Ciències de la naturalesa - grec.net · L’enginyeria didàctica TEXT La matriu didàctica Els...

ESO

Ciències de la naturalesa

Projectepedagògici editorial

Trobareu aquest projecte en format PDF al nostre web: www.grec.net/home/escolar/index.htm.

Imprès a ReinbookCtra. de la Sta. Creu de Calafell, 7208830 Sant Boi de Llobregat

Dipòsit Legal: B-12.663-2003

p3

ÍndexPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Els nivells de concreció del currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

L’enginyeria didàctica TEXT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

L’atenció a la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

L’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Estructura didàctica de l’àrea de Ciències de la naturalesa . . . . 12

Primer nivell de concreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Objectius generals de l’etapa d’ESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Objectius generals d’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Objectius terminals d’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Continguts generals d’àrea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Segon nivell de concreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Objectius de primer cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Objectius de segon cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Continguts de primer cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Continguts de segon cicle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Tercer nivell de concreció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Seqüenciació de continguts de primer cicle . . . . . . . . . . . . . . . 33

Seqüenciació de continguts de segon cicle . . . . . . . . . . . . . . . 41

p5

Els nivells de concreció del currículumPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

CURRÍCULUM PRESCRIPTIU

Primer nivellCompetència del

Departamentd’Ensenyament

Competència de cada

centre educatiu

Segon nivell

Tercer nivell

PROJECTECURRICULARDE CENTRE

PROGRAMACIÓ PER CURSOS

Primer cicle

Segon cicle

Els nivells de concreció del currículum

OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE

• Objectius d’àrea-cicle

• Seqüenciació de contingutsper cicles

• Criteris generals per a l’organització dels crèdits i cursos

• Organització modular

• Metodologia

• Criteris d’avaluació i formació

• Tria de materials curriculars

PROGRAMACIÓPER CURSOS

• Objectius didàctics

• Seqüenciació de contingutsper cursos

• Estratègies didàctiques

• Activitats

• Recursos

• Avaluació inicial, formativa i additiva

1r nivell

ETAPA EDUCATIVA

CICLESEDUCATIUS

AULA

2n nivell

3r nivell

Consell Escolar

Claustre deprofessors

Professorsd’aula

• Objectius generals d’àrea

• Bloc de continguts d’àrea

• Objectius terminals d’àrea

• Exemples de desenvolupa-ment de continguts

• Exemples d’organitzaciómodular

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

• Reglamentde règim interior

• Pla anual

• Pressupost

• Memòria

Competència de cada centre educatiu

• Objectiusinstitucio-nals

Competència del Departament

d’Ensenyament

PRESCRIPTIU

EXEMPLIFICATIU

Concepció dels materials didàctics

Els materials que componen l’oferta editorial deTEXT per a l’ESO tenen una mateixa configuració icomparteixen una estructura comuna, si bé aques-ta estructura es pot materialitzar en peces dife-rents en cada un dels llibres de les diverses àrees.Aspectes generals més destacats:– Es presenta un llibre per a cada curs, excepte

en l’àrea de Ciències de la naturalesa, en la qualse’n presenten dos.

– Cada llibre conté tant la informació com les activitats proposades.

– Cada llibre consta de 9 unitats, excepte els llibresde l’àrea de Ciències de la naturalesa, que en te-nen cinc, ja que per a cada curs es disposa de dosllibres independents, que es corresponen amb elsdos blocs que normalment es fan de les quatrematèries que engloba l’àrea, és a dir, Biologia i Ge-ologia per una banda i Física i Química per l’altra.Els dos llibres es poden combinar segons les ne-cessitats del centre, de manera que es té lapossibilitat d’oferir tot un curs de només un delsdos blocs o bé de tots dos. L’última unitat de ca-da llibre només conté activitats, no afegeix in-formació nova i té la finalitat de posar en relaciótots els continguts treballats en el llibre.

Primer cicle

Com a complement de treball d’aquests llibres,es presenten dos quaderns per curs que per-meten desenvolupar l’atenció a la diversitat:– Un quadern amb activitats de reforç. Aquest

quadern treballa alguns dels continguts del lli-bre d’informació que poden presentar certes di-ficultats.

– Un quadern amb activitats d’ampliació.Aquest quadern permet aprofundir i completardeterminats aspectes del llibre d’informació.

Una guia didàctica per al professor acompanya cada llibre. Aquesta guia, a més d’explicar els fo-naments pedagògics dels materials de TEXT, ofereix:– Una prosposta d’avaluació inicial per a conèixer

la situació de partida dels alumnes.– Una proposta d’avaluació additiva per a conèixer

els coneixements assolits pels alumnes.– Unes graelles amb els criteris d’avaluació de ca-

da unitat per a portar a terme l’avaluació for-mativa.

– La programació dels continguts i objectius decada unitat didàctica del llibre.

– Recursos didàctics.– El solucionari de les activitats del llibre.

p7

L’enginyeria didàctica TEXTPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

L’enginyeria didàctica TEXT

La matriu didàctica

Els materials didàctics que hem elaborat des deTEXT per a l’ESO deriven de la matriu didàcticarepresentada en aquesta mateixa pàgina. Elsnostres llibres, amb l’excepció dels llibres de l’à-rea de Ciències de la naturalesa, que tenen 5 uni-tats, s’estructuren sobre la mateixa base de con-cepció didàctica.La matriu didàctica presenta una estructura si-mètrica: a cada una de les peces dissenyades queobre un procés li’n correspon una altra que el tan-ca. A cada via d’aprenentatge en un sentit li’n correspon simètricament una altra.

La temporització dels continguts

Cada llibre està estructurat en 9 unitats. Aproxi-madament, cada unitat està pensada per a serdesenvolupada en un mes. Aquesta temporitza-ció permet organitzar el llibre trimestralment, ésa dir, cada trimestre el poden formar tres unitatsdidàctiques. Aquest principi també és aplicable acada parell de llibres que formen els cursos de l’à-rea de Ciències de la naturalesa.La temporització en trimestres és una opció en-tre altres opcions possibles. Queda clar, doncs,que aquesta no és l’única correcta ni tan sols hade ser forçosament la millor. L’important és quela temporització triada està fonamentada en unscriteris lògics i que és, a més, totalment funcio-nal.

Els elements reguladors

La matriu didàctica mostra els elements regula-dors de l’aprenentatge següents:– Metacognició i avaluació, dues peces que for-

men una simetria al principi i al final del des-plegament de cada unitat.

Les funcions metacognitives són acomplertes a partir de:• Les primeres pàgines del llibre d’informació, en

les quals s’explicita de forma entenedora l’es-tructura dels materials didàctics, el conjunt deles seves peces i la funció assignada a cadauna.

• L’avaluació inicial que per a cada àrea proposema la guia didàctica corresponent.

• La intervenció personal de cada docent que hade fer conèixer als seus alumnes els objectiusconcrets que es proposa al llarg del tractamentde les unitats.

L’avaluació al final d’una unitat ha de correspon-dre a les definicions metacognitives exposades.Ha de poder materialitzar-se a través de “pautesper a la reflexió i l’anàlisi personals”.– Els organitzadors previs i l’avaluació del final de

cada unitat de programació formen tambéuna simetria al principi i final de cada unitat.

L’organització prèvia dels continguts és determi-nada per la relació divulgativa dels objectius de ca-da unitat, d’una banda, i per la formulació d’acti-vitats prèvies diverses, de l’altra. Es tracta devincular allò que ens proposem aprendre amb allòque l’alumne ja sap. Es tracta també de crear uncontext d’aprenentatge i de promoure en l’alum-ne la consciència metacognitiva.

reforçamentAV

ALU

ACIÓ

ORG

ANIT

ZADO

R P

REVI

ORG

ANIT

ZADO

R P

REVI

ampliacióME

TAC

OG

NIC

IÓ

1

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

2

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

3

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

4

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

5

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

6

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

7

reforçament

AVAL

UAC

IÓO

RGAN

ITZA

DOR

PRE

VI

ampliació

8 9

AVA

LUA

CIÓ

Què vol dir “diversitat”?

Amb el nou sistema educatiu proposat per laReforma, assistim a una democratització del’Educació Secundària, que s’estén ara a tota la po-blació. Tots els nois i noies fins als setze anys hand’estar escolaritzats obligatòriament. Aquest fettan evident i simple té, però, moltes repercussionsque hem de tenir en compte perquè impliquenunes determinades actuacions pedagògiques.Ens trobem amb alumnes procedents d’ambientsmolt diversos: pertanyents a classes socials di-ferents, de famílies amb més o menys cultura,de molts nivells econòmics, d’altres nacions, re-ligions, etc. Per tant, estem davant d’una gran he-terogeneïtat de la població escolar.La diversitat obliga a la creació d’un model flexi-ble que s’hi adeqüi, tant pel que fa als processosi ritmes d’aprenentatge com a les actituds relati-ves a l’escola.L’atenció a la diversitat s’ha de reflectir en tots elsnivells de presa de decisions: des de l’organitzaciódels centres i les decisions que es concreten enels seus projectes curriculars fins a la pràctica pe-dagògica i les decisions que els alumnes hauran deprendre respecte al seu currículum.

Quines mesures es prenen peratendre aquesta diversitat?

En primer lloc, l’existència d’un currículum diver-sificat amb continguts optatius, amb un dissenycurricular de les àrees obert i adaptable a moltessituacions.En segon lloc, gran flexibilitat en l’organitzaciódels centres, amb possibilitat de prendre deci-sions atenent a criteris diversos.Finalment, un factor clau: els canvis en la pràcticapedagògica a l’aula. S’entén el procés d’ensenya-ment-aprenentatge com un procés interactiu.

Com avançar cap a la diversificació?

Als professors i professores se’ls planteja un rep-te important en aquest sentit, i la variació es potencaminar cap a l’ús de mètodes pedagògics i re-cursos variats:– Agrupacions flexibles dels alumnes en funció

del tipus d’activitat.– Pluralitat de tècniques i modalitats de treball.– Diversificació de materials i suports.– Diversificació dels instruments d’avaluació.

Com tracten l’atenció a la diversitat els materials de TEXT?

L’equip pedagògic i editorial de TEXT hem dis-senyat, per a cada llibre, tres peces amb la fina-litat d’atendre la diversitat a les aules. Aquestespeces són:– Les guies didàctiques.– Els quaderns de reforç.– Els quaderns d’ampliació.Entre altres coses, a les guies didàctiques hi hauna proposta de recursos, relacionats amb elscontinguts de les unitats didàctiques del llibre, queel professorat pot aplicar a l’aula en funció de lesnecessitats i per tal d’atendre la diversitat. Tam-bé hi ha orientacions didàctiques que guien l’a-profitament de les activitats proposades en el lli-bre.Els quaderns de reforç i ampliació no reforcen oamplien els continguts del llibre totalment sinóque en reforcen i n’amplien alguns de més difi-cultosos o bé amb més possibilitats de desple-gament o ampliació. Tant en el cas del quadernde reforç com en el d’ampliació es tracta de pro-postes de línies de treball que no volen ser úni-ques, tancades o de realització obligatòria, sinónomés un recurs més en el treball diari a l’aula.Preneu aquestes propostes, doncs, com unaaportació parcial, d’una banda, i, d’una altra, comun model en què us podeu inspirar, si cal, per re-forçar o ampliar tot allò que des de la vostraparticular situació d’ensenyants cregueu oportú.

p9

L’atenció a la diversitatPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Una de les grans virtuts de la Reforma educativaés l’encert en el plantejament de l’avaluació. L’avaluació s’entén com una regulació del procéseducatiu, com un seguiment de tot el procésd’ensenyament-aprenentatge. Fins ara, avaluarpodia ser, massa sovint, sinònim d’examinar, defer un seguit de proves durant el curs per sabersi l’alumne/a l’acabava amb els coneixements“suficients” exigits. Aquests exàmens, per força,eren temuts per la repercussió dels seus resul-tats. Agreujant aquest tipus de control sobre elsresultats assolits, els exàmens sempre seguienun calendari molt ben definit que condicionava elritme d’estudi i l’actitud vers l’aprenentatge de l’alumnat.Ara, treballant amb una nova concepció del queha de ser l’avaluació, trenquem amb dos punts fo-namentals: la discontinuïtat a l’hora d’avaluar i elfet d’avaluar només resultats.L’avaluació ha de ser continuada, ha de perme-tre la revisió “dia a dia” del procés d’ensenya-ment-aprenentatge. D’aquesta manera, sens dub-te, és més fàcil detectar anomalies en el seufuncionament i mirar de trobar-hi solucions ambprou temps per a aplicar-les i garantir la seva via-bilitat.L’avaluació ha de ser un seguiment global de totel procés d’ensenyament-aprenentatge, i no so-lament una valoració dels resultats. No n’hi ha prouamb una puntuació sobre els fets i conceptesapresos. Tanmateix valorarem quins procedi-ments assolits i quins valors adquirits per cadaalumne/a els apropen als objectius educatius fi-xats.En aquests llibres, en aquest tercer nivell deconcreció palpable, hi trobem els tres elementsque ens ofereix la Reforma educativa per avaluarsegons els criteris acabats d’esmentar:

L’avaluació inicial, que pretén determinar lescondicions d’aprenentatge inicials de l’alumnat.Les peces que nosaltres proposem per a la se-va realització són:

– Una proposta d’avaluació inicial, que contéunes activitats que permetran determinar quinés el grau de coneixements de l’alumne/a so-bre els continguts a treballar en cada llibre.S’inclou a la guia didàctica.

– Unes activitats prèvies a cada unitat temàticaque motiven l’alumne/a alhora que serveixen pera fer un sondeig dels seus coneixements i per-meten que els vinculin amb l’entorn.

L’avaluació formativa, que permet la revisiópermanent del procés d’ensenyament-apre-nentatge. Uns guions didàctics, que conte-nen la programació (els objectius didàctics i elscontinguts) i els criteris d’avaluació, s’inclouena la guia per garantir aquesta avaluació for-mativa.L’avaluació additiva, que pretén comprovarl’assoliment dels objectius educatius fixats.

p11

L’avaluacióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Estructura didàctica

Com són les pàgines de cada unitat?

PÀGINA D’ENTRADA

objectius

INFORMACIÓ contingut

preguntes per treballarles fotografies

marges amb informaciócomplementària

REPORTATGE

articleperiodístic

preguntes pertreballar l’article

ACTIVITATS

remissions ales pàgines

d’informació

exercicis per treballarels continguts

PROCEDIMENT EIX TRANSVERSAL AVALUACIÓ

actituds que convéadoptar

passos perdesenvoluparel procediment

propostad’aplicació

activitats decomprovació

BIOLOGIA I GEOLOGIA

activitatsabans de

començarla unitat

mapa deconceptes

activitats

informació

introducció

p13

Estructura didàcticaPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Com són les pàgines de cada unitat?

PÀGINA D’ENTRADA INFORMACIÓ

REPORTATGE ACTIVITATS

PROCEDIMENT EIX TRANSVERSAL

FÍSICA I QUÍMICA

AVALUACIÓ

preguntes per treballarles fotografies

articleperiodístic

preguntes pertreballar l’article

introducció

remissions ales pàgines

d’informació

exercicis per treballarels continguts

actituds que convéadoptar

passos perdesenvoluparel procediment

propostad’aplicació

activitats decomprovació

activitatsabans de

començarla unitat

mapa deconceptes

activitats

informació

objectius

contingut

Objectius generals de l’etapa d’ESO

L’Educació Secundària Obligatòria tindrà com a fi-nalitat que l’alumne/a, en acabar l’etapa, assoleixiles capacitats següents:

Conèixer i comprendre els aspectes bàsicsdel funcionament del propi cos i de lesconseqüències dels actes i les decisionspersonals per a la salut individual i col·lec-tiva, i valorar els beneficis que comportenels hàbits d’exercici físic, d’higiene i d’unaalimentació adequada.

Formar-se una imatge ajustada d’ell mateix,de les pròpies característiques i possibilitats,per desenvolupar un nivell d’autoestima quepermeti encarrilar d’una forma autònoma iequilibrada la pròpia activitat; valorar l’es-forç i la superació de les dificultats, i contri-buir al benestar personal i col·lectiu.

Relacionar-se amb altres persones i parti-cipar en activitats de grup, adoptant actitudsde flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància,per superar inhibicions i prejudicis i rebutjartot tipus de discriminacions per raons d’e-dat, de raça, de sexe i de diferències de ca-ràcter físic, psíquic, social i altres caracte-rístiques personals.

Analitzar els mecanismes i valors que re-geixen el funcionament de les societats, d’u-na manera especial els relatius als seusdrets i deures com a ciutadà dins els àmbitssocials més immediats –el centre educatiu,la població, la comarca i la nació–, que li per-metin elaborar judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia i iniciativa en la vi-da activa i adulta.

Analitzar els mecanismes bàsics que re-geixen i condicionen el medi físic, valorarcom hi repercuteixen les activitats humanesi contribuir activament a la seva defensa,conservació i millora com a element de-terminant de la qualitat de vida.

Conèixer els elements essencials del des-envolupament científic i tecnològic, valo-rant les seves causes i les seves implica-cions sobre la persona, la societat i l’entornfísic.

Identificar i assumir com a pròpies les ca-racterístiques històriques, culturals, geo-gràfiques i socials de la societat catalana,tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva identitat i desen-volupar una actitud d’interès i respecte en-vers l’exercici d’aquest dret.

Comprendre i produir missatges orals i es-crits amb propietat, autonomia i creativi-tat, en llengua catalana i castellana i, si es-cau, en aranesa, i també, almenys, en unallengua estrangera, fent-los servir per co-municar-se i per organitzar els propis pen-saments, i reflexionar sobre els processosimplicats en l’ús del llenguatge.

Interpretar i produir missatges amb pro-pietat, autonomia i creativitat, utilitzant co-dis artístics, científics i tècnics, articulant-losa fi d’enriquir les pròpies possibilitats de co-municació i reflexionar sobre els processosimplicats en el seu ús.

