COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA ... · Dimecres 02 de novembre Tècniques...

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N AN

ÚMER

O 1

57O

CT

UB

RE

DE

20

11

Entrevista: Ramon Carner, presidentdel Cercle Català de NegocisRetrat Professional: Maribel LaguadoEmpresa: Nissan Ibèrica

a pedalsTransportpúblic


Theknos 157.qxp 11/10/11 10:52 Página 1

Després del parèntesi estivaltornem a la feina i, tot aprofi-tant l’avinentesa, vull dir-vosque els enginyers tècnicsindustrials hem tingut sem-pre la capacitat individual icol·lectiva de forjar la nostrasort i de demostrar-nos quepodem ser conductors de lesnostres vides. Ens les hemvist de tots colors, i sempreens n’hem acabat sortint. D’a-cord que la crisi actual ésmolt seriosa, però, no obstantaixò, estic convençut quequan acabi aquest cicle nega-tiu —perquè acabarà comtots els cicles—, en sortírem isegurament més forts queabans, perquè ens hauremmogut i preparat per cercarles oportunitats que tota crisipropicia: noves feines, re-plantejament dels models denegoci, aliances estratègi-ques, etc. Però perquè aixòsigui possible, no hi ha mésremei que comprometre’ns.Comprometre’ns amb la nos-tra vida, amb el nostre ave-nir, amb les nostres decisionsi accions, amb l’ocupació delnostre temps, amb les nos-tres causes i projectes. Elcompromís és una manera dedir que no acceptarem elfutur passivament, sinó quevolem ser agents del nostrepropi temps. No tan solsintèrprets del futur, sinó for-

jadors. No hem de caure en elpessimisme del “no hi ha resa fer” o “encara serà pitjor” oen el conformisme del “resig-nem-nos”.

Així doncs, hem de seroptimistes malgrat tot ple-gat. Potser perquè perta-nyem a una professió, lad’enginyer, que, com totes,imprimeix caràcter. I el nos-tre caràcter és no donar-nosmai per vençuts. Quan ensenfrontem a projectes quehan de complir mil i una nor-matives, quan ens enfrontema màquines que no acaben defuncionar, quan ens enfron-tem a càlculs complexos, pernomés posar uns exemples,estem forjant el nostre caràc-ter. Per tant, hem d’aprofitarla nostra manera de ser pertirar endavant. Perquè estàdemostrat que el més impor-tant a l’hora d’afrontar lesdificultats no són els recur-sos que tinguem en aquellmoment, ni la sort, ni l’ajutdels altres, sinó l’actitud queadoptem davant del proble-

ma. I una de les millors acti-tuds és la de no quedar-separalitzat i, en canvi, agafarla iniciativa, és a dir, assu-mir la nostra responsabilitatde fer que les coses passin.

Des del CETIB volem se-guir aquesta filosofia. Peraixò, estem posant en marxatot un seguit d’iniciativesque, tant en l’àmbit intern deserveis als col·legiats i col·le-giades com en el de relacionsexternes, estem convençutsque ens ajudaran a conti-nuar endavant, i sobre lesquals us anirem informantpuntualment.�

3

Començar amb optimisme

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI

“Per superar aquest cicle negatiuno hi ha més remei quecomprometre’ns amb les nostresaccions i decisions, amb lesnostres causes i projectes”

Us recordo que a partir de l’1d’octubre les sol·licituds de lesllicències urbanístiques deBarcelona hauran de fer-senomés per via telemàtica se-guint els criteris marcats perl’Ajuntament i acordats en elConveni signat amb el CETIB.


06OPINIÓ

La reformade la Constitució

07EN SEGONS

El carnet a la butxaca

22 EN PORTADA

Tan sols fa quatre anys que circulen, i les bicicletes vermelles amb parafangsblancs ja formen part del paisatge urbà de la ciutat i donen un toc de color alcarril bici. Després d’un període de complexa posada a punt, el servei públicde bicicleta compartida de Barcelona mira d’aconseguir el favor dels ciuta-dans i es consolida com una opció més de transport, sostenible i econòmica.

Consell editorial: Jèssica Casulà, Jordi Català, Miquel Darnés, Montse Grau, Marta Martí, Agustí Morera, Joan Ribó. Assessor de comunicació: MiquelDarnés. Coordinació i realització editorial: Ara Llibres, s.c.c.l., www.arallibres.cat. Col·laboracions en aquest número: Departament de Fitness delGrup DiR, Jèssica Casulà, Miquel Darnés, Jordi Garriga, Jordi Goula, Pilar Guimerà, Manel Haro, José López López, Oscar López, Moisès Morató, Albert Punsola, DavidRoman, Servei d’Assessorament Jurídic del CETIB, Servei d’Orientació Tècnica del CETIB. Imatges: Adif, Xavier Corbella, Dir, EUETIB, Manel Haro, Oriol Nin, Shutterstock.Disseny original: Estudi Freixes. Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Bailén, 68 - 08009 Barcelona, [email protected] Tel: 932 725 430. Impressió ienquadernació: Sprint Copy, SL. Edita: Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934 961 420 Fax: 932152 081, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables delcompliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida lareproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que s’estiguésinteressat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucatecològic (FSC) de 100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

18EMPRESA

34ARTICLE TÈCNIC

37INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Nissan Ibèrica La vida radicalAmbició de futurTerres rares

41PREGUNTESFREQÜENTS

20SOSTENIBILITAT

Transport públic a pedals

16RETRAT PROFESSIONAL

Maribel Laguado

Sistema solarde calefacció i aiguacalenta sanitària

La Jornada Tècnica de la Motocicleta Elèctrica,èxit sobre rodesInformació Col·legial, pàgina 8

XA

VIE

R C

OR

BE

LL

A


Solucions integrals per a la gestió global de l’energia (Schneider)

Impartit per Schneider ElectricEspanya. A les 18.30 h a la salad’actes del CETIB.

Ramon Carner,president del CercleCatalà de Negocis

45INNOVACIÓ

Innovació 04Energia del tren per al cotxe elèctric

46SALUT

D·Total BodyTotalment en forma

Us sembla que el Bicingés una alternativa vàlida

al transport públictradicional?

TOTAL VOTS: 76

Opineu a www.cetib.cat.

L’ENQUESTA DEL WEB

MA

RC

JA

VIE

RR

E

“En el seu moment, el cafè per a tothomassumia en certa manera que Catalunya erael motor d’Espanya, però després de 30anys ja veiem que ara no ens volen ni coma motor. Totes les xifres ho expliquen”

El què i el comde la capitalització de l’aturInformació Professional, pàgina 38

Dijous20 d’octubre

Àmbit de la contaminacióacústica. Mesurament iavaluació del sorollambiental i arquitectònic

Curs a càrrec de Josep Simona iPujadó, director tècnic de Labcat,i de Jordi de Haro i Prat, directorde qualitat de Labcat. Dies 2, 7, 9,14, 15, 17, 22 i 24 de novembrede 2011, de 16.30 a les 20.30 h,al Tecnoespai del CETIB.

Dimecres02 de novembre

Tècniques de venda per a tècnics i enginyers

Curs impartit per Ricard Nogués i Parra, enginyer tècnic industrial,MBA i soci i director de l’empresaORGANIZE Enginyers Consultors.Dies 16 i 17 de novembre de 17 a 21 h, al Tecnoespai del CETIB.

Dimecres16 de novembre

La seguretat,font de creació de llocs de treball

A càrrec de ponents de l’empresa SGS InspeccionsReglamentàries. A les 18.30 h a la sala d’actes del CETIB.

Dijous17 de novembre

42CULTURA

Sis dècades de golejadesFutbolí de Billares Córdoba

28ENTREVISTA

La internacionalització es perfila comuna oportunitat en temps de recessió.Creieu que es disposa dels recursosnecessaris?

La pregunta del mes

39 % Sí, és un transport ràpid, còmode,econòmic i no contaminant.

37 % N’és un complement, perquè tan solsés vàlida per a desplaçaments curts.

16 % No, la bicicleta és perillosa per ausuaris i vianants, especialmentconduïda per mans inexpertes.

08 % No, l’orografia de Barcelona ésincompatible amb un ús generalitzat de la bicicleta.


No fa tant, explicàvem aaquesta plana qui eren elsamos del món. Sí, les agèn-cies de qualificació i tot elseu entorn de fons d’inver-sió manen més que ningú enaquesta època de capitalismefinancer i d’ideologia neoli-beral. De moment, ja hanajudat a enfonsar tres paï-sos i ara intenten que elsparlaments retoquin les cons-titucions per tal d’entrar unarticle on es digui que no espot gastar més del que s’in-gressa, amb la inestimableajuda de la senyora AngelaMerkel, que té por de que-dar-se sense ni un vot a Ale-manya. A Espanya ja hohem fet. Quina rapidesa! ZPi Rajoy s’han posat d’acordamb una telefonada per pac-tar allò que fa un temps totsdeien que era impossible:canviar la Constitució. Ladecisió em sembla errònia,des del punt de vista econò-mic, i fatal des del punt devista català.

Vegem. Imposar l’equili-bri pressupostari per tal delligar els polítics pot no seruna mala idea des del punt devista general, a la vista de lesbestieses que han fet (xarxad’AVE, aeroports que no fun-cionen per manca de vols…),però també és cert que no calencotillar els governs des de

la Constitució. No es pot ac-tuar simplement bé, sensedisbauxes, amb el control delParlament? La cotilla que aras’ha posat és perillosa i ab-surda fins a un punt de vistaeconòmic. El normal seriaque els impostos paguessinequilibradament les despesescorrents (educació, sanitat,atur, sou dels funcionaris…) ila inversió es financés mit-

jançant emissió de deute. Ésa dir, equilibri pressupostarifins un punt, però deixantuna escletxa per poder inver-tir en deute. Això és ortodox,ja que una inversió duraanys i es paga durant anys…El més curiós de tot és queAlemanya, que ha “obligat”al canvi, té un article moltmés flexible que l’espanyol enaquest punt…

6

La reformade la Constitució

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

OR

IOL

NIN

THEKNOS 157 OCTUBRE DE 2011


Però el més complicat ésper a Catalunya. L’equilibripressupostari ja hem dit queimplica “tant guanyes, tantgastes”. Bé, això, en l’àmbitespanyol, es pot fer, però aescala de comunitat autòno-ma és una bestiesa. Per unabanda, tenim unes despesesobligades, perquè se’ns hantransferit (sanitat, educa-ció…) però, per l’altra,aquesta quantitat l’hem d’i-gualar, no amb el que gene-rem d’impostos, sinó amb elque ens donen des deMadrid. I aquí hi ha la tram-pa. Si Madrid rebaixa el queens dóna, aquí hem de reta-llar despesa, no hi ha mésremei. I no hi podem fer res(sí, apujar més els im-postos…). Per això, Duran iLleida va intentar que enaquest article de la Constitu-ció també hi entrés unaesmena que fixés un límit aldèficit fiscal d’una comuni-tat amb l’Estat, a la qualcosa el PP i el PSOE (i, comp-te, també el PSC) s’hi vanoposar frontalment. Ara,comunitats com Catalunyaqueden lligades de mans ipeus, mentre que d’altres jas’estan plantejant tornarserveis transferits a Madrid.La fi del model d’estat de lesautonomies? Ves per on,doncs, tot l’embolic del deuteacabarà amb una recargola-da de Catalunya, en l’inicid’una etapa que no em fagens de bona espina.�

7

El carneta la butxaca

EN SEGONS

Ningú no pot negar quearran dels Jocs Olímpicsdel 92 Barcelona es vasituar en el mapa europeude les ciutats modernes iamb qualitat de vida. Peròhi faltaven les bicicletes.Calia que tornessin, jaque fins que els automò-bils no van començar afer-se els amos i senyorsdels carrers, n’hi haviaforça. Ara i abans, sempreha estat un transportràpid, saludable i barat.Així, primer van comen-çar els carrils bici per faci-litar el trànsit dels ginysde dues rodes, o màquinescom se’ls anomenava anti-gament. I després ha arri-bat el Bicing, que ha estatmés d’un cop a punt demorir d’èxit: problemesinformàtics, dèficit galo-pant, etc. Però és que119.000 usuaris, 6.000 bi-cicletes i 420 estacions,són xifres que fan respec-te.

Amb tot, volem pensarque ja no hi ha marxaenrere. Els usuaris queens hem acostumat a por-tar el carnet a la butxacaho trobaríem a faltar. Enel meu cas, vaig donar-

m’hi d’alta de seguida iaixò em va permetre “ju-bilar” la meva bicicleta, ideixar de pagar el pàr-quing on la tenia —pujar-la amb ascensor vuit pisosno era gens còmode. Amés, si tens la sort detenir una parada just da-vant de casa i una altra alcostat de la feina, per mino hi ha color front defer-ne servir una de prò-pia. Ara bé, sigui deltipus que sigui la que esfaci servir, cal dir queBarcelona no és Amster-dam, Berlín o Viena, perposar exemples de ciutatsplanes i plenes de bicicle-tes. I és que els trajectesque van de mar a mun-tanya costen una micamés d’esforç, sobretot amesura que van passantels anys: les pujades sónles mateixes però les ca-mes i els pulmons no.

