ieis ·debe~án ser inmediatamente sometidos adebate e votación de totalldade ao Congreso dos Diputados,convocado ao efecto se non estivese reunido, no prazo dostrinta días segulntes á súa promulgaclón. o Congreso teraseque pronunciar expresamente dentro dese prazo sobre a súayonvalidación ou derogación; para iso o Regramento estable­cerá un procedemento especial e sumarlo.

3. Ourante o prazo establecido no apartado anterior as Corotes poderán tramitalos como proxectos de lel polo procede­mento de urxencia.

Artigo 87,

1, A iniciativa lexislativa corresponde ao Goberno, ao Con·greso e ao Senado. ae acordo coa Constitución e os Regramentosdas Cámaras.

2. As Asambleas das Comunidades Autónomas poderán so­licitar do Goberno a adopción dun proxecto de lel ou remitirená Mesa do Congreso unha proposición de lei, delegando ante acitada Cámara un máximo de tres membros da Asamblea en·cargados da súa defensa,

3. Unha lel orgánica regulará as formas de exercicio e requi·sitos da iniciativa popular para a presentación de proposiciónsde lel. En todo caso esixiranse non menos de 500.000 firmasacreditadas, Non procederá esa iniciativa en materias propias delei orgánica, tributarias ou de caracter Internacional. nin no r~la'tivo á prerrogativa de gracia.

Artiga88,

Os proxectos de.lei serán: aprobados en Consello de Minis­tros. que os someterá ao Congreso. acompañados dunha expo­sición de motivos e dos antecedentes necesarios para se pro­

'l1unciar sobre eles,

Artigo 39.

1. A tramitación das proposicións de lei regularase polos Re­gramentos das Cámaras, sin que a prioridade debida aos pro·xectos de lel 'Impida o exerclclo da iniciativa Jexislativa nostermos regulados polo artigo 87.

2, As proposicións de lei que. de acordo ca artigo 87 tomeen consideración o Senado, remitiranse ao Congreso para o seutrámite néste como tal proposición.

Artigo 90,

1. Aprobado un proxecto de lei ordinaria ou organlca poloCongreso dos Diputados, o seu Presidente dará inmediata cantado mesmo ao Presidente do· Senado, que o someterá á delibera­ción deste.

2. O Senado no prazo de dous meses, a partir do día darecepción dot texto, pode. mediante mensaxe motivada. vetaloou introducir enmendas no mesmo. O veto deberá ser aprobadopor maloría absoluta. O proxecto non poderá ser sometido aoRel para sanción sin que o Congreso ratifique por maiorla abso­luta, en caso de veto, o texto Inicial, ou por maiorfa simple,unha vez transcurridos dous meses desde a interposición do mes­mo. ou se pronuncie sobre as enmendas, aceptándoas ou nonpor maiorra simple.

3. O prazo de dous meses de que o Senado dispón para ve­tar ou enmenda-lo proxecto reduclrase ao de vinte días naturalsnos proxectos declarados urxentes polo Goberno ou polo Con­greso dos D!putados.

Artigo 91.

O Rel sancionará no prazo de quince días as leis aprobadaspoias Cortes Xerais, e promulgaraas e ordenará a súa Inmediatapublicación,

Arligo 92.

1. As decisións poUtlcas de especial trascendencia poderánser sometidas a referéndum consultivo de tódolos cidadáns.

2. O referéndum será convocado polo Rei, mediante propos­ta do Presidente do Goberno, previamente autorizada polo Con·greso dos Diputados. .

3, Unha lel orgánica regulará as condiclóns e mailo proce­demento das distintas modalidades de referéndum .... previstasnesta Constitución.

B. O. del K-Núm. 311.4 29 dlcicmore 1978 29385

CAPITULO TERCEIRO

Dos Tratados lnternacionals

Artigo 93.

Mediante lel orgánica podará autorlzar'se -8 celebración detratados polos que se atrlbúa a unha ,organización ou Institucióninternacional o exerciclo de competencias derivadas de Constl·tuclón. Corresponde ás Cortes Xerals e mals 80 Goberno. se·gundo os casos, 8 garantfa do cUrrlprlmento déstes tratados edas resolucl6ns emanadas dos organismos internaclonals OU

supranacionals titulares da cesión.

Artlgo 94.

1. A prestación do consentimento do Estado para se obrlg~u

por medio de tratados ou convenios requerirá a prevIa autor¡~

zación das Cortes Xerals, nos seguintes casos:

a) 'Tratados de carácter político.b) Tratados oü convenios de carácter militar.e) Tratados ou convenIos que afecten á Integridade terrlto·

rial do Estado ou aos dereltos e deberes fundamentals estable­cidos no Titulo l.

d) Tratados ou convenios que impliquen abrigas financieiraspara a Facenda Pública.

e) Tratados ou convenios que supoñan modificación ou dero·gación daJgunha lei ou esixan medidas lexislativ8s para a súaexecución. .

2. O Congreso e mailo' Senado serán Inmediatamente Infor­mados da conclusión dos restantes tratados ou convenios.

Artigo 95.

1. A celebración dun tratado internacional que conteña es·tipulacións contrarias á ConstitiJción esixlrá 8 previa revisiónconstitucional. i

2. O Goberno ou calquera das Cámaras pode requerir aoTribunal Constitucional para que declare se existe ou non esacontradicJÓn.

Artlgo 96.

1. Os tratados internacionais· válidamente celebrados, unhavez publicados oficialmente en España, formarán parte do orde·namento Interno. As sllss dlsposlcións 56 poderán ser deroga·das, modificadas OU suspendidas na forma prevista nos propiostratados ou de acordo coas normas xerals do Derelto Interna·cional. . ' •

2. Para a denuncia dos tratados e convenios Internaclonaisutilizarase o mesmo procedemento, previsto para a súa aproba·ción no artlgo 94.

TiTULO IV

Do Goberno e da Administración

Artigo 97.

O Goberno dirixe a polftica Interior e exterior, a Administra·clón civil e militar e 8 defensa do Estado. Exerce a funciónexecutlva e a potestade regramentarla de acordo coa Constltu·clón e as lels. .

Artigo 98.

1. O Goberno componse do Presidente, dos Vicepresidentesno seu caso, dos Ministros e dos demais membros que esta·ble,a a lel.

2. O Presfdente dlrlxe a accl6n do Goberno e coordina asfunclóns dos demals membros do mesmo, sin perxuíclo da comopetencia e responsabilldade directa destes na slla xestl6n.

3. Os membros do Goberno non poderén exercer outras fun·clóns representativas cás propias do mandato parlamentario,nln calquera outra función púbUca que non derive do seu cargo,nln nlngunha actlvldade profesional ou mercantil.

4. A lel regularé o Estatuto e Incompatibilidades dos memobros do Goberno. .

Artigo 99.

. 1. Despola de cada renovación do Congreso d~s DiPutados:e nos demals supostos constltuclonals en que asr proceda, o Rel.previa consulta cos representantes designados polos Grupos' po­Htlcos con representación parlamentaria, 8 por m$dlo do PresI­dente do Congreso, proporá un candidato á Presidencia do Go·berno.

2. O candidato proposto conforme ao previsto no apartadoanterior exporá ante a Congreso dos Diputados o programa po­lítico do Goberno que pretenda formar e solicitará a confianzada Cámara. .

3. Se o Congreso dos' Diputados, polo voto de malorfa abosoluta dos seus membros, outorgase a súa confianza ao citadocandidato. aRel nomearao Presidente. Se non se acada esamaJaría, someterase a mesma proposta a nova votación carentae alto horas despois da anterior. e a confianza entenderase ou·torgada se obtén a maiorfa simple.

4. Se efectuadas as citadas votacións non se outorgase aconfianza para a investidura, tramitaránse sucesivas proposta'3na forma prevista nos apartados anteriores.

5. Se transcurrido o prazo de dous meses, a contar da prl·meira votación de investidura, ningún candidato obtivo a confian·za do Congreso, o. Rei disolverá ámbalas Cámaras e convocaránovas e'eccións ca refrendo do Presidente do Congreso.

Artlgo 100_

Os demais membros do Goberno serán nomeados e separa·dos polo Rel, a proposta do seu Presidente.

Artigo 101.

1. O Goberno cesa traJa celebración de eleccións xerais, noscasos de perda de confianza parlamentaria previstos na Constitu·ción, ou por dimisión ou morte do seu Presidente.

2. O Goberno cesante continuará en funcións astra a tomade posesión do novo Goberno.

Artiga 102.

1. A responsabilidade criminal do Presidente e dos demalsmembros do Goberno será eslxible, cando exista, perante a Salado Penal do Tribunal Supremo. .

2. Se a acusación fose por tralci6n ou por calquera delitocontra a segurldade do Estado no exerclclo das súas funci6ns,só poderá ser plantexada por Iniciativa da cuarta parte dos mem­bros do Congreso, e. coa aprobaci6n .da maloría absoluta domesmo.

3. A prerrogativa real de gracia non será aplicable a nin­gún dos supostos do presente artigo.

Artigo f03.

{ A Admlnistraci6n pública serve con obxectividade os In·tereses xerals e actúa de- acordo cos principios de eficacia,xerarquía, descentralización, desconcentración e c·oordinaclón,con sometemento pleno á lei e mals 80 Oerelto.

2. Os órganos da Administración do Estado son creados,rexldos e coordinados de acordQ coa lel.

. 3. A lel regulará o estatuto dos funcionarios públicos, o ac·ceso á función ptlblica de acordo cos principios de mérito e ca·pacidade, as peculiaridades do exerclclo do seu derelt9 á sin·dléaclón. o sistema de Incompatibilidades e as garantías paraa imparcialidade no exerclcJo das súas funcións.

Artlgo 104.

1. A"S Forzas e Corpos de seguridade, balxa a dependenciado Goherno, terán como misión protexe-Io 11bre exerclcio dosdereitos e libertades e garantlza·la seguridade cldadá.

2. Unha lel orgánica determinará as funclóns, principios bá~

slcos de actuación e estatutos das Forzas e Carpos de Segu·rldade.

A~go 105.A lel regulará:

al A audiencia dos cldadáns, directamente ou medIante asorganlzaclóns e asoclaclóns recoñecldas pala lel, no procede·ry¡ento de elaboración das disposlclóns administrativas que' osafocten. I .

b) O acceso dos cldadáns aos arqulvos e rexlstros adminis­trativos, menos no que afecte ásegurldade e defensa do Estado,á averiguación ,dos delitos e á Intimidade das persoas. .

c) O procedemento polo que de~en producirse os actos ad·mlnlstrativos. garantizando, cando proceda, a audIencia do Inte·resada.

Artlgo 106.

1. Os Trlbunals controlan a potestade regramentaria e 8legalldade da actuación administrativa. asl como o sometementodesta aos flns que a xustlflcan.

2. Os particulares, nos termos establecidos pala lel, teránderelto a ser Indemnizados por toda lesión que sufran en cal·

29386 29 diciembre 1978. B. O ..del E.-Núm. 311.4

'.

quera dos Seus bens e deraltas, agá8 en casos de forza malorsempre que 8 lesión sexa CbnS8cuencla do funcionamento dos• ervlelos públicos.

Artlgo 107.

O Cansella de Estado é· o supremo órganoconsu!tivo do Go·berno. Unha lei orgánica 1egulará a súa composición e compe·tencia.

, TITULO V

Das relacións entre'o Coberno e as Corte-s Xerais

Arligo 108.

O Goberno ré"sponde solidariamente da súa xestión política,perante o Congreso dos Diputados.

Artigo 109.

As Cámaras e as suas Comisións poderán recabar, por me­dio dos Presidentes daquelas, a información e axuda qUl;! pre­

, cisen do Gaberno e dos seus Departamentos e de calesqueraautoridades do Estado e das Comunidades Autónomas.

Artigo 110.

1. As Cámaras e as súas Comisións poden reclama·la pre·sencla dos membros do Goberno.

2. Os membros do Goberno teñen acceso ás seslóns das'Cámaras e ás suas Comlslóns e a facultade de se- faceren oírnelas, e poderán solicitar que informen ante as mesmas fun·cionarios dos seus Departamentos.

Artigo 111.

1. O Goberno e cada un dos seus membros están someti·dos ás Interpelaclóns e preguntas que lIes formulen nas Cá­maras. Para esta clase de debate -os Regramentos estableceránun tempo mínimo semanal.

2. Toda interpelación poderá dar lugar a unha moción naque a Cámara manifeste a súa posición.

Artigo 112.

O Presidente do Goberno, previa deliberación do Consello deMinistros, pode plantexar perante o Congreso dos Diputados acuestión de confianza sobre o seu programa ou sobre unha de­claración de politica xeral. A confianza entenderase outorgadacando vote a favor da mesma a maioría simple dos Diputados.

Artigo 113.

1. O Congreso dos Diputados pode esixi-Ia responsabilidadepolítica do Goberno mediante a adopción por maioría absolutada moción de censura.

2. A moción de censura deberá ser P1'oposta canda. menospala décima parte dos Diputados, e, terá que Incluir un candi­dato á Presidencia do Goberno.

3. A moción de cel'lsura non. poderá ser votada en tanto nontranscurran. cinco días dende a súa presentación. Nos dous pri­meiros días do devandito -prazo poderán presentarse mociónsalternativas.

4. Se a moción da censura non fose aprobada polo Congre·so. os seus signatarios non poderán presentar outra durante omesmo periodo de- sesións.

Arligo 114.

. 1. Se o Congreso nega a súa confianza ao, Goberno, estepresentar~ a súa dimisión ao Rei, procedéndose a continuacióná designación de Presidente do Goberno, segundo o disposto noartigo 99.

2. Se o Congreso adopta unha moción de censura, o Go·berno presentará 8 súa dimisión ao Rei e o candidato incluídonaquela enteriderase investido da confianza da Cámara aos efec­tos previstos no artigo 99. O Re; nomearao Presidente do Go­berno.

Arligo 115.

1. O Presidente do Goberno, previa deliberación do Consellode Ministros, e baixo a súa exclusiva responsabilidade, podaráprop~ñe.la disolución do Congreso, do Senado ou das Cortes~erals, que será decretada polo Rel. O decreto de disoluciónflxará a data das el6cclóns.

2. A proposta de disolución non poderá presentarse candoestea en trámite unha moción de censura.

3. Non procederá nova disolución antes de que transcurraun ano dende a anterior, agás o disposto no artigo 99, aparotado 5.

Artigo 116.

1. Unha lei organlca regulará os estados de alarma, de ex·cetJción e de sitio, e as competencias e Iimitacións corre.sp9n·dentes.

2. O estado de alarma será declarado polo Goberno me·dlante decreto acordado en Consello de Ministros por un prazo .máximo de quince días, dandO" canta ao Congreso dos Diputados,reunido Inmediatamente ao efecto; sin a autorización deste nonpoderá ser prorrogado o dtada: prazo. O decreto determinará oámbito territorial a que se extenden os efectos da declaración. .,.

3. O estado de excepción será declarado polo Goberno me·diante decreto acordado en Consello de Ministros, previa autOriz~ción do Congreso dos Diputados. A autorización e proclama·ción do estado de excepción deberá determinar expresamenteos efectos do mesmo, o ámbito territorial a que se extende e a

. súa duración, que non poderá exceder de trinta días, pror!oga­bies por outro prazo igual, cos mesmos requisitos.

4. O estado de sitio será declarado pala maioría absolutado Congreso dos Diputados, a proposta exclusiva do Goberno. OCongreso determinará o seu ámbito territorial, duración e con­dicións.

5. Non poderá procederse á disolución do Congreso men­tres estean declarados algúns dos estados comprendidos nopresente artigo, quedando automáticamente convocadas as Cá·maras de non estaren en perlod'J de sesión. O seu funcionamen­to, así como o d9s demais poderes constitucionais do Estado,non poderán Interrumpirse durante a vixencia destes estados.

Disolto o Congreso ou expirado o seu mandato. de se pro·ducir algunha das situacións que dan lugar a calquera dos ci­tados estados. as competencias do Congreso serán asumidaspala súa Diputación Permanente.

6, A declaración dos estados de alarma, de excepción e desitio non modificarán o principio de responsabilidade do Go·berno e dos seus axentes recoñecldos na Constitución e nasleis.

TITULO VI

Do Poder Xudicial

Artigo 117.

1. A xusticia emaha do pobo e adminístrase en nome doReí por Xueces e Maxistrados integrantes do poder xudicial, in·dependéntes, Inamovibles, responsables e sometidos únicamen­te ao Imperio da lei.

2. Os Xueces e Maxlstrados non poderán ser separados,suspendidos, trasladados nin xtlbilados, a non ser por algunhadas causas e coas garantfas previstas na lel.

3. O exercicio da potestade xurisdicional en toda clase deprocesos, xulgando e facendo executa-Io xulgado, correspondesó aos Xulgados ~ Tribunais determinados palas leis, conformeás normas de competencia e procedemento que as mesmas es­tablezan.

4. Os Xulgados e lribunais non exercerán mais funciónscás sinaladas no· apmtado anterior e as que expresamente lIessexan atribuidas pala lei en garantía de calquera dereito.

5. O principio de unidade xurisdicicinal é a base da organiza­ción e funcionamento dos Tribunais. A lei regulará o exercicioda xurisdlción militar no ámbito estritamente castrense e nossupostos de estado de sitio, se,gundo os .principios da Cons­titucIón.

6. Prohíbanse os Tribunais de excepción.

Arligo 118.

E obrigatorio o cumprimento das sentencias e demais reso­lucións firmes dos Xueces e Tribunais, así como prestar taména coláboración por eles requerida no curso do proceso e na exe·cución das reso/ucións.

Artigo 119.

A xusticia será gratuita cando así o dispoña a lei. e, entodo caso, respecto de quenes acrediten insuficiencia de recursos para litigar.

Artigo 120.

1. As actuacións xudiciais serán públicas, coas excepclOnsprevistas nas leis de procedemento.

2. O procedemento será predominantemente oral, sobretodo en materia criminal.

3. As sentencias serán sempre motivadas e pronunciaranseen audiencia pública.

,•

B. O. del E.-Núm. 311.4 29 diciembre 1978 29387

Artige 121.

Os danos causados por erro xudlclal, así como tamén os quesexan .consecuencia do funcionamento anormal da Administra·ción áe Xusticia darán dereito a unha indemnización a cargo doEstado, conforme á lei.

Artige 122.

1. A lel orgánica do poder xudicial determinará a constitu­ción, funclonamento e goberno· dos Xulgadose Tribunais, asícomo (1 estatuto xurídico dos Xueces e Maxistrados de carrelra,que formarán un Carpo único, e do persoal. ao servicio da Ad­ministración de Xusticia. ..

2. O Cansalla Xeral do Poder Xudicial é o órgao de gober·no do masma. A lel orgánica establecerá o seu estatuto e oréxime de Incompatibilidades dos seua membros e das súasf[Jncións, especialmente en materia de nomeamehtos. ascensos,inspección e réxime disciplinario. .

3. O Consello Xeral do Poder Xudicial estará integrado poloPresidente do Tribunal Supremo. que o presidirá, e por vintemembros nomeados polo Rei por un período de cinco anosOestes, doce entre Xueces e Maxlstrados de tódalas categoríasxudlciais. nos termos -que estableza a lei orgánica; catro a pro·posta do Congreso dos Diputados e --catro a proposta do Sena·do, elexidos en émbolos casos por maloría de tres quintos dosseus membD'os. entre abogados e outros xuristas, todos eles derecoñecida competencia e con mais de quince anos de exercicio na súa profesión.'

Artige 123.

1. O Tribunal Supremo, con xurisdición en toda Espaiia, é oórgano xurisdicional superior en tódolos ardes, salvo o dispos·to en materia de garantías constitucionais.

2. O Presidente do Tribunal Supremo será nomeado poloRel, a proposta do Consello Xeral do Poder Xudicial. da maneira que determine a lei.

Arlige 124.

. 1.0 Ministerio Fiscal, aparte das funcións encomendadas aoutros órganos, ten por finalidades promove-Ia acción da xusti- .cia en defensa da legalidade, dos dereitos dos cidadáns e dointerés público tutelado pala lei, de oficio ou a petición dosinteresados, así como velar pala independencia dos Tribunaise percur.ar perante estes a satisfacción do interés social.

2. O, Ministerio Fiscal exerce· as súas funcións medianteórganos de seu. conforme aos. principios de unidade, de actwa­ción e dependencia xerárquica e con suxeición. en todo caso,aos de legalidade e imparcialidade. .

... 3. A lei regulará o estatuto orgánico do Ministerio Fiscal.4. O Fiscal Xeral do Estado será nomeado polo Re!. a pro­

posta do Goberno, unha vez escoitado o Consello Xeral do Po·der Xudicial.

Artigo 125.

Os cidadáns poderán exerce-Ia acción popular e participafenna Administración de Xusticia mediante· a Institución do Xura­do. na forma e con respecto a aqueles procesos penais que alei determine, e tamén nos Tribunals consuetudinarios e tradiclonais.

Arlige 126.

A policía xudiclal depende dos Xueces, dos Tribunais e doMinisterio Fiscal nas súas funcións de pescuda do delito e dedescubrlmento e aseguramento do delincuente, nos termos quea lel estableza.

Artigo 127.

1. Os Xueces e Maxistrados, emailosFiscais.mentres.es-jtean en activo non poderán desempeñar outros cargos pulY(¡­cos nln perteneer a partidos poTitlcos ou sindicatos. A lei A:ls·tablecerá o sistema e modalidades de asociación profeslJ6naldos Xueces, Maxlstrados e Flscais, - .

2 A lei establecerá o réxlme de incompatibilidad{{s dosme~bros do -poder xudiclal, de inaneira que asegure a..4otal in·

- dependencia ~eles. . !

TiTULO VII

Economía e Facenda

Arlige 128.

1. Toda a riqueza do pafs nas súas distintas formas e cal·quera que sexa a súa titularidade,,::stá subordinada ao interésxeral .

•

2 Aecoñécese ~ iniciativa pública na actividade econ6mi­ca. Mediante lei poderanse reservar ao sactór público recur­sos ou servicios esenciais. especialmente no caso de monopo­lio e tamén acorda·la intervención de empresas cando así oesixa o interés xeral.

Artige 129..

1. A lei establecerá as formas de participación dos intere­sados na Seguridade Social e na actividade dos organismos púoblicos con funci6n que afecte directnmente á caljdade da vidaou ao benestar xeral. •

2. Os poderes públicos promoverán con eficacia as diver­sas formas de participación na empresa e fomentarán median­te" unha lexislación axeitada, as sociedades cooperativas. Ta­mén establecerán os medios que faciliten o acceso dos traba­lladores á propiedade dos medios de producción.

Artige 130.

1. Os poderes públicos atenderán á modernización e desenrolo de tódolos sectores económicos e, E1n particular, da :";'d ri­cultura, da gandería. da pesca, e da ·artesanía, ca fin de ~qlli­para-lo nivel de vida de tódolos e~pañois.

2, Ca masmo fin. outorgará¡;elles un tratamento especial á~

zonas de montaña.

Artigo 131.

1. O Estado, mediante lei, podará planifica-ja· actividvde eco­nómica xeral para atender ás necesidades colectivas, equilibrare armoniza·lo desenrolo rexional e sectorial e estimula-lo cre­cemento da renda e da riqueza e a súa mais xusta distribución.

2. O Goberno elaborará os proxectos de planificación, deacordo coas previsións que Ile seJ:<an suministradas palas Ca·munidades Autónomas e o asesoramento e colaboración dos sin­dicatos e outr.as organizacións profeslonais, empresarials e eco­nómicas. A tal fin constituirase un Consalla. cuia composición efuncións se desenvolverán por Jei.Artigo 132.

1. A lei regulará o réxime xuridico das bens de dominiopúóllco e dos comunais. inspirándose nos principios de inaUc·nabilidade, imprescriptibilidade e inembarga~ilidade. así como aBúa desafectaci6n. •

2. Son bens de dominio público estatal Os que determine alei e, en todo caso. a zona marítimo-terrestre, as praias, o mar

,territorial e os recursos naturais da zona económica e a pla·taforma contInental.

3. Aegularanse por lel o Patrimonio do Estado e o P~tri'monio Nacional, a súa administración, defensa e conservación

Artige 133.

1. A potestade orixinaria para establece-los tributos corres­ponde exclusivamente ao Estado. mediante lel.

2. As Comunidades Autónomas e as Corporació.ns· locaispodarán p-stablecer e esixir tributos de acordo coa Constitucióne coas leis. --. _

3. Todo beneficio fiscal que afecte aos tributos· do E's~~deberase esta¡',lacer porlei', - .J..... ~

4. As adl1inistraci6ns púbiT"cas s6 poderán contraer abrigasfinancieiras e realizar· gastos de acordo coas leis.

Artigo 1::::4.

1. Corresponde ao Goberao a elaboración dos PresupostosXeraif, do Estado e és Cortes Xerais o seu P\ame,enmenda eaprobación.

2. Os Presupostos Xerajs d Estado terán carár;ter anual.irttj",¡ii~n a l'J~lidade dos. ~ s e ingresos do sector público~statal e neles consig-nara'se o JmPQrtij-rios Q~neficios fjscai~que afec~en aos tributos'do~o. _ '. .

3. O Goberno df:l~smpresentar ante o Congreso dos Dip~"Jtados os PresupOstos Xerais do Estado cando menos tre!'l..rmellses antes da expiración dos do ano anterior. ~. ~. 4. Se 8 lel de Presupostos· non se aprobase ante~ do pri

meiro dia do exercicio económico correspondente.. _consl era~an.

se automáticamente prorrogados os t'resupoStos a exerClc)janterior astra a aprobación dos novoso ."""",

5. Aprobados os Presupostos Xerai.\l do Estado. o Goher­no poderá presentar proxectos de lei que impUquen aumento e:"gasto público ou disminución dos ingresos correspondentes aomesmo exercicio pres,upostarlo.

6. Toda proposición ou enrnenda que supoña aumento doscréditos ou disminución dos ingresos presupostarlos requeriráa conformidade.do Goberno para a súa tramitación.

7. A lei de Presupostos non pode crear tributos. Poderámodificalos cando estea previsto nunha lei tributaria·substan-tiva. .

29388

·•29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 31U

Artlgo 135.

1. o Gober~o teré que estar autorizado por lei para emitirDébeda Pública -ou O'Jntraer -crédito.

2. Os créditos para satlsface·lo pago de intereses e capl·tal da Débeda Pública do Estado consideraranse sempre Inclui·dos no estado de gastos dos presupostos e non podarán serobxecto de enmenda ou modificación, mentres se aXUsten ás.condicións da lei de emisión.

Artigo 136.

1. O Tribunal de Cantas é o supremo órgano fiscalizadordas contas e da xestión económica do Estado, asr como dosector público.

Dependerá directamente das Cortes Xerals e exercerá assúas funcións por delegación delas no exame ecomprobacl6nda Canta Xeral do Estado.

2. As cantas do Estado e do sector público estatal rende-ranse ao TrIbunal de Cantas e serán censuradas por este. ..

O Tribuna~ de 'Cantas, sin perda da súa propia xurisdlclón,remli:irá ás Cortes Xerals un informe anual no que, cando pro­ceda, (jomunlcará as infraccións ou responsabilidades nas que.ao seu >:uicio, se incurrise.

3. 03 membros do Tribunal de COlltas gozarán da mesmaindependencia e inamovibilidade e estarán sometidos ás mes­mas incompatibilidades c6s Xueces.

Unha lel orgánica regulará a composición. organización efuncións do Tribunal de Contas.

TITULO'VIII

Da Organización Territorial do Estado

CAPITULO PRIMEIRO

Pdnclplos xerslsArtigo 137.

O Estado organizase territorialmente en municipios, en pro·vinclas e nas ComunIdades Autónomas que se constitúan. To­das estas entidades gozan de autonomía para a xestión dos seusrespectivos intereses.

Artigo 138.

1. O Estado garantiza a realización efectiva do principiode solidaridade ,consagrado no artigo 2 da Constitución. miranda de ¡establecer un equilibrio económico, axeitado e xustoentre as diversas partes do territorio español, e atendendo enparticular ás circunstancias do feito insular. '

2. As diferencias entre os Estatutos das diferentes Comu­nidades Autónomas, non poderán implicar, en caso ningún, pri­vilexlos económicos ou sociais.

Arllgo 139.

1. Tódo!os españols teñ~n os mesmgs dereitos e abrigas_~ r:ifquera .parte do territorio do Estado.

/ 2. Ningunh~ autorldade pode-l'á acwptar- n~rj.ldas que dlrec·".,~ ta ou Indlrectamenla obstaculj'~~M a libertade de circulación e

establecemento das persoas e a libre circulación de bens en .todo o territori-. español.

CAPITULO SEGUNDO

Das Administración Jocal

Arllgo 140. ._--......." /

A Constitución y~ntlz_a a ~orjtJllúa dos concellos. Es;~s,g~zarán de personalidade xurí~na. O seu goberno e adml\-.) ~stracl6n corresponde aos seus re~Y.2.s Axuntamentos. 'In- ....

\ 1.. t<. :,Qrados. polos Alcaldes e mailos Concellais:-Os Con:~lIals se·~ rán 1ele.xldos polos veciños do cancel lo mediante sufraxio uni­

'{ersa,~gUal, libre, directo e secreto. na forma establecida palalel. Q Alcalctes serán elexidos polos Concellals ou polos ve

.... clños. • rregalctTl:t''83 condlcións nas que conveña o réxlme_de COljéello abarto. .

/

,:.~,r[¡go 141.

1. A provincia é unha enUdade local coñ persoalidade xu­rídica propia, _definida pala agrupación de concellos e divlsló~

territorial para o cumplimento das actividades do Estado. Cal·qu~ra- alteración dos Ifmltes provinclals terá que ser aprobada.palas Cortes Xerals mediante le! orgánica.. 2. O goberno e a administración autónoma das provinciasestarán encomendados a Dlputacións ou a outras. Corporaclónsde carácter representativo.

3. PoCteranse crear agrupaclóns de cancellos dif_erentes daprovincia.

4. Ncs arqulpélagos, as lIIas terén ademals a súa admi­nistración propia e form~ de Cabidos ou Cansellas.

A[llgo 142.

As Facendas locais deberán dispar dos medios' suficientespara o desempef'io das funcións que a lel atrlbúe ás Carpora·clóns respectivas e nutrlranse fundamentalmente de tributosproplO,s e de participación nos do Estado e nos das Comuni­dades Autónomas.

CAPITULO TERCEIRO

Das Comunldadt';ts Autónomas

Artlgo 143.

1. No exerC!cio do dereito á autonomía recoñecido no arotigo 2 da Constitución, as provincias limítrofes con caracterís­ticas históricas. culturais e económicas comúns, os territoriosInsulares e as provincias con ·entidade rexlonal histórica po­derán acceder 80 seu autogoberno e constituírse en Comuni­dades Autónomas conforme ao previsto neste Título e nos res­pectivos Estatutos.

2. A iniciativa do proceso autonómico corresponde a tóda­las Diputacións Interesadas ou ao 6rgano Interinsular corres­pondente e ás dúas terceiras partes dos concellos se a súapoboación representa, cando menos, a maLoría do censo electo­ral de cada provincia ou íIIa. Estes requisitos terán que ser curn­pridos no prazo de seis meses desde o primeiro acordo adop­tado.-neste sentido por algunha das Corporacións locais intere­sadas

3. A iniciativa, en caso de non pr.osperar, só se poderá rei­terar pasados cinco anos.

Artigo 144.

As Cortes Xerais, media"nte lei orgánica, pode'rán, por mo­tivos de interés nacional:

al Autoriza-la constitución dunha comunidade autónoma can­do o seu ámbito territorial non supere o dunha provincia e nonreúna as condicións do apartado 1 do artigo 143.

bl Autorizar ou acordar. segundo os casos. un Estatuto deautonomía para territorios que non estean Integrados na organi-zación provincial. .

cl' Sustituir a Imclativa das Corporacións locais a que sereflre o apartado 2 do artigo 143.

Artigo 145.

1. Non se admitirá en caso ningún a federación de Comu­nidades Autónomas.

2. Os Estatutos poderán preve-los supostos, requisitos etermos en que as Comunidades Autónomas poderán celebrar.convenios entre sí para a xestión e prestación de servicios pro­pios delas. así como o carácter e efectos da correspondentecomunicación ás Cortes Xerais. Nos outros. supostos, os acor­dos de cooperación entre as Comunidades Autónomas necesi­tarán a autorización das Cortes Xerais.

Artigo 146.

O proxecto de Estatuto será elaborado por unha asambleacomposta polos membros da Diputación ou órgano interinsulardas provincias afectadas e polos Diputados e Senadores elexl­dos nelas e será elevado ás Cortes Xerais para a súa trami­tación como lel.

Artlgo 147.

1. Dentro dos termos da presente Constitución, os Estatu·jos serán a norma institucional básica de cada Comunidade Au·t~oma e o Estado .reconoceraos e ampararaos como parte inte­

i gr~te do seu ordenamento xurídico.~\ Os Estatutos de autonomía deberán conter:

af... A denominación da Comunidade que mellar correspondaá súa ilslentidade histórica.

b) A delimitación do seu territorio.e) A ~enominaclón. organización e sé das institucións au­

tónomas pt:opias.d) As competencias asumidas dentro do marco estableci·

do na Constitúclón e as bases para, o traspaso dos servicioscorrespondentes SS masmas.

3. A reforma dos Estatutos axustarase 80 procedementoque neles se estableza e requerirá en todo caso a aprobaciónpalas Cortes Xerais, mediante Jei orgánica.

B. O. del E.-Núm. 311.4· 29 diciembre 1978 29389.

Artlgo 148.

1. As Comunidades Autónomas pode~án asumir competen·eias nas seguintes materias:

1.° Organización das súas institucións de autogoberno.2." As alteracións· dos termos municipais comprendIdos

no seu territorio e, en 'xeral, as funci6ns que correspondan áAdministración do Estado sobre as Corporaci6ns laeals e detransferencia autorizada' pala lexislaci6n sobre Aéxime Local.

3.° Ordenación do territorio, urbanismo e vivenda.4," As obras públicas de interés da Comunidade Autónoma

no seu propio territorio.S," As vías férreas e estradas de recorrido comprendtdo

íntegramente no territorio da Comunidade Autónoma e, nosmesmas termos, o transporte levado a cabo por estes mediosou p'or cable. ,

6. Q OS portas de refuxio, os portos e aeroportos deporti­vos s, en xeral, os Que non desenvolvan actividades comer­ciais.

7.Q A agriculturo. e agandería, de acordo coa ordenaciónxeral da economía.

8,Q OS montes e aproveitamentos forestais.9.Q A xestión en materia de protección do medio ambiente.10.Q OS proxectos, construcción e explotación dos laprovei.

tamentos hidráulicos. canles e regadíos de Interés da Comuni·dade Autónoma-; as augas minarais e termais..

11.0 A pesca nas augas interiores. o marisqueo e a acui·cultura, a caza e a pesca'fluvial.

12.0 Feiras interiores.13.0 O fomento do desenvolvemento económico da Comuni.

dade Autónoma dentro dos obxectivos marcados pala políticaeconómica nacional.

14." A artesanía.15.0 Museos, bibliotecas e conservatorios de música de in.

terés para a Comunidade Autónoma.16." Patrimonio monumental de interés da Comunidade Au­

tónoma.17.0 O fomento da -cultura, da investigación e, no seu caso,

do ensino da Iingua da Comunidade Autónoma.18.Q Promoción e ordenación do turismo no seu ámbito te·

rritorial.19.0 Promoción do deporte e da axeitada utilización do lecer.20.0 Asistencia sociai.21." Sanidade e hixiene.22.Q A vixilancia e protección dos seus edificios e instala­

cións. A coordinacIón e demais facultades en relación coas po­licias locais nos termos que estableza unha le~ orgánica. .....

2. Transcurridos cinco anos, e mediante a reforma dos seusEstatutos, as Comunidades Autónomas podarán ampliar suceslvamente as súas competencias dentro do marco establecido noartigo 149.

Artigo 149.

1. O Estado ten competencia exclusiva sobre as seguintesmaterias:

1.0 A regulación das condicións básicas que garanticen aIgualdade de tádolos españols no exercicio dos dereitos e nocumprimento dos deberes constitucionais.

2.0 Naclonalidade, Inmigración, emigración, extranxelría edereito de asilo.

3.0 Relacións internacionais.4.0 Defensa e Forzas Armadas.5.0 Administración de Xusticia.6.0 lexislación mercantil, penal e penitenciaria; lexlslación

procesal. sin perda das ñecesarias especialidades que neste ordese deriven das particularidades do dereito substantivo das Co-munidades Autónomas. .

7.0 Lexislacfón laboral; sIn perx'uício da súa execución polo.sórganos das Comunidades Autónomas.

8.0 lexislación civil, aparte da conservación, modificacióne desenvolvemento' polas Comunidades Autónomas dos derei­tos civís, forais ou especiais, aH ande existan. En todo caso.as regras relativas á aplicación e eficacia das normas xurídlcas.relacións xurídico-civfs relativas ás formas de matrimonio, orodenación dos rexistr03 e Instrumentos públicos, bases das' obrl·gas contractuais, normas para resolve-Ios conflitos de lels e de·terminación das fontes do Derelto, con respeto. no caso darra·del ro, ás normas de dereito foral ou especial.

9.0 Lexislación sobre propiedade Intelectual e Industrial.10.0 Réxime aduaneiro e arancelario: comercio exterior.11.0 Sistema monetario: divisas, camt.:o e convertibl1idade;

bases da ordenación -do crédito. banca e seguros. ..

12.0 Lexislación sobre pesas e me~idas. determinación dahora oficial.

13.0 Bases e coordinación da planificación xeral da activi­dade económica.

14.0 Facenda xeraf e Débeda do Estado.15.~ Fomento e coordinación xeral da investigación cientí-

fica e técnica. ~

16.0 Sanidade exterior. Bases e coordinación xeral de sani­dade. Lexislación sobre os procJutos farmacéuticos.

17.0 lexislación básica e réxime económico da SeguridadeSocial. sin perxuiclo da execución dos seus servicios palasComunidades Autónomas.

