MARÇ 2004 NÚMERO 6

ELECTRÒNICA,LA CIÈNCIA DEL CANVI

L’ANÀLISI / LA HISTÒRIA 2

L’ENTREVISTA 3

L’EMPRESA / EL REPTE / EL RACÓ 5

L’OPINIÓ 6

EL PERSONATGE / L’AGENDA 7

AMB TOTA PROBABILITAT el segleXX passarà a la història com el seglede la informació. Tot i que és bastantjove, la ciència electrònica ha apor-tat l’imprescindible suport tecnolò-gic als sistemes de comunicació enparticular, i a la industrialització i mi-llora del benestar, en general. La se-va versatilitat i dinamisme per cobrirnecessitats industrials i socials dei-xa la seva empremta en usos i cos-tums, alhora que els seus productespassen ràpidament de la novetat al’obsolescència.Les empreses d’electrònica, igual quealtres, s’enfronten avui al fenomende la deslocalització; terme utilitzatper referir-se a la reubicació o des-vinculació territorial d’algunes acti-vitats d’una firma. La globalització del’economia pot rendibilitzar la fabri-cació de productes en zones ambmenys cost en mà d’obra, més flexibi-litat laboral, menys fiscalitat, mésestabilitat sociopolítica i més bonaubicació geogràfica, entre altresconsideracions. La desvinculaciód’activitats empresarials suposa peral país que la pateix un indubtablecost social, tot i que és significativa-ment menor com més gran és el seunivell de R+D+I i infraestructures, imillor és el seu teixit industrial. Performar part de l’avantguarda cientí-fica i tecnològica s’ha d’assumir quela producció de béns no serà compe-titiva si no incorpora un alt valor afe-git afavorit per nous camps d’actua-ció, innovació tecnològica, qualitat iactivitat sostenible.Al nostre país hem de potenciar laformació de qualitat als centres d’e-ducació superior amb la finalitat d’as-segurar la qualificació tècnica que lasocietat exigeix als nostres titulats.El sistema universitari ha d’apostarsense dilació per un canvi de para-digma: passar d’una formaciócentrada en la pura transmissió delconeixement a una altra que s’en-carregui de fomentar l’aprenentatgede la persona durant tota la seva vida,la capaciti per transformar la infor-mació en coneixement i el coneixe-ment en innovació, i permeti que s’a-dapti als canvis tecnològics amb unaactitud crítica, creativa i responsable.

DOS MODELS SEMBLANTS: en primer pla, una planta d’electrònicade consum que investiga, desenvolupa, dissenya i fabrica a Vilade-

cavalls; ven al món i pren les decisions a Tòquio. I en segon pla,una altra, d’electrònica industrial, que investiga, desenvolu-

pa, dissenya i pren les decisions a Viladecavalls, i fabrica iven al món.

FOTO: CETIB / CANETTI FOTOGRAFIA

UNA PUBLICACIÓ DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIA TÈCNICAINDUSTRIAL DE BARCELONA I EL COL·LEGI

D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONAg

LA DICTADURA de Primo de Rivera va promulgar l’any1924 un nou decret sobre l’ensenyament tècnic, en aque-lla època assumit pel Ministeri de Treball. La nova orga-nització generalitzava a tot l’Estat l’experiència de Barce-lona: establia escoles elementals del treball; consolidavales escoles de pèrits per formar enginyers de grau mitjà;incorporava l’enginyeria industrial; per al finançament,implicava els ajuntaments i les diputacions provincials.La generalització, no obstant, no recollia aspectes essen-cials, com són la llibertat en les titulacions o l’autonomiade contractació de professors. El mateix 1924, les autori-

tats van expulsar més de 100 professors de la UniversitatIndustrial de Barcelona que es van manifestar contra la se-va arbitrarietat. D’altra banda, el trasllat de l’Escola d’En-ginyers obligava a una remodelació del recinte, que vaculminar cap al 1931, incorporant-hi un edifici de façana iconstruint sobre l’antiga gran sala de telers, amb projec-te de Joan Rubió Bellver. Els canvis legislatius van culmi-nar l’any 1928. S’establia a Barcelona l’Escola de Pèrits(químics, mecànics i elèctrics) dins d’una Universitat In-dustrial denominada ignominiosament Real PolitécnicoHispano-Americano.

