[dLir[dLL..Ul I L

El col-leccionista declaus, culleretes i queixesEl conseller de Salut, exsindicalista i fill dellibreter republich, té el repte més dificil

Perfil

LARA BONILLA

El conseller de la batablanca no només coHec-eiona queixes des que vaanunciar retailades a lasanitat pública. També és

col.ieecionista de culleretes de líni-es aúries, de elaus d’hotei, de tassesde cal6 amb la seva marca i de xapesde cava. A més, a cada lloe on viatjaté el costum de comprar el dibuixd’un artista de earrer. Es va cansarde tant viatjar durant l’etapa que vafer de gestor i consultor sanitari pe-r6 ara que les protestes del col.lectiumúdic no li donen treva, fins i tot hotroba a faltar.

Sempre que pot, perú, es refugia aCubelles, ellloe d’estiueig de la famí-lia, on conserva els amics d’adoles-cúncia. Tant la dona infermeracom els seus tres fills són aficionatsala vela per6 ell s’ho mira des de ter-ra ferma. S’estima més fer de guaitaque de mariuer. Potser per aix6 fatemps que va canviar l’ofici de met-ge pel de gestor. La vocació múdicano li va arribar fins als 17 anys quanun amic es va fracturar el turmell enun accident. All6 li va despertar Fin-terús per la traumatologia, discipli-na en qu6 es va especialitzar. Sap elque és treballar en el territori. Vaformar part deljove equip de metgesque als anys 80, sota la direcció deMontserrat Tura, va aixecar el nouHospital de Palamós dotant-lo d’es-pecialitats de primera línia. Va aju-dar a construir un model de proxi-mitat que ara se l’acusa de voler des-mantellar. A PalamÓs encara el re-corden -"amb més cabell"- com unmetge "alegre, afable i moltparlador’. Aquesta capaci-tar de di~leg és la que ara lireclamen els sindicats.

Conseller sindicalistaHa estat al capdavant dela patronal del sector onva comen~ar com a beca-ri , defensor del copaga-menta la sanitat i de lacol.laboració publicopri-vada per6 pocs li conei-xen el passat sindicalista.Durant la seva 6poca d’es-tudiant es va afiliar a laUGT, on va militar fins el1990 i on va treballar en te-mes de salut laboral. Aquestflirteig amb les esquerres live del seu pare. El menyspolític dels consellers ca-talans va créixer en un am-bient polititzat. El seu pare,fill al’una família benestantde Súria, era el caudidat al’alcaldia de la seva ciutatpel Frente Popular. Re-presaliat pel franquisme,es vatraslladar aBarcelo-

na, on va conúixer la seva esposa ivanéixer el seu únic fill. Boi Ruiz vacréixer a l’Eixample envoltat de lli-bres i converses sobre política. Elpare és qui també el va introduir enel catalanisme. El Boi Ruiz adoles-centpassavalesvacances ajudant elseu pare a la llibreria familiar i des-prés al’editorialMontaneriSimon,on coincidiria amb Pere Calders iJesús Moncada.

Ruiz era un autúntic desconegutpel gran públic fins que el presidentMas el va anar a buscar a la patro-nal privada per reformular l’actualmodel de salut. "Hem vingut a sal-var el sistema", va dir un dia que vaperdre els estreps. Sap que li ha to-cat un paper difícil perb ho viu ambresignaeió. I aixb que algunes eríti-ques vénen de gent amb qui ha tre-ballat colze a eolze. S’ho pren comuna partida d’escaes en qu6 cadascújuga el seu rol.