18.0 As bases do réxime xuridico das Adminlstracións PÚ-.blic8s e do réxime estatutario dos seus funcionarios que, entodo caso, garanti~arán 80S administrados un t~atamento comúnante delas; o procedemento administrativo común, sin perxui·Ci9 das especialidades derivadas da organización propia das,Comunidades Autónomas; lexislación sobre expropiación forzo­sa; lexislación básica sobre contratos e concesións administra­tivas e o sistema de responsabilidade de tódalas Administra­cións públicas.

19.0 Pesca maritima, sla perxuício das competencias quena ordenación do sector se atribúan ás Comunidades Autó·nomas. .

20.0 Mariña mercante e abandeiramento de buques; aJumea·mento de costas e sinais marítimos: partos de interés xerál;aeroportos de interés xeral; control do espacio aéreo: tránsitoe transporte aéreo, servicio meteorolóxlco e matriculación deaeronaves.

21.0 Vías férreas e transportes terrestres que transcorranpolo territorio de mais dunha Comunidade Autónoma; réximexeral de comunicacións; tráfico e circulación de vehículos amotor; correos e telecomunicacións; _cables aéreos, submarinose radiocomunicación.

2V A lexislación, ordenación e concesión de recursos eaproveitamentos hidráulicos cando as augas' corran por maisdunh¡ll Comunidade Autónoma, e a autorización das instalaclónseléctricas, cando o seu aproveitamento afecte a outra Comu­nidade ou o transporte de enerxía saia do seu ámbito territorial.

23.0 lexlslación básica sobre protección do medIo ambientesin perxuicio das facultades das Comunidades Autónomas deestableceren normas adicionals de protecció'n. A lexisJaciónbásica sobre montes, aproveitamentos forestais e vías pe­cuarias.

24.0 Obras públicas de Interés x'eral ou de realización queafecte a mals dunha Comunidade Autónoma.

25.Q Bases de réxime minelro e enerxétíco.26." Réxime de producción, comercio e posesión e uso de

armas e explosivos.27.0 Normas básicas do réxlme de prensa. radio e televl~

sl6n e, en xeral, de tódolos medios de comunicación social. sinperda das facultades que no seu desenvolvemento e execuclóncorrespondan as Comunidades Autónomas.

28." Defensa do patrimonio cultural, artfstico e monumentalespaño.1 contra a exportación e a espoliación; museos, biblio·tecas e arqulvos de titularldade estatal, sin tocar á súa xestiónpor parte das Comunidades Autónomas.

29.0 Seguridade pública. sin perxuício da posibllidade decreaciól'1 de policras poias Comunidades Autónomas na formaque se estableza nos respectivos Estatutos no marco do quedispoña unha lei orgán¡ca~

3D." Regulación dascondlcións de obtención, expedición ehomologación de títulos académicos e profesionais e normasbásicas para o desenvolvemento do artigo 27 da Constitucióna fIn de garantizar o cumprlmento das obrlgas dos poderespúblicos n~sta materia. - .

31.0 Estadística para fins estatals.32.0 Autorización para a convocatoria de consultas popula·

res por vía de referéndum.

2. Aparte das competencias que poderán asuml-Ias Comu­nidades Autónomas. o Estado considerará o servicio da culturacomo deber e atribuclén esencíal e facilitará a comunicaciónculturaf _entre as Comunidades Autónomas de acordo con alas.

3. As materias non atribuidas expresamente ao Estado poresta Constitución podarán corresponder ás Comunidades Autó­nomas, segundo os seus respectivos Est"tutos.· A .competenciasobre as materias que non foran asumidas polos Estatutos deAutononifa corresponderá ao Estado, s as normas -deste preva­lecerán, en caso de confllto, sobre as das Comunidades Autó·noma~ ~n todo o que non estea atribuido á exclusiva competen·

··cia destas. O derelto estatal será, en caJquera caso, supletoriodo derelto das Comunidades Autónomas.

29390 29 diciembre 1978 B.-O. del E.-Núm. 311.4

Artigo 150:

1. As Cortes Xera"is. en materias de competencia estatal,poderán atribuir a todas ou a algunha das Comunidades Autó­nomas a facultade de ditaren. para 51 mesmBs. normas lexlsUl­tlVas no marcO dos prlncipiós, bases e directrices fixados por"unha lel estatal. Aparte das competencias nos Tribunals, encada leí marco' estahlecerase a modalidade do control dasCortes· Xerals sobre estas normas lexislativas das Comunida-des Autónomas. '

2.· O Estado podará transferir ou delegar nas ComunidadesAutónomas, m~diante lei orgánica, facultades correspondentesa materia de' tltularidade estatal que pala s(J8 propia naturalezasexan susceptibles de transferencia ou delegación, Alei preveráen cada caso a correspondente transferencia de medios finan­cieiros, así como as formas de control que se reserve o Estado.

3. O Estado poderá ditar leis que establezan os principiosnecesarios para armonizar as dlsposicións normativas das Ca·munldades Autónomas; ainda no caso d,e materias atribuidasá competencia destas, cando así o esixa o interés xeral. Corres·pon~e ás Cortes Xerals. por maloría absoluta de cada. Cámara,a apreciación desta necesidade.

Artigo 151

1.. Non será necesario deixar transcurrir o prazo de cincoanos a que se refire o apartado 2 do artigo 148 cando a jni­ciativa do proceso autonómico sexa acordada dentro do prazodo artigo 143, 2, ademais de, palas Diputacións ou os órganosinterinsulares correspondentes palas tres cuartas partes dosConcellos de cada unha das provincias afectadas que represen­ten, cando menos, a maioría do censo electoral de cada unhadelas e a citada iniciativa sexa ratificada mediante referéndumpolo voto afirmativo da maioría absoluta dos electores de cadaprovincia nos termos que estabteza unha lel orgánica.

2. No suposto previsto no apartado anterior, o procede·mento .para a elaboración do Estatuto será o seguinte:

1.° ü Goberno convocará a tódolos Diputados e Senadoreselexidos nas circunscripcións comprendidas no ámbito territo·rial que pretenda acceder ao autogoberno, para que se consti­túan en Asamblea, para os únicos efectos de elaboraren ocorrespondente proxecto de Estatuto de autonomía, medianteo acordo da maioría absoluta dos seus membros.

2.° Aprobado o proxecto de Estatuto pala Asamblea deParlamentarios, remitirase á Comisión Constitucional do Con­greso, .a cal dentro do prazo de dous meses o examinará caconcurso e asistencia dunha delegación da Asamblea propo­ñente para determinaren de común acordo a súa f0rm;;;acióndefinitiva.

3.° Se se alcanzase o devandito acordo o texto rWi!'!tanteserá sometido fi referéndum do corpo electoral das p:¡¡\'inciascomprendidas no ámbito territorial do proxectado Esldloto.

4.° Se o proxecto de Estatuto é aprobado en cada provinciapola maioría dos votos validamente emitidos, será elevado ásCortes Xerais. Os Plenos de ámbalas Cámaras decidirán sobreo texto mediante un voto de ratificación. Aprobado o Estatuto,o ·Rei sancionarao e promulgarao como lei.

5.° De !Jan alcanzarse o acordo 80 que se renre _o apar·tado 2.° deste número. o proxecto de Estatuto será tramitadocomo proxecto de lei perante as Cortes Xerais. O texto apro­bado por estas será sometido a referéndum do carpo electoraldas provincias comprendidas no ámbito territorial do proxectadoEstatuto. No caso de ser aprobado pala maioría dos votos valida­mente emitidos en cada provincia. procederá a súa promulgaciónnos termos do p~rrafo anterior.

3. Nos casos dos. párrafos 4.0 e 5.° do apartado anterior,a non aprobación -do proxeeto de Estatuto por unha ou variasprovincias, non impedirá a constitución entre as restantes daComunidade Autónoma ptoxectada, na forma que estableza alei orgánica -prevista no apartado 1'· deste artigo.

Artigo 152

1. Nos Estatutos aprobados polo procedemento a que se­refire o artigo anterior, a organización institucional autonómicabasarase nunl'ra Asamblea lexislativa elexida por sufraxio uni­versal conforme a un sistelJ1a de representación proporcionalque.- asegure. ademajs. a representación das diversas zonas doterntorio; un Consollo de Goberno. con funcións executivas eadministrativas; e un Presidente. elexido pala Asamblea, deentre os seus membros, e nameado polo Rei, a quen corres­ponde .~ dirección. do Consello de Goberno. a suprema repre­sentaClon da respectiva Comunidade e 8 ordinaria do -Estado

naquela. O Presidente e os membros do Consella do Gobernoserán políticamente responsables ante a Asamblea.

Un Tribunal Superior de Xustícia. sin perxuício da xurisdición'que corresponde ao Tribunal Supremo, culminará a organizaciónxudicial no ámbito territorial de Comunidade Autónoma. NosE~tatutos das Comunidades Atltónomas poderán establecerseos supastos e as formas de participación de aquelas na orga­nización das demarcacións xudiciais do territorio. Todo isto deconformidade ca previsto na lei orgánica do poder xudicial edentro da unidade e independencia deste.

Sin perxuícia do dlsposto no artigo 123, as sucesivas instan·cias pracesais. no seu caso, esgotaranse perante órganos xudi­ciais radicados' no mesmo territorio da Comunidade Autónomano que estea o órgano competente en primeira Instancia.. 2. Unha vez sancionados e promulgados Os respectivosEstatutos, só poderán ser modificados mediante os procede­mentos neles establecidos e con referéndum entre os electoresinscritos nos' censos cbrrespondentes.

3. Mediante a agrupación de concellos limitrofes. os Esta­tutos paderán establecer circunscripcións territoriais de seuque gozarán ~unha persoalidade xuridica plena.

Artigo 153.

O control da actividade dos órganos das Comunidades Autó­nomas exercerase:

al Polo Tribunal Constitucionaf. o relativo á constituclonali·dade das súas disposiciáns 'normativas con forza de lel.

b) Polo Goberno, previo dictame do Cansella de Estado.o do exercicio de funcións delegadas a que se refire o apar­tado 2 do artigo 150.

el Pala xurisdición contencioso~dmlnistrativa. o -da admi­nistración autónoma e as' súas normas regramentarias.

d) Polo Tribunal de Cantas,. o económico e presupostario.

Artigo 154_

Un deleg8do nomeado polo Goberno dírixiráa administracióndo Estado' no territorio- da Comunidade Autónoma e coordina­raa, cando proceda, coa administración propia da Comunidade.

Arligo 155_,

1. Se unha Comunidade Autónoma non -cumprise as obrfgasque a Constitución ou outras leis lIe impoñan. ou actuase deforma que atente gravemente ao interés xeral de Espa~a, oGoberno previo requerimento ao -Presidente da ComunldadeAutóno~a e, no caso de non ser atendido. coa aprobación pormaioria absoluta do Senado, poderá adopta-las medfdas nece­sarias para obrigar a ,aquela ao cumprirriento forzoso das citadasabrigas ou para a protección do mencionado interés xeral.

2. Para a execuclón das .medidas previstas no apartadoanterior, o Goberno poderá dar Instrucións a tódalM autorida­des das Comunidades Autónomas.

Artigo 156.

1. ~ As Comunidades Autónomas gozarán de autonomfa fi·naneielra para o desenvolvemento .e execución das súas compe­tencias de 8cordo cos principios de coordinación coa Facendaestatal e de solidaridade entre tÓQolos españois.

2. As Comunidades Autónomas poderán actuar como dele­gados ou colaboradores do Estado para a recaudación, a x~stión

e a liquidación dos recurSos tributarios daquel, de acordo coasleis.e os Estatutos.

Artigo 157.

1. Os recursos das Comunieades Autónomas estarán cons­tituidos por:

a) Impostos cedidos total ou parcialmente polo Estado;recargos 60bre impostas estatais e outras participacións nosingresos do Estado.

b) Os: Seus propios impostas, tasas e contribucións es­peciais.

el Transferencias dun 'fondo de compensación interterrltO­rial e outras asignacións con cargo aos Presupostos Xeralsdo Estado.

d) Rendementos procedentes do seu patrimonio e ingresosde dereito privado.

el O produto das operacións de crédito.

2. As Comunidades Autónomas non poderán en ~ingún casoadoptar· medidas tributarias sobre bens situ~dos f?ra do seuterritorio ou que supoñan obstáculo á libre CirculaCión de merocancías·ou servicios.

B. O. del K-Núm. 311.4 29 diciembre 1978 29391

3. Mediante leí .orgánica poderá regularse o exercicio dascompetencias financiéiras enumeradas no precedente aparta­do 1, as normas que resolvan os conflitos que puideran xurdir'e as posibles formas de colaboración financieira entre ,as Comu­nidades Autónomas e o Estado.

Artigo 158.

1. Nos Presupostos Xerais do Estado' poderase establecerunha asignación ás Comunidades Autónomas en función dovolume dos servicios e actividades astatais que asurnisen e dagarantía dun nivel mínimo na prestación dos servicios públicosfundamentais en todo o territorio español.

2. A fin de correxir desequilibrios económicos loterterrl·toriais e facer efectivo o principio de solidaridade constituí­rase un Fondo-- de Compensación con destino a gastos de inver-,sión: os recursos deste Fondo serán distribuidos poias CortesXerais entre as Comunidades Autónomas e provincias, noseu caso.

TITULO IX

00 Tribunal Constitucional

Artigo 159

1. O Tribunal Constitucional componse de 12 membros no­meados polo Rei; de entre eles, catro a proposta do Congresopor maioría de tres quintos dos seus membros: catro a pro­posta do Senado, con idéntica maioría; dous a proposta doGoberno e dous a proposta do Consello Xeral do Poder Xudicial.

2. Os membros do Tribunal Constitucional deberán ser no­meados entre Maxistrados e Fiscais, Profesores de Universi­dade. funcionarios públicos e abogados; todos eles xuristas derecoñecida competencia con mais de quince anos de exercicioprofesional,

3. Os membros do Tribunal Constitucional serán designadospor un período de nove anos e renovaranse por terceir.as partescada tres.

4. A condición de membro do Tribunal Constitucional éincompatible: con mandato representativo; cos cargos políticosou administrativos: ca desempeño de funcións directivas nunpartido político ou nun sindicato e ca emprego ao serviciodos mesmos: co exercicio das carreiras xudicial e fiscal; econ calquera actividade profesional ou mercantil.

No demais, os membros do Tribunal Constitucional terán asincompatibilidades propias dós membros do poder xudicial.

5. Os membros do TriQpnal Constitucional serán indepen­dentes e inamovibles no exercício do seu mandato.

Artigo 160.

O Presidente do' Tribunal Constitucional será nomeado entreos seus membros polo Rei, a proposta do mesmo Tribunal enplerro e por un período de tres anos.

Artígo 16L

1. O Tribunal Constitucional ten xurisdición en todo o terri·torioes'epañol e é competente para coñecer:

alOa recurso de inconstitucionalidade contra leis e dispo­sicións normativas con forza de lel. A declaración de inconstl­tucíonalidade dunha norma xurídica con categoría de lel, inter­pretada pala xurisprudencia, afectará a esta, se ben a sentenciaou sentencias recaidas non perderán o valor de causa xulgada.

b} Do recurso de amparo por viblación dos dereitos e liber­tades referidos no artigo 53, 2 desta Constitución, nos casose formas que a lei estableza,

cl Dos conflitos de competencia entre o Estado e as Comu­nidades Autónomas Oll dos. estas entre si.

d) Das demais materias que lIe atribúan a Constitución ouas leis orgánicas.

2. O Goberno poderá impugnar perante o Tribunal Consti­tucional as disposicións e resolucións adoptadas polos órganosdas Comunidades Autónomas. A impugnación producirá a sus­pensión da disposición ou da resolución recorrida, mais o Tribu­nal, se corresponde, deberá ratificala ou levantala nun prazo nonsuperior a cinco meses. -

Artigo 162.

1. Están lexitímados:

al Para interporen o recurso de ínconstitucionalidade,o Pre­sidente do Goberno, o Defensor do Pobo, cincuenta Diputados,

cincuenta Senadores, os órganos colexiados executivos das Co­munidades Autónomas, e, no seu caso, as Asambleas dasmasmas.

b) Para. interporen o recurso de amparo, toda persoa naturalou xurídicaJiue invoque un Interés lexitimo, así como o Defensordo Pobo e o Ministerio Fiscal.

2. Nos demaig casos, a leí orgánica dete~mi.nará as persoase órganos lexitimados.

Artlgo 163.

Cando un órgano xudicial considere, nalgún proceso, que unhanorma con categoría de lei, aplicable ao caso, da ·validez da caldependa o fallo, poida ser contraria á Constitución, plantexaráa cuestión perante o Tribunal COnstitucional nos supostos.· naforma e cos efectos que estableza a lei, que en ningún casoserán suspensivos.•

Artigo 164.

LAs sentencias do Tribunal Constitucional publicaranse noboletín oficial do Estado cos votos particulares, se os houbese.Teñeñ o valor de caUSa xulgada a partir do día· seguinte da súapublicación e non cabe recurso ningún contra elas. As que decla·ren a inconstltucionalldade dunha lei ou dunha norma con forzade lei e tódalas que non se limiten á estimación subxe,etiva dundereito. teñen plenos efectos frente a todos. .

2. De non ser que no fallo se dispoña outra causa, subsis­tirá a 'vixencla da lei na parte non afectada pala inconstitucia-.nalidade.

"Artigo 165.

Unha lei orgánica regulará o funclonamento do Tribunal Cons­titucional, o estatuto dos seus membros, o procedemento pe­rante o m~smo e as condiclóns para o exercicio das accións.

TITULO X

Da reforma constitucional

Artigo 166_

A iniciativa de reforma constitucional exercerase nos termosprevistos nos apartados 1 e 2 do artigo 87.

Artigo 167.

1. Os proxectos de reforma constitucional deberán ser apro­bados por unha maioría de tres quintos de cada unha das Cáma·ras. Se non hai acordo entre ámbalas dúas Intentarase obtelomediante a creación dunha Comisión de composición paritariade Diputados -e Senadores, que presentará un texto que serávotado polo Congreso e o Senado. •

2. De non se logra·la aprobación mediante o procedementodo apartado anterior. e semp"re que o texto obtivera o votofavorable da maloría absoluta do Senado. o Congreso por malo­ría de dous tercios poderá aproba·la reforma,

3. Aprobada a reforma palas Cortes Xerais, será sometidaa referéndum para a súa ratificación cando así o soliciten, den·tro dos quince días seguintes á súa aprobación, unha décimaparte dos membros de calquera das Cámaras.

Artigo 168,

1. Cando se propoña a reVISlon total da Constitución ouunha parcial que afecte ao Título Preliminar, 80 Capítulo Segun·do.' Sección 1: do Titulo 1, ou 80 Titulo 11, procederase á aproba­ción do principio por maioría de dQus tercios de cada Camara,e á disolución Inmediata das- Cortes.

2. As Cámaras elexidas deberán ratifica-la decisión e proce­der ao es1;JJdio do novo texto constitucional, que deberá seraprobado por maioría de dous tercios do ámbalas Cámaras.

3. Aprobada a reforma· palas Cortes Xerals. será sometidaa referéndum para a súa ratificación.

Artigo 169.

Non poderá iniciarse a reforma constitucional en tempo deguerra ou de vixencia dalgún dos estados previstos no arUgo 116.

DISPOSICIONS ADlCIONAIS

Primeira.

A Constitución ampara e respeta os dereitos históricos dosterritorios· forals.

29392 29 diciembre 1978 B. O: del E.~Núm. 31\.4

..A eetuellzaclón xerel de.e nlxlme foral levera.e e cabo. no

aau c..o. no marco da Constitución" dos Estatutos de Auto­nomfa.

Segunde.

A declaración de malaria de edade conlida no artigo 12 destaConstitución non perxudlca 8S sltuaclóns amparadas polos de­reitos forals no ámbito do DeTalto privado.Tercelr8.

A m9dlficaci6n do réxlme económico e fiscal do arquipélagocanario requerirá Informe p"revlo ·da Comunldade Autónoma OU,cando non do Ólgano provisional autonómico.Cuarta.

Nas Comunidades Autónomas onde teñan 8 súa sede malsdunha Audiencia Terrltorral. os Estatutos de Autonomfa respecti­vos poderán mante-Ias existentes, dlstrlbuíndo 8S competenciasentre elas, sempre de eonformidade ca previsto na lel orgánicado poder xudlclal e dentro ·da unldade e independencia deste.

DISPOSICIONS TRANSITORIAS

Prlmelra. ,

Nos territorios dotados dun réximen provisional da Butano­mia. Os seus órganos. colexlados superiores, mediante acordoadoptedo pola melorle ebaolute doe seus membros. poderán sus­tltul-Ia Iniciativa que o epertado 2 do ertlgo 143 etrlb~e ás Dlpu­taclóns Provlnclals ou 80S órganos Interinsulares corraspon­dentes. ~

Segunda.

Os territorios que no pasado plebiscitaron afirmativamenteproxeetos de Estatuto de autonomia e conten, no Intra de se

. promulgar esta Constitución, con réxlmes provlsionals de auto­nomia poderén proceder Inmediatamente na forma tlue se prevéno apartado 2 do artlgo 148, cando Bsi o acorden, por malariaabsoluta, os seus órganos preautonómlcos colexiados superiores,comunicsndoo ao Goberno. O proxaeto de Estatuto será elabo­rado de acordo ca establecido no artlgo 151, número 2, por con·vocatorla do órgano colexlado preautonómico.

Terceira.

A Iniciativa do proceso autonómico por parte das Corpora­clóns loc!!ls ou dos seus membros, prevista no apartado 2 doártigo 143, enténdese diferida, con tódolos seus efectos. astraa celebración das primeiras elecclóns locals unha vez vixtmte aConstitución.

Cuarta.

-1. No caso de Navarra, e 8 efectos da súa Incorporación aoConsello Xeral Vasco OU 80 réxlme autonómico vasco que osustllúa. en lugar do que establece o ertlgo 143 de Constitución.a Iniciativa corresponde 80 Organo Fo.ral competente. que adop­tará a súa decJslón por malarta dos membros Que o compoñen.Para a validez da citada Iniciativa será preciso. adaméis. que adecis.ión do Organo Foral competente sexa ratificada por refe­¡:,éndum expresamente convocado 80 efecto. e aprobado -por malo­rfa dos votos válidos emitidos.

2. Se 8 iniciativa non prosperase, só se podará reproducl.lamasma en ~Istlnto perlado de mandato do Organo foral compe­tente, e en todo caso, cando xa transcurrira o prazo mínimo queestablece o ertlgo 143. .

Oulnte.

As cldades de Ceuta e Melilla poderanse co~slilurr en Comu­nidades Autónomas se o deciden ssl os seus respectivos Axun-­tamentos. mediante acordo adoptado pala malaria absoluta dosseus membros e se o autorIzan tomén ast as Cortes Xerals,mediante unh.8 lel orgánica. nos termos previstos no arllgo 144.

Sexta.

En caso de se remltlren á-Comisión de Constitución do 'Con­greso varios proxectos de estatuto, dltamlnaranse polo seu ardede entrada na mesma, e o prazo de dous meses 8 que fal refe­rencia o artJgo 151 empezará a contar desque a Comisión remateo estudio' do proxecto ou proxectos dos que sucesivamente fosetenda coñecemento.

Sétima.

Os organismos provisionals autonómicos conslderaranse dI­saltos nos casos seguintes:

a) Cando estean constituidos os órganos que establezan osEstatutos de autonornfa aprobados conforme a' asta Constitución.

b) No caso de que 8 II]Iclativ8 do poreeso autonómico nonchegara a coallar per non cumprir tódolos requisitos previstosno arUgo 143..

cl Se o organismo non exerceu o dereito que lIerecoñecea disposición transitoria prlmelra no prazo de tres anos.

Oitava.

L As Cámaras que aprobaron a presente Constitución asu­mirán, trala entrada en vigor da mesma, as funcións e campe.tancias que se slnalen nela tanto para o Congreso como para oSenado, sin que en casp ningún o seu mandato se extenda málsaló do 15 de xuño de 1981.

2.. Conforme o establecido no artigo 99. a promulgación daConstitución conslderarase como suposto constitucional no queprocede a súa aplicación. Para Isto. e a partir da devandita pro­mulgación, abrlrase un período de trinta dias para a aplicacióndo dlsposto no· citado -artigo.

Neste período, o actual Presidente do Goberno, que asumiráas funclóns e competencias· que para ese cargo establece 8Constitución, poderase decidir pola utilización da facultade quelIe recoñece o artlgo 115 ou dar paso, por medio da dimisión, áaplicación do establecido no artigo 99, quedando no derradeirocaso na situación prevista, no apartado 2 do artigo 101.

3. No caso de S8 disolver, conforme 80 previsto no artl­go 115 e, de non desenvolverse legalmente o previsto nos artl­gas 68 a 69, serán de aplicación nas elecclóns as normas vlxen­tes con anteriorldade, pro coa excepción de que, no que sereflre a Inellxibllldades e Incompatibilidades, se aplicará direc­tamente o previsto no inciso segundo a letra b) do apartado 1do artlgo 70 da Constitución; e Igualmente o disposto nela conrespecto á edade pa,ra o voto e o establecido no artigo 69, 3.

Novena.

Aos tres anos de elexldos por primelra vez os membros doTribunal Constitucional procederase a sortes á ~esignación dungrupo de catro membros da mesma procedencia electiva entreos que teñan que cesar e renovarse. Só no que a Isto se refire,conslderaranse agrupados como membros da mesma procedenciaaos daus designados e proposta do Goberno e aos dous queproceden da formulada polo Consella Xeral do Poder XudiciatProcederase de igual xelto unha vez transcurridos outros tresanos entre os dous grupos non afectados polo sorteo anterior.A partir de antón sagulrase o establecido no número "3 do ar·ligo 159.

DISPOSICION DEROGATORIA

1. Queda derogada a lel 1/1977, de 4 de xaneiro, para aReforma Política, así como;' en tanto en canto non estlveran xaderogadas pala lel mencionada anteriormente, a de Principiosdo Movem·ento Nacional de 17 de malo de 1958, o Forodos Españols de 17 de xullo de 1945, o do Traballo de 9 demarzo de 1938, a lel Constitutiva das Cortes de 17 de xullode 1942, a lei de Sucesión na Xefatura do Estado de 26 dexullo de 1947, todas elas modificadas pala lel Orgánica doEstado de 10 de xanelro de 1907 e nos mesmos termos estaúltima e malla do Referéndum Nacional de 22 de outubro de 1945.

2. En tanto en canto puidera conservar algunha vixencia,considérase definitivamente derogada a ley de 25 de outubrode 1839 no que pudiera afectar ás provincias de Alava, Guipúz·coa e Bizcaia.

Nos mesmas termos considérase definitivamente derogadá alel de 21 de xullo de 1876.

3. Aslmesmo quedan dero.gadas cantas dlsposicións se apa­ñan 80 establecido nesta Constitución. .

DISPOSICION DERRADEIRA

Esta Constitución entrará en vigor o masmo día da publica­ción do seu texto oficial no boletln oficial do Estado. Publicarasetamén nas demais linguas de España. 4

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN OFlCIAL DEL ESTADO

APROVADA PER LES CORTS EL 31 D'OCTUBRE DE 1978

SANCIONADA: PER S. M. BE REI DAVANT LES CORTS

EL 27 DE DESEMBRE DE 1978

RATIFICADA: PEL POBLE ESPANYOL EN REFERENDUM

DE 6 DE DESEMBRE DE 1978

Viernes 29 de diciembre ae 1978 Núm. 311.5

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GAl:ETA DE MADRID

CONSTITUCIÓ·ESPANYOLA

,CONSTITUCIO

PREAMBUL

La Nació e.panyola, amb el desig d'establlr la justicia, laIIibertat i la seguretat I de promoure al bé de tots els qul laintegren, en lis de la seua seblranla, proclama la voluntat de:

Garantir la convlvlmcla democratice dios la Constitució ¡lesl1els de conformltat 8mb un ordre economic i social justo

Consolidar un Estat de Oret que assegure I'impari de la lIeicom 8 expressló de la voluntat popular.

Protegir tot9 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exer­eicl deis drets humans. les seues cultures ¡ tradicions, flengüesI Instltucions.

Promoure el progrés de la cultura i de I'economia par tald·'assegurar a tOt9 una quaUtet de vida digna.

Establlr una Bacietat democratice avam;ada. iCol-laborar a I'enfortlment d'unes relaclans pacifiques i de

cooperacló aflca.;: entre tots els pobles de la Terra.En 'conseqüencia, les Corts aproven i el poble espanyol ra·

tifica la següent

CONSTlTUCló

TITOL PRELIMINAR

Article 1,

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democriHic deDret, que propugna com a valors superiors del seu ordenamentjurfdic la IIibertat, la justfcia, la ¡gualtat 1 el plurallsme polític.

2. La soblranla nacional resideix en el poble espanyül, delqual emanen els poders de I'Estat.

3. La forma política de I'Estat espanyol és la Monarq,1"1 par­lamentaria.

Artiole 2.

La Constitució es fonamenta en la indissoluble unilat de lanació espanyola, p~tria comuna i indivisible de tots els espa·nyol5, i reconeix i garanteix el dret a I'autonomia de les nacía·nalltats i de les regions que la integren i ,la solidaritat entretates elles.

Artlcle 3.

1. El castalia és la Ilengua espanyola oUcial de rEstat. rotsels espanyols teneo el deure de conelxer-la I el dret d'usar·la.

2. Les altres !Iengües espanyoles seran també oflclals enles respectlves Comunitats Autónomes d'acord amb els seusEstatuts.

3. La riquesa de les dlferents modalitats Iingüfstiques d'Es­plnya és un patrimoni cultural que ser~ oblecte d'especial res­pecte i protecci6.

Article 4.

1., la bandera d'Espanya és formada per tres franges horit­lantals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble am­plllrla que la de cadascuna de les vermelles.

2, Els Estatuts podren reconéixer banderes i ensanyes pro­pies de les Comunltats Autonornos. Aquestes s'utllittaran jun­tament amb la. bandera d'Espanya en els ediflcls públics i enals actes oflclals.

Artlcle 5,

La capital de I'Estat és la villa da Madrid,

Artlele 6.

Els partlts politlcs expressen el plurallsme politlc co~correna l. formacló I 8 la manlfestac16 de la voluntat' popular I .ón

ESPANYOLA

Instrument fonamental per a la participació política. Són creatsI exerciran la seva activitat lIiurement dins el respecte a laConstitucl6 I a la L1e!. l'estructura Interna i el funcionamenthauran de ser democratics.

Article 7.

Els sindicats de treballadors i les associacions empresarialscantribueixen a la defensa i a la promoció deIs interessos eco­nomics i socials que els s6n propis, Podran ser creats I exer·ciran la seua activitat lIiurement dlns el respecte a la Cons­titució i a la Llei. L'estructura interna I el funcionament haurande ser democratics.

Article 8.

1. tes Forces Armades, constitui'des per l'Exercit de Terra,"Armada I l'Ex~rcit de I'Aire, tenen com a missió garantir lasobirania i la lndependEmcla d'Espanya; defensar·ne la integritatterritorial I I'ordenament constitucional.

2. Una Ilei organica regulara les bases de I'organitzaciómiUtar de conformitat amb els principis de la present Cons­tituci6.

Article 9.

1. Els ciutadans i als poders públics resten subjectes a laConstitucl6 i a la resta de I'ordenament jurídico

2. Carrespon als poders públics de promoure les condl­cions per tal que la IIibertat i la igualtat de I'lndividu i deisgrups en els quals s'integra siguen reals i efectives; remoureels obstaclas que n'impedesquen o en dificulten la plenitud Ifacilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política,economica, cultural i social.

3. La Constituci6 garantelx el principi. de lega1ltat, la jerar­quia normativa, la publicltat de les normes, la irretroactivitat deles disposicions sancionadores no favorables o restrictives dedrets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilltat i lainterdicció de I'arbitrarietat d~ls poders públics,

TfTOL PRIMER

Deis drets ¡deis deures fonal\18ntals

Artide 10.

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que 11són fnherents, el lliure desenvolupament de la person.litat, elrespecte a la lIei i als drets deis al tres s611 fonament de I'ordrepolític i de la pau social.

2. Les norm,es relatives als drets fonamentals ¡ a les IIIber·tats que la Constitució reconega s'interpretaran de conformltatamb la Declaraci6 Universal de Drets Humans i els Trectats 1els Acords Internacionals sobre aquestes materies ratificatsper Espanya,

CAPITOL PRIMER

DeIs espanyols ¡deIs estrangers

ArtiGlEt 11.

1. La nacionalitat espanyola s'adquireix. es conserva I esperd d'.acord amb el que la ·lJei estabJelx.

2. Cap espanyol d'origen no podra ser privat de la seua na·cionalitat.

3. L'Estat podra concertar tractats de doble naclonalltat8mb els paisos iber08merlcans' o amb aqoel1s que hagen tlnguto ttnguen una vfnculació particular amb Espanya. En aquestspaisos, encera que no reconeguen als seus clutadans un dretrecfproc, els espanyols podran naturalltzar-s'hl sense perdre lanacionalitat d'orlgen.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 1978 29395

Article 12.

Els espanyols 56n majora d'adat als divuit aoya.

Article 13.

1. Els' estrangers gaudiran a Espanya de les IIibertats públl­ques que garanteix el presant Titol en als termes que estables·quen els tractats i la lIel.

2. Només els espanyols sersn titulara deis drets reconegutsen I'article 23. lIevat d'allb que. 8mb critarla de reclprocltat.'puga establir~se per tractat o per lIei per -al dret de sufragiactiu en les alecciona municlpals.

. 3. l'extradici6 narnés es concedin} en compliment d'untractat o de la Ilel, d'acord amb el principl de reciprocltat.Resten exclosos de l'extradició els delictes polítics. No seranconside'rats com a tals als actes de terrorlsme.

4. la Ilel establira la forma en que els ciutadans d'altrespaIsos i els apatrides podran gaudir del dret d'asil a Espanya.

CAPITOl SEGON

Drets i IJíbertats

Article 14,

Els espanyols són iguals davant la lIei. sense que pugaprevaler cap discrimi.nació per roo de naixenca, raea, sexe, rell­gió, opinió o qualsevol altra condició o circumst~mcla personalo social. .1

SECCIÓ 1.'

Deis drets fonamentals i de las Ilibertatspúbliques

Article 15,

Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sensa.que, en cap cas, ningú no puga ser sotmes a tortura ni a peneso tractes inhumans o degradants, Resta abolida la pena de mort,lIevat d'allb que puguen dlsposar les Ileis penals mnitars pera temps de guerra.

Article 16.

1. Es garanteix la lIibertat ideologica, religiosa y de cultadeis individus i de les comunitats sense cap més limitacló,quan siguen manifestats, que la necessariá per al mantenimentde l'ordre públic protegit per la Ilel.

2. Ningú podra. ser obligat a declarar quant a la seua ideo­logia, rellgió o creences.

3. Cap confesstó tindra caracter estatal. Els poders públicstindran en compte les creences religioses de la saCIetat es­panyola i mantindran les conseqüents re/acions de coaperaclóamb 1'Esg/esia Cat~lica i les al tres confessions.

Article 17.

1. Tota persona té dret a la Ilibertat i a la seguretat. Ningúpodra ser privat de .Ia seua IIibertat, sinó amb I'observancia delque estableix aquest article i en els casos I en la forma prevlstsen la lIei.

2. la detenci6 preventiva no podra durar més tempa delque siga estrictament necessari per a fer les Ifldagaclons partal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini maximde setanta·dues hares, el detingut haura de ser posat en lliber­tat o a dlsposició de I'autoritat judicial.

3: Tata persona detinguda ha de ser ínformada immedlata­ment i de manera que 11 siga comprensible. deis seus dretsi de les raons de la detenció, 1 no podra ser obligada a declarar.Es garanteix l'assisHmcia d'advocat al detingut en les diligenciespollcials i judicials, en la forma que la lIel establesca.

4. la lIei regulara un procedlment d'.habeas corpus,. pertal de posar immediatament a dlsposició judicial tota personadetinguda iLlegalment. També es determinad. per Ilei el terminimaxim de durada de la presó provisional.

Article lB.

1. Es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal Ifamiliar i a la propia imatge.

2. El domicili 'és inviolable. No s'hi podre entrar ni fer·hicap escarcall sense el consentiment del titular o sense resoluclójudicial, Ilevat-del cas de deficte flagrant.

3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especial­ment, de les postals, telegrafiques i telefbnlques, excepte encas de resolució judIcial.

4, la lIei limitara I'ús de la informatica per- tal de. garantir¡'honor i la intimitat personal i familiar deis ciutadans i el pieexercici deIs seus drets.

Arllcla 19.

Els espanyols tenen dr8t a elegir lIiurement la residenciaI a circular pel terrltorl nacional.

Tenen també dret a entrar i eixlr d'Espanya en la forma que. la lIel establesc8. Aquest_dret no podra ser IImitat per motluspOlillcs o Ideologlcs.

Artlcle 20.

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar I dlfondre lIiurement _els pensaments, lesIdees ¡les opinions par mltja de la paraula, I'escriptura o qual4

sevol altre mltja de reproduccl6.b) A la producció I a la creaclélliterarla, artística, científica

i-tecnlca.cl A la lIibertal de catedra.d) A· comunicar o a rebre Illurement informació verae per

qualsevol mitja de dlfusió. la_ lIei regulara el dret a la clausulade consciencia i al secret professlonal en I'exercici d'aquestesIIIbertal••

2. l'exercici d'aquests drets no pot ser restringít per. mitjade cap tlpus de censura previa. . .

3. la lIei regulara I'organització i el control parlamentar.deis mUjaos de comunicació social que depenguen de I'Estato de qualsevol entltat pública I garantira I'accés a quests mitjansdeis grups socials I polítlcs significatius, respectant el pluralismede la socletat i de les diferents lIengües d'Espanya.

