TEMPORADA 2013-2014

Amb el patrocini de

21HSala 1 / PAU CASALS

DIjoUS 10D’oCtUbre De 2013

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Visiteu-nos aMitjans patrocinadors

MÉS

LANG LANG

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores icontinguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

ProGrAMA 21 hoCtUbre 2013

Lang Lang

Els temps i la durada del concert són aproximats.

DIjoUS 10

20 min.PaUSa

1/ WOLFgangAMADeUS MoZArtSalzburg 1756 - Viena 1791

Sonata per a piano en Sol major núm. 5, KV 283 (1774)I. allegroII. andanteIII. Presto

14 min.

Sonata per a piano en Mi bemoll major núm. 4, KV 282 (1774)I. adagioII. Menuetto I - IIIII. allegro

15 min.

Sonata per a piano en La menor núm. 8, KV 310 (1778)I. allegro maestosoII. andante cantabile con espressioneIII. Presto

22 min.

2/ FRÉDÉRICCHoPINZelazowa-Wola, prop Varsòvia 1810París 1849

Balada en Sol menor núm. 1, op 23 (1835-1836)

10 min.

Balada en Fa menor núm. 4, op 52 (1842)

12 min.

Balada en Fa major núm. 2, op 38 (1836-1839)

8 min.

Balada en La bemoll major núm. 3, op 47 (1840-1841)

8 min.

CoMeNtArI bernat Dedéu

Una selecció de sonates de Mozart i balades de Chopin són les composicions que Lang Lang ha escollit avui per demostrar la seva excepcional tècnica i la seva musicalitat.

El piano és l’instrument que explica amb més claredat l’evolució del pensament mozartià. Entre les sonates Núm. 4 en Mi bemoll major, K. 282 i Núm. 5 en Sol major, K. 283, escrites a la tardor de 1774 a Salzburg, i la Núm. 8 en La menor, K. 310, composta al maig de 1778 a París, hi escoltareu palpitacions existencials molt distants. Les primeres són fruit del gran ofici d’un compositor de 18 anys que ja s’ha guanyat una bona reputació a les ciutats més importants del món (París, Londres, i especialment Milà), però que ha de viure forçosament a l’entorn de la cort eclesial de Salzburg. Abans d’aquestes primeres obres, Mozart ja havia escrit algunes peces per a clavecí sol avui perdudes, la majoria adaptables a peces amb acompanyament de violí, obligat o ad libitum. Això explica, per exemple, la simplicitat de l’Adagio inicial de la quarta, que sembla demanar una melodia complementària, o que Mozart hi inclogui dos minuets d’agilitat cortesana, pensant en el públic que les pot adquirir, eminentment burgès.

Tot i no ser un repertori que ell mateix defensés al piano gaire vegades, aquestes primeres temptatives són interessants si les posem en consonància amb les sis primeres sonates que, tot just aquell mateix any, havia publicat F. J. Haydn. Hi trobem un Mozart que, com el seu papà, aplega forces per abandonar l’estil galant que havia empresonat aquest repertori fins al moment (noteu l’aire triomfal, pràcticament concertant i beethovenià, que desprèn el Presto de la cinquena), amb la voluntat de treure tot el suc possible de l’instrument. Les investigacions, com no podria ser de cap altra manera, acaben donant fruits: un d’aquests primers cims és la Sonata Núm. 8, inclosa en un cicle de “sonates difícils” (així les descriu en una carta al seu pare, l’11

de setembre de 1778). El salt té factors tècnics: Mozart es troba encara colpit per la seva visita a Mannheim, on descobreix la millor orquestra del món, intèrpret excelsa d’un repertori simfònic i operístic que l’estimula encara més a escriure música d’inspiració teatral.