La seva "mare" professional, ladirectiva Esperanza Martí, creu queest~ pagant el peatge de no ser unpolític de rata. Perb ell defensa queforadel Govern ja feia política. "Ra-cional i rigorós" i amb un punt deworkaholic -all~ on sigui aprofitaper llegir un informe- Ruiz estavaavesat a negociar perb lluuy del fo-cus medihtic i no entén que ara se liqüestiouin dades empíriques ambarguments ideolbgics. Esta acostu-mata convúncer per la via intel.lec-tual i s’oblida que en política es gua-nya amb emocions. Potser ha arri-bat l’hora de deixar terra fermai fer-se d’una vegada a la mar. m

@

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

No hay datos

No hay datos

01/05/2011

POLITICA

12

RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA; Salut

Tarifa (€): 1850

NÚMERO 152

2,50 EUROS

DIUMENGE1 DE MAIG DEL 2011

Avui Time OutCatalans a la Meca del CineCinc emprenedors apassionats pel cinema busquenel seu propi somni americà al Hollywood del segle XXI

SALVADORCARDÚS

36

sociòleg

Al món ric fem revolucionsconservadores. No sortim

al carrer per exigir mésjustícia o llibertat, sinóper defensar privilegis

38

periodista NYT

Gaddafi no és un boig,pot ser sensat i coherent.

Però no s’ha de subestimarmai la capacitat humana

d’autoenganyar-se

39

GREGORIO LURIfilòsof i pedagog

La relació entre amor imatrimoni és, en termeshistòrics, una invenció

recent. I entre la reialesa,una invenció postmoderna

ROGER COHEN

I el diumenge8 de maigDVD ‘Polseresvermelles’

CU

PÓ

+ 13,95 EUROS CD

P 24-25

L’OTANrebutjadialogar

amb Gaddafi

P 06-08

P 40-44

El Barçaperd 2-1 i

desaprofitala derrota

del Madrid

L’aracontrol valora quinés el conseller que compleix mési quin és el que compleix menysel programa electoral de CiU

Treballadorsamb menys

drets queels seus pares

1er DE MAIGMor Ernesto Sabato,l’últim gran resistent

El dictador mantéels bombardejoscontra els rebels

P 50-51

P 10-12

Boi Ruizs’encallaen lesretallades

Felip Puigagafavelocitat

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

No hay datos

No hay datos

01/05/2011

POLITICA

1,10

RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA; Salut

Tarifa (€): 5705

EL BITLLET

aracontrol

Boi Ruiz: incapaq de sortirdel guió de les retalladesins ara, l’activitat de la

F conselleria dirigida perBoi Ruiz s’ha centrat demanera gairebé exclusivaen el disseny de les mesu-

res de reducció de la despesa i en lacomplexa gestió de totes les sevesderivades polítiques i socials, teninten compte el context econ6mic.

De fet, l’agenda del departamentde Salut en els primers mesos de le-gislatura no té pr~cticament caprelació amb el programa amb qu6Convergencia i Unió va participara les eleccions.

Aquest programa, que en l’hmbitde Salut sembla haver estat redac-tat sense tenir en compte el con-text econ6mic, lluny d’anunciar les

JORDI MUNOZ’CONTROLLER’ DE L’ARA

p......

retallades prometia mantenir elsrecursos destinats a Sanitat. Enconcret, el programa proposava di-verses línies estrat6giques de re-forma del sistema sanitari, tant desdel punt de vista de l’atenció quereben els ciutadans (temps d’espe-ra o capacitar d’elecció de centre)com del model de gestió.

En l’~mbit de la gestió, el depar-tament afirma haver fet algunespasses, com per exemple haver de-manar als centres que proposin ellsmateixos les retallades a aplicar o

"desburocratitzar els consells d’ad-ministració de les empreses pflbli-ques’. Altres mesures contingudesal programa sembla que haurand’esperar temps millors, especial-ment les que feien referencia a mi-llores en la qualitat assistencial.

El sistema sanitari és una mat6-ría especialment sensible. I l’abastde les retallades que s’han anatanuneiant han fet que el focusd’atenció medihtica i política hagiestar molt centrat en aquest depar-tament. La sensació general és queles retallades l’han afectat especial-ment. I Boi Ruiz no sembla haver si-gut capa~ de sortir-se del guió perfer algun anunci que no fes referen-cia a les retallades.

