I I I I I I I Quaderns de

la Selva, 12 2000

CFNTRE D'KSTUDTS

SKLVATANS

Confluències lüeràries en el

Via^e de Pere Porter a rinfem

P E P VALSALOBRE Universitai: de Girona

NARCÍS FIGUERAS l.'nivcrsitat Oberta de Catalunya

JOSEP M. Perns GLiri -e l nostre homenatjat d'ara-, ha publicat re­centment el Viatge a Vlnfeni d'en Pere Porter. Entre la realitat i la

ficció.- És un treball de rdaboració del qual es tenia coneixement í c]ue era molt esperat; el fel és que assenyala una fita en Testudi d^aquest conegLil relat mera­vellós siscentista. Pons hi analitza amb finor els vincles entre els principals tes­timonis cjue ens n'han pendngut fins a definir unes agi\ipacions de manuscrits, i alhora persegueix: els personatges que apareixen al relat i acaba identificant completament els estadants d'aquell in­fern. Tots els qui coneixíem de temps el treball de Pons, n'esperàvem la publi­cació i, quan finalment la Fundació Pere Coromines (amb el suport laboriós de Josep Ferrer i Joan Pujadas) el tragué a la llum, ens n'havíem de felicitar,

Certament, allò que Pons Guri ens proporciona amb el seu estudi i edició de les diverses formes que prengué aquest relat fantàstic -una baixada a rinfern, una katàhasi, diríem, des de les aigües somes i boiroses de Testany de Sils- és la pintura nítida, i per pri­mer cop entenedora, del context so­cial que va generar, molt probable­ment. la redacció i difusió del text. Un ambient de corrupció) entre la classe judicial catalana va propiciar la prepa-racic3 d'un pamflet que hi fes front i

1. ANÍ>MM, Viatgea VÍÍIJIT}I d'vit Pi'rcP<<i-ti'r. Entivki realitat i ícificció {'iwxi,, ed . i no tes clc |,M. PonsCiiiri), Barcelona, C^uniil / FLindació Pere Cx>-ixiímincs (Ai.iloi"s Catalans Anlios, 12), 1999. 169 p , VegeLi-ne \A ressenya d e P e p VALSAI/>HIÏ[=: a Revista dvCaíalum·a. ISS ( í x i u h r c 2í)<Xï). I 2 I - I 2 Í .

91

I I I I I I I c]ue en posés en evidència la gravetat i les culpes, amb un exemple clar de deixadesa notarial i un escarment proporcic?nal en les penes de Tlnfem.

Aquesta visió més completa ens ajuda molt a caracteritzar el rexl i les seves circumstàncies. Ara bé, ^és lícit de fer-se encara altres preguntes en relació amb altres aspectes interns i externs del text en qüestió? Pensem que sí.

L'anònim redactor, empès d'una manera general pel context i, d'una manera concreta i directa, per algun fet real, aquest sí, lligat a la persona, també reaL de Pere Porter, ni) va confegir el text del no res o inspirant-se en la tradicicí oral o dita ''popular^ en efecte, de l'anàlisi detinguda dels detalls del text es dedueix l'ús de recursos que, d'una banda, provenen d^una llarga tradició litentria, i de Talcra, coexisteixen en un gènere nou aleshores en la literatura hispànica. Això és el que ens ha dut a exposar, en aquesta nota de lectura, alguns dels elements que pensem que poden ser objecte d\ina anàlisi més aprí)fundída.

Però no s'acaba tot en el que en podríem dir ''el taller de l'autor'': en els elements d'aprofitament i en la reelaboració que l'autor efectua per confegir el seu relat. Ens hi referirem amb més detall de seguida. Encara podem fer-nos, però, altres preguntes relatives a la llarga circulació de la història de Pere Porter, bé c]ue únicament manuscrita fins al 1874, any de la primera edició coneguda, a ia impremta Llach de Girona, Pons Guri opina que el relat protagonitzat per Porter no va arribar a les premses per •^manca de vàlua literària^. Per bé que la literatura en català tenia dificultats per a ser impresa, el cert és (|ue el nostre text va tenir una circulació manifesta: ho demostren el gran nombre de manuscrits que ens n'han peivingut. Aquest fet hauria enllaminit qualsevol impresor local, si no fos que, per les característiques del text, amb denúncies ferotges de persones vinculades a Vadministració de justícia i, en definitiva, al poder, no sembla tacil que pogués fer-se circular sense causar perjudicis als implicats en Tedició,^

D^altra banda, com ha dit Roger Chartier en referir-se als (en aquell cas, sí) impresos dits de ^'àmplia circulació' (de característiques similars al text que ens ocupa ara), el fet d'estudiar formalment el text i classificar-lo en una o altra categoria (els dits occasionnels, placards, canards, e tc) , no ens explica res de les intencions de Tautor ni de les possibles lectures entre els seus diversos lectors. Cal esforçar-se per comprendre les funcions, les raons i els usos de textcjs com aquest. Una qüestió rellevant és, doncs, la dels efectes produïts o pretesos, per tal de refer les significacions plurals que contenen els elements narratius, tipogrà­fics en el seu cas, elc.^ Ens sembla que hi ha camp per córrer en el cas del Viatge de Pere Porten bé que Pons Guri ens ha ajudat a escurçar-lo i a entendre les circumstàncies de Telaboracié).

