AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGATsantboi.cat/Publi033.nsf/AE4CA25E164E302BC1257367003313A2...•...

2a MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ SECTOR FECSA-ENDESA i CASERNES Àmbits 1, 2, 3 i 4

_______________________________________________________________ SANT BOI DE LLOBREGAT

AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGAT

SERRA-VIVES-CARTAGENA, Arquitectes BAMMP Arquitectes associats

Departament de Planejament urbanístic i Habitatge

setembre 2007

2ª MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGM SECTOR FECSA-ENDESA I CASERNES àmbits 1,2,3 i 4 setembre 2007

H:\ARXIU\Planejament\X103-MPGM\MPGM FECSA-ENDESA-CASERNA (2ona mod)\2MPGM FECSA-CASERNA juny07\aprovació inicial\2a MPPGM Fecsa-Endesa-Casernes aprov ini.doc - 2

ÍNDEX

MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

I-1 Introducció i Antecedents I-2 Situació i àmbit I-3 Estat actual i estructura de la propietat I-4 Marc legal aplicable i planejament vigent I-5 L’entorn del sector Fecsa-Endesa i Casernes: el Pla de millora integral del barri Casablanca i el sector

Saló Central

MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ

O-1 Justificació i conveniència de la modificació de planejament O-2 Programa de participació ciutadana O-3 Criteris i objectius de planejament O-4 Objectius específics, justificació de la Modificació de PGM i proposta d’ordenació O-5 Descripció de la modificació puntual de PGM: paràmetres urbanístics bàsics O-6 Justificació urbanística de la modificació puntual de PGM. O-6.1 Règim del sòl i innecessarietat de revisar el PGM

O-6.2 Compliment de l’establert a l’article 94 del Decret legislatiu 1/2005 de 26 de Juliol (Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya) O-6.3 Compliment de les reserves de sòl per habitatge assequible

O-7 Quadres comparatius de dades del planejament vigent i la Modificació puntual de PGM O-8 Justificació de l’assoliment de l’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible i de les directrius per

al planejament urbanístic dels articles 3 i 9 del Decret legislatiu 1/2005 de 26 de Juliol (Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya)

O-9 Gestió urbanística i pla d’etapes O-10 Avaluació econòmica de l’actuació O-11 Memòria social

NORMATIVA URBANÍSTICA

PLÀNOLS I.1 Situació i emplaçament —context territorial— e: 1:20.000 I.2 Ortofotoplà e: 1:5.000 I.3 Estat actual i topografia e: 1:.000 I.4 Propietat del sòl e: 1:2.500 I.5 Planejament vigent. Qualificacions urbanístiques (Modificació PGM aprovada defintivament el 14 gener 2004) I.6 Xarxes de serveis existents O.1 Paràmetres urbanístics bàsics Àmbits 1, 2, 3 i 4 Ordenació proposada O.2 Paràmetres urbanístics bàsics Àmbit 1 ANNEXES

A1.- Annex gràfic – avantprojecte ordenació concurs 2006, coherent amb la 2a Modificació de PGM. A2.- Estudi de mobilitat A3.- Informe ambiental A4.- Convenis signats (Urbanístics i/o de col·laboració) (26 febrer 2003 i abril de 2007)




I-1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS El 14 gener del 2004 es va aprovar definitivament, per resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, la Modificació Puntual del Pla General Metropolità (PGM) al sector FECSA-ENDESA i CASERNES a Sant Boi de Llobregat. Aquesta Modificació Puntual comprèn quatre àmbits perfectament diferenciats. L’objectiu principal d’aquell document urbanístic de referència era el d’avançar en el procés de renovació d’una part central de la ciutat amb l’objectiu d’assegurar la continuïtat entre el conjunt dels barris de ponent ( Camps Blancs – Torre La Vila i Casablanca) amb els teixits centrals de l’eixample de Vinyets –Molí vell . La presència, quasi exclusiva en l’àmbit 1, d’infraestructures de transport i transformació d’energia elèctrica, i el recinte obsolet d’una guarnició militar, ha desactivat urbanísticament un sector de Sant Boi amb una potencialitat excepcional. Alhora s’han detectat algunes noves oportunitats en matèria de política pública d’habitatge, motiu pel qual s’elabora ara un nou document urbanístic, la 2a Modificació Puntual de Pla General Metropolità al sector Fecsa-Endesa i Casernes.

El present document ha de ser un refós del document de la 1a MPGM del sector Fecsa-Endesa i Casernes, tot incorporant les modificacions que es volen tirar endavant. Per tal de que amb un únic document, que s’anomenarà 2a MPGM del sector Fecsa-Endesa i Casernes, es pugui consultar tot el planejament vigent de l’àmbit. Aquesta MPGM vigent inclou els 4 àmbits presents al planejament vigent, es a dir la Modificació puntual del PGM al sector Fecsa-Endesa i Casernes, aprovada definitivament el 14/01/2004 i publicada al DOGC el 10/02/2004, i es proposa la modificació de llur noms atenent a les qualificacions urbanístiques del planejament vigent :

• àmbit 1: Àrea de millora urbana (endavant àrea de renovació urbana, clau 14a) • àmbit 2: Espai de la nova central elèctrica (endavant serveis tècnics-1) • àmbit 3: Espai de la possible ubicació d’una subcentral intermèdia al carrer M. de Déu de Núria (endavant serveis tècnics –2) • àmbit 4: Vall de Can Carreres

Tot i que les modificacions que incorpora es refereixen exclusivament a l’àmbit 1 de la MPGM de gener del 2004 i respecta les bases conceptuals en les que es fonamentava, s’inclouen les determinacions del planejament per tots i cadascun dels àmbits, tal i com es justifica en paràgrafs anteriors. Val a dir però que s’ha detectat una errada material en la delimitació de l’àmbit 4 al planejament vigent, motivada per l’escala i nivell de detall de la base digital emprada en aquell moment; la base digital que ara s’utilitza permet un grau de definició major i la subsanació d’aquesta errada material. El propòsit d’aquesta Modificació Puntual només persegueix avançar un pas més en aquell procés de transformació, per la via d’augmentar discretament l’edificabilitat bruta màxima d’aquest àmbit, i destinar aquest increment a habitatges en algun règim de protecció (HPO, concertat) i qualifica part de la reserva d’equipaments prevista de sistema d’habitatge dotacional públic. L’increment de sostre residencial i complementàriament de densitat es produirà exclusivament a l’interior de l’àmbit 1: àrea de renovació urbana, clau 14a. Aquesta Modificació es planteja ara degut a dos aspectes complementaris:

• La diagnosi en relació al mercat de l’habitatge feta des del Pla local de l’habitatge i les propostes plantegades en el mateix PLH (aprovat inicialment en data 19/03/2007 i definitivament per manca d’al·legacions) .

• La comprovació per la via de la projectació urbanística de que un increment de sostre residencial al voltant del 8% no té conseqüències morfològiques negatives. Ben al contrari, aquest lleuger augment de la densitat i l’edificabilitat contribueix a configurar millor la centralitat desitjada i, sobretot, s’aprofita més racionalment el sòl més ben situat de Sant Boi i finalment fa possible dotar el municipi d’un sostre complementari per a la construcció d’habitatges assequibles, en coherència amb el desideratum col.lectiu d’afavorir l’accés a l’habitatge.

Les comprovacions projectuals dels coeficients i estàndards establerts en la MPGM ara vigent deriven del concurs de projectes desenvolupat per l’Ajuntament de Sant Boi, que es descriu detalladament al programa de participació ciutadana d’aquesta modificació puntual de PGM. La proposta guanyadora va ser la redactada pels equips Serra-Vives-Cartagena Arquitectes i BAMMP Arquitectes i Associats.


I-2 SITUACIÓ I ÀMBIT Els 4 àmbits que inclou la present Modificació puntual de Pla general metropolità són:

• àmbit 1: Àrea de àrea de renovació urbana, clau 14a • àmbit 2: Serveis tècnics –1 (confrontant C-32) • àmbit 3: Serveis tècnics –2 (confrontant a M. de Déu de Núria) • àmbit 4: Vall de Can Carreres

L’àmbit 1 presenta dos subàmbits a nord i sud del carrer Onze de setembre, i té una superfície total de 16,2 Ha. La localització i descripció concreta de l’àmbit 1: àrea de renovació urbana, clau 14a, és la següent:

• a nord-est limita amb el carrer Pau Claris • a nord-oest amb el carrer Cerdanya i la Plaça de l’Agricultura • a sud-est limita amb el carrer Mossèn Antoni Solanas • a sud-oest limita amb la Ronda Sant Ramón

L’àmbit 2 presenta té una superfície total de 2,46 Ha. La localització i descripció concreta de l’àmbit 2: Serveis tècnics-1, clau 4, és la següent:

• a nord-est i nordoest imita amb la carretera de Santboi al Prat de Llobregat Bv-2002. • a sud-est limita amb l’autopista C-32 • a sud-oest limita amb ramal de connexió entre l’autopista C-32 i la Carretera C-245



L’àmbit 3 presenta té una superfície total de 7,43 Ha. La localització i descripció concreta de l’àmbit 2: Serveis tècnics-1, clau 4, és la següent:

• a nord-est limita amb el carrer de la Mare de Déu de Núria • a nord-oest amb el amb parcel·la industrial del carrer Mare de Déu de Núria núm. 10 • a sud-est limita amb el carrer de la Rioja • a sud-oest limita amb la subestació elèctrica (sòls sistema serveis tècnics, clau 4)

L’àmbit 4 presenta dos subàmbits a nord i sud de la Vall de Can Carreres i en concret del sector de sòl urbanitzable delimitat i desenvolupat mitjançant el Pla parcial de Can Carreres Vell. La superfície total dels dos subàmbits esmentat és de 14,9 Ha. La seva delimitació s’incorpora als diversos plànols. Val a dir que de la superposició del l’àmbit 4 sobre el topogràfic i base de planejament vigent digitalitzada i actualitzada es desprén una lleugera errada material en la delimitació de l’àmbit 4 al planejament vigent (que afecta parcialment finques del polígon 24), i que ara es subsana. I-3 ESTAT ACTUAL I ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT Estructura urbana, context i activitats a l’interior de l’àmbit, preexistències, topografia i propietat del sòl

L’estat actual dels sòls inclosos dins l’àmbit 1, àrea de renovació urbana, clau 14a objecte d’aquesta Modificació de PGM roman en idèntica situació que l’any 2004, en que es va aprovar la Modificació del PGM FECSA-ENDESA i CASERNES, ara vigent.

En relació a l’àmbit 2: Serveis tècnics-1, cal dir que s’ha obtingut la titularitat d’una part de les finques incloses dins aquest àmbit, en el qual s’ha executat una instal·lació tècnica destinada abastiment d’energia elèctrica al tren d’alta velocitat al seu pas pel Baix Llobregat.

Pel que fa a l’àmbit 3: Serveis tècnics –2, possible ubicació d’una subcentral intermèdia al carrer Mare de Déu de Núria i l’àmbit 4: Vall de Can Carreres, es troben en idèntica situació a la de l’any 2004. En resum, les actuals condicions urbanes de l’àmbit 1: Àrea de renovació urbana, clau 14a, són les següents:

1.- Allunyament relatiu dels barris de ponent amb la resta de la ciutat, atenent a la discontinuïtat del sistema viari i d’espais lliures entre una banda i altra de la Ronda Sant Ramón, es a dir entre els barris Camps Blancs, Torrelavila i Casablanca, per una part i l’eixample Vinyets Molí vell per l’altra. 2.- Paper rellevant pel que fa a l’accessibilitat del sector de l’Avinguda de Sant Ramon, que per la seva continuïtat i capacitat, ha esdevingut eix vertebrador dels diversos barris i districtes de la ciutat. 3.- Ocupació aclaparadora de l’àmbit per l’estesa elèctrica i l’actual estació de recepció-transformació i el recinte de l’actual caserna militar. Cap d’aquestes instal.lacions té valor arquitectònic o cultural significatiu.



Val a dir però que en l’actualitat s’han soterrat l’estesa de línies elèctriques que sortint de la subestació i prolongant-se pel carrer Josep Marieges i Alacant arribaven a l’entorn del Centre Comercial Sant Boi.

La delimitació i el relleu de l’àmbit es determina amb precisió en els plànols P.1 i P.2. Cal assenyalar el pendent significatiu de l’avinguda de Sant Ramon, que puja de la cota +14 a la +36 en el tram adjacent a l’àmbit. Propietat del sòl per tots els àmbits: A aquest efecte, i tenint en consideració l’establert a la disposició addicional 9a, apartat 2.3) de la nova llei estatal del sòl, que modifica la llei de bases de règim local, es fa constar la identitat dels propietaris o titulars d’altres drets reals sobre les finques afectes durant els 5 anys anterior a l’inici, segons consta a la documentació cadastral de la que disposa l’Ajuntament.

La propietat del sòl a l’interior de l’àmbit 1 es divideix en 8 finques. El percentatge majoritari d’aquest sòl pertany al Ministerio de Defensa, FECSA-ENDESA i l’Ajuntament de Sant Boi.

ÀMBIT 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA Clau 14a

Núm. Propietaris Altres titulars de béns i drets

Superfície m² Qualificació

1 Ministerio de Defensa 103.711 14a 2 FECSA 4.520 14a 3 Ajuntament 22.386 14a 4 Particular 1.574 14a 5 Particular 2.904 14a 6 Comunitat de propietaris 3.242 14a 7 INVIFAS 4.224 14a 8 FECSA 20.177 14a

Vials públics - - TOTAL ÀMBIT 1 162.738

Esquema propietat del sòl àmbit 1:

Pel que fa a la resta d’àmbits:



ÀMBIT 2: Serveis tècnics –1 (confrontant C-32)


Superfície m² Qualificació vigent

1 Ajuntament 12.944 4 2 Nadal Balletbo, Teresa 4.270 4 3 Burch Barraquer, Mercè i Maria 3.357 4 4 Martin Sola, Andrés 750 4 5 Vila Enrich, Maria 3.375 4

Vials públics - - TOTAL ÀMBIT 2 24.696

ÀMBIT 3: Serveis tècnics –2 (entorn Mare de Déu de Núria)


Superfície m² Qualificació

1 Ajuntament 7.435 4 Vials públics - -

TOTAL ÀMBIT 3 7.435

ÀMBIT 4: VALL DE CAN CARRERES Núm. Propietaris Altres titulars de

béns i drets Superfície m² Qualificació

1 Ajuntament de Sant Boi 34.107 2 Capdevila Font, Joan 5.242 3 Miralles Pitarch, Amadeo 4.134 4 Portillo Astota, Juan José 858 5 Roig Miralles, Bernardo 797 6 Alball Mestres, Domènech 5.594 7 Mestres Condemines, Joan 8.035 8 particular 5.965

6 / 7 / 28

Total àmbit Pedres blanques (polígon 24) 64.732

1 Ajuntament de Sant Boi 10.107 2 Rovira Pascual, Andrès 31.548 3 Fulquet Baques, Jaume 9.338 4 Galarzo García, Julián 21.005 5 Farrés Mestres, Eulàlia i Maria 2.972 6 Torrents Valls, Josep 2.703 7 Ros Milà, Joan 948 8 Mirabent Campderrós, Lluís 5.680

6 / 7 / 28

Total àmbit Roques Trull (polígon 28) 84.337 TOTAL ÀMBIT 4 149.069

I-4 MARC LEGAL APLICABLE I PLANEJAMENT VIGENT El marc normatiu general és el següent:

- Decret legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

- Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo.

El planejament vigent de referència al sector FECSA-ENDESA i CASERNES és:

- Modificació puntual del Pla General Metropolità al sector FECSA-ENDESA i CASERNES, a Sant Boi de Llobregat, aprovada definitivament el 14 de gener de 2004 i publicada al DOGC número 4.067 de data 10/02/2004.

- El Pla especial de conservació i millora del medi físic urbà: regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació, fou aprovat definitivament per la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona en data




16/11/2005 i publicat al DOGC núm 4.571 de data 13/02/2006. Aquest Pla especial té per objecte la regulació de la localització i distribució de les instal·lacions de transmissió de veu, imatge i dades amb antenes radiants susceptible de generar camps electromagnètics en un interval de freqüència de 10 Hz a 300 GHz i també les antenes receptores i instal·lacions auxiliars que s’emplacin en el terme municipal de Sant Boi de Llobregat.

De manera resumida les dades bàsiques dels diversos àmbits quant a classificació i qualificació dels sòls són:

DADES BÀSIQUES DELS ÀMBITS segons PLANEJAMENT VIGENT (MPGM aprovada definitivament en data 14/01/2004) àmbit Classificació del sòl Superfície m² sòl Qualificació urbanística

1 Sòl urbà no consolidat 162.738 14a 2 Sòl no urbanitzable 24.696 4 3 Sòl urbà 7.435 4 4 Sòl no urbanitzable 149.069 6b / 7b / 28

En aquesta Modificació del PGM, el planejament vigent per aquest sector establia en relació a cadascun dels àmbits els paràmetres urbanístics bàsics, que endanvant es detallen per cadascun dels àmbits. Pel que fa a les delimitacions s’haurà de subsanar l’errada material detectada a l’àmbit 4, mentre que pel que fa a la restatant delimitació com extensió són idèntiques a les que ara es presenten, tal com es verifica en el plànol I.3: I.4.1 Paràmetres urbanístics bàsics del planejament vigent per l’àmbit 1: Àrea de remodelació urbana pública Clau 14a

La delimitació de l’àmbit 1, com ja s’ha esmentat comprèn 2 subàmbits i és la següent :

• L’illa que comprèn els carrers Av. Sant Ramon, carrer de la Cerdanya, Pau Claris, Onze de Setembre • i part de l’illa que envolta els carrers de Mossèn Antoni Solanas, Isaac Albèniz, Av. Onze de Setembre i Avda. Sant Ramon, de la qual s’han segregat els edificis que donen front al carrer Isaac Albèniz.