Manteniment recursosEl primer compromíselectoral de CiU enaquest hmbit ha estatelarament eontradit per

la política de reduceió de ladespesa.

Reduceió llistes d’esperaEls plans d’austeritat

~ impliquennecesshriamentl’allargament de les

llistes d’espera, en contra del queapuntava el programa.

Desgravació de pblissesUna de les gransapostes de Bol Ruiz erala desgravació enI’IRPF per les p61isses

privades, per6 de momentsembla una qüestió apareada.

Nova gestió hospitalhria

C~Ij Els canvis al Clínic i enalguns consellsd’administraciósemblen anar en la línia

marcada en el programa electoralde reformar la gestió.

Pediatres i ginec61egsL’ampliació de lallibertat d’elecció enaquestes duesespecialitats sembla que

de moment no entra en l’agendadel departament.

Ateneió primhriaL’impuls a l’atencióprimhria, més enllh de ladeelaració d’intencions,sembla que també haurh

d’esperar. De moment, Ruiz l’hasalvat de la retallada.

Places a medicinaEl compromís de limitarl’entrada d’estudiantsde fora per garantir mésplaces als estudiants

eatalans té una difieil tradueeiójurídica.

Elecció d’hospital

La lliure eleeció decentre hospitalari en elscasos d’ingrés i eirurgiaelectiva és una altra de

les promeses electorals que estroben estancades.

Terhpies naturals

La confecció d’un nou

~ marcnormatiu, quejava intentar l’anteriorGovern, és una qüestió

complexajurídicament que Ruizencara no ha afrontat.

Ineentius per als metgesLa compensacióvariable als metges enfunció de l’esforqrequerit pel grup de

pacients atesos encara no esthsobre la taula.

Puntualitat en visitesLa millora en lapuntualitat de les visitesespecialitzades no espot avaluar en pocs

mesos, per6 el context no ésespecialment favorable.

Finanqament de la recercaLa promesa d’un marcestable per alfinanqament de larecerca biom~dica

sembla dificilment realitzable enel context de les retallades.

Fer els deures amb visió

C al fer els deures s ,anitaris deeurt termini, pero si volemque el que és urgent no ens

impedeixi resoldre el que és im-portant, cal atacar els problemesde fons. La urgencia ha marcatl’agenda dels primers mesos delGovern. Ha manifestar voluntatde fer els deures amb presses, araealdr~ també fer els deures ambvisió de futur. No s’hauria de con-tinuar aceeptant que sigui l’Estat

qui convidi a noves prestacions inous medicaments els paeientssense cap prova d’efectivitat i queles eomunitats ho paguin amb unsdiners queja no tenen.

Sería millor revisar i incorpo-rar, amb criteris eienlífics, noméstractaments efeetius amb una re-lació entre cost efectivitat accep-table. S’hauria de pagar els prove-~dors per tenir els pacients crb-nics amb bona salut i no per haver

................................................ tingut més descompensaeions iJAUME PUIG reingressos, o complicacions des-

CONSELL ASSESSOR pres d una mtervenem qulrurg~-

de futurca; pagar més per visites resoluti-ves i no per derivacions del paci-ent a altres professionals i cen-tres amb poc valor afegit.

S’haurh de repensar seriosa-ment l’ús de taxes i preus públics,i decidir també si es vol passar aadoptar mesures que reparteixinel risc del cost integral de l’aten-ció sanithria entre el finan~ador iuns prove’idors responsables de lasalut de les persones cobertes i nopas dels serveis a’iIlats que elspresten desentenent-se dels re-sultats en salut.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

No hay datos

No hay datos

01/05/2011

POLITICA

1,10

RUIZ, BOI / CONSELLER DE SALUT GENERALITAT DE CATALUNYA; Salut

Tarifa (€): 5705