LLISTAT D’ESCRIPTORS IRLANDESOS

Ahern, Cecelia. Gràcies pels records

Banville, John. Antigua luz

Banville, John. Imposturas

Banville, John. Els Infinits

Banville, John. Llum antiga

Banville, John. El Mar

Beckett, Samuel. Detritus

Beckett, Samuel. Eleutheria

Beckett, Samuel. Final de partida

Beckett, Samuel. Molloy

Beckett, Samuel. Obra poética completa

Beckett, Samuel. Relatos

Beckett, Samuel. Rumbo a peor

Beckett, Samuel. Teatre complet

Beckett, Samuel. Tot esperant Godot

Binchy, Maeve. Bajo el cielo de Dublín

Binchy, Maeve. Los Bosques de Whitethorn

Binchy, Maeve. El Lago de cristal

Binchy, Maeve. La Pluma Escarlata

Bowen, Elizabeth. La Muerte del corazón

Boyne, John. La Casa del propòsit especial

Boyne, John. Motí al Bounty

Boyne, John. El Niño con el pijama de rayas

Boyne, John. En Noah Barleywater fuig de casa

Colfer, Eoin. Airman : una traïció convertida en llegenda

Colfer, Eoin. Artemis Fowl

Colfer, Eoin. Benny i Omar

Colfer, Eoin. Benny y Babe

Colfer, Eoin. La Bibliotecaria monstruosa

Colfer, Eoin. El Codi de l'eternitat

Colfer, Eoin. El Cubo B

Colfer, Eoin. La Cuenta atrás

Colfer, Eoin. Encuentro en el Ártico

Colfer, Eoin. Futuro azul

Colfer, Eoin. El Món subterrani

Colfer, Eoin. La Venganza de Opal

Connolly, John. Els Amants

Connolly, John. El Camino blanco

Connolly, John. Corbs

Connolly, John. Els Homes de la dalla

Connolly, John. El Libro de las cosas perdidas

Connolly, John. Más allá del espejo

Connolly, John. Perfil asesino

Connolly, John. Todo lo que muere

Connolly, John. Els Turmentats

Connolly, John. The Unquiet

Connolly, John. Les Veus

Connolly, John. Voces que susurran

Doyle, Roddy. Com un llebrer

Doyle, Roddy. Mientras tanto... una aventura

Doyle, Roddy. Rover salva la Navidad

Doyle, Roddy. La Venjança dels mofetes

Gibson, Ian. La Berlina de Prim

Gibson, Ian. Cela, el hombre que quiso ganar

Gibson, Ian. Cuatro poetas en guerra

Gibson, Ian. En busca de José Antonio

Gibson, Ian. España

Gibson, Ian. Ligero de equipaje : la vida de Antonio Machado

Gibson, Ian. Lorca y el mundo gay : "caballo azul de mi locura"

Gibson, Ian. Paracuellos: cómo fue : la verdad objetiva sobre la matanza de

presos en Madrid en 1936

Gibson, Ian. La Vida desaforada de Salvador Dalí

Gibson, Ian. Vida, pasión y muerte de Federico García Lorca : 1898-1936

Heaney, Seamus. Electric light = Llum elèctrica

Heaney, Seamus. La Llanterna de l'arç

Heaney, Seamus. Muerte de un naturalista = Death of a naturalist

Heaney, Seamus. Norte

Joyce, James. Dublinesos

Joyce, James. El Gato y el diablo

Joyce, James. Els Morts i altres contes

Joyce, James. Retrato del artista adolescente

Joyce, James. Ulisses

Keyes, Marian. Angels

Keyes, Marian. ¿Hay alguién ahí fuera?

Keyes, Marian. Maggie ve la luz

Landy, Derek. Skulduggery Pleasant

Lewis, C. S. El Caballo y el muchacho

Lewis, C. S. Esa horrible fortaleza

Lewis, C. S. El León, la bruja y el armario

Lewis, C. S. Más allá del planeta silencioso

Lewis, C. S. El Nebot del mag

Lewis, C. S. Perelandra, un viaje a Venus

Lewis, C. S. El Príncipe Caspian

Lewis, C. S. El Regreso del peregrino : una apología alegórica del

cristianismo, la razón y el romanticismo

Lewis, C. S. La Silla de plata

Lewis, C. S. La Travesía del Viajero del Alba

Lewis, C. S. La Última batalla

Murdoch, Iris. Amigos y amantes

Murdoch, Iris. La Campana

Murdoch, Iris. La Negra noche

Murdoch, Iris. El Sueño de Bruno

O'Brien, Kate. Esa dama

O'Brien, Flann. Crónica de Dalkey

O'Brien, Flann. El Tercer policía

O'Casey, Sean. Rosas rojas para mí

Shaw, Bernard. Arms and the man

Shaw, Bernard. El Deixeble del diable

Shan, Darren. El Circo de los extraños

Shan, Darren. La Montaña de los vampiros

Shan, Darren. El Príncipe de la noche

Stoker, Bram. Dràcula

Swift, Jonathan. Viatges de Gulliver

Tóibín, Colm. Brooklyn

Tóibín, Colm. Homenatge a Barcelona

Tóibín, Colm. Un Llarg hivern

Tóibín, Colm. The Master

Tóibín, Colm. La Señal de la cruz : viaje al fondo del catolicismo europeo

Trevor, William. Una Relación perfecta

Trevor, William. Verano y amor

Trevor, William. El Viaje de Felicia

Wilde, Oscar. L'Ánima de l'home

Wilde, Oscar. El Arte de conversar

Wilde, Oscar. La Balada de la cárcel de Reading

Wilde, Oscar. The Canterville ghost = El Fantasma de Canterville

Wilde, Oscar. Cuentos completos

Wilde, Oscar. The Complete plays, poems, novels and stories of Oscar Wilde

Wilde, Oscar. El Crimen de lord Arthur Savile

Wilde, Oscar. El Cuadro de Dorian Gray

Wilde, Oscar. De profundis

Wilde, Oscar. El Fantasma de Canterville

Wilde, Oscar. El Gigante egoísta

Wilde, Oscar. The Happy Prince and other Tales

Wilde, Oscar. Un Marido ideal ; La Importancia de llamarse Ernesto

Wilde, Oscar. Una Mujer sin importancia; Salomé

Wilde, Oscar. Paradoja y genio: [aforismos]

Wilde, Oscar. Poemas

Wilde, Oscar. El Príncipe feliz y otros cuentos; Una casa de granadas

Wilde, Oscar. Teatro completo

Wilde, Oscar. Teleny o El reverso de la medalla

Wilde, Oscar. El Ventall de Lady Windermere

Yeats, W. B. Antologia bilingüe

Yeats, W. B. L'Espasa i la torre

Yeats, W. B. Poesía reunida

Yeats, W. B. La Torre

VOLEU SABER MÉS D’AQUESTS ESCRIPTORS.....

Samuel Beckett

Samuel Barclay Beckett (Dublín, 13 d'abril de 1906 - París, 22 de desembre de 1989) fou un escriptor d'obres teatrals, novel·lista i poeta irlandès. Les obres de Beckett són fonamentalment minimalistes, i profundament pessimistes quant a la naturalesa i condició humanes, tot i que el pessimisme es veu compensat amb un gran sentit de l'humor. Beckett va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1969. Se'l considera un dels representants més destacats de l'experimentalisme literari del segle xx i del teatre de l'absurd. Amic i col·laborador de James Joyce, és conegut universalment per obres com la trilogia de novel·les Molloy (1951), Malone mor (1951) i L'innombrable (1953) i pel text teatral Tot esperant Godot (1952). Bona part de la seva producció literària posterior al 1945 va ser escrita en francès. El 1969 va rebre el Premi Nobel de Literatura. D'aleshores ençà va reduir la producció literària i va experimentar amb nous mitjans visuals, com ara la televisió i el cinema.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Samuel_Beckett

James Joyce

James Augustine Aloysius Joyce (Dublín, 2 de febrer de 1882 - Zuric, 13 de gener de 1941), o Seamus Seoighe com se'l coneix a vegades en irlandès, fou un poeta i escriptor irlandès, reconegut mundialment com un dels més importants i influents del segle XX. Joyce és aclamat per la seva obra mestra, Ulisses (1922) i per la seva controvertida novel·la posterior, Finnegans Wake (1939). Igualment ha estat molt valorada la sèrie d'històries breus titulada Dublinesos (1914), així com la seva novel·la semi autobiogràfica Retrat de l'artista adolescent (1916). Joyce és un representant destacat del corrent literari anomenat modernisme anglosaxó, al costat d'autors com T. S. Eliot, Virginia Woolf, Ezra Pound o Wallace Stevens.

Encara que va passar la major part de la seva vida adulta fora de Irlanda, l'univers literari d'aquest autor es troba fortament arrelat a la seva nativa Dublín, la ciutat que proveeix a les seves obres dels escenaris, ambients, personatges i la resta de matèria narrativa. Més en concret, la seva problemàtica relació primera amb l'església catòlica d'Irlanda es reflecteix molt bé a través dels conflictes interiors que assolen al seu alter ego en la ficció, representat pel personatge Stephen Dedalus. Així, Joyce és conegut

per la seva atenció minuciosa a un escenari molt delimitat i pel seu prolongat i autoimposat exili, però també per la seva enorme influència a tot el món. Per això, malgrat el seu regionalisme, paradoxalment va arribar a ser un dels escriptors més cosmopolites del seu temps.

