GENER 2004 NÚMERO 4

L’ELECTRICITAT, UN SERVEI VITAL

L’ANÀLISI / LA HISTÒRIA 2

L’ENTREVISTA 3

L’OPINIÓ 5

EL PERSONATGE / EL RACÓ 6

L’EMPRESA / LA CRÒNICA 7

UN DESENVOLUPAMENT ENER-GÈTIC sostenible que garanteixi lano externalització de residus en elprocés generador elèctric exigeix ra-cionalitzar la demanda a partir de lainiciativa de col·lectius socials ho-mogenis i avançats, atenent-la ambl’augment de les energies renova-bles. Una demanda acceptada és laque suposa el tren d’alta velocitat,en contraposició amb l’augment finsa 1.000 MW de potència eòlica ge-nerada, o la gestió integral de resi-dus a Barcelona, al Fòrum, per a unapotència també de 1.000 MW.La cobertura amb qualitat apropiadadel subministrament elèctric preo-cupa el sector, tenint en compte lesdescoordinacions de planificació da-vant escenaris de demanda previsi-bles, com el creixement sostingut en-tre el 5 i el 7% anual, i l’augment dela punta d’estiu (34.500 MW) del 7,8%,que amb uns programes de mante-niment clarament insuficients handeterminat la penalització de l’admi-nistració. La dependència de certsinteressos a què condueix l’acceleratprocés liberalitzador és un risc sem-blant al que caracteritza la situació aCalifòrnia.Les màquines i els components elèc-trics vinculats a la producció i al con-sum han proveït necessitats mit-jançant el concurs de corporacionsnacionals i multinacionals (Siemens,ABB, Schneider, Pirelli, etcètera) iempreses petites i mitjanes.L’execució de projectes, la fabrica-ció de productes, la seva comercia-lització i la prospectiva davant nousescenaris exigeixen una actualitza-ció constant dels perfils formatiusdels tècnics. Pertànyer a l’espai eu-ropeu d’educació superior és unrepte. Nous conceptes, com aprenentatgeen lloc d’ensenyament, compartiritineraris de la societat del conei-xement en lloc de relació professor-alumne, i l’extensió de l’aprenen-tatge en la vida professional han deser incorporats a les actituds uni-versitàries. La formació contínuadels tècnics és indispensable perpossibilitar les innovacions reque-rides.

IMATGE BASADA EN EL PROGRAMA de Satèl·lits Meteorològics deDefensa dels EUA. En aquesta fotografia es pot observar que les

àrees més il·luminades es corresponen amb les més urbanit-zades. Aquest fet no significa que tinguin relació proporcio-

nal amb les de més densitat de població.

FOTO: MAYHEW AND ROBERT SIMMON, NASA GSFC, BASED ON DMSP DATA COURTESY CHRISTOPHER ELVIDGE, NOAA NATIONAL GEOPHYSICAL DATA CENTER

UNA PUBLICACIÓ DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’ENGINYERIATÈCNICA INDUSTRIAL DE BARCELONA I EL COL·LEGI

D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONAg

L’establiment d’un gran laboratori de química el 1910va ser promogut amb l’Escola d’Enginyers, però tam-bé era un centre d’investigació i formació. D’aquí vasorgir l’Institut de Química Aplicada, que va inclourel’Escola de Directors d’Indústries Químiques. El 1913va ser un any de realitzacions a la Universitat Indus-trial: a més de l’Escola del Treball per potenciar la for-mació tècnica elemental dels aprenents es van crearl’Escola de Blanqueig i Tintoreria, especialitzacionsvinculades al Tèxtil i la Química, i l’Escola d’Adoberia,

promoguda pel gremi . El 1917 es va organitzar l’Ins-titut d’Electricitat i Mecànica Aplicades per formarnous directors d’indústries. ¿Què era un director d’in-dústries? Simplement era un títol tècnic que donavala Universitat Industrial de Barcelona. El 1901 l’Estathavia regulat l’ensenyament tècnic de grau mitjàamb el títol de pèrit, però el Patronat de la UniversitatIndustrial no va creure necessari donar un títol oficial.Confiava fermament en la qualitat dels professionalsque formava.