Identificar problemes en els diversos campsdel coneixement i elaborar estratègies pera resoldre’ls, mitjançant procediments in-tuïtius, de raonament lògic i d’experimen-tació, bo i reflexionant sobre el procés se-guit i el resultat obtingut.

Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar in-formació utilitzant les fonts en què habi-tualment es troba disponible, i les meto-dologies i els instruments tecnològicsapropiats, procedint de forma organitzada,autònoma i crítica.

Conèixer les creences, les actituds i elsvalors bàsics de la nostra tradició i el nostrepatrimoni cultural, valorar-los críticament iescollir aquelles opcions que afavoreixinmés el desenvolupament integral com apersones.

Comprendre l’aplicació, en l’àmbit profes-sional, dels coneixements adquirits com apreparació i orientació de la futura integra-ció al món laboral.

31

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

p15

Primer nivell de concrecióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Objectius generals d’àrea

L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de ser capaçde:

Emprar els coneixements científics percomprendre a grans trets l’evolució cienti-ficotecnològica de la nostra societat i donarsuport a les opinions envers aspectes queafecten l’organització social, com ara l’a-profitament i l’ús de diverses fonts d’ener-gia; l’ús adequat i la conservació de matè-ries primeres, el reciclatge de materials, lasolució a problemes medicosanitaris, la in-venció i ús d’aparells i nous materials quefacilitin la vida de les persones.

Valorar actituds científiques com la curiosi-tat, l’objectivitat, el rigor, l’esperit crític, laperseverança i el treball en equip per qües-tionar-se les pròpies idees i conclusions,buscar evidències i utilitzar-les en l’argu-mentació.

Actuar de forma que s’afavoreixi la soste-nibilitat de les formes de vida i del medi am-bient, cosa que implica anàlisi, avaluació,imaginació creativa, negociació, coopera-ció i execució d’accions individuals i col·lec-tives.

Iniciar-se en el procés d’experimentaciócientífica, tot aprenent amb l’observació,la classificació, el plantejament d’hipòte-sis, la recollida i transformació de dades, uti-litzant de forma adequada l’instrumentalcientífic, i traient-ne conclusions i comuni-cant-les.

Expressar oralment i per escrit les obser-vacions realitzades i les explicacions gene-rades tot aplicant adequadament les dife-rents tipologies textuals característiquesde la comunicació científica, com són ladescripció, la justificació, la definició i l’ar-gumentació, i demostrant un coneixementde la terminologia científica i de la simbo-logia bàsica.

Buscar informació en diferents fonts, moltespecialment a través de les tecnologies dela informació i de la comunicació, i avaluar-ne la seva idoneïtat, organitzar-la de formaque faciliti la seva consulta i recollir-la ade-quadament en el moment d’elaborar infor-mes.

Reconèixer que l’Univers està constituïtper diferents tipus d’Unitats discretes dematèria (àtoms i molècules, cèl·lules, or-ganismes, astres) i classificar-les i relacionar-les entre elles.

Reconèixer canvis que constantment esprodueixen en l’entorn i, més en general, al’Univers; algunes de les seves causes; lapossibilitat que siguin cíclics o puntuals i sisón observables o s’han d’inferir a partir dedades.

Conèixer la gran diversitat d’organismesvius i entendre les estretes interdepen-dències entre ells i el medi físic.

Conèixer el cos humà i comprendre’n el fun-cionament per tal d’utilitzar aquests conei-xements per tenir cura de la salut, i adqui-rir aquells hàbits d’higiene, alimentació iprofilaxi que siguin útils al llarg de la vida.

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

Primer nivell de concreció

Objectius terminals d’àrea

Observar objectes, éssers i fenòmens aull nu i amb instruments senzills, i fer-ne unadescripció o dibuix tot indicant-ne els tretssignificatius.Utilitzar les tècniques elementals per a la re-col·lecció discreta, etiquetatge i conservacióde mostres del medi natural (mostres d’és-sers vius o relacionades amb aquests, deminerals, roques i sòls) atenint-se a les nor-mes prèviament establertes i respectarl’entorn per evitar-ne les espoliacions i de-teriorament.Extreure les idees bàsiques de textos i ví-deos científics i de simulacions interactivesper ordinador; i analitzar la informació ob-tinguda d’esquemes, dibuixos, fotografies,mapes topogràfics i meteorològics, modelsi maquetes.Identificar el problema que es planteja enuna experiència, seguir el guió de treball ientendre el fonament científic d’aquesta, in-closa la necessitat d’emprar proves enblanc o de control; seleccionar els instru-ments de mesura i els aparells i estris ade-quats a l’objectiu previst, i si escau, construirmuntatges senzills emprant el material delaboratori adequat.Utilitzar, anomenar i netejar adequadamentel material i els instruments de mesura d’ús més freqüent en el treball de laboratorio de camp, i aplicar les normes de segure-tat necessàries per a la manipulació de ma-terials, estris i equipaments.Realitzar experiències que palesin fenò-mens físics, químics, biològics i geològics,tot observant l’efecte de la modificació devariables que hi intervenen, i treballar ambpulcritud, netedat, exactitud i precisió en lesdiferents tasques experimentals.Confeccionar una pauta de treball experi-mental per a la resolució d’un problema ocomprovació d’una hipòtesi amb la posteriorrealització i discussió de l’experiment dis-senyat. Enregistrar, de forma ordenada i precisa,manualment i informàticament i mitjançantinstruments automatitzats les dades obtin-gudes en una observació directa o en les ex-periències.

Interpretar i elaborar llistes ordenades, taulesde doble entrada, esquemes, diagrames, di-buixos, representacions gràfiques d’una va-riable, manualment i informàtica, amb dia-grames de barres i sectors, histogrames,gràfics cartesians o altres tipus de gràfics.Resoldre problemes numèrics senzills rela-cionats amb alguns continguts, amb la pos-terior discussió sobre la coherència del re-sultat, tot utilitzant correctament les unitats deles magnituds d’acord amb el sistema inter-nacional i també altres unitats d’ús quotidià.Participar en debats, realitzar exposicionsverbals, escrites o visuals, resumir oral-ment i per escrit el contingut d’una expli-cació oral o escrita senzilla, tot emprant ellèxic propi de les Ciències experimentals itenint present la correcció de l’expressió.Seleccionar criteris de classificació d’utilitatpràctica, comparar-los amb els reconegutsper la comunitat científica, i manejar clausdicotòmiques simples per classificar mine-rals, roques i éssers vius.Interrogar-se davant fenòmens i fets perbuscar-ne l’explicació científica, tot rebutjant-ne explicacions supersticioses o mítiques,i valorar les solucions històriques donadesper la ciència a problemes plantejats pelshumans i les solucions tecnològiques quemilloren la nostra qualitat de vida.Reflexionar sobre l’actitud quotidiana per-sonal envers problemes com ara la gene-ració de deixalles, el mal ús de l’energia i del’aigua, la contaminació i la limitació dels re-cursos naturals, des de la perspectiva de vo-ler trobar vies alternatives que puguin com-portar canvis d’actituds.Respectar críticament les idees dels altres icooperar en la realització dels treballs engrup.Avaluar l’ús i abús del les fonts i recursosenergètics emprats habitualment i de lesfonts d’energia alternatives. Explicar, en una primera aproximació, elmodel corpuscular de la matèria, tot as-senyalant-ne el caràcter discret i destacant-ne que la matèria té una constitució Uni-versal tant en els materials inerts com enels éssers vius, com també les caracterís-tiques bàsiques que els diferencien.

71

61

51

41

31

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

p17


Descriure les modificacions del movimentde les partícules d’un sistema, d’acord ambel model corpuscular de la matèria, en re-lació amb el bescanvi de calor amb l’entornen diverses situacions; explicar com varia latemperatura d’un sistema quan, en escalfar-lo, passa de fase sòlida a líquida i desprésa gas, i descriure, així, les propietats delstres estats físics de la matèria, prenentcom a exemple l’aigua.Elegir un mètode apropiat per a la separacióde les fases d’un sistema heterogeni o perseparar els components d’una mescla ambla finalitat de dur-lo a terme i de relacionar-loamb processos com el de la depuració/po-tabilització de l’aigua, separació de compo-nents de l’aire, del petroli o d’altres roques. Preparar solucions de solut sòlid i dissolventlíquid, donada una composició determinadaexpressada en unitats de massa per vo-lum o en percentatges, i comparar solu-cions de diferent composició quantitativaexpressades en les mateixes unitats.Distingir els conceptes fisicoquímics demassa i densitat, i substàncies pures i mes-cles; i analitzar les propietats fisicoquímiquesmés rellevants de l’aigua i de l’aire, totdestacant-ne la importància d’aquestes enels organismes i en alguns processos quo-tidians.Assenyalar que tota transmissió d’energia aun sistema hi provoca un canvi i distingir di-ferents formes i manifestacions de l’ener-gia i identificar-ne transformacions energè-tiques en situacions simples, com en uncircuit elèctric, en un escalfament per fric-ció i en un aparell d’ús quotidià.Relacionar els conceptes de corrent elèctriccontinu amb els de diferència de poten-cial, resistència i intensitat en un circuitelèctric senzill muntat a l’aula i esquema-titzar-lo tot emprant la simbologia adequa-da.Analitzar el principi de conservació de l’e-nergia en casos senzills, aprofitament del’energia en màquines i dispositius, tot des-tacant-ne la idea de rendiment.Descriure els conceptes de moviment, ve-locitat i acceleració aplicats a movimentsrectilinis, i remarcar la importància d’utilitzarun sistema de referència en l’estudi delmoviment.

Enunciar els trets fonamentals de la teoriacel·lular, i de les parts de la cèl·lula eucariota,i relacionar l’intercanvi de matèria-energiaamb els mitocondris i els cloroplasts.Relacionar la distribució de la vegetacióamb el clima i el sòl: exemplificar algunesadaptacions rellevants en l’estudi d’una zo-na determinada.Diferenciar els trets fonamentals de la mor-fologia externa dels grans grups de vegetals:algues, molses, falgueres, gimnospermes iangiospermes; i també dels fongs i elsseus grans hàbitats, i agrupar les plantes su-periors segons la seva longevitat, distin-gint el diferent aspecte que presenten enles estacions de l’any.Distingir la nutrició autòtrofa de les diversesformes de nutrició heteròtrofa; i explicar la im-portància de la fotosíntesi a l’ecosistema,com també les fases essencials del cicle bio-lògic d’un vegetal superior i enumerar d’altresformes de reproducció en el món vegetal.Analitzar els principals productes animals ivegetals que es poden trobar al mercat, i enel cas dels vegetals, relacionar-los amb laseva funció en la planta.Diferenciar els principals grups d’inverte-brats i de vertebrats a partir dels trets fo-namentals de la morfologia externa i d’al-guns aspectes molt significatius del’organització interna; exemplificar els me-canismes de reproducció sexual i asexual enanimals concrets i els seus grans hàbitats,i identificar algunes de les espècies més ha-bituals a les nostres contrades.Analitzar, en un ecosistema aquàtic o ter-restre (representatiu) de l’entorn proper,els seus components, els principals tipusd’interrelació entre ells, les cadenes i xarxestròfiques (més rellevants) i el flux de matèriai energia que s’hi estableix, i també possi-bles successions ecològiques causades perla modificació, real o teòrica, de diferents va-riables de l’ecosistema.Representar esquemàticament el SistemaSolar per tal d’explicar alguns fenòmensrelacionats amb el moviment de la Terra i dela Lluna, com ara les estacions de l’any, lesfases de la Lluna i els eclipsis i analitzar agrans trets la constitució del planeta Terra:l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera i laseva relació amb l’astenosfera.

33

23

13

03

92

82

72

62

52

42

32

22

12

02

91

81


Relacionar la pressió atmosfèrica amb eltemps atmosfèric i analitzar els factors mésimportants que determinen el clima totexemplificant-lo en el clima local.Descriure les formes de presentar-se l’aiguaa la superfície terrestre, les funcions gene-rals de la hidrosfera i les fases del cicle hi-drològic, i situar en un mapa comarcal les ai-gües superficials i subterrànies com tambéel seu abastament per a usos industrials i agrícoles per tal d’adonar-se de la limitacióde l’aigua com a recurs per a l’espècie hu-mana.Descriure els principals tipus de roques quees troben a Catalunya, relacionar-les amb elsaspectes essencials del sòl i del relleu cata-là, i assenyalar la seva utilització com a recurs.Identificar i explicar els aspectes principals deles funcions de nutrició i del sistema nerviósen l’espècie humana, basant-se en els òrgans,aparells i sistemes que les duen a terme, i al-guna de les malalties més freqüents que s’hi relacionen, com també la seva profilaxi.Analitzar les principals característiques ana-tòmiques, fisiològiques, psicològiques i se-xuals de la dona i de l’home i les bases d’al-guns mètodes de control de la reproducció.Relacionar les diferents morfologies de lescèl·lules amb les funcions que fan al cos humà.Valorar i conèixer els hàbits saludables, tantindividuals com col·lectius, en relació ambl’alimentació, l’esport, els factors que alte-ren l’equilibri del sistema nerviós i la ne-cessitat de prendre mesures adequadesper no consumir drogues i evitar el contagide malalties, en especial les de transmissiósexual més freqüents.Explicar la composició i funció dels cromo-somes i la conservació del seu nombre enl’individu, l’espècie, i els mecanismes queregeixen l’herència en l’ésser humà, i as-sociar Mendel als primers estudis científicssobre genètica.Explicar les idees bàsiques sobre la teoria dela selecció natural de Darwin, establir-ne unparal·lelisme amb la selecció artificial em-prada pels humans en ramaderia i agricultu-ra, i comentar algunes adaptacions concretesd’éssers vius al medi i algunes de les prin-cipals estratègies evolutives seguides peraquests per a la conquesta del medi aeri.

Explicar com l’escorça terrestre es troba sot-mesa a canvis continus, d’origen intern i ex-tern, la majoria cíclics, a partir dels quals esconfigura el relleu; reconèixer a la naturalesaindicadors que palesin aquests processos.Representar esquemàticament i analitzara grans trets la constitució i estructura delplaneta Terra, en particular la litosfera i la se-va relació amb l’astenosfera.Interpretar el cicle de les roques com el re-sultat de la dinàmica de la Terra i explicar elstrets fonamentals de la teoria de la tectònicade plaques i la relació d’aquestes amb la dis-tribució de volcans i terratrèmols a la Terra.Explicar la importància dels fòssils com atestimonis estratigràfics i paleobiòtics. Analitzar l’impacte dels éssers humans so-bre el sòl, l’atmosfera, la hidrosfera, els or-ganismes (animals i vegetals), i també lesseves repercussions ecològiques per talde prendre actituds de millora i defensade l’entorn.Distingir els conceptes d’element i compost,i de canvis físics i químics, i analitzar enaquests darrers la conservació de la massai la transferència d’energia.Elegir un mètode apropiat per a la separa-ció d’elements que formen part d’un com-post relacionant-lo amb les seves aplica-cions industrials.Interpretar els canvis químics senzills en elsquals participa l’oxigen (oxidació de metalls,combustió, respiració) i els que es provoquenper aplicació de solucions àcides sobre algu-nes matèries, tot comprovant-ne la reducciód’activitat en ser neutralitzades per bases.Aplicar el model atòmic de la matèria a la in-terpretació de canvis químics.Identificar substàncies mitjançant reaccionsquímiques senzilles i comentar la utilitzaciód’alguns mètodes analítics en l’alimenta-ció, material d’origen geològic i en altres si-tuacions conegudes; formular els òxids,halurs, sulfurs i hidrocarburs que faciliten lacomprensió d’altres continguts.Descriure l’origen, les propietats més re-llevants i l’ús dels materials ceràmics, com-bustibles, plàstics i fibres naturals i sintèti-ques més comunes, aplicar coneixementssobre canvis químics per fer la descripció deprocessos industrials d’obtenció de mate-rials d’ús quotidià.

35

25

15

05

94

84

74

64

54

44

34

24

14

04

93

83

73

63

53

43

p19


Definir els moviments: rectilini uniforme irectilini uniformement accelerat.Interpretar les forces com a resultat de lainteracció entre cossos i identificar diversostipus de forces que actuen en situacionsquotidianes i l’efecte que provoquen.Associar la noció intuïtiva del pes d’un cosa una força que depèn de la seva massa i del’acceleració de la gravetat a la qual està sot-mès i que, per tant, varia segons el plane-ta de referència, i aplicar les lleis de New-ton a situacions senzilles de la vidaquotidiana i al moviment d’astres a l’Uni-vers.Aplicar el principi de conservació de l’ener-gia en casos senzills i exemplificar algunscasos on hi hagi dissipació d’energia.Explicar les interaccions entre cossos, cau-sades per les seves masses i càrregues,d’acord amb les lleis de la gravitació uni-versal i de Coulomb.Aplicar el model d’ones per interpretar pro-cessos quotidians de transferència d’ener-gia com la llum, el so i radiacions diverses.Interpretar fenòmens senzills i fàcilmentobservables que s’expliquen per la interac-ció elèctrica i la interacció magnètica.Aplicar el model atòmic de la matèria a la in-terpretació de fenòmens elèctrics senzills.

16

06

95

85

75

65

55

45


Continguts generals d’àrea

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Matèria i materials.

1.1. Estats físics de la matèria.

1.2. Mescles i substàncies pures.

1.3. Elements i compostos. Naturalesa dis-continua de la matèria. Enllaç químic.

1.4. Transformacions químiques de les subs-tàncies.

1.5. Materials d’ús quotidià.

2. Els moviments i les forces.

2.1. Forces i pressions.

2.2. El moviment dels cossos.

2.3. Les forces com a causa de modificaciódel moviment.

3. L’energia.

3.1. Formes d’energia.

3.2. Transformació, conservació i dissipació del’energia.

3.3. Fonts naturals d’energia i utilització.

4. Els organismes.

4.1. Característiques generals. Classificació i identificació.

4.2. Els cinc regnes: diversitat de formes i unitat de composició, estructura i fun-ció dels éssers vius. Les funcions denutrició, relació i reproducció.