02 I L’ ANÀLISI I LA HISTÒRIA ENGINY

1904

UNIFORMITAT FORÇADA

ACTUALMENT és molt difícil,si no impossible, parlar delsector de l’electrònica sense

referir-se al conjunt de les activitats rela-cionades amb les tecnologies de la infor-mació i les comunicacions (TIC). Per aquestmotiu em referiré a aquest sector. El sec-tor TIC està format per un conjunt tan am-pli d’activitats que alguns es refereixen al’hipersector. D’altra banda, les aplicacionsdigitals en sectors tradicionals estan con-figurant un conglomerat de serveis senseuna clara delimitació sectorial.Recopilant diversos intents d’estructurarel sector TIC, proposo l’estructuració quesegueix, només per facilitar la comprensióde l’abast del sector:Indústria, components, electrònica de con-sum, electrònica professional, equips in-formàtics, equips de telecomunicacions, in-dústria electrònica auxiliar, softwareestàndard, suports audiovisuals, ofimàtica,integració de sistemes, empreses instal·la-dores i empreses comercials i de manteni-ment. Serveis: telecomunicacions (fixes, mòbils,dades, satèl·lits, cable i valor afegit), au-

diovisual (ràdio, televisió, cine), informàti-ca (software, bases de dades i outsourcing),comerç electrònic.Continguts: producció audiovisual, repro-ducció discogràfica i videogràfica i edicióde textos.Internet: proveïdors de serveis, portals ibuscadors, centres de certificació i de re-gistre.Aplicacions: salut, turisme, construcció,etcètera.

Amb aquesta classificació, queda clara lagran complexitat i extensió del sector TIC,la seva forta implicació amb un ampli con-junt d’activitats i el potencial de creació denous serveis i d’activitats productives.

Aquestes són algunes de les consideracionsi principis generals per a la definició i apli-cació d’una política dirigida al sector TICa Catalunya:

1. Les TIC, input de tots els sectors econò-mics. Totes les empreses necessiten poderincorporar-hi equips i sistemes relacionatsamb les TIC, per millorar la seva capaci-

tat competitiva. És la demanda del sector.

2. TIC i política d’investigació. Aquest nou sec-tor només serà possible amb una forta basecientífica i tecnològica. Pública i privada.

3. Estratègies selectives: Catalunya és unpaís petit que no pot apostar per totes lesactivitats i subsectors que hem vist que con-figuren aquest ampli sector. Hauríem deser capaços de veure quines d’aquestes ac-tivitats són les més apropiades segons lanostra posició estratègica en l’economiaglobal. Em limitaré a apuntar algunes pos-sibilitats:

a) Potenciar els sectors existents. El pri-mer que hem de fer és intentar reforçarel que ja tenim. En els sectors en què somforts en producció, hauríem de trobar lamanera de potenciar la investigació i la ca-pacitat innovadora, d’acord amb les em-preses.

b) Apostes per noves activitats de fort po-tencial de creixement. Vegem alguns exem-ples: continguts digitals, aplicacions de mò-

bils, audiovisual, serveis a internet, TDT,tecnologies de la llengua, etcètera.

c) Apostes per aplicacions a serveis tradi-cionals. També em limitaré a proposar al-guns exemples: TIC i salut, TIC i turisme,TIC i construcció, etc.

Sector de les telecomunicacions. Per aca-bar, m’agradaria fer una breu referència alsector de les telecomunicacions, un delsmés importants de l’Hipersector TIC. I éstan important per dues raons. La prime-ra, pel seu volum de facturació. Però hi hauna segona raó igual d’important: és unsector que crea infraestructures necessà-ries per al desenvolupament de la majoriade les activitats. Sense aquestes xarxes detelecomunicacions –amb tots els suports,fixos, mòbils, satèl·lits, etc.– la majoria delsserveis no són possibles o tenen greus li-mitacions.