02 I L’ANÀLISI I LA HISTÒRIA ENGINY

1904

1923:DICTADURA DEL GENERAL PRIMO DE RIVERA1924: UNIFICACIÓ DE LES ESCOLES DE DIRECTORS D’INDÚSTRIES TÈXTILS, MECÀNIQUES, ELÈCTRIQUES I QUÍMIQUES EN UNAÚNICA ESCOLA INDUSTRIAL1927: L’ESCOLA D’ENGINYERS INDUSTRIALS S’INSTAL·LA A L’EDIFICI DEL RELLOTGE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL1928: L’ESCOLA INDUSTRIAL PASSA A ANOMENAR-SE REAL POLITÉCNICO HISPANOAMERICANO

DIRECTORS D’INDÚSTRIA

EL SEGLE XX ha vist evolucionarla generació elèctrica des d’un úseminentment local a una deslo-

calització mitjançant el seu transport a gransdistàncies. A l’inici, el desenvolupament dela indústria tèxtil va ser possible gràcies a laproliferació de petites centrals hidroelèctri-ques que transformaven l’energia motriu delsrius. A partir del 1910 es va produir un canvi fona-mental. Al consolidar-se el transport d’e-nergia elèctrica en alta tensió, es va iniciarun procés que al llarg de tot el segle XX no hafet més que augmentar: les petites centralss’han transformat en grans centrals de ge-neració l’energia de les quals no s’ha consu-mit in situ sinó que s’ha transportat a llar-gues distàncies a través de línies aèries d’altatensió.Les infraestructures elèctriques que avui te-nim són el resultat de la recerca d’economiesd’escala creixents en la generació que hanportat en general a crear centrals cada ve-gada més grans, i la subsegüent necessitatde transportar l’energia a llarga distància ambel seu inevitable impacte sobre el territori.¿El segle XXI veurà la consolidació d’aquestmodel? Probablement, i desitjablement, no.L’aparició de noves tecnologies en la produc-ció elèctrica, algunes ja consolidades com lacogeneració, els petits cicles combinats, l’e-nergia eòlica, i altres en constant avanç, comles piles de combustible, han trencat el pa-radigma de les economies d’escala creixents. El futur ja no se centra en grans centrals, defins a 1000 MW, sinó en centrals molt menors,que per la seva dimensió i el respecte cadavegada més gran del medi ambient es podensituar a prop dels centres de consum, cosaque fa disminuir la necessitat de noves líniesde transport que reduiran la seva funció deportar energia d’un punt a un altre, per adop-tar el paper de garantir l’estabilitat del sis-tema elèctric. En els últims sis anys la generació elèctricaha crescut a Espanya de 170 a 249 TWh, mésd’un 46%. El nostre país encara té un dels nivells mésreduïts d’intensitat energètica primària si escompara amb altres països europeus. És per

això que hem d’insistir en el nostre esforç perl’estalvi i la gestió de la demanda perquè elnostre creixement sigui sostenible. Amb tot,és molt probable que les necessitats no esdetinguin.L’augment de la participació del règim espe-cial i de la generació amb cicle combinat degas natural que mostren els gràfics apun-ten en la direcció de la consolidació del con-cepte de generació distribuïda. Aquest canvi que s’apunta es produirà lenta-ment, i per això les necessitats d’infraes-tructures de transport continuaran sent gransperò assumibles.Entre tots hem de fer possible que el crei-xement sostenible de la nostra economia dis-posi de les infraestructures elèctriques, res-pectuoses amb el territori i amb el mediambient, necessàries per consolidar-nos comun país industrial modern. La generació dis-tribuïda ho farà més possible.

L’ANÀLISI

1905190619071908190919101911191219131914191519161917191819191920192119221923192419251926192719281929193019311932193319341935193619371938193919401941194219431944194519461947194819491950195119521953195419551956195719581959196019611962196319641965196619671968196919701971197219731974197519761977197819791980198119821983198419851986198719881989199019911992199319941995199619971998199920002001200220032004

Sebastià Ruscalleda

Antoni Roca Rosell

INFOGRAFIA: NOAH GRAÑÓ

El laboratori de química era, a més,centre d’investigació i formació.