2. N hem dit algLina Í'OS;I d lü resM.Tiya esmt^n- aho rcada milagríïsamtfnic sulvadii", d ins l ïo^cr lada 11 ki ní>ta LinterkïT, p . 123^ Chaitier. Lihnys, íecUim^y ieclarcs en ía HdadMo-

ò- R o g e r (^[{AKTiEFí, 'T o.s ocasianales. L.a í/f/^íi^^, Madrid, Ali-inza. 1993, 203-2 iS (20-+-2(íS).

92 PEP YMSAWUl - MRÜS BGUEUS

I I I I I I I Un altre aspecte quf mereix atenció és la classificació que del text van fer

els esrudioscxs a la fi del xix i primeries del xx. Hom tenia interès aleshores a trobar els elements definidors de la dita ^'literatura popular''. És clar que la confecció del nostre text ncí s'ha produït en un context popular- En canvi, S'adreça a un sector social ampli de persones c|ue havien après a llegir, encara que moltes vegades no sabien escriure (d^acord amb el sistema educatiu de l'època), i que podien tenir al voltant un col·lectiu encara més ampli de per­sones que eren nisuaris^ d'aquest tipus de textos per mitjà de l'audició en sessions comunitàries de lectura en veu alta. Les intencions del redactor estan lligades, en part, a ac]uest món cultural de les societats preindustrials en què hom preveu, també, una difusió oral del text/' I aquest fet en condiciona el registre lingüístic i la forma literària per fer-la príípera a les formes de la rondalla folklòrica,

Així doncs, si tornem als trets interns del text c als elements de tradició. convé que ens plantegen novament, també des d'aquest punt de vista, la pretesa naturalesa folklòrica d'aquest relat ^Es tracta, doncs, d'un pamflet contra certa curialesca, confegit amb materials de rondalla pcípular i creences locals? Aquest era el parer d'un dels seus editors de principi de segle, Ramon Miquel i Planas, Per la nostra banda, ens proposem mostrar, en canvi, com és d'evident l'ús de la literatura que fa l'autor anònim. No únicament per la destresa narrativa que demostra, sinc3 pel coneixement que té de motius estrictament literaris i per la relació que el text sembla tenir, com dèiem, amb diverses tradicií)ns literàries que conflueixen aleshores en la cultura hispànica. Però anem a pams.

En comentar aquest text, Jcírdi Rubió afirmava: "El relat és viu i natural, interessa i està ben portat. En un estil popular, sense afectació literària, molt gràfic i expressiu, I..J Tant si és novel·la, com si és una sàtira del tot inventada per blasmar notaris i advocats curials, la narració és interessant"/

Una de les mostres que millor palesa la perícia narrativa de l'autor anònim és el manteniment de l'expectació, del '^suspens", especialment al final del relat. Ho fa mitjançant tot un seguit de estratègies dilatòries i prolepsis, és a dir, avançaments del que s'esdevindrà, però que, de tant dir-ho, els fets no fan sinó ajcjrnar-se persistentment per al lector/' Aquesta és una habilitat de

4, Per aques tes rellexions, w ^ , la intiXKlLicció dels editors, Roger CIí IMÍIIF K i í lan^Jüi-gen II.SFBRINIÍ.

i altres apor t i c ions . ;il v o k m i Col^xiríageeí lecliin'

pcpiílaíre. hnfyrirm'^ cie ícif^e cUx:iil£ítion oyi lii irrJIH'.

XVïe-XÏXesiècies. Actes cki colk)í]iKi ck^s 21-2^ aviíl 1991. Wolfenbücrel , PUILS, IMEC / Edicions d e la Maison des Sciences d o TI k>imne, 1996.

5-JORIÍ RUB[Ò I &\[_\r,T Fk, íïv^tònadeUi lite-ra-tura catalana^ vol. IT. Biircvk:ina. PLiblícxicic >ns d e l'Abadia d e Montser ra t , 19Hb, 23(1-231-

6. V.\ s u s p e n s és lelatiu. e s t lar: n i è s aviat é s una e x p e c t a c i ó q u e afecta els persc:inatgcs del re­ial, els ve ïns d e Tordera i I losialric, n o p a s e! lec-t<:ir, d o n a t cjLie at jnest ja c o n e i x la tont d e la leve-l ac ióde l n i i s s : i igede Porter i el seu con r in^ i i . Ara 1K:. Vexpectativí^i creixenT: la <[iie de.scc:>níiejii o <::|ue d e s i t g e m s a t e r exac t amen t si arribarà a p o d e r ler el cjiie p re t én a soi-gira a l ^ u n e n t r e b a n c esUanv i injust.

ímlhhíks literàries en el Viatge de Pere Porter a Tlnfern 93

I I I I I I I ranònim que ha estar generalment reconeguda. Ho fan JoixH Rubió i Arseni Pacheco, per posar dos exemples de persones que ccmeixien bé el text i els estratagemes de la narrativa.