4.3. Els biomes. L’ecosistema: elements abiò-tics i biòtics. Els organismes i el medi.

4.4. L’ésser humà: el cos i la salut.

4.5. La perpetuació de l’espècie i l’evolució.

5. La Terra.

5.1. La Terra com a planeta. La Terra i la Llu-na en el Sistema Solar.

5.2. Els materials de la Terra: minerals i ro-ques. L’atmosfera i la hidrosfera. Clima i temps atmosfèric.

5.3. L’estructura i dinàmica de la Terra. Latectònica de plaques.

5.4. Els problemes ambientals.

Procediments

1. Obtenció de la informació.

1.1. Observació amb criteris científics d’ob-jectes, fenòmens naturals i processos ex-perimentals.

1.2. Observació d’imatges fixes, models, ma-quetes i ginys.

1.3. Utilització de mitjans tecnològics (audio-visuals, informàtics i telemàtics), de do-cumentació impresa i de fonts de trans-missió oral de temàtica científica.

2. Realització d’experiències.

2.1. Ús, neteja i conservació d’utillatge delaboratori i d’instruments de mesura bà-sics.

2.2. Ús de tècniques per a la recol·lecció,conservació i anàlisi de mostres.

2.3. Identificació i classificació de mostresper al treball científic.

2.4. Realització d’experiments científics i d’al-gun disseny experimental.

2.5. Ús de mitjans informàtics per al registrede dades experimentals.

3. Tractament, interpretació i expressió de la in-formació.

3.1. Utilització de tècniques per copsar i po-sar en relleu la informació, especialmentde tipus informàtic.

3.2. Interpretació de la informació recollida.

3.3. Tractament de dades numèriques en càl-culs i gràfics.

3.4. Expressió oral, escrita i visual de qües-tions científiques emprant terminologiaadequada.

Valors, normes i actituds

1. Respecte pel patrimoni natural.

1.1. Presa de consciència de la limitació delsrecursos naturals.

1.2. Respecte als éssers vius.

p21


1.3. Consciència de la necessitat de contribuir,cadascú en la mesura de les seves pos-sibilitats, a tenir cura de l’entorn.

2. Respecte per a si mateix i als altres.

2.1. Valoració dels hàbits que propicien elmanteniment de la salut i rebuig delsfactors que atempten contra la salut in-dividual i col·lectiva.

2.2. Valoració del respecte en la comunicacióde les idees i la tolerància envers les di-ferències entre les persones.

3. Sistematització del treball en les ciències ex-perimentals.

3.1. Valoració de l’ordre, la neteja i l’endreçaen relació amb el treball.

3.2. Tendència a la precisió i exactitud en larealització d’experiències i en l’ús de l’u-tillatge propi de l’àrea.

3.3. Valoració de l’enriquiment personal icol·lectiu que representa el treball engrup.

4. Valoració de l’esperit científic i de la importànciade la ciència en la tecnologia.

4.1. Reconeixement de la importància delmètode científic.

4.2. Interès a conèixer les respostes científi-ques a problemes plantejats pels éssershumans en diverses èpoques.

4.3. Disposició a l’observació i a la interpre-tació de fenòmens que s’esdevenen enel nostre entorn.

4.4. Valoració de la importància de l’avençcientificotecnològic en la millora de laqualitat de vida.


Objectius de primer cicle

Observar objectes, éssers i fenòmens aull nu i amb instruments senzills, i fer-ne unadescripció o dibuix tot indicant-ne els tretssignificatius.Utilitzar les tècniques elementals per a la re-col·lecció discreta, etiquetatge i conservacióde mostres del medi natural (mostres d’és-sers vius o relacionades amb aquests, deminerals, roques i sòls) atenint-se a les nor-mes prèviament establertes i respectarl’entorn per evitar-ne les espoliacions i de-teriorament.Extreure les idees bàsiques de textos i ví-deos científics i de simulacions interactivesper ordinador; i analitzar la informació ob-tinguda d’esquemes, dibuixos, fotografies,mapes topogràfics i meteorològics, modelsi maquetes.Identificar el problema que es planteja enuna experiència, seguir el guió de treball ientendre el fonament científic d’aquesta, in-closa la necessitat d’emprar proves enblanc o de control; seleccionar els instru-ments de mesura i els aparells i estris ade-quats a l’objectiu previst, i si escau, construirmuntatges senzills emprant el material delaboratori adequat.Utilitzar, anomenar i netejar adequadamentel material i els instruments de mesura d’ús més freqüent en el treball de laboratorio de camp, i aplicar les normes de segure-tat necessàries per a la manipulació de ma-terials, estris i equipaments.Realitzar experiències que palesin fenò-mens físics, químics, biològics i geològics,tot observant l’efecte de la modificació devariables que hi intervenen, i treballar ambpulcritud, netedat, exactitud i precisió en lesdiferents tasques experimentals.Confeccionar una pauta de treball experi-mental per a la resolució d’un problema ocomprovació d’una hipòtesi amb la posteriorrealització i discussió de l’experiment dis-senyat. Enregistrar, de forma ordenada i precisa,manualment i informàticament i mitjançantinstruments automatitzats les dades obtin-gudes en una observació directa o en les ex-periències.

Interpretar i elaborar llistes ordenades, taulesde doble entrada, esquemes, diagrames, di-buixos, representacions gràfiques d’una va-riable, manualment i informàtica, amb dia-grames de barres i sectors, histogrames,gràfics cartesians o altres tipus de gràfics.Resoldre problemes numèrics senzills re-lacionats amb alguns continguts, amb laposterior discussió sobre la coherència delresultat, tot utilitzant correctament les uni-tats de les magnituds d’acord amb el sis-tema internacional i també altres unitatsd’ús quotidià.Participar en debats, realitzar exposicionsverbals, escrites o visuals, resumir oral-ment i per escrit el contingut d’una expli-cació oral o escrita senzilla, tot emprant ellèxic propi de les Ciències experimentals i tenint present la correcció de l’expressió.Seleccionar criteris de classificació d’utilitatpràctica, comparar-los amb els reconegutsper la comunitat científica, i manejar clausdicotòmiques simples per classificar mine-rals, roques i éssers vius.Interrogar-se davant fenòmens i fets perbuscar-ne l’explicació científica, tot rebutjant-ne explicacions supersticioses o mítiques,i valorar les solucions històriques donadesper la ciència a problemes plantejats pelshumans i les solucions tecnològiques quemilloren la nostra qualitat de vida.Reflexionar sobre l’actitud quotidiana per-sonal envers problemes com ara la gene-ració de deixalles, el mal ús de l’energia i del’aigua, la contaminació i la limitació dels re-cursos naturals, des de la perspectiva de vo-ler trobar vies alternatives que puguin com-portar canvis d’actituds.Respectar críticament les idees dels altresi cooperar en la realització dels treballs engrup.Avaluar l’ús i abús del les fonts i recursosenergètics emprats habitualment i de lesfonts d’energia alternatives. Explicar, en una primera aproximació, elmodel corpuscular de la matèria, tot as-senyalant-ne el caràcter discret i destacant-ne que la matèria té una constitució uni-versal tant en els materials inerts com enels éssers vius, com també les caracterís-tiques bàsiques que els diferencien.

71

61

51

41

31

21

11

01

91

81

71

61

51

41

31

21

11

p23

Segon nivell de concrecióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Descriure les modificacions del movimentde les partícules d’un sistema, d’acord ambel model corpuscular de la matèria, en re-lació amb el bescanvi de calor amb l’entornen diverses situacions; explicar com varia latemperatura d’un sistema quan, en escalfar-lo, passa de fase sòlida a líquida i desprésa gas, i descriure, així, les propietats delstres estats físics de la matèria, prenentcom a exemple l’aigua.Elegir un mètode apropiat per a la separa-ció de les fases d’un sistema heterogeni oper separar els components d’una mesclaamb la finalitat de dur-lo a terme i de rela-cionar-lo amb processos com el de la de-puració/potabilització de l’aigua, separació decomponents de l’aire, del petroli o d’altresroques. Preparar solucions de solut sòlid i dissolventlíquid, donada una composició determinadaexpressada en unitats de massa per vo-lum o en percentatges, i comparar solu-cions de diferent composició quantitativa ex-pressades en les mateixes unitats.Distingir els conceptes fisicoquímics demassa i densitat, i substàncies pures i mes-cles; i analitzar les propietats fisicoquímiquesmés rellevants de l’aigua i de l’aire, totdestacant-ne la importància d’aquestes enels organismes i en alguns processos quo-tidians.Assenyalar que tota transmissió d’energia aun sistema hi provoca un canvi i distingir di-ferents formes i manifestacions de l’ener-gia i identificar-ne transformacions energè-tiques en situacions simples, com en uncircuit elèctric, en un escalfament per fric-ció i en un aparell d’ús quotidià.Relacionar els conceptes de corrent elèctriccontinu amb els de diferència de potencial, re-sistència i intensitat en un circuit elèctricsenzill muntat a l’aula i esquematitzar-lo totemprant la simbologia adequada.Analitzar el principi de conservació de l’e-nergia en casos senzills, aprofitament del’energia en màquines i dispositius, tot des-tacant-ne la idea de rendiment.Descriure els conceptes de moviment, ve-locitat i acceleració aplicats a movimentsrectilinis, i remarcar la importància d’utilitzarun sistema de referència en l’estudi delmoviment.

Enunciar els trets fonamentals de la teoriacel·lular, i de les parts de la cèl·lula eucariota,i relacionar l’intercanvi de matèria-energiaamb els mitocondris i els cloroplasts.Relacionar la distribució de la vegetacióamb el clima i el sòl: exemplificar algunesadaptacions rellevants en l’estudi d’una zo-na determinada.Diferenciar els trets fonamentals de la mor-fologia externa dels grans grups de vegetals:algues, molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes; i també dels fongs i elsseus grans hàbitats, i agrupar les plantes su-periors segons la seva longevitat, distin-gint el diferent aspecte que presenten enles estacions de l’any.Distingir la nutrició autòtrofa de les diversesformes de nutrició heteròtrofa; i explicar la im-portància de la fotosíntesi a l’ecosistema,com també les fases essencials del cicle bio-lògic d’un vegetal superior i enumerar d’altresformes de reproducció en el món vegetal.Analitzar els principals productes animals i vegetals que es poden trobar al mercat, ien el cas dels vegetals, relacionar-los ambla seva funció en la planta.Diferenciar els principals grups d’inverte-brats i de vertebrats a partir dels trets fona-mentals de la morfologia externa i d’algunsaspectes molt significatius de l’organitzacióinterna; exemplificar els mecanismes dereproducció sexual i asexual en animalsconcrets i els seus grans hàbitats, i identi-ficar algunes de les espècies més habi-tuals a les nostres contrades.Analitzar, en un ecosistema aquàtic o ter-restre (representatiu) de l’entorn proper,els seus components, els principals tipusd’interrelació entre ells, les cadenes i xarxestròfiques (més rellevants) i el flux de matèriai energia que s’hi estableix, i també possi-bles successions ecològiques causades perla modificació, real o teòrica, de diferents va-riables de l’ecosistema.Representar esquemàticament el SistemaSolar per tal d’explicar alguns fenòmensrelacionats amb el moviment de la Terra i dela Lluna, com ara les estacions de l’any, lesfases de la Lluna i els eclipsis i analitzar agrans trets la constitució del planeta Terra:l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera i laseva relació amb l’astenosfera.

33

23

13

03

92

82

72

62

52

42

32

22

12

02

91

81

Segon nivell de concreció

Relacionar la pressió atmosfèrica amb eltemps atmosfèric i analitzar els factors mésimportants que determinen el clima totexemplificant-lo en el clima local.Descriure les formes de presentar-se l’aiguaa la superfície terrestre, les funcions gene-rals de la hidrosfera i les fases del cicle hi-drològic, i situar en un mapa comarcal les ai-gües superficials i subterrànies com tambéel seu abastament per a usos industrials iagrícoles per tal d’adonar-se de la limitacióde l’aigua com a recurs per a l’espècie hu-mana.Descriure els principals tipus de roquesque es troben a Catalunya, relacionar-lesamb els aspectes essencials del sòl i del re-lleu català, i assenyalar la seva utilitzaciócom a recurs.

Objectius de segon cicle

(Els 16 primers objectius terminals del primer ci-cle són també propis del segon cicle.)

Identificar i explicar els aspectes principalsde les funcions de nutrició i del sistema ner-viós en l’espècie humana, basant-se en elsòrgans, aparells i sistemes que les duen aterme, i alguna de les malalties més fre-qüents que s’hi relacionen, com també laseva profilaxi.Analitzar les principals característiques ana-tòmiques, fisiològiques i psicològiques isexuals de la dona i de l’home i les basesd’alguns mètodes de control de la repro-ducció.Relacionar les diferents morfologies de lescèl·lules amb les funcions que fan al cos hu-mà.Valorar i conèixer els hàbits saludables, tantindividuals com col·lectius, en relació ambl’alimentació, l’esport, els factors que alte-ren l’equilibri del sistema nerviós i la ne-cessitat de prendre mesures adequadesper no consumir drogues i evitar el contagide malalties, en especial les de transmissiósexual més freqüents.Explicar la composició i funció dels cromo-somes i la conservació del seu nombre enl’individu, l’espècie, i els mecanismes queregeixen l’herència en l’ésser humà, i as-sociar Mendel als primers estudis científicssobre genètica.Explicar les idees bàsiques sobre la teoriade la selecció natural de Darwin, establir-ne un paral·lelisme amb la selecció artificialemprada pels humans en ramaderia i agri-cultura, i comentar algunes adaptacionsconcretes d’éssers vius al medi i algunesde les principals estratègies evolutives se-guides per aquests per a la conquesta delmedi aeri.Explicar com l’escorça terrestre es troba sot-mesa a canvis continus, d’origen intern i ex-tern, la majoria cíclics, a partir dels quals esconfigura el relleu; reconèixer a la naturalesaindicadors que palesin aquests processos.Representar esquemàticament i analitzara grans trets la constitució i estructura delplaneta Terra, en particular la litosfera i la se-va relació amb l’astenosfera.

44

34

24

14

04

93

83

73

63

53

43

p25


Interpretar el cicle de les roques com el re-sultat de la dinàmica de la terra i explicar elstrets fonamentals de la teoria de la tectònicade plaques i la relació d’aquestes amb la dis-tribució de volcans i terratrèmols a la Terra.Explicar la importància dels fòssils com atestimonis estratigràfics i paleobiòtics. Analitzar l’impacte dels éssers humans so-bre el sòl, l’atmosfera, la hidrosfera, els or-ganismes (animals i vegetals), i també lesseves repercussions ecològiques per talde prendre actituds de millora i defensade l’entorn.Distingir els conceptes d’element i compost,i de canvis físics i químics, i analitzar enaquests darrers la conservació de la massai la transferència d’energia.Elegir un mètode apropiat per a la separa-ció d’elements que formen part d’un com-post relacionant-lo amb les seves aplica-cions industrials.Interpretar els canvis químics senzills en elsquals participa l’oxigen (oxidació de me-talls, combustió, respiració) i els que es pro-voquen per aplicació de solucions àcidessobre algunes matèries, tot comprovant-ne la reducció d’activitat en ser neutralitza-des per bases.Aplicar el model atòmic de la matèria a la in-terpretació de canvis químics.Identificar substàncies mitjançant reaccionsquímiques senzilles i comentar la utilitzaciód’alguns mètodes analítics en l’alimenta-ció, material d’origen geològic i en altres si-tuacions conegudes; formular els òxids,halurs, sulfurs i hidrocarburs que faciliten lacomprensió d’altres continguts.Descriure l’origen, les propietats més re-llevants i l’ús dels materials ceràmics, com-bustibles, plàstics i fibres naturals i sintèti-ques més comunes, aplicar coneixementssobre canvis químics per fer la descripció deprocessos industrials d’obtenció de mate-rials d’ús quotidià.Definir els moviments: rectilini uniforme i rectilini uniformement accelerat.Interpretar les forces com a resultat de lainteracció entre cossos i identificar diversostipus de forces que actuen en situacionsquotidianes i l’efecte que provoquen.

Associar la noció intuïtiva del pes d’un cos auna força que depèn de la seva massa i del’acceleració de la gravetat a la qual estàsotmès i que, per tant, varia segons el pla-neta de referència, i aplicar les lleis de New-ton a situacions senzilles de la vida quotidianai al moviment d’astres a l’Univers.Aplicar el principi de conservació de l’ener-gia en casos senzills i exemplificar algunscasos on hi hagi dissipació d’energia.Explicar les interaccions entre cossos, cau-sades per les seves masses i càrregues,d’acord amb les lleis de la gravitació uni-versal i de Coulomb.Aplicar el model d’ones per interpretar pro-cessos quotidians de transferència d’ener-gia com la llum, el so i radiacions diverses.Interpretar fenòmens senzills i fàcilmentobservables que s’expliquen per la interac-ció elèctrica i la interacció magnètica.Aplicar el model atòmic de la matèria a la in-terpretació de fenòmens elèctrics senzills.

16

06

95

85

75

65

55

45

35

25

15

05

94

84

74

64

54


p27



Biologia i geologia

• L’Univers: matèria i energia. Les galàxies i lesestrelles. La Via Làctia i el sistema solar. Els as-tres del sistema solar. Origen i fi de l’Univers.

• L’any llum. Rotació i translació. Eclipsis, cicle dia-nit, cicle estacional i fases lunars.

• Evolució del coneixement de l’Univers: geo-centrisme, heliocentrisme i uniformitat.

• Els mètodes d’estudi de la Terra. Divisió zonalde la Terra segons les anàlisis sísmiques. Ele-ments geoquímics, distribució i propietats. Gra-vetat i magnetisme.

