Deures dossier català.pdf

DEURES DESTIU

LLENGUA CATALANA

Deures destiu de catal Escola Gaspar de Queralt

2

LA CARTA

La carta personal

La carta s una comunicaci escrita de carcter interpersonal que pot tractar diversos temes.

La carta personal fa servir un tractament familiar:

- Per a l'autor: jo / nosaltres

- Per al destinatari: tu / vosaltres

Estructura

Data: Hostalric, 30 de gener de 2013 (*sense punt final)

Salutaci:

Benvolgut amic, (*sempre amb coma final)

Estimada Laura,

Ei Pere,

Contingut: Informaci necessria, que ha de constar de:

Introducci

Exposici

Conclusi

Comiat:

Fins aviat, (*sempre amb coma final).

Amb afecte,

Petons,

Signatura:

S'ha de fer a m.

Postdata:

Informaci addicional.


3

Carta destiu

Benvolgut senyor Miquel,

No s per qu els mestres dara volen que els escriguem cartes per explicar-

los les coses que fem a lestiu. Quina llauna! Lestiu serveix per jugar, no li

sembla?

Ara, com que vost em cau molt simptic perqu porta barba i sempre em deixa

esborrar la pissarra, que s una cosa que magrada molt, li explicarles

aventures den Lip i en Lap.

Vost ja sap que magraden els animals, oi? Doncs b, a la mare, en canvi,no li

agraden gens i no men deixa tenir ni un al pis, perqu diu que ho

empesten tot i ho deixen tot perdut. En canvi a Cantonigrs, al poblet on

estiuejo, s que men deixa tenir.

Com que tenim una piscina daquestes de lona, la vaig muntar, la vaig omplir

daigua i desprs hi vaig posar tot de pedrotes i alguna planta i els vaig posar a

nedar. I amb un nen ve meu vam fer barquetes amb fustes i una vela de drap. I

els aneguets tan tranquils, noms que al vespre semblaven nufrags, rebentats

danar tot el dia amb barca. Ara que desprs va venir el premi: els vam donar

raci doble de cargols i a dormir.

B, doncs, ara nhi explicar una de ms bona. Cada any amb els pares, a mig

estiu, anem a passar uns dies a lEstartit, a casa els avis, i aquest any, s clar,

tamb ens vam endur els necs. I mai no diria on els vam collocar per fer el

viatge. Sap aquells cubells de les escombraries que sobren fent palanqueta amb

el peu? Doncs en un cubell daquells, qu li sembla?

Per la ms bona encara va ser la del dia que vam anar a fer un cremat i mels

vaig voler emportar lligats amb cordills, perqu em va semblar que tamb

tenien dret a sortir de nit. I el pare, que sempre fa brometes, els va posar dues

cintes de color vermell al coll. I ja els tens pel carrer que semblaven dos artistes

de cine passejant per Hollywood.


4

Tothom els mirava i els deia coses. B, doncs, ens vam asseure en un daquells

bars que donen al passeig i tenen cadires a fora. Al costat nostre hi tenem una

famlia danglesos tots rossos que tamb feien el seu cremat.

Van portar el nostre cremat i va passar el que havia de passar, que els necs

sen van anar sota la taula dels anglesos i, de sobte, suposo que perqu els

necs li van refregar el bec per les cames, la senyora anglesa va fer un crit i

dun bot saixec de la cadira, amb tan mala sort que tomb la taula i es vess

el cremat fent una gran flamarada que va encendre el paper que cobria la taula,

i tothom es va aixecar cridant: foc!, foc!, en tots els idiomes.

El pare intentava apagar les flames trepitjant-les a cops de peu, i quan les va

tenir apagades va veure que tenia els pantalons ben socarrimats, i els necs van

tocar el dos veient tot aquell bullit.

Jo ja els donava per perduts, per lendem al mat els vam trobar que

passejaven tan tranquils per la platja, com si res no hagus passat. Qu men

diu, daquesta, senyor Miquel? Per explicar-la a classe, oi?