L'Enciclopèdia Britànica destaca el subtil i veraç retrat de la naturalesa humana que aconsegueix imprimir l'autor a les seves obres, juntament amb el mestratge en l'ús del llenguatge i el brillant desenvolupament de noves formes literàries, motiu pel qual la seva figura va exercir una influència decisiva en tota la novel·lística del segle XX. Els personatges de Leopold Bloom i Molly Bloom, en particular, tenen una riquesa i calidesa humanes incomparables.

Jorge Luis Borges, en un text de 1939, va afirmar sobre l'autor:

« És indiscutible que Joyce és un dels primers escriptors del nostre temps. Verbalment, és potser el primer. A l'Ulisses hi ha sentències, hi ha paràgrafs, que no són inferiors als més il·lustres de Shakespeare o de Sir Thomas Browne. »

T.S. Eliot, al seu assaig "Ulysses, Order, and Myth" (1923), va observar sobre aquesta mateixa obra:

« Considero que aquest llibre és l'expressió més important que ha trobat la nostra època, és un llibre amb el qual tots estem en deute, i del que cap de nosaltres pot escapar. »

http://ca.wikipedia.org/wiki/James_Joyce

Bram Stoker

Abraham Stoker (Clontarf, Irlanda; 8 de novembre de 1847 - Londres, Anglaterra; 20 d'abril de 1912) va ser un escriptor irlandès cèlebre per la seva novel·la de terror Dràcula, una de les obres més famoses de la literatura gòtica. Literàriament se'l coneix amb el seu pseudònim Bram Stoker, nom que rep el premi més prestigiós a la novel·la de terror.

Biografia

Fill d'Abraham Stoker i de la feminista Charlotte Thornley, els quals van tenir set fills i Bram Stoker en fou el tercer. Era una família burgesa, treballadora i austera que tenien com a única fortuna els llibres i la cultura. La precària salut de Stoker el va obligar a estudiar a casa amb professors privats. Va estar fins als 7 anys al llit per diverses malalties mentre la seva mare li explicava històries de fantasmes i de misteri, que posteriorment l'influirien, i el seu pare li feia sagnies.

El 1864 va estudiar al Trinity College, gràcies a la preparació d'un professor particular es va graduar en matemàtiques i ciència el 1870. Anys més tard va treballar com a funcionari i com a crític teatral a la publicació Dublin Evening Mail, fins i tot va escriure diverses obres teatrals que es van publicar a mants diaris.

Va fer les seves primeres intervencions en forma de relats de terror a la revista Shamrock, on va publicar els seus primers textos de misteri, com The Crystal Cup (La

Copa de Cristall) el 1872. Quasi sempre escrivia de nit ja que era un noctàmbul. El 1876 va marxar d'Irlanda per anar a Londres, acompanyat de l'actor Henry Irving, qui l'havia contractat com a representat i secretari després de llegir la seva crítica de Hamlet, producció de William Shakespeare on Irving hi intervenia. Un cop a Anglaterra es van dirigir al Lyceum Theatre. Stoker fou un autèntic esclau de Irving, feia tot el que li demanava i el va portar als llocs més soterrats d'Europa, com els barris de prostitutes de París, on va contraure el sífilis que més tard el mataria. Quan Irving va morir el 1905 no va donar res a Stoker, malgrat posseir una gran fortuna gràcies a la seva carrera reeixida d'actor teatral. Irving es considerava un Déu i el seu ego no tenia límits.

El 1878, Stoker es va casar amb Florence Balcombe, antiga parella del seu amic Oscar Wilde, amb la qual va tenir un fill, anomenat Noel. El 1879 va publicar el seu primer llibre, "The Duties of Clerks of Petty Sessions in Ireland" (Les obligacions dels escribes als Tribunals de Primera Instància d'Irlanda), al qual seguirien altres com The Snake's Pass (El pas de la serp) (1890), Crooked Sands (1894), Miss Betty (1898), The Jewel of Seven Stars (La joia de les set estrelles) (1903), The Lady of the Shroud (La dama del sudari) (1909) o The Lair of the White Worm (El cau del cuc blanc) (1911).

S'afirma falsament que va pertànyer a la societat secreta Golden Dawn on es reunien diversos escriptors famosos com William Butler Yeats i Arthur Machen per tractar temes esotèrics i d'ocultisme com la màgia cerimonial i l'hermetisme.

Bram Stoker morí a causa de la sífilis, el 20 d'abril de 1912, a 64 anys. Va expirar en una humil i pestilent pensió de Londres i en els seus últims minuts de vida no parava d'assenyalar una cantonada de la seva cambra mentre no cessava de repetir: "Strigoi", paraula que en romanès significa vampir, l'ésser que tant havia investigat i perseguit per la seva obra Dràcula.

La seva esposa va ser l'encarregada d'administrar el llegat literari de Stoker i de fer conèixer obres com la introducció de Dràcula, el relat curt Dracula's Guest (El convidat de Dràcula).

Dràcula

Dràcula, 1a edició, Archibald Constable and Company, 1897

Dràcula (1897) és la creació literària estel de Bram Stoker que va realçar els matisos del vampirisme i va crear una obra literària transmesa al llarg dels anys.

Es tracta d'una història fictícia basada, segons algunes fonts, en el personatge real de Vlad Draculea (Vlad el Fill del Dimoni/Drac), també anomenat Vlad Tepes "l'empalador".

Per aquesta novel·la, Stoker es va servir dels coneixements d'un erudit orientalista hongarès anomenat Vámberi, amb el qual es va reunir diverses vegades perquè li expliqués les peripècies del Príncep de Valàquia i de llibres com el d'Emily Gerard "Informe sobre els principats de Valàquia". Es va inspirar en Irving i Franz Liszt per reflectir l'aspecte del Comte. El llibre reflecteix la lluita constant del Bé contra el Mal. Òscar Wilde va definir aquesta novel·la com l'obra de terror més ben escrita de tots els temps, a més de rebre elogis d'Arthur Conan Doyle, entre d'altres.

Stoker va concebre l'obra quan, arran d'una indigestió de cranc, va patir al·lucinacions sobre una mena de rei dels vampirs que sortia de la tomba a la recerca de sang. Actualment és la tercera obra en llengua anglesa més llegida de tot el món, després de la Bíblia i de l'obra de Shakespeare.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bram_Stoker

Jonathan Swift

Jonathan Swift fou un escriptor irlandès (30 de novembre de 1667 - 19 d'octubre de 1745) autor, entre d'altres, d'Els Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, 1726). L'estil de la seva obra és bàsicament satíric.

Swift és probablement l'escriptor satíric en prosa més important en l'idioma anglès, i és menys conegut per la seva poesia. Swift originalment va publicar totes les seves obres sota pseudònim o bé de forma anònima. També és conegut per ser un mestre de la sàtira en dos dels seus estils: l'estil d'Horaci i el de Juvenal.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jonathan_Swift

William Butler Yeats

William Butler Yeats FRSL (Dublín, Irlanda 1865 - Menton, França 1939) fou un poeta i dramaturg irlandès. Embolcallat en un halo de misticisme, Yeats ha sigut una de les figures més representatives del renaixement literari irlandés i va ser un dels fundadors de l'Abbey Theatre. També va exercir com a Senador. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1923. http://ca.wikipedia.org/wiki/William_Butler_Yeats

Seamus Heaney

Seamus Heaney (Condado de Derry, Irlanda del Norte, 13 de Abril 1939) es un escritor y académico irlandés. En 1957 marchó a Belfast para estudiar literatura en la Queen’s University, donde impartió clases entre 1966 y 1972 antes de dedicarse por entero a la literatura. Heaney, católico irlandés, se vio muy afectado por la violencia entre católicos y protestantes en el Ulster, y decidió trasladarse a Dublín en 1972. En el Carysfort College de esta misma ciudad impartió clases entre 1975 y 1980. Obtuvo una cátedra en la Universidad Harvard, Massachusetts, en 1984, y entre 1989 y 1994 fue catedrático de Poesía en la Universidad de Oxford, Inglaterra.

La obra

La poesía de Heaney, desde sus comienzos en Muerte de un naturalista (1966), está anclada en los contextos físicos y rurales de su infancia. A medida que se desarrolla su obra, esos escenarios se convierten en el foco de una búsqueda arqueológica de los mitos e historias que han contribuido a configurar la violenta situación política de Irlanda del Norte, que sólo ha tratado abiertamente en Norte (1975). La obra de Heaney muestra una gran flexibilidad rítmica, pero es sobre todo la intensidad de su lenguaje, que contrasta con el silencio de las gentes que describe, lo que la ha hecho famosa. Otros libros suyos son: Puerta a las tinieblas (1969), Huyendo del invierno (1972), Trabajo de campo (1979), Isola stazione (1984), La linterna del espino (1987) —que contiene un soneto-secuencia de elegías a la muerte de su madre—, Viendo cosas (1991), elegías a su padre, El nivel espiritual (1996, premio Whitbread), Luz eléctrica (2001). Seamus publicó en 2000 una traducción al inglés moderno del poema épico anglosajón Beowulf que se convirtió en un auténtico best seller en el Reino Unido y en Estados Unidos y por la que recibió nuevamente el premio Whitbread.