Els paràmetres urbanístics bàsics a desenvolupar mitjançant un Pla de Millora Urbana, segons el planejament vigent, són els següents:

PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS PLANEJAMENT VIGENT ÀMBIT 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA, clau 14a Superfície de l’àmbit 162.738 m² sòl Edificabilitat bruta màxima 1 m² sostre/m² sòl Sostre potencial 162.738 m² sostre Sostre màxim Ús residencial m² 138.327 m² sostre Altres usos compatibles 24.411 m² sostre Densitat màxima 100 habitatges/Ha Potencial d’habitatges màxim 1.627 habitatges % i Sostre destinat a habitatges de protecció pública ( 20% )

27.665

m² sostre En relació a les reserves de sòls de sistemes i distribució de sòl públic/privat el planejament vigent preveu:

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA PLANEJAMENT VIGENT ÀMBIT 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA, clau 14a

Superfície m² sòl

Sistema Viari (claus 5-5b) no vinculant (1) 32.547 Zones verdes (claus 6a-6b) (superfície mínima) 32.547 Sistema d’equipament (claus 7a-7b) (superfície mínima) 32.547 TOTAL SISTEMES (superfície mínima) (2) 81.369 Zona d’edificació privada (3) 81.369 TOTAL ZONES 81.369 TOTAL 162.738

(1) El planejament vigent no defineix una reserva mínima pel que fa a sistema viari (2) L’epígraf 5 de la Modificació del PGM sector FECSA-ENDESA i CASERNES, diu que el repartiment d’aquest sòl per a sistemes té caràcter indicatiu. Conseqüentment, es pot augmentar el sòl destinat per a zones verdes, que té el caràcter de mínim en detriment de les reserves per a equipaments públics.



(3) Cal fer esment de l’article 8 de les Normes urbanístiques del planejament vigent per aquest sector que estableix una proporció màxima de sòl privat del 50 %, tot destinant la resta a terrenys d’ús i domini públic.

L’aprofitament privat apropiable, per tractar-se de sòl urbà no consolidat, serà d’acord amb l’article 43 del text refós de la Llei d’Urbanisme, el corresponent al 90% del total del sector.

El planejament vigent per aquest àmbit 1 de la Modificació del PGM sector FECSA-ENDESA i CASERNES estableix que per el seu desenvolupament cal elaborar i aprovar un Pla de Millora Urbana, on a més de desenvolupar la zonificació i les condicions d’edificació per aquest àmbit, s’establiria el sistema d’actuació més adequat; bé la reparcel.lació en qualsevol de les seves modalitats, bé l’expropiació. També es preveu que el planejament, gestió i execució de les obres d’infraestructura i urbanització es desenvoluparà en una sola etapa.

I.4.2 Paràmetres urbanístics bàsics del planejament vigent per l’àmbit 2: Serveis tècnics-1 (Confrontant C-32 i Bv-2001) Clau 4 La delimitació de l’àmbit 2 és la següent :

• L’espai esntre vies entre la Carretera del Prat Bv-2001, ramal d’accés al Centre Comercial Sant Boi, (Alcampo) i Autopista C-32.

Segons el planejament vigent, les reserves establertes per a sistemes locals, i usos admissibles a desenvolupar són els següents:

PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS PLANEJAMENT VIGENT ÀMBIT 2: SERVEIS TÈCNICS-1, clau 4 (confrontant C-32 i carretera Bv-2002) Superfície de l’àmbit 24.696 m² sòl Edificabilitat bruta màxima - m² sostre/m² sòl Sostre potencial - m² sostre Usos: 1.- nova subcentral de distribució elèctrica

2.- Emplaçament F1.1 per a la implantació d’una infraestructura de telecomunicació (1) (1) en aplicació de l’establert al Pla especial de regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació Pel que fa a aquest àmbit 2, cal tenir present les afectacions derivades de l’aplicació a la parcel·la de la legislació de Carreteres, així com la previsió d’accés, en sentit únic de circulació, des del vial procedent del centre comercial en direcció a la Bv-2001, amb entrada i sortida pel carril dret corresponent. Així mateix cal tenir present les determinacions que per aquest mateix àmbit, així com per l’àmbit 3, estableix el Pla especial de regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació, on s’estableix la localització dels nous emplaçaments per aquestes instal·lacions, en format de catàleg (apartat 3.5 de la Memòria i article 14 de les ordenances de l’esmentat PE), en virtut de la regulació sectorial aplicable i en funció de l’anàlisi i delimitació prèvia de sectors amb cobertura insuficient. Entre aquestes zones on es constata que existeix, hores d’ara, una cobertura insuficient estaria l’entorn dels polígons industrials, tant a nord com a sud de la carretera C-245, i les infraestructures viàries i el espai agrícola del delta del riu Llobregat. Dit això, l’esmentat catàleg proposa la localització en l’àmbit 2 d’aquesta MPGM d’un nou emplaçament (amb la referència F1.1) destinat a una instal·lació d’una nova localització per una antena. Endavant es transcriu la fitxa descriptiva d’aquest emplaçament on ja es feia constar la consideració de localització alternativa amb les F.1.2 i F.1.3 segons l’establert a les ordenances de l’esmentat pla especial. 1. ESTACIÓ REF. F1.1 UBICACIÓ Nova subestació elèctrica

Autopista C-32 i carretera Bv-2002 (cal mantenir distàncies fixades a la legislació sectorial)

UTMX UTMY

421.303 4.576.350

CLASSIFICACIÓ SÒL QUALIFICACIÓ Serveis tècnics —Clau 4—

DISTÀNCIA A EDIFICIS 1.146 m

DISTÀNCIA ESPAIS SENSIBLES 1.031 m



DENOMINACIÓ Localització alternativa amb F1.2 i F1.3

OBJECTIU Cobertura nous accessos a Sant Boi i límits amb polígons industrial Salines i Centre Comercial Alcampo

COMPARTICIÓ SI

I.4.3 Paràmetres urbanístics bàsics del planejament vigent per l’àmbit 3: Serveis tècnics-2 (Confrontant Mare de Déu de Núria) Clau 4

PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS PLANEJAMENT VIGENT ÀMBIT 3: SERVEIS TÈCNICS-2, clau 4 (confrontant Mare de Déu de Núria) Superfície de l’àmbit 7.435 m² sòl Edificabilitat bruta màxima - m² sostre/m² sòl Sostre potencial - m² sostre Usos: nova subcentral de distribució elèctrica

El catàleg d’emplaçament del Pla especial de regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació proposa la localització en l’àmbit 3 d’aquesta MPGM d’un nou emplaçament (amb la referència F3.2.) destinat a una instal·lació d’una nova localització per una antena. Endavant es transcriu la fitxa descriptiva d’aquest emplaçament on ja es feia constar la consideració de localització alternativa amb les F.3.1 i F.3.3 segons l’establert a les ordenances de l’esmentat pla especial. 6 ESTACIÓ REF. F3.2 UBICACIÓ Zona serveis tècnics ampliació subestació

La Rioja 2-4 Mare de Déu de Núria 12-14

UTMX UTMY

418.919 4.575.612

DISTÀNCIA A EDIFICIS 853 m DISTÀNCIA A ESPAIS SENSIBLES 724 m CLASSIFICACIÓ QUALIFICACIÓ Sòl urbà

serveis tècnics—Clau 4— DENOMINACIÓ Localització alternativa amb F3.1 i F3.3 OBJECTIU Cobertura Polígons industrials límit terme municipal Viladecans COMPARTICIÓ SI I.4.4 Paràmetres urbanístics bàsics del planejament vigent per l’àmbit 4: Can Carreres Clau 6b / 7b / 28

PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS PLANEJAMENT VIGENT ÀMBIT 4: VALL DE CAN CARRERES , claus 6b/7b/28 Superfície de l’àmbit 149.069 m² sòl Edificabilitat bruta màxima - m² sostre/m² sòl Sostre potencial - m² sostre Usos: *la proporció d’equipaments en el conjunt de sistemes definits per la Vall de Can Carreres no ultrapassarà el 10% del total. El pla especial que concreti les destinacions respectives dels diversos usos tindrà en compte aquesta proporció per tal de garantir la màxima conservació d’aquest paratge. (article 13 de les NU de la MPGM vigent)

Pel que fa a la gestió urbanística i l’execució de les actuacions, el planejament vigent per aquests àmbits estableix:

SISTEMES D’ACTUACIÓ PER L’EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT: GESTIÓ URBANÍSTICA PLANEJAMENT VIGENT (MPGM aprovada definitivament en data 14/01/2004) Àmbit 1 Àmbit 2 Àmbit 3 Àmbit 4 Sistema d’actuació A establir al PMU Expropiació

Càrrega externa execució planejament

Titularitat pública

Expropiació Càrrega externa

execució planejament


De forma resumida i per tots els àmbit del planejament vigent, les dades numèriques serien les que segueixen:

PLANEJAMENT VIGENT (MPGM aprovada definitivament en data 14/01/2004) QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA (m² sòl) Àmbit 1

Remodelació urbana pública

Àmbit 2 Serveis tècnics

1

Àmbit 3 Serveis tècnics 2

Àmbit 4 Can carreres

Total àmbits 2a MPGM

Serveis tècnics –clau 4- (en SNU) - 24.696 - Parc urbà, equipament, parc forestal -claus 6b/7b/28- (en SNU)

- - - 149.069

Total sistemes en SNU - 24.696 - 149.069 Serveis tècnics –clau 4- (en SUc) - - 7.435 - Total sistemes en SUc - - 7.435 -

Total sistemes 24.696 7.435 149.069 181.200 Zona de remodelació pública (en SUnc)

162.738 - - -

Total zones 162.738 - - - 162.738

I-5 L’ENTORN DEL SECTOR FECSA ENDESA I CASERNES: EL PLA DE MILLORA INTEGRAL DEL BARRI CASABLANCA I EL SECTOR SALÓ CENTRAL A l’entorn del sector Fecsa-Endesa i Casernes, objecte d’aquesta 2a modificació puntual de PGM es desenvolupen altres actuacions de remodelació urbana certament rellevants per la ciutat de Sant Boi, els criteris i objectius de l’ordenació d’aquests sectors han estat plantejats i avaluats globalment, tot i que corresponguin a diverses figures de planejament i estats de tramitació. El Saló central i el barri de Casablanca se situen al llarg de la Carretera C-245 que ha esdevingut suport físic dels creixements del Delta del Llobregat, en el tram entre Sant Boi i Castelldefels; localitzant-se pel que fa a Sant Boi al samontà els teixits residencials (a nord-oest) i als terrenys deltaïcs (a sud-est) els teixits industrials. Ambdós sectors confronten a banda i banda de la Ronda Sant Ramon i en ambdós casos són la Ronda de sant Ramón i el carrer Josep Marieges els que actuen de nexe o connexió d’aquests dos sectors amb el sector Fecsa-Endesa i casernes, posant en relleu la importància que tant des del punt de vista del sistema viari com del sistema d’espais públic té els desenvolupar una ordenació conjunta de tots tres sectors. Tant la C-245 com la Ronda Sant Ramón esdevenen pels barris a banda i banda, hores d’ara, barreres. De la mateixa manera, la presència dels teixits industrials propers (polígons Fonollar nord i Fonollar sud) posen en evidència llur caràcter perifèric. Tantmateix no hem d’oblidar que és sobre aquestes vies, per on discorre la xarxa pública d’autobusos urbans i interurbans. Aquesta situació es veu agreujada per la presència propera dels recintes tancats de la subestació elèctrica i la caserna militar. • Les actuacions del Pla de millora integral del barri de Casablanca El barri de Casablanca presenta un front perimetral poc permeable i una xarxa viària discontinua. Calia, per tant, desenvolupar actuacions que permetessin trencar l’aïllament del barri i obrir-lo a la resta de la ciutat. La reconversió en via urbana de la carretera C-245, que amb un front de 350 m. delimita el barri de Casablanca amb el sector industrial Fonollar-sud, implica desenvolupar un projecte de passeig en continuïtat amb d’altres trams ja executats o en projecte, entre els que es trobaria el mateix Saló central. Així doncs es plantegen un seguit d’actuacions adreçades a la sistematizació i millora de l’espai públic, mitjançant la reconversió del carrer Badajoz, la plaça M. Vázquez Montalbán i la diagonal fins el carrer Coín, Joventut, la Plaça Ramon Mas i el nou mercat de Torrelavila, com a eix estructurador del barri, amb prioritat per a vianants i vocació d’esdevenir eix de centralitat, activitat comercial, dotació d’equipaments i primordialment espai de trobada dels ciutadans.



Potenciant el nou eix de centralitat del barri i en contacte amb el veí sector de Torrelavila (amb el que comparteix dotacions) se situarà el nou Centre Cívic i equipament esportiu. Aquestes actuacions haurien de propiciar la concentració de l’activitat comercial de proximitat en aquest entorn i aturar la tendència actual al tancament de les petites botigues que hi ha disseminades pel barri. Es planteja la construcció d’una nova edificació plurifamiliar al sector Fènix i la reserva d’una parcel·la destinada a habitatge dotacional públic que permetran posar a l’abast dels ciutadans una petita bossa de nous habitatges. • El sector Saló central En relació a aquest sector, està en tràmit una modificació puntual de PGM per tal d’ajustar els marges i les condicions de desenvolupament i definir el marc de referència en els que concretar els aprofitaments urbanístics i les cessions de sòl i aprofitament, amb l’objectiu de la implantació de models coherents amb el principi de sostenibilitat, i integrant en aquest àmbit els usos que poden afavorir processos de cohesió i diversitat urbana en el territori. La reconversió en via urbana de la carretera C-245 en un tram de 350 m, inclòs dins l’àmbit del Saló Central implica desenvolupar un projecte d’un espai verd continu amb d’altres trams ja executats o en projecte (Casablanca i La Parellada) que globalment suposaran la transformació d’1,5 km d’aquesta carretera en via urbana a tota la travessia urbana de Sant Boi. La reordenació dels sòls del Saló central ha de donar una major cohesió i integració urbana a aquest sector de la ciutat, tot establint les directrius necessàries que garanteixin l’adequada ubicació d’aquest nou sostre. Alhora ha de permetre disposar de sòl edificable que permeti actuacions residencials encaminades a millorar l'accés a l'habitatge pel conjunt de la població, tot cobrint part de la demanda de nous habitatges de Sant Boi, tot garantint el principi de diversitat tipològica i d'usos en el conjunt de l'oferta dels nous habitatges amb presència dels diversos règims de tinença i accés (renda lliure, HPO, concertat i dotacional, venda i lloguer).

Maria Salinas Salinas Arquitecta del departament de planejament urbanístic i habitatge

Enric Serra i Riera SERRA-VIVES-CARTAGENA, Arquitectes scp

Sant Boi de Llobregat, setembre 2007




MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ

O-1 JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA DE LA MODIFICACIÓ DE PLANEJAMENT El propòsit d’aquesta Modificació Puntual només persegueix avançar un pas més en aquell procés de transformació, per la via d’augmentar discretament l’edificabilitat bruta màxima d’aquest àmbit, i destinar aquest increment a habitatges en algun règim de protecció (HPO, concertat i dotacional). L’increment de sostre residencial i complementàriament de densitat es produirà exclusivament a l’interior de l’àmbit 1: àrea de renovació urbana, clau 14a. Aquesta Modificació es planteja ara degut a dos aspectes complementaris:

• La diagnosi en relació al mercat de l’habitatge feta per Sant Boi des del Pla local habitatge (aprovat inicialment pel Ple de data 19/03/2007 i definitivament per decret d’alcaldia de 20/08/2007).

• La comprovació per la via de la projectació urbanística de que un increment de sostre residencial al voltant del 8% no té conseqüències morfològiques negatives. Ben al contrari, aquest lleuger augment de la densitat i de l’edificabilitat contribueix a configurar millor la centralitat desitjada i, sobretot, s’aprofita més racionalment el sòl més ben situat de Sant Boi.