Però, malgrat tot, por-tar el carnet del Bicing asobre et fa sentir que enqualsevol moment pots te-nir al teu abast un mitjàpúblic de transport més.Si, a més, fas exercici icontamines menys, quèmés es pot demanar?�

Imposar l’equilibripressupostari és fatal per a Catalunya

Miquel DarnésEnginyer tècnic industrial i periodistaCol·legiat núm. 6657


“La ciutat de Barcelona, comquasi tothom sap, és una deles ciutats on més motos hicirculen, fet que la converteixen l’escenari ideal per organit-zar la primera jornada de lamoto elèctrica.” Jordi Català,secretari del CETIB, va donarel tret de sortida, juntament

amb els altres membres orga-nitzadors del certamen, aExpoElèctric, un dels ma-jors esdeveniments d’Espa-nya de vehicles elèctrics i undels més importants d’Euro-pa. A la cita van acudir-hiMaite Masià, directora del’Institut Català d’Energia

(ICAEN); Mercè Rius, diputa-da adjunta de Medi Ambientde la Diputació de Barcelona;Ramon Caus, de la FederacióCatalana de l’Automobilisme;Patrick Renau, president deVolt-Tour; Emili Godés, di-rector de comunicació deNissan per a Espanya i Por-tugal; Eduard Freixedes, re-gidor de mobilitat de l’Ajun-tament de Barcelona, i latinenta d’alcalde d’Economia,Empresa i Ocupació, SòniaRecasens, que va destacarque “Barcelona vol ser unareferència internacional en elmón de la mobilitat elèctrica”i va anunciar que els nousaparcaments públics de laciutat disposaran d’un 3 % deles places reservades peraparcar vehicles elèctrics.

JORNADA DE LA MOTOCICLETA ELÈCTRICAEl Recinte de l’Escola Indus-trial de Barcelona va ser l’es-cenari de la Jornada de laMotocicleta Elèctrica, la pri-mera de quatre grans activi-tats d’ExpoElèctric. Celebradael dia 21 de setembre, estavacoorganitzada pel CETIB i laDiputació de Barcelona.

Més d’un centenar de per-sones, entre tècnics i aficio-nats a les dues rodes vanassistir al programa de xer-rades i ponències tècniquesque, impartides per expertsen mobilitat urbana i mediambient, van abordar aspec-tes com la logística per a laimplementació del vehicle

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El passat dia 21 de setembre es va celebrar, dins la Set-mana de la Mobilitat Sostenible i Segura, la Jornada Tècni-ca de la Motocicleta Elèctrica. Emmarcada dins d’Expo-Elèctric, l’esdeveniment estava coorganitzat pel Col·legid’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona i per la Dipu-tació de Barcelona. Més d’un centenar de persones vanassistir a l’acte.

La Jornada Tècnica de la MotocicletaElèctrica, èxit sobre rodes

La Jornada de laMotocicletaElèctrica,coorganitzadapel CETIB, vaatreure a mésd'un centenar d’assistents

u

8

CE

TIB



elèctric a Barcelona, les in-fraestructures relacionadesamb mobilitat elèctrica, elprojecte Green Emotion demotocicletes elèctriques o lesexperiències en l’àmbit muni-cipal en gestió de flotes e-moto. La jornada va incloure,també, una exposició de 16motocicletes elèctriques jadisponibles al mercat, ambl’objectiu de mostrar com escomporten aquests vehiclesen el teixit urbà i els avantat-

ges que aporten pel que fa ala reducció de la contamina-ció, el consum i el soroll.

ACTIVITATS ENTORN AL VEHICLE ELÈCTRICCoincidint amb la Setmanade la Mobilitat Sostenible iSegura 2011, ExpoElèctricva organitzar, els dies 23 i 24de setembre, un seguit d’acti-vitats lúdiques i divulgativesper tal d’acostar els vehicleszero a la ciutadania: la Ruta

Elèctrica (Barcelona-Circuitde Catalunya), que va aple-gar més d’una trentenad’automòbils, bicicletes, mo-tocicletes i furgonetes 100 %elèctriques; la cursa nocturnad’Ecosèries (el primer campio-nat d’Europa de conducció efi-cient en circuits), i l’Expotestelèctric, una jornada amb mésde 40 expositors on els ciuta-dans van poder conèixer i pro-var una extensa gamma devehicles elèctrics.�

9


Fotografies, d’esquerra adreta i de dalt a baix:

iDiverses autoritats van citar-se a ExpoElèctric, un dels esdeveniments mésimportants de l’Estatrelacionat amb la mobilitatsostenible.

iuJordi Català, secretari del Col·legi d’Enginyers TècnicsIndustrials de Barcelona, vaser entrevistat com a membreorganitzador del certamen.

tuSònia Recasens, tinentad’alcalde d’Economia,Empresa i Ocupació, vaanunciar que es reservaranun 3 % de les noves placesd’aparcament públiques avehicles elèctrics.

utLa jornada va inclourel’exposició de 16 motocicleteselèctriques disponibles almercat i més de 40 expositorson els visitants podien provarl’extensa gamma de vehicleselèctrics.



10

Exemples decampanyes demàrquetingque han difósla Guia de professionals

u

A partir de l’any 2007, lacondició dels enginyers tèc-nics industrials de profes-sionals versàtils ha estatdivulgada per diversos mit-jans i, de mica en mica, haanat donant els seus fruits.Les campanyes fetes endiversos mitjans de comuni-cació com ara TV3, Catalu-nya Ràdio, RAC-1, La Van-guardia, El Periodico, l’Avui,Google, etc. i els encarta-ments en revistes sectorialshan fet augmentar de forma

considerable les visites al webcol·legial i en particular a laGuia de professionals, en laqual es poden trobar 900enginyers tècnics industrials

repartits en 139 municipis,que poden fer fins a 600 fei-nes diferents agrupades peractivitats i especialitats. Així,tenim que durant el 2006 lesvisites a la Guia de professio-nals van ser de 13.012 i encanvi el 2010 han estat de29.759, cosa que representaun augment del 128 % ennomés cinc anys.

Enguany s’ha continuaten la mateixa línia i s’haafegit la novetat de posarpublicitat a diaris comar-cals i locals, com ara el 9Nou d’Osona i La Veu del’Anoia, i està previst fer-hoproperament en diaris delVallès Oriental i l’Occiden-tal. Però unes de les cosesque es consideren més efec-tives són els encartaments arevistes de col·lectius pro-fessionals, com ara les delscol·legis d’advocats, d’eco-nomistes, de gestors admi-nistratius, del gremi deconstructors, etc., que enqualsevol moment podennecessitar els serveis d’unenginyer tècnic industrial.Per tant, abans que acabil’any s’enviaran més de50.000 díptics de promocióde la Guia de professionalsen particular i els serveisdel Col·legi en general, aixícom s’aprofitarà per recor-dar la importància del visatcom a garantia de segure-tat. En aquest Theknos tro-bareu un exemplar del díp-tic esmentat.�

La promoció de la professió i dels col·legiatscom a objectiu primordial del Col·legi

El CETIB sempre ha tingut com a principal preocupaciódonar suport als col·legiats, acompanyar-los i ajudar-los enles seves carreres professionals. Aquesta inquietud haesdevingut motiu d’accions de comunicació i màrquetingencaminades a posicionar la professió d’enginyer tècnicindustrial en el si de la societat en general i en el món pro-fessional en concret.

MIQUEL DARNÉS I Assessor de comunicació del CETIB

Les consultes a la Guia deprofessionalshan crescut un128 % en 5 anys

CE

TIB



11

Enguany, el CETIB ha can-viat completament tot l’en-torn relacionat amb les tec-nologies de la informació(TI) per adequar-les a lesnecessitats presents i futu-res del Col·legi. Les milloresmés importants són les se-güents:— Virtualització dels servi-

dors que tenim al CETIB.— Canvi de tot el cablatge de

l’edifici, que ha passat aser d’1 GB.

— Canvi de telefonia analò-gica a digital (IP).

— S’ha posat Wi-Fi a totes lesplantes.

— Unificació de proveïdorsde telefonia a un de sol, laqual cosa millora la con-nexió a Internet i amb elTecnoespai, a una veloci-tat de 10 MB reals.

— Servidors virtuals al nú-vol (cloud omputing) pera les aplicacions:p El nou Tecnovisat 3.0 i,

a mig termini, la gestióintegral de visats.

p La nova Borsa de Treballi, a mig termini, la ges-tió integral del Servei deSelecció de Personal.

p La nova formació en lí-nia.�

Millores i renovació de les tecnologiesde la informació (TI) al CETIB

El curs de preparació per aoposicions de Tecnologia 2011-2012 és un curs específic per aenginyers tècnics industrialsque tinguin el CAP, el màsterd’educació secundària o hagintreballat en centres públics oprivats com a mínim un anyabans del 2009. El curs, que té

una durada de 132 hores lecti-ves repartides en 33 sessionsde 4 h, l’ha proposat la Comis-sió d’Ensenyament del CETIBi l’impartirà Nicolau Galdea-no, inspector d’Educació. Lessessions tindran lloc al Tecno-espai del CETIB (c. Bailèn, 68),tots els divendres a la tarda i

els dissabtes al matí des deldia 2 de desembre de 2011fins al 27 d’abril de 2012.

Així mateix, el proper 20d’octubre es durà a terme, ales 19 h al Tecnoespai, unasessió informativa del curs ontots els assistents podran co-nèixer específicament el tema-ri del curs i podran resoldretots els dubtes plantejats.�

Curs de preparació per a oposicions de Tecnologia

Més informació i inscripcions:www.cetib.cat/agenda


12


El Col·legi celebra, un anymés, la Diada de la Professió i,com en anteriors edicions,l’escenari escollit serà el PetitPalau de la Música Catalana.L’acte, que tindrà lloc el pro-per dijous 24 de novembre a

les 20 h, serveix per lliurarels Premis CETIB 2011 – En-ginyeria i Societat en les trescategories de Millor projectede fi de carrera d’EnginyeriaTècnica Industrial i Enginye-ria en Disseny Industrial, Mi-

llor treball d’innovació i dedisseny implantat, i Profes-sional de l’any.

Tots els col·legiats interes-sats a assistir a la Diada de laProfessió podran passar arecollir les invitacions a par-tir del 2 de novembre. Hohauran de fer personalmenta la seu del Col·legi en l’hora-ri habitual: de dilluns a di-jous, de 9 a 21 h, i divendres,de 9 a 14 h. Atesa la capacitatdel recinte, cada col·legiatdisposa d’una invitació per-sonal i d’una altra per a unacompanyant.�

Tot a punt per a laDiada de la Professió

CE

TIB

Com és tradicional al Col·le-gi, i coincidint amb les festesde la Mercè, la patrona de laciutat de Barcelona, el CETIBes va unir a les celebracionsciutadanes amb un especta-cle molt especial: el popularConcert de Festa Major delCol·legi.

Aquesta festivitat, propo-sada per la Comissió de Cul-tura i Esports del CETIB, esva celebrar el passat dia 20de setembre i va participar-hiel cor d’homes de la Fede-ració de Cors de Clavé, que vadelectar tots els assistentsamb el seu repertori.�

Concert de Festa Major al CETIB

CE

TIB


Fotografia defamília delsestudiantsd’enginyeriai enginyerspremiats enla Diada de2010

u

El cor d’homes de laFederació deCors de Clavéva delectar elpúblic delConcert deFesta Major

u

Patrocinador de la Diada de la Professió

Patrocinador dels Premis CETIB 2011


El degà Ribódiposita uncoixí de florsamb el logotipdel CETIB enl’homenatge a RafaelCasanovao

El CETIB va retre el seu par-ticular homenatge a RafaelCasanova amb una ofrenafloral al monument ambmotiu de la Diada Nacionalde Catalunya.

Com ja és tradició, cadaOnze de Setembre, el Col·legid’Enginyers Tècnics Indus-trials de Barcelona (CETIB)va participar en la tradicio-nal ofrena floral de la DiadaNacional de Catalunya.

Joan Ribó, degà del CETIB,va dipositar un coixí de florsamb el logotip del Col·legi al

peu del monument a RafaelCasanova. També ho van ferla resta de col·legis professio-nals presents.

TROBADA DE COL·LEGISTot seguit, els representantsdels deu col·legis participantsa l’acte van assistir a l’esmor-zar que, com cada any, ofereixel Col·legi d’Enginyers Indus-trials de Catalunya. El degà,acompanyat de la seva esposa,va assistir també a l’acte insti-tucional de la Diada al Parc dela Ciutadella.�

Ofrena floral del Col·legial monument a Rafael Casanova


Pretenem que els jubilats sesentin bé en la nostra Comissiói fomentar l’amistat entre elcol·lectiu. Per això, fem latertúlia després de cada reuniómensual. Molts jubilats hanestat treballant tota la vida ambduresa i alguns amb penalitats.Per això, en aquestes reunionses troben en un ambientd’amistat i camaraderia, unaspecte que agraeixen.

OBJECTIUS— Incrementar el nombre

d’assistents a les reunionsdel Cafètertúlia, ja quenomés formen part de la

Comissió uns quantscol·legiats jubilats.

— Augmentar el suport il’assessorament a les víduesque continuen en la nostraComissió, si elles ens hodemanen. Reconeixem queestem en la tercera etapa dela nostra vida i ens potpassar a nosaltres mateixos.

ACTIVITATS— Missa anual en memòria

dels membres de la comissióque ens han deixat durantl’any.

— Partides simultàniescomentades d’escacs.

— Sortides culturals itècniques.

— Actes culturals,conferències,esdeveniments...

— Viatges de vacances a l’estiui a la tardor.

— Concurs anual de pintura.

ÈXITSEstem orgullosos d’haverparticipat en la consecució del’anul·lació de l’impost desuccessions.

COMISSIÓ D’ENGINYERS JUBILATS

Més informació de les comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions.

