Sóc únicPàgines 14 i 15 Llegim / Què hem entès Pàgines 16, 17, 18 i 19

EscrivimPàgines 20 i 21 Diguem-hi la nostraPàgina 22 Coneixem la llenguaPàgines 23, 24 i 25 Mou el pensamentPàgina 26 Aconsegueix el reptePàgina 27 Per acabarPosa en pràctica, Emprèn, ReflexionaPàgines 28 i 29

• Audició i comprensió de textos orals (cançó...) i realització d’inferències. P• Reflexió a través d’una cançó sobre la pròpia personalitat. V • Lectura atenta, comprensió i valoració de textos escrits (text narratiu). P• Valoració i reconeixement de conductes altruistes. V• El camp semàntic. C• Identificació de paraules que pertanyen a un camp semàntic. P • La fitxa personal: estructura i funció. C• Anàlisi i redacció d’una fitxa personal. P • La descripció. C• Anàlisi i producció de textos descriptius orals. P • Identificaciói classificació de paraules segons si són agudes, planes o esdrúixoles. P• L’oració. Coomponents de l’oració. P • Ús de la rutina de pensament «Deu vegades dos» per descriure un quadre, un objecte o

una imatge en profunditat, més enllà de la primera impressió. P • Iniciació en l’ús de les TAC com a instrument d’aprenentatge per crear un concurs de

televisió. P • Anàlisi i comprensió de l’anunci d’una revista escolar. P• Posada en pràctica de solucions pròpies davant de problemes que afecten el grup

classe. P• Gust per participar en activitats col·lectives. V

AvaluacióRecursos per a l’avaluació (MC): Rúbrica d’avaluació de la unitat Pàgina 99. Fitxes d’avaluació de la unitat Pàgines 148-149. Rúbriques d’habilitats generals Pàgines 114-129. Taula d’observació d’adquisició de continguts Pàgines 118 i 119.

Una escola per a tots• Adaptació curricular

bàsica (MC): Pàgines 4-9. Fitxes d’ampliació (MC): Pàgina 76.

• Compte,detectem-hoatemps (POD): Pàgina 28.

Cultura del pensament• Rutina de pensament Deuvegadesdos(LA): Pàgina 26.

Creativitat• Tasca integrada (LA): Pàgina 27.

Metodologies interactives• Aplicar la metodologia

cooperativa a l’activitat 6 (LA): Pàgina 19.

Emprenedoria• Emprèn (LA): Pàgina 29.

Valors per a una nova societat• Justícia i solidaritat, a les activitats

5 i 13 (LA): Pàgines 18 i 22.

Competències• Posa en pràctica (LA): Pàgina 28.• Fitxes Competències (MC):

Pàgines 2-23.• Activitats competencials (POD):

Pàgines 31, 32 i 34.

Intel·ligències múltiples• Activitats d’IM (LA):

I. Intrapersonal pàgines 21 i 29. I. Musical pàgina 15. I. Visual i espacial pàgina 27. I. Interpersonal: pàgina 18 i 27.

• Activitats d’IM (POD): Pàgines 30, 32 i 34.

Eines TIC• Recursos digitals per a la PDI:

llibre digital interactiu, activitats complementàries, etc.

• Activitats interactives: la fitxa personal (LA). Pàgina 21.

• Àudios (LA): Pàgines 15 i 28.

1Sóc únic

Recursos per fomentar el talent a l’aula

MC: material complementari. POD: Programació i orientacions didàctiques. LA: Llibre de l’alumne. IM: intel·ligències múltiples.

CONTINGUTS

26

1. Comprendre textos de tipologia diversa obtenint-ne informació rellevant i elaborabant una interpretació per treure conclusions pròpies. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

2. Distingir i classificar les paraules en funció del camp semàntic al qual pertanyen, i així enriquir el vocabulari personal. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

3. Reconèixer els elements d’una fitxa personal i elaborar-ne una aplicant de forma integrada les seves principals característiques gramaticals i estructurals. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

4. Entendre i elaborar textos descriptius orals aplicant els recursos i l’estructura adient per poder expressar el missatge amb coherència i cohesió. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

5. Utilitzar els coneixements sobre la separació sil·làbica i la funció de la síl·laba tònica per assegurar millor la correcta escriptura de les paraules. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

6. Aprendre a reconèixer l’oració i els seus components per tal d’emetre missatges estructurats i intel·ligibles i facilitar, així, la comunicació amb la resta de persones. (Comunicació lingüística i audiovisual / Intel·ligència lingüística i verbal)

7. Introduir-se en el coneixement sobre un mateix i els aspectes positius de la personalitat per conviure en societat reflexionant sobre les pròpies qualitats i sobre els valors per relacionar-se amb els altres mostrant empatia. (Autonomia i iniciativa personal / Intel·ligència intrapersonal)