No cal dir que, d’acord amb l’establert a la legislació urbanística vigent, com a conseqüència d’aquest increment de densitat i edificabilitat s’augmentaran els sistemes d’espais lliures públics i equipaments en l’àmbit. Les comprovacions projectuals dels coeficients i estàndarts establerts en la Modificació del PGM ara vigent deriven del concurs de projectes en l’àmbit 1: àrea de renovació urbana, clau 14a desenvolupat entre octubre de 2005 i maig de 2006 per l’Ajuntament de Sant Boi, que es descriu detalladament al programa de participació ciutadana d’aquesta modificació puntual de PGM. La proposta guanyadora va ser la redactada pels equips Serra-Vives-Cartagena Arquitectes i BAMMP Arquitectes i Associats. És precisament aquesta traducció dels paràmetres i objectius a projecte-urbà el que ens permet verificar que aquest augment de densitat només redunda en un millor aprofitament d’aquest sòl, en la confirmació d’una millor centralitat i, sobretot, dota al municipi d’un sostre complementari per a la construcció d’habitatges assequibles, en coherència amb el desideratum col·lectiu d’afavorir l’accés a l’habitatge. Els criteris bàsics que orienten aquesta nova Modificació del PGM són els següents: 1.- No es classifica nou sòl, no augmenta la quantitat de sòl ofertat. 2.- Dotar al municipi d’un sostre complementari per la construcció d’habitatge assequible (segons l’establert a l’article 57.3 del DL 1/2005, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya), es a dir:

• habitatge de protecció pública (endavant habitatge de protecció oficial). • habitatge objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible (endavant habitatge concertat).

3.- Dotar aquest àmbit del municipi d’una reserva de sòl de sistemes destinat a habitatge dotacional públic (segons l’establert a l’article 57.3 del DL 1/2005, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya). 4.- Ajustar la zonificació general a paràmetres i morfologia, coherents amb la demanda actual de l’habitatge. És important explicitar que aquesta operació de compactació urbana, coherent amb els criteris exposats del Departament de Política Territorial de la Generalitat, no ocupa nou territori. Es tracta de caracteritzar el ja existent augmentant el sostre potencial per corregir els dèficits actuals d’habitatge protegit. El bon aprofitament del sòl existent és qüestió imprescindible per abordar un desenvolupament sostenible, tal i com es fa palès a l’apartat 2 de l’article 3 del TRLUC en relació a la definició del concepte de desenvolupament urbanístic sostenible “atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, (...) i consolidin un model de territori globalment eficient”.



Com a conclusió, la proposta de 2ona modificació puntual de PGM al sector Fecsa-endesa i Casernes, que es presenta, planteja la modificació dels paràmetres urbanístics bàsics de l’àmbit 1: àrea de renovació urbana, localitzat en un entorn central de la ciutat de Sant Boi, i planteja un increment de la reserva de sòl i sostre destinat a polítiques públiques d’habitatges, obrint el ventall a totes les modalitats previstes a la legislació urbanística i sectorial (habitatge de protecció oficial, concertat i habitatge dotacional) així com als diversos règims de tinença (venda, lloguer protegit i lloguer protegit amb les especificitats de l’habitatge dotacional públic), amb un clar objectiu de promoure la cohesió social dins aquesta actuació de remodelació urbana. O-2 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA La redacció d’aquest document s’inscriu dins d’una trajectòria de treball ja realitzat que es descriu més endavant i que degut a la seva transcendència, ha tingut difusió a la ciutat, mitjançant exposicions, notícies, etc. En conseqüència aquest programa recollirà tant el procés seguit abans de l’elaboració i tramitació d’aquesta 2a modificació puntual de PGM, (tot incloent algunes de les actuacions que pel que fa a participació ciutadana ja s’han desenvolupat amb anterioritat i tenint com a referent el concurs amb jurat dut a terme entre ocutbre de 2005 i maig 2006); així com el que s’ha de seguir des de l’aprovació inicial d’aquest document. O-2.1 OBJECTIUS DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA Aquest Programa de participació ciutadana, emmarcat dins l’establert a l’article 8 del DL 1/2005, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme i dels article 21 i 22 del decret 305/2006, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme, té els següents objectius: • Garantir l’efectivitat del drets reconeguts per l’article l’article 8 Decret legislatiu 1/2005, sobre publicitat i participació en els processos de planejament i gestió urbanística. I en aquest sentit ha d’expressar les mesures i actuacions previstes per garantir i fomentar els drets d’iniciativa, informació i de participació dels ciutadans en els processos esmentats. • Garantir l’assoliment dels objectius estratègics inclosos dins el Pla d’actuació municipal 2004-2007 en relació al desenvolupament d’un model integral d’urbanisme sostenible, tot vetllant per aconseguir la màxima qualitat urbana en la creació d’espais urbans col·lectius (vialitat, espais verds, equipaments), habitatge protegit, tot afavorint la cohesió social. L’eix Territori i Sostenibilitat conté les següents actuacions relacionades directament amb els objectius, àmbits i contingut d’aquest avanç de Pla i programa de participació ciutadana:

1.4. Urbanisme: 1.4.6 Mantenir una distribució equilibrada i humana de l’oferta d’habitatge, equipaments i serveis al conjunt de la ciutat:

1.4.4 GENERAR SÒL URBÀ EDIFICABLE PER A HABITATGES, EQUIPAMENT I ZONES VERDES, APROFITANT ELS ESPAIS QUE ACTUALMENT OCUPEN LA CASERNA I LA CENTRAL ELÈCTRICA

1.5. Actuacions relacionades amb l’habitatge:

.5.2 Habitatge 1 1.5.2. IMPULSAR UN PROGRAMA MUNICIPAL D’HABITATGE PROTEGIT PER ACONSEGUIR LA CONSTRUCCIÓ DE

400 HABITATGES PROTEGITS. L’eix Benestar social i participació inclou la següent actuació relacionada directament amb els objectius, àmbits i contingut d’aquesta avanç de Pla i programa de participació ciutadana:

2.10.6 reservar sòl públic per a la construcció d’habitatges a preu assequible de venda o lloguer per joves

2.10.6.1 BORSA D’HABITATGE JOVE



O-2.2- FONAMENT JURÍDIC DE LA FORMULACIÓ DEL PROGRAMA El fonament legal que empara aquest document es basa, per tant, en allò que determina l'article 8, ja esmentat, i l’article 59.3.a) del DL 1/2005 pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, que té com a objecte la inclusió del programa de participació ciutadana dins la documentació requerida als plans d’ordenació urbanística municipal.

Així al punt 59.1 s’estableixen els documents mitjançant els quals es formalitzen els plans d’ordenació urbanística municipal i pel que fa a l’apartat a) on s’inclou la memòria descriptiva i justificativa del Pla, amb els estudis complementaris que s’escaiguin. L’apartat 3 de l’esmentat article 59, fa referència específica a que el programa de participació ciutadana que l’Ajuntament hagi aplicat al llarg del procés de formulació i tramitació del Pla per a garantir l’efectivitat dels drets reconeguts per l’article 8, haurà d’integrar-se a l’esmentada memòria descriptiva i justificativa del Pla.

D’altra banda, l’article 22 del decret 305/2006, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme en defineix el contingut i proposa que es refereixi a tres fases que en relacionen directament amb la tramitació administrativa de l’expedient de referència i en concret: O-2-3– DEFINICIÓ DE LES MESURES I ACTUACIONS PRÈVIES AL PERÍODE D’INFORMACIÓ PÚBLICA:

• Accions que s’han desenvolupat amb l’objectiu de facilitar el coneixement suficient sobre el seu abast i característiques:

0.- En data 27/06/2005 la Junta de govern local va aprovar la convocatòria d’un concurs de projectes amb intervenció de jurat per a la redacció d’una solució urbanística, ambiental i arquitectònica a nivell d’avantprojecte per a desenvolupar el futur Pla de millora urbana del sector Fecsa-Endesa i Casernes. Aquest acord fou publicat al DOGC núm. 4428 de 18/07/2005.

El concurs havia de desenvolupar-se en dues fases, una primera oberta. Estudiades les set sol·licituds presentades a la primera fase del concurs, atenent els criteris de selecció que es detallen a la clàusula IV.1.3.1 del Plec de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques que regien el Concurs, la mesa de contractació va convocar les 5 candidatures amb major puntuació per que accedir a la segona fase.

01.- descripció del procés participatiu desenvolupat durant la 2a fase del concurs : La segona fase del concurs (restringida als 5 seleccionats a la 1a fase), es va desenvolupar tot integrant un procés de participació ciutadana a diversos nivells, que endavant es resumeix cronològicament:

1.- Sessió de constitució de jurat i posterior obertura de les propostes presentades a la 2a fase del concurs (dia 07/03/2006). En relació a la composició del Jurat, (format per 17 membres més l’alcaldessa de la ciutat com a presidenta), cal destacar la presència a més de tècnics municipals de: - un representant del Consell de Ciutat - un representant del resultat del procés de participació ciutadana endegat a l’efecte de copsar la percepció ciutadana sobre les propostes presentades per les candidatures seleccionades a la 2a fase del concurs. - representants de tots els partits amb representació al consistori, tècnics dels col·legis professionals d’arquitectes i ECCiP i de la DGU, entre altres. 2.- Exposició de les 5 propostes presentades a la 2a fase del concurs: Aquesta exposició es va desenvolupar a la Biblioteca J. Rubió i Balaguer i a la planta baixa de l’Ajuntament durant el mes d’abril de 2006. Cadascuna de les propostes es presentava mitjançant una maqueta de la proposta i documentació gràfica (2 planells en format din A-1).

3.- Presentacions públiques de les propostes i recollida d’opinions: Es van desenvolupar a la mateixa biblioteca i durant una sessió de portes obertes a Ca la Vila. Durant el termini d’exposició de les propostes (1 mes), a més, es va posar a disposició dels ciutadans la possibilitat de donar la seva opinió mitjançant vot, (amb paperetes on s’identificava la proposta gràficament i amb el lema, ja que s’havia de mantenir l’anonimat dels autors) i decantar-se per una de les 5 propostes.


Les sessions van ser les següents:

1era sessió : Sessió explicativa adreçada al Consell de Ciutat: dia 18/04/2006 2era sessió: Sessió explicativa oberta al públic en general : dia 20/04/2006 3era sessió: Sessió explicativa adreçada a les diverses associacions ciutadanes (culturals, esportives,

etc) i Consells de barri : dia 20/04 4ena sessió: Durant la sessió de portes obertes a Ca la Vila: el dia 23/04 a la OMAP, d’10.30 a 14.00h. i

de 17.00 a 19.00h., (es van fer explicacions guiades de 10 minuts en petits grups)

Prèviament, s’havien desenvolupat sessions internes destinades a polítics i treballadors de l’Ajuntament. 4.- Altres accions complementàries:

Es va elaborar material gràfic i escrit a l’objecte de facilitar als ciutadans la comparació entre les propostes; en detall, esquemes gràfics comparatius, (utilitzant idèntica grafia i colors pels diversos usos (habitatge, terciari, espais públics, equipaments), així com quadres de dades numèriques comparatius, que van ésser la base de les sessions explicatives. Endavant es presenten alguns a tall d’exemple: • ESQUEMES COMPARATIUS DE LES PROPOSTES PRESENTADES

lema: Sant Boi 2012 lema: Lligam lema: Sant Boi sud

lema: Teixits trobats lema: the E • ESQUEMES COMPARATIUS DE L’ESPAI PÚBLIC CENTRAL de cadascuna de les propostes presentades i altres exemples coneguts:



• ESQUEMES COMPARATIUS DE LA DIMENSIÓ I DISPOSICIÓ DE LES ILLES DESTINADES A HABITATGE DE LES PROPOSTES:

5.-Resultat del procés de participació ciutadana: Es van emetre un total de 453 vots per part dels ciutadans assistents a l’exposició i jornada de portes obertes. La proposta més votada va ser la que portava per lema: teixits trobats i en segona posició l’anomenada Sant Boi 2012. Aquest resultat va ser incorporat com a vot al jurat. 6.- El veredicte del Jurat, segons Acta del Jurat de data 02/05/2006, resulta guanyadora la proposta que es presenta amb el lema: SANT BOI 2012, presentada per l’equip:

▪ LEMA: SANT BOI 2012 UTE (SERRA.VIVES.CARTAGENA ARQUITECTES SL

+ BAMMP ARQUITECTES I ASSOCIATS SL) Seguint amb la proposta que va resultat finalista:

▪ LEMA: TEIXITS TROBATS: C. TEJADA GÓMEZ DE SEGURA- C. CARRASCO VÁZQUEZ -F. X. SUST

FATJÓ – J. CARNÉ CABRÉ

02.- Notes informatives i comunicacions en relació al procés participatiu del concurs i el resultat final:

1.- Nota informativa a la publicació municipal mensual gratuïta editada per l’Ajuntament de Sant Boi: Viure Sant Boi (abril i maig 2006). El tiratge de l’edició en paper és de 33.500 exemplars, que es distribueixen a tota la ciutat. Aquesta publicació també es pot consultar en edició digital.



2.- Nota informativa a la publicació municipal Viure Sant Boi de febrer i maig de 2007 en relació a altres temes relacionats amb el desenvolupament de l’actuació de remodelació urbana en aquest sector.



3.- Articles i publicacions a d’altres mitjans de comunicació no municipal: Es van publicar articles al diari El Pais:

Cinco proyectos optan a planificar el último gran espacio libre de Sant Boi El cierre de dos instalaciones permitirá ganar 16 hectáreas de suelo GLÒRIA AYUSO - Sant Boi de Llobregat - 08/01/2006 Sant Boi levantará un ensanche similar a la Villa Olímpica con 1.600 viviendas

GLÒRIA AYUSO - L'Hospitalet - 04/05/2006

4.- Nota informativa a la publicació municipal Viure Sant Boi en relació a l’aprovació inicial del Pla local d’habitatge de Sant Boi que incorpora les actuacions que en política d’habitatge ha de fer possible la present Modificació puntual de PGM.



O-2.4 – DEFINICIÓ DE LES MESURES I ACTUACIONS EN RELACIÓ AL PERÍODE D’INFORMACIÓ PÚBLICA: • Accions d’informació i comunicació:

1.- Accés amb mitjans telemàtics a la nota breu informativa de la pàgina web municipal http://www.santboi.cat. 2.- Nota informativa a la publicació municipal Viure Sant Boi. Es tracta d’una publicació mensual gratuïta editada per l’Ajuntament de Sant Boi. El tiratge de l’edició en paper és de 33.500 exemplars, que es distribueixen a tota la ciutat. Aquesta publicació també es pot consultar en edició digital a la pàgina web municipal.

3.-Accés a la documentació tècnica íntegra de la MPGM així com a les dates d’aprovació, publicació i termini d’al·legacions; mitjançant la pàgina web municipal, amb la següent adreça: http://www.santboi.cat/ciutat/urbanisme/. El contingut serà el següent:

— memoria i normativa urbanística — plànols d’informació — plànols d’ordenació — documentació annexa

4.- una còpia del document d’aprovació inicial restarà a disposició del públic a l’OMAP (oficina municipal d’atenció al públic) 5.- Publicació i exposició al públic del document d’aprovació inicial de la MPPGM.

• Canals de participació, instruments que es posaran a disposició dels ciutadans i les institucions per recollir les seves opinions, així com per facilitar el debat i la presentació de propostes.

1. A part de la via formal de presentació d’al·legacions, es possibilita l’accés a consultes i/o aportacions a través de la bústia del ciutadà a la pàgina web municipal www.santboi.org/:

• Sistema de recollida i anàlisi de les aportacions:

1.- Les consultes i aportacions per mitjà de la bústia del ciutadà s’incorporaran com a suggeriment / al·legació durant la fase d’informació pública posterior a l’aprovació inicial.



O-2.5 – DEFINICIÓ DE LES MESURES I ACTUACIONS EN RELACIÓ A LA FASE POSTERIOR AL PERÍODE D’INFORMACIÓ PÚBLICA • Accions d’informació i comunicació, retorn dels resultats i seguiment de les actuacions:

1.- Sessió de devolució i resposta amb explicació del contingut del document d’aprovació provisional al Consell de barri

2.- Seguiment de les actuacions mitjançant la web municipal i l’aplicació PAM. Com s’ha esmentat en la introducció a aquest programa de participació ciutadana, el Pla d’actuació municipal 2004-2007 inclou aquesta acció en concret. L’aplicació permet fer un seguiment continu de l’estat, indicadors i dades bàsiques de l’actuació, l’adreça és la següent: http://www.santboi.cat/pamweb

Endavant es presenta detall del contingut d’aquesta aplicació, en el primer gràfic l’entrada i els apartats de consulta.

En un segon gràfic, el corresponent a l’actuació objecte d’aquesta modificació puntual de PGM:




O-3 CRITERIS I OBJECTIUS DE PLANEJAMENT Tal i com s’ha esmentat anteriorment, aquesta Modificació Puntual del Planejament vigent inclou els 4 àmbits presents al planejament vigent es a dir la Modificació puntual del PGM al sector Fecsa-Endesa i Casernes, aprovada definitivament el 14/01/2004 i publicada al DOGC el 10/02/2004, encara que només es proposa modificar el paràmetres urbanístics bàsics de l’àmbit 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA 14a. En conseqüència d’ara endavant es detallaran els criteris i objectius en relació a aquest àmbit, en el benentès que els critieris i objectius de planejament per la resta d’àmbits resten idèntics als del planejament vigent, i d’aquesta manera es definiran tant a la memòria com a la normativa urbanística d’aquesta MPGM. Criteris i objectius de planejament per l’àmbit 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA 14a. 1.- Dotar al municipi d’un sostre complementari per la construcció d’habitatge assequible (segons l’establert a l’article 57.3 del DL 1/2005, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya), es a dir:

• habitatge de protecció pública (endavant habitatge de protecció oficial). • habitatge objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible (endavant habitatge concertat).