JUNTA RECTORAPresident: José M. SegarraVicepresident: Joaquim RieraSecretari: Manel Fernández

MEMBRES146

REUNIONSCada tercer dimarts de mes, de 17 a 19 h, a la seu del CETIB

La Comissió d’Enginyers Tècnics Jubilats funcionades del 1980 i encara manté les mateixes ganes detreballar que el primer dia. Aglutina els membres mésveterans del Col·legi, que treballem a ple gas ambinquietuds i propostes per traslladar a tot elcol·lectiu.

Els temps han canviat i les condicionseconòmiques actuals no són les mateixes, així quedes de la Comissió vam proposar a tots elsmembres col·laborar econòmicament amb la quotacol·legial. La resposta ha estat molt positiva i per anosaltres ha resultat un motiu de satisfacció.

Organitzem activitats com ara el Cafètertúlia, quefem cada tercer dimarts de mes (excepte al juliol i a

l’agost). En aquestes reunions procurem que, cadados mesos, hi intervinguin persones que augmentinels nostres coneixements i ens ajudin a resoldre lesnostres inquietuds i dubtes, com ara notaris, polítics,arquitectes, personal mèdic, etc.

També organitzem un concurs anual de pintura,obert a tot el col·lectiu i on cada any augmenta elnivell de les obres que s’hi presenten, i amb les qualses fa una exposició on es premien les millors.

Dos cops l’any organitzem viatges: un per al mesde juny, normalment fora de l’Estat, amb una duradad’entre 12 i 14 dies, i l’altre a la tardor i sol ser d’uns4 o 5 dies. A més, durant l’any també fem sortidesculturals i tècniques d’un dia.

14

CE

TIB

D’esquerra a dreta: Joaquim Riera, ManelFernández iJosé M. Segarra

u


16

RETRAT PROFESSIONAL

Quan un analitza el currículum de MaribelLaguado, pot pensar que està davant d’unapersona addicta a la formació. Va cursar elsestudis d’Enginyeria Industrial a Veneçuela,on va néixer, però en arribar a Barcelona vahaver d’homologar el seu títol. Des de llavors,no ha parat d’assistir a cursos, conferències icongressos. L’apartat de formació comple-mentària del seu currículum fa, fins i tot, unamica d’enveja i quan se li pregunta per què tétant d’interès a estudiar, contesta, sense poderevitar deixar escapar un petit somriure: “nohi poso tot el que he fet, perquè, sinó, no ettruquen per fer entrevistes de feina”.

Laguado treballa ara a CTAIMA Outsour-cing & Consulting, empresa dedicada a quali-tat, medi ambient, prevenció i seguretatindustrial amb clients com Nissan, Maheso,Port Aventura, Repsol, Mercedes-Benz iBayer. La seva dedicació se centra en la para-da tècnica de la central tèrmica d’ús combinatBesòs 5, on supervisa els contractistes que hi

participen, aplica la check list de seguretat,revisa la documentació de treballadors iempreses perquè puguin accedir a lesinstal·lacions de la planta i dóna suport a lacoordinació d’activitats empresarials.

Amb un contracte d’obra i servei a puntd’expirar (en el moment de fer l’entrevista),explica que li agradaria col·laborar en el des-mantellament de l’antiga central tèrmica delBesòs (la de les tres xemeneies). Això li repor-taria encara més experiència i preparació. I ésque Laguado, tècnica superior en Prevencióde Riscos Laborals en l’especialitat Ergono-mia i Psicosociologia Aplicada, també enHigiene Industrial i en Seguretat en elTreball, no es conforma a tenir una feina esta-ble. “No faig l’especialitat de Medicina del Tre-ball, perquè no sóc metge ni infermera; si no,també la faria”, assegura tot somrient. Amitjà termini, li agradaria endinsar-se en lesenergies renovables, ja que, més que una apos-ta de futur, són, diu, una realitat del present.�

MANEL HARO I Text i fotografies

Diversitat com a garantia d’oportunitatsMaribel Laguado, tècnica de riscos laboralsa CTAIMA Outsourcing & Consulting

FITES PROFESSIONALS A DESTACAR

2011 CTAIMA. Supervisió dels contractistes queparticipen a la parada tècnica de la central tèr-mica d’ús combinat Besòs 5, aplicació de lacheck list de seguretat, revisió de la documen-tació de treballadors i empreses i suport a lacoordinació d’activitats empresarials.

2010 IPLAN. Gestión Integral, SL Assistènciatècnica en PRL per a les actuacions de recons-

trucció de la xarxa elèctrica de la província deGirona i construcció de subestacions elèctriquesa la província de Barcelona.

2007-2010 Grupo Bureau Veritas Español.Coor-dinadora de seguretat i salut: fase d’execuciód’obres civils (Plan E). Instal·lacions (mantenimenti renovació de semàfors), soterrament de línieselèctriques aèries de BT i obres d’edificació.

2006-2007 Grupo MGO, SA. Coordinadorade seguretat i salut en fase d’execució enobres de construcció d’edificació.

2005-2006 Lectro 90 SAU.Tècnica de mante-niment de seguretat i medi ambient.



“Un mai ha de deixar de for-mar-se, obre portes; sobretot sila formació i experiència pro-fessional són diverses.”

“Quan un marxa a treballar al’estranger, el primer que posaa la maleta és la seva experièn-cia i coneixements.”

“No s’ha d’oblidar que l’expe-riència professional també ésformació. Especialitzar-se estàbé si no ens encotilla.”

“Treballar en riscos laborals ésuna bona experiència, però unno es pot adormir perquè téresponsabilitat penal.”

nitats


EMPRESA

El futur ja és una realitat i Nissanacaba de posar al mercat el seu pri-mer model de cotxe elèctric, elLeaf, amb la ferma intenció de lide-rar el món de la mobilitat sosteni-ble i d’emissions zero. Aquest mo-del, un dels quatre dissenyats perla marca tot i que els altres tressortiran a la venda els propersanys, és un vehicle familiar com-pacte de cinc places, que arribaequipat amb climatitzador automà-tic programable a distància, nave-gació per satèl·lit, càmera d’esta-cionament i connectivitat des detelèfons intel·ligents o ordinadorspersonals.

Amb una inversió inicial de4.000 milions d’euros, Nissan voldemostrar el seu compromís pelmedi ambient i les noves tecnolo-gies, segons informa el consellerdirector general de Nissan Iberia,Manuel de la Guardia. El Leaf téun motor compacte i un invertersituats a la part davantera del cot-xe, que proporcionen tracció a lesrodes anteriors. El motor decorrent continu proporciona alvehicle una potència suficient perarribar als 145 quilòmetres. Per29.950 euros, inclosos els ajutsdel govern, els consumidors japoden adquirir aquest model, que,segons Nissan, té un preu gairebésemblant a un vehicle dièsel ohíbrid amb el mateix equipament.El Leaf té una autonomia de 175quilòmetres i un consum de menysde dos euros cada cent quilòmetres,uns cinc euros menys que un cotxede motor dièsel. Els enginyers tèc-nics industrials de Barcelona hanparticipat en aquest projecte, fentproves de recàrrega del cotxe,fent-lo circular per diferents paï-sos.

La carta de presentació del noumodel de Nissan són les més de12.000 unitats que ja s’han venuten tot el món fins al mes de setem-bre, tot just quan el Leaf surt al

18


Amb les pilescarregades

MANEL HARO I Text NISSAN I Fotografies


mercat espanyol, i les 50.000 quees produiran a partir de 2013 aSunderland (Anglaterra). De mo-ment, el cotxe només es fabrica alsEstats Units i al Japó, però la plan-ta de la Zona Franca de Barcelonaés una de les candidates a acollir lafabricació de la furgoneta NV200en la versió elèctrica, tot i que no hiha dates definides. El Leaf, 100 %elèctric, ja ha guanyat el premi alCotxe de l’Any d’Europa i el guar-dó al Cotxe de l’Any del Món. És laprimera vegada que aquestes dis-tincions recauen en un vehicle elèc-tric i suposa una de les apostes mésfermes de la marca japonesa, ja node cara al futur, sinó al present.

UN PROJECTE AMB CARA I ULLSEl vehicle Leaf és un dels quatreque Nissan té pensats produir elspropers anys. Barcelona ja haestat testimoni de la presentacióoficial del model, gràcies al LeafTour, gira de promoció que per-met als potencials usuaris provarel cotxe i que ja ha passat perdiferents ciutats com Lisboa,Ginebra, Rotterdam, París, Man-chester, Oslo o Estocolm. Desprésde la presència a la capital catala-na, continuarà per la resta d’Es-panya. La producció del Leafs’emmarca dintre del projecteZero Emissions de Nissan, projec-te que pretén reduir les emissionsde CO2 al medi ambient.�

Fotografies, d’esquerra a dreta i de dalt a baix:

oAlgunes de les instal·lacions de Nissan a Catalunya,com la de la fotografia, estan equipades amb elsprimers punts de càrrega ràpida de l’Estat.

iiEl president de la Generalitat de Catalunya vaprovar el vehicle 100 % elèctric Nissan Leaf, en lapresentació oficial del model a Catalunya.

iA Barcelona s’han fet proves de càrrega del vehicle iels enginyers tècnics de la fàbrica de la Zona Francahan participat en el projecte fent-lo circular perdiferents indrets.

Any de constitució de Nissan: 1933

Equip de disseny: A Nissan hi treballa una plantilla de12.500 persones en els departaments europeus dedisseny, investigació i desenvolupament, a més defabricació, logística i operacions de vendes i màrqueting.

Vendes: Durant el 2010, l’empresa va vendre 547.000vehicles en 47 mercats d’Europa occidental i l’Europa del’Est. A les plantes d’Espanya i Gran Bretanya, laproducció va ser de 527.966 vehicles.

Plantes de Nissan a CatalunyaTelèfon: 932 908 080 - Web: www.nissan.es

BarcelonaSector B, carrer 3, 77-11108040 Barcelona


Montcada i ReixacCarrer del Mig, 86-92Polígon Industrial Pla d’en Coll08110 Montcada i Reixac


20

El concepte de la geoenginye-ria implica la transformacióde condicions ambientals agran escala amb la finalitatd’afrontar problemes quetambé tenen una dimensióplanetària com el canvi cli-màtic. Els darrers mesos s’hasuggerit en diverses publica-cions que el Panell Intergo-vernamental sobre el CanviClimàtic, el grup de científicsde les Nacions Unides quetreballa en el tema, estariaconsiderant adoptar algunesmesures de geoenginyeria enconstatar que les mesuresconvencionals adoptades finsara no permeten frenar lesemissions en la manera queseria desitjable.

Algunes d’aquestes mesu-res inclouen la possibilitatd’aconseguir, a través de lamanipulació genètica, quealgunes grans collites tin-guessin un color més clar;alliberar sulfats a l’estratos-fera; enviar a través devaixells de grans xemeneiesaigua de mar cap a l’atmosfe-ra en forma de vapor per cre-ar més núvols, i promoure la

utilització de pintures claresen els terrats de pobles i ciu-tats. Aquestes accions tin-drien en comú el mateixobjectiu: aconseguir que laTerra reflectís més llum solari mitigar d’aquesta maneral’increment de la temperatu-ra global.

Fins al moment, la geoen-ginyeria només s’ha desenvo-lupat a petita escala i bonapart de les diverses mesuresque proposa —una altra és elsegrestament de carboni— estroben en plena recerca cien-

tífica sense que es puguinassegurar resultats amb unafiabilitat total. Institucionstan heterogènies com laNASA o el parlament brità-nic han impulsat investiga-cions en aquest camp.

LLUMS I OMBRESEls partidaris de modificar elmedi ambient a través d’in-tervencions a gran escala percombatre les emissions hanrebut crítiques des del ma-teix món científic i de l’ecolò-gic al voltant de dos puntsprincipals: la incertesa vin-culada a unes accions, lesimplicacions de les quals nosón encara prou conegudes, ila qüestió ètica de fins a quinpunt els humans podem in-tervenir en la natura d’a-questa manera.

Certament, la geoengi-nyeria pot actuar de catalit-zador per a nous descobri-ments científics, però lescrítiques més acèrrimes sub-ratllen que, si aquestes tècni-ques acabessin tenint èxit,podrien afeblir encara més elcompromís dels països en la


SH

UT

TE

RS

TO

CK

Si els humans hem modificat el clima en perjudici nostre, per què no podem fer-ho perbeneficiar-nos-en? Aquest és el plantejament que obre el camí a considerar la geoenginye-ria com a arma de creació massiva d’un nou medi ambient.Algunes intervencions, però,com la de modificar genèticament les grans collites, són motiu de controvèrsia.

La vida radicalLa lluita contra el canvi climàtic

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT


21

lluita conta el canvi climàtic.En un hipotètic escenari enquè aquest fenomen es po-gués contrarestar, ningú potpreveure què succeiria ambla limitació de les emissionsacordades internacionalmenti que indirectament han com-portat la fixació d’objectiusmolt positius per a la vida deles persones. Sense anar méslluny, la reducció de la conta-minació a les ciutats.�

Les accions perrefredar elplaneta topenamb qüestionsètiques

RECURSOS

Terres rares és una denominació genèricade 17 elements químics entre els quals estroben els lantànids, el ceri, el prometi, elsamari o el tuli. Aquests elements presen-ten un seguit de propietats a les quals, ambel desenvolupament de l’alta tecnologia, elshan donat importància en un ampli marged’aplicacions industrials. Així, estan pre-sents en les pantalles de cristall líquid, enels cables de fibra òptica, en els componentselectrònics d’equips d’àudio i DVD, ordina-dors, automòbils, làsers i sistemes de comu-nicació, entre d’altres.