También ha escrito diversos ensayos de crítica literaria: Preocupaciones (1980) y Gobierno de la lengua (1988). Recibió el Premio Nobel de Literatura en 1995.

En el año 2005, dio su apoyo público a la oficialidad de la lengua asturiana.

http://es.wikipedia.org/wiki/Seamus_Heaney

George Bernard Shaw

George Bernard Shaw FRSL (Dublín, 26 de juliol de 1856 - Hertfordshire, 2 de novembre de 1950) va ser un dramaturg, crític literari i activista polític (socialista i pacifista) irlandès. Provocador inconformista, Shaw va criticar a través de la seva obra de to humorístic l'encarcarament classista de la societat britànica, l'explotació dels treballadors, la desigualtat entre homes i dones, la hipocresia religiosa, i alhora va proposar solucions des del seu punt de vista filosòfic. Vegetarià convençut, va militar per instaurar una higiene de vida sana i contra la crueltat envers els animals.

És l'única persona guardonada alhora amb el premi Nobel de Literatura (1925) i el premi Oscar (1938, pel guió adaptat de la pel·lícula Pigmalió). Pel que fa al premi

Nobel, Shaw primer el va voler rebutjar però finalment el va acceptar a petició de la seva muller, que el considerava com un homenatge a Irlanda.

http://ca.wikipedia.org/wiki/George_Bernard_Shaw

Oscar Wilde

Oscar Wilde (Dublín, 16 d'octubre de 1854 - París, 30 de novembre de 1900) va ser un escriptor i dramaturg irlandès, de nom complet Oscar Fingal O'Flahertie Wills Wilde. Va tenir forts problemes legals a causa de la seva homosexualitat, que el van dur a la presó durant una temporada.

Destaca per les seves obres, sobretot en teatre, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època. Demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà, i en les seves millor obres, fa ús de l'humor més anglès i més pur per descriure el món tal com ell el veia.

Biografia

Era el fill petit del matrimoni i va fer els estudis en la Portora Royal School d'Euniskillen, continuant-los a Dublín, en el Trinity College, entre el 1873 i 1874, i en el Magdalen College d' Oxford, des del 1874 fins el 1878, on es distingí pel seu gran aprofitament, aconseguint l'últim any el premi Newdigate per un poema sobre Ravena, que fou el resultat d'un viatge que realitzà el 1877 per Itàlia i Grècia. Durant la seva estada a Oxford se sentí molt influït per les ensenyances de John Ruskin.

Després començà la publicació en diaris i revistes de cert nombre de poemes, dels quals alguns foren reunits en un volum el 1881 i publicats amb el títol de Poems by Oscar Wilde; una nova edició d'aquests aparegué a Nova York l'any següent. Aquest mateix any emprengué una tournée de conferències per l'Amèrica del Nord, en les quals desenvolupà la seva teoria d´Aesthetic Philosophy. Per aquesta mateixa època es representà en un teatre de Nova York el seu drama Vera, entre els anys 1883-1884 desenvolupà un cicle de conferències a Anglaterra, i el 1884 va contraure matrimoni amb Constanza Lloyd, de la qual tingué dos fills.

Comença a editar amb força

Després d'editar (1887-89) la revista literària i de modes The Woman's World, i el 1888 publicà el volum de contes The Happy Prince, que marcà en ell un període d'extraordinària activitat literària. El 1891 publicà una sèrie de petites novel·les amb el títol de Lord Arthur Savile's Crime; la novel·la El retrat de Dorian Grey i la reimpressió d'alguns assaigs publicats en diaris i revistes que agrupà amb el títol de Intentions; en aquest mateix any es representà a Nova York la seva comèdia en vers The Duchess of Padua. L'any següent donà a imprimir un nou volum de contes; The House of Pomegranates i per primera vegada veié estrenar-se en una escena anglesa una obra seva, la comèdia en prosa Lady Windermere's Fan, qua aconseguí un èxit extraordinari. Aquest pujà de punt i arribà a una vertadera popularitat amb les obres A Worman of no importance (1895); An Ideal Husband (1895) i Bunbury (La importància de ser Franc,

1895) amb el subtítol A trivial comedy for serious people. Aquest any 1895, també publicà la seva col·lecció d'assaigs, Oscariana.

Considerat autor dramàtic

Llavors es considerava la labor d'Oscar Wilde especialment com la d'un autor dramàtic, estimant-se tan sols com agradables passatemps les narracions, novel·les, contes i poemes. El 1893 va escriure en francès el drama en un acte Salomé, que fou representada l'any següent per Sarah Bernhardt i traduïda a l'anglès per Alfred Douglas. El 1894 publicà The Sphinx, poema compost segons el model d´In memoriam de Tennyson.

Època daurada i procés

En aquella època Wilde fou, durant alguns anys, el favorit i ídol del públic i visqué envoltat de gran faust; ja gaudia d'una reputació universal i s'esperava d'ell una gloriosa carrera literària, quan el 1895 intentà un procés difamatori contra el marquès de Queensbury, i aquest, ensems, l'acusà del delicte d'homosexualitat. Detingut i després d'un sorollós procés, comprovada l'existència d'actes que queien sota el Criminal Law Amendement Act, el 27 de maig de 1895 fou condemnat a dos anys de presó amb treballs forçats. La sentència aixecà grans i nombroses protestes en els cercles literaris estrangers, però foren inútils: s'hagué d'extingir la seva condemna a Reading (Berkshire), on va compondre un commovedor llibre confessant la seva falta, titulat De profundis, del qual es publicà només la meitat aproximadament: l'altra meitat fou dipositada a la mort de Wilde pels marmessors literaris d'ell mateix en el British Museum perquè restés reservada fins el 1960, en què podria publicar-se.

La llibertat

Assolida la llibertat el 29 de maig de 1897, va viure pobre i abandonat, primer a Berneval, prop de Dieppe, i després a París, molt espatllat en la seva energia pel treball, i, finalment donat a la beguda; els seus béns havien estat intervenguts i cap editor gosava vendre els seus llibres ni cap teatre representar les seves obres. Malgrat els seus minsos mitjans passà algunes curtes temporades a Itàlia i en alguns llocs a la vora del mar i riberes del Sena i del Marne. El 1898 morí la seva esposa, de la qual es trobava separat, i aquell mateix any publicà The Ballad of Geol Reading (Londres, 1898), que signà C. 3.3., que era el seu número a la presó, i que és una obra extravagant, en la que descriu les opinions dels seus companys de presó mentre s'executava a un d'ells, última producció de l'època pòstuma de la seva vida.

La mort d'un geni

Morí trencat pels sofriments de la seva condemna, després d'una curta malaltia, i deixant d'un legatari un manuscrit de més de 200 pagines que constitueix una relació apologètica de la seva vida. Per fí un teatre de Londres es llançà a estrenar una obra dramàtica de Wilde , i el seu nom sortí del silenci al qual el seu procés l'havia condemnat. A l'èxit d'aquesta reposició seguiren els d'altres peces dramatiques; el 1906 Richard Strauss musicà al seu genial drama Salomé, i, amb el seu teatre, les seves altres obres, novel·les, contes, assaigs, es veieren traduïdes a la major part de llengües europees; s'escenificaren, algunes de les seves narracions, com El fantasma de

Canterville, que ho fou a Espanya el 1929 per Ceferino Palència: a Anglaterra, Itàlia, França, Alemanya i Espanya es van publicar les seves Obres completes' (a Espanya s'acabaren el 1929, recopilades per Fernando Humanes i bellament traduïdes per Ricardo Baeza); els seus autògrafs es cotitzaren a preus molt alts, etc... El 1928 fou trobat el manuscrit La duquessa de Pàdua, que es considerava perdut i pel qual s'oferien quantitats importants. Aquest original fou guardat pel pare de l'actor Arliss, el qual era tipògraf en la impremta on s'edità el llibre.

Anàlisi

Wilde fou un escriptor original i brillant; un artista consagrat a l'art per l'art i dotat d'extraordinari refinament, gran vivesa d'enginy i un culte de la bellesa. Alguns comentadors de criteri mesquí atribueixen part del seu èxit a la mateixa anormalitat de la seva vida i a l'atmosfera creada al voltant d'ell pel ressonant procés dels seus desordres. Contra aquests s'alça el criteri de la majoria. Un dels seus crítics escriu:[1]

« L'èxit d'Oscar Wilde es deu tan sols a una raó: que es tracta d'un dels més fins escriptors de les lletres contemporànies, dotat d'altes qualitats, talent, gràcia, originalitat, agudesa, esperit crític, exquisidesa d'estil que fan immortal el nom d'un vertader creador de l'art. La seva obra, impregnada d'un ample valor d'universalitat, és amable i comprensible per als públics de totes les latituds, sense reduir-se, com ocorre a molts dels seus coetanis anglesos, a una sensibilitat racial de difícil exportació i comprensió exòtica. Si el públic va fer quelcom per Wilde i més que el públic els editors i la crítica, ha estat reparar la injustícia comesa amb ell per Anglaterra, restaurant, inclús en la mateixa terra britànica, gracies, sobretot, al grup serè i generós que capitanejava l'admirable mister Robert Ross, la memòria d'un home víctima de la societat i imposant el respecte i encès l'amor a una obra per tants conceptes important. »

http://ca.wikipedia.org/wiki/Oscar_Wilde

CURIOSITATS: Sabies que...?