Miquel Barceló i Roca President de 22@BCN SA i president de laComissió d’Indústria del Parlament deCatalunya

L’ANÀLISI

1905190619071908190919101911191219131914191519161917191819191920192119221923192419251926192719281929193019311932193319341935193619371938193919401941194219431944194519461947194819491950195119521953195419551956195719581959196019611962196319641965196619671968196919701971197219731974197519761977197819791980198119821983198419851986198719881989199019911992199319941995199619971998199920002001200220032004

Antoni Roca Rosell

FOTO: FIROFOTO

Projecte de remodelació de la Universitat Industrial (anys 20)

ARXIU FOTOGRÀFIC DE L'AHCB, AUTOR DESCONEGUT

UN REPTE: INFORMACIÓ I FUTUR

LA HISTÒRIA

Les TIC influeixen en tots els aspectes de la vida diària, comara les gestions a la Borsa.

1939: L’ESCOLA PASSA A DEPENDRE DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ NACIONAL I ENTRA EN EL PERÍODE MÉS FOSC I GRIS DE LA SEVA HISTÒRIA1942: L’ESCOLA ES TRANSFORMA EN ESCOLA DE PÈRITS INDUSTRIALS1964: NOVA DENOMINACIÓ DEL CENTRE: ESCOLA D’ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL DE BARCELONA1966: L’ESCOLA ÉS DECLARADA CENTRE NO ESTATAL RECONEGUT

L’ENTREVISTA ENGINY I 03

L’ENTREVISTA

L’ESCOLA INDUSTRIAL de Barce-lona, que aquest any celebra el seucentenari, es va dissenyar com un

centre per englobar l’ensenyament de tots elsàmbits de l’enginyeria. ¿Com valora aquesta aposta de model d’ense-nyament?Vostè em demana que valori un sistema d’en-senyament que ja fa 100 anys que funciona. Pen-so que tot aquest temps de dedicació parla persi mateix. A més de valorar molt positivamentel vostre treball, m’hi sento identificat, perquèjo també vaig ser alumne de l’Escola. Al mateixtemps que se celebra el centenari sentim queveus molt valuoses defensen que els “centresintegrals”, que agrupen formació teòrica i pràc-tica en diferents nivells, són la millor opció pera les bones pràctiques educatives. Aquestequilibri entre els dos nivells de coneixementés, a vegades, difícil d’aconseguir, i penso que elpaper que ha desenvolupat la vostra escola enaquest sentit és molt important. Us felicito perla formació científica, humana, tècnica i d’es-pecialització que es porta a terme al vostrecentre, i molt especialment, per les tasques derecerca, desenvolupament i innovació, que sónclau per al futur industrial del nostre país.

Des de principis d’aquest any estem assistinta diversos casos de deslocalització empresa-rial i industrial. ¿Com analitza aquesta si-tuació?No és un fenomen que ens afecti únicament anosaltres, sinó que és inherent a les econo-mies més desenvolupades. Les empreses, en elcamí que les porta a aconseguir el màxim be-nefici, en ocasions, opten per desplaçar la sevaproducció amb menys valor afegit cap a mercatson la mà d’obra és més econòmica i hi ha atrac-

ENGINY I ANNA MARTÍ VICENTE: directora I JOAN MAJÓ ROCA: vicepresident primer del Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB) I JOSEP VILLARREAL MORENO: director del CEIB I MARTÍ LLORENS MORRAJA: director de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) I JOAN LLAVERIAS SANMARTÍ: comissionat del Centenari de l’EUETIB I CARLES RUIZ MOYA: secretari acadèmic de l’EUETIB I ANTONI CARRILLO OROZCO: degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) I FRANCESC VILA FEMENIA: responsable de Comunicació del CETIB I E-MAIL: centenari.euetib@upc.es

JOSEP MARIA RAÑÉ I BLASCO

“VOLEM MÉSINVERSIÓ EN INVESTIGACIÓ”

JOSEP MARIA RAÑÉ I BLASCOCONSELLER DE TREBALL I INDÚS-TRIA DE LA GENERALITAT DE CATA-LUNYA

DATA DE NAIXEMENT15 DE JUNY DE 1954

HA CURSAT ESTUDIS D’ENGINYERIAINDUSTRIAL. ESTÀ AFILIAT A LA UNIÓGENERAL DE TREBALLADORS (UGT)DE CATALUNYA DES DEL 1976 I ÉS MI-LITANT DEL PARTIT DELS SOCIALIS-TES DE CATALUNYA (PSC-PSOE) DESDEL1984.