Últimament han cobrat rellevància en elcamp de l’eficiència energètica i el canviclimàtic. Es poden trobar, per exemple, encatalitzadors per reduir les emissions delsvehicles, fluorescents de baix consum, i latecnologia de refrigeració magnètica, que

possibilita aconseguir fred de forma mésneta i segura que amb els sistemes conven-cionals.

El nom terres rares no fa referència al’escassetat sinó a la dificultat de separaraquests elements d’altres components i,sobretot, de trobar-los una aplicació en elmoment en què es van descobrir. Cal pen-sar que això va succeir a final del segleXVIII. Fins a mitjan segle XX, la major partde terres rares venien de l’Índia i el Bra-sil però després l’Àfrica del Sud vaencapçalar-ne l’explotació. Els EstatsUnits havien estat grans productorsentre els anys 1965 i el 1980, però cap al’any 2000 el 90 % del seu consum deterres rares ja estava proveït per la Xina,que avui n’és el primer i indiscutible pro-ductor mundial.�

Terres rares

Ambició de futur

La capital francesa portaràa terme l’aposta més grandel món pel transport pú-blic. Si les previsions escompleixen, en dues dèca-des París sumarà 200 kmals 214 km de la seva xarxaactual de metro. Aquestaampliació sense precedentses portarà a terme a la pe-rifèria que envolta la ciu-tat. La capital, molt benservida, només té 2,3 mi-lions d’habitants, mentreque la regió metropolitanasupera els 11 milions i ésaquesta àrea la que presen-ta dèficits en l’oferta detransport col·lectiu. El Pla,conegut com a Grand ParisExpress, conté elementsclau per a l’èxit: trenca laradialitat per comunicarels municipis de la perifè-

ria entre si evitant el cen-tre, i preveu un funciona-ment de 24 hores continua-des i una velocitat mitjanadels trens de 60 km/h, su-perior a la del metro actual.El finançament provindràde l’Estat i dels municipisimplicats, tant amb els im-postos existents com ambnous impostos sobre l’acti-vitat comercial i la propie-tat immobiliària.�

SH

UT

TE

RS

TO

CK


EEls primers carrils bici deBarcelona s’inauguraren l’any1991. Denominats carrilsverds, recorrien els carrersConsell de Cent i Diputació ieren d’ús restringit al cap desetmana. Vint anys després,per la xarxa de 200 quilòme-tres de carril bici que recorrela ciutat s’estima que hi peda-len diàriament uns 100.000

ciclistes urbans, molts delsquals fan ús del Bicing, elsistema públic de bicicletacompartida. La mobilitat evo-luciona i l’ús de la bicicletacom a mitjà de transport esconsolida.

FER CULTURA DE LA BICIL’ús de la bicicleta, mitjà detransport essencial i necessa-ri en la postguerra, fins alsanys noranta es reduïa pràc-ticament al lleure i l’esport.Avui, l’economia i versatilitatd’un vehicle d’elevada relacióprestacions-cost han retor-nat la bicicleta a l’ecosistemaurbà. L’anomenada cultura

de la bici, comuna en moltesciutats d’Europa, ha arrelat aBarcelona amb la complicitatde ciutadans i institucions.

L’any 2005 començà aimplantar-se l’Àrea Verda,normativa que regula l’orde-nació de la calçada, des de l’a-parcament al carrer fins a ladistribució dels contenidors.El component recaptatori dela mesura generà uns exce-dents que el llavors alcaldeJordi Hereu decidí destinaral transport públic, disse-nyant un sistema de bicicle-tes compartides inspirat en elVélo’v de Lió i que es batejàcom a Bicing. La xarxa de




23


EN PORTADA

Tan sols fa quatre anys que circulen, i les bicicletes vermelles ambparafangs blancs ja formen part delpaisatge urbà de la ciutat i donen untoc de color al carril bici. Després d’un període de complexa posada apunt, el servei públic de bicicletacompartida de Barcelona mirad’aconseguir el favor dels ciutadans i es consolida com una opció més detransport, sostenible i econòmica.

La meteorologia canvia elfuncionament habitual de lesestacions, que a cops sónemissores i d’altres receptoresde bicis, i afegeix complexitat ala gestió del serveio

DAVID ROMAN I Text XAVIER CORBELLA I Fotos

alscarrils bici en constant crei-xement semblava suficientper absorbir l’increment sob-tat d’usuaris que la mesurasuposaria, i el 2006, amb elsrequeriments del projectedefinits, es convocà un con-curs públic per adjudicar elservei. Clear Channel, multi-nacional d’origen nord-ame-ricà amb experiència en lagestió de sistemes semblantsa Rennes, Estocolm i Oslo,resultà l’escollida. Signà uncontracte amb Barcelona Ser-veis de Mobilitat (B:SM) ambvigència de deu anys, segonsel qual actua com una empre-sa de serveis i és l’encarrega-

da de complir les condicionsespecificades, des del dissenydel sistema informàtic finsa l’atenció al client. En la ges-tió i funcionament del Bicing,B:SM ha de vetllar pelcompliment dels serveis esti-pulats, estudiar i proposarmillores.

El Bicing neix amb voca-ció de transport públic útil ide qualitat. Ni és una excen-tricitat ni un servei per allleure: el color de les bicicle-tes, vermell com el dels auto-busos, és tota una declaraciód’intencions. La xarxa d’esta-cions se situa a prop d’apar-caments i parades de metro,

autobús o tramvia per facili-tar el transbord, i l’ús es res-tringeix a residents a Espa-nya. Després d’abonar laquota anual (actualment de29,66 euros) es pot viatjar deforma gratuïta en trajectesde fins a mitja hora de durada,i a un cost de 51 cèntims/horasi se sobrepassa aquest temps.

CREIXEMENT INTENSIUEl projecte es materialitzà elmarç de 2007, data en què esposaren en marxa les prime-res 14 estacions i comença-ren a rodar 200 bicicletes. Laincògnita sobre la respostadels barcelonins davant d’u-


24

na oferta sense precedents esdesvetllà ràpidament i de for-ma positiva: la quota inicial,de tan sols 6 € anuals, atra-gué 130.000 usuaris en 12mesos.

L’elevada demanda va acce-lerar el Pla director d’implan-tació, i en un any el Bicing jadisposava de 6.000 bicicletesi 400 estacions. El ràpid crei-xement comportà l’aparicióde problemes de tota índoleque calgué solucionar sobrela marxa: informàtics, degestió i manteniment de laflota de bicicletes... El Bicinges revelà com un sistemacomplex i difícil d’afinar, esconvertí en focus de debatentre usuaris i no usuaris, iposà la idoneïtat de la bicicle-ta com a transport urbàsobre la taula. Aquest debat,passats 4 anys, sembla de-cantar-se a favor dels vehi-cles amb tracció a pedals.

UN BEBÈ DE 4 ANYSAixí defineixen el Bicing aB:SM. Després d’un creixe-

ment vertiginós, funciona deforma estable i amb normali-tat, i els responsables concen-tren els esforços a polir elsdefectes i millorar la qualitatdel servei.

Durant els 4 anys d’evolu-ció a marxes forçades haincorporat molts canvis.Alguns són evidents i d’al-tres són difícils de percebre:s’han millorat les bicis, s’han

inclòs tallers mòbils per aten-dre petites reparacions insitu, s’ha habilitat un callcenter, s’ha optimitzat el sis-tema de gestió en la reposicióde les estacions... En les en-questes realitzades periòdica-ment els usuaris han passatde puntuar el servei amb un4,6 el 2009 a un 6,5 el 2011,una nota equiparable a la querep el metro. Durant el 2009,

Des de la central, ubicada alPoblenou, es segueix en tempsreal el funcionament del sistema

t

EN PORTADA

Smartbike

L’aposta de Clear Channel peltransport urbà es diu Smartbike.Nasqué com una senzilla bicicletade passeig i els tècnics de ClearChannel l’han modificat adap-tant-la a un ús intensiu i mul-tipersonal, i l’han convertit en unsòlid mitjà de locomoció que tansols conserva el xassís i els plafonsdel model original. Tot i que Bar-celona n’és el principal banc deproves, la fabricació i gestió delmuntatge de l’Smartbike es portaa terme en plantes situades a l’es-tranger.�

1Pneumàticsantipunxada

2Generadorintegrat en la boixa

3Seient d’alta densitat

4Regulació del seient ergonòmica

5Canvi de marxes protegit

12

3

4

5



es va depurar la base dedades i es van eliminar dese-nes de milers d’exusuarisque havien abandonat el ser-vei. La xifra s’ha estabilitzaten els 120.000 abonatsactuals, bicingclistes fidelsque han incorporat la bicicle-ta compartida a la seva quoti-dianitat, la gran majoria delsquals la utilitza com a mínimun cop per setmana. L’accep-tació, les dimensions i l’úsintensiu a què se sotmet elBicing diàriament l’ha con-vertit en una referència enl’àmbit mundial. B:SM harebut unes 60 delegacions deciutats d’arreu del món inte-ressades a estudiar el feno-men.

PÚBLIC I/OSUBVENCIONAT?L’Ajuntament abona a ClearChannel 15.000.000 d’eurosanuals. La multinacional ga-ranteix, a canvi, el correctefuncionament del servei. Elcontracte inclou compensa-cions per incompliment delsgraus de qualitat establerts iestableix un índex de satis-facció del client (ISC) com unindicador que ha de milloraren el temps. Del total de lafactura, 4.000.000 d’euros escobreixen amb els pagamentsde quotes. El cost net és, pertant, d’11.000.000 d’euros,una xifra que en el context decrisi actual és un dels puntsque genera més controvèr-sia. Cal considerar que lacondició de transport públicconverteix el Bicing en defici-tari per definició, i que elgrau de subvenció per trajec-te és molt inferior al d’altrestransports públics com elmetro o l’autobús. El modelde gestió dissenyat a Barcelo-

na és pioner: no inclou publi-citat i utilitza un element derestricció de l’ús del cotxecom l’Àrea Verda per pro-moure un sistema mediam-bientalment més sostenible.Amb tot, hi ha veus queqüestionen l’efectivitat de laproposta i clamen per unareducció de la despesa.

LA GESTIÓ D’UN SISTEMAALEATORILa part visible del Bicing estàformada per 6.000 bicicletes,419 estacions i 40 furgonetes(anomenades mobilitats) de-

dicades a equilibrar el fluxentre estacions receptores iemissores. La direcció treba-lla des de la central, situadaal Poblenou, que segueix atemps real el funcionamentde l’equipament i controlal’estat de les estacions. Ges-tionar un sistema amb un altgrau d’aleatorietat i estacio-nalitat no és una tasca senzi-lla: en funció de l’època del’any, de l’hora del dia o de lameteorologia hi ha estacionsque poden ser totalment re-ceptores o totalment emisso-res. La dificultat que això

25

Qui és més ràpid?BICING: 17 min / METRO: 15 min / CICLOMOTOR: 10 min.

El Bicing és una alternativa al transport públic convencio-nal i privat? Per comprovar-ho hem fet el trajecte plaça deCatalunya - EUETIB, un recorregut de 2,5 km (just la mit-jana dels realitzats pels usuaris) amb lleuger desnivellpositiu i circulant en un 85 % per carrils bici, un dia labo-rable en hora punta. Tot i que el trànsit dens penalitza eltransport per superfície, els resultats demostren la vali-desa de la bicicleta compartida, amb un temps equipara-ble al del Metro, tot i que lluny del d’un ciclomotor.�



representa va empènyerB:SM a encarregar un estudia l’IESE, que després d’ob-servar els moviments delsusuaris definí un nou trac-tament de les estacionsagrupant-les en petits con-junts anomenats clústers isubclústers. Això permetéreduir la quantitat de viat-ges efectuats per les mobili-tats i millorà el desequilibrien els trajectes de muntanyaa mar. Les xifres evidencienl’efectivitat del sistema encomparació amb altres ciu-tats: Barcelona, amb 6.000bicicletes, té un nombre detrajectes diaris molt supe-rior al que sumen, per exem-ple, les 18.000 bicicletes delVélib de París.

INTEGRACIÓ TOTALHa de vèncer algunes reti-cències: reduir l’impacteeconòmic i obligar a fer peda-gogia entre els qui compar-teixen calçada i voreres, inclo-sos els ciclistes —un col·lectiusovint criticat per vianants iusuaris de vehicles a motor,

poc habituats a compartirl’espai vital amb els noushabitants de la ciutat—, Peròsembla que la bicicleta com-partida ha arribat a Barcelo-na per quedar-s’hi. Ja siguiamb el format actual o ambun altre en el futur, està ple-nament integrada en la mobi-litat urbana i representa unaalternativa real al transporttradicional: entre el 3 i el 4 %de desplaçaments diaris a laciutat es fan en un Bicingque, amb independència delcost, funciona. La primaverade 2011 es van assolir els57.000 trajectes en un dia (laxifra més alta registrada), ini tan sols la nevada del 8 demarç de 2010 va fer enrereles 3.000 persones que aquelldia van fer-ne ús. No ha fetdesaparèixer cap cotxe delcarrer, i ha incidit principal-ment en el taxi, el metro i elbus, però sembla haver tin-gut un paper decisiu en lanormalització de la bicicletacom a element de transporteconòmic, sostenible, silen-ciós i no contaminant.�

26

Pels centres de reparació deMotors i Glòries cada dia hipassen unes 900 bicicletes

t


En xifres

EN PORTADA

Reparació

El sistema informàtic de-tecta i bloqueja les bicicle-tes avariades quan sónrebutjades tres cops pelsusuaris. Una mobilitat lesdu a un dels centres dereparació, on els mecànicss’encarregaran de loca-litzar l’avaria i solucionar-la. Entre els centres deMotors i Glòries sumen14 bancs de reparació pelsquals passen diàriamentunes 900 bicicletes. Ini-cialment, s’assajà l’espe-cialització de les tasques iel treball en cadena, peròla tipologia variada de lesreparacions desaconsellàel sistema, i actualmentcada operari comença iacaba cada reparació, i aixís’estalvia temps i es facili-ta la traçabilitat del pro-cés. El cap de taller su-pervisa totes les tasquesefectuades, i les bicicleteses proven una per unaabans de ser retornades ales estacions.�

ABONATS (MAIG DE 2011):119.226

BICICLETES: 6.000

ESTACIONS:419

TRAJECTES DIARIS: entre 35 i 50.000

TRAJECTES DIARIS PER BICICLETA:entre 5 i 8 utilitzacions

DURADA DEL TRAJECTE MITJÀ:20 minuts (uns 2,5 km aprox.)