4. Aquestes IIibertats tenen el limlt en el respecte als dretsreconeguts en aquest Titol. en els preceptes de- les lIeis queel desenrotllen i, especialment, en el dret a I'honor, a la ¡"timltat,a la Imatge propia I a la protecció de la joventut i de la inlimcls.

5. Només podra acordar-se el segrest de publicaclons, graovacions I altres mitjans d'informació en virtut de resoluci6judicial.

Artlcle 21.1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per

a I'exercici d'aquest dret no caldra autorizació previa.2, En els casos de reunions en 1I0cs de transit púb11c i de ma·

nifestaclons caldra comunlcar·ho previament a I'autoritat, la qualnomés podta prohibir-les quant hi haja motius fonamentats d'al· .teracJó de I'ordre públlc, amb perill per a persones o béns.

Article 22.1. Es reconeix el dret d'associació.2. les assoclaclons que cerquen finalitats o facen servir

mitjans tipificats com a delicte s6n il.legals.'3. les assoclacions emparades par aquest arUcle hauran

d'inscriure's en Uf! registre únicament a efectes de publicitat.4. les actlvitats de les associacions només podran ser dls­

saltes o suspenses en virtut d'una resolucló judicial motivada.5. Es prohlbeixen les associacions secretes i les de carac·

ter paramilitar.

Article 23.1. Els ciutadans teneo el dret a participar en els afers pÚo

bllcs directament per mitjlll de representants lIiurement elegitsen eleccions periodiques per sufragi universal.. 2. Tenen també el dret d'accedir en condicions d'igualtat ales funclons i als carrees públics, amb als requisits que leslIels assenyalen.

Arllcle 24.1. Tothom té -dret a obtenir la tutela efectiva deIs jutges

i deis trlbunals en I'exercicl deis seus drets i lnteressos legí­tims, sense que, en cap cas, puga haver-hi indefensló.

2. Tothom té dret al jutge ordlnarl predeterminat par lalIel, a ser defensat i asslstit per un lIetrat, a ser informat del'acusaci6 formulada contra ell, a un procés públic sanse dila·clons lndegudes i amb totes les garanties, a utilltzar els I'nitjansprobatoris pertinents per la 'defensa propia, a no declarar contramateix, a no confessar·se culpable I a la presumpció d'lnno·cencia.

la Ilei regufara els casos en els qualls, per raó de parentiuo de secret professional, no s'estara obligat a declarar respecte'de fets presumptament delictius.

Artlcle 25.

1. Nlngú pot ser condemoat o sancionat per accione oomissions que en el moment de produir·se no constltuesquendelicte, falta o Infracci6 administrativa, segons la leglslacióvigent en aquell momento

29396 29 diCiembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

2. Les penes privativas de IIIbertat I les mesures de segu­retat restaran orientadas vers la reeducacl6 I la relnsercló so­cial I no podren consl.stlr en treballs forcats. El candemnst Queestlguera compllnt pena de r,resó "gaudlrá deis fonamentalsd'aquast Caprtal, lIevat d'aquals qua as troben IImltats expras·8ament pel contlngut del veredlcte condemnatorl, pel sentltde la pena o· par la 1181 penltenclllrla. En qualsevol cas, tlndradret a un treball remunerat. als beneficls corresponents de laSeguretat Social, I a I'accés a la cultura I al desenvolupamentIntegral da la parsonalltat. .

3. l'Admlnlstracló civil no podrl:l Imposar sanclons Que di·rectament o subsldiarlament impliquen privacló de IIIbertat.

Article 26,

. Es. prohlbelxen els Trlbunals d'Honor en I'amblt de I'Adminls·tracló civil I de les organizacions professlonals.

Article 27.

1. Tothom té dret a I'educacló. Es reconeix la IIibertat d'en·senyament.

2. L'educacló tlndrA com a objecte el pie desenvolupamentde la personalltat humana en el respecte als princlpis democra­tlcs de convlvl!ncla 1 als drets I a les IIIbertats fonamentals.

3. Els poders pÚQlIcs garantelxen el dret que assisteix elspares per tal que els fills reban la formacl6 religiosa I moralque vaja d'aeord 8mb les seues convicclons.

4. L'ensenyament basrc és obllgatorl I gratuito5. Els poders públlcs garantelxen el dret de tots a I'educació,

mlt]an-;:an una programacl6 general de I'ensenyament, amb lapartlclpacl6· col.lectlva de tolts els sectors afectats I la creaci6 .de centres docents.

6. Es reconelx a les persones ffslques 1 Jurfdiques la lliber­tat de creac;16 de centres docents, dlns el respecte als princlplsconstltuclonals.

7. Els professors, 'els pares 1, en el saucas, els alumnesintervlndran -en el control I en la gesti6 de tots els centressostlnguts per I'Adminlstracló amb fons públics, en la formaque la lIei establesca.

8. Els poders públics Inspeccionaran i homologaran el sis­tema educatlu par tal de garantir el compllment de les lIeis.

9. 'Els. poders públlcs ajudaran aquells centres docents quereunesquen els requlslts que la lIel establesca.

10. Es reconelx I'autonomla de les universitats, en la formaque la lIel establesca.

Article 28.

1. Tothom té dret a sindicar-se -lIiurement. -la Ji'Ji podralimitar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Forces ,) alsInstltuts armats o als altres cossos, sotmesos a (~:~(' 'plinamllltar, '1 regularA les peculairltats que I'exercicl d'aqu~st;.; pré­sente als funclonarls públics. Lalllbertat sindical comprén. eldret a fundar· slndlcats I a afillarws'hl a elecció, I el, dret deisslndlcats a formar confederaclons I a fundar organlzacions sin­dlcals Internaclonals o a afiliar-s'hl. Ningú podrA ser obligat aafiliar-se a un slndlcat.

2. Es reconeix als treballadors el dret a la vaga par 8 ladefensa deis seus Interessos. La lIel que regule I'exerclcid'aquest dret establirA les ·garanties que calguen per tal d'as­segurar el manteniment deis servels essenclals a la comunítat.

Article 29,

~ 1. Tots eis espanyors lIndran el dret de peticló Indlyid~alI col.lectlva, per escrit, en la form'a i amb els' efectes que de­termine la lIel.

2. Els membres de les Forces o Institucions armades o'deis cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir aquestdret només Indlvldualment I d'acord amb allo que dispose laseua leglslacl6 especIfica.

SECClú 2."

DeIs d~ets t deis deures deis ciutadans

Article 30.

1. Els espanyols tenen el dret I el deure de defensar Es·paoya.

2. Le lIel flxara res obllgaclons militara ders espanyols I re·guiarA, ambs les 'garantles que calguen, I 'objecció de conscflmclaI les altres causes d'exempc.lódel servel militar obHgatorl;podrA Imposar, en el seu Q8S, UDa prestacl6 social substltutoria.

3. PodrAestablir-se un servél civil per al compllment deflns d'lnterés general. -

4. Mitjan-;:ant una lIel podran regular-se els deures deisclutadans en els casos de risc greu, catastrofe o calamltatpública.

Artlcle 31,

1. Tothom contrlbuira al sosteniment de les despesespübliquesd'acord amb la seua capacitat economica mitjan¡;antun sistema tributarljust Inspirat en els principis d'igualtát Iprogresslvitat que, en cap cas, tlndra abast confiscatorl.

2. La despesa publica realitzara una asslgnacló equitativadeis recursos públics I la programació i I'execucíó respondranals criter;! d'eflciEmcla i economia.

Artlcte 32.

1. L'home I la dona teneo dret a contraure -matrimani ambplena igualtat jurídica, .

2. La lIel regulara les formes de matrimonl, I'edat I la capa­cltat per a contraure'l, els drets I els deures deis conjuges, lescauses de separac16 I dissoluci 5 i els seus efectes.

Article 33.

1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'herimcia.2. La fundó social d'aquests drets en delimitara el contin­

gut, d'acord amb les lIeis.3. Nlngú podra ser privat ,deis seus béns ni deis seus

drets slnó per causa justificada d'utilitat pública i d'interéssocial, mitjanc;anf la corresponent Indemnitzaci6 i de confor­mltat amb el que les Ileis disposen.

Article 34.

1. Es reconeix el· dret de fundaci6 per a finalitats d'interésgeneral, d'acord amb la lIei.

2. Regira també per a les fundacions el que es dlsposa en­els' apartats 2 ¡ 4 de I'article 22.

Article 35.1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret

al treball, a la Iliure elecci6 de professió o ofici, a la promocióa través del treball i a una remuneració suficient per tal desatisfer les seues necessitats i les de la seua- familla senseque en cap cas es puga fer discriminacló per ra6 de sexe.

2.. La Ilei reguiara un estatut deis treballadors.

Article 36.La IIsi regulara les peculiamats proples del reglm Jurldic

deis Col.legis Professionals i I'exercicl de les professions titu­lades. L'estructura interna i el funcionament deIs Col.legishauran de ser democratics.

Article 37.1. La lIei garantira el dret a la negociació col lectiva del

treball entre els representants deIs treballadors i els empre­saris, i la for¡;a vinculant deIs convenis.

2. Es reconeix el dret deis treballadors ¡deis empresarisa adoptar mesures de conflicte col.lectiu. La lIei que reguleI'exerclcl d'aquest dret, sens perjudicl de les limitaclons quepuga establir, incloura les garanties que calguen per tal d'asse­gurar el funcionament deis serveis essencials a la comunltat.

Article 36.Es reconeix la Hibertad d'empresa dins el marc de I'economla

de mercat, Els poders púbUcs en garanteixen I'exerclcl I elprotegelxen; protegeixen també la defensá de la productivitatd'acord amb les exig~ncies de ['economía general i, en el seucas, de la planificació.

CAPlTOL TERCER

DeIs principis rectors de la politica social economica

Article 39.1. Els poders públi~s asseguren la protecció social, e~ono·

mica i jurfdlca de la família. . ' .2. Els poders públics asseguren també la protecció integral

deIs fills, Iguals davant la lIel amb independencia de la fillacló,i de les mares,. ~iga quin siga el seu estat civil. La lIel taraposslble la investigacló de la paternltat.

3. Els pares han de ~prestar asslst~ncia completa als flllstlr.guts dlns. o fora del matrlmonl, durant la minoria d'edat Ien els altres casos en que la lIel els hl obligue.

4. Els Infants gaudlran de la protecció prevista en els acordsinternaclonals que vetlen pels seus drets.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 1978 29397

Artlele 40.

1. Els poders públics promouran les condlcions favorablesper al progrés social I economle I per a una dlstribucló de larenda regional I personal més equitativa, dlns el mare d'unapolítica d'estabilitat economlCa. De manera especial realltzaranuna política orientada cap a la plena ocupacló.

2. Els poders públics fomentaran també una política quegarantesca la formació I la readaptacló professlonals; 'vetlaranper la segurltat 1 la higiene en el treball I garantlran el descansnecessari: mitjanQant la Ilm!tació de la jornada laboral, les va­cances peribdiques retribuIdes i la ·promoció de centres ade­quats,

Article 41.

Els poders públics mantlndran un reglm públlc de SeguretatSocial par a tots els cJutadans, que garantesca I'assistencla Iles prestacions socials suflcients en les sltuaclons de necessi~

tat, especJalment en cas de falta de feina. L'asslstencla I lesprestac[ons complement~ries ,seran lllures.

Article 42.

L'Estat vetlara especialment per la salvaguarda deis dretseconomlcs i soclals deis treballaqors espanyols a l'estranger Iorientara la seua política a repatriar.los e Integrar·los a la so--cietat. .

Article 43.

1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut

pública a través de mesures preventlves 1 a través de les pres­taclons i deis servels necessaris. La lIel establira els drets I elsdeures de tots en aquest punto

3. Els poders públics fomentaran I'educació sanitaria, l'edu­cació física ¡ I'esport. Facilitaran també fa utilitZ8ció adequadadel lIeure.

Article 44.

1. Els poders públics promouran i tuteláran I'accés a lacultura, a la qual tothom té dret.

2. Els poders públics promouran la ciencia I la investigaciócientífica j tecnica en b!3nefici de I'interés general.

Articre 45.

1. Tots tenen dret a disposar d'un medl ambient adequatper al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo.

2, Els poders públics .vetlaran per la utilitzaci6 racional detots. els recursos naturals, a ti, dj:! protegir i millorar la qua·titat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb elsuport de la indispensable solidaritat col.lectlva.

3. la Ilei fixara sancions penals o, en el seu cas, admlnis­tratives per a aquells que violen el que es disposa en I'apartatanterior i establira I'obligació d'aquests de reparar el danycausat.

Article 46.

Els poders públics garantiran la conservació ¡ promouranl'enriquiment del patrimoni historie, cultural i artístic deIs poblesd'Espanya j deis béns, que !'integren, siga quin siga el n3g1mjurídic i la titularitat. La Jlei penal sancionara els atemptats conetra aquest patrimonio

Artjcle 47.

Tot5 els espanyols tenen dret a un habitatge digne 1adequat.Els poders públícs promouran les c.ondicions necessa.ries i esta­bliran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dratt

i regularan la utilitzacló del sol d'acord amb I'interés generalper tal d'impedir I'especulació.

La comunitat participara en les plus~alues que genere I'accióurbanística de les entitats públiques.

Artlcle 48.

Els poders pública promouran les condicions per a la parti­cipació lliure i efical; de la Joventut en el desenvolupament po­lític, social, economic i cultural.

Article 49.

Els poders públics duran a terme una polítIca de previsl6,tractament, rehabilitacló i integració deis disminu'its físics, sen·sorlals i psíquics, 'als quals es prestara j'atencló especialltzadaqua requeresquen, I els empararan especlalment en, la canse.cucló deIs drets que aquest Tito. otorga a tots els ciutadans.

Artlel. 50.

Els podars públlcs garantlran la suficiencia econOmica a1sclutadans durant la tercera edat, mltjam;ant penslons adequadesI aelualitzade. perlOdleament. AmO Independónela de le. obliga­cions famlliars, en promouran' el benestar mltjam¡ant un sistemade serveis soclals que atendran els seus problemas específlcsde salut, habltatge, cu1tura I lIaure.

Arl;ele 51.

1. Els poders públlcs garantlran la defensa deis consuml·dors j deis usuaris, I en proteglran amb procedlments eficaQosla seguretat, la salut l els legftlms Interessos.

2. Els -poders públlcs promouran la Informacló I I'educaclódeIs consumldors I deis usuarls, en fomentaran les organltza·cions 1 les escoltaran eri les qüestlons que puguen afectar-los,en la forma que la lIel establesca.

3. Dins el marc del que dlsposen els apartats anterlors, la'lIel regulara el comerQ Interior y el reglm d'autorltzacló deproductes comerclals.

Arllele 52.

La lIel regulara les organitzaclons professlonals que contrl~buesquen a la defensa deIs interessos economlcs que els siguenpropia. L'estructura interna I el funclonament hauran de serdemocratlcs.

CAPITal OUART

De les garanties de les IUbertats 1 drets fonamenta/s

Article 53.

1. Els drets 1 les lIibertats reconeguts en el Capftol Segondel present Trtol vinculen tots els poders públics. Només per lIei­que en tata causa haur~ de respectar el seu contlngut essenclal.podra regular·se I'exerclcl d'aquests drets I d'aquestes IIibertats,que seran tutelades d'acord amb el que preveu I'artlcle 156, 1, al,

2. Qualsevol clutada podra demanar la tutela de les I1iber­tats ¡deis drets reconeguts en I'article 14 o en la Seccló 1.- delCapítol Segon davant els Trlbunals ordinarls per un procedimentbasat en els principls de preferencia I sumarletat 1, en el seucas, a través del recurs d'emparament davant el Tribunal Cons­titucional. Aquest darrer recurs ser~ aplicable a I'objecció deconsciencia reconeguda en I'article 30.

3. El reconeixement, el resp·ecte i la proteccló deis prlncl­pis .reconeguts en el Capítol Tercer, informara la legislació pO-osltiva, la practica judicial I I'actuacló deis poders públics, Noméspodran ser al,legats davant la Jurisdicció ordinaria d'ac~rd amballo que disposen les lIeis que els desenvolupen.

Article 54.

Una lIei organlca regulara la Institucló del Defensor del Po~

ble, com a alt comlsslonat de les Corts Generals, designat peraquestes per a defensar els drets compresos en aquest Titol;a aquest efecte podr:if supervisar I'actlvitat de l'Adminlstraci6,i donar·ne compte a les Corts Generals.

.cÁPlTOl CJNOUE

-De la suspensió .dels drets i de les lIibertats

Article 55.

1. Els drets reconeguts en els artlcles 17, 18, apártats 2 13;articles 19, 20, apartats 1. a}, id}, ,i 5; articles 21.-28, apartat 2,I article 31, apartat 2, podran ser suspesos quan siga acordadala declaració de l'estat d'excepció o de setge en els termesque preveu la Constitució. Resta exceptuat d'aquesta suspenslóI'apartat 3 de I'artlcle 17 en el cas de declaracló de ¡'estat d'ex­eepeló.

2. Una lIel organlca podra determinar la forma I els casosen que, de forma individual I amb la necessaria lntervencló Ju­dicial i I'adequat control parlamentari, els drets reconeguts enels articles 17.2 I 18, apartats 2 I 3, puguen ser suspesos para persones determlnades. en relacló amb les Investlgaclonscorresponents a I'actuacró de bandes armades o elements te-­rroristes.

La utilitzacló injustificada o abusiva de les facultats recone­gudes en la dita lIel org~nlca comportara responsabllltat penalper violació deis drets i de les lIibertatsreconegudes per leslIel•.

29398 29 ¡Iiciembre 1978 B. O. del K-Núm. 311.5

TlTOl 11

De le Corona

Arllele 56.

l. El Rel és el Cap de rEstat. slmbol de la seua unital ipermanbncla. arbitra I modera el" funclonament regular de lesinstituclons. assumelx la més alta representacló de ¡'Estat Es­paoyal en les relecioos Internacionals, especlalment 8mb lesnaciaos de la seus camunltat historlca', I exercelx les funcloosque H atribuelxen expressament la Constitució I Jes lIeis.

2. El seu IItol és el de R§I d·Espanya. I podra.ulilitzar elsaltres que correspónguen a la Córooa.

3. la persona del Rel és Inviolable I no esta subjecta aresponsabilitat. Els seus ,8ctes seran sempre &ühjectes de re­frendament en la forma establerta en l'article 64, sansa la qua!lÍo tfnd.ran validasa, lIevat del que disposa l'article 65.2.

Arlicle 57.

1. la Corona d'Espanya és hereditaria en els successors deS. M. Joao Carles I de Barbó. legítlm hereu de la Dlnastia histo­rica. la successló al tron seguir~ I'ordre regular de primogeniturai de representació, i ser1:l: preferida sempr.e la Hnla anterior ales posterlors; en la matelxalinla, el grau més proxlm al mésremot; en el matelx grau, I'home a la dona, i en el matelx sexe,la persona major a la menor.

2. El Príncep hereu, des del seu naixement o des que s'es­devinga el fet que origine I'evocacló, tindra la dignitat de Príncepd'Astúrles I els altres títols vinculats tradicionalment a I succes-sors de la Corona d'Espanya. •

3. Havent·se extinglt totes les línles cridades a dret, lesCorts Generals provelran a la successló a la Corona en laforma que més convlnga als Interessos d'Espanya.

4. les persones que, tenint dret a la successíó al tron,contraguessen matrlmonI contra la prohlblcló expressa del RelI de les Corts Generals, restaran excloses de la successló a laCorona elles mateixes i els seus descendents.

5. les abdlcaclons I les renúncles I qualsevoi dubte fet o dedret que s'e-sdevlnga en I'ordre de successló a la Corona es re­soldran amb una lIei organica.

Article 58.

ta Reina consort o el consort de la Reina no podran assumirfunclons constituclonals, lIevat del que es disposa p'~r a laRegencia. -

ArUcle 59.

1. Si el Rel fóra menor d'edat, el pare o la mare dt}! :--:el i,per manca d'aquests, el paren majar d'edat més pr{»(illl en lasuccessló a la Corona segons I'nrdre establit en la Constitucló,entrara a exerclr Immediatament la Regencia, i I'exerclrá durantel temps de mlnorla d'edat del Rei.

2. Si el Re! resultava Inhabilltat per a I'exercici de la seuaautorltat, I la ImposslbUitat fórareeoneguda par les Corts Ge­nerals, entrara Immediatament a exercir la Regimcia el Príncipehereu de la Corona, si era majar d'edat. Si no ha era:, caldraprocedlr de la manera que preveu I'apartat anterior flns que elPríncep hereu aconseguesca la majorla d'edat.

3. &1 no hi haguera cap persona a qui corresponguera laRegencia, aquesta sera nomenada per les Corts Generals, I escompondra d'una, tres, o cinc persones.

4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol i majord·edal. .

5. La Regencia sera exercida per mandat constitucionalsempre en nom del Re!.

Artlcle 60..

1. Sera tutor del Rei menor la persona que el Rei dlfunthaja nomenat en el seu testament,·. sempre que siga majdrd'edat I espanyol' de nalxement; si no n'haguera nomenat, enserll tutor el pare o la mare mentre resten vldus. Mancantaquests, el nomenaran les Corts Generals, pero només podranacumular els tSrrecs de ragent I de tutor el pare, la mare oels ascendents directas del ReI.

2. l'exercici de la tutela és Incompatible també- amb el dequalsevol -carree o representacló política.

Artlcle 61.

1. El Rei, en ser proclam~t dava~t les Corts Generals, pres­!arl1 el Jurament d'exercir fldelment les seues funcions, guardarI . fer guardar la Constitucló I les lIels I respectar els drets deis·clutadans I de les Camunltats Autonomes.

2. El Príncep hereu, en aconseguir ·Ia majoria d'edat, I elRagent o els Regents' en fer-se carrec de les seues funclons,prestaran el matelx jurament i el de fldélltat al Rei.

Articl. 62.

Correspon al Aei:

al Sancionar I promulgar les lIeis.b) Convocar i dissofdre les Corts Generals í convocar elec·

cions en els termes prevists a la Constitució.e) 'Convocar a referendum en els casos prevlsts a la Cons·

titucló.dl Proposar el candldat a President de Govern 1, en el seu

eas, nomenar-Io, I també posar fi a les seues fúneions en elstermes prevists en la Constifució.

el Nomenar I remoure els membres del Govern a propo-sieió del Presldent d'aquest. .

1) Expedir els decrets acordats en el Consel! de Ministres,prove!r els oficis. civils I militars concedlr honors I dlstlncionsd'acord amb les lIels.

g) S€;r informat deis afers d'Estat I presidir, a aquest efecte,les sessionsde¡' ConselJ de Ministres quan ha crega oportú, apetieio del President del Gavern. .

h} El comandament suprem de les Forces Armades.. i) Exercir er dret de. gracia d'acord amb la lIei, la qual nopodra autorizar indults generals.

Article 63.. ,1. El Rel acredita els ambaixadors i altres representants

diplomatics. Els representants estrangers a- Espanya són acrt3­dltats davant ell.

2. Al Rei correspon de manifestar el consentiment de rEstatper a obligar-se internacionalment mitjam;ant tractats, de con­formitat amb la Constitució I amb les lIeis.

3. Al Rei correspon, previa autorizació de les Corts Gene·rals, de declarar la guerra i de fer la pau.

Article 64.

1. Els actes del Rei seran referendats pel President delGovern 1, en el seu cas, pels Ministres competents. la pro­posta I el nomen~ment del Presldent del Govern I la dissolucióprevista en l'article 99 seran referendats pel President delGongrés.

2. Deis actes del Rei seran responsables les persones queels referenden.·

Arllcle 65.1. El Rel percep deis Pressuposts de I'Estat una quantitat

global per al sostenlment de la seua Familia I Casa, I la distri­buelx !liurement.

2. El Rel nomena I relleva Iliurement 'els membres civils Imilitars de la seua Casa.

TITOl 111

De les Corts Generais

CAPITOl PRIMER

De les CambresArticle 66.

1. les Corts' Generals representen el poble espanyol sónformades pel Congrés deis Dlputats I el Senat.

2. les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa derEstat, n'aproven els pressuposts, controlen racció del GovernI tenen les altres competencles que els atribuesca la Consti­tucló,

3. les Corts Generals són inviolables.

Article 67,

1. Nlngú podra ser membre de les dues Cambres slmul.ta­niament, ni acumular I'acta d'una Assemblea d'una ComunitatAutónoma amb la de Dlputat al Congrés.

2. Els membres de les Corts Generals no estaran Iligatsper mandat Imperatiu.

3. les reunlons de Parlamentaris que se celebren sense con­vocatoriq reglamentaria no vincularan les Cambres i no podranexercir les funcions d'aquestes ni ostentar·ne els privilegis.

Artlcle 68. /

1. El Congrés es campan d'un mínlm de 300 I un máxlm de400 Diputats,sleglts per sufragi universal, lliure, igual, dlrectei secret ~n els termes que establesca la fiel.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 19.78' 29399

2. la clrcumscrlpcJó electoral és la provIncia. Les pobla­cione de Cauta I Melllla seran representadas cadascuna per unDlputat. La lIel distribuir. al nombre total de Dlputats. a..lgnar.una representació mínima inicial 8 cada clrcumscripció I dlstrl­buira els altres en proporció 8mb la població.

3. L'elecció es tarA 8 cada circumscrlpció atenint a criterisde representació proporcional.

4. El Congrés és elegit per quatra soys. El mandat deis Dlpu­tats acaba quatra soys després de I'elecció o el die de ladissolució de la Cambra.

5. S6n electora ¡elegibles tots als espanyols que estiguim .en pie ús deis seus drets polítl~s. La lIei reconeixera l'exerclcidel dret de sufragi als espanyols que es traben fora del territarld'Espanya i I'Estat els el facilitarA.

6. Les eleccions t/ndren !loe entre als trenta. i els seixantadies dasprés de I'acabament del mandato El Congrés electehaurA de ser convocat dlns els vint·l·cinc dies següents al dela celebració de les elecclons.

Article 69.

1. El Senat és la Cambra de representació territorial.2. Els votants de cada provincia elegiran quatre !enadors

per sufragl universal, lliure, igual, directe i secret en als termesque assenyala una lIel orglmica.

3. A les provincias insulars, cada iJla o agrupació d'illes,amb cabildo o consell insular, constituira una circumscrlpció aefecte de I'elecció de· Senádors: en correspondran tres a ca­dascuna de les ¡[les majors (Gran' Canarta, Mallorca i Tenerife),i un a cadascuna de les lIIes o 'agrupacions d'ilIes següents:Eivlssa·Formantera. Menorca. Fuerteventura, Gomera, Hierro,lanzarote I la Palma.

4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dosSenadors.

5. les Comunitats Autanomes designaran a més un Senadori encara un altre per cada milió d'habitants del seu territorlrespectiu. la designació correspondra a l'Assemblea legislativao, si no n'hi havia, a I'argan col.leglat superior de la ComunitatAutanoma, d'acord amb el que establesquen els Estatuts, queasseguraran, en qualsevol cas, la representació proporcional ade·quada.

6. El Senat és eleglt per quatre anys. El mandat deis Sena·dors acaba quatre anys després de I'elecció o el dla de la dis­solució de la Cambra.

Article 70.

,1. La lIei electoral determinara les causes d'inelegibllitat 1incompatibilitat deis Dlputats i deis Senadors, les quals comoprendran, en qualsevol cas:

a) Els components del Tribunal Constitucional.b) Els alts carrecs de I'Administració de I'Estat que deter-

mine la ltei, amb I'excepeió deis membres del Govern.el El Defensor'dal Poble.d) E/s Magistrats, .els Jutges i els Fiscals en actiu.e) ~s milltars professlonals i els membres de les Forces

Cossos de Seguretat I Pollela en aetiu.f) Els membres de les Juntes Electorals.

2. la validesa de les actes i de les credencials deIs mem·bres de totes dues Cambres restara sotmesa al control judicialen els termes que establesca la 11el electoral.

Articte 71.

1. Els Diputats i els Senadors gaudiran d'inviolabllitat' perles opinions manifestades en. I'exerclci de les seues funcions.

2. Durant el període del seu mandat, els Dlputats I els Se­nadors gaudlran tarnbé d'Irnmunltat, i narnés podren ser detin·guts en cas de delicte flagrant. No padran ser lnculpats ni pro·ceasats sense I'autorització previa de la Cambra respectiva. ./

3. En les causes contra Diputats I Senadors ser~ competentla Sala del Penal del Tribunal Supremo

4. Els Diputats i els Senadors percebran una ass!gnaci6 quesera flxada p.er les Cambres respectives.

Article 72.

1. les Cambres estableixen els propis reglaments, aprovenautbnamament els seus pressuposts 1, d'un comú acord, regulenI'estatut del personal de les Corts Generals. Els reglaments 1 lareforma d'aquests seran sotmesos a una votacló final sobre latota/ltat, la qual requerira la majorla absoluta.

~. les Cambres elegeixen els presidents respectlus I elsal tres Olembres de les Meses. les sesslons conjuntes seran

presidides pel Presldent del Congrés I es reglran mltJan~ant unReglament de les Corts Generals aprovat per la- majorla abso-luta de cada Cambra. (

3. ElsPresidents de les Cambres exercelxen en nom d'aques·tes tots els poders admlnistratius I les facultats de policia enI'interror deis estatges respectlus.

Article 73.

1. les Cambres es reunira;l anualment en ·dos períodesordinaris de sesslons: el primer, del setembre al desembre, iel segon, del febrer al juny.

2. les Cambres podran reunlr·se en sessions extraordina·rie .• a petlci6 del Govern, de la Diputació permanent o de lamajoria absoluta deis membres de qualsevol de les Cambres.les sessions extraordinaries hauran de ser convocades ambun ordre del dia determinat i seran clases després d'haver-loexhaurit.

Article 74.

1. les Cambres es reuniran en sessJó conjunta per tald'exercir les competencies no leglslatives que el Titol 11 atri­bueix expressament a les Corts Generals.

2. L'adopci6 de les deCisions de les Corts Generals previs­tes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerira. la majoria decada una de les Cambres. En el primer cas, el procés serainlciat pel Congl'és,1 en els altres dos, pel 'Senat. En tots dosCEoSOS, si no hi hagués acord entre el Senat I el Congrés,s'intentara obtenlr-Io mitjaOl;ant una Comlssló Mixta composadaper un mateix nombre de Diputats I de Senadors. La Comisslópre.sentara un text que haura de ser "votat per totes dues Cam·bres. Si no s'aprova en la forma establida, decidira el Congréspe~ majaria absoluta.

Article 75.

1. les C'ambres funcionaran en Pie I per Comisslons.2. les Cambres podran delegar a les Comissions Legisla­

tives permanents I'aprovació de prajectes o proposlclons de lIei.El Pie, aixb no obstant, podra requerir en qualsevol moment eldebat i la votacJ6 de qualsevol projecte o proposlcló de lIei quehaja estat objeete de la delegacló.

3. Resten exceptuats del que disposa l'apart3t anterior lareforma constitucional, les qüestlons internacionals, les lIeis or­g~miques i de bases i els Pressuposts Generals de rEstat.

Articla 76.

1. El Congrés i el Senat i, si pertoca, totes dues Cambresccnjuntament, podran nomenar ComissJons d:lnvestigacló sobrequalsevol afer d'interés públlc. Les conclusions obtingudss noseran vlnculants per als Tribunals ni afectaran les resolucionsjudiclals. sense que aixo siga obstacle perqult el resultat de lainvestigacló siga comunicat al Ministeri Fiscal par tal que aquestexercesca, 51 cal, les accions oportunes.

2. Sera obligatori de comparéixer a requeriment ,de les.Cambres. La lIei regulara les sanclans que puguen imposar-sepero causa de l'incompliment d'aquesta obligacló.

Article 77.

1. Les Cambres poden rebre petlcions indivlduals o coUec·tives, sempre per escrito En resta prohibida la presentació di­recta per mitja de manifestacions clutadanes.

2. les Cambres poden trametre al Govern les peticlons querebran. El Govern té I'obligacló d'explicar-se sobre el co·ntingutd'aquestes sempre que les Cambres ha exigesquen.

A'1:icle 78.

1. A cada Cambra hi haur~ una Diputaci6 Permanent com-'posta per un mínim de vint-i·un membres que representaran elsgrups parlamentaris en proporci6 a la importancia numérica.

2. Les Diputacions Permanents seran presidldes pel Presl­dent de la Carnbra respectiva I tlndran per funciona la quepreveu I'article 73, la d'assumir les facultats que corresponguena les Carnbres, de conformitat amb els artictes 86 I 116 si aques­tes hagueren estat dissoltes o n'haguera expi,rat el mandat, I lade vetlar pelá poders de les Cambres, quan aquestes no estl­guen reunides.

3. Havent acabat el seu mandat o en cas de dlssolució, lesDiputacions Permanents continuaran exercint les seues funcionsfins que es constituesquen les noves Corts Generals.

4.- Reunida la Cambra corresponent, la Diputació Permanentdonara compte deis assumptes tractats i de les seues declslons.

29400 29 diciembre 1978 B.O. del E.-Núm.. 311.5

A,tlcle 79:1. per tel d'adoptar acords, les Cambres han d'estar raunl­

des reglamentarlament i comptar 8mb J'assistimcla de la maJorladeis membres. .

2. Perque als dlts acords slguan vallds hauran de ~er apro­vats per la maJarla delsmembres presents, sens perJudlcl deles majarles especlals que 8510tablesquen I.a Constltucl6 o les lIelsorg.nlques I les qua astablesquen els Raglaments da les Cam-bree per a l'el8ccl6 de persones. .

3. El vot dais Senadors I el deis Dlputats és parsonal I m­delegable.

Artlcle 80.Les' S8sslons plenarias de les Cambres seran públlque~. sal­

vant l'ecord en contra de caJa Cambra, adoptat per maJona ab­soluta o de conformltat 8mb el Reglament.

CAPlTOL SEGON

De l'elaboraci6 de les lIeis

Articla 81.1. Són lIeis orglmlques les relativas al desenvolupament deIs

drats fonamantals I da les IIIbertats públiquas, les que aprovenels Estatuts d'Autonomla I el rll:glm electoral general 1 les prew

vistes per la Constitucl6.2. L'aprovacló, la modlflcacló o la derogaeió de les lIels

organlques exlgelx la majaría absoluta del Congrés en una va·tacló final sobre el conjunt del projecte.

Articla 82.

1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potes·tat de dictar normes amb rang de lIel sobre materies determl­nades 'no Incloses en I'artlcle anterior.

2 La delegació leglslative haura d'atorgar-se mltJan<;antune ·lIel de basas quan tinga per objecte la formacló de textsartlculats o mltjant;:ant una l1el ordinaria quan as jracte de re­fondre diversos texts legals en un de sol.

3. La delegació legislativa haura d'atorgar-se al Govern deforma expressa, per a una mat~ria concreta, I fixant~ne e! ter­mini d'exerélcl. La delegacló resta esgotada en fer-ntl us elGovern, ¡1mb la publlcacló de la norma corrasponent. No podraentendre's que ha estat concedida de manera Implfclta o, perun lapsa de temps Indeterminant. Tampoc podra permetre n lasubdelegacló a autoritats altres que el matelx Govern.

4. Les lIels de bases delimitaran preclsament I'objert e IJ'abast de la delegació legislativa i els princlpls I crlteri~ queen reglran I'exerclcl.

5. L'autorltzacló per a refondre texts legals deter·"maraI'amblt normatiu a que es referelx el contingut de la de!egaci6,I ahura d'especlflcar si resta clrcumscrlta a 11;1 mera formulacl6d'un lextllnlc.o si Inclou la de regularltzar, aclarir I harmonltzarels texts legals que hagen de ser ~efosos.

6. Les lIels de delegaci6 podran establir en cada cas fór­mules addlclonals' de control sens perjudicl de la competenciaprbpladel. Trlbunals. •

Artlcle 83.

En cap cas podran, les lIels de bases:

al Autorltzar la modlflcaeJó de la prbpla lIei de basas.b) Facultar per a dictar normes amb,caracter retroactiu.

Artlcle 84.

SI una proposlcl6 'de lIel o una esmena és contrAria a unadelegacló laglslatlva vlgant, el Govern té la faeultat d'oposar-saa la tramltacl6. SI alxo s'esdevenla, podrA presentar-se una pro­poslcló da lIal par a la derogacló total o parcial de la lIel dadalagacló.Artlcle 85.

les dlsposlclons del Govarn que continguen 1egislació da­legada rabran el tftol de Decrets Legislatlus.

Artlcle 86.

1. En cas d'una necessltat urgent I extraordlnArra, el Go­vern podr6 dictar disposlclons leglslatlvea provlslonals qll"prendrari la forma de Decrets-L1els I que no podren afectar I'or­denament de les Instltuclons bafllques de l'Estat, el,s drets, elsdeures I las IIbertets dais clutaaan. regulata en el Tltol 1, elrlJglm de les Comunltats Autbnomes ni el Drest electoral ge-neral. '

2. Els Decrets·L1els hauran de ser sotmesos Inmediatamenta debat 1 votacl6 de la totalltat en el Congrés deis Diputats,convocat 8 aquest efe,cte si no estfguera reunit, dins el terminldeIs trente dles segOents a la promulgacl6. El Congrés haurade pronunciar-se expressament dlns aquest termlnl sqbre laconvalldacl6 o la derogaci6. per a la qual cosa el Reglamenteltablirá un procedfment especial I sumar!.

3. Durant el termlnl establit en el paragraf anterior, lesCorts podrán tramitar-los com a projectes de lIel pel procedl-ment d'urgencla. .

Artiele 87.1. la iniciativa legislativa correspon al Govero, al Congrés

I al Senat, d'acord ,amb la Constitució I els Reglaments de lesCambres. .

2. Les Assemblées de les Comunitats Autbnomes podrandemanar al Govern l'adopcl6 d' un Projecte de L1el o trametre ala Mesa del Congrés una Proposicl6 de L1el, I podran delegardavant la dita Cambra un maxlm de tres membres de I'Assem­bIes encarregats de defensar·la.