1.- Dotar aquest àmbit del municipi d’una reserva de sòl de sistemes destinat a habitatge dotacional públic (segons l’establert a l’article 57.3 del DL 1/2005, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya). 3.- Ajustar la zonificació general a paràmetres i morfologia, coherents amb la demanda actual de l’habitatge i en aquest sentit incrementar la densitat pel que fa als habitatges assequibles es a dir habitatges de protecció pública i concertats. 4- Incrementar la reserva de sistemes segons l’establert a la legislació urbanística vigent, tot reforçant l’estructura d’espais lliures i equipaments que planteja el projecte urbanístic guanyador del concurs. Com a conclusió, la proposta de Modificació Puntual de l’àmbit 1 del Sector FECSA-ENDESA i CASERNES consisteix bàsicament en un increment de l’edificabilitat que passa d’1 m²st/sòl a 1,08 m²st/sòl, per tal d’augmentar en el sector el percentatge d’habitatge en règim de protecció i, complementàriament, adequar la densitat màxima als tipus d’habitatge actuals, passant d’un total de 1.627 a 1.983 habitatges en la proposta que ara es presenta. Aquest augment de l’edificabilitat i la densitat exigeix la redacció d’aquesta Modificació del P.G.M als efectes de modificar els paràmetres urbanístics bàsics del sector; restant però el desenvolupament de l’ordenació mitjançant l’elaboració i tramitació del corresponent Pla de millora urbana. El sector denominat FECSA-ENDESA i Casernes àmbit 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA 14a és un espai amb una forta potencialitat per realitzar una funció de nova extensió-central urbana, tot relligant els barris de Camps Blancs, Torre La Vila i Casablanca amb l’entorn de la Plaça Catalunya i l’eixample de Vinyets-Molí Vell. Els criteris en els que es basa la present MPPGM dins de l’objectiu genèric d’aconseguir un espai central d’alta qualitat urbana, que incorpori els principis de desenvolupament urbanístic sostenible i estableixi les línies d’ordenació que garanteixin una correcta integració dels valors mediambientals, es poden resumir en els següents principis:

a) Jerarquia viària. La nova vialitat en el sector “FECSA-ENDESA i CASERNES” suposarà el completament de xarxa de mobilitat en aquesta part de la ciutat. A tal efecte, la nova ordenació incorporarà:

• el principi de jerarquia funcional en l’espai viari, que suposa l’establiment d’un ordre o classificació en les vies i recorreguts que aquí es desenvolupin, des del completament de la xarxa general fins els recorreguts peatonals o carrers de prioritat invertida, passant pels vials i carrers que completen la xarxa principal urbana i els carrers de veïns.

•Estructura, connexió i accés seran tres nivells d’organització viària que el nou planejament incorporarà, mantenint sempre una especial atenció a la mobilitat que afavoreixi els itineraris per a vianants.

•la planificació del transport públic que minimitzi els desplaçaments en vehicles privats.

b) Diversitat funcional i morfologia



Els teixits urbans, en tant que entitats complexes per origen, s’oposen a la simplicitat. La selecció d’una xarxa ortogonal pel sistema viari, més enllà de satisfer les òbvies exigències funcional-circulatòries, organitza un conjunt de relacions complexes en els teixits urbans i assegura, al llarg del temps, el desenvolupament de les activitats i usos propis de la ciutat. Ras i curt: no és possible ni desitjable, una ciutat viva i central orientada a una sola funció, o bé resolta amb morfologies simplificades, tal com ens van demostrar les insuficiències de la ciutat derivada del Zonning. La diversitat és un indicador de qualitat de qualsevol ecosistema. Aquest principi bàsic portat a l’urbanisme suposarà l’establiment de condicions que afavoreixin una quantitat significativa d’usos i tipologies en el sector FECSA-ENDESA i CASERNES, amb diversitat tipològica des de l’habitatge lliure fins l’habitatge protegit en les seves diferents modalitats, i en la presència d’activitats no residencials, ja siguin conformant carrer o en alçada, que incorporarà noves activitats econòmiques a aquest espai. La diversitat també comporta implantació de funcions públiques que abasten des dels equipaments de proximitat als equipaments de referència, o el que és el mateix, des dels equipaments veïnals fins als equipaments metropolitans. En aquest sentit es proposa:

• mantenir la reserva prevista al planejament vigent del 15 % del sostre destinat a usos no residencials,

• incrementar el percentatge mínim de sostre i densitat destinat a habitatge concertat • incorporar una reserva destinada a habitatge dotacional públic

c) Compacitat urbana

La compacitat és un principi bàsic dels assentaments urbans del nostre país i implica intensitat urbana en el teixit i continuïtat en l’espai públic i la pròpia vialitat. La compacitat implica una ocupació intensa del sòl per part de l’edificació i indirectament un major control formal dels espais públics, orientats sobre tot al carrer. El binomi altura mitjana / ocupació intensa del sòl, s’oposa al obsolet ideal racionalista de edificació en altura / abundant sòl públic. En aquest sentit es proposa:

• incrementar la densitat pel que fa a habitatges assequibles es a dir habitatges de protecció pública i concertats.

d) Equilibri ambiental

La introducció de criteris de sostenibilitat serà un principi bàsic que s’haurà d’incorporar en els diferents moments de la construcció del projecte de ciutat, des del planejament general, passant pel planejament derivat i també en l’execució de l’obra urbanitzadora i la construcció de les arquitectures. Els nous projectes incorporaran criteris respecte tres grans aspectes: energia, aigua i residus. • respecte l’energia, s’afavorirà la minimització del consum i la producció d’energies renovables. • respecte l’aigua, s’adoptaran mesures que garanteixin la gestió total del cicle de l’aigua, tant amb el consum privat com en el públic, des del consum fins al reciclatge de les aigües. • respecte els residus, s’adoptaran mesures encaminades a una eficient gestió dels mateixos, sempre sota els principis bàsics i generals de consum mínim i reciclatge màxim.

O-4 OBJECTIUS ESPECÍFICS, JUSTIFICACIÓ DE LA MODIFICACIÓ DEL PGM I PROPOSTA D’ORDENACIÓ O.4.1 Objectius específics a l’escala general de Sant Boi de Llobregat La transformació del sector FECSA-ENDESA i CASERNES, en un àmbit de caràcter residencial-terciari, ja estava prevista i abundosament justificada en la Modificació del PGM pel mateix sector, aprovada definitivament a principis del 2004. Els objectius i arguments que justificaven aquell document permaneixen en la seva validesa i aquesta nova Modificació només els referma i amplia. El sector FECSA-ENDESA i Casernes àmbit 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA 14a constitueix el suport de creixement central més important de la ciutat, en continuïtat amb els conjunts i teixits urbans adjacents.



El nucli antic de Sant Boi ocupa l’extrem final de la petita serralada que d’oest a est s’allarga fins la plana del Llobregat. La població inicial, en el turó que fa proa sobre el riu, va créixer després cap al vessant nord de la serralada; al sud al llarg de la carretera C245, i a l’oest amb urbanitzacions de baixa densitat i alguns polígons residencials. Al mig ha quedat un àmbit extens i buit format pel parc de la Muntanyeta, una vella caserna i una central transformadora per a la que s’ha previst un nou emplaçament. El projecte de ciutat que derivi d’aquesta Modificació de P.G.M. ha de convertir aquest lloc en un teixit urbà, central, que per fi resolgui la continuïtat interrompuda entre els barris de Camps Blancs-Torre La Vila i Casablanca i la centralitat relativa de Vinyets-Molí Vell, al voltant de la Plaça de Catalunya. El centre de gravetat de Sant Boi s’ha anat desplaçant el darrer segle cap a ponent. És clar que centre geomètric i nucli històric s’han separat cada cop més. El tret distintiu del nostre àmbit el constitueix sobre tot la seva potencial centralitat. Aquesta Modificació de PGM, i el PMU implícit, planteja una nova centralitat bàsicament residencial que articularà “Els Vinyets” amb els barris de Camps Blancs, Torre La Vila i Casablanca, mitjançant un sistema de continuïtats que enllaçarà la ciutat en el sentit Llevant-Ponent, obrint la barrera històrica que constituien les casernes i la central transformadora. La nova centralitat es desplaça en el sentit de la ciutat. Ara bé, la noció de centralitat que sembla tan clara pel que fa a la seva dimensió relativa, no ho és tant en relació als seus continguts formals. El projecte tracta de formular i composar les característiques principals d’un lloc central. Les característiques del nou centre seran les següents:

a) Heterogeni funcionalment amb dominància de l’habitatge: l’ús residencial es combinarà amb el comercial, terciari...

b) Continu en relació al conjunt de la ciutat, mitjançant la connexió directa a través del carrer major

(perllongació del carrer del tres d’abril) fins a Camps Blancs i una reformulació molt més urbana de la Ronda Sant Ramon i l’Avinguda Onze de Setembre.

c) Complex, funcional i formalment. El projecte urbà sobreentès en el posterior PMU harmonitzarà, mitjançant

interseccions d’escales diverses, l’habitatge amb els usos comercials. Entremesclarà l’escala del teixit residencial amb l’escala de les arquitectures destinades a les activitats terciàries, a l’oci col.lectiu i als equipaments de nova creació.

d) Dens, relativament. Una edificabilitat bruta general de 1,08 m²st/m²sòl i una densitat residencial (inclòs

habitatge dotacional) de 122 habitatges/Ha.

e) Suport d’un nou sistema d’equipaments públics a diferents escales, en relació al sistema de parcs públics que, des de la Muntayeta i travessant la C-245 s’estira fins el sector comercial metropolità, relligant tota la ciutat.

La nova centralitat que es proposa en relació a la ciutat primigènia induirà un augment de la dinàmica al seu entorn. El nou barri constitueix l’impuls puntual que reorienta i expandeix la centralitat funcional de Sant Boi en el sentit de la seva centralitat relativa. La idea que suggereix aquesta Modificació del P.G.M. exigeix un projecte de gran escala, amb això volem dir que la nova concepció de la Ronda Sant Ramon, l’Avinguda Onze de Setembre, el Park System transversal bifurcat i el nou teixit residencial compacte, contenen una nova idea de la ciutat tota. O.4.2 Objectius pel que fa a política d’habitatge La 2a Modificació del PGM pel que fa a l’àmbit 1 del sector FECSA-ENDESA i Casernes té l’objectiu primer de possibilitar la construcció de més habitatge protegit que el que exigeix la legislació vigent per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial, i de l’autonomia local. D’acord amb la TRLUC s’ha de reservar, com a mínim, el 20% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial per a la construcció d’habitatges de protecció pública. I, complementàriament, en municipis de més de 10.000 habitants, un 10% complementari per a la construcció d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible (habitatges de preu concertat). Dit ben curt: s’han de fer reserves pel 20% de l’habitatge de protecció pública i del 10% de l’habitatge de preu concertat. La diagnosi del Pla local d’habitatge de Sant Boi, aprovat definitivament pel Plenari municipal de 19/03/2007, verifica la necessitat d’incrementar a Sant Boi de Llobregat la construcció d’habitatge en algun règim de protecció pública, tal i com es detalla a la memòria social d’aquesta modificació. Alhora fa explicita la capacitat d’absorció en un període raonable del creixement plantejat i, sobre tot, la conveniència i oportunitat de construcció d’habitatges en règim de protecció pública. La racionalització de la mobilitat metropolitana, per raons òbvies de sostenibilitat, justifica complementàriament aquest desenvolupament.



El treball de projectació urbana, annex-1, permet verificar que amb un augment de l’edificabilitat de 1 a 1,08 m²st/m²sòl, es pot plantejar una alternativa morfològica més que satisfactòria i, fint i tot, per sota de les edificabilitats adjacents. De fet, a la Regió Metropolitana de Barcelona no és infreqüent treballar amb edificabilitats brutes properes a 1,20 m²st/m²sòl. No cal dir que és una edificabilitat moderada que, en última instància, es veu validada pel propi projecte de ciutat, resultant del concurs de projectes urbans en aquest sector desenvolupat per l’Ajuntament en coherència al planejament vigent. Per la continuïtat referida, la Modificació contribueix a fomentar el model d’ordenació urbana compacte, ja que es desenvolupa adjacent al nucli urbà consilidat i afavoreix amb un aprofitament encara moderat, l’aprofitament dels recursos (el sòl) i infraestructures.

La realització de la nova centralitat urbana en aquest àmbit és una oportunitat excel·lent per corregir aquest dèficit, tot incorporant els criteris esmentats en l’apartat , de manera que la Modificació Puntual del PGM és, per tot això, coherent amb els objectius generals de la legislació catalana, al tractar d’articular “una realitat territorial, ambientalment sostenible, funcionalment eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada”.

O.4.3 Caràcters i descripció d’un avantprojecte d’ordenació urbana coherent amb els objectius d’aquesta

Modificació del PGM El projecte urbà guanyador del concurs per al desenvolupament a nivell d’avantprojecte del Pla de Millora Urbana del sector FECSA-ENDESA i CASERNES, a Sant Boi de Llobregat, ofereix les claus morfològiques que confirmen l’oportunitat d’aquest augment discret d’edificabilitat i densitat que es proposa en aquesta nova Modificació del PGM, aquesta proposta s’incorpora a aquesta Modificació puntual de PGM però sense caràcter normatiu. Així doncs, el Pla de Millora Urbana ha elaborar i tramitar, en el supòsit de respectar les indicacions no vinculants d’aquest avantprojecte d’ordenació, observaria amb excreix totes les exigències morfològiques i paramètriques d’aquesta Modificació de PGM. Endanvant es descriu tot fent explícit els elements urbans característics de la seva constitució material: xarxa viària, l’edificació residencial i espais lliures públics i dotacions. a)La xarxa viària, els carrers La xarxa viària que es proposa en l’avantprojecte d’ordenació és el resultat d’integrar certes traces principals que enllacen el sector amb els barris adjacents, amb un instrument neutre que actua com a principi d’ordre. Es Proposa utilitzar la xarxa ortogonal com a generador a partir del qual basar el projecte d’aquesta nova centralitat residencial. En aquest cas, la xarxa ortogonal és una premissa consistent de disseny i la seva intersecció amb les traces provinents del context adjacent la imprescindible continuïtat amb la resta de la ciutat. La xarxa ortogonal regular és neutre i respecta l’objectiu de fer equivalent les diferents parts del nou barri. Per altra banda, ofereix les condicions necessàries per assegurar l’indispensable equilibri entre ordre i complexitat. El carrer és un model que provoca espontàniament un sentiment de seguretat i lligam social relacionat evidentment a l’ordre elemental de la seva forma. El carrer entès així és molt més que un mitjà d’accés, és per sobre de tot, el lloc de l’expressió social. L’avantprojecte, que com hem esmentat s’incorpora a aquesta Modificació sense caràcter normatiu, planteja carrers de diferent jerarquia i forma: ● La perllongació del carrer del 3 d’abril, que enllaça la Plaça de Catalunya i el mercat Sant Jordi amb el barri Camps Blancs, s’ha pensat com un Carrer Major, és a dir, un lloc per vendre, mirar, passejar i reunir-se. El carrer major (perllongació del carrer del tres d’abril), de traça rectilínia i pendent uniforme és el nou organisme bàsic que relaciona la nova centralitat amb els Vinyets i Camps Blancs. La concentració d’acitivitat comercial en tot el seu recorregut i la placeta central han de contribuir a la seva jerarquia. ● La reformulació de la Ronda de Sant Ramon és l’altre carrer principal de la proposta: la nova traça permet una millor forma de la trajectòria general (fins ara condicionada per les casernes) i, sobre tot, traspassar la nova centralitat a l’altra banda de la Ronda Sant Ramon, creant dues noves places obertes a l’escala de tota la ciutat i atorgant a la Ronda un caràcter molt més urbà i sintètic. No cal dir que la intersecció viària entre la Ronda de Sant Ramon, el nou carrer Major i l’Avinguda Onze de Setembre, es resolen amb major eficiència i amb la solució contrastada de rotonda central. La resta dels carrers residencials són amples, ben il.luminats i amb una relació amb l’altura dels edificis ben ajustada. b) L’ edificació residencial. Les illes



La xarxa de carrers defineix implícitament un sistema d’illes. Projectar simultàniament el carrer, els espais públics i els edificis és la condició necessària per sobrepassar les aproximacions projectuals que redueixen la ciutat a una col·lecció d’objectes. La virtut principal de l’illa és la seva doble capacitat de subdividir-se en parts relativament autònomes i de formar amb les illes contígües unitats d’ordre superior. La xarxa de base de l’avantprojecte determina 17 illes, 9 regulars i 8 d’irregulars. Lògicament, la resolució concreta del projecte de ciutat introdueix complexitats i variants a l’esquema bàsic. Les illes irregulars de major extensió es concentren en el perímetre de la Ronda de San Ramon i l’avinguda de l’Onze de Setembre i representen cadascuna un exercici de projecte urbà diferent orientat a resoldre de la manera més eficient la sutura amb la resta de ciutat i a reforçar els grans eixos urbans que conflueixen a l’àmbit. Les diferents unitats residencials es disposen majoritàriament segons altures entre PB+4P i PB+3P. Per tal d’obtenir una textura visual urbana més rica seria desitjable que cada illa es descomposes en tres o més projectes diferents. Amb aquesta discreta variació es busca equilibrar la coherència i permetre la varietat. Les diferents bandes de l’illa no són equivalents. Cada banda s’ha pensat tenint en compte les diferents jerarquies entre vies.