• L’estructura externa de la Terra. Les plaques li-tosfèriques i el seu moviment. La hidrosfera,com a regulador tèrmic. El clima. Meteorització.Les capes atmosfèriques. La biosfera i els seuslímits. Els ecosistemes. La formació de la Terra.L’energia externa del planeta.

• L’energia interna de la Terra i el seu origen. De-riva continental. Vulcanisme i sismologia. La for-mació de serralades.

• Concepte i classificació dels minerals. Propie-tats fisicoquímiques dels minerals. Mineralscristalins i amorfs. Formació de cristalls. Con-cepte, classificació i tipus de roques. Aplicacionsi interès econòmic dels minerals i de les roques.

• Elements bioquímics i principis immediats. Lacèl·lula: tipus, orgànuls i funció. Organitzaciócel·lular.

• Característiques dels éssers vius. Funcions vi-tals. Diversitat d’organismes. La biodiversitat.

• Consum i producció d’energia: nutrició i foto-síntesi. Creixement, calor i moviment. Repro-ducció, coordinació, relació i adaptació.

• L’ecologia. La integració dels éssers vius en elmedi. Les xarxes tròfiques.

• La classificació dels éssers vius: sistemàtica itaxonomia (Carl von Linné). L’espècie com launitat taxonòmica.

• Els cinc regnes d’éssers vius: definició, carac-terístiques i exemples. Els principals grups deplantes i animals. L’espècie humana. Els viruscom a organismes al límit de la vida.

Física i química

• L’energia de la matèria. Fonts d’energia. Con-servació i degradació de l’energia. L’electricitati el magnetisme. La radiació.

• La posició i el moviment. La velocitat. L’energiacinètica i l’energia potencial. L’energia tèrmica.Les transformacions de l’energia i els principisde conservació.

• Els efectes de les forces. Mesura i unitats deforces. Tipus de forces. Representació i com-posició de forces. El dinamòmetre. El treball i les màquines.

• L’energia elèctrica. Conductors i aïllants. El cor-rent elèctric: generació i transport. Intensitat i voltatge. Les ones: so i llum. Miralls i lents. Laconducció de la calor.

• La matèria. Mesures: massa i volum. Propietatsdels estats de la matèria. La densitat. La flota-bilitat de les substàncies.

• Teoria i estructura atòmica de la matèria. Lesmolècules. Fórmules químiques. Els estats dela matèria i la teoria cinètica. Escales de tem-peratura.

• Les substàncies pures i les mescles. Elementsi compostos. Mescles heterogènies i dissolu-cions. La solubilitat. La concentració. L’atmosfera.

• Canvis físics i químics de la matèria. Separacióde mescles i de compostos. Les reaccions quí-miques. Reactius i productes. Reaccions ambl’oxigen i amb els àcids. Energia de les reac-cions.

Procediments

Biologia i geologia

• Definició de termes a partir de la seva etimo-logia.

• Classificació i caracterització dels diferents as-tres.

• Observació dels canvis que es produeixen a l’Univers, justificant algunes de les causes.

• Representació esquemàtica del sistema solar.• Descripció de les funcions generals de la hi-

drosfera i les fases del cicle hidrològic.• Descripció dels diferents tipus de roques de Ca-

talunya, assenyalant la seva utilització com a re-curs.

Continguts de primer cicle

• Utilització de dades per arribar a la comprensiói deducció d’un fenomen.

• Interpretació d’informacions recollides.• Observació amb criteris científics dels fenò-

mens naturals estudiats.• Elaboració d’anàlisis de mapes meteorològics.• Utilització de tècniques per a la recol·lecció, eti-

quetatge i conservació de mostres recollides enel medi natural.

• Utilització i neteja del material i instruments demesura emprats.

• Anàlisi d’informacions obtingudes a partir de tex-tos escrits o vídeos científics.

• Observació d’éssers amb instruments senzillsi plasmació de la informació recollida en des-cripcions i/o dibuixos indicant les característi-ques més significatives.

• Classificació i selecció dels diferents regnes delséssers vius, caracteritzant-los i exemplificant-los.

• Coneixement de les característiques i funcionsdel propi cos.

• Elaboració de definicions sobre els fonamentsde la teoria cel·lular.

• Explicació de la importància de la fotosíntesi al’ecosistema.

• Expressió oral i per escrit d’aspectes cientí-fics emprant el vocabulari adequat.

• Confecció de pautes de treball experimentals.• Experimentació per fer palesos els fenòmens

biològics i geològics estudiats. Verificació de da-des a partir d’aquestes experimentacions.

• Avaluació de l’ús i abús de les fonts energèti-ques emprades.

• Cerca d’informació a través de diverses fonts,avaluant-ne la correcció.

• Elaboració d’informes escrits.

Física i química


• Explicació de les propietats, característiques i estats de la matèria, emprant un llenguatgeadequat.

• Observació de les transformacions de la ma-tèria.

• Elaboració d’un circuit elèctric senzill.• Elaboració de definicions precises de concep-

tes fisicoquímics de massa i densitat i de subs-tàncies pures i de mescles.

• Anàlisi de les propietats fisicoquímiques del’aigua i de l’aire.

• Experimentació amb la preparació de solucionsde solut sòlid i dissolvent líquid.

• Verificació dels mètodes apropiats per separarels components d’una mescla.

• Comunicació efectiva dels coneixements apre-sos tant per escrit com oralment.

• Elaboració d’arguments sòlids i coherents res-pecte als aprenentatges nous.

• Iniciació en el procés d’experimentació científica. • Ús dels estris propis del laboratori.• Selecció dels estris adients segons sigui l’ex-

perimentació feta.• Aplicació i seguiment de les normes de segu-

retat necessàries en la manipulació d’estris i ma-terials.

• Ús de tècniques per a l’anàlisi de mostres.• Seguiment dels treballs experimentals propo-

sats, entenent el fonament científic d’aquests. • Comprovació d’hipòtesis.• Enregistrament precís i endreçat de dades ob-

tingudes després de l’experimentació.


Biologia i geologia

• Valoració envers la natura.• Respecte envers l’entorn, evitant deterioraments.• Valoració i respecte envers les normes esta-

blertes.• Reconeixement de la importància de l’ús de re-

cursos naturals. • Promoció de sistemes de vida saludables.• Rebuig de les actuacions que malmeten l’entorn

natural.• Valoració de la importància d’estalviar aigua.• Valoració de l’esforç en la consecució de fites

personals.• Interès envers la multiplicitat de paisatges del

planeta.• Valoració de l’aprofitament de diverses fonts

d’energia.• Reflexió i compromís en qüestions com el mal

ús de l’energia i de l’aigua.Física i química

• Importància d’emprar arguments rigorosos i precisos.


p29


• Consciència de la importància de desenvoluparun esperit crític.

• Valoració de la iniciativa i la creativitat personals.• Valoració de la curiositat com a via d’aprenen-

tatge.• Interès per fets, tot buscant l’explicació cientí-

fica.• Respecte envers les idees i suggeriments dels

altres.


Biologia i geologia

• La litosfera. Volcans i terratrèmols. Pla de Benioff.Tectònica de plaques litosfèriques. Serralades, dor-sals oceàniques i zones de subducció. Plega-ments, falles i mantells de corriment.

• Els agents que modifiquen el relleu i els factorsque hi intervenen. Els sistemes morfoclimàtics.La història de la Terra i les eres geològiques.

• El concepte de medi ambient. Les adaptacions.El concepte d’ecosistema. Flux d’energia i dematèria. Els cicles biogeoquímics. L’ésser humài el medi ambient.

• Els ecosistemes terrestres. Els boscos tropicalsi els boscos temperats. La sabana. Els deserts.La praderia, la taigà i la tundra. Els ecosistemesmediterranis. Els mars, els oceans i les aigüescontinentals.

• Les persones com a organismes pluricel·lu-lars. Els tipus de teixits animals.

• L’anatomia de l’aparell reproductor femení i mas-culí. La fisiologia de la reproducció. Els mètodescontraceptius. Les tècniques de reproducció as-sistida. Prevenció de les malalties que afecten l’a-parell reproductor. L’adolescència.

• Aparells que intervenen en la nutrició humana.Els òrgans i conductes dels aparells digestiu,respiratori, circulatori i excretor. Relacions entreels diversos òrgans. Hàbits saludables. El sis-tema immunitari i la seva funció defensiva.

• La coordinació entre els òrgans, aparells i sis-temes que formen l’ésser humà: els ossos,músculs i òrgans dels sistemes esquelètic,muscular i nerviós, i les seves funcions. El sis-tema endocrí i la funció de les hormones. Lafunció dels òrgans dels sentits. Hàbits per man-tenir la salut.

• Les característiques biològiques dels éssersvius: mitosi i meiosi, reproducció i herència, leslleis de Mendel, concepte de gen, les malaltieshereditàries, els aliments transgènics, l’origeni l’evolució dels éssers vius.

Física i química

• Tipus, mesura, representació i composició deforces. El principi d’inèrcia i el moviment recti-lini uniforme. El mètode científic i el sistema in-ternacional d’unitats.

• La massa i el pes. L’acceleració de la gravetati la caiguda de cossos. El principi de la dinàmi-ca. Força, velocitat i trajectòria. El moviment cir-cular i la pressió.

• El treball i la transmissió d’energia. L’energia ci-nètica. L’energia potencial gravitatòria. La po-tència. L’energia elèctrica.

• La freqüència, l’amplitud, la longitud d’ona i lavelocitat de propagació. El so. Les ones elec-tromagnètiques. Les propietats de les ones.Lents i miralls. El color.

• Les substàncies pures i les mescles. Les pro-pietats de les substàncies. Elements i com-postos. Compostos iònics. Compostos cova-lents. Els àtoms. L’estructura atòmica. L’enllaçatòmic. El nombre atòmic i el nombre màssic.Isòtops. La taula periòdica. Metalls i enllaç me-tàl·lic. Les unions intermoleculars. L’energiad’enllaç.

• Reactius i productes. L’equació química d’unareacció. El mol. Estequiometria. L’ajust de re-accions. L’energia de les reaccions químiques.Hidrocarburs i combustió. Reaccions de com-binació, de descomposició i de desplaçament.L’electròlisi. Àcids i bases. El pH. La neutralit-zació.

Procediments

Biologia i geologia


• Representació esquemàtica de l’estructura dela litosfera, entesa com a un element dinàmic.

• Classificació dels sistemes morfoclimàtics.• Observació dels agents modificadors del re-

lleu a partir d’il·lustracions.• Classificació dels factors modificants del re-

lleu.• Observació amb criteris científics dels cicles bio-

geoquímics.• Expressió escrita i oral de les observacions fe-

tes fent servir la terminologia adequada.• Coneixement de les característiques i funcions

del propi cos.


Continguts de segon cicle

• Comprensió de diverses solucions a proble-mes sanitaris.

• Diferenciació de les característiques pròpiesde l’aparell reproductor femení i del masculí.

• Anàlisi de les bases d’alguns mètodes de con-trol de la reproducció.

• Classificació de les diverses funcions dels òr-gans que intervenen en la nutrició humana.

• Establiment de relacions entre els diferentssistemes que intervenen en la nutrició.

• Correspondències entre òrgans, aparells i sis-temes que formen l’ésser humà.

• Classificació de malalties hereditàries i de laprevenció de cadascuna.

Física i química


• Identificació de diversos tipus de forces i anà-lisi dels seus efectes.

• Definició dels moviments rectilini uniforme i rec-tilini uniformement accelerat.

• Anàlisi del principi de conservació de l’energia,aplicant-lo a casos senzills.

• Interpretació d’alguns processos de transfe-rència d’energia com el so i el color a partir delmodel d’ones.

• Definició dels conceptes element i compost,utilitzant un llenguatge adequat.

• Utilització de diverses tipologies textuals pròpiesde la comunicació científica, com la justificació,l’argumentació i la descripció.

• Elaboració d’informes escrits.• Comunicació efectiva dels coneixements apre-

sos tant per escrit com oralment.• Coneixement de la simbologia estudiada.• Interpretació d’alguns canvis químics senzills.• Aplicació del model atòmic de la matèria a la in-

terpretació de canvis químics.• Coneixement dels elements de la taula periò-

dica.• Classificació dels diversos tipus de reaccions.• Identificació de substàncies per mitjà de reac-

cions químiques senzilles.• Elaboració de pautes de treball experimental per

a la comprovació d’hipòtesis.• Ús dels estris propis del laboratori.• Selecció dels estris adients segons sigui l’ex-

perimentació feta.

• Aplicació i seguiment de les normes de segu-retat necessàries en la manipulació d’estris i ma-terials.

• Comprovació d’hipòtesis.• Enregistrament precís i ordenat de dades ob-

tingudes després de l’experimentació.


Biologia i geologia

• Actitud de respecte envers la natura.• Rebuig de les actuacions que malmeten l’entorn

natural.• Respecte envers les normes establertes en el

treball en equip.• Valoració de la utilització de l’argumentació de

les pròpies idees.• Cura del propi cos.• Interès envers la salut.• Valoració dels hàbits per mantenir la salut i per

prevenir malalties.• Rebuig de les actuacions que atempten contra

la pròpia salut i la dels altres.

Física i química

• Valoració de la curiositat com a via d’aprenen-tatge.

• Interès per fets, tot buscant-ne l’explicaciócientífica.

• Foment d’una actitud de respecte envers lesidees i suggeriments dels altres.

• Conscienciació envers l’ús d’arguments cohe-rents.

• Interès per l’ordre i la neteja en el propi treball.• Valoració de la importància del mètode científic.

p31


p33

Tercer nivell de concrecióPROJECTE PEDAGÒGIC I EDITORIAL

Seqüenciació de continguts de primer cicle de biologia i geologia (1r llibre)

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Compleció de sèries de preguntes sobre l’Univers i les seves

característiques.Distinció i definició dels principals elements que formenl’Univers.Reconeixement, a partir de fotografies, dels instrumentsemprats per estudiar l’Univers. Compleció d’un qüestionari sobre el sistema solar a partir deles dades d’una taula.Reconeixement dels moviments dels astres, i la seva relacióamb el cicle dia-nit, el cicle estacional, els eclipsis i les faseslunars a partir de dibuixos.Compleció d’un text descriptiu sobre l’evolució delconeixement de l’Univers en la història. Observació de dibuixos sobre les teories actuals queexpliquen la formació de l’Univers i compleció de preguntesrelacionades.Construcció i ús del rellotge de sol.

• Univers: matèria i energia, ordre i jerarquia.• Els astres.• Les galàxies i les estrelles.• La Via Làctia i el sistema solar.• Els astres del sistema solar.• La unitat de mesura de les distàncies astronòmiques: l’any llum.• Rotació i translació.• Ecipsis, cicle dia-nit, cicle estacional i fases lunars.• Origen de l’Univers: el Big Bang.• Fi de l’Univers: hipòtesis.• Evolució del coneixement de l’Univers: geocentrisme,

heliocentrisme i uniformitat.

Hàbit d’observar l’entorn físic.Comprensió del fet que la ciència encara té moltes questionsper resoldre.Interès per fer un seguiment al llarg del temps de l’evolució deles respostes donades a problemes plantejats pels éssers hu-mans.Valoració de la importància de la capacitat d’imaginar, perarribar al coneixement de les coses extremament grans.Interès a explicar científicament els fenòmens de la natura.

Resolució de preguntes a partir de la lectura del text.

• El cometa Halley.

Estimulació de l’interès pel coneixement de l’Univers.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 10

Construcció i ús d’un rellotge de sol.

• El rellotge de sol.

Interès per construir i interpretar el rellotge de sol.

Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitat del’alumne/a.

• Educació per a la salut: Les radiacions solars.

Consciènciació sobre la necessitat de protegir-se del sol.

PÀGINA 26

PÀGINA 32

PÀGINA 34

Compleció d’un qüestionari sobre característiques de la Terra apartir de l’observació de les dades d’una taula.Elaboració d’un esquema de la Terra i situació de les capes quela formen tant des del punt de vista de les anàlisisquímiques (capes internes) com de l’estructura externa.Compleció d’un text sobre els mètodes d’estudi utilitzats perconèixer la Terra.Diferenciació entre mineral i roca i reconeixement d’algunsexemples a partir de fotografies.Reconeixement d’algunes caracterísitques dels minerals a par-tir de l’observació de fotografies.Descripció de l’origen de la Terra en quatre o cinc fases i com-pleció d’un questionari relacionat. Compleció d’una taula sobre les capes de l’atmosfera.Interpretació d’un esquema sobre el cicle de l’aigua.Compleció de preguntes sobre la hidrosfera.Compleció de preguntes sobre la gravetat, el magnetisme i lesconseqüènces i aplicacions.

• La Terra i el perquè del seu estudi.• Els mètodes d’estudi de la terra: mètodes directes i indirectes.• Divisió zonal de la Terra segons les anàlisis sísmiques: nucli,

mantell i escorça.• L’estructura externa de la Terra: atmosfera, hidrosfera,

biosfera i litosfera.• Els elements geoquímics, distribució i propietats.• Mineral i roca.• Coneixement de l’existència de plaques litosfèriques.• Gravetat i magnetisme.• Les plaques litosfèriques i el seu moviment.• La hidrosfera: aigua i sals, el cicle de l’aigua.• Les capes atmosfèriques.• La biosfera i els seus límits. Els ecosistemes.• La formació de la Terra.

Valoració de l’explotació racional de les primeres matèriesd’origen geològic.Tendència a l’observació activa, manipulant com calguil’objecte que s’estudia.Valoració en l’ús de materials potencialment menyscontaminants i degradables.Preocupació i valoració de les respostes que ha donat laciència a diferents problemes al llarg de la història.

PÀGINA 38

PÀGINA 56

PÀGINA 62

PÀGINA 64

1 un

itat L’UNIVERS 2 u

nit

at LA TERRA


• La Terra: plana, esfèrica o una petxina?