A més, hi ha diverses escenes infernals que mostren un desenvolupament literari evident. Es el cas de la de mossèn Ramon de la Freixeneda, qui amb frau i engany s'autoprocurava feina; a Tlnfern està ccmdemnat a reproduir eternament la mateixa escena. L'episodi més destacat quant al desenvolupa­ment literari és el del pare í fill que roden en una sínia; hautor ha volgut dotar Tescena d^un desplegament ampli, atorgant la veu als protagonistes/' En torna­rem a parlar de seguida, arran de les fonts literàries-

Un altre aspecte remarcable de Thabilitat del narrador és fús de certes estratègies per fer avançar Tacció dins de Tespaí infernal. En diverses ocasions, Porter esclata en un seguit d'exclamacions devotes que fan patir enormement els diables de la contrada. Recordem dos episodis clau. Un s^esdcvé quan troba el notari Jalmar. Aquest li confessa que ara és condemnat a Plnfcrn perquè no havia anotat la cancel·lació del deute pel qual és perseguit Porter. En recordar Porter, per les paraules de Pàníma del notari, que és a l·Infern, crida Jesús i Maria, salvau-me...!-. Això tumienta els diables de tal mode que els empeny a castigar violentament el notari perc^uè informi Porter del que vol saber. El segon episodi és el que permet a Porter sortir de l·Infern. Un seguit d'exclamacions del mateix caire, fruit del desànim i de la contemplació desoladora de les penes eternals, fan que sigui literalment expulsat pels soferts diables,^

l^erò a banda de la solvència narrativa de fanònim, hi ha molca més "lite­ratura" al text. Molts episodis i motius literaris que apareixen al nostre relat remun­ten a una llarga tradició. Sense anar més lluny, hi ha una sòlida tradició literària medieval d'inferns poblats per juristes i notaris coraiptes, als quals baixaven per­sones que després explicaven la peripècia amb intenció edifícanc. Són múltiples els gèneres que recullen escenes moralitzants d'aquest tipus, assenyaladament els sermons, com ara els de Vicent Ferrer.

La literatura medieval dels exemplavü. tenir reculls o catàlegs específics per a ús dels predicadors, d'on hom espigolava per als sermons el que més con­venia en cada cas. El sermons de Jacques de Vitry o els reculls de Cesari de Heisterbach van ser els més usats; aquest darrer i el seu Diaiogus miraculorum foren els més matiners (1219-1222).'-^ Marian Aguiló edità, pel que fa al nostre

7. Noicni q u e aquest cpi.scxii. n a Ic c a p vin- oli roent els pastors , u n d'ells e s to rnuda i l^altre CLilack'ï amb rcihjeLtiLi de blasme de radministnici.6 exclama JesilS", la qual cos:.i aixecu pi"oït^s(c^ en-de jii.sTÍeia. iru ela d imonis , q u e cauen esniortuïts.

8. Ben .segur q u e aquestes escenes i-ecorda- 9. Veg. C. BRFAICÍM:!, J. Lr. Ciun', J A : , .SCHIMITT,

nin a algú una escena cVEls Fasíoretsdt:^ Folch i f.'exemphem. TyfK>logíecii'^^ojín-esdu moyeriàge Torres <19l6>, el •nQuadre 1 le: Les calderes d 'yn occidentaKí^d^sfz. 4 0 ) , ' r u m h o u t . Brepols, i9B2. Pere Botercí-, q u a n eLs diables pre tenen pos:ir e n

94 m VAisAíomi - NARCÍS FIGUERAS 5í^

í:í^

\:p.

i><> c í ^

Jil-

I I I I I I I àmbit, el ISSl el Recull d'eximpHs, gestes e faules..., que després ha reeditat i e.studíat Josep-Antoni Ysern,*' Aquest darrer ha editat també uns altres dc:>s exempla esparsos, els del manuscrit Santes Creus 49 -olim 2 3 - de la Biblioteca Pública de Tarragona, i avança en Pestudi d^aquesta mena de textos, tot i que «encara hi ha molts textos catalans de caire exemplar -ens d iu - que caldria editar o reeditar per tal de fer aquest gènere de literatura més abastable a l'atenció dels especialistes."^^ En un dels dits exempla trobem el cas d'una noia que no sap quin camí triar, si el de son pare o el de sa mare. ^^Llavors, un àngel se li apareix -ens diu Ysern- i l'acompanya de visita a Taltre món a fi d'esban­dir-li els dubtes; trobarà son pare al ceL gaudint a cor què vols de la glòria celestial, i sa mare a Tinfern, immergida en un oceà de turments.^^'^

El que ja ha quedat establert pels estudiosos d'aquesta mena de literatura és que els exempla, elements propis de la literatura medieval no van mcírir en entrar als temps moderns . -Instrumento esencial de la predicación medieval -diu Chartier-, la tècnica del exemplutn no se ha perdido pcjr tanto en el siglo XVI...",-'' Més endavant continuaren tenint virtualitat en textos d'origen eclesiàstic, traspassaren el llindar de la refoniia i la contrareftírma í arribaren al segle xviii amb vitalitat. Com element vinculat a un tipus de llenguatge (oral o escrit) propi del didactisme del cristianisme preindustrial, només decaurà amb la desaparició progressiva d'aquest món a partir del segle xix. L'edició de reculls d'exemples es manté fins al segle xvni amb propòsits diversos i una mena d'aigües subterrànies duran alguns elements dels exemples vers els contes populars.'^

A nosaltres ens ha cridat especialment l'atenció un element del nostre relat que té paral·lels en exemples medievals: el del jove ' molt ben tractat » amb dues muntures, una per a ell i una altra per a Pere Porter, que acabarà ajudant el nostre home a anar a l·Infern, En la col·lecció d'exeínplayd esmentada, Dialogus miraculomm, del monjo alemany Cesari de Heisterbach (llargament utilitzat per Jacques Le Goff, en el seu La bolsay la vida..., i després en El nacimiento del Purgatonó) apareix, en un altre context -pe rò amb concomitàncies amb el de Porter-, un personatge similar i uns fets molt semblants als que viurà el nostre protagonista. Una nit, un usurer que s'havia mofat dels croats i havia contribuït poc a la croada, tot i ser molt ric, rep la visita d'un home ''espantós i negre'' (el diable) amb dos cavalls negres; aquest li anuncia que tornarà al cap de tres