FOTO: INSTITUT AMETLLER D'ART HISPÀNIC I ARXIU MAS

CAP A UNA NOVAGENERACIÓ ELÈCTRICA

S’HA D’INSISTIR EN L’ESTALVI I

LA GESTIÓ DE LA DEMANDA PERQUÈ

EL CREIXEMENT SIGUISOSTENIBLE

LA HISTÒRIA

Font: Comissió Nacional d’Energia del Ministeri d’Economia

L’ENTREVISTA ENGINY I 03

L’ENTREVISTA

LA TRAJECTÒRIA professional deJulio Rodríguez està marcada per laseva estreta vinculació a Schneider

Electric, companyia on va començar a treballarquan amb prou feines tenia 23 anys a l’acabar elsseus estudis d’Enginyeria Tècnica Industrial. Desd’aleshores, Julio Rodríguez ha anat assumintcàrrecs cada vegada de més responsabilitat, i almateix temps ha completat la seva formacióempresarial fins a arribar a convertir-se avui,als 42 anys, i després d’una trajectòria de 20 dinsde la companyia, en un dels pocs directius es-panyols que aconsegueix situar-se en un llocd’alta responsabilitat i d’àmbit mundial dins d’u-na multinacional estrangera, ja que ha estat no-menat director general de la Divisió OperacionalInternacional i Ibèrica de Schneider Electric.Aquesta divisió està formada per Sud-amèrica iel Carib, Àfrica, el Pròxim Orient, Espanya i Por-tugal. Així mateix, Julio Rodríguez ha entrat aformar part del Comitè Executiu mundial deSchneider Electric.Des que va assumir la Direcció General deSchneider Electric España, Julio Rodríguez hadonat un nou impuls a la política d’expansióque ha permès a Schneider Electric convertir-se al llarg dels últims vint anys en el líder delseu sector en el mercat espanyol.Si Schneider Electric facturava a Espanya untotal de 3,84 milions d’euros el 1980, la xifra arri-bava l’any 2002 als 697,75 milions d’euros. El2003 la companyia espera un increment tant anivell de creixement com de resultats. L’empresa compta actualment amb una planti-lla de 3.350 persones distribuïdes entre les se-ves vuit fàbriques a Espanya, el nou centre lo-gístic de Sant Boi amb 28.000 metres quadrats iels diversos departaments i centres de treballal llarg de tota la geografia espanyola.Per a Julio Rodríguez els mitjans clau necessa-ris a l’hora d’aconseguir els “ambiciosos ob-jectius” de l’empresa consisteixen a comptaramb un equip humà “que es troba entre elsmillors de la companyia a nivell mundial”. Així

ENGINY I Anna Martí Vicente:directora I Joan Majó Roca:vicepresident primer del Consorci Escola Industrial de Barcelona (CEIB) I Josep Villarreal Moreno:director del CEIB I Martí Llorens Morraja:director de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUETIB) I Joan Llaverias

Sanmartí:comissionat del Centenari de l’EUETIB I Carles Ruiz Moya:secretari acadèmic de l’EUETIB I Antoni Carrillo Orozco:degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) I Francesc Vila Femenia:responsable de Comunicació del CETIB I E-MAIL:centenari.euetib@upc.es

JULIO RODRÍGUEZÈXIT DEL TREBALL EN EQUIP

JULIO RODRÍGUEZ IZQUIERDODIRECTOR DE LA DIVISIÓ OPERA-CIONAL INTERNACIONAL &IBÈRICA I NOU MEMBRE DELCOMITÈ EXECUTIU MUNDIALDE SCHNEIDER ELECTRIC

DATA DE NAIXEMENT7 DE NOVEMBRE DE 1961

MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR DE L’ORGANITZACIÓEMPRESARIAL FOMENT DELTREBALL

Julio Rodríguez, al seu despatx de Schneider Electric.Schneider Electric, multinacional d’origen

francès amb seu central a París, ofereix unaàmplia gamma de productes centrats en el

tractament de l’energia elèctrica des delcentre de generació fins al consumidor final.

Primer especialista mundial depower&control, associa la distribució

elèctrica en alta, mitjana i baixa tensió, elcontrol industrial i l’automatització. Presenten 130 països, compta amb 73.000 empleats,

més de 190 centres de producció i 9.000 puntsde venda. El 2002 va tenir una facturació de

9.100 milions d’euros.

Imatge de l’únic centre logístic de Schneider Electric a Espanya, a Sant Boi de Llobregat.