DUBLÍN

Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda. Està situada aproximadament a la meitat de la costa est, a la desembocadura del riu Liffey, que travessa la ciutat. És també la capital del comtat de Dublín. La ciutat té una població de 495.000 habitants (2002), però en la seva indefinida àrea metropolitana hi viu vora un milió de persones. El nombre d'habitants del comtat de Dublín era d'1.100.000 l'any 2002.

Originalment va ser fundada pels víkings el 841 com a base militar i centre de comerç d'esclaus, i ha estat capital del país des de l'Edat Mitjana. Consta de l'àrea del Consell de la Ciutat de Dublín juntament amb suburbis junts al Comtat de Dublín. Aquest últim està subdividit als comtats administratius de Dun Laoghaire-Rathdown, Fine Gall-Fingal, i el Consell del Comtat de Dublín Sud. La Gran Àrea de Dublín consisteix en la

Ciutat de Dublín i el Consell juntament amb els comtats contigus de Kildare, Meath, i Wicklow.

La població de la ciutat pròpiament dita era de 495.781 habitants en el cens del 2002. En el mateix cens, la població total considerant la conurbació era d'1.004.614, però ampliada al costat del Comtat de Dublín ascendien fins a 1.122.821, mentre que a la Gran Àrea de Dublín hi havia 1.565.446 habitants. El seu gentilici és dublinès. Contribueix amb 60.000 milions d'euros al PIB irlandès.

És la ciutat d'alguns irlandesos famosos, com ara els escriptors George Bernard Shaw, James Joyce i Oscar Wilde.

Etimologia

Dublín és un derivat hiberno-normand de les paraules irlandeses Dubh Linn, que signifiquen 'llacuna negra'. Històricament a la cal·ligrafia irlandesa, bh s'escrivia amb un

punt sobre la b, com Dub Linn o Duḃlinn. Els normands de parla francesa, van ometre el punt i van deixar el nom com Develyn o Dublin. Aquesta llacuna es formava per l'estancament del riu Poddle abans de desembocar al riu Liffey a l'actual Wellington Quay. La llacuna es va mantenir fins a principis del 1700, però l'expansió de la ciutat va tenir com a conseqüència el seu drenatge, i la canalització i soterrament del riu Liffey. En l'actualitat, el lloc de l'antiga llacuna està ocupat pel parc Dubh Linn Gardens, després del Castell de Dublín, mentre que el curs baix del Poddle discorre fins al riu Liffey per una canalització subterrània.

El seu nom gaèlic modern Ball Átha Cliath, que significa Assentament del gual de canyís té l'origen en un antic gual compost amb panells de canya i vímet entrellaçats (Ath Cliath), que creuava el riu Liffey en un lloc pròxim a l'actual estació de ferrocarrils de Heuston. La veu gaèlica "Cliath" es tradueix amb freqüència com "tanca", interpretant la traducció a l'anglès com "hurdle". No obstant això, la traducció com "canyís" és més apropiada: "Cliath" o "hurdle" és, en efecte, una estructura lleugera i movible de material vegetal entrellaçat, que s'usa amb freqüència per separar al bestiar, però també per assegurar el terreny inestable o relliscós. El nom de la ciutat ha estat escrit d'aquesta forma des del 1368, data en què va ser documentat en els Annals d'Ulster. Ath Cliath és el nom d'un lloc que es refereix a un punt de gual del riu Liffey en el veïnatge de l'estació de Heuston, posteriorment es va aplicar el nom a un monestir cristià que es creu va estar situat a la zona del carrer Aungier, actualment ocupat per l'església carmelita del carrer Whitefriar. A causa de la seva longitud, el nom gaèlic de Dublín s'abreuja com BAC algunes vegades.

L'assentament víking posterior va estar al riu Poddle, un afluent del Liffey, a l'est de Christchurch, a la zona coneguda com Wood Quay. El Dubh Linn era un llac usat pels víkings per amarrar les seves naus i estava connectat al Liffey pel Poddle. La Dubh Linn i el Poddle es mantenien a principis del 1700, però en expandir-se la ciutat van ser drenats i soterrats, respectivament. La Duhb Linn estava situat on es troba ara el jardí del Castell, al davant de la biblioteca Beatty al Castell de Dublín.

Història

Façana sud de la Custom House, a la riba nord del riu Liffey.

Les cartes de l'astrònom i cartògraf grec Claudi Ptolemeu proveeixen les primeres referències d'habitació humana de l'àrea coneguda ara com Dublín. Al voltant del 140 d. C. l'astrònom es va referir a un assentament que va anomenar Eblana Civitas. L'assentament Dubh Linn data potser del primer segle aC, posteriorment es va construir un monestir, encara que la ciutat es va establir al voltant de l'any 841.

La ciutat moderna conserva el nom irlandès anglificat, l'antic i original nom irlandès. Després de la invasió normanda, Dublín es va convertir en el centre clau de poder militar i judicial, amb la majoria del seu poder concentrat en el castell de Dublín fins a la independència. Des del segle XIV fins a finals del segle XVI Dublín i els seus voltants, conegut com l'estacada, van formar la major zona d'Irlanda sota control governamental. Durant diversos segles el parlament va estar situat a Drogheda, però es va traslladar permanentment a Dublín després que Enric II conquistés el Comtat de Kildare el 1504.

Dublín també tenia administració ciutadana local via la seva corporació des de l'edat mitjana. Representava el gremi oligàrquic fins que es va reformar el 1840 augmentant les línies democràtiques. Des del segle XVII la ciutat es va expandir ràpidament, ajudada per la Wide Streets Commission. Per curt període, Dublín va ser la segona ciutat de l'imperi britànic després de Londres i la cinquena ciutat més gran d'Europa. La majoria de l'arquitectura més notable de la ciutat data d'aquesta era i està considerada com la seva edat d'or. La famosa fàbrica de cervesa Guiness també es va establir en aquesta època. El 1742 es va tocar per primera vegada el "Messiah" de Handel en el New Music Hall al carrer Fishamble amb una participació de 26 nois i 5 homes combinats dels cors de les catedrals de Sant Patrici i de l'Església de Crist.

El període de 1800 va consistir en una disminució relativa amb el creixement industrial de Belfast, el 1900 la població de Belfast era gairebé el doble. Mentre que Belfast era pròspera i industrial, Dublín s'havia convertit en una ciutat de misèria i divisió de classes, construïda sobre les restes de la grandesa perduda, millor descrita en la novel·la Strumpet City, per James Plunkett, i en els treballs de Sean O'Casey. Dublín era encara el centre primari d'administració i transport de la majoria d'Irlanda, encara que completament al marge de la revolució industrial. L'Alçament de Pasqua del 1916 va

passar al centre de la ciutat, ocasionant gran part del seu deteriorament físic. La guerra civil anglo-irlandesa i la guerra civil anglesa van contribuir encara més a la seva destrucció, deixant molts dels seus millors edificis en ruïnes. L'estat lliure irlandès va reconstruir molts d'aquests edificis i va traslladar el parlament al Leinster House.

Durant L'Emergència (Segona Guerra Mundial), fins al 1960, Dublín va romandre com una capital fora del temps: El centre de la ciutat en particular es va mantenir en repòs arquitectònic el que va fer que aquesta fos perfecta per filmar pel·lícules, amb moltes produccions com The Blue Max, i My Left Foot, capturant les vistes d'aquest temps. Fet que va servir com a fundació d'èxits posteriors en cinematografia i producció de pel·lícules. Amb l'augment de prosperitat, es va introduir l'arquitectura moderna a la ciutat, encara que es va començar una vigorosa campanya per restaurar la grandesa de l'època georgiana dels carrers de Dublín, en lloc de perdre la grandesa per sempre. Des del 1997 el paissatge de Dublín ha canviat immensament, amb enormes construccions privades i d'agències de transport i negocis. Alguns dels carrers més coneguts segueixen conservant el nom del pub o el negoci que ocupava el lloc abans del seu tancament o reconstrucció.

Des dels començaments del govern anglo-normand al segle XII, la ciutat ha servit com a capital de l'illa d'Irlanda en diverses entitats geopolítiques:

El Senyoriu d'Irlanda. (1171 - 1541)

El Regne d'Irlanda. (1541 - 1800)

L'illa com a part del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda. (1801 - 1922)

La República d'Irlanda. (1919 - 1922)

Des del 1922, amb la divisió de l'illa, va esdevenir la capital de l'Estat Lliure Irlandès (1922-1949) i ara és la capital de la República d'Irlanda. (Molts d'aquests estats van coexistir o van competir entre el mateix marc de temps rivalitzant entre teoria constitucional irlandesa o britànica). Un dels memorials per commemorar aquests temps consisteix en el jardí del record.