3. Una lIel orglmica regulara les formes d'exerclcl lels re­quisits ~ la iniciativa popular per a la presentacl6 de proposl­cions de lIei. En qualsevol cas es requerlra no menys de 500.000signatures acreditades. No sera procedent aquesta Iniciativaen les materies propias de la lIei orgimica, tributaries o de ca­racter Internacional ,ni en alió que pertany a ~a prerrogatiyade gracia.

Article 88.

EI,s projectes de lIei seran aprovats pel' Consell de Ministres,el qual els sotmetra al Congrés acompanyats d'una, exposlcl6de motius i deis antecedents necessaris per a pronunciar-s'hi.

Artlcle 89.

1. La tramitació de les proposicl.ons de lIei sera reguladapels Reglaments de les Caml:ires, sense que la prioritat degudaals projectes de lIei Impedesca I'exercicl.de la iniciativa legis-lativa en els termes ragulats 'en I'artlcle 87. . '

2. les proposlclons de lIei que, de conformitat amb I'artl·cle 87, el Senat prenga en consideracló seran trameses al Con·grés perque aquest les tramite com a tal proposlcló.

Article 90.

1. Una vegada haja estat aprovat un projecte de Ilei ordi­naria o orgánica pel Congrés. de Diputats, el President d'aquesten áonara compte immediatament al President del Senant, elqual el sotmetra a la deliberacl6 d'aquesta darrera Cambra.

2....EI Senat, dins el termini de dos mesas a comptar desdel dra de la recepci6 del text, pot oposar-Ii el seu veto o 1.0­lroduir-hl esmenes imtjan<;ant un mlssatge motivat. El vetohaura de ser aprovat per majoria absoluta. El projecte no podraser sotmés al Rel porqUe el sancione sense que el Congrésratifique per majoria absoluta, en cas de veto, ~I textlnlciJiI,o por majoria simple, transcorreguts, dos mesos d enca .que, fouInterposat, o sense que es pronuncie 'sobre les esmenes, ha­vent·les acceptades o no per majaría simple.

3. El terminí de dos mesas reduira al de vlnt dies natu­rals en els projectes declarats urgents pel Gover.n o pel Con­grés deIs Diputats.

Article 91.

El Rei sancionara les lIels aprovades per les Corts Gene­rals dins el terminl dA quinze dies, I les promulgara I n'ordena­ra la puclicaci6 Inmediata.

ArUclé 92.

1. Les declslons politlques de transcendencia especial po­dran ser sotmeses al referendum consultlu de tots els clutadans.

2. .EI referemdum serll convocat pel Rel' a proposlcló delPresident del Govern, autorítiada prevlament pel Congrés deisDiputats. .

3. Una lIel organlca regulara les condicions I el procedl­ment de les diversas modalltats de referendum previstes per ~la present Constitucló.

CAPITOL TERCER

DeIs Tractats Internaclona/s

Artlcla 93.

Mltjan~ant una nal orp.nlca es podr6 autorltzar la calabraclódetractats' pela quals s atribuBsca 8 una organltzacl6 o a unaInstltucló Internacional I'exerclcl de competencies derlvades

B. O. del E.-Núm. 3U.5 29 diciembre 1978 29401

de la Constitucl6. la garan la del compllment d'aquests trac­tats 1 de les rasoJuelans emanadas deIs organlsmes Interna·cionals o supranacionals titulara de la cess16 carraspon, segunsels casos, a les Corta Generals o al Gavarn.

Article 94.

1. la prestaci6 del consentiment de I'Estat per a- obligar-semitjanc;ant tractats o convenis requerira I'autorifzació previa deles Corta Generals en els casos següents,:

al Tractata de earacter polítlc.b) Tractats o eonvenls de earacter militar.e) Tractats o convenls que afecten la Integritat territorial

de ('Estat o els drets I els deures fonamentals establlta en elTitol 1.

d) Tractata o convenls que Impliquen obligaclons flnance·res per a la Hisenda Pública.

e) Tractats o canvenls que supasen la modlficaci6 o I~ de·rogació d'alguría lIel o I'execució de la qual exigesca mesures le­gislatives.

2. El Congrés i el Senat seran informats immedlatament dela conclusió deis altres tractats o convenis.

Prticle 95.

1. la celebració d'un tractat internacional que continga es·tipulacions contraries a la Constltució exlgira la revisió cons­titucional previa.

2. El Govern o qualsevol de les Cambrese pot requerir elTribunal Constitucional perque declare si aquesta contradiccióexisteix o no.

Article 96.

1. Els tractats Internacionals celebrats validament formaranpart de l'ordenament Intern una vegada hagen estat publicatsoficialment a Espanya. les seues dlsposlcions només podranser derogades, modlficades o suspeses en la forma prevista enels mateixos tractats o d'acord amb les normes generals delOret internacional.

2. Per a denunciar els tractats 1 els convenls internaclonalses tara servir el mateix procedlment previst per a aprovar-Iosen I'article 94.

mOL IV

Del Gavern í de l'Administracl6 ./

Article 97.

El Govern dirigeix la política Interior 1 I'exterior, J'Adminlstra·ció civil ¡militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció execLi··ti va i la potastat reglamentaria d'acord amb la Constitucló I ambles lIels. .

Article.98.

1. El Govern es compasa del President. els Vlce-presldentsen el seu cas, els Ministres 1 els altres membres que establesca

. la lIel.2. El President dirlgelx ~'accló del Govern I coordina les

funcions deIs altres memOres d'aquest, sens perjudlcl de lacompetencia ni de la responsabllitat directa d'aquells en laseua gestl6.

3. Els membres del Govern no podren exerclr funelons re­presentatives altres que les proples del mandat parlamentarlni qua/sevol altra funcló pública que no derive del seu c~rrecni cap activitat professional o mercantil.

4. La lIel regulara l'Estatut I les Incompatlbilitats -deis mem·bres del Govern. •

Article 99. ..

1. Després de cada renovacl6 del Congrés deis Dlputats, Ien els altres casos en que siga procedent, el Rel, previa consultaamb els representants deslgnats pels Grups PoUtics amb repre­sentació parlamentaria I a través del Presldent del Congrés,proposara un candidat a la Presidencia del Govern.

2. El candldat proposat conformement al que estableIx I'apar­tat anterior exposar;1l davánt el Congrés deis Diputats el pro­grama politle del Govern que pretenga formar l' demanerll la.confianca de la Cambra.

3. SI el Congrés deis Dlputats atorgavá la aeua conllanGaal dit candidat mltjancant el vot de la majorla absoluta deisseus membres, el Rel el nomenar~ Presldent. En el cas de no ob­tenir la dita majoria, la matelxa proposta sera sotmesa a unanova votaci6 quaranta-vuit hores després· de I'ant-erior I s'en-

tendra que la conflanca ha estat atorgada si obtenla la majorlasimple.

4. SI, una vegada fetes les votaclons esmentades, no f6raatorgada la conflanca per a la Investidura, 8S tramitaran propos·tes successlves en' la forma prevista en els apartats. anterlors.

5. SI, després d'haver transcorregut el termlnl de dos me·sos a partir ~e la primera votacló d'lnvestldura, cap candldathaguera obtlngut la conllanGa del Congrés, el Rel dlssoldr~ totesdu~s Cambres I convocara noves elecclons amb !'aprovacló delPresldent del Gov~rn.

. Article 100.

Els altres membres del Govern seran nomenat~ remogutspel Rel a proposlció del seu President.

Artlcle 101.

1. El Govern- cessa després de la celebracló d'elecclonsgenerals, en eas de perdua de la conflanca parlamentaria prevlstper la Constltucl6 o per la causa de la dirnissló o la defuncl6 delseu Presldent.

2. El Govern cessant continuara en funcions flns a la presade -possessió del nou Govern.

'Artlcle 102.1. la responsabllitat criminal del Presldent I deis altres

membres del Govern sera exigible, en el seu cas, davant la Saladel Penal del Tribunal Supreni.

2. SI I'acusacló lóra per tralcló o per qualsevol dellcte con·tra la seguretat de l'Estat en l'exercl~1 de les seues funclons.nornés podrlt ser. 'planteJada per Iniciativa de la quarta partdeis membres del Congrés I amb "aprovacló de la majoriaabsoluta d'aquesta Cambra.

3. la prerrogativa relal de gr~.c'a no serA aplicable a capdeis supbsits del present artlcle.

Arti~le 103.1. L'Admlnlstració pública servelx amb objectivitat els inte­

ressos generals I actua d'acord amb els princlpls d'eflcacia, je­rarqula, descentralització, desconcentraci6 I coordinaci6, ambsubmissió plena a la lIel I al Dret.

2. Els brgans de l'Admlnlstracl6 de l'Estat s6n creats, re-gits' I coordlnats d'acord amb la lIel. •

3. la lIel regularA I'estatut deis funclonarls públlcs, 1accésa la lunció pública d'acord amb els prlnclpls del m~rlt I de lacapacltat, les pec'ullarltats de Pexerclcl del seu 'dret a la sln~dlca.cJÓ, el sistema d'lncompatibllltats 1 les garantles per ala impar.cialitat en I'exerclcl de les seue.s funclons.

Article 104.1 les For.ces i els Cossos de Seguretat sota la dependen­

cia del Govern tindran per missl6 proteglr el lIiure"exercicl deldrets I de les \Iibertats I garantltzar la seguretlIl~ clutadana..

2. Una \lel org~nlca en determinara les funclOns, els prlncl­pis basics d'actuacl6 1 I'estatut.

Artlcle 105.La lIei regular~:

ai L'audleneia deis dutadans dlrectament o a través de lesorganltzacions I assoeiacions reconegudes per la lIel en el pro­cediment d'elaboracl6 de les dlsposlcions adminlstratlves queels afecten. -

b) l'accés deis .ciutadans als arxlus I als registres adminls­tratius salvant el que afecte 8 la seguretat I a la defensa del'Estat' la Indagacl6 deis dellctes I la Intlmltat de les persones.

e) , El procedlment a través del qual han de fer-se els aC,tesadrninlstratlus, sera amb garantia, quan siga procedent, de I au­dil3ncia de l'lnteressat.

Articte 106.1. Els tribunals controlen ·Ia potestat reglamen,taria, la le·

galltat de I'actuacló administrativa 1 la submissló d aquesta alsIlns que la Justifiquen".

2. EIs partlculars, en els termes establlts per la lIel, tln~dran. dret a ser Indernnitzats per qualsevol lesl6 que patesquenen qualsevol del seus béns I drest, lIe~at deis casos .de foretamajar, sempre que la lesió siga c6tlsequencla del funclonamentdeis servels públics.

Articlo 107.El Consell d'Estat és l'or9an consultiu suprem del Govern.

Una lIel org~nica en regularA la composlcló la competencIa.

29402 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

mOL vDe lel relaclans entre el Gavern i. les Corts Generals

Artiele lOS.

.EI Govern raspon solidarlament de la seus gestió políticadavant el Congrés deIs Oiputats.

Artiele 109.

Les Cambres I les sBues· Comissions podran requerir a tra·vés deis PresirJents d'squeltes, la informació I I'ajut que neces­siten del Gavarn I deis seus Departaments i de qualssevol 8UtO­rltsts de I'Estat i de les Comunitats Autbnomes.

Artlcle 110.

1. Les Cambres i les seues Comissions poden requerir lapresencia deis membres del Gavern.

2. Els membres del Govern teneo accés a les sessions deles Cambres I a les seues Comlsslons i la facultat de fer_5 t hiescoltar, I podreo demanar que hi Informen els funcionaris deisseus Oepartaments.

Artlcle 111-

1. El Govern i cadascun deIs seus membres resten sotme·sos a les interpel.lacions i a les preguntes que~ els formulen da­vant les Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglamentsestabliran un temps mínim setmanal. ,

2. Tota interpeI.Jaci6 podrá donar Iloc a una moció, 8mb laqual la Cambra manifeste la seua posicló.

Artlele 112.

El President del Govern, pre\(ia deliberació del Consell deMinistres, pot plantejar davant el Congrés deis Diputats laqüestló de confianr;a sobre el seu programa o sobre una dacia·ració de· política general. S'entendra que la confiant;8 ha ·estatatorgada si voten favorablement la majoria simple deis Diputats.

Article 113.

1. El Congrés deis Diputats pot exigir la responsabilitat po·lítica del Govern mitjanr;ant I'adopció de la moció de censuraper majoria 'absoluta. '

2. La mocló de censura haura de ser proposada cam a mí·nim per ,la desena part deis Diputats i haura d'incloure un can­didat a la Presldimcia del Govern.

3. La mocló de censura no podra ser votada fins que hagentranscorregut deu dles des de la presentacló. Dins els dos pri·mers dies d'aquest ter.minl podran presentar-se mocions a!tl"."rna·tives.

4. Si la moció de censura no fóra' aprovada pel Congq;"i. elssignataris no en podran presentar cap més durant el (,¡;,¡teixperíode de sessions.

Artiele 114.

1. SI el Congrés nega la confiant;a al Govern, s.quest pre­sentara la dimlssi6 al Re!. A contlnuació s'haura de procedir ala designació de President de Govern segons el que dlsposaI'article 99.

2. Si el Con-grés adopta una moció de censura, el Governpresentará la dimissió ·al Rei, 1 s'entendrs que resta investit dela conflanca de la Cambra el candidat proposat dins la mocióals efectes prevists per I'article 99. El Rei el nomenara Presi·dent del Govern.

Article 115.

1. El Pre~iden del Govern, previa deliberació del Consellde Ministres, podra propasar la dissolucló del, Congrés, delSenat o de les Corts Generals, la qual sera decretada pel Rei.El decret de dissolució flxara la data de les elecclons.

2. La proposta de dlssolucló no podra presentar·se quanhi haja en trlimlt una moció de censura.

}. No sera procedent cap nova dissalució. abans que hajatranscorregut un any des de I'anterior, Ilevat del que disposaI'article 99, apartat 5.

. Artiele 116.

1. Una lIei organice regulara els estats d'alarma,d'excepcióI de setge, i les competencles I Iimitacions corresponents.

2. L'estat -d'alarma sera declarat pel Govern mitjanr;ant undecret Bcordat en Un Consel! de Ministres, amb una duradamaxi~a de quinze dies; haura de donar-ñe compte al Congrésdel Olputats, que sera reunit imm~dlatament 8 aquest efecte Ino podra ser prorrogat sense I'autorització d'aquesta .mateixaCambrs. El decret determinara I'amblt territorial al qual s·este·nen els efectes de la dec~aració. '

3. l'g.stat d'excepció seril declarat pel Govern mitjanr;antun decret acordet en un Consell de Ministres, previa autoritzaciódel Congrés deis Dlputats. L'autorllzaeló I la proelamaeió deI'estat d'excepció hauril de determinar e~pressament els efectesd'aquest, !'8mbit territorial al qual s'estenga I la durada, que nopodra excedlr de trenta dies, prorrogables per un termiAI Igual,amb els mateixás requlslts.

4. l'estat de setge sera declarat per la majoria absolutadel Congrés deis Dlputats, a propOsicló exclusiva del Govern.El Congrés en determinara I'ámbit territorial, la durada i lescondicions. .

5. El Congrés no podre ser dissolt mentre resten declarats.alguns deIs estats compresos en el present article; si las CamAbres no es trabaren en periode de sasslons, restaran convoca·des automaticament. Durant la vig~ncla d'aquests estats nopodra interrampre's el funcionament de les Cambres ni el deisaltres poders constituclonals. Si, havent estat dissolt el Congréso havent·ne explrat el mandat, es produira alguna de les situa­cion5 que donen 1I0c a qualsevol deis dits estats, les compe·t~ncies del Congrés seran assumides per la seua DiputacióPermanent. '

6. la declaració deis estats d'alarma, d'excepció í de setgeno modificaran el principi de responsabilltat del Govern ni deisseus agents reconeguts en la Constitucló i en les lIeis.

TlTOL VI

Del poder Judicial

Article 117.

1. la Justicia emana del poble I és administrada en nom delRei pels Jutges i pels Magistrats que integren el roder judicial,independents, Inamovibles, responsables i sotmesos únicamenta /'imparl de la Ilei. .

2. Els Jutges i els Magistrats no podran ser remoguts, sus­pesos, traslladats ni jubilats més que per motiu de les causesque la Ilei preveu I amb les garantles que aquestes ofereixen.

3. ,l'exercici de la potestet jurisdiccional, en qualsevol menade processos, jutjant I fent complir allo que haja estat jutjat,eonespan exclusivament als Jutjats 1 als Tribunals que les lIeisdeterminen, segons les norllles de competencia i de proc~diment

que elles establesquen.4. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres que

les que assenyala l'apartat anterior i les que els siguen atriobu·ides expressament per la lIel en garantla de qualseval dret.

5. El' principio d'unitat jurisdiccional és la base de I'organit·zació ¡del funcionament deis Tribunals. la l1el regulara I'exercicide la jurisdicció militar dins I'ambit estrictament castrense i enocasió de I'estat de setge, d'acord amb els prlncipis de la

.Canstitucló.6. Resten prohibits els Tribunals d'excepció.

Article 118.

Tothom té I'obligació de complir les sentencies i les altresresolucions fermes deis Jutges i deis Tribunals i de prestar lacol.laboració que aquests requeresquen en el curs del procési en I'execució d'allb que haja estat resolt.

Article 119.

la justicia será gratu"ita quan la lIei ho dispose, 1, en qual.savol cas, per a aquells que acrediten Insuficiencia de recursosper a litigar.

Artlele 120.

1. les actuacions judicials seran públique's, amb les excep­cions previstes per Jes lIeis de processament.

2. El procediment sera predominantment oral, sobretot enmateria criminal.

3. les sentencies seran motivades' sempre i pronunciadesen audiencia pública.

Artlcle 121.Els danys causats per error judicial 1 els que siguen conse·

qüencia del funcionament anormal de l'Administracló de Justiciadonaran dret a una Indemnitzacló a cerrec de rEstat confor··mement amb la lIei.

Article 122.

1. la lIei organica del poder judicial determinara la cOns­titució, el funcionament i el govern deIs Jutjats i deis Tribunals,i ¡'estatut jurídic deis Jutges i deis Magistrats de carrera,elsquals formaran un cos únlc, I el del personal al servei del'Administració de Justicia.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 1978 29403

•

2. El Consell Generar del poder judicial és I'orgao de governd'aquest darrer. la lIei organica n'establiri't I'estatuti el regimd'incompatibilitats ¡les funcions deis seus membres. as~

senyaladament en materia de nomenaments, ascensos, inspecciói regim disciplinarL ~

3. El Consal! General del poder judi'cial sera integrat pelPresident del Tribunal Suprem, que el presidira. i per viotmembres nomenats pel fqel per a un període de cinc aoys.D'aquests, datze entre els Jutges i els Magistrats de tates lescategories judicials en els termes que establesca la lIei or9a­oica; quatre. a proposició del Congrés deis Diputats. i quatrea proposició del Senat, elegits en tOt5 dos casos per majoriade les tres cinquenes parts deis seus membres, entre advocatsi al tres juristas, tots de competéncia reconeguda i amb mésde qulnze anys· d'exercici professional.

Article 123.

1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tota Espanya, és1'organ jurisdiccional superior en tots els ordres, nevat del quees disposa en materia de garanties constltucionals.

2. El President del Tribunal Suprem sera nomenat pel Rei,a proposició del Consel! General del poder judicial, en la formaque la lIei determine.

Article 124.

1. El Ministeri Fiscal, sens perjudici de les funcions enco­manades a al tres organs, té la missió de promoure I'acció dela justicia en defensa dE; la legalitat. deIs drets lJels ciutadansi de !'interés públic tutelat per la t1ei, d'oflci o bé a peticiódeis ínteressats, vetlar per la independencia deIs Tribunalsi procurar davant ells la satisfacció de I'interés social.

2. El Ministeri Fiscal exerceix les seues funcians per mitjad'organs prapis, de confarmitat amb els principis d'unitat.d'ac·tuaci6 i de~endEmcia jerarquica i subjectant-se, en tot cas, alsde legalitat i imparcialitat. .

3. la lIei regulara I'estatut organlc del Ministeri Fiscal.4. El Fiscal General de I'Estat sera nomenat pel Rei, a

proposicló del Govern, havent estat escoltat el Consell Generaldel poder judicial.

Article 125.

Els ciutadans podran exercir I'acció popular i participar enI'Administracló de Justicia mitjanl;ant la instltucló del Jurat, enla forma 1 en els processos penals que la lIei det~rmine, i enels Tríbunals cónsuetudinaris i tradicjonals.

Article 126.

La policia judicial depén deIs Jutges, deis Tribunals i delMinisteri Fiscal en les seues funcions d'indagació del delictei de descabriment i assegurament del delinqüent, en els termesque la llei establesca.

Article 127.

1. Els Jutges i els Magistrats i també els Fisca.s, mentreresten en actiu, no podran exercir altres carrecs públics nipertanyer a partits polítics a a sindicats. La lIei establira elsistema i les modalitats d'associació professiorial deis Jutges,deis Magistrats i deis FIscals.

2. la Ilei establira el regim d'incompatibilitats deis membresdel p0ger judicial. que n'haura d'assegurar la total ¡ndepen­di:mcia.

TfTOL VII

Economia i Finances

Article 128.

1. Tata la riquesa del país en les seues liverses· formes, isiga quina siga la seua titularitat, resta subordinada a !'interésgeneral.

2. Es reconeix la iniciativa pública en I'activitat economica.Mitjan~ant una Ilei, determinats recursos o serveis essencialspodran ser reservats al sector públic, especialment en cas demonapoli; podra ser acordada, també, la interven¡;ió d'empresesquan ho exigesca I'interés general.

Article 129.

1. La lIeí establirá les formes de partícipaci6 deis inte·ressats en la Seguretat Social j en I'actívitat deis organismespúblics la funcló des quals afecte directament la qualitat dela vida' a I'ínterés general.

2. Els poders públics promouran eflca¡;ment les diversesformes de participació en I'empresa i fomentaran, mitjam;:ant

una legislació adequada. les societats cooperatives. També es­tabliran els mitjans que faciliten I'accés deis treballadors a lapropietat deis mltjans de producció.

Article 130.1. Els poders pública atendran a la modernizació i al des­

envolupament de tats els sectors econOmlcs 1, assenyalacta­mento de I'agricultura, la remaderia. la pesca i I'artesanía, afi d'equiparar el nivel! de vida de tots els espanyols.

2. Amb la matejxa flnalitat es donara un tractament especiala les zones de muntanya.

ArUcle 131.

1. l'Estat, mitjanl;ant una lIei. podra planificar I'activitateconomica general per a atendre les recesaltats collectives,equilibrar i harmonltzar el desenvolupamen~ regional i sectoriali estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la dls·tribuci6 més justa -d'aquesta darrera., .

2. El Govarn elaborara als projectes de planificac'ió d'acordamb les previsions que li siguen submlnistrades per les Comu­nitats Autonome$ i I'assessorament 1 la colllaboració deis sin­dicats ide les altres organizacions professionafs, empresarialsi economiques. Amb aquesta flnalitat es constituira un Consel!.la composició iles funcions del qual desenvolupara una Ilei.

Article 132.

1. la lIei regulara el regim juridic deIs béns de dominipublic i deis comunals inspirant-se~ en els princips d'inalienabi·litat, imprescriptibilitat i inembargabilitat,- 1 també en regularala desafectació.

2. Són béns de domini públic estatal els que la lIei deter·mine i, en qualsavols cas, la zona marítimo-terrestre, les plat­ges, la mar territorIal i els recursos naturals de la zona eco·nomica I de la plataforma continental.-

3. Seran regulats per lIel, el Patrimoni de I'Estat i el Pa­trimoni Nacional, i l'administració, defensa i conservació d's­quests.

Artlde t33.

1. La potestat originaria per a establir els tributs corresponexclusivament a I'Estat mitjanl;ant una lIel.

2. les Comunitat Autonomes i les Corporacions ·Iocals po­dran establir i exigir tributs, d'acord amb la Constitucló l ambles lIeis.

3. Qualsevol beneflcl fiscal que afecte els tributs de rEstathaura d'establir-se en virtut d'uns lIei.

4. Les adminlstracions públiques solament podran contraureobligacions financeres i fer despeses, d'acord amb les lIels.

Article 134.

1. Corraspon· al Govern d'elaborar als presuposts generalsde l'Estat, a les Corts Generals d'examlnarl·los, esmenar-fos iaprovar.los: .

2; Els pressuposts generals de I'Estat tindran caracter anual,inclouran la totalltat de les despeses I els Ingressos del sectorpúblic estatal r s'hi consIgnara I'Import deis beneficis fiscal sque afecten els tributs de l'Estat.

3. El Govarn tindr~. I'obligació da pra.entardavant el Con·grés deis Dlputats els pressuposts Qenerals, tres mesos abana,com a mínimo que expiren els de ('any anterior.

4. Si la Llei de Pressuposts no s'aprovava abans del primerdía de I'exercici ·económic corresponent. els Pressuposts deI'exercici anterior restaran prorrogats automaticament fins ques'aproven els. nous. .

5. Havent aprovat els pressupasts generals de rEstat. elGovern podra presentar projectes de lIel que impliquen I'aug­ment de la despessa pública o la disminucló dets ingresaoscorresponents a aquell mateix exercicl pressupostari. .

6. Tata proposició o esmena que supose un augment deiscredits o una disminu~ió deis Ingressos pressupostaris reque­rira la ,&:onformitat del Govern per tal de ser tramitada. .

7. _La lIel de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podra mo·dificarlos si una lIei tributaria substantiva ho fa preveure.

Article 135.

1. El Govarn haurA de restar autoritzat per una Ilei per tald'emetre deute públlc o contraure crilldlt.

2. Es considerara sempre que els crilldits per a abonar elpagament d'lnteressos i capital del Deute Públic s6n inclososen I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser obJected'esmenes ni de modificacions mentre s'aJusten a les candiciansde la Ileí d'emlssló.

29404 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

Artiele 136.·

1. El Tribunal de Comptea és l'or9an lisealitzador supremdeis eomptes I de la ge.t1ó eeonomlea de I'Estat 1, alhora. d_1sector públic. Oependra dlrectament de les Corta Generals Iexercira JessBues funclons delegadament d'elles en I'examenI la 'comprovació del Compte General de rEstat.

2. Els eomptes de I'fstat I del sector públie estatal seranretuta al Tribunal de Comptes, el qual els censurara. El Tribunalde Comples, sens perjudlel de la seua jurlsdleeló, trametr~ 8les Corts Generals un Informe anual en que. sempre que sigaprocedent, comunicarlli les Infracclona o les responsabilltats enque, segons el seu judicl, a'haja lncorregut.

3. El membres del Tribunal de Comptes gaudlran de lamatelxa Independencia J inamobilitat I restaran satmesas a lesmatelves Incompatlbiltats que els Jutges.

4. Una lIeL org¡~mlca regularA la composicl6. I'organització¡los funcions del Tribunal deComptes.

TiTOl VIII

De I'organització territorial de l'Estat

CAPlTOl PRIMER

Prlnclpis generals

Artiele 137.

L'Estat s'organitza territorialment en mUnlClplS, en provinciesI en les .Comunitats Autónomes que es constltuesquen .. Totesaquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió deisinteresso;; respectius,

Artiele 136. •

1. L'Estat garanteix la realltzacló efectiva del prlncipl desolldaritat consagrat en I'article 2 de la Constitucló i vetlaraper I'establiment d'un equllibrl economic adequat I just entreles diverses parts del terrltorl espanyol. I atendra assenyalada·ment les circumstanclas del fet Insular,

2. Les diferencies entre els Estatuts de les diverses Comu­nltats Autonomes no podran implicar en cap cas privile'lí;; eco­nomlcs o soclals.

Arliele 139.

1. Tots els espanyolS tenen els mateixos drets I les matei­xes obligaclons en qualsevol part del territorl de I'f.'itat.

2. Cap autoritat no podra adoptar mesures que di,'2CH"mento Indirectament obstaculitzen la IIibertad de elrculack\ ¡'esta·bliment de les persones i la lliure circulació de bén: er totel terr.tori espanyol.

CAPITOl SEGON

De J'admlnistració focal

Artiele 140.

la -Constltucjó garanteix l'aUíonomia deIs municipis. elsquaJs gaudlran de personalitat jurfdlca plena. El govern I I'admi­nlstracló municipal correspon als respectlus' Ajuntaments, Inte­grats pela alcaldes I els regldors, Els regidor!t' seran elegitspels veIns del murilcipl mitjanc;ant 8ufragi universal Igual. lliure,dlrecte I secret, en la forma establlda per la lIei. Ele alcaldesseran eleglts pels regidors o pels ve'ins. la Ilel regulara lescondicions en qub siga procedent el regim de consell obert.

Artiele 141.

1. La provincia és una entita! local amb personalitat jurídi·ca propia, determinada per I'agrupacló de municipis I la divisióterritorial per al compliment da les activitats de l'Estat. Oualsevol alteracló deis Iimlts provinclals haura de ser aprovadaper les Corts Generals per mltjA d'una lIei organica.

2. El Govern I I'administracló autonoma' de les provlncess.eran encomanats a .Diputaclons o al tres Corporacions de ca·racter· representatiu.

3. Es podran crear agrupaclons de municlpis diferents de laprovincia.

4. En els arxlpelags, les iIIes tlndran, a ll'Iés, la seua admi·nlstració propia en forma de cabildos o consells.

Article 142,

les HIsende8 locals hauran de disposar deis mltjans sufi­clenta per a I'.xerclcl de les funcions que la lIel atrlbueix a les

Corporaclons respectlveS'; I es riod~lran fonamentalment de tri·buts propls I de la pertlelpaeló en els de I'Estat I en els de lesComunitats Autonomes.

CAPlTOl TE~CER

'De les Comunitats Autónomes

Article 143.

1, En I~exercjci del dret a I'autonomia reconegut en l'arUcle2 de la Constltució, les provincias Jimítrofs que tinguen carac·teristiques hlstorlques, culturals I economiques comunes, elsterritoris Insulars I les provincles d'entitat regional hlstoriea po·dran aecedir a I'autogovem I constituir-se en Comunltats AutO­nomes d'acord. amb el que preveu aquest Titol i els Estatutsrespectius..

2, La iniciativa dei procés autonomic 'COrrespon a tates lesdiputacions Interessades o a I'organ interinsular corresponent, Ials dos terl¡os deis munlclpls la poblaci6 deIs quals represente,com a m.nlm, la majoria del cens electoral de cada prqvinciao de cada lila. Aquests raqueslts hauran d'acomplir.se dlns eltermini de sls mesos d'enl¡a del primer acord al respecte adop­tat per alguna de les Corporaclons locals interessades:

3, La iniciativa, en el cas de no reelxir, només podra repe·tir·se al cap de cinc anys.

Article 144.

Per motiu d'lnterés nacional, i per mitjs d'una lIei organica,les Corts Generals podran:

al Autoritzar la constituci6 d'una comunitat autónoma ·en.cara que el seu ambit territorial no supere el d'una provincia Ino reunesca les condlclons de I'apartat .1 de I'article 143.

bl Autor.ltzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'autono­mla a territorls que no es traben integrats en I'organltzacióprovincial.

el Substituir la iniciatIva de les Corporacions locals a quees refereix I'apartat 2 del I'article 143.

Artiele 145.

1. En cap cas s'admetra la federació de Comunitats Autó­nomes.

2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i ter­mes en que les Comunitats Autonomes podran celebrar convenlsentre elles per tal d'acomplir I prestar serveis que els sIguenpropis;. i podran preveure, també, el caracter i als efectes dela corresponent comunicació a les Corts Generals. En els altrescasos, els acords de cooperació entre les Comunitats Auto­nomes requeriran I'autorltzacló de les Corts G,enerals.

Article 146.

El proyecte d'Est~ut sera elaborat per una assemblea com­posta pels membres de la Diputació o l'órgan Interinsular d"! lesprovincias afectades I pels Dlputats i els Senadors qu>;:: n' 'age"estat eJegitsi sera elevat a les Corts Generals, les o.luals 11donaran tramltació de lIei.

Art;el_ 147.

1, Dins els termes de la present Constitució, els estatuts se­ran la norma· Institucional baslca de cada Comunitat Autonoma.i I 'Estat els reconefxera 1 els emparara eom a part Integrant delseu ordenament Jurídic,'

2. Els estatuts d'autonomia hauran de fer constar:

_al Lá denominació de la Comunltat que s'aJuste més bé ala seua identitat bistbrica.

b} la delimltació del territori.c) la denominacló, I'organització i la seu de les lnstitucions

autónomes proples.d) Les competencies assumides dins el mare establit per

la Gonstituci.ó I per les bases per al traspas deis servels queels eorrespondran,

3, la reforma deIs Estatuts s'ajustara al procediment queells mateixos establesquen I requerira, en qualsevol cas, I'apro­~ció de les Corts Generals per Ilei organica.

Article 148.

1. les Comunitats Autbnomes podren assumir competenciesen les materiessegüents: •

1 Organlzacló de les selis institucions d'autogovern.2 Les alteracions deis termes munlclpals compresos en el

B. O. del E.-Núm. 311.5· 29 diciembre 1978 29405

seu terrltarl J, en general, les funclons que corresponguen aI'Administracló de rEstat sobre Corporaclons Jocals, la transfe­rencia de les quals autoritze la legislaci6 sobre Regim local. .

3 Ordenació del territorl, urbanlsme I habltatgs.4 les obres públlques d'interés per ala Comunitat Auto~

noma dios el seu territorl.5 Els ferrocarrils! les carreteras I'itinerarl deis'. quals

transcorre íntegrament din"s el territarl de'" la Camunitat Autono~

ma 1, de la matelxa manera, el transport fetper aquesta mltjanso per cable. . .

6 Els ports de refugio els ports 1 ela aeroports esportius l.en general, els que no acomplesquen activitats comerclals.

7 L'agricultura i la ramaderia, d'acord amb I'ordenacló ge-neral de J'economia.

. 8 Espals forestals I el seu aprofitament9 la gestíó en materia de protecció del medi amblent.10 Els proyectes, la construccló 1 I'explotacló deis aprofl­

taments hldraulJcs, canals' I regadlus d'lnterés pero a la Comunt­tat Autbnoma, les aigües mlnerals 1 les termals..

11 la pesca en aigües interiors, la de marlsc I I'aqüicultura,la calta I la pesca fluvial.

12 Fires ¡nteriors.13 El foment del desenvolupament ecanbmlc de la Comu­

nitat Autbnoma dins els objectius marcats per la· política econb­mica nacional.

14 l'artesania.15 Els museus. les biblioteques 1 els conservatorls de mu­

slca d'interés per a la Gomunitat Autbnoma.16 El patrimoni monumental d'interés per a la Gomunltat

Autónoma.17 El foment de la cultura, de la Investigacló 1, en el s.eu

cas, de I'ensenyament de la Ilengua de la Gomuilltat Autb-noma: .

18 la promoció i I'ordenació dei turisme dins el seu lIm-bit territorial.

19 Promoció de. I'esport i del lIeure.20 AssIstencla social.21 Sanitat I Higiene.22 La vigilancia 1 la protecció deis seus edlficls i de les

seues instalacions. La coordinació 1 al tres facultats en relaclóamb les policies locals en els termes que establesca una lIelorgflnica.

2. Havent transcorregut cinc anys, I mitjanl1ant la. reformadeIs seus estatuts, les Gomunltats Autbnomes podran ampliarsuccessivament les seues competencles dips el marc establitper I'article 149.

Article 149..

1. l'Estat té la competencta exclusiva sobre les materiessegüents:

1 la regulació de les condiclons basiques que garantesquenla igualtat de tots els espayols en I'exercicl deis drets I en elcompliment deis deures constituclonals.

2 Nacíonalitat, immigració, emigració, 'estrangeria I dretd'asil.

3 Relacions internacionals.4 Defensa I Forces Armades.5 Adininistració de Justicia.6 leglslació mercantil, penal i penitenciaria; legislació pro~

cessal, sense perjudici de les especialitats que en aquest ordrees deriven necessariament de .les particularitats del dret subs-tantiu de les Comunltat Autonomes. ,.

7 legislació laboral; sens perjudicl que siga executada pelsargans de les Gomunitats Autonomes. .

8 Legislació civil, sens perjudlcl de la conservac16, modlfl­cació i desenvolupment deis drets clvils, forals o especials perpart de les Gomunltats Autonomes allll on n'hl haja. En qualse­vol cas, les regles relatives a I'aplicació I a l'eflcacla de lesnormes juridlques, relaclons jurídico·civlls relativese a les for­mes de matrimoni, ordenació aels registres I instruments pú-.bllcs, bases de les obligacions contractuals, normes per a resol­dre els conflictese de lIeis I la determinació de fes fonts delDret, ·d'acord, en aquest darrer, amb les normes del dret foralo especial.

9 legislació sobre propietat Intelectual I industrial.10 Regim duanerl I aranzelarl; comere; exterior.11 Sistema manetari: divises, canvi I convertlbilltat; bases

de I'ordenacló del crédit, banca i assegurances.12 legislacíó sobre pesos i mesures, determlnacló de I'hora

oficial.13 Bases i coordlnació de la planificacl6 general de I'actl~

vitat economica.

. 14 Hisenda general I Deute de l'Estat.·15 . Fóment J coordinació general de la- lnvestigacló científi­

ca I técnica.. 16 Sanitat exterior. Bases I coordlnació general de la sa­

nltat. LeglslacJó sobre productas farmacéutics.17 Legislació haslca"¡ reglm economlc de la Seguretat So­

cial, sens perjudlci que les Gomunitats' Autbnomesn'executenels serveis.

18 les bases del regim jurfdic de les Admlnlstracions púobliques i del réglm estatutarl deis seus funcionarls, les qualsgarantlran, en qualsevol cas, als adminlstrats un tractament comúdavant aquel les; el procedlment t(dmlnlstratlu comú, sensa per­judicl de les especialitats derivades de I'organltzació prbpia deles Gomunitats Autanomes; leglslacl6 sobra exproplac16 forc;osa;legislació baslca. sobre contractes I concesslons admlnlstrativesI el sistema de responsabilitat de totes les Adminitracions púobliques.