FOTO: SCHNEIDER ELECTRIC

FOTO: SCHNEIDER ELECTRIC

GL’EMPRESA COMPTA AVUI AMB 3.350 EMPLEATS A LESVUIT FÀBRIQUESD’ESPANYA

mateix, el nou director general de la Divisió Ope-racional Internacional i Ibèrica assegura: “ASchneider Electric dediquem i dedicaremtemps i recursos al desenvolupament de lescompetències de lideratge dels nostres col·la-boradors, prenent com a base els nostres va-lors essencials: l’orientació al client, l’esperitd’equip, la transparència en la gestió, i la pre-disposició al canvi”.

EN EL CAMÍ DEL’EXCEL·LÈNCIA

EL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA

Participem amb satisfacció en aquestespàgines d’ENGINY per diverses raons.Aquest especial neix com una iniciativa del’aniversari dels 100 anys del recinte deCan Batlló, un espai destinat a acollir laformació tècnica, entre la qual hi havia ladels enginyers industrials. La nostraescola, l’Escola Tècnica Superior d’Engi-nyeria Industrial de Barcelona, va ocuparl’edifici del Rellotge en el períodecomprès entre el 1927 i el 1964. Tenim,doncs, una part de la nostra històriarecent en els límits de l’anomenada uni-versitat industrial del carrer Comte d’Ur-gell de Barcelona.En segon lloc, la constant participació delCol·legi d’Enginyers Tècnics Industrialsde Barcelona en aquest especial –teninten compte que l’Escola d’Enginyeria Tèc-nica Industrial de Barcelona també formapart d’aquest recinte ara adscrit a la UPCa través del Consorci Escola Industrial deBarcelona– i l’impuls que ofereix alsactes commemoratius d’aquest centenariens han portat a col·laborar, una vegadamés, dins la línia habitual entre aquestesdues institucions en tots aquells esdeve-niments que afavoreixen la difusió del’enginyeria industrial.

Els dos col·legis mantenim una línia dediàleg i col·laboració, conscients que en elcamp de l’enginyeria industrial ens convéa tots trobar espais per contribuir a laconsecució d’un conjunt d’objectius queinteressin a la societat catalana, a lesadministracions i, també, a les empresesindustrials i de serveis que necessitencréixer en innovació tecnològica, en com-petitivitat, etcètera. I això perquè estemconvençuts que la presència d’enginyersés un factor d’èxit tant per a la professiócom per al progrés del nostre país.

Per contribuir a això el nostre col·legi jadisposa de diverses comissions tècniquesi grups de treball que faciliten la col·labo-ració i la participació dels companys.D’una banda, hem volgut induir els nos-tres enginyers a la reflexió amb l’edició demonogràfics i informes. De l’altra, ambl’ajuda d’infraestructures com la bibliote-ca, el Servei de Normes Tècniques, lessales d’exposicions i reunions, hem volgutoferir tots aquells serveis útils que puguinnecessitar per al seu desenvolupament.També hem promogut la creació d’institu-cions que, amb la seva activitat, estancontribuint a incrementar l’oferta de ser-veis al mateix temps que donen prestigi alcol·lectiu: la Mútua d’Enginyers, la Caixad’Enginyers, l’Institut Català de Tecnolo-gia, l’ICICT, l’IDES, la Fundació PrivadaCatalana per a l’Arbitratge Tècnic, et-cètera.

Per una altra banda, també hem pensaten les famílies dels enginyers, hem volgutfacilitar-los un conjunt ampli de serveisde tota mena: culturals, esportius, d’oci,d’assessorament –jurídic, fiscal, laboral,

etcètera–, d’assistència tècnica i de previ-sió.Sense oblidar les fites aconseguides i ambla voluntat de seguir millorant-les anyrere any, busquem nous reptes, nousobjectius que facin de la nostra institucióun referent per a la societat catalana. Apartir d’aquest plantejament, només ensqueda animar la resta de col·lectius pro-fessionals a continuar col·laborant con-juntament per aconseguir que el paper deles corporacions de dret públic, com lanostra, segueixi sent un element clau pera la dinamització i el progrés del nostrepaís.