Reflexió sobre la diferent manera d’interpretar la realitat deles diverses cultures de la Terra i durant les diferents èpo-ques històriques.

Construcció i ús d’una brúixola.

• La brúixola.

Interès per construir i fer servir la brúixola.

Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidiani-tat de l’alumne/a.

• Educació ambiental: Els metalls pesants.

Consciènciació de la necessitat de reduir i controlar els resi-dus, especialment els perillosos.

PROCEDIMENTS • CONCEPTES ACTITUDS, VALORS I NORMES

Tercer nivell de concrecióIN

FO

RM

AC

IÓR

EP

OR

TA

TG

EP

RO

CE

DIM

EN

TE

IX T

RA

NS

VE

RS

AL

4 un

itat ELS ÉSSERS VIUS 5 u

nit

atfi

nal3 u

nit

at

Reflexió a partir de l’observació de fotografies de lessemblances bàsiques entre éssers vius.Compleció de preguntes sobre els components molecularsdels éssers vius.Lectura d’una frase sobre bioelements i compleció d’unapregunta relacionada.Relació de biolements amb la seva funció.Compleció de preguntes sobre la cèl·lula i relació de lesseves parts amb les funcions respectives.Diferenciació entre organismes unicel·lulars i pluricel·lulars apartir de fotografies.Relació d’organismes amb el tipus d’alimentació que tenen.Relació de diferents activitats amb les funcions vitals delsorganismes. Raonament sobre la importància de les funcionsvitals.Definició dels conceptes d’adaptació i evolució.Compleció de frases sobre el concepte de biodiversitat.Observació de dibuixos sobre els diferents ambientsterrestres i compleció de preguntes relacionades.Comparació dels diferents medis.Compleció de preguntes relacionades amb els diferents tipusde relació entre éssers vius.Comprensió del paper essencial dels principals bioelements ibiomolècules (principis immediats) que componen la vida.Reconeixement de la cèl·lula com a unitat estructural,funcional i reproductora dels éssers vius.Enumeració de les principals característiques dels éssers vius.Definició d’adaptació, homeòstasi i reproducció.Identificació de les funcions vitals com a mecanismes que pos-sibiliten les capacitats dels éssers vius.

• Elements bioquímics i principis immediats.• La cèl·lula: tipus de cèl·lula, orgànuls i funció.• Organització cel·lular: diversitat d’organismes, diversitat cel·lular.• Funcions vitals. Característiques dels éssers vius.• Diversitat d’organismes: mida, forma, ambient i manera

d’alimentar-se.• La biodiversitat.

Reconeixement de la constant evolució de les disciplines cientí-fiques.Interès per conèixer què és la vida i com són els éssers vius.Interès per conèixer la diversitat d’organismes.Consciència de la importància de l’aigua per als éssers vius ivaloració de la necessitat de fer-ne un ús racional.


• El misteri de l’origen (de la vida).

Estimulació de l’interès per conèixer l’origen de la vida i lesqüestions que es planteja la ciència.

PÀGINA 68


• Educació ambiental: La pèrdua de biodiversitat.

Conscienciació i identificació del paper de les persones en lapèrdua de la biodiversitat.

PÀGINA 86

PÀGINA 92

PÀGINA 94

Classificació de diferents éssers vius a partir de l’observacióde dibuixos.Compleció d’una graella sobre les característiques delsdiferents regnes i d’un qüestionari de preguntesrelacionades.Recerca d’informació sobre els bolets.Compleció d’un text sobre els diferents tipus de plantes.Observació i interpretació d’un esquema sobre lareproducció de les plantes amb flor.Classificació de diferents tipus de plantes a partir defotografies.Definició i diferenciació entre animal vertebrat i animalinvertebrat, enumeració d’exemples.Enumeració de diferents malalties humanes i les sevescauses. Reflexió sobre la naturalesa dels virus.

• La classificació dels éssers vius: sistemàtica i taxonomia, Carlvon Linné.

• L’espècie com a unitat taxonòmica o categoria bàsica de laclassificació.

• Els cinc regnes d’éssers vius: definició, característiquesprincipals i exemples.

• Els principals grups de plantes i animals: criteris emprats en laclassificació.

• L’espècie humana.• Els virus com a organisme al límit de la vida.

Interès per comparar i classificar.Valoració de la gran diversitat d’éssers vius.Interès per l’observació.Respecte pels éssers vius.Entesa de la relació de parentiu de tots els éssers vius,incloent-hi l’espècie humana.


• Éssers fantàstics o reals?

Curiositat per conèixer éssers vius diferents i relativitzaciódels conceptes de fantasia i realitat.

PÀGINA 98

Observació de bacteris del iogurt i de fongs productors depenicil·lina.

• Microscòpia.

Interès per fer preparacions microscòpiques i observar-les.

Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitatde l’alumne/a.

• Educació cívica: Espècie, raça i racisme.

Reconeixement de la no-justificació científica de lesdiferències racials i rebuig de tot tipus de marginació.

PÀGINA 116

PÀGINA 122

PÀGINA 124

PÀGINA 128

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

LA VIDA

Observació de cèl·lules al microscopi.

• Microscòpia.

Interès per fer preparacions microscòpiques i observar-les.


p35


Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Escriptura i conversió de mesures de massa i volum utilitzant

diferents unitats.Utilització de factors de conversió en la realització de canvisd’unitats.Ús d’instruments de mesura com provetes i balances.Lectura i interpretació de mesures en escales i regles graduats.Cerca d’informació fent ús de diferents fonts bibliogràfiquesi informàtiques.Identificació de la precisió d’un aparell de mesura i selecció del’instrument més adequat en cada cas.Càlcul de la capacitat de recipients amb formes geomètriquessenzilles.Càlcul de la densitat d’un cos a partir de la seva massa i el seuvolum.Compleció d’una taula en què es relacionin els conceptes demassa, volum i densitat.

• La matèria. Propietats generals i propietats característiques.• Els estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós.• Propietats de sòlids, líquids i gasos: massa, volum i forma.• Definició i mesura de la massa i del volum.• El sistema internacional d’unitats. Unitats de massa i de volum.• Aparells de mesura de massa i de volum. Precisió i errors de

mesura.• Una propietat característica de la matèria: la densitat.

Definició i mesura.• La flotabilitat dels cossos.

Interès per l’exactitud en la realització de mesures.Reconeixement de la importància d’utilitzar un sistemaunificat d’unitats de mesura.Curiositat per trobar una explicació dels fenòmens quesucceeixen al nostre entorn.Valoració de la importància del paper que ha tingut la ciència enel progrés de la humanitat.Esperit crític i objectiu davant les explicacions de la ciència alsfenòmens naturals.

Lectura d’un text i resposta a diverses qüestions que hi fan re-ferència.

• Els globus aerostàtics.Presa de consciència de la importància de la ciència per al pro-grés de la humanitat.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 10

Tractament numèric de dades experimentals.• Determinació de la densitat d’un cos.

Cura en la realització de mesures.Neteja i conservació del material del laboratori.


• El reciclatge de materials.Preocupació pel problema que genera la limitació delsmaterials i el seu reciclatge necessari.

PÀGINA 22

PÀGINA 28

PÀGINA 30

Identificació de les partícules principals que componen elsàtoms.Ús d’un model atòmic senzill per situar gràficament lespartícules d’un àtom.Lectura i interpretació de fórmules químiques senzilles.Representació gràfica de molècules simples a partir de laseva fórmula química.Cerca d’informació utilitzant diferents fonts bibliogràfiqueso informàtiques.Identificació de l’estat d’agregació d’una substància a partir dela seva temperatura i dels seus punts de fusió i d’ebullició.de temperatures entre diferents escales.

Ús d’un termòmetre en la lectura de temperatures.Formulació d’hipòtesis fonamentades en una recollidad’informació.

• La teoria atòmica. Estructura i composició dels àtoms.• Electrons, protons i neutrons. Els quarks.• Les molècules. Símbols atòmics i fórmules químiques.• Disposicó dels àtoms d’una substància, segons el seu estat

d’agregació.• La temperatura i la teoria cinètica.• Canvis d’estat. Punts de fusió i d’ebullició.• Escales de temperatura: Celsius, Fahrenheit i Kelvin.• Aparells de mesura de temperatura: el termòmetre.

Disposició a l’observació de l’entorn i a la interpretació dels fe-nòmens naturals.Interès per conèixer les diferents explicacions científiques ques’han donat en diferents èpoques als fenòmens de lanatura.Reconeixement de la importància de l’ús de models per al pro-grés científic.Interès per conèixer el llenguatge de la química, valoranttambé la importància de la seva universalitat.Valoració de la importància del fet d’utilitzar un sistemaunificat de mesures.

PÀGINA 34

PÀGINA 46

PÀGINA 52

PÀGINA 54

1 un

itat LA MATÈRIA PER FORA 2 u

nit

at LA MATÈRIA PER DINS

Lectura d’un text i resposta a diverses qüestions que hi fanreferència.

• La nanotecnologia.Interès i curiositat per conèixer l’evolució històrica de laciència.

Utilització d’estris de laboratori i aparells de mesura.• Determinació del punt de fusió del gel.

Meticulositat en els processos experimentals.

Plantejament de preguntes relacionades amb laquotidianitat de l’alumne/a.

• L’efecte hivernacle.Actitud crítica envers les agressions al medi ambient.Consciència dels problemes ambientals que causa lasocietat actual.


Seqüenciació de continguts de primer cicle de física i química (1r llibre)


FO

RM

AC

IÓR

EP

OR

TA

TG

EP

RO

CE

DIM

EN

TE

IX T

RA

NS

VE

RS

AL

4 un

itat TRANSFORMACIONS DE LA MATÈRIA 5 u

nit

atfi

nal3 u

nit

at

Identificació de substàncies pures a partir de representacions del’estructura molecular de diferents substàncies.Identificació i classificació d’elements i compostos a partir de larepresentació molecular de diferents substàncies.Classificació de mescles homogènies i heterogènies.Identificació de l’estat d’agregació dels components d’una mes-cla i compleció d’un quadre de doble entrada.Cerca d’informació utilitzant diferents mitjans escrits otelemàtics.Lectura i interpretació d’un gràfic.Càlcul de la concentració d’una dissolució i resolució deproblemes numèrics senzills.Confecció d’un diagrama de sectors a partir de les dadesd’una taula.

• Substàncies pures: elements i compostos.• Mescles homogènies i heterogènies. Suspensions i col·loides.• Dissolucions. Solut i dissolvent.• La solubilitat. Dissolucions saturades.• Factors que influeixen en la solubilitat: la temperatura.• La concentració d’una dissolució. Unitats de mesura.• L’atmosfera i la composició de l’aire.

Ordre i pulcritrud en la realització d’experiències al laboratori.Interès per l’exactitud en la realització de mesures.Meticulositat en els processos experimentals.Consciència de la necessitat de respectar el medi ambient ireduir la contaminació.


• L’alquímia.Valoració del component racional de la ciència enfront les su-persticions.

PÀGINA 58


• L’aprimament de la capa d’ozó.Interès pels problemes que afecten el medi ambient.Esperit crític en la lectura de notícies i textos relatius al mediambient.

PÀGINA 70

PÀGINA 76

PÀGINA 78

Identificació i classificació de processos físics i químics.Planificació d’experiments senzills per separar mescles.Selecció del procediment més adequat per a la separació d’u-na mescla.Cerca d’informació utilitzant diferents mitjans bibliogràficso informàtics.Identificació dels elements que formen un compost.Lectura i anàlisi de l’equació d’una reacció químicaidentificant-ne els reactius i els productes.Escriptura de l’equació d’una reacció química senzilla.Formulació d’hipòtesis a partir de la descripció d’una reacció quí-mica.Identificació de la informació extreta d’experiments.Observació de l’entorn físic.Representació gràfica d’una reacció química utilitzant un modeld’esferes.

• Transformació de la matèria: canvis físics i canvis químics.• Separació de mescles heterogènies i homogènies.• L’aigua pura i l’aigua potable.• Separació de compostos. L’electròlisi.• Les reaccions químiques. La conservació de la massa.• L’energia de les reaccions químiques.• Les reaccions amb l’oxigen: combustions i oxidacions.• Els àcids. Reaccions dels àcids amb els metalls i els

carbonats.• La radioactivitat i les reaccions nuclears.• La fissió i la fusió. El Sol.

Ordre i pulcritrud en la realització d’experiències al laboratori.Interès per l’exactitud en la realització de mesures.Meticulositat en els processos experimentals.Consciència de la necessitat de respectar el medi ambient ireduir la contaminació.


• La fotografia.Interès i curiositat per conèixer l’evolució històrica de la cièn-cia.

PÀGINA 82

Utilització acurada dels materials i els estris del laboratori.• Separació dels colorants de la tinta d’un retolador.

Els colorants.Valoració de la necessitat de seguir unes normes decomportament en el treball en un laboratori.


• L’etiquetatge dels productes perillosos.Presa de consciència de la importància de prendre mesuresde protecció i seguretat durant la utilització del material dellaboratori.

PÀGINA 94

PÀGINA 100

PÀGINA 102

PÀGINA 106

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

LA COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA

Utilització del material i estris del laboratori.• Preparació d’una dissolució aquosa.

Cura, respecte i netedat en l’ús de l’equipament dellaboratori.


p37



Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Comprensió del planeta Terra com un element dinàmic.

Enumeració de les capes externes de la Terra.Diferenciació entre la dinàmica interna i la dinàmica externa dela Terra.Definició del cicle geològic global.Definició i dibuix d’un volcà i descripció de les diferentsparts que el formen.Comprensió del procés de formació d’un volcà, des de la gènesifins a l’erupció dels magmes.Definició dels conceptes terratrèmol, epicentre, hipocentrei ones sísmiques. Definició del concepte plaques litosfèriques.Comprensió dels processos geològics externs i relació amb lesformes topogràfiques que en resulten.Definició del concepte vent i comprensió de com esprodueix.Comprensió del procés de formació de boires, núvolsi precipitacions.Definició i descripció del concepte meteor.Definició dels conceptes clima i factors climàtics.Relació dels diferents tipus de clima en un mapa.

• L’acció contraposada de la dinàmica interna i de la dinàmicaexterna de la Terra en la formació i el modelatge del relleu.

• Les fonts d’energia que sustenten el cicle geològic global.• Els volcans i els terratrèmols com algunes de les

manifestacions més aparents de la dinàmica interna de laTerra.

• Els processos geològics externs i els agents que els duen aterme.

• Els principals fenòmens atmosfèrics i els mètodes d’estudiutilitzats pels meteoròlegs.

• Els elements i els factors climàtics principals i els tipus declimes més importants.Disposició a l’observació i a la interpretació de fenòmens ques’esdevenen al nostre entorn. Interès per explicar científicament els fenòmens de la natura.Interès per conèixer com s’ha format el relleu terrestre.

Resolució de preguntes i cerca d’informació a partir dela lectura d’un text.

• La naturalesa desfermada.Reflexió sobre la capacitat destructiva dels volcans i altresfenomens naturals i estimulació de l’interès per conèixerles zones volcàniques de Catalunya.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 10

Simulació d’una erupció volcànica explosiva i interpretació de ma-pes del temps.

• L’activitat eruptiva dels volcans i els mapes meteorològics.Interès per conèixer la dinàmica dels volcans i per interpretarels mapes del temps.

Plantejament de preguntes i cerca d’informació sobre elsfenòmens tempestuosos.

• Educació cívica i educació per a la salut: la manera d’actuar du-rant una tempesta.Conscienciació sobre els perills de les tempestes.

PÀGINA 26

PÀGINA 32

PÀGINA 34

Definició dels conceptes mineral i roca i diferenciació entre elsdos conceptes.Classificació dels elements de la litosfera, segons siguinroques o minerals.Comprensió del procés geològic de formació d’una roca. Compleció de preguntes sobre l’estructura dels minerals.Definició del concepte cristall i compleció de preguntessobre la cristal·lització dels minerals.Enumeració de les propietats que identifiquen les roquesi els minerals.Diferenciació entre estrat i sediment.Definició del concepte litogènesi i diferenciació entrelitogènesi interna i externa.Compleció d’un esquema sobre la classificació de les roques se-dimentàries. Definició del concepte metamorfisme i diferenciació entre me-tamorfisme regional i de contacte.Compleció d’un text sobre el cicle de les roques. Enumeració dels principals canvis i transformacions quepoden experimentar els minerals i les roques. Reflexió sobre les reserves i els recursos actuals de minerals iroques.

• Els minerals i les roques com a components materialsde la litosfera.

• Els mètodes que s’utilitzen per estudiar, identificari classificar els minerals.

• Els principals tipus de roques segons la seva formaciói composició.

• El cicle de les roques com a resultat del dinamisme dela litosfera.

• La necessitat de fer un ús responsable dels recursos naturals.• Els conflictes humans relacionats amb l’explotació dels

recursos naturals.Reconeixement de la importància del mètode científic. Hàbit d’observar l’entorn físic.Valoració de la necessitat d’explotar racionalment lesprimeres matèries d’origen geològic.

PÀGINA 38

PÀGINA 52

PÀGINA 58

PÀGINA 60

1 un

itat EL DINAMISME DE LA SUPERFÍCIE TERRESTRE 2

Resolució de preguntes a partir de la lectura d’un text. • Minerals, roques i conflictes.

Reflexió sobre els conflictes que genera l’explotació delsrecursos naturals.

Observació i classificació de diferents minerals i formació decristalls.

• Els minerals i els cristalls.Meticulositat en els processos experimentals.

Plantejament de preguntes sobre l’ús dels plàstics i el seu re-ciclatge.