8. Utilitzar les TAC per comprendre el missatge d’una cançó valorant-les com a font d’informació, comunicació i aprenentatge. (Tractament de la informació i competència digital / Intel·ligència lingüística i verbal-Musical)

9. Crear un concurs de televisió a partir d’un guió i de la combinació de recursos i tècniques diferents valorant la utilització de diferents mitjans així com el treball en grup. (Cultural i artística / Intel·ligència interpersonal)

10. Desenvolupar capacitats emprenedores davant un problema posant en pràctica idees pròpies i dels altres com a font de dinamització social i com a mitjà per compartir idees i esforços. (Autonomia i iniciativa personal / Intel·ligència intrapersonal)

Objectius en clau de competències/Intel·ligències múltiples

CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Comprendre i extreure informació rellevant de produccions escrites.

• Tenir capacitat per a distingir les paraules en funció del camp semàntic al qual pertanyen.

• Conèixer l’estructura d’una fitxa personal.

• Produir textos descriptius orals amb coherència, respectant la seva estructura i aplicant les regles ortogràfiques.

• Localitzar la síl·laba tònica sabent que pot ocupar diferents llocs en les paraules.

• Identificar oracions simples.

• Definir els conceptes de subjecte i predicat i identificar-los en l’oració.

• Reflexionar sobre les qualitats positives en ell/a mateix/a i en els altres per contribuir a fer realitat un millor món per a tothom.

• Utilitzar les TAC de manera eficient i responsable per a la cerca i tractament de la informació i com a instrument d’aprenentatge.

• Desenvolupar l’esperit emprenedor, el sentit crític, la iniciativa personal, la creativitat i la col·laboració amb els altres com a requisits indispensables per tenir èxit en l’activitat emprenedora.

RESULTATS D’APRENENTATGE (ESTÀNDARDS)

• Expressa el sentit global de textos narratius.

• Respon a preguntes sobre dades i idees explícites al text.

• Dóna respostes correctes a les preguntes referides al text.

• Reconeix el significat comú d’un camp semàntic.

• Redacta una fitxa personal de forma coherent per crear un missatge intel·ligible i correcte.

• Coneix la finalitat i l’estructura d’una fitxa personal.

• Realitza descripcions orals usant el registre adequat, organitzant les idees amb claredat, enllaçant enunciats en seqüències lineals cohesionades i respectant les normes gramaticals i ortogràfiques.

• Distingeix la síl·laba tònica de la síl·laba àtona i divideix una paraula en síl·labes.

• Divideix les paraules correctament en totes les formes possibles.

• Reconeix la importància de l’ordre en els elements d’una oració perquè aquesta sigui coherent.

• Identifica les oracions simples.

• Identifica els components d’una oració.

• Completa oracions a les quals els falta el subjecte o el predicat.

• Identifica les qualitats positives en ell/a mateix/a i en les altres persones.

• Utilitza les TAC per dur a terme diverses activitats en situacions d’aprenentatge individual o col·lectiu.

• És capaç de consultar diferents fonts de suport informàtic per obtenir dades i informació per dur a terme treballs.

• Pren iniciatives davant problemes per poder buscar solucions.

• Aplica la creativitat per trobar solucions a una situació plantejada.

• Contribueix a una bona comunicació, tot compartint informació, respectant els punts de vista dels altres i oferint retroalimentació de forma constructiva.

27

Unitat 1 Sóc únicCL

AU

S PE

R M

OTI

VAR

COM

PTE,

DET

ECTE

M-H

O A

TEM

PS!

Per tal de poder preveure i anticipar-nos a les possibles dificultats que puguin sortir respecte al contingut i a la metodologia de la unitat, podem fer ús de diverses propostes.

a. Per millorar la comprensió lectora i l’expressió escrita (fitxa personal):

– Lectura cooperativa: repartir la lectura de la unitat per a cada grup i establir rols: dos llegeixen, el tercer membre del grup fa un resum del que han llegit i el quart en fa una valoració. Es pot deixar temps perquè els alumnes es preparin la lectura a casa.

– Suggerir la lectura prèvia del text de Cristina Zafra, Elsveïnsc/Quisap, als alumnes que es cregui con-venient. Recomanar que es fixin també en les preguntes de durant la lectura i el vocabulari del marge. Poden anotar aquelles paraules o expressions que no hagin entès.