19 Pesca marítima, sens perjudlcl de Jes competencies ques'atribuesquen a les Comunltats Autonomes en aquest sector.• 20 Marina mercant I 'abanderament de- valxells, Il.Iumlnacióde costes I ·senyais marftlms; ports d'lnterés general; control de¡'espal aerl, trllnsit I transport aerl; servel meteorologic I matri­culació d'aeronaus.

21 Ferrocarrlls I transports terrestres que circulen dins elsterritoris de més d'una Comun~tat Autbnoma; reglm general decomunlcaclons; trafic i clrculació de vahielese de motor; co­rreus I telecomunicacions; cables aerls. submarins I radioco­municacló.

22 la legislaci6, ordenatló 1 concessió de recursos t apro­fltaments hidraullcs si I~s aigües passen per més d'una Co..munitat Autonoma, 1I'autoritzacló de les instal.laclons eléctriquessi I'aprofltament afecta una altra Camunitat o sI el· transportd'energia Ix. del seu lImbit territorial. .

23 legislació basiea sobre protecció del medi ambient,sense perjudici de les facultats de les Gomunltats Autbnomesper a I'establiment de normes addcionals deprotecci6. La legis­lació basica sobre espais I aprofilaments forestals vies rama~

deres.24 Obres públiques d'interésgeneral o que la realitzacl6

de les quals afecte més d'una Gomunitat Autbnoma.25 Bases del regim miner I energbtlc.26 Régim de producclo, comerl1, tlnenl1a I ús d'armes I

d'explosius.27 Normes basiques del reglm de premsa, radio I televisi6

1, en general, de tot5 els mitjans de comunicacló social, sensperjudici de les facultats de desenvofupament i execuci6 quecorresponguen a les Gomunitats Autbnomes.

2,8 Defensa del petrimoni cultural, artístic I monumentalespanyol ,contra I'exportació I I'expollació; mU5eus, blbliotequesi arxius de titularitat estatal, sens perJudlcl que les GomunitatsAutonomes n'exercesquen la gestió.

29 Seguretat públlca,sens' perjudici qua les ComunltatsAutbnomes puguen crear· pollcles en la forma que els respec·tlus estatuts establesquen - dins el marc del que dispone unaIlei organlca. .30 Regulació de les cándiclons d'obtenció, expedici6 i ha­

mologació de titols académlcs I professionals, I normes hasi­ques ,per "al desenvolupament da I'artlcle 21 de la Gonstitucló.a fI de garantir el cumpliment de les obligaclons del poderspúblics en aquesta materIa. •

31 ~tadística per a finalitats estatais.32 Autorizacló per a la convocatoria de consultes populars

per via de referendum.

~ 2. Sens perjudici de les competencies que podran, assumlrles Comunitats Autbnomes, l'Estat considerara el servel de lacultura com un deuve i una atribució essenclal I facilitara lacomunicació cultural entre les Gomunitats Autonomes d'acordamb elles.

3. les materles, no atribuides expressament a I'Estat peraquesta Constitucló podran correspondre a les .Comunltat! Au­tbnomes en virtut deis Estatus respectius. La copetencla sobreles materies que no hagan estat. assumldes pels Estatutsd'Autonomia correspondra 8 I'Estat. les normes del qual pre­valdran. en cas de confllcte, sobre les de les Gomunitats Auto~

names en tot allo que no haja estat atribu'it a la competenciaexclusiva d'aque5tes darreres. En qualsevol cas, el Oret estatalsera supletori del dret de les Gomunitats Autbnomes.

Article 150.

1. Les Gorts Generals, en manrlas de competencia estatal,podran atribuir a totes o a algunes de les t:omunitats Autbno­mes la facultat de dictar, per a elles mateixes, narmes legis-

29406 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

latlves dios del marL deis princlpis, beses I directrius flxlts peruna lIel eslalal. Sens perjudlel de la eompel~nela deis Trlbunals,dios cada lIel-marc s'establira la modalitat del control de lesCorfs Generals 5abr., aquestes normes legislativas de les Ca­muoitats Autbnornes.

2. L'Estat podra transferir,Q delegar a les Comunltats Au­tonomas, mltjanJ;:ant una lIei orgtmlca,facultats corresponantsa una materia de tltularitat estatal que per la seua natura!es8siguen susceptibles de transferencia o de delegació. La lIei pra·veurA en cada cas la transferencia corresponant de mitjans fI­naneers I també les formes de control que rEstat es reserve.

3. l'Estat podrll dictar lIeis que establesquen els prlnclpisnecessarls per a harmonltzar les dlsposiclons normatives de lesComunftats, f1ns I tot en etc;:as de mat~ries atribuides a la seuscompetencia, sempre que ho demane I'lnterés genéral. Corres­pon a les Corts Generals d'apreclar I'existimcia d'aquesta ne-'cessltat, per majoria absoluta de cada Cambra.

Arllele 151.1. No caldrs deixar transcorrer el termini de cinc anys a

que es referelx I'apartat 2 de I'article 148 en cas que, dins el_termlnl que establelx I'artlcle 143.2, acorden la Iniciativa delprocés autonomic, a més de les Diputacions o' e1s organs in­terlnsulars corresponentes, les tres quartes parts del ·rnunlclpisde cadascuna de les provincles afectadas, les quals represen­ten, com a mínim, la majoria del cens electoral de cadascunai siga ratificada mitjan9:ant un referendum pel vot aflrmatiu dela majoria absoluta deis electors de cada provincia en els ter­mes' Que establesca una lIel organica,

2, En el cas previst en'l'apartat anterior, el yrocediment pera elaborar l'Estatut sera el següent: '

1 El Govern convocara tots els Dlputats 1 Senados elegitsen les circunmscripcions compreses dins I'ambit territorial quepretenga aeeedlr. a I'autogovern per tal que es constituesquenen Assemblea, amb I'única finalitat d'elaborar I'Estatut d'auto­nomla corresponent, mitjan9ant I'acord de la majoria absolutadeis seus membres.

2 Una vegada haja aprovat el projecte d'Estatut j'Assem­blea de Parlamentaris, aquest sera tremés a la Comiss.ió Cons­titucional del Congrés, la qual, dins el termini de dos mesos,I'examlnara amb el concurs i I'assistencia d'una delegaci6 del'Assemblea proposant per tal de determinar ne d'un ;:r,f)rdcomú la formulació definitiva.

3 SI s'arrlbava" a un acord. el .text que en resulto-.I{\ "f,rasotmés al refer~ndum del cos 'electoral de les previncir", "'¡m­preses dlns I'ambit territorial de l'Estatut projectat.

4 Si el projecte d'Estatut és aprovat a cada provir1! ';l ¡)erla maJofla deis vots emesos validament, sera elevat a le'; C01'tsGenerals. Els Plens de totes dues Cambres decidiran S(~!-"" eltext per mlt-ja d'un vot de ratificaci6. Havent estat fil" . ..,atl'Estatut, el Rei el sancionara i el promulgara com a lIei., 5 ·Si n,o s'arribava a I'acord a qué es refere~x rapartat 2

d aquest numero, les Corts. Generals donaran al projecte d'Esta­tu~ la tramitael6 de lIei. El text que aquestes aproven sera sot­mes al refer~ndum del cos electoral de les provincies compre­ses dlns 1'8mblt territorial del l'Estatut projectat. Si t6ra apro­v~t per la majori.a, deis vots emesos validament a cada provinoCla, la promulgaelo será feta en els termes de I'apartat anterior.

3.. En els casos prevists pels parl:lgrafs 4 i 5 de rapartata~teflor, la manc;a, d'apravaeió. del projecte d'Estatut Pqt" partd una o de més d una provincia no Impedirá la constitueió dela Comunltat Autonoma projectada per part de les a1tres en laf~rma que ~steblesca la Ilei organice prevista per l'apartat 1d aquest artlcle.

Article 152.

. 1. ,.E~ els Sstatus aprovats pel procediment a que es refe~relxl artlcle anterior, I'organització institucional autonomica esbasara ~n una Assemblea legislativa elegida per sufragi uni­versal d acord amb un sistema de representació proporcionalque assegure també la representacló de les diverses zones delterritorl; un Consell de Gavern amb funcions executives i ad·miniltratives, i un Presldent, elegit per I'Assembleá entre elsseus membres I namenat pel Aei, al qual correspon' la direcelódel Consel! de Gavern, la suprema representaci6 de la comunl·tat respectiva i la de l'Estat dlns aquella, El President I elsmembres del, Consell de Govern seran responsables política­me~t, da~ant I A~semblea. Un Tribunal Superior de Justicia, sensperJUldlcl d~ la Jurlsdlcció que corresponda al Tribunal Suprem,culminara 1Organitzacló judIcial dins I'ambit territorial de laComunitat Autbnoma. En els Estatuts de les Comunitats Auto­nO":Jes podran establ!r·se els supbsits I les formes de parncl­pacIó d aquel les en lorganitzacló de les demarca.cions judicials

del terrltorl, tot de conformitat amb el que preveu la lIel orga­nlea· del poder judicial I dlns la unllat I la Independ~neia proplesd'aqu~sl darrer. Sens perjudlel del que disposa I'arllcle 123, lessuccesslves instlmcles processals, en el seu cas, s'esgotarandavant organs radicats en el mateix .terrltari de la GomunltatAutonoma en qub estlga I'orgao competent -en primera Instancia.

2, Una vegada hagen estat sanclonats I promulgats els res­pectius Estatuts, narnés podran ser modlflcats mitjan¡;:ant elsprocediments que ells mateixas establesquen I mitjam;:ant re­fer~ndum entre els electors Inscrits en els censos corres-ponents. .

3. Els Estatuts podran establir circumscripcions territorialspropies que gaudlran de plena personalitat jurfdica mitjanc;antI'agrupació de municipis limitrofs ..

Article 153.

El contror de I'activitat deis órgans de les ComunitatsAutónomes sera exercit:

a) Pel Tribunal Constitucional en alió que es referesea ala constitucionalitat de les seues disposicions administrativesamb fan;:a de Ilei,

b) Pel Govern, prevl dictamen! del Consetl d'Estat. en'allo que pertoque a I'exerclci de funeions delegadas a que es"refereix I'apartat 2 de I'article 150. .

e) Per la jurisdicció contencioso-administrativa en allo quees refereix a I'administració autonoma o a les seues normesreglamentaries.

d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes economics 1pressupostaris.

Article 154.

Un delegat nomenat pel Govern dirigira I'administració derEstat en el territarl de la, Comunitat Autónoma i la coordinara,si és procedent. amb l'administrDció propia de la Comunitat.

Article 155.

1. Si una Comunitat Autónoma no complia les obligacionsque la Constituei6 o altres IIeis Ii imposaven, o actuava deforma que atemptara greument contra nnterés general d'Es­panya, el Gavern, previ requeriment desatés fet al Presidentde la Comunitat Autónoma, amb I'aprovació per majoria absolutadel Senat padra adoptar les mesures necessaries per tald'obligar-Ia al compliment fon;ós de les dites obligacions oper tal de protegir ¡'interés general esmentat. ,

2, Per a I'execueló de les. mesures previste!) a I'apartatanterior. el Gavern podra donar instruccions a tates les auto­ritats de les Comur.itats Autónomes.

Article 156.

1. les Gomunitats Autonomes gaudiran d'autonomia finan­ciera per a acomplir i exercir les seues compeHmcies d'aeordamb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i desolidaritat entre tots els espanyols.

2. les Comunltats Autonomes podran actuar com a dele·9ats o col.laboradors de I'Estat en la tasca de recaptació, gestióI Ilquidació deis recursos tributarls d'aquest, d'acord amb laslIeis I els Estatuts.

Article 157.

~. Els recursos de les Comunitats Autonomes seran cons­titUlts per:

al Impostos cedits totalment o pareialment per I'Estat; re­carrecs sobre Impostos esta,tals i altres. participadons en _elsingresos. de l'Estat, _

b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions espeeials.el TransferEmcies d'un fons de compensació interterritorial

i altres assignaci-ons a carrec deis Pressuposts Generals deI'Eslal.

d) Rendiments procedents del seu 'patrimoni i ingresos dedret "rivat.

e) El producte de ,les operacions de crédito

2. lesComunitats Autónomes no podran adoptar en capcas mesures tributaries sobre béns situats fora del seu territorio que eonstituesquen un obstacle per a la Hiure circulació demercaderies o de serveis.

3. l.'exerclci de les competencies financeres enumerades enranterior ap8rlat 1, les narmes per a resoldre els ccoflictesque pa@'lleren sorgir ¡les possibles formes de col./aboraciófinanciera entre les Comunitats Autonomes i I'Estat podran serregulades per mitja d'una lIei organica.

- ._........,

B: O. del E.-Núm. 311.5

Artiele 158.

29 diciembre 1978

Artlele 163.

211407

• •1. En els Pressuposts Generals de rEstat es podra establir

. una assignació a les Comunitats Autónomes en funció del volumdeis serveis ide les activitats estatals que hagan assumiti de la garantía d'un "ive" mínim _en la prestació deis serveispúblics fonamentals en tot el territorl espanyol.

2. Per tal de corregir desequilibris económics- interterrito­rials i fer efectiu' el principi de Balidaritat es constituira .unFans de Compensació destinat a despeses d'inversió, els re­cursos del qual seran distribu"its per les Corts Ganarais entreles Camunitats Autonomes I les provincias, en el seu cas.

mOL IX

Del Tribunal ConstitucionaJ

ArticJe 159.

1. El Tribunal Constitucional es compon de 12 membresnomenats pel Rei. deis quals, quatre a proposició del Congrés,per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres,quatre a proposició 'del Senat; amb identica majoria, dos aproposició del Govero, i dos a proposició del Consell Generaldel Poder judicial.

2. Els membres del Tribunal ConsUtucional hauran de sernomenats entre Magistrats i Fiscals, Professors d'Unlversltat,funcionaris públics i advocats, tots ells juristes de competenciareconeguda amb més de quinze anys d'exerclci professio'naL

3. El periode de designacló deis membres del Tribunal' Cong..titucional tíndra una durada de deu anys i es renovaran perter~os cada tres anys.

4. la eondició de membre del Tribunal Constitucional ésincompatible: amb qualsevol mandat representatlu; amb elscarrees polltlcs o admlnistratius; amb I'exercici de funcionsdirectives en un partlt politlc o en un sindicat o d'un carrecal seu servel; amb I'exerclcl de les carreres judicial i fiscal;I amb qualsevol activltat professlonal o mercantil.

Altrament. els membres del Tribunal Constitucional tindranles incompatlbilítats proples deis membres del poder judicial.

5. Els membres del Tribunal Constitucional serao indepen.-dents i inamovibles en l'exerclei del seu mandato

Article 160.

El president del Tribunal Constitucional sera nomenat entreels membres d'aquest, pel Re,i, a proposició del mateix Tribunal·en pie I per a un període de tres anys.

Article 161.

1. El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territoriespanyol i és competent per a conéixer:

a) O"el recurs d'inconstitucionalltat contra lIeis 1 disposi­elons normatives amb for~a de- Jle!. la declaració d'inconstitu­cionalitat d'u.na norma amb rang de lIel, interpretada per lajurisprudencia afectar~ aquesta, pero la sentencia o sentenciesque n'hagen recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.

b) Del recurs d'emparament per violacló deis drets'l deles Ilibertats continguts en l'arUcle 53.2 d'aquesta Constitució.en els cas,os i formes que la lIel establesca.

cl Deis conWctes de competencia entre l'Estat i les Comu­nitats Autonomes o deis de les Comunltats Autónomes entreelles.

dI De les altres materies que li atribuesquen la Constitucióo les lleis organiques. .

2, El Govero podr~ impugnar davant el Tribunal Constitu·clonal les disposicions I resolucions adoptades pels argans deles Comunitats Autbnomes. la Impugnacló provocara la sus­pensió de la disposlció o de la resolueló recorreguda, peroel Tribunal, en el seu cas, hauri de ratificar·la o al~ar-Ia en untermini no superior als cinc mesos.

Artiele 162.

1. Tenen legiUmitat:

al Per a interposar el recurs d'inconstítucionalltat, el Presl­dent del Govern, el Defensor dlS'1 Poble, cinquanta Dlputats, cln­quanta Senadors, els argans col.legits executlus de les Comu­nitats' Auionomes i, en el seu eas, les seues Assemblees.

b) Per a Interposar el recurs d'emparament, tata personanatural o jurídica que invoque un interés legftim, a més delDefensor del Poble I del Minloterl Ascal.

2. En els altres casos la lIei organica determinarll les per­sones i els organs legitlmats.

Qua" en algun procés, Un organ iudicial considere -que unanorma amb rang de lIel, aplicable al cas, de la validesa de laqual depenga el veredicte, puga ser contraria a la Constitucló.plantejara la qüestló davant el Tribunal Constitucional en elscasos, en la forma 1 amb els efectes que la lIel establesca.que en cap cas seran suspensius.

Artiele 164.

1. les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaranen el butlletí oficial de l'Estat amb els vots partlculars, si n'hihaguera. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endemad'haver estat publicades I no hl ha cap mena de recurs encontra. Aquelles que declaren la lnconstltucionalltat d'una lIeio d'una norma amb for9a 'de lIel J tates aquelles que no es limi·'ten a I'estimació- subjectiva d'uo dret, tenen plens efectes davanttolhom.

2. L1evat que en el veredicte es dispose altrament, subsis­tira la vigencia de la lIai en la part no afectada per la ¡ncons­tltucionalitat.

Artiele 185.

. Una lIel orgemica regulara el funcionament del Tribunal Cons­titucional, I'estatut deis seus membres, el procediment davantaquell i les. condicions per a I'exercici de les accions.

TITOl X

De la· reforma constitucional

Article 166.

la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la formaprevista en els ap~rtats 1 i 2 de l'arUcle 81.

Arllele 167.

1. - Els projectes de reforma constitucional hauran de seraprovats, per una majoria de les tres clnquenes parts de cadauna de les Cambres. Si no hi haguera acord entre totes dues,s'lntentara obtenir·lo mltjaOl;ant la craacJó d'una Comlssló decomposlcló paritaria de Dlputats I Senadora que presentara untexl que serA volal pel Congréo i pel Senat.

2. En cas de no aconsegulr.ge I'aprovació mitjan~ant el pnrcediment de. I'apartat anterior, I sempre que el text hagueraobtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, elCongrés. per majoria de les dues terceres parts, padra aprovarla reforma.

3. Una vegada haja estat aprovada la reforma per les CortsGenerals, sera sotmesa a referendum per tal de ser ratificada,sempre que ho demane una declma part deis membres ~e qual­sevol de les Cambres, dins I'espai deis quinze dies seguents alde I'aprovació.

Artlcle 168.

1. SI es proposava la revisió total de la Constitució o unade parcial que afectara al tItol Preliminar, el Capftol Segon.Seeeló1' del Tilol 1, o el Tltol 11, es proeedlrA a I'aprovaeió delprincipi per majoria deis dos ter(fos de' cada Cambra, I a ladlssoluci6 immediatade les Corts. ...

2. les Cambres elegides hauran de ratificar la decisló I pro·cedir a I'estudi del nou taxt constitucional, que haurll de seraprovat per majoria deis dos terlfos de les dues Cambres.

Arllele 189.

No podra Iniclar-se- la reforma constltu~lonal en, temps deguerra o de vigencia d'algun deis estats previstos en 1artlcle 116.

DISPOSICIONS ADDICIONAlS

Primera.

la Constitució efT!para I respecta els drets historics deisterritorís forals.

l'sctualització general del dit regim foral es dura a terma,en eJ seu cas, dins el marc de la Constituci6 i deis Estatutsd'AutonomJa.•

Segona.la declaració de majorla d'edat que conté I'artlcle 12 d'aques­

ta Constitució no perjudica les situacions emparades pels dretsforalo en I'Amblt del drel prlval.

29408 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5

Tercera.

la modlflcocló dal r~glm aconómlc I flacol da l'arxlp~lag ca·narl requerlrll un Informe prevl de la Comunltat Autónoma 0,en el seu cas, de I'organ provisional autonomlc.

Quarta.

o En les Comuriltats Autbnomes on resldeses més d'una Au­diencia Territorial. ~s Estatuts d'Autonomla respectlus podreomantenir les que ja hl eren I distribuir les competencias entreelles. sempre de conformitat 8mb el que preveu la lIei organicai mantenlnt·ne la unltat I la Independencia. .

DISPOSICIONS TRANSITORIES

Primera.

En els terrltarls 'dotats d'un reglm provisional d'autonomia,els seus órgans col.leglats superiors, per mitja d'un Bcard adop·tat per la majarla absoluta deis seU5 membres, podra" substi­tuir la Iniciativa que I'apartat 2 de I'article 143 atrlbueix a lesDlputaclons Provinclals o als argans interinsulars corresponents.

SegOlia.

Els territoris que en el passat hagueren pleb~scitat afirmatl­vament' projectes d'Estatut d'Autonomia I en el moment de pro­mulgar aquesta Constitució compten amb ragims provisionalsd'autonomla, podran procedir Immediatament en 1a forma pre­vista per I'apartat 2 de I'artlcle 148, sempre que ha acordenalxf, per majorla absoluta, els argans preautanomlcs col.legiatssuperiors, els Quals hauran de comunlcarho al Govern, El pro·jecte d'Estatut serA elaborat d'acord 8mb allo que estableix I'er-

. tic le 151, número 2, a canvacatbria de I'organ cal.legiat presu·taRomic.

Tercera.

La Iniciativa del pracés autonbmic per part de les Corpara­clons locals o dais seus membres, prevista per ¡'apartat 2 deJ'article 143, s'anten que és diferida, amb tots els seus afectes,fins a la celebracló de les prlmeres eleccions lacals sota lavigencia de la Constitució.

Cuarta,

. 1. En el cas de Navarra, la efectes de la s~ua Incarporaeióal Conseil General Basc o al rilglm autonomlc base que elsubstltuesca en 1I0c- del que establelx I'article 143 de la Cans­titucló, la iniciativa carrespon a J'organ Foral competent, elqual adoptara la seua decisló per major1a deis membres que lacomponen. Per tal que la dita Iniciativa siga vAlidA, cilldrli, amás, que la declsló de I'organ Foral competent siga rafificadaper un referEmdum convocat expressament a aquest decte, Iaprovat per majorla deis vots vlilJds emesos.

2. SI la Iniciativa no reelxlra, narnés 8S podrli tornar a pro­duir en un altre perlado de mandat de l'organ Foral competent,

~ I en qualsevol cas, quan haja transcorregl!t el terminl mfnlmque astablelx I'artlc!e 143.

Cinquenl;l.

les clutats de Cauta j Melilla podran constituir-se en Co­munitats Autonomes en el cas que ho decldelxquen alxl elsseus respectlu8 Ajuntaments, per mitjlt d'un acord adoptat perla majorla absoluta deis seus membres 1, sI ho autoritzen lesCorts Generals, mltjan~ant una lIel org¡~mlca, en els termesprevlsts per f'artlcle 144.

Slsena.

SI "a tramaten a la Comlssló de Constltucló de' Congrésdiversos proJects d'Estatut, seran dictaminats per.l'ordre en quehl hagueren entrat, I el termlnl de dos mesas a qull es referelxI'artlcle 151 comen~arli a comptar des que la Comlssló acabeI'estudl del projacte o projectes de qub successlvament hajaeonegut.

Setena.

Els orga"nismes provisionals autonómics es consideraran dis­solts en als casos següents:

a) Una vagada hagen estat constltuits els órgans que e..tablesquen el& estatuts tfautonomia aprovats conformement aaquesta Constltucló.

b) En eas que la Iniciativa .del procés autonomic no aJrlbaraa recixlr per tal com no compUra els requlsits prevlsts a I'ar·Ucle 1~, • .

c) Si I'organlsme no haguera exerclt el dret que Ji reconelxla disposlció transitoria primera dins el termlni de 3 anys.

Vuitena.

1. Després de I'entrada en vIgor de la present Constltucióles Cambres que I'han aprovada assumiran las funclons I lescompeteneies que s'hi assenyalen respectivament per al Con­grés I per al Senat, cense que en cap cas el seu mandat s'es-tenga més enlla del 15 de juny de 1981. .

2. A efecte del que estableix I'article 99, la promulgació. de la Constitució es considera eom un eas constitucional en

el qual es proceden d'aplicad-Io. A aquest efecte, a partir de.la ditB promulgaci6 s'abrira un periode de trenta dies per aI'aplicació del qua disposa el dit article. Durant aquest perlode,I'aetual Presldent del Govern. que assumira les funciona ¡lescompetencies que'la Constitucló estableix per a aquest'carrec,'podre optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'artlcle 115o bé donar pas, amb la seuadimissió, B I'apllcació del que es­tablelx I'article 99; en aquest darrer cas restara en la situacfóprevista en I'apartat 2 de I'article 101.

3. En eas de dlssolució, d'acord amb el que preveu I'ar­ticle 115 l. si no s'haguera produn legalment allo que prexeuenels arUcles 68 I 69, caldrili aplicar a les elecclons les normesvigents anterlorment, amb les úniq!Jes excepclons que en allOque fa referénclae ineligibilitats i Incompatibilltats s'aplicarAdirectament allo que preveu I'ineis segon de la lIetra b) deI'apartat 1 de I'artlcle 70 de la Constitucló j' el que aquesta ma­teixa dlsposa respecte a I'edat de votar i el que establelxl'artlcle 6a.3.

Novena.

Als tres snys d'haver estat elegits per -primera vegada elsmembres del Tribunal Constitucional es designara per sorteigun grup de quatre membres de la mateixa procedencia eiectivaque hagen de cessar"1 ser renovats. A aquest únlc afecte, esconsideraran agrupats com membres de la mateixa proeedeeiaels dos designats a proposicló del Govern i els dos que proce·deixen de la formulada per Consell General del poder judicial.Després d'un segon període de tres snys es renovara pel ma­telx procediment un deis dos grups no afectats pel sorteiganterior. Des d'aq'ueli moment la renovació hom s'ajustara alque estableix el número 3 de I'article 154.

DISPOSICIO DEROGATORIA

1. Resta derogada la L1ei 1/1977, del 4 de gener per"a laReforma Política, 1, en la mesura' que no foren Ja derogadasper aquesta lIel, la de PrincIpios Fundamentales del Movimientodel 17 de malg de 1958, el Fuero de los Espa~oles ,del 17 dajuliol da 1945, el Fuero del, Trabajo del 9 de more da 1938, laLey Constitutiva da las Cartea del 17 de jullol de 1942, la Leyde Sucesión en la Jefatura del Estado del 26 da juliol de 1947,modiflcades tates per la L1ey Organica de rEstat del 10 de generde 1967 I de la mateixa manera, aquesta darrera i la del Refe­rendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.

2. En la mesura que poguessen conservar alguna vivencia,es .(:onsidera derogat definitivament e~ Relal Decret del 25 d'oe­tubre de 1839 en allb que paguera afectar les provlnces d'Alaba,Guipúscoa i Biscala.

De la mateixa forma es considera derogada definitivamentla lIel del 21 de jullol de 1876.

DISPOSIC10 FINAL

Aquesta Constitucló entrara en vigor el mateix dia que ensiga publicat el text oficial el butlletf oficlel de I'Estat. Serapublicada també en les altres lIengües d'Espanya.

IMPRENTA NACIONAL DEL BDLETlN OFICIAL DEL ESTADO

.BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

. "

GACETA DE M~DRID

,1978ko ABENDUAREN 6an, ESPAINIAKO HERRIAK BIRRETSIA

1978ko URRIAREN 31n GORTEEK ONARTUA

\

Núm. 311.6Viernes 29 de diciembre de 1978Año cccxvrri

ESPAINIAKO

"1978ko ABENDUAREN 27an B. M. ERREGEK, GORTEEN

AURREAN SINATUl\

KONSTITUZIO

..

(

KONSTITUZIO

HITZAURREA

Espalniako Nazio8. justizis, askatasun, seguritate eta huraosotzenduten antasuna buJtzatu eta ezarrl nahiaz, subiranota·5Un. erabillz. hurrengo nahla adlerazten du:

Demokratlk blzlklde:tasuna garantizatu Kons"tituzio eta legeenbarruso ekonomlk ~ta s021al justu baten areu adostasunaz.

Ezkubldezka Estatu bat indartu, lege egiotes herri ryahiarenazalpen bazala aseguratuz. _

Espainol eta Espainlako Herri guztiak giza eskubideen partesizan dezaten. baita beraien kultura eta tradizioek, hizkuntza etaerakundeek er.e.

Kultura etaekonomia bultzatu denek bizitza dulo kalitatezkobat asegura dezaten,

Glzarte demokratlko eta aurrerakoi bat ezarri. etaHerremsn paketsu batzu sendotu eta baita lurreko herri

guztien arteko herkidego eragile bat sortu.Ondorioz, Gorteek onartzen duteeta Espainiako herriak

hurrengo hau berresten du

KONSTITUZIOA

AINTZIN TITULUA

1.lrtikulua

1.. ÉIpoInll Eokubldlzkíl EIlIlU IOzlll 111 dlmokrlllko bOlbatetan erelkitzen da. eta beraren balare naguai bezala, legeIl'Iuglntza. askatasunl, justizia. berdintasuna eta polltlk aniztlsuna.

2. Sublranotasun n8zlon81a Espliniako herrlan datza. etahOnengandlk ~darlzkio Estatuaren botereak.

3. Estatu Espainolaren.politik era Monarkia parlamentaria da,

2.lrtikulua

Konstltuzioa Nazio espainolaren banaezinezko batasuneanoin.rritzen da. hura espainol -guztien aberria arrunt etabanaezlnezkoa. eta hurrengo hau berrezagut eta garantizatzen du.hotl. Espainia osotzen duten nazionalltate eta' h,errieldeenautonomiarako eskubidee ete denon arteko lagunkidetasuna.

3. ertikulua

1. "Gaztelania da Espainiako Estatuaren hizkuntza ofiriala.Espalnol guztiek jakin behar dute eta erabiltzeko eskubld8a dute.

2. Espalniako beste' hizkuntzak ere ofizlalak ¡zange;. dlra haieidagozkien Erkidego Autonomoetan bereuen Estatutoei dagoikienel'ln.

3. Espalniako hizkuntza moeta ezberdinen aberastasuna kultut~mdare bat da eta hura ~abes eta begirunegarri,izango da.

4. artikulua

1. Eapainiako bandera hiru lerro horizontalez osoturi~ Jzangoda. hots. garfi. hori ~lta gorfia, horia. bi gorri hainekoa Izanlk. .• 2; EIlolutuek Erkidlgo' Autonomoen bond.r, .11 .nte.lna

tieronar dftzakete. Hauk Espalnlako· banderaren ondoan jarriko dirlebe. publlkoetan eta ekintza oflzialetan.

5.lnlkulul·

EIlolU hlriburul Madrid hiria da.

•

ESPAINIAKO

6. anikulua

Alderdi poJitlkoek poJitik aniztasuns. adierazten dute. herrinl!hlaren hezkuntz eta agerpenean konkurrftzen dira. eta politikanpane hartzeko oInarrizko tresnak dirá. Halen sortze efa ekintzaa~ketak ask8ak dlr. Konstituzlo eta lege errespetu barruan. Haien~me egltura eta ihard!Jera demokratikoek Izan behar dute.

7. anikulua

tangUe sindikatu eta entrepresari' elkarteek beraiei dagozkienekonomik ata· sozial interes eraglndura eta defentsaren alde jokatzendute. Halen sormen eta eklntzen ariketa libre sdo· askeak diraKonstituzio eta legearen begirune barruan.'Halen barne egltura etaiharduera demokratlkoek izan behar dule.

B. artikl}Iua

1. Indar Armatuak. lehor, ¡tsas eta aireko harmadak osoturikbetebehar bezala Espainlaren s~biranotasuna ,eta independentzia,Jurralde osotasun araugintza Konstituzionala zaintzean't:fatza.

2. lego organikoak erakunde militarraren oinarriak arautukoditu aurreko Konstituzioko funtsen arabera.

9. artikulua

1. Hiritar eta botere publikC'ak Konstituzioaren ela arauginlzajuridikoaren menpean daude.

·2, Botere publikoei baldintzak bultzatzea dagozkie askatasuneta pertsona baten eta taldea osotzen dutenena benetazko etaeragileak izan daltezen; baita galerazi edo osotasuna zalttzendiluzten oztopo.ak eragltea hiritargoen parte hartzea erraztea baipolltika mailan, bai eko,nomiS', kuttura eta glzarte mallan ere.

3. Konstitlizioak legalitatearen printzlpioa garantizatzen du.baita arau jerarkia, arau pubtizitatea, eskubi bakarren aurkako edomurrlzgarri diren zigor disposapen atzeragaitza. luridik zihurtasuna,ardura eta botere publikoen arbitrakeriaren era~ozpena.

1. TITULUA,

Oinlrrizko ....obld. ItlIl>mbehamlk

10. artikulua

1-. Pertsonaren duintasuna, hari dagozkion eskubldeuklezlnekoak. nortasunaren hQzkunde librea. lege. 'beglrunea etabesteekiko eskutlideak ordenu poJitlkoa eta glza bakearen oinarriakdira. ,

2. Konstituzloak onartzen ditUlm oinarri~ko asketesun etaeskubldeel dagozkien arauak honela adierezlko dlra. hotl. GlzaEskubide Orokorren adostasunez sta berauef dagozklen tratatu etanaz.ioarteko akordioen arauera hauk Espainiak berretsi baitutu.

LEHEN KAPITULUA

,Espainol eta atzerrikoei buruz

11. artikulua

1. Espainiako nazionalltatea legeak finkltzen duen .rln-: Iortu,gorde eta galtzen da·

2. Sorterrlz. Ispainola d.nari 8zln zaio bere na.zlonalitlte.glb.lU.

3. Estatuak kontzerta dezake nazJonlntate bikoftza,iberoameriketako Herriekin ·edo Esp.iniakin hon.llko Ido h.lako

B. O. del E.-Núm. 311.6 29 diciembre 1978 29411

lotur. _berezia duten RO izan" duten.ldn. Heiri hauetan, nahiz etebertako- -hiritarrei elkarreklko eskublcterlk. ,¡tortu ez, espalncdakbertakoakegin daltezke sorterrlJc.o naziónaUtatugaldu gabe.

12. artikulua

Espainiarrak 1B"urtekin dira garatasun-adin~ko.

13. artikulu8

1; Auerritarrak Espalman zera goiatuko dute; hots;-orain Tit-uluhonek l;Iarantizauen dit.uen Iibertat. publikoak. tratatuek eta legeakezatUen dituZ1en eran. ..

2. 23 artikulu8naitortzen diren eskubideen tltularrakespeinolak bakarrik izan ahal dira, elkarrekiko .ritzie! kasu eginez.ezarr! ahal da tratatuz ado legez bozketa .rag1lesren eskubiderakoudal hauteskundeetan. ,

3. Extradi¡:ioa tratatu edo leg9 batert betetzeaz emango da.elkarrekíko oinarri kasu eginez. Extradlziotlk .. kanpo geldltzen diradeUtu politikoak,baLna ez dira hemen terrorismo eklntzak 58rtzen. -

4.. Legeak- ezarriko din,.mugak besteHerri batzutako hirltarreketa herrigabeek Espainian ihesleku eskubidea noraino gozatu ahalduten.

BIGARREN KAPITULUA

Eskubide eta askatasunak

, 4. artikulua

EsiJainolalt legearen ar,abera 'berdinak dira eta ezio da onartu.diskriminapenik. jaiotze, sexu, ertijio edo beste baldintza ado agoerapertsonal edo sozialagatik.

LEHEN SAlLA

Oinarrizk.o eskubideak eta 8sk8tasun publíkoak

15. artikulua

Pertsona guztiek bizitza eta osotasun fisikoa eta moralerak~

eskl{bidea dute, eta ¡nolz ezlo dlra meneratu torturetara ez'ata zfgoredo tratu ezgizakor edo' .itsusietara.· Herlotza zigorra baztertuageraizen da, salbuespen bezala gerrateetarako Harmadako zigorlegeek zer erabakitzen duten albo batetara utzlz.

16. artikulua.

1. Pertsonen eta komunitateen askatasun ideologlko. erlijíoso. eta kultuarena garantizatzen da,"beraien agerpenetan muga bakarbat _ izanik, hpts, legeak babestenduen ordenu 'publikoarenjagoterako behar dena bakarrik. •

2. Ezin ezingo da ¡nor behartu bere ideologia, erlijlo edosineskizunei buruz altortzen.

3. Inolako sineskerak el du estatu seinurik izango. Boterepublikoek kontutan hartuko dute EspalniakogizBrtearen sineskizunerllJlosoak etl Eliza katoliko eta beste sineskerekin lankldetzaharremanak izango dituzte.

17. artikulua

1. Edozein pertsonak askatasun eta seguritate eskubidea duoInori ez zaio askatasunik galerazlko, artikulu hontan agintzen denabetetzen ez baldin bada eta beste jazoeretan legeak adi~razten duene~n. .

2. Epai aurreko atxilotzea,: egintzak argitzeko hertsikl behar dendenboratik gora ez da luzatuko ata, hirurogei eta hamabi ordu

. barruan, atxilotua askatua ¡zango da ado au_~itegl .aginta'~ienpentsutan jarrla. .

3. Edozein pertsona atxilotzearl lehen balt lehen jakinarazlkozalo ata era ulerkor batez, bere eskublde eta atoxilotze errazoiakemanez. aitortze.n bortxatu ezinik. Legeak aglntzen duen eran, poliz!ata judizial dlllgentzietan atxilotuari abokatu laguntza garantizatzenzaio.

4. Legeak «habeas corpus. prozedura; arautuko du edoze!npertsona i1egalkí atxilotua, lehen balt lehen auzitegi eskuetanjartzeko. Era berean legeak mugatl.lko du bahin behlnekoatxilotzearen gehiengo epea.