Josep Maria Rañé, al seu despatx al carrer Sepúlveda, a Barcelona.

tius incentius fiscals. Per això hem d’entendreque l’únic camí per fer que la nostra economiasigui competitiva és el que té en compte la mi-llora dels processos i dels productes, i comptaamb els avantatges del valor afegit.

¿Quines mesures té previstes el seu departa-ment per potenciar la competitivitat dels pro-fessionals i les empreses, tant dins com fora deCatalunya?El Govern català està desenvolupant un ambi-ciós programa per aconseguir béns de guanysen el procés de transformació industrial en quèes troba l’economia catalana. Volem aconseguirmés inversió en investigació i desenvolupa-ment, en innovació tecnològica, en formaciódels treballadors i en infraestructures. Al ma-teix temps potenciarem la creació de centresde transferència i innovació tecnològica en qual-sevol part del territori per dotar les petites imitjanes empreses d’instruments per accedira les noves tecnologies. També volem incre-mentar l’oferta de capital risc i posicionar lanostra empresa a nivell internacional. Per po-tenciar la inversió estrangera a Catalunya i cre-ar sinergies amb els proveïdors locals, hemposat en marxa la creació de l’Agència Catala-na d’Inversions.

En aquesta etapa postindustrial, en què lestecnologies de la informació i la comunicaciótenen tot el protagonisme, ¿quins serien elsprincipals reptes que ha d’afrontar la indústriacatalana actual?La interacció de les tecnologies de la informa-ció i la comunicació (TIC) amb els processos pro-ductius i els productes industrials està trans-formant, d’una manera radical i cada vegadamés accelerada, les formes d’organització del

treball i les relacions laborals, tant a nivell indi-vidual com col·lectiu. La resposta, per part de lesempreses i les persones, a les creixents neces-sitats a què ens porta el model de competitivi-tat i de societat que busquem, demana flexibili-tat. No hi ha una única manera de respondre-hi.Flexibilitat i seguretat són els dos factors im-prescindibles que han de configurar la gestiód’aquesta transformació. Això fa imprescindiblela potenciació de la formació i la capacitació deles persones —també a les TIC. És necessariafavorir l’adopció d’actituds positives davant elcanvi; unes relacions laborals basades en elconsens i no en la imposició unilateral, com afórmula de gestió de la flexibilitat. I també és ne-cessari buscar una societat que ofereixi un ni-vell de protecció suficient per reduir les re-sistències que es generen en aquestestransformacions industrials i socials. Aquestssón els elements que desenvoluparem, des delGovern de Catalunya, i que coincideixen ambuna resolució recent del Comitè Econòmic iSocial Europeu, sobre “la transformació ambrostre humà” de la indústria europea.

Francesc Vila i Femenia

ELS CONTROLADORSDE L’ENERGIA

EL PRIMER ORDINADOR DE L’ESCOLA

L’EMPRESA EL RACÓ

SEGONS EL FONS MONETARIInternacional (FMI) la globalitza-ció és “una interdependència