Hem superposat al teixit ordinari tres places obertes en els enclaus principals de la xarxa viària. L’objectiu d’aquestes places es articular parts diferents de la ciutat. Dues de les places obertes s’han disposat estratègicament en la Ronda San Ramon, que mitjançant aquest artifici passa a ser una Gran Via urbana. La tercera plaça oberta es disposa en el bell mig del carrer Major i emboca una bifurcació del sistema d’espais públics que travessa l’àmbit. Els dos enclaus principals són veritablement centres d’articulació dels diferents barris. La plaça regular del Carrer Major introdueix una variació espaial convenient a la linealitat uniforme del carrer. En aquests enclaus els edificis esdevenen singulars i es resolen parcialment amb barreges de terciari (oficines, hotels...) i residència. c) Els espais lliures públics El sistema d’espais lliures d’ús públic s’ha concentrat en una àmplia banda vertebrada que des de la Plaça de l’Agricultura fins al carrer Josep Marieges es planteja segons una configuració irregular i adjacent a la Ronda de Sant Ramon. Aquest sistema verd es superposa a la geometria regular de l’edificació i a partir de l’Avinguda Onze de Setembre es bifurca en un ampli passeig central que per sobre de l’aparcament soterrani arriba fins al carrer Major (3 d’abril). El Parc Lineal s’ha pensat com una successió de Parcs-Jardins diferenciats i pautats per edificis segons una cadència irregular que es filtra fins l’interior del teixit urbà a través de la xarxa de carrers ordinaris. Aquest paisatge de gran escala té una influència en la continuïtat general de la ciutat. Tanmateix, no s’ha simplificat la seva disposició mitjançant la fòrmula reductora del gran parc únic. Per tot això, l’espai lliure de major escala constitueix una successió de grans àmbits públics amb dominància dels verds, segons el ritme irregular que dicta la bona relació amb el preexistent i la nova centralitat. Els grans equipaments previstos s’aboquen per una banda a aquest gran paisatge públic, i per l’altre, obren les seves portes al teixit urbà de nova creació. Itineraris de tota mena (passeig, ciclistes, vehicles...) enllacen per fi Sant Boi d’una banda a l’altra. Finalment cal fer esment que es manté el caràcter indicatiu del repartiment de sòl pel que fa sistemes de zones verdes i equipaments establert al planejament vigent per aquest sector. Tanmateix essent un dels objectius d’aquesta modificació de planejament l’increment de densitat al sector i el conseqüent increment de població, la present MPGM planteja:

— limitar al 25 % el percentatge màxim d’augment de reserva del sòl destinat per a zones verdes, que té el caràcter de mínim en detriment de les reserves per a equipaments públics.

— Mantenir les reserves de sòl destinades a equipament públic en la mateixa proporció que les de zones

verdes, tot aplicant l’establert a l’article 94.2 del DL 1/2005. Es a dir la present modificació augmenta les reserves tant de zones verdes com d’equipament en 20 m² de sòl per cada 100 m² de nou sostre residencial i 5 m² de sòl per cada 100 m² de nou sostre d’altres usos.

— reduir la proporció màxima de sòl privat al sector del 50 % al 40 %, tot destinant la resta a terrenys d’ús i

domini públic; coherentment amb les determinacions de la present MPGM i la proposta d’ordenació guanyadora del concurs i que serà la base per a la redacció del Pla de millora urbana d’aquest àmbit 1.



O-5 DESCRIPCIÓ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGM : PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS per àmbits O.5.1 Paràmetres urbanístics bàsics de la 2ona MPGM per l’àmbit 1:

PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS 2a MODIFICACIÓ PGM FECSA-ENDESA I CASERNES ÀMBIT 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA 14a Superfície de l’àmbit 162.738 m² sòl Edificabilitat bruta màxima 1,08 m² sostre/m² sòl Sostre potencial 175.757 m² sostre Sostre màxim Ús residencial m² 149.364 m² sostre Altres usos compatibles 26.364 m² sostre Densitat màxima 108 habitatges/Ha Potencial d’habitatges màxim 1.868 habitatges % i Sostre destinat a habitatges de protecció pública % i sostre destinat a habitatge concertat Sostre destinat a habitatge dotacional públic

( 20 % ) 28.879 m² sostre ( 15 % ) 22.409 m² sostre - 8.000 m² sostre

En relació a les reserves de sòls de sistemes i distribució de sòl públic/privat el planejament vigent preveu:

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA PLANEJAMENT VIGENT Superfície Sistema Viari (claus 5-5b) ( no vinculant) 34.857 m² sòl Zones verdes (claus 6a-6b) (superfície mínima) 34.857 m² sòl Sistema d’equipament (claus 7a-7b) (superfície mínima) 34.857 m² sòl TOTAL SISTEMES (1) superfície màxima 60 % de l’àmbit 1 97.643 m² sòl Zona d’edificació privada 65.095 m² sòl TOTAL ZONES (2) superfície màxima 40 % de l’àmbit 1 65.095 m² sòl TOTAL ÀMBIT 1 162.738 m² sòl

(1) La superfície destinada a sistema viari no és vinculant. El repartiment dels sòls destinats a zones verdes i equipaments té caràcter indicatiu. Conseqüentment, es pot augmentar el sòl destinat a zones verdes, que té el caràcter de mínim en detriment de les reserves per a equipaments públics, fins a un màxim del + 25 % de la superfície total de la reserva inicialment prevista).

(2) La superfície màxima destinada a sòl privat es fixa en un 40 %.

L’aprofitament privat apropiable, per tractar-se de sòl urbà no consolidat, serà d’acord amb l’article 43 del TRLUC serà el corresponent al 90% del total del sector.

Pel desenvolupament de les determinacions que aquesta 2ona Modificació del PGM sector FECSA-ENDESA i CASERNES estableix per l’àmbit 1, caldrà elaborar i aprovar un Pla de Millora Urbana per aquest àmbit, on a més de desenvolupar la zonificació i les condicions d’edificació per aquest àmbit, s’establirà el sistema d’actuació més adequat; bé la reparcel.lació en qualsevol de les seves modalitats, bé l’expropiació.

O.5.2 Paràmetres urbanístics bàsics de la 2ona MPGM per l’àmbit 2: La delimitació de l’àmbit 2 és la següent :

• L’espai entre vies entre la Crta Bv-2001, ramal d’accès al Centre Comercial Alcampo i Autopista C-32. Els paràmetres urbanístiques bàsics, potencials edificatoris i usos admissibles són els següents:

PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS 2a MODIFICACIÓ PGM FECSA-ENDESA I CASERNES ÀMBIT 2: SERVEIS TÈCNICS-1, clau 4 (confrontant C-32 i carretera Bv-2002) Superfície de l’àmbit 24.696 m² sòl Edificabilitat bruta màxima 0,2 m² sostre/m² sòl Sostre potencial 4.939 m² sostre Usos: 1.-nova subcentral de distribució elèctrica

2.- Instal·lacions complementàries a la implantació de la línia d’alta velocitat ferroviària 3.- Emplaçament F1.1 per a la implantació d’una infraestructura de telecomunicació (1)

(1) en aplicació de l’establert al Pla especial de regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació



Pel que fa a aquest àmbit 2, cal tenir present les efectacions derivades de l’aplicació a la parcel·la de la legislació de Carreteres, així com la previsió d’accés, en sentit únic de circulació, des del vial procedent del centre comercial en direcció a la Bv-2001, amb entrada i sortida pel carril dret corresponent. Així mateix seran d’aplicació les determinacions que per aquest àmbit estableix el Pla especial de regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació, on s’estableix la localització dels nous emplaçaments per aquestes instal·lacions, en format de catàleg i en especial l’apartat 3.5 de la Memòria i article 14 de les ordenances de l’esmentat Pla especial. O.5.3 Paràmetres urbanístics bàsics del planejament vigent per l’àmbit 3: Serveis tècnics-2 (Confrontant Mare de Déu de Núria) Clau 4

PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS 2a MODIFICACIÓ PGM FECSA-ENDESA I CASERNES ÀMBIT 3: SERVEIS TÈCNICS-2, clau 4 (confrontant Mare de Déu de Núria) Superfície de l’àmbit 7.435 m² sòl Edificabilitat bruta màxima 0,2 m² sostre/m² sòl Sostre potencial - m² sostre Usos: 1.-nova subcentral de distribució elèctrica


(1) en aplicació de l’establert al Pla especial de regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació Per aquest àmbit seran d’aplicació les determinacions que estableix el Pla especial de regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació, on s’estableix la localització dels nous emplaçaments per aquestes instal·lacions, en format de catàleg i en especial l’apartat 3.5 de la Memòria i article 14 de les ordenances de l’esmentat Pla especial. O.5.4 Paràmetres urbanístics bàsics del planejament vigent per l’àmbit 4: Can Carreres Clau 6b/7b/28

PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS 2a MODIFICACIÓ PGM FECSA-ENDESA I CASERNES ÀMBIT 4: VALL DE CAN CARRERES , claus 6b/7b/28 Superfície de l’àmbit 149.069 m² sòl Edificabilitat bruta màxima A definir al l PE m² sostre/m² sòl Sostre potencial A definir al PE m² sostre Usos: *la proporció d’equipaments en el conjunt de sistemes definits per la Vall de Can Carreres no ultrapassarà el 10% del total. El pla especial que concreti les destinacions respectives dels diversos usos tindrà en compte aquesta proporció per tal de garantir la màxima conservació d’aquest paratge. (article 13 de les NU de la MPGM vigent)

O-6 JUSTIFICACIÓ URBANÍSTICA DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGM O-6.1 RÈGIM DEL SÒL I INNECESSARIETAT DE REVISAR EL PGM • Atès el règim de sòl urbà no consolidat dels sòls inclosos a l’àmbit 1, on es desenvolupen les modificacions objecte del document, atenent al manteniment del règim i la qualificació urbanística de tota la resta d’àmbits inclosos al planejament vigent (àmbits 2, 3 i 4) i segons l’establert a l’article 31 del DL 1/2005, els sòls inclosos en la present MPGM mantenen la condició de sòl urbà no consolidat, atenent a la seva inclusió en un sector subjecte a modificació de planejament general i a actuacions de transformació urbanística. • L’objecte de la present modificació puntual del Pla General Metropolità s’ajusta a les finalitats pròpies dels POUM definides a l’article 58 del DL 1/2005, de 26 de juliol. La present modificació de planejament presenta una incidència mínima a l’entorn on s’ubica, el límit de l’eixample Vinyets-Molí vell, per la seva mínima alteració del planejament vigent.



Atenent a que l’ordenació i de la definició de les condicions d’edificació de l’àmbit 1 es desenvoluparan mitjançant l’elaboració i tramitació d’un Pla de millora urbana, que es tramita paral·lelament i del qual es presenta (només a nivell informatiu) documentació, hem de considerar que la seva incidència pel que fa a alteració de l’estructura general i distribució de la relació d’espais públics i privats, ni de l’estructura general i orgànica dels sistemes generals que la conformen és mínima i assumible, en conseqüència, pot considerar-se modificació puntual del Pla General Metropolità. O-6-2 COMPLIMENT DE L’ESTABLERT EN L’ARTICLE 94 DEL DECRET LEGISLATIU 1/2005 DE 26 DE JULIOL (Text Refós de la Llei d’Urbanisme) L’epígraf segon de l’article 94 estableix que en sòl urbà, quan la Modificació de Planejament té per objecte la reordenació d’un àmbit que comporta un augment de sostre edificable, s’han d’incrementar proporcionalment els espais lliures, com a mínim, 20 m² de sòl per cada 100 m² de sostre residencial i de 5 m² de sòl per cada 100 m² de sostre d’altres usos. Pel que fa als equipament definexi que aquestes noves reserves d’adaptaran a les necessitats del sector, en aquest cas i atenent a les determinacions del planejament vigent, s’aplicaran idèntiques ratios a les de l’espai lliure. En aquesta Modificació del PGM no cal incrementar les reserves per a sistemes per augment de densitat, ja que tot l’excreix es destina a habitatges en algun règim de protecció.

2a MPGM FECSA-ENDESA I CASERNES ÀMBIT 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA 14a

PLANEJAMENT VIGENT MPGM / 2004

2a MPGM FECSA-ENDESA I CASERNES

diferència

SUPERFÍCIE m2 sostre densitat m2 sostre densitat m2 sostre densitat PARÀMETRES URBÍSTICA ZONA 14b REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA

SOSTRE RESIDENCIAL 138.327 1.627 149.393 1.868 + 11.066 +241 SOSTRE ALTRES USOS 24.411 26.364 +1.953

TOTAL 162.738 1.672 175.757 1.968 + 13.019 + 241 * aquesta taula no inclou les reserves de sostre i densitat destinades a habitatge dotacional INCREMENT DE SOSTRE I DENSITAT I JUSTIFICACIÓ DEL CORRESPONENT INCREMENT DE SISTEMES

Sostre Habitatges INCREMENT DENSITAT I SOSTRE RESIDENCIAL 11.066 m² 241 INCREMENT SOSTRE ALTRES USOS 1.953 m² -

INCREMENT SISTEMES

PGM VIGENT

2a MPGM SECTOR FECSA ENDESA I CASERNES Augment sistemes per increment de densitat i sostre

Superfície mínima

Espais lliures d’ús públic PGM VIGENT 32.547 m²

32.547 m²

Per increment de sostre 20 m²/100 m² (sobre 11.066 m² de sostre residencial) 5 m²/100 m² (sobre 1.953 m² de sostre altres usos)

2.213 m²

98 m²

34.857 m²

Equipaments públics PGM VIGENT 32.547 m²

32.547 m² Per increment de sostre 20 m²/100 m² (sobre 11.066

m² de sostre) 5 m²/100 m² (sobre 1.953 m² de sostre altres usos)

2.213 m²

98 m²

34.857 m²

* aquesta taula no inclou les reserves de sostre i densitat destinades a habitatge dotacional Al quadre comparatiu es pot verificar que l’increment de superfície de sòl destinada a espais lliures i equipaments és de 4.622 m².

O.6.3 Compliment de les reserves de sòl per habitatge assequible

Endavant es detallen les reserves de sòl i sostre que aquesta modificació puntual destina habitatge assequible en compliment de la legislació vigent:



Reserves de sòl i sostre destinades a habitatge assequible: Aplicació de l’article 57.3 del TRLU

Article 57.3 del TRLU Modificació puntual PGM m2 sostre reserva % m2 sostre reserva %

RÈGIM HABITATGE PROTECCIÓ OFICIAL 29.879 m2 st 20 % HPO 29.879 m2 st 20 % HPO

RÈGIM HABITATGE CONCERTAT 14.939 m2 st 10 % concertat 22.409 m2 st 15% concertat

TOTAL reserva 44.817 m2 st 30 % 52.288 m2 st 35 % Cal recordar que, en aquest cas hi ha una considerable reserva de sostre destinada a habitatge dotacional públic. En aquest sentit consultar l’apartat O.11 d’aquesta memòria. O-7 QUADRE COMPARATIU DE DADES:

PLANEJAMENT VIGENT i 2a MODIFICACIÓ PUNTUAL DE PGM SECTOR FECSA-ENDESA i CASERNES

2a MPGM FECSA-ENDESA I CASERNES ÀMBIT 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA 14a PLANEJAMENT VIGENT

MPGM / 2004 2a MPGM FECSA-ENDESA

I CASERNES diferència

SUPERFÍCIE m2 sòl/sostre % m2 sostre % m2 sostre % SUPERFÍCIE SÒL SECTOR m2 sòl 162.738 162.738 + 0 m2 s ÍNDEX EDIFICABILITAT 1,00 m2 sostre/ m2 s 1,08 m2 sostre/ m2 s + 0,08 m2 sostre/ m2 s DENSITAT MÀXIMA habitatges 100 habitatges / ha 108 habitatges / ha + 8 habitatges / ha SOSTRE RESIDENCIAL m2 sostre 138.327 85 149.393 85 + 11.066 + 8 % SOSTRE ALTRES USOS m2 sostre 24.411 15 26.364 15 + 1.953 + 8 % TOTAL m2 sostre 162.738 100 175.757 100 + 13.019 + 8 %

SUPERFÍCIE SOSTRE RESIDENCIAL m2 sòl/sostre densitat m2 sostre densitat m2 sostre densitat HABITATGE RENDA LLIURE 96.829 1.139 97.106 1.142 + 277 + 3 HABITATGE HPO 27.665 325 29.879 427 + 2.214 + 102 HABITATGE CONCERTAT 13.833 163 22.409 299 + 8.576 + 136 TOTAL HABITATGE ASSEQUIBLE 41.498 488 50.288 726 + 10.790 + 238 TOTAL SOSTRE RESIDENCIAL 138.327 1.672 149.393 1.868 + + 241 SISTEMA HABITATGE DOTACIONAL - - 8.000 115 + 8.000 + 115

138.327 1.672 157.393 1.983 + 18.790 + 356 O-8 JUSTIFICACIÓ DE L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU DEL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE

I DE LES DIRECTRIUS PER AL PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS ARTICLES 3 i 9 DE LA L.U. 2/2002 L’epígraf 9 de la Modificació del PGM de gener de 2004 en el mateix àmbit, ja realitzava un balanç ambiental del document aleshores proposat, que millorava aclaparadorament la situació aneterior. La desaparició del bell mig de Sant Boi de la sub-estació i el soterrament de totes les línies d’alta tensió que travessen l’àmbit i d’altres de residencials a l’interior de la ciutat i la proposta del trasllat de les velles Casernes, justificaven abastament la millora ambiental implícita a la vigent Modificació del PGM. La proposta que ara es planteja afegeix a aquells arguments un millor aprofitament del sòl urbà disponible. D’acord amb l’art. 59.3.b) de la Llei d’urbanisme, la memòria dels plans d’ordenació urbanística municipal i, conseqüentment, les seves Modificacions, han de contenir la justificació de l’objectiu de desenvolupament sostenible i les directrius per al planejament urbanístic descrites en els articles 3 i 9 de la mateixa. Els principis de sostenibilitat tinguts en compte en aquesta 2a Modificació Puntual del PGM són els establerts per la Llei d’Urbanisme i el Reglament que la desenvolupa, els quals s’enumeren a continuació:



- Procurar una utilització racional del territori.