Tornar a Cantonigrs amb en Lip i en Lap ja va ser ms fcil, perqu lavi els va

fer una capsa foradada amb una finestra de plstic i des dall podien veure el

paisatge. I ara fa una setmana la mare va dir que havem de pensar alguna cosa

perqu les vacances sacabaven i no ens podem emportar en Lip i en Lap al pis

de Barcelona.

I sap com ho hem arreglat? Doncs els hem deixat a la senyora Roseta, que t

una petita granja, i ella els tindr fins a lany vinent. La senyora Roseta, sap?, s

molt amiga nostra. T un hort i sempre ens regala bledes, carbassons,

mongetes tendres i moltes ms coses. I miri si ns, de bona dona, que ahir,

que era diumenge, ens va regalar una gran cassolada dnec amb peres. Ho vaig

trobar una mica estrany perqu de guisat s que no ens nhavia portat mai i, per

cert, estava per llepar-sen els dits.

I res ms. Aix s el que li volia explicar. Fins molt aviat, senyor Miquel.

Aleix

Lloren Puig (adaptaci)


5

1. Contesta aquestes preguntes:

a) Qu van regalar a lAleix el dia del seu aniversari?

b) Quines aventures passen els dos aneguets?

c) Qu en fan, dels aneguets, quan acaba lestiu?

2. Indica amb una X on van a parar els aneguets al final de l'estiu:

A la cassola, guisats amb peres.

A la granja de la senyora Roseta.

Al pis de Barcelona on viu l'Aleix durant lany.

3. Explica el significat d'aquestes expressions i forma una frase amb

cada una:

Quina llauna!

Estava per llepar-sen els dits.


6

- Llegeix la carta segent i respon a les preguntes.

Hola Marta,

Fa temps que et volia escriure aquesta carta, per sempre em passa el mateix,

comeno a fer altres coses i mai em poso davant de lescriptori decidida a

escriuret.

S que all que va passar va ser un tonteria molt grossa, que en realitat no t

gens dimportncia i que no val la pena continuar amb aix, per mira, sn

petites discussions que poden fer malb un amistat com la nostra.

s per aix que tescric, perqu no vull que continuem enfadades, vull que

tornem a ser les millors amigues.

Vaig parlar amb el Josep, ell ho veu igual que jo, diu que som dues tossudes i

que una de les dues havia de baixar del burro. Penses que val la pena? Jo s.

Si us plau, contestam aquesta carta i digues el que penses. Tho agrairia molt.

Una abraada ben forta!

PD: The fet un dibuix, espero que tagradi.

Som totes dues, oi que s maco?

Zoe


7

- Ara contesta aquestes preguntes sobre la carta:

1. Qu ha passat entre la Marta i la Zoe?

2. Quins sentiments mostra la Zoe? Est contenta o trista?

3. Qu faries tu si fossis la Marta i reps aquesta carta de la Zoe?

4. Tha passat algun cop, destar barallat amb una amic o amiga? Qu va

passar?


8

5. Escriu una carta a algun amic o amiga teva explicant-li alguna cosa

sobre aquestes vacances.


9

EL TEXT INSTRUCTIU

Les instruccions sn textos que exposen de manera molt clara dels

processos, ordres o obligacions que cal fer en un cas determinat.

s una informaci objectiva i precisa, redactada de forma

breu, no sobra ni soblida de cap informaci essencial..

A lhora delaborar instruccions cal establir un ordre. Podem

numerar-les o b utilitzar paraules que ens ajudin a ordenar-les,

com, per exemple: primerament, a continuaci, desprs,

seguidament, per acabar, finalment, etc.

Les receptes, els itineraris, les instruccions daparells i de jocs, ls

de medicaments, les normes... sn textos instructius.

Els verbs que has dutlitzar en un text instructiu sn:

Formes verbals dimperatiu.: Respecteu, feu, circuleu,

agafeu, recordeu,..