27

L’opinió d’experts i associacions

El Bicing satisfà plenamentels usuaris, però entre lagent propera al món de lesdues rodes i les associa-cions relacionades amb lasostenibilitat i mobilitat ur-banes trobem opinions di-verses. Moltes d’elles ambun denominador comú: calresoldre el desequilibri enel flux de bicicletes mar-muntanya derivat de l’oro-grafia de la ciutat.

La veu més crítica arribadel president del Gremide Venedors de Bicicletes deCatalunya, Creu Agustina,que no dubta a titllar elBicing de despropòsit pel«malbaratament d’uns recur-sos que es podrien invertir apromocionar de forma mésefectiva i menys propagan-dística l’ús de la bicicleta».Denuncia la dubtosa er-gonomia de l’Smartbike«només apta per a gent de tallamitjana», i nega l’efectivitat delservei com a porta d’entra-da al món de les dues rodes.

Ricard Riol, presidentde l’Associació per la Pro-

moció de Transport Públic(PTP), defensa la validesa delBicing com «una realitat es-timada pel ciutadà i un èxitsocial innegable», i proposaestudiar mesures que incen-tivin l’equilibri en el flux debicicletes, com ara bonifica-cions en les quotes per alstrajectes mar-muntanya. Creunecessari obrir un debat«que no ha de ser a favor oen contra, simplement ha depermetre resoldre la gestió».

Des d’Urbike, empresadedicada al disseny i pro-ducció de sistemes de bici-cleta pública, Àlex Balaridenuncia el cost excessiudel sistema i vaticina la reti-rada d’alguns serveis sub-vencionats de l’estil del Bi-cing els propers anys, perser insostenibles econòmi-cament. Proposa «redirec-cionar la inversió cap aun transport públic de pa-gament i efectiu, com labicicleta elèctrica, que per-metria solucionar el dese-quilibri en els trajectes ambdesnivell».

Joan Valls, president delBicicleta Club de Catalunya(BACC), valora el paper de-cisiu que ha tingut el Bi-cing en el ressorgiment dela bicicleta urbana. Creuque la recuperació dels35.000 usuaris que s’handonat de baixa és un delsreptes del sistema a mitjàtermini, ampliant la xarxad’estacions i afegint 2.000bicicletes a les existents.Fer més carrils bici en sen-tit mar-muntanya ajudariaa millorar el desequilibriactual del flux i reduiriacostos.

Al marge de balançoseconòmics, la cooperativaBiciclot és qui en fa lavaloració en clau més posi-tiva: «Sempre és bo fer cul-tura de la bicicleta perquèés una inversió a mitjà-llarg termini. Quin preuté això? Hem sentit parlarde xifres altíssimes, peròara que tenim un serveique funciona, el que cal éstreballar per reduir-ne elscostos».�


29


“ENTREVISTA “

Fill i nét d’una família d’emprenedors de Sant Feliu de Codines, Ramon Carner

és el continuador d’una petita saga d’empresaris dedicats al món del comerç i

distribució del sector de l’alimentació que, amb molt d’esforç, tenacitat i visió

de mercat, ha sabut mantenir i fer créixer el negoci familiar, com tants i tants

d’altres petits empresaris catalans. Fa temps, però, s’ha adonat que bona part

d’aquest esforç no només no reverteix en la millora del seu país, Catalunya, sinó

que serveix per enfortir un altre país que li va a la contra, Espanya. La seva

convicció, com a empresari, és que amb un estat propi hi hauria més prosperitat.

I és una convicció que argumenta amb xifres a la mà i que el va dur a constituir,

l’any 2008, el Cercle Català de Negocis - Empresaris per l’Estat Propi (CCN),

una associació que treballa amb el convenciment que no apostar per la

independència és no voler veure la realitat.

JORDI GARRIGA MAS I Text MARC JAVIERRE I Fotografies

només serà

El nostre

Ramon Carner, president del Cercle Català de Negocis

paíscompetitiuamb un estat propi


QQuè és el Cercle Català deNegocis?El Cercle Català de Negocisés una mena de lobby creatper donar suport al procés perun estat català. Per consoli-dar aquest procés hi ha d’ha-ver un grup econòmic fort aldarrere. Jo he viatjat per totel territori per vendre i ésfàcil adonar-se de l’esgota-ment dels petits empresariscatalans, de la desafecció quehi ha amb Espanya. El 1889,Valentí Almirall va crear elCercle Català, un lobby eco-nòmic per influir a Espanya,però ara cal fer un pas més.El mercat ja no és Espanya,ens hem de vendre a tot elmón i és una evidència que elnostre país només serà com-petitiu amb un estat propi.

Quanta gent aglutina?Tenim una junta de 14 perso-nes amb empresaris, direc-tius i professionals. Som 500empresaris associats i, al2012, volem assolir els pri-mers 1.000 socis.

Em parla de Valentí Almiralli de la seva idea de Catalu-nya. Cal superar el vuitcen-tisme?Evidentment. Tots els esfor-ços per encaixar amb Espa-nya a través de l’autonomiahan estat en va. Segurament,l’autonomia ha estat bonadurant el segle XX i més con-cretament durant la transi-

ció, però ara ja no és una einaper continuar creixent. Elsistema autonòmic ens portaa pagar 22.000 milions perunes infraestructures del totincoherents. Hem d’entendred’una vegada que el dèficitfiscal ha començat a limitarseriosament el creixementeconòmic català. De fet, jaestem veient que està col·lap-sant les bases del benestardels catalans.

Cal, doncs, superar el fet úni-cament històric i cultural?El logotip d’una entitat tanimportant com és ÒmniumCultural duu la llegendaLlengua, Cultura, País. AlCCN, que ho compartim, hiafegim Economia. Espanyaja sap que si no ens anul·laeconòmicament, no ens po-drà assimilar, que és la sevavoluntat última. En el seumoment, el cafè per a tothomassumia en certa manera queCatalunya era el motor d’Es-panya, però després de 30anys no ens volen ni com amotor. Totes les xifres hoexpliquen. L’Eix Mediterrani,per exemple, és un cas d’ac-tualitat que ho demostraclarament, és un autènticesperpent. Hauria d’haverestat fet fa 20 anys i ja veu-rem quan s’hi posen, si ésque s’hi posen…, però ja sesap, Espanya no inverteix encap de les seves colònies.

Quins estratagemes teniuper assolir el vostre objectiu?Tenim tres línies d’actuació.Per un costat, posem damuntla taula les xifres de l’espolifiscal i, sobretot, on i compodríem estar tots els cata-lans si no el patíssim. Peraixò, al nostre web es pot

consultar el que anomenemla Nòmina Catalana, que ésuna forma de saber quinaseria la nòmina de cadascú sitinguéssim un estat propi.Per un altre costat, treballemper atraure el sector empre-sarial, on cal trencar moltsprejudicis. Fem sessions detreball en què expliquem elnostre projecte. Així, estemeixamplant la base a travésdels empresaris de comar-ques, i constatem que cadavegada hi ha més consciènciadel fet que no pot ser que elfruit del nostre treball servei-xi per mantenir les elits d’unpaís que no és el nostre.Finalment, duem a termeuna bona tasca de comunica-ció per difondre el nostremissatge. Paral·lelament, hemcreat la Xarxa de Bons Nego-cis, de manera que qualsevolmembre del CCN pot oferir elseu producte a la xarxa,tipus networking.

Hi ha qui critica el futur d’u-na possible independènciapel fet que el mercat espa-nyol és el principal client dela indústria catalana…Això és mentida. FrancescMacià no va poder dur a ter-me el seu Estat català perquèel 80 % del que produíem hoveníem a Espanya, però aixòja no és així. Actualment,el 33 % ho venem a Espanya, el33 % és per a consum intern,i el 33 % restant s’exporta, iaquesta última xifra va endetriment del que venem aEspanya. Amb un estat propitindríem més recursos eninfraestructures per a l’ex-portació, per a R+D+i... Serí-em molt més competitius. Elllibre Sense Espanya, escritpels economistes Modest

30

«El dèficit fiscal ha començat a limitarseriosament el creixement econòmiccatalà i, de fet, ja està col·lapsant lesnostres bases del benestar»

ENTREVISTA



Guinjoan i Xavier Quadras,xifra les repercussions d’unhipotètic boicot espanyol alsproductes catalans, sectorper sector. El resultat és queen el pitjor dels escenaris, eld’un boicot total i perllongat,patiríem un decreixement del6 % del PIB. Tenint en comp-te que el dèficit fiscal és d’un10 %, encara hi guanyaríemun 4 %. A més, tots els païsosque darrerament han viscutprocessos d’independènciahan augmentat el seu PIB.

Tot això pot estar molt bé desdel punt de vista català, peròquè passa amb la respostaespanyola més enllà d’un boi-cot econòmic?Catalunya ha d’apostar perun procés dialogant i tran-quil, però en tot cas seràEuropa qui dirà a Espanyaquè ha de fer. Espanya no

està en situació d’imposarres. És cert que des de Cata-lunya s’ha de fer una granfeina per explicar que Euro-pa necessita un país al sudamb força. En aquesta situa-ció de crisi, Catalunya té l’o-portunitat de ser la baulaproductiva del sud que man-ca a l’Europa del Nord.

Diu que la crisi està aportantllum a la relació econòmicaCatalunya-Espanya. És unaoportunitat de cara a la inde-pendència?Sí, és ara quan molts empre-saris s’adonen que faltenrecursos i infraestructures.La crisi ha ajudat a la visua-lització de la situació real delpaís. I, compte, nosaltres noparlem d’independència, par-lem d’estat propi. Parlemd’un procés d’integració na-tural amb Europa, i no som

bel·ligerants amb Espanya.Avui, en el món global, nin-gú no és independent de nin-gú. El que és important ésobrir els ulls davant del quesignifica el dèficit fiscal quepatim a Catalunya. Els landsalemanys paguen a l’estat unmàxim del 3,5 %. Als EstatsUnits, arribar a un 4 % ésexcepcional. Tots els estudisindiquen que a partir d’undèficit per sobre del 4 %, unestat o regió s’empobreix. Inosaltres patim un dèficit del10 %!

Quina relació teniu amb elspartits polítics catalans?Ens sap greu que els partitscatalans estiguin tan endarre-rits en aquest assumpte. Lasocietat va a un ritme i elspolítics a un altre. La desafec-ció és un fet evident. Però, ditaixò, també sabem que en elmoment en què la societat esdesperti, els polítics actuaran.

Us sembla que molesteu?No!, ni de bon tros. Ens sem-bla que som una eina quedeterminats partits políticsutilitzaran en cert moment.Hem parlat amb tots… Potsermolestem al PSC i a Iniciati-va, ja que segons ells ara s’hade treballar per sortir de lacrisi i crear llocs de treball…Però això és una paradoxa,perquè l’Estat propi és lasolució. Pel que fa a altrespartits, tenim molt bona rela-ció amb ERC, sobretot amb lanova direcció, i també tenimuna bona entesa amb CiU. Ami em sembla que a CiU liqueden com a molt un parelld’anys per decidir el nou fullde ruta del país. El peix alcove s’ha acabat. No hi hapeix i el cove està foradat.�

31



Justificació de substitucióde col·lectors solars plansper col·lectors de tubs de buitSovint, en edificis de novaconstrucció i reformes d’edi-ficis situats al centre de lesciutats, la viabilitat de l’apro-fitament d’una instal·laciósolar tèrmica es veu compro-mesa per l’orientació i lesombres que exerceixen altresedificis propers i incideixendesfavorablement en el campde col·lectors de la nova ins-tal·lació.

Per garantir la coberturasolar mínima exigida pelCodi tècnic de l’edificaciós’han de buscar altres solu-cions que aportin el mateixestalvi energètic amb elmenor impacte possible sobrela instal·lació i sobre l’entornde l’edifici, ja que també exis-teixen ordenances munici-pals que regulen l’impactevisual de les instal·lacionssobre els edificis.

Descripció de l’edificiUn exemple d’aquesta pro-blemàtica el trobem a les ins-tal·lacions d’un edifici entremitgeres que s’ha fet a la ciu-tat de Barcelona. És un edifi-ci de 9 habitatges de novaconstrucció i cada un constade 4 dormitoris, 2 lavabos,cuina i menjador. Existeix unespai en la coberta de 72 m2

destinat a la instal·lació delscol·lectors, encara que, per

motius constructius, l’orien-tació dels col·lectors ha de sersud, amb una desviació de45º a l’oest. Aquesta desvia-ció produeix en la instal·lacióuna pèrdua del 7,1 %. Lacoberta està tancada per unmur d’1,2 metres d’alçària.