- Evitar la dispersió de l’ocupació en el territori, afavorint la cohesió social i consolidant un model de territori globalment eficient.

- Assolir, en benefici de la seguretat i de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació davant els riscs naturals i tecnològics.

- Distribuir els àmbits destinats a espais lliures i equipaments, de manera que es garanteixi la seva funcionalitat en benefici de la col.lectivitat.

Aquesta 2a Modificació Puntual assumeix els principis de sostenibilitat descrits i els concreta en les següents propostes respecte el model d’ordenació territorial-urbà: La Modificació Puntual objecte d’estudi contribueix a fomentar el model d’ordenació urbanística compacte, ja que desenvolupa un sector molt proper al nucli urbà, afavorint d’aquesta manera l’aprofitament dels recursos i infraestructures i evitant models de distribució dispersa i baixa densitat d’habitatges. L’augment d’edificabilitat que es proposa no comporta cap impacte negatiu, ateses les condicions mediambientals que caracteritzen aquest entorn. El sistema viari respecta les determinacions establertes en el PGM. El desenvolupament urbanístic a nivell de la Modificació del PGM proposa una transformació urbana que assegura una utilització més racional del sòl urbà, en tant que conforme a les necessitats de sòl destinat a polítiques d’habitatge assequible a Sant Boi de Llobregat i dota d’un nou sentit urbà a aquest àmbit. L’augment del sostre destinat a habitatges en algun règim de Protecció, fins al 38% a l’interior del sector, permetrà atendre les necessitats de col.lectius de gent gran i de joves, pel que fa a la demanda d’habitatges a preu assequible. El Pla de Millora Urbana garantirà en el seu desenvolupament la seva adequació als principis de desenvolupament sostenible, pel que fa a la protecció i millora efectiva dels recursos naturals i valors mediambientals del territori en el que s’actua i en el foment de la utilització progressiva d’energies renovables i en l’estalvi energètic en general. En resum, el desenvolupament sostenible caracteritza la proposta urbanística del present document en tant que, tal com reiteradament es posa de relleu, les necessitats de creixement i l’ús racional del territori, mitjançant l’adequat ús del sòl com a recurs per a possibilitar una política mixte d’habitatge social i lliure per a la millora de la qualitat de vida, tant en el nou assentament urbà que es proposa, com pels positius efectes induïts. O-9 GESTIÓ URBANÍSTICA I PLA D’ETAPES Pel que fa a la gestió urbanística i l’execució de les actuacions, aquesta 2ona modificació puntual de PGM planteja mantenir les determinacions del planejament vigent per aquests àmbits. En tot cas cal recordar que la present documentació incorpora un annex de convenis urbanístics, el contingut i determinacions dels quals pot tenir especial incidència en la gestió i execució d’aquesta modificació de PGM:

SISTEMES D’ACTUACIÓ PER L’EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT: GESTIÓ URBANÍSTICA 2a MPGM SECTOR FECSA-ENDESA I CASERNES Àmbit 1 Àmbit 2 Àmbit 3 Àmbit 4 Sistema d’actuació A establir al PMU Expropiació




execució planejament D’altra banda, la definició del sistema d’actuació pel desenvolupament de l’àmbit 1, que es proposa incloure al planejament derivat a tramitar per aquest àmbit 1, no pot suposar modificació en relació a la definició de càrregues externes associades a l’execució d’aquest àmbit.


O-10.- AVALUACIÓ ECONÒMICA DE L’ACTUACIÓ Endavant es presenta una avaluació econòmica de l’actuació, cal tenir en compte les càrregues externes derivades de l’actuació urbanística, que suposen les càrregues d’expropiació dels sòls inclosos dins els àmbitis 2 i 4, així com les derivades de l’efectiu trasllat de la instal·lació de la subestació elèctrica, que només pot ésser desmantellada en el moment en que la nova instal·lació estigui en funcionament, atenent a la necessitat del servei.

SECTOR DE REMODELACIÓ URBANA FECSA-ENDESA I CASERNESValor repercussió base

VALOR APROFITAMENT 2.091,91

M² USOS

EDIFICABILITAT (M²/st)

DENSITAT (núm hab.)

COEF. PONDERADOR

VALOR REPERCUSSIÓ

(€/m² sól)UNITATS

D'APROFITAMENTVALOR RESIDUAL

(€)

ZONA 18 habitatge renda lliure 97105 1142 1 2.091,91 97105 203.134.920,55comercial-oficines 26364 0,68 1.422,50 17927,52 37.502.758,36HPO 29879 427 0,09 194,80 2689,11 5.625.376,10H concertat 22409 299 0,21 443,83 4705,89 9.844.298,35

TOTALS 175757 1868 122427,52 256.107.353,36

DESPESES OPERACIÓ (INCLOENT CÀRREGUES URBANITZACIÓ EXTERNES DEFINIDES FORA DEL POLÍGON ACTUACIÓ URBANÍTIC)CONCEPTES M2 COST UNITARI COST (€)

URBANITZACIÓ urbanització vial 42460 300 12.738.000,00urbanització zona verda 33560 280 9.396.800,00

22.134.800,00URBANITZACIÓ FORA ÀMBIT 100.000,00

22.034.800,00

DESP. PROSPECCIÓ ARQUEOLÓGICA 350.000,00ENDERROCS EDIFICACIONS I VIALS 9.000.000,00INDEMNITZACIONS TRASLLAT 55.000.000,00DESPESES PROJECTES I DIRECCIÓNS FAC. 650.000,00DESPESES GESTIÓ I TRAMITACIÓ 525.000,00EXTINCIÓ DRETS REALSDESPESES EXPROPIACIÓ SOLARCÁRREGA EXTERNA (expropiació sòls Can Carreres i solar equipament) 6.750.000,00

72.275.000,00

TOTALS 94.309.800,00

DIFERENCIAL 161.797.553,36

1.321,58 €/Ua

O-11. MEMÒRIA SOCIAL O-11.1- JUSTIFICACIÓ I CONTINGUT DE LA MEMÒRIA SOCIAL L’article 94 de la llei d’urbanisme estableix que la modificació de qualsevol dels elements d’una figura de planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. En conseqüència, i en compliment de l’article 59.1.h de la meteixa llei, el present document ha d’incloure la memòria social, la quals ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit, i si s’escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determina la llei. Tot seguit, es transcriu el contingut de l’article 57 i de la disposció transitòria segona de la llei d’urbanisme, amb motiu de ressaltar-ne el contingut.

Article 57

3. Els plans d'ordenació urbanística municipal han de reservar per a la construcció d'habitatges de protecció pública, amb caràcter general, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.




Els plans d'ordenació urbanística municipal també poden qualificar sòl per a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible establerts per la legislació corresponent. En el cas de plans d'ordenació urbanística municipal de municipis de més de deu mil habitants i capitals de comarca, i de modificacions de plans d'ordenació urbanística municipal de qualsevol municipi que comportin un canvi en la classificació del sòl no urbanitzable, s'ha de reservar per a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge assequible, com a mínim, el sòl corresponent al 10% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.

Les comissions territorials d'urbanisme, a proposta municipal, poden disminuir les reserves que estableix aquest apartat en els sectors amb densitats inferiors a vint-i-cinc habitatges per hectàrea que, per llur tipologia, no siguin aptes per a la construcció d'habitatges protegits.

Disposició transitòria Segona

3. Si no hi ha un pla d’ordenació urbanística municipal o un programa d’actuació urbanística municipal adaptats a les determinacions d’aquesta llei, les modificacions dels instruments de planejament urbanístic general, el planejament urbanístic derivat i llurs modificacions poden establir reserves de sòl per a habitatges assequibles i de protecció pública, mitjançant la qualificació de sòl, d’acord amb el que estableix l’article 57.5. Les reserves mínimes que estableix l’article 57.3,, en el cas dels municipis de més de deu mil habitants i les capitals de comarca, s’han d’aplicar preceptivament i immediatament als sectors de millora urbana en sòl urbà no consolidat que prevegin usos residencials de nova implantació i als sectors de sòl urbanitzable amb ús residencial. S’exceptuen d’aquesta obligació els sectors que tinguin un planejament derivat aprovat inicialment abans de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004. Les dites reserves també s’han d’aplicar en qualsevol municipi, preceptivament i immediatament, quan es tramiti una modificació del planejament general si aquesta implica un canvi de la classificació del sòl no urbanitzable amb la finalitat d’incloure-hi nous usos residencials, sempre que la modificació no estigui aprovada inicialment en el moment de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004.

O-11.2- DEFINICIÓ D’OBJECTIUS DE LA POLÍTICA D’HABITATGE Dintre del Pla d’actuació municipal 2004-2007 que recull els objectius de l’equip de govern, trobem el punt 1.5 sobre Habitatge on s’indica la intenció de potenciar i ampliar l’oferta d’habitatge i facilitar-ne l’accés a col·lectius amb més dificultats. També es fixa l’objectiu de promoure l’activitat de l’empresa municipal CLAUS per a la construcció d’habitatges protegits, i promoure altres tipus de gestió d’habitatges, com el lloguer, etc. El Pla local d’habitatge de Sant Boi de Llobregat (endavant PLH), elaborat en col·laboració amb la Xarxa de municipis de la Diputació de Barcelona, i a través de l’Institut d’urbanisme, habitatge i activitats locals, fou aprovat definitivament pel plenari municipal en data 19/03/2007.

Com a part imprescindible de la diagnosi d’aquest Pla s’ha elaborat (per part de l’empresa especialitzada D’ALEPH) un Estudi de la demanda, l’oferta i les necessitats d’habitatge al municipi. Com a conclusions en relació al tema que ens ocupa hem de destacar que:

• ens trobem davant un escenari de creixement demogràfic, tant pel que fa a habitants, com a nombre de llars. • l’oferta d’habitatge d’obra nova i de segona mà presenta uns preus similars (entre 3.899 i 3.338 €/m2 st útil), tot i que s’observen diferències a tenir en consideració entre els diversos barris i districtes de la ciutat. • l’oferta pel que fa a habitatge de lloguer és molt limitada i el preu mitjà és de 760 €/mes. Cal destacar que la localització és majoritàriament al barri de Marianao. • La població de Sant Boi de Llobregat té una demanda molt elevada d’habitatge. Els estudis realitzats sobre la demanda d’habitatge indica que la major part dels sol·licitants d’habitatge lliure són persones joves, d’entre 25 i 34 anys, que resideixen majoritàriament al municipi. • Pel que fa a sol·licitants d’habitatge assequible, el perfil és molt similar, variant però el nivell mig de renda familiar disponible, que en aquest darrer cas és inferior.


• Existeix un desequilibri entre oferta i demanda pel que fa al règim de tinença de l’habitatge (insuficient oferta d’habitatge de lloguer i pel que fa als preus en relació a la renda familiar disponible) • De la contraposició de les característiques socioeconòmiques de la demanda d’habitatge de la ciutat de Sant Boi amb els preus de l’oferta i les actuals condicions de finançament es pot avaluar el percentatge de la demanda que previsiblement necessitarà algun tipus d’ajut per a poder accedir a un habitatge, així com la tipologia que pel que fa tant a règim de tinença i superfície li serà més adient, tot generant una perspectiva global dels objectius de producció d’habitatge assequible al municipi.

El següent quadre resumeix les necessitats d’habitatges per règims i superfícies, havent tingut present els aspectes socioeconòmics descrits al paràgraf anterior:

Programació d’habitatges per règim i superfície

Règim Superfície 55 – 65 m2st Superfície 65 – 80 m2st Superfície > 80 m2st total

CONCERTAT 8,8 % 14,6 % 0,4 % 23,8 % GENERAL + ESPECIAL 10,3 % 12,1 % 0,2 % 22,8 % LLOGUER 19,7 % 29,8 % 3,9 % 53,5 %

Quantitativament, i de resultes dels estudis desenvolupats, 1698 habitatges requeriran d’algun tipus de protecció o ajuts durant el termini d’implementació del PLH, es a dir 2007-2012. D’aquesta reserva global entre un 40 i un 45 % hauran de ser en règim de lloguer. Una vegada analitzada i quantificada la demanda, el PLH es desenvolupa un procés similar pel que fa a les reserves del planejament vigent, que es preveu executar durant el termini esmentat. El resum es presenta endavant amb dades desglossades per règims de protecció i de tinença. El total d’habitatges (per règims) que s’obtindran del desenvolupament del planejament urbanístic vigent són els següents:


Podem concloure que el nombre d’habitatges resultant, tot i superar les reserves mínimes establertes a la legislació urbanística (reserva del sòl corresponent al 30% del sostre) pel desenvolupament dels sectors previstos al planejament, no és suficient en relació a la demanda resultant de la diagnosi, tant pel que fa a nombre d’habitatges com pel que fa a règims de tinença.

RÈGIMS NOMBRE HABITATGES

%

RENDA LLIURE 1700 62HPO + CONCERTAT 786 29LLOGUER (HPO + DOTACIONAL) 251 9

TOTAL 2737 100

RENDA LLIURE62%

LLOGUER + DOTACIONAL

9%HPO +

CONCERTAT29%

De manera que, les actuacions previstes i les que poden derivar-se de les propostes incloses al PLH, van adreçades a la promoció de nou habitatge assequible en els diversos règims i incloent l’habitatge dotacional, amb els següents objectius generals:

• implementació de polítiques públiques d’habitatge, en desenvolupament de les competències de l’administració local, per col·laborar en la millora de les condicions d’accés dels santboians a l’habitatge en unes condicions econòmiques sostenibles. El PLH es fixa com a objectiu quantitatiu global la posta en mercat o adjudicació, en el període 2007-2012, de 1.689 habitatges amb algun tipus d’ajut o protecció.

• D’acord amb els dèficits detectats: incrementar la presència de l’oferta de lloguer dins del total de l’oferta d’habitatge protegit, per tal d’assolir l’objectiu d’un 40-45 % d’aquesta oferta; i promoure una major presència dels habitatges de tamany petit (1-2 habitacions, menys de 70 m2).

• Pel que fa als criteris de localització dels habitatges, l’objectiu és aconseguir una millor distribució territorial de l’habitatge assequible, barrejant els diferents règims d’habitatge en cadascun dels sectors, i tot això sense contradir el model de ciutat compacta que es considera desitjable per a l’estructura urbanística del municipi.



En desenvolupament d’aquests objectius globals es defineixen les següents línies estratègiques d’actuació: → fer possible les reserves i la programació adequada per cobrir les necessitats d’habitatge de col·lectius diversos de població tant en àmbits de nou planejament com en sectors de sòl urbà en remodelació. →atendre necessitats temporals, en especial habitatges assequibles per joves. Entre aquest col·lectiu seran d’especial interès aquelles actuacions que permetin l’accés temporal a habitatges de lloguer a preu assequible que afavoreixin l’estalvi, per optar de manera diferida a l’accés al mercat local d’habitatge lliure o al d’habitatge assequible, de venda. → promoure habitatge adaptat a les necessitats específiques de mobilitat de la gent gran, en proximitat a equipaments i serveis específics. → dinamitzar el parc d’habitatges de lloguer de la ciutat per millorar la cobertura de necessitats temporals d’allotjament i la mobilitat de ciutadans.

De les propostes d’actuacions i accions concretes incloses al PLH hem de destacar aquelles relacionades amb el planejament, gestió urbanística i patrimoni, ja que entre aquestes trobarem les que tenen relació directa amb la present modifiació puntual de PGM. Aquestes van orientades a que l’Ajuntament disposi del sòl necessari i amb les característiques adequades per a complir els objectius establerts en matèria d’habitatge, utilitzant els instruments que ofereix l’actual legislació urbanística.