– Quadern d’Adaptació curricular: propostes concretes sobre la fitxa personal (pàgines 4 i 5).

b. Per identificar els components de l’oració i les paraules agudes, planes i esdrúixoles:

– Construïm oracions en grup: es reparteixen 10 oracions per grup i s’estableixen rols per a cada membre: uns identifiquen el subjecte i el predicat de les oracions. Quan acaben, passen les oracions als dos altres membres del grup. Els altres dos companys valoren la feina i detecten possibles errors, que es comenten amb tot el grup.

– Quadern d’Adaptació curricular: propostes concretes sobre l’estructura de l’oració (pàgines 8 i 9) i la identificació de paraules agudes, planes i esdrúixoles (pàgines 6 i 7).

c. Per aprendre o consolidar tècniques de treball en grup i treball cooperatiu:

– El banc del temps: escriure a la pissarra o en un lloc visible una llista de tasques que vulguem treballar com a preparació prèvia als continguts de la unitat. Per exemple: lectura i comprensió de textos narratius, parlar en públic, escriptura de fitxes personals, etc.

– Proposar als alumnes que cadascú s’apunti allà on pensi que se li doni més bé.

– Organitzar racons de treball: barrejar els alumnes per tal que els uns puguin ajudar els altres.

– A partir del títol Sócúnic, dialogar sobre el valor que es transmet: la con-figura ció de la pròpia identitat. Preguntar als alumnes què els suggereix el títol i la imatge inicial. Guiar-los en les propostes orals amb preguntes que permetin descriure les persones de la imatge: Quantsanyscreusquetenen?Quincurspodenfer?Comvanvestits?Quinaèpocadel’anypotser?Onsón?Quèfan?

– Presentar el repte de la unitat: crear un concurs de televisió. Explicar que a totes les unitats es plantejarà un repte. En aquesta unitat, crearan un concurs televisiu de caire lingüístic. L’objectiu és practicar la presentació personal.

– Visualitzar la cançó dels Súpers per tal de potenciar el debat i la reflexió sobre la pròpia personalitat.

Text de l’àudio Per començar:

«El meu nom és Nahla, tinc 11 anys i visc als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf. La meva llengua és el hassaniyah i a casa som sis germans. Aquest estiu he tingut la gran sort de poder passar les vacances a casa d’una família de Catalunya que m’ha acollit durant dos mesos, tal com fan moltes famílies del vostre país.

[…] la meva terra és el Sàhara Occidental, però molts dels sahrauís, aproximadament uns 175.000, vivim a la veïna Algèria. Ens hi vam instal·lar fa més de trenta anys per fugir dels bombardeigs i la guerra amb el Marroc.

Havien de ser uns camps de refugiats provisionals, però encara som aquí, esperant poder tornar algun dia a casa nostra!»

Generalitat de Catalunya, LaNahlailafamíliaRiera.Històriesd’aigua(fragment)

Pàgines14 I 15

28

http://links.edebe.com/um

– Llegir el títol de la lectura i observar les il·lustracions. Formular preguntes que permetin establir hipòtesis a partir del títol. ComdeuserelcarrerQuisap?Comseràlarelacióentreells?Totselsveïnstindrancaracterís-tiquesespecials?Comsónlesmansdelprotagonista?Comeldescriuries?L’edificiéscomtotselsaltresdelcarrer?

– Llegir el conteElsveïnsdelc/Quisap seguint els passos següents: 1. Lectura silenciosa individual, per a fixar-se en els signes de puntuació, en les intervencions dels personatges i

en aquelles paraules que presenten certa dificultat. 2. Lectura en veu alta per part d’algun alumne/a segons les indicacions que doni el mestre/a: per exemple, pot

llegir un paràgraf cada alumne/a.

– Detectar quines són les paraules que els alumnes desconeixen i explicar-ne el seu significat. Activar el vocabu-lari formulant preguntes com ara: Quinesparaulesnosabeuquèvolendir?

– A continuació, llegir conjuntament el significat de les paraules destacades en el text:casalot,rebombori, i la bafarada del margeQuèvoldirquelivadonaruncopdemans?. Indicar que en aquest cas vol dir ajudar en algun treball. Demanar als alumnes que diguin situacions de la vida quotidiana en les quals podrien utilitzar aquesta expressió.

– Activar el vocabulari fent preguntes com: Quinesparaulesnoconeixeu?A continuació, llegir conjuntament el significat de les paraules destacades en el text: casalot,rebombori.

– Aturar la lectura al final dels paràgrafs que indiqui el mestre/a i formular preguntes de comprensió del text. En finalitzar la primera pàgina: Quanvaanaralsolar?Quèhihaviaalcasalot?Ambquivaanaraferuntomb?Quicreusquèés?Quiéselseunouveí?Perquèdiuquenopodiahavercrescut,decopivolta,comunbolet?Comt’imaginesunesdentsrovellades?