El 1974 el centre de Dublín va ser escenari de diversos atemptats terroristes amb cotxe bomba, que van causar la mort de desenes de persones.

Població

La ciutat de Dublín és l'àrea administrada pel Dublin City Council, però el terme normalment fa referència a l'àrea urbana adjacent, que inclou Dun Laoghaire-Rathdown, Fingal i South Dublin. Aquests quatre municipis formen el que es coneix com a àrea metropolitana de Dublín.

La població de l'àrea administrativa que li correspon al City Council era de 1500505.739 habitants el 2006. En aquest mateix cens, la població de l'àrea metropolitana era d'1.186.159, i la de l'àrea d'influència de Dublín era d'1.661.185. La població de la ciutat creix molt de pressa: les previsions diuen que el 2021 se superaran els dos milions d'habitants. Avui dia, aproximadament el 40% de la població d'Irlanda viu en un radi de 100 km. al voltant del centre de la ciutat.

Cultura

Literatura, teatre i arts

La ciutat posseeix història literària de fama mundial, havent produït moltes figures literàries prominents, incloent premis Nobel com William Butler Yeats, George Bernard Shaw i Samuel Beckett. Altres escriptors influents de Dublín són Oscar Wilde, Jonathan Swift i el creador de Dràcula, Bram Stoker. No obstant això, és discutiblement més famosa com la ciutat dels excel·lents treballs de James Joyce. Dublinesos és un recull d'històries curtes de Joyce sobre incidents i personatges típics residents de la ciutat de principis del segle XX. El seu treball més cèlebre, Ulisses està també establert a Dublín i ple de detalls tòpics. Una altra sèrie d'escriptors famosos de Dublín són: JM Synge, Sean O'Casey, Brendan Behan, Maeve Binchy i Roddy Doyle. Les majors biblioteques i museus d'Irlanda es troben a Dublín, incloent el National Print Museum of Ireland i la Biblioteca Nacional d'Irlanda.

Hi ha diversos teatres al centre de la ciutat, i diversos actors mundialment famosos han emergit de l'escena teatral de Dublín, incloent a Noel Purcell, Sir Michael Gambon, Brendan Gleeson, Stephen Rea, Colin Farrell, Colm Meaney, Gabriel Byrne, Jonathan Rhys Meyers, Sarah Bolger i Maria Doyle Kennedy. Els teatres més coneguts són The Gaiety, The Abbey,The Olympia i The Gate. El Gaiety està especialitzat en produccions musicals i operetes, i és popular per obrir les seves portes després de la producció teatral del vespre per albergar una varietat de música en viu, dansa i pel·lícules. L'Abbey es va fundar el 1904 per un grup que incloïa a Yeats amb la finalitat de promoure el talent de la literatura indígena. Va continuar per proveir sortida a alguns dels escriptors més famosos de la ciutat, com ara Synge, el mateix Yeats i George Bernard Shaw. El Gate es va fundar el 1928 per promocionar els treballs avantguardistes europeus. El teatre més gran és el Mahony Hall de l'edifici Helix a la Universitat de Dublín, a Glasnevin.

Dublín és també el punt focal de gran part de l'art i de l'escena artística irlandesa. El llibre de Kells, un famós manuscrit produït pels monjos celtes en el 800 d.C. i també es mostren exemples d'art insular en el Trinity College. La biblioteca Chester Beatty alberga la famosa col·lecció de manuscrits, pintures de miniatura, impresos, dibuixos, llibres rars i arts decoratius ensamblats pel miner nord-americà milionari (un honorable ciutadà irlandès) Sir Alfred Chester Beatty (1875 - 1968). Col·leccions que daten des del 2700 aC cap endavant i que estan dibuixats a l'Àsia, l'Orient mitjà, Àfrica del Nord i Europa. Sovint s'ofereixen al públic els treballs d'artistes locals al voltant de St Stephen Green, el principal parc públic del centre. A més, al llarg de la ciutat es troben grans galeries d'art, incloent el Museu irlandès d'art modern, la Galeria nacional, la Galeria municipal Hugh Lane, el Centre d'art de la ciutat, la Galeria Douglas Hyde, el centre Project Arts i l'Acadèmia hibèrnica reial.

Tres branques del museu nacional irlandès estan situades a Dublín: arqueologia al carrer Kildare, arts decoratives i història al Collins Barracks i història natural al carrer Merrion.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dubl%C3%ADn

MÉS CURIOSITATS LITERÀRIES... Dublín, Ciudad de la Literatura de la UNESCO

Publicado en agosto 9, 2010 de innisfree1916

El pasado 26 de julio Dublín ha sido designada Ciudad de la Literatura de la UNESCO. El anuncio fue hecho público por el alcalde de Dublín, Gerry Breen, y la Ministra de Turismo, Cultura y Deporte, Mary Hanafin, en el patio del emblemático Teatro Grand Canal, de la capital irlandesa.

Dublín se convierte así en una de las cuatro ciudades del mundo con la designación de la Ciudad de la Literatura de la UNESCO. Las otras son Edimburgo, Melbourne y Iowa. El codiciado galardón reconoce el perfil cultural de Dublín y su posición internacional como ciudad de excelencia literaria. Ciudad de la Literatura de la UNESCO es un título permanente que se espera que cree sinergias entre las ciudades que lo comparten y fomente la diversidad.

Sabia decisión. Lo que me extraña es que haya sido la cuarta. Y no la primera. Tiene sobrados méritos para ello. Alguna vez hemos dicho aquí que Irlanda es una potencia literaria mundial, con cuatro Premios Nobel de Literatura (los dublineses William B. Yeats en 1923, George Bernard Shaw en 1925 y Samuel Beckett en 1969 y el norirlandés Seamus Heaney en 1995), lo que sitúa a esta pequeña isla en la novena plaza en la clasificación por países del Nobel literario. Además de este póquer de ases, tampoco podemos olvidar que dublineses eran los universales Oscar Wilde, Jonathan Swift y el creador de Dracula, Bram Stoker. Y cómo ignorar al que revolucionó la narrativa contemporánea, James Joyce, con el Ulysses. Por esas mismas calles dublinesas caminaron, respiraron y escribieron ilustres autores como J.M. Synge, Seán O’Casey, Brendan Behan, Maeve Binchy, Flann O’Brien o Roddy Doyle, entre otros muchos, por no citar a los actuales John Banville, Anne Enright, Colm Tóibín, John Connolly, Joseph O’Connor, Irving Welsh, Jamie O’Neill o John Boyne.

http://innisfree1916.wordpress.com/2010/08/09/dublin-ciudad-de-la-literatura-de-la-unesco/

La ciudad más literaria del mundo: Dublín

jueves, 21 de febrero de 2013

Hay ciudades que nos resultan familiares sin haberlas visitado, tal es la cantidad de iconos arquitectónicos que atesoran o la sobreexplotación que de sus calles se ha hecho en el cine. Nueva York, Londres, París, Roma, Río de Janeiro, Sydney, Venecia, El Cairo… tienen perfiles que las hacen perfectamente reconocibles para cualquier espectador. Pero hay una ciudad que muy poca gente reconocerá a simple vista pero que merece, sin duda, el título de la ciudad más literaria del mundo: Dublín.

¿Por qué Dublín? Pasen y vean.

Su nombre mismo en gaélico es de lo más sugerente: Baile Átha Cliath; [bˠalʲə aː ha

klʲiəh] si se atreven a pronunciarlo. Fundada por los Vikingos en 841, (aunque ya hay asentamientos documentados en el s. II) originalmente se llamó Dubh Linn, "laguna negra", en referencia al lugar en el que fue fundada, pero que fue drenada y desecada a principios del s. XVIII debido la expansión de la ciudad. Por qué su nombre oficial en la lengua local pasó del Dubh Linn original a Baile Átha Cliath (en referencia a un vado del río compuesto de caña y mimbre) es cosa de los documentos medievales. Sin embargo hoy se la conoce en todo el mundo como Dublín y no como BÁC.

Pero volvamos al tema que nos ocupa. Ninguna ciudad ha visto nacer tantos talentos literarios como Dublín, ni tiene entre sus hijos a tantos ganadores del Nobel de Literatura, ni se respira entre sus calles tanto ambiente literario. Por ello, la UNESCO le otorgó en 2010 el título de Ciudad Literaria. No pretendemos hacer una reseña de cada uno de ellos; ni tan siquiera están todos los que son; solo les mostraremos la puerta para que ustedes, si quieren, la atraviesen. Y ya puestos, para que lean alguna de sus obras.

• William B. Yeats. Poeta y dramaturgo, también se dedicó a la política ejerciendo el cargo de senador. Otro gran poeta, el norteamericano y controvertido Ezra Pound, fue su secretario durante algunos años.