Perfrasis dobligaci: haver de +infinitiu, caldre, ser

necessari,..

Tamb has de fer servir els ordinals i cardinals: primer, segon,

tercer..., u, dos, tres...


10

- Llegeix aquest text:

1. Inventa un ttol que resumeixi el contingut del text.

2. Numera aquestes illustracions dacord amb els passos que descriu el

text.

El pa s un dels aliments bsics de la nostra dieta diria. Tagradaria fer-te el

pa tu mateix?

Doncs aqu tens els passos que cal seguir.

Per comenar posem 450 grams de farina amb llevat per a pastissos en un

recipient fondo.

Hi afegim una culleradeta plena de sal i ho barregem b tot plegat.

Desprs posem tres cullerades soperes doli vegetal en un gerro de mesures,

hi afegim 300 millilitres de llet i ho remenem tot amb la batedora.

A continuaci, aboquem aquesta barreja al recipient que cont la farina, el

llevat i la sal, i ho remenem suaument.

Un cop feta la massa, la colloquem sobre una superfcie amb farina i la

pastem amb la

punta dels dits fins que formi una bola.

Desprs, posem la massa en una safata amb mantega i li donem la forma

arrodonida dun pa.

Finalment, pintem la superfcie amb llet i la deixem coure al forn calent durant

vint o vinti- cinc minuts, fins que el pa hagi pujat i estigui daurat.

Ja el teniu a punt per menjar! Bon profit!


11

- Llegeix les dues receptes que tens a continuaci i respon a les

preguntes de comprensi lectora o fes les activitats que sindiquen.

- Un cop llegida la recepta, encercla lopci que creguis ms adequada:

1. s un plat delaboraci:

a. fcil b. Difcil

2. s un plat ....... de fer.

a. rpid b. Lent

3. Els bitxos sn:

a. Uns animals petits

b. Uns pebrots picants


12

4. La nyora s:

a. Una varietat de pebrot que se sol assecar a laire lliure perqu es conservi

millor.

b. Una fruita molt dola

5. Quina s la millor manera de pelar les patates si volem que la pell se

separi amb facilitat?

6. Explica qu vol dir: fregeix les patates fins que siguin ben rosses.

7. Com es pot aconseguir que el tomquet perdi la seva acidesa natural?


13

LA CREMA CREMADA

Ingredients:

litre de llet

4 rovells dou

125 g de sucre

20 g de mid

Un tronquet de canyella

Una la pela duna llimona

Per cremar-la es necessita un grapat de sucre.

1. Completa el text amb les paraules que falten:

Mid, rovells, sucre, llet freda, crema, llimona, sucre.

1. Es treu la pela duna .............................. desprs de rentar-la b.

2. Es desf el mid en mig got de ................; es fa bullir uns moments la resta

de la llet i es treu del foc.

3. Se separen els quatre ............................. de les clares.

4. En un cass es barregen els rovells i el ............................... Desprs shi

afegeix la llet que hem escalfat mentre es va remenant amb el batedor la llet

freda amb el ..............................., passant-los pel colador.

5. Es posa el cass al foc procurant que no arrenqui el bull, safegeix la pela de

la llimona i el tronquet de canyella, i es continua batent fins que la

....................... sigui prou espessa; es treu del foc i es continua batent fins al

cap duna bona estona.

6. A continuaci es posa en plats de postres, o en cassoletes, i es deixa refredar

fins a la temperatura ambient.

7. Una mica abans de servir-la es posa la pala de cremar al foc, fins que sigui

ben roent. Sensucra b la superfcie de la crema i shi passa la pala lentament,

perqu el ....................... caramellitzi.


14

- Ara escriu aquesta recepta.

TRUITA DE PATATES

Ingredients

Estris

Procediment


15

EL RESUM

COM HAS DE FER UN RESUM

Resumir un text, consisteix en assenyalar les idees principals daquest text amb

una redacci correcta, tot ben lligat i duna manera breu i condensada, utilitzant

sempre frases delaboraci prpia.