econòmica creixent del conjunt de països delmón, provocada per l’augment del volum i lavarietat de les transaccions transfrontereresde béns i serveis, així com dels fluxos inter-nacionals de capitals, i també la difusió gene-ralitzada accelerada de tecnologia”. Unaespècie de “societat cablejada”. Així es podria definir la societat en què vivim,una societat interconnectada econòmica-ment. Així és Circutor, líder en la tecnologiadel control energètic elèctric, que ha formatuna organització basada en una estratègiaclara d’expansió, amb unes exportacions prò-ximes al 50% i amb presència a gairebé centpaïsos, on també es produeix una part delsarticles. En aquesta deslocalització destaca laplanta que l’empresa té a la República Txeca,destinada a la fabricació de condensadors pera la compensació de reactiva a la xarxa. Lescondicions per a l’empresa en aquest país sónmolt més beneficioses (preu del sòl, impos-tos, transport, costos de personal, entre d’al-tres). Com assenyala l’empresa mateixa: “Elspaïsos de l’Est creixen a passos de gegant: laRepública Txeca, per exemple, està adoptantla mentalitat alemanya i les exigències queels demanem són les mateixes que aquí, mo-tiu pel qual la qualitat final està assegurada”.

L’any 1976 l’EUETIB va adquirir el miniordi-nador Nova 3. Amb una capacitat de memò-ria 40.000 vegades inferior i una velocitat1.000 vegades menor a la d’un PC actual,aquesta autèntica joia va possibilitar lespràctiques de l’assignatura de Calculadoresals estudiants de l’especialitat electrònica.Davenport & Short, ja el 1990, parlavend’una Nova Enginyeria Industrial, al·ludint ala necessària evolució del concepte d’engi-nyeria clàssic, amb la incorporació inevita-ble de les TSI (tecnologies i sistemes d’in-formació) en el seu disseny curricular.Però mentre que els paràmetres tecnolò-gics apuntats anteriorment creixen expo-nencialment i l’eina informàtica es conver-teix en un element estratègic en la vida dià-ria, els actuals plans d’estudi de la carrerad’Enginyeria Tècnica en Electrònica noméscontemplen la meitat de crèdits troncalsque als anys 70.

Jaume Ventura Busquets

EL REPTE

Així, s’ha convertit en una de les empresesespanyoles més importants i amb méspresència lluny de la Península. Com a mos-tra, alguna de les seves últimes obres: en elsúltims anys se li han adjudicat equips de con-trol energètic d’obres com el nou aeroport deHong Kong i les instal·lacions olímpiques deSydney.

Va ser fundada el 1973. Llavors estava dedi-cada a la fabricació d’equips elèctrics de pro-tecció diferencial, però es va anar estenent alcamp de la compensació d’energia reactiva. Imentre creixia en instal·lacions, equipament ixarxa de vendes, va desenvolupar una impor-tant producció d’instruments per al control ila mesura de l’energia elèctrica i d’equips pera l’anàlisi d’harmònics. Avui disposa d’unequip de R+D que està format per més de 50

enginyers, que treballen perfeccionant i dis-senyant nous productes amb les més avança-des tecnologies.Més de 3.000 productes formen la seva ofer-ta, organitzada en quatre divisions: mesura(instrumentalització analògica i digital, trans-formadors i convertidors de mesura…), pro-tecció i control (protecció diferencial indus-trial, relés de protecció…), Quality & Metering(comptadors per a tarifació) i compensaciód’energia reactiva i filtratge d’harmònics(reguladors automàtics d’energia reactiva,condensadors de potència…).Acaba de celebrar el seu 30 aniversari. Ambmotiu de l’efemèride, es va inaugurar el mesde març passat a Viladecavalls la nova seucentral, amb 12.500 m2 de modernes ins-tal·lacions en forma d’oficines, departamentd’innovació i magatzem. L’edifici va obtenir elpremi Estalvi energètic de l’Institut Catalàd’Energia. Circutor disposa de sis centresespecialitzats més situats a la província deBarcelona, on dissenya i fabrica més articlesa partir d’un sistema productiu certificat ambels estàndards de qualitat i prevenció ISO9001 (qualitat), ISO 14001 (medi ambient) i18001 (prevenció de riscos laborals).La seva trajectòria ha estat guardonada ambel premi a la Internacionalització de l’Econo-mia Catalana 2002, atorgat per la Generalitatde Catalunya.

FOTO: CIRCUTOR S.A.