Àngel Llobet. Decano

04 I EL COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA ENGINY

La Generalitat de Catalunya, a través del Centre d’Innovació i DesenvolupamentEmpresarial (CIDEM), va premiar els Enginyers Industrials de Catalunya (Asso-ciació i Col·legi Oficial) amb el premi a la Qualitat. Aquest guardó demostra que elprocés de transformació que les nostres institucions es van plantejar com un repteestratègic fonamental ja és una realitat. Una realitat clara, consistent i que avançade forma decidida gràcies a l’aportació de tot un equip que, en aquests moments,compta amb més de 50 professionals.

La nostra institució va ser premiada pel lideratge i l’accessibilitat del seu equipdirectiu, per l’elaboració d’un pla estratègic 2002-2006 clarament enfocat al clienti per la seva transparència i control de la gestió economicofinancera. Entenem elpremi rebut com un reconeixement a la nostra tasca, que ens porta cap a la millo-ra contínua.

EL GUARDÓ

Seu del Col·legid’EnginyersIndustrials deCatalunya.

EL COL·LEGI HA PROMOGUT LA CREACIÓ DE DIVERSES INSTITUCIONS QUE, AMB LA SEVA ACTIVITAT, ESTAN CONTRIBUINTA INCREMENTAR L’OFERTA DE SERVEI AL MATEIX TEMPS QUE DONEN PRESTIGI AL COL·LECTIU PROFESSIONAL

L’OPINIÓ ENGINY I 05

“AQUESTA EFEMÈRIDEÉS UN ORGULL”

JOAN XUFRÉL’OPINIÓ

PER ALS QUE HEM passat uns anysinoblidables i decisius a les sevesaules, aquesta efemèride, a més

d’una gran satisfacció, és un orgull. En el meucas, com en el d’altres estimats companys, elpas per l’Escola Industrial va ser complet: Esco-la del Treball; Escola de Pèrits Industrials; Esco-la d’Enginyers Industrials (com es deia llavors).En aquestes institucions la formació es coordi-nava perfectament d’una banda donant més pesa l’ensenyament d’habilitats i tecnologia –res-pecte a la teoria–, a l’Escola del Treball, i de l’al-tra amb un contingut més complet de teoria al’Escola d’Enginyers Industrials .Personalment, va ser a l’Escola de Pèrits Indus-trials on vaig experimentar el salt qualitatiu mésgran de la meva trajectòria formativa. Gràcies,sens dubte, als inoblidables mestres, els se-nyors Planell, Cumella, Cortes, Vidal Sanllehí,Tremosa, Alegre, Autonell, Oliveras i un llarg etcè-tera, amb les seves inapreciables ensenyances.Van aconseguir despertar en nosaltres l’afició ala professió amb un equilibri inigualable entre lateoria i la pràctica, la sensibilitat en la captaciódel significat físic dels fenòmens, el rigor i la pul-critud en la realització i presentació dels treballs. Una mostra, l’ús correcte de les unitats i els seussímbols representatius, segons la normativa in-ternacional comuna en les publicacions tècni-ques i científiques en tots els idiomes: Volt (V),Amper (A), Joule (J), quilo-Volt (kV)... Col·locarun punt darrere del símbol V o A (que no fos sig-ne ortogràfic) o usar una K majúscula en lloc dek, com a símbol de miler podia suposar un sus-pens. Aquestes coses no s’obliden.Aquests i altres detalls van forjar en nosaltresles bases d’una afició i estima de la professió quehem recordat entranyablement amb alguns es-timats companys.Permetin-me, per acabar aquesta experiènciapersonal amb l’Escola de Pèrits de cinc anys coma alumne i 10 com a professor titular, un parelld’anècdotes del professor Planell que il·lus-tren, per mi, el tipus i la qualitat de les influèn-cies que ens transmetien. En el meu trajecteamb metro a l’Escola, des de Triomf Nord fins aUrgell, vaig observar com pujava el senyor Pla-nell a la plaça d’Urquinaona i, amb uns copets ala porta d’accés a la cabina del conductor s’hi vaintroduir (jo era al davant del primer vagó). Al bai-xar a Urgell vaig veure amb sorpresa que Pla-