Per tot aix no ser un resum: transportar les frases subratllades del text al

resum i menys de forma literal. No podem fer un copiar- enganxar.

Punts claus per fer un bon resum.

1.- Lhas de fer a partir de la lectura subratllada.

2-. Utilitza les teves prpies paraules, no les del text.

3.- Podrs utilitzar literalment algunes frases, sempre i quan siguin definicions.

4-. Recorda la funci dels signes de puntuaci, aix, aconseguirs una bona

jerarquia de les idees. Els punts i seguits i els punts i a part sn importants per

diferenciar les idees.

5.- Normalment al primer pargraf has de resumir la idea global del text.

6.- Els segents pargrafs tindran les diferents idees principals del text.

7.- Podrs utilitzar exemples i/o aclariments si sn un bon ajut, per tal

daconseguir que les idees principals quedin prou clares.

Defectes que hem devitar:

1-. Copiar fragments del text. Sempre intenteu-ho amb les vostres paraules.

2.- Expressar opinions personals.

3.- Estendre-us tant, que sigui quasi com el text original.

4.- Insistir en detalls secundaris que facin oblidar les idees principals.


16

Ara que ja saps com fer un bon resum intenta-ho amb el text segent.

1. Completa:

Manera de trobar

laliment Exemples Com ho fan?

Per mitj de lolfacte. Escarabat piloter.

____________________

Ensuma laire.

____________________

Per mitj del so. ____________________

____________________

____________________

____________________

Per mitj de

__________

____________________

____________________

____________________

____________________

Si haguessis despavilar-te a buscar laliment pel teu compte, quins mitjans

faries servir?

Fixat en algunes maneres curioses que tenen els animals de trobar menjar.

Alguns utilitzen lolfacte. s el cas dels escarabats piloters, que rastregen lolor

dels excrements daltres animals, els modelen en forma de boletes i les

transporten per alimentarsen.

Tamb locell de loli, un ocell cec, localitza la fruita de nit ensumant laire.

Daltres animals recorren als sons per localitzar el menjar. El dof, per

exemple, emet sons per esbrinar on sn els bancs de peixos ms propers. Els

ratpenats produeixen unes ones que es reflecteixen en els aliments que troben

pel cam, i a continuaci ells mateixos tornen a captar aquestes ones.

Finalment, alguns animals fan servir un esquer per capturar les vctimes. Libis

verd deixa caure un insecte sobre la superfcie de laigua per atraure els peixos.

La tortuga alligtor utilitza com a esquer la seva prpia llengua, que t

laspecte dun cuc. Aix aconsegueix que els peixos avancin tots sols cap a la

seva gola. Quin animal ms astut!


17

2. Escriu el resum del text a partir de lesquema anterior i posa-hi un

ttol.

- Llegeix aquest text i escriu-ne un resum.

Curiositats sobre el cervell hum

Alguns cientfics afirmen que noms utilitzem una part petita del cervell. Potser

encara no hem esbrinat totes les coses que podem fer amb aquest rgan tan

complex. S que sabem, per, que el cervell pesa en el moment de nixer 350

g, i a mesura que creixem es va fent ms gran, fins a arribar a pesar 1,4 kg.

Al cap de sis mesos del naixement, el cervell ha crescut fins a un 50 % del seu

futur pes adult. Aquest rgan del sistema nervis posseeix un percentatge

daigua del 80 %. Cont al voltant de deu mil milions de neurones,

aproximadament el mateix nombre destels que cont una galxia mitjana. En

el moment de nixer

possem aproximadament 50.000 bilions de connexions neuronals que

augmenten espectacularment en el primer mes de vida.

No obstant aix, a partir dels 20 anys perdem al voltant de 50.000 neurones

diries, que no sn reemplaades. Mitjanant nombroses investigacions sha

descobert que la capacitat daprenentatge dun infant pot augmentar o

disminuir fins a un 25 %, segons lestimulaci que se li dona; per exemple,

llegir als infants en veu alta els estimula molt el cervell, o tamb conversar

amb ells.