- Una primera línia d’actuació contempla les modificacions del PGM per tal de variar la densitat, les reserves per a habitatge protegit o altres paràmetres urbanístics d’alguns sectors o polígons amb l’objecte d’adequar-los a les necessitats o característiques requerides dels habitatges protegits. Les fitxes corresponents al sector FECSA-ENDESA I CASERNES són les següents:

o FITXA 1-7: DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ MPGM i PMU FECSA-ENDESA/CASERNA (on es preveu l’increment de la densitat i la reserva de sostre destinada a habitatge concertat)

- Una segona línia és la de les modificacions del planejament general amb l’objecte d’establir o qualificar el

sistema urbanístic d’habitatges dotacionals. En aquest sentit, Sant Boi ja té establert aquest sistema i qualificat el sòl en vàries de les actuacions previstes, restant pendents les relatives al sector Caserna/FECSA-ENDESA i als terrenys previstos a Plaça M. Rodoreda i a l’entorn de l’antiga escola Milà i Gelabert:

o FITXA 1-17: SISTEMA D’HABITATE DOTACIONAL PÚBLIC FECSA- ENDESA I CASERNA (on es proposa la inclusió del sistema d’habitatge dotacional públic en aquest sector de desenvolupament)

- Finalment, es defineixen les actuacions de planejament i gestió urbanística necessàries per al desenvolupament,

gestió i execució de cadascun dels sectors i polígons objecte d’actuacions d’habitatge protegit. Aquestes actuacions inclouran, en alguns dels àmbits la redacció del Pla de Millora Urbana corresponent (pocs, doncs en la majoria ja estan redactats o en redacció), i en la majoria, la redacció dels projectes de reparcel.lació i d’urbanització, la gestió de la reparcel.lació i l’execució de les obres d’urbanització.

o FITXA 1-7: DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ MPGM-PMU FECSA-ENDESA/CASERNA (on es preveu l’elaboració i tramitació del corresponent PMU)

De resultes de les actuacions incloses dins el PLH 2007-2012 obtenim les següents dades, que són el desglossament detallat de les polítiques públiques d’habitage al municipi:

Habitatges de preu concertat

Habitatges de protecció oficial

Habitatges dotacionals

Borsa de mediació lloguer social + ajuts directes Total

Venda 448 472 - - 920 Lloguer - 123 446 200 769 Total 448 595 446 200 1.689



O-11.3- RESERVES D’HABITATGE ASSEQUIBLE AL PLANEJAMENT URBANÍSTIC Tanmateix, resulta imprescindible completar l’anterior informació amb la que correspon a les reserves d’habitatge assequible que el planejament ha inclòs, segons l’establert a l’article 34.3 i 51.1.h) del DL 1/2005. Amb aquest objectiu s’inclou un quadre de dades bàsiques dels sectors a desenvolupar a curt, mig i llarg termini, on el planejament preveu reserves destinades a habitatge assequible, tant HPO com concertat i habitatge dotacional. Cal recordar que fora del nostre terme municipal, en municipis confrontants, hi ha sectors en procés de desenvolupament, l’oferta d’habitatge assequible dels quals es preveu que superi la demanda interna dels esmentats municipis i en conseqüència poden resultar oferta complementària a la pròpia de la nostra ciutat. Es computen aquells habitatges que estan en disposició d’ésser habitats en els terminis fixats (2007-2012), de manera que les dades no han de coincidir forçosament amb les totals del sector, segons les determinacions del planejament per cadascun dels àmbits o sectors.

USOS Règim i nombre habitatges IGURA URBANÍSTICA REFERÈNCIA

SISTEMA D’ACTUACIÓ HPO concertat lloguer

SUd PLA PARCIAL

SB-126 CAMÍ DEL LLOR Titularitat pública Habitatge + activitat 50 90

SUnd MPGM +PP

EUCALIPTUS * Pendent Reparcel·lació Habitatge 29 28

SUnc MPGM CAMÍ VELL DE LA COLÒNIA Pendent Reparcel·lació Habitatge 33 0 SUnc PMU CANAL DRETA I VILLA ROSITA

* Pendent Reparcel·lació Habitatge 31 15

SUnc PMU B CANONS ORIOLES Pendent Reparcel·lació Habitatge 12 20 SUnc PMU C CANONS ORIOLES Pendent Reparcel·lació Habitatge 14 SUnc PMU D CANONS ORIOLES Titularitat pública Habitatge + activitat 90 SUnc PMU E CANONS ORIOLES Pendent Reparcel·lació Habitatge 6 5 SUnc PMU CASERNA-FECSA * Pendent Reparcel·lació Habitatge + activitat 98 49 SUnc MPGM SALÓ CENTRAL Titularitat pública Habitatge + activitat 65 107 SUnc MPGM CASABLANCA Expropiació

+ reparcel·lació Habitatge + activitat 26 24

SUnc MPGM CIUTAT COOPERATIVA * No definit Habitatge + activitat 36 0 SUc solar PLAÇA GAIETÀ MESTRES Titularitat pública 18 PARELLADA SUD Iniciativa privada 40 TOTAL 476 320 90

* es tracta de planejament en tràmit i per tant les dades i la programació no són definitives. La inclusió d’aquestes dades es fa a nivell informatiu i no normatiu. Respecte a la reserva concreta d’habitatge assequible prevista en la present modificació, i atès que Sant Boi supera els 10.000 habitants, segons aquest marc legislatiu, els sectors en sòl urbà no consolidat amb ús residencial –com és el cas- que es desenvolupin a partir de l’entrada en vigor del Decret 1/2005 resten obligats a realitzar la reserva d’habitatges en qualsevol dels règims de protecció previstos per l’art. 57.3 del mateix decret. Respecte a la reserva concreta d’habitatge assequible prevista en la present modificació, és necessari reiterar que l’objectiu principal d’aquesta MPGM és el desenvolupament de polítiques públiques d’habitatge al sector; en conseqüència es realitza una reserva per a habitatges assequibles (HPO+ habitatge concertat) amb un percentatge que supera tant en m2 st com en nombre d’habitatges el mínim legal establert. El següent quadre indica el número d’habitatges de protecció oficial i concertat per aquest àmbit 1:


m2 sostre reserva % Núm habitatges

RÈGIM HABITATGE PROTECCIÓ OFICIAL 29.879 m2 st 20 % HPO 427 70 m2 st / habitatge 22,85 %

RÈGIM HABITATGE CONCERTAT 22.409 m2 st 15% concertat 299 75 m2 st / habitatge 16,00 % TOTAL reserva 52.288 m2 st 35 % 726 38,85 %

* aquest percentatge correspon al total de sostre residencial, però no inclou les reserves d’habitatge dotacional públic



O-11.4- RESERVES DE SÒL PER A HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC Com hem observat al resum de la diagnosi del PLH, tot i que la preferència majoritària és la tinença en propietat de l’habitatge, de les condicions socioeconòmiques estudiades se’n deriva la necessitat d’ofertar una proporció superior a la inicialment demandada d’habitatge en règim de lloguer. D’altra banda una part molt important de la demanda correspon a població jove, en concret el 15% correspon a persones < de 25 anys i gairebé un 62 % està entre els 25 i els 39 anys. Per altra banda existeix una part de població envellida, que inicialment no s’inclouen com a persones que demanden habitatge, però que en certs casos necessita accedir a un nou habitatge per diferents motius, com poden ser l’accessibilitat (edificis sense ascensor o presència de barreres arquitectòniques entre l’espai públic i privat) o la possibilitat de gaudir dels serveis assistencials que poden oferir aquests. És doncs principalment entre aquests dos col·lectius, on la possibilitat de reservar sòls qualificats de sistemes per a destinar-los a habitatges dotacionals públics resulten determinants per desenvolupar polítiques d’habitatge adreçades a tots els col·lectius de persones i amb situacions socioecòmiques diverses presents a la nostra ciutat i es corresponen amb els objectius 2on i 3er (dels objectius definits al punt 5.2) per la política d’habitatge a Sant Boi de Llobregat. Tot i que haurà de ser el PMU el que concreti els col·lectius als quals ha d’anar adreçada aquesta reserva d’habitatge dotacional públic, el següent quadre en detalla les dades pel que fa a l’àmbit de la present modificació de planejament: Descripció Adreçat als col·lectius m2 sol m2 sostre densitat Sector Fecsa-Casernes A definir al PMU A definir al PMU 8.000 (1) 115 hab

(1) Cal tenir present que una part d’aquest sostre s’ha de destinar a serveis comuns. Mentre que tot seguit es detallen les dades bàsiques de tota la resta de reserves de sòl destinades a sistema d’habitatge dotacional públic que es preveuen al nostre municipi, on les figures de planejament urbanístic que es requereixen estan aprovades definitivament o en tràmit, tot incorporant amés l’estat d’execució en cadascun del casos: Descripció Adreçat als col·lectius m2 sol m2 sostre Habitatges planejament execució Entorn Camí del Llor Gent gran – gent jove 3.387 3.340 48 executiu Concurs concessió Entorn Saló Central gent jove 1.100 7.000 110 Pendent publicació Avantprojecte arq Entorn Casal Casablanca Gent gran 332 996 12 Pendent publicació Avantprojecte arq TOTAL 4.819 11.336 170 170 El PLH preveu altres diverses localitzacions per habitatge dotacional públic al territori municipal Donat que es tracta d’actuacions que deriven de propostes del PLH, les figures de planejament que han de definir-les estan en elaboració o per redactar i per tant les dades i la programació poden modificar-se durant la tramitació, així com els paràmetres urbanístics i condicions d’edificació de cada parcel·la. Descripció Adreçat col·lectius Hab. Entorn avingudes Joventut i Torrelavila (2) A definir 60 Entorn Plaça Mercè Rodoreda (2) A definir 36 Entorn Avda Aragó (2) A definir 80 TOTAL 176

(2) es tracta de planejament en estudi i per tant les dades i la programació no són definitives. La inclusió d’aquestes dades es fa doncs a nivell informatiu i no normatiu Aquestes actuacions, juntament amb les de promoció d’habitatges d’HPO de lloguer i les de foment de la mediació i ajuts directes al lloguer permeten assolir un percentatge entre el 40-45 % d’habitatge de lloguer en relació al total de l’oferta d’habitatge assequible al municipi. Només com a resum de les dades complementàries pel que fa a aquest sector es presenta el següent quadre que incorpora tant les reserves destinades a habitatge assequible com les de sistema d’habitatge dotacional públic:

2a MPGM FECSA-ENDESA I CASERNES ÀMBIT 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA 14a m2 sostre reserva % * Núm habitatges

RÈGIM HABITATGE PROTECCIÓ OFICIAL 29.879 m2 st 427 70 m2 st / habitatge RÈGIM HABITATGE CONCERTAT 22.409 m2 st 299 75 m2 st / habitatge SISTEMA HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC 8.000 m2 st

115

TOTAL reserva 60.288 m2 st 38,3 % 841 42,4 % * aquest percentatge correspon al total de sostre residencial incloent també les reserves d’habitatge dotacional públic, es a dir un total de 157.393 m2 sostre I 1.983 habitatges, dels quals 97.106 m2 st i 1.142 habitatges són de renda lliure.



O-11.5.- Justificació de l’article 58.1.g) del Decret legislatiu 1/2005 L’art. 58.1.g. del D.L. 1/2005 estableix les determinacions dels plans d’ordenació urbanística municipal: “poden definir el sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics que estableix l’article 34.3 i preveure reserves d’aquest tipus en sectors de planejament urbanístic derivat en substitució total o parcial de la reserva d’equipaments, sempre que s’acrediti que no cal destinar-los a equipaments públics. Aquestes reserves incloses en sectors no poden ésser superiors al 5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals.” Per altra banda, la reserva global del municipi per a equipaments públics locals és de 628.591,19 m2 de sòl. El 5% d’aquesta reserva són 31.429,56 m2. Descripció m2 sol Equipament Camí del Llor 3.387 Entorn Casal Casablanca 332 Entorn Saló central 1.100 A definir per PMU TOTAL 4.819 En conseqüència s’observa que, tenint en compte les reserves previstes en planejaments actualment en tràmit que incloen aquesta reserva, (que provingui de la substitució o adscripció d’aquesta reserva a sistema habitatge dotacional públic), s’està encara molt lluny d’esgotar la superfície màxima de sòl d’equipaments públics locals que es pot destinar a quest sistema: 4.819 < 31.429,56 m2 sòl. En conseqüència, el PMU del sector Fecsa-Endesa i Caserna, que es tramita paral·lelament a la present modificació puntual de PGM haurà de tenir present aquesta restricció. O-11.6.- Dades gràfiques resum del Pla local d’habitatge de Sant Boi de Llobregat Enla pàgina següent es presenta un esquema de la localització dels sectors amb reserva d’habitatge assequible, ja sigui protecció oficial o règim concertat, així com de les reserves de sòl destinades a habitatge dotacional públic. Maria Salinas Salinas Arquitecta del departament de planejament urbanístic i habitatge


Sant Boi de Llobregat, setembre 2007


H:\ARXIU\Planejament\X103-MPGM\MPGM FECSA-END

Habitatge dotacional Camí del Llor 44 + 4 habitatge

Habitatge dotacional Casablanca Carrer Badajoz 12 habitatges

ESA-CASERNA (2ona mod)\2MPGM FECSA-CASERNA juny07\aprovació inicial\2a M

Habitatge dotacional Saló Central Prolongació carrer Viladecans cantonada Isaac Albeniz 115 habitatges
Sectors de Planejament amb reserves de sòl per habitatge assequible
Colònia Güell

Camí vell de la Colònia Güell

Actuacions d’habitatge dotacional públic previstes al planejament vigent

PPGM Fecsa-Endesa-Casernes aprov ini.doc - 39



NORMATIVA URBANÍSTICA CAPÍTOL I - DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL Art. 1 Àmbit territorial

Aquesta Modificació Puntual del Pla general metropolità inclou els 4 àmbits presents a la Modificació puntual del PGM al sector Fecsa-Endesa i Casernes, aprovada definitivament el 14/01/2004 i publicada al DOGC el 10/02/2004. Aquests àmbits resten grafiats a la totalitat dels plànols d’aquesta modificació. • àmbit 1: Àrea de àrea de renovació urbana, clau 14a • àmbit 2: Serveis tècnics – 1 • àmbit 3: Serveis tècnics – 2 • àmbit 4: Vall de Can Carreres

1. L’objecte d’aquesta 2ona Modificació Puntual del PGM és la reordenació urbanística de l’àmbit 1: Àrea de

àrea de renovació urbana, clau 14a del municipi de Sant Boi de Llobregat, delimitat a tots el plànols de la documentació gràfica d’aquest document.

2. Es mantenen les delimitacions i determinacions que pel que fa a la resta d’àmbits 2, 3, i 4. 3. Aquestes Normes, juntament amb la resta de documentació exigida per la TRLU 1/2005, integren aquesta

2ona Modificació puntual del PGM sector FECSA-ENDESA i CASERNES. Art. 2 Justificació de la 2ona Modificació Puntual del PGM

Aquesta Modificació Puntual del PGM es justifica per la necessitat d’adequar a les necessitats actuals i a les noves possibilitats que pel que fa a polítiques públiques d’habitatge fa possible permet la legislació urbanística vigent, les previsions realitzades el seu dia pel planejament vigent. L’obsolescència dels usos actuals d’aquest sòl, la necessitat de dotar al municipi d’un sostre complementari per a la construcció d’habitatges i l’esgotament del sòl urbà, conflueixen i expliquen la urgència de modificar acotada i puntualment el PGM en aquest àmbit.

Art. 3 Caràcter vinculant de les determinacions d’aquesta 2ona Modificació de PGM

1Les determinacions d’aquesta M.P.G.M. vincularan a l’Adminstració i els particulars. Art. 4 Marc legal

1. Aquesta 2ona Modificació Puntual del P.G.M. s’ha redactat d’acord amb l’ordenament urbanístic vigent: Text refós de la Llei d’Urbanisme, Decret legislatiu 1/2005 (TRLU 1/2005) i el Reglament de la Llei d’Urbanisme, Decret 305/2006. Així mateix li són d’aplicació les determinacions de la Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo. Les determinacions d’aquesta Modificació del PGM s’apliquen en el seu àmbit, amb preferència a qualsevol altra disposició municipal que reguli l’ús i ordenació física del sector. En allò no previst en aquesta Modificació de Pla són aplicables les normes urbanístiques del Pla General Metropolità, les ordenances metropolitanes d’edificació i les altres normatives concurrents en matèria d’habitatge, estètica i medi ambient; així com específicament pel àmbits 2 i 3 de la present 2ona MPGM el Pla especial de regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació, aprovat definitivament en data 16/11/2005 i publicat al DOGC núm 4.571 de data 13/02/2006.

Art. 5 Vigència

Aquesta modificació de Pla General serà vigent immediatament des de la publicació de la seva aprovació definitiva. Ara bé, l’execució de les intervencions que s’hi proposen està sotmesa a la tramitació i aprovació prèvies dels planejaments derivats i dels projectes corresponents de reparcel.lació, d’urbanització o d’edificació.

