Com parlar bé en públic

Apunts de: Com parlar bé en públic Carla Torrent Solà

1º B Grau d’Educació Infantil Rosa Soler

2011

CAPÍTOL 1

Què s’entén per saber

comunicar oralment?

Saber fer Trobar arguments Parlar amb precisió, Saber comprar,

una síntesi per a defensar brevetat i sense vendre i negociar

oral d’un tema una proposta retòrica falsa

Es pot aprendre a parlar en públic?

Es pot ensenyar i aprendre a parlar en públic, però ni a l’escola ni a la universitat es fa,

per això molta gent diu que “no es pot ensenyar a parlar en públic”

Els romans sabien que dominar la paraula és dominar el pensament, i dominar el

pensament és dominar la societat i el món sencer. Problema aquesta tradició es

va perdre a l’edat mitjana fins al segle XX als EUA.

Mala retòrica Bona retòrica

Buida, pomposa, artificiosa, Plena de sentit, clara,

tòpica, arcaica i falsa. Original, moderna i sincera.

Virtuts de l’orador

Claredat

Propietat de les paraules

Bon ordre

Ser mesurat en les frases

Que no manqui ni sobri res



2011

Controlar els nervis

Efecte melic Adrenalina Bona preparació

L’orador analitza i L’orador ha La clau per a vèncer

controla les seves d’acceptar que el nerviosisme és

sensacions mentre està nerviós i tenir una bona presentació,

parla. procurar mantenir és a dir, un bon guió.

els nervis sota control

i treure-li importància

al discurs.

Experiència i

Pràctica Trucs pràctics Quedar-se en blanc

-Aixecar-se i caminar -Reconèixer-ho

Criteris i Pràctica -Aclarir la gola i beure aigua sense demanar

tècniques -Respirar profundament perdó

bàsiques -Somriure -Repetir el darrer que

-Buscar contacte visual s’ha dit amb altres

-Parlar a poc a poc paraules

-Formular una pregunta

al públic

-Saltar-se la part del

discurs on s’era i

continuar per la següent

-Fer un resum del que

s’ha tractat fins llavors



2011

Preparació d’un discurs

1) Invenció: recerca d’idees i arguments.

2) Disposició: Ordenació d’idees i arguments.

3) Elocució: tria de recursos retòrics.

4) Memòria: memorització de l’esquema general.

5) Acció: la manera de dir el discurs (veu i expressió corporal).

Per què? L’orador ha de concretar el seu objectiu. Perquè així:

El pot transmetre al públic des del principi de l’exposició.

Té molt clar el fil conductor de l’exposició.

És imprescindible definir els objectius abans de planificar la presentació.

Preguntes clau:

Per què faig aquesta exposició?

Per què me l’han demanada a mi?

Què n’espero aconseguir?

Com puc fer que resulti interessant?

Quins coneixements té l’audiència sobre el tema?

A qui? El públic és el receptor del discurs i l’objectiu de l’orador és

comunicar-s’hi. Tècniques per fer-ho:

Arribar al lloc abans de l’hora de començar la xerrada per tenir temps

d’estudiar el públic.

Portar preparats diferents inicis de l’exposició, i utilitzar-los segons el

públic.

Fer preguntes i demanar opinions.

Què? El guió del discurs. Per fer-lo correctament cal:

Cal planificar l’exposició amb antelació.

Ha de constar d’un seguit de parts interconnectades, però que alhora

s’aguantin per elles mateixes.

Aquestes parts han de convergir cap a l’objectiu.

Com? Els mitjans que s’utilitzen. Són:

La veu i el llenguatge corporal.

Els recursos lingüístics.

Els mitjans de suport i audiovisuals.



2011

CAPÍTOL 2

Tècnica per a improvisar

Coneixements Memòria

Improvisació

Feedback

Emissor Receptor

Feedback

Mirada= obtenir informació Mirada=dominar

4 aspectes de la veu

a tenir en compte

1. Intensitat

Parlar amb un bon volum de veu.

El volum és un factor per a captar l’atenció.

Variació de volum per fer el discurs més variat, per cridar l’atenció i

per posar èmfasi.

2. Velocitat de creuer

Trobar una velocitat adequada. Ni molt lenta, ni molt ràpida.

3. Vocalització i articulació

Mala vocalització i articulació=pèrdua de claredat del missatge.

4. Actitud

Adequar el discurs a la situació i al context en què es pronuncia.



2011

Entonació

Cal tenir molta cura en l’entonació.

Segons l’entonació, trobem diferents tipus de frases:

Frases enunciatives.

Frases interrogatives.