SOLUCIÓ ADOPTADA

Col·lectorsPer complir amb les exigèn-cies de les tres normativesvigents a la ciutat de Barcelo-na referents a energia solartèrmica s’han instal·lat 200tubs de buit VDF 15 i VDF 20.

La coberta té una super-fície lliure d’obstacles de72 m2, encara que, per evitarles ombres que provoca elmur que tanca la coberta, la

superfície que queda disponi-ble és de 50 m2. L’espai dispo-nible únicament permet ins-tal·lar col·lectors de tubs debuit. Són col·lectors amb altsrendiments i pèrdues moltreduïdes, amb els quals esmanté la cobertura solar exi-gida en la normativa, demanera que es redueix nota-blement la superfície d’ober-tura.

Els 10 col·lectors s’hanrepartit en tres bateries i enposició completament horit-zontal, disposició que es potdur a terme gràcies al fet queel col·lector VDF es basa en elsistema direct flow per cap-tar l’energia. El sistemadirect flow dels col·lectorsChaffoteaux consisteix en 2tubs concèntrics units a un

Instal·lació solar tèrmicaen un edifici d’habitatges situat a Barcelona

32


Col·lectorssolars de tubsde buitinstal·lats en un edificientremitgeres deBarcelona

u


absorbidor de coure. El fluiddel circuit primari de solarcircula per l’interior de cadatub. Gràcies a aquesta carac-terística estructural, els col·lec-tors es poden situar en posiciótotalment horitzontal i, a més,cada tub es pot inclinar demanera que dóna a l’absorbi-dor l’angle òptim de captació is’obté així el màxim rendi-ment de la instal·lació.

La instal·lació en horit-zontal també ha permès cre-ar una senzilla estructuraque eleva els col·lectors 1,5 mdel terra. D’aquesta formatenim més espai lliure a lacoberta i, per tant, se’n facili-ta la instal·lació i les tasquesposteriors de manteniment.

La solució mitjançanttubs de buit és la que millors’adapta a les necessitats del’edifici, s’aconsegueix l’apro-fitament òptim de la coberta,l’impacte visual és moltreduït i es manté l’estalvienergètic per a l’usuari final.

Distribució de la instal·lacióCadascun dels habitatges dis-posa d’un armari destinat aficar-hi la caldera i un intera-cumulador. Una instal·laciódistribuïda, inicialment méscostosa, aporta múltiplesavantatges per a l’usuarifinal. El més destacable ésque el consum d’aigua fredao calenta és independent pera cada veí.

D’altra banda, aquestasolució té més complexitat demuntatge, sobretot perquè elcircuit primari de solar had’estar completament equili-brat per garantir el reparti-ment de forma homogèniaa tots els habitatges. Per aaixò, la distribució s’ha de fermitjançant retorn invertit.

A més, per millorar l’a-profitament de l’energia so-lar, s’ha instal·lat una vàlvu-la de 3 vies entre la impulsió iel retorn del serpentí de cadainteracumulador. Aquesta vàl-vula obre o tanca segons latemperatura de l’aigua acu-mulada i del fluid del circuitprimari; d’aquesta forma, esforça que la calor sempresigui cedida del circuit pri-mari a l’acumulador i mai ensentit contrari.

AcumulacióA cada habitatge s’ha ins-tal·lat un interacumuladorChaffoteaux BCH 160 versióterra. És un acumulador ambun calderí d’acer vitrificat altitani i que integra un serpen-tí de 0,7 m2. L’interacumula-dor BCH inclou doble protec-ció contra la corrosió: d’unabanda, l’habitual ànode demagnesi i, de l’altra, l’exclu-siu sistema Protech. Aquestdispositiu de corrent imprèsmanté el calderí sempre pro-tegit i evita haver de revisarperiòdicament l’estat de l’à-node.

L’interacumulador BCH160 sobre terra té les conne-xions a la part superior, laqual cosa facilita la ubicació iel muntatge dins de l’arma-ri, ja que es pot instal·larfàcilment sota la caldera. Enestar tan proper a la font desuport, es minimitzen les

pèrdues que es produeixen al’aigua que circula des de l’a-cumulador fins a la caldera.

Sistema de dissipacióLa instal·lació està dimensio-nada perquè la coberturamensual sigui inferior al100 %, de manera que s’evitinpossibles sobretemperatures.Tot i així, no tots els mesostenen la mateixa ocupació niel mateix consum d’ACS. Ambla finalitat de protegir la ins-tal·lació i allargar la vida útilde tots els seus components,s’ha instal·lat un aerotermosamb una potència de 20 kW.El funcionament d’aquestaerotermos es gestiona des dela mateixa centraleta ELIOS25 de Chaffoteaux.

SuportTota instal·lació solar reque-reix d’una font de suport pergarantir el subministramentd’ACS a la temperatura desit-jada per l’usuari. En aquestcas, la font de suport és unacaldera Pigma 25 FF de Chaf-foteaux. Aquesta calderasubministrarà calefacció al’habitatge i producció ins-tantània d’ACS. La barra deconnexions té integrada unavàlvula mescladora a l’entra-da d’aigua freda de la calderaon està connectat l’interacu-mulador de solar. A més, l’e-lectrònica de la caldera ensgaranteix el màxim aprofita-ment de l’aigua acumulada,ja que integra de sèrie unasonda que llegeix la tempera-tura de l’aigua acumulada ievita l’engegada de la calde-ra si la temperatura d’en-trada d’aigua des de l’in-teracumulador és igual osuperior a la demanada perl’usuari.�

PUBLIREPORTATGE

33


Amb elscol·lectors solarsde tubs es redueixl’impacte visualsobre l’entorn


ARTICLE TÈCNIC

34

La producció de calor solarper a l’aigua calenta sanità-ria és una solució factibleactualment tant pel que fa ala cobertura real (fracciósolar respecte de la demandatotal) com a l’econòmica (es-talvi de combustibles fòssils).Malauradament, l’obtencióde calefacció a partir de laradiació solar amb els siste-mes actuals pateix un obvi ienorme inconvenient: el perí-ode de màxima demanda decalefacció coincideix amb elsmínims índexs radiatiussolars (hivern). En conse-qüència, per obtenir unescobertures notables en cale-facció, són necessàries granssuperfícies de col·lectors so-lars, unes superfícies quesón a bastament sobredimen-sionades per a la resta del’any.

Per satisfer d’una maneraeficient una demanda eleva-da de calefacció i ACS con-

juntament no és prudent nieficient tenir en compte elssistemes d’energia solarsmés convencionals. No obs-tant això, aquests sistemessolars “convencionals” podenfer un salt qualitatiu extraor-dinari si s’hi afegeixen doscomponents més: l’emmagat-zematge d’energia solar enperíodes excedentaris i l’a-portació d’energia tèrmica apartir d’una bomba de calorque prengui la calor del

focus “fred” del sistema d’em-magatzematge.

Amb l’afany de donar res-posta a un dèficit de calor enun context de radiació solargenerosa, però fora de temps,s’ha ideat un sistema termo-dinàmic que dóna resposta ales demandes anuals tèrmi-ques: el sistema de calor iACS (SCACS). Aquest siste-ma no té cap revelació quanta components —tots existei-xen en diferents configura-cions en sistemes actuals—;la novetat sorgeix del saltqualitatiu en eficiència ener-gètica que resulta de la unióde diferents camps tecnolò-gics, que fins ara han treba-llat cadascun per la seva ban-da.

Dues idees base aporten lafilosofia d’aquest nou siste-ma d’alta eficiència: 1. La transferència d’ener-

gia tèrmica excedentàriade l’estiu cap a l’hivern.

L’energia tèrmica de mitjana temperatura —calefacció i aigua calenta sanitària— suposamés d’un 60 % de la demanda energètica en els edificis d’habitatges. La cobertura d’a-questa demanda en qualsevol tipus d’edifici és un dels màxims objectius que planteja alsseus enginyers Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

MOISÈS MORATÓ I Cap d’Àrea d’Energia de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona


Componentsbàsics delsistemaSCACS:col·lectorssolars, bombade calor iacumuladorestacional

u

Sistema solarde calefacció i aiguacalenta sanitàriaAmb suport de bomba de calor


2. L’ús de la bomba de caloren condicions extrafavo-rables.

Respecte al primer punt, exis-teixen experiències similars aEuropa en els magatzems decalor estacionals, els ano-menats large thermal seaso-nal storage (LTSS). Aquestsimmensos magatzems (5.000-10.000 m3) actuen com a fontde calor per abastir una certafracció de les demandes decalefacció i ACS. El funciona-ment es basa en l’emmagatze-matge d’energia en formad’aigua calenta —sobretotcaptada durant l’estiu— idesplaçar-la cap a períodeshivernals. El sistema és nece-ssàriament gran perquè ac-tua com a font d’energia i nocom a focus de calor d’unamàquina tèrmica.

El sistema SCACS, for-malment, és molt similar alLTSS, però té la propietat afe-gida que, a banda de podertreballar com a font de calor,també ho pot fer com a focusde calor d’una màquinatèrmica (bomba de calor).Aquesta és la gran aportaciód’SCACS. Si, a més, es consi-dera un projecte on només es

vol treballar amb un sistemaúnic com a focus de calor, elsvolums de l’acumulador espoden reduir considerable-ment. Pel que fa als SCACS,presenten les mateixes pro-pietats i avantatges que elsLTSS: són sistemes d’acumu-lació tèrmica altament iner-cials.

És en el segon punt —elde condicions extrafavora-bles— on es troba la milloramés contundent: la utilitza-ció del gran acumuladorestacional (GAE) com a poud’energia tèrmica per abastirel focus “fred” d’una bombade calor amb la finalitat deproduir calor i ACS.

Una bomba de calor con-sisteix en un cicle tèrmic enel qual a partir d’un treballs’extreu calor d’un focus

“fred” (aire del carrer) i esdesplaça cap a un focus méscalent (aire d’una habitació).El rendiment d’una bomba decalor es defineix pel coefi-cient of performance (COP),que és la relació entre l’ener-gia en forma de calor quedóna la màquina i l’energiaelèctrica que consumeix. Agrans trets i per a condicionsfavorables (un aire no gairefred a l’exterior), es pot pren-dre per a bombes convencio-nals un valor del COP propera 3, és a dir, per cada kWhelèctric consumit s’obtenen3 kWh tèrmics. Ara bé, si latemperatura de l’exterior ésmassa baixa, la capacitat del’evaporador que es troba al’exterior no és suficient perabsorbir calor d’un aire tanfred, l’evaporador es pot arri-

ARTICLE TÈCNIC

35


FUNCIONAMENT DE L’SCACS: Durant l’estiu la radiació és generosa (Re) i la demandatèrmica és baixa (només ACS = C1). Per tant, una granquantitat de calor absorbida pels col·lectors (Ce) es derivacap al GAE. En el període hivernal, la demanda augmentagràcies a la calefacció (C2) i la radiació és minsa (Rh). Tot ique es pot aportar una fracció de l’energia tèrmicasol·licitada, la resta de calor s’absorbeix del GAE, que haacumulat energia durant el període d’estiu. L’absorció decalor (Cs) es pot fer amb un rendiment molt superior alsCOP convencionals.

FUNCIONAMENT DEL SISTEMA A L’ESTIU FUNCIONAMENT DEL SISTEMA A L’HIVERN


bar a saturar i arribar a unCOP proper a zero, és a dir,que no s’obté energia tèrmi-ca. En definitiva, és mal ne-goci intentar absorbir calord’un aire fred. No obstantaixò, és justament el queestan fent milions de bombesde calor en tot el país durantl’hivern. En aquest punt, éslògic repensar l’escàs benefi-ci d’extreure calor d’un airefred.

Per il·lustrar el perquè dela millora proposada en elsistema SCACS, acudim a unsímil explicatiu del funciona-ment d’una bomba de calor:l’energia tèrmica que es volextreure amb una bomba decalor es comporta semblant-ment al vi atrapat en un botde cuir —el líquid (calor) és adins, però si no s’aplica unaforça (consum elèctric) nosurt líquid. És necessàriauna certa pressió per obtenirel vi. Malauradament, lesbombes de calor a l’hivernactuen com si s’intentésesprémer un bot de vi quasibuit: l’acció de la pressió (con-sum d’electricitat) no pro-dueix un raig de vi generós(calor). La novetat del siste-ma que es presenta és fertreballar el focus fred de labomba en un bany d’aiguacalenta (que equivaldria a es-prémer un bot de vi ple a ves-sar); el resultat seria queamb poca pressió (electrici-tat) s’obtindria un gran dollde vi (calor).

Un salt qualitatiu que jas’ha produït en aquest sentitha estat en els darrers anysl’aplicació de la geotèrmia ales bombes de calor: aprofi-tant l’estabilitat tèrmica delsubsòl en profunditat i laseva gran massa es poden fer

treballar les mateixes bombestèrmiques amb eficiènciesestables i millorades (un COPentorn a 4 o 5). S’ha fet unsalt qualitatiu evident: ja noes treballa amb focus tanfreds; amb sort s’arriba a tre-ballar entorn els 15 ºC i no els0 o 5 º C exteriors que potsuposar l’aire ambient endies d’hivern.

També en línies similars,els mal anomenats panellslunars milloren les condi-cions de treball de les bombescondicionals. Aquests siste-mes no deixen de ser bombesde calor que es diferencien deles convencionals en que elseu evaporador és una gransuperfície (justament el con-junt dels panells anomenatspanells lunars).

PERÒ... PER QUÈATURAR-NOS AQUÍ?