18. artikulua

1. Ohore, norberaren eta senitarteko barrukotasuna etabakoitzaren irudi eskubidea garantizatzen da.

2. Bizilekua sa'!'zinezkoa da. Bertan. jabeare" edo epaila'

erabakiaren ba!men gabe ezío da sartu...ez eta erregistra ere. delltu"abanan ilan ezik. -

3. Komunikapen sekretua garantizatzen da eta. bereziki, posta,telegrafo ata telefonoenak, epai erabakirik izan ezik. .

4: Legeak informatik erabilera mugatuko du Iiiritargoaren"ohore, norberaren eta senitarteko barrukotasuna eta berauen

e~kubideen ihardun osoa garantizatzeko.

19. artikulua

Espainolek, beraien bizitokia Ilbreki aukeFatzeko eskubidea duteeta baita lurralde nazionaletik zehar iblltzeko ere. •

Era berean, legeak ezartzen dituen neurrletan. Espainian librekisartu ,eta bertatik irteteko eskubidea dute. Eskubide hau arrazoipolltiko edo idiologikoek ezin duta mugatu.

20. artikulua

1. Hurrengo eskubideok aitortu eta babesten dira: .al Pentesamenkera, ideia·eta eritzlak hitzez, idatziz edo beste

edaZe!n era batez libreki azaldu eta zabaltzeko.b) Emaitza eta sortze literario, artistiko. zientifiko eta

tecknikorako.e) Katedraren askatasunerako.dI Edozein hedabideta.tik Iibreki egiazko ¡nformazioa

komunlkatu edo jasotzeko. Askatasun iharduera hauetan, legeak,kontzlen~118 baldlnt18 eta profesloarl dagoklon .ekreturako••kubide••rautuko duo

2. Eskubide hauen erabilera ezin da inola mugatu a1dez- aurretiko zentsura batez

3. Estatuaren edo baste eraku,nde publiko baten menpeandaude giza Romunikabideen -eratza eta parlamentu ita kontrolalegeak arautuko du, eta adierazgarri diren talde sozial ata politikoeihaietara parte hartzea garantizstuko die. Espainiako Gizarteaniltasuna eta hi,zkunt-za ezberdinak errespetatuz. .

4. Askatasun hauek, Titulu hontan, errekonozituniko eskubideerrespetuan, aurrera eramaten duten legeen aglndu. eta. batez ere,ohore, barrukotasun, norberaren ¡rudi, gaztaroaren eta haurtzaroarenbabes eskubidean,dute muga.

5. Auzi erabakíz bakarrik argitalpen;. grabaketa eta bestekomunikabideen bahimendua akorda daiteke.

21. artikulua

1. Bilera paketsu eta harma gabeko eskubidea altortzen da.Eskubide honen erabllera ez du aldez aurretikako balmenik behar.'2. Iraganbide publikoetako bilera. kasuetan eta rnanifestaldietan

agintarjarl_aldez aurretikako adierazpena emango zaio, hark bakarrikgaleraziko du kale matrakorako oinarrituriko arrazoiak daudenean,.~sooa eta ondasunen arriskuaz.

22. artikulua

1. Elkartze eskubidea aitortzen da.2. Erabil¡ edo jarraildlzen dituzten bide eta helbl:lruak delitu

bezala tipifikaturik dauden elkargo i1egalak dira.3. Artikulu honen babesean sorturiko elkargoak erreglstroan

ezarri beharko dira zabalkunde ondorioetarako bakarrik.4. Elkargoak berilio ekintz.tatik .,eztatu &do galerlzl ahal

¡zanga dira arrazoituniko epal erabakiaren bitartez. '5. Isileko eta paramilitar izakerako elkargoak galerazten dira.

23. artikulua

1. Hiritargoak arazo publikoetan zuzenki edo aldikakoaukeramenetan bozketa orokorraren bidez IIbreki aukeratutakoordezl<'arlen bitartez parte hartzeko eskubtdea duo

2. Era berean, berdintasun baldlntzetan eskubidea dote, legeekezartzen dituznm baldintzez. funtzio eta kargu publikoetara heltzeko.

24. artikufua

1. Pertsona esk.ubidea epaile eta auzitegietatik. benetakobabesa lortzeko 'eskubldea dute beraiei dagozkien eskublde etaInteres legezkoen ihardunetan, ¡nolz eré babes gabe eman ahal ezizateko.

2. Era berean. denek dut8i hontarako eskubRtea: legeaklehendik izendatuniko Epaile arruntegana jotzeko, baita abokatuarendefentsa eta laguntza exigítzeko ere, haien aurkako salaketarenazalpenerako, auzibide agirlzkora behar ez bezalako IUlapenik gabeeta garantia osoz defentsarako dagozkien froga guztlek erabittzeko,

29412 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6

. norberaren lum ez altonzeka, errudunak ez eltortzeko etaerrugabetzat hanzeko:

Legeak k&suok arautuko ditu, hotl. senitarteko edo sekretuprofelfonalagatlk ustezkl delituzko eklntzel" ez. dira deklaratzeratJ,hartuak lzo09o. -

25. artlkuluo

1. Ezln da ¡nor kondenatu edo· zlgortua -Izan eki"tz. adouzteengatik berauk ·egiteko unes" delitu. huts edo adminlstral areuhauste izan ez badlr., une hartan zutik dirauen legearen arabera.

2. ··A_ketasu" baztertze zigorrek eta segurltate neurriekblmezlketa eta gilart.a" bersartzera Joko dute eta ez dira ¡zango 18nbo~.k. Presondeglra kondenatuak, hura betetze" 8rl baldinbada. kapitulu hontako oinarrizko eskubidee:t goza dezake. balns ezexpreskl huta kondenatorio arazoagatik, zigor zentzu eta presondegilegeagatlk mugaturlk daudenak. Edonola ere, lan ordalndu batetaraeskubldea lzango du, eta baita giza asegurantza dagozkion'eteklnetara ere, kultura 8arbidera eta bere nortasun osokohazkundera.; I

.3.' Administral zibilak, zuzenki edo laguntza glsaz askatasun.gabetasuna inplika_tZenduen zigorrik ezingo du ezarri.

26. artikulua ,Administrel zibil eta erakunde profesionalen hezparruan

gafe(.aZ1pn djra Ohore'auzit~iak.

2,7; artlkuluo

1. Guztlek dute hezkuntzarako eskubldea. Irakaskuntzaren8skatasuna altortzen da.

2. Hezkuntzak, helburu bezala, giza "ortasunaren aurrerameiiduOIOa, blzikidetasun priñtzipio demokratikoak errespetatuz eta baitabehln behineko eskubide eta askatasunak ere:

3. Botere publlkoek guraioel dagoklen eskubidea garantlzatuko.dute.tlalen seml¡lalabekhezikuntza,erlijioso eta morala har dezaten·beraTen uste sendoei dagokien bezalaxe.·

4.. Dlnarrizko lrakaskintza behartua eta dohainik da.5, Botere publikoek he~kuntzaraka guztlen. eskubide:i

garantiza~en dute, irakaskintzaka program'aketa orakor batenhltartez, . dagozkien sail guztien egiazko parte hartzeaz. etaikastetxeak,sortuz.

6. Pertsona tisiko eta· juridikoei aitortzen zaie ikastetxeaksortzeko' askatasuna printzipio konstituzionaleko konstituzlokóolnarrlei dagokien beglrune barruan.

7. Iraka.sle, guraso eta, dagokienean, Ikasleek' parte hartukodute,legeak ezartzen dlt.Jen mugetan, Administrazloak heniondOlunozordolndutako lkostatxo guztlen-kontrofoto Ja.tloon•.

8. Botere publJkoek' hezkuntza sistima arakatu etahomologatuko dute legeen be~etzea.garantiza'dad;n.

9. Botere- publikoek, ikastetxeák legeak ezartzen dituenbalc;:lintzak betetzen.~ituzten lagunduko ditulte.

10. Unibertsrtateen autonomia errekonozitzen da legeakeZ8men dituen neurrian;

28. artikulua

1. Guztiek dute Iibreki· sindikatzeko eskubldea. Legeak muga.•do salbuespen Jiezaieke eskubide honen Iharduera Erakunde

Harmatu ado beste Talde diziplina militarraren menpean daudenel .ela funtzionari publikoentzako ihardun berezitasunak arautuko dilO.Askatasun sindikalak sindikatuak sortzeko eskubidea barnetzen dueta aukeran kidetzeko; baita' sindikatuek konfederazioak sordltzakete eta nazio arteko' erakunde slndikalak ·ere edo haietanbazkidetu. Inor ezin da behartu sindikatu bateta" kidetzera.

2. Languileen greba, eskubidea aitortzen da beraien interesakdefendatzeko. Eskubide honen iharduera arautuko duen· legeakbeharrezko diren' garantiak ezartiko ditu komunitateko zerbitzupremiezkoenen mantenuaaseguratzeko.

29. artikulua

1. Espamol. guztiek dute eskubldea ldatziz, legeak onartzenduen' era -ete ondorioz eskabide partikularra eta' amankomunekoakegiteko.

2. Indor oda Erakunde- ltarmetu ado dlzipllna' mllltarroranmenpean dauda" Taldeek erabll dezakete eskublde hau Indlbidualkleta beren'lega berezi espeilflkoan erabakitlen 'CIen arabera•.

BIGARREN SAlLA

Hiritargoen eskubide eta betebe!1.s"ak

30. artikulua

1. Espainolek Espainia defendatzeko'es~ubidea eta betebeharradute.

2. Legeak· fjnkatuko ·ditu 'espainolen '·betebehar militarrak· eta. arautuko du, beharrezko diren garantiez; kontzientzia objekiioa,' eta

baita beste arrazoi batzuere beharrezko soldaduzkatik libratzeko,ezarriahalez, kasu bakoitzean. ordezkako giza prestapena.

3. Zerbitzu zibil bat ezarri ahal izango· du interes orokorrenhelburuak lortu ahal izsteko-.

4. Hiritargoaren betebeharrak legearen bidez ¡megula daitezke,bai arrisku larrian; bai katastrofe edo lazeria publikoan.

31. artikulua

1. Guztiek lagun'duko dute -gastw pubtikuen euspena bakoitzakáhaJ duen ekonomik gaitasunaz 'zerga sistema baten bidez;berau'berdintasun eta aurrerapen printzipioetan oinarriturik eta inoiz ez dakonfiskagarri izango.

2. Gastu -publikoak baliákizun publikoen bidezko banantze bateuingo du eta haren programaketa' ata betetzeez erantzungo duteeragite eta ekonomiaren erizpide~n arauera,

3. Mendu publlkoRo prestapen pertsoñalak edo ondasunezkoakbakar bakarrik ezarri·daitezk.e legearen arabera.

32. artikulua

1. Ba; gizonak eta bai emakumeak berdintasun juridiko osozezkontzeko eskubidea dute.

2. Legeak ezkontza erak arautuko ditu, adina, gaitasuna,ezk.ontideen eskubide eta betebeharrak, banatze arrazoiak, disoluzioeta haren ondorioak.

33. artikulua

1. Jabego pribatu eta oinorde eskubidea aitortzen da.2. Eskubide hauen funtzio so.ziala h.auen edukiá mugatuko du

legeen arauera.3. Inor ez da izango bere ondasun eta eskubideez gabetua

baliaqarritasun publikoa edo lnteres sozial justifikaturen bat ez badamedio dagokion kalteordaina eta legeek erabakitzen duten arabara.

34. artikulua

1. Fundakuntza eskubidea aítortzen da legearen arabera, onuraorokorreko helburuez.

2. Fundakuntzetarako ere 22artlkuluko 2 eta 4 atalea"erabakltakoak aginduko du.

35. artiku!ua

1, Espainol guztiok tan egitera b~hartuak daude eia baita lanaukera, profesio eta bizibjd~ ~ 'keramen libre batetarako ere ba duteeskubiderik; baita lanaren l "¡"~ko bultzapenera eta alogera nahlkobatetara beraien eta familiaru beharrizanetarako, lnoiz ere se)<uarrazoiagatik bereizteketarik egin gabe.

2. Legeak langlleen estatutu bi;lt arautuko du.

36. artikuJua

legeak 8rautuko du kolejio Profeslonalen lega errejlmena etatltuludunprofesloen iharduera ere bal. Kolejioen berna agltura ataIharduera demokratikoek izan behar dute.

37. artikulua

1 Legeak garantizatuko du entrepresari ata langileenordezka'rien lankide amankomunen negoziaketa, baita hitzarmenenindar elkartua ere.

2. langile eta entrepresariek har dezaketen gatazka kolektibo .neurden eskubidea aitoruen da. Eskubide honen -exerzizloaerregulauen duen legeak, ezarri dakizkiokeen mugen trabarlk gabe,beharrezko diren.garantiak sartuko ditu Erkidego zerbitzu esentzialakfuntzionamendua aseguratzeko. '

38. artikulua

Entrepresa askatasuna altortzen da merkatu ekonomlarenbarrutlan. Botere publlkqek haren iharduera garantiza eta babestu

B. O. del E. Núm. 31U 29 dlclemore 1978 29413

.42. artikulua

egiten dute eta baita "ekoizpenaren defentsa ere, ~k~nomi8orokorraren eskebideei kasu eglnez, eta kasu hantan. planlflkapenakontutsn izan.ik.

HIRUGARREN KAPITULUA

Politikil sazial eta ekonomikoaren gida oinarriez

39. artikutua

1. Botere publikoek familiaren babespen sozial, ekonomik etajuridikoa zihurtatzen dute.

2. Botere publikoek, era berean, serna-alaben babespen OS08zihurtatzen dute. hauk legaaren aUrre~n berdinak izanik jatorria sidabatetera'utz!z, eta hausn amena barauo" agoera zibila edonolakoaizanik. Legeak posibilitatuko du aitatasunllren ikerketa.

3. Gurasoek era guztietako laguntzs 8skaini baha, diete seme­alabei nahiz ezkontzakoak nahiz ·ezkontzatik kanpokoak izan. halenadingabezaroan eta beste kasuetan legalkl erato"rtzen d~nean.

4. Umeek nazio arteko -akordioetan baraíen eskubldeen sldebeilatzen den aldez 8urretik íkusitako bab8sa gozatuko dute..

40. artikulua

1. Botere publikoek zera eraginduko dute. alegia. aurreramendusozia! eta ekonomikorako baldintza lagungarriak eta herrialdeerrenta eta pertsonaleko banaketa egokiagoa. oreka ekonomikopolitikoaren hesparruan. Era bereziz. irabazpide osora gidatunikopolitika baten alde jókatuko du.

2.. Era berean. botere publikoek hurrengo politika honen sldeegingo dute. hots. hezkuntza ·et8 biregokitze profesionalengatsntizapenen alde; laneko segurltate eta garbiduraren alde etabeha~ beharrezko den atsedena garantlzatuko dute lan eguriakmugatuz. aldizkako oporrak ordainduz eta egokizko zentruakeragindurik. '

41. artlkulua

Botere publikoek hlritargo guztientzat giza asegurantzadelakoaren erregimen publiko bat mantenduko dute. beharrizanegoeretan laguntz8 eta giza prestapenak garantizatuz eta batez ereeoplegu ezaren garaian. Laguntza eta gehlgarñzko prestamenaklibrea~ izango dira.

IEstatuak bereziki atzerrirm ari diren langile espainolen eskubide

ekonomiko eta sozial babesen alde beglratuko du. eta' haien.itzuleraren alde zuzenduko du pólitika.

43. artlkulua

1. Osasun babesaren eskubidea aitoraen da.'2. 'Botere publlkoei dagokie asasun 'publlkoa' antola eta

babestea beharrezkoak diren zerbitzu eta prestai'nenen neurrí. eldezaurretikakoen bitartez. Hontarako. legeak ezarriko ditu guztieneskubide eta betebeharrak.

3. Botere publikoak bizkortuko dute osasuna eta fisikoenhezkuntza .ata kirolak. Era berean. astiguneak emateko eraaproposak eskainiko dltu.

44. artikulua

.1. Sotere publikoek kulturara bidetzaa bultzatu eta babestukodute. berton denek Bskubidea izanik.

2. Botere pubtlkoek zlentzia, ikerketa zlentifiko eta teknikoabultzatuko dituzte anura orokorraren alde izanik..

45. artikulüa

1. Guztiek dute eskubidea 'pertsonaren hazkundera egokizkoingurune batez gozatzeko, eta baita hark Iraun dezan betebeharraere. -

2. Botere publikoek. beF8zko baliabide guztlen erabiltzeerrazionala zeinduko dute, bizitza kalitatea hobetu eta babesteko eta·ingurunea berriztatu eta·defendatu, behar beharrezko den elkartasunkolektiboan oinarrituz. . .

3. Golko apartatuen erabaki dena. 1egeak ezartzen dituenmugeten, zigor penalak ezarriko zaizkie edo. dagokienean,administratiboak, eta era berean sortutako kaltear-en berriztatzebetebeharra.

46. artikulua

Botere publikoek andare historikoaren Jabotea garantizatukodute, eta aberastasuna bultzatukp, 8ta baita ~spalniako Harrlenkultural eta artlstikoa ere; hauek osatzen _dltuzten .ondasunak,edezeln lege erregimen eta jabegoa izanda ere. 21gor legeakgaztigatuko ditu patrimonio honen kontrako atentatuak.

47. artikulua

Espainol guztiek bizitza duin eta egokizko bat izateko .~skubideadute. Botere publikoek behar diren bal~intzak buhzatuko dltu~e ataarau erokoak ezarriko eskubide hau eglaztatzeko.lurraren erabrlpenaarautuz interes orokorraren arabara espekulazloa baztertzeko,'

Erkidegoak erakunde publikoetako hiri e~intzek dakartzatenplusbalietan parte hartuko duo

48. artikulua

Botere publiko~k baldintza batzu bultzatuko dltu ga~~erlak partehartze libre eta eragllea. izan dezan hazkunde pohtrko. sozlal.ekonomiko eta ,kulturazkoan.

49. artikulua

Botere publikoek aintzinamendu politika bat Burrera eramango'dute. baita tratamendu, berrablltze eta helbarrl fislk.o. zen~z~ etaslkikoen integrakuntza, hauei behar duten arreta ·berezla eskalOrz etaberezikl babestuko die, Titulu honek hírltargoel eskaintzen die"eskubidearen gozatzeko.

50. anlku!ua

Botére publikoek.· dagozkien pentsioez aldika gaurkotuzzahartzaroan garantizatuko dio hlritargoari behar beharrezkoekonomia.' Era berean, eta familiako betebeharretatik kanpo, haienongitasuna bultzatuko dute zerbltz.u, sozialen bidez b~r.ai~n arazobereziei kasu eginez, hots, asasun, bfzrleku, kultura eta alsrarl.

51. artiku!ua

• 1. Botere publikoek kontsumitzaile eta. erabiltzail:en defentsagarantizatuko dltuzte. era eragile batzuren bldez, seg.untate. osasuneta beraiei dagozkien interes ekonomi.koak babestuz.

2. Botere .publikoek kontsumltzaile eta erabilttaileen kezkuntz8eta informapena bultzatuko dituzte•. haie,: erakund~ak lagundu, etaentzun, legeak ezartzen dituen neurnan h~leldagozklen arazoetan.

3. Aipaturiko apartatiJetan erabakl den hesparruan. I.egeakbarne merkatalgoa .eta merkatal ekoizpen balmenaren erreglmenaarautuko duo

52. artikultla

legeak erakunde profesionalak arautuko ditu berauei dagozkienInteres ekonomikoek defendatzen baitute. Halen bame egitura atafuntzionamendua demokratlkoek izan behar dute.

BIGAR.REN KAPITULUA

Askatasun garantía eta funtsezka éskubideez

53. artikulua ~

1. Aurre Tituluko bigarren kapitu!uan aitorturiko. eskubide etaaskatasunek botere publiko- guztiak behartzen ~ dltuzte. Bakarbakarrik. legez, kasu guztiete!') haren oinarrizko funtsa errespetatubeharrez arau' daiteke, haien eskubide eta askatasun iharduera.berauk, i61 garrengo artikuluan. 1 al aldez aurretik pentsaturikoarauez babestuta,izanik.

2. Edozein hiritarrek eskatu ahal duo 14. artikuluan aitortutako8skatasun eta eskubideen babespenaeta balta bigarren kapltulukolehen etala Auzitegi arruntetan aurretasun ata arlntasun oinarrietakoprozeduran finkatuz ata. behar denean. Auzitegi konstituzionalderltzanaren-' babes baJlabidearen -bitartez. Azken ba!labltte ,haukontilentzilrobjekzioct, 30.·artikuluan aitortutakoa,. aplika daiteke.

3. Hirugarren kapituluan aitortuak· onartze. errespetu 8tababesaz adieraziko du legeztapen positiboa auzi praktika eta boterepublikoen ekinttak. Bakar.rik aipatu ahalko dira arruntaren aurresnBurrera eramaten duten legeek erabakltzen duten.arabera.

29414 .29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6

•

54. artikulua

legs organiko batek arautuko du Herri Oefendatzaile erakundea.Garta Orokorretako komisionatu gor808, hauek izendaturlk Tit\Jluhontan barnetzen diren eskubideen defentsarako, berauenondorioetarako Administralgo ekintzak gainbegira dezake, GarteOrokorrei k.ontu8 eskainie. .

BOSGARREN KAPITUlUA

Eskubide eta askatasunen etendurez

55. artikulua

1. 17. eta 18. artikuluetako 2. eta 3. apartatuetan aitorturikoeskubideak et8 baita 19. eta 20. artikuJoetako 1. a) eta d) !fa 5.apartatuetako, 21. 28. artikuluetako 2, apartatuko etll 37.8I1ikuluko2. apartatukoa Blandura daitezke salbuespen arlo hertsipen .goeradeklaratzen denaan, konstituzioan Burrez ikusten den punduenarabera. Salbuespen egoera balitza. goian ezari'iniko 17. artikuluko3. apartatua salbuespentzen da.

2. Lege organiko batek muga dezake era eta kasuak nola. erabakarrez eta behar den partehartze judlzialez eta egokizko kontrolparlamentariez 17. 8rtikuluan 2. apartatuan Bta 18. artikuluetako 2.eta 3. apartatuetan aitorturiko eskubideak. pertsona batzurentzatetendura daitezke. banda harmatu edo elemtmtu terroriste" eklntzeiburozko ikerketak egin andoren.

Aipaturiko lege organíkoaren edo neurríz gainekoz aitortufakultateen erabilpen Justlflkagsltzak zigar ersntzuklzun bat sortukodu legeek errekonozitutako eskubide eta askatasun bortxatzebezala.

11. TITUlUA

Koroez

56. artikulua

1. Erregea Estatuko burua da•.haren batasun eta iraupenarensinboloa. erakundeetako funtzionamendu erregularra arbitratu etlmoderatzen duo nazioart,etako harremanetanEstatu espainolekoordezkaritza jasotzen du, batel ere bere komunitate historikokonazloetan, eta konstltuzio 8ta legeek expreskl ematen dlzkloten.­funtzioak iharduntzen ditu.

2, Haren titulua Espainiako Erregean datza eta erabil ditzakeKoroari dagozkion besteakere.

3. Erregearen pertsona ukiezinekoa da eta ez du inotakoerantzunkizunik. Haren ekintzak 64. artikuluan ezarritako eranberretsiturik daude betL aipaturiko-berritsipen gabe ballapenik ezdute, 65. 2. artikuluan erabakitzen dens izan e-zjk.

57. artikulua

1. Eapainiako Koroa heredagarrla da Borbongo S. M. JuanCarlos 1. ondorioengan, hura dinastia hiatorikoaren legezko

oinordekoa izanik. Tronu Jarraipena primutasun eta ordezkarltzalehentasuna jarraltuko duo lehenago izanik beti gei'Okosk balnoaurretikako oinordekoak: eta berdinean, hurbilengoak urrunengoakbaino; maila berdinean, gizonezkoa emakumezkoa baino' eta sexuberdinean pertaona adintsua gazteak baino. '

2. Priotze oinordekoa, beraren jaiotzetikan edo deltze ekíñtzasortzen denetandik, Asturiasko Printze duintasunaizango du etabeste tituluak Espainiako Koróa ondorengoarí tradlzionalki loturikdaudenak.

3. Deretxoz deitutako oinordeko denak akiturik, GortaOrokorrek homftuko dute Koroaren jarralpena Espalnlako Intereselgehien komeni zaien eran,

4. Tronusn ondoI'en eskubidea w.,n duten pertsonak Errege eta'Gorta Orokorren debeku argiáz: ezkondu bakfin badira, beralk etaberen ondorengoak koroa jarraipenetik at ger~tzendira. '

5. Abdikape'n. etsipen eta koroa jarralpenarl egltez edoeskubldezko edoze!n zalantza yertatuz garo lege organikoaren bidezerabakiko da.

58, artikulua

Erregina ezkontideak edo Erreginaren ezkontldeak ezio dutefuntzio konstltuzlorialik jaso, Errejentziako erabaklta dagoenetikkJnpo.

59. artikulua

1. Erregea adinsgabea denean. Erregearen aita ed¿ ama etahauen ezean, Konstituzioan erabakltzen den ordenez koroa~j~rraitzeko hurbilen dagoen. adin naguaiko ahaldea, berealaxeErreJentzla lhardunUera sartuko da eta Erregeantn adlnagabe g8ralosoan ihardungo da.

2, Erregea bere aglotea iharduntzeko gaieztatzen baldin badaeta azina Gorte Orokorrek errekonozittta izan, berealaxe KoroarenPrlnua olnordekoa Errejentzla 'Iharduntzera sartuko da adinnagusikoa baldin bada.Eta ez baldin bada lehenagoko apartatuanaUrre ikusi den eran. Printze oinordeak adin nagusigoa lortu arte.

3. ErreJentzla dlgoklon pertlOnarlk baldln ez bada, berau GarteOrakorrek aukeratuko dute 'eta bat. hiru edo bost pertsonek osotukodute.

4. Errejentzia ihartluntzeko espainola izan behar da eta aditleznaguala.

5. Errejlntzla konatituzional agmduz Ihardungo da efa bltiErregearen izenesn,

60. artikulua

l. Errege gaZt8aren tutorea Errege zenduak bere testamentuanizendeturilc.o pertsona izango da; adin na¡¡usikoa izanik ete jaio~ez

espainola: izendatu ez baldin bazuen.aita edo ama, alargun dlrenbitartean, tutore izango dira, Hauan ezean. Gorte OrokorrekIzandatuko dute. baine Errejentzia eta tutore .karguak ez dirabatengan izango aita edo ama edo Erregearen arbasó zuzenakezbahin badira.

2. Tutorego ihardunketa ere elkart~zinekoa d3 beste kllrgU edoerrepresentapen politiko batez.

61 . artikulua

1. Erregeak. Gorte' Orokorren aurr-ean aldarríkatzean. zin egingodu zintzoki bere funtzioak helburutzeko. konstituzio8 &ta legeakgorde eta gorde arazi eta hiritargoaren eskubideak errespetatu etabaita Erkidego Autonomoenak ere,

2. Pñntze oinordekoak. adin nagusla lortzeln. eta Errejenteedo ErreJenteek beraien funtzioez jabetzean zln 'barbera eglngo duteeta baita Erregearenganako leialtasuna ere.

62. artikulua

Errageari dagokiona. .a) legeak onetsi eta promulgatw.bl Gorte Orokorrak bileraz; eta deuseztatu eta konstituzioan

aurre ikusitako arauetara hauteskundeak bilerazi.el Referendumera bilerazi Konstifuzioan surre ikusitako

kasuetan..dI Gobemuko lehendakaritzarako hautagarria proposatu eta.

behar denean. izendatu. eta baita haren funtzioei amaiera emanKonstituzioan aurre ikusitako arauen neurrian.

el Gobernuko taldekiak ¡zenda eta banatu, lehendakariaren­proposamenez.

f) Ministru Kontseiluetan erabakitako dekretuak e~peditu.

enplegu zibil eta militarrak konferitu eta legeen arauera nhore etsaipam9nakeman.' .

g) Estatuko arazoez ¡nformatua izan eta hausn ondorioetarako .Gobemuko lehendakariaren eskabidez egokl lrudl1zen zaionMnMinistru Kontseiluko bilkurak presíditu. :-,-

h) Indar Harmatuen gorengo aglntea. J

i) Grazi 'Eskubldea baliatu legearen arar¡¡"r•• lndultu baimenorokorren balmenik ezln du 8man.

j) Erret Akademien babesgo Nagusia.

63. artikulua ' ".

1. Erregeak enbaxadore eta beste ordftbidldiPlo;"atikoakKreditatzen. ditu~ Espainian atzerriko ordezkano,"" ren .aurresnKraditaturik daude. ".

2. Erregeari dagokio Estatulo.ll baimendua age~•. ¡tunen .bidez nazioartekotas'unki behartzeko, konstltuzio eta l!J9H.nadostasunSl. • ........

3.. Erregeari dagokio. Gorte Orokarren aurre baimenaz. gerra'",-_aldarrikatu eta bakea agitea.

64. artikulua

1. Erregearen ·ekintza"- Gohernu Lehendakariak berretsiak¡¡ango ,dira eta, honen ezean. dagokion Mlnlstrulk. -GobemukQLehendakariaren proposatze eta lzendatzea eta 99...artlkuluinaurreikusiriko deuseztaueSlltzar Lehendakarllk berretsllk_lzango­dira. .

2. Erregearen ekintzen arduradunak herrasten dutenak ¡zangadira. /.

B. O. del E.-Núm. 311.6 29 diciembre 1978 29415

65. artikulua

1. Erregeak Estatuko Aitzin kontutik kantltate orokor batjasotzen du beTe Familia eta Etxea sostengatzeko Ita hura Ilbreklbanatuko da. •

2. Erregeak ,libreki izendatu eta ucaodatzen dltu bere EtxekaKide zlbit eta militarrak.

111. TITULUA

G_Orok_

LEHEN KAPITULUA

Ganbarez

66. artikulua

1. Gorte Orokorrak Espamiako herriaren adlerazgarri dira etahaik Olputatu eta Senatuaren biltzarreak osotzen dltu.

2. Gorte Drokorrek Estatuko legeglntz8 boterea dute. sltzínkontuek eneman, Gobernu eklntz8 kontrolatzen eta ba dituzteKonstituzioak ematen dirkien beste eskubldeak ere.

3. Gorte Orokorrak ukiezinak dira.

67. artikulua

1. Inor Izio da izan era berHan bi Ganbaratako ktdell. ez etagehitu . Erkidego Autonomaren Bittzar Izendapena OiputatuenBiltzarrekoarekin. '

2. Gorte Orokorreko kideak ez dira lnoren agfntzeari Iotuakizango.

3. Parlamenta'ri bilerak arauzko deitze batez egiten el badlra ezditu Ganbarak lotaraziko, eta beraien funtziorik ezin dute erablli ezeta pribilejiorik eduki ere.

68. artikulua

1.-, " Biltzarres gutxienez 300 Diputatu eta gehienez 400ek'osotzen du. berauk bozketa orokorrez, libre. berdin zuzan eta isilpeanaukeratuak izanik legesk ezartzan duen arabera.

2. Hauteskunde barrutia probintzia da. Ceut~ eta Melillabakoitza Diputatu batez ordezkatua izango da. Legaak banatuko duDiputatugoa, haserako gutxiengo orde:zkaritz8 barruti bakoftzariegokituz eta besteak populazioaren arabera banatuz.

3. Hautapena barruti bakoitzean egingo da ordezkartlzaproportzionalaren bideak jarraiturik. •

4. Biltzarra lau urtetarako hautatua da. Diputatuen aginpid••berauen hautapenetik lau urtetara bukaUen da edo, Ganbararendeuseztatze egunean:

5. Espainol guztiak. beren politik eskubideen erabllpen osoanaurkitzen direnak hautesle eta hautagarriak dira.

legeak aitortuko du eta Estatuak Espainlatlk kanpo dauda"espsinolei bozketa eskubidearen Iharduera eskainiko die.

6. Agintea bukatu ondoreneko hogei eta hamar eta hirurogei.egunen bitartean izanga dira hauteskundeak. Biltzar hautatuahauteskundeak egiri eta hurrengoko hogeitabost egunen barruanbHerazia izango da.

69. artikulua

1. Senatua lurraldeen ordezkaritzaren Ganbara da.2. Probintzia bakoitzean lau senatore hau.,tatuko dira bozketa

orokor, libre. berdin. zuzen eta bozamalleen isilpean 'haietarikobakoitzetik lege organiko batek finkatzen duen arabera.

3. Irla probintzietan, irla bakoitza edo talde~a, kabíldu edo ,IrlaKontseiluak barrut! bat osatuko du Senatoreen hauteskundeetarako,hiru irla nagusiko -Gran Canaria. Mallorca eta Tenerife- bakoitzarihiru dagozkiolarik eta hurrengo irla eta Irla taldeko bakoitzari" bat;Ibiza·Formentéra. Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro,Lanzarote eta la Palma.

4. Ceuta eta Melillakoek. bakoitzak bi aenatore hautatuko ditu.5. Erkidego Autonomoek izendatuko dute gainera Senatore bat

eta beste bat dagokion lurraldean miliol bat biztanleko. IzendatzealegegUe Btltzarrari dagokio edo Erkldego Autonomako erakundekolejiatu Gorenari, Estatutuetan ezartzen denaren arabera eraguztietara egokizko ordezkaritza proportzlonal. 8segur~tzen.dutelarik. .

6. Senetoa lau urtetarako hautatzen da. Senatoraan aglnteahautapenetik lau l/rtetara bukatzen da edo Ganbararen deseztatzeeguneé!f!.

70. arti.kulua •

1. Hauteskunde ·Iegeak mugatuko ditu Oiputatu eta Sen~tuakhauta ezineko eta adostezineko arrozoiak era guztletan" zerabarneratuz: '

a) Konstituzio Auzltegiko kldeak.bl Legeak mugatzen dituen Estatu Administralgoko gol

- arduradunak. Gobemu kideak izan ozik.e) ~Herri Oefendatzailea.di Lanean ari diren Magistratu, Epailari eta Fískalak.e) Militar profesionalak eta lanean ari diren Polizi eta Seguritate

indarretako kideak. .1) Hauteskunde batzarre kideak.2. Ganbara biotako kideen izendapen eta noragin bali.pena

epalle kontrolaren ~el1pean lzango da, lege hauteskundeak eza~tzen

duen arabera.

71. artikulua

1. Diputatu eta Senatoreek beraien funtzio ihardunkatetanagertutako eritziengatik ukiezintasuna gozatuko dute. ••

2. Era berean Diputatu ,eta Senatore~k be~~ien ag!ntantzagaraian inmunitateaz gozatuko dute eta delltu agmkoagi!ltlk bakarbakarrik atxilotuak izan daitezke. Ezio zaie errurik bota ez -etaprozesatu ere dagozkien Ganbaren aldaz aurretikako autorizapenikgabe. . .

. 3. Diputatu eta Senatoaren aurkako auzjak Goren Auzlteglkozigor sailan dagokizkio.

.4. Dlputatu ,tB Senatoreek beraiei d~\1o~k!en ~anbarekffnk8~uriko saldéta jB!Wkodute.

72. artikulua

1. .Ganbarek beraien Barne Erregelak ezartzeñ dltuzte. beraieriaitzlnkontuak autonomikoki onartu eta adostlsunez GorteOrokorretako Pertsonal' Estatutua arautu. Araudiak. eta hauenosotBsunean. era azken botoetara eramanak ¡zango dirá, gehlengoabsolutoa behar izanik. .

2. Ganbarek berei dagozkien lehendakari e18 mahaiko bestekideak hautatzen dituzte. Elkarrekiko bilkurak Biltzarre lehendakariabUru Izangol,1a eta Gorte Orokorreko Araudlaren arabara zuzenduakGanbara bakoitzeko gehiengo absolutuaz onarturik9a.

3. Ganbaretako Lehendakariek hauen izenean erabiltzen dituztebote administratibo 'eta polizi eskubideak beraien dagozkientokietako hesparruan.

73. artikulua

1. Ganbarak urtero bilduko dira bi aldi arruntetako bilkuretan.Lehena.lrailetik Abendura, eta bigarrena. Otsailetik Ekainera.

2. Ganbarak aparteko bilkuretan bil daitezke Gobernuareneskabidel. Oiputazio lraunkor edo edazeln Ganbaratako gehlengokide absolutoen eskakizunez. Aparteko bilkurak eguneko aztergsimugatu batez bileraziak izango dira eta bukatuak hura ahitzendenean.

"74. artikulua

1. Ganbarak elkarrekiko bilkuretan bilduko dira legegintzakoakez diren konpetentziak erabiltzeko 11. Tituluak expreski GorteOrokorrei iratxekitzen dj.z.kienak.

2. Gorte Orokorretako erabakiak. 94. 1. 145. 2 eta 158. 2artikuluetan aurreikuslak Ganbara bakoitzeko gehiengoen erltzlzaukeratuko dira. Lehen kasuan. prozedura Biltzarretlk haslko di. etabeste bietan. SEmatutik. Kasu biotan, Senatu eta Kongresoa akordiobatetara ez badatoz. Batzorde nahasi baten bldez saiatuko daDiputatu eta Senatoreen zenbakia berdina izanik. Batlordeak textubat aurkeztuko du berau Ganbara biok botatuz. Ezarririk dagoen eranonartzen ez bada. biltzarrak gehlengo absolutoz erabakiko du.

75. artikulua

1. Ganbarek Osoa'n eta Batzordezfuntzionatuko dute.2. GarJbarek 8atzorde legegile iraunkorrengan lega dezakete

lege propozisio 000 proiektuaren onartzea. Bestalde, Osoak edozeinunetan eska dezake ordezkaritza honen gaia izan den lege proposizioédo proposamenaren eztabaida eta bozketa.

3. Alpatutako apartatuan erabakitik atgelditzen diraKonstituzio aldaketa Konstituzionala. nazloarteko arazoak, legeorganlko eta oinarrizkoak eta Estatuko aitzlnkontu Orokorrak.