Vista de la fàbrica de CIRCUTOR SA a Viladecavalls

El 1984, davant la demanda de certesempreses de serveis, els professorsde l’EUETIB Joan Pujol Casanovas iJuan Gámiz Caro dissenyen, desen-volupen i patenten un sistema elec-trònic que integra el control automà-tic de dispositius i les funcionscomptables i de gestió, pròpies d’untren de rentat continu de vehicles. Laimplantació del sistema va permetrerealitzar totes les activitats del procésmitjançant la intervenció d’un únic

operador; el caixer. D’una banda, l’e-quip controlava les operacions de 6programes simultanis de rentatgedels 24 disponibles i, de l’altra, ges-tionava la recaptació, els visualitza-dors, les cues d’espera i l’estadísticadels programes sol·licitats. Abansde l’aparició del conegut PC, i de laproliferació del PLC, l’equip va cons-tituir un èxit rellevant en la integracióde l’electrònica, l’automàtica i l’o-fimàtica.

EL RENTAT, A TOT TRENJuan Gámiz

Imatges del tren de rentat de vehicles, dotat amb un equip peral control automàtic de la gestió, la recaptació i l’estadística

dels programes de rentat.

EQUIPCONTROLADOR TREN RENTAT VEHICLES

INVENTORSJ. PUJOL CASANOVAS I J. GÁMIZ CARO

DATA DE CREACIÓ1984

GAQUESTA ÉSUNA DE LES FIRMES AMBMÉS PRESÈNCIAFORA DE LA PENÍNSULA

04 I L’EMPRESA I EL RACÓ I EL REPTE ENGINY

ministració apostant, amb polítiques econò-miques i fiscals decidides, per aquest tipusd’iniciatives.

Crec sincerament que l’Escola Industrial deBarcelona pot i ha de contribuir decisivamenta aquest debat, i, sobretot, al desplegamentd’aquesta nova estructura que Catalunya ne-cessita de forma urgent. Sabem que no es po-dran obtenir resultats de manera immediata,que farà falta temps i constància, però tambésabem que si treballem correctament, hemde ser capaços d’aconseguir-ho.

L’OPINIÓ ENGINY I 05

LA OPINIÓ

ASSISTIM A UN PERÍODE DEcanvis que poden ser decisius enla construcció d’un nou model

econòmic i industrial per a Catalunya. Veiemcom el desenvolupament i la competitivitatindustrial estan cada vegada més lligats a lainnovació científica i tecnològica, a la interna-cionalització, a la qualitat de vida i al desen-volupament sostenible. Ciència i tecnologia esconverteixen, doncs, en primeres matèriesimprescindibles, i el talent que les produeix, enun recurs fonamental. La seva escassetat (aCatalunya estem creixent només a una velo-citat que és la meitat de la dels països avançatsdel nostre entorn) pot desequilibrar el procésaccelerat de substitució de sectors industrialsmadurs per sectors emergents, fortament ba-sats en el coneixement.

Necessitem incrementar substancialment elritme de creixement de capital científic i tec-nològic, i per a això són necessaris tres re-cursos ben identificats: coneixement espe-cialitzat, infraestructures avançades deconeixement, i també, i sobretot, activitatproductiva internacionalitzada i de gran valorafegit. Aquests tres recursos han de créixerde manera equilibrada, i això només seràpossible si ciència i tecnologia avancen con-juntament. A més, haurem de concentrar elsnostres esforços en uns quants sectors benseleccionats, en funció de les nostres expe-riències i potencialitats; sectors en què previ-siblement disseny, creativitat i multidiscipli-naritat jugaran un paper fonamental.

Per realitzar la profunda transformacióeconòmica i social que aquestes mesures in-sinuen, Barcelona i Catalunya ja comptenamb alguns dels elements necessaris: tra-jectòria econòmica, concentració d’universi-tats i centres d’investigació i bones condi-cions de qualitat de vida, per retenir i atrauretalent, inversions i iniciatives. Ara es fa ne-cessari aconseguir la massa crítica suficienten projectes, persones i infraestructures cien-tífiques i tecnològiques que configurin Cata-

lunya com una verdadera regió del coneixe-ment, capaç de crear teixit productiu d’alt va-lor afegit, i, que, recolzats en una política in-tensa de R+D+I a nivell d’empresa, permetinla creació de la riquesa necessària per seguirinvertint en capital científic i tecnològic.