Art. 6 Contingut documental



El contingut d’aquesta Modificació Puntual del P.G.M. s’ajusta al que es disposa en el TRLU 1/2005 i el seu Reglament i consta de la documentació següent:


I-1 Introducció i Antecedents I-2 Situació i àmbit I-3 Estat actual i estructura de la propietat I-4 Marc legal aplicable i planejament vigent I-5 L’entorn del sector Fecsa-Endesa i Casernes: el Pla de millora integral del barri Casablanca i el sector

Saló Central

MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ O-1 Justificació i conveniència de la modificació de planejament O-2 Programa de participació ciutadana O-3 Criteris i objectius de planejament O-4 Objectius específics, justificació de la modificació de PGM i proposta d’ordenació O-5 Descripció de la modificació puntual de PGM: paràmetres urbanístics bàsics O-6 Justificació urbanística de la modificació puntual de PGM. O-6.1 Règim del sòl i innecessarietat de revisar el PGM

O-6.2 Compliment de l’establert a l’article 94 del Decret legislatiu 1/2005 de 26 de Juliol (Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya) O-6.3 Compliment de les reserves de sòl per habitatge assequible

O-7 Quadres comparatius de dades del planejament vigent i la Modificació puntual de PGM O-8 Justificació de l’assoliment de l’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible i de les directrius per

al planejament urbanístic dels articles 3 i 9 del Decret legislatiu 1/2005 de 26 de Juliol (Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya)

O-9 Gestió urbanística i pla d’etapes O-10 Avaluació econòmica de l’actuació O-11 Memòria social

NORMATIVA URBANÍSTICA

PLÀNOLS I.1 Situació i emplaçament —context territorial— e: 1:20.000 I.2 Ortofotoplà e: 1:5.000 I.3 Estat actual i topografia e: 1:.000 I.4 Propietat del sòl e: 1:2.500 I.5 Planejament vigent. Qualificacions urbanístiques (Modificació PGM aprovada defintivament el 14 gener 2004) I.6 Xarxes de serveis existents O.1 Paràmetres urbanístics bàsics Àmbits 1, 2, 3 i 4 : Ordenació proposada O.2 Paràmetres urbanístics bàsics Àmbit 1:

ANNEXES

A1.- Annex gràfic – avantprojecte ordenació concurs 2006, coherent amb la Modificació de P.G.M. A2.- Estudi de mobilitat A3.- Informe ambiental A4.- Convenis signats (Urbanístics i/o de col·laboració) (26 febrer 2003 i abril de 2007)

Art. 7 Interpretació dels documents

- Les normes urbanístiques s’interpretaran atenent el seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitats de la Modificació Puntual expressats en la Memòria. - Els dubtes en la interpretació d’aquesta Modificació Puntual del PGM es resolen de conformitat amb els criteris establerts per l’article 10 del TRLU 1/2005.



CAPÍTOL II – RÈGIM DEL SÒL Art. 8 Classificació del sòl

Aquesta 2ona Modificació Puntual del PGM classifica els sòls dels diversos àmbits com: 2a MODIFICACIÓ PGM FECSA-ENDESA I CASERNES àmbit Classificació del sòl Superfície m² sòl

1 Sòl urbà no consolidat 162.738 2 Sòl no urbanitzable 24.696 3 Sòl urbà 7.435 4 Sòl no urbanitzable 149.069

CAPÍTOL III– PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS ÀMBIT 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA 14a Art. 9 Desenvolupament de les determinacions de la Modificació del PGM sector FECSA-ENDESA i CASERNES,

Àmbit 1

La Modificació del Pla General determina Pel desenvolupament de les determinacions que aquesta 2ona Modificació del PGM sector FECSA-ENDESA i CASERNES per l’àmbit 1, caldrà elaborar i aprovar un Pla de Millora Urbana, on a més de desenvolupar la zonificació i les condicions d’edificació per aquest àmbit, s’establirà el sistema d’actuació més adequat; bé la reparcel.lació en qualsevol de les seves modalitats, bé l’expropiació.

Art.10 Règim urbanístic

Aquesta 2ona Modificació Puntual del PGM qualifica aquests sòls com a zona de remodelació (clau 14b) en la modalitat de remodelació publica.

Art. 11 Condicions del Pla de Millora Urbana

L'actuació, per la que cal la formulació i aprovació del Pla de Millora Urbana, es delimita com a polígon únic i assumirà les càrregues externes definides en el present document de Modificació del Pla General, consistents d'una banda en el cost del desplaçament i soterrament parcial de les línies elèctriques i d'altra banda, l'obtenció dels sistemes generals en no urbanitzable delimitats en l'àmbit 2 com a serveis tècnics i els de l'àmbit 4 situats a la Vall de Can Carreres. També el Pla de Millora Urbana definira el sistema d'actuació, el pla d'etapes, les condicions generals de desenvolupament, el propòsit en relació als habitatges existents, la volumetria, usos i regulació del subsol, dins els paràmetres que estableix aquest pla general.

Art. 12 Estàndarts urbanístics

En la zona 14a definida en aquesta 2ona Modificació del PGM es respectaran els estàndarts següents:

QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA PLANEJAMENT VIGENT Superfície Sistema Viari (claus 5-5b) ( no vinculant) 34.857 m² sòl Zones verdes (claus 6a-6b) (superfície mínima) 34.857 m² sòl Sistema d’equipament (claus 7a-7b) (superfície mínima) 34.857 m² sòl SUPERFÍCIE TOTAL SISTEMES 97.643 m² sòl Zona d’edificació privada 65.095 m² sòl SUPERFÍCIE TOTAL ZONES 65.095 m² sòl SUPERFÍCIE TOTAL ÀMBIT 1 162.738 m² sòl

La superfície destinada a sistema viari no és vinculant. El repartiment dels sòls destinats a zones verdes i equipaments té caràcter indicatiu. Conseqüentment, es pot augmentar el sòl destinat a zones verdes, que té el caràcter de mínim en detriment de les reserves per a equipaments públics, fins a un màxim del + 25 % de la superfície total de la reserva inicialment prevista. La superfície de sòl destinada a sòl privat es fixa en un màxim del 40 % de la superfície total de l’àmbit 1.



Art. 13 Paràmetres urbanístics bàsics ÀMBIT 1: ÀREA DE REMODELACIÓ URBANA PÚBLICA 14a

2a MPGM FECSA-ENDESA I CASERNES SUPERFÍCIE m2 %

SUPERFÍCIE SÒL SECTOR m2 sòl 162.738 ÍNDEX EDIFICABILITAT 1,08 m2 sostre/ m2 s DENSITAT MÀXIMA habitatges / ha 108 habitatges / ha SOSTRE RESIDENCIAL m2 sostre 149.393 85 SOSTRE ALTRES USOS m2 sostre 26.364 15 TOTAL EDIFICABILITAT m2 sostre 175.757 100

SUPERFÍCIE SOSTRE RESIDENCIAL m2 sostre densitat HABITATGE RENDA LLIURE 97.106 1.142 HABITATGE HPO 29.879 427 HABITATGE CONCERTAT 22.409 299 TOTAL HABITATGE ASSEQUIBLE 50.288 726 TOTAL SOSTRE RESIDENCIAL 149.393 1.868 SISTEMA HABITATGE DOTACIONAL 8.000 115

157.393 1.983 Art. 14 Sostre i densitat admissibles El sostre maxim edificable al sector serà de 175.757 m².

El sostre màxim destinat a habitatges serà el 85% del total es a dir 149.364 m² sostre. El sostre restant, es a dir el 15 % del total que correspon a 26.364 m² sostre, es destinarà a altres usos relacionats amb l'activitat econòmica i productiva compatibles amb l'habitatge.

Art. 15 Proporció màxima de sòl privat

Sens perjudici de l'aplicació de les reserves dels article 65 i 94.2 de la Llei d'Urbanisme, el sòl privat edificable no ultrapassarà la proporció del 40%, destinant-se la resta de terrenys a l'ús i domini public.

Art. 16 Alçades d'edificació

Les alçades d'edificació, a definir amb detall en el Pla de Millora, no ultrapassaran els 28 metres, per tal d’evitar una definició volumètrica en desacord amb l'entorn urbà en el que s'integra l'àmbit de reforma.

Art. 17 Aprofitament urbanístic apropiable

L'aprofitament de la pripietat serà equivalent al 90% de l'aprofitament urbanístic atorgat, d'acord amb l'article 43 de la Llei 2/2002 d'urbanisme, que regula les cessions d'aprofitament en els sòls urbans no consolidats.

Art. 18 Habitatges en règim de protecció

Del sostre total destinat a l'edificació residencial caldrà destinar a la promoció d'habitatges en algun règim de protecció pública, per l’àmbit 1, les següents quantitats.


m2 sostre reserva % Núm habitatges

RÈGIM HABITATGE PROTECCIÓ OFICIAL 29.879 m2 st 20 % HPO 427 70 m2 st / habitatge 22,85 %

RÈGIM HABITATGE CONCERTAT 22.409 m2 st 15% concertat 299 75 m2 st / habitatge 16,00 % TOTAL reserva 52.288 m2 st 35 % 726 38,85 %



Art. 19 Sistema d’habitatge dotacional públic

Amb la present 2ona modificació puntual de PGM s’incorpora a l’àmbit 1 una reserva de sòls de sistemes per a destinar-los a habitatges dotacionals públics, que resulten determinants pel desenvolupament de polítiques d’habitatge adreçades a tots els col·lectius de persones i amb situacions socioecòmiques diverses presents a la nostra ciutat . El PMU haurà de concretar la localització concreta, la superfície de sòl destinada a sistema d’habitatge dotacional públic (clau HD) i els col·lectius als quals ha d’anar adreçada aquesta reserva. Es defineix una superfície de sostre màxima de 8.000 m2 (tot incloent la part d’aquest sostre que s’ha de destinar a serveis comuns) i una densitat màxima de 115 habitatges.

Art. 20 Compliment d'obligacions del Pla

Tant en el cas que el Pla de Millora Urbana incorpori com a sistema d'actuació la reparcel.lacio en qualsevol de les seves modalitats, o mitjançant l'elecció del sistema d'expropiacio es faci concurs de concessió per la gestió urbanística, les bases de dit concurs o be el repartiment de les càrregues del planejament assumiran els costos interns i externs de transformació urbana definits al capítol VI d’aquesta normativa urbanística i valorats en l'estudi de viabilitat del capítol 10 d'aquest document. En tal cas, la seva realització serà prèvia o bé simultània al procès d'urbanització de l'àmbit de Millora Urbana.

CAPÍTOL IV– PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS ÀMBIT 2: SERVEIS TÈCNICS –1 Art. 21 Paràmetres urbanístics bàsic ÀMBIT 2: serveis tècnics -1

Els paràmetres urbanístiques bàsics, potencials edificatoris i usos admissibles són els següents: PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS 2a MODIFICACIÓ PGM FECSA-ENDESA I CASERNES ÀMBIT 2: SERVEIS TÈCNICS-1, clau 4 (confrontant C-32 i carretera Bv-2002) Superfície de l’àmbit 24.696 m² sòl Edificabilitat bruta màxima 0,2 m² sostre/m² sòl Sostre potencial 4.939 m² sostre Usos: 1.-nova subcentral de distribució elèctrica



Pel que fa a aquest àmbit 2, no serà necessària la redacció de cap planejament derivat per desenvolupar les determinacions d’aquest Pla. Tanmateix caldrà respectar les efectacions derivades de l’aplicació a la parcel·la de la legislació de Carreteres, així com la previsió d’accés, en sentit únic de circulació, des del vial procedent del centre comercial en direcció a la Bv-2001, amb entrada i sortida pel carril dret corresponent.

Així mateix seran d’aplicació les determinacions que per aquest àmbit estableix el Pla especial de regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació, on s’estableix la localització dels nous emplaçaments per aquestes instal·lacions, en format de catàleg i en especial l’apartat 3.5 de la Memòria i article 14 de les ordenances de l’esmentat Pla especial.

CAPÍTOL V– PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS ÀMBIT 3: SERVEIS TÈCNICS –2 Art. 22 Paràmetres urbanístics bàsic ÀMBIT 3: serveis tècnics -2

Els paràmetres urbanístiques bàsics, potencials edificatoris i usos admissibles són els següents:



PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS 2a MODIFICACIÓ PGM FECSA-ENDESA I CASERNES ÀMBIT 3: SERVEIS TÈCNICS-2, clau 4 (confrontant Mare de Déu de Núria) Superfície de l’àmbit 7.435 m² sòl Edificabilitat bruta màxima 0,2 m² sostre/m² sòl Sostre potencial - m² sostre Usos: 1.-nova subcentral de distribució elèctrica



Pel que fa a aquest àmbit 2, no serà necessària la redacció de cap planejament derivat per desenvolupar les determinacions d’aquest Pla. Tanmateix seran d’aplicació les determinacions que estableix el Pla especial de regulació de la implantació i ús d’infraestructures de telecomunicació, on s’estableix la localització dels nous emplaçaments per aquestes instal·lacions, en format de catàleg i en especial l’apartat 3.5 de la Memòria i article 14 de les ordenances de l’esmentat Pla especial.

CAPÍTOL VI– PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS ÀMBIT 4: VALL DE CAN CARRERES Art. 23 Paràmetres urbanístics bàsic ÀMBIT 4: Vall de Can Carreres

PARÀMETRES URBANÍSTICS BÀSICS 2a MODIFICACIÓ PGM FECSA-ENDESA I CASERNES ÀMBIT 4: VALL DE CAN CARRERES , claus 6b/7b/28 Superfície de l’àmbit 149.069 m² sòl Edificabilitat bruta màxima A definir al l PE m² sostre/m² sòl Sostre potencial A definir al PE m² sostre Usos: *la proporció d’equipaments en el conjunt de sistemes definits per la Vall de Can Carreres no ultrapassarà el 10% del total. El pla especial que concreti les destinacions respectives dels diversos usos tindrà en compte aquesta proporció per tal de garantir la màxima conservació d’aquest paratge. (article 13 de les NU de la MPGM vigent)

Art. 24 Desenvolupament de les determinacions de la Modificació del PGM sector FECSA-ENDESA i CASERNES,

Àmbit 4

Pel desenvolupament de les determinacions que aquesta 2ona Modificació del PGM per l’àmbit 4, caldrà elaborar i aprovar un Pla especial, on a més de desenvolupar la zonificació i els usos per aquest àmbit, s’haurà de respectar que la proporció d'equipaments en el conjunt de sistemes definits per la Vall de Can Carreres no ultrapassarà el 10% de la superfície total de l’àmbit. El Pla Especial que concreti les destinacions respectives dels diversos usos tindrà en compte aquesta proporció per tal de garantir la màxima conservació d'aquest paratge.

CAPÍTOL VII– GESTIÓ URBANÍSTICA I PLA D’ETAPES Art. 25 Gestió urbanística i Pla d’etapes

Pel que fa a la gestió urbanística i l’execució de les actuacions, aquesta 2ona modificació puntual de PGM planteja mantenir les determinacions del planejament vigent per aquests àmbits.

SISTEMES D’ACTUACIÓ PER L’EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT: GESTIÓ URBANÍSTICA 2a MPGM SECTOR FECSA-ENDESA I CASERNES Àmbit 1 Àmbit 2 Àmbit 3 Àmbit 4 Sistema d’actuació A establir al PMU Expropiació




execució planejament



El Pla de millora urbana que ha de desenvolupar la zonificació i l’ordenació de l’edificació de l’àmbit 1, així com la definició d’un sistema d’actuació per aquest àmbit haurà de desenvolupar amb més detall el pla d’etapes, atenent a la dimensió i complexitat de l’àmbit. El Planejament urbanístic derivat que hagi de tramitar-se per qualsevol dels àmbit inclosos en aquesta modificació puntual de PGM no pot modificar els paràmetres urbanístic bàsics d’aquest sector, així com tampoc les definicions de càrregues externes associades al desenvolupament del sector, que s’inclouen en aquesta Modificació puntual de PGM.

Maria Salinas Salinas Arquitecta del departament de planejament urbanístic i habitatge


Sant Boi de Llobregat, setembre 2007 Els tècnics redactors: SERRA-VIVES-CARTAGENA, Arquitectes BAMMP Arquitectes associats DEPARTAMENT DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE L’AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGAT Maria Salinas Cap de departament Mireia Matas Arquitecte del departament Anna Aracil Delineant del Departament Rosa Megias Administrativa


2a MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ SECTOR FECSA-ENDESA i CASERNES Àmbits 1, 2, 3 i 4

_______________________________________________________________ SANT BOI DE LLOBREGAT

A1.- ANNEX GRÀFIC- AVANTPROJECTE ORDENACIÓ CONCURS A4.- CONVENIS URBANÍSTICS I/O DE COL·LABORACIÓ


AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGATsantboi.cat/Publi033.nsf/AE4CA25E164E302BC1257367003313A2...•...

Documents

Transcript of AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGATsantboi.cat/Publi033.nsf/AE4CA25E164E302BC1257367003313A2...•...