10. Mar iun A G U Í L Ó I FnS['E:K, cd . , ReciiU d'extmplis, gestes e faules e alín^ ÍHgendes orderia-desperABC. tretes de un >yis. ^n pergamí de ccmuti-çatuents del segle XV, 2voLsj Eiarcelona, Biblioteca Catalana, 1881 f2a ed. d'Àngel n^giiiló, anib pròleg dacat al j uny d e 19Ü4J. J o a c p - A n t o n i YSI 'KN I

LAGARDA, Arríoldií^ Lecidieíist"; Necull d'ext'/nples i miracles ordef^ats per alfabet. Edició i estudi. Va­

lència. Universitat di- València, Seivei de Publica­cions ( TesLs doctorats en niicrofitxesX 1994,

11. J.-A. VSE'KN 1 L·\í.;.\]ii:)A, "Rsaidi i edició dels exempla cspaiïïCkS del nis. Santes CivLis 49 -olini 23-pert;inyent a la Hiblic^ifccu Pública de Tarragona-, ZeitschriftfürKataíanistik, 12(1999X49^82(49).

1 2, YSHWN, .Híítudi....', p . 58-13. CHARTinu, "Tos ocasioy^ales...", p . 213, 14. Vcg- n . 9 .

íünlhènc'm litermes en el Viatge de Pere Porter a Tlnfern 95 mi

I I I I I I I dics a buscar-k> per al darrer viatge i li mostra la cavalcadura que ja li té reser\'ada. Li diu cjue hi pugi, cosa que Tusurer compleix. -Mientras ei diablo iba montadc:) en cl ocro cabalkx el usurero recorrió a paso vivísímo los lugares del infierno. Encontró allí a su padre y a su madre y a muchos conocidos cuya presencia en aquellos lugares ignoraba.»*^ I aleshores es desplega un perit catàleg de condemnats i de càstigs adequats a cada pecat {qui havia robat una vaca, rebia Ics trossades d'una de furiosa, e t c ) . El cas, com veiem, és anàleg al de Pere Porter, però en el nostre el diable és un diable bo, que es presta a ajudar Porter. Després hi entrarem.

Més amunt hem comentat el desenvolupament literaturitzat de Pepisodi del pare i fill que giren en una nòría. Històries similars, amb un parc condemnat per béns mal adquirits i la destinació escatològica del fill en funció de la seva actitud respecte del pecat patern, apareixen en diversos llocs ben coneguts. Per exem­ple, en un relat en vers tan familiar i difós al Principat com és el Llibre del romiatge del vent i tros pelegrí^' El Pelegrivíi tenir una difusió impresa fenome­nal al llarg dels segles xvii-xix: era llibre de lectura a les escoles de primeres lletres del país. L'argument gira al voltant de Taparició d ï ina ànima al pelegrí del títoh I/ànima explica que el seu pare es troba condemnat a Tlnfern per l'adquisició delictíva i fraudulenta de béns; elL el fill, resideix al Purgatori per ni) haver fet esmena a temps del pecat del pare. Té molt d'interès, però, aclarir la pena que pateix l'ànima:

Clavat estich en un gran torn per mc:in detall; ara som baix. ara som cijlt per los estrems. Torméntant-me uns àvols venrs que fan rodar lo di[ Corn laent-lo haxar ab gran furor...

Pons ens ha recordat un altre cas, d 'un interès afegit -pe l que direm més avall. En un moment del Siieno del Infierno de Francisco de Quevedo, el narrador arriba a un indret infernal, una devesa, on ^-estaban muchos hombres aranàndose y dando voces". Quan pregunta què hi fa aquella gent allà, li

iS. c:. deH[XSii:i<ii.·\ai, I>íi:ik>giisninxicid(>nmL 199H. Veg. l a m b é |. i.v. Ck^i·i'. El nacimiento del II, vij, ed . I. Strange. 1 (1851). p . 70-72. ciuil per Ptif-gaiorto^ Madrid, l'auru*^, 19S1. J, LüGf ïl·i', Txí hijhayla vüL·i Hcof!Of?jía v r-eti^^íón 16. Si hi havia cap tclació cnirc cl Pelcgn'x t l etj la EdacíMedia, Barcelona, Ccxibu, I987C k icd . nostre rtrxT és qüest ió q u e ja vw ser comentada per í r anc I9H6), 87-K8. N'Iii ha una edició castellana; RíiiTi(?n MiQi. i.] i Pi ANASU Fsiíídibv;íóricb ycnticb C HiíLS'ilüííiACi Nsis, Dícílogodenula^rosi^ó.. trad. s^tfyn.^L·i antiga noi'cla autiikinaptfascrinrcl'inltxj-ca.st. i ncítes d e Z. Prieto), Zamora, Monle Casino, dticciò a /Nove lah C^at ila dels seglesXíVa XVlli,

Barcelona, 1912, 104.