S’han d’orientar els esforços dels diferentsagents socials en aquesta direcció: les univer-sitats i els centres d’investigació formant per-sones i generant coneixement, les empresesapostant fortament per aquest nou teixit ba-sat en la producció de gran valor afegit i l’ad-

Lluís Jofre, al seudespatx a la Univer-sitat Politècnica deCatalunya (UPC).

FOTO: JORDI PARETO

“CIÈNCIA I TECNOLOGIA HAN D’AVANÇAR JUNTES”

LLUÍS JOFRE

Lluís Jofre Roca és catedràtic de laUniversitat Politècnica de Catalunya.Nascut a Mataró (Barcelona) el 1956.

Doctor enginyer de Telecomunicació, perla UPC. Professor del Departament de

Teoria del Senyal i Comunicacions a l’ETSEnginyeria de Telecomunicació de

Barcelona (ETSETB) de la UPC des del1979. Ha estat professor visitant de

l’École Superieure d’Électricité, París(1981-82), Visiting Fulbright Scholar al

Georgia Institute of Technology, Atlanta(1986-87), i Visiting Professor a la

Universitat de Califòrnia, Irvine (2000-01).Ha estat director de l’Escola d’Enginyeriade Telecomunicació de Barcelona (1989-

1994), vicerector de Política Acadèmicade la UPC (1994-2000), membre del

Comitè Tècnic Nacional d’Avaluació de laUniversitat (1995-2000), director del Pla

Estratègic per a la Societat de laInformació en Catalunya (1998-2000) i

director de la Fundació Catalana per a laRecerca (2002-2004). Els seus treballs

d’investigació científica durant aquestsanys s’han centrat en els camps de les

comunicacions ràdio i visualitzacióelectromagnètica, en què ha realitzat

més d’un centenar de publicacionsinternacionals. Membre de l’Institut

d’Estudis Catalans i en l’actualitatdirector de la càtedra Telefónica-UPC

Especialització Tecnològica i Societat delConeixement.

06 I PUBLICITAT ENGINY

EL PERSONATGE I L’AGENDA ENGINY I 07

EL MESTREDE L’ORATÒRIA

EL PERSONATGE: ANTONIO CUMELLA PAU

EL PROFESSOR CUMELLA(14/11/1900-20/11/1985) és re-cordat pels seus alumnes com

un professor afable que posseïa unaexcel·lent i brillant oratòria. Una oratòriadifícil de superar que convertia les sevesclasses en conferències amenes impartidesamb excel·lent claredat, on moltes vegadespresentava dispositius i equips electrònicsd’última novetat que els alumnes agraíem ique encara recordem amb simpatia.

També són recordats els seus Cursos Teori-copràctics de Mesures Elèctriques i deLuminotècnia, que impartia a l’Escola dePèrits Industrials de Barcelona amb espe-cial mestria.

El nom del professor Cumella també estàassociat a l’electrònica industrial. De fet, vaser el primer professor que va començar aintroduir els ensenyaments de l’electrònica a l’Escola de Pèrits i també a l’Escola d’En-ginyers Industrials de Barcelona.

El senyor Cumella formava part d’un con-junt d’excel·lents professors que impartienla docència de l’electricitat i de l’electrònicaa les Escoles de Pèrits i d’Enginyers Indus-trials de Barcelona, escoles que fins al 1964van estar al mateix recinte de l’EscolaIndustrial.

Els alumnes que vam tenir la sort de poderformar-nos en aquest recinte a mitjans delsegle XX teníem com a professors de l’espe-cialitat elèctrica i electrònica els senyorsAntonio Cumella, Francesc Planell, EnricRas, M. Cortés, Vidal Sanllehí, A. Enseñat itants altres, que destacaven per les sevesexcepcionals qualitats tècniques i didàcti-ques i que van proporcionar un gran presti-gi a l’especialitat i a la institució.