– En finalitzar la primera pàgina: Quanvaanaralsolar,laprotagonista?Quèhihaviaalcasalot?Ambquivaanaraferuntomb?

– Al final de la lectura: QuisónelsveïnsdelsenyorPägueiras?

– Abans de resoldre les activitats del llibre, demanar als alumnes que expliquin el contingut del relat en veu alta.

– Realitzar les activitats 1 i 2 del llibre individualment.

– A l’hora de realitzar l’activitat 2, proposar als alumnes que descriguin les imatges dels diferents pisos de l’edifici del carrer Quisap i preguntar-los quin personatge pot viure a cadascun dels pisos i per què.

Propostes per a abans de llegir

Propostes per fer durant la lectura

Propostes per a després de llegir

Llegim

Com dinamitzo l’aula?

Unitat 1

29

Pàgines16 I 17

AC Activitat complementària

Un dia en la vida de les germanes Rosseti

▪ Demanar als alumnes que s’imaginin que són una de les germanes Rosseti i que les seves cames són tisores. Explicar com seria un dia de la seva vida des que es lleven fins que se’n van a dormir: quins són els seus hàbits d’higiene, com s’alimenten, com es desplacen, com van vestides, com és casa seva, quines activitats extraor-dinàries poden fer...

Solucionari

El camp semàntic

Com dinamitzo l’aula?

– Llegir individualment la pregunta de l’apartat «Ens expressem» i dialogar per justificar per què s’ha inventat aquest veí i no pas un altre.

– A l’hora de començar a treballar el camp semàntic, llegir cada alumne el text de l’activitat d’apre-nentatge, de forma individual, i respondre en veu alta què tenen en comú les imatges. Són parts del cos.

– Explicar als alumnes que totes les paraules relacionades amb el mateix tema formen un camp se-màntic.

– Per acabar, realitzar les activitats plantejades en el llibre de l’alumne.

1. L’enderroquen. Apareix un edifici molt es-trany.

2. Senyora Salmmim 1r 2a / Senyor Pägueiras 1r 1a. / Germanes Rosseti 2n 1a.Senyor Pägueiras: té les mans aparaiguades. / Els atacs de picor i no es pot gratar. / La Sra. Salmmim: té més de mil mans. / Tallar-se les ungles. / Les germanes Rosseti li fan la manicura. // Les germanes Rosseti tenen les cames que són unes tisores. // Resposta oberta.

3. Una excavadora. / Sortir de cop en un lloc. 4. Resposta oberta. 5. Resposta oberta. 6. Resposta oberta. 7. Roba: abric, mitjons, pijama. / Esports: pa-

tinatge, natació, dansa. / Maneres de ser: estrambòtic, divertit. / Trets físics: alt, prima.

8. Tinya. Fruites.// Armari. Roba. // Bròquil. Ma-neres de ser. // Gespa. Insectes.

Unitat 1Pàgines18 I 19

30

AC Activitats complementàries

Conviure amb els veïns del carrer Quisap

▪Dialogar a classe sobre la convivència dels veïns del carrer Quisap a partir de preguntes com ara: QuinsdretsideurescreusquehandeteniraquestsveïnsdelcarrerQuisap?Quinpotserelcom-portamentdelsaltresveïnsdelcarrer?Perquèsónespecialsaquestsveïns?

▪Finalizar elaborant un llistat d’activitats que poden desenvolupar aquests veïns especials i poden ser motiu de queixa per a la resta de veïns del carrer.

Els mots d’un camp semàntic

▪Per parelles, assignar a cadascuna un camp semàntic. Els alumnes han d’escriure el màxim nombre de mots que pertanyen al camp semàntic en un temps determinat; per exemple, dos minuts.

Exemples de camps semàntics: mitjans de transport, flors, arbres de fulla caduca, instruments musicals, animals domèstics, mobles...

▪Llegir el camp semàntic assignat i els mots corresponents en veu alta per tal de comprovar les respostes.

IM Intel·ligències múltiples

Fitxes zoològiques

▪Triar un dels animals que apareixen citats a l’activitat 8 o algun altre que l’alumne/a vegi habi-tualment en el teu dia a dia, i fer-ne una fitxa il·lustrada explicant on viu, de què s’alimenta, si té relació amb les persones o no, com és el seu cos, com es reprodueix, etc.

La fitxa personal

Com dinamitzo l’aula?

– Demanar als alumnes en quines situacions de la vida quotidiana s’ha trobat que hagin de fer una fitxa personal. Per exemple, quan comencen una classe extraescolar o quan s’apunten a un curs, etc.