• Educació ambiental: el reciclatge dels plàstics.Conscienciació sobre la importància de reduir el consumde plàstics i afavorir-ne la recollida selectiva.

un

itat MINERALS I ROQUES

Seqüenciació de continguts de primer cicle de biologia i geologia (2n llibre)


FO

RM

AC

IÓR

EP

OR

TA

TG

EP

RO

CE

DIM

EN

TE

IX T

RA

NS

VE

RS

AL

4 un

itat LA INTEGRACIÓ DELS ÉSSERS VIUS

EN EL MEDI 5Compleció de preguntes sobre la fotosíntesi.Definició del concepte tropisme i enumeració de diferentstipus.Descripció de les diferents parts d’una planta i de les sevesfuncions.Diferenciació entre flors hermafrodites i flors que no ho són.Comprensió del cicle vital i la reproducció d’una planta amb lla-vors. Descripció del cicle vital i la reproducció de les falgueresi les molses a partir d’un esquema.Diferenciació entre el cicle vital d’una planta amb llavorsi una planta sense llavors. Enumeració de les característiques principals de la morfologiaanimal.Definició de brànquia, tràquea i pulmó.Diferenciació entre fecundació interna i externa, digestióinterna i externa i circulació oberta i tancada. Compleció d’un quadre sobre les característiques dediferents grups d’éssers vius.Descripció de la funció que tenen els principals productes ani-mals i vegetals de consum humà en els animals i lesplantes dels quals s’han obtingut.

• La morfologia de les plantes.• La fisiologia de les plantes, és a dir, la manera com porten a

terme la funció de nutrició, de relació i de reproducció, i els òr-gans i els aparells que hi estan implicats.

• La morfologia dels animals.• La fisiologia dels animals, és a dir, la manera com porten a ter-

me la funció de nutrició, de relació i de reproducció, i els òr-gans i els aparells que hi estan implicats.

• Els principals productes animals i vegetals de consum humà i lafunció que fan en els animals i les plantes.Valoració del mètode científic com a mètode per donarrespostes racionals als fenòmens.Valoració de l’adquisició d’hàbits alimentaris saludablesindependents de pràctiques consumistes inadequades.

Resolució de preguntes a partir de la lectura d’un text.• Plantes carnívores i peixos caminadors.

Reflexió sobre la importància de la recerca científica.

PÀGINA 64

Plantejament de preguntes i cerca d’informació sobre les al·lèr-gies.

• Educació per a la salut: les al·lèrgies.Valoració de la importància de tenir certs hàbits per afrontar lesal·lèrgies.

PÀGINA 82

PÀGINA 88

PÀGINA 90

Compleció de preguntes sobre l’estructura del sòl.Anàlisi del flux d’aliment dels ecosistemes i de la piràmideecològica.Compleció de preguntes sobre les relacions entreconsumidors primaris, secundaris, terciaris i productors.Dibuix d’una cadena alimentària en la qual l’ésser humà és l’-últim consumidor. Reconeixement sobre els perills que pot provocar en elmedi ambient el fet que es trenqui una cadena tròfica o unaxarxa tròfica.Ordenació d’alguns éssers vius per formar una xarxa tròfica. Descripció de les relacions entre els organismes que formenla xarxa tròfica d’un llac.Comprensió del flux de matèria i energia en els ecosistemes.Enumeració d’animals que viuen en ecosistemes fredsi animals que viuen en ecosistemes càlids.Comprensió de la importància de la temperatura d’un ecosis-tema per als éssers vius. Compleció de preguntes sobre el paper de les plantes en laformació del sòl.

• Els diferents ecosistemes que formen part de la biosfera.• La natura com un tot integrat.• Els elements d’un ecosistema.• Les relacions dels éssers vius entre ells i amb el medi.• La xarxa tròfica i la piràmide ecològica.• El flux de matèria i energia entre els nivells tròfics dels

ecosistemes.• La dinàmica dels ecosistemes terrestres amb un ecosistema

representatiu: l’alzinar.• La dinàmica dels ecosistemes aquàtics amb un ecosistema

marítim representatiu: les illes Medes.Interès per conèixer la gran diversitat d’ecosistemes.Valoració de la necessitat de salvaguardar i protegir del’impacte humà irracional els ecosistemes, ja que formen partdel patrimoni natural. Hàbit d’observar l’entorn físic.

Resolució de preguntes a partir de la lectura d’un text.• La reintroducció de l’ós bru pirinenc.

Reflexió sobre la convivència en un mateix territori d’unaespècie animal en perill d’extinció i de l’ésser humà.

PÀGINA 94

Observació dels diferents elements d’un ecosistema.• Les característiques del sòl i les fluctuacions de les

poblacions d’éssers vius.Interès per conèixer la dinàmica d’un ecosistema.


• Educació cívica i ambiental: l’estalvi d’aigua.Conscienciació sobre la importància de no malgastarun recurs bàsic i limitat: l’aigua.

PÀGINA 110

PÀGINA 116

PÀGINA 118

PÀGINA 122

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

Estudi de les funcions de relació i nutrició de les plantes.• Els tropismes. Els sucres durant la fotosíntesi.

Objectivitat en les observacions, les mesures i el controlde l’experimentació.

3 un

itat COM FUNCIONEN ELS ÉSSERS VIUS

un

itat

fin

al


p39


Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Relació entre els diferents tipus d’energia i la base que els

fonamenten. Descripció dels diferents mètodes de transmissió de la calor.Compleció de preguntes sobre els colors que apareixen en unamescla de llum.Comprensió del procés de mescla additiva de colors.Exemplificació d’objectes transparents, translúcids i opacs.Comprensió de la trajectòria d’un raig de llum en uninstrument òptic a partir d’un esquema.Càlcul de la potència d’una lent en determinades distàncies fo-cals i a la inversa. Compleció de preguntes sobre la miopia i la hipermetropiai relació amb els tipus de lents.Càlcul de l’energia que té un aliment a partir de la massai les calories.Comprensió del procés de transformació de l’energia através de l’anàlisi del que mengem.Càlcul del consum d’electricitat d’un comptador.Pràctica de canvis d’unitats.

• L’energia com a magnitud física.• Formes d’energia: l’energia tèrmica, l’energia química,

l’energia elèctrica i l’energia nuclear. • Les principals formes de transport de l’energia.• La llum com a radiació electromagnètica i la seva propagació.• El color dels objectes com a reflex de la llum que hi incideix.• Els miralls, les lents i la formació d’imatges.• La transformació d’un tipus d’energia en un altre.• La mesura i l’emmagatzematge de l’energia.

Valoració de l’ús de les formes d’energia no contaminantsi actitud crítica davant la manca de promoció d’aquestes. Valoració del mètode científic com a mètode per donarrespostes racionals als fenòmens.Hàbit d’observar l’entorn físic.


• Els fluids subtils: antigues creences al voltant de la llum, l’elec-tricitat i el foc.Actitud oberta a la comprensió de les respostes donades en al-tres èpoques a qüestions científiques.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 10

Construcció d’una càmera fosca.• La formació de les imatges.

Interès per conèixer el funcionament d’una càmera foscai la formació d’imatges.

Plantejament de preguntes i reflexió sobre la radiació enla nostra vida quotidiana.

• Educació ambiental: Els perills de la radiació.sobre els perills de la radiació.

PÀGINA 24

PÀGINA 30

PÀGINA 32

Comprensió de la posició i la trajectòria d’un objecte a partird’un esquema.Càlcul del desplaçament d’un objecte.Càlcul de la velocitat d’un cos a partir de dades concretes. Diferenciació entre el moviment rectilini uniforme i elsmoviments variats.Compleció de preguntes sobre la velocitat a partird’exemples concrets.Resolució de problemes sobre la posició, el desplaçament,la velocitat i l’acceleració.Càlcul de la despesa d’energia cinètica en diferents animals.Cerca d’informació sobre les centrals elèctriques ubicadesa Catalunya.Classificació dels recursos energètics en energiesrenovables i no renovables.Explicació del perquè l’energia del petroli prové,indirectament, del Sol.Càlcul de la distància d’una tempesta en funció de lavelocitat del so.

• El moviment dels cossos. • Els canvis de posició: desplaçament i trajectòries.• La velocitat.• Els tipus de moviments: moviment rectilini uniforme

i moviments variats.• L’acceleració.• L’energia cinètica i l’energia mecànica.• Producció, conservació i degradació de l’energia.• El so i les seves característiques.

Precisió i exactitud en la presa i la lectura de mesures. Valoració del mètode científic com a mètode sistemàtic.

PÀGINA 36

PÀGINA 48

PÀGINA 54

PÀGINA 56

1 un

itat LA MATÈRIA I L’ENERGIA 2 u

nit

at EL MOVIMENT

Representació gràfica del moviment.• L’estudi d’un moviment.

Meticulositat i precisió en la presa i la interpretació dedades.

Seqüenciació de continguts de primer cicle de física i química (2n llibre)


Resolució de preguntes a partir de la lectura d’un text. • Xiscles i distàncies: els sistemes de localització acústica

mitjançant l’eco.Interès per conèixer sistemes d’ecolocalització naturals coma precedents del sonar i el radar.

Plantejament de preguntes i cerca d’informació sobreel rendiment dels cotxes i la contaminació que generen.

• Educació per al consum: Moviment i rendiment.Actitud crítica davant del consum.


FO

RM

AC

IÓR

EP

OR

TA

TG

EP

RO

CE

DIM

EN

TE

IX T

RA

NS

VE

RS

AL

4 un

itat L’ENERGIA ELÈCTRICA 5 u

nit

atfi

nal3 u

nit

at

Compleció d’un quadre relacionant la massa i el pesd’un cos.Càlcul del pes d’un cos en funció de la gravetat.Dibuix, càlcul i representació gràfica de forces.Comprensió del concepte de força.Relació de situacions concretes amb els seus diagramesde forces.Resolució de problemes sobre la força i l’acceleració.Descripció dels avantatges de les màquines bàsiques. Resolució de problemes sobre el treball.Cerca d’informació sobre la relació entre el nombre depolitges i la disminució de la força.Resolució de problemes sobre pressió. Ordenació de mesures de pressió.Cerca d’informació sobre la pressió atmosfèrica.

• Les forces com a resultat d’una interacció entre cossos.• Les forces per contacte i les forces a distància.• La representació i la mesura de forces.• L’equilibri i la composició de forces.• El moviment i la fricció.• El principi d’inèrcia.• El treball com a transferència d’energia.• Les màquines com a eines que faciliten el treball.• La pressió.

Valoració del mètode científic com a mètode per donarrespostes racionals als fenòmens.Interès per conèixer com actuen les forces sobre elscossos.


• Piràmides i màquines: la construcció de les piràmides egípcies. Interès per conèixer l’ús de les màquines bàsiques en la cons-trucció de les piràmides.

PÀGINA 60

Plantejament de preguntes i cerca d’informació sobrel’amplada dels pneumàtics dels cotxes, amb relació a laforça de fregament i el consum de combustible.

• Educació per al consum: Pneumàtics i força de fregament.La compra crítica d’un automòbil.Conscienciació de l’augment de consum energètic associata l’amplada dels pneumàtics, etc.

PÀGINA 74

PÀGINA 80

PÀGINA 82

Resolució de preguntes a partir de la lectura d’un text.• La formació de llamps i trons.

Reflexió sobre les explicacions que es donaven enl’antiguitat a fenòmens de la naturalesa.

PÀGINA 84

Mesura i comprovació de resistències variables ambun polímetre.

• La resistència i la manera de mesurar-la.Interès per aprendre a mesurar la resistència.


• Educació per al consum: el control de la despesa enelectricitat.Conscienciació sobre la importància d’aprofitar la llumnatural i evitar l’excés de consum d’energia elèctrica.

PÀGINA 98

PÀGINA 104

PÀGINA 106

PÀGINA 110

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

LES FORCES

Construcció i calibratge d’un dinamòmetre.• L’ús del dinamòmetre per mesurar forces.

Objectivitat en les observacions, les mesures i el controlde l’experimentació.


Classificació de materials aïllants i materials conductors.Observació i diferenciació de circuits elèctrics correctesi incorrectes.Comprensió del funcionament d’un circuit elèctric.Comprensió del funcionament d’una bombeta a partird’un dibuix. Exemplificació d’aparells que es basen en l’electroimant.Cerca d’informació sobre les làmpades halògenes. Distinció entre els diferents tipus de piles.Diferenciació entre elements generadors i elementsreceptors de corrent elèctric.Càlcul de potència.Càlcul de resistència. Càlcul d’intensitat. Càlcul d’energia.

• L’energia elèctrica.• Les càrregues i els corrents elèctrics.• Els materials conductors i els materials aïllants.• Els elements d’un circuit elèctric.• Transformacions energètiques en un circuit elèctric.• Els generadors: piles i bateries, dinamos i alternadors,

plaques fotovoltaiques.• La diferència de potencial. La intensitat. La llei d’Ohm.• L’energia i la potència elèctrica.

Interès per donar explicacions als fenòmens ques’observen.Respecte per les normes de seguretat establertes pera la utilització d’aparells i fonts d’energia. Hàbit d’observar l’entorn físic.

p41



Seqüenciació de continguts de segon cicle de biologia i geologia (3r llibre)

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Definició de teixit, òrgan, aparell i sistema, i enumeració

d’exemples.Compleció de sèries de preguntes sobre la reproduccióhumana i aspectes relacionats.Elaboració d’un esquema de l’aparell reproductor masculíi femení i reconeixement de les seves parts i funció.Descripció del procés fisiològic que porta a la fecundació.Reconeixement de diferències entre la cèl·lula sexualmasculina i la femenina. Interpretació d’un esquema il·lustratiu del cicle menstruali ovàric.Lectura d’un text i resposta de preguntes relacionades.Definició de termes relacionats amb la reproducció.Compleció d’un esquema dels annexos embrionaris, respostade preguntes relacionades i reconeixement de la funció de ca-dascun.Observació d’un dibuix sobre la diferenciació embrionàriai relació de cada full embrionari amb els teixits que es formena partir d’aquests. Explicació dels procés dedesenvolupament de l’embrió.Cerca d’informació sobre els mètodes anticonceptiusi reflexió sobre la seva funció i utilitat.Lectura sobre un text relacionat amb el sexisme i reflexiósobre aquest fet.

• Les persones com a organismes pluricel·lulars, formats percèl·lules agrupades en teixits, òrgans, aparells i sistemes.

• Els principals tipus de teixits animals.• L’anatomia de l’aparell reproductor femení i masculí.• La fisiologia de la reproducció i el desenvolupament

embrionari.• Sexualitat i reproducció.• Els mètodes contraceptius i les tècniques de reproducció

assistida.• Malalties que poden afectar l’aparell reproductor i la seva

prevenció.Valoració del mètode científic com a mètode per explicar elfuncionament dels éssers vius.Tolerància i respecte envers les diferències entre lespersones.Valoració i potenciació de la igualtat de sexes.Reconeixement de la importància dels mètodes quepermeten la planificació familiar.

Resposta de preguntes a partir de la lectura del text. Establi-ment d’un debat sobre qüestions relacionades amb el text.

• L’adolescència.Reflexió sobre la importància de les diferents etapes dedesenvolupament de la personalitat humana.Valoració de l’enriquiment que comporta la discussió d’expe-riències i opinions amb altres persones.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 10

Interpretació de gràfics. Presa de mesures i càlcul d’índexs apartir de dades obtingudes experimentalment.

• Dimorfisme sexual i creixement diferencial de diverses partsdel cos.Precisió i exactitud en la presa de mesures.Correcció en el tractament i la interpretació de les dadesexperimentals i la seva representació.


• Higiene corporal, salut i sexualitat.Valoració de la importància de la higiene corporal per mantenirla salut i de la necessitat de prendre mesures per evitar malal-ties de transmissió sexual.

PÀGINA 26

PÀGINA 32

PÀGINA 34

Reconeixement dels aparells implicats en la nutrició.Reflexió sobre la importància del correcte funcionament delsdiferents aparells per a una bona nutrició.Compleció d’una taula sobre els moviments cardíacs.Descripció de la fisiologia de la nutrició a partir d’un exemple. Distinció entre hàbits saludables i no saludables per a unacorrecta nutrició.Compleció d’esquemes sobre els òrgans que conformen elsaparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor.Lectura d’un text sobre alimentació i posterior anàlisi dels pro-pis hàbits, mitjançant la compleció d’una taula. Resposta de preguntes sobre els diferents tipus d’aliments.Reflexió a partir de l’observació d’una fotografia sobreaspectes de la higiene de la nutrició.Resposta de preguntes sobre el sistema immunitari.Identificació d’agents patògens i de cèl·lules del sistemaimmunitari a partir de fotografies.

• La nutrició i els aparells que hi intervenen.• Els òrgans i conductes de l’aparell digestiu i la seva funció.• El camí que segueix l’aliment durant la digestió.• Els òrgans i conductes de l’aparell respiratori i la seva funció.• El camí que segueix l’aire durant la respiració.• Els òrgans i conductes de l’aparell circulatori i la seva funció.• El camí que segueix la sang durant la circulació sanguínia.• Els òrgans i conductes de l’aparell excretor i la seva funció.• El camí que segueixen els residus durant l’excreció.• La relació entre els diversos òrgans i sistemes que

intervenen en la funció de nutrició.• Hàbits saludables per mantenir la salut i evitar la malaltia.• El sistema immunitari i la seva funció defensiva.

Valoració de la importància de la higiene corporal i del’adopció d’un estil de vida sa, evitant substàncies perjudicialscom el tabac.Valoració de l’adquisició d’hàbits alimentaris independents depràctiques consumistes inadequades.Tendència a realitzar activitats esportives saludables i a seguiruna dieta adequada per contribuir a l’equilibri del sistemacirculatori.Valoració de les respostes que ha donat la ciència a alguns pro-blemes anatòmics i fisiològics.Valoració de les mesures preventives per evitar malatiesi disposició favorable a demanar ajut a professionalssanitaris, quan calgui.

PÀGINA 38

PÀGINA 56

PÀGINA 62

PÀGINA 64

1 un

itat LA REPRODUCCIÓ DE LES PERSONES 2

Resposta de preguntes a partir de la lectura del text.• El menjar, plaer i necessitat. La cuina mediterrània i altres

cuines.Reconeixement de les diferents cuines i dietes que espoden trobar arreu del món.Respecte per la diversitat.Valoració de la dieta mediterrània com a dieta saludable.