Frases exclamatives.

A més a més, és molt important que l’orador remarqui les paraules més importants

per trencar la monotonia del to i fer que el públic tingui més clares les idees clau.

Respiració

Pauses Respiració costal superior Respiració diafragmàtica

Consisteix a agafar aire per Consisteix a inspirar l’aire

la boca o pel nas i portar-lo i introduir-lo fins a l’estómac.

fins als pulmons.

S’eviten 3 problemes de la

respiració costal:

- No es força la gola.

- S’evita l’ofec i el

cansament.

- La veu és més atractiva.

Virtuts del silenci

Dóna a entendre que l’orador no està nerviós.

Permet a l’orador respirar millor.

El silenci és un element més d’entonació.



2011

CAPÍTOL 3

Característiques del llenguatge oral:

- Utilitzar el mínim de paraules possibles.

- Evitar l’argot especialitzat i utilitzar dialectalismes comprensibles per al públic.

- Evitar el llenguatge abstracte i imprecís.

3 característiques bàsiques

Claredat

- Construir frases curtes, senzilles i contundents

- Utilitzar un ordre gramatical lògic (subjecte + verb + predicat).

Precisió

Element clau per a la credibilitat d’un discurs.

Brevetat

L’orador ha d’explicar-se sintèticament.

La importància dels exemples

Idea abstracta Comparació Exemple concret

Figures retòriques basades en l’exemplificació

Comparació

Comparar dues coses diferents.

Anècdota

il·lustrar una idea abstracta amb una narració.

Refrany

Frases molt breus i sintètiques.

Humor

Trenca barreres amb l’auditori, genera confiança i relaxa l’auditori.

Paradoxa

Construir una frase que inclou una contradicció aparent.



2011

Eufemisme

No dir clarament allò a què ens referim.

Antítesi

Definir una cosa per oposició a una altra.

Ironia

Dir una cosa quan en realitat volem dir-ne una altra, i sabem que el

públic interpretarà aquesta altra.

Onomatopeia

Reproduir sons de la realitat.

Asíndeton

Suprimir connexions gramaticals d’una frase per donar-li més força.

Pregunta retòrica

Formular una pregunta al públic sense esperar resposta.

Clímax

Fer ascendir una determinada idea.

Circumloqui

No entrar directament en un tema, sinó donar un tomb per temptejar el

territori.

Hipèrbole

Exageració.

Minimització

Treure importància a una cosa.

Personificació

Donar vida a un objecte inanimat.

Sinècdoque

Identificació del tot per la part.

Suspens

Provocar l’interès evitant donar una informació esperada.

Anticipació

Avançar el que es dirà.

Recordatori

Recapitular el que s’ha dit.

Explicació

Explicitació d’alguna cosa.



2011

CAPÍTOL 4

Llenguatge corporal (+ del 65%)

Actitud

És molt important per ficar-se al públic a la butxaca o posar-se’l en contra. Un

recurs que sempre funciona és el somriure perquè desperta simpatia i

confiança.

Posició del cos autoritat i seguretat

La posició ideal és la postura d’equilibri Cal estar dret, els peus separats i

alineats amb les aixelles, el pes del

cos ha de descansar sobre tota la

superfície dels peus. I els braços,

cal deixar-los penjar als costats del

cos, d’una manera natural.

Recomanacions:

a) Ensenyar el cos sencer. Transmet seguretat, sinceritat i tranquil·litat.

b) Moure’s de tant en tant.

c) Evitar moviments cíclics.

d) Evitar els tics repetitius i no jugar amb objectes.

e) No creuar els braços.

Gesticulació energia, convicció i sinceritat

4 condicions:

a) Ha de ser natural.

b) No ha de semblar assajada.

c) Ha d’estar d’acord amb la personalitat de cadascú.

d) No ha de ser exagerada.

Classes de gestos:

a) Gestos oberts: denoten l’absència d’una imposició i la possibilitat

d’escollir.

Els palmells de la mà cap amunt s’interpreten com a signe d’oferiment.

b) Gestos tancats: expressen el contrari.

Els palmells de la mà girats cap avall s’associen amb poder.

Consells:

- Cal mostrar les mans al públic.

- Cal evitar els gestos que neixen de la inseguretat o el

nerviosisme.

- Cal evitar fer moviments breus i ràpids amb l’avantbraç.

- No s’han d’acabar els gestos massa de cop.



2011

Mirada

El bon contacte visual s’aconsegueix en tres etapes:

i. Mirar envers les persones de l’auditori i no per sobre dels seus

caps.

ii. Aprendre a mirar els elements del públic.

iii. El contacte visual consisteix a “escoltar” el públic amb la mirada.