nell conduïa el metro, mentre el conductor esta-va dret darrere seu. Va accionar el clàxon, el tan-cament de les portes i el metro va arrencar...Planell era, a més de professor de l’Escola dePèrits i d’Enginyers, director del Metro, membrede l’Acadèmia de Ciències, un especialista ensistemes dimensionals reconegut interna-cionalment, i no dubtava a bobinar una màquinaelèctrica, fent un parèntesi en el taller de l’Esco-la. La segona anècdota va ser amb motiu del so-par de comiat de l’Escola de la nostra promoció(1958). Es pregava als professors convidats queens dirigissin algunes paraules. Planell es-pontàniament i senzillament va dir: “M’espera-va que em farien parlar i quan em preparava pervenir al sopar pensava ¿què els diràs, a aquestsnois? Llavors he recordat que fa uns anys vaigredactar un escrit per als meus néts que està enun quadret que porto aquí, a la butxaca, es trac-ta del Decàleg per anar per la vida com a perso-na. Amb emoció vam escoltar la seva últimaclasse.Se m’ha demanat la meva opinió sobre l’ade-quació de la formació de cicle curt (sis quadri-mestres) de la carrera d’Enginyeria Tècnica In-dustrial, respecte a les necessitats de lesempreses. He tingut l’oportunitat d’examinar elpla d’estudis actual de l’especialitat d’Enginye-ria Elèctrica amb el seu cos d’assignatures obli-gatòries (troncals), similars a les del nostretemps, però molt més completes i lògicamentmodernitzades, tant en continguts com en pràc-tiques de laboratori i taller. Complementadesamb diversitat d’assignatures optatives, que co-breixen: ampliació de temes electrotècnics, d’or-ganització i gestió de la producció, aspectes fi-nancers i comptables, màrqueting, gestiócomercial, etcètera, que confereixen unes pos-sibilitats elevades d’adaptació a diferents àm-bits i funcions a les empreses. En la meva experiència professional he pogutcomprovar aquesta flexibilitat d’incorporació,d’Enginyers Tècnics de graduació recent, a fei-nes principalment del procés productiu (disseny,assajos, gestió de la qualitat i organització de laproducció, logística, etc.), però també en activitatsde màrqueting, assistència tècnica i acció co-mercial. Com és natural ha calgut un períoded’adaptació als sistemes organitzatius de l’em-presa, que en general ha estat francament curt.També considero indispensable l’actualització

Joan Xufré, a les oficines de l’Asociación Electrotécnica Española, a Barcelona.

FOTO: JASON KEITH

JOAN XUFRÉ BESORAPÈRIT INDUSTRIAL ELECTRICISTA (1958)ENGINYER INDUSTRIAL. ESPECIALITAT ELÈCTRICA(1964)

DATA DE NAIXEMENT23 DE NOVEMBRE DE 1935

SENIOR MEMBER IEEEEXDIRECTOR TÈCNIC D’ABB POWER TECHNOLOGY, SAEXPRESIDENT DE L’ ASOCIACIÓNELECTROTÉCNICA ESPAÑOLA-ABEXPROFESSOR TITULAR DE L’ES-COLA TÈCNICA DE PÈRITS INDUS-TRIALS DE BARCELONAPROFESSOR TITULAR DE L’ICT (INSTITUT CATALÀ DE LA TECNOLOGIA)

de coneixements, a causa del constant i ràpidavenç tecnològic, especialment en el camp del’electrotècnia, l’electrònica, les comunicacions,etc. Aquesta formació ha de ser encomanada,segons la meva opinió, a professionals que vis-quin pràcticament en la seva professió aquestesnovetats, i puguin proporcionar coneixementsdirectament aplicables. Finalment, uns suggeri-ments sobre assumptes que es podrien incorpo-rar al temari optatiu: en primer lloc, utilització detextos estrangers relatius a l’especialitat, intro-ducció i ús de terminologia en anglès, especial-ment, i en algun altre idioma; la comprensió i la re-dacció d’informes, ofertes, especificacions, etc.en negocis internacionals es ressent aquest dè-ficit. En segon lloc, introducció en l’itinerari for-matiu reglat d’una etapa intermèdia de formaciótreballant a l’empresa. En tercer lloc, destacar elfactor humà: treball en equip i conducció d’a-quest. I finalment, introducció de la història delsavenços tecnològics i els descobriments cientí-fics, i les persones que els van possibilitar i elsvan realitzar. I per acabar ,¡gràcies, Escola dePèrits!