Però també hi ha variants psicològiques: el compositor es troba a París, feliç de tornar a la capital francesa i poder-hi triomfar novament, però alhora contrariat amb Leopold Mozart, que l’havia obligat a viatjar amb la seva mare (Anna Maria acabaria morint a la capital francesa) i que l’aclapara constantment amb cartes recordant-li que adapti el seu estil musical al gust florit dels francesos. Mozart li respon amb melangia resignada, en una carta del 29 de maig de 1778: “Sóc un alemany honrat, i si bé no sempre puc parlar, almenys puc pensar com jo vull”. Aquest “com jo vull” traspua en el sentiment tràgic del tema principal, a l’Allegro maestoso (noteu-hi els ritmes sincopats i els canvis d’humor abruptes). Admireu el millor pianisme clàssic en aquest Andante cantabile con espressione que preludia els plors de la comtessa a Les Noces de Figaro. Hi endevinem un compositor trist per no poder alliberar-se del tot, assedegat de traslladar tot allò que imagina al piano per tots els escenaris operístics d’Europa. Tot i els antecedents de Schubert o Loewe, les balades chopinianes marquen l’esclat d’un nou gènere. Chopin crea amb elles una arquitectura futurista per al piano, emmirallada en la literatura poètica germànica i en l’òpera francesa, en què la ballade es converteix en una cançó d’evocacions narratives (penseu en el primer acte de Robert le Diable). Per arribar al seu port, com Liszt a les Harmonies poétiques et religieuses, Chopin violenta la forma sonata, preparant les

reexposicions com una apoteosi, atorgant a les codes una part substancial de l’explicació sonora, i conformant els temes a partir de contrastos fulminants (escolteu la diferència entre el vals central i la coda mortuòria de la primera balada). És en aquesta peça, i en la quarta, on Chopin ens mostra la seva voluntat inequívoca d’explicar històries al piano: ho fa mitjançant introduccions curtes prèvies al primer tema (pràcticament com un recitatiu), i en un ritme de vals amenaçant, que actua com un fals moto perpetuo, combinat amb suaus barcaroles.

Aquest contrast continua a la segona, on els temes desfilen amb una gran llibertat: s’inicia amb un innocent siciliano en Fa major, brutalment esquinçat per unes escales en La menor que ja no configuren un tema en el sentit clàssic del terme. A la tercera, Chopin hi realitza un exercici de transformació sideral: escolteu com el segon tema acaba en una llarga peroració i com, després del desenvolupament, els dos temes tractats es mixturen en un de sol. Amb la tècnica moderna del piano ja feta, el compositor es deslliura –com Mozart feia amb Haydn– dels requeriments formals que han configurat la seva literatura anterior. Quines històries ens explica Chopin, en aquests contrastos? Aquest és l’enigma que ha de resoldre avui l’oient, davant d’aquesta música d’inspiració meditativa, extraordinàriament sublim, que deslliura tota la seva imaginació entre personatges de vida oposada, que jo sempre he etiquetat amb paraules que encara no sé desxifrar del tot: música narcòtica...

LANG LANGPIanO

Si alguna cosa hi ha que defineixi Lang Lang, el músic, l’home, el seu món, aquesta és: inspiració. Lang Lang inspira milions de persones amb una forma emotiva de tocar, tant a recitals íntims com a dalt dels grans escenaris. N’és un clar exemple la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Beijing l’any 2008, quan més de 4 bilions de persones d’arreu del món van veure la seva interpretació; la darrera nit dels Proms al Royal Albert Hall de Londres, o en el concert per la celebració del 200 aniversari del naixement de Liszt que va ser retransmès en directe a més de 500 cinemes de tots els Estats Units i Europa.

Lang Lang manté una col·laboració estreta amb alguns dels més grans artistes mundials, des de directors com ara Daniel Barenboim, Gustavo Dudamel i sir Simon Rattle, fins a artistes que no formen part del panorama de la música clàssica com Marquese “nonstop” Scott i el geni del jazz Herbie Hancock. D’altra banda, el fet de ser ambaixador de Sony, li va permetre incorporar la Sonata de piano núm. 7 de Prokófiev a la banda sonora del videojoc Gran Turismo 5.