– Observar entre tots les fitxes personals de l’Ismael i la Laia. Dos alumnes les llegeixen en veu alta. A continuació, respondre oralment i entre tots la primera pregunta: Elsdoss’hanapuntatalmateixcurs?No.Preguntar als alumnes com ho saben.Aquincurss’haapuntatl’Ismael?Onviu?Onviviaabans?Quinaésl’activitatquemésliagrada?OnviulaLaia?Quèéselqueliagradamolt?

– Preguntar als alumnes en quines altres situacions els poden demanar omplir una fitxa personal i quin tipus d’informació conté la fitxa. Demanar quina altra informació podria aparèixer en una fitxa: adreça, telèfon...

– Llegir en veu alta la fitxa del senyor Pägueiras de l’activitat 10 i comparar la informació que dóna amb les fitxes de l’Ismael i la Laia.

– Llegir les fitxes personals de l’activitat 11 i comentar aquells aspectes que han estat ben treba-llats i els que cal millorar.

Unitat 1Pàgines20 I 21

9. Resposta oberta. 10. Resposta orientativa: alguns dels motius que

dóna el senyor Pägueiras per apuntar-se al

curs de cuina són innecessaris. 11. Resposta oberta.

31

CB Activitat competencial

Sóc en/la... i em presento

Proposar als alumnes la situació següent: un intercanvi amb una altra família, de manera que ell passarà un mes de les vacances d’estiu amb aquesta família. Ell no els coneix i la família tampoc el coneixen a ell.

▪Presentar-se a la família, indicant el nom, l’edat, on viu, què estudia, quins esports li agraden, el seu menjar preferit...

▪Escriure la presentació que faria a la família de l’intercanvi.

AC Activitat complementària

Qui és el personatge

Presentar un personatge famós i esbrinar qui és.

▪Escriure individualment el nom d’un personatge en una targeta.

▪Deixar les targetes en una caixa i un alumne/a n’agafa una a l’atzar i es presenta com si ell o ella fos el personatge.

▪Endevinar, els companys de classe, de quin personatges es tracta.

Solucionari

Descrivim persones

Com dinamitzo l’aula?

– A partir dels coneixements previs de l’alumnat sobre la descripció de persones, com la complexió, els cabells, els ulls, el nas, la boca..., així com dels diferents caràcters i qualitats, etc., elaborar un llistat d’adjectius amb la finalitat d’activar el vocabulari que identifiqui cadascun dels trets físics i psicològics.

– Seguidament i amb el llistat d’adjectius, elaborar la descripció d’un superheroi a partir d’alguna persona de la família.

12. Resposta oberta. 13. Resposta oberta.

Solucionari

Unitat 1Pàgina

22

32

IM Intel·ligències múltiples

Pintar superherois

▪Anar a l’aplicació «Pintar Superherois» i practicar la pintada de superherois del còmic amb una aplicació informàtica. Cada alumne/a tria un personatge i el pinta seguint el seu criteri.

▪Fer una exposició dels diferents dibuixos i comentar quins són els que han aconseguit una major originalitat i harmonia en la disposició dels colors.

http://links.edebe.com/q7243

CB Activitat competencial

Jugar a endevinar qui és qui

▪Cada grup busca un personatge català del món de la cultura, els esports, el cinema, la televisió..., segons cregui que sigui el personatge català de l’any; i en busca una fotografia a internet.

Per torns, la resta de grups poden fer preguntes per tal d’endevinar el personatge escollit. – Sobre l’aspecte físic: Téelscabellsllargs?,lacararodona?,elsullsblaus?... – Sobre la seva vida: Ésunpintor?,haescritcontes?

▪Finalment, i una vegada hi hagin participat tots els grups, elaborar una descripció del personatge en el processador de textos i inserir-hi una fotografia que hagin trobat a internet.

▪Seleccionar entre tots el personatge català de l’any i explicar els motius de l’elecció. Poden respon-dre les preguntes següents: Quèhafetdurantaquestany?Quèhaaconseguit?Perquèelquehafetésimportant?

Solucionari

Les paraules agudes, planes i esdrúixoles

Com dinamitzo l’aula?

– Llegir les paraules de la llista de materials que necessita l’Ismael, pronunciant cada síl·laba separa-dament i amb més força la síl·laba tònica, per així poder-la diferenciar de la síl·laba àtona.

– Observar que la síl·laba tònica la podem trobar en l’última, en la penúltima o bé en l’antepenúltima posició, i segons aquesta posició les paraules es classifiquen en agudes, planes i esdrúixoles.

– Llegir els alumnes paraules de l’activitat 14 en veu alta, pronunciant cada síl·laba separadament, a la vegada que la síl·laba tònica la pronuncien amb més força per tal d’identificar-la i classificar les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

– A l’activitat 15, abans d’identificar la paraula intrusa de cada sèrie, identificar les altres paraules segons la posició de la síl·laba tònica.