El pas lògic següent és quasiimmediat: si el funcionamenti rendiment d’una bomba tèr-mica que vol subministrarcalor a l’hivern augmentacom més calent es troba elfocus “fred”, per què nopodem banyar directamentl’evaporador en aigua calen-ta? Aquesta és la propostadel sistema SCACS, on elfocus “fred” per a l’obtencióde calor passa a ser una mas-sa d’aigua calenta dins d’un

gran acumulador estacional.Els rendiments que es podenaconseguir teòricament po-drien superar un COP de8, és a dir, per cada kWhelèctric subministrat s’obtin-drien com a mínim 8 kWhtèrmics. Amb aquests ordresde rendiment, el consumfinal d’energia externa que-daria reduït de forma con-tundent. A més, aquestaenergia externa (elèctrica) espot veure compensada pelbalanç anual d’una petitasuperfície fotovoltaica. Com aresultat, les demandes tèrmi-ques dels edificis poden sersubministrades exclusiva-ment a partir d’energia cap-tada en el mateix edifici. L’au-tosuficiència tèrmica és, arasí, possible.�

36

THEKNOS 157OCTUBRE DE 2011

ARTICLE TÈCNIC

Situació dels components bàsics de l’SCACS

en un edifici d’habitatgest

Desenvolupament: Moisès Morató Güell, cap d’Àread’Energia de l’Agència EcologiaUrbana de Barcelona

Equip tècnic: Jordi Abadal i Marta Pascual,enginyers industrials de l’AgènciaEcologia Urbana de Barcelona

Agraïments: Anna Bacardit (enginyeraindustrial), Martí Rosas (Dr.enginyer industrial, professor delDepartament de Màquines iMotors Tèrmics de la UPC)


INFORMACIÓ PROFESSIONAL

37

Pel que fa al Projecte de lleide promoció de l’activitateconòmica, el Consell va pro-posar que la Llei 20/2009, de4 de desembre, de prevenció icontrol ambiental de les acti-vitats, tingui una definiciómés específica de tècnic com-petent que la vigent. D’aques-ta forma es defensarien elsdrets dels titulars d’una acti-vitat i que aquests puguinconfiar la seva quota de res-ponsabilitat a uns tècnicsidentificables per la seva ido-neïtat tècnica. El Conselltambé va manifestar la neces-sitat que els articles 90 i 91del Decret 179/1995, de 13 de

juny, de reglament d’obres,activitats i serveis dels enslocals, no siguin derogats pelProjecte de llei.

EL CERTIFICAT D’IDONEÏTATEn relació amb el Projecte dellei de simplificació i millorade la regulació, el presidentdel CCETIC va demanar esta-blir un certificat d’idoneïtatque pugui assegurar la quali-tat i l’adequació a la normati-va vigent dels treballs profes-sionals de l’enginyera, ates lesmodificacions introduïdes perla Llei òmnibus estatal, per talde garantir la seguretat i

integritat física de les perso-nes.

Pel que fa a la Llei12/2008, de 31 de juliol, deseguretat industrial, el Con-sell va sol·licitar que elscol·legis professionals pu-guin realitzar la tasca derecepció i control de la do-cumentació en matèria deseguretat industrial i que esprevegi de forma expressala possibilitat que les perso-nes físiques realitzin lesfuncions dels organismesde control en aquest àmbit.

Finalment, el Consell vaproposar que es pogués in-cloure els col·legis profes-sionals en la composició delConsell per a l’Ús Sosteniblede l’Aigua, previst al Decretlegislatiu 3/2003, de 4 denovembre, atès que l’enginye-ria tècnica industrial potassessorar en matèria d’obresi instal·lacions relatives aserveis de subministramentd’aigua i de sanejament deles aigües residuals.�

Compareixença al Parlament del CCETIC

Joan Ribó, president del Consell de Col·legis d’EnginyersTècnics Industrials de Catalunya (CCETIC) i degà del CETIB,i Joan Gràcia, vicedegà del CETIB, van comparèixer davantel Parlament els dies 14 i 15 de setembre per defensar elsinteressos de l’enginyeria tècnica industrial en la tramitaciódels projectes de llei de promoció de l'activitat econòmica ide simplificació i millora de la regulació.


Aquest article tracta de res-pondre diverses qüestionsque sorgeixen en relació ambla tramitació de la capitalitza-ció de l’atur, els requisits pertenir-hi dret i les diferentsmodalitats.

Què és la capitalització del’atur i on se sol·licita? La capitalització de l’atur noés més que la percepció d’unasola vegada de l’import totalo parcial, segons la modali-tat, de la prestació d’atur. Persol·licitar-la, cal dirigir-se al’Oficina del Servei d’Ocupa-ció o a la Direcció Provincialde l’entitat gestora correspo-nent (INEM, OTG). Es potpresentar conjuntament ambla sol·licitud inicial de laprestació d’atur.

Quins són els requisits ne-cessaris per obtenir-la?Per tenir dret a la capitalitza-ció de l’atur cal complir lescondicions següents:

1. Estar aturat. Per tant, enel moment de la presenta-ció de la sol·licitud decapitalització no s’ha d’es-tar donat d’alta a la Segu-retat Social.

2. Estar percebent la presta-ció d’atur o, almenys, te-nir-la concedida.

3. Tenir com a mínim 3 me-sos de prestació d’aturpendents de percebre.

4. No haver capitalitzat enels 4 anys immediatamentanteriors a la sol·licitud.

Quines modalitats de capi-talització existeixen?Hi ha 2 formes diferents d’ob-tenir la capitalització. L’accésa l’una o l’altra dependrà deles circumstàncies personals

que concorren i del tipusd’empresa que es constitueix.

La primera modalitat és elpagament únic avançat delque queda per cobrar en con-cepte de prestació contributi-va de l’atur, descomptat l’in-terès legal del diner. L’importúnic a percebre depèn de laforma jurídica escollida perdur a terme l’activitat econò-mica.

Un cop aprovada la capi-talització a través d’aquestamodalitat, s’estableix el ter-mini màxim d’un mes periniciar l’activitat i justificar-la (amb la corresponent alta ala Seguretat Social), sempreamb posterioritat a la sol·lici-tud. Cal tenir en compte queles persones beneficiàries d’a-


38

El què i el com de la capitalització de l’atur

Lacapitalitzacióde l’atur potser unaoportunitatper iniciaruna novaactivitatprofessional

u

PILAR GUIMERÀ/OSCAR LÓPEZ I Integral Affectio Group


Sovint sentim parlar de lacapitalització de l’atur comuna eina facilitadora de l’i-nici d’una activitat profes-sional o empresarial. Però,tenim clar què és? Quinssón els requisits necessa-ris? Com se sol·licita?

SH

UT

TE

RS

TO

CK


questa modalitat de capitalit-zació no tenen dret a perce-bre una nova prestació peratur fins que no hagi trans-corregut el termini equiva-lent al temps que la personahauria estat cobrant l’atur sino l’hagués rebut en un pa-gament únic.

En el cas de no haverpogut capitalitzar el 100 %de la prestació d’atur pen-dent de percebre, existeix lapossibilitat d’accedir a la re-cuperació de la part restant através de la subvenció de lescotitzacions a la SeguretatSocial.

La segona modalitat cor-respon a la devolució de lesquotes de la Seguretat Sociala compte de la quantia pen-dent de la prestació d’atur.

Aquesta modalitat, l’únicaque poden utilitzar els socisde societats mercantils (SL oSA), consisteix en un paga-ment mensual que retornales quotes de la SeguretatSocial d’Autònoms, o l’importde l’aportació íntegra dela persona treballadora, a laquota del Règim General, acompte de la quantia pendentde prestació d’atur fins ques’esgoti.�

39

Forma jurídica Capitalització permesa

Creació o incorporació auna cooperativa o societatlaboral (SLL o SAL)

Treballador autònom

100 % de l’import de la prestaciópendent de percebre, que pot sercom a màxim l’equivalent al’aportació de capital.

60 % com a màxim de l’import de laprestació pendent de percebre, o el100 % si es té una minusvaliareconeguda del 33 % com a mínim.En ambdós casos, cal justificar unainversió inicial equivalent a l’importa rebre en forma de capitalització.

En ambdós casos, la persona ha de tenir un treball estable, i no temporal.En el cas d’incorporació, la persona no pot haver prestatserveis per aquesta entitat, percompte aliè, durant un períodesuperior a 24 mesos.

Més informació awww.affectio.es/ca/integral

La recentment publicadaLlei 27/2011, d’1 d’agost,sobre actualització, ade-quació i modernització delsistema de Seguretat So-cial, ha introduït una no-vetat pel que fa a les basesde cotització dels treballa-dors autònoms ja que, d’a-cord amb el que es preveuen la disposició addicionaltrigèsima tercera, a partirde l’1 de gener de 2012 iamb caràcter indefinit, elstreballadors autònoms po-dran escollir, amb inde-pendència de la seva edat,una base de cotitzacióque pugui arribar fins al220 % de la base mínimade cotització que cada anys’estableixi per a aquest rè-gim especial (al 2011 se-rien 1.870,44 euros).

Així doncs, a partir delproper 1 de gener de 2012,aquells autònoms que finsa la data, com a conseqüèn-cia de l’edat (majors de 48anys), podien cotitzar peruna base màxima de1.682,70 euros, poden am-pliar-la fins als 1.870,44euros (o la que correspon-gui amb l’actualització debases de 2012).�

Noves basesde cotitzacióper a autònoms

Llei 27/2011, d’1 d’agost,sobre actualització, ade-quació i modernitzaciódel sistema

Un cop s’aprovi la capitalització de l’atur es disposa d’un mes per iniciar l’activitat econòmicaescollida



40


L’important evolució que haexperimentat la medicina enels darrers anys no hauriaestat possible sense l’aporta-ció d’avançades tecnologies,que han permès el desenvo-lupament de noves solucionsa problemes mèdics i socials.L’enginyeria biomèdica, queaplica els principis de l’en-ginyeria a la medicina, per-met comprendre, modificar ocontrolar els sistemes biolò-gics, així com dissenyar ifabricar productes o equipscapaços de monitoritzar fun-cions fisiològiques i d’assistiren el diagnòstic i el tracta-ment dels pacients.

El sector de les tecnologiesmèdiques té un creixementmantingut del 4,5 % en l’àm-bit mundial. S’estima que elsllocs de treball en enginyeriabiomèdica (EB) tindran unincrement superior al 30 %en els propers 7 anys, mésdel doble de la mitjana pre-vista als altres sectors. Ac-tualment, hi ha més de 200universitats que imparteixentítols en EB a 28 països euro-peus.

L’ENGINYERIA BIOMÈDICA A L’EUETIBPer donar resposta a lesdemandes dels sectors invo-lucrats en la innovació bio-mèdica i seguint la recoma-nació del CIDEM, l’EUETIBs’ha posicionat amb un com-

promís docent en el sector deles tecnologies mèdiques. Ladocència en EB a l’EspaiEuropeu d’Ensenyament Su-perior a Catalunya parteix del’experiència docent imparti-da a l’Escola des del 2001, enels títols d’Enginyeria Tècni-ca Industrial. A partir delcurs acadèmic 2009-2010 esconsolida amb la posada enmarxa del nou grau en En-ginyeria Biomèdica, pioner atot l’Estat.

La formació d’enginyeriaIndustrial que reben els estu-diants del grau d’EnginyeriaBiomèdica a l’EUETIB és si-milar, els dos primers cursos,a la formació dels graduatsen Enginyeria Mecànica,Elèctrica, Electrònica Indus-trial i Automàtica o Química.En els dos últims cursos delgrau, amb formació biomèdi-ca específica, formen part delcurrículum assignatures comla biologia i la fisiologia. L’es-pecialització es complementa

amb formació en sensorsbiomèdics, tractament d’i-matges, tractament de se-nyals biològic, biomaterials,biomecànica i, fins i tot, estracten equips de monitorit-zació, diagnòstic i teràpia.

L’últim curs consta d’unbloc obligatori de pràctiquesen empreses, a més de l’optati-vitat que permet aprofundiren els temes propis de l’espe-cialitat. Una altra opció prouinteressant per als nostresestudiants és realitzar, mit-jançant el programa Eras-mus, una estada d’estudis al’estranger.�

Grau en Enginyeria Biomèdica,una opció de futur a l’EUETIB

EU

ET

IB


JOSÉ LÓPEZ LÓPEZ I Director de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial

Sortides professionalsEls tres àmbits professionals en els quals se situa eldesenvolupament de l’enginyeriabiomèdica són: l’industrial, elsanitari i el de l’R+D+i.


41

?El Pla d’autoprotecció (PAU) d’un edificipúblic administratiu ha de seguir els paràme-tres especificats a l’annex I, per a activitatsadministratives. Per tant, dependrà de l’alça-da de l’edifici, major de 28 m, o del nombre depersones, major de 2.000, per a ser d’interèsper a la protecció civil de Catalunya. Si l’edifi-ci té entre 2.000 i 500 persones serà d’interèsper a la protecció civil local.

Cal acreditació professional perredactar un PAU d’alguna de lesactivitats descrites a l’article 46.3(menys de 500 persones)?