Estudi i dissecció d’òrgans implicats en la nutrició.• Anatomia d’alguns òrgans implicats en la nutrició: el cor, els

pulmons i els ronyons.Interès per aprendre tècniques de dissecció i perl’observació directa de l’anatomia.Valoració de l’ordre i la netedat en el treball de laboratori.


• Obesitat, anorèxia i bulímia.Valoració de la importància d’una alimentació correcta almarge de modes i tendències estètiques.Valoració del propi cos tal com és i acceptació de lespròpies característiques.

un

itat LA NUTRICIÓ HUMANA


FO

RM

AC

IÓR

EP

OR

TA

TG

EP

RO

CE

DIM

EN

TE

IX T

RA

NS

VE

RS

AL

4 un

itat HERÈNCIA I EVOLUCIÓ 5

Identificació del paper protector dels ossos i relació delsossos amb els òrgans corresponents.Seguiment del camí que els impulsos nerviosos fan en unexemple concret i identificació dels òrgans que hi intervenen.Elaboració d’un esquema il·lustratiu.Relació d’una llista d’ossos i d’una llista de músculs amb la se-va localització en el cos.Observació d’una fotografia i deducció dels músculs queparticipen en l’acció de córrer.Relació entre els sentits i els receptors implicats en lapercepció.Dibuix d’un esquema de la localització dels òrgans queformen part del sistema nerviós. Descripció de la seva funció.Reconeixement de les parts d’una neurona i de la zona desinapsi en un dibuix.Reflexió sobre la possibilitat que substàncies d’ús quotidià comel cafè puguin contenir substàncies que creendependència...Compleció d’una taula sobre les característiques de diferentsestímuls captats pels òrgans dels sentits.Retolació d’un dibuix on es representen les glàndulesendocrines. Descripció de la funció d’algunes de les glàndules.Descripció dels processos de percepció del so i de la llum.

• La relació i els òrgans, aparells i sistemes que hi intervenen.• Els principals ossos del sistema esquelètic i la seva funció.• Els principals músculs del sistema muscular i la seva funció.• Els òrgans del sistema nerviós i la seva funció.• El camí que segueix la transmissió nerviosa.• El sistema endocrí i la funció de les hormones.• Els òrgans dels sentits i la seva funció.• La coordinació entre els diversos òrgans, aparells i sistemes

que formen l’ésser humà.• Hàbits per mantenir la salut i evitar la malaltia.

Tendència a realitzar activitats esportives saludables percontribuir a l’equilibri de l’aparell locomotor i el sistemanerviós.Valoració de les respostes que ha donat la ciència a alguns pro-blemes anatòmics i fisiològics.Valoració de les mesures preventives per evitar malatiesi disposició favorable a demanar ajut a professionals sanitaris,quan calgui.Reflexió sobre què pot significar per a l’organisme prendre dro-gues i valoració del perills que comporta.

Resposta de preguntes a partir de la lectura del text.• Comportament: innat o après?

Curiositat per conèixer diferents comportaments animals.Interès per descobrir si determinats comportaments vénen de-terminats (són innats) o s’aprenen.Reflexió sobre el perquè de l’agressivitat i les actitudsviolentes entre les persones.

PÀGINA 68


• Esport físic i mental.Reflexió sobre la necessitat de cuidar tant la salut físicacom la salut mental per aconseguir un equilibri global del’organisme.

PÀGINA 86

PÀGINA 92

PÀGINA 94

Definició de conceptes de genètica.Resposta de preguntes sobre els conceptes d’homozigoti heterozigot.Ordenació d’una seqüència de dibuixos sobre la mitosi.Resposta de preguntes a partir de l’observació d’unesquema i els resultats d’un encreuament de cobais(herència de dos caràcters).Resposta de preguntes a partir de l’observació d’un arbre ge-nealògic d’una família afectada per una anomaliagenètica. Lectura d’un text informatiu sobre una característicadeterminada i recerca de com es manifesta aquestacaracterística en la pròpia família. Resposta de preguntes ques’hi relacionen.Resposta de preguntes relacionades amb l’herència delsexe.Compleció de preguntes sobre els conceptes de mutaciói variabilitat genètica.Cerca d’informació sobre l’evolució dels éssers viusi descripció del procés des de l’inici fins als éssers viusactuals.Resposta de preguntes sobre les teories evolucionistes.Resposta de preguntes sobre biotecnologia.Elaboració d’un text lliure a partir d’una il·lustració sobre latransmissió de la informació en els éssers vius.

• El material genètic: àcids nucleics, ADN i cromosomes.• Aproximació al concepte de gen.• Mitosi i meiosi.• Reproducció i herència.• Les lleis de Mendel.• Les malalties hereditàries.• La manipulació genètica i els aliments transgènics.• L’origen i l’evolució dels éssers vius.• Teories de Lamarck i de Darwin.

Valoració del mètode científic com a mètode per explicar elfuncionament dels éssers vius.Interès per entendre els mecanismes de transmissió de la in-formació genètica com a explicació de les diferentscaracterístiques que manifesten els individus i de lessemblances i diferències entre ells.Actitud reflexiva i crítica davant dels possibles problemes quepoden comportar els avenços científics i tecnològics.Hàbit de discutir d’una manera constructiva.

PÀGINA 98

Observació de cromosomes durant la mitosi de cèl·lules d’a-rrel de ceba.

• Els cromosomes a la mitosi.Interès per aprendre a fer preparacions microscòpiquesi per l’observació amb el microscopi òptic.Valoració de l’ordre i la netedat en el treball de laboratori.

PÀGINA 118

PÀGINA 124

PÀGINA 126

PÀGINA 130

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

3 un

itat LA FUNCIÓ DE RELACIÓ

un

itat

fin

al


Resolució de preguntes a partir de la lectura del text.• Clonació: nova eina terapèutica?

Reflexió sobre els avantatges i inconvenients que potrepresentar una nova tècnica científica, tant a nivell tècniccom a nivell ètic i/o moral.


• Debat sobre els aliments transgènics.Hàbit de discutir de manera constructiva.Foment de la documentació fonamentada i la reflexió abansde l’emissió de judicis.

Dissecció d’un ull de xai. Experimentació amb la visiótridimensional, a partir de l’observació de dues imatges.

• La visió binocular tridimensional: dels ulls al cervell.Interés per aprendre tècniques de dissecció i perl’observació directa de l’anatomia. Valoració de l’ordre i lanetedat en el treball de laboratori. Curiositat per les particularitats de la percepció sensitiva.

p43


Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Definició de litosfera, escorça, mantell litosfèric i astenosfera.

Compleció de preguntes sobre les plaques litosfèriques. Definició de la teoria de la deriva continental i la teoria de latectònica de plaques i comprensió de les proves que lavaliden.Descripció i dibuix dels corrents de convecció del’astenosfera.Compleció de preguntes sobre les dorsals i les fossesoceàniques. Observació d’un esquema sobre la formació del relleuterrestre amb relació a la teoria de la tectònica de plaques.Compleció de preguntes sobre l’expansió dels fons oceànics apartir de l’observació d’un mapa. Definició de plec i descripció dels factors que intervenenen la seva formació.Dibuix d’un plec i localització dels flancs, la xarnera, el pla axiali el cabussament.Observació de tres fotografies i distinció entre plecs rectes, in-clinats i tombats.Definició de falla i descripció dels factors que intervenen en laseva formació.Dibuix d’una falla i localització del pla, els llavis, el salt i la trans-lació de falla.Observació de tres fotografies i distinció entre falles verticals,normals, inverses o horitzontals.Definició de les zones de rift i descripció de la manera comevolucionen.

• Les manifestacions de l’activitat interna de la Terra.• La distribució de l’activitat sísmica i volcànica.• Els processos geològics de formació del relleu.• La teoria de la deriva continental, la teoria de la tectònica de

plaques i les proves que les validen.• La litosfera com a element dinàmic i els factors responsables

del cicle geològic intern.Hàbit d’observar l’entorn físic. Interès per explicar científicament els fenòmens de la natura. Interès per conèixer com s’ha format el relleu terrestre.

Resolució de preguntes i cerca d’informació a partir de lalectura d’un text.

• El misteri de l’Atlàntida.Estimulació de l’interès per conèixer l’existència de l’Atlàntida ireflexió sobre la diferència entre mite i realitat.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 10

Simulació de corrents de convecció, plecs i fractures. • Corrents de convecció, plecs i fractures.

Interès per simular les diverses manifestacions del ciclegeològic intern.

Plantejament de preguntes sobre els descobriments de la his-tòria de la humanitat i anàlisi dels factors que intervenen enuna determinada invenció o avenç científic.

• Educació cívica: els resultats del coneixement humà.Valoració de la importància del treball col·lectiu.

PÀGINA 24

PÀGINA 30

PÀGINA 32

Comprensió dels mecanismes d’acció dels processosgeològics externs.Enumeració dels agents geològics externs i les formestopogràfiques que generen.Diferenciació entre el procés d’erosió i de meteorització,i entre meteorització física i química.Descripció de la procedència de l’energia dels processosgeològics externs.Compleció d’un quadre sobre l’acció geològica de l’aiguai les formes topogràfiques que en resulten. Reconeixement de les principals formes topogràfiquesd’erosió i sedimentació dels diversos agents geològicsexterns.Comparació de dues fotografies de la costa mediterrània i lacantàbrica tenint en compte l’onatge, les marees i elscorrents marins. Descripció de la formació dels pilars coronats.Retolació d’un dibuix en què es representen formes de relleucàrstic i definició d’aquestes formes de relleu.Dibuix i descripció de les diferents formes topogràfiquesque resulten de l’acció erosiva del mar.Comprensió de la mobilitat de les dunes a partir d’unesquema. Recerca d’informació sobre els esculls coral·lins. Reconeixement de les principals formes topogràfiquesd’erosió i sedimentació eòlica. Reflexió sobre el cicle geològic global.

• Els mecanismes d’acció dels processos geològics externs.• Els agents geològics externs i les formes topogràfiques que

generen.• La procedència de l’energia dels processos geològics

externs.• La litosfera com a element dinàmic.• L’acció complementària i contraposada de la dinàmica interna i

externa de la Terra (cicle geològic intern i cicle geològicextern, respectivament).Consciència de la necessitat de contribuir, cadascú en lamesura de les seves possibilitats, a tenir cura de l’entorn.Reconeixement de la importància del mètode científic. Disposició a l’observació i a la interpretació de fenòmensque s’esdevenen al nostre entorn.

PÀGINA 36

PÀGINA 54

PÀGINA 60

PÀGINA 62

1 un

itat LA LITOSFERA, UN ELEMENT DINÀMIC 2

Resolució de preguntes a partir de la lectura d’un text.• Les allaus.

Reflexió sobre la importància de tenir una actitud prudent ala muntanya.

Simulació de l’acció geològica de l’aigua. • L’acció geològica de l’aigua.

Interès per experimentar els efectes de l’acció geològica del’aigua.


• Educació per a la salut: l’esport a l’aire lliure.Conscienciació sobre la importància de practicar l’esportamb precaució.

un

itat EL RELLEU, UN ELEMENT CANVIANT


Seqüenciació de continguts de segon cicle de biologia i geologia (4t llibre)


FO

RM

AC

IÓR

EP

OR

TA

TG

EP

RO

CE

DIM

EN

TE

IX T

RA

NS

VE

RS

AL

4 un

itat ELS ECOSISTEMES TERRESTRES 5

Relació de característiques d’alguns éssers vius ambl’adaptació a què fan referència. Observació i interpretació d’un esquema sobre el flux dematèria i energia d’un ecosistema. Ordenació d’una seqüència de dibuixos referents a lasuccessió biològica i compleció de preguntes relacionadesamb aquesta. Reconeixement de l’existència de problemes mediambientalsprovocats, en part, per l’activitat humana i plantejamentd’algunes de les solucions possibles.Definició dels conceptes arbre autòcton, reforestació,reciclatge, compostatge i plaga. Compleció de preguntes sobre la importància de l’energiasolar per a la vida a la Terra.Compleció de preguntes sobre la migració.Definició del concepte desenvolupament sostenible.

• El medi ambient.• Els ecosistemes i els elements que els formen.• El flux de la matèria i l’energia dins els ecosistemes.• Els cicles biogeoquímics de l’aigua, el carboni i el nitrogen

i la seva importància per al funcionament dels ecosistemes.• Les adaptacions principals dels éssers vius.• Les etapes principals de la successió ecològica.• Els problemes mediambientals.

Valoració de la necessitat de salvaguardar i protegir del’impacte humà irracional tota la diversitat d’ecosistemesde la terra.Presa de consciència dels problemes ecològics que genera ladesforestació. Disposició a l’observació i a la interpretació de fenòmens ques’esdevenen al nostre entorn.

Resolució de preguntes a partir de la lectura d’un text.• Gaia, el planeta viu.

Reflexió sobre la manera de veure la vida sobre la Terra.

PÀGINA 66


• Educació ambiental: reciclatge i compostatge.Conscienciació sobre la importància de no produir i consumiril·limitadament.

PÀGINA 82

PÀGINA 88

PÀGINA 90

Definició de conceptes ecològics i relació entre ells.Enumeració dels diferents biomes de la biosfera terrestre.Observació d’un mapa i compleció de preguntes sobre elsprincipals biomes d’Europa i la Mediterrània.Relació entre els biomes de la biosfera i les sevescaracterístiques. Reconeixement d’algunes de les adapta-cions dels organismes que hi viuen.Comprensió de la distribució dels biomes i els ecosistemes ala Terra.Relació entre el clima, el sòl i els éssers vius que formenun ecosistema determinat.Observació d’un mapa sobre la distribució dels diferentsambients aquàtics de la Terra.Observació d’un mapa de la distribució de les zones de biodi-versitat marina més elevada.Cerca d’informació sobre les barreres coral·linesi enumeració de les característiques d’aquest ecosistema.Reflexió sobre l’activitat humana com una de les causesde modificació dels ecosistemes.

• Els diferents biomes de la biosfera terrestre.• Les adaptacions dels organismes que viuen als diferents bio-

mes.• La distribució dels biomes i els ecosistemes a la Terra.• La relació entre el clima, el sòl i els éssers vius que formen

un ecosistema determinat.• L’activitat humana com una de les causes de modificació dels

ecosistemes.Interès per conèixer la gran diversitat d’ecosistemes.Hàbit d’observar l’entorn físic.Valoració de la necessitat de salvaguardar i protegir del’impacte humà irracional els ecosistemes, ja que formen partdel patrimoni natural.

Resolució de preguntes a partir de la lectura d’un text.• La Carta de la Terra.

Reflexió sobre la preservació del medi ambient i la igualtat en-tre els pobles de la Terra.

PÀGINA 94

Estudi metòdic d’una bassa i d’un bosc.• L’estudi d’un ecosistema.

Interès per conèixer la dinàmica d’un ecosistema.


• Educació cívica i ambiental: accions senzilles per preservar labiosfera.Conscienciació sobre la importància de minimitzar elsefectes de les catàstrofes ambientals en les accionsquotidianes.

PÀGINA 108

PÀGINA 114

PÀGINA 116

PÀGINA 120

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

Fabricació casolana de paper.• El reciclatge de paper.

Actitud positiva envers l’estalvi de paper i el consum depaper reciclat.

3 un

itat EL MEDI AMBIENT

un

itat

fin

al


p45


Seqüenciació de continguts de segon cicle de física i química (3r llibre)

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Classificació de substàncies i materials segons l’homogeneïtat.

Identificació dels diferents tipus de substàncies.Deducció de la flotabilitat d’una substància.Determinació de l’estat d’agregació de diferents substàncies.Càlcul de la temperatura de diferents materials a partir delconeixement de la seva calor específica.Compleció d’un qüestionari sobre la relació entrela temperatura i la calor específica dels materials.Càlcul de la concentració de diferents dissolucions.Expressió de concentracions en percentatge en massa, gramsper litre i percentatge en volum. Càlcul de la solubilitat de diferents substàncies.Interpretació d’una corba de solubilitat i compleció d’unqüestionari relacionat amb aquesta corba.Càlcul del volum necessari per preparar una dissolució.Deducció de les proves necessàries per identificar unasubstància determinada.Identificació dels diferents mètodes de separació.Deducció dels procediments necessaris per separar diferentsbarreges de substàncies.

• La química i l’estudi de la matèria.• Propietats generals de la matèria: massa i volum.• Propietats característiques de la matèria: densitat i calor

específica.• La temperatura i els canvis d’estat.• Els sistemes materials.• Substàncies pures (elements i compostos) i mescles.• Sistemes homogenis i heterogenis.• Mescles homogènies i heterogènies.• Dissolvent i solut.• La concentració. Mesura de la concentració.• Solubilitat. Corbes de solubilitat.• Els col·loides. Tipus de col·loides.• Separació de mescles. Mètodes de separació.

Disposició a l’observació de l’entorn i a la interpretació de comfunciona.Interès per aprendre les diferents maneres de resoldreproblemes químics, com la preparació d’una dissolució o la se-paració de les substàncies d’una mescla.Interès per conèixer el llenguatge de la química, valoranttambé la importància de la seva universalitat.Meticulositat en els càlculs i els processos experimentals.


• La química de la cuina.Reconeixement de la química com a fenomen quotidià.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 10

Utilització de material de laboratori. Seguiment d’un protocolexperimental.

• Separació dels components d’una mescla.Meticulositat en els processos experimentals. Reconeixementde la possibilitat d’aplicació dels coneixements científics.


• Productes tòxics a la llar.Presa de consciència de la perillositat d’alguns productesd’ús quotidià. Adquisició d’hàbits correctes en l’ús delsdiferents productes de neteja. Coneixement de les pautesd’actuació en cas d’intoxicació.