– Activitat 16: ampliació.

14. Agudes: cavallet, activitat, retrat, colors, pin-tor. Pla nes: tinta, aquarel·la, bata, cartolina, quadres. Esdrúixoles: plàstica, tècniques.

15. Agudes: tassa. Planes: bacallà. Esdrúixoles: festa.

16. Resposta orientativa: agudes de dues síl·la-bes (sentir, vostè...), planes de quatre síl·labes (arribaven, rovellades...), planes de tres síl·la-bes (passada, orelles...), agudes de tres síl·labes (bestial, espantós...).

Unitat 1Pàgina

23

33

AC Activitat complementària

Jugar a fer parelles de cartes

▪Formar parelles de cartes classificant les paraules en agudes, planes i esdrúixoles.

▪Fer dues baralles: una de 30 cartes amb paraules agudes, planes i esdrúixoles (10 de cada) i l’altra de 30 cartes amb les paraulesaguda,plana,esdrúixola (10 de cada).

Practico la síl·laba tònica

▪Practicar la identificació de la síl·laba tònica.

▪Proposar als alumnes que per parelles busquin els webs següents:

▪Realitzar les activitats proposades dialogant sobre quina és la síl·laba tònica de la paraula i com la classificarien, justificant la seva resposta.

▪Comprovar la resposta clicant en el lloc indicat.

http://links.edebe.com/45

http://links.edebe.com/s8

Solucionari

L’oració i els seus components

Com dinamitzo l’aula?

– Llegir en veu alta les dues frases de la conversa i proposar als alumnes que indiquin quina és una oració i que expliquin per què.

– Proposar altres situacions de la vida quotidiana en què es formen frases que no arriben a ser ora-cions (nens que estan aprenent a parlar, missatges de mòbil mal construïts, etc.).

– Llegir en veu alta els esports que els agraden tot indicant-ne les dues parts: subjecte i predicat.– Després de llegir en veu alta els grups de paraules de l’activitat 17 i formar les oracions, provar

de formar-ne més, sempre que es pugui, barrejant paraules dels diferents grups.– Llegir en veu alta les oracions de l’activitat 17 i preguntar als alumnes qui fa l’acció i què fa o

què passa? Indicar que la resposta a qui fa l’acció és el subjecte i el que fa o què passa és el predicat.– Activitat 21: ampliació. Fitxa d’ampliació (MC): pàgina 76.

17. La mestra porta ulleres. El meu avi escolta la ràdio. L’avió aterrarà a les cinc. La mare llegeix el diari.

18. Subjecte: Jo, El paper, Els equips, La Gem-ma, El Quim. Predicat: vaig a l’escola, és ver-

mellós, corren una cursa d’atletisme, canta una cançó, té mal de panxa.

19. Resposta oberta. 20. Resposta oberta. 21. Resposta oberta.

Unitat 1Pàgines24 I 25

34

IM Intel·ligències múltiples

Fer per aprendre (i. intrapersonal)

▪Resoldre individualment les activitats proposades en el llibre i reflexionar sobre el propi aprenentatge.

AC Activitats complementàries

Oració maleïda

▪Inventar cada grup d’alumnes una oració. El primer alumne/a del grup diu una paraula. El següent diu la paraula anterior i n’afegeix una altra i així fins a construir una oració entre tots.

▪Si ho considera el mestre/a, els alumnes poden escriure les paraules per recordar. Però si l’activitat és oral, quan un alumne/a no recorda les paraules dels seus companys, passa a l’ultima posició del grup per poder participar una altra vegada.

▪L’últim alumne/a escriu l’oració.

Les diferències

▪Presentar als alumnes dos dibuixos aparentment iguals, però que es diferencien en set elements.

▪Demanar que trobin les set diferències i que escriguin una oració.

▪Intercanviar amb un company/a per tal de comprovar que l’oració que han escrit correspon a una diferència entre els dos dibuixos.

CB Activitat competencial

Oracions en el dia a dia

▪Demanar als alumnes que busquin exemples d’oracions en textos quotidians que puguin trobar a casa, a la biblioteca,etc.: titulars de diaris, publicitat (catàlegs de supermercats, etc.), comunicats de l’escola, fullets informatius dels ajuntaments, etc.

Aquesta rutina permet descriure un quadre, un objecte o una imatge en profunditat, més enllà de la primera impressió.

Amb qualsevol tipus d’imatge, artística o no. És útil en una activitat d’escriptura, ja que motiva els estudiants a pensar en el llenguatge descriptiu i els ajuda a formular observacions.