294111 29 diciemlire 1978 B. O. ilel E.-Núm. 311.6

76.1r'tlkulua

1. Kongreso eta Senatuak, eta haien kasuan GaMbar. blekelkar•..edozeln interes publiko "'Qsi ikerketarako Batzordeak ¡zendadltzakate. Hauan erabakiak 8uzltegientzat fJl. dlr8 bet8beharrezkoak¡zango, e18 ez dituzte ersgingo epsifeen erabakiak. Hala ta Quztiz ere,ikerketa ondorioaren berrl egokl denean, aproposeko ekintzak,Minlsteritza Flskalari komunikatu beharko zaizklo.

2. Ganbaran eskabidez beharrezkoa Izango da azalllea. Legeakarautuko dltu betebehaf hau ez betetzeagatik lzarrl ahal .direnzigorrak. '

7.7.8rtiklllua

1. Ganbarek eskakizun bakarko eta kolektlboak jaso dluakete,betl idatziz. hiritar agerpenetako aurkezpen zuzenak gaferaziakgeldiluz.

2. Ganbarek jasotzen dituzten eskakizunak GobemurE! bid,lditzakete. Gobernua haien azalpenen bat ematera beharturik dagoGanbarek eskatzen dioten hakoitzean.

78. artikulua

1. Garibara bakoltzean Diputazio· Iraunkor bat izango dagutxienez hogeieta bat kidez horniturik, hauek teldeparlamenterioak. errepresentatuz. halen z.enbaki garrantziarenproportziotan,

2.' Dlputazio Iraunkorraren Ganbara bakoitzeko Lehendarla buruliango .da eta eginbehar bezala 73, artikuluan aurre Ikusi~ak,olÍkizango ditu, hots. Ganbarei dagozkien eskubideak barengan Jasotzea86. eta 116. artikuluen srabera, hauk deuseztuak Izanaz gero edoberaien agintea amaitu eta Ganbaren ahalmenez kezkatu, haukblldurik ei: daudenean.· .

3. Agintea amahuz edo deuseztatzean Diputazio Iraunkorrekberén eginbeharrak be',etzen jarraituko dituzte Gorte Orokorberrietako Konstituzio arte.

4, Egokizko Ganbars bildurik, Diputazio Iraunkorrak erabilitako. gaiez eta erabakiez kontu8 emango du.

79. artikulua

1. Ganbarek akordioak onartzeko arauzkoki bildurik izan behardute eta taldeka gehlengoaren parte hartzeaz. .

2. Akordio hauk. baliakizuna izatekotan. bertako kidegehiengoak onartuak izan behar dltu Konstltuzioak ezertzen dltuengehlengo tHtreziaren kaltetan edo lege organikoetanete p.rtsonekhautatzel(o Ganbara Erregeiak ezartzan dituenak.

3. Senatore eta Diputatuen boza pertsonal eta ordezkatuezinekoa da.

80. artikulua

Ganbaren bilkura orokorrak publikoak. tzango dlre; Ganbarabakoitzeen eurkako akordlorik eZ baldin bada. gehiengo absolutuakonartua eta Erregelen arabera,

BIGARREN KAPITULUA

Legegintzaz

81. artikulua

.'. Askatasun 'publiko eta oinarrlzko eskubld-eenaurreramendueri ·dagozkionak,: A.utonoml Estatutuak.,,·~':llrtu etlhlutapen orokor errejimena Konstituzioen aurre ·Ikusttako besteekdlro logo organlkoak.

2. Lege organikoen onartze, atdatze edo 'baztertzeak prolektuOSORri buruzko kongresoeren gehlengo absolutoS! exljltuko·du.

82.lrtlkuluo

,. GoTte Orokorrek Gobernuso ordezka dezekete lege ,mailanarauak. emateko ehalmena gal mugatu batzurl buruzkoak, beraukalpltutako artikuluan sartu ez dlrtnak lzanlk.

2. L:ege aintzareko ordezkarltza ontzet ,men ahal da olnarrllegebaten bldoJz haren zeregina teXtu artikulatuen sortzea denean edolege arrunt batez textu legal emerdln batzu batetan -blrmoldatubehar direnean. -

3. Legogintzlrlko ordozkirltzl h.r11lkIGobomul~utzl beharkozaio gal mugatu bat dental"! eta haren erabllpenerako epe zlhur batezarriz. Ordezkarltzaagortuko da Gobemuak erablltzen duenneurrian dagokiQO araberen argltalpenaz. Ezln 11an9.9 da ulertu.

" ' . ,

emanda bezala, aipetu .do denbora mugatu gIbe bada. Beatalde.lubordezkapena Gobemutlk .paneko aglntarlel ezlngo die utzl.

4. Oiríarrl legeek mugatuko dute zehazkl- legegintzaordezkaritzaren gal.eta Irlspldea eta hark. erabiltzean, jarraltu behardiren funta eta erizpideak. •

6. Textu legalak -blrrnoldmeko balsnenak ordezkaritze funtsaridagokion arau InQurunea mugatuko du, zehaztuz textu bakarbatetako formulapen loilera mugatzen den ala bametzen duenbirmoldatu behar dir.n textu legalak arau, ·argi eta armonizatzea.

6. Auzitegiei dagozkien konpetentzien kaltetan jo gabe,Legegintzako ordezkarltzek, hsu bakoitzean, ezar ditzaketekontroleko formula gehig~rriak ..

83. artikulua

Oinarrlzko legeek inoiz ezin dute: .al Oinarrizko:.beraren aldapena balmenda.bl Atzerauzko belioez diktatzeko bida.eman.

84.lrtlkuluo

Lega proposaman ba, edo zucenketa dirauen. legeikoordezkarltzaren aurkákoa deMen, Gobem'uak ahal du fakultatu.haren tramltapenerelÍ aurke jartzeko. Orduan lege propOsamen bat.8urkez daiteke legezko ordezkarltzaren deroga pen oso edozetikarako.

85. artikulua

Gobemuko erabakiek legezko ordezkaritza edukitzean LegaDekretu titulua jasoko dute.

86. artlkulua

,. Kasu berezl eta beharrizan premiatsuan. Gobemual behlnbehineko lege erabaklak eman ditzake. Oekretu-Iege era harturlk etaezingo dute eraglnlk Izan Estatuko olnarrizko erakundeanordenamendua, ez eta. t Tituluko hiritar arautuen eskublde,betebehar eta askatasunik, 8zta Erkldego Autonomoen errejtmenlk,ezta hauteskunde Orokor Eskubiderik ere.

2. Dekretu-Iegeak, behingoan, Dlputatuen BUtzar osoarenestabaida' eta bozketara meneratuak lzango dira, hareopromulgapenetik hurrengo hagei eta hamar egunera bildue ez baldinbade hertarako deituz. Biltzarrak aipatu epe barruan erabakl beharkoda hare" konbalidapen edo baztertzea, horretarako 'Erregelakprozedura berezi eta sumarl,.bat ezarriz.

,3, 'Goiko apartatuan ezarritako epe barruan, Gorteek premiatsuprozeduraz lege proiektu bezala tramita ditzakete.

87. artikul~a

1. Legengintza iniziatiba Gobernu, Kongreso eta Senatuaridagokio. Konstituzio eta Ganb:aren Erregelen arabera.

2. Erkidego Autonometako Biltzarrek eska I diezaioketeGobemuari lege prolektu bat aukeratiea edo BUtzar Mahaira legeproposamen bat bidall. Ganbara harengao, gehien jota Biltzarrekohiru kide deleAatuz eta beraren defentsaz arduratuz.

3. Lege organiko batek arautuko ditu erabHpen erak eta herriIniziatibaren. baldintzak. lege proposamenak aurkezteko. Edonolaere. gubclenez 600.000 slnadura ospetsu exijltuko dlra. Leseorganikako gai berean. zergadura edo nezlo artekoetan, edo grazleskubide bakarrari dagokionean ez da lniziatibarik izango.

88. artikulua

lege proiektuak Mlnistruen kontseiluan onartuko dira, biltzarrerameneratuz. Haiei buruz erabaki hartzeko arrazoibide eta behar dirensitzindarlz lagunduak ¡zanga dira.

89. artikulua

1. Lege proposamenen tramitapena Ganbaretako Erreglekarautuko dute lege proiektuel dagoklen iehentasunak legegintzaInlzlatibaren erabilpena eragotzl gabe 87. artikuluak arautzen duen.rabera.

2. ·Lege proposamenak, 87. artikuluaren arabera. Senatuskkontutan hartzen baldio baditu, Biltzarrere igorriko dira hontantramitatzeko halako proposamen bezala.

B. O. del E.-Núm. 311.8 29 dlclemlire 1978 29417

90. artikuluB

1. Oiputatuen- Biltzarrak lega arru"t ado organiko bat onartuzgaro, bertako Lehendakariak hontez berealax8 kontua amango dioSenatliko lehendakariari. honek bastearen aztabalda menderatuz.

2. Senatuak. bi hilabeteren barruen. textua jasotako egunetikhasita. ahal duo arrazoitutako mezu bldez, betoa ezarrL ado hartanzuzenketak sartu. Betoa gehiengo absolutuak onartua izan behar duoProlektua ezln. zaio Erragasrl menderatu Biltzarrak gehiengoabsolutuz berretsi gabe. betaaren kasuan. lehen textu8. edogehiengo sailez haren aurkezpenetik bl hllabeteren apean. adozuzenketei buruz erabakirik hartu. onartuz edo gehlengo soUez.

3. Senatuak betetzeko edo proiektu8 zuzentzeko_ duen blhilabeteko epea berezko hogei egunetara gutxltuko da Gobernuakedb Dlputatuen Biltlarrak premiatsu deklaratutako proiektuetan.

·91. artikulua

Erregeak, hamabost eguneko epean, berretsiko ditu GorteOrqkorrek onartutako legeak, eta promulgatu eta aglnduko du halenberealaxeRo argitalpena.

92. artikulua

1. Garrantzi haundiko erabakl politikoak hirltargoaren kontsultaReferendumera meneratuak izan daitezke.

2. Referenduma' dela Erregeak· eglngo du, Gobernukolehendakariaren proposamenez. aldez aurretik Dlputatuen Siltzarrakbaimendurlk.

3. Lege organiko batek arautuko ditu baldlntzak eta Konstituziohontan aurrez ikus;tako Referendumaren moeta ezberdinetakoprozedura.

HIRUGARREN KAPITULUA

Nazioarteko ltunez

9~. artikulua

Lege organikoaren bidez baimena itunak sinatzeke eman daiteke'hauk direla eta, riazioartekó erakunde edo instltuzlo batl atxekitze~lajo Konstituzlotik ondorío daitekeen konpetentzien erabilp'ena.Go.rte Orokor edo Gobernuari dagokio, itun hauk betetzeko garantla.Balta ere nazioarteko edo nazlogaineko erakundeek emandakoerabakiak ere bai.

94. artikulua

1. Estatu baietzaren prestapena, itunen bidet'behartzeko G'orteOr~korr~n aldez aurretikako autorizapena bohardo da hu'rrengokasuoten:

al Politike kutsuzko itunetan.b) Militar kutsuzko ¡tunetan.e) Estatuko osotasunari ikutzen dioten ¡tun edo hltzarmenetan

I Tituluan ezarritako oinarrizko eskubide.eta betebehar Ituneten 'd) H.rri Hazienda barnetzen dltunen finantzlar betebeha~ itun

edo hitzarmenetan.

e) Legeren baten baztertze edo aldatzean edo hura betetzekoeskatzen diren lege erabakiak itun edo hltzarmenetan.

2. Sal Kongresoa 6ta bai Senatua berealaxe fnformatuak Izangodira gelditzen diren Itun edo hitzarmenetako erabakiez.

95. artikulué'

1. Nazioarteka tratatu bat egitekotan Konstftuzioaren aurkakoakordioak lzanez, aldez aurretikako berrlkusketa Konstltuzlonaf.exijituk.o du.

2. .GobernuBk edo edozein Ganbarak eska dluarók.Konstituzional Auzitegiari aldarrika dezala Kontraesanlk degoen·ala ez.

96. artikulua

1. Nazio arteko tratauak balioz eginikakoak, Espalnlan oflzlalkJargitaratuz gero, barne ordenamenduan parte Izango dlr•• Halenerabaklak bakar bakarrik derogatu, aldatu edo baztertu ahal dira ftunberaletako aral::ieran edo nazioarteko DeretxQ arau orokprrenarabera.

2. Nazloarteko ¡tun eta hltzarmenak salatzeko, 94. artlku.luan,haik onartzeko aldez aurretikako prozedura hura erablllko da.

IV. TITULUA

Oobomu oto Admlnlltrlllgooz

97. artikulua

Gobernuak barne ata kanpoko politika gidatuko du, baitaAdmil)istrazlo zibH eta 'militarra eta Estatuaren defentsa ere. Aginteboterea eta arauzKo ahalmena erabiliko ditu Konstltuzio eta legeenarabera.

98. artikulua

1. Gobernua hauek osotzen dute: Lehendakarla'" lehendakariordeak, Ministru eta legeak ezartzen duen beste kideek.

2. Lehendakarlak Gobernu ekintz8 gldatzen du eta Gobernuko.beste kideen eginbeharrak koordinatzen, baina hauk izango dirazuzenkl jestioaren erantzuna emango dutenak. .

3. Gobernu kideek ezin dute beste ordezko eglnbeharrik betaagindu parlamentario propioetik aparte, ez eta beste eglnklzunpublikorik ere _beraien arduran sa'tzen ez dena, ez eta eklntzaprofesional edo merkatallk ere.

4. legeak arautuko ditu Estatutua eta Gobernu kideenelkarezintasunak.

99. artikulua

1. Diputatuen bihzarreko berriztatze bakoitzaren ·ondoren, etabeste baJizko konstituzionaletan honala prozeditzean, Erregeak,aldez aurretikako kontsulta eginik errepresentapen parlamentarioaz,izendatutako talde politikoen errepresentapenarekln, eta Biltzarrekolehendakariaren bidez. Gobernuko lehendakaritzarako hautagarrJ batproposatuk6 duo

2. Aipatutako apartatuaren araberan proposaturikohautagarriak Diputatuen biltzar aurrean azalduko du sortu nahl duenGobernuaren egitarau politikoa; eta Ganbaren konfldantza eskatu­kodu.

3. Diputaiuen Biltzarrak, bere kldeen gehlengo' absolutuarenbotuaz kandidatu hari 'konfidantza emango balio, Erregeaklehendakari izendatuko duo Gehiengo hura lortu ezik, proposamenberdlna lehengotlk berrogel eta zortzl ordu ¡garoz gero berriz erebotoetara eramango da, eta konfidantza emanda bezala, ulertúko dagehiengo solla lortzen baldin bada.

4. Alpatu botazioak eginikinbestidurarako konfidantza elbaldin bada jasotzen, goiko apartatuetan aurrez.ikusitako elkar jarralproposamenak tramitatuko dlra.

5. Lehen botazio eta ibestiduratik bi hilabete Igaro ondoren,Biltzar konfidantzarik lnork ez baldfn badu Jaso, Erregeak Ganbarablak ~euseztatuko ditu eta hautesk.unde berrlak bilerazi Biltzarrekolehendakarlaren berrespeoaz.

100. artikulua

Beste Gobernu· kideak Erregeak izendatu edo baztertuko ditulehendakarlaren proposamenez.

101.artikulua

,. Gobemua hautes,kunde orokorren ondoren deuseztatuko da,balta Konstltuzfoen iurrez lkualtako konfldantza parlamentarioagaltze kasuetan edo bere lehendakarisren uztean ado hUtzean.

2. DeuseztaturJko Gobernuak.. Gob~mu berriak karguz jabetuarte eginbeharrak beteko ditu.

102. artikulua

1. lehendakariaren 'eta Gobemuko beste kldeen erantzukizunltnmlnala, dagoklonean, exijigarri (zango da Goreogo auzitegikoPenal Sall Aretoan. .

2. Salakuntza tralzloz edo haien funtzio erabilpenetan EstatukoSegurltatearen aur~a joango balitz, bakar bakarrik plantea daltekaBJltzarreko kideen laugarren partearen Iniziatlbaz eta bere gehiengoabsolutoar.n onameaz.

3. Erret grazi eskubidea artikulu hontako ballzko batetarako ereezin da aplikagarrllzan•.

103. artikulua·_.-1. Administralgo publikoak objetlboki zerbltzatzen dltu Interes

orokorrak eta ofikazia, jerarkia, deszentrallzapen, deskonzentrapeneta koordlnaketá oinarriz lege et. Deretxoareq mendura ososrenarabera jokatzen duo

29418 29 diciembre 1978 B. O.' del E.-Núm. 311.6

2. Estatutk{) Administralgo organoak tegearen arabera sortu,luzendu eta koordinatuak izarig'o dira.

3. Legeak arautuko du herr¡ funtzionarien estatutus, funtziopublikoan sartZ8a meritu 8ta gaitasun printlipioez, siridikapeneskubidesn iharduntzeko berezltasunak. elkartezintasun sistema etabaraien eginkizunak betetzean inpartzialtasun garantiak.

104. artikulua

1. "Indar eta Seguritate taldeak, Gobernusren mande, betebeharbeisla eskt!bide eta 8skatasun iharduntze librearen babestea atahiritargoaren s8guritatea garantizatzea.

2. l-ege organiko batek finkatuko ditu eglnbeharrak. ekfntzakoolnarrizko printzlploak eta balta, Indar eta tslde, seguritateestatutuak ere.

105. artikulua

legeak zera arautuko du:al Hiritarren. 8udientzia. zuzenki edo legeak aitortutako

erakunde eta elkart8ak.haiei dagozkien administral erabakletakoelaborapen prozeduran.

bl Artxibu eta Erregistroetara hiritarren ssrbidea, E8tatukodefentss ,eta seguritateari dagokiona. delituen hautematez eta.pertsonen barrukotasuna sslbuespenduz. .

el Sortu behar den administral ekintzaren prozedura, eta behardenean, interesatuaren entzutea.garantizatuz.

106. srtikulua

L Auzitegiek kontrolatzen dituzte arauzko ahalmena etaadministral eklntzaren legalitatea, eta hau justiflkatzen dutenhelburuen menpekotasuna. .

2. Partikularrek, legeak finkatutako araberan, jasaten dutenedozein gaitz, ondesu" eta eskubideengatik hite orderakoeskubldea dute, indar nagusigo batez izan ezik.· gaitza herrizerbitzuetarako andoría bat denean.

107. artikulua

Estatu Kontseilua Gobernu gorengo organo kontsultiboa da. Legeorga~iko batek srsutuko ditu haren konposapen eta konpet,ntzia.

V. TITULUA

Gci.......u.elII G_ Orak_....... ""...""'-108. srtikulua

Gobernuak erantzuten du sofidaritatez Diputatuen Biltzarrarenaurrean bere jsatio pol.itikoaz.

109. artikulua

Ganbarek eta beren· Batzordeek. jaso ditzakete. berenlehendakarien bldez. GoberAuarengandik honen Departamemu etaEst.tuko adozeln aglnterei eta Erkidego autonomoengandik bahardituzten inforTnapen eta laguntza.

110. artikulua

1. Ganbarek eta beren .Batzordeek Gobernuko kideenpresentzia eska dezake1e.

2. Gobemuko kideek Ganbara eta Batzordeetako bitkuret!lrasarblderlk be dute ete-baita haietan entzun erazteko ahalmena ere.eta eskli dezakete. beraien Departamenduetako funtzionariek,haietan informatzea.

111. artikulua

1. Gobemua eta bere kide guztiak Ganbaretan formuJatzendiren eskaera eta galderetara ~enderatuta daude. Eztabalda moetahontarako Barne Erregelek astebeteko epe gubf1engoa ezarriko dute,

2. Edozein eskaerak 8rrazoi 'eman dezake mozio batetara bertanGanbarak bere jarre.ra ager dezan.

112. artikulua

• Gobemu Lehendakariak. Ministru Kontseilusn aurrez ikusitakoeztabaldaz Oiputatuen bUtzar aurrean ager dezake bere egitarauko

konfídantza 8razoa edo politika orokorraren adierazpen bato, Konfidantza emanda bezala ulertuko da Diputatuen gutxiengo soilakharen alda botua amatean.

113. arrikulua

1. Diputatuen 8iltzarrak Gobemu erantzuklzun polltikoa eskadezike zentsura-mozioaren gehiengo absolutu auk.eraren bitartez.

2. Zentsura mozioa. gutxjenez Dlputatuen hamergarrenakproposatua. eta barnetu beharko du Gobemuko lehendak8ritzarakohautagarri bato

3. Ze·ntsura mozio8 ez da botatu beharkb bere aurkezpena egineta bost egun igaro arte. Epe honen barruko bi egunetan hautakizunproposamenduak aurkez daitezke.

4. Zentsura proposamendua Biltzarrak onartzen ez baldin bed"·haren selnatzaileek ezin dute -aurkeztu besterik epe berdinetakobilkure.tan. •

11"4. artikulua

,. Biltzarrak Gobemuari konfidantza ukatzen bedio, honek beredimisioa. Erregeari, aurkeztuko dio. bereelaxe Goberr,ukoLehendakaria izendatuz. 99. artikuluan erabakitzen den arabers.

2. Biltzarrak baste zentsUfe proposamen bat onertzen baldinbadu. Gobernuak bere dimisioe Erregeari aurkeztuko dio eta haubarnetzen den hautagarria Ganbararen konfidantza fasoa beza-Iaizango du 99. artikuluan aurrez ,ikusten den ondorioetarako­Erregeak Gobernu lehendakari aurkeztuko duo

115. artikulua

1. Gobernu. Lehendakariak. Ministru Kontseiluaren aurrezikusitako deliberapenaz. eta bere ardurakizun bakarrez. proposadezake Blltzar, Senatu edo Gorte Orokorren deuseztatzea, huraErregeak dekretatua izanik. Dekretu deusezteak hautezkundeen datafinkatuko du. .

2. _Deusezte proposamena ezingo da aurkeztu zentsuraproposamendua tramitean ari denean.

3. Ez da deusezte berririk ¡zango azkenengotik urte bat igaroarte, 99. artikuluko 5. apartatuan erabakitzen dena ez baldln bada.

116. artikulua

1. Lege organiko batek arautuko ditu alarma. salbuespen etasitiapen egorak eta baita dagozkien konpetentzla eta mugaketak,

2. Alarma egoera Gobernuak eldarrlkatuko du MinistroKontseiluan erabakitako Dekretuaren bldez gehlen jota hamabosteguneko epee izanik. Diputatuen blltzarrari kontua emanez. hurahontarako berealaxe bildurik eta beronen baimen gabe epe huraezingo da luzatu. Dekretuak finkatuko du lurralde ·barrutla etanoraino heltzen diren aldarrikatzen denaren ondorioak.

3. Salbuespen egoera, Gobernuak aldsrrikatuko du MinistruKontseiluan erabakitako dekretuaren·. bidez, Dipu'tatuen 8i1tzarreanaurrez ikusitako baimenaz. Salbuespen egoera baimentze etaaldarrikatzeak expreski bere mugak finkatu behar ditu. nOfaino helduahal denaren lurralde ingurunea eta hareo iraupena. hau hogei etahamar egunetik gora luzatu ezinik, baldintza berdinez, epe berdineraluzatu ahal izal'lik.

4. Sltiapen egoera Diputatuen Biltzarreko gehiengo absolutuakaldarriketuko· du, Goberl)uaren proposamen exklusiboz. 8i1tzarrakfinkatuko ditu haren lurralde ingurunea. iraupen eta baldintzak.

5. Biltzarra ezin egingo da deuseztatu ar1ikulu hontanbarnetzen diren egoerak aldarrikaturlk daudan bitartean,automatikoki Ganbarák bileraziak izanlk bilkura garaian ez baldinbadira. Hauen funtzionamendua\ Estatuko beste botereKonstituzionalak bezala eziogo dira eten egoera hauek dirautenb¡:artean. .

8iltzarra deus8Ztatuz edo haren agintza amaituz aipatutakoedozein egoera gertatzen baldin bada, biltzarrekn. konpetentzikkDiputazio Iraunkorrak bereganatuko ditu.

6. Alarma. 8albuespen eta sitiapen egoera aldarrikatzeak ez duGobernuaren· erantzukizun oinarria aldatuko, ez eta harenfuntzionariene ere Konstltuzio ata le9getan aitorturik.

VI. TITULUA

AuzJ8__

117. artikulua

1. JUltlzia herriari derio ete Erregearen izen,en auzi boterékoEpeilarl eta MaJiltratuek adminlstratze'1 dute, hiik independiente.mugi ezinak, arduradun &te bekerrik legearen aglnpera menderatuak.

B. O. del K-Núm. 311.8 29 diciembre 1978 29419

2. Epaitari eta Majistratuak ezin dira banaNo eragotrf. toklzaldatu ei eta erretitatu arrazoi batengatik el batdin bada eta tegea"aurrez ikusitako garantiez.

3. era guztietako Buzietan jurizdizio ahalmer.aren Ihardunketa.apallu: eta epaitutakoa betez. legeek firikatutako Epsitegi et~

Auziteg!ei dagozk¡e zehazki, konpetentzla arauak eta beraueke13r1zeo duten prozeduraz. •

4. Epaitegi eta Auzitegiek goiko apartatuak markatutakofunt~ioetattk al ez dute ihardungo eta ba! legeak 8xpreskiemandakoak edazein eskubideren garantiaz.

5. Batasun jurisdizionalaren fuotSB Auzitegien eratze etafuntzionamenduen oinarria da. Legeak arautuko du jurisdiziomilitarraren ihardl!ntzea zehazki militar, hesparruan eta sitiapenegoeta balizkoetan Konstituzioko ptintzipioen atabera. '

6; Salbuespen Auzitegiak galet81ten dlra.

1113. artikulua

Behattezkoa da I;letetzea Epailari eta Auzitegien epaltzak .taoeste etabaki tinkoak eta baita hauek eskaturiko laguntza eskaintzeaepaibide garaian eta erabakitakoa betetzean.

119. artikulua

Justizia dohainik izango da legeak honela erabakitzen dueneaneta. edozein etatan, auzitan aritzeko baliakizun nahikorik ez dutela'etakusten dutenentzat.

120. artikulua

1. Auzi Ekintza jendaurrekoak izango dira, prozedura legeekautreikusten duten salbuespenez.

2. Ptozedura nagusiki. ahozkoa izango da, batez ere ktlminalarazoeten.

3. Epaiak atrazoituak izango dL{a eta jendeautreanaldarrikatuak.

121. artikulua

Epailari .errakuntzagatik egindako. katteek, eta ere berea"administra Justiziako funtzionamendu normalaren ondorlo bezaladitenek kalte ordea eskubíde bat eméimgo duta Estatuaren konttmJ,·legearen adostasunez.

122. artikuJua

1. Auzi batereko lege organikoak flnkatuko. du EpaiteglAuzitegian izaeta, _funtzionamend.u gobernamendua.. baikakarreradun Epailari eta Majistraduen estatutu jurldlkoa Talde bakarbat, eginik, eta Justizia administralgoaren zerbitzutakopertsonalarena.

2. Botere Judizialaren kontseilu orokorra bete gobernamenduorganoa da. Lege ·organikoak bere estatutua ezarriko dueta betekideen elkarezintas.un eta funtzioen errejimena, batez ere izendatze,igote, inspekzio eta etrejimen diziplinario arazoetan.

3. Al,Izi boteteko Kontseilu, Otokorra Auzitegi Gorenarenle,hendakariak 050tua izango da, berak lehendakatuko du, etagainera Etregeak bost urtetarako izendatutako hogei kideez.Hauetatik, rege organikoak ezartzen duen eran hamabi maila judlzialguztletako Epaileri eta' Majistraty; lau Diputatuen Biltzarrarenproposamenez eta lau Senatuarenean; kasu biotan abokatu etabeste jurista kideen bost zatitako gehiengoak hautatuak, denokaitorturiko honpetentziakoak eta beren profesioetan hamabost urtabaino gehiagotan arituak. .

123. artikulua

1. Auzitegi Gotenak, Espainia osoko jurisdizioaz, mailaguztletako gotengo otgano jurisdizionala da, garantia konstituzlonalgaietako erabakietan izan ezik.

2. Auzitegi Gorengo Lehendakaria Erregeak izendatua izangoda. Auzi Botereko Kontseilu Orokorraren proposamenez, legeakfinkatzen duen arabera.

1~4. artikulua

1.•Ministeritza Fiskal!tk, beste organoei 'agindutakofuntzioetatik salbu, misio bezala fegalifateaten defentsarakojustiziaten eraginpena bultzatzea du, baita hiritargoaren eskubldeakzaintzea eta legeak berez edo interesatuen eskabidez babestutako¡nteres publikoa begiratzea, eta baita Auzlteglen independentziazbeilatzea eta hauen aurrea~ giza soz;alaren asetasuna eskuratzea.

2. Ministeritza Fiskalélk ihatduntzen ditu bere funtzioakdagozkion organoen bitartez batasun ekintza eta dependentzia

jerark~karen printzipioen' arabera. eta edozein kasutan legalitate etainpartzialtasunari lotuz.

3. Legeak arautuko du Ministeritza Fiskaleko estatutuorganikoa. •

4. Estatu F.iskal Orokorra Erregeak izendatua ,izango d.a,Gobernuaren proposamenez. auzi botereko Kontsellu Orokorraentzun andoreo.

12.5. artikulua

Hiritargoak herri ekintzan ihardun ahal du eta EpaimahaikoeTakundearen bitartez Justizia Admlnistralgoan partehartu.19geerata eta betak finkatzen dituen prozesu penaletan, eta baitaohiturazko eta tradizional auzitegietan ere.

126. artikulus

Polizia judiziaja- Epailari, Auzitegi eta Ministeritza Fiskalarenmenpe dago legeak finkatzen duen arabera, delitu ikertzefuntzioetan eta delitugifearen a~rkitze eta asegurantz.etan.

127. artikulua

1, Epailari eta Majistratu, baitaFiskalek lanean an diranesn,ezin dute ,besta kargu publikorik ukan, ez eta alderdl politiko edosindikatoetan parterik hartu ere., Legeak ezarriko .dltu Epailari.Majistradu eta Fiskalen sistema ata elkarte profeslonalen moetak.

2. Legeak ezarriko duo auZ¡ botere kideen elkartezlneko. errejimena, eta halen lndependentzia osea aseguratu beharko du.

VII. TITULUA

Ekonomia eta Hezienda

128. artikulua

1.. Herrl guztlko abetastasuna, honen era guztlak eta baronaojabeQ:a edozein moetatakoa izanik interes orokorraren men"pe dago.

2.· Ekonomia eklntzan herri iniziatiba altortz.n da. lega bitartezerreserba d¡ikloke sektore publlttoari ballazpen e.dó behar beharrezkozerbitzuak•. batez ere monopolio kasuetan eta era betean, lnteresorokorrak exijitzen duenean: entrepresetan eskusartzea erabakiz.

129. artikulua

l.. legeak .ezarri~o ditu Giza Asegurantzan eta organismopublikoen ekintzan interesaturik parte· hartze erak, haueneg.inbeharrak. bizitza" kalitate edo ongitasun or9korrari zuzenk¡ikusten baitlo. ... ..

.2•. Botere publikoek bultzatuko ditulte .egiazki ·entrepresan·parte hartze, etaezberdinak eta blzkortuko, lejislapen egokl batenbidez. kooperatiba elkarteak. Bai~a jarriko dituzte bldeak langiteekharen bitartez ekoizpen· medioetako propietatean sarbidetik izandezaten.

130. artikulua

1. Botere publikoek sektore ekonomiko guztien aurretamen etamodernizapenea~· Jagunduko .dute eta, batez ere, nekazaritza,abeltzantza, arrantza eta eskulangintza espainol guztlen biútza mailaberdlna izan dadln.

2, Helburu berdinez, mendí aldeei tratamendu berezi bateskainiko zaie.

131. artikulua

1. :Estatuak, lege b!dez. planifika dezake ekonomik ekintzaorokarra beharrizan kolektiboei' erantzutako, ,he-rrlalde. etasekJoreeteko aurreramendua ,oreka et. armonlzatzeko, errenta etaaberastasun hazkuntza eta hauen banaketa zuzenagoa piztu.

2. Gobeniuak planiflkapen prolektuak elaboratuko dituErkidego autonomoek emandako aurreikuspenen arabera etasindlkatuen kontseilaritza eta laguntzaz, eta baita erakundeprofesional, entrepresarla. eta ekonomiko'.lOaz ere. Hartarako,kontseilu bat sortuko da, honen osotie eta funtzioak legez aurreraeramanik. .

132. artikulua.

1~: . legeak arautuko du herrl ondasunen etrejimen juridlkoa etabaita komunatak ere, pestelaketa. ezinbestekotasun eta

29420 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6

Oinarrl.Orokorrak

ezinbetetasun ¡:frintzipioetan oinarriturlk, balta halengaltzestasuneah ere. .

2. Domeinu publiko estataleko ondasunak legeak f1nkatzendituenak dir. eta, aduzein kasutan. ltsas-Iehor aldea. hondartlak,ltsas Ingurunaa eta ekonomik aldeko berezko ballapenak etaplataforma kontinentarra.

3. Legez arautuko dira- Estatu Cndorea eta Ondora Nazíonala.hane" admlnistralgo, detentsa eta jagote8.

133.'artikulua

1. Zergak ezartzeko. jatorrizko ahalmena. leg8 bitartez,8xklus.lbokl. EstattJari da99kio. .

2. Erkldego Autonomo ata tokiko Gorporazioek ezar etaexijidltzake;te lergak. Konstituzlo eta legeen arabar•.

3. Edozein etekin flskala Estatuko zergel dagoklena legearenarabara ezarri-beharJ(o da.

4. Administralgo publikoek bakarrik betebehar flnantziarrakkizkur ditzakete eta gastuak sor, legeen arabera.

134. artikulua

1. ,Gobernu'ari dagokio Es-tatuko Aintzinkontu Orokorrenelaborapen .eta -Gorte Orokorrei haren azterketa, zuzenketa etaonartzea.

2. Estatuko Aintzinkontu Orokorrak urtero ardatuko dlra, saUpubllko estataleko gastu eta sarrera guztlan osotasuna bameratzendute eta beraletan konsignatuko da Estatuko zergel dagozkienmozkln flskaleri prazioa.

3. Gobernuak Diputatu!:," Biltzarraren aurrean EstatukoAinttinkontu OrokorTak aurkeztu beharko ditu, gutxlenez hiruhllabate lehenago, urtea bukatu balno lehen.

4. Aintzinkontuen regea dagoklon akonomik ihardunaldiarenlehen eguna baino lehen onartzan ez baldln bada, automatikokiletTenagoko ihardunaldiko Aintzinkontuak berrien onanzea lritsi artehJ2:atuak izango dira.

5. Estatuko Aintzinkontu Orokorrak onartuz garo, Gobernuakrege proiektuak aurkez ditzake gastu publlkoen gehinaa edogutxltzea barneturik ihardunaldi alntzinkontuetako sarrereidagozkienez.

6. Edozein proposamen edo zuzenketa kredltuetan gehltze &dogutxltzea bar~etzan duenak Gobernuaren baimana behar dutramltapena lortzeko.

7 ~ Aintiinkontuen lageak ezin du zergarik sortu. Arda dez8ke"olnarrlzko zerga·lege batek honela aurrelkusten dUenean.

} 35. artikulua

1. Gobemua legez baimendua izan behar du Zor Publikoaigortzeko edo kreditua kizkurtzeko.

2. Interesen ordainketa &gitako kredituak eta Estatuko ZorPubllkoaren kapltala. beti ulertuko dir. alnttlnkontuen gastuenegoeran sarttlrlk eta zuzenket8 edo aldatzerik.ez dute ¡zango emisiolegearen baldlntzetars egokitzen dlr-en bitartea"n.

136. a~ikulua

. 1. Kontu Auzit~gia da kontuen fizkalitatzaile goren organoa etaEstatuko gestio ekonomikLlarbna eta baita publ1ko sailarena ere.Zuzenki Gorte Orokorren menpe Izango da eta bere funtzioak haienordezkaritzez ihardungo ditu Estatuko Kontu Orqkorreko a~ertze etafrogaketan.

2. Estafu kontuak eta sall publiko estatalarenak kontuAuzlteglarJ errendituko zaizkio eta honek zentsuratuko ditu.

Kontu Auzitegiak, bere eremuaren kaftetan gabe, GorteOrokorretara urterotxosten bat bidaliko du eta bertan, dagoklonean,haren eritziz" hutsak edo arduraklzunak egiten direneankom~nikatukoditu.

3. Kontu Auzitegi kideek lndependentzia eta muglezlntasunalzango dute' etaEpailarien antzera elkarezintasunaren menpeegongo dira.

4. lege organiko batek arautuko ditu Kontu AuzJtegikokonposamen, eratze eta funtzioak. .

VIII. TITULUA

Eltatu lurrelde eratz..z

LEHEN KAPITULUA

137. artikulua

estatua lurraldez udat, probtntzla' eta lortliko dlren" ErkJdegoAutonomoez enlUen da. Entitate guztlok berei degozkien Interesen.

138. artikulua ,1. Estatuak garantizatzen du solidaritate oinatriaren eglazka

betetz8a konstituzioko 2. artikóluan konsakratua, 'Iurraldeespainoleko parte ezberdinetan, oreka ekonomlko, egokl 8taJustuaren jarrera babestuz. eta bereziki Intsular egoera kontutanedukirik. .

2. Erkldego Autonomo ezberdlnetako_ Estatutuendesberdinta~unek inoil" ez dute esan nahlko pribilejlo ekonomlkoedo sozialik.

139. artikulua

1. Espainol guztiek eskubide eta betebehar berdlnak dituzteEstatuko edozein lurraldetan. ,

2. Inolako agintarik ez dezske har zuzenkl ado zeharklzirkulapen 8skatasunak oztopatzen dituen neurririk ez eta Espain.1akolurralde osoan pertsonen ezarrera eta ondasunen eta zirkulapensskatasunik ere.

