COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA · Jornada de presentació sobre el Curs...

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N AN

ÚMER

O 1

55JU

LIOL

-AGO

ST D

E 20

11

Entrevista: Joan Amorós, secretari general de FerrmedRetrat Professional: Gemma FerrerEmpresa: EddaDesign

pendentBiohabitabilitat:

la revolució

Theknos 155 judith2.qxp 19/7/11 20:34 Página 1

El 16 de juny, el CETIB varetre merescut homenatge atots els que han celebrat elsvint-i-cinc i cinquanta anysde col·legiació i que han con-tribuït al creixement i la con-solidació del nostre estimatcol·legi. Enguany celebravenles noces d’argent i d’or mésd’un centenar de companys.Dissortadament, no tots va-ren poder acompanyar-nos,encara que els que no varenser-hi físicament, estem se-gurs que sí que ho varen feren esperit. Malgrat tot, lanostra sala d’actes es va om-plir, i homenatjats i acom-panyants varen protagonit-zar, un any més, un acte que,malgrat la seva senzillesa, noper això va ser menys emo-tiu, i que va vessar pertotarreu esperit de companyo-nia.

D’ençà que aquests com-panys i companyes varenprendre la decisió de fer-noscostat i passar a integraraquesta gran família que ésel col·legi, segur que tots icadascun d’ells, en el decursde la seva vida, han tingutmolts i bons moments. Mo-ments que han afrontat unsamb enteresa i els altres ambsatisfacció, però sempre hanestat fent camí junt amb elcol·legi, amb el convencimentque la unió i l’esforç col·lec-tiu ens fan més forts.

En moments en què enmoltes ocasions es dóna comun fet consumat la pèrdua devalors, l’egoisme i l’indivi-dualisme, fets com aquestacelebració demostren la fal-làcia d’aquests arguments.Evidentment, si ho volemmirar des d’un altre punt devista, és clar que sí que hi haun cert punt d’egoisme en elfet d’estar col·legiat, pel fetque mai per nosaltres solspodem assolir fites que desegur podem aconseguir unitsi caminant plegats. Però crec,sincerament, que això no és,ni molt menys, egoisme, sinótot el contrari. Crec que elmot més adient és solidaritat,i que l’esperit de grup queprovoca permet gaudir d’a-vantatges i defensar ambmés força interessos comuns.

Aquestes semblances i ca-racterístiques comunes queens han fet aixoplugar-nosdins d’una mateixa entitathan fet que, llevat d’algundesencís, la nostra professiós’hagi enfortit gràcies a l’es-forç dels companys i les com-panyes que ens han precedit.Serveixin, doncs, aquestesquatre ratlles no sols permostrar el nostre agraïmentals que enguany han fet elsvint-i-cinc i cinquanta anys,sinó també a tots els que se-gueixen treballant per enfor-tir l’enginyeria tècnica in-

dustrial. Confiem que aquestesperit impregnarà les últi-mes fornades d’enginyerstècnics industrials, els nousgermans de disseny indus-trial i, també, els futurs en-ginyers de grau.�

3

Vint-i-cinc i cinquanta anyscaminant junts

Compartim elconvencimentque la unió il’esforç col·lectiuens fan més forts

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI


06OPINIÓ

Els amos del món

07EN SEGONS

Els ETI, claus pertenir edificis sans

ENTREVISTA

Joan Amorós,secretari general de Ferrmed

28

Consell editorial: Jèssica Casulà, Jordi Català, Miquel Darnés, Montse Grau, Marta Martí, Agustí Morera, Joan Ribó. Assessor de comunicació: Miquel Darnés.Coordinació i realització editorial: Ara Llibres, s.c.c.l., www.arallibres.cat. Col.laboracions en aquest número: Magda Carlas, Jèssica Casulà, JordiGarriga, Jordi Goula, Manel Haro, Judith Josa, Javier López, José Arcadio Marín, Miguel Ángel Merino, Fernando Pérez, Albert Punsola, David Roman, Serveid’Assessorament Jurídic del CETIB, Servei d’Orientació Tècnica del CETIB. Imatges: Canetti Fotografia, Arxiu del CETIB, Xavier Corbella, Manel Haro, Marc Javierre,Shutterstock, Andreu Zaragoza. Disseny original: Estudi Freixes. Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Bailén, 68 – 08009 Barcelona, [email protected] Tel:932 725 430. Impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL. Edita: Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 – 08009 Barcelona,Tel.: 934 961 420 Fax: 932 152 081, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables delcompliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida lareproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estiguésinteressat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucatecològic (FSC) de 100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

18EMPRESA

34ARTICLE TÈCNIC

37INFORMACIÓ PROFESSIONAL

EddaDesign La petjada del bistecPostgrau en vehicles elèctricsGas natural

41PREGUNTESFREQÜENTS

20SOSTENIBILITAT

MA

RC

JA

VIE

RR

E

16RETRAT PROFESSIONAL

Gemma Ferrer

“Últimament,tinc la sensacióque Espanya noha fet la pressiónecessària enl’àmbit europeuper prioritzar eldesenvolupamentdel corredor.Això seriainconcebible.”

L’energia minieòlica (II)L’aprofitament local del vent

Homenatge col·legialen el tradicional Dia del Col·legiInformació Col·legial, pàgina 8


Sessió informativa del Curs de preparacióper a oposicions deFormació Professional2011/2012Sessió a càrrec de Nicolau Galdeano,inspector d’Educació.A les 19 h, al Tecnoespai del CETIB.

22

EN PORTADA

La síndrome de l’edifici malalt és un problema seriós i molt complexreconegut per l’Organització Mundial de la Salut. Les solucions es troben ales mans dels professionals però també en la presa de consciència delsusuaris dels edificis, una consciència que només pot venir d’un coneixementmés profund del medi ambient dels espais interiors, on passem el 80 % delnostre temps.

45INNOVACIÓ

AutolibCotxes elèctrics de lloguer

46SALUT

Atenció al sopar!És clau per perdre pes

86 %

5 %

10 %

En quins aspectes potincidir més l’enginyer

tècnic i industrial per millorar la

biohabitabilitat d’unedifici?

TOTAL VOTS: 42

Opineu a www.cetib.cat.

L’ENQUESTA DEL WEB

Biohabitabilitat:la revolució pendent

Professionals de l’enginyeria:un futur esperançadorInformació Professional, pàgina 39

Dimarts06 de setembre

Jornada de presentaciósobre el Curs pràctic de sistemes de gestió a l’empresa industrial i serveisConferència impartida per diferents membres de laComissió de Qualitat del CETIB.A les 18.30 h al Tecnoespai del CETIB.

Dimecres14 de setembre

Sessió informativa del Curs d’instal·lacions bàsiques en edificacionsA càrrec de Benet Meca iEnrique Capdevila,directors acadèmics del curs.A les 18.30 h al Tecnoespai del CETIB.

Dimecres21 de setembre

Projectes d’obres.Informe d’idoneïtattècnica de Barcelona

A càrrec de Jordi Cañas,enginyer tècnic industrial,i Agustí Morera, cap deldepartament de la SecretariaTècnica del CETIB.De 9.30 a 14 h a la sala d’actes del CETIB.

Dilluns19 de setembre

42CULTURA

Calor controladaEstufa d’assecat de JP Selecta

Les administracions han de donar servei de Wi-Fi en l’espai públic?

La pregunta del mes

86 % En tots alhora.10 % En els aspectes relacionats

amb la instal·lació elèctrica.05 % En la ventilació.


Fa uns anys ningú no lesconeixia i avui tothom enparla. Una decisió de les a-gències de qualificació potcostar milions a un país o auna empresa. El que dictami-nen va a missa, encara queno l’encertin. No han de res-pondre davant cap autoritat.Van cometre un gran errorara fa deu anys amb l’empre-sa Enron, a qui van qualifi-car amb la màxima nota i, alcap de poc, s’enfonsava i dei-xava al descobert un delsfraus més sonats de la histò-ria dels EUA. Al 2006, quanja començaven a caure al-guns petits bancs de Califòr-nia, seguien posant un «10»als paquets financers queduien les famoses hipotequessubprime (alt risc) i que vanser l’inici de la crisi financeraactual. Han ajudat a portar lamisèria al món i segueixenguanyant molts diners. Al-guns governs, com Portugal,els han interposat demandesper la seva actuació, però n’hansortit indemnes. La Unió Eu-ropea n’ha renegat i les volregular. «Son més part delproblema que de la solució»ha dit un destacat membredel Banc Central Europeu.Tothom, fins els «indignats»clamen contra elles…

Però qui són i per què te-nen tant poder? En primer

lloc, és un oligopoli, entreMoody’s i Standard & Poor’s(S&P) (EUA) tenen el 85 % delnegoci de qualificar el paperque s’ha de negociar als mer-cats financers i, junt ambFitch (França), apleguen el95 % del pastís. És a dir, hodominen gairebé tot. La con-tradicció més gran és quecobren a qui han de posarnota. En el cas de les «subpri-me» o d’Enron, per exemple,la seva actuació va fer mésque un xic de pudor… Lacosa encara es complica mésquan vegem a qui pertanyen.

Deixant de banda la fran-cesa Fitch, d’entrada ens ado-nem que la gestora més grande fons del món —mou unaxifra de diners que dobla elPIB espanyol—, BlackRock téun 6,3 % del capital de Moo-dy’s i un 5,3 % del de S&P.Els seus competidors, CapitalGroup i Vanguard, sumen,entre els dos, un 20 % deMoody’s i un 16 % de S&P. Amés, el vehicle operatiu delmultimilionari Warren Buffetté un 13 % addicional delcapital de Moody’s. Així,doncs, qui diu que aquest val

6

Els amos del món

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

AN

DR

EU

ZA

RA

GO

ZA

THEKNOS 155 JULIOL-AGOST DE 2011


més o menys té al darrere elsfons més poderosos del món.Això vol dir que els que fanpujar i baixar les cotitzacionstenen un poder decisiu sobreels que han de dir abans siaquestes inversions són bo-nes o dolentes.

Ja tenim en el mateix cis-tell el que posa la nota i el quemanega els diners. Només fal-ta el que ajuda a crear el climaadient entre els inversors, quetambé hi és. Resulta que S&Pés del grup editorial McGraw-Hill. Aquest és l’editor del set-manari econòmic més presti-giós del món, The Economist.El màxim creador d’opinióeconòmica mundial i l’únic onno hi ha una sola firma. Ambel seu tarannà liberal, hi hau-reu llegit coses en contrad’Espanya o Grècia, per exem-ple, abans que baixessin lanota els de S&P o juguessin ala baixa del seu deute moltsdels fons esmentats.

La veritat és que si domi-nes els diners, la capacitat dedir si un és bo o no i tens unaopinió que ningú no gosa con-tradir, domines un trianglecontra el qual resulta moltdifícil lluitar. Mentrestant, pocimporta que la seva actuacióajudi a enfonsar un país rerel’altre i molta gent vagi a lamisèria. La pel·lícula —si nin-gú no canvia el guió, cosa queestà en mans de la societat idels governs escollits demo-cràticament— amenaça un fi-nal per posar-se a plorar. Sor-tosament, tot, absolutamenttot encara no s’ha escrit…�

7

Els ETI, claus pertenir edificis sans

EN SEGONS

Actualment, cada cop sommés conscients dels riscosassociats als edificis i delsquals segur que n’hem sen-tit a parlar com a enginyerstècnics: la síndrome de l’edi-fici malat, la lipoatròfia, i elscontaminants químics o elsbiològics com la grip o lalegionel·la.

Encara que els factorsde risc són complexos i mul-tifactorials, hi ha consensen el fet que la ventilació, laclimatització, la il·lumina-ció, l’electricitat, els campselectromagnètics, el soroll,la vibració i els productesquímics són els aspectesfonamentals que cal analit-zar per determinar-ne lescauses. Les mesures correc-tores i preventives podenabastar des del disseny i re-disseny de les instal·lacionsi els llocs de treball fins a l’e-lecció d’equips, passant permecanismes de manteni-ment correctiu i preventiuque ajudin a eliminar o re-duir aquests riscos. Compodem observar, l’enginye-ria tècnica entra també dinsd’aquest àmbit, i pot ajudara la millora de les condicionsen què desenvolupem lesnostres activitats als edificisi evitar-ne els problemes.

Ja durant el disseny, lanostra aportació és clau perpoder establir la correctaqualitat de l’aire i la correc-ta ventilació, així com perassegurar que els paràme-tres tèrmics i d’humitatsón els adequats. També, enaquesta fase, l’elecció delsequips de treball i del mobi-liari contribueixen a reduirels efectes dels camps elec-tromagnètics, la generaciód’electricitat estàtica i elscops.

Però és possiblement enel desenvolupament de lanostra activitat a l’edifici,amb la gestió dels canvis i elmanteniment, on la nostraprofessió es presenta com adecisiva per evitar el dete-riorament d’unes instal·la-cions dissenyades correcta-ment.