Premio Nobel en 1923, él mismo fue consciente de que ese galardón no le era concedido únicamente por sus méritos literarios, que no son pocos, sino como representante de la literatura de Irlanda, país que había visto reconocida su independencia del Reino Unido en 1922

• George Bernard Shaw. Otro Nobel de Literatura. Esta vez en 1925. Su obra más famosa es, seguramente, Pigmalión, de la que él mismo realizó el guión cinematográfico, por el que obtuvo el Oscar de 1938 al mejor guión. Esto le convirtió en el primer hombre en ganar un Nobel y un Oscar.

Años más tarde, y tras el éxito en Broadway del musical, George Cukor dirigió en 1964 otra adaptación, My Fair Lady, protagonizada por Audrey Hepburn. Una estatua de Shaw se encuentra en la National Gallery of Ireland, institución a la que legó parte de su patrimonio. También podrás tomar una pinta en el Pub que lleva su nombre. • Samuel Beckett. El tercer Premio Nobel de la lista, en 1969.

El teatro contemporáneo tiene una deuda contraída con Beckett por su Esperando a Godot, muestra fundamental del Teatro del Absurdo.

A pesar de no querer contribuir a la "pesadilla de la historia", firmó en septiembre de 1967 un manifiesto de protesta contra Franco en el diario Le Monde con motivo de la encarcelación en España del dramaturgo Fernando Arrabal. En Dublín hay un puente en su honor. A ver si adivinan quién fue el arquitecto. • Oscar Wilde. Ingenioso, mordaz, se topó con toda la intransigencia de la sociedad victoriana por su condición de homosexual, lo que le llevó a pasar por la cárcel por sodomita e indecente. Seguramente les suenan El retrato de Dorian Gray o La importancia de llamarse Ernesto, ambas llevadas al cine. Les dejo con dos frases que retratan bien el genio de Wilde, todavia vigente:

"El periodismo es ilegible y la literatura no se lee". "Por norma, me desagradan los modernos libros de memorias. Suelen estar escritos por personas que o bien han perdido por completo la memoria o nunca han hecho nada digno de ser recordado" Una estatua en su honor se encuentra en Merrion Park en Dublín. • Jonathan Swift. Cronológicamente, el primero de ellos.

En este blog ya hemos hablado de él en un par de ocasiones, así que les dejo con esas dos historias que valen por sí mismas como retrato del personaje, más allá de sus Viajes de Gulliver: - "Una modesta proposición para que los hijos de los pobres no sean una carga para sus padres o el país" - "El escritor frente al farsante: de cómo Jonathan Swift desenmascaró a John Partridge". En la catedral de St. Patrick hay un monumento en su honor.

• Bram Stoker. Más famoso que él mismo es su personaje principal, Drácula, que ha tenido muchas más vidas de las que el propio Stoker le dio. Lo que seguramente no saben es que su paso por la universidad fue para licenciarse en Matemáticas y Ciencias. Su afición a los relatos de terror le vino desde niño, cuando, obligado a estar postrado largas temporadas por su frágil salud, su madre le entretenía con cuentos de fantasmas y misterio.

• James Joyce. Dejamos para el final el, acaso, más relevante de todos ellos. En torno a su figura y su obra se articula parte de la vida cultural y literaria de Dublín. Aunque su Ulises es considerada como una de las obras maestras de la literatura universal, apuesto a que sus lectores son la minoría más grande de cuantas existen en literatura, quizá a la par de las de Proust o Góngora. Y si no me creen, intenten encontrar una traducción al castellano de Finnegans wake, tal es su estilo experimental y complejidad literaria y lingüística. Simplemente no existe. Incluso José María Valverde, el mejor traductor del Ulises, declinó participar en ese proyecto. La novela del Ulises se desarrolla en una única jornada, un 16 de junio. Ese día se celebra el Bloomsday, en honor a Leopold Bloom, personaje principal de la obra. Y desde 1954 se celebra en Dublín y en otros muchos lugares del mundo. La celebración consiste en emular al personaje, recorrer los mismo lugares, incluso comer y cenar lo mismo que los protagonistas. Una "frikada" literaria, si quieren; pero si se quieren tomar ese día una buena pinta de Cerveza Negra Irlandesa, asegúrense de entrar en un Pub Irlandés, no escocés, galés o inglés. Si van a estar en Dublín un 16 de junio, aquí les dejo una guía para no perderse.

http://desequilibros.blogspot.com.es/2013/02/la-ciudad-mas-literaria-del-mundo.html#.UcsiEtiiOM8

Ruta literaria

Una de las rutas literarias más populares es la dedicada al Ulises de Joyce, pero los grandes nombres de la literatura ligados a Dublín son muchos más y entre ellos tres Premios Nobel: Bernard Shaw, W.B. Yeats y Samuel Beckett.

La ruta literaria permite muchas alternativas, incluso se puede hacer conociendo los pubs que visitaban los distintos escritores de la capital, en cuyo caso existe una ruta organizada muy divertida conocida como Pub Crawl, guiada por músicos y actores que acompañan a los visitantes de pub en pub mientras cuentan historias de la ciudad y anécdotas de los escritores de otra época al compás de una Guinness. Entrar en un pub como el Mc Daids, en el 3 de Harry Street, supone un homenaje al autor de ‘The Dubliner’, Flann O’Brien, que cumplió la promesa realizada a su madre moribunda de no volver a tocar una cerveza poniéndose un guante cada vez que bebía una, o pasarse por el Palace Bar, 21 Fleet Street, donde se recuerda figuras literarias como Brendan Behan.

El interés de los dublineses por la literatura se refleja también en el gran número de librerías y bibliotecas de la ciudad, algunas muy antiguas y con piezas únicas. También se refleja en el gran cuidado que le dedican a todos los edificios y monumentos relacionados con sus escritores. Hay diversas estatuas de escritores famosos con las que toparse en la calle, como la de Oscar Wilde en una esquina de Merrion Square junto a la que fue su casa entre 1855 y 1876, un bello edificio de estilo georgiano cerrado al público. Doce reyes de las letras irlandesas, grabados sobre placas, vigilan los jardines de la Catedral de San Patricio donde duerme el sueño eterno de uno de sus decanos más conocidos, Jonathan Swift, autor de Los viajes de Gulliver.

La ruta basica

Esta ruta permite conocer algunos de los sitios más emblemáticos de Dublín de la mano de sus escritores

Dublin Writers Museum

El museo ocupa una elegante casa del siglo XVIII y muestra exhibiciones relacionadas con la literatura irlandesa desde el siglo X hasta nuestros días. Las exposiciones incluyen pinturas, manuscritos, cartas, ediciones raras y recuerdos de muchos de los

autores famosos de Irlanda. Hay una serie de exposiciones temporales y una suntuosa galería de los escritores subiendo la escalera principal. El museo también alberga frecuentes lecturas de poesía y conferencias. Dispone de un restaurante y una librería especializada con un buen servicio de búsquedas. También hay disponibles audio guías en castellano.

James Joyce Centro Cultural

Situado cerca de Parnell Square y del Museo de Escritores de Dublín, este centro ofrece a los entusiastas de la literatura de Joyce una razón más para visitar. La recién restaurada casa de estilo georgiano, datada en 1784, contiene varias exposiciones, un archivo y una biblioteca de referencias. Allí facilitan toda la información necesaria para hacer las rutas relacionadas con Joyce.

Paseo por el centro

El siguiente punto de esta ruta literaria de Dublin se encuentra en el número 35 de Mountioy Square, donde Seán O'Casey vivió una vez y Brendan Behan se crió en la cercana San Russell 14. Se continua por Gardiner Street, a lo largo de la ruta tomada por Leopold Bloom de Joyce en el Ulises. Dando un paseo hacia el río Liffey, se encuentra Abadía St. donde se ubica el famoso Abbey Theatre Stands donde se presentaron por primera vez importantes obras teatrales desde su inauguración en 1904 con “Playboy of the western World” de John Millington Synge y Seán O'Casey. El edificio actual reemplaza al primer teatro, que se quemó en 1951.

Oficina General de Correos

No sólo era la construcción más representativa del sitio de la rebelión de 1916, sino también la inspiración para la poesía y la literatura de ese entorno. En las inmediaciones de calle Príncipe, el protagonista del Ulises, Leopold Bloom trabajó para el Freeman's Journal.

Trinity College

Retomando el camino hacia el sur del río Liffey, se encuentra la institución donde se educaron muchos de los grandes escritores de Irlanda, desde Swift hasta Wilde. Allí es obligatorio adentrarse en su biblioteca para descubrir una obra maestra de la escribanía irlandesa, el antiguo Libro de Kells.

Ruta Joyce

El 16 de junio de 1904 James Joyce tuvo su primera cita con Nora Barnacle, la que años después sería su mujer y madre de sus hijos. Este es el día en que comienza la historia de Leopold Bloom, el personaje central de su obra maestra Ulises. Con tal motivo se celebra todos los 16 de junio en Dublín el Bloomsday, momento en que muchos locales y turistas se lanzan a recorrer con entusiasmo los rincones de Dublín visitados por Bloom en la novela. Aunque cualquier otro día es bueno para seguir sus pasos.