18

- Escriu el resum del text anterior.


19

ALGUNES ACTIVITATS QUE ET PODEN AJUDAR A ESCRIURE

MILLOR

1. Relaciona cada oraci amb ls de la coma que shi fa.

Portan una de mig, bastons, un pags tallat i una xapata.

Maria, que ja has acabat?

LEnric, el meu germ petit, juga molt b a tennis.

Vctor, aturat a la cantonada i espera els altres.

He anat en bicicleta, desprs he pujat a peu fins a dalt.

He fet els deures de mates, els de llengua, la lmina de dibuix...

ELS SIGNES DE PUNTUACI

Quan els signes dinterrogaci, dadmiraci o els punts suspensius marquen

el final duna frase, la paraula segent va amb majscula.

Els punts suspensius sescriuen per indicar que una llista no est completa o que

una frase no est acabada.

Al final duna oraci sescriu un punt (.). Desprs de punt sempre sescriu

majscula. El punt i seguit indica una pausa llarga i separa oracions quan

continuem parlant duna mateixa idea. Desprs del punt i seguit continuem

escrivint a la mateixa lnia.

El punt i a part indica una pausa llarga i separa idees diferents. Desprs dun

punt i a part escrivim en un pargraf nou.

La coma indica una pausa curta i t diverses funcions:

Separar els elements duna enumeraci.

Introduir un aclariment.

Separar el nom de la persona a qui es parla de la resta de loraci.

Enllaar oracions.

El punt i coma es fa servir en oracions llargues que ja tenen comes.


20

2. Completa amb el signe de puntuaci que creguis convenient.

Dius que vindrs dem___ Quina alegria que em dnes___ Ja no comptvem amb

tu___ Sabem que vindria el Josep Llus___ lEva___ lEster i lIvan___ Per que

tu que vns de tan lluny___ No mho pensava___

Pau ___escoltam: sobretot no toblidis de portar aquell poema que vas escriure

quan fiem cinqu___ aquell amb el qual vas guanyar el premi de poesia___ Fins

aviat___

LACCENTUACI

Segons el lloc que ocupa la sllaba tnica, les paraules poden ser:

Agudes: la sllaba tnica s lltima: tos-sir.

Planes: la sllaba tnica s la penltima: ba-le-na.

Esdrixoles: la sllaba tnica s lantepenltima: sn-dri-a.

_______________________

Les paraules agudes sescriuen amb accent grfic quan acaben en:

-a, -e, -i, -o, -u: gaireb, per...

-as, -es, -is, -os, -us: desprs, sus...

-en, -in: comprn, Berln...

Les paraules planes tenen la sllaba tnica a la penltima sllaba i

saccentuen quan no acaben en: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -

en, -in.

Les paraules esdrixoles tenen la sllaba tnica a lantepenltima sllaba

i porten sempre accent grfic.

Laccent obert i laccent tancat

Segons quin sigui el so de la vocal tnica, les paraules poden portar accent grfic obert o greu (`) o b accent grfic tancat o agut ().


21

1. Identifica quina de les sllabes subratllades s la tnica. Encercla-la.

pescador pescador pescador

verdura verdura verdura

pgina pgina pgina

2. Subratlla la sllaba tnica daquestes paraules, ajunta les de cada

columna i obtindrs noms doficis.

3. Subratlla la sllaba tnica daquestes paraules, digues quin lloc ocupa i

com sanomenen les paraules per la posici de la sllaba tnica.