96 KV VAlSAlOmi - }iAmS FIGUERAS

I I I I I I I conte.'^ten: -Este es el cuarro de los padres que se condenan por dejar ricos a sus hijos, que por otro nombre se llama el euarro de los necíos^^. Després que un dels eondemnats pren la paraula, el narrador marxa mcnU'e «se pusieron todos a aullar y darse bofetones".'^ Com en Tepisodí del Viatge.... els fills no executen les promeses pietoses envers la sort de Tanima del parc, ans gaudei­xen dels béns d'aquest, Obser\'eni la coincidència en les esgarrapades, trompa­des i crits dels condemnats, com en la sínia fan pare i fill, però ac|uí Tun contra l'altre. Tanmateix, en Quevedo, el pare no ha adquirit els béns que ha llegat al fill de manera delictiva -com al Viatge...-, sinó a costa d'esforcos i privacions; per això són necios.

Finalment, obrim el Lihro de los E.xemplos, editat el 1860 per Pascual de Gayangos, i ens apareixen dos exempla en què els usurers són els protagonistes í es dóna el maceix cas: d'una generació a Taltre s'estenen les culpes, o bé pare i fill s'esbatussen culpant-se mútuament. A més, hi ha sempre un desencadenant inicial que ens interessa: un frare demana a Nostre Senyor de conèixer les penes de rinfern i aquest li ho concedeix i hi és acompanyat per un àngel.'^

A banda d'aquestes ccíincidències amb textos que van tenir una difusió notable abans o després de la redacció definitiva del nostre text, Tanònim sembla conèi­xer, de prop o de lluny, directament o a través de la tradició oraL motius que circulaven en obres literàries cultes. Hn efecte: hi ha diverscxs motius difosos per la literatura que fan aparició en aquest relat. El transcurs anormal del temps en l'espai sobrenatural n'és un, Així, és habitual que el pas del temps en Tespai del món meravellós on ingressa en algun moment el protagonista sigui divers que el pas del temps en la realitat. Aquest desacord se sol posar de manifest en el retorn al món reaL El motiu apareix mí)l[ sovint en la narrativa artúrica i textos empa­rentats però també en altres textos molt diferents. En recordem ara alguns de tan coneguts com el Llibre de Fortuna i Prudència, El conde Lucanor {exemple XT: *De lo que constesçió a un dciín de Sancciago con don Yllan, el grand maestro de Toledo>0. el Quixot (II, 23: ^ Texplicació de l'episodi de la cova de Montesinos) 0 la llegenda "Creed en Dios·' de Bécquer (on s^accedeix a l'espai sobrenatural mitjançant un cavall),^^ Així s'esdevé amb la visita de Poiter a l'Infern: mentre el

17. F r a n t i ^ c o clc QiiHvriX), AÍ>V^SV/<'/ÍOÍ, ed . d 'Ignaciü A i d h i n o . Madr id , C^dicdra Clxítras l·Iís-pànicas. 335), 1991. 2(H.

18. P. l'yvi CJAVANCOS, F^cíitoíx^ o>t pntsct an-^rioresalsigloXV, Madrid, M. Kiv^ideneyra (ïïil>ii(>-Ceca d e Aucorc.'s Espahole,s . SI ) . 1860. xxii -*- 606 p,; ''-,-un Santo Padre n i g ó a Oios q u e lu nic^sti-ase las p e n a s deJ inKierno, c l o s l u g a r e s d e lo.s tor -mento-s cmeles , Dios oyóLe é envió lc -SLI an^e l c|ue le levó íil inf iemo é nií.>sTmlc divcnsas niaiier^is dt^ Comienco.s y ent re tcxio.s Jos otros nwiy espant íÏSOS,

é vki un escala . . . ' í p . S39-5M^0) ,

19. K e c o r d e m í|Lie Bcc.qi.iLT VLI situar aquL'sia llegenda l'eligiosa e n un jndret üii:igii"iari caralà :inc>-n i e n a t M o n t a g u t , a m b u n a vall i u n eastel l q u e de.sprés serà u n n ioncs tü ; el protagoni^nla e s t am­b é caTiila, T e o b a l d d e M o n t a g u t , b a r ó d e Fon.s-eastelLs. T e o b a l d i^uja a u n '•et::Jt'eel negr<.í fjue 11 és íïfert, a m b cl quaJ p e n e t r a a g r a n v e k x i t a t e n els esjxiis sobit-'n^itLii-als; arribat al pun t óe .sc^rtida, han passa t n i é s d e c en t any.s. En aque.st text , é s b e n prestini la J legenda del Mal C"aí.'adcjr.

ím\lúncm literàries en el Viatge de Pere Porter a l'Infern 97

I I I I I I I noscre protagtmisca és a ravem, li fa la impressió -com al lector mateix- que nomé.s hi ha estat uns breus instants. La narració reporta aquest temps anormal tal i com Porter Texperimenta^ és a dir com una escena continuada; notem les expressions: ^-encontinent^ ^en un instant^ -•aleshores-, 'Cn lo mateix punt^ -estant així-.,,, que connecten un fragment de Testada en Tlnfem amb el següent. Tan­mateix, quan tornarà al món real, a Morv^edre, coneixerà que hi ha passat molt més temps que no pensava. Només llavors el seu cos manifestarà signes evidents de la llarga estada: està famèlic i molc magre.

Hi ha algun rastre, o millor, hi ha la voluntat de l'autor d'imitar el recurs del contrapasso dantesc. Com és sabut, a la Commedia de Dante -com en molts altres textos medievals— els càstigs que pateixen els condemnats a l·Infern i els habitants del Purgatori mostren alguna relació, per analogia o per contrast, amb el pecat que han comès en vida. D'alguna manera Tautor del Viatge... sembla voler reflectir aquest esquema en episodis com el de mtjssèn Jordà, socarrant-se en un llit foguejant amb una dona per banda (per un pecat de luxúria, sens dubte)/ ' ' o el dels tutors del pubill Romeguera, penjats en un arbre també flamejant. Potser també el de Ramon de la Freixeneda, esmentat més amunt.