El día comienza con un baño en la playa de Forty Foot, en donde antiguamente sólo se permitía el baño a los hombres, para después visitar la torre Martello, donde comienza

la novela y que hoy alberga uno de los museos dedicados a Joyce. Después hay que reponer fuerzas tomando un borgoña y un sandwich de Gorgonzola en el pub Davy Byrne en Duke Street, tal y como hizo Bloom o tomar una pinta en Ormond Quay. Desgraciadamente el paso del tiempo ha impedido seguir la ruta a pies juntillas pues algunos de sus escenarios han ido desapareciendo, como por ejemplo, la casa del personaje, en el 7 de Eccles Street que ya no existe, o el distrito rojo o "Nighttown", del que sólo queda un leve recuerdo.

La ruta se vuelve especialmente festiva en Blommsday, porque durante los días que alargan las celebraciones muchas personas se deciden a ir vestidas por Dublin con trajes de época que recuerdan el principio del siglo XX y los distintos personajes de la novela.

http://www.viajes.net/europa/irlanda/dublin/museos/rutaliteraria

Ruta literaria en Dublín 28 de diciembre de 2011 | 13:07 CET

Dublín es una ciudad de gran tradición literaria, y eso se aprecia en cada rincón. Parques y pubs, calles y museos, esconden historias y recuerdos de los escritores que aquí nacieron, vivieron o se inspiraron.

Y es que los libros y la literatura han sido uno de los campos en los que destaca Irlanda, que con cuatro premios Nobel ha dado a las letras nombres como Jonathan Swift, Oscar Wilde, James Joyce o Bernard Shaw, entre otros, además de artistas plásticos de fama universal como Francis Bacon.

Hoy proponemos una ruta abierta, para realizar en uno o varios días, con paradas para que marquéis en vuestros planos si es que estáis preparando una visita a la ciudad y queréis toparos con estas citas relevantes de una ruta literaria en Dublín.

Escritores, libros y bibliotecas

Muy cerca del Dublin Castle se puede visitar de forma gratuita la Chester Beatty Library, que alberga una de las mayores colecciones de manuscritos del mundo, con obras procedentes de los cinco continentes: papiros, ejemplares a mano del Corán y de la Biblia, o antiquísimos textos hindúes. Una visita imprescindible, en un edificio y un entorno preciosos, sobre la que volveré más detenidamente.

Los viajeros interesados en la literatura y el arte pueden visitar, previo pago de entrada (incluida en el Dublin Pass) el Dublin Writers’ Museum, al final de la calle comercial O’Connell. El Museo de escritores se inauguró en 1991 en un edificio del siglo XVIII. Sus exposiciones están relacionadas con las letras irlandesas en los últimos mil años. Cuadros, manuscritos, cartas, ediciones… de los autores irlandeses más importantes. Hay exposiciones temporales y en la planta superior está la recomendable Galería de los escritores.

En un recorrido literario por Dublín no debe faltar una visita al Centro Cultural James Joyce, situado en una casa restaurada de estilo georgiano, escenario de conferencias y talleres, y se instruye a los visitantes sobre las distintas rutas que hay en la ciudad para seguir los rastros del famoso escritor. La exposición literaria principal está compuesta por un conjunto de biografías de unos 50 personajes de “Ulises” basados en personas reales.

Precisamente James Joyce y su obra más universal, “Ulises”, se pueden rastrear en decenas de rincones de Dublín. Desde la placa sobre el puente O’Conell que nos habla del Ulises, pasando por las referencias a la ruta de Joyce en muchos pubs, nos quedaremos con ganas de saber más acerca del autor.

Os recomiendo la obra “Dublineses” para sumergirnos en el ambiente joyciano de la ciudad, y haceros una foto junto a la escultura del escritor en la calle peatonal Earl Street (junto a la avenida O’Connell).

Oscar Wilde es otro autor con una escultura muy fotografiada en Irlanda: en una esquina del Parque Merrion Square reposa sobre una gran roca la figura colorida de este genial autor. Oscar Wilde nació el 16 de octubre de 1854 en el número 21 de la calle Westland Row, casa que también se puede visitar.

La National Library of Ireland en Dublín se encuentra en un entorno de Museos y Galerías nacionales de gran interés, por lo que podremos detenernos un momento en ella. Es una construcción diseñada por Thomas Newenham Deane, inaugurada en 1890 para albergar la colección bibliográfica de la Royal Dublin Society. Es una biblioteca de investigación, con un inmenso fondo de libros, mapas, manuscritos, música, diarios, periódicos y fotografías que pueden ser consultados. En el vestíbulo se exponen algunos documentos y fotografías interesantes, y se puede acceder a la sala de lectura si pedimos un pase de visitante, para leer, tomar algo en la cafetería o visitar las exposiciones.

La Long Room y el Libro de Kells

La Biblioteca del Trinity College en Dublín posee la mayor colección de manuscritos y libros impresos de Irlanda. Desde 1801 recibe un ejemplar de todas las obras publicadas en Irlanda y Gran Bretaña, gracias a lo cual, actualmente posee casi tres millones de libros repartidos en ocho edificios.

Parte de la biblioteca se puede visitar, colas mediante, pagando una entrada de nueve euros. ¿Qué es lo que nos mostrará para que dicha entrada valga la pena?

El edificio de la Antigua Biblioteca, construido entre 1712 y 1732, es el más antiguo de los que se conservan. Aquí se encuentra el popular y mítico Libro de Kells, la joya de la biblioteca, que contiene un texto en latín de los cuatro evangelios escritos con una caligrafía muy ornamentada, realizada con coloridos pigmentos.

Se cree que el Libro de Kells fue creado por los monjes de Iona a principios del siglo IX. Tras el saqueo de Iona a manos de los vikingos, en el año 806 d.C., los monjes que sobrevivieron se trasladaron a Kells.

Cientos de años después, por razones de seguridad, el libro fue enviado a Dublín y llegó a manos del Trinity College en 1661. Hoy, se puede ver en una vitrina de la Antigua Biblioteca, junto a la exposición que explica a fondo su contenido.

Pero sin duda lo que nos dejará sin aliento en esta visita a la Biblioteca es la sala principal, conocida como “Long Room” (Habitación Larga), que en sus 65 metros de largo contiene más de 200.000 de los libros más antiguos de la biblioteca.

Será difícil cumplir la norma que no permite hacer fotografías en este espacio, pero quedaron con la imagen majestuosa del lugar. Definitivamente, ésta pasa a ser una de mis bibliotecas preferidas, y sin duda una de las más bellas del mundo, aunque en ella no podamos sentarnos a leer u hojear los libros de su fondo.

Las infinitas estanterías de madera repletas de libros antiguos nos sumergen en un ambiente con olor a madera y a clásicos, un ambiente observado por decenas de bustos de mármol de personalidades relacionadas con las letras que vigilan la estancia. En una vitrina se expone el arpa más antigua que se conserva de Irlanda, realizada en roble y sauce con cuerdas de bronce.

Por todo ello vale la pena pasarse por la Biblioteca del Trinity College, aunque nos faltará tiempo si queremos detenernos en cada uno de los puntos relevantes de esta ruta literaria por Dublín, dada la gran tradición literaria de la ciudad, impregnada de escritores, libros e historias en muchos de sus rincones.

http://www.diariodelviajero.com/europa/ruta-literaria-en-dublin

Dublín de la mano de Joyce

Por CRISTINA LUCIO

Dublín exhala literatura. Sus calles han visto nacer a cuatro premios Nobeles del arte de las letras –W.B Yeats, Samuel Beckett, Seamous Heaney y Bernard Shaw-, así como a literatos de la talla de Oscar Wilde o James Joyce. Sin embargo, el influjo de la ciudad ha ejercido en todos ellos una mezcla de amor y odio que les ha alejado en mayor o menor medida de su seno. Pese a todo, la literatura sigue imbricada en las calles, las costumbres y el acontecer diario de Dublín y un simple paseo por la capital irlandesa permite imbuirse en su pasado literario.

Visitar Dublín significa, fundamentalmente, conocer a James Joyce, ya que las calles de la capital irlandesa se respira la obra de este dublinés por excelencia quien, pese a vivir alejado de la ciudad durante décadas, nunca pudo desanclar su pensamiento de ella.

Quizás por esta profunda relación, seguir los pasos del autor por la capital irlandesa se ha convertido en toda una tradición en Dublín. El 16 de junio, ya conocido como Bloomsday, ‘joyceanos’ llegados de todo el mundo reviven el recorrido de Leopold Bloom, el protagonista de 'Ulises', por la ciudad con la obra en la mano y dispuestos a embeberse de cuanto destile literatura.

Pero, además de en las calles de la ciudad, el espíritu de Joyce también se encuentra en pubs tan típicos como el de Davy Byrne o Egan’s, entornos que han dado vida a acaloradas discusiones en ‘Ulises’ o a noches de alcohol y penas en ‘Dublineses’.

Conocer el museo de Joyce en la torre Martello, que fue su hogar y sirvió de marco para el primer capítulo de 'Ulises' o visitar el Colegio Belvedere, una institución de la que el propio autor formó parte y que queda perfectamente reflejada en la obra ‘Retrato de un artista adolescente’, permiten ahondar en la vida del autor e impregnarse de la esencia de la ciudad.