El professor Cumella va estimar l’EscolaIndustrial, a la qual va dedicar molts anys dela seva vida, primer com a estudiant i des-prés com a professor. El 1917 va iniciar els

estudis de director d’Indústries Elèctriquesa l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplica-des, on els va acabar l’any 1921 i aquestmateix any va entrar a formar part del per-sonal docent de l’Escola.

El1942 va obtenir el títol d’enginyer indus-trial i va realitzar també el Doctorat. El 1948va passar a la situació de professor numera-ri de l’Escola de Pèrits Industrials de Barce-

Eusebi Realp Solé

G“QUE EL TREBALL MAI US PESI”, VA DIR EN UNDELS SEUS DISCURSOS

L’AGENDA

DEL 15 AL 19 DE MARÇSETMANA CULTURALActivitats organitzades per les associacions dels estudiants del centre.EXPOSICIÓ DE MAQUETES D’EQUIPS INDUSTRIALS ANTICSCoordinació de P. Gámiz

lona i va continuar impartint classes enaquesta Escola fins al 1972. Va obtenir laCàtedra d’Electrònica a l’Escola Oficial d’En-ginyers i des de l’any 1951 fins al 1970 va serprofessor d’Electrònica a l’Escola TècnicaSuperior d’Enginyers Industrials de Bar-celona.

També destaca el fet que sempre va ser untreballador infatigable i una persona amb unesperit innovador, pendent de les últimesnovetats que es produïen en el vast món del’electrònica.

Durant la seva dilatada carrera docent vaescriure nombrosos articles sobre electrò-nica i va fer múltiples conferències, vaactuar com a traductor i corrector de llibrestècnics i va dirigir la traducció del llibreElectrónica aplicada, de Truman S. Gray.També són conegudes les seves Recomen-daciones para la redacción y traducción detextos técnicos (1967).

Des del punt de vista empresarial, AntonioCumella va ocupar càrrecs de responsabili-tat com a directiu a l’empresa ManufacturasCerámicas i a l’empresa Siemens, i el 1947va ser nomenat director del LaboratoriGeneral d’Assaigs de Catalunya.

La seva trajectòria professional li va ser ins-titucionalment reconeguda l’any 1955, ambla concessió de la Medalla d’Or al MèritElectrònic; l’any 1982 li va ser concedida laMedalla Francesc Macià al Mèrit en el Tre-ball i va ingressar a la Reial Acadèmia de lesCiències i les Arts de Barcelona com aacadèmic numerari l’11/2/1947.

La part final del discurs inaugural del curs1957-58 a l’Escola de Pèrits Industrials deBarcelona reflecteix clarament les convic-cions cristianes i humanes que tenia: “Queel treball mai us pesi i pugueu imitar Euler,que va deixar de viure i de treballar almateix temps, ja que fins ara ningú ha acon-seguit descobrir el succedani del treball perpoder viure cristianament”.

FOTO: CORTESIA FAMÍLIA CUMELLA

FOTOS: CETIB/CANETTI

Antonio Cumella, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona.

MARÇ /ABRIL

18 I 19 DE MARÇII JORNADES DE RADIOCOMUNICA-CIONS I L’ESPAICoordinació d’A. Pérez Poch

18 I 25 DE MARÇCONFERÈNCIES I CICLES TEMÀTICS: L’ESCOLA, 100 ANYS AMB LA INDÚSTRIACoordinació de F. Estrany

30 DE MARÇINAUGURACIÓ OFICIAL DEL CENTENARI. DIA DE L’ESCOLA

31 DE MARÇ I 1 I 2 D’ABRILINTERNATIONAL CONFERENCE ON RENOVABLE ENERGIES AND POWERQUALITY (ICREPQ)

XIV REUNIÓ DE GRUPS D’INVESTIGACIÓEN ENGINYERIA ELÈCTRICA. Coordinació de R. Bargalló.

16 I 17 D’ABRILJORNADES INTERNACIONALS SOBRELES PERSPECTIVES PRESENTS I FUTURES DE L’HIDROGENCoordinació de M. Aguer i À. Miranda.