Si el Viatge-.- no és -cre iem- un text aïllat, desvinculat de tota relació amb textos de voluntat literària, i amb base estrictament folklòrica, tampoc no és un producte tardà i popularista de la tradició culta medieval de viatges al Purgatori o a l·Infern. Sovint ha estat posat en relació amb el Viatge al Purgatori de Sant Patrici de Ramon de Perellós, datat de final del segle xiv, o, si més no, amb la mateixa tradició. 4)ominen en el relat Pesperit i els temes dels textos me­dievals, força simplificats per la mentalitat popular. [...] L'autor coneix evident­ment la tradició, però no sembla seguir cap model concret/'-^ És cert que hi podem detectar afinitats. Però, com diu Pacheco, no es pot aventurar cap model medieval concret. Sembla poc raonable admetre que ens trobem amb una tradició aïllada; la cosa deu ser més complexa.

En efecte: són tacilment obser\''ables nuïltes més connexions amb altres dades molt més properes a la redacció del Viatge,., Per exemple, Julio Caro Baroja va exhumar a Vidas màgicas e Inqiiisición notícies de deposicions inquisitorials de persones que, com Eugenio Torralba, metge, sostenien que estaven en contacte amb una mena d^esperits familiars que els ajudaven en diverses qüestions i que els permetien de fer viatges extraordinaris. iMalgrat la insistència del Sant Ofici en la necessària naturalesa malèfica dels cals fantasmes, els visionaris defensaven el contrari per tal com els donaven consells devots i

20. .Noteni qLie iiinil:ïé ^iquest OLS és aliè A \\^\y- món ídos vcHats cícls SL\qÍes XV7 i XVTJ). ed. d'Arseni jt^ttiii clc denúncia c.\*sincnlíil, Fuchecci, Barc^elona, F.dicíons 62 (.Anrolo^a Quala-

21 .í\rsemFACE[Ea..X •Pròleg^ a VUitgesataltre nu^ 69). 1973, 5-2.3 (20-21).

ï; 98 m YAISAWUÍ - NARCÍS FIGUERAS

i > -

I I I I I I I se'ls apareixien fins a les esglésies. Caro ha documentat diversos casos similars, al segle xvi hispànic, de personatges amb aquesta mena de visions." I no eren pas pelacanyes illetrats. La majc^r part d'aquests al·lucinars van acabar amb les carns als poltres de tortura i els ossos a les presons inquisitorials, no cal dir. Notem que el diable que acompanya Porter té també molt poc a veure amb les convencions de la imatgeria orcodoxa catòlica (que hem vist en algun del exetnpla medievals). És un diable bo? Si més no la seva actuació és encjrmement favorable als propòsits del pagès protagonista. Més encara: Josep M. Pons ens fa obser\''ar com en alguna ocasió fins i tot fa afirmacions molt poc demoníaques sinó que més aviat són sorprenentment devotes i Tobsequia amb consells molt catòlicament ortodoxos.'^"

A més d'aquestes connexions atmcísfèriques amb la mentalitat renaixentista més màgica i nigromàntica, la redacció del Viatge de Pere Porter a l'Infern coincideix amb el naixement d'un gènere barroc hispànic amb el qual mostra paral·lelismes evidents/' ' És el cas de narracions com el quevedesc Sueno del infierno (I6O8) que hem esmentat abans, inclòs al volum de Siiefios y discur­sos de Derdades descuhridoras de abusos, viciós y enganos en lodos los oficiós y estados del miindo (Barcelona 1Ó27), de YHospital de incurables y via/e de este mundo y el otro de Jacinto Polo de Medina (Oriola 1636) o &EI diablo cojuelo, de Luis Vélez de Guevara (Madrid ló41). Es tracta de diverses narra­cions que es divulgaren, traduïren i imitaren en diversos països d'Europa al x^ r i xviiL Aquests textos tenen un denominador comtí: són obres narratives en prosa on un diable - també poc convencional- coprotagonitza el relat i ajuda el protagonista humà. al qual mena en viatges fantàstics; mitjançant aquests recur­sos es fa crítica i sàtira d'aspectes i personatges de la societat del moment, per bé que els personatges són esmentats genèricament, com a tipus representants de vicis intemporals o de costums de Tèpoca, i no pas amb noms i cognoms com en el nostre relat.

Fixem-nos en el fragment de VHospital de incurables del murcià Polo de Medina quan el diable s^apareix al narrador:

22. El cas de Ton-albü; pe r cert. va ingressar a la literatui'a de b míi de Cerv^anfc^: al Quixotipiirt n, cap. 4 l ) , d o n Quixot recorda a Sancliu la peri­pècia fabulosa del lícenci^ido Ton-alb:!. Però pol.ser és més ad ien t fer ven i r a q u í l \ i b r a d e Luis d e Zapaca Catiófamcxso (Vaiènciu. 1566), on Torrall:>a viatja a Roma a m b Tesperic Zequiei tot cavalcant junts dos cuarLJgos- ncgieí>. Tot plegat nm deu ser aliè al motiu llegendari del ca\-al]s inlemals, molt propi de les c an tons d'aparegLiLs, d'aqLií i d'arrei^i;

entre nos^ilcres convé qLie esnienl<.;ni la bellís.sim^i cançó -F.l conice AniaLh.