Conductisme

Problema

Causa

Nerviosisme

Orador-feedback Conducta

Perd autoconfiança Jugar amb un clauer

Públic

S’adona del nerviosisme

Valora menys l’orador

Solució

Conducta-Símptoma

No jugar amb un clauer

Orador-feedback Causa

Guanya autoconfiança No es posa nerviós

Públic

S’adona que no hi ha nerviosisme

Valora més l’orador



2011

CAPÍTOL 5

Avantatges dels mitjans audiovisuals

I. Permeten destacar paraules o conceptes.

II. De vegades és imprescindible presentar informació estadística.

Tres classes de gràfics

Gràfics de barres Gràfics lineals Gràfics circulars

I. Per a presentar Mostrar dades i Expressar

l’evolució d’un tema identificar possibles percentatges sobre

durant un cert temps. tendències al llarg un total.

II. Relació de diferents de períodes de temps.

assumptes entre ells,

en un període tancat.

Simples Complexos

PowerPoint

Produeix un efecte doble, ja que arriba a l’auditori per dos sentits: l’oïda i la vista.

El problema és que contenen un excés d’informació i el públic ha de triar entre escoltar

a l’orador o llegir la diapositiva.

La solució és convertir el PowerPoint en un suport visual per gràfics i per explicar les

idees principals molt resumides.

Un bon sistema és fer dos PowerPoints:

1) PowerPoint llarg, complet i exhaustiu per lliurar-lo al públic al final de la

xerrada.

2) PowerPoint curt, sintètic i esquemàtic que serveix de suport a l’orador mentre

parla.



2011

CAPÍTOL 6

Què és el guió?

El guió d’un discurs és el conjunt d’idees que es volen transmetre al públic, posades

en l’ordre adient.

És un conjunt d’idees, per tant un bon discurs no ha de ser llegit, sinó

improvisat a partir del guió.

El guió pot estar escrit de manera telegràfica.

Hi ha idees més importants (principals) i idees menys importants (secundàries).

Les idees estan posades en ordre.

Mètode per a preparar un guió

1) Reflexionar sobre: el públic, els objectius del discurs, les idees principals i els

mitjans de comunicació.

2) Ampliar l’esquema seguint una estructura lògica.

Tècniques per a preparar un discurs

1. Tècniques per a buscar idees

1.1 Cal conèixer el tema de què s’ha de parlar.

1.2 Donar la resposta a les preguntes bàsiques (les 6W).

1.3 Buscar la resposta a:

1.3.1 Descriu-ho.

1.3.2 Compara-ho.

1.3.3 Relaciona-ho.

1.3.4 Analitza-ho.

1.3.5 Aplica-ho.

1.3.6 Argumenta-ho.

1.4 Anàlisi FDOA

1.4.1 F: punts forts.

1.4.2 D: punts dèbils.

1.4.3 O: oportunitats.

1.4.4 A: amenaces.

1.5 Pluja d’idees

1.5.1 Primera fase: creacióllançar moltes idees i molt variades.

1.5.2 Segona fase: valorar, triar i estructurar.

1.6 Recerca analògica

1.6.1 Cercar analogies.

1.6.2 Descodificar.

1.7 Atzar

Donat un problema, consultar una paraula al diccionari, de forma

aleatòria. Finalment cal relacionar la paraula amb el problema.



2011

2. Tècniques per a estructurar

2.1 Mapa conceptual

Consisteix a posar el tema principal al centre i, a partir d’allà, crear

arbres que es ramifiquen en totes direccions.

2.2 Esquema lineal

Crear “calaixos” de diferents nivells i treballar verticalment.

3. Tècniques per a valorar i sintetitzar

3.1 Donar una visió d’un conjunt (resum).

3.2 Trobar una estructura (interpretació.

3.3 Formular una problemàtica (creació).

4. Saber escoltar

Afalaga els altres i trenca barreres.

Permet obtenir informació dels altres.

1) Estar atent.

2) Escoltar sense jutjar.

3) Sospesar i jutjar.

4) Respondre.

5. Com ser positius

5.1 És molt important saber trobar el costat positiu.

5.2 Tècnica de positivitzaciódesprés dels missatges positius donar

el negatiu.

5.3 Centrar-se en l’altre: l’orientació “vostè”.

5.4 Estil positiu: evitar les frases en negatiu.

5.5 Lèxic positiu.

5.6 Reconèixer errors.

Com parlar bé en públic

Documents

Transcript of Com parlar bé en públic