Sin embargo, el Dublín literario no es sólo obra de Joyce. Pese a la lejanía que autores como Beckett o Wilde mantuvieron deliberadamente de la vieja ciudad irlandesa, aún es posible encontrar sus huellas en ella. Para hallarlas, nada mejor que visitar el 'Dublin Writer’s Museum', una joya que recoge todo lo relacionado con la vida y obra de las grandes figuras literarias de Dublín.

Y, como última cita, el visitante puede visitar la tumba de Jonathan Swift, en la catedral de San Patricio. Quizás el autor de ‘Los viajes de Gulliver’ le revele que parte de los secretos de Lilliput siguen escondidos en Dublín.

http://www.elmundo.es/especiales/2003/07/sociedad/destinos_literarios/dublin/

Bloomsday. Un viaje al Dublin más literario Escrito por Fran Soler 20 junio, 2013

“MAJESTUOSO, el orondo Buck Mulligan llegó por el hueco de la escalera, portando un cuenco lleno de espuma sobre el que un espejo y una navaja de afeitar se cruzaban. Un batín amarillo, desatado, se ondulaba delicadamente a su espalda en el aire apacible de la

mañana….”.

Con estas palabras comienza Ulises, una de las novelas en lengua inglesa más influyente del siglo XX, escrita en 1922 por el mito de la literatura irlandesa, James Joyce. Ulises es una novela monumental ( por su importancia y por su contenido) con un argumento simple, el de un pequeño burgés de Dublín llamado Leopold Bloom que dedica el día 16 de Junio de 1904 a pasear por Dublín, su querida su ciudad, y sobre la que hace un “relato paródico de la condición humana” y del Dublín de principios del siglo XX.

James Joyce en todas las librerías de Dublín

Cuadro de James Joyce en Duke street

Ese día 16 de Junio en que el protagonista de Ulises y dos protagonistas más recorren la ciudad de Dublin, se ha convertido desde hace más de 50 años en motivo de celebración por parte de los seguidores de este escritor irlandés y cada 16 de Junio, “el día de Bloom” o Bloomsday, homenajea con regocijo una de las novelas de habla inglesa más importantes del siglo XX. Durante este día, los incondicionales de esta novela procuran comer y cenar lo mismo que los protagonistas de la obra y se realizan distintos actos, lecturas, conciertos, obras de teatro y encuentros en Dublín para seguir el itinerario que siguió el protagonista de la novela y rendir homenaje a su escritor preferido. Y para darle más realismo al asunto, tampoco faltan los vestidos de época eduardiana para que todo sea lo más parecido a ese eterno día de la novela de Joyce.

Pareja en la Torre Martello.

¿Y por que os cuento todo esto?, os estaréis preguntando. Pues bien, todo esto viene a cuento porque acabamos de regresar de un viaje al Dublin más literario y hemos sido testigos de esta celebración tan original, además de disfrutar de los otros encantos que esta ciudad ofrece. Y es que la capital de Irlanda no es sólo fiesta, cerveza y pubs, como muchos piensan. La tradición literaria de irlanda es tal, que presume de tener a algunos de los mejores escritores que ha dado la literatura en lengua inglesa, lo que la convierte en un destino ideal para los amantes de los viajes y la literatura.

Edificio del Trinity College

La tradición literaria irlandesa es tan prolífica e importante que basta con decir que cuenta con 4 premios nobel: Bernard Shaw, Yeats, Heaney y Beckett, además de otros grandísimos escritores mundialmente reconocidos como Jonathan Swift ( Los viajes de Gulliver), Oscar Wilde ( el retrato de Dorian Grey ) o Bram Stroker ( Drácula).

Pubs a rebosar. El John Kehoe de los más concurridos en el Bloomsday.

Durante toda una semana, que se culmina el 16 de Junio, se suceden en Dublín diferentes actos en homenaje al protagonista de Ulises: paseos a pie, lecturas guiadas, tours en autobús o representaciones de la obra en distintos puntos de la ciudad por donde transcurre la acción de la novela. Os aseguro que recorrer Dublín siguiendo los pasos del protagonista de Ulises es una manera única y diferente de descubrir esta atractiva ciudad, demasiado encorsetada en su fama de fiestera y bulliciosa. ¿Nos acompañas por el Dublín de Leopold Bloom?

Si has estado por Dublín y eres un poco observador, seguro que has visto en el suelo alguna placa con la silueta de un hombre con sombrero y alguna frase en inglés. Las hay repartidas por toda la ciudad y hacen referencia a lugares de la novela de Joyce. Pero además, si vas por estas fechas, no te extrañará encontrarte a mujeres con largas faldas y sombreros de época o caballeros con chaqueta y sombreros de paja en honor a su escritor predilecto, al que por cierto, en su época le llovían críticas y siempre estuvo envuelto en un halo de polémica y misterio.

Torre Martello. El largo día de nuestro protagonista comienza en Sandycove, en Dún Laoghaire, un encantador pueblecito pesquero a las afueras de Dublín. Concretamente en Martello Tower vivió de alquiler durante un tiempo Joyce y es donde tiene lugar el inicio de la novela. Actualmente podemos ver el James Joyce Museum o bañarnos en Forty foots, unos antiguos baños privados que solo eran aptos para caballeros. Además, las vistas de la bahía de Dublín si el tiempo lo permite, son espectaculares. Pero aparte de visitar esta antigua torre defensiva y el museo Joyce ( hay más de 100 torres de la época napoleónica repartidas por toda la costa de Dublin) se pueden hacer muchas más cosas por la zona. Creo que es una magnífica excursión que podéis hacer si visitáis Dublin ya que de aquí parten ferries que te llevan al otro lado de la bahía. Después de un agradable paseo en barco donde se puede disfrutar de la bahía de Dublín y de los muchos veleros que salen a practicar uno de los deportes favoritos del lugar, se llega a Howth, otro pequeño pueblecito pesquero donde se come un pescado y marisco fresquísimo. Damos fé de ello ya que comimos en el excelente Restaurante Aqua, del que ya hablaremos en otra ocasión.

La Torre Martello desde el mar

Habitación de James Joyce

The Gathering Ireland es la apuesta turística del país con más de 4000 eventos en 2013 desarrollados para dar a conocer la riqueza cultural, histórica y gastronómica de Irlanda.

Farmacia Sweny. En su novela, Leopold Bloom hace un alto en esta farmacia del centro de Dublín para comprar un producto de aseo de la época, el jabón de limón, a pesar de que los precios del jabón son superiores a los de una pinta de cerveza. Si entramos

dentro podemos ver la recreación de la farmacia, comprar el jabón y hasta ser atendido por un farmaceútico muy sui generis….

Ver los Pubs de Dublín abarrotados no tiene nada de extraño, la verdad, ya que por estas tierras salir a tomar cerveza en casi una religión, pero si que es curioso ver como mucha gente acude al pub ataviado con su sombrero en homenaje al señor Joyce, como queriendo darnos a entender que su afamado paisano era un incondicional de estos establecimientos. El tema de los pubs en Dublín da para mucho, y seguro que Joyce y su personaje visitaron más de uno y más de dos. Sólo deciros que hay más de 1000 repartidos por la ciudad y que suelen estar muy concurridos….

El James Joyce Center es uno de los lugares al que hay que venir para conocer mejor la obra de James Joyce y donde podremos ver como era la habitación donde dormía, objetos del escritor, videos de su vida y un sinfín de curiosidades, incluida la puerta original de su casa, que ha sido traída aquí para protegerla. Aquí se celebra un desayuno especial cada 16 de Junio y los asistentes suelen venir ataviados con galas del siglo pasado a degustar un típico “irish breakfast” y donde se incluyen actuaciones y representaciones en homenaje al protagonista de la novela.

Representación de parte de la obra Ulises

Habitación de Joyce

Desayuno en Bailey. Parece ser que Joyce, cada vez que se levantaba, iba a este pub a tomarse un desayuno muy especial: una tostada de pan con queso gorgonzola y una copa de vino de burdeos. Y esto mismo es lo que desayuna la gente el 16 de Junio en honor a Bloom, además muchos más platos típicos y de ir caracterizados como en la época de la novela de Joyce. En Duke street, donde estaba la casa de Joyce y este señorial pub, fue donde encontramos más ambiente y gente vestida de época.

Hay más de 50 eventos únicos que tienen lugar en Dublín a lo largo de la

semana del Bloomsday. Estos días, además de seguir los pasos de Leopold Bloom en

esta celebración tan original, hemos hecho más cosas en Dublín, faltaría más. Hemos

paseado por su bullicioso centro urbano, nos ha sorprendido una gastronomía cuidada

que ha mejorado de forma sorprendente y hemos comprobado como la cerveza sigue

siendo la reina indiscutible de este país. Pero eso es otra historia que ya os contaremos a

su debido tiempo…..¡ Bye bye my friends!

http://www.myguiadeviajes.com/2013/06/bloomsday-un-viaje-al-dublin-mas-literario/