PÀGINA 22

PÀGINA 28

PÀGINA 30

Compleció de preguntes sobre les diferents teories atòmiques.Identificació de diferents models atòmics.Dibuix d’àtoms i situació de les diferents partícules que els for-men. Compleció de qüestions relacionades.Reconeixement dels símbols de diferents elements iinterpretació del significat del seu nombre atòmic i màssic. Representació d’elements.Compleció d’un text sobre l’estructura dels àtoms.Compleció d’una taula que relaciona elements, nombresatòmics i màssics i partícules atòmiques.Determinació de masses atòmiques relatives.Compleció de preguntes sobre els elements de la taulaperiòdica, la manera com estan ordenats, els grups queformen i les característiques que tenen.Compleció de preguntes relacionades amb els elementsradioactius, la radioactivitat i els seus descobridors.

• El concepte d’àtom de Demòcrit.• La teoria atòmica de Dalton. Discontinuïtat de la matèria.• L’estructura de l’àtom. Les parts de l’àtom i les partícules sub-

atòmiques.• Models atòmics de Thomson, Rutherford i Bohr• El nombre atòmic i el nombre màssic.• Els isòtops. Representació.• La massa atòmica relativa.• Configuració electrònica. Regles d’ordenació.• Els electrons de valència. La configuració de l’octet.• La taula periòdica. Els grups i els períodes.• Ions monoatòmics. Cations i anions. Representació.• Metalls i no-metalls.• La radioactivitat. Aplicacions.

Interès per conèixer l’evolució de les explicacionscientífiques sobre la matèria.Interès per conèixer com s’agrupen els elements queconstitueixen la matèria.Valoració de la importància de saber interpretar la taulaperiòdica d’elements.Reconeixement de la importància de l’ús de models peral progrés científic.Interès per conèixer el llenguatge de la química, valoranttambé la importància de la seva universalitat.

PÀGINA 34

PÀGINA 48

PÀGINA 56

PÀGINA 58

1 un

itat LA QUÍMICA I LA MATÈRIA 2 u

nit

at ÀTOMS I ELEMENTS


• La història dels àtoms.Interès i curiositat per conèixer l’evolució històrica de laciència.

Utilització de material de laboratori. Seguiment d’unprotocol experimental. Compleció d’una taula de resultats.

• Identificació d’elements a partir del color de la flama.Meticulositat en els processos experimentals.

Plantejament de preguntes relacionades amb laquotidianitat de l’alumne.

• Radioactivitat i medicina.Consciència sobre els usos diversos que es poden donarals descobriments científics.Precaució en l’ús de qualsevol tecnologia, especialment sipot afectar la salut.



FO

RM

AC

IÓR

EP

OR

TA

TG

EP

RO

CE

DIM

EN

TE

IX T

RA

NS

VE

RS

AL

4 un

itat LES REACCIONS QUÍMIQUES 5 u

nit

atfi

nal3 u

nit

at

Formulació d'halurs, òxids, sulfurs i altres calcogenurs.Ús de la nomenclatura dels halurs.Identificació del tipus d'enllaç que uneix els àtoms de diferentssubstàncies.Classificació de les substàncies.Identificació de les propietats dels compostos iònics.Identificació de les propietats dels compostos metàl·lics.Identificació de les propietats dels compostos covalents.Càlcul de la massa molar de diferents compostos.Conversió de quantitats de substància, expressats en massa ien mols.Recerca d'informació sobre ceràmiques, polímers i plàstics. Re-lació entre els diferents monòmers i polímers.Identificació d'hidrocarburs i ús de la nomenclaturacorresponent.

• L’enllaç químic.• Els cristalls iònics. Propietats.• La fórmula química. El nombre d’oxidació.• Formulació i nomenclatura.• L’enllaç metàl·lic. Propietats dels metalls.• Els aliatges.• L’obtenció dels metalls.• L’enllaç covalent. Tipus d’enllaços i representació.• Representació de molècules.• El concepte de mol.• La massa molecular i la massa molar.• Els hidrocarburs: alcans, alquens i alquins. Nomenclatura.• Els isòmers.• Els productes ceràmics.• Els polímers.

Interès per conèixer com és formada la matèria i com esrepresenten químicament els compostos que la formen.Interès per aprendre a formular. Valoració de l’ús de lesfórmules a escala pràctica.Reconeixement de la importància de l’ús de models per al pro-grés científic.Reconeixement de la importància dels coneixements químicsper a l’obtenció i la manipulació de materials quotidians.


• El teletransport.Curiositat per veure com la ciència-ficció, de vegades, acabaconvertint-se en realitat.Interès per imaginar què passaria si certes realitats de laciència-ficció fossin possibles. Valoració de la possibilitat queaixò succeeixi.

PÀGINA 62


• La vida dels materials: metall, vidre...Reflexió sobre el cost (energètic, ambiental, econòmic...)que suposa fer servir determinats objectes i determinatsmaterials i de com se’n pot fer un ús més racional.

PÀGINA 78

PÀGINA 84

PÀGINA 86

Diferenciació entre fenòmens que presenten canvis físics oquímics.Igualació d’equacions.Obtenció d’informació sobre com es produirà una reacció,quina és la seva equació, etc. a partir de la lectura de textos.Compleció de qüestions sobre diferents reaccions.Reflexió sobre com es produeixen algunes reaccions quími-ques perjudicials per al medi ambient.Comprensió d’algunes aplicacions de les reaccions químiquesper resoldre problemes quotidians i compleció de preguntesrelacionades amb aquestes reaccions.Classificació de diferents equacions de reaccions químiques.Observació del resultat de la utilització de paper indicador endiferents substàncies i classificació d’aquestes segons l’aci-desa o la basicitat.

• Les reaccions químiques: reactius i productes.• Les equacions químiques.• Massa i energia de les reaccions químiques. La descomposi-

ció de l’aigua i del clorat de potassi.• La llei de les proporcions constant dels reactius. Reactiu limi-

tant.• Igualació de les reaccions químiques. Càlculs estequiomè-

trics.• Reaccions de síntesi, de descomposició, de substitució o des-

plaçament i de doble substitució o bescanvi.• Reaccions d’àcid-base. Reaccions de neutralització.• L’escala de pH. Els indicadors.• Reaccions d’oxidació-reducció.• Les combustions.

Interès per conèixer com es produeixen les reaccions entreels elements i els compostos que formen la matèria i com esrepresenten químicament aquests processos.Interès per aprendre a fer càlculs a partir de les equacionsquímiques. Valoració de l’ús de les fórmules i les equacions aescala pràctica.Reconeixement de la importància de l’ús de models per alprogrés científic.Reconeixement de la importància dels coneixementsquímics per a l’obtenció i la manipulació de materialsquotidians.


• El pare de la química.Interès i curiositat per conèixer l’evolució històrica de la cièn-cia.

PÀGINA 90

Utilització acurada del material i els estris de laboratori.Seguiment d’un protocol experimental. Compleció d’unqüestionari.

• Mesura de la proporció d’oxigen que conté l’aire.Meticulositat en el seguiment del protocol experimental.Exercici de la capacitat de comparació i deducció.


• Aigües residuals.Reflexió sobre les repercusions ambientals i en la salut de lespersones de certes accions.

PÀGINA 102

PÀGINA 110

PÀGINA 112

PÀGINA 116

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

ELS ENLLAÇOS QUÍMICS

Utilització acurada del material i els estris de laboratori.Seguiment d’un protocol experimental. Compleció d’una taula.

• Identificació de plàstics.Valoració de la possibilitat d’analitzar en el laboratori materialsd’ús quotidià.


p47


Seqüenciació de continguts de segon cicle de física i química (4t llibre)

Pro

gra

ma

ció

de

co

nti

ng

uts Representació i mesura de forces.

Ús de la calculadora científica.Càlcul de l’atracció gravitatòria entre dues masses.Càlcul del pes d’un cos a partir de la seva massa.Càlcul de la gravetat sobre la superfície d’un planeta a partir dela seva massa i el seu radi.Càlcul del pes d’un cos sota diferents condicions de gravetat.Càlcul de la massa d’un cos a partir del seu pes i la gravetatque hi actua.Comprovació de la tercera llei de Kepler a partir de les distàncies iels períodes de revolució dels planetes al voltant del Sol.Càlcul de la càrrega d’un cos.Observació del comportament de diferents forces sobrecàrregues elèctriques quan aquestes es mouen, mitjançantuna miniaplicació informàtica.Càlcul de la força exercida entre si per diverses càrreguesalineades.Representació de forces entre càrregues elèctriques.Reflexió sobre el funcionament dels imants i aplicacions.Mesura de la força que s’exerceixen dos imants entre si.Dibuix de l’orientació d’un brúixola sota influència d’un imant.Càlcul i representació de la força resultant sobre un cos.Pràctica de l’addició de forces per Internet.

• Les forces i els seus efectes.• Forces per contacte i forces que actuen a distància.• La llei de la gravitació universal.• Gravetat d’un planeta. La massa i el pes.• Les lleis de Kepler.• Les òrbites estacionàries.• Les càrregues: tipus de càrrega i mesura.• Aïllants i conductors.• La llei de Coulomb.• El camp elèctric.• Les forces nuclears.• El magnetisme. Pols magnètics.• Electroimants, motors, dinamos i inducció electromagnètica.• La fricció.

Hàbit d’observació de l’entorn físic.Valoració de la importància del mètode científic per al progrésde la humanitat.Actitud crítica davant del doble ús que poden tenir els avençoscientífics.


• L’Estació Espacial Internacional.Interès i curiositat pels avenços científics en el terreny del’exploració espacial.

INF

OR

MA

CIÓ

RE

PO

RT

AT

GE

PR

OC

ED

IME

NT

EIX

TR

AN

SV

ER

SA

L

PÀGINA 10

Construcció d’un aparell que permeti pesar objectes a partir deles oscil·lacions i els estiraments d’una molla. Recollida dedades i aplicació de la llei de Hooke.

• Com es pesen els astronautes?• Pesar sense que intervingui la gravetat. La llei de Hooke.

Meticulositat en els processos experimentals i en la presa dedades. Capacitat d’anàlisi de les dades i extracció de conclu-sions.


• Energia elèctrica d’origen nuclear.Conscienciació del greu cost mediambiental que suposa obte-nir l’electriciat i dels possibles riscos que comporten algunestecnologies.

PÀGINA 26

PÀGINA 32

PÀGINA 34

Canvis d’unitats de velocitat.Càlculs relacionats amb el moviment rectilini uniforme.Realització de càlculs relacionant les magnituds de la velocitat,el desplaçament i el temps. Aplicació de fórmules. Representació i interpretació de gràfics de moviment.Càlculs relacionats amb el moviment rectilini uniformementaccelerat. Identificació de variables i incògnites i aplicació defórmules. Càlcul de l’acceleració d’un cos.Identificació dels diferents tipus de moviment i dels factorsque hi influeixen.Representació de la força resultant d’una composició de forcesi mesura del seu mòdul en casos senzills.Determinació del tipus de moviment d’un cos a partir de ladirecció i el sentit de les forces que actuen sobre aquest cos ide la seva velocitat.

• El sistema de referència. Moviment i repòs.• Paràmetres que descriuen el moviment: temps, posició,

desplaçament, trajectòria, velocitat i acceleració.• El moviment rectilini uniforme.• La llei de la inèrcia: primera llei de Newton.• El moviment rectilini uniformement accelerat i retardat.• L’acceleració constant.• La llei fonamental de la dinàmica: segona llei de Newton.• El moviment i les forces: temps d’actuació i mòdul.• La caiguda dels cossos, pujada i baixada de cossos.• Composició de forces.• Els moviments curvilinis i la força centrípeta.• La tercera llei de Newton.

Conscienciació de la importància que tenen l’ordre i la precisióen la realització de mesures experimentals.Interès per l’observació dels fenòmens naturals i la seva relacióamb els estudis.Actitud crítica davant la validesa de les teories científiques.

PÀGINA 38

PÀGINA 50

PÀGINA 58

PÀGINA 60

1 un

itat LES FORCES 2 u

nit

at LES FORCES I EL MOVIMENT

Lectura d’un text i resposta de diverses qüestions que hifan referència.

• El vol dels objectes més pesants.Interès i curiositat per la capacitat d’invenció humana al llargde la història i de la manera com s’han aplicat intuïtivamentalguns principis físics molt abans d’haver-los enunciat.

Utilització de diferents materials per a la construcció d’unmodel per estudiar el moviment accelerat. Recollida dedades, representació gràfica i anàlisi comparativa deresultats.

• El moviment d’una bola sobre una superfície inclinada.Meticulositat en els processos experimentals i en la presade dades. Capacitat d’anàlisi de les dades i extracció deconclusions.


• La distància de seguretat en conduir.Consciència de la importància de la distància de seguretaten conduir i del bon estat del conductor, factors decisius enla frenada.



FO

RM

AC

IÓR

EP

OR

TA

TG

EP

RO

CE

DIM

EN

TE

IX T

RA

NS

VE

RS

AL

4 un

itat L’ENERGIA 5 u

nit

atfi

nal3 u

nit

at

Càlcul de la pressió exercida per un cos sobre la seva base.Determinació de la pressió hidrostàtica que exerceix un fluiddeterminat a una certa profunditat.Explicació del funcionament de mecanismes hidràulics a partirde l’observació d’un esquema.Càlcul de profunditats a partir del valor de la pressió.Lectura d’un text sobre la realització d’esperiments coneguts iinterpretació dels resultats.Observació d’imatges i interpretació del fenomen il·lustrat:vasos comunicants, Bernoulli...Compleció d’un questionari sobre el pes, l’empenyiment i ladensitat.Realització de canvis d’unitats utilitzant factors de conversió.Càlcul de l’empenta exercida per un cos situat en el si d’unfluid.Compleció d’un qüestionari sobre la pressió atmosfèrica i lapressió dels gasos.Realització de càlculs que relacionin la pressió, el volum i latemperatura d’un gas.

• La pressió.• Mesura i unitats de pressió.• La pressió hidrostàtica i el principi de Pascal.• Màquines hidràuliques.• Els vasos comunicants.• El principi d’Arquimedes.• Flotar i enfonsar-se.• La pressió, el volum i la temperatura en els gasos.• La pressió atmosfèrica. Mesura i unitats.• El principi de Bernoulli i el vol dels avions.• El temps atmosfèric.

Interès per donar explicacions als fenòmens que s’observen.Reconeixement de les diferents aportacions científiques ques’han fet des de l’antiguitat.

Lectura d’un text i resposta de diverses qüestions que hi fanreferència.

• Pressions extremes.Interès i curiositat per entendre la influència de la pressió sobreels éssers vius.

PÀGINA 64


• Pressió i salut: el mal d’alçada.Consciència de la importància d’estar informat de les caracte-rístiques de qualsevol indret que es vol explorar i dels riscosque comporta. Hàbit de seguir les recomanacions de prevenció.

PÀGINA 76

PÀGINA 82

PÀGINA 84

Canvis d’unitats d’energia.Càlcul de l’energia cinètica, potencial gravitatòria i mecànicad’un cos.Identificació de les diferents formes d’energia que intervenenen una transformació.Càlcul d’energies utilitzant els principis de conservació del’energia.Càlcul de la velocitat d’un cos a partir de l’energia cinètica.Raonament sobre la manera com influeixen la massa i el mòdulde la velocitat inicial en la caiguda o l’elevació d’un cos.Relació de càlculs sobre la caiguda dels cossos.Determinació del treball fet per l’acció d’una força.Càlcul del treball fet pel pes, la fricció i altres forces sobredeterminats objectes.Càlcul de la velocitat d’un cos a partir del treball.Realització de càlculs que relacionin els conceptes depotència i energia.Identificació de fenòmens ondulatoris.Raonament sobre la manera com es comporta el so.Representació d’ones.Utilització d’aplicacions d’Internet per aprofundir l’estudi deles ones. Càlcul del període d’una ona, de la longitud i de la velocitat depropagació.Càlculs relacionats amb la propagació de la llum.Càlcul de l’energia d’un fotó de llum.

• L’energia.• Les transformacions de l’energia. L’energia mecànica.• La conservació de l’energia.• Energia i treball.• El treball d’una força.• Les màquines. La potència mecànica.• L’energia interna. La calor. Transmissió de la calor.• Transport d’energia. Les ones. Paràmetres d’una ona.• Les ones sonores. El so.• Les ones electromagnètiques. La llum.

Conscienciació de la importància que té l’estalvi d’energia.Interès per l’observació de l’entorn físic.Valoració dels beneficis aportats pels coneixements científicsi, al mateix temps, actitud crítica envers el seu possible dobleús.

Lectura d’un text i resposta de diverses qüestions que hi fanreferència.

• Motors d’hidrogen.Interès i curiositat per les tecnologies del futur. Valoració de laimportància de l’accés a un determinat tipus d’energia en ca-da etapa històrica.

PÀGINA 88

Utilització acurada del material i els estris de laboratori.Seguiment d’un protocol experimental.

• La calor específica.Meticulositat en els processos experimentals. Valoració de lapossibilitat de comprovar experimentalment conceptes cone-guts de manera teòrica.


• Contaminació acústica.Adquisició de consciència sobre el perill que representa el so-roll per a la salut. Interès per les mesures que es poden prendre contra la con-taminació acústica.

PÀGINA 102

PÀGINA 110

PÀGINA 112

PÀGINA 116

AC

TIV

ITA

TS

D

E

RE

CA

PIT

UL

AC

IÓ

LA PRESSIÓ

Utilització de diferents materials per a la construcció d’un ginyper estudiar el desplaçament d’un cos en funció del pes il’empenyiment. Lectura comprensiva d’un text explicatiu del’experiència.

• El dimoniet de Descartes.Meticulositat en els processos experimentals.Capacitat de comparació de fenòmens semblants.


Ciències de la naturalesa - grec.net · L’enginyeria didàctica TEXT La matriu didàctica Els...

Documents

Transcript of Ciències de la naturalesa - grec.net · L’enginyeria didàctica TEXT La matriu didàctica Els...