23. ANONIM. Viatgea Viyjfern d'en FewPor­ter^ ed- cit,. p . S2.

24. foan ^\legreL e. -< ^ue sai^iguem— eL primer qui va fer notar aquesta comcideneia i, pe r i an t . a ell li d e v e m la superació de la visió esquemiítica <|ue feia del relat d e i^orter Lin simple ressr> popu-lai'esc i retartlarari d e la tradició medieval ,

Zmlhïum literàries en el Viatge de Pere Porter a Tlnfern 99 I <^_^

i

I I I I I I I Vi que, apcàndosc de un cochc, se llego donde yo e.stuba un maacebito polidetc, modcrno de trajc, bicn agcstado de cucrpo y bicn guisado de pcxslum. [...] Hizi) suí> cortcsía.s; hice mi.s cumplimicnto.s; preguntclc quicn era; y con muclio de^ahogo, como si no dijera nada, me respondió: 'Yo, senoi\ para serv'ir a Vjn.. si no lo hii por cnojo, soy el diablo-.-''

No afirmem pas que hi hagués una influència mútua entre el nostre relat i

el gènere barroc culte esmentat sinó que ambdós són productes d'un temps,

fruits d'una mentalitat i d'una mateixa confluència de tradicions literàries. Diverses notícies mostren, a més, com era d'aficionada Tèpoca a relats

fantàstics i stjbrenaturals de tota mena, els quals circulaven amb gran profusió. Olxservem, per començar, com l'obra esmentada de Quevedo va ser impresa per primera vegada a Barcelona; un text similar del mateix autor, el Discitrso de todos los diahlos o Infierno emendado, era publicat per primer cop a Girona al 1628. Més amunt hem comentat l'extraordinària difusió de textos com el Venturós pelegrí. Una altra obra de contingut fantàstic són els Casos raros de la confessió. Amb paraules de Joan Alegret, que n'ha rescatat la memòria: "resulten ésser bàsicament un aplec de narracions breus, contades amb gran perícia: una obra mestra de la narrativa de terror sobrenaturaL»-'' Es tracta de la traducció d'un c:)riginal en castellà on el jesuïta navarrès Cristóbal de Vega aplegava i refonia narracions breus en prosa barroca i que va ser publicat per primera vegada a València bany I636. La traducció al català va ser feta pel jesuïta mallorquí Ignasi Fiol, la primera impressió de la qual aparegué a Mallorca el 1670. Però en tingué moltes altres (Barcelona 1679. 1685, I69I , 1696, 1709 i 1727; més tres a Girona, 1679 i dues s.d.).^^

Una mcjstra més del gust de Tèpoca per les peripècies sobrenaturals i els viatges per paisatges escatològics ens la dóna la fortuna literària del Viatge al Purgatori de Sant Patrici de Ramon de Perellós. Sorprenentment, el vell relat de Perellós va gaudir d \ma gran difusió al segle x 'iT hispànic. Per començar, va ser

25, |Licint<> J \>uj iir: MrniKA. Pcesiu Jlospifal do ificiirahivs. <,icl. Uc Fnint'iscxiJ. Dítj/ d e Rcvcngií. MiKirií-i. Catcclni (Lc t r j s ULspanicas, 2(>8), 1987; 248-249.

26, Jciiin Ai.Hi.iUET, 'L·i pnjsa i-eligiosii iinpre.sa enciiüiJà a la Alullorca del ,segle XVI]: notícL·i d e s i s i-jbje.S', Bolletïde la Si:tc!x^taí Arque^Aòf^ica Lul·lkuia. 53 ( 1997). I 2 9 ' 1 3 S ( 130).

27, Mii t iní j At.iim/ji Y R..s"ii-:ií. Cc/idlcti>ocieijhras en teyi^tia ccitaluna itnp^rc'scLs descíe 1474 basta 1H60, Madr id , Sutx-^sorcs d e Rivadcncyi"íi, 1923, núirLS. 419-426; i Eniic Mii<,\MBmi.i BELLÍX:, /K^ròíia de lu ÜTipix^^ita a L·i ciutat de Ciiyxyna, C iír(.:in:.i. Ajiin-TLiinenl t le G i r o n a / Tnsliluï dT.slut.l·i.s G i r o n i n s /

DiputLiciú d e Girona (Osl'letx ió d e Monografies d e l lnsli lul d'RstudLs Gii-onins, 15), 1988, p . 195. Cu-no.SLtnienc va ser el mate ix tà ' istóbal d e Vega qui, e n el seu Clarín .";<>}junj que ba'ze !a ^eíiíepara el cielo it Iralado de laspeuas qKepadecen los condenad<}<^iV\.ww^V^\-\-,\^ 1674?), l. s feia ressò díjl c:.Ls d e l'eseanTieni divf q u e va p a ü r un notari q u e va o::)nicli'c una injustícia cxínOii unpt igèsde ' l 'o rdem, dsadií- , al·ludeix al n o s n e Viatge...Yl Clannsonoro va ser mol t leedilaT a Barce lona , Valencià i altres lltK>iclcbpc'iiíi\suki(Gaieti^ VnX'Vi.DFAAiFNinANïí. •El m ó n invisible en la l i teraturalaralana-, d ins Viatge a í'Uifent den ParePorlar. Barce lona , Biblioteca P o p u l a r cie "L'Avenç-, 1906, 5-4-+ (43~i4) .