La revista Time va incloure Lang Lang en el “Time 100”, i el va citar com a símbol del futur de la jove Xina. Lang Lang es mentor de joves talents, i ho demostra organitzant un concert que aplega 100 estudiants de piano al mateix temps, o dedicant la seva fundació a l’educació dels pianistes del futur, amb la tecnologia com a puntal per tal d’aconseguir també nous públics.

Lang Lang ha participat en els principals programes de televisió i les revistes de tot el món han parlat d’ell. Ha actuat per a dignataris internacionals com el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, quatre presidents dels Estats Units el president Koehler d’Alemanya, el president rus Putin, l’expresident francès Sarkozy i l’actual president François Hollande. Les actuacions més destacades que ha fet recentment han estat davant del president Obama i l’expresident xinè Hu Jin-Tao en un sopar d’Estat a la Casa Blanca i durant la celebració del Jubileu de Diamant de la reina Isabel II a Buckingham Palace.

Lang Lang ha estat inclòs entre els 250 Joves Líders Globals del Forum Econòmic Mundial, i ha estat guardonat amb Doctorats Honorífics del Royal College of Music i del Manhattan School of Music. També ha rebut el premi més important del Ministeri de Cultura xinès, i condecoracions com l’Ordre del Mèrit alemanya i la Medalla francesa de l’Ordre de les Arts i les Lletres.

Lang Lang va actuar a L’Auditori per darrera vegada el mes d’abril de 2012.

Segueix-nos a:

• Imprimeix les teves entrades des de casa• Si ets abonat clàssic, fes canvis en les teves localitats gratuïtament

per internet• Indica’ns les teves preferències i et mantindrem informat

Només cal que entris a la zona personal del web i et registris.

ArA, MéS ràPID I MéS CòMoDe!

Entra a www.auditori.cat o www.obc.cat i comprova-ho!

DeSCobreIx eLS AvANtAtGeS DeL NoU SISteMA De veNDA D’eNtrADeS De L’AUDItorI:

Nou!

ProPerS CoNCertS A L'AUDItorI

L’obC I eLS PINS De roMAOCtUbRE 2013Dv 11 → 20.30h / Ds 12 → 19h / Dg 13 → 11h# Sala 1 Pau Casals

Andrew Gourlay director Leticia Moreno violí

» Casablancas: The Dark Backward of Time » Mendelssohn: Concert per a violí i orquestra en Mi menor, op. 64 » Saint-Saëns: Introduction et rondo capriccioso per a violí i orquestra » respighi: Pini di Roma

Preu: de 10 a 51€

Cambra i recitals

QUArtet CASALSINteGrAL SCHUbertOCtUbRE 2013# Sala 2 Oriol Martorell

vera Martínez Mehner violíAbel tomás realp violíjonathan brown violaArnau tomás realp violoncel

Ds 12 → 19.30h

» Quartet núm. 4 en Do major, D 46 » Quartet núm. 1 en Sol menor / Si bemoll major, D 18 » Quartet núm. 9 en Sol menor, D 173

Dg 13 → 19.30h

» Quartet núm. 2 en Do major, D 32 » Quartet núm. 8 en Si bemoll major, D 112, op. post. 168 » Quartet núm. 10 en Mi bemoll major, D 87, op. 125/1

Preu: 15€/concert Amb l’abonament als 5 concerts (octubre i novembre) el preu total és de 25€

L’obC I eL GeNI De SCHUbertOCtUbRE 2013Dv 18 → 20.30h / Ds 19 → 19h / Dg 20 → 11h# Sala 1 Pau Casals

emmanuel Krivine director bertrand Chamayou piano

» beethoven: Egmont. Obertura » r. Strauss: Burlesque per a piano i orquestra » Schubert: Simfonia en Do major “La gran”

Preu: de 10 a 51€