22

4. Accentua les paraules que calgui.

capatas Pequin pages sofa capo portaran tornavis aparcament llio

gimnas compren perdo encen Berlin abric

5. Completa amb la lletra escaient i accentua-la quan calgui.

Pr xima h rba fam lia ll grima inform tica pr ncep arom tic

hipop tam esp rrec cent metres ltima mec nic psic loga fot graf

fant stica m dem

6. Fixat en laccent que porten aquestes paraules i classifica-les.


23

Mira aquestes parelles de paraules

sense accent amb accent

be: xai

dona: senyora

es: pronom reflexiu

net, neta: contrari de brut

os: part del cos

pel: contracci de per + el

si: condicional

son: ganes de dormir

te: infusi

vens, venen: formes del verb vendre

b: correcte

dna: forma del verb donar

s: forma del verb ser

nt, nta: fill-a de fill-a

s: animal

pl: cabell

s: afirmaci

sn: forma del verb ser

t: forma del verb tenir

vns, vnen: formes del verb venir

LACCENT DIACRTIC

Laccent diacrtic es posa per diferenciar dues paraules que sescriuen igual.

Laccent ens ajudar a saber-ne el significat. Un exemple que surt moltes

vegades s el de sol i sl.


24

1. Tria cinc parells de paraules de la llista anterior i fes-ne frases.

2. Encercla la paraula correcta:

A Anglaterra s costum prendre el te / t amb pastes.

La llet s un aliment que ajuda a enfortir els ossos / ssos.

Si / Si t'enxampen fent aix, et caur el pel / pl.

Desprs de dinar sempre tinc son / sn.

Aquest got no ha quedat prou net / nt.

No es / s gaire bonic, aquest quadre.

Em dones / dnes la m?

3. Posa l'accent diacrtic, si cal, en les paraules en negreta:

El metge m'ha dit que ja estic be del refredat.

Ja son les tres de la tarda,

Que venen aquesta setmana els que venen cromos?

No te pels a la llengua.

Es veu que es estranger.

Si vens a les fires de maig, t'ho passars be.


25

1. Completa el text amb els enllaos del requadre.

_______ vaig arribar a la festa encara hi havia molta gent. _________ vaig

pensar que el millor era buscar lEsteve __________ dir-li el que passava al ms

aviat possible. __________ lEsteve ja no hi era.

i aleshores per - quan

LS DE I/HI I DE O/HO

Els pronoms hi i ho es fan servir per substituir un complement del verb que

trobarem en la mateixa oraci o en la ms propera. Aix ens estalviem de

repetir-lo.

Exemples: Anir a la botiga. Mhi acompanyars?

Vull all i penso comprar-mho.

En canvi, les conjuncions i i o enllacen dues paraules o grups de paraules.

Exemples: Canta i balla.

Vns o no vns?

LES PROPIETATS TEXTUALS

Perqu un text pugui comunicar un missatge complet, les idees expressades

han daparixer ordenades i tenir relaci entre si. Aquesta propietat sanomena

coherncia.

Els enunciats dun text han destar relacionats entre si duna manera lgica per

enllaos, que poden ser adverbis, conjuncions, preposicions, etc. Aquesta

propietat sanomena cohesi.

Les paraules que sutilitzen en un text han de ser adequades a la situaci.

Aquesta propietat del text sanomena adequaci. En una situaci formal fem

servir un llenguatge acurat, i en una situaci informal fem s dun llenguatge

menys elaborat.


26

1. Subratlla les paraules que es repeteixen en les oracions segents:

Mha comprat aix. Dem em posar aix.

Anir al cine amb la Berta. Jo tamb anir al cine.

Aqu no ve ning. Que no treballa ning, aqu?

En Joan s molt pesadet i en Jordi tamb s fora pesadet.

Aquell llibre s genial, per aquell altre encara s ms genial.

Magrada navegar per Internet. A tu tamb tagrada navegar per Internet?

Copia loraci substituint la paraula repetida pel pronom corresponent.

2. Omple els buits amb la conjunci i o o segons que convingui.

Mires la tele ______ fas els deures?

LOriol s lamo ______ un treballador de lempresa?

LAina ______ la Fina preparen les paperetes per a la votaci.

Jo no vindr al partit ______ el meu germ tampoc no podr venir.