BIGARREN KAPITULUA

Tokiko Administra1goaz

140. artiku1ua

Konstitu~loak udalen autQñomia garantizatzen du. Udalek legezkonortasun osoa dute Udalen gobernus eta administralgoa, alkate etakontzejalez horniturik8 udalbatzarrei dagozkie. Kontzejalakauzakideek aukeratuaz izango dira, legeak esaten du~n erara et8bozketa orokor, be"rdin aske, zuzen eta ¡sil baten bidez. Alkateakkontzejalek edo auzakideek aukeratuak ¡zanga dlra. Batzarrairekiaren beharrak legeak arautuko ditu

141. artikulua

1. Problntzia legezko nortasun osoa duen toki erakunde bat da,Estatuaren betekizuna betetzeko .eta udalek eta lurralde antolsketekmugatua. Probintziaren edozein muga aldaketa Gorte Orokorretaneta Lege Organiko baten bidez egiR behar da.

2. Prohfbintzietako gobernua eta administralgo sutonomoaDiputazio edo bestelako ordezkotasundun erakundeei d~gokie.

3. Zil~i da pribintzi arteko uda1 elkarteak sortzea. "4. Arkipielagotan irla bakoiuak gainera bere administralgoa

izango du Kabildu edo Kontseilu eran.

, 42. artlkulua

Tokiko Haziendak bertako Erakundei dagozkien betekizuneiaurrea- emateko beharrelkoa den dirua izan beharko dute, eta diruiturri zihurrenak. "berek ezarritako zergek, eta Erkidego Autonomo etaEstatutokoetatik datozkienek osatuko dute.

HIRUGARREN KAPITULUA

Erkidego Autonomoez

143. artikulua

1. Konstituzioaren 2. artjkuluakonartzen duen autonomiae.skubidea erabiltzeko, mugakide izanik eta historia, kultur etaekonomi ezaugarri berdintsuk dituztén probintziak, irla lurraldeak etahistorikoki herr/slde nortasun bat izan dutenek bere autogobernualor dezakete eta- titulu hontan eta prestatzen dituzten 'Estatutuakbeteaz Erkidego Autonomo bat "sor dezakete.

2. Autonomi bidea Diputazioei edo irla arteko Erekundearidagokie, eta Probintzia edo ir/a bakoitzaren hauteskundezerrendaren gehiengoa osatzen duten Udalen hirutlk bi. Betebeharhauk" tokiko erakundeak alor hontan 'Iehen erabakia hartuz gafa,hurrengo sei hilabetetan bete beharko dira.

3. Inlziatlba hau, aurrera ateratzen ez bada, -bost urte ¡garoandoren bakarrik berregin daiteke.

B. O. del E.-Núm. 311.6 29 diciembre 1978 29121

144. artikulua

Gorta Orokor'rek, lege 'organlkoa"ren-bldez, ent nazioaren onerakaerabaki dezakete:

a) Erkidego Autonomoak anartzes, nahíz eta bere mugakprobintzia baten barnean gelditu, eta 143. artikuluaren lehen saiJeaneskatzen dena bete ez.

. b) Probintzia eraketa barnean sartu gabeko ,Iurralo- batiAutonomi Estatutus ematea ado erabakitzea.

el 143. artikuluaren 2. sallak aipatzen duen tokikoera~undearen iniziatiba, haren ardez betatzes.

145. artikutua

. 1. lnolaz ere ez da onartuko Erkidego AutonomoarenFederakuntzarik.

2. Estatutuetan aipa daitezke. Erkldego Autonomoek dituzterigestioeta eginkizunak betetzeko elkartea eta Gorte Oro.~orren .kontuemateko aldian, beharrezko gertatzen diren ~Idintza betebehar etaerak. Bestelakoetan, Erkidego Autonomoen lankidetza GorteOrokorren baietza behar duo

146. artikulua

E~tatutu proiektua Dlputazioetako eda Irla arteko erakundeetakoordezkariek eta Gorteetéiko' Diputatu eta Senatoreek osaturlkobiltzarrak egina izango .da, eta lege bezata onartua izatekoGorteetara bidalia.

147, artikulua

1. ~onstituzio honen' arabera, Erkidego Autonomo bakoitzekooinarrizko te'geak izanga dira Estatutua, eta ~statua bere legaordenamenduaren zatí bat bezala cnartu eta zaínduko duo

2. Autonomi Estatutua bet~ beharko, ditu ondorengobaldintzok:

al Historikoki ondoen dagoklon Erkidegoaren izenabl lurraldearen mugatzeae) Beren erakunde autonomoen izen antolaketa eta egoitzéidJ Konstituzioaren arabera bereganaturiko. eginkizunak eta

betetzeko beharrezko diren zerbitzuen aldaketa egiteko oinarriak.3. Estatutuak aldatzeko, bertan jarritako baldlntzak bete

beharka dira eta nahí eta ezkoa· gertatzen da, Garte Orokarrekonartzea lege organiko baten bidez.

148. artikulua

1: Erkidego Autonomoek har dezaketen honpetentziak alorhontakoak díra:

1.° Autogobernurako Erakunde antolaketa. ,2.° Bere lurrarde barneko Udalen barrutra aldaketa, eta orokorki

Estatuaren administralgoari tokiko gorporazioetan dagozkiona, etatokiko'errejimen legeak oname" duen aldaketa maila.

3.° lurralde, hirigintza. eta etxegintza eraketa.

4.° Erkidego Autonomoaren furralde b<iHutiaren zehar igarotzendiren eta interesgarri zaizkion Herri' Lanak.

5.° Erkidego Autonomoaren lurralde barrulian zehar bakarrik·igarotzen diren trenbide eta bideak eta ere berean trenbidez, bidez.eta kablez egiten dengarraioa.

6.° Babesportu, jolasportu eta aideportua eta, orokorki. merkata.lharremanetarako erabiltzen ez direnak.

7.° Nekazaritza eta abeltzantza, ekonomi eraketa ornkorrarenarabera.

13.° Baso eta ojhalT'Onurak.9.° Ingurugiroaren zlintzearen jestioa.10.° Érkidego Autonomo barneko urindar, ubide, eta erregadio

aitzinasmo. eralkitzq eta erabi~tzeak; metalurak _eta'urberoak.11,° Itsas bazterreko arrantza itsaskikintza, arrainzaintza, ehiza

eta lbaiarrantza., 2.'" Lurralde mailako feriak., 3.'" Estatu osorako ekonomi plangintza barnean, ·Erkideo

Autonomoaren ekonomi aurrerakuntza bultzatzea.14.° Eskulangintza.15.0 • Erkidego Autonomoarentzat interesdun diren museo,

biblioteka eta musika kontserbateglak.16.° Erkidego Autonomoarentzat interesgarri den oroi~arri

ondares.17.° Kulwra eta Ikerkuntza bultzatzea eta dagokionean.

Erkidego Autonomoaren hizkuntza irakastea.18.° . Bere lurralde barrutian turismoa bultzatu eta eratzea.19.° Kirolglntza bultzatu, eta aisia betegarrl egoklak aurkitzeko.20.° Gizarte Laguntza.

21.Q Osasun eta garbidura ze:bitzuak, ,22.° Bere egoitzak ata instalapenak zaintzea. lege organiko

baten arabera bertako ertzainen zerbitzua antolatzea.2. Bost urte igaro ondoren Estatutua aldatuz. Erkidego

Autonomoek bera eginkizunak zabal ditzakete Konstituzio honen149, artikuruan dion eran.

149. artikulua

1. Estatuari bakarrik dagozkio ondorenga aror hauk:1.0 Edozein espainolek dituen eskubide eta Konstituzioa amaten

dizkion eginkizuna betetzeko oeharrezkoa den egoera arautzea.2.° Naziotasun barneraldatze, migratze, arrostze eta ihesleku

arazoak.3.° Nazioarteko harremanak.4.° Defentsa eta Indar harmatuak.5.°' Justiziaren administralgoa.6.° Salerosketa. zigor eta. presondegietako legegintza:

auzitegietako legegintzai Erkldego Autonomoetan bere berea dutenlegeriaren berezitasunak salbu. ..

7.° lanekiko legegintza Erkidego Autonomoen alor honetan izandezaketen eginkizunak salbu. _

8.° Zibil legegintza edo bestelako deretxo bereziak direntokietan. Erkidego Autonomoek hauk gordetzeko, aldatzeko edoaitzinatzeko duten eskubidea salbu. 8eti arau juridlkoen aplikapen,eta eraginkortasunari daTJozkion erregelak, ezkon,tzarekiko ereidagozkien harreman juridiko-zibilak, Erregistro-eta Izkr.ibu publikoeneraketa;{ Kontratuetako betebeharren oinarrlak. lege artekoeztabaidá konpontzeko ar.auak, deretxoaren Iturburuak finkatzea.azken kasu hontsn Foru errejlmen edo, Deretxo berezlen arauakerrespetatuz.

9.° Industria eta intetektual jabego legeglntza.10.° Aduana eta mugesari errejlmana; 'etB·kanpoarekiko

merkatalgoa.11.° Dirugintz8,dibisak, diru aldaketa· eta bihurgarrltasunak;

kredito, baklt eta Asegurantza eraketa oinarriak. '12.° Pisu eta neurri legegintza: eta ardu oflziala erabakitzea.13.°' "Ekonomi eragintza. 1'Iangintza orokorraren oinarriak eta

koorC#inaketa. ..14,° Hazienda Orokorra eta Estatuaren Zorra.15,° Zientzia eta Teknik" mailako lkerkuntza bultzatzea eta

koordlnatzea.16,0 Kilnporak-o Osasun Zerbitzua: Zerbitzuon oinarritze eta

koordinaketa. Botikarekiko legeglntia•.17.° Giza Asegurantzaren olnarrlzko legeglntza eta ekonom!

errefimena, ErkidegoAutonomoek alar hontan dutan eskuhartzeasalbu. '

18.° Administra/go Publikoaren legeglntza olnarrJak, atafuntzionarien arautegi. errejimena, betl erau hauetan admlnlstratuguztiak era barean tratatuz; admlnlstral prozedura orokorra, betiErkidego Autonomoen berezitasuna~ salbu; nahf. ,ta nahlezkodesjabetze legeglntza: administral kontzeslo ata kontratuel buruzkolegegintza eta administral publi (O orokorren erantzuklzun era.

19.° ltsasarrantza, Erkldego Autonomoel alor hontan ematenzaizkien ahalmenak 'Salbu.

20.° ftsasgsrraioa et&· itsasuntzlen bandarak, Itsasbazterrekoargitze lana, lnteresgarri diren ltsasportu eta alreportu; alre'espazlo,abilaldi eta garraioen kootrol8, metereolojl albiste etB alreuntzien

. matrikulapena••21.° Erkldego Autonomo baten mugaz kanpoko trenblde eta

lehor garraloa; komunikabl.de errejlmen orokorra;. traflko etamotordun guztien antolaketa; pozta eta telekomunikabldea, aire edoItsasazpiko kable komunikabideak eta lrratl komunlkabldea.

22.0~rkidego AutOl'1omo baten mugaz kanpo daude" uren

legegintza, eraketa, eta baimena eta baste E'rkldego bat ukltzendituzten Indar Instalapenak onartu edo elektrik Indarra kanporabidaltzea.

23.0 Ingurugiroarekiko olnarr.izko legeglntza; Ingurugiroazalntzeko Erkidego Autonomoek har ditzaketen erabakl gahlagarrlaksalbu. Baso. oihan eta gar,adu bldeet buruzko olnarrizko legeglnua.

24.0 Dene" onerako diren HEU'rf Lana. Erkldego Autonomo batbalno gehiago ukltzen badute.

2~.0 Meha eta enerjl errejimenerako olnarrlak.26.0 Zuharmaghítza eta lehergailuglntza, eta salmenta edukitz8

eta erabiltze. . ..

27.° Prentsa. Irrati eta telebIstlren errejlmenerlko oinlrrlaraulete orokorkl glze komunlkeblde guztlen.. .Ior honten Erkldo90Autonomoek Izan dezaketen ahalmena salbu.

• 29422 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6

28.0 Espainiako kultur. arte. &tI oroik.rri ondarea. "gotea,kanporatu &do inda"ez ez arrapatzeko; Estatuaren mUs80¡bibllotekaeta artxiboak, Erkidego Autonomoek izan dezaketen ahalmena I.tbu.

29.0 Asegurantza publikoa. lega organikoaren arlbare &teErkidego .Autamos" estatutuak jarralkiz IOr daitezkeen ertzaintzaahalmenaz salbu. .

30.0 Akedemik 000 Profesional mailako tltulua. eskuratzeko.beharrezko diren beldintze, emate edo onartzeko .rakata ataKonstituzio hanen 27, artikulua eratzeko behardiren oinarrizkoarauak. botere publikoak alor hontan duen be,ebeharra bete .helIZ8t8ko.

31.0 Estafu mailako estadistlka.32,° Aeferendum bidez. herri kontsulta egíleka delaren

baimena.2, Erkidego Autonomoek izan dezsketen ahelmenez kanpa,

Estatuak bere funtsezko .eginkizun eta betebehar bat bezala hartukodu kultur' zerbitzu8. eta Erkidego - Autonomoen arteko kulturharremanak erraztuko ditu.

3. Konstituzio h,ontan zehazki Estatuari atxeki ez zaizkioneginkizunak eta beralen· Estatutuenarabera. Erkidego Autonomoen,betebeharra gertatuko -dlra. Autonomi Estatutuak bereganatu ezdituen eginkizunak Estatuaren betebehar _gertatuko dlra eta 8uzlgaral batetan Estatuaren legeak nagusltuko dlre Erkidego~utonomoen gainetik. hauek expreski bereganatu ez duten alarguztietan. Oena de~a Estatu; mailako Deret_oa. ErkidegoAutonomoen deretxo osagarri izango da.

150'. artikulua

1. Gorte Orokorrek Estafu mailako eginkizunetan emandiezaiokete Erkidego Autonomo bati edo guztleiEstetu mailekolegearen .oinarri, funts eta jarraikideen arabera legegintzarakoahalmena. Auzlteglen ahalmensz kanpo, lege ereduak'_zehaztuko duErkldego Autonomoek emanikako legeak kontrolatzeko Garte-Or-okorrek jarraikiko duten bides. .

2. Estatuak lege organiko baten bidez.ErkkSego Autonomoenesku utz dezake berari dagozkion etaaldagarri gertatzen direnzenbait eginkizun. Arazo bakoitzean legeak aurrez lkusi behar dltudiru iturrl aldaketa eta Estatuak· bere esJw gordetzen dituenkontrolbideak.. 3. Hiritar guztien ongltasunak hala eskatzen duen8an. Estltuekem~n ditzake lege batzu Erkidego AutonorilQek ja~ko legeakarmonizatzeko nahiz eta legeok hauen esku dauden gaiak 'rautu.Gorte Orokorrei dagokien Ganbara bakoitzeko gehiengo absolutubaten bidez. behar horren neurrera. .

151. artikulua

1. Konstituzio -honen 148. artikuluaren bigarren zatian alpallandiren bost urteak ez dira igaro behar. Autonomi prozesua 143,2.artikuluak jartzen duen epaan. Diputazfo edo Irla arteko Erakundeezgain probintzia bakoitzeko hauteskunde zerrendlren gehiengoaosatzen duten udaletan lautik hiruk onertze" duten••n. 81. Iegeorganikoaren arabara probintzia bakoitzean bozem.Ue gehiengoabsolutuak etI-refentndumaren bidez bifresten dueneln. .

2. Aurreko artikuluaren arabera, __ Estatuti.;¡ eiJ;téko. proZeduratiaúxé dateke: . - .

1.°' Gobernuak Autonomis nahi duten lurraldeeteko Diputetuetá Senatoreak· deituko dhu, bittZarra'.so'rtu p-' ~atutuegindezi!Jten, biltzarklde g~hiengo absofotuak'onartuz:

2.° Parlamentarien bittzarrak Estatutu proiektua onat;f.uz gero,Kongresuko Konstituzio batzordearengana' ~idaliko qa. era "batzon:fehonek' hurrengo bi hilabeteetan, blltzarldde batzuren· laguntzazaztertuko do. erabateko·moIdaketa burutleko.. 3.° Akordío batetara 'heiduko balira. delako testua

Referendumaren bidez botka~a izan beharko du, Estatutuproiektuko lurralde barrutia" dauden probintzietan.. 4.°. Probintzia bakoitzean. emsnikako. belio ~dute"- bozengehiengoak onartua bada, Estatutu proiektua Gorte· OFOkorretarabidaliko da. 81 Ganbara osoek bildurlk bere-birrespena eman beharkodiote. Estatutus onartua izan ezkero, Erregeak izenpetuko du atalege bazala jakin araziko da. . . ,

5.° Zenbaki honen mgarren zatisn aipatzen den akordioa lortzehez bada, Estatutu proiektua Gorte Orokorretan aitzinlege bat bezalatramitatuko da. Gorteek onartzen duten aitzinlege ~orl Referendumbidez bozkatua izango da, Estatutu proiektuko lurralde· barrutia"dauden probintzietan. Probintzia bakoitzeko balladun bozen

"gehiengoak onartu. bada, aurreko 'zadan aipatu den· er~n jakinaraziko da. .

3. Aurreko 4. eta 5. zatietan aipatu bezala, Estatutu proiektuaprobintzia batetan ado gehlagotan ez onartzea ez du esan nahí,besteetan Erkidego Autonomi han ezln dela sortu. artikulu honenlehen za!ian esaten den lege organikoaren arahera.

152, artikulua

1.· Aurreko artikuluaren arabará onarturiko Estatutuetán.Autonomi dun Instituzio eraketa biltzar legegile batetan oinarritukoda. Biltzar hau bozketa orokor baten bidez aukeratua Izango da,bertan proporzionatki lucralde osoko eskualde guztietako ordezkariakizanik; Adminlstral eta Eragile boteradun Gobernu Kontseilu bat etaBiltzarrak aukeraturiko eta Erregeak izendaturiko lehendakari bat,Gobernu Kontseiluaren zuzendari bezala,. Erkidegoaren OrdezkariNagusia izango dena eta bertan Estatuaren ordezkari arrunta.·Lehendakariak efa (3obernu kontseilukideek biltzarraren aurreanersn"tzukizun politikoa izango dute,

Erkidego Autonometan tolo;.i/<.o auzi eraketaren gailurra goimaílako Justizia Auzitegi' Nagusi bat izango da; Auzitegi Gorenadelakoaren agintea errespetatuz. Erkidego AutonomoenEstatutuetan lurralde suzitegi ei'aketaren zatikatze baldintzak etaerak jsr daitezke. Hauzi Boterearen lege organikoak dioenarekinbatera eta honen batasuna eta askatasunaren arabara.

123.artikuluan esandakoaz gain. auziaren prozesu malladezberdin guztlak. tehen maílan hasitako Erkidego' Autonomoarenlurralde berbereko 8uzitegi erakundeetan amaituko dira.

2. Estatutuak bahin izenpetu eta jakin arazi ondoren. bertan¡artzen diren" aldabideak jarralkiz bakarrik alda daltezn. eta·Hauteskunde . zerrendetarl sarturik dauden bozemaileen arteanReferenduma ,eginaz.

3. Mugakide diren Udalak elkartuz Estatutuak lurralde zatiketabereziak sor ditzakete. noftasun juridikoa izsnik.

153. artikulua

Erkidego Autonomoek egiten dituzten ekintzen kontrolaeramango dute: '.,

al lege indarreL emanikako arauen Konstltuzionaltasunanburuz. Konstituzio Auzitegiak.

(b) , Estatu Kontsellua entzun ondoren, 150. artikuluaren 2.zatiaren araber8'aldatu zaizkion ekintletan. Gobernuak.·

e) Administrel Autonomoaren eta haren erregla arauakkontentzio administral auzitegiak.

dI Ekonomi eta Aitzinkontusk Kontu Auzitegiak.

-154. artikulua

Erkidego Autonomen lurraldeetan Estatuaren admln;stralgoa,Gobernuak izendaturiko ordezkari batek eramango du eta bidezkoadenean:erakundearen adminlstralgoaz koordinatuko.

155. artikulua

1. Erkidego Autonomo batek Konstituzio edo bestelako legeeke.zarritako eginkizunak beteko ez balitu, edo Espainiako"ongitasunaren aurka astun jokatuko balu, Gobernuak ErkidegoAutonomoaren lehendakaria deituz. eta honek erantzun ezlkSenatuaren gehiengo absolutua lortu ondoren, onarturlk~eginkizunak nahi eta ez beteuera bortxatzeko edo ongitasunorokorra lortzeko beharrezko diren erabakiak har ditzake.

2. Goragoxe aipaturiko erabakiak betetzeko. Erkldego. Autonomoen agintari guztiei behar diren aialpenak emango dizk:ie

Gobernuak,

156. artikulua

1. Erkidego Autonomoek bere eginkizlmak bete ahal izatekoekonomi askatasuna izango dute. Estatu mailako Hazienda 'etaespainol guztien arteko solidaritatearen koordlnaketa' oinarrienarabera.. .- 2. Erkidego Autonomoek ~statuaren lankide edo ordezkari izandaitezke zergak biltzeko. jestionatzeko eta Hkldapenak egiteko,Estatutuen eta legeen arabera.

157. artikulua

1. Erkidego Autonomoen diru iturriak izango dire:a) Estatuak osorik edo zatika utzitak.o zergak. Estatu mailako

urgei gehitutakoa eta Estatuak emanikako beste dlru iturri batzu.b) Bere zerga propioak, tasa eta zergaemaitza bereziak.el turralde arteko diru multzotik eginikako "daketak eta

Estatuaren Aitzinkontu orokort'eko beste zenbalt egoklera.d) Bere ondasul"len obariak eta Deretxo Pribatuko emaitzak.e) Kredit erabileraren emaitzak.

B. O. del K-Núm. 311.8 • 29 dIcIembre 1978 29423

2. Erkidego Autonomoek ezil't izango dute befe muga kanpokoondasunen kontu... zergarik jarri edo zerbluu ata &alk,.ríenzirkulapenaske bet behn top8 dezaketenak.

3. Lega Organfko batenbidez 8urreko leheo saltean aipaturikoefc.onomi ahalmenak sor dltzaketen auzlak '.rgttzeko arauak etaEstatu eta Erkldego Autonomoen arteko ekonoml harremanak mugadaitezfl:e.

158. artikulua

1 Estatuko Aitzinkontu Orokorreta" Erkidego Autonomoentzategokiera bat eman daiteke aldatu zaizkion zerbitzu eta eginkizunenneurrian eta Estalu osoko oinarrizko zerbitzu publikoak beteko direnzihurtasunean.

2. Lurralde arteko ekonomi desegokierak. zuzentzeko asmoazata salidarltate bat &ortzeko konpenzazio mru muttzo bat sortuko da.iobertipe" gastuak ordaintzeko eta diru multzo hau ErkldegoAutonomo eta behar den probintzien arteko banakéta gurtl hau.Garte Orakorrek eginaz. -

IX. TITULUA

159. artikulua

1. Konstituzio Auzitegia Erregeak izendaturiko hamabi lagunekasatzen du; Lau Biltzarkldeeli artean Biltzarrak aukeratuak. bostlkhirurengehiengoaz: Lau Senatorkideen artean Senatuak lukeratuak,bostik hiruren gehiengoaz; bi GobernuaJe. aukaratuak ata bi Auzibotereak Kontseilu Orokorrak aukeratuak. J

2. Konstituzio Au¡itegiko Epailariak. Majlstrltu. Fiskal..Unibertsital irakasle. Administl'al funtzionari eta abokatu arteanizentatuak izango dira. hamabost urtez profesionallanean arituak etatan hortan prestuak direla erakutsi dutelarlk.

3. Konstituzio _ Auzltegiko Epailariak bederatzi urtetarakoizendatuak ¡zango dira, eta hiru urtero hiruren bat aldatuko da.

4. Konstituzio Auzitegiko Epailariak ezin Izango dlra izan:Ordezkotasun agintedunak. Administral eta polltlk karguduna.Alderdi politiko edo sindikal batetako 1:uzendaritzakoak eta bereJentankideak; Epaile edo- Fiskaredo edonolako profesional edo mer1<ataltana egiten dutenak. Bestelakoetan KOnstituzio Auzltekldeek Auzibotereko judizialeko talde adostezintasun berbera Izango dute.

5. Konstituzio Auzitegikideak independienteak ilango dlra etabere agintearen ihardueran ,aldaezinak.

, 60. artikulua

Konstituzio Auzitegiko lel:lendakaria -Auzitegiko taldekideenartean aukeratua eta Erregeak hiru urtetarako izendatua izango da.

161. artikutua

1. Konstitu-.io Auzitegia Espainia guztia du bere eskuera etagaida: .

al Lege kta tege bezata erahakitako edozf.,. Konstituzioare'nkontra dagoeta erabakitzeko. Lege hezata. erabakitako arau batKonstituzioaren kontra dagoela esan ondoren eta Jurisprudéntziakhorre1a utertu, leg~ hau u'kitzen du, baina emandako epala' edoepaiek ez dute epaitutakearen balioa galduko.

bl Konstituzioaren 52.2. artikuluan onartzen diren eskubideenbortxapen kontrako baliakizuna egileko. legeak jartzen dituen kasueta eratan. .

el Estatu eta Erkidego ~utonomoen arteko auzietan edo azkenhauen arteko auzietan.

dI Konslituziaak edo tege organikoak iratxekitzen dizkion bastegaielon.

2. K"onstillJlio Auzitegíra bidal ditzake Gobernuak ErkidegoAutonomoen edozein erabaki edo arau. Auzitegira eramandakoedazein erabaki edo arau .tenaldi batetan sartzen da bainaauzitegiak hurrengo bost hitabeteetan nahí eta ez blrretsi edo kenduegin beharka dio etenaldi horí.

162. artikulua

1. legeztaturik daude:al Kanstituzioaren aurkako salakuntza. egiteko. Gobemu

lehendakaria, Herriaren c!efGndatzaitea, 50 Diputatu. 50 Senatore.Erkidego Autonomoen Ero~unde eragile :<'olejiatua eta behar denea"

haien.Siltzarrak.b) Babes baliakizuna eskatzeko, edazei" pertsona edo tege

nartasun duen edazein' elkarte da gal. bidezko den eskubideaaipatuz. bai eta herríaren defendatzailea eta Fiskal Ministeritza..

2. Gainerako kasuetan, lege organikoak erabakiko du zeinpertsona edo tegezko erakunde den gaL

163. artikulua

Prozesu batetan Auzilegi erakunde batek tege bezala emanikakoaraua Auzi batetan erabilgarri dela embaki dezake, eta tege horiKonstituzioaren aurka dagoela uste badu. orduan legeak jartzendituen baldintza. era eta ondorioa jarraikiz, Konstituzio Auzitegiraeramana izango da eta inotaz ere ez l}a izango etenaldi batsortze~oa.

164. artikutua

1. Konstituzio Auzilegiko erabakiak «Boletin Oficial del Estado))delak9an argitaratuko dira eta bateude. boz partikutar eta guzti.Argitaratutako biharamunetik erabakitako balioa- duta eta ezinizango da jaso baHakizunik haren aurka. Lega edo lege bezataemanikako araua Konstituzioaren aurka dagoela adierazten dutenak,eta eskubide subjetibo baten balioa ez dlltenak. denen aurrean azkenerabaki bezala dira.

2. Erabakiak bestelakorikesaten ez duen bitartean.Konstitl,lzioaren aurka ez dauden beste zatlek mdar guztla dute.

165. artikulua

. Lege organiko batek arau'tuko du Konstituzio Auzitegia. beretaldekideen egoera. Auzi garaietako prozedura eta baliakizunakegiteko baldintzak.

X. TITULUA

K.....ltuzloaren .Idek*ta.

166. artikulua

Konstituzioa aldatzeko iniziatiba erabili ahal izango da 87,artikuluaren 1. eta 2. apartatuetan jartzen kasuetan.

167. artikulua

1. Konstituzioa. aldatzeko proeiktuak Ganbara bakoitzekobosteko hiruk anartu beharko ditu. Biotan akordiorik ez baldio bada.lortzeko ahalegiriduko da Diputatu eta Senatoreen batzordekonposaketa berdinezkoa sortuz. beronek tex·tu bat aurkeztuko dubiltzarreak eta Senatuek botatukodutena.

.. 2. Goiko apartatuko prozeduraz'onartzea ezbaldin bada lortzen.eta textuak Senatuko gehiengo a.bsolutik baiezko botua lortu izanbaldin badu, biltzarreak hirutik bik aldatzea onar dezakete.

3. Garta Orokórrek. aldatzea onartuz haren berretsipenerakoreferendumera mendeko da honela eskatzeri denean. hura onartzekohurrengo hamabost -egun barruan, edozein Ganbarako kideenhamargarren zatia.

168, artikulua

1. Koñstituzioaren berrikuste osoa edo zatikakoa proposatzen.denaan, aurretiko Titulus. bigarren kapitulua. 1. Tituluko lehen Saila•.edo 11. ·Titulua ikutuz. printzipioaren onartzera joko da Ganbarabakaitzeko hirutik bi, eta Gorteen berealaxeko deuseztatzera.

2. Háutaturiko Ganbarek berretsi beharko dute erabakia etatextu Konstituzional berriaren estudioetan ihardun, hau Ganb~lJabiotako hlrutlk bik onartua izan beharko du.

3. Gorte Orokorrek aldátzea onartuz, honen berretsipenerakoreferendumera mendu behardo da.

169. artikulua

Ez da egingo Konstituzioaren aldatzerik gerratean eda 116.artiklltuan aurrezikusitako egoeraren bat gertatzen denean.

DISPOSAPEN GEHIGARRIAK

Lehena

Konstituzioak babestu eta onartzen ditu forundun lurraldetakoeskubide historikoak.

29424 29 iilclemDre 1978 B. O. del" K-Núm. 311.6

•

Forudun • errejimenaren gaurkotze orokorra. dagokionean,Konstituzio ata Autonomía Estatuen bamean eglogo da.

Bigarrena

Konstituzio ·hontako 12. artikuluko adinez nagusitasunarendeklarapenak ez dilU kaltetan egiten .Der~tKO. Pribatu ingu~uneko•.

_eskublde for8Ietan·babestukoegoer8~.

Hirugarrena

Arkipielago Kanariarrell errejimen ekonomik eta fiskalarenaldalzes Erkidego Autonorhoaren aurrez Ikusitako txostena eskatukodu ado behín behineko. organo autonomikoarena.

LlIugarrena

Erkidego Autol"jomoetan Lurral(;le Audientzia bat bajno -gehiago-daudenetan,. Autonomía estatutuek daudenak ¡raun dltzak.ete.beralen artesn konpetentziak banatuz, betl 8uzl botereko legeorganikoan aurreikusitakoaren arabera eta honen 'batasun etaindependenuiaren barnean.

BEHIN BEHINEKO ERABAKIAK

Lehena

8ehin'behineko autonomia errejimena duten IU!T8Jdeetan. hliengoiko organo kolejiatuek, beren kideen arteko gehlengo absolutqajasoz. hurrengo lniziatiba hau ..Ida dezakete. hots. 143. artikuluko 2.apartatuak Diputazio Probintzlal edo dagozklen organo Intsull1artekoei ematen die.

Bigarrena

Lehenago balezki autonomia estatútu proiektuak plebizitatuzituzten lurrald,eek eta Konstituzlo hau ald~rrikatzen denerako, behinbehineko autonomia errejimenez kontatzen dutenek berealaxe jokadezskete 148. artikuluko 3. apartatuan aurrélkusten den .raberan:honela gehiengo absolutus akordatzen dutenesn ,goren organopreautonomik kolejiatuek Gobemuari adleraziz. Estatutu proeiktua,151. artikuluko 2, zenbakian ezartzen denaren araberan elaboratukoda, preautonomik organo joiejlatuaren dei4z.

Hirugarrena

~Prozesu autonomikoaren iníziatiba, 143. srtikuluko 2. apart&tuanaurreikusitakoa, Gorporazio Lokal haien kidaengandik ondorioguztiez atzeratua ulertzan da, lehen hauteskundeak egin arteKonstltuzioak dirauenetík.

LaugarrBfla

1. Nafarroaran kasuen eta berau Eusko Kontsellu ,Nagusian edo .ordezkatuko duen euskal autonomik errejimenean sarueaz,

Konstituzíoko 143. artikuluak ezartzen d·uanantn'·ordez. inJzratlbaOrgano F9ral. konpetenteari dagokio: l:Seronek erabakiko du huraO$otzen duen kideen gehiengoaren erabakiz. Aipatutako iniziatib.renbaliatasunerako beharko da, gainera, Foru Erakundeari erabakiáberretsi ahal dakikeo referendumez expreski-hontarako bJleraziz, atéemandako baliodun botuen gehlengoak onartua.

2. Iniziatibak ez balu aurrera ·joko hura bakar bakahik birsordaiteke For:u Erakunde konpetentearen aglnt8 garaitik kanpo, etagehien jota. 143. artikuluan ezártzen den epa gutxiengoa igaroondoren.

Bostgarrena

Ceuta eta Melilla hiriak: Erkidego Autonomikoetan era da'ltezke .bertako Udalek honela erabakitzen baldin badute, beraien kideengehiengo absolutuak hartutako akordioaren' .rabera -ata GorteOrokorrek baimendu lege. organiko baten bidez, 144•. artikuluanaurreikusitako arabera. - . '

Seigárrena

Biltzarrek.o Konstituzio' Batzordara estatutu proiektu ezberdij;batzu igomerqkoan, seriara ordenan erabakiko dira. eta' 151.art¡~uluan dioen bi hilabetetako epea kondatuko da, BatzordeakprOlektu estudioa e~o elkarren &egidan ,ezagututako proiektuakbukatzetik. .

Zezpigsrrena

Bahín - bahine~o erakunda autonomikoak hurrengo ka~uotan

deuseztatuak izango dir.:a) Autonomia Eatatutuak Konstituzio honen arabera

qnartutskoak. ezartzen dituzten organoek eratzerakoan. -• b) Prozasu autonomikoaren lnlziatiba balizkoak Burrera jotzenez duenean 143. 8rtikuluan aurreikusitako baldintzak betetu ezdirelako.

. c) Organismoak lehen bahin behineko erábakiak -aitortzen dioneskubid~a ihardun ez balu hiru urtetako epe barruan. .

Zortzigarrena

1. Konstituzio· hau. onartu duten Ganbarek bereganatukodituzte. hark funtzionatzen duenetik., bertan arauzki biltzar etaSenaturako markatzen díren funtzio eta konpetentziak, etaguztihauen aginteak 1981. eko Ekainetik aurrera ez du baliorlk izango.

2. . 99.eko artikuluan ezarritako' -ondorioez Konstituzioaren, aldarrikatze.a balioiko Konstituzionala bezala kontutan hartuko dé'haren aplikapenera bideratuz. Hontarako, aipatutako aldarrikatzetlkhaga1 etl hamar. egurieko epe .bat irakiko da artikulu hartan.rabakitakoa betetzeko.

Epa hontan, 'oraingo Gobernu lehendakar1ak, Konstituzioak karguhontarako azartzen dízkion betebehar eta konpetentziak bereganatuzaukera agin delaka ..115. art1kuluak Jlitortzen' .dion 'ahalmenazbaliatzeko. edo laga uztearen bidez 99. artikuluan ezarrt!akobetetzerako. azken kasu hau 101. .artikuluko 2. apartatuan8urreikusitako egoetan geraturik. .

3. Deuseztatze kasuan. 115. artikuluan aurreikusitakoaz. eta68., et8 69. artlkuluetan aurreikusitakoa aurrera legalki ez baldin

'bazen eraman. hauteskundaetan lehenagoz dirauten arauenaplikapenerako aango da', salbuespen bakarrik hautaezintasun etaelkartezintasunei dagokiena lzanik zuzenki aldarrikatuko daKonstít~zioaren 70. artíkuluan 1. apartatuko «b» letraren bigarrenetenean aurreikusitakoa. ata era berean. bertan boto emateko adinazerabakitakoa eta 69. artikuluko. 3an ezarritakoa.

Bederatzigarrena

Konstituzio Auzitegiko kideak lehenez hautatu ondorenetik hiruurtetara. zozketaren lfKtet bertako lau kideen talde batlzendapenerako utzi eta berriztatu behar den hautagai etorkiberdineko. Bakarrik ondono hauetarako ulertuko da Gobernuarenproposamenez hautaturiko bi etork! berdineko kideez eta AuziBQ.tereko Kontseilu Orokorreko formulatik datozenak taldeturik. Eraberdinez. aldarrikatuko. da hiru urte igaro ondoren. goiko -zozketakeragín gabeko talde bien artean. Ordutík 159, srtikuluko 3.zenbakian ezarrita.

DISPOSAPEN DEROGA1ZAILEA

1. 1977.-eko UrtarrJlaren 4eko legaa aldatze palitikarakoder.agaturik geratzen da, lehemigo aipatutaka legeak ez baklin baduderogatuta izan. hots, 1958. eko 'Maiatz,aren 17ka MugimendukoOínarrizko"'printzipioa, 1945.eko Uztailaren 17ka Espaínolen Forua,1938.eko Martxoaren 9ko lanarena, 1942eko, Uztailaren 171\0Gorteetako Lege Konstitutiboa. 194eko' Uztailaren 26koBuruzagitzaren oinorc;iekoa. Guztiok '1967eko Uztailaren 10ekoEstatuaren Lege Organikoak aldaturik eta era berean azkenau eta1945eko Urriaren 22ko Referenduni Naziorialarena.

2. lnolako iraupenik gorda ahal baldin badu. 183geko Urriaren.25eko legea, Araba. Gipuzkoa eta aizkaiko probintzie¡ dagakiona•.behin be~i~o derogaturik kontutan hartuko da.

Era berdinetan 1876eko Uztaílaren 21 eka legea beh¡n betikod~rogaturik geratuko da.

3. Era berean derogaturik' geratzen dira Konstítuzl0 ha­nen aurka dauden dlsposapen guztiak.

\

AZKEN DISPOSAPENA

Konstituzio hau «Estatuko Boletín OfiziaJean» textu ofizia!a ~

argitaratzÉln den egun beretik funtzionamenduan sartuko da.Espainiako beste hizkuntzetan ere argitáratuko da.

IMPRENTA NACiONAL DEL BOLETIN OfiCIAL DEL ESTADO