En relació amb l’article 46.3 del Decret112/2010, pel qual s’aprova el Reglament d’es-pectacles públics i activitats recreatives (“3.Els establiments oberts al públic amb un afo-rament autoritzat inferior a 500 persones hande fer un pla d’autoprotecció d’acord amb elque disposa la normativa vigent sobre riscoslaborals”), atès que el Decret 112/2010 en

aquest punt concret ens remet a la redacciódel pla d’autoprotecció d’acord amb la norma-tiva de riscos laborals (els establiments d’a-quest tipus i aforament no consten als anne-xos del Decret 82/2010) podem entendre queno calgui estar acreditat, d’acord amb elDecret 82/2010, per redactar plans d’autopro-tecció per als establiments recollits a l’art.46.3 del Decret 112/2010. Pel mateix fet de noestar regulades dins el Decret 82/2010, aaquelles activitats subjectes per normativaa la redacció del PAU no se’ls aplica la necessi-tat de ser tècnic acreditat, segons el mateixDecret, per a la redacció del corresponent plad’autoprotecció i resten subjectes a la norma-tiva de protecció de riscos laborals (PRL).�

Els plans d’autoprotecció PAU

Com es podria classificar el PAUd’un edifici públic administratiu al’annex I del Decret 82/2010?

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat.

PREGUNTES FREQÜENTS

Més preguntes

En el catàleg de l’annex I.C del Decret 82/201 protec-ció civil en l’àmbit Catalunya hi ha un epígraf quediu: “2.c. Ports comercials, industrials, pesquers iesportius que no siguin d’interès general”. Què voldir que no siguin d’interès general?

Els ports d’interès general estan definits per la Llei48/2003, de 26 de novembre, de règim econòmic i deprestació de serveis dels ports d’interès general. A Cata-lunya els ports d’interès general són Tarragona i Barce-lona. Per tant, «que no siguin d’interès general» vol dir,tots els altres ports.


42

Inclou jugadors de fosa d’a-lumini muntats en barresd’acer cromat que llisquenguiades per dolles de llautó iacer cementat i pilotes deplàstic injectat amb càrregade grafit que corren per unapista de material fenòlicantidesgast. Tot un compen-di heterogeni de materialsque es conjumina al futbolícatalà de Billares Córdoba,un producte muntat i acabatde forma completament ma-

nual on artesania i indústrias’uneixen per a la diversió degrans i petits.

El cos del futbolí Córdobaés un moble de faig massísd’arquitectura complexa, delínies amorosides i austeres,molt resistent gràcies a lesunions encadellades i a qua-tre tensors metàl·lics internsque li permeten suportar deforma gairebé il·limitada elsimpactes provocats pelsbraços de 4 adults animats

per l’entusiasme d’una parti-da disputada.

La cadència de la produc-ció (a l’estiu i per festes, èpo-ques de més demanda, po-den arribar a muntar-se unmàxim de vint futbolinsmensuals) fa que els proces-sos tradicionalment indus-trials quedin lluny de lespràctiques dels operaris deBillares Córdoba. Tan solsels mànecs de faig, que esfabriquen en lots de migmiler d’unitats, estan lligatsa la fredor d’una màquinaautomàtica. La resta de com-ponents són producte delvogit, obrat, regruixat i fora-dat, operacions fetes amb l’a-jut de plantilles i utillatgesperfeccionats per la selecciónatural productiva de dèca-des de treball. Tot i tractar-sed’un moble, certs compo-nents no escapen de la preci-sió mil·limètrica: la toleràn-cia en l’alçada de les barreson es fixen els jugadors ésespecialment crítica, perquèla distància dels peus a terra

El primer clac sobre el terreny de joc en començar una partida, l’impacte sec d’un xutcontra el marc de fusta, el cop sord i apagat en picar el fons del calaix de la porteriao el toc metàl·lic amb els peus del jugador. Sons diferents i fàcils de reconèixer ambels ulls tancats: els que fa la pilota d’un futbolí Córdoba.

Sis dècades de golejadesFutbolí de Billares Córdoba

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com

CULTURA

El futbolí de BillaresCórdoba esmunta iconstrueixartesanal-ment en duesversions:domèstica icomercial

u



43

CULTURA

ha de ser molt exacta si esvol un xut net i potent i undriblatge ràpid.

Tot i que la forta càrregaartesanal i la producció sotacomanda i en curtes sèriespodria ser un ajut per a l’e-volució formal i funcional,estem davant d’un producteque gairebé no ha variat desdel primer prototip, fabricata principi dels anys 50 iactualment en dipòsit al mu-seu del Barça. L’èxit, l’accep-tació del producte i l’ab-sència d’avaries o defectes defuncionament han desacon-sellat introduir-hi canvismés enllà d’algun material(com les pilotes, abans depols de marbre i ara de plàs-tic) i petits detalls construc-tius per millorar aspectespràctics, com un sistemaque permet desmuntar fàcil-ment la base del peu per faci-litar-ne el transport. El fut-bolí Córdoba, amb seixantaanys de vida, representa unrècord de longevitat en unproducte de notable comple-xitat constructiva. Cent tren-ta quilos de diversió que seserveixen en versió domèsti-ca (per a l’ús particular) id’explotació (destinat a l’úsen locals públics), diferencia-des tan sols en el monedero iel mecanisme de recuperacióde les boles.

El comprador pot triarentre set colors per al moblei decidir l’equipament delsjugadors, que es pinten a màsegons una mostra o foto-grafia. El blaugrana, elblanc-i-blau i el blanc inte-gral són els colors dels clubsmés sol·licitats, tot i que lallista d’equipaments pintatsen els vora 8.000 futbolinsfabricats fins al dia d’avui és

inacabable, i inclou equipsd’arreu del món, seleccionsinternacionals i petits equipslocals.

Antonio Córdoba López,ebenista, decidí apostar perla construcció de taules de

billar el 1926, en un momenten què aquest sector erapràcticament verge a Barce-lona. La decisió va resultarencertada, perquè 85 anysdesprés l’empresa continuafuncionant amb una planti-


Eines manuals, plantilles i materialsde qualitat asseguren el bonfuncionament... i moltes hores dediversió

t

FITXA TÈCNICA

Objecte: futbolí català Marca: Billares CórdobaFabricant: Billares Córdoba, SAData d’inici de producció: 1950 (aprox.)Producció anual: 150 unitatsUnitats totals produïdes: 8.000 (aprox.)


44

lla d’experts artesans que, apart del popular futbolí,fabriquen taules de billar degran qualitat i renom. Elbillar té un fort pes específicen l’empresa, tant en el catà-leg com en l’apartat produc-tiu, i la possibilitat d’oferirun producte fet a mida i per-sonalitzat a un preu compe-titiu és la principal virtut delproducte barceloní, que ofe-reix des de models econò-mics com el lleuger Swingfins a massissos billars decompetició de sis potes. Méspopular i cridaner que lasenyorívola, noble i precisataula de billar, el futbolí Cór-doba, familiar i tradicional,amic de la competició i de lacompanyonia, segueix fentvia, immutable, aliè a la com-petència digital.�

CULTURA

Una vida de novel·la

Si la història fabril i comercial del futbolí és més aviat plàci-da, no va ser-ho tant la del seu creador, Alejandro CamposRamírez, un jove anarquista gallec que resultà ferit en ladefensa de Madrid el 1936 i va ser traslladat a la colòniaPuig, pròxima a Montserrat, per recuperar-se. Allí orga-nitzà una escola per als interns infantils, i perquè totspoguessin jugar a futbol, fins i tot els ferits o mutilats,decidí crear un futbol de taula. Amb l’ajut d’un fuster vaconstruir el primer futbolí, que va ser rebut amb gran èxitpels petits convalescents de la colònia. Acabada la guerra iexiliat a Guatemala, Alejandro Finisterre (que és com se’lconeixia en referència a la seva vila natal) inicià la fabrica-ció d’uns futbolins d’extraordinària qualitat, amb els quals,segons sembla, arribà a jugar amb Ernesto Che Guevara ennombroses ocasions. Un cop d’estat donà per acabada l’a-ventura guatemalenca, i després de passar per Mèxic i elsEstats Units tornà a Espanya el 1975, on comprovà ambsorpresa que en gairebé tots els bars hi havia futbolins comel que ell havia dissenyat i patentat.

El futbolí conegut com a català, amb jugadors amb duescames i formació de porter, tres defenses, tres mitjos i qua-tre davanters és el més comú a l’Estat espanyol i Sud-amè-rica, i sol tenir el terreny de joc lleugerament corbat per-què el joc guanyi en rapidesa i emoció. El futbolídenominat francès, amb figures d’un sol bloc i formació dedos defenses, cinc mitjos i tres davanters és el de més difu-sió a la resta del món, i l’únic acceptat en competicionsinternacionals.�

Tot i que hi ha excepcions irareses, la formació Barça-Espanyol és la més sol·licitada

t

BillaresCórdobafabrica taulesde billar des del’any 1926


Sota elterreny de

joc, elsconductes

recuperadorsde la bola iels tensors

que reforcenl’estructura

de faigu


45

La idea bàsica és que l’ener-gia que es generi amb la fre-nada dels trens passi a unsistema intermedi d’emma-gatzematge i, posteriorment,a una sèrie de punts de recàr-rega, que es preveu instal·laral costat de les estacions, ique podran emprar els vehi-cles que s’hi estiguin apar-cats durant unes hores.

Actualment, s’estan pro-vant prototips a Màlaga perestudiar la viabilitat del siste-ma i en els pròxims dos anyss’espera obtenir resultats. Uncop es validi la tecnologia, esconcretarà un pla de desple-gament de les ferrolineras ala xarxa ferroviària. En unaprimera fase, es preveu im-plantar el sistema a la xarxad’alta velocitat i en una se-güent fase a la xarxa conven-cional de tren, si bé encarano s’ha concretat el pla d’ex-pansió. Actualment, la frena-da dels trens d’alta velocitatpermet convertir en electrici-tat l’energia generada enaquesta acció, que es torna ala xarxa.

L’obtenció de l’energia delstrens és una variant de la re-cuperació d’energia de frena-da dels mateixos automòbils,ja siguin elèctrics, híbrids oconvencionals. L’objectiu éssempre el mateix: estalviarfent servir una energia qued’una altra manera es per-dria, i que es pot utilitzar deforma gratuïta.

En el projecte hi partici-pen el Centre de TecnologiesFerroviàries d’ADIF, situat aMàlaga; les empreses andalu-ses Isofotón, MP Sistemas,Greenpower, Wind Inertia

Technologies —que s’encar-regarà d’elaborar un conden-sador on s’acumula l’energiade la frenada—, a més del’Instituto Andaluz de Tecno-logía (IAT) i les universitatsde Sevilla i Màlaga. El projec-te s’ha presentat al progra-ma INNPACTO del Ministeride Ciència i Innovació, l’ob-jectiu del qual és fomentar lacreació d’acords de coopera-ció entre organismes per ala realització de projectesd’R+D+i que ajudin a poten-ciar l’activitat innovadora atot l’Estat.�

INNOVACIÓ

Un dels aspectes més debatuts en el nou esquema energètic que suposarà la implantaciómassiva del vehicle elèctric és l’origen de l’electricitat per a la recàrrega de les bateries.L’administrador de les infraestructures ferroviàries de l’Estat espanyol,ADIF, té en marxa unprojecte d’innovació i eficiència energètica per aprofitar l’energia del tren.

Innovació 04Energia del tren per al cotxe elèctric

En l’any de la mobilitat sostenible hi col·laboren institucions líders del sector:

AD

IF

En les estacions de tren hihaurà puntsde càrrega. LesanomenadesFerrolinerassubministra-ran energiagenerada perla frenadadels trenso



46

Treure el màxim partit delcos en el mínim temps araés possible amb D·TotalBody. Aquesta activitat diri-gida treballa un ampli ven-tall d’objectius, en especial,el core —la musculaturaubicada a l’interior de lazona que forma l’abdomen,pelvis i part baixa de l’es-quena—, la potència, l’esta-bilitat, la força muscular ila resistència cardiovascu-lar.

CADA CINC MINUTSEl D·Total Body és un entre-nament intervàlic. Això voldir que els diferents objectiusque es marquen durant lasessió es disposen per frac-cions. S’intercalen cinc mi-nuts d’exercici cardiovascularde moderada a alta intensitat—com ara el treball aeròbicsobre el graó— amb altresexercicis de cinc minuts de tomuscular —pesos amb lesmanuelles, per exemple—,

mobilitzant grans segmentscorporals: abdominals i dor-sals, tronc inferior, tronc su-perior. Aquest mètode ajudaa desenvolupar el sistemacardiovascular de maneracompleta i a incrementar elnivell de forma més ràpida-ment que amb altres entrena-ments continus tradicionalso únicament aeròbics.

L’exercici cardiovascularproporciona a més una consi-derable crema de greixos, i elmuscular, a banda de tonifi-car el cos, aporta la conse-güent acceleració metabòlicaque fa que augmenti la des-pesa calòrica en les fases derecuperació post esforç.

EXERCICIS ADAPTATSTant se val si ja fa tempsque practiques esport o sitot just t’hi poses ara. ElD·Total Body s’adapta a lescapacitats i objectius de ca-dascú. Els esportistes denivell, per exemple, dispo-sen d’adaptacions per aug-mentar la potència i la in-tensitat de l’exercici.�

SALUTD

IR


Tens el temps limitat per fer exercici, però necessites treure el màxim rendiment al teuentrenament? Per a tu arriba l’última moda en condicionament físic: treballar cardio i toni-ficació a parts iguals és la manera més ràpida i efectiva de cremar calories i posar-se enforma.A més tothom pot trobar el seu nivell dins de la sessió.

D·Total BodyTotalment en forma

DEPARTAMENT DE FITNESS DEL GRUP DiR


COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA ... · Dimecres 02 de novembre Tècniques...

Documents

Transcript of COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA ... · Dimecres 02 de novembre Tècniques...