27

1. Escriu el plural daquestes paraules:

coca ____________ pastanaga ____________

plaga ____________ truja ____________

pluja ____________ pea ____________

branca ____________ pua ____________

2. Completa les formes verbals segents amb la lletra que hi falta:

pu__o - pu__es pen__o - pen__eu viat__o - viat__eu

paga - pa__en ama__a - ama__em apa__a - apa__eu

abra__o - abra__es ju__o - ju__es tra__o - tra__es

ALESHORES/ A LES HORES, ALHORA/A LHORA , SI NO /SIN

Escrivim ladverbi aleshores quan volem dir llavors, en aquell moment o

en aquest cas: Aleshores em vaig girar; No tagrada? Aleshores no tho

mengis.

En canvi, a les hores s la mateixa expressi que a lhora, per en plural:

Pren la medecina a les hores que tha dit el metge.

Escrivim ladverbi alhora quan volem dir al mateix temps: Es van posar a

cantar tots alhora.

En canvi, a lhora s una expressi formada per una preposici, un

determinant i un nom i indica a quina hora (temps): Hi anir a lhora indicada.

Escrivim si no quan posem una condici negativa: Si no et portes b no

anirem al cinema.

Escrivim sin quan volem negar una cosa que sha dit anteriorment i afirmar-

ne una de nova: La mare em va dir que all no era un bassal, sin un llac.

PLURALS ESPECIALS

Els noms acabats en -a tona fan el plural en -es i aix comporta canvis en la

grafia. Recordals!

vaca / vaques boja / boges amiga / amigues

platja / platges plaa / places

Alguns noms que acaben en vocal + s dupliquen aquesta s en el plural:

accs / accessos.


28

1. Omple els buits amb la paraula adequada.

No ballar ______________ balles tu amb mi.

No magrada el caf amb llet, __________sol.

Recorda que thas de prendre el xarop

_______________dels pats.

vam decidir danar a Frana.

Ara hem de fer fora tots _____________ .

Ens trobarem ____________que vulguis.

2. Escriu una oraci amb cada mot o expressi on quedi ben clar el

significat que t.

sin/si no

aleshores/a les hores

alhora/a lhora

si no / sin

a les hores / aleshores

a lhora / alhora


29

1. Omple els buits amb la contracci.

La germana (de + el) Mart vindr a casa.

Anvem (a + el) parc a passar la tarda.

Passejava (per + els) carrerons del poble.

Els amics (de + els) Ferrer tamb estan convidats.

2. Completa el text.

Voltarem __________ plaa fins que et trobem.

No tamonis, que fins que no arribis no ens

mourem______ mercat.

_________tarda anirem a recollir els encrrecs ________mare i ________ via.

LA CONTRACCI Quan les paraules a, de o per sajunten amb els articles el o els, es formen les

contraccions segents:

a + el = al a + els = als

de + el = del de + els = dels

per + el = pel per + els = pels

En les contraccions, cal tenir en compte que quan larticle ha danar apostrofat

no es fa la contracci:

al = a l del = de l pel = per l


30

1. Omple els buits amb la forma corresponent del pronom que hi ha entre

parntesis:

____ amaga darrere dels llibres. (el)

____ ha demanat un munt de coses. (em)

No ____envejo res, daquell personatge. (en)

____ havien avisat, per no en va fer cas. (la)

____ estalviar molts diners grcies a lElsa. (es)

2. Torna a escriure les oracions, per amb el verb amb imperatiu. Fixat

en lexemple.

Has de portar-me. Portam

Has de llegir-la.

Has danimar-te.

Has de prepara-ne.

Has de servir-lo.

LAPSTROF EN ELS PRONOMS

La forma dels pronoms canvia segons la seva posici o si es combinen amb

un altre pronom. Tots tenen formes apostrofades. Fixat en les formes dels

pronoms segons si van davant o darrere del verb.


31

3. Separa els mots, posa els apstrofs i escriu una oraci on aparegui

cada expressi.

ajudam

tescoltaran

arrossegals

Deures dossier català.pdf

Documents

Transcript of Deures dossier català.pdf