– Observació de la fotografia en silenci durant almenys 30 segons.

– Escriptura d’una llista de 10 paraules o frases sobre qualsevol aspecte de la imatge en un post-it. Cadascú tindrà un post-it de colors diferents.

– Mostra dels post-it en un lloc visible de la classe i comentari entre tots de les paraules o frases que han sortit.

– Repetició del mateix procés: observació de la imatge una altra vegada i afegiment de 10 noves paraules o frases a la llista.

– Comentari de la nova llista de paraules:

• S’han vist coses que abans no s’havien vist?

• S’ha ampliat informació amb les respostes dels companys?

– Comprovació de la quantitat d’informació que es pot extreure i tot el que es pot aprendre dels altres punts de vista.

El mestre/a ha de permetre l’observació de la imatge sense interrupcions, indicant-los que ell comptarà aquest temps. Aquesta rutina es pot treballar amb tota la classe, en grups petits o individualment. També es pot treba-llar de manera que els alumnes generin individualment la primera llista de paraules escrivint les seves idees en petites notes a fi que puguin ser enganxades a la llista d’observacions. La segona llista es pot treballar en grup. Els alumnes han d’escriure les seves idees o, durant la discussió amb tota la classe, el professor/a pot escriure els comentaris a la pissarra, assegurant-se que les paraules i frases són visibles per a tot el grup. S’han d’afegir idees a la llista totes les vegades que calgui durant la discussió.

35

Mous el pensament: Mirar deu vegades dos

Com dinamitzo l’aula?

Unitat 1Pàgina

26

Finalitat

Quan i on es pot utilitzar?

Desenvolupament de l’activitat

La finalitat de la tasca és dissenyar un concurs lingüístic, a partir de l’observació de models coneguts per l’alumnat. L’elaboració de les normes del joc i l’elecció de les proves que s’han de superar permetran organitzar un concurs a l’aula en el qual participaran diversos grups d’alumnes.

Aquesta tasca ens permet utilitzar les TAC per familiaritzar-nos amb concursos televisius relacionats amb la llen-gua, conèixer jocs lingüístics com lletrejar paraules o trobar la frase amagada, treballar en equip elaborant una activitat lúdica que fomenta la construcció de coneixement i desenvolupar l’habilitat lingüística de la presentació.

Investigació

Abans de realitzar la tasca «A concursar!», es proposarà a l’alumnat que s’informin sobre els concursos lingüístics que existeixen actualment a la xarxa i la televisió:

A continuació, es formularan les preguntes següents: Coneixeselsconcursossegüents?Elshasvistalgunavega-da?T’agradariaparticipar-hi?Enquèconsisteixen?Quinesproveshiha?Quihiguanya?Quintipusd’habilitatssónimportantsperguanyaraquestsconcursos?

Per respondre les preguntes anteriors s’organitzarà l’alumnat en petits grups. Cada grup escollirà un portaveu, l’encarregat de compartir la informació obtinguda perquè tots els companys i companyes la coneguin.

En el cas que disposem d’una pissarra digital a l’aula, projectarem els enllaços i cada grup omplirà una fitxa respo-nent les preguntes. Si es disposa d’ordinadors a l’aula, cada grup d’alumnes es responsabilitzarà d’investigar un dels programes i descriure’l. En el cas de no tenir aquesta eina a l’aula, es pot realitzar a l’aula d’informàtica del centre o proposar el visionament dels programes i la resposta de les preguntes com a tasca per realitzar a casa.

Desenvolupament

Una vegada s’ha dut a terme el procés d’investigació, es potencia la creativitat de l’alumnat mitjançant la creació de les proves i les normes d’un concurs lingüístic. Al disseny de les proves no només es treballen les habilitats lingüísti-ques (elaborant jocs com lletrejar paraules), sinó també les relacionades amb la interpretació de la imatge (desxifrar jeroglífics) i la plàstica (amb jocs com el Pictionary). L’elaboracio de les normes del joc potencia el treball en equip i la pràctica d’operacions matemàtiques simples per establir la puntuació corresponent a cada prova del concurs.

Als enllaços següents trobem jocs lingüístics per elaborar proves (mots encreuats, sopes de lletres, etc.):

La finalitat de la darrera activitat és que els alumnes practiquin l’habilitat lingüística de presentar-se en el context d’un concurs. Per pautar l’activitat, cada alumne escriurà la seva presentació individual. A continuació, el represen-tant del grup presentarà oralment els seus companys a la resta de la classe.

Finalment, cada grup d’alumnes jugarà al concurs que ha dissenyat.