ï 100 ?í? \'AlSAlQmi - KARCIS HGUERM

I I I I I I I traduït al castellà, traducció de la qual es conserva un manuscrit siscentista. L ir-landès Philip O^SuUivan en va Fer una traducció llatina, inclosa en el seu llibre Hist()ricae catholicae Iheíyiiae conipendium, imprès a Lisboa al 1621. La traduc­ció lisboeta va ser\ïr de basc per a una nova traducció castellana, ara feta per Juan Pérez de Montalvan, Vida y Piirgatorio de San Patricio, publicada a Barcelona al 1627, La versió de Montalvan va ser reimpresa diverses vegades i va esdevenir la base de les comèdies al·lusives de Lope i Calderón,-^ Finalment, el manuscrit núm, 86 de la Biblioteca de Catalunya conté una versió catalana, del segle xv iii, de la versió castellana de Pérez de Montalvan (ff, 90 i ss.).-^ Xcjcant periple hcjomerang d'un text que torna a la seva llengua centenars d'anys després!^''

En definitiva, doncs, en el text del Viatge.,,, tal com el coneixem avui, conflueixen mc?lt diversos materials. Potser hem d'admetre un text de base procedent de fonts orals, que devia circular tan aviat com Porter va començar a pregonar arreu la seva peripècia, les seves al·lucinacions, potser amb algun element provinent de la declaració escrita mateix de Porter al tribunal del Sant Ofici barceloní, com fa pensar algun passatge de! text. Algú, amb un objectiu de denúncia evident, va incorporar, ccnn a mínim, tots els elements curialescos que poblen aquell infern tan local. Finalment, aquest darrer autor o algú altre, hi van incorpc^rar altres materials amb una intenció pietosa. En tot aquest procés de constitució del relat, conflueixen en cl text motius i estratègies manifesta­ment literàries, alhora que la seva forja és paral·lela al naixement d'un gènere narratiu culte amb el qual mostra connexions evidentíssimes. No pas per casu­alitat.

28-Rlainon|MiQri:LYPiAN,vs. Ue^emk'^scli'l'al-travida, l i i i rcclona, 1914, 31^'33't^

29. VV prt_^('c^dida, a iiifxlt^ ú^ p r ò l e g ít ï . 88 -89), p e r u n e s Ncdcias de las j>e nas passa n las ànimas c'n lo Infern... Vt^g. RiLinie _Vlv\s("> i l i >Riíi:i\ri> ÍJondiRLiiïi(">[HA[At"rrF.u, Caiàk'gdc'L·mann.scíifscL·· laBiblioleca de CaUihniya { 1914-192(1). vol . 1 ÍMss. I - IS4) , Baix^elona, Bil>lioreca d e Cata lunya. 1989. 205.

3C)- Miidesi: l*ií.vjs í l "na aprífxiíiüidíï ttsbkiLxadíi

al i^inxx : els cïits d e k"^ àn imes del l\irgau>n', dins ,\ll:>cit Ríïssieli i ALigii.sl Rataneil. ed. . L·l hanjyc ca-lalài\Í:\Í:.S d e les |on^adestolL^I:>rades a Gi rona els d ies 17, 18 i 19 d e d e s e m b r e d e I9S?), Bareelona, Q u a d e r n s C r e m a . 1989, 595-610) h a rrarrat s o b r e la Lntlaeii'i <|iie e n 1 è p o c a ba rn jea hi ha e n les in-te r re lae ions en l re els vius 1 t_ l.s llcjcs escolto lògics. singli la n u e m el l^urgalori. i raml>í· de l s intercanvis Textuals e n t r e Hreracura p o p u l a r i cu l ta s o b r e la (jiit:si:iò.

ím\hhím lïkúri^'i en ú Viatge de Pere Porter a l'Infern 101

I

; ^ ^ .

"* 'Fe^íW^ iíT'tíKl·TyijMin^ <^viA-í -i^af^ ij^rtít í ^ g t í ^_ u^^^C^^.irt?^^.

';. TTU+vT pli C^j^. ' - ,* ^/i^L^ Cí^y<PyfC^<J>^ u.·r^ c^L·ytJjp^y^' &^ , íik^^ ^\

'J TA»

í- H^^^^

J ^ V í

fí£} í-*! í i ^ - v A í Í V ^ r í

Encapçalament de! noslre relat en un matíliscrif pertanyent €t ta liihÜoií'ca Lambert Mata de Ripoll.

VERDADEflA RELACIÓ

Ajudftiune cada din-

aimüiTA

ciKl&dò-j/agéa dd òitcjmpfat de

£ g ^y JíB Í;L d[] A^sl Jcl &•} 1tj3^, ?9HD vfrT«

udl, D4cb ilc U^Lt lq, M !o lll-JïlnuLLii àïdtiïf 0. I^rm-dKjRíífil, Bib* deEircelatj, JID llIuïLníàiu] SeüjJí

Tnaitït. PiCE. Fui j. tB|.EJLL Sía(^ y Jt li Vajt Mírii

Ja píL= IViLa, jj ^^s dí la l·i j LI Fuíf-m, *il bij-üHUliUL Jc HasLaliicIl, ll^siiL d^ i j .uu , L>. 3 J3 üD UaL OE p 4ti J rniïJk: % \i fin]]Jí:ij djibu^n Lrt LJH CÍ^ JÜ&

Edíció dcí Viatge de Pere Porter feia per la ímpremiü IJacb de Gíroíia el /§97.