En els riscs associats alsedificis és clau una correctaidentificació dels factors iles possibles solucions. Pertal que resultin eficaces caluna gran experiència i unconeixement de les instal-lacions dels edificis per po-der controlar totalment elproblema. Així és com po-dem contribuir de maneramés eficaç amb l’enginyeriatècnica.�

Una decisió sevapot enfonsar un país, i noresponen davantde cap autoritat

Miguel Ángel MerinoTècnic de prevencióCol·legiat núm. 10.724


8

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

La sala d’actes de la seucol·legial va acollir companysque celebraven vint-i-cinc icinquanta anys de col·legiació

Un any més, el CETIB va retre homenatge als companys i les companyes que enguanycompleixen vint-i-cinc i cinquanta anys de vinculació amb el Col·legi. El tradicional Dia delCol·legi, que es va celebrar el passat 16 de juny a la sala d’actes del CETIB, va reuniraquells que durant els darrers anys han contribuït al creixement de la institució.

La sala d’actes del CETIB vareunir, el passat 16 de juny,més d’un centenar de col·le-giats i col·legiades que en-guany celebraven vint-i-cinc icinquanta anys de vinculació.Joan Ribó, degà del CETIB, vainiciar l’acte amb un minut desilenci per la memòria de Jor-di Royo, col·legiat mort re-

centment i que justament ce-lebrava, en aquesta nova edi-ció del Dia del Col·legi, els cin-quanta anys com a col·legiat.Tot seguit, Ribó va agrair alsassistents l’esforç desinteres-sat que han fet durant totaquest temps per fer del Col-legi una «gran família» i «perseguir-nos en aquest camí

que no ha estat gens fàcil,però del qual hem sabut adap-tar-nos i superar-ne els entre-bancs».

Seguidament, es va donarpas als col·legiats homenat-jats que, citats per Manel Ni-colàs, vicesecretari del CETIB,van anar pujant a l’escenariamb els seus acompanyants

Homenatge als enginyers i a les enginyerestècnics industrials en el Dia del Col·legi

CE

TIB



Joan Ribó, degà del CETIB, vadonar el tret de sortida a l’acte,agraint la presència de tots elsassistents

El vicesecretari del CETIB,Manel Nicolàs, va convidar apujar a l’escenari elscol·legiats homenatjats

Maria Cinta Pastor, vocal delCol·legi, va elogiar l’experiènciaacumulada pels enginyers quecelebraven noces d’or i d’argent

9

“Heu fet delCol·legi unagran família”,va agrair Ribóals homenatjats

El Dia delCol·legi vacongregar ungran nombred’assistents



10

mentre se’ls lliurava un di-ploma i una insígnia d’ar-gent o d’or i es projectava unafotografia del moment en quèvan col·legiar-se, imatges quefeien evident el pas del temps.

Maria Cinta Pastor, vocalde la Junta, va tancar l’acte iva elogiar l’experiència acu-mulada pels professionals


“L’enginyeria ens ha permèsviure una evolució industrialimpressionant i aprendre des del’inici fins avui”, va dir Pastor

Tots els col·legiats que complienvint-i-cinc i cinquanta anys vanrebre un diploma i una insígniad’argent o d’or


11

En acabar l’esdeveniment, elsassistents van gaudir d’unrefrigeri servit a la terrassa delCETIB


que fa vint-i-cinc i cinquantaanys que treballen, i va desta-car el gran repte de tots elsenginyers tècnics industrialsde treballar en una professió«que ens ha permès viure unaevolució impressionant de laindústria i aprendre moltescoses des del moment en quèens vàrem incorporar fins

avui». Pastor, a més, va volerfer un incís en el seu discurs ifelicitar Carme Bufí, únicadona homenatjada en l’acte.

L’acte, patrocinat pel Ce-ller Vell amb la col·laboracióde vinum.cat —amb els qualsel Col·legi ha signat un acordde col·laboració en què totsels col·legiats podran gaudir

de descomptes en la comprade vins i caves i participar deles activitats d’enoturismeque ofereixen al seu web—,va concloure amb un refrigerii una copa de cava a la terras-sa del Col·legi, on els col·le-giats van poder gaudir d’unabona estona entre companysde professió.�


12


Josep Ayats, director de l’EscolaPolitècnica Superior de laUVIC, i el degà Joan Ribó, en lasignatura del conveni

El Col·legi ha signat un con-veni de col·laboració amb laUniversitat de Vic (UVic) pertal de desenvolupar activitatsde docència i difusió en matè-ries d’interès comú per aambdues institucions, com elfoment de la difusió tecnolò-gica, la formació contínua, lainserció i l’orientació profes-sional, els serveis col·legials itots aquells aspectes relacio-nats amb l’activitat de l’en-ginyeria , el coneixement dela professió i les seves sorti-des laborals i professionals.

El CETIB i la Universitatde Vic, a més, tenen l’objectiude vetllar pels interessos delsestudiants de l’Escola Politèc-nica Superior (EPS), la qualimparteix els estudis d’Engin-

yeria Tècnica Industrial i deGrau en Enginyeria. El Col·le-gi concedeix un premi per dis-tingir el millor expedient aca-dèmic de la promoció de l’anyen curs entre els titulats d’en-ginyeria de l’EPS amb la fina-litat de fomentar l’esforç delsestudiants. El premi serà lliu-rat durant l’Acte de Gradua-ció dels titulats que organitzaanualment l’EPS en breu, laUVic proposarà el curs d’a-daptació dels Enginyers Tèc-nics Industrials a Grau pelsEnginyers Tècnics Electrònics�

Conveni amb la Universitat de Vic

CE

TIB

El CETIB i Bureau VeritasBusiness School signen unconveni de col·laboració enmatèria de Formació Inter-sectorial en la Tecnologia dela Informació i les Comunica-cions. Així, Bureau Veritas,que compta amb una àmpliaformació eLearning de màs-ters i cursos especialitzats decaràcter tècnic i professional,disposa d’una aula virtual onl’alumne podrà accedir alscontinguts del curs, resoldrecasos pràctics o participar enxats i fòrums de debats ambaltres inscrits.

Bureau Veritas ofereix, amés, una tramitació gratuïtaen la gestió de la bonificació(els cursos eLearning són100 % bonificables) per laFundación Tripartita segonsel crèdit anual de les empre-ses per a la formació dels tre-balladors.

Altervideo ofereix descomp-tes especials d’un mínim del10 % en serveis audiovisualsintegrals, des de lloguer dematerial, pantalles LCD, pro-jectors, etc., fins a grava-cions i realitzacions en direc-

te de qualsevol tipus d’acte.De la mateixa manera, Alter-copia, que abasta tots els ser-veis de duplicació i còpies deformats audiovisuals, ofe-reix un 20 % de descompteen la conversió a DVD depel·lícules 8 i S-8 mm, cintesde vídeo, targetes de memò-ria, escanejat de diapositi-ves, negatius i fotos, compi-lacions de fotos i vídeos...També ofereix un 10 % de des-compte en la duplicació deCD/DVD i en les jornadesde gravació, edició i lloguer deprojectors amb pantalla.�

Nous avantatges pels col·legiats



13

La nova versió en línia de larevista Theknos permet navegarper les pàgines i compartir-lafàcilment en les xarxes socials

Amb l’objectiu de conscien-ciar els col·legiats quesiguin administradors,directius d’empreses o enti-tats sobre el nou marc le-gislatiu, i de repassar as-pectes del marc vigent, lasala d’actes del CETIB vaacollir el passat 30 de junyla conferència “Com afectal’empresa i altres entitatsel recent Codi penal i res-ponsabilitat de directius iadministradors”. Imparti-da per José Luis Martín,soci director d’Idea luris, iper Ricardo Soria i JordiPriegue, socis d’Idea lu-ris, la sessió es va centraren la prevenció de la res-ponsabilitat de l’empresa idels seus administradorsi en la responsabilitat eco-nòmica dels administra-dors des del punt de vistacivil i societari, enfront dela pròpia societat, els seussocis o accionistes i en-front de tercers credi-tors.�

Conferènciasobre el nouCodi penal

La revista mensual delCETIB, Theknos, compta jaamb una nova manera devisualització: a partir d’ara,els usuaris que ho desitginpoden llegir de manera inte-ractiva la revista des delmateix web del Col·legi. Així,entrant a Sala de Premsa/Revista Theknos, es pot acce-dir a les revistes anteriors enformat PDF, però, a més, desdel número de maig, Thek-

nos, número 153, es té l’opcióde veure’n la versió en línia.Una vegada a dins, es potnavegar per les pàgines (cli-cant a la cantonada de cadapàgina), ampliar la visualit-zació (amb l’eina de lupa),veure totes les pàgines enminiatura (a l’opció “veuretotes les pàgines”), descarre-gar-se l’arxiu en PDF o com-partir la revista a través deles xarxes socials.�

Versió en líniade la revista Theknos


Els mitjans de comunicaciós’interessen per l’opinió delsnostres experts. Tant és aixíque, en els darrers dies, JoanRibó, degà del CETIB, i Ma-nel Nicolàs, vicesecretari delCETIB, han estat entrevistatsper diferents mitjans sobretemes com el medi ambient,les energies renovables o lasostenibilitat.

Manel Nicolàs, vicesecre-tari del CETIB, va col·laboraren les videotribunes “Ecòpo-lis” d’El Periódico. En matè-ria de sostenibilitat, JoanRibó va ser entrevistat tambéper El Periódico, coincidintamb la participació del Col-legi a Construmat i al Saló del’Automòbil. El diari Expan-sión Catalunya va publicar,en la secció “Entre preguntay pregunta”, una entrevista aManel Nicolàs sobre energiesrenovables.�

14


Diversos mitjans decomunicació s’han interessatper l’opinió del Col·legi en temesambientals i d’energies

El CETIBals mitjans

CE

TIB

El dimarts 28 de juny es vanlliurar els premis de la XIIedició del concurs de foto-grafia de la Comissió de Cultu-ra i Esports del Col·legi d’En-ginyers Tècnics Industrials,concurs que enguany teniacom a tema principal “Els ele-ments químics de l’Univers”.

El jurat del certamen, in-tegrat per un fotògraf pro-fessional, el president de la

Comissió i el guanyador del’anterior edició, van decidirconcedir un premi d’honor i

tres accèssits entre tots elsparticipants. El guanyadordel premi d’honor fou Domè-nec Tubert Puig, amb la foto-grafia titulada La neu, i elspremiats amb accèssits vanser Albert Planas Ruiz, perAire motriu; Josep M. Zapa-ta Casaño, per La natura ins-pira disseny; i RaminundoSantacana Malla, per Conta-minen fins a dalt del cel.�


XII edició del concurs de fotografia


OBJECTIUSL’objectiu de la Comissió ésmillorar la qualitat de lesaccions, ja sigui enl’increment del nombred’assistents, l’afinitat pelstemes tractats, el grau desatisfacció i la sevarendibilitat econòmica.

La Comissió treballa perquèles accions proposades tinguinla repercussió que es mereixen.El procediment habitual al’hora de revisar una llei o undecret per part de la Comissióde Medi Ambient, Energia iSeguretat és presentar-ho alCol·legi, el qual fa al·legacionssi s’escau, i un representant delnostre col·lectiu és cridat alParlament per expressar-nel’opinió.

També es treballa percrear una xarxa de

professionals, que de vegadesport anar més enllà delCol·legi, per generar opinió iaportar solucions als reptesambientals del col·lectiu i dela societat en general.

ACTIVITATSDestaquem tres actes en elsquals es van aplegar més detres-centes cinquantapersones amb motiu de lanova Llei de prevenció icontrol ambiental de lesactivitats. També calmencionar el nombred’articles publicats a larevista Theknos, entre elsquals esmentem “Etiquetatgede productes químics”, el de“Tecnologies de membranes”i “Contaminació lumínica”.

Hem de destacar també,les activitats dutes a terme en

l’àmbit de l’energia, entre lesquals destaquen l’edició delllibre Energies renovables. Lafi d’un cicle, la col·laboracióen l’edició del Manuald’energia minieòlica i unagran varietat de jornadessobre biomassa, domòtica ieficiència energètica.

Les activitats previstes pera aquest any van orientadesals àmbits de l’eficiènciaenergètica i l’aigua. Aixímateix, creiem també que elsplans d’autoprotecció han detenir un tractament especial,atesa la seva novetat iimportància.

COMISSIÓ DEL MES

La sensibilització de la societat sobre laconservació i la protecció de l’entorn i el mediambient, el progrés, l’eficiència i l’estalvienergètic i la seguretat ens ha posat de manifestla necessitat d’un canvi de paradigma: eldesenvolupament basat en un creixementil·limitat ha de deixar pas a un desenvolupamentsostenible. Conscient d’aquest canvi, l’any 1995el CETIB va crear la Comissió de Medi Ambient,Energia i Seguretat (CMAES).

Estem convençuts que el progrés, l’eficiènciaenergètica, la seguretat i la protecció del mediambient són objectius compatibles que cal tenirpresents en totes les tasques quedesenvolupem. Aconseguint-los, a més de fer-nos mereixedors de la responsabilitat i laconfiança que la societat ens ha dipositat,complirem el compromís que tots plegats tenimdavant de l’exigència històrica i social d’assolirun món més sostenible.