Crear nous grups d’alumnes i proposar que juguin als diversos jocs que han dissenyat la resta de companys. Per facilitar la comprensió de les regles del joc, a cada grup hi haurà un dels «creadors» de cada joc que recordarà com funciona.

Per motivar l’alumnat, es pot organitzar un torneig entre diferents classes.

36

A concursar!

Tasca integrada

Unitat 1Pàgina

26

Descripció

Procés

Procés final

http://links.edebe.com/2s

http://links.edebe.com/2nkt

Posa en pràcticaEn la primera activitat, a partir d’un anunci d’una revista escolar, l’alumnat aprèn a localitzar i interpretar la informació més rellevant del text. Entren en joc la competència en comunicació lingüística i la cultural i artísti-ca. És important realitzar una lectura comprensiva que permeti als alumnes recollir i interpretar informacions concretes. Una vegada efectuades, els alumnes han de ser capaços d’extreure la informació necessària.

Text de l’àudio de l’activitat 2:El meu nom és Aloma, tinc 10 anys i visc a Granollers amb el meu pare i la meva germana. Sóc alta i prima, tinc la cara allargada i sóc força morena de pell. Tinc els cabells moooolt llargs i llisos i només me’ls recullo quan faig esport, que és el que més m’agrada del món! És que sóc molt presumida! M’encantaria participar en la pel·lículaNofaciszàpingperquè sóc molt atrevida i m’agrada fer coses noves i diferents!Hola! Em dic Joel i sóc de Torredembarra. Tinc 9 anys i aquest any he començat tercer. M’agraden molt els animals i tinc dos gossos i un gat. De gran, m’agradaria ser veterinari o guarda forestal, encara no ho sé. Tinc els cabells curts i negres i porto serrell. Tinc els ulls foscos i la pell blanca. Si a la pel·lícula ha de sortir un personatge a qui li agradin els animals i la natura, crec que jo ho faré molt bé!Em dic Marta, tinc 10 anys i visc a Ribes de Freser amb els meus pares i el meu germà Max. El que més m’agra-da és esquiar, tocar la guitarra i explicar acudits. La gent es pensa que sóc molt seriosa però, en realitat, sóc molt riallera i divertida. Sóc una mica baixeta i no estic ni prima ni grassa. Tinc els cabells ondulats i rossos, la cara rodona, els ulls clars i els llavis molsudets. Tant de bo busqueu algú com jo perquè em faria molta il·lusió fer la pel·lícula!Sóc l’Albert, vinc de Figueres i tinc 8 anys. Sóc molt simpàtic i m’agrada molt riure! Fa dos anys que faig teatre i cant coral i m’agrada molt! Quan sigui més gran m’agradaria formar un grup de rock, fer concerts i fer-me famós! Sóc baixet i una mica grassonet. Tinc els ulls ametllats i de color marró. Tinc els cabells negres, curts i punxeguts. Si em trieu per fer la pel·lícula podré demostrar-vos que sóc molt bon actor!

EmprènAmb la resolució d’aquesta situació es pretén desenvolupar habilitats personals que potenciïn les actituds i capacitats emprenedores: comunicació, presa de decisions i responsabilitats, fomentar la creativitat i la perseverança dins d’un context creatiu i lúdic. A l’hora de dur-la a terme,el procés podria ser:

1. Individualment pensen els sistemes per assignar els papers (fer un sorteig dels papers pendents d’assig-nació, trobar afinitats entre cadascun dels papers i els alumnes aspirants...).

2. Tot seguit els exposen. 3. Després trien un dels sistemes.4. Finalment assignen els papers.

37

Per acabar

Com dinamitzo l’aula?

Unitat 1Pàgines28 I 29

Solucionari

1. Sobre la pel·lícula infantil Nofaciszàping. / L’agència de publicitat TVon. / del 18 al 26 d’octubre. / Tenir entre 8 i 10 anys i mol-tes ganes d’aprendre i passar-ho bé. Cal presentar una fitxa personal acompanyada d’una fotografia i un vídeo.

2. Número 42: Aloma; número 41: Albert; nú-mero 23: Joel; número 29: Marta.

3. publicitat, agència de publicitat, càsting, ac-tuar, pel·lícula infantil, zàping, vídeo.

4. ...obre un càsting per a nens i nenes; Molts nens i nenes...; ...poden participar en el càs-ting; Els seleccionats....

5. Agudes: ac-tor, pu-bli-ci-tat, in-fan-til; pla-nes: ter-mi-ni, oc-tu-bre, pa-res, càs-ting.

6. Resposta oberta.

37

ReflexionaDe forma individual, respondre les preguntes plantejades en l’apartat. Es proposa una reflexió sobre el procés d’aprenentatge, la validesa del que s’ha après i la perspectiva de futur.