JUNTA RECTORAPresident: Rafael Luis Cabeza DíazVicepresident: Andrés Martínez LópezSecretari: Álex González González

MEMBRES200 membres aproximadament

REUNIONSNo hi ha dies prefixats. Es convoquen segons les necessitats

Més informació de les comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions

CE

TIB

COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT, ENERGIA I SEGURETAT


16


RETRAT PROFESSIONAL

Si hi ha un parell de trets perfectament marcats en GemmaFerrer, responsable de certificació en reacció al foc de LeitatTechnological Center (Terrassa), aquests són la naturalitat ila humilitat. Des del moment en què seu per respondre lespreguntes fins que s’aixeca, no deixa de somriure. Reconeixque no li agrada parlar d’ella mateixa i li costa creure quepot donar consells a futurs enginyers tècnics, però quan hointenta demostra tenir les idees ben clares: «Si jo sortís arade la facultat, no dubtaria a marxar a treballar a l’estranger,és una bona oportunitat de desenvolupament professionali és el millor moment per fer-ho». Gemma Ferrer va acabar lacarrera d’Enginyeria Tècnica el 1994. Des de llavors, idurant deu anys, va treballar per compte d’altri en el sectortèxtil, especialitzada en tintura i colorimetria. A partir del2004, s’incorpora a Leitat Technological Center, empresamultidisciplinària amb quinze línies d’investigació, entre lesquals destaquen els nanomaterials, les energies renovables,la química analítica, els nous polímers, les tecnologies tèxtilsi la biomedicina, entre d’altres. La seva àrea és la decertificació de reacció al foc, on atén clients de diversossectors, com SEAT o Zara: «El fet que hi hagi una normativaque obligui a complir uns mínims de seguretat fa que moltesempreses necessitin serveis de certificació i homologació».Leitat, explica, ha anat creixent al llarg dels anys gràcies a lademanda de noves línies d’investigació. Per a Gemma Ferrerés fonamental que hi hagi una relació estreta amb elsestudiants, ja que el pilar bàsic de Leitat és l’R+D, i per aixòl’empresa té convenis amb la Universitat Politècnica deCatalunya. Afegeix que «la formació continuada és clau i mais’ha de deixar de banda». L’experiència li diu que elsestudiants que surten de la facultat no tenen la formaciódesitjable per treballar en certificació de reacció al foc i, encanvi, «és un sector que necessita molts professionals». Elmissatge, però, el té clar: «Jo provenia d’un altre sector moltdiferent a aquest i, per tant, puc dir que tot és qüestió deformació i de no perdre mai els ànims».�

MANEL HARO I Text i Fotografies

Formació i convicciósumen R+DGemma Ferrer, responsable de certificacióen reacció al foc de Leitat Technological Center

LEITAT, UNA EMPRESACENTENÀRIA

Neix al 1906 com AcondicionamientoTerrasense amb l’objectiu d’agruparels industrials de Terrassa. Al 2002,passa a ser centre d’investigació, i al2006 es constitueix com a centre tec-nològic. De vint-i-quatre treballadorsque tenien, creixen a més de dos-cents. En total, tenen quinze líniesd’investigació. Gemma Ferrer s’incor-pora a Leitat al 2004 com a coordina-dora del centre, provinent del sectortèxtil, i al 2008 passa a formar part del’àrea de certificació en reacció al foc,des d’on treballa donant assessora-ment tècnic a clients de diversos sec-tors, com SEAT o Zara.


“És fonamental que l’empresasàpiga motivar els seustreballadors per obtenir elsmillors resultats.”

“Per tirar endavant, laformació continuada unavegada dins de l’empresa és un puntal bàsic.”

“Leitat ha crescut gràcies al fet que els clients handemanat noves àreesd’investigació.”

“Si sortís ara de la facultat,marxaria a l’estranger perbuscar noves oportunitatsprofessionals.”

ció


Disseny de producteamb valor afegit

EMPRESA

EddaDesign era fa quinze anys un estudi de dissenyindustrial i desenvolupament de producte. Vaevolucionar a còpia de plantejar-se preguntes. Imagininque han de triar entre dos productes amb les mateixesprestacions i un atractiu similar. I tot i així, sóncapaços d’escollir-ne un. Per què? Quines necessitatslatents cobreix? Què li transmet, i què expressa d’unmateix el producte que triem? En el mercat global, ésclar, no hi ha només dos productes, n’hi ha milers,cada cop més complexos, amb millors prestacions i méseficients. “Una bicicleta, per exemple, ha deixat de serun enginy mecànic, i pot incorporar electrònica isoftware”, explica a tall d’exemple Jordi Milà, directorde la firma. Així que a EddaDesign ja no desenvolupennomés coses funcionals i belles, dissenyen experiències.L’objectiu és que cada un dels productes queconceptualitza i dissenya la firma —d’una gamma tanamplia que va dels equips mèdics a les motocicletes,passant per utensilis de la llar i dispensadors dejoguines, entre d’altres— motivi i generi vinclesemocionals amb el consumidor. D’això, se’n diuarquitectura de valor.

Per dotar de valor afegit un nou producte,EddaDesign ha revolucionat el procés de creació. Cap delsdissenyadors industrials de l’estudi traça una sola líniasense haver adquirit abans un coneixement profund deles necessitats del consumidor i de com aquest interactuaamb el nou producte. L’equip humà sobrepassa el dissenytradicional, aquí treballen junts dissenyadors industrials—que són el puntal de la companyia, perquè tota ideas’ha de materialitzar, sosté Milà, que veu en l’excés deconsultories un dels grans mals de la innovació—,antropòlegs, guionistes, maquetistes i professionalsd’altres disciplines. “Acompanyem el client, en laincertesa d’un nou projecte”, clarifica el directord’EddaDesign, que afegeix: “Aportem recursos tècnics iun mix de coneixement i experiència”.

EddaDesign ha fet un salt i elabora productes propis,amb la creació d’una filial de mobiliari. Ha establert unasegona empresa centrada en la mobilitat elèctrica.�

18

EDDADESIGNEddaDesign, estudi de disseny idesenvolupament de producte ambvalor afegit, basat en la innovació i larecerca. Una de les sevessingularitats és la investigació,mitjançant l’antropologia de consumi l’ús de tecnologies com la capturadel moviment, en la fase prèvia dedisseny d’un producte. En aquestafase de disseny s’usen procedimentsinnovadors, com ara el ràpidprototyping o la simulació reològica.

Any de constitució: 1995

Equip: hi treballa una plantillamultidisciplinari formada per vint-i-dos professionals, dels quals quatreprovenen de l’enginyeria industrial

Fargaires 4 A. Parc Tecnològic del Vallès08019 Cerdanyola, BarcelonaTel.: 935 938 185www.eddadesign.com

JUDITH JOSA I Text MARC JAVIERRE I Fotografies



Tamboret Hot rider, de la firma JordiMilà, que utilitza la fibra de carboni, elmateix material dels cascos demotocicletes. El resultat és un moblelleuger i molt resistent.

Façana de l’empresa, on es busquensolucions de producte. Un exemple és labati-jarra, una nova versió de la baticao.EddaDesign en va canviar el concepte,creant una gerra dispensadora que, amés de servir per barrejar el cacau ambla llet freda, la guarda.

Aquest llum és un exemple de compoden aplicar-se tecnologies deprototips com el ràpid prototypingen la producció final.

Els serveis en disseny es basen en unmix de coneixement i aplicació denoves tecnologies, com la captura demoviment, per a estudis de ergonomia.

Jordi Milà, director d’EddaDesign.


20

El concepte km 0 assenyalaque un àpat d’una famíliamitjana catalana amb pro-ductes procedents de conti-nents llunyans pot generarcentenars de vegades mésemissions que un àpat fetamb productes de proximitat.Cal recordar que els combus-tibles fòssils representen propdel 98 % de l’energia primàriautilitzada en el transport. Elsarguments a favor del km 0subratllen que l’empremtaecològica s’ha disparat per-què la gran distribució haacostumat els consumidors a

tenir de tot durant tot l’any, iaixò només és possible com-prant arreu del món. Avui,molts aliments viatgen milersde quilòmetres, fins i tot quantambé es produeixen en elmateix país que els importa.

La sensibilitat a favor delsaliments km 0 s’ha desenvo-lupat sota el paraigua delmoviment slow food, que vanéixer als anys vuitanta a Ità-lia per promoure una culturagastronòmica basada en el fo-ment de la biodiversitat, l’es-tacionalitat i una nova formad’apreciar els aliments basa-

da en la qualitat. Les xarxesde restaurants i de botigueskm 0 s’estan estenent permolts països. A finals de l’anypassat, hi havia a Espanyaun total de seixanta cuiners icinquanta-nou restaurantsque aplicaven els criteris d’a-quest moviment internacio-nal. Dels cinquanta-nou res-taurants, vint-i-cinc són aCatalunya.

Per què els restaurantspuguin optar al distintiu calque comprin directament atres productors que es trobincom a màxim en un radi de100 quilòmetres del restau-rant, i en la seva carta hand’incloure, com a mínim, cincplats considerats km 0. Aquestha de tenir un 40 % d’ingre-dients comprats a productorspropers, i el 60 % ha de ser deproducció ecològica.

REALITAT COMPLEXAPerò el km 0 també té elsseus crítics. Un dels més sig-nificats és el nord-americàJames E. Mc Williams, experten agricultura i alimentació.Williams afirma que és im-

Molts aliments viatgen milersde quilòmetres, fins i tot quantambé es produeixen en elmateix país que els importa


SH

UT

TE

RS

TO

CK

La defensa dels aliments km 0 s’inscriu en el moviment internacional slow food i inci-deix en un dels elements claus en la sostenibilitat: la petjada ecològica.Tot i l’enfocamenten pro de la qualitat i la producció local, el km 0 també ha rebut crítiques per no considerartots els factors en joc pel que fa a l’impacte de la producció alimentària en el medi.

La petjada del bistecAliments km 0, menys cost ecològic

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT


21

possible que la major part delmón es pugui alimentar no-més amb producció local idefensa la idea que cal teniren compte altres factors al’hora de computar les emis-sions d’un producte: el con-sum d’aigua, les tècniques deconreu, l’embalatge, etc.

Segons Williams, es potdonar el cas que l’energiainvertida en la producciód’un aliment importat —in-clòs el transport— sigui infe-rior a l’energia necessària perobtenir el mateix aliment alcostat de casa. I cita com aexemple els xais importatsper la Gran Bretanya des deNova Zelanda.

Hi ha més factors en joc,com per exemple la dieta. Elsproductes lactis i la carn hanestat descrits com els mésintensius en recursos i elsmenys eficients pel que fa alconsum energètic. Sigui comsigui, el km 0 en alimentacióés una bona una idea que calcompletar amb més dades. Elsseus defensors somien, en unfutur no gaire llunyà, en launiversalització de les etique-tes que permetin saber ambdetall la petjada ecològica decada producte. De ben segurhaurà d’incorporar els quilò-metres que ha recorregut,però també informació sobretot el cicle de vida.�

Postgrau en vehicleselèctrics

RECURSOS

La Universitat Politècnicade Catalunya (UPC) oferiràel curs 2011-2012 el Post-grau en Vehicles Elèctrics iAltres Tecnologies de Pro-pulsió Aplicades a l’Auto-moció. Seran uns estudispioners a l’Estat, pensatsper donar resposta a les no-ves necessitats de la indús-tria automobilística. Elscontinguts se centren enles tecnologies aplicadesals vehicles híbrids i elèc-trics, als motors elèctrics detracció, als sistemes d’em-magatzematge d’energia enel vehicle, als sistemes degestió de l’energia i a lesxarxes de distribució urba-na, sense oblidar la visió del

disseny i la gestió de projec-tes. El Ministeri d’Indústriapreveu que el 2020 es fabri-quin a Espanya uns 200.000vehicles amb aquestes tec-nologies. Els impulsors delnou postgrau, vinculat alCampus Energia UPC, tenenla voluntat d’aportar profes-sionals especialitzats a laindústria automobilística.�

Els consumidorss’han acostumata tenir qualsevoltipus de menjardurant tot l’any

MA

RC

JA

VIE

RR

E

L’anomenat gas natural és, en realitat, una barreja de gasos en què predomina elmetà (més del 90 %).Aquest recurs es troba principalment en jaciments on tam-bé hi ha petroli; per tant, és un material energètic fòssil, si bé es pot generar perla biodegradació natural de la matèria orgànica o en tractaments específics, elque es coneix com a biogàs.

La utilització del gas natural com a combustible requereix processos detransformació per treure’n altres components que esdevenen subproductes, comper exemple el butà i el propà.També requereix fortes inversions en transport desdels jaciments fins als punts de consum, ja sigui mitjançant la construcció degasoductes o bé a través de la liqüefacció, un procés que permet el transport encamions, trens o vaixells.

El gas natural està adquirint cada cop més importància en el mix energètic iserà una font molt rellevant en el procés de transició que, al llarg del segle XXI, hade portar del predomini actual de les energies fòssils a les renovables. S’utilitzaper a la generació d’electricitat i per a usos domèstics (com l’aigua calentasanitària, la calefacció i per a la cuina). Un exemple del primer ús es troba en lacreixent importància de les centrals de cicle combinat ?, on el gas hi té un paperdeterminant perquè augmenta l’eficiència energètica.A poc a poc, el gas naturaltambé s’està introduint com a combustible de les flotes d’autobusos de les prin-cipals ciutats, perquè disminueix les emissions en relació amb els combustiblesconvencionals.�

Gas natural


Biohabitabilitat:

revolucióla

pendent


23


EN PORTADA

La síndrome de l’edifici malalt és un problema seriósi molt complex, reconegut per l’OrganitzacióMundial de la Salut. Les solucions es troben a lesmans dels professionals —de manera destacada,arquitectes i enginyers—, però també en la presa deconsciència dels usuaris dels edificis, unaconsciència que només pot venir d’un coneixementmés profund del medi ambient dels espais interiors,on passem el 80 % del nostre temps.

Amb l’estil de vida actual passem un 80 %del nostre temps a l’interior d’edificis, jasiguin oficines, indústries o centres d’oci

ALBERT PUNSOLA I Text SHUTTERSTOCK I Fotografies

FFa qüestió de cinc anys, unade les primeres empreses delpaís va haver de desallotjar elseu edifici corporatiu acabatd’estrenar a Barcelona. Unsdos-cents treballadors vanpatir una alteració del greixsubcutani que es feia visibleamb l’aparició d’unes clivellesa la pell de les cuixes. Aquestamalaltia —la lipoatròfia se-micircular— ha passat a for-mar part del coneixementgeneral en relació amb la sín-drome de l’edifici malalt (SEM).La síndrome rep aquest nomdes del 1982, quan l’Organit-zació Mundial de la Salut(OMS) va establir que es trac-tava d’un conjunt d’afeccions

associades al lloc de treball ode residència. Dos anys des-prés, un informe de la matei-xa organització indicava quefins al 30 % dels edificis nousi remodelats podien veure’safectats en diferent mesuraper aquest problema.

L’incident va posar da-munt la taula de l’opinió pú-blica una qüestió fonamental:són prou fiables per a la salutels nostres edificis? Aquestapregunta no es pot respondreamb un sí o un no de manerataxativa. El tema és complexpel gran nombre de factorsimplicats que poden ser biolò-gics (bacteris, virus, fongs,àcars); químics (derivats del’activitat humana, dels ma-terials de construcció i/odecoració); elèctrics i elec-tromagnètics, i físics (radiació,temperatura, humitat, soroll).

Fer que els nostres edificissiguin més habitables depèn,primer, del disseny de les edi-

ficacions i, segon, però nomenys important, de l’activi-tat que hi despleguem. La bio-construcció és la disciplinaque afronta aquest repte, i elseu objectiu és incrementar labiohabitabilitat. Molts profes-sionals hi estan implicats i,entre ells, de forma destaca-da, els enginyers.

SUBSTÀNCIES I MATERIALS NOCIUSEls materials presents en elsespais interiors estan estreta-ment vinculats amb la quali-tat de l’aire. Per exemple, elsCOV —compostos orgànicsvolàtils— poden ser d’origennatural o artificial i estancontinguts en pintures, ver-nissos, ambientadors, dissol-vents i substàncies incorpora-des a la fusta. Es converteixenen vapors fàcilment i sóninhalats pels usuaris d’un edi-fici o una instal·lació. Tambées generen en una gran quan-


EN PORTADA

titat de processos industrialsrelacionats amb la cosmètica,la siderúrgia, el calçat i l’ali-mentació, entre d’altres.

De vegades, la gestió dià-ria tampoc ajuda. MarianoBueno, expert en geobiologiai bioconstrucció i autor, entrealtres llibres, de Casa Saluda-ble, apunta a un concepteextrem de la neteja que acabaaconseguint el contrari delque es pretén: «Estem tanpreocupats per tenir espaisasèptics, que introduïm dià-riament un bon nombre desubstàncies químiques tòxi-ques, de manera que es potafirmar que netegem embru-tant». Elisabet Silvestre, doc-tora en Biologia i experta enhàbitat saludable, explica que«també poden ser font d’emis-sivitat de radiació ionitzant,

com la que prové dels granitso algunes rajoles ceràmiques».

Des del 2007, està en vigorla regulació REACH (Regis-tration, Evaluation, Authori-sation and Restriction of Che-micals) de la Unió Europea,que té com a objectiu protegirla salut humana i el medi con-tra substàncies i preparatsquímics. Tot i que suposa unavenç, ja que unifica quaran-ta documents legislatius ante-riors, Elisabet Silvestre expli-ca que «a Europa encara escomercialitzen unes mil cinc-centes substàncies altamentpreocupants». Com a referenthistòric i negatiu, hi ha el casde l’asbest com a aïllant. Feiadècades que se’n coneixien elsefectes cancerígens, però elsinteressos econòmics vananar frenant la presa de me-

sures. Un total de trenta anysha trigat el producte a serretirat.

Avui existeix la possibili-tat de conèixer a través delscatàlegs les composicions delsproductes que hi ha al mer-cat, però el grau d’informaciótècnica disponible no sempreés òptim. «Encara hem de ferde detectius analitzant les fit-xes i demanant més dades alsfabricants», comenta ElisabetSilvestre.

Jordi Martínez Navarro,enginyer tècnic industrial,tècnic superior de prevencióde riscos laborals i patró del’Institut d’Estudis de la Segu-retat, afirma que «és abso-lutament important l’asses-sorament que pot prestarl’enginyer en la tria de mate-rials, de mobiliari, de revesti-ments que finalment estaranpresents en els edificis». Perla seva banda, Miguel ÁngelMerino, enginyer tècnic in-dustrial i tècnic en prevencióde riscos laborals, pensa quela professió, pel fet d’estarenfocada a una visió pràctica iresolutiva de problemes, «ensfa especialment idonis perpoder intervenir de maneraefectiva, no només en elsmaterials, sinó en totes lessituacions que s’originen enels edificis malalts».

VENTILAR,ASPECTE OBLIGATLa ventilació correcta és fona-mental en la lluita contra lapresència de substàncies noci-ves. Una bona ventilació ha detenir com a objectiu la renova-ció de l’aire. Així ho assenyalal’article 13.3 del Codi Tècnicde l’Edificació (CTE). Tanma-teix, segons Miguel ÁngelMerino, «estem davant un

Per evitar riscos associats alsedificis cal controlar leshumitats, que propicien lapresència de fongs i de bacteris

24

En el camp de la biohabi-tabilitat, cal tenir en comp-te les humitats que propi-cien la presència de fongsi bacteris o els reservorisd’aigua en relació amb lalegionel·la. I no menys im-portant: les instal·lacionsdefectuoses de combustióque generen monòxid decarboni que pot ser letal a grans dosis i que, a la llarga, apetites dosis acaba afectant greument el sistema cardio-vascular. Segons Elisabet Silvestre, «hem assistit a ungran canvi de paradigma en el camp de la toxicologia, arasabem que els efectes de dosis molt baixes, dia a dia, tambépoden acabar malmetent l’equilibri de l’organisme» . Elsistema de vida actual fa que la majoria de la població pas-si al voltant d’un 80 % del temps a l’interior d’edificis, jasiguin oficines, indústries, tallers, escoles, centres desalut, espais de lleure o la mateixa llar.�


SH

UT

TE

RS

TO

CK

Petites dosis, llargues exposicions



El mal de cap és un delssímptomes més importants enafectats per la síndrome del’edifici malalt

25

Símptomes més significatius observats en afectats per la síndrome de l’edifici malalt

— Irritació d’ulls, nas i gola— Sensació de sequedat a membranes mucoses i pell— Ronquera— Respiració dificultosa— Eritremes (erupcions cutànies)— Hipersensibilitats inespecífiques— Nàusea, mareig i vertigen— Mal de cap— Fatiga mental— Elevada incidència d’infeccions respiratòries i

refredats— Sinusitis

dels aspectes més oblidats». Iés cert: durant molt de tempsels edificis estàndards d’ofici-nes han optat pel tancamentrespecte a l’exterior, fet queha propiciat la transmissiód’agents químics i biològics.Jordi Martínez destaca la im-portància de la climatització,àmbit de l’enginyeria, «on caltenir present la possibilitat deregulació de tots els paràme-tres, inclòs el de la humitatrelativa, poc considerat en elsdarrers anys perquè es dona-va per suposat que determi-nats indrets eren molt humitsper se».

«Les normes vigents sónmolt estrictes, i si es respec-tessin no hi hauria d’havertants problemes relacionatsamb una renovació de l’airedeficient», assenyala MarianoBueno. Segons aquest expert,fins i tot amb sistemes derenovació d’aire adequats «hipot haver problemes derivatsd’un manteniment i una nete-

ja poc exhaustius». MiguelÁngel Merino confirma l’ob-servació de Bueno sobre el fetque, en ocasions, un bon dis-seny s’ha malmès per culpade modificacions posteriorsper part dels usuaris «fins alpunt que una instal·laciócorrectament dissenyada haacabat convertint-se en defec-tuosa i no complint amb lescondicions inicialment plan-tejades pels professionals».Aquests dèficits són a la basede la major part de proble-màtiques associades amb laSEM.

Estudis de l’Agència deProtecció Ambiental delsEUA han posat de manifestque la contaminació de l’aireen espais interiors és entredues i cinc vegades superior ala dels espais exteriors. Laventilació més eficaç depèn decada edifici, però es recomanarenovar l’aire amb intercan-viadors tèrmics —més que nopas fer-lo recircular— i per la

ventilació encreuada en elsedificis amb finestres practi-cables.

CAMPS ELECTROMAGNÈTICSLa presència de camps elec-tromagnètics (CEM) en elsedificis és cada cop més im-portant. Segons la medicina,els efectes de l’exposició alsCEM sobre la salut depenenprincipalment de la freqüèn-cia de la radiació i la intensitatdel camp; de la mida i la mor-fologia del subjecte i la sensi-bilitat personal; de la sevaorientació respecte de la font,i del temps real d’exposició,entre altres variables. Lesfonts són la instal·lació i elsaparells elèctrics i els siste-mes de comunicació. Algunscamps es generen a l’interiorde l’edifici, però altres podenvenir d’infraestructures ex-teriors com antenes, líniesd’alta tensió o estacions trans-formadores.

Font: Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo.


26

La ventilació dels edificis és fonamental per evitar la presència de substànciesnocives i com a prevenció

En el seu darrer llibre,Sostenibilidad en CentrosSanitarios, el professor deConstrucció Sostenible i MediAmbient de la UPC, EnricAulí, recull tres tipus d’efec-tes dels CEM sobre l’organis-me: tèrmics, elèctrics i d’al-teració de la permeabilitatcel·lular. El biòleg i metgeJosé Luis Bardasano, experten bioelectromagnetisme, haestablert que els CEM afectenel sistema nerviós, l’endocrí il’immunològic.

Elisabet Silvestre afirmaque «la bibliografia sobreaquest camp, actualment, po-sa de manifest que la comu-nitat científica es declaradividida sobre els seus efec-tes». De tota manera, tant laUnió Europea (UE) com l’OMShan apel·lat al principi deprecaució en relació amb eltema. La UE va aprovar unadirectiva el 2004 sobre lesdisposicions mínimes de se-guretat i de salut relatives al’exposició dels treballadors

als riscos derivats dels agentsfísics (CEM).

Jordi Martínez consideraque els CEM és l’àmbit onl’enginyer té més possibilitatd’intervenció en la fase deprojecte de la instal·lacióelèctrica de l’edifici. MiguelMerino hi coincideix plena-ment, i afegeix que «tambépodem solucionar problemesdurant la utilització de lesinstal·lacions». En la fased’ús, els experts reclamenaplicar una sèrie de precau-cions bàsiques, com ara tre-ballar amb transformadorstoroïdals —que no generenCEM—; utilitzar cables queaïllin els camps elèctricsalterns i els derivin a terra;derivar també les estructuresmetàl·liques a presa de terra;implementar preses de terraeficaces; emprar materialsque ajudin a dissipar lescàrregues elèctriques, o op-tar per tecnologies de comu-nicació per cable de manerapreferent a la transmissió

per microones o radiofre-qüències.

EFECTES COMBINATSElisabet Silvestre indica que«la majoria dels trastorns esprodueixen per la sinergiaentre diversos factors de riscque interactuen». Així, perexemple, un material sintè-tic, com les melamines pre-sents en alguns moblesd’oficina, genera electricitatestàtica per fricció, que jun-tament amb una humitat bai-xa (inferior al 40 %) podriaestar relacionada amb la lipo-atròfia muscular. Segons re-cull el professor Aulí, enestudis duts a terme en cen-tres de treball amb incidènciad’aquesta malaltia es va com-provar que hi havia un nivellbaix d’humitat, i com que elcamp elèctric era alt sota lestaules, l’electricitat estàticaes descarregava en els treba-lladors.

La ubicació d’un edificiés un altre aspecte que caltenir en compte. Algunsterrenys, principalment ambpresència de granit i roquesfosfòriques, desprenen radóde forma natural. El radó ésun gas noble radioactiu con-siderat perillós per a la saluthumana. És, després del ta-bac, la segona causa de càn-cer de pulmó a tot l’Estat,segons les autoritats sanità-ries. El radó pot penetrar enels edificis per moltes vies i,com que no es pot eliminardel terreny, se li ha debarrar el pas. La legislacióespanyola —excepte el casde Galícia— no ha establertlimitacions a la concentraciód’aquest gas. En canvi,l’OMS sí que ho ha fet, con-cretament: 100Bq/m3. Maria-


EN PORTADA


27

L’enginyer tècnic té un papercabdal en la fase de projecte de la instal·lació elèctrica. Un bon disseny evita riscos

Enfocament multidisciplinari

El passat mes de maig es vacelebrar a Barcelona el ICongrés de Bioarquitec-tura: arquitectura, clima isalut, organitzat per l’agru-pació Arquitectura i Soste-nibilitat (AuS) i el Col·legid’Arquitectes de Catalunya.Els criteris de biohabitabili-tat i de bioconstrucció nosón cap novetat. De fet, aCatalunya hi ha professio-nals de la construcció quedes de fa més de vint anyspromulguen els seus princi-pis i dissenyen i construei-xen segons aquests criterisde salut per a les persones ial medi ambient. Més nou ésel creixent nombre de perso-nes afectades per símpto-mes relacionats amb el mediambient a l’interior dels edi-ficis. En el congrés es varepassar l’estat de la qüestiói es va constatar, un cop

més, la gran quantitat devariables que intervenen enaquest àmbit. La part méspositiva és que la gran opor-tunitat de negoci que repre-senta en els propers anys larehabilitació d’edificis espodria aprofitar, no nomésper millorar-ne l’eficiènciaenergètica, sinó també perfer-los més saludables.

La Baubiologie (biocons-trucció) va néixer a Ale-manya als anys setanta,després d’observar-se quemoltes persones allotjadesen construccions fetes des-prés de la Segona GuerraMundial patien uns tras-torns comuns, que noméspodien ser deguts als habi-tatges. Els estudis empíricsvan anar confirmant quel’origen dels problemes estrobava en els materialstriats, el disseny construc-

tiu i l’ús dels edificis, en unentramat on es veien impli-cats els aïllaments, la venti-lació i les instal·lacionselèctriques com a factorsdeterminants. La biocons-trucció, per la seva pròpiacomplexitat, demana un en-focament holístic i multidis-ciplinari.�


no Bueno apunta a un altrecas d’efecte combinat: «Elsestudis indiquen que lapresència de gas radó alsespais propers a línies d’altatensió pot potenciar-ne elsefectes».

FALTA CULTURAPREVENTIVALa síndrome de l’edifici ma-lalt afecta tant habitatgescom centres de treball, peròen la realitat els segonss’emporten la pitjor part.«Els edificis d’ús industrialo d’oficines plantegen méscasos que els residencials,sobretot a causa de caracte-

rístiques com la mida i laquantitat de persones queels ocupen», explica MiguelÁngel Merino. Per contra,també és més probable que ales naus i els edificis d’ofici-nes hi hagi persones ambcriteris tècnics que puguindetectar aquestes situacionsmés fàcilment que no pas enels residencials. Un delsobstacles més importants ésel desconeixement que im-pedeix la prevenció. SegonsMerino, «caldria avançarmolt més en la cultura pre-ventiva de les empreses, elsusuaris i la ciutadania engeneral».

Pel que fa a la normativa,Jordi Martínez veu en el CTEun salt important, i conside-ra que les normes en l’àmbitlaboral són suficients. En totcas, la prioritat ha de ser«aplicar i fer complir el queja tenim». Merino troba a fal-tar, en canvi, més normativaespecífica que, al seu parer,«ajudaria a resoldre la granpart de les situacions que esplantegen». Sigui com sigui,els experts constaten que laconsciència sobre la biohabi-tabilitat encara és petita ireactiva, és a dir, s’actua quanes produeix un problema. Elrepte és la proactivitat.�


29


“ENTREVISTA “

En un moment en què potenciar la indústria productiva es referma com l’única

via real per encarrilar la depauperada economia catalana, espanyola i, fins i tot,

europea, emergeixen iniciatives que, des de ja fa anys, lluiten per instaurar

un mapa de comunicacions potent i racional, tant en l’àmbit peninsular com en

l’europeu. És el cas de Ferrmed, una important i prestigiosa associació

multisectorial de la Unió Europea, amb seu a Brussel·les, constituïda a iniciativa

del món empresarial, per a la promoció del gran eix ferroviari de mercaderies

que hauria de travessar Europa d’Escandinàvia al Mediterrani occidental,

passant per les valls del Rin, el Roine i enllaçant amb el corredor mediterrani.

Aquest darrer, per cert, una gran reivindicació i mancança històrica ferroviària

de l’Estat espanyol. És per pal·liar aquest gran dèficit que Ferrmed va néixer,

promogut en bona mesura per sectors empresarials privats catalans, i és per això

que des del seu començament el seu president és l’enginyer català Joan Amorós,

l’autèntica anima mater de l’entitat i qui ens atén per explicar-nos què és

i què fa exactament Ferrmed i, alhora, exposar algunes de les veritats sobre

els despropòsits de l’Estat espanyol en matèria d’infraestructures, que sempre

val la pena tenir en compte.

JORDI GARRIGA MAS I Text MARC JAVIERRE I Fotografies

potenciarde segons quines

A Madrid no volen

comunitatsJoan Amorós, secretari general de Ferrmed

l’economia productiva


QQuè és Ferrmed?Es tracta d’una associació mul-tisectorial sense afany de lu-cre. Volem fer més competiti-ves les empreses, millorant eltransport, amb connexions po-tents i racionals entre ports iaeroports. Això passa per l’a-plicació d’estàndards comunsen les xarxes ferroviàrieseuropees. Tot plegat perme-tria un desenvolupament méssostenible.

Com definiria la situació ac-tual?El transport de mercaderiesno està optimitzat. Existeixuna clara manca d’homoge-neïtzació entre fronteres…Defensem un gran eix trans-europeu d’Escandinàvia a laMediterrània. Conegut coml’eix Ferrmed, passaria perles valls del Rin i del Roinefins a enllaçar amb el corre-dor mediterrani.

Quin tipus de voluntats vanpermetre constituir Ferrmed?La meva experiència com a di-rector general de Nissan Mo-tor Ibèrica em va permetreconèixer de primera mà les di-ficultats en el transport ferro-viari, de manera que, un copjubilat, vaig pensar que valiala pena crear una associacióper millorar-lo. Ens vam posaren contacte amb associacionsempresarials, entitats com elPort de Barcelona, cambres de

comerç, etcètera, fins a consti-tuir un grup potent. Actual-ment, comptem amb gent ientitats de catorze païsosdiferents i gairebé cent cin-quanta membres. Ferrmed,que es va constituir a Bru-sel·les el 2004, ha nascut aCatalunya amb vocació trans-europea i una voluntat clara-ment europeista.

Heu crescut tant en prestigicom en membres. Com haestat aquesta feina de capta-ció?Hem cobert un buit. Unaentitat transversal i businessoriented com la nostra no exis-tia. Érem i som la veu del mer-cat. Avui, podem dir que te-nim molta credibilitat. Ambpoc temps, estem fent moltafeina i tenim molt bona rela-ció amb el Parlament euro-peu, amb gairebé tots elsgoverns i les companyies d’in-fraestructures ferroviàries.Tractem de cobrir la problemà-tica concreta de cada indret; aFrança, per exemple, se’ns haconsultat per solucionar l’em-bús ferroviari de Lió.

Quines són les característi-ques tècniques que hauriende definir l’eix ferroviari? Bàsicament, i cal dir que laComissió Europea hi està d’a-cord, els estàndards Ferrmedpassen per crear una xarxareticular i policèntrica, unaselecció de línies en forma demalla i la instauració de ladoble via en aquest gran eixque permeti trens ràpids depassatgers, per un costat, imercaderies i trens de pas-satgers de velocitat estàn-dard, per l’altre. Proposemunificar l’amplada de via i elssistemes de senyalització, un

gàlib de càrrega més ample,trens de mercaderies mésllargs, similars als granscombois de mercaderies nord-americans, que arriben als 3quilòmetres, i evitar rampesque sobrepassin les 12 mil·lè-simes tot limitant-ne la longi-tud. Això, geogràficament,només és possible per l’eixferroviari que proposem. Cal-dria a més una gestió unifi-cada de la xarxa principal,tal com passa amb els avions,i coordinar les inversions perimplantar de manera pro-gressiva i lògica totes aques-tes propostes.

Com veuen els estats l’eixeuropeu de mercaderies?El discurs dels estats és favora-ble a tot arreu. Una altra cosasón les realitats. A França,l’eix és indiscutible, com tambéa Brussel·les. A l’Estat espa-nyol, en canvi, la realitat nocoincideix amb el discurs.

Per què costa que es prenguil’eix mediterrani com una

30

“Madrid ha quedat com una ciutatdescentrada respecte d’Europa, i per aixòel que volen és que la connexió Europa-Àfrica passi per Madrid tan sí com no.”

ENTREVISTA



qüestió estratègica impor-tant?El d’Espanya és un cas preo-cupant. Un país amb la pro-blemàtica econòmica que té,no s’entén que continuï inver-tint en línies sense cap rendi-bilitat ni futur.

Quina ha estat la vostrarelació amb els governscentrals?Miri, la senyora MagdalenaÁlvarez no ens va voler rebremai. La seva era una visió tan-cadíssima i sense criteris so-cioeconòmics. Ara, el senyorBlanco sí que ens ha rebut unparell de vegades. Reconeixque s’ha invertit de maneraradial i que l’eix mediterraniha de ser una prioritat, però al’hora de la veritat diu quedefensaran tres eixos a Euro-pa: l’atlàntic, el central i elmediterrani. No té cap sentit.Tenir vuit vies de transporttravessant els Pirineus seriacaríssim. I, en tot cas, la tra-vessia central, per què no potpassar per Lleida?

Li sembla que tot plegat res-pon essencialment a perjudi-car Catalunya?No vull entrar en considera-cions polítiques, però els nú-meros canten. Val la pena pas-sejar-se pel port de Rotterdam,que és un conglomerat d’em-preses finalitzadores, distribuï-dores… Aquí podríem fer elmateix i amb més eficiència.Els avantatges logístics delport de Barcelona són evi-dents, però com que el corre-dor mediterrani no passa perMadrid… El problema és queMadrid ha quedat com unaciutat descentrada respected’Europa, i el que volen és quela connexió Europa-Àfrica pas-si per Madrid, tan sí com no.Però si vols anar del Marroc aAlemanya, el més curt és elcorredor mediterrani, i si te-nim en compte que les merca-deries es paguen a tona perquilòmetre recorregut, no calafegir-hi res més. El corredormediterrani suposa el 40 % dela població i del PIB espan-yols, el 60 % del trànsit demercaderies i de les exporta-cions de tot l’Estat, i el 50 % dela producció agrícola.

I què hi diuen, la resta decomunitats autònomes impli-cades?Fins fa poc tots estàvem d’a-cord. Andalusia, Múrcia i elPaís Valencià, tots teníem benclara la necessitat de priorit-zar el corredor mediterrani.Ara, per alguna misteriosacircumstància, des d’Andalu-sia es defensa el corredor cen-tral, que no té cap sentit eco-nòmic. Per més travetes quees posin, el dinamisme indus-trial i comercial del corredormediterrani sempre serà unfet inapel·lable.

Com veuen a Europa el posi-cionament espanyol?A Europa, qui mana són elsestats membres. Al final, l’im-pediment espanyol per desen-volupar l’economia productivaa casa seva acaba afectanteconòmicament tot Europa…,s’imagina que ens han d’aca-bar rescatant amb tot aquestdespropòsit ferroviari?... Unbon exemple és el túnel d’Ovie-do a Astúries. Un túnel de mésde 20 quilòmetres per on, coma molt, passen vint trens aldia! És una ruïna econòmica. I,mentrestant, un tram de lalínia més important de l’Estat,de Tarragona en avall, és devia única!

Si els Estats no hi diuen gai-re, què hi diuen les empreses?Aquestes sí que es queixen!Ford ha arribat a amenaçar demarxar… Però la realitat ésque a València no se sap quanarribarà l’ample europeu.

Amb aquest eix ferroviari enactiu, seria més fàcil sortirde la crisi?Seguríssim. S’hauria poten-ciat molt més l’economiaproductiva. Aquest corredoraguanta tota l’economia del’Estat. La Mediterrània ésuna zona emergent, està apunt d’atrapar el tràfic delPacífic i creix molt més ràpi-dament, ja que és el camí méscurt cap a l’Àsia. Ara tenimoportunitats enormes, peròsembla que a Madrid no sen’adonen.

I com creu que acabarà des-envolupant-se tot plegat?Confio que la raó s’acabaràimposant i, en tot cas, comdiuen els francesos, la geo-grafia és molt tossuda.�

31


“Últimament, tinc la sensació que Espanyano ha fet la pressió necessària en l’àmbiteuropeu per prioritzar el desenvolupamentdel corredor. Això seria inconcebible.”


PUBLIREPORTATGE

El passat 23 de maig, la fir-ma DEHN IBÉRICA, filial deDEHN + SÖHNE, empresaalemanya fundada el 1910 iespecialista en el camp de laprotecció contra llamps i so-bretensions, va presentar a lasala d’actes del CETIB, coin-cidint amb la jornada tècnica“Protecció Contra Correntsde Llamps i SobretensionsTransitòries a Xarxes d’Ener-gia en BT i Comunicacions”,impartida pel delegat a Cata-lunya, Juan Rubio Sánchez,el llibre Blitzplaner. Manual deprotección contra rayos.

Es tracta d’un manuald’alt contingut tècnic, orien-tat a la pràctica, que ofereixal lector abundant informa-ció sobre conceptes fonamen-tals, principis bàsics i nor-mativa internacional vigentrelativa a la protecció inte-gral contra llamps i sobreten-sions. Es presenta en unatractiu format que aportanombroses taules, fotogra-fies i informació gràfica quecomplementa i il·lustra elscontinguts tècnics dels dife-rents capítols que el confor-men. Aquest llibre es pot ad-quirir a través del CETIB.

DEHN aplica un conceptede protecció integral, basaten la Norma InternacionalIEC 62305, que abasta tantla protecció externa de l’edi-fici com la protecció delsequips que es troben a l’inte-rior. L’objectiu principal ésprotegir les persones, elsseus béns i propietats, con-

tra els riscos i les conse-qüències perilloses que esderiven de les descàrreguesatmosfèriques, les sobreten-sions i la utilització del cor-rent elèctric.

La firma DEHN produeixmés de 3.500 dispositius deprotecció, un programa com-plet de productes en cons-tant renovació, que ofereixproteccions eficaces per a

qualsevol tipus d’instal·la-cions, edificacions i equips.Tecnologia d’avantguarda,amb especial atenció a l’àread’R+D+I, que ens permet in-corporar contínuament nouselements capaços d’aportarsolucions eficaces i fiables.

Un exigent control dequalitat ens permet compliramb escreix els requisits deles normes nacionals i inter-nacionals més estrictes (IEC,EN, UNE, CTE, EBT…). Elsproductes DEHN estan acre-ditats i reconeguts pels certi-ficats més prestigiosos aescala internacional: KEMA,UL, Vds…

Experiència i assessora-ment tècnic: posem a la dis-posició del client una expe-riència de més de cent anyscom a especialistes en segu-retat i protecció a travésd’una atenció personalitza-da, així com mitjançant l’or-ganització de cursos, semi-naris i conferències.�

Protecció integral contra els llamps

32


La firma DHEN IBÉRICA vapresentar al CETIB el manualBlitzplaner, sobre la proteccióintegral contra els llamps


PUBLIREPORTATGE

33

El plantejament de la il·lumi-nació de la plaça Agbar técom a objectiu obtenir unail·luminació uniforme de l’en-torn de la torre per motius deseguretat, sense arribar acontaminar la composició lu-mínica pròpia de la torreAgbar. Una altra premissadel projecte era que el siste-ma d’il·luminació havia deser integrat en el planteja-ment arquitectònic i de pai-satge existent a la plaça.

Atès que l’arbre és l’ele-ment de major percepció vi-sual a quota baixa de laplaça, i tenint en comptela presència formal de latorre, que estructura el lloc,el sistema d’il·luminació esva escollir de formes orgàni-ques, i es va ubicar en elsparterres entre els arbres for-mant una composició aleatò-ria que s’estén a diferentsalçades al llarg de la plaça,seguint el seu traçat sinuós.

Per aquest motiu, el puntde llum SMAP de LAMP vaser la seleccionada per aaquest projecte. El seu aspec-te orgànic, atemporal i con-temporani aconsegueix ques’adapti amb amabilitat tanten entorns urbans com inte-rurbans o residencials.

Pel que fa a l’eficiènciaenergètica, les làmpades uti-litzades d’halogenurs metàl-lics ceràmics de temperaturade color càlida de 35 i 70 Wamb òptica vial, segons alça-des de 5, 7 i 9 m, aporten elnivell necessari per normati-

va i una altra classificacióenergètica del lloc.

Tal com indica el seunom, l’SMAP es caracteritza

per ser un sistema modulard’enllumenat públic (“sistemamodular de alumbrado públi-co”): no es tracta d’una llu-minària independent, sinó total contrari, és un sistema depunts de llum on lluminàries icolumnes queden harmòni-cament integrades. Existeixuna gran varietat de columnesamb diferents formes, alçades iacabats, la qual cosa permetcrear una infinitat de tipolo-gies de punts de llum on elsgrups òptics es poden ins-tal·lar individualment o demanera combinada i s’aconse-gueix un alt confort visual.

Com a prestacions tècni-ques, l’SMAP es caracteritzapel seu IP65, models ambòptica vial, spot i flood, i unaròtula que li permet orientarel flux lluminós i així evitarla contaminació lumínica i lallum intrusa. El llindar depotències de la lluminària vade 35 a 150 W amb làmpadesd’halogenurs i de sodi d’altapressió, i està disponible enClasse II.�

Case Study plaça Agbar

CRÈDITS DEL PROJECTEDissenyador d’il·luminació:Maurici Ginés Estudi d’il·luminació: artec3Lighting DesignArquitecte: Fermín VázquezEstudi d’arquitectura: b720Fermín Vázquez ArquitectosPromotor: Aigües de BarcelonaInstal·ladora: JX Instal·lacionsAny: 2011Lamp Solution: SMAP


Lamp ha planificat lail·luminació de la plaça d’Agbara partir de la integració al’entorn i el respecte a la torre


ARTICLE TÈCNIC

34

Miniaerogenerador eòlic instal·lat a laCasa de la Vila de Sant Just Desvern.L’estructura permet ubicar elements com ara l’escut de l’Ajuntament

L’energia eòlica depèn de tresfactors que incideixen en elsnivells de generació energèti-ca: la potència i la variació dela velocitat del vent durantperíodes de temps curts (se-gons) i llargs (mesos), i enfunció de l’alçada del lloc. Lapotència del vent és propor-cional al cub de la seva velo-citat. Precisament aquestfactor de v3 exigeix que lesturbines funcionin en unrang ampli de potències. Desde la velocitat a la qual la tur-bina assoleix la seva potència

nominal fins a la velocitat ala qual normalment la turbi-na es desconnecta per evitardanys, la potència del ventaugmenta de forma exponen-cial. Tenint en compte que elvent rarament bufa a altavelocitat, el disseny de lesturbines tendeix més a des-connectar les pales en situa-cions d’alta velocitat que aconstruir-les perquè funcio-nin en qualsevol rang devents.

Els miniaerogeneradors,a diferència dels grans aero-

generadors, necessiten menysrecurs eòlic per funcionar i,per tant, poden ubicar-se enemplaçaments on el vent ésde més baixa intensitat. Tra-dicionalment, l’energia mi-nieòlica s’ha instal·lat enindrets on no era possibletenir una connexió a la xarxaelèctrica (zones off-grid), comzones rurals i, fins i tot, vai-xells. Un canvi de normativapodria afavorir-ne la ubicacióen zones urbanes, sempreque se’n millori el disseny.

L’ENERGIA MINIEÒLICA I LES LIMITACIONS DELMARC DE LA REGULACIÓACTUALLa llei permet ara l’autopro-ducció d’energia minieòlica ifotovoltaica per a autocon-sum en zones on no és possi-ble disposar d’una connexió ala xarxa elèctrica. En el casque la ubicació pugui estarconnectada, el productor had’escollir entre consumir latotalitat de l’energia produï-da o vendre la totalitat de la

Les instal·lacions d’energia minieòlica s’han ubicat tradicionalment en indrets remots izones on no era possible la connexió a la xarxa. Si s’apliquen les noves normatives, quepermetran consumir l’energia produïda i vendre només l’excedent, qualsevol consumidorpot ser productor. La minieòlica és la tecnologia més assequible al gran públic.

FERNANDO PÉREZ, JAVIER LÓPEZ I JOSÉ ARCADIO MARÍN, Navitas Paradigma I Text i fotografies

L’energia minieòlica (II)L’aprofitament local del vent



producció a un preu fixat(prima), havent, en aquestcas, de comprar l’electricitatque consumeix a la distribuï-dora.

L’energia minieòlica no hadisposat d’un tractament dela regulació específic, quetingués en compte les sevesparticularitats. La manca d’u-na retribució adequada a laproducció (prima específica irealista) s’ha traduït en unadesincentivització de la ins-tal·lació de sistemes de gene-ració minieòlica, tant en en-torns urbanitzats com, fins itot, en zones rurals amb prourecurs eòlic. En l’àmbit de lesordenances municipals tam-poc no existeix un cos nor-matiu que reguli la implanta-ció de miniaerogeneradorsen nuclis urbans i, per tant,que garanteixi una seguretatjurídica als instal·ladors. Enaquest sentit, seria necessà-ria l’elaboració de directriusnormatives estatals, autonò-miques i municipals que faci-litin la redacció de normes

municipals amb el propòsitde promoure la instal·lació deminiaerogeneradors i garan-tir l’ordre públic, la seguretati la convivència.

NOVES NORMES PER FOMENTAR LES INSTAL·LACIONS D’ENERGIA MINIEÒLICAFins a l’actualitat, la norma-tiva estatal no ha regulat lapossibilitat que les instal-lacions d’energia minieòlicapuguin produir energia pera autoconsum i, un cop co-bertes les necessitats, vendrel’excedent a la xarxa, mit-jançant sistemes de compta-dors intel·ligents. Ara, unanova normativa europea pre-tén implementar un marclegal d’eliminació de barreresadministratives per a la pro-ducció i d’afavoriment de laimplantació de tecnologiesque ho permetin. La Directi-va de la Unió Europea 2009/28/CE, d’obligada transposi-ció a la normativa de l’Estatespanyol, fomenta l’ús de les

energies renovables integra-des en l’urbanisme i l’edifi-cació, obliga a accelerar elsprocediments administratiusd’autorització i connexió axarxes de distribució i trans-port d’energia elèctrica, i ins-ta a establir procedimentsd’autorització simplificats.

En línia amb la normativaeuropea, la proposta del ReialDecret de regulació de la con-nexió a la xarxa d’instal·la-cions de producció d’energiaelèctrica de petita potència,que es preveu aprovar aquestany, permetrà disposar d’unmarc legislatiu que faci via-ble l’autoconsum amb unprocediment burocràtica-ment més àgil per a ins-tal·lacions de potència persota de 100 kilowatts. El nouReial Decret permetrà que elspetits productors d’energiesrenovables puguin consumirl’energia que produeixen,sense haver de bolcar la tota-litat de l’energia generada ala xarxa, sinó només l’exce-dent.

ARTICLE TÈCNIC

35


ica (II)t

2020201920182017201620152014201320122011

505050505050

510

2035

5 1535

70

120

170

220

270

320

370

Potència anual (MW)

Potència acumulada (MW)

ENERGIA EÒLICA PETITA POTÈNCIAPrevisions 2011-2020 de potència anual i acumulada


36


L’ENERGIA MINIEÒLICA I EL NOU MODEL DE CONSUMIDOREl canvi normatiu, si s’im-planta, afavorirà que l’ener-gia minieòlica passi d’estarrestringida a l’autoconsum enzones remotes, a la producciód’energia d’origen autòctonen el mateix lloc on es dema-na. Això implica que qualse-vol consumidor pot ser auto-generador i prendre veritableconsciència de com i quanconsumeix. Esperem que lamajor participació fomentientre la ciutadania una cons-ciència ambiental respecte al’energia. Acostant-se a laminieòlica i a la necessitat d’a-valuar consum energètic idisponibilitat de recurs, el con-sumidor pot constatar com elsordinadors, les pantalles pla-nes o els leds consumeixenmolt poc i, en canvi, l’asseca-dora i la rentadora tenenelevats consum. Per tant, l’in-crement de consumidors pro-ductors estimula la innovaciótecnològica i potencia el des-envolupament econòmic.

En aquest context, les e-nergies renovables es presen-ten com l’alternativa a la ge-neració actual d’energia, pelseu caràcter respectuós ambel medi ambient i per nodependre de matèries prime-res finites. Al mateix temps,l’augment de punts de gene-ració amb energies netes per-met una descentralització dela producció, afavoreix el des-envolupament de les zones delplaneta amb menys recursoseconòmics i la implementacióde noves estratègies per alfuncionament i la gestió de laxarxa elèctrica.

Les característiques de l’e-nergia minieòlica la fan ac-

cessible al gran públic, sem-pre que s’aportin solucions imillores en el disseny, la me-cànica, l’estètica, la integra-ció i el rendiment, entre d’al-tres. En aquest sentit, la

contribució del tècnic és bàsi-ca: valida les solucions, faprojectes, supervisa, assesso-ra, dimensiona, projecta i fael manteniment de les instal-lacions.�

ARTICLE TÈCNIC

L’aspecte dels miniaerogeneradors d’eix horitzontal deturbines eòliques, molt similar als gransaerogeneradors, en dificulta la integració en els espaisurbanitzats. A més, l’hèlix del rotor muntada sobre uneix horitzontal s’ha de col·locar en la direcció del ventper mitjà d’un sistema de posicionament. Com que elsvents en els entorns urbanitzats són de direcció moltvariable, l’aerogenerador està constantment enmoviment, fet que n’afecta el rendiment. En aquestsentit, les ubicacions més eficients són les zones obertesamb flux d’aire suau i pocs obstacles, com determinatsespais naturals i fronts marítims.

Els entorns urbans donen més possibilitatsd’integració als miniaerogeneradors d’eix vertical.Aquests aparells ofereixen certs avantatges,especialment per la possibilitat d’adaptar-se a qualsevoldirecció de vent sense necessitar dispositius d’orientació.Un altre avantatge és la seva capacitat per aprofitarvents turbulents, amb component vertical i canviants.No obstant això, l’eficàcia global de les turbines d’eixvertical és més baixa que les de l’eix horitzontal.

Els miniaerogeneradorsen zones urbanes, dos tipusd’aparell

L’Escola Elisava ha promogut, ambl’empresa Navitas, el disseny deminiaerogeneradors com a projecte finalde carrera, per facilitar-ne la integració


La Llei orgànica d’universitatsi el Reial Decret 1393/ 2007van establir tres nivells uni-versitaris: grau, màster i doc-torat. Més endavant, el nouReial Decret 861/2010 va mo-dificar determinats aspectesde l’anterior i va establir unprocediment per a l’homologa-ció dels títols d’enginyer tèc-nic als corresponents grausen enginyeria. Ara, davant laincertesa en què es trobaaquest collectiu, el COGITI haelaborat un manifest per tald’homologar la titulació delsenginyers tècnics industrialsal grau en enginyeria corres-ponent, amb l’únic requisit de

demostrar una experiènciaprofessional de tres anys enl’exercici de la professió.

Així, a través d’un escriton s’argumenten aspectesclau com l’obtenció del noutítol de graduat en enginyeriapel que fa a l’obertura al mónlaboral europeu o a la im-

portància que té l’experiènciaprofessional i el reconeixementque se’n fa en nombrosos paï-sos, el Consejo General de laIngeniería Técnica Industrial(COGITI) demana, a través detots els seus col·legis mem-bres, el major nombre possi-ble d’adhesions a aquest ma-nifest.

El Col·legi d’EnginyersTècnics Industrials de Barce-lona dóna suport a aquestainiciativa i ha tramés a tot elcol·lectiu l’esmentat Manifesti un full de recollida de sig-natures. A la Secretaria delCETIB, també, s’hi pot solici-tar més informació�

El COGITI elabora un manifest sobre l’obtenció deltítol de grau pels Enginyers Tècnics Industrials

Davant el controvertit Pla Bolonya i la consegüent reforma de la Llei orgànica d’uni-versitats, el Consejo General de la Ingeniería Técnica Industrial (COGITI) demana laredacció d’un Reial Decret mitjançant el qual s’estableixi l’homologació directa del’actual enginyer tècnic al grau d’enginyeria corresponent.

37

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

El CETIB dónasuport a lainiciativa delCOGITI, i faràun text propi



El manual patrocinat pel CETIBanalitza l’evolució tecnològica,econòmica i social del vehicleelèctric

38


El curs “Disseny de sistemesde desmineralització, dessali-nització i reutilització d’ai-gua mitjançant tecnologia demembranes” es farà a l’Esco-la Industrial de Barcelonal’octubre, a proposta de laComissió de Medi Ambient,Energia i Seguretat del CETIB.

S’hi podrà adquirir conei-xements pràctics del funcio-nament d’aquesta tecnologiapel que fa al predisseny, l’ava-luació tècnica i econòmica il’operació i el mantenimentd’instal·lacions. Seran divuit

hores lectives, en sis dies (en-tre el 10 i el 20 d’octubre, de 17a 20 h) més una visita tècnica.

El programa té sis eixos:desmineralització, dessalinit-zació i reutilització; composi-ció química i microbiològicade l’aigua, osmosi inversa inanofiltració; pretractamentsde l’aigua, operació i mante-niment de plantes i tracta-ment amb electrodiàlisi re-versible; producte químic imembranes; ultrafiltració coma tractament terciari i biore-actors de membrana.

Rafael Cabeza, del CETIB;Àngel Barceló i Carlos MiguelCenteno, d’Aigües Ter-Llobre-gat; Joan Sanz, de Veolia Wa-ter; Pere Vidal, de GE Water &Process Technologies España;Agustín Oliva, d’Ambicat BASFi Verónica García Molina, deDow Chemical Ibérica, impar-tiran el curs.�

Sistemes de desmineralització,dessalinització i reutilització d’aigua

Nous manualspatrocinats pel CETIB

Inscripcions obertes awww.cetib.cat/agenda

La Sociedad de Técnicos deAutomoción (STA) edita el lli-bre tècnic sobre el vehicleelèctric titulat El vehículoeléctrico. Desafíos tecnológi-cos, infraestructuras y opor-tunidades de negocio. El ma-nual tracta sobre l’evolució ila implantació del vehicleelèctric a través de processosi components, qüestions deseguretat, manteniment i re-glamentació específica, con-dicionants ambientals, novesinfraestructures i recomana-cions professionals, entred’altres.

El Manual de proteccióncontra rayos és una obra de

l’empresa Dehn Ibérica, SA,un llibre de gran ajuda perals tècnics especialitzats enaquest camp, els quals pro-jecten i executen les obresd’instal·lació dels parallampsi els elements de protecciócontra les sobretensions elèc-triques transitòries d’origenatmosfèric.

Aquestes sobretensions aEspanya estan regulades perla norma UNE 62305, la qualinclou tota la informació ne-cessària per dur a terme laprotecció de sistemes elèctricsi electrònics en instal·lacionsd’obra contra els llamps i lessobretensions.�

Ambdós llibres es poden adquirir a laSecretaria del Cetib, al Tecnoespai i awww.cetib.cat/manuals

—El vehículo eléctrico:preu col·legiat: 41,60 euros,preu no col·legiat: 52 euros

—Manual de protección contra rayos:preu col·legiat: 31,20 euros,preu no col·legiat: 36,40 euros



39

Els últims indicadors, infor-mes i estudis a escala euro-pea, espanyola i catalana sóncoincidents a l’hora d’afirmarque les enginyeries són pro-fessions que resisteixen mi-llor la situació actual i les quedisposen de millors perspecti-ves de futur. Em referiré aalguns d’aquests documents,en els quals se sosté el titularde l’article.

L’OCDE ja va indicar l’anypassat que els anomenats tre-balladors del coneixement ab-sorbeixen i absorbiran, cadavegada més, la majoria de lesnoves ocupacions.

El Cedefop, a l’informeSkills supply and demand in

Europe: medium - term forecastup to 2020, ja va posar de mani-fest que, malgrat la crisi, latendència dels índexs d’ocupa-ció per als professionals de l’en-ginyeria és positiva. La sevaprojecció a Catalunya indicaque l’any 2020 es necessitaran15.000 professionals de l’engin-yeria més que en l’actualitat.

A escala espanyola, l’In-forme d’Adecco Professionali Infoempleo.com de 2010,que estudia les demandes delmercat laboral, indica que:

— El 46 % de les ofertes d’o-cupació registrades corres-ponen a titulats universita-ris.

— Entre les titulacions, lestècniques copen actual-ment el 42,4 %.

— Cinc enginyeries (indus-trial, tècnic industrial, in-formàtic, camins i teleco-municació) es troben entreles deu titulacions ambmés oferta d’ocupació.

Professionals de l’enginyeria:un futur esperançador

Encara que en les circumstàncies actuals pugui semblar improcedent titular un articled’aquesta manera, i més pensant en els companys que estan directament afectats perla crisi, no es tracta, de cap manera, d’una afirmació frívola. La tendència dels índexsd’ocupació per als professionals de l’enginyeria és, com demostra el text, positiva.

LLUÍS GASULL I Font: Butlletí digital Tecnonews

L’enginyeriaresisteix millorque altresprofessions lasituació actual

Continua a la pàgina 40


40


El 61,3 % de l’oferta empresarial és per a titulatstècnics, segons un informe de la Cambra de Madrid


La Guia de les Empreses,que ofereix ocupació el 2011de la Cambra, la Comunitat il’Ajuntament de Madrid i ques’edita amb la col·laboraciódel Catálogo de ocupacionesde difícil cobertura, que in-clou únicament la demandaempresarial d’estudiants ititulats universitaris i de for-mació professional, atorga elsegon, tercer i quart llocs atres titulacions d’enginyeriade cicle llarg (industrial,informàtica i telecomunica-ció). L’informe de la FundacióUniversitat i Empresa de laCambra de Madrid indica queel 61,3 % de l’oferta empresa-rial és per a titulats tècnics.

Els últims informes d’In-fojobs i Randstad, així com elBaròmetre del Sector Tec-nològic de Catalunya 2011de CTecno-DEP, apunten enla mateixa direcció i desta-quen l’increment d’oferta dellocs de treball al sector TIC.

Una primera anàlisi de lesdades ofertes per l’Observato-ri del Treball del Departa-ment d’Empresa i Ocupacióde la Generalitat de Cata-lunya sobre el mercat laboraldels professionals tècnics(enginyeria, formació profes-sional i alta direcció) en elperíode 2008-2010 permetafirmar:

— A partir del desembre de2009 es va invertir latendència de l’atur en elssectors TIC i producció(industrial), però no en elsector de la construcció.

— En nombres absoluts, elsector de producció ha es-tat el més afectat i ha pro-vocat gairebé el 50 % deltotal de l’atur.

— En l’àmbit de les ofertes

de treball i contractes, elsector TIC és el que acon-segueix millors resultatsen els dos casos, ambxifres absolutes, absor-bint-ne gairebé el 50 %.

A Catalunya, segons lesinformacions rebudes delscol·legis professionals d’en-ginyeria del sector industriali de l’Associació d’Amics de laUPC, es percep clarament uncanvi de tendència des decomençament de 2011:

— S’està recuperant el nom-bre d’ofertes laborals prè-vies a la crisi, així com eltemps mitjà de cerca detreball, que havia passatper als joves professionalsde tres a sis mesos aproxi-madament, encara que elssalaris són inferiors alsdel període anterior a lacrisi.

— El sector TIC és el queactualment ofereix mésllocs de treball.

— Els titulats del sector de laconstrucció són els quetenen més dificultats en larecuperació.

— L’oferiment d’Angela Mer-

kel de llocs de treball aAlemanya per a professio-nals de l’enginyeria vaprovocar inicialment unapetició massiva d’informa-ció, encara que no hi haconstància d’un desplaça-ment mínimament signi-ficatiu. Actualment, aug-menten les ofertes detreball procedents d’altrespaïsos, sobretot de Fran-ça, el Canadà, el Brasil,Mèxic i Xile.

— La taxa d’atur dels profes-sionals de l’enginyeriatendeix a millorar els deupunts per sota de la mitja-na de Catalunya que indi-cava l’estudi Fobsic–En-ginycat de 2010.

Esperem que aquestesprevisions es compleixin i quesapiguem aprofitar la conjun-tura per millorar l’ocupabili-tat dels nostres enginyers ienginyeres, adequar l’estruc-tura de la piràmide d’ocupa-ció per evitar la subocupació iajustar els salaris dels nos-tres professionals de l’engin-yeria al valor real del queaporten per retenir el talenten un entorn global.�

SH

UT

TE

RS

TO

CK


41


?Per a les activitats sotmeses a l’àmbit de Pro-tecció Civil de Catalunya s’havia d’estar acre-ditat el 7 de gener de 2011, i per a l’àmbit deProtecció Civil local, a partir del 7 de gener

s’havia d’estar acreditat per a les de l’annexI.C.1 (a, b, c, d, e) i 2 (c, d, j, k, l), i a partir del 7de juliol per a la resta, és a dir, les de l’annexI.C.1 (f, g, h, i) i 2 (a, b, e, f, g, h, i).

Atès el Decret 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesuresd’autoprotecció i se’n fixa el contingut:

Per a aquells plans d’autoprotecció que esti-guin en el catàleg de l’annex I del Decret82/2010 caldrà estar acreditat per protecciócivil com a personal tècnic competent per ela-

borar-los. Si l’activitat no està relacionada enaquest catàleg, es pot fer el pla d’autoprotec-ció sense estar acreditat, ja que la normativano ho exigeix.

A partir del 7 de gener i del 7 de juliol de 2011,es poden visar plans d’autoprotecció (PAU) sense estaracreditat?

Haver fet el curs de formació bàsic de centquaranta hores per a l’àmbit de ProteccióCivil local i, a més, el curs superior de vuitan-ta hores per a l’àmbit de Protecció Civil deCatalunya. Cursos que actualment nomésestà impartint Protecció Civil però que, prope-rament, organitzarà el CETIB, quan Interiortregui una ordre on indiqui els requisits delscentres formatius.

Per a aquells col·legiats que hagin fet PAUabans dels terminis assenyalats al Decret

82/2010, poden estalviar-se fer els cursos de for-mació si demostren haver fet PAU o plans d’e-mergència (visats o no) si presenten a ProteccióCivil un certificat fet pel CETIB conforme hanrealitzat abans del 7/01/2011 o 7/07/2011 tresPAU del catàleg d’activitats del Decret 82/2010.

A l’Ordre IRP/516/2010, de 8 de novembre,sobre el procediment d’acreditació del perso-nal tècnic competent per a l’elaboració deplans d’autoprotecció en l’àmbit de la protec-ció civil, s’explica el procediment.

Què necessita un enginyer tècnic industrial per estar acreditat?

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat

PREGUNTES FREQÜENTS

Fins quan hi ha temps per presentar plansd’autoprotecció (PAU) sense estar acreditat?


42

Muntatge de les estufesd’assecat per convecció ambcontrol analògic

El catàleg diu molt del ta-rannà d’una empresa, i el deJP Selecta, basat en el pro-ducte de disseny i fabricaciópropis, és un fidel reflex de lavocació industrial d’aquestafirma dedicada a la fabricaciói comercialització d’aparellsper a laboratori fundada ja faseixanta-tres anys.

El teixit industrial delpaís passa per un momentdelicat, gairebé crític: la con-juntura, la creixent compe-tència asiàtica i un accés ca-da cop més difícil als ajutsper a l’R+D per part de l’Ad-ministració no conviden aafrontar el futur immediatamb optimisme. Tot i això, aJP Selecta es dissenyen, des-envolupen i comercialitzennous productes, i la gammadisponible, actualment d’u-nes mil referències, augmen-ta cada temporada per oferirequipament complet als labo-ratoris: des de senzilles pin-ces i suports fins a sofistica-des centrifugadores d’altavelocitat amb control per mi-

La paraula estufa fa pensar en un aparell domèstic per escalfar les estances els dies fredsd’hivern. Però als tècnics habituats a treballar al laboratori aquest mot els remet al dia adia, a una eina de treball habitual, i també molt sovint a una marca: JP Selecta. Fundada famés de seixanta anys, la firma dissenya, produeix i comercialitza aparells per a laboratori.

Calor controladaEstufa d’assecat de JP Selecta

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com

CULTURA



43

CULTURA

croprocessador, passant perautoclaus, estufes, termòstatsi destil·ladors.

Per una qüestió de recur-sos disponibles, la gran ex-tensió de l’oferta fa alentir lasortida al mercat de nousproductes, però afavorir l’e-quipament integral per da-vant de les novetats contí-nues sembla una estratègiaencertada: JP Selecta ven amés de 100 països, exporta el60 % de la producció i elsseus productes gaudeixen demerescuda fama en el sector.Laboratoris de tots els ramsutilitzen els equips de la fir-ma d’Abrera: sector primari(elaborats agrícoles i cellers),indústria alimentària, quími-ca, farmacèutica, clíniques ihospitals, fàbriques... La cui-na d’avantguarda amb tiradaa l’experimentació és la dar-rera incorporació a la carterade clients.

La diversitat de tecnolo-gies presents en l’escandallde l’empresa (electrotècnia,mecànica, mecànica de fluids,

termodinàmica) i la granquantitat de normativa a sa-tisfer fan imprescindible unaestreta relació entre el depar-tament d’R+D (format perquatre tècnics) i un conjunt deproveïdors estable i fiable.L’experiència de més de migsegle en el sector ha convertitJP Selecta en fabricant i tambéen proveïdor de producte aca-bat per a terceres marques.

A cavall entre producciói l’oficina tècnica, el depar-tament de prototips treballaaplicant un patró de desen-volupament tan elementalcom pràctic: a un primerassaig per validar el concep-te el segueix un prototipfuncional emprat per defi-nir les característiques finalsdel model que es produiràen sèrie en les instal·lacionsd’Abrera, on es fa el pintatdels components metàl·lics,el muntatge i la comprova-ció del producte acabat.

CLÀSSICDE LABORATORIMés de quaranta anys almercat i centenars de milersd’usuaris satisfets han con-vertit l’estufa d’assecat de JPSelecta en un clàssic del sec-tor. Passen els anys, es reno-va el catàleg i l’estufa blanca iblava continua amb bonasalut comercial i fabril, adap-tant-se als temps per mante-nir la posició privilegiada enel sector.


Gran part del catàleg de JP és de producció pròpia. Elsautoclaus es munten a Abrera

FITXA TÈCNICA

Objecte: Estufa per a laboratoriMarca: P SelectaFabricant: JP Selecta, SAData d’inici de producció: 1966


44

Per estructura i aparençaexterna, a ulls d’un profà, l’estu-fa pot recordar un simple forn,però res més allunyat de la rea-litat. “La llista de diferències ésllarguíssima”, argumenten aJP, especialistes en el tema. L’es-tufa garanteix una temperatu-ra de treball homogènia en totala cambra, precisa, constant isense oscil·lacions, una tascamés complexa del que pot sem-blar en un aparell resolt demanera eficaç i sense excessivessofisticacions, que l’experiènciai el pas dels anys han anat per-

feccionant. Ginys puramentmecànics (fixació dels dials,regulació de la pressió de tan-cat, porta amb ajust elàstic) hanconvertit l’estufa en una einafiable i d’utilització còmoda, i els

accessoris electrònics (tem-poritzadors, displays digitals iport de sortida per al controlinformàtic extern) n’han opti-mitzat les prestacions.

D’acord amb una mateixaestructura i en funció de lesprestacions i les mides, la gam-ma està formada per 13 famí-lies amb capacitats de 19 a 720litres: 60 models en total queinclouen estufes d’alta i baixatemperatura, de convecció natu-ral i d’aire forçat, amb possibili-tat de treballar amb buit o en at-mosfera de CO2.�

CULTURA


Joaquim Puig, pèrit mecànic,emprenedor i inventor

No és freqüent trobar trajectòries profes-sionals tan dilatades com la del presidentde JP Selecta, Joaquim Puig Alemany. Nas-cut el 1930 a Martorell, acabat el batxilleratcompaginà els estudis de peritatge a l’Esco-la Industrial amb el treball en una fàbricade material mèdic i quirúrgic.

Amb tan sols divuit anys, Puig decidíestablir-se pel seu compte. Aprofitant unpetit local familiar a Martorell i amb elsescassos recursos de què disposava,començà a produir instrumental i petitsaparells per a laboratori de disseny propi:pinces, suports, cremadors Bunsen.... Latrajectòria professional de Puig des de lla-vors tan sols es veié destorbada puntual-ment quan va fer la Milícia Universitàriaal cos d’artilleria de costa, al castell deMontjuïc.

El 1958, Puig trasllada l’empresa a unsnous locals a Martorell: allí comença la fa-bricació d’aparells més complexos i la pro-ducció d’un article que acabaria fent fortu-na: l’estufa d’assecat i els seus derivats.L’Espanya de la postguerra viu anys decreixement continuat, i l’empresa va pro-gressant amb Puig al capdavant. El 1970

s’edifica una nova fàbrica a Abrera, a tocarde la carretera nacional. Es crea la societatJP Selecta, SA, i el catàleg continua crei-xent amb producte propi, que inclou nom-brosos dissenys patentats pel mateix Puig.

Home empresa integral, emprenedor,gestor i inventor, amb vuitanta-un anyscontinua lligat a l’empresa com a presi-dent del Grup Selecta, que formen JPSelecta (producte propi), Comecta (impor-tació i comercialització de producte d’al-tres marques) i Aquisel (fabricant de pro-ductes sanitaris per a diagnòstic in vitrod’un sol ús).�

Seu del grup Selecta a Abrera,on l’any 1970 es va edificar lanova fàbrica

JP Selectaexporta el 60 %de la producció i ven a més de100 països


45


El sistema d’accés als vehi-cles de lloguer es fa —previabonament— de manera sem-blant al bicing, amb la parti-cularitat que l’Autolib permetràfer reserves anticipades. Lestarifes són molt diverses enfunció del temps utilitzat, il’opció més barata serà de 12euros al mes.

En principi, hi haurà a dis-posició dos mil cotxes elèctricsde lloguer, però aquest nom-bre creixerà en tres mil més acurt termini. Això és gràciesal fet que uns cinquanta mu-nicipis de la corona metropoli-tana s’han implicat en el pro-jecte, ja que la seva mobilitatestà fortament vinculada a lade la capital. Es vol que el ser-vei sigui un èxit, i per aquestaraó els usuaris se sentiranacompanyats per un total devuit-cents agents sobre elterreny dedicats a resoldrequalsevol dubte o problemaque pugui sorgir. Igualment,hi haurà un centre d’atencióobert les vint-i-quatre horesdel dia, tots els dies de lasetmana. Els vehicles seran

100 % elèctrics, ja que elshíbrids van ser descartats,incorporaran un GPS i tin-dran una autonomia de 250km, amb una durada mitjana

de càrrega de quatre hores.S’ha estimat que hi haurà milestacions. El sistema estaràgestionat en concessió pelgrup privat Bolloré, peròcomptarà també amb aporta-cions estatals. Els defensorsd’aquesta nova xarxa han cal-culat que estalviarà l’emissióde 22.000 tones de CO2 l’any,mentre que els detractorsindiquen que restarà usuarisdel transport públic, que té enla ciutat de París una de lesmillors ofertes del món.�

INNOVACIÓ

Després d’un assaig general a l’agost i al setembre, el proper mes d’octubre —si es com-pleix el calendari previst— entrarà en funcionament a París el servei de vehicles de lloguerAutolib. Es tracta d’un sistema similar al Vélib (el bicing parisenc), però amb petits cotxeselèctrics que es podran llogar per fer desplaçaments urbans.

AutolibCotxes elèctrics de lloguer

El sistemaestalviaràl’emissió de22.000 tones deCO2 a l’any

L’any de la mobilitat sostenible compta amb la col·laboració d’institucions líders del sector:

SH

UT

TE

RS

TO

CK


46

El sopar és el darrer àpat deldia i, en teoria, el que hauriade ser més lleuger, ja quequan dormim és quan menysenergia necessitem. A més, sivolem gaudir d’un descanscorrecte és imprescindiblefer un sopar equilibrat i salu-dable. La teoria és aquesta,però la realitat és que sovints’acumula gana, estrès, po-ques ganes de cuinar i mol-tes de relaxar-nos. La sumade tots aquests factors fa quemoltes vegades els soparssiguin excessius i que aixòs’acabi traduint en sobrepès.Canviant el sopar, el pes bai-xa sense esforç.

ALGUNES IDEESFer un sopar més suau del’habitual és la clau per apri-mar-se. Una amanida o unaverdura de primer i unaració de peix (millor blanc),de carn blanca o bé d’ou desegon serà suficient. Es trac-ta de prioritzar les proteïnesd’alta qualitat biològica ireduir els hidrats de carbonii els greixos, a més de procu-

rar-nos una bona ració devitamines a partir dels vege-tals. La pasta, l’arròs, la pata-ta o els llegums és millor dei-xar-los per al dinar. La fruitai el iogurt són, com sempre,els postres ideals. Pot sem-blar una mica avorrit, però elcert és que amb aquestsingredients de base es podenidear menús ben saborosos,com el d’amanida de ruca iencenalls de parmesà (15 g);pit de pollastre (100-120 g) ala planxa amb un tomàquet iiogurt natural o mongetesverdes saltejades amb xam-

pinyons, truita a la francesa(un ou) i maduixes.

La condimentació sempreha de ser mesurada, de ma-nera que no superi la cullera-da d’oli per plat. També hemde tenir en compte que enca-ra que fem “dieta” el sopar hade completar el dinar pel quefa a nutrients.

EL BERENARSi volem que el nostre soparsigui lleuger serà inevitableque no hi arribem amb gairegana. Per facilitar-ho, el mi-llor és fer un bon berenar. Unmos a mitja tarda adient pera cada un és una de les clausque ens permetrà arribar al’hora de sopar amb unagana “controlable”. Un petitentrepà de formatge fresc,pernil salat o dolç, un iogurtamb fruites o un got de lletdesnatada amb unes gale-tes... són bones opcions quecalmaran la gana, i ens per-metran passar millor la tar-da i arribar a casa sense unagran ansietat que ens faciassaltar la nevera.�

SALUT

SH

UT

TE

RS

TO

CK


Aprimar-se és més fàcil del que hom es pensa. No cal fer bestieses, podem menjar unamica millor per tal que el nostre pes sigui més adient. Només canviant la nostra manera desopar, fent un àpat més d’hora i lleuger, i augmentant una mica l’activitat física podem per-dre pes. Si comencem ara, en dos mesos n’hi haurà prou per notar els resultats.

Atenció al sopar!És clau per perdre pes

MAGDA CARLAS I Cap de divulgació Servei de Nutrició del grup DiR


COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA · Jornada de presentació sobre el Curs...

Documents

Transcript of COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA · Jornada